<doc id="232801" title="Miquel Navarro" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="90000">

Miquel Navarro (Mislata, 1945) s un pintor, escultor i gravador valenci.

Va estudiar en la Facultat de Belles Arts de Sant Carles a Valncia. Va comenar la seua carrera com a pintor el 1964 i a partir de 1972 es va centrar en l'escultura.

El 1973 va exposar la seua primera "Ciutat" en fang. Posteriorment va comenar a utilitzar el ferro, ja que li permetia realitzar escultures ms grans i resistents. El 1980 va realitzar la seua primera exposici a Nova York, posteriorment la seguirien altres a Pars, Berln, Califrnia, Mxic i Florncia entre molts altres llocs. L'any 1989 va fer l'escenografia per a dues obres de teatre.

Definix la seua obra com figurativa, esquemtica i surrealista. El seu treball va de l mbit rural a l'urb, de la naturalesa a l mbit l'industrial. A es deu al fet que est basat en les seues prpies experincies i al fet que passara la seua infncia a Mislata (un poble rural i a la mateixa vegada industrialitzat per les fbriques de pell, sab, paper de fumar i molins de farina que existien en aquella poca).

L'any 2005, Miquel Navarro va fer donaci d'un total de 512 obres a l'Institut Valenci d'Art Modern, 81 d'elles escultures, procedents del seu taller de Mislata i de la seua collecci particular. Amb ocasi de la donaci, tot i haver portat una carrera internacional i d'haver tingut oportunitat de viure i crear a diferents pasos, va declarar sentir-se  fonamentalment valenci .

Entre d'altres, t obra al Museu Guggenheim de Nova York, al Museu Guggenheim de Bilbao, a la Fundaci Lambert de Bruselles, al Centre d'Art Georges Pompidou de Pars, al Mie Prefectural Art Museum al Jap i al Museu d'Art Contemporani de Barcelona.

 Obra .
Font Pblica (la Pantera Rosa com tamb s coneguda popularment a Valncia) - Valncia, 1984.
El Fanalet - Quart de Poblet, 1989.
Oteando - Torrelavega, 2000.
La Mirada - Vitria, 2001.
Cap de la lluna minvant - Mislata, 2001.
El Parotet - Valncia, 2003.
Mantis - Mrcia, 2007.

 Distincions .
 1986 Premi Nacional d'Arts Plstiques;
 1987 Premi Alfons Roig de la Diputaci de Valncia;
 1990 Premi CEOE a les Arts;
 1995 Premio Nacional de la Asociacin de Crticos de Arte (AECA) ARCO 95;
 2001 Premio Valencianos para el Siglo XXI (Las Provincias);
 2002 Distinci de la Generalitat Valenciana al Mrit Cultural;
 2007 Acadmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid;

 Referncies .


Enllaos externs.
Plana Oficial de l'artista;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232802" title="Hem" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="90001">
Segons la mitologia grega, Hem fou un prncep teb, fill de Creont i d'Eurdice.

Enamorat d'Antgona, se sucid quan aquesta fou condemnada a mort per Creont.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 108.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232805" title="Dathina" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="90002">
Dathina s una comarca del Iemen entre el pas del awdhila (awdhali en singular) i la regi de l'Awlaqi.

Fou un dels estats del Protectorat Occidental d'Aden, i tenia llavors uns vuit mil habitants. El pas s anomenat per Al-Hamdani com ghail (estepa) qualificaci aplicable a la major part; el clima s sec i el terreny poc frtil, excepte al nord-est on es produeix blat i moresc. Est poblat per dues tribus principals: els Ahl al-Saidi i els Olah o al-Ulah, dividits en dos branques: els Ulah al-Khawr i el Ulah al-Bahr. La ciutat principal i mercat de la regi es Al-Hafa (coneguda tamb com Suk al-Saidi, o mercat dels saidis). El Mayasir i el Hasana son els districtes situats a l'est, que formen part de la Dathina i on es troba la capital poltica, Modiya o Em-Awdiya (els rius), on es va traslladar el govern el 1944. Els rius de la regi son el Dathina, Al-Har, Taran, Al-Ghamr, Al-Humayra, Al-Mawaran, Sahb, Uruffan, Marran, Azzan i Dura. Com a ciutas, a ms de les dues esmentades (Al-Hafa i Modiya) cal esmentar a Athira, Al-Khanina, i Al-Muwashshah (aquesta fou antigament la principal ciutat de la comarca). La muntanya principal es Al-Khawr que la separada del pas awdhila, i el djabal Aswad i djabal Raish.

Antigament el territori dels awdhila, habitat pels Banu Awd, estava incls dins la Dathina, per el segle XIX ja no en feia part. El territori estava governat per un consell tribal o majlis que es reunia peridicament (una vegada a l'any) a Al-Hafa i ms tard a Modiya. El 1960 va ingressar a la federaci d'Emirats rabs del Sud per decisi de l'agent britnic, aprovada pel majlis. El majlis nomenava cada any a un president. Del 1962 al 1967 fou part de la Federaci d'Arbia del Sud. El 1967 va passar a la Repblica Popular del Iemen del Sud i form part de la muhafazah III (governaci III) i el 1990 de la governaci d'Abyan.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232806" title="Meneceu (fill de Penteu)" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="90003">
D'acord amb la mitologia grega, Meneceu fou un heroi teb, fill de Penteu. 

Fou pare de Creont i de Iocasta.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 147.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232809" title="Jordi Mas i Hernndez" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="90004">



Jordi Mas i Hernndez (Barcelona, juliol de 1972) s enginyer tcnic per la Universitat Oberta de Catalunya, Executive MBA per l'escola de negocis Escola d'Alta Direcci i Administraci i membre fundador de l'associaci Softcatal.

Ha treballat en empreses com Servicom, Quarterdeck Ireland, Translation Craft, iNet Client Technlogies, Novell com a desenvolupador de programari a jornada completa. Com a freelance, ha treballat per a MENTA, Vodafone, Amena, Terra Networks, eresMas, InOut TV.  Durant la seva poca a Translation Craft, va escriure HTMLQA que va esdevenir l'eina estndard de control de qualitat de fitxers HTML localizats. La resta de desenvolupament que ha fet ha estat per a s intern.

Ha collaborat activament en el desenvolupament i difusi del programari lliure i la seva traducci al catal. El seu llibre Programari lliure: tcnicament viable, econmicament sostenible i socialment just s una obra de referncia al nostre pas. s Coordinador General de Softcatal, associaci que va rebre el Premi Nacional d'Internet 2004 i el Premi Nacional de Cultura 2005, categoria Projecci social del catal, entre d'altres.

Destaquen les seves aportacions a:

Mono.
Mono s una implementaci de codi obert de Microsoft .NET liderada per en Miguel de Icaza. El llenguatge C#, el runtime, les metadades, i uns quants components de la plataforma sn un estndar ECMA. Com a empleat de Novell i com a voluntari ha contribut en als esforos d'implementaci de System.Windows.Forms, System.Drawing, System.Workflow, Mono.Cairo i libgdiplus.

Desenvolupament de l'Abiword.
s el desenvolupador principal de l'Abiword des de la versi 1.0x. Abiword s un processador de textos lliure similar a Microsoft Word desenvolupat desde la comunitat de voluntaris. s el responsable de la versi de Windows i col.labra amb la resta de plataformes, essencialment en el suport i la millora de la internacionalizaci (i18n).

Algunes de las coses en qu ha estat treballant sn: fixar errades (aproximadament 150), afegir suport OLE, enganxar bitmaps en format BMP, millorar el suport d'internacionalizaci i localizaci, treballar en la interfcie d'usuari: implementar capses de dileg, property sheets, previsualizaci de tipus de lletra,  reescriure el codi de gesti de mens i teclat, etc. Va escriure el connector de gesti d'imatges natiu de Win32 que ara s un component estndard de l'Abiword.

Enginyeria del programari i traduccions al catal.
s coordinador general de Softcatal una associaci de voluntaris que treballen en la normalitzaci del catal a les noves tecnologies.

Durant els darrers anys, ha estat involucrat en els processos de traducci, gesti, enginyeria, i proves dels projectes segents:

 Mozilla /Netscape  - Construcci del programari, traducci i proves des de 1997 fins a 2004.
 Abiword  - Construci del programari, traducci i proves des de 2001 fins l'actualitat.
 Gnome - Tasques d'enginyeria (solucionar errades en fitxers), revisar traduccions, o traduir alguns programes.
 GNU project - Ajuda a revisar i finalitzar fora traduccions, incloent-hi l'XChat, el gcc, etc.
 Programes Freeware  - Enginyeria del Winamp, Mirc, GetRight, Eudora, WebCopier, Winrar des de 1997 fins a 2001.

Recursos llingstics.
 Va escriure la llista de paraules i abreviacions en catal per al sistema d'autocorrecci de l'OpenOffice.org 1.1.
 A Softcatal, va comenar un diccionari informtic en catal creat sota la llicncia GNU Free Documentation.
 Va recopilar una llista de barbarismes en catal amb la seva respectiva correcci en format XML i vaig habilitar l'Abiword per poder utilitzar-la.
 Va recopilar una memria de traducci de traduccions pel catal que inclou les traduccions del Mozilla, l'OpenOffice.org, el Gnome, l'Abiword, i el Fedora, Mandrake entre d'altres.
 Va fer estudi sobre la presncia de la llengua catalana al web en relaci amb altres llenges. En el moment de realitzar-lo, el catal era la llengua nmero 23.
 Contribueix regularment al centre catal de terminologia, TERMCAT, ajudant-lis a definir terminologia relacionada amb la informtica.

Conferncies.
Algunes coses que ha escrit per a conferncies:

 Eines de convivncia i trasps d'aplicacions Windows en entorns GNU/Linux.
 Introducci a l'arquitectura d'Abiword 2.0 (Toward World Domination release).
 La importncia de la propietat intellectual per a l'avan del catal a les noves tecnologies.
 Introducci a Softcatal i a la situaci del programari en catal.

Enllaos externs.
 Programari lliure: tcnicament viable, econmicament sostenible i socialment just;
 El Faristol - Bloc personal d'en Jordi Mas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232810" title="Dublin City F.C." nonfiltered="6" processed="6" dbindex="90005">

El Dubln City F.C. va ser un club de futbol irlands de la ciutat de Dubln.

Histria.
L'equip prov del Home Farm F.C., un club de futbol amb gran tradici en categories inferiors, i que jug, el seu equip snior, la lliga irlandesa entre els 70 i els 90. Era el club representatiu de l'rea nord de Dubln i als noranta s'anomen Home Farm Everton i Home Farm Fingal. L'any 2001 el propietari del club decid canviar-li el nom i esdevingu Dubln City FC.

Ascend dos cops a la premier division. No disposava de terreny propi jugant a camps com Tolka Park, Dalymount Park, Morton Stadium, Richmond Park i Whitehall Stadium. El club pat problemes econmics i el 19 de juliol de 2006 abandon la lliga irlandesa.

Palmars.
First Division: 1;
2003;

Jugadors destacats.
 Gary O'Neill;
 Killian Brennan;
 Efan Ekoku;
 Carlton Palmer;
  Tony Sheridan;
  Aidan Lynch;

Enllaos externs.
Web oficial;
Dublin City a FAI.ie;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232811" title="Taifa de Badajoz" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="90006">

La taifa de Badajoz, tamb anomenada emirat de Badajoz fou un important emirat musulm que va existir a la pennsula Ibrica. La taifa es va crear oficialment l'any 1013 i dominava gran part de l'actual Extremadura i part de l'antiga provncia de Lusitnia, fins a Lisboa. El primer governant va ser el llibert Sapur i el van succeir els membres de la dinastia aftsida. Aquesta famlia va aliar-se alternativament amb els cristians i els vens almorvits, per intentar mantenir la seva independncia. La taifa va sorgir al voltant de la ciutat de Badajoz desprs de la caiguda del califat de Crdova. Mentre aquest va existir, les rivalitats amb la capital van ser constants fins al segle X. 

La taifa va patir diverses conquestes, tant per part de rivals musulmans com de portuguesos i castellans. Finalment va desaparixer absorbida pel regne de Lle el 1227.

Histria.

El 1012 un antic esclau d'Al-Hakam II de nom Sapur o Sabur es va apoderar del govern a a Al-Tagr al-Adna, la Marca Inferior i va adoptar el ttol dhadjib, establint la seva capital a Badajoz. 

Sabur va morir el 8 de novembre del 1022 deixant dos fills menors d'edat, per el visir Abd Allah ben Muhammad ben Maslama ben Abd Allah ben Al-Aftas va usurpar el poder i es va proclamar emir amb el nom d'Al-Mansur I i va fundar la dinastia aftsida o dels Banu Maslama. Vers el 1027 els sevillans van imposar la sobirania a Badajoz;  quan el 1030 Yahya ben Al, califa a Mlaga va posar a Sevilla sota la seva sobirania feudal, l'emir de Badajoz es va declarar independent i va esclatar la lluita; llavors els sevillans van capturar a l'hereu Muhammad ben Abd Allah cosa que no va agradar a Yahya que va amenaar al rei de Sevilla i va impulsar a aquest a treure altre cop la figura del califa Hixem II. El 1031 Al-Mansur va assolir la completa independncia. El 1042 va morir Muhammad ben Abd Allah emir de Carmona i el va succeir el seu fill Ishaq ben Muhammad que immediatament va concertar una aliana defensiva amb Al-Mansur. Aquest va morir el 30 de desembre del 1045 i el va succeir el seu fill Abu Bakr Muhammad ben Abd Allah al-Mudhafar.

El 1051 va esclatar la guerra amb Sevilla que va imposar la sobirania a l'emir de Carmona i va conquistar altres emirats. Desprs d'alguns combats poc favorables a Badajoz es va signar la pau amb la mediaci de Abul Walid ben Djawhar de Crdova. El 1055 foren els castellans els que van atacar l'emirat i van ocupar algunes posicions com Sena, al nord (en el modern Portugal); hi van tornar cada any; el 1057 van ocupar Lamego; el 1058 Viseu, Mortagua i altres castells; l'emir de Badajoz va acceptar de  pagar tribut al rei de Castella-Lle. Quan el tribut no fou satisfet els castellans van tornat (1063) i van ocupar tota la zona entre el Duero i el Mondego, amb la fortalesa de Marcalva i altres menors.

Al-Mudhafar va morir el 1067 i el va succeir el seu fill Yahya ben Muhammad Al-Mansur. Un germ seu, Umar ben Muhammad, governador d'Evora, es va revoltar; les conseqncies de la revolta es van fer sentir fins el 1068, per el 1069 Al-Mansur (II) ja se sentia prou fort per anar a assetjar Crdova on Abd al-Malek, que  governava en nom del seu pare, va demanar ajut als abbadites de Sevilla on era rei Mutamid, que va enviar un contingent que va forar la retirada dels atacants. El 1073 va morir Yahya i fou proclamat el seu germ Umar ben Muhammad que va regnar amb el ttol de Al-Mutawakil. 

El 1077 es va tornar a aturar el tribut als castellans i aquestos van respondre ocupant Coria. El 1079 un cop d'estat va enderrocar a l'emir (dinastia Banu Dhil Nun) Al-Qadir de Toledo i va posar al tron al seu germ  Yahya II ben Yahya al-Dhafer al-Qadir Billah. Al-Mutawakil va agafar un contingent de soldats i es va presentar a Toledo on Qadir va fugir a Conca, i l'emir de Badajoz fou reconegut sobir. 

Amb aquesta fora va atacar als castellans (1080) i els va arrabassar Coruche. El 1081 Al-Mutawakil, que havia restat els darrers deu mesos a Toledo, va marxar a Badajoz i els castellans van contraatacar i van atacar la zona del riu Tajo  ocupant Majrit (Madrid) i Talavera i establint fortificacions a Escalona (1081/1082). El 1082 els castellans van reconquerir Coruche, fortaleses a la zona de Talavera i altres punts i van entrar a la capital, Toledo, on van collocar com a rei vassall a Yahya II. El rei de Castella va exigir als sevillans l'evacuaci dels territoris toledans que ocupava (la moderna provncia de Ciudad Real i una part de la de Conca) i davant la negativa va declarar la guerra a Sevilla. Una incursi castellana va arribar fins a Tarifa. El nou emir toled va cedir als castellans els territoris al nord del Tajo (Madrid, Escalona, Medinaceli....) i fins i tot algunes fortaleses al sud del riu.

El 1093 Al-Mutawakil va capgirar les aliances davant el perill almorvit. Va cedir a Castella les regions de Lisboa, Sintra i Santarem a canvi del seu ajut contra els africans, que ja havien iniciat els atacs per mitj del governador de Sevilla Sir ben Abu Bekr que el 1094 va atacar i el 1095 va assetjar i ocupar Badajoz. Al Mutawakil fou fet presoner juntament amb els seus fill Fadhl i Abbas Sad i portats a Sevilla, sent executats durant el trajecte. Un altra fill, Al-Mansur III, es va fer fort al castell de Montnchez (a la moderna provncia de Cceres) i es va proclamar emir, per no va poder resistir ms que unes setmanes i finalment va haver de fugir cap a Castella.

El 1095 Badajoz va ser conquerida pels almorvits. El 1144 va tornar a ser breument un regne independent (1144-1151) sota Aben Hasham (Ibn Hashim) i Sidrey, encara que per un any va estar sotms a l'emir de l'Algarve (1145-1146). El 1151 va ser ocupat pels almohades i el 1169 va sser conquerit per Portugal per la van perdre un any desprs en el contraatac almohade. El 1230 la va ocupar Alfons IX de Lle.

 Llistat d'emirs .
 Dinastia saprida .
 Abu Muhammad Abdallah ben Muhammad al-Sapur  1013-1022;

Dinastia aftsida .
 Abd Allah ben Muhammad ben Maslama ben Abd Allah ben Al-Aftas al-Mansur 1022-1027  (Almanzor I de Badajoz);
 a l'Emirat d'Isbiliya 1027-1031;
 Abd Allah ben Muhammad ben Maslama ben Abd Allah ben Al-Aftas al-Mansur 1031-1045 (Almanzor I) (segona vegada);
 Abu Bekr Muhammad al-Mudhafar  1045-1067 (Modafar I de Badajoz);
 Yahya ben Muhammad al-Mansur 1067-1073 (Almanzor II de Badajoz) ;
 Abu Muhammad Umar al-Muttawakil ben al-Mudhafar 1073-1095 (rei de Toledo 1080-1082);
 Als almorvits 1094-1144;

 Altres governants .
 Aben Hasham 1144-1145;
 A l'emir d'Al-Gharbia (Algarve) 1145-1146;
 Sidrey 1146-1151;
 als almohades 1151-1169;
 al Regne de Portugal 1169-1170;
 als almohades 1170-1230;
 al Regne de Lle 1230;

 Bibliografia .
E. Levi-Provenal, Historia de la Espaa musulmana
A. Pieto y Vives, Los reyes de Taifas, Madrid 1926









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232812" title="Dubi" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="90007">
Dubi es una tribu del Iemen que ocupa un petit territori a l'Alt Yafa, entre Mawsata al sud-oest, i els hadhrami al nord-est, amb el Baix Yafa al sud i el soldanat de l'Alt Yafa al nord.

Dubi va formar al menys nominalment del Protectorat Occidental d'Aden (no consta la data del tractat). Mai va ingressar a la Federaci d'Arbia del Sud per lo que fou part del Protectorat d'Arbia del Sud entre el 1963 i el 1967. El 1967 va passar a la Repblica Popular del Iemen del Sud on va romandre fins el 1990 com a part de la muhafazah III. El 1990 amb la uni dels dos Iemen, va quedar integrada a la governaci de Dhala.

 Xeics .

Muhammad;
Jabir ben Muhammad vers 1800;
Atif ben Jabir ;
Ahmad ben Atif vers 1850;
Salih ben Ahmad ben Atif fins vers 1900;
Muhammad ben Muthana ben Atif vers 1900-?
Umar ben Muthana ben Atif vers 1900-?
Salim ben Salih ben Atif Jabir, fins 1946;
Abd al-Rahman ben Salih 1946-1967;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232818" title="Nstor" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="90008">

Nstor, segons la mitologia grega, fou un rei de Pilos, fill de Neleu i de Cloris. La seva dona fou Eurdice o Anaxibia; i els seus fills, Perseus, Peisistratus, Trasmedes, Pisidice, Policasta, Straticus, Aretus, Exepron i Antilocus.

Fou l'nic supervivent de dotze germans quan Heracles va assaltar Pilos per venjar-se del seu pare. 

Particip en la cacera del senglar de Calid i combat amb els lpites contra els centaures.

Dotat d'una longevitat extraordinria, encara pogu anar a la guerra de Troia al front de noranta navilis. Sobretot, fou apreciable la seua actuaci com a conseller dels aqueus.

Acabada la guerra, es retir al seu regne, on es diu que continu governant amb justcia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 157.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232819" title="Geneta" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="90009">

El gat mesquer o geneta (Genetta genetta) s un mamfer carnvor de la famlia dels vivrrids, de pelatge terrs amb taques fosques.



Referncies.




 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232821" title="Home Farm F.C." nonfiltered="11" processed="11" dbindex="90010">

El Home Farm Football Club  s un club de futbol irlands de la ciutat de Dubln.

Histria.
El club va ser fundat el 1928 a l rea del nord de Dubln de Drumcondra/Whitehall. El club s'un a la lliga irlandesa l'any 1972 desprs de fusionar-se amb el Drumcondra, essent breument anomenat Home Farm Drumcondra. L'any 1995 fou anomenat Home Farm Everton, per una aliana amb l'Everton F.C. i el 1999 Home Farm Fingal. L'any 2001 el club es divid en Dublin City, que romangu a la primera divisi irlandesa, i l'original Home Farm que mantingu l'estatus jnior.

Palmars.
Copa irlandesa de futbol: 1;
1975;
League of Ireland First Division Shield: 1;
1998;
FAI Intermediate Cup: 3;
1963, 1967, 1968;
Leinster Senior Cup: 1;
1964;

Jugadors destacats.


Entrenadors destacats.
  Dave Bacuzzi ;
  Dermot Keely ;
  Liam Tuohy;

Enllaos externs.
Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232826" title="Atalanta (filla de Iasos)" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="90011">

Atalanta, segons la mitologia grega, fou una herona, filla de Iasos, rei d'Arcdia, i de Clmene (per altres genealogies la consideren filla de Mnal i d'Esquenea).

El seu pare, que no desitjava tindre una nena, l'abandon al mig del bosc, per va ser criada per una ssa fins que uns caadors la trobaren i s'encarregaren d'educar-la.

De gran, va participar en la cacera del senglar de Calid, al qual va ferir abans que ning, i per aix Melagre, un cop morta la bstia, n'hi ofer el cap i la pell. 

Per fidelitat a rtemis, volia mantindre's verge, per, assetjada pels pretendents, va decidir que es casaria amb aquell que la pogus vncer en una cursa, i qui no ho aconsegus seria executat. Atalanta vencia sempre, fins que Hipmenes, un dels pretendents, implor l'ajuda d'Afrodita. La deessa li don tres pomes d'or, i aix quan la noia se li avanava, noms n'havia de llanar una fora de pista i, mentre ella s'entretenia a collir-la, ell podia agafar avantatge. Ho va fer tres vegades, i aix va arribar el primer a la meta. Per Hipmenes s'havia oblidat de fer el sacrifici a Afrodita en agrament a l'ajuda prestada, i la deessa els fu vindre una passi irresistible quan eren al santuari de Cbele, la qual, per castigar aquella profanaci, els transform en lleons.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 30-31.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232835" title="Laios" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="90012">
Segons la mitologia grega, Laios fou un rei de Tebes, fill de Lbdac.

Fou expulsat per Amfon i Zetos desprs que mataren Licos, el seu tutor, i es refugi a la cort de Plops. All va raptar Crisip, fill de Plops, per l'efebus se sucid i el seu pare male Laios i els seus descendents.

Quan Amfon i Zetos ja eren morts, torn a Tebes i fou proclamat rei.

Es cas amb Iocasta i tingu un fill, dip, per en saber per l'oracle que el seu fill el mataria el fu abandonar al mont Citer.

Al cap d'uns anys, pel cam de Delfos, trob un desconegut i li deman pas, per l'altre no s'apartava. Llavors, discutiren i el desconegut, que, evidentment, era dip, el va matar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 132.

Enllaos externs.

 Informaci sobre la relaci entre Laios i Crisip. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232842" title="Nissan Tiida" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="90013">

El Nissan Tiida es un cotxe de tipus compact que substitueix als antics Nissan Pulsar (Nissan Almera a Europa) i Sunny a partir del 30 de setembre del 2004. Fabricat a les plantes d'Oppama, Jap, Aguascalientes, Mxic, Serendah, Malisia i Guangzhou, Xina, es conegut als mercats del sud-est asitic com a Nissan Latio i a Estats Units i Canad com a Nissan Versa.

Rivals del Tiida/Versa sn el Chevrolet Aveo, Honda Fit, Hyundai Accent, Kia Rio, Toyota Yaris i Scion xA.

 Informaci general .


El disseny d'aquest nou model de Nissan ens recorda al ja vist en el Nissan C-Note i com a punt en com ens trobem en tenir una part posterior estret, un detall esttic que va reaparixer a finals dels anys 1990; la nova plataforma B (fruit de la collaboraci entre Renault i Nissan) es emprada en el Tiida, que ofereix les segents carrosseries: sedan de 4 portes, hatchback de 5 portes i una station wagon tamb de 5 portes (aquesta s'ofereix a Nova Zelanda).

Al oferir-se en diferents mercats, el model nip disposa d'un ampli ventall d'opcions mecniques:

 Motor 1.5L HR15DE de 109 cv @ 6000 rpm i 148 Nm @ 4400 rpm per als mercats de Jap, Singapur, Hong Kong i Sri Lanka.
 Motor 1.6L HR16DE de 110 cv per als mercats de Xina, Tailndia, Israel, Malisia, Xile i Europa.
 Motor 1.8L MR18DE de 122 cv @ 5500 rpm i 174 Nm @ 4800 rpm (mercat Nord-Americ); 125 cv @ 5200 rpm i 174 Nm @ 4800 rpm per als mercat mexic i 126 cv @ 6000 rpm per als de de Jap, Tailndia, Austrlia, Indonsia, Costa Rica, Malisia, Nord Amrica i Europa.
 Motor 1.5L disel K9K-1.5 de 106 cv @ 4000 rpm per als mercats d' Irlanda i Europa (en quan estigui disponible).

En transmissions, s'ofereix una manual de 5 i 6 velocitats i una automtica de variador continu CVT.

Dimensions del Versa:

Batalla (Wheelbase): 2,600 m (102.4 in)

Llargada (Length): 4,295 m (169.1 in, hatchback); 4,470 m (176.0 in, sedan)

Amplada (Width): 1,695 m (66.7 in)

Alada (Height): 1,535 m (60.4 in)

Capacitat del dipsit: 72,7 l (19.2 galons EUA)

 Seguretat .

El Tiida/Versa ha tret els segents resultats:

 Per part del IIHS (Insurance Institute for Highway Safety) el Versa SL de 5 portes del 2007 ha obtingut la puntuaci de "good" en el test de xoc frontal i lateral.

 Informaci mediambiental .

El Nissan Versa del 2008 amb motor 1.8L i transmissi CVT obt uns consums de 33 mpg (7,1 l/100 km) en carretera i 27 mpg (8,7 l/100 km) en ciutat, amb una mitja de 29 mpg (8,1 l/100 km) i unes emissions de 6,3 tones de CO2 anuals. La seva puntuaci sobre contaminaci (EPA Air Pollution Score, on el 0 es el pitjor i 10 es el millor) es d'un 6 .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial del Versa d'EUA ;
 Nissan Versa a Edmunds.com ;
 Pgina web oficial del Tiida de Mxic ;
 Nissan Tiida a Eldiferencial.com.mx ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232859" title="Tornavs" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="90014">




Un tornavs s una eina que permet caragolar i descaragolar caragols.

La seva utilitat s tal que s'ha arribat a denominar-lo com a leina del millenni.

La seva punta t la forma ms adient per fer la fora necessria. Moltes vegades el tornavs est imantat, per evitar que caigui el cargol.

El maneg permet agafar-lo amb fora sense que faci mal a la m. Normalment est fet amb material allant, per evitar descrregues. Els tornavisos d'electricista porten la tija protegida amb un cilindre de plstic per extremar les precaucions. 

Normalment els tornavisos es fan amb acers aliats al vanadi o al tungst, aliatges durs que donen ms vida a l'eina.

Els podem classificar segons la seva punta: plans, d'estrella ... o b segons la seva utilitat: d'ajust, buscapols, d'electricista, de rellotger ...













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232868" title="Llista d'agermanaments de municipis valencians" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="90015">
Llista d'agermanaments de municipis valencians, ordenats per comarques:


Alacant.
Alacant amb Carloforte (Itlia), Nia (Frana), Toyooka (Jap), Wenzhou (Xina);
Sant Vicent del Raspeig amb L'Isle-d'Abeau (Frana);

Alcoi.
Banyeres de Mariola amb Campan (Frana);

Alt Palncia.
Navaixes amb Scharbeutz (Alemanya);
Sogorb amb Andernos-les-Bains (Frana) i Nussloch (Alemanya);
Soneixa amb Boisseuil (Frana);

Baix Maestrat.
Penscola amb Vilanova d'Aviny (Frana);
Sant Mateu amb Bazige (Frana);

Baix Segura.
Algorfa amb Condezaygues (Frana), Fumel (Frana), Monsempron-Libos (Frana), Montayral (Frana), Saint-Vite (Frana). ;
Almorad amb Condezaygues (Frana), Fumel (Frana), Monsempron-Libos (Frana), Montayral (Frana), Saint-Vite (Frana).
Benejsser amb Figino Serenza (Itlia);
Bigastre amb Le Vigan (Frana), Cisano sul Neva (Itlia);
Callosa de Segura amb Sommires (Frana);
Sant Fulgenci amb Sermoneta (Itlia);

Baix Vinalop.
Crevillent amb Fontenay-le-Comte (Frana);
Elx amb Tolosa de Llenguadoc (Frana);
Santa Pola amb Mazara del Vallo (Itlia);

Camp de Morvedre.
Canet d'en Berenguer amb Canet d'Herault (Frana);
Faura amb Massiac (Frana);
Quart de les Valls amb Charlaval (Frana);
Sagunt amb Cecina (Itlia);

Camp de Navarrs.
nguera amb Melesse (Frana);

Camp de Tria.
L'Eliana amb Miranda (Frana), San Mauro Torinese (Itlia);
Nquera amb Saint-Germain-Laprade (Frana);
Olocau amb Gav (Baix Llobregat);
Riba-roja de Tria amb Brra (Frana);

Comtat.
Cocentaina amb Nersac (Frana);

Costera.
Canals amb Figline Valdarno (Itlia);

Foia de Buyol.
Bunyol amb Lattes (Frana), Szentes (Hongria);

Horta Nord.
Puol amb Noisiel (Frana), Allumiere (Itlia);
Rocafort amb Balhargues (Frana);

Horta Oest.
Alaqus amb Cremona (Itlia);
Manises amb Montelupo Fiorentino (Itlia);
Paterna amb Marino (Itlia);
Picanya amb Mouro (Portugal), Panazol (Frana), Reguengos de Monsaraz (Portugal).
Quart de Poblet amb Champs-sur-Marne (Frana);

Horta Sud.
Paiporta amb Centro Havana (Cuba), Regla (Cuba), Soliera (Itlia);

Marina Alta.
Dnia amb Cholet (Frana);
Ondara amb Alviano (Itlia);
Els Poblets amb Lugnano in Teverina (Itlia);
Sagra amb Kilbrittain (Irlanda);
Teulada amb Teulada (Itlia), Heiligkreuzsteinach (Alemanya);

Marina Baixa.
L'Alfs del Pi amb Lescar (Frana);
Altea amb Bad Ktzting (Alemanya), Bellagio (Itlia), Bundoran (Irlanda), Chojna (Polnia), Granville (Frana), Holstebro (Dinamarca), Houffalize (Blgica), Judenburg (ustria), Karkkila (Finlndia), K szeg (Hongria), Meerssen (Pasos Baixos), Niederanven (Luxemburg), Oxelsund (Sucia), Preveza (Grcia), Sesimbra (Portugal), Sherborne (Regne Unit), Sigulda (Letnia), Suice (R.Txeca), Tri (Estnia) i Zvolen (Eslovquia).
Benidorm amb Lo Canet (Frana);
Finestrat amb Saint-Vaury (Frana);
Trbena amb Santa Margalida (Mallorca);
La Vila Joiosa amb Vitr (Frana);

Plana Alta.
Almassora amb Biancavilla (Itlia);
Benicssim amb Bad Salzdetfurth (Alemanya), Bodolz (Alemanya), vian-les-Bains (Frana).
Castell de la Plana amb Chtellerault (Frana);
Les Coves de Vinrom amb Pinet (Frana);

Plana Baixa.
Les Alqueries amb Sassello (Itlia);
Nules  amb Niom (Frana);
Onda amb  Alzira (Ribera Alta), Fiorano Modenese (Itlia), Montendre (Frana).
Tales amb Beaulieu (Frana);
La Vall d'Uix amb Valence-d'Agen (Frana);
Vila-real amb Michalovce (Eslovquia);

Plana d'Utiel.
Utiel amb Perts (Frana);

Ribera Alta.
Alberic amb Le Blanc (Frana);
Alcntera de Xquer amb Gouzon (Frana);
L'Alcdia amb Bolena (Frana), Ciudad Daro (Nicaragua), Deyang (Xina), Nieder-Olm (Alemanya);
Alzira amb Corbeil-Essones (Frana), Onda (Plana Baixa).
Benifai amb Valmontone (Itlia);
Carcaixent amb Banhus de Cser (Frana);
Carlet amb Chilly-Mazarin (Frana);
Castell de la Ribera amb Ciudad Daro (Nicaragua), Champagne-au-Mont-d'Or (Frana);

Ribera Baixa.
Cullera amb Ouroux-en-Morvan (Frana), Jever (Alemanya), Siktivkar (Rssia), Le Bourget (Frana);
Riola amb Fabrgues (Frana);
Sueca amb vreux (Frana);

Safor.
Bellreguard amb Bazzano (Itlia);
Benifair de la Valldigna amb Redessan (Frana);
Gandia amb Laval (Frana);
Oliva amb Sisteron (Frana);
Palma de Gandia amb Bolognetta (Itlia);
Simat de la Valldigna amb Templemars (Frana);
Xeresa amb Fronton (Frana);

Serrans.
Pedralba amb Bosmie-l'Aiguille (Frana);

Vall d'Albaida.
Aielo de Malferit amb Vals-prs-le-Puy (Frana);
Albaida amb Ruelle-sur-Touvre (Frana);
Benignim amb Chtenoy-le-Royal (Frana);
Bocairent amb Buggenhout (Blgica);
Castell de Rugat amb Canistro (Itlia);
Ontinyent amb Mark (Sucia);

Vinalop Mitj.
Novelda amb Carrara (Itlia);

Altres.
Provncia de Valncia amb la provncia de La Havana (Cuba), provncia de Buda (Hongria);
Comunitat Valenciana amb Mie Ken (Jap);
L'illa de Nova Tabarca amb l'illa de San Pietro (Sardenya);

 Referncies .


Agermanaments espanyols amb Europa i Latinoamrica, de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies.;
Agermanaments entre ciutats japoneses i espanyoles. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232880" title="Ringvaart" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="90016">


El Ringvaart (traducci: canal circular), s una via navegable de Blgica de 21,683 km de la classe V que enllaa el L'Escalda, el canal de Zwijnaarde, el Leie, el canal Gant-Bruges i el canal Gant-Terneuzen. 

Histria.
El canal s'ha contrut del 1950 al 1970 amb l'objectiu de desembussar el trnsit fluvial dins el casc histric de la ciutat de Gant, on la densitat dels monuments antics no va pas permetre d'eixamplar els rius Escalda i Leie, ni els canal ciutadans com el Ketelvaart i el Visserij. Avui accepta embarcacions fins  2.000 tones. Al marc de projecte transeuropeu de la xarxa Sena-Escalda la capacita augmentar fins a 4.500 tones al 2016.

Rescloses.




Altres canals amb el mateix nom.
El Ringvaart de l Haarlemmermeerpolder s un canal circular per a evacuar les aiges del plder a l'antic Haarlemmermeer.

Referncia.


 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232889" title="Maximi" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="90017">


Maximi, tamb Maximi I i Maximi Herculi (Marc Aureli Valeri Maximi) fou emperador rom del 286 al 305 i el 307 i 308. 

De naixement humil a Pannnia es va destacar per els seus serveis a l'exrcit. Quan el 285 Diocleci va optar pel sistema de partici del govern sense desmembrar l'Imperi el va escollir com a csar i el 1 d'abril del 286 com august, i li va donar el nom honorfic d'Herculi (Herculius) mentre el mateix Diocleci agafava el de Jovi (Jovius). El seu regnat es va produir a l'ombra de Diocleci.

El 305 Diocleci va decidir abdicar i va forar l'abdicaci dels dos august que foren substituts pel seus csars que aleshores van nomenar, com estava previst, dos nous csars. 

Maximi va acceptar segurament a contracor la retirada i aix quan el seu fill Maxenci es va proclamar emperador l'octubre de l'any segent (306), va sortir del seu retirament a Lucnia i va ser reconegut altre cop august (307). El seu geni militar va permetre triomfar al seu fill. Estretament aliat a Constant I el Gran li va donar el ttol d'august i la ma de la seva filla Flvia Maximiana Fausta. 

A la seva tornada de la Gllia fou obligat a abdicar pel seu fill, que no volia que ni el seu pare li fes ombra. Maximi va anar a la cort de Galeri on va conspirar i llavors es va refugiar a la Gllia amb el seu gendre Constant I el Gran; aprofitant l'absncia temporal d'aquest que va anar al Rin, es va tornar a proclamar emperador per tercera vegada a Arle i va entrar en negociacions amb el seu fill Maxenci en contra de Constant. Constant assabentat, va baixar pel Sane i el Roine i es va presentar a Arelatum, on era Maximi; aquest va fugir a Marsella i aquesta ciutat fou assetjada, per els seus habitants el van entregar a Constant (308). Maximi fou perdonat, per el 309 va provar d'induir a la seva filla Fausta d'ajudar-lo a destronar a Constant, i llavors aquest li va donar a escollir la forma de morir i es va sucidar el febrer del 310, cosa que desprs va fer servir el seu fill Maxenci per declarar la guerra a Constant.

Es va casar amb Eutrpia, una vdua d'origen siri, amb la que va tenir dos fills: Maxenci i Fausta. Eutrpia del seu primer marit (un desconegut) tenia una filla, Flvia Maximiana Teodora, que es va casar amb Constanci Clor
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232896" title="Comunitat de Regants de la Vall de Crcer i Sellent" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="90018">
La Comunitat de Regants de la Vall de Crcer i Sellent forma un sistema de regs molt complex que comprn una superfcie aproximada de 1.850 hectrees, repartides entre els termes de Sellent, Crcer, Cotes, Alcntera de Xquer i Beneixida. Tots ells pertanyents a la comarca de la Ribera Alta, en la provncia de Valncia. Agrupa a 1.760 propietaris o comuners.

El principal i primer recurs histric d'este sistema de reg s el Riu Sellent. s un regadiu histric que data de gener de 1850, quan es va constituir la Comunitat de regants de Sellent, formulant les Ordenances de reg per a l'administraci i s de les aiges, sent aprovades pel Govern Civil de la provncia de Valncia el 23 d'abril de 1850. Parallelament, el sindicat de regs i la societat de Terres Altes de Crcer vnia utilitzant tamb l'aigua del riu Sellent per al reg de les seues terres des de 1907.
El 24 de desembre de 1944 van ser unificades ambds Comunitats de regs, aprovant les noves Ordenances.

Estes aiges s'arreplegaven en la primitiva assut denomina d'Estubeny, situada en la partida de  les salinetes  del terme municipal, i bsicament s'utilitzaven per a les terres d'arrossars. Per pel fet que existixen en la zona uns terrenys formats per algeps d'alabastre en capes de salnitre que convertixen en salobres les aiges del riu, ha fet que els responsables de la Comunitat de regs estudiaren frmules alternatives d'arreplegar l'aigua del riu Sellent sense eixe salnitre. Per eixe motiu, anys ms tard, en la dcada de 1980, es va construir una nova assut aiges dalt, amb les aportacions dels agricultors i la collaboraci de la Confederaci Hidrogrfica del Xquer. 

En l'actualitat, el canal principal o squia general arranca en eixa assut situada en el terme d'Anna, uns 800 metres abans de la confluncia amb Chella, i discorre durant quasi 8 km per les proximitats del llit o queixer del riu Sellent, que creua en diverses ocasions. Arriba al poble del mateix nom, Sellent, on hi ha installats uns motors que eleven l'aigua a les partides ms altes com  la Serretella, el Pla, la Foia i la Molinera .

Prosseguix la squia travessant la localitat per un subterrani i arriba a un lloc denominat  el partidor Reial  on es distribueix l'aigua en 3 braals: --el de la dreta, direcci Est, anomenat  del Pla del Rei , d'uns 3.500 metres de longitud. -el de l'esquerra, direcci Oest, s'anomena squia  del Palmeral  d'uns 3.000 metres de recorregut i discorre prxima a la carretera de Sellent a Sumacrcer, regant una gran extensi de terres en els termes de Sellent, Cotes i Crcer. -la 3a squia, direcci Nord, s la  de Daud , que segueix parallela al cam a Crcer, fins a desembocar en la bassa del mateix nom. Esta bassa s'alimenta tamb de  la Font de Daud , situada a 5 km ms al nord, a l'altre costat del Xquer, en el terme de Gavarda, des d'on s bombejada per una canonada de 500 mm. de dimetre. Des d'ac es distribueix l'aigua per una xarxa de diversos braals i canonades de diferents mesures per a regar l'extensa Vall de Crcer. Ms tard, a l'ampliar-se els regadius, s'han afegit aiges de la squia Escalona i de Carcaixent, aix com captaci d'aiges subterrnies amb la perforaci de nous pous.

  La comunitat presta els servicis de gesti i Administraci del reg. Est formada per una Assemblea general de socis i s regida per una Junta Directiva integrada per 11 vocals representants de cada un dels pobles.

  S'estan escometent obres de modernitzaci per a la installaci del reg per goteig per un valor de 8 milions d'Euros i consistixen en la installaci de canonades noves des de les basses fins als capals de reg, el projecte esta finanat al 50 % entre la comunitat de regants i la conselleria d'agricultura.

  La Comunitat de Regants Vall de Crcer i Sellent pertany a la Federaci Nacional de Comunitat de Regants (FENACORE) i a la federaci comunitat de Regants de la Comunitat Valenciana (Fecoreva).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232897" title="Tikse" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="90019">

El gompa de Tikse es troba al districte de Ladakh (Jammu i Caixmir, ndia) a uns 18 km de Leh, la capital, en un tur a la vall de l Indus.

El monestir es va aixecar el 1430. La seva fundaci fou profetitzada per Tsongkapa i la va portar a terme Paldan Shesrab, nebot de Shesrab Zangpo, deixeble de Tsongkapa, que ja havia portat a terme una primera fundaci a Stagmo, al nord de Tikse. Pertany a l orde gueluk, la dels birrets grocs.



El conjunt d edificis monstics s escampen per un tur i la seva disposici recorda la del palau del Potala a Lhasa, predomina el color blanc que es combina amb el roig d algunes de les edificacions. Al monestir s apleguen al voltant de vuitanta monjos. Hi ha diversos temples i capelles. Una d elles s la de Maitreya (el Buda del Futur) inaugurada pel Dalai Lama el 1980 i conserva una figura de Maitreya de 15 m d alada.

s tamb la seu de les successives reencarnacions del rinpotxe Skyabsje Khanpo. Anualment s hi celebra el festival de Gustor.

Bibliografia.

Janhwij Sharma. Architectural Heritage Ladakh. Har-Anand Publications Pvt Ltd. Nova Delhi, 2003. ISBN 81-241-0979-6







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232908" title="Estalinisme" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="90020">
Estalinisme s un terme utilitzat per a referir-se a la teoria i sistema poltic i econmic aplicat per Isif Visarinovich Dzhugashvili en la Uni Sovitica, aix com per la resta dels corrents i dirigents poltics que van adoptar models afins en altres Estats satllits.

En un principi, el terme ha sigut utilitzat per opositors poltics i pensadors crtics amb la figura de Stalin (lligats en gran manera, encara que no necessriament, a la tradici marxista i comunista), en referncia a un tipus de govern o rgim de caracterstiques hiperpresidencialistes, sovint identificat amb el bonapartisme. Aix mateix i per extensi, amb ell se solen referir al conjunt de sistemes poltics amb elements comuns o afins als desenrotllats o implementats durant el mandat de Stalin, associats per estos a Estats obrers degradats, s a dir, que van experimentar una srie de transformacions o deformacions burocrtiques que van reproduir en el seu si noves situacions de dominaci i contradicci de classes, la qual cosa els convertix en radicalment oposats a la filosofia autogestionaria i democrtica del socialisme i les propostes o prctiques dutes a terme per referents com Lenin i el partit bolxevic. 

Estos sistemes es caracteritzarien per certs procediments de control o repressi (sovint arbitrria) cap a la poblaci, l estatizacin o collectivitzaci forada i controlada de l economia, amb un fort monopoli o predomini de l administraci de l Estat, la instauraci i consolidaci en les distintes esferes de poder i institucions d una classe burocrtica, pertanyent o fortament vinculada a la jerarquia d un partit nic identificat amb el marxismeleninisme, la indstrializacin accelerada (a vegades referida a no tindre en compte el cost hum i l impacte mediambiental), les mobilitzacions i deportacions en massa, persecuci i desaparici d opositors poltics del mateix partit o grup, i de qualsevol possible oposici fora del mateix. Amb estes premisses, altres comunistes i socialistes, aix com els capitalistes, per semblana, analogia o implantaci d este sistema, qualifiquen d estalinistes a altres rgims, com els de Corea del Nord (amb Kim Il-sung), Albnia (amb Enver Hoxha) i Romania (amb Nicolae Ceausescu).

Durant el seu govern, Stalin va convertir, la retardada Uni Sovitica en una autntica potncia mundial amb un creixement vertigins que mai van aconseguir els caps d estats sovitics posteriors, els que van cridar a la desestalinitzaci, . Durant el govern de Stalin van augmentar les competncies del control per part del Comit Central del Partit Comunista de la Uni Sovitica, quelcom considerat necessari pel partit per a afrontar la industrialitzaci i la posterior Segona Guerra Mundial. s per este motiu que hi haja qui considere a l extinta Uni Sovitica un Estat obrer amb deformacions burocrtiques i no un Estat socialista. Hi ha els que van ms enll al catalogar-ho, en especial en cercles trotskistes, com una forma de Estatitzaci o de Capitalisme d Estat (Tony Cliff).

 L Estalinisme com a teoria poltica .

El terme utilitzat en la Uni Sovitica i que van continuar utilitzant els que van recolzar la seua poltica, s simplement el de marxismeleninisme, com es designava oficialment la doctrina revolucionria en l URSS. A a causa del fet de que no consideren que Stalin haja representat una superior de la doctrina de Marx, Engels i Lenin. El denominat estalinisme se centra a interpretar i aplicar les idees d aquells i va construir un sistema poltic que deia adaptar les idees marxistes-leninistes a les necessitats canviants de la societat. Entre els que professen el marxisme o el leninisme, hi ha molts que veuen a l estalinisme com una perversi d esta ideologia; els trotskistes en particular sn virulentament  antiestalinistes, considerant Stalin com un contrarevolucionari que utilitzava a Marx com a excusa, quelcom que tamb pensen els partidaris de Stalin sobre Trotsky.

Els seguidors de Stalin creien que era la mxima autoritat del leninisme desprs de la mort de Lenin en 1924, desprs d haver sigut triat secretari general del Partit Comunista de la Uni Sovitica en el XII Congrs. Van emfatitzar el fet de que Trotsky no es va unir el partit de Lenin fins a 1917, afirmant que Trotsky no creia realment en les contribucions de Lenin (necessitat d un partit d avantguarda, llei del desenrotllament desigual), i que Lenin sempre va ser especialment crtic amb Trotsky (al qual va denominar de vegades "Judes Trotsky"). A pesar d a tamb hi ha altres cites de Lenin cap a ell, en les quals Vladimir Ilich, lloa a Lle Trostky (L acord? Ni tan sols puc parlar d a seriosament. Trotski va dir fa temps que la unificaci era impossible. Trotski va comprendre a, i des de llavors no hi ha hagut millor bolxevic que ell"). De 1917 a 1924, Lenin, Trotsky i Stalin sovint van aparixer junts per de fet les seues diferncies mai es van saldar. 

Les principals idees de Stalin dins de la prctica poltica van ser:

Defensa del socialisme en un sol pas.
La lluita de classes s agreujaria al llarg del desenrotllament del socialisme, amb la qual cosa seria necessari augmentar el control per part del partit i del Comit Central.
Una moral ms conservadora, principalment en all que s ha referit a la qesti de la dona.

 Estalinisme econmic i poltic .

El terme va ser primer utilitzat pels trotskistes oposats al rgim socialista de la Uni Sovitica. Els trotskistes argumenten que l URSS estalinista no era socialista ni comunista, per s un Estat de treballadors burocratitzat i degenerat; un estat no-capitalista en el que l explotaci estava controlada per una casta dirigent que, encara que no era propietria dels mitjans de producci i no era una classe social, acumulava beneficis i privilegis a costa de la classe treballadora. 
  
Construint i transformant el llegat de Lenin, Stalin va desenrotllar el sistema socialista de la Uni Sovitica durant els anys 20 i 30. Una srie de plans quinquennals van fer possible el desenrotllament accelerat de la seua economia. Grans avanos es van observar en molts sectors, especialment en el del ferro i el acer. La societat va ser portada d una posici de dcades de retard respecte a Occident a una posici d igualtat econmica i cientfica en 30 anys, segons algunes dades estadstiques. Alguns historiadors de l economia actualment creuen que va ser el ms rpid creixement econmic que haja tingut lloc en la histria.

A causa del prestigi i influncia de la Revoluci a Rssia, molts pasos que durant el segle XX van buscar un model alternatiu al sistema de mercat van seguir els passos de l URSS, tant poltica com econmicament.

Desprs de la mort de Stalin en 1953, el seu successor Nikita Jrushchov va repudiar les seues poltiques, va condemnar el cult a la personalitat de Stalin en el seu discurs secret del XX Congrs del Partit en 1956, i va instituir un procs de desestalinitzaci i liberalitzaci (dins del mateix marc poltic), la tesi reformista del trnsit per la via pacfica al socialisme i la coexistncia amb l imperialisme. En conseqncia molts dels partits comunistes de tot el mn que havien mostrat el seu suport a Stalin, van adoptar les posicions reformistes moderades de Jrushchov, amb major o menor grat. Les excepcions per part de pasos socialistes van ser la Repblica Popular de Xina i la Repblica Popular d Albnia, governades per Mao Zedong i Enver Hoxha respectivament, pasos que van arribar a tallar les relacions amb la resta de pasos del Bloc De l Est en els anys 1960. Xina va seguir la ideologia maoista; Albnia va rebutjar la condemna del XX Congrs, i va declarar la seua fidelitat al govern de Stalin. En este moment es va passar a diferenciar entre distints grups de partits comunistes: prosovitics, proalbanesos o hoxhastas, i maoistes o proxinesos.

 Estalinisme en el Mn .

Distints governs nominalment socialistes, o estatistes, installats en altres pasos a ms de l URSS, principalment en el perode de 1945 a 1991, tamb han sigut diverses vegades titlats d estalinistes, a causa de determinats mtodes poltics i econmics empleats. D entre ells es trobarien el govern de Kim Il-sung i el seu fill i successor en el crrec Kim Jong-il en Corea del Nord, a travs de la ideologia oficial Juche.

L estalinisme en altres pasos, principalment en les dcades de 1930 a 1950), va estar associat directament a l alineament automtic a les poltiques de Moscou i del Komintern. Diversos governants d estos rgims podrien, segons els crtics de Stalin, ser considerats estalinistes, com Mtys Rkosi en Hongria, Georgi Dimitrov en Bulgria, Klement Gottwald en Txecoslovquia, Boles aw Bierut en Polnia i Horloogiyn Choibalsan en Monglia.

Un altre reg-me n socialista considerat per alguns com estalinista va ser el de Enver Hoxha en Albnia, el qual ho declarava obertament i incls va mantindre una efgie del governant sovitic en la plaa principal de Tirana, quan en la resta d Europa Oriental els homenatges a Stalin ja havien cessat. No obstant aix, determinats governs, encara que socialistes, no encaixen en la definici d estalinistes per adoptar altres mesures econmiques i alineaments geopoltics distints, com el rgim de Nicolae Ceausescu en Romania o de Deng Xiaoping en Xina.

Hi ha qui assenyala que actualment sn estalinistes per exemple Bernard Coard, en Granada.

Articles relacionats.
 Gulag;
 Lev Trotsky;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232910" title="Temple Expiatori del Sagrat Cor" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="90021">

El Temple Expiatori del Sagrat Cor s una esglsia situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal. La seva construcci es perllong de 1902 a 1961.

 Histria .

La idea de construir un temple al cim de la muntanya del Tibidabo surt a finals del segle XIX davant dels rumors sobre la construcci d'un temple protestant i un hotel-casino, pel que una  Junta de Cavallers Catlics  adquireix la propietat del terreny, cedint-lo el 1886 a Sant Joan Bosco, de visita llavors a Barcelona invitat per Dorotea de Chopitea, gran mecenes i promotora del projecte. Surt llavors la idea de fer un temple dedicat al Sagrat Cor de Jess, advocaci de moda en aquell temps grcies a l'impuls del papa Pius IX, i seguint la lnia del temple construt a Roma pel propi Bosco (Sacro Cuore di Ges), aix com del fams Sacr-Cur de Pars.

El 1886 es construeix una ermita neogtica, i dos anys ms tard, amb motiu de l Exposici Universal, s'urbanitza la carretera de Vallvidrera i es construeix al costat de l'ermita un pavell d'inspiraci mudjar, que servia de mirador. Tanmateix, el projecte patir un important retard degut sobre tot a l'aparici d'un nou projecte per a construir un observatori astronmic al cim del Tibidabo, que finalment es va fer a un tur proper (Observatori Fabra). Finalment, el 28 de desembre de 1902 es co loca la primera pedra en un acte presidit pel bisbe de Barcelona, Salvador Casaas i Pags.





 El temple .

L'aspecte exterior del temple s el d un recinte amurallat fortificat de pedra de Montjuc, presidit per un monumental temple neogtic amb una doble escalinata d'aire monumental. El conjunt est format per una cripta interior i l'esglsia superior, amb planta central amb cpula sobre vuit columnes. L'estil del conjunt es basa en una lnia romnica combinada amb el temple de verticalitat gtica, cobert amb una cpula vuitavada coronada amb la imatge del Sagrat Cor, obra inicial de Frederic Mars (destruda el 1936) i substituda per altra de Josep Miret, de 1950. 

La cripta es constru entre 1903-1911, d'estil neobizant, combinant elements neogtics i classicistes, i una decoraci propera al Modernisme. La faana presenta un timp ricament ornamentat, amb escultures d'Eusebi Arnau que representen la Verge de la Merc, Sant Jordi i Sant Jaume, patrons de Barcelona, Catalunya i Espanya, respectivament. Est formada per tres arcs de mig punt sobre columnes, inserides dins d'un gran arc, tamb de mig punt, decorat amb un mosaic de la Santssima Trinitat, de Daniel Zuloaga (destrut el 1936). El 1955 es va fer una nova decoraci a crrec dels Tallers Bru de Barcelona, que mostra una a legoria de la devoci d'Espanya, representada pels seus sants patrons. 


L'espai de la cripta est format per cinc naus separades per columnes, la central ms ampla, amb els seus corresponents absis semicirculars. Els murs i les voltes estan revestits d'alabastre o amb decoraci de mosaic, amb escenes relatives a les advocacions dels altars: Santa Maria Auxiliadora, Sant Antoni de Pdua, Jess Sacramentat, Sant Josep i la Verge de Montserrat. Tamb s d'alabastre policromat el Via Crucis esculpit per Josep Miret. Les finestres, que aporten una i luminaci natural a l'interior, es complementen amb vidrieres, amb aquests temes: les majors en arc, als extrems, representen l'aparici de la Verge del Pilar i la conversi de Recared al Catolicisme; Sant Ferran i Sant Hermenegild ocupen dues vidrieres grans verticals, mentre que les petites situades sobre la porta estan dedicades a Sant Joaquim, Sant Isidor, Sant Antoni i Santa Isabel d'Arag, Reina de Portugal.

Des de la cripta s'accedeix a una capella dedicada a l'Adoraci Perptua, excavada a la mateixa muntanya a finals dels anys 1940, formada per tres naus dividides per columnes. L'interior est ornamentat amb marbres i mosaics al paviment, i pintures de Miquel Farr a les voltes, fetes entre 1947-1949. A banda i banda de la porta principal dues grans escalinates condueixen al nivell del temple propiament dit, coronat per l'enorme esttua de bronze del Sagrat Cor feta per Josep Miret el 1950, substituint l'original de Frederic Mars de 1935, destrut el 1936. El sentit ascensional des de la cripta, passant pel temple fins a l'escultura, reflexa l'ascensi i la purificaci de la condici humana per mitj del sacrifici i l'expiaci.


El temple es constru entre 1915 i 1951, sent benet pel bisbe Modrego al XXXV Congrs Eucarstic celebrat a Barcelona el 1952. Ms tard es van fer les torres, finalitzant oficialment les obres el 1961. L'edifici s de planta quadrada, de la qual surten tres absis, i presenta una gran torre central i quatre ms baixes, delimitant els quatre vrtexs del quadrat, als que es co locaren les escultures dels Dotze Apstols, de Josep Miret. La faana principal t tres cossos, el central ms ample, presidida per la figura de lArcngel Miquel a l'arc de l'entrada principal, i la de Sant Joan Bosco al front superior. Sobre la porta esquerra es troba l'esttua de Santa Teresa de Jess i, sobre la dreta, la de Santa Margarida Maria Alacoque. Sobre la porta s'obre una galeria d'arcs ogivals amb traceria. 

L'interior est dividit en tres naus amb absis semicirculars, amb vitralls i quatre rosetons a les faanes. A l'altar major destaca el gran crucifix obra de Joan Puigdollers. Els vitralls del presbiteri estan dedicats a Pius X, Sant Joan Evangelista, Santa Margarida Maria Alacoque, Sant Pau i Sant Joan Bosco. L'altar esquerre t cinc vitralls dedicats a distintes advocacions marianes: la Verge d'Antipolo (Filipines), la Verge de Lujn (Argentina), l'Assumpci, la Verge de Guadalupe (Mxic) i la Verge de la Caridad del Cobre (Cuba). L'altar dret est presidit pel Jess ressuscitat, obra de Joan de Puigdollers, i dedica els seus vitralls a advocacions marianes espanyoles: la Verge de l'Almudena (Madrid), la Verge de Nria (Catalunya), la Mare de Du de l'Esperana, la Verge dels Desemparats (Valncia) i la Verge de Begonya (Pas Basc).

Els vitralls de les quatre torres contenen la frase llatina tibi dabo ("et donar"), pel nom de la muntanya. Al nivell del cor figuren sants fundadors: Sant Marce l Champagnat i Sant Joan Baptista de la Salle a ambds costats del presbiteri, i Sant Antoni Maria Claret, Sant Josep de Calassan, Sant Joan Bosco i Santa Maria Mazzarello junt a la faana principal. Els vitralls de les quatre faanes estan dedicats a Sant Francesc de Sales, Pius XI, Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Xavier, Pius IX, Santa Rosa de Lima, Lle XIII i Pius XII. Els vuit vitralls de la cpula representen escenes de la vida de Jess.



 Bibliografia .
AA.VV.: Modernisme i Modernistes, Lunwerg, Barcelona, 2001. ISBN 84-7782-776-1;
Barjau, Santi: Enric Sagnier, Labor, Barcelona, 1992. ISBN 84-335-4802-6;
Barral i Altet, Xavier: Art de Catalunya. Arquitectura religiosa moderna i contempornia, L isard, Barcelona, 1999. ISBN 84-899-3114-3;
Fontbona, Francesc i Miralles, Francesc: Histria de l Art Catal. Del modernisme al noucentisme (1888-1917), Ed. 62, Barcelona, 1985. ISBN 84-297-2282-3;
Lacuesta, Raquel: Modernisme a l entorn de Barcelona, Diputaci de Barcelona, Barcelona, 2006. ISBN 84-9803-158-3;
Navascus Palacio, Pedro: Summa Artis. Arquitectura espaola (1808-1914), Espasa Calpe, Madrid, 2000. ISBN 84-239-5477-3;
Permanyer, Llus: Barcelona modernista, Ed. Polgrafa, Barcelona, 1993. ISBN 84-343-0723-5;

 Vegeu tamb .
 Enric Sagnier i Villavecchia;
 Modernisme;

 Enllaos externs .

 Web oficial del temple;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232914" title="Molcula diatmica" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="90022">


Molcules diatmicas (del grec   , dos i       , tom) sn molcules formades exactament per dos toms del mateix o diferent element qumic.

Elements diatmics sn aquells que prcticament existeixen exclusivament com a molcules diatmicas, sn conegudes com a molcules diatmicas homonucleares quan en el seu estat natural no estan qumicament enllaats amb un altre element. Entre els exemples ms comuns hi trobem l'H2 i l'O2.

La atmosfera terrestre est formada gaireb en un 99% per molcules diatmicas: oxigen (O2) (21%) i nitrogen (N2) (78%). El 1% restant s principalment arg (0,9340%).

L'oxigen tamb existeix en forma de molcula triatmica oz (O3).

Els elements diatmics sn l'hidrogen, el nitrogen, l'oxigen, i els halogens: fluor, clor, brom, iode, i stat. La astatina s tan rara en la naturalesa (el seu istop ms estable t una vida mitja de noms 8,1 hores) que habitualment no la t en compte. Molts de metalls sn tamb diatmicos quan es troben en estat gass.

L'enlla en una molcula diatmica homonuclear s no polar i totalment covalent. Exemples de molcules diatmicas heteronucleares inclouen el monxid de carboni (CO) o l'xid ntric (NO).

Altres elements existeixen amb forma diatmica per amb una alta inestabilitat i reactivitat. Com per exemple tindrem el difsfor (P2).

Nivells energtics.

Un model aproximat d'una molcula diatmica serien unes peses, s a dir, cada tom situat en els extrems oposats d'una barra.

El moviment d'aquest conjunt noms pot ser de dos tipus:

 Pot rotar o girar entorn d'un eix.

 Pot vibrar com si els toms oscillessin acostant-se i allunyant-se entre ells.

Moviment rotacional.

Clssicament, la energia cintica de rotaci s

;
donde;
 s el moment angular;
 s el moment d'inercia de la molcula;

Ara, per als sistemes quntics com una molcula, el moment angular noms pot tenir certs nivells discrets. Pel que el moment angular ve donat per

;

on  s un positivo sencer i  es la constant de Plank.

De manera que, el moment d'inrcia d'aquesta molcula s

;
on;
 s la massa reduda de la molcula i;
 s la distncia mitjana entre dos toms de la molcula.

Aix, connectant amb el moment angular i el moment d'inrcia, els nivells d'energia rotacional de les molcules diatmiques venen donats per:



Comparana entre rotaci i vibraci.

El nivell ms baix d'energia rotacional s quan .  El nivell immediatament superior s el del O2 () i la seva energia aproximada s:



Aix, les transicions entre nivells d'energia rotacional perden fotons en la regi de les microones.

El nivell energtic vibracional ms baix s quan , i una freqncia tpica de vibraci sn 5x1013 Hz. Aix, fent un clcul semblant al de dalt obtenim: 

.

Referncias.
Hyperphysics - Rotational Spectra of Rigid Rotor Molecules;
Hyperphysics - Quantum Harmonic Oscillator;
;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232915" title="Galeri" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="90023">


Galeri o Galeri Maximi o Maximi II (Gai Galeri Valeri Maximi)  fou emperador rom del 305 al 311.

Va nixer a Sardica a Dcia, fill d'un pastor traci i una dona dcia de nom Rmula, ofici que va seguir de jove. Va ingressar a l'exrcit i va passar per tots els graus inferior on va agafar una bona reputaci, i el 292 quan Diocleci va establir les seves reformes fou escollit junt amb Constanci Clor com a Csar i es va casar (293) amb la filla de Diocleci, Valria (coneguda per Galria Valria). 

Se li va donar el govern d'Illria i Trcia. El 296 fou enviat a la frontera persa i va dirigir l'expedici contra Prsia en la que va fracassar a Callinicum (a causa d'aquesta derrota es va perdre Mesopotmia) i fou durament amonestat pel seu sogre, per va compensar el fracs amb els grans xits de la seva segona campanya el 297, on va avanar per Armnia i va derrotar els perses. El bot va incloure l'hrem del rei. Va avanar fins a Ctesifont que va ocupar (298) i el rei persa va demanar la pau. Els regnes d'Armnia i Ibria del Caucas van quedar sota influncia romana i altres territoris es van recuperar o adquirir.

A l'abdicaci de Diocleci i Maximi I el 305, Connstanci Clor i Galeri van passar a ser augusts i Galeri va nomenar a dos csars: Maxim Daia i Sever II (III).  Quan Constanci va morir poc desprs les tropes van proclamar al seu fill Constant el Gran. Galeri es va oposar a donar a Constant ms ttol que el de csar, per se li va reconixer la Gllia i Britnia. La usurpaci de Maxenci (octubre del 306) va portar a la mort de Sever II (307) i a una campanya desafortunada de Galeri a Itlia en revenja, i aix es va perdre Itlia i frica. 

El lloc de Sever fou ocupat per Gai Valeri Licini Licini I, menys ambicis i des llavors es va dedicar als treballs pblics que eren necessaris, neteja de boscos, drenatge de llacs etc... Tamb va haver de reconixer com august a Maxim Daia que havia estat proclamat per les legions de Sria i Egipte. Aix hi havia sis emperadors: Galeri (august), Licini (csar) i Maxim Daia (csar/august), a l'orient; i Maximi (august), Maxenci (august) i Constant (csar/august) a l'occident (308). 

El 311 Galeri va morir d'una infecci. Es va casar dos vegades, a la primera dona, de nom desconegut, que va haver de repudiar al ser nomenat csar, va tenir una filla que es va casar amb Maxenci; amb la segona dona, Galria Valria (filla de Diocleci) no va tenir fills. Va tenir una actitut nacionalista dcia i antiromana. Va influir en la publicaci del darrer edicte de persecuci dels cristians el 24 de febrer del 303.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232920" title="Corneli Maximi Gal" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="90024">
Maximi o Maximi Gal, nom complert Corneli Maximi Gal  o Corneli Maximi Gal Etrusc  (Cornelius Maximianus Gallus Etruscus) fou un poeta rom.  Fou amic de Virgili i Ovidi i va exercir alguns crrecs oficials entre ells el de prefecte d'Egipte. El seu cognom Etrusc no pot indicar un origen etrusc ja que era nascut a Forum Julii (Frejs).

Una suposada seva obra fou publicada a Vencia per Pomponi Guric de Npols el 1501 sota el ttol "Cornelii Galli Fragmenta" per es considera que era fou un engany.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232922" title="Canal de Zwijnaarde" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="90025">
El canal de Zwijnaarde tamb anomenat Nieuwe Schelde (traducci: Escalda nou) s un antic bra de l'Escalda a Gant a Blgica. Noms un petit tram s navegable en fer l'enlla entre l'Escalda i el canal circular Ringvaart. Al nord, enll del del Ringvaart, el bra s'ha integrat al parc natural de 25 hectrees els Liedermeersen al municipi de Merelbeke, on es troba una vegataci i la fauna tpiques d'aiges mortes. Un altre tram s'ha colgat per a fer l'aparcament del mateix parc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232924" title="Maxim" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="90026">



Onomstica:

Maxim conegut com Maxim el Traci o Maxim el Cclop,  emperador rom del 235 al 238.
Maxim Daia o Maxim II, emperador rom del 305 al 314.
Maxim, ambaixador rom oriental;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232927" title="Maxim Daia" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="90027">
Maxim II ms conegut com Maxim Daia o Daza (Galeri Valeri Maxim) fou emperador rom del 305 al 314.

Era nebot de Galeri (fill d'una germana) i de jove fou pastor a Illria, ofici que va abandonar per servir a l'exrcit, on va ascendir moderadament, i desprs de l'abdicaci de Diocleci i Maximi el 305, l'august Galeri el va escollir com a csar tot i que mai havia destacat especialment. Se li va donar el govern de Sria i Egipte.

A la mort de Constanci Clor el 306, Licini I fou elegit august i Maxim Daia que esperava ser august (tot i que no li corresponia abans de morir Galeri) es va haver d'acontentar amb el ttol de Filii Augustorum; com que no li va agradar va usurpar el ttol d'august amb el suport de les legions i finalment el seu oncle li va reconixer de fet.

A la mort de Galeri el 311 va entrar en una aliana amb Licini per la qual va rebre les provncies d'sia Menor sense perdre les que ja tenia. Quan Licini va anar a Mil per casar-se amb la filla de Constant el Gran (313) va aprofitar l'absncia per envair Trcia amb un exrcit (i tot que era el hivern);  va creuar l'estret, i l'abril del 314 va sorprendre i ocupar Bizanci i desprs va capturar Heraclea. Licini, assabentat del que passava, va retornar d'Itlia, i es va posar al front d'un exrcit petit per molt disciplinat i ben entrenat amb el que fer front a les forces enemigues. La batalla que va seguir no va tenir un guanyador clar, per el talent militar de Licini i de les seves tropes al final van aconseguir rebutjar a Maxim, a la zona d'Heraclea. Maxim va fugir a Nicomdia i desprs a Tars on va morir segurament enverinat. Licini va fer matar la seva dona i el seu fill.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232929" title="Tommy Bolin" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="90028">
Thomas Richard "Tommy" Bolin (1951, Sioux City, Iowa, EUA- 1976, Miami, Florida, EUA) fou un guitarrista de rock dels anys setanta, membre de The James Gang i de Deep Purple. Els dos LPs que arrib a editar com a artista en solitari, abans de la seva mort per una sobredosi d'herona, tingueren una gran rebuda per part dels crtics i un gran nombre d'artistes clebres han adms influncies de Bolin en llur msica.

 Carrera .

Tommy Bolin comen a tocar la guitarra als tretze anys, desprs de provar-ho amb la bateria i el piano. Abans de crear la seva primera banda, American Standard, fou expulsat, als setze anys, del seu centre d'estudis en no voler tallar-se el cabell. Ms tard, a finals dels anys seixanta, Bolin entr en el grup de rock-blues Zephyr, conduit pel baixista David Givens i per la seva dona i cantant Candice Givens, amb el qual realitz dos lbums, Zephyr, el 1969 i Goin' Back to Colorado, el 1971. Desprs d'aquest segon disc, Bolin deix el grup i, interessat en la fusi del jazz i del rock, form Energy, amb qui no grav per falta d'un contracte, per que contribu a que el seu nom fos ms conegut i a que toqus en el debut del fams bateria de jazz Billy Cobham Spectrum, l'any 1973, que el catapult en la seva carrera.
El mateix any, s'un a la banda de rock dur The James Gang (probablement, recomanat pel guitarrista dels Eagles Joe Walsh, que form part del grup anteriorment). Realitzaren dos lbums en els quals Bolin prengu part en la composici: Bang (1973) i Miami (1974). Bolin deix el grup per diferncies musicals i s'un al bateria Alphonse Mouzon, del grup de jazz Weather Report, pel disc Mind Transplant.
El 1975, quan Bolin preparava el seu primer treball en solitari, desprs d'haver aconseguit un contracte amb Nempreror Records, reb una trucada del clebre grup de rock dur Deep Purple, per a substituir el guitarrista Ritchie Blackmore. Tommy Bolin va acceptar la invitaci tot i reconixer ms tard que al rebre la trucada no coneixia Deep Purple (que en aquells moments tenia una fama internacional incontestable). L'estada de Tommy Bolin amb Deep Purple fou curta, ja que el grup se separ un any ms tard, per arribaren a publicar el discCome Taste The Band. Ms tard, un gran nombre d'lbums en directe de Deep Purple amb Tommy Bolin (provinents de la gira mundial que presentava el disc) es publicarien, com King Biscuit Flower Hour o This Time Around. Tamb el 1975, el disc que Bolin preparava quan fou contactat per Deep Purple, Teaser, fou publicat. Alguns temes d'aquest treball foren interpretats en la gira mundial amb Deep Purple.
A partir d'aqu, la greu addicci de Bolin a certes drogues era en boca de tothom, i la qualitat dels seus concerts, amb Deep Purple i tamb en solitari, se'n ressent. Fins i tot, fou expulsat de la discogrfica Nemperor Records desprs de perdre el coneixement en ple concert.
El 1976, s'edit el seu segon i ltim treball en solitari, Private Eyes.

 Mort .

El 4 de desembre de 1976 i desprs d'haver obert un concert de Jeff Beck, Tommy Bolin mor desprs d'una nit de festa on va barrejar diferents substncies, quan tenia noms 25 anys. Aix moria el que hagus estat, segons els critics, un dels millors guitarristes del gnere. El baixista Glenn Hughes, company de Bolin a Deep Purple i el seu germ i bateria Johnny Bolin (membre de Black Oak Arkansas)li rendiren un gran homenatge en forma de concerts l'any 1999.

 Discografia amb altres grups .

Zephyr:

 Zephyr (1969) ;
 Going Back to Colorado (1971) ;
 Live at Art's Bar and Grill (1996) ;

Energy:

 The Energy Radio Broadcasts 1972 (1998) ;
 Energy (1972) (1999) ;
 Tommy Bolin & Energy, Live in Boulder / Sioux City 1972 (2003) ;

James Gang:

 Bang (1973) ;
 Miami (1974) ;

Billy Cobham:

 Spectrum (1973) ;
 Rudiments: The Billy Cobham Anthology (2004) ;
 Love Child. The Spectrum Sessions (2002) ;

Alphonse Mouzon:

 Mind Transplant (1975) ;
 Tommy Bolin & Alphonse Mouzon Fusion Jam (Rehearsals 1974) (1999) ;

Moxy

 Moxy (1975) ;

Deep Purple:

 Come Taste the Band (1975) ;
 Last Concert in Japan (1977/1978) ;
 King Biscuit Flower Hour Presents: Deep Purple in Concert (1995) ;
 On the Wings of a Russian Foxbat - Live in California '76 (1995) ;
 Days May Come and Days May Go (The California Rehearsals Volume 1) (2000) ;
 1420 Beachwood Drive (The California Rehearsals Volume 2) (2000) ;
 Deep Purple: Extended Versions (2000) ;
 This Time Around: Live in Tokyo (2001) ;

 Discografia en solitari .

Discos d'estudi:

 Teaser (1975) ;
 Private Eyes (1976) ;
 From the Archives, Vol. 1 (1996) ;
 The Bottom Shelf (1997) ;
 From the Archives, Vol. 2 (1998) ;
 Energy (1999) ;
 Snapshot (1999) ;
 Naked (2000) ;
 Naked II (2002) ;
 After Hours: The Glen Holly Jams - Volume 1 (2004) ;
 Whips and Roses (2006) ;
 Whips and Roses II (2006) ;

Discos en directe:

 Live at Ebbets Field 1974 (1997) ;
 Live at Ebbets Field 1976 (1997) ;
 Live at Northern Lights Recording Studio (1997) ;
 The Energy Radio Broadcasts (1998) ;
 First Time Live (2000) ;
 Live 9/19/76 (2001) ;
 Live in Miami at Jai Alai: The Final Show (2002) ;
 Alive on Long Island (2003) ;
 Tommy Bolin and Energy Live (2003) ;
 Albany 9/20/76 (2004) ;
 Live at the Jet Bar (2004) ;

Recopilacions:

 The Ultimate: The Best of Tommy Bolin (1989) ;
 Come Taste the Man (1999);

 Fonts .

 Biografia de Tommy Bolin al portal Allmusic (AMG) per Greg Prato;

 Article a Viquipdia en angls;

 Enllaos externs .

Pgina web oficial 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232930" title="Maxim (ambaixador)" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="90029">
Maxim fou ambaixador rom.

Es esmentat el 422 com a lloctinent d'Araburi a la guerra amb Prsia.  Teodosi II el va enviar com ambaixador a tila el 448; els ambaixador huns, Orestes i Edic van anar amb ell a Pannnia i Edic havia estat subornat pel ministre Crisafi per assassinar a tila, per al arribar Edic va informar al rei dels huns del pla. 

Desprs de l'ambaixada va tornar a Constantinoble i fou un dels principals ministres de l'emperador Marci i fou comandant suprem a Egipte un temps desprs; a Egipte va fer alguna campanya victoriosa contra els anomenats etops, segurament els blmies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232931" title="Mxim" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="90030">


Onomstica:

Mxim (cognom);
Mxim d'Eges, filsof grec ;

Mxim I de Constantinoble o Mxim Alexandr o Mxim Filsof Cnic, filsof cnic grec egipci, efimer patriarca de Constantinoble el 380.

Luci Appi Mxim, destacat general rom ;

Mxim Csar, fill de Maxim el Traci, csar;

Cesoni Mxim, cnsol rom al segle I;

Espuri Carvili Mxim, cnsol el 293 aC i el 272 aC ;

Espuri Carvili Mxim Ruga, cnsol el 234 aC i el 228 aC ;

Mxim Crisoberges o Crisoberges Lucas, escriptor bizant ;

Claudi Mxim, filsof estoic del segle II. ;

Marc Clodi Pupi Mxim, emperador rom el 238.

Mxim Confessor, eclesistic grec que va viure als segles VI i VII.

Quint Corneli Mxim, jurista rom;

Mxim Efesi o Mxim d'Efes, filsof grec ;

Mxim Epirota o Mxim de l'Epir, filsof grec ;

Fabi Mxim, famlia romana ;

Quint Fabi Mxim Rulli, cnsol diverses vegades a la segona meitat del segle IV aC i comenaments del segle III aC;

Quint Fabi Mxim Gurges, cnsol el 292 aC, 276 aC i 265 aC;
 
Quint Fabi, edil el curul el 265 aC.

Quint Fabi Mxim Verrugs, cnsol el 233 aC, 228 aC, 215 aC, 214 aC i 209 aC i dictador el 221 aC i 217 aC;

Quint Fabi Mxim (cnsol 213 aC), cnsol el 213 aC ;

Quint Fabi Mxim (ugur), ugur el 203 aC ;

Quint Fabi Mxim (pretor), pretor peregr el 181 aC. ;

Quint Fabi Mxim  Emili, cnsol el 145 aC;

Quint Fabi Mxim Allobrgic (cnsol 121 aC), cnsol el 121 aC;

Quint Fabi Mxim Allobrgic (magistrat), magistrat rom;

Quint Fabi Mxim Servili, cnsol el 142 aC ;

Quint Fabi Mxim Eburne, cnsol el 116 aC.

Quint Fabi Mxim  (llegat), llegat de Csar a Hispnia ;

Mxim de Jerusalem o Mxim Hierosolimit, bisbe grec de Jerusalem i escriptor eclesistic del segle II.

Mxim I de Jerusalem, bisbe de Jerusalem;

Mxim II de Jerusalem, bisbe de Jerusalem;

Mxim III de  Jerusalem, patriarca de Jerusalem del 333 al 348;

Gneu Malli Mxim, cnsol el 105 aC ;

Mari Mxim, escriptor rom;

Messi Mxim, comissionat a l'Acaia ;

Petroni Mxim, emperador rom del 17 de mar al 31 de maig del 455.

Rutili Mxim, jurista rom del segle I aC;

Sanquini Mxim, cnsol el 39 ;

Mxim Taurinense, bisbe de Tori a la meitat del segle V;

Mxim Tir, emperador rom el 408 fins vers el 411.

Mxim de Tir o Mxim Tiri, escriptor grec del segle II;

Mani Valeri Vols Mxim, dictador el 494 aC ;

Marc Valeri Lactuca Mxim, cnsol el 456 aC ;

Marc Valeri Lactuc Mxim, trib amb potestat consular ;

Marc Valeri Mxim, cnsol el 312 aC.

Marc Valeri Mxim Corv, cnsol el 289 aC. ;

Marc Valeri Mxim Potit, cnsol el 286 aC.
 
Valeri Mxim, compilador rom d'ancdotes histriques;

Magne Mxim, emperador rom d'occident del 383 al 388.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232933" title="Pula (desambiguaci)" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="90031">


Geografia:;
Pula, ciutat de Crocia, a la pennsula d'stria.
Pula, ciutat de Sardenya, a la provncia de Cller.

Numismtica / Economia:;
La pula s la unitat monetria oficial de Botswana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232934" title="Mxim d'Eges" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="90032">
Mxim d'Eges (Maximus Aegiensis, ) fou un filsof grec natural d'Eges de Cilcia que va viure probablement al segle I o be entre la part final del segle I aC i la primera part del segle I. Fou tradut per Filostrat que en va escriure una biografia. Fou contemporani d'Apolloni de Tiana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232936" title="Canal Briegden-Neerharen" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="90033">


El Canal Briegden-Neerharen (neerlands Kanaal Briegden-Neerharen) s un canal de Blgica que connecta el canal Albert amb el canal belgo-neerlands Zuid-Willemsvaart. T una llargada de 4,862 km.  El primer tram de 650 m del canal Albert fins a Lanaken s de categoria VI, els 4.212 m restants sn de categoria II.

Aquest canal curt s un enlla important entre el port de Lieja i el Zuid-Willemsvaart en formar una deviaci que permet d'evitar la travessade de Maastricht. A Lanaken comporta uns molls que serveixen entre altres la paperia Sappi.

Rescloses.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232937" title="Polsador" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="90034">
Els polsadors sn operadors elctrics que noms romanen en l'estat actiu mentre fem pressi en ells. s un element que permet el pas o la interrupci de la corrent mentres s accionat. Quan ja no actua sobre ell, torna a la seva posici inicial.


Polsador NO.
Un polsador normalment obert (NO) s un operador elctric de comandament que permet tancar un circuit elctric mentre el premem.

s el tpic polsador del timbre d'una casa.
.

Polsador NT.
Un polsador normalment tancat (NT) s un operador elctric de comandament que permet interrompre un circuit elctric mentre el premem.

s el tpic polsador que es troba dintre de les neveres o els vehicles i que encenen el llum quan obrim la porta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232938" title="Mxim I de Constantinoble" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="90035">
Mxim I de Constantinoble o Mxim Alexandr o Mxim Filsof Cnic (Maximus Alexandrinus, ) fou un filsof cnic grec egipci natural d'Alexandria, perseguit per la seva religi, sense que se sapiga quina era aquesta (pagana o potser arriana). Va viure a la segona part del segle IV. 

Desprs va ser fidel a l'ortodxia i va escriure un llibre en la seva defensa . El 374 sota l'emperador Valent, l'arri Luci patriarca d'Alexandria, va perseguir als ortodoxos, i el va desterrat a un oasis; fou alliberat als quatre anys, segurament a la mort de Valent (378). Llavors va anar a Mil on va presentar a Graci la seva obra  contra els arrians. 

Va visitar Constantinoble on Gregori Nazianz havia estat nomenat patriarca el 379. Del perqu es va produir la usurpaci de Mxim no se sap ben be tot, per amb el suport d'alguns eclesistics egipcis enviats per Pere, patriarca d'Alexandria, Mxim fou ordenat una nit patriarca degut a que l'elecci de Gregori no havia estat del tot cannica (380). El poble no li va donar suport i Mxim va demanar ajut a l'emperador per va haver de tornar a Alexandria on aviat va acabar expulsat pel mateix Pere, que li havia donat suport en la usurpaci.

A Constantinoble Nectari havia assolit el patriarcat al lloc de Gregori (381) i  va convocar un concili general a Constantinoble  que va declarar nulla l'elecci de Mxim i es van revertir els nomenaments de preveres que havia fet. Va buscar el suport dels bisbes italians, que semblava que li seria donat per tot va acabar amb res.

Va morir en l'obscuritat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232939" title="Luci Appi Mxim" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="90036">
Luci Appi Mxim (Lucius Appius Maximus) fou un destacat general rom del temps dels emperadors Domici i Traj.

El 91  va sufocar la revolta d'Antoni a Germnia i va cremar totes les cartes que li va trobar per no comprometre a altres. El 101 va lluitar amb Traj a Dcia. El 103 fou cnsol segons apareix als Fasti. El 115 fou un dels generals de Traj a la guerra amb els parts, per en aquest any va patir una derrota i va morir a la lluita. 

Aureli Victor l'anomena Appi Norb, i es pot suposar que el seu nom complert era Luci Appi Mxim Norb.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232940" title="Bom Jesus do Monte" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="90037">



Bom Jesus do Monte s un santuari portugus situat als voltants de la ciutat de Braga, al nord del pas.

El santuari s un exemple notable de lloc de pelegrinatge. La seva caracterstica ms prominent sn les seves escales monumentals barroques, que salven un desnivell de 116 m. s una important atracci turstica de la ciutat de Braga.

El disseny del santuari do Bom Jesus, amb la seva naturalesa barroca remarcada per la forma zigzaguejant de les seves escales, ha influt molts altres llocs de Portugal (com Lamego) i el Brasil colonial, com el santuari de Congonhas. Els pelegrins, en pujar les escales, trobaven un programa teolgic que contrastava els sentits del mn material amb les virtuts de l'esperit, i alhora experimentaven les escenes de la Passi de Crist. La culminaci d'aquell esfor era el temple de Du, s a dir, l'esglsia situada al cim del tur. La presncia de diverses fonts al llarg de les escales donen idea de la purificaci del creient.

L'esglsia nova (construda el 1784-1834 per Carlos Amarante) va ser una de les primeres esglsies neoclssiques de Portugal.

Histria.

Nombrosos cims a Portugal i altres parts d'Europa han estat llocs de devoci religiosa des d'antic, i s possible que el tur del Bom Jesus fos un d'ells. Tanmateix, el primer indici de l'existncia d'una capella sobre el tur data de 1373. Aquesta capella -dedicada a la Santa Creu- va ser reconstruda en els segles XV i XVI. El 1629 es va construir una esglsia de pelegrinatge dedicada al Bom Jesus (Bon Jess), amb sis capelles dedicades a la Passi de Crist.

El santuari actual es va comenar a construir el 1722, sota el patrocini de l'arquebisbe de Braga, Rodrigo de Moura Telles. Es pot veure el seu escut d'armes a la porta, al principi de l'escala. Sota la seva direcci es va completar la primera fila d'escales, amb capelles dedicades al Via Crucis. Cada capella est decorada amb escultures de terracota que descriuen la Passi de Crist. Tamb va patrocinar el segent segment d'escales, que t una forma zigzaguejant i est dedicat als Cinc Sentits. Cada sentit (vista, oda, olfacte, gust i tacte) est representat per una font diferent. Al final d'aquesta escala, es va construir, al voltant de 1725, una esglsia barroca, a crrec de l'arquitecte Manuel Pinto Vilalobos.

Les obres de les primeres capelles, les escales i l'esglsia es van dur a terme al llarg del segle XVIII. En una zona darrere de l'esglsia (l'anomenat Terreiro dos Evangelistas), es van construir, en la dcada de 1760, tres capelles octogonals amb esttues que descrivien episodis posteriors a la Crucifixi, com la trobada de Jess amb Mara Magdalena. El seu disseny exterior s'atribueix al clebre arquitecte bracarense Andr Soares. Al voltant d'aquestes capelles hi ha quatre fonts barroques amb esttues dels evangelistes, que daten tamb d'aquella dcada.

Al voltant de 1781, l'arquebisbe Gaspar de Bragana va decidir completar el conjunt afegint un tercer tram d'escales i una nova esglsia. La tercera escala tamb segueix un patr zigzaguejant i est dedicada a les tres virtuts teologals: fe, esperana i caritat, cada una amb la seva font. L'esglsia vella es va demolir i se'n va construir una de nova seguint un estil neoclssic, a crrec de l'arquitecte Carlos Amarante. Aquesta nova esglsia, comenada el 1784, tenia decorat el seu interior a comenaments del segle XIX i va ser consagrada el 1834. El retaule principal est dedicat a la Crucifixi.

Al segle XIX, la zona al voltant de l'esglsia i l'escala es va expropiar per convertir-la en un parc. El 1882, per facilitar l'accs al santuari, es va construir l'elevador do Bom Jesus, que unia la ciutat de Braga amb el tur. Va ser el primer de la seva classe que es va construir a la pennsula Ibrica i encara segueix en s.

Vegeu tamb.
Elevador do Bom Jesus;

Enllaos externs.

IPPAR - Instituto Portugus do Patrimnio Arquitectnico ;
www.monumentos.pt ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232942" title="Mxim Csar" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="90038">
Mxim Csar (Gai Juli Ver Mxim) fou fill de Maxim el Traci, que quan va pujar al tron el 235 el va fer Caesar i Princeps Juventutis;  per les campanyes en les que va participar va rebre tamb els noms de Germanicus, Sarmaticus, i Dacicus. Apareix a algunes monedes amb la inscripci VICTORIA AUGUSTORUM and MAXIMI-NUS ET MAXIMUS. AUGUSTI. GERMANICI,  el que indicaria que el seu pare el va arribar a nomenar august. 

Fou assassinat junt amb el seu pare vers el maig del 238, mentre assetjava Aquileia, quan noms tenia entre 18 i 21 anys.
No es va arribar a casar; va crrer el rumor de qu ho podria fer amb Teclia la germana d'Alexandre Sever, i desprs fou proms a Jnia Fadilla, besnta d'Anton Pius o Marc Aureli.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232944" title="Cesoni Mxim" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="90039">
Cesoni Mxim (Caesonius Maximus) fou un magistrat rom al segle I.

Va arribar a ser cnsol, segons indica Marc Valeri Marcial en un epigrama dirigit a Quint Ovidi, que era amic de Mxim. Fou tamb amic de Sneca. L'any 66 fou desterrat d'Itlia quan fou considerat implicat a la conspiraci de Pis contra l'emperador Ner, en la que segurament no tenia altre cosa a veure que la seva amistat amb Sneca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232946" title="Enric V del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="90040">

Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Rom (des del 1111), el quart governant de la dinastia slica. El regnat d'Enric va concidir amb l'ltima etapa de la Disputa de les Investidures, que enfrontava Papa i Emperador. Amb l'acord del Concordat de Worms, va accedir a les demandes de la segona generaci dels reformadors gregorians.

Biografia.

Fou el segon fill mascle d'Enric IV del Sacre Imperi i de Berta de Savoia. El 6 de gener del 1099 el seu pare el coron Rei d'Alemanya a Aquisgr en lloc del seu germ gran, el rebel Conrad. Promet de no intervenir en els assumptes de l'Imperi en vida del seu pare, per esperonat pels enemics d'aquest va revoltar-se el 1104. Alguns prnceps li reteren homenatge a Mainz el gener de 1105, i tot i els contratemps inicials pels rebels,  Enric IV va ser obligat a abdicar i mor poc desprs.

Va ser nomenat emperador l'any 1111. D'entrada havia donat suport al papat i als prnceps alemanys, per un cop al poder va continuar la poltica desenvolupada pel seu pare i va prosseguir amb la Disputa de les Investidures enfront a Pasqual II. Va forar al papa que li reconegus la potestat d'atorgar investidures per un any ms tard va ser excomunicat. A partir d'aquest punt tamb s'hagu d'enfrontar amb els prnceps saxons i turingis. L'any 1118 l'emperador va nomenar l'antipapa Gregori VIII, per al veure's sense prous suports va firmar amb el papa Calixte II el Concordat de Worms.

El 1114 es va casar amb la princesa Matilda, filla del rei Enric I d'Anglaterra. No van tenir fills, i la lnea francnia del tron d'alemanya es va extingir amb ell.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232947" title="Benita Ferrero-Waldner" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="90041">

Benita Ferrero-Waldner ( Salzburg, ustria 1948 ) s una poltica austraca, que ha estat ministra al seu pas i que actualment s membre de la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 5 de setembre de 1948 a la ciutat de Salzburg. Va estudiar dret a la Universitat de Salzburg, on es llicenci el 1966 i doctor el 1970. 

L'any 1993 es cas, en segones npcies, amb Francisco Ferrero Campos, del qual adopt el seu cognom d'orgen castell.

Activitat poltica.
L'any 1984, desprs d'un any de deicar-se al sector privat, va ser nomenada cap de protocol del Secretari General de les Nacions Unides Boutros Boutros-Ghali, crrec que exerc fins el 1995.

Aquell any fou nomenada Secretria d'Estat per part del Canceller d'ustria Franz Vranitzky, crrec que va mantenir fins el 2000 tamb en el govern de Viktor Klima. Membre del Partit Popular d'ustria (PV), l'any 2000, amb la victria de Wolfgang Schssel en les eleccions i la seva elecci com a Canceller, fou nomenada Ministra d'Afers Exteriors, crrec que va mantenir fins el 2004. El gener d'aquell any anunci la seva intenci de competir en les eleccions a la Presidncia d'ustria. La seva candidatura reb el 47,6 % dels vots, sent derrotada pel socialdemcrata Heinz Fischer, que al seu torn reb el 52,4 % dels vots.

Desprs de la seva derrota electoral fou escollida membre de la Comissi Barroso el novembre de l'any 2004, esdevenint Comissria Europea de Relacions Exteriors i Poltica Europea de Venatge. Des d'aquest crrec fou una de les principals impulsores del retorn a Europa el 24 de juliol de 2007 de cinc infermeres blgares i un metge palest empresonats per Lbia, els quals havien estat ms de 8 anys empresonats en aquest pas afric acusats d'infectar deliberatament nens libis amb el Virus de la Immunodeficincia Humana (VIH).

Enllaos externs.
  Pgina personal de Benita Ferrero-Waldner a la Comissi Europea;
  Informaci de Ferrero-Waldner al Parlament d'ustria;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232948" title="Pere Catal i Pic" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="90042">
Pere Catal i Pic (Valls, 1889   Barcelona, 1971) fou un fotgraf, publicista i escriptor catal, pare de Pere Catal i Roca i de Francesc Catal i Roca.

Context histric.
Nascut als cinquanta anys de la invenci del daguerreotip, viur l ascens de la fotografia com a gnere artstic, interessant-se pels progressos tcnics i cientfics aplicats al camp fotogrfic. Viur tamb l aplicaci de la fotografia en el camp publicitari, en un moment en qu els mitjans de reproducci mecnica de l art generen un debat sobre la natura de la producci artstica. El panorama de la fotografia espanyola i catalana patir canvis estimulants durant el primer ter del segle XX i l obra de Catal i Pic anir parallela a aquest progrs, superant el pictoralisme regnant i defensant l especificitat del llenguatge fotogrfic. Al mateix temps, Catal i Pic restar obert a l evoluci de la fotografia moderna que s intueix a Europa i que arriba a l estat espanyol en el context histric de la Segona Repblica Espanyola, si b quedar en gran part truncat per la guerra civil i l adveniment del franquisme.  

Biografia.
Orfe de pare, la seva mare es va installar a Barcelona, on Pere Catal va cursar estudis primaris, entrant a treballar en un banc, sent encara molt jove. En el marc laboral del banc va obtenir per sorteig una cmera fotogrfica que li permet d afeccionar-se a la fotografia. Si b va passar uns mesos a l'estudi fotogrfic de Rafael Areas, la seva formaci va ser bsicament autodidacta. Entre 1915 i 1931 va decidir establir-se com a fotgraf retratista en la seva ciutat natal, Valls, on realitzar, a part de retrats, fotografia documental d un ampli registre temtic. Durant aquesta etapa, les seves inquietuds artstiques el duran a interessar-se per qestions teriques i tcniques i a conixer l obra de fotgrafs europeus d avantguarda, a travs de diversos viatges entre 1928 i 1931 i de las revistes illustrades i s per aquest motiu que la seva obra pot relacionar-se amb la de fotgrafs com Man Ray, Moholy-Nagy, Renger-Patzsch i Sougez, entre d altres, si b t una personalitat prpia.  

L any 1931, poc desprs de la proclamaci de la Repblica, retorna a Barcelona per a establir el seu estudi fotogrfic, dedicant els seus esforos a la renovaci de la fotografia publicitria, terreny en el que fou pioner a Catalunya, juntament amb Josep Sala i Josep Masana. Catal i Pic s interessar per les teories psicolgiques de la publicitat, en boga en aquells moments, i collaborar amb l Institut Psicotcnic de la Generalitat de Catalunya, participant en congressos, cursos i conferncies sobre el tema. 

Entre 1932 i 1936, sota la marca PIC, realitzar fotografies publicitries per encrrec de diverses empreses (Ans del Mono, Xocolates Juncosa, etc.), incorporant igualment la moderna tipografia. Tamb s autor d'articles en revistes com Mirador, Revista Ford, Nova Ibria i Art de la Llum, on reivindica la modernitat de la fotografia publicitria. Estar en contacte amb associacions d avantguarda, com ADLAN (Amics de l Art), participant activament en l exposici que l any 1935 ADLAN dedic a Barcelona a Man Ray, i GATCPAC (Grup d Arquitectes Tcnics per al Progrs de l'Arquitectura Contempornia). Durant la guerra civil, Catal i Pic posar el seu enginy al servei de la propaganda republicana, ocupant-se de les edicions del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. D aquesta poca data el fams cartell Aixafem el feixisme, un dels primers realitzats de forma estrictament fotogrfica. 

Acabada la contesa, por la seva militncia republicana, no li s possible reemprendre el seu negoci fins a l any 1942, on s assistit pels seus fills: Maria-urea Catal i Roca, que es dedicaria a la pintura; Francesc Catal i Roca, que es convertiria en un fotgraf de prestigi; i Pere Catal i Roca, tamb fotgraf i escriptor. Persona de gran cultura, va dedicar igualment els seus darrers anys a escriure contes, novella i obres teatrals.  
    
 Bibliografia .
 P. CATAL ROCA,  Apunte sobre mi padre , Destino, nm. 1764, 25 de julio de 1971, pg. 47; ;
 A. SUREZ y M. VIDAL,  Homenatge a Pere Catal i Pic , Serra d'Or, julio de 1981, pgs. 58-59; Visions tils de Pere Catal i Pic i Josep Sala, Reus, Fundaci La Caixa, 1994; ;
 F. CATAL-ROCA, Impressions d un fotgraf. Memries, Barcelona, Edicions 62, 1995, pgs. 19-28; Pere Catal i Pic. Fotografia i publicitat, Barcelona, Fundaci La Caixa y Lunwerg Editores, 1998; ;
 E. INSENSER, La fotografa en Espaa en el perodo de entreguerras (1914-1939), Girona, CCG Ediciones y Ajuntament de Girona, 2000, pgs. 215-220.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232953" title="Commutador" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="90043">

La paraula commutador pot tenir diferents significats

 Un operador elctric de comandament que permet commutar la derivaci per on es tanca el circuit. ;
 Un dispositiu commutador de xarxa que permet agrupar a un conjunt de connexions d'ordinadors;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232956" title="Busi" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="90044">
Busi s una tribu rab del Iemen a la regio de l'Alt Yafa. Ocupa un petit territori a les muntanyes del nord de Yafa, prop de l'antiga frontera entre els dos Iemen.

El xeic fou considerat incls al Protectorat Occidental d'Aden (1917-1963) tot i que no consta cap tractat. No fou membre de la Federaci d'Arbia del Sud, i va ser nominalment part del Protectorat d'Arbia del Sud. El 1967 el xeicat va quedar incls a la Repblica Popular del Iemen del Sud a la muhafazah III (governaci III).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232957" title="Jacques Pras" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="90045">

 Jacques Pras (Brville, 12 de juny de 1924 - Jarnac, 18 de juliol de 1992) va ser un ciclista francs, que fou professional entre el 1947 i 1954. Durant aquests anys aconseguir 8 victries. s el pare de l'artista Bernard Pras.

Palmars.
1948 ;
 1r del Premi Popular del Centre;
 1r de la Roanne-Li;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de les Provincies;
1949 ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Alta Viena;
1950 ;
 1r del Premi de Brive. ;
1951 ;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Llemos ;
1959 ;
 1r de la Poitiers-Saumur-Poitiers;

Resultats al Tour de Frana.
1948. Abandona (14 etapa). Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Web sobre Jacques Pras ;
Fitxa de Jacques Pras a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232960" title="Commutador (elctric)" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="90046">

Un aparell de comandament s un operador elctric que t la funci de governar o controlar circuits elctrics ( o b obrir-los o b tancar-los). Un tipus d'aparell de comandament s un commutador.

Un commutador s un operador elctric de comandament que permet canviar la derivaci del circuit per la qual aquest es tanca. Un commutador pot tenir 3 borns de connexi ( un d'entrada i dos de sortida) si s commutador normal; o b pot tenir 4 borns ( dos d'entrada i dos de sortida) si s un commutador de creuament. Hi ha d'haver un commutador a cada unt de control del circuit.

La funci bsica d'un commutador s commutar les les sortides per tal d'obrir/tancar el circuit elctric. Un commutador t dos possibls posicions ( que va a una o altra segons un interruptor). Quan els borns de cada commutador estn en el mateix sentit i estan en contacte, el circuit es tanca ; per si cada born dels commutadors est encrat cap a diferents costats i no estan en contacte, el circuit est obert i l'electricitat no arriba al lloc desitjat.



Els commutadors sn usats per a illuminaci interior (per encendre la llum d'una habitaci, per exemple, de dos punts diferents); en les llums dels cotxes, per passar de llargues a cutes ( o b funciona un o b funciona l'altre); i tamb per commutar circuits, per a fer que quan un funcioni, l'altre deixi de funcionar.



Noteu que accionar qualsevol dels commutadors (un de sol) apaga el llum si est encs o l'encn si est apagat.

Quan un circuit es vol encendre de tres punts o ms, cal usar el commutadors de creuament. En aquest cas es colloquen commutadors a cada extrem de el circuit i commutadors de creuament a cada punt del mig del circuit (controls centrals). Com ms commutadors de creuament colloquem, des de ms punts podrem controlar el circuit elctric.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232961" title="Zuid-Willemsvaart" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="90047">


El canal Zuid-Willemsvaart s un canal de Blgica i dels Pasos Baixos que connecta les ciutats de Maastricht i 's-Hertogenbosch. T una llargria de 122,5 km dels quals 43,518 km transcorren en territori belga. s de classe II.




Histria.
Els projectes d'un enlla navegable entre Maastricht i 's-Hertogenbosch sn vells: tot i haver-hi una connexi pel riu Mosa, la navegaci noms era possible cinc mesos de l'any, i el riu fa una gran corba.

Ja des del 1804, Napole  va voler millorar, per raons principalment militars, el transport als territoris annexats dels Pasos Baixos austracs i de la Repblica de les Set Provncies Unides. Aix s l'origen del canal Bruges-Sluis i del Grand Canal du Nord, del qual noms uns trams part van complir-se ms tard als Pasos Baixos i a Alemanya. 

El 1822, el rei Guillem I decid de realitzar el projecte napolenic i fa excavar el canal de Maastricht a 's-Hertogenbosch. El canal portar el seu nom Willem (neerlands per a Guillem). Quan va ordenar la construcci d'un altre canal a Drenthe, es va afegir el prefix Zuid (meridional) al nom per a diferenciar-los. El canal original tenia 21 rescloses, un nombre que avui s'ha redut a 16.

El canal va excavar-se manualment. El pressupost de 3,7 milions de florins va pujar a 4,45 milions de florins. 

La escissi del Regne Unit dels Pasos Baixos al 1830 (1839) en dues parts no era molt favorable al desenvolupament del canal, com una part des d'ara va trobar-se al territori belga. Les relacions entre ambds estats eren molt tenses al l'inici. L'excavaci del del canal Wessem-Nederweert al 1929 i del Julianakanaal al 1935 van fer una drecera que va fer tornar gaireb obsolet la part belga del canal pel qual el viatge s ms llarg. 

Una desviaci s'ha excavat engir la ciutat d'Helmond i s'en projecta una engir 's-Hertogenbosch.

Enllaos.
El canal es connecta amb el Bergsche Maas, Wilhelminakanaal, Noordervaart, canal Bocholt-Herentals, kanaal Wessem-Nederweert, canal Briegden-Neerharen i l'Albertkanaal








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232962" title="Chris Patten" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="90048">

Christopher Francis Patten ( Bath, Anglaterra 1944 ) s un poltic angls que fou membre de la Comissi Prodi i fou el darrer Governador britnic de Hong Kong l'any 1997.

Biografia.
Va nixer el 19 de juny de 1944 a la ciutat de Bath, poblaci situada al comtat de Somerset. Va estudiar en escoles catliques i posteriorment a la Universitat d'Oxford.

L'any 1988 li fou concedit el ttol, per part de la reina Elisabet II del Regne Unit, de l'Orde dels Companys d'Honor (Order of the Companions of Honour), i el 2005 li conced el ttol de Bar Pattern de Barnes.

Activitat poltica.
Membre del Partit Conservador, l'any 1979 fou escollit diputat a la Cambra dels Comuns de Londres per la circumscripci de Bath, esc que va mantenir fins el 1992. El setembre de l'any 1986 fou nomenat per part de Margaret Thatcher Ministre de Desenvolupament de les Colnies d'Ultramar, crrec que va mantenir fins el juliol de 1989. Aquell any fou nomenat Secretari d'Estat de Medi Ambient, crrec que va mantenir fins el novembre de 1990 i des del qual va impulsar la impopular taxa de capitaci.

L'any 1990 el Primer Ministre del Regne Unit John Major el nomen Canceller del Duc de Lancaster i president del Partit Conservador. L'any 1992, per, perd el seu esc de Bath davant el rival liberal Donald Foster. Sense possibilitat de poder ser membre del Govern fou nomenat el juliol d'aquell any per part de John Major Governador de Hong Kong. Des d'aquest crrec fou el responsable de conduir el final del governadorat britnic sobre aquest territori i la seva devoluci el 30 de juny de 1997 a la Repblica Popular de la Xina. Abandon aquesta ciutat l'1 de juliol d'aquell any a bord del creuer Britannia juntament amb el Prncep de Galles Carles del Regne Unit.

El setembre de l'any 1999 fou nomenat membre de la Comissi Prodi, esdevenint Comissari Europeu de Relacions Exteriors, crrec que va mantenir fins el novembre de 2004.

Enllaos externs.
  Pgina personal de Chris Patten;
  Informaci de Chris Patten a la Comissi Europea;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232966" title="Raoul Rmy" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="90049">

Raoul Rmy (Marsella, 25 d'octubre de 1919 - Marsella, 22 de setembre de 2002) va ser un ciclista francs, que fou professional entre 1944 i 1957. Durant aquests anys aconseguir 38 victries, les ms importants de les quals al Tour de Frana.

Palmars.
1946 ;
 1r del d'Auriol;
 1r del Gran Premi Gustave Ganay a Marsella;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1947 ;
 1r del Circuit de l'Indre;
 1r del Premi d'Ajaccio;
 1r de la Grande Combe;
 1r dels Grans Premis d'Alvrnia i vencedor del Gran Premi de Chamalires;
1948 ;
 1r de la Pars-Camembert;
 1r del Premi de la Grande Combe;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-oest ;
1949 ;
 1r del Gran Premi de Catox;
 1r del Gran Premi de Guelma i vencedor de 2 etapes;
1950 ;
 1r del Premi de La Ciotat;
 1r dels Comerciants de Rouen;
 1r de Manosque;
 1r de la Pars-Clermont-Ferrand;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-est ;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi de Guelma;
1951 ;
 1r del Tour de Vaucluse;
 1r del Gran Premi de Nia;
 1r del Premi de Nantua;
1952 ;
 1r del Gran Premi de l'Echo d'Oran;
 1r del Premi de Riez;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1953 ;
 1r del Circuit de l'Alta Saboia ;
1954 ;
 1r del Gran Premi de l'Echo d'Alger;
 1r a Marsella;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia ;
1955 ;
 1r del Critrium d'Aix-en-Provence;
 1r a Ste;
 1r a Montlimar;
1956 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Mallorca ;
1957;
 1r a Barsac;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 28 de la classificaci general;
1948. 23 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1949. Abandona (4a etapa);
1950. 34 de la classificaci general;
1951. Abandona (22a etapa);
1952. 37 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1953. 51 de la classificaci general;
1954. 38 de la classificaci general;
1955. Abandona (8a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1955. 42 de la classificaci general;
1956. Abandona (4a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1956. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Raoul Rmy ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232967" title="Violator" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="90050">
Violator s el nov disc (el set de material nou) del grup de pop electrnic Depeche Mode. Va sortir a la venda el mar de l'any 1990.

Estilsticament, l'lbum combina la base fortament electrnica que els havia caracteritzat fins aleshores amb un major protagonisme de les guitarres (continuant la tendncia insinuada al seu anterior treball, Music for the Masses), com en el cas dels dos primers senzills, "Personal Jesus" i "Enjoy the silence". L'xit del disc va ser fulgurant: ajudat per l'expectaci creada pels dos senzills editats (de fet, "Personal Jesus" havia esdevingut el maxi-single ms venut de la seva discogrfica), en poc temps "Violator" arrib al nmero 2 de les llistes britniques d'lbums i entr al Top 10 del Billboard americ. La collaboraci de Flood en la producci i de Franois Kevorkian en les mescles va donar com a resultat un disc que s considerat per bona part dels seguidors i de la crtica com la seva millor obra.

Comparat amb Music for the Masses, "Violator" s ms obscur (sense arribar, per, als extrems de Black Celebration) i fins i tot minimalista. El disc cont referncies puntuals d'estils musicals com l'electro ("World in my eyes") o fins i tot moments que recorden al rock en alguns temes com "Sweetest perfection" o "Clean"; a ms, tamb inclou balades com la sensual "Blue dress" o "Waiting for the night", una pea molt tranquilla i relaxada.

Per promocionar el disc, Depeche Mode iniciaren una nova gira mundial, anomenada "World Violation Tour", que fou una de les ms exitoses. L'encarregat de l'aspecte esttic i visual del grup va ser Anton Corbijn, que a ms de dirigir els vdeos dels senzills editats, tamb confeccion la portada de l'lbum i la posada en escena en directe, enfortint aix una relaci que havia comenat tres anys enrere.

Com tots els altres lbums, "Violator" fou remasteritzat amb les cares B dels singles, material extra i un documental que mostra les evolucions de Depeche Mode durant aquest perode. Tamb s'hi inclouen imatges d'una signada d'autgrafs que havia de realitzar-se en una botiga de Los Angeles, per que hagu de cancellar-se degut a la gran quantitat de gent que s'hi acumul (ms de 10.000 persones), que fu tmer per la integritat fsica dels membres del grup.

Temes.

LP / K7 Stumm 64.

 Cara 1;

 World in my eyes - 4:25;
 Sweetest perfection - 4:42;
 Personal Jesus - 4:24;
 Halo - 4:31;
 Waiting for the night - 6:05;

 Cara 2;

 Enjoy the silence - 6:14;
 Policy of truth - 4:53;
 Blue dress - 5:41;
 Clean - 5:28;

CD Stumm 64.

 World in my eyes - 4:26;
 Sweetest perfection - 4:43;
 Personal Jesus - 4:56;
 Halo - 4:30;
 Waiting for the night - 6:07;
 Enjoy the silence - 6:12;
 Policy of truth - 4:55;
 Blue dress - 5:41;
 Clean - 5:28;

Mute: DM CD 7 (CD/SACD + DVD) / CDX STUMM 64 (CD/SACD).

El disc 1 s hbrid SACD/CD, mentre el disc 2 s un DVD que inclou Violator en format DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo kHz/24bits, amb temes extra.

 World in my eyes - 4:26;
 Sweetest perfection - 4:43;
 Personal Jesus - 4:56;
 Halo - 4:30;
 Waiting for the night - 6:07;
 Enjoy the silence - 6:12;
 Policy of truth - 4:55;
 Blue dress - 5:41;
 Clean - 5:28;

Temes extra (en format PCM Stereo kHz/16bit):

 Dangerous - 4:22;
 Memphisto - 4:03;
 Sibeling - 3:18;
 Kaleid - 4:18;
 Happiest Girl Mix - 4:58;
 Sea Of Sin Mix - 4:46;

Material addicional:

1. Depeche Mode 89-91 (If You Wanna Use Guitars, Use Guitars) 32'28".

Senzills.

 Personal Jesus / Dangerous (29 d'agost de 1989);
 Enjoy the silence / Sibeling / Memphisto (5 de febrer de 1990);
 Policy of truth / Kaleid (7 de maig de 1990);
 World in my eyes / Happiest girl / Sea of sin (17 de setembre de 1990);

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher, Alan Wilder.
 Temes escrits per Martin Gore.
 Temes cantats per David Gahan, excepte "Sweetest perfection" i "Blue dress" (cantats per Martin Gore) i les cares B "Memphisto", "Sibeling" i "Kaleid", que sn instrumentals.
 Produt per Depeche Mode i Flood.
 Temes mesclats per Franois Kevorkian, excepte "Enjoy the silence", mesclat per Daniel Miller i Flood.
 Enregistrat i mesclat a Logic Studios (Mil), Puk Studios (Dinamarca), The Church (Londres), Master Rock Studios (Londres) i Axis Studios (Nova York).
 Enginyers de so: Pino Pischetola, Peter Iversen, Steve Lyon, Goh Hotoda, Alan Gregorie, Dennis Mitchell, Phil Legg.
 Assistents: Daryl Bamonte, Dick Meany, David Browne, Mark Flannery, Ricky.
 Disseny de portada: Anton Corbijn i Area.

Informaci addicional.

 Entre els instruments que el grup utilitz per construir el so de l'lbum, els ms usats foren l'Emulator III i l'E-max II.
 L'lbum cont dos interludis, anomenats "Interlude #2: Crucified" (amb la veu distorsionada i ralentida d'Andy Fletcher dient "Crucified"), situat entre "Enjoy the silence" i "Policy of truth", i "Interlude #3", situat entre "Blue dress" i "Clean". Aquests interludis no apareixen al llistat de temes del disc.
 El tema "Personal Jesus" ha estat versionat per diversos artistes; entre ells, Marilyn Manson. A ms, apareix samplejat als temes "Beware of the dog" (de Jamelia) i "Reach out (and touch me)", de Hillary Duff.
 "Enjoy the silence" fou versionat per Mike Shinoda, membre del grup Linkin Park, per a la recopilaci Remixes 81-04.

Enllaos externs.
 Informaci sobre l'edici original;
 Informaci sobre l'edici remasteritzada;
 Extracte del documental "If you wanna use guitars, use guitars";





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232969" title="Cor Porpra" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="90051">




El Cor Porpra (angls:Purple Heart) s una condecoraci de les Forces Armades dels Estats Units, creada per George Washington el 7 d'agost de 1782, i atorgada a tots aquells que han resultat ferits o morts mentre servien des del 5 d'abril de 1917 amb les Forces Armades dels Estats Units, o han mort a resultes de les seves ferides:
 En qualsevol acci contra un enemic dels Estats Units;
	En qualsevol acci amb una fora enemiga armada d'un pas estranger contra el que combaten les forces armades dels Estats Units;
	Mentre servia amb forces amigues en un conflicte armat contra una fora opositora armada amb la qual els Estats Units no estaven en estat de bel ligerncia;
	Com a resultat d'una acci de forces armades enemigues;
	Com a resultat d'una acci d'una fora estrangera hostil;
	Des del 28 de mar de 1973, com a resultat d'un atac terrorista internacional contra els Estats Units o un pas aliat, reconegut com atac per part del Secretari del departament corresponent;
	Des del 28 de mar de 1973, com a resultat d'operacions militars, mentre servia fora del territori dels Estats Units com a fora de pacificaci;
	Des del 7 de desembre de 1941, per les ferides d'arma rebudes en un conflicte armat, sense importar l'origen del foc causant de les ferides;
	Mentre restava com a presoner de guerra o mentre era capturat;
Tota ferida necessitava tractament per un oficial mdic per qualificar per la medalla.

El Cor Porpra no s'atorgaria en alguns dels segents casos:
 lesions per congelaci o peus de trinxera;
 atac de cor;
 intoxicaci alimentria no causada per agents enemics;
 agents qumics, biolgics o nuclears no causada per l'enemic;
 fatiga de guerra;
 malaltia no causada directament per agents enemics;
 accidents (amb explosius o amb vehicles) no causats per acci enemiga;
 ferides causades per un mateix (excepte si sn causades al s de la batalla i no com a resultat d'una negligncia);
 desordres de stress post-traumtic;
 lesions de salt no causades per acci enemiga;

Els comandants han de tenir en consideraci les circumstncies en les que la lesi o ferida van ser causades, fins i tot quan sembla que apareguin als criteris per la concessi. Per exemple:

 en cas d'una lesi individual mentre que es llenava en paracaigudes des d'un avi abatut per foc enemic; o, alg ferit de resultes d'un accident amb un vehicle, accident causat per foc enemic, s'atorgar la medalla.
 els ferits o morts de resultes de foc amic al cor de la batalla rebran la medalla, sempre i quan el foc amic fos llanat amb la intenci de causar danys a les tropes o equipament enemic;
 els ferits de resultes de la seva prpia negligncia; per exemple, conduint o caminant per una zona no autoritzada per estar minada, o mentre buscava municions sense explotar com a record de guerra, no rebran la condecoraci, doncs si b han resultat ferits pel foc enemic, no ha sigut per l'acci enemiga si no que per la seva prpia negligncia.


 Historia .

s la forma moderna de l original establerta per George Washington, llavors anomenada "Badge of Military Merit" (Insgnia del Mrit Militar), en la seva orde del 7 d'agost de 1782 al seu quarter general de Newburgh (Nova York):

"El General, sempre desitjs que els seus soldats tinguin una ambici virtuosa, aix com de fomentar i alenar qualsevol mena de Mrit Militar, vol que sempre que es realitzi qualsevol acci singularment meritria, es permeti a l'autor lluir sempre a l'esquerra del pit la figura d'un cor en roba o seda porpra. No noms en casos d'una valentia inusual, si no que tamb en cas d'una fidelitat extraordinria en qualsevol manera que sigui merescuda una condecoraci"

Desprs de la Revoluci Americana, l'Orde del Cor Porpra caigu en dess i no s'atorg. Per per ordre del President Herbert Hoover, en honor al Segn Centenari del Naixement de Washington, mitjanant l'Orde General del Departament de la Guerra N 3 del 22 de febrer de 1932, l'orde va ser reviscuda. El criteri per la seva concessi era per ser atorgada als soldats, desprs de que ho sol licitessin, que haguessin rebut el Certificat de la Citaci pel Servei Meritori o estiguessin autoritzats a lluir galons de ferides desprs del 5 d'abril de 1917.

Durant un breu perode de la II Guerra Mundial (7 de desembre de 1941 a 22 de setembre de 1943) va ser atorgada tant per les ferides rebudes en acci com per la realitzaci meritria del deure. Per amb l'establiment de la Legi del Mrit, pass a atorgar-se noms per les ferides rebudes.

L'Ordre Executiva 11016, del 25 d'abril de 1962 preveia la concessi de la medalla a ttol pstum; i l'Ordre Executiva 12464, de 23 de febrer de 1984 l'autoritzava per les ferides rebudes a causa d'atacs terroristes o mentre se servia amb una fora de manteniment de la pau.

Si originriament era una de les ms baixes en la pirmide d honor (desprs de la Medalla de Bona Conducta), el 13 de juny de 1985 Ronald Reagan l elev en l escalaf fins al seu lloc actual (desprs de l'Estrella de Bronze). 

Est considerada una de les condecoracions americanes ms boniques.

 Disseny .

Un cor en esmalt porpra, amb el voltant en daurat. Al mig hi apareix el retrat del General George Washington. Al damunt del cor apareix l'escut d armes de Washington (un escut blanc amb dues barres roges i tres estrelles roges al damunt, la bandera de l Estat de Colmbia), amb blanques de fulles verdes.

El revers s el cor en bronze amb la inscripci "FOR MILITARY MERIT" (Pel Mrit Militar) a sota de l'escut.

Penja d un gal morat amb una franja blanca als costats.


Les condecoracions segents s'indiquen mitjanant fulles de roure a l'Exrcit i a la Fora Aria i mitjanant estrelles a l'Armada, els Guardacostes i els Marines. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232971" title="Hans van den Broek" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="90052">

Hans van den Broek () ( Pars, Frana 1936 ) s un advocat i poltic neerlands que fou ministre al seu pas i membre de la Comissi Europea entre 1993 i 1999.

Biografia.
Va nixer l'11 de desembre de 1936 a la ciutat de Pars. Va estudiar dret a la universitat, iniciant a la dcada del 1960 una carrera d'advocat.

Actualment s president de l'Institut de Relacions Internacional dels Pasos Baixos i de la Rdio Pblica del pas. Aix mateix s conseller de la Fundaci Global Panel. 

Es cas amb Josee van den Broek-van Schendel, amb la qual va tenir dues filles, una de les quals s la Princesa Marilne de Orange-Nassau, casada amb el Prncep Maurits de Orange-Nassau, nebot de la reina Beatriu I dels Pasos Baixos.

Activitat poltica.
Membre del Katholieke Volkspartij (KVP), va iniciar la seva activitat poltica sent membre del consell municipal de Rheden entre 1970 i 1974. Posteriorment entre 1976 i 1981 fou membre de la Tweede Kamer, la cambra baixa de representants, com a representant del KVP, i posteriorment del Christen Democratisch Appl (CDA).

L'any 1982 fou nomenat pel Primer Ministre dels Pasos Baixos Ruud Lubbers Ministre d'Afers Exteriors, crrec que desenvolup durant 11 anys. L'any 1991 fou un dels negociadors de la Uni Europea que sign l'Acord de Brioni, pacte que pos fi a la Guerra d'Eslovnia. 

El gener de 1993 fou nomenat membre de la Comissi Delors III, en la qual va esdevindre Comissari Europeu de Relacions Exteriors i Ampliaci, crrec que va mantenir fins el mar de 1995. En la formaci de la Comissi Santer el gener de 1995 continu amb la cartera responsable de l'Ampliaci de la Uni Europea, especialment en les Relacions amb el Centre i l'Est d'Europa, crrec que tamb va mantenir de forma interina en la Comissi Marn fins el setembre de 1999. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232973" title="Gino Sciardis" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="90053">

Gino Sciardis (Pocenia, Itlia, 28 de gener de 1917 - Bondy, Frana, 9 de gener de 1968) va ser un ciclista itali de naixement que el 28 de juliol de 1950 es nacionalitz francs. 

Fou professional entre el 1943 i 1953, anys en els quals aconsegu 7 victries.

En retirar-se del ciclisme es va orientar cap a la pintura i va seguir cursos de pintura a l' Acadmie de la Grande Chaumire i desprs al taller d'Andr Lhote. El febrer de 1965 va fer la seva primera gran exposici, a la Galeria de la Baume de Pars.

Palmars.
1947 ;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr ;
1948;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1949 ;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg ;
1950 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr ;
1951 ;
 1r del Gran Premi del pneumtic;

Resultats al Tour de Frana.
1948. Abandona (16a etapa). Vencedor d'una etapa;
1949. 12 de la classificaci general;
1950. 33 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1951. 51 de la classificaci general;
1952. Abandona (8a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Gino Sciardis ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232975" title="Fadli" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="90054">
Fadli (o Fadhli) fou  un territori tribal al Iemen que ocupa a grans trets la regi natural de l'Abyan, i avui forma la governaci d'Abyan.

La seva superfcie era de 4.000 km i la poblaci d'unes 33.000 persones. Limitava al sud-oest amb la colnia d'Aden, el soldanat abdali de Lahej, i el soldanat hawshabi de Musaymir; al nord-oest amb el Baix Yafa; al nord amb el territori dels awdhilla (singular awdhali) i la Dathina; a l'est amb l'Awlaqi; i al sud amb el golf d'Aden.

La part occidental s l'Abyan propi, i s un terreny frtil i pla, amb poblaci sedentria; a l'est les estepes i muntanyes on la poblaci s nmada. L'Abyan esta format pel Wadi Bana i el Wadi Hasan, i les seves aiges es reparteixen entre els fadlis i els yafis del Baix Yafa, sota control d'un comit mixt. El fadli havien construt un canal al segle XIX que portava l'aigua a Fadli des del Wadi Bana en territori del Baix Yafa; degut a aix l'aprofitament conjunt amb els yafis va portar a un conflicte entre els dos territoris que va durar molts anys. 

L'economia est basada en el cot del que Fadli produa el 1963 ms de cinc mil tones; tamb produa fruites i llegums que s'exportaven principalment a la colnia d'Aden; tamb es produen cereals i els productes prpies dels ramats. La pesca tamb era important. L'estat ingressava 250000 lliures per any. La justcia estava basada en la xara i el dret ancestral (urf) per desprs del 1959 es van crear una espcie de jutjats de pau pels conflictes menors. L'estat tenia un alt tribunal amb dret d'apellaci, i era competent en matries constitucionals. Al estat hi havia una vintena d'escoles primries, dues de les quals eren per noies, les primeres de la Federaci d'Arbia del Sud fora de les que existien a l'estat d'Aden abans colnia d'Aden.

Les tribus de la regi es van confederar al segle XVII i van escollir un sult que va tenir residencia durant segles a Shukra, un port de la costa a uns 60 km al nord-est de Zinjibar. Del 1839 al 1865 el sult va ser hostil als anglesos que s'havien establert a Aden. El 1865 un atac dels fadlis a una caravana britnica prop d'Aden va provocar una resposta contundent dels anglesos, per terra i mar, i des de llavors es va mantenir la tranquillitat. El sult Ahmad ben Husein va signar el 1888 un tractat que va establir el protectorat. El Protectorat es va ampliar pel tractat de Shukra de 1944 amb el sult Abd Allah ben Uthman que donava dret als britnic a la intervenci en l'administraci interna i la hisenda; un comit poltic local seria aconsellat per l'oficial poltic britnic a la regi d'Abyan, amb seu a Zinjibar (a Zindjibar), que d'aquesta manera va esdevenir la capital del soldanat ja que el govern s'hi va traslladar, encapalat per un naib, si be el sult va romandre a Shukra. 

L' 11 de febrer de 1959 fou membre fundador de la Federaci d'Emirats rabs del Sud i el sult va rebre una cartera ministerial. El 21 de desembre de 1962 els britnics van deposar al sult Abd Allah ben Uthman i el van substituir pel naib (que de fet ja era el verdader sult), el seu fill Ahmad ben Abd Allah. Aquest es va dotar d'un consell d'estat amb tretze membres representant a les tribus, els pescadors, els pagesos i els comerciants. El juny de 1963 el consell d'estat va votar una ordenana que establia que s'elegirien dotze diputats, quatre per les regions sedentries occidentals, vuit per les nmades orientals; aquest dotze electes junt amb cinc membres ex-officio, i els tretze membres del consell, formarien un cos legislatiu. El febrer de 1964 el sult Ahmad ben Abd Allah, davant el que passava al pas, va abandonar la federaci exigint la independncia, per el 9 de juliol fou deposat i substitut pel seu germ Nasir, que va reingressar a la federaci rpidament.

 Bandera i escut .

La bandera de l'estat estava formada per tres franges horitzontals, amb colors negre la superior, verda la central, i blava la inferior. Al centre una mitja lluna blanca amb l'estel tamb blanc, ocupant 3/5 parts de l'altura de la bandera. La bandera que circula (porpra, verde i negra) amb origen a una informaci del Foreing Office, es errnia.

L'escut estava format per unes branques de llorer damunt de les quals dos espases corbes creuades, i damunt la mitja lluna i l'estel.

 Sultans de Fadli .

Uthman vers 1650-1670;
Fadl ben `Uthman vers 1670-1700;
Ahmad ben Fadl vers 1700-1730;
Abd Allah ben Ahmad al-Fadli vers 1730-1760;
Ahmad ben Abd Allah al-Fadli vers 1760-1789;
Abd Allah 1789-1805;
Ahmad ben Abd Allah al-Fadli 1805-1819;
Abd Allah ben Ahmad al-Fadli 1819-1828;
Ahmad ben Abd Allah al-Fadli 1828-1870;
Haidara ben Ahmad al-Fadli 1870-1877;
Husayn ben Ahmad al-Fadli (1st time) 1877;
Ahmad ben Husayn al-Fadli 1877-1907;
Husayn ben Ahmad al-Fadli (2nd time) 1907-1924;
Abd al-Qadir ben Ahmad al-Fadli 1924-1927;
Abd Allah ben Husayn al-Fadli 1927-1929;
Fadl ibn Husayn al-Fadli 1929-1933;
Abd al-Karim al-Fadli 1933-1936;
Salih ben al-Fadl al-Fadli 1936-1941;
Abd Allah ben Uthman al-Fadli 1941-1962;
Ahmad ben Abd Allah al-Fadli 1962-1964;
Nasir bwn Abd Allah al-Fadli 1964-1967;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232977" title="Edward Van Dyck" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="90055">

Edward Van Dyck (Herent, 22 de mar de 1918 - Leuven, 22 d'abril de 1977) va ser un ciclista belga, professional entre 1941 i 1952. En aquests anys aconsegu nombroses victries, sent la ms important el triomf a la Volta a Espanya de 1947.

Palmars.
1941;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Blgica ;
1942 ;
 1r de l'Anvers-Gant-Anvers;
 1r del Premi d'Hollogne-aux-Pierres;
1943 ;
 1r del Gran Premi de Valnia;
 1r del Premi de Roosbeek;
1944 ;
 1r del Premi de Bertem;
 1r del Premi de Verviers;
1945 ;
 1r del Premi de Bertem;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1946 ;
 1r de la Brusselles-Ingooigem;
 1r del Tour de Limburg;
 1r del Premi de Ninove;
1947 ;
 1r de la Volta a Espanya i vencedor de 2 etapes;
1948;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1949 ;
 1r del Premi de Rijkevorsel;
1950 ;
 1r del Gran Premi de Stad Vilvoorde;
1951 ;
 1r del Premi de Leuven;

Resultats al Tour de Frana.
1948. 14 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1949. Abandona (11a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1947. 1r de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;






Enllaos externs.
Palmars d'Edward Van Dyck ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232979" title="Hadrami" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="90056">
Hadrami o Hadhrami s una tribu del Iemen que viu al nord-est de l'Alt Yafa prop de la zona de la antiga frontera entre els dos Iemen. Com el seu nom indica aquesta tribu te el seu origen a la regi oriental de l'Hadramaut i es va establir a la zona vers el 1820. Els territoris del xeicat limitaven al sud amb el Baix Yafa, a l'est amb el Iemen del Nord, al nord amb el soldanat yafi de Mahjabah i a l'oest amb el territori de la tribu dubi.

Fou un dels xeicats inclosos de facto al protectorat d'Aden i des de 1917 al Protectorat Occidental d'Aden, per no consta cap tractat especfic amb els britnics. No es va adherir a la Federaci d'Arbia del Sud, i va quedar nominalment dins el Protectorat d'Arbia del Sud (1963-1967). El 1967 va quedar integrat a la Repblica Popular del Iemen del Sud; des de 1990 forma part de la Repblica del Iemen unificada.

 Xeics .

Ghalib al-Hadrami vers 1820-1850               ;
Muhammad ben Ghalib al-Hadrami vers 1850-1870               ;
Muhsin ben Ghalib al-Hadrami vers 1870-1900               ;
Muhsin ben Muhsin al-Hadrami vers 1900-1915                ;
Nasi ben Muhsin al-Hadrami 1915-1945               ;
Muhammad ben Muhsin al-Hadrami 1945-1958                ;
Abd Allah ben Muhammad al-Hadrami 1959                       ;
Abd al-Qawi ben Muhammad al-Hadrami 1959-1967                ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232980" title="Irqah" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="90057">
Irqa o Irqah o Irka s una ciutat de la costa sud del Iemen a mig cam entre Ahwar i Hawra. Vers 1975 no arribava als 1000 habitants. Era la capital d'un xeicat de la tribu dels dhiebi o dhiab rodejat del territori dels soldans wahidi, i lligat a Gran Bretanya per un tractat especial de protecci signat el 1888. La ciutat era la residencia del xeic dels Ba Das una fracci dels dhiebi, la tribu ms important de les tribus orientals dels himiars. A la ciutat hi havia un santuari d'un dona anomenada Irqa venerada pels mashayikh locals i pels mariners de pas.

La tribu fou part fins al segle XVIII dels dominis dels Banu Amir de la tribu kinda i va esdevenir independent al segle XIX. El 1888 el xeic Awad ben Muhammad va signar el tractat de protecci i el xeicat fou incls al Protectorat d'Aden; el 1917, per qestions tribals, fou assignat al Protectorat Oriental d'Aden encara que en la practica va romandre administrat des de la part occidental. No va ingressar a la Federaci d'Arbia del Sud i del 1963 al 1967 va formar part del Protectorat d'Arbia del Sud. El 1967 va ser incorporat a la Repblica Popular del Iemen del Sud. Des del 1990 es part de la Repblica de Iemen unificada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232984" title="Dhiebi" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="90058">
Els dhiebi o dhiab sn una tribu del Iemen. Una petita fracci viu al Yafa (dhubi o dubi) per el nucli principal viu al territori wahidi, fins a l'Awlaqi. Diversos pobles del pas wahidi estan habitats per dhiebis per les seves terres sn pobres i estrils i nomes hbils per la pastura. A l'est del seu territori hi ha la muntanya del Djebal Hamra de ms de 1300 metres.

La seva ciutat principal es Hawra (tamb Al-Ulya) un poble de pescadors prsper, seu d'un xeicat semi independent. Els dhiebi sn salvatges i bellicosos i tenen un crist de guerra (sarkha o azwa) que diu: ana dheb Hamyar (jo soc el llop d'Himyar); el seu nom vol dir "els llops" i se'ls considera autntics descendents dels himiarites; cada subtribu es considera kabail (lliure i independent) i no tenen un governant nic sin que cada tribu t un xeic anomenat Abu (pare) que els reuneix en cas de guerra. El xeic principal, reconegut sobir pels britnics el 1888, es el d'Irqa de la subtribu del Ba Das; i el segon s el d'Hawra; els dems no gaudeixen d'autoritat territorial efectiva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232985" title="Bernard Gauthier" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="90059">

 Bernard Gauthier (Beaumont-Monteux, 22 de setembre de 1924) va ser un ciclista francs, professional entre 1947 i 1961. La major part d'aquest anys els pass sota les ordres de l'equip Mercier.  

Bernard Gauthier fou un dels ciclistes francesos ms populars de la dcada posterior a la Segona Guerra Mundial, tot i que sense arribar al nivell de Louison Bobet i Raphal Gminiani. Les seves quatre victries a la Bordeus-Pars van fer que se l'anomens Monsieur Bordeus-Pars.

Palmars.
1946;
 1r del Tour de l'Alta Saboia;
1947 ;
 1r de l'Annemasse-Bellegarde-Annemasse;
 1r de la Bourg-Ginebra-Bourg;
 1r del Circuit de Li;
1948;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1950;
 1r a Blanzy;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Saint Etienne;
1951;
 1r de la Bordeus-Pars;
1952;
 1r del Tour del Sud-est i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi de l'Echo d'Alger;
1953;
 1r del Gran Premi del Pneumtic a Montluon;
1954;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r del Gran Premi Catox;
 Vencedor de 2 etapes del Critrium del Dauphin Libr;
1955;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa als 3 dies d'Anvers;
1956;
 Campi de Frana;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r del Critrium dels Asos;
 1r del Premi de Montigny;
 Vencedor d'una etapa de la Roma-Npols-Roma;
1957;
 1r de la Bordeus-Pars;
1958;
 1r del Tour del Sud-est;
 1r al Gran Premi de l'Echo d'Oran;
 1r a Riom;
1959;
 1r del Premi d'Oran;
1961;
 1r del Premi de Miniac-Morvan;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 22 de la classificaci general;
1948. 24 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1949. Abandona (10a etapa);
1950. 17 de la classificaci general i maillot groc durant 7 etapes;
1951. 26 de la classificaci general;
1952. 63 de la classificaci general;
1953. 75 de la classificaci general;
1955. 46 de la classificaci general;
1959. Abandona (13a etapa);
1960. 79 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Bernard Gauthier ;
Palmars de Bernard Gauthier ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232986" title="Hawra" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="90060">
Hawrah (tamb Al-Ulya) s una ciutat de la costa sud-est del Iemen. T uns 3000 habitants. Vers 1975 en tenia la meitat i anteriorment era la capital d'un xeicat de la tribu dels dhiebi o dhiab rodejat del territori dels soldans wahidi, i lligat a Gran Bretanya per un tractat especial de protecci signat el 1888. La ciutat era la residencia del xeic dels Ba Shahid una fracci dels dhiebi, la tribu ms important de les tribus orientals dels himiars.

La ciutat va pertnyer als Banu Amir de la tribu de kinda fins al segle XIX per al segle XIX la tribu va esdevenir independent i el 1888 el xeic Ahmad ben Abdallah va signar un tractat de protectorat amb els britnics i el xeicat fou incls al Protectorat d'Aden; el 1917, per qestions tribals, fou assignat al Protectorat Oriental d'Aden. No va ingressar a la Federaci d'Arbia del Sud i del 1963 al 1967 va formar part del Protectorat d'Arbia del Sud. El 1967 va ser incorporat a la Repblica Popular del Iemen del Sud. Des del 1990 es part de la Repblica de Iemen unificada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232988" title="Error 404" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="90061">
El missatge d'error 404, que pot sser trobat en navegar per Internet, s una de les manifestacions de la llista de codis de protocol de l'HTTP. Tamb pot significar que la pgina ha estat quasi esborrada per successos de la pgina.

Una pgina d'error 404 indica que el navegador web s capa de comunicar-se amb el servidor per que aquest o no pot trobar el document sollicitat o no pot accedir a aquesta petici i no vol donar ms informaci. Quan un servidor es comunica mitjanant HTTP respon a una petici d'un document HTML (una pgina web) donada pel navegador amb un codi numric. Cada codi de resposta cont a ms una lnia de text relacionada a la numeraci.

La lnia de text relacionada al codi 404 s "No trobat". Quan un servidor envia una resposta 404 generalment inclou en la seva resposta un missatge curt en HTML que esmenta tan el codi numric com la lnia de text relacionada.

Els codis de protocol HTTP tenen una interpretaci especfica, en el cas del 404 el primer 4 indica un error de l'usuari, com pot ser una direcci mal escrita o cercar una pgina que ja no existeix, el 0 significa un error general de sintaxi, com pot ser l'equivocaci en una lletra en la direcci, l'ltim 4 indica quin codi especfic s, entre el grup dels 40X, doncs tamb existeixen 400 Error del Client, 401 Error Autoritzaci requerida, entre d'altres.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232992" title="Gran Premi d'ustria del 1985" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="90062">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1985, disputat al circuit de sterreichring  el 18 d'agost del 1985.

 Resultats .
 



 Altres .

 Pole:   Alain Prost   1' 25. 490;
 Volta  rpida:  Alain Prost   1' 29. 241   a la volta 39.







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232995" title="Lbdac" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="90063">
Segons la mitologia grega, Lbdac fou un rei de Tebes, fill de Polidor i de Nicteis.

Fou el pare de Laios.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 131.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232996" title="Polidor (fill de Cadme)" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="90064">
D'acord amb la mitologia grega, Polidor fou un rei de Tebes, fill de Cadme i d'Harmonia. 

Casat amb Nicteis, fou pare de Lbdac.

El seu nebot Penteu el va destronar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 180.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232997" title="Penteu" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="90065">


D'acord amb la mitologia grega, Penteu fou un rei de Tebes, fill d'Equon i d'Agave.

El seu avi Cadme li ced el tron.

Prohib el culte a Dions en el seu regne, tot i que les dones de la seua famlia n'eren devotes, i persegu els seus sacerdots.

Una nit an personalment al mont Citer per dissoldre una bacanal, per la seua mare i les seues ties, que hi prenien part, el confongueren amb una fera i, furioses, el destrossaren.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 171.

Enllaos externs.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232998" title="Agave (filla de Cadme)" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="90066">
Segons la mitologia grega, Agave fou una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Es cas amb Equon i d'aquesta uni va nixer Penteu.

Juntament amb les seues germanes va destrossar el seu fill, furiosa, durant una bacanal.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 11.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232999" title="Equon (pare de Penteu)" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="90067">
D'acord amb la mitologia grega, Equon fou un dels esparts de Tebes. Es cas amb Agave, filla de Cadme, i fou pare de Penteu.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 79-80.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233000" title="Antianira" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="90068">
Segons la mitologia grega, Antianira fou una filla de Meneci, cabdill d'Opunt.

Unida a Hermes, fou mare d'Equon i d'urit.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 20.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233001" title="Melaneu" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="90069">
Segons la mitologia grega, Melaneu (Melaneus, ) fou un heroi, fill d'Apollo.

Casat amb Estratonice, fou pare d'urit.

Fou fams per la seua habilitat en el maneig de l'arc.  Segons la llegenda, Perieres li va assignar una ciutat com a residncia, que Melaneu va anomenar Oeclia (Oechalia) del nom de la seva dona, sobre la qual regn, i fou rei dels driops.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 145.

 March, J.: Cassell's Dictionary Of Classical Mythology. Londres, 1999. ISBN 0-304-35161-X.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233002" title="Zetos" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="90070">


D'acord amb la mitologia grega, Zetos fou un heroi, fill de Zeus i d'Antope.

Abandonat amb el seu germ Amfon al peu del Citer, compart la mateixa sort d'aquest fins desprs d'alliberar la seua mare i venjar-se de Licos i de Dirce, que la tenien captiva.

Es cas amb Adon i fou pare d'til.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 221.

Enllaos externs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233006" title="Dirce" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="90071">


Segons la mitologia grega, Dirce fou l'esposa de Licos, rei de Tebes.

Prengu al seu servei Antope (neboda de Licos i, segons alguns, la seua  primera esposa repudiada), a la qual tract de la manera ms cruel.

Quan Dirce anava a participar en una bacanal al mont Citer es trob amb Amfon i Zetos, els fills d'Antope, que per venjar la mare la lligaren a les banyes d'un brau furis i la feren arrossegar pel camp fins que mor destrossada.

Segons una variant de la llegenda, aquest era el cstig que, sense reconixer-los, els havia ordenat que apliquessin a Antope.

El nom de Dirce fou donat a una font que sorg en aquell indret.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 68.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233007" title="Mar-Gin" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="90072">


Marcell Gin i Folch s ms conegut pel seu nom artstic de Mar-Gin.

Va comenar els estudis d'escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, quan Mar-Gin tenia 29 anys. Fou mestre seu Lluci Osl, escultor afecte al naturalisme, de tcnica irreprotxable, obra slida i llarga experincia. Desprs dels cursos d'escultura, Mar-Gin segu estudis de cermica a l'Escola Industrial.

A partir del 1948 es present amb certa regularitat a concursos. El 1951, el jurat del Premi Julio Antonio de la Diputaci (en el qual tamb figuraven el crtic d'art de "Destino" Joan Corts i l'escultor Llus Saumells) li atorg la medalla per la talla en pedra "Cap de nen".

Els anys 1952 i 1953 va ser premiat a l'Exposici Nacional d'Art Universitari de Madrid. El 1953 tamb va rebre un tercer premi al Concurs Provincial del Centre de lectura de Reus, amb l'obra "Segadora". El 1955 particip amb tres obres a la III Biennal Hispano Americana. En aquest temps gaud d'una beca del collegi major Fra Junper Serra. El 1954 guany una menci honorfica al mateix concurs per "Maternitat". 

Durant el perode de formaci, Mar-Gin treball intensament dues disciplines de l'ofici d'escultor: l'anatomia i la realitzaci en terracota; a totes dues deu el llenguatge segur, clar i gil. El domini de l'anatomia fa convincent i fcil de copsar i d'entendre el discurs humanista en qu tant es complau.

La prctica de fang cuit (rpida i barata, en comparaci amb les matries dures) li ha perms facndia i, sobretot, l'ha fet independent de qualsevol patronatge, un dels seu trets ms singular, sorprenent i suggestiu. A aquestes dots, s'hi afegeix el de l'observador de la matria en brut: de les qualitats i configuracions atzaroses que adopta. Les peces (regularment de petit format), que anomena "troballes" sn ocurrncies on s'endevinen, a parts iguals, l'agudesa i la improvisaci.

 Enllaos externs .
Pgina web de David Porcel;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233008" title="Palazzo Venezia" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="90073">


El Palazzo Venezia o Palazzo di Venezia, conegut originriament com a Palazzo Barbo, s un palau de la ciutat de Roma, situat al nord del tossal capitol, a la banda oest de la Piazza Venezia. El seu nom evoca el fet que durant un temps va ser seu de l'ambaixada de la Repblica de Vencia.

Iniciada la construcci l'any 1455, va ser un dels primers edificis renaixentistes de Roma, tot i que va ser construt al voltant de la torre medieval situada a la dreta de la seua faana. Molta de la pedra que s'hi va utilitzar va ser extreta del Colosseu, una prctica comuna a Roma fins als segles ms recents. Inicialment va ser habitat pel cardenal veneci, Pietro Barbo, qui desprs esdevindria Papa amb el nom de Pau II. Hom creu que es va triar el lloc per a poder veure des del palau les curses de cavalls que tenien lloc a l'adjacent Via del Corso.

L'edifici va esdevenir residncia papal fins que el Papa Pius IV el va donar a la Repblica de Vencia perqu l'usara com a seu de la seua ambaixada. Al llarg del segle XIX, va ser seu de l'ambaixada de l'Imperi Austrohongars davant de la Santa Seu.

L'any 1917, l'edifici va passar a mans de l'Estat Itali, i va ser restaurat. Mussolini va tenir el seu despatx a la Sala del Mappamondo, i va usar un balc del palau per a adrear-se al poble, reunit a la Piazza Venezia, en molts dels seus innombrables discursos.

Avui dia, a l'interior de l'edifici es troba el Museu Nacional del Palazzo di Venezia. Cont galeries d'art, fonamentalment cermica, tapissos i esttues, des de l'inici de l'era cristiana fins al primerenc Renaixement.

Enllaos externs.
Museo Nazionale del Palazzo di Venezia ;
Foto per satllit: al centre de la foto, davant i oblquament a l'esquerra del gran monument de marbre blanc dedicat a Vittorio Emanuele. La torre i la faana donen al parc i al carrer de davant del monument.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233010" title="Via del Corso" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="90074">

La Via del Corso, coneguda habitualment com el Corso, s el carrer principal que creua el centre histric de Roma. s remarcable pel fet de ser un carrer completament recte en una zona amb carrers tortuosos i petites places. Tamb s ms ample que la major part dels carrers del centre de Roma; no obstant aix, noms t capacitat per a dos carrils de trnsit rodat i dues petites voreres. La part septentrional del carrer est reservada exclusivament als vianants. La llargria total del carrer s d'1,5 quilmetres.

El Corso discorre en direcci nord-sud. Al nord desemboca a la Piazza del Popolo, entre les esglsies de Santa Maria dei Miracoli i Santa Maria in Montesanto. Al sud, acaba a Piazza Venezia. El carrer, una de les vies comercials principals de la ciutat, compta amb un gran nombre de palaus (Doria, Sciarra Colonna, Chigi, Ferraioli, Wedekind, Ruspoli, casa de Goethe) i esglsies (San Marcello, Santa Maria in Via, San Carlo al Corso), si b no t atraccions turstiques destacades; al seu voltant, per, n'hi ha en abundncia. Entre els principals monuments que se situen al voltant del Corso cal esmentar l'Ara Pacis, el Pante, la Piazza di Spagna, la Piazza Colonna, la Fontana di Trevi, el monument a Vctor Manuel II i el Frum Rom.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233011" title="Santa Ceclia" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="90075">

Santa Ceclia s la patrona dels musics. La seva festa se celebra tant a l'Esglsia catlica com a l'ortodoxa, i s el 22 de novembre. s una de set dones, amb l'excepci de la Mare de Deu, que  sn commemorades en el cnon de la missa. Durant molt de temps es va suposar que era una noble romana que, amb el seu marit Valeri, i el seu germ Tiburci, van patir el martiri cap el 230 en l'poca de l'emperador Alexandre Sever.


 Imatges .


 Referncies .


Enllaos externs.

Per qu Ceclia? ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233012" title="Amfon" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="90076">
Segons la mitologia grega, Amfon fou un heroi, fill de Zeus i d'Antope.

Fou abandonat pel rei Licos al peu del Citer amb el seu germ Zetos, per uns pastors els van trobar i els educaren.

De gran, assabentats del seu origen i coneixedors que la seua mare era captiva de Licos i de la seua esposa Dirce, a Tebes, anaren a rescatar-la i a venjar-la. Mort Licos, li correspongu el tron de Tebes. 

Com a msic prodigis que el consideraven, aixec les muralles de la ciutat movent les pedres al so de la lira.

Es cas amb Nobe i fou pare de set fills i de set filles (segons la versi ms acceptada); per desprs que Apollo i rtemis exterminaren tots els seus descendents per castigar la suprbia de Nobe, desesperat, se sucid.
Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 17.

Enllaos externs.

 Amfon al Greek Mythology Link. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233016" title="Nobe (filla de Tntal)" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="90077">


Nobe, segons la mitologia grega, fou una herona, filla de Tntal i de Dione.

Es cas amb Amfon, rei de Tebes, amb el qual tingu set fills i set filles (els Nibides). Orgullosa dels seus nombrosos descendents, es consider superior a la deessa Leto, que noms tenia dos fills, fins al punt de prohibir que se li fessin sacrificis. Leto, enutjada, encarreg als seus fills Apollo i rtemis que la vengessin. Aquests exterminaren amb les seues fletxes els fills i les filles de Nobe, que els plor desconsoladament.

Refugiada a Ldia, la seua ptria, els dus la transformaren en una penya del cim del Spil d'on sempre rajava aigua.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 158.

Enllaos externs.
 Informaci sobre Nobe i rtemis. ;
 Informaci sobre la Roca de Nobe a Turquia. ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233018" title="Leto" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="90078">
Leto, segons la mitologia grega, fou una deessa, filla de Ceos i de Febe.

Estimada per Zeus, fou mare d'Apollo i rtemis.

Sofr la persecuci d'Hera, i per aix no trobava cap terra que la volgus acollir els darrers dies de la seua gestaci. Finalment, arrib a l'illa d'Ortgia o Delos (que abans havia estat la seua germana Astria), que se n'apiad. All tingu els seus bessons i fou venerada en temps posteriors, juntament amb els seus fills.

Els romans la coneixien amb el nom de Latona.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 136.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Leto. ;
 Leto al Greek Mythology Link. ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233022" title="Giovanni Corrieri" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="90079">

 Giovanni Corrieri (Messina, 7 de febrer de 1920) va ser un ciclista itali que fou professional entre el 1944 i 1957. Durant aquests anys aconseguir 15 victries, 7 en etapes del Giro d'Itlia i 3 al Tour de Frana. 

Palmars.
1945;
 1r del Giro de Calbria i vencedor d'una etapa;
1947;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1948;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana ;
1949;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1950;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1951 ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencecor d'una etapa de la Volta a Alemanya;
1952 ;
 1r de la Ssser-Cagliari;
 Vencedor d'una etapa al Gran Premi del Mediterrani;
1953;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1954;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1955;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1946. Abandona;
1947. 11 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1948. Abandona;
1949. 32 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1950. 67 de la classificaci general;
1951. 59 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1952. 17 de la classificaci general;
1953. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1954. 33 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1955. 77 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1947. Abandona (10a etapa);
1948. 29 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1949. 52 de la classificaci general;
1950. Abandona (12a etapa) i vencedor d'una etapa;
1952. 46 de la classificaci general;
1953. 56 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Giovanni Corrieri ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233025" title="Tntal (mitologia)" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="90080">



Tntal, segons la mitologia grega, fou un rei de Ldia, fill de Zeus i de Pluto.

Casat amb Dione (segons la versi del mite ms divulgada), fou pare de Plops i de Nobe.

Els dus l'honoraren amb la seua confiana, per els va trair revelant a la gent els seus secrets o robant nctar i ambrosia del seu rebost. Finalment, per posar-los a prova, els convid a un banquet i els serv la carn del seu propi fill, per els dus se n'adonaren. Precipitat al Trtar, estava condemnat a patir eternament de set i de fam al mig d'un estany que el cobria fins al coll, per que s'assecava si abaixava el cap,i a sota d'unes branques carregades de fruita, per que el vent s'enduia si aixecava les mans.

---- 

Aix mateix, Tntal fou tamb el nom d'un fill de Tiestes.

Juntament amb el seu germ Plstenes, fou mort per Atreu i servit en un banquet al seu pare.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 201.

Enllaos externs.
 Tntal al Greek Mythology Link. ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233026" title="Nombre de Prandtl" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="90081">
El Nombre de Prandtl (Pr) s un nombre adimensional que proporciona el rati entre la difusivitat de la quantitat de moviment (o viscositat cinemtica i la difusivitat trmica. Deu el seu nom a Ludwig Prandtl.

Es defineix com:


on:
  s la viscositat cinemtica,   =   /            s m3 kg-1.
  s la difusivitat trmica,   = k / (  cp)             S-1.
   s , ks-1 m-1 K-1,  m-3, Cpkg-1 K-1;


Alguns valors tpics de Pr sn:
 al voltant de 0.7 per l'aire i molts altres gasos,
 al voltant de 7 per l'aigua;
 al voltant de 7 pel mantell de la terra;
 entre 100 i 40,000 per oli de motor,
 entre 4 i 5 pel refrigerant R-12 ;
 al voltant de 0.015 per al mercuri;

En el mercuri, la conducci de calor s molt efectiva en comparaci amb la convecci: la difusivitat trmica s dominant. 
En l'oli de motor, la convecci s molt efectiva a l'hora de transferir energia d'una zona, en comparaci amb la conducci pura: difusivitat de la quantitat de moviment s dominant.

En problemes de transferncia de calor, el nombre de Prandtl controla el gruix relatiu de les capes lmits de moment i trmica. Quan Pr s petit, significa que la calor es difon molt rpidament comparada amb la velocitat (moment). Aix vol dir que per a materials lquids el gruix de la capa lmit trmica s molt ms gran que la respectiva de moment.

El nombre anleg a Pr en relaci amb la transferncia de massa s el nombre de Schmidt.


 Referncies .
 Viscous Fluid Flow, F. M. White, McGraw-Hill, 3rd. Ed, 2006;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233027" title="Jan Engels" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="90082">

 Jan Engels o Jean Engels (Sint-Genesius-Rode, 11 de maig de 1922 - Heverlee, 17 d'abril de 1972) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1945 i 1952. Durant aquests anys aconseguir 8 victries.

El seu sobrenom era: Krol. 

Palmars.
1944 ;
 1r del Premi de Pamel;
1945 ;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r a Sint-Genesius-Rode;
 1r del Gran Premi de les Ardenes;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1946;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica i 2n de la general;
1947 ;
 1r de la Roubaix-Huy;
 1r a l'Omnium de la Ruta;

Resultats al Tour de Frana.
1948. 22 de la classificaci general. Porta el maillot groc 1 dia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233034" title="La Mina" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="90083">
El barri de la Mina se situa al terme municipal de Sant Adri de Bess, encara que limita amb el municipi de Barcelona (ms proper que el propi centre de Sant Adri, del qual el separa el riu Bess i la Ronda del Litoral).

El barri de la Mina es molt dolent y est format per vint blocs d entre 5 i 12 pisos. El nombre total d habitatges s de 2.721, i el nombre de locals s de 181.

Creaci de la Mina.

El barri de la Mina s el resultat d una actuaci sorgida el 1969, l objectiu de la qual era l'eradicaci de diferents nuclis d  infrahabitatges  a l rea metropolitana de Barcelona (Camp de la Bota, Pekn, la Perona (Ronda de Sant Mart) , Can Tunis, Montjuc, entre altres). Les urgncies del moment van accelerar el procs de construcci del barri, sense tenir en compte la dotaci de serveis finals. El 1975, la Mina tenia ja ms de 15.000 habitants i 2.029 habitatges. Per tant, ens trobem amb un barri de  creaci instantnia , fruit del re-allotjament de diferents grups de poblaci i en molts casos amb dficits socials, laborals, culturals o econmics.

Malgrat les inversions realitzades al barri, la manca de coordinaci de les actuacions i el difcil comproms d inversi a llarg termini han impedit que es produs un canvi efectiu de la situaci social del barri.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233040" title="Jean Kirchen" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="90084">

Jean Kirchen (Hostert, 13 de desembre de 1919) va ser un ciclista luxemburgus que fou professional entre el 1942 i 1953. Durant aquests anys aconseguir 18 victries.

Les victries ms importants foren els dos Campionats de Luxemburg de carretera i els dos de ciclo-cross, i una victria final a la Volta a Luxemburg.

Palmars.
1945 ;
 1r de la Metz-Luxembourg;
 1r del Critrium del Ciclista complet;
 1r del Gran Premi de Sanvignes;
1946 ;
 Campi de Luxemburg en ruta;
 1r del Gran Premi Carrier a Barvaux-sur-Ourthe;
 1r del Premi d'Hoschscheid;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1947 ;
 1r del Critrium de Zuric ;
1948 ;
 Campi de Luxemburg de ciclo-cross;
1949 ;
 1r del Critrium de Tielt;
1950 ;
 1r del Critrium de Saint-Gall;
1951 ;
 Campi de Luxemburg en ruta ;
 1r del Tour de Lorena i vencedor d'una etapa;
1952 ;
 Campi de Luxemburg de ciclo-cross ;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 18 de la classificaci general;
1948. 5 de la classificaci general;
1949. 13 de la classificaci general;
1950. 5 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1952. Abandona (11a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jean Kirchen ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233041" title="Nombre de Biot" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="90085">
El Nombre de Biot (Bi) s un nombre adimensional emprat en clculs de transferncia de calor en estat no estacionari o transitori. Deu el seu nom al fsic francs Jean-Baptiste Biot (1774-1862), i relaciona la resistncia de la transferncia de calor a dins i a la superfcie d'un cos. El nombre de Biot t moltes aplicacions.

Es defineix com:
;

on:
h = coeficient de film o coeficient de transferncia de calor convectiva ;
LC = longitud caracterstica, normalment definida com el volum del cos dividit per per la seva superfcie, de la forma 

kb = conductivitat trmica del cos;


Aplicacions.
Els valors del nombre de Biot ms petits que 0.1 impliquen que la conducci trmica dins el cos s molt ms rpida que la conducci lluny de la seva superfcie, i els gradients de temperatura dins del cos sn negligibles. Aix pot indicar l'aplicabilitat (o la no aplicabilitat) de certs mtodes de resoluci de problemes de transferncia de calor transitoris.  

Anleg en la transferncia de massa.
Una versi anloga del nombre de Bi (anomenada normalment "el Bi de la transferncia de massa", o ) s tamb emprat en processos de difusi de massa:

;

on:

hm - coeficient de transferncia de massa ;
LC - longitud caracterstica;
DAB - difusivitat mssica.

Vegeu tamb.
 Convecci;
 Nombre de Fourier;
 Conducci trmica;
 Transferncia de calor;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233056" title="Louison Bobet" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="90086">








Louison Bobet (Saint-Men-le-Grand, 12 de mar de 1925 - Biarritz, 13 de mar de 1983) va ser un ciclista francs que va ser professional entre 1947 i 1961, aconseguint 122 victries al llarg de la seva carrera.

La passi per la bicicleta li ve de jove, quan, treballant d'ajudant de forner al negoci familiar, fa els repartiments en bicicleta. Aquest origen far que posteriorment sigui conegut com el Forner de Saint-Men.

 Un cop retirat, el 10 d'agost de 1962, va iniciar un negoci de talassoterpia a Quiberon. 

El seu germ Jean tamb fou ciclista profesional.

Palmars.
1947;
 1r del Tour de Finisterre;
1948;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1949;
 1r del Tour de l'Oest i vencedor d'una etapa;
 1r del Circuit de l'Aulne;
 1r del Critrium dels Asos;
1950;
 Campi de Frana;
 1r del Critrium dels Asos;
 1r del Gran Premi de l'Echo d'Alger;
 Vencedor d'una etapa i del Gran Premi de la Muntanya al Tour de Frana;
1951;
 Campi de Frana;
 Campi de la Challenge Desgrange-Colombo;
 1r del Giro de Llombardia;
 1r de la Mil-Sanremo;
 Vencedor d'una etapa i del Gran Premi de la Muntanya al Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes a la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1952;
 1r de la Pars-Nia i vencedor de 4 etapes;
 1r del Gran Premi de les Nacions;
1953;
 1r del Tour de Frana i vencedor de 2 etapes;
 1r del Critrium dels Asos;
1954;
 Campi del Mn;
 1r del Tour de Frana i vencedor de 3 etapes;
 1r del Critrium dels Asos;
 1r del Bol d'Or;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1955;
 1r del Tour de Frana i vencedor de 2 etapes;
 1r del Tour de Flandes;
 1r del Critrium del Dauphin Libr i vencedor de 3 etapes;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1956;
 1r de la Pars-Roubaix;
1957;
 2n al Campionat del Mn;
 2n al Giro d'Itlia i vencedor d'una etapa;
1958;
 2n al Campionat del Mn;
1959;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r de la Roma-Npols-Roma i vencedor de 5 etapes;
1960;
 1r del Gran Premi Ciclomoturstic;
 1r de la Roma-Palerm;

Resultats al Tour de Frana.
1947. Abandona (9a etapa) ;
1948. 4t de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1949. Abandona (10a etapa) ;
1950. 3r de la classificaci general, vencedor d'una etapa i del Gran Premi de la Muntanya;
1951. 20 de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
1953. 1r de la de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1954. 1r de la de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1955. 1r de la de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1958. 7 de la de la classificaci general ;
1959. Abandona (18a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1951. 7 de la de la classificaci general, vencedor d'una etapa i del Gran Premi de la Muntanya;
1953. Abandona;
1957. 2n de la de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
1958. 4t de la de la classificaci general ;













Enllaos externs.
Palmars de Louison Bobet ;
Palmars de Louison Bobet ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233064" title="Takeshi's Castle" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="90087">

Takeshi's Castle s el ttol en angls d'un programa de televisi japons (ttol original:   !     F un! Takeshi J , que es pot traduir per Operaci Castell d'en Takeshi). A l'Estat espanyol s'ha pogut veure en diferents canals amb el ttol Humor amarillo. Es tracta d'un programa d'humor ems originalment a Tokyo Broadcasting System (TBS) entre 1986 i 1989. Se'n van fer 100 captols. El presentador, que tamb dna nom al programa, s el director de cinema Takeshi Kitano. El programa consistia en una srie de proves de destresa en qu els concursants havien de superar diversos obstacles, com ara laberints o lluites de sumo. L'objectiu dels concursants, liderats pel general Hayato Tani, era arribar al castell d'en Takeshi, defensat per unes tropes una mica especials. El guanyador s'enduia un mili de iens.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233067" title="Oscar al millor director" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="90088">
Guanyadors i nominats.

En les llistes que segueixen, el guanyador del premi es mostra en la segona columna, i en la tercera els altres candidats. Cada entrada individual mostra el nom del director seguit pel ttol del film. Quan la pellcula es produa a un pas diferent dels Estats Units, el seu pas i el ttol original, si s aplicable, es mostren entre parntesis.

1920s.
El primer any, el premi va ser separat entre Direcci Dramtica i Direcci Cmica.



1930s.


1940s.


1950s.


1960s.


1970s.


1980s.


1990s.


2000s.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'Acadmia (en angls);
 Pgina oficial de la cerimnia dels Oscars (en angls);
 Llista completa descarregable dels Nominats i Guanyadors dels Premis Oscar (en angls);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233074" title="Joan Hernndez Pijuan" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="90089">
Joan Hernndez Pijuan (Barcelona 1931 - 2005) fou un pintor catal. Estudi a l'Escola de la Llotja, a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on adopt un estil espressionista postcubista trgic i amb crrega social. EL 1955 va fer la seva primera exposici individual i en els anys seixanta fou un dels creadors de l'anomenada Escola de Barcelona amb els membres del Grup Slex (Carles Planell, Eduard Alcoy i Lzaro, Josep Maria Rovira i Brull). Desprs d'una estada a Pars va adoptar una figuraci geomtrica on destaquen els elements solitaris (fruita, copes, ous, etc) sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos i verds amb inclusi d'elements matemtics com quadrcules, que suggereixen una atmsfera mgica. A mitjans dels anys 80 abandon el geometrisme per a tornar a l'informalisme.

Ha exposat individualment a Barcelona, Madrid, Matar, Crdova, Saragossa, Zuric, Mil, Johannesburg, Colnia, Ginebra, Nova York, Pars i Osaka, i moltes obres seves es troben als museus. Fou catedrtic (1981) i deg a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. El 1981 reb el Premio Nacional de Artes Plsticas i el 1985 la Creu Sant Jordi. Ingress a la Real Academia de San Fernando de Madrid el 2000 i el 2004 guany el Premi Ciutat de Barcelona.

Obra.
 2 murals al Palau Sant Jordi de Barcelona.
 1 sostre/mural a la Universitat de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Joan Hernndez Pijuan;
 Obituari d'Hernndez Pijuan a El Mundo;
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233075" title="Antoni Jonch i Cuspinera" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="90090">
Antoni Jonch i Cuspinera (Granollers, Valls Oriental 1916 - 1992) fou un zoleg i farmacutic catal. Fou professor de biologia i de qumica, president de l'Agrupaci Excursionista de Granollers del 1944 al 1957 i dirig el museu de Granollers del 1947 al 1955, crrec aue deix per a exercit de director del Parc Zoolgic de Barcelona del 1955 al 1985. En fou responsable de la seva ampliaci i modernitzaci i hi cre el Centre de Biologia Animal i Aplicada i Primatologia.

Del 1958 al 1986 fou secretari general de la Uni Iberoamericana de Parcs Zoolgics i del 1961 al 1986 membre de la Uni Internacional de Parcs Zoolgics. Per la seva banda, a Granollers el 1952 fou fundador i director del Centre d'Estudis de Granollers (1952-55) i membre del Patronat de la Muntanya del Montseny. Ha publicat 180 llibres, opuscles i articles. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i ha estat membre de l'Acadmia de Farmcia de Catalunya. Hom li dedic el nom d'un nou parsit del gorilla (Brodenia jonchi).  

 Obres .
 El Montseny parque natural (1953);
 La vida maravillosa de los animales (1961);
 El mundo viviente (1967);
 El Montseny i les seves quatre estacions (1980);
 El zoo de Barcelona, educaci i esplai (1982);
 Memries del Zoo. Entre l'ancdota i la Histria conviuen homes i animals (1995);

 Enllaos externs .
 Poema de Jonch i Cuspinera sobre el Montseny;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233077" title="Guimares" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="90091">

Guimares s una ciutat i un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la subregi de l'Ave. L'any 2004 tenia 161.876 habitants (municipi) i 52.181 (ciutat).
El municipi limita el nord amb el municipi de Pvoa de Lanhoso, l'est amb Fafe, el sud amb Felgueiras, Vizela i Santo Tirso, l'oest amb Vila Nova de Famalico i el nord-oest amb Braga.

Llocs d'inters.

 Castell de Guimares, del segle X i reforat posteriorment amb set imponents torres.
 Palau ducal de Guimares, al costat del castell, del segle XV.
 Esglsia de So Miguel do Castelo, romnica del segle XII.
 Esglsia de Nossa Senhora da Oliveira, amb un imponent campanar del segle XIII;
 Barri medieval, d'una gran homogenetat, i declarat patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2001.

Agermanaments.

Est agermanada entre d'altres amb Igualada, Anoia.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233078" title="Editorial Selecta" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="90092">
Editorial Selecta fou una empresa editorial creada a Barcelona el 1946 per Josep Maria Cruzet i Sanfeliu, i que fou una de les primeres en editar llibres en catal desprs de la guerra civil espanyola. Els directors literari foren Josep Miracle i Montserrat i Toms Teb. 

D'antuvi noms va poder llanar reedicions de clssics catalans (Jacint Verdaguer, Santiago Rusiol, Eugeni d'Ors, Narcs Oller, ngel Guimer, Joaquim Ruyra, Carles Soldevila, Josep Maria de Sagarra), per poc a poc an editant obres noves d'autors ja coneguts o nous, com Josep Maria Espins, Joan Triad, Ramon Folch i Camarasa, Baltasar Porcel, Joan Fuster o Maria Aurlia Capmany. Publica poesia, novella, conte, assaig, teatre, crtica, viatges, memries i histria. Entre les colleccions editades podem destacar:
 Biblioteca Selecta, des del 1946, amb ms de 500 ttols;
 Biblioteca Perenne, des del 1948, ha publicat les obres completes de Joan Maragall, Joaquim Ruyra,  Gaziel, Santiago Rusiol, ngel Guimer i Carles Soldevila. ;
 Biblioteca Excelsa, des del 1948, recull en un sol volum o diversos les obres de Vctor Catal, Josep Pla, Guerau de Liost, Miquel dels Sants Oliver i el teatre de Josep Maria de Sagarra.

Entre 1951 i 1959 convoc amb Editorial Aym els premis de novella Joanot Martorell, el Vctor Catal de narraci i el de biografia Aedos, a partir del 1953. El 1956 crearen tamb el premi Josep Yxart d'assaig. Celebr vetllades literries a la Casa del Llibre i el 1955 fund la Central de Literatura Catalana per tal de vendre literatura catalana per subscripci.

El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 1986 es fusion amb la Llibreria Catalnia, i el 1998 fou adquirida per Edicions 62.

 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Josep Maria Cruzet i l'Editorial Selecta, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Editorial Selecta a la UOC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233083" title="Inferncia" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="90093">
La inferncia s l'acte o el procs en qu hom deriva una conclusi a partir d'unes premisses. 

La inferncia s'estudia des de diversos camps:

 La inferncia humana, s a dir, la descripci de la manera com els humans deriven conclusions en llur raonament quotidi, s un tema del qual se n'ocupa la Psicologia cognitiva. ;
 La Lgica les lleis de la inferncia correcta. ;
 L'Estadstica ha desenvolupat mtodes que permeten fer inferncia a partir de dades quantitatives.
 La Intelligncia artificial desenvolupa sistemes d'inferncia automtica.

La validesa de les inferncia deductives i inductives.

En el raonament inductiu hom infereix una conclusi (que es pretn plausible) a partir de mltiples observacions empriques. La conclusi, tamb emprica, podria ser vertadera o falsa, i tpicament ser objecte d'un procs de verificaci o de falsaci a partir de noves observacions. En canvi, la inferncia deductiva no s'ha de restringir a les proposicions empriques. Tampoc no necessita ni verificaci ni falsaci, ja que en una inferncia deductiva lgicament correcte, si les premisses sn vertaderes, aleshores necessriament la conclusi tamb ho s. Aix es deu al fet que la inferncia deductiva s purament formal.

Un exemple d'inferncia deductiva: els sillogismes clssics.

Aristtil introdu un grapat de sillogismes, que eren inferncies formades per tres proposicions: dues premisses i una conclusi. Aquests n's el ms fams:

 Tots els homes sn mortals
 Scrates s un home
 ------------------
 Per tant, Scrates s mortal.

Observem que tant les premisses com la conclusi sn vertaderes. Aix, per, no implica necessriament que la inferncia sigui vlida, car la validesa d'una inferncia noms depn dels seus aspectes formals. Segons la Lgica tradicional la forma d'aquest sillogisme s:

 Tot A s B
 C s A
 ----------
 Per tant, C s B

Com que el sillogisme que hem escrit t aquesta forma, i s la forma d'una inferncia vlida, tenim un sillogisme vlid, s a dir, una inferncia en qu no s possible que les premisses siguin vertaderes i la conclusi sigui falsa.

En la lgica de predicats de primer ordre desenvolupada a partir del segle XIX, el sillogisme queda formalitzat de la segent manera:

   x, Home(x)   Mortal(x)
 Home(Scrates)
 -------------------------------
  Mortal(Scrates)

O, ms generalment:

   x, A(x)   B(x)
 A(c)
 ------------------------
  B(c)

 , el quantificador universal, es llegeix "per tot" i serveix per enunciar un fet general, quelcom que succeeix per tots els individus del domini del discurs. Aqu ens serveix per dir "per qualsevol x, si x s un home, llavors x tamb s mortal". 

  s el smbol que substitueix el "Per tant" i serveix per introduir la conclusi.

Considerem ara aquesta inferncia:
 
 Tots els grassos sn msics
 John Lennon s gras
 -------------------
 Per tant, John Lennon s msic

Fixem-nos que en aquest cas les dues premisses sn falses, mentre que la conclusi s vertadera. Aix no treu que la inferncia sigui deductivament vlida, car segueix el mateix esquema formal vlid que hem analitzat.  L'nica situaci que no es pot produir en una inferncia vlida s que les premisses siguin vertaderes i la conclusi sigui falsa.  

Una inferncia incorrecta s una fallcia. Els lgics n'han recopilat una llarga llista, tot mostrant llur incorrecci, mentre que el psiclegs cognitius expliquen com s'usen en el raonament hum quotidi.

Inferncia deductiva automtica.

Els sistemes d'Intelligncia Artificial (IA) que permeten fer inferncia deductiva de manera automtica foren un tema de recerca molt popular des de l'inici dels treballs en IA i fructificaren en aplicacions industrials conegudes com a sistemes experts.

La tasca d'un sistema d'inferncia consisteix a ampliar un base de coneixement de manera automtica. La base de coneixement s un conjunt de proposicions que representen certs aspectes de la realitat amb els quals vol tractar l'aplicaci. S'han desenvolupat diverses tcniques d'inferncia automtica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233085" title="Semi Budionni" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="90094">



Semi Mikhailovitx Budionni  (rus:                          ) (25 d'abril de 1883   26 d'octubre de 1973) va ser un comandant militar sovitic, amic i aliat del lder sovitic Isif  Stalin. 

Budionni nasqu en una famlia camperola de la regi de Terek Cossack, al sud de Rssia. Contrriament al que sovint es creu, si b era originari d'una regi cossaca, ell no ho era (la seva famlia provenia de la provncia de Voronej). Treball com a m d'obra a una granja fins al 1903, en qu va ser reclutat per l'exrcit de l'Imperi rus, servint a la cavalleria i participant a la Guerra Russo-Japonesa de 1905. Durant la I Guerra Mundial va ser sots-oficial al front occidental fins al 1916, en qu va ser destinat al Front del Caucas. Es va fer fams per la seva valentia, sent condecorat en 4 ocasions amb la Creu de Sant Jordi. Quan esclat la Revoluci Russa de 1917, Budionni estava radicalitzat com molts altres soldats i esdevingu un membre dirigent dels consells de soldats (soviets) a la regi del Caucas. 

La guerra civil esclat al 1918, i Budionni organitz una fora de cavalleria roja a la regi del Don, que esdevingu el 1r Exrcit de Cavalleria. Aquest exrcit tingu un paper destacat en la victria bolxevic a la guerra, expulsant de Moscou el General Blanc Anton Denikin. Budionni s'afili al Partit Bolxevic al 1919 i intim amb Stalin i Kliment Voroixlov.

Al 1920, l'exrcit de cavalleria de Budionni prengu part en la invasi de Polnia a la Guerra Poloneso-Sovitica, en qu va tenir xits inicials (expulsant les forces poloneses d'Ucrana i travessant la frontera sud polonesa. Posteriorment les forces bolxevics patiren una greu derrota a la Batalla de Varsvia, principalment perqu l'exrcit de Budionni estava bloquejat a Lww. Desprs de qu el seu exrcit fos derrotat a la Batalla de Komarw (una de les majors batalles de cavalleria de tota la histria), Budionni va ser enviat al sud, per lluitar contra els Blancs a Ucrana i a Crimea. Malgrat la seva derrota a Polnia, va ser un dels herois militars sovitics al final de la Guerra Civil.

Budionni va ser considerat un oficial de cavalleria coratjs, per que no entenia la guerra moderna, i en especial, l'impacte dels tancs. Com a mostra de la seva percia militar, durant el judici de Mikhal Tukhatxevski, crid que l'esfor de Tukhatxevski per crear formacions blindades portarien a la runa a l'Exrcit Roig, davant la qual cosa un sorprs Tukhatxevski respongu: Crec que estic somiant. Va ser nomenat Inspector de Cavalleria de l'Exrcit Roig, a ms de diversos crrecs honorfics ms.

Al 1935 Budionni va ser un dels 5 primers Mariscals de la Uni Sovitica. Tres d'ells van ser executats en la Gran Purga de finals de la dcada dels 30, quedant noms Budionni i Voroixilov. Al 1937, Budionni fou responsable del Districte Militar de Moscou, i durant l Guerra Fineso-Sovitica comand un exrcit amb resultats desastrosos. No obstat, al 1940 va ser nomenat Adjunt al Comissari del Poble de Defensa, una posici per la qual no estava gens preparat.

Entre juliol i setembre de 1941, Budionni va ser Comandant en Cap (       , glavkom) de les Forces Armades Sovitiques de la Direcci Sudoest (Fronts Sudoest i Sud, encarant la invasi alemanya d'Ucrana. La invasi formava part de l'Operaci Barbarroja, llanada el 22 de juny. Les forces de Budionni es van trobar envoltades durant la Batalla d'Uman i la Batalla de Kev. Aquests encerclaments van resultar en 1,5 milions de baixes, entre morts i presoners. s un dels majors desastres de la histria militar.

Al setembre, Stalin destitu Budionni i el reemplaa per Semion Timoixenko. Va ser posat al capdavant del Front de Reserva (setembre-octubre de 1941), Comandant en Cap de les tropes de la Direcci del Caucas Nord (abril-maig de 1942), Comandant del Front del Caucas Nord (maig-agost de 1942) i de l'obsoleta Cavalleria Sovitica (des de 1943). Tot i a ser responsable (si b actuant sota les ordres de Stalin) d'algunes de les derrotes ms catastrfiques de la Uni Sovitica, segu sent protegit de Stalin i no pat cap cstig. Desprs de la guerra se'l permet retirar-se com a Heroi de la Uni Sovitica. Va morir al 1973. Deix 5 volums de memries, en les que descrivia els temps difcils de la guerra civil i la vida rutinria del Primer Exrcit de Cavalleria.

Budionni va ser commemorat en diverses canons militars populars russes, com la Can de la Cavalleria Roja (Konarmieyskaya) i la Marxa Budionni.

Per un altre costat, Budionni tamb cre una nova raa de cavall, encara avui molt popular a Rssia: el Cavall Budionni, fams per la seva resistncia i el seu alt rendiment en esports.

La Budenovka, una part del uniforme militar sovitic, rep del nom en honor a Budionni.

 Condecoracions .
 Heroi de la Uni Sovitica (3);
 Orde de Lenin (7);
 Orde de la Bandera Roja (4);
 Orde de Suvorov;
 Orde de la Guerra Patritica;
 Medalla de la defensa de Kev;
 Medalla de la defensa del Caucas;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig ;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics ;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques ;
 Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques ;
 Medalla del 20 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233089" title="Taula de Canvis i Depsits" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="90095">
La Taula de Canvis i Depsits de la Ciutat de Valncia fou un banc municipal creat per a les operacions mercantils de canvis i depsits el 1407, complementari de la banca privada, i autoritzat pel rei Mart l'Hum a imitaci del que pocs anys abans, el 1401, havia estat institut a Barcelona.

Una taula de canvi s una instituci econmica que apareix a l'Edat mitjana, amb l'augment del viatges i comer internacional. s el precedent ms directe dels bancs pblics.

Segons Sanchis Guarner, durant la segona meitat del XIV l'activitat mercantil a la Ciutat i Regne de Valncia comenava a ser tan intensa que la primera lletra de canvi que coneixem lliurada a l'Europa Occidental era precisament valenciana, del 1371 o del 1376 (per tal com totes dues lectures sn possibles).

La primera Taula de Canvis i Depsits de la Ciutat de Valncia, per, fou liquidada el 1416. Calgu esperar al 1519 perqu s'inaugurs la Nova Taula, que perdur fins a 1649. Durant algun temps s'ubic al Sal Columnari de la Llotja de la Seda de Valncia, que era el centre mercantil de la ciutat . 

El 1649 aparegu la Taula Novssima, que estigu en funcionament fins als decrets de Nova Planta. Amb l'abolici dels furs desaparegu definitivament el 1719.
 
 Referncies .

Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valncia. Ajuntament de Valncia, Valncia. Cinquena Edici 1989, plana 172.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233095" title="El viatge de Chihiro" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="90096">

Sen to Chihiro no kamikakushi
Ttol El viatge de Chihiro 

Fitxa tcnica 

Direcci Hayao Miyazaki 

Producci Toshio Suzuki (productor)
Yasuyoshi Tokuma (productor executiu) 
 
Gui Hayao Miyazaki
 
Msica J Hisaishi i Yumi Kimura 
 
Repartiment Rumi Hiiragi
Miyu Irino
Mari Natsuki
Takashi Nait 

Dades i xifres 
 
Pas Jap 
Any 2001 
Gnere Animaci, Aventures, Fantasia, Drama 
Durada 124 minuts 

Empreses 
 
Productora Estudi Ghibli

El viatge de Chihiro (Sen to Chihiro no kamikakushi) s una pellcula d'anime japonesa de 2001, produda per Studio Ghibli. El seu autor, Hayao Miyazaki, s un dels realitzadors d'animaci de major prestigi internacional. La cinta va suposar el salt al gran pblic d'aquest director, assolint gran xit de crtica i pblic, al costat de guardons nombrosos i prestigiosos.


Argument.

Chihiro s una nena d'uns deu anys, trasbalsada pel canvi de residncia que es veu obligada a fer amb els seus pares.

Quan aquests - Akio i Jou - li diuen que han de canviar de casa no pot ocultar ni reprimir els seus sentiments negatius. En marxar la famlia, Chihiro s'agafa el ram de flors que li han regalat els seus amics com si ports en ell tots els seus records.

Amb rumb a la seva nova casa, la famlia sembla equivocar-se de cam i de sobte es troben al final d'un misteris atzucac. All s'ala un enorme edifici vermell amb un interminable tnel en el centre que sembla una boca gegantina. El tnel condueix un poble fantasmal on troben un magnfic banquet.

Akio i Jou es llancen sobre el menjar dient-li a la seva filla que com sn gent de diners poden fer-ho. Chihiro mira als seus pares sense unir-se'ls, ells continuen devorant plat rere plat, quan a poc a poc sn transformats en porcs. Sense voler han entrat en un mn habitat per dus antics i ssers mgics, dominat per la diablica Yubaba, una harpia bruixot. Yubaba li explica a Chihiro que als intrusos els transformen en animals i desprs els maten per menjar-los, aix s en cstig per haver-se menjat el banquet que ella reservava per als dus que van al seu regne a renovar les seves forces. Els que aconsegueixen escapar d'aquesta trgica destinaci sn condemnats a morir una vegada que es demostra la seva inutilitat.

Afortunadament, Chihiro troba un aliat en forma de l'enigmtic Haku. Haku viu a la casa dels banys amb Yubaba encara que no per voluntat prpia. Haku s un noi (en aparena) que ajuda Chihiro a sobreviure al mn dels esperits per motius que es revelen al final de la pellcula.

Per postergar la seva terrible destinaci i per sobreviure en aquest mn estrany i perills s'ha de fer til, per la qual cosa ha de treballar. Chihiro surt de la seva mandra habitual quan aconsegueix que Yubaba la contracti, per alhora ha de renunciar a la seva humanitat, als seus records i fins i tot lliurar-li el seu nom, per mitj del qual la bruixa la controla. A ms Chihiro coneix un Sin Cara, corromput per la seva presncia a la casa de banys, al que aconsegueix redimir.

Al final, Chihiro s sotmesa a una prova per Yubaba; ha de trobar els seus pares entre tots els animals, per a aix trencar el seu contracte i aconseguir la llibertat. Haku i ella se separen, amb la promesa de retrobar-se algun dia.

Els detalls de la trama i/o de l'argument acaben aqu.

Repartiment.
Actor/Actriu  Personatge 
Rumi Hiiragi  Chihiro/Sen 
Miyu Irino  Haku 
Mari Natsuki  Yubaba/Zeniba 
Takashi Nait  Pare 
Yasuko Sawaguchi  Mare 
Tatsuya Gashuin  Aogaeru 
Ryunosuke Kamiki  Boh 
Yumi Tamai  Lin 
Jo Oizumi  Bandai-gaeru 
Koba Hayashi  Kawa no Kami 
Tsunehiko Kamij  Chichiyaku 
Takehiko Ono  Aniyaku 
Bunta Sugawara  Kamaji 
Shiro Saito  Veus addicionals 


Premis.
Oscar Guanyadora: Oscar a la Millor Pellcula d'Animaci (2002). 
Festival Internacional de Cinema de Berln Guanyadora: s d'Or a la Millor Pellcula. Hayao Miyazaki. Compartit amb Diumenge Sagnant. 
Millor pellcula en els premis de l'Acadmia de Cinema de Jap 
Millor pellcula asitica en els HONG KONG FILM AWARDS 
4 PREMIS ANNIE: Millor pellcula, Millor DIRECCI, Millor musica i Millor guion en una cinta d'animaci.
SATLLIT D'OR A la millor pellcula d'animaci 
Millor pellcula d'animaci en els premis de l'Associaci de Crtics Americans (BFCA) 
Millor pellcula d'animaci en els premis de l'Associaci de Crtics de NOVA YORK 
Millor pellcula d'animaci en els premis de l'Associaci de Crtics dels NGELS 
Millor pellcula d'animaci en els premis de l'Associaci de Crtics de DE FLORIDA 
Millor pellcula d'animaci en els premis de l'Associaci de Crtics de DALLAS 
Millor pellcula d'animaci en els premis del NATIONAL BOARD OF REVIEW 
Premi del public en el FESTIVAL DE SAN FRANCISCO 
Menci especial en els premis de l'Associaci de Crtics de BOSTON 

Nominacions.
BAFTA Nominada: Millor pellcula estrangera. Toshio Suzuki i Hayao Miyazaki. 
Nominada: Millor Pellcula no Europea en els Premis de l'Acadmia de Cinema d'Europa.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233098" title="Canyelles, l'Almadrava i Santa Rosa de Puig-rom" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="90097">

Canyelles, l'Almadrava i Santa Rosa de Puig-rom s una entitat de poblaci del municipi de Roses a la comarca de l'Alt Empord, que est format per aquestes tres urbanitzacions, Canyelles i l'Almadrava a les platges del mateix nom i Santa Rosa de Puig-rom a la muntanya que tanca la badia de Roses. En el cens de 2006 tenia 1061 habitants. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233133" title="Oscar al millor actor" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="90098">
L' Oscar al millor actor s una de les categories dels Premis Oscar que anualment entrega l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques a Los Angeles, Califrnia. El premi reconeix a l'actor que ha efectuat la millor interpretaci principal de tota la indstria cinematogrfica. Els actors sn nominats pels membres de l'Acadmia que tamb sn actors per, els guanyadors surten elegits dels vots de tots els membres de l'Acadmia. Amb el sistema actual, un actor s nominat per una representaci especfica d'una sola pellcula i tals nominacions estan limitades a cinc per any.

 Histria .

En els ltims 79 anys, l'Acadmia ha otorgat un total de 80 Premis al Millor Actor Principal a 73 actors diferents.  Els guanyadors d'aquesta categoria reben la familiar estatueta daurada Oscar, que representa a un cavaller armat amb una espasa esperant dempeus sobre un rotlle de pellcula de cinc radis. Cada radi simbolitza una de les cinc branques originals de l'Acadmia: actors, guionistes, directors, productors i tcnics. El primer guanyador va ser Emil Jannings, l'any 1928, amb les seves interpretacions a The Last Command i The Way of All Flesh. L'ltim guanyador ha estat Daniel Day-Lewis, l'any 2007, amb la seva participaci a There will be blood.

Guanyadors i nominats.
En les llistes que segueixen, el guanyador del premi es mostra en primer lloc i en negreta, el segueixen els altres nominats. Cada entrada individual mostra el nom de l'actor seguit pel ttol de la pellcula i el nom del personatge que interpretava. Seguint la prctica de l'Acadmia, les pellcules detallades en la llista estan classificades segons l'any de la seva nominaci oficial a Los Angeles el qual s, normalment, l'any de la seva estrena. 

1920s.
1928 Emil Jannings - The Last Command com "Gen. Dolgorucki/Grand Duke Sergius Alexander" i  The Way of All Flesh com "August Schilling" ;
 Richard Barthelmess - The Noose com "Nicky Elkins" i The Patent Leather Kid com "the Patent Leather Kid" ;
 Charles Chaplin - The Circus com "The Little Tramp" ;

1929 Warner Baxter - In Old Arizona com "The Cisco Kid" ;
 George Bancroft - Thunderbolt com "Thunderbolt Jim Lang" ;
 Chester Morris - Alibi com "Chick Williams (No. 1065)" ;
 Paul Muni - The Valiant com "James Dyke" ;
 Lewis Stone - The Patriot com "Count Pahlen";

1930s.
1930 George Arliss - Disraeli com "Benjamin Disraeli" ;
 George Arliss - The Green Goddess com "The Raja of Rukh" ;
 Wallace Beery - The Big House com "'Machine Gun' Butch Schmidt" ;
 Maurice Chevalier - The Big Pond com "Pierre Mirande" i The Love Parade com "Count Alfred Renard" ;
 Ronald Colman - Bulldog Drummond com "Captain Hugh "Bulldog" Drummond" i Condemned com "Michel" ;
 Lawrence Tibbett - The Rogue Song com "Yegor" ;

1931 Lionel Barrymore - A Free Soul com "Stephen Ashe, Defense Attorney" ;
 Adolphe Menjou - The Front Page com "Walter Burns" ;
 Jackie Cooper - Skippy com "Skippy Skinner" ;
 Richard Dix - Cimarron com "Yancey Cravat" ;
 Fredric March - The Royal Family of Broadway com "Tony Cavendish" ;

1932 Fredric March - Dr. Jekyll and Mr. Hyde com "Dr. Henry L. Jekyll/Mr. Hyde" i Wallace Beery - The Champ com "Champ" (exaequo) ;
 Alfred Lunt - The Guardsman com "The Actor" ;

1933 Charles Laughton - The Private Life of Henry VIII com Henry VIII d'Anglaterra ;
 Leslie Howard - Berkeley Square com "Peter Standish" ;
 Paul Muni - I Am a Fugitive from a Chain Gang com "James Allen/Allen James" ;

1934 Clark Gable - It Happened One Night com "Peter Warne" ;
 Frank Morgan - The Affairs of Cellini com Alessandro de' Medici, Duke of Florence ;
 William Powell - The Thin Man com "Nick Charles" ;

1935 Victor McLaglen - El delator com "Gypo Nolan" ;
 Clark Gable - Mutiny on the Bounty com "Fletcher Christian" ;
 Charles Laughton - Mutiny on the Bounty com "William Bligh";
 Paul Muni - Black Fury com "Joe Radek";
 Franchot Tone - Mutiny on the Bounty com "Midshipman Roger Byam" ;

1936 Paul Muni - The Story of Louis Pasteur com "Louis Pasteur" ;
 Gary Cooper - Mr. Deeds Goes to Town com "Longfellow Deeds" ;
 Walter Huston - Dodsworth com "Samuel Dodsworth" ;
 William Powell - My Man Godfrey com Godfrey "Smith" ;
 Spencer Tracy - San Francisco com "Father Tim Mullin" ;

1937 Spencer Tracy - Captains Courageous com "Manuel Fidello" ;
 Charles Boyer - Conquest com "Napole Bonaparte" ;
 Fredric March - A Star Is Born com "Norman Maine" ;
 Robert Montgomery - Night Must Fall com "Danny" ;
 Paul Muni - The Life of Emile Zola com "mile Zola";

1938 Spencer Tracy - Boys Town com "Father Edward J. Flanigan" ;
 Charles Boyer - Algiers com "Pepe Le Moko" ;
 James Cagney - Angels with Dirty Faces com "Rocky Sullivan" ;
 Robert Donat - The Citadel com "Dr. Andrew Manson" ;
 Leslie Howard - Pigmali com "Professor Henry Higgins" ;

1939 Robert Donat - Goodbye, Mr. Chips com "Charles E. Chipping" ;
 Clark Gable - All que el vent s'endugu com "Rhett Butler" ;
 Laurence Olivier - Wuthering Heights com "Heathcliff" ;
 Mickey Rooney - Babes in Arms com "Mickey Moran" ;
 James Stewart - Mr. Smith Goes to Washington com "Jefferson Smith";

1940s.
1940 James Stewart - The Philadelphia Story com "Macaulay Connor" ;
 Charles Chaplin - El Gran Dictador com "Adenoid Hynkel"/"Un barber jueu" ;
 Henry Fonda - El ram de la ira com "Tom Joad" ;
 Raymond Massey - Abe Lincoln in Illinois com "Abraham Lincoln";
 Laurence Olivier - Rebecca com "Maxim de Winter" ;

1941  Gary Cooper - Sergeant York com "Sargent Alvin York" ;
 Cary Grant - Penny Serenade com "Roger Adams" ;
 Walter Huston - The Devil and Daniel Webster as "Mr. Scratch" ;
 Robert Montgomery - Here Comes Mr. Jordan as "Joe Pendleton" ;
 Orson Welles - Ciutad Kane com "Charles Foster Kane" ;

1942  James Cagney - Yankee Doodle Dandy com "George M. Cohan" ;
 Ronald Colman - Random Harvest com "Charles Rainier" ;
 Gary Cooper - The Pride of the Yankees com "Lou Gehrig" ;
 Walter Pidgeon - Mrs. Miniver com "Clem Miniver" ;
 Monty Woolley - The Pied Piper com "Howard" ;

1943  Paul Lukas - Watch on the Rhine com "Kurt Muller" ;
 Humphrey Bogart - Casablanca com "Rick Blaine" ;
 Gary Cooper - For Whom the Bell Tolls com "Robert Jordan" ;
 Walter Pidgeon - Madame Curie com "Pierre Curie" ;
 Mickey Rooney - The Human Comedy com "Homer Macauley" ;

1944  Bing Crosby - Going My Way com "Father Chuck O'Malley" ;
 Charles Boyer - Gaslight com "Gregory Anton" ;
 Barry Fitzgerald - Going My Way com "Father Fitzgibbon" ;
 Cary Grant - None but the Lonely Heart com "Ernie Mott" ;
 Alexander Knox - Wilson com Woodrow Wilson ;

1945  Ray Milland - The Lost Weekend com "Don Birnam" ;
 Bing Crosby - The Bells of St. Mary's com "Father Chuck O'Malley" ;
 Gene Kelly - Anchors Aweigh com "Joseph Brady" ;
 Gregory Peck - The Keys of the Kingdom com "Father Francis Chisolm" ;
 Cornel Wilde - A Song to Remember com "Frederic Chopin" ;

1946  Fredric March - Els millors anys de la nostra vida (The Best Years of Our Lives) com "Al Stephenson" ;
 Laurence Olivier - Henry V com "Henry V d'Anglaterra";
 Larry Parks - The Jolson Story com "Al Jolson" ;
 Gregory Peck - The Yearling com "Penny Baxter" ;
 James Stewart - Que bonic que s viure com "George Bailey" ;

1947  Ronald Colman - A Double Life com "Anthony John" ;
 John Garfield - Body and Soul com "Charley Davis" ;
 Gregory Peck - Gentleman's Agreement com "Philip Schuyler Green" ;
 Michael Redgrave - Mourning Becomes Electra com "Orin Mannon" ;
 William Powell - Life with Father com "Clarence 'Father' Day" ;

1948  Laurence Olivier - Hamlet com "Hamlet" ;
 Lew Ayres - Johnny Belinda com "Dr. Robert Richardson" ;
 Montgomery Clift - The Search com "Ralph 'Steve' Stevenson" ;
 Dan Dailey - When My Baby Smiles at Me com "'Skid' Johnson" ;
 Clifton Webb - Sitting Pretty com "Lynn Belvedere" ;

1949  Broderick Crawford - All the King's Men com "Willie Stark" ;
 Kirk Douglas - Champion com "Michael 'Midge' Kelly" ;
 Gregory Peck - Twelve O'Clock High com "Brig. Gen. Frank Savage" ;
 Richard Todd - The Hasty Heart com "Cpl. Lachlan 'Lachie' MacLachlan" ;
 John Wayne - Sands of Iwo Jima com "Sgt. John Stryker";

1950s.
1950  Jos Ferrer - Cyrano de Bergerac com "Cyrano de Bergerac" ;
 Louis Calhern - The Magnificent Yankee com "Oliver Wendell Holmes" ;
 William Holden - Sunset Boulevard com "Joe Gillis" ;
 James Stewart - Harvey com "Elwood P. Dowd" ;
 Spencer Tracy - El pare de la nvia com "Stanley T. Banks" ;

1951  Humphrey Bogart - La reina d'frica com "Charlie Allnut" ;
 Marlon Brando - A Streetcar Named Desire com "Stanley Kowalski" ;
 Montgomery Clift - A Place in the Sun com "George Eastman" ;
 Arthur Kennedy - Bright Victory com "Larry Nevins" ;
 Fredric March - Death of a Salesman com "Willy Loman" ;

1952  Gary Cooper - High Noon com "Will Kane" ;
 Marlon Brando - Viva Zapata! com "Emiliano Zapata" ;
 Kirk Douglas - The Bad and the Beautiful com "Jonathan Shields" ;
 Jos Ferrer - Moulin Rouge com "Henri de Toulouse-Lautrec" i "Compte Alphonse de Toulouse-Lautrec" ;
 Alec Guinness - The Lavender Hill Mob com "Henry 'Dutch' Holland" ;

1953  William Holden - Stalag 17 com "Sargent J.J. Sefton" ;
 Marlon Brando - Juli Csar com "Marc Antoni" ;
 Richard Burton - The Robe com "Marcellus Gallio" ;
 Montgomery Clift - D'aqu a l'eternitat com "Pvt. Robert E. Lee 'Prew' Prewitt" ;
 Burt Lancaster - D'aqu a l'eternitat com "Sgt. Milton Warden" ;

1954  Marlon Brando - La llei del silenci com "Terry Malloy" ;
 Humphrey Bogart - The Caine Mutiny com "Phillip Francis Queeg" ;
 Bing Crosby - The Country Girl com "Frank Elgin" ;
 James Mason - A Star Is Born com "Norman Maine" ;
 Dan O'Herlihy - Les aventures de Robinson Crusoe com "Robinson Crusoe" ;

1955  Ernest Borgnine - Marty com "Marty Piletti" ;
 James Cagney - Love Me or Leave Me com "Martin Snyder";
 James Dean - East of Eden com "Cal Trask";
 Frank Sinatra - The Man with the Golden Arm com "Frankie Machine" ;
 Spencer Tracy - Bad Day at Black Rock com "John J. Macreedy" ;

1956  Yul Brynner - El rei i jo com "Rei Mongkut del Siam" ;
 James Dean - Gegant com "Jett Rink";
 Kirk Douglas - Lust for Life com "Vincent Van Gogh" ;
 Rock Hudson - Gegant com "Bick Benedict" ;
 Laurence Olivier - Richard III com Richard III d'Anglaterra ;

1957  Alec Guinness - El pont dobre el riu Kwai com "Lloctinent-Coronel Nicholson" ;
 Marlon Brando - Sayonara com "Major Lloyd 'Ace Garber, USAF" ;
 Anthony Franciosa - A Hatful of Rain com "Polo Pope" ;
 Charles Laughton - Witness for the Prosecution com "Sir Wilfrid Robarts" ;
 Anthony Quinn - Wild Is the Wind com "Gino" ;

1958  David Niven - Separate Tables com "Angus Pollock" ;
 Tony Curtis - The Defiant Ones com "John 'Joker' Jackson" ;
 Paul Newman - Cat on a Hot Tin Roof com "Brick Pollitt" ;
 Sidney Poitier - The Defiant Ones com "Noah Cullen" ;
 Spencer Tracy - The Old Man and the Sea com "Santiago" ;

1959  Charlton Heston - Ben-Hur com "Ben-Hur" ;
 Laurence Harvey - Room at the Top com "Joe Lampton" ;
 Jack Lemmon - Ning no s perfecte com "Jerry/Daphne" ;
 Paul Muni - The Last Angry Man com "Dr. Sam Abelman" ;
 James Stewart - Anatomy of a Murder com "Paul Biegler";

1960s.
1960  Burt Lancaster - Elmer Gantry com "Elmer Gantry" ;
 Trevor Howard - Sons and Lovers com "Walter Morel" ;
 Jack Lemmon - The Apartment com "C.C. Baxter" ;
 Laurence Olivier - The Entertainer com "Archie Rice" ;
 Spencer Tracy - Inherit the Wind com "Clarence Darrow/Henry Drummond" ;

1961  Maximilian Schell - Judgment at Nuremberg com "Hans Rolfe" ;
 Charles Boyer - Fanny com "Fanny" ;
 Paul Newman - The Hustler com "Fast Eddie Felson" ;
 Spencer Tracy - Judgment at Nuremberg com "Chief Judge Dan Haywood" ;
 Stuart Whitman - The Mark com "Jim Fuller";

1962  Gregory Peck - To Kill a Mockingbird com "Atticus Finch" ;
 Burt Lancaster - Birdman of Alcatraz com "Robert Stroud" ;
 Jack Lemmon - Dies de vi i roses com "Joe Clay" ;
 Marcello Mastroianni - Divorci a l'italiana com "Ferdinando Cefal" ;
 Peter O'Toole - Lawrence d'Arbia com "T. E. Lawrence" ;

1963  Sidney Poitier - Lilies of the Field com "Homer Smith";
 Albert Finney - Tom Jones com "Tom Jones" ;
 Richard Harris - This Sporting Life com "Frank Machin" ;
 Rex Harrison - Cleopatra com "Juli Csar" ;
 Paul Newman - Hud as "Hud Bannon" ;

1964  Rex Harrison - My Fair Lady com "Henry Higgins" ;
 Richard Burton - Becket com "Thomas Becket" ;
 Peter O'Toole - Becket com "Henry II d'Anglaterra" ;
 Anthony Quinn - Zorba el grec com "Alexis Zorba" ;
 Peter Sellers - Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb com "Lionel Mendrake," "President Merkin Muffley," i "Dr. Strangelove" ;

1965  Lee Marvin - Cat Ballou com "Kid Sheleen" i "Tim Strawn" ;
 Richard Burton - The Spy Who Came in from the Cold com "Alec Leamas" ;
 Laurence Olivier - Othello com "Othello" ;
 Rod Steiger - The Pawnbroker com "Sol Nazerman" ;
 Oskar Werner - Ship of Fools com "Willie Schumann" ;

1966  Paul Scofield - A Man for All Seasons com "Thomas More" ;
 Alan Arkin - The Russians Are Coming, the Russians Are Coming com "Lt. Rozanov" ;
 Richard Burton - Qui t por de Virginia Woolf? com "George" ;
 Michael Caine - Alfie com "Alfie" ;
 Steve McQueen - The Sand Pebbles com "Jake Holman" ;

1967  Rod Steiger - In the Heat of the Night com "Bill Gillespie" ;
 Warren Beatty - Bonnie & Clyde com "Clyde Barrow" ;
 Dustin Hoffman - El graduat com "Benjamin Braddock" ;
 Paul Newman - Cool Hand Luke com "Luke Jackson" ;
 Spencer Tracy - Endevina qui ve a sopar com "Matt Drayton" ;

1968  Cliff Robertson - Charly com "Charly Gordon" ;
 Alan Arkin - The Heart Is a Lonely Hunter com "John Singer" ;
 Alan Bates - The Fixer com "Yakov Bok" ;
 Ron Moody - Oliver! com "Fagin" ;
 Peter O'Toole - The Lion in Winter com "Henry II d'Anglaterra" ;

1969  John Wayne - True Grit com "Rooster Cogburn" ;
 Richard Burton - Anne of the Thousand Days com "Henry VIII d'Anglaterra" ;
 Dustin Hoffman - Cowboy de mitjanit com "Enrico 'Ratso' Rizzo" ;
 Peter O'Toole - Goodbye, Mr. Chips com "Arthur Chipping" ;
 Jon Voight - Cowboy de mitjanit com "Joe Buck";

1970s.
1970  George C. Scott - Patton com "George S. Patton" (declinat);
 Melvyn Douglas - I Never Sang for My Father com "Tom Garrison" ;
 James Earl Jones - The Great White Hope com "Jack Jefferson" ;
 Jack Nicholson - Five Easy Pieces com "Bobby Dupea" ;
 Ryan O'Neal - Love Story com "Oliver Barrett IV" ;

1971  Gene Hackman - The French Connection com "Detectiu Jimmy 'Popeye' Doyle" ;
 Peter Finch - Sunday Bloody Sunday com "Daniel Hirsh" ;
 Walter Matthau - Kotch com "Joseph P. Kotcher";
 George C. Scott - The Hospital com "Dr. Herbert Bock" ;
 Topol - Fiddler on the Roof com "Tevye" ;

1972  Marlon Brando - El padr com "Vito Corleone" (declinat);
 Michael Caine - Sleuth com "Milo Tindle" ;
 Laurence Olivier - Sleuth com "Andrew Wyke" ;
 Peter O'Toole - The Ruling Class com "Jack Gurney" ;
 Paul Winfield - Sounder com "Nathan Lee Morgan" ;

1973  Jack Lemmon - Save the Tiger com "Harry Stoner" ;
 Marlon Brando - L'ltim tango a Paris com "Paul" ;
 Jack Nicholson - The Last Detail com "Billy 'Bad Ass' Buddusky" ;
 Al Pacino - Serpico com "Frank Serpico" ;
 Robert Redford - The Sting com "Johnny Hooker" ;

1974  Art Carney - Harry and Tonto com "Harry Coombes" ;
 Albert Finney - Assassinat a l'Orient Express com "Hercule Poirot" ;
 Dustin Hoffman - Lenny com "Lenny Bruce" ;
 Jack Nicholson - Chinatown com "Jake 'J.J' Gittes" ;
 Al Pacino - El padr II com "Michael Corleone" ;

1975  Jack Nicholson - Alg va volar sobre el niu del cucut com "Randle Patrick McMurphy" ;
 Walter Matthau - The Sunshine Boys com "Willy Clark" ;
 Al Pacino - Tarda negra com "Sonny Wortzik" ;
 Maximilian Schell - The Man in the Glass Booth com "Arthur Goldman" ;
 James Whitmore - Give 'em Hell, Harry! com "Harry S. Truman" ;

1976  Peter Finch - Network com "Howard Beale" (postum);
 Robert De Niro - Taxi Driver com "Travis Bickle" ;
 Giancarlo Giannini - Seven Beauties com "Pasqualino Frafuso" ;
 William Holden - Network com "Max Schumacher" ;
 Sylvester Stallone - Rocky com "Rocky Balboa" ;

1977  Richard Dreyfuss - The Goodbye Girl com "Elliot Garfield" ;
 Woody Allen - Annie Hall com "Alvy Singer" ;
 Richard Burton - Equus com "Martin Dysart" ;
 Marcello Mastroianni - A Special Day com "Gabriele" ;
 John Travolta - Febre del dissabte a la nit com "Tony Manero" ;

1978  Jon Voight - Coming Home com "Luke Martin" ;
 Warren Beatty - El cel pot esperar com "Joe Pendleton" ;
 Gary Busey - The Buddy Holly Story com "Buddy Holly" ;
 Robert De Niro - The Deer Hunter com "Michael Vronsky" ;
 Laurence Olivier - The Boys from Brazil com "Ezra Lieberman" ;

1979  Dustin Hoffman - Kramer contra Kramer com "Ted Kramer" ;
 Jack Lemmon - El sindrome de Xina com "Jack Godell";
 Al Pacino - ...And Justice for All com "Arthur Kirkland" ;
 Roy Scheider - All That Jazz com "Joe Gideon" ;
 Peter Sellers - Being There com "Chauncey Gardiner" ;

1980s.
1980  Robert De Niro - Brau sentat com Jake LaMotta ;
 Robert Duvall - El Gran Santini com "Lloctinent Coronel Bull Meechum" ;
 John Hurt - The Elephant Man com "Joseph Merrick" ;
 Jack Lemmon - Tribute com "Scottie Templeton" ;
 Peter O'Toole - The Stunt Man com "Eli Cross" ;

1981  Henry Fonda - On Golden Pond com "Norman Thayer, Jr." ;
 Warren Beatty - Reds com John Silas Reed ;
 Burt Lancaster - Atlantic City com "Lou Pascal" ;
 Dudley Moore - Arthur com "Arthur Bach" ;
 Paul Newman - Absence of Malice com "Michael Colin Gallagher" ;

1982  Ben Kingsley - Gandhi com "Mahatma Gandhi" ;
 Dustin Hoffman - Tootsie com "Michael Dorsey/Dorothy Michaels" ;
 Jack Lemmon - La missi com "Ed Horman" ;
 Paul Newman - Veredicte final com "Frank Galvin" ;
 Peter O'Toole - My Favorite Year com "Alan Swann" ;

1983  Robert Duvall - Tender Mercies com "Mac Sledge" ;
 Michael Caine - Educating Rita com "Dr. Frank Bryant" ;
 Tom Conti - Reuben, Reuben com "Gowan McGland" ;
 Tom Courtenay - The Dresser com "Norman" ;
 Albert Finney - The Dresser com "Sir" ;

1984  F. Murray Abraham - Amadeus  com "Antonio Salieri" ;
 Jeff Bridges - Starman com "Starman" ;
 Albert Finney - Under the Volcano com "Geoffrey Firmin" ;
 Tom Hulce - Amadeus com "Wolfgang Amadeus Mozart" ;
 Sam Waterston - The Killing Fields com "Sydney Schanberg" ;

1985  William Hurt - El pet de la dona aranya  com "Luis Molina" ;
 Harrison Ford - Witness com "John Book" ;
 James Garner - Murphy's Romance com "Murphy Jones" ;
 Jack Nicholson - L'honor dels Prizzi com "Charley Partaana" ;
 Jon Voight - Runaway Train com "Oscar 'Manny' Manheim" ;

1986  Paul Newman - El color dels diners com "Fast Eddie Felson" ;
 Dexter Gordon - Round Midnight com "Dale Turner" ;
 Bob Hoskins - Mona Lisa com "George" ;
 William Hurt - Children of a Lesser God com "James Leeds" ;
 James Woods - Salvador com "Richard Boyle";

1987  Michael Douglas - Wall Street com "Gordon Gekko" ;
 William Hurt - Broadcast News com "Tom Grunick" ;
 Marcello Mastroianni - Dark Eyes com "Romano" ;
 Jack Nicholson - Ironweed com "Francis Phelan";
 Robin Williams - Good Morning, Vietnam com "Adrian Cronauer" ;

1988  Dustin Hoffman - Rain Man com "Raymond Babbitt" ;
 Gene Hackman - Mississippi Burning com "Rupert Anderson" ;
 Tom Hanks - Big com "Josh Baskin" ;
 Edward James Olmos - Stand and Deliver com "Jaime Escalante" ;
 Max von Sydow - Pelle the Conqueror com "Lassefar" ;

1989  Daniel Day-Lewis - My Left Foot com "Christy Brown" ;
 Kenneth Branagh - Henry V com "Henry V d'Anglaterra" ;
 Tom Cruise - Born On The 4th Of July com "Ron Kovic" ;
 Morgan Freeman - Tot passejant Miss Daisy com "Hoke Colburn" ;
 Robin Williams - El club dels poetes morts com "John Keating";

1990s.
1990  Jeremy Irons - Reversal of Fortune com "Claus von Blow" ;
 Kevin Costner - Ballant amb llops com "Lloctinent Dunbar" ;
 Robert De Niro - Awakenings com "Leonard Lowe" ;
 Gerard Depardieu - Cyrano de Bergerac com "Cyrano de Bergerac" ;
 Richard Harris - The Field com "Bull McCabe" ;

1991  Anthony Hopkins - El silenci dels anyells com "Hannibal Lecter" ;
 Warren Beatty - Bugsy com "Bugsy Siegel" ;
 Robert De Niro - El cap de la por com "Max Cady" ;
 Nick Nolte - El prncep de les marees (The Prince of Tides) com "Tom Wingo" ;
 Robin Williams - El rei pescador com "Parry" ;

1992  Al Pacino - Escncia de dona com "Frank Slade" ;
 Robert Downey Jr. - Chaplin com "Charlie Chaplin" ;
 Clint Eastwood - Sense perd com "William 'Bill' Munny" ;
 Stephen Rea - The Crying Game com "Fergus" ;
 Denzel Washington - Malcolm X com "Malcolm X" ;

1993  Tom Hanks - Filadlfia com "Andrew Beckett" ;
 Laurence Fishburne - What's Love Got to Do with It? com "Ike Turner" ;
 Anthony Hopkins - El que queda del dia com "James Stevens" ;
 Daniel Day-Lewis - In the Name of the Father com "Gerry Conlon" ;
 Liam Neeson - La llista de Schindler com "Oskar Schindler" ;

1994  Tom Hanks - Forrest Gump com "Forrest Gump" ;
 Morgan Freeman - The Shawshank Redemption com "Ellis Boyd 'Red' Redding" ;
 Nigel Hawthorne - The Madness of King George com "George III d'Anglaterra" ;
 Paul Newman - Nobody's Fool com "Sully Sullivan" ;
 John Travolta - Pulp Fiction com "Vincent Vega" ;

1995  Nicolas Cage - Leaving Las Vegas com "Ben Sanderson" ;
 Richard Dreyfuss - Mr. Holland's Opus com "Glenn Holland" ;
 Anthony Hopkins - Nixon com "Richard Nixon" ;
 Sean Penn - Dead Man Walking com "Matthew Poncelet" ;
 Massimo Troisi - Il Postino com Mario Ruoppolo  (postum);

1996  Geoffrey Rush - Shine com David Helfgott ;
 Tom Cruise - Jerry Maguire com "Jerry Maguire" ;
 Ralph Fiennes - El pacient angls com "Lszl Almsy" ;
 Woody Harrelson - El poble contra Larry Flynt com "Larry Flynt" ;
 Billy Bob Thornton - Sling Blade com "Karl Childers" ;

1997  Jack Nicholson - Millor, impossible com "Melvin Udall" ;
 Matt Damon - l'Indomable Will Hunting com "Will Hunting" ;
 Robert Duvall - The Apostle com "Euliss 'Sonny' Dewey";
 Peter Fonda - Ulee's Gold com "Ulysses 'Ulee' Jackson" ;
 Dustin Hoffman - Wag the Dog com "Stanley Motss" ;

1998  Roberto Benigni - La vida s bella com "Guido Orefice" ;
 Tom Hanks - Salveu al soldat Ryan com "Capit John H. Miller" ;
 Ian McKellen - Gods and Monsters com "James Whale" ;
 Nick Nolte - Affliction com "Wade Whitehouse" ;
 Edward Norton - American History X com "Derek Vinyard" ;

1999  Kevin Spacey - American Beauty com "Lester Burnham" ;
 Russell Crowe - The Insider com "Dr. Jeffrey Wigand" ;
 Richard Farnsworth -  The Straight Story com "Alvin Straight" ;
 Sean Penn - Sweet and Lowdown com "Emmet Ray" ;
 Denzel Washington -Hurac Carter com "Rubin "Hurricane" Carter";

2000s.
2000  Russell Crowe - Gladiator com "Maximus Decimus Meridius" ;
 Javier Bardem - Before Night Falls com "Reinaldo Arenas" ;
 Tom Hanks - Cast Away com "Chuck Noland" ;
 Ed Harris - Pollock com "Jackson Pollock" ;
 Geoffrey Rush - Quills com "El marqus de Sade" ;

2001  Denzel Washington - Training Day com "Alonzo Harris" ;
 Russell Crowe - Una ment meravellosa com "John Forbes Nash" ;
 Sean Penn - Jo sc Sam com "Sam Dawson" ;
 Will Smith - Ali com "Muhammad Ali";
 Tom Wilkinson - In the Bedroom com "Matt Fowler" ;

2002  Adrien Brody - El pianista com "W adys aw Szpilman" ;
 Nicolas Cage - Adaptation com "Charlie Kaufman/Donald Kaufman";
 Michael Caine - The Quiet American com "Thomas Fowler" ;
 Daniel Day-Lewis - Gangs of New York com "William "Bill the Butcher" Cutting" ;
 Jack Nicholson - About Schmidt com "Warren Schmidt" ;

2003  Sean Penn - Mystic River com "Jimmy Markum" ;
 Johnny Depp - Pirates del Carib:La maledicci de la Perla Negra com "Capit Jack Sparrow" ;
 Ben Kingsley - La casa de sorra i boira com "Behrani" ;
 Jude Law - Cold Mountain com "Inman" ;
 Bill Murray - Lost in Translation com "Bob Harris" ;

2004  Jamie Foxx - Ray com Ray Charles ;
 Don Cheadle - Hotel Rwanda com "Paul Rusesabagina";
 Johnny Depp - Descobrint el pas de mai ms com "Sir James Matthew Barrie";
 Leonardo DiCaprio - L'aviador com "Howard Hughes";
 Clint Eastwood - Million Dollar Baby com "Frankie Dunn" ;

2005  Philip Seymour Hoffman - Capote com "Truman Capote" ;
 Terrence Howard - Hustle & Flow com "Djay" ;
 Heath Ledger - Brokeback Mountain com "Ennis Del Mar" ;
 Joaquin Phoenix - Walk the Line com "Johnny Cash";
 David Strathairn - Bona nit, i bona sort com "Edward R. Murrow";

2006 Forest Whitaker - L'ltim rei d'Esccia com "Idi Amin" ;
Leonardo DiCaprio - Diamant de sang com "Danny Archer" ;
Ryan Gosling - Half Nelson com "Dan Dunne" ;
Peter O'Toole - Venus com "Maurice" ;
Will Smith - La recerca de la felicitat com "Chris Gardner";

2007 Daniel Day-Lewis - There Will Be Blood com "Daniel Plainview";
George Clooney - Michael Clayton com "Michael Clayton" ;
Johnny Depp - Sweeney Todd The Demon Barber of Fleet Street com "Sweeney Todd" ;
Tommy Lee Jones - In The Valley Of Elah com "Hank Deerfield" ;
Viggo Montensen - Promeses de l'est com "Nikolai Luzhin";

2008;
Richard Jenkins   The Visitor com "Walter Vale";
Frank Langella   Frost/Nixon com "Richard Nixon";
Sean Penn   Milk com "Harvey Milk";
Brad Pitt   The Curious Case of Benjamin Button com "Benjamin Button";
Mickey Rourke   The Wrestler com "Randy (Ram) Robinson";

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'Acadmia (en angls);
 Pgina oficial de la cerimnia dels Oscars (en angls);
 Llista completa descarregable dels Nominats i Guanyadors dels Premis Oscar (en angls);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233134" title="Afternoons in utopia" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="90099">
Afternoons in Utopia fou el segon lbum del grup alemany Alphaville aparegut el maig de 1986 i editat per la Warner Music. En total t una duraci de 46:36 minuts. 

De l'lbum en van sortir cinc singles:
 "Dance with Me" (1986);
 "Universal Daddy" (1986);
 "Jerusalem" (1986);
 "Sensations" (1986, noms a ustria, Frana, als Pasos Baixos i  a Sussa);
 "Red Rose" (1986);

Llista de temes.
 "I.A.O."   0:42;
 "Fantastic Dream"   3:56;
 "Jerusalem"   4:09;
 "Dance with Me"   3:59;
 "Afternoons in Utopia"   3:08;
 "Sensations"   4:24;
 "20th Century"   1:25;
 "The Voyager"   4:37;
 "Carol Masters"   4:32;
 "Universal Daddy"   3:57;
 "Lassie Come Home"   6:59;
 "Red Rose"   4:05;
 "Lady Bright"   0:43;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233136" title="Alphaville: The Singles Collection" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="90100">
Alphaville: The Singles Collection del 1988 s el primer recopilatori del grup alemany Alphaville i consisteix en remescles de singles que havien aparegut en els dos lbums del grup Forever young i Afternoons in utopia.

Llista de temes.
"Forever Young" - edici extesa    6:12;
"Red Rose" - versi del single de 1988    4:23;
"Big in Japan" - versi del single de 1988    3:49;
"Dance with Me" - versi llarga    8:14;
"Forever Young" - versi d'lbum    3:45;
"Red Rose" - 12" mix    7:53;
"Big in Japan" - remescla '88    7:25;
"Dance with Me" - versi d'lbum    3:57;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233142" title="Pivot stickfigure animator" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="90101">
Pivot stickfigure animator es un programa d'animaci simple, en la qual es poden crear i modificar personatges 2-D constituts per pals (sticks, en angls).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233143" title="Josep Pedreira i Fernndez" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="90102">
Josep Pedreira i Fernndez (Barcelona, 1917 - 2003) fou un editor i escriptor catal. Era fill de pares gallecs establits al barri de Sants, estudi comer i lluit en la guerra civil espanyola. En la postguerra form part del Front Nacional de Catalunya i el 1949 cre els Llibres de l'ssa Menor, una srie eclctica de poesia catalana on hi publicaren Carles Riba, Salvador Espriu i Pere Quart. Posteriorment cre el premi ssa Menor de poesia, succet pel Carles Riba, i el 1959 cre la collecci Les quatre estacions, on s'hi publicaren obres de Gabriel Ferrater, Mari Manent, Josep Palau i Fabre, Francesc Parcerisas,

Amic de Joan Triad, fou bibliotecari de l'Ateneu Barcelons del 1981 al 1983. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya pel seu impuls a la nova poesia catalana de la postguerra i ms tard Premi Jaume I d'Actuaci Cvica Catalana. Fou membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana.

 Obres .
 El llibre dels verns (1985), poesia;
 Pugna dintre l'nima (1997) teatre;
 Els invents, memries, indit;
 Soldats catalans a la Roja i Negra (1936-1939) (2003);
 A Manchada, narraci indita, en gallec;

 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Josep Pedreira, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Josep Pedreira;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233146" title="Badia de Sant Ffraid" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="90103">


La Badia de Sant Ffraid (Bae Sain Ffraid en galls, St Brides Bay en angls) s un una entrada de mar plena de roques en la part oest del comtat de Sir Benfro, a Galles. La zona costanera que hi limita forma part del Pembrokeshire Coast National Park, amb diversos poblets com Sain Ffraid, Martin's Haven, Little Haven, Broad Haven, Nolton Haven, Niwgl i Solfach, amb la ciutat de Tyddewi a poca distncia. Un sender, el Pembrokeshire Coast Path, ressegueix tota aquesta costa.

Ha guanyat anomenada per la pesca, que tant practiquen els locals com turistes que en sn atrets.

Els lmits de la badia els marquen l'illa de Sant David (Ynys Dewi en galls, Ramsey Island en angls) i l'illa de Skomer amb la pennsula de Marloes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233151" title="Fundaci Jaume Bofill" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="90104">
Fundaci Jaume Bofill s una entitat fundada a Barcelona el 1969 per Josep Maria Vilaseca i Marcet i Teresa Roca i Formosa, en record del filsof Jaume Bofill i Bofill i que mitjanant beques promou estudis en el camp de la sociologia, l'economia, la histria i la poltica, que facilitin el coneixement de la societat catalana i impulsin realitzacions que contribueixin al seu millorament a travs de la supressi de les desigualtats entre les persones, grups i pobles i de l'extensi de l'educaci i de la cultura. Ajuda tamb altres institucions que treballen en els mateixos camps. 

La Fundaci s totalment al marge de les institucions i partits poltics, confessions religioses i grups econmics. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi. El gener del 2000 es fusion amb la fundaci Serveis de Cultura Popular, fundada per la mateixa fundaci el 1977. El director del patronat s Jordi Snchez i Picanyol.

 Enllaos externs .
 Web de la Fundaci Jaume Bofill;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233155" title="Universitat de Frankfurt" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="90105">

La Johann-Wolfgang Universitt o Universitat de Frankfurt s el nom complet de la universitat de Frankfurt del Main (Alemanya). s la ms gran, i una de les ms prestigioses universitats del pas. El seu rector actual s Rudolf Steinberg. En el semestre de l'estiu del 2006, la Universitat contava amb al voltant de 35.000 estudiants inclosos 5.000 estrangers. s el primer generador d'ocupaci de la ciutat. 

Professors clebres.
 Theodor W. Adorno ;
 Jrgen Habermas;
 Max Horkheimer ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233159" title="Taf" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="90106">

Ta if (rab:       , transliteraci: a -   if) s una ciutat de la provncia de Makkah de l'Arbia Saudita, relativament aprop de la Meca. Es troba situada a 1.700 metres a la vessant de les muntanyes d'Al-Sarawat. T una poblaci de 521.273 habitants (cens del 2004), i s la residncia estival de la famlia reial saudita.

s el centre d'una zona agrcola coneguda pel ram i la mel.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233164" title="Abu Bakr" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="90107">
Abu Bakr (en rab               , Ab  Bakr a - idd q) (vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors de Mahoma. Durant la vida del Profeta va  actuar com el seu amic i confident, esdevenint el seu gendre, i a la mort d'aquest es convert en el primer califa musulm, essent considerat pels sunnites el primer dels Rashidun (els quatre califes ortodoxos). El seu califat, que dur dos anys i tres mesos (632-634), signific la consolidaci i expansi de l'islam cap a Sria i Iraq. La seva vida personal consist en la renuncia a tota riquesa i pompa. Es troba enterrat al costat del Mahoma i d'Umar a la Mesquita del Profeta de Medina.

Genealogia.
Era fill d'Abu Kuhafa (Uthman) ben Amir del clan taym de la tribu kuraix, i d'Umm al-Khayr (Salma) bint Sakhr. Va tenir quatre esposes: Kutayla bint Abd al-Uzza dels amir (mare d'Add Allah i Asma); Umm Rumnan bint Amir dels kinana (mare d'Abd al-Rahman) i Aixa); Asma bint Umays dels khatam (mare de Muhammad); Habiba bint Kharidja dels harith (mare de Umm Kulthun, pstuma). Els dos primers matrimonis foren probablement simultanis i els altres dos poltics . Era un petit comerciant i se'l considerava expert en genealogies de les tribus rabs.

Histria.
La tradici el fa el primer musulm desprs de Mahoma per aquesta condici tamb s'atribueix a altres; va restar a la Meca mentre altres musulmans van haver d'emigrar a Axum; fou escollit per Mahoma per acompanyar-lo a la seva emigraci a Medina. La seva filla Aixa es va casar amb Mahoma. Va participar en totes les expedicions iniciades per Mahoma i fou el primer a ser informat dels objectius de l'expedici del 630 (conquesta de la Meca); mai va tenir un comandament militar separat excepte dues petites operacions el 627 i 628. El 8 de juny del 632 va morir Mahoma i Abu Bakr, que havia estat distingit pel Profeta amb detalls com encarregar-li la direcci de la oraci a Medina durant la seva malaltia, fou nomenat successor a proposta d'Umar I. Va agafar el ttol de khalifat rasul Allah ("successor de l'enviat de Du") i es va installar al centre de Medina.

Desprs de la mort de Mahoma.
En aquest temps va predominar el moviment anomenat la rida (apostasia) que no era una mera reacci religiosa, sin sobretot una oposici poltica; alguns grups es negaven a enviar taxes a Medina. El moviment s'havia iniciat al Iemen ja abans del 632, i Al-Aswad fou substitut per Kays ben Hubayra ben Abd Yaguth al-Makshub. Fou essencialment un moviment antimedins que va esdevenir revolta oberta a la mort del profeta. 

L'exrcit dirigit per Usama ben Zayd estava ocupat a Sria i les tribus rebels de la vora de Medina van aprofitar aquest fet i van intentar ocupar la ciutat per sorpresa, per foren derrotades a Dhu l-Kassa. Quan l'exrcit va tornar, un grup sota comandament de Khalid ben al-Walid fou enviat contra els rebels. El primer dels seus caps, Tulayba, fou derrotat a Buzakha; Tamim va fer submissi; la principal batalla fou la d'Akraba a la Yamana el maig del 633  en qu Musaylima, el principal cap de la rida, fou derrotat i mort i l'Arbia central recuperada. Altres caps militars van dirigir operacions secundries a Bahrayn (Al-Hasa) i a Oman (Mahra). 

Khalid ben al-Walid va pacificar la Yamana i va marxar a Iraq. Al-Muhadjir ben Abi Umayya es va encarregar de reprimir la rida al Iemen i a Hadramawt. Abu Bakr es va mostrar clement amb els caps enemics presoners i desprs, la major part d'aquests van esdevenir musulmans zelosos i partidaris fidels del califa. Encara que el 633 la rida va quedar sufocada, alguns incidents es van produir encara fins al 635.

Khalid es va unir a un altre cos d'exrcit dirigit per Al-Muthanna ben Haritha i va assolar Iraq, amenaant Hira que va pagar 60.000 dinars per evitar la seva destrucci. Muthanna va restar a la zona i Khalid  va iniciar la seva clebre marxa cap a Damasc unit a tres columnes ms dirigides per Yazid ben Abi Sufyan, Shurahbil ben Hasana i Amr ben al-As que operaven a Palestina, d'on s'havien hagut de retirar davant un exrcit bizant superior. Les forces musulmanes reunides van derrotar els bizantins a Al-Adjnadayn  entre Jerusalem i Gaza el juliol del 634.






Vegeu tamb.
Bashir ibn Sad;

 Referncies .
C. Becker, The expansion of the Saracens a la Cambridge Medieval History, 1912.
W. Montgomery Watt, Muhammad at Mecca, Oxford 1953;

Notes.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233166" title="Llista d'estats sobirans del 1985" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="90108">



Estats sobirans.
A.
   Repblica Democrtica de l'Afganistan;
   Repblica Socialista Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica Popular de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica Popular de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Repblica Popular de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Etipia Socialista;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Repblica Popular de Moambic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan (fins al 15 de desembre);
   Repblica del Sudan (des del 15 de desembre);
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Ciskei;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Transkei;
   Repblica de Venda;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233172" title="Associaci Catalana de Cecs i Disminuts Visuals" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="90109">
LAssociaci Catalana de Cecs i Disminuts Visuals (ACCDV) s una entitat sense nim de lucre, amb la seva seu a Barcelona (Espanya), inscrita en el registre d Associacions de la Conselleria de Justcia de la Generalitat de Catalunya amb el nmero 14.965, i declarada d Utilitat Pblica pel Ministeri de l Interior el 29 de desembre de 1997, la finalitat de la qual s donar servei a les persones cegues i disminudes visuals per tal de millorar la seva qualitat de vida i aconseguir una millor integraci social del collectiu.

Histria.

El 1993, la falta d integraci social del collectiu de persones cegues o amb baixa visi i la manca important de serveis que patia el collectiu, impuls un grup de persones a fundar l Associaci Catalana de Cecs i Disminuts Visuals (ACCDV) per tal de donar serveis al collectiu i fer-ne divulgaci de la seva problemtica, i, aix, millorar la seva qualitat de vida i afavorir una millor integraci social.

Aquest projecte es materialitz el 17 de febrer de 1994, quan l Associaci Catalana de Cecs fou inscrita al registre de la Direcci General de Dret i d Entitats Jurdiques del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya amb el nmero 14.965 . L'ACCDV comen molt modestament, radicada en un pis particular i proporcionant nicament activitats d animaci sociocultural amb recolzament de voluntaris. Mercs a ells augment les seves rees d actuaci fins a cobrir els tres mbits que la caracteritzen: Serveis Personals, Serveis Culturals i Serveis Socials.

L any 1996 l associaci es trasllad a un petit despatx i firm un acord amb la Direccin General de Objecin de Conciencia del Ministerio de Justicia per a la collaboraci d objectors en les seves activitats. L elevat nombre de voluntaris i objectors implicat fu necessari formalitzar els coneixements que els oferen en forma de cursos especfics per a ells. L any segent el Ministeri de l Interior reconegu la tasca de l'ACCDV i la declar entitat d Utilitat Pblica el 29 de desembre de 1997.

El 1998, l Institut Catal del Voluntariat, de la Generalitat de Catalunya, reb les competncies sobre objecci de conscincia i reafirm la seva collaboraci l'ACCDV, destinant un bon nombre d objectors a les seves activitats, amb l augment parallel dels serveis prestats per l associaci. El mateix any impulsren la creaci de la Fundaci per la Investigaci per la Visi, amb l objectiu de promoure la investigaci cientfica orientada a la resoluci dels problemes visuals i la sensibilitzaci de la poblaci sobre la necessitat d aquesta investigaci.

L any 1999 es decideix crear l Aula d Estudis Socials, per tal que s ocups dels cursos de formaci, dissenyats per als voluntaris, els difongus en tota la societat i en crees de nous.

En l'any 2006, amb l'important collaboraci de La Caixa i la Fundaci Pfizer, l'ACCDV va passar a ser una entitat de mitjana envergadura, milliorant i ampliant els seus serveis amb la contractaci de diversos professionals, oferint mes classes d'informtica adaptada, una nova rea psocolgica, nous cursos i tallers de braille i noves tecnologes, sensibilitzaci a nens, introducci a les discapacitats, barreres i gossos guia.

Objectius.

Actualment hi ha a Catalunya 10.000 persones cegues i ms de 200.000 persones amb disminuci visual. Aquestes persones tenen nombrosos problemes derivats de la seva disminuci i en funci del moment en qu aquesta els afect.

L Associaci Catalana de Cecs i Disminuts Visuals (ACCDV) t com a finalitat donar servei a les persones cegues i disminudes visuals per a millorar la seva qualitat de vida i aconseguir una millor integraci social del collectiu.

Per tal d'aconseguir tal finalitat, l'associaci treballa en tres mbits: serveis personals, serveis culturals i serveis socials.

mbit de Serveis Personals

Es tracta de l mbit ms rellevant i proper de l ACCDV, on s atn a la persona de forma individualitzada en funci de les seves necessitats, on distingim quatre rees:

 Rehabilitaci bsica;
 Acompanyament i ajuda a persones cegues i amb disminuci visual;
 rea psicolgica;
 rea educativa;

mbit de Serveis Culturals

En aquest mbit es realitzen tota mena d activats per apropar el mn de la cultura a les persones discapacitades visuals i per a qu en gaudeixin de la cultura de forma habitual. Aquest mbit es divideix en quatre rees:

 Sortides d animaci sociocultural;
 Adaptaci de material cultural;
 Adaptaci d esdeveniments culturals en viu;
 Adaptaci de recorreguts a museus i monuments.

mbit de Serveis Socials

s l mbit ms general d actuaci dirigit a la tota la societat, per aquesta ra la tasca de l'entitat resulta menys palpable, per no per aix menys important, ans al contrari es considera fonamental per al benestar de les persones del collectiu de discapacitats visuals. Aquest mbit es divideix en cinc rees:

 Integraci social;
 Integraci laboral;
 Reivindicant els nostres drets;
 Resoluci de diligncies burocrtiques;
 Impulsant la investigaci;

Publicacions.

La conscienciaci sobre les barreres que pateix una persona amb discapacitat visual severa, els avenos cientfics i teraputics sobre la visi, la vivncia que des de la disminuci expliquen els afectats, els avenos tecnolgics que fan accessible la comunicaci entre el discapacitat visual i la societat, poden donar peu a construir una societat millor.

L Associaci Catalana de Cecs i Disminuts Visuals ha assumit que aquesta transmissi dels seus objectius la ha de realitzar creant el seu propi orgue de comunicaci on la pluralitat de pensament es pugui difondre i on les caracterstiques del collectiu tinguin una plataforma d expressi.

Boletn Trimestral de la ACCDV:
Amb aquesta publicaci el soci est al corrent de l oferta d activitats que l ACCDV du a terme on les activitats d animaci sociocultural tenen un destacat espai informatiu i es donen a conixer les raons per les quals l ACCDV ha programat cada activitat, els especialistes que hi participaran, l objectiu de l activitat, i el lloc i la data de celebraci.

El Butllet informa sobre els projectes de llibre parlat i sono-cine i les activitats ordinries i extraordinries desenvolupades des de totes les seves rees.

A travs de la secci corresponent, informa a l associat de les actuacions de relaci que l ACCDV du a terme amb les institucions catalanes que s ocupen del benestar de les persones amb disminuci visual per a la millora de les condicions de vida i de les accions endegades a favor dels drets del collectiu.

Tan mateix es dna compte de l activitat de les comissions creades i la convocatria de les seves reunions de treball. 

Revista L'Ull:
Es tracta del projecte de comunicaci ms ambicis de l Associaci Catalana de Cecs i Disminuts Visuals.

Amb la present revista, l ACCDV vol apropar a tots els ciutadans la problemtica que presenta una societat basada en la normalitat envers les persones que pateixen algun tipus de disminuci visual i, alhora, donar cabuda i difusi a sectors afectats per a les disminucions visuals.

La  Revista L'Ull est dirigida als socis, a persones afectades amb alguna malaltia visial, a professionals de la visi i al pblic en general. 

Llibre Parlat:
Recuperar l accs a la lectura s una fita per a moltes persones que han perdut la visi d adult o que pateixen un grau de disminuci important. El sistema ms adient en aquests casos s el llibre parlat: l enregistrament d una obra literria sobre suport de cinta de cassette de 4 pistes, en CD, en format Daisy, o b en arxiu Mp3. 

Viure a les fosques a Catalunya: Informe anual de la situaci de les persones amb discapacitat visual a Catalunya:
Es tracta d'un informe realitzat per l'ACCDV amb el objectiu d'apropar a la poblaci en general la realtat actual en termes d'accesibilitat, cultura, treball, noves tecnologies, atenci, etc. de les persones afectades d'alguna malaltia visual. 

Memoria Anual:
L edici de la Memria Anual posa a l abast de tothom les activitats que l entitat promou i desenvolupa, donant comptes a la societat la qual dirigeix el seu servei i rep el seu ajut per desenvolupar la tasca assumida.
En els diferents mbits d actuaci s exposen les realitzacions, els avenos i expectatives de futur que la nostra entitat preveu arribar en els diferents serveis. 

 Enllaos Externs .
ACCDV Asociaci Catalana de Cecs i Disminuts Visuals;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233181" title="Girma Wolde-Giorgis" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="90110">
Girma Wolde-Giorgis Lucha. (Addis Abeba, 1924), President d'Etipia triat el 2001. Va ser militar i poltic durant el rgim del negus Haile Selassie, sent president del Parlament. Desprs de l' enderrocament de l'emperador el 1974 va treballar en representaci del govern provisional de Mengistu Haile Mariam a Eritrea. Quan aquest va ser enderrocat, es va convertir en un home de negocis fins a la seva elecci com a President.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233184" title="Haiximita" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="90111">
Haiximita s el nom dels descendents de Haixim, i es dna a les dinasties descendents del profeta Mahoma per Haixim (Hashim). Algunes d'aquestes sn:

Dinastia haiximita de l'Hedjaz (La Meca);
Dinastia haiximita de Jordnia;
Dinastia haiximita d'Iraq;
Dinastia haiximita de Beihan (o Bayhan) al Iemen;
Dinastia haiximita de Derbent, vegeu Haiximites de Bab al-Abwad;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233187" title="Muflahi" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="90112">
Muflahi s una tribu del Iemen a l'Alt Yafa. Antigament la regi ocupada per aquesta tribu va constituir el xeicat de Muflahi (apareix tamb com a Maflahi)

La tribu fou considerada depenent del sult de Mahjabah i inclosa dins el Protectorat d'Aden (no consta cap tractat especfic) i des del 1917 al Protectorat Occidental d'Aden. El 1964 la situaci poltica era complexa. El sult de l'Alta Yafa demorava la seva entrada a la Federaci d'Arbia del Sud i el seu estat i dependncies havien estat incloses al Protectorat d'Arbia del Sud junt amb els grans estats orientals i els protectorats dels dhiebi, amb xeics  intractables poc disposats a canviar res. El xeic de Muflahi va considerar adequat el ingrs a la federaci i encara que no va obtenir el suport de cap ms dels xeics de l'Alt Yafa, que van romandre lleials al sult, fou adms com a membre pels britnics quedant de facto separat de l'Alt Yafa.

La federaci va subsistir fins el 1967. A l'estiu d'aquest any la zona ja estava en poder del FLN i a finals d'any s va proclamar la Repblica Popular del Iemen del Sud, i Muflahi va passar a formar part de la muhafazah III (governaci III) fins la desaparici del Iemen del Sud el 1990.

 Xeics .

Qasim al-Sakkaf vers 1850-1885             ;
Abd al-Rahman ben al-Qasim al-Sakkaf 1885 - 1920                `;
Qasim ben Abd al-Rahman 1920-1967;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233192" title="Mahjabah" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="90113">
Mahjabah s un grup d'assentaments dispersos amb un miler d'habitants a les muntanyes de l'Alt Yafa al Iemen, governaci de Dhala. L'unica edificaci important s l'antic palau del sult de l'Alt Yafa (vers 1725-1967), senzilla construcci de pedra. La regi est poblada per diverses tribus del grups tribal dels yafi. La zona est situada a gran altura a vora 2000 metres, prop del Djebel Haris de 2503 metres. L'antiga frontera entre els dos Iemen es troba pocs km al nord i nord-est. Del 1968 al 1991 fou part de la muhafazah IV (governaci IV) de la Repblica Popular i Democrtica del Iemen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233198" title="Pelotas" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="90114">




Pelotas s una ciutat de l'estat brasiler de Rio Grande do Sul. La seva poblaci es 350.358 habitants en 2007. La ciutat de Pelotas es troba a 250 km de Porto Alegre, capital de l'Estat.

Pelotas s un municipi que forma part del compte hidrogrfic del riu Camacu. El municipi posseeix una forta dedicaci a l'agricultura. I en la seva histria econmica es destaca la producci de carn que era enviada per a tot el Brasil, i formava parteixi de la riquesa de Pelotas en temps passats.




















 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233202" title="Mawsata" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="90115">
Mawsata fou un districte tribal de l'Alt Yafa, un dels cinc del pas, que encara conserva una personalitat acusada. El nuclis principals son Al-Qudmah i Al-Quaiti. La muntanya principal s el Djabal al-Darfan. La poblaci del districte es d'uns 40.000 habitants i s la zona ms poblada del Yafa Superior. Es situa a la part occidental i sud-occidental de l'Alt Yafa.

El districte poblat per les tribus mawsati, estava governat per un cap hereditari de la famlia del sult amb el ttol de naqib amb autoritat judicial i religiosa sobre les tribus, i dependent del sult de Mahjabah. Un lluita familiar va dividir el poder entre dos branques vers el 1860. Gran Bretanya va considerar el territori part de l'Alt Yafa, i a totes les tribus sota el seu protectorat vers el 1904 pero no hi va tenir relacions efectivas abans del 1944. El 1917 la zona va quedar inclosa al Protectorat Occidental d'Aden. El 1964 els dos caps de Mawsata van romandre lleials al sult i el territori va quedar incls dins el Protectorat d'Arbia del Sud. L'estiu de 1967 les forces revolucionaries ja controlaven l'Alt Yafa i quan es va proclamar la Repblica Popular del Iemen del Sud va quedar integrat a la muhafazah IV (governaci IV) amb la resta de l'Alt Yafa. El 1990 amb la uni dels dos Iemen va quedar inclosa a la governaci de Dhala.

Naqibs .

Qasim Al Harhara  vers 1780-1810;
Ali ben al-Qasim Al Harhara vers 1810-1840;
Askar ben Al Al Harhara vers 1840-1860;

Linea probablement amb seu a Al-Quaiti:
Al ben Askar Al Harhara 1860-1907;
Naji ben Al ben Askar Al Harhara 1907-1940;
Ahmad ben Abi Bakr ben Al Al Harhara 1940-1963;
Haidara ben Ahmad Al Harhara 1963-1967;

Linea probablement amb seu a Al-Qudmah:
Muhsin ben Askar Al Harhara 1860-1920;
Muhammad ibn Muhsin ben Askar Al Harhara 1920-1946;
Husayn ben Salih ben Muhsin Al Harhara 1946-1959;
Salih ben Husayn ben Salih Al Harhara 1959-1967;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233203" title="Tour de Frana de 1949" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="90116">


L'edici del Tour de Frana 1949 ve marcada per la superioritat que demostren Fausto Coppi i Gino Bartali sobre la resta dels rivals. 

Fausto Coppi arriba als Pirineus amb 30 minuts perduts sobre el cap de la general, per llavors comena a demostrar tot el seu potencial. Guanya les dues contrarellotges i als Alps acaba per imposar-se a la resta de rivals, guanyant a Pars amb quasi 11 minuts de ventatge sobre Bartali. Amb aquest triomf esdev el primer ciclista en guanyar Giro i Tour el mateix any.

Aquesta edici ser molt internacional, ja que la cursa passar per 5 pasos, entre ells Espanya, que per primera vegada rep una etapa.

S'estableixen bonificacions pels ciclistes que coronen els ports de muntanya: 1' i 30" pels ports de primera categoria; 40" i 20" pels de segona categoria i 20" pels colls de tercera categoria. 

Resultats.
Classificaci general.


Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci per equips.


 Etapes .


Enllaos externs.
1949. Histria del Tour de Frana ;
1949. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233212" title="Pierre Cogan" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="90117">

Pierre Cogan (Auray, 10 de gener de 1914) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1935 i 1951. Durant aquests anys aconsegu 20 victries. 

El seu germ Joseph tamb fou ciclista professional.

Palmars.
1935 ;
 1r del Circuit de Bocage Venden ;
1936 ;
 1r del Gran Premi de Plouay;
 1r de la Nantes-Saint Nazaire-Nantes;
 1r del Circuit de Bocage de Bressuire;
 1r del Circuit dels Deux Svres i una victria d'etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia ;
1937 ;
 1r del Gran Premi de les Nacions;
 1r del Circuit de l'Aulne;
 1r del Premi d'Auch;
 Vencedor d'una etapa del Circuit del Sud-Oest;
1938 ;
 Campi de Frana militar ;
 1r del Circuit de l'Aulne;
 1r del Premi de Valognes;
1941 ;
 1r del Premi d'Andrezieux;
1942 ;
 1r de la cursa de la cota de Mont-Faron;
1943 ;
 1r de la Vichy-Limoges;
1945 ;
 1r de la Saint Etienne-Montluon ;
1946;
 1r del Circuit de les Landes de Lauvaux;
1949 ;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;

Resultats al Tour de Frana.
1935. 11 de la classificaci general;
1936. 16 de la classificaci general;
1947. 12 de la classificaci general;
1948. Abandona (12a etapa);
1949. 10 de la classificaci general;
1950. 7 de la classificaci general;
1951. 19 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Pierre Cogan ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233213" title="Willy De Clercq" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="90118">

Willy Clarisse Elvire Hector De Clercq, conegut amb el nom de Willy De Clerq, ( Gant, Blgica 1927 ) s un advocat i poltic belga que fou membre de la Comissi Delors I entre 1985 i 1989.

Biografia.
Va nixer el 8 de juliol de 1927 a la ciutat de Gant, poblaci situada a la provncia de Flandes Oriental. Va estudiar dret a la Universitat de Gant, i posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat de Syracuse (Estats Units d'Amrica). Al finalitzar els seus estudis va esdevenir advocat a la Cort d'Apellaci de Gant aix com professor a la Universitat de Gant i de Brusselles. 

L'any 2006 fou nomenat vescomte per part del rei Albert II de Blgica.

Activitat poltica.
Membre del Partit Liberal i Demcrata de Flandes (VLD) a finals de la dcada del 1950 fou escollit membre del Parlament de Blgica. Posteriorment form part de diversos governs, sent nomenat Secretari d'Estat de Pressupostos (1960-1961), Ministre de Pressupostos (1966-1968) i Ministre de Finances (1973-1977). En les eleccions europees de 1979 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu, esc que va mantenir fins el desembre de 1981.

El gener de 1985 fou nomenat membre de la Comissi Delors I, esdevenint Comissari Europeu de Relacions Exteriors i Comissari Europeu de Comer, crrec que compart amb Claude Cheysson. Ocup aquests crrecs fins l'any 1989, quan fou substitut per Karel Van Miert com a Comissari Europeu.

En les eleccions europees de 1989 fou novament escollit eurodiputat, formant part del grup de l'Aliana dels Liberals i Demcrates per Europa (ALDE), esc que repet en les eleccions de 1994 i 1999. 

Enllaos externs.
  Informaci de Willy De Clercq al Parlament Europeu;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233219" title="Montavon" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="90119">
Montavon s un poble situat al districte de Delmont, al cant del Jura, al nord-oest de Sussa, al si del municipi o comunitat (commune) de Bocourt, format pels pobles de Bocourt, Sprais i el mateix Montavon.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233220" title="Jaar" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="90120">
Jaar s una ciutat de Iemen amb uns 60.000 habitants situada a uns 20 km de la costa sud del Iemen, capital del districte de Khanfr a la governaci d'Abyan. El districte t una 116.000 habitants. Lloc d'inters sn el mercat de peix que funciona amb ajut americ i l'antic palau del sult.

Jaar fou la moderna capital dels soldans banu yafis (banu afif) del Baix Yafa. Aquesta zona estava dividida des de feia mil anys en cinc districtes tribals (vegeu Baix Yafa) quan els anglesos es van establir a Aden el 1839. Anteriorment la capital fou Kara o Qara o Al-Kara, que anteriorment fou la capital dels Banu Kasid. El sold es va traslladar a Jaar vers el 1946, sense deixar del tot Kara.

Les relacions dels britnics amb els yafis foren precries, i fins el 1903 no es va signar el tractat de protectorat, que es va estendre al cinc grups tribals del Baix Yafa (Kaladi, Sadi, Yazidi, Yahari i Nakhibi) i potser a algun dels de l'Alt Yafa. El sultan va quedar integrat al Protectorat d'Aden, i des del 1917 al Protectorat Occidental d'Aden. Contrariment al seus vens de l'Alt Yafa, el sold fou membre fundador (11 de febrer de 1959) de la Federaci d'Emirats rabs del Sud, convertida el 1962 en Federaci d'Arbia del Sud. El sold va fugir del pas a l'estiu del 1967 i el soldanat fou suprimit quan fou proclamada la Repblica Popular del Iemen del Sud a finals de 1967. El pas form part de la muhafazah III (governaci III) de la repblica, que al final de 1970 va agafar el nom de Repblica Popular i Democrtica del Iemen. El 1990 amb la uni dels dos Iemen, Jaar va quedar separada de la resta del soldanat i integrada a l'Abyan.

 Sultans . 

Qahtan al-Yafi vers 1700;
Sayf ben Qahtan al-Yafi vers 1730;
Maawda ben Sayf al-Yafi vers 1750;
Ghalib ben Maawda al-Yafi vers 1770;
Abd al-Karim ben Ghalib al-Yafi vers 1800;
Ali ben Ghalib al-Yafi vers 1800-1841;
Ahmad ben Al al-Yafi 1841-1873;
Ali ben Ahmad al-Yafi 1873-1885;
Muhsin ben Ahmad al-Yafi 1885-1891;
Ahmad ben Al al-Yafi 1891-1893;
Abu Bakr ben Shaif al-Yafi 1893-1899;
Abd Allah ben Muhsin al-Yafi 1899-1916;
Muhsin ben Ali al-Yafi 1916-1925;
Haidara ben Muhsin al-Yafi 1925-1958;
Mahmud ben Haydara al-Yafi 1958-1967;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233221" title="Claude Cheysson" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="90121">

Claude Cheysson ( Pars, Frana, 1920) s un poltic francs que fou ministre al seu pas i membre de la Comissi Europea entre 1973 i 1989.

Biografia.
Va nixer el 13 d'abril de 1920 a la ciutat de Pars. Va estudiar inicialment a l'cole polytechnique i a l'Escola Nacional d'Administraci, en la qual es gradu el 1948.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista, el 1948 fou nomenat membre del Ministeri d'Afers Exteriors de Frana, esdvenint cap de servei d'enlla amb les autoritats d'Alemanya Occidental l'any segent. El 1952 fou nomenat conseller del president de l'Indoxina francesa, i el 1954 cap del gabinet del Primer Ministre de Frana Pierre Mends-France, crrec que ocup fins el 1955. Entre 1957 i 1962 fou Secretari General de la Comissi per a la Cooperaci Tcnica a frica, entre 1962 i 1965 director del Organisme Saharien, i el 1966 ambaixador a Indonsia, crrec que va mantenir fins el 1969. 

El 1973 fou nomenat Comissari Europeu en representaci del seu pas en la Comissi Ortoli, sent nomenat Comissari Europeu de Desenvolupament, crrec que va mantenir en les Comissiosn Jenkins i Thorn. El maig de 1981, quatre mesos desprs d'haver iniciat el seu mandat en la Comissi Thorn, abandon el seu crrec europeu, sent substitut per Edgard Pisani, per formar part del govern de Pierre Mauroy com a Ministre d'Afers Exteriors, crrec que desenvolup fins el desembre de 1984, ja sota el govern de Laurent Fabius.

El gener de 1985 fou nomenat Comissari Europeu de Relacions Exteriors, fent especial atenci a la Poltica mediterrnia i les relacions Nord-Sud en la Comissi Delors I, crrec que va mantenir fins el 1989. En les eleccions europees de 1989 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu, esc que va mantenir fins el 1995.

Enllaos externs.
  Informaci de Claude Cheysson al Parlament Europeu;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233222" title="Lamego" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="90122">

Lamego s un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la subregi del Douro. L'any 2001 tenia 28.081 habitants. Limita al nord amb Meso Frio i Peso da Rgua, a l'est amb Armamar, al sudest amb Tarouca, al sudoest amb Castro Daire i a l'oest amb Resende.

Poblaci.


Freguesies.
Las parroquias de Lamego son las siguientes:


Histria.

 Es tracta d'una ciutat que data del temps dels romans, va ser reconquerida definitivament el 1057 per Fernando Magno de Len dels rabs; quan els districtes van ser instituts el 1835 per una reforma de Mouzinho da Silveira, Lamego va ser inicialment prevista com a seu del districte; per aquell mateix any la seu del mateix va ser traslladada a Viseu, a causa de la seva situaci ms cntrica.

s seu de la dicesi de Lamego (l'nica dicesi portuguesa que no correspon a una capital de districte). Hi ha nombrosos monuments religiosos, destacant-ne dos: la S Catedral i l'esglsia de So Pedro de Balsemo aix com el santuari dna Nossa Senhora dos Remdios, que dna tamb el nom a la romeria anual que se celebra el 8 de setembre que s tamb el dia patronal municipal.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233224" title="Dzong de Wangdue Phodrang" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="90123">

El dzong de Wangdue Phodrang es troba al lloc del mateix nom, capital del districte de Wangdue Phodrang, al Bhutan.

Fou fundat per Shabdrung Ngawang Namgyal el 1638. Est situat en una zona elevada entre els rius Punak Chhu i Dang Chhu. El lloc es va escollir per la seva situaci privilegiada i estratgica pel domini de les valls baixes. Hom diu que el fundador va trobar un noi que es deia Wangdi jugant al riu, origen del nom del lloc.

Sota mateix del dzong es troben les restes de l antic pont, construt el 1685, que travessa el Punak Chhu. Una riuada es va endur aquell pont el 1968, al seu costat es va construir un de nou. Encara es conserven les restes del vell.  

La seva complexa planta consisteix en tres estructures adaptades a les formes de la muntanya. La zona administrativa, al nord, s centrada per un pati empedrat. L utse separa les dues parts del dzong, s a dir la zona administrativa i el monestir. Aqu es desplega el gran thangka, que representa a Guru Rimpotxe, a comenament del darrer dia del festival (tsechu), a la tardor. 




El dzong es va refer desprs de l incendi del 1837 i altre cop desprs dels greus desperfectes d un terratrmol, el 1897. Contrriament a molts altres edificis similars, aquest t encara les teulades de fusta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233226" title="Jean Goldschmit" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="90124">

 Jean Goldschmit (Weimerskirch, 20 de febrer de 1924 - Luxemburg, 14 de febrer de 1994) va ser un ciclista luxemburgus que fou professional entre 1946 i 1953. Durant aquests anys aconsegu 25 victries. 

Palmars.
1945 ;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa ;
1946 ;
 Campi de Luxemburg de ciclo-cross;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg ;
 1r del Gran Premi de la Foire;
1947 ;
 Campi de Luxemburg en ruta;
 Campi de Luxemburg de ciclo-cross;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg ;
1948 ;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa ;
 1r del Premi de Saint-Gall;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia ;
1949;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1950 ;
 Campi de Luxemburg en ruta;
 1r de la Pars-Metz;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1951 ;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Est;
1952 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta al Marroc;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Luxemburg ;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 20 de la classificaci general;
1949. 8 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1950. 10 de la classificaci general i vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 3 jornades;
1951. Abandona (15a etapa);
1952. 16 de la classificaci general;
1953. Abandona (18a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1949. 16 de la classificaci general;
1950. 40 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jean Goldschmit ;
Palmars de Jean Goldschmit a Memoire du Cyclisme ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233227" title="Canoas" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="90125">



Canoas s una ciutat de l'estat brasiler de Rio Grande do Sul. La seva poblaci es 333.322 habitants en 2006.























 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233229" title="Billiard hockey" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="90126">

El billiard hockey (prtec en txec) s un joc en el que s'enfronten dos jugadors. Aquests fan servir uns petits estics d'hoquei per colpejar unes fitxes de fusta anomenades draughts. Aquestes fitxes han de colpejar un petit disc intentant introdur-lo a dins de la porteria rival. La seva prctica es centra principalment a l'Europa de l'est. 

 Histria .
L'origen del joc prov de la zona de Morvia (Repblica Txeca), i es remunta al segle XIX. El seu nom vol dir "empenta" en un dialecte d'aquella zona. Durant aquells temps, molta gent solien jugar a prtec amb monedes o botons i amb diverses normes.

La primera unificaci de les normes es va realitzar a Brno (Repblica Txeca) l'any 1960. Tres joves adolescents establiren la primera competici anomenada Table Hockey League Brno, que encara es juga, amb unes normes molt semblants a les actuals.

El segon gran pas va arribar l'any 1980. En aquest any es van comenar a jugar campionats nacionals a l'antiga Txecoslovquia. Es van comenar a dur a terme els primers contactes internacionals, comenant la seva expansi en la dcada dels noranta. Des de llavors es va comenar a fer servir el nom actual, billiard hockey, degut a la complexitat de pronunciaci de la paraula txeca originria.

L'any 1992 s'organitzen a Brno el primer Campionat Europeu i el primer Campionat del Mn. Un dels tres fundadors de la Table Hockey League Brno, el Dr. Ji  Ventruba va ser el primer president de l'Associaci Mundial d'Hoquei Taula (WTHA).

 Equip .
Per jugar a billiard hockey es necessita el segent equip:
 Un tauler de joc. El tauler est fet de fusta i s'assembla a una pista d'hoquei gel.
 Dos porteries.
 Un equip de draughts per a cada jugador. Cada equip est format per cinc fitxes o draughts ms el porter. Totes les fitxes sn de fusta, i estan decorades amb adhesius per la part superior.
 Un petit estic d'hoquei per a cada jugador, normalment de plstic.
 Un disc de fusta;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233231" title="Corts de Barcelona (1446)" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="90127">
Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnnim a Barcelona entre 1446 i 1448. Era President de la Generalitat Pero Ximnez de Urrea i de Bardaix. 

Aquestes Corts coincidixen amb els afers del pagesos de remena i, ms enll del assumptes a tractar, era l'evoluci de la revolta i les negociacions entre el rei i els remences el tema principal que ocup als diputats.







 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233234" title="Campionat d'sia-Oceania de corfbol" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="90128">
El Campionat d'sia-Oceania de corfbol s una competici esportiva de carcter internacional organitzada per la Federaci d'sia-Oceania de Corfbol en l'mbit d'aquests continents, disputat des de l'any 1990. El fet que hi hagi poques federacions en aquests continents va fer que organitzin un campionat conjunt i que constitussin una federaci bicontinental. En alguna edici tamb hi ha participat Sud-frica.




Enllaos externs.
Federaci d'sia-Oceania de Korfball;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233235" title="Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2004" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="90129">
Llista amb l'activitat de les seleccions catalanes absolutes durant l'any 2004.


























 En negreta els esports on les seleccions catalanes estan reconegudes oficialment.
 En negreta els campionats internacionals oficials.


 Notes i referncies .


Vegeu tamb.
Seleccions esportives catalanes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233237" title="Canal Bocholt-Herentals" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="90130">


El Canal Bocholt-Herentals (tamb anomenat neerlands Kempisch kanaal o Maas-Scheldekanaal) s un canal de Blgica que connecta el canal Albert a Herentals amb el canal belgo-neerlands Zuid-Willemsvaart a Bocholt. T una llargada de 57,358 km.


Histria.
Poc desprs de l'escissi del Regne Unit dels Pasos Baixos, la indstria va desenvolupar-se a la regi de Campina i li calia un enlla pel transport fins al port d'Anvers. Ja hi havia un projecte primer des del 1839, per va durar fins al 1843, abans qu la llei el ratifiqus. El 1846 el canal connectava Bocholt amb l'aleshores Nete canalitzat, com que el canal Albert encara non existia. Des de l'obertura del Canal Albert al 1939 i sobretot la reobertura al 1946 desprs de la segona guerra mundial, la seua importnica va minvar. Des d'aleshores la drecera fins el Rupel i el canal martim Brusselles-Escalda pass pel canal Albert i el Netekanaal.

Rescloses.


Les tres rescloses de Lommel sn doples: cada vegada hi ha la resclosa antiga i parallelment una resclosa nou ms ample. La resclosa n1 s un monument catalogat. Es garanteix un calat de 2,1m, la capacitat pot anar fins a un calat 2,5m, assumint-ne la responsabilitat.

Turisme i ports de plaer.
Tot i perdre una mica el seu paper per a la navegaci commercial, el turisme al canal i als seus marges creix. Tres ports de plaer acullen els turistes fluvials a Geel Ten Aard, a Herentals i a Neerpelt. El cam se sirga atreu molts cicloturistes.
Enllaos.
El canal connecta amb el Zuid-Willemsvaart, el canal de Beverlo, el canal Albert i el canal Dessel-Turnhout-Schoten.

Referncia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233239" title="Baix Yafa" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="90131">
La regi del Baix Yafa s una zona muntanyosa del Iemen situada al nord-est d'Aden, entre l'Abyan i l'Alt Yafa.

Aquesta regi es va dividir fa ms de mil any en cinc districtes tribals, poblats per les tribus Kaladi, Sadi, Yazidi, Yahara i Nakhibi, del gran grup de tribus yafi. Els cinc xeics obeen des de vers el 1700 a un sold amb residencia primer a Al-Kara o Kara o Qara (ms tard la residencia es va traslladar a Jaar) que els anglesos anomenaven sold del Baix Yafa o Yafa Inferior que dominava una zona frtil al del nord-oest de l'Abyan

Degut a aquest domini, el Yafa Inferior fou la zona que major contacte va tenir amb els britnics especialment a partir del 1944; la zona forma un nic conjunt amb l'Alt Yafa o Yafa Superior, ms muntanys, on els britnics tingueres poca presencia. Desprs de formar part de la muhafazah III al Iemen del Sud (1967-1990) la major part del territori excepte la muntanya al nord-oest fou incls a la governaci d'Abyan.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233240" title="Yafi" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="90132">
Els yafi sn una gran tribu del Iemen que ocupen la regi muntanyosa de Yafa, dividida en Yafa Superior o Alt Yafa i Yafa Inferior o Baix Yafa. Aquestes muntanyes s'anomenen el Sawr Himyar, i es troben a uns 120 km al nord-est d'Aden. Ver el 1700 van fundar dos soldanats amb cinc subtribus cadascun, un a l'Alt Yafa i un al Baix Yafa; aquest darrer es va estendre cap a les planes frtils de l'Abyan.

A l'poca preislmica ja existien els yafi i apareixen a les inscripcions com yfm; en poca islmica es dedicaven a la pagesia i feien sovint de mercenaris, segons diu Al-Hamdani al segle X; el pas era inaccessible i per tant van ser sempre independents de fet encara que sovint servien a senyors superiors; als raslides els van servir com a mercenaris, per mai els van pagar impostos o tributs. A partir del segle XVII van emigrar en gran nombre a l'Hadramaut, primer com a mercenaris, per desprs van crear una especia d'estat independent durant el segle XVIII i van ajudar als adversaris dels kathiri. Tamb van servir a l'ndia Britnica al segle XIX, especialment a Hayderabad. 

Entre 1903 i 1904 els dos soldans (de Mahjabah i Jaar) i la major part dels xeics van signar tractats de protectorat amb els britnics. Per el 1909 els britnica prcticament no havien estat encara al Yafa Superior.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233242" title="Noordervaart" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="90133">
El Noordervaart  (en alemany Nordkanal, en francs Grand canal du Nord) s un canal als Pasos Baixos i a Alemanya. 

La construcci va comenar sota Napole que volia enllaar el port d'Anvers amb el Mosa i el Rin. A Alemanya s'ha escavat un tram entre Viersen i Kaarst des del 1808. Desprs de l'annexi del Regne d'Holanda al 1810 el projecte ja no tenia cap importncia  i l'obra va aturar-se. Als Pasos Baixos, noms un petit tram que comena al Zuid-Willemsvaart  a Weert i que termina en atzucac a Beringe va acabar-se al 1853 pel desguas i el transport de la torba. A Alemanya noms va navegar-se un cert temps al tram de Neuss a Neerssen. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233243" title="Zinjibar" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="90134">

Zinjibar (tambe Zindjibar) s una ciutat de la costa sud de Iemen, a l'est d'Aden, governaci de l'Abyan. El centre de la ciutat s troba a uns 5 km a l'interior per avui dia s'ha unit amb l'assentament pescador de la costa. La ciutat tenia una poblaci estimada el 2005 de 71.000 habitants i s la capital de la governaci d'Abyan (amb 450.000 habitants).

Escollida pels britnics com a seu administrativa regional el 1944, el sult de Fadli va romandre a Sukhra; el naib i hereu del soldanat, que des del 1958 controlava el govern del soldanat, fou proclamat sult pels britnics el 1962 i fou el primer que va residir a efectes prctics a Zinjibar, tot i que el palau que constitua la residencia oficial era a Sukhra. 

Zinjibar fou el nom que es va donar a la costa africana de l'Oce ndic pels comerciants rabs. L'illa de Zanzibar deriva el seu nom de Zinjibar.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233245" title="Alt Yafa" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="90135">
L'Alt Yafa s una regi, la part ms muntanyosa de la regi de Yafa, el pas dels yafi, que forma part del Iemen, governaci de Dhala.

En aquesta regi es va establir al segle XVIII un xeicat controlat pel clan Harhari. Vers el 1800 el xeic va esdevenir independent del sult del Baix Yafa, i va agafar el ttol de sult, amb autoritat sobre els cinc xeics de les tribus que ancestralment poblaven la regi: els muflahi, els mawsati, els dhubi (dubi o zabi), els busi i els hadrami.

Els britnics van signar el tractat de protectorat el 1904; entre 1903 i 1904 tamb ho van fer amb algun o tots els xeics de la zona. La presencia britnica per fou testimonial, i fins desprs de 1944 no comenaren visites regulars. El sultanat i dependencies formaren part del Protectorat d'Aden (1904-1917), Protectorat Occidental d'Aden (1917-1962), Protectorat d'Arbia del Sud (1962-1967), Repblica Popular del Iemen del Sud (1967-1970), Repblica Popular i Democrtica del Iemen (1970-1990) i Repblica del Iemen (desprs de 1990).

La major crisis es va donar quan els sult i quatre del cinc xeics no es van mostrar interessats en ingressar a la Federaci d'Arbia del Sud. Tampoc els dhiebi d'Irqa i Hawra; aix aquestos territoris van quedar fora de la federaci per tampoc interessava als anglesos la seva pertinena al Protectorat, ja que els grans estats orientals (Mahra, Quaiti i Kathiri de Seiyun) podien esdevenir independents per si sols sota influncia anglesa, i no era el cas dels petits estats. Les pressions britniques van aconseguir la independncia del xeicat de Muflahi el 1964 que va ingressar a la federaci, per posteriors moviments van quedar avortats per la lluita al Radfan i finalment per l'evacuaci britnica el 1967. El 30 de novembre de 1967 els revolucionaris van proclamar la Repblica Popular. El sult va sortir del territori un dia abans, cap a l'Iemen. Molts pocs guerrillers van arribar a la regi, per les tribus yafi no van oferir resistncia. 

 Sultans yafi de Mahjabah, dinastia Harahri .

Ali ben Ahmad ibn Harhara vers 1725-1735;
Ahmad ben Al Al-Harhara vers 1735-1750;
Salih ben Ahmad Al-Harhara vers 1750-1780;
Umar ben Salih Al-Harhara vers 1780-1800;
Qahtan ben Umar ben Salih Al-Harhara vers 1800-1810;
Umar ben Qahtan ben Umar Al-Harhara vers 1810-1815;
Qahtan ben Umar ben Qahtan Al-Harhara vers 1815-1840;
Abd Allah ben Nasir ben Salih Al-Harhara vers 1840-1866;
Husayn ben Abi Bakr ben Qahtan Al-Harhara 1866-1875;
Muhammad ben Ali ben Salih ben Ahmad Al-Harhara 1875-1895;
Qahtan ben Umar ben Husayn Al-Harhara 1895-1903;
Salih ben Umar ben Husayn Al-Harhara 1903-1913;
Umar ben Qahtan ben Umar Al-Harhara 1913-1919;
Salih ben `Umar ben Husayn Al-Harhara (segona vegada) 1919-1927;
Umar ben Salih ben Umar Al-Harhara 1927-1948;
Muhammad ben Salih ben Umar Al-Harhara 1948-1967;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233249" title="The Breathtaking Blue" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="90136">
The Breathtaking Blue s un lbum del grup alemany Alphaville aparegut el 1989. El vdeo d'aquest lbum es va realitzar el 1990 i es deia Songlines. El compact disc d'aquest lbum fou un dels primers a sortir amb el format CD+G d'una manera comercial. La durada total s de 42:59 min.

De l'lbum van aparixer aquests tres singles:
 "Romeos" (1989);
 "Summer Rain" (1989);
 "Mysteries of Love" (1990);

Llista de temes.
 "Summer Rain"   4:10;
 "Romeos"   5:29;
 "She Fades Away"   4:57;
 "The Mysteries of Love"   4:55;
 "Ariana"   3:42;
 "Heaven or Hell"   3:27;
 "For a Million"   6:09;
 "Middle of the Riddle"   3:19;
 "Patricia's Park"   4:12;
 "Anyway"   2:48;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233251" title="Songlines (Alphaville)" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="90137">
Songlines s un vdeo del grup alemany Alphaville de 1990, es va crear durant la producci de l'lbum The Breathtaking Blue de 1989. Nou directors o grups de directors van dirigir les diferents pistes de The Breathtaking Blue desprs que se'ls demans que fessin una pellcula breu sobre cada una de les canons. El des tema, Anyway, sona en els crdits de tancament. 

El vdeo va acompanyar el disc compacte del grup The Breathtaking Blue, en el que fou un dels primers CD i vdeo a sortir de manera comercial.

Llista de temes.
 "For a Million" - 9:21 (dirigit per Alexander Kaidanovsky, U.S.S.R.);
 "Romeos" - 4:58 (dirigit per Ian Pringle, Australia);
 "Middle of the Riddle" - 5:00 (dirigit per Christoph i Wolfgang Lauenstein, F.R.G.);
 "Heaven or Hell" - 3:38 (dirigit per Slobodan Pesic, Yugoslavia);
 "Ariana" - 3:49 (dirigit per Ricky Echolette & Olaf Bessenbacher, West Berlin);
 "She Fades Away" - 5:02 (dirigit per Mao Kawaguchi, Japan);
 "Summer Rain" - 4:14 (dirigit per Susanne Bier, Denmark);
 "Mysteries of Love" - 5:02 (dirigit per Alex Proyas, Australia);
 "Patricia's Park" - 4:19 (dirigit per Godfrey Reggio, U.S.A);
 "Anyway" - 2:56;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233252" title="Salvation" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="90138">
Salvation s un lbum del grup alemany Alphaville realitzat el 1997 a Europa, i amb diferents temes i tres bonus track als EUA el 1999.  


De l'lbum van sortir tres singles:
 "Wishful Thinking" (1997);
 "Flame" (1999);
 "Soul Messiah" (1999);


Llista de temes.
 "Inside Out"   5:17;
 "Monkey in the Moon"   3:53  	;
 "Guardian Angel"   4:14;
 "Wishful Thinking"   3:48;
 "Flame"   3:49;
 "Point of Know Return"   5:52;
 "Control"   3:31;
 "Dangerous Places"   3:58;
 "Spirit of the Age"   4:31;
 "Soul Messiah"   4:53;
 "New Horizons"   5:35;
 "Pandora's Lullaby"   4:30;
 "Life is King"   6:10 (US release only) ;
 "Wishful Thinking physical"   5:54 (US release only) ;
 "Monkey in the Moon demo"   4:23 (US release only);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233254" title="Stark Naked and Absolutely Live" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="90139">
Stark Naked and Absolutely Live (2000) s el primer lbum oficial en directe del grup alemany Alphaville. Durant la compilaci de Dreamscapes (1999) es va fer un CD complet amb material en directe, aquests tracks es van agrupar de diferents concerts, en concret els temes de Stark Naked and Absolutely Live es van enregistrar especialment per a l'lbum. El tema final Apollo s seguit per un track amagat en versi acstica del tema "Dance with Me". 

Llista de temes.
 "Sounds Like a Melody"   6:50;
 "Guardian Angel"   4:30;
 "Cosmopolitician"   5:56;
 "A Victory of Love"   5:02;
 "Monkey in the Moon"   4:44;
 "New Horizons"   5:48;
 "Wishful Thinking"   5:20;
 "Jerusalem"   4:04;
 "Flame"   4:06;
 "Big in Japan"   6:05 ;
 "Forever young"   5:43;
 "Apollo"   14:50;

Crdits.
Veu: Marian Gold;
Teclats: Martin Lister ;
Guitarres: Rob Harris;
Percussions: Shane Meehan ;
Cors: Martin Lister, Rob Harris i the crowds;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233255" title="Dreamscapes" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="90140">
Dreamscapes s una edici limitada de vuit CD del grup alemany Alphaville, enregistrat el 1999. Hi ha 124 temes amb 9 hores i mitja de msica. 43 dels temes no s'havien enregistrat fins llavors i de la resta se'n van fer remescles. 

Els quatre CD dobles porten una coberta en mida Din A-4 i s'acompanya d'un llibret de 64 pgines que cont les lletres i fotografies indites. 

Llista de temes.
CD - 1: Dreamscape 1ne
 "Dream Machine"   4:44 ;
 "In the Mood (Demo Remix)"   5:04 ;
 "Summer in Berlin (Demo 1)"   6:55 ;
 "Victory of Love (Demo Remix)"   4:15 ;
 "To Germany With Love (Demo 1)"   4:29 ;
 "Big in Japan (Demo Remix)"   6:23 ;
 "Fallen Angel (Demo Remix)"   4:07 ;
 "Forever Young (Demo Remix)"   4:44 ;
 "Leben Ohne Ende (Original Demo)"   3:15 ;
 "Sounds Like a Melody (Demo 1)"   4:25 ;
 "Lies (Demo 1)"   3:49 ;
 "Romance (Demo Sketch)"   1:16 ;
 "Colours (Instrumental)"   3:25 ;
 "Jet Set (Demo 2)"   4:38 ;
 "Traumtnzer (Demo Remix)"   5:25 ;
 "Into the Dark (Demo Remix)"   4:33 ;

CD - 2: Dreamscape 2wo
 "Lady Bright (Demo 1)"   0:37 ;
 "Afternoons in Utopia (Instrumental Remix)"   4:29 ;
 "The Voyager (Demo Remix)"   4:28 ;
 "Universal Daddy (Demo 1)"   3:45 ;
 "Red Rose (Demo 2)"   3:25 ;
 "Dance With Me (12" New Edit)   9:42 ;
 "Fantastic Dream (Demo 2)"   4:01 ;
 "Jerusalem (Demo Remix)"   4:30 ;
 "Sensations (New Dub Edit)"   5:46 ;
 "Carol Masters (Demo 1)"   4:08 ;
 "Airport Sketch (Instrumental)"   1:33 ;
 "Lassie Come Home (Demo 2)"   7:25 ;
 "20th Century (Demo 1)"   1:22 ;
 "Summer Rain (Demo 3)"   4:11 ;
 "For a Million (Instrumental)"   6:24 ;
 "Romeos (12" New Edit)"   5:48 ;
 
CD - 3: Dreamscape 3hree
 "Seeds (Remix)"   3:17 ;
 "Elevator (Remix)"   5:06 ;
 "Welcome to the Sun (Remix)"   3:09 ;
 "The Other Side of U (Remix)"   4:44 ;
 "Next Generation (Remix)"   4:59 ;
 "20.000 Lieues Sous Les Mers (Poem Remix)"   5:42 ;
 "Golden Feeling (Demo 1)"   7:40 ;
 "Headlines (Demo 1)"   3:50 ;
 "Big Yello Sun (Remix)"   6:49 ;
 "Sister Sun (Remix)"   5:07 ;
 "Fools (Faithful&True Version)"   4:17 ;
 "Legend (Remix)"   4:56 ;
 "Like Thunder (Flag Remix)"   5:10 ;
 "Life is King (Demo 1)"   5:53 ;

CD - 4: Dreamscape 4our
 "Never Get Out of the Boat (Intro Piece)"   2:18 ;
 "Sounds Like a Melody"   5:15 ;
 "Ascension Day"   7:05 ;
 "Euphoria"   7:22 ;
 "Jerusalem"   4:08 ;
 "New Horizons"   5:45 ;
 "Victory of Love"   4:53 ;
 "Beethoven"   4:16 ;
 "Jet Set"   3:49 ;
 "Dance With Me"   6:02 ;
 "Wishful Thinking"   4:43 ;
 "Big in Japan"   7:09 ;
 "Forever Young"   5:48 ;
 "Mercury Girl"   4:04 ;

CD - 5: Dreamscape 5ive
 "Underworld (Live)"   3:25 ;
 "To the Underworld"   3:40 ;
 "Whales"   4:30 ;
 "Burning Wheels"   3:44 ;
 "Highschool Confidential"   3:04 ;
 "Roll Away the Stone"   3:48 ;
 "The Shape of Things to Come"   4:58 ;
 "Thunder & Lightning"   4:21 ;
 "Bitch"   3:16 ;
 "Days Full of Wonder"   5:06 ;
 "Peace on Earth"   5:39 ;
 "Today"   4:39 ;
 "What is Love"   5:09 ;
 "Because of You"   3:52 ;
 "And I Wonder"   4:39 ;
 "Heart of the Flower"   4:51 ;
 "The End"   5:08 ;

CD - 6: Dreamscape 6ix
 "If the Audience Was Listening (Demo 2)"   3:08 ;
 "Waves"   3:42 ;
 "Nostradamus"   4:48 ;
 "Mysterion"   11:04 ;
 "Change the World (Demo 1)"   4:24 ;
 "Script of a Dead Poet"   3:55 ;
 "Elegy"   5:45 ;
 "Pandora's Lullaby (Opera Version)"   4:24 ;
 "Welcome to the Sun (Retro Version)"   6:03 ;
 "Beautiful Girl (Piano Piece)"   3:07 ;
 "Caroline (Demo 1)"   4:21 ;
 "Carry Your Flag"   3:56 ;
 "Cosmopolitician (Demo 1)"   5:35 ;
 "Twelve Years (Orchestral Version)"   3:22 ;
 "Forever Young (Unplugged Version)"   4:32 ;
 
CD - 7: Dreamscape 7even
 "Romeos (Demo 1)"   3:35 ;
 "Jet Set (Demo 1)"   4:19 ;
 "Traumtnzer (Demo 1)"   5:17 ;
 "Blauer Engel"   4:39 ;
 "Ariana (Demo 1)"   2:38 ;
 "Summer in Berlin (Demo 2 Remix)"   4:41 ;
 "Ain't it Strange (Demo 1)"   4:40 ;
 "(Keep the) Faith (Portobello Remix)"   4:31 ;
 "Recycling (H-Babe Tape)"   1:59 ;
 "That's All (Instrumental)"   2:49 ;
 "Forever Young (Demo 2)"   3:45 ;
 "All in a Golden Afternoon (Instrumental)"   3:34 ;
 "My Brothers in China (Instrumental)"   4:30 ;
 "Wake Up!"   4:34 ;
 "Astral Body (Demo Remix)"   4:30 ;
 "Big in Japan (FFF Time Warp)"   10:19 ;

CD 8: Dreamscape 8ight
 "Montego Bay (Live)"   6:53 ;
 "She Fades Away (Demo 1, Titanic Version)"   3:09 ;
 "Those Were the Days"   4:45 ;
 "Imperial Youth (Instrumental)"   5:41 ;
 "Duel"   3:54 ;
 "Iron Gate (Instrumental)"   2:19 ;
 "Danger in Your Paradise (Demo 1)"   5:10 ;
 "Feathers & Tar (Britannia Row Remix)"   5:30 ;
 "Here by Your Side"   4:01 ;
 "Fools (12" Speed Remix)"   6:37 ;
 "Flame (Demo 1)"   4:33 ;
 "In Bubblegum"   4:25 ;
 "Joyride (Instrumental)"   3:49 ;
 "Monkey in the Moon (Demo 1)"   4:24 ;
 "Kinetic (Instrumental)"   4:42 ;
 "Tomorrow (Instrumental)"   3:28;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233256" title="Thorndir" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="90141">

Thorndir va ser el vint-i-dos senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien.  

Va succer el seu pare Blecthor II en el crrec de senescal a la mort d'aquest, a l'edat de 90 anys. Ocup el crrec 10 anys durant els quals no es produren fets remarcables a nivell histric, tot i que les escaramusses a les fronteres gondorianes es convertiren en un mal endmic.

A la seva mort el 2882 fou succet pel seu fill Turin II














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233259" title="Prostitute" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="90142">
Prostitute s un disc del grup alemany Alphaville aparegut el 1994. Desprs dels xits mudiansl de la dcada de 1980 amb (Forever young), Big In Japan, Dance With Me), molts havien escrit que el grup estava acabat desprs de cinc anys de silenci. Amb tot, el retorn va comportar el que la crtica va dir el seu millor lbum i un dels millors de la dcada de 1990. Prostitute t 16 que sorprenen per per la mescla de jazz, new wave, synthpop, swing music, Hip hop, balades clssiques i so Pink Floyd. Aquest ambicis projecte tenia per poca ambici comercial, sort en va tenir d'unes lletres interessants i d'un Marian Gold de veu excepcional. En l'lbum segent Salvation es va tornar al so clssic d'Alphaville.

De l'lbum en van sortir dos singles:
 "Fools" (1994);
 "The Impossible Dream" (1994);

Llista de temes.
 "The Paradigm Shift"   3:47;
 "Fools"   3:53;
 "Beethoven"   5:25;
 "Ascension Day"   5:45;
 "The Impossible Dream"   4:49;
 "Parade"   3:40;
 "Ain't It Strange"   5:23;
 "All in the Golden Afternoon"   3:35;
 "Oh Patti"   1:46;
 "Ivory Tower"   3:16;
 "Faith"   3:56;
 "Iron John"   3:44;
 "The One Thing"   3:55;
 "Some People"   4:37;
 "Euphoria"   7:05;
 "Apollo"   6:10;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233261" title="Marian Gold" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="90143">
Marian Gold, va nixer el 26 de maig de 1954 a Herford, Alemanya, el seu nom veritable s Hartwig Schieerbaum. s el fundador del grup Alphaville amb Bernhard Llyod i on tamb hi havia Frank Mertens ; tamb era el cantant del grup.

Va escriure les canons del grup i per a altres cantants. Posseeix una de les veus ms marcades dels anys 1980 i ha enregistrat dos lbums en solitari. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233262" title="Ftima az-Zahra" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="90144">
Ftima az-Zahra (605 632) s la filla menor de Mahoma i mare de la lna dinstica del califat fatimita. s una figura venerada en l'islamisme xiita, on se l'anomena "la brillant" i "la casta" i se la considera un exemple del paper de la dona, perqu va estar sempre al servei de la seva famlia i entregada a la pregria. Es va casar amb Al ibn Abi-Tlib, cos de Mahoma, amb qui va tenir dos fills i dues filles.

Vegeu tamb.
Hamsa ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233263" title="Panerola germnica" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="90145">


Blatella germanica sn espcie insectes de la famlia Blattellidae de l'ordre Blatodeus s coneguda a nivell popular com la panerola germnica, de cuina, rossa o diverses altres noms tradicionals o populars. 

Hbitat.
Generalment associada permanentment amb habitatges i edificis, es refugia en llocs estrets i ombrvols, ms aviat foscos; on els individus esperen la foscor per a iniciar la seva activitat. 

Es reprodueixen sexualment i les femelles carreguen una ooteca durant uns dies o setmanes, moment en qu l'abandonen unes poques hores abans de l'eclosi dels ous. Les larves passen per un procs de mudes que pot incloure de 5 a 7 estadis larvals diferents

Prefereixen espais calents i humits, per no es estrictament necessari per al seu desenvolupament, ja que en domicilis es poden establir temperatures estables i moderadament elevades. En aquests casos es freqent localitzar-les a prop dels punt on s'alimenten.

Comportament.
Sn animals molt gregaris, practiquen el canibalisme quan poden, per generalment s'alimenten de restes i residus alimentaris generats per les persones, amb especial predilecci en aquells aliments rics en fcula (P.ex.: patates, pa, farines...), pel que s freqent trobar-les a dins de calaixos de pa.

Control de plagues.
Blatella germanica s considerada el paradigma de plaga que afecta a installacions de manipulaci d'aliments i vivendes. El control basat nicament en l'aplicaci de productes qumics generalment resulta inefica o efectiu durant unes setmanes o mesos, pel que s important identificar les causes que afavoreixen la proliferaci d'aquesta espcie en les installacions afectades i dotar als seus propietaris del coneixement i les aptituds necessries per a reduir el risc de re-infestaci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233271" title="Los Santos" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="90146">
Ciutat fictcia del videojoc Grand Theft Auto: San Andreas, basada en Los Angeles (Califrnia).

s la ciutat ms gran de l estat de San Andreas, i est situada al sud-est del mapa. Cont districtes tan diversos com els suburbis, dominats per diferents bandes criminals, la zona comercial i de gratacels, els barris rics com Rodeo o Mulholland, o les solejades platjes de Santa Maria.

El protagonista del joc, Carl Johnson, va nixer al barri de Ganton, suburbi dominat histricament per la banda dels Grove Street Families. Altres personatges com Sweet, Csar Vialpando, Big Smoke o Ryder tamb sn originaris d aquesta metrpoli.


 Districtes .
Aquesta s la llista dels districtes de la ciutat, amb la seva correspondncia a la vida real amb els de Los Angeles:

 Downtown Los Santos - Downtown Los Angeles;
 Commerce - Civic Center / Jewelry District / Fashion District;
 Conference Center - Los Angeles Convention Center;
 East Beach - Long Beach;
 East Los Santos - East Los Angeles;
 El Corona - El Sereno;
 Ganton - Compton;
 Glen Park - Echo Park / MacArthur Park;
 Jefferson - Watts;
 Idlewood - Inglewood;
 Las Colinas - Los Feliz;
 Los Flores - Boyle Heights;
 Los Santos International Airport - Los Angeles International Airport;
 Little Mexico - Montebello;
 Marina - Marina del Rey;
 Mulholland - Hollywood Hills;
 Market - West Hollywood;
 Ocean Docks - San Pedro;
 Pershing Square - Pershing Square;
 Playa del Seville - Playa del Rey;
 Richman - Bel-Air;
 Rodeo - Beverly Hills;
 Santa Maria - Santa Monica;
 Temple - North Hollywood;
 Unity Station -Union Station;
 Verdant Bluffs - Griffith Park;
 Verona Beach - Venice Beach;
 Vinewood - Hollywood;
 Willowfield - Willowbrook;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233272" title="San Fierro" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="90147">
Ciutat fictcia del videojoc Grand Theft Auto: San Andreas, basada en San Francisco (Califrnia).

Est situada al nord-oest de l estat de San Andreas. Es caracteritza pels seus carrers amb grans desnivells, per ser la nica ciutat amb tramvia, i per acollir bandes criminals asitiques i hispanes.

Personatges com Wu Zi Mu, Zero, T-Bone Mndez o Jizzy sn originaris d aquesta metrpoli.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233273" title="Pluto" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="90148">
Segons la mitologia grega, Pluto fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

Unida a Zeus, fou mare de Tntal.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 178.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Pluto. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233274" title="Evoluci dels preus de l'Autoritat del Transport Metropolit" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="90149">
Taules amb l'evoluci dels preus integrats dels transports pblics de l'Autoritat del Transport Metropolit en el perode 2005-2010.



























Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233275" title="Oscar a la millor actriu" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="90150">
L' Oscar a la millor actriu s una de les categories dels Premis Oscar que anualment entrega l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques a Los Angeles, Califrnia. El premi reconeix a l'actriu que ha efectuat la millor interpretaci principal de tota la indstria cinematogrfica. Les actrius sn nominades pels membres de l'Acadmia que tamb es dediquen a l'actuaci per, les guanyadores surten elegides dels vots de tots els membres de l'Acadmia. Amb el sistema actual, una actriu s nominada per una representaci especfica d'una sola pellcula i tals nominacions estan limitades a cinc per any.

 Histria .

En els ltims 79 anys, l'Acadmia ha otorgat un total de 80 Premis a la Millor Actriu Principal a 66 actrius diferents.  Les guanyadores d'aquesta categoria reben la familiar estatueta daurada Oscar, que representa a un cavaller armat amb una espasa esperant dempeus sobre un rotlle de pellcula de cinc radis. Cada radi simbolitza una de les cinc branques originals de l'Acadmia: actors, guionistes, directors, productors i tcnics. La primera guanyadora va ser Janet Gaynor, l'any 1928, amb les seves interpretacions a Seventh Heaven, Street Angel i Sunrise. L'ltima guanyadora ha estat Marion Cotillard, l'any 2007, amb la seva participaci a La vie en rose.

Guanyadores i nominades.
En les llistes que segueixen, la guanyadora del premi es mostra en primer lloc i en negreta, la segueixen les altres nominades. Cada entrada individual mostra el nom de l'actriu seguit pel ttol de la pellcula i el nom del personatge que interpretava. Quan la pellcula es produa a un pas diferent dels Estats Units, el seu pas i el ttol original, si s aplicable, es mostren entre parntesis.

1920s.
1928 Janet Gaynor - Seventh Heaven com "Diane", Street Angel com "Angela", i Sunrise com "Indre";
 Louise Dresser - A Ship Comes In com "Mrs. Pleznik";
 Gloria Swanson - Sadie Thompson com "Sadie Thompson";

1929 Mary Pickford - Coquette com "Norma Besant";
 Ruth Chatterton - Madame X com "Jacqueline Floriot";
 Betty Compson - The Barker com "Carrie";
 Jeanne Eagels - The Letter com "Leslie Crosby";
 Corinne Griffith - The Divine Lady com "Emma Hamilton";
 Bessie Love - The Broadway Melody com "Hank Mahoney";

1930s.
1930 Norma Shearer - The Divorcee com "Jerry Bernard Martin";
 Nancy Carroll - The Devil's Holiday com "Hallie Hobart";
 Ruth Chatterton - Sarah and Son com "Sarah Storm";
 Greta Garbo - Anna Christie com "Anna Christie" i Romance com "Madame Rita Cavallini";
 Norma Shearer - Their Own Desire com "Lucia 'Liz' Marlett";
 Gloria Swanson - The Trespasser com "Marion Donnell";

1931 Marie Dressler - Min and Bill com "Min Divot";
 Marlene Dietrich - Morocco com "Mademoiselle Amy Jolly";
 Irene Dunne - Cimarron com "Sabra Cravat";
 Ann Harding - Holiday com "Linda Seton";
 Norma Shearer - A Free Soul com "Jan Ashe";

1932 Helen Hayes - The Sin of Madelon Claudet com "Madelon Claudet";
 Marie Dressler - Emma com "Emma Thatcher Smith";
 Lynn Fontanne - The Guardsman com "L'actriu";

1933 Katharine Hepburn - Morning Glory com "Eva Lovelace";
 May Robson - Lady for a Day com "Apple Annie";
 Diana Wynyard - Cavalcade com "Jane Marryot";

1934 Claudette Colbert - It Happened One Night com "Ellie Andrews";
 Grace Moore - One Night of Love com "Mary Barrett";
 Norma Shearer - The Barretts of Wimpole Street com "Elizabeth Barrett";

1935 Bette Davis - Dangerous com "Joyce Heath";
 Elisabeth Bergner - Escape Me Never com "Gemma Jones";
 Claudette Colbert - Private Worlds com "Jane Everest";
 Katharine Hepburn - Alice Adams com "Alice Adams";
 Miriam Hopkins - Becky Sharp com "Becky Sharp";
 Merle Oberon - The Dark Angel com "Kitty Vane";

1936 Luise Rainer - The Great Ziegfeld com "Anna Held";
 Irene Dunne - Theodora Goes Wild com "Theodora Lynn";
 Gladys George - Valiant Is the Word for Carrie com "Carrie Snyder";
 Carole Lombard - My Man Godfrey com "Irene Bullock";
 Norma Shearer - Romeu and Julieta com "Julieta Capuleto";

1937 Luise Rainer - The Good Earth com "O-Lan Lung";
 Irene Dunne - The Awful Truth com "Lucy Warriner";
 Greta Garbo - Camille com "Marguerite Gautier";
 Janet Gaynor - A Star Is Born com "Esther Victoria Blodgett";
 Barbara Stanwyck - Stella Dallas com "Stella Dallas";

1938 Bette Davis - Jezebel com "Julie Marsden";
 Fay Bainter - White Banners com "Hannah Parmalee";
 Wendy Hiller - Pigmali com "Eliza Doolittle";
 Norma Shearer - Marie Antoinette com "Maria Antonieta";
 Margaret Sullavan - Three Comrades com "Patricia 'Pat' Hollmann";

1939 Vivien Leigh - All que el vent s'endugu com "Scarlett O'Hara";
 Bette Davis - Dark Victory com "Judith Traherne";
 Irene Dunne - Love Affair com "Terry McKay";
 Greta Garbo - Ninotchka com "Ninotchka";
 Greer Garson - Goodbye, Mr. Chips com "Kathy Ellis-Chipping";

1940s.
1940 Ginger Rogers - Kitty Foyle com "Katherine 'Kitty' Foyle";
 Bette Davis - The Letter com "Leslie Crosbie";
 Joan Fontaine - Rebecca com "La segona Mrs. de Winter";
 Katharine Hepburn - The Philadelphia Story com "Tracy Lord";
 Martha Scott - Our Town com "Emily Webb";

1941 Joan Fontaine - Suspicion com "Lina McLaidlaw Aysgarth";
 Bette Davis - The Little Foxes com "Regina Giddens";
 Olivia de Havilland - Hold Back the Dawn com "Emmy Brown";
 Greer Garson - Blossoms in the Dust com "Edna Kahly Gladney";
 Barbara Stanwyck - Ball of Fire com "Katherine 'Sugarpuss' O'Shea";

1942 Greer Garson - Mrs. Miniver com "Kay Miniver";
 Bette Davis - Now, Voyager com "Charlotte Vale";
 Katharine Hepburn - Woman of the Year com "Tess Harding";
 Rosalind Russell - My Sister Eileen com "Ruth Sherwood";
 Teresa Wright - The Pride of the Yankees com "Eleanor Twitchell";

1943 Jennifer Jones - The Song of Bernadette com "Bernadette Soubirous";
 Jean Arthur - The More the Merrier com "Constance 'Connie' Milligan";
 Ingrid Bergman - For Whom the Bell Tolls com "Maria";
 Joan Fontaine - The Constant Nymph com "Tessa Sanger";
 Greer Garson - Madame Curie com "Marie Curie";

1944 Ingrid Bergman - Gaslight com "Paula Alquist Anton";
 Claudette Colbert - Since You Went Away com "Mrs. Anne Hilton";
 Bette Davis - Mr. Skeffington com "Fanny Trellis";
 Greer Garson - Mrs. Parkington com "Susie 'Sarah' Parkington";
 Barbara Stanwyck - Double Indemnity com "Phyllis Dietrichson";

1945 Joan Crawford - Mildred Pierce com "Mildred Pierce";
 Ingrid Bergman - The Bells of St. Mary's com "Sister Mary Benedict";
 Greer Garson - The Valley of Decision com "Mary Rafferty";
 Jennifer Jones - Love Letters com "Singleton/Victoria Morland" ;
 Gene Tierney - Leave Her to Heaven com "Ellen Berent Harland";

1946 Olivia de Havilland - To Each His Own com "Josephine Norris";
 Celia Johnson - Brief Encounter com "Laura Jesson";
 Jennifer Jones - Duel in the Sun com "Pearl Chavez";
 Rosalind Russell - Sister Kenny com "Sister Elizabeth Kenny";
 Jane Wyman - The Yearling com "Ora Baxter";

1947 Loretta Young - The Farmer's Daughter com "Katrin Holstrom";
 Joan Crawford - Possessed com "Louise Howell Graham";
 Susan Hayward - Smash-Up, the Story of a Woman com "Angelica 'Angie'/'Angel' Evans Conway";
 Dorothy McGuire - Gentleman's Agreement com "Kathy Lacey";
 Rosalind Russell - Mourning Becomes Electra com "Lavinia Mannon";

1948 Jane Wyman - Johnny Belinda com "Belinda McDonald";
 Ingrid Bergman - Joana d'Arc com "Joana d'Arc";
 Olivia de Havilland - The Snake Pit com "Virginia Stuart Cunningham";
 Irene Dunne - I Remember Mama com "Martha Hanson";
 Barbara Stanwyck - Sorry, Wrong Number com "Leona Stevenson";

1949 Olivia de Havilland - The Heiress com "Catherine Sloper";
 Jeanne Crain - Pinky com "Patricia 'Pinky' Johnson";
 Susan Hayward - My Foolish Heart com "Eloise Winters";
 Deborah Kerr - Edward, My Son com "Evelyn Boult";
 Loretta Young - Come to the Stable com "Sister Margaret";

1950s.
1950 Judy Holliday - Born Yesterday com "Emma 'Billie' Dawn";
Anne Baxter - Tot sobre Eva com "Eve Harrington";
Bette Davis - Tot sobre Eva com "Margo Channing";
Eleanor Parker - Caged com "Marie Allen";
Gloria Swanson - Sunset Boulevard com "Norma Desmond";

1951 Vivien Leigh - A Streetcar Named Desire com "Blanche DuBois";
Katharine Hepburn - The African Queen com "Rose Sayer";
Eleanor Parker - Detective Story com "Mary McLeod";
Shelley Winters - A Place in the Sun com "Alice Tripp";
Jane Wyman - The Blue Veil com "Louise Mason";

1952 Shirley Booth - Come Back, Little Sheba com "Lola Delaney";
 Joan Crawford - Sudden Fear com "Myra Hudson";
 Bette Davis - The Star com "Margaret Elliot";
 Julie Harris - The Member of the Wedding com "Frankie Addams";
 Susan Hayward - With a Song in My Heart com "Jane Froman";

1953 Audrey Hepburn - Roman Holiday com "Princess Ann";
 Leslie Caron - Lili com "Lili Daurier";
 Ava Gardner - Mogambo com "Eloise Y. 'Honey Bear' Kelly";
 Deborah Kerr - D'aqu a l'eternitat com "Karen Holmes";
 Maggie McNamara - The Moon Is Blue com "Patty O'Neill";

1954 Grace Kelly - The Country Girl com "Georgie Elgin";
 Dorothy Dandridge - Carmen Jones com "Carmen Jones";
 Judy Garland - A Star Is Born com "Vicki Lester (Esther Blodgett)";
 Audrey Hepburn - Sabrina com "Sabrina Fairchild";
 Jane Wyman - Magnificent Obsession com "Helen Phillips";

1955 Anna Magnani - The Rose Tattoo com "Serafina Delle Rose";
 Susan Hayward - I'll Cry Tomorrow com "Lillian Roth";
 Katharine Hepburn - Summertime com "Jane Hudson";
 Jennifer Jones - Love Is a Many-Splendored Thing com "Dr. Han Suyin";
 Eleanor Parker - Interrupted Melody com "Marjorie 'Margie' Lawrence";

1956 Ingrid Bergman - Anastasia com "Anastasia";
 Carroll Baker - Baby Doll com "Baby Doll Meighan";
 Katharine Hepburn - The Rainmaker com "Lizzie Curry";
 Nancy Kelly - The Bad Seed com "Christine Penmark";
 Deborah Kerr - El rei i jo com "Anna Leonowens";

1957 Joanne Woodward - The Three Faces of Eve com "Eve White/Eve Black/Jane";
 Deborah Kerr - Heaven Knows, Mr. Allison com "Sister Angela";
 Anna Magnani - Wild Is the Wind com "Gioia";
 Elizabeth Taylor - Raintree County com "Susanna Drake";
 Lana Turner - Peyton Place com "Constance MacKenzie";

1958 Susan Hayward - I Want to Live! com "Barbara Graham";
 Deborah Kerr - Separate Tables com "Sibyl Railton-Bell";
 Shirley MacLaine - Some Came Running com "Ginnie Moorehead";
 Rosalind Russell - Auntie Mame com "Mame Dennis";
 Elizabeth Taylor - Cat on a Hot Tin Roof com "Maggie 'The Cat' Pollitt";

1959 Simone Signoret - Room at the Top com "Alice Aisgill";
 Doris Day - Pillow Talk com "Jan Morrow";
 Audrey Hepburn - The Nun's Story com "Sister Luke";
 Katharine Hepburn - Suddenly, Last Summer com "Violet Venable";
 Elizabeth Taylor - Suddenly, Last Summer com "Catherine Holly";

1960s.
1960 Elizabeth Taylor - Butterfield 8 com "Gloria Wandrous";
 Greer Garson - Sunrise at Campobello com "Eleanor Roosevelt";
 Deborah Kerr - The Sundowners com "Ida Karmody";
 Shirley MacLaine - The Apartment com "Fran Kubelik";
 Melina Mercouri - Never on Sunday com "Ilya";

1961 Sophia Loren - Two Women com "Cesira";
 Audrey Hepburn - Esmorzar amb diamants com "Holly Golightly";
 Piper Laurie - The Hustler com "Sarah Packard";
 Geraldine Page - Summer and Smoke com "Alma Winemiller";
 Natalie Wood - Splendor in the Grass com "Wilma Dean 'Deanie' Loomis";

1962 Anne Bancroft - The Miracle Worker com "Annie Sullivan";
 Bette Davis - What Ever Happened to Baby Jane? com "Baby Jane Hudson";
 Katharine Hepburn - Long Day's Journey Into Night com "Mary Tyrone";
 Geraldine Page - Sweet Bird of Youth com "Alexandra Del Lago";
 Lee Remick - Dies de vi i roses com "Kirsten Arnesen";

1963 Patricia Neal - Hud com "Alma Brown";
 Leslie Caron - The L-Shaped Room com "Jane Fossett";
 Shirley MacLaine - Irma la Douce com "Irma la Douce";
 Rachel Roberts - This Sporting Life com "Mrs. Margaret Hammond";
 Natalie Wood - Love with the Proper Stranger com "Angie Rossini";

1964 Julie Andrews - Mary Poppins com "Mary Poppins";
 Anne Bancroft - The Pumpkin Eater com "Jo Armitage";
 Sophia Loren - Marriage Italian Style com "Filumena Marturano";
 Debbie Reynolds - The Unsinkable Molly Brown com "Margaret Brown";
 Kim Stanley - Sance on a Wet Afternoon com "Myra";

1965 Julie Christie - Darling com "Diana Scott";
 Julie Andrews - Somriures i llgrimes com "Maria von Trapp";
 Samantha Eggar - The Collector com "Miranda Grey";
 Elizabeth Hartman - A Patch of Blue com "Selina D'Arcy";
 Simone Signoret - Ship of Fools com "La Contessa";

1966 Elizabeth Taylor - Qui t por de Virginia Woolf? com "Martha";
 Anouk Aime - A Man and a Woman com "Anne Gauthier";
 Ida Kaminska - The Shop on Main Street com "Rozalie Lautmann";
 Lynn Redgrave - Georgy Girl com "Georgina (Georgy)";
 Vanessa Redgrave - Morgan! com "Leonie Delt";

1967 Katharine Hepburn - Endevina qui ve a sopar com "Christina Drayton";
 Anne Bancroft - El graduat com "Mrs. Robinson";
 Faye Dunaway - Bonnie i Clyde com "Bonnie Parker";
 Edith Evans - The Whisperers com "Mrs. Ross";
 Audrey Hepburn - Wait Until Dark com "Suzy Hendrix";

1968 Katharine Hepburn - The Lion in Winter com "Eleanor of Aquitaine" i Barbra Streisand - Funny Girl com "Fanny Brice" (exaequo);
 Patricia Neal - The Subject Was Roses com "Nettie Cleary";
 Vanessa Redgrave - Isadora com "Isadora Duncan";
 Joanne Woodward - Rachel, Rachel com "Rachel Cameron";

1969 Maggie Smith - The Prime of Miss Jean Brodie com "Jean Brodie";
 Genevive Bujold - Anne of the Thousand Days com "Anne Boleyn";
 Jane Fonda - They Shoot Horses, Don't They? com "Gloria Beatty";
 Liza Minnelli - The Sterile Cuckoo com "Mary Ann 'Pookie' Adams";
 Jean Simmons - The Happy Ending com "Mary Wilson";

1970s.
1970 Glenda Jackson - Women in Love com "Gudrun Brangwen" ;
 Jane Alexander - The Great White Hope com "Eleanor Backman" ;
 Ali MacGraw - Love Story com "Jennifer Cavalleri" ;
 Sarah Miles - Ryan's Daughter com "Rosy Ryan" ;
 Carrie Snodgress - Diary of a Mad Housewife com "Tina Balser" ;

1971 Jane Fonda - Klute com "Bree Daniels" ;
 Julie Christie - McCabe & Mrs. Miller com "Constance Miller" ;
 Glenda Jackson - Sunday Bloody Sunday com "Alex Greville" ;
 Vanessa Redgrave - Mary, Queen of Scots com "Mary I d'Esccia" ;
 Janet Suzman - Nicholas and Alexandra com "Alexandra Fyodorovna" ;

1972 Liza Minnelli - Cabaret com "Sally Bowles" ;
 Diana Ross - Lady Sings the Blues com "Billie Holiday" ;
 Maggie Smith - Travels with My Aunt com "Aunt Augusta Bertram" ;
 Cicely Tyson - Sounder com "Rebecca Morgan" ;
 Liv Ullmann - The Emigrants com "Kristina" ;

1973 Glenda Jackson - A Touch of Class com "Vicki Allessio" ;
 Ellen Burstyn - L'exorcista com "Chris MacNeil" ;
 Marsha Mason - Cinderella Liberty com "Maggie Paul" ;
 Barbra Streisand - The Way We Were com "Katie Morosky" ;
 Joanne Woodward - Summer Wishes, Winter Dreams com "Rita Walden" ;

1974 Ellen Burstyn - Alice Doesn't Live Here Anymore com "Alice Hyatt" ;
 Diahann Carroll - Claudine com "Claudine Price" ;
 Faye Dunaway - Chinatown com "Evelyn Mulwray" ;
 Valerie Perrine - Lenny com "Honey Bruce" ;
 Gena Rowlands - A Woman Under the Influence com "Mabel Longhetti" ;

1975 Louise Fletcher - Alg va volar sobre el niu del cucut com "Nurse Ratched" ;
 Ann-Margret - Tommy com "Nora Walker Hobbs" ;
 Isabelle Adjani - The Story of Adele H. com "Adle Hugo" ;
 Glenda Jackson - Hedda com "Hedda Gabler" ;
 Carol Kane - Hester Street com "Gitl" ;

1976 Faye Dunaway - Network com "Diana Christiansen" ;
 Marie-Christine Barrault - Cousin, cousine com "Marthe" ;
 Talia Shire - Rocky com "Adrianna 'Adrian' Pennino" ;
 Sissy Spacek - Carrie com "Carrie White" ;
 Liv Ullmann - Face to Face com "Dr. Jenny Isaksson"  ;

1977 Diane Keaton - Annie Hall com "Annie Hall" ;
 Anne Bancroft - The Turning Point com "Emma Jacklin" ;
 Jane Fonda - Julia com "Lillian Hellman" ;
 Shirley MacLaine - The Turning Point com "Deedee Rodgers" ;
 Marsha Mason - The Goodbye Girl com "Paula McFadden" ;

1978 Jane Fonda - Coming Home com "Sally Hyde" ;
 Ingrid Bergman - Autumn Sonata com "Charlotte Andergast" ;
 Ellen Burstyn - Same Time, Next Year com "Doris" ;
 Jill Clayburgh - An Unmarried Woman com "Erica" ;
 Geraldine Page - Interiors com "Eve" ;

1979 Sally Field - Norma Rae com "Norma Rae Webster" ;
 Jill Clayburgh - Starting Over com "Marilyn Holmberg" ;
 Jane Fonda - The China Syndrome com "Kimberly Wells" ;
 Marsha Mason - Chapter Two com "Jennie MacLaine" ;
 Bette Midler - The Rose com "Mary Rose Foster";

1980s.
1980 Sissy Spacek - Coal Miner's Daughter com "Loretta Lynn" ;
 Ellen Burstyn - Resurrection com "Edna Mae McCauley" ;
 Goldie Hawn - Private Benjamin com "Pvt. Judy Benjamin/Goodman" ;
 Mary Tyler Moore - Ordinary People com "Beth Jarrett" ;
 Gena Rowlands - Gloria com "Gloria Swenson" ;

1981 Katharine Hepburn - On Golden Pond com "Ethel Thayer" ;
 Diane Keaton - Reds com "Louise Bryant" ;
 Marsha Mason - Only When I Laugh com "Georgia" ;
 Susan Sarandon - Atlantic City com "Sally Matthews" ;
 Meryl Streep - The French Lieutenant's Woman com "Sarah/Anna" ;

1982 Meryl Streep - Sophie's Choice com "Sophie Zawistowska" ;
 Julie Andrews - Victor/Victoria com "Victoria Grant/Compte Victor Grezhinski" ;
 Jessica Lange - Frances com "Frances Farmer" ;
 Sissy Spacek - Missing com "Beth Horman" ;
 Debra Winger - An Officer and a Gentleman com "Paula Pokrifki" ;

1983 Shirley MacLaine - Terms of Endearment com "Aurora Greenway" ;
 Jane Alexander - Testament com "Carol Wetherly" ;
 Meryl Streep - Silkwood com "Karen Silkwood" ;
 Julie Walters - Educating Rita com "Rita/Susan" ;
 Debra Winger - Terms of Endearment com "Emma Greenway Horton" ;

1984 Sally Field - Places in the Heart com "Edna Spalding" ;
 Judy Davis - A Passage to India com "Adela Quested" ;
 Jessica Lange - Country com "Jewell Ivy" ;
 Vanessa Redgrave - The Bostonians com "Olive Chancellor" ;
 Sissy Spacek - The River com "Mae Garvey" ;

1985 Geraldine Page - The Trip to Bountiful com "Carrie Watts" ;
 Anne Bancroft - Agnes of God com "Mother Miriam Ruth" ;
 Whoopi Goldberg - El color porpra com "Celie" ;
 Jessica Lange - Sweet Dreams com "Patsy Cline" ;
 Meryl Streep - Memries d'frica com "Baronesa Karen Blixen";

1986 Marlee Matlin - Children of a Lesser God com "Sarah Norman" ;
 Jane Fonda - The Morning After com "Alex Sternbergen" ;
 Sissy Spacek - Crimes of the Heart com "Rebecca 'Babe'/'Becky' Magrath Botrelle" ;
 Kathleen Turner - Peggy Sue es va casar com "Peggy Sue Kelcher/Bodell" ;
 Sigourney Weaver - Aliens com "Ellen Ripley" ;

1987 Cher - Moonstruck com "Loretta Castorini" ;
 Glenn Close - Atracci fatal com "Alex Forrest" ;
 Holly Hunter - Broadcast News com "Jane Craig" ;
 Sally Kirkland - Anna com "Anna" ;
 Meryl Streep - Ironweed com "Helen Archer" ;

1988 Jodie Foster - The Accused com "Sarah Tobias" ;
 Glenn Close - Les amistats perilloses com "Marquise Isabelle de Merteuil" ;
 Melanie Griffith - Working Girl com "Tess McGill" ;
 Meryl Streep - A Cry in the Dark com "Lindy Chamberlain" ;
 Sigourney Weaver - Gorilles en la boira com "Dian Fossey";

1989 Jessica Tandy - Tot passejant Miss Daisy com "Daisy Werthan" ;
 Isabelle Adjani - Camille Claudel com "Camille Claudel" ;
 Pauline Collins - Shirley Valentine com "Shirley Valentine" ;
 Jessica Lange - Music Box com "Ann Talbot" ;
 Michelle Pfeiffer - The Fabulous Baker Boys com "Susie Diamond";

1990s.
1990 Kathy Bates - Misery com "Annie Wilkes" ;
 Anjelica Huston - The Grifters com "Lilly Dillon" ;
 Julia Roberts - Pretty Woman com "Vivian Ward" ;
 Meryl Streep - Postcards from the Edge com "Suzanne Vale" ;
 Joanne Woodward - Mr. and Mrs. Bridge com "India Bridge" ;

1991 Jodie Foster - El silenci dels anyells com "Clarice Starling" ;
 Geena Davis - Thelma & Louise com "Thelma Yvonne Dickinson" ;
 Laura Dern - Rambling Rose com "Rose" ;
 Bette Midler - For the Boys com "Dixie Leonard" ;
 Susan Sarandon - Thelma & Louise com "Louise Elizabeth Sawyer" ;

1992 Emma Thompson - Howards End com "Margaret Wilcox" ;
 Catherine Deneuve - Indoxina com "Eliane" ;
 Mary McDonnell - Passion Fish com "May-Alice Culhane" ;
 Michelle Pfeiffer - Love Field com "Lurene Hallett" ;
 Susan Sarandon - Lorenzo's Oil as Michaela Odone ;

1993 Holly Hunter - El piano com "Ada McGrath" ;
 Angela Bassett - What's Love Got to Do with It? com "Tina Turner" ;
 Stockard Channing - Six Degrees of Separation com "Louise 'Ouisa' Kittredge" ;
 Emma Thompson - El que queda del dia com "Mary Kenton" ;
 Debra Winger - Shadowlands com "Joy Gresham";

1994 Jessica Lange - Blue Sky com "Carly Marshall" ;
 Jodie Foster - Nell com "Nell Kellty" ;
 Miranda Richardson - Tom & Viv com "Vivienne Haigh-Wood" ;
 Winona Ryder - Little Women com "Jo March" ;
 Susan Sarandon - The Client com "Regina 'Reggie' Love" ;

1995 Susan Sarandon - Dead Man Walking com "Helen Prejean" ;
 Elisabeth Shue - Leaving Las Vegas com "Sera" ;
 Sharon Stone - Casino com "Ginger McKenna" ;
 Meryl Streep - Els ponts de Madison com "Francesca Johnson" ;
 Emma Thompson - Sentit i Sensibilitat com "Elinor Dashwood" ;

1996 Frances McDormand - Fargo com "Marge Gunderson" ;
 Brenda Blethyn - Secrets & mentides com "Cynthia Rose Purley" ;
 Diane Keaton - Marvin's Room com "Bessie Greenfield" ;
 Kristin Scott Thomas - El pacient angls com "Katharine Clifton" ;
 Emily Watson - Breaking the Waves com "Bess McNeill" ;

1997 Helen Hunt - Millor, impossible com "Carol Connelly" ;
 Helena Bonham Carter - The Wings of the Dove com "Kate Croy" ;
 Julie Christie - Afterglow com "Phyllis Mann" ;
 Judi Dench - Mrs. Brown com "Reina Victoria d'Anglaterra" ;
 Kate Winslet- Titanic com "Rose DeWitt Bukater" ;

1998 Gwyneth Paltrow - Shakespeare in Love com "Viola de Lesseps" ;
 Cate Blanchett - Elisabet com "Elisabet I d'Anglaterra" ;
 Fernanda Montenegro - Central do Brasil com "Dora" ;
 Meryl Streep - One True Thing com "Kate Gulden" ;
 Emily Watson - Hilary and Jackie com "Jacqueline du Pr" ;

1999 Hilary Swank - Boys Don't Cry com "Brandon Teena" ;
 Annette Bening - American Beauty com "Carolyn Burnham" ;
 Janet McTeer - Tumbleweeds com "Mary Jo Walker" ;
 Julianne Moore - The End of the Affair com "Sarah Miles" ;
 Meryl Streep - Music of the Heart com "Roberta Guaspari";

2000s.
2000 Julia Roberts - Erin Brockovich com "Erin Brockovich" ;
 Joan Allen - The Contender com "Sen. Laine Hanson" ;
 Juliette Binoche - Chocolat com "Vianne Rocher" ;
 Ellen Burstyn - Requiem per un somni com "Sara Goldfarb" ;
 Laura Linney - You Can Count on Me com "Samantha 'Sammy' Prescott" ;

2001 Halle Berry - Monster's Ball com "Leticia Musgrove" ;
 Judi Dench - Iris com "Iris Murdoch" ;
 Nicole Kidman - Moulin Rouge! com "Satine" ;
 Sissy Spacek - In the Bedroom com "Ruth Fowler" ;
 Rene Zellweger - El diari de Bridget Jones com "Bridget Jones" ;

2002 Nicole Kidman - Les hores com "Virginia Woolf";
 Salma Hayek -  Frida com "Frida Kahlo" ;
 Diane Lane - Unfaithful com "Connie Sumner" ;
 Julianne Moore - Far From Heaven com "Cathy Whitaker" ;
 Rene Zellweger - Chicago com "Roxie Hart";

2003 Charlize Theron - Monster com "Aileen Wuornos" ;
 Keisha Castle-Hughes - Whale Rider com "Paikea" ;
 Diane Keaton - Something's Gotta Give com "Erica Jane Barry" ;
 Samantha Morton - In America com "Sarah" ;
 Naomi Watts - 21 Grams com "Cristina Peck" ;

2004 Hilary Swank - Million Dollar Baby com "Maggie Fitzgerald" ;
 Annette Bening - Being Julia com "Julia Lambert" ;
 Catalina Sandino Moreno - Maria Full of Grace com "Mara lvarez" ;
 Imelda Staunton - Vera Drake com "Vera Drake" ;
 Kate Winslet - Eternal Sunshine of the Spotless Mind com "Clementine Kruczynski" ;

2005 Reese Witherspoon - Walk the Line com "June Carter" ;
Judi Dench - Mrs. Henderson Presents com "Laura Henderson" ;
Felicity Huffman - Transamerica com "Bree Osbourne" ;
Keira Knightley - Orgull i prejudici com "Elizabeth Bennet" ;
Charlize Theron - North Country com "Josey Aimes" ;

2006 Helen Mirren - The Queen com "Elizabeth II d'Anglaterra" ;
Penlope Cruz - Volver com "Raimunda" ;
Judi Dench - Notes on a Scandal com "Barbara Covett" ;
Meryl Streep - El diale vesteix de Prada com "Miranda Priestly" ;
Kate Winslet - Little Children com "Sarah Pierce";

2007 Marion Cotillard - La Vie En Rose com "dith Piaf";
Cate Blanchett -  com "Elizabeth I d'Anglaterra";
Julie Christie - Away from Her com "Fiona Anderson";
Laura Linney - The Savages com "Wendy Savage";
Ellen Page - Juno com "Juno MacGuff";

2008;
Anne Hathaway   Rachel Getting Married com "Kym Buchman";
Angelina Jolie   Changeling com "Christine Collins";
Melissa Leo   Frozen River com "Ray Eddy";
Meryl Streep   Doubt com "Germana Aloysius Beauvier";
Kate Winslet   The Reader com "Hanna Schmitz";

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'Acadmia (en angls);
 Pgina oficial de la cerimnia dels Oscars (en angls);
 Llista completa descarregable dels Nominats i Guanyadors dels Premis Oscar (en angls);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233276" title="Tiestes" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="90151">


D'acord amb la mitologia grega, Tiestes fou un heroi, fill de Plops, rei de l'lida, i d'Hipodamia.

Fou expulsat juntament amb el seu germ Atreu acusat de la mort de Crisip i es refugi a Micenes, a la cort d'Euristeu. Quan aquest mor, els dos germans es disputaren el tron, que finalment pass a mans d'Atreu. Tiestes es convert en amant d'Arope, esposa d'Atreu, i aquest, en saber-ho, l'expuls del seu regne. Desprs, fingint una reconciliaci, Atreu el convid a un banquet en qu serv a Tiestes els seus propis fills, Plstenes i Tntal. Per venjar-se'n, Tiestes engendr un altre fill, Egist, amb la seua filla Pelopea, tal com havia interpretat desprs de consultar l'oracle. Egist, en ser gran, mat el seu oncle i compart el poder amb Tiestes fins que foren destronats per Agammnon.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 209.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233277" title="Pelopea (filla de Tiestes)" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="90152">


Segons la mitologia grega, Pelopea fou una filla de Tiestes.

Forada pel seu pare, va tindre un fill, Egist.

Ms endavant, fou esposa del seu oncle Atreu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 170.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233279" title="Plops" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="90153">

Plops, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tntal i de Dione (segons la genealogia ms divulgada).

De petit, el seu pare l'esquarter per servir-lo en un banquet als dus, per aquests se n'adonaren i, desprs de castigar l'impiu, ressuscitaren i recompongueren el cos de Plops, llevat d'una espatlla que Demter ja s'havia menjat i que van haver de substituir per una pea d'ivori.

Natural de Frgia, emigr a l'lida, on s'enamor d'Hipodamia, filla del rei Enomau. Per, per obtindre-la havia de vncer Enomau en una cursa de carros, i ning no ho havia aconseguit fins aleshores. Plops va subornar el cotxer Mirtil perqu sabotegs el carro del rei. Aix, en plena cursa, se li desprengu una roda i mor en l'accident. Per Plops, en comptes de pagar a Mirtil el que li havia proms, el precipit al mar. 

Es cas amb Hipodamia i d'aquesta uni varen nixer Tiestes, Atreu, Copreu, Alctou i Piteu, entre altres. Amb la nimfa Axoque va tindre un altre fill, Crisip.

Va conquerir tota la part meridional de Grcia, a la qual don el nom de Pelopons.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 170.

Enllaos externs.
 Plops al Greek Mythology Link. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233280" title="Alctou" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="90154">
Segons la mitologia grega, Alctou fou un heroi, fill de Plops i d'Hipodamia.

Inculpat d'haver mort el seu germ Crisip, fug a Mgara, on elimin una fera que devastava el pas. En recompensa obtingu la m d'Evecme, filla del rei Megareu.

Desprs que els cretencs van saquejar la ciutat, Alctou compt amb l'ajut d'Apollo per reconstruir-ne les muralles.

Vegeu tamb Alcatea

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 13.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233284" title="Demostraci" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="90155">
Una demostraci s un argument rigors que parteix d'unes premisses que es consideren proposicions acceptades, i tot usant regles correctes d'inferncia, arriba a una conclusi. La demostraci s, per tant, un justificaci acceptable de la conclusi, car mostra de quina manera se segueix de les premisses. Tradicionalment la disciplina que s'ha encarregat de l'estudi de les demostracions ha estat la Lgica amb diversos nivells d'abstracci formal.

Les demostracions es troben en tots els mbits del raonament hum, tant en les converses quotidianes com en totes les disciplines del saber. Tanmateix, hi ha un cincia en qu la demostraci n's una part absolutament central: la Matemtica. No s estrany, doncs, que una branca de la Lgica s'hagi especialitzat a estudiar el tipus de raonament que s especfic de les demostracions matemtiques: la Lgica matemtica, que s una evoluci de la Lgica simblica. Aquesta subdisciplina de la Lgica no noms rep l'adjectiu "matemtica" pel fet de dedicar-se al raonament propi d'aquesta cincia, sin perqu s al seu torn una disciplina purament matemtica per la metodologia i els objectes que usa. Per aquest motiu, tamb se l'ha anomenat "metamatemtica", puix que s una matemtica que estudia la matemtica. Actualment, desprs de gaireb un segle i mig de desenvolupament la Lgica matemtica s'ha especialitzat en una srie de subcamps, dels quals la Teoria de la prova s aquell que ms especficament es dedica a l'estudi de les demostracions.

 Vegeu tamb .
Demostraci matemtica;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233285" title="Hipodamia (filla d'Enomau)" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="90156">
Segons la mitologia grega, Hipodamia fou una herona, filla d'Enomau, rei de Pisa, i d'Estrope.

El seu pare noms la volia casar amb qui fos capa de vncer-lo en una cursa de carros, per ella, enamorada de Plops, es pos d'acord amb el seu pretendent i el cotxer Mirtil per sabotejar el carro del pare, que d'aquesta manera tingu un accident mortal en plena cursa.

Es cas amb Plops i d'aquesta uni varen nixer Tiestes, Atreu, Alctou i Piteu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 117.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233294" title="Reincidentes" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="90157">




Reincidentes sn un grup espanyol de msica punk rock procedents de Sevilla (Andalusia) amb lletres molt crtiques amb la societat actual. Les seves canons tracten de temes molt diversos, des del dret a l avortament fins al conflicte entre Palestina i Israel. Tamb han musicat poemes de Miguel Hernndez i versionat temes de cantautors com Lle Gieco, Silvio Rodrguez o Vctor Jara.

 Histria .

L origen de Reincidentes es troba a la banda sevillana Incidente Local, que va tenir un lleu pas per l escena de la seva ciutat entre 1985 y 1986. Posteriorment, els integrants s involucraren activament en les protestes estudiantils de 1987, fent un concert a la Universitat de Sevilla, llavors ocupada pels estudiants.

Desprs d aix el grup va donar un gran pas al gravar als estudis de Juan Pizarro. La maqueta   que va sortir de l estudi els va servir per participar en un concurs de rock promogut per la diputaci de Sevilla al 1989 no van quedar finalistes.
Des de llavors Reincidents ha crescut i desenvolupat la seva personalitat, convertint-se en una de les bandes de rock de carcter ms social d'Andalusia i d Espanya. Entre els seus temes ms coneguts estan "Andaluca Entera" (dedicat al poble de Marinaleda), "La historia se repite", "Camela-3" (critica la manipulaci informativa, atacant directament la cadena de televisi Antena 3), "Vicio", "Hablando con mi cerebro", "Un pueblo" (sobre el conflicte basc, amb la collaboraci de Fermin Muguruza) o "Ay Dolores" (dedicada a les dones maltractades, i on s'inclouen cors flamencs). s tamb coneguda la seva poltica d'esquerres. En algunes de les seves canons, com "Andaluces Levantaos" (versi de l'himne d'Andalusia) o "Jornaleros andaluces", han tractat temes andalusites. Reincidentes s una banda que no noms no est en contra de la pirateria en la indstria musical sin que la defineixen com "molt beneficiosa" per a msics i autors ja que consideren que amb ella, les bandes allunyades dels circuits comercials, poden arribar a ser coneguts per un pblic moltssim ms nombrs i facilitar la realitzaci de concerts, que al seu judici s d'on veritablement li arriba diners al msic.

 Components .
 
  Manuel J. Pizarro: Bateria.

  Finito de Badajoz: Guitarra i veu.

  Juan R. Barea: Guitarra i veu.  
 
  Fernando Madina Pepper: Baix i veu.

A ms dels components habituals, la banda ha comptat en alguns temes amb la collaboraci de cantants com Rosendo, Juanjo Pizarro, Enrique "el Drogas" de Barricada, Mohamed de Mgo de Oz, Kutxi Romero de Marea, Ivn Jimnez "el Flaco" Out'n outers, Robe Iniesta d Extremoduro i altres. Un dels components, Selu, que tocava el saxofon va deixar la banda el 1992 i va ser substitut per Finito de Badajoz a la guitarra, que va modificar i endurir el so del grup.

 Discografia .
 Reincidentes. Discos Trilita, 1989, reeditat per Discos Suicidas.
 Ni un paso atrs. Discos Suicidas, 1991 ;
 Dnde est Judas?. Discos Suicidas, 1992 ;
 Sol y Rabia. Discos Suicidas, 1993 ;
 Nunca es tarde... si esta es buena. Discos Suicidas, 1994 ;
 Materia Reservada. Discos Suicidas, 1997 ;
 Te lo dije!. Ariola/RCA, 1997;
 Los Autnticos. Discos Suicidas, 1998 ;
 Algazara. BMG Ariola/RCA, 1998 ;
 Y ahora qu?. BMG Ariola/RCA, 2000 ;
 La otra orilla. Boa Music, 2001 ;
 Cosas de este mundo. Locomotive Music, 2002;
 Acstico. Locomotive Music, 2004 ;
 El comercio del dolor. Locomotive Music, 2005;
 Dementes (CD+CDmultimedia). Locomotive Music, 2006 ;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Reincidentes ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233295" title="IES Josep Vallverd" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="90158">

L IES Josep Vallverd s l institut d Ensenyament Secundari, cicles formatius de grau mitj i de batxillerat de les Borges Blanques. Agafa el nom de l'escriptor Josep Vallverd, professor i catedrtic que va tenir aquest institut des de l any 1980 al 1988, any en qu es jubil.

s un centre que est situat als afores de la ciutat capital administrativa de la comarca de les Garrigues, amb uns 5.200 habitants de poblaci.

Histria.

El dia 28 de juliol del 1980 es creava i es construa l'Institut Nacional de Batxillerat Mixt de les Borges Blanques; el 15 de setembre del 1989 es fusionaren dues entitats: l Institut de Formaci Professional, que tamb ocupava el mateix edifici des de la seva construcci, i l Institut Nacional de Batxillerat; finalment, el 14 de mar del 1990 pass a anomenar-se oficialment Institut d Ensenyament Secundari Josep Vallverd.

Installacions.

L'IES Josep Vallverd est distribut en dos edificis i compta amb tot un seguit d installacions que li permeten oferir ensenyaments d alta qualitat.

A l'edifici principal (tamb anomenat edifici vermell pels alumnes degut al seu color), s'hi poden trobar:

 La secretaria;
 Sales de professors i despatxos;
 Aules dels cursos que van fins a 1r d'ESO fins a 1r de Batxillerat;
 Dos laboratoris de fsica i qumica;
 Aula de msica;
 Aula magna;
 ATESO (Departament de tecnologia), que consta de tres aules/taller;
 Aula del departament d'audiovisuals;
 Departament d'electricitat, que consta de tres aules i un taller;
 Consergeria;
 Aula d'idiomes;
 Biblioteca;
 Aules dels altres departaments;
 Aules d'informtica;
 Aula del taller de projectes;
 2 aules de dibuix;

L'altre edifici, anomenat tamb edifici blanc, disposa de les aules de 2on de Batxillerat i l'aula del cicle formatiu d'administraci. L'institut, que al principi ocupava la totalitat d'aquest edifici, ara noms disposa del pis superior, ja que l'inferior est ocupat per l'Escola Municipal de Msica de les Borges Blanques.

Activitats.

L'IES organitza diverses activitats durant l'any organitzades per alumnes o per professors del mateix centre. Tot i que el nombre d'aquestes ha anat disminuint degut a la poca participaci dels alumnes en aquestes, es mant un nombre considerable d'aquestes, en augment degut a la creaci de noves activitats.

Dates assenyalades.

 Festa de Nadal, que consta de una actuaci musical, l'amic invisible i un esmorzar que fins l'any 2006 va ser realitzat individualment (cada classe es feia el seu propi esmorzar) i a partir d'aquest any es va realitzar comunitria en el pati interior.

 Festa de Sant Jordi o de la primavera, on s'entreguen els premis del concurs literari intern "Sant Jordi" i es porta a passejar pel pati el drac de l'institut, amb actuaci de grallers i tamboriners del centre.

Esportives.

L'activitat esportiva per excellncia en l'IES s les "24 hores d'Esport", que en un principi es realitzaven literalment durant vint-i-quatre hores, per per problemes van haver-se de redur en dos dies lectius, durant les hores de classe.

Des de l'any 2005 tamb s'organitzen, en les hores no lectives com pot ser l'hora de dinar, classes de tennis taula, aerbic i altres esports diversos dintre el marc d'activitats "L'Esport a l'Escola".

Avanos tecnolgics.

L'any 2006 va ser per l'institut un any de canvis respecte a la tecnologia. A principis de curs es va estrenar un lloc web basat en Moodle que permetia als alumnes un ensenyament dinmic i diferent. El seu s va estar en principi limitat als alumnes de 1er de Batxillerat tecnolgic, per al acabar l'any ja va comptar amb la majoria de departaments, com el de catal i el d'angls. La posada en marxa d'aquest sistema va ser impulsat per Francesc Solans Barber, professor de tecnologia del centre.

El 23 d'Abril de 2006 l'institut redisseny el seu lloc web, fent-lo ms atractiu a la vista i millorant la seva funcionalitat i contingut. El weblloc va ser crear i mantingut per Albert Palau, professor d'Educaci Fsica amb reconeixement en l'mbit dels llocs web degut a la creaci per part seva de una important web a nivell d'Europa sobre els ctars.

Ja a l'any 2007, el 22 de Novembre, l'institut install dues pantalles tctils de mida de projector al centre, convertint-se en un institut pioner a ser el primer centre d'ensenyament secundari a tindre pantalles d'aquest tipus a Catalunya.

Per l'any 2007 tamb s'espera una renovaci del lloc web del departament de tecnologia i la creaci del lloc web del departament d'audiovisuals, tots dos realitzats per un Treball de Recerca del centre creat per els alumnes Josep David Capdevila Cano i Jordi Domnech Bonilla. Aquest treball tamb inclou la creaci d'un sistema de webcam per a poder visualitzar l'exterior de l'institut des d'Internet.

 Enllaos externs relacionats .
Pgina web de l'IES Josep Vallverd;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233299" title="Toms Roig i Llop" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="90159">
Toms Roig i Llop (Barcelona 1902 - 1987) fou un escriptor catal, pare de l'escriptora Montserrat Roig i Fransitorra. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i durant la Segona Repblica Espanyola fou perit calligrfic i director de Catalunya Rdio. Desprs de la guerra civil espanyola treball a Radio Espaa de Barcelona i a Radio Nacional de Espaa.

El seu estil correspon a la narrativa psicolgica i dramtica amb reminiscncies postmodernistes influenciades per Vctor Catal. Va fer tamb teatre i biografies d'escriptors. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Faccies (1924);
 La noia de bronze (1927);
 Marta, la Fatdica (1932);
 Lena i el seu dest (1934);
 El Parads Perdut (1935);
 Ronda d'histries (1935);
 Pels camins de la llum (1938);
 Ventall de contes (1939) ;
 Siluetes epigramtiques (1933, 1952 i 1971), en tres volums;
 Petits poemes de la llar (1947);
 Josep Maria Folch i Torres (1953);
 Girona, arca de somnis (1956) ;
 Prudenci Bertrana: l'home i l'escriptor (1959);
 La represlia (1968);
 Del meu viatge per la vida (1978);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233301" title="Joan Vallv i Creus" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="90160">
Joan Vallv i Creus (Barcelona 1910 - 1988) fou un enginyer, empresari i promotor d'activitats culturals catal. Fou director tcnic de Metales y Platera Ribera SA, i fou president de l'Associaci d'Enginyers Industrials de Catalunya. Del 1966 al 1975 fou deg del Collegi Oficial d'Enginyers i contribu a la catalanitzaci de l'entitat i a la recuperaci de la memria del gramtic i enginyer Pompeu Fabra. Tamb form part com a vocal del patronat de la Caixa d'Enginyers.

El 1961 tamb fou un dels fundadors d'mnium Cultural, i en ser president del 1978 al 1984. Tamb fou president del Secretariat d'Orfeons de Catalunya fins el 1982. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi i poc abans de morir va formar de les llistes de CiU a les eleccions al Parlament Europeu de 1987.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233304" title="Institut Catlic d'Estudis Socials de Barcelona" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="90161">
Institut Catlic d'Estudis Socials de Barcelona (ICESB) s una instituci dependent de l'arquebisbat de Barcelona fundada el 1951 per Joan A. Ventosa i Emili Boix i Selva amb la finalitat de promoure l'estudi, la documentaci, la docncia i les publicacions sobre temes socials des d'una ptica cristiana. 

La docncia s'impartia a travs de seccions com l'Escola Superior de Cincies Socials, fundada el 1966 i vinculada a la Facultat de Teologia de Catalunya; l'Escola Superior d'Assistents Socials, fundada el 1979 i que el 1983 esdevingu Escola Universitria de Treball Social; l'Escola de Treballadors Familiars, fundada el 1980; el Departament de Llengua i Cultura Catalanes, creat el 1976, i els Cursos de Formaci Sociopoltica per a Joves, creats el 1979. Dispos tamb d'un Laboratori de Sociologia, que fa treballs d'investigaci sociolgica. Edit la revista Perspectiva Social. Fins el 1990 tamb edit Quaderns d'Orientaci Familiar. 

El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2002 fou absorbit per la Fundaci Pere Tarrs i vinculat a la Universitat Ramon Llull.

 Directors de l'ICESB .
 Josep Boix i Selva (1964-1974);
 Antoni Bascompte (1974-1978);
 Maria Martinell (1978-1998) ;
 Carles Armengol (1998-2002);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233305" title="Institut Tcnic Eullia" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="90162">

Institut Tcnic Eullia s una escola privada, fundada al barri de Sarri de Barcelona el 1925 en un casal d'estil neogtic, i que el 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va comenar com a escola l'octubre de l'any 1925 al carrer Vilana 3. El curs 1931-1932 es va installar a l'actual edifici del Passeig de la Reina Elisenda 20-22. Durant el franquisme, tamb fou conegut com "Estudios San Marcos" degut a qu se li revoc la llicncia per a ensenyament secundari.

El 1995 fou adquirida per la Fundaci Collserola i unida amb l'Escola Frederic Mistral per formar l'Escola Frederic Mistral-Tcnic Eullia, tenint com els seus ideals educatius el pluralisme, la lacitat, la catalanitat, els valors universals i la iniciativa social, si b abans de l'adquisici l'Institut Tcnic Eullia es definia com a escola cristiana. Actualment l'escola s concertada i disposa de dos centres: el que havia estat del Tcnic Eullia a Sarri i el que era la seu de l'escola Frederic Mistral al costat de l'avinguda del Tibidabo.

Hi han estudiat, entre altres, Joan Revents i Carner, Creu Casas i Sicart, Frederic Roda i Prez, Daniel Argimon i Granell, Carlota Soldevila i Escandon, Francesc Parcerisas i Vzquez, Francesc Gurri Serra, Josep Vigo i Bonada, Josep Montserrat i Torrents, Oriol Pi de Cabanyes i Almirall, Joan Soler i Amig, Xavier Miserachs i Ribalta, Basili de Rub, Montserrat Carulla i Ventura, Montserrat Abell i Soler, Carles Rexach i Josep Palau i Fabre.

Fou dirigit inicialment per Bartomeu Oliver i Orell. Quan el 1938 s'exili a Veneuela, la direcci tcnica pass a Josep Campmany i Cunill. Quan es jubil, l'any 1971, la direcci es divid entre Merc Campmany i Nria Bonet.

S'ha caracteritzat per l'alt nivell del seu professorat, el catalanisme (fou un dels nuclis del Grup Torras i Bages), la lacitat combinada amb una formaci religiosa comprensiva, i l'ensenyament mixt.

Entre les activitats tradicionals destacaven la festa de Santa Eullia (patrona de l'Institut), el dia del llibre, la festa de Nadal i final de curs, els concursos literaris i de dibuix, les comunions al Monestir de Pedralbes, i els viatges d'estudi per Catalunya i Espanya (iniciats el 1957).

 Bibliografia .
 Albert Su, Clara Estrada i Francesc Magriny. "Institut Tcnic Eullia. Seixanta anys d'histria". Barcelona, 1985. DL B-15766-1985.
 Revistes escolars "Eullia", "Schola", "Bitcora", "Acrpolis" i "La Palmera";
 Butllet de l'Associaci d'ex-alumnes "Eullia";
 Llibres dels viatges d'estudi de 1959 i 1984;

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Escola Frederic Mistral-Tcnic Eullia;
 Grup a Facebook de l'Institut Tcnic Eullia;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233306" title="Marcel Dupont" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="90163">

Marcel Dupont (Jupille, 20 d'octubre de 1917) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1940 i 1951. Durant aquests anys va aconseguir 10 victries.

Palmars.
1942 ;
 1r en pista a Seraing;
 1r en pista a Rocourt;
1943 ;
 Campi provincial de ciclo-cross ;
 1r en pista a Amay;
 1r en pista a Rocourt;
1944 ;
 Campi provincial de ciclo-cross  ;
1946 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1947 ;
 Vencedor d'una prova americana en pista ;
1948 ;
 1r de la cursa de la coa de Spa-Malchamps ;
1949 ;
 1r del Premi d'Aachen;
1950 ;
 1r de la Huy-Roubaix-Huy;
1951 ;
 1r del Campionat de l'Etoile de Jupille;

Resultats al Tour de Frana.
1948. 20 de la classificaci general;
1949. 5 de la classificaci general;
1950. Abandona (20a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1950. Abandona (13a etapa);
1951. Abandona (9a etapa);

Enllaos.
Palmars de Marcel Dupont ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233308" title="Teal'c" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="90164">

Teal'c s un personatge de ficci de l'univers Stargate, interpretat per Christopher Judge.

 Biografia .
En la srie televisiva Stargate SG-1, Teal c s un guerrer jaffa que havia servit tota la seva vida al goa uld Apophis, considerat un du entre els de la seva raa, fins que va trar-lo al salvar Jack O Neill, Daniel Jackson i Samantha Carter (capturats durant una missi) d una mort segura, desobeint aix les ordres que tenien ell i els seus homes d executar-los. El Coronel O Neill li ofereix refugi a la Terra com a mostra de gratitud pel seu gest, i a partir d aquest moment es converteix en un membre ms de l'SG-1, aportant no noms la seva gran valua com a guerrer, sin tamb els seus coneixements sobre els goa uld.

T un fill, anomenat Rya c, i una dona, anomenada Drey'auc, i les seves habilitats com a guerrer les deu en gran part als ensenyaments del seu mestre, Bra tac. Tot i la seva aparena, t una edat de 97 anys en comenar la srie, degut a la gran longevitat de qu gaudeixen els Jaffa pel simbi de goa uld que duen a l interior.


 Enllaos externs .
 Teal'c a GateWorld ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233309" title="Abadia de Fontenay" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="90165">

L'abadia de Fontenay s un monestir situat al municipi de Marmagne, a la regi de la Borgonya, a Frana. s un dels ms emblemtics de tota l'arquitectura cistercenca. Bernat de Claravall el va fundar mitjanant filiaci enviant monjos de la seva abadia de Claravall i la seva construcci, molt ben conservada, va servir de model durant la important expansi cistercenca per Europa en els dos segles posteriors. Est inscrita al patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de l'any 1981.

Histria.
L'abadia de Fontenay, fundada el 1119 per Bernat de Claravall i consagrada pel papa Eugeni III el 1147, s l'abadia cistercenca ms antiga i es caracteritza per la seva gaireb nulla ornamentaci. El 1170, una butlla del papa Alexandre III confirma els bns de l'abadia i permet als monjos escollir un abat.

Sant Bernat va fundar dos monestirs ms: Trois-Fontaines, a prop de St-Dizier el 1115 i Foigny-en-Thirache el 1121.  L'ermita creada a prop de Chtillon-sud-Seine, sota la direcci del seu oncle Godefroy de Rochetaill, va ser transferida a la vall, on es troba l'abadia actual.

El 1139, Ebrard, bisbe de Norwich, es trasllada a Fontenay per fugir de la persecuci que patia a Anglaterra. La seva fortuna finanar en part la construcci de l'esglsia.

Al llarg dels segles XII i XIII, l'abadia s molt prspera pel desenvolupament d'activitats metallrgiques i siderrgiques. El 1259, el rei de Frana Sant Llus exempta l'abadia de tot dret fiscal. El 1269, Fontenay esdev una abadia reial. Els reis Joan II, desprs Carles VIII, i Llus XII continuaran aquestes generositats.

Malgrat aquesta protecci reial, s saquejada moltes vegades durant les guerres que destrossen la Borgonya. El 1359, les tropes d'Eduard III, rei d'Anglaterra, la saquegen. 

Gaudeix d'una influncia creixent fins al segle XVI. Per la instauraci del rgim de la "commende", que suprimeix l'elecci dels abats per part dels monjos en benefici de l'arbitrria decisi reial, marca el comenament del declivi.

A partir del segle XVIII, l'abadia de Fontenay passa a ser una ombra del que havia estat: els monjos es veuen obligats, per manca de recursos econmics, a destruir el refectori. La Revoluci noms hi deixa una desena de monjos en una abadia que n'havia allotjat diversos centenars.

El 1791, l'abadia s venuda amb totes les seves terres per 78.000 Francs a Claude Hugot que la transforma en papereria, activitat que si duu a terme durant prop d'un segle. El 1820 en passa a ser propietari lie de Montgolfier, de la famlia dels inventors del globus, conegut a Frana com montgolfire.

El 1906 l'abadia s recomprada per douard Aynard, banquer lions i aficionat d'art. S'hi porten a terme importants treballs de restauraci per tornar-li el seu aspecte medieval, enderrocant les fbriques alienes a l'abadia. Actualment segueix sent propietat de la famlia Aynard i se'n pot visitar una gran part.

 Arquitectura .

 L'esglsia abacial .

Fou construda entre 1127 i 1150 amb una planta cruciforme i amb unes proporcions que li varen valer ser considerada com una esglsia-tipus de l'arquitectura cistercenca. Mesura 66 m de longitud per 8 d'ample, el creuer mesura 19 m. La nau, de 8 m d'ample, s flanquejada de dues laterals. Les arcades sn de volta apuntada descansant sobre columnes amb capitells amb decoraci lanceolada, amb un feble relleu, respectant aix la regla cistercenca.

El cor, de forma quadrat, s ms baix que la nau. El paviment s fet de cermiques, que recobrien abans el conjunt del sl de l'edifici.

A l'Edat Mitjana, la faana era precedida d'un porxo.

A l'interior, es pot admirar una Verge amb el Nen que data del segle XII. Aquesta esttua va ser molt de temps exposada a les intempries al cementiri de Touillon (municipi ve de l'abadia). La Verge porta el nen Jess sobre el seu bra esquerre, envolta el coll de la seva mare amb el seu bra dret i t sobre el seu pit un colom amb les ales desplegades aguantat amb la seva m esquerra. No s'hi observa cap tipus de mobiliari que es varen fer malb per la humitat, obligant a un aixecament del sl de prop d'un metre al final del segle XVIII.

El claustre.

El claustre es tracta d'una de les parts ms destacades de l'indret. Mesura 36 per 38 m, les quatre galeries, tot conservant una gran unitat, presenten certes diferncies de construcci. Sn compostes cadascuna de vuit trams formant arquivolta i dobles arcades descansant sobre pilars amb doble columna amb capitells lanceolats. La galeria de l'est s en contacte directe sobre la nau de l'esglsia, i portava els monjos als oficis, a la sala capitular i a la seva extremitat sud, una escala portava al dormitori com. El 1911,  en el moment de la restauraci, s'hi va descobrir larmarium que era l'armari cavat al mur en el qual els frares dipositaven els seus llibres abans d'anar als oficis.  La galeria sud s la galeria del refectori, i contenia un lavabo davant la porta del refectori, avui desaparegut. 

La sala capitular.

La sala capitular s desprs de l'esglsia la part ms important de la vida de l'abadia, s on s'hi prenien les decisions relacionades amb la comunitat desprs de la lectura d'un captol de la Regla de Sant Benet. S'obre sobre la galeria est del claustre per una gran arcada corbada, flanquejada de cada costat d'una doble obertura. En el seu origen la sala capitular era perfectament quadrada, formada de tres amples trams en volta d'ogiva i descansant sobre columnes, el tercer tram va ser destrut per un incendi cap a 1450. Al comenament del segle XX es va abatre l'env entre la sala capitular i el locutori. Les claus de volta sn adornades per un motiu floral senzill.

La sala dels monjos.

En el prolongament de la sala capitular i del locutori, es troba la sala dels monjos, on els monjos copistes copiaven i illustraven els manuscrits. Mesura 30 m de longitud i s recoberta de dotze voltes ogivals.

El dormitori com.

El dormitori com ocupa tot el primer pis de l'edifici dels frares, sobre la sala capitular. S'hi accedeix per una escala d'una vintena de graons. Va ser incendiat al segle XV, i la carcassa va ser reemplaada per la que es pot admirar actualment i que t una forma de vaixell invertit. La regla de Sant Bernat imposava una sala comuna amb matalassos de palla disposats al mateix terra, sense cambres individuals.

La farga.

L'edifici de la farga es troba al lmit sud de la propietat, mesura 53 m de longitud per 13,5 m, sobre voltes d'ogives descansant sobre columnes centrals. Fou construda al final del segle XII per tal de treballar el mineral extret del tur que domina el monestir. La derivaci del rierol de Fontenay, al llarg del mur de la farga, feia girar les rodes que feien colpir els martells al ferro.

Enllaos externs.

 Pgina de l'abadia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233312" title="Salt a cavall" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="90166">
Disciplina hpica que requereix una elevada demostraci d equilibri, fora, velocitat i compenetraci entre el genet i el cavall. Es basa en la realitzaci d un recorregut d obstacles sense penalitzaci. Un cavall ensinistrat per a saltar ha de conjugar flexibilitat i destresa en una perfecta sintonia amb el seu genet.

El Salt.


Les competicions de salt d alt nivell han sigut des de sempre les ms populars: el suspens que causen i les qualitats que es requereixen per a competir-hi fa que el salt sigui l estrella dels esports eqestres.

Hi ha molts tipus de competicions de salt (des de les de camp a travs, on el cronmetre s qui mana, fins a les de potncia o salt d alada), per la majora es basen en unes normes molt simples: el genet ha d afrontar un seguit d obstacles que s han de saltar amb un ordre predeterminat; si el seu cavall derriba un obstacle o posa un peu en l aigua (nic salt de llargada que hi ha en aquest tipus de competici) ser penalitzat amb 4 punts. Quan el cavall refusa el salt per primera vegada el genet rebr 3 punts de penalitzaci, la segona vegada que passi en rebr 6 i a la tercera ser descallificat de la competici.

La victria se l emporta aquell cavall i genet amb menys nmero de penalitzacions. Els empats porten a una segona ronda en la que els salts s eleven o b els genets competeixen contra rellotge i qui obtingui millor temps amb igual puntuaci s el vencedor.


L altura dels salts no s la major dificultat. En competicions internacionals els cavalls salten fins a 1,70 m i el rcord mundial, en possessi del capit xil Morales y Huaso, des de 1949 est en 2,47 m. La veritable dificultat rau en passar uns revolts que requereixen tallar cantonades del circuit a gran velocitat sense perdre l equilibri ni relliscar, amb l objectiu d arribar al segent salt en ptimes condicions de traat i empenta.
Des de qu van comenar les competicions de salt, a finals del segle XIX, els cavalls s han tornat cada cop ms complexos i les tcniques ms refinades. Per va ser a partir del 1912, que el Coronel Danloux va idear el mtode modern de salt; fins llavors, se saltava assegut fermament a la sella amb el cos tirat lleugerament enrrere, cosa que posava en dificultant preservar l equilibri. Amb el mtode de Danloux, el genet s inclina cap endavant amb la finalitat de mantenir el centre de gravetat entre genet i el cavall. Aix va permetre ms llibertat de moviment al cavall, menys lesions a les esquenes dels animals i millor equilibri i seguretat del genet. Aquest va ser el punt de partida dels salts moderns.

Realitzaci del Salt Modern.


El salt est format per tres etapes: l apropament, l enlairament i l aterratge. En l enlairament, el cavall ha d elevar les mans (extremitats anteriors) del terra i tindre unes cuixes molt fortes a la vegada d estar en equilibri constant. El major problema ve quan el genet perd el seu propi equilibri. En l enlairament, tota la gravetat del moviment es desplaa fins al punt mig, que es troba justament quan cavall i genet estan en suspensi damunt del salt; un cop superat aquest punt, comena l aterratge, que es dona per acabat en entrar en contacte de nou amb el terra deixant l obstacle darrere.
Mentre que les competicions "indoor" es multipliquen a l hivern, noms les competicions realitzades a l exterior ens ofereixen una gran varietat de salts, per exemple; les creuades, els verticals, els xers, els bancs, els salts d aigua o els murs amb o sense barres d entre d altres. Els murs, a ms a ms, s empren en competicions de potncia.


Grans Competicions.

Tots els grans genets somien amb una victria en els Jocs Olmpics, la prova reina. Per tamb hi ha una altra prova anomenada Campionat Mundial, que se celebra cada quatre anys (per amb dos anys respecte als Jocs Olmpics) i que tanmateix significa la meta d una llarga preparaci pels equips nacionals. Entre aquestes dues competicions es troba la Copa Nacional, en la que cada pas de la Federaci Internacional Equestre en pot organitzar una a l any segons les normes del CSIO (Concours de Saut International Officiel). La histria del CSIO, limitada als genets militars fins als anys 50, est protagonitzada per grans saltadors de totes les nacionalitats, incluent-hi dones (com les americanes Melanie Smith i Katherine Burdsall) que foren les primeres a les quals se ls permet concursar contra homes en aquest tipus de competicions.


Tot i que els concursos de salt van ser inventats per irlandesos i anglesos, els britnics noms han aconseguit una medalla d or en equip l any 1952 i cap d individual. Una estranya irona, donat que genets britnics com David Broome i els germans Whittaker es troben entre els millors genets del mn. Per s han enfrontat a durs competidors: els alemanys Winkler i Schockemohle, els italians D Inzeo i Mancienelli, els nordamericans Steinkrus, el primer gran genet americ Joe Fargis i els francesos  incluent-hi a Pierre Jonqures d Oriola, el primer genet que guany dues medalles olmpiques d or a Hlsinki el 1952 i a Mxic el 1964.

Els cavalls sn tamb llegenda; populars saltadors de totes les nacionalitats amb noms que han fet histria en el mn equ a conseqncia de la gran rivalitat, especialment, entre dos d ells: el Milton de John Whitakker i Jappeloup de Pierre Durand que van mantindre el mn dels salts bocabadats fins a la mort per causes naturals de Jappealoup en el 1991.

Raes Ideals pel Salt.

El cavall ideal per a saltar t uns msculs curts i poderosos, unes cames netes amb slids genolls i una part posterior recta. De temperament, el cavall necessita tindre molt coratge i serenitat; aquest ltim s un factor que limita l s dels pura sang, els quals sovint tendeixen a escalfar-se, encara que els nord-americans, que no tenen una raa indgena apropiada pels salts, els utilitzen amb molt d xit.

La popularitat de les competicions de salt ha donat peu a la realitzaci d una acurada cria en molts pasos europeus amb l objectiu de produir cavalls apropiats per a aquest esport. Els Hunters irlandesos i els britnics sn els millors saltadors de murs del mn, encara que els alemanys i els francesos els segueixen d aprop. Els Trakhners (entre els que es troba el conegut semental Abdulah, un membre de l equip nordameric) i els Holstein alemanys sn incomparablement potents i voluntariosos. D altre banda, sovint els hi falta la lleugeresa prpia dels cavalls francesos com, per exemple, l Anglo-rab (el resultat d un creuament entre caballs anglesos i pura raa rabs). Durant alguns anys els cavalls holandesos i belgues (sovint amb sang alemana o francesa) han figurat en la llista dels campions. Els sovitics utilitzen races com el Dudyonny i el Akhal Teke, amb el seu increible pl a ratlles platejades. Aquestes raes indgenes sn capaces de competir amb les millors del mn.

El poni s naturalment bon saltador i fins i tot millor preparats per aquest esport, ms que no pas els cavalls de mida complerta (grcies a la fora comparativa dels seus msculs). Les competicions per a ponis es divideixen en quatre categories segons la mida: 

 De grau A; on els Shetland tenen molt d'xit.
 De grau B;
 De grau C;
 De grau D; per ponis de 1,47 m. d'altura.

Mentre que moltes races, incloent-hi cavalls com New Forest, Welsh i Haflingers, prenen part en competicions internacionals, s el Connemara (descendent en part del pura sang) qui hi t ms xit. Un Connnemara, anomenat Dundrum, va guanyar la medalla de plata en els Jocs Olmpics de 1968 a Mxic.

 Enllaos externs.
CSIO Barcelona ;
Cabalgateros; la pgina pels amants del cavalls on trobars tota la informaci sobre el mn eqestre ;
F.E.I. ;
La Equitacin ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233314" title="Las Venturas" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="90167">
Ciutat fictcia del videojoc Grand Theft Auto: San Andreas, basada en Las Vegas (Nevada).

Est situada al nord-est de l estat de San Andreas, al bell mig del desert. Es caracteritza pels seus grans casinos i hotels, i per acollir poderoses famlies mafioses com els Leone o els Sindacco. s el gran centre d oci i joc de l estat.

Personatges com Ken Rosenberg (vell conegut del GTA Vice City) o Salvatore Leone estan afincats en aquesta ciutat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233323" title="Mar de Trcia" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="90168">
La mar de Trcia (en grec                , Thrakik Plagos; en turc Trakya Denizi) s la part septentrional de la mar Egea, que banya les costes gregues de Macednia i Trcia i la part nord-oriental de Turquia. D'oest a est, s'estn des de la pennsula del Mont Athos, a la Calcdica, fins a la pennsula de Gallpoli, als Dardanels. S'acostuma a citar el parallel 40N com a lmit meridional, amb les illes de Lemnos i Tnedos (Bozcaada). Inclou, a ms a ms, les illes de Tassos, Samotrcia i Imbros (Gkeada). 

Forma diversos entrants a la costa, com els golfs de Ierisss i Estrimnic, a la part occidental; el golf de Kavala, a la costa nord, i el de Saros, a la part oriental. Hi desemboquen els rius Estrim, Nestos i Evros o Meri, que marca la frontera entre Grcia i Turquia. Els ports principals sn les ciutats gregues d'Alexandropolis, Kavala i Tassos, i a la seva riba hi ha l'estaci balneria de Loutr Eleftheron, prop de Kavala.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233325" title="Allumiere" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="90169">

Allumiere s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2001 tenia 4.275 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233326" title="Almenno San Bartolomeo" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="90170">

Almenno San Bartolomeo s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Brgam. L'any 2007 tenia 5.565 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233327" title="Alviano" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="90171">

Alviano s un municipi itali, situat a la regi d'mbria i a la provncia de Terni. L'any 2001 tenia 1.508 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233328" title="Doula" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="90172">

Al llarg de la histria les dones, en els seus parts, han buscat una llevadora amb experincia i coneixements, que les assistia, a elles i als seus nadons. Solia haver-hi tamb una o diverses dones que oferien el seu suport: una altra mare, via, o amiga, capaces de contenir-la afectivament i emocional. Eren dones properes, que desprs del part s ocupaven de protegir la mare i de cobrir les seves necessitats per tal que pogus recuperar-se i dedicar-se exclusivament al seu fill.

Les caracterstiques de la vida actual fan que les famlies extenses hagin deixat de conviure i s hagin dispersat en nuclis cada vegada ms reduts. Les dones hem perdut l entorn femen facilitador del part i la criana, al mateix temps que hem estat traslladades al territori de la medicina i la tecnologia. Les famlies i comunitats han deixat de fer aquesta funci mentre un personal especialitzat s ocupa d aquestes qestions d antiga tradici ntima i femenina.

Qu s avui una doula?.
La doula apareix com una forma actualitzada d aquesta figura femenina que facilita, amb la seva presncia amorosa, protecci i acompanyament durant els inicis de la maternitat.

La doula s una dona que acompanya una altra dona durant l embars, el part i el puerperi (o en alguna d aquestes etapes), ocupant-se del seu benestar general i de les seves necessitats, especialment de les emocionals. Aix pot abastar tamb la seva parella i els altres membres de la famlia, si s el cas.

El que ja sabem.
Les doules poden acompanyar tant en hospitals, com en Cases de Naixements i en domicilis.
S ha demostrat que el suport emocional continuat i la confiana brindada durant tot el procs, milloren i faciliten totes les fases del part i del pospart immediat. S ha provat que les dones acompanyades per doules tendeixen a tenir una millor vivncia dels seus parts i compten amb un major grau de confiana i seguretat, que reverteix en un bon vincle mare-fill.

Enllaos externs.
 doulasbarcelona.org, acompanyem la maternitat;
 Donesdoules.org;
 Doula.cat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233329" title="Bazzano" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="90173">

Bazzano s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Bolonya. L'any 2004 tenia 6.386 habitants.

 Evoluci demogrfica.

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.8)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:303
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:6500
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:500 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:100 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from: 0 till:2864
  bar:1871 from: 0 till:3013
  bar:1881 from: 0 till:3084
  bar:1901 from: 0 till:3802
  bar:1911 from: 0 till:4398
  bar:1921 from: 0 till:4746
  bar:1931 from: 0 till:4929
  bar:1936 from: 0 till:4852
  bar:1951 from: 0 till:5060
  bar:1961 from: 0 till:4462
  bar:1971 from: 0 till:4732
  bar:1981 from: 0 till:5299
  bar:1991 from: 0 till:5309
  bar:2001 from: 0 till:6103

PlotData=

  bar:1861 at:2864 fontsize:XS text: 2864 shift:(-8,5)
  bar:1871 at:3013 fontsize:XS text: 3013 shift:(-8,5)
  bar:1881 at:3084 fontsize:XS text: 3084 shift:(-8,5)
  bar:1901 at:3802 fontsize:XS text: 3802 shift:(-8,5)
  bar:1911 at:4398 fontsize:XS text: 4398 shift:(-8,5)
  bar:1921 at:4746 fontsize:XS text: 4746 shift:(-8,5)
  bar:1931 at:4929 fontsize:XS text: 4929 shift:(-8,5)
  bar:1936 at:4852 fontsize:XS text: 4852 shift:(-8,5)
  bar:1951 at:5060 fontsize:XS text: 5060 shift:(-8,5)
  bar:1961 at:4462 fontsize:XS text: 4462 shift:(-8,5)
  bar:1971 at:4732 fontsize:XS text: 4732 shift:(-8,5)
  bar:1981 at:5299 fontsize:XS text: 5299 shift:(-8,5)
  bar:1991 at:5309 fontsize:XS text: 5309 shift:(-8,5)
  bar:2001 at:6103 fontsize:XS text: 6103 shift:(-8,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:Font: ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233330" title="Bellagio" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="90174">

Bellagio s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Como. L'any 2001 tenia 2.945 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233331" title="Biandronno" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="90175">

Biandronno s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Varese. L'any 2001 tenia 3.102 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233332" title="Bolognetta" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="90176">

Bolognetta s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Palerm. L'any 2001 tenia 3.438 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233333" title="Calcinaia" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="90177">

Calcinaia s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Pisa. L'any 2004 tenia 9.366 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233334" title="Canistro" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="90178">

Canistro s un municipi itali, situat a la regi dels Abruos i a la provncia de L'Aquila. L'any 2005 tenia 1.050 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233335" title="Cecina (Toscana)" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="90179">

Cecina s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Livorno. L'any 2006 tenia 27.336 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233336" title="Chiusanico" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="90180">

Chiusanico s un municipi itali, situat a la regi de la Ligria i a la provncia d'Imperia. L'any 2006 tenia 596 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233337" title="Cisano sul Neva" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="90181">

Cisano sul Neva s un municipi itali, situat a la regi de la Ligria i a la provncia de Savona. L'any 2006 tenia 1.799 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233338" title="Cogoleto" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="90182">

Cogoleto s un municipi itali, situat a la regi de la Ligria i a la provncia de Gnova. L'any 2006 tenia 9.126 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233339" title="Cursi" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="90183">

Cursi s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Lecce. L'any 2001 tenia 4.122 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233340" title="Faedis" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="90184">

Faedis s un municipi itali, situat a la regi de Fril   Vencia Jlia i a la provncia d'Udine. L'any 2007 tenia 3.023 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233341" title="Figino Serenza" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="90185">

Figino Serenza s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Como. L'any 2001 tenia 4.636 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233343" title="Figline Valdarno" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="90186">

Figline Valdarno s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Florncia. L'any 2001 tenia 16.282 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233344" title="Incisa in Val d'Arno" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="90187">

Incisa in Val d'Arno s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Florncia. L'any 2006 tenia 5.957 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233345" title="Lugnano in Teverina" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="90188">

Lugnano in Teverina s un municipi itali, situat a la regi d'mbria i a la provncia de Terni. T 1.606 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233346" title="Montanera" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="90189">

Montanera s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Cuneo. L'any 2001 tenia 729 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233347" title="Montelupo Fiorentino" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="90190">

Montelupo Fiorentino s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Florncia. L'any 2001 tenia 11.212 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233348" title="Nonantola" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="90191">

Nonantola s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Mdena. L'any 2005 tenia 14.022 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233349" title="Poppi" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="90192">

Poppi s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia d'Arezzo. L'any 2005 tenia 6.077 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233350" title="Roviano" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="90193">

Roviano s un municipi itali, situat a la regi de Laci i a la provncia de Roma. L'any 2001 tenia 1.386 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233351" title="San Mauro Torinese" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="90194">

San Mauro Torinese s un municipi itali, situat a la regi de Piemont i a la provncia de Tor. L'any 2004 tenia 18.367 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233352" title="Sassello" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="90195">

Sassello s un municipi itali, situat a la regi de la Ligria i a la provncia de Savona. L'any 2006 tenia 1.817 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233353" title="Sermoneta" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="90196">

Sermoneta s un municipi itali, situat a la regi de Laci i a la provncia de Latina. L'any 2004 tenia 7.073 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233354" title="Soliera" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="90197">

Soliera s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Mdena. L'any 2004 tenia 14.056 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233355" title="Valmontone" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="90198">

Valmontone s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2004 tenia 13.453 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233356" title="Volpago del Montello" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="90199">

Volpago del Montello s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Treviso. L'any 2001 tenia 9.052 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233357" title="Rafael Dalmau (Editor)" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="90200">
Rafael Dalmau (Editor) s una empresa editorial fundada a Barcelona el 1959 per Rafael Dalmau i Ferreres amb la seva filla Maria del Carme Dalmau i Dalmau com a empresa familiar. L'editorial s'ha especialitzat en els mbits de la histria, la geografia i la cultura popular catalanes. El 1985 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Actualment l'editorial t un fons editorial format per les colleccions:
 Al gui del temps (histria i cultura recents);
 Atles dels comtats de la Catalunya Carolngia;
 Bofarull (estudis de l'poca migeval i moderna);
 Cam ral (monografies locals);
 Collecci Nissaga (divulgaci de temes histrics catalans);
 Els castells catalans (sis volums);
 Enciclopdia de l'excursionisme (dos volums);
 Episodis de la histria (divulgaci histrica, 350 ttols);
 Flora de la Serra de Montsant;
 Histria militar de Catalunya (4 volums);
 Les herbes remeieres;
 Mn casteller (dos volums, 1981);
 Patrimoni industrial;
 Templers i hospitalers (4 volums);

 Enllaos externs .
 Web de Rafael Dalmau (editor);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233358" title="Mar de Mirtos" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="90201">
La mar de Mirtos (en grec               , Mirtoo Plagos) s la part de la mar Egea que banya la costa sud de la pennsula de l'tica i la part oriental del Pelopons, amb les regions de Corntia, Arglida, Arcdia i Lacnia. S'estn des del cap Snion, a l'extrem de l'tica, fins a l'illa de Citera, i a l'est limita amb les Cclades occidentals (Kea, Kithnos, Srifos, Sifnos i Melos). Pel sud connecta amb la mar de Creta, mentre que pel nord-est, a travs del canal de Corint, connecta amb el golf de Corint, que s part de la mar Jnica.

S'obre en dos grans entrants a la costa grega: 
 el golf Sarnic, entre l'tica i l'Arglida, on hi ha un dels extrems de l'esmentat canal de Corint. Inclou les anomenades illes Sarniques (Salamina, Egina i Hidra) i el port del Pireu, que s la sortida d'Atenes al mar;
 el golf Arglic, entre l'Arglida i l'Arcdia, a l'extrem del qual hi ha el port de Nuplia.

Aquesta mar s molt anomenada en l'antiguitat clssica (hi fan referncia, entre d'altres, Horaci, Plini el Vell i Estrab), tot i que l'origen del seu nom s controvertit. Segons alguns, deriva de l'heroi mtic Mirtil, que fou llanat al mar per Plops; segons uns altres, el nom ve de la donzella Mirto; finalment, es creu que pugui provenir de la petita illa de Mirtos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233359" title="Teulada (Itlia)" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="90202">

Teulada s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2001 tenia 3.988 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233362" title="Piteu (rei)" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="90203">
Segons la mitologia grega, Piteu fou un rei de Trez, fill de Plops i d'Hipodamia.

Era un endev expert. Per aix, interpretant l'oracle segons el qual un fill d'Egeu seria un gran heroi, aprofit una visita d'aquest per comprometre'l amb la seua filla Etra.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 177.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233363" title="Mtua Escolar Blanquerna" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="90204">

Mtua Escolar Blanquerna fou una instituci escolar fundada a Barcelona el 1923 quan fou dissolta l'Escola Graduada de la Mancomunitat. Aplegava en una sola instituci l'Escola Blanquerna, l'Acadmia Monturiol i l'Acadmia Elisenda. L'assessor pedaggic fou Alexandre Gal i Coll, i en nomenaren primer president Joan Garriga i Mass. Els trets que caracteritzaven la instituci eren el rgim de llibertat del que gaudia el professorat, l'autonomia de l'escola davant qualsevol interferncia de l'exterior i l's dels mtodes pedaggics de Maria Montessori.

Les escoles van crixer rpidament, i el 1933 es va inaugurat l'edifici definitiu a la Via Augusta. L'escola fou dissolta el 1939 per les autoritats franquistes, i l'edifici esdevingu l'Institut Menndez y Pelayo. Entre els alumnes de la instituci hom pot destacar Antoni Maria Badia i Margarit, Alexandre Cirici i Pellicer, Joan Ainaud de Lasarte i Josep Rahola i d'Espona. 

No s'ha de confondre amb la Fundaci Blanquerna, instituci d'ensenyament superior fundat el 1948 i que actualment est integrada a la Universitat Ramon Llull.

 Bibliografia .
 Jordi Mons i Pujol-Busquets Mtua Escolar Blanquerna (1924-1938) a L'Aven nm.  76, novembre 1984;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233364" title="Hipodamia" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="90205">


 Hipodamia (filla d'Enomau).
 Hipodamia (esposa de Pirtou).
 Hipodamia (filla d'Anquises).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233365" title="Hipodamia (esposa de Pirtou)" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="90206">
Segons la mitologia grega, Hipodamia fou una esposa de Pirtou, rei dels lpites.

Un centaure la intent raptar durant el seu banquet de noces, i llavors comen la lluita entre els lpites i els centaures.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 117.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233367" title="Fundaci Blanquerna" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="90207">
Fundaci Blanquerna s una instituci d'ensenyament universitari, fundada el 1948 com a Escola de Magisteri de l'Esglsia, dependent de l'arquebisbat de Barcelona. Posteriorment va incorporar les Escoles de Magisteri de Sant Joan Baptista de la Salle i de Sant Joan Bosco i assum el nom de Blanquerna, l'obra literria i pedaggica de Ramon Llull.

Blanquerna ofereix un projecte integrador de formaci universitria d'inspiraci cristiana, d'acord amb el Concili del Vatic II i les orientacions sobre Universitats Catliques de 1990.

La fundaci disposa de tres centres: Facultat de Comunicaci Blanquerna, on s'hi imparteixen els graus de Cinema i Televisi, Publicitat i Relacions Pbliques i Periodisme. La Facultat de Psicologa, Ciencies de l'Educaci i l'Esport Blanquerna,i l'Escola Universitria d'Infermeria, Fisioterpia i Nutrici Blanquerna

El 1979 fou adscrita a la Universitat de Barcelona com a Escola Universitria del Professorat d'EGB i el 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1988 es constitu en Fundaci Diocesana i fou reconeguda com a fundaci privada benfico-docent i sense nim de lucre. El 1991 fou un dels centres fundadors de la Universitat Ramon Llull juntament amb l'Institut Qumic de Sarri, Enginyeria i Arquitectura La Salle, la Facultat de Filosofia de Catalunya, ESADE, l'Insitut Universitari de l'Observatori de l'Ebre, les Escoles Universitries de Treball Social i d'Educaci Social Pere Tarrs, la Fundaci Vidal i Barraquer, l'Institut Borja de Biotica, i l'Escola Superior de Disseny ESDI.

 Enllaos externs .
 Web de la Fundaci Blanquerna;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233368" title="Sarped" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="90208">

Sarped era un dels fills d'Europa. Tamb podia accedir a l'aparena d'un brau blanc, aquest fet de qu amb la uni tamb es passen els poders dels dus, no s tot cert per en aquest cas, Zeus decideix donar-los-hi a canvi de silenci, ja que Hera era molt gelosa, i aix podia comportar la seva ira.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233369" title="Pirtou" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="90209">
D'acord amb la mitologia grega, Pirtou fou un rei dels lpites, fill d'Ixon.

Va lluitar amb Teseu per la possessi d'un ramat, per el combat no es va resoldre a favor de ning i, des d'aquell dia, es fu amic de l'heroi.

Havent concertat les seues noces amb Hipodamia, filla de Butes, convid a les festes tots els seus amics, i tamb els centaures, germanastres seus, que habitaven el pas ve. Per els centaures, excitats per la beguda, van intentar raptar la nvia i les dones lpites, i aix va desencadenar una dura lluita que, grcies a la intervenci dels herois convidats per Pirtou, va poder acabar amb la victria dels humans. Desprs planej amb Teseu el rapte d'Helena, i hi reeixiren. Animat per aquesta aventura li va proposar de baixar als inferns per raptar Persfone. Per Hades els sorprengu en l'intent i els fu encadenar a les portes del seu reialme.

Quan Heracles va baixar als inferns, va alliberar Teseu, per en acostar-se a Pirtou la terra es pos a tremolar i hagu d'abandonar-lo a la seua sort.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 176-177.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233370" title="Llista de videojocs de Mario" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="90210">
Aqu teniu la llista de videojocs de Mario, classificat per gneres i ordenat per any de llanament dins d'una mateixa secci

Jocs de plataforma.
Srie Mario.
Donkey Kong (Arcade) (2D);
Mario Bros. (2D);
Super Mario Bros. (2D);
Super Mario Bros.: The Lost Levels (2D);
Super Mario Bros. 2 (2D);
Super Mario Bros. 3 (2D);
Super Mario Land (2D);
Super Mario World (2D);
Super Mario Land 2: 6 Golden Coins (2D);
Super Mario 64 (3D);
Super Mario Sunshine (3D);
New Super Mario Bros. (2,5D);
Super Mario Galaxy (3D);

Seqeles.
Donkey Kong Jr.;
Super Mario Land 3: Wario Land;
Yoshi's Island;
Luigi's Mansion;
Super Princess Peach;
Yoshi's Island DS;

Srie Mario vs. Donkey Kong.
Donkey Kong;
Mario vs. Donkey Kong;
Mario vs. Donkey Kong 2: March of the Minis;

"Remakes" de jocs de plataformes.
Vs. Super Mario Bros. (Arcade);
Super Mario Bros. (Game & Watch);
Super Mario All-Star (SNES);
Super Mario All-Star/Super Mario Bros (SNES);
Super Mario Bros. Deluxe (GBC);
Super Mario Advance (GBA);
Super Mario World: Super Mario Advance 2 (GBA);
Famicom Mini Super Mario Bros. (GBA);
Super Mario Advance 4: Super Mario Bros. 3 (GBA);
Classic NES Series Super Mario Bros. (GBA);
Famicom Mini Super Mario Bros. 2 (GBA);
Super Mario 64 DS (NDS);

Jocs RPG.
Original.
Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars (NES);

Paper Mario.
Paper Mario (N64);
Paper Mario: The Thousand-Year Door (GCN);
Super Paper Mario (Wii);

Mario & Luigi.
Mario & Luigi: Superstar Saga (GBA);
Mario & Luigi: Partners in Time (NDS);

Srie Mario Party.
Sries.
Mario Party (N64);
Mario Party 2 (N64);
Mario Party 3 (N64);
Mario Party 4 (GCN);
Mario Party 5 (GCN);
Mario Party 6 (GCN);
Mario Party 7 (GCN);
Mario Party 8 (Wii);

Seqeles.
Mario Party-e (GBA e-Reader);
Korokoro Party (Arcade);
Mario Party Advance (GBA);
Mario Party DS (NDS);

Jocs d'esports.
Srie Mario Kart.
Super Mario Kart (NES);
Mario Kart 64 (N64);
Mario Kart Super Circuit (GBA);
Mario Kart: Double Dash!! (GCN);
Mario Kart Arcade GP (Arcade);
Mario Kart DS (NDS);
Mario Kart Arcade GP 2 (Arcade);
Mario Kart Wii (Wii);

Srie Mario Golf.
Golf (NES);
Golf Japan Course (Famicom Disk System);
Golf U.S. Course (Famicom Disk System);
NES Open Tournament Golf (NES);
Mario Golf (N64);
Mario Golf (GBC);
Mario Golf: Toadstool Tour (GCN);
Mario Golf: Advance Tour (GBA);
Mario Open Golf (Wii);

Srie Mario Tennis.
Mario's Tennis (VB);
Mario Tennis (N64);
Mario Tennis (GBC);
Mario Power Tennis (GCN);
Mario Tennis: Power Tour (GBA);

Srie Mario Strikers.
Super Mario Strikers (GCN);
Mario Strikers Charged (Wii);

Srie Mario Baseball.
Mario Superstar Baseball (GCN);
Super Mario Stadium Baseball (Wii);

Altres esports.
Mario Excite Bike (Satellaview);
Mario Slam Basketball (NDS);
Mario and Sonic at the Olympic Games (Wii/NDS);

Jocs de puzzles.
Srie Dr. Mario.
Dr. Mario (NES);
Dr. (GB);
Tetris & Dr. Mario (NES);
Dr. Mario (Super Famicom Nintendo Power Cartridge);
Dr. Mario 64 (N64);
Nintendo Puzzle Collection (GCN);
Dr. Mario (GBA);
Dr. Mario & Puzzle League (GBA);
Dr. Mario & Bacteria Extermination (Wii);

Srie Mario's Picross.
Mario's Picross (GB);
Mario's Picross 2 (GB);
Mario's Super Picross (Super Famicom);

Srie Wrecking Crew.
Wrecking Crew (NES);
Wrecking Crew '98 (Super Famicom Nintendo Power Cartridge);
Wrecking Crew (GBA);

Srie Mario Artist.
Mario Paint (NES);
Mario Artist: Paint Studio (N64DD);
Mario Artist: Talent Studio (N64DD);
Mario Artist: Communication Kid (N64DD);
Mario Artist: Polygon Studio (N64DD);

Miscellnia.
Mario's Cement Factory (Game & Watch);
Mario's Bombs Away (Game & Watch);
Mario Bros. (Arcade);
Mario Bros. (Game & Watch);
Kaettekita Mario Bros. (Famicom Disk System);
Mario the Juggler (Game & Watch);
Manhole (Game & Watch);
Mario and Wario (Super Famicom);
Mario Clash (VB);
Mario no Photopi (N64);
Mario Bros.-e (GBA e-Reader);
Mario Pinball Land (GBA);
Dance Dance Revolution: Mario Mix (GCN);
Itadaki Street DS (NDS);

Jocs amb llicncia de Mario.
Mario Bros. and Friends: When I Grow Up (PC);
Mario is Missing! (NES);
Mario's Time Machine (NES);
Mario Early Years: Fun with Numbers (NES);
Mario Early Years: Fun with Letters (NES);
Mario Early Years: Preschool Fun (NES);
Hotel Mario (CD-i);
Mario Teaches Typing (DOS -1991, Windows/Macintosh -1995);
Mario Teaches Typing 2 (Windows);
Mario FUNdamentals (PC);

Jocs cancellats.
Super Mario Bros. 2 (Famicom);
Super Mario Wacky Worlds (CD-i);
Super Mario FX (Super Famicom);
VB Mario Land (VB);
Super Mario 64 2 (N64);
Mario Artist (N64DD);
Super Mario 128 (GCN/Wii);

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233371" title="Hospitalitat de la Mare de Du de Lourdes" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="90211">
Hospitalitat de la Mare de Du de Lourdes de les Dicesis de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu, s una entitat religiosa fundada el 1910 com a associaci de fidels d'apostolat seglar i solidari que ofereix un servei, sense nim de lucre, d'atenci a persones malaltes i amb disminucions psquiques. s adherida a la que existeix al Santuari de la Mare de Du de Lorda (Alts Pirineus). El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Actualment funciona com a centre de dia i disposa de pisos d'acollida i grups de revisi de vida. L'Hospitalitat funciona des del 2002 com a una fundaci que s presidida per Josep Maria Cullell i Nadal.

 Enllaos externs .
 Pgina de la Fundaci de l'Hospitalitat de la Mare de Du de Lourdes;
 Pgina de l'Hospitalitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233382" title="Neftis" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="90212">
Neftis (nom grec; en llengua egpcia, Nebet-Het o Nebt-het, que significa 'senyora de la casa (d'Horus)' s una deessa de l'antic Egipte i de l'antiga Grcia.

Era filla de Nut i Seb i la muller de Seth, amb qui fou la mare d'Anubis (altres versions indiquen que engendr Anubis amb Osiris). Era la germana d'Isis amb qui se la representava sovint, ja que simbolitzaven fets oposats.

Simbolitza la foscor, la part invisible, la nit, la mort; per tamb el part. El seu nom tamb s'utilitzava com a ttol per a la dona ms bella d'una casa. Potser havia estat una altra forma de Neith o Bat.

Icnicament se la representa com una dona amb el jeroglfic del seu nom com a corona, Neb-Hut (una cistella i una casa) i alguns cops com un estel, falc o un altre ocell. De vegades duu unes banyes amb el disc solar. En l'art egipci se la representava amb els cabells iguals o semblants a les benes utilitzades per a embolicar els cadvers. 

Se la venerava a Dispolis Parva; tamb a Komir, al costat d'Anukis, i a Sepermeru, al costat de Seth.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233386" title="Escoles Professionals Salesianes" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="90213">
Escoles Professionals Salesianes sn unes escoles de formaci professional fundades el 1884 per la Congregaci dels Salesians de Sarri. Inicialment es dedicaren a les arts grfiques i fusteria, i ms recentment en mecnica, electrnica i electricitat. Fou premiada a les Escoles de l'Exposici del Foment del Treball Nacional el 1895 i des d'aleshores han obtingut nombroses condecoracions. 

Durant la guerra civil espanyola fou clausurada i s'hi install una fbrica de material de guerra; el 26 de gener del 1939 foren dinamitats dos pavellons de tallers. El 1955 foren reconegudes oficialment dins els graus d'ensenyament i el 1956 foren declarades d'inters social. El 1984 van rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Pgina dels Salesians de Sarri;
 Pgina de l'Escola Universitria Salesiana de Sarri;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233389" title="Jordi Molet i Canal" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="90214">

Jordi Molet i Canal (Molins de Rei, 12 de gener de 1977) s un jugador d'hoquei patins catal, que actualment juga al Reus Deportiu. Juga en la posici de davanter.

Jordi Molet s'inici al mn de l'hoquei al Collegi Sant Miquel Arcngel de Molins de Rei. Format a les categories inferiors del FC Barcelona, el seu primer equip a la divisi d'honor va ser el Noia, amb el que guany una Copa de la CERS i una Copa del Rei. 

La temporada 1998-1999 fitx pel Reus Deportiu, club en el que jugaria dues temporades abans de fitxar pel Lleida Llista Blava. Posteriorment, el 2004 fitx pel SHUM Maanet, fins l'estiu del 2006, quan torn al Noia per una temporada.

La temporada 2007/2008 va fitxar novament pel Reus, amb el que guanya el Campionat del Mn de Clubs 2008 disputat a la mateixa ciutat de Reus. Actualment segueix militant al Reus Deportiu.

Ha estat internacional per la selecci catalana, integrant de l'equip subcampi de la Copa mrica l'any 2007.

Palmars.
 CE Noia .
 1 Copa de la CERS (1997/98);
 1 Copa del Rei / Copa espanyola (1998) ;

 Reus Deportiu .
 1 Campionat del Mn de Clubs (2008);

 Selecci catalana .
 1 Golden Cup (2008) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233390" title="Bandera de Grenada" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="90215">




La bandera de Grenada es va adoptar el 1974. Les sis estrelles alineades a dalt i a baix representen les 6 parrquies del pas i l'estrella central, dintre una rodona vermella, representa la parrquia de Saint George's, la capital. Els triangles verds representen l'agricultura i els grocs, el sol. 

A l'esquerra hi ha una nou moscada. 

L'ensenya civil i nacional s la mateixa que la bandera nacional per amb una proporci d'1:2 en comptes de 3:5, i l'ensenya naval es basa en la White Ensign britnica.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233392" title="Mar de Creta" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="90217">
La mar de Creta (en grec                , Kritik Plagos) s la part meridional de la mar Egea, situada entre el nord de Creta i el sud de les Cclades (Melos, Folgandros, Skinos, os, Santor i Anafi). S'estn des de Citera i Anticitera, a l'oest, fins a Astiplea, Sima i Tria Nisi, a les Esprades Meridionals, i Krpathos i Kasos, les illes ms occidentals del Dodecans. Connecta a l'oest amb la mar Jnica, al nord-oest amb la mar de Mirtos i al sud amb la Mediterrnia, coneguda en aquest tram tamb com a mar de Lbia; la part oriental, tocant al Dodecans, tamb s coneguda com a mar de Krpathos.

s una mar molt freqentada pels transbordadors que comuniquen les illes de l'Egeu meridional entre elles i amb el port del Pireu.

Els ports principals sn els de les ciutats de Cndia o Irklio, Khani i Rthimno, tots tres a l'illa de Creta.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233395" title="Bandera de Guinea" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="90218">


La bandera de Guinea fou adoptada el 10 de novembre de 1958.

Els colors sn els tpics panafricans i signifiquen: 
el vermell, el sacrifici del poble per aconseguir la independncia dels francesos el 1958; ;
el verd s el color de la vegetaci, una zona al nord de sabana i una zona de selves i boscos al sud-est; ;
el groc s el sol i la riquesa del pas, que es basa en la bauxita, els diamants, l'or, el ferro i l'urani. ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233397" title="Enomau" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="90219">
Enomau, d'acord amb la mitologia grega, fou un rei de Pisa, fill d'Ares i d'Harpina. Casat amb Estrope, tingu una filla, Hipodamia.

L'oracle li va predir que moriria per causa del seu gendre. Per aix, desafiava tots els pretendents a una cursa de carros amb ell: si guanyaven obtindrien la m d'Hipodamia i si perdien serien morts. Enomau corria amb uns cavalls prodigiosos, donats pel seu pare, i aix arrib a vncer dotze vegades, fins que es present el pretendent Plops. Aquest suborn el cotxer Mirtil perqu fes sabotatge al carro del seu amo. Aix, durant la cursa, el carro d'Enomau va perdre una roda i ell mor estavellat.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 76.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233398" title="Landelies" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="90220">
Landelies (en val Landliye) s una nucli del municipi de Montigny-le-Tilleul, a la provncia d'Hainaut de la regi valona de Blgica, regat pel Sambre que hi s navegable (classe Va avall del poble i classe I amont). Fins al 1977 era un municipi independent.  


 Etimologia.
Hi ha dues hiptesis que expliquen el nom. Landelies provindria del llat Landiliacus (fundus) el que significa Propietat de Landilla. Una altra versi diu que prov del  lladr Maurosos que va rebatejar-se Landelin en convertir-se al catolicisme. Aquest Landelin, i futur sant, va fundar tres abdies: la de Lobbes i la d'Aulne, ambdues al marge del Sambre, i la de Crespin aprop de Valenciennes.
Economia i turisme.
Hi ha un port de plaer al Sambre i una pedrera de calcria.

Enllaos externs.
 Web del municipi de Montigny-le-Tilleul.;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233400" title="Manuel Ibez i Escofet" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="90221">
Manuel Ibez i Escofet (Barcelona 1917 - 1990) fou un periodista catal. Comen en la professi abans de la guerra civil espanyola en la redacci d'El Mat. Durant la postguerra form part de la Comissi Abat Oliba (1947). No torn al periodisme fins que el 1952 fou nomenat sotsdirector d'El Correo Cataln del qual fou promotor de la seva modernitzaci i catalanitzaci, tot incorporant a la seva redacci Josep Pla, Joan Fuster, Jacint Ros i Hombravella, Armand Carabn i Ernest Lluch.

Des del 1968 va dirigir Tele/eXprs i l'aconvert en una publicaci viva i decantada envers els problemes del pas, amb collaboradors destacats com Montserrat Roig, Terenci Moix, Jaume Perich, Josep Maria Huertas Claveria o Manuel Vzquez Montalbn. Tanmateix, la creixent polititzaci dels nous redactors i un atac de cor l'obligaren a deixar la direcci del diari.

El 1976 fou nomenat director adjunt de La Vanguardia. Fou assessor en matries informatives dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas i Jordi Pujol, i director dels programes de TVE a Catalunya Les nostres coses, Desperta ferro i La nostra gent. Tamb colla bor espordicament a Revista de Girona. Va rebre la creu de Sant Jordi el 1983 i el premi Ciutat de Barcelona de periodisme de 1986.

 Obres .
 La corda fluixa (1971) ;
 Les arrels i les fulles (1985),
 La memria s un gran cementiri (1990), premi Crtica Serra d'Or;

 Bibliografia .
 Manuel Ibez i Escofet La memria s un gran cementiri Edicions 62, collecci  El Cangur.

 Enllaos externs .
 Ibez Escofet en tres etapas a El Pas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233403" title="Mirtil (mitologia)" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="90222">
Mirtil, segons la mitologia grega, fou un fill d'Hermes i de Faetusa.

Era cotxer al servei d'Enomau, rei de Pisa, quan Plops, que havia de competir amb el rei en una cursa de carros, el suborn perqu malmets el carro d'Enomau. Mirtil substitu el cub d'una roda per una pea de cera. A mitja cursa la roda salt i Enomau mor estavellat, per quan Mirtil an a reclamar el premi de la traci, Plops el va llanar al mar des d'un precipici. Segons la tradici, el mar de Mirtos s'anomena aix en commemoraci de Mirtil.

Fou transformat en la constellaci de l'Auriga.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 151-152.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233407" title="Harpina" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="90223">
Segons la mitologia grega, Harpina fou una nimfa, filla del riu Asop.

S'un amb Ares i fou mare d'Enomau.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 104.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Harpina. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233408" title="Hmera" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="90224">


Segons la mitologia grega, Hmera fou una divinitat primordial, filla de l'reb i de Nix.

Representa el dia i, com a tal, reemplaa la seua mare en el cel a temps iguals.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 108.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Hmera. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233409" title="reb" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="90225">
Segons la mitologia grega, reb fou una divinitat primordial, sorgida directament del Caos.

Representa la part fosca del mn, que es troba sota terra.

S'un a Nix (la nit) i engendr l'ter i Hmera (el dia).

Com a regi subterrnia, el seu nom s'emprava sovint per designar l'infern.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 80.

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre reb. ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233414" title="Adon" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="90227">
Segons la mitologia grega, Adon fou una filla de Pandreu, heroi cretenc.

Es cas amb Zetos i d'aquesta uni nasqu til.

Envejosa dels nombrosos fills de la seua cunyada Nobe, intent matar un dels seus nebots, per per un error va matar el seu nic fill. El va plorar desesperadament fins que els dus, compadint-se, la transformaren en rossinyol.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 9.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233415" title="Josep March" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="90228">
Josep March va ser un litgraf catal, nascut el segle XVIII i mort al XIX.

Alumne de l Escola de Dibuix de la Junta de Comer, la Llotja (1802-06), hi esdevingu especialista en pintura de flors. Tanmateix ha passat a la histria per ser el primer que assaj la tcnica litogrfica a Catalunya. En un article que la revista  Memorias de Agricultura y Artes , que la mateixa Junta de Comer publicava a Barcelona, dedic al nou art de la litografia l any 1815, s explicava l assaig que March ja havia fet d aquesta tcnica, quan reprodu per mitj d ella l escut de l esmentada Junta, desprs d haver-se procurat pedra no del tot idnia de Montjuic i d altres muntanyes properes a Barcelona, i haver elaborat amb xit tinta i llapis litogrfics. 

Les proves que va fer aleshores no varen tenir continutat, per ell mateix el 1819, esperonat pel viatge d estudis que Jos Maria Cardano havia fet a Pars i a Munic, subvencionat pel govern espanyol per a practicar la nova tcnica, insist davant la Junta de Comer sobre la importncia d aquesta tcnica i el matiner inters que la Junta mateixa havia tingut en donar-la a conixer a l esmentat article de les  Memorias... .

En aquest cas la Junta de Comer, que normalment jug una tasca tan positiva en el desenvolupament tcnic i cultural del pas, no tingu la clarividncia de tirar endavant el projecte de March, que en el futur tindria una noms discreta carrera de litgraf, quan aquesta tcnica ja s havia implantat al nostre pas de la ma d altres litgrafs.

Amb tot, ell s l autor de la primera estampa litogrfica coneguda realitzada a Catalunya i a tot l estat espanyol, estampa que es conserva a la Unitat Grfica de la Biblioteca de Catalunya.

La presncia d aquesta pea sol eclipsar-ne una altra, tamb a la Biblioteca de Catalunya, una litografia igualment molt primerenca: el plnol d un artilugi mecnic, traat per Cristfol Montiu, clergue de Cervera, que el 1818 utilitz pedra del voltants de la seva vila per a illustrar una memria tcnica.
 
Aquestes dues peces formen part de la collecci d incunables litogrfics existents a la Biblioteca. Solen anomenar-se aix les estampes litogrfiques anteriors a 1825, i la biblioteca en t vint-i-nou, moltes de les quals sn conjunts integrats per diverses estampes diferents, el que dna un total d una vuitantena d estampes d aquest tipus. 
 
 Obra .
March, Josep, A la Real Junta de Comercio de Catalua. : s.n., 1815. -- 1 estampa, litografia ; 22 x 16 cm. TOP: XIV.5 BC R.E. 27022 
 
 Bibliografia .
Rosa Maria Subirana Rebull, Josep March: un pioner de la litografia, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1992.

 Enllaos externs .
Escut de la Reial Junta de Comer de Catalunya, litografia de Josep March (1815)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233416" title="Pandreu" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="90229">


Segons la mitologia grega, Pandreu fou un cretenc.

Va robar el gos d'or que guardava el santuari de Zeus a Creta i, segons una variant de la llegenda, va fugir a Lcia, on el confi a Tntal. Desprs, en reclamar-li el gos, Tntal va negar sota jurament que l'hagus vist mai. Zeus, ofs per aquell acte sacrleg, va transformar Pandreu en roca i sepult el perjur Tntal sota el mont Spil.

S'atribueixen a Pandreu dues o tres filles (que van ser raptades per les Ernies) i un fill, Mrops.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 166.

Enllaos externs.

 Informaci sobre Pandreu. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233420" title="Estrope" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="90231">


 Estrope (mare d'Hipodamia).
 Estrope (filla de Porton).
 Estrope (filla de Cefeu).
 Estrope (filla d'Hlios);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233421" title="Llista d'estats sobirans del 1984" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="90232">


Estats sobirans.
A.
   Repblica Democrtica de l'Afganistan;
   Repblica Socialista Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta (reanomenat a Burkina Faso el 4 d'agost);
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica Popular de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam (des de l'1 de gener);
   Repblica Popular de Bulgria;
 (des del 4 d'agost, havent-se dit Bourkina-Fasso durant les dues primeres setmanes);
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Repblica Popular de Cambodja;
   Repblica Unida del Camerun (fins al 4 de febrer);
   Repblica del Camerun (des del 4 de febrer);
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Etipia Socialista;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Repblica Popular de Moambic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Ciskei;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Transkei;
   Repblica de Venda;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233424" title="Estrope (filla de Porton)" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="90234">
Segons la mitologia grega, Estrope fou una filla de Porton, rei de Calid, i d'urite.

Es cas amb l'Aquelou i fou mare de les Sirenes.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 85.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233426" title="Estrope (filla de Cefeu)" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="90235">
Estrope, d'acord amb la mitologia grega, fou una filla de Cefeu, rei de Tegea.

El seu pare, havent d'acompanyar Heracles a l'expedici contra Hipocoont, li confi el govern del regne. Per a la seua protecci, li don un flasc amb un ble dels cabells de Medusa, obsequi d'Atena, que, agitats pel damunt de les muralles de la ciutat, causarien la desfeta dels enemics.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 85.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233427" title="Cefeu" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="90236">


 Cefeu (fill de Belos).
 Cefeu (fill d'leu).
Cefeu (constellaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233428" title="Lakhmides" nonfiltered="234" processed="234" dbindex="90237">

Els lakhmides (rab:          ) van ser un grup d'rabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construren la ciutat d'al-Hirah. La ciutat, que es convert en la seva capital, era reconeguda pels seus nombreosos castells, cases de bany i jardins de palmeres, i era descrita per poetes contemporanis com un parads a la terra. Les runes d'al-Hirah es troben al sud de Kufa, a la riba occidental de l'ufrates.

Histria.

Els lakhmides eren governats per la tribu dels Banu Lakhm (rab:         ), de la qual se'n deriva el seu nom. El fundador de la dinastia era 'Amr, i el seu fill Imru' al-Qais es va convertir al cristianisme. Gradualment tota la ciutat es va convertir a la mateixa fe. Imru' pretenia establir un regne rab unit i independent, i amb aquest objectiu va prendre diverses ciutats d'Arbia derrotant el rei Himyar Shemrir al-A'asha. Aleshores va organitzar un gran exrcit i va transformar el regne en una potncia naval, amb una flota de naus que operaven a la costa de Bahrain. Des d'aquesta posici va atacar les ciutats costaneres de l'Imperi Persa, que en aquell moment es trobava immers en una guerra civil, arribant a saquejar la regi natal dels reis sassnides: la provncia de Fars.

El 325 els perses, liderats per Sapor II, van iniciar una campanya contra els regnes rabs. Imru' al-Qais va demanar ajuda a l'Imperi Rom, per l'emperador Constant II no va proporcionar-li l'ajuda que necessitava i l'exrcit persa obtingu diverses victries que culminaren en la captura d'al-Hirah. 

Sapor II va ordenar l'extermini de tota la poblaci d'al-Hirah com a represlia pel saqueig de Fars. Va nomenar Aus ibn Qallam governador de la ciutat i va convertir el regne en una marca de l'Imperi Persa a la frontera amb la resta de pobles rabs de la pennsula. Imru' al-Qais va fugir a Bahrain, i d'all a Sria, on mor mentre encara perseguia la consecuci de la creaci de l'estat rab.

Dos anys desprs de la seva mort, el 330, va tenir lloc una revolta en la que el seu fill 'Amr va recuperar el poder, desprs de la mort Aus ibn Qallam. Tanmateix, el regne es va mantenir com a vassall de l'Imperi Persa.

A partir d'aleshores, els lakhmides van consolidar-se com els principals rivals dels Gassnides, una tribu vassall de l'Imperi Bizant (els grans enemics dels sassnides). El regne lakhmida es convert en el centre ms important de la secta nestoriana del Cristianisme, que era afavorida pels sassnides a l'oposar-se a l'ortodxia bizantina.

Van mantenir-se com una poder influent durant el segle VI fins que, el 602, el darrer rei lakhmida Nu'man III va ser falsament acusat pel rei sassnida Cosroes II de traci. Nu'man va ser executat (esclafat sota el pas d'elefants) i el regne va ser annexionat per l'Imperi Persa.

Actualment es pensa que l'annexi del regne lakhmida a l'Imperi Persa va ser un factor determinant en la seva caiguda davant els rabs musulmans durant el segle VII, ja que els lakhmides van actuar com a espiers pels invasors rabs.

Reis lakhmides.

 Amr I ibn  Ad  (268-288);
 Imru' al-Qays I ibn  Amr (288-328);
 Aws ibn Qall m (325-330);
  Amr II ibn Imru' al-Qays (370-382);
 Imru' al-Qays II "al-Mu arriq" ibn  Amr (382-403);
 Nu m n I ibn Imru' al-Qays "al-A war" ( 403-431);
 al-Mundhir I ibn Nu m n ibn Imru' al-Qays (431-473);
 al-Aswad ibn al-Mundhir ibn Nu m n (473-493);
 al-Mundhir II ibn al-Mundhir  (493-500);
 Nu m n II ibn al-Aswad (500-504);
  Alqama Ab  Ya far (504-507);
 Imru' al-Qays III ibn Nu m n (507-514);
 al-Mundhir III ibn Imru' al-Qays (514-523);
 al-  rith ibn  Amr al-Kind  (523-527);
 al-Mundhir IV ibn al-Mundhir (527-554);
 Amr III ibn Hind Mu ri  al- ij ra (554-569);
 Q b s ibn Hind (569-577);
 Feshart Ouzayd (577-578);
 al-Mundhir V ibn Q b s ibn M ' al-Sam ' (578-582);
 Nu m n III ibn al-Mundhir (582-602);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233430" title="Cefeu (fill de Belos)" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="90238">
D'acord amb la mitologia grega, Cefeu fou un rei d'Etipia, fill de Belos i d'Anqunoe.

Casat amb Cassiopea, fou pare d'Andrmeda.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 46.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233435" title="Kufa" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="90239">

Kufa (rab:       , transliteraci: al-K fah) s una ciutat d'Iraq situada a la riba del riu ufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf. La poblaci estimada el 2003 era d'uns 110.000 habitants.

Juntament amb Samarra, Karbala, i Najaf, Kufa s una de les quatre ciutats iraquianes que sn de gran importncia pels musulmans xites.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233436" title="Cefeu (fill d'leu)" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="90240">
Cefeu, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'leu i de Neera. Succe el seu pare com a rei de Tegea.

Prengu part en la cacera del senglar de Calid i en l'expedici dels argonautes.

Ms endavant es va aliar amb Heracles en la seua campanya contra Hipocoont, a Lacedemnia, on va morir juntament amb els seus vint fills.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 46.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233437" title="Logos" nonfiltered="238" processed="238" dbindex="90241">


Logos (en grec antic     ) significa "raonament", "argumentaci", "parla" o "discurs". Tamb es pot entendre com  "intelligncia", "pensament", "cincia", "estudi", "sentit". Logos significa intelligncia pura de l home i tamb la paraula, lligant per primer cop llenguatge i pensament racional. 

Histricament ha estat fet equivalent a la ra (a Grcia) i al Du creador i ordenador (Edat Mitjana). En el dualisme tradicional, criticat per Nietzsche, equival a la part cerebral de l'sser hum, en oposici a l'instint i la passi.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233438" title="Belos" nonfiltered="239" processed="239" dbindex="90242">


 Belos (fill de Posid).
 Belos (pare de Dido).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233444" title="Belos (fill de Posid)" nonfiltered="240" processed="240" dbindex="90243">
Segons la mitologia grega, Belos fou un rei d'Egipte, fill de Posid i de Lbia.

Casat amb Anqunoe, fou pare de Dnau i d'Egipte.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 36.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233445" title="Belos (pare de Dido)" nonfiltered="241" processed="241" dbindex="90244">
D'acord amb la mitologia grega, Belos fou un rei de Tir, pare de Dido i de Pigmali.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 36.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233448" title="Dnau" nonfiltered="242" processed="242" dbindex="90245">
Dnau (Danaus, Danas,       ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Belos (Belus) i d'Anqunoe (Anchino), i nt de Posid i de Lbia. Fou germ d'Egipte (Aegyptus) i pare de cinquanta filles (les Danaides).

Fug de Lbia amb les seues cinquanta filles perqu els seus nebots, els cinquanta fills d'Egipte, les demanaven com a esposes, per l'oracle l'havia advertit que un gendre seu el mataria. Arrib a Argos, on fou acollit per Gelanor. All enseny al poble a fer pous i canals i, considerat benefactor pblic, destron Gelanor i es proclam rei. Els fills d'Egipte, finalment, el van trobar i exigiren casar-se amb les seues filles. Ell hi acced, per don instruccions a les filles perqu matessin els respectius marits la nit de noces. Totes el van obeir, menys una, i el gendre supervivent, Linceu, el va matar per venjar els germans.

El mite fou tractat per squil a la trilogia de les Danaides, de la qual ens n'ha pervingut el primer drama: Les suplicants.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 60.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233449" title="Gelanor" nonfiltered="243" processed="243" dbindex="90246">
Segons la mitologia grega, Gelanor fou un rei d'Argos, fill d'Estenelau.

Fou destronat per Dnau, d'acord amb el que havia revelat l'oracle.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 100.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233452" title="Wahidi" nonfiltered="244" processed="244" dbindex="90247">
Wahidi s una regi del Iemen habitada per una confederaci tribal que porta aquest mateix nom, a uns 320 km a l'est d'Aden. Te forma d'un triangle amb la base a la costa, i limita a l'oest amb l'Awlaqi, a l'est amb l'estat Quati d'Hadramaut; al nord arriba fins els Beihan i al sud amb el mar (golf d'Aden).

La capital regional moderna es Mayfaa i forma part de la governaci de Shabwa amb capitalitat a Ataq. Prop de Mayfaa (derivat de la forma preislmica Myft) hi ha les impressionants fortaleses preislmiques de Nakab al-Hadjar. La capital comercial de la zona es Habban a la part occidental i Azzan fou la seu dels principals sultans. Altres ciutats importants son Bir Ali, Irqa i Hawra a la costa, poblades pels dhiab per geogrficament part de la regi Wahidi, Cana o Kana un port preislmic a la costa del que sortia l'encens, i Al-Hawta un centre de peregrinaci religiosa entre Mayfaa i Habban.

La regi disposa de gran superfcies frtils que produeixen principalment dtils, cereals i llegums. La regi tribal del Djerdan o Wadi Djerdan, cap al nord, s coneguda per la mel d'una qualitat mxima que se suposa derivada de l'existncia de l'arbre  "ilb"

Aquesta zona va esdevenir independent desprs del 1800 sota el xeic Abd al-Wahid, un cap kuraixita o himiarita que va formar la confederaci wahidi i va agafar el ttol de sult (Irqa i Hawra romangueren independents) amb seu a Habban. Bal Fakih al-Shihri diu que en realitat la confederaci es remuntava a dos segles abans, i que els wahidi eren la dawla ms antiga d'Arbia del Sud. La tomba gravada de Abd al-Wahid estaria a la mesquita d'Habban.

Vers el 1830 es va dividir en quatre branques: Bir Ali, Bal Haf, Azzan i Habban. Vers el 1880 ja noms apareixen tres soldanats, Bir Ali, Bal Haf i Azzan-Habban, aquestos dos darrers s'havien unit  mentre altres fonts a Internet donen com units a Bal Haf i Azzan, i separats Bir Ali i Habban 

El 1888 es van signar Tractats de protectorat amb Irqa, Hawra i Wahidi Bal Haf (Azzan-Bal Haf), i el 1890 amb Bir Ali. No consta la data del tractat amb Habban per vers el 1895 o anterior. Inclosos al Protectorat d'Aden foren considerats administrativament des de el 1937 part del Protectorat Oriental d'Aden. 

Azzan-Bal Haf va incorporar Bir Ali el 1961 (el sult de Bir Ali encara era viu) i l'altra soldanat (probablement Habban) el 1962, i va formar un soldanat unificat amb el nom de Sultanat Wahidi. A finals de 1963 va ingressar a la Federaci d'Arbia del Sud. El sult Nasir ben Abdallah al-Wahidi fou nomenat ministre d'agricultura i pesca al govern federal i va deixar el govern del soldanat al secretari d'estat Amir Muhammad ben Said.

Pels soldanats de la regi vegeu:

Bir Ali o Wahidi Bir-Ali;
Irqa;
Hawra;
Habban o Wahidi Habban;
Azzan o Wahidi Azzan;
Bal Haf;
Bal Haf i Azzan (Wahidi Bal Haf i Azzan);

 Notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233454" title="Estel de Nanchang" nonfiltered="245" processed="245" dbindex="90248">


L'Estel de Nanchang, s una snia d'observaci emplaada a la ciutat de Nanchang, a l'est de la Xina. Es va inaugurar al maig del 2006, i va costar 57 milions de iuans xinesos, uns 5,53 milions d'euros. Els bitllets per pujar-hi valen 50 iuans, uns 4,90 euros. 

L'Estel de Nanchang t 60 cabines climatitzades, que poden portar 8 persones cadascuna, el que fa un mxim de 480 passatgers. Cada rotaci de la snia dura uns 30 minuts, sense que s'hagi d'aturar per a que els passatgers hi pugin.

Desprs de la seva inauguraci va ser la snia operativa ms gran del mn, amb 160 metres d'alada, per va ser superada l'11 de febrer del 2008 amb la inauguraci del Singapore Flyer, amb 165 metres, superant l'alada de l'estructura xinesa . Per les dues seran superades per la Great Beijing Wheel, prevista per l'any 2009, i amb una alada de 208 metres i 1920 passatgers.

References.


Enllaos externs.
Shanghai Amusement Machine Engineering Co  - la constructora de la snia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233456" title="Springfield" nonfiltered="246" processed="246" dbindex="90249">

Geografia: ;
Springfield (Illinois), capital de l'estat d'Illinois, als Estats Units d'Amrica.
 Springfield (Massachusetts);
Moda: Springfield, cadena espanyola de botigues de roba.
Televisi: Springfield, ciutat fictcia de la srie de dibuixos animats Els Simpson.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233457" title="Albert Vives i Mir" nonfiltered="247" processed="247" dbindex="90250">
Albert Vives i Mir (Oliana (Alt Urgell), 3 d'agost de 1907- Igualada, Anoia, 1992) fou un sacerdot i msic catal, fill de Salvador Vives i Segura i ngela Mir i Antigues. El seu pare, que era mestre nacional d'Organy, va morir quan ell tenia just 3 anys i la seva germana, Maria, tan sols 7 mesos. La seva mare, ja vdua, va refugiar-se a la seva casa pairal d'Oliana, on vivien els seus pares: Antoni Mir i Gassa, metge, i Josepa Antigues i Mollev, amb un germ de la seva mare, ms jove que ella i hereu de la casa: Francesc Mir i Antigues. Mossn Vives diu que aquest oncle va sser, per a ell i la seva germana, el millor dels pares.

Als cinc anys va comenar a assistir al Collegi de la Fundaci Ignasi Esteve, dirigit per sacerdots diocesans. Als sis anys va iniciar els estudis de solfeig amb l'organista de la Parrquia d'Oliana, Mn. J. Escol, que sota del guiatge del mateix mestre, comen els estudis de piano. Als 10 anys, el ms d'octubre de 1917, va ingressar al Seminari de la Seu d'Urgell per emprendre la carrera sacerdotal, que llavors abastava els 13 anys.

Al Seminari, durant els cursos, no va abandonar els estudis de msica, que era la seva afecci preferent. El seu mestre fou Mossn Enric Marfany, aleshores Organista de la catedral de La Seu, un dels temperaments musicals ms slids de l'poca, fams arreu de la nostra terra. Amb Mossn Marfany va fer la carrera completa de msica. El dia 14 de juny de 1931 el Bisbe Guitart el va ordenar sacerdot. Pel juliol d aquell any el van destinar a Balaguer com a Vicari-Organista. Durant el temps de la guerra civil espanyola, va ser acollit al Seminari de Caors (Frana). Als dos mesos moria l'organista de la Catedral i el Senyor Bisbe i el Captol d'aquella poblaci li van pregar que accepts aquell crrec i el va acceptar amb molt a gust.

De 1944 a 1971 va donar classes de llat, literatura espanyola i msica al seminari de la Seu. El 1964 va ser nomenat beneficiat i organista de la catedral. Encara al seminari, va comenar a donar classes de catal i el 1968 es convertia en professor de la Catdra de Llengua Catalana Mossn Pere Pujol. Va ser impulsor i
primer president d mnium Cultural a l Alt Urgell. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i tamb va rebre la medalla Francesc Maci. Un collegi pblic de la Seu d'Urgell porta el seu nom.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233458" title="Estenelau" nonfiltered="248" processed="248" dbindex="90251">
Segons la mitologia grega, Estenelau fou un rei d'Argos, fill de Crotop i de Psmate.

Fou pare de Gelanor.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 85.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233459" title="Norbert Callens" nonfiltered="249" processed="249" dbindex="90252">

Norbert Callens (Wakken, 22 de juny de 1924 - Loppem, 12 de mar de 2005) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1945 i 1952, anys durant els quals aconsegu 11 victries.

L'xit esportiu ms important l'aconsegu al Tour de Frana 1949, on guany una etapa i es vest de groc durant una etapa, per una inoportuna caiguda l'oblig a abandonar.

Palmars.
1945;
 1r de la Volta a Blgica;
 1r de la Copa Marcel Vergeat;
 1r a la Mechelen-Leie;
1947;
 1r a Desselgem;
1948;
 1r a Kortrijk;
 1r a Harelbeke;
1949;
 1r del Circuit de les Ardenes Flamenques a Ichtegem;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1950;
 Campi de Blgica de clubs;
1951;
 Campi de Blgica de clubs;
 Campi de Flandes Occidental;

Resultats al Tour de Frana.
1947. Abandona (15a etapa) ;
1948. Abandona (9a etapa) ;
1949. Abandona (11a etapa). Vencedor d'una etapa i maillot groc durant una etapa ;

Enllaos externs.
Palmars de Norbert Callens ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233460" title="Lbia (filla d'paf)" nonfiltered="250" processed="250" dbindex="90253">
D'acord amb la mitologia grega, Lbia fou una filla d'paf, rei d'Egipte, i de Memfis.

Estimada per Posid, fou la mare d'Agnor i de Belos.

Tamb se li atribueix la maternitat de Llex i de Telefaassa.

Va donar nom al pas del nord d'frica.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 136-137.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233461" title="Jean-Franois Deniau" nonfiltered="251" processed="251" dbindex="90254">

Jean-Franois Deniau ( Pars, Frana 1928 - d. 2007 ) fou un poltic, diplomtic i novellista francs.

Biografia.
Va nixer el 31 d'octubre de 1928 a la ciutat de Pars. Va estudiar economia i dret a l'Institut d'estudis poltics de Pars. Adms a l'Escola Nacional d'Administraci l'any 1950, pass un any a Alemanya al costat de l'Alt Comissionat francs a Alemanya Claude Cheysson i l'ambaixador en aquest pas Andr Franois-Poncet.

El 9 d'abril de 1992 fou escollit membre de l'Acadmie franaise. Va morir el 24 de gener de 2007 a la seva residncia de la ciutat de Pars.

Activitat poltica.
El 1956 fou nomenat representant francs a Brusselles, esdevenint un dels redactors del Tractat de Roma l'any 1957. El 1958 fou nomenat director del gabinet del Comissari Europeu de Relacions Exteriors Jean Rey. El 1963 va ser nomenat ambaixador a Mauritnia, i el 1967 fou nomenat membre de la Comissi Rey, esdevenint Comissari Europeu de Comer, Ampliaci i Assistncia als pasos en vies de desenvolupament. En el seu crrec de Comissari encarregat de l'Ampliaci de la Uni Europea (UE) fou un dels principals negociadors de l'entrada a la UE del Regne Unit, Irlanda, Dinamarca i Noruega. En la formaci de la Comissi Malfatti fou nomenat Comissari Europeu de Relacions Exteriors, crrec que tamb repet en la Comissi Mansholt. 

El 1973 fou nomenat Secretari d'Estat de Cooperaci en el govern del primer ministre de Frana Pierre Messmer, esdevenint posteriorment Secretari d'Estat del Ministre d'Agricultura i Densenvolupament Rural en el govern de Jacques Chirac nomenat per Valry Giscard d'Estaing. El 1976 fou nomenat ambaixador a Espanya, jugant un paper destacat de conseller personal al rei Joan Carles I durant els primers anys de la Transici democrtica espanyola.

Membre de la Uni per a la Democrcia Francesa (UDF), el setembre de 1977 fou nomenat Secretari d'Estat del Ministeri d'Afers Exteriors en el govern de Raymond Barre, esdevenint posteriorment l'any 1978 diputat a l'Assemblea Nacional Francesa, esc que va mantenir fins el 1981. El 1978 fou escollit Ministre de Comer Exterior i el 1981 Ministre de Reformes Administratives. 

En les eleccions europees de 1979 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu, esc que va mantenir fins el 1986. Aquell any retorn a la poltica nacional, esdevenint novament diputat al Parlament de Frana, esc que va mantenir fins el 1997.

Obra escrita.
Escriptor de novelles i assaigs, tamb ha estat durant molts anys redactor del diari "Le Figaro".


1955: Le Bord des larmes;
1958: Le March commun;
1975: La mer est ronde;
1977: L'Europe interdite;
1985: Deux heures aprs minuit;
1988: La Dsirade;
1989: Un hros trs discret;
1990: L'Empire nocturne;
1992: Ce que je crois;
1993: Le Secret du Roi des serpents;
1994: Mmoires de sept vies. Tome 1: Les temps aventureux;
1996: L'Atlantique est mon dsert;

1997: Mmoires de sept vies. Tome 2: Croire et oser;
1998: Le Bureau des secrets perdus;
1999: Tadjoura;
2000: Histoires de courage;
2000: La bande  Suzanne;
2001: L'le Madame;
2002: Dictionnaire amoureux de la mer;
2003: La gloire  20 ans;
2004: La Double Passion crire ou agir;
2004: La Lune et le miroir;
2005: Le Secret du roi des Serpents;
2005: Le grand jeu;


Enllaos externs.
  Pgina personal de Jean-Franois Deniau;
  Informaci de Jean-Franois Deniau al Parlament Europeu;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233462" title="Llex" nonfiltered="252" processed="252" dbindex="90255">


 Llex (fill de Posid).
 Llex (pare de Policon).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233463" title="Llex (fill de Posid)" nonfiltered="253" processed="253" dbindex="90256">
Segons la mitologia grega, Llex fou un heroi, fill de Posid i de Lbia.

Natural d'Egipte, emigr a Grcia i esdevingu rei de Mgara.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 135.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233464" title="Llex (pare de Policon)" nonfiltered="254" processed="254" dbindex="90257">
D'acord amb la mitologia grega, Llex fou un rei de Lacedemnia, nascut directament de Gea.

Tingu dos fills: Miles, que el succe, i Policon, que regn a Messnia.

Era considerat epnim dels llegs.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 135.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233466" title="Gliese 849" nonfiltered="255" processed="255" dbindex="90258">
 
 
 
 
 
 


Gliese 849 s una estrella nana vermella de la constellaci d'Aquarius.


Gliese 849 b.
 

 
 


Gliese 849 b s un dels primers planetes de perode llarg semblant a Jpiter descobert en torn a una nana vermella. El descobriment fou anunciat entre el 6 d'octubre i el 26 del mes de 2006 per Buccino que us la tcnica de la velocitat radial. El planeta semblant a Jpiter de perode llarg voltant una estrella nana previ fou Gliese 876 b. La massa del planeta s menor que la de Jpiter, encara que noms es coneix la massa mnima. La distncia del planeta s 2,35 UA i es necessitaren 1890 dies per resoldre-ho. L'rbita s circular.




Vegeu.
 Llista d'estrelles amb planetes extrasolars confirmats;

Enllaos Externs.
 L'Enciclopdia de Planetes Extrasolars: Gj 849tem del planeta;
 SIMBAD: GJ 849 tem del planeta;
 Solstation: BD-05 5715 / Gl 849;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233467" title="Telefaassa" nonfiltered="256" processed="256" dbindex="90259">
Segons la mitologia grega, Telefaassa fou una nimfa, filla de Posid i de Lbia.

Es cas amb Agnor, rei de Fencia, i fou mare de Cadme, Clix, Fnix i Europa.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 203.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233468" title="Agnor" nonfiltered="257" processed="257" dbindex="90260">


 Agnor (fill de Posid).
 Agnor (fill d'Antnor).
 Agnor (fill de Pleur).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233469" title="Adolphe Deledda" nonfiltered="258" processed="258" dbindex="90261">

Adolphe Deledda (Villa Minozzo, Itlia, 26 de setembre de 1919 - Cannes, 23 de juliol de 2003) va ser un ciclista itali de naixement, per que es nacionalitz francs el 30 d'abril de 1948.

Fou professional entre 1943 i 1957, aconseguint 30 victries.

Palmars.
1943 ;
 1r de la Grenoble-Chambry-Grenoble;
 1r del Circuit Drme-Ardche;
 1r del Tour de l'Alt Saona;
 1r del Premi de Valence;
 1r del Premi de Polliat;
 1r del Premi de Voiron;
 1r del Premi de Saint-Gnis;
 1r del Premi de Nantua;
 1r del Premi de Saint- Rambert;
1945 ;
 1r del Gran Premi de la Voie du Peuple a Bourg-en-Bresse;
 1r del Gran Premi del Jubileu a Chlon;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi del Treballador Alp ;
1946 ;
 1r del Tour de l'Alt Saona;
 1r del Circuit del Jura;
1947 ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;
1948 ;
 1r del Tour de l'Alt Saona;
 1r del Circuit del Jura;
1949 ;
 1r del Tour de Doubs ;
 Vencedor de 2 etapes del Circuit de les 6 Provincies;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1950 ;
 1r del Gran Premi de Roanne;
 1r del Premi de Ciguerande;
 Vencedor d'una etapa del Circuit dels Vins de la Gironda;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya ;
1951 ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1952 ;
 Campi de Frana en ruta;
 1r del Premi d'Olron;
1953 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Algria ;
1955 ;
 1r del Gran Premi Morange a Epernay;

Resultats al Tour de Frana.
1949. Abandona (15a etapa). Vencedor d'una etapa;
1951. 32 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1952. 24 de la classificaci general;
1953. 35 de la classificaci general;
1954. 26 de la classificaci general;
1955. Abandona (9a etapa);
1956. 71 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1947. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1957. 49 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Adolphe Deledda ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233473" title="UCP2" nonfiltered="259" processed="259" dbindex="90262">

UCP2 (protena desacobladora 2) s una protena membre de la famlia de transportadors d'anions localitzats a la membrana mitocondrial interna com tamb ho s el transportador de fosfat inorgnic, entre altres.

El seu nom es deu a l'elevada homologia d'aquesta protena amb UCP1 (o termogenina) com s el cas d'UCP3 i les altres UCPs.

A diferncia d'UCP1, d'expressi restringida a teixit adips marr, l'expressi d'UCP2 s ubqua i no interv en la termognesi adaptativa com ho fa UCP1. Com passa amb UCP3, UCP4 i BMCP1 la seva funci s per encara desconeguda..

Funci.
La seva elevada homologia amb UCP1 (59%) i un 72% d'homologia amb UCP3 ha fet que durant molts anys s'intents demostrar tamb la seva implicaci en la termognesi. Tot i aix UCP2 no sembla estar implicada en la termognesi adaptativa i la majoria d'evidcies apunten a la seva possible implicaci en la protecci contra espcies reactives de l'oxigen. Recentment s'ha postulat un possible paper d'UCP2 i UCP3 en el transport de Ca2+ a l'interior del mitocondri.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233475" title="Agnor (fill d'Antnor)" nonfiltered="260" processed="260" dbindex="90263">
Segons la mitologia grega, Agnor fou un heroi que ajud en la defensa de la ciutat durant la mtica Guerra de Troia.

Agnor era un prncep traci que vivia a Troia amb els seus pares, el noble dardani Antnor i la sacerdotissa Teano, ambds reis de Trcia. Pertanyia a una famlia molt nombrosa, ja que els seus pares van tenir una dotzena de fills.

Agnor fou el primer a matar alg a la Guerra de Troia ja que va assassinar el grec Elfenor. Posteriorment, en l'ofensiva troiana que va ocupar el campament grec per intentar cremar-los els vaixells, va salvar-li la vida al prncep Hlenos a l'ajudar-lo a curar una ferida de guerra.

Al Llibre XXI de la Ilada, quan Aquilles dirigia l'exrcit grec, Agnor fou el primer a plantar-li cara, ja que pensava que l'heroi grec era un mortal ms i sentia vergonya de tenir-li por. Li va llenar la seva llana per Aquilles la va aturar amb el seu escut div. Aleshores, el grec va avalanar-se sobre Agnor per en aquell instant el du Apollo va fer aparixer una espessa boira i va adoptar la forma d'Agnor per despistar Aquilles. D'aquesta manera fou com l'exrcit troi escap dels grecs i es pogu refugiar darrere les muralles de Troia. 

Agnor no va sobreviure la guerra; va ser assassinat pel fill d'Aquilles, Neoptlem, durant l'assalt a Troia la nit en qu el Cavall de Troia va entrar a la ciutat.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 12.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233476" title="Agnor (fill de Pleur)" nonfiltered="261" processed="261" dbindex="90264">
Agnor, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi d'Etlia, fill de Pleur.

Es cas amb Epicasta i fou pare de Parton i de Demnice.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 12.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233477" title="Pleur" nonfiltered="262" processed="262" dbindex="90265">
Segons la mitologia grega, Pleur fou un fill d'Etol, rei d'Etlia.

Es cas amb Xantipe i se li atribueix la paternitat d'Agnor, Estrope, Estratonice i Laofontes.

Va donar nom a una ciutat del pas.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 178.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233478" title="Deontologia professional periodstica" nonfiltered="263" processed="263" dbindex="90266">

La Deontologia professional periodstica s un ordre normatiu que afecta a l activitat periodstica. Est format per un conjunt de normes que en determinades circumstncies se senten com a obligatries. Tamb desenvolupen aquesta funci reguladora, entre altres, el dret i la moral. Per a Jos Mara de Santes Guanter, com escriu al seu llibre El autocontrol de la informacin (l autocontrol de la informaci), deontologia:  s un conjunt sistemtic de normes mnimes que un grup professional determinat estableix i que es reflexa una concepci tica com majoritria del seus membres. s com una objectivitzaci dels diferents conceptes tico-professionals subjectius, que estaran ms o menys d acord amb el seu entorn social. Perqu tingui vigncia no pot oposar-se a les concepcions tiques individuals. 

Existeixen polmiques i controvrsies al voltant de la idea de si el periodisme s o no una professi. Hi ha qui sost que es tracta d un ofici. Aquesta discussi ha estat sempre present i en l actualitat, amb la intrusi de moltes persones llunyanes al periodisme i sense titulaci prpia, s ha avivat.

Csar Coca, Doctor en Periodisme per la Universitat del Pas Basc i llicenciat en Cincies de la Informaci i en Cincies Poltiques i Sociologia, assumeix que la implantaci de codis tics en els mitjans de comunicaci espanyols s un fenomen recent i encara no sn molts els que els tenen. En els seus aspectes bsics, guarden una notable semblana amb altres en vigor a tot l Occident, al regular tot all relatiu a la intimitat, l honor, les relacions amb les fonts i la incompatibilitat d algunes activitats amb la funci informativa. No obstant aix, queden notables llacunes en quant a qui est encarregat de fer complir aquests codis, aix com la sanci per aquells que els vulnerin. Tamb hi ha sensibles diferncies en alguns aspectes concrets si es comparen els relatius als medis escrits amb els dels audiovisuals.

 Origen i evoluci .
Jeremy Bentham,va ser el primer que va fer allusi al concepte deontologia a la seva obra, publicada desprs de la seva mort,  Deontologia o cincia moral . En un origen, la deontologia era una teoria tica amb gran pes utilitarista, en la que s intentava racionalitzar un codi moral, recollint una explicaci prctica com orientaci. Emmanuel Derieux adapt el concepte de deontologia a l'mbit professional. Va afirmar que grcies a ella, l tica professional adquireix un reconeixement pblic. Aix, poc a poc la deontologia va passar a l'mbit professional, fins que M. Simon al 1845 public  Cincia dels deures professionals del metge . En l mbit periodstic la deontologia professional cobrar fora a principis del segle XX, i establir definitivament desprs de la Segona Guerra Mundial. Al llarg d aquest segle s ha experimentat una proliferaci dels codis deontolgics.

La regulaci de l activitat periodstica des del punt de vista deontolgic, augment la seva importancia a arrel de la instauraci de les democrcies liberals. L anomenat   quart poder  s entenia com a instrument de control sobre els abusos de poder, de forma que la ciutadania, obtenia informaci imparcial a travs dels medis. Els medis de comunicaci eren dons imprescindibles per poder garantir la llibertat i el control a aquestes democrcies.

Histricament, el paper emprs per la premsa a partir del segle XIX era ms que manifest. Aquest va ser el detonant per a que alguns autors, sobretot a Estats Units, comencessin a observar el paper que la premsa havia tingut al llarg dels segles XIX i XX, i ms concretament durant les dues guerres mundials. Els diversos estudis van demostrar que la premsa s havia desviat notablement de la seva funci primordial: informar. Aix va fer que es plantegs cap a on s havia desviat la qualitat de la informaci des del XIX en endavant. El dret a rebre informaci i a facilitar informaci s un dret incls en la Declaraci dels Drets Humans firmada a la independncia d Amrica , la Revoluci Francesa i les revolucions burgeses de 1848.
El codi deontolgic aplicat a l mbit de la comunicaci s llavors, un fenomen de la Modernitat.En els inicis, aquests ja recollien uns principis bsics de veracitat i exactitud que implicava cert comprims professional amb l activitat.El suggeriment del concepte de codi deontolgic periodstic com a tal radic en un perode en el que la inexistncia d una identitat professional. Es produeix un s poltic dels codis que desembocar a la prdua de significat d aquests i la seva consegent revisi i reemplaament. Aquesta etapa puposa, a ms, una amenaa per a la llibertat de l expressi. 
 
L'Informe Hutchins.
Article principal: Informe Hutchins 

A l'any 1942, el responsable de la revista Estafi, Henry Llux, conscient de la desviaci que havia sofert el periodisme, reflexiona sobre la realitzaci d'un estudi centrat en la situaci dels mitjans de comunicaci. Aquest treball el va realitzar al costat del rector de la Universitat de Chicago Robert Hutchins qui, envoltat d'experts en Cincies Socials, va plasmar les seves conclusions en una premsa lliure i responsable (1947). En aquest treball exposa la situaci de la premsa als Estats Units i proposa solucions per a aquells punts criticables. Un dels punts ms destacats de l'informe Hutchins se centrava en la necessria intervenci governamental per a solucionar els problemes que s'enumeraven en el treball. Curiosament, va anar aquest punt el qual major rebuig va suscitar a la premsa nord-americana. A l'any 1902 Pullitzer, conscient dels dolents rumbs que estava seguint el periodisme, va crear l'Escola de Periodisme de la Universitat de Columbia a Nova York. L'objectiu d'aquesta escola era el segent: 
a) elevar la qualitat periodstica;
b) establir parmetres de comportament;
c) dignificar la professi;
d) millorar les relacions amb la societat.

En certa manera era elevar la professi periodstica al rang universitari i assolir aix un enfocament ms professional. L'informe Hutchins va donar lloc a una teoria, a una doctrina: Teoria de la Responsabilitat Social de la Premsa. Configuraci terica d'una primera doctrina on es reflectia l'enorme influncia de la premsa per a dirigir l'opini pblica a favor dels dirigents del mitj.

L'Informe McBride.
Article principal: Informe McBride 

La revolada de l'informe Hutchins es va perllongar moltssim temps. Encara aix, al 1979, la UNESCO, conscient d'aquesta situaci desigual a la qual la informaci estava controlada per les grans empreses de comunicaci, en la qual sempre es parlava dels mateixos assumptes i dels mateixos pasos, encarrega un altre informe: l'informe McBride. Aquest informe va ser realitzat per l'irlands Siguin McBride qui, igual que Hutchins, es va envoltar d'una srie d'experts en el mn de la comunicaci per a elaborar un treball titulat Un sol mn, veus mltiples (1980) on es recullen tots els delictes del poder que atempten contra el periodisme i inclou un aspecte nou: els drets i deures del periodista. Diferents pasos van participar en l'elaboraci d'aquest informe que va suposar una radiografia del mn de la comunicaci mundial en els anys 70.

Entre els deures, hi ha quatre punts que coincideixen en els dos informes (Hutchins-McBride):

a) responsabilitat social dels professionals que implica una srie d'obligacions cap a l'opini pblica. Ja l'informe Hutchins establia que calia diferenciar el que s informaci del que s opini; s aqu on s'instaura aquesta responsabilitat social;

b) el periodisme ha de respectar les lleis per a no vulnerar els drets dels ciutadans;

c) necessitat d'assumir la responsabilitat contractual amb la nostra empresa. Ambds informes marquen aix un abans i un desprs en e deure periodstic des del punt de vista deontolgic, i es tractava d'imposar un nou ordre al mn de la comunicaci internacional.

Els ltims anys.

Les conseqncies de l informe McBride van afectar a tots els pasos. Aquestes conseqncies es van observar en la reflexi que es va fer a l mbit Europeu on es vincul la praxis professional al servei pblic. Tant les empreses periodstiques privades com publiques van comenar a assumir la responsabilitat com professionals de la comunicaci de deuen funcionar com a servei pblic.

Als anys 80 s assoleix un perode de relativa estabilitat en les relacions intervencionals favorable a la consagraci de nous valors que motivaren una revisi dels codis existents. Duran la dcada dels 90 sorgeix una preocupaci al voltant dels problemes socials per les noves amenaces per a la democrcia com corrupci, racisme, terrorisme, etc. Aix ha motivat una renovaci dels codis que segueix oberta degut als problemes vigents que plantegen l excessiva concentraci dels mitjans en les corporacions internacionals, la competncia agressiva, etc.

Donat l auge d Internet als ltims anys, s espera l aparici de nos codis que regulin aquest mbit; relacions, formes de procedir, etc.

El cas espanyol.

Les conseqncies tamb s observaren a Espanya al voltant dels primers anys de la dcada dels 80. Als diaris espanyols l informe va provocar una reflexi manifesta tant n medis pblics com privats. Aquesta reflexi, cal tenir en compte, noms es possible desprs de la mort de Franco. Josep Llus Gmez Mompart, catedrtic de la Universitat Autnoma de Barcelona, estableix tres grans etapes del periodisme espanyol, des del 1975 fins la publicaci de l informe:

1975-1982

Es tracta d una etapa de transici en la que la funci del periodisme s eminentment pedaggica. Aix s observa en la exposici  Parlament de Paper : el que no es debatia a un Parlament, que no existia es debatia als diaris. Els medis, i sobre tot els diaris, van ser els que van comenar a fer reflexions sobre la necessitat de donar lloc a un canvi. Apareix la FAPE i noves associacions periodstiques. Tamb es plantej qu fer amb els medis del Moviment, totalment intervinguts, empreses deficitries i amb un contingut partidari del Rgim. Es planteja aix la necessitat d instaurar medis lliures que foren reflex de la democrcia, que estava a punt d arribar, i fomentar una premsa lliure, per aix calia que destapar la premsa del Moviment i formar uan premsa independent que assums la seva responsabilitat de convertir-se en un servei social.

1982-1989

Es redacta i s aprova la Constituci espanyola. En el debat s inclou tamb l article 20 relacionat amb el mn de la informaci. En 1971 i 1972 sorgeixen a Espanta les primeres escoles de periodisme, i s en aquesta segona etapa quan accedeixen els primers llicenciats al mercat laboral.
S instaura una formaci universitria, amb llibertat de ctedra, immersa a la branca de Cincies Socials. Desprs de la formaci de les primeres associacions de professionals del mn de la comunicaci, sorgeixen les primeres associacions de consumidors que demandaven aquella responsabilitat dels medis a ser un servei pblic.

Una forma de regular la professi.

Qui fa s de la professi periodstica est sotms a respondre davant la societat amb elevats nivells de competncia tcnica, que els porte a posar tota la seua sapincia i diligncia en el seues accions. Per aix, el periodista ha de assentar prviament les bases de la seua professi, exigint mitjans i condicions laborals que li permeten desenvolupar el periodisme de manera lliure i responsable.

La tica periodstica proporciona una ajuda per mitj de la qual el error i els excessos individuals es corregeixen sense posar en perill l objectiu final del mitjans de comunicaci lliures: proveir al pblic coneixement i comprensi. Els periodistes, com a conseqncia, deuen guiar la seua labor professional per unes normes sistemtiques, donat que solament d aquesta manera, serviran a la societat d un mode ticament responsable i constructiva.

Malgrat a, l exercici professional del periodisme suposa, en ocasions, un camp de problemes y de dilemes tics. Son freqents les situacions en les quals collisionen les creences i els valors personals, s a dir, el codi moral individual amb els requeriments d altres ordres normatius que regulen, el temps, aquestes mateixes situacions. Per jerarquitzar l escala de prioritats, en la elecci sempre han de primar els criteris morals propis i personals. Ac entren en joc els valors individuals ja que el professional, a ms de periodista, es persona.

Amb el temps es va obrir pas en l'mbit professional, en general, i en el periodstic, en particular, l idea de qu junt a les normes jurdiques i les morals, era convenient el desenvolupament d una certa operativa d autocontrol per part dels propis professionals: una deontologia professional. Aquesta es una de les claus que explica la existncia dels codis deontolgics en el mon professional. Malgrat a, aquestos codis i patrons de conducta professionals tampoc resolen massa, en la prctica, totes les possibles situacions problemtiques des d un punt de vista tic.

La regulaci simultnia de la matria periodstica per part dels diversos ordres normatius genera en la prctica la possibilitat de collisi. nicament pot parlar-se de conflicte quan el professional no pot ajustar el seu comportament, simultneament, als manaments o exigncies de diferents ordenaments que regulen  de facto  una matria donada. La simple regulaci de la matria mateixa per diversos ordres normatius no es tradux, necessriament, en una situaci conflictiva. Al parlar de diferents ordres que regulen la professi periodstica i que poden entrar en conflicte, ens referim al Dret, la Deontologia i la Moral. Aquestos tres ordres normatius poden solapar-se i, en ocasions, potser que hagin contradiccions. Per a que existexi un conflicte entre aquests tres ordres ha de ser impossible complir amb els manaments d un d ells, o amb els tres a l hora. Es deuen evitar que aquestos conflictes es produisquen.

En tot cas, els professionals estan sotmesos a controls, en quant al compliment del codis tics propis de la seua activitat, per part dels col.legis professionals. En Espanya, com a exemple, el del Col.legi professional de periodistes de Gal.licia, el del Col.legi de periodistes de Catalunya, o el Col.legi de periodistes de Valncia. Per a alguns autors, la tica i el compliment de les normes deontolgiques a la puga adscriure cada professional, son bsiques per al periodisme. Malgrat aix, l'tica per a aquestos experts no es una questi externa a la formaci, sin que l exercici de la professi periodstica requereix una base educativa especfica, ja que la tica no t per objecte suplantar la llibertat, sin que intenta fomentar l exercici responsable. Aquest conjunt de normes tiques que el periodista deu complir com a base per a l elaboraci d un producte periodstic de qualitat informativa i moral, necessita fonamentar-se en una formaci deontolgica que seria difcil que un altre professional puga exercir. En aquestes premisses sustenten algunes de les veus favorables a la col.legitzaci i la exigncia de l estudi de la llicenciatura de periodisme per a exercir com a tal. Ara b, aquestes normes son nicament aplicables a l activitat periodstica. Les diferncies  entre  els diferents oficis i el paper que desenvolupen els seus col.legis professionals, afecta al grau de coercibilitat de les seues normes deontolgiques i al continguts d aquestes.

El codi deontolgic aplicat a l ambit de la comunicaci es un fenomen de la Modernitat. En els inicis, ja arreplegaven uns principis bsics de veracitat i exactitud que implicaven un cert comproms professional amb l activitat. Es va presentar com una necessitat d estructurar l activitat periodstica i prover-la de certes normes que la regulen.

El sorgiment del concepte de codi deontolgic periodstic, conegut d aquesta manera, va aparixer en un perode caracteritzat per la inexistncia d una identitat professional que estableixi unes normes de joc, i l'absncia d uns valors comuns.

A la prctica periodstica destacarem els segents:

Codi deontolgic de la Fape 
Comissi de Queixes i Deontologia: s un rgan de autocontrol relatiu a la deontologia periodstica que pretn afavorir l entesa i l arbitratge entre professionals del periodisme. Actua com a autoritat moral garantint aix el compliment del Codi Deontolgic de les associacions de premsa espanyola i els seus afiliats, que voluntriament la accepten. 
Codi Europeu de Deontologia del Periodisme

Collegiaci.

Els col.legis professionals son corporacions de Dret Pblic composades per persones amb interessos comuns a les que s encomanen funcions de profit social. Per tant, l existncia interessos privats de professionals no legitima l s d aquesta figura.

Sols la protecci interessos pblics rellevants poden ser objecte de l activitat dels Collegis Professionals. Per tant sols les professions que requereixen titulaci i que acompleixen funcions de transcendncia social poden crear un collegi professional.

El cas del periodisme, la col.legiaci no resulta obligatria per l exercici de la professi. D aquesta forma, les normes deontolgiques recollides als diversos codis ordenen l exercici de la professi en terme admonitoris, per sense la possibilitat de sanci institucionalitzada en cas d incompliment. No son normes amb carcter coercitiu (ents des del dret ). Les sancions a les que pot enfrontar-se un periodista que incompleixi les normes deontolgics  de la professi son de tipus social; prestigi, perduda de credibilitat, exclusi del grup...

La falta de col.legiaci i adopci de un codi deontolgic com provoca l exercici lliure del periodistes, que actuen sota els dictats de la seva prpia moral. La regularitzaci de la professi implicaria eliminar situacions de conflicte social com es el cas de les faltes comeses per la incorrecta utilitzaci del dret a la  llibertat d expressi ,  secret en relaci a les fonts utilitzades ... 

L existncia de diversos codis deontoligics periodstics deixa entreveure la manca d unanimitat de criteri a l hora d elaborar-lo. Si be es cert que tothom atn els mateixos aspectes, tamb ho es que no ho fan de la mateixa forma. Tot aix es una mostra de l incapacitat de trobar una soluci nica i valida que satisfaci tant als periodistes com a la societat. La professi periodstica, i per tant els seus codis deontolgics, comporten una especial dificultat a l hora de confirmar una srie de normes a seguir, ja que els periodistes, en realitzar el seu treball, estan desenvolupant una feina social.

Per una altra part, existeixen aspectes comuns que recorden que es possible establir unes normes universals. Per exemple, tots els codis deontolgics defenen el dret a la informaci vera i la necessria rectificaci d informacions errnies, a la vegada que condemnen les injuries i calumnies. Per aix, els principis considerats bsics del periodisme es troben recollits de forma unnime als diferents codis de la professi.

La llibertat es el context privilegiat al que afloren i es desenvolupen ms eficientment la vida social i professional. Ara be, donat que seria impensable  conciliar l exercici de la llibertat individual i extrema amb els requeriments del be com o incls amb la prpia viabilitat de la vida social, ha d haver alguna instncia que organitzi, afavoreixi i posi lmit a aquest exercici, mitjanant la promulgaci dunes lleis que marquen i garanteixin les normes del joc, un codi deontolgic. Sobre aquest particular, no semblen existir controvrsies entre els professionals. Tampoc sembla suscitar controvrsies la creaci de collegis professionals en l mbit de l activitat periodstica, que velen per l tica i la dignitat professional i pel respecte degut als drets dels particulars i que exerceixi la facultat disciplinaria en l ordre professional i collegial (llei dels collegis professionals). Ara be, tema ben diferent es la collegiaci obligatria.

Actualment, l exercici de la professi periodstica a Espanya no requereix la collegiaci obligatria, com assenyalvem mes dalt. N obstan, existeix la iniciativa de promulgar un  estatut del periodista professional  que fou presentat al Congrs dels Diputats, l any 2004 i que encara es troba en tramitaci. Aquest te per finalitat, segons reconeix en la seva exposici de motius, la de servir al dret de la ciutadania a sser informada, garanteixen la independncia dels informadors. En l article 2 d aquest Estatut entra de ple en la polmica que venim analitzen: La condici de periodista s acredita mitjanant el corresponent carnet.

Entre les avantatges derivades d un sistema d exercici de la professi que passi per la col.legiaci obligatria es mencionen habitualment, en primer lloc evitar l intrusisme. Les opinions a favor i en contra d aquesta opci argumenten que garanteixen la possessi per part dels professionals dels coneixements tcnics i la formaci necessria per desenvolupar la seva funci a les millors condicions. El grau de consecuci d aquest lloable objectiu dependr, a la practica, del termes en qu es concreti la col.collegiaci obligatria. Aix quan la col.collegiaci es tradueix en un simple trmit a l' objecte d acreditar l obtenci prvia d'un ttol universitari, com ocorre entre nosaltres, per exemple, en el que respecta a l exercici de professional de l advocacia, aquesta garantia ser mes petita que en els casos en qu sigui obligatori la realitzaci d un examen per demostrar que es disposa d un nivell formatiu que acompleix amb uns estendards mnims de qualitat per l exercici de l activitat professional. Aix succeeix en altres sistemes (pasos anglosaxons o incls, en altres  de mes a prop a la tradici cultural i jurdica, Portugal) i seguin amb l exemple dels advocats.

Per tamb existeixen inconvenients. Els detractors de la collegiaci obligatria habitualment invoquen l article 19 de la Declaraci Universal de drets humans en qu es manifesta que  tot individu te dret a la llibertat d opini i d expressi; aquest dret inclou el de no sser molestat per causa de las seves opinions, el d investigar i rebre informacions i opinions i el de difondre las, sense limitaci de fronteres, per qualsevol mitjan d expressi .  Aix, el Comit Mundial de llibertat de premsa (WPFC), que coordina a organismes de defensa de la llibertat informativa en tot el mon, ressalta la importncia de la Declaraci de Santiago de Chile, adoptada per la conferencia llatinoamericana de la Unesco en l any 1994. La declaraci proclama que   l accs al periodisme i la seva practica duen sser lliures i no limitat per cap mitja . Es tracta  d una manifestaci de molta importncia en Iberoamrica, on la  colegiacio obligatria  dels periodistes es com en alguns pasos, tot i que la Cort Interamericana de Drets Humans  la condemn en 1985. Aquest dictamen establ la forma taxant que: la colegiacio obligatria de periodistes, en tant en quant impedeixi l accs de qualsevol persona a l s ple dels mitjans de comunicaci social com a vehicle per expressar-se o per transmetre informaci, es compatible amb l article 13 de la Convenci Americana sobre drets humans.

Per una altra part, la necessitat del carnet establerta en el projecte de llei Espanyol dalt nomenat pot generar certa resistncia entre els professionals del sector pel possible semblant amb el carnet que requeria l Associaci Espanyola de la Premsa en l poca franquista per poder treballar.

En resum, la qesti se si el sistema de  numerus clausus  que permet controlar qui pot treballar en els mitjans i qui no generar avantatges efectives per als ciutadans i es traduir o no en un major nivell d exigncia, de competncia i de qualitat en el desenvolupament del treball per part del professionals.

Conductes illcites.

La Declaraci de Principis de Conducta dels Periodistes considera com greu ofensa professional diverses conductes illcites com sn el plagi, la distorsi maliciosa, la calmnia, la injria, libel, acusacions infundades i l'acceptaci de suborns en qualsevol forma per publicar o suprimir informaci. 

Un altre dels exemples alludeix a l'tica de la prctica del robatori d'informacions per part del periodista. En general, els espanyols reiteren la necessitat d'aconseguir la informaci per mtodes lcits. Alguns es refereixen a ms a ms a que aquests mtodes han d'sser honests o dignes. Estan aix intentant cobrir per la via del moral el que poden ser llacunes importants en les diferents legislacions. Precisament en aquest moment, existeixen no pocs buits legals en el referit a la difusi de dades i obres completes a travs de les autopistes de la informaci, i moltes veus s'han alat ja demanant una legislaci d'aplicaci internacional sobre la matria.

Es planteja un altre problema quan la informaci difosa es basa en dades que han estat oferts per la font amb la condici que no es donin a conixer. s a dir, quan es viola el que es coneix com un off the record. Els codis deontolgics acostumen a referir-se expressament a aquestes informacions i demanen sempre que es respecti la confidencialitat, encara que alguns matisen que el off the record queda sense validesa si una altra font dna la mateixa informaci sense imposar cap restricci. El que la font no pot fer mai s segrestar la informaci per la via de donar-la off the record als periodistes. D'aqu que algunes vegades, quan els periodistes sospiten que pot existir alguna intenci d'aquest tipus desprs d'una confidncia, es posin a intentar de confirmar-la per altres vies, per poder difondre-la sense trencar cap norma deontolgica.

L estatut del diari generalista El Pas es refereix tamb a una altra matria: La copia d informaci o imatges d altres medis. I ho fa en termes molt taxant:  Es immoral apropiar-se de noticies de paternitat aliena  (art.1.20) Apreciaci que es completa amb aquesta:  L aparici en un altre diari, abans que en el prop d informacions importants no es motiu per deixar de publicar-les o per negar-les la valoraci que mereixen  (art 1.19)

Autoregulaci periodstica.

Existeixen en l'actualitat moltes formes d'autoregulaci en les que l'tica constitueix l'element clau que acompanya cada una d'elles. La varietat de mecanismes d'autoregulaci ofereix els diferents punts de vista que cada professional aporta. Aix, la prpia Federaci Internacional de Periodistes (FIP), remarca: "No hi ha un model nic d'autoregulaci que pugui ser copiat a tot el mn. Els periodistes en cada pas han de treballar plegats per establir i revisar estndards comuns d'tica i professionalisme". 

L'tica periodstica que modela l'autoregulaci es construeix a partir del treball diari i a travs dels casos prctics que en cada moment se li presenten al periodista. No es tracta, per tant, d'unes normes morals inamovibles en el temps. 

Per a la vigilncia del compliment dels principis deontolgics que assegurin la llibertat d'expressi i el dret a rebre informaci vera, els mitjans de comunicaci han de crear organismes o mecanismes d'autocontrol. Aquests han d'estar integrats per editors, periodistes, associacions de ciutadans usuaris de la comunicaci, representants de la Universitat i dels jutges.

Segons Loeffler,   els organismes d autocontrol en la premsa son institucions creades per i per a la premsa, al si del quals, periodistes i editors, adopten lliurement las seves decisions i essent responsables nicament davant de la seva prpia conscincia, cooperen amb el fi de preservar l existncia de relacions equilibrades i lleials entre la premsa d un costat i l Estat i la societat de l altre .

La llibertat d'expressi i la llibertat d'informaci.

De vegades es fa complicat distingir ambdues llibertats, ats que l'objecte s el mateix: comunicar "alguna cosa"; i s precisament aquesta "alguna cosa" el que les distingeix. Llibertat d'expressi es refereix a matries opinables, mentre que la llibertat d'informaci sn fets noticiables. El ms gran contingut institucional que tindria el dret a la informaci tamb s una caracterstica que les distingeix, encara que s cert que les dos sn indispensables per a la formaci d'una opini pblica lliure. 

La Llibertat d'informaci seria, per tant, el dret a rebre informaci i la potestat que t tothom per poder difondre informaci. I la Llibertat d'expressi, d'altra banda, seria el dret a manifestar opinions. Aquesta llibertat d'expressi t dos nivells qualitativament diferents:

a) La funci d'informar sobre un fet real, que sigui d'inters pblic i, sens dubte, que es transmeti amb un missatge vera. Encara que compleixi els altres dos requisits, si el propi missatge no s vera, s impossible que sigui informatiu. 

b) La funci d'opinar. s tan important com la llibertat d'informaci, perqu de res no valdria aquesta si desprs no hi ha una opini respecte de la mateixa. Opinar s emetre judicis de valor individuals i subjectius. La llibertat d'opinar s molt important per al manteniment de la democrcia, ja que sense ella no es podrien portar a terme dignament els drets humans.

Lmits a l'exercici de les llibertats d'expressi i informaci.

La llibertat d'expressi i d'informaci queden protegides per l'article 20 de la Constituci Espanyola de 1978, que reconeix i protegeix els drets a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjanant qualsevol forma o medi de difusi. A ms a ms, garanteix la possibilitat de comunicar i rebre lliurement informaci vera. Tanmateix, l'exercici d'aquestes llibertats no s absolut. Segons l'article 20.4 de la Constituci, la llibertat d'expressi i d'informaci tenen el seu lmit en el respecte als drets reconeguts en el Ttol 1, en els preceptes de les lleis que ho desenvolupin i, especialment, en el dret a l'honor, a la intimitat, a la prpia imatge i a la protecci de la joventut i de la infncia.En mol cas existeix un conflicte entre drets fonamentals: la llibertad d'expressi (art 20.1a CE) VS les drets a l'honor y a la prpia imatge (art 18CE).

Dret a la prpia imatge

Fa refernciaa la reproducci de la imatge que, afectant a l'esfera personal del titular, no lesionen ni el bon nom ni la difusi de la vida ntima.Lo fonamental s que en la reproducci de la imatge la persona titular del dret sigui recognoscible  



Declaraci de l UNESCO de 1983.

Els Principis Internacionals d tica Professional del Periodisme o de la Declaraci de l UNESCO foren aprovats en 1983. Es tracta de l estatut dels periodistes, d una mera declaraci, no de una recomanaci ni una decisi en sentit estricte.

Antecedents

Des de els seus comenaments la ONU manifest la seva preocupaci per la llibertat d expressi. En 1946 declara que la llibertat d informaci es un dret hum fonamental i pedra de xoc de totes les llibertats a les quals son consagrades les Nacions Unides, va declarar que aquella llibertat era indispensable, la voluntat i la capacitat d usar i no abusar dels seus privilegis; a mes de l obligaci moral d investigar els fets sense prejudicis i difondre les informacions sense interacci maliciosa.

	En 1948 s adopt l iniciativa d elaborar un codi universal d tica periodstica.

Als anys seixanta, l UNESCO, organisme especialitzat de l ONU fa seu l objectiu inicial de l organitzaci d elaborar un codi universal d tica periodstica. Aix al 1978 es consolida la creaci del Consutative Club sobre els principis tics del periodisme. S aprova a Pars la Declaraci 20c, sobre els valors que han d orientar l actuaci del mitjans, resumits en la seva necessria contribuci a la pau, a l enteniment internacional i a la defensa i promoci dels drets humans.

La Conferncia General de Paris de 1983 aprov el text definitiu.

Contingut

Els anomenats  principis bsics de l tica del periodisme  son en realitat deu enunciats de distinta natura.

Deures:   el dret del poble a una informaci verdica , concretat en  el dret a rebre una imatge objectiva de la realitat per mitja d una informaci precisa i completa , La declaraci proclama el deure d adhesi del periodista a la realitat objectiva . Tamb aludeix a les obligacions dels periodistes d afavorir  l accs del pblic a informaci i a la participaci del pblic en els mitjans , En segon lloc, s estableixen una srie de deures, aix el periodista haur  de respectar  el dret de les persones a la vida privada i a la dignitat humana , aix com la propietat intellectual. Exigir al periodista el respecte total a la comunitat nacional, a les seves institucions democrtiques i a la moral publica. Els valors a defensar  per tots els professionals, resumits en tres grans apartats, son; el respecte als valors universals i a la diversitat de cultures, l eliminaci de la guerra i altres grans plagues de l humanitat esta confrontada i la promoci d un nou mon de informaci i la comunicaci.

Drets; els drets del periodistes estan connectats als deures. Aix, del deure d integritat moral del periodista es dedueix el seu dret a abstenir-se de treballar en contra de les seves conviccions o de revelar les seves fonts informaci, i tamb el dret de participar en la pesa de decisions en els mitjans de comunicaci en qu esta empleat.

Eficcia

No es una recomanaci, ni una resoluci. El seu valor orientatiu serveix de fonament internacional com i de forta inspiraci per als codis nacionals i regionals d tica. Les consideracions anteriors no resten importncia a la declaraci. Els seus principis essencials so de plena actualitat.

Federacio Internacional de Periodistes.

La Federacin Internacional de Periodistas es tracta de la confederaci d'unions professionals de periodistes mes grans del mon. En l actualitat, la Federaci representa uns 500.000 membres repartits en 120 pasos, entre els que figura Espanya. La seva principal feina consisteix en regular la practica professional, tica i moral del periodisme en l mbit internacional, aix com tractar de resoldre els assumptes relacionats amb l exercici dels diferents grups professionals. Fundada al 1926, fou rellanada al 1946 i va ser sotmesa, de nou, a un llanament definitiu al 1952.
Des de llavors, la forma i funcionament de l organitzaci no ha variat. La FIP pretn garantir el pluralisme democrtic i la defensa dels Drets Humans Fonamentals i es considera independent de qualsevol organisme ideolgic poltic, governamental i religis. 


Objectius.

La Federaci Internacional de Periodistes persegueix una srie d objectius que, per un costat, afecten, exclusivament als periodistes i al seu treball professional, i per un altre, aquells objectius repercuteixen en el membres de la federaci per garantir el correcte funcionament de la mateixa.

En quant als primers, la FIP insisteix en la necessitat de protegir els drets i llibertats dels periodistes i apellen a promoure el paper social d aquestos professionals i del periodisme, en tant que contribueixen a la llibertat i la democrcia. Al mateix temps, la FIP vol fomentar la millora de la professionalitat i els alts nivells en l educaci periodstica amb el fi de qu el periodisme es desenvolupi garantint la llibertat d informaci, la llibertat dels mitjans de comunicaci i l independencia del periodisme, a traves de la recerca i condemna de qualsevol tipus de violaci.
 
Pel que respecta als membres de l organitzaci, la FIP reuneix els seus esforo per promoure la cooperaci en accions ,com la garantia de seguretat pel periodista o l assistncia a les unions professionals de periodistes que treballen als territoris dels diferents membres de l organitzaci. Finalment, la Federaci tamb cerca establir i mantenir relacions estretes de rellevncia internacional amb governs i organitzacions no governamentals en benefici d aquestos objectius.

Codi Europeu de Deontologia del Periodisme.

L assemblea Parlamentaria del Consell d'Europa aprov per unanimitat en Estrasburg al 1993 una resoluci que contemplava alguns principis tics del periodisme, que estim que deurien de ser aplicats a Europa.

En els seus 38 articles aborda una srie de qestions com reforar la responsabilitat que tenen els periodistes en exercir la seva professi, ja que en els actuals moments aquesta s important a l'hora d'ajudar a crear l'opini dels ciutadans, pel que cal diferenciar entre notcies i opinions per evitar confusions. Les notcies s'han de regir pels principis de veracitat i d'imparcialitat, diferenciant-les dels rumors i les opinions, que tot i ser objectives no sn infallibles i han fer-se des de plantejaments honestos i tics, sense ocultar o negar la realitat de dades o fets.

El Codi Europeu de Deontologia del Periodisme recull la llibertat d informaci com un dret fonamental, del qual els subjectes sn els ciutadans. Aquests tenen el dret d exigir informaci vera i opinions honestes. A ms, aprova la liberalitzaci d un mercat, el periodstic, que no ha d'estar sols en mans pbliques, si b ha de salvaguardar la llibertat en els mitjans de comunicaci, evitant pressions internes i valorant la llibertat d expressi d editors i periodistes, per ser els emissors de la informaci, no els propietaris.

Un apartat fa referncia a la funci del periodisme i a la seva activitat tica per la seva importncia per la vida democrtica, tal i com ho recullen altres declaracions. Per tamb s assenyala que la pretensi del periodisme no s la de crear opini pblica, sin transmetre informaci als ciutadans, respectant la presumpci d innocncia i el dret a la vida ntima. Aix tamb va junt al dret de les persones  amb vida pblica a gaudir de la seva vida privada, si be en el camp en qu hagi qualsevol tipus d incidncia sobre la vida publica, s ha de recorre a la jurisprudncia pertinent per no danyar la seva vida privada.

Tamb es recull el fet de qu en l exercici del periodisme, el fi no justifica els mitjans, sin que l informacio s ha d obtenir  per mitjans tics i legals. A mes, s inclou la garantia  d unes condicions i un salari digne per a la realitzaci de la professi periodstica, aix com una formaci adequada per a la realitzaci del treball.

A mes, de recomanar la redacci d estatuts de redacci per les empreses informatives, es recull una srie de pautes a seguir  en situacions de conflicte, com el fet de defensar  els valors de la democrcia (on recomana no ser neutral), el respecte a la dignitat humana, la soluci de problemes a traves de mtodes pacfics i de tolerncia, i  l oposici a la violncia i al llenguatge del odi i del enfrontament, rebutjant tota discriminaci per ra de cultura, sexe o religi.

En quan els nens i els joves, s evitar la difusi de programes, missatges o imatges relatives a l exaltaci de la violncia, el sexe i el consum i l utilitzaci d un llenguatge deliberadament inadequat.

L assemblea tamb considera oport la creaci d organismes d autocontrol per al compliment d aquest codi deontologic, on s integren editors, periodistes i associacions d usuaris de televisi, jutges i representants de la universitat

Per ltim, l assemblea recomana al comit de ministres de la UE una srie de pautes d acompliment dels codis deontologics recollits per diferents organismes, entre ells el que promou l assemblea.

Federacio de Asociacions de Periodistes de Espanya (FAPE).

La federaci d associacions de periodistes d Espanya (FAPE) es la major organitzaci de periodistes d Espanya. Est integrada per la practica totalitat de les associacions de la Premsa, 45 amb 12.500 membres, i tres associacions sectorials de periodistes, que sumen uns altres 3.000 associats. Actualment, es la entitat mes representativa del periodisme espanyol. Esta presidida per Fernando Gonzlez Urbaneja.

La FAPE es cre a Santander, en 1922. El 19 de maig d aquell any, l associaci de la Premsa de Santander convoca una assemblea constituent de la federaci de les associacions existents a Espanya. S aprofita el mes d agost, en qu estiuejava en el palau de la Magdalena del Rey Alfons XIII, i fou el Rey qui presidi la sessi inaugural de l assemblea, el 6 d Agost de 1922.

Durant el franquisme fou una associaci semioficial. El que es va fer durant aquells anys fou concedir el carnet oficial de periodista i portar el registre oficial de tots els periodistes  d Espanya. El 1984, i novament en Santander, com assistir a la seva  refundacio .

Les associacions federades, avui en dia son: Albacete, Alicante, Almeria, Aragn, vila, Badajoz, Burgos, Caceres, Cdiz, Campo de Gibraltar, Guadalajara, Huelva,  Jan, Jerez de la Frontera, La Corua, La Rioja, Lanzarote-Fuenteventura, Las Palmas, Len, Lugo, Madrid, Mlaga, Melilla, Mrida, Mrcia, Oviedo, Pas Vasco, Pamplona, Santa Cruz de Tenerife, Santiago de Compostela, Segovia, Sevilla, Soria, Talavera de la Reina, Toledo, Valladolid, Zamora i Union de periodistas Valencianos.

Actualment, aquesta federaci es una organitzaci professional sindical acollida a la llei 91/1977, Llei d Associacions Professionals, i legalitzada amb el nombre 896. Es regeix per uns estatuts aprovats a l'assemblea General de Burgos l 2006 i te la seva seu a Madrid.

D acord als seus estatuts, podran associar-se que estigui en possessi d un ttol (llicenciatura o un altre de carcter oficial per al que exigeixi tenir una llicenciatura) expedit per una facultat de periodisme, Cincies de l Informaci o  denominaci equiparable, de qualsevol universitat espanyola o estrangera amb titulaci homologada en Espanya.

El Codi Deontologic de la profesio periodistica de la FAPE.

El codi deontologic de la professi periodstica de la federaci d associacions de Periodistes Espanyols (FAPE), aprovat per la seva assemblea extraordinria de Sevilla, al 1993, es el document de deontologia periodstica mes important al nostre pas. Al seu prembul s assenyala que al marc de las llibertats civils de la Constituci l activitat periodstica es clau al desenvolupament dels dret fonamentals sobre la lliure informaci i expressi d idees. Tamb s expressa que s han de tenir en compte que aquesta activitat se sotmesa a lmits. Aquells que impedeixen la vulneraci d altres drets fonamentals. Pel seu mode d aprovaci, el codi respon plenament a rasgos propis de la anomenada autoregulacio.

Comisio de Queixes i Deontologia de la FAPE.

La Comissi de Queixes i Deontologia de la Federaci d Associacions de Periodistes d Espanya (FAPE), es constitueix, segons aquesta,  com rgan d autocotrol deontologic intern de la professi periodstica .

Actua con autoritat moral, atorgada per els periodistes de la Federaci i el seu objectiu principal es l acompliment del codi deontologic, aix com el  d afavorir i promoure l arbitratge, la mediaci, l enteniment i la recomanaci de petici de disculpes .

La comissi sorgeix de manera parallela a l aprovaci del codi el 27 de novembre de 1993 i esta formada per 16 membres, entre ells el seu president, Antonio Fontan Prez, Catedrtic Emrit de La universitat Complutense de Madrid, periodista i poltic.


Asociaci Espanyola de la Premsa Gratuta.

En febrer de 2001, va ser constituda la AEPG (Associaci Espanyola de la Premsa Gratuta), asiociaci amb la voluntat de ser l interlocutor vlid d un col.lectiu que, des de fa molts anys te una fort organitzaci al Espanya i te una gran difussi y aprovaci per part de tota la poblaci. Dins dels fins de la Associaci s inclouen, la representaci, gesti i defensa dels interessos economic-socials, empresarials i professionals col.lectius dels associats. El codi de normes deontolgiques de les publicacions de premsa gratuta, compilat per l AEPG, s creat amb el comproms de adoptar-lo com a norma de treball en l ambit de totes les premses asociades i de tots qui intervenen en les publicaciones (anunciants, agncies de publicitat, disenyadors, proveedors, etc.) amb la finalitat de:

-Fomentar unes bones relacions i una competncia legal en les publicaciones que es dediquen a la premsa gratuta, entre elles mateixes i en relaci amb altres mitjans publicitaris y periodstics que es presenten.

-Fomentar un augment del sentit de la responsabilitat amb els lectors, en tant que possibles consumidors dels porductes o serveis que es publiciten i sobre els quals es difondeix informaci.

-Contrarrestar els possibles abussos de la publicitat que aquesto no estiga conforme amb les normes o costums establets.

-Cohesionar el sector de la premsa gratuta i potenciar la via de l asociacionisme per a abastar els objectius del sector.


En relaci amb l activitat periodistica

No es un codi de periodistes, perque la AEPG accepta complir el contingut del seu codi deontolgic, ni de publicistes, per que aquest sector tamb te normes especfiques. Es tracta d un codi propi destinat a un tipus de publicacions en les quals s armonitzen les tres activitats: editora, periodstica i publicitria. Amb l objectiu d abastar unes habilitats fludes i evitar conflictes amb la resta de col.lectius es deura tindre en compte els segents criteris:

-La llibertat d expressi i el dret d informaci son drets fonamentals arreplegats en la Constituci Espanyola. Aquestos drets prevaleixern sempre que no entren en contradicci amb el respecte a la intimitat de les persones.

-Aquestes publicacions, i els periodistes que treballen en elles, guardarn el secret professional, respectant les fonts d informaci i les confidncies. No revelaran els noms dels informants a no ser que haja autoritzaci judicial.

-Queden prohibides les calumnies, les acusacions, les difamacions, les injuries i els plagis.

- Aquestes publicacions estan obligades a rectificar lo ms prompte possible qualsevol informaci errnea o inexacta, aix com a concedir el dret de rplica, rectificaci o resposata a tota persona que ho sol.licite.

-Els periodistes i editors salvaguardaran el dret natural que t tota persona a la seua intimitat, vida privada, personal i familiar.

-El dret a la llibertat d informaci i d expressi del periodista comprn tamb al dret al comentari i la crtica.

-Els periodistes i les publicacions no mostraran cap discriminaci entre les persones per ra de raa, color, sexe, rel.ligi, opini pblica, orige nacional, etc. Es mantendr sempre el respecte constitucional a la presunci d inocncia.

-En l exercici de la professi, els periodistes no podran fer publicitat ni propaganda de ninguna activitat relacionada amb interessos personals o comercials.

-En la redacci d articles es respectar el dret d autor i es mencionaran les fonts d informaci. El periodista es responsable moral de tot el que publica.

-Sempre que siga possible, el periodista deur comprovar la veracitat de les seues fonts d informaci. Les notcies, informes i rumors sense confirmar han de presentar-se clarament com a tals. El periodista deu deixar clara la diferncia entre all que es una notcia, i el que s el seu comentari (opini o interpretaci) per evitar confussions.


Codi deontolgic del Col.legi de Periodistes de Catalunya.

El Col.legi de Periodistes de Catalunya i el Consell Consultiu de la entitat, han coincidit en la necessitat de promoure una iniciativa col.lectiva de la professi periodstica, encaminada a reafirmar els drets de la llibertat d expressi i d informaci i a defendre la existncia de una Premsa Lliure i responsable en el marc d una societat plurar i democrtica. Aquesta proposta pretn estimular la reflexi i la crtica col.lectiva per a una millor relaci entre la Premsa i la societat, a la que es dirigeix i serveix. Amb aquesta finalitat, s invita a les entitats i als professionals de l mbit de la informaci i comunicaci a reafirmar els principis deontolgics que sustenten l activitat periodstic, suscrivint i asumint voluntriament els criteris arreplegats a la declaraci.

Introducci.

La llibertat d expressi i el dret a la informaci son dos fonaments sustancials de la societat democrtica. Els dos son drets arreplegats i amparats per la Constituci.

La garantia dels drets dels ciutadans requereix la defensa d una Premsa lliure, plural, crtica i oberta a la societat a la que serveix. La importncia de la funci social que presta el periodista a travs dels mitjans de comunicaci, exigeix salvaguardar de forma permanent els principis de qualsevol intent de restricci o coacci procedent de tota forma de poder, aix como de la seua possible degradaci.

Els professionals de la informaci deuen desenvolupar la seua funci atenent al doble comproms de la responsabilitat derivada de la seua important tasca i del manament de la seua prpia concincia, d acord amb l ordenament constitucional i els principis deontolgics de la professi periodstica. Per mantenir amb plenitut aquestos principis, el periodista ha de defensar i aplicar rigorosament les normes en qu es basa la seua activitat, atenent a uns criteris.

Criteris.

-Observar sempre una clara distinci entre fets i opinions o interpretacions, evitant tota confussi o distorsi deliverada de les dues coses.

-Difondir nicament informacions fonamentades, evitant afirmacions o dades imprecissos.

-Rectificar amb diligncia i amb tractament adequat a la circunstncia, les informacions i les opinions que es deriven d elles la falsetat de les quals haja sigut demostrada i que resulten perjudicials per als drets o interessos legtims de les persones i organismes afectats.

-Utilitzar mtodes dignes per obtenir informaci o imagtes, sense recorrir a procediments ilcits. Aix s, evitant les cmeres espies, els maletins que s obrin automticament i es activa una grabadora... Res de cmera oculta. Igualment, fa falta el consentiment d un jutge per interceptar la correspondncia o intervenir lnies telefniques.

-Respectar el  off the record  quan aquest haja sigut especialment invocat, d acord amb la prctica usual d aquesta norma. EXCEPCI: Hi ha que complir-lo quan haja sigut expressament invocat. No es deu trencar mai aquesta confidencialitat.

-Reconixer a les persones individuals i jurdiques el seu dret a no proporcionar informaci ni respondre preguntes, sense perjudici del deure dels periodistes d atendre al dret dels ciutadans a la informaci. Ning t la obligaci de respondre a les preguntes d un periodista.

-No acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers, per promoure, orientar, influir o haver publicat informacions u opinions.

-No utilitzar mai en el propi benefici informacions privilegiades obtenides de forma confidencial com a periodistes en exercici de la seua funci informativa.

-Respectar el dret de les persones a la seua prpia intimitat e imatge. Especialment en casos o circunstncies d afflicci o dolor.

-Observar escrupulosament el principi de presunci d inocncia en les informacions i opinions relatives a causes o procediments penals en curs.

-Tractar amb especial forma tota la informaci que afecte a menors, evitant difondir la seua identificaci quan apareguen con a vctimes, testics o inculpats en causes criminals. Tamb s evitar identificar contra la seua voluntat a les persones prximes o familiars inocents d acusats o convictes en procediments penals.

-Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas de informacions u opinions amb contingut que puguen suscitar discriminacions per raons de sexe, raa, crencia o extracci social i cultural, aix com incitar a l s  de la violncia evitant expressions o testimonis ofensius per a la condici personal dels individus i la seua integritat fsica i moral.

Declaraci final.

Els periodistes han de disposar dels mitjans i els instruments imprescindibles per poder desenvolupar la seua activitat amb plena independncia, llibertat, iniciativa i sentit de la responsabilitat. En aquest sentit, els professionals deuran estar emparats per la clusula de conscincia i el secret professional.

Es considera necessari l establiment dels estatuts de redacci, com a l instrument ms adequat per delimitar els seus drets i deures en les empreses, i per aconseguir una majos transparncia en l exercici de la seua funci davant dels ciutadans. Les entitats i organitzacions professionals deuran velar per la bona imatge de la professi periodstica, procurant evitar les prctiques abusives i corruptives que contravinguen els principis elementals de la tica del periodisme.

A ms, s hauria de considerar la constituci d un organisme arbitral, representatiu, plural i independent dels poders pblics, que s ocupara de forma permanent d aquesta funci.

Polmica suscitada per aquest Codi Deontolgic.

La creaci i posada de llarg del Codi Deontolgic del Col.legi de Periodistes de Catalunya no ha estat exenta de polmica. Altres periodistes han acusat a aquet grup d informadors d estar sotmessos al poder de torn en Catalunya; aquest, podria ser el fet que explicara, segons aquet grupo de periosites, que el Col.legi de Periodistes de Catalunya no haja denunciat alguns casos candents a la pol.ltica catalana com el cobrament de comisions o el desastre al barri del Carmel.

Per la seua banda, el Col.legi de Periodistes de Catalunya va emitir un comunicat per criticar la llnia editorial de determinats mitjans de carcter nacional, acusant-los de perseguir mitjans poltics i econmics, i asegurant que aquestos mitjans no realitzen periodisme.

La dependncia en molts casos entre la pol.ltica i el periodisme, aix como el clima tens que es respira en la vida pblica espanyola en les ltimes dades, han fet que es multipliquen les discussions i desavenncies tamb dins de la prpia professi periodstica.


 Internet i la llibertat de premsa . 

s cert que la nombrosa proliferaci de continguts digitals a la Web s ms difcil portar a terme una regulaci periodstica correcta. En moltes ocasions no es compleixen els codis deontolgics professionals, per tamb cal assenyalar que sn nombroses les avantatges que presenta aquest nou i cada vegada ms consolidat medi.

La versalitat i les mltiples possibilitats d accs que posseeix Internet la fan ms democrtica, per ala vegada ms vulnerable. S ha convertit en el medi amb menor protecci cap a collectius d alta sensibilitat com menors d edat, minories tniques, sexuals, etc. En front de la proliferaci de continguts conflictius a la Xarxa, s obre de nou la histrica dialctica entre els que es mostren convenuts de l establiment d una censura real per la Xarxa, i els que creuen que si s acoten les temtiques es limita la llibertat d expressi. 

WECKER i ADENEY afirmen que la situaci dels continguts a Internet s sensiblement diferent a altres fora de la Xarxa perqu s ms complex de controlar tant el material publicat com la seva distribuci.

La informaci de la Xarxa s, per tant, una nova realitat que no podem obviar: arriba a infinitat de llocs i persones en uns segons. Aix podria resultar beneficis per la societat, no obstant, es registren nombrosos casos en els que es viola la llibertat de premsa. Internet s un dels medis ms vulnerables a la privaci de llibertat a l hora d informar.

Javier Villarte senyala, des de la pgina de l Observatori per la  Cibersocietat, que "de tots els drets que els  ciutadans de qualsevol pas deuen tenir assegurats i protegits a internet, el dret a la lliure expressi i el dret a la intimitat i la privacitat personals sn els ms fonamentals. Si la llibertat d expressi i la privacitat no estiguessin garantides en el ciberespai, podrem dir rotundament que hem fracassat".
 
Seria convenient exposar aqu les recents dades que concerneixen el passat 2007 respecte a la llibertat de premsa a tot el mn. Segons aquesta organitzaci, 37 bloggers han estat detinguts, 21 periodistes que treballen para medis digitals han estat agredits i 2.676 llocs tancats o suspesos. Se senyala, en particular, casos concrets com Xina, Birmnia o Sria. La majoria dels llocs tancats eren frums de discussi. Un exemple important es del conflicte en Birmnia con los monjos el passat octubre de 2007, on la Junta Militar de Rangun intent acabar con el flux informatiu que sortia del pas via Internet, tallant simplement l accs a la Xarxa.

"Ara, en alguns pasos Internet se censura tant como la premsa tradicional. Xina es el major censor de la Web del planeta. La ciberpolicia da mostres d'un celo inquietant antes de cada esdeveniment poltic de envergadura. En 2007 los sensors se mostraren ms actius en el transcurs de los meses que precediren el inici del Congrs del Partit Comunista Xins. Feren inaccessibles al voltant de 2.500 llocs i blocs, gran nmero de els quals eren de naturalesa poltica".

La comunicaci en clau Nord-Sud.
L eltnocentrisme dels mitjans de comunicaci fa que els passos menys privilegiats siguen ignorats, excepte quan son noticia per guerres o desastres naturals (ABIL-TARBUSH, 2002). Una de les principals caracterstiques de la comunicaci globalitzada que transmeten els mass media es la construcci d una actualitat parcial que aborda la realitat d una forma sesgada, i habitualment des-de parmetres del Nord. En la majoria dels casos, el periodista s la primera vctima d una informaci que arriba des d un altre lloc del planeta per mitj de gran agncias, i que es no es pot contrastar. 

Estereotips de la informaci al voltant del Sud.

SNCHEZ NORIEGA (1997) afirma que una de les funcions que tenen els mitjans de comunicaci s la de ser  mecanisme de percepci del mon, s a dir, del conjunt de realitat exterior a l individu, prolongacions del sentits humans pels que percibim l exterior (McLuhan), empreses de concienciaci (Masterman), constructors de la realitat social (Berger i Luhmann), etc, que tenen com a objectiu proporcionar les bases sobre les quals els grups i clases construeixen  les images  de les vides, significats, activitats i valors d altres grups i sobre les quals, la societat pot captar-se com conjunt coherent (Stuart Hall) . Per DAYAN i KATZ, els mitjans creen eles seus prpies xarxes socials, atomitzant i disenyant la prpia estructura social. Els aconteixements es desarraiguen perque tenen lloc lluny del telespectador i es converteixen en plats de Hollywood. Un dels error tics en el qual ms incorren els professionals de la comunicaci al mostrar al Sud s el excessiu amarillisme i espectacularitat amb el qual tracten moltes situacions. La informaci en temps de guerra est habitualment allunyada de criteris de llibertat de expressi i de independncia, y ms propera a la propaganda. La existncia de enormes pressions, per tamb d un continu despreci per la deontologia informativa i la seua utilitzaci partidista, posen freqentment en perill principis bsics del periodisme.

Informar al voltant de conflictes.

Un dels problemes en la informaci dels conflictes a la modernitat s la existncia del  pools . El pooll no se sols un reagrupament tcnic de professionals motivat per questions de seguretat, es un mitj de control bassat en la selecci ideolgica. A la primera Guerra del Golfo, la Federaci Internacional de Periodistes va denunciar el funcionament dels pools per la seua violaci manifesta de la llibertat de premsa, ja que es bloquearen informacions importants i el sistema discriminava a periodistes que no eren ni britnics ni americans.

Transmissi de valors socials: la comunicaci dels moviments socials.

La capacitat que poseeixen els mitjans de comunicaci pero transmitir diferents valors a la ciudadania es molt important. L s que faci per part dels professionals dels mitjans d aquesta posibilitat va a dependre de la estratgia concreta que s haja plantejat la empresa de comunicaci. L inters dels responsables del medi  s canalitzar aquesta transmissi i, sobre tot, la convicci moral de tots els professionals que es troben insetats en el procs comunicatiu i son concients de la seua responsabilitat social. Els reptes de la informaci al voltant del Sud tenen un llarg cam per davant, i en especial la dels professionals que estan empleats en la difussi de valors com la solidaritat, llibertat, justcia, respecte dels drets humans... tot dit a, cap professional dels mitjans est eximit de fer s d aquestos valors en la seua feina diaria.  

 Reporters Sense Fronteres, organitzaci internacional per la llibertat de la Premsa .

Reporters Sense Fronteres Informe anual de 2007

Sota la premissa  No esperi a que li privin de la informaci per defensar-la  es presenta Reporters Sense Fronteres. s una organitzaci internacional que des de 1985 lluita per mantenir la llibertat de premsa als cinc continents del mn. El seu treball te per objectiu: defensar als periodistes, oferir-los seguretat en les zones de conflicte, suportar econmicament a medis de comunicaci en situacions difcils i reduir la censura.

Reporters Sense Fronteres, organitzats per Zones o per temes (Internet), duen a terme un llistat de tots els atemptats contra al llibertat de premsa. Desprs de verificar dites activitats, els investigadors i els corresponsals de l organitzaci dirigeixen cartes de protesta a les autoritats, amb el fi de fer veure als governs que no respecten el dret a informar i ser informat. A ms, envien comunicats als medis de comunicaci per que es mobilitzin pel fi d aquets casos. Tot i aix, s difcil solucionar el problema. Llavors, una delegaci de Reporters sense Fronteres acudeix sobre el terreny, amb l objectiu de conixer millor les condicions de treball dels periodistes, avaluar la situaci de la llibertat de premsa, investigar els casos de periodistes empresonats o assassinats i entrevistar-se amb les autoritats del pas. Per ltim, fa pblic aquests casos i els denuncia per qu arribin al seu fi.
La organitzaci es finana a travs de la venta dels seus lbums de fotografies i calendaris, subhastes, donacions, cotitzacions, mecenatge, subvencions pbliques i collaboracions amb empreses privades. s una organitzaci reconeguda de utilitat pblica a Frana i disposa d estatut consultiu a les  Nacions Unides.
No obstant aix, aquesta organitzaci internacional ha rebut severes crtiques per part de diferents intellectuals de tot el mn, d organitzacions de periodistes tant professionals com sindicals, aix com de la famlia del cmera espanyol Couso, assassinat per l exrcit dels EEUU durant el transcurs de la d Irak. Aquestes crtiques posen en entredit la suposada funci de defensa de la llibertat de premsa de la que fa gala la organitzaci, basant-se, sobre tot, en les seves fonts de finana. Entre aquestes fonts est la Endowment for Democracy, que s, segons el New York Times, una oficina pantalla de la CIA. (John M. Broder, Political Meddling by Outsiders: Not New for U.S., The New York Times, 31 de mar de 1997, p. 1)

 Deontologia professional periodstica en altres pasos . 

Introducci.

A Europa existeixen diversos exemple de cois de deontologia en diferents pasos tot i que, han quedat reduts a la prctica a simples declaracions de principis de bona voluntat pel seu contingut molt genric i per tenir carncia de mecanismes d autocontrol eficaos al no estar recolzats des de les empreses informtiques. Noms en molt pocs pasos europeus existeix la tradici de consells de premsa o rgans eficaos d autocontrol tic, principalment a Sucia i Gran Bretanya. La bona voluntat d alguns medis de dotar-ne individualment de figures com defensors del lector, de l espectador,etc. Tenen en tot cas un efecte molt limitat.

Carta de Deures Professionals dels Periodistes Francesos.

Al juliol de 1918 es firm a Pars la Carta de Deures Professionals dels Periodistes Francesos, en ella s adjudica al periodista la total responsabilitat dels seus escrits, incls si aquests sn annims. La calumnia, les acusacions sense proves o la alteraci de documents sn contraries al que est dictat a aquesta carta pel Sindicat de Periodistes Francesos a l igual que adverteix de l obligaci de posar a disposici judicial si s observs un fet de tal magnitud. Aquest text fou revisat totalment a 1939 i a l actualitat segueix en vigor.
Codis deontolgics del periodista Llatinoameric

En el si de les nacions unides s ha treballat en la preparaci d un projecte de Codi d tica Periodstica de caire universal. El primer Congrs Llatinoameric de Periodistes , celebrat a Mxic D.F., al juny de 1976, acord adoptar com seu el projecte anterior, amb algunes modificacions que li semblaren convenients. En diversos pasos les organitzacions de professionals del periodisme han elaborat regles nacionals sobre tica professional.

Codi deontolgic veneol.

El collegi Nacional de Periodistes de Veneuela t un Codi d tica del periodista veneol que aplica als seus membres conforme a lo previngut a l art. 29 de la Llei d Exercici del Periodisme de 1972.
Tots aquests codis d tica periodstica tendeixen a evitar la intervenci de la llei com i dels tribunals ordinaris dintre de les activitats periodstiques. Aix ho recomana expressament la Conferncia de Juristes Nrdics, la qual confia ms en una disciplina auto imposada per les prpies organitzacions professionals. Aix es disposa tamb en el projecte de Codi d tica Periodstica elaborat en el si de les Nacions Unides, on s estableix que les regles d aquest codi es basen en el principi de qu la responsabilitat d assegurar la fidel observana de l tica professional recau en qui es dedica a la professi i no en cap govern. Aquest mateix principi passa  l Art. v. Del projecte dels periodistes llatinoamericans. La idea conta amb l acceptaci d alguns estudiosos.
La llei veneolana sobre exercici del periodisme senyala varies violacions de tica professional en el ordinal 1 de la seva Art. 30:
 Incorrir voluntriament en errors de fet en les seves informacions;
 Adulterar intencionalment las opinions i declaracions de tercers;
 Negar-se a rectificar degudament los errors de fet en qu hagi pogut incorrir al reportar sobre persones, successos o declaracions;
 Adulterar o tergiversa intencionalment las informacions con el objecte de causar mal o perjudici moral a tercers;
 Apartar-se deliberadament de la objectivitat en las informacions sobre persones i successos;
Totes aquestes disposicions miren nicament a la veritat de la publicaci i descuiden els altres aspectes, entre ells el del respecte a la vida privada. El Art. 5 del Codi d tica del Periodista Veneol disposa en la seva frase final:  el periodista sol podr informa de la vida privada aquell que sigui d importncia pels interessos de la collectivitat ; a ms el Art. 8, prohibeix elaborar material informatiu del qual la seva divulgaci o publicaci resulti denigrant o humiliant per la condici humana i l uso de tcniques groguistes.
Tamb en aquests projectes i codis tics s inclouen normes que tendeixen a preservar la veritat i l objectivitat de la informaci. Per hi ha poc inters en ells por precisar situacions de convenincia pblica que poden imposar restriccions a la informaci.

Referencies.
 Collegi professional de periodistes de Galcia;
 Collegi de periodistes de Catalunya;
 Collegi de periodistes de Valncia;
 Comit Mundial de Llibertat de premsa;
 Cort Interamericana de Dret Humans;

Enllaos externs.
 Codi Deontologic de la FAPE;
 Omissi de Queixes i deontologia de la FAPE.
 Europeu de Deontologia del Periodisme.
 Declaraci de principis de la FIP sobre la conducta del periodistes.
 tic del periodisme i els mitjans de comunicaci en el mon.
 de la premsa de Madrid.
 Estatut del periodista professional Wikimedio.
 Projecte de llei de L Estatut del periodista professional.
 Declaraci Universal de Drets Humans.
 Lleis de collegis professionals.
 Declaraci de Santiago de Chile.
 Dictamen de la Cort Interamericana de drets Humans de l any 1985.
 Convenci americana sobre drets Humans.
 Estatut del periodista Professional. Associaci de la premsa de Valladolid.
 Article de Cesar Coca (professor de la universitat del Pas Basc):  Codis tics i deontologics al periodisme Espanyol ;
 Internacional d tica periodstica de L UNESCO;
 Sindicat de periodistes de Madrid;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233479" title="Xantipe" nonfiltered="264" processed="264" dbindex="90267">
Segons la mitologia grega, Xantipe fou una filla de Doros.

Casada amb Pleur, fou mare d'Agnor, Estrope, Estratonice i Laofontes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 220.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233481" title="Pliades (mitologia)" nonfiltered="265" processed="265" dbindex="90268">
Segons la mitologia grega, les Pliades (        ) foren nimfes, filles d'Atlas i de Plione.

Eren set, i els noms que comunament se'ls atribueixen  sn Alcone, Astrope, Celeno, Electra, Maia, Mrope i Tagete. Segons un fragment d'un poema de Callmac les Pliades eren filles d'una reina de les amazones i van instituir les festes nocturnes i els cors de danses. Els seus noms de les Pliades, Segons aquesta tradici, eren Ccimo, Glacia, Protis, Partnia, Maia, Estonquia, Lmpado. Tamb Calipso i Dione sn considerades a vegades Pliades.

Segons una variant de la llegenda, van ser assetjades pel caador Ori, que les desitjava. Per elles van volar tan amunt que van arribar al cel i all van quedar fixades com un grup d'estels de la constellaci del Taure. 

Segons altres, el motiu de la seua transformaci en estels fou el dolor que sentiren per la mort de les Hades, germanes seues.

Electra, de qui descendien els reis troians, degut al dolor que li caus la caiguda de Troia, va abandonar les seves germanes i es va convertir en cometa.

Vegeu: Pliades (astronomia)

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 178.
 Pierre Grimal: Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Edicions de 1984, s. l. Pujades, 74-80. 08005 Barcelona. ISBN 978-84-96061-97-2, plana 443.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233482" title="Gujjar" nonfiltered="266" processed="266" dbindex="90269">
Gujjar o Gurjar s un grup tnic i casta del subcontinent indi. Els noms alternatius inclouen Gurjara, Gujar, Goojar, etc...

Tradicionalment, els Gurjars pertanyen al varna Kshatriya en l'Hinduisme.

 Histria. 
 Orgen .
L orgen dels Gurjars s incert. El clan Gurjara apareixia al nord d ndia al voltant dels temps de les invasions Huns del nord de l ndia. Alguns erudits, com V. A. Smith, creguts que els Gujjars eren immigrants estrangers, possiblement una branca d'Hephthalites ("Huns blancs ). D. B. Bhandarkar (1875-1950) creia que els Gujars van venir a l'ndia amb els Huns, i el nom de la tribu era  sanskrititzat  com a "Gurjara". Tamb creia que a uns quants llocs a sia Central, com "Gurjistan", se'ls posa el nom de Gujars i les reminiscncies de la migraci Gujar s conservada en aquests noms. El General Cunningham va identificar els Gujjars amb els Yeh-chi o Tocharians. 

En el passat, els Gujjars tamb es va fer la hiptesis de que provenien de les tribus nmades Khazar, encara que la histria dels Khazars mostren una poltica, cultura i tica totalment diferents. Aquest argument est basat principalment sobre la suposici que la paraula "Gujjar" derives  de la paraula "Khazar"; als llenguatges indoaris els faltaven els sons "kh" i "z", convertint-los respectivament en "g" i "j". A Gazetteer de la presidncia de Bombai, el funcionari britnic James M. Campbell identificava Gujars amb Khazars.

Alguns Gujjars tamb afirmen que la casta Gujjar es relaciona amb el Txetxens i els georgians, i sostenen que Georgia s'anomenava tradicionalment "Gujaristan" (de fet Gorjestan). Alguns d'ells tamb reclamen que els alemanys siguin Gujjars. Tanmateix, no hi ha cap evidncia a favor de tals reclamacions. La paraula "Georgia" deriva de la paraula rab i persa Gurj, i no Gujjar o Gurjar.

 Situaci actual .

El juny de 2007 es van produir enfrontaments en la campanya del Gujjar Arakshan Sangarsh Samiti (Gujjar Agitation Action Committee) pel reconeixement dels gujjar com a tribu, cosa que dona dret de reserva en un porcentatge dels llocs de treball pblics; desprs de la promesa d'accedir a la petici les protestes es van aturar (van causar 26 morts), per davant el incompliment, el maig de 2008 es van produir enfrontaments amb la policia de l'estat del Rajasthan, sobretot a la carretera entre Jaipur i Agra, que van causar finalment 39 morts . El cap dels gujjars, Kirori Singh Bainsla, antic mestre, suboficial de l'exrcit indi i ascendit a coronel per mrits de guerra, va anunciar el 28 de maig del 2008 la creaci d'un partit poltic nou pels gujjars, i que els electes gujjars deixarien de donar suport al Bharatiya Janata Party o al Partit del Congrs, que no els defensaven.

 Demografia .
Els Gujjars es concentren principalment a les planes Indo-Ganges, la regi de l Himlaia, i parts orientals de l'Afganistan, encara que la dispora Gujjar es troba tamb en  altres llocs. Una majoria de Gujjars segueix l Hinduisme i l Islam, encara que les comunitats Gujjar petites tenen altres religions existents.

Gujari (o Gojri), classificat sota Rajasthani, tradicionalment ha estat el llenguatge primari dels Gujjars. Per, vivint dins rees diferents parlen altres llenguatges incloent-hi urd, hindi, panjabi, llenguatges Pahari (com Dogri i Kangri), Llenguatge de Paixto, llenguatges Dardic (com caixmiri i Khowar), i Balti.

 Referncia .


 Enllaos externs .
els gujjars i la seva histria;
Forum de la comunitat;
Forum de la comunitat;
Els Gujjars del Himlaia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233483" title="Gran Premi d'ustria del 1986" nonfiltered="267" processed="267" dbindex="90270">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1986, disputat al circuit de sterreichring  el 17 d'agost del 1986.

 Resultats .
 



 Altres .

 Pole:   Teo Fabi   1' 23. 549;
 Volta  rpida:  Gerhard Berger  1' 29. 444   a la volta 49.







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233485" title="Alcone" nonfiltered="268" processed="268" dbindex="90271">


 Alcone (Pliade).
 Alcone (filla d'ol).
 Alcone (estrella);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233487" title="Alcone (Pliade)" nonfiltered="269" processed="269" dbindex="90272">
Segons la mitologia grega, Alcone () fou una de les Pliades.

Fou amant de Posid, amb el qual va tindre Hirieu.

 Bibliografia .
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 14.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233488" title="Hirieu" nonfiltered="270" processed="270" dbindex="90273">
D'acord amb la mitologia grega, Hirieu fou un rei d'Hria, fill de Posid i d'Alcone.

Encarreg als arquitectes Agamedes i Trofoni un templet per al seu tresor i ell mateix el va dotar d'una trampa contra els lladres, en la qual va caure el primer quan tots dos tornaren una nit a saquejar-lo.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana119.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233489" title="Agamedes" nonfiltered="271" processed="271" dbindex="90274">
Segons la mitologia grega, Agamedes fou un arquitecte, fill d'Erg, rei d'Orcomen.

Juntament amb el seu germ Trofoni, constru el temple d'Apollo, a Delfos, i el tresor d'Hirieu, que desprs van intentar furtar. Per Agamedes va caure en una trampa preparada per Hirieu, i el seu germ, perqu no l'identifiquessin, li tall el cap i se l'endugu en la fugida.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 10.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233490" title="Trofoni" nonfiltered="272" processed="272" dbindex="90275">
D'acord amb la mitologia grega, Trofoni fou un arquitecte, fill d'Erg, rei d'Orcomen.

Ajud el seu germ Agamedes a construir diverses obres, principalment el temple d'Apollo a Delfos i el tresor d'Hirieu.

Quan intentava saquejar aquest darrer edifici, va desaparixer engolit per la terra. 

Amb el temps, se'l consider fill d'Apollo i es creia que emetia oracles en una cova de Lebedea, a la Becia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 214.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233491" title="Erg" nonfiltered="273" processed="273" dbindex="90276">


 Erg (militar grec).
 Erg (mitologia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233492" title="Erg (mitologia)" nonfiltered="274" processed="274" dbindex="90277">
D'acord amb la mitologia grega, Erg fou un rei d'Orcomen, fill de Climen.

Particip com a pilot en l'expedici dels argonautes.

Durant un festival, el seu pare fou mort per un teb. Erg, per venjar-lo, marx contra Tebes, la sotmet i impos als tebans un tribut anyal de cent bous. Heracles, que se n'assabent, es trob pel cam els emissaris que anaven a cobrar el tribut. Els tall el nas i les orelles i els envi de nou a Orcomen. Erg, indignat, torn a declarar la guerra als tebans, per aquesta vegada fou derrotat i mort per Heracles.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 80.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233493" title="Climen" nonfiltered="275" processed="275" dbindex="90278">
Segons la mitologia grega, Climen fou un rei d'Orcomen, fill de Presb.

Fou mort pels tebans en una emboscada.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 53.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233494" title="Presb" nonfiltered="276" processed="276" dbindex="90279">
Presb, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Frixos i de Calcope (o, segons altres, de Iofassa).

Natural de la Clquida, desprs de la mort del seu pare emigr a Orcomen, on arrib a regnar.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 183.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233496" title="Bir Ali" nonfiltered="277" processed="277" dbindex="90280">
Bir Ali s una ciutat costanera del Iemen, a la governaci de Shabwa, a uns 140 al sud de la capital, Ataq, i a uns 120 km de Mukalla, ms a l'est a la costa. T uns tres mil habitants dedicats a la pesca. Propera es troba l'antiga Cana o Kana (Qana), l'antic port de l'encens. Al costat de Bir Ali hi ha una zona de turons volcnics. El clima s extrem i a l'estiu arriba fcilment als 50 graus. La regi amb centre principal a la ciutat de Bir Ali correspon a la vall del wadi Amaqin.

Bir Ali va esdevenir independent pel fraccionament del soldanat wahidi amb capital a Habban vers el 1830. El sold Mushin ben Salih va signar un tractat de protectorat amb la Gran Bretanya el 1890 i va pertnyer al Protectorat d'Aden (1890-1917), protectorat Occidental d'Aden (1917-1937), i Protectorat Oriental d'Aden (1937-1961). El 1961 fou incorporat al soldanat d'Azzan i Bal Haf amb el que va ingressar a la Federaci d'Arbia del Sud el 1963. Integrat a la Repblica Popular del Iemen del Sud (1967-1970) i Repblica Popular i Democrtica del Iemen (1970-1990), es part de la Repblica del Iemen desprs de la unificaci d'aquest darrer any.

Sultans .


Abd Allah ben Talib al-Wahidi 1830-?
Al-Hadi ben Talib al-Wahidi 1842-1875;
Talib ben al-Hadi al-Wahidi 1875-1880;
Muhsin ben Salih al-Wahidi 1880-1893;
Salih ben Ahmad al-Wahidi 1893-1916;
Nasir ben Talib al-Wahidi 1916-1940;
Alawi ben Muhsin al-Wahidi 1940-1955;
Alawi ben Salih al-Wahidi 1955-1961 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233499" title="Terratrmol de Catalunya de 1428" nonfiltered="278" processed="278" dbindex="90281">
El terratrmol del 2 de febrer de 1428, conegut popularment com el terratrmol de la candelera, tingu l epicentre situat prop de Camprodon. El moviment va assolir una intensitat de 9 i una magnitud de 6.5 .
, ocasionant danys per tot Catalunya i tamb a Frana.
s el darrer d'una srie que comen al mar de 1427 a Amer, seguit per un altre el 15 de maig de 1427 a Olot i aquest del 1428 qu es considera el ms intens que ha patit Catalunya des del primer documentat al 1373. Caus mes de mil morts entre: Camprodon (200), Puigcerd (100-300, per l'enfonsament de l'esglsia), Barcelona (20-30, a Santa Maria del Mar), i la prctica totalitat dels ciutadans de Queralbs.  

Entre els danys documentats aparixen:
Campanar i cimbori del monestir de Sant Joan de les Abadesses;
Danys al monestir de Ripoll;
Danys a la rosassa de Santa Maria del Mar a Barcelona;
Destrucci de l'alberg i la capella de Nria.
Destrucci total dels municipis de Tortell i Queralbs;
Monestir de Sant Lloren prop Bag, derruit parcialment.
Campanar d'Arles.
Abadia de Sant Mart del Canig;
Monestir de Fontclara a Banyuls dels Aspres;



Referncies.

Bibliografia.
Els terratrmols dels segles XIV i XV a Catalunya. ISBN 84-393-6961-1 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233501" title="Teoclimen" nonfiltered="279" processed="279" dbindex="90282">
Segons la mitologia grega, Teoclimen fou un endev, fill de Polifides.

Mentre era a Pilos hi va trobar Telmac, que havia sortit a cercar el seu pare, Ulisses, i es va embarcar amb ell cap a taca. Un cop arribats, va predir el retorn imminent d'Ulisses.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 205.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233502" title="Polifides" nonfiltered="280" processed="280" dbindex="90283">
Segons la mitologia grega, Polifides fou un endev, fill de Manci.

Reb d'Apollo el do de la profecia.

Per desavinences amb el seu pare, s'establ a Acaia.

Se li atribueix la paternitat de Teoclimen i d'Harmnides.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 181.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233503" title="Tour de Frana de 1950" nonfiltered="281" processed="281" dbindex="90284">


L'edici del Tour de Frana 1950 vindr marcada per l'escndol. Gino Bartali, capit de l'equip itali s amenaat i atacat per espectadors que li retreuen que vagi fer caure Jean Robic. De resultes d'aquestes amenaces abandona el Tour de Frana, a l'etapa 12, junt amb la resta de ciclistes italians, incls Fiorenzo Magni, portador del maillot groc en aquella moment. L'etapa que havia d'efectuar fins a Sanremo, Itlia, s anullada pel temor a represlies, i s substituda per una altra amb final a Menton. La retirada dels italians beneficia Ferdi Kbler que agafa el maillot groc a Saint-Gaudens i el conserva fins a Pars malgrat els atacs de Bobet i Geminiani.  

En aquesta edici s'instaura el temps mxim d'arribada al final de cada etapa, cosa que comporta un gran nombre d'eliminats.

Resultats.
Classificaci general.


Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci per equips.


 Etapes .


Enllaos externs.
1950. Histria del Tour de Frana ;
1950. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233516" title="Colonitzaci de la Lluna" nonfiltered="282" processed="282" dbindex="90285">
 
La Colonitzaci de la Lluna s un projecte que consisteix a installar bases permanents de comunitats d'ssers humans a la Lluna.

Un hbitat hum permanent sobre un cos planetari diferent de la Terra s un tema recurrent de cincia-ficci. Mentre que la tecnologia ha evolucionat i les preocupacions sobre el futur de la humanitat sobre Terra progressen, la colonitzaci de l'espai es podria fer un objectiu possible i necessari.

 Els plans actuals .

El pla a llarg termini de la NASA, incloa una tornada a la Lluna amb una missi de viure-hi en el 2018, amb l'installaci d'una base permanent per viure-hi quatre persones. Aquesta base ser situada al pol sud, que s un dels punts ms constantment illuminats, i amb les diferncies de temperatura menys fortes (-30c de mitjana) i la presncia de gel d'aigua com a font de carburant per als coets. La base comprendr zona d'habitatge, un observatori, dels plafons solars i reserves d'energia.

La construcci d'aquesta base demanar una cooperaci internacional amb l'objectiu de fer un test de les tcniques en vista d'una missi marciana, una explotaci econmica de la Lluna i d'augmentar els coneixements cientfics. Els vehicles espacials utilitzats seran l'Orion i el mdul d'accs a la superfcie lunar.

El novembre de 2005, la Xina va anunciar un programa d'exploraci Lunar, amb una primera missi de viure-hi en 2017.  El Jap parla d'una base lunar pel 2030.  L'ndia no s queda enrere i desprs del seu satllit d'observaci Chandrayan 1 hauria d'enviar sondes d'exploraci robtiques.

  Avantatges i desavantatges .

A causa de la seva proximitat amb la Terra, la Lluna ha estat des de fa molt de temps candidata per a una colnia humana a l'espai. Abans que una colnia sigui creada, els recursos han de ser identificats, ja que la seva extracci determinar el desenvolupament d'aquesta colnia. Les mostres portades pel programa Apollo indiquen que diversos materials de valor poden ser trobats en quantitat sobre la Lluna. El primer d'aquests elements s l'oxigen que representa aproximadament 42% del regolit lunar. s seguit pel silici, una matria primera important (20%) i el ferro (13%) que permet la producci d'acer. Vnen llavors el bauxita (7%) necessria a la producci d'alumini i el titani (1%).

Tanmateix, encara que el programa Apollo hagus ensenyat la factibilitat d'un viatge cap a la Lluna (a un cost elevat), va temperar l'entusiasme per a una colnia lunar a causa de l'absncia d'elements ms lleugers necessaris a la vida tal com l'hidrogen o el nitrogen.

El desenvolupament econmic de la Lluna veur la creaci d'hbitats prop de les mines o dels centres de tractament. La riquesa retirada per aquestes activitats influir certament de manera positiva en els esforos per construir una colnia sobre Mart o tot altre indret escollit. Perqu aquest desenvolupament sigui viable, caldr tamb un sistema de llanament i de tornada sobre Terra que sigui fiable i econmica. Aquesta mateixa infraestructura ser utilitzada per a tot altra colonitzaci o installaci espacial.

En efecte, grcies a la feble gravetat lunar, l's de coets no ser necessari per enviar minerals a l'espai, seran reemplaades per catapultes electromagntiques molt menys cares.

Colonitzar la lluna ajudar al perfeccionament d'un sistema de suport indispensable de vida de llarga duraci i autnom per a la colonitzaci o l'exploraci espacial al llarg termini. Aquest laboratori seria situat prop de la Terra la qual cosa permetria la tramesa d'avituallament o assistncia en un termini raonable.

Certs defensors de la colonitzaci espacial com la Mars Society pensen que colonitzar la Lluna seria ms difcil que colonitzar Mart, i que concentrar els recursos sobre una colonitzaci lunar seria retardar el programa de colonitzaci sencer. Altres grups com la National Space Society i la Moon Society creuen al contrari que la Lluna s un primer pas lgic. La possibilitat d'utilitzar la fusi nuclear com a font d'energia neta a partir de l'heli-3 extret sobre la Lluna seria una justificaci econmica de l'implantaci d'una base lunar.
		 
 Vegeu tamb .

 La Lluna ;
 Programa Apollo;

 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233522" title="Josep Salvany i Blanch" nonfiltered="283" processed="283" dbindex="90286">
Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre del 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) fou un metge i fotgraf catal. Va cursar estudis de medicina a la Universitat de Barcelona establint-se com a metge oculista. D'una manera simultnia va desenvolupar una activitat notable en el camp de l'excursionisme cientfic estretament lligada a la seva afici per la fotografia. Des del 1905 es va vincular al Centre Excursionista de Catalunya. Les excursions que va realitzar li van permetre donar testimoni, amb marcat esperit documentalista, sobre monuments, paisatges, pobles i vilatans durant el primer quart del segle XX (1911-1926). 

A ms a ms de Catalunya, vitjar tamb a poblacions espanyoles (de la provncia de Saragossa, de Segvia i de Madrid), a les Balears, Itlia, Frana, Flandes, Holanda, Alemanya, Dinamarca, Sria, Egipte, Palestina, Grcia, Malta, etc., documentant les seves fotos minuciosament en agendes. Aquests quadernets i uns 10.000 clixs en placa estereoscpica, magnfics documents de l'poca i de gran qualitat plstica, es conserven a la Biblioteca de Catalunya i actualment es troben digitalitzades.

La fotografia estereoscpica consisteix a copsar dues fotografies simultnies fetes amb una separaci de 63 mm. Amb l'ajuda d'uns visors especials s'obt un efecte de tridimensionalitat.


 Fonts .
Josep Salvany i Blanch, Fotografies 1910/1926, selecci i edici a cura d'Assumpta Armengol i Ricard Marco, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1992.

Enllaos externs.
Fons Salvany a la Biblioteca de Catalunya





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233528" title="She" nonfiltered="284" processed="284" dbindex="90287">
L'tnia She s un grup tnic que constitueix un dels 56 grups tnics reconeguts oficialment per la Repblica Popular de Xina. Sn la minoria ms nombrosa de Fujian. Tamb estan presents a Zhejiang, Jiangxi, Guangdong i Anhui. Hi ha una Xiaocang She Nacionalitat Rural Township (     ) a Lianjiang, comtat de la provncia de Fujian i un Jingning She Autnoma County (       ) a Zhejiang. L'idioma s el Hmong-Mien. Avui en dia, la major part de l'tnia dels She parlen dialectes xinesos, igual que Hakka. Els qui conserven el seu propi idioma, uns pocs centenars, a la provncia de Guangdong, es diuen a si mateixos "Hone" (en xins:  huni). 

Quan un visitant arriba a un llogaret She, podria  a cantar una can per als residents del llogaret. La gent She, li dna un alt valor a la can i freqentment les seves celebracions inclouen concursos de cant. Els visitants d'una llar She ha de collocar el seu paraigua fora de la casa perqu collocar un paraigua a l'interior s un signe de mort. 
Les dones utilitzen roba brillant, brodades amb colorides aus, flors i motius geomtrics. Per a complementar el seu vestuari, sovint duen grans barrets de bamb i fulles. "Lace" sovint s'utilitza per a reduir sa roba. La majoria de les nenes porten una bobina al cabell, lligada amb una corda de llana vermella. Les famlies She estan organitzades per "els temples ancestrals" amb persones del mateix cognom. Cada temple ancestral t un cap que resol les controvrsies i s'ocupa dels assumptes interns del clan. 

Enllaos externs.
http://easia.imb.org/peopleplaces/upg/she.htm















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233529" title="Lloreda" nonfiltered="285" processed="285" dbindex="90288">

Lloreda s un barri del municipi de Badalona.

El Ple de l Ajuntament de Badalona ha aprovat de manera provisional en la sessi ordinria celebrada el dimarts 25 de setembre el projecte que preveu la futura construcci d una nova plaa pblica i 8 habitatges de protecci oficial en una zona situada al barri de Lloreda que en l actualitat no est urbanitzada. Tamb es contempla la possibilitat de construir-hi un aparcament subterrani.

El Ple ha aprovat la modificaci del Pla General Metropolit (PGM) amb l objectiu d ordenar urbansticament l illa delimitada pels carrers de Navata, de Vallvidrera i l avinguda Caritg per tal de resoldre la faana nord d aquesta illa situada al barri de Lloreda.

La zona afectada t 788 m2, dels quals 580 es destinaran a zona verda i la resta, 208, a habitatge protegit.

Aquesta modificaci permetr a l Ajuntament de Badalona construir 10 habitatges de protecci pblica de 80 m2 (amb planta baixa destinada al comer, ms quatre pisos) i i una plaa de 580 m2. Tamb s estudia la possibilitat de fer un aparcament al subsl de la plaa.

 Parc de Nova Lloreda .
Parc en el qual abunden els arbres frondosos i les plantes amb la finalitat de donar al vianant un espai d'oci, en el qual gaudir d'espais d'ombra, passeig o lectura, a ms d'esport. El sl s de terra amb sorra. El parc es divideix en tres nivells, ja que est lleugerament inclinat, tot aix amb un passeig en el seu permetre. Es va inaugurar en 1982, desprs d'anys de protestes venals que reclamaven una adequaci d'un terreny abandonat que havia estat utilitzat incvicament com abocador. Compte amb 1,5 ha de superfcie.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233531" title="Krasnodar" nonfiltered="286" processed="286" dbindex="90289">
Krasnodar s una ciutat del sud de Rssia al costat del Riu Kuban. s el centre administratiu del Territori de Krasnodar o de Kuban. Les seves coordenades sn  4502 N, 3858 E. Poblaci: 781,100 (est. 2004); 646,175 (2002 dades del cens de Rssia).















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233532" title="Pilos (fill d'Ares)" nonfiltered="287" processed="287" dbindex="90290">
Segons la mitologia grega, Pilos fou un heroi, fill d'Ares i de Demnice.

Se'l considera fundador de la ciutat de Pilos, a l'lida.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 176.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233533" title="EXile" nonfiltered="288" processed="288" dbindex="90291">

eXile s un espectacle musical dirigit pel msic catal Guillamino i el cantautor xil Manuel Garca. Va ser la producci inaugural del Mercat de la Msica Viva de Vic 2007. Una primera versi de l'espectacle es va veure el mar de 2007 a Santiago de Xile.

Es basa en poemes d'autors que van viure l'exili com Pere Quart i Pablo Neruda, a ms de recuperar canons de Llus Llach, Vctor Jara i Silvio Rodrguez.

Els msics que hi han participat sn:

Manuel Garca (veu i guitarra)
Pau Guillamet (veu, guitarra i ordinador)
Miquel Sospedra (baix)
Toni Molina (bateria)
Nano Stern (viol i percussions)
Alejandro Soto (piano)
Jordi Rud (guitarra)
Sisu Coromina (saxo)

eXile es va publicar en disc l'abril de 2008 sota el segell Bankrobber, amb les canons "Delia", "Can explcita", "Pas petit", "Exilio", "Bella i sola / Lletra d'assass per amor", "El arado", "Madrid 1937", "Alar el crit", "Roman miserable", "Santiago de Chile" i "Epleg".
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233536" title="Ral Cuevas" nonfiltered="289" processed="289" dbindex="90292">

Ral Cuevas s un realitzador cinematogrfic nascut l'any 1978 a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Ha destacat en la realitzaci de videoclips, publicitat i especialment de documentals.

 Documentals .
 Bell viatge (2005);
 Entre el dictador i jo (diversos autors, 2005);
 Cinc estrelles (2005);
 Las cosas de la vida son as y no le des ms vueltas a la bicicleta (2004);
 Famlia nombrosa (2001);

 Videoclips .
 No te puedo hacer feliz (El Chico Con La Espina En El Costado, 2005);
 Pasado (El Chico Con La Espina En El Costado, 2005);
 No tinc temps (Mazoni, 2006);
 Esa chica rubia (El Chico Con La Espina En El Costado, 2006);
 Esclatasangs (Mazoni, 2006);
 Antorchas por las plazas (El Chico Con La Espina En El Costado, 2007);
 La granja de la Paula (Mazoni, 2007);
 El riu (Mazoni, 2007);
 Temps i rellotge (Sanjosex, 2007);
 Qu me das (Juan Valera, 2008);
 Exilio (Manuel Garca i Guillamino, 2008);

Enllaos externs.
 Fitxa a la base de dades imdb ;
 My Space - Ral Cuevas;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233537" title="El Chico Con La Espina En El Costado" nonfiltered="290" processed="290" dbindex="90293">

El Chico Con La Espina En El Costado s el nom amb qu es coneix el msic Rubn Pozo, nascut l'any 1976 a Girona. Abans de dedicar-se al seu projecte personal havia estat membre de Poliester i Pletria.

s autor dels discos El Chico Con La Espina En El Costado (2002), T rompi mi corazn (2005) i Sol y sombra (2006), tots publicats en el segell Bankrobber. Entre les seves canons destaquen No te puedo hacer feliz i Antorchas por las plazas.

Actualment, la banda que acompanya Rubn Pozo est formada per Guillermo Martorell (guitarra), Agst Busom Abs (baix) i Aleix Bou (bateria).

 Discografia .
 El Chico Con La Espina En El Costado (Bankrobber, 2002);
 T rompi mi corazn (Bankrobber, 2005);
 Sol y sombra (Bankrobber, 2006);

Collaboracions
 Pana, pijama, lana: Tributo a El Nio Gusano (Grabaciones en el Mar, 2004) amb la can Casanova.

 Videoclips .
 No te puedo hacer feliz (dir. Ral Cuevas, 2005);
 Pasado (dir. Ral Cuevas, 2005);
 Esa chica rubia (dir. Ral Cuevas, 2006);
 Antochas por las plazas' (dir. Ral Cuevas, 2007);

Enllaos externs.
 El Chico Con La Espina En El Costado - Web oficial;
 El Chico Con La Espina En El Costado - MySpace;
 El Chico Con La Espina En El Costado - Fotolog;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233538" title="Bellerofont" nonfiltered="291" processed="291" dbindex="90294">


D'acord amb la mitologia grega, Bellerofont fou un heroi grec, fill de Glaucos, rei de Corint, i d'Eurmede.

Segons una llegenda tardana, el seu nom real era Hipnou, per tenia un germ anomenat Bller, al qual va matar accidentalment, i d'aquest fet li qued el sobrenom de "matador de Bller". En tot cas, s'hagu d'exiliar a Argos, on fou acollit pel rei Pretos. La reina Estenebea se n'enamor, per en no ser corresposta va acusar en fals Bellerofont davant el marit. Aquest, creient-se la calmnia envi el seu hoste a la cort del seu sogre Ibates, rei de Lcia, amb una carta segellada on instrua el destinatari perqu mats el missatger. Ibates, no volent actuar tradorament, li encoman missions molt perilloses amb l'esperana que no les superaria. Especialment l'envi a lluitar contra la Quimera, una bstia monstruosa que devastava la regi. Per fer-ho, Atena prest a l'heroi el cavall volador Pegas, i aix es pogu acostar al monstre des de l'aire i el traspass amb les seues fletxes. Ibates, entenent que els dus el protegien, li conced la m de la seua filla Filnoe. 

Orgulls de les seues gestes, Bellerofont volgu arribar a l'Olimp muntant en Pegas, per els dus varen enviar un tvec contra el cavall, que, enfurismat per la picada, va enderrocar el seu genet.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 35-36.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233539" title="Eurmede" nonfiltered="292" processed="292" dbindex="90295">
D'acord amb la mitologia grega, Eurmede fou esposa de Glaucos i mare de Bellerofont.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 89.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233540" title="Prtides" nonfiltered="293" processed="293" dbindex="90296">
les Prtides, segons la mitologia grega, foren filles de Pretos, rei d'Argos, i d'Estenebea.

D'acord amb la tradici ms acceptada eren tres: Ifianassa, Ifnoe i Lisipe.

Per haver gosat comparar-se amb Hera, la deessa les fu tornar boges: creient-se vaques, anaven pels camps mugint i menjant herba. L'endev Melamp es compromet a guarir-les a canvi de la m d'Ifianassa i un ter del regne de Pretos. Ho aconsegui mitjanant un filtre d'hellbor barrejat amb l'aigua de la font on s'abeuraven.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 183-184.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233541" title="Ifianassa" nonfiltered="294" processed="294" dbindex="90297">
Ifianassa, segons la mitologia grega, fou una de les Prtides. Es cas amb l'endev Melamp desprs que la guar de la seua follia.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 122.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233542" title="Ifnoe" nonfiltered="295" processed="295" dbindex="90298">
D'acord amb la mitologia grega, Ifnoe fou una de les Prtides. Va morir abans de poder sser guarida.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 123.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233543" title="Deucali (fill de Prometeu)" nonfiltered="296" processed="296" dbindex="90299">


Segons la mitologia grega, Deucali fou fill de Prometeu i de Celeno (o de Clmene).

Juntament amb la seua cosina i esposa Pirra es va salvar del diluvi amb qu Zeus decid exterminar la humanitat pervertida. Van surar durant nou dies amb una barqueta pel damunt de les aiges, i al des dia embarrancaren al cim del Parns. Llavors consultaren l'oracle, que els digu: "Cobriu-vos el cap i llanceu pel darrere els ossos de la vostra mare". Desprs de meditar el sentit d'aquestes paraules, arribaren a la conclusi que la seua mare era la terra, i les pedres els seus ossos. Van obeir, i les pedres llanades esdevingueren homes i dones que repoblaren la terra.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 63-64.

Enllaos externs.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233545" title="PIDCES" nonfiltered="297" processed="297" dbindex="90300">

El PIDCES (Projecte d'Informaci i Dinamitzaci als Centres d'Educaci Secundria) es tracta d'un casal de joves que hi pot participar gent de tots els de Badalona, es troben un cop a la setmana.
Aquest casal de joves (PIDCES) esta ubicat a Badalona, Lloreda Av/Catalunya n 52-24, baixos).
Tenen diversos apartats: La revista, Intercanvi i Festa.

La revista.
Tracta de fer redaccions o histories, parla de tu mateix, problemes que hi han a la vida, etc.
Aquesta revista es reparteix a tots els de Badalona on tinguin un punt d'informaci relacionada amb el PIDCES

L'Intercanvi.
Tracta de preparar un viatge (intercanvi)on gent d'un altre ciutat, pas o continent, ve aproximadament una setmana a fer activitats, conixer la cultura, conixer la ciutat, i una altre setmana les persones de Badalona van a la seva ciutat, pas o continent.

Festa.
Tracta d organitzar activitats, festes, etc. per a tota la gent dels de Badalona que vulguin participar.
Es una activitat que organitzen els joves i participen els joves del PIDCES perqu tots els joves de Badalona puguin divertir-se, conixer gent i entretenir-se.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233546" title="Melanto" nonfiltered="298" processed="298" dbindex="90301">


 Melanto (filla de Deucali).
 Melanto (filla de Doli).
 Melanto (fill de Laocoont);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233547" title="Melanto (filla de Deucali)" nonfiltered="299" processed="299" dbindex="90302">
Segons la mitologia grega, Melanto fou una herona, filla de Deucali i de Pirra.

Fou seduda per Posid, que se li acost transformat en dof, i d'aquesta uni va nixer Delfos.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 146.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233548" title="Melanto (filla de Doli)" nonfiltered="300" processed="300" dbindex="90303">
Melanto, d'acord amb la mitologia grega, fou una dona d'taca, filla de Doli.

Estant al servei de Penlope, es pos de part dels pretendents quan torn Ulisses. Per castigar la seua deslleialtat, Ulisses la fu executar.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 146.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233549" title="Delfos" nonfiltered="301" processed="301" dbindex="90304">


 Delfos (ciutat).
 Delfos (fill d'Apollo).
 Oracle de Delfos;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233551" title="Delfos (fill d'Apollo)" nonfiltered="302" processed="302" dbindex="90305">
Segons la mitologia grega, Delfos fou un heroi, fill d'Apollo i de Celeno (o de Posid i de Melanto, segons una altra genealogia).

Va fundar a la Fcida (on s'alava el santuari de Gea, desprs consagrat a Apollo) la ciutat de Delfos, sobre la qual regn.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 62.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233552" title="Celeno" nonfiltered="303" processed="303" dbindex="90306">


 Celeno (Harpia).
 Celeno (filla d'Ham).
 Celeno (Pliade).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233553" title="Celeno (filla d'Ham)" nonfiltered="304" processed="304" dbindex="90307">
D'acord amb la mitologia grega, Celeno fou una filla d'Ham, cabdill foceu, i de Melanto. 

Estimada per Apollo, fou mare de Delfos.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 47.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233554" title="Celeno (Pliade)" nonfiltered="305" processed="305" dbindex="90308">
D'acord amb la mitologia grega, Celeno fou una de les Pliades.

Unida a Posid, fou mare de Licos i d'Eurpil.

Tamb se li atribueix la maternitat de Deucali Cucon.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 47.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233555" title="Celeno (Harpia)" nonfiltered="306" processed="306" dbindex="90309">
D'acord amb la mitologia grega, Celeno fou una de les Harpies.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 47.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233556" title="Pliades" nonfiltered="307" processed="307" dbindex="90310">


 Pliades (mitologia).
 Pliades (astronomia).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233558" title="Plione" nonfiltered="308" processed="308" dbindex="90311">
D'acord amb la mitologia grega, Plione fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

Es cas amb Atlas i fou mare de les Pliades (alguns tamb li atribueixen la maternitat de les Hades).

Igual que les seues filles, fou transformada en estel.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 178.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233560" title="Hades" nonfiltered="309" processed="309" dbindex="90312">
D'acord amb la mitologia grega, les Hades foren nimfes, filles d'Atlas i d'Etra (per algunes versions les fan filles de Plione, com les seues germanes les Pliades).

Eren set, segons la versi ms difosa del mite, i es deien Ambrosia, Coronis, Dione, Eudora, Filtoe, Pedlia i Polixo, per tamb se n'esmenten d'altres, com Adaste, Altea, Cleia i Fsile.

Habitants dels boscos i dels estanys, figuren entre les mainaderes de Dions.

Van plorar tant per la mort del seu germ Hiant que els dus, apiadats, les van transformar en un grup d'estels de la constellaci del Taure. La seua aparici a comenaments de maig anunciava la pluja, que els antics interpretaven com les seues llgrimes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 115.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233562" title="Etra" nonfiltered="310" processed="310" dbindex="90313">


 Etra (filla de Tetis).
 Etra (filla de Piteu).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233563" title="Etra (filla de Tetis)" nonfiltered="311" processed="311" dbindex="90314">
Segons la mitologia grega, Etra fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

Fou esposa d'Atlas i mare de les Hades, segons una de les genealogies.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 87.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233564" title="Etra (filla de Piteu)" nonfiltered="312" processed="312" dbindex="90315">
Etra, d'acord amb la mitologia grega, fou una filla de Piteu, rei de Trez.

Casada amb Egeu, fou mare de Teseu, al qual educ a Trez mentre Egeu era a Atenes. 

Els Dioscurs la van agafar captiva quan rescataren Helena, raptada per Teseu, i va anar a Troia com a serventa d'aquella quan Paris la rapt de nou.

El seu nt Demofont la va alliberar el dia de la caiguda de Troia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 87.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233565" title="Pere Abadal i Morat" nonfiltered="313" processed="313" dbindex="90316">



Pere Abadal i Morat (Moi c. 1630   1684) fou un xilgraf i impressor catal, cap d'un gran llinatge de gravadors i impressors que arrib fines el segle XIX.

El corpus de la seva obra com a gravador consta d'unes tres-centes estampes bsicament de tema religis per tamb profanes, com l'auca del Sol i la lluna o Lo gat qui menge lo rat. s el millor xilgraf catal del Sis-cents. El seu gravat El valerossim martir S. George s una de la imatges ms carismtiques del patr de Catalunya.

Els seus fills Josep Abadal i Fontcuberta (Moi c. 1660   1749) i Pau Abadal i Fontcuberta (Moi 1663   Manresa 1729) continuaren l'activitat d'aquest llinatge, i Pau installa el taller a Manresa cap el 1718. El fill de Pau, Andreu Abadal i Serra (Moi c. 1706   Manresa 1778) fou el continuador de la casa.

Bona part del fons de matrius i estampes dels Abadal es conserva a la Unitat Grfica de la Biblioteca de Catalunya, que el va adquirir el 1924, mostra de l'inters que tenia per les matrius de gravat la instituci des de ben aviat. Dins aquest fons han arribat fins a nosaltres tres matrius del segle XVI, reaprofitades posteriorment al seu dors -grcies a aix se salvaren-, que constitueixen rarsssims exemples de planxes de block books, s a dir matrius de pgines de text en lletra gtica, gravades en un sol bloc de fusta: es tracta de dues planes de beceroles i una de preceptes de l'Esglsia. 

Una branca de la famlia Abadal s'establ a Matar i un altre branca a Barcelona. Aquesta darrera ha passat per Mollet del Valls els darrers anys, per acabar establint-se finalment a Montorns del Valls. La resta dels fons xilogrfics tamb fou adquirida recentment per la Biblioteca de Catalunya.

 Fonts .
 Immaculada Socias Batet Catleg del Fons Abadal de la Biblioteca de Catalunya Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007;
 Immaculada Socias Batet Els Abadal, un llinatge de gravadors Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007;
 Imma Socias Batet Les Beceroles tabellries de la Biblioteca de Catalunya Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992;

 Enllaos externs .
 Biblioteca de Catalunya;
 Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes;
 Plana de la Tipografa Abadal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233566" title="Terespolis" nonfiltered="314" processed="314" dbindex="90317">



Terespolis s una ciutat de muntanya de l'Estat brasiler de Rio de Janeiro.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233569" title="Demofont" nonfiltered="315" processed="315" dbindex="90318">

Segons la mitologia grega, Demofont (Demophon,        ) fou un heroi, fill de Teseu i de Fedra. Fou el dotz rei llegendari d'Atenes. 

Va participar a la guerra de Troia al costat del seu predecessor Menesteu i del seu germ Acamant, essent un dels guerrers tancats al cavall de Troia. Desprs de la guerra, va obtenir d'Agammnon l'alliberament de la seva via Etra, que estava captiva com a esclava d'Helena des de la guerra dels Dioscures contra Atenes.

A la tornada pass per Trcia, on s'enamor de Fillis, filla del rei, a la qual abandon amb la promesa que tornaria, per no ho va fer.

Succe el seu pare en el tron d'Atenes.

Va morir quan, en caure del cavall, es clav la seua prpia espasa.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 63.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233574" title="Fedra" nonfiltered="316" processed="316" dbindex="90319">
D'acord amb la mitologia grega, Fedra fou una princesa cretenca, filla de Minos i de Pasfae.

Es cas amb Teseu i d'aquesta uni nasqueren Acamant i Demofont.

S'enamor del seu fillastre Hiplit, per aquest rebutj les seues propostes. Ella, desairada, el calumni davant Teseu dient que les propostes les hi havia fet ell. Llavors, l'heroi male el seu fill i l'expuls d'Atenes. Quan Fedra va saber la dissortada fi que Hiplit havia tingut per culpa seua, no pogu evitar els remordiments i se sucid.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 93.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233578" title="Acamant (fill de Teseu)" nonfiltered="317" processed="317" dbindex="90320">
Segons la mitologia grega, Acamant fou un heroi, fill de Teseu i de Fedra.

Va anar en ambaixada a Troia juntament amb Diomedes per reclamar Helena. All sedu Ladice, filla de Pram, amb la qual tingu un fill.

Fou un dels guerrers que s'introduren a la ciutat amb el cavall de Troia en l'assalt definitiu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 6.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233590" title="Miquel Vill i Bassols" nonfiltered="318" processed="318" dbindex="90321">
Miquel Vill i Bassols (Barcelona 1901 - el Masnou 1988) fou un pintor catal, considerat un dels representants del fauvisme. Estudi a l'Escola de la Llotja i va fer nombrosos viatges per Europa i Amrica amb el seu pare, negociant de vins, fins que va fer seva primera exposici individual a Bogot. El 1922 s'install a Pars i hi expos al Salon d'Automne i al Salon des Indpendants, on es va fer amic de Marcel Duchamp, Jean Fautrier Pau Gargallo i Francisco Gutirrez Cosso. Desprs torn a Catalunya i s'install al Masnou. Expos a la Sala Pars de Barcelona el 1929 i particip en les Exposicions de Primavera de 1933, 1934 i 1935, i fou un dels 33 pintors catalans de Joan Merli. 

Desprs de la guerra civil espanyola expos a les Galeries Syra de Barcelona el 1949 i 1951, i a l'Exposici Municipal de Barcelona del 1951. Fou un dels pintors catalans que va obtenir ms prestigi obtingueren en els ambients de Madrid. Fou premiat a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte celebrada a Madrid el 1951 i particip en la Tercera Bienal a Barcelona el 1955. Eugeni d'Ors l'escoll per a participar en alguns dels Salones de los Once de Madrid, i va exposar individualment a Madrid el 1963, 1965, 1968, 1973, 1975, 1977, 1984 i 1985. El 1977 i 1985 li dedicaren sengles exposicions antolgiques. 

La seva pintura mostra un constructivisme sobri influt per Paul Czanne i Maurice de Vlaminck, centrat en paisatges del Maresme o d'Eivissa, o b interiors, figures i natures mortes, caracteritzat per la densitat del gruix de la pasta i pel seu colorisme mat. El seu estil, que al final de la seva vida fou ms influt per Rembrandt, sintetitza el rigor i el classicisme del noucentisme amb el realisme de la generaci del 1917. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233591" title="Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial" nonfiltered="319" processed="319" dbindex="90322">
El Centre d Innovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) s una entitat de dret pblic amb personalitat jurdica prpia que ajusta la seva activitat a l ordenament jurdic privat i t plena capacitat d obrar i patrimoni propi per al compliment de les seves funcions. El CIDEM s adscrit al Departament d'Innovaci, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. 

La finalitat del CIDEM, d acord amb les directrius de la poltica industrial del govern, s contribuir a la millora de la competitivitat empresarial mitjanant el foment de la innovaci, la transferncia i la difusi de tecnologia, el desenvolupament empresarial i el foment i l atracci d inversions empresarials productives, tenint en compte els criteris de reequilibrament territorial, respecte al medi ambient, desenvolupament regional i creaci d ocupaci.

Funcions i objectius.
En relaci a la transferncia i la difusi de tecnologia, ha de potenciar la generaci, la difusi i la comercialitzaci dels coneixements susceptibles d sser aplicats a l activitat empresarial. Per a acomplir aquesta finalitat, t les funcions segents:
 Impulsar la creaci d un sistema de transferncia tecnolgica.
 Fomentar la contractaci tecnolgica.
 Estimular la cooperaci empresarial en projectes conjunts de recerca, desenvolupament i innovaci.
 Fomentar la transferncia de coneixements i tecnologia a les empreses, dins el marc dels plans de recerca i innovaci aprovats pel govern.
 Fomentar i enfortir la cooperaci entre el sector privat i el sector pblic i d aquests amb les universitats en l elaboraci i l aplicaci de projectes de recerca, desenvolupament i innovaci, de manera que es consolidi un ampli mercat tecnolgic en tots els sectors.

En relaci al foment de la innovaci i dins el marc dels plans de recerca i innovaci aprovats pel Govern, t les funcions segents:
 Estimular les empreses per a la incorporaci de les noves tecnologies, especialment de les tecnologies de la informaci i les comunicacions (TIC), afavorint una cultura digital i innovadora.
 Promoure la comercialitzaci i la valoraci de la tecnologia produda a Catalunya.
 Reduir les barreres d accs a la informaci i a la provisi de serveis i recursos tecnolgics.
 Promoure la creaci d instruments financers per a l impuls de les empreses catalanes en;
les primeres fases de creixement.
 Posar a l abast de les empreses i de les persones emprenedores la informaci i els coneixements clau per a afrontar els processos de millora i d incorporaci tecnolgica.

En relaci al desenvolupament empresarial, t les segents funcions:
 Fomentar l esperit emprenedor i la creaci de noves empreses.
 Posar a l abast de les petites i mitjanes empreses informaci i serveis per a la millora de llur competitivitat.
 Executar accions d anticipaci i gesti del canvi industrial.
 Tenir en compte, en l exercici de les seves funcions, els criteris de reequilibrament territorial, d acord amb els instruments de planificaci territorial general i parcial vigents.
 Assessorar les empreses en l mbit del desenvolupament, la competitivitat i la modernitzaci de les estructures productives.

En relaci al foment i l atracci d inversions empresarials productives per mitj de l Agncia Catalana d Inversions (ACI), t les funcions segents:
 Atreure inversions industrials foranes compatibles amb el model d estructura industrial que determini la poltica industrial del Govern.
 Donar informaci i assessorament a les empreses que operen o volen operar a Catalunya i que compten amb projectes d inversi.
 Collaborar, mitjanant els instruments de coordinaci interdepartamental adients, en el desplegament de les poltiques del govern en matria de localitzaci exterior de les empreses catalanes.
 Promoure i fomentar un model d empresa competitiva, responsable i sostenible.

Enllaos externs.
 Centre d Innovaci i Desenvolupament Empresarial ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233592" title="Josep Maria Madorell i Muntan" nonfiltered="320" processed="320" dbindex="90323">
Josep Maria Madorell i Muntan (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1923 - 2004) fou un dibuixant catal. Fill predilecte de Molins de Rei.

L'estil de Madorell es l'estil de lnia clara que t com a objectiu permetre la mxima comprensi de la histria. Els enquadraments, els dilegs, els rtols, el grafisme i tots els elements del cmic contribueixen a l'objectiu de claredat. El grafisme es depura al mxim evitant efectes d'ombra o de llum, eliminant tots els detalls superflus. Aquestes caracterstiques tamb fan referncia al gui de la histria.

Bona part del seus originals i materials de treball sn a la Unitat Grfica de la Biblioteca de Catalunya.

Inicis.
Madorell rep classes de Carme Sala, deixebla de Joan Junceda, de qui aprn dibuix i pintura.

Comena a dibuixar durant la Guerra Civil, fent dibuixos i revistes casolanes de consum propi i per a la famlia. Es conserva un bon nombre d'aquestes revistes casolanes. Entre 1938 i 1941 hi trobem la ms desenvolupada de totes, en Fredolic.

El 1942, fa una edici casolana d'un text de Manuel Marinello, El conejo maravilloso, i hi posa el nom d'Editorial Fantasia, de Molins de Rei. Tamb crea un dels seus personatges ms caracterstics: Pedrn Bolita. Sn les aventures d'un nen afeccionat al futbol i els seus amics.

L'any 1947 continua endavant amb aquestes produccions casolanes, encara que publica alguns acudits i tires illustrades a la premsa.

Les primeres collaboracions professionals de Josep M. Madorell van ser a la publicaci madrilenya Zas, amb les aventures de Tito Bola, que eren el plat fort d'aquesta publicaci.
 
Des del 17 de juny de 1947 collabora amb la revista Llobregat, de Molins de Rei, amb un acudit d'una vinyeta. L'any segent fa una tira a cada nmero, amb Tito Bola com a protagonista, i des de 1957, i durant uns anys, dibuixa la  Pantalla alegre , una secci fixa on criticava de manera simptica els esdeveniments locals.

Col-labor amb la revista Lla d'Uni des de setembre de 1961 fins a l'abril de 1985. Primer illustra textos i desprs fa els acudits d'en Peret Blanc. Tamb crea un altre dels seus personatges: la Pona. 

Cavall Fort.

A partir de 1961 collabora a Cavall Fort. Hi fa moltes aportacions, la ms important de les quals s Jep i Fidel (aventures escrites i dibuixades per ell). contribueix en gran mesura a l'xit de la revista. Tamb illustra els concursos de la revista i, entre 1962 i 1965, apareixen els acudits de Peret Blanc.

A partir de 1966, crea altres personatges com Els Galifardeus, els germans Jordi i Nria, i introdueix el personatge de la Pona dins les aventures de Jep i Fidel, Els Bufanvols, i ms endavant incorpora tamb les aventures de Pere Vidal i de Massagran, dues de les obres d'illustraci del cmic ms importants de Madorell.

L'any 1969 deixa la seva feina a l'mbit txtil per dedicar-se ntegrament a la seva tasca creativa i es vincula encara ms a Cavall Fort. La solidesa i l'xit social de la revista li donaren expectativa professional.

Durant un temps va collaborar amb Gaceta Jnior, amb les Aventuras de Bruno y Chico i entre els anys 1972 i 1974, collabor a la revista TBO per a la qual cre el personatge Baln.

Pere Vidal i els primers lbums. 
L'any 1966 es publica la novella juvenil La casa sota la sorra, primera novella de Joaquim Carb. Madorell va convncer el seu autor per adaptar el text. Carb va adaptar la novella a cmic i li don la regularitat necessria al nombre de pgines i de vinyetes; l'any 1967 comen a sortir per lliuraments a Cavall Fort.

La historieta va ser un xit entre el pblic juvenil i infantil, i s'arribaren a publicar vuit lbums amb les aventures de Pere Vidal.

El darrer cmic publicat, La casa sobre les mines (1999-2000), respon a la preocupaci per les mines antipersona de Joaquim Carb.

Massagran.
Illustra les aventures d'un vell personatge de Josep Maria Folch i Torres, Massagran, al qual havia donat forma Joan Junceda. Massagran era el protagonista de dues novelles, Aventures extraordinries de Massagran i Noves aventures d'en Massagran, publicades ambdues el 1910, dins la collecci  Biblioteca Patufet .

Ramon Folch i Camarasa, escriptor, fill de Josep M. Folch i Torres, va fer l'adaptaci a cmic de la primera novella i, posteriorment, de la segona; aquesta darrera sortiria per primera vegada a la revista Cavall Fort i aconsegu un gran xit i ress.

A partir d'aquest segon lbum, Ramon Folch i Camarasa comen a escriure noves histries de Massagran, que s'editaren a partir del 1981 i fins al 2002 en quinze lbums.

Les publicacions de les aventures d'en Massagran viatgen ms enll de Catalunya i les trobem reprodudes en la premsa belga, escrites en neerlands. Tamb surten les aventures de Massagran a la revista Camacuc, revista valenciana per a xiquets i xiquetes.

Les Auques.

El 1949, Madorell comena una altra activitat de forta tradici a Catalunya: la illustraci d'auques. La primera auca illustrada per Madorell que coneixem s la corresponent a la Festa Major de Corbera. L'any segent, el 1950, en fa una dedicada a l'Aplec de la Santa Creu i el 1951, l'auca de la Fira de la Candelera. 

L'any 1963 torna a dibuixar un nova auca per a la Candelera; el 1976, l'Auca dels 25 anys de l'Acadmia Sant Jordi; el 1999, l'auca d'El Mol i, darrerament, el 2003, en faria l'ltima per a l'espectacle Els Pastorets de Molins de Rei.

Publicacions.
1952. Historietes de Fanfarrn, a El Fanfarrn, Tip. Migaza, Barcelona.
1953. Historietes de Tim y Tom, de Tito Bola i de Paco y Paqui, a A Todo Color, suplement del peridic La Prensa, Prensa del Movimiento, Barcelona;
1957. Historietes de Ranita, l'esportista integral i d'El fabuloso Bruno, a Parque, suplement del diari Solidaridad Nacional, Prensa del Movimiento, Barcelona;
1958. Historietes de Ranita y Fidelio, a Suplemento Festivo Color, suplement del diari Faro de Vigo, Faro de Vigo, S.A., Pontevedra;
Series.
1961. Jep Sports Ltd. (a Cavall Fort; desprs, Jep i Fidel, l'any 1967; a Vagalume, retitulada com Xan, el 1991), sobre guions propis;
1962. Els Galifardeus (a Cavall Fort);
1966. El Jordi i la Nria (a Cavall Fort);
1967. Les aventures d'en Pere Vidal (a Cavall Fort; a Avui, 1982), sobre guions de Joaquim Carb;
1969. Bruno i Chico (a Gaceta Junior);
1971. Tanik, el Prehistric (a Cavall Fort), sobre gui de Vctor Mora;
1973. Baln (a TBO, 2000);

Catalegs.
1988. Catleg d'Autors 1988 (Sal Internacional del Cmic de Barcelona);
1991. Catleg d'Autors 1991 (Sal Internacional del Cmic de Barcelona);
Animaci.
Massagran (Pilot Moscow Animation | TV3, 1994);
Monografies.
Pona . Molins de Rei: Edicions Club de Cmic, 1986. 40 pg;
Jep i Fidel. Un parell que es porten l'oli . Barcelona: Ed. Casals, 1989. 46 pg. ;
Jep i Fidel. Aparteu les criaturas!. Barcelona: Ed. Casals, 1989. 4 pg.);
Aventures extraordinries d'en Massagran. Barcelona: Ed. Casals, 1981. 46 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
Aventures encara ms extraordinries d'en Massagran. Barcelona: Ed. Casals, 1982. 46 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
En Massagran I el quadrat mgic. Barcelona: Ed. Casals, 1983. 54 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
En Massagran al pol nord. Barcelona: Ed. Casals, 1984. 46 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
En Massagran i els negrers. Barcelona: Ed. Casals, 1986. 46 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
En Massagran I el bruixot blanc. Barcelona: Ed. Casals, 1987. 46 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
En Massagran a Pagui-Pagui. Barcelona: Ed. Casals, 1988. 46 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
En Massagran I el pells-roges. Barcelona: Ed. Casals, 1989. 46 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
En Massagran i els pirates. Barcelona: Ed. Casals, 1990. 46 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
Els Jocs Olmpics d'en Massagran. Barcelona: Ed. Casals, 1991. 46 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
En Massagran i el gegant del mar. Barcelona: Ed. Casals, 1992. 46 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
En Massagran i la diadema robada. Barcelona: Ed. Casals, 1994. 46 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
En Massagran a l'illa del secret. Barcelona: Ed. Casals, 1996. 46 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
En Massagran al castell de Kalruk. Barcelona: Ed. Casals, 2000. 46 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
El segrest d'en Massagran. Barcelona: Ed. Casals, 2002. 46 pg.Gui: Ramon Folch i Camarasa;
La casa sota la sorra. Barcelona: Ed. Casals, 1983. 48 pg.Gui: Joaquim Carb;
Nota: Llibres Anxaneta va publicar aquesta obra l'any 1968
Els bruixots de Kibor. Barcelona: Ed. Unicorn, 1983. 48 pg.Gui: Joaquim Carb;
El pas d'en Fullaraca. Barcelona: Ed. Unicorn, 1983. 48 pg.Gui: Joaquim Carb;
La casa sota la lona. Barcelona: Ed. Casals, 1984. 48 pg.Gui: Joaquim Carb;
La casa sota el mar. Barcelona: Ed. Casals, 1984. 48 pg.Gui: Joaquim Carb;
La casa sobre el gel. Barcelona: Ed. Casals, 1987. 48 pg.Gui: Joaquim Carb;
La casa sota les estrelles. Barcelona: Ed. Casals, 1997. 48 pg.Gui: Joaquim Carb;
La casa sobre les mines. Barcelona: Ed. Casals, 2003. 48 pg.Gui: Joaquim Carb;


 Fonts .
Montserrat Castillo, Madorell, la collecci de la BC, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 2006.

 Enllaos externs .
 http://www.bnc.es/fons/col_detall.php?id=240;
http://www.molinsderei.cat/madorell/;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233594" title="Miquel Arimany i Coma" nonfiltered="321" processed="321" dbindex="90324">
Miquel Arimany i Coma (Barcelona 1920 - 1996) fou un escriptor i editor catal.  Estudi peritatge mercantil i fund l'Editorial Arimany on va publicar la major part de la seva obra i el seu Diccionari Catal General (1965-1968), aix com nombroses obres per a l'aprenentatge del catal. Fou membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN catal i ha collaborat als diaris El Punt, La Vanguardia, El Correo Cataln, Avui i a Rdio 4.  El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 Novella i narraci .
 Eduard (1955) ;
 Una taca de sol (1968);
 La cabra i altres narracions (1984) ;
 Memries de mi i de molts altres (1993);
 Poesia .
 D'aire i de foc (1959);
 Canons per a no cantar (1978);
 Petit poema de Catalunya (1978);
 Paisatges de Catalunya (1979) ;
 De foc i d'aire (1980);
 Versions de poesia (1986) amb poemes d'Oscar Wilde, Paul Valry i Thomas S. Eliot.
 Teatre .
 El comte Arnau (1968);
 Assaig .
 Maragall 1860, 1911, 1961 (1964);
 Per un nou concepte de la Renaixena (1965);
 I els catalans tamb (1965, premi J. Yxart);
 Smbol vivent, biografia de Rafael Tasis (1967);
 L'avantguardisme en la poesia catalana actual (1972);
 Aspectes de nova observaci en l'obra potica de Jacint Verdaguer (1986);

 Enllaos externs .
 Biografia de Miquel Arimany;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233598" title="Jaume Aym i Mayol" nonfiltered="322" processed="322" dbindex="90325">
Jaume Aym i Mayol (Barcelona 1911 - Sant Cugat del Valls 1989) fou un editor i publicista catal. Abans de la guerra civil fou professor de catal a l'Extensi d'Ensenyament Tcnic, als cursos populars de la Generalitat de Catalunya i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autnoma de Barcelona. Tamb fou membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Catal i collabor a La Publicitat, Meridi i Revista de Catalunya. 

Desprs de la guerra civil espanyola fou depurat i es qued sense feina. El 1944 va fundar amb el seu pare Jaume Aym i Ayala l'editorial Aym, amb la que va publicar obres en catal de Joan Oliver i Xavier Benguerel i va promoure el premi Joanot Martorell. Des del 1967 dirig les Edicions Andorra, on public obres d'autors exiliats. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233599" title="Amanda Tapping" nonfiltered="323" processed="323" dbindex="90326">


Amanda Tapping, (nascuda el 28 d'agost de 1965 en el Regne Unit) s una actriu canadenca coneguda per la seva interpretaci de la capitana Samantha Carter a la srie de televisi Stargate SG-1.

 Biografia .
Va nixer a Rochford, Essex (Anglaterra), per la seva famlia es va mudar a Ontario, Canad, quan ella tenia 3 anys. Desprs de graduar-se en el North Toronto Collegiate Institute (classe de 1984), Amanda (tamb coneguda per Mandy), va estudiar en la Universitat de Windsor, ms especficament en el Collegi d'Arts Dramtiques de Windsor, Ontario.

esprs d'acabar els seus estudis en arts teatrals comena a fer petits papers teatrals i a aparixer en anuncis de TV. Tamb comena a tenir petites interpretacions en sries de TV com a The Outer Limits i Expedients X. A ms forma un grup teatral de comdia anomenat Random Acts amb dues amigues seves, Katherine Jackson i Anne Marie Kerr, a Toronto a principis de la dcada del 1990.

Tapping s molt coneguda per la seva interpretaci de Samantha Carter, a la srie de cincia ficci de la televisi Stargate SG-1, que debut l'any 1997. Actualment representa el paper de Torri Higginson a Stargate Atlantis, com a comandanta de l'expedici Atlantis.

Amanda est casada amb Alan Kovacs, fuster de professi, amb qui viu a Vancouver, a la Colmbia Britnica. Tenen un filla, Olivia B., nascuda el 22 de mar de 2005. Na Tapping t tres germans.


 Filmografia .

Sanctuary (2007)

Legend of Earthsea (minisrie de TV) (2004)

Proof Positive (2004 - 2005)

Traffic (2004)

Life or Something Like It (2002)

Stuck (2002)

The Void (2001)

Blacktop (2000)

Stargate SG-1 (1997-present)

Stargate Atlantis

Booty Call (1997)

The Donor (1997)

What Kind of Mother Are You? (1996)

Golden Will: The Silken Laumann Story (1996)

Remembrance (1996)

Flash Forward (1996)

Degree of Guilt (1995)

The Haunting of Lisa (1995)

Net Worth (1995)

Rent-A-Kid (1995)

 Teatre .
The Wizard of Oz;
The Lion in Winter com "Alais Capet";
Steel Magnolias - West End Theater;
1986 Look Back in Anger com "Alison";
1987 Children of a Lesser God com "Sarah";
1988 The Taming of the Shrew com "Bianca";
Noises Off;
The Shadow Walkers;

Experincia en la direcci.
La primera experincia en la direcci de n'Amanda fou a l'episodi Resurrection de Stargate SG-1 (temporada 7 episodi 19), escrit pel seu company de la srie Michael Shanks.

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233606" title="Ladice" nonfiltered="324" processed="324" dbindex="90327">


 Ladice (filla de Pram).
 Ladice (filla de Cniras).
 Ladice (filla d'Agammnon).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233610" title="Ladice (filla de Pram)" nonfiltered="325" processed="325" dbindex="90328">
Ladice, segons la mitologia grega, fou una princesa troiana, filla de Pram i d'Hcuba. Es cas amb Helicon i se li atribueixen relacions amb Acamant. Segons la versi ms comuna, se l'empass la terra quan fugia de la destrucci de Troia.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 133.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233612" title="Ladice (filla de Cniras)" nonfiltered="326" processed="326" dbindex="90329">
Ladice, d'acord amb la mitologia grega, fou una filla de Cniras, rei de Xipre. Es cas amb lat, amb el qual va tindre nombrosos fills.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 133.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233614" title="Acamant (fill d'Antnor)" nonfiltered="327" processed="327" dbindex="90330">
Acamant o Acames () fou un heroi grec troi fill d'Antnor i Teanos. Fou un dels dirigents de les tropes de dardnies que van lluitar contra els aqueus a la Guerra de Troia.  

Acamant era un prncep traci que vivia a Troia amb els seus pares, el noble dardani Antnor i la sacerdotessa Teano, ambds reis de Trcia. Acamant tenia una famlia molt nombrosa, ja que els seus pares van tenir una dotzena de fills.

Quan va esclatar la Guerra de Troia, Acamant es va unir al seu germ gran Arquelau i al seu parent el prncep Enees i van prendre la direcci d'una de les cinc divisions de les tropes dardnies que van arribar a Troia. Poc abans de morir, Acamant va poder matar iax el Gran per venjar la mort del seu germ.

Altres fonts afirmen que mat a Promaclos el beoci.

Existeixen dues versions de la seva mort; a la Ilada s'esmenta que fou mort per Merones, mentre que Quint d'Esmirna assenyalava Filoctetes com el seu assass.

 Bibliografia .
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 6.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233616" title="Merones" nonfiltered="328" processed="328" dbindex="90331">
Segons la mitologia grega, Merones  fou un heroi cretenc, fill de Molos i de Melfis.

Com a antic pretendent d'Helena, va anar a la guerra de Troia al costat d'Idomeneu, rei de Creta.

Desprs de la guerra, torn a Cnossos, per aviat s'embarc de nou i arrib a Siclia, on visit les colnies cretenques.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 148.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233617" title="Molos" nonfiltered="329" processed="329" dbindex="90332">
D'acord amb la mitologia grega, Molos fou un heroi cretenc, fill de Ddal.

Fou pare de Molone i de Merones.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 152.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233618" title="Molone" nonfiltered="330" processed="330" dbindex="90333">
Segons la mitologia grega, Molone fou una filla de Molos, heroi cretenc.

Es cas amb ctor i fou mare d'urit i de Ctat, anomenats Molinides, que generalment es consideren fills de Posid.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 152.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233619" title="ctor" nonfiltered="331" processed="331" dbindex="90334">
D'acord amb la mitologia grega, ctor fou un heroi tessali, fill de Deon i de Diomede (entre altres genealogies).

Es diu que fou mort per Heracles quan aquest netejava els estables d'Augias.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 8.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233622" title="Molinides" nonfiltered="332" processed="332" dbindex="90335">
Segons la mitologia grega, Molinides fou la denominaci conjunta d'urit i de Ctat, fills de Posid i de Molone, adoptats per ctor.

Intervingueren en la lluita dels epeus contra Neleu, i auxiliaren el seu oncle Augias quan fou atacat per Heracles.

D'acord amb una versi, en el combat que hi hagu varen ferir mortalment ficles, germ d'Heracles, i per aix l'heroi se'n venj desprs parant-los una emboscada.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 152.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233623" title="Augias (fill d'Hlios)" nonfiltered="333" processed="333" dbindex="90336">
Segons la mitologia grega, Augias fou un rei de l'lida, fill d'Hlios.

Va participar en l'expedici dels argonautes.

Considerat l'home ms ric del seu temps, possea una gran quantitat de vaques, i per aix en els seus estables s'acumulava els fems en tal quantitat que no hi havia manera de treure'l del tot. Heracles, per ordre d'Euristeu, s'encarreg de netejar aquests estables, per abans pact amb Augias que rebria una desena part del seu bestiar si acabava la feina en un sol dia. Aix acordat, l'heroi desvi el Peneu i l'Alfeu. Aix, totes les aiges van passar pel mig dels estables i van arrossegar la brutcia fins al mar.

Augias, per, no va complir la seua part, i Heracles va tornar al cap d'un temps per venjar-se'n.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 33;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233624" title="Illa Gran de Chilo" nonfiltered="334" processed="334" dbindex="90337">

L'illa Gran de Chilo (en espanyol Isla Grande de Chilo), davant la costa de Xile, s una illa del Pacfic, la principal de l'arxiplag de Chilo, pertanyent a la regi de Los Lagos. Fa uns 190 quilmetres de longitud per uns 55-65 quilmetres d'ample. Amb una superfcie total de 8.394 km, s la segona illa ms gran de Xile, desprs de l'illa Gran de la Terra del Foc. 

Est separada de la costa continental xilena pel canal de Chacao al nord i pels golfs d'Ancud i Corcovado a l'est; a l'oest limita amb l'oce Pacfic i al sud, amb l'arxiplag de Chonos. s travessada de nord a sud per la Cordillera de la Costa, que rep els noms locals de Cordillera del Piuchn o de San Pedro a la seva part nord i de Pirulil a la part sud. A la costa occidental es troba el Parc Nacional de Chilo.

La capital s la ciutat de Castro, a la costa oriental; l'altra ciutat principal s Ancud, a la costa nord-occidental. Totes dues ciutats voregen els 40.000 habitants. Altres ciutats menors sn els ports orientals de Quelln, Dalcahue i Chonchi. La poblaci total de l'illa era de 154.775 habitants el 2002.

L'rea es caracteritza per la seva gran activitat martima i per les tradicions dels seus habitants, amb una forta presncia religiosa manifestada en les seves esglsies i festivitats (les curioses esglsies de fusta de Chilo han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco). Hi destaquen tamb els objectes artesans teixits amb fibres i llana, i tamb de fusta, i els palafits (construccions sobre pilars damunt l'aigua). 

L'accs a l'illa s'assoleix per la carretera CH-5, a travs d'un transbordador que es pren a Pargua, que creua el canal de Chacao i, desprs d'uns 25 minuts de navegaci, s'arriba a la localitat del mateix nom.

 Histria .
A l'arribada dels espanyols, l'illa estava poblada pels chonos, els huilliches i els cuncos. Els chonos eren caadors i recollectors nmades que es desplaaven en embarcacions anomenades dalcas, mentre que els altres dos pobles es dedicaven al cultiu de patates, blat de moro i psols i a la ramaderia d'auqunids. 

Al 1540, Alonso de Camargo va albirar les costes de Chilo mentre viatjava al Per. En una expedici organitzada per Pedro de Valdivia, el capit Francisco de Ulloa va arribar al canal de Chacao al 1553 i va recrrer les illes de l'arxiplag. 

Al 1558, Garca Hurtado de Mendoza inicia una altra expedici que pren possessi d'aquestes illes per a la corona espanyola. Al 1567 comena el procs de conquesta a Chilo i es funda la ciutat de Castro. L'illa va ser batejada originriament amb el nom de Nueva Galicia, per aquest terme no va prosperar i es va mantenir la paraula huilliche Chilo, que significa "lloc de chelles" (una gavina blanca amb el cap negre). 

Els jesutes, encarregats de l'evangelitzaci, van anar fent capelles per tot l'arxiplag; cap al 1767 ja n'hi havia 79, i avui dia es poden trobar ms de 150 temples de fusta a l'estil tradicional. Desprs de l'expulsi de la poblaci jesuta al 1767, l'orde francisc va assumir l'assistncia religiosa de l'illa des del 1771. 

El procs d'independncia xilena va passar desapercebut a Chilo i, de fet, va ser l'ltim reducte espanyol a l'Amrica del Sud. Va passar a formar part de Xile noms al 1826, 8 anys desprs de la independncia de l'Estat xil i desprs de les campanyes fallides de 1820 i 1824.

En el segle XIX va ser centre de provement dels baleners estrangers. Des de mitjan segle XIX i fins a principis del segle XX, Chilo va ser el principal productor de travesses per a ferrocarrils de tot el continent. A partir de llavors van comenar a formar-se nous pobles dedicats a la indstria; d'aquesta poca sn Quelln, Dalcahue, Chonchi i Quemchi. Des de 1895 es van anar lliurant terres a colons europeus i tamb a grans indstries productores.

Amb l'auge de la ramaderia, es va comenar a ocupar la zona interior de l'illa, ja que abans noms se n'havia ocupat la costa. Amb la construcci del ferrocarril entre Ancud i Castro al 1912 es va completar l'ocupaci de les terres interiors. Aquest ferrocarril avui es troba fora de servei.

A la fi del segle XX, Chilo va seguir el model imposat a tot Xile i va experimentar canvis en els seus sistemes de vida. Les noves empreses d'aqicultura, com les de salm, van portar beneficis per als residents de l'illa, com la generaci de llocs de treball, per tamb problemes, com l'alteraci dels ecosistemes.

Al 1972 es va presentar per primera vegada el projecte de construcci d'un pont que permets unir l'illa Gran amb el territori continental. La idea de la construcci d'aquest viaducte noms comenaria a concretar-se durant el govern de Ricardo Lagos, el qual va llanar el projecte com a part de les obres de celebraci del Bicentenari de Xile. No obstant aix, durant el 2006, el projecte del Pont del Bicentenari va ser cancellat tan bon punt el cost estimat va superar amb escreix el pressupostat inicialment.

Ciutats.

Les ciutats principals sn:
Ancud (39.946 habitants). Data de 1767. Va ser la capital de la provncia de Chilo fins a 1982 i s la segona ciutat ms important de l'illa. Compta amb el Museu Regional d'Ancud, que conserva objectes histrics, artesanals i representacions d'ssers mitolgics; tamb s'hi troba la Catedral de San Carlos, una bella construcci abans del terratrmol. ;
Castro (39.366 habitants). Aquesta ciutat porturia s la capital de la provncia de Chilo des de 1982. s la tercera ciutat ms antiga de Xile amb existncia continuada, ja que es va fundar al 1567. Hi destaquen els palafits (els nics que queden a tota l'illa), el mercat i l'esglsia de San Francisco, declarada Monument Nacional. Al municipi de Castro es troba part del Parc Nacional de Chilo. ;
Chonchi (12.572 habitants). Es coneix com la "ciutat dels tres pisos", caracteritzada per les seves construccions en fusta de xiprer. El seu origen s de 1754. T un bell passeig martim. S'hi troba l'entrada al Parc Nacional de Chilo i la major part de la seva superfcie. ;
Dalcahue (12.842 habitants). Poblaci prspera, famosa per la seva fira artesanal dels diumenges al mat. All es poden adquirir teixits i cistelleria provinents de les localitats venes. s pas obligat per creuar a l'illa de Quinchao. ;
Queiln (5.138 habitants). Petit port situat en una llarga pennsula. Els jesutes s'hi van establir al segle XVIII, per el poble noms va poder sorgir a final del segle XIX. Es troba a gaireb mitja hora de Chonchi. ;
Quelln (21.823 habitants). La tercera ciutat ms gran de Chilo va ser fundada el 1906 per una companyia destilatria que va decaure al 1952. El seu nom originari era Llauquil. ;
Quemchi (8.689 habitants). El municipi de Quemchi t com a activitats productives rellevants la pesca i l'agricultura. Hi va nixer un dels escriptors ms Importants de Xile, Francisco Coloane.

 Vegeu tamb .
 Arxiplag de Chilo;

 Enllaos externs .
Chiloe.cl Pgina sobre l'illa Gran de Chilo ;
Chiloeweb.com Portal de Chilo ;
La Estrella, diari de Chilo ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233625" title="Euristeu" nonfiltered="335" processed="335" dbindex="90338">
Segons la mitologia grega, Euristeu fou un rei de Tirint, fill d'Estnel i de Nicipe.

Hera el fu nixer setmes perqu tingus la primogenitura sobre els Perseides i el seu cos Heracles s'hi hagus de sotmetre. Per aix, l'heroi, desprs de matar els seus fills, es pos al servei d'Euristeu perqu el purifiqus. Aquest li encarreg els dotze treballs, complerts els quals el deix lliure.

Desprs de la mort d'Heracles va expulsar del regne els fills de l'heroi. Per aquests, encapalats per Hillos, s'alaren en armes i assaltaren Tirint. Durant el combat que hi hagu, fou mort per Iolau.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 89-90.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233628" title="The Scripps Research Institute" nonfiltered="336" processed="336" dbindex="90339">
The Scripps Research Institute (TSRI) s un centre de recerca mdica enfocat en la recerca bsica  en biomedicina. Aquest institut, localitzat a La Jolla, Califrnia, s una de les organitzacions privades de recerca biomdica ms grans del mn i hi treballen ms de 3000 persones entre cientfics, tcnics de laboratori, estudiants de doctorat i administratius.

Recentment, The Scripps Research Institute ha obert un nou centre d'investigaci a Jupiter, Florida.

Histria.
Els inicis de The Scripps Research Institute es troben al Scripps Metabolic Clinic, fundat el 1924 al mateix lloc on actualment es troba l'institut per la filantropista Ellen Browning Scripps. Al 1952 aquest primer centre va evolucionar cap  a la fundaci Scripps Clinic and Research Foundation.

Malgrat que inicialment la recerca de la fundaci estava enfocada als estudis d'immunologia , en els segents 25 anys el centre va anar creixent i diversificant la seva recerca fins que al 1977 es fa refundar com Research Institute of Scripps Clinic. Finalment, l'any 1991 la part clnica i la part de recerca es van separar i fruit d'aquesta divisi va apareixer l'actual The Scripps Research Institute. 

 Estructura .
The Scripps Research Institute est localitzat a La Jolla, California entre la reserva natural Torrey Pines State Reserve i la Universitat de California de San Diego. L'institut est dividit en diversos departaments:

Departament de biologia cellular;
Departament de qumica;
Departament d'immunologia;
Departament de biologia molecular;
Departament de neurobiologia;
Departament de medicina experimental i molecular;
Departament de neurocincies moleculars i integratives;

A ms,  The Scripps Research Institute inclou altres instituts i centres entre els quals cal destacar:

The Skaggs Skaggs Institute;
The Pearson Center for Alcoholism and Addiction Research ;
The Harold L. Dorris Neurological Research Center;
The Helen L. Dorris Child and Adolescent Neuro-Psychiatric Disorder Institute ;
The Institute for Childhood and Neglected Diseases;
The Center for Integrative Molecular Biosciences ;
The Kellogg School of Science and Technology;

El president del The Scripps Research Institute s el cientfic Richard Lerner i entre els 293 investigadors principals de l'institut hi ha destacats qumics com Kyriacos Costa Nicolaou, Dale L. Boger, i Peter Schultz, aix com diversos premis Nobel com Gerald Edelman, Kurt Wthrich i K. Barry Sharpless.

Scripps Florida Institute.
Actualment, el The Scripps Research Institute  est en procs d'instaurar-se a Jupiter, Florida, on ja hi treballen aproximadament 188 persones.

Actualment, Scripps Florida t dos departaments: el Departament de bioqumica i el departament d'infectologia; i incorpora el Translational Research Institute (TRI), destinat al desenvolupament de tecnologies per millorar el descubriment de nous frmacs. Est previst l'establiment d'un departament de biologia del cncer en un futur proper i l'obertura d'un programa de doctorat propi.

Enllaos externs.
The Scripps Research Institute ;
Scripps Florida ;
Florida Atlantic University ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233630" title="System of a Down" nonfiltered="337" processed="337" dbindex="90340">

System of a Down (tamb conegut com a SOAD) s un grup de metal alternatiu de procedncia armnia, formada a Los Angeles (Califrnia) l'any 1995. Al comenament es feien dir Soil, per desprs van adoptar el nom de System of a Down, inspirat en el poema Victims of Down escrit pel guitarrista del grup, en Daron Malakian.

Les seves canons mantenen una ideologia en contra del maltractament infantil, la violncia, la guerra, la pornografia, el domini dels diners sobre la societat, les diferncies socials, fsiques i ideolgiques de cada sser hum, la intolerncia, la discriminaci... entre altres temes dels quals aquest grup musical es troba en contra.

Els seus components sn en Serj Tankian (veu/teclat/guitarra ocasional), Daron Malakian (guitarra/veu), Shavo Odadjian (baix) i John Dolmayan (bateria).

Amb cinc discs editats fins ara, System of a Down fa servir una gran varietat d'instruments, incloent tot tipus de guitarres, com l'elctrica i la baritona, fins i tot una ampolla buida serveix d'instrument (a la can Science del CD Toxicity), mandolines elctriques, guitarra clssica de 12 cordes, i altres instruments del continent asitic. Les seves influncies provenen de les bandes que van comenar tocant rock alternatiu. Tamb tenen influncies de gneres com el heavy metal, punk rock, jazz fusion, folk, hard rock, rock psicodlic, funk, rock clssic, blues i msica industrial. A ms, tenen influncies poltiques que es reflexen als seus discursos contra el sistema nord-americ, la inconscincia social i l'abs del poder. Aquesta formula social i musical l'ha mantingut sempre, des del llanament del seu primer CD, l'any 1998, que va obtenir molt bons resultats, fins que aconsegu que aquest CD, el  System of a Down  fos disc de plat, System of a Down tamb obt molt suport de la crtica musical. Va ser elegit el millor grup de rock alternatiu de l'any 2005 als MTV Europe Music Awards celebrats a Lisboa el mateix any.

 Histria .
Un grup de metal alternatiu anomenat Soil, format per Serj Tankian (teclat i veu), Daron Malakian (guitarra i segones veus), Domingo Laranio (baix), Shavo Odadjian a la segona guitarra (i desprs Baix l'any 1994) i Andy Khachaturian (substitut per John) varen tenir una sola representaci al  jam session recording  i desprs el grup es va desintegrar.

Desprs de la separaci, en Tankian i en Malakian formaren un nou grup anomenat System of a Down (per el poema  Victims of a Down ). L'any 1995 es van unir amb l'Andy per fer la primera maqueta, per finalment el grup va quedar amb un nou membre, un bateria aficionat als cmics, John Dolmayan.

Discografia.

lbums.


Videoclips.
1998 - Sugar (Direcci a crrec de Nathan Cox);
1998 - Spiders (Direcci a crrec de Charlie Deaux);
1999 - War? (Direcci a crrec d'Ezequiel Gonzalez);
2001 - Chop Suey! (Direcci a crrec de Marcos Siega i Shavo Odadjian);
2002 - Toxicity (Direcci a crrec de Shavo Odadjian);
2002 - Aerials (Direcci a crrec de Shavo Odadjian) ;
2003 - Boom! (Direcci a crrec de Michael Moore);
2005 - B.Y.O.B. (Direcci a crrec de Jake Nava);
2005 - Question! (Direcci a crrec de Shavo Odadjian i Howard Greenhalgh);
2005 - Hypnotize (Direcci a crrec de Shavo Odadjian);
2006 - Lonely Day (Direcci a crrec de Josh Melnick i Xander Charity);

Senzills.
The Metro  (1996);
War? (1997);
Sugar (1998);
Spiders (1999);
Chop Suey! (2001);
Toxicity (2002);
Aerials (2002);
Boom!(2003);
I-E-A-I-A-I-O (2003);
Innervision(2004);
B.Y.O.B. (2005);
Question! (2005);
Hypnotize (2005);
Lonely Day(Mar.) (2006);
Mr Jack;

Enllaos externs.

Lloc web oficial del grup;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233631" title="Marcel Dussault" nonfiltered="338" processed="338" dbindex="90341">
 
Marcel Dussault (La Chtre, 14 de maig de 1926) va ser un ciclista francs, que fou professional entre 1948 i 1959. Durant aquests anys aconseguir 21 victries.

Palmars.
1948;
 1r de la Pars-Bourges;
 1r del Gran Premi dels Industrials del ciclisme de la Plaine de Forez a Bon-sur Lignon;
1949;
 1r de la Pars-Bourges;
 1r del Gran Premi de l'Equipe (contrarellotge per equips);
 1r del Circuit dels 2 Ponts a Montluon ;
 1r del Circuit de Boussaquin;
 1r del Gran Premi de Nantes;
 1r del Premi de Gozet;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de l'Oest;
1950;
 1r del Gran Premi d'Aubusson;
 1r del Gran Premi de Libre Poitou;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1951;
 1r del Circuit Boussaquin;
1953;
 1r del Premi d'Auzances;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
1954;
 1r del Premi Camille Danguillaume a Montlhry;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1955;
 1r del del Critrium de Rabastens;
1958;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oise;

Resultats al Tour de Frana.
 1949. Abandona (a etapa). Vencedor d'una erapa i portador del maillot groc durant 1 etapa;
 1950. 31 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
 1952. Abandona (a etapa);
 1954. 62 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Marcel Dussault ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233634" title="EZ Aquarii" nonfiltered="339" processed="339" dbindex="90342">








EZ Aquarii s un sistema estellar triple situat aproximadament a 3,4 parsecs, o, el que s el mateix, 11,3 anys-llum del Sol, a la constellaci d'Aquari. s coneguda tamb com a Luyten 789-6. Les tres components sn nanes vermelles del tipus M. El component principal s una binria espectroscpica.

La seva estrella ms prxima s Lacaille 9352, a 1,29 parsec (4,21 anys-llum).

Referncies.
 van Maanen, A., "Preliminary Parallaxes of Luyten 789-6 and Wolf 424", 12/1939, Publications of the Astronomical Society of the Pacific, Vol. 51, No. 304.
 Woitas, J.; Leinert, Ch.; Jahrei, H.; Henry, T.; Franz, O. G.; Wasserman, L. H., "The nearby M-dwarf system Gliese 866 revisited", 1/2000, Astronomy and Astrophysics, v. 353.

Vegeu.
 Llista d'estrelles ms properes;

Enllaos externs.
 Sol Station   EZ Aquarii;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233640" title="Certificat digital" nonfiltered="340" processed="340" dbindex="90343">
Un Certificat Digital s un document digital mitjanant el qual un tercer confiable (una autoritat de certificaci) garanteix la vinculaci entre la identitat d'un subjecte o entitat i la seva clau pblica.

Si b existeixen variats formats per a certificats digitals, els ms comunament emprats es regeixen per l'estndard UIT-T X.509. El certificat cont usualment el nom de l'entitat certificada, un nombre serial, data d'expiraci, una cpia de la clau pblica del titular del certificat (utilitzada per a la verificaci de la seva signatura digital), i la signatura digital de l'autoritat emissora del certificat de manera que el receptor pugui verificar que aquesta ltima ha establert realment l'associaci.

Format de certificat digital.
Un certificat ems per una entitat de certificaci autoritzada, a ms d'estar signat digitalment per aquesta, ha de contenir almenys el segent:

Nom, adrea i domicili del subscriptor.
Identificaci del subscriptor nomenat en el certificat.
El nom, l'adrea i el lloc on realitza activitats l'entitat de certificaci.
La clau pblica de l'usuari.
La metodologia per a verificar la signatura digital del subscriptor imposada en el missatge de dades.
El nombre de srie del certificat.
Data d'emissi i expiraci del certificat.

 Emissors de certificats .

Qualsevol individu o instituci pot generar un certificat digital per si aquest emissor no s reconegut per qui interactuessin amb el propietari del certificat, s gaireb igual que si no hagus estat signat. Per aix els emissors han d'acreditar-se per a aix ser reconeguts per altres persones, comunitats, empreses o pasos i que el seu signatura tingui validesa.

La gran majoria dels emissors t fins comercials, i altres, grcies al sistema de Anell de confiana poden atorgar gratutament certificats en tot el mn, com:
 CAcert.org, emissor administrat per la comunitat amb base legal en Austrlia.
 Thawte, noms per a certificats personals. Emissor propietat de Verisign.

Per perqu un certificat digital tingui validesa legal, el prestador de Serveis de Certificaci ha d'acreditar-se en cada pas d'acord a la normativa que cadascun defineixi.

Encarregats d'autoritzar la creaci d'una Autoritat de certificaci o Prestador de Serveis de Certificaci d'alguns pasos sn:

 En Guatemala, la Superintendencia de Administracion Tributria, (SAT);
 En Xile, el Ministeri d'Economia.
 En Espanya: el Ministeri d'Indstria, Turisme i Comer i Agncia Catalana de Certificaci.
 En Veneuela, la SUSCERTE - MCT (Superintendencia de Serveis de Certificaci Electrnica);
 En Per, el INDECOPI (Institut Nacional de Defensa de la Competncia i de la Protecci de la Propietat Intellectual);
 En la Repblica Dominicana el Indotel (Institut Dominic de les Telecomunicacions);
 En Colmbia, Certicmara ( La Societat Cameral de Certificaci Digital Certicmara S. a.);
 En Mxic, la Secretaria d'Economia.

Vegeu tamb.
;
PKI;
Signatura digital;
Factura Electrnica;
Autoritat de certificaci;
Segellat de temps;
Clau pblica;
X.509;


 Enllaos externs .
 Llei 19.799 actualitzada - Llei Xilena de sobre documents electrnics, signatura electrnica i serveis de certificaci d'aquesta signatura.
  - Llei Espanyola sobre signatura electrnica. LLEI 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrnica.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233645" title="Saus" nonfiltered="341" processed="341" dbindex="90344">

Saus s una de les entitats de poblaci que conformen el terme municipal de Saus, Camallera i Llampaies, a la comarca catalana de l'Alt Empord. Al cens de l'any 2006 comptava amb 106 habitants. 

Fins el 10 de novembre de 2006, Saus era el nom del municipi, que va ser canviat per identificar millor els tres nuclis que l'integren.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233648" title="Palau-surroca" nonfiltered="342" processed="342" dbindex="90345">
Palau-surroca s una entitat de poblaci del municipi de Terrades, a l'Alt Empord. Al cens de 2006 comptava amb 24 habitants. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233649" title="Jacques Marinelli" nonfiltered="343" processed="343" dbindex="90346">

 Jacques Marinelli (Le Blanc-Mesnil, 15 de desembre de 1925) va ser un ciclista francs, que fou professional entre 1948 i 1955. Durant els anys de professional aconsegu 6 victries. Amb tot els majors xits els aconsegu al Tour de Frana 1949, quan port 6 dies el maillot groc.

Fou el primer ciclista en mantenir una crnica quotidiana al diari L'quipe el 1949, sobre la seva experincia al Tour de Frana. Ell resultat s molt positiu i les crniques provoquen rcords de venda pel diari.

En retirar-se de ciclista s escollit alcalde de Melun. 

Palmars.
1948;
 1r a Gac;
1950 ;
 Vencedor de 2 etapes del Critrium del Dauphin Libr ;
 1r a Madrid ;
 1r a la Pars-Montceau-les-Mines ;
1954 ;
 1r a la Pars-Montceau-les-Mines ;

Resultats al Tour de Frana.
1948. Abandona (12a etapa);
1949. 3r de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 6 dies;
1950. Abandona (7a etapa);
1951. Abandona (21a etapa);
1952. 31 de la classificaci general;
1954. Abandona (5a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1951. 71 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Jacques Marinelli, une lgende du tour ;
Palmares de Jacques Marinelli ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233650" title="L' Arengada i el Camp dels Enginyers" nonfiltered="344" processed="344" dbindex="90347">

Les Arengades i el Camp dels Enginyers s una entitat de poblaci del municipi de Vilafant, a l'Alt Empord. Estava formada per urbanitzacions fundades als anys 90. Al cens de 2006 comptava amb 2336 habitants. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233652" title="Les Forques" nonfiltered="345" processed="345" dbindex="90348">
Les Forques s una entitat de poblaci del municipi de Vilafant, a l'Alt Empord. Aquesta urbanitzaci es va iniciar l'any 1962, al sud-est del municipi, vorejant el terme municipal de Figueres. Al cens de 2006 comptava amb 1315 habitants. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233656" title="Natzarenisme" nonfiltered="346" processed="346" dbindex="90349">

El natzarenisme s un moviment artstic fundat al comenament del segle XIX per artistes alemanys a Viena i Roma. Els pintors natzarens o puristes, influenciats a la vegada pel catolicisme i el romanticisme tenien per objectiu renovar l'art religis des de l'estudi dels antics mestres italians i alemanys i reviure la honradesa i espiritualitat de l'art cristi medieval. El llenguatge artstic s fortament influenciat pel neoclassicisme lineal de David.

Histria. 
Les convulsions histriques i socials de principis del segle XIX van provocar l'enyorana pels temps passats i la restauraci de l'esperit nacional. En aquesta restauraci, els natzarens alemanys van ser el moviment pictric que ms propagaci va tenir. 

Els pintors alemanys Friedrich Overbeck i Franz Pforr, estudiants de l'Acadmia de Viena van fundar, el 10 de juliol de 1809, la Lukasbrder, la Confraria de Sant Lluc, sant patr dels pintors. El nom delata la inspiraci medieval, i la pretensi d'establir les bases de la pintura sobre la religi i un bon treball artesanal; volien restaurar aix "la veritat i la puresa" de la pintura anterior a la pintura virtuosa del Renaixement. La Confraria de Sant Lluc va ser la primera associaci artstica moderna. 

Van trencar amb el neoclassicisme de l'Acadmia i, el 1810, quatre dels cofrades, Overbeck, Pforr, Ludwig Vogel i Johann Konrad Hottinger es van traslladar a Roma. Van ocupar el monestir abandonat de Sant Isidor, disposats a dur una existncia de recolliment prcticament monacal, relacionant-se profundament amb la naturalesa i els mitjans de vida artesanals dels tallers de l'edat mitjana. Per la seva vestimenta i llargues cabelleres, els van comenar a anomenar, irnicament, natzarens, nom que es va acceptar com denominaci d'aquest moviment. Els protestants es van convertir al catolicisme. A diferncia dels gremis medievals en els quals s'inspiren, la seva dedicaci a la pintura neix d'una decisi personal, tret romntic, actitud que no eximeix un cert amor propi i conscincia missionera.

En l'etapa inicial d'aquesta associaci, el pintor que ms influa era Pforr, imaginatiu i apassionat, bolcat en la rememoraci de les escenes cavalleresques medievals. En morir, el moviment es torn ms religis sota la influncia de Overbeck. L'art dels natzarens es torna cap a una pietat senzilla. Produren una versi esquematitzada de l'art del primer Rafael. 

A aquesta comunitat conventual es varen unir artistes de Dsseldorf i Munic: Wilhelm von Schadow, Peter von Cornelius (el 1811), Philipp Veit (1815) i Julius Schnorr von Carolsfeld (el 1818) i altres artistes alemanys. Van conixer al pintor paisatgista  austrac Joseph Antn Koch (1768 1839), que es va convertir en una espcie de tutor oficis del grup. La influncia de Peter von Cornelius es deixa notar al canalitzar la seva creativitat cap a un restauracionisme ms secular. Sota la seva influncia, el grup es bolca en l'elaboraci de frescos monumentals.

.
El ms destacat s el que van fer per encrrec de Jacob Salomon Bartholdy, (1779-1825), cnsol general de Prussi a Roma. Els va encarregar la decoraci de les seves estances llogades en el Palazzo Zuccari, avui salons de recepci de la Biblioteca Hertziana. Van ressuscitar la tradicional tcnica del fresc. Es van realitzar entre 1816-1817, amb el tema bblic de la Histria de Josep. Pintat a la manera del Quattrocento. Aquesta obra va proporcionar gran celebritat al grup, en particular a Peter von Cornelius, que va ser requerit a les acadmies de Dsseldorf i Munic. La fora expressiva dels gestos i la fisonomia de les seves figures es corresponien plenament amb la seva monumental grandria. Els frescos, arrencats el 1887, es troben actualment a Berln, en la Alte Nationalgalerie.

A aquesta obra li va seguir l'encrrec, el 1817 efectuat pel marqus Carlo Massimo, perqu decoressin la seva casa al Laterano, el Casino Massimo, amb temes de La Divina Comdia de Dant, del Orland Furis de Ariosto, de la Jerusalem alliberada de Torcuato Tasso i de Petrarca. En les estances dedicades a Dant, Cornelius va realitzar el parads, mentre que Horny va fer les guirnaldes de fruites i flors. En marxar Cornelius a Munic, el marqus, per suggeriment de Koch, va confiar la finalitzaci de l'encrrec a Philipp Veit, el qual no el finalitza; aleshores fou el propi Koch qui va assumir el treball. En la sala de Tasso pinta Overbeck. A la mort del marqus en 1827 els pintors marxen a Asss. El 1827 es va unir al grup Joseph von Fhrich, que resid a Roma fins el 1829; ell s'encarrega d'acabar els frescos. En l'habitaci central la decoraci, inspirada per Ariosto, s'encomana a Julius Schnorr von Carolsfeld, a Roma des de 1818, qui la finalitza sol. Aquesta obra va ser conclosa el 1827.

Els frescos de la casa Bartholdy van tenir gran ress a Alemanya. Aquests artistes representaven l'Idealisme i descobrien un llenguatge pictric alemany. En efecte, es va adoptar aquest estil restauracionista com forma oficial de l'art monumental nacional, especialment a Munic.

El 1819 els natzarens van organitzar una exposici collectiva en ocasi de la visita de l'emperador d'ustria. Friedrich von Schlegel, conseller de Metternich, va escriure una llarga descripci de l'exposici i, encara que l'emperador no els va parar esment, el prncep hereu de Baviera, futur Llus I de Baviera, els va admirar profundament i de seguida els va convidar a anar A Munic.

L'any 1830, els pintors ja s'havien separat, seguint cadascun el seu propi cam. La majoria va tornar a Alemanya, on van ocupar crrecs oficials: 
Peter von Cornelius a Munic (on Llus I de Baviera va pujar al tron el 1825). Cornelius adquir gran reputaci a Munic on els seus deixebles influren en altres indrets d'Alemanya. ;
Wilhelm von Schadow a Dsseldorf el 1826. ;
Philippe Veit va ser nomenat director del Museu Municipal d'Art de Frankfurt del Main, el 1830. El 1854 assumeix el lloc de director de la Galeria Municipal de Magncia. ;
Julius Schnorr von Carolsfeld, per la seva banda, va rebre importants encrrecs oficials a Munic, com la decoraci de la Residenz de la ciutat. Des de 1827 ensenya a l'Acadmia de Munic i, el 1846, fou nomenat director de la Galeria de Pintures i de l'Acadmia de Dresden.
Overbeck va quedar com nic natzar a Roma on fou admirat per Ingres. ;

Aquest estil va tenir gran influncia en altres pintors europeus, decaient nicament a partir de 1840, a causa del influx del realisme.

 Natzarenisme catal .

Molts artistes catalans disposaren de la possibilitat de rebre formaci acadmica a Roma grcies als ajuts oferts per la Junta Particular de Comer de Barcelona, d'altres sufragaren de manera privada aquesta formaci. A principis del segle XIX foren atrets per la doctrina del grup i el seu llenguatge artistes com: 
Josep Arrau;
Joaquim Espalter;
Pelegr Clav;
Manuel Vilar;
Francesc Cerd;
Pau Mil i Fontanals;
Claudi Lorenzale ;

Bibliografia.
 VVAA, Gran Enciclopdia Catalana, Enciclopdia Catalana SA, Barcelona, 1977, ISBN 84-85194-03-9;




 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233660" title="Cap d'estat d'Estnia" nonfiltered="347" processed="347" dbindex="90350">


El Cap d'estat d' Estnia (estoni: Riigivanem) s el President d'Estnia. Des de 1918 fins a 1920, el crrec de cap d'estat el desenvolup el Primer Ministre. Des de 1920 fins a 1937 va ser Cap d'estat. De 1937 fins a 1938 va ser President-Regent, des de 1938 fins a 1940 President de la Repblica. Durant l'ocupaci sovitica, el Cap del Consell Suprem. I des de 1992, President de la Repblica.  

Primers Ministres d'Estnia (1918-1920).


Cap d'estat d'Estnia (1920-1937).



President-Regent d'Estnia (1937-1938).



President de la Repblica d'Estnia (1938-1940).



Primers Secretaris del Partit Comunista d'Estnia (RSS d'Estnia) (1940-1991).
La Repblica Socialista Sovitica d'Estnia, es va establir el 21 de juliol de 1940 fins el 20 d'agost de 1991, que es va declarar la independncia d'Estnia, hi va haver cinc Primers Secretaris del Partit Comunista d'Estnia, que feia el paper de cap de l'estat: 22. (1.) Karl Sre, 23. (2.) Nikolai Karotamm, 24. (3.) Johannes Kbin, 25. (4.) Karl Vaino i 26. (5.) Vaino Vlijas.

Presidents de la Repblica d'Estnia (des de 1991).



Vegeu tamb.
Primer Ministre d'Estnia;
Govern i poltica d'Estnia;
Repblica Socialista Sovitica d'Estnia;
Toomas Hendrik Ilves;
Repblica d'Estnia (1918-1940);

Enllaos externs.
Presidncia d'Estnia, web oficial  ;
Pgina web de l'expresident d'Estnia, Lennart Meri   ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233662" title="Bandera d'Estnia" nonfiltered="348" processed="348" dbindex="90351">

 

La bandera d'Estnia es composa de tres bandes horitzontals iguals, dels colors segents de dalt a baix: blau, negre i blanc. La talla normal de la pandera s de 105 x 165 cm, cosa que dna una proporci de 7/11. 

 Histria. 
Apareix com a bandera de l'associaci d'estudiants de la naci estoniana a la Universitat de Tartu, fundada el 1632 per Gustau II Adolf de Sucia, tal i com ese feia a diferents universitats europees medievals i modernes per indicar la condici dels originaris d'un territori. Aquesta bandera fou rpidament associada al nacionalisme estoni i a partir de la proclamaci d'independncia del 24 de febrer de 1918 es va adoptar com a bandera del nou pas. 

La invasi de la URSS el juny de 1940 en va prohibir l's i es va arriar de la torre de Pikk Hermann, a la ciutat vella de Tallinn el 21 de juny d'aquest any. Va ser tolerada durant l'ocupaci nazi en tant que bandera tnica dels estonians, per amb la nova ocupaci sovitica fou substituda. 

Fins la perestroika la bandera o l's dels seus colors era prohibit i durament reprimit. El 24 de febrer de 1989 fou de nou hissada a la torre Pikk Hermann. Oficialment fou adoptada com a bandera nacional el 7 d'agost de 1990, poc desprs d'haver recuperat la independncia. 

 Simbologia.
La interpretaci tradicional dels colors s:
 El blau s el cel, els llacs i la mar i simbolitza la lleialtat als ideals nacionals. ;
 El negre s el color de la terra natal. ;
 El blanc simbolitza la recerca el benestar i la llum.


Proposta alternativa.
El 2001, el poltic Kaarel Tarand va suggerir que la bandera es canvis per una creu escandinava amb els mateixos colors. Aquests partidaris veien una bandera tricolor com una bandera que s'acosta als pasos eslaus i de l'est, mentre que la creu mostrava ms els enllaos amb les pasos nridcs i tamb diferenciant-lo dels altres pasos bltics. Fins i tot es volia modificar el nom del pas en diverses llenges estrangeres, d'Estnia a Estland. Des de 1922 es van fer molts esborranys de creus nrdiques per a bandera, el ms important fou el que hi ha d'exemple. Amb tot, aquestes propostes no van tenir massa popularitat. 

Vegeu tamb.
 Banderes dels comtats estonians;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233666" title="Clibanarii" nonfiltered="349" processed="349" dbindex="90352">
Els Clibanarii eren una unitat militar de cavalleria pesada persa qu fou tamb utilitzada per l'Imperi Rom i el bizant molt semblants a les catafractes, de fet, alguns historiadors diuen qu eren una variant d'aquestes. 
Els clibanarii anaven fortament blindats, tant el genet com la muntura duien una armadura pesada. Va ser la ltima unitat de cavalleria sassnida pesada. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233670" title="Antoni Oll Pinell" nonfiltered="350" processed="350" dbindex="90353">
Antoni Oll Pinell (Barcelona 1897 - 1981) va ser un gravador, pintor i fotgraf catal.

Arrelat familiarment a Balaguer, va entrar en el mn de les arts del llibre de la ma del biblifil i editor Ramon Miquel i Planas. La seva tasca professional ms constant va ser la de fotgraf de galeria, per la seva activitat artstica ms destacada va ser la de xilgraf, encara que practic altres tcniques de gravat i la pintura a l'oli, art en el que se centr en un paisatgisme proper al de la Generaci de 1917.

Com a xilgraf s'inici el 1922 i va fer quantitat d'ex-libris, nadales, estampes, per sobretot destaquen les illustracions de llibres. Sobresurt una edici de L'Atlntida de Verdaguer (1946), i veritables prodigis tcnics de xilografies en diverses tintes com L'ingenu amor de Carles Riba (1948) o Primer viaje de Coln segn su diario de a bordo (1944), on el frontis s una de les estampes xilogrfiques ms complexes de la histria del gravat, ja que t tretze superposicions de colors a la "planxa perduda".
s ben representat en els fons de la Biblioteca de Catalunya.

Fou membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i hi public el catleg dels dibuixos de Llus Rigalt existents en aquella instituci.

 Fonts .
Nria Terrades Bosc, L'obra xilogrfica d'Antoni Oll Pinell, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1986.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233673" title="Francesc Esteve i Glvez" nonfiltered="351" processed="351" dbindex="90354">
Francesc Esteve i Glvez (Castell de la Plana 1907 - 2001) fou un prehistoriador i arqueleg valenci. Estudi a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera, i collabor amb l'Institut d'Estudis Catalans. Durant la guerra civil espanyola fou director del museu provincial de Castell. 

En acabar la guerra fou expedientat pel franquisme i el 1943 exerc de professor d'histria a l'institut d'ensenyament mitj de Tortosa, el 1954 al d'Amposta i el 1959 al de Castell de la Plana. El 1954 fou nomenat Comissari Local d'Excavacions Arqueolgiques de Tortosa per part de la Direcci General de Belles Arts i es dedic estudi la prehistria de les comarques del nord del Pas Valenci i del Baix Ebre. 

El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Distinci al Mrit Cultural de la Generalitat Valenciana i la Medalla d'Or de laProvncia de Castell.

 Obres .
 Histria .
 Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castelln (1944);
 Cermica de cuerdas en la Plana de Castelln (1955);
 Los sepulcros de la Joquera (1965);
 La cueva sepulcral del Calvari d'Amposta (1966);
 La necrpolis de El Bovalar (1966);
 El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueolgico (1969);
 La necrpolis ibrica de la Oriola, cerca de Amposta (Tarragona) (1974) ;
 Cermica d'Onda (1993);
 Ficci .
 A l'entorn de les aiges lluminoses: el creuer universitari 1933 (1985);
 El goig de crixer. Els estudis superiors (1996) ;
 Vilacollena. Una capitaleta provinciana de l'Espanya vertebrada (1997);

 Enllaos externs .
 Biografia de Francesc Esteve;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233676" title="Llus Virgili i Farr" nonfiltered="352" processed="352" dbindex="90355">
Llus Virgili i Farr (Manresa, Bages 1925) fou un director musical i pedagog catal, fill del msic Antoni Virgili. El 1931 la seva famlia s'establ a Lleida i del 1934 al 1936 estudi a l'Escolania de Montserrat. Del 1953 al 1991 succe el seu pare com a director de l'Orfe Lleidat, el qual va renovar profundament. 

A l'Orfe s'especialitz en direcci coral, hi cre una veritable escola de la pedagogia de la direcci i del cant coral organitzant des de 1964 els Cursos Internacionals de Msica  amb la coral francesa  Coeur Joie, i els Cursos Nacionals celebrats cada any per Nadal. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya en representaci de la coalici Convergncia i Uni per la provncia de Lleida. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1998 un dels Premis d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla. El 2008 va rebre la Medalla al Mrit Cvic de l'ajuntament de Lleida.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233681" title="Henry Lee Giclas" nonfiltered="353" processed="353" dbindex="90356">
Henry Lee Giclas (Flagstaff, 1910 - Flagstaff, 2007) fou un astrnom estatunidenc.

Va nixer a Flagstaff, a l'estat estatunidenc d'Arizona, el 9 de desembre de 1910. Va treballar en l'observatori de Lowell usant el comparador de pestanyeig, i va emprar a Robert Burnham, Jr. per a treballar-hi.

Va ser el descobridor d'un bon nombre de cometes, entre ells el 84P/Giclas.

Tamb va descobrir un nombre d'asteroides, incloent l'asteroide de Apollo 2201 Oljato i l'asteroide de Amor Anza 2061. Alguns han identificat l'asteroide Oljato com a l'origen dels meteorits coneguts com les Orinides. L'asteroide Giclas 1741, descobert el 26 de gener de 1960 pel programa Asteroid d'Indiana, es va nomenar aix en el seu honor.

Giclas, R. Burnham, Jr. i N. G. Thomas van publicar el Lowell proper motions II, un informe d'estels amb moviment propi fet a l'observatori de Lowell.

Va morir el 2 d'abril de 2007, als 96 anys d'edat, a la mateix ciutat on va nixer.

Enllaos externs.
Biografia ;
8029216G Plana sobre el "Lowell proper motion survey" ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233701" title="IES Alexandre de Riquer" nonfiltered="354" processed="354" dbindex="90357">
L'IES Alexandre de Riquer s un institut d'ensenyament secundari de Calaf, a la comarca de l'Anoia.

T els seus orgens en la secci de formaci professional de Calaf, creada el curs 1987-88, i que va impartir durant quatre cursos el primer grau d'FP de les branques d'administratiu i electricitat. A partir del curs 1990-91 va comenar a impartir el currculum de l'ESO en rgim experimental. Fins a la tardor del 1990, la secci va ocupar l'ltima planta del cos del l'edifici dels Hermanos en referncia a qu havia estat antigament els Collegi dels Germans de la Salle.

El curs 1993-94 es crea oficialment com a IES Alexandre de Riquer.

La seva adrea actual s al carrer Joan Baptista de la Salle 6.

 Enllaos .
 Plana de l'Institut;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233708" title="Sedentarisme" nonfiltered="355" processed="355" dbindex="90358">

El sedentarisme s la forma ms recent de poblaci humana en la qual una societat deixa de ser nmada per a establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva. El procs entre el nomadisme i el sedentarisme comena en el neoltic o a la revoluci agrcola fa aproximadament 10 mil anys de manera generalitzada en tots els continents, incls Amrica durant el seu perode formatiu, primer en el Orient Mitj i es va consolidar definitivament amb la fundaci de les primeres ciutats.

 Motius del sedentarisme .

Arribar al sedentarisme no s ni va anar un procs fcil. L'antiguitat del nomadisme diu per si mateix que per ms de dos milions d'anys l'sser hum no va considerar fidel el sedentarisme com una forma vlida de subsistncia. La presncia contempornia de tribus nmades diu tamb que el nomadisme s un procs hum natural i les tribus en aquesta condici no pensen que viuen en una condici "anormal" o alguna cosa per l'estil. Han estat les societats sedentries contempornies les quals pressionen en moltes ocasions a les cultures nmades a aix de manera arbitrria. La ra principal per la qual molts pobles nmades es van fer sedentaris es troben en un dels descobriments ms importants de la humanitat: l'agricultura. Entre la tribu nmada i la tribu sedentria van passar moltes generacions, molts experiments i fins i tot tornades al nomadisme, fins que un determinat grup es va establir definitivament en una localitat(Estoriatus). Aquest procs va tenir lloc en un temps situat al final del Holoc, s a dir, quan va acabar l'ltima Glaciaci fa aproximadament 10 mil anys i el planeta va arribar majors graus de temperatura. Les primeres cultures agrcoles, segons les troballes arqueolgiques, se situen en el Orient Mitj on es desenvoluparien les primeres ciutats. Per l'escalfament global del planeta fa 10 mil anys va generar un procs similar en tots els continents que va tenir com a conseqncia que moltes tribus s'establissin en determinats llocs i donessin inici a les cridades civilitzacions de l'antiguitat. Els sedentaris tenen un lder absolut.

 Ciutat .

La ciutat representa el cosa principal de la societat sedentria. s conseqncia directa de l'establiment definitiu d'un grup hum en un territori determinat. L'agricultura va permetre que la tribu es detingus per a cuidar del procs de sembrats i la domesticaci d'animals.Aix va implicar el treball, per tamb el temps d'espera, del com neix un desenvolupament cultural determinat com l'escriptura, el registre del temps (calendari), les matemtiques, les observacions astronmiques i el comer amb altres tribus. L'agricultura tamb comporta que la tribu tingui certes possessions que ha de cuidar de les ambicions d'altres tribus i per vegada primera la humanitat construx les fortaleses i muralles. Existeixen vestigis de muralles en tot el Orient Mitj amb el "max bailarin" datacions de ms de 10 mil anys i en molts casos aquestes sn l'nic vestigi que prova la presncia d'una ciutat. La societat agrria, en nom de protegir i administrar la producci, crea les relacions de classe i posici social que en el nomadisme sn menys complicades i d'aqu neix el dirigent de la ciutat. Les primeres ciutats van ser autnomes, tribals, depenien de si mateixa i s'aliaven amb unes altres en casos circumstancials, com les polis de Grcia, Fencia i els maies, entre uns altres. El desenvolupament d'estats ms complexos naixeria del poder creixent d'una determinada ciutat que acabaria per dominar a les ciutats venes i crear una unitat poltica ms gran. Casos com aquest es donarien primer en territoris com Egipte i Xina, entre uns altres. Els imperis serien el smmum del poder creixent d'un d'aquests estats que, ja no noms controlaria les ciutats i la poblaci d'un territori (regne), sin que aniria al control d'altres estats vens com el cas de Xina, l'Imperi rom, l'Imperi asteca o l'Imperi Inca, entre uns altres.

 Vegeu tamb .
 Nmada;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233709" title="Ai-Khanum" nonfiltered="356" processed="356" dbindex="90359">
Ai-Khanoum o Ay Khanum (illuminat. "Senyora Lluna" en uzbek), probablement l'Alexandria histrica en l'Oxus, tamb possiblement ms tard anomenada Eucratidia) va ser una ciutat fundada al quart segle aC., desprs de les conquestes d'Alexandre el Gran i era una de les ciutats principals del regne Greco-Bactri. La ciutat est localitzada en l'rea Kunduz al nord-est de l Afganistan, a la confluncia del riu Oxus (Amu Darya d'avui) i el riu Kokcha (lat N 37 10' 10"; E llarg 69 24' 30"), i a la porta del subcontinent indi. Ai Khanoum va ser un dels punts focals de l'Hellenisme a l'Est durant gaireb dos segles, fins a la seva aniquilaci per invasors nmades al voltant del 145 a. C. ms o menys a la mort de Eucratides. 

El lloc va ser excavat durant recerques arqueolgiques per una missi de DAFA francesa sota Paul Bernard entre 1964 i 1978, aix com cientfics russos. Les recerques s'havien d'abandonar amb el comenament de la guerra sovitica a Afganistan, durant el qual se saquejava el lloc i s'utilitzava com a camp de batalla, deixant molt poc del material original.

 Localitzaci estratgica .
L'elecci d'aquest lloc per a la fundaci d'una ciutat va ser escollida probablement per uns quants factors. La regi, irrigada per l'Oxus, tenia un potencial agrcola ric. Els recursos minerals eren abundants al pas del darrer cap a l'hind Kush, especialment els anomenats "robins" famosos (de fet, espinella) des de Badakshan, i or. Finalment, la seva localitzaci en l'encreuament entre territori Bactri i territoris nmades al nord, en el fons permetia accs al comer amb l'imperi xins.  

 Invasions nmades .
Els nmades indoeuropeus que envaeixen des del nord (els escites i llavors el Yeh-chi) creuant l'Oxus i penetrant la Bactriana sobre el 135 a. C.. Sembla que la ciutat s'abandoni totalment entre 130-120 a. C. desprs de la invasi Yeh-chi. Hi ha evidncia de focs enormes a tots els edificis essencials de la ciutat. L'ltim rei Greco-Bactri, Heliocles va moure la seva capital al voltant de 125 a. C. de Balkh reinstallant-se a la vall de Kabul. Cap moneda d'Heliocles mai es trobava a Ai-Khanoum, suggerint que la ciutat es va destrur al final del regnat d'Eucratides. Els grecs van continuar controlant diverses parts del nord d'ndia sota el Regne indogrec fins al voltant d'1 a. C., fins que els Yeh-chi s'expandia ms al nord de l ndia i ells mateixos van formar l'Imperi Kushan.

Com a d altres jaciments arqueolgics (Begram o Hadda per exemple), el jaciment d Ai-Khanoum es va saquejar durant la llarga fase de la guerra a Afganistan des de la caiguda del govern comunista.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233717" title="Llista d'estats sobirans del 1983" nonfiltered="357" processed="357" dbindex="90360">


Estats sobirans.
A.
   Repblica Democrtica de l'Afganistan;
   Repblica Socialista Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica Popular de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Repblica Popular de Cambodja;
   Repblica Unida del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Etipia Socialista;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Repblica Popular de Moambic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Federaci de Saint Kitts i Nevis (des del 19 de setembre);
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Ciskei;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Transkei;
   Repblica de Venda;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord (des del 15 de novembre);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233718" title="Llista d'estrelles de la Mquina Pneumtica" nonfiltered="358" processed="358" dbindex="90361">
Llista d'estrelles de la constellaci de la Mquina Pneumtica (Antlia, segons la denominaci en llat adoptada per la UAI), ordenades per esclat decreixent.



See also.
Llista d'estrelles per constellaci;

References.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233720" title="Comissari Europeu de Programaci Financera i Pressupostos" nonfiltered="359" processed="359" dbindex="90362">
El Comissari Europeu de Programaci Financera i Pressupostos s un membre de la Comissi Europea responsable de la gesti de les finances i pressupostos de la Uni Europea.

L'actual Comissria s la lituana Dalia Grybauskait .

Orgens.
En la formaci de la primera Comissi l'any 1958 es cre la cartera del Comissari Europeu d'Assumptes Econmics i Financers, cartera que posteriorment es divid en els Comissaris encarregats de Programaci Financera i Pressupostos, Assumptes Econmics i Monetaris i Assumptes Administratius, Auditoria i Lluita contra el Frau.

Llista de Comissaris de Programaci Financera i Pressupostos.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal de Programaci Financera i Pressupostos a la Comissi Euroepea;
  Informaci de Dalia Grybauskait  a la Comissi Europea;
  Direcci General de Pressupostos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233730" title="Espuri Carvili Mxim" nonfiltered="360" processed="360" dbindex="90363">
Espuri Carvili Mxim (Spurius Carvilius C. F. C. N. Maximus) fou un magistrat rom.

Apareix com edil curul el 299 aC i com a cnsol el 293 aC junt amb Luci Papiri Cursor. Durant el seu perode va obtenir diverses victries sobre el samnites a Campnia: va conquerir Amitermum, va assaltar Cominium que va conquerir igualment, i va atacar Palumbinum i Herculaneum, a las que va entrar encara que desprs de ser derrotat a la vora de la darrera ciutat; llavors va anar a Etrria on els faliscs havien reprs la guerra i va conquerir Troilium i altres cinc fortaleses, i finalment va concedir la pau als faliscs a canvi d'una important quantitat de diners. Va rebre els honors del triomf a la seva tornada; el bot obtingut el va distribuir entre els soldats el que el va fer molt popular ja que Papiri Cursor no ho va fer; desprs de la distribuci encara va poder ingressar una gran quantitat al tresor pblic i erigir un temple a la deessa Fortuna; amb el bronze de les armadures capturades als samnites va fer una colossal esttua de Jpiter al Capitoli, i amb el bronzo sobrant va fer una esttua petita seva. 

A l'any segent, 292 aC, fou llegat del cnsol Dcim Juni Brut.

El 272 aC fou cnsol per segona vegada, altre cop amb Papiri Cursor. Altre cop va combatre als samnites, i tamb a lucans, brucis i tarentins; i altre cop va obtenir els honors del triomf.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233731" title="Espuri Carvili Mxim Ruga" nonfiltered="361" processed="361" dbindex="90364">
Espuri Carvili Mxim Ruga (Spurius Carvilius Sp. F. C. N. Maximus Ruga) fou un magistrat rom, fill d'Spurius Carvilius C. F. C. N. Maximus.

Fou cnsol el 234 aC junt amb Luci Postumi Alb i va fer la guerra a Crsega i desprs a Sardenya; en aquesta segona illa va obtenir una victria que li va permetre celebrar un triomf. 

Fou cnsol per segona vegada el 228 aC junt amb Quint Fabi Mxim Verrugs, i va acceptar la llei agrria proposada pel trib Gai Flamini sobre divisi de la terra a la Gllia Cisalpina (Polibi situa aquesta llei com aprovada el 232 aC sota el cnsol Marc Emili Lpid).

El 216 aC, desprs de la batalla de Cannes, va fer propostes per reforar l'aliana amb els llatins.

Va morir el 212 aC quan era membre del collegi d'ugurs.

Se li atribueix haver estat el primer rom que es va divorciar de la seva dona, per no es clar que la instituci del divorci (de vegades assimilada a la repudiaci) no exists abans.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233735" title="Claudi Mxim" nonfiltered="362" processed="362" dbindex="90365">
Claudi Mxim (Claudius Maximus) fou un filsof estoic rom del segle II. s esmentat per Juli Capitol com a preceptor de l'emperador Marc Aureli, que tanmateix tamb l'esmenta a De Rebus suis on diu que estava casat amb Secunda. Va morir vers el 180.

Se l'ha identificat amb el Claudi Mxim que fou  procnsol (de Bitnia segons Fabricius per ms probablement d'frica; tamb amb  un Mxim que fou cnsol el 144; ambdues identificacions sn incertes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233737" title="Louis Caput" nonfiltered="363" processed="363" dbindex="90366">

Louis Caput (Saint-Maur-des-Fosss, 23 de gener de 1923 - Pars, 8 de febrer de 1985) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1942 i 1957. Al llarg d'aquests anys va aconseguir 46 victries, les ms importants de les quals foren el Campionat de Frana de 1946, la Pars-Tours de 1948 i 2 etapes del Tour de Frana.

Entre 1966 i 1978 fou director esportiu de ciclisme i codirigir l'equip Frimatic-Viva-de Gribaldy de Jean de Gribaldy de les temporades 1968 i 1969. 

Equips com a director esportiu.
1966-1967. Kamom-Dilecta ;
1968-1969. Frimatic-Viva - De Gribaldy ;
1969. Frimatic-Viva-de Gribaldy-Wolber (Tour de Frana 1969)  ;
1970-1971. Fagor-Mercier ;
1972-1975. Gan-Mercier ;
1976. Gan-Mercier France  ;
1977-1978. Miko-Mercier;

Palmars.
1942;
 1r al Gran Premi d'Auray;
 1r del Circuit d'Autun;
 1r a Lieja;
 1r a Vis;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Midi;
1943;
 1r a Rennes;
 1e a Autun;
1945;
 1r de la Pars-Alenon;
 1r a Dinard;
1946;
 Campi de Frana;
 1r del Circuit dels Boucles del Sena ;
 1r de l'Armagnac-Pars;
1947;
 1r del Circuit de Guiniberts;
 1r a Agen;
 1r a Roanne;
1948;
 1r a la Pars-Tours ;
 1r de la Pars-Limoges;
1949;
 1r del Gran Premi de l'Echo d'Oran;
 1r a An-Temouchent;
 1r a Mnaco;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1951;
 1r a Ferrires;
1952;
 1r del Gran Premi de la Bicicleta Eibarresa i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi de Vayrac;
 1r a Chatelus;
 1r a Saint-Cr ;
1953;
 1r del Tour de Pircardia;
 1r a Saint-Cr ;
 1r a Bavery;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta al Marroc;
1954;
 1r a Oloron Sainte-Marie;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta al Marroc;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
1955;
 1r de la Pars-Limoges;
 1r a Arras;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1956;
 1r del Tour de l'Oise i vencedor d'una etapa;
 1r del Circuit dels 2 Ponts;
 Vencedor de 2 etapes del Critrium del Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa de la Ronda de l'Est;

Resultats al Tour de Frana.
1947. Abandona (2a etapa) ;
1948. Abandona (4a etapa) ;
1949. Abandona (12a etapa). Vencedor d'una etapa;
1951. 45 de la classificaci general;
1952. Abandona (4a etapa) ;
1953. Abandona (12a etapa) ;
1954. Abandona (5a etapa) ;
1955. 54 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1956. 56 de la classificaci general;

Resultats de la Volta a Espanya.
1955. 55 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1955. 68 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Louis Caput ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233738" title="Marc Clodi Pupi Mxim" nonfiltered="364" processed="364" dbindex="90367">

Marc Clodi Pupi Mxim (Marcus Clodius Pupienus Maximus) fou emperador rom el 238. Era un general distingit i de famlia senatorial.

Quan es va saber la mort de Gordi I i Gordi II (238) i que Maxim el Traci avanava cap a Itlia al front d'un fort exrcit, fou nomenat pel senat juntament amb el senador Dcim Celi Balb, el qual com a reputat home d'estat es quedaria a Roma per dirigir l'administraci, i Pupi, com a reputat general, aniria contra Maxim per combatre sobre el terreny (vers abril del 238). Aquesta decisi no va tenir el suport popular i van esclatar aldarulls, que no van parar fins que es va proclamar com a Csar a un net de Gordi, d'uns 13 anys (Gordi III). 

Pupi va poder sortir en direcci a Aquileia contra Maxim per a Roma van tornar a esclatar lluites civils entre el poble d'un costat i els pretorians que feien costat a Maxim, de l'altre. El poble va assaltar el camp dels pretorians i foren rodejats i es va tallar el subministrament d'aigua; els intents de sortida no van reeixir i una part de la ciutat va patir els efectes de la lluita i fou destruda pel foc. Quan a l'abril o maig Maxim fou derrotat, les seves forces i les de Pupi es van unir i el poble rom va acollir la unitat amb joia.

Per aix fou de curta volada, perqu l'odi entre pretorians i el poble no es va extingir; els pretorians no acceptaven el poder establert pel senat i volien un emperador triat per ells, i el poble no perdonava l'actuaci dels pretorians. Un dia que es celebraven els jocs capitolins, es va produir un cop d'estat: un fort cos de soldats es va obrir pas cap a palau, va agafar a Balb i Pupi i els va matar (vers maig del 238).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233742" title="Patna" nonfiltered="365" processed="365" dbindex="90368">




Patna (en hindi:     ) s la capital de l'estat indi de Bihar, i un dels llocs contnuament habitats ms vells al mn.

La ciutat moderna de Patna s al sud del Ganges, que flueix per davant amb les aiges combinades dels rius Ghagra, Son i Gandak. En el punt on la ciutat est situada, el sagrat Ganges s'eixampla molt.

Una bulliciosa ciutat d 1,8 milions de persones, la ciutat t aproximadament 25 km de llarg i de 9 km a 10 km d ample.

Els centres de peregrinatge budista i jainista de Vaishali, Rajgir o Rajgriha, Nalanda, Bodhgaya i Pawapuri estan uns al costat dels altres. Patna s una ciutat sagrada pels Sikhs. El des i ltim guru "hum", Guru Gobind Singh, va nixer aqu. s la porta ideal per a tots els llocs en aquest circuit. Els monuments dins i al voltant de la ciutat el fan recordar el seu passat esplendors.

A part de ser el centre administratiu de l'estat i la seva importncia histrica, la ciutat s tamb un centre educatiu essencial i tamb un centre mdic. s l'epicentre per a tots els estudiants de Bihar per preparar-se per a diversos exmens competitius. Diverses institucions educatives estan venint all.

L'rea vella emmurallada, anomenada Patna City pels ciutadans, s tamb un centre de comer essencial.

 L'orgen del nom .
La paraula Patna s'obt etimolgicament de Patan, el nom de la deessa hind devi Patan. Una altra teoria diu que el nom ve de Pattan o un port en snscrit des de la ciutat, situada prop de la confluncia de quatre rius, va ser un port fluvial que creixia. Una altra teoria suggereix que el nom Patna pot ser una forma curta de Pataliputra, un dels noms antics ms populars d'aquesta ciutat.

La ciutat ha estat coneguda per diversos noms durant els seus ms de dos millennis d'existncia (Pataligram, Pataliputra, Kusumpur, Pushpapura, Azimabad i l actual Patna). Va aconseguir el seu nom de Patna durant el regnat de Sher Shah Suri, un bihari que t la distinci de fer l'nica interrupci a la llarga regla de mogols. La seva tomba s a Sasaram, un lloc prop de Patna.

 Histria de Patna .
La llegenda atribueix l'origen de Patna a un rei mitolgic Putraka que va crear Patna per mitj de la mgia per a la seva reina Patali, literalment Pregona flor, que li dna el seu nom antic Pataligrama. Es diu que en honor al primer fill de la reina, la ciutat s anomenava Pataliputra. Gram s la paraula en snscrit per a poble i Putra significa fill.

Des d'una perspectiva cientfica de la histria, seria apropiat suposar que la histria de Patna comenava al voltant de l'any 490 aC quan Ajatashatru, el rei de Magadha, volia canviar la seva capital del Rajagriha muntanys a un lloc ms ben situat estratgicament per combatre el Licchavis de Vaishali. Va escollir el lloc al sud del Ganges i va fortificar-lo. Des d'aquell temps, la ciutat ha tingut una histria contnua, un registre igualat per poques ciutats al mn.  Buda pass a travs d'aquest lloc en el darrer any de la seva vida i va profetitzar un gran futur per a aquest lloc, per alhora, pronosticava la seva runa amb inundacions i enemistats.

Amb la pujada de l'imperi Mauryan, el lloc es va convertir en el lloc de poder i el nervi del subcontinent. Des de Pataliputra, el fams emperador Chandragupta Maurya (un contemporani d'Alexandre el Gran) governava un imperi vast, anant del golf de Bengala fins a l'Afganistan.

Abans de la Patliputra Maurya es construa principalment amb fusta. L'emperador Ashoka, el nt de Chandragupta Maurya, va transformar la capital de fusta en una construcci de pedra al voltant del 273 aC. L erudit xins Fa Hein, que va visitar l'ndia en algun moment al voltant dels anys 399-414, don una descripci vvida de les estructures de pedra en els seus viatges.

Megastenes, historiador grec i ambaixador a la cort de Chandragupta dna el primer testimoni escrit de Patliputra. Un cert nombre, molt posterior, de viatgers xinesos venien a l'ndia en la recerca de coneixement i enregistraven la seva observaci sobre Pataliputra en els seus viatges.

Megastenes (350-290), al seu llibre Indica ha esmentat que la ciutat de Palibothra (Pataliputra, avui en dia Patna) estava situada en la confluncia dels rius Ganges i Arennovoas (Sonabhadra - Hiranyawah) i tenia 9 milles de llarg i 1,75 milles d ample. 

En els anys segents, la ciutat va tenir moltes dinasties que dominaven el subcontinent indi des d'all. Va veure el domini de l'imperi Gupta i els reis Pala. Tanmateix, mai no arrib a la glria que va arribar a tenir sota el Mauryas.

Amb la desintegraci de l'imperi Gupta, Patna va passar temps incerts. Bakhtiar Khilji va capturar Bihar al segle XII i va destruir molts llocs antics de saber, Patna perdia el seu prestigi com el centre poltic i cultural de l'ndia.

El perode mogol va ser un perode d'administraci provincial corrent des de Delhi. El perode ms notable durant aquests temps va ser sota Sher Shah Suri que reanimava Patna a la meitat del segle XVI. Ell va visualitzar un fort i una ciutat cap al Ganga. El fort de Sher Shah a Patna no sobreviu, per la mesquita construda en l'estil arquitectnic afgans sobreviu.

L'emperador mogol Akbar va venir a Patna al 1574 per aixafar el cap afgans Daud Khan. El navratna d'Akbar i l'historiador oficial de l estat i autor dAin-i-Akbari Abul per a qui Fazl es refereix a Patna com un centre que floreix com les indstries del paper, pedra i vidre. Tamb es refereix a l alta qualitat de l arrs cultivat a Patna fams a Europa.

L emperador Mughal Aurangzeb va accedir a la petici del seu nt favorit el prncep Muhammad Azim de rebatejar Patna com Azimabad, al 1704. Tanmateix, molt poc va canviar durant aquest perode tret del canvi de nom de la ciutat.

Amb la decadncia de l'imperi mogol, Patna va passar a les mans del Nawabs de Bengala, que recaptava un pesat impost en el populatxo per el deixava florir com a centre comercial.

Durant el segle XVII, Patna es va convertir en un centre de comer internacional. Els britnics van comenar amb una factoria a Patna el 1620 per comerciar amb calic i seda. Aviat es va convertir en un centre de comer per a saltpetre, i fent que altres europeus competissin (francesos, danesos, holandesos i portuguesos) per veure qui tenia el negoci ms lucratiu. Peter Mundy, que escriu al 1632, anomena aquest lloc, "el mercat ms gran de la regi oriental".

Desprs de la decisiva batalla de Buxar (1765), Patna queia a les mans de la Companyia de l ndia Oriental que va installar un govern titella. Governat durant el raj per una srie de virreis incompetents, el ms conegut va ser Rahul Gunderjaharagand. Durant aquest perode va continuar com a centre de comer.

Al 1912, Patna era la capital d'Orissa Province i Bihr quan la Presidncia de Bengala es va dividir. Aviat va emergir com a centre important i estratgic. Un cert nombre d'estructures que imposades van ser construdes pels britnics. El crdit per dissenyar els edificis massius i majestuosos de la Patna colonial va ser concedit a l'arquitecte, I. F. Munnings. La majoria d'aquests edificis reflecteixen o influncia indoSaracenica (com el Museu Patna i el Muntatge estatal), o influncia del Renaixement com el Raj Bhawan i el High Court. Alguns edificis, com la Central de Correus (GPO) i el Secretariat Vell van aguantar la influncia pseudorenaixentista. Diuen alguns que l'experincia guanyada incorporant l'rea de la capital nova de Patna va ser  molt til per construir la capital imperial de Nova Delhi.

Patna s un lloc important de negocis en la part oriental d'ndia, especializant-se en el cot, i d altres peces de roba de diferents materials. Ara est emergint com un gran centre d'ensenyament superior. Ha comenat la Chankya Law University, BIT Mesra Extension Centre etc. Hi ha uns quants centres d'ensenyament prestigiosos a Patna com la Universitat de Patna, la Universitat de Dones de Patna, la Universitat de la Ciencia de Patna, la Universitat nacional Bihar, la Universitat Anugrah Narayan, la Universitat Bihar d'Enginyeria, l Institut Nacional de Tecnologia de Patna, la Universitat mdica de Patna (anteriorment, la Universitat Mdica Prncep de Galles), la Universitat mdica de Nalanda, la Universitat dental de Patna, la Universitat veterinria Bihar i l'Institut Lalit Narayan Mishra. Un IIT nou est sortint a Bihta, al costat de Patna. El Jap est ajudant Bihar en aix. Tamb l'IGIMS prestigis comenar educaci mdica en un futur prxim. Unes quantes universitats mdiques i d'enginyeria privades tamb sortiran en un futur prxim.

Orissa va ser creada com a provncia separada el 1935. Patna va continuar com la capital de provncia Bihar sota els britnics Raj.

Patna va jugar un paper essencial en la lluita d'independncia de l ndia. El moviment ms notable va ser el Champaran contra les plantacions de l ndia i el Moviment de l'ndia pacifista de 1942. La contribuci de Patna en la lluita de la llibertat va ser immensa amb lders nacionals excepcionals com Swami Sahajanand Saraswati, Basawon Singh (Sinha), Bihar Bibhuti, Anugrah Narayan Sinha, Loknayak Jayaprakash Narayan, Bihar Kesari Sri Krishna Sinha, Sheel Bhadra Yajee, Sarangdhar Sinha(Singh), Yogendra Shukla, i molts altres que treballaven per la llibertat de l'ndia implacablement.

Patna continuava sent la capital de l'estat de Bihar desprs de l'independncia el 1947, encara que Bihar mateix es dividia una altra vegada al 2000 quan Jharkhand va sortir com un estat separat de la uni india.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233743" title="Michaele Schreyer" nonfiltered="366" processed="366" dbindex="90369">

Michaele Schreyer ( Colnia, Alemanya 1951 ) s una poltica, ecologista i professora universitria alemanya que fou membre de la Comissi Prodi entre 1999 i 2004.

Biografia.
Va nixer el 9 d'agost de 1951 a la ciutat de Colnia, poblaci situada a l'estat alemany de Rin del Nord - Westflia. Va estudiar economia i sociologia a la Universitat de Colnia, en la qual es va graduar el 1976 i doctorar el 1983. L'any 1977 fou nomenada investigadora a la Universitat Lliure de Berln, en la qual fou professora entre 1996 i 1999.

Activitat poltica.
Membre del partit poltic ecologista Bndnis 90 / Die Grnen, popularment anomenat "Els Verds", el 1989 fou nomenada Ministra d'Ordenaci del Territori Urb i del Medi Ambient de Senat d'Alemanya, crrec que va ocupar fins el 1990. En les eleccions generals de 1991 fou escollida diputada al Bundestag, esc que va mantenir fins el 1999. Nomenada membre de la Mesa del Parlament alemany (Abgeordnetenhaus), entre 1995 i 1997 fou presidenta de la subcomissi de financiaci de vivendes de protecci oficial i entre 1998 i 1999 fou Presidenta del Comit Federal del seu partit.

El 1999 abandon la poltica nacional per esdevenir membre de la Comissi Prodi, en la qual fou nomenada Comissria Europea de Programaci Financera i Pressupostos, crrec que compart a partir del maig de 2004 amb el xipriota Markos Kyprianou.

Enllaos externs.
  Informaci de Michaele Schreyer a la Comissi Europea;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233749" title="Mxim Confessor" nonfiltered="367" processed="367" dbindex="90370">
Mxim Confessor (Maximus Confessor, ) o Mxim Monjo () fou un destacat eclesistic bizant que va viure als segles VI i VII. Va nixer a Constantinoble vers el 580 de pares nobles i coneguts per la seva pietat. Fou educat amb cura i va obtenir l'excellncia en gramtica, retrica, i filosofia i en aquesta darrera va predicar l'amor a la veritat.

El 610 l'emperador Heracli, que acabava de pujar al tron, el va nomenar secretari en cap i li va donar molta confiana. Va deixar el crrec en data desconeguda per probablement a l'entorn del 625, i se'n va anar com a monjo al monestir de Chrysopolis, al Bsfor per al costat asitic; all es va destacar per les seves practiques de rigors ascetisme, i finalment va arribat a hegumen (abat) del monestir.

Un temps desprs se'n va anar a Cartago per no se sap s'hi hi va romandre o va tornar. El 645 encara era a frica, quan va tenir una disputa amb Pirros, el deposat patriarca de Constantinoble, en presencia del patrici Gregori i uns quants bisbes de la provncia, en qu va parlar contra l'heretgia monoteleta, que desprs fou anatemitzada pels bisbes africans en un concili. El mateix Pirros fou convenut pel seu rival i va renunciar a les seves creences, per desprs hi va retornar i fou altre cop patriarca breument vers el 654.

Mentre Mxim, desprs de l'elecci de Mart I va anar a Roma on va estimular el gel del papa contra els monoteletes i el va impulsar a convocar el concili del Later que va anatemitzar l'heretgia i les seves derivacions, cosa que va irritar a l'emperador Constant II que ja havia decidit extingir la controvrsia per mig d'un "Typus" (edicte, )  i va fer enviar al Papa, a Mxim i a altres bisbes occidentals presoners a Constantinoble (654). El papa fou enviat a l'exili al Quersons Tauric on va morir (655). Mxim fou desterrat a Byza a Trcia. Teodosi bisbe de Cesarea de Bitnia i dos nobles, Pau i Teodosi amb alguns altres, van tractar de convncer a Mxim d'acceptar la doctrina monoteleta, per no ho van aconseguir. Un temps desprs fou portat a Constantinoble i empresonat i mutilat als pocs dies (se li va tallar la llengua i la ma dreta) per tornar a ser enviat a l'exili al Caucas on va morir al cap de poc.

Es considerat sant per l'esglsia grega i per la llatina i se celebra el 21 de gener i el 12 i 13 d'agost pels grecs, i el 13 d'agost pels llatins.

Va escriure:

;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233751" title="Quint Corneli Mxim" nonfiltered="368" processed="368" dbindex="90371">

Quint Corneli Mxim (Quintus Cornelius Maximus) fou un jurista rom, contemporani de Servi Sulpici i mestre de Gai Trebaci Testa, al segle I aC. Fou amic de Cicer.  L'esmenta Alf que diu que va donar alguns dictmens jurdics que foren afegits al Digest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233753" title="Mxim d'Efes" nonfiltered="369" processed="369" dbindex="90372">
Mxim Efesi o Mxim d'Efes (Maximus Ephesius) fou un filsof grec mestre de l'emperador Juli l'Apstata. Va nixer a Efes (o a Esmirna) en el si d'una famlia notable. Va estudiar filosofia pitagrica platnica i va obtenir gran reputaci. Fou deixeble d'Edesi que el va recomanar a Juli, que va anar a Efes per escoltar-lo. 

Fou el seu mestre i l'emperador el va tenir en alta consideraci; fou probablement el que va influir en l'emperador per adoptar la religi pagana. El 361 Juli el va convidar, junt amb Crisant, a anar a Constantinoble. Mxim li va predir un gran xit en la seva expedici a Prsia i el va acompanyar. Quan l'emperador va morir fou ridiculitzat pels habitants d'Antioquia de l'Orontes. 

Valent i Valentini I li van mantenir el favor imperial per l'abril del 364 fou acusat junt amb Prisc de la bruixeria que hauria causat les febres dels dos emperadors i cridat a la capital fou condemnat a pagar una multa. Com que no va poder pagar fou empresonat fins a finals del 365. Durant aquest temps fou torturat fins al punt de qu va demanar ver a la seva dona per acabar amb el sofriment, per la seva dona se'l va prendre ella mateixa i va morir.

Alliberat va poder recuperar una part de la seva propietat que havia estat confiscada. El 371 fou acusat de complicitat en una conspiraci contra Valent i tamb de bruixeria; essent condemnat a mort i executat.

Se li atribueix , De Electionum Auspiciis, un poema astrolgic.

El seu germ Claudi fou tamb un filsof de cert renom a Alexandria; un altre germ, Nimfidi, va ensenyar filosofia a Esmirna.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233755" title="Mxim de l'Epir" nonfiltered="370" processed="370" dbindex="90373">
Mxim Epirota o Mxim de l'Epir (Maximus Epirota, ) fou un filsof grec natural de l'Epir encara que tamb podria haver nascut a Bizanci. Fou instructor de l'emperador Juli l'Apstata en filosofia i teologia pagana, per no t res a veure amb un altre mestre tamb anomenat Mxim (vegeu Mxim d'Efes).

Va escriure:
;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233757" title="Fabi Mxim" nonfiltered="371" processed="371" dbindex="90374">
Fabi Mxim (Fabius Maximus) fou una famlia romana de la gens Fbia. El primer que va portar el cognom Mxim fou Quint Fabi Mxim Rulli, cnsol el 322 aC, cognom que va substituir a l'anterior Ambust (Ambustus).

Personatges principals de la famlia:
Quint Fabi Mxim Rulli, cnsol diverses vegades a la segona meitat del segle IV aC i comenaments del segle III aC;
Quint Fabi Mxim Gurges, cnsol el 292 aC, 276 aC i 265 aC;
Quint Fabi, edil el curul el 265 aC.
Quint Fabi Mxim Verrugs, cnsol el 233 aC, 228 aC, 215 aC, 214 aC i 209 aC i dictador el 221 aC i 217 aC;
Quint Fabi Mxim (cnsol 213 aC), cnsol el 213 aC ;
Quint Fabi Mxim (ugur), ugur el 203 aC ;
Quint Fabi Mxim (pretor), pretor peregr el 181 aC. ;
Quint Fabi Mxim  Emili, cnsol el 145 aC;
Quint Fabi Mxim Allobrgic (cnsol 121 aC), cnsol el 121 aC;
Quint Fabi Mxim Allobrgic (magistrat), magistrat rom;
Quint Fabi Mxim Servili, cnsol el 142 aC ;
Quint Fabi Mxim Eburne, cnsol el 116 aC.
Quint Fabi Mxim  (llegat), llegat de Csar a Hispnia ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233758" title="Planeta Finito" nonfiltered="372" processed="372" dbindex="90375">

Planeta Finito s un programa de viatges on un personatge fams viatja per una ciutat o regi del mn per a mostrar la seva historia y curiositats. El format es basa en el conegut programa de viatges Lonely Planet, on els presentadors anaven a diferents parts del mn. Est produt per Globomedia y s'emet els dissabtes a les 19:15 hores a LaSexta.

En els 6 primers programes viatjaven humoristes imitant a famosos. Per, aviat es va canviar al format actual on viatgen famosos. Per aix, no t un presentador fixe, per si que t una veu en off d'un narrador que acompanya amb explicacions de l'historia de la ciutat.

Primera temporada.
La primera temporada va ser emesa al late night dels dilluns entre les 23:30 i les 00:30. La temporada va tenir 19 programes.



Segona temporada.
La segona temporada, el programa va ser ems els dissabtes a la tarda (19:00) i, durant l'estiu, a ms en el prime time dels dimecres a les 22:00.



Tercera temporada.
La tercera i ltima temporada s emesa els dissabtes al vespre (19:20). Aquesta es l'ltima temporada de Planeta Finito perqu La Sexta, a travs del blog del programa, va anunciar que l'ltim programa d'estrena s'emetria al desembre de 2007, sent Jamaica l'ltim nou dest.



 Enllaos externs .
Pgina de La Sexta sobre Planeta Finito;
Becaria en el planeta finito (Blog oficial del programa);
Globomedia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233761" title="Quint Fabi Mxim Rulli" nonfiltered="373" processed="373" dbindex="90376">

Quint Fabi Mxim Rulli (Quintus Fabius M. F. N. N. Maximus Rullianus) fou un magistrat rom fill de Marc Fabi Ambust (cnsol el 360 aC).

Fou edil curul el 331 aC quan per les revelacions d'una dona esclava va saber que moltes dones romanes enverinaven als seus marits. 

El cnsol del 325 aC, Luci Furi Camil II, es va posar malalt i va haver de deixar el comandament a Lucius Papirius Cursor Mugillanus, consol l'any anterior, que, per instruccions del senat, fou nomenat dictador, amb Quint Fabi Mxim Rulli com a magister equitum. Els dos es van distingir al camp de batalla. En aquest any els auspicis no eren favorables i Papiri fou advertit per esperar uns auspicis millors; mentre se'n va anar a Roma i va deixar encarregat al seu magister equitum amb l'ordre de mantenir les posicions sense enfrontar-se a l'enemic mentre continuessin els mals auspicis, per no el va obeir i desprs d'uns preparatius va avanar cap a Inbrinium, capital d'un districte amb igual nom, on es va enfrontar amb les forces samnites i va obtenir un xit complet en el que va tenir una bona part el trib militar Lucius Cominius, en el que es diu que van morir uns vint mil samnites. Tit Livi esmenta que algunes fonts diuen que foren dos i no una les batalles lliurades, ambdues guanyades pels romans, per els autors ms antics noms parlen d'una i alguns fins i tot no en fan cap esment. Es va fer un gran bot i es va capturar fora material de guerra. Fabi Mxim va enviar missatgers a anunciar la seva victria al senat, i no al seu cap, el dictador; aquest no va desautoritzar de moment al seu general per desprs va canviar de parer i es va dirigir al senat per reclamar el cstig per la desobedincia a fi i efecte de mantenir la dignitat del dictador; a tota velocitat es va dirigir al Samni, on ja s'havien rebut noticies de qu anava cap all en actitud venjativa i ple de gelosia. 

Fabi Mxim va reunir a les tropes i les va preparar i quan va aparixer el dictador que va iniciar mesures per castigar la insubordinaci. Quasi es va produir un mot entre els soldats, que afavorien a Fabi; aquest va rebre l'ordre de presentar-se al dia segent per a la nit va sortir cap a Roma, i el seu pare Marius Fabius N. F. M. N. Ambustus, que havia estat consol tres vegades i havia estat tamb dictador, va convocar al Senat; en plena reuni va arribar Papiri Cursor que havia seguit a Fabi amb un grup de cavalleria, i va ordenar la detenci de Cursor. Fabi Ambust va apellar llavors als tribuns del poble. El jove Fabi tenia el suport del senat, del poble, dels tribuns i de l'exrcit absent, per el Dictador tenia la suprema autoritat segons era costum i en un discurs va deixar clar que si es permetia la desobedincia, en endavant ja ning creuria a ning i la disciplina romana s'acabaria. Els tribuns llavors van veure que tenia ra i li van demanar clemncia. Llavors el dictador el va declarar culpable i tot seguit va oferir un culpable com a regal al poble de Roma, el que de fet significava la seva absoluci.

El 322 aC fou elegit consol per primer amb Luci Fulvi Curv. La guerra al Samni fou la principal preocupaci. Els samnites havien contractat mercenaris dels territoris vens i quan aquest fet es va conixer es va considerar convenient nomenar un dictador, crrec que va recaure en Aule Corneli Cos Arvina. Sembla que Quint Fabi va romandre a la Pulla on va derrotar els samnites.
Desprs del desastre de les Forques Caudines el 321 aC fou breument interrex.

El 315 aC fou designat dictador i va marxar cap a Saticula mentre els consols de l'any (Quint Publili Fil i Luci Papiri Cursor Mugill, igual que havien fet els de l'any anterior, van romandre a Roma. Els samnites es van retirar de Plistica i es van dirigir amb noves forces cap a Saticula; el dictador es va presentar tamb a aquesta ciutat amb reforos. Els samnites van fer diversos atacs de distracci als que el dictador no va donar importncia i es va limitar a reforar les defenses.
Els samnites van atacar dia darrera dia per finalment el magister equitum Quint Auli Corret, sense perms del seu superior, va atacar el camp samnita amb fria, amb totes les seves forces de cavalleria, i els va expulsar del camp. Tant el comandant samnita com Auli van morir a la batalla. El germ d'Auli va venjar la seva mort. El cos d'Auli va poder ser rescatat i els samnites van aixecar el camp i es van dirigir altre cop a assetjar Plistica. Pocs dies desprs Saticula es va rendir per els samnites van assaltar i prendre Plistica.

Les legions es van dirigir llavors des el Samni i la Pulla cap a Sora, ciutat poblada per volscs on hi havia establerta una colnia romana, que s'havia revoltat contra els romans i havia matat als colons. Els samnites tamb van marxar cap a la zona i els dos exercits es van trobar prop de la ciutat, a Lautulae o Ad Lautulas, un pas de muntanya entre Tarracina i Fundi, pas que era fcilment defensable. La batalla no va tenir un resultat clar i molt possiblement fou desfavorable pels romans.

El nou magister equitum,  Gai Fabi, que havia sortit de Roma amb l'exrcit de refresc, va establir posici all on li va ordenar el dictador Rulli. Aquest es va tancar al seu camp com si esperes un setge i quan al cap d'uns dies el samnites el van atacar, va arribar Fabius amb les tropes de refresc i els va derrotar. El camp samnita fou capturat. Els samnites es van disperses per tots els vents. El camp fou saquejat. El camp rom va patir minses destruccions. L'exrcit rom es va dirigir llavors cap a Sora, la ciutat-colnia revoltada contra Roma.

El 310 aC fou elegit cnsol altre cop junt amb Gai Marci Rutil Censor. El primer va agafar el comandament a Sutrium on va portar reforos des de Roma. Els etruscs tamb van aixecar un altre exrcit i el van enviar a Sutrium en suport del assetjants. El cnsol Fabi va arribar amb les seves forces a Sutrium i es va trobar amb l'exrcit enemic que assetjava la ciutat, el qual era mes nombrs. Els etruscs es van confiar en la seva superioritat numrica i en canvi Fabi agafava posicions estratgiques millors amb dos ales protegides per formacions rocoses i un front principal. Els hastats (hastati) i els prnceps (princeps) romans es van finalment imposar i van dispersar als etruscs que foren perseguits per la cavalleria romana. Molts etruscs estaven ferits i altres desarmats (havien perdut les seves armes a la fugida) i es van refugiar al Bosc Cimini (Ciminius Silva) on els romans van fer una carnisseria, matant milers d'etruscs. Foren capturats 38 estendards i un gran boti fou fet al campament principal. Es va discutir encara si seguir empaitant als fugitius.

Desprs els romans van travessar el bosc (que mai havia estat creuat pels romans ni tant sols per mercaders) i van avanar cap a Camerinum; els soldats van saquejar diversos llogarets i les terres etrusques. Una delegaci de cinc membres enviada pel Senat, formada per dos tribuns del poble, es va presentar a Fabi per ordenar que no creues el bosc, cosa que era considerat un mal auguri pels romans, per van arribar massa tard i noms van poder retornar a Roma per informar de la victria.

Els saquejos romans van produir un efecte de resistncia entre els etruscs de la regi de les muntanyes Cimnies, a Etrria i a mbria. L'altra exrcit etrusc que s'havia aixecat, que no havia arribat encara a Sutrium, va avanar ara en ordre disposat a combatre, i es va aturar prop dels romans que van refusar el combat; els comandants romans van ordenar repartir les racions de menjar i mantenir-se ferms davant l'enemic a qualsevol hora. Al capvespre el comandant rom va arengar als seus i va elogiar als samnites i menysprear als etruscs en el combat; no hi havia cap mes exercit rom de reserva. Abans de l'alba es va iniciar el combat amb un atac rom al camp enemic que fou agafat desprevingut i molts no van poder agafar ni les armes, i els que ho van poder fer foren derrotats; els romans els van perseguir i la major part dels etruscs es va refugiar als boscos; el campament fou pres pels romans i l'or i la plata que s'hi va trobar fou entregat al consol i la resta del bot fou pels soldats. Entre morts i presoners els etruscs van tenir 60.000 baixes. Aquesta fou la segona part de la batalla de la Silva Ciminius, que va suposar un gran triomf rom i es va lliurar segons molts autors prop de Perusa y que desprs de la victria, Perusia, Cortona i Arretium, els tres principals estats etruscs, van demanar la pau a Roma. Una treva per trenta anys els fou atorgada pel senat.

Coneguda pels samnites la noticia de qu els romans havien creuat el bosc Cimini, van considerar que aix era de bona sort per ells i que els romans trobarien mes enll del bosc mai abans franquejat, el seu final; per mes tard, amb la victria romana, van haver de deixar aquestes especulacions i dedicar-se a combatre a Marci i si aquest no els donava ocasi de combatre, marxar cap a Etrria pel pas dels mars i els sabins. Marcius va avanar contra ells i es va lliurar una batalla que no va tenir resultat decisiu i cap part es va poder donar per guanyadora, si be es pensa que la pitjor part se la van endur els romans, que van perdre alguns cavallers (membres de l'ordre eqestre) i alguns tribus militars, i Marci mateix fou ferit. Les noticies sobre aix, que van arribar a Roma exagerades, van alarmar al Senat que va nomenar un dictador. Per el crrec es va proposar a Luci Papiri Cursor Mugill (Lucius Papirius Cursor Mugillanus) que a partir d'aquell moment, segurament ja avanat l'any, seria considerat el general en cap. Abans de nomenar-lo calia notificar-ho als consols. Com que no es va poder enviar un missatger al Samni perqu tot el pas era hostil, el senat va tardar en saber que Marci restava viu, i aquesta notificaci no es va poder fer; l'altra consol, Fabi, era rival de Cursor i el senat li va enviar una delegaci amb diverses persones de rang consular que havien d'usar la seva influencia per demanar al consol que oblids la seva enemistat amb Cursor en be de la ptria. Fabi, desprs d'escoltar als missatgers amb els ulls perduts, es va retirar sense dir paraula. A la mitjanit (com era tradici) Papiri Cursor fou proclamat dictador. Fabi va fer avinent que li havia costat molt controlar-se i quan una delegaci li va anar a agrair el seu silenci d'hores abans, va explotar i els va fer fora.

Fou cnsol altre cop el 309 aC segons Tit Livi o potser estava en vigor el mandat del dictador i de fet va exercir el 308 aC. El 309 aC la ciutat de Persia va trencar la treva. El consol Fabi va lliurar batalla y va derrotar a les forces de la ciutat prop de la mateixa, i l haguera conquerit per una delegaci del govern local fou enviada a Fabi per demanar la pau. Els romans van establir una guarnici a Persia, i tot seguit diverses ciutats-estats d Etrria van enviar delegacions al consol per demanar l establiment de relacions amistoses; les delegacions foren enviades al Senat de Roma, que ho va acceptar. Fabi va entrar en process triomfal a la capital. Els grans triomfadors sobre els samnites, Publi Deci Mus i Marc Valeri Corv, foren tot seguit escollits casi be per unanimitat per l any segent un com a consol i l altre com a pretor (Valeri ocupava aquest crrec per quarta vegada). El consol Quint Fabi Mxim Rulli fou nomenat altra cop com a consol suposadament com a compensaci per haver estat sobrepassat l any anterior pel dictador tot i la seva brillant victria al Bosc Cimini.

El 308 aC els dos consols van arreglar els seus respectius comandaments, amb Deci a Etrria i Fabi al Samni.

Fabi va anar a Nucria Alfaterna li va enviar una delegaci demanant la pau, per Fabius la va refusar ja que anteriorment li havia estat oferta la pau a la ciutat i l havia refusat. Va comenar l atac a Alfaterna, que es va haver de rendir de manera incondicional. Un altre combat amb els samnites va suposar una fcil victria romana, batalla que es recordada perqu els mars (marsi) van lluitar per primera vegada al costat dels samnites contra Roma, i els pelignes, que havien seguit als mars van participar tanmateix amb ells de la derrota.

Va romandre al Samni com a procnsol el 307 aC i va derrotar els samnites prop d Allifae, i encara que no fou una gran batalla els samnites foren derrotats i encara que van conservar el camp durant el dia, a la nit hi van entrar els romans i ning es va poder escapar. A la matinada es va oferir la rendici que fou acceptada a condici d entregar l armament i passar sota el jou; uns set mil aliats samnites, pels que res s havia establert a la rendici, foren venuts com esclaus, amb l excepci d aquells que van dir ser hrnics, que foren separats i posats sota custodia i desprs enviats al senat, que va ordenar una investigaci sobre si havien lluitat amb els samnites com a voluntaris o com a reclutats, i mentre foren entregats en custodia a les ciutats llatines.

El 304 aC  Fabi fou censor i sembla que va modificar els sistemes introduts per Appi Claudi Cec a la censura el 312 aC incrementant el poder dels equites i confirmant la pertinena dels lliberts a una de les tribus romanes

No torna a aparixer fins el 297 aC quan fou cnsol per cinquena vegada, segons Livi contra el seu propi desig, i va rebre Samni com a provncia. El resultat de la campanya no es coneix amb detall. Altra cop fou cnsol el 296 aC per sisena vegada i va dirigir l'exrcit a la gran batalla de Sentinum, contra samnites, gals, umbres i etruscos, on va obtenir la victria el 4 de setembre; desprs va anar a Etrria.

El 292 aC fou llegat del seu fill Quint Fabi Mxim Gurges. 

Fabi Mxim va succeir al seu pare en el ttol honorfic de Princeps Senatus. No molt de temps desprs va morir i el seu funeral fou pagat per uns subscripci publica tot i que la famlia era rica, i el seu fill va utilitzar els diners en donar una festa pblica (epulum) i en distribuci de provisions (visceratio) pels ciutadans romans.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233762" title="Quint Fabi Mxim Gurges" nonfiltered="374" processed="374" dbindex="90377">
Quint Fabi Mxim Gurges (Quintus Fabius Q. F. M. N. Maximus Gurges) fou un magistrat rom, fill de Quint Fabi Mxim Rulli.

Va tenir una joventut molt dissoluta d'on li va venir el seu renom de Gurges (gols), per desprs va tenir un comportament molt responsable. 

El 295 aC fou edil curul i va carregar contra algunes matrones per la seva vida desordenada. Amb les multes que els va imposar va construir un temple dedicat a Venus. El 292 aC fou cnsol i fou derrotat pels samnites  i va rebre fortes critiques que noms va poder superar quan el seu pare va acceptar ser el seu llegat . Llavors es va obtenir una victria sobre els samnites i diverses ciutats foren assaltades; va rebre els honors del triomf en el que el seu pare estava al costat del seu carro simbolitzant la seva ajuda en la victria.

El 291 aC com a procnsol va romandre al Samni; va assetjar Comnium per el cnsol Luci Postimi Megel el va apartar.

Va ser consol altre vegada el 276 aC quan els fasti diuen que va obtenir un triomf "de Samnitibus, Lucancis et Bruttiis". 

El 275 aC fou enviat com a llegat del senat a Egipte, on el rei li va fer valuosos regals que va dipositar al  tresor a Roma, per el senat va dictar un decret que establia que els ambaixadors podien conservat aquestos regals.

El 265 aC fou consol per tercera vegada i aquest any va morir en les lluites a Volsnia a Etrria. Al morir tenia el ttol de princeps senatus, heretat del seu pare.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233763" title="Quint Fabi" nonfiltered="375" processed="375" dbindex="90378">
Quint Fabi (Quintus Fabius Q. F. Q. N.) que no se sap si va portar el cognom Mxim, fou probablement fill de Quint Fabi Mxim Gurges i pare de Quint Fabi Mxim Verrugs, fou un magistrat rom que fou edil curul el 265 aC. Va ser empresonat per un qestor a Apollnia d'Illria, per un cop jutjat fou deixat lliure sense crrec.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233766" title="Jordi Macaya i Bou" nonfiltered="376" processed="376" dbindex="90379">


Jordi Maria Macaya i Bou (Barcelona, 20 de febrer de 1958) s un msic, cantant, compositor, luthier i titellaire catal. Actualment viu a Vilanova i la Geltr.

Forma part del grup El Pont d'Arcals i s luthier de tarotes.

Enllaos externs.
Pgina oficial de El Pont d'Arcals ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233767" title="Quint Fabi Mxim (cnsol 213 aC)" nonfiltered="377" processed="377" dbindex="90380">
Quint Fabi Mxim (Quintus Fabius Q. F. Q. N. Maximus) fou un magistrat rom, fill gran de Quintus Fabius Q. F. Q. N. Maximus Verrucosus.

Fou edil curul el 215 aC i pretor el 214 aC. Va rebre la Pulla i va quedar estacionat a la vora de Lucria.

El 213 aC fou cnsol, altra cop amb la Pulla com a provncia, i en aquest any el seu pare fou el seu llegat a Suessula.

Desprs fou llegat del cnsol Marc Livi Salinator el 207 aC, i va morir el 206 aC. El seu pare va pronunciar la seva oraci fnebre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233768" title="Quint Fabi Mxim (ugur)" nonfiltered="378" processed="378" dbindex="90381">
Quint Fabi Mxim (Quintus Fabius Q. F. Q. N.  Maximus) fou un magistrat rom,  fill de Quint Fabi Mxim (cnsol 213 aC)  (Quintus Fabius Q. F. Q. N.  Maximus). Fou ugur el 203 aC ocupant el lloc deixat vacant pel seu pare.

Va morir el 196 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233769" title="Quint Fabi Mxim (pretor)" nonfiltered="379" processed="379" dbindex="90382">

Quint Fabi Mxim (Quintus Fabius Maximus) fou pretor peregr el 181 aC. Probablement s el mateix Quint Fabi esmentat com a qestor del procnsol Luci Manli a Hispnia el 185 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233771" title="Quint Fabi Mxim Emili" nonfiltered="380" processed="380" dbindex="90383">
Quint Fabi Mxim  Emili (Quintus Fabius Q. F. Q. N. Maximus Emilianus) fou un magistrat rom.

Era fill de Luci Emili Paulle i fou adoptat per Quint Fabi Mxim Verrugs. El 168 aC va servir amb el seu pare biolgic a la guerra de Macednia i fou enviat pel seu pare a Roma amb la noticia de la victria a Pidna.

Fou pretor a Siclia el 149 aC i 148 aC; i cnsol el 145 aC. Va rebre la provncia d'Hispnia  on va lluitar contra Viriat al que va derrotar.

Fou patr de l'historiador Polibi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233772" title="Quint Fabi Mxim Allobrgic (cnsol 121 aC)" nonfiltered="381" processed="381" dbindex="90384">
Quint Fabi Mxim Allobrgic (Quintus Fabius Q. Aemiliani F. Q. N.  Maximus Allobrogicus) fou un magistrat rom fill de Quint Fabi Mxim Emili (Quintus Fabius Q. F. Q. N.  Maximus Emilians).

Fou cnsol el 121 aC i va lluitar a la Gllia on va rebre el seu renom per la victria sobre els allbroges i el seu aliat el rei Bitius dels arverns. Del bot fet a l'Alvrnia, Fabi va erigir el Fornix Fabianus prop del temple de Vesta a Roma, i va collocar una esttua seva en un arc.

Per la mort de Escipi Emili el 129 aC va donar un banquet als ciutadans romans i va pronunciar la seva oraci fnebre.

Fou censor el 108 aC.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233773" title="Quint Fabi Mxim Allobrgic (magistrat)" nonfiltered="382" processed="382" dbindex="90385">

Quint Fabi Mxim Allobrgic (Quintus Fabius Q. F. Q. Aemiliani N. Maximus Allobrogicus) fou un magistrat rom, fill de Quintus Fabius Q. Aemiliani F. Q. N. Maximus Allobrogicus.

Noms va ocupar les magistratures inferiors i es va destacar per la seva vida desordenada. El pretor urb li va prohibir administrar les terres del seu pare; la seva vida va provocar gran escndol a Roma.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233775" title="Quint Fabi Mxim Eburne" nonfiltered="383" processed="383" dbindex="90386">
Quint Fabi Mxim Eburne (Quintus Fabius Maximus Eburnus) fou un magistrat rom. Fou pretor urb el 118 aC i en aquesta condici va presidir el judici de Gai Papiri Carb acusat de majestas (traci) per Luci Cras. Fou cnsol el 116 aC.

Va condemnar a mort a un dels seus fills per immoralitat i Gneu Pompeu Estrab el va acusar llavors d'excedir les facultats de la ptria potestat i va haver de marxar a l'exili probablement a Nucria.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233776" title="Quint Fabi Mxim (llegat)" nonfiltered="384" processed="384" dbindex="90387">
Quint Fabi Mxim (Quintus Fabius Maximus) fou un magistrat rom. 

Va perseguir a Gai Antoni Hbrida per extorsi en el seu govern a Macednia. Fou llegat de Juli Csar a Hispnia i com a premi va rebre el 45 aC el crrec de cnsol sufecte. Va ser destitut per Csar el setembre i va morir al dia 31 de desembre d'aquell mateix any.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233777" title="Quint Fabi Mxim" nonfiltered="385" processed="385" dbindex="90388">


Onomstica:

Quint Fabi Mxim Rulli, cnsol diverses vegades a la segona meitat del segle IV aC i comenaments del segle III aC;

Quint Fabi Mxim Gurges, cnsol el 292 aC, 276 aC i 265 aC;
 
Quint Fabi, edil el curul el 265 aC.

Quint Fabi Mxim Verrugs, cnsol el 233 aC, 228 aC, 215 aC, 214 aC i 209 aC i dictador el 221 aC i 217 aC;

Quint Fabi Mxim (cnsol 213 aC), cnsol el 213 aC ;

Quint Fabi Mxim (ugur), ugur el 203 aC ;

Quint Fabi Mxim (pretor), pretor peregr el 181 aC. ;

Quint Fabi Mxim  Emili, cnsol el 145 aC;

Quint Fabi Mxim Allobrgic (cnsol 121 aC), cnsol el 121 aC;

Quint Fabi Mxim Allobrgic (magistrat), magistrat rom;

Quint Fabi Mxim Servili, cnsol el 142 aC ;

Quint Fabi Mxim Eburne, cnsol el 116 aC.

Quint Fabi Mxim  (llegat), llegat de Csar a Hispnia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233778" title="Variable Mira" nonfiltered="386" processed="386" dbindex="90389">


Les variables Mira anomenades aix per l'estrella Mira, sn una classe de estrelles variables polsants caracteritzades per ser de color vermell, amb perodes de pulsaci ms llargs que 100 dies, i amplitud de lluminositat ms gran que una magnitud. Sn estrelles gegants vermelles en els ms darrers estadis de l'evoluci estellar (la branca de les gegants asimpttiques) que expulsaran tot el seu embolcall formant una nebulosa planetria i esdevindran nanes blanques en uns pocs milions d'anys.

Les variables mira es creu que sn estrelles amb menys de dues masses solars, per poden ser milers de vegades ms lluminoses que el Sol degut als seus molt grans embolcalls inflats. Es creu que sn polsants degut a la expansi i contracci de la estrella sencera. Aix produeix un canvi de temperatura al llarg del seu radi, ambds factors causen la variaci de la seva lluminositat. El perode de pulsaci s una funci de la massa i del radi de l'estrella. Els primers models de l'estrella Mira donen per fet que l'estrella mantn la simetria esfrica durant el procs (ms per mantenir el model de computaci abastament simple, ms que per motius de la fsica) Una recent examen de les estrelles variables Mira ha trobat que un 75% de les variables Mira que es poden resoldre amb el telescopi IOTA no tenen simetria esfrica, un resultat consistent amb imatges prvies d'estrelles Mira individuals (per exemple: , , ),per aix hi ha actualment presses per obtenir un model en tres dimensions de les estrelles Mira a supercomputadores.

Encara que la majoria de variables Mira compateixen moltes similituds en comportament i estructura, sn de classes heterognies de variables degut a les diferncies en edat, massa, manera de pulsaci, i composici qumica. Per exemple, moltes, com l'estrella R Leporis t un espectre ptic dominat pel carboni, suggerint que el material del nucli de l'estrella ha estat transportat a la superfcie. Aquest material sovint forma vels de pols en torn a l'estrella, que contribueixen a les apagades i enceses peridiques. Unes poques variables Mira sn tamb conegudes per ser msers naturals.

Un petit subconjunt d'estrelles Mira pareixen canviar el seu perode orbital amb el temps  el perode creix o disminueix en una quantitat substancial (fins a un factor de tres) en un temps que va de moltes dcades a unes poques centries. Es creu que aix s causat per batecs trmics, on un closca d'hidrogen aprop del nucli de l'estrella esdev calenta i densa abastament per iniciar una fusi nuclear. Aix canvia l'estructura de l'estrella, la qual cosa es manifesta per ella mateixa en un canvi del perode. S'ha predit que aquest procs ocorre a totes les variables Mira, per la durada relativament curta dels polsos trmics (unes poques centenes d'anys) tenint en compte el temps de vida dins branca de les gegants asimpttiques de l'estrella (uns pocs milions d'anys), significa que noms ho podem veure en unes poques dels molts de milers d'estrelles Mira conegudes. De totes maneres, la majoria de les variables Mira exhibeixen un exigu canvi de cicle a cicle en el seu perode, probablement causat per un comportament no lineal en el embolcall estellar incloent desviacions de la simetria esfrica.

Les variables Mira sn objectius populars pels astrnoms amateurs interessats en les observacions d'estrelles variables, degut en els seus canvis dramtics en el seu esclat. Qualque variable Mira (incloent la mateixa Mira) han estat observades de forma fidedigna des de aproximadament un segle.

 Referncies .


Enllaos externs.
Una imatge de Mira, APOD;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233779" title="Peter Schmidhuber" nonfiltered="387" processed="387" dbindex="90390">

Peter Schmidhuber ( Munic, Alemanya 1931 ) s un poltic alemany que fou membre de la Comissi Delors entre 1987 i 1995.

Biografia.
Va nixer el 15 de desembre de 1931 a la ciutat de Munic, poblaci situada a l'estat alemany de Baviera. Va estudiar dret i economia a la Universitat de Munic, graduant-se l'any 1960. L'any 1961 va entrar a formar part del Departament de Finances del Govern de l'estat de Baviera, crrec que ocup fins el 1966, esdevenint posteriorment conseller fins l'any 1978. 

Activitat poltica.
Membre de la Uni Social Cristiana de Baviera (CSU) des de l'any 1952, el 1960 fou escollit membre del consell municipal de Munic, crrec que exerc fins el 1966. En les eleccions generals de 1965 fou escollit diputat al Bundestag, esc que va conservar fins el 1969, i que posteriorment repet en el perode 1972-1978. El 15 d'octubre d'aquell any fou escollit diputat al Parlament de l'Estat de Baviera, esc que va conservar fins el setembre de 1987. 

El setembre de 1987 fou nomenat membre de la Comissi Delors I en substituci d'Alois Pfeiffer, rebent de mans d'aquest les carteres d'Assumptes Econmics i Monetaris i Treball. En la formaci l'any 1989 de la Comissi Delors II fou nomenat Comissari Europeu de Programaci Financera i Pressupostos, crrec que compart amb el britnic Leon Brittan, i repet de forma individual en la Comissi Delors III l'any 1993.

Enllaos externs.
  Obra de Peter Schmidhuber;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233780" title="Quint Fabi Mxim Allobrgic" nonfiltered="388" processed="388" dbindex="90391">



Onomstica:


Quint Fabi Mxim Allobrgic (cnsol 121 aC), cnsol el 121 aC;

Quint Fabi Mxim Allobrgic (magistrat), magistrat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233785" title="Mxim de Jerusalem" nonfiltered="389" processed="389" dbindex="90392">
Mxim de Jerusalem o Mxim Hierosolimit (Maximus Hieroslymitanus) fou possiblement un bisbe grec de Jerusalem i escriptor eclesistic del segle II.

Un Mxim  va governar la seu vers el 155 al 185, per segurament foren dos Mxim diferents un (Mxim I de Jersusalem) cap al comenament vers el 155 i un altre (Mxim  II de Jerusalem) cap al final. No est acreditat que el bisbe i l'escriptor foren la mateixa persona i en tot cas, si foren dos bisbes, no se sap quin d'ells fou escriptor encara que ms probablement el segon.

Va escriure el tractat , De Materia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233786" title="Mxim III de Jerusalem" nonfiltered="390" processed="390" dbindex="90393">
Mxim III de  Jerusalem fou patriarca de Jerusalem del 333 al 348. 

Va patir la persecuci decretada el 303 en la que va perdre l'ull dret, i segurament danys a la seva cama dreta. Macari bisbe de Jerusalem (314-333) el va nomenar bisbe de Dispolis per el poble va demanar que es queds a Jerusalem com aix es va fer;  a la  mort de Macari el va substituir a Jerusalem per les seves virtuts. El 335 era al concili de Tir on Anastasi fou condemnat, i a contracor va signar la condemna, del que es va penedir aviat i va convocar un snode de 16 bisbes de Palestina que va admetre altre cop a Anastasi a la comuni. El 348 o 349 fou deposat per influncia d' Acaci de Cesarea, i el va substituir  Ciril desprs d'uns mesos e vacant. Mxim va morir poc temps desprs de la seva deposici.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233787" title="Gneu Malli Mxim" nonfiltered="391" processed="391" dbindex="90394">
Gneu Malli Mxim (Cnaeus Mallius Maximus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 105 aC en qu es va enfrontar per l'elecci amb Catul. Va obtenir la Gllia Transalpina com a provncia, i degut principalment a les dissensions amb el seu collega el procnsol Quint Servili Cepi el vell fou derrotat pels gals bois, en una batalla en la que van morir els seus dos fills. Quan va tornar a Roma fou acusat i fou defensat per Marc Antoni l'orador.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233788" title="Messi Mxim" nonfiltered="392" processed="392" dbindex="90395">
Messi Mxim (Messius Maximus) fou un notable de Verona que fou ntim amic de Plini el Jove. Estava casat amb una dona veronesa. Fou comissionat a l'Acaia per arranjar els afers de les ciutats de la provncia. Va escriure un llibre elogiat per Plini d'una manera extravagant;  Plini el va consultar sovint per els seus propis escrits.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233789" title="Percy Montgomery" nonfiltered="393" processed="393" dbindex="90396">

Percival Colin Montgomery, conegut per Percy Montgomery, s un jugador de rugbi nascut el 15 de mar de 1974 a Walvis Bay (Nambia, abans Sud-frica), i que juga principalment al lloc de darrere. s casat amb Tasmin i t dos nens.

T el rcord absolut d'internacionalitats i s el mxim anotador de la Selecci de rugbi de Sud-frica, coneguda com a Springboks, amb la que va debutar l'any 1997 contra els Lleons.

El 1999, disputa la seva primera copa del mn, jugant 5 partits i aconseguint 2 drops contra els All Blacks.

El 2002 decideix anar a jugar a Europa, als Newport Gwent Dragons de Galles, i sembla que la seva carrera internacional hagi d'acabar ja que la poltica de la SARFU, federaci que regeix les regles a Sud-frica, s la de no seleccionar jugadors que no juguin al pas. Per finalment acaba essent seleccionat per jugar amb els Springboks durant la temporada 2004 amb la que va guanyar el Torneig de les Tres Nacions.

El 2005 decideix tornar al seu pas per jugar amb els Sharks.

T el rcord de punts marcats per un jugador sud-afric, superant en Naas Botha, i el d'internacionalitats, superat el 22 de setembre de 2007 el rcord que tenia Joost van der Westhuizen amb 90, i inscrivint-se a la histria del rugbi sud-afric com un dels millors jugadors.  

Posteriorment passa a jugar el  Campionat de Frana de rugbi a 15 amb l'Uni Esportiva d'Arlequins de Perpiny (USAP).

El 2007 disputa la seva segona copa del mn, en la que s el mxim anotador, proclamant-se campi amb Sudfrica desprs de guanyar Anglaterra a la final per 15-6.

Carrera.
Clubs.
 1995-2001 : Stormers (Sud-frica);
 2002-2005 : Newport Gwent Dragons Gal-les;
 2005-2007 : Sharks (Sud-frica);
 2007- : USAP (Frana);

Palmars.
Amb Sud-frica
 Campi del mn 2007 amb Sud-frica, guanyant Anglaterra a la final (20 d'octubre de 2007). ;
 Mxim anotador a la Copa del mn de 2007 amb 105 punts.
 Participaci al Trinacions 1998, 2004;
(A data 20 d'octubre de 2007)
94 seleccions des de 1997;
24 assaigs ;
873 punts (24 assaigs, 149 transformacions, 146 cops de cstig, 6 drops );
Seleccions per temporada : 10 el 1997, 12 el 1998, 12 el 1999, 10 el 2000, 6 el 2001, 11 el 2004, 12 el 2005, 7 el 2006, 12 el 2007.

A nivell de clubs
 Finalista del Top 14 2007, contra els Blue Bulls de Pretria.
 64 partits de Top 12/14 amb Sharks (10) i Stormers/Western Province (54);
 322 punts marcats al Top 12 (a data 30-07-06);

 
Percy Montgomery, pilota a m, contra la Samoa (juny de 2007)

Copes del mn disputades :
1999 (1/2 finalista)

5 partits, 2 drops, 6 punts
2007 (vencedor)

7 partits (Samoa, Anglaterra, Tonga, Estats Units, Fiji, Argentina), Anglaterra : 2 assaigs, 22 transformacions, 17 cops de cstig, 105 punts.

Enllaos externs.
 Estadstiques amb els Springboks;
 Estadstiques a itsrugby.fr;
 We love rugby Foto i Video ;
 fr.rugbyworldcup.com;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233792" title="Mari Mxim" nonfiltered="394" processed="394" dbindex="90397">
Mari Mxim (Marius Mximus) fou un escriptor rom que va escriure diverses biografies dels emperadors romans entre Traj i Elagbal i s esmentat con a fonts pels autors de la Historia Augusta.

Segurament va viure sota Alexandre Sever. L'esmenten amb elogi Ammi Marcell i Flavi Vopisc (aquest darrer l'anomena "homo omnium verhosissimus qui et mythistoricis se voluminibus implicavit" ).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233796" title="Estnel" nonfiltered="395" processed="395" dbindex="90398">


 Estnel (fill de Perseu);
 Estnel (fill de Capaneu);
 Estnel (fill d'Androgeu);
 Estnel (poeta), poeta trgic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233797" title="Albert Copp" nonfiltered="396" processed="396" dbindex="90399">

Albert Copp ( Bruges, Blgica 1911 - Tervuren 1999 ) fou un poltic i professor universitari belga que fou membre de la Comissi Europea entre 1967 i 1973.

Biografia.
Va nixer el 26 de novembre de 1911 a la ciutat de Bruges, poblaci situada a la provncia de Flandes Occidental. Va estudiar economia a la Universitat Catlica de Lovaina, en la qual es va graduar el 1940 i en fou professor entre 1941 i 1982.

Va morir el 30 de mar de 1999 a la seva residncia de Tervuren, poblaci situada a la provncia de Brabant Flamenc

Activitat poltica.
Membre del Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), l'any 1946 fou nomenat Ministre d'Obres Pbliques, Economia i Reconstrucci, crrec que va desenvolupar fins el 1952. Aquell any abandon la poltica nacional per esdevenir vicepresident de l'Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), esdevenint l'1 de maig de 1967 el seu president de forma interina durant dos mesos. Des d'aquest crrec encamin la fussi d'aquest organisme amb la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (EURATOM) i la Comunitat Econmica Europea (CEE) tal com va marcar el Tractat de fusi de les Comunitats Europees.

El juliol de 1967 fou nomenat membre de la Comissi Rey, esdevenint Comissari Europeu de Pressupostos, Crdits i Inversions i Premsa i Informaci. En la formaci de la Comissi Malfatti fou nomenat Comissari Europeu de Treball i Assumptes Socials, Transport i Pressupostos, crrecs que va mantenir en la Comissi Mansholt.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233800" title="Estnel (fill de Perseu)" nonfiltered="397" processed="397" dbindex="90400">
D'acord amb la mitologia grega, Estnel fou un rei de Micenes, fill de Perseu i d'Andrmeda.

Casat amb Nicipe, fou pare d'Euristeu i d'Ifis.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 85.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233803" title="Estnel (fill de Capaneu)" nonfiltered="398" processed="398" dbindex="90401">
Segons la mitologia grega, Estnel fou un heroi, fill de Capaneu i d'Evadne.

Durant la guerra dels epgons es fu amic de Diomedes, al qual va seguir a la guerra de Troia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 85.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233804" title="Estnel (fill d'Androgeu)" nonfiltered="399" processed="399" dbindex="90402">
D'acord amb la mitologia grega, Estnel fou un heroi fill d'Androgeu.

Fou un dels companys d'Heracles en l'expedici contra les amazones. Per aquest servei va ser recompensat amb la possessi de l'illa de Tasos.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 85.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233807" title="Evadne" nonfiltered="400" processed="400" dbindex="90403">


 Evadne (filla d'pit).
 Evadne (filla d'Ifis).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233808" title="Evadne (filla d'pit)" nonfiltered="401" processed="401" dbindex="90404">
Segons la mitologia grega, Evadne fou una filla d'pit (altres genealogies n'atribueixen la paternitat a Posid o Ares) i de Ptane.

Fou estimada per Apollo i d'aquesta relaci va nixer am.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 90.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233809" title="Associaci" nonfiltered="402" processed="402" dbindex="90405">
Una associaci s una agrupaci de persones que decideixen unir-se de manera voluntria, lliure i solidria per aconseguir una finalitat comuna d'inters general o particular, sense nim de lucre. Per fer-ho es comprometen a posar en com llurs coneixements, activitats o recursos econmics, amb carcter temporal o indefinit. A Catalunya, les associacions estan regulades per la Llei 7/1997, del 18 de juny.

L'organitzaci interna i el funcionament de les associacions han d'sser democrtics, amb ple respecte al pluralisme. Si l'associaci obt beneficis de les seves activitats no pot repartir-los entre els socis i s'hauran de repercutir en altres activitats.

Ha d'estar formada com a mnim per 3 persones i ha de tenir com a mnim:

Una Assemblea General de Socis, que s l'rgan de govern suprem de l'associaci.
Una Junta de Govern, que ha de tenir l'estructura que es determini als estatuts, i que generalment consta de:
 President;
 Secretari;
 Tresorer;
 Vocals;

Passos per crear una associaci.

Acta fundacional.

El primer pas s reunir tots els membres fundadors per a redactar l'acta fundacional de l'associaci, que s un document privat en el qual els socis fundadors acorden: la constituci de l'associaci, l'aprovaci dels Estatuts i l'elecci de la Junta Directiva.

A l'acta fundacional hi han de constar les dades personals (nom, cognoms, DNI, domicili i signatura) de tots els socis fundadors.

Confeccionar els estatuts.

Els Estatuts sn les normes per les quals es regir l'associaci, i com a tal poden ser modificats i integrats. Com que s una norma objectiva, ha de servir les finalitats proposades en la seva constituci i adaptar-se al mxim a la realitat de l'associaci.

Als estatuts hauran d'incloure: la denominaci, les finalitats determinades, domicili, mbit, rgans directius i forma d'administraci, admissi i prdua de la qualitat de soci, rgim disciplinari, drets i deures, procediment de modificaci dels estatuts, patrimoni fundacional, destinaci del patrimoni social i taxes.

Inscripci.

L'associaci s'ha d'inscriure al Registre General de Dret i d Entitats Jurdiques del Departament de Justcia, rgan que porta el registre de les associacions de rgim general. En queden excloses, perqu tenen registres especfics, les associacions poltiques, religioses, esportives de competici oficial i les professionals que regulen drets laborals com els sindicats i patronals.

La inscripci es fa mitjanant la presentaci dels segents documents:
 "Sollicitud d'inscripci d'una associaci";
 Acta fundacional de l'associaci (original);
 Estatuts de l'associaci (original);

El cost actual (2007) de la inscripci s de 30,9 euros i la meitat si es fa telemticament.

Obtenci del NIF.

El NIF s el document necessari per tal de poder iniciar l'activitat econmica de l'associaci i es demana a Hisenda aportant la segent documentaci:

 Model 036 emplenat.
 Cpies dels documents presentats al Departament de Justcia (estatuts, acta fundacional i sollicitud).
 Fotocpia del document identificatiu de la persona que signa el Model 036 (que ha de ser un dels socis fundadors de l associaci).

Enllaos externs.

Text ntegre de la Llei 7/1997, de 18 de juny, d associacions. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233810" title="Evadne (filla d'Ifis)" nonfiltered="403" processed="403" dbindex="90406">
Evadne, segons la mitologia grega, fou filla d'Ifis, rei d'Argos.

Es cas amb Capaneu i fou mare d'Estnel.

El seu marit va morir a la guerra dels Set contra Tebes, i ella se sucid llanant-se a la seva pira.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 90.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233815" title="Ptane" nonfiltered="404" processed="404" dbindex="90407">
Segons la mitologia grega, Ptane fou una nimfa, filla de l'Eurotas.

S'un a Posid i d'aquesta relaci va nixer Evadne (que alguns consideren filla d'pit).

Va donar nom a una ciutat de Lacnia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 177.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233816" title="pit" nonfiltered="405" processed="405" dbindex="90408">


 pit (fill d'lat).
 pit (fill d'Hiptou).
 pit (fill de Cresfontes).
 pit (rei d'Alba Longa).
 pit (pare d'Evadne);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233817" title="Lama" nonfiltered="406" processed="406" dbindex="90409">
Lama (en tibet:     ) s el ttol per als mestres religiosos tibetans. El nom s similar al mot snscrit  guru  (vegeu budisme tibet i Bn). El ttol pot ser utilitzat com a ttol honorific atorgat a un monjo, monja o (a les escoles Nyingma, Kagyu i Sakya) a un practicant de tantra per designar un grau de desenvolupament espiritual avanat, i l'autoritat per ensenyar, o pot ser part de un ttol com el Dalai Lama o el Panchen Lama aplicat a un llinatge de lames reencarnats (Tulkus).

A causa d'alguns malentesos dels primers estudiosos occidentals del budisme tibet, el terme  Lama  histricament ha estat aplicat de manera equivocada als monjos tibetans en general. De la mateixa manera, els primers estudiosos i viatgers occidentals denominaven "lamaisme" al budisme tibet sense entendre que el que estaven presenciant era una forma de budisme; tamb van ignorar la  diferncia entre budisme tibet i Bn. El terme lamaisme avui s considerat pejoratiu.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233818" title="pit (fill d'lat)" nonfiltered="407" processed="407" dbindex="90410">
Segons la mitologia grega, pit fou un rei d'Arcdia, fill d'lat i de Ladice.

Va morir durant una cacera picat per un escur i fou enterrat al mont Cillene.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 78.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233819" title="pit (fill d'Hiptou)" nonfiltered="408" processed="408" dbindex="90411">
Segons la mitologia grega, pit fou un rei d'Arcdia, fill d'Hiptou.

Per consell de l'oracle, acoll Orestes quan fugia de les Ernies.

Per haver profanat el temple de Posid a Manintea, el du el castig amb la ceguesa. Poc desprs, va morir.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 79.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233820" title="pit (fill de Cresfontes)" nonfiltered="409" processed="409" dbindex="90412">
pit, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Cresfontes, rei de Messnia; i de Mrope.

Heret el regne d'Arcdia del seu avi Cpsel.

Aliat amb aquest, va fer una guerra contra Polifontes, que havia mort Cresfontes i els seus fills per usurpar-li el regne, i desprs de vncer-lo el va matar.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 79.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233821" title="pit (rei d'Alba Longa)" nonfiltered="410" processed="410" dbindex="90413">
Segons la mitologia grega, pit fou un rei d'Alba Longa.

Va succeir Alba en el tron.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 79.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233823" title="Petroni Mxim" nonfiltered="411" processed="411" dbindex="90414">
Petroni Mxim (nom complert en llat probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubts, al regnar Flavius Petronius Maximus) (vers 388-455)  fou emperador rom del 17 de mar al 31 de maig del 455.

Membre d'una famlia nobles, fou un militar i funcionari de carrera que va servir amb encert i dignitat durant molts anys. Era parent de Petroni Probe que fou molt poderosa Roma al final del segle IV; alguns escriptors suposen que era fill d'una filla de Magne Mxim per llavors s'hauria de dir Anicius i les dos inscripcions on es diu que aquest nom apareix no s'han pogut comprovar. La seva educaci fou completa i acurada en tots els camps.

De jove fou conseller d'Honori en la doble qualitat de trib militar i notari (vers 407 a 414); el 415 era comes largitionum, i el 420 praefectus Romae,  crrec que va exercir a plena satisfacci de tothom i el 421 l'emperador va demanar que li fos erigida una esttua al Campus Trajani.

El 433 fou segon cnsol (l'emperador Teodosi II era el primer). Del 439 al 441 i desprs el 445 fou prefecte d'Itlia. El 443 fou cnsol altre cop, aquesta vegada primer, amb Pateri com a collega.

Va ajudar a Valentini III tant en les seves relacions sexuals exteriors; tamb va ajudar a l'emperador en les intriguis contra Aeci que van acabar amb la seva mort (454) . Valentini es va enamorar de la dona de  Petroni, una senyora de gran bellesa. Un dia l'emperador li va guanyar un anell a Petroni en el joc, i el va utilitzar per enviar-lo a la dona de Petroni demanant que ans al palau; all l'emperador la va voler forar per la dama va rebutjar les seves demandes i va marxar de palau; degut al anell, la dona va acusar al seu marit de ser part del afer. La dona va morir poc temps desprs i els seus parents i amics, units als partidaris d'Aeci es van unir en una conspiraci en la que Petroni va agafar un paper dirigent. El 16 de mar del 455 Valentini va morir a mans d'un grup d'homes armats al Camp de Mart i Petroni Mxim fou proclamat emperador. Va nomenar al seu amic Avit com a comandant en cap  i va ordenar el matrimoni del seu fill Palladi i Eudxia, la viuda de Valentini; Eudcia va entrar en intrigues amb el rei dels vndals per evitar aquest casament, i el rei brbar es va presentar a Roma amb una flota

Quan els vndals va desembarcar el pnic es va apoderar de Mxim. Va ordenar la evacuaci dels que volien fugir i ell mateix va abandonar la capital. Al sortir de la capital fou interceptat per una banda de mercenaris burgundis dirigida per antics oficials de Valentini, que el van matar (31 de maig); el seu cos fou arrossegat pels carrers de Roma i finalment tirat al riu. Tres dies desprs Genseric entrava a Roma i saquejava la ciutat.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233824" title="Cresfontes" nonfiltered="412" processed="412" dbindex="90415">
Segons la mitologia grega, Cresfontes fou un heroi tessali, fill d'Aristmac.

Pertanyent a l'estirp dels Heraclides, emprengu la conquesta del Pelopons amb els seus germans Temen i Aristodem i en el repartiment li correspongu la regi de Messnia, sobre la qual regn.

Es cas amb Mrope, filla de Cpsel, i fou pare d'pit.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 56.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233825" title="Rutili Mxim" nonfiltered="413" processed="413" dbindex="90416">

Rutili Mxim (Rutilius Maximus) fou un jurista rom, d'una poca que no s'ha pogut determinar amb exactitud per del segle I aC.

Apareix esmentat a l' ndex florent, i en una menci al Digest, el qual l'anomena com l'autor d'un tractat jurdic redactat en un nic llibre i titulat Ad Legem Falcidiam; aquesta obra esta datada el 40 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233826" title="Temen" nonfiltered="414" processed="414" dbindex="90417">


 Temen (fill de Pelasg).
 Temen (fill d'Aristmac).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233827" title="Sanquini Mxim" nonfiltered="415" processed="415" dbindex="90418">
Sanquini Mxim (Sanquinius Maximus) fou un magistrat rom.

Ja se l'esmenta l'any 32 com a persona de rang consular; el 39 fou cnsol, crrec que ja hauria ocupat anteriorment, per no apareix als Fasti; tamb en el regnat de Calgula fou pretor urb. En el regne de Claudi fou governador de la Germnia Inferior on va morir el 47.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233828" title="mile Ide" nonfiltered="416" processed="416" dbindex="90419">

mile Ide (Nouvion-le-Comte, 19 de juliol de 1920) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1940 i 1952. De les moltes victries que aconsegu al llarg de la seva carrera, destaquen els dos campionats de Frana i una etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1940;
 1r del Critrium Nacional;
 1r de l'Omnium dels Routiers al Parc dels Prnceps;
1941;
 1r d'una cursa americana a Pars;
1942;
 Campi de Frana;
 12 victries al Veldrom d'Hivern;
 1r del Critrium Nacional;
 1r de la Pars-Reims;
 1r del Gran Premi de Provena;
 1r del Gran Premi de les Nacions (zona ocupada);
1943;
 1r del Critrium Nacional (zona ocupada);
 1r del Gran Premi de Provena;
 1r de la Fletxa Francesa (contrarellotge per equips);
1944;
 1r del Circuit de Pars;
 1r del Gran Premi Sena i Marne;
 1r a Joinville-le-Pont;
 1r de la Fletxa Francesa (contrarellotge per equips);
1946;
 1r a Nantua;
1947;
 Campi de Frana;
 1r del Critrium Nacional;
 1r de la Ronda de Carnaval a Aix;
 1r del Critrium d'Ostende;
1948;
 1r del Trofeu del Journal d'Alger;
1949;
 1r del Critrium Nacional;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1950;
 1r a Gourdon;
1951;
 Vencedor d'una etapa al Circuit dels Vosges;
 Vencedor d'una etapa al Circuit dels Vins de la Gironda;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;

Resultats al Tour de Frana.
1947. Abandona (15a etapa);
1948. Abandona (7a etapa);
1949. Abandona (16a etapa). Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'mile Ide ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233829" title="Mxim Taurinense" nonfiltered="417" processed="417" dbindex="90420">
Mxim Taurinense (Maximus Taurinensis) fou bisbe de Tori a la meitat del segle V. Va nixer vers el final del segle IV a Vercelli on va exercir algun ofici eclesistic. 

Va subscriure el 451 l'epstola sinodal d'Eusebi, bisbe de Mil, dirigida a l'emperador Lle  I. Era present al concili de Roma del 465 on va actuar com a prelat ms vell. Va morir a edat fora avanada per no se sap quina.

Va deixar escrits tractats, homilies  i sermons. Els tractats foren:

De Baptismo (tres);
Contra Paganos;
Contra Judaeos;
Expositiones de Capitulis Evangeliorum. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233831" title="Temen (fill de Pelasg)" nonfiltered="418" processed="418" dbindex="90421">
Segons la mitologia grega, Temen fou un heroi, fill de Pelasg.

Va erigir a la ciutat d'Estmfale, a l'Arcdia, tres temples dedicats a Hera.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 204.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233832" title="Mxim Tir" nonfiltered="419" processed="419" dbindex="90422">
Mxim Tir (Maximus Tyrannus) fou emperador rom el 408 fins vers el 411.

L'emperador Constant va nomenar august  al seu fill Constant. Didim i Veri, cosins de l'emperador Honori, que dirigien el partit favorable a aquest a Hispnia, foren venuts per Constant que va controlar la regi,  per aquest no confiava en les milcies de les provncies d'Hispnia i va encarregar la custdia dels passos pirinencs a uns mercenaris brbars d'incert origen, que eren coneguts com els honoriaci, i va donar el comandament al general Geronci, qui, amb el suport de les forces regulars, es va oposar que la missi de vigilncia fora encarregada als honoriaci, cosa que li va costar la destituci. Constant va confirmar l'encrrec als honoriaci. 

No se sap que va ocrrer, per aquests mercenaris brbars, b fora per negligncia, per traci o per incapacitat, van permetre el pas dels sueus, vndals i alans cap a Hispnia, avanat ja l'any 409 (les dates ms probables sn el 28 de setembre o el 13 d'octubre). Assolada Hispnia, Geronci, suposadament en saber que el general Just (Justus)  havia estat nomenat general en cap de Constant, crrec que volia per si mateix, es va rebellar i va proclamar Emperador al seu amic el general Mxim conegut per Mxim Tir. D'aquest se sap que va encunyar moneda a Barcino i que va tenir residencia a Tarraco. Olimpidor de Tebes diu que fou el fill de Geronci, per el ms probables es que noms fos un oficial.

Constant (la dona del qual va quedar a Cesaraugusta) va fugir a les Gllies amb el seu pare a Arle. Mentre els alans (sota el comandament d'Atax), els asdings (governats per Gunderic), els silings (dirigits per Fridibald) i els sueus (liderats pel rei Hermenric), van saquejar les regions per les quals passaven. Probablement l'Emperador Mxim (i a travs d'aquest, Geronci) va pactar amb ells reconeixent-los la condici de federats, i els va cedir totes les provncies d'Hispnia llevat de la Tarraconense (410), i encara els van fer servir com aliats en contra de Constant.

Geronci va reunir a les seves tropes i va passar a les Gllies. Constant, en una jugada desesperada, va envair Itlia: un cap anomenat Allbic, volia substituir a Honori per un lder ms capacitat i Constant s'hi va aliar, per la invasi no va reeixir i Allbic va morir i Constant es va haver de retirar altre cop a la Gllia (410). All les forces de Geronci el van derrotar a Viena del Delfinat i el seu fill Constant fou capturat i executat. Constant va quedar assetjat a Arle per Geronci.

El 411 l'Emperador Honori va enviar a la Gllia al magister militum Constanci, amb un exercit. Geronci es trobava a Arle, on mantenia el setge de Constant III. Atacat Geronci per Constanci, va haver de fugir a la Tarraconense. El general Constanci va continuar el setge d'Arle, ara per compte d'Honori.

Les tropes de Geronci a la Tarraconense es van rebellar i planejaven matar al seu cap. Atacat Geronci per un nombre superior de soldats rebels, es va defensar fins al darrer moment i en va matar molts, per quan va considerar que no se'n podia sortir es va sucidar, desprs de matar a la seva dona i al seu fidel servidor al. L'exrcit d'Hispnia es va sotmetre al general Constanci i per tant a l'emperador Honori. L'emperador Mxim, al que potser Honori va perdonar la vida, es va refugiar amb els aliats brbars (probablement amb els alans). 

Orosi l'esmenta encara viu el 417. Prsper diu que el 418 o 419 es va revoltar i es va apoderar d'una part d'Hispnia, per aquesta rebelli fou insignificant i segurament no va afectar ms que a algun districte; finalment fou capturat i enviat a Itlia, on fou executat el 422 a Ravenna al mateix temps que Jov















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233834" title="Temen (fill d'Aristmac)" nonfiltered="420" processed="420" dbindex="90423">
Temen, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Aristmac, un dels Heraclides.

Juntament amb els seus germans Aristodem i Cresfontes es llan a la conquesta del Pelopons i, un cop assolida, li correspongu el tron de l'Arglida.

Nomen coregent el seu gendre Deifontes, casat amb la seua filla Hirneto. Per aix, els seus mateixos fills, temerosos de perdre l'herncia, el varen matar.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 204.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233835" title="Mxim de Tir" nonfiltered="421" processed="421" dbindex="90424">
Mxim de Tir o Mxim Tiri (Maximus Tyrius)  fou un escriptor grec nadiu de Tir, del segle II. La traducci de Jernim del Chronicon d'Eusebi Escolstic diu que no s esmentat com a tutor de Marc Aureli mentre que Jordi Sincelle diu que el va exercir aquesta tutoria junt amb Apolloni de Calcednia i Baslides d'Escitpolis; aquesta darrera referncia podria derivar d'una confusi amb Mxim d'Efes.

Residia a Roma en temps de Cmmode i sembla que va estar tamb a Grcia, sia Menor, Xipre i Siclia per algun temps. Esmenta que els rabs adoraven una pedra quadrangular com emblema del seu deu deixa suposar que tamb va visitar Arbia.

L'nica obra de Mxim que es conserva es , Dissertationes, o , Sermones. A Suides s'esmenten ,  De Homero et quae sit apud eum antiqua Philosophia, i , Rectene Socrates feceril, quod accusatus non responderit, que serien parts de la primera. Se li atribu , Oratio Funebris, per sense prou base.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233836" title="Mani Valeri Vols Mxim" nonfiltered="422" processed="422" dbindex="90425">
Mani Valeri Vols Mxim (Manius Valerius Volusus Maximus) fou el primer membre de la gens Valria que va portar el cognom Mxim. Era germ de Publi Valeri Poplcola.

Un Marc Valeri Vols (Marcus Valerius Volusus) apareix com a cnsol el 505 aC junt amb Publi Postumi Tubert. Els dos cnsols van fer la guerra contra els sabins al que van derrotar i van obtenir els honors del triomf a la seva tornada. Suposadament va morir a la batalla del llac Regillus el 498 aC o 496 aC i per aix apareix als Fasti desprs un Mani Valeri Vols Mxim, que en realitat seria la mateixa persona, que realment no hauria mort. 

El 494 aC va exercir com a dictador durant les lluites poltiques entre els patricis i els nexis (deutors). Valeri fou popular entre la plebs i molts plebeus es van allistar per lluitar contra els eques i els sabins contra la promesa d'alleujar la situaci dels deutors al acabar la guerra. Els sabins foren derrotats, per com que no va poder complir la seva promesa, va abdicar; per els plebeus el van considerar un home honorable.

Ja era gran quan va exercir de dictador i va morir pocs anys desprs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233837" title="Marc Valeri Lactuca Mxim" nonfiltered="423" processed="423" dbindex="90426">
Marc Valeri Lactuca Mxim (Marcus Valerius M'. F. Volusi N. Lactuca Maximus) fou un magistrat rom fill de Manius Valerius Volusus Maximus. 

Va arribar a cnsol rom el 456 aC i es va oposar a Icili, trib de la plebs, que voli assignar l'Avent als plebeus. El nom de Lactuca, que era l'enciam preferit del romans, va esdevenir cognom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233838" title="Marc Valeri Lactuc Mxim" nonfiltered="424" processed="424" dbindex="90427">
Marc Valeri Lactuc Mxim (Marcus Valerius M. F. M. N. Lactucinus Maximus) fou trib amb potestat consular dues vegades: la primera el 398 aC i la segona el 395 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233839" title="Marc Valeri Mxim" nonfiltered="425" processed="425" dbindex="90428">

Marc Valeri Mxim (Marcus Valerius M. F. M  N. Maximus) fou un magistrat rom. Apareix tamb amb el renom Corr (Corrinus). Fou quatre vegades pretor i finalment cnsol el 312 aC. Com a cnsol va rebre la provncia de Samni. Fou llegat del dictador Papiri Cursor el 308 aC i censor el 307 aC i en el seu perode va estendre o millorar els camins d'algunes zones.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233841" title="lat" nonfiltered="426" processed="426" dbindex="90429">
Segons la mitologia grega, lat fou un rei d'Arcdia, fill d'Arcas i de Leanira.

Es cas amb Ladice i fou pare de Ceneu, pit, Isquis i Pereu. 

Es trasllad a la Fcida, on fund la ciutat d'Elatea.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 73-74.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233842" title="Marc Valeri Mxim Potit" nonfiltered="427" processed="427" dbindex="90430">
Marc Valeri Mxim Potit (Marcus Valerius Maximus Potitus) fou cnsol segons els Fasti el 286 aC. Aquest any durant el qual va exercir el consolat, va estar marcat principalment per l'agitaci poltica i social que van suposar les anomenades lleis Hortnsies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233843" title="Valeri Mxim" nonfiltered="428" processed="428" dbindex="90431">
Valeri Mxim (esmentat com Marc Valeri Mxim i com a Publi Valeri Mxim) fou un compilador rom d'ancdotes histriques titulat De Factis Dietisque Memorabilibus Libri IX, que va viure al segle I, en temps de Juli Csar i Octavi August. 

Acompanyava a Sext Pompeu (cnsol l'any 14) a l'sia per no se sap en quina qualitat, i fou el primer que va retre homenatge a Tiberi. 

El primer dels nou llibres de la seva obra es dedicat a temes religiosos (De Religione Obscurata, De Religione Neglecta, De Religione Simulata, De Religione Peregrina Rejecta, De Auspiciis, De Ominibus, De Prodigiis, De Somniis, De Miraculi), el segon a institucions civils, el tercer, quart, cinqu i sis a les virtuts socials; al set els captols De Strategematis, i De Repulsis, es seguit pels de  De Necessitate, De Testamentis Rescissis, De Ratis Testamentis et Insperatis. La resta no es conserva excepte una part del vuit, De Praenominsibus (per l'index se sap que els dems eren De Nominibus, De Cognominibus, De Agnomninibus, De Appellationibus, De Verbis)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233844" title="Mazaces" nonfiltered="429" processed="429" dbindex="90432">
Mazaces () fou strapa persa d'Egipte en temps d'Alexandre el Gran.

Va succeir a Sabaces, mort a la batalla d'Issos. Quan Amintes amb les tropes gregues i els egipcis que se li havien unit es va presentar a Memfis, Mazaces fou derrotat en un primer combat per mentre els grecs estaven ocupats en el bot va fer una sortida i va matar a Amintes i molts dels seus homes. Finalment com que Mazaces no tenia prcticament tropes perses i les egpcies eren poc nombroses, quan es va acostar Alexandre es va sotmetre voluntriament, i va donar a Alexandre vuit cents talents i els magatzems reals (332 aC)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233845" title="Isquis" nonfiltered="430" processed="430" dbindex="90433">
Isquis, segons la mitologia grega, fou un heroi arcadi, fill d'lat.

Tingu relacions amb Coronis quan aquesta esperava un fill d'Apollo. Per aquesta causa el du, gels, el va matar.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 127.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233846" title="Mazeu" nonfiltered="431" processed="431" dbindex="90434">


Onomstica:

Mazeu de Cilcia, strapa de Cilcia ;

Mazeu de Bablonia, strapa de Babilnia el 331 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233847" title="Mazeu de Cilcia" nonfiltered="432" processed="432" dbindex="90435">
Mazeu (Mazaeus, ) fou un governador persa.

Era strapa de Cilcia i juntament amb Belesis (Belesys) el strapa de Sria, va combatre als fenicis revoltats contra Artaxerxes III de Prsia Ocus, el qual mentre preparava un exrcit per anar en persona a combatre els rebels.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233848" title="Mazeu de Bablonia" nonfiltered="433" processed="433" dbindex="90436">
Mazeu (Mazaeus, ) fou un militar persa al que Darios III de Prsia va enviar al front d'una petita fora per vigilar els passos de l'Eufrates a la zona de Thapsacos contra Alexandre el Gran. Mazeu va impedir que foren acabats els ponts que els macedonis estaven construint al riu per quan va arribar el gros de l'exrcit macedoni es va retirar i es va reunir amb Darios. Apareix diverses vegades abans de la batalla de Gaugamela o Arbela, en la qual va dirigir la cavalleria contra Parmeni. Desprs de la derrota es va retirar a Babilnia i quan Alexandre es va acostar se li van rendir voluntriament. Alexandre el va nomenar strapa de Babilnia el 331 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233849" title="Dsir Keteleer" nonfiltered="434" processed="434" dbindex="90437">

Dsir Keteleer (Anderlecht, 13 de juny de 1920 - Rebecq-Rognon, 17 de setembre de 1970) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1942 i 1961. Durant aquests anys aconsegu 42 victries, entre elles la primera edici del Tour de Romandia, el 1947. 

Palmars.
1942;
 1r del Premi de Vinkt;
1945;
 1r del Premi de Ciney;
 1r del Premi de La Louvire;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Blgica;
1946;
 1r de la Fletxa Valona;
 1r de la Brusselles-Spa;
 1r del Premi de Schaerbeek;
 1r del Premi d'Alost;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1947;
 1r del Tour de Romandia, amb 2 victries d'etapa;
 1r del Circuit de les Onze Viles;
 1r del Circuit d'Escaut-Dendre-Lys;
 1r del Circuit de Kampenhout-Charleroi-Kampenhout;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Sussa;
1948;
 1r de la Roubaix-Huy;
 1r del Circuit de les Rgions Frontereres;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1949;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1950;
 1r del Premi de Wavre;
 Vencedor de 4 etapes de la Volta a Alemanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;
1952;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1953;
 Campi de Blgica per Clubs (contrarellotge) ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Algria;
 1r del Premi de Gembloux;
 1r del Premi de Wezembeek;
1954;
 1r del Gran Premi de Lede;
 1r del Premi de Mere;
 1r del Premi de Hoegaarden;
1956;
 1r del Premi de Hoegaarden;
1957;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia.
1958;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 1r del Premi de Londerzeel;

Resultats al Giro d'Itlia.
1948. Abandona (18a etapa). Vencedor d'una etapa;
1950. 42 de la classificaci general;
1951. 60 de la classificaci general;
1952. 33 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1955. 59 de la classificaci general;
1958. 29 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1949. 34 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1957. 17 de la classificaci general;

Liens externes.
Palmars de Dsir Keteleer ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233850" title="Coronis" nonfiltered="435" processed="435" dbindex="90438">


 Coronis (filla de Flgias).
 Coronis (filla de Coroneu).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233851" title="Mazares" nonfiltered="436" processed="436" dbindex="90439">
Mazares () fou un militar mede al que Cir II el Gran de Prsia va enviar a Ldia el 546 aC per comprovar que els lidis eren efeminats i no portaven armes. Tamb fou comissionat per portar al rebel Pacties com a presoner davant Cir. 

Mazares va aconseguir alguns acords amb els lidis i va aconseguir tamb capturar a Pacties; desprs es va dirigir contra els rebels que assetjaven al governador persa de Sardes, Tabalos, a la ciutadella; desprs de derrotar els prienis va assolar la regi del Meandre i la plana Magnsia. No gaire desprs fou afectat per una malaltia i va morir vers el 545 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233852" title="Mebarsapes" nonfiltered="437" processed="437" dbindex="90440">
Mebarsapes ( fou rei d'Adiabene al comenament del segle II. Tamb apareix esmentat com Meharaspes. Es desconeix el nom del seu antecessor i del successor.

Va ser atacat per Traj durant l'expedici contra els parts vers el 116 i posteriorment ocupat pels romans.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233854" title="Medi" nonfiltered="438" processed="438" dbindex="90441">

 Astronomia: Vegeu Medi interestellar ;
 Ecologia: Vegeu Medi ambient;
 Fsica: Vegeu Medi (fsica);
 Lser: Vegeu Medi actiu ;
 Onomstica:;
 Medi de Larissa, dinastia de Larissa.
 Medi (almirall), militar tessali. ;
 Medi (metge),  metge grec.
 Periodisme: Vegeu Medi de comunicaci;
 Poltica: Vegeu Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233856" title="Medi de Larissa" nonfiltered="439" processed="439" dbindex="90442">
Medi (Medius, ) fou un tir de Larissa, que va entrar en guerra contra Licofr, tir de Feres, el 395 aC. Va concertar aliana amb els beocis, que al seu torn eren aliats dels argius, corintis i atenencs contra Esparta; amb ajut principalment beoci va aconseguir la conquesta de Farslia. Xenofont no fa esment d'aquest fets que sn explicats noms per Diodor de Siclia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233857" title="Coronis (filla de Flgias)" nonfiltered="440" processed="440" dbindex="90443">

Segons la mitologia grega, Coronis fou una princesa tesslia, filla de Flgias.

Tingu relacions amb Apollo, per li era infidel i al mateix temps anava amb Isquis, prncep arcadi. El du, engelosit, la traspass amb les seues fletxes, per en saber que esperava un fill seu, que seria Asclepi, se'n pened, tragu l'infant del ventre de la mare i dedic honors fnebres a Coronis.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 55.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233858" title="Medi (almirall)" nonfiltered="441" processed="441" dbindex="90444">
Medi (Medius, ) fill de Oxitemis, fou un militar tessali nadiu de Larissa i amic d'Alexandre el Gran al que acompanyava a l'expedici a l'Indus. Va sopar amb Alexandre just abans de posar-se aquest malalt i fou acusat de ser el que va enverinar al rei, per la majoria pensen que la malaltia es va poder deure als excessos d'Alexandre. Plutarc l'esmenta de manera desfavorable. 

Desprs de la mort d'Alexandre, Medi va seguir a Antgon el Borni la flota del qual va dirigir (314 aC) i va obtenir una notable victria sobre Cassandre en la que es va apoderar de 36 vaixells.; el 313 aC va conquerir Milet, i tot seguit va fer aixecar el setge que Cassandre tenia posat a Oreos (a l'illa d' Eubea). El 312 aC fou enviat amb una flota de 150 vaixells a Grcia i va desembarcar a Becia un exercit dirigit per Ptolemeu; tot seguit va retornar a sia i va cooperar amb Antgon a l'Hellespont; el 306 aC fou present a la batalla de Salamina de Xipre, dirigint l'ala esquerra de la flota de Demetri Poliorcetes. Va acompanyar a Antgon a la seva expedici fracassada a Egipte, el mateix any, desprs de la qual ja no torna a ser esmentat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233859" title="Medi (metge)" nonfiltered="442" processed="442" dbindex="90445">
Medi
(Medius, ) fou un metge grec deixeble de Crisip de Cnidos, que va viure el segle IV aC i segle III aC. L'esmenta Gal (De Ven. Sect. adv. Erasistr. Rom. Dey. 100.2, De Cur. Rat. per Ven. Seet. 100.2, vol. xi. pp. 197, 252), que li atribueix gran autoritat en anatomia. Es pensa que pogu ser el germ de Cretoxena, la mare d'Erasstrat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233860" title="Med" nonfiltered="443" processed="443" dbindex="90446">
Med (Medon, ) fou un escultor espart del segle VI aC.

Era germ de Dorclides i fou deixeble dels grans escultors Dip i d'Escillis. Va esculpir entre d'altres una esttua d'or i vor de la deitat Atenea que es va collocar a l'hereu a la ciutat d'Olmpia a l'lide.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233861" title="Medosades" nonfiltered="444" processed="444" dbindex="90447">
Medosades () fou un ambaixador traci.

Seutes II, rei dels odrisis, el va enviar com ambaixador per dirigir les negociacions amb Xenofont i les tropes sota el seu comandament (el que restava de la expedici anomenada dels "deu mil") desprs de la seva arribada a Trcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233862" title="Medull" nonfiltered="445" processed="445" dbindex="90448">


Onomstica:

Medull (famlia), familia romana;

Sext Furi Medull Fus, cnsol el 488 aC ;

Espuri Furi Fus, cnsol el 481 aC. ;

Luci Furi Medull Fus (cnsol), cnsol el 474 aC;

Publi Furi Medull Fus, cnsol el 472 aC ;

Espuri Furi Medull Fus, cnsol el 464 aC;

Agrippa Furi Medull, cnsol el 446 aC;

Luci Furi Medull Fus (trib), trib amb potestat consular a finals del segle V aC;

Luci Furi Medull (cnsol), cnsol el 413 aC i el 409 aC ;

Luci Furi Medull (trib set vegades, trib amb potestat consular;

Espuri Furi Medull (tribu 400 aC), trib amb potestat consular ;

Luci Furi Medull (trib dos vegades), trib amb potestat consular;

Espuri Furi Medull (trib 378 aC) trib amb potestat consular;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233863" title="Medull (famlia)" nonfiltered="446" processed="446" dbindex="90449">
Medull (Medullinus) fou un nom familiar de la gens Fria. Els Medull eren patricis. El nom deriva de la ciutat llatina de Medullia que va passar  molt antigament a domini rom. Un Medull ja apareix als Fasti el 488 aC, cinc anys abans del tractat d' isopolitis signat per Cassi amb la Lliga Llatina, el que indicaria que els Medull, o al menys aquesta branca, no eren ja llatins sin romans. Els Tulii Hostilii eren tamb originaris de Medullia.

Membres destacats de la familia foren:
Sext Furi Medull Fus, cnsol el 488 aC ;
Espuri Furi Fus, cnsol el 481 aC. ;
Luci Furi Medull Fus (cnsol), cnsol el 474 aC;
Publi Furi Medull Fus, cnsol el 472 aC ;
Espuri Furi Medull Fus, cnsol el 464 aC;
Agrippa Furi Medull, cnsol el 446 aC;
Luci Furi Medull Fus (trib), trib amb potestat consular a finals del segle V aC;
Luci Furi Medull (cnsol), cnsol el 413 aC i el 409 aC ;
Luci Furi Medull (trib set vegades), trib amb potestat consular;
Espuri Furi Medull (tribu 400 aC), trib amb potestat consular ;
Luci Furi Medull (trib dos vegades), trib amb potestat consular;
Espuri Furi Medull (trib 378 aC) trib amb potestat consular;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233864" title="Sext Furi Medull Fus" nonfiltered="447" processed="447" dbindex="90450">
Sext Furi Medull Fus (Sextus Furius Medullinus Fusus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 488 aC any en qu segons Dions d'Halicarns, Coriol va dirigir als volscs contra Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233865" title="Espuri Furi Fus" nonfiltered="448" processed="448" dbindex="90451">
Espuri Furi Fus (Spurius Furius Fusus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 481 aC. Tit Livi parla d'aquest consolat i diu que va estar marcat per conflictes amb Tibur i per un atac al territori de Ves. Dions d'Halicarns el presenta com un cnsol fora popular i diu que va fer una campanya contra els eques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233866" title="Luci Furi Medull Fus (cnsol)" nonfiltered="449" processed="449" dbindex="90452">
Luci Furi Medull Fus (Lucius Furius Medullinus Fusus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 474 aC. Es va oposar per tots els mitjans a la restauraci de la llei agrria d'Espuri Cassi; quan va deixar el crrec, en revenja per la seva actuaci, fou acusat per Gneu Genuci, un dels tribuns de la plebs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233867" title="Publi Furi Medull Fus" nonfiltered="450" processed="450" dbindex="90453">
Publi Furi Medull Fus (Publius Furius Medullinus Fusus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 472 aC i es va oposar a la rogatio presentada per Publili Voler, trib de la plebs, per la qual els tribuns de la plebs serien escollits en endavant pels comicis tribunats en lloc de pels comicis centuriats. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233868" title="Espuri Furi Medull Fus" nonfiltered="451" processed="451" dbindex="90454">
Espuri Furi Medull Fus (Spurius Furius Medullinus Fusus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 464 aC. Va fer campanya contra els eques. Fou derrotat, ferit i assetjat al seu campament per les forces dels eques. El seu germ Publi Furi Medull, que era el seu llegat, va morir en la guerra contra aquest poble.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233870" title="Agrippa Furi Medull" nonfiltered="452" processed="452" dbindex="90455">
Agrippa Furi Medull (Agrippa Furius Medullinus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 446 aC. Va fer campanya contra els volscs i els eques i va protestar per la injusta decisi de la cria de Roma respecte d'una franja de terra reclamada per Ardea i per Arcia. Fou l'nic Agrippa de la famlia, degut segurament a algun accident al moment de nixer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233871" title="Luci Furi Medull Fus (trib)" nonfiltered="453" processed="453" dbindex="90456">
Luci Furi Medull Fus (Lucius Furius Sp. F.  Medullinus Fusus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consular per tres vegades:
La primera el 432 aC;
La segona el 425 aC;
I per darrera vegada el 420 aC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233872" title="Luci Furi Medull (cnsol)" nonfiltered="454" processed="454" dbindex="90457">
Luci Furi Medull (Lucius Furius  Medullinus) fou un magistrat rom. 

Fou dues vegades cnsol, la primera el 413 aC en la que va fer campanya contra els volscs i va conquerir la ciutat de Farentinum; la segona el 409 aC contra volscs i eques, en la qual va conquerir la ciutat de Carventum.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233873" title="Luci Furi Medull (trib set vegades)" nonfiltered="455" processed="455" dbindex="90458">
Luci Furi Medull (Lucius Furius L.F. Sp. N. Medullinus) fou un magistrat rom. Fou set vegades trib amb potestat consular. Els anys del seu mandat foren el primer el 407 aC, desprs el 405 aC (any en qu va comenar el setge de Ves), el 398 aC, el 395 aC, el 394 aC i el darrer l'any 391 aC.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233874" title="Espuri Furi Medull (tribu 400 aC)" nonfiltered="456" processed="456" dbindex="90459">
Espuri Furi Medull (Spurius Furius  L. F. Sp. N. Medullinus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consular el 400 aC, segons apareix esmentat als Fasti, per res es recordat del seu perode en aquesta nica font.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233875" title="Luci Furi Medull (trib dos vegades)" nonfiltered="457" processed="457" dbindex="90460">
Luci Furi Medull (Lucius Furius  Sp. F. L. N.  Medullinus) fou un magistrat rom. 

Fou dues vegades trib amb potestat consular, la primera vegada el 381 aC quan va dirigir la guerra contra els volscs juntament amb Marc Furi Camil; fou derrotat pels volscs i va haver de ser rescatat per Camil; desprs fou magister equitum de Camil.

La segona vegada fou el 370 aC.

Finalment va ocupar el crrec de censor el 363 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233876" title="Espuri Furi Medull (trib 378 aC)" nonfiltered="458" processed="458" dbindex="90461">
Espuri Furi Medull (Spurius Furius  Sp. F. L. N.  Medullinus) fou un magistrat rom germ de Luci Furi Medulli. 

Fou trib amb potestat consular el 378 aC i en aquest any va dirigir la guerra contra els volscs a Antium.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233877" title="Luci Furi Medull" nonfiltered="459" processed="459" dbindex="90462">


Onomstica:


Luci Furi Medull Fus (cnsol), cnsol el 474 aC;

Luci Furi Medull Fus (trib), trib amb potestat consular a finals del segle V aC;

Luci Furi Medull (cnsol), cnsol el 413 aC i el 409 aC ;

Luci Furi Medull (trib set vegades), trib amb potestat consular;

Luci Furi Medull (trib dos vegades), trib amb potestat consular;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233878" title="Luci Furi Medull Fus" nonfiltered="460" processed="460" dbindex="90463">


Onomstica:


Luci Furi Medull Fus (cnsol), cnsol el 474 aC;

Luci Furi Medull Fus (trib), trib amb potestat consular a finals del segle V aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233879" title="Espuri Furi Medull" nonfiltered="461" processed="461" dbindex="90464">


Onomstica:


Espuri Furi Medull Fus, cnsol el 464 aC;

Espuri Furi Medull (tribu 400 aC), trib amb potestat consular ;

Espuri Furi Medull (trib 378 aC) trib amb potestat consular;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233881" title="Tour de Frana de 1951" nonfiltered="462" processed="462" dbindex="90465">


 L'edici del Tour de Frana de 1951, a diferncia del qu s'havia estat fent els darrers 25 anys, no sortir de Pars, sin de Metz. 12 equips en prendran part, cap dels quals arribar amb tots els ciclistes al final de l'edici. 

Wim Van Est, maillot groc del moment, es veu obligat a abandonar fruit d'una caiguda al coll d'Aubisque. Hugo Koblet agafa el liderat a Luchon i ja no l'abandonar fins a Pars, demostrant la seva superioritat respecte els altres ciclistes.

Bernardo Ruiz es converteix en el primer ciclista espanyol en guanyar dues etapes en una mateixa edici del Tour de Frana.

En aquesta edici els ciclistes disposen de 2 dies de descans. Es puja per primera vegada el Ventor. 

Resultats.
Classificaci general.


Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci per equips.


 Etapes .


Enllaos externs.
1951. Histria del Tour de Frana ;
1951. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233882" title="Habban" nonfiltered="463" processed="463" dbindex="90466">
Habban s una ciutat interior del Iemen, a la governaci de Shabwa, a uns 120 al sud de la capital, Ataq, i a uns 140 km de Mukalla, ms a l'est i a la costa. La ciutat s molt tipica i t uns tres mil habitants; es el centre comercial regional. Propera es troba Azzan. El clima s sec i les temperatures molt altes, sobretot a l'estiu. 

Habban fou la primera copital del soldanat dels wahidi, fraccionat en quatre soldanats vers el 1830. El sold va signar un tractat de protectorat amb la Gran Bretanya entre el 1890 i el 1895  i va pertnyer al Protectorat d'Aden (vers 1895-1917), protectorat Occidental d'Aden (1917-1937), i Protectorat Oriental d'Aden (1937-1961). El 1962 fou incorporat al soldanat d'Azzan i Bal Haf amb el que va ingressar a la Federaci d'Arbia del Sud el 1963. Integrat a la Repblica Popular del Iemen del Sud (1967-1970) i Repblica Popular i Democrtica del Iemen (1970-1990), es part de la Repblica del Iemen desprs de la unificaci d'aquest darrer any.

Sultans .

Salih ben Nasir al-Wahidi vers 1640-1670;
Hadi ben Salih al-Wahidi vers 1670-1706;
Hasan ben al-Hadi al-Wahidi 1706-1766;
Husayn ben Hasan al-Wahidi 1766-1771;
Said ben Hasan al-Wahidi 1771;
Ahmad ben al-Hadi al-Wahidi 1771-1810;
Abd Allah ben Ahmad al-Wahidi 1810-1830;
Husayn ben Ahmad al-Wahidi 1830-1840 ;
Abd Allah ben Husayn al-Wahidi 1840-1870;
Ahmad ben Husayn al-Wahidi 1870-1877;
Salih ben Ahmad al-Wahidi 1877-1881;
Interregne 1881-1885 ;
Nasir bwn Salih al-Wahidi 1985-1919;
Husayn ben Al al-Wahidi 1919-?
Husayn ben Abd Allah al-Wahidi  ?-1962;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233885" title="Azzan" nonfiltered="464" processed="464" dbindex="90467">
Azzan s una ciutat interior del Iemen, a la governaci de Shabwa, a uns 125 al sud de la capital, Ataq, i a uns 135 km de Mukalla, ms a l'est i a la costa. La ciutat s molt tipica i t uns tres mil habitants. Propera es troba Habban on es fa el mercat. El clima s sec i les temperatures molt altes, properes als 50 graus a l'estiu. 

El sultanat dels wahidi amb capital a Habban, es va fraccionar el  en quatre sultanats, un dels quals fou Azzan.  El sult va signar un tractat de protectorat amb la Gran Bretanya el 1888 i va pertnyer al Protectorat d'Aden (vers 1888-1917), protectorat Occidental d'Aden (1917-1937), i Protectorat Oriental d'Aden (1937-1961). Vers el 1881 Abdallah ben Umar de Bal Haf va pujar al tron i menys de quatre anys desprs va unir els sultanats de Bal Haf i Azzan. El sultanat va incorporar tamb a Bir Ali el 1961 i a Habban el 1962, i va ingressar a la Federaci d'Arbia del Sud el 1963. Integrat a la Repblica Popular del Iemen del Sud (1967-1970) i Repblica Popular i Democrtica del Iemen (1970-1990), es part de la Repblica del Iemen desprs de la unificaci d'aquest darrer any.

Sultans .

Ali ben Ahmad al-Wahidi 1830-vers 1850;
Muhsin ben Ali al-Wahidi vers 1850-1870;
Abd Allah ben Umar al-Wahidi vers 1870-1885;
Abd Allah ibn Salih al-Wahidi del 15 al 30 de gener de 1885;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233886" title="Bal Haf" nonfiltered="465" processed="465" dbindex="90468">
Bal Haf s una vila de la costa del Iemen, a la governaci de Shabwa, a uns 140 al sud de la capital, Ataq,  a uns 125 km de Mukalla, ms a l'est  a la costa, i a 18 km a l'oest de Bir Ali. L'antiga vila est dedicada exclusivament a la pesca i t uns dos mil habitants, que viuen de pescar artesalment a les zones coralines o de la pesca de la tunyina, que es capturada tot l'any a alta mar pero especialment dos vegades l'any durant les migracions, quan s'ajunten prop de dos mil vaixells de tots els ports de la zona i agafaen Bal Haf com a base.

Darrerament la creaci del port comercial per l'exportaci del gas natural liquificat (LGN), ha portat al creixement desprs del 2000 d'una zona portuaria amb uns milers d'habitants que han treballat a la construcci o als serveis associats al port. 

El clima s sec i les temperatures molt altes, properes als 50 graus a l'estiu. Les platges sn de sorra blanca.  La vila i la zona en general t manca d'aigua. El Harra, un volc inactiu, s a poca distancia, amb el seu con volcanic d'uns 233 metres i un llac.

El soldanat dels wahidi amb capital a Habban, es va fraccionar el 1830 en quatre soldanats, un dels quals fou Bal Haf.  El sold va signar un tractat de protectorat amb la Gran Bretanya el 1888 i va pertnyer al Protectorat d'Aden (vers 1888-1917), protectorat Occidental d'Aden (1917-1937), i Protectorat Oriental d'Aden (1937-1961). Vers el 1881 Abdallah ben Umar de Bal Haf va pujar al tron i menys de quatre anys desprs va unir els soldanats de Bal Haf i Azzan. El soldanat va incorporar tamb a Bir Ali el 1961 i a Habban el 1962, i va ingressar a la Federaci d'Arbia del Sud el 1963 amb el nom de soldanat Wahidi. Integrat a la Repblica Popular del Iemen del Sud (1967-1970) i Repblica Popular i Democrtica del Iemen (1970-1990), es part de la Repblica del Iemen desprs de la unificaci d'aquest darrer any.

Sultans .

Nasir ben Ahmad al-Wahidi 1830-?
Ahmad ben Nasir al-Wahidi  ?
Umar ben Husayn al-Wahidi  ?-1881;
Abd Allah ben Umar 1881-1885 ;
Hadi ben Salih al-Wahidi 1885-1892 (de Bal Haf i Azzan);
Muhsin ben Salih al-Wahidi 1892-1893;
Salih ben Abd Allah al-Wahidi 1893-1894;
Muhsin ibn Salih al-Wahidi 1894-1919 (segona vegada);
Ali ibn al-Husayn al-Wahidi 1919-1948;
Ali ibn Muhsin al-Wahidi 1948;
Nasir ben Abd Allah al-Wahidi 1948-1967 (de Bal Haf, Azzan, Bir Ali i Habban, sold Wahidi des de 1962);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233888" title="Bal Haf i Azzan" nonfiltered="466" processed="466" dbindex="90469">
Bal Haf i Azzan fou un soldanat sorgit entre 1881 i 1885 per la uni dels dos soldanats d'aquest nom, resultants del fraccionament en quatre soldanats del soldanat dels wahidi amb capital a Habban el 1830. Vers el 1881 Abdallah ben Umar de Bal Haf va pujar al tron i menys de quatre anys desprs va unir els soldanats de Bal Haf i Azzan. El sold de Bal Haf i Azzan, Hadi ben Salih, va signar un tractat de protectorat amb la Gran Bretanya el 1888 i des llavors el soldanat va pertnyer al Protectorat d'Aden (vers 1888-1917), protectorat Occidental d'Aden (1917-1937), i Protectorat Oriental d'Aden (1937-1961).  El soldanat va incorporar tamb a Bir Ali el 1961 i a Habban el 1962, i va ingressar a la Federaci d'Arbia del Sud el 1963 amb el nom de soldanat Wahidi. Integrat a la Repblica Popular del Iemen del Sud (1967-1970) i Repblica Popular i Democrtica del Iemen (1970-1990), es part de la Repblica del Iemen desprs de la unificaci d'aquest darrer any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233892" title="Gran Premi d'ustria del 1987" nonfiltered="467" processed="467" dbindex="90470">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1987, disputat al circuit de sterreichring  el 16 d'agost del 1987.

 Resultats .
 




 Altres .

 Pole:   Nelson Piquet   1: 23. 357;
 Volta  rpida:  Nigel Mansell   1: 28. 318   a la volta 31.







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233894" title="Corts de Barcelona (1454)" nonfiltered="468" processed="468" dbindex="90471">
Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan de Navarra com a lloctinent del rei Alfons el Magnnim a Barcelona entre 1454 i 1458. Era President de la Generalitat Bernat Guillem Samas. 

Varen ser unes Corts molt crispades entre el rei i la noblesa barcelonina bigaire que ocupava els crrecs de la Diputaci del General. Per a entendre aquest posicionament de caire poltic ms que institucional, cal remontar-se al final de la crisi dels remences en que el rei s'havia posicionat a favor del partit barceloni de la Busca. Les maniobres reials al consistori de Barcelona per a afavorir la presncia d'aquest partit en un espai tradicionalment ocupat per l'oligarquia representada per la Biga, s'incrementen mitjanant la figura del nou lloctinent,Galceran de Requesens, qui acabar protagonitzant una dissoluci illegal del Consell de Cent per a imposar els seus candidats.

La prpia convocatria ja va ser protestada perque no va ser feta pel rei, absent a Npols des de feia anys, sin pel lloctinent i germ del rei, Joan de Navarra, el futur rei d'Arag. 

La llista de greuges que haven de ser resolts per la corona eren nombrosos. Els ajornaments de les sessions per tensions poltiques tamb. Alfons jug la carta de la seva possible tornada i les Corts condicionen el donatiu de 400.000 florins a la seva tornada, resoluci dels greuges i una estada mnima de quatre mesos. Si s produia una dissoluci abans d'atendre tots els greuges, l'acord quedava sense efecte.

El rei no va tornar de Npols i va morir el 27 de juny de 1458.






 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233896" title="Pere Calafell i Gibert" nonfiltered="469" processed="469" dbindex="90472">
Pere Calafell i Gibert (Barcelona 1907 - Benicssim, la Plana Alta 1984) fou un pediatre catal. Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona el 1930 i fou professor adjunt de pediatria del professor Martnez Garca, a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, adscrit a la Universitat Autnoma de Barcelona de 1934 a 1938. 

Durant la guerra civil espanyola fou un dels mxims impulsors de la pediatria social a Catalunya, amb una participaci decisiva en obres com Ajut Infantil de Rereguarda per als infants desvalguts, dispensaris suburbials, guarderies, escola d'assistents socials, etc. Desprs de la guerra fou desposset del seu crrec a la Universitat i el van condemnar a no poder ocupar cap crrec oficial indefinidament. 

Va obrir una consulta privada, i a requeriment d'altres professionals, fou membre de la Societat Catalana de Biologia i del consell editorial de Monografies Mdiques. 

Tamb presid la Societat Catalana de Pediatria del 1955 al 1960 i fou president d'honor del primer Congrs de Pediatres de Llengua Catalana el 1978. 

El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Va morir poc desprs d'un accident d'autombil.

El Collegi Oficial de Metges de Barcelona va declarar l'any 2007 Any del Doctor Pere Calafell i Gibert.

 Enllaos externs .
 Biografia a la seu del COMB;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233902" title="Professor" nonfiltered="470" processed="470" dbindex="90473">
Un professor s la persona encarregada de guiar el procs d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes al seu crrec. Segons el pas, t unes atribucions o unes altres. A Catalunya se sol reservar el terme per a docents de secundria cap amunt, ja que als ensenyants d'educaci primria se'ls anomena mestres. Als pasos anglosaxons, per contra, un professor noms s el que dna classes a la universitat, mentre que la resta estan englobats sota l'etiqueta de "teacher". Els professors tenen estudis superiors.

El professor ha de tenir coneixements de la matria a impartir, ha d'aplicar una didctica concreta i partir del que ja saben els estudiants perqu puguin incorporar els nous conceptes. Tamb ha d'avaluar i certificar els coneixements obtinguts i, en la majoria de casos, ocupar-se de funcions de tutoria o seguiment personalitzat de cada alumne.

El 5 d'octubre s el dia mundial del professor, si b alguns pasos tenen dates locals per celebrar la importncia de l'educaci i els seus professionals, com l'ndia (5 de setembre) o Turquia (24 de novembre) entre altres. 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233907" title="Casa de la Ciutat (Barcelona)" nonfiltered="471" processed="471" dbindex="90474">

La Casa de la Ciutat de Barcelona s l'edifici i seu de l'Ajuntament de Barcelona. Es troba situat al centre histric de la ciutat, a la plaa de Sant Jaume, enfront del Palau de la Generalitat de Catalunya. La seva construcci s'ha fet a travs de diversos segles. La seva faana principal, la situada a la plaa de Sant Jaume data de l'any 1847, no obstant aix, el seu origen fou l'any 1369 quan es va comenar a construir el Sal de Cent, origen de la histria de l'ajuntament de la ciutat de Barcelona.
 

Histria.



Jaume I.
L'any 1249 el rei Jaume I va nomenar quatre pahers per atorgar alguna autonomia a la governaci de la ciutat. L'any 1257 el rei va nomenar a 8 consellers  donant-los poder per a triar homes per al Consell, uns cent assessors (variaven segons els anys), que van establir el Consell de Cent Jurats en un privilegi de l'any 1265 (a poc a poc la forma d'elecci anir canviant fins que es va arribar a l'elecci l'any 1498, per la insaculaci o sorteig dels noms dels consellers que s'extreien d'una borsa; (d'aqu li ve el nom de insaculaci). Fou  reforat per altre de l'any 1274 per un perode de deu anys, al complir-se aquest, el seu fill Pere II va aprovar el 11 de gener de 1284 el privilegi a perpetutat,anomenat Recognoverunt proceres, recollits en 116 captols, creient-se autors els representants de les corts de Barcelona de l'any anterior (1283): Jaume Gran, Guillem Durfort, Marimon de Plegamans i Bernat Guerges,  i
que es tractava d'una compilaci de normes sobre el govern de la ciutat, impostos, llibertat de comer, els lmits dels oficials reials en la ciutat, etc. i que va romandre fins al Decret de Nova Planta de Felip V, l'any 1716, pel qual s'abolien totes les institucions histriques de Catalunya.

Primeres reunions del Consell.
A l'origen les reunions d'aquests consellers es van portar a terme a les escales de l'entrada del Palau Reial Major que feian d'hemicicle, per falta d'espai van passar al convent de Santa Caterina. Per desavinences amb l'orde dels Predicadors del convent, en temps de la Inquisici a causa de la inculpaci que van fer d'heretge al ciutad Bartomeu Genovs sense donar-li opci de descrrec, van abandonar el convent i desprs d'un breu perode on les reunions es celebraven al convent de Sant Francesc, van organitzar les trobades a casa del notari barcelon Sim Rovira, escriv del Consell, a l'antic carrer Regomir; cap a 1369 es va efectuar la compra de l'edifici a aquest notari i a mesura que les necessitats del Consell creixien, anaven adquirint edificis i solars adjacents, cap a la plaa de Sant Jaume, configurant-se l'espai que avui ocupa l'edifici.

Llibre Verd.
A l'arxiu Histric de la Ciutat, es guarda el Llibre Verd,  dit aix pel color de les seves tapes, s un cdex manuscrit format per quatre volums i que cont tot el referent a matries jurdiques i administratives de la ciutat, van comenar els seus relats l'any 1346, segons els ltims estudis portats a terme pels historiadors Sebasti Riera i Manuel Rovira  i fou encarregat pel consell de Cent al notari Ramon Ferrer, sent el primer volum l'nic que est illustrat amb magnfiques miniatures dels tallers dels pintors Ferrer Bassa i el seu fill Arnau Bassa; apareixen representats Pere el Catlic, Pere el Gran, les corts de Catalunya, fets histrics o les escenes d'algunes batalles, emmarcats tots ells amb orles i sanefes. Sobre aquest llibre han pres jurament i possessi dels seus crrecs els nous regidors durant segles.

Senyera de Santa Eullia.


Des d'un dels finestrals de la faana gtica, hi havia el costum de posar la senyera de Santa Eullia (patrona de la ciutat) en moments de greu perill. Sent portada al capdavant de les tropes a la guerra dels Segadors, el 26 de gener de 1641 a la Batalla de Montjuc, a la Batalla de Montjuc l'any 1706 i durant el setge de Barcelona, el dia 11 de setembre de 1714, on la va dur el conseller en cap Rafael Casanova i Comes resultant ferit en aquesta batalla.

L'any 1981 es va fer una reconstrucci de la senyera segons la descripci del Dietari de Jeroni Pujades de 1601, que s'exposa anualment a la balconada de la faana principal de la plaa Sant Jaume, per les festes de Santa Eullia.

Arquitectura.
L'edifici.
 
L'edifici, seu de l'Ajuntament de Barcelona s un palau, la faana principal d'estil neoclssic es troba a la plaa de Sant Jaume i fou realitzada l'any 1847, per Josep Mas i Vila juntament amb la urbanitzaci de la plaa. L'edifici Nou fou reconstrut l'any 1929 per Antoni de Falguera i Sivilla, Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa amb un gran estudi histric que va permetre la recuperaci d'alguns espais gaireb desapareguts en anteriors intervencions.

Al carrer de la Ciutat hi ha l'antiga faana gtica de l'any 1399 que s'havia utilitzat fins a la construcci de la neoclssica com porta principal. Entre els segles XIII i XIV, sent el seu primer mestre d'obres Pere Llobet, es van edificar el Sal dels Cent Jurats (Sal de Cent), el pati interior, la capella, la sala d'Eleccions, el Pati dels Tarongers, l'Escrivania i el Trentenari juntament amb la faana gtica. Menys el Pati dels Tarongers, tot es conserva encara que, amb algunes remodelacions posteriors.

Al costat que dna a la plaa de Sant Miquel est la part ms moderna, sn unes construccions afegides per al servei administratiu dels ciutadans, el Novssim de l'any 1958 inaugurant-se el 1970, un edifici de quinze plantes de faana de vidre dels arquitectes Lloren Garca-Barbn i Enric Giralt i Ortet, i decorat amb panells representant l'escut de la ciutat (onze diferents) de l'artista Josep Maria Subirachs a ms d'un fris realitzat de formig a la part exterior, emmarcant la planta baixa, del mateix escultor.

Narraci del fris: El fris comena amb la teoria aristotlica de la forma i la matria. La forma s representada per la geometria de la composici, i la simbologia que comena per l'esquerra amb la imatge de Galla Placdia representant la Barcelona romana; les Taules de la Llei: la ciutat semtica; Sant Miquel per la plaa que es troba l'edifici; Santa Eullia smbol de la Barcelona cristiana; al centre del fris el disc solar del temps; i seguit la representaci de les zones de la ciutat, l'eixample, amb els carrers i edificis ms representatius; el nucli antic, amb les muralles i el port amb la muntanya de Montjuc.;
 
L'arquitecte Manuel Brullet Tenas l'any 1994 fou  l'encarregat de realitzar noves reformes de millora a la connexi entre els tres edificis i l'enderroc de les quatre ltimes plantes del Novssim per la seva millor harmonia entre ells i l'entorn on estan situats.

Faana gtica.
El Consell de Cent va encarregar l'any 1399 al mestre d'obres Arnau Bargus la construcci de la faana que va realitzar amb caracterstiques similars i facilment relacionades amb altres construccions portades a terme per ell, com el palau del rei Mart l'Hum a Poblet.

Segons el contracte, la faana havia de ser el ms bella possible amb un:

sobre-volt fi i gentil.


s de dos pisos i caracteritzada per la seva horitzontalitat reforada per les files d'impostes tamb horitzontals que recorren tota la seva faana, est executada amb simetria centrada respecte a la porta principal d'arc de mig punt amb grans dovelles; sobre ella estan esculpits tres escuts, dos de l'ajuntament i el central el de les armes del rei Pere el Gran, realitzats per Jordi de Du l'any 1400 i coronada per l'escultura del arcngel Sant Rafael situada sota un pinacle de Pere Sanglada realitzada l'any 1401, amb finestres gtiques ambds costats.

Al pis superior s'hi trobaven tres grans finestrals d'arcs apuntats amb dues fines columnes on descansa la decoraci de traceria gtica. D'aquestes tres finestres noms en queden dues. Totes les obertures tant de la porta com de les finestres tenen un guardapols l'extrads de les dovelles amb decoraci de fulles de roure i al centre de les finestres amb un ram. A la part superior de la faana hi ha un fris d'arcs cecs, grgoles i pinacles. Les grgoles sn obra de l'escultor Pere Joan, fill de Jordi de Du, representant animals fantstics. Als angles s'hi troben les imatges de Sant Sever i Santa Eullia sota pinacles gtics. La de Sant Sever que es pot veure actualment no s la imatge gtica original una que va fer altra l'any 1876 l'escultor Joan Flotats, ja que havia desaparegut l'anterior.

Durant el segle XIX, quan s'anava fer la faana principal a la plaa de Sant Jaume, va estar a punt de destruir-se la faana gtica, per a la unificaci de l'edifici. Les obres d'enderroc es van parar davant les protestes de la Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, per la faana va quedar mutilada, fent desaparixer un dels vitralls superiors, i la porta va quedar desplaada cap a la dreta.

Faana neoclssica.


L'encarregat de la construcci de la nova faana principal de l'ajuntament, fou l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila; la seva data d'acabament va ser l'any 1847.

D'estructura neoclssica, t un esquema on s'avana la part central per a remarcar-la al primer pis amb quatre grans columnes amb capitells jnics que formen la balconada presidencial, on encara es pot veure la placa en relleu de Celdoni Guix, que es va realitzar amb motiu de la inauguraci de la Plaa de la Constituci,  actual plaa de Sant Jaume. Sobre aquesta placa es va collocar l'any 1852, un gran rellotge realitzat pel rellotger Garon:


"...el reloj tiene la forma de una gran pndola y se halla suspendido entre las 4 columnas del balcn del centro.  


T un tic formant un timp amb l'escut de la ciutat  projectat el 1855 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina, successor al crrec de Josep Mas i Vila. A la part baixa, a banda i banda de l'entrada principal, hi ha dues forncules on hi ha les escultures del rei Jaume I i del  conseller Joan Fiveller, totes dues obra de l'escultor Josep Bover i Mas i inaugurades el dia 6 de juny de 1844 per la reina Isabel II.

Seguint la simetria de la part central, els laterals estan formats per dos cossos de tres plantes amb finestres de mig punt a la planta baixa, finestres amb balconada al primer pis i finestres ms petites al segon.

Pati interior.
S'hi accedeix des de l'entrada principal de la plaa de Sant Jaume. La seva construcci es data de l'any 1391 amb reformes posteriors i naturalment el seu accs es feia des de la faana gtica.

Les obres de renovaci del pati es van iniciar al voltant de 1560, d'estil gtic, encara que amb alguns elements decoratius del renaixement. Consta d'arcuacions d'arcs ogivals sobre columnes; damunt d'elles hi ha una galeria amb obertura de finestres i balustrades, i es remata amb una cornisa de pinacles i grgoles. Va ser destrut durant les obres de 1830 i tornat a reconstruir fidelment l'any 1929.

Al lateral dret d'aquest pati s on es troba la galeria del Trentenari i l'escala d'Honor, que s la que condux al Sal de Cent. Des d'aquesta escala i a tota aquesta planta baixa del pati es poden veure nombroses escultures que al llarg dels anys s'han anat installant, com el Sant Jordi de Josep Llimona, la Deessa i la Puixana de Josep Clar, Esperit Mediterrani de Frederic Mars, els tres gitanets i Maternitat de Joan Rebull, Dona de Joan Mir, Dona asseguda de Manolo Hugu, Ur de Pau Gargallo, etc.


Sala de les Quatre Estacions.

s situada al lateral esquerre, traspassant la porta d'entrada al pati, hi ha una sala projectada per l'arquitecte Pere Casajoana, dita de les Quatre Estacions, que sn les que hi ha representades de manera abstracta a les voltes, s una obra de l'artista Albert Rfols-Casamada realitzada l'any 1982, amb pintura acrlica sobre un fons blau elctric amb pinzellades d'altres colors tamb intensos per a aconseguir el contrast visual, amb dibuixos geomtrics que s'estenen per tota la superfcie amb lnies difuminades.  Aquesta sala es dedica a Informaci Turstica de Barcelona. 

Al final d'aquesta planta baixa es troba el lloc on estava l'antiga escrivania i on t lloc l'arrencada de l'Escala Negra cap a la part noble del primer pis.

Escala d'Honor.
L'escala d'Honor, fou construda per l'arquitecte municipal Pere Falqus l'any 1894 i fou modificada a les obres de l'any 1929 per l'arquitecte Adolf Florensa per a donar-li una forma ms esvelta i canviar-la de tres a dos trams; s per la que se ascendeix fins a la galeria gtica i al Sal de Cent i est decorada amb un escut de la ciutat realitzat en pedra tallada i dos grans tapissos dits dels consellers.



El Trentenari.
Era el lloc on es reunien els 32 membres del Trentenari, per a deliberar les propostes que havien d'arribar al ple del Consell de Cent. 

Es tenen notcies que la seva construcci es va fer el segle XIV i que l'any 1369 ja tenien lloc les reunions dels consellers:


en una casa situada al fons del pati central.

El cronista Esteve Gilabert Bruniquer (1561-1641), ens relata l'elecci de consellers fets l'any 1388, on s'explica el recorregut per l'edifici: els electors baixaven del Sal de Cent a l'arxiu, desprs el notari i el escriv sortien:


...de l'arxiu i del portal de la casa per lo qual se entrava al verger de la casa de la Ciutat.

i els electors sortiren:


...a la lotja que era en dit verger.

votaren i entraren a la casa del Consell de Trenta. Acabat el procs pujaren al Consell de Cent, on es fu pblic el resultat.


Un exemple d'estructura del renaixement sn les obres d'ampliaci que es van portar a terme l'any 1559. La nova faana constava de tres arcs de mig punt sostinguts per pilastres amb columnes adossades i capitells corintis que sostenen un sostre amb cassetonat de fusta, on es trobava la porta centrada i una finestra a cada costat amb decoraci renaixentista.

La reforma renaixentista de la Llotja del Trentenari, segons Adolf Florensa "podria anar signada pel mateix Fra Giocondo". 

La porta exterior d'accs, es va realitzar l'any 1580 d'arc de mig punt, emmarcada per columnes salomniques adossades amb decoraci floral i herldica, a la seva llinda es pot veure un escut al centre i a cada costat dues representacions de La Prudncia i La Justcia. 

L'escrivania.

Fou la primera estana a construir-se i usar-se, car era l'espai on es guardaven tots els llibres d'acords i comptes. Per documents conservats se sap que estava situada a la part esquerra de l'entrada per la faana gtica. Es conserven alguns elements com l'escut que es trobava sobre la porta d'entrada amb la inscripci al seu voltant ES-CRI-VA-NIA i tretze de les quinze bigues que es van encarregar per a decoraci del sostre del rebedor al pintor Berenguer Lleonart l'any 1401:


Les bigues, taules, cabrions e tota altra fusta del sostre fahedor sobre lo portal mayor de la Casa del Consell. 


Les que decoraven prpiament la sala van ser pintades per Pere Arcanya, onze sn originals i dotze van ser restaurades l'any 1929, entre les bigues es conserven els escuts en relleu de la ciutat i dels comtes de Barcelona. Es va reconstruir la porta i una finestra amb vitralls i d'on estava l'escrivania es va fer arrencar lescala negra cap a la primera planta.

L'escala Negra.

Deu el seu nom, al material que a partir del primer tram canvia l'escala de pedra per marbre negre, va ser construda l'any 1929 per Adolf Florensa i Ferrer i el seu equip, d'estil neogtic per a harmonitzar amb el seu entorn fins al primer tram que canvia a l'estil neoclssic de la planta primera. A l'arrencada de l'escala i sostingut per un lle tallat, es reprodux en relleu, el primer segell que es va utilitzar a lescrivania: quatre escuts d'armes dels comtes de Barcelona separats per una creu. 

El sostre est realitzat amb un cassetonat de fusta imitant l'antic original del Trentenari.
 
Es troba al mur esquerre uns grans murals pintats per Miquel Viladrich l'any 1928 que t per ttol Barcelona Cap i Casal de Catalunya, realitzat amb una pintura plana; representa una allegoria de Catalunya amb personatges tradicionals i amb smbols com la sardana, les illes Medes, la muntanya de Montserrat, aix com temes relatius al poema Canig de Jacint Verdaguer,  emmarcades com un trptic per tres arcs cecs de marbre. 

Al final de l'escala, al front, dintre d'una forncula est collocada l'escultura de Josep Llimona La bona acollida.

Sal de Crniques.

s un dels espais que ms reformes va tenir l'any 1929 quan es van variar les dimensions i es va elevar el sostre. Tanmateix, el que crida ms l'atenci del sal sn els murals de pintura que cobrixen les seves quatre parets i el sostre. Es va fer l'encrrec al pintor Josep Maria Sert, llavors resident a Pars, fins all es va traslladar Agust Duran i Sanpere, per entre ambds realitzar la proposta de la representaci de les pintures: Havia de ser sobre la narraci de les crniques de Ramon Muntaner i Bernat Desclot que van fer sobre l'expedici de la Companyia Catalana d'Orient , que havia estat dirigida per Roger de Flor.

Per a la seva realitzaci es va emprar fulles de pa d'or i plata i sobre aquest material la narraci en pintura a l'oli de la trobada de Roger de Flor amb l'emperador Andrnic II Paleleg, el pagament dels grecs amb moneda falsa, la marxa cap al Bsfor, la defensa de Gallpoli, l'assassinat de Roger de Flor, la venjana catalana, la incorporaci a la corona aragonesa-catalana dels ducats d'Atenes i Neopatria, els dos cronistes Ramon Muntaner i Bernat Desclot. Al sostre, la pintura amb l'escena de la defensa de la torre de Adrianpolis. L'efecte de les pintures es ressalta sobre manera amb el paviment de marbre negre.


Capella del Bon Consell.
Es t notcia que la primera capella va ser construda entre els anys 1379 i 1408, solament es conserva la porta i l'escut amb les armes de l'ajuntament, quant a l'interior no es t notcia de la seva decoraci per s del retaule de la Verge dels Consellers, que va ser encarregat el 4 de setembre de 1443 al pintor valenci Llus Dalmau  fent constar al contracte que seria:


De bona fusta de roure de Flandes ben endrapat e enguixat.


El 27 de novembre de 1443, es va encarregar a Francesc Gomar l'execuci del treball de la part en fusta del retaule. Actualment es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

L'actual capella, encarregada sent alcalde de la ciutat Josep Maria de Porcioles i Colomer, est situada al costat del sal de Crniques i s de dimensions molt redudes, la decoraci es va encarregar a l'escultor Enric Monjo l'any 1958, inaugurant-se el 1966. Presideix la capella la imatge de la Mare de Du de Montserrat, de talla policromada i a la seva peanya l'escut de la ciutat, damunt d'ella hi ha un crucifix d'ivori i al gran plaf central uns grups d'imatges representant les autoritats i els personatges tradicionals del poble, fent les seves ofrenes a la Verge. 


A la seva part alta es troba el seguici dels sants barcelonins i mercedaris, com Sant Oleguer, Sant Josep Oriol, Santa Eullia, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de Penyafort, entre uns altres, a cada costat es troben les quatre virtuts cardinals, prudncia, justcia, fortalesa i temprana. 

A les parets laterals tamb d'alabastre, hi ha dos grans retaules, el de la dreta representa la glorificaci de la Verge i al de la paret esquerra, l'adoraci a Jess per part dels reis mags, pastors etc.

Al sostre s'aprecia una lluerna amb un mosaic que representa el cel i al seu centre la m de Du entre les lletres alfa i omega a la seu  voltant hi ha un conjunt d'escultures en fusta de tiller, representant un conjunt de sants i ngels msics.

Sal de la Reina Regent.

s on celebren els plens municipals, construt l'any 1860 sobre el lloc que ocupava el Pati dels Tarongers per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamaj. 

Consta de planta semicircular amb forma d'hemicicle i amb una volta de semi cpula amb pintures de l'artista Claudi Lorenzale que representen la Cincia, la Virtut i el Comer i la Indstria, i la claraboia de vidre de Pere Falqus, sostingut tot aix, per unes grans columnes jniques de marbre vermell i la base decorada amb motius florals daurats. 

Presidint la sala, de planta semicircular, es troba una pintura de Francesc Masriera i Manovens, de la reina regent Maria Cristina d'ustria amb el seu fill el prncep Alfons XIII, futur rei d'Espanya, collocada damunt de la taula presidencial, realitzat l'any 1888 amb motiu de la visita que va fer durant l'Exposici Universal d'aquest any a Barcelona. 

En unes forncules laterals es poden veure les escultures realitzades per Josep Viladomat de Sant Jordi i Santa Eullia. L'hemicicle es distribux en dos nivells, per als regidors amb cinquanta seients i altre per al pblic i premsa que vulgui assistir als plens. El mobiliari va ser renovat el 1891 per l'arquitecte Pere Falqus d'estil alfons. 

A un dels seus murs laterals existeix un accs per al Sal de Cent enclavat en el centre de l'edifici.

Sal de Cent.
Fou realitzat pel mestre d'obres Pere Llobet l'any 1369, de planta rectangular, amb coberta plana i amb tres trams separats per dos grans arcs de mig punt. Per a la seva illuminaci es van obrir quatre rosasses, la ms gran es va construir sobre l'entrada principal, mentre que les tres restants i d'inferior grandria, es van situar al mur que donava al Pati dels Tarongers. Els vitralls de les rosasses van ser realitzades per l'artista Nicolau de Maraya.

La decoraci del cassetonat del sostre es va encarregar a Jaume Canalies, Francesc Jordi i Berenguer Lleonart l'any 1372.


La primera reuni del consell es va fer el 17 d'agost de 1373, durant el regnat de Pere el Cerimonis segons la placa que es pot veure al Sal:
L'any 1373 de la Nativitat del Senyor, el dia 17 d'agost, regnant l'illustrssim Senyor Pere III, per la grcia de Du rei d'Arag, fou celebrat el primer Consell dels Cent Jurats en aquesta casa, que fou enllestida el mateix any, essent-ne aleshores Consellers els venerables Pere a Rovira, Lloren de Gualbes, Jaume Burgus, Bernat Ferrer i Galceran Carb.

Al segle XVII es va decidir fer reformes al gust del nou art del barroc i es va encarregar a l'escultor Agust Pujol el cadirat de fusta i el retaule del mur de la capalera del sal. La defunci d'Agust Pujol ocorregut al mateix any 1628, va obligar a encarregar les obres a Josep Says, que es van haver d'interrompre per la Guerra dels Segadors l'any 1640.

L'any 1647 es va construir una porta d'accs de marbre dissenyada pel mestre d'obres Jaume Granger i realitzada per Josep Rats i Pere Serra, que va passar el 1929 a ser una porta lateral del sal.
A partir de 1714 amb els decrets de Nova Planta, i una Real Ordre del 28 d'agost de 1718 on es disposava:
  se ponga la Sala en la forma en qu estn las de los dems Ayuntamientos de las dems ciudades de estos reinos.
Tamb es manava per Reial Cdula del 13 d'octubre de 1718:  
   que se quiten y arrimen los doseles y sillera que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento. 

Va entrar en decadncia fins a l'extrem que l'any 1822 el Sal de Cent va tancar les seves portes i van ser venudes les obres barroques que hi havia.

Es va reconstruir l'any 1860 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamaj afegint-li dos trams ms amb un arc igual als quals ja existien  durant una visita de la reina Isabel II i la restauraci dels Jocs Florals grcies a les iniciatives entre uns altres de Vctor Balaguer, amb el lema Ptria, Fides, Amor. A partir d'aqu va haver altres reformes en diferents anys.

L'any 1887 davant la celebraci en la ciutat, de l'Exposici Universal de 1888, es va convocar un concurs per a un projecte de reforma al que va acudir Antoni Gaud i Cornet per va ser Llus Domnech i Montaner qui es va fer crrec de les obres, encara que no es va realitzar totalment el seu projecte. 

L'any 1914 va ser aprovat un nou projecte d'Enric Monserd i Vidal, on el disseny mantenia l'estil gtic histric del lloc. Es va construir un cadirat gtic, un paviment amb representacions dels escuts dels gremis i la ciutat, com el que es veu al retaule de la Verge dels Consellers de Llus Dalmau de l'any 1443 i el retaule d'alabastre collocat a la capalera del sal, representant un escut de la ciutat custodiat per dos macers  i a la seva part baixa les escultures de La Verge de la Merc, amb Sant Andreu i Santa Eullia en ambds costats seguits d'uns medallons representant l'escut de Sant Jordi i el Llibre dels Privilegis de Barcelona i al bord del retaule les escultures dels consellers Joan Fiveller i Rafael Casanova.  La data de realitzaci del retaule fou el 1924. Als murs laterals del sal hi son les escultures del rei Jaume I i de Sant Jordi realitzades per Manel Fux, collocades sota un coronament amb pinacles gtics reconstruts l'any 1998 per l'escultor Medina Aylln.

Galeria gtica.

La galeria s porticada amb arcs apuntats que descansen sobre fines columnes de capitells amb motius florals i angelets, d'estil renaixentista. A un d'aquests capitells est la data de 1577 gravada. 

L'any 1929, a les obres de remodelaci d'Adolf Florensa i Ferrer i Antoni de Falguera i Sivilla es van retirar els vitralls que havien estat installats per Domnech i Montaner el 1888, collocant tres a un dels racons de la galeria realitzats al taller de Antoni Rigalt i Blanch representant: 
Santa Madrona, Santa Eullia i Santa Maria de Cervell, patrones de la ciutat. ;
Els bisbes Sant Oleguer i Sant Sever, sants patrons de la ciutat. ;
Sant Cristfor i Sant Sebasti, sants protectors de la ciutat. ;

Aix es deixava ms semblant a la construcci del segle XVI, i es va encarregar al pintor Josep Maria Sert la decoraci de les voltes de les galeria amb personatges com Cristfor Colom, els telegs Francesc Eiximenis i Ramon de Penyafort, els filsofs Jaume Balmes i Josep Torras i Bages, els poetes Ausias March i Jacint Verdaguer etc, amb els tons ocres caracterstics de la pintura de Sert.

Despatx d'Honor de l'Alcalde.
El despatx d'Honor de l'Alcalde est orientat cap a la plaa de Sant Jaume, i t els panells pintats per Xavier Nogus l'any 1932, simbolitzant els fets importants esdevinguts a la ciutat durant el segle XIX, com l'enderrocament de les muralles el 1854 per a engrandir la ciutat, el moviment cultural de la Renaixena catalana de principis dels anys 1830, els cors de Clav i la industrialitzaci.

Sala de Carles III.
Aquesta sala s la que t accs a la balconada principal de la faana neoclssica, per a la seva decoraci es va fer l'encrrec al pintor Josep Pey i Farriol l'any 1929; al sostre i a les cornises va representar l'poca borbnica a Barcelona durant el segle XVIII, al voltant de la imatge central de Carles III a la seva entrada a la ciutat.

Sala de Comisions.
Coneguda tamb com Sal de la Verge del Pilar per haver tingut una imatge de la Verge al seu interior. 

Es va encarregar l'any 1929 al pintor Ricard Canals i Llamb la seva decoraci, que a causa de la seva defunci, solament va portar a terme la pintura del sostre, emmarcada dintre d'un gran oval amb fons blau, t representada la ciutat de Barcelona com una figura femenina amb el lema: Terra dabit merces undaque divitas. 

Durant la dcada dels anys 1950, es va acabar la seva decoraci amb les pintures de les parets per l'artista Antoni Vila Arrufat.

Sala de Consolat de Mar.

La sala tamb es coneix com a sala de l'expansi Catalana. s la que allotja les reunions dels regidors. L'any 1958 es va encarregar la seva decoraci a Evarist Mra i Rossell, que amb grans plafons de fusta va cobrir totes les seves parets amb marqueteria, reproduint l'expansi catalana dels segles XIII i XIV.

Sala del Quixot. 
Est situada al costat del despatx d'Honor de l'alcalde i decorada amb representacions de l'estada, segons la novella de Cervantes, del Quixot a Barcelona, realitzades l'any 1958 pel pintor Francesc d'Asss Gal i Fabra.

Sala del Bon Govern.
El pintor Josep Obiols, fou l'autor de la decoraci d'aquesta sala l'any 1961, destinada per a les reunions dels regidors municipals. Els temes sn: el Treball i la Llei, la Fe, la Pulcritud, la Justcia i la Concrdia, pintats amb un estil molt acadmic.

Sala del Treball. 
Encarregada al pintor Ramon Rogent i Pers l'any 1956, s'hi representen els gremis i oficis que han tingut tanta importncia a la histria de la ciutat; per la seva mort ocorreguda dos anys ms tard, va ser acabada pel seu deixeble Joan Bosco Mart, qui la va realitzar seguint fidelment els dibuixos del seu mestre.

Edificis Nou i Novssim.
Pati central de ledifici Nou.

Una de les intervencions de l'arquitecte Manuel Brullet en la remodelaci de ledifici Nou l'any 1994, va ser l'ampliaci del pati central, la  funci era, segons Brullet: ...illuminar i endraar totes les circulacions perimetrals de les oficines. S'ha eliminat la sensaci de laberint del vell edifici i s'han practicat sistemticament obertures en totes les dependncies, que han convertit unes oficines fosques i poc confortables en unes oficines difanes i domstiques. 

Es va encarregar una escultura per a aquest nou espai a l'artista Antoni Llena. L'obra dissenyada per l'escultor t ms de vint metres d'alada al llarg de les sis plantes de l'edifici, consta de dos pals com un gran estenedor irregular o biaixat amb dues cintes que poden subjetar la memria de la ciutat i la seva histria. Sobre la base d'un dels pals, Llena va posar una cinta metllica on hi ha gravat el lema Preferiria no fer-ho, aquesta frase s inspirada amb un personatge de Herman Melville, el funcionari Bartleby  que exclama: I would prefer not to (preferiria que no), i que mostra, segons l'escultor, algunes de les contradiccions que han guiat la histria de la nostra ciutat. Fou instalada l'any 2002.

Sala Llus Companys. 
Decorada per Eullia Serna, aquesta sala va ser inaugurada el 1990 amb l'objectiu d'albergar conferncies de premsa i comissions del govern, sent l'ltima gran reforma de l'edifici Novssim, situat a la plaa de Sant Miquel. 

Est dividida en tres sales ms petites, la Sala de l'Alcalde, la Sala de Premsa amb forma d'hemicicle, destacant el gran llum amb forma d'oval i l'escut de l'ajuntament i la petita Sala de Reunions, on es troba l'obra Taula de l'artista Josep Guinovart de l'any 1993, representant el mar, la terra, l'aigua i la tradici, segons una explicaci del mateix artista:
... l'origen d'aquesta obra est situada a Menorca, la taula, monument megaltic prehistric propi del Mediterrani. s un intent pictric d'espai i forma, horitzontal de pedra i de mar, amb el suport vertical de terra i pedra al infinit...

Mirador de Maria Aurlia Capmany. 

Dissenyat per l'arquitecte Manuel Brullet, dedicat a la que fou regidora de Cultura de l'ajuntament Maria Aurlia Capmany, est situat a l'ltim pis de l'edifici Novssim, desprs d'haver eliminat les quatre plantes superiors, convertint-lo en un sal mirador amb una situaci privilegiada, oferint diferents vistes panormiques de la ciutat, va ser realitzat l'any 2004 amb una barana de vidre que envolta tot el mirador, el sostre i el paviment estan construts amb fusta.

Resum evoluci arquitectnica.


Vegeu tamb.
Ajuntament de Barcelona;
Conseller en Cap;
Llista de Consellers en Cap;

Referncies i notes.


Bibliografia.
Volum 16 (2002), Art de Catalunya, Art i arquitectura d'avui. La Veu dels artistes, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-89931-24-0 ;
Volum 9 (2001), Art de Catalunya, Pintura moderna i contempornia, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-89931-19-4 ;
Volum 3 (1998), Art de Catalunya, Urbanisme, arquitectura civil i industrial, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-24089-04-6 ;
Catass, Aleix, Ainaud de Lasarte, Josep M., Espins, Josep M. (2005), Barcelona, La Casa de la Ciutat, Ayuntament de Barcelona y Lunwerg Editors. ISBN 84-7609-179-6 Ayuntament ISBN 84-9785-227-3 Lunwerg  ;
Tarin-Iglesias, Jos (1967), La Capilla del Buen Consejo, Seminario de Arqueologa e Historia de la Ciudad. ;
Volum 1 (2005), Enciclopdia de Barcelona, Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-1395-X;
Pladevall i Font,Antoni (2003), L'art Gtic a Catalunya, Arquitectura III, Barcelona, Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0891-3;






	









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233911" title="SFDK" nonfiltered="472" processed="472" dbindex="90475">

SFDK, acrnim de Siempre Fuertes De Konciencia, s un grup de Hip Hop sevill format per Zatu (Saturn Rei, Mc) i Acci Snchez (scar Snchez, Dj).

 Biografia .

Zatu i Acci Snchez es van conixer en l'institut de FP LLanes (Sevilla), a comenaments de la dcada dels 90, on va decidir unir-se per formar un grup d'hip hop, al qual li van donar el nom de SFDK, acrnim de "Straight From Da Korner"  (Directament Desde El Rincn) lloc que cap a referncia al lloc on es trobaven en l'institut, que posteriorment passaria a "Sempre Forts De Konciencia", amb el qual van comenar a editar seu primeres referncies musicals traient tres maquetes entre 1993 i 1996 ("Sevilla Krannz", 1993, "Trs mil voltes", 1995 i "Aix va seriosament", 1996).

El 1997, Zona Bruta decideix apostar-hi amb l'edici del maxi ("Llmalo cmo lo quieras", 1997), la seva primera referncia professional, que dos anys ms tard es va materialitzar amb la presentaci del seu primer LP ("Sempre forts", 1999). Malgrat les escasses vendes que va obtenir, Zona Bruta els va concedir ms marge permetent-los editar el seu segon LP ("Des dels chiqueros", 2000), que tampoc no va obtenir gran resposta per part del pblic en nombre de vendes (escasses 5000 cpies venudes), per que va permetre convertir-los en uns dels referents de l'hip hop en espanyol a causa de la contundncia de seu directe. xit que consolido, el 2001, a SFDK com uns dels grups de referncia en el Vinya Rock.

Sempre acompanyats de la fora de seu directe, el 2003 van editar el LP "2001 Odissea al llot", la seva ltima referncia amb Zona Bruta, amb el que van obtenir un gran suport per part del pblic tant en vendes (ms de 15000 cpies) com en concerts, arribant a recrrer totes les capitals espanyoles i diversos pasos estrangers: Xile (2003), Estats Units, Califrnia (2004). Pi Muntanys apareix com a temtica constant en les seves lletres. Personatges emblemtics del suburbi sevill com el Nenu, Chilindrn o el Corretja de l'Alemany, van influir determinantement en composicions posteriors com "On est Wifly", tema en el qual es descriu la realitat del barri. FDK sempre ha declarat pertnyer a aquesta cara "B" de Sevilla, que s'allunya de l'estereotip de cavaller andals a la que ens t acostumat el tpic.

El 2004, a causa de les discrepncies que existien amb Zona Bruta, SFDK decideix llanar seu prpia discogrfica i segell (SFDK Records), amb Acci Snchez com a principal referncia. Amb ella editarien el maxi "Desprs de... " (2004), que va obtenir una notable acollida per part del pblic, arribant a vendre ms de 15000 cpies. Un any desprs, en (2005), editen el seu primer LP "2005" sota el seu propi segell i discogrfica, el que els va permetre donar un toc ms personal el disc.

Amb 2005 van arribar al posat nm. 3 de la llista d'AFYVE, demostrant que sota la seva prpia direcci arribaven a un pblic, a part del collectiu hiphopero espanyol, molt ms ampli, arribant a aparixer en diversos mitjans informatius, que va acabar en forjar-se amb l'obtenci del disc d'or el gener del 2006.

El 29 de novembre del 2006 van llanar el seu nou maxi "Original Rap University", amb tres temes indits que no apareixeran al seu prxim disc, a ms de les instrumentals i d'un remix del tema principal. Amb aquest maxi es van situar en el segon posat de singles ms venuts en la primera setmana de la salida.

El seu ltim disc Los veterans va sortir en venda el 21 de mar de 2007 .

SFDK est treballant en un DVD amb imatges mai no vistes que inclouen des de 1993 fins avui dia, i explica aix tota la histria. Intentaran que aquest a les botigues aquest nadal.

 Curiositats .

 El 2005 van realitzar al costat de Paco de Luca, Sara Baras, Antonio Canales i Raul Fernndez una campanya televisiva per al centenari de Cruzcampo.

 Tamb el 2005, van participar en el documental "Sevilla City" de Juan Jos Ponce al costat d'altres artistes com ToteKing, Juaninacka i Dogma Crew en el qual es mostra el dia a dia d'aquests desmitificant la imatge que un gran percentatge de la poblaci t sobre el mn de l'Hip Hop. Aquest documental va obtenir el premi Visual 2006 al millor curt documental del Festival Visual de la ciutat de Majadahonda, Comunitat de Madrid.

 Discografia .
 "Siempre fuertes" (Zona Bruta, 1999);
 "Desde los chiqueros" (Zona Bruta, 2000);
 "2001 Odisea en el lodo" (Zona Bruta, 2003);
 "2005" (SFDK Records/Boa Music, 2005);
 "Los veteranos" (SFDK Records/Boa Music, 2007);

Maquetes

 "Sevilla Krannz" (1993);
 "Tras mil vueltas" (1995);
 "Esto va en serio" (1996);

Maxis

 "Llmalo como quieras" (Zeroporsiento, 1997);
 "Despus de..." (SFDK Records, 2004);
 "Original Rap University" (SFDK Records, 2006);

 Collaboracions .
 Nerviozzo "El hombre temah" (1997);
 La Gota que Colma "Mordiendo el micro" (1998);
 La Alta Escuela "En pie de vuelo" (1999);
 Keyo "Ahora que pasa" (2000);
 Nach Scratch "En la brevedad de los das" (2000);
 La Trama "Jaura" (2000);
 995 "I" (2001);
 Keyo "Di quien mueve" (2001);
 Pacool "69 Studio El Plan Perfecto" (2001);
 Tote King "Quien es el hombre" (2001);
 Dogma Crew "Ya estn aqu!" (2001);
 Frank T "90 kilos" (2001);
 995 "II" (2002);
 Juaninacka "Versin EP" (2003);
 Dogma Crew "Block massacre" (2003);
 Zonah "Tiempo de perros" (2003);
 Jefe de la M "Entra el dragn" (2003);
 Panzers "Sangre, Sudor y Lgrimas" (2003);
 De Lo Simple "Quien Dijo Que No!!!" (2003);
 Accin Snchez "Terror en la ciudad Vol.1" (2004);
 R de Rumba "R de Rumba" (2004);
 Juaninacka "Caleidoscopio" ();
 995 "995 IV - Kompeticin2" (2004);
 Shotta "La Selva" (2004);
 Accin Snchez "Creador Series Vol.1" (2004);
 Hijo Prdigo "El demonio se esconde detrs de una persona buena" (2004);
 Meko "Zona de guerra" (2004);
 H Mafia "Sevillan History H" (2005);
 El Chojin "8jin" (2005);
 Jesuly "De Oro" (2006);
 Puto Largo "Inspiracin" (2007);
 La Patrulla Estilo "El Primer Asalto" (2007);

 Referencies .


 Enllaos externs .
 Pgina web oficial;
 Pgina de SFDK a MySpace;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233912" title="Conseqncia lgica" nonfiltered="473" processed="473" dbindex="90476">
La conseqncia lgica s probablement el concepte fonamental de la Lgica. s la relaci que hi ha entre un conjunt de proposicions i una proposici quan la darrera (la conclusi) "se segueix" de les primeres (les premisses). Per exemple,  En Cobi t quatre potes s conseqncia lgica de Tots els gossos tenen quatre potes i En Cobi s un gos. s, per tant, la relaci que es dna entre premisses i conclusi en un argument lgicament correcte, i tamb s la relaci que s'obt en un procs d'inferncia deductiva o de demostraci entre la proposici inferida o demostrada i les que s'han usat com a hiptesis.

 Explicacions de la noci de conseqncia lgica .

Sigui   un conjunt arbitrari de proposicions i A una proposici qualsevol.   /A denota l'argument que t   com a conjunt de premisses i A com a conclusi. Amb la notaci   A expressem que A s conseqncia lgica de  .

 Explicacions modals .

Les explicacions modals de la noci de conseqncia lgica sn variacions de la segent idea:

   A si i noms si s necessari que si tots els elements de   sn vertaders, llavors A tamb sigui vertader.

Alternativament (i molts dirien que equivalentment):

   A si i noms si s impossible que tots els elements de   siguin vertaders i A fals.

Aquestes explicacions s'anomenen "modals" perqu es basen en les nocions modals de possibilitat i necessitat.  s necessari que sovint s interpretat com un quantificador universal sobre mns possibles, de manera que l'explicaci es llegiria aix:

   A si i noms si no hi ha cap mn possible en qu els elements de   siguin vertaders i A sigui fals.

Considerem l'explicaci modal de l'argument que hem esmentat abans com a exemple:

Tots els gossos tenen quatre potes.;
En Cobi s un gos.;
Per tant, en Cobi t quatre potes.

La conclusi s conseqncia lgica de les premisses perqu no podem imaginar un mn en qu (a) tots els gossos tenen quatre potes; (b) En Cobi s un gos; i (c) En Cobi no t quatre potes.

 Explicacions formals .

Les explicacions formals sn variacions de la segent idea bsica:

   A si i noms si no hi ha cap argument que tingui la mateixa forma que  /A i en qu les premisses siguin vertaderes i la conclusi sigui falsa.

Dues variacions habituals sn:

   A si i noms si no hi ha cap substituci uniforme de termes no lgics en  /A que doni lloc a un argument amb premisses vertaderes i conclusi falsa.
   A si i noms si no hi ha cap manera d'interpretar els termes no lgics de  /A de manera que en resulti un argument amb premisses vertaderes i conclusi falsa.

Tornem a considerar l'argument:

Tots els gossos tenen quatre potes.;
En Cobi s un gos.;
Per tant, en Cobi t quatre potes.

L'explicaci formal (1) ens diu que la conclusi s una conseqncia lgica de les premisses perqu per cap substituci uniforme dels termes no lgics (gos, tenir quatre potes, Cobi) a l'argument, no obtenim unes premisses vertaderes i una conclusi falsa.  Per exemple podrem fer una substituci uniforme que geners aquest argument:

 Tots els gratacels sn alts.
 La Torre Agbar s un gratacels.
 Per tant, la Torre Agbar s alta.

Podem fer aquesta i moltes altres substitucions i mai obtindrem un argument amb premisses vertaderes i conclusi falsa, ja que l'argument s lgicament correcte en virtut purament de la forma lgica, que podem caracteritzar amb el segent esquema:

 Tots els F sn G.
 a s un F.
 Per tant, a s un G.

L'explicaci formal (2) diu que la conclusi del nostre exemple s conseqncia lgica de les premisses perqu per cap interpretaci dels termes no lgics (gos, tenir quatre potes, Cobi)  mai no farem que les premisses siguin vertaderes i la conclusi falsa. Suposem, per exemple, que interpretem que gos significa lampista, tenir quatre potes significa ser tmid, i Cobi significa Madonna (la cantant). Llavors les premisses de l'argument serien falses (ja que ni s veritat que tots els lampistes siguin tmids, ni tampoc que la Madonna sigui lampista) i tamb s falsa la conclusi (la Madonna no s tmida).  Podrem fer moltes altres interpretacions per mai aconseguirem que les premisses fossin vertaders i la conclusi falsa.

 Explicacions modal-formals .

Les explicacions modal-formals combinen les que hem exposat anteriorment i varien a partir d'aquesta idea:

   A si i noms si s impossible que un argument tingui la mateixa forma lgica que  /A i tingui les premisses vertaderes i la conclusi falsa.

La majoria dels lgics estan d'acord que la conseqncia lgica, tal com s'entn intutivament, t aspectes modals i formals, i que algun tipus d'explicaci modal-formal s la ms correcta que podem donar.


 Fonts .
 Michael Dummett, 1991. The Logical Basis of Metaphysics.  Harvard University Press.
 John Etchemendy, 1990. The Concept of Logical Consequence. Harvard University Press.
 Hanson, William H., 1997, "The concept of logical consequence," The Philosophical Review 106: 365-409.
 Vincent F. Hendricks, 2005. Thought 2 Talk: A Crash Course in Reflection and Expression. New York: Automatic Press / VIP. ISBN 87-991013-7-8;
Planchette, P. A., 2001, "Logical Consequence," in Goble, Lou, ed., The Blackwell Guide to Philosophical Logic. Blackwell.
 Stewart Shapiro, 2002, "Necessity, meaning, and rationality: the notion of logical consequence" In D. Jacquette, ed., A Companion to Philosophical Logic. Blackwell.
 Alfred Tarski, 1936, "On the concept of logical consequence."  Reprinted in Tarski, A., 1983. Logic, Semantics, Metamathematics, 2nd ed.  Oxford University Press.

 Enllaos externs .
 Stanford Encyclopedia of Philosophy;
 Internet Encyclopedia of Philosophy;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233913" title="Coronis (filla de Coroneu)" nonfiltered="474" processed="474" dbindex="90477">
D'acord amb la mitologia grega, Coronis fou una princesa focea, filla de Coroneu. 

Per escapar de l'assetjament de Posid, va demanar ajut als dus.

Atena la va transformar en cornella.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 55.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233915" title="Coroneu" nonfiltered="475" processed="475" dbindex="90478">
Coroneu, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec d'origen lpita, fill de Ceneu. Particip en l'expedici dels argonautes.

Ms endavant, s'enfront amb els doris i fou mort per Heracles.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 55.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233916" title="Ceneu" nonfiltered="476" processed="476" dbindex="90479">
Ceneu. d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'lat, rei dels lpites.

En nixer era una noia i tenia el nom de Cenis, fins que fou assetjada i forada per Posid, que per compensar-la li volgu concedir un desig.

Ella va demanar que la converts en home. El du hi acced i, a ms, li atorg el do de la invulnerabilitat.

Va prendre part en la lluita contra els centaures i, com que els causava moltes baixes i no el podien ferir amb les armes, els centaures el van enterrar viu sota un munt de troncs i pedres que el van ofegar.

Els dus el transformaren en un ocell del mateix nom que alguns han identificat amb el flamenc.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 47.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233919" title="Helicon" nonfiltered="477" processed="477" dbindex="90480">
Helicon, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Antnor, rei de Trcia.

Es cas amb la princesa troiana Ladice i fu costat a Pram durant la guerra de Troia.

Tanmateix, com que el seu pare s'havia mostrat favorable a les demandes dels grecs, fou respectat per aquests el dia de la caiguda de la ciutat.

Embarcat amb Antnor i Polidamant, s'install a Itlia.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 107.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233920" title="Hanna" nonfiltered="478" processed="478" dbindex="90481">



Ana Isabel Iglesias Ferrer s Hanna. Als seus 22 anys, aquesta cantant sorgida del barri de Ciudad Pegaso, als afores de Madrid, ha aconseguit fer-se un buit en el panorama musical espanyol a fora de fora i talent. El seu debut discogrfic va arribar el 25 de juny amb Pura Hanna, un lbum compost de dotze canons creat sota la producci d'Allunyo Stivel.

La msica d aquesta nena de barri, d autopista de circumvallaci i de cordons de sabatilles calcigats, s la resposta inconscient a totes les bufetades que ha tingut a b donar-li la dest. Algunes han estat tan tremendes com escoltar-la cantar estripada, tancant els ulls i demanant explicacions a ning en concret, sabent que la nena ja no s tan nena i que canta perqu no dolgui el que a uns altres els hauria costat la vida. Hanna canta per pura supervivncia.

I qu s el que canta? Hanna canta carrer. Tota l estona. L avinguda principal s la seva veu, que corre el perill de trencar-se en cada vers. Aquesta veu va avanant per carrers fins a arribar a la plaa del hip hop, o edifici del R'n'B, o a la glorieta de la rumba ms contaminada pel rock. s el que ha escoltat Hanna des de sempre, gaireb per casualitat. Asseguda en els bancs del parc veia passar cotxes, amb nois que derrapaven amb les finestretes baixades i la msica a tot drap. I de tant veure ls, de tant escoltar-los, un dia va decidir allargar pel seu compte aquests trossos de canons fins a tenir les seves prpies. Sense ms mitjos que la seva veu i les seves mans per a marcar el ritme, cada dia s imaginava aix mateixa cantant davant de milers de persones que l aplaudirien i la tractarien com a una reina. Llavors podria dur a la seva via als millors restaurants i s allotjaria en els millors hotels. Demanaria menjar al servei d habitacions i convidaria a totes les seves amigues a menjar pernil del bo fins a quedar-se plenes. Perqu des del seu barri es veia la ciutat al lluny i pensava que en la ciutat estava tot el bo.


DISCOGRAFIA:

Hanna noms ha publicat un disc:                      

Pura Hanna
Publicaci: 2007
Estil: POP
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233921" title="Antnor" nonfiltered="479" processed="479" dbindex="90482">
Antnor fou rei de Trcia i un dels millors consellers del Rei Pram durant la Guerra de Troia segons la mitologia grega. Desprs del conflicte, emigr cap a la regi del Vneto on fund la ciutat de Pdua.

Fill dels nobles dardanis Aesietes i Clemestra, Antnor es cas amb la princesa trcia Teano, hereva dels reis Cisseu i Teleclea, amb qui tingu nombrosos fills que lluitaren a la Guerra de Troia:
Arquelau;
Acamant;
Glauc;
Helicon;
Laodiceu;
Laocoont;
Polibus;
Agnor;
Ifidamant;
Laodamant;
Demele;
Eurmac;
Crinus;
Licon;

Posteriorment van installar-se a Troia, on Teano es fu sacerdotissa d'Atenea. Antnor fou aliat i conseller del rei Pram durant la guerra de Troia i es mostr sempre partidari de negociar la pau amb els grecs, per aix els troians en desconfiaven.

Abans de comenar les hostilitats, Odisseu i Menelau van arrivar a Troia en qualitat d'ambaixadors. L'assemblea de notables de la ciutat no sols no va autoritzar el retorn d'Helena al seu legtim marit, sin que decidiren matar els dos ambaixadors. Aleshores Antnor, que abans del conflicte havia hostatjat Odisseu i Menelau a la seva cort, sort en defensa seva i aconsegu salvar-los la vida. Antnor, molt criticat entre els nobles troians, no dubtava en explicar els seus arguments:

"Troians, Dardanis i aliats... escolteu una proposta que em sento obligat a fer. Repensem el que ja hem fet i retornem Helena a l'atrides Menelau, junt amb totes les seves propietats. Lluitant com ho estem fent, ens hem fet perjurs. Cap cosa bona en podrem treure mai d'aquests fets ... " a l'assemblea troiana. Homer, Ilada 7.347

En relats posteriors (d'acord amb Dares i Dictis), va ser el que obr les portes de Troia a l'enemic. A canvi, durant el saqueig de la ciutat, els aqueus haurien respectat la seva casa que havia estat marcada amb una pell de pantera a la porta. Ms tard, segons diverses versions de la llegenda, hauria reconstrut la ciutat de Troia, o s'hauria establert a Cirene, o hauria fundat Patavium (actual Pdua).

A la Divina Comdia de Dant, el cercle de l'infern reservat per als tradors a la ptria s anomenat Antenora, en "honor" seu.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 20.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233923" title="Teano" nonfiltered="480" processed="480" dbindex="90483">

D'acord amb la mitologia grega, Teano era una princesa trcia que actu com a sacerdotissa d'Atenea durant la guerra de Troia.

Teano era l'nica filla del rei de Trcia Cisseu i la seva esposa Teleclea, princesa troiana filla del Rei Ilos.

Es cas amb el noble dardani Antnor i van tenir nombrosos fills, la majoria mascles i que van morir a la Guerra de Troia:
Arquelau;
Acamant;
Glauc;
Helicon;
Laodiceu;
Coon;
Polibus;
Agnor;
Ifidamant;
Laodamant;
Demele;
Eurmac;
Crinus;
Licon;
Laocoont;

Posteriorment van installar-se a Troia, all Teano va recollir el Palladi, una imatge miraculosa d'Atenea que suposadament havia caigut del cel, i es fu sacerdotissa de la deessa.

Poc desprs, el prncep Paris de Troia va raptar la bella Helena i la va dur a Troia. Teano i Antnor van aconsellar retornar la dona al rei Menelau d'Esparta i evitar aix la mtica guerra, per tothom estava meravellat per la bellesa de la jove espartana i no els feren cas.

En el Llibre VI de la Ilada es conta com Teano, Hcuba i totes les dames troianes van oferir sacrificis i pregries a Atenea per Troia, per aquestes no foren escoltades ja que els grecs entraren finalment a la ciutat i la destruiren completament. Malgrat tot, Teano i el seu esps Antnor foren respectats per les hordes gregues ja que havien demanat el retorn d'Helena a Esparta a l'inici del conflicte.

Una llegenda romana posterior esmentava a Teano i Antnor que, havent escapat a l'ltim moment de Troia, van fer-se a la mar amb el grup d'Enees i van arrivar a la pennsula itlica, on van fundar la ciutat de Pdua.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 202.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233924" title="Teleclea" nonfiltered="481" processed="481" dbindex="90484">
Teleclea, segons la mitologia grega, fou una princesa troiana filla del Rei Ilos.

El seu pare reserv el poder per a l'hereu Laomed de Troia mentre que fu casar les seves filles amb altres reis de la Grcia Antiga, aix Teleclea s'un amb Cisseu, rei de Trcia, i tingueren una filla:
Teano, esposa d'Antnor.

Segons algunes versions, Teleclea fou tamb la mare d'Hcuba, esposa de Pram, rei de Troia.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 202.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233926" title="Polidamant" nonfiltered="482" processed="482" dbindex="90485">
Segons la mitologia grega, Polidamant fou un heroi troi, fill de Pntou i de Frontis.

Amic i conseller d'Hctor, va destacar durant la guerra de Troia com a estrateg.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 179.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233930" title="B pblic" nonfiltered="483" processed="483" dbindex="90487">
En economia, un b pblic s un b econmic que t les propietats de ser no rival i no excloble; s a dir, on la rivalitat en el consum s baixa i les possibilitats d'excloure dels beneficis a tercers (per mitjans fsics o legals) s relativament difcil. La rivalitat implica que el consum per part d'un individu redueix la quantitat disponible pels altres; la no rivalitat en el consum d'un b significa que la seva quantitat disponible per la resta de persones no es veu reduda pel fet que un n'hagi consumit. D'altra banda, la baixa capacitat d'exclusi implica que s molt costs prohibir el consum d'un b a altres individus. Per exemple, si un individuu es menja un pasts, no en queda per cap altre, a ms d'sser ben senzill excloure a qualsevol indivividu del seu consum, mentre que si l'individuu respira, no redueix significativament la quantitat d'aire disponible pels altres, aix com tampoc es pot excloure efectivament ning del consum d'aire. 

Aix sn definicions molt teriques: al mn real pot no haver-hi cap b que sigui estrictament no rival i no excloble. No obstant aix, els economistes pensen que alguns bns del mn real s'aproximen molt a aquestes definicions, prou perqu aquestes tinguin sentit. 

Bibliografia. 
 Buchanan, James M.: Demanda i oferta de bns pblics, 1968. (E-book en angls) ;
 Hardin, Garrett: "La tragedia de los comunes", Gaceta Ecolgica, nm. 37, Institut Nacional d'Ecologia, Mxic, 1995. Traducci d'Horaci Bonfil Snchez de l'original: "The Tragedy of Commons" en Science, v. 162 (1968), pg. 1243-1248 ;
 Stiglitz, Joseph E.: La economa del sector pblicp, Ed. Antoni Bosch Editor, 2003. ISBN 8495348055. ;

 Enllaos externs . 
 La tragdia dels comuns per Garrett Hardin ;
 La tragdia dels comuns i la tragdia dels anticomunes: una reinterpretaci per Germn Coloma ;
 Bns pblics: fallada del mercat o coartada de l'Estat per Albert Esplugas Boter;

 Vegi's tamb . 
B econmic ;
Externalitat ;
Teorema de Coase ;
Teoria de l'elecci pblica ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233931" title="Butes (fill de Breas)" nonfiltered="484" processed="484" dbindex="90488">
Butes, D'acord amb la mitologia grega, fou un fill de Breas.

En una platja de Tesslia va raptar la bacant Coronis mentre celebrava amb les seues companyes una festa en honor de Dions.

El du, per castigar aquesta profanaci, el torn boig i va fer que es llencs a dins d'un pou.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 38.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233932" title="Butes" nonfiltered="485" processed="485" dbindex="90489">


 Butes (fill de Breas), personatge mitolgic;
 Butes (fill de Pandon), personatge mitolgic;
 Butes (poeta), poeta grec ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233933" title="Butes (fill de Pandon)" nonfiltered="486" processed="486" dbindex="90490">
Segons la mitologia grega, Butes fou un sacerdot atenenc, fill de Pandon i de Zeuxipe.

Dedicat al culte d'Atena i de Posid, va donar origen a una nissaga de sacerdots coneguda com els Btades.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 38.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233934" title="Pere Comte" nonfiltered="487" processed="487" dbindex="90491">
Pere Comte o Pere Compte fou un arquitecte giron mestre d obres d alguns dels millors edificis gtics de la Ciutat de Valncia, on estigu actiu de 1454 a 1506. El 2006 es va celebrar el 500 aniversari de la seua mort, amb una exposici en l edifici que ms fama li atorg: la Llotja de la Seda.


Durant la segona meitat  el segle XV fou una figura clau de l arquitectura gtica a la Corona d Arag, i molt especialment a la Ciutat i Regne de Valncia, que llavors vivia el seu Segle d Or. Fou mestre d obres de la Ciutat de Valncia, on fund el gremi de pedrapiquers (1472) junt amb Francesc Baldomar i Garcia de Toledo. 

En aquesta ciutat intervingu com a pedrapiquer en la Capella Reial del Convent de Sant Domnec (1454-1457), junt amb Francesc Baldomar, que era el mestre de l obra. El 1468 treballava en l acabament i manteniment del Portal de Quart. La primera obra on consta com a mestre piquer, sense la intervenci de Baldomar, fou en el Portal Nou de la muralla del segle XIV (enderrocat el segle XIX). El 1476 fou contractat per fer una capella a l esglsia de sant Nicolau de Valncia i uns arcs en un palau d Alcsser. El 1479 est documentat com a mestre d obres de la Seu, on reprn les obres de l arcada nova, que preten prolongar la nau central fins l'aula capitular i el Micalet. Algunes de les obres que hi realitz foren la capella dels Perusa (1496), la nova sagristia (1498), una escala de caragol, una porta en angle i una arcada per a la sagristia (1504) i nombroses finestres en biaix, amb efecte trompe l oeil. 

Sense deixar de treballar a la Seu fou contractat el 1482 per fer l obra ms emblemtica d aquell temps d or per a Valncia: la Llotja de la Seda (1483-1498), que actualment s l nic edifici patrimoni de la humanitat del Pas Valenci. En principi figuraven com a mestre d obres ell i el guipusco Joan Ivarra, per qued com a nic mestre el 1486 en faltar el segon.

D altres obres al cap i casal foren el primer edifici de l Estudi General (1494-1498) (que ja no existeix) i el paviment de les drassanes del Grau. Realitz estudis per ampliar el cabal del Tria amb aigua del Cabriol i per regular les aiges del Xquer. Tamb comen la construcci del Consolat de Mar, contigu a la Llotja, i el pati del Palau de la Generalitat.

Treball tamb a les seus d Oriola, Tortosa i Saragossa, als palau del bisbe tortos i al dels Borja a Gandia i a la primera i desapareguda esglsia de Sant Jaume de Vila-real.

Port fins a les ltimes conseqncies l estudi sobre el tall de la pedra i sobre l alat d arcs i voltes amb aquest material, amb la qual cosa esdevingu un referent per a l arquitectura gtica de la Mediterrnia.

 Variant ortogrfica del nom .

Pere Compte s la grafia medieval i molt generalitzada del nom de l'arquitecte. Tan estesa s la grafia Compte que fins i tot la fundaci i el carrer que porten el seu nom a la Ciutat de Valncia es diuen "Pere Compte". No obstant aix, la grafia correcta del nom s  Comte  (ttol nobiliari) i no pas  Compte  (acte de comptar, clcul d una quantitat).  

Referncies.

Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005): Volum V, veu: "Compte, Pere". Editorial Prensa Ibrica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233937" title="Breas" nonfiltered="488" processed="488" dbindex="90492">

Segons la mitologia grega, Breas era la personificaci del vent del nord i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Era considerat el ms violent de tots i el seu buf portava el fred hivernal a la terra.

Rapt Oritia, filla d'Erecteu, amb la qual tingu dos fills (Clais i Zetes) i dues filles (Clepatra i Quone).

Tamb es transform en cavall, i amb les eges de Drdan engendr dotze poltres que podien crrer sobre un camp de blat sense tocar les espigues.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 37.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233938" title="Oritia" nonfiltered="489" processed="489" dbindex="90493">
Segons la mitologia grega, Oritia fou una princesa atenenca, filla d'Erecteu.

Va ser raptada pel Breas, que la convert en la seua esposa, i d'aquesta uni varen nixer Clais, Zetes, Clopatra i Quone.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 164.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233939" title="Josep Maria Ordeig i Malagn" nonfiltered="490" processed="490" dbindex="90494">

Josep Maria Ordeig i Malagn (Vic, 6 de mar de 1981) s un jugador d'hoquei patins catal, que actualment juga al FC Barcelona.

Ha estat internacional per la selecci catalana.

Palmars.
 CP Vic .
 1 Copa del Rei / Copa espanyola (1999);
 1 Copa de la CERS (2000/01);

 FC Barcelona .
 2 Copes d'Europa (2006/07, 2007/08);
 1 Copa Intercontinental (2008);
 2 Copes Continentals (2005/06, 2006/07);
 1 Supercopa espanyola  (2006/07) ;
 2 OK Lligues / Lligues espanyoles (2006/07, 2007/08);
 1 Copa del Rei / Copa espanyola (2007);

 Selecci espanyola .
 2 Campionats d'Europa (2004, 2008);
 1 Copa de les Nacions (2005);
 2 Campionats del Mn "A" (2005, 2007);

Enllaos externs.
 Perfil al web del FC Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233947" title="Clepatra (filla de Breas)" nonfiltered="491" processed="491" dbindex="90495">
Segons la mitologia grega, Clepatra fou filla de Breas i d'Oritia.

Es cas amb Fineu, rei de Trcia, i fou mare de Plexip i de Pandon.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 52.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233949" title="Pandon" nonfiltered="492" processed="492" dbindex="90496">


 Pandon (pare d'Egeu).
 Pandon (fill d'Erictoni).

Vegeu tamb Pandion, el gnere de l'guila peixatera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233951" title="Pandon (fill d'Erictoni)" nonfiltered="493" processed="493" dbindex="90497">
Segons la mitologia grega, Pandon fou un rei d'Atenes, fill d'Erictoni.

Es cas amb Zeuxipe i fou pare de Butes, Procne i Filomela.

Mor de dolor en conixer la dissortada fi de les seues filles.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 167.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233953" title="Clepatra (filla d'Idas)" nonfiltered="494" processed="494" dbindex="90498">
Segons la mitologia grega, Clepatra fou filla d'Idas, heroi messeni, i de Marpessa.

Casada amb Melagre, es va penjar pel dolor que li produ la mort del seu marit.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 52.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233956" title="Idas" nonfiltered="495" processed="495" dbindex="90499">
D'acord amb la mitologia grega, Idas fou un heroi, fill d'Afareu i d'Arena.

Juntament amb el seu germ Linceu va participar en la cacera del Senglar de Calid i en l'expedici dels argonautes.

Enamorat de Marpessa, filla d'Ev, la va raptar. Apollo, que tamb la pretenia, comparegu per reclamar-la-hi, i Zeus hagu d'arbitrar la qesti donant a la noia l'oportunitat d'escollir. Ella prefer quedar-se amb Idas. 

Quan els Dioscurs van raptar les filles de Leucip, va anar amb Linceu a rescatar-les. En la lluita que va produir-se, Idas va matar Cstor, per tot seguit caigu fulminat per Zeus.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 121.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233958" title="Fiorenzo Magni" nonfiltered="496" processed="496" dbindex="90500">






Fiorenzo Magni (Vaiano, 7 de desembre de 1920) va ser un dels ciclistes italians ms clebres dels anys 1940 i 1950, el "tercer home" del ciclisme itali, rival de Fausto Coppi i Gino Bartali. Fou anomenat el lle de Flandes per les tres victries consecutives al Tour de Flandes. 

 Biografia.
De petit va haver d'interrompre els estudis per ajudar la famlia en la petita empresa familiar de transport. Feia els encrrecs en bicicleta i aix s com s'apassiona pel ciclisme. El 1936 debuta en la categoria aspirants al club de l' Associazione Ciclistica Pratese, i l'any segent passa a la categoria superior. 

Aficionat.
Malgrat les dificultats provocades per la mort del seu pare el 1937 no abandona el ciclisme i el 1938 passa a la categoria amateur sota els colors de l'equip A.C. Montecatini Terme. El 1939 s seleccionat pels Campionats del Mn sobre carretera aficionats, als quals no podr participar per culpa de la Segona Guerra Mundial. En aquesta categoria va guanyar nombroses carreres, entre elles la Volta a la Provncia de Mil, el 1940. 

Professional.
El 1940 es converteix en professional, per la Segona Guerra Mundial atura la progressi. Els bons resultats obtinguts el 1947 fan que sigui seleccionat pel Campionat del Mn de ciclisme de Reims on acaba 4t.

El 1948 es dedica a les clssiques del nord, guanyant en expericia. Aix mateix, s'emporta el Giro d'Itlia en la seva segona participaci. Fou una victria no exempta de polmica, ja que tot i haver rebut una sanci de 120 segons, aquesta s considerada massa lleugera per la resta de rivals. 

 Aquesta victria marca el comenament d'un perode d'xits: les seves caracterstiques d'excellent rodador i escalador, dotat d'una gran tenacitat, li permeten redrear situacions aparentment desesperades. Grcies a elles, s'emporta tres edicions del Tour de Flandes consecutives i dues edicions ms del Giro d'Itlia. 

El 1951 est a punt de guanyar el Campionat del Mn de ciclisme, per acaba segon, per darrera Ferdi Kbler. 

 Entre els seus nombrosos xits trobem tres Giro del Piemont, tres Trofeus Baracchi i tres Campionats d'Itlia sobre carretera.

Amb 35 anys aconsegueix guanyar el seu darrer Giro d'Itlia, rcord vigent de ciclista amb ms edat en guanyar aquesta cursa.

Dirigent i seleccionador nacional.
En retirar-se com a ciclista va convertir-se en dirigent esportiu. Va ser seleccionador nacional, president de l'Associaci dels Corredors i finalment president de la Lliga Professional.

El 2004 va obtenir el Collare d'Oro al merito sportivo (mrit esportiu) de les mans del President de la Repblica Carlo Azeglio Ciampi. 

Palmars.


Resultats al Giro d'Itlia.
1947. 9 de la classificaci general ;
1948. 1r de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1950. 6 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1951. 1r de la classificaci general ;
1952. 2n de la classificaci general ;
1953. 9 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1954. 6 de la classificaci general ;
1955. 1r de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1949. 6 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1950. Abandona (12a etapa). Vencedor d'una etapa;
1951. 7 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1952. 6 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1953. 15 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;

Resultats a la Volta a Espanya.
1955. 13 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;







Enllaos externs.
Palmars de Fiorenzo Magni ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233961" title="Foz do Iguau" nonfiltered="497" processed="497" dbindex="90501">



Foz do Igua s una ciutat de l'estat brasiler de Paran. La poblaci era de 309.113 habitants el 2006 i la seva superfcie total s 617,7 km.

El primer europeu que va arribar a la regi va ser lvar Nez Cabeza de Vaca, el 1542, per no va ser fins el 1881 que els primers colonitzadors van establir-se de forma definitiva a la regi.

El 1888 l'enginyer militar Jos Joaquim Firmino va trobar en la regi un poble amb 324 persones i va fundar una colnia militar, que va ser eliminada el 1912 i va passar al domini del municipi de Guarapuava. El 14 de mar de 1914 el poble va segregar-se de Guarapuava i va tornar a tenir l'estatus de municipi.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233963" title="Antonio Lpez Aguado" nonfiltered="498" processed="498" dbindex="90502">
 
Antonio Lpez Aguado (1764-1831) va ser un arquitecte neoclssic espanyol. 

Deixeble de Juan de Villanueva, va estudiar a la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando, sent pensionat per a continuar la seva formaci a Itlia i a Frana. El 1795 va ser nomenat membre de la Comissi d'Arquitectura de l'Acadmia, aix com professor en la mateixa. El 1799 va ser nomenat Tinent Director d'Arquitectura i finalment el 1805 Director d'Arquitectura. 

El gruix de la seva producci es troba a Madrid (ciutat de la qual va ser nomenat Mestre Major, crrec equivalent al d'arquitecte municipal el 1814), on va realitzar nombroses obres pel rei Ferran VII. Aix, se li deuen la porta de Toledo i el projecte del Teatre Real. D'aquest ltim, si b la durada del perode constructiu (la seva construcci la va comenar Lpez Aguado el 1818 i es va perllongar fins a 1850, amb importants reformes durant el segle XX) que van desfigurar en gran manera el projecte. Sn responsabilitat de Lpez Aguado la planta en forma de pentgon irregular allargat, la seva disposici enfront del Palau Real a l'altre costat de la plaa d'Orient, i la seva escena rectangular de gran grandria.

Va intervenir tamb en el disseny del que avui s el Parc del Capritx, a l'Albereda d'Osuna, on  va construir, entre altres edificis, el Sal de Ball (1815), de planta octogonal. Per a l'Ajuntament de Madrid va construir el Casino de la Reina, de planta rectangular i envoltat de jardins. Va treballar tamb en la consolidaci i acondicionament de l'edifici de Villanueva pel Museu Fernandino (1814-1831), en el que seria posteriorment el Museu del Prado. Altres obres seves sn els palaus del marqus de la Sonora i del duc de Villahermosa (edifici que actualment alberga el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, o el Palau de Fernn Nez. 

Fora de Madrid destaca el projecte del Real Balneari de la Isabela, una ciutat balneari situada al costat de Sacedn (Guadalajara) que la seva contrucci es va estendre entre 1817 i 1826 i actualment es troba sota les aiges del pant de Buenda o els Banys de la Reina a Soln de Cabras (1817).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233967" title="Marpessa" nonfiltered="499" processed="499" dbindex="90503">
Segons la mitologia grega, Marpessa fou una filla d'Ev, rei d'Etlia.

El seu pare l'havia promesa a qui fos capa de vncer-lo en una cursa de carros, amb la condici que si el pretendent perdia seria executat. Idas, fill d'Afareu, accept el repte i, servint-se d'un carro alat que li havia donat Posid, guany la cursa i rapt la donzella. Apollo, que tamb n'estava enamorat, la reclam per a ell, per Marpessa prefer quedar-se amb Idas. 

De la seua uni va nixer una filla anomenada Clepatra.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 142.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233968" title="Ev" nonfiltered="500" processed="500" dbindex="90504">
D'acord amb la mitologia grega, Ev fou un rei d'Etlia, fill d'Ares i de Demnice.

Quan Idas va raptar la seua filla Marpessa els persegu amb el seu carro, per no els pogu encalar i, desesperat, mat els cavalls i es tir al riu que va prendre el seu nom.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 91.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233969" title="Agri" nonfiltered="501" processed="501" dbindex="90505">


 Agri (riu);
 Provncia d'Agri a Turquia.
 Agri (Turquia), ciutat de Turquia;
 Agri (fill de Porton);
 Agri (fill d'Ulisses);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233970" title="Pisstrat" nonfiltered="502" processed="502" dbindex="90506">

Pisstrat (Peisistratus, ), (vers  abans del 600-527 aC). fill d'Hipcrates i parent de Sol per part de mare, fou tir d'Atenes. Va prendre el poder vers l'any 560 i el va conservar fins que va morir, tret de dos perodes on va viure a l'exili. 

Va rebre el seu nom de Pisstrat fill de Nstor, suposat ancestre familiar. Hipcrates havia enllaat amb la famlia dels Filides. Va nixer no ms tard del 612 aC.

Fou amic de Solo. Quan aquest va induir als atenencs a fer la guerra contra Megara per la possessi de Salamina, Pisstrat, que era arcont, el va ajudar amb la seva eloqncia, aconseguint l'anullaci del decret que prohibia cap atac sobre l'illa. Pisstrat es va destacar tanmateix en la conquesta de Nisea, el port de Megara.

Sol va establir la seva constituci i es va retirar d'Atenes i llavors van esclatar les lluites partidistes entre el partit de la plana (dirigit per Licurg d'Atenes), el de les muntanyes (dirigit per Pisstrat) i el de la costa (dirigir per Megacles fill d'Alcme) . Amb la seva poltica de repartir diners als pobres Pisstrat va aconseguir fora suport.

Quan va tornar Sol a la ciutat va veure l'ambici del seu amic i va advertir a Pisstrat, per ja fins i tot el senat estava disposat a donar el poder al cap dels muntanyencs; un darrera maniobra, presentant una srie de seguidors ferits suposadament pels rivals, va acabar la feina: el senat a proposta d'Arist, li va concedir un cos de 50 homes armats per la seva protecci. Progressivament Pisstrat va ampliar aquest cos i finalment es va apoderar de la ciutadella el 560 aC. Megacles i els alcmenides van fugir. Sol va haver de reconixer la victria del seu antic amic.

Una vegada al poder Pisstrat no va canviar les lleis i va administrar molt be el pas, per molt aviat les faccions de Megacles i Licurg, unides, el van enderrocar. La seva propietat li fou confiscada i fou comprada per Cllies fill d'Hipnic. 

Pisstrat va ser a l'exili uns sis anys i mentre Megacles i Licurg es van enfrontar i finalment el primer va contactar amb Pisstrat per una aliana que el retornaria al govern i es casaria amb Cesira, filla de Megacles; la proposta fou acceptada per no era fcil que Pisstrat fou acceptat pel poble. Altre cop el tir va recrrer a una estratagema per accedir al poder: va contractar a una dona molt maca de Penia, de mom Fia, a la que va disfressar d'Atenea i es va posar al seu costat en un carro, fent crrer el rumor que la mateixa Atenea era qui el retornava a l'acrpoli. El poble ho va creure i el va rebre i acceptar, segurament tamb per influencia de Megacles i el seu partit, ara aliats al tir. Es diu que Fia fou donada en matrimoni a Hiparc.

Pisstrat va tractar malament a la seva dona, que es va queixar a la seva mare. Megacles altre cop es va aliar  a Licurg contra Pisstrat i aquest fou enderrocat per segona vegada. Es va retirar a Ertria (illa d'Eubea). Altre cop la seva propietat fou confiscada i altre cop fou comprada per Cllies.

A Ertria, en una reuni familiar, a proposat del fill Hppies, es va decidir intentar recuperar el poder i es va obtenir el suport d'algunes ciutats, especialment Tebes. Amb els fons que van aportar les ciutats es va contractar un exrcit mercenari a Argos; amb tots els preparatius van passar uns deu anys. Finalment, sota el comandament d'un militar nadiu de Naxos de nom Ligdamis, els mercenaris van arribar a Marat a l'tica on els partidaris de Pisstrat se li van unir; els seus rivals van sortir a trobar l'exrcit invasor amb les forces militars al seu abast; els dos exrcits van acampar al Temple d'Atenea a Pallene i Pisstrat va fer un atac inesperat i va posar en fuita a l'enemic; mentre eren perseguits els fugitius, Pisstrat va poder entrar a Atenes sense oposici. 

Poc desprs fou conquerida l'illa de Naxos i Ligdamis fou recompensat pels seus serveis amb la tirania de l'illa.

Altre cop tir (per tercera vegada) va adoptar mesures per assegurar-se el control del poder. Un cos de mercenaris va quedar a la seva disposici i hostatges dels seus enemics foren enviats a Naxos, sota custodia de Ligdamis. Altres oposicions foren desterrats o es van exiliar com el pare de Milcades. Els mercenaris foren pagats amb les mines d'or de Leureion i les mines de la regi de l'Estrim a Trcia (que no se sap com va adquirir, per  probablement com a possessi privada mercs a la seva amistat o parentiu amb la casa reial de Macednia). L'illa de Delos fou purificada per indicaci d'un oracle. La nica expedici militar de qu es t noticia, apart de la conquesta de Naxos, es la conquesta de Sigeum, que estava en poder de Mitilene, i que finalment, desprs de diverses lluites, van obtenir per un arbitratge de Periandre de Corint. Hegesistrat de Sigeum, bastard de Pisstrat, fou establert com a tir a Sigeum (Sigeion). Poli esmenta tamb algunes operacions militars del seu fill Hppies per suprimir la pirateria a la mar.

Pisstrat va conservar la constituci de Sol i nicament es pot considerar alterada en qu els membres de la seva famlia van exercir els principals crrecs de l'estat. Pisstrat obea o fingia obeir les lleis i una vegada fins i tot va comparixer davant el tribunal de l'Arepag per respondre d'un crrec d'assassinat, que finalment fou retirat.  El seu govern fou una barreja de enfortiment i respecte de  la llei i d' indulgencia amb els enemics.

Pisstrat es va casar tres vegades: la primera dona, de nom desconegut, fou la mare d'Hppies (segons Tucdides el fill gran)  i d'Hipparc; ms tard es va casar amb Timonassa d'Argos, amb la que va tenir dos fills, Iof i Tessal (alguns atribueixen a Timonassa connexions amb la casa reial de Macednia), el primer segurament va morir jove. Tamb va tenir un bastard de nom Hegesistrat, tira de Sigeion, i una filla casada amb un jove de nom Trasbul o Trasmedes. La seva tercera dona fou la filla de Megacles, Cesira.

Pisstrat va morir ja vell vers el 527 aC i el va succeir en la tirania pel seu fill Hppies, i segurament el seu germ Hipparc va estar associat al poder fins a la seva mort (assassinat) el 514 aC. Pisstrat va fundar una efmera dinastia coneguda com els pisistrtides.

Durant el seu mandat els atenesos van ser privats de moltes llibertats civils i morals, per tot i aix, el judici que en fan els autors antics, com ara Herdot, no s gaire sever, pel fet que el consideren un tir dotat de grans habilitats per governar. 
Se li atribueixen diverses reformes i millores: ompl Atenes de monuments, va reunir obres de l poca homrica en la que seria la primera biblioteca pblica; va incrementar el comer, cosa que va afavorir el creixement de la classe mercantil; don gran llument a les festes pbliques d'Atenes com les dionisaques i les panatenees; afavor el desenvolupament econmic; durant la seva tirania es va fer la primera representaci teatral.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233971" title="Agri (fill de Porton)" nonfiltered="503" processed="503" dbindex="90507">
Agri, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Porton (Porthaon), rei de Calid, i d'urite, i germ de Oenos, rei de Calydon (Etlia) i altres llocs.

Va tenir sis fills, Celutor, Licopeu, Melanip, Onquest, Prtou i Tersites, que van enderrocar a Eneu (Oenos) i van proclamar rei al seu pare, per tots ells menys Tersites foren morts per Dimedes, nt d'Eneu. 

Aix va passar vers el 1200 aC. Agri, enderrocat per Dimedes, es va sucidar.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 12.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233972" title="Agri (fill d'Odisseu)" nonfiltered="504" processed="504" dbindex="90508">
D'acord amb la mitologia grega, Agri fou un heroi, fill d'Odisseu i de Circe. Govern sobre el Latium i de vegades ha estat confs amb Faune.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 12.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233973" title="Celutor" nonfiltered="505" processed="505" dbindex="90509">
Segons la mitologia grega, Celutor fou un heroi calidoni, fill d'Agri.

S'ali amb els seus germans per destronar el seu oncle Eneu, rei de Calid, al qual expulsaren en favor d'Agri.

Fou mort per Diomedes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 47.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233974" title="Licopeu" nonfiltered="506" processed="506" dbindex="90510">
Segons la mitologia grega, Licopeu fou un heroi calidoni, fill d'Agri.

Particip en una conjura per expulsar del tron de Calid al seu germ Eneu, per en la lluita que hi hagu fou mort per Diomedes.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 137-138.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233977" title="Partis" nonfiltered="507" processed="507" dbindex="90511">



El terme partis pot referir-se indistintament a:

 Un membre d'una fora militar irregular formada amb la finalitat d'oposar-se, per mitj de la resistncia armada, al control d'una rea per part d'una potncia estrangera o per un exrcit d'ocupaci. En aquest context, el terme acostuma a referir-se als moviments de resistncia oposats a l'ocupaci de l'exrcit franquista a l'estat espanyol durant la Guerra Civil (1936-1939), aix com a la resistncia al rgim nazi a diversos pasos (especialment a Itlia i Iugoslvia) durant la Segona Guerra Mundial.
 
 S'utilitza tamb per a definir qualsevol persona que es mostra excessivament compromesa amb un grup poltic o preferncia, ho reivindiqui obertament o no. En aquest sentit, doncs, assenyalar alg de partis en una discusi pot ser sinnim de desqualificaci, equivalent a titllar-lo d'arbitrari, parcial o no neutral.

El terme "partis" va ser emprat al segle XVII per descriure al capdill d'una partida de guerra. A l'Europa del segle XII, les partides de guerra o destacaments van ser habitualment emprades per atacs per destruir subministraments o per atacs per sorpresa. 

El concepte primigeni de guerra partisana va ser l's de tropes sorgides de la poblaci local en una zona de guerra (o en alguns casos tropes regulars), que operarien darrera les lnies enemigues per malmetre les comunicacions, assetjar pobles i posicions, emboscar combois, imposar contribucions o impostos de guerra, atacar punts logstics i obligar a les forces enemigues a dispersar-se i a protegir les seves bases d'operacions. Va ser sota aquest concepte que posteriorment es formarien les bases dels exploradors partisans durant la Guerra Civil Americana. En aquell conflicte, i en essncia, els partisans americans serien ms aviat forces de Commando de la Segona Guerra Mundial que no pas com els Partisans que operaven a l'Europa ocupada. Aquests combatents haguessin estat considerats legalment com a membres uniformats dels seus pasos.



Els partisans de mitjans del segle XIX eren substancialment diferents de la cavalleria o de les forces de guerrilla. Els partisans russos van jugar un paper crucial en la caiguda de Napole. La seva resistncia ferotge va ajudar a la derrota napolenica a Rssia al 1812.

Va ser durant la II Guerra Mundial en qu el terme partis s'empr ja de manera definitiva per definir les tropes irregulars d'oposici a una potncia ofensiva o d'ocupaci. Els partisans sovitics, especialment Moviment de Resistncia Bielors|els que actuaven a Bielorssia, van ser molt efectius en erosionar les forces alemanyes i en dificultar les seves operacions a la regi. Com a resultat, l'autoritat sovitica va ser reestablerta ben profundament als territoris controlats pels alemanys. Hi havia fins i tot kolkhozos per produir menjar pels partisans. Els Partisans Iugoslaus comunistes van ser una fora capdavantera en l'alliberament del seu pas durant la Guerra d'Alliberament del Poble de Iugoslvia
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233978" title="Catedral de Saint-tienne de Metz" nonfiltered="508" processed="508" dbindex="90512">

La catedral Saint-tienne de Metz, al departament francs de la Mosella, s l'esglsia principal de la dicesi de Metz. s la catedral francesa que posseeix la major superfcie de vitralls (prop de 6.500 m) i presenta les majors vidrieres gtiques d'Europa. Amb 41 m d'alada, la seva nau s la tercera ms alta de Frana.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233980" title="Tersites" nonfiltered="509" processed="509" dbindex="90513">
Segons la mitologia grega, Tersites fou un guerrer etoli, fill d'Agri.

Va participar en la guerra de Troia, per de fet es mostrava tan covard davant l'enemic com insolent amb els seus propis cabdills. 

Es va afegir a un mot contra Agammnon, i Ulisses el va assotar per castigar-lo. Igualment, es burl d'Aquilles desprs que aquest hagu venut l'amazona Pentesilea, i l'heroi, ofs, el va matar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 206.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233983" title="Hipocoont" nonfiltered="510" processed="510" dbindex="90514">
Segons la mitologia grega, Hipocoont fou un rei d'Esparta, fill d'bal i de Batea.

S'apoder del regne i n'expuls els seus germanastres Tindreu i Icari.

Fou mort per Heracles, juntament amb els seus dotze fills.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 117.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233985" title="bal" nonfiltered="511" processed="511" dbindex="90515">


 bal (fill de Cinortes).
 bal (fill de Tel).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233987" title="bal (fill de Tel)" nonfiltered="512" processed="512" dbindex="90516">
Segons la mitologia grega, bal fou un heroi, fill de Tel i de Sebtida.

Natural de Capri, s'install a la Campnia i fou aliat de Turnus contra Eneas.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 70.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233992" title="Turnus" nonfiltered="513" processed="513" dbindex="90517">
D'acord amb la mitologia grega, Turnus fou un rei dels rtuls, fill de Daune i de Venlia.

Fou el proms de Lavnia, filla del rei Llat, per, com que desprs aquest va fer un nou comproms amb Eneas, Turnus no ho accept i els declar la guerra.

Fou mort per Eneas en un combat singular.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 214.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233993" title="Joan Llus Torres Faner" nonfiltered="514" processed="514" dbindex="90518">
Joan Llus Torres Faner (Ciutadella de Menorca, 197??) s un poltic menorqu.

s actualment conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca en representaci del PSM de Menorca. s tamb regidor a l'ajuntament de Ferreries per l'Entesa de l'Esquerra de Ferreries.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233994" title="Venlia" nonfiltered="515" processed="515" dbindex="90519">
Segons la mitologia grega, Venlia fou una nimfa marina del Tirr.

Es cas amb Daune i fou mare de Turnus.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 218.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="233999" title="Quone" nonfiltered="516" processed="516" dbindex="90520">


 Quone (filla de Breas).
 Quone (filla de Dedali).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234000" title="Quone (filla de Breas)" nonfiltered="517" processed="517" dbindex="90521">
Segons la mitologia grega, Quone fou filla de Breas i d'Oritia. Unida a Nept, fou mare d'Eumolp.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 189.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234001" title="Xurro (desambiguaci)" nonfiltered="518" processed="518" dbindex="90522">

El gentilici per a les coses originries de les comarques xurres del Pas Valenci.
 El dialecte xurro s la varietat del castell que s'hi parla.
 Els xurros tamb sn una pasta ensucrada originria d'aquest territori.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234002" title="Quone (filla de Dedali)" nonfiltered="519" processed="519" dbindex="90523">
D'acord amb la mitologia grega, Quone fou filla de Dedali.

Fou amant d'Apollo i d'Hermes. Del primer conceb Filamm, i del segon Autlic.

Mor traspassada per les fletxes d'rtemis, en haver gosat comparar-se a ella.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 189.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234006" title="Eumolp" nonfiltered="520" processed="520" dbindex="90524">
Segons la mitologia grega, Eumolp fou un heroi, fill de Posid i de Quone.

Rebutjat per la seua mare, el llan al mar desprs de nixer, per Posid el recoll i el port a Etipia.

De gran, abandon aquell pas i s'adre a Trcia, on fou rebut pel rei Tegiri. Tanmateix, particip en una rebelli contra el rei i hagu d'exiliar-se. Trob refugi a Eleusis, on se li atribueix l'organitzaci dels misteris d'Eleusis. Mentrestant, es va reconciliar amb Tegiri, que el nomen hereu del seu regne.

Mor a mans d'Erecteu, rei d'Atenes, que havia declarat la guerra als eleusins.

Vegeu tamb Eumlpides

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 88.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234012" title="Dedali" nonfiltered="521" processed="521" dbindex="90525">
Segons la mitologia grega, Dedali fou un heroi, fill de Fsfor.

Quan la seua filla Quone fou morta per rtemis, desesperat, es llan des d'una roca. Llavors, els dus el van transformar en esparver.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 61.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234013" title="Fsfor (desambiguaci)" nonfiltered="522" processed="522" dbindex="90526">


 Fsfor (element qumic).
 Fsfor (fill d'Astreu).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234016" title="Fsfor (fill d'Astreu)" nonfiltered="523" processed="523" dbindex="90527">
D'acord amb la mitologia grega, Fsfor fou un du, fill d'Astreu i d'Eos.

s una personificaci de l'estel del mat (el planeta Venus en la seua aparici matinal).

Els antics l'imaginaven com un jove amb una torxa a la m, que apareixia al cel poc abans de l'aurora i tancava la marxa dels estels.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 98.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234017" title="Filamm" nonfiltered="524" processed="524" dbindex="90528">
Filamm (Philammon, ) fou un poeta i music grec del perode prehomric. La llegenda el fa fill d'Apollo i de  la nimfa Quone o Filonis o Leucone

La seva figura s associada al culte a Apollo a Delfos. Alguns li atribueixen la invenci de la musica coral; hauria escrit diversos himnes dlfics. Pausnies diu que en el primer concurs musical a Delfos, va quedar segon darrera de Cristemis de Creta (el tercer fou el seu fill Tmiris)

Excell com a endev i com a msic, i se li atribueix la instituci dels misteris de Demter a Lerna.

Casat amb la nimfa Argope, fou pare de Tmiris.

Mor a la guerra entre els habitants de Delfos i els flegies quan lluitava a favor dels primers.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 94.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234019" title="Tmiris" nonfiltered="525" processed="525" dbindex="90529">
Tmiris, segons la mitologia grega, fou un msic traci, fill de Filamm i d'Argope.

Va voler competir amb les Muses, per aquestes el van superar i, com a cstig, li tragueren els ulls i el deixaren sense veu.

Els antics li atribuen diversos himnes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 201.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234020" title="Mrope" nonfiltered="526" processed="526" dbindex="90530">


 Mrope (Pliade).
 Mrope (filla de Cpsel).
 Mrope (filla d'Enopi).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234021" title="Mrope (Pliade)" nonfiltered="527" processed="527" dbindex="90531">
D'acord amb la mitologia grega, Mrope fou una de les Pliades.

Es cas amb Ssif i fou la mare de Glaucos.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 148.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234023" title="Mrope (filla de Cpsel)" nonfiltered="528" processed="528" dbindex="90532">
Segons la mitologia grega, Mrope fou filla de Cpsel, rei d'Arcdia.

Fou esposa de Cresfontes, amb el qual tingu tres fills.

Polifontes assalt el seu palau i desprs de matar el marit i dos dels fills l'oblig a casar-s'hi, per ella aconsegu salvar l'altre fill, pt, perqu compls la venjana.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 148.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234024" title="Mrope (filla d'Enopi)" nonfiltered="529" processed="529" dbindex="90533">
D'acord amb la mitologia grega, Mrope fou una filla d'Enopi, rei de Quios. Va ser raptada per Ori.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 148.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234025" title="Enopi" nonfiltered="530" processed="530" dbindex="90534">
Segons la mitologia grega, Enopi fou un rei de Quios, fill de Dions i d'Ariadna.

Es cas amb la nimfa Hlice i tingu nombrosos fills.

Va encegar Ori, que havia intentat forar la seua filla Mrope.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 77.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234029" title="Ori (mitologia)" nonfiltered="531" processed="531" dbindex="90535">
Segons la mitologia grega, Ori fou un gegant, fill de Posid i d'Eurale (segons la genealogia ms acceptable).

Expert caador, se'l recorda sobretot pel seu amor frustrat per les Pliades, a les quals persegu, i pel rapte de Mrope, filla d'Enopi, que per venjar-se'n l'embriag i el deix cec.

Recobrada la vista per intervenci dels dus, torn a dedicar-se al seu esport preferit fins que rtemis, gelosa de la seua habilitat, envi un escorp perqu el piqus.

Va pujar al cel convertit en constellaci.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 164.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234032" title="Indstria sedera de Valncia" nonfiltered="532" processed="532" dbindex="90536">
La Indstria sedera de Valncia ha estat des del segle XIV al XVIII la ms puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters , majoritriament jueus, i mes tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Du de la Misericrdia, sota l advocaci de la qual est la capella de la Llotja de la Seda construda entre 1484 i 1486. No es debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixana d'aquesta indstria des del segle XIV fins al XVIII. 

Durant el darrer quart del XV es produ el veritable auge del sector de la seda amb l establiment de nombrosos artesans genovesos que introduren les tcniques de la fabricacio de velluts i d altres teles de gran qualitat com ara setins, domassos i brocats. Aquest auge es tradu en els 293 mestres seders censats a Valncia el 1487, segons Antoni Furi (p. 209). A la darreria del XV podien haver-hi uns 1.200 telers, segons el mateix autor (p. 286).

Els artesans de la seda rebien el nom de velluters a la ciutat de Valncia, i per aix el barri del Pilar, on s'installaren principalment, tamb s conegut com de Velluters. La manufactura de la seda fou la principal i quasi nica activitat que es desenvolup al barri des de la seua construcci (s. XIV) fins a la crisi de la indstria sedera de Valncia (s.XVIII-XIX), de qu parlarem ms avall.

Despus d un perode de decadncia durant el XVI i el XVII, a final d aquest segon segle la indstria sedera valenciana ressorg amb fora. Artesans i comerciants, especialment francesos, s hi sentiren atrets i vingueren a la ciutat, on introduren tcniques de mecanitzaci de la producci sedera (1687), que els velluters locals adoptaren. S obriren nous mercats, a banda del tradicional mediterrani, com ara el nordeuropeu i l americ. Segons Furi (p. 347-348) tant important era llavors la seda en les transaccions comercials que la Llotja de Valncia, que fins aquell moment s'havia anomenat de Mercaders, pass a ser coneguda com de la Seda.
 
Amb l'arribada de la monarquia borbnica, entraren les modes d inspiraci francesa. Les sedes valencianes inundaren els mercats espanyol i americ. El 1721-23 hi havia ms de 900 telers i 60 torns. El 1753 s install a Valncia una Reial Fbrica, al costat del Convent del Carme, amb 150 mestres i vora 400 telers. 

La segona meitat del XVIII fou el moment de mxima esplendor. Segons fonts de l'poca, la seda donava treball de forma directa o indirecta a ms de 25.000 persones i ms de 3.000 telers. A banda de conformar la fisonomia de tot un barri, el de Velluters, va influir en bona mesura en el paisatge de l'horta, els seus camins vorejats de moreres i les seues alqueries d'altes andanes per a la cria del cuc. El Collegi de l'Art Major de la Seda era l'encarregat de regular una professi, la de velluter, cada vegada ms apartada del marc gremial i ms prxima a la proletaritzaci. Donades les deficincies de les installacions porturies, la producci es trametia per terra a Cadis, des del port de la qual era redistribuda, de manera que tenia especial acollida al mercat americ. 

Tanmateix, a partir de 1790 comen la decadncia de la indstria sedera valentina per deficincies estructurals i falta de modernitzaci (Furi, p. 411).

 Referncies .

Furi, Antoni: Histria del Pas Valenci. Edicions Alfons el Magnnim, Generalitat Valenciana, Valncia, 1995 (planes 209, 286, 347-348 i 411).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234033" title="Hlice (filla de Sel)" nonfiltered="533" processed="533" dbindex="90537">
Segons la mitologia grega, Hlice fou filla de Sel, rei d'Acaia. Fou l'esposa d'I.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 107.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234035" title="Sel" nonfiltered="534" processed="534" dbindex="90538">
D'acord amb la mitologia grega, Sel fou un rei d'Acaia. 

Amenaat per I, li ofer la seua filla Hlice en matrimoni i el nomen successor.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 196.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234037" title="Victor Frederick Buckingham" nonfiltered="535" processed="535" dbindex="90539">
Victor Frederick Buckingham, conegut tamb com Vic Buckingham, fou un jugador i entrenador angls de futbol.

Va nixer el 23 d'octubre del 1915 a Greenwich, Anglaterra, i mor el 26 de gener del 1995 a Chichester, Anglaterra.

A la seva etapa de futbolista va jugar durant catorze anys al Tottenham Hotspur F.C. de Londres, entre els anys 1935 i 1949. La seva posici era de migcampista i en total disput 230 al seu club.

La seva etapa ms destacada fou la d'entrenador. Inici la seva trajectria a alguns clubs amateurs anglesos, com el Pegasus F.C. i el Bradford Park Avenue. A la Premier League anglesa debut amb el West Bromwich Albion. Posteriorment dirig als Pasos Baixos, a l'Ajax d'Amsterdam on esdevingu un dels entrenadors ms valorats. Va fer debutar al club a Johan Cruyff i fou un dels precursors de la filosofia del "futbol total" que practicaren, primer l'Ajax i desprs la selecci dels Pasos Baixos. A comenaments dels anys 70 va ser entrenador del FC Barcelona.

 Trajectria esportiva .
Com a jugador
Tottenham Hotspur: 1935-1949, 204 partits (1 gol);

Com a entrenador
Oxford University/Pegasus F.C.: 1950-1951;
Bradford Park Avenue: 1951-1953;
West Bromwich Albion F.C.: 1953-1959;
Ajax Amsterdam: 1959-1961;
Sheffield Wednesday: 1961-1964;
Ajax Amsterdam: 1964-1965;
Fulham: 1965-1968;
Ethnikos Piraeus: 1968-1969;
FC Barcelona: 1969-1971;
Sevilla FC: 1972 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234038" title="Foroneu" nonfiltered="536" processed="536" dbindex="90540">
Segons la mitologia grega, Foroneu fou un rei d'Argos, fill d'nac i de Mlia.

Va civilitzar els pobles arglics i els reun en una sola comunitat sota el patronatge d'Hera.

Els argius li retien culte com a heroi fundador.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 98.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234039" title="Mlia (nimfa)" nonfiltered="537" processed="537" dbindex="90541">
Segons la mitologia grega, Mlia fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

Casada amb el riu nac fou mare de Fegeu i de Foroneu.

De les seues relacions amb Apollo nasqueren Ismeni i Tner.

Don nom a una font de Tebes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 146.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234040" title="Tner" nonfiltered="538" processed="538" dbindex="90542">
D'acord amb la mitologia grega, Tner fou un heroi, fill d'Apollo i de Mlia.

Dotat pel seu pare del do de la profecia, va regnar a Tebes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 204.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234041" title="Mlia" nonfiltered="539" processed="539" dbindex="90543">


 Mlia (gens romana).
 Mlia (nimfa).
 Mlia (arbre);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234042" title="nac" nonfiltered="540" processed="540" dbindex="90544">
D'acord amb la mitologia grega, nac fou un du fluvial, fill d'Oce i de Tetis.

Es cas amb la nimfa Mlia i d'aquesta uni nasqueren Foroneu, Egialeu i Io.

Era considerat el fundador de la dinastia arglica.

Va resoldre la disputa entre Hera i Posid pel patronatge d'Argos a favor de la deessa, i Posid, irritat, el condemn a romandre eixut durant l'estiu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 124.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234043" title="Egialeu" nonfiltered="541" processed="541" dbindex="90545">
D'acord amb la mitologia grega, Egialeu fou un heroi, fill d'Adrast, rei d'Argos, i d'Amftea.

Va seguir el seu pare a la guerra dels epgons contra Tebes, on va morir a mans de Laodamant.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 72.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234046" title="Laodamant" nonfiltered="542" processed="542" dbindex="90546">
Segons la mitologia grega, Laodamant fou un rei de Tebes, fill d'Etocles.

Defens la ciutat durant la guerra dels epgons.

Segons uns, mor en combat, per tamb es diu que desprs d'sser derrotat es refugi a Illria.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 132.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234051" title="Asop (fill d'Oce)" nonfiltered="543" processed="543" dbindex="90547">
Segons la mitologia grega, Asop fou un du fluvial, fill d'Oce i de Tetis, i marit de Mtope.

Quan la seua filla Egina fou raptada per Zeus, sort a perseguir-los, per el du, assetjant-lo amb llamps, el va fer tornar a les seues riberes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 29.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234052" title="Bocas del Toro" nonfiltered="544" processed="544" dbindex="90548">
Bocas del Toro s un arxiplag situat a l'est de Panam. Una de les illes que el formen s Cayo Zapatillas, una petita illa amb una platja d'aiges cristallines i coral meravells.

A Bocas del Toro es poden veure moltes espcies d'animals: estels de mar, granotes diminutes... a ms d'un espectacular fons mar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234053" title="Egina" nonfiltered="545" processed="545" dbindex="90549">


 Egina (illa).
 Egina (mitologia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234057" title="Ullar" nonfiltered="546" processed="546" dbindex="90550">


Ullar s un llogaret de la comarca del Raiguer de l'illa de Mallorca, situat al terme municipal de Campanet. La seva poblaci s d'uns 22 habitants.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234058" title="IES Junper Serra" nonfiltered="547" processed="547" dbindex="90551">

L'IES Junper Serra s un centre d'educaci secundria de Palma. Est situat a la barriada de Son Cladera de Palma.

 Histria .
L'histria del centre comena al carrer Forn i Monteros de Palma on hi havia una escola de cuina i restauraci que va ser la llavor a partir de la qual va nixer l'institut. Quan les seves instalacions varen quedar petites, desprs d'estudiar altres opcions, es va optar per trasladar aquesta escola al barri de Son Cladera.

A les noves installacions el centre educatiu es va rebatetjar amb el nom d'Instituto de Formacin Profesional Fray Junipero Serra i amb la ampliaci poc a poc varen incorporarse ms branques d'FP: Automoci (provinent del IES Politcnic), Administratiu i finalment Imatge i So.

Amb l'arrivaba de la LOGSE el centre es va reconvertir, deixant la formaci de la antiga FP i acollint tant Cicles Formatius com alumnes d'ESO i Batxillerat. Durant aquest temps, i coincidint amb la transferncia a la comunitat autnoma de l'educaci va passar a nomenar-se IES Junper Serra. Rep el nom en honor a Fra Junper Serra.

La directora actual s Joana M. Barcel Bennssar.

 Estudis que ofereix .
En el curs 2008-2009, compta amb els segents nivells educatius:

 Educaci secundria obligatria (ESO);

 Programes de Qualificaci Professional Inicial (PQPI): ;
(veure explicaci PQPI al web de FP del Govern Balear)
 Auxiliar de serveis de restauraci;
 Auxiliar de manteniment d'electromecnica de vehicles;
 Auxiliar de manteniment de carrosseria de vehicles.

 Batxillerat;

 Formaci Professional;
 Cicles Formatius de Grau Mitj (CFGM);
 Gesti administrativa ADM21 (Administraci);
 Laboratori d imatge CIS21 (Comunicaci, Imatge i So);
 Cuina i gastronomia  HOT21 (Hoteleria i turisme) A, 1, 2;
 Cuina HOT21 (Hoteleria i turisme) B, 2;
 Pastisseria i forn HOT22 (Hoteleria i turisme) B;
 Serveis de restaurant i bar HOT23 (Hoteleria i turisme);
 Forneria reposteria i confiteria INA21 (Indstries alimentries) A, 1, 2;
 Carrosseria MVA21 (Manteniment de vehicles autopropulsats) 2;
 Electromecnica de vehicles MVA22 (Manteniment de vehicles autopropulsats) 2;

 Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS):
 Administraci i finances ADM31 (Administraci) 2;
 Imatge CIS31 (Comunicaci, Imatge i so) 2;
 Realitzaci d audiovisuals i espectacles CIS33 (Comunicaci, Imatge i so) 2;
 Agncies de viatge HOT31 (Hoteleria i turisme);
 Allotjament HOT32 (Hoteleria i turisme);
 Animaci turstica HOT35 (Hoteleria i turisme);
 Informaci i comercialitzaci turstica HOT33 (Hoteleria i turisme);
 Restauraci HOT34 (Hoteleria i turisme) 2;
 Automoci MVA31 (Manteniment de vehicles autopropulsats) 2;

Llegenda:
A : Nous ttols LOE 2/2006 que substitueixen als ttols LOGSE 1/1990, de Pastisseria i forn, Cuina i Mecanitzat.
B :Ttol a extingir. Noms s'ofereix per a l'alumnat que ha estat matriculat en cursos anteriors.
1 : Oferta formativa pendent de confirmaci.
2 : Dos cursos acadmics, inclosa l'FCT. Si no s'indica, s Un curs acadmic ms l'FCT (Formaci en centres de treball).

 Altres dades .
PROGRAMES DE FORMACI DEL PROFESSORAT I EXPERIMENTALS
 Projecte atenea;
Des del curs 1991/92 es desenvolupa el Projecte Atenea.
 Projecte mercuri;
El curs 1994/95, l'I.E.S. "Junper Serra" es va incorporar al Projecte Mercuri (Resoluci 29 d'abril de 1994, B.O.E. n' 115).
 Grups de treball;

PROGRAMES DE DIVERSIFICACI
Des del curs 1993/94 es desenvolupa aquest programa educatiu d'acord amb l'article 23 de la LOGSE.

PROGRAMES D'INTEGRACI
D'acord amb l'ordre ministerial de 22 de maig de 1991, BOE de 27 de maig, l'Institut s autoritzat a impartir programes d'integraci de l'alumnat amb necessitats educatives especials. Aquest programa es desenvolupa a partir del curs 1992-93.

 Curiositats .
Miquel Martorell Mas, exdirector de l'institut, es director general de Planificaci i Centres del Govern Balear la legislatura 2007-2011.

Enllaos externs.
 Web de l'Institut;
 Oferta Formativa del Curs 08/09 de PQPI ;
 Oferta de cicles formatius de GRAU MITJ a les Illes Balears per al curs 2008/09 ;
 Oferta de cicles formatius de GRAU SUPERIOR a les Illes Balears per al curs 2008/09 ;
 Dades del IES Juniper a la pagina de la Direcci general de Formaci Profesional del Govern Balear;
 Pagina antiga del Juniper ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234062" title="Falsacionisme" nonfiltered="548" processed="548" dbindex="90552">
El falsacionisme s la corrent epistemolgica fundada per Karl Popper.

El seu contrari s el verificacionisme.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234069" title="Cimanes de la Vega" nonfiltered="549" processed="549" dbindex="90553">

Cimanes de la Vega s un poble de la provncia de Lle, distant 14 km de Benavent, direcci cap a Lle. Vila ms que poble, t una poblaci d'aproximadament 700 persones censades, encara que la majoria dels habitants hi viuen fora. L'activitat principal i font d'ingressos s la ramaderia i l'agricultura. A una distncia de 2 km ens trobem l'ermita de la Verge del Cam, tpica  d'poca romnica. La vega s rica i banyada pel riu Esla.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234070" title="Dansa del ventre" nonfiltered="550" processed="550" dbindex="90554">

La dansa del ventre s una dansa oriental de les ms antigues que existeixen. Combina elements d'Orient Mitj juntament amb altres del Nord d'frica.

En rab se diu raqs sharqi          ("dansa d'orient") o a vegades raqs baladi          (dansa "nacional" o "folk"). s probable que l'origen del terme "raqs sharqi" es trobi en Egipte. El Raks Baladi s una dansa molt elemental, prcticament sense desplaaments i amb moviments principalment de maluc. A l'evoluci d'aquesta dansa s'anomena dansa del ventre o Raks Sharki en egipci.

El Raks Sharki inclou moviments del folklore egipci, dansa clssica i contempornia, amb grans desplaaments, girs i moviments de totes les parts del cos, per sobretot del maluc.

A Turquia, la dansa del ventre l'anomenen Gobek Dans o Rakasse (ritme turc).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234074" title="Son Ferrer" nonfiltered="551" processed="551" dbindex="90555">



Son Ferrer s un nucli urb situat en el terme municipal de Calvi. Es troba a 15,9 Km de la ciutat de Palma. T una poblaci de 5022 habitants. s un nucli molt recent, t noms 25 anys d'antiguitat.

La poblaci t un institut d'educaci secundria des de fa 10 anys.

 Histria .
Abans d'esdevenir terreny urbanitzable consistia en les terres de la encara existent al 2008, Can Ferrer, masia mallorquina amb centenars d'ametllers, moreres, figueres i garroferes (els quals van seguir conservant-se fins el 2008, quan la venda de la majoria de les parcelles disponibles va fer que desapareguessin). Est envoltada per boscos de pins i es collindant amb altres masies com La Porrassa i Son Liebre. Forma part de l'entramat del Passeig Calvi, considerat com el "pulm verd" del municipi. s colindant cap a l'est amb La Porrassa, amb la urbanitzaci El Toro a l'oest, amb la urbanitzaci Santa Pona cap al nord i amb el "Camp de Golf Poniente" cap al sud, i es troba junt al Puig de Saragossa" i junt a l'rea boscosa de Cala Figuera. Estpa divida en dues zones, la zona comercial on nicament es permeten comeros, a ms d'habitatges, i la zona residencial on nicament hi ha habitatges.

Les terres pertanyien al terratinent Antonio Segu Ferrer i aquest, tot adaptant el negoci als temps, les va vendre al Ajuntament de Calvi, el qual va dissenyar la urbanitzaci, va promocionar i va gestionar la venda de les parcelles. La localitat s part de l'rea que constituex el Parc arqueolgic Puig de sa Morisca per contenir restes megaltiques com una naveta, una cova sepulcral i part d'un talaiot que li atorguen un notable valor arqueolgic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234079" title="Cdex Vaticanus" nonfiltered="552" processed="552" dbindex="90556">


El Cdex Vaticanus (Bibl. Vat., Vat. gr. 1209; Gregory-Aland no. B/03) es un dels mes antics manuscrits conservats de la Bblia, anterior al Codex Sinaiticus, i probablement copiat, durant el segle IV. Est escrit en grec, sobre pergam, amb lletres uncials, i es conserva a la Biblioteca Vaticana.

 Descripci .
Originalment era una copia completa de la Bblia dels Setanta i del Nou Testament, per les planes 1519 a 1536 (des de l'Hebreus 9:14 fins l'Apocalipsi) es van perdre i foren reemplaades per un minscul suplement del segle XV (no. 1957).Consta de 759 fulles. Falta una part important del Gnesis i alguns Salms. El estil de l'escriptura es senzill i elegant. El pergam es mol fi i prim; possiblement fet amb pell d'antlop.

 Referncies .
 Kurt Aland, Barbara Aland, The Text Of The New Testament: An Introduction To The Critical Editions and To The Theory and Practice Of Modern Text Criticism, 1995, Grand Rapids, Michigan. ;
 Bruce M. Metzger, The Text Of The New Testament: Its Transmission, Corruption and Restoration, 1968 etc, Oxford University Press, p. 54. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234080" title="Psmate" nonfiltered="553" processed="553" dbindex="90557">


 Psmate (filla de Crotop).
 Psmate (filla de Nereu).
 Psmate, un satllit de Nept;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234082" title="Joan de Beaumont" nonfiltered="554" processed="554" dbindex="90558">
Joan de Beaumont (3 d'abril de 1419 - 28 de mar de 1487) fou el prior de l'orde de Sant Joan de Jerusalem al Regne de Navarra i canceller d'aquest regne. De la branca dels beamontesos, enfrontada amb els agramontesos, fou un fidel partidari del prncep Carles de Viana en la Guerra civil navarresa que aquest va fer contra el seu pare Joan II d'Arag i van partir pres desprs de la derrota. 

El juny de 1455 el Prncep li va concedir els ttols de vescomte d'Abarca i Aberoa, desprs que un any abans havia intentat ser bisbe de Pamplona sense xit ja que tot i ser monjo de l'orde de Sant Joan tenia fills naturals. 

Va venir el 1460 amb el Prncep de Viana a Catalunya i quan va esclatar la Guerra civil catalana es va posar del bndol dels revoltats, fins el punt que fou el lloctinent al principat del rei Enric IV de Castella a qui se li va oferir la corona el 12 de setembre de 1462. Amb tot, quan aquest rebutj la corona, fra Joan de Beaumont que estava encarregat de la defensa de Vilafranca del Peneds va rendir la ciutat i es va passar al bndol reialista el 1464. 

Amb Maria de Cristi Erviti va tenir dos fills naturals: Mart de Beaumont i Menaldo de Beaumont.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234083" title="Psmate (filla de Crotop)" nonfiltered="555" processed="555" dbindex="90559">
Segons la mitologia grega, Psmate fou una filla de Crotop, rei d'Argos.

S'un a Apollo i en tingu un fill anomenat Linos. Crotop, indignat per l'estupre de la seua filla, orden que l'enterressin viva. 

Per aquest crim, el du envi un monstre a devastar el seu regne. L'oracle advert que el flagell noms cessaria si Psmate i Linos eren objecte de culte, i aix es compl.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 187.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234096" title="Ex-libris" nonfiltered="556" processed="556" dbindex="90560">
Un ex-libris s una marca de propietat que es posa en un llibre. Des del segle XVI ja trobem marques, en forma d'etiqueta que s'enganxava a les guardes del llibre, que a part del nom del possedor incorporaven elements simblics o figuratius, especialment escuts d'armes del propietari. A les acaballes del segle XIX els ex-libris comenaren a ser objecte de colleccionisme arreu, i s'inici una nova moda d'ex-libris artstics en la que participaren molts dibuixants reconeguts. A Catalunya l'edat d'or de l'ex-librisme fou durant el Modernisme, els primers anys del segle XX, amb la tasca d'Alexandre de Riquer, Josep Triad i Joaquim Renart. La "Revista Ibrica de ex-libris" (1903-06), apareguda a Barcelona, va ser la gran tribuna d'aquell gnere artstic renovat. Posteriorment l'ex-libris ha continuat tenint una presncia notable, fins el punt que el 1958 la seu del Congrs Europeu d'ex-libris d'aquell any va ser Barcelona.

N'hi ha bones colleccions a la Biblioteca de Catalunya, la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i el MNAC.

 Fonts .

Maria Carme Illa i Munn, Catleg raonat dels ex-libris catalans de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, Reial Acadmia de Bones Lletres, Barcelona 2007.

 Enllaos externs .
 http://www.bnc.es/expos/detall.php?id=13&css=3;

 Associaci Catalana d'Exlibristes, ACE  ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234098" title="paf" nonfiltered="557" processed="557" dbindex="90561">
Segons la mitologia grega, paf fou rei d'Egipte, fill de Zeus i d'I.

Fou adoptat per Telgon, al qual succe en el tron.

Casat amb Memfis, filla del Nil, fou pare de Lisianassa, Lbia i Tebe.

Fund la ciutat de Memfis.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 78.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234101" title="Can Planes (Sitges)" nonfiltered="558" processed="558" dbindex="90562">
Can Planes s una masia de Sitges, en el Parc Natural del Garraf. Tamb havia rebut aquesta denominaci una casa benestant de la mateixa poblaci, aterrada per les bombes de la guerra civil .

Es tracta d'una construcci simple amb una torre de defensa annexa. La torre s de planta quadrada, amb restes de matacans i d'espitlleres -per b que reformades en finestres-, i s'hi accedia per una porta adovellada situada a mitja alada.

Antigament denominada Font de la Gallina, es troba citada ja en el segle XIII, per b que l'edifici actual s del segle XV o del XVI. Se la vincula amb el sistema defensiu de Campdsens, i la torre s un edifici protegit .

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;

 Enllaos .
 Fitxa i fotografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234105" title="Telgon" nonfiltered="559" processed="559" dbindex="90563">
Segons la mitologia grega, Telgon fou un heroi, fill d'Ulisses i de Circe.

Educat per la seua mare a l'illa d'Ea, se'n va anar a taca a conixer son pare. Per, en desembarcar amb els seus homes, els indgenes els van prendre per pirates i s'entaul una lluita durant la qual Telgon va matar Ulisses sense haver-lo reconegut. Quan se'n va assabentar, organitz uns solemnes funerals al seu pare i es cas amb Penlope, amb la qual va tindre un fill anomenat tal.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 203.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234111" title="Llista d'estats sobirans del 1982" nonfiltered="560" processed="560" dbindex="90565">


Estats sobirans.
A.
   Repblica Democrtica de l'Afganistan;
   Repblica Socialista Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica Popular de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Repblica Popular de Cambodja;
   Repblica Unida del Camerun;
   Domini del Canad (fins al 17 d'abril);
 (des del 17 d'abril);
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Etipia Socialista;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Repblica Popular de Moambic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Ciskei;
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu (fins al 15 d'agost);
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Transkei;
   Repblica de Venda;
   Repblica de la Xina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234125" title="Eurpil" nonfiltered="561" processed="561" dbindex="90566">


 Eurpil (fill d'Astipalea).
 Eurpil (fill de Tlef).
 Eurpil (fill de Celeno).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234127" title="Estany d'Ivars" nonfiltered="562" processed="562" dbindex="90567">


L'estany d'Ivars s un estany situat entre els termes d'Ivars d'Urgell i Vila-sana, a la comarca del Pla d'Urgell.

 Histria .
Situat en la conca endorreica (fenomen pel qual la xarxa hidrogrfica d'una regi no desemboca a la mar, sin que ho fa en depressions interiors on constitueixen estanys i aiguamolls) anomenada estany Ivars, llacuna d Ivars o d Utxafava, la formaci d aquest estany es remunta milers d anys enrere i es deu a les condicions geolgiques d aquests terrenys: la presncia i aflorament d aigua en un fons impermeable provoca que la poca aigua que hi arribava s hi acumuls sense possibilitat de drenatge lateral. Aquest estany era de poca profunditat i d aiges salobrenques. Alguns estius s arribava a assecar completament.

Tot aix va canviar drsticament amb la construcci del canal d Urgell (1861) i la conseqent aportaci d aiges del riu Segre a la Plana d Urgell, es generalitz la circulaci d aiges superficials i subterrnies de manera que l antiga cubeta esdev receptora de desguassos de regs de conreu de la prpia cubeta i d altres zones circumdants.  Aquest fet va comportar un gran augment de l estany i es va convertir en un dels ms grans de Catalunya interior amb 135ha de superfcie,i  amb unes dimensions mximes de 2500 metres de llargada i 800 metres d amplada, i una profunditat de 3 8 metres.

L estany es va convertir en un centre de vida social, econmic i cultural per als pobles del voltant. La caa hi era molt important, sobretot la caa d antides. S organitzaven caceres on es podien abatre centenars d necs i fotges en una sola jornada. La pesca tamb hi era molt abundant, sobretot la pesca de l anguila que era molt apreciada culinriament. Era molt caracterstica la pesca de l anguila a Ca l Aragons, situat al punt on hi havia la sortida d aiges de l estany, ja que per un mitja de reixes atrapaven gran quantitat d anguila.

Histricament la dessecaci de les zones humides havia estat molt habitual. Hi va haver un primer intent de dessecaci l any 1914 per no va reeixir perqu el regants de la zona s hi van oposar. Ms endavant la conjuntura histrica i el fet que els promotors del Proyecto de Saneamiento  pretenien obtenir ms terrenys de conreu va contribuir a la dessecaci i desaparici de l estany l any 1951, en contra de la voluntat popular.

 Recuperaci de l estany .
Aquest estany ha sobreviscut ben viu a la memria popular, aix va fer que desprs de 40 anys es plantegs la possibilitat de tornar a omplir-lo. A principis dels 90, l ajuntament d Ivars assum la voluntat de tirar endavant el procs de recuperaci de l estany. Aquestes primeres iniciatives apareixen ja en la primera edici del Llibre Blanc de la Gesti de la Natura als Pasos Catalans publicat l any 1976.

El 19 de febrer de 1993 se signa un protocol de recuperaci de l estany amb els ajuntaments d Ivars d Urgell i Vila-sana, el Consell Comarcal del Pla d Urgell i la Diputaci de Lleida.

El 1995 el Departament de Medi Ambient aprova el Pla especial de protecci del medi natural i del paisatge de l estany d Ivars.
El 1996 es redacta el Projecte executiu de recuperaci i condicions de l estany.

Finalment l 11 d octubre de 2002 es constitueix el Consorci de l Estany d Ivars i Vila-sana com a rgan encarregat d adquirir les finques i portar a terme els treballs necessaris per a la seva recuperaci. La seu del consorci es troba en el Consell Comarcal del Pla d Urgell.

A finals del 2002 i principis de 2003 s adquireixen les 165 finques necessries per a la reconstrucci de l estany. S actualitza el procs executiu i s inicien els primers treballs.

Per a la recuperaci de l estany s han dut a terme diferents treballs: enderroc d un magatzem agrcola, trasllat d una lnia elctrica, condicionament de la xarxa de regs i drenatges, moviments de terres per perfilar el permetre i crear illes, condicionament dels accessos i dels itineraris naturalstics amb miradors, aguaits i embarcadors.
 
El primer semestre de 2005 es van acabar les obres i treballs de condicionament de la zona lacustre. Posteriorment s ha iniciat l emplenament, que s allargar uns dos anys. Durant aquest procs d emplenament i un cop s assoleixi el nivell mxim d aigua, l estany i el seu entorn ja ens mostren una srie de transformacions  ecolgiques, amb un increment de la flora  i la fauna, i la recuperaci d un paisatge privilegiat.                                                        



 Caracterstiques.
 126 ha de superfcie;
 2 4 hm d aigua;
 3 8 metres de profunditat mxima;
 2150 metres de longitud per 730 metres d amplada mxima;
 25 illes de diferents formes i mides ;
 8 ha de canyissar de depuraci;
 3 km d itineraris naturalstics;



 Flora i fauna de l estany .
El clima d aquest territori correspon a un clima mediterrani continental semirid amb unes precipitacions de 375-400 mm, un perode de sequera estival de quasi tres mesos i un perode de glaades de quasi tres mesos tamb.  

Flora i vegetaci.

La vegetaci potencial estaria integrada pel carrascar continental (Quercetum rotundifoliae), per b que alternaria amb la mquia continental de garric i arot (Rhamno-Quercetum cocciferae) en els llocs ms eixuts. Destaca el canyissar perimetral, la jonquera, els macrfits submergits que ofereixen aliment a moltes especies i els arbres de ribera com els lbers (Populus alba), els freixes (Fraxinus angustifolia), tamarius (Tamarix sp), xops (Populus nigra)... Entre una gran quantitat ms de vegetaci.

La fauna. 
 
La fauna destaca especialment la del grup dels ocells: els necs collverd (Anas platyrhynchos), els ardeids  com l agr roig (Ardea purpurea), els limcoles com els cames llargues (Himantopus himantopus), i els rapinyaires com l arpella (Circus aeroginosus). En conjunt al llarg de l any s hi poden observar ms de 140 espcies diferents entre sedentaris, hivernants, estivals o de pas.[[
Tamb s hi troben petits mamfers com la guineu]] (Vulpes vulpes), el conill (Oryctolagus cuniculus)... alguns amfibis com el gripau com (Bufo bufo), la granota verda (Rana perezi)... i peixos com el barb com (Barbus graellsii), l anguila (Anguilla anguilla), la serp d aigua (Natrix maura)... entre d altres.

 Enllaos d'inters .

 http://www.plaurgell.org/;
 http://www.estanyivars.com/;
 http://vilasana.ddl.net/;
 http://ivarsurgell.ddl.net/;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234130" title="Megabates" nonfiltered="563" processed="563" dbindex="90568">
Megabates () fou un prncep aquemnida, cos de Darios I el Gran i d'Artafernes; aquest darrer el va nomenar comandant de l'expedici en ajut de Aristgores de Milet per la conquesta de Naxos, per a causa d'una disputa amb Aristgores, Megabates va revelar l'objecto de l'expedici a la gent de Naxos que aix es van poder defensar amb xit.

Herdot diu que Pausnies d'Esparta va demanar la ma de la filla de Megabates, per en la carta de Pausnies a Xerxes I de Prsia que esmenta Tucdides, la ma que demana es la de la filla del rei.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234133" title="(97) Klotho" nonfiltered="564" processed="564" dbindex="90569">
Klotho s l'asteroide nmero 97 de la srie. Fou descobert el 17 de febrer del 1868 a Marsella per l'Ernst Wilhelm Leberecht Tempel, i fou el seu cinqu i darrer asteroide descobert. 

s un asteroide fora gran del cintur principal, similar a (21) Lutetia i (22) Kalliope que a l'igual que Kloto, sn asteroides del tipus M de composici desconeguda.

El seu nom es deu a una de les tres Moires (Fates o Parques equivalents a la mitologia romana): tropos, Cloto i Lquesis, deesses del dest, o del fat, de la mitologia grega.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234137" title="Megabazos (desambiguaci)" nonfiltered="565" processed="565" dbindex="90570">


Onomstica:

Megabazos () o Megabizos  (Megabyzos, ) fou un nom persa esmentat en ambdues formes per Herdot i Ctsies de Cnidos i algun altres historiador, per que clarament correspon al mateix nom encara que Tucdides aplica cadascun del noms a dos persones que suposa diferents.

Megabazos, strapa de Dasclios;
Megabazos (noble), un dels set nobles perses que van enderrocar a Smerdis ;
Megabazos (general), comandant de l'expedici a Egipte, net de Megabazos (noble);
Megabazos (almirall) almirall de la  flota de Xerxes I de Prsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234140" title="Estrella de Bronze" nonfiltered="566" processed="566" dbindex="90571">




L'Estrella de Bronze (angls: Bronze Star Medal) s una condecoraci dels Estats Units, creada el 4 de febrer de 1944 per Franklin D. Roosevelt, que pot ser atorgada a qualsevol membre de qualsevol branca de servei de l'Exrcit, es distingeix per heroisme o xit meritori o en servei (no per vols distingits). Ocupa el quart lloc a l'escalaf de les condecoracions per valor, immediatament desprs de l'Estrella de Plata, i el nov en les condecoracions militars (incloent les condecoracions per combat i fora de combat), desprs de les Medalles del Soldat, de la Marina i els Marines i la de l'Aviador.

 Informaci General .

Pot ser atorgada per Valor (heroisme individual en combat), per la qual cosa s acompanyada per una V de bronze sobre el gal, o per un xit Meritori (realitzant tasques de servei durant un perode de temps). La major part de les Estrelles de Bronze atorgades sn pel servei meritori.

La medalla s atorgada a qualsevol membre de l'exrcit que, mentre servia a o amb l'Exrcit desprs del 6 de desembre de 1941 es distingeixi pels fets o el servei heroic o meritori (no s'inclouen els vols), mentre que es trobava en acci contra un enemic dels Estats Units o mentre estava en servei en un conflicte amb forces aliades contra una fora enemiga amb la que els Estats Units no estaven en guerra.

Les concessions poden ser realitzades per accions d'heroisme, realitzades segons les circumstncies ja descrites, que tinguin un grau inferior de les que requereixen l'Estrella de Plata. Les accions per reconixer un simple acte de mrit o un servei meritori han de ser inferiors a les requerides per rebre la Legi del Mrit.

Normalment es refereix a ella pel seu nom complert (incloent la paraula "Medalla"), per diferenciar la medalla de les estrelles de bronze de servei que es llueixen a les medalles de campanya i a les condecoracions per servei.

 Histria .
La idea nasqu del Coronel Russel P. "Red" Reeder al 1943, que creia que ajudaria a la moral que hi hagus una medalla que pogus ser atorgada pels comandants de companyia o bateria a aquells soldats que servissin a les seves ordres, com a equivalent a la Medalla de l'Aire, i propos que la nova condecoraci s'anomens "Medalla de Terra"

La idea ascend per l'escalaf militar i la seva burocrcia, guanyant adeptes a cada pas. El General George Marshall, a un memorandum dirigit al President Franklin D. Roosevelt del 3 de febrer de 1944 escrigu: 

El fet de qu les tropes de terra, la infanteria en particular, portin unes vides miserables d'una incomoditat extrema i sent els nics que entren en combat cara a cara, fa que el manteniment de la seva moral sigui un afer de gran importncia. La Medalla de l'Aire ha tingut una reacci adversa entre les tropes de terra, particularment entre la Infanteria, que pateixen les baixes ms altes de l'Exrcit i realitzen els majors esforos.

La Medalla de l'Aire s'havia adoptat 2 anys abans per aixecar la moral dels aviadors. El President Roosevelt l'autoritz mitjanant l'Ordre Executiva 9419 del 4 de febrer de 1944, fent-la retroactiva al 7 de desembre de 1941. L'autoritzaci va ser feta pblica pel Departament de Guerra al Butllet N.3, del 10 de febrer de 1944.

El 24 d'agost de 1962, mitjanant l'Ordre Executiva 11046, el President John F. Kennedy expand la concessi a aquells que servien amb forces enemigues, permetent a seva concessi a tots aquells que estaven servint com a consellers militars al Vietnam.

Va ser dissenyada per Rudolf Freund, autor tamb de l'Estrella de Plata.

 Disseny .
s una estrella de 38mm d'ample de 5 puntes color coure. Al mig hi ha l Estrella de Bronze, de 4,8mm. La lnia central dels raigs d'ambdues estrelles coincideixen. Al revers, apareix la inscripci "HEROIC OR MERITORIOUS ACHIEVEMENT" ("Fita Heroica o Meritria") en cercle, amb l'espai central buit per poder gravar el nom del receptor. 
Penja d un gal vermell. Al mig hi ha una franja blava amb un ribet blanc als costats. A les puntes tamb hi ha un ribet blanc.

Les condecoracions posteriors s'indiquen mitjanant fulles de roure de bronze a l'Exrcit i la Fora Aria o amb una estrella de plata a la Marina, els Marines o els Guardacostes.

Una V sobre el gal indica que la concessi ha estat per valor. No obstant aix, una acumulaci de petites accions valeroses no justifiquen la concessi de la divisa de Valor.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234141" title="Megabazos (noble)" nonfiltered="567" processed="567" dbindex="90572">
Megabazos () o Megabizos  (Megabyzos, ) fou un dels set nobles perses que van participar a la conspiraci que va posar fi al govern i a la vida del mag Smerdis de Prsia (521 aC). Herdot diu que va recomanar una forma oligrquica de govern. 

Darios I el Gran el va deixar amb el comandament d'un exrcit a Europa quan el mateix rei va retornar a sia (506 aC). Amb aquest exrcit Megabazos va sotmetre Perint i altres ciutats de l'Hellespont i la costa trcia, i va expulsar els peones del seu territori a l'Estrim. Va enviar una ambaixada a Amintes  I de Macednia per demanar provisions. A la seva tornada a sia va recomanar al rei de cridar a Histieu de Milet. Va deixar almenys un fill de nom Zopiros. 

Un Megabazos esmentat per Xenofont com a strapa d'Arbia nomenat per Cir II el Gran, fou un personatge diferent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234144" title="Megabazos (general)" nonfiltered="568" processed="568" dbindex="90573">
Megabazos () o Megabizos  (Megabyzos, ) fou nt del noble Megabazos i fill de Zopiros. Es va casar amb una filla de Xerxes I de Prsia de nom Amitis. Ctsies de Cnidos diu que va conquerir Babilnia que s'havia revoltat contra Prsia per Herdot atribueix aquest xit al seu pare Zopiros. 

Fou un dels comandants de l'expedici de Xerxes I de Prsia a Grcia (480 aC) i dirigia la fora que fou derrotada per Cim II a l'Eurimed el 466 aC. Quan els atenencs van fer la seva expedici a Egipte, Megabazos fou enviat a aquest pas amb un fort exrcit, els va expulsar de Memfis i els va assetjar a l'illa Prosopitis que al final va conquerir al cap de divuit mesos (457 aC).

Apareix sempre com a Megabizos excepte una vegada que Ctsies l'esmenta Megabazos.  Va deixar almenys dos fills: Zopiros i Artfios. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234145" title="Megabazos (almirall)" nonfiltered="569" processed="569" dbindex="90574">
Megabazos () o Megabizos  (Megabyzos, ) fill de Megabates, fou un dels comandants de la flota de Xerxes I de Prsia. Diodor de Siclia l'esmenta com a Megabafes. Fou probablement el Megabazos que, en temps de la revolta d'Inaros a Egipte, i l'expedici atenenca a aquest pas,  fou enviat per Artaxerxes I de Prsia al Pelopons per subornar als espartans per envair tica, missi en la que va fallar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234146" title="Gai Megaboc" nonfiltered="570" processed="570" dbindex="90575">
Gai Megaboc (Caius Megabocchus) fou un governador rom de Sardenya. Cicer l'esmenta i diu que fou condemnat junt amb Tit Albuci pels crims al seu govern. Probablement s el mateix Megabac que va morir en combat quan participava amb Cras a l'expedici contra els parts. 

La seva personalitat real es discutida i Gronovius pensa que seria un dels conspiradors de Catilina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234148" title="Megacles" nonfiltered="571" processed="571" dbindex="90576">

Onomstica:

Megacles de Siracusa, fill de Di de Siracusa, i gendre de Dions I el Vell. ;

Megacles (oficial de Pirros), oficial de Pirros de l'Epir;

Megacles (alcmenides), nom d'alguns membres de la famlia dels alcmenides;

Megacles de Mitilene, lder poltic de Mitilene;

Megacles (fill d'Alcme), l'oponent de Pisstrat, casat amb Agarista, filla de Clstenes tir de Sici.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234149" title="Megacles de Siracusa" nonfiltered="572" processed="572" dbindex="90577">
Megacles de Siracusa () fou fill de Di de Siracusa, i gendre de Dions I el Vell. Inicialment fou un dels mxims suports de Dions per amb el temps va esdevenir malcontent i va acompanyar a Di quan va fugir de Siracusa el 358 aC.

Desprs va participar en la seva expedici a Siclia en la que Di es va apoderar de Siracusa, el va acompanyar en la seva triomfal entrada a la ciutat, i fou associat al comandament en cap; posteriorment ja no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234150" title="Megacles (oficial de Pirros)" nonfiltered="573" processed="573" dbindex="90578">
Megacles () fou un oficial de Pirros de l'Epir, al que va acompanyar en la seva expedici a Itlia (280 aC). Quan Pirros va anar a inspeccionar el camp de batalla a Heraclea, Megacles l'acompanyava i en aquesta ocasi va intercanviar amb Pirros l'armadura per dirigir l'atenci de l'enemic cap a si mateix en lloc del rei. Va pagar aquesta devoci amb la vida ja que fou mort per un rom de nom Deci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234151" title="Fat" nonfiltered="574" processed="574" dbindex="90579">

Histria, Mitologia, Religi: fat s una fora impersonal, sovint divinitzada, que, a l'antiguitat, expressava la ineluctabilitat del futur, sia csmic o, ms sovint, histric o personal. Vegeu dest;
Gastronomia: un menjar s fat o fada quan t poca o insuficient sal;
Humanisme: una persona s fada o fat quan s insulsa o insuls;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234152" title="Megacles (alcmenides)" nonfiltered="575" processed="575" dbindex="90580">

 Megacles () fou el nom d'alguns membres de la famlia dels alcmenides:

Megacles,  fou el sis arcont perpetu;
Megacles fou arcont el 612 aC;
Megacles, l'oponent de Pisstrat, casat amb Agarista, filla de Clstenes tir de Sici. Pel seu fill Clstenes, el reformador, fou avi de:
Megacles, vencedor als jocs pitis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234153" title="Eurpil (fill d'Astipalea)" nonfiltered="576" processed="576" dbindex="90581">
Segons la mitologia grega, Eurpil fou un rei de Cos, fill de Posid i d'Astipalea.

Fou mort per Heracles, al qual intent expulsar del seu regne.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 89.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234154" title="Megacles de Mitilene" nonfiltered="577" processed="577" dbindex="90582">
Megacles de Mitilene () fou un lder poltic de la ciutat de Mitilene a l'illa de Lesbos.
Al front dels seus seguidors i amics va enderrocar a la famlia de Pentlides que governaven a Mitilene  (Arist. Pol. 5.10. p. 1311).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234157" title="Megalees" nonfiltered="578" processed="578" dbindex="90583">
Megalees (Megaleas, ) fou secretari del rei Antgon III Dos de Macednia, el qual desprs el va imposar en el mateix crrec al seu successor Filip V de Macednia (220 aC).

Estava sota influncia d'Apelles i va entrar en els seus designis oposats a la guerra contra Etlia el 218 aC; aquests plans van fracassar per culpa d'rat de Sici, cosa que li va costar a aquest l'enemistat personal de Megalees que, junt amb Crin, el va atacar a Limnaca a l'Acarnnia. 

Aquest fets van portar a la pres a Megalees i a Crin fins que van aportar garanties de pagament d'una multa de 20 talents. Un altre implicat, Lleonci, es va escapar en el tumult que va portar a la detenci, i va seguir operant lliure i quan Megalees va sortir, junt amb Lleonci van iniciar un mot a Corint entre les tropes macednies, que fou rpidament sufocat.

Encara que el rei coneixia quins havia estat l'autor del mot, els va permetre als dos conservar el seu rang militar; quan Apelles va tornar de Calcis, va revelar que havia perdut la confiana del rei i Megalees, alarmat, va fugir a Atenes; refusat l'asil, va anar a Tebes. 

Des de Tebes va escriure cartes a la Lliga Etlia incitant a mantenir la guerra amb el Regne de Macednia. Alguna de les cartes fou interceptada pel rei macedoni que va enviar al seu oficial Alexandre a Tebes, per demanar a Megalees el import de la multa o tornar per ser jutjat; Megalees davant d'aix es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234158" title="Megalostrata" nonfiltered="579" processed="579" dbindex="90584">
Megalostrata () fou una poetessa espartana, que fou estimada per Alcman, que li va dedicar el segent fragment: . (Alcman, Fr. apud Ath. 13. p. 600).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234159" title="Eurpil (fill de Tlef)" nonfiltered="580" processed="580" dbindex="90585">
Eurpil, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tlef i d'Astioquea.

Aliat dels troians, fou mort per Neoptlem quan al front dels seus homes intentava incendiar la flota grega.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 89.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234160" title="Megastenes" nonfiltered="581" processed="581" dbindex="90586">
Megastenes (Megasthenes, Megasthnes ) fou un escriptor grec que va escriure sobre l'ndia i va servir de referncia als escriptors posteriors. 

Fou amic i camarada de Seleuc I Nictor que el va enviar a Sandracottos (Chandragupta), anomenat reis dels prasis amb capital a Palibothra (Pataliputra), probablement propera a la confluncia del Ganges amb el Sone, prop de la moderna Patna. Appi diu que va viure a la cort de Sibirti (Sibyrtius) strapa d'Aracsia i Gedrsia nomenat el 323 aC. 

L'ambaixada estaria datada al 302 aC quan Sandracottos i Seleuc es van aliar encara que no se sap si l'aliana va derivar de les gestions de Megastenes. Sandracottus va morir vers 288 aC aix que en tot cas l'ambaixada s anterior a aquesta data.

Va escriure  probablement dividit en quatre llibres.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234162" title="Megel" nonfiltered="582" processed="582" dbindex="90587">
Megel (Megellus) fou una famlia romana de la gens Postmia.

Els dos membres ms destacats foren:
Luci Postumi Megel I, cnsol vers el 305 aC, 294 aC i 291 aC.
Luci Postumi Megel II, cnsol el 262 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234163" title="E Street Band" nonfiltered="583" processed="583" dbindex="90588">
 

La E Street Band s el grup o banda que acompanya el cantant de rock nord-americ Bruce Springsteen des del 1972. 

Han enregistrat tamb, tant individulament com com a banda, amb d'altres artistes com ara  Bob Dylan, Meat Loaf, Bonnie Tyler, Dire Straits, David Bowie, Peter Gabriel, Sting, Ian Hunter, Ringo Starr, Ronnie Spector, Gary U.S. Bonds, Darlene Love, Southside Johnny, Santana, Lucinda Williams, Steve Earle, Emmylou Harris, Tracy Chapman i Aretha Franklin. 

Quan no han treballat amb Bruce Springsteen, alguns membres de la banda han enregistrat materials en solitari i han seguit carreres d'xit en sessions musicals, producci de discos, compositors, actors i altres tasques en l'mbit de l'espectacle. Els ms clebres en la seva carrera per separat sn el bateria Max Weinberg, que ha condut The Max Weinberg 7 a Late Night with Conan O'Brien des de 1993, i Steven Van Zandt, que ha interpretat Silvio Dante a la famosa srie de televisi The Sopranos des de 1999 fins a 2007.

Histria.
Membres.
Es considera que la E Street Band va aparixer l'octubre de 1972, tot i que no va ser coneguda com a tal fins al setembre de 1974.

La formaci inicial estava integrada per Clarence Clemons (saxfon), Danny Federici (teclats, acordi), Vini "Mad Dog" Lopez (bateria), David Sancious (teclats) i Garry Tallent (baix). 

Segons la llegenda, la banda pren el nom del carrer de Belmar, New Jersey on vivia la mare de Sancious. Ella els permetia que assagessin a casa seva.

A l'agost de 1974, Sancious i Carter abandonen la banda per formar la seva prpia anomenada Tone. Sn reemplaats al setembre de 1974 per Roy Bittan (teclats), Max Weinberg (bateria) i Suki Lahav (viol). 

Discografia.
lbums i singles amb la E Street Band.
Amb Bruce Springsteen - Part 1.

Greetings from Asbury Park, N.J. (1973);
The Wild, the Innocent & the E Street Shuffle (1973);
Born to Run (1975);
Darkness on the Edge of Town (1978);
The River (1980);
Born in the U.S.A. (1984);
Live/1975-85 (1986);
Tunnel of Love (1987) (tot i que la banda apareix als crdits i tots els membres toquen al disc, no hi toquen mai tots plegats);
Chimes of Freedom (1988);
Greatest Hits (1995);
Blood Brothers (EP) (1996);
Tracks (1998);
18 Tracks (1998);
Live In New York City (2001);
The Rising (2002);
The Essential Bruce Springsteen (2003);
Magic (2007);

Amb Gary U.S. Bonds.

Dedication (1981);
On The Line (1982);

Altres lbums/singles.

Ronnie Spector & The E Street Band: "Say Goodbye To Hollywood" / "Baby Please Don't Go" (1977);
Musicians United for Safe Energy: No Nukes (1979);
Various artists: In Harmony 2 (1981);
Various artists: A Very Special Christmas (1987);
Various artists: Folkways - A Vision Shared (1988);
Darlene Love: All Alone At Christmas (1992);
Various artists: The Concert for the Rock & Roll Hall of Fame (1996);
Varius artists: Enjoy Every Sandwich - The Songs Of Warren Zevon;

lbums i singles amb noms dos o ms membres individuals de la banda.
Amb Bruce Springsteen - Part 2. 
En aquests lbums no s'esmenta la E Street Band; tanmateix, alguns membres de la banda i apareixen en cadascun, inclosa la cantant i dona d'Springsteen, Patti Scialfa, que apareix en tots. 
Human Touch (1992) (Bittan, Scialfa, Sancious);
Lucky Town (1992)  (Bittan, Scialfa,  Tyrell -membre a venir-);
In Concert/MTV Plugged (1992)  (Bittan, Scialfa) ;
The Ghost of Tom Joad (1995)  (Federici, Tallent, Scialfa, Tyrell) ;
Devils & Dust (2005)   (Federici, Scialfa, Tyrell);
We Shall Overcome: The Seeger Sessions (2006) (Scialfa, Tyrell);

Amb Meat Loaf.

Bat out of Hell (1977);
Dead Ringer (1981);

Amb Southside Johnny & The Asbury Jukes.

Hearts Of Stone (1978);
Better Days (1992);

Amb Bonnie Tyler.
Faster Than The Speed Of Night (1983);
Secret Dreams and Forbidden Fire (1986);
Bitterblue, Roy Bittan (arranjador, teclats, productor) (1991);

Altres artistes.

Ian Hunter: You're Never Alone With A Schizophrenic (1979);
Garland Jeffreys: Escape Artist (1980);
Jim Steinman: Bad For Good (1981);
Little Steven & The Disciples Of Soul: Men Without Women (1982);
Clarence Clemons: Hero (1985);
Artists United Against Apartheid: Sun City (1985);
Jersey Artists For Mankind: "We Got The Love" / "Save Love, Save Life" (1986);
Ringo Starr: Ringo Starr And His All-Starr Band (1990);
Nils Lofgren: Silver Lining (1990);
Steven Roque: The Hoarse Whisperer (1990);
Killer Joe: Scene Of The Crime (1991);
Bob Dylan: The Bootleg Series Vol. III (1991);
Patti Scialfa: Rumble Doll (1993), "23rd Street Lullaby" (2004);
Soozie Tyrell: White Lines (2003);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234164" title="Eurpil (fill de Celeno)" nonfiltered="584" processed="584" dbindex="90589">
D'acord amb la mitologia grega, Eurpil fou un rei de Cirene, fill de Posid i de Celeno.

Es cas amb Estrope, filla d'Hlios.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 89.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234166" title="Luci Postumi Megel" nonfiltered="585" processed="585" dbindex="90590">


Onomstica:

Luci Postumi Megel I, cnsol vers el 305 aC, 294 aC, i 291 aC;

Luci Postumi Megel II, cnsol el 262 aC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234170" title="Luci Postumi Megel I" nonfiltered="586" processed="586" dbindex="90591">
Luci Postumi Megel (Lucius Postumius L. F. SP. N. Megellus) fou un magistrat rom. Fou edil curul en data desconeguda i va construir un temple dedicat a Victria. 

Fou cnsol rom per primer cop el 305 aC segons els Fasti, o el 307 aC segons els erudits. En aquest any va derrotar els samnites i va conquerir Bovianum. En la seva marxa Metel i el seu collega Minuci van recuperar Sora i Arpinium a la vall del Liris, i Cernnia o Censnnia, d'ubicaci desconeguda. Livi diu que li foren concedits els honors del triomf que no s'esmenten als Fasti. 

El 295 aC fou propretor i estava estacionat al districte Vatic, a la dreta del Tber i segurament hi va restar fins a la gran batalla de Sentinum quan fou cridat pel senat i les legions dissoltes.

El 294 aC fou cnsol per segona vegada; una malaltia el va retenir a Roma, per una victria samnita el va obligar a marxar i va conquerir Milinia i Ferentium al Samni, i Rusellae a Etrria, territoris que foren assolats. La narraci dels seus consolats son confosos i contradictoris. Al final del seu perode fou acusat per Marc Escanci, trib de la plebs, per la popularitat de Megel  el va salvar. Segons els Fasti va obtenir els honors del triomf.

A finals del 292 aC fou nomenat interrex per fer els comicis consulars i es va nomenar a ell mateix seguint l'exemple d'Appi Claudi Cec el 297 aC.

Fou cnsol per tercera vegada el 291 aC i sense esperar la distribuci de provncies es va assignar el Samni; va utilitzar els legionaris en benefici propi; va destituir al procnsol Quint Fabi Gurges del seu comandament a Cominium i altres llocs, contra les ordes del senat, i va ocupar Vensia on va recomanar al senat d'establir una colnia (consell que fou seguit, per Megel no fou incls entre els fundadors). Megel va repartir tot el bot entre els seus soldats sense reservar res pel tresor. El senat li va refusar el triomf i Megel va apellar a poble que li era favorable i encara que set tribs es van oposar i noms tres li van donar suport, va celebrar el triomf. Per tots aquestos fets, quan va acabar el perode fou perseguit pels tribuns. Fou multat amb 500.000 asos, la multa ms gran mai imposada.

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234171" title="Luci Postumi Megel II" nonfiltered="587" processed="587" dbindex="90592">
Luci Postumi Megel (Lucius Postumius L. F. L. N. Megellus) fou un magistrat rom fill de Lucius Postumius L. F. SP. N. Megellus. Fou pretor segons els Fasti, per no s'indica l'any. El 262 aC fou cnsol al tercer any de la Segona Guerra Pnica i se li va assignar la provncia de Siclia junt amb el seu collega. Tot el perode el va passar al setge d'Agrigent que va conquerir desprs de sis mesos de bloqueig. Fou censor el 253 aC, any de la seva mort.

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234172" title="Fnix" nonfiltered="588" processed="588" dbindex="90593">


Mitologia:

 Fnix (ocell);
 Fnix (fill d'Agnor);
 Fnix (fill d'Amntor);

Onomstica:

Fnix de Tebes, militar de Tebes;
Fnix de Tnedos,  militar al servei d'algun didocs;
Fnix de Colof, poeta imbic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234174" title="Meges (cirurgi)" nonfiltered="589" processed="589" dbindex="90594">
Meges () fou un eminent cirurgi natural de Sid a Fencia. Va exercir a Roma al segle I aC on va obtenir gran reputaci. Va escriure algunes obres mdiques que no s'han conservat. Oribasi en va conservar un fragment. 

Es probablement el mateix Meges esmentat per Plini el Vell i Escriboni Llarg


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234175" title="Megil" nonfiltered="590" processed="590" dbindex="90595">


Onomstica:

Megil d'Agrigent, colonitzador luc;

Megil d'Esparta, poltic espart;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234177" title="Megil d'Agrigent" nonfiltered="591" processed="591" dbindex="90596">
Megil (Megillus, ) fou un colonitzador d'Agrigent, natural d'Elea o Eleia a Lucnia, que sota el patrocini de Timole va recolonitzar la ciutat junt amb els ciutadans que restaven vers el 338 aC.

Fou el primer intent de restaurar la ciutat desprs de ser destruda pels cartaginesos el 406 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234178" title="Megil d'Esparta" nonfiltered="592" processed="592" dbindex="90597">
Megil (Megillus, ) fou un poltic espart, un dels tres comissionats per ratificar la curta treva amb Tisafernes relativa a Agesilau II, que havia creuat a sia el 396 aC. El nom correcte segons Xenofont era Megiali (Megialios) o Megial (Megialos).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234180" title="Megisties" nonfiltered="593" processed="593" dbindex="90598">
Megisties (Megistias, Megistas ) fou un clebre herald nadiu d'Acarnnia que deia ser descendent de Melamp. 

Va estar present a la batalla de les Termpiles i encara que Lenides I d'Esparta li va ordenar la retirada, va restar al seu lloc per va fer marxar al seu fill. Va morir a la batalla, i desprs se li va erigir un monument per honorar-lo.

Plutarc esmenta la mateix a historia per dona al protagonista el nom de Temistees.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234181" title="Fnix (fill d'Agnor)" nonfiltered="594" processed="594" dbindex="90599">
Fnix, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Agnor i de Telefaassa.

Desprs de cercar intilment la seua germana Europa, raptada per Zeus, s'establ a la costa oriental de la Mediterrnia, a la qual don el nom de Fencia.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 94.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234182" title="Megist" nonfiltered="595" processed="595" dbindex="90600">
Megist  (Megistonus o Megistonous, ) fou un notable espart que es va casar amb Cratesclia, la mare de Clemenes II, de la que fou el segon marit; sembla que la mare s'hi va casar per garantir la seva fidelitat al partit del seu fill, i efectivament Megist fou completament partidari de les reformes proposades per Clemenes.

El 226 aC fou fet presoner per rat de Sici en una batalla prop d'Orcomen a Arcdia, per fou aviat alliberat perqu al poc temps tornava a estar a Esparta al costat de Clemenes i va donar exemple amb l'entrega voluntria de la seva propietat. 

El 223 aC quan Clemenes va conquerir Argos, Megist va recomanar no prendre cap mesura contra els ciutadans sospitosos d'afavorir a la Lliga Aquea, excepte l'exigncia de 20 hostatges.  El mateix any, quan Clemenes va ocupar Corint, Megist, junt amb Triplos o Tritimal fou enviat a rat que era a Sici, amb una oferta de pau que fou rebutjada.

Una mica desprs el partit aqueu a Argos va instigar una revolta; Clemenes va enviar a Megist amb 2000 homes per sufocar la insurrecci, per poc desprs de qu va entrar a Argos va morir a un combat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234183" title="Mdies" nonfiltered="596" processed="596" dbindex="90601">
Mdies (Meidias, ) fou un tir grec nadiu d'Scepcis, gendre de Mnia, la satrapessa d'Elia Central. 

Va matar a la seva sogre i al fill, un noi de setze anys i es va apoderar d'Scepcis i Gergis on estaven dipositats els tresors de Mnia. La resta de ciutats de la satrapia no el van reconixer i quan va enviar regals a Farnabazos II demanant la investidura de la governaci de la seva sogra, va rebre la resposta de qu Farnabazos preferiria morir que deixar sense venjana la mort de Mnia. 

Just en aquest moment (399 aC) va arribar a sia Dercillides el general espart i va proclamar la llibertat de totes les ciutats elies; va avanar cap a Scepcis on era Mdies; aquest va proposar una conferencia a Dercillides que va garantir amb hostatges; quan va demanar a Dercillides com podia esdevenir el seu aliat la resposta fou: donant a llibertat i independncia a les ciutats. Dercillides va entrar a Scepcis i va proclamar la llibertat acompanyat de Mdies, i junts van anar a Gergis, on Mdies va demanar ser deixat com a governador, per Dercillides el va privar dels seus soldats i es va apoderar dels tresors de Mnia i va deixar a Mdies noms la seva propietat privada; quan Mdies va preguntar on viuria, Dercillides li va dir: a casa del teu pare a Scipcis, per sense gurdia per protegir-te.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234187" title="Uberlndia" nonfiltered="597" processed="597" dbindex="90602">



Uberlndia s una ciutat de l'estat brasiler de Minas Gerais.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234188" title="Franky" nonfiltered="598" processed="598" dbindex="90603">


Franky (     ) s un personatge de la serie de manga i anime One Piece.

Sobre en Franky.

Va ser el vuit tripulant de la Tripulaci del Barret de Palla i treballa a mestre d'aixa. La seva recompensa actual s de 44.000.000 de belies i el seu somni s construir una nau que sigui capa de viatjar per tot el mn sencer. Aquesta nau s el segon vaixell dels del Barret de Palla, el Thousand Sunny, per aquest motiu decideix ser el mestre d'aixa dels pirates.

Personalitat/Aparena.
La caracterstica principal s que en Franky s meitat home, meitat mquina. Per aquest motiu, requereix un combustible per pdoer funcionar correctament, aquesta funci ho fa la cola. Per poder funcionar correctament necesita tres ampolles plenes de cola. A ms, t un gran tup de color blau que perd esveltesa quan es queda sense cola. A ms en Franky porta de roba nicament uns calotets i una samarreta hawaiana.

La seva personalitat s d'una persona molt esbojarrada, com es veia en les seves aparicions quan era el lider de la Franky Family. A ms s un gran mestre d'aixa amb una habilitat extraordinria arribant a poder construir ponts en escassos segons. 

Venuts per un ciborg.
El major nombre de baixes que va aconseguir fer va ser quan era el lder de la Franky Family treballant com a caarecompenses. Per al formar part de la Tripulaci del Barret de Palla com en Fukurou del CP9.

Histria.
Cutty Flam i els Tom Workers. 
El seu nom de veritat s Cutty Flam i fou abandonat pels seus pares en Water 7, on es va quedar amb Tom i l'Iceburg. Ambds treballaven per a la Tom's Workers, un taller de fusteria, sota la tutela d'en Tom: el llegendari fuster de Water Seven. En aquell temps Franky passava els dies intentant crear un vaixell de guerra capa de derrotar un "Rei del Mar". Anys ms tard, el govern va venir per arrestar a Tom per la construcci del vaixell del Rei dels Pirates, l'Oro Jackson. Tom va ser temporalment exculpat desprs ja que va fer un tracte amb el jutge, amb l'excusa que en 10 anys construiria l'Umi Ressha, que revitalitzaria el comer de Water Seven salvant-la de la decadncia.

Llavors el govern per aconseguir el Plut ( vaixell de guerra capa de destruir el mn ) van atacar al vaixell jutjat amb els vaixells de guerra d'en Cutty Flam i van responsabilitzar en Tom. Per aturar als agents del govern del CP5 en Cutty Flam es va posar al mig de la via del Umi Ressha per intentar aturar-lo m'entre s'enduien a en Tom i de poc es mor. Per va aconseguir autoconstruir-se i va posar-se armes mortals per tot el cos.

La histria d'en Franky.
Franky a la Grand Line.
Desprs de reconstruir-se va tornar a Water 7 per tornar a veure a en Iceburg, i ell li va donar els plnols de l'arma i li va canviar el nom pel de Franky. Ell es va dedicar a treballar com a caarecompenses i aix va poder conixer a els Pirates d'en Barret de Palla. Desprs dels fets d'Enies Lobby, en Franky va formar part de la Tripulaci del Barret de Palla i va obtenir una recompensa de 44.000.000 de belies per destruir finalment els plnols del arma Plut.

Franky en la Actualitat.
Franky a l'Archipelag Sabaondy.
En Franky en el moment de conixer a l'enginyer de coating Rayleigh Silvers, es va sentir enormement orgulls dels seu mestre i d'haver conegut a aquest pirata, ja que ell va ser estar en el vaixell del seu mestre i alhora content perqu l'Oro Jackson va poder fer el seu somni realitat. Posteriorment, despres de l'aparici d'en Sentomaru va fugir amb en Sanji i la Nami per finalment va ser eliminat per en Bartholomew Kuma. Recentment s'ha descobert que en Kuma noms va teletransportar a en Franky com tamb va fer amb la resta dels Barret de Palla. Tres dies desprs en Franky acab en una illa d'hivern d'aspecte futurista del Grand Line, all es troba uns homes amb un gos que pot disparar. Ells li diuen que es troba a l'illa Karakuri el lloc de neixement del geni, probablement referint-se al Dr.Vegapunk, l'illa es troba sota el domini del Regne Futurista Barjimoa, de moment es desconeix si ha sortit de l'illa, ja que en la situaci actual, han passat 6 dies d'en que els Barret de Palla van arribar als llocs on en Kuma els va teletransportar.

Habilitats.
Com a ciborg, les parts artificials d'en Franky li donen una fora extraordinria, alhora que el fa prcticament invencible en tots els atacs frontals. Per com es va construir a si mateix, no va poder introduir parts artificials en la seva esquena, fent que aquesta sigui la seva nica part vulnerable. A ms, s una persona amb un gran talent en qesti de construir coses; fent el Vaixell dels Pirates del Barret de Palla Thousand Sunny, pot construir amb poc materials un pont en poc segons o fer unes escales que s'aguanten en l'aire que va construir mentre va pujant per elles.

El seu mtode de combat es centra en l's de projectils, entre els que s'inclouen el seu bra dret extensible, o el seu misil en el bra dret. El cos d'en Franky funciona amb cola, que conserva en una nevera que t a l'estmac. Per el cos d'en Franky cont innumerables armes com un llena-granades, una arma automtica, un escut, en llena-flames a l'al, un llena-projectils, unes patilles bomerangs, i una pistola d'aire comprimit. 

El cabell d'en Franky pot variar de forma segons el tipus de benzina que fa servir, al igual que la seva actitud. Per altre banda, segons la quantitat de cola la fora dels seus atacs pot augmentar o disminuir o que alguns atacs no es poden fer.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234191" title="Xque" nonfiltered="599" processed="599" dbindex="90604">
Xque abreviaci de "Per qu?" en catal, era una discoteca situada a Calella de Palafrugell, Girona.

Histria.
Xque va ser inaugurada l'any 1992 amb un estil clarament funk-disco fins la incorporaci dels Residents DJ David buenrollo (dj Buenri) i DJ David Pastillas (dj Pastis) que van canviar l'estil musical radicalment cap al techno i la makina.

Des d'aquest moment la sala s'interessa per la producci com una perllongaci de llur nou estil. A l'any 1996 van aparixer les seves primeres produccions en vinil a crrec de la discogrfica Max Music. El 1999 van comenar a treballar amb la nova discogrfica Tempo Music.

El 2002, van canviar de discogrfica i van comenar a treballar amb Bit Music. A partir de llavors, van voler anar ms enll i donar oportunitats a productors menys consagrats. Van posar en funcionament un nou segell, "Xque Records", nom sota el qual van sortir nombroses produccions.

El Xque sempre ha apostat per nous estils, va introdur un estil molt potent a Itlia "hardstyle", el qual all es punxa a 150 bpm's, i al Xque bastant ms accelerat va tenir bona acceptaci, amb un so contundent, bombo agressiu, melodies obscures al ms estil "pastis". Tamb s'ha product hardstyle nacional, tamb anomenat evolutiu, amb la peculiaritat d'estar planxat a una velocitat ms adequada per punxar a uns 180 o fins i tot 190 bpm's. Alguns temes d'importaci estan planxats a una velocitat quasi massa lenta per a ser punxats al pur estil xquesi. El hardstyle es caracteritza per un beat contundent i una contra semblant a un baix de guitarra.

El 21 de juliol del 2007, el mateix dia del seu XV aniversari, la sala va tancar les seves portes i es va comenar una nova trajectria musical.

Localitzaci.
Estava situada a prop del municipi de Palafrugell, a Calella de Palafrugell, Girona (Espanya).
Autovia de Calella, km. 1

Discografia.

Discos

1996 : Xque vol. 1 "Melody Of Pastis" "Oskar & Sek Experience" "The World Of Buenri"  ; PaSTiS & BueNRi "Pildo";
1997 : Xque vol. 2 "Xque vol. 2" "Second Lesson" "Next Lesson" ; Xque vol. 3 "I Have A Dream" "Base Cara B" ; PaSTiS & BueNRi "Attack" ; PaSTiS & BueNRi "In Vino Veritas";
1998 : Xque vol. 4 "Xque vol. 4" "Maniacs" ;Xque vol. 5 "Xque vol. 5" "Special For Djs" ; PaSTiS & BueNRi "Adrenalin";
1999 : Xque vol. 5 Remix '99;
2000 : Xque vol. 6 "Xque vol. 6" "Diferent Melody" "Intravenous Trayectory";
2001 : Xque vol. 7 "Thank You" "Take Me There";
2002 : Xque vol. 8 "Beautiful Day" "When I Sleep" ; PaSTiS & BueNRi "I'm Sailing";
2003 : Xque Special Remixes Vol. 1 "Torn" ; BueNRi vs Ruboy "Curare";
2004 : Xque vol. 9 "Killing My Heart" "Can You See The End" ; Xque Special Remixes vol. 2 "Wonderwall" ; PaSTiS & BueNRi "Stripped Remix";
2005 : Xque vol. 10 "Amazing Time" "Blue Of The Sea" ; Xque Special Remixes vol. 3 "Going Under";
2006 : Xque Special Remixes vol. 4 "Rendez-Vous II" ; PaStiS vs David Traya "Dark Spirit";

Recopilatoris
Recopilatoris propis i collaboracions

Dance Sessions I;
Dance Sessions II;
Professional Dj's vol. 1;
Professional Dj's vol. 2;
Professional Dj's vol. 3;
Professional Dj's vol.4;
Revival Sessions vol.1;
Revival Sessions vol. 2;
Catedrales Del Techno vol. 1;
Catedrales Del Techno vol. 2;
Heroes Del Tekno vol. 3;
Heroes Del Tekno vol. 4;
Alta velocidad;
Megaaplec Dance I;
The Rave Master vol. 5 "Live At Xque";
PaSTiS & BueNRi presentan Xque Compilation 98;
Xque Compilation 99;
Xque Compilation 2000;
Xque Compilation 2001;
Xque Compilation 2003;
Xque Compilation 2004;
Xque Compilation 2005 in Live;
Xque The Best Sessions Live 2006;
Xque Compilation 2007 in Live;
Xque by PaSTiS & BueNRi Live 2007;
Xque Remember 2003;
Xque Remember Live 2006 Old Gold;
PaSTiS & BueNRi Live At Xque;
PaSTiS & BueNRi "The New Project";
PaSTiS & BueNRi 2001 "Control Your Mind";
PaSTiS & BueNRi "Threedimensional";
PaSTiS & BueNRi "La Guerra De Los Deejays";
PaSTis & BueNRi "Makina o Muerte";

Enllaos externs.
 Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234193" title="Juiz de Fora" nonfiltered="600" processed="600" dbindex="90605">



Juiz de Fora s una ciutat de l'estat brasiler de Minas Gerais.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234195" title="Jos Luis Aragons Surez Martinez" nonfiltered="601" processed="601" dbindex="90606">


Jos Luis Aragons Surez Martinez (Hortaleza, Madrid, 28 de juliol del 1938) fou un jugador i actualment entrenador de futbol espanyol i prxim tcnic del Fenerbahe turc.

La seva posici al terreny de joc era d'interior dret. Jug al Getafe Club de Ftbol fins el 1958, any en qu fitx pel Reial Madrid. Al club blanc no va tenir oportunitats i fou cedit a clubs com el Recreativo, Hrcules i Plus Ultra. La temporada 1960-61 debuta amb el Real Oviedo a primera divisi. La temporada segent fitx pel Betis on jug tres temporades. El 1964 s'incorpor a l'Atltico de Madrid on assol els seus majors xits. Com a futbolista va disputar un total de 360 partits i marc 160 gols a primera divisi. Amb la selecci espanyola jug 11 partits i marc 3 gols.

La temporada 1974-75 finalitz la seva trajectria com a jugador i inici la d'entrenador al seu club, l'Atltico de Madrid. En aquest club fou entrenador durant quatre etapes diferents la primera iniciada el 1974 i la darrera acabada el 2003. El 1987-1988 entren al FC Barcelona, on substitu Terry Venables, guany una Copa del Rei, i acab la temporada participant al mot de l'Hespria dels jugadors contra la directiva. Tamb dirig el RCD Espanyol (1990-1991), Valncia CF (1995-1997) i Reial Mallorca (2000-2001 i 2001-2004). En total ha dirigit 757 partits a primera divisi. El 2004 esdevingu seleccionador de la selecci de futbol d'Espanya i a partir de juliol del 2008 entrenador del Fenerbahe.

Trajectria esportiva.
Com a jugador
Real Oviedo: 1960-1961;
Real Betis: 1961-1964;
Atltico de Madrid: 1964-1975;

Com a entrenador
Atltico de Madrid: 1974-1980;
Real Betis: 1981-1982;
Atltico de Madrid: 1982-1987;
FC Barcelona: 1987-1988;
RCD Espanyol: 1990-1991;
Atltico de Madrid: 1991-1993;
Sevilla FC: 1993-1995;
Valncia CF: 1995-1997;
Real Betis: 1997-1998;
Real Oviedo: 1999-2000;
RCD Mallorca: 2000-2001;
Atltico de Madrid: 2001-2003;
RCD Mallorca: 2001-2004;
Selecci de futbol d'Espanya: 2004-2008;
Fenerbahe: 2008-?

 Palmars .
Com a jugador
 3 Lligues espanyoles (Atltico, 1966, 1970 i 1973);
 2 Copes espanyoles (Atltico, 1965 i 1972);

Com a entrenador
 1 Lliga espanyola (Atltico, 1977);
 4 Copes espanyoles (3 amb l'Atltico, 1976, 1985 i 1992; 1 amb el FC Barcelona, 1988) ;
 1 Supercopa d'Espanya (Atltico, 1985);
 1 Copa Intercontinental (Atltico, 1974);
 1 Campionat d'Europa de futbol: 2008;

Distincions individuals.
 1 Trofeu Pichichi: 1968-69;

 Enllaos externs.
 Luis Aragons (jugador) a www.lfp.es;
 Luis Aragons (entrenador) a www.lfp.es;
 Luis Aragons a la selecci espanyola (jugador);
 Luis Aragons a la selecci espanyola (entrenador);



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234199" title="Contagem" nonfiltered="602" processed="602" dbindex="90607">




Contagem s una ciutat de l'estat brasiler de Minas Gerais. La seva poblacin es 608 650 habitants en 2007.

Fa part de la Regi Metropolitana de Belo Horizonte.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234203" title="Stan Ockers" nonfiltered="603" processed="603" dbindex="90608">
 






Stan Ockers (Borgerhout, 3 de febrer de 1920 - Anvers, 1 d'octubre de 1956) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1941 i 1956. Durant aquests anys aconsegu 72 victries.

Va quedar segon al Tour de Frana de 1950 i 1952 i va guanyar la Classificaci de la Regularitat de les edicions de 1955 i 1956. El 1955 va guanyar les dues clssiques de les Ardenes: la Fletxa Valona i la Lieja-Bastogne-Lieja. En aquells anys les dues curses se celebraven de manera consecutiva, prenent el nom "Le Weekend Ardennais". El 1955 tamb va guanyar el Campionat del Mn en la prova en lnia, a Valkenburg.

Stan Ockers va morir com a conseqncia d'una caiguda, en pista, durant la celebraci dels 6 dies d'Anvers, el 1956. L'any segent fou erigit un momument en honor seu a La Roche-en-Ardenne, al sud de Blgica.

Palmars.
1941;
 Campi Provincial de les Ardenes;
 1r del Gran Premi de l'Escaut;
1946;
 Campi Provincial de les Ardenes;
 1r de la Brusselles-Saint-Trond;
 1r del Gran Premi de l'Escaut;
1947;
 Campi de Blgica per equips;
1948;
 1r a la Volta a Blgica;
1950;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1951;
 1r dels 6 dies de Brusselles;
1953;
 1r de la Fletxa Valona;
1954;
 1r de la Copa Sels;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1r dels 6 dies de Gant;
1955;
 Campi del Mn de ciclisme;
 Campi de la Challenge Desgrange-Colombo;
 Campi de Blgica de cursa americana, amb Rik Van Steenbergen;
 1r de la classifiaci per punts al Tour de Frana;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r de la Fletxa Valona;
 1r del "Weekend Ardennais" ;
1956;
 1r de la classifiaci per punts al Tour de Frana i vencedor d'una etapa;
 1r de la Roma-Npols-Roma i vencedor de 5 etapes;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1948. 11 de la classificaci general;
1949. 7 de la classificaci general;
1950. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1951. 5 de la classificaci general;
1952. 2n de la classificaci general;
1954. 6 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1955. 8 de la classificaci general i vencedor de la classificaci per punts;
1956. 8 de la classificaci general, vencedor d'una etapa i vencedor de la classificaci per punts;

Resultats al Giro d'Itlia.
1952. 2n de la classificaci general;
1953. 6 de la classificaci general;






Enllaos externs.
Palmars de Stan Ockers ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234204" title="Camaari" nonfiltered="604" processed="604" dbindex="90609">



Camaari s una ciutat de l'estat brasiler de Bahia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234206" title="Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit" nonfiltered="605" processed="605" dbindex="90610">




La Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit (angls: Army Distinguished Service Medal) s una condecoraci dels Estats Units, creada el 9 de juliol de 1918 per Woodrow Wilson, atorgada a oficials i tropa de l'Exrcit dels Estats Units que es distingeixen per l excepcional servei meritori al govern en un lloc de gran responsabilitat. Pot ser atorgades tant per accions de combat o fora de combat. L'actuaci ha de ser clarament excepcional. La realitzaci excepcional del deure normal no justifica la seva concessi.

Ocupa el tercer lloc entre les condecoracions de l'Exrcit, immediatament desprs de la Creu del Servei Distingit 

 Histria .
Va ser autoritzada per una Ordre Presidencial i anunciada per l'Ordre General del Departament de la Guerra N.6 del 2 de gener de 1918, i confirmada pel Congrs el 9 de juliol de 1918

Cada branca del servei (Marina, Fora Aria  i Guardacostes) t la seva prpia medalla, i existeix una cinquena versi, que s la Medalla del Servei Superior de Defensa. La medalla de l'exrcit normalment s anomenada "Medalla del Servei Distingit", mentre que per les altres branques del servei s'utilitza el nom com a prefix.

Pot ser atorgada a persones alienes a les Forces Armades dels Estats Units, per noms per serveis en temps de guerra i sota circumstncies excepcionals, amb l'aprovaci expressa del President.

Entre els primers a rebre-la figuren els Oficials Comandants dels Exrcits Aliats.

 Disseny .
Consisteix en l escut dels Estats Units en or, envoltat per un anell en esmalt blau fosc de 38mm de dimetre, amb la inscripci "FOR DISTINGUISHED SERVICE   MCMXVIII" en lletres daurades. Al revers hi ha un espai per gravar el nom del receptor sobre un trofeu de banderes i armes. 
Penja d'una cinta de 35mm d'ample, amb una franja de 8mm escarlata als costats, una de 2mm blau fosc i una franja central blanca de 16mm.

Les condecoracions posteriors s'indiquen mitjanant fulles de roure.

Receptors Estrangers Notables .

 Ferdinand Foch, Mariscal de Frana;
 Joseph Joffre, Mariscal de Frana;
 Philippe Ptain, General i posteriorment Mariscal de Frana;
 Sir Douglas Haig, Mariscal de Camp;
 Arthur Currie General, Exrcit Canadenc;
 el General Monash d'Austrlia, ;
 el General Diaz d' Itlia ;
 el General Gillain de Blgica. ;
Chiang Kai-shek, General de l'Exrcit Xins;
Harry Crerar, Tinent General, Exrcit Canadenc;
Andrew B. Cunningham, Almirall, Marina Reial;
Miles Dempsey, Tinent General, Exrcit britnic;
John Dill, Mariscal de Camp, Exrcit britnic;
Freddie De Guingand, Major General, Exrcit britnic;
Arthur T. Harris, Mariscal en Cap de l'Aire, Reial Fora Aria (desprs Mariscal de la Reial Fora Aria);
Alphonse Juin, General, Exrcit Francs (desprs Mariscal de Frana);
John Monash, General, Exrcit Australi;
Bernard Montgomery, Mariscal de Camp, Exrcit britnic;
Frederick E. Morgan, Lieutenant General, Exrcit britnic;
Llus Mountbatten, Almirall, Marina Reial (posteriorment Almirall de la Flota);
Charles F.A. Portal, Mariscal de la Reial Fora Aria;
Arthur Tedder, Mariscal en Cap de l'Aire, Reial Fora Aria (desprs Mariscal de la Reial Fora Aria);
Jean de Lattre de Tassigny, General, Exrcit Francs (desprs Mariscal de Frana);

 Vegeu tamb .
 Medalla del Servei de Defensa Distingit;
 Medalla del Servei Distingit a la Marina;
 Medalla del Servei Distingit a la Fora Aria;
 Medalla del Servei Distingit als Guardacostes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234207" title="Feira de Santana" nonfiltered="606" processed="606" dbindex="90611">



Feira de Santana s una ciutat de l'estat brasiler de Bahia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234209" title="Vitria da Conquista" nonfiltered="607" processed="607" dbindex="90612">



Vitria da Conquista s una ciutat de l'estat brasiler de Bahia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234210" title="Comissari Europeu de Fiscalitat i Uni Duanera" nonfiltered="608" processed="608" dbindex="90613">
El Comissari Europeu de Fiscalitat i Uni Duanera s un membre de la Comissi Europea responsable de la gesti de la fiscalitat i la uni duanera de la Uni Europea (UE). Des de la creaci de la Comunitat Econmica Europea (CEE) la UE ha tingut una uni duanera, uni que s'estn no noms als membre de l'rea Econmica Europea (EEA) sin tamb a Turquia, Andorra i San Marino.

L'actual comissari s l'hongars Lszl Kovcs.

Orgens.
En la formaci de la Comissi Ortoli l'any 1973 es crearen, per separat, les carteres corresponents al Comissari Europeu de Fiscalitat i Comissari Europeu d'Uni Duanera, carteres que s'uniren en una de sola l'any 1985 en la Comissi Delors I. En la formaci de les Comissions Santer, Marn i Prodi la competncia d'aquesta cartera recaigu en el Comissari Europeu de Mercat Interior i Serveis.

Llista de Comissari de Fiscalitat i Uni Duanera.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal de Fiscalitat i Uni Duanera de la Comissi Europea;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234212" title="Coneixement lliure" nonfiltered="609" processed="609" dbindex="90614">

El Coneixement lliure es un moviment que busca l'origen histric i valor del coneixement ja que considera aquest com un domini pblic que beneficia a la collectivitat en general i permet el desenvolupament igualitari.

En aquestos fets desenvolupats s fonamenta el programari lliure.

 Fundaments del moviment .
El coneixement ha estat present des dels principis de la humanitat conforme l'evoluci del mateix avantant-se com especie. El coneixement i la llibertat estan estretament connectats ja que el hum: Aprn, ensenya i fa s del coneixement en la mesura de la llibertat que tinga per a fer-lo.

Els anarquistes afavorisca el coneixement lliure mitjanant dels ateneus llibertaris i la pedagogia llibertaria.

Des de fa unes quantes dcades el coneixement era patrimoni de la humanitat, i existia llibertat d's i accs al mateix. Amb l'aparici de lmits artificials com les patents i els drets d'autor entre d'altres (incorrectament denominats en conjunt propietat intelectual), el coneixement va perdre esta caracterstica. A l'actualitat, mentre que l'avan de la tecnologia per aconseguir una societat digitalitzada i conectada dona al coneixement hum noves possibilitats de creixement, aquestos lmits artificials estan restringint la possibilitat d'aprofitar aquest potencial.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234213" title="Londrina" nonfiltered="610" processed="610" dbindex="90615">




Londrina s una ciutat de l'estat brasiler de Paran, localitzat a 369 km. de Curitiba, la capital.

s un important pol de desenvolupament regional, amb gran influncia en tot l'estat de Paran i en la regi sud del pas. Amb aproximadament 500 mil habitants, s la segona ciutat de l'Estat i la tercera ciutat en grandria del sud brasiler.



 Economia .
L'agricultura contnua sent fonamental per a Londrina, a pesar que la seva importncia ha disminut en els ltims anys. L'activitat agrcola s'ha diversificat, i a ms del caf, avui hi ha plantacions de dacsa, blat, cot, fesol, canya de sucre, soia, fruites i hortalisses.

El sector industrial no ha estat molt expressiu, encara que la ciutat t una gran quantitat de secadors de te. Londrina es destaca avui pel sector comercial i prestaci de serveis. Posseeix una de les majors universitats del pas, la Universitat Estadual de Londrina, a ms de facultats privades, hospitals, restaurants, bars i botigues comercials.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234215" title="Josep Vicente" nonfiltered="611" processed="611" dbindex="90616">

Josep Vicente Rom, poltic catal.
Josep Vicente Train (1931), futbolista catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234217" title="Maring" nonfiltered="612" processed="612" dbindex="90617">



Maring s una ciutat de l'estat brasiler de Paran. s una ciutat en un recent procs d'urbanitzaci i planejament, ocupant un tercer lloc en l'estat pel que fa a la poblaci.

La ciutat va ser fundada per l'empresa "Companhia de Melhoramentos do Norte do Paran", en 1947, i elevada a la categoria de municipi en 1951.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234221" title="Lszl Kovcs" nonfiltered="613" processed="613" dbindex="90618">

Lszl Kovcs ( Budapest, Hongria 1939 ) s un poltic i diplomtic hongars, que actualment s Comissari Europeu de Fiscalitat i Uni Duanera en la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 3 de juliol de 1939 a la ciutat de Budapest. Va estudiar enginyeria qumica a la Universitat Tecnolgica Petrik Lajos de Budapest, i posteriorment a la Universitat de cincies econmiques d'aquesta mateixa ciutat, en la qual es va graduar el 1968. 

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista, el 1986 fou nomenat membre del gabinet del Ministre d'Exteriors hongars i entre 1989 i 1990 Secretari d'Estat d'aquest ministeri. L'any 1994 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors per part del primer ministre d'Hongria Gyula Horn, crrec que ocup fins el 1998. Novament el maig de 2002 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors pel primer ministre Pter Medgyessy, crrec que va ocupar fins el 2004. Aix mateix, entre 1998 i 2004 fou lder del seu propi partit.

El novembre de 2004 fou escollit membre de la Comissi Barroso, en la qual fou nomenat Comissari Europeu de Fiscalitat i Uni Duanera. El seu nomenament com a comissari no fou exempt de polmica ja que el Parlament Europeu el vet com a Comissari d'Energia, la negativa per del govern hongars de proposar un altre comissari provoc que Jos Manuel Duro Barroso el mantingus a la Comissi amb un altre crrec.

Enllaos externs.
  Informaci de Lszl Kovcs a la Comissi Barroso;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234224" title="Paranagu" nonfiltered="614" processed="614" dbindex="90619">



Paranagu s una ciutat de l'estat brasiler de Paran.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234228" title="Raphal Gminiani" nonfiltered="615" processed="615" dbindex="90620">

Raphal Gminiani (Clermont-Ferrand, 12 de juny de 1925) va ser un ciclista francs, anomenat el gran fusel, que fou professional entre 1946 i 1960.

Entre els seus xits ms importants destaquen el Gran Premi de la Muntanya i la segona posici final al al Tour de Frana 1951 i el tercer lloc el 1958. Guany 7 etapes del Tour de Frana. Un Campionat de Frana, dos grans premis de la muntanya al Giro d'Itlia i la 3a posici a la Volta a Espanya 1955 sn altres resultats destacats.

Quan es retira com a ciclista es converteix en director esportiu. Dirigir Jacques Anquetil i Joaquim Agostinho, entre d'altres ciclistes.

Palmars.
1943 ;
 Campi de Frana en ruta (junior) ;
1946 ;
 1r del Gran Premi de Marachers;
 1r del Gran Premi de Lon Daniel ;
 1r del Premi de Clermont;
 1r del Premi de Brive;
 1r del Premi de Clermont-Ferrand;
 1r del Premi d'Ambert;
 1r del Premi de Montluon;
 1r del Premi d'Eglise Neuve-d'Entraigues;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de les Sis Provncies;
1947 ;
 1r de la Ronda d'Alvrnia;
 1r del Gran Premi de Bassin Minier;
 1r del Premi de Thiers;
 1r del Premi de Saignes;
 1r del Premi d'Aurillac;
 1r del Premi de Meymac;
1948 ;
 1r del Premi de Chabreloche;
 1r del Premi de Saignes;
 1r del Premi de Meymac;
 1r del Premi de Durjol;
 1r del Premi de Marvejols;
 1r del Premi de Chabreloche;
 1r del Premi d'Aurillac;
 1r del Premi de Bort-les-Orgues;
 1r del Premi de Champs-sur-Tarentaine;
1949 ;
 1r del Tour de Corrze;
 1r del Circuit de les Viles d'Aigua d'Alvrnia ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1r del Premi de Bontjean;
1950 ;
 1r de la Polymultiplie;
 1r del Circuit dels Monts de Livradois;
 1r del Gran Premi de Boussac;
 1r del Premi de Marmigrolles;
 1r del Premi de Champs-sur-Tarentaine;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1951 ;
 1r de la Polymultiplie ;
 1r del Midi Libre;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr ;
1952 ;
 1r del Gran Premi de la Muntanya del Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 1r del Gran Premi de Boussac;
 1r del Premi de Mont-Dore;
 1r del Premi de Cenon;
 1r del Premi de Jemeppe;
1953 ;
 Campi de Frana en ruta ;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
 1r del Premi de Moulin-Engilbert;
1955 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1956 ;
 1r del Bol d'Or de Mondires;
 1r del Premi d'Abidjan;
1957 ;
 1r a Tulle ;
 1r del Gran Premi de la Muntanya del Giro d'Itlia;
 1r de la Volta a la Costa d'Ivori i vencedor de 10 etapes;
 1r del Bol d'Or de Mondires;
 1r del Premi de Quillan;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa ;
1958 ;
 1r del Bol d'Or de Mondires;
 1r del Premi de Thiviers;
 1r del Premi de Cnon;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sardenya;
1959 ;
 1r del Gran Premi d'Alger ;
1960 ;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de les muntanyes d'Alvrnia ;


Resultats al Tour de Frana.
1948. 15 de la classificaci general;
1949. 25 de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
1950. 4t de la classificaci general i vencedor de 2 etapes ;
1951. 2n de la classificaci general. Primer del Gran Premi de la Muntanya i vencedor d'una etapa;
1952. 11 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes ;
1953. 9 de la classificaci general ;
1954. Abandona (18a etapa);
1955. 6 de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
1956. 49 de la classificaci general;
1958. 3r de la classificaci general ;
1959. 28 de la classificaci general ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1952. 9 de la classificaci general. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1953. 30 de la classificaci general;
1955. 4t de la classificaci general;
1957. 5 de la classificaci general. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1958. 8 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1955. 3r de la classificaci genera;
1957. 5 de la classificaci general;
1959. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Raphal Gminiani ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234229" title="Mela" nonfiltered="616" processed="616" dbindex="90621">

Onomstica:;
Marc Anneu Mela, el fill ms jove de Marc Anneu Sneca el retric ;
Fabi Mela, jurista rom ;
Pomponi Mela, gegraf rom;
Geografia:
Mela (Crsega);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234230" title="Marc Anneu Mela" nonfiltered="617" processed="617" dbindex="90622">
Marc Anneu Mela (Marcus Anneus Mela) fou el fill ms jove de Marc Anneu Sneca el retric i d'Hlvia, i germ de Luci Sneca i de Galli. Va nixer a Corduba i va arribar a rang senatorial per sempre va preferir el nom i drets dels equites.
Va estudiar retrica. Va viure privadament durant el regnat de Ner i fou administrador de les terres del seu pare a Hispnia. Per mitj del seu germ, influent amb Ner, va rebre tamb el nomenament de procurador de les terres de l'estat. Es va casar amb Aclia, filla de Acili Luc de Corduba, un advocat provincial de cert renom. Amb Aclia va tenir al menys un fill, el fams Luc (40). Quan Luc va morir Mela va reclamar la seva propietat a lo que es va oposar Fani Rom, abans el seu amic ntim.  A les propietats del mort hi havia algunes cartes que demostraven el seu coneixement de la conspiraci de Pis, i Rom les va descobrir. Ner com que era avaricis i Mela ric, el va convidar a sucidar-se (66). Per salvar part de la fortuna, Mela va donar moltes possessions al seu amic Tigell i al seu gendre Cossuti Capit, per els codicils foren declarats espuris i tamb incorporades a la confiscaci imperial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234231" title="Fabi Mela" nonfiltered="618" processed="618" dbindex="90623">
Fabi Mela (Fabius Mela) fou un jurista rom esmentat al Digest on no consta cap escrit seu. La teoria ms comuna el fa contemporani del anomenat Afric, es a dir que vivia en temps d'Adri abans del 138 i en temps del seu successor Anton Pius, per altres teories el situen al segle I aC. 

Va escriure al menys deu llibres per no s'han conservat ni tant sols els ttols.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234232" title="Melamp (escriptor)" nonfiltered="619" processed="619" dbindex="90624">
Melamp (Melampus, Melmpos ) fou un escriptor grec que va escriure dos petits llibres Divinatio ex Palpitatione, i De Naevis Oleaceis in Corpore (els noms indicats sn en la versi llatina, l'original era grec). 

Va viure al segle III aC i el primer dels indicats llibres fou dirigit al rei Ptolemeu, que se suposa que es referit al rei d'Egipte Ptolemeu II Filadelf. Ambds llibres eren plens de supersticions i de coses fora absurdes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234234" title="Timna (Iemen)" nonfiltered="620" processed="620" dbindex="90625">
Timna s el nom de l'antiga capital del regne de Qataban, actualment anomenada Hajar Kuhlan, a la governaci de Shabwa a Iemen, a l'antic estat de Beihan

Est situada a uns 30 km de Beihan Al-Qasab, a la riba esquerra del wadi Bayhan o Beihan. La ciutat antiga fou construda al segle IV aC. A la zona es troben un nombre elevat de llocs arqueolgics on s'han trobat nombroses restes i inscripcions; tamb queden restes de l'antic i efica sistema d'irrigaci que es va utilitzar fins el segle VIII i que es troba entre Beihan i Hajar Bin Humaid a uns 25 km i que data del segle V aC. Algunes de les troballes sn al museu local de Beihan.

Plini el Vell esmenta Timna com origen de la ruta de l'encens que arribava fins a Gaza i portava quasi tot l'ences d'Arbia per caravanes que tardaven 62 dies. La ciutat fou excavada per una expedici americana dirigida per Wendell Phillips als anys cinquanta, expedici que va explorar tota la zona i altres llocs del Iemen.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234235" title="Governaci de Shabwa" nonfiltered="621" processed="621" dbindex="90626">

La governaci de Shabwa es una divisi administrativa del Iemen a la part sud, a la part occidental de l'Hadramaut. T una poblaci de 467.000 habitants (2004). La capital es Ataq. La superfcie s de 73.908 km2.

Els llocs ms interessants de la governaci sn Beihan Al-Qasab, amb les restes de Timna (antiga capital del Qataban), Mablaqah, Habban i Azzan, al wadi Mayfaaa, amb les restes preislmiques de Naqba Al-Hajar, formades per una antiga muralla i torres, que fou destruda al segle IV aC, les ciutats costeres d'Hawra, Irqa, Bal Haf i Bir Ali, i Shabwa, antiga capital de l'Hadramaut, i de la qual la governaci va agafar el nom. 

Entre 1967 i 1990 fou la muhafazah IV del Iemen del Sud i va agafar el nom de Shabwa desprs de la uni dels dos Iemen.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234236" title="Shabwa" nonfiltered="622" processed="622" dbindex="90627">
Shabwa fou l'antiga capital de l'Hadramaut, situada al wadi Irma (wadi Armah), i sn actualment unes runes properes al desert de Ramlat as-Sabatayn. Es troba a la part ms occidental de l'Hadramaut a la governaci de Shabwa, que agafa el nom d'aquesta ciutat, al nord-est de la governaci i nord-oest de l'Hadramaut. 

Fou un centre per les caravanes de l'encens i un centre religis. Les caravanes pagaven un dcim de la seva carga al sacerdot encarregat del deu local (Sin Dhu Alim) i la ciutat tenia uns seixanta temples.

S'han fet algunes excavacions, primer per H. St. J.B. Philby el 1936 i R.A.B. Hamilton el 1938 (aquest darrer va explorar la necrpoli i va considerar que tota la ciutat era una necrpoli), i ms tard (1974-1987) per una missi francesa, per la major part de la feina resta a fer; s'han excavat unes 150 cases; a la part oriental s'ha trobat el que podria ser un palau o castell, anomenat Shaqir (que consta com a destrut vers el 227-230), i tamb s'han excavat alguns temples; encara es conserva una part de la muralla.

S'ha identificat una cultura agrcola basada en cultius estacionals datada al segon millenni que vers el 1300 aC hauria domesticat el camell; aquesta cultura va donar pas a l'anomenada cultura clssica d'Hadramaut (als segles IX i VIII aC) que podria estar originada en una emigraci sabea. Els emigrants es van establir generalment a poblacions ja existents i Shabwa va esdevenir capital del regne d'Hadramaut degut a la seva situaci al sud del wadi Hadramaut i dels seus afluents i encreuament de camins cap a l'est d'Hadramaut, cap a Qataban (a l'oest), i cap a Main (al nord).

Vers el segle VII aC o VI aC els reis  portaven el ttol de mukarrib indicant un poder notable. Destruda la ciutat vers el 230 de l'era cristiana, fou reocupada per definitivament destruda al final del segle IV o comenament del segle V.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234237" title="Ataq" nonfiltered="623" processed="623" dbindex="90628">
Ataq s una ciutat del Iemen, capital de la governaci de Shabwa. Est situada a uns 450 km al sud-est de Sana, capital de l'estat a la que esta unida per carretera que passa per Marib, Harib i Beihan entre d'altres, i segueix desprs cap a la regi i governaci d'Abyan i cap a la regi i governaci de l'Hadramaut. Es troba a 1067 metres d'altura i t una poblaci d'uns set mil habitants.

Ataq s una ciutat moderna. El lloc ms interessant s el museu, creat el 1984, amb una notable collecci de les troballes arqueolgiques de la regi, singularment de les runes de Shabwa i de Timna. La ciutat disposa d'hospital, quarter de policia, seu del govern i un aeroport situat al costat de la ciutat a la part nord. La construcci ms original es el palau o casa de Dheiban, edifici de rajoles cuites de fa 200 anys, de sis pisos de 40 x 40 metres, on els dos darrers pisos estan construts a manera de pirmide. 

Prop d'Ataq hi ha la vila d'Hamar (16 km), amb nombroses edificacions de rajola cuita en l'estil tradicional. L'antiga resclosa de Kureif Habban mesura 150 metres de llarg i 100 metros d'ample, amb un tnel excavat a la roca de 30 metres de llarg i 3 metres d'ample.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234238" title="Domenico Piemontesi" nonfiltered="624" processed="624" dbindex="90629">






Domenico Piemontesi (Boca, 11 de gener de 1903 - 1 de juny de 1987) va ser un ciclista itali, anomenat el Ciclone di Borgomanero. Fou professional entre 1925 i 1938, durant els quals va aconseguir 32 victries.

Va obtenir la medalla de bronze en el primer Campionat del Mn de ciclisme disputat a Nrburgring el 1927. En el seu palmars tamb figuren una medalla d'argent i una de bronze guanyades al Campionat d'Itlia de 1927 i 1929.

A les clssiques destaca la victria al Giro de Llombardia de 1933, a banda d'un 2n lloc el 1932 i un 3r el 1934. El 1925 fou 2n a la Mil-Tor i el 1927, 3r a la Mil-Sanremo. Tamb guany el Giro dell'Emilia i el Circuit de les Tres Valls Varesines. 

 Va destacar en algunes de les 12 participacions al Giro d'Itlia, destacant el 2n lloc de 1929 i el 3r de 1933.

Desprs de retirar-se del ciclisme professional, Piemontesi es va dedicar a tasques de director esportiu, dirigint altres grans ciclistes com Pasquale Fornara i Gastone Nencini. 

Palmars.
1922;
 1r de la Tor-Saint Vincent;
 1r de la Tor-Varallo;
 1r del Circuit de les Tres Valls Varesines;
1925;
 1r del Trofeo Morgnani-Ridolfi;
 1r de la Copa Giubileo;
1926;
 1r de la Copa del Piemont;
1927;
 1r del Giro dell'Emilia;
 1r de la Mil-Mdena ;
1928;
 1r de la Volta a Colnia;
 1r de la Volta a Saxnia;
 Vencedor de 5 etapes al Giro d'Itlia;
1929;
 1r del Critrium dels Asos de Ginebra;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1930;
 1r del Critrium dels Asos de Mil;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1932;
 1r del Circuit de les Tres Valls Varesines;
 1r del Trofeu Morgnani-Ridolfi;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Catalunya i 2n de la general;
1933;
 1r al Giro de Llombardia ;
 1r del Critrium dels Asos de Zuric;
 1r del Critrium dels Asos de Brscia;
1934;
 1r del Giro de la Provncia de Mil;
 1r del Circuit de les Nacions;
 1r del Circuit de Varese;
 1r del Circuit Emili;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1926. Abandona. Vencedor de 2 etapes;
1927. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1928. 20 de la classificaci general i vencedor de 5 etapes;
1929. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1930. 11 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1933. 3r de la classificaci general ;
1934. 7 de la classificaci general ;
1935. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1936. 6 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Domenico Piemontesi ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234240" title="Songs of Faith and Devotion" nonfiltered="625" processed="625" dbindex="90630">
Songs of Faith and Devotion s el des disc (el vuit de material nou) del grup britnic de pop electrnic Depeche Mode. Fou publicat al mes de mar de 1993.

Enregistrat a Madrid, Hamburg i Londres, SOFAD s, novament, un disc obscur, al nivell de Black Celebration, que pos a prova, durant el seu llarg -quasi un any- i difcil -per les contnues discussions entre els quatre membres- perode de preparaci, l'estabilitat del grup, que en result greument afectada: es tracta, de fet, de l'ltim disc de Depeche Mode amb Alan Wilder com a membre.

Continuant amb la tradici d'experimentar amb noves sonoritats per fer que cada disc fos prou diferent del seu predecessor, en el cas de SOFAD Depeche Mode i Flood (que repetia com a co-productor) escolliren de donar a la guitarra un protagonisme encara ms gran que en l'lbum anterior, Violator, sovint processant i distorsionant el seu so; a ms, cal destacar tamb la utilitzaci de bateries acstiques (tocades per Alan Wilder) en moltes de les canons. Com a complement, el grup va emprar per primera vegada msics addicionals, com Steafan Hannigan (gaita), una orquestra de corda i cors femenins.

Si Violator havia constitut un retorn a les arrels ms electrniques del grup, amb SOFAD Martin Gore, per insistncia de David Gahan, repassava els seus models ms propers al rock i al blues (com en el cas del primer senzill, "I feel you", o "In your room"), sense perdre de vista d'altres gneres com el gospel ("Condemnation", "Get right with me"); tots aquests elements foren combinats amb instrumentacions electrniques que enllaaven SOFAD amb els lbums precedents de la discografia dels Depeche Mode.

Les lletres (com el nom mateix de l'lbum ja indica) parlen sovint de temes religiosos; cal recordar que la religi s una temtica recurrent en les canons compostes per Martin Gore, ja des del lluny "Blasphemous rumours", fins al ms recent "Personal Jesus". Segons comenta el mateix Martin: "Per al disc volem un ttol religis per tamb amb una ambigitat suggeridora; Songs of Faith and Devotion pot sonar molt devot, per alhora pots preguntar-te: Fe en qu? Devoci a qu?".

La portada del disc tamb mereix comentaris: dissenyada novament per Anton Corbijn, s l'nica (fins a la data, i exceptuant les recopilacions) en qu els membres del grup hi apareixen fotografiats.

Durant el "Devotional Tour", Mute Records edit un CD amb els mateixos temes que "Songs of Faith and Devotion" per reproduts en directe: Songs of Faith and Devotion Live.

Com tots els altres lbums, "Songs of Faith and Devotion" fou remasteritzat (concretament, a l'any 2006), amb les cares B dels singles, material extra i un documental que mostra les evolucions del grup durant aquest perode.

Temes.

CD Stumm 46106.

 I feel you - 4:35;
 Walking in my shoes - 5:35;
 Condemnation - 3:20;
 Mercy in you - 4:18;
 Judas - 5:14;
 In your room - 6:27;
 Get right with me - 3:53;
 Rush - 4:38;
 One caress - 3:33;
 Higher love - 5:57;

Reedici de l'any 2006.

El disc 1 s hbrid SACD/CD, mentre el disc 2 s un DVD que inclou "Songs of Faith and Devotion" en els formats DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo, amb material extra.

 I feel you - 4:35;
 Walking in my shoes - 5:35;
 Condemnation - 3:20;
 Mercy in you - 4:17;
 Judas - 5:14;
 In your room - 6:26;
 Get right with me - 3:32;
 Rush - 4:37;
 One caress - 3:30;
 Higher love - 5:56;

Temes extra (en DTS 5.1, Dolby Digital 5.1, PCM Stereo).

 My Joy - 3:57;
 Condemnation (Paris Mix) - 3:21;
 Death's Door (Jazz Mix) - 6:38;
 In Your Room (Zephyr Mix) - 4:50;
 I Feel You (Life's Too Short Mix) - 8:35;
 Walking In My Shoes (Grungy Gonads Mix) - 6:24;
 My Joy (Slowslide Mix) - 5:11;
 In Your Room (Apex Mix) - 6:43;

Material addicional.

 "Depeche Mode 91-94 (We Were Going To Live Together, Record Together And It Was Going To Be Wonderful)" (Vdeo, 36 minuts).

Senzills.

 I feel you / One caress (15 de febrer de 1993);
 Walking in my shoes / My joy (26 d'abril de 1993);
 Condemnation / Death's door mix (13 de setembre de 1993);
 In your room / Higher love mix (10 de gener de 1994);

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher, Alan Wilder.

 Temes escrits per Martin Gore.

 Temes cantats per David Gahan, excepte "Judas" i "One caress", cantats per Martin Gore.

 Enregistrat a Madrid i a Hamburg (Chteau du Pape). Mesclat als estudis Olympic Studios (Londres).

 Enginyers de so: Steve Lyon, Chris Dickie, Paul Kendall. Assistents: Jeremy Wheatley, Mark Einstmann, Shaun de Feo, Volke Schneider. Masteritzat per Kevin Metcalfe.

 Veus addicionals ("Get right with me"): Baxil Meade, Hildia Cambell, Smantha Smith.

 Gaita a "Judas": Steafan Hannigan.

 Arranjaments de corda i direcci (a "One caress"): Wil Malone.

 Disseny de portada: Anton Corbijn i Area.

 Direcci artstica i posada en escena: Anton Corbijn.

Informaci addicional.

 Entre el final de "Get right with me" i el principi de "Rush" hi ha un nou interludi, anomenat "Interlude #4", que no apareix al llistat del disc.

 L'lbum debut al nmero 1 al Regne Unit i s, fins a la data, el seu disc ms venut.

 La gira de promoci del disc ("Devotional Tour") dur 14 mesos; tot i que fou un gran xit d'assistncia, aguditz els enfrontaments entre els diferents membres del grup, que passaren per moments difcils; de fet, Andrew Fletcher no pogu participar a una part de la gira, degut a un collapse nervis, i fou substitut per Daryl Bamonte.

Enllaos externs.

 Informaci sobre l'edici original;
 Informaci sobre l'edici remasteritzada;
 Extracte del documental "We were going to live together, record together and it was going to be wonderful";






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234242" title="Corts de Lleida (1460)" nonfiltered="626" processed="626" dbindex="90631">
Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan II a Lleida el 1460. Era President de la Generalitat Antoni Pere Ferrer. 

s l'any de l'enfrontament entre el prncep Carles de Viana i el seu pare Joan II, preclima de la guerra civil catalana, en que el prncep te el suport de les Corts i la Generalitat de Catalunya.

Durant aquestes Corts, Manuel de Montsuar, deg de Lleida, va ser l'hoste del rei Joan II, qui residia al palau episcopal. Aquest fet va comportar que el lloctinent Carles de Viana recomans als diputats que fos retirat de les llistes de candidat a diputat eclesistic. No obstant aquestes pressions, l'elecci del bra eclesistic de l'any segent fou per a Manuel de Montsuar.









 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234243" title="Corts de Barcelona (1503)" nonfiltered="627" processed="627" dbindex="90632">
Les Corts de Barcelona de 1503 son convocades per Ferran II i es celebraren entre el 26 d'abril i el 28 de novembre de 1503. Era President de la Generalitat Alfons d'Arag, si be el 22 de juliol varen ser extrets nous diputats i fou rellevat per Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls.

A l'agost es conced un donatiu al rei de 200.000 lliures de les que 130.000 corresponen al pagament de 200 homes d'armes i 200 genets durant tres anys. Els diners havien de sortit d'un fogatge.

S'acord crear un nou dret d'entrada sobre la canemasseria, si be no entr en funcionament fins el 1506.








Bibliografia.
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234244" title="Corts de Tortosa (1429)" nonfiltered="628" processed="628" dbindex="90633">
Les Corts Catalanes son convocades a Tortosa per Alfons el Magnnim i es celebraren entre el 1429 i 1430. Era President de la Generalitat Domnec Ram.

En 1429, el rei Alfons va entrar en guerra amb el Regne de Castella per la defensa dels drets dels seus germans, els Infants d'Arag, Joan II d'Arag i Enric I d'Empries. Les Corts, reticents a atendre la petici de suport econmic del rei, proposaren atendre les propostes del rei Joan II de Castella qui volia una soluci negociada. L'inters per continuar amb la campanya italiana i aquesta falta de suport de les Corts forarien, ms tard, a Alfons a acceptar una pau, el tractat de Majano, signada el 16 de juliol en 1430.







 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234245" title="Valor propedutic de l'esperanto" nonfiltered="629" processed="629" dbindex="90634">


S'han dut a terme experiments amb el denominat esperanto propedutic, s a dir, la teoria que assenyala que qui ensenye esperanto a alumnes d'idiomes de primer any, abans que inicien els seus estudis en, per exemple, francs o angls, fa que l'aprenentatge d'estos idiomes siga ms efectiu. La investigaci de Helmer Frank mostra que un any d'esperanto a l'escola, que genera una capacitat comunicativa equivalent a la de 6 anys d'instrucci en un idioma europeu, accelera i millora l'aprenentatge d'uns altres idiomes. El valor propedutic de l'esperanto fou descrit per primera vegada per Antoni Grabowski en un article del 1908.

 Efecte introductori en l'ensenyament d'idiomes .

Un experiment d'aprenentatge simplificat mostra una analogia de com es pot reduir el temps d'aprenentatge en qualsevol altre idioma aprenent esperanto primer. 

 Als xiquets se'ls ensenya a observar una figura feta d'una srie de signes.
 Per a memoritzar estos signes en el seu ordre respectiu com un tot, el xiquet necessita d'almenys dos minuts, per una instrucci preparatria que dure no ms de 5 o 6 segons pot facilitar l'aprenentatge a un tal punt que qualsevol pot aprendre esta srie de signes, en l'ordre correcte, en aproximadament 10 segons.
 La instrucci consistix en el segent: tots els signes sn simtrics, per tant noms s necessari mirar la mitat dreta, per aix poder aprendre tota la xifra.

En vora 10 segons s'han obtingut quasi 100 segons de temps d'aprenentatge. 

A l'Institut de Ciberntica Pedaggica de la Universitat de Paderborn, a Alemanya, s'estudi un mtode similar per a l'aprenentatge d'idiomes.

L'ensenyament dut a terme per este institut prepara els alumnes perqu estiguen conscients de les caracterstiques essencials dels idiomes, usant l'idioma internacional esperanto com a model, un idioma amb una estructura simple i clara, completament regular i, grcies al seu carcter aglutinant, desglossable en elements morfolgics combinables; un model fcil d'assimilar i que desenrotlla aptitud per a l'estudi d'uns altres idiomes. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234246" title="Declaraci de Boulogne" nonfiltered="630" processed="630" dbindex="90635">
La Declaraci de Boulogne (Bulonja Deklaracio) fou un document escrit per L. L. Zamenhof i avalat pels participants del primer congrs d'esperanto a Boulogne-sur-Mer, Frana, el 1905. Definix l'"esperantisme" com el moviment que promou la massificaci de l's de l'esperanto en substituci dels idiomes nacionals en l'mbit de la comunicaci internacional i en contextos intertnics, no com un substitut dels idiomes nacionals dins d'una naci. Declara, a ms a ms, que el moviment esperantista com a tal s polticament i religiosament neutral. Assenyala que l'esperanto forma part del domini pblic i que qualsevol pot usar-lo amb la finalitat que estime convenient, ja que el creador de l'idioma renunci a qualsevol dret sobre l'idioma des d'un principi. Diu que l'nica autoritat obligatria sobre els esperantoparlants s el Fonament de l'Esperanto (una collecci d'una gramtica elemental, diccionaris i documents amb textos de mostra) i que es recomana als parlants de l'idioma que consideren el Fonament com a model, en favor de l'estabilitat i la unitat de l'idioma. Finalment, definix l'"esperantista" com aquell qui coneix i usa l'idioma amb qualsevol propsit.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234250" title="Maintower" nonfiltered="631" processed="631" dbindex="90636">



La Maintower (en catal: Torre del Main) s un gratacel localitzat a la zona central de la ciutat de Frankfurt del Main (Alemanya). Aquest edifici mesura 200 metres d'alada i s la seu del HeLaBa (Banc de l'estat de Hessen).

Enllaos externs.
Informaci i fotografies de la Maintower  i ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234252" title="Renovaci Social" nonfiltered="632" processed="632" dbindex="90637">
Renovaci Social va sser el nom d'un grup probolxevic actiu a Figueres a la tardor del 1921. En foren membres Salvador Dal, Mart Vilanova, Rafael Ramis i Jaume Miravitlles. Edit un manifest i un butllet del mateix nom (primer nmero el 26 de desembre del 1921). Fou rebutjada la seva inscripci com a partit poltic. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234261" title="Proeuropeu" nonfiltered="633" processed="633" dbindex="90638">

Proeuropeu s un terme subjectiu aplicat a una persona que afavoreix la idea d'una unificaci Europea (generalment per mitj de la Uni Europea) i que dna suport a un increment de la integraci europea, especficament dins el marc de la polmica de tipus poltic sobre l'estat actual i futur de la UE i de la seva poltica. Com que hi ha molt pocs partits poltics als estats membres de la UE que en demanin l'abolici, i com actualment no hi ha indicis que hi hagi gaire suport per a un pas tan drstic, es pot dir en un sentit molt general que la majoria de la poblaci de la UE s proeuropea.

A la prctica, el terme se sol usar com a antnim d'euroescptic. Antieuropeu i el terme pejoratiu eurfob sn antnims de proeuropeu, i eurfil s un terme sovint pejoratiu per a referir-se a un proeuropeu. Hi ha sondejos que indiquen que gran part de la poblaci de la UE tamb s euroescptica en el sentit que s'oposen a una ampliaci de la Uni Europea, a l'euro o a altres poltiques de la UE. Alguns euroescptics es descriuen com a "proeuropeus" en el sentit que no estan en contra d'Europa o la UE en s, per no s'identifiquen amb el terme proeuropeu tal i com ser tractat en aquest article. El significat precs d'aquests termes depn sovint del context.

El punt de vista proeuropeu.
Molts proeuropeus opinen que el dit de "la uni fa la fora" s especialment rellevant en el mn multipolar actual. Argumenten que una Europa unida i independent esdev ms i ms necessria, mentre que una Europa polticament dividida comportaria desavantatges en molts mbits, com ara els mbits econmic, cultural, poltic, social, cientfic, diplomtic i militar. Un argument important s la mida i la importncia relativament petites dels pasos europeus per separat respecte a les de les potncies actuals i naixents a escala mundial. Els proeuropeus argumenten que els pasos, per separat, tindrien una influncia geopoltica limitada i no serien capaos de representar efectivament els seus propis interessos. D'altra banda, una Europa unida, amb una poblaci i una economia superiors a les dels Estats Units, seria un soci/competidor important del qual es tindrien en compte l'opini i els interessos al panorama global.

Els arguments proeuropeus se solen referir al que ells veuen com a beneficis de la UE. Diuen que els ciutadans poden gaudir de beneficis com el lliure trnsit dins l'EEU o beneficis socials com drets laborals; els consumidors gaudeixen d'una major varietat en l'elecci dels productes i d'uns estndards de qualitat garantits. Aquesta comparaci de pros i contres no sn els nics arguments dels proeuropeus, que tamb senten que pertanyen a una comunitat de gent amb lligams comuns. Una integraci europea ms avanada i la cooperaci es perceben com a una fora de pau.

Tot i que els proeuropeus poden no estar satisfets amb cada aspecte de l'organitzaci i funcionament actuals de les institucions de la UE, solen argumentar que la soluci als problemes restants no rau en destruir el que ja ha estat construt, sin en propugnar millores quant a la unitat, la transparncia i la democrcia.

Proeuropeu o Pro-Uni Europea.
Alguns argumenten que s massa simplstic mesclar els termes 'Europa' i 'UE'. Diuen que el terme 'proeuropeu' s'hauria de referir a alg que est a favor de la cooperaci i l'intercanvi cultural europeu en un sentit geogrfic ms ample (que s el que propugnen molts euroescptics), mentre que s'hauria de reservar 'pro-UE' per als que donen suport especficament a l'ampli programa poltic que tracta d'un "aprofundiment" de la UE. Malgrat aquesta distinci, ambs termes s'usen de manera intercanviable en la parla informal per a referir-se a alg que est a favor de la Uni Europea.

Partits poltics proeuropeus.
Tot i que la situaci s diferent a cada pas membre, en general, la majoria de partits poltics pot ser vista com a proeuropea en diferent mesura. Les excepcions principals sn les formacions nacionalistes, d'extrema esquerra o d'extrema dreta.

Al Parlament Europeu.
 Aliana dels Liberals i Demcrates per Europa;
 Els Verds-Aliana Lliure Europea;
 Partit Popular Europeu - Demcrates Europeus;
 Partit Socialista Europeu;

Vegeu tamb.
 Identitat paneuropea;
 Europeista;
 El Regne Unit a Europa;

Enllaos externs.
 Llista de beneficis de la Uni Europea a Europa.eu;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234264" title="Adolf Florensa i Ferrer" nonfiltered="634" processed="634" dbindex="90639">

Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 1889 - Barcelona, 1968), fou un arquitecte catal. 

Una vegada acabats els seus estudis d'Arquitectura l'any 1914, es va posar a don classes, va obtenir la ctedra de Mecnica Racional l'any 1920, va ser nomenat arquitecte municipal de l'ajuntament de Barcelona l'any 1924.

Influenciat per l'escola de Chicago, encara que es va moure dins el classicisme noucentista, les seves obres ms destacades van ser la Casa Camb, a Via Laietana 30, (1925) a Barcelona, i el ve Casal del Metge, al mateix carrer, de 1931. 

Juntament amb Antoni Falguera i Joaquim Vilaseca van formar l'equip que al 1926 va reformar l'edifici de la Casa de la Ciutat.

Restauracions.
 Va realitzar les restauraci de les Drassanes de Barcelona, convertint-les en Museu Martim de la ciutat entre els anys 1957 i 1966. ;
 Reforma de Capitania General ( antic convent de la Merc). (1928) ;
 Restauraci del Claustre de la Catedral de Barcelona. (1965) ;
 Restauraci de la Catedral de Vic. (1940) ;
 Restauraci del Castell de Mequinensa. (1959) ;
 Restauraci del Monestir de Poblet. (1957/1962) ;
 Restauraci del Castell de Peralada;

Va publicar nombrosos articles i llibres com :
 
 1935 L'architecture gothique civile en Catalogne ;
 1959 El carrer Montcada ;
 1960 L'antiga casa de la ciutat ;
 1960 La Casa de la Ciutat en els temps moderns;

Ttols.
 1961 Acadmic de la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando. Madrid ;
 1964 Cavaller de l'Ordre al Mrit de la Repblica Italiana ;
 1969 Ttol pstum de Medalla al Mrit Cultural de la Ciutat de Barcelona;

Referncies.


Enllaos externs.
Casa Camb a Barcelona

Bibliografia.
Volum 9 (2004) La Gran Enciclopdia en catal Barcelona: Edicions 62. ISBN 84-297-5437-7;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234266" title="Pere Llombard" nonfiltered="635" processed="635" dbindex="90640">

Pere Llombard o Petrus Lombardus; (vers 1100 Pars, 20 de juliol de 1160) va ser un teleg escolstic, autor de  Quatre llibres de sentncies , que esdevingu el llibre de text ms ests en els estudis de teologia.

Biografia.

Pere Llombard va nixer a Lumellogno, a la Llombardia, entre 1095 i 1100.  Probablement la seva educaci comen a les escoles catedralcies de Novara i Lucca. El bisbe de Lucca el va recomanar a Bernat de Claravall, permetent-li abandonar Itlia per estudiar a les escoles catedralcies de Reims i Pars. A Pars conegu Pere Abelard i Hug de Sant Vctor, dos dels telegs ms destacats de l poca. No es disposa d informaci sobre la seva vida a Pars fins el 1142, en qu se l reconeix com un escriptor i professor reputat. El 1145 va rebre el ttol de  magister  (professor) a l escola catedralcia de Notre Dame.

El seu estil  d ensenyament dialctic va adquirir gran reputaci, arran de la qual els canonges de Notre Dame li van demanar d unir-se a ells.  El nomenament era de molta rellevncia, ja que la totalitat dels altres canonges eren membres de la dinastia Capet per sang o matrimoni, membres de la noblesa de l Illa de Frana o el Pas del Loira, o parents d oficials reials. En canvi, Pere no tenia cap mena de parents influents o suports poltics, essent convidat tan sols pels seus mrits acadmics.

Va esdevenir subdiaca el 1147, i el 1156 ja era ordenat sacerdot. Intervingu al Concili de Reims (1148) com a expert en teologia. Poc desprs del 1150 rebia el ttol de diaca, i al 1156 el d arxidiaca. El 28 de juliol de 1159, per la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, va ser nomenat bisbe de Pars. 

El seu exercici com a bisbe va ser breu. Va morir el 21 o el 22 de juliol de 1160, i va ser succet per Maurice de Sully, el constructor de la Catedral de Notre Dame. La seva tomba a l esglsia de Saint-Marcel a Pars va ser destruda durant la Revoluci Francesa.

Obra.

Pere Llombard va escriure comentaris dels Salms i de les epstoles paulines, per la seva obra magna fou el Libri Quatuor Sententiarum, o Quatre llibres de sentncies, que es convert en el llibre de text bsic per l estudi de teologia a les universitats medievals. Des de la dcada del 1220 fins al segle XVI cap altre obra de literatura cristiana, excepte la mateixa Bblia, va ser ms comentada. Va influenciar els pensadors medievals ms destacats, com Albert Magne, Sant Toms d'Aquino, Guillem d'Occam, o Gabriel Biel. Fins Mart Luter va escriure glosses sobre les Sentncies.

Quatre llibres de sentncies s una compilaci de textos bblics, acompanyats de passatges destacats dels Pares de l Esglsia i d altres pensadors medievals, sobre la prctica totalitat del camp de la teologia com s entenia a l poca. El primer llibre tracta sobre la Trinitat, el segon llibre tracta de la creaci, el tercer llibre sobre Crist, i el quart llibre versa sobre els sagraments.


Enllaos externs.

El primer Llibre de Sentncies (en llat i angls);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234270" title="Llista de batlles de Petra" nonfiltered="636" processed="636" dbindex="90641">






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234271" title="Fons estructurals de la Uni Europea" nonfiltered="637" processed="637" dbindex="90642">
Els Fons estructurals de la Uni Europea sn els instruments financers de la poltica regional de la Uni Europea. Estan dedicats a ajudar les regions ms pobres d'Europa i a integrar les infraestructures europees, especialment en l'mbit del transport.

Objectius.
Hi ha tres objectius:
 Objectiu 1: promoure el desenvolupamet i ajustament estructural de regions endarrerides;
 Objectiu 2: ajudar amb la conversi econmica i social de zones amb dificultats estructurals;
 Objectiu 3: promoure l'adaptaci i modernitzaci de les poltiques i sistemes d'educaci, formaci i treball.

Hi ha quatre fons principals per atnyer aquests objectius:

Fons Europeu de Desenvolupament Regional (ERDF);
Fons Social Europeu (ESF);
Fons Europeu per la Pesca (FIFG);
Fons Europeu Agrcola d'Orientaci i Garantia (EAGGF);

Finanament.
Entre el 2000 i el 2006 es van dedicar 135.000 milions d'euros a cinquanta regions "Objectiu 1", cobrint el 22% de la poblaci de la UE. El criteri principal era que una regi tingus un PIB per cpita inferior al 75% de la mitjana de la UE. L'accs de deu nous estats membres a l'est d'Europa l'1 de maig del 2004 significa que moltes de les regions ms pobres d'Europa occidental ja no sn eligibles; s'han fet alguns ajusts de transici. Totes les regions Objectiu 1 amb menys del 90% del PIB per cpita mitj poden accedir al Fons de Cohesi.

La majoria del finanament de la UE no ve directament de la Comissi Europea sino de les autoritats nacionals i regionals dels estats membres. 

Vegeu tamb.
Poltica regional de la Uni Europea;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234274" title="Cunizza da Romano" nonfiltered="638" processed="638" dbindex="90643">
Cunizza da Romano (nascuda vers 1198) va ser una noble italiana, tercera filla d'Ezzelino II da Romano i Adelaida di Mangona, i germana d'Ezzelino III i Alberico da Romano.

Va casar-se de jove amb Riccardo di San Bonifacio, senyor de Verona, pero va fugir d'ell amb el poeta de la cort Sordello, que se l'endugu a la casa del seu pare. Abandonada pel poeta, va amistanar-se amb un cavaller de Treviso anomenat Bonio, i a la mort d'aquest s'acab casant amb un dels comtes de Bragana.

Pass els seus darrers dies a Florncia, on Dante Alighieri la pogu conixer personalment. La va fer aparixer a la Tercera Esfera del Parads (Cant IX, versos 13-65)

Una versi lliure del corteig entre Riccardo i Cunizza (amb un desenlla molt diferent a la realitat) configura l'argument de la primera pera de Giuseppe Verdi: Oberto, Conte di San Bonifacio.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234276" title="Airbus A350" nonfiltered="639" processed="639" dbindex="90644">

L'Airbus A350 s una famlia d'avions de fusellatge ample de llarg abast i de mida mitjana actualment en fase de desenvolupament, dissenyada per a competir amb el Boeing 777 i el Boeing 787. Tamb competir amb altres models Airbus com l'A330 i l'A340, ja que no est previst finalitzar la producci d'aquests models.

Desenvolupament.
Primers dissenys.
Quan Boeing va fer pblic el seu projecte 787 Dreamliner, van afirmar que el baix cost d'explotaci d'aquest avi el convertirien en una amenaa seriosa per l'Airbus A330. Airbus va desmentir aquesta afirmaci pblicament, declarant que no calia una resposta al 787 perqu el Dreamliner era ell mateix una resposta a l'A330.

Les companyies aries van incitar Airbus a produir un competidor, ja que Boeing s'havia comproms a qu el 787 consums un 20% menys de combustible que els seus equivalents actuals. Al principi, Airbus va proposar un simple derivat de l'A330, anomenat oficiosament 'A330-200Lite', amb una aerodinmica millorada i motors similars als del 787. Les companyies aries no van estar-ne satisfetes i Airbus va destinar 4.000 milions d'euros a desenvolupar un nou disseny - l'A350. La versi original de l'A350 s'assembla superficialment a l'A330 a causa de l'estructura i l'assamblatge del fusellatge. Un nou tipus d'ala, uns nous motors i un estabilitzador horitzontal nou, juntament amb nous materials composts i mtodes de producci aplicats al fusellatge faran de l'A350 una aeronau gaireb nova.

El 16 de setembre del 2004, l'aleshores president i director executiu d'Airbus Nol Forgeard va confirmar que s'estava analitzant un nou projecte, per no va donar cap nom de projecte ni va explicar si es tractava d'un disseny completament nou o la modificaci d'un producte existent. Forgeard va indicar que Airbus acabaria la fase de concepci a finals del 2004, comenaria a trballar amb les companyies aries a principis del 2005 i intentaria llanar el nou programa de desenvolupament a finals d'aquest any.

El 10 de desembre del 2004, les directives d'EADS i BAE Systems, aleshores accionistes d'Airbus, van donar a Airbus un "perms d'oferta" i van donar al projecte el nom d'A350.

El 6 d'octubre del 2005 es va anunciar el llanament industrial complet del programa, amb un cost estimat de desenvolupament d'uns 3.500 milions d'euros. Aquesta versi de l'A350 havia de ser un avi de fusellatge ample bimotor amb 250-300 places, derivat del disseny de l'A330. Segons aquest concepte, l'A350 tindria unes ales modificades i nous motors, per mantindria l'estructura del fusellatge del seu predecessor. De manera controvertida, el fusellatge havia d'estar fet principalment d'Al-Li en lloc del CFRP usat al Boeing 787. Havia d'arribar al mercat el 2010 en dues versions; l'A350-800, capa de volar 8.800 milles nutiques (16.300 km) amb capacitat per 253 persones en una configuraci de tres classes; i l'A350-900, amb 300 places i un abast de 7.500 milles nutiques (13.890 km). Havia de ser un competidor directe del 787-9 i el 777-200 ER.

Airbus va rebre les crtiques quasi immediates dels caps de dos dels seus principals compradors, la ILFC i la GECAS. El 28 de mar del 2006, devant de centenars d'executius punters de les companyies aries, Steven F. Udvar-Hazy de la IFLC va carregar contra l'estratgia d'Airbus a l'hora de dur al mercat el que ell veia com a "una reacci de primers auxilis al 787", un sentiment compartit pel president de la GECAS, Henry Hubschmann. Udvar-Hazy va incitar Airbus a crear un disseny nou de trinca, o arriscar-se a perdre gran part del mercat a Boeing.

Uns dies ms tard, el director executiu de Singapore Airlines Chew Soon Seng va fer uns comentaris similars. Va declarar que "havent treballat per dissenyar unes ales, cua i cabina noves", i afegint-hi nous materials sofisticats, Airbus "hauria d'haver anat fins el final i dissenyar un nou fusellatge." En aquell temps, Singapore Airlines estava analitzant la possibilitat de comandar avions A350 o 787.

Airbus va respondre declarant que estaven considerant millores en l'A350 per satisfer els desitjos dels compradors. Al mateix temps, l'aleshores director executiu d'Airbus Gustav Humbert va indicar que no hi hauria solucions rpides, declarant que "la nostra estratgia no depn del proper parell de campanyes, sin d'una vista a llarg terme del mercat i la nostra capacitat de complir les promeses."

El 14 de juny del 2006, Singapore Airlines va anunciar que havien elegit el 787 en lloc de l'A350, i va comandar vint 787-9. Emirates va decidir no fer una comanda de la versi inicial de l'A350 a causa del que veia com a punts febles del disseny de l'avi.

XWB.
Com a resultat d'aquestes crtiques, Airbus va comenar a mitjans del 2006 una revisi important del concepte de l'A350. El nou A350 proposat havia de ser un competidor ms seris del Boeing 777 i d'alguns model de Boeing 787, amb un fusellatge ms ample capa d'acomodar nou passatgers per filera en classe econmica. L'A330 i els anteriors dissenys d'A350 noms podien acomodar vuit passatgers per filers en configuraci normal. El 787 pot acomodar vuit o nou passatgers per filera (o fins i tot deu en certs casos). Hi va haver especulaci que el nou model es diria A370 o A280, i Airbus va arribar a publicar per accident un anunci de l'avi al web del Financial Times que s'hi referia amb el nom "A280". Nogensmenys, al Sal de l'Aeronutica de Farnborough del 2006, Airbus va anunciar que el nou disseny d'avi es diria A350 XWB (Xtra Wide Body).

Airbus va aconseguir la primera venda del redissenyat A350 quatre dies desprs de presentar-lo, quan Singapore Airlines va anunciar la compra de vint A350 XWB amb una opci per comprar-ne vint ms. Chew Choon Seng va declarar en un comunicat que "s encoratjador saber que Airbus ha escoltat les lnies aries i ha creat un disseny totalment nou per l'A350."

Ms endavant, el 2006, es va postposar una decisi sobre el llanament formal degut a retards en l'Airbus A380 i disputes sobre com es finanaria el desenvolupament. El director executiu d'EADS Thomas Enders va declarar que el programa A350 no era una certesa, referint-se als recursos limitats d'EADS/Airbus. L'1 de desembre del 2006, la directiva d'EADS va arribar a un acord pel llanament industrial de la sisena versi de l'A350, traient-ne el finanament principalment del flux de caixa. Es preveu que la primera entrega de l'A350-900 tingui lloc a mitjans del 2013, i que el -800 i el -1000 arribin un i dos anys desprs, respectivament. En una roda de premsa el desembre del 2006, es van revelar uns quants nous detalls tcnics del disseny de l'A350 XWB, per no es van anomenar nous compradors i John Leahy va indicar que les comandes existents estaven sent renegociades a causa d'un augment del preu en comparaci amb els A350 originals.

El gener del 2007, Airbus va anunciar que la Pegasus Aviation Finance Company havia fet la primera comanda en ferm de l'A350 XWB, amb la compra de dos avions, tot i que no se'n va especificar el model.

L'A350 tindra un dimetre de fusellatge ms ample que el de l'A350 original, que estava basat en l'estndard de fusellatge ample d'Airbus. Des del punt de vista d'un passatger assegut, la cabina s 13 centmetres ms ampla a l'alada dels ulls que la del Boeing 787, i 28 centmetres ms estreta que la del Boeing 777, el seu altre competidor. Tots els models tindran un abast de com a mnim 8.000 milles nutiques (15.000 km).

L'avi tindr una velocitat de creuer d'aproximadament mach 0,85, similar a la dels Boeing 747 i 787. Airbus afirma que el cost de manteniment ser un 10% menor al del 787. L'A350 tindr una cabina igual a la de l'A380. Airbus tamb afirma que l'A350-900 consumir un 7% menys de combustible per passatger que el Boeing 787-9. Boeing argumenta que l'A350-900 no s'hauria de comparar amb el 787-9 ja que s considerablement ms gran. L'A350 tindr grans finestres i tindr una pressi equivalent a la que hi ha a 6.000 peus (1.830 metres) o inferior amb una humiditat de l'air d'almenys 20%.

Durant el Sal de l'Aeronutica de Pars del 2007, Airbus va aconseguir comandes en ferm de 141 A350 XWB.

Disseny. 
El setembre del 2007, Airbus va revelar nous avenos en el disseny en una reuni de representants de compradors actuals i potencials de l'XWB. L'A350 XWB es basar en tecnologies creades per l'A380 i tindr una configuraci similar de la cabina i dels sistemes fly-by-wire. Airbus afirma que un 52% de l'avi estar fet de materials composts, un 20% de titani i un 7% d'acer. En el Boeing 787, la proporci s de 50% de materials composts, un 20% d'alumini, un 15% de titani i un 10% d'acer. Airbus espera aturar el disseny a l'octubre del 2008, i preveu un cost de manteniment un 10% menor al d'avions competidors.

Airbus afirma que el nou disseny millora l'atmosfera de la cabina, amb un 20% d'humiditat, una pressuritzaci a 6.000 peus i una gesti de flux que adapta el flux d'aire de la cabina al nombre de passatgers.

Fitxa tcnica.


Enllaos externs.
 L'A350 al web d'Airbus;
 Presentaci de l'A350 al Sal de l'Aeronutica de Pars 2007;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234278" title="Lloren Garca-Barbn Fernndez de Henestrosa" nonfiltered="640" processed="640" dbindex="90645">

Lloren Garca-Barbn. Barcelona, 1915 - 1999. Fou un arquitecte catal. 

Nomenat arquitecte municipal el 1956, crrec que va ocupar fins a l'any 1972. Va collaborar l'any 1954 amb Francesc Mitjans a la construcci del Camp Nou del Futbol Club Barcelona; autor juntament amb Josep Soteras l'any 1965 de l'edifici Winterthur de la plaa Francesc Maci i una de les seves obres ms conegudes l'edifici dEl Corte Ingls de la plaa Catalunya de Barcelona. 

L'any 1958 es va convocar el concurs per als projectes d'edificis complementaris de l'ajuntament de Barcelona, que va guanyar juntament amb Enric Giralt i Ortet, projectant junts l'edifici Novssim de la Casa de la Ciutat inaugurat al 1970.

 Projectes i obres .

 Palau Deportiu Municipal (amb Josep Soteras), Barcelona, 1953-55.
 Estadi Camp Nou (amb Francesc Mitjans i Josep Soteras), Barcelona, 1954-57.
 Habitatges al carrer de Modolell 14-16, Barcelona, 1955.
 Habitatges tipus  E  i  F  al polgon de Montbau, Barcelona, 195?.
 Habitatges tipus  3-A  i  5-A  al polgon Sud-Oest del Bess (amb Enric Giralt), Barcelona, 1959.
 Palau Deportiu Municipal (amb Josep Soteras), Madrid, 1959.
 Edifici El Corte Ingls/ Plaa Catalunya, Barcelona, 1959-60.
  Edifici Novssim , Ajuntament de Barcelona (amb Enric Giralt) plaa Sant-Miquel 14, Barcelona, 1963;
 Edifici Winterthur a la Plaa Francesc Maci- Casa de les Celles (amb J. Soteras), Barcelona, 1965.
 Edifici El Corte Ingls/Diagonal, Barcelona, 1973-74.

Enllaos externs.
Arquitectura Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234281" title="Pere Llobet" nonfiltered="641" processed="641" dbindex="90646">
Pere Llobet. Barcelona? - Segle XIV. Arquitecte i mestre d'obres catal. 

Va participar a la construcci de diversos edificis civils a l'edat mitjana, tots documentats a la ciutat de Barcelona. 

Es va comenar sota la seva direcci la construcci de la Llotja de Mar de Barcelona entre els anys 1352 i 1357, nomenat mestre d'obres de la ciutat l'any 1357 va rebre l'encrrec per part del Consell de Cent per a la edificaci de la Casa de la Ciutat, realitzant les estances del Trentenari i del Sal de Cent entre els anys 1369 i 1373. 

Referint-se a aquests edificis, Ieronimus Monetarius, al seu llibre titulat Itinerium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam, resultat del viatge realitzat l'any 1494, destaca de la construcci de la Llotja qualificant-lo de superba i assemblant-lo a una esglsia o a un gran palau, aix com la casa del Consell de la qual diu que s formosa. 

Va projectar el portal de Santa Eullia (ara nomenat de la Boquera).

Enllaos externs.
Arquitectura Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234288" title="Azoic" nonfiltered="642" processed="642" dbindex="90647">
Azoic s un terme utilitzat fins els anys 50 per descriure l'edat de roques que es formaren abans de l'aparici de la vida en les seqncies geolgiques. Se l'ha definit de diverses maneres, per la paraula deriva del grec "a-" (sense) i "zon (animal o sser viu), amb el significat de "sense vida".

El terme fou usat ja el 1846 per un geleg de nom Adams. Degut a la polmica sobre la teoria evolutiva, Azoic va ser substitut en la majoria d'ocasions pel terme Arque. L'Arque fou ms tard subdividit en Arque i Hade. Moltes de les roques que es classificaren originalment com a azoiques foren ms tard descrites com arqueozoiques.

Dana digu el 1863 que l'Azoic s "la primera edat de la histria geolgica, i poc importa que la cincia pugui indicar sense cap mena de dubte les roques d'aquell temps o no." Argument que si es trobaven fssils en estrats anteriorment classificats com a azoics, simplement calia tirar el lmit ms enll en el temps. "Tals canvis sn part del progrs de la cincia."

Vegeu tamb.
Taula dels temps geolgics;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234291" title="Costante Girardengo" nonfiltered="643" processed="643" dbindex="90648">






 Costante Girardengo (Novi Ligure, 18 de mar de 1893 - Cassano Spinola, 9 de febrer de 1978) va ser un ciclista itali, professional entre els anys 1912 i 1936, durant els quals va aconseguir 87 victries. 

 Va passar al ciclisme professional als dinou anys, desprs de destacar com a amateur. Va tenir una llarga vida professional, que es va veure interrompuda per la Primera Guerra Mundial. La cursa que el va consagrar com a campi va ser el Giro d'Itlia, que va guanyar en dues ocasions i on va aconseguir 30 triomfs parcials. Noms va participar una vegada en el Tour de Frana, l'any 1914, per desprs de diverses caigudes es va veure obligat a abandonar. A ms, va ser nou vegades campi del seu pas en ruta, sis vegades guanyador de la Mil-San Remo i tres vegades vencedor del Giro de Llombardia. 

El 1927 va ser segon en la primera edici del Campionat del Mn de ciclisme, celebrat a Nrburgring. Va formar equip amb Alfredo Binda (vencedor), Gaetano Belloni i Domenico Piemontesi. El combinat itali va demostrar un excellent treball en equip i va copar les quatre primeres posicions d'aquell primer mundial.

Desprs de retirar-se del ciclisme professional fou entrenador d'un equip ciclista. Va cedir el seu nom a una marca de motocicletes fabricades entre 1951 i 1954 a Itlia. 

Palmars.
1913;
 Campi d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1914;
 Campi d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1r a la Mil-Tor;
1915;
 1r a la Mil-Tor;
1918;
 1r a la Mil-San Remo;
1919;
 Campi d'Itlia;
 1r al Giro d'Itlia i vencedor de 7 etapes;
 1r a la Mil-Tor;
 1r al Giro de Llombardia;
1920;
 Campi d'Itlia;
 1r a la Mil-Tor;
1921;
 Campi d'Itlia;
 Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itlia;
 1r a la Mil-San Remo;
 1r al Giro de Llombardia;
1922;
 Campi d'Itlia;
 1r al Giro de Llombardia;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1923;
 Campi d'Itlia;
 1r al Giro d'Itlia i vencedor de 8 etapes;
 1r a la Mil-Tor;
 1r a la Mil-San Remo;
1924;
 Campi d'Itlia;
 1r al Gran Premi Wolber;
1925;
 Campi d'Itlia;
 1r a la Mil-San Remo;
 2n al Giro d'Itlia i vencedor de 6 etapes;
1926;
 1r a la Mil-San Remo;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1927;
 2n al Campionat del Mn de ciclisme;
1928;
 1r a la Mil-San Remo;

Resultats al Giro d'Itlia.
1913. 6 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1914. Abandona (5a etapa) i vencedor d'una etapa;
1919. 1r de la classificaci general i vencedor de 7 etapes;
1920. Abandona (2a etapa);
1921. Abandona (5a etapa) i vencedor de 4 etapes;
1922. Abandona (4a etapa) i vencedor d'una etapa;
1923. 1r de la classificaci general i vencedor de 8 etapes;
1925. 2n de la classificaci general i vencedor de 6 etapes;
1926. Abandona (7a etapa) i vencedor de 2 etapes;
1932. Abandona (5a etapa);
1933. Abandona (2a etapa);
1935. Abandona (4a etapa);
1936. Abandona (4a etapa);

Resultats al Tour de Frana.
1914. Abandona (6a etapa);







Enllaos externs.
Palmars de Costante Girardengo ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234292" title="Xutos" nonfiltered="644" processed="644" dbindex="90649">
Segons la mitologia grega, Xutos fou un heroi, fill d'Hell i d'Orseis.

Els seus germans Doros i ol el van expulsar de Tesslia i marx cap a Atenes, on ajud el rei Erecteu a combatre els eleusins. El rei, agrat, li conced la m de la seua filla Cresa, amb la qual fou pare d'Aqueu, i alguns tamb li atribueixen la paternitat d'I.

Mort el seu sogre, don la corona de l'tica a Ccrops i es retir a l'Acaia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 220.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234296" title="Cresa" nonfiltered="645" processed="645" dbindex="90650">


 Cresa (filla de Gea).
 Cresa (filla d'Erecteu).
 Cresa (filla de Creont).
 Cresa (filla de Pram).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234297" title="Cresa (filla de Gea)" nonfiltered="646" processed="646" dbindex="90651">
D'acord amb la mitologia grega, Cresa fou una nimfa, filla d'Oce i de Gea.

Estimada pel riu Peneu, fou mare d'Estilbe i d'Hipseu, rei dels lpites.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 56.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234298" title="Joaquim Rif i Climent" nonfiltered="647" processed="647" dbindex="90652">
Joaquim Rif i Climent va ser un futbolista i entrenador catal de futbol dels anys 60 i 70.

Biografia.
Va nixer a Barcelona el 4 de febrer de 1942. Jugava a la posici de lateral dret i va desenvolupar tota la seva trajectria com a jugador al FC Barcelona, arribant a ser capit de l'equip. Amb un total de 548 partits disputats, s el cinqu jugador de la histria amb ms partits al club.

Va debutar al primer equip del FC Barcelona l'1 de novembre de 1964, en un derbi enfront del RCD Espanyol, amb tan bona fortuna que va marcar l'nic gol del partit que li va donar la victria al bara. Va aconseguir un total de sis ttols, entre els quals va destacar la Lliga espanyola de futbol de la temporada 1973-1974, aconseguida al costat de companys com Salvador Sadurn, Asensi, Johan Cruyff, Carles Rexach o Hugo Sotil. Tamb destaquen les dues Copes de Fires, la de la temporada 1965-1966, que el Barcelona va guanyar al Saragossa a la final, i la finalssima de la temporada 1970-1971, que el FC Barcelona va guanyar en derrotar el Leeds United angls, per 2 a 1, i que Rif va recollir com capit de l'equip. Tamb va guanyar en dues ocasions la Copa d'Espanya (1967-1968 i 1970-1971).

Joaquim Rif va ser un dels protagonistes involuntaris d'un dels successos ms polmics de la histria del club. La temporada 1969-1970, en el partit de tornada de la semifinal de la Copa que enfrontava el FC Barcelona i el Reial Madrid al Camp Nou, Rif va fer una falta al madridista Velzquez un metre i mig fora de l'rea, per l'rbitre Guruceta, va xiular un penal que, fet i fet, va deixar eliminat al FC Barcelona. Es va produir un escndol pel que es va considerar un tracte de favoritisme al Reial Madrid, i l'rbitre Guruceta va ser recusat pel FC Barcelona.

Rif va ser quatre vegades internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya, amb la qual va debutar el 28 de febrer de 1968, a Sevilla, al partit Espanya-Sucia (3-1). En el seu debut amb la selecci espanyola, igual que li va succeir amb el Bara, Rif va marcar un gol: l'nic que va marcar amb Espanya. El seu ltim partit oficial com futbolista, i com jugador del FC Barcelona, el va disputar el 16 de maig de 1976, a l'estadi El Molinn, Gijn, davant el conjunt local. El resultat va ser d'empat a zero. Va ser el punt final a 12 anys com a professional.

Un cop retirat del futbol actiu, Rif entr a formar part del cos tcnic del FC Barcelona com entrenador.

El 1978 va ser nomenat entrenador del primer equip del FC Barcelona, en substituci de Lucien Muller. Dirig l'equip la temporada 1978-1979, en la qual assol un gran xit en guanyar la primera Recopa d'Europa del club. Fou la mtica final de Basilea (Sussa) on derrot el Fortuna Dusseldorf per 4-3. La segent temporada fou destitut a mitjans de la mateixa pels mals resultats, a ms de la mala relaci que tenia amb alguns jugadors com Hansi Krankl. Fou reemplaat per Helenio Herrera.

El 1984 cre amb tres companys ms de l'equip una prestigiosa escola de futbol base, l'Escola TARR. El nom prov de les inicials dels quatre fundadors, els ex jugadors Torres, Asensi, Rexach i el mateix Rif.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234299" title="Cresa (filla d'Erecteu)" nonfiltered="648" processed="648" dbindex="90653">
Segons la mitologia grega, Cresa fou una filla d'Erecteu i de Praxtea.

Casada amb Xutos, fou mare d'Aqueu.

Tamb tingu relacions amb Apollo, de les quals va nixer I.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 56.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234301" title="Cresa (filla de Creont)" nonfiltered="649" processed="649" dbindex="90654">
D'acord amb la mitologia grega, Cresa fou una filla de Creont, rei de Corint.

Promesa en matrimoni a Json, la seua rival Medea li envi una tnica que, en posar-se-la, esclat en flames. Mor juntament amb el seu pare, que intentava salvar-la.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 56.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234302" title="Cresa (filla de Pram)" nonfiltered="650" processed="650" dbindex="90655">
Segons la mitologia grega, Cresa fou una princesa troiana que estava casada amb l'heroi Enees.

Cresa era una dels mltiples fills del reis de Troia Pram i Hcuba. Estava casada amb Enees, hereu del rei de Dardnia Anquises. La parella va tenir un fill:
Ascani, fundador d'Alba Longa;

Segons Virgili, durant la destrucci de Troia, Enees va carregar-se el seu pare Anquises al coll i va agafar de la m el seu fill Ascani, Cresa els seguia a pocs passos. Pel trajecte d'escapada Cresa s capturada per Afrodita o Cibeles (segons les versions) i mor enmig dels aldarulls que ocorren a Troia.

Quan el seu esps Enees aconsegueix sortir de la ciutat se'n dona compte que Cresa no els segueix, aleshores torna a buscar-la. L'esperit de la bella princesa s'apareix a Enees i li prediu els seus viatges per cercar una nova ptria, on els seus descendents es farien amos del mn conegut (en referncia a l'imperi Rom).

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 56.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234304" title="Peneu" nonfiltered="651" processed="651" dbindex="90656">
Segons la mitologia grega, Peneu fou un du fluvial, fill d'Oce i de Tetis. Casat amb Cresa, fou pare d'Andreu, Dafne, Estilbe i Hipseu.

Hi ha un riu Peneu (Peneios) a Tesslia, i un altre del mateix nom al Pelopons.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 171.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234305" title="Praxtea" nonfiltered="652" processed="652" dbindex="90657">


 Praxtea (filla del Cefis).
 Praxtea (esposa d'Erictoni).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234306" title="Praxtea (filla del Cefis)" nonfiltered="653" processed="653" dbindex="90658">
Segons la mitologia grega, Praxtea fou una nimfa, filla del Cefis o, segons altres, de Frsim i Diognia.

Es cas amb Erecteu, amb el qual tingu diversos fills.

Consent el sacrifici d'un filla seua per assegurar la victria d'Atenes sobre Eleusis.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 183.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234308" title="Hans Knecht" nonfiltered="654" processed="654" dbindex="90659">






Hans Knecht (Albisrieden, 26 de setembre de 1913 - Zuric, 8 de mar de 1986) va ser un ciclista sus que fou professional entre 1939 i 1949. El seu xit esportiu ms destacat fou la victria al Campionat del Mn de ciclisme de 1946.

Palmars.
1938;
 Campi del Mn en ruta amateur;
 Campi de Sussa amateur de persecuci per equips;
1939;
 1r del Circuit de Ble;
1940;
 1r del Gran Premi de Ginebra;
1941;
 1r del Gran Premi del Jubileu;
1942;
 1r a Brgg;
 1r a Morat;
1943;
 Campi de Sussa ;
 1r a la Volta al Llac Leman;
 1r de 'A travs Lausana';
 1r a Schaffouse;
1944;
 1r de la Zuric-Lausana i vencedor d'una etapa;
 1r a Schaffouse;
1946;
 Campi del Mn;
 Campi de Sussa;
 1r a Nyon;
1947;
 Campi de Sussa;
 1r del Tour del Nord-est;
 1r a Ble;
1948;
 1r a Bellinzona;






Enllaos externs.
Palmars de Hans Knecht ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234309" title="Praxtea (esposa d'Erictoni)" nonfiltered="655" processed="655" dbindex="90660">
D'acord amb la mitologia grega, Praxtea fou una nimfa, esposa d'Erictoni i mare de Pandon.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 183.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234310" title="Cefs (mitologia)" nonfiltered="656" processed="656" dbindex="90661">
Segons la mitologia grega, Cefis fou un du fluvial, fill d'Oce i de Tetis.

El seu curs travessa la Fcida i Becia.

S'un a la nimfa Lirope i fou pare de Narcs.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 46.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234311" title="B privat" nonfiltered="657" processed="657" dbindex="90662">
Un b privat es defineix en economia com un b que posseeix aquestes dues propietats:
 Excloble - s raonablement possible excloure un tipus de consumidor (aquells que no l'han pagat) de consumir el b.
 Rival - El consum d'un b per part d'un individuu impedeix la consumici simultnia del mateix b per part d'un altre individuu.

Els bns privats satisfan necessitats individuals, mentre que els bns pblics satisfan una necessitat collectiva de la societat.
Un b privat s el contrari d'un b pblic, puix sn fets exclusivament pel benefici.

Un exemple de b privat s el pa: el pa que una persona menja no pot sser consumit per una altra (rivalitat), i s senzill per un forner evitar vendre una barra (excloble). 

Una de les ms comunes maneres que hi ha de classificar els bns econmicament s la clssica divisi basada en:
 hi ha competncia per obtindre un b?
 s possible excloure alg de la consumici d'un b?  ;

Convinant aquestes dues possibilitats, surten quatre tipus de bns:

 B Privat: Rival i Excloent. s possible prevenir o impedir que una classe de consumidors consumeixi el b (p. ex. aquells que no paguen pel b), i el consum del b per un individu prev el consum simultani per altres consumidors. Ho sn: El menjar, la roba, els juguets, els cotxes, el mobiliari.
 B collectiu: No rival, per excloent. El consum n'est restringit a una classe de consumidors; per tots els membres de la classe poden gaudir del b de manera igualitria. Ho s la televisi per cable. Tamb se'l pot anomenar, extrapolant la definici, b "de club".
 B com: Rival per no excloent. Ning no pot ser excls del seu consum, per la quantitat disponible disminueix en consumir-se. Ho sn: L'aigua, el peix, la caa.
 B pblic: No Rival, no excloent. El consum del b per un individu no redueix la quantitat del b disponible per als altres consumidors i ning no en pot ser excls. Ho sn: La defensa nacional, la televisi lliure, l'aire. ;

 Vegi's tamb . 
 b (economia) ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234316" title="Josep Mas i Vila" nonfiltered="658" processed="658" dbindex="90663">

Josep Mas i Vila. ?, 1779- Barcelona, 1855.Fou un arquitecte catal. 

Fill del tamb arquitecte barcelon, Josep Mas i Dordal va collaborar amb el seu pare i li va succeir com arquitecte municipal l'any 1808. 

Va projectar la faana neoclssica de la Casa de la Ciutat de Barcelona, realitzada entre els anys 1830 i 1847. Molt discutit va ser el projecte inicial al qual s'incloa l'enderrocament de la faana anterior gtica, que a causa de les pressions de la Acadmia de les Bones Lletres de Barcelona i la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi, no es va arribar a efectuar. 

Autor tamb de la portada del Cementiri Vell de Barcelona al barri de Poblenou l'any 1840, en aquest mateix any va construir el mercat de Sant Josep o de la Boqueria, i va fer les reformes del mercat de Santa Caterina el 1844 juntament amb l'arquitecte Josep Buixareu.

Enlla extern.
Arquitectura Barcelona;

Bibliografia.
Volum 13 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5441-5;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234318" title="Herbert Nebe" nonfiltered="659" processed="659" dbindex="90664">






 Herbert Nebe (Leipzig, 11 de maig de 1899 - 1985) va ser un ciclista alemany que fou professional entre 1927 i 1930. El seu xit ms important fou la medalla de plata al Campionat del Mn de ciclisme de 1928.

Palmars.
1927 ;
 1r de la Volta a Dresden ;
 10 del Campionat del Mn de ciclisme  ;
1928 ;
 1r de la Berlin-Cottbus-Berlin ;
 1r de la Volta Bayern;
 2n del Campionat del Mn de ciclisme ;
 2n del Campionat d'Alemanya de ciclisme;
1930;
 Abandona al Tour de Frana (19a etapa);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234319" title="Bruno Wolke" nonfiltered="660" processed="660" dbindex="90665">






Bruno Wolke (Wenkollen, 4 de maig de 1904 - 24 de desembre de 1973) va ser un ciclista alemany que fou professional durant els anys 20 i 30 del segle XX. El seu xit ms important fou la medalla de bronze al Campionat del Mn de ciclisme de 1928. 

Palmars.
1927;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;
1928;
 1r de la Volta a Breslau;
 3r del Campionat del Mn de ciclisme  ;
 3r del Campionat d'Alemanya de ciclisme;
1934;
 Abandona al Tour de Frana (8a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa a sitiodeciclismo.net ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234320" title="Jaume Ti i Casacuberta" nonfiltered="661" processed="661" dbindex="90666">

Jaume Ti i Casacuberta s lingista, traductor i professor universitari. Nascut a Gurb (Osona) el 1950, es llicenci en Germniques a la Universitat de Barcelona el 1975. Posteriorment es doctor a la Universitat de Bonn en Lingstica General (1982) i a la Universitat de Barcelona en Germniques (1983). Ha estat professor a les universitats de Vic (1977-78), de Bonn (1978-1983) i de Barcelona (1983-1992). Des del 1992 s professor a la Universitat de Lleida, on ha introdut estudis de lingstica computacional. Hi ha exercit a ms els crrecs de Cap d'Estudis de Filologia (1992-1994) i de Director del Departament d'Angls i Lingstica (1995-2001).

s autor de diferents llibres i articles sobre aspectes de la Lingstica, creador i director de la revista Sintagma (1989-2006), i traductor de diferents autors alemanys al catal. ltimament est implementant un diccionari catal-alemany alemany-catal amb eines morfolgiques i sintctiques que es pot consultar en catal o en alemany.




Llibres.
 Das Tempussystem im Katalanischen und im Deutschen: Beschreibung und Vergleich (1983);
 La categoria dels temps verbals. Assaig d'interpretaci semntica (1983);
 Curs de catal per a estrangers (1986);
 Glossaris adjunts al Curs:
 Alemany: Glossar Katalanisch--Deutsch (1986);
 Angls: Glossary Catalan--English (1986);
 Francs: Glossaire Catalan--Franais (1988);
 Rus: Slovnik Katalansko--Russkii (1995);
 Treballar en Lingstica (1988);
 Fonaments de la Lingstica (1999);

Llibres traduts.
 Traducci del Curs de catal per a estrangers al suec:
 Kurs i katalanska (1989);
 Ordlista (1989);

Articles.
 Observacions sobre la reducci de la sllaba final -en a l'alemany actual (1979);
 Els sistemes consonntics catal i alemany comparats (1982);
 Recordant Jacob Grimm en el bicentenari del seu naixement (1984);
 Die Rolle der Tonhhe in der Emphase am Beispiel des Katalanischen (1987);
 Lingstica, abans i ara. De la filosofia a la semitica (1989);
 Entre la realitat i la irrealitat. Un concepte semntic (1990);
 Ortografia Catalana i Lingstica Computacional (1993);
 Arquitectura bsica d'un model de traducci automtica en Prolog (1993);
 Gnero, filtracin y traduccin automtica (1994);
 Desambiguacin verbal en un lexicn bilinge mediante rasgos semnticos (2000);

Articles juntament amb altres autors.
 Anlisi del comportament verbal en el marc de la teoria dels esquemes semntics (1997);
 Syntactic Mismatches between English and Catalan (1998);
 The LVBAC Project: Contrastive Linguistics in a Bilingual Lexicon (1999);
 Arquitectura de un diccionario multilinge de trminos de lgica (1999);

Traduccions.
 Autors diversos: La historia de las historias (1973);
 Autors diversos: Una mesa es una mesa (1973);
 Autors diversos: El hombre que vino de Groenlandia (1974);
 Max Frisch: Guillem Tell: una histria exemplar (1974);
 Johann Heinrich Pestalozzi: Com Gertrudis educa els fills (1986);
 Johann Friedrich Herbart: Esbs per a un curs de pedagogia (1987);
 Friedrich Frbel: L'educaci de l'home i el jard d'infants (1989);
 Anna Freud: Psicoanlisi per a pedagogs (1990);
 Immanuel Kant: Sobre pedagogia (1991);
	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234321" title="Olimp" nonfiltered="662" processed="662" dbindex="90667">


L'Olimp (en grec antic        , transcrit lympos segons la pronncia antiga i limbos segons l'actual) s la muntanya ms alta de Grcia, amb una alada de 2.919 m al pic anomenat Mtikas (       ). El masss de l'Olimp marca el lmit entre la plana de Macednia, al nord, i la Tesslia al sud. 

Arreu del mn, hi ha fins a 18 muntanyes diferents amb el mateix nom, a les illes gregues, Xipre, Nova Zelanda, els Estats Units, etc. Tamb hi ha una muntanya amb el mateix nom (Olympus Mons) al planeta Mart.

La residncia dels dus.
En la mitologia grega, al cim d'aquesta muntanya (Olympus, ) hi havia la llar dels dotze dus olmpics, els ms importants del pante grec. L'Olimp era una ciutat amb portes construda per Hefest i habitada per Zeus i altres deus, i tenia una sala on es reunien no sols els deus de l'Olimp sin tamb els que vivien a la terra i a la mar; la ciutat era a la cimera del Mont Olimp, a Tesslia, sempre coberta de nvols. La ciutat sobresortia per damunt dels nvols. Les portes de la ciutat eren considerades les portes del cel. 

En una poca ms tardana, Olimp va passar a denominar una regi elevada de l'ter des de la qual els dus dominaven la Terra.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234323" title="Narcs (mitologia)" nonfiltered="663" processed="663" dbindex="90668">


Segons la mitologia grega, Narcs fou un fill del Cefis i de Lirope.

Era un jove de gran bellesa, per insensible als requeriments amorosos de les nimfes. La que ms l'estimava, Eco, es consum per culpa seua. Una de les seues pretendents rebutjades el male, i aix un dia que s'acost a una font per apagar la set vei la seua imatge reflectida a l'aigua de la bassa i se n'enamor. La volgu abraar, per si hi ficava els braos s'esvaa. Atrapat per un amor impossible, ja no es va moure del costat de la bassa.

Els dus el van convertir en la flor anomenada narcs.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 154.

Enllaos externs.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234324" title="Narcs" nonfiltered="664" processed="664" dbindex="90669">



 Narcs (mitologia).
 Narcs (gnere).
 Narcs (llibert), llibert i ministre de l'emperador Claudi;
 Narcs (atleta), assass de Cmmode;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234325" title="Francesc Daniel Molina i Casamaj" nonfiltered="665" processed="665" dbindex="90670">

Francesc Daniel Molina i Casamaj (Vic, 1812   Barcelona, 1867) fou un arquitecte catal. 

Els seus primers estudis els va realitzar a l'escola Llotja de Barcelona i l'any 1843 es va titular a l'Acadmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. El 1850 fou elegit membre numerari de l'ara anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

L'any 1852 va construir l'esglsia de la Misericrdia de la poblaci de Canet de Mar. Per el seu projecte ms important va ser el de la Plaa Reial de Barcelona els anys 1848/59, tractada com la tradicional plaa major espanyola, amb tota la planta baixa porticada i amb faanes de model isabel, del mateix estil va ser la faana del Teatre Principal, a la rehabilitaci que va fer desprs de l'incendi que va sofrir l'any 1845. 

Va succeir al crrec d'arquitecte municipal l'any 1855 a Josep Mas i Vila, projectant l'escut del timp superior de la faana neoclssica de la Casa de la Ciutat, aix com el Sal de la Regna Regente acabat l'any 1860.

La plaa Molina de Barcelona porta aquest nom en honor seu.

Enllaos externs.
Arquitectura Barcelona;

Bibliografia.
 Art de Catalunya, Urbanisme, arquitectura civil i industrial (Volum 3). Barcelona 1998, Edicions L'Isard, ISBN 84-24089-04-6;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234327" title="Protognia" nonfiltered="666" processed="666" dbindex="90671">

Astronomia:
(147) Protogeneia, s un asteroide;
Mitologia:
 Protognia (filla de Deucali).
 Protognia (filla de Calid).
 Protognia (filla d'Erecteu).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234328" title="Protognia (filla de Deucali)" nonfiltered="667" processed="667" dbindex="90672">
Segons la mitologia grega, Protognia fou una filla de Deucali i de Pirra.

Estimada per Zeus, fou mare d'Etli. Tamb se li atribueix la maternitat d'Opus.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 187.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234329" title="Protognia (filla de Calid)" nonfiltered="668" processed="668" dbindex="90673">
D'acord amb la mitologia grega, Protognia fou una filla de Calid i d'Elia.

Unida amb Ares, fou mare d'xil.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 187.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234330" title="Protognia (filla d'Erecteu)" nonfiltered="669" processed="669" dbindex="90674">
Protognia, segons la mitologia grega, fou una princesa atenenca, filla d'Erecteu i de Praxtea.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 187.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234331" title="Elia" nonfiltered="670" processed="670" dbindex="90675">


 Elia (regi grega).
 Elia (illa).
 Elia (filla d'Amiton).
 Elia (escola de teatre de Barcelona).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234332" title="Elia (illa)" nonfiltered="671" processed="671" dbindex="90676">
Segons la mitologia grega, Elia fou una illa sobre la qual regnava ol i on mantenia tancats els vents.

Els grecs la suposaven emplaada a la mar Tirrena, al nord de Siclia. Per aix, se la podria identificar amb un dels illots de Lipari. 

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 77.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234333" title="Elia (filla d'Amiton)" nonfiltered="672" processed="672" dbindex="90677">
D'acord amb la mitologia grega, Elia fou una filla d'Amiton, cabdill de Iolcos, i d'Idmene.

Casada amb Calid, fou mare d'Epicasta i de Protognia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 77.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234334" title="Jonas Quinn" nonfiltered="673" processed="673" dbindex="90678">
Jonas Quinn s un personatge de la srie Stargate SG-1, interpretat per l'actor Corin Nemec.

 Histria .
s un habitant del planeta Kelowna amb una gran intelligncia i una memria quasi fotogrfica. Desprs del sacrifici d en Daniel Jackson per salvar el seu planeta, passa a formar part de l SG-1 durant un any aproximadament. Tot i que en un principi li va costar ser acceptat per la resta de membres de l equip (especialment per en Jack) amb el temps s acaba guanyant la seva confiana. Quan el doctor Jackson es reincorpora a l equip, Jonas torna a Kelowna i es converteix en un negociador de pau per a la seva gent.


 Enllaos externs .
 Jonas Quinn a GateWorld ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234336" title="George Hammond" nonfiltered="674" processed="674" dbindex="90679">

El General George S. Hammond s un personatge de la srie Stargate SG-1, interpretat per Don S. Davis.

 Histria .
Va succeir el General West en el comandament de la base Stargate,  i tot i que en un principi la seva tasca consistia en supervisar el desmantellament definitiu del projecte Stargate abans de la seva retirada, els esdeveniments acabarien canviant els seus plans, passant a dedicar-se en exclusiva al comandament del projecte.

s vidu (la seva dona va morir de cncer) i t dues netes, Tessa i Kayla.


 Enllaos externs .
 George Hammond a GateWorld ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234340" title="Omar Bradley" nonfiltered="675" processed="675" dbindex="90680">


Omar Nelson Bradley (12 de febrer de 1893   8 d'abril de 1981) va ser un dels principals comandants americans de camp al Nord d'frica i a Europa durant la Segona Guerra Mundial, ascendint fins al rang de General de l'Exrcit, sent el darrer oficial de 5 estrelles dels Estats Units. Tamb va ser el primer oficial nomenat pel crrec de President de la Junta de Caps d'Estat Major.

 Inicis .

Bradley, fill d'un mestre d'escola, va nixer al s d'una famlia humil prop de Clark, Missoure. Assist a la Higbee Elementary School i es gradu a l'Institut de Moberly (Missouri. Bradley intent entrar a la universitat de Missouri, per li proposaren que intents accedir a West Point. 

Bradley particip a l'equip de beisbol 3 cops, incloent l'equip de 1914, en el que tots els jugadors que van seguir a l'exrcit van arribar a generals. Es gradu a West Point al 1915, formant part d'una promoci on hi havia diversos generals, promoci que diversos historiadors han batejat com "La classe on van caure les estrelles: van acabar sent 59 generals, amb Bradley i Dwight Eisenhower arribant al rang mxim de General de l'Exrcit.

Va ser destinat al 14 Regiment d'Infanteria, per com molts dels seus iguals, no entr en acci a Europa. Al seu lloc, va ser destinat a diversos llocs pels Estats Units. Serv a la frontera de Mxic al 1915. Quan es declar la guerra va ser promogut a capit, per va ser destinat a les mines de coure de Montana. All es cas amb Mary Elizabeth Quayle el 28 de desembre de 1916. Va ser destinat a la 19 Divisi d'Infanteria, que havia estat assenyalada perqu es desplegus per Europa, per l'armistici i la grip espanyola van evitar-ho.

Durant el perode d'entreguerres aprofit per estudiar. Entre 1920-24 enseny matemtiques a West Point. Va ser promogut a major al 1924 i assist al curs avanat d'infanteria a Fort Benning, Georgia. Desprs d'un breu servei a Hawaii, assist a l'Acadmia de Comandament i Estat Major General a Fort Leavenworth entre 1928-29. Des de 1929 torn a donar classes a West Point, amb un breu recs al 1934 per estudiar a l'Acadmia de Guerra de l'Exrcit. Al 1936 va ser promogut a tinent coronel i treball al Departament de Guerra, directament sota el Cap de l'Estat Major de l'Exrcit, George Marshall des del 1938. Al febrer de 1941 va ser promogut a General de brigada (saltant-se el rang de coronel (Estats Units) i enviat com a comandant a Fort Benning (el primer de la seva classe en ser general). Al febrer de 1942 prengu el comandament de la 82 Divisi de Paracaigudistes, abans de ser transferit a la 28 Divisi al juny.

 Segona Guerra Mundial .
Bradley no reb un comandament al front fins a inicis de 1943, desprs de l'Operaci Torxa. Se li havia confiat el comandament del 8 Cos, per enlloc d'aix va ser enviat al Nord d'frica per servir com adjunt de George Patton. Va succeir a Patton com a cap del 2n Cos a l'abril i dirig les darreres batalles de Tunsia a l'abril i al maig. Llavors condu el seu cos, llavors part del 7 Exrcit cap a Siclia al juliol.



Mentre que s'apropava la Batalla de Normandia, Bradley va ser escollit per comandar el 1r Exrcit Americ, que al costat del 2n Exrcit britnic constituren el 21 Grup d'Exrcits, a les ordres del General Montgomery. S'embarca cap a Normandia a Portsmouth al creuer pesat USS Augusta (CA-31). Durant el bombardeig se situ a una cabina de comandament d'acer construda per a ell al pont de l'Augusta, amb les parets cobertes de les guies Michelin de les carreteres de Frana i de grans mapes a escala de Normadia. La major part del mat, no obstant, Bradley s'estigu al pont, al costat del Comandant de la Fora Atacant, Almirall Alan G. Kirk, observant els desembarcaments amb binocles, i amb cot a les orelles per esmorteir l'esclat dels canons.

El 10 de juny, el General Bradley i el seu estat major van abandonar l'Augusta per establir-se a la costa. Durant l'Operaci Overlord comand 3 cossos que operaven des de els objectius americans de la invasi, la Platja Utah i la Platja Omaha. Posteriorment, al juliol, planej l'Operaci Cobra, l'inici de la sortida de les platges de Normandia. Mentre que prosseguia l'aven, es constitu el 3r Exrcit a les ordres de Patton, mentre que el General Hodges succea a Bradley al capdavant del 1r Exrcit; i junts van bastir el nou comandament de Bradley, el 12 Grup d'Exrcits. A l'agost, el 12 Grup ja sumava 900.000 homes en 4 exrcits. Era el major grup de soldats que servien mai en la histria dels Estats Units sota un nic comandant de camp.

A diferncia d'altres generals ms colorits de la II Guerra Mundial, Bradley era un home educat i correcte. Va ser presentat a l'atenci pblica per primer cop pel corresponsal Ernie Pyle, qui el va anomenat el general dels soldats. Will Lang Jr, de la revista Life digu que el que ms admiro d'Omar Bradley s la seva educaci. Mai no dna un ordre a ning, sigui quin sigui el seu rang, sense primer dir 'si us plau.

Desprs d'un intent alemany (Operaci Lttich) per aturar als exrcits americans a Mortain, les forces de Bradley eren la meitat sud d'un intent d'encerclar al 7 Exrcit alemany i el 5 Exrcit Panzer a Normandia, atrapant-los a la Bossa de Chambois (o Bossa de Falaise) (Operaci Totalise). Si b l'xit noms va ser parcial, les forces alemanyes van patir greus prdues en la seva retirada.

Les forces americanes van arribar a la Lnia Siegfried o 'Muralla Occidental' a finals de setembre. La gran escala del seu avan havia sorprs als propis alts comandants aliats. Esperaven que la Wehrmacht s'aniria aturant a les diverses lnies defensives que proveen els rius francesos i, conseqentment, la logstica va ser un greu problema.

En aquest moment, l'Alt Comandament Aliat, a les ordres d'Eisenhower, havia d'encarar una gran decisi estratgica. Bradley recolzava una estratgia consistent en un avan pel Saarland, o potser un aven pel Saarland i la regi del Ruhr. El recent promogut a Mariscal de Camp, Bernard Montgomery, argia un avens pel Baix Rhin, preferiblement amb totes les forces terrestres aliades sota el seu comandament personal com durant els mesos anteriors a la Campanya de Normandia. Si b no es permet a Montgomery que llancs una ofensiva en l'escala que ell volia, George Marshall i Henry Arnold estaven ansiosos per emprar el 1r Exrcit Paracaigudista Aliat per creuar el Rin, per la qual cosa Eisenhower autoritz l'Operaci Market Garden. El debat, si b no caus fissures el comandament aliat, si que caus reticncies entre els dos comandants de grup d'exrcit aliats al teatre europeu d'operacions. Bradley protest amargament a Eissenhower per la prioritat dels subministraments que s'havien concedit a Montgomery, per Eissenhower, pensant en l'opini pblica britnica, arxiv les protestes de Bradley.

 

El Grup d'Exrcits de Bradley ara cobria un ample front en una regi de turons, entre els Pasos Baixos a Lorraine i, tot i a ser el major Grup d'Exrcits Aliat, tenia dificultats en prosseguir una ofensiva amb xit en un paisatge difcil amb un enemic experimentat que recuperava l'equilibri. El Primer Exrcit de Courtney Hodges es trob amb dificultats a Aachen i a la Batalla del Bosc de Hrtgen, amb 24.000 baixes. Ms al sud, el Tercer Exrcit de George Patton perd impuls mentre que la resistncia alemanya es feia ms dura als voltants de Metz. Mentre que Bradley es concentrava en aquestes campanyes, els alemanys reunien tropes i material per una ofensiva sorpresa.

El comandament de Bradley reb l'onada inicial del que seria la Batalla de les Ardenes. Bradley protest, doncs per motius logstics el 1r Exrcit va ser posat de nou sota el comandament temporal del mariscal Montgomery al 21 Grup d'Exrcits. En un moviment sense precedents en la guerra moderna, el 3r Exrcit del General Patton deix el combat al Saarland per moure's 90 milles cap al nord i atacar el flanc sud alemany per trencar l'encerclament de Bastogne. A la seva biografia d'Eisenhower del 2003, Carlo d'Este afirma que la promoci a General de Bradley va ser per compensar-lo per deixar-lo de costat durant l'Ofensiva de les Ardenes.

Bradley aprofit l'avantatge guanyada al mar de 1945, desprs de qu Eisenhower autoritzs una ofensiva difcil per que, al final, tingu xit (Operaci Veritable i Operaci Granada) al febrer de 1945, per tal de trencar les defenses alemanyes, travessar el Rin i endinsar-se dins del cor industrial de la regi del Ruhr. La persecuci agressiva de les tropes alemanyes result en la captura d'un pont intacte sobre el Rin a Remagen. Bradley i els seus subordinats van explotar rpidament la travessa, formant el bra sud d'un enorme moviment de pina i encerclant les forces alemanyes al Ruhr pel nord i el sud, capturant-se uns 300.000 presoners. Les forces americanes van trobar-se amb les sovitiques prop del riu Elba a mitjans d'abril. El Dia V-E, el 12 Grup d'Exrcits constava de 4 exrcits (1r, 3r, 9 i 15), que comptaven ms d'1.300.000 homes.

 Postguerra .

Bradley encapal l'Administraci de Veterans durant 2 anys desprs de la guerra. Est demostrat que va fer molt per millorar el sistema de salut i en qu els soldats rebessin els seus rdits educatius d'acord amb l'Acta de Drets del Soldat. Va ser nomenat Cap de l'Estat Major de l'Exrcit al 1948 i President de la Junta de Caps d'Estat Major al 1949. El 22 de setembre de 1950 va ser promogut al rang de General de l'Exrcit, sent el cinqu i darrer oficial que arrib a aquest rang al segle XX. Tamb al 1950 va ser el primer en ocupar el crrec de President del Comit de l'OTAN. Romangu al Comit fins a l'agost de 1953, en qu abandon el servei actiu i ocup diversos llocs a la vida civil. 

Com a President de la Junta d'Estats Majors, reprov durament al General Douglas MacArthur, el comandant de les Forces de les Nacions Unides a Corea, pel seu desig d'expandir la Guerra de Corea a Xina. Poc desprs el President Truman rellev a MacArthur del comandament a l'abril de 1951. Bradley, a la seva compareixena al Congrs afirm que "la Xina Roja no s una naci poderosa que busqui dominar el mn. Francament, segons l'opini de la Junta de Caps d'Estat Major, aquesta estratgia ens ficaria a la pitjor guerra, al pitjor lloc, al pitjor moment, i amb el pitjor enemic".

Public les seves memries al 1951 com La Histria d'un Soldat (A Soldier's Story), a on aprofit per atacar les declaracions de Montgomery al 1945 conforme ell havia guanyat la Batalla de les Ardenes. L'1 de desembre de 1965, la seva esposa Mary mor de leucmia. Poc desprs conegu a Esther Dora "Kitty" Buhler, amb qui es cas el 12 de setembre de 1966, restant casats fins a la mort.

Al 1970 serv com a conseller durant la realitzaci de la pellcula Patton. La pellcula, en la que Bradley s interpretat per Karl Malden s sovint vista a travs dels ulls de Bradley: admiraci per l'agressivitat de Patton i el seu desig de victria; tot i que tamb s implcitament crtic amb l'egoisme de Patton (particularment amb la seva indiferncia per les baixes durant la campanya de Siclia) i l'amor a la guerra pel seu propi benefici. Es veu com Bradley s alabat per un oficial d'intelligncia alemany per la seva manca de pretensi, inusual en un oficial.

Una de les seves darreres aparicions pbliques va ser amb motiu de la inauguraci del mandat del President Ronald Reagan al 1981. Bradley va ser enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington, al costat de les tombes de les seves dones.

Una sentncia famosa de Bradley s El nostre s un mn de gegants nuclears i infants tics. Sabem ms de la guerra que sobre la pau, ms sobre matar de qu com viure.

Els vehicles M2 Bradley i M3 Bradley porten el seu nom. El 5 de maig del 2000 aparegu la seva imatge en un segell de la srie "Soldats Distingits" del Servei Postal dels Estats Units

Condecoracions .
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit (amb 3 fulles de roure);
 Medalla del Servei Distingit a la Marina;
 Estrella de Plata;
 Legi del Mrit (amb 1 fulla de roure);
 Estrella de Bronze;
 Medalla del Servei a la Frontera de Mxic;
 Medalla de la Victria a la I Guerra Mundial;
 Medalla del Servei de Defensa Americana;
 Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj;
 Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial;
 Medalla de l'Exrcit del Servei d'Ocupaci ;
 Medalla del Servei a la Defensa Nacional ;
 Comandant de l'Orde Polnia Restituta (Polnia);
 Orde de Kutuzov de 1a classe (URSS);
 Comandant de l'Orde del Bany (Regne Unit);
 Creu de Guerra amb Palma (Frana;
 Creu de Guerra (Luxemburg);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234342" title="Albert Buchi" nonfiltered="676" processed="676" dbindex="90681">





 
Albert Buchi (Winterthur, 27 de juny de 1907 - agost de 1988) va ser un ciclista sus. El seu xit ms important fou la medalla de bronze al Campionat del Mn de ciclisme de 1931. 

Palmars.
1930;
 Campi de Sussa de ciclisme, amateur ;
1931 ;
 Campi de Sussa;
 1r al Gran Premi de l'Echo d'Alger ;
 3r al Campionat del Mn de ciclisme;
 3r al Campionat de Zuric;
1932 ;
 1r a la Sion-Lausana-Sion ;
 1r de la Volta al Canton de Ginebra;
 2n del Campionat de ciclisme de Sussa;
1933;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a la Savoia ;
 2n a la Volta a Sussa;
1934 ;
 1r del Circuit de Basel ;
1935 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1936 ;
 3r del Campionat de ciclisme de Sussa;

Resultats al Tour de Frana.
1931. 9 de la classificaci general;
1932. 11 de la classificaci general;
1933. 13 de la classificaci general;
1934. 17 de la classificaci general;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234343" title="Calid (fill d'Etol)" nonfiltered="677" processed="677" dbindex="90682">
Calid, segons la mitologia grega,  fou un heroi grecfill d'Etol, rei de l'lida, i de Prnoe. Va fundar la ciutat homnima de Calid.

Casat amb Elia, fou pare d'Epicasta i de Protognia.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 41.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234345" title="Calid (fill d'Ares)" nonfiltered="678" processed="678" dbindex="90683">
Calid, d'acord amb la mitologia grega, fou un fill d'Ares i d'Astnome. Va sorprendre rtemis al bany i la deessa el transform en una roca.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 41.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234346" title="Calid (fill de Testi)" nonfiltered="679" processed="679" dbindex="90684">
Segons la mitologia grega, Calid fou un fill de Testi.

El seu pare el trob al ja de la mare i, sospitant unn incest, el mat.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 41.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234348" title="Etol" nonfiltered="680" processed="680" dbindex="90685">
D'acord amb la mitologia grega, Etol fou un heroi, fill d'Endimi, rei de l'lida.

Per haver causat la mort d'Apis, rei del Pelopons, s'hagu d'exiliar a Corint. Hi fou acollit per Doros i els seus germans, per els mat per quedar-se amb el regne.

Casat amb Prnoe, tingu dos fills, Pleuron i Calid.

Va donar nom a la regi d'Etlia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 87.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234349" title="Remo Bertoni" nonfiltered="681" processed="681" dbindex="90686">






Remo Bertoni (Giubiano, 21 de juny de 1909 - 18 de setembre de 1973) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1929 i 1939. El seu xit ms important fou la medalla de plata al Campionat del Mn de ciclisme de 1932 i una etapa del Giro d'Itlia del mateix any.

Palmars.
1929;
 Campi d'Itlia de la categoria independent;
 2n al Campionat del Mn de Ciclisme Amateur;
1931 ;
 1r del Gran Premi Bendoni ;
 1r del Gran Premi Masnego ;
 Vencedor de 2 etapes al Giro de la Campnia ;
1932 ;
 1r de la Treviso-Monte Grappa ;
 2n del Campionat del Mn de ciclisme;
 2n del Campionat d'Itlia;
 3r del Giro d'Itlia i vencedor d'una etapa;
 3r del Giro de Llombardia ;
1933;
 1r de la Pistoia-Prunetta ;
 2n del Campionat d'Itlia;
1934;
 1r de la Castellanza-Macugnaga ;
 1r de la Cittiglio-Leffe ;
 Vencedor del Gran Premi de la Muntanya al Giro d'Itlia  ;
1938;
 1r de la Copa Victoria ;
1939;
 Campi d'Itlia de Ciclocross;

Resultats al Giro d'Itlia.
1932. 3r de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1933. 19 de la classificaci general ;
1934. 6 de la classificaci general i vencedor del Gran Premi de la Muntanya ;
1935. 6 de la classificaci general ;

Resultats al Tour de Frana.
1935. Abandona (8a etapa);

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Remo Bertoni ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234350" title="Jordi Rossy" nonfiltered="682" processed="682" dbindex="90687">
 

Jordi (o Jorge) Rossy neix el 1964 a Barcelona en el si d'una famlia de tradici musical. Jorge s el menor de tres germans. Merc, la seva germana ms gran, s pianista; Mario, el seu germ, s contrabaixista; i Mario, el seu pare, toca el piano, la guitarra i l'acordi.

 Inicis .
Jorge Rossy comena a tocar la bateria a l'edat d'11 anys. El 1978 inicia estudis de percussi clssica. El 1980 realitza estudis d'harmonia de Jazz i improvitzaci, que aplica tocant el vibrfon i el piano. El 1981 comena a tocar la trompeta i treballar professionalment amb la bateria amb grups locals. El 1982 entra com a professor de bateria i corbo al Taller de Msics de Barcelona. Entre 1982 i 1989 Jorge Rossy toca en festivals i clubs per tota Espanya amb msics locals com a Periquito Sambeat, Tete Montoliu, Carles Benavent o Chano Domnguez. Amb alguns d'aquests msics forma grups estables amb qu des de 1984 grava discs (de vinil!). 

Durant aquest perode tamb toca amb msics dels EE.UU. (com Woody Shaw, Jack Walrath, Sal Nistico, Dave Schnitter i Kenny Wheeler) en gires espanyoles i en programes de televisi. Tamb participa com a alumne i/o professor en mltiples seminaris de Jazz organitzats pel Taller de Msics a Castelldefels, Banyoles, Sevilla, Granada, Cadis, Alcala de Henares, Madrid, Begues etc.

 Estudis .
En 1989 Jorge Rossy es trasllada a Boston, EE.UU., amb una beca per a estudiar trompeta en el Berklee College of Music, on comena una nova etapa musical. A Boston hi coneix una nova generaci de msics en estat de formaci, i es crea un vincle creatiu que ser decisiu per a Rossy durant la dcada segent. El 1990 Jorge Rossy toca a Boston, Nova York, Panam i aFrana amb el trio de Danilo Prez. El 1991 tornen a Panam, aquesta vegada en quartet amb Giovanni Hidalgo, i poc desprs Jorge entra a formar part del quartet de Paquito D'Rivera. Aquell any Jorge Rossy es trasllada a Nova York amb Paquito D'Rivera i realitza les seves primeres gires internacionals. El 1991 i el 1992 actuen a Europa, Centre Amrica, Brasil, EE.UU. i Jap, i grava el CD Havana Caf.

El 1993 deixa el quintet de Paquito D'Rivera i el circuit internacional per a treballar amb els msics de la seva generaci. Gaireb tots els seus amics de Boston s'han installat a Brooklyn, N.Y., i es dediquen a tocar en petits clubs, sobretot en Small's, i Jorge Rossy des del 1991 es presenta a Espanya amb els seus collegues americans. Per a molts d'ells aquest era el seu primer viatge a Europa. Aquests msics eren, Joshua Redman, Mark Turner, Brad Mehldau, Kurt Rosenwinkel, Seamus Blake, Chris Cheek, Kevin Hayes i Freddie Bryant, entre d'altres. En 1993 l'enregistrament del CD When I Fall in Love del Mehldau Rossy Trio, amb Brad Mehldau i Mario i Jorge Rossy, inicia una intensa i fructfera relaci amb la discografia Fresh Sound. A partir de 1994 molts msics de la jove escena de N.Y. s'inicien amb Jorge la bateria en la discografia Fresh Sound, o en l'holandesa Criss Cross.

La discografia de Jorge Rossy inclou ms de 70 ttols, molts d'ells premiats en diferents pasos. Alguns dels debuts discogrfics ms significatius en qu Jorge Rossy participa sn: Fresh Sound/New Talent Mehldau Rossy Trio, When I Fall in Love Kurt Rosenwinkel, East Coast Love Affair Reid Anderson, Dirty Show Tunes Ethan Ivenson, Construction Zone i Deconstruction Zone Chris Cheek, A Girl Named Joe Criss Cross: Mark Turner, Yam Yam Seamus Blake, The Bloom Daddies Strech Records: Avishai Cohen, Adama

Altres CDs significatius d'aquest perode sn: Ademuz, Periquito Sambeat amb Enrique Morente Stranger Things Can Happen, Seamus Blake Vaig venir, Chris Cheek. El 1995 el Trio de Brad Melhdau amb Larry Grenadier al baix i Jorge Rossy a la bateria grava per primera vegada per a Warner Bros. Aquesta collaboraci dna lloc a ms de 10 CDs incloent la banda sonora de la pellcula Dt. Femme est uneix Actrice i Llarg.


 Collaboracions .
La llista dels msics que han gravat amb Jorge Rossy a la bateria s molt llarga. Aquests sn alguns dels ms destacats encara no esmentats:
Chick Corea, Senyor lies, Danilo Prez, Mark Johnson, Ben Monder, Joshua Redman i Kevin Hayes.
Entre 1996 i desembre del 2004 el Trio de Brad Melhldau, a ms d'enregistraments, ha efectuat gires per Europa, EE.UU., Canada, America del Sud i el Jap, oferint centenars de concerts en clubs llegendaris com el Village Vanguard de N.Y. i en sales de concerts de gran prestigi com Carnegie Hall en N.Y., Sala Pleyel a Pars, Queen Elisabeth Hall a Londres i un llarg etc.

Enllaos externs.
Jorge Rossy es passa al piano (27.12.4);
Jordi Rossy Trio ;
Plana de la discogrfica Fresh Sound ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234351" title="Marcel Kerff" nonfiltered="683" processed="683" dbindex="90688">

Marcel Kerff (Sint-Martens-Voeren, 2 de juny de 1886 - Moelingen, 7 d'agost de 1914) va ser un ciclista belga de primers del segle XX. La seva nica victria coneguda s a les 48 hores d'Anvers, el 1900.

Poc desprs de la invasi de Blgica per part de l'exrcit alemany, al comenament de la Primera Guerra Mundial, Kerff reconeixia que havia espiat soldats alemanys i fou penjat. Un monument prop del lloc on va morir recorda tots els ciclistes belgues morts durant la Guerra. 

Va crrer el Tour de Frana de 1903, que acab sis.

Enllaos externs.
Fitxa de Marcel Kerff a sitiodeciclismo.net ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234354" title="Adelin Benot" nonfiltered="684" processed="684" dbindex="90689">

Adelin Benot (Chtelet, 12 de maig de 1900 - 18 de juny de 1954) va ser un ciclista belga. 

Els seus xits ms importants els aconsegu al Tour de Frana, on guany 4 etapes i port el maillot groc durant 5 etapes.

Palmars.
1920;
 1r del Gran Premi Franois Faber;
1923;
 Campi de Blgica en ruta ;
 1r de la Brusselles-Lieja;
1924;
 1r del Circuit de Midi;
1925 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana i portador del maillot groc durant 5 etapes ;
1926 ;
 1r de la Bordeus-Pars;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1927 ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1924. Abandona (3a etapa);
1925. 12 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1926. Abandona (10a etapa). Vencedor d'una etapa;
1927. 5 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Adelin Benot ;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234357" title="Josep Bover i Mas" nonfiltered="685" processed="685" dbindex="90690">

Josep Bover i Mas (Barcelona 1790? - 1866) fou un escultor catal d'estil acadmic. 

Pensionat per la Junta de Comer de Barcelona, va viatjar a Roma l'any 1826 i durant la seva estada hi va realitzar una de les seves escultures ms reconegudes: Gladiador ferit, que la va presentar a l'Exposici Universal de Londres de l'any 1862. 

Entre les obres executades a Barcelona hi ha les escultures de Jaume I i Joan Fiveller per la faana neoclssica de la Casa de la Ciutat de Barcelona l'any 1844, i per a l'edifici de Capitania General se li van encarregar el 1846 sis retrats de virreis i capitans juntament amb alguns relleus per a decorar la faana. 

Va passar una temporada a Cadis, on va muntar un taller i va realitzar-hi nombrosos encrrecs, com les imatges de Santa Clara i Sant Ferran per a la capella de Santo Toms de Villanueva de la catedral. 

Al pati central de la catedral de Sant Pere de Vic t l'obra del sepulcre de Jaume Balmes de l'any 1865.

Bibliografia.
Volum 3 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84297-5431-8 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234359" title="Artur Carbonell i Carbonell" nonfiltered="686" processed="686" dbindex="90691">
Artur Carbonell i Carbonell (Sitges, 31 de gener del 1906   1 d'abril del 1973), pintor surrealista, director teatral i professor de l'Institut del Teatre de la Diputaci de Barcelona.

 Biografia .
Artur Carbonell era fill del comerciant i futur alcalde de Sitges Pere Carbonell i Mestre i de Sebastiana Carbonell i Termes. En havent acabat el batxillerat comen el 1923 la carrera d'arquitectura, estudis que abandon per consagrar-se a la pintura. El 1925 expos obra seva en el marc de lExposici Histrica de l'Art Sitget que es va fer al Casino Prado Suburense, i fins a l'any 1929 particip en un mnim de sis exposicions collectives ms. Tamb public diversos dibuixos en les revistes locals L'Amic de les Arts i L'Art Novell.

Amb Joaquim Sunyer i de Mir, al 1929 viatj a Pars on feu coneixena tant de les tendncies avantguardistes en la pintura, com del teatre que conreaven Sacha Guitry i Georges Pitoff. Ambds fenmens l'influren tant, que d'aquell moment fins a la seva mort es dedic indestriablement a les dues arts. Aix, al 1930 dirig la seva primera obra teatral, lOrfeu de Jean Cocteau, que s'estren al Casino Prado amb Josep Mirabent i Magrans, Maria Dolors Bertran i Maria Planes com a actors; poc desprs representaria una altra obra de Cocteau, La veu humana. Per altra banda, aquell mateix any tamb la seva primera exposici individual, a les "Galeries Areas" de Barcelona.  Els anys 30 serien de gran activitat: expos a les Galeries Syra (1932 i 1933), a la Sala Pars, a la llibreria Catalnia (1936  ); fou elegit membre de la directiva del Cercle Artstic de Sant Lluc i assessor de la junta dels Amics de l'Art Nou; i dirig diverses obres de teatre: Caps de recanvi de Jean-Victor Pllerin  (1931). Egmont, de Goethe (1932) , L'indigent, de Charles Vildrac, Sopar de comiat d'Arthur Schnitzler i Su esposo de G.B.Shaw (1933), Abans d'esmorzar, d'Eugene O'Neill (traducci de Ramon Planes i Izabal), A la sortida, de Pirandello (1935), L'innocent, de Henri Ren Lenormand (1936). Tamb fou en aquest perode que J.V.Foix li dedic una composici al seu llibre KRTU .

Acabada la guerra, Artur Carbonell es dedic intensament al mn teatral. A l'any 1940 s'incorpor com a professor de "Dibuix i Realitzacions Escniques" al claustre de l'Institut del Teatre , instituci d'on, a l'any 1952, en seria escollit sots-director. A l'any segent fund amb Marta Grau una companyia prpia, el Teatro del Arte, que represent a Barcelona La discreta enamorada de Lope de Vega (1941), Las medallas de Sara Dowey de J.M.Barrie i El Gran Teatro del Mundo de Caldern de la Barca (1943), Eco y Narciso de Caldern (1944, amb Aurora Bautista i Maria Assumpci Balaguer), Medea d'Eurpides (1945, novament amb Aurora Bautista), El tiempo es un sueo de Lenormand (1946). La majoria dels decorats i dels figurins foren obra d'Artur Carbonell, tamb.

En una altra especialitat dins el mn de l'espectacle, al setembre del 1942 estren el musical Sitges 1900-1941, que fou el primer d'un llarg seguit d'espectacles de varietats que es representaren a l'escenari del Casino Prado (Espectculo 1940-1942, La viuda alegre -1943-, Sitges sonre -1944-, Variet 1940-1947 i Carilln -1953-). En la seva faceta de pintor, expos a les galeries Pictoria de Barcelona i a la Xermada de Sitges. I encara en un altre vessant artstic, fou el dissenyador dels nous vestits dels Gegants de Sitges, en poca de l'alcalde Antoni Almirall (1955).

Als anys 50 dirig diverses obres de teatre, algunes de gran volada: Asesinato en la catedral de T. S. Eliot  i Mirra de Vittorio Alfieri (1953), Hamlet de Shakespeare (1954), El zoo de cristal de Tennessee Williams (1959). Pel conjunt d'una vida dedicada a l'art escnic i a la docncia teatral, la Diputaci de Barcelona li atorg al 1971 la "Medalla al Mrit de l'Institut del Teatre". Amb posterioritat, Artur Carbonell faria donaci del seu fons escenogrfic a l'Institut .

En homenatge pstum, al 1982 l'ajuntament de Sitges rebatej un dels carrers ms cntrics de la poblaci, la "Pujada de l'Estaci", amb el nom d'"Avinguda d'Artur Carbonell". El 2000, el Grup d'Estudis Sitgetans li dedic una exposici monogrfica, comissariada per la historiadora Isabel Coll i Mirabent.

 Premis Artur Carbonell.
El Festival Internacional de Teatre de Sitges institu el premi "Artur Carbonell" al millor espectacle que s'hi estrens en cada edici del festival. Una llista no exhaustiva s: 

 1977 - Guinyol i quimera de la ciutadana neurtica, de Josep Albanell, companyia de "Teatre Gent" amb direcci de Pere-Xavier Dauss i Lapuerta;
 1980 - aque o de piojos y actores de Jos Sanchis Sinisterra, companyia "El Teatro Fronterizo";
 1981 - Dels vicis capitals, entremesos mallorquins del segle XVIII adaptats per Lloren Moya i Josep Pera, companyia La Cubana;
 1982 - Ligeros de equipaje, de Jorge Daz;
 1983 - Edipo rei, de Sfocles, "Compaa Luis Seoane" dirigida per Manuel Lourenzo;
 1985 - El abismo, companyia "Teatro Estable de Navarra", creaci i direcci de Jos Lainez;
 1986 - El fetitxista, direcci de Josep Minguell;

 Bibliografia .
 Francesc Xavier Renau Artur Carbonell i Carbonell: pintor, escengraf i director teatral (Sitges, 1906-1973), article publicat a Papers d'art nm. 86 (2004);
 Isabel Coll Artur Carbonell, commemoraci dels 25 anys de la seva mort Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1998;
 Beli Artigas Coll Artur Carbonell. Una vida dividida entre dues passions, el teatre i la pintura, article a Assaig de teatre nm. 18-20 (1999), p. 31-48;
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;
 Beli Artigas Coll Artur Carbonell o una vida dedicada a l'art, article a La Xermada nm. 9 (1998), p. 12-19;
 Bodas de plata de Arturo Carbonell con el teatro, text publicat a Antologa de Sitges nm. 8 (hivern del 1955) p. 69-71;

 Enllaos .
 Llista d'obres estrenades a Sitges ;
 Breu resum biogrfic ;
 Ressenya d'Andreu-Avell Arts i Toms d'estrenes d'Artur Carbonell, publicada a Mirador nm. 326 (1935);
 Breus apunts del "Teatro del Arte" ;
 Crtica del quadre Paisatge assassinat, una de les tres que Carbonell present a l'Exposici lgico-fobista ;
 Imatge de l'obra Dues figures, conservada al Stdt. Kunsthalle de Dsseldorf;
 Imatge de Figura, obra del 1937;
 Imatge de Mendigo, del 1943;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234364" title="Francesc Masriera i Manovens" nonfiltered="687" processed="687" dbindex="90692">

Francesc Masriera i Manovens. Barcelona, 1842 - 1902. Fou un pintor i orfebre catal. 

Va estudiar a l'escola Llotja i es va formar al taller del seu pare Josep Masriera i Vidal reconegut joier barcelon. A Ginebra va estudiar i perfeccionar la tcnica de l'esmalt. Qualificat com pintor de la Restauraci la seva obra s del gnere del realisme. 

Es va dedicar principalment als retrats de la burgesia catalana i de la noblesa, entre ells el que va realitzar a la reina regent Maria Cristina d'ustria amb el seu fill Alfons XIII l'any 1888, i que presideix el Sal de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Als seus retrats destaca el tractament dels detalls, especialment en la sedes, velluts, brocats, etc., captats amb minuciositat i correcci.

Junt amb el seu germ Josep Masriera i Manovens installaren un estudi-taller al carrer Bailen, obra de Josep Vilaseca i Casanova, en forma de temple corinti, a la porta del qual va installar unes esttues dedicades als seus pintors favorits: Mari Fortuny i Eduardo Rosales. 

Bibliografia.
Tomo 13 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5441-5;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234366" title="La Pineda de Bages" nonfiltered="688" processed="688" dbindex="90693">
La Pineda de Bages s una entitat de poblaci del municipi de Sant Fruits de Bages des de fa dcades segona residncia del municipi de Manresa. L'any 2004 tenia 883 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234367" title="Gustave Danneels" nonfiltered="689" processed="689" dbindex="90694">







 Gustave Danneels (Loos-en-Gohelle, 6 de setembre de 1913 - Knokke, 13 d'abril de 1976) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1933 i 1943. 

Els seus xits ms importants foren les dues medalles de bronze al Campionat del Mn de ciclisme, els tres triomfs a la Pars-Tours i una etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1931 ;
 Campi de Blgica Sots-17 (amateur);
1933 ;
 Campi de Blgica Independent (amateur);
 1r del Critrium d'Anvers;
 1r a Harelbeke;
 1r a Wilrijk;
1934 ;
 1r de la Pars-Tours;
 1r del Gran Premi d'Europa ;
 1r a Gingelom amb Frans Dictus;
 3r del Campionat del Mn de ciclisme;
1935 ;
 Campi de Blgica  ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
 3r del Campionat del Mn de ciclisme ;
1936;
 1r de la Pars-Tours;
 Vencedor de 2 etapes de la Pars-Nia;
1937;
 1r de la Pars-Tours;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1938;
 Vencedor de 2 etapes del Tour del Sud-est;
1939;
 1r a Kortrijk;
1942;
 1r a Aarsele;
 1r a Lebekke;
 1r a Maldegem;

Resultats al Tour de Frana.
1935. Abandona (7a etapa);
1936. Abandona (7a etapa);
1937. Abandona (17a etapa) i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Gustave Danneels ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234373" title="Llista d'estats sobirans del 1981" nonfiltered="690" processed="690" dbindex="90695">


Estats sobirans.
A.
   Repblica Democrtica de l'Afganistan;
   Repblica Socialista Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
 (des de l'1 de novembre);
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
 (des del 21 de setembre);
   Repblica Popular de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Repblica Popular de Cambodja;
   Repblica Unida del Camerun;
   Domini del Canad;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Etipia Socialista;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Repblica Popular de Moambic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Ciskei (des del 4 de desembre);
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Transkei;
   Repblica de Venda;
   Repblica de la Xina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234376" title="Scorpions" nonfiltered="691" processed="691" dbindex="90696">

Scorpions s un grup de hard rock/heavy metal creada a Hanover (Alemanya) el 1965. Els components actuals son: Klaus Meine, Matthias Jabs, Rudolf Schenker, James Kottak i Pawe  M ciwoda. Van gaudir de molta popularitat a la dcada dels 80 i 90, amb senzills com "Rock You Like a Hurricane", "Wind of Change", "Still Loving You" o "Holliday". La banda ha venut ms de 75 milions d'lbums arreu del mn. 

 Histria .

 Inicis .


Creat al 1965 pel guitarrista Rudolf Schenker, encara que l'any oficial en qu es va crear s el 1969 quan el germ petit d'en Rudolf, Michael Schenker, i Klaus Meine van entrar a la banda, llancen el seu primer enregistrament al 1972 anomenat Lonesome Crow.

A causa de la seva irresponsabilitat, i al seu alcoholisme, Michel abandona el grup al 1973 i al seu lloc entra Uli Jon Roth, que tenia les mateixes influncies d'Eric Clapton i Jimi Hendrix. Aquest guitarrista li donaria a Scorpions a la meitat de la dcada dels 70, el virtuosisme que va deixar pendent Michel. Aquell mateix any, entren a l'alineaci Herman Rarebell a la bateria i Francis Buchholz en el baix, reemplaant Jrguen Rosental, i Wolfang Dizioni respectivament. El so peculiar d'Uli Jon Roth va marcar el so del grup durant els segents anys, en els que van editar discs tan notables com In Trance, llanat el mar de l'any 1975. Aquest disc s considerat el seu primer treball musical consagrat. Scorpions ho aconseguia, aconseguia que l'xit els illumins. Fora del musical, In Trance, va estar marcat per la polmica, ja que a la seva cartula apareix una model despulla a sobre d'una guitarra elctrica mostrant un pit descobert. Es van fer llanaments posteriors que mostraven a la mateixa model, encara que aquesta vegada, el seu cos est tapat completament per ombres. Aquesta seria la primera de moltes altres cartules que han estat estat censurades a Scorpions. El 1976 llanarien Virgin Killer, que la portada del qual va ser censurada a causa que en aquest apareixia una nena nua; la cartula va ser substituda per una on apareixien els membres de la banda.

 Maduresa i xit comercial .

Scorpions va fer nombroses gires a Europa, tamb van arribar al Jap al 1978, on van deixar registrat el directe Tokyo Tapes, ltim disc que gravaria Uli Jon Roth en el grup, que ja comenava a tenir diferncies musicals respecte a la lnia que prenien de cara al futur; finalment Uli, deixa el grup per formar el seu propi projecte, un projecte ple de psicodlia, i d'atributs que no anaven en la mateixa direcci del que buscaven Rudolf i Klaus. Per la qual cosa Michel torna al grup. Tanmateix, amb les seves constants faltes als concerts, la banda va haver de contractar un guitarrista convidat per suplir les insolncies de Michel a les gires, aquest guitarrista, que tamb t el seu lloc dins del Sal de la Fama del Rock and Roll als Estats Units, respon al nom de Matthias Jabs; el seu primer concert va tenir lloc en un gran festival a Cleveland, Ohio, Estats Units el 1979. Michel opta per deixar definitivament al seu germ, i formar la seva prpia banda, pel qual encertadament Mathias presa el seu lloc fins a la data, el 1979.

El 1980, graven Animal Magnetism el primer disc d'Scorpions amb en Mathias, en el que el jove de 23 anys d'edat, demostra el dinamisme que li van contagiar les seves influncies en la guitarra com ho sn Gary Moore, Eric Clapton, Ritchie Blackmore, i Jimmy Page. Aquest lbum va ser llanat el 31 de mar de l'any 1980; els premis que va merixer guanyar en el seu moment, van ser lliurats alguns anys desprs, al 1984 va ser disc d'or i al 1991 disc de plat. Els temes ms representatius sn Twentieth Century Man, Falling in Love, The Zoo i Animal Magnetism. A ms, aquesta s un dels primers enregistraments que es feien amb l'efecte de guitarra Woa Woa, o caixa de veu en la que Jabs s tota una instituci. L'xit no trobat per Scorpions en els Estats Units a la dcada dels 70, va acabar amb l'enregistrament del disc BlackOut al 1982, on van vendre ms de dos milions de cpies als Estats Units, a noms dues setmanes d'haver-lo posat en venda. A l'esmentat material sobresurt el tema No One Like You. Durant l'enregistrament d'aquest lbum el vocalista, Klaus Meine, va tenir problemes amb les seves cordes vocals que van arribar a tan gravetat que va pensar en retirar-se de la banda. Desprs de dos cirurgies amb xit i un treball vocal metdic, Klaus reprn novament el seu lideratge. L'any 1982 aquest treball musical es va transformar en disc d'or i l'any 1984 va ser disc de plat.

L'enlairament total d'aquesta banda teutona, va tenir lloc al 1984 amb el LP Love At The First Sting, on es troba l'xit Rock You Like A Hurricane, que va ser posat ms de 26 setmanes consecutives en la llista del top 100 de les revistes Billboard, i la Rolling Stone, dos dels mitjans de comunicaci ms poderosos en qesti de msica. El vdeo d'aquesta can va ser produt pel director d'imatge d'Iron Maiden, i va ser el numero 1 del Top 10 de la cadena de televisi recent creada, MTV.

Un altre xit sortit d'aquest material s Still Loving You, balada que va conquerir de ple a la joventut nord-americana de la passada dcada. Aquell mateix any, es produeix el festival Rock in Rio en el que van participar bandes de la talla de Kiss, Iron Maiden, Van Halen, AC/DC, i Scorpions entre altres ms, presentant-se davant de ms de 350 mil espectadors. Va ser tan gran el virtuosisme que es va viure en aquella primera edici, que les revistes i mitjans especialitzats de comunicaci les van catalogar com les "Olimpiades del Rock" posant "votaci" a cada un dels grups que van tocar aquell dia per atorgar-los la medalla d'or, plata i bronze respectivament als triomfadors. Kiss va obtenir la de bronze, AC/DC la de plata, i Scorpions la d'or.

Al 1985, se suscita el ms gran triomf musical de la banda gravant una extenuant gira realitzada per gaireb tot el mn, la qual van titular World Wide Live (Per Tot el Mn en Directe), material amb qu es van collocar per ms de 52 setmanes en les llistes de popularitat de tot el mn. Ms tard, al 1988 editen Savage Amusement creant una batada vlida amb la can The Rithym of Love amb el que es van collocar als primers llocs altre cop. Dins de la gira de Savage Amusement visiten l'ex Uni Sovitica, sent el primer grup de rock que aconsegueix entrar a aquesta regi europea. D'aquesta gira per ms de 8 ciutats de la URSS, la banda edita un vdeo titulat To Russia With Love And Other Savage Amusements en el qual queda plasmada la histria d'aquests concerts. Ja trencada la barrera de gel per Scorpions, al 1989, la banda convida a diversos grups per organitzar un festival per la pau a la URSS; entre aquests Ozzy Osbourne, Bon Jovi, Skid Row, Mtley Cre, Cinderella, entre altres ms.

A causa de la inspiraci que va tenir Klaus durant la seva estada a la Uni Sovitica, escriu i compon la msica d'un dels xits ms grans i reconeguts en la seva histria personal, el ttol d'aquesta obra que simbolitza el trencament de les cadenes i el Mur de Berln a Alemanya, Winds Of Change, tema que fins a la data ha estat interpretat tamb pel tenor Jos Carreras a duet amb Klaus Meine, per l'Orquestra Simfnica de Londres i l'Orquestra Filarmnica de Berln. Aquesta can ha estat inclosa al disc Crazy World, editat al 1990, en el qual demostren un Hard Rock encara dels 80, per amb matisos evolucionats i millorats. Altres canons que ressalten a Crazy World sn Send Me An Angel i Hit Between The Eyes can que va ser inclosa a la pellcula Free Jack del director Geoff Murphy, en la que actuen Mick Jagger, Emilio Esteves, Rene Russo i Anthony Hopkins. En aquest material discogrfic Francis Buchholz s acomiadat del grup i s reemplaat per Ralph Rieckerman. Ralph havia treballat abans al terreny musical, component simfonies i temes per a bandes sonores de pellcules.

s al 1993, quan la banda llana Face The Heat, un dels discs ms pesats de Scorpions, no noms d'aquesta dcada, sin de tota la seva histria. D'aquest enregistrament sobresurten els xits Under the Same Sun, el qual va servir de tema central de la pellcula Under the Siege, d'Steven Seagal, i la can No Pain No Gain.

Acabant la gira Face The Heat Tour, i presentant-se davant de ms d'un mili de persones al llarg de tota la gira, prenen una aturada; i graven al 1996 Pure Instinct el disc ms suau de tota la seva carrera. El que queda molt clar en aquest enregistrament, s que la banda va entrar en una etapa d'experimentaci que pel que sembla els va deixar molt bons resultats personalment, per no molt grats per als seus seguidors a tot el mn ja que no va ser ben rebut a causa del canvi musical i no va tenir tant xit com els seus anteriors enregistraments. En aquesta etapa, el baterista Herman Rarebell, decideix abandonar el grup per qestions personals, al seu lloc entra el jove baterista James Kottak qui es trobava tocant amb Krunk. En el catorz LP anomenat Eye to Eye, la can To Be Number One va estar al primer lloc per ms de 9 setmanes consecutives a Europa i Jap entre altres pasos.

 Renaixement .

L'any 2000 graven juntament amb l'Orquestra Filarmnica de Berln, el disc Moment Of Glory, amb el qual reprenen el seu estatus de llegendes, guanyant discs d'or i plat a Europa, sobretot a Espanya i Portugal. L'any 2001 seria el decisiu perqu la banda tragus el disc i DVD Unplugged anomenat Acoustica, en el qual es pot veure versions de The Zoo, Rythm of Love i Tease me Please Me entre d'altres. L'any 2002 el grup inicia una gira amb Deep Purple i Dio promocionant el disc Bad For Good: The Very Best Of Scorpions en el qual inclouen dos nous temes, Bad For Good i Cause I Love You. Al 2003 inicien una nova gira amb Whitesnake i Dokken pels Estats Units i participen d'altres grans esdeveniments tocant en l'aniversari de Moscou. L'any 2004 surt en venda l'album anomenat Unbreakable; aquell mateix any Ralph Rieckermanen deixa el grup i s substitut per Pawe  M ciwoda.

Humanity Hour 1 surt a la venda l'any 2007; aquest disc est realitzat per la segent formaci de la banda: Klaus Meine en veu, els guitarristes Matthias Jabs al Rudolf Schenker, Pawe  M ciwoda al baix i finalment pel baterista James Kottak. El tema ms representatiu s Humanity.

 Components .
 Membres actuals .
Klaus Meine- cantant.
Matthias Jabs- guitarra solista.
Rudolf Schenker- guitarra rtmica.
Pawe  M ciwoda- baix.
James Kottak- bateria.

 Cronologia .
1966-1972
 
Klaus Meine (vocal);
Rudolf Schenker (guitarra);
Michael Schenker (guitarra);
Lothar Heimberg (baix);
Wolfgang Dziony (bateria);

1973-1977
 
Klaus Meine (vocal);
Rudolf Schenker (guitarra);
Uli Jon Roth (guitarra);
Francis Buchholz (baix);
Jurgen Rosenthal (bateria) ;
Rudy Lenners (bateria) ;

1978-1992

Klaus Meine (vocal);
Rudolf Schenker (guitarra);
Francis Buchholz (baix);
Herman Rarebell (bateria) ;
Matthias Jabs (guitarra);

1993-2005

Klaus Meine (vocal);
Rudolf Schenker (guitarra);
Matthias Jabs (guitarra);
Ralph Rieckermann (baix);
Herman Rarebell (bateria) ;
Curt Cress (bateria);
Ken Taylor (baix);
James Kottak (bateria);
Pawe  M ciwoda (baix);

Discografia.



lbums.
 Lonesome Crow (1972);
 Fly to the Rainbow (1974);
 In Trance (1975);
 Virgin Killer (1976) ;
 Taken by Force (1977);
 Tokyo Tapes (1978, en directe);
 Lovedrive (1979);
 Animal Magnetism (1980);
 Blackout (1982);
 Love at First Sting (1984);
 World Wide Live (1985, en directe);
 Savage Amusement (1988);
 Crazy World (1990);
 Face the Heat (1993);
 Live Bites (1995, en directe);
 Pure Instinct (1996);
 Eye II Eye (1999);
 Moment of Glory (amb filharmnica de Berln, 2000);
 Acoustica (acstic, 2001);
 Unbreakable (2004);
  (2007);

 Recopilatris .
The Best of the Scorpions (1978/1984);
Rock Galaxy (1980);
Hot & Heavy (1982);
The Best of Scorpions Vol. 2 (1984);
Still Loving You (1 EP: 1 Single) (1984);
Gold Ballads (1985);
Best of Rockers 'n' Ballads (1989);
Hurricane Rock (Collection 1974-1988) (1990);
Wind of Change (Jap) (1991);
Hot & Slow: The Best of the Ballads (1991);
Still Loving You (1992);
Hot & Hard (1993);
Selection (1993);
Deadly Sting (1995);
Born To Touch Your Feelings (1995);
Deadly Sting: The Mercury Years (1997);
Hot & Slow: Best Masters of the 70's (1998);
Big City Nights (1998);
Master Series (1998);
Best (1999);
The Millennium Collection (1999);
Pictured Life: All The Best (2000);
20th Century Masters: The Millennium Collection: The Best of Scorpions (2001);
Classic Bites (2002);
Best of Rockers 'n' Ballads (2003);
Bad for Good: The Very Best of Scorpions (2002);
Box Of Scorpions (2004);
The Platinum Collection (2005);
Gold (2006);
No. 1's (2006);

 Vdeos i DVDs .
First Sting (VHS, 1985);
World Wide Live (VHS, 1985);
To Russia With Love And Other Savage Amusements (VHS, 1988; DVD, 2003);
Crazy World Tour Live (VHS, (1991; DVD, 2002);
Moment of Glory (con la Berliner Philharmoniker) (DVD, 2001);
Acoustica (DVD, 2001);
A Savage Crazy World (DVD, 2002);
Rock You Like A Hurricane (DVD, 2003);
Unbreakable World Tour 2004: One Night in Vienna (DVD, 2005);
Live At Wacken Open Air 2006 (DVD, 2008);

 Vegeu tamb .
 Power ballad;


Enllaos externs.

  Lloc web oficial;
  Matthias Jabs - Web oficial;
  Crazyscorps: Club de fans francs;
  Club de fans;


Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234378" title="Arqueoastronomia" nonfiltered="692" processed="692" dbindex="90697">
L'arqueoastronomia s una diciplina cientfica que estudia les evidncies arqueolgiques i histriques de les diverses cultures humanes a la recerca de la reconstrucci de les antigues astronomies i els seus diversos aspectes culturals. Aquesta cincia empra tant eines metodolgiques i d'anlisi de l'astronomia com de l'arqueologia. El terme prov de la combinaci de la forma prefixada del mot grec archaos, que significa 'antic','primitiu' i de la forma prefixada del mot grec stron, que significa 'astre'.

 mbit de l'arqueoastronomia .
La funci concreta de l'arqueoastronomia s estudiar els indicis culturals, sobretot arqueolgics i histrics, de les diverses societats de l'Antiguitat. L'objectiu s recompondre les seves astronomies junt amb els seus aspectes culturals a partir del descobriment, l'estudi i la comprensi de les construccions arquitectniques que encara avui dia perviuen. Tots aquests estudis i treballs de recerca, per, serveixen, en la prctica, perqu aquesta cincia aconsegueixi establir i conixer les orientacions i fenmens astronmics en les quals aquestes estructures arquitectniques es basaven molt sovint. Tot i que actualment es fan servir aparells i mtodes de gran precisi, molts cientfics han arribat a la conclusi que a l'Antiguitat obtenien resultats molt semblants mirant nicament les estrelles i utilitzant una matemtica encara desconeguda tot i l'estudi exhaustiu. 

Al mateix temps, l'arqueoastronomia tamb estudia les cosmogonies i/o cosmologies, els calendaris, els smbols cosmolgics i tot indici d'activitat cultural que tingui relaci amb l'astronomia, s a dir, tots aquells elements que ajudin a comprendre millor aquesta correspondncia. Tots aquests indicis s'evidencien en tot tipus d'objectes arqueolgics: documents histrics, construccions arquitectniques o tamb restes arqueolgiques que sn, en tot cas, les fonts d'aquesta cincia. Es tracta d'una cincia en la qual convergeixen nombroses disciplines cientfiques com l'arqueologia, l'arquitectura, l'astronomia, la geografia, l'antropologia, etc.

Fa poc ms d'un segle que es fan estudis arqueoastronmics. Tot i aix, aquesta cincia no va ser reconeguda com a tal fins ben b l'any 1930, grcies als estudis d'Alexander Thom, que va separar el misticisme de l'anlisi estrictament cientfic. Alexander Thom era professor a la Universitat d'Oxford i amb el seu treball anomenat Megalithic sites in Britain (el 1967) va assentar les bases metodolgiques de l'arqueoastronomia sobre les quals es basaria tot l'estudi arquestronmic durant les darreres dcades del segle XX. Aquest enginyer va inspeccionar centenars de llocs megaltics a Gran Bretanya; va treballar principalment en cercles de pedra, per tamb va realitzar estudis arqueoastronmics en construccions megaltiques de menhirs alineats.  

 L'Arqueoastronomia arreu del mn .
 Egipte .

Per posar un exemple illustratiu del que significa aquest tipus de cincia podem esmenar la hiptesi de Guillermo Nuez Sordo, que troba un clar parallelisme entre la forma de la constellaci d'Ori i la forma de les pirmides egpcies de Gizeh, en tots dos casos piramidal. Per n'hi ha moltes ms com l'estranya coincidncia entre lAvinguda dels Morts de Teotihuacan amb la direcci de la Via Lctia o el curs del riu Nil.

L'arqueoastronomia egpcia va ser estudiada en profunditat per l'enginyer i escriptor Robert Bauval  qui, un dia, veient una foto pressa des de l'aire del conjunt de pirmides de Gizeh, es va adonar que la ms petita d'elles, la dedicada al fara Micer, no estava alineada amb les seves correlatives, sin que pel contrari es desplaava. Ms tard, passejant una nit es va fixar en el cel, i en aquell moment va reparar en com les estrelles que formen la constellaci d'Ori tamb es relacionaven de la mateixa manera que les pirmides.
 

Hi ha qui afirma que aquesta teoria que es proposa va ms enll de ser una simple coincidncia astroarqueolgica. Per en l'actualitat, aquesta relaci geomtrica no s del tot exacta: els tres estels d'Ori formen un angle que difereix d'uns graus amb l'angle que formen les pirmides. Per, si es calculen els canvis del cintur d'Ori en els ltims segles, es pot comprovar que va haver-hi un moment en qu aquests estels van estar alineats exactament igual en relaci a la Via Lctia de la mateixa manera que les pirmides ho estan amb el riu Nil: aproximadament cap el 10.500 a.C. Robert Bauval va realitzar aquests clculs, que mostra al seu llibre El misteri d'Ori, i especula amb la possibilitat que va ser en aquesta poca en qu es va concebre el projecte mestre de les pirmides de Gizeh. Fins i tot va ms enll, plantejant que, no noms aquestes ltimes estan dins de la correlaci d'Ori, sin que tamb la resta de pirmides tenen la seva imatge al cel: Dashur, Abusir i Abu Rawash.

Robert Bauval afirma en el seu estudi que va ser fa 12 millennis quan va ser construda la misteriosa esfinx de Giza en base a la direcci del punt vernal de la terra, el qual apuntava directament cap a la constellaci del Lle i millennis abans a la de Verge (representada amb la figura d'una dona); tot aix es relaciona amb la forma de l'esfinx: meitat lle, meitat dona. Altres estudis sostenen que l'esfinx va ser construda al segle XXV a.C i que representava la cara del propi fara , que va regnar en aquella poca.

 Stonehenge .

Un altre estudis del tema s G.S. Hawkins, que es va especialitzar en el monument megaltic Stonehenge, un dels llocs prehistrics ms famosos del mn. 

Stonehenge s un monument que consta d'un doble cercle de pedres. Diem que s un monument de culte al sol, ja que per la seva orientaci i configuraci, l'eix de la gran avinguda est orientat cap a on neix el sol el dia del solstici d'estiu (21 de juny) de tots els anys. Molt s'ha dit sobre aquesta joia millenria, i fins i tot que podria ser usada per a la predicci d'eclipsis, fet que no s del tot plausible, ja que probablement les gents que construren el monument no disposaven d'uns coneixements astronmics tan avanats. Veiem aix que a travs de l'arqueoastronomia podem tamb collegir el grau de coneixements astronmics que els constructors tenien, i veiem que si b s'han fet moltes hiptesis sobre-considerant-los, no eren del tot mancats de precisi.

s un monument que conjumina el culte al sol ja mencionat, amb el culte a la lluna. De fet el cercle exterior consta de 30 pedres, una de les quals s ms petita, fet que simbolitzaria els mesos segons el calendari lunar (de 29 dies i mig). A ms a ms, si b no hi ha proves que fos un observatori, en la seva primera fase s possible que un dels accessos fos situat cap a la primera lluna plena d'hivern (la ms septentrional), cosa que tamb seria un fet significatiu. Aquest s un exemple, com n'hi ha molts d'altres, sobre quins temes tracta l'arqueoastronomia i en relaci a qu. Veiem que els monuments antics adquireixen significacions segons la seva orientaci, i a travs d'aix podem tamb deduir quin s el grau de coneixement astronmic de les cultures ancestrals.

 Mxic .
A Mxic, l'existncia de ms de 2.500 zones arqueolgiques estudiades i altres encara sense excavar, han convertit el territori mesoameric en el parads dels arqueoastrnoms, ja que dels senzills alineaments megaltics europeus a les complexes estructures pre-hispniques existeix una enorme diferncia, i sobretot quan aix s'ha convertit en objecte d'estudi d'una nova disciplina cientfica que requereix realitzar mltiples mesures i la verificaci cientfica, de les observacions realitzades pels constructors pre-hispnics.

Actualment els fenmens que ms han cridat l'atenci al gran pblic sn les anomenades hierofanies que consisteixen en la illuminaci directa dels smbols sagrats esculpits a les pirmides, sobretot en les dates especfiques determinades pel calendari pre-hispnic que connectava els ssers humans amb les manifestacions divines regnants al cosmos.

 Pennsula Ibrica .
A la Pennsula Ibrica, hi ha molt poca tradici arqueoastronmica. Es poden distingir dues etapes fonamentals: "Primera etapa o etapa inicial" i "Segona etapa o etapa d'enlairament". La primera etapa es don cap als anys 80 amb Hoskin, el qual estava interessat sobretot en els monuments megaltics. La Universitat de Salamanca tamb es va interessar en aquest mbit treballant, sobretot, jaciments d'Espanya i Portugal. En aquella poca van ser dos professors, Almagro Gorbea i Gran-Aymerich, els que es van dirigir el primer projecte arqueolgic amb un gran treball arqueoastronmic a Bibracte (Borgonya, Frana). Aquest estudi fou dirigit i organitzat per espanyols tot i estar en territori gal. La segona etapa no es gaire diferent a l'anterior, per cap a l'any 2000 va ser quan es va comenar a implantar aquest tipus d'estudi als programes de doctorat universitari, es van intensificar els treballs a diferents jaciments (es van ampliar els estudis, s'estudien millor les zones...), etc.

El problema principal que hi va haver al naixement d'aquesta disciplina cientfica, va ser que els estudis no es realitzaven sota un model arqueolgic i astronmic com. Per poc a poc aquest problema s va anar solucionant.

El britnic Norman Lockyer  (1836-1920) descobridor de l'heli, juntament amb Pierre Jenssen , i fundadors de la revista cientfica Nature, s consideren els pares de l'arqueoastronomia.

 Escoles .
Existeixen dues escoles conegudes de arqueoastronomia i aquestes sn la Orientacionista i la Global.

Arqueoastronomia Orientacionista: Va ser iniciada per Alexander Thom, aproximadament en 1960, i defensada per seguidors com Michael Hoskin. T com objectiu l'estudi de les orientacions de les construccions sagrades arcaiques i la seva coincidncia amb les alineacions dels astres en determinats dies de l'any. 

Arqueoastronomia Global: S'ocupa de l'estudi de les obres d'art prehistriques, de l'estudi dels noms de les constellacions i dels mites i rituals de diversos pobles de l'antiguitat i de les seves coincidncies. A aix s'hi afegeixen l'observaci precisa i sistemtica dels moviments cclics dels astres al llarg de l'any. Han elaborat una hiptesi en la qual defensen que gran part dels motius de les obres arcaiques tenen un significat astronmic que reflecteixen constellacions d'una manera metafrica (formal i funcional).

Metodologia d'estudi de l'Arqueoastronomia :

El primer pas passa per escollir un lloc, cultura, conjunt de restes o una evidncia arqueolgica per al seu estudi. Desprs d aix s ha de realitzar una revisi de tots els treballs tant antropolgics com histrics relacionats aix com dels mapes i planells del lloc (aix ens podem fer una idea del lloc i els seus possibles usos per a fer observacions astronmiques.
El segon pas seria el treball de camp que consistiria en trobar evidncies d estructures o vestigis utilitzats per l observaci astronmica. Normalment es fan observacions d astres en moments d inters i a ms tamb es prenen mesures de les orientacions i alineaments en les estructures. s molt important poder establir el nord verdader del lloc per poder tenir una referncia correcta quan mesurem les orientacions astronmiques.
Amb tot aix el que haurem fet s una recopilaci de dades, mesures i observacions en forma de registres fotogrfics i topogrfics, plnols i esquemes que ens serviran per a realitzar un anlisi i una sntesi de les dades recollides. Llavors es procedeix a comparar-ho amb les hiptesis plantejades i contrastar-ho amb les evidncies culturals.

 Bibliografia .
 Belmonte, J.A. i Hoskin M.Reflejo del Cosmos. Atlas de Arqueoastronoma en el Mediterrneo Antiguo Madrid: Equipo Sirius, 2002;
 Belmonte, J.A. Astronoma y Arquitectura: el papel de los astros en el Arte y la Cultura del antiguo Egipto Madrid: Editorial Encuentro, 2000;
 Galindo, J. i Esteban, C. "El Cerro San Miguel como posible marcador calendrico astronmico del sitio Preclsico de Cuicuilco", article publicat en La montaa en el paisaje ritual Msico D.F.; Editorial Conaculta - Inah, 2001;
 Ares, Nacho Egipto el oculto Madrid: Editorial Corona Borealis S.L, 1997;
 Bauval, R. i Gilbert, A. El misterio de Orin: el histrico descubrimiento de las claves que explican el enigma de las pirmides Editorial Emec, 1995;
 Belmonte, Juan Antonio Las leyes del cielo. Astronomia y civilicaciones antiguas Madrid, 1999;

 Enllaos .
 Plana dedicada a l'aqrqueoastronomia ;
 Article de Francisca Martn-Cano Abreu "Interpretacin del arte prehistrico desde la Arqueo astronoma Global ;
 Plana de l'Institut d'Astrofsica de Canries;
 Arqueoastronomia mesoamericana ;
 http://www.portalciencia.net/gizeh.html Arqueoastronomia de la pirmide de Gizeh] ;

 Fonts .
 Csar Esteban La Arqueoastronomia en Espaa, article publicat a lAnuario astronmico del observatorio de Madrid Instituto de Astrofsica de Canarias, 2003;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234380" title="Ramon Rogent i Pers" nonfiltered="693" processed="693" dbindex="90698">
Ramon Rogent i Pers (Barcelona, 1920 - Pla-d'Orgon, Frana, 1958) fou un pintor i dibuixant catal. 

Va realitzar estudis d'arquitectura i va acudir a classes a l'escola Llotja de Barcelona. 

A partir de l'any 1941, desenvolupa la seva obra en diversos camps, com la illustraci, treballs d'escenografia, murals i pintura de cavallet. Va estar influenciat per Matisse sobretot amb el seu colorit i amb el dibuix per Picasso. Va exposar a nombroses ocasions tant a galeries nacionals com estrangeres, tenint obra seva a diferents museus. 

L'any 1956 se li va encarregar la decoraci de la Sala del Treball de la Casa de la Ciutat de Barcelona, deixant-la inacabada, per la seva mort prematura en accident d'autombil el 1958, la resta de la decoraci va ser realitzada seguint el seu projecte pel seu alumne Joan Bosco Martn.

Bibliografia.
Volum 3 (1989), Diccionario "Rafols" de Artistas Contemporneos de Catalua y Baleares, Barcelona, Ed. Catalanes SA.. ISBN 84-86719-14-3. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234383" title="Francesc d'Asss Gal i Fabra" nonfiltered="694" processed="694" dbindex="90699">
Francesc d'Asss Gal i Fabra (Barcelona 1880 - 1965) fou un pintor i pedagog catal. 

Va estudiar a l'escola Llotja i fou deixeble d'Alexandre de Riquer en la tcnica d'aiguafort. La seva pintura va ser en principi modernista, passant per les fases de simbolisme i realisme fins que amb l'arribada del noucentisme va canviar cap a les noves idees amb cert idealisme. 

Es va dedicar a ms a l'ensenyament, fundant una escola a Barcelona l'any 1906, contra la didctica tradicional. Van ser els seus deixebles entre altres, Joan Mir, Llorens i Artigas i Ernest Maragall i Noble. 

Fou nomenat assessor artstic de l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929 de la qual va dissenyar el seu cartell. 

Durant la guerra civil espanyola va ocupar el crrec de Director General de Belles Arts de la Repblica. Es va exiliar a Londres l'any 1939. 

De la seva obra pictrica es pot destacar els frescos de l'edifici de Correus de Barcelona de l'any 1928, els de la cpula del Palau Nacional realitzats amb motiu de l'Exposici Universal de 1929, les pintures de la Sala del Quixot de la Casa de la Ciutat de Barcelona fetes l'any 1958.
Bibliografia.
Volum 2 (1982), Modernisme a Catalunya, Barcelona, Edicions de Nou Art Thor. ISBN 84-7327-052-5;
Volum 9 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5437-7;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234384" title="Sash!" nonfiltered="695" processed="695" dbindex="90700">
Sash! s un equip o conjunt alemany de msica house format per un DJ i un productor. Liderat per Sascha Lappessen (nascut el 10 de juny de 1970, a Nettetal, Alemanya), el qual treballa a l'estudi amb Ralf Kappmeier i Thomas "Alisson" Ldke.  

Discografia.
lbums.
 1997 It's My Life - The Album #6 Regne Unit; #38 Alemanya;
 1998 Life Goes On #5 Regne Unit; #31 Alemanya;
 2000 Trilenium #13 Regne Unit; #43 Alemanya;
 2000 Encore Une Fois - The Greatest Hits #33 Regne Unit; #62 Alemanya;
 2002 S4!Sash!;
 2007 10th Anniversary;

Enllaos externs.
 Sash! World;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234391" title="Sant Jaume d'Olzinelles" nonfiltered="696" processed="696" dbindex="90701">

Sant Jaume d'Olzinelles s una esglsia rural de construcci romnica de mitjan segle XII  situada al terme de Sant Fruits de Bages, al Bages.

Amb una nica nau sobrealada i allargada, coberta amb volta de can i rematada per un absis semicircular amb finestra de doble esqueixada a llevant. A la part nord hi ha un capal preromnic rectangular, de doble vesant sobre la volta i finestra central.

Quan es va construir una fbrica txtil uns centenars de metres ms amunt del Pont de Cabrianes, i cases pels treballadors a banda i banda de la divisria del terme amb Sallent, es va construir una nova esglsia prop d'aquest nucli, on es van traslladar les funcions parroquials amb la mateixa titularitat que l'esglsia antiga. El tancament de la fbrica txtil va determinar la despoblaci d'aquesta zona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234399" title="Big Rip" nonfiltered="697" processed="697" dbindex="90702">
El Big Rip s una hiptesi cosmolgica sobre el dest final de l'univers, segons la qual totes la matria que compon l'univers, des dels estels i les galxies fins els toms i les partcules subatmiques, s'est separant progressivament a causa de l'expansi de l'univers i aquest procs es prolongar indefinidament en el futur. En teoria, el factor d'escala de l'univers esdev infinit en un temps finit en el futur.

La hiptesi est essencialment basada en el tipus de l'energia fosca que hi ha a l'univers. El valor clau s l'equaci d'estat w, la proporci entre la pressi de l'energia fosca i la seva densitat energtica. Si w < 1, l'univers acabar sent estripat. Aquesta energia rep el nom d'energia fantasma, una forma ms extrma de quintaessncia.

En un univers dominat per l'energia fantasma, el "teixit" de l'univers s'expandeix a un ritme cada vegada ms alt. Nogensmenys, aix implica que la mida de l'univers observable es redueix constantment; la distncia a la vora de l'univers observable, que s'allunya a la velocitat de la llum de qualsevol punt es redueix ms i ms. Quan la mida de l'univers observable esdev ms petita que qualsevol estructura particular ja no pot haver-hi interacci entre les parts ms llunyanes de l'estructura, ni gravitacional ni electromagntica (ni qualsevol de les forces nuclears), i l'estructura ser estripada.

Al principi, les galxies quedarien separades una de l'altra. De fet, aix est passant en aquests moments, amb galxies que surten de l'unives observable (a uns 465.000 milions d'anys llum). Uns 60 milions d'anys abans de la fi, la gravetat seria massa feble per mantenir juntes la Via Lctia o altres galxies individuals. Uns tres mesos abans del final, el Sistema Solar quedar gravitacionalment lliure. Als ltims minuts, els estels i els planetes s'estriparan, i un moment abans de la fi, els toms quedaran destruts.

Els autors d'aquesta hiptesi estimen que la fi de l'univers com el coneixem tindr lloc d'aqu a uns 50 mil milions d'anys.

Vegeu tamb.
 Mort trmica de l'univers;
 Big Freeze;
 Big Crunch;
 Big Bounce;
 Univers en acceleraci;
 Dest final de l'univers;
 Energia fantasma;
 Model cclic;
 Energia fosca;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234405" title="Evarist Mra i Rossell" nonfiltered="698" processed="698" dbindex="90703">

Evarist Mra i Rossell (Barcelona 1904 - 1987) fou un pintor, dibuixant i decorador catal. 

Format a l'escola Llotja de Barcelona, acabats els seus estudis va viatjar a Pars amb el ceramista Josep Llorens i Artigas. 

Va participar i va obtenir premis a la Triennal de Mil i a la Biennal de Vencia. Es va dedicar a les illustracions de llibres com El Bressol de Jacint Verdaguer, editat l'any 1951 i tamb a revistes com En Patufet. 

Com a decorador va realitzar les del Sal Rosa i del Dic Flotant de Barcelona. 

I entre els seus murals fets de marqueteria cap destacar el realitzat per a la sala de Consolat de Mar l'any 1958, de la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Bibliografia.
Tomo 14 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5442-3;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234411" title="Escndol Watergate" nonfiltered="699" processed="699" dbindex="90704">
L' escndol Watergate (o simplement "Watergate") va ser un escndol poltic que provoc una greu crisi constitucional durant els anys setanta del segle XX en els Estats Units d'Amrica. L' escndol va prendre el nom de l'hotel de Washington DC, seu del comit electoral demcrata, en el que va tenir lloc un robatori de documents i acab amb la dimissi del president Richard Nixon.


Cronologia del Watergate.
Inici de l'escndol.
L'escndol Watergate va arrencar el 17 de juny de 1972 amb la detenci de cinc homes, a sou del comit de reelecci del president republic Richard Nixon, quan intentaven entrar illegalment i collocar aparells d'escolta a les oficines del comit nacional del Partit Demcrata, a l'edifici Watergate de Washington.

Investigaci.
La conspiraci per encobrir aquest delicte va desencadenar una investigaci conduda pels periodistes Carl Bernstein i Bob Woodward, de The Washington Post, que va durar 26 mesos. Amb ells, es va desenterrar una xarxa d'espionatge poltic, suborns i s illegal de fons, que va tenir com a resultat el processament de 40 alts crrecs i la dimissi del mateix president, el dia 9 d'agost de 1974, un fet sense precedents als Estats Units d'Amrica.

Dimissi de Richard Nixon.
Nixon va deixar el crrec per evitar ser processat i enviat a la press per obstruir la justcia, en el seu esfor per encobrir el cas. S que van ser empresonats l'exfiscal general John Mitchell i els assessors de la Casa Blanca John Ehrlichman, Richard Haldeman i John Dean.

La identitat de "Gola Profunda".
Un dels secret ms ben guardats de la histria recent dels Estats Units va ser revelat finalment per la revista nord-americana Vanity Fair, en l'edici del 14 de juny de 2005. Es tractava de W. Mark Felt, l'antic director adjunt del FBI durant la presidncia de Nixon. A l'edat de 91 anys, desitj alliberar la seva conscincia. El diari The Washington Post confirm la noticia hores desprs.

Bibliografia.
 Deep Truth: The Lives of Bob Woodward and Carl Bernstein, Adrian Havill. Carol Publishing Corporation (Junio 1993) ISBN 1-55972-172-3;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234415" title="Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llria" nonfiltered="700" processed="700" dbindex="90705">



La Banda primitiva de Llria fou fundada al 1819 pel pare francisc Fra Antoni Albarracn Engudanos i s, sense dubte, la banda civil ms antiga de l'Estat espanyol.

L'any 1888 concursa per primera vegada al Certamen de Valncia, aconseguint el primer premi. Guard que ha repetit nombroses vegades al llarg del segle passat.

Des dels seus comenaments fins l actualitat, la Banda Primitiva ha realitzat innumerables concerts, actes culturals, desfilades, etc. Actuant prcticament a la totalitat de les ciutats espanyoles i en diversos pasos d'Europa com ara Alemanya, Blgica, Frana, els Pasos Baixos i Sussa; d'Amrica del Nord com els Estats Units (Nova York i Los ngeles) i a sia com la Xina (Pequn i Shanghai).

Ha sigut dirigida, a ms dels seus directors titulars, per algunes de les ms prestigioses batutes europees com Sergiu Celibidache, Desire Dondaine, Odn Alonso, Rafael Frebeck de Burgos, Jan Molenar, Lus Cobos, Manuel Galduf i Jan Cober.

Com efemrides ms destacades en l'historial de l'Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llria cal ressaltar:

 Participaci al Certamen de Bandes de Msica de Barcelona, amb motiu de l'Exposici Internacional de 1929, obtenint el primer premi. ;
 Inauguraci el 23 de setembre de 1951 de l actual Teatre-Sala de Concerts.
 Obtenci del Primer Premi i Menci d'Honor al Certamen Internacional de Msica de Kerkrade l'any 1962.
 Obtenci del Primer Premi, Menci d'Honor, Bandera de l'Ajuntament i Trompeta d'Or del Ministeri Exterior de Txecoslovquia al Certamen Internacional de Msica de Kerkrade l'any 1966.
 Participaci l'any 1981 en els actes commemoratius del Dia de la Hispanitat celebrat a Nova York.
 Primer Premi i Menci d'Honor al Certamen Internacional de Valenci 1986 (primer centenari del certamen);
 Primer Premi i Menci d'Honor al Certamen Internacional de Valncia 1988 (centenari del primer premi obtingut per la societat en l'esmentat certamen);
 Reinauguraci el 22 de juny de 1991 del restaurat Teatre-Sala de Concerts;
 Participaci l'any 1992 en el Torneig de les Roses de Pasadena (Los ngeles), amb motiu del V Centenari del Descobriment d Amrica.
 Gira de concerts al 2002 a les ciutats xineses de Beijing (Pequn) i Shanghai. Sent la primera i nica banda espanyola que ha actuat en este pas.

Aix mateix, hem d assenyalar, la difusi de les seues interpretacions a travs de diversos CD s.

 Vegeu tamb .
 Llista de societats musicals del Pas Valenci;

Enllaos externs.
 Banda Primitiva de Llria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234416" title="Frits Bolkestein" nonfiltered="701" processed="701" dbindex="90706">

Frederik Bolkestein, conegut popularment amb el nom de Frits Bolkestein, (Amsterdam, Pasos Baixos 1939) s un poltic neerlands que fou membre de la Comissi Europea entre 1999 i 2004 aix com ministre al seu pas.

Biografia.
Va nixer el 4 d'abril de 1939 a la ciutat d'Amsterdam, sent nt del poltic i antic ministre neerlands Gerrit Bolkestein. Va estudia fsica, grec i filosofia a la Universitat d'Amsterdam, ampliant posteriorment els seus estudis als Estats Units d'Amrica i Anglaterra. Aix mateix es llicenci el 1965 en dret a la Universitat de Leiden.

Va iniciar la seva activitat professional a la companyia Royal Dutch Shell, treballant a Hondures, El Salvador, diversos pasos d'frica i Indonsia, establint-se finalment a Pars per esdevenir director de la secci Shell-Qumica. 

Activitat poltica.
Membre del Partit Popular per la Llibertat i la Democrcia (VVD), l'any 1978 fou escollit diputat al Parlament dels Pasos Baixos, esdevenint entre 1982 i 1986 subsecretari de comer exterior. L'any 1988 fou nomenat Ministre de Defensa per part del Primer ministre dels Pasos Baixos Ruud Lubbers, crrec que va mantenir fins el 1990. Aquell any fou nomenat lder del partit liberal al parlament neerlands, crrec que va abandonar el 1999.

Aquell any fou nomenat membre de la Comissi Prodi, esdevenint Comissari Europeu de Mercat Interior i Fiscalitat i Uni Duanera. El seu nomenament fou molt criticat per les seves conegudes declaracions racials sobre la immigraci.

Enllaos externs.
  Pgina personal;
  Informaic de Frits Bolkestein a la Comissi Europea;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234420" title="Melancomes" nonfiltered="702" processed="702" dbindex="90707">
Melancomes (Melancomas, ) fou un ambaixador selucida natural d'Efes. Fou comissionat del general Aqueos, el general rebel contra Antoc III el gran, per negociar amb Ptolemeu IV Filoptor i amb altres estats. Melancomenes fou un dels que va recomanar al general a Bolis, un agent de Sosibi (Sosibios) el ministre de Ptolemeu,  que en lloc de protegir-lo, el va trair i el va entregar a Antoc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234421" title="Melanppides" nonfiltered="703" processed="703" dbindex="90708">
Melanippides () fou un clebre poeta lric ditirmbic grec d'Ielos. Suides esmenta dos poetes amb el mateix nom, un d'ells, el Vell, diu que era fill de Crit que va florir vers el 520 aC escrivint nombrosos llibres de ditirambes i poemes pics, epigrames, elegies i altres; fou l'avi, via una filla, del jove, el pare del qual tamb es deia Crit. La resta dels antics escriptors consideren un nic poeta amb aquest nom que hauria florit a la meitat del segle V aC i hauria viscut a la cort de Perdicas II de Macednia on va morir el 412 aC com a molt tard.

Es considerat el primer poeta ditirmbic per Xenofont, que agafa de referncia a Aristodem de Nisa el jove. El mateix considera Plutarc.

Es conserven com a ttols de Melanippides: Marsyas, Persephone, i Les  Danaides .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234422" title="Pere March lo Prohom" nonfiltered="704" processed="704" dbindex="90709">

Pere March lo Prohom (conegut tamb per Pere March II), Senyor d'Erampruny, natural de Barcelona, fill del notari barcelon Pere March i Guillema. Pare de Jaume March I
 
Biografia.

Vida pblica.

Ciutad honrat de Barcelona, Pere March lo Prohom fou diplomtic, conseller i membre de les corts de Jaume II, Alfons III i Pere el Cerimonis. Ocup diferents crrecs palatins com el d'escriv (1298-1300), escriv de raci (1300-1308) i tresorer reial (1308-1325) de Jaume II i mestre racional d'Alfons III. Intervingu en nombroses activitats diplomtiques, tant de carcter internacional com de poltica interior. Apareix, per exemple, complint l'encrrec de Jaume II d'escriure en nom seu una lletra a San I de Mallorca per tal de dissuadir-lo de trencar el vassallatge al Rei d'Arag o intervenint el 21 de febrer de 1331 en les negociacions entre Alfons III i el Rei de Frana per a organitzar una croada contra el Regne de Granada.

El 4 de febrer de 1323 Pere March II compr el castell d'Erampruny i el seu terme per cent vint mil sous de moneda de Barcelona, diners que Jaume II necessitava per a preparar la conquesta de Sardenya. La presa de possessi efectiva va tenir lloc el dia 7 de febrer, amb l obligaci per la castlana Blanca de Centelles i els seus vassalls de prestar homenatge al nou senyor, per no fou fins el 15 de mar en qu Blanca de Centelles jur homenatge al Prohom. A finals d aquell mateix any, el 18 de setembre, se li concedia el mixt imperi (la mitjana justicia) i la castlania el 25 de mar de 1337. El domini d Erampruny comprenia les viles de Castelldefels, Gav, Viladecans, Sant Climent i Begues i part de Sitges i Sant Boi de Llobregat (ampliat amb la concessi el mateix any del domini directe i els drets alodials del castell de Campdsens al Garraf). 

Com a cavaller Pere March II acompany l'Infant Alfons durant les seves campanyes a Sardenya (1323 i 1324), obtenint en reconeixement dels seus serveis prestats la vila de Gesici, l actual Gesico, vila de la provncia de Cller; en 1331 la va cedir al mercader barcelon Ramon Desvalls. En 1328 li van ser adjudicades al castell de Cller tres cases contiges al carrer Mercadante (la primera era un alberg pres al notari Guido de Vanno i al seu nebot que havien fugit, mentre que les dues altres eren albergs presos a Pero Xinquino). Aquestes cases incrementaren el patrimoni personal i familiar del senyor d'Erampruny, se sumaven a les seves possessions al Principat i al Pas Valenci. En 1305 Pere March lo Prohom adquir la casa de la Roca, dins el terme del castell d'Erampruny i la casa del Soler, dins el terme del castell de Cervell, aix com algunes masies al Llobregat i algunes finques urbanes a Barcelona (entre aquestes la casa que els March tenien al carrer de Regomir, tocant a la muralla, amb entrada pel carrer de Sant Simplici, actualment restaurada i convertida en seu del centre cvic Pati Llimona). Entre 1327 i 1322 adquir al Pas Valenci el lloc d Albalat i una alqueria a Torrent, aix com una casa a la mateixa ciutat de Valncia i uns forns al barri valenci de Xerea.

Vida privada: la famlia de Pere March lo Prohom.

Pere March II es va casar en primeres npcies amb Maria i en segones amb Saurina (cap el 1303), amb la que no tingu descendncia. Del seu primer matrimoni tingu els segents fills: 
 Pere March III, nascut pels volts de 1299, Senyor d Erampruny, panicer reial i mestre racional. Particip en la campanya de Sardenya (1323-1324), on va caure malalt. Casat amb Magdalena.
 Jaume March I (1300-1375), Senyor d'Albalat i Senyor d Erampruny a la mort del seu germ Pere, casat en primeres npcies amb Constana Messeguer i en segones amb Guillemona d Esplugues.
 Berenguer March, canonge de Valncia i Barcelona i doctor en lleis.
 Sibil.la March, casada amb Berenguer de Sant Vicen, Senyor del castell de Burriac.  ;
 Guillemona March, casada amb Miquel Marquet, fill de Miquel Marquet Mallol, conseller en cap de Barcelona (1302, 1312, 1328 i 1332). Miquel Marquet va ser un dels capitans de l estol amb el que l Infant Alfons conquer Sardenya, rebent pels seus serveis prestats la batllia de Cller el 1334 i el lloc de Giba el 1336.  ;
 Violant March, casada amb Gilabert de Corbera, Senyor de la Baronia de Corbera.  ;

Pere March lo Prohom redact el seu darrer testament el 13 de juliol de 1338 davant el notari Pere de Folqueres. El patrimoni es repart entre dos dels seus fills, Pere i Jaume: Pere March, l hereu, heretava Erampruny i la resta de las possessions catalanes (la casa de la Roca i la casa familiar dels March del carrer de Regomir), Jaume March, les valencianes, s a dir, el senyoriu d Albalat i la casa que el seu pare tenia a la ciutat de Valncia (l'altre fill, Berenguer, era canonge). A Jaumeta March, germana del Prohom, vdua  de Pere Llobet, escriv reial, li va llegar 500 sous, mentre que a Felipa March, l altra germana de Pere March II, monja del Monestir de Jonqueres, li va llegar 2.000 sous; en el testament no s esmentat el seu germ Berenguer March (ja era mort en 1338). El 17 de juny de 1301 i a petici de Pere March II, Jaume II havia escrit al castl d Amposta perqu atorgus a Berenguer March el benifet de l esglsia de Sant Mateu (Baix Maestrat).

Pere March II mor a Barcelona el 1338. Dos anys abans Pere el Cerimonis l havia elevat a la categoria de conseller familiar. Segons consta en el seu testament, escoll ser enterrat en el convent dels frares predicadors de Barcelona (l'antic convent de Santa Caterina), en la capella de Santa Maria que ell mateix havia fet construir.  

Bibliografia.

 Carreras Valls, Rafael: Noves notes genealgiques dels poetes Jaume, Pere, Arnau i Ausis March segons documents indits. Estudis Universitaris Catalans, XVIII (1934), pp.309-354.
 Chiner Gimeno, Jaume J.: Ausis March i la Valncia del segle XV (1400-1459). Generalitat Valenciana, Consell Valenci de Cultura, 1997.
 Chiner Gimeno, Jaume J.: "Cor d'acer, de carn e fust". Ausis March (1400-1459), en Ausis March: Madrid, Biblioteca Nacional del 13 de mayo al 27 de junio. Valencia, Generalitat Valenciana, 1999, pp.33-85 (Ref. Biblioteca Valenciana Digital).
 Jaume March. Obra potica crtica de Josep Pujol. Ed. Barcino, Barcelona, 1994.
 Pags, Amadeu: Ausis March i els seus predecessors. Instituci Alfons el Magnnim, Valncia, 1990.
 Sanahuja, Dolors: El sistema defensiu d'Erampruny entre els segles X al XIV, en L'Aven 155 (gener 1992), pp.16-20.

Referncies.



Enllaos externs.
Castell d'Erampruny (Gav - Baix Llobregat);
Conquesta de Gesico (Cagliari - Sardenya) per l'Infant Alfons (vegeu Il medioevo).
Histria del Convent de Santa Caterina (Barcelona);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234424" title="Melnip" nonfiltered="705" processed="705" dbindex="90710">
Melnip (Melanippus, Melnippos ) fou un jove noble d'Agrigent. 

Va patir una injustcia del tir  Falaris i en revenja es va associar al seu amic Carit (Chariton) per enderrocar-lo. Carit li va demanar de no dir res a ning dels plans i li va prometre d'aconseguir una oportunitat per actuar, i quan va trobar aquesta no va dir res i va agafar tot el risc ell sol intentant assassinar al tir; va fracassar i va ser capturat i sota tortura se li va demanar delatar als seus cmplices; Carit va resistir la tortura i es negava a dir res, per Melnip es va presentar a Falaris i es va inculpar. El tir, impressionat per aquestes mostres d'amistat, va decidir perdonar la vida als dos joves, per els va desterrar de Siclia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234425" title="Melnop" nonfiltered="706" processed="706" dbindex="90711">


Onomstica:

Melnop d'Atenes, ambaixador grec;

Melnop de Cime, poeta mtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234426" title="Melnop d'Atenes" nonfiltered="707" processed="707" dbindex="90712">
Melnop d'Atenes (Malenopus, Melnopos ), fill de Laques, el general atenenc, fou un ambaixador junt amb Glucies i Androti,  que fou enviat a Mausol de Cria per advertir-lo contra el intent d'annexi de les illes de la costa, i tamb a una ambaixada a Egipte. En el seu viatge van capturar una nau mercant de Naucratis que fou portada al Pireu i condemnada com vaixell enemic, per Melnop i els altres ambaixadors van conservar el import de la fiana que desprs no volien lliurar, encara que finalment van pagar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234428" title="Melnop de Cime" nonfiltered="708" processed="708" dbindex="90713">
Melnop de Cime (Malenopous, Melnopos ) fou un poeta mtic grec de Cime (Cyme), que Pausnies situa entre Olen i Aristeu i diu que va compondre un himne a Opis i Hecerge on establia alguna genealogia divina. En antigues genealogies Menlop apareix com l'avi d'Homer, per no correspon a un fet real.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234429" title="Melanti" nonfiltered="709" processed="709" dbindex="90714">

Melanti o Melanci (Melanthius, Melnthios ) fou un poeta trgic atenenc de certa distinci en el seu temps, del que poques coses sn conegudes; se sap que fou satiritzat per poetes cmics con upolis, Aristfanes, Fercrates, Leuc i Plat; les tres comdies que van guanyar el premi literari del 419 aC el satiritzaven ( d'Epolis,   d'Aristfanes, i   de Leuc). 

L'esmenta Digenes Oenomau que va florir vers el 400 aC. Aristfanes va conservar el nom i un fragment de la seva comdia Medea. Ateneu diu que tamb va escriure algunes elegies, i Plutarc diu que va escriure elegies epigramtiques, per s podria tractar en ambds casos d'un personatge diferent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234430" title="Melant" nonfiltered="710" processed="710" dbindex="90715">


Onomstica:

Melant de Sici, pintor grec;

Melant de Messnia, mtic rei de Messnia i d'Atenes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234431" title="Melant de Sici" nonfiltered="711" processed="711" dbindex="90716">
Melant o Melanti (Melanthus o Melanthius, Mlanthos o Melnthios ) fou un destacat pintor grec de l'escola de Sici, contemporani d'Apelles de Colof (vers 332 aC) amb el que va estudiar amb Pmfil de mestre. Fou un dels millors pintors coloristes grecs, i Plini el Vell el situa entre els quatre ms grans per les seves "obres immortals" amb noms quatre colors. 

Noms es coneix la seva pintura del tir Aristrat de Sici conduint el seu carro.

Va escriure sobre pintura l'obra  ).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234432" title="Melant (fill d'Andropomp)" nonfiltered="712" processed="712" dbindex="90717">
Melant o Melanti (Melanthus o Melanthius, Mlanthos o Melnthios ) fou un mtic rei de Messnia de la dinastia dels nelides, expulsat pels heracleides quan van conquerir el Pelopons. Es va refugiar a l'tica. 

Estant all, va esclatar la guerra entre Atenes i Becia i el rei de la darrera, Xantos (Xanthos), va desafiar a un combat singular al d'Atenes, Timetes (de la dinastia de Teseu o tesiades). Timetes va refusar per la seva edat i estat de salut, i Melant va ocupar el seu lloc, i va obtenir desprs el tron d'Atenes per la fora, desprs de matar a Xantos. Aquesta histria s'explica tamb amb Andropomp, el pare de Melant, com a protagonista (Pausnies) o amb Codros, el fill de Melant (Aristtil).

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 145.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234433" title="Meleagre" nonfiltered="713" processed="713" dbindex="90718">


Onomstica:

Meleagre (mitologia), personatge mitolgic ;

Meleagre (regent), militar i efmer regent de Macednia el 323 aC.

Meleagre (militar), militar macedoni;

Meleagre de Macednia, rei de Macednia el 279 aC;

Meleagre (poeta), poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234434" title="Meleagre (regent)" nonfiltered="714" processed="714" dbindex="90719">
Meleagre (Meleager, ) fill de Neoptlem, fou efmer regent del Regne de Macednia el 323 aC.

Era un oficial macedoni que va servir amb distinci a Alexandre el Gran. Apareix a la guerra contra els getes el 335 aC i al Grnic el 334 aC on dirigia una de les divisions de la falange, lloc que va conservar en les segents campanyes. Desprs fou nomenat comandant  junt amb Cenos i Ptolemeu (fill de Seleuc) per dirigir les tropes formades per recent casats que foren enviades de retorn a Macednia i es van reunir amb Alexandre a Grdion el 333 aC. Va participar tamb a les batalles d'Issos i Arbela. Junt amb Crter d'Orstia va desallotjar als perses dels passos a Perside; tamb va participar al creuament del riu Hidaspes i altres operacions a l'ndia. Tot i aix mai fou elevat a un comandament destacat.

A la mort d'Alexandre, segons Just fou el primer a proposar la proclamaci com a reis de Filip III Arrideu o d'Hrcules, en lloc d'esperar a que Roxana dons  a llum; Quint Curti Ruf en canvi diu que va criticar a Perdicas d'Orstia per la seva ambici i se'n va anar de la reuni. Diodor de Siclia diu que va anar a veure les tropes que estaven a punt del mot per calmar-les i que es va unir als amotinats. El cert es que Meleagre fou el primer opositor a Perdicas i va assolir el comandament de la infanteria, que s'havia declarat en favor de Filip Arrideu; va arribar a donar l'orde d'executar a Perdicas cosa que Perdicas va evitar al tenir el suport de la cavalleria (al menys la majoria) i de molts generals. Meleagre va romandre a Babilnia i la gent de Perdicas va sortir de la ciutat. Abans del trencament definitiu es va arribar a un acord, per mediaci d'umenes de Crdia, que dividia l'autoritat reial entre Arrideu i el fill pstum d'Alexandra i Roxana i mentre Meleagre quedava associat a Perdicas en la regncia. 

Perdicas va deixar creure a Meleagre que tot estava assegurat per no va tardar a tenir a les seves mans a Arrideu i un dia, en presencia del rei, Perdicas va convocar a l'exrcit i va demanar el cstig de tots els que estaven implicats en els darrers disturbis; la infanteria, agafada per sorpresa, no va poder fer res i 300 acusats de mot foren executats; Meleagre no fou atacat per va considerar mes segur de fugir. Es va refugiar a un temple on fou localitzat i assassinat amb coneixement de Perdicas (323 aC).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234435" title="Meleagre (militar)" nonfiltered="715" processed="715" dbindex="90720">
Meleagre (Meleager, ) fou un ilarca o comandant d'esquadr de cavalleria de l'exrcit d'Alexandre el Gran a Arbela. 

Fou un dels partidaris de Pit amb el que va participar del seu projecte de revolta contra Antgon el Borni el 316 aC. A la mort de Pit, Meleagre i Menetes es van revoltar, per foren fcilment derrotats per Orontobates i Hippostrat, nomenats strapes de Mdia per Antgon. Meleagre va morir en combat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234436" title="Meleagre de Macednia" nonfiltered="716" processed="716" dbindex="90721">
Meleagre (Meleager, ) fou rei de Macednia,  fill de Ptolemeu I Ster i Eurdice (filla d'Antpater). Va succeir al tron al seu germ Ptolemeu Ceraune, mort en una batalla contra els gals (279 aC) per les tropes el van obligar a renunciar al cap de dos mesos de regnat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234437" title="Meleagre (poeta)" nonfiltered="717" processed="717" dbindex="90722">
Meleagre (Meleager, ) fill d'ucrates (fams escriptor i epigramista) fou un poeta grec nadiu de la ciutat de Gadara a Palestina. Va viure durant el segle I aC i va florir a l'entorn de l'any 60 aC.

A l'antologia grega figuren 131 epigrames seus. S'han publicat tamb aquestos i d'altres sota el nom 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234438" title="Meles d'Atenes" nonfiltered="718" processed="718" dbindex="90723">
Meles d'Atenes fou el pare del poeta ditirmbic Cinsies i ell mateix un poeta ditirmbic grec, d'importncia secundaria. L'esmenta Fercrates. Plat diu que les seves recitacions no agradaven a l'audincia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234439" title="Imperi Maurya" nonfiltered="719" processed="719" dbindex="90724">


L'Imperi Maurya (322-185 aC) va ser un gran imperi poltic i militar de l antiga ndia creat per Chandragupta Maurya. Tenia la seva capital a la ciutat de Pataliputra, a prop de l'actual Patna. Es tracta de l'imperi ms gran que ha dominat el subcontinent indi fins a l'arribada dels britnics. La seva decadncia va comenar cinquanta anys desprs que el regnat d'Asoka (nt de Chandragupta) s acabs, i es dissolgu el 185 aC amb la fundaci de la dinastia Xunga a Magadha.

L'imperi Maurya s considerat un dels perodes ms significants de la histria de l'ndia. El lle de la capital d'Asoka a Sarnath ha esdevingut l'emblema del pas.

 Perspectiva histrica .
L'Imperi Maurya es va originar a partir del regne de Magadha a les planes indo-Ganges (els actuals Bihar i Bengala), en el costat oriental del subcontinent. Va ser fundat al 322 aC per Chandragupta Maurya, que havia enderrocat als membres de la dinastia Nanda i va comenar rpidament a expandir el seu territori cap a l'oest a travs de l'ndia central i occidental, aprofitant la retirada dels exrcits macedonis i perses d'Alexandre el Gran. Cap al 316 aC l'imperi havia ocupat tota l'ndia nord-occidental, conquerint les strapies deixades per Alexandre.

En la seva mxima expansi, l'imperi s'estenia pel nord, al llarg dels lmits naturals de l'Himlaia, i a l'est, en el que actualment s Assam. A l'oest, arribava ms enll del Pakistan modern i amb porcions significatives de l'actual Afganistan, com sn les actuals provncies d'Herat i Kandahar. L'imperi es va expandir a les regions centrals i del sud de l'ndia grcies a l'emperador Bindusara, per va excloure una porci petita de regions tribals i selves inexplorades prop de Kalinga.

Sota Chandragupta, l'imperi Maurya conqueria la regi del trans-Indus, que estava sota el domini macedoni. Chandragupta va derrotar la invasi portada per Seleuc I, un general grec de l'exrcit d'Alexandre. Sota el seu regnat i el dels seus successors, el comer tant intern com extern i les activitats d'agricultura i economia van crixer i expandir-se a travs de l'ndia grcies a la creaci d'un nic i efica sistema de finances, administraci i seguretat. Desprs de la guerra de Kalinga, l'imperi va gaudir de mig segle de pau i seguretat sota Asoka, esdevenint prsper i estable, amb un gran poder econmic i militar i una influncia poltica i comercial a travs d'sia occidental i central i Europa. 

L'ndia Maurya tamb va significar una era d'harmonia social, transformaci religiosa i expansi de les cincies i del coneixement. L'adopci del jainisme per part de Chandragupta Maurya va augmentar la renovaci social i religiosa i la reforma de la seva societat, mentre que l'abraada d'Asoka al budisme va instaurar la fundaci d'un regnat de pau social i poltica i de no-violncia. Asoka va promoure l'extensi dels ideals budistes per tot el subcontinent i fins  a l'Europa mediterrnia.

LArthashastra i els edictes d'Asoka van ser unes fonts excellents dels temps de l imperi Maurya. 

 Chanakya i Chandragupta Maurya .
Desprs de l'avan d'Alexandre al Punjab, un brahman anomenat Chanakya (el nom real s Vishnugupt, conegut tamb com Kautilya) va viatjar a Maghada, un regne que va ser gran i poders militarment, i temut pels seus vens, per va ser despedit pel seu rei Dhana, de la dinastia Nanda. Per la perspectiva de la batalla amb Maghada va disuadir les tropes d'Alexandre d'anar ms cap a l'est: va tornar a Babilnia, desplegant la major part de les seves tropes a l'oest del riu Indus. Quan Alexandre va morir a Babilnia, poc de temps desprs, al 323 aC, el seu imperi es vafragmentar i els reis locals van declarar la seva independncia, deixant a diversos strapes petits en un estat desunit. Chandragupta Maurya va deposar Dhana. Els generals grecs Eudemus i Peithon van governar fins al 316 aC quan Chandragupta Maurya (amb l'ajud de Chanakya, que ara era el seu conseller) va sorprendre i derrotar els macedonis i va consolidar la regi sota el control de la seva nova seu del poder a Maghada.

L arribada al poder de Chandragupta Maurya est envoltada de misteri i controvrsia. Per una part, una srie de contes de l'antiga ndia, com el drama Mudrarakshasa (poema de Rakshasa- Rakshasa, primer ministre de Maghada) per Visakhadatta, descriu el seu llinatge reial, i fins i tot el vincula amb la famlia de Nanda. La tribu de kshatriya coneguda com la maurya de la qual es fa referncia en els primers textos budistes, Mahaparinibbana Sutta. Per totes les conclusions sn difcils de fer sense cap ms evidncia histrica. Chandragupta primer apareix en els contes de Grcia com a "Sandrokottos". De jove, es diu que va conixer Alexandre; tamb es diu que es va reunir amb el rei de Nanda enfurismant-lo i havent de fugir. Les intencions originals de Chanakya eren entrenar un exrcit de guerrilla sota el comandament de Chandragupta. Va reclutar a tots els homes joves i ex-soldats de tot el centre de l'ndia, incls Yavana (grec), escites i tropes perses, i Chandragupta va atacar a la dinasta Nanda derrotant-la Al nord-est, en algun moment desprs de la marxa dels strapes grecs Peithon i Eudemus, Chandragupta al 317 aC els va vncer juntament amb la resta de forces gregues. En virtut dels principis que sortien a lArthashastra, Maurya va construir una extensa xarxa d'intelligncia, la primera del seu tipus a l'ndia, una xarxa d espies i informadors que van trair els plans de l'enemic, i d'errors (informant a l'enemic dels verdaders designis de Maurya).

 Conquesta de Maghada .
Chanakya va animar a Chandragupta i el seu exrcit a fer-se crrec del tron de Magadha. Utilitzant la seva xarxa d'intelligncia, Chandragupta va recollir molts homes joves de l'altre costat de Magadha i unes altres provncies, homes preocupats sobre la regla corrupta i opressiva del rei Dhana i recursos necessaris perqu el seu exrcit combatis en una llarga srie de batalles. Aquests homes incloen l'anterior general de Txila, uns estudiants de Chanakya, el representant del rei Porus de Kakayee, el seu fill Malayketu, i reis d'estats petits.

Preparant per envair Pataliputra, Maurya va ordir un pla. Va anunciar una batalla i l'exrcit de Magadha va sortir de la ciutat i va anar fins a un camp de batalla distant per comprometre les forces de Maurya. El general de Maurya i els espies mentrestant subornaven el general corrupte de Nanda. Tamb va aconseguir crear una atmosfera de guerra civil al regne, que va culminar en la mort de l'hereu al tron. Chanakya va aconseguir guanyar-se a la gent. Nanda va dimitir, passant el poder a Chandragupta, i va anar a l exili i mai ms no se n ha sentit a parlar d ell. Chanakya va contactar amb el primer ministre, Rakshasas, i li va fer entendre que la seva lleialtat estava a Magadha, no a la dinastia Magadha, insistint que continus en el crrec. Chanakya tamb va reiterar que decidint resistir comenaria una guerra que afectaria greument Magadha i destruiria la ciutat. Rakshasa va acceptar el raonament de Chanakya, i Chandragupta Maurya va installar-se legtimament com el nou rei de Magadha. Rakshasa es va convertir en l'assessor principal de Chandragupta, i Chanakya va assumir la posici d'un vell estadista.

 Administraci .

L'Imperi es dividia en quatre provncies, amb la capital imperial a Pataliputra. Dels edictes d'Asoka en surten els noms de les quatre capitals provincials que sn Tosali (a l'est), Ujjaen (a l'oest), Suvarnagiri (al sud), i Txila (al nord). El cap de l'administraci provincial era el Kumara (prncep reial), que governava les provncies com el representant del rei. Ajudaven al kumara Mahamatyas i un consell de ministres. Aquesta estructura de l'organitzaci es reflectia a l'imperial a nivell de l'Emperador i el seu Mantriparishad (Consell de Ministres).

Els historiadors teoritzen que l'organitzaci de l'imperi era en lnia amb la burocrcia ben descrita per Kautilya a lArthashastra: un servei civil sofisticat que governava des de la higiene municipal al comer internacional. L'expansi i defensa de l'imperi era possible pel que sembla haver estat l'exrcit ms gran del seu temps. Segons Megasthenes, l'imperi tenia uns efectius de 600.000 soldats d infanteria, 30.000 de cavalleria, i 9.000 elefants de guerra i un ampli sistema d'espionatge amb un control de la seguretat tant interna com externa. Havent renunciat a la guerra ofensiva i l expansionisme, Asoka va continuar mantenint aquest gran exrcit per protegir l'imperi i infondre estabilitat i pau a tot l oest i el sud d'sia.

 Religi .
L'emperador Chandragupta Maurya va ser essencial per portar a terme l'inici d'una transformaci religiosa en el ms alt nivell quan va abraar el jainisme, un moviment religis ortodox hind de personatges de la cort imperial. Ja de vell, Chandragupta va renunciar a les seves possessions materials i al seu tron per reunir-se amb un grup de monjos jainistes vagabunds. Chandragupta era un deixeble d'Acharya Bhadrabahu. Es diu que en els seus darrers dies, va observar el rigors per autopurificador ritual jainista de la santhara, o mort rpida, a Shravan Belagola (Karnatka). No obstant aix, el seu successor, l'emperador Bindusara, va conservar les tradicions hinds i es va distanciar del jainisme i els moviments budistes. Samprati, el nt d'Asoka tamb va abraar el jainisme. 

Samrat Samprati va estar influenciat per les ensenyances del monjo jainista Arya Suhasti Suri i se sap que es van construir centenars de milers de temples jainistes a l'ndia (aproximadament uns 125.000). Alguns d ells es troben a les ciutats de Ahmedabad, Viramagam, Ujjaen i Palitana. Es diu que, igual que Asoka, Samprati va enviar missatgers i predicadors a Grcia, Prsia i la meitat est per la propagaci del jainisme. Per fins ara no s han fet estudis d aquest tema. Aix, el jainisme es va convertir en una fora vital en per part del regnat Maurya. Chandragupta i Samprati sn dos dels grans propagadors del jainisme al sud de l ndia erigint temples i stupes durant el seu regnat. Per degut a la falta de patrocini reial i els seus estrictes preceptes juntament amb l augment de Shankaracharya i Ramanujacharya, el jainisme, principal religi del sud de l ndia, va anar declinant amb el pas del temps.

Quan Asoka va abraar el budisme a rel de la guerra de Kalinga, va renunciar a la violncia i l expansionisme i a l enduriment dels requeriments judicials de la Arthashastra sobre l s de la fora, la intensitat de la vigilncia policial i les mesures despietades per la recaptaci dels impostos i en contra dels rebels. Asoka va enviar una missi encapalada pel seu fill i la seva filla a Sri Lanka, on el seu rei Tissa estava tan encantat amb els ideals budistes que ell mateix va aprovar fer del budisme la religi estatal. Asoka va enviar missions a l'sia occidental, Grcia i al sud-est d'sia encarregant-se de la construcci de monestirs, escoles i la publicaci de literatura budista a tot l imperi. Es creu que s han construt uns 84.000 stupas a l'ndia i hi va haver un gran augment de la popularitat del budisme en l'Afganistan. Asoka va ajudar en la convocaci del Tercer Consell d Ordres Budistes de l'ndia i el sud d'sia fent-ho prop de la seva capital. Va ser un consell que va realitzar molta feina en la reforma i ampliaci de la religi budista.

Asoka, si b era budista, va mantenir el nombre de sacerdots i ministres hinds en la seva cort mantenint la llibertat religiosa i la tolerncia creixent en popularitat el budisme grcies al seu patrocini. La societat ndia va comenar abraar la filosofia de l'ahimsa i donat l augment de la prosperitat i la millora de l aplicaci de la llei, la delinqncia i els conflictes interns van reduir-se drsticament. Tamb va ser enorme la baixada del sistema de castes i la discriminaci dels ortodoxos perqu l'hinduisme va comenar a absorbir els ideals i els valors del jainisme i les ensenyances budistes. Hi va haver una poca de prosperitat i de pau i benestar en l imperi.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 L'Imperi Maurya a All Empires ;
 L'Imperi Maurya (frum d'histria) ;
 Extensi de l'Imperi Maurya ;
 L'Imperi Maurya a Britannica ;
 Asoka i el budisme ;
 Edictes d'Asoka ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234440" title="Melsip" nonfiltered="720" processed="720" dbindex="90725">
Melsip (Melesippus, ) fou un espart fill de Dicrit, que fou un dels tres ambaixadors enviats a Atenes el 432 aC just al comenament de la guerra del Pelopons, amb la petici de independncia de tots els estats grecs, que els atenencs van refusar. 

El 431 aC va dirigir una nova ambaixada a Atenes i es trobava en aquesta ciutat quan Arquidam II d'Esparta va iniciar la seva marxa militar en direcci a Atenes; els atenencs no van voler ni escoltar les seves propostes ja abans de tenir notcies de l'expedici d'Arquidam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234442" title="Ramir Deulofeu Quintana" nonfiltered="721" processed="721" dbindex="90726">
Ramir Deulofeu Quintana va ser alcalde de Palafrugell de 1936 a 1939.

Ara t un carrer dedicat a Palafrugell.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234445" title="Meleci" nonfiltered="722" processed="722" dbindex="90727">

Meleci d'Antioquia (Meletius, Meltios ) fou un eclesistic grec del segle IV nascut a Melitene en una famlia destacada de la que va heretar una hisenda a Armnia Menor.

Pel seu bon carcter va adquirir una gran reputaci i quan Eustaci fou deposat com a bisbe de Sebaste al concili de Melitene el 357, va ocupar el seu lloc; el lloc era conflictiu i va renunciar i es va retirar a Beroea (Alep) d'eon suposadament fou bisbe i es va decantar a favors dels arrians i va subscriure probablement la confessi de fe d'Ariminium, i la dels acacians a Selucia el 359 sota influncia dels quals fou nomenat bisbe (arquebisbe) d'Antioquia el 360 o 361.

Durant  un temps va provar d'acontentar a tothom, amb un llenguatge ambigu, per progressivament es va acostar al partit ortodox. Fou cridat per l'emperador Constanci II que ja havia rebut a Jordi de Laodicea i Acaci de Cesarea i havien  donat explicacions ms o menys heterodoxes per Meleci va confessar les seves creences ortodoxes; els arrians el van acusar llavors de sabellianisme i van convncer a l'emperador de deposar-lo i desterrar-lo, cosa que l'emperador va fer i Meleci fou desterrat a Melitene, i uzios fou nomenat al seu lloc (vers 361); els otodoxos van provocar llavors un cisma i van trencar amb els arrians que seguia a una primera escissi ortodoxa el 330 quan havia estat deposat Eustaci; els partidaris d'aquest, coneguts com eustacians, allegaven que Meleci no era vlid com a bisbe per haver estat ordenat per arrians.

A la pujada al tron de Juli l'Apstata el 362, Meleci va poder tornar a Antioquia i es va tractar de reconciliar a les parts, cosa que semblava facilitada per la mort d'Eustaci, per el gel de Lucfer de Caralis, que va ordenar a Paul com a bisbe eustaci,  ho va fer impossible; mentre els arrians van conservar moltes esglsies i els ortodoxos noms en tenien dues. Valent encara els va privar d'aquestes i Meleci fou desterrat (vers 365). En absncia el partit ortodox fou dirigit per Flavi i Diodor.

El 378, a la mort de Valent, Meleci fou cridat altre cop per l'edicte de Graci que permetia retornar als exiliats va fer tornar llavors a Doroteu, el bisbe arria successor d'uzios, que va recuperar el arquebisbat per al cap d'un temps li fou retornat a Meleci per encara restava actiu el seu rival Paul, que no s'avingu a les propostes que se li van fer.

El 381 Meleci va anar al II concili general de Constantinoble i va morir a la ciutat durant les sessions. El seu cos fou portat a Antioquia on fou enterrat. El va succeir Flavi I d'Antioquia.

 Arquebisbes d'Antioquia 324-449 .

Arquebisbes eustacians;
Eustaci 324-361;
Paul 361-388;
Evagri 388-393;

Arquebisbes ortodoxos ;
 Meleci (360- 381);
 Flavi I (381-404) ;
 Porfiri (404-412) ;
 Alexandre I (412-417) ;
 Teodot (417-428) ;
 Joan I (428-442) ;
 Domne II (442-449);

Arquebisbes arrians;
 Eulali (331-332) ;
 Eufroni (332-333) ;
 Flcid (333-342) ;
 Esteve I (342-344) ;
 Lleonci (344-358) ;
 Eudoxi (358-359) ;
 Vital II (359) ;
 Ani (359-360) ;
 uzios (361-378) ;
 Doroteu (378-381);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234446" title="Meleci (desambiguaci)" nonfiltered="723" processed="723" dbindex="90728">


Onomstica:

Meleci d'Antioquia, patriarca d'Antioquia al segle IV;

Meleci de Licpolis, bisbe cismtic dels segles III i IV.

Meleci de Mopsutia, religis grec seguidor incondicional de Nestori;

Meleci d'Azimis, escriptor grec.
 
Meleci de Tiberipolis, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234448" title="Meleci de Licpolis" nonfiltered="724" processed="724" dbindex="90729">
Meleci de Licpolis (Meletius, Meltios ) fou un bisbe cismtic dels segles III i IV. 

Era bisbe de Licpolis a l'Alt Egipte en temps de la persecuci de Diocleci (que va comenar el 303) i es va negar a fer sacrificis als dols. Segons Atanasi, fou deposat en un snode presidit pel bisbe Pere d'Alexandria, i llavors va decidir separar-se i formar una nova comunitat. Epifani diu que va renunciar a la fe per desprs va fer penitencia i va demanar ser restaurat a la comuni de l'esglsia; mentre va romandre separat va tenir un gran nombre de seguidors i Epifani no est segur de si era Meleci el que s'havia separat o era Pere d'Alexandria o eren ambds conjuntament. La histria segons Epifani sembla ms probable tot i que la d'Atanasi fou defensada pels escriptors antics incloent Teodoret.

Empresonat, va estendre el seu cisma des de la pres, i desprs, desterrat a la mines de Phaenion, a l'Arbia Ptria, entre els miners. La seva esglsia portava el nom d'Esglsia dels Mrtirs i es va estendre per Palestina; Meleci va visitar Jerusalem, Eleuterpolis, i Gaza, on va ordenar sacerdots. Aix va romandre fins al concili de Nicea I el 325 on fou condemnat.

Meleci va morir poc temps desprs i el va succeir Joan Arcaf designat per Meleci; els melecians van cooperar amb els arrians.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234454" title="Meleci de Mopsutia" nonfiltered="725" processed="725" dbindex="90730">
Meleci de Mopsutia (Meletius, Meltios ) fou un religis grec seguidor incondicional de Nestori. 

Va succeir a Teodor com a bisbe de Mopsutia vers el 427 aC; va donar suport a Joan I d'Antioquia en la seva oposici a la deposici de Nestori per Ciril d'Alexandria i els seus en el tercer congrs general d'Efes el 431, per quan Joan va haver de ajuntar-se a Ciril i condemnar a Nestori, Meleci va persistir en la seva posici anterior.

L'emperador Teodosi II el va deposar  de la seva seu per va aconseguir reunir molts seguidors entre els que va romandre com a guia espiritual com si fos bisbe; l'emperador el va desterrar llavors a Melitene on el va confiar a la custodia d'Acaci, el bisbe local.

Va morir en exili sense canviar el seu punt de vista.

Va deixar escrites algunes cartes publicades a la versi llatina de Ad Ephesinum Concilium Variorum Patrum Epistolae  (Christianus Lupus d' Ypres,  Lovaina, ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234455" title="Meleci d'Azimis" nonfiltered="726" processed="726" dbindex="90731">
Meleci d'Azimis (Meletius, Meltios ) fou un escriptor grec.

Va deixar escrits dos tractats curts amb el nom nic de , De Azymis. Fou considerat un home molt piets i estudis de les Escriptures sagrades per no s'esmenta ni el seu lloc d'origen ni la poca en la que va viure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234456" title="Meleci de Tiberipolis" nonfiltered="727" processed="727" dbindex="90732">
Meleci (Meletius, Meltios ) fou un escriptor grec autor de l'obra .

Per la inscripci a l'obra sembla que era un monjo cristi de Tiberipolis a Frgia. Va viure vers el segle VI o VII. El llibre est escrit del punt de vista religis i no t importncia social i psicolgica. Podria ser la mateixa persona que va escriure un comentari sobre els aforismes d'Hipcrates.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234459" title="Mlet" nonfiltered="728" processed="728" dbindex="90733">
Mlet (Meletus, Mletos ) fou un poeta trgic grec destacat principalment com acusador de Scrates.

Era nadiu de la demos de Pithhea i no era gaire conegut quan va fer l'acusaci contra Scrates, per ja s esmentat per Aristfanes com un autor que hauria escrit alguna obra a la seva joventut. Quan va acusar a Scrates devia tenir uns 40 o 45 anys. Plat diu que ja era conegut com a poeta i suposa que l'acusaci la va fer per un ressentiment personal.

La seva poesia era sovint ertica. Suides l'anomena com orador i com a poeta. Desprs de la mort de Scrates els atenencs es van penedir de l'acusaci i Melet fou mort a pedrades. Un Melet que va ser un dels acusadors de la profanaci i la mutilaci dels Hermes el 415 aC, desprs actiu partidari dels Trenta tirans i ms tard acusador d'Andcides, es probablement el mateix personatge.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234461" title="Melibea (desambiguaci)" nonfiltered="729" processed="729" dbindex="90734">


Onomstica:

Melibea, antiga ciutat de Tesslia;

Melibea (mitologia), personatge mitolgic grec;

Melibea (filla d'Oce), nimfa;

Melibea, personatge literari, vegeu La Celestina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234462" title="Melibea (mitologia)" nonfiltered="730" processed="730" dbindex="90735">
Melibea (Meliboea) fou una mtica jove efsia que tenia relacions amoroses amb un jove de nom Aleix (Alexis), per els seus parents l'havien destinat a un altre home. Aleix va abandonar la ciutat; el dia del seu casament, Melibea es va tirar de la teulada de casa seva per no es va morir i es va escapar en una barca que hi havia propera i es va reunir amb Aleix. Els dos amants van dedicar un santuari a Afrodita, que va rebre el sobrenom d'Afrodita Automate o Afrodita Epidtia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234463" title="Melinno" nonfiltered="731" processed="731" dbindex="90736">
Melinno () fou una poetessa lrica grega.

Fou l'autora d'una oda a Roma, en vers sfic, oda que tamb s'atribu a Erinna de Lesbos. De la seva personalitat noms es coneix el que l'oda diu: que vivia en el perode de floriment de l'imperi rom, que podria ser al segle I o II.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234464" title="Melisandre" nonfiltered="732" processed="732" dbindex="90737">
Melisandre (Melisander, ) fou un escriptor grec nadiu de la ciutat de Milet.

Va escriure un relat sobre les mitolgiques batalles entre els lapites i els centaures. Claudi Eli el classifica juntament amb els antics poetes Orebanti i Dares, que havien estat suposadament predecessors d'Homer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234465" title="Melissa (esposa de Periandre)" nonfiltered="733" processed="733" dbindex="90738">
Melissa () fou la dona de Periandre, tir de Corint, filla de Procles (tir d'Epidaure) i d'Eristnia. 

Abans del seu casament es deia Lisis i Periandre li va donar el nom de Melissa. Va ser la mare de Cpsel i Licofr. El seu marit l'estimava apassionadament per en un atac de gelosia la va matar brutalment. Encara desprs va castigar cruelment a aquells que suposadament l'havien instigar a cometre el seu crim. 

Pausnies esmenta un monument dedicat a Melissa prop d'Epidaure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234466" title="Mels" nonfiltered="734" processed="734" dbindex="90739">


Onomstica:

Mels o Melissos, filsof grec de Samos ;

Eli Mels, gramtic rom;

Gai Mecenes Mels escriptor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234467" title="Eli Mels" nonfiltered="735" processed="735" dbindex="90740">
Eli Mels (Aelius Melissus) fou un destacat gramtic rom.

L'esmenta Aule Gelli. Fou l'autor de l'obra De loquendi Proprietate.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234468" title="Gai Mecenes Mels" nonfiltered="736" processed="736" dbindex="90741">
Gai Mecenes Mels (Caius Maecenas Melissus) fou un rom que d'infant fou abandonat i acollit per Mecenes com esclau, La seva mare el va reconixer ms tard per el noi no va voler abandonar a Mecenes, que no obstant li va donar la manumissi.

Desprs va obtenir el favor d'August que li va encarregar d'arranjar la biblioteca del Prtic d'Octvia. Al final de la seva vida va compondre una collecci de bromes; tamb va escriure un relat novellat curt titulat Trabeatae. 

El seu nom complert el dona Plini el Vell, i no es plenament coincident amb altres com Suetoni (Leneu o Cilni Mels).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234470" title="Melit" nonfiltered="737" processed="737" dbindex="90742">
Melit (Melito, ) fou un escriptor cristi eminent que va viure al segle II. Fou bisbe de Sardes  probablement quan Servili Pau era procnsol d'sia en temps deMarc Aureli. En la persecuci dels cristians de l'poca, on fou martiritzat Sagaris, Melito va compondre la seva obra Apologia, probablement vers el 169.

Les obres de Melit son les segents:

;

Va deixar altres escrits dels quals es  conserven alguns fragments, sent els principals  entre aquestos: De Pascha,  Apologia, el Chronicon Paschale,  Ecloqae, De Incarnatione Christi, i Oratio in Passionem.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234471" title="Casino" nonfiltered="738" processed="738" dbindex="90743">


Casino es un espai pblic dedicat a les activitats d oci i esbarjo. Sota aquest nom podem trobar dos tipus de societats amb diferents fins: els casinos culturals i els casinos de joc.

Casino cultural.
Societat de caire cultural i ldic on els socis es reuneixen per conversar, llegir, jugar, etc. El Casino l Aliana del Poblenou n s un exemple. El Casino de Les Veges un altre.

Casino de joc.
Establiment recreatiu que ofereix jocs d atzar, envit i contrapartida. Normalment els casinos estan situats dins de complex turstics junt amb hotels, restaurants, discoteques o integrats dins de vaixells creuers.

Els casinos obtenen elevats rendiments econmics degut a les caracterstiques dels jocs que sempre donen un marge d avantatge a la banca. Els casinos deriven un percentatge dels beneficis de joc a les arques pbliques.

Histria dels casinos.
La paraula prov de les cases de camp  casini- que estaven integrades dins de palaus o viles italianes i que servien per l esbargiment dels nobles del segle XVII. Una d aquestes distraccions eren els jocs d atzar. Durant el segle XIX, es va emprar aquest terme per a referir qualsevol indret pblic on tenien lloc activitats recreatives (joc, esports, sal de lectura...)

Les primeres sales de joc legals -i subjectes a obligacions fiscals- foren les  tafurerias  instaurades al Regne de Castella durant el regnat d Alfons X. A les  tafurerias  els jugadors s enfrontaven entre ells. Posteriorment, el 1638, s inaugura el Ridotto di San Mois, a Venecia. Fou la primera casa de joc legal on els clients jugaven contra representants de la casa. Aquest tipus de negoci va emergir rpidament arreu d Europa (gaming halls, acadmies de jeux...) y durant el segle XVIII comencen a funcionar balnearis amb sales de joc (Bad Ems, La Redoute...). El 1863, s inaugura el Casino de Montecarlo que rpidament esdev el referent del joc arreu del mn.

Als Estats Units, el joc havia estat tolerat a salons i clubs fins la legalitzaci del joc a Nevada (1931). Els casinos i mega-complex turstics construts a la ciutat de Las Vegas prengueren el relleu de Montecarlo com a capital mundial del joc. A l actualitat, la ciutat xinesa de Macau est en procs de superar Las Vegas com a principal generador d ingressos de la indstria del joc.

A Catalunya, els casinos de joc van ser prohibits fins la legalitzaci del joc el 1977. Malgrat tot, a finals del segle XIX i principis del segle XX, funcionaven illegalment varies sales de joc (Casino de l'Arrabassada, Cercle del Liceu, Casino Internacional Tibidabo, Reial Cercle Artstic, Principal Palace...). Amb l arribada de la democrcia van obrir-se tres casinos a Catalunya: Casino de Lloret de Mar, Gran Casino de Barcelona (a Sant Pere de Ribes) i el Casino Castell de Perelada. L estiu de 1999, es va traslladar el Gran Casino de Barcelona al seu nou emplaament a les Torres Mapfre del Port Olmpic. L octubre del 2005 va inaugurar-se el Casino de Tarragona. Aquests quatre casinos pertanyen a un mateix grup empresarial: Inverama/Casinos de Catalunya.

Llista dels casinos als territoris de parla catalana.
 Gran Casino de Barcelona;
 Casino de Lloret;
 Casino de Perelada;
 Casino de Tarragona;
 Casino d'Amelie les Bains (Els Banys d'Arles);
 Casino Argeles sur Mer (Argelers de la Marenda);
 Casino Canet en Roussillon (Canet de Rossell);
 Casino Colliure (Cotlliure);
 Casino Font Romeu (Font-Romeu);
 Casino Le Lydia (El Barcars);
 Casino Le Boulou (El Bol);
 Casino Saint-Cyprien (Sant Cebri de Rossell);
 Casino Vernet les Bains (Vernet);
 Gran Casino de Mallorca (Calvi);
 Casino Martim (Ma);
 Casino de Ibiza;
 Casino Monte Picayo (Puol);
 Casino Gandia Palace;
 Casino Mediterraneo-La Vila Joiosa;
 Casino Mediterraneo-Torre Vella;

Jocs de casino.
Els casinos ofereixen dos tipus de joc:

Jocs de contrapartida  tamb anomenats de banca-. Enfronten un representant del casino  crupier- contra la resta de jugadors. Les lleis de la probabilitat donen un marge d avantatge a la banca.

Ruleta;
Black-Jack;
Punt i banca;
Pquer caribeny;
Craps;
Trenta i quaranta;

Jocs de cercle. Son jocs d atzar o envit on els punts juguen entre ells. El casino cobra una comissi del guanyador.

Chemin-de-fer;
Pquer sinttic;
Texas Hold em;
Pai gow;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234476" title="Eonia" nonfiltered="739" processed="739" dbindex="90744">
L' Eonia (Euro OverNight Index Average) s l'ndex mig del tipus d'inters al mercat interbancari de la zona euro a un dia.

La diferncia amb l'Euribor s que aquest ltim correspon a operacions amb terminis que excedeixen el dia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234478" title="Butxaca" nonfiltered="740" processed="740" dbindex="90745">

Una butxaca s una petita bossa de tela cosida a la roba per portar objectes personals, com les claus, els diners o papers. Tamb compleix una funci decorativa. En els seus orgens no era part integrant de la roba, sin que hi penjava. Pot estar tancada amb un bot o una cremallera o pot estar oberta cap amunt, de manera que no caigui el seu contingut. Acostuma a estar prop del maluc, per poder arribar cmodament amb les mans.

Objectes de butxaca.
Existeixen multitud d'objectes denominats "de butxaca", per tenir com a caracterstica unes dimensions i disseny orientat a guardar-ho en aquestes, cabre en el palmell d'una m o portar-se amb un mateix amb facilitat. Entre d'altres hi ha:
 Els ordinadors de butxaca;
 Els llibres de butxaca;
 Els rellotges de butxaca;
 Les armes de btxaca;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234480" title="Adobe Creative Suite" nonfiltered="741" processed="741" dbindex="90746">
Adobe Creative Suite s una collecci d'aplicacions per a disseny grfic, edici de vdeo i desenvolupament web creada per Adobe Systems. L'ltima versi, Adobe Creative Suite 3 (CS3), va ser anunciada el 27 de mar de 2007.
Hi ha sis combinacions diferents dels programes de la Creative Suite 3, anomenades "edicions." 

 Edicions .


 Enllaos externs .
Adobe Creative Suite;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234490" title="Glentoran FC" nonfiltered="742" processed="742" dbindex="90747">

El Glentoran FC s un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Belfast.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1882. Disputa els seus partits a The Oval. Els seus colors sn el verd, vermell i negre. El seu gran rival s el Linfield FC. Ambds clubs sn els grans dominadors de les competicions nord irlandeses i sn coneguts com Big Two (els dos grans).

 Palmars .
Lliga nord irlandesa de futbol: 22;
1893/94, 1896/97, 1904/05, 1911/12, 1912/13, 1920/21, 1924/25, 1930/31, 1950/51, 1952/53, 1963/64, 1966/67, 1967/68, 1969/70, 1971/72, 1976/77, 1980/81, 1987/88, 1991/92, 1998/99, 2002/03, 2004/05;
Copa nord irlandesa de futbol: 20 ;
1913/14, 1916/17, 1920/21, 1931/32, 1932/33, 1934/35, 1950/51, 1965/66, 1972/73, 1982/83, 1984/85, 1985/86, 1986/87, 1987/88, 1989/90, 1995/96, 1997/98, 1999/00, 2000/01, 2003/04;
Copa de la Lliga nord irlandesa de futbol: 6 ;
1988/89, 1990/91, 2000/01, 2002/03, 2004/05, 2006/07;
Vienna Cup: 1;
1913/14;
Gold Cup: 15;
1916/17, 1941/42, 1950/51, 1959/60, 1961/62, 1965/66, 1976/77, 1977/78, 1982/83, 1986/87, 1991/92, 1994/95, 1998/99, 1999/00, 2000/01;
County Antrim Shield: 24 ;
1900/01, 1901/02, 1910/11, 1915/16, 1917/18, 1924/25, 1930/31, 1939/40, 1940/41, 1943/44, 1949/50, 1950/51, 1951/52, 1956/57, 1967/68, 1970/71, 1977/78, 1984/85, 1986/87, 1998/99, 1999/00, 2000/01, 2001/02, 2002/03, 2006/07;
Ulster Cup: 9 ;
1950/51, 1952/53, 1966/67, 1976/77, 1981/82, 1982/83, 1983/84, 1988/89, 1989/90;
City Cup: 18 ;
1896/97, 1898/99, 1910/11, 1911/12, 1913/14, 1914/15, 1915/16, 1916/17, 1918/19, 1931/32, 1950/51, 1952/53, 1956/57, 1964/65, 1966/67, 1969/70, 1972/73, 1974/75;
Floodlit Cup: 2 ;
1987/88, 1989/90;
Budweiser Cups: 1;
Bateman Cups: 1;
All-Ireland Cups: 1;

Jugadors destacats.
Derek Acorah;
Billy Bingham;
Danny Blanchflower;
Gary Blackledge;
Tommy Briggs;
Tommy Breen;
Walter Bruce;
Jim Cleary;
Peter Doherty;
Alex Elder;
Stuart Elliott;
Andy Kennedy;
Glen Little;
Jimmy McAlinden;
Jimmy McIlroy;
Con Martin;
Terry Moore;
Gerry Mullan;
Fred Roberts;
Alex Young;
Chris Walker;
Johnny Jameson;
Gary McCartney;
Billy Caskey;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Glentoran Community Trust;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234494" title="Linfield FC" nonfiltered="743" processed="743" dbindex="90748">

El Linfield FC s un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Belfast.

Histria.
El Linfield va ser fundat al sud de Belfast el mar de 1886 com a Linfield Athletic Club per treballadors de la Linfield Spinning Mill. El seu primer estadi fou The Meadow. El 1889 es trasllad a Ulsterville Avenue. Posteriorment es va moure fins Myrtlefield, al sud de la ciutat, fins el 1905, any en qu debut al Windsor Park. s el club representant, tradicionalment, del protestantisme irlands.

Palmars.
Lliga nord irlandesa de futbol: 48  ;
1890/91, 1891/92, 1892/93, 1894/95, 1897/98, 1901/02, 1903/04, 1906/07, 1907/08, 1908/09, 1910/11, 1913/14, 1921/22, 1922/23, 1929/30, 1931/32, 1933/34, 1934/35, 1948/49, 1953/54, 1954/55, 1955/56, 1958/59, 1959/60, 1960/61, 1961/62, 1965/66, 1968/69, 1970/71, 1974/75, 1977/78, 1978/79, 1979/80, 1981/82, 1982/83, 1983/84, 1984/85, 1985/86, 1986/87, 1988/89, 1992/93, 1993/94, 1999/00, 2000/01, 2003/04, 2005/06, 2006/07, 2007/08;
Copa nord irlandesa de futbol: 38 ;
1890/91, 1891/92, 1892/93, 1894/95, 1897/98, 1898/99, 1901/02, 1903/04, 1911/12, 1912/13, 1914/15, 1915/16, 1918/19, 1921/22, 1922/23, 1929/30, 1930/31, 1933/34, 1935/36, 1938/39, 1941/42, 1944/45, 1945/46, 1947/48, 1949/50, 1952/53, 1959/60, 1961/62, 1962/63, 1969/70, 1977/78, 1979/80, 1981/82, 1993/94, 1994/95, 2001/02, 2005/06, 2006/07;
Copa de la Lliga nord irlandesa de futbol: 8 ;
1986/87, 1991/92, 1993/94, 1997/98, 1998/99, 1999/00, 2001/02, 2005/06;
City Cups: 20;
Gold Cup: 31;
Ulster Cups: 15;
County Antrim Shield: 41;
All-Ireland/Setanta Cups: 4 ;
Coca-Cola Cup: 3  ;
Budweiser Cups: 1;

Jugadors destacats.


Enllaos externs.
 Web oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234498" title="Lisburn Distillery FC" nonfiltered="744" processed="744" dbindex="90749">

El Lisburn Distillery s un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Lisburn.

 Histria .
El club va ser fundat el 1879, a Belfast oest. Jug a Distillery Street fins l'any 1971. Desprs compart els estadis Skegoneill Avenue (Brantwood F.C.) i Seaview (Crusaders F.C.) durant alguns anys, fins que el 1980 es trasllad a New Grosvenor Stadium, Ballyskeagh, a Lambeg, als afores de la ciutat. Va ser conegut com Distillery FC fins el 1999, any en qu canvi el nom per Lisburn Distillery en un intent d'associar-se ms properament a la nova ciutat d'adopci.

Palmars.
Aquesta secci pot contenir errors 
Lliga nord irlandesa de futbol: 6;
1895/96, 1898/99, 1900/01, 1902/03, 1905/06 (compartit amb Cliftonville), 1962/63;
Lliga nord irlandesa-First Division: 2;
1998/99, 2001/02;
Copa nord irlandesa de futbol: 12;
1883/84, 1884/85, 1885/86, 1888/89, 1893/94, 1895/96, 1902/03, 1904/05, 1909/10, 1924/25, 1955/56, 1970/71;
Gold Cup: 5;
1913/14, 1919/20, 1924/25, 1929/30, 1993/94;
County Antrim Shield: 14;
1888/89, 1892/93, 1895/96, 1896/97, 1899/00, 1902/03, 1904/05, 1914/15, 1918/19, 1919/20, 1945/46, 1953/54, 1963/64, 1985/86;
Ulster Cup: 2;
1957/58, 1998/99;
City Cup: 5;
1904/05, 1912/13, 1933/34, 1959/60, 1962/63;

Jugadors destacats.
Bobby Brennan;
Billy Crone;
Derek Dougan;
Billy Hamilton;
Bryan Hamilton;
George Kay;
Jimmy McIntosh;
Bertie McMinn;
Joe Meldrum;
Martin O'Neill;
Jack Reynolds;
Olphert Stanfield;
Roy Walsh;

Enllaos externs.
 Web no oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234502" title="Glenavon F.C." nonfiltered="745" processed="745" dbindex="90750">

El Glenavon F.C. s un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Lurgan.

 Histria .
El club va ser fundat el 1889. Fou el primer club de fora de la capital, Belfast, que guany la lliga nord irlandesa, la temporada 1951-52.

 Palmars .
Lliga nord irlandesa de futbol: 3 ;
1951/52, 1956/57, 1959/60 ;
Copa nord irlandesa de futbol: 5 ;
1956/57, 1958/59, 1960/61, 1991/92, 1996/97;
Copa de la Lliga nord irlandesa de futbol: 1 ;
1989/90;
Intermediate Cup: 1 ;
2004/05;
County Antrim Shield: 2;
1990/91, 1995/96;
Gold Cup: 4;

 Jugadors destacats .
Paul Byrne;
Jackie Denver;
Wilbur Cush;
Glenn Ferguson;
Gerard McMahon;
Jimmy Jones;
Ray McCoy;
Paddy Sloan;

 Enllaos externs .
 Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234506" title="Adobe Acrobat" nonfiltered="746" processed="746" dbindex="90751">
Adobe Acrobat s una familia d'aplicacions d'Adobe Systems, les quals usen el Portable Document Format (PDF) d'Adobe com el seu format de fitxer nadiu.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234507" title="Adobe After Effects" nonfiltered="747" processed="747" dbindex="90752">
Adobe After Effects s un programari d'Adobe Systems per a la composici d'animaci digital. Pot ser usat en post-producci de pellcules o vdeos.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234509" title="Adobe Contribute" nonfiltered="748" processed="748" dbindex="90753">
Adobe Contribute, actualment en la seva quarta versi, s un programari d'Adobe Systems per a editar el contingut d'un lloc web.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234510" title="Theo Middelkamp" nonfiltered="749" processed="749" dbindex="90754">








Theo Middelkamp (Nieuw-Namen, 23 de febrer de 1914 - Kieldrecht, 2 de maig de 2005) va ser un ciclista neerlands.

Fou el primer neerlands en guanyar una etapa al Tour de Frana. Mai no havia vist la muntanya i ni s'havia enfrontat a cap etapa de muntanya. Sempre anava en una bicicleta amb una sola marxa. Amb tot, el 14 de juliol de 1936 va guanyar l'etapa entre Aix-les-Bains i Grenoble, superant el Coll del Galibier. Va acabar el 23 de la general. El 1937 va haver d'abandonar desprs d'una caiguda. El 1938 va guanyar la setena etapa i va obtenir un premi de 5.000 francs, molt menys del que guanyava a les curses de Flandes, per la qual cosa decid no participar mai ms al Tour i especialitzar-se en les clssiques.  

La seva carrera fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en el transcurs de la qual es va guanyar la seva vida com a contrabandista, per fou agafat i empresonat. 

El 1946 un incident mecnic li va impedir guanyar el Campionat del Mn. El 1947, a Reims, aconsegueix ser el primer holands en conquerir el Campionat del Mn de Ciclisme. 

El 1951 es va retirar i es va dedicar a la restauraci a Kieldrecht (Blgica). 

Palmars.
1934;
 Campi d'Holanda;
 1r a Roosendaal;
1935;
 1r a Deurne;
 1r a Geraardsbergen;
 1r a Melsele;
 1r a Rotterdam;
1936;
 1r a Hoensbroek;
 1r a Stekene;
 1r del Gran Premi Stad Vilvoorde;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 3r al Campionat del Mn de ciclisme ;
1937;
 1r del Critrium de Namur;
 1r a Kieldrecht;
 1r a Lokeren;
 1r a Moerbeke-Waas;
 1r a Oosterhout;
 1r a Rotterdam;
 1r a Stekene;
1938;
 Campi d'Holanda;
 1r del Gran Premi del Primer de maig a Hoboken;
 1r a Haasdonk;
 1r a Kieldrecht;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1939;
 1r del Gran Premi del Nord de Flandes;
 1r a Amsterdamse-Bos;
 1r a Kiel d'Anvers;
 1r a Kieldrecht;
 1r a Sint-Lievens-Houtem;
1943;
 Campi d'Holanda ;
 1r a Haarlem;
 1r a Hasselt;
 1r a Lebbeke;
1944;
 1r a Baasrode;
 1r a Kampen;
 1r a Stekene;
1945;
 Campi d'Holanda;
 1r del Critrim d'Aalst;
 1r a Adegem;
 1r a Bassevelde;
 1r a Bornem;
 1r a Dendermonde;
 1r a Eke;
 1r a Gant;
 1r a Herentals;
 1r a Kalken;
 1r a Kieldrecht (2 victries);
 1r a Lebbeke (2 victries);
 1r a Merksem;
 1r a Middelkerke;
 1r a Namur;
 1r a Overmere;
 1r a Ressegem;
 1r del Critrium de Rumst;
 1r a Stekene;
 1r a Temse;
 1r a Wieze;
 1r del Gran Premi de Clausura de Putte-Kapellen;
1946;
 1r de la Lieja-Vichte;
 1r a Beweren-Baas;
 1r a Gouda;
 1r del Critrium d'Herve;
 1r del Critrium de Seraing;
 1r a Kieldrecht;
 1r a Kontich;
 1r a Rijen;
 1r a Scheveningen;
 1r a Sint-Gillis Waas;
 1r a Sint-Niklaas (3 victries);
 1r a Tournai;
 1r a Temse;
 1r a Vrasene;
1947;
 Campi del Mn de ciclisme;
 1r al Circuit de les Muntanyes Flamenques;
 1r del Premi Victor Standaert;
 1r a Etten-Leur;
 1r a Kortrijk (2 victries);
 1r a Temse;
 1r a Geleen;
 1r a Kieldrecht;
 1r a Steenbergen;
 1r a Stekene;
 1r a Wevelgem;
1948;
 Campi d'Holanda de fons;
 1r al Circuit de Flandes Oriental;
 1r a Brusselles;
 1r a Vilvoorde;
 1r a Gand;
 1r a Steenbergen;
1949;
 1r del Critrium de Namur;
 1r del Critrium de Waremme;
 1r a Anvers;
 1r a Beveren-Waas;
 1r a Boom;
 1r a Gand (2 victries);
 1r a Kruiningen;
 1r a Maastricht;
 1r a Steendorp;
 1r a Zandvoort;
1950;
 Campi d'Holanda de fons;
 1r a Hult;
 1r a Oud-Gastel;
 2n al Campionat del Mn de ciclisme ;

Resultats al Tour de Frana.
1936. 23 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1937. Abandona (5a etapa);
1938. 42 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;






Enllaos externs.
Palmars de Theo Middelkamp ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234511" title="Portadown F.C." nonfiltered="750" processed="750" dbindex="90755">

El Portadown s un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Portadown.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1924. El seu primer gran xit no arrib fins el 1989/1990, quan es proclamaren campions de lliga per primer cop, iniciant una brillant poca per al club amb un total de 8 grans ttols fins el 2002.

 Palmars .
Lliga nord irlandesa de futbol: 4 ;
1989/90, 1990/91, 1995/96, 2001/02 ;
Copa nord irlandesa de futbol: 3 ;
1990/91, 1998/99, 2004/05;
Copa de la Lliga nord irlandesa de futbol: 1 ;
1995/96;
Gold Cup: 6;

 Jugadors destacats .
Vinny Arkins;
Stevie Cowan;
Sandy Fraser;
Gary Hamilton;
Ryan Harpur;
Garry Haylock;
Mickey Keenan;
Philip Major;
John McClelland;
Pat McGibbon;
Kevin Pressman;
Allan Smart;
Brian Strain;

Enllaos externs.
 Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234514" title="Adobe Encore" nonfiltered="751" processed="751" dbindex="90756">
Adobe Encore (anteriorment anomenat Adobe Encore DVD) s un programari d'Adobe Systems per a l'autoria de DVD. Est orientat a productors de videos semi-professionals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234515" title="Adobe Illustrator" nonfiltered="752" processed="752" dbindex="90757">
Adobe Illustrator s un programari d'Adobe Systems per a editar i/o dibuixar grfics vectorials. Aquest editor de grfics vectorials va comenar a per als sistemes operatius Mac OS. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234516" title="Adobe InCopy" nonfiltered="753" processed="753" dbindex="90758">
Adobe InCopy s un programari d'Adobe Systems per al processament de textos. Est estretament integrat amb l'Adobe InDesign.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234517" title="Adobe InDesign" nonfiltered="754" processed="754" dbindex="90759">
Adobe InDesign s un programari d'Adobe Systems per a l'autoedici. Va ser llanat com a competidor directe del QuarkXPress.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234521" title="DTP" nonfiltered="755" processed="755" dbindex="90760">


 Informtica: DTP (de l'angls desktop publishing) de textos mitjanant eines informtiques. Vegeu: Autoedici.
 Medicina: DTP (acrnim de Diftria-Tetanus-Tos ferina (de l'angls diphteria, tetanus, pertussis). Vegeu Vacuna DTP.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234525" title="Adobe Premiere Pro" nonfiltered="756" processed="756" dbindex="90761">
Adobe Premiere Pro, antigament conegut com a Adobe Premiere s un programari d'Adobe Systems per a l'edici de vdeo.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234526" title="Mestre d'aixa" nonfiltered="757" processed="757" dbindex="90762">
Un mestre d'aixa s un artes que projecta, construeix i repara embarcacions de fusta.

L'ofici de mestre d'aixa ha gaudit de gran prestigi i continutat al llarg de la histria, a Catalunya i a bona part del mn, per la seva combinaci d'art i tcnica i per la importncia que han tingut les embarcacions tant per a la pesca com per a la guerra, el transport i el lleure.

Actualment l'ofici es troba en retrocs a causa de la desaparici de la pesca tradicional i les noves tcniques de construcci d'embarcacions amb fibres de vidre i plstics. Tot i aix, en els ltims temps s'est donant un procs de revaloraci de les embarcacions feineres tradicionals, com el llagut, i de la mestria dels seus hbils constructors i reparadors, com a part del nostre patrimoni histric i cultural.

En teoria a Catalunya existeixen uns estudis per esdevenir Tcnic en mestre d'aixa i donar continutat a aquest ofici: 
http://www.gencat.cat/educacio/estudis/dn4agm81.htm. 

A Mallorca s'ha donat fora impuls a aquest tema, i existeix una Escola de mestres d'aixa: http://www.conselldemallorca.net/mediambient/oflamar/web/cursamplia.php?paramId=1



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234527" title="Rik Van Steenbergen" nonfiltered="758" processed="758" dbindex="90763">









Rik Van Steenbergen (Arendonk, 9 de setembre de 1924 - Anvers, 15 de maig de 2003) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1943 i 1966.

 Prestigis corredor de clssiques, el seu palmars s impressionant: va guanyar 322 curses, 52 en la categoria d'aficionats i 270 com a professional (entre elles 40 etapes a les grans Voltes). Aix fa d'ell un dels majors campions ciclistes de tots els temps.

Fou tres vegades Campi del Mn de ciclisme:  1949, 1956 i 1957.

Palmars.
1943;
 Campi de Blgica;
 Campi de Flandes;
1944 ;
 1r al Tour de Flandes;
1945 ;
 Campi de Blgica;
1946 ;
 1r al Tour de Flandes;
1948 ;
 1r a la Pars-Roubaix;
1949 ;
 Campi del Mn de ciclisme;
 1r a la Fletxa Valona ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana ;
1950 ;
 1r a la Pars-Brusselles;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1951 ;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia ;
1952 ;
 1r a la Pars-Roubaix;
 Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itlia ;
1953 ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1954 ;
 Campi de Blgica ;
 1r a la Mil-Sanremo;
 Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itlia  ;
1955 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1956 ;
 Campi del Mn de ciclisme ;
 Vencedor de 6 etapes a la Volta a Espanya;
1957 ;
 Campi del Mn de ciclisme ;
 Vencedor de 5 etapes al Giro d'Itlia;
1958 ;
 1r a la Fletxa Valona  ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1951. 2n de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1952. 38 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1953. 44 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1954. 31 de la classificaci general i vencedor de 4 etapes;
1957. 33 de la classificaci general i vencedor de 5 etapes;

Resultats al Tour de Frana.
1949. 29 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1952. Abandona (6a etapa). Vencedor d'una etapa;
1955. 55 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1956. 5 de la classificaci general. Vencedor de la classificaci de la regularitat i de 6 etapes;








Enllaos externs.
Palmars de Rik Van Steenbergen ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234528" title="Adobe Soundbooth" nonfiltered="759" processed="759" dbindex="90764">
Adobe Soundbooth s un programari d'Adobe Systems per a l'edici digital d'udio.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234529" title="Adobe Bridge" nonfiltered="760" processed="760" dbindex="90765">
Adobe Bridge s un programari d'Adobe Systems per a l'organitzaci de les parts de la  Creative Suite.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234533" title="Grard Debaets" nonfiltered="761" processed="761" dbindex="90766">

 Grard Debaets (Heule, 17 d'abril de 1899 - North Haleden, Estats Units, 27 d'abril de 1959) va ser un ciclista belga que es nacionalitz americ el 1944. 

Fou professional entre 1924 i 1944. Els seus xits ms importants els aconsegu al Tour de Flandes, per tamb destac en carreres sobre pista. Els seus germans Csar, Gaston-Octave, Michel i Arthur tamb foren ciclistes. 

Palmars.
1924;
 1r al Tour de Flandes;
 1r del Critrium dels Aiglons i vencedor de 2 etapes;
 Abandona al Tour de Frana (1a etapa);
1925;
 Campi de Blgica;
 1r de la Pars-Brusselles;
1926;
 1r a la Brusselles-Pars;
1927;
 1r al Tour de Flandes;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de  Grard Debaets ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234538" title="Gran Premi d'ustria del 1997" nonfiltered="762" processed="762" dbindex="90767">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1997, disputat al circuit de A1-Ring  el 21 de setembre del 1997.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:   Jacques Villeneuve;
 Volta  rpida:  Jacques Villeneuve  1' 11. 841;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234539" title="Temporada 2008 de Frmula 1" nonfiltered="763" processed="763" dbindex="90768">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada 2008. 

 Sistema de puntuaci .

S adjudiquen punts als vuit primers llocs (10, 8, 6, 5, 4, 3, 2 i 1). Noms es donen punts per la posici al final de cursa. Pel recompte  final del campionat es tenen en compte tots els resultats dels divuit grans premis. 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.

 Calendari .




 Mundial de Pilots .



* :Sebstien Bourdais va ser penalitzat amb 25 segons al Gran Premi del Jap per tocar-se amb Felipe Massa.

 Mundial de Constructors .


 Estadstiques .

 Pilots .



 Constructors .



 Enllaos externs .


 Pgina oficial ;
 Web amb informaci actualitzada ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234540" title="Gran Premi d'Austrlia del 2008" nonfiltered="764" processed="764" dbindex="90769">
El Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de la Temporada 2008 s'ha disputat al circuit urb d' Albert Park, a Melbourne el 16 de mar del 2008. 






 Qualificacions del dissabte .





 Sancions .

(*) Penalitzat amb 5 posicions per modificacions al motor.



 Resultats de la cursa .






 Sancions .

 Rubens Barrichello va estar desqualificat desprs d'acabar la cursa per haver-se saltat un semfor vermell a la sortida del pit stop, perdent aix els punts corresponents a la 6 posici en la que havia acabat la carrera.

 Altres .

 Pole: Lewis Hamilton;
 Volta rpida: Heikki Kovalainen   1' 27" 418  a la volta 43.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234541" title="Endimi" nonfiltered="765" processed="765" dbindex="90770">
Segons la mitologia grega, Endimi fou un rei de l'lida, fill d'Aetli (o de Zeus, segons altres) i de Clice.

Fou pare d'Epeu, Etol i Pe.

La deessa Selene se n'enamor, i ell deman a Zeus poder dormir eternament per mantindre's sempre jove i no desplaure la seua estimada, que cada nit el veia en passar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 75.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234543" title="Aetli" nonfiltered="766" processed="766" dbindex="90771">
Aetli, d'acord amb la mitologia grega, fou un rei d'Elea, fill de Zeus (o de Locros, segons altres genealogies) i de Protognia.

s considerat pare d'Endimi.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 9.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234546" title="Epeu" nonfiltered="767" processed="767" dbindex="90772">


 Epeu (fill d'Endimi).
 Epeu (fill de Panopeu).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234547" title="Epeu (fill d'Endimi)" nonfiltered="768" processed="768" dbindex="90773">
D'acord amb la mitologia grega, Epeu fou un rei de l'lida, fill d'Endimi.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 78.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234548" title="Epeu (fill de Panopeu)" nonfiltered="769" processed="769" dbindex="90774">
Epeu, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Panopeu.

Particip en la guerra de Troia, on li s atribuda la construcci del cavall de fusta que serv per a l'assalt final de la ciutat. Comandava un contingent de trenta naus.

En el viatge de retorn an a parar a Itlia, on fund la ciutat de Metapont. All consagr les eines que havia usat per bastir el cavall de la victria.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 78.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234549" title="Pe" nonfiltered="770" processed="770" dbindex="90775">
D'acord amb la mitologia grega, Pe fou un heroi, fill d'Endimi.

Va emigrar de la Cria expulsat pel seu germ Epeu i s'install a la terra que en record seu s'anomen Penia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 171-172.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234550" title="Locros" nonfiltered="771" processed="771" dbindex="90776">


 Locros (fill de Zeus).
 Locros (fill de Fiscos).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234551" title="Locros (fill de Zeus)" nonfiltered="772" processed="772" dbindex="90777">
Segons la mitologia grega, Locros fou un heroi, fill de Zeus i de Mera.

Ajud Amfon i Zetos en la construcci de les muralles de Tebes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 140.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234553" title="Locros (fill de Fiscos)" nonfiltered="773" processed="773" dbindex="90778">
Segons la mitologia grega, Locros fou un rei dels llegs, fill de Fiscos (o d'Amficcon, segons altres genealogies).

Casat amb Protognia, fou pare d'Opunt (o b l'adopt, en la variant que el suposa fill de Zeus).

Desprs d'una disputa amb Opunt, abandon el regne i s'establ en la regi que en honor seu s'anomen Lcrida.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 140.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234554" title="Llista d'estats sobirans del 1980" nonfiltered="774" processed="774" dbindex="90779">


Estats sobirans.
A.
   Repblica Democrtica de l'Afganistan;
   Repblica Socialista Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
   Repblica Popular de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Repblica Popular de Cambodja;
   Repblica Unida del Camerun;
   Domini del Canad;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Etipia Socialista;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Repblica Popular de Moambic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Repblica of Vanuatu (des del 30 de juliol);
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe (des del 18 d'abril);

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana;
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Transkei;
   Repblica de Venda;
   Repblica de la Xina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234556" title="Opunt" nonfiltered="775" processed="775" dbindex="90780">
D'acord amb la mitologia grega, Opunt fou un heroi, fill de Zeus (o de Locros (fill de Fiscos)Locros) i de Protognia.

Fund la ciutat que porta el seu nom.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 162.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234557" title="urit" nonfiltered="776" processed="776" dbindex="90781">


 urit (fill d'Hermes).
 urit (fill de Melaneu).
 urit (fill d'Ur).
 urit (fill de Poseid);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234559" title="urit (fill de Melaneu)" nonfiltered="777" processed="777" dbindex="90782">
urit, segons la mitologia grega, fou un dels reis d'Eclia, fill de Melaneu i d'Estratonice. 

Va prometre la m de la seua filla ole a qui fos capa de vncer-lo en el tir amb arc. Heracles el venc, per ell es neg a concedir-li el premi convingut allegant que l'heroi li havia robat bestiar i el va expulsar dels seus dominis. Al cap d'uns anys, Heracles torn per venjar-se'n i mat urit juntament amb els seus fills.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 90.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234560" title="urit (fill d'Ur)" nonfiltered="778" processed="778" dbindex="90783">
Segons la mitologia grega, urit fou un dels gegants, fill d'Ur i de Gea.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 90.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234562" title="Equon" nonfiltered="779" processed="779" dbindex="90784">


 Equon (pare de Penteu).
 Equon (fill d'Hermes).
 Equon (fill de Porteu).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234565" title="Equon (fill d'Hermes)" nonfiltered="780" processed="780" dbindex="90785">
Segons la mitologia grega, Equon fou un heroi, fill d'Hermes i d'Antianira.

Va participar en l'expedici dels argonautes al costat del seu germ urit.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 79-80.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234566" title="Equon (fill de Porteu)" nonfiltered="781" processed="781" dbindex="90786">
Equon, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Porteu.

Fou el primer grec que sort del Cavall de Troia per assaltar la ciutat, per va morir en combat al cap de poc.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 79-80.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234567" title="Mera" nonfiltered="782" processed="782" dbindex="90787">

Mitologia:

 Mera (filla de Pretos).
 Mera (gossa).
 Mera (dona de Tegeates);
Geografia:
Riu que desaigua al llac Como. Vegeu Mera (riu);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234569" title="Mera (gossa)" nonfiltered="783" processed="783" dbindex="90788">
D'acord amb la mitologia grega, Mera fou la gossa d'Ergone.

Fou transformada en la constellaci del Ca Major.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 148.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234570" title="Ergone" nonfiltered="784" processed="784" dbindex="90789">


 Ergone (filla d'Icari).
 Ergone (filla d'Egist).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234571" title="Ergone (filla d'Icari)" nonfiltered="785" processed="785" dbindex="90790">
D'acord amb la mitologia grega, Ergone fou una donzella atenenca, filla d'Icari.

Desolada per la mort del seu pare, introductor del culte de Dions a l'tica, a mans d'uns camperols ebris, es va penjar d'un arbre. 

Segons alguns, els dus la van pujar al cel, transformada en la constellaci de la Verge.

Vegeu tamb.
Teodor de Colof;

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 81.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234574" title="Beowulf" nonfiltered="786" processed="786" dbindex="90791">
Beowulf s l'heroi d'un poema pic anglosax, que va ser escrit en angls antic en vers aliteratiu. Amb 3.182 versos, ms llarg que qualsevol altra obra en angls antic, representa al voltant del 10% del conjunt de la literatura anglosaxona.
s el poema manuscrit ms antic escrit en angls i un dels poemes pics ms clebres. S'estima que el poema es va redactar a la primera meitat del segle VIII, encara que aquest tema s objecte de debat. L'acci que narra se situa als segles V-VI.
L'nic manuscrit que s'ha conservat data del segle IX o X. Tot i que el poema no t ttol al manuscrit, se l'ha anomenat "Beowulf" des de principis del segle XIX.
Aquest poema pic va servir com a font d'inspiraci per la obra de Tolkien, El Senyor dels Anells.

T dues grans parts: la primera succeeix durant la joventut de Beowulf, i narra com cerca l'ajuda dels danesos o juts, que patiran els atacs del gegant Grendel, i desprs de matar a aquest, s'enfronta a la seva mare; en la segona part Beowulf ja s el rei dels juts (danesos i skildiges) i lluita fins a la mort amb un drac.

 Enllaos externs.
 Trailer de la pellcula estrenada el 2007. ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234575" title="Ergone (filla d'Egist)" nonfiltered="787" processed="787" dbindex="90792">
Ergone, d'acord amb la mitologia grega, fou una herona, filla d'Egist i de Clitemnestra.

Estimada pel seu germanastre Orestes, va tindre un fill anomenat Pntil.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 81.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234576" title="Pntil" nonfiltered="788" processed="788" dbindex="90793">
Segons la mitologia grega, Pntil fou un heroi, fill d'Orestes i d'Ergone.

Fou pare de Damasi i Equelau.

Va fundar la ciutat de Pentilea, a Lesbos.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 171.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234577" title="Gonocccia" nonfiltered="789" processed="789" dbindex="90794">


El terme popular gonorrea o ms tcnicament gonocccia s una malaltia infecciosa de transmissi sexual. Es causada per Neisseria gonorrhoeae, un bacteri coc gram negatiu. Aquest pot infectar tant els genitals masculins i femenins causant disria, dispareunia i supuracions d'un lquid blanquins/groguenc. Tamb pot infectar la faringe provocant una faringitis en cas de sexe oral. Rarament causa lesions greus. La gonorrea es troba entre les ms comunes malalties venries del mn.

 Transmissi .
Passa durant l'acte sexual si el company est infectat, sense necessitat d'arribar a ejacular; en el part si la mare est contaminada; o por contaminaci indirecta si, per exemple, una dona fes srvir articles d'higiene ntima d'una altra persona infectada. El terme prov del grec           (gonrrhoia), que significa literalment "flux de llavor"; en temps antics era incorrectament considerat que la descrrega de pus associada amb la malaltia contenia semen.

Afectacions corporals.

El primer lloc que el bacteri infecta s l'epiteli columnar de la uretra i l'endocrvix. La vulva, la vagina i el crvix de les dones tamb resulten afectats perqu estan lligades a les cllules epitelials. 
Altres localitzacions no genitals que tamb atacades sn el recte, la faringe i la conjuntiva ocular. 
Segons quina sigui el punt de contagi primari es poden localitzar a:
 Aparell reproductiu (tant de l'home com de la dona);
 Aparell urinari (home i dona);
 Boca;
 Faringe;
 Anus;

Smptomes.
Smptomes en homes .
  

Els smptomes apareixen entre els 2 i 21 dies desprs de tenir relacions sexuals. El smptoma ms freqent s una excreci uretral mucosa (blanquinosa o clara) o purulenta (espessa, groguenca) ubicada en la punta del penis. Altres smptomes sn dolor en orinar amb sensaci de cremor en la uretra.

En el var aquest germen provoca uretritis i prostatitis.

 Fluix groguenc del penis.
 Dolor o cremor al orinar. ;

Simptomes en dones.
 Sensaci de cremor o dolor a l'hora d'orinar (Disria);
 El flux vaginal es torna groguenc. ;
 Sagnat vaginal desprs de mantenir relacions sexuals amb penetraci o coit;
 Dolor abdominal (baix ventre);
 Sagnat vaginal entre cada cicle menstrual;

En les dones la malaltia sol cursar de forma assimptomtica. No obstant aix, poden presentar-se signes i smptomes com una excreci vaginal, augment de ganes d'orinar i molsties urinries (disria). L'expansi del germen cap les trompes de Falopi pot produir dolor en la zona baixa de l'abdomen, febre i els smptomes generalitzats de quan es t una infecci bacteriana.

En la dona es dna vaginitis i cervicitis, per tamb endometritis, salpingitis i malaltia inflamatria plvica aguda. Caracteritzada per envermelliment en l'rea genital.

 Tractament .
El sistema immunitari t seriosos problemes per a acabar amb Neisseria gonorrhoeae perqu presenta fmbries amb una alta taxa de variaci antignica.

Neisseria gonorrhoeae s sensible a una gamma variada d'antibitics, per s capa de desenvolupar resistncia enfront alguns d'ells. Moltes soques sn resistents a la penicillina. No obstant aix, abans de l'aparici de las soques resistents era molt sensible a aquest antibitic, cosa sorprenent perqu sn bacteris gram negatius. Actualment s efectiu en el tractament de la gonocccia l'us de cefalosporines de tercera generaci com la ceftriaxona, l'administraci de les quals ha de ser prescrita medicament. 

Tamb s'acostuma a associar la cefalosporina amb algun macrlid, como l'azitromicina, per la freqent co-infecci amb Chlamydia trachomatis, que provoca un quadre similar a la infecci per gonococ, generalment dues setmanes d'iniciat el procs, amb una excreci uretral que no sol ser pudenta, i amb la identificaci de Gram negatiu.

Hi ha alguns antibitics efectius com la ciprofloxacina i la doxiciclina. En cap cas s'han d'adquirir sense la supervisi d'un metge, ja que algunes soques d'aquest microorganisme hi sn resistents fent que el tractament no sigui efectiu.

 Qu passa si no es rep tractament? .

 Pot causar danys als rgans reproductors. ;
 Esterilitat en homes i dones. ;
 Una mare que t gonorrea pot contagiar el seu beb durant el part. ;
 Pot causar danys al penis, malalties de la pell, artritis o ceguesa.

Prevenci.
 Primria. Utilitzar preservatiu amb les parelles sexuals noves en totes les penetracions (vaginal, oral i anal).
 Secundria. Anar al metge si es troba algun d'aquests smptomes i comunicar-ho a la parella. s important tamb contactar amb les parelles sexuals de les darreres setmanes per a que es posin en contacte amb el seu metge.

Referncies.
 

 Enllaos externs .
 ApliMed: Gonorrea ;
 Gonorrea: sintomas y tratamiento en SALUD PLENA ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234579" title="Astanax" nonfiltered="790" processed="790" dbindex="90795">
D'acord amb la mitologia grega, Astanax fou un prncep troi, fill d'Hctor i d'Andrmaca.

El seu pare li pos el nom d'Escamandre, per els troians el coneixien per aquest altre, que vol dir el senyor de la ciutat.

Desprs de la presa de Troia, els grecs temeren que els supervivents de la desfeta el proclamessin rei, i diuen que Neoptlem el va precipitar des d'una torre.

Segons altres, pogu salvar-se grcies a la seua mare i fund una nova ciutat a l'Epir.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 30.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234580" title="Bandera de Finlndia" nonfiltered="791" processed="791" dbindex="90796">


La  bandera de Finlndia, anomenada Siniristilippu (La bandera de la Creu Blanca) data de 1918, quan es va fund sobre el model de la Bandera de Dinamarca. Cont la creu escandinava blava sobre fons blanc. El blau simbolitza els llacs i el cel, mentre que el blanc simbolitza la neu i les blanques nits de l'estiu fins. L'ensenya de l'estat comprn al centre les armes del pas. La bandera amb ales d'oreneta s usada pels militars. La bandera presidencial s idntica a la de l'exrcit, per amb una Creu de la Llibertat en el rac superior esquerra, ja que el president de Finlndia s el Gran Mestre de l'Orde de la Creu de la Llibertat. 




Histria.
El disseny actual fou utilitzat pel Nyland Yacht Club, fundat a Hlsinki el 1861. A ms de la creu blava sobre el fons blanc, el yacht club va ajuntar-hi les armes coronades de la provncia d'Uusimaa aix que hi havia a ms dues lnies creuades al rac superior esquerra. Aquesta bandera era idntica a la del Yacht Club de Sant Petersburg fundat l'any anterior, excepte la posici de la creu. El disseny feia pensar en l'ensenya de la marina russa, que tenia una creu de Sant Andreu sobre fons blanc. 



Poc desprs de la independncia de Finlndia el 1917, es va fer una competici per dissenyar la bandera. Hi va haver moltes proposicions per totes coincidien en dos grups de colors, el groc i el vermell de les armes del pas, i el blanc i el blau. 

Una proposta va comportar la forma de la bandera danesa, per amb una creu groga sobre un fons vermell. Una altra tenia les bandes diagonals blaves i blanques...

Definici legal.
Mida.
Les proporcions sn 11:18, (alada:llargada). L'ensenya militar s d'una unitat ms de llarg i amb unes cues de cinc unitats de llargada. La llargada de la creu blava s de tres unitats a partir de la pilona i la llei recomana que la llargada sigui igual a una sisena part de l'alada de la pilona.

Colors.
Sistema de color PMS
Blau 294C, Vermell 186C, Groc 123C

Tons CMYK:
Blau C 100%, M 56%, Y 0%, K 18,5%;
Vermell C 0%, M 91%, Y 76%, K 6%;
Groc C 0%, M 30,5%, Y 94%, K 0%;

El vermell i el groc sn usats per les armes que apareixen a l'ensenya d'Estat. Els colors en PMS sn especfics a  Government Decision 827/1993 (en fins).

Altres regles.
La llei finlandesa prohibeix de burlar-se de la bandera o d'usar-la de manera irrespectuosa. Tamb s illegal d'arriar-la d'una pilona sense perms. Qui ho faci pot caure en un delicte de deshonra a la bandera. 

La llei tamb prohibeix l's de la bandera presidencial o de l'ensenya d'Estat sense perms, aix com l'adjunci d'altres smbols a la bandera. No es pot vendre una bandera que tingui uns colors o una geometria diferent a la definida per la llei. 

La llei tamb precisa que la bandera no pot estar bruta o trencada. Si es renta la bandera s'ha d'eixugar a l'interior. El costum vol que si una bandera toca el terra s'haur de cremar, no pot ser ni enterrada ni llenada al mar. 

Vegeu tamb.
 Llista de les banderes de Finlndia;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234581" title="Pannotia" nonfiltered="792" processed="792" dbindex="90797">
Pannotia s un supercontinent que, es creu, va existir des de fa uns 600 milions d'anys fins a finals del perode Precambri, aproximadament uns 450 milions d'anys. Abans de Pannotia, l'anterior supercontinent s'anomena Rodinia, i va ser succet per Pangea, el darrer supercontinent que ha existit. Va ser descrit per primera vegada per Ian W. SR. Dalziel el 1997.

Al comenament del Cambri, les terres emergides (Laurentia, Bltica, Sibria i la gran massa de Gondwana) serien els fragments d'un supercontinent, Pannotia, que hauria existit fa 650 milions d'anys. La fauna marina d'Ediacria, amb una antiguitat d'uns 600 milions d'anys, seria una prova de l'existncia d'aquest supercontinent. S'han trobat fssils d'aquesta fauna en regions actualment molt allunyades unes dels altres, com Austrlia o Nambia, amb un tipus d'animals que no podien recrrer grans distncies i que, per tant, deurien haver viscut als marges continentals d'un mateix continent.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234582" title="Tisamen" nonfiltered="793" processed="793" dbindex="90798">


 Tisamen (fill d'Orestes), rei mitologic d'Esparta.
 Tisamen (fill de Tersandre), rei mitologic de Tebes;
 Tisamen d'Elis, notable de l'lida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234585" title="Bandera de Guinea Bissau" nonfiltered="794" processed="794" dbindex="90799">


La bandera de Guinea-Bissau, un pas petit de l'frica, entre el Senegal i Guinea, es composa de tres colors, vermell, groc i verd, ms una estrella negra. 

Significat.
Els colors sn els tpics del panafricanisme amb una significaci especfica per a cada element:

 El vermell representa la sang vessada pels combatents en la lluita per la llibertat a les jungles de la Guinea. Molts soldats van morir per la independncia de la Guinea i del Cap Verd, antigues colnies portugueses fins la independncia el 1975. ;

 El verd s la via futura, la vegetaci i l'esperana en la lluita. ;

 El groc s el color de l'or. Cabral va dir que la unitat entre nosaltres i l'frica s ms preciosa que l'or. ;

 Les cinc puntes de l'estrella negra sn els cinc sentits de l'home: la vista, l'oda, el gust, l'olfacte i el tacte. ;


Fonts.
Article du Quid;
;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234586" title="Tisamen (fill de Tersandre)" nonfiltered="795" processed="795" dbindex="90800">
D'acord amb la mitologia grega, Tisamen fou un rei de Tebes, fill de Tersandre i de Demonassa.

Va sser pare d'Autesi.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 211.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234587" title="Prnax" nonfiltered="796" processed="796" dbindex="90801">
Prnax, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tlau, rei d'Argos, i de Lismaca. Fou mort pel seu cos Amfiarau amb motiu d'una rebelli.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 186.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234588" title="Fnix (fill d'Amntor)" nonfiltered="797" processed="797" dbindex="90802">
Segons la mitologia grega, Fnix fou un heroi, fill d'Amntor i de Cleobule (o d'Hipodamia, segons altres variants).

Desterrat pel seu pare, Peleu el va acollir i li confi la custdia del seu fill Aquilles, al qual acompany a la guerra de Troia com a conseller.

Mort Aquilles, es va fer crrec del seu fill Neoptlem.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 94.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234589" title="Halo 3" nonfiltered="798" processed="798" dbindex="90803">


Halo 3 s un  videojoc d'acci en primera persona desenvolupat per Bungie Studios exclusivament per a la consola Xbox 360. El joc s el tercer ttol d'una srie que va comenar amb  i que va seguir amb Halo 2. El joc es va publicar el 25 de setembre del 2007 a Nova Zelanda, Austrlia, Singapur, ndia, Mxic, Canad, Brasil, Colmbia i els Estats Units; el 26 de setembre del mateix any a Europa; i el 27 de setembre del 2007 a Jap

El joc destaca pels nous vehicles, armes i jugabilitat diferent de les anteriors versions. L'Halo 3 se centra a la guerra interestelar entre la humanitat del segle XXVI i una agrupaci de races extraterrestres conegudes com el Convenant, la qual, desprs d'una llarga guerra que va durar dcades, ha comenat una invasi a la Terra. El jugador assumeix el paper de l'Amo Mestre, un supersoldat genticament millorat, que participa en la defensa de la Terra.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234591" title="Sinis" nonfiltered="799" processed="799" dbindex="90804">

Segons la mitologia grega, Sinis o Siris fou un bandit, a vegades descrit com si fos un gegant. Sinis era el fill de Polipemon i Sylea, o b de Posid. Fou mort per Teseu.

Assaltava els viatgers prop de Corint i desprs doblegava un pi fins a terra per catapultar les seues vctimes (o, segons una variant, les lligava a dos pins oposats per esquarterar-les en amollar-los).

Aquest mtode va donar-li l'eptet de Pityocamptes ("vinclador de pins"). Durant el seu viatge de Trozen a Atenes, Teseu va matar Sinis de la mateixa manera i va violar-li la filla, Perigune, que qued en estat i que donaria a llum Melanipus. Perigune es cas ms tard amb Deioneu d'Oclia.

Referncies.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 198.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234592" title="Pallant" nonfiltered="800" processed="800" dbindex="90805">


 Pallant (fill de Crios);
 Pallant (fill de Pandon);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234593" title="Pallant (fill de Crios)" nonfiltered="801" processed="801" dbindex="90806">

Segons la mitologia grega, Pallant fou un tit, fill de Crios i d'Eurbia.

S'un a Estix i fou pare de Bia, Cratos, Nice i Zelos.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 166.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234594" title="Pallant (fill de Pandon)" nonfiltered="802" processed="802" dbindex="90807">

D'acord amb la mitologia grega, Pallant fou un rei de Trez, fill de Pandon i de Plia.

Va lluitar contra el seu germ Egeu pel domini d'Atenes i en aquesta contesa fou mort per Teseu juntament amb els seus cinquanta fills.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 166.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234596" title="Estix" nonfiltered="803" processed="803" dbindex="90808">
Etimologia.

Aquesta paraula ve del grec antic      i del verb       , que significa  odiar .


Mite.

A la mitologia grega, stix era una ocenide, la filla gran d Oce i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesode a la seva Teogonia; segons G. J. Higini va nixer d reb i Nix (les Tenebres i la Nit). Va tenir quatre fills amb Pallant: Nice, Cratos, Bia i Zelos (la Victria, el Poder, la Fora i el Zel). A aquesta llista Higini afegeix el monstre Escilla. D altres autors, com el Pseudo-Apollodor, fins i tot consideren Persfone filla d Estix amb Zeus, en lloc de considerar-la filla de Demter, i afirmen que sempre va ser la deessa de l infern. Pausnies afirma que tamb va ser mare d Equidna amb Peiras.
Durant la Titanomquia (o guerra dels olmpics amb els titans) Estix va seguir el consell del seu pare i va ser la primera entre els immortals a oferir el seu ajut a Zeus. Com a recompensa, aquest la va omplir d honors, va rebre els seus fills en el seu seguici i va fer que el seu nom fos sagrat. 
Estix era la personificaci d un dels rius de l Hades, de l infern grec, per tamb rebia aquest nom una font que hi havia a la regi grega d Arcdia, prop de Nonacris. Aquesta font perdia la seva aigua sota terra i segurament acabava alimentant el riu infernal que tamb rebia aquest nom. S atribuen a l aigua d aquesta font propietats mgiques i perjudicials per als ssers vius: enverinava homes i animals, esquerdava el ferro i altres metalls, tamb la terrissa dels atuells amb qu es recollia l aigua; tanmateix no tenia efectes en les pelles dels cavalls. Pausnies, a ms, ens explica que era possible que Alexandre el Gran fos enverinat amb l aigua d aquesta font.
Tamb l aigua del riu infernal tenia propietats mgiques. La deessa Tetis va submergir-hi el seu fill Aquilles per fer-lo invulnerable i ho va aconseguir menys per la part del tal que era per on la deessa subjectava el seu fill. 
Els dus invocaven el seu nom per fer els juraments ms sollemnes. Quan un du o una deessa juraven pel seu nom, Iris omplia una copa d or amb la seva aigua perqu fos testimoni del jurament. Qui comets perjuri bevia aquesta aigua, perdia la veu i la respiraci durant un Gran Any, s a dir, nou anys, i era excls durant nou anys ms de les reunions i banquets dels dus.
Zeus va jurar per l aigua de l Estix que li concediria a la seva amant Smele el que ella li demans sabent que aix li costaria la vida a ella i aix va ser. El mateix li va passar a Hlios amb el seu fill Faetont.
A ms del riu Estix, el riu de l odi, l Hades era recorregut per altres rius: l Aqueront, el riu de la tristesa, el Ccit, el riu de les lamentacions  el Flegetont, el riu de foc. L indret on confluen aquests rius rebia el nom de llacuna Estix. Caront, el barquer que transportava les nimes cap a l interior de l Hades, la creuava regularment amb la seva crrega d nimes fins a l altre costat on Crber vigilava que no entressin altra cosa que nimes i que no en sorts cap.


 Cites sobre Estix, com a testimoni de juraments.

Ovidi, Metamorfosis, III, 259-309. Traducci de Ferran Aguilera

Ovidi, Metamorfosis, II, 1 - 339 (pgina 9)


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, pgina 86.

 Grimal, Pierre: Diccionario de la mitologa griega y romana. Ediciones Paids. Barcelona, 1994, ISBN: 84-7509-053-2, pgina 178 - 179.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234598" title="Nice (filla d'Estix)" nonfiltered="804" processed="804" dbindex="90809">
Nice, segons la mitologia grega, fou una divinitat, filla de Pallant i d'Estix.

Personificava la victria en el combat i la competici. Com a tal, sembla que al principi fou un sobrenom d'Atena, per ms endavant es convert en companya de la deessa.

La seua intervenci fou decisiva perqu els Olmpics poguessin vncer els titans, i Zeus, en agrament, la va adoptar.

Era representada com una donzella alada que porta una palma i una corona de llorer.

Els romans la coneixien amb el nom de Victria.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 157.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234600" title="Zelos" nonfiltered="805" processed="805" dbindex="90811">
Segons la mitologia grega, Zelos fou una divinitat, fill de Pallant i d'Estix.

Encarnaci de l'ardor i la cura, afavor els Olmpics en la seua lluita contra els titans.

 Bibliografia .

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 221.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234601" title="Cratos" nonfiltered="806" processed="806" dbindex="90812">
Cratos, d'acord amb la mitologia grega, fou un tit, fill de Pallant i d'Estix.

Personificaci del poder i la fora, va ajudar els Olmpics durant la seua lluita contra els titans.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 55.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234602" title="Bia (filla d'Estix)" nonfiltered="807" processed="807" dbindex="90813">
Segons la mitologia grega, Bia fou una divinitat, filla de Pallant i d'Estix. Era germana de Nike, Cratos i Zelos. Representa la violncia.

Es pos del costat dels Olmpics en la seua lluita contra els gegants. 

Articles relacionats.
 Gigantomquia;

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 36.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234605" title="Calcope" nonfiltered="808" processed="808" dbindex="90814">


 Calcope (filla d'Eetes).
 Calcope (filla d'Eurpil).
 Calcope (filla de Rexnor).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234608" title="Calcope (filla d'Eurpil)" nonfiltered="809" processed="809" dbindex="90815">
Segons la mitologia grega, Calcope fou el nom d'una filla d'Eurpil, rei de Cos. S'un a Heracles i fou mare de Tssal.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 40.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234609" title="Calcope (filla de Rexnor)" nonfiltered="810" processed="810" dbindex="90816">
Segons la mitologia grega, Calcope fou una filla de Rexnor i la segona esposa d'Egeu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 40.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234611" title="Epilpsia" nonfiltered="811" processed="811" dbindex="90817">

L'epilpsia s una sndrome cerebral crnica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clniques i para-clniques. Les crisis poden ser convulsives o no convulsives. No totes les persones que pateixen una crisi epilptica es diagnostiquen depilpsia. Es consideren epilptics quan pateixen almenys dos atacs, els quals no sempre sn associades als tremolors motors d'una convulsi.

Tipus d'epilpsies.
Gran mal es caracteritza per la prdua brusca del coneixement precedida sovint per una aurora sensorial, seguida de convulsions tniques, mossegada de la llengua i saliva d'espuma per la boca.
Petit mal es caracteritza per la prdua momentnia del coneixement, pot durar de cinc a trenta segons. ;
Epilpsia jacksoniana tipus particular d'epilpsia que afecta a un sol costat del cos hum o grup muscular i no s'acompanya de prdua de la consciencia.
Epilpsia psicomotora tipus particular d'epilpsia caracteritzat per accessos en els que predominen els fenmens extrasensorials i les manifestacions motores coordinades.

Histria.
En antics textos mesopotmics ja es descriuen els seus smptomes tpics com malaltia bennu. Es comprova tamb que era freqent: en el codi d'Hammurabi, reglament de lleis de la Babilnia del segle XVII aC., establia que, si un esclau adquirit recentment patia bennu, aquest podia ser tornat al seu anterior propietari en el pla d'un mes.

En el segle V aC., Hipcrates observ en soldats i gladiadors que les ferides per traumatisme cranioenceflic s'associaven amb certa freqncia a atacs epilptics, desconcertadament similars als que observava en els seus propis pacients; i el mateix Juli Csar pat aquesta malaltia.

Durant molts segles els atacs epilptics han estat confosos amb les possessions demonaques i deien que la persona estava posseda pel dimoni. Per expulsar aquests suposats dimonis es practicaven sessions d'exorcisme. Segons el Nou Testament Jess de Natzaret va expulsar set dimonis de Maria Magdalena (Lluc 8,2), es a dir va, tenir set atacs epilptics. El cas ms clar i patn es el de Marc (9,17) que ens diu:"Un de la multitud li respongu Mestre, us he portat el meu fill, que t un esperit mut; i quan se n'apodera, el tira per terra i treu bromera i cruix de dents i es queda rgid. Ho he dit als vostres deixebles perqu l'expulsessin, per no han pogut". Descriu clarament un cas d'epilpsia.

Vegeu.
Ellen G. White Profetessa epilptica;

Enllaos externs.
 Informaci rellevant sobre l'epilpsia ;
 Informaci sobre l'epilpsia ;
 Associaci Lafora Espanya ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234612" title="Medos" nonfiltered="812" processed="812" dbindex="90818">
Segons la mitologia grega, Medos fou un heroi, fill d'Egeu i de Medea.

Emigr a l'orient, on conquer el pas que en record seu s'anomena Mdia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 144;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234613" title="Toant" nonfiltered="813" processed="813" dbindex="90819">


 Toant (fill de Dions).
 Toant (fill d'Andrmon).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234614" title="Toant (fill de Dions)" nonfiltered="814" processed="814" dbindex="90820">
Toant, segons la mitologia grega, fou un fill de Dions (o de Teseu, segons altres versions) i d'Ariadna.

Casat amb Mirina, fou pare d'Hipspile, que amagant-lo en un cofre el salv de la matana dels homes que feren les dones de Lemnos. Desprs s'escap de l'illa i arrib a la Turida, on fou proclamat rei.

Se li atribueix la instituci dels sacrificis humans a rtemis quan Ifignia n'era la sacerdotessa, per aquesta fug acompanyada del seu germ Orestes i de Plades, que havien estat destinats al sacrifici, i Toant sort a perseguir-los. Arribat a Esmintos, fou mort per Crises, protector dels fugitius.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 212.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234616" title="Toant (fill d'Andrmon)" nonfiltered="815" processed="815" dbindex="90821">
Segons la mitologia grega, Toant fou un heroi, fill d'Andrmon i de Gorge. 

Particip en la guerra de Troia al front dels etolis.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 212.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234618" title="Test de Cooper" nonfiltered="816" processed="816" dbindex="90822">
El test de Cooper s una proba de condici fsica. Serveix per mesurar la resistncia aerbica i tamb el VO2Max (Consum mxim d'oxigen), s a dir la quantitat d oxigen a la sang. La prova va ser dissenyada pel Doctor Kenneth H. Cooper el 1968 per a l'exrcit dels Estats Units i consisteix a crrer la mxima distncia possible durant 12 minuts

Avui dia, a part de fer-lo servir per les escoles o instituts (ESO) tamb es fa servir com mitj de classificaci dels aspirants a proves fsiques de accs al cos de policia, bombers, rbitres de la Lliga de Futbol Professional, etc.

Existeixen diverses taules que s'utilitzen per avaluar els resultats, a continuaci hi ha tres, la primera classifica la condici fsica com a Molt bona, Bona, Mitjana, Dolenta i Molt dolenta per a persones entre 13 i 20 anys, la segona per a persones entre 20 i 50 anys i la tercera per a atletes experimentats, la distncia es presenta en metres:






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234621" title="Gorge (filla d'Eneu)" nonfiltered="817" processed="817" dbindex="90823">
Segons la mitologia grega, Gorge fou una filla d'Eneu, rei de Calid, i d'Altea.

Es cas amb Andrmon i fou mare de Toant.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 101.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234623" title="Gorge (filla de Megareu)" nonfiltered="818" processed="818" dbindex="90824">
Segons la mitologia grega, Gorge fou una filla de Megareu, heroi beoci, i muller de Corint.

Desprs de la mort dels seus fills, es llan a un llac que va prendre el seu nom.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 101.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234624" title="Corint (desambiguaci)" nonfiltered="819" processed="819" dbindex="90825">


 Corint, ciutat del Pelopons a Grcia.
 Corint (heroi), fundador mitolgic de la ciutat de Corint.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234625" title="Corint (heroi)" nonfiltered="820" processed="820" dbindex="90826">
Segons la mitologia grega, Corint fou un heroi, fill de Marat.

Deix l'tica juntament amb el seu pare i en arribar a l'Istme de Corint fund la ciutat de Corint, sobre la qual regn.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 55.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234626" title="Marat (fill d'Epopeu)" nonfiltered="821" processed="821" dbindex="90827">
Segons la mitologia grega, Marat fou un heroi, fill d'Epopeu, rei de Sici.

S'ali amb els Dioscurs quan emprengueren la campanya contra Atenes.

Va donar el seu nom a una ciutat de l'tica, Marat.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 142.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234627" title="Epopeu" nonfiltered="822" processed="822" dbindex="90828">
D'acord amb la mitologia grega, Epopeu fou un rei de Sici, fill d'leu (o de Posid, segons altres versions) i de Cnace.

Va acollir la princesa tebana Antope, grvida de dos fills de Zeus, quan fugia del seu oncle Licos; per fou mort quan sort a enfrontar-se amb el perseguidor.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 79.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234630" title="Histria de la taula peridica" nonfiltered="823" processed="823" dbindex="90829">

La taula peridica s una manera de mostrar els elements qumics ordenats segons les seves propietats. La seva invenci s'atribueix generalment al qumic rus Dmitri Mendeleev en el 1869, tot i que anteriorment altres persones havien intentat classificar i ordenar els elements. La taula s una representaci visual de la llei peridica que manifesta que certes propietats dels elements es repeteixen peridicament quan s'arrangen segons el nombre atmic. La taula est organitzada en columnes (anomenades grups) i files (anomenades perodes) que posen de manifest aquestes caracterstiques comunes.

L'antiga Grcia.
Els primers intents d'explicar la composici de la matria dels que hi ha constncia, foren d'un pensador grec, Tales de Milet, qui al segle VII a.C., va afirmar que l'origen de tota la matria era l'aigua, que donava lloc a totes les substncies conegudes. Amb posterioritat, altres pensadors grecs van suposar que la substncia primignia era una altra. Anaxmenes, al segle VI a. C. creia que era l'aire i Herclit el foc.

Demcrit, un pensador grec, en el segle IV a.C., es va preguntar sobre la divisibilitat de la matria. A simple vista les substncies son continues i es poden dividir. Demcrit pensava que no s possible dividir una substncia indefinidament, que arribava un moment en qu s obtenien unes partcules que no podien dividir-se ms; a aquestes partcules les va anomenar toms, que en grec vol dir indivisible. Cada element tenia un tom amb unes propietats i forma especfiques, diferents de les dels toms dels altres elements. Les idees de Demcrit van caure en dess durant ms de dos mil anys.

Al segle V a.C., Empdocles va proposar quatre substncies primordials, els quatre elements: Aire, aigua, terra i foc. La uni d'aquests quatre elements, en distinta proporci, donaria lloc a la vasta varietat de substncies diferents que es presenten en la natura. Aristtil, va afegir a aquests quatre elements un cinqu: l'ter, que formava els estels, mentre que els altres quatre formaven les substncies terrestres.

L'alqumia.
Les conquistes dels rabs al segle VII i VIII van difondre les idees alquimistes per tot el mn. L'alquimista rab ms important va sser Yabir (tamb conegut com a Geber) Geber va descobrir el mercuri i el sofre. La barreja dels dos, en distintes proporcions, originava tots els metalls.

Malgrat els esforos infructuosos dels alquimistes per trobar la pedra filosofal, el seu treball va portar al descobriment de l'antimoni, el bismut, el zinc, els cids forts, les bases o lcalis, i centenars de compostos qumics.

Els inicis de la qumica.
Robert Boyle, al segle XVII, va trencar amb l'alqumia i va definir els elements qumics com aquelles substncies que no podien ser descompostes en altres ms simples. Va sser el naixement de la qumica com a cincia.

Durant els segles segents, els qumics, aplicant el mtode cientfic, van descobrir nous e importants principis qumics, les lleis que governen les transformacions qumiques i els seus principis fonamentals.

Al mateix temps es descobrien nous elements qumics. Per tal d'explicar les lleis ponderals, John    Dalton, al 1808 va proposar una nova teoria atmica. Segons aquesta teoria, els elements estaven formats per toms, indivisibles e indestructibles, tots iguales entre s, per distints dels toms dels altres elements. la uni dels toms donava lloc a la varietat de substncies conegudes. La ruptura de les unions entre els toms per formar noves unions era el origen de les transformacions qumiques. Fou el comenament de la formulaci i nomenclatura qumica, que ja havia avanat a finals del segle XVIII Lavoisier.

Conixer les propietats dels toms, i en especial el seu pes, se va transformar en la tasca fonamental de la qumica i, grcies a les idees d'Amedeo Avogadro i Stanislao Cannizaro, durant la primera meitat del segle XIX, gran part de la labor qumica va consistir en determinar els pesos dels toms i les formules qumiques de molts compostos.

Intentant ordenar els elements.
El 1829, un qumic alemany, Dbereiner, es va adonar que alguns elements devien guardar cert ordre. Aix, el calci, estronci i bari formaven compostos de composici similar i amb propietats similars, de forma que les propietats de l estronci eren intermdies entre les del calci i les del bari. 

El mateix passava amb el sofre, seleni i telluri (les propietat del seleni eren intermdies entre les del sofre i el telluri) i amb el clor, brom i iode (en aquest cas, l'element intermedi era el brom). El que es coneix com a trades de Dbereiner.


El 1864, un qumic angls, John Newlands, va descobrir que al ordenar els elements segons el seu pes atmic, el vuit element tenia propietats similars al primer, el nov al segon i aix successivament, cada vuit elements, les propietats es repetien, ho va anomenar llei de les octaves, recordant els perodes musicals. Per les octaves de Newlands no sempre es complien.

El 1870, el qumic alemany Lothar Meyer, va estudiar els elements de forma grfica, representant el volum de cada tom en funci del seu pes, obtenint una grfica en ones cada vegada majors. Fou el descobriment de la llei peridica, per va arribar un any massa tard.

La taula peridica.
] de Mendeliev (1871)]]
El 1869, Mendeliev va publicar la seva taula peridica. Havia ordenat els elements seguint el seu pes atmic. No va fixar el perode de repetici de propietats, sin que ho va ampliar a mesura que augmentava el pes atmic. Va invertir l'ordre d'alguns elements per que encaixessin les seves propietats amb les dels elements adjacents, i va deixar forats, indicant que corresponien a elements encara no trobats.

En tres dels forats, va predir les propietats dels elements que haurien de descobrir-se (donant-li els noms de ekabor, ekaalumini i ekasilici), quan anys ms tard es van descobrir l'escandi, el galli i el germani, les propietats dels quals es corresponien amb les predites per Mendeliev, i es va descobrir un nou grup d'elements (els gasos nobles) que encaixava en la taula de Mendeliev, es va posar de manifest no tan sols la veracitat de la llei peridica, sin la importncia i la utilitat de la taula peridica.

El 1800 l'itali Alessandro Volta va aconseguir la pila elctrica i els qumics van tenir una font continua d'electricitat amb la qual cosa es van poder descobrir molts nous elements durant el segle XIX, que encaixaven en els llocs buits que quedaven a la taula de Mendeliev. 

Durant el segle XX, es continuaren descobrint la majoria de la resta d'elements qumics, el 1940 Glenn T. Seaborg identific els elements pesants; lantnids i actnids, i calgu ampliar la taula peridica de Mendeliev per a fer-los lloc.

L'any 2003 es descobriren l'ununtri i l'ununpenti els dos ltims elements afegits a la taula peridica.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234636" title="Leptictidium auderiense" nonfiltered="824" processed="824" dbindex="90830">

Leptictidium auderiense s una espcie de mamfers extingits del gnere Leptictidium.

Fou descrita per Heinz Tobien l'any 1962 a partir d'una srie de fssils de l'estatge Luteci. Tobien tamb trob un petit esquelet que defin com a paratip de l'espcie, per Storch i Lister demostraren el 1985 que en realitat l'esquelet ni tan sols no pertanyia al gnere Leptictidium. Era l'espcie ms petita de totes i noms mesurava seixanta centmetres de longitud. Se n'han trobat diversos esquelets al jaciment de Messel.  Mathis en destaca l'excepcional desenvolupament del paracnid (o cspide mesiobucal) de la premolar P4 inferior. Les seves dents premolars i molars eren bastant petites en relaci al conjunt de la dentici. El nom de l'espcie fa referncia a la poblaci romana d'Auderia.

L. auderiense fou la primera espcie del seu gnere en ser descrita. Tobien descrigu l'espcie, i amb ella el gnere, a partir d'una troballa inicial consistent en maxillars inferiors excavats de la pissarra bituminosa del jaciment de Messel. La investigaci era difcil perqu els fssils descoberts estaven en una condici tal que era molt difcil extreure'ls complets del sl en qu es trobaven, i sovint calia fragmentar-los. Desprs que Tobien defins com a paratip un exemplar que finalment es descobr que ni tan sols no pertanyia a l'espcie, se'n trobaren uns quants esquelets complets, com ara l'exemplar descobert per Springhorn o el que excavaren Lister i Storch.

Desprs de la descoberta de Tobien, passarien vint-i-tres anys abans que es descrigus una nova espcie dins el gnere Leptictidium. Els mateixos Storch i Lister descrigueren l'espcie L. nasutum, ms gran i robusta que L. auderiense, l'any 1985. 

Bibliografia.

 


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234637" title="Leptictidium ginsburgi" nonfiltered="825" processed="825" dbindex="90831">

Leptictidium ginsburgi s una espcie de mamfers extingits del gnere Leptictidium.

Fou descrita per Christian Mathis l'any 1989. s una de les espcies trobades al jaciment de Robiac (Frana), en estrats del Ludi superior. El mesostil caracterstic del gnere Leptictidium no est tan desenvolupat en aquesta espcie. L'espcie est dedicada a Lonard Ginsburg, paleontleg francs.

Malgrat que fins ara noms se n'han trobat dents, aquestes permeten inferir que es tractava d'una espcie de gran mida, en relaci a les altres espcies del mateix gnere. Les molars M1 i M2 presenten un hipoconlid submedi baix i ben separat de l'entocnid, de mida variable. La premolar P4 s bastant molariforme i t un lbul parastilar que sobresurt poc, mentre que la vora labial s gaireb simtrica. La dentici en general s menys transversal que la de L. sigei i, com altres espcies del seu gnere, L. ginsburgi t un mesostil, que en aquest cas est mitjanament desenvolupat.

Pseudorhyncocyon cayluxi s un sinnim d'aquesta espcie. Fou descrit per Filhol el 1892, i el 1978 Sig li atribu una dent trobada al jaciment de Sainte-Nboule. A la seva obra Quelques insectivores primitifs nouveaux de l'Eocne suprieur du sud de la France, Mathis reclassific aquesta dent (una M3) dins l'espcie L. ginsburgi, basant-se en una comparaci amb exemplars d'aquesta ltima, descoberts tamb a Sainte-Nboule. Tamb li atribu una altra dent que Sig havia atribut anteriorment a una espcie indeterminada de la famlia Pseudorhyncocyonidae.

Bibliografia.

 


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234638" title="Leptictidium nasutum" nonfiltered="826" processed="826" dbindex="90832">

Leptictidium nasutum s una espcie de mamfers extingits del gnere Leptictidium.

Fou descrita per Adrian Lister i Gerhard Storch l'any 1985. Era una espcie de mida mitjana que mesurava setanta-cinc centmetres de longitud. Se n'han trobat esquelets al jaciment de Messel,  en estrats del Luteci inferior. La cua d'aquesta espcie contenia quaranta vrtebres, ms que qualsevol altre mamfer conegut. Les seves dents premolars i molars eren bastant petites en relaci al conjunt de la dentici. El nom de l'espcie fa referncia al nas de l'animal.

L'holotip de l'espcie s l'esquelet complet d'un exemplar adult, visible del costat dret. Aquest fssil t el neurocrani bastant enfonsat i amb els maxillars superiors i inferiors en oclusi. Es troba sota el codi SMF ME 1143 al Forschungsinstitut Senckenberg de Darmstadt. N'hi ha diversos paratips amb diferents graus de completesa.

Quan Storch i Lister descrigueren L. nasutum, tamb elevaren Pseudorhyncocyonidae del rang de subfamlia al de famlia. El treball de Storch i Lister fu sorgir nous interrogants sobre les relacions intrafamiliars dins aquesta famlia, especialment quant a la posici del gnere Pseudorhyncocyon. De fet, l'espcie Pseudorhyncocyon cayluxi fou considerada com una espcie distinta fins que Mathis la redefin com a sinnim de L. ginsburgi.

A la seva obra Leptictidium nasutum n sp., ein Pseudorhyncocyonide aus dem Eozn der "Grube Messel" bei Darmstadt (Mammalia, Proteutheria), en qu definiren L. nasutum, Storch i Lister tamb feren una comparaci de les espcies L. auderiense i L. nasutum amb la famlia Leptictidae, el gnere Pseudorhyncocyon, i les espcies Diaphyodectes prolatus, Adunator lehmani i Palaeictops levei.

Bibliografia.

 
 
 


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234639" title="Leptictidium sigei" nonfiltered="827" processed="827" dbindex="90833">

Leptictidium sigei s una espcie de mamfers extingits del gnere Leptictidium.

Fou descrita per Christian Mathis l'any 1989. s una de les espcies trobades al jaciment de Robiac (Frana) i t un aspecte ms primitiu que el de L.nasutum. s coneguda principalment  per dents allades. T una P4 amb un paracnid molt redut, aix com un entocnid i un hipoconlid ben distints a les M1 i M2. L'espcie est dedicada a Bernard Sig, paleontleg francs.

Fins ara noms se n'han trobat dents, que indiquen que es tractava d'una espcie de mida petita. En contrast amb L. auderiense, el paracnid de L. sigei era bastant petit. El mesostil tpic del gnere solia ser petit o fins i tot estar absent, per en alguns casos podia haver-hi mesostils ben desenvolupats sense arribar a la gran mida dels de L. tobieni. L'entocnid i hipoconlid sn ben distints a les molars M1 i M2. L'M2 tamb t un talnid lleugerament ms llarg que l'M3.

El fet que l'espcie noms es conegui a partir de dents allades no fou un problema perqu Mathis descrigus l'espcie, car els jaciments en qu s'han trobat exemplars de L. sigei no han revelat evidncia fssil de cap altre insectvor primitiu de mida similar. A ms, els fssils que s'han trobat de L. sigei sn prou semblants als de L. nasutum, una de les espcies trobades al jaciment de Messel, com per classificar amb certesa L. sigei dins el gnere Leptictidium.

A la seva obra Quelques insectivores primitifs nouveaux de l'Eocne suprieur du sud de la France, Mathis descrigu per primera vegada una molar superior d'una espcie del gnere Leptictidium. La dent en qesti, una M3 de L. sigei, s relativament estreta, s triangular des de la vista oclusiva i t una vora labial abrupta i gaireb rectilnia.

Pseudorhyncocyon cayluxi s un sinnim d'aquesta espcie. Fou descrit per Filhol el 1892, i el 1975 Sig li atribu una dent trobada al jaciment de Malpri. A la seva obra Quelques insectivores primitifs nouveaux de l'Eocne suprieur du sud de la France, Mathis reclassific aquesta dent (una M3) dins l'espcie L. sigei.

Bibliografia.

 


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234640" title="Leptictidium tobieni" nonfiltered="828" processed="828" dbindex="90834">

Leptictidium tobieni s una espcie de mamfers extingits del gnere Leptictidium.

Fou descrita per Wighart von Koenigswald i Gerhard Storch l'any 1987. Amb noranta centmetres de longitud, era l'espcie ms gran del seu gnere, i els ossos llargs de les seves extremitats eren entre un 9% i un 15% ms llargs que els de L. nasutum. s una de les espcies trobades al jaciment de Messel, en estrats de l'estatge Luteci. L'espcie est dedicada a Heinz Tobien, descriptor del gnere Leptictidium i impulsor de la investigaci al jaciment de Messel durants els anys seixanta. L'holotip s un esquelet complet i perfectament preservat d'un exemplar adult que fou excavat el setembre del 1984 i que es troba al Hessisches Landesmuseum Darmstadt. Tamb n'hi ha un paratip; un exemplar no complet i mal conservat que es troba a l'Institut Royal des Sciences Naturelles de Belgique.

T una mandbula relativament robusta, quelcom de no gaire habitual en el gnere Leptictidium. En canvi, les premolars i molars estan encara ms atrofiades que en l'espcie L. nasutum. Les premolars molariformes sn una caracterstica del gnere Leptictidium en general que queda molt marcada en les premolars P4 de L. tobieni. El mesostil ben desenvolupat i la disposici transversal de les molars superiors sn altres trets caracterstics d'aquesta espcie que serveixen per distingir-la a primera vista de L. nasutum. De fet, el mesostil de L. tobieni s el ms gran de totes les espcies del gnere. Continuant la comparaci amb L. nasutum, les seves premolars tenen una longitud molt similar, per L. tobieni les tenia ms amples. En la molar M1, L. tobieni noms tenia un cert avantatge quant a la longitud, per la diferncia era ms gran quant a l'amplada. Finalment, la molar M3 tamb era lleugerament ms gran en L. tobieni que en L. nasutum.

En contrast amb les seves febles denticions premolar i molar, les dents anteriors de L. tobieni sn relativament fortes. La dent canina C1 destaca tant per la seva longitud com per la seva alada.

Bibliografia.

 


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234642" title="Volaticotherium antiquum" nonfiltered="829" processed="829" dbindex="90835">

El Volaticotherium antiquum fou un mamfer planador primitiu sense relaci propera amb cap altre grup de mamfers actualment conegut. Planava grcies a una membrana similar a la dels esquirols voladors actuals. Les dents del Volaticotherium estaven altament especialitzades per a menjar insectes, i les seves potes estaven adaptades per a viure als arbres. La membrana planadora (patagi) estava allada amb una espessa capa de pl, i s'anclava tant a les potes com a la cua. El descobriment del Volaticotherium represent l'evidncia ms antiga coneguda d'un mamfer planador (70 milions d'anys ms antiga que la segent), i aport ms proves de la diversitat dels mamfers durant el Mesozoic.

Els fssils del Volaticotherium foren trobats a les capes de Daohugou, a la Xina. L'antiguitat d'aquestes capes s actualment incerta i tema de debat - sembla que sn d'al voltant del lmit entre el Jurssic superior i el Cretaci primerenc (fa 140-120 milions d'anys). Se'n public una descripci a la revista Nature.

Enllaos externs.

Article online de Nature, amb una illustraci ;
BBC News: Descobriment del mamfer planador ms antic ;
AP: Els mamfers podrien haver volat abans que les aus ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234649" title="Diplme d'tudes en langue franaise" nonfiltered="830" processed="830" dbindex="90836">
El Diplme d'tudes en langue franaise, o DELF s un certificat de competncia lingstica en francs per als parlants no nadius del francs, administrat pel Centre international d'tudes pdagogiques en nom del Ministeri d'Educaci. Es compon de quatre diplomes independents, que corresponen als quatre primers nivells del Marc europeu com de referncia per a les llenges. Les unitats C1 i C2 s'aconsegueixen per mitj dels diplomes DALF. No s obligatori haver aprovat les unitats anteriors per passar una unitat superior.

Des de febrer del 2007, el DELF est considerat com a diploma nacional pel decret del Ministeri d'Educaci Nacional de Frana. Aix vol dir que els alumnes menors escolaritzats a Frana no n'han de pagar la taxa d'inscripci.

A la resta del mn, el preu de la inscripci varia segons el PIB per cpita del pas en qesti.

Hi ha molts centres d'examen on es pot passar el DELF: normalment es tracta d'una seu de l'Alliance Franaise. A Catalunya, hi ha una seu de l'Alliance Franaise a les segents ciutats:

Girona;
Granollers;
Lleida;
Sabadell;
Terrassa;

Vegeu tamb.
Diplme approfondi de langue franaise;

Enllaos externs.
 CIEP.fr;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234655" title="Hipspile" nonfiltered="831" processed="831" dbindex="90837">
Segons la mitologia grega, Hipspile fou una reina de Lemnos, filla de Toant i de Mirina.

Com que les dones de Lemnos havien descurat el culte a Afrodita, la deessa se'n venj fent que els seus marits els fossin infidels, per elles es revoltaren i varen matar tots els homes de l'illa. Hipspile, per, salv el seu pare amagant-lo en un cofre que va llanar al mar. Al cap d'un temps, els argonautes arribaren a Lemnos i les dones els van acollir amistosament amb l'esperana de tindre'n fills. Hipspile va hostatjar Json i de les seues relacions varen nixer Euneu i Nebrfon.

Quan les altres dones van saber que Toant s'havia salvat de la matana, Hipspile hagu de fugir del seu regne.

Fou capturada per uns pirates i venuda a Licurg, rei de Nemea, que la pos com a nodrissa del seu fill Ofeltes. Aquest va morir per un descuit seu i Licurg la condemn a mort, per va ser alliberada per intercessi d'Adrast d'Argos i pogu tornar a Lemnos.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 119.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234659" title="Josep Esteve i Soler" nonfiltered="832" processed="832" dbindex="90838">
Josep Esteve i Soler s un empresari catal del sector farmacutic, fill del doctor Antoni Esteve i Subirana. s administrador de Laboratoris del Dr. Esteve, Amilcar, Indstries Qumiques Esteve, Explotacions Albareda, Productes Esteve Internacional, Polafin, Immobiliria Alman, Pharmaderm, Moloos, Distriqumica, Laboratoris Barcino, Esteve Farmacutica, Grup Esteve, Sintenovo i El Fornal, totes elles situades a Barcelona. Tamb presideix Tarrasol, Soprem i Isdin i s administrador nic de Molina Sport (Barcelona). El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2002 fou nomenat president de la Reial Acadmia de Farmcia de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Informaci de Josep Esteve i Soler en una pgina sobre sagues d'industrials;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234660" title="Ofeltes" nonfiltered="833" processed="833" dbindex="90839">
Segons la mitologia grega, Ofeltes fou un fill de Licurg, rei de Nemea, i d'Eurdice.

Fou confiat a la captiva Hipspile, per en un descuit d'aquesta el nen mor estrangulat per una serp.

Aquest fet es va interpretar com un mal auguri per als set cabdills que volien assaltar Tebes, aleshores acampats a prop d'all. 

Licurg li va procurar uns funerals solemnes i institu en honor seu els jocs nemeus.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 160.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234661" title="Sestri Levante" nonfiltered="834" processed="834" dbindex="90840">

Sestri Levante s un municipi de 18.616 habitants de la provncia de Gnova.

Geografia.
El municipi es troba a la Rivera Lgur i s precisament una de les ltimes localitats que hi ha al Golf del Tigullio. S'ala a la plana alluvial del Gromolo, a l'abric d'un promontori rocalls que els habitants anomenen simplement "illa", que s'estira vers el mar per que est unit a la terra ferma per mitj d'un subtil istme que separa l'encantadora Baia delle Favole (badia de les faules), on es va alar el port turstic, de l'encara ms suggerent Baia del silenzio (badia del silenci) on l'escriptor Hans Christian Andersen hi va passar un temps l'any 1835.

Una altra barrera est composta del Capo di Punta Manara i el monte Castello abans de les platges de Riva Trigoso, que arriben fins Ren. A Ren s'hi ala l'escull caracterstic de l'Assu i ms a l'est hi ha la punta Baffe i el monte Moneglia, que oculten la vista de Vallegrande i el territori de Moneglia.

El centre histric se situa entre les dues badies i l'istme, mentre que la part ms moderna ocupa la plana que s'estn entre el mar i els pujols de terra endins, que separen Sestri Levante de la val Graveglia o la val Petronio. 

Sestri Levante pertany, juntament amb altres municipis lgurs, a la Comunit Montana Val Petronio. Territorialment, el municipi forma part del Tigullio i de la Val Petronio.

Histria.
Com moltes altres poblacions lgurs, la ciutat va sorgir dels antics poblats dits Lgurs, ms concretament dels Tigulli, fundadors de la zona geogrfica actualment anomenada Tigullio.

Els orgens.
Antigament, Sestri Levante consistia en un illot que comprenia el promontori actual. Aquest illot va quedar, ja a l'edat moderna, unit a la terra ferma per un istme molt subtil format pels depsits alluvials del Gromolo i del Petronio, aix com per l'acci constant del mar.

Durant l'poca romana, la ciutat apareix amb el nom de Segesta Tiguliorum o Segeste. 

Edat mitjana.
Sestri Levante s citada en un document del 909 en un diploma de Berenguer, en el qual cedia part del territori a la Baslica de Sant Joan de Pvia. Va ser envada pels brbars.

Durant l'edat mitjana, el municipi es va estendre, arribant a la terra ferma; anteriorment, el nucli urb havia nascut a l'abric del promontori, que constitua una plaa forta natural. 

L'any 1133, una famlia noble de Lavagna, els Fieschi, va intentar conquerir la poblaci, per van ser clarament derrotats per la potent Repblica de Gnova, a la protecci militar i poltica de la qual es va acollir Sestri Levante. L'any 1145 es va crear l'Abadia de San Colombano, transformada ms tard en un castell pels genovesos.

El rival histric de Gnova, la flota naval de Pisa, va atacar el Tigullio el 1170 per, com altres poblacions tigullines, Sestri Levante no va cedir a l'atac, rebutjant l'enemic de Pisa. Dos anys ms tard, les dues famlies lgurs, els Fieschi i els Malaspina, es van aliar i amb una ofensiva conjunta van aconseguir arrabassar el control de la poblaci a Gnova.

El 1212 va nixer la Potestat de Sestri Levante.

L'any 1327 va tenir lloc un nou atac tosc, aquesta vegada dirigit pel Senyor de Lucca, Castruccio Castracani, que no va aconseguir el seu objectiu. Tanmateix, els Visconti ho van aconseguir l'any 1365, envaint la ciutat i creant un petit domini territorial a la regi. Sestri i Levante tamb va patir la rivalitat entre gelfs i gibellins, amb notables escaramusses locals. Vencia tamb va intentar una conquesta el 1432, per va fracassar com els toscans. Dues invasions successives per part de pirates turcs i sarrans el 1542 i el 1607, respectivament, van comportar destrucci i saquejos.

Durant l'poca napolenica, Sestri Levante va formar part del Departament dels Apenins (capital Chiavari). El 1815 va ser inclosa al Regne de Sardenya, com ho havia establert el Congrs de Viena del 1814 per les ciutats de la Repblica Lgur, i ms tard va passar a formar part del Regne d'Itlia a partir del 1861.

Poblaci histrica.
baia del Silenzio]



Llocs d'inters.
Levante-DSCF8446.JPG|thumb|Campanar de l'esglsia de Santa Maria di Nazaret]

Arquitectura religiosa.
Esglsia de Santa Maria di Nazaret;
Construda al segle XVII, te una pronau neoclssica. A l'interior s'hi exposen teixits d'poca barroca i una Piet de fusta d'Anton Maria Maragliano. Al segle XVIII, Sestri Levante va allotjar sovint el bisbe de Brugnato (a la dicesi del qual va pertnyer Sestri Levante fins el 1959), i l'esglsia de Santa Maria di Nazaret va ser elevada a co-catedral, amb un perms per al bisbe de consagrar-hi olis sants durant els ritus de Pasqua.
Esglsia de San Nicol dell'Isola;
L'esglsia s el lloc de culte ms antic de la ciutat; va ser construda el 1151 en estil romnic. Fins el segle XVIII, va ser la parrquia de Sestri Levante, que s actualment l'esglsia de Santa Maria di Nazaret. L'edifici va ser transformat en estil barroc durant el segle XV, tornant a illuminar l'antic estil arquitectnic. La faana exterior va ser refeta durant el segle XV, i presenta un portal amb pseudo-porxo collocat sobre una finestra trfora; als costats de l'edifici hi ha epgrafs i antigues lpides de l'edat mitjana. El campanar, amb una cspide piramidal, tamb t bfores. L'interior, d'estil gtic, est compost de tres naus separades per columnes amb capitells cbics.
 Madonnina del Grappa Tempio di Cristo Re.
Esglsia de Santo Stefano del Ponte;
La construcci de l'poca es remunta a l'poca paleocristiana encara que no quedin restes de l'esglsia original, almenys a la superfcie. L'edifici actual data del segle XVIII, i ms endavant va ser ampliat i enriquit.
Convento dell'Annunziata;
Aquest ex-convent del segle XV, desprs d'haver estat una clebre colnia estival, s avui en dia un lloc on es fan conferncies culturals.

Portals.
Al cor de la ciutat s'hi poden trobat els nombrosos portals de pissarra del segle XV, com el de la Via XXV Aprile que els habitants anomenen carrugio.

Palaus i villes.
 Palazzo Durazzo Pallavicini.
 Palazzo Fascie Rossi (seu de la biblioteca municipal).
 Villa Sertorio.
 Villa Cattaneo della Volta, ja Durazzo, ja Doria;
 Villa Rimassa, ja Durazzo.
 Villa Serlupi d'Ongran, ja Spinola.
 Villa Balbi, j Brignole.
 Villa Gualino ara Hotel dei Castelli;

 Cultura .
Pinacoteques.
 la Pinacoteca Rizzi ofereix als visitants una collecci d'obres de pintors flamencs i nombroses cermiques lgurs.

Festivals.
Cada any, se celebra el dia 1 de maig el Festival del Blues e del Soul, amb la participaci d'importants artistes nacionals i internacionals del gnere.
A finals de maig se celebra el Premio Andersen, un concurs literari dedicat a les obres per a nens i infants. Cada any hi participen moltes faules provinents de tot el mn.
 Palio marinaro del Tigullio, un repte entre les ciutats del Tigullio (Santa Margherita Ligure, San Michele di Pagana, Rapallo, Zoagli, Chiavari, Lavagna i Sestri Levante) que t lloc al perode entre juny i agost.
Barcarolata, celebrada l'ltim diumenge de juliol, s una regata amb premis per l'embarcaci decorada de la manera ms fantasiosa que t lloc a la Baia del Silenzio.
Bagnun, celebrat l'ltim cap de setmana de juliol a la platja de Ponente de Riva Trigoso, amb distribuci de sardines banyades en una espcie de bullabessa amb un tros de pa.

Festes, fires i celebracions.
Levante-DSCF8464.JPG|thumb|El Palau Municipal]
 Fira de San Giuseppe: t lloc al mes de mar, colorida pels nombrosos bancs de flors i plantes.
 Fira de Santo Stefano: t lloc el 26 de desembre. Hi ha banquets amb diversos aliments i productes tpics de la vall i de terra endins, com ara la mel.
 Festa de la Madonna del Carmine: t lloc al juliol, amb una processi en qu es porten els grans crucifixos i l'esttua de la Mare de Du, que s decorada amb ram que s'ha fet madurar abans d'hora.

Personalitats relacionades amb Sestri Levante.
 Luigi Lambruschini, Cardinal Segretario di Stato, hi va nixer el 16 de maig del 1776.
 Carlo Bo, crtic literari, hi va nixer el 25 de gener del 1911.
 Vincenzo Gueglio, escriptor, assajista i editor (Sestri Levante, 1946);
 Rodolfo Benevento, matemtic, hi va nixer el 27 de desembre del 1943.
 Mino Bozzano, pgil, nascut el 1933.
 Hans Christian Andersen, escriptor i poeta dans, La Baia delle Favole deu el seu nom a aquest escriptor.
 Giovanni Descalzo, poeta de Sestri Levante (1902-1951);
 Dina Bellotti, pintora (Alessandria 1911 - Roma 2003). S'estava sovint a Sestri Levante i la ciutat li va dedicar una placeta.
 George Gordon Byron, poeta angls;
 Mary Wollstonecraft Shelley, escriptora anglesa.
 Fosco Becattini;
 Bruno Baveni;
 Samuele Podest;
 Renzo Uzzecchini;
 Andrea De Marco, rbitre de la Serie A;
 Emanuele Narducci, latinista, coordinador del Centro di Studi sulla Fortuna dell'Antico de Sestri Levante.
 Ferdinando Lambruschini, arxibisbe de Perusa;
 Bruno Lauzi;
 Gene Gnocchi;
 Guglielmo Marconi;
 Roberto Vecchioni;
 Marco Predolin;
 Candido Cannav;
 Dante Alighieri, cita Sestri Levante a la Divina Comdia (cant XIX del Purgatori, Vers 100);
 Paolo Murialdi, periodista;

Educaci.
Sestri Levante s la seu dels segents instituts escolars estatals, que pertanyen al cicle escolar de l'escola secundria de segon grau:

 Istituto Professionale Statale dell'Industria e dell'Artigianato "Giovanni Deambrosis".
 Istituto Tecnico Industriale Statale "Giulio Natta".

Economia.
]
La ciutat viu, grcies a l'encant natural del lloc en qu es trova, sobretot del turisme, tant itali com estranger. T un especial valor el sector de balnearis grcies a les dues platges o a la bellssima escullera, tpica de moltes poblacions lgurs.

En el passat, l'economia tamb estava basada en la construcci de leudi, embarcacions de vela llatina, de les quals encara existeix un esplndid exemplar restaurat a la platja dels "Balin", a la Baia delle Favole.

A la localitat de Riva Trigoso hi ha unes drassanes importants, la Fincantieri, que construeix moltes naus militars que serveixen a la Marina Militar Italiana. Malgrat el perode de crisi de l'hivern del 2006-2007, que va dur molts obrers a l'atur, la drassana es troba actualment en plena activitat grcies sobretot a noves comandes de l'estranger.

Transports i vies de comunicaci.
Carreteres i autopistes.
Sestri Levante est situada al llarg de la carretera nacional 1. Tamb s'hi pot arribar per l'autopista A12. 

Lnies ferroviries.
La ciutat compta amb dues estacions ferroviries, una al centre i l'altra a Riva Trigoso, ambdues a la lnia Pisa-La Spezia-Genova.

Les estacions sn:
 Sestri Levante;
 Riva Trigoso;

Administraci.
Alcalde: Andrea Lavarello;
Elegit el: 10/06/2003;
Partit: Centro-Sinistra;

Agermanaments.
Levante-DSCF8408.JPG|thumb|Carro de gelats a Sestri Levante]

Sestri Levante est agermanada amb:

 : Dole, des del 1983;

Esport.
 Futbol .
 U.S. Sestri Levante 1919;

 Ciclisme .
 Giro d'Itlia 1960. 10 etapa Carrara - Sestri Levante (171 km), victria de l'itali Gastone Nencini.
 Giro d'Itlia 1960. 11 etapa Sestri Levante - Asti (180 km), victria del belga Henri Van Looy.
 Giro d'Itlia 1962. 2 etapa Salsomaggiore Terme - Sestri Levante (158 km), victria de l'itali Graziano Battistini.
 Giro d'Itlia 1962. 3 etapa Sestri Levante - Panicagliora (225 km), victria de l'espanyol Angelino Soler.
 Giro d'Itlia 2006. 12 etapa Livorno - Sestri Levante (165 km), victria de l'espanyol Joan Horrach.

 Bsquet .
 Centro Basket Sestri Levante;

Enllaos externs .
 Dmoz.org;
 Portal turstico oficial (BETA);
 Comunit montana Val Petronio;
 Web institucional del municipi;
 Sestri-online.com;
 Imatges diries de la Baia del Silenzio i informe meteorolgic;
Webcam a Sestri Levante;
Premio Andersen;
Bibliografia de Sestri Levante per data de publicaci;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234662" title="Euneu" nonfiltered="835" processed="835" dbindex="90841">
Segons la mitologia grega, Euneu fou un rei de Lemnos, fill de Json i d'Hipspile.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 88.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234663" title="Teodor Garriga i Osca" nonfiltered="836" processed="836" dbindex="90842">
Teodor Garriga i Osca (Barcelona, 1909 - Tiana, 2008) va ser un locutor de rdio catal. El 1923 s'afili a al Uni Socialista de Catalunya i el 1928 va mantenir contactes amb Adri Gual, aleshores director de la Companyia de Teatre de Rdio Barcelona. Particip en Rdio Associaci de Catalunya  i en fou locutor des del 1932 fins el 1939. Desprs de la guerra civil espanyola es va exiliar a Frana, on desprs de passar pel camp de concentraci d'Argelers s'install a Perpiny. Va collaborar amb la Resistncia francesa contra el Tercer Reich. El 1963 va tornar a Catalunya.

El 1983 fou nomenat president d'Honor de Rdio Associaci de Catalunya, s soci d'honor del Collegi de Periodistes de Catalunya, el 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 2001 la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona. El 2005 fou nomenat fill adoptiu de la vila de Premi de Dalt.

Va morir a Tiana, el 10 de juny de 2008

 Enllaos externs .
 Biografia de Teodor Garriga;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234664" title="Leonor Fini" nonfiltered="837" processed="837" dbindex="90843">
 
Leonor Fini (Buenos Aires; 30 d'agost de 1908 - Pars; 18 de gener de 1996); pintora surrealista argentina. 

 Biografia . 
Va nixer a Buenos Aires, filla de mare italiana i pare argent. El seu pare va abandonar a la famlia quan Leonor era encara una nena. Va crixer a Trieste i ms tard es va traslladar a Pars per a convertir-se en pintora. A la capital francesa va entrar en contacte amb altres artistes com Paul luard, Henri Cartier-Bresson, Max Ernst i Salvador Dal. Va pintar diversos retrats com els de Jean Genet, Anna Magnani o Suzanne Flon. Tamb es va dedicar al disseny de vestuari i decorats per a obres de teatre. Moltes de les seves ltimes pintures juguen amb les fantasies ertiques i la mort. En la dcada dels anys 70 va escriure tres novelles i es va fer amiga de Jean Cocteau, Giorgio de Chirico i Alberto Moravia. 
Fini va ser tamb una destacada illustradora i va realitzar illustracions per a obres d'autors com Edgar Allan Poe, Marcel Aym o el marqus de Sade.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234666" title="Paul luard" nonfiltered="838" processed="838" dbindex="90844">
 
Paul luard (14 de desembre de 1895 - 18 de novembre de 1952). Pseudnim d' Eugne Grindel, poeta francs. 

Biografia. 
Desprs d'una infncia feli, es va veure afectat per la tuberculosi, el que li va obligar a interrompre els seus estudis. A Sussa, al sanatori de Davos va conixer a Gala amb la qual es va casar el 1917 i va comenar a escriure els seus primers poemes. 

El 1918, Jean Paulhan el descobreix i l'assistir durant tota la seva vida. Li va presentar a Andr Breton i Louis Aragon amb el qual mantindr tota la seva vida una relaci molt profunda i tamb conflictiva (sempre al voltant del comunisme). Va entrar en el grup dadaista a Toulon. La seva contribuci al Dadaisme comena abans de l'arribada d'aquest a Paris. Com Tristan Tzara estava encara a Zuric, van editar conjuntament 4 cartells, que difonen per la ciutat a 1000 exemplars cadascun. Desprs d'una crisi conjugal, comena una volta al mn que acaba el  1924. Els seus poemes de llavors (L'Amour la posie) sn el testimoniatge d'una poca difcil: recaiguda tuberculosa i separaci de Gala que es converteix en l' Egria de Salvador Dal en ocasi d'unes vacances comunes de les dues parelles a la casa de Dal a Cadaqus, avui transformada en museu. 

El 1926, publica Capitale de la douleur que el consagra com un poeta de primera lnia. El 1933 es produeix una "crisi" amb la seva exclusi del partit comunista francs al que s'havia afiliat el 1926, regressant al partit clandest el 1943, 10 anys desprs en plena Segona Guerra Mundial. El 1934, es va casar amb Nush, model de Man Ray i de Pablo Picasso.

Desacords poltics el van allunyar del grup dels surrealistes el 1938. Durant la Segona Guerra Mundial va ser mobilitzat i va desenvolupar la seva activitat a la resistncia francesa 

Decideix, sobretot, lluitar amb les paraules, amb el seu poema Libert 1942, sorgeix el geni: transforma un poema d'amor lleuger i sublim en crit de protesta i comproms que li obliga a entrar en la clandestinitat. La seva paraula, aborda des de llavors, ms radicalment temes militants i compromesos en els quals l'extrema concisi formal els dota d'un major impacte. Desprs de la mort prematura de Nush, troba el seu ltim amor, Dominique, i li dedica el seu llibre Le Phoenix, transici entre l'horror de la llarga decadncia de Nush i el renaixement per l'amor de Dominique, en el qual els temes de la mort, del dubte, de la desesperaci s'oposen frontalment amb la vida, l'amor, la sensualitat i la carn. Va morir el 1952 a conseqncia d'un infart de miocardi, i est enterrat al cementiri de Pre Lachaise a Pars.

Obres. 
En la seva obra es poden identificar diferents etapes: 
 Etapa dadaista . 
Va iniciar la seva trajectria dins de les avantguardes dels anys 20, en companyia d'Andr Breton i Louis Aragon. Dins de l'esttica dadaista va publicar 
El deure i la inquietud (Le devoir et l'inquitude) (1917), ;
Les animaux et leurs hommes (1920) i ;
Les dissorts dels immortals (Les malheurs des immortels) (1922).

 Etapa surrealista . 
Una vegada engegat el surrealisme, es converteix en una de les seves figures ms importants, aportant al mateix obres com 
Morir de no morir (Mourir de ne pas mourir) (1924), ;
Les dessous d'uneix vie ou la pyramide humaine (1926), ;
Capitale de la douleur (1926), ;
La llibertat o l'amor (1927), ;
La via immediata (La vie immdiate) (1932), ;
La rose publique (1934), ;
L'evidncia potica (1937) i ;
Curs natural (Cours naturel) (1938). ;

El 1930 escriu en collaboraci amb Andr Breton La Immaculada Concepci, un curis llibre de poemes en prosa en el qual imiten diverses malalties mentals, en la vena del mtode paranic-crtic de Dal. Aquest va seduir a la dona d'luard, Galla, provocant en el poeta una depressi que li va dur a desaparixer de la vida pblica durant diversos mesos.

 Etapa comunista . 
Fora ja del surrealisme, durant la Segona Guerra Mundial es converteix en el cantor de la Resistncia i es compromet amb la causa del comunisme sovitic. 

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Paul Eluard;
 Poemes de Paul Eluard traduts a catal;



 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234667" title="Zatu" nonfiltered="839" processed="839" dbindex="90845">

Zatu s el pseudnim de Saturnino Rey Garca, Mc sevill, component del grup SFDK.

 Biografia .

 SFDK .



Zatu i Acci Snchez es van conixer en l'institut de FP LLanes (Sevilla), a comenaments de la dcada dels 90, on va decidir unir-se per formar un grup d'hip hop, al qual li van donar el nom de SFDK, acrnim de "Straight From Da Korner" (Directament Desde El Rincn) lloc que cap a referncia al lloc on es trobaven en l'institut, que posteriorment passaria a "Siempre Fuertes De Konciencia", amb el qual van comenar a editar seu primeres referncies musicals traient tres maquetes entre 1993 i 1996 ("Sevilla Krannz", 1993, "Trs mil vueltas", 1995 i "Esto va en serio", 1996).

El 1997, Zona Bruta decideix apostar-hi amb l'edici del maxi ("Llmalo cmo lo quieras", 1997), la seva primera referncia professional, que dos anys ms tard es va materialitzar amb la presentaci del seu primer LP ("Siempre Fuertes", 1999). Malgrat les escasses vendes que va obtenir, Zona Bruta els va concedir ms marge permetent-los editar el seu segon LP ("Desde los chiqueros", 2000), que tampoc no va obtenir gran resposta per part del pblic en nombre de vendes (escasses 5000 cpies venudes), per que va permetre convertir-los en uns dels referents de l'hip hop en espanyol a causa de la contundncia de seu directe. xit que consolido, el 2001, a SFDK com uns dels grups de referncia en el Vinya Rock.

 Curiositats .
Al 2005, Zatu va guanyar la "Batalla de gallos" (1), junt amb Ehler Danloss, encara que no va puder assisstir a la final a Puerto Rico degut a compromisos professionals.

 Discografia amb SFDK .
 "Sevilla Krannz|Sevilla Krannz" (Maqueta) (1993);
 "Tras mil vueltas" (Maqueta) (1995);
 "Esto va en serio" (Maqueta) (1996);
 "Llmalo como lo quieras" (Maxi) (Zeroporsiento, 1997);
 "Siempre fuertes" (LP) (Zona Bruta, 1999);
 "Desde los chiqueros" (LP) (Zona Bruta, 2000);
 "2001 Odisea en el lodo" (LP) (Zona Bruta, 2003);
 "Despus de..." (Maxi) (SFDK Records, 2004);
 "2005" (LP) (SFDK Records, 2005);
 "Original Rap University" (Maxi) (SFDK Records, 2006);
 "Los veteranos" (LP) (SFDK Records, 2007);

 Collaboracions .

 En solitari .
 Ose "Pese a quien le pese yo seguir fuerte" (1998);
 La Gota Que Colma "Algo Para Escuchar" (1998);
 Pacool "Me vas a ensear?" (2000);
 Frank T "Muestra D Talento" (2001);
 Tote King "Quin Es El Hombre?" (2001);
 Dogma Crew "Track Tunante" (2001);
 Jefe de la M "Vinieron A Retarme" (2003);
 De Lo Simple "Conexion Guadalajara-Sevilla" (2003);
 Meko "Paco Rap" (2004);
 Accin Snchez "Exclusivo " (2004);
 R de Rumba "Sabado Noche" (2004);
 Accin Snchez "Por Lo Que Pueda Pasar" (2004);
 Hijo Prdigo "Represento Problemas" (2004);
 995 "Flor Y Nata" (2004);
 Juaninacka "Podeis Llamarlo Respeto" (2005);
 H Mafia "Moraleja " (2005);
 Magisterio "La Buena Llegada" (2006);
 Puto Largo "Jugando en otro nivel" (2007);

 Amb SFDK .

 Nerviozzo "El hombre temah" (1997);
 La Gota que Colma "Mordiendo el micro" (1998);
 La Alta Escuela "En pie de vuelo" (1999);
 Keyo "Ahora que pasa" (2000);
 Nach Scratch "En la brevedad de los das" (2000);
 La Trama "Jaura" (2000);
 995 "I" (2001);
 Keyo "Di quien mueve" (2001);
 Pacool "69 Studio El Plan Perfecto" (2001);
 Tote King "Quien es el hombre" (2001);
 Dogma Crew "Ya estn aqu!" (2001);
 Frank T "90 kilos" (2001);
 995 "II" (2002);
 Juaninacka "Versin EP" (2003);
 Dogma Crew "Block massacre" (2003);
 Zonah "Tiempo de perros" (2003);
 Jefe de la M "Entra el dragn" (2003);
 Panzers "Sangre, Sudor y Lgrimas" (2003);
 Accin Snchez "Terror en la ciudad Vol.1" (2004);
 R de Rumba "Sbado noche" (2004);
 Juaninacka "Caleidoscopio" (2004);
 995 "995 IV - Kompeticin2" (2004);
 Shotta "La Selva" (2004);
 Accin Snchez "Creador Series Vol.1" (2004);
 Hijo Prdigo "El demonio se esconde detrs de una persona buena" (2004);
 Meko "Zona de guerra" (2004);
 H Mafia "Sevillan History H" (2005);
 El Chojin "8jin" (2005);
 Jesuly "De Oro" (2006);
 Dj Keal "Pasado presente 4 WAR4 vol.5" (2006);

 Vegeu tamb .

 SFDK;

 Acci Snchez;

 Hip-hop;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de SFDK;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234676" title="leu" nonfiltered="840" processed="840" dbindex="90846">
Segons la mitologia grega, leu fou un rei de Tegea, fill d'Afidant.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 15.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234677" title="Neera" nonfiltered="841" processed="841" dbindex="90847">


 Neera (nimfa).
 Neera (filla de Pereu).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234679" title="Neera (nimfa)" nonfiltered="842" processed="842" dbindex="90848">
D'acord amb la mitologia grega, Neera fou una nimfa que tingu relacions amb Hlios.

Alguns la consideren mare de Faetusa i de Lampcia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 155;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234680" title="Neera (filla de Pereu)" nonfiltered="843" processed="843" dbindex="90849">
D'acord amb la mitologia grega, Neera fou una filla de Pereu, heroi arcadi.

Es cas amb leu i fou mare d'Auge.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 155.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234681" title="Josep Maria Gavn i Barcel" nonfiltered="844" processed="844" dbindex="90850">
Josep Maria Gavn i Barcel (Barcelona 1930) s un fotgraf i colleccionista catal. Treball a la Caixa de Pensions el 1949 i desprs es dedic a la fotografia. El 1966 ingress a la Uni Excursionista de Catalunya, on comen a colleccionar fotografies de ms de 22.000 esglsies catalanes i d'Andorra, i complet un important arxiu fotogrfic (l'Arxiu Gavn) complementat amb documentaci; en total, ms de 1.550.000 documents, un dels arxius particulars ms importants d'Europa. El 1979-1983 fou nomenat president de la societat Amics de l'Art Romnic. Tamb ha estat vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc i s president de l'Associaci Catalana de Collecionistes.

Ha publicat i ha exposat part del material en collacoracions a les obres Catalunya Romnica, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Santuarios marianos de Catalua i en ms d'altres 300 obres, aportant articles o fotografies. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi. Des del 1985 participa en conferncies exposicions i xerrades. Des del 2007 l'arxiu Gavn, adquirit per l'arxiu d'Urgell el 2001, s dipositat al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. 

 Obres .
 Les comarques catalanes (1972) en fascicles;
 Columbaris, colomers o palomers;
 Les esglsies romniques de planta circular i triangular a Catalunya (1974)  ;
 Inventari d'esglsies (1977-1997, 29 volums);
L'arxiu Gavn es adquirit pels germans Maristes de Catalunya, a mitjans de l'any 2007. La nova localitzaci de l'arxiu Gavn s al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Noguera)

 Enllaos externs .
 Biografia de Josep Maria Gavn;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234683" title="Auge" nonfiltered="845" processed="845" dbindex="90851">
Segons la mitologia grega, Auge fou una sacerdotessa d'Atena, filla d'leu, rei de Tegea, i de Neera.

Conegu Heracles i tingu un fill amb l'heroi que s'anomen Tlef.

Per haver trencat el vot de castedat, segons una de les variants, el seu pare la vengu com a esclava a Naupli, i aquest al rei de Msia, Teutrant, amb el qual contragu matrimoni al cap d'un temps.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 33.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234687" title="Picalletres" nonfiltered="846" processed="846" dbindex="90852">
El Picalletres s un concurs destinat a l'aprenentatge de llengua catalana ems per TV3, i ms tard per Loclia.

Es tracta de lletrejar paraules de dificultats ortogrfiques agrupades en diferents nivells. Per cada nivell s'atorga una puntuaci (10, 20, 30, 40, 50 i 100 punts) dels 6 nivells de dificultat, i un nivell extra, tamb de 100 punts, noms per als que han lletrejat b la ltima paraula.

Primera temporada.

Presentada per Llus Gavald, cantant de Els Pets, es va emetre durant el mar i l'agost del 2006. 

En total hi passaren 65 instituts de Catalunya. L'IES Joan Mercader d'Igualada, amb 1.640 punts result el guanyador. L'Escola Pia, tamb d'Igualada, va quedar segona; i l'IES Roquetes, de Roquetes, qued tercer.

Segona temporada.

La segona temporada del Picalletres es fa a Loclia Televisi, i compta amb el presentador Josep Bartomeus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234688" title="Tlef" nonfiltered="847" processed="847" dbindex="90853">
Tlef, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Heracles i d'Auge.

Diuen que fou abandonat al mont Parteni, on fou alimentat per una daina fins que uns pastors el trobaren i el portaren al rei Crit, que l'adopt.

De gran, mat per accident dos oncles seus, Hiptou i Pereu, i aconsellat per l'oracle s'exili a Msia, on va saber que la seua mare era l'esposa del rei Teutrant. Llavors, es pos al seu servei i Teutrant el nomen successor. 

Quan l'armada grega que anava cap a Troia desembarc en el seu regne, Tlef va crrer a rebutjar-la, per mentre lluitava ensopeg amb un cep i caigu. Aquilles, llavors, li clav la llana a la cuixa i el deix ferit. Com que va passar molt de temps i la ferida no se li tancava mai, va consultar l'oracle, i aquest li revel que la seua ferida noms podia ser curada per l'arma que l'havia causada. Per tant, va anar a veure Aquilles, i aquest, desprs d'aconseguir que Tlef indiqus als grecs el millor cam per arribar a Troia, rasc el rovell de la seua llana i l'aplic sobre la ferida, que es va curar aviat.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 202-203.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234689" title="Paul Percy Harris" nonfiltered="848" processed="848" dbindex="90854">
Paul Percy Harris (19 Abril, 1868 - 27 Gener, 1947) va ser un advocat a Chicago, al qual se'l coneix per ser el fundador de la Rotary International el 1905, que s una organitzaci que actualment t ms d'un mili de membres a tot el mn. Harris va nixer a Racine, Wisconsin, per va crixer a Vermont. Ms tard, es va traslladar a Chicago, Illinois per exercir com a advocat.

Harris va estudiar a la Universitat de Princeton i a la Universitat d'Iowa. Durant els seguents cinc anys, va treballar per un diari, com a venedor, en granges de fruita, com a actor, i en vaixells de bestiar que viatjaven a Europa.


 Referncies .
 Vida de Paul Percy Harris;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234690" title="Joaquim Muns i Albuixech" nonfiltered="849" processed="849" dbindex="90855">
Joaquim Muns i Albuixech (Barcelona 1935) s un economista i advocat catal. Es llicenci en dret i cincies econmiques i empresarials a la Universitat de Barcelona el 1959, i s'hi doctor en economia el 1972. Ampli estudis a la London School of Economics. Ha estat professor de teoria econmica a l'Escola Superior d'Administraci i Direcci d'Empreses (ESADE), professor d'economia (1968-1973) i catedrtic d'Organitzaci Econmica Internacional (1973-1978) a la Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials de la Universitat Autnoma de Barcelona. 

Des del 1965 ha fet treball de recerca i s'especialitz en temes econmics sobre Amrica Llatina, sobretot desprs de la seva intervenci en el Fons Monetari Internacional, on ha exercit deconomista del 1965 al 1968 i de director executiu del 1978 al 1980. Entre altres crrecs, ha estat professor adjunt a l'Escola de Relacions Internacionals de l'American University de Washington; professor adjunt, tamb, a l'Institut Monetari Internacional, assessor econmic del Ministeri d'Economia d'Espanya i dels governs de l'Equador i de la Generalitat de Catalunya. Tamb ha assessorat els governs de Costa Rica, Veneuela, Nicaragua i Mxic entre d'altres.  Del 1987 al 1989 fou elegit diputat al Parlament Europeu per CiU i s'integr dins el Grup Liberal Europeu. Ha escrit nombrosos llibres i articles, sobretot d'economia internacional i el 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.  El 1987 ingress a l'Institut d'Estudis Catalans, el 1994 fou nomenat conseller del Banc d'Espanya i el 1995 va rebre el Premi de la Fundaci Catalana per a la Recerca. 

 Obres .
 Industrializacin y crecimiento de los pases en desarrollo (1972);
 Estudio sobre la distribucin de funciones especialmente las de naturaleza econmica en el marco de una autonoma regional: aplicaciones a Catalua (1978);
 Historia de las relaciones de Espaa y el Fondo Monetario Internacional 1958-1982. Veinticinco aos de economa espaola (1986);
 Euro y globalizacin: los grandes retos de la economa espaola (1999);
 Lecturas de integracin econmica. La Unin Europea (2005);

 Enllaos externs .
 Fitxa de Joaquim Muns a l'IEC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234691" title="Teutrant" nonfiltered="850" processed="850" dbindex="90856">
Segons la mitologia grega, Teutrant fou un rei de Msia.

Compr a Naupli la captiva Auge i es cas amb ella, per no van tindre descendncia. Per aix quan Tlef, reconegut com a fill d'Auge, arrib al seu pas, l'adopt i el nomen successor.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 208.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234692" title="Naupli" nonfiltered="851" processed="851" dbindex="90857">

Mitologia:
 Naupli (fill de Posid).
 Naupli (fill de Clitoneu).

Biologia:
larva naupli etapa larval dels Cirrpedes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234695" title="Naupli (fill de Posid)" nonfiltered="852" processed="852" dbindex="90858">
Segons la mitologia grega, Naupli fou un heroi, fill de Posid i d'Amimone.

Va fundar la ciutat de Nuplia, a l'Arglida.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 154.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234696" title="Janet Fraiser" nonfiltered="853" processed="853" dbindex="90859">
La doctora Janet Fraiser s un personatge de la srie Stargate SG-1, interpretat per Teryl Rothery.

 Histria .

Era una especialista en malalties extiques i en medicina en general, i la mxima autoritat de la base Stargate en aquest aspecte. S encarregava d examinar els integrants del comando SGC desprs de les seves missions a altres mns, per tal de trobar possibles infeccions extraterrestres, i en certs casos podia recomanar al General Hammond estats de quarantena. Mantenia una molt bona relaci amb l SG-1, especialment amb Samantha Carter.

Desprs de set anys al servei del projecte Stargate, va morir mentre atenia un membre ferit de l SG-13 al planeta P3X-666, quan un jaffa al servei d Anubis va disparar-li.


 Enllaos externs .
 Janet Fraiser a GateWorld ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234697" title="Ermengol Passola i Badia" nonfiltered="854" processed="854" dbindex="90860">
Ermengol Passola i Badia (Barcelona, 1925 - Barcelona, 2009) fou un empresari i promotor cultural catal.

Passola va nixer l'any 1925 al costat del Palau de la Generalitat, situat al casc antic de Barcelona. El fet de viure de tan a prop els esdeveniments poltics dels anys trenta va marcar per sempre el seu sentiment nacionalista. Treballador infatigable, ha dedicat la seva vida al pas; des dels anys quaranta fins avui ha participat en multitud d'activitats i iniciatives per a impulsar la conscincia nacional de Catalunya.

Estigu des del primer dia en la creaci d'una de les primeres iniciatives de la resistncia cultural de la postguerra, el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigrs, i en l'inici del disseny de la Primera Junta Directiva de l'ADI-FAD (Associaci de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives). Fou un important impulsor i promotor de la Nova Can tant amb la discogrfica Edigsa i la Llibreria Ona, com amb la discogrfica Concntric
 i La Cova del Drac. L'any 1980 va crear l'associaci dels Amics de Joan Ballester i l'any 2001 va collaborar a la creaci de Catalnia Acord. 

L'any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi, l'any 1987 el V Premi d'Actuaci Cvica i l'any 2003 el Memorial Llus Companys de la Fundaci Josep Irla. L'octubre del 2008 va rebre un homenatge a l'Ateneu Barcelons per la seva trajectria de comproms amb Catalunya.

Mor el dijous 1 de gener de 2009 a la ciutat de Barcelona, a l'edat de 83 anys, desprs d'una llarga malaltia. Fou enterrat el dissabte 3 de gener en una cerimnia en la que varen assistir unes 600 persones. El funeral se celebr a les 11 del mat al tanatori de la Ronda de Dalt amb representaci del mn cultural i poltic catal. Entre els assistents destac Jordi Pujol, expresident de la Generalitat, Heribert Barrera, expresident del Parlament i histric dirigent d'ERC, Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicaci i el conseller d'Economia Antoni Castells, que treball de ben jove amb Passola a Mobles Mald. 

 Referncies .


Enllaos externs.
 Biografia a l'Enciclopdia Catalana;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234699" title="Grapadora" nonfiltered="855" processed="855" dbindex="90861">

Una grapadora s un operador tcnic que s'utilitza per unir fulls de paper, plstic o lmines de fusta collocant una grapa a travs dels elements que s'uneixen.

 Histria .

Les grapadores s'inventaren fa ms de 200 anys per un inventor desconegut, i des d'aleshores han tingut una gran evoluci tant en mida com en aplicacions.

 Usos .
A les cases i oficines s'utilitzen bsicament les grapadores de paper, per a les indstries i fusteries o fabricaci de mobles s'utilitzen grapadores industrials que tenen fora per clavar grapes de mida grossa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234700" title="Amimone" nonfiltered="856" processed="856" dbindex="90862">
Segons la mitologia grega, Amimone fou una de les Danaides, muller d'Enclad, fill d'Egipte. Abans havia tingut relacions amb Posid, de les quals va nixer Naupli.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 18.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234702" title="Cocceius Auctus" nonfiltered="857" processed="857" dbindex="90863">
Lucius Cocceius Auctus fou un arquitecte rom empleat per l'estratega d'Octavi, Agripa per dur a terme la obra de construir tnels subterranis, la cripta napolitana, que connectessin el que ara s Npols amb Pozzuoli i tamb la Grotta di Cocceio, que connectava el llac Avern amb Cuma. Cocceius tamb va ser responsable de la transformaci del Capitoli de Pozzuoli en un temple d'August, amb el suport econmic del mercader Luci Calpurni. Coecceius Auctus tamb va construir el pante de Roma original.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234703" title="Ra (Stargate)" nonfiltered="858" processed="858" dbindex="90864">
Ra s un personatge de l univers Stargate, interpretat per Jaye Davidson en la pellcula original.

 Histria .
Es tracta d un dels Senyors del Sistema ms poderosos i influents en els inicis de la histria d Stargate , i tamb un dels ms longeus. Va arribar a la Terra fa uns 10.000 anys cercant un nou amfitri, i va ser aleshores quan va descobrir que el cos hum era perfecte per a aquest objectiu, ja que era fcil de curar i regenerar grcies als sarcfags, aparells de tecnologia goa uld. Va adoptar el paper del du egipci Ra, i va governar a la Terra durant millennis, fins que una gran revolta el va obligar a abandonar el planeta i enterrar la porta estellar, emportant-se amb ell un elevat nmero d esclaus amb dest al planeta Abydos.

Va enfrontar-se amb el coronel Jack O Neill i el doctor Daniel Jackson quan aquests van viatjar a Abydos per primer cop, i va morir en esclatar-li una bomba de gran potncia (que ell mateix planejava utilitzar per destrur la Terra) que en Jack i en Daniel van enviar-li a la seva nau uns segons abans que aquesta es detons.

T un fill, Her-ur, i una dona, Hathor, amb protagonisme a Stargate SG-1.

 Enllaos externs .
 Ra a GateWorld ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234704" title="Naupli (fill de Clitoneu)" nonfiltered="859" processed="859" dbindex="90865">
Segons la mitologia grega, Naupli fou un heroi, fill de Clitoneu.

Destacat navegant, va participar en l'expedici dels argonautes com a pilot.

Casat amb Clmene, filla de Catreu, fou pare d'ax, Nausimedont i Palamedes.

Com que els aqueus havien executat aquest darrer durant la guerra de Troia, acusat de traci, se'n venj escampant la brama entre les mullers dels combatents que els seus marits eren morts o tenien concubines. Aix assol que algunes els fossin infidels. A ms, encengu fogueres als esculls dels Cafareu, a Eubea, perqu s'hi estavellessin les naus que tornaven de Troia fent creure als navegants que arribaven a port.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 154-155.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234706" title="Erdan" nonfiltered="860" processed="860" dbindex="90866">
Segons la mitologia grega, Erdan fou un du fluvial, fill d'Oce i de Tetis.

Els grecs antics donaven aquest nom a un riu situat a Hespria (occident), generalment identificat amb el Po, per tamb alguna vegada amb el Roine.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 80-81.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234707" title="Peribea" nonfiltered="861" processed="861" dbindex="90867">


 Peribea (filla d'Eurimedont).
 Peribea (filla d'Alctou).
 Peribea (mare de Tideu);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234708" title="Peribea (filla d'Eurimedont)" nonfiltered="862" processed="862" dbindex="90868">
Segons la mitologia grega, Peribea fou una filla d'Eurimedont, cabdill de Paros.

S'un a Posid i d'aquesta relaci va nixer Naustou.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 172.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234709" title="Peribea (filla d'Alctou)" nonfiltered="863" processed="863" dbindex="90869">
D'acord amb la mitologia grega, Peribea fou una filla d'Alctou, rei de Mgara. 

Es cas amb Telam i fou mare d'iax. 

Segons una tradici, fou enviada a Creta amb els contingents de joves destinats a sser devorats pel Minotaure, per Teseu la va rescatar i la desembarc a Salamina, on conegu el seu marit.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 172.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234710" title="Eurimedont" nonfiltered="864" processed="864" dbindex="90870">


 Eurimedont (fill d'Ur).
 Eurimedont (fill de Minos).
 Eurimedont (auriga).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234711" title="San Pedro de Atacama" nonfiltered="865" processed="865" dbindex="90871">


San Pedro de Atacama s una comuna al nord de Xile, de la Provincia de El Loa a la II Regi de Antofagasta, situada a 2.436 metres per sobre el nivell del mar i a 2254 39.7   de latitud sur i a 6812 00.2   de longitud oest (Plaa de San Pedro de Atacama WGS-84).

Amb una superfcie de 23.439 km2 y una poblaci de 4.969 habitants (2.041 dones i 2928 homes), la comuna de San Pedro de Atacama cont un 1,01% de la poblaci de la regi, un 61% de la qual es poblaci rural y el 39% restant es urbana (dades 2002).

Integra, amb les comunes de Tocopilla, Mara Elena, Ollage y Calama, el Districte Electoral N3 y pertany a la 2 Circumscripci Senatorial (Antofagasta).

 Historia .

El poble fou el principal centre de la cultura atacamenya, fins la seva conquesta per part del incas de Tupac Yupanqui el 1450. Estava conpost de unes 15 comunitats o ayllus, que es repartien les terres cultivades regades per el riu Grande, que fou canalitzat per aquest motiu. La arribada dels Incas va transformar el poblat en un important centre administratiu i del govern, sobretot grcies al assentament de Catarpe, al nord. El 1536 va ser visitat per els Espanyols de Diego de Almagro, quan aquest va entrar a Xile. El 1540 Pedro de Valdivia va acampar aqu en el seu viatge des del Per per prepara la conquesta de Xile, enfrontant-se amb els nadius a la pucar (fortalesa) de Quitor, propera al poblat. Rebatjeda com Atacama la Grande, fou designada seu administrativa dependent del Corregiment de Lipez, a Bolvia. Durant el segle XIX va ser un important punt de pas de les caravanes mercantils entre Salta i el port bolivi de Cobija, fins que la administraci va passar a la localitat vena de Calama. Actualment les seves principals activitats econmiques sn les extraccions mineres del Salar de Atacama (liti i brax) i la activitat agropecuaria el mercat principal de la qual es Calama. A ms a ms, el turisme ha fet d'aquest modest poble un reconegut centre internacional, la poblaci del qual s'eleva substancialment en temporada alta.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234712" title="Eurimedont (fill d'Ur)" nonfiltered="866" processed="866" dbindex="90872">
Segons la mitologia grega, Eurimedont fou un gegant, fill d'Ur i de Gea.

Era considerat el rei de la seua estirp.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 89.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234714" title="Eurimedont (fill de Minos)" nonfiltered="867" processed="867" dbindex="90873">
Eurimedont, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Minos i de Pria, i germ de Nefali.

Va atacar els companys d'Heracles que desembarcaren a Paros durant una expedici, fet que provoc la venjana d'aquell.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 89.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234715" title="Eurimedont (auriga)" nonfiltered="868" processed="868" dbindex="90874">
D'acord amb la mitologia grega, Eurimedont fou un auriga d'Agammnon.

Fou mort per Egist.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 89.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234717" title="Polimela" nonfiltered="869" processed="869" dbindex="90875">

Onomstica:
 Polimela (filla de Filant).
 Polimela (filla d'ol).
 Polimela (filla de Peleu).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234719" title="Polimela (filla de Filant)" nonfiltered="870" processed="870" dbindex="90876">
D'acord amb la mitologia grega, Polimela fou una filla de Filant.

Estimada per Hermes, fou mare d'Eudor.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 181.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234723" title="Polimela (filla d'ol)" nonfiltered="871" processed="871" dbindex="90877">
D'acord amb la mitologia grega, Polimela fou una filla d'ol, rei dels vents.

Es cas amb el seu germ Dires.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 181.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234724" title="Polimela (filla de Peleu)" nonfiltered="872" processed="872" dbindex="90878">
Segons la mitologia grega, Polimela fou una filla de Peleu i d'Antgona.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 181.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234726" title="Filant" nonfiltered="873" processed="873" dbindex="90879">


 Filant (rei d'fira).
 Filant (rei dels drops).
 Filant (fill d'Antoc).
 Filant (mitologia), pare de Polimela (filla de Filant);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234727" title="Filant (rei d'fira)" nonfiltered="874" processed="874" dbindex="90880">
D'acord amb la mitologia grega, Filant fou un rei d'fira.

Fou mort per Heracles en la guerra que sostingu l'heroi contra els calidonis.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 94-95.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234728" title="Panathinaikos F.C." nonfiltered="875" processed="875" dbindex="90881">


El Panathinaikos FC, tamb conegut com PAO o Panathinaikos AO (grec modern:     -                               - Panathinaikos Athlitikos Omilos), s la secci de futbol del Panathinaiks Athlitiks milos, a la ciutat d'Atenes, Grcia.

Histria.
Fundada el 1908, la secci de futbol s la ms antiga del club. El club t un dels palmars ms importants del futbol grec. A nivell internacional el triomf ms destacat fou la final de la Copa d'Europa de l'any 1971, que va perdre a l'estadi de Wembley per 2-0 davant l'Ajax Amsterdam.

Estadis.
Estadi Apostolos Nikolaidis: 1923 - 1983, 2000 - 2005, 2007-2008;
Estadi Olmpic d'Atenes: 1983 - 2000, 2005 - 2007;
Votanikos Arena: previst per al 2009;

Jugadors destacats.
 Antonis Antoniadis, Stratos Apostolakis, Angelos Basinas, Georgios Delikaris, Mimis Domazos, Giorgos Donis, Kostas Eleftherakis, Panagiotis Fissas, Kostas Frantzeskos, Mike Galakos, Giorgos Georgiadis, Takis Ikonomopoulos, George Kalafatis, Ioannis Kalitzakis, Aristidis Kamaras, Giorgos Kapouranis, Anthimos Kapsis, Giorgos Karagounis, Ioannis Kirastas, Sotiris Kirjakos, Kostas Linoxilakis, Spiros Livathinos, Takis Loukanidis, Spiros Marangos, Angelos Messaris, Antonis Miyiakis, Apostolos Nikolaidis, Antonios Nikopolidis, Nikos Nioplias, Loukas Panourgias, Michalis Papazoglou, Mimis Pierrakos, Nikos Sarganis, Dimitris Saravakos, Giourkas Seitaridis, Kostas Tsiklitiras, Nikos Vamvakoulas;
 Juan Ramon Vern, Oscar Alvarez, Juan Ramon Rotcha, Juan Jose Borelli;
 Jlio Csar da Silva, Flvio Conceio;
 Rene Henriksen, Jan Michaelsen;
 Karlheinz Pflipsen, Markus Mnch;
 Velimir Zajec, Aljoa Asanovi , Robert Jarni, Goran Vlaovic;
 Jonas Kolkka;
 Eric Mykland;
 Krzysztof Warzycha, Josef Wantzik, Emmanuel Olisadebe;
 Paulo Sousa;

Entrenadors desatacats.
  Bla Guttmann;
  Ferenc Pusks;
  Stjepan Bobek;
  Vassilis Daniil;
  Vctor Muoz;

Palmars.
 20 Lliga grega de futbol: (1911, 1930, 1949, 1953, 1960, 1961, 1962, 1964, 1965, 1969, 1970, 1972, 1977, 1984, 1986, 1990, 1991, 1995, 1996, 2004);
 16 Copa grega de futbol: (1940, 1948, 1955, 1967, 1969, 1977, 1982, 1984, 1986, 1988, 1989, 1991, 1993, 1994, 1995, 2004);
 3 Supercopa grega de futbol: (1988, 1994, 1995);
 1 Copa Balcnica de clubs: (1978);

 Enllaos externs .
Web oficial ;
Web de seguidors;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234735" title="Mellobaudes" nonfiltered="876" processed="876" dbindex="90882">
Mellobaudes o Mallobaudes (Mellobaudes o Mallobaudes) fou un rei dels francs del temps de l'emperador Graci (367-383).

Se l'esmenta per primer cop com oficial de Constanci  II a la Gl"lia. Desprs va obtenir una victria sobre Macri rei dels alamans, en data desconeguda. Va aconsellar nomenar a Valentini (II) com a collega de Graci a la mort de Valentini I el 375. En la campanya de Graci contra els alamans (377) era comes domesticorum, i cap militar juntament amb Nanni, i fou part principal en la victria d'Argentria.

Fou cnsol el 377 i el 383. En aquest darrer any va dirigir l'exrcit contra Magne Mxim, i es discuteix si va trair al seu emperador; en tot cas fou Mxim qui va ordenar la seva execuci vers el 384. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234739" title="Melobi" nonfiltered="877" processed="877" dbindex="90883">
Melobi (Melobius, ) fou un dels trenta tirans d'Atenes que van pujar al govern el 404 aC.

Fou un dels que van ser enviat a la casa de Lsies i Polemar per detenir-los i per confiscar la seva propietat.

Desprs de la caiguda dels trenta tirans ja no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234740" title="Mmmia" nonfiltered="878" processed="878" dbindex="90884">



Onomstica:

Sulpcia Mmmia, emperadriu romana.

Gens Mmmia, gens plebea romana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234742" title="Sulpcia Mmmia" nonfiltered="879" processed="879" dbindex="90885">
Sulpcia Mmmia (Sulpicia Memmia) fou emperadriu romana. Fou una de les tres dones de l'emperador Alexandre Sever (222-235). Era fill d'un home de rang consular del que no es coneix el nom, per si el del seu avi, que es deia Catul (Catulus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234743" title="Gens Mmmia" nonfiltered="880" processed="880" dbindex="90886">
Mmmia, fou una gens plebea romana. 

No apareix a la histria fins el 173 aC. En temps de la guerra de Jugurta membres de la famlia van exercir sovint el tribunat de la plebs. En temps d'August eren una famlia destacada de la noblesa i Virgili els fa originaris en el troi Mnesteu. 

Van portar els cognoms Gallus, Gemellus, Pollio, Quirinus i Regulus.

Personatges destacats de la fama foren:
Gai Memmi Quir, edil al segle III aC.
Gai Memmi Gal, pretor dues vegades al segle II aC.
Tit Memmi, ambaixador rom.
Quint Memmi, llegat senatorial.
Gai Memmi (trib 111 aC), trib de la plebs el 111 aC ;
Luci Memmi, orador rom.
Gai Memmi (qestor), qestor el 76 aC. ;
Gai Memmi Gemel, trib de la plebs el 66 aC ;
Gai Memmi (trib 54 aC), trib de la plebs el 54 aC;
Publi Memmi Rgul, governador de Macednia sota Calgula;
Gai Memmi Rgul, cnsol l'any 63.
Luci Memmi Polli, cnsol sufecte el 49 aC ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234744" title="Fausto Coppi" nonfiltered="881" processed="881" dbindex="90887">







 Fausto Coppi (Castellania, 15 de setembre de 1919 - Tortona, 2 de gener de 1960) va ser un ciclista itali. Era anomenat Campionissimo i l'Airone. 

 Fou el primer ciclista en aconseguir guanyar en una mateixa temporada el Giro d'Itlia i el Tour de Frana (el 1949 i 1952). Els seus xits esportius ms importants foren: 5 Giro d'Itlia, 2 Tour de Frana, 5 Giro de Llombardia, 3 Mil-Sanremo, 1 Pars-Roubaix, 1 Fletxa Valona i 1 Campionat del mn de ciclisme. Entre 1942 i 1956 posseir el rcord de l'hora. 

Biografia.


 De famlia humil, va aconseguir la primera bicileta als 8 anys i la va fer servir per treballar com a repartidor d'una botiga de queviures a Novi Ligure. El 1937 Biagio Cavanna el va animar a participar en curses no professionals. Les excepcionals caracterstiques fsiques no van tardar a sortir en el jove Coppi. 

 El 1939 passa a professional i ja guanya sis curses. El salt a la fama va ser un any desprs quan, comenant com a gregari de Gino Bartali, va aconseguir el primer dels seus cinc Giro d'Itlia, convertint-se en el ciclista ms jove en guanyar el Giro amb 20 anys, 8 mesos i 25 dies, rcord encara vigent. 

El 1940 i el 1941 es proclama campi itali de persecuci. El 1942 estableix el rcord de l'hora al veldrom Vigorelli de Mil, deixant la nova marca en 45,871 km, un rcord que va resistir 14 anys fins el 1966, quan Jacques Anquetil la super.

La Segona Guerra Mundial parteix la seva carrera ascendent. s enviat a l'frica amb la Divisione Ravenna i ser fet presoner pels anglesos, sent alliberat el 1945. Aquest mateix any ja corre alguna cursa amb la secci de ciclisme de la Societ Sportiva Lazio. 

El 1946 neix un llarg festeix de 10 anys amb l'equip Bianchi. L'arribada de Coppi aviat dna els seus fruits en guanyar la Mil-San Remo amb 14 minuts d'avantatge sobre el segon classificat. Aquell mateix any guanya tres etapes del Giro, el Gran Premi de les Nacions, el Circuit de Lugano i el Giro de Llombardia. El 1947, set anys desprs, tornar a guanyar el Giro d'Itlia. 

 El 1949 arriba la definitiva consagraci internacional de Coppi. Primer guanya la Mil-San Remo, el Giro de Llombardia i el tercer Giro d'Itlia. Tot seguit encara el seu primer Tour de Frana, que guanyar de manera brillant desprs de recuperar ms de 30' que tenia perdut a mitja carrera. D'aquesta manera es convertia en el primer home que aconseguia guanyar Giro i Tour el mateix any. 

 El 1950 t un inici de temporada espectacular, adjudicant-se la Pars-Roubaix i la Fletxa Valona. Per una caiguda al Giro li provoca fractura de tres costelles que faran que hagi de posar fi a la temporada.



El 1951 la mort del seu germ Serse, tamb ciclista, en una caiguda al Giro del Piemont l'afectar negativament i far una temporada fora discreta. 

El 1952 torna a ser un any excepcional per a Coppi. Guanya tres etapes i la general al Giro d'Itlia i cinc etapes i la general al Tour.

 El 1953 aconsegueix el cinqu Giro d'Itlia i el Campionat del mn de ciclisme a Lugano, per la seva activitat s'estava reduint per culpa d'alguns accidents. Durant el Giro, Coppi va ser el centre de la crnica rosa del moment per tenir una relaci extraconjugal que fins i tot el Papa va arribar a condemnar.  El 1954 guanya una de les seves ltimes grans curses, el Giro de Llombardia. 

El 1959, junt a d'altres ciclistes francesos, participa en una cursa i posterior cacera a Burkina Faso, on ser infectat per la malria. La diagnosi de la malaltia fou feta amb retard i a ms fou mal curada, cosa que li provocar la mort amb tan sol 40 anys.

Palmars.

Resultats al Giro d'Itlia.
1940. 1r de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1946. 2n de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1947. 1r de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1948. Abandona (18a etapa). Vencedor de 2 etapes;
1949. 1r de la classificaci general, vencedor de 3 etapes i del Gran Premi de la Muntanya;
1950. Abandona (9a etapa).
1951. 4t de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1952. 1r de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1953. 1r de la classificaci general i vencedor de 4 etapes;
1954. 4t de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1955. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1958. 32 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1949. 1r de la classificaci general, vencedor de 3 etapes i del Gran Premi de la Muntanya;
1951. 10 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1952. 1r de la classificaci general, vencedor de 5 etapes i del Gran Premi de la Muntanya;

Resultats a la Volta a Espanya.
1959. Abandona;




















Enllaos externs.
Palmars de Fausto Coppi ;
Pgina oficial de Coppi ;
Pgina oficial de l'UCI amb els rcords ;
Vdeo de vilaweb.cat;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234745" title="Memmi" nonfiltered="882" processed="882" dbindex="90888">


Onomstica:

Gai Memmi Quir, edil al segle III aC;

Gai Memmi Gal, pretor dues vegades al segle II aC;

Tit Memmi, ambaixador rom.

Quint Memmi, llegat senatorial;

Gai Memmi (trib 111 aC), trib de la plebs el 111 aC ;

Luci Memmi, orador rom;

Gai Memmi (qestor), qestor el 76 aC. ;

Gai Memmi Gemel, trib de la plebs el 66 aC ;

Gai Memmi (trib 54 aC), trib de la plebs el 54 aC;

Publi Memmi Rgul, governador de Macednia sota Calgula;

Gai Memmi Rgul, cnsol l'any 63;

Luci Memmi Polli, cnsol sufecte el 49 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234746" title="Gai Memmi Quir" nonfiltered="883" processed="883" dbindex="90889">
Gai Memmi Quir (Caius Memmius C. F. Quririnus) fou un magistrat rom.

Fou edil i en aquest crrec fou el primer que va celebrar els jocs de la Cerelia a Roma cosa que se sap per una moneda, ja que no s esmentat per cap autor antic. No es coneix en quina data es va introduir la Cerelia a Roma, per fou anterior al 216 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234747" title="Gai Memmi Gal" nonfiltered="884" processed="884" dbindex="90890">
Gai Memmi Gal (Caius Memmius Gallus) fou un magistrat rom.

Fou pretor dues vegades, la segona el 173 aC, en qu va rebre com a provncia l'illa de Siclia on va romandre com a propretor el 172 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234748" title="Tit Memmi" nonfiltered="885" processed="885" dbindex="90891">
Tit Memmi (Titus Memmius) fou un magistrat rom. El senat rom va enviar a Memmius com a comissionat a Acaia i Macednia per escoltar les queixes dels provincials contra els magistrats romans; es desconeixen els resultats de les seves gestions. Aix va passar al comenament del domini rom, iniciat el 168 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234749" title="Quint Memmi" nonfiltered="886" processed="886" dbindex="90892">
Quint Memmi (Quintus Memmius) fou un magistrat rom.

s conegut nicament perqu fou llegat del senat rom davant la naci dels jueus el 163 aC, sent esmentat al llibre dels macabeus (Maccabaeus, 2.11). En canvi no s esmentat pels autors romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234750" title="Miguel Purroi" nonfiltered="887" processed="887" dbindex="90893">
Miguel Purroi o Miguel Purroy (Arag, segle XVII-Segle XVIII) va ser un militar aragons austriacista.

El cronista borbnic Josep Manuel Miana, informa, des de la seua parcialitat, que es va passar al bndol austracista per tal d'ascendir. En qualsevol cas se sap que va rebre el crrec de Governador de Xtiva i l'encomana de defensar la ciutat front a les tropes borbniques el maig del 1707, aix com que tamb va comandar la defensa del llarg setge d'Ares del Maestrat el mateix any. Totes dues poblacions foren desprs cremades.

El 1789, el tard cronista borbnic Carles Castanyeda, l'anomena, sembla que errniament, Francisco Purroy i no Miguel. 

Vegeu tamb.
Setge de Xtiva (1707);
Setge d'Ares;
Socarrats;
Guerra de Successi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234751" title="Gai Memmi (trib 111 aC)" nonfiltered="888" processed="888" dbindex="90894">
Gai Memmi (Caius Memmius) fou un magistrat rom. Podria ser que hagus estat conegut amb el renom de Mordax.

Fou trib de la plebs el 111 aC i es va oposar durament al partit oligrquic durant la guerra de Jugurta. Les seves queixes contra la venalitat, incompetncia i corrupci dels comandants, va obrir el cam per qu el comandament fos assolit per Metel Numdic i finalment per Gai Mari, de classe baixa per molt capacitat. 

Va acusar a diversos nobles, entre ells Luci Calpurni Bstia i Marc Emili Escaure. Va morir en els disturbis que van portar a la mort de Saturn i Glucia el 100 aC quan era candidat a ser cnsol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234752" title="Luci Memmi" nonfiltered="889" processed="889" dbindex="90895">
Luci Memmi (Lucius Memmius) fou un orador rom.

Va adquirir notorietat durant la guerra entre Luci Corneli Sulla i el partit marianista originat en Gai Mari i continuat per Luci Corneli Cinna i altres, entre el 87 aC i el 81 aC. Cicer diu que Memmi fou partidari de Gai Mari.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234753" title="Armand Puig i Trrech" nonfiltered="890" processed="890" dbindex="90896">
Armand Puig i Trrech (la Selva del Camp, 1953) s professor de Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya. Prevere de l'arxidicesi de Tarragona, hi dirigeix l'Institut Superior de Cincies Religioses Sant Fructus. Va coordinar la Bblia Catalana Interconfessional. s membre de l'Associaci Bblica de Catalunya i de la Studiorum Novi Testamenti Societas, i codirigeix el Corpus Biblicum Catalanicum. 

Obra.
Ha escrit entre d'altres publicacions sobre temtica exegtica (evangelis sinptics, cartes apostliques) i histrica (versions bbliques catalanes medievals):
Evangelis sinptics;
Cartes Apostliques;
Versions bbliques catalanes medievals;
Les Homilies d'Organy;
Jess un perfil biogrfic Tractat sobre la vida de Jess, des del seu naixement fins la seva mort i resurrecci. Cita totes les fonts conegudes que fan referncia a Jess de Natzaret.

Bibliografia.
PUIG I TRRECH, Armand. Jess un perfil biogrfic (Contraportada).;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234754" title="Gai Memmi (qestor)" nonfiltered="891" processed="891" dbindex="90897">
Gai Memmi (Caius Memmius) fou un magistrat rom probablement germ de Luci Memmi l'orador.

Es va casar amb una germana de Gneu Pompeu i fou propretor pel seu cunyat a Siclia, i ms tard fou el seu qestor a Hispnia durant la guerra contra Sertori l'any 76 aC. Va morir en una batalla contra Sertori lliurada prop de Sagunt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234755" title="Msia" nonfiltered="892" processed="892" dbindex="90898">


Msica: ;
Cantant portuguesa. Vegeu Msia (cantant);
Cantant japonesa. Vegeu Misia;
Antiga Grcia: ;
Regi situada al nord-oest d'Anatlia a l'actual Turquia. Vegeu Msia (regi);
Msia Major;
Msia Menor;
Msia (festival), festival de Pellene a Acaia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234756" title="Gai Memmi Gemel" nonfiltered="893" processed="893" dbindex="90899">
Gai Memmi Gemel (Caius Memmius L. F. Gemellus) fou un magistrat rom fill de Luci Memmi, l'orador.

Fou trib de la plebs el 66 aC i es va oposar a la petici d'un triomf per Luci Licini Luculle al seu retorn de la guerra contra Mitridates VI Eupator.

Va escriure poemes ertics considerats indecents. Va intentar tenir relacions amb la dona de Gneu Pompeu i el 60 aC, quan era edil curul, va seduir a la dona de Marc Licini Luculle. 

Fou pretor el 58 aC i pertany al partit senatorial; va acusar a Publi Vatini, cnsol de l'any 47 aC. Fou opositor de Publi Clodi i de Juli Csar i contra aquest darrer va intentar fer aprovar una moci per anullar els actes del seu consolat. El 54 aC va aspirar al consolat i va buscar el suport de Juli Csar per ms tard es van tornar a enemistar. Ms tard fou acusat dambitus i com que no va obtenir el suport de Csar es va retirar a Mitilene on vivia el 51 aC.

Es va casar amb Fausta Cornlia, filla de Sulla. Va tenir un fill (al menys) de nom Gai Memmi. Es va divorciar desprs de la seva dona. 

Fou un expert en literatura i eloqncia, per en aquesta darrera la seva preferncia pel model grec el va fer poc efectiu al frum.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234758" title="Gai Memmi (trib 54 aC)" nonfiltered="894" processed="894" dbindex="90900">
Gai Memmi (Caius Memmius) fou un magistrat rom fill de Caius Memmius L. F. Gemellus.

Fou trib de la plebs el 54 aC. Va acusar al cnsol de l'any 58 aC, Aule Gabini, per malversaci a la seva provncia de Sria; tamb va acusar a Domici Calv dambitus als comicis consulars del 54 aC.

Fou fillastre de Tit Anni Mil que s'havia casat amb la seva mare desprs de qu aquesta i Gai Memmi Gemel es van divorciar.

Fou cnsol sufecte el 34 aC i va celebrar uns jocs en honor de la Venus Genetrix, mtic ancestre de la casa Jlia




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234759" title="Publi Memmi Rgul" nonfiltered="895" processed="895" dbindex="90901">
Publi Memmi Rgul (Publius Memmius Regulus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte l'any 31 i ms tard prefecte de Macednia i Acaia on va rebre ordes de Calgula de portar a Roma l'esttua de Jpiter a Olmpia. 

Es va casar amb Lllia Paulina, per Calgula va ordenar el seu divorci.

Va morir l'any 63.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234760" title="Gai Memmi Rgul" nonfiltered="896" processed="896" dbindex="90902">
Gai Memmi Rgul (Caius Memmius Regulus) fou un magistrat rom probablement fill de Publi Memmi Rgul. 

Fou cnsol l'any 63 segons esmenten els Fasti.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234761" title="Luci Memmi Polli" nonfiltered="897" processed="897" dbindex="90903">
Luci Memmi Polli  (Lucius Memmius Pollio) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte l'any 49 i fou un dels devots d'Agripina, la darrera dona de l'emperador Claudi, la qual el va utilitzar per afavorir el matrimoni de Ner, el fill d'Agripina, amb Octvia, la filla de Claudi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234762" title="Klber Piot" nonfiltered="898" processed="898" dbindex="90904">

Klber Piot (Saint-Denis, 20 d'octubre de 1920 - Enghien-les-Bains, 5 de gener de 1990) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1943 i 1952. Durant aquest anys aconsegu 4 victries.

Palmars.
1944 ;
 1r del Tour de Pars;
1946 ;
 1r del Critrium Internacional;
1947 ;
 1r del Premi de Guidon Agenais amb Louis Caput ;
1951;
 Vencedor d'una etapa de la Volta al Marroc;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 25 de la classificaci general;
1948. 13 de la classificaci general;
1950. 6 de la classificaci general  ;

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234766" title="Memn (desambiguaci)" nonfiltered="899" processed="899" dbindex="90905">


Onomstica:

Memn, rei mitolgic d'Etipia;

Memn de Rodes, general rodi al servei de Prsia;

Memn de Trcia, general macedoni.

Memn d'Heraclea, historiador grec probablement del segle I aC o I dC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234768" title="fira" nonfiltered="900" processed="900" dbindex="90906">


 fira (nimfa);
 fira (ciutat): Actualment s la ciutat de Corint.
 fira (biologia), larva de medusa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234769" title="Memn de Rodes" nonfiltered="901" processed="901" dbindex="90907">
Memn de Rodes (Memnon, ) (vers 375 aC-333 aC)  fou un general rodi al servei de Prsia.

Poli esmenta una campanya seva anterior al 353 aC contra el rei Leuc del Bsfor (mort el 353 aC).

La seva germana es va casar amb Artabazos II strapa de Dascilios. Es va unir al seu cunyat en la revolta contra Artaxerxes III de Prsia (354 aC). Derrotats els rebels, Artabazos II,  Memn i el seu germ Mentor de Rodes van fugir a la cort del rei Filip II de Macednia.

Va arribar a Macednia i va romandre a la cort de Filip II per deu anys. All es va trobar amb el prncep Alexandre, el futur rei, i el filsof Aristtil. 

Mentor de Rodes va fer un gran servei al rei de Prsia en la guerra contra el rebel Nectanebos d'Egipte i al acabar la guerra el 349 aC el rei persa va oferir a Mentor el comandament de les forces contra els strapes rebels de l'Anatlia. Quan el rei Artaxerxes III de Prsia li va demanar a Mentor com li podia pagar els serveis, li va dir que cridant del exili a son germ Memn i al seu cunyat Artabazos II, els quals aix van poder tornar a Prsia el 342 aC. 

El 340 aC va morir Mentor i la seva dona Barsine es va casar amb Memn; aquest tamb el va succeir en els comandaments que abraaven tota la costa d'sia Menor.

Quant Alexandre el Gran va envair sia, Memn, junt amb els strapes Espitridates i Arsites va reunir un exrcit que es va situar a la vora del riu Grnic. Memn considerant les forces insuficients, va recomanar una retirada deixant buit el pas  per el consell no fou seguit. Derrotats els perses, Memn va enviar a la seva dona i fills a Darios III de Prsia com a penyora de la seva fidelitat i el rei li va respondre conferint-li el comandament suprem a l'sia occidental. Va defensar Halicarns contra Alexandre amb gran eficcia fins que ja no fou possible ms resistncia, i llavors va cremar la ciutat i junt amb Orontobates de Cria va fugir a Kos. 

Es va proposar portar la guerra a Grcia atacant el Regne de Macednia. Darios el va proveir de tot el que tenia al seu abast, reforos i diners, amb els que va reclutar un exrcit mercenari i una flota de 300 vaixells i al front d'aquestes forces va atacar Quios i desprs va anar a Lesbos on va ocupar diverses ciutats per va perdre molt de temps en la conquesta de Mitilene; en aquesta ciutat es va posar malalt i va morir el 333 aC. La seva prdua fou irreparable pels perses; degut als seus xits els espartans es preparaven per unir-se a ell contra els macedonis i fer la guerra a Grcia el que hagus fet impossible les conquestes a sia d'Alexandre.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234771" title="Juan Bautista Bono Boix" nonfiltered="902" processed="902" dbindex="90908">
Militar, Director General d'Aviaci Civil (Vila-real, 26 d'agost de 1894 - Madrid, 21 de novembre de 1984)

Juan Bautista Bono va ser membre d una famlia nombrosa ja que els seus pares, Pascual i Vicenta, tingueren nou fills, va fer els seus primers estudis a l escola del  Campanar  amb el mestre D. Federico Snchez, i als dotze anys va marxar a continuar-los al collegi  San Jos  de Tortosa. Al 1910, en morir son pare, va ser la mare qui va haver de fer front a les necessitats de tots els fills i Juan Bautista Bono, malgrat no tenir tradici militar en la famlia, manifesta una decidida vocaci per la carrera de les armes que el fa demanar l ingrs a l Acadmia d Infanteria de Toledo.

Carrera militar.

En aquesta instituci va tenir l any 1912 com a company de promoci al tamb vila-realenc Santiago Rius , germ de l eminent religis i filleg Manuel Rius Arrufat. Finalitzada la seua formaci en Infanteria, l any 1920 va ingressar en el cos d Aviaci amb el perode de prctiques que realitza a l Escola de Getafe. Al 1923 comena a pilotar aeroplans i, destinat al nord d frica, entre altres moltes accions efectua observacions en el front marroqu de Tifaruin acompanyant al Tinent Coronel Francisco Franco, amb el germ del qual, l aviador Ramn, havia coincidit a l Acadmia toledana.

Quan el 27 d abril de 1929 s inaugura l Escola Civil de Pilots de la Companyia Espanyola d Aviaci, a Los Llanos (Albacete), el ja capit Bono Boix s nomenat com a Director del centre d entrenament. En ell es realitzava la instrucci de pilots militars i navals en avions  Avro  i  Bristol . L esclat de la contesa civil el sorprn al 1936 a Vila-real, i malgrat conixer el risc de ser empresonat marxa a presentar-se a Madrid. El 28 de juliol s internat a la pres de Chinchilla, i posteriorment passaria per la d Alcal d Henares i de Chinchn (des d on a punt va estar de ser portat a executar a Paracuellos). Finalment va ser traslladat a la pres del SIM a Colell (Girona) des d on, el 5 de febrer de 1939 s deportat a la frontera amb Frana. Sis dies desprs retorna d amagat per presentar-se a la Jefatura de l Aire de Barcelona i, en resoldre s sense responsabilitat penal l expedient que li s instrut, el 18 de juny s nomenat Comandant amb una antiguitat del 22 d octubre de 1936. 

Activitat diplomtica i organitzativa.

Acabada la guerra, el 10 de setembre de 1939 rep el nomenament de Director General d Aviaci Civil i, des d aquesta responsabilitat reorganitzar tota l aviaci privada i comercial espanyola, essent un dels signants que, amb data de 6 d agost de 1940, procedeixen a l adquisici per part de l Estat de la companyia  Iberia , comprant aix mateix els primers avions DC4 amb els que s inaugura la lnia regular entre Espanya i Argentina. En eixos anys haur de fer front tamb a les limitacions del subministrament de petroli per par part dels  aliats  pel recolzament del govern franquista a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, i grcies a la seua habilitat diplomtica i professional entre els seus xits destaca la integraci d Espanya en la naixent OACI (Organitzaci d Aviaci Civil Internacional).

Al 6 de mar de 1940 li s concedida la Medalla de sofriments per la Ptria, sense pensi, i el 5 de mar del mateix any s nomenat Cap del Grup de Transports del Ministeri de l Aire, sense perjudici del dest laboral que ja tenia. Al 1944 s designat com a Delegat del Ministeri de l Aire en el Consell de la Federaci Colombofilia Espanyola i li s concedida la Placa de la Real i Militar Orde de Sant Hermenegildo, per destaca sobre tot, ja com a Coronel, el nomenament com a representant d Espanya en el Consell Permanent de l OACI amb seu a Montreal (Canad) Com a tal participar a la Conferncia de Chicago (celebrada entre l 1 i el 7 de desembre de 1944), en la Conferncia del  North Atlantic Route Service  a Dubln (mar de 1946), l obertura de la seu europea de l OACI a Paris (abril de 1947) i l Assemblea de l   Air Navigation Services  a Londres (abril de 1949).

Va cessar com a membre de l OACI en ser nomenat General de Brigada el 19 de desembre de 1952, i ser-li encomanada l organitzaci de la Direcci General de Serveis del Ministeri de l Aire, crrec que va ocupar fins al seu pas a la reserva, i en el que va adoptar interessants iniciatives com les experincies de vols sense motor, o la introducci d aus rapaces als aeroports per a l eliminaci dels riscs produts per les bandades d ocells, projecte en el que va contar amb la collaboraci del naturalista Flix Rodrguez de la Fuente. Sols quatre anys desprs, el 28 de juliol de 1956, va ser ascendit a General de Divisi.

Honors i reconeixements cvics.

Juan Bautista Bono va ser un militar professional en el sentit ms estricte, sense interferncies en l mbit poltic, i va rebre abundants reconeixements i distincions com la Gran Creu del Mrit Aeronutic, el Diploma  Paul Tissandier  (1959) atorgat per la Federaci Aeronutica Internacional, o el de Pilot d Honor de l Aviaci Civil Argentina. El 10 de gener de 1945 l Ajuntament de Vila-real el va distingir com a Fill Predilecte, reconeixent les gestions realitzades en favor dels seus paisans i la defensa dels interessos de la seua ciutat, sempre des del respecte a la legalitat. Home de gran cultura i sincera religiositat, les seues majors passions varen ser la msica, la pintura, la caa, i els passeigs pel camp, activitat a la que dedicava el temps durant les seues estades de descans a Vila-real. Va passar els darrers anys de jubilaci retirat a Madrid, on va morir el 1984.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234773" title="Memn de Trcia" nonfiltered="903" processed="903" dbindex="90909">
Memn de Trcia (Memnon, ) fou un general macedoni.

Era governador de Trcia i durant l'absncia d'Alexandre el Gran a l'ndia, va veure l'oportunitat per revoltar-se i fer-se independent desprs del desastre de Zopyrion. La revolta fou rpidament sufocada per Antpater el 330 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234775" title="Georges Meunier" nonfiltered="904" processed="904" dbindex="90910">

Georges Meunier (Vierzon, 9 de maig de 1925) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1949 i 1960. Durant aquests anys aconsegu 13 victries. 

s el pare de Jean-Claude Meunier i Alain Meunier i avi de Nicolas Meunier, tots ells ciclistes professionals.

Palmars.
1950;
 1r del Gran Premi del Desembarcament-Nord ;
1951;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 1r de la Pars-Limoges ;
1952 ;
 1r del Gran Premi de Bonnat ;
1953;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1955;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta al Marroc ;
 1r del Premi de St-Amand-Montrond ;
 1r del Premi de Grand-Bourg ;
1956;
 1r del Premi de Gueret ;
1957;
 Campi de Frana de ciclocross ;
 1r del Gran Premi de Brives ;
1960;
 Campi de Frana de ciclocross;

Resultats al Tour de Frana.
1950. 9 de la classificaci general;
1951. 16 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1952. Abandona (8a etapa);
1953. 27 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1954. 39 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Georges Meunier a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234778" title="Robert Ambelain" nonfiltered="905" processed="905" dbindex="90911">
Robert Ambelain (Pars, 2 de setembre de 1907 - 1997) fou un escriptor francs, autor esotric, franc-ma, fou Gran Mestre mundial de la Gran lgia de Memphis-Misram i fundador d'una associaci d'ocultisme.

Home de lletres, histria i membre societari dels "Gens de Lettres", de l'associaci d'escriptors de la llengua francesa "mer outre-mer". s l'autor de 42 obres. Mor en el 1997 a l'edat de 90 anys.

Obres.
Les seves obres ms importants sn:
 Le dragon d'or ;
 Le cristal magique;
 La magie sacre i ;
 Jess o el secret mortal dels Templers.
 L'Home que va crear a Jesucrist. ;

Teories cristianes.
Dins la seva obra Jess o el secret mortal dels Templers ens presenta unes quantes teories avantguardistes sobres els evangelis.
Judes de Gamala va ser el pare natural de Jess.
Jess va tenir set germans, els anomenats set trons.
Jess tenia un germ bess secret, anomenat Toms.
Judes Iscariot va ser assassinat per trador a la causa zelota.
Jesucrist va utilitzar la mgia per fer miracles.
Jesucrist va escriure el llibre de Revelaci o Apocalipsi quan encara era viu.
Els copistes cristians dels primers segles van manipular no solament els evangelis, sin tamb, els textos histrics com per exemple; les obres de Flavi Josep.
Pau de Tars va ser el artfex del cristianisme (L'Home que va crear a Jesucrist).

Judes de Gamala.
Robert Ambelain defensa la teoria d'un pare natural de Jess que seria segons les seves investigacions; Judes el Galileu anomenat tamb Judes de Gamala.

Primera proba: 
Judes de Gamala l'heroi del cens, segons Flavi Josep tenia dos fills anomenats Sim i Jaume.
Segons els evangelis Sim i Jaume eren germans de Jess (Mateu 13,55 i Marc 6,3).
Per tan Jess era fill de Judes de Gamala.

Segona proba:
Jess s'anomena fill de l'home, cosa que no t cap sentit perque tots som fills de l'home.
Aquest sobrenom seria en realitat fill de l'heroi.
Judes de Gamala era conegut entre els seus com l'heroi del cens.
Per tan si Jess era el fill de l'heroi el seu pare seria Judes de Gamala l`heroi del Cens;

Enllaos .
Maoneria i Llucifer ;
Enigmes ;

Bibliografia.
Robert Ambelain, "Jess o el secreto mortal de los templarios".








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234780" title="Alfredo Pasotti" nonfiltered="906" processed="906" dbindex="90912">

Alfredo Pasotti (Bastida Pancarana, 6 de gener de 1925 - Bastida Pancarana, 12 de setembre de 2000) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1946 i 1958. 

Palmars.
1950;
 1r a Maggiora ;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana ;
1951;
 1r a Maggiora ;
1952 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia ;
1953 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa ;
1955 ;
 1r del Gran Premi de Locle;

Resultats al Tour de Frana.
1950. Abandona (12a etapa). Vencedor de 2 etapes;

Resultats al Giro d'Itlia.
1948. 13 de la classificaci general;
1949. 25 de la classificaci general;
1950. 21 de la classificaci general;
1951. 25 de la classificaci general;
1951. 12 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Alfredo Pasotti ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234781" title="Nicmac (ambaixador)" nonfiltered="907" processed="907" dbindex="90913">
Nicmac (Nicomachus, Nikmachos ) fou un ambaixador selucida natural de Rodes. 

Fou comissionat del general Aqueos, el general rebel contra Antoc III el gran, per negociar amb Ptolemeu IV Filoptor i amb altres estats. Nicmac, junt amb Melancomes, fou un dels que va recomanar va recomanar al general a Bolis, un agent de Sosibi (Sosibios) el ministre de Ptolemeu, que en lloc de protegir-lo, el va trair i el va entregar a Antoc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234782" title="Filant (rei dels drops)" nonfiltered="908" processed="908" dbindex="90914">
Segons la mitologia grega, Filant fou un rei dels drops.

Assalt el santuari de Delfos, per s'hagu d'enfrontar amb Heracles, que, desprs de matar-lo, expuls el seu poble de la Tesslia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 95.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234783" title="Filant (fill d'Antoc)" nonfiltered="909" processed="909" dbindex="90915">
D'acord amb la mitologia grega, Filant fou un rei d'fira, fill d'Antoc.

Casat amb Leipfile, filla de Iolau, fou pare d'Hpotes i de Tero.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 95.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234784" title="Diego Mas i Mas" nonfiltered="910" processed="910" dbindex="90916">

Mas i Mas, Diego

Filsof metafsic (Vila-real, 1553 - Valncia, 1608)

Fill de Pere Mas i de Caterina Mas, consta el seu bateig a la parrquia de sant Jaume el 26 de juliol de 1553, la qual cosa permet suposar el seu naixement el dia anterior, festivitat de l'apstol del qual va rebre el nom. Als tretze anys va iniciar estudis de Filosofia a la Universitat de Valncia, on es va graduar com a batxiller en Arts al 1568 i on va continuar estudiant Teologia amb el doctor Juan Teres durant altres cinc anys ms.

Al 1574 va ingressar a l Orde dominicana de Predicadors, al convent de sant Esteve de Salamanca, on va ser ordenat sacerdot al 1579. Dos anys ms tard retorna a Valncia, obt el grau de Mestre en Arts i comena a impartir classes com a catedrtic en l'assignatura de "Smmules" (1581), desprs en la de "Qestions" (1582) i finalment en la de Filosofia (1583), matries en las que aniria alternant com a professor fins al 1587. Se doctora igualment en estudis teolgics (1588) i al novembre de 1589 els magistrats municipals li concedeixen la Ctedra de Teologia de Sant Toms on continuar la seua ensenyana, compartint la docncia universitria amb la impartida a l Estudi General del Convent de Predicadors valenci, fins a la seua mort, essent aleshores succet pel teleg Geroni Cucal, igualment emparentat amb una notable famlia de Vila-real.

La personalitat intellectual de Diego Mas va estar condicionada per tres factors: la seua filiaci salmantina, la lluita contra l escolstica decadent que ell apreciava a l'mbit cultural valenci, i el perfecte coneixement de la tradici i les doctrines renaixentistes. Mes enll de les aules, tractar de difondre la devoci al sant dominic Toms d Aquino mitjanant la fundaci al 1582 d una anomenada  Acadmia i Confraria , amb finalitat intellectual i formativa, que va ser aprovada pel Papa Gregori XIII a l'any segent. Tant els Virreis valencians com els Jurats de la ciutat o els de la seua vila natal, requeriren constantment el parer de Mas en la resoluci de qestions delicades o que l elegiren sovint com a confessor personal. El seu prestigi va afavorir el nomenament com a Qualificador del Sant Ofici, crrec que va jurar al desembre de 1605. En maig de 1606 va ser designat Prior del Convent de Valncia, al novembre de 1607 Vicari General de la Provncia d'Arag i al febrer de 1608, Definidor General per al Captol que els dominics havien de celebrar a Roma i on finalment, pel seu estat de salut, no va poder assistir, fet que va morir a comenaments del mes de juliol del mateix any. Als seus solemnes funerals varen assistir els representants reials, de la noblesa de Valncia, del tribunal de la Inquisici, membres de totes les ordes religioses, i professors i estudiants de la Universitat,

En les seues obres filosfiques Diego Mas va intentar retornar a la genuna filosofia aristotlica, molt desvirtuada a finals del perode medieval, fent un estudi i exposici doctrinal enriquits amb totes les aportacions posteriors. El seu aprofundiment en tots els problemes de la Lgica t la mxima expressi en la composici de la  Metaphysica disputatio, de ente et eius proprietatibus, quae communi nomine inscribitur de trascendentibus, in quinque libros distributa , publicada al 1587, per tamb als comentaris fets a totes les obres dialctiques d Aristtil i reunits al 1599 en un volum que porta per ttol  Commentaria in Universam Philosophiam Aristotelis, una cum quaestionibus quae a gravissimis viris disputari solent , en els comentaris a la  Isagoge de Porfiri  (1592, 1594), a ms d altres molts comentaris que va deixar manuscrits i que son fonamentalment fruit de les classes impartides a la Universitat. Amb els seus estudis es va avanar deu anys almenys a la famosa obra del jesuta Francisco Surez (1548-1617) "Disputationes metaphysicae", publicada al 1597, malgrat que aquesta va assolir molta major difusi degut a la influent presncia jesutica als centres universitaris als anys posteriors a la Contra-reforma catlica.

A la seua mort, el 6 de juliol de 1608, Diego Mas va deixar tamb escrits de la prpia m molts estudis teolgics com el  Tractato de Fide , dictat als seus alumnes entre 1590 i 1593,  De Verbo incarnato , llegit entre 1604 i 1607, i  De vittis et pecattis , extens comentari a diverses qestions de la Summa Teolgica. tots ells conservats a la Biblioteca Universitria de Barcelona (manuscrit 1591). Entre els escrits de carcter hagiogrfic es poden destacar els referits a sants de la seua Orde com el propi sant Toms, sant Jacint o sant Vicent Ferrer.

La recent edici publicada per la Universitat de Navarra que reprodueix el text original en llat i la traducci al castell del seu llibre primordial:  La Disputaci Metafsica  ha posat en evidncia la enorme importncia del filsof vila-realenc en realitzar la primera sntesi actualitzada al seu temps de tota la filosofia escolstica, anys abans que les aportades pels telegs i comentaristes jesutics, tot i que van ser aquests els ms coneguts, com a resultat dels debats originats al Concili de Trento.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234785" title="Soides" nonfiltered="911" processed="911" dbindex="90917">
Soides (Soidas, ) fou un escultor grec, nadiu de Naupacte.

Va florir suposadament vers el 500 aC. Va fer, juntament amb l'escultor Menecme,  l'esttua de vor i or d'rtemis que Pausnies diu que va veure al temple de la deessa a Patres, on havia estat portada des de Calidon per August.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234786" title="Hpotes" nonfiltered="912" processed="912" dbindex="90918">
Segons la mitologia grega, Hpotes fou un heroi, fill de Filant (rei d'fira) i pare d'Egesta.

s'un a Temen i als Heraclides en la conquesta del Pelopons. Durant l'expedici, va matar l'endev Carnos, i aquest fet va provocar la clera d'Apollo contra els Heraclides, que noms va cessar quan aquests varen enviar Hpotes a l'exili per un perode de deu anys.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 118.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234788" title="Mario Monti" nonfiltered="913" processed="913" dbindex="90919">

Mario Monti ( Varese, Itlia 1943 ) s un poltic i economista itali que fou membre de la Comissi Europea entre 1995 i 2004.

Biografia.
Va nixer el 19 de mar de 1943 a la ciutat de Varese, poblaci situada a la regi italiana de la Llombardia. Va estudiar economia a la Universitat Bocconi de Mil, i posteriorment a la Universitat de Yale on tingu de professor James Tobin. 

A partir de 1969 inici una etapa docent que el feu ser professor de teoria monetria a la Universitat de Tor i la Universitat Bocconi. 

Activitat poltica.
L'any 1994 va entrar a formar part de la Comissi Santer a proposta de Silvio Berlusconi, on fou nomenat Comissari Europeu de Mercat Interior i Fiscalitat i Uni Duanera, crrecs que va conservar en la interina Comissi Marn fins el novembre de 1999. En la formaci de la Comissi Prodi fou ratificat en el seu crrec de membre de la Comissi pel nou primer ministre d'Itlia Massimo D'Alema, esdevenint Comissari Europeu de la Competncia. Des d'aquest crrec va emprendre accions contra el monopoli de Microsoft i va bloquejar la fusi entre General Electric i Honeywell l'any 2001. 

El novembre de 2004 abandon la poltica europea al no ser nomenat altre cop representant itali en la Comissi Europea, sent substitut per Franco Frattini.

Enllaos externs.
  Informaci de Mario Monti a elpais.com;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234789" title="Tero" nonfiltered="914" processed="914" dbindex="90920">
Tero, segons la mitologia grega, fou una filla de Filant, rei d'fira.

Estimada per Apollo, fou mare de Quer.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 205.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234790" title="Menalcides" nonfiltered="915" processed="915" dbindex="90921">
Menalcides (Menalcidas, ) fou un aventurer espart que en circumstancies que no aclareix Polibi, va aprofitar la guerra entre Egipte i Antoc IV Epfanes (171 aC-168 aC) en benefici propi i a expenses dels Ptolemeus. Fou empresonat per Ptolemeu VI Filomtor i Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc per alliberat el 168 aC a petici de Gai Popilli Laenes, enviat amb l'orde pels selucides d'evacuar territori egipci.

El 150 aC era general de la Lliga Aquea i per un suborn de deu talents va portar a la Lliga a ajudar a Oropos contra Atenes. Per la meitat dels diners va aconseguir el suport de Callcrates de Lention, per Oropos no va rebre una ajuda efectiva; Menalcides no obstant va cobrar la quantitat convinguda i va eludir el pagament a Callicrates. Aquest el va acusar de voler entregar Esparta a Roma en lloc de a la Lliga, per Menalcides es va escapar del perill per la protecci de Dieu, al que va subornar amb tres talents.

El 149 aC va anar a Roma, on va donar suport, contra els plans de Dieu, a la causa dels exiliats lacedemonis.

Mentre la guerra entre aqueus i espartans estava suspesa per ordre de Quint Cecili Metel; llavors va convncer al govern d'Esparta de trencar la treva, i va ocupar i saquejar la ciutat aquea d'Iasos, a la frontera amb Lacnia. Aviat els espartans se'n van penedir i van acusar a Menalcides, que desesperat, es va sucidar amb ver.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234791" title="Quer (fill d'Apollo)" nonfiltered="916" processed="916" dbindex="90922">
Segons la mitologia grega, Quer fou un heroi, fill d'Apollo i de Tero.

Va donar el seu nom a la ciutat de Queronea, a la Becia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 189.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234792" title="(98) Ianthe" nonfiltered="917" processed="917" dbindex="90923">
Ianthe s l'asteroide nm. 98 de la srie. Fou descobert per en Christian Heinrich Friedrich Peters (1813-1890) a Clinton (Nova York) el 18 d'abril de 1868, i fou un de les seves nombroses descobertes del segle XIX.

s un asteroide gran del cintur principal d'asteroides. s molt fosc i est compost per carboni.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234793" title="Menlip" nonfiltered="918" processed="918" dbindex="90924">
Menlip (Menalippus, ) fou un arquitecte grec, probablement nadiu d'Atenes, que en cooperaci amb els arquitectes romans Gai i Marc Estalli fou empleat pel rei Ariobarzanes II de Capadcia, en restaurar l' Odeum de Pricles, destrut en la guerra contra Mitridates VI Eupator el 86 aC.

No se sap la data exacta de la restauraci per el regnat d'Ariobarzanes va del 63 aC al 51 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234794" title="Eurici" nonfiltered="919" processed="919" dbindex="90925">


 Eurici (fill d'ctor);
 Eurici (centaure);
 Eurici (pastor);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234795" title="Eurici (fill d'ctor)" nonfiltered="920" processed="920" dbindex="90926">
Segons la mitologia grega, Eurici fou un heroi, fill d'ctor, rei de Ftia.

Va acollir Peleu i el purific per la mort de Focos.

Durant la cacera del senglar de Calid Peleu li caus una ferida per negligncia, a resultes de la qual va morir.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 88.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234796" title="Eurici (centaure)" nonfiltered="921" processed="921" dbindex="90927">
D'acord amb la mitologia grega, Eurici fou un centaure que, convidat a les noces de Pirtou, va voler raptar la nvia, Hipodamia, fet que provoc una lluita ferotge entre els lpites i els centaures.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 88.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234797" title="Eurici (pastor)" nonfiltered="922" processed="922" dbindex="90928">
Segons la mitologia grega, Eurici fou un pastor que custodiava els bous de Geri.

Fou mort per Heracles.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 88.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234798" title="Menandre" nonfiltered="923" processed="923" dbindex="90929">


Onomstica:

Menandre (general), general atenenc del segle V aC;

Menandre (strapa), oficial macedoni i strapa de Ldia;

Menandre  de Laodicea (general), general de Mitridates VI Eupator;

Menandre I, rei Indogrec vers 150 aC a 135 aC. ;

Arri Menandre, jurista rom del segle III;

Menandre  d'Atenes, poeta grec, el ms distingit dels poetes de la nova comdia (segle IV aC i III aC);

Menandre  de Laodicea (retric), retric grec;

Menandre  d'Efes, historiador grec ;

Menandre  Protector, retric i historiador bizant del segle VI;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234799" title="Menandre de Laodicea" nonfiltered="924" processed="924" dbindex="90930">


Onomstica:


Menandre  de Laodicea (general), general de Mitridates VI Eupator;

Menandre  de Laodicea (retric), retric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234800" title="Gai Memmi" nonfiltered="925" processed="925" dbindex="90931">


Onomstica:

Gai Memmi Quir, edil al segle III aC;

Gai Memmi Gal, pretor dues vegades al segle II aC;

Gai Memmi (trib 111 aC), trib de la plebs el 111 aC ;

Gai Memmi (qestor), qestor el 76 aC. ;

Gai Memmi Gemel, trib de la plebs el 66 aC ;

Gai Memmi (trib 54 aC), trib de la plebs el 54 aC;

Gai Memmi Rgul, cnsol l'any 63;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234801" title="Crisip (fill de Plops)" nonfiltered="926" processed="926" dbindex="90932">
Segons la mitologia grega, Crisip fou un heroi, fill de Plops i de la nimfa Axoque.

Tot i ser bastard, el pare el preferia als seus fills legtims, Atreu i Tiestes. Aix suscit la gelosia de la seua madrastra Hipodamia, que va animar els altres germans perqu el matessin.

Segons una altra versi, fou raptat per Laios, rei de Tebes, i per no accedir a les seues propostes pederastes se sucid. Plops, en assabentar-se'n male Laios i els seus descendents.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 57.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234803" title="Farnabazos" nonfiltered="927" processed="927" dbindex="90934">


Onomstica:

Farnabazos I, strapa de Frgia Hellespntica;
Farnabazos II, strapa de Frgia Hellespntica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234805" title="Henri Desgrange" nonfiltered="928" processed="928" dbindex="90935">

Henri Desgrange (Pars, 31 de gener de 1865 - Beauvallon, 16 d'agost de 1940) va ser un ciclista, dirigent esportiu i periodista francs.

Biografia.
Abans de fer-se ciclista i periodista comena treballant com a ajudant de notari a l'estudi Depeux-Dumesnil, per renuncia a l'advocacia i acaba dedicant-se a l'esport.

Desgrange va ser el primer ciclista en establir el rcord de l'hora, al veldrom Buffalo de Pars, en crrer 35km i 325m el dia 11 de maig de 1893. A ms a ms fou el possedor de diverses desenes de rcords mundials, sempre sobre pista, entre ells els de 50 i 100 km. Tamb fou campi de tricicle el 1893.

Mentre s periodista, es converteix en director del Parc dels Prnceps, el 1897, i  desprs de l'Auto veldrom d'Hivern a Pars, el desembre 1903.

Durant aquest perode, publica igualment llibres: El cap i les cames (1894), Alphonse Marcaux (1899).

El 1915 pren part com a soldat ras a la Primera Guerra Mundial.

Durant els darrers anys de la seva vida continua practicant el cicloturisme i el cross-country.

Creaci del diari l'Auto.
 El 1900 es converteix en director i redactor en cap d'un nou diari, el diari esportiu L'Autobici, rebatejat L'Auto el 1903. Collabora tamb en revistes: La bicyclette, Paris-vlo, Le journal des sports. 

La promoci del Tour de Frana va suposar un gran xit pel diari. La tirada va pujar de 25.000  a 65.000 exemplars desprs del Tour. El 1908 la cursa va fer pujar la tirada a ms d'un quart de mili d'exemplars, i durant el Tour de 1923 va vendre mig mili de cpies al dia. La tirada rcord assolida per Desgrange va ser de 854.000, durant el Tour de 1933. 

Creaci del Tour de Frana.
El 1903 Henri Desgrange crea una prova ciclista indita fins el moment, el Tour de Frana, en resposta a una idea del periodista Go Lefvre.

Ser el mxim responsable del Tour fins el 1936, quan deixar la direcci de la cursa en mans de Jacques Goddet.

Un monument a la memria d'Henri Desgrange fou erigit al coll del Galibier. El  premi Henri-Desgrange recompensa cada any al ciclista que passa en primera posici per aquest cols dels Alps. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234806" title="Menandre (general)" nonfiltered="929" processed="929" dbindex="90936">
Menandre (Menander, ) fou un general atenenc que va participar a l'expedici de Siclia. Juntament amb Eutidem d'Atenes va quedar associat al comandament suprem amb Ncies vers el final del 414 aC. Va participar a diverses operacions a Siracusa. 

Fou probablement el mateix Menandre que va servir amb Alcibades en la campanya contra Farnabazos I al hivern del 409 aC al 408 aC i probablement tamb el mateix que fou nomenat per Tideu i Cefisdot el 405 aC per compartir el comandament de la flota atenenca amb els generals nomenats anteriorment, Con, Filocles i Adimantos d'Atenes. Fou un dels comandants de la desastrosa batalla d'Egosptams, i juntament amb Tideu fou un dels que va rebutjar els consells d'Alcibades abans de la batalla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234807" title="Guerra dels Infants d'Arag" nonfiltered="930" processed="930" dbindex="90937">
La guerra dels Infants d'Arag va ser un conflicte civil castell, amb enfrontaments collaterals amb la corona catalanoaragonesa que, amb interrupcions, es produ entre 1429 i 1445. 

 Antecedents .
Els infants d'Arag, hereus dels bns dels seus pares Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque a Castella, intentaren d'exercir el poder al regne de Castella, aprofitant-se del dbil carcter del rei i cos seu, Joan II de Castella. 

Aquest, desconfiant del seu entorn familiar, tenia a lvaro de Luna, com a privat seu. Els infants estan en desacord amb l'allunyament del poder que aix els hi suposa i centren tots els seus enfrontaments en apartar lvaro de Luna i aconseguir el poder del regne.

El 1420, l'infant Enric d'Arag protagonitz un cop d'estat a Tordesillas, per fracas per desavinences amb el seu germ Joan II d'Arag. Enric es empresonat el 1422 i alliberat el 1426, davant l'amenaa de guerra amb la corona catalanoaragonesa. El 1427 els infants amb el suport del partit nobiliari aconsegueixen derrocar lvaro de Luna,  per el desgovern posterior permet el retorn d'aquest el 1429. 

Guerra amb Arag.
Alfons el Magnnim decideix declarar la guerra a Castella per a reclamar els drets dels seus germans, Joan de Navarra, Enric i Pere d'Arag, els quals es revoltaren dins el regne. Les Corts de Tortosa (1429) deneguen el suport econmic al rei aragons i amb la mediaci de la reina Maria de Castella i del cardenal Pere de Foix el Vell es sign la pau amb el tractat de Majano, el 16 de juliol de 1430, si be els infants continuaren la revolta fins que l'infant Pere es empresonat. Desprs de la rendici dels germans, foren expulsats de Castella (1432).

 Revolta nobiliaria .
El 1438, mort ja l'infant Pere, es produ una revolta nobiliria i els infants Joan i Enric s'hi uneixen en aliana, tamb, amb l'hereu de Castella, Enric IV de Castella, i la reina Maria. Aparten a lvaro de Luna i passen a ostentar el poder fins que al 1444 perden el suport del prncep Enric i tornen a ser derrotats per lvaro de Luna. La posterior derrota a la batalla d'Olmedo el 1445, va suposar la seva renncia definitiva i la marxa cap a Arag, on Enric moriria per les ferides rebudes a una ma. Tots els seus bns foren confiscats definitivament.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234809" title="Menandre (strapa)" nonfiltered="931" processed="931" dbindex="90938">
Menandre (Menander, ) fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran, un dels anomenats . Va dirigir una companyia de mercenaris. 

Alexandre mentre era a Tir el va nomenar strapa de Ldia, govern que va tenir fins el 323 aC quan fou encarregat de conduir reforos a Babilnia, on va arribar just abans que Alexandre es poss malalt. A la divisi de provncies que va seguir va rebre altre cop (o li fou confirmada) la satrapia de Ldia. Aviat fou aliat a Antgon el Borni al que fou el primer a donar informaci sobre els plans de Perdicas d'Orstia per casar-se amb la princesa Clepatra. 

A la divisi de Triparadisos va perdre el govern de Ldia que fou donat a Clit, per segurament com a resultat d'un pacte per poder servir millor a Antgon, l'exrcit del qual, en contra umenes de Crdia, va dirigir (320 aC). El 319 aC en saber que umenes havia anat a Nora es va dirigir a aquesta ciutat de Capadcia per atacar-lo i el va obligar a refugiar-se a Cilcia. 

Posteriorment no torna a ser esmentat el que deixa suposar que va morir.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234810" title="Licos (fill d'Hirieu)" nonfiltered="932" processed="932" dbindex="90939">
Segons la mitologia grega, Licos fou un rei de Tebes, fill d'Hirieu i de Clnia.

Esps d'Antope, segons la versi ms divulgada, la repudi per casar-se amb Dirce.

Fou mort pels fills d'Antope, Amfon i Zetos, els quals havia ordenat que fossin abandonats al Citer desprs de nixer.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 138.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234812" title="Menandre de Laodicea (general)" nonfiltered="933" processed="933" dbindex="90940">
Menandre  de Laodicea (Menander, ) fou un general de cavalleria al servei de Mitridates VI Eupator del Pont, que va participar en diverses campanyes d'aquest rei. 

El 85 aC fou un dels generals de l'exrcit reial que sota la suprema direcci del fill del rei es va enfrontar a Fmbria, i desprs va dirigir un destacament que va lluitar contra Luculle a la zona de Cabeira, amb el propsit de impedir l'aprovisionament del general rom; va ser derrotat per Somaci (Somatius), oficial rom que amb un comboi de provisions, anava a abastir a Luculle.

Temps desprs fou fet presoner per Gneu Pompeu i fou un dels captius que va adornar el seu triomf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234813" title="Menandre I" nonfiltered="934" processed="934" dbindex="90941">
Menandre I (tamb esmentat com Menandre de Bactriana) (Menander, ) fou rei indogrec (realment mai va governar a Bactriana) vers 150 aC a 135 aC. 

Segons Estrab fou un dels reis ms poderosos i el que va fer les ms gran conquestes a l'ndia. Plutarc diu que va regnar amb suavitat i justcia i que fou popular entre els seus sbdits i quan va morir les diverses ciutats es van repartir les seves restes per ser honorades en cadascuna d'elles. Segons Estrab va conquerir les terres darrera els Hypanis (Sutlej) i es va apoderar del districte de Pattalene a la desembocadura de l'Indus, conquestes que sembla apareixien al llibre de Troge Pompeu per no foren reprodudes per Just.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234815" title="Licos (fill de Pandon)" nonfiltered="935" processed="935" dbindex="90942">
D'acord amb la mitologia grega, Licos fou un heroi, fill de Pandon i de Plia.

El seu germ Egeu l'expuls d'Atenes.

S'establ a Messnia, on es fu sacerdot al servei de Demter.

Alguns el creuen epnim de Lcia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 138.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234816" title="Licos (fill de Posid)" nonfiltered="936" processed="936" dbindex="90943">
Segons la mitologia grega, Licos fou un heroi, fill de Posid i de Celeno.

Fou condut pel seu pare als Camps Elisis.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 138.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234817" title="Arri Menandre" nonfiltered="937" processed="937" dbindex="90944">
Arri Menandre (Arrius Menander) fou un jurista rom del temps de Septimi Sever i Caracalla, al comenament del segle III. Fou un dels consiliarus (membres del consell) de Caracalla, segons Ulpi.

L'esmenta Emili Macer que va viure en temps de l'emperador Alexandre Sever. Al Digest hi ha algunes referncies a Arri Menandre, que van ser extretes del seu llibre "Militaria" o "De Re Militari".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234818" title="Licos (fill de Dscil)" nonfiltered="938" processed="938" dbindex="90945">
Segons la mitologia grega, Licos fou un rei de Bitnia, fill de Dscil.

Acoll els argonautes i els don per guia el seu fill, tamb anomenat Dscil.

Heracles es qued amb ells per ajudar-lo en la guerra contra els labricis.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 138.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234819" title="Menandre d'Atenes" nonfiltered="939" processed="939" dbindex="90946">
Menandre d'Atenes (Menander, ) fou un poeta grec, el ms distingit dels poetes de la nova comdia.

Fill de Dipites i Hegistrata, va viure al final del segle IV aC i comenaments del segle III aC. Va nixer vers el 342 aC o 341 aC. El seu pare era comandant de les forces atenenques a l'Hellespont en el moment en qu va nixer. 

El pare era amic de Demstenes que el va defensar d'alguna acusaci vers el 341 aC i altre cop  el 330 aC a Ctesifont. Aleixs o Aleix, el poeta cmic, era el seu oncle per part de pare i segurament fou qui el va introduir a la comdia.

Fou amic de Teofrast i Epicur (aquest darrer fou el seu amic ntim i el primer el seu mestre). Menandre va escriure un epigrama anomenat "Epicur i Temstocles".  Durant la seva vida fou amic de Demetri de Falron que l'admirava per les seves obres. Quant Demetri fou expulsat d'Atenes va estar a punt de ser condemnat a mort per es va salvar per la intercessi de Telesfor, gendre de Demetri.

Desprs fou admirat tamb per Ptolemeu I Ster que el va convidar a Alexandria, invitaci que Menandre va declinar. 

Segons una inscripci va morir als 52 anys (vers 291 aC) als 32 any de regnat de Ptolemeu i durant l'arcontat de Filip. Eusebi Escolstic diu que va morir a Atenes, i Ovidi diu que va morir ofegat mentre es banyava al port del Pireu, i fou enterrat a la via entre el Pireu i Atenes. 
Es conserven dos epigrames seus a l'antologia grega. Va compondre un centenar de comdies per moltes no foren gaire populars (degut al seu gust per les exhibicions elegants)  i noms vuit van obtenir premis, mentre el seu rival Filem el Vell, considerat inferior en talent, fou ms apreciat. Se li va erigir una esttua al teatre d'Atenes, cosa que es feia amb molts poetes, per segons Pausnias era el ms destacat dels poetes cmics que tenia una esttua al lloc. Pstumament fou molt reconegut i Aristfanes el situa en el segon lloc noms darrera Homer. Fou tamb apreciat e imitat pels romans (especialment per Terenci).

Resten fragments o referncies de les segents obres:

.

Altres fragments (uns 500) no poden ser atributs a cap obra concreta.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234820" title="Dscil" nonfiltered="940" processed="940" dbindex="90947">
Segons la mitologia grega, Dscil fou un heroi, fill de Licos, rei de Bitnia.

Acompany els argonautes fins a les riberes del Termodont.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 61.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234821" title="Menandre de Laodicea (retric)" nonfiltered="941" processed="941" dbindex="90948">
Menandre  de Laodicea (Menander, ) fou un retric de Laodicea del Licos.

Va escriure un comentari sobre l'obra titulada  d'Hermgenes, i tamb sobre l'obra  de Minuci d'Atenes, aix com alguns altres treballs els quals s'esmenten a la obre de Suides o la Suda.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234822" title="Menandre d'Efes" nonfiltered="942" processed="942" dbindex="90949">
Menandre  d'Efes (Menander, ) fou un historiador grec nadiu d'Efes que va escriure les actes del reis grecs i brbars. No s'indica la seva poca. 

La seva obra principal fou  basada en les crniques dels respectius pasos. La part ms important es la referida al rei Hiram de Tir. Menandre  de Prgam, un historiador grec, que va escriure una histria de Fencia, es probablement la mateixa persona ja que el fragment de l'obra citat per Climent d'Alexandria es molt similar a l'obra de Menandre d'Efes. No tant clar es la seva identificaci amb un Menandre que va escriure una obra sobre Xipre, que s esmentat a l' Etymologicum Magnum.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234824" title="Alexrroe" nonfiltered="943" processed="943" dbindex="90950">
Segons la mitologia grega, Alexrroe fou una nimfa, filla de Granic.

S'un a Pram i fou mare d'sac.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 15.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234825" title="Granic" nonfiltered="944" processed="944" dbindex="90951">

Antroponmia: Granic (fill d'Oce);
Geografia: Granic (riu);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234826" title="Menandre Protector" nonfiltered="945" processed="945" dbindex="90952">
Menandre  Protector  (Menander, ) fill d' ufrates de Bizanci, fou un retric i historiador bizant que va viure en temps de l'emperador Maurici (que va comenar a regnat el 581). 

Va continuar l'Histria de Bizanci en el punt que fou deixada per Agties o Agcies, es a dir el 558, i la va seguir fins el 583. Una bona part de l'obra es conserva. El seu estil imitava al d'Agties amb alguns intents de refinament que no van reeixir. Va escriure al menys un epigrama que es conserva a l'antologia grega. 

El seu nom que era equivalent a "guardaespatlles" derivava probablement d'haver-se dedicat a aquesta activitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234828" title="Josep Guinovart i Bertran" nonfiltered="946" processed="946" dbindex="90953">
Josep Guinovart i Bertran (Barcelona 1927 -  12 de desembre de 2007) fou un pintor, dibuixant i gravador catal. 

Desprs de realitzar els seus estudis a l'escola Llotja i en el Foment d'Arts Decoratives de Barcelona, va guanyar una beca l'any 1953 de l'Institut Francs per a realitzar un viatge a Pars de cinc mesos. 

A la seva tornada a Barcelona i desprs d'una temporada treballant en illustracions i decorats escenogrfics, cap a l'any 1957 va iniciar una decantaci cap a l'art abstracte, la seva obra poc convencional, utilitza elements tridimensionals gaireb constantment a les seves obres, la majoria tamb de gran format. 

L'any 1994 es va inaugurar un Museu a Agramunt dedicat a la seva obra, poblaci a la qual havia nascut la seva mare i a la que ell sempre ha estat vinculat.

Premis. 
1981- Premi Ciutat de Barcelona;
1982- Premi Nacional d'Arts Plstiques del govern d'Espanya;
1983- Creu de Sant Jordi;
1984- Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres, otorgat pel Govern Francs;
1989- Premi Nacional d'Arts Plstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ;
1993- Oficial de l'Ordre de les Arts i les Lletres, otorgat pel Govern Francs;
1997- Premi Quadern de la Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell;
2003- L'ajuntament d'Agramunt li nomena fill adoptiu.

Obres. 
1967- Homenatge a Picasso. ;
1968- Homenatge al Che. ;
1976- Terra i rastrejo. ;
1977- Pedres i fang. ;
1978- Contorn-extorn. ;
1993- Taula a la Casa de la Ciutat de Barcelona. ;
2001- Retaule de Jerusalem.
2007- In Vino Veritas.

Museus on es troba obra seva. 
Espai Guinovart. Agramunt ;
Museu d'escultura a l'aire lliure. Santa Cruz de Tenerife ;
Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia. Madrid ;
Museu d'Art Contemporani. Madrid ;
Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona ;
Museu Eusebio Sempere. Alacant ;
Museu de Navarra.Tafalla ;
Museu de Belles Arts de Bilbao ;
Museu de Sant Telmo. San Sebastian ;
Casa de les Amriques. L'Havana ;
Museu de Bocchum. Alemanya ;
Fini Arts Museum of Long Island. Nova York ;
Museu d'Art Modern. Mxic DF;

Enllaos externs.
Club del gravat. Biografia de Guinovart;
Collecci de Josep Guinovart al Museu Reina Sofia;
Exposici 'Guinovart, anys 50';

Bibliografia.
Volum 9 (2001), Art de Catalunya, Pintura moderna i contempornia, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-89931-19-4;
Volum 16 (2002), Art de Catalunya, Art i arquitectura d'avui. La Veu dels artistes, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-89931-24-0;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234829" title="Comissari Europeu de Treball, Assumptes Socials i Igualtat d'Oportunitats" nonfiltered="947" processed="947" dbindex="90954">
El Comissari Europeu de Treball, Assumptes Socials i Igualtat d'Oportunitats s un membre de la Comissi Europea responsable de la gesti del treball, el benestar social i la discriminaci en la Uni Europea (UE).

L'actual comissari responsable d'aquesta cartera s el txec Vladimr pidla.

Orgens.
En la formaci de la Comissi Hallstein l'any 1958 es cre la cartera del Comissari Europeu d'Assumptes Socials, cartera que adopt l'any 1973 en la formaci de la Comissi Ortoli el nom de Comissari Europeu de Treball i Assumptes Socials. En la formaci de la Comissi Barroso l'any 2004 adopt el seu nom actual.

Llista de Comissaris de Treball, Assumptes Socials i Igualtat d'Oportunitats.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal de Treball, Assumptes Socials i Igualtat d'Oportunitats a la Comissi Europea;
  Pgina del Comissari pidla a la Comissi Europea;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234830" title="Granic (fill d'Oce)" nonfiltered="948" processed="948" dbindex="90955">
Segons la mitologia grega, Granic fou un du fluvial, fill d'Oce i de Tetis.

Correspon al riu frigi Grnic que passa prop de Troia.

Fou pare de la nimfa Alexrroe.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 102.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234835" title="Menes d'Esparta" nonfiltered="949" processed="949" dbindex="90956">
Menes (Menas, ) fou un poltic espart.

Fou un dels encarregats de signar la ratificaci de la treva de cinquanta anys signada entre els governs d'Atenes i Esparta el 421 aC i tamb el tractat separat d'aliana que van acordar ambds estats en el mateix any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234837" title="Menes de Bitnia" nonfiltered="950" processed="950" dbindex="90957">
Menes (Menas, ) fou un poltic de Bitnia.

El rei Prsies II el va enviar a Roma el 149 aC junt amb el seu propi fill Nicomedes, per demanar al senat rom l'entrega de la resta dels diners que havia de pagar tal II de Prgam segons el tractat del 154 aC. El enviat d'tal, Andrnic, va aconseguir imposar el seu punt de vista i el senat es va pronunciar contra les pretensions del rei de Bitnia.

En aquestes circumstancies Menes tenia orde de matar a Nicomedes per donar pas en la successi del regne als fills del seu segon matrimoni, per Menes no ho va voler fer i va entrar en una conspiraci amb el mateix Nicomedes i Andrnic contra Prsies II, i va aconseguir que els dos mil soldats que l'acompanyaven en la seva ambaixada, transferissin la seva lleialtat del rei al prncep.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234838" title="Hesprides" nonfiltered="951" processed="951" dbindex="90958">


 Hesprides (ciutat);
 Hesprides (nimfes);
 Hesprides (deessa), deessa dels nvols;
Jard de les Hesprides;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234839" title="lvaro de Luna" nonfiltered="952" processed="952" dbindex="90959">
 

lvaro de Luna (Caete (Conca), c. 1390 - Valladolid, 2 de juny de 1453) va ser un noble castell de la famlia de Luna. Conestable de Castella, Gran Mestre de l'Orde de Sant Jaume, i favorit o privat del rei Joan II. Casat amb Juana Pimentel, amb la que va tenir un fill Juan de Luna i Pimentel, que li va succeir en el comtat de San Esteban de Gormaz, i una filla Mara de Luna i Pimentel (qui va succeir al seu germ desprs de la seva primerenca mort). Est enterrat a la capella de Sant Jaume, a la girola de la catedral de Toledo.

Era fill natural de lvaro Martinez de Luna, un noble castell i de Mara Fernndez de Jarana. Va ser introdut en la cort com a patge pel seu oncle Pedro de Lluna, arquebisbe de Toledo, en 1410. lvaro va assegurar aviat una gran ascendncia sobre Joan II, llavors un nen. Durant la regncia de l'oncle del rei Ferran d'Antequera, que va acabar el 1412, no va poder ascendir ms enll del lloc de servent. Quan, tanmateix, Fernando va ser elegit rei d'Arag, desprs del Comproms de Casp, la regncia va quedar a les mans de la mare del rei, Caterina de Lancaster, filla de Joan de Gant, nta de Pere el Cruel, una dona esbojarrada i dissoluta.

lvaro va saber maniobrar per convertir-se en una persona molt important en la cort i perqu el jove rei li tingus en una alta consideraci (que la superstici de l'poca va atribuir a un conjur). No obstant aix, donats els nobles ambiciosos i inescrupolosos que li envoltaven, entre ells els seus cosins, els Infants d'Arag, Joan i Enric, germans d'Alfons el Magnnim, s bastant comprensible que diposits la seva confiana en un favorit que tenia totes les raons del mn per romandre fidel al rei. lvaro era tamb un mestre en tots els talents que el rei admirava: era un acceptable cavaller, un traut llancer, bon poeta i elegant prosista.

Fins a la prdua de la confiana del rei, lvaro de Luna va ser la figura central de la Castella de la seva poca. Era un perode de conflicte constant provocat per tornadizas coalicions de nobles que, sota el pretext d'alliberar el rei de la perniciosa influncia del seu favorit, realment tractaven de convertir-lo en una marioneta que servs als seus propis interessos. lvaro de Luna va forjar una aliana amb la petita noblesa, les ciutats, el baix clericat i els jueus (Abraham Benveniste), que s'oposaven a l'oligarquia nobiliaria castellana i als Infants d'Arag, que defensaven els tradicionals interessos poltics i econmics de la seva famlia a Castella.

El paper interpretat per lvaro de Luna ha estat jutjat de forma diversa. Per al pare Juan de Mariana (segle XVI), es tractava simplement d'un ambicis favorit, en recerca constant del seu propi inters. Per a d'altres, va ser un fidel servidor del seu rei, esforat en reforar l'autoritat de la corona, la qual era, a Castella, l'nica alternativa a l'anarquia. Sens dubte que va buscar el seu propi benefici, per la seva supremacia va ser sens dubte millor que el dictat dels avariciosos nobles.

La histria d'lvaro de Luna s una constant d'expulsions de la cort per part de faccions victorioses, i el seu retorn quan la facci vencedora es disgregava. D'aquesta forma, va ser solemnement expulsat en 1427 per una coalici de nobles, noms per fer-lo tornar un any desprs. lvaro de Luna va culminar de forma victoriosa la guerra dels Infants d'Arag, expulsant-los de Castella. En 1431, es va esforar a ocupar els inquiets nobles en una guerra per reconquerir Granada. Encara que hi va haver alguns xits (batalla de La Higueruela), era impossible una poltica consistent donat el carcter revoltat dels nobles i la indolncia del propi rei. Es diu, segons uns, que no va conquerir Granada pel terratrmol d'Atarfe, segons altres pels quals va ser subornat pels moros per a qu no conquers Granada amb un carro replet de figues i en cada figa hi havia una moneda d'or.

En 1445, la facci dels nobles aliada amb els seus principals enemics, els Infants d'Arag, va ser derrotada en la batalla d'Olmedo, on va ser malferit a una m i desprs va morir l'Infant Enric d'Arag.
lvaro, que havia estat nomenat Conestable de Castella i Comte de Santiesteban el 1423, es va convertir en el Gran Mestre de l'Orde de Sant Jaume. En aquell moment, el seu poder semblava incontestable. Tanmateix, es basava en l'afecte que li dispensava el rei. Aix va canviar quan la segona esposa del rei, Isabel de Portugal, mare d'Isabel la Catlica, temorosa de l'immens poder del conestable, coneixedora de les seves intrigues, abusos i certs assassinats disposats per ell, va urgir al seu marit prescindir del favorit. 

El 1453, el rei va sucumbir i lvaro va ser arrestat al Castell de Portell, jutjat i condemnat en un judici que no va ser ms que una pardia de la justcia. Va ser executat en Valladolid el 2 de juny de 1453.

lvaro de Luna ha tingut molta transcendncia en la literatura. En les famosssimes Coples de Jorge Manrique es parla d'ell.

Bibliografia .
;
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234840" title="Menes (llibert)" nonfiltered="953" processed="953" dbindex="90960">
Menes (Menas, ) fou un llibert de Pompeu Magne i de Sext Pompeu. Appi l'esmenta amb el nom Mendor ()  que hauria adoptat quan va rebre la manumissi.

L'any 40 aC Sext Pompeu, llavors aliat a Marc Antoni contra Octavi, va enviar a Menes al front d'una flota i quatre legions, a ocupar Sardenya. Menes va aconseguir el propsit i la fidelitat de les dues legions estacionades a l'illa, per aquesta fou reconquerida aviat per Hel, llibert d'Octavi, encara el mateix 40 aC.

Llavors Menes va rebre el comandament d'una flota per fer operacions contra Octavi i Antoni, que s'acabaven de reconciliar, i va assolar la costa d'Etrria i altre cop va conquerir Sardenya, per per guanyar el favor d'Octavi va alliberar a Hel i altres presoners destacats que havia fet, sense cap rescat.

El 39 aC va intentar dissuadir a Sext de fer la pau amb Octavi i Antoni, per en debades. Llavors en una entrevista de Sext amb Antoni i Octavi a Misenum, li va suggerir tallar les cordes de la nau i emportar-se als dos rivals, propsit rebutjat per Sext.

Aquest darrer, desprs de l'alliberament d'Hel havia comenar a sospitar de la fidelitat de Menes i tamb per informacions rebudes d'aqu i d'all. El 38 aC Sext va demanar comptes a Menes de la seva administraci a Sardenya i aquest va fer matar als missatgers i va acordar amb Octavi l'entrega de l'illa i les forces militars sota el seu control, oferta que Octavi va acceptar; Octavi desprs no va acceptar lliurar a Menes a mans de Sext Pompeu i encara el va tractar amb distinci, el va elevar a l'orde eqestre, i el va nomenar llegat de Calvisi Sab amb el comandament dels mateixos vaixells que havia lliurat, i en aquest comandament va participar a finals del 38 aC en la campanya naval que en conjunt fou desfavorable a Octavi per en la que Menes va fer bons serveis. 

Quan es van reiniciar les hostilitats entre Sext i Octavi el 36 aC, Menes va desertar el camp d'Octavi i va retornar a la fidelitat de Sext segons es creu per estar ofs per haver tingut fins llavors noms un comandament subordinat; en les operacions que van seguir va obtenir alguns xits parcials, per com que no fou restaurat al seu antic comandament, va desertar altre cop al camp d'Octavi.

Aquest el va acceptar per aquesta vegada ja el va veure amb mals ulls. El 35 aC va acompanyar a Octavi en la campanya a la costa nord-est de la mar Adritica i va morir a la campanya de Pannnia durant el setge de Sscia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234841" title="Meneclides" nonfiltered="954" processed="954" dbindex="90961">
Meneclides (Menecleidas, ) fou un orador teb, un dels que es va unir a Pelpides en l'expulsi dels espartans de Tebes i del govern oligrquic (379 aC). 

Desprs d'aix, al sentir-se eclipsat per Pelpides i Epaminondes, va intentar desacreditar-los i els va encausar per haver retingut el comandament ms enll del termini legal a la campanya del 369 aC; els dos acusat foren absolts, i Meneclides va continuar la seva lluita contra ambds i per la seva oratria va aconseguir excloure Epaminondes de l'ofici de beotarca, per no va poder fer res contra Pelpides; va intentar minorar els mrits d'aquest i elevar els de Car (Charon) i quan aquest va aconseguir un petit triomf amb la cavalleria, poc abans de Leuctres (el 371 aC) va fer decretar una pintura commemorativa de la batalla amb el nom de Car. 

Degut a aix fou acusat per Pelpides amb l'argument que les victries no eren d'un sol home sin de l'estat; fou considerat culpable i va haver de pagar una multa que no va poder pagar; aix el va fer entrar en propsits revolucionaris contra el seu pas que no van reeixir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234842" title="Roberto Calasso" nonfiltered="955" processed="955" dbindex="90962">
Roberto Calasso (Florncia, 1941) s un editor i escriptor itali. 

Biografia.

Estudi literatura anglesa a la universitat de Roma i es gradu amb la tesi sobre The hieroglyphs of Sir Thomas Browne, dirigida per Mario Praz. 

Ha treballat a l'editorial Adelphi Edizioni des de la seva fundaci el 1962, de la qual n'esdevingu director editorial el 1971, desprs conseller-delegat el 1990 i finalment president el 1999. 

En els darrers anys ha donat classes a la Universitat d'Oxford, dins el programa "Weinfield visiting professorship in european comparative literature", en especial sobre literatura i els dus.

Bibliografia.
Bibliografia en itali.

Novelles:

 L'impuro folle, Mil: Adelphi, 1974;
 La rovina di Kasch, Mil: Adelphi, 1983.
 Le nozze di Cadmo e Armonia, Mil: Adelphi, 1988.
 Ka, Mil: Adelphi, 1996.
 K., Mil: Adelphi, 2002.

Assaigs:

 I quarantanove gradini, Mil: Adelphi, 1991.
 Sentieri tortuosi. Bruce Chatwin Fotografo, editor, Mil: Adelphi, 1998.
 La letteratura e gli di, Mil: Adelphi, 2001.
 Cento lettere a uno sconosciuto, Mil: Adelphi, 2003;
 La follia che viene dalle Ninfe, Mil: Adelphi, 2005;

Llions i articles:

 L'editoria come genere letterario, lli donada el 17 d'octubre de 2001 a Moscou, per una exposici de l'editorial Adelphi; publicada a "Adelphiana", 6 de novembre de 2001 Disponible en lnia (PDF);

Traduccions al catal.

La follia que ve de les nimfes (traducci al catal d'Anna Casassas), Quaderns Crema, Barcelona 2007. ISBN 9788477271116 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234843" title="Menecles" nonfiltered="956" processed="956" dbindex="90963">


Onomstica:

Menecles de Barca, historiador grec ;

Menecles d'Alabanda, retric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234844" title="Menecles de Barca" nonfiltered="957" processed="957" dbindex="90964">
Menecles de Barca () fou un historiador grec nadiu de la ciutat de Barca a Cirenaica. s esmentat per Ateneu. Una obra histrica sobre Atenes () podria ser obra seva o de Domici Callstrat, per sembla ms probablement obra del segon. En canvi una obra sobre la histria de Lbia fou molt probablement obra seva aix com un fragment sobre Batos V de Cirene que es conserva.

La seva poca ms probable s el segle V aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234845" title="Menecles d'Alabanda" nonfiltered="958" processed="958" dbindex="90965">
Menecles d'Alabanda () fou un retric grec de la ciutat d'Alabanda a Cria, que va viure a la primera meitat del segle I aC.

Va ensenyar retrica a Rodes junt amb el seu germ Hierocles, i Marc Antoni l'orador fou un dels oients. Va pertnyer a l'escola asitica d'eloqncia, amb molta pompa i dicci elegant i precisa. Cicer esmenta a Menecles i el seu germ com a retrics d'altssima reputaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234846" title="Hesprides (nimfes)" nonfiltered="959" processed="959" dbindex="90966">
Segons la mitologia grega, les Hesprides foren nimfes, filles d'Atles i d'Hsperis (per tamb han estat considerades filles de Nix, o de Forcis i de Ceto, o de Zeus i de Temis).

Tampoc no hi ha unanimitat quant al seu nombre, b que finalment fou fixat en tres, anomenades Egle, Ercia i Hspera.

Vivien a l'extrem occidental del mn i la seua missi primordial era tindre cura del jard dels dus, especialment de l'arbre de la vida que produa pomes d'or, propietat d'Hera. En aquesta comesa els ajudava el drac Lad.

Un dels treballs que Euristeu encarreg a Heracles fou apoderar-se de les pomes i portar-les-hi. L'heroi ho aconsegu desprs de matar el drac (o, segons altres, el mateix Atles les an a collir mentre Heracles sostenia la volta del cel en lloc seu). Ms endavant, Atena va tornar les pomes al jard de les Hesprides.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 114.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234847" title="Mencrates" nonfiltered="960" processed="960" dbindex="90967">


Onomstica:

Mencrates (llibert), llibert de Sext Pompeu.

Mencrates (poeta), poeta cmic grec.

Mencrates d'Esmirna, poeta grec.

Mencrates de Siracusa, metge siracus.

Tiberi Claudi Quirina Mencrates, metge grecorom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234848" title="Hsperis" nonfiltered="961" processed="961" dbindex="90968">
Segons la mitologia grega, Hsperis fou una nimfa, filla de Hsper.

Unida amb Atles, fou mare de les Hesprides, segons la variant ms acceptada de la seua genealogia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 114.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234850" title="Mencrates (llibert)" nonfiltered="962" processed="962" dbindex="90969">
Mencrates (Menecrates, Menekrtes ) fou un llibert de Sext Pompeu.

Sext el va enviar amb el comandament d'una flota contra Calvisi Sab, la flota del qual anava manada pel llibert Menes, un antic llibert i general de Sext (38 aC). La batalla es va lliurar a Cumes i Mencrates va agafar avantatge i ple de rbia contra Menes va tirar el seu vaixells contra el de Menes; va resultar ferit greu per va continuar estimulant als seus homes i quan l'enemic estava a punt de capturar el seu vaixell es va tirar a la mar i va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234851" title="Egle" nonfiltered="963" processed="963" dbindex="90970">
D'acord amb la mitologia grega, Egle fou una filla de Panopeu, heroi de la Fcida.

Teseu, en veure-la, se n'enamor i diuen que aquesta fou la causa que s'oblids d'Ariadna.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 73.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234852" title="Mencrates (poeta)" nonfiltered="964" processed="964" dbindex="90971">
Mencrates (Menecrates, Menekrtes ) fou un poeta cmic grec esmentat nicament a Suides que diu , on el plural  suggereix l'alteraci de  s bviament una abreviaci de  un ttol que sembla pertnyer a la comdia mitjana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234854" title="Lad" nonfiltered="965" processed="965" dbindex="90972">


 Lad (fill d'Oce);
 Lad (fill de Tif);
 riu Lad;
 Lad (planta) (Celtis australis);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234855" title="Mencrates d'Esmirna" nonfiltered="966" processed="966" dbindex="90973">
Mencrates d'Esmirna (Menecrates, Menekrtes ) fou un poeta grec.

Fou l'autor de dos epigrames a l'antologia grega. Alguns erudits pensen que es tracta de Mencrates d'Efes, un poeta esmentat per Marc Terenci Varr a de Re Rustica, per no s pot assegurar ja que no consta l'poca en la qual hauria viscut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234857" title="Mencrates de Siracusa" nonfiltered="967" processed="967" dbindex="90974">
Mencrates (Menecrates, Menekrtes ) fou  un metge siracus de la cort de Filip II de Macednia (359 aC a 336 aC). 

Encara que sembla que era un bon metge, va quedar en ridcul quan es va auto anomenar Jpiter i es va atorgar a si mateix honors divins. Un dia Filip el va convidar a un banquet amb molts altres convidants que van tenir els millors menjars, mentre a ell noms se li va donar encens i libacions per la seva "condici divina"; primer s'ho va prendre com a broma, per en veure que no se li oferia menjar, va abandonar la reuni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234858" title="Lad (fill d'Oce)" nonfiltered="968" processed="968" dbindex="90975">
Segons la mitologia grega, Lad fou un du fluvial, fill d'Oce i de Tetis.

Era venerat a l'Arcdia, on se situa el seu curs.

Fou el pare de la nimfa Srinx.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 131.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234859" title="Tiberi Claudi Quirina Mencrates" nonfiltered="969" processed="969" dbindex="90976">
Tiberi Claudi Quirina Mencrates (Tiberius Claudius Quirina Menecrates) fou un metge esmentat a una inscripci grega, probablement el mateix esmentat sovint per Gal. 

Va viure a la primera meitat del segle I i va ser metge d'alguns emperadors, probablement Tiberi i Claudi. 

Va gaudir de gran reputaci i va escriure unes 150 obres mdiques de les quals noms resten alguns fragments. En observar que algunes de les seves frmules s'alteraven per les abreviacions errnies, va escriure les frmules amb les paraules completes, per en les cpies tornaven a aparixer abreujades i progressivament alterades. Celi Aureli esmenta un metge anomenat Mencrates Zeophletensis (que podria ser equivalent a Mencrates de Zeophleta) que probablement s el mateix personatge.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234860" title="Menedeu" nonfiltered="970" processed="970" dbindex="90977">
Menedeu o Mendat (Menedaeus o Menedatus, ) fou un militar espart, un dels tres comandants de la fora espartana enviada en ajut d'Etlia per sotmetre Naupacte (426 aC). La ciutat fou salvada per l'atenenc Demstenes amb ajut dels acarnanis.

El mateix any va dirigir amb els seus collegues l'expedici contra Argos d'Amfilquia i a la mort dels seus companys a la batalla d'Olpes (Olpae) va signar amb Demstenes i els generals acarnanis un tractat secret pel qual es podia retirar sa i estalvi amb les seves forces, abandonat als seus aliats d'Ambrcia a la seva sort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234861" title="Mendem" nonfiltered="971" processed="971" dbindex="90978">


Onomstica:

Mendem (general), general macedoni;

Mendem de Macednia, cap macedoni ;

Mendem de Crotona, governant de Crotona ;

Mendem de Rodes, general rodi ;

Mendem (oficial de Luculle), oficial i amic del general Luculle;

Mendem d'Ertria, filsof i governant d'Ertria;

Mendem (filsof), filsof cnic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234862" title="Mendem (general)" nonfiltered="972" processed="972" dbindex="90979">
Mendem (Menedemus, Mendemos ) fou un general macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Fou enviat al front d'una fora contra Espitamenes, per fou sorprs i mort per aquest en una sagnant batalla en la qual van morir uns dos mil soldats de infanteria i uns tres-cents cavallers  (Arrianus, 4.3.15; Curt. 7.7, 9-Z1.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234863" title="Mendem de Macednia" nonfiltered="973" processed="973" dbindex="90980">
Mendem (Menedemus, Mendemos ) fou un cap macedoni de la regi anomenada pels romans Macedonia Libera.

Va prendre part al costat de Juli Csar a la guerra civil contra Gneu Pompeu i els seus partidaris, lliurada entre l'any 49 aC i l'any 48 aC. Es probablement el mateix Mendem que Cicer esmenta com amic i partidari de Juli Csar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234864" title="Lad (fill de Tif)" nonfiltered="974" processed="974" dbindex="90981">
D'acord amb la mitologia grega, Lad fou un monstre, fill de Tif i d'Equidna (o de Forcis i de Ceto, segons altres versions).

Era imaginat com un drac de cent caps que guardava les pomes d'or al jard de les Hesprides.

Fou mort per Heracles, i Hera el transform en la constellaci del Drac.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 131.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234866" title="Jaume Pi i Figueras" nonfiltered="975" processed="975" dbindex="90982">
Jaume Pi i Figueras (Pals, Baix Empord 1900 - 1991) fou un metge cirurgi catal. Fou deixeble de Manuel Corachan i Garcia i treball de professor adjunt a la Universitat Autnoma de Barcelona abans de la guerra civil espanyola. 

Desprs de la guerra fou depurat i deix la docncia. El 1946 fou director de l'Institut Corachan i el 1950 cap del servei de cirurgia de l'Hospital de Sant Pau. El 1944 va fer un destacat treball de recerca sobre les apendicitis agudes, i el 1949 un altre sobre el tractament del cncer de clon; ms tard ha treballat sobre el tractament preoperatori i postoperatori del cncer de recte, i de les lesions biliars. El 1963-1967 fou vicepresident de l'Asociacin Espaola de Cirujanos, el 1967 ingress a la Reial Acadmia de Medicina i el 1973 va rebre els Premis Virgili i Gimbernat de la Societat Catalana de Cirurgia. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 Prctica quirrgica;

 Enllaos externs .
 Petita biografia al Servei d'Arxiu de Cincia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234867" title="Mendem de Crotona" nonfiltered="976" processed="976" dbindex="90983">
Mendem (Menedemus, Mendemos ) fou un notable de Crotona que fou nomenat com un dels generals de la ciutat per fer la guerra contra els exiliats que havien estat expulsats de Crotona el 317 aC en ocasi de la guerra contra Siracusa. L'altre general fou Par (Paron).

Els dos generals van derrotar els exiliats i als seus auxiliars brbars (sud italians) i els van matar a tots.

Desprs va arribar al poder suprem a Crotona i en aquesta posici va entrar en aliana amb Agtocles de Siracusa. Agtocles el va trair i amb un atac inesperat es va fer amo de Crotona vers el 295 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234868" title="Ceto" nonfiltered="977" processed="977" dbindex="90984">
Segons la mitologia grega, Ceto fou una deessa marina, filla de Pontos i de Gea.

Unida a Forcis, fou mare de les Grgones i de les Grees.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 49.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234869" title="Mendem de Rodes" nonfiltered="978" processed="978" dbindex="90985">
Mendem (Menedemus, Mendemos ) fou un general rodi que va lluitar contra les forces de Demetri Poliorcetes, fill d'Antgon el Borni, durant el setge a que aquest va sotmetre Rodes el 305 aC i 304 aC.

En aquest perode va interceptar alguns vaixells enemics amb aprovisionaments per a Demetri,  incloent un vaixell que portava els regals de Fila, regals que foren enviats immediatament al rei Ptolemeu I Ster d'Egipte. Com se sabut el setge no va reeixir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234870" title="Mendem (oficial de Luculle)" nonfiltered="979" processed="979" dbindex="90986">
Mendem (Menedemus, Mendemos ) fou un oficial i amic del general Luci Licini Luculle que va estar al costat d'aquest durant la seva guerra contra Mitridates VI Eupator, rei  del Pont. 

Va salvar la vida al seu general quan en una ocasi va impedir a un cap escita de nom Oltac (Olthacus) entrar a la tenda on dormia el general, amb intenci de matar-lo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234871" title="Mendem d'Ertria" nonfiltered="980" processed="980" dbindex="90987">
Mendem (Menedemus, Mendemos ) fill de Clstenes, fou un filsof grec nadiu d'Ertria, de la famlia dels teoprpides, per de naixement pobre. Va treballar en diversos oficis. 

Quan en un servei militar fou enviat a Megara va escoltar a Plat i va abandonar l'exrcit per dedicar-se a la filosofia (aquest extrem per raons cronolgiques, es dubts, ja que Plat hauria mort sent Mendem un infant). Fos com fos va retornar a Ertria on va establir una escola de filosofia que va anomenar ertrica.

Tamb va participar a la poltica local i va arribar a dirigent de l'estat. Va estar al front d'ambaixades a Ptolemeu (segurament Ptolemeu Ceraune de Macednia), Lismac de Trcia i Demetri Poliorcetes del que va aconseguir una reducci del tribut.

Als darrers anys de la seva vida va visitar Xipre on regnava Nicocreon. Fou aliat d'Antgon II Gnates al que va agrair pblicament en nom de la ciutat d'Ertria, la seva victria sobre els gals. 

Sospits de voler entregar Ertria a Macednia, segons una versi va fugir i es va refugiar al santuari de Amphiaraos a Oropos, per els beocis el van obligar a marxar i va anar a la cort d'Antgon on va morir poc desprs; segons un altre relat Ertria va caure en mans d'Antgon i Mendem el va anar a visitar per demanar-li de restablir la llibertat de la ciutat i com que no ho va aconseguir es va sucidar quan tenia 74 anys d'edat, vers el 275 aC.

Es va casar dues vegades. Es va divorciar de la seva primera dona per casar-se amb una ms distingida, quan va arribar a la direcci de l'estat. Amb la seva dona Orpia (que no ser sap si fou la primera o la segona) va tenir tres filles.

De la seva filosofia noms es coneix que era propera a la filosofia megrica. No va deixar cap escrit.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234873" title="Mendem (filsof)" nonfiltered="981" processed="981" dbindex="90989">
Mendem (Menedemus, Mendemos ) fou un filsof cnic grec que va viure al segle III aC.

Ms que un filsof era un fantic seguidor de Colotes de Lmpsac que el va utilitzar per passejar-se dient ser una espcie d'espia de les regions infernals.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234877" title="Menelau (desambiguaci)" nonfiltered="982" processed="982" dbindex="90990">


Onomstica:

Menelau, casat amb la bella Helena, germ d'Agammnon;

Menelau de Macednia, besavi d'Alexandre el Gran;

Menelau (prncep), fill del rei Amintes II de Macednia ;

Menelau de Xipre, germ de Ptolemeu I Ster, governador de Xipre;

Menelau d'Anea, filsof grec natural;

Menelau d'Eges,  poeta pic grec ;

Menelau d'Alexandria, matemtic grec del segle I ;

Menelau (escultor), escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234878" title="Ramn Pieiro Lpez" nonfiltered="983" processed="983" dbindex="90991">
Ramn Pieiro Lpez (Amea, Lncara, provncia de Lugo, 31 de maig de 1915 - Santiago de Compostela, 27 d'agost de 1990) fou un escriptor, assagista i poltic gallec.

El 1932 va ingressar a les joventuts del Partit Galleguista, on conegu Ramn Otero Pedrayo i particip en el Projecte d'Estatut d'Autonomia de Galcia de 1936. Durant la guerra civil espanyola lluit a la fora en el bndol nacional, i en acabar la guerra estudi filosofia a la Universitat de Santiago de Compostela. Des del 1943 fou secretari poltic del Comit Executiu del Partit Galleguista a l'interior, i collabor amb nacionalistes gallecs i bascs en el pacte Galeusca, per el 1946 fou detingut i pass tres anys a la pres. Quan sort de la pres es mostr totalment de l'activisme cultural que no pas de la lluita armada, cosa que l'enfront amb els gallecs exiliats a Argentina.

El 1950 va dissoldre el Partit Galleguista i va fundar a Vigo l'Editorial Galaxia, que en ple franquisme va publicar no sols llibres de literatura gallega, sin tamb sobre temes gallecs, alhora que promocionava joves valors literaris i poltics gallecs en vistes al futur, com el seu futur gendre Xos Manuel Beiras. El 1966 deix l'editorial i marx als Estats Units, on treball un temps a la Universitat de Middlebury (Vermont). El 1967 fou escollit membre de la Real Academia Gallega amb el discurs "A lingoaxe i as lingoas", que fou respost per Domingo Garca-Sabell.

Les seves pretensions poltiques eren que tots els partits poltics, nacionalistes o no, assumissin les reivindicacions galleguistes ms bsiques. Per aix va fundar el grup Realidade Galega, des del qual assessor a futurs lders com como Xos Manuel Beiras, Xaime Isla Couto o Xerardo Fernndez Albor.  Durant els anys setanta el seu lideratge i prestigi en el nacionalisme gallec de l'interior fou contestat pels sectors joves ms radicals i propers al marxisme, com Xos Lois Mndez Ferrn i altres militants de la Unin do Povo Galego. Tot i aix, ell defens sempre un galleguisme difs, i a les eleccions al Parlament de Galcia de 1981 fou escollit diputat a les llistes del Partit dels Socialistes de Galcia-PSOE, com Alfredo Conde Cid, Carlos Casares Mourio o Benxamn Casal Vila. Destac en l'aprovaci de la Llei de Normalitzaci Lingstica del gallec i el 1983 fou escollit president del Consello de Cultura de Galicia, crrec que va ocupar fins a la seva mort. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.


 Obres .
 Siificado metafsico da saudade (1951);
 Pra unha filosofa da saudade (1953) ;
 A saudade en Rosala (1952);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234880" title="Menelau de Macednia" nonfiltered="984" processed="984" dbindex="90992">
Menelau (Menelaus, ) fou el pare del rei Amintes II de Macednia i per tant l'avi de Filip II de Macednia i besavi d'Alexandre el Gran, segons Just i Eli. Aquesta versi no es corroborada per Publi Herenni Dexip que diu que era pare d'Amintes Arrideu; tampoc ho confirma Diodor de Siclia. 

Just el presenta com a germ d'Alexandre I de Macednia, el que certament s un error. Eli diu que era fill illegtim.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234881" title="Menelau (prncep)" nonfiltered="985" processed="985" dbindex="90993">
Menelau (Menelaus, ) fou el nom d'un fill del rei Amintes II de Macednia amb la seva dona Gigea, segons Just.

Segons aquest mateix autor Menelau fou executat per ordre del seu germanastre Filip II de Macednia, desprs de la conquesta d'Olint el 347 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234882" title="Menelau de Xipre" nonfiltered="986" processed="986" dbindex="90994">
Menelau (Menelaus, ) fou fill de Lagos i germ de Ptolemeu I Ster. No consta com a militar durant les campanyes d'Alexandre el Gran per Filarc deixa entendre que abans de l'ascens del seu germ ja havia ocupat algun crrec de certa importncia.

Realment no apareix a la histria fins el 315 aC quan el seu germ el va nomenar comandant en cap de les forces enviades a Xipre on havia de cooperar amb la flota de Seleuc I Nictor i amb Nicocreon de Salamina. Amb els esforos dels tres l'illa de Xipre aviat va caure a les seves mans excepte Cittium o Cttion, que finalment tamb fou sotmesa una mica ms tard. 

Menelau va assolir el govern de l'illa i els petits prnceps locals foren deposats, empresonats o assassinats al ms petit smptoma de defecci. 

El 306 aC encara governava quan Demetri Poliorcetes va arribar amb una poderosa flota i exrcit; no podent competir en camp obert es va tancar darrera les muralles de Salamina; en una sortida va patir una severa desfeta amb moltes baixes. Demetri va estrnyer el setge per Menelau va poder resistir fins l'arribada del mateix Ptolemeu I Ster amb una gran flota; en la batalla naval que va seguir, Menelau va enviar 60 vaixells en ajut del seu germ, i encara que aquestes naus van poder forar la sortida del port de Salamina, no van arribar a temps per la batalla en la que els egipcis foren totalment derrotats.

Sense esperances, Salamina es va rendir a Demetri Poliorcetes; aquest generosament el va enviar a Egipte amb els seus amics i la seva propietat privada. 

Ja no torna a ser esmentat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234883" title="Hsper" nonfiltered="987" processed="987" dbindex="90995">
Hsper, d'acord amb la mitologia grega, fou un du, fill d'Astreu i d'Eos (o de Jpet i de Clmene, segons altres genealogies).

Un vespre, mentre contemplava els estels, va ser arrabassat de la terra per una ventada i convertit en astre.

Era la personificaci del planeta Venus, en la seua faceta d'estel del vespre.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 114.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234884" title="Menelau d'Anea" nonfiltered="988" processed="988" dbindex="90996">
Menelau d'Anea (Menelaus, ) fou un filsof grec natural d'Anea (Anaea) a Cria.

s esmentat per Esteve Bizant que diu que fou no solament un filsof peripattic sin tamb un gran historiador, per no en dona ms detalls, i per aix no se sap en quina poca va viure ni es coneix res del seu pensament.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234885" title="Menelau d'Eges" nonfiltered="989" processed="989" dbindex="90997">
Menelau d'Eges (Menelaus, ) fou un poeta pic grec nadiu d'Eges. Va viure probablement al segle III, ja que l'esmenta Long (Longinus) el qual va morir l'any 273.

Va escriure un poema de nom Thebais () que segons Suides estava format per dotze llibres i segons Eudcia de Macrembolis de tretze. Esteve Bizant esmenta cinc d'aquestos llibres: . Va escriure altres obres que no es coneixen.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234886" title="Hasbro" nonfiltered="990" processed="990" dbindex="90998">
Hasbro s una empresa estatunidenca que fabrica i distrinueix ninos i jocs de taula. Fundada el 1923, s una de les companyies ms imporants del sector, en aliana amb Avalon Hill des del 1998. Les seves vendes noms estan superades per Mattel, grcies a les nines Barbie. 

Marques i jocs de Hasbro.
En aquesta llista s'inclouen alguns dels xits de Hasbro:

Monopoly;
Action Man;
G.I. Joe;
Pokmon;
Transformers;
Cluedo;
Magic;
Pictionary;
Risk;
Scrabble;
Boggle;
Trivial Pursuit;
Roller Coaster Tycoon ;
Micro Machines;
Rummikub;
Quin es quin?;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234887" title="Menelau d'Alexandria" nonfiltered="991" processed="991" dbindex="90999">
Menelau d'Alexandria (Menelaus, ) fou un matemtic grec nadiu d'Alexandria. Vivia al segle I i va fer observacions astronmiques en temps de Traj (98).

Fou autor d'un tractat en tres llibres, sobre l'esfera, incls en la collecci de matemtiques anomenada . Tamb va escriure un tractat titulat "Sobre la quantitat i distinci dels cossos barrejats". Les dues obres foren tradudes al sirac i a l'rab. Al llat el primer tractat no fou tradut fins el 1644.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234888" title="Menelau (escultor)" nonfiltered="992" processed="992" dbindex="91000">
Menelau  (Menelaus, ) fou un escultor grec deixeble d'Esteve. 

Va esculpir en marbre el grup de la villa Ludivisi a Roma que porta la inscripci . El grup est format per una figura masculina i una femenina que podria representar una escena familiar de la vida dels emperadors, per les teories sn nombroses, i la ms reconeguda s la que diu que representen el reconeixement d'Orestes per Electra. Aquesta obra se situaria en temps de l'emperador August.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234889" title="Ortre" nonfiltered="993" processed="993" dbindex="91001">
Segons la mitologia grega, Ortre fou un gos de dos caps, fill de Tif i d'Equidna.

Custodiava els ramats de Geri i fou mort per Heracles quan s'apoder d'aquest bestiar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 164.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234891" title="Menmac" nonfiltered="994" processed="994" dbindex="91002">
Menmac (Menemachus, Menmachos ) fou un metge grec d'una ciutat de nom Afrodsies (no se sap a quina de les ciutats d'aquest nom correspon).

Va pertnyer a la secta del metdics i va viure al segle II. Va escriure alguns llibres que no s'han conservat.

L'esmenten Gal,  Celi Aureli i Oribasi  (Galenus, Introd. 100.4, vol. 14. p. 684, De Meth. Med. 1.7, vol. 10. p. 53, 54, De Compos. Medicam. sec. Locos. 3.1, vol. 12. p. 625,  Caelius Aurelianus, De Morb. Acut. 2.1. p. 75,  Oribasius, Coll. Medic, 7.21, p. 318). Cels tamb esmenta un metge de nom Menmac  (De Medic. 6.9, p. 129) per aquest va viure al menys un segle ms tard.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234895" title="Taumant" nonfiltered="995" processed="995" dbindex="91003">
Segons la mitologia grega, Taumant fou un du mar, fill de Pontos i de Gea.

Personifica els fenmens del mar.

Unit a l'Ocenida Electra, fou pare d'Iris i de les Harpies.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 202.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234898" title="Joan Rocamora i Cuatrecasas" nonfiltered="996" processed="996" dbindex="91004">
Joan Rocamora i Cuatrecasas (Barcelona 1914 - Buenos Aires 2003) fou un metge catal. Estudi medicina a la Universitat de Barcelona i milit a Esquerra Republicana de Catalunya. Quan esclat la guerra civil espanyola fou voluntari a la campanya de Mallorca i al front d'Arag, on form part de les Milcies Pirinenques. 

Quan acab la guerra s'exili a l'Argentina, on hi treball com a radileg i public treballs cientfics sobre aquesta especialitat i sobre reumatologia. Fou president del Casal de Catalunya de Buenos Aires i tamb dirig la revista Catalunya del 1954 al 1965. Fou editor del Llibre blanc de Catalunya de 1958, on collabor un grup molt significatiu d'intellectuals catalans exiliats per tal de denunciar l'opressi del franquisme a Catalunya. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 El Casal de Catalunya a Buenos Aires (1991);
 Catalans a l'Argentina ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234900" title="Electra (filla d'Oce)" nonfiltered="997" processed="997" dbindex="91005">
Segons la mitologia grega, Electra fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

Fou esposa de Taumant i mare d'Iris i de les Harpies.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 74.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234901" title="Rummikub" nonfiltered="998" processed="998" dbindex="91006">

El Rummikub s un joc de taula que adapta les regles del remigi de les cartes. Cada jugador (fins a quatre) rep tretze fitxes que no ha d'ensenyar a la resta. Cada fitxa t una xifra de l'1 al 13 i un dels quatre colors o pals. Al seu torn, ha d'intentar lligar les fitxes formant escales o trios de manera que no es repeteixin combinacions. Es pot lligar amb les escales i trios dels altres jugadors, fins formar quartets i escales completes. Tamb es poden usar els comodins per qualsevol fitxa o canviar els ja existents a la taula per fitxes de la m. Guanya qui acaba abans les seves fitxes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234902" title="Som-hi" nonfiltered="999" processed="999" dbindex="91007">

Som-hi s una revista de Malgrat de Mar (Alt Maresme), fundada el 1977, de periodicitat mensual. 

Del seu contingut en destaquen les seccions fixes (Notcies i comentaris, Parlem-ne) i moltes altres que escriuen un important nombre de collaboradors, tant a ttol individual com a representaci de diferents entitats del municipi.

s habitual trobar-hi crniques de les activitats dutes a terme pel Club Esportiu Malgrat (futbol), la Colla de Geganters i Grallers, la biblioteca municipal, Rdio Malgrat, Club d'Escacs, Associaci de Jubilats, partits poltics, etc. 

Tamb destaquen, com a seccions ms veteranes, les entrevistes de Sebasti Soto, les notes obituries de Joan Farr i Rabal, i la crtica de cinema de Salvador Montalt. Parallelament, diversos professionals de diferents disciplines tamb hi escriuen una secci: medicina, meteorologia, etc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234903" title="Screamo" nonfiltered="1000" processed="1000" dbindex="91008">

El Screamo s un subgnere del Emo i del Hardcore Punk. La paraula screamo ve de Scream emo (crit, en angls). Consisteix bsicament en una fusi de hardcore catic carregat de lletres que tracten temes principalment existencialistes, aix com amb gran crrega tant emocional com intellectual. Es caracteritza principalment per vocals o crits forts moltes vegades violents i dramtics. Les caracterstiques principals del Screamo son en canvi que amb el hardcore les canons i els crits son ms lents i duren ms i tendeixin a cridar ms agut.


 So .
La bateria "screamo" sovint presenta una srie de breakdowns, permetent un so rpid ple de canvis i talls no comuns. Les composicions del gnere no sn molt llargues, i difcilment arriben als 4:00 minuts. Malgrat, no es pot classificar el so en un estereotip de banda estndard, no hi ha un so "screamo estndar", hi ha bandes que desenvolupen un so ms bsic i cru, altres un so ms harmnic i meldic, i altres definitivament catiques i rpides . Existeixen bandes europees que han desenvolupat sons vanguardistes i originals, fusionant , guitarres meldiques, bases de teclats , crits sense parar, bateries interrompudes, i altres variacions. Comunament els ritmes de bateria sn desordenats, els acords de guitarra varien des de sons meldics i arpeggios fins guitarres ms grosseres i guturals caient en all indigerible. Aquesta fusi sorgeix principalment d'influncies d'un hardcore ms violent i visceral i d'un Emo hardcore ms harmnic. Les vocalitzacions i lriques principalment obeeixen a temes que parlen sobre l'amor, les relacions personals, existencialisme i perspectives filosfiques moltes vegades influenciades i des d'una ptica ms aviat pessimista i melanclica. Es aix com podem trobar bandes influenciades o relacionades amb peces de la literatura universal, com el cas de Orchid (I am Nietzche), Song of Zarathustra (Aix va parlar Zarathustra de Nietzche), o bandes ms actuals com Tristan Tzara ( aludeix al Artista Dad) o Sed Non Satiata ( del poema de Baudelaire ).
 Histria .
Les primeres bandes en practicar hardcore ms agressiu, entre el 1991 i 1994, foren Heroin, Portraits Of Past, Reach Out i Mohinder (molt semblants a all que desprs seria el "Screamo"), entre altres. Aquestes bandes servirien d'influncia a les primeres bandes que van ser anomenades sota el termini "screamo", com Orchid, Saetia o Swing Kids.


El screamo s'inici en Estats Units i s'han expandit per quasi tot el mn. L'escena europea es encara nova, encara que de las ms prometedores i amb major nombre de grups. Pasos tals com Jap, Austrlia tenen notables escenes de moltes bandes amb algunes que s'han iniciat en Sudfrica, Xile i Emirats rabs Units.

 Clitxs .
L'actitud "fes-ho t mateix" dels seguidors de l'estil ha fet d'aquest moviment, un moviment "underground". En un principi els shows es feien en soterranis, garatges, cases d'amics, skate parks, etc. Moltes vegades noms es corria la veu per assistir als shows i generalment mai anaven ms de 50 persones a un show d'aquest tipus de msica, sense que sovint per, s'utilitzs un escenari.

El nudisme s'ha fet des de els inicis de l'estil, alguna cosa recurrent en els shows en viu, posat que els odors es troben total i completament lliures en un show, aix fomentat ms encara per la falta de personal de seguretat.

Antigament(i en menor mesura en l'actualitat),es veien involucrats en els shows altres articles de diversi, tals com: las mascares de lluita lliure, confetti, paper trossat, disfresses, llums de bengala, bosses d'escombraria, entre altres.

Es sovint com veure que les bandes han enregistrat quasi tot son material en vinil i debut a la prdua de diners que aix significa, la majoria de les bandes "Screamo" (probablement totes) han enregistrat un disc split junt a altre banda, aix assumeixen les dues bandes el cost d'editar independentement el seu disc. Si les ventes van b, algun segell pot arribar a editar-lis el disc. Les labels ms conegudes son Level Plane, Cleanplate, Alone, Robotic Empire, Ebullition, Slave Union, React With Protest, entre altres.

 Terminologia .
Des del 2000 en endavant, va haver-hi una bastarditzaci del termini "emo" i "screamo", sent aquests atributs a una nova ona de bandes que no tenen cap relaci amb all que fins el moment era la msica emo. Producte d'aix, una nova escena de "moda emo" va veure la llum: estereotips d'auto-mutilaci, plors i les paraules "emo" i "screamo" utilitzades regularment per referir-se a bandes Pop Punk, Metalcore, Post Hardcore, entre les bandes ms anomenades errniament en aquest gnere trobem a, Silverstein, Alesana, Aiden, Saosin, From First To Last, The Devil Wears Prada, Underoath, The Used, entre altres. Aix es degut principalment als mitjans de comunicaci de la farndula "rockera", revistes i l'internet. A vegades tamb anomenat "popcore", emobop", "mall emo", "mainstreamo" i "fake screamo" (fals screamo), per aquella gent "en la ona". Cap d'aquestes bandes mant similitud sota cap aspecte amb el que abans es coneixia com screamo o emo: ni en compte a msica, tica, lletres, ni esttica.

"Screamo" fou un terme usat bastant en publicacions tals como Heartattack o Maximum Rock n Roll, per descriure bandes de finals dels 90s tals como Orchid, Reversal of Man, entre altres, que estaben tocant cosa descriptible com "emo hardcore catic". Malgrat que el termini "screamo" es un eslogan mes enganxs per les publicacions majors, fou fcilment adoptat i malament utilitzat per publicacions com SPIN o Alternative Press, per descriure a quasi qualsevol banda de rock/punk que results tenir un element de crit en les seves canons.

A la revista NME, a vegades se'ls ha atribut com la RESPONSABLE de proposar el "screamo" com el nou so de moda en l'any 2003 i per identificar a bandes como Finch o The Used, les cuales no tenen res en com.

Myspace, que ofereix perfils musicals de lliure elecci, inclou el termini screamo en la llista de gneres. Malgrat, molt poques d'aquestes bandes realment toquen aquest tipus de msica (degut en part a que algunes de las bandes de screamo tradicional, han optat per usar altres gneres per descriure el seu so).

 Vegeu tamb .
 Emo;
 Post Hardcore;
 Hardcore punk;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234904" title="Pere Seras i Isern" nonfiltered="1001" processed="1001" dbindex="91009">
Pere Seras i Isern (Figueres, Alt Empord 1892 - Lima, Per 1985) fou un poltic i empresari catal. De jovenet milit a les joventuts de la Uni Federal Nacionalista Republicana i el 1913 emigr a l'Argentina per evitar fer el servei militar. Es va establir a Buenos Aires, i es va fer soci del Casal Catal de Buenos Aires, del qual ms tard fou president quan s'anomen Casal de Catalunya de Buenos Aires. Va fer campanyes de recollides de diners per a fer monuments a Narcs Monturiol i Pep Ventura a la seva vila natal.

Fou un dels mxims exponents del nacionalisme radical catal a l'emigraci juntament amb Salvador Carbonell i Puig. Collabor al setmanari Nacin Catalana i a les revistes Ressorgiment i Galeuzca, tamb fou president i fundador del Comit Llibertat, grup poltic proper a Estat Catal creat durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera i defensar el fet catal a l'exterior. El 1928 fou responsable de l'entrada clandestina de l'Uruguai a l'Argentina tant de Francesc Maci com de Ventura Gassol. El 1931 cre una indstria de joguines, i es dedic a la importaci. Tamb fou un dels fundadors de la Cambra Argentina de la Indstria de la Joguina.

Durant la guerra civil espanyola fou un dels organitzadors dels enviaments de queviures del Casal Catal de Buenos Aires cap a Catalunya. Posteriorment collabor amb el Consell Nacional Catal. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. La seva dona, Concepci Lleonart, filla de Josep Lleonart i Nart, va compartir bona part de les seves inquietuds. Els seus fills, Nria, Fiveller, Manelic i Guifr, tot i sser sbdits argentins, han fundat del Grup Joventut Catalana de Buenos Aires, nacionalista radical.

 Enllaos externs .
 Referncia a Pere Seras;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234905" title="Guess who?" nonfiltered="1002" processed="1002" dbindex="91010">

El Guess who? (qui s?) s un joc de taula infantil per a dos jugadors creat per Ora i Theo Coster i fabricat Milton Bradley i, desprs que MB fos adquirit per Hasbro, per aquesta darrera firma. L'objectiu es endevinar la identitat secreta que amaga l'adversari, triada a l'atzar entre unes cartes que representen rostres humans amb un punt de caricatura. Al seu torn, cada jugador pot fer una pregunta, que l'altre noms pot respondre amb un s o un no. Segons la lgica, es van descartant possibles identitats abaixant les fitxes que representen els possibles rostres que surten a les cartes. Guanya qui endevina abans quina s la carta secreta del contrari.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234907" title="Electra (Pliade)" nonfiltered="1003" processed="1003" dbindex="91011">
D'acord amb la mitologia grega, Electra fou una de les Pliades.

Estimada per Zeus, fou mare de Crit, de Drdan i de Jasi.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 74.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234908" title="Crit" nonfiltered="1004" processed="1004" dbindex="91012">


 Crit (fill de Zeus);
 Crit (fill de Paris);
Crit de Tegea;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234910" title="Crit (fill de Paris)" nonfiltered="1005" processed="1005" dbindex="91013">
Segons la mitologia grega, Crit fou el fill del prncep Paris de Troia i la nimfa Enone.

Els reis de Troia, Pram i Hcuba, tingueren un nad que abandonaren degut a una profecia. Aquest nen, Paris, fou adoptat per un pastor i cresqu sa i fort als vessants del Mont Ida de la regi de Frgia. Passaren els anys i el jove Paris s'enamor de la nimfa orada Enone, amb qui es cas i tingueren un fill que anomenaren Crit.

Un dia, Paris fou reconegut pel rei de Troia Pram com a fill seu i convidat a viure a la ciutat de la Trade amb la famlia reial. Aleshores abandon l'esposa Enone i el fill Crit.

Anys ms tard, durant la Guerra de Troia i segons algunes versions, Crit fou enviat per Enone a lluitar en el bndol grec i contra el seu propi pare. Tamb hi ha narracions que expliquen que Enone va enviar el seu fill a Troia, on va enamorar-se de la bella Helena (nova esposa del seu pare Paris) i va intentar seduir-la. Paris en veure-ho, i no reconeixent el seu propi fill, el va assassinar per gelosia.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col lecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 55.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234912" title="Carme Serrallonga i Calafell" nonfiltered="1006" processed="1006" dbindex="91014">
Carme Serrallonga i Calafell (Barcelona 1909 - 1997) fou una pedagoga i traductora catalana. El 1931 es llicenci en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i fou una de les fundadores de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya. Va residir un any a la Residencia de Estudiantes de Madrid i torn a Barcelona, on s'incorpor a la seva tasca a l'Institut Escola fins a la fi de la guerra civil espanyola. 

El mar del 1939, quan les tropes franquistes entraren a Barcelona, amb altres professors i pares d'alumnes del desaparegut Institut-Escola, fund l'escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedaggica iniciada durant la Segona Repblica Espanyola per aquest i que durant la postguerra fou considerada pionera de la coeducaci i de l'ensenyament en catal malgrat la persecuci de les autoritats franquistes. Tamb particip en la fundaci de l'Escola d'Art Dramtic Adri Gual per tal de formar els futurs actors en la dicci. 

Com a escriptora, va destacar com a traductora al catal de nombroses obres d'autors alemanys com Bertolt Brecht, Friedrich Drrenmatt, Heinrich Bll, Gyrgy Lukcs i Alfred Dblin. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Reb el Premi Ciutat de Barcelona de traducci 1993 per la versi catalana de la novella A la glorieta, de Jane Bowles, i el Premi Nacional de les Arts Escniques. 

 Traduccions .
 El pa dels anys joves (Das Brot der frhen Jahre) d'Heinrich Bll. Barcelona: Edicions 62, 1965. ;
 Berln Alexanderplatz d'Alfred Dblin. Barcelona: Edicions de 1984, 1987. ;
 En Jim Bot i en Lluc el maquinista (Jim Knopf und Lukas der Lokomotivfhrer) de Michael Ende. Barcelona: Editorial La Galera, 1983;
 La bona persona de Sezuan (Gute Mensch von Sezuan) de Bertolt Brecht. Barcelona:  Editorial Aym, 1967. ;
 La ronda., d'Arthur Schnitzler. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputaci de Barcelona / Edicions del Mall, 1987.
 El Prncep i el captaire (The prince and the pauper) de Mark Twain. Barcelona: Editorial La Galera, 1983.
 Una habitaci amb bona vista, d'Edward Morgan Forster. Barcelona: Edicions Proa (Biblioteca A tot vent, 251);
 A la glorieta (In the summer house) de Jane Bowles, 1993;

 Enllaos externs .
 Biografia al web de l'AELC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234914" title="Menes (strapa)" nonfiltered="1007" processed="1007" dbindex="91015">
Menes () fill de Dionisi, fou un militar macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Desprs de la batalla d'Issos fou adms al cos  dels gurdies reials d'Alexandre, sota el comandament de Blacros, strapa de Cilcia. El 331 aC quan Alexandre va entrar a Susa, va enviar a Menes com a strapa de Sria, Fencia i Cilcia i li va donar 3000 talents, amb l'encrrec de donar  una part a Antpater per la guerra contra els lacedemonis i altres estats grecs. En aquest comandament va tenir com a collega a Apollodor d'Amfpolis




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234915" title="Menesecme" nonfiltered="1008" processed="1008" dbindex="91016">
Menesecme (Menesaechmus, Mensaichmos ) fou un orador atenenc, inveterat enemic de l'orador Licurg. Aquest el va acusar d'impietat. Menesecme es va seguir oposant a Licurg i ms tard als seus fills quan aquest va morir.

Va aconseguir que els fills fossin posats sota custodia dels Onze, per alliberats per les dubtes de Demstenes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234916" title="Menesteu (fill d'Ifcrates)" nonfiltered="1009" processed="1009" dbindex="91017">
Menesteu (Menestheus, )  (377 aC- abans del 325 aC) fill d'Ifcrates el fams general atenenc i d'una princesa odrsia filla de Cotis I, rei dels odrisis de Trcia. Per l'educaci materna semblava ms  un traci que un grec per per la paterna tenia les qualitats dels atenencs. Era de gran talla i mesura el que el feia ms semblar ms vell del que realment era i fou anomenat .

Es va casar amb una filla de Timoteu. El 356 aC fou el comandant atenenc en l'anomenada guerra social, amb el seu pare i el seu sogre com assessors. Els tres foren acusats pel general Cares (Chares) per mala conducta i traci en la campanya per Ifcrates i Menesteu foren absolts el 355 aC. 

Menesteu es va distingir per les seves qualitats militars i fou nomenat almirall d'un esquadr de 100 galeres enviades el 335 aC a Macednia per conixer la sort d'alguns vaixells atenencs que anaven a l'Eux i havien estat interceptats pels macedonis. 

Va morir en una data incerta posterior al 335 aC per anterior al 325 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234917" title="Metis (filla d'Oce)" nonfiltered="1010" processed="1010" dbindex="91018">
Segons la mitologia grega, Metis fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

Personificaci de la prudncia, fou la primera muller de Zeus i la que alliber els germans d'aquest donant un emtic a Cronos, desprs que fou derrotat, perqu els vomits.

Havent sabut per l'oracle que un fill de Metis destronaria el pare i estant ja ella encinta, Zeus l'engol. Passat el perode de gestaci, del cap de Zeus va nixer Atena.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 149.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234918" title="Tique" nonfiltered="1011" processed="1011" dbindex="91019">
Segons la mitologia grega, Tique fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis (o filla de Zeus, segons una versi posterior).

Sovint s esmentada com a deessa de la fortuna.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 210.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234919" title="Joaquim Ventall i Vergs" nonfiltered="1012" processed="1012" dbindex="91020">
Joaquim Ventall i Vergs (Terrassa, Valls Occidental 1899 - Barcelona 1996) fou un escriptor i publicista catal, nebot de Josep Ventall i Vintr. Comen treballant com a periodista a les publicacacions terrassenques  El Mal Temps i El Dia. El 1921 collabor en L'Estevet i ms tard fou redactor a diaris importants com La Publicitat (1924-1930), La Rambla (1925-30), L'Esport Catal (1925-1927), Mirador i altres. 
Va retransmetre el primer partit de futbol per rdio en catal el 1924. Un partit que es va disputar a l estadi Gal d Irun entre la Real Unin d Irun i el Bara, amb victria blaugrana. 

Formava part de l'anomenat Grup de L'Opini, diari on hi va escriure des del 1928, i va prendre part els esdeveniments poltics que facilitaren la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola. El 1931  ingress a Esquerra Republicana de Catalunya i fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona, per el 1933 abandon el partit amb Joan Lluh i Vallesc, Josep Tarradellas i Joan Casanellas i Ibars per a formar el Partit Nacionalista Republic d'Esquerra. Del 1931 al 1934 fou director de L'Opini i del 1934 al 1936 de La Rambla. 

Durant la guerra civil espanyola es va exiliar a Frana, ja que fou perseguit per la FAI, per torn a Barcelona el 1943. Depurat pel franquisme, no pogu exercir de periodista i va treballar d agent comercial. Fins el 1967 no va poder collaborar a Destino, La Vanguardia, Tele/Estel i Recull de Blanes.  Tamb va traduir al catal els llibres de cmics de Tintn. Va donar  nombroses conferncies sobre els problemes de l'ensenyament a Catalunya. 

Posteriorment ha collaborat a Catalunya Rdio, on ha fet el programa La dignitat de la memria amb Josep Maria Llad i Figueres. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. 

 Obres .
 Pau Canyelles, ex-difunt (1931), novella ;
 Les escoles populars, ahir i avui (1968) ;
 Los intelectuales castellanos y Catalua (1976)  ;

 Enllaos externs .
 Joaquim Ventall a Graciapdia;
 Biografia de Joaquim Ventall;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234920" title="Apocalipsi de Pere" nonfiltered="1013" processed="1013" dbindex="91021">
L'Apocalipsi de Pere s un llibre apcrif del nou testament falsament atribut a l'apstol Pere, que data, segons la majoria dels estudiosos, del primer ter del segle II. Jess, en parla amb els seus deixebles, els explica la sort que tindran les diverses persones desprs de la mort. Es la primera referncia al ms enll en la literatura cristiana, i descriu amb detall els turments que els condemnats pateixen en el infern, aix com el goig esttic dels benaventurats en el parads.

L'obra s'ha conservat a travs de dos manuscrits: un etop, en llengua ge'ez, i l'altre trobat a Ajmin, a Egipte, en llengua grega, en el mateix pergam del Evangeli de Pere. Sembla que l'obra original fou escrita en grec, el text etop representa un estadi ms primitiu del text. Entre els dos textos hi ha importants diferncies. 

Es possible que el autor conegus i utilitzes com font el Apocalipsi, atribut a Sant Joan.

L'Apocalipsi de Pere es considerat cannic pel Fragment Muratori, cap el any 170. Si mes no, amb posterioritat fou apartat del canon nou testamentari i considerat apcrif. 

Enllaos.
 L'Apocalipsi de Pere en Early Christian Writings ;
 Text ntegra de l'Apocalipsi de Pere, segons el text grec de Ajmin ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234921" title="Medalla d'Honor de Barcelona" nonfiltered="1014" processed="1014" dbindex="91022">
Medalla d'Honor de Barcelona s una distinci creada el 1997 per l'aleshores alcalde de Barcelona Joan Clos i Matheu. S'atorga anualment des de 1998 i va ser instituda amb motiu del centenari de les agregacions dels municipis de l'entorn a Barcelona, els actes solemnes que se celebren anualment al Sal de Cent.

La distinci vol destacar tots han contribut al desenvolupament d'una conscincia ciutadana i han destacat en la defensa de Barcelona, aix com per les seves virtuts i valors cvics. Els guardonats ho sn per la seva trajectria i tamb com a smbol i com a representants d'una ciutadania compromesa amb els valors de la solidaritat, la convivncia, el desenvolupament sostenible, el dileg i la cultura de la pau.

 Guardonats amb la Medalla d'Honor de Barcelona.
 1997 .
Joaquima Argelas i Sayols, Carme Balcells i Segal, Bonaventura Batlle i Piera, Dolors Boadas i Ribas, Francesc Carbonell i Barber, Anselm Carta i Gmez, Nicolau Casaus de la Fuente i Jen, Salvador Cortadellas i Baltasar, Josep Maria Huertas Claveria, Cristfol Jord i Barreras, Antnia Maci i Gmez, Josep Martnez de Foix, Ddac Mora i Navarro, Roser Oller i Montia, Teresa Pmies i Bertran, Francesc Perell i Picchi, Mart Pous i Serra, Jaume Serrano i Vidal, Antoni Torrens i Gost, Josep Verdura i Tenas, Manuel Vital i Velo, Cooperativa Cultural Rocaguinarda, Grcia Territori Sonor.
 1998 .
Josep Bigord i Montmany,  Francesc Borrell i Mas, Josep Bota i Prat,  Josep Calder i Calopa, Alfons Cnovas i Lapuente, Josep Casas i Bosch, Sor Inocencia Castao i Reolid, Elvira Farreras i Valent, Andreu Garcia i Cartany, Maria Merc Maral, Maria Martinell i Taxonera, Josep Moran i Ocerinjuregui, Miquel Nez Gonzlez, Anna Puig i Gimnez, Antoni Roca i Vilarroya, Jorge Salvat i Gras, Mossn Francesc Tena, Antoni Trull i Forcada, Ateneu Cultural Hortenc, Carolines de La Rambla, Colla de Castellers de la Vila de Grcia, Comit d Empresa de La Maquinista Terrestre i Martima, Secci Esportiva Santa Eullia.
 1999 .
Aurora Altisent i Balms, Josep Baiget i Masip, Joan Caball i Abella, Manuel Campo i Tolosana, Salvador Clop i Urp, Merc Company i Gonzlez, Maria Estrany i Gar, Antonio Faro i Canet, Jordi Llimona i Barret, Miquel Llongueras i Campa, Jos Macas i Macas, Manuel Martnez i Martnez, Maria Llusa Oliveda i Puig, Fernando Rodrguez Ocaa, Joan Sard i Domnech, Alejandro Ulloa, Joan Enric Vives i Siclia, Agrupaci Sardanista l'Ideal d'en Clav de les Roquetes, Associaci d'Artesans de Grcia, Associaci Amical de Mauthausen, Associaci Cultural TRAM, Biblioteca Popular de Montbau "Albert Prez Bar", Centre de Cultura Popular Montserrat Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius Pere Barnils, Collegi Lestonnac de Barcelona, Coordinadora d'Associacions de Veins i Venes i Entitats de Nou Barris.
 2000 .
Adela Agelet i Gom,  Castellers de Barcelona, Jos Andrs i Gonzlez, Manuel Ausensi, Francesc Blanch i Moya, Maria Dolors Bonal i de Falgs, Josep Baiget i Masip, Josep Corachn i Camps, Desideri Diez i Quijano, Teresa Ferreres i Torre, Teodor Garriga i Osca, Toms Padrosa i Cervera, ngel Prez i Moreno, Joaquim Planas i Monds, Miquel Tejada i Girn, Juan Manuel Velasco Garcia, Rosa Vidal i Puiggrs, Genaro Villagrasa i Alcaide, , Associaci d'Entitats per al Pla Integral del Casc Antic, Arxiu Histric de Roquetes-Nou Barris, Associaci de Disminuts de Sants-Montjuc, Casal dels Infants del Raval, CEIP Municipal Patronat Domnech, Colla de Sant Medir "Uni Gracienca", Consell de la Joventut de Badalona, Federaci d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya, Federaci de Cors de Clav.
 2001 .
Francisco Abad Abad,  Josep Maria Als i Martnez, Antoni Brengaret i Framis, Joaquim Carb i Masllorens, Joana Clement i Sangesa,  Josep Espar i Tic, Enriqueta Gallinat i Roman, Gregorio Lpez Raimundo, matrimoni Agust Jolis - Maria Antnia Sim, Josep Moratalla i Martnez, Joan Mrria i Boada, Montserrat Olivella i Valls, Vicen Ravents i Arquer, Diosdado Rebollo Calleja, Carles Sents i Anfruns, Roser Vallhonesta i Molins, Josep Verdaguer i Coma, Josep Vila i Amors,  Francesc Vilaplana i Tarradas,  Associaci Catalana d'Expresos Poltics,  Associaci d'Amics dels Gegants del Pi, Centro Cultural Garca Lorca, Coordinadora de Grups Corals de la Barceloneta, Fundaci Engrunes, Societat Coral l'Espiga.
 2002 .
Roser Argem d'Abadal, Josep Botia i Rodrguez, Jordi Carbonell i de Ballester, Rafael Delgado Cruz, Jordi Gras i Mateu, Maria Eugnia Ibez Calle, Jaume Mateu i Bullich, Teresa Morros i Canalda, Eugeni Prez i Snchez, Jordi Petit, Ana Rodrguez Rodelas, Alcia Roig i Salas, Joaquim Sabat i Daus, Roser Soliguer i Valls, Francesc Soto i Garcia, Agrupament Escolta Ramon Llull, Associaci d Amics del Barri de Sant Just, Associaci de Vens de Torre Bar, Banc Solidari, Colles de Cultura Popular de Grcia, Comunitat de Sant Egidi, Discos Castell, Federaci d'Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants, Foment Excursionista de Barcelona, Orfe de les Corts.
 2003 .
Joan Alemany i Esteve, Aldees Infantils SOS de Catalunya, Amnistia Internacional de Catalunya,  Jaime Arias Zimerman, Salvador Escamilla i Gmez, Agust de Semir i Rovira,  Maria Datzira i Cervera, Fundaci Prisba, Josep Vilar i Bres, Montserrat Vilas i Sitjes, Francesc Boix i Torres,  Jordi Romeu i Barrera; Coordinadora d'Entitats Pro Persones amb Disminuci del Districte de les Corts, Merc Piqueras i Carrasco, Escoles Pbliques de Primria del Districte de Sarri-Sant Gervasi, Maria Salvo i Iborra, IES Vila de Grcia, Josep Gimeno i Capilla, Maria Mas i Canals, Coral Canticorum Rafael Juncadella i Urpinas, Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu, Paulina Torres i Marqus, Manuel Martnez i Arcos, Salvador Torres i Romeu.
 2004 .
Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, Francesc Candel i Tortajada, Andreu Claret i Casadesss, Grup gata, Victria Sau i Snchez, Caputxins del Santuari de la Mare de Du de l'Ajuda, Enric Pantaleoni i Andreu, Marina Comellas i Fernndez, Cosme Sal i Ibars, Associaci de Pares de Treballadors de SEAT amb Fills Disminuts, Esbart Ciutat Comtal, Centre d'Higiene Mental de les Corts, Merc de la Torre i Galeas, Salvador Albuixech i Maas, Centre Excursionista Els Blaus, Pius Alibek Hermez, Club Excursionista de Grcia, Associaci Nou Horitz, Marisa Ordez i Bernardo, Centro Cultural Andaluz y Artstico Manuel de Falla, Societat Coral l'Ideal d'en Clav, Carme Bazn i Lzaro, Pere Heredero i Mayol, Felicidad Gracia i Alconchel, Jos Manuel Rodrguez Mndez.
 2005 .
Associaci Projecte dels Noms, Joan Cervera i Batariu, Gaspar Espua i Berga, Francesc Flaqu i Fontanals, Maria Jos Vzquez Arias, Club Bsquet Ciutat Vella, Societat Coral Perla Agustinenca, Joan B. Isart Lpez, Antoni Navarro Monteys, Famlia Santiveri, Fundaci Hospital Sant Pere Claver, Antoni Pallars i Tuset, Lleonard Ramrez i Viad, Flix Amat i Parcerisa, Mariano Meseguer Bielsa, Manel Gimnez i Valent, Nexe Fundaci Privada, Francisco Gonzlez Daz, Joan Termes i Roig, Juanjo Ferreiro Surez, Grup de Foc de Nou Barris, Agrupaci Excursionista Muntanya, Francesc Porret i Gay, Josep Llus Martn Cela, Montserrat Montull i Pujol. 
 2006 .
Associaci Les Dones del 36, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Cos Consolar Acreditat a Barcelona, Crculo Ecuestre, Flix Mart i Ambel, Francesc Caballer i Tarrag, Comparsa del Carrer Nou de la Rambla, Nria Llimona i Raimat, Merc Querol i Barber, Josep Espins i Xivill, Maria Josepa Casanellas i Escofet, Francesc Nogueroles i Casas, Montserrat Paco i Abadia, Caputxins de Sarri, Antiga Drogueria Galvany, Jordi Fbregas i Canadell, CEIP Baldiri Reixac, Associaci Esclat, Foment Hortenc, Hermandad Nuestra Seora del Roco Los Romeros, Josep Verd i Mateos, Josep Muoz i Puerta, Grup de Dones de la Trinitat Vella, Santos Prez i Lambn, Nicasi Camps i Pins.
 2007 .
La Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona, Carles Gell de Sentmenat, Depana, Josep Maria Mestres i Quadreny, Tamaia Associaci de dones contra la violncia familiar, Associaci de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta, Enric Snchez i Arias, Collegi Casp-Sagrat Cor de Jess, Vicen Gasca i Grau, Associaci Catalana "La llar" de l'Afectat d'Esclerosi Mltiple, Llus Mat i Sol, Maria Victria Garcia i Gaitero, Enric Rovira i Vall de Vilarm, Asociacin de Mujeres Latinas Sin Fronteras, Pere Grau i Andreu, Agrupament Escolta Llusos de Grcia, Albert Torres i Bosch, Montserrat Soler i Carnicer, Benito Jos Durn Snchez, Teresa Salvador i Salvador, Pepita Ferrer Martnez, Salvador Angosto Calvet, Escola Municipal Ignasi Iglesias, Gloria Baon Fbregas, Joan Barot i Oliv.
 2008 .
Nria Feliu i Mestres, Armand de Fluvi i Escorsa, Luis del Olmo Marote, Isabel Sanagustin i Aijn, Albert Musons i Agell, Xavier Cordom i Fernndez, Llusa Longan i Anies, Manuel Penin i Fernndez, Mara del Carmen Corbaln Ortiz, Luciano Prez Valdeolivas, Constant Sotelo i Paradela, Enric Ricart i Garcia, Josep Xarles i Santal, les Escolpies Llria,  Llusos d'Horta, Consell de la Joventut d'Horta-Guinard, Escola Superior d'Administraci i Direcci d'Empreses (ESADE), Institut d'Estudis Superiors d'Empresa (IESE), Centre Parroquial Sant Vicen de Sarri, Taula de Cors, Associaci de les Nacions Unides a l'Espanya (ANUE), Ca la Dona, Esbart Catal de Dansaires, Centre Eulalienc, Comissi de Festes del Barri dels Indians.

 Enllaos externs .
 Medalles d'Honor 2001;
 Medalles a Maria Mas i Josep Gimeno;
 Medalles d'Honor 2004;
 Medalles d'Honor 2005;
 Medalles d'Honor 2006;
 Medalles d'Honor 2007;
  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234934" title="Evangeli de Pere" nonfiltered="1015" processed="1015" dbindex="91023">
El Evangeli de Pere evangeli apcrif que es coneix noms fragmentriament, gracies a un manuscrit grec trobat a Egipte l'any 1886. Escrit en primera persona, el narrador s'identifica com Sim Pere (verset 60), els estudiosos actuals descarten que pogus ser escrit per l'apstol. Sols es conserva la part corresponent a la passi i resurrecci de Jesucrist, amb importants diferencies amb respecta a la narraci dels evangelis cannics. Alguns autors donen com a data de composici l'any 70; per tant, seria contemporani dels evangelis sinptics, per la major part dels investigadors el situen en la primera mitat del segle II.

 Contingut .
El relat de la passi de Jesucrist presenta importants diferencies respecta als evangelis cannics. Per una part es Herodes, no Pilat, el que ordena la execuci de Jess, i tan el monarca com els jutges, es neguen a declarar-se innocents de la sang de Jess. En el relat de la crucifixi es troben frases diferents, com quan es diu (verset 10 ), "Mes ell callava com si no sentis cap dolor", o, quan, en el moment anterior de la mort, Jess crida: "Force meva, force meva, tu m'has abandonat!" (verset 19 ), en lloc de "Deu meu, Deu meu, per qu m'has abandonat?" (Marc 15,34). 

Desprs de la mort de Jess, el relat segueix descrivint la sepultura per Josep d'Arimatea. Explica en primera persona la aflicci dels deixebles (verset 26). Com passa en l'Evangeli segons Mateu, (Mateu 27,62-66), els sacerdots hebreus, demanen a Pilat, soldats per que vigilin la tomba. Dona detalls nous, com per exemple, que el centuri es deia Petroni. 

La diferencia ms important amb els evangelis cannics, es la resurrecci de Jess, de la que son testimonis directes els guardes romans i altres persones. Durant la nit, s'escolta "una gran veu en el cel" (verset 35 ), s'obriren els cels i baixaren dos barons en mixt d'un gran resplendor. La pedra que tancava el sepulcre s'obr, i els dos barons entraren dins. Seguidament els guardes veuen sortir del sepulcre a tres homes, "dos d'ells servien de puntal a un tercer, i una creu al darrera d'ells" (verset 39 ). Els tres son d'una gran estatura. S'escolta una veu provenint dels cels, que pregunta:
 
"Has predicat als que dormen?" I la creu respon: "S" (verset 41-42).

Els testimonis expliquen a Pilat els fets, qui reitera la culpabilitat dels jueus (verset 46). Aquests li supliquen que es guardi silenci, el que el governador consent. Al dia segent, Maria Magdalena arriba al sepulcre, el trob buit, amb un jove vestit de blanc senta't sobre la sepultura, mol semblant al relat de Mateu (Mateu 28,1-8), encara que hi han algunes diferencies entre les dues versions. El manuscrit acaba a mitat d'un episodi que segurament descrivia l'aparici de Jess al seus deixebles, en el verset 60:
 
"Jo, Sim Pere, per la meva part, i Andreu, el meu germ, prenem les nostres xarxes i cerquem la mar, anant en companyia de Lev el d'Alfeu, a qui el Senyor..." ).

 Notes .



 Bibliografia .
 Santos Otero, Aurelio de: Los evangelios apcrifos. Edici crtica i bilinge. Madrid, 1996. Totes les cites del Evangeli de Pere son d'aquest autor.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234937" title="Rodnia" nonfiltered="1016" processed="1016" dbindex="91024">
Rodinia s el nom d'un supercontinent que fa uns 1.100 milions d'anys, durant el neoproterozoic, comprenia la major part de la superfcie de terra del planeta. Va comenar a segmentar-se fa uns 800-750 milions d'anys a causa de moviments magmtics a l'escora terrestre, acompanyada d'una intensa activitat volcnica. Finalment s'escind en vuit continents dels quals posteriorment es formar el supercontinent Pangea.

 Enllaos externs .

 "Dance of the Giant Continents: Washington's Earliest History" ;
 IGCP Special Project 440: cartografiant els supercontinents del Proterozoic , incls Rodinia ;
 Rodinia a Palaeos Earth ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234939" title="Antfanes" nonfiltered="1017" processed="1017" dbindex="91025">

Onomstica:

Antfanes d'Argos, escultor grec ;
Antfanes de Berga, escriptor grec ;
Antfanes de Cios, poeta cmic atenenc, mxim representant de la comdia mitjana;
Antfanes d'Atenes, poeta cmic atenenc ;
Antfanes Caristi, poeta trgic grec;
Antfanes (poeta epigramtic), poeta epigramtic grec;
Antfanes de Delos, metge grec;

Astronomia
 8319 Antiphanes, asteroide;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234940" title="Antfanes d'Argos" nonfiltered="1018" processed="1018" dbindex="91026">
Antfanes d'Argos (Antiphanes ) fou un escultor grec nadiu d'Argos.

Fou deixeble de Periclit i mestre de Cle. Com que Cle va florir vers el 380 aC, Antfanes s'ha de situar vers el 400 aC. Pausnies esmenta unes quantes obres seves, que eren ubicades a Delfos, especialment un cavall de bronze.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234941" title="Antfanes de Berga" nonfiltered="1019" processed="1019" dbindex="91027">
Antfanes de Berga  (Antiphanes, ) fou un escriptor grec nadiu de Berga a Trcia.

Va escriure sobre temes fantasiosos  i meravellosos. Estrab l'esmenta i per la manera en qu ho fa sembla que escrivia amb la idea de ser cregut tot i que les histries eren fictcies. 

La majoria dels autors estan d'acord que s el mateix personatge que l'anomenat Antfanes el Jove, que va escriure un llibre sobre cortesanes. Esteve Bizant l'esmenta com a poeta cmic, per podria ser simplement un error.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234943" title="Antfanes de Cios" nonfiltered="1020" processed="1020" dbindex="91028">
Antfanes (Antiphanes, ), fill d'Esteve (algunes fonts donen Demfanes), fou un poeta cmic atenenc, un dels ms famosos de la comdia mitjana. 

Segons Suides va nixer a la 93a Olimpada i va morir a la 112 (del 404 aC al 330 aC) als 74 anys, per com que Ateneu reprodueix un fragment on esmenta al rei Seleuc i aquest no va ser rei fins a la olimpada 118, les dades de Suides podrien ser errnies o Ateneu es va equivocar al reproduir el fragment (que correspondria a Alexis de Thuris, l'altre poeta principal de la comdia mitjana, i no a Antfanes). Va nixer possiblement a Cios a l'Hellespont, per s'esmenten tamb Esmirna, Rodes i Larissa com llocs alternatius.

Va escriure gran quantitat d'obres, probablement entre 260 i 365, i es coneixen els ttols de 130. Algunes que li sn atribudes correspondrien de fet a d'altres com Alexis, Antfon, Apollofanes d'Atenes, Antstenes de Rodes i Aristfanes. Algunes de les seves obres eren sobre temes mitolgics, altres sobre persones, carcters, collectius, professionals i nacionals, i altres sobre afers de la vida privada. Va guanyar trenta premis literaris.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234944" title="Antfanes d'Atenes" nonfiltered="1021" processed="1021" dbindex="91029">
Antfanes (Antiphanes, ) fou un poeta cmic atenenc esmentat per Suides i posterior a Paneci (Panaetius).

No s esmentat per cap altre autor pel que s molt possible que fos l'autor no clarament identificat de l'obra .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234945" title="Antfanes Caristi" nonfiltered="1022" processed="1022" dbindex="91030">
Antfanes Caristi (Antiphanes Carystius, ) fou un poeta trgic grec. L'esmenta Eudcia de Macrembolis que l'assenyala com a poeta cmic errniament. Fou contemporani de Thespis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234946" title="Antfanes (poeta epigramtic)" nonfiltered="1023" processed="1023" dbindex="91031">
Antfanes (Antiphanes, ) fou un poeta epigramtic grec.

Alguns dels seus epigrames es conserven a l'antologia grega. Va viure desprs de Meleagre, en temps de l'emperador August. Filip de Tessalnica va incorporar alguns dels seus epigrames a la seva antologia, cosa que ens els ha conservat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234947" title="Publi Antisti" nonfiltered="1024" processed="1024" dbindex="91032">
Publi Antisti (Publius Antistius) fou trib de la plebs el 88 aC, i en el seu perode es va oposar a Gai Csar Estrab que era candidat al consolat sense haver estat abans pretor. Cicer l'orador parla amb considerable elogi sobre la seva eloqncia. 

La seva filla Antstia es va casar amb Gneu Pompeu desprs de ser repudiada per un primer marit, i desprs d'aix Publi Antisti va donar suport al partit de Sulla. Fou executat per ordre de Gai Mari el Jove el 82 aC. La seva dona Calprnia, en saber la seva mort, es va sucidar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234948" title="Tit Antisti" nonfiltered="1025" processed="1025" dbindex="91033">
Tit Antisti (Titus Antistius) fou un magistrat rom.

Fou qestor a Macednia el 50 aC. Quan Pompeu Magne va anar a la provncia el 49 aC va romandre en el crrec i per les circumstancies va haver de prendre part a la guerra. Desprs de la batalla de Farslia va anar a Bitnia i es va entrevistar amb Juli Csar que el va perdonar. 

Va morir al seu retorn, a l'illa de Crcira, i va deixar un patrimoni considerable.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234952" title="Antoni Juli" nonfiltered="1026" processed="1026" dbindex="91034">
Antoni Juli (Antonius Julianus)  fou un  amic i contemporani d'Aule Gelli que el descriu com un mestre pblic d'oratria i l'elogia per la seva eloqncia i pel seu coneixement de la literatura antiga. 

Es va dedicar als estudis gramaticals, i els seus estudis van originar l'obra Commentarii, que s'ha perdut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234975" title="Apama (reina selucida)" nonfiltered="1027" processed="1027" dbindex="91035">
Apama fou una reina selucida, esposa de Seleuc I Nictor, el fundador de la dinastia. Fou la mare d'Antoc I Soter i d'Aqueu, i de dues princeses: Apama i Laodice.

Apama es va casar amb Seleuc vers el 325 aC a Susa quan Alexandre el Gran va donar als seus generals esposes asitiques. Segons Flavi Arra era la filla d'Espitamenes, el strapa de Sogdiana, que sembla el ms probable, per Estrab l'assenyala com filla d'Artabazos.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234976" title="Llibreria Europa" nonfiltered="1028" processed="1028" dbindex="91036">
La Llibreria Europa, situada al carrer Sneca nmero 12 de Barcelona fou des de 1974 fins el 1993 la seu de CEDADE i centre de propaganda nacionalsocialista. s propietat de Pedro Varela, antic president de CEDADE, que va ser perseguit judicialment i condemnat el 1998 pel jutjat del penal nm. 3 de Barcelona per posar en dubte l'Holocaust jueu, sota l'acusaci d'"incitaci a l'odi racial i apologia de l'Holocaust".










Enllaos externs.
Carta al director de Pedro Varela demanant la llibertat de Rudolf Hess, La Vanguardia, 1979.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234977" title="Antifont (desambiguaci)" nonfiltered="1029" processed="1029" dbindex="91037">


Onomstica:
Antifont, el fams orador;
Antifont d Atenes;
Antifont d Atenes (poeta);
Antifont de Siracusa;
Antifont (fill de Plat);
Antifont (sofista);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234984" title="Antifont d'Atenes" nonfiltered="1030" processed="1030" dbindex="91038">
Antifont d'Atenes (Antiphon, )  fou un personatge atenenc contemporani de Demstenes que per alguna ra fou excls de la llista de ciutadans d Atenes i es va posar al servei de Filip II de Macednia al que va oferir incendiar l arsenal del Pireu. Quan va arribar clandestinament a Atenes per fer la feina promesa fou detingut i jutjat. Fou declarat culpable i executat el 342 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234985" title="Afareu (poeta)" nonfiltered="1031" processed="1031" dbindex="91039">
Afareu (Aphareus, ), fou un poeta trgic atenenc i orador, fill del retric Hpies d'Elis i de Platane. A la mort del seu pare fou adoptat per Iscrates d'Atenes, l'orador, que es va casar amb la mare. Va rebre educaci a l'escola d'Iscrates i va escriure alguns discursos judicials entre les quals un d'Isocrates contra Megclides.

Segons Plutarc va escriure trenta set tragdies, encara que l'autoria de dues es discutida. La seva primera tragdia la va escriure el 369 aC i la darrera el 342 aC. Va guanyar quatre premis. Cap de les seves obres s'ha conservat, ni tant sols el ttol.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234986" title="Spry framework" nonfiltered="1032" processed="1032" dbindex="91040">
El Spry Framework s un framework d'Ajax desenvolupat per Adobe Systems, el qual s utilitzat en la construcci de Rich Internet Applications.

Enllaos externs.
Lloc web oficial.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234987" title="Nello Lauredi" nonfiltered="1033" processed="1033" dbindex="91041">

Nello Lauredi (Mulazzo, Itlia, 5 d'octubre de 1924 - Saint-Laurent-du-Var, 8 d'abril de 2001) va ser un ciclista que tot i ser itali de naixement es va nacionalitzar francs el 31 de desembre de 1948. 

Va ser professional entre 1949 i 1958, aconseguint 19 victries, les ms importants de les quals les 3 victries a la general del Critrium del Dauphin Libr i les 3 victries d'etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1949;
 1r del Premi de La Seyne-sur-Mer;
1950;
 1r del Critrium del Dauphin Libr i vencedor de 2 etapes ;
 1r del Critrium de Nornandie;
 1r del Premi de Moulins-Engilbert;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de la Cte d'Or;
1951;
 1r del Critrium del Dauphin Libr i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi de Gros Horloge de Rouen;
1952;
 1r de la Pars-Limoges;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes al Critrium del Dauphin Libr ;
1953;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1954;
 1r del Critrium del Dauphin Libr;
1956;
 1r del Premi de Commentry;
1958;
 1r del Premi de Mounins-Engilbert;

Resultats al Tour de Frana.
1949. 18 de la classificaci general;
1950. 37 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1951. 11 de la classificaci general;
1952. 19 de la classificaci general i vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 4 etapes;
1953. 8 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1954. 11 de la classificaci general;
1955. Abandona (15a etapa);
1956. 7 de la classificaci general;
1957. Abandona (16a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1950. 15 de la classificaci general ;
1955. 14 de la classificaci general ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1955. 23 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars de Nello Lauredi ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234990" title="Rich Internet Application" nonfiltered="1034" processed="1034" dbindex="91042">
Rich Internet applications (RIA, en catal: Aplicacions Riques d'Internet) sn aplicacions web que tenen les caracterstiques i funcionalitats de les aplicacions tradicionals o d'escriptori. 

Exemples .
Com a exemples de Rich Internet Application podem trobar:
 Gmail ;
 Windows Live Hotmail;
 Flickr;
 Google Calendar;
 Google Gears;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="234997" title="Google Calendar" nonfiltered="1035" processed="1035" dbindex="91043">
Google Calendar, prviament amb el nom en clau de CL2, s una aplicaci web de Google que s un gestor de contactes i de temps. Permet als usuaris sincronitzar els seus contactes de Gmail amb un calendari basat en web. Est disponible des del 13 d'abril de 2006 i est en fase de desenvolupament (beta). 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235005" title="Arbori" nonfiltered="1036" processed="1036" dbindex="91044">

Arbori (en cors Arburi) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2004 tenia 67 habitants.

 Demografia .


Personatges.
 Santu Casanova, poeta.
 Pierre Leca, poeta.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235012" title="Model d'Objectes del Document" nonfiltered="1037" processed="1037" dbindex="91045">
El Model d'Objectes del Document o Document Object Model (DOM) en angls, s un model d'objectes estndard independent de la plataforma i del llenguatge de programaci. Serveix per a representar HTML o XML i formats relacionats.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235014" title="TWAIN" nonfiltered="1038" processed="1038" dbindex="91046">
TWAIN s un estndar destinat a l'adquisici d'imatges d'un escner: una API de captura d'imatges per als sistemes operatius Microsoft Windows i Apple Macintosh.
La paraula TWAIN no s oficialment un acrnim; encara que, s mpliament conegut com un retroacrnim per a "Technology  Without An Interesting Name" (Tecnologia Sense Un Nom Interesant).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235015" title="Basterna" nonfiltered="1039" processed="1039" dbindex="91047">
Basterna fou una llitera en la que eren portades les dones de la classe alta romana durant l'poca imperial. 

A diferencia de lctica que era portada per esclaus, la basterna era portada per mules.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235017" title="Llenguatge script" nonfiltered="1040" processed="1040" dbindex="91048">
Un llenguatge script o llenguatge de scripting s un llenguatge de programaci que controla aplicacions. Els scripts sn executats directament des del seu codi font, que generalment sn fitxers de text que contenen llenguatges de marcatge especfics. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235018" title="Baxa" nonfiltered="1041" processed="1041" dbindex="91049">
Baxa o baxea fou una sandlia feta de fulles vegetals o fibres, que fien servir principalment els actors a l'Antiga Grcia i tamb a Roma. S'han descobert nombrosos exemplars de baxes a les catacumbes; els egipcis les fabricaven amb papir i les usaven els sacerdots.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235019" title="Benddia" nonfiltered="1042" processed="1042" dbindex="91050">
Benddia fou un festival que se celebrava al Pireu en honor de Bendis, una detat trcia el culte de la qual fou introdut a l'tica en temps de Scrates. La seva celebraci es feia el dia 20 o dia 19 de Thargelion i era similar a la festa de Dions. 

La principal cerimnia era una process encapalada pels tracis que vivien al Pireu, i un altre per la gent del Pireu, ambdues molt solemnes, amb torxes i cavalls. Bendis s'identificava amb rtemis, per al Pireu tenia un temple propi, al costat del d'rtemis.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235020" title="Bestiari" nonfiltered="1043" processed="1043" dbindex="91051">
Bestiari era la persona que combatia contra les feres al circ rom.

Els bestiaris (bestiarii) combatien per diners, i en aquest cas podien portar armes per defensar-se, o eren criminals condemnats i no podien portar armes.

Els bestiaris armats eren diferents dels gladiadors i tenien fins i tot escoles a Roma.

Per l'espectacle dels bestiaris, vegeu: Venatio;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235021" title="Bidental" nonfiltered="1044" processed="1044" dbindex="91052">
Bidental era el nom donat pels romans al lloc on una persona havia estat morta per un llamp o al lloc on era enterrada una persona morta per un llamp (que generalment era enterrada al mateix lloc on havia mort).

Aquestos llocs eren considerats sagrats i els sacerdots encarregats es deien bidentales i consagraven el lloc amb cerimnies amb la terra. Si un lloc bidental queia en dess podia ser restaurat o renovat per no es podia moure als que hi havia enterrats (si es feia era un sacrilegi).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235022" title="Bidei" nonfiltered="1045" processed="1045" dbindex="91053">
Bidei (Bidiaei) fou el nom d'uns magistrats espartans encarregats de inspeccionar els exercicis gimnstics dels jovent.

Es reunien a la plaa del mercat. Eren uns cinc o sis i un d'ells era el president. Eren una espcie de jutges dels joves.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235023" title="Enlla de Nieuwpoort" nonfiltered="1046" processed="1046" dbindex="91054">


L Enlla de Nieuwpoort (en neerlands Verbindingskanaal van Nieuwpoort), s una canal de Blgica curtet  de 0,3 km de la classe II que enllaa l IJzer amb el canal Plassendale-Nieuwpoort.  Es una drecera que permet d'evitar les rescloses del Ganzepoot. 

El canalet va perdre el seu paper econmic. Segons les darreres estatstiques disponibles, al 2004 no hi ha hagut cap embarci commercial a aquest trocet de canal.


Resclosa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235024" title="Boreasmi" nonfiltered="1047" processed="1047" dbindex="91055">
Boreasmi o Boreasmus fou un festival celebrat pels atenencs en honor a Borees. 

Herdot pensava que havia estat institut durant les guerres perses quans els atenenc van pregar a Borees (Boreas) per mandat d'un oracle. No obstant ja anteriorment a aquestes guerres consten algun honors en favor de Borees  que potser foren incrementats al moment de la guerra amb els perses. 

No era un dels principals festivals  per no se'n coneixen els detalls dels actes fora de qu es feien banquets. 

A Megalpolis es feia un festival en honor de Borees amb sacrificis anyals, que commemoraven l'alliberament del poder lacedemoni. Tamb es feien cerimnies a Thuris per commemorar la destrucci d'una flota de Dions I de Siracusa; els habitants de Thuris van adoptar el culte de Borees i li van dedicar un temple.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235026" title="Boule" nonfiltered="1048" processed="1048" dbindex="91056">
Boule o Bule fou l'assemblea deliberant o consell a Grcia. Inicialment un cos aristocrtic fou obert amb el temps a tots els ciutadans, encara que entre els doris i especialment a Esparta, els hbits aristocrtics van romandre.

A Atenes hi havia dos consells, l'Arepag i el Consell o Senat i dels Cinc Cents, el primer nobiliari i el segon popular i la seva creaci atribuda a Sol. Segons Herdot en temps de Cil, Atenes era governada pels presidents dels Naucrries que eren 48, dotze per cadascuna de les quatre tribus per desprs la constituci es va modificar i es va arribar a un consell de 500 membres (abans 400). 

Els membres havien de ser ciutadans, de ms de trenta anys i sense haver perdut els drets i cobraven un dracma diari. Els 500 membres foren dividits en seccions de 50 membres tots de la mateixa tribu, i coneguts com a pritanes (Prytanes), i subdividits en proedris (Proedri) per grups de 10, cadascun dels quals presidia les sessions per un temps molt curt.

Els acords presos pel senat eren sotmesos al poble que els podia acceptar o rebutjar per no modificar; cap llei o decisi podia ser sotmesa al poble si no havia estat aprovada pel senat. Per els afers de govern  que no eren lleis, el senat tenia tot el poder.

El 306 aC quan Demetri Poliorcetes va crear dos noves tribus (Demetris i Antgonis) el nombre de consellers o pritanes va passar a 600.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235028" title="Motor de Giny" nonfiltered="1049" processed="1049" dbindex="91057">
Un motor de giny s el que fa possible que s'executin els propis ginys. Poden ser per a ordinadors o per a telfons mbils.

 Motors de ginys .
 Motors d'escriptori .
Dashboard s el motor d'escriptori que va ser llanat amb Mac OS X 10.4.
Desk Accessories;
Google Desktop;
Kapsules;
Klipfolio;
Microsoft Gadgets Vegeu tamb: Windows Sidebar;
Navegador web Opera;
SpringWidgets;
SuperKaramba;
Yahoo! Widget Engine (prviament conegut com a Konfabulator);
NewsGator;

 Motors de mbils .
Navegador web Opera;
Webwag;
Widsets;
Joemoby;
S60's widget environment, Web Run-Time;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235030" title="Yahoo! Widget Engine" nonfiltered="1050" processed="1050" dbindex="91058">
Yahoo! Widgets s una plataforma d'aplicacions gratuta per als sistemes operatius Mac OS X i Microsoft Windows on s'hi executen ginys. El programari s'anomenava prviament Konfabulator, per desprs de ser comprat per Yahoo! va ser rebatejat.

Vegeu tamb.
 Giny;

 Programari similar .
Dashboard;
adesklets (X11);
Amazing Brass;
AveDesk (Windows);
DesktopX (Windows);
dotWidget ;
gDesklets (GNOME);
Google Desktop (Windows, Mac OS X, Linux);
Kapsules (Windows);
Litestep (Windows);
Microsoft gadgets;
Samurize (Windows);
SuperKaramba (KDE);
Windows Sidebar;
Desktop Sidebar (Windows);
Opera Widgets;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235036" title="Mikhal Eisenstein" nonfiltered="1051" processed="1051" dbindex="91059">
Mikhal Eisenstein, (Sant Petersburg 17 de setembre de 1867, - Berln 2 de juliol de 1920) fou un arquitecte modernista rus i enginyer civil.


Es va graduar a l'Institut d'Enginyeria civil de Sant Petersburg en 1893. Comen a treballar al ministeri de l'interior com a responsable del manteniment de carreteres i obra civil de Letnia (en aquell moment vinculada a Rssia) i s'install a Riga. Germnic-jueu d'origen suec, es va haver de convertir a l'esglsia ortodoxa per casar-se amb Yulia Ivanovna Konetskaya en 1897, filla d'una famlia benestant de Sant Petersburg que proporcionar una situaci acomodada a la nova parella a Riga.
Aix li va permetre relacionar-se amb l'alta societat russa, ser promocionat, reconegut i premiat amb l'Orde de Santa Anna i l'Orde de Sant Stanislav que li conferien la "condici de persona de la noblesa".

El 23 de gener de 1898 neix el seu fill Sergei Eisenstein mundialment conegut com a director de cinema i ideleg del rgim sovitic.

Mikhal se separ de la seva dona en 1909 i qued al crrec del seu fill. Intentar influir al seu fill per a que estudii arquitectura, per aquest ho acabaria deixant. La separaci del matrimoni va marcar a Sergei profundament sobre la concepci de la famlia i la societat.

Mikhal deix Riga en 1917 i s'enrola a l'Exrcit Blanc, una lliga anticomunista. Quan el seu fill s'enrola a l'Exrcit Roig i participa a la revoluci russa, varen trencar relacions i, posteriorment, haur de fugir cap a Alemanya al caure el rgim tsarista al qual estava molt vinculat. 

 Obra arquitectnica .
Parallelament a la seves funcions oficials, va desenvolupar particularment la seva professi d'arquitecte. Va construir 19 edificis al centre de Riga enquadrats dins del moviment Jugendstil (la versi germnica del modernisme).

Persona culta que parlava diversos idiomes, es mostra molt interessat per les modes occidentals. Tot i que no est confirmat que mai visits l'Exposition Universelle de Pars de 1900, disposava de moltssima documentaci sobre l'esdeveniment. Es familiaritz amb els dissenys d'Hector Guimard, Henry Sauvage o la galeria "l'Art Nouveua" que allotjava mobles i objectes decoratius i don nom a aquest moviment artstic a Frana. La vida alegre del Pars del canvi de segle i l'exaltaci hedonista aporten a Eisenstein fotografies i catlegs a on aparixen les artstes de moda als cabarets: la bella Otero, Clo de Mrode o Yvette Guilbert.
Aquestes imatges es convertiran en els models de bellesa femenina de les escultures que decoren les cases d'Eisenstein.

Amb tot, cal considerar que no totes les seves obres s'enquadren dins del Jugendstil que el va fer fams. Les seves primeres obres -tres cases d'apartaments- se situen en un estil neo-clssic i es varen construir abans de 1901.

Eisenstein no es preocupava pel disseny interior o la distribuci, sin que es centrava en la decoraci de faanes i vestbuls. La seves faanes sn recarregades, exhuberants i plenes d'imatges carregades de simbologia.

La major part de la seva obra es troba concentrada al voltant dels carrers Elizabetes, Alberta i Strelnieku de la capital letona i es varen construir entre 1901 i 1906.

Galeria d'obres.




Referencies.

 Historia d'Alberta iela 13 ;

Bibliografia.
Mikhal Eisenstein, arquitectura a Riga. Solveiga Rush. ISBN 9984-729-31-1;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235037" title="Temporada 1986 de Frmula 1" nonfiltered="1052" processed="1052" dbindex="91060">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1986. 




s la temporada nm. 37 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de setze (16) curses.

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1) i noms es tenen en compte els 11 millors resultats. 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

Ja no es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors del 1986 .






 Clasificaci del mundial de pilots del 1986 .



()

 Enllaos externs .

La Formula 1 a l'any 1986;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235039" title="Circuit de Detroit" nonfiltered="1053" processed="1053" dbindex="91061">

  

El Circuit de Detroit era un circuit urb pels carrers de Detroit, Estats Units que es va fer servir per disputar-hi el Gran Premi de l'est dels Estats Units de Frmula 1 entre les temporades 1982 i 1988.

L'any 1989, la carrera va deixar de formar part del calendari de la Frmula 1 i fou incls al campionat  CART. A partir de 1992, la carrera es disputava a Belle Isle, un parc de la ciutat sobre el riu Detroit. El gran premi es va deixar de disputarse a partir del 2001 degut a que es van reduir les vies pavimentades a l'illa.


 Traat .

El circuit original tenia 4,023 km, amb 17 corbes, 2 xicanes de gran dificultat i un tnel al marge del riu. Amb totes aquestes dificultats, es va aconsseguir un GP ms lent que el Gran Premi de Mnaco. 



 Guanyadors del GP de l'est dels EEUU de F1 .

Les curses dels anys que no van formar part del calendari de la Frmula 1 estan marcats amb un fons de color.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235040" title="Campionat Individual de Raspall de 2007" nonfiltered="1054" processed="1054" dbindex="91062">
El XXII Campionat Individual s l'edici del 2007 del Campionat Individual de raspall per a pilotaris professionals, organitzada per les empreses El Zurdo, Frediesport i la Federaci de Pilota Valenciana.

Hi participaren 10 jugadors que es classificaven al llarg de 3 rondes eliminatries per a arribar a una final a una partida. En les dos primeres fases, per, els dos millors derrotats podien entrar a la segent ronda en una partida de repesca.

Per tal d'esperonar la competitivitat dels pilotaris i animar les apostes, les partides comencaven amb igualtat a 5, jugant-se fins a 25.

El premi fou de 1.500 per al campi, i 500 per al sub-campi.

 Pilotaris .
 Armando de Bicorp;
 Coeter II de Simat de la Valldigna;
 David del Genovs;
 Juan del Genovs;
 Juan Carlos de Bicorp;
 Malonda IV d'Oliva;
 Salva de Simat de la Valldigna;
 Sariero;
 Tur de Piles;
 Waldo d'Oliva;

 Resultats .
 1 fase .




 Notes a la 1 fase .
 La partida entre Juan i Waldo se suspn per malatia del primer. En el seu lloc es juga la partida eliminatria entre els dos millors derrotats de la 1 fase, Tur i Sariero.

 2 fase .




 Notes a la 2 fase .
 Tur, degut a una lesi, no pot disputar la seua partida contra Waldo, i aix, aquest passa les semifinals sense haver jugat ni una partida. ;
 Coeter II passa a les semifinals per ser el millor derrotat de la 2 fase (20 punts ell, per 15 de Salva i cap de Tur).

 Fase final .


 Notes a la fase final .
La partida final, prevista per al dissabte 22 de desembre a les 18.30h al trinquet de Bellreguard, s'ajorna fins el 06 de gener de 2008 per la pluja que ha causat goteres.

 Altres edicions .
 Campionat Individual de Raspall de 2004;
 Campionat Individual de Raspall de 2005;
 Campionat Individual de Raspall de 2006;
 Campionat Individual de Raspall de 2008;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
 Pilotavalenciana.es;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235042" title="Circuit d'Adelaida" nonfiltered="1055" processed="1055" dbindex="91063">


 

El Circuit d'Adelaida ra un circuit urb pels carrers d' Adelaida, Austrlia on es va disputar el Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 a les temporades que van entre 1985 i 1995.


 Situaci i traat .

Situat al parc East Parklands, al costat del centre de la ciutat d'Adelaida, s'ubicava un circuit urb on s'han disputat onze vegades el GP d'Austrlia de F1 (entre 1985 i 1995), una prova de la ALMS a finals del 2000 (La carrera del mil.leni), i la carrera de Superturismes V8 denominada Adelaida 500 des de 1999.
 
El circuit passa per avingudes pbliques de la ciutat , aix com per part del hipdrom Victoria Park, i per part del mercat. 
Es un circuit que per ser urb, s arribaven a assolir  velocitats mitges altes.

La variant de 3,78 km de extensi fou l utilitzada a les carreres de Frmula 1 i ALMS, i la de 3,22 km a les de Superturismes V8.




 Guanyadors del Gran Premi d'Austrlia .




Enllaos externs.

 El circuit d'Adelaida a www.grandprix.com ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235044" title="Llista d'estats sobirans del 1979" nonfiltered="1056" processed="1056" dbindex="91064">


Estats sobirans.
A.
 Afganistan   Repblica Democrtica de l'Afganistan;
   Repblica Socialista Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
   Repblica Popular de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Cambodja Democrtica (fins al 10 de gener);
 Cambodja   Repblica Popular de Cambodja (des del 10 de gener);
   Repblica Unida del Camerun;
   Domini del Canad;
   Repblica del Cap Verd;
 Imperi Centreafric (fins al 20 de setembre);
 (des del 20 de setembre);
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Etipia Socialista;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran (fins a l'1 d'abril);
   Repblica Islmica de l'Iran (des de l'1 d'abril);
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Repblica de Kiribati (des del 12 de juliol);
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Repblica Popular de Moambic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
 (des del 27 d'octubre);
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 (des del 12 de febrer);
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Rhodsia (reanomenat a Zimbabwe Rhodsia l'1 de juny);
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Transkei;
   Repblica de Venda (des del 13 de setembre);
   Repblica de la Xina;
 Zimbabwe Rhodsia   Repblica de Zimbabwe-Rhodsia (de l'1 de juny al 12 de desembre);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235047" title="Palmon" nonfiltered="1057" processed="1057" dbindex="91065">


 Palmon (fill d'tol);
 Palmon (du);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235051" title="Palmon (fill d'tol)" nonfiltered="1058" processed="1058" dbindex="91066">
Segons la mitologia grega, Palmon fou un heroi, fill d'Etol, rei de l'lida.

Va prendre part en l'expedici dels argonautes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 165.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235055" title="Enipeu" nonfiltered="1059" processed="1059" dbindex="91067">
Segons la mitologia grega, Enipeu fou un du fluvial, fill d'Oce i de Tetis.

El seu curs travessa la Ftitida, a la Tesslia.

La princesa Tiro es va enamorar d'aquest du, per Posid, alhora enamorat de Tiro, el va suplantar prenent el seu aspecte.

 Bibliografia .

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 76.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235057" title="Consumidor" nonfiltered="1060" processed="1060" dbindex="91068">
El consumidor s la persona o empresa que adquireix un producte o servei d'un altre, pagant el preu establert. El consumidor fixa en part l'intercanvi comercial, ja que amb les seves decisions de compra regula l'oferta i la demanda i ajusta els preus i la competncia. Per aix s l'objectiu de la publicitat i les campanyes de marxandatge, que volen influir perqu esculli un determinat b, en tingui o no la necessitat. 

El concepte ampli de consumidor neix amb la segona revoluci industrial, quan es va constatar la necessitat de donar als obrers un sou que els permets comprar productes, ja que les classes benestants no absorbien l'oferta creixent de mercaderies. Des d'aleshores tothom s un consumidor potencial, si b les empreses classifiquen el seu target, o objectiu preferent, i concentren els esforos en aquell sector de la poblaci ms procliu a adquirir la seva oferta.

Els consumidors es poden associar per defensar els seus drets de manera collectiva, especialment enfront els possibles abusos de les multinacionals i monopolis. Organitzacions com l'OCU a Espanya vetllen per aquests drets.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235058" title="Polites" nonfiltered="1061" processed="1061" dbindex="91069">
Segons la mitologia grega, Polites fou un heroi, fill de Pram i d'Hcuba.

Fou mort per Neoptlem cap al final de la Guerra de Troia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 182.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235059" title="Defob" nonfiltered="1062" processed="1062" dbindex="91070">
Segons la mitologia grega, Defob fou un heroi, fill de Pram i d'Hcuba.

Cap al final de la guerra de Troia, mort el seu germ Paris, es va casar amb Helena.

El dia que la Troia fou conquerida, Helena no el volgu salvar i fou mutilat cruelment i mort per Menelau.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 62.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235060" title="Decadentisme" nonfiltered="1063" processed="1063" dbindex="91071">
El decadentisme s un moviment artstic que es va manifestar sobretot en la literatura europea de finals del segle XIX, amb naixement a Frana. El seu nom ve per l'atracci que sentien els seus partidaris per tot all morbs, decadent i malalt, reflexe de la societat canviant de l'poca. El terme, per, va sorgir dels seus detractors, que l'usaven com a insult despectiu. 

Els textos decadentistes creuen que la bellesa tradicional s artificial, per aix es fixen en la lletjor, en la mort, en els extrems i en el que exciti els sentits. Usen la descripci, un to pessimista i personatges turmentats que fugen de les convencions i de la pres de la societat, en la lnia del Romanticisme. Apareixen paisatges llunyans i extics i cultures fins aleshores considerades brbares o primitives, com a reacci contra la moral burgesa ancorada en la fe en el progrs. 

Alguns autors decadentistes de renom sn Oscar Wilde, Paul Verlaine o el primer Manuel Machado. La seva influncia es deixar sentir en moviments posteriors, com s'aprecia en l'atmosfera asfixiant de les obres de Franz Kafka o Thomas Mann, entre d'altres.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235065" title="Podarces" nonfiltered="1064" processed="1064" dbindex="91072">
Segons la mitologia grega, Podarces fou un heroi, fill d'ficle.

An a la guerra de Troia al front d'un contingent tessali.

Fou mort per l'amazona Pentesilea.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 179.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235067" title="Flac" nonfiltered="1065" processed="1065" dbindex="91073">
Flac, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Deon i de Diomede.

Fund la ciutat de Flace, a la Ptitida, sobre la qual regn.

Es cas amb Clmene, filla de Mnias, i fou pare d'ficle i d'Alcimedes.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 94.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235068" title="Mnias" nonfiltered="1066" processed="1066" dbindex="91074">
Segons la mitologia grega, Mnias fou un heroi, fill de Crises i de Crisogenia (o, segons altres, de Posid i de Callrroe).

Natural de Tesslia, emigr a la Becia i all fund la ciutat d'Orcomen, sobre la qual regn.

Casat amb Eurianassa, tingu tres filles anomenades Alctoe, Leucipe i Leucnoe que, conjuntament, sn denominades les Minades. 


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 150.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235071" title="Febe (filla de Leucip)" nonfiltered="1067" processed="1067" dbindex="91075">
Segons la mitologia grega, Febe fou una filla de Leucip i de Fildice.

Juntament amb la seua germana Hilara, fou raptada per Cstor i Pllux.

Tingu un fill, Mnesilau, amb aquest darrer.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 93.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235073" title="Febe (sobrenom)" nonfiltered="1068" processed="1068" dbindex="91076">
Segons la mitologia grega, Febe (la brillant) fou un sobrenom d'rtemis i de Selene.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 93.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235074" title="Hilara" nonfiltered="1069" processed="1069" dbindex="91077">
Segons la mitologia grega, Hilara fou filla de Leucip i de Fildice.

Fou raptada pels Dioscurs juntament amb la seua germana Febe i esdevingu muller de Cstor.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 116.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235076" title="Tour de Frana de 1952" nonfiltered="1070" processed="1070" dbindex="91078">


L'edici del Tour de Frana 1952 ser dominada per Fausto Coppi, el qual acabar la cursa amb 5 victries d'etapa i 28 minuts d'aventatge respecte el segon classificat, Stan Ockers. Hugo Koblet, Louison Bobet i Ferdi Kubler no hi prendran part per raons de salut.

A la partida a Brest hi haur 12 formacions, de les quals sols Itlia i els Pasos Baixos arribaran al complet a Pars.

La televisi fa la seva irrupci al Tour de Frana i difondr cada vespre les imatges de l'etapa. 

Es crea una prima a la combativitat i es puja per primera vegada L'Alpe d'Huez i el Puy de Dme .

Resultats.
Classificaci general.


Gran Premi de la Muntanya.


Classificaci per equips.


 Etapes .


Enllaos externs.
1952. Histria del Tour de Frana ;
1952. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235079" title="Prudncia" nonfiltered="1071" processed="1071" dbindex="91079">
La prudncia s una de les virtuts clssiques i es considera com la capacitat de jutjar correctament la situaci i no actuar prenent riscos innecessaris. S'oposa a la temeritat. La persona prudent pot valorar correctament els avantages i desavantatges de qualsevol decisi tic i per tant ser ms probable que actui correctament.

Els grecs consideraven la prudncia com la "mare" de qualsevol altra virtut, ja que suposa el judici previ de la situaci. Estava molt lligada amb l'equilibri entre extrems i l'harmonia, estat ideal. Toms d'Aquino va recollir aquesta concepci i va anomenar-la "auriga de les virtuts" ja que les condueix totes.

El catolicisme, al seu catecisme, la defineix com la capacitat de crear o actuar tenint en compte els sentiments, llibertats i derets dels altres que es puguin veure afectats per la teva obra, aix com l'habilitat per comunicar-se usant un llenguatge clar i respectus.

Parts de la prudncia.
memria: ja que la persona ha de recordar passats esdeveniments i no falsejar-los per poder tenir-los en compte a l'hora de decidir en el present;
intelligncia: la persona ha de jutjar la situaci amb la ra;
docilitat: cal tenir la ment oberta per considerar extrems no previstos i adaptar-se al canvi;
providncia: entesa com la capacitat d'anticipar-se al futur i preveure les conseqncies dels actes presents;
precauci: habilitat per minimitzar el risc;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235080" title="Cnires" nonfiltered="1072" processed="1072" dbindex="91080">
Segons la mitologia grega, Cnires fou un rei de Xipre, fill d'Apollo i de Pafos.

Es cas amb Cencreis i d'aquesta uni nasqu Mirra.

Ms endavant, s'ajagu enganyat amb la seua filla i engendr Adonis.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 51.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235082" title="Wolfgang Brendel" nonfiltered="1073" processed="1073" dbindex="91081">
Wolfgang Brendel (Munic, 20 d'octubre de 1947) s un barton alemany.

Brendel va crixer a Wiesbaden, on va prendre llions de cant de Rolff Sartorius. L'any 1971 va debutar al Pfalztheater de Kaiserslautern com Guglielmo de Cos fan tutte de Mozart. Posteriorment va romandre 15 anys en la companyia d'pera Bayerische Staatsoper de Munic, on va arribar a ser el ms jove Kammersnger, l'any 1977. El seu repertori inclou els principals papers operstics per a barton, havent destacat tamb en l'opereta.

Brendel actua regularment en els principals teatres d'pera del mn i s professor de la Hochschule fr Musik und Theater de Munic. L'any 1997 li va ser concedida la Bundesverdienstkreuz (L'Orde del Mrit de la Repblica Federal d'Alemanya).

Bibliografia.
'Wolfgang Brendel', The Concise Grove Dictionary of Music, 1994 Oxford University Press.
Louise T. Guinther, 'Head, Body, and Heart: The keys to Wolfgang Brendel's artistry' (cover story), Opera News, January 1998.
Plana acadmica, Hochschule fr Musik und Theater Mnchen ;

Enllaos externs.
Plana Oficial de Wolfgang Brendel;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235084" title="Maurice Blomme" nonfiltered="1074" processed="1074" dbindex="91082">

Maurice Blomme (Oostnieuwkerke, 29 d'octubre de 1926 - Roeselare, 11 d'abril de 1980) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1949 i 1961. Durant la seva carrera professional va aconseguir 54 victries, entre elles una etapa del Tour de Frana de 1950. 

Palmars.
1947 (amateur);
 Campi militar de Blgica;
1949;
 Campi de Flandes Occidental;
 1r del Premi de Zottegem;
 1r del Premi d'Aaigem;
 1r del Premi de Staden;
 1r del Premi d'Ooigem;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta al Marroc;
1950;
 Campi de Flandes;
 1r del Circuit de Flandes Occidental;
 1r del Circuit de les Tres Provncies;
 1r del Circuit d'Houtland;
 1r de l'Houthem-Vilvoorde;
 1r del Gran Premi de les Nacions;
 1r del Premi de Zottegem;
 1r del Premi de Roeselare;
 1r del Premi de Wingene;
 1r del Premi d'Handzame ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1951;
 1r de la Brusselles-Ingooigem;
 1r de l'Houtem-Vilvoorde;
 1r del Premi de Kortrijk;
 1r del Premi de Zottegem;
 1r del Premi d'Ardooie;
 1r del Premi de Sint Andries;
 1r del Premi de Wingene;
 1r del Premi d'Hooglede;
 1r del Premi de Komen;
1952 ;
 1r del Premi de Berlare;
 1r del Premi d'Eke;
 1r del Premi d'Hooglede;
 1r del Premi de Kruishoutem;
 1r del Premi de Soignies;
 1r del Premi de Zingem;
 1r del Critrium de Zingem;
1953;
 1r del Premi d'Houthulst;
 1r del Premi de Stene;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1954;
 1r del Circuit de les Ardenes Flamenques;
 1r del Premi d'Houtland;
 1r de la Mandel-Lys-Escaut;
 1r del Premi de Stene;
 1r del Premi de Lessines;
 1r del Premi de Ruiselede;
 1r del Premi de Vilvoorde;
1955;
 1r del Circuit de l'Oest i vencedor d'una etapa;
 1r del Premi de Le Bizet;
 1r del Premi d'Oostende;
 1r del Premi de Kachtem;
 1r del Premi d'Aarschot;
1956;
 1r del Premi d'Oostrozebeke;
 1r del Premi de Soignies;
1957;
 1r del Premi de Tielt;
1959;
 1r del Circuit de l'Oest;

Resultats al Tour de Frana.
1950. Abandona (16a etapa). Vencedor d'una etapa;
1952. Abandona (6a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Maurice Blomme ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235090" title="Embragatge" nonfiltered="1075" processed="1075" dbindex="91083">
Un embragatge s un mecanisme que permet connectar o desconnectar un eix o arbre motriu amb un altre eix o arbre condut, per aconseguir que tots dos tinguin o no la mateixa velocitat de rotaci.

Hi ha molts tipus d'embragatges: de dents, d'acci progressiva, hidrulica,electomagntics, etc. Tots sn molt utilitzats, per el ms conegut s l'embragatge que tenen els autombils entre el motor i la caixa de canvis, el qual permet canviar de marxa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235091" title="Cova de Bolomor" nonfiltered="1076" processed="1076" dbindex="91084">
La Cova de Bolomor s un jaciment arqueolgic situat en la Vall de la Valldigna (Valncia). Alberga en la seua la seua columna estratogrfica les proves que demostren l's que ha fet l'home del foc en una amplia seqncia temporal que des dels 300.000 fins als 100.000 anys abans de Crist.

Un equip d'arquelegs encapalat per Josep Fernndez va traure a la llum en 1994 les primeres llars del jaciment. Posteriorment es van afegir dos ms en 2001 i altres en 2004. L'antiguitat d'aquests ltims, entre 250.000 i 290.000 anys abans de Crist, suposen un referent mundial en el procs de domesticaci del foc.

L'equip de Bolomor va localitzar el parietal pertanyent a un individu adult de neandertal antic, localitzat en el nivell VI i amb una antiguitat de 130.000 anys, que s la resta humana ms antiga trobat en la Comunitat Valenciana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235106" title="Mirra" nonfiltered="1077" processed="1077" dbindex="91086">


 Botnica: Planta de l'ordre Sapindal. Vegeu Mirra (planta);
 Mitologia: Herona grega filla de Cnires. Vegeu Mirra (filla de Cnires);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235107" title="Songs of Faith and Devotion Live" nonfiltered="1078" processed="1078" dbindex="91087">
Songs of Faith and Devotion Live s l'onz disc del grup de pop electrnic Depeche Mode; s la seva tercera recopilaci, i el seu segon disc en directe, desprs de 101. Aparegu a finals de l'any 1993.

Cont les mateixes 10 canons (i en el mateix ordre) que el disc en qu est basat, Songs of Faith and Devotion, per interpretades en directe a Copenhaguen, Mil, Livin i Nova Orleans, durant la gira "Devotional Tour".

Temes.

 I feel you - 7:12;
 Walking in my shoes - 6:42;
 Condemnation - 3:56;
 Mercy in you - 4:20;
 Judas - 5:02;
 In your room - 6:47;
 Get right with me - 3:12;
 Rush - 4:35;
 One caress - 3:36;
 Higher love - 7:31;

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher, Alan Wilder.
 Temes escrits per Martin Gore.
 Temes cantats per David Gahan, excepte "Judas" i "One caress", cantats per Martin Gore.
 Veus addicionals: Hildia Campbell i Samantha Smith.
 Produt i mesclat per Alan Wilder i Steve Lyon.
 Enregistrat a Copenhaguen, Mil, Livin i Nova Orleans per Steve Lyon. Assistent: Peter Brandt, Euromobile.
 Mesclat a Windmill Lane (Dubln), Guillaume Tell (Pars) i Olympic Studios (Londres). Assistents: Rob Kirwan, Alex Firla i Jeremy Wheatley. Masteritzat per Kevin Metcalfe.
 Coordinaci: J.D. Fanger, Daryl Bamonte, Pepe Jansz.
 Conseller espiritual: Jonathan Kessler.
 Andy Franks: Director de promoci de la gira.
 Jon Lemon: Enginyer de so en directe.
 Anzac Wilson: Enginyer de monitors.
 Wob Roberts: Coordinaci tcnica.
 Tom Wilson: tcnic de bateries.
 Jez Webb: Tcnic de guitarres.
 Disseny visual i posada en escena: Anton Corbijn. Disseny de portada: Anton Corbijn i Area.

Enllaos externs.

 Informaci sobre l'edici original;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235108" title="Cencreis" nonfiltered="1079" processed="1079" dbindex="91088">
D'acord amb la mitologia grega, Cencreis fou la muller de Cnires, rei de Xipre, i mare de Mirra.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 47.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235109" title="Pafos" nonfiltered="1080" processed="1080" dbindex="91089">


 Pafos (ciutat);
 Pafos (filla de Pigmali);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235111" title="Pafos (filla de Pigmali)" nonfiltered="1081" processed="1081" dbindex="91090">
D'acord amb la mitologia grega, Pafos fou una herona, filla de Pigmali i de la seua esttua animada.

Va donar nom a una ciutat de Xipre.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 165.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235112" title="Licomedes (pare de Deidamia)" nonfiltered="1082" processed="1082" dbindex="91091">
Segons la mitologia grega, Licomedes fou un rei d'Esciros i pare de Deidamia.

Tetis li confi el seu fill Aquilles quan volia impedir que ans a assetjar Troia, i l'heroi estigu amagat a la seua cort, disfressat de dona, fins que fou descobert per Ulisses.

Tamb acoll Teseu quan era a l'exili, per, per temor que no li usurps el regne, el va matar a traci.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 137.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235113" title="Latona" nonfiltered="1083" processed="1083" dbindex="91092">
Segons la mitologia romana, Latona fou el nom llat de Leto, adaptat sobre una forma dialectal grega.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 134.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235118" title="Melcior Colet i Torrabadella" nonfiltered="1084" processed="1084" dbindex="91093">
Melcior Colet i Torrabadella (Barcelona, 1898 - ?) fou un metge catal, especialista en ginecologia. El 1940 va installar la seva clnica a la Casa Pere Company, edifici modernista construt el 1911 per Josep Puig i Cadafalch. El 1974, quan va morir la seva esposa de cncer, va crear la Fundaci Colet, dedicada a la investigaci oncolgica.

El 1982 va regalar l edifici a la Direcci General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, perqu la transforms en un museu, i des del 1986 s seu del Museu de l Esport i Centre d Estudis Doctor Melcior Colet. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Biografia a la Fundaci Colet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235120" title="Paquita Ferrndiz" nonfiltered="1085" processed="1085" dbindex="91094">
Francesca Ferrndiz i Castells (Barcelona, 5 de maig de 1921 - 1996) fou una actriu catalana, ms coneguda com a Paquita Ferrndiz, i germana del dissenyador Joan Ferrndiz i Castells. Debut el 1928, amb noms set anys, amb La glria, de Ramon Garriga. El 1931 pass a la companyia Vila-Dav. 

Desprs de la guerra civil espanyola va estrenar algunes obres de Josep Maria de Sagarra com El prestigi dels morts (1946) o L'hereu i la forastera (1949). Durant els anys quaranta va fer doblatge de pellcules en castell i una gira per Amrica amb la companyia d'Alejandro Ulloa, a finals dels seixanta actu amb la Companyia Adri Gual, i des dels anys setanta va intervenir amb Pau Garsaball a les obres d'ngel Guimer La filla del mar (1971) i Terra baixa (1976), aquesta darrera protagonitzada per Enric Maj, i El caf de la Marina (1983), de Sagarra. 

Casada amb l'actor Pere Gil, van ser pares de la tamb actriu Maife Gil.

El 1981 reb el premi Ciutat de Barcelona i el 1983 la Creu de Sant Jordi.

Teatre.
 1931, 15 octubre. Les aventures d'en Titelleta, de Jordi Canig. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1932, 13 d'octubre. La volta al mn en patinet, de Jordi Canig.
 1935, 30 d'octubre. El personatge dngels a l'obra Roser florit de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
 1936. Barraques a Montjuc, de J. Gimeno Navarro.
 1946, 17 d'octubre. El personatge dAlba Oliver a l'obra El prestigi dels morts de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1948, 15 novembre. El personatge dHelena a l'obra Ocells i llops de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Apollo de Barcelona.
 1949, 17 novembre. El personatge dIsabel a l'obra de L'hereu i la forastera de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1950, 18 d'abril. El personatge dEva a l'obra Els comediants de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1950, 8 novembre. El personatge de Raquel a l'obra Les vinyes del Priorat de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona. ;
 1951. Bala perduda, de Llus Elias;
 1955. En el personatge de Tonia Kuznetzova a l'obra Camarada Cupido, de Xavier Regs. Estrenada al teatre Alexis de Barcelona.
 1960. Soparem a casa de Josep Maria de Sagarra.
 1962. Joc de taula d'Enric Ortenbach.
 1969. Los delfines, de Jaume Salom;
 1983. El caf de la Marina (reposici) de Josep Maria de Sagarra.

 Enllaos externs .
 Obituari de Paquita Ferrndiz;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235121" title="Nmesi" nonfiltered="1086" processed="1086" dbindex="91095">
Nmesi (Nemesis, ) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Erebe i Oce, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit. Tamb rebia el sobrenom d'Adrastea ("La indefugible").

Personificaci de la venjana, representava tamb la justcia divina i el cstig de les culpes. Era la personificaci de la reverncia per la llei. Herdot la descriu com una divinitat fatal que dirigia els afers humans per restaurar l'equilibri.

Fou objecte de culte generalitzat i tenia santuaris en diversos indrets, entre els quals destacava el de Ramnunte, a l'tica. Tamb tenia un altar al Capitoli de Roma, on la consideraven sobretot una divinitat guerrera i era invocada pels exrcits abans de comenar la campanya.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 9 i 155-156.plana 9.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235124" title="Parques" nonfiltered="1088" processed="1087" dbindex="91097">
Segons la mitologia romana, les Parques foren antigues divinitats itliques protectores de la gestaci i del naixement.

Foren assimilades a les Moires gregues i n'assumiren la personalitat i les funcions.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 168.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235125" title="Joan Lzaro i Costa" nonfiltered="1089" processed="1088" dbindex="91098">

Joan Lzaro i Costa (Manresa, Bages, 1 de setembre de 1944) s un compositor de sardanes i antic capdanser del grup sardanista Dintre el bosc.

Va realitzar estudis de piano i viol al Conservatori Municipal de Msica de Manresa. Ms tard amplia els estudis d'harmonia, contrapunt i fuga amb el mestre Josep Puig.

Amb quinze anys, va entrar a formar part com a dansaire de la colla sardanista Flors de Maig i ms tard a la colla Dintre el Bosc, de la qual en va ser capdanser durant dotze temporades. L'any 1983 estren la seva primera sardana, amb el nom de Moixament, i n'ha compost unes quatre per temporada fins arribar al centenar. El 1996 compos Perfils, suite per a cobla i percussi.

Discografia.
 Sardanes per a vosaltres. Joan Lzaro. Cobla Principal de la Bisbal;
 Illusions. Sardanes de Joan Lzaro. Cobla Principal de la Bisbal;
 Sardanes de Joan Lzaro. Caliu d'amistat (2002) Cobla Jovenvola de Sabadell;

Enllaos externs.
 Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235129" title="Auxo" nonfiltered="1090" processed="1089" dbindex="91099">
Segons la mitologia grega, Auxo fou una de les Hores.

Presidia el creixement de les plantes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 34.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235131" title="Raimon Gal i Herrera" nonfiltered="1091" processed="1090" dbindex="91100">
Raimon Gal i Herrera (Barcelona 1917 - 2005) s un escriptor catal, fill del pedagog Alexandre Gal i Coll, germ de Jordi Gal i Herrera i pare de Montserrat Gal i Boadella. Estudi filosofia i lletres a la Universitat Autnoma de Barcelona i fou membre de Palestra. 

Durant la guerra civil espanyola ingress a l'Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya, hi assol el grau d'oficial i lluit amb el X Cos d'Exrcit de la Repblica. El 1939 s'exili a Frana, Cuba i finalment a s'establ a Ciutat de Mxic, on estudi a l'Escola Nacional d'Antropologia i Histria de 1940 a 1944. Membre destacat de la Comunitat catalana de Mxic, collabor en la revistes dels exiliats catalans Full Catal i Quaderns de l'Exili. Tamb es dedic tamb a l'arqueologia, collaborant amb Pere Bosch i Gimpera i public l'article La orientacin de los monumentos de Tula. 

El 1948 torn a Catalunya i s'integr en la resistncia activa cultural;i fou un dels inspiradors del grup de joves anomenat CC (Crist Catalunya), protagonistes del primer activisme antifranquista a comenaments dels anys 1950, i tamb de l'Acadmia de la Llengua Catalana de la Congregaci Mariana. Com a bona part dels nacionalistes catlics catalans, era influt per Charles Pguy i Antoine de Saint-Exupry, i com ells exhort al voluntarisme, la disciplina i l'esperit de servei, fomentant l'escoltisme.  Collabor espordicament en diaris i revistes, i particip en diverses edicions de la Universitat Catalana d'Estiu. El 1983 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. 

 Obres .
 Senyals de cam (1963);
 Els camins de l'estimar (1981);
 Recalada (1984);
 Signe de contradicci collecci que comprn:
  La Catalunya d'en Prat (1985);
 La Catalunya d en Maci (2001) ;
 L'Avantguerra (2001)  ;
 Aixecament i Revolta(1997) ;
 L'Exrcit de Catalunya (1991);
 El X Cos d  Exrcit i la caiguda d'Arag (1994);
 L'Ebre i la caiguda de Catalunya (1996);
 El brancatge dins el recull Jordi Pujol, un poltic per a un poble (1984).
 Memries (2004) ;
 Semblances (2005);

 Enllaos externs .
 Obituari de Raimon Gal a El Mundo;
 Homenatge a Raimon Gal a la revista Relleu;
 Entorn les Memries de Raimon Gal a la revista Relleu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235133" title="Carpo (Hores)" nonfiltered="1092" processed="1091" dbindex="91101">
D'acord amb la mitologia grega, Carpo fou una de les Hores.

Li correspon l'estaci dels fruits.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 44.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235134" title="Carpo" nonfiltered="1093" processed="1092" dbindex="91102">


 Carpo (Hores), una de les Hores de la mitologia grega.
 Carpo (satllit), una lluna de Jpiter.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235135" title="Tallo" nonfiltered="1094" processed="1093" dbindex="91103">
Segons la mitologia grega, Tallo fou una de les Hores.

Li correspon l'estaci en qu brollen les plantes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 200.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235137" title="Eunmia (Hores)" nonfiltered="1095" processed="1094" dbindex="91104">
Segons la mitologia grega, Eunmia fou una de les Hores en qualitat de deessa de l'ordre hum.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 88.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235138" title="Colmbia (supercontinent)" nonfiltered="1096" processed="1095" dbindex="91105">
Colmbia s el nom d'un dels primers supercontinent que hauria existit fa aproximadament 1500-1800 milions d'anys, durant l'era paleoproterozoica. Tamb s conegut amb els noms de Nuna i, ms recentment, d'Hudsonlndia o Hudsnia. Estava constitut de proto-cratons que han sigut ms tard l'origen de Laurentia i Baltica, de la Ucrana, de l'Amaznia, d'Austrlia i, pot ser, de Sibria, del nord de la Xina i del Kalahari. L'existncia de Colmbia est basada en la interpretaci de dades paleomagntiques.

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235139" title="Lnies de Fraunhofer" nonfiltered="1097" processed="1096" dbindex="91106">
En fsica les lnies de  Fraunhofer sn un conjunt de lnies espectrals que reben el seu nom en honor al fsic alemany Joseph von Fraunhofer (1787 1826). Originalment aquestes lnies van ser observades com unes lnies fosques (lnies d'absorci) a l'espectre del Sol.

El qumic angls William Hyde Wollaston va ser el primer, 1802, a observar la presncia d'un cert nombre de lnies fosques a l'espectre solar. De manera independent Fraunhofer va descobrir les lnies el 1814 i va comenar a estudiar-les de manera sistemtica mesurant la longitud d'ona que corresponia a la localitzaci de les lnies fosques. En total va registrar 570 lnies i va designar les principals amb una lletra entre la A i la K mentre utilitzava altres lletres per les lnies ms febles.

Finalment Kirchhoff i Bunsen van descobrir que cada element qumic era associat amb un conjunt de lnies espectrals i van deduir que les lnies fosques a l'espectre solar eren causades per l'absorci per part d'aquells elements a les capes altes del Sol. Algunes de les lnies fosques tamb sn causades per l'absorci de les molcules d'oxigen a l'atmosfera terrestre.

Les principals lnies de  Fraunhofer es mostren a la imatge segent i l'associaci entre les lnies i els elements qumics es mostra en la taula se sota:





Les lnies C, F, G' i h corresponen a les lnies alfa, beta, gamma i delta de la srie de Balmer de l'emissi de l'tom d'hidrogen. Les lnies D1 i D2 formen el conegut doblet del sodi, la longitud d'ona central ( 589,29 nm) del doblet ha rebut la denominaci d.

A la literatura cientfica hom pot trobar diferents denominacions per a algunes lnies; per exemple, la lnia d de  Fraunhofer es pot referir a la lnia cian del ferro a 466,814 nm, o de manera alternativa, a la lnia groga de l'heli at 587,5618 nm (de vegades denominada D3). Tamb hi ha ambigitat en referir-nos a la lnia e, en tant que pot referir-se a lnies espectrals de ferro (Fe) o mercuri (Hg). Per tal de resoldre aquestes ambigitats, les lnies de Fraunhofer susceptibles de diverses denominacions incorporen la denominaci de l'element al que sn associades, aix tindrien la lnia e del mercuri o la lnia d de l'heli.

Com a conseqncia de qu a les lnies de Fraunhofer les hi corresponen unes longituds d'ona molt ben definides, de vegades sn utilitzades per a caracteritzar les propietats de l'ndex de refracci i la dispersi dels materials ptics.

 Vegeu tamb.

 Nombre d'Abbe;
 Cronologia de l'astronomia solar;
 Srie de Balmer;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235140" title="Canal Nieuwpoort-Duinkerke" nonfiltered="1098" processed="1097" dbindex="91107">



El Canal Nieuwpoort-Duinkerke s el nom belga d'aquest canal navegable que es diu Canal de Furnes a Frana. Te una llargada de 32 km, dels quals 18,741km als territori belga. El canal segueix ms o menys la lnia de la costa del mar del Nord, uns quatre quilometres terra endins, de Duinkerke a Frana, passa la frontera entre Ghyvelde i Adinkerke i es termina a Nieuwpoort a Blgica. 

A Nieuwpoort s'enllaa amb el canal Plassendale-Nieuwpoort i el riu IJzer canalitzat a un complex de rescloses batejat Ganzepoot com que aquest conflent de six canals i recs a l'embocadura de l'IJzer ressembla a una pota d'oca, el que s la traducci del topnim neerlands. A Flandes francs s'enllaa amb el canal de Bourbourg al lloc dit Quatre Ecluses aprop de Duinkerke.
Histria.
El canal obert al 1638 s'ha construt per a connectar els ports de Duinkerke, Nieuwpoort, Oostende amb les ciutats de Bruges i Gant. A aquesta poca, aquest canal era la nica connexi de Bruges amb un port martim. Hi havia un servei diari de transport de mercaderies entre Duinkerke, Bruges i Veurne. 

Desprs del tractat d'Utrecht al 1713 el canal s tancat i gaireb terraplenat al 1768. Desprs del tractat de Campoformio de 1797 que ratifica l'annexi dels Pasos Baixos austracs a Frana. De 1804 a 1808 centenars d'obrers i de presoners van apregonar-lo.

Antany el canal servia pel transport dels productes agrcoles i per a aprovisionar les escarses fbriques als seus marges. Avui, ja no hi ha gaireb cap navegaci comercial per els navegants de plaer i els pescadors esportius l'aficionen.
Rescloses.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235145" title="Pau Garsaball i Torrents" nonfiltered="1099" processed="1098" dbindex="91108">
Pau Garsaball i Torrents (Granollers, Valls Oriental 1920 - Barcelona 1991) fou un actor, empresari i director teatral catal. Estudi a l'Escola del Teatre de Barcelona i el 1946 debut en teatre castell, per pass al catal aviat que en fou permesa l'estrena amb obres de Josep Maria de Sagarra o en Bala perduda (1950), de Llus Elias. 

Des del 1963 decid dedicar-se empresarialment al teatre i es fu crrec de l'empresa del Teatre Romea, on cre les sessions Dilluns del Romea per a grups de cambra i amateurs i el 1964 hi estren En Baldiri de la costa, amb xit comercial. Tamb fou empresari del Teatre CAPSA de Barcelona, on assol xits amb obres teatrals renovadores, com El retaule del flautista (1972), de Jordi Teixidor i Martnez. Des de finals dels anys setanta tamb ha fet cinema i ha participat en obres de teatre a TV3.  El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1990 el Premi Nacional d'Interpretaci Teatral.

 Trajectria professional .
 Teatre .
 1941. La casa de la Troya. Teatre Poliorama de Barcelona.
 1946, 5 juliol. L'hostal de la Glria de Josep Maria de Sagarra. Reposici al teatre Barcelona.
 1948, 15 desembre. Galatea de Josep Maria de Sagarra (en el personatge de Jeremies). Estrenada al teatre Victria de Barcelona.
 1949, 17 novembre. L'hereu i la forastera de Josep Maria de Sagarra (en el personatge de Raimon del Pradell). Tamb en fu la direcci. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1950, 18 abril. Els comediants de Josep Maria de Sagarra (en el personatge de Roland). Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1950, 8 novembre. Les vinyes del Priorat de Josep Maria de Sagarra (en el personatge de Valent). Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1951, 6 febrer. Bala perduda de Llus Elias. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1954. Blum!. Estrenada al teatre Comdia de Barcelona.
 1956, octubre. El sombrero de paja d'Eugne Labiche. Adaptaci de Tono. Estrenada al teatre Talia, de Barcelona.
 1956, octubre. Bseme usted de Jos Juan Cadenas. Estrenada al teatre Talia, de Barcelona.
 1961, setembre. L'hereu i la forastera, de Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea, de Barcelona.
 1963, 29 octubre. Don Joan de Ferran Soldevila. Estrenat al teatre Romea, de Barcelona.
 1963, 13 desembre. Perruqueria de senyores de Rafael Anglada. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1965. En Baldiri de la costa de Joaquim Muntaola. Direcci de Francisco Daz. Estrenada al teatre Talia de Barcelona.
 1967. Dem s festa de Jaume Ministral i Macia. Teatre Talia, de Barcelona.
 1968, 3 maig. Quines mans t el doctor! de Ramon Folch i Camarasa. Estrenada al teatre Talia de Barcelona.
 1970. Caviar o llenties. Estrenada al teatre CAPSA de Barcelona.
 1972. El retaule del flautista de Jordi Teixidor i Martnez;
 1978. Tartuf de Molire, adaptat per Sergi Schaaf.
 1979. Hamlet de William Shakespeare, adaptat per Terenci Moix.
 1982. La noche de los cien pjaros de Jaime Salom;
 1983. El caf de la marina de Josep Maria de Sagarra;
 1984. L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiol;

 Cinema .
 1976. La ciutat cremada d'Antoni Ribas;
 1978. La verdad sobre el caso Savolta d'Antonio Drove;
 1979. Companys, procs a Catalunya de Josep Maria Forn i Costa;
 1982. Viatge a la darrera estaci d'Albert Abril;
 1984. Victria! d'Antoni Ribas;

Discografia.
 1965. En Baldiri de la costa. Monlegs i illustracions de Joaquim Muntanyola: "En Baldiri ve de l'hort" i "En Baldiri i el ministre". 45 rpm.

 Enllaos externs .
 Pau Garsaball a l'IMDB;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235148" title="Ignasi de Gispert i Jord" nonfiltered="1100" processed="1099" dbindex="91109">
Ignasi de Gispert i Jord (1911-1998) fou un advocat i jurista catal. Destacat membre i deg del Collegi d'Advocats de Barcelona, collabor a la Revista Jurdica de Catalunya i el 1971 presid el Segon Congrs Jurdic Catal. 

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat d'Uni Democrtica de Catalunya, i fou conseller de Justcia en el primer govern de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 1982. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Fou el pare de la tamb poltica i advocada Nria de Gispert i Catal.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235149" title="Doctor de l'Esglsia" nonfiltered="1101" processed="1100" dbindex="91110">
En l'Esglsia Catlica, un Doctor de l'Esglsia s un sant que ha estat proclamat per un Papa o un concili ecumnic com a mestres eminents de la fe. Aquest honor s concedit molt rarament, sols pstumament, i noms desprs de la canonitzaci.

Originalment, els quatre Doctors de l'Esglsia eren Sant Ambrs, Sant Agust, Sant Jernim i el Papa Gregori I. Havien estat designats el 1298 i eren coneguts com els Grans Doctors de l'Esglsia d'Occident. El 1568 el Papa Pius V va reconixer els Grans Doctors de l'Esglsia d'Orient: Joan Crisstom, Basili el Gran, Gregori Nazianz i Sant Atanasi d'Alexandria. Tot i que el beat catal Ramon Llull era conegut com a Doctor Illuminatus, oficialment no es considera un Doctor de l'Esglsia.

Les obres dels doctors sn molt diverses en forma i temtica: Ambrs i Gregori I han deixat epstoles i breus tractats; Caterina de Siena i Joan de la Creu escrigueren teologia mstica; i Agust i Bellarmino va defensar l'Esglsia contra l'heretgia. Tamb hi trobem llibres d'histria com el de Beda, o els tractats de teologia del filsofs escolstics com Sant Anselm, Albert Magne o Sant Toms d'Aquino.

Fins el 1970, cap dona havia estat nomenada doctora de l'esglsia, per des d'aleshores les tres adicions a la llista han estat dones. Dels 33 doctors de l'esglsia de la llista actual, 17 van morir abans del cisma d'Orient el 1054 i per tant tamb son venerats per l'esglsia ortodoxa. 18 eren bisbes, 29 sacerdots, 1 diaca, 2 monges, 24 europeus, 3 africans, i 6 asitics.

Llista dels doctors de l'esglsia.

*Tamb venerats per l'Esglsia Ortodoxa.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235151" title="Curets" nonfiltered="1102" processed="1101" dbindex="91111">
Segons la mitologia grega, Curets fou la denominaci conjunta dels fills de Socos i de Combe.

D'acord amb la tradici ms divulgada, eren set. Naturals d'Eubea, en foren expulsats pel seu pare i s'installaren a Creta, on es dedicaren al culte de Rea. La deessa els confi el seu fill Zeus perqu l'eduquessin apartat de Cronos i amb les seues danses guerreres impedissin que aquest sents els plors del petit. Per aquest motiu, sn confosos sovint amb els Coribants i amb els Dctils.

 Bibliografia .
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 58.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235155" title="Miquel Guinart i Castell" nonfiltered="1103" processed="1102" dbindex="91112">
Miquel Guinart i Castell (Barcelona 1895 - 1987) fou un periodista i poltic catal. Va tenir una participaci destacada en el moviment catalanista. De jove milit en la Uni Catalanista, el 1913 va fundar el Casal Nacionalista Martinenc i fou president de la secci de propaganda del CADCI. Del 1935 al 1936 dirig el diari La Veu de Sant Mart i fou vicepresident de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana. 

Des del 1931 fou membre de la direcci d'Esquerra Republicana de Catalunya, i a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou elegit diputat per la provncia de Barcelona. Desprs de la guerra civil espanyola s'exili a Frana. Des del 1940 fou membre organitzador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Amrica i Europa, va collaborar en la revista Per Catalunya, rgan del FNC, i des del 1954 edit la revista Vida Nova de Montpeller. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

 Obres .
 Memries d'un militant catalanista (1988);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235156" title="Casa Generalife" nonfiltered="1104" processed="1103" dbindex="91113">

La casa Generalife s un edifici modernista d'estiueig i d'estil arabesc situat a Sant Cugat del Valls, encarregat a l'arquitecte Eduard Maria Balcells l'any 1919.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235157" title="Combe" nonfiltered="1105" processed="1104" dbindex="91114">
Segons la mitologia grega, Combe fou una nimfa, filla de l'Asop.

Natural d'Eubea, es cas amb Socos i tingu set fills, els Curets, segons la versi ms acceptada. Per, per desavinences amb el seu marit, va fugir amb els fills i estigu vagant per Creta, per Frgia i per l'tica.

Mort Socos, retorn a Eubea, on don nom a una ciutat.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 54.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235158" title="Giovanni Tortelli" nonfiltered="1106" processed="1105" dbindex="91115">
Giovanni Tortelli (o Giovanni Tortellio, o b, en llat, Johannes Tortellius) (Arezzo, vers 1400 - 1466), fou un gramtic i humanista itali.

Biografia.

Es form amb els humanistes ms destacats del moment, com Leonardo Aretino, a Florncia, o Vittorino da Feltre, a Mntua.

El 1434 va conixer, a Florncia, a Lorenzo Valla, amb qui establ una gran amistat, prova de la qual s la dedicatria per part d'aquest, a Tortelli, de les seves Elegantiae linguae latinae.

Particip activament en el concili de Ferrara (posteriorment continuat a Florncia), en el qual es produ el contacte entre el mn intellectual grec del moment i el mn intellectual llat, crucial per a la configuraci de la matriu greco-llatina de l'actual cultura occidental. En el citat concili, a ms de Tortelli, hi prengueren part, entre els humanistes italians lligats a la cria romana o a les tasques conciliars, Poggio Bracciolini, Leon Battista Alberti, Ambrogio Traversari, Lapo de Castiglionchio, Eneas Silvio Piccolomini o Leonardo Bruni, aix como Guarino de Verona, deixeble de Manel Chrysoloras, que hi exerc d'intrpret.

Desprs del concili de Ferrara entr a formar part de la familia del cardenal Giuliano Cesarini i, posteriorment, pass a formar part, de forma estable, de la cria papal de Nicolau V, el "papa humanista", el qual li confi, entre altres tasques, la direcci de la incipient Biblioteca Vaticana.

Obres.
La seva obra principal s el De ortographia, en la que en, partint de l'exposici de la grafia de les paraules gregues en llat, fa una arreplega enciclopdica del mn clssic en totes les seves vessants.

Notes.



Referncies.
Guido M. Capelli; El Humanismo italiano, Alianza Editorial, Madrid, 2007. ISBN 9788420648804 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235161" title="Clo de Mrode" nonfiltered="1107" processed="1106" dbindex="91116">
 

Cloptre-Diane de Mrode (Pars, 27 de setembre de 1875 - 17 d octubre de 1966). Fou una ballarina d origen belga coneguda com a Clo de Mrode.

Formada a l'escola de ball de l pera de Pars, aquesta jove noble emprn una carrera independent internacional a partir de 1898 i balla fins a la Primera Guerra Mundial. Destac a l exposition universelle de Pars  en 1900 en els balls cambodjans  i continuar en escena fins 1934.

La seva bellesa delicada, fora dels canons del 1900, va ser llegendria, aix com els homenatges que va rebre d'alguns clebres pretendents, particularment el rei Leopold II de Blgica, aventures que relat a les seves memries,  El Ballet de la meva vida.

Va posar per a l'escultor Alexandre Falguire, per als pintors Degas, Boldini i Henri de Toulouse-Lautrec. La seva imatge captada pels fotgrafs Paul Nadar, fill i successor de Flix Nadar, i Lopold Reutlinger, va estar difosa a escala mundial. 

Morta a Pars, al seu domicili del carrer de Tehran, va ser inhumada al cementiri del Pre-Lachaise.

 Enllaos. 
 

 Bibliografia . 
 Clo de Mrode, Le Ballet de ma vie, Paris, Pierre Horay, 1955, 277 p., ill. ;
 Christian Corvisier, Clo de Mrode et la photographie, la premire icne moderne, Paris, ditions du Patrimoine, 2007, 127 p., 150 ill. ;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235162" title="Jaciment arqueolgic de l'Alcdia" nonfiltered="1108" processed="1107" dbindex="91117">
El jaciment arqueolgic de l'Alcdia es troba en les proximitats de la ciutat d'Elx, al costat del riu Vinalop. Segons les dades trobades la seqncia estratigrfica abasta des de finals de l'edat del bronze fins a principis de l'poca islmica, encara que tamb s'han trobat en les proximitats materials neoltics. L'assentament arriba al seu major apogeu en les poques ibrica i romana. Possiblement seria la principal ciutat de la regi ibrica i en concret de la seua part meridional; la seua influncia arribaria al centre i sud de la provncia d'Alacant i a zones limtrofes d'Albacete i Mrcia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235167" title="Cloris" nonfiltered="1109" processed="1108" dbindex="91118">


 Cloris (mare de Carpos);
 Cloris (filla d'Amfon);
 Cloris (mare de Mopsos);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235169" title="Cloris (mare de Carpos)" nonfiltered="1110" processed="1109" dbindex="91119">
Segons la mitologia grega, Cloris fou una divinitat, encarnaci de la primavera.

Fou estimada per Zfir i de la seua uni nasqu Carpos.

Els romans la identificaren amb Flora.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 53.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235173" title="AEK Atenes F.C." nonfiltered="1111" processed="1110" dbindex="91120">



El AEK FC (grec modern: AEK -                                    - Athlitiki Enosis Konstantinoupoleos), s la secci de futbol del Athlitiki Enosis Konstantinoupoleos, a la ciutat d'Atenes, Grcia.

Histria.
Va ser fundat el 13 d'abril de 1924 per refugiats grecs de la ciutat de Constantinoble (actual Istanbul) en el marc de la guerra turco-grega.

A finals del segle XIX i inicis del segle XX, a la ciutat d'Istambul, es formaren diversos clubs per la comunitat grega. Entre ells n'hi havia un anomenat Hermes creat el 1875 per grecs de Pera (Galata) que promovia activitats atltiques i culturals. El club fou obligat per rgim turc a canviar el seu nom per Pera Club el 1921. El 1924, un grup de refugiats de Constantinoble establerts als nous suburbis d'Atenes de Nea Filadelfeia, Nea Ionia i Nea Smyrni (entre ells atletes del Pera Club) decidiren la creaci de l'AEK.

La secci de futbol del club rpidament agaf popularitat i es convert en la primera dins dels refugiats grecs d'Atenes. Inicialment no tenia estadi propi i jug a terrenys al Temple de Zeus a Olmpia i a l'estadi Leoforos Alexandras. L'any 1930, a la zona de Nea Filadelfia, inaugur el seu primer estadi, l'estadi Nikos Goumas, on jug durant 70 anys. L'any 1932 guany el seu primer ttol important, la copa grega, i el 1939 guany el doblet, fent-se amb la lliga i la copa.

Des de la demolici de l'estadi Nikos Goumas, el 2003, l'AEK disputa els seus partits a l'estadi Spiridon Louis (Estadi Olmpic d'Atenes). En el futur t prevista la construcci d'un nou estadi a la zona de Ano Liosia, que ser anomenat AEK Arena.

 Palmars .
 11 Lliga grega de futbol:
1939, 1940, 1963, 1968, 1971, 1978, 1979, 1989, 1992, 1993, 1994;
 13 Copa grega de futbol:
1932, 1939, 1949, 1950, 1956, 1964, 1966, 1978, 1983, 1996, 1997, 2000, 2002;
 2 Supercopa grega de futbol:
1989, 1996;
 4 Campionat d'Atenes:
1940, 1946, 1947, 1950;

Jugadors destacats.


Entrenadors destacats.


Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial del club;
AEK-Web oficial futbol;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235174" title="Cloris (filla d'Amfon)" nonfiltered="1112" processed="1111" dbindex="91121">
Cloris, d'acord amb la mitologia grega, fou una herona, filla d'Amfon i de Nobe, segons algunes versions.

Es cas amb Neleu i fou mare de dotze fills, incloent-hi Nstor.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 53.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235175" title="Zfir" nonfiltered="1113" processed="1112" dbindex="91122">

Segons la mitologia grega, Zfir era la personificaci del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Era considerat el ms suau i benigne, especialment des que s'enamor de Cloris, deessa de la primavera, que apaivag el seu carcter. De la seua uni va nixer Carpos.

Tamb s'enamor de Jacint, per el noi preferia l'amistat d'Apollo i, segons expliquen, el va matar per gelosia desviant un disc que Apollo havia llanat.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 221.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235176" title="Gaspard-Flix Tournachon" nonfiltered="1114" processed="1113" dbindex="91123">


 

Gaspard-Flix Tournachon (6 d'abril de 1820 - 21 de mar de 1910), conegut popularment com Nadar, va ser un periodista, illustrador i caricaturista, per sobretot fotgraf francs.

Per consell d'un amic va comprar una cmera fotogrfica que va utilitzar per recollir els retrats que haurien de servir de base de les caricatures de la seva obra Panthon Nadar 1853, on van aparixer grans personatges de la poltica i la cultura del moment pertanyents al seu cercle d'amistats, tals com Charles Pierre Baudelaire, etc.

Mai no es va plantejar el retrat fotogrfic com una activitat amb la qual guanyar diners, car mantenia unes idees esttiques sobre com realitzar els retrats que li allunyaven dels criteris ms comercials, per que per contra l'elevaven al rang artstic. En tot moment es va negar a acolorir els retrats, aix com a practicar qualsevol tipus de retoc. Tamb va renunciar a la utilitzaci d'elements d atrezzo. Nadar nicament se serveix de la llum -manera d'illuminar al model- i del gest -mirada i actitud dels models afavorida per la relaxaci dels amics fotografiats-, com a elements principals de la fotografia.

Nadar feia retrats com ho faria un pintor per amb un mitj nou. N'ha existit una llarg debat cientfic sobre si copiava/imitava la pintura, encara que sembla que finalment s'ha acabat amb la polmica en reconixer que si b s cert que Nadar seguia els cnons clssics ja asentats a la pintura amb una tcnica nova, no deixa de conrear un gnere artstic del qual tamb participa la pintura.

A les obres de Nadar l'important s realment el rostre del retratat ra per la qual es prescindeix d'ornaments suprfluos. En nom del realisme menysprea l'acolorit de les imatges o el seu retoc buscant amb aix una major claredat.

A Nadar es deuen les primeres fotografies aries de la histria l'any 1856 realitzades amb una cmera fotogrfica des d'un globus aerosttic. Aquesta innovaci va tenir un gran inters militar. En els anys 1870 va ser nomenat comandant d'una companyia de globus aeroesttics per prendre fotografies de les posicions dels prussians que envoltaven Pars.

Tamb va ser el primer fotgraf en realitzar fotografies amb llum artificial aconseguint captar imatges de les catacumbes de Pars.

Enllaos externs. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235179" title="Menestrat" nonfiltered="1115" processed="1114" dbindex="91124">


Onomstica:

Menestrat de l'Epir o Menestes de l'Epir, dirigent de la Lliga Etlia;

Menestrat (pintor), pintor grec.

Menestrat (escultor) escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235181" title="Vila Vella (Btera)" nonfiltered="1116" processed="1115" dbindex="91125">
Vila Vella s un jaciment arqueolgic d'poca romana localitzat en el municipi de Btera (el Camp de Tria).

Aquesta vila romana, que ocupa una extensi de 600m, es troba a 9 km del municipi. Est completament envoltat de tarongers, per el seu accs s fcil de trobar. s un jaciment summament important i actualment segueix en excavaci; aquesta est dirigida per Josep Mara Burriel, arqueleg municipal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235183" title="Oileu" nonfiltered="1117" processed="1116" dbindex="91126">
Segons la mitologia grega, Oileu fou un rei d'Opunt, fill d'Hoddoc i de Lanome.

Casat amb Eriopis, fou pare d'iax el Petit. De la seua uni amb Rene, nasqu Medont.

Va prendre part en l'expedici dels argonautes, i alguns diuen que acompany Heracles quan anava a abatre les Aus Estimflides.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 161.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235184" title="Menestrat de l'Epir" nonfiltered="1118" processed="1117" dbindex="91127">
Menestrat de l'Epir o Menestes de l'Epir (Menestratus o Menestas, ) fou un poltic grec.

Fou un dels caps que va instigar a la Lliga Etlia a fer la guerra contra Roma al costat d'Antoc III el Gran que va comenar el 192 aC. El 191 aC, desprs de la victria romana sobre els epirotes, el cnsol Mani Acili Glabri I va demanar el lliurament de Menestrat, per els epirotes no el van entregar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235185" title="Menestrat (pintor)" nonfiltered="1119" processed="1118" dbindex="91128">
Menestrat (Menestratus,  ) fou un pintor grec.

Apareix esmentat en un epigrama de Gai Lucili que parla de la seva obra que portava el nom de Phathon, que diu que demanava foc com Deucali demanava aigua.

Va viure en temps de Ner al segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235186" title="Menestrat (escultor)" nonfiltered="1120" processed="1119" dbindex="91129">
Menestrat (Menestratus , ) fou un escultor grec d'poca incerta. Se sap que va esculpir un Hrcules i Hcate del temple d'rtemis a Efes, que Plini el Vell diu que era fet de marbre molt brillant i fins i tot diu que era encegador. Va viure probablement al segle III aC. Tati diu que va fer una esttua de la poetessa Learquis, una poetessa desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235188" title="Associaci Occitana de Futbol" nonfiltered="1121" processed="1120" dbindex="91130">
L' Associaci Occitana de Futbol (Associacion Occitana de Fotbl en occit) (AOF) s una associaci occitana creada l'any 2004 amb l'objectiu de promoure la llengua i identitat occitana a travs del futbol.

L'actual president de l'AOF s Pire Costa.

Aquesta associaci ha creat la selecci occitana de futbol, que ha jugat diversos partits amistosos.


Enllaos externs.
  Pgina oficial de l'AOF;
 Estrena oficial de la selecci occitana de futbol;
 La selecci de futbol de Txetxnia s'estrena davant d'Occitnia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235189" title="Mnip" nonfiltered="1122" processed="1121" dbindex="91131">


Onomstica:

Mnip d'Oreos, tir d'Oreos, el segle IV aC;

Mnip (militar), oficial de Filip V de Macednia.

Mnip (ambaixador), ambaixador selucida;

Mnip de Gadara, filsof cnic;

Mnip d'Estratonice, orador cari;

Mnip  de Prgam, gegraf grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235191" title="iax el Petit" nonfiltered="1123" processed="1122" dbindex="91132">
Segons la mitologia grega, iax el Petit fou un heroi locri, fill d'Oileu.

Combatent de la guerra de Troia, destac pel seu carcter impulsiu i temerari. Durant la presa de la ciutat va violar la princesa Cassandra en el temple d'Atena, on l'havia trobada, i la deessa, indignada amb aquesta profanaci, va demanar a Posid que no el deixs tornar al seu pas. Aix, tot el seu estol va naufragar durant una tempesta i el mateix iax mor ofegat o, segons altres, fulminat quan, havent arribat a uns esculls, va jurar que tornaria a la ptria a despit dels dus.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 13.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235192" title="Mnip d'Oreos" nonfiltered="1124" processed="1123" dbindex="91133">
Mnip (Menippus, ) fou tir d'Oreos a Eubea al segle IV aC.

Es va fer amb el poder contra el tir Filstides i amb ajut d'Eufreu i de Filip II de Macednia. Mnip i Eufreu foren expulsats al cap d'un temps del poder a la ciutat d'Oreos per una fora enviada pels atenencs, dirigits per Foci el 341 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235193" title="Mnip (militar)" nonfiltered="1125" processed="1124" dbindex="91134">
Mnip (Mnippus, ) fou un oficial de Filip V de Macednia.

El 208 aC, quan Filip va haver de tornar de la guerra que lliurava al sud contra els etolis aliats als romans, degut als disturbis al Regne de Macednia, va deixar el comandament de 2500 homes a Mnip i Polifantes, per protegir als aqueus. El 207 aC Filip el va enviar en ajut de Calcis a Eubea, que era atacada per tal I de Prgam i els seus aliats romans, per el seu atac fou rebutjat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235194" title="Medont" nonfiltered="1126" processed="1125" dbindex="91135">
Segons la mitologia grega, Medont fou un heroi, fill d'Oileu i de Rene.

Prengu part en la guerra de Troia juntament amb el seu germ iax el Petit.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 144.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235195" title="Mnip (ambaixador)" nonfiltered="1127" processed="1126" dbindex="91136">
Mnip (Mnippus, ) fou un ambaixador selucida. 

Antoc III el Gran el va enviar a Roma el 193 aC per les negociacions van fallar perqu Mnip no estava autoritzat per complir les condicions que imposaven els romans.

El 192 aC fou enviat com ambaixador als etolis als que va estimular a fer la guerra contra Roma magnificant el poder del seu rei. El mateix any li va donar el comandament de tres mil homes per interceptar l'ajut enviat a Calcis per umenes II de Prgam i els aqueus, i va barrar l'accs a la ciutat per terra i mar, i  els cinc-cents soldats romans que anaven a Calcis es van trovar bloquejat i van haver de donar mitja volta cap a Dlion; en aquest lloc, tot i ser sagrat, foren atacats per Mnip que els va matar a quasi tot, menys a uns 50 que foren fets presoners.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235197" title="Mnip de Gadara" nonfiltered="1128" processed="1127" dbindex="91137">
Mnip de Gadara (Mnippus, ) fou un filsof cnic, originalment esclau, nadiu de Gadara a Celesria, que va viure al segle I aC.

Digenes Laerci l'esmenta com a fenici, per aix es dubts. Va amassar una gran fortuna com usurer, per quan es va posar malalt es va sucidar. Digenes diu que la seva vida fou curta i esmenta un epigrama i encara que diu que les seves obres no eren de molta importncia, foren ben considerades al seu temps, al mateix nivell que les de Meleagre.

Estrab i Esteve Bizant l'anomenen  i el darrer diu que explicava la seva filosofia en forma satrica.

Les seves obres s'han perdut, per Marc Terenci Varr en va conservar alguns fragments a Saturae Menippeae, que fou escrita imitant a Mnip. Segons Digenes les seves obres foren tretze entre les quals:

;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235198" title="Batia" nonfiltered="1129" processed="1128" dbindex="91138">
Batia, d'acord amb la mitologia grega, fou filla de Teucre, cabdill dels teucris.

Hereva del seu pare, es va casar amb Drdan, l'heroi fill de Zeus i Electra. Junts van fundar la poblaci de Dardnia, de la qual van nomenar-se reis.

Batia va donar-li diversos fills a Drdan:
Ilos, l'hereu. Va morir sent un infant. La seva tomba s mencionada a la Ilada d'Homer, on es diu que es trobava al bell mig de la regi de la Troade.
Erictoni, successor del seu pare com a Rei de Dardnia.
Zacint, colonitzador de l'illa homnima.
Idea, esposa de Fineu, rei de Trcia. ;

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 35.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235199" title="Mnip d'Estratonice" nonfiltered="1130" processed="1129" dbindex="91139">
Mnip d'Estratonice (Mnippus, ) fou un orador nadiu d'Estratonice a Cria. 

Era cari (i no grec) de naixement tot i que parlava grec. s considerat com el ms important orador del seu temps a l'sia Menor (va florir vers 79 aC). Cicer que el va escoltar en alguns discursos, el situa al nivell dels grans oradors tics.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235200" title="Mnip de Prgam" nonfiltered="1131" processed="1130" dbindex="91140">
Mnip de Prgam (Mnippus, ) fou un  gegraf grec nadiu de Prgam que va viure en temps de l'emperador August.

Va escriure l'obra  un resum de la qual fou feta per Marci i s'han conservat alguns fragments. L'esmenta tamb Esteve Bizant.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235202" title="Menocares" nonfiltered="1132" processed="1131" dbindex="91141">
Menocares (Menochares, ) fou un oficial de Demetri I Soter, rei selucida el 161 aC, que s'havia escapat de Roma i s'havia proclamat rei de Sria.

Va enviar a Menocares a demanar suport per la seva causa a Tiberi Semproni Grac III i als comissionats romans que eren a Capadcia. El 160 aC Demetri el va enviar a Roma per obtenir l'aprovaci del senat rom, amb un regal d'una corona d'or i l'entrega de Leptines de Sria, l'assass de Gneu Octavi, el enviat rom; L'entrega de Leptines fou refusada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235203" title="Mendor" nonfiltered="1133" processed="1132" dbindex="91142">


Onomstica:

Mendor (metge), metge grec;

Mendor d'Atenes, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235206" title="Mendor (metge)" nonfiltered="1134" processed="1133" dbindex="91143">
Mendor (Menodoros, Mendoros ) fou un metge grec i escriptor  sobre temes de botnica medicinal.

Es esmentat per Ateneu que diu que era seguidor del metge Erasstrat i amic del metge Hicesi. Va viure probablement al final del segle I aC. s probablement el mateix Mendor que s esmentat per Andrmac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235207" title="Pisstrat (desambiguaci)" nonfiltered="1135" processed="1134" dbindex="91144">


Onomstica:

 Pisstrat d'Atenes, tir d'Atenes;
 Pisstrat d'Orcomen, rei d'Orcomen al segle V aC. ;
 Pisstrat de Becia, home d'estat teb ;
 Pisstrat de Czic, poltic i militar de Czic;
 Pisstrat, fill de Nstor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235209" title="Mendor d'Atenes" nonfiltered="1136" processed="1135" dbindex="91145">
Mendor d'Atenes (Menodoros, Mendoros , segle I) fou un escultor grec. Plini el Vell esmenta un escultor de nom Mendor que diu que esculpia "athletas et armatos et venatores, sacrificantesque". Va esculpir per encrrec de la ciutat de Tspies una cpia de la famosa esttua d'Eros de Praxteles que originalment va estar a Tspies, per Calgula va fer portar ms tard a Roma. Potser la cpia es va fer per cobrir la prdua de l'original i per tant hauria viscut al segle I. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235210" title="Mendot" nonfiltered="1137" processed="1136" dbindex="91146">


Onomstica:

Mendot de Samos, historiador grec ;
Mendot de Nicomdia, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235212" title="Mendot de Samos" nonfiltered="1138" processed="1137" dbindex="91147">
Mendot de Samos (Menodotus, Mendotos ) fou un historiador grec nadiu de l'illa de Samos. 

Fou l'autor de com a mnim dues obres relacionades amb la histria de la seva illa natal, que porten els ttols de:  i . La seva poca s desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235213" title="Pisstrat (fill de Nstor)" nonfiltered="1139" processed="1138" dbindex="91148">
Pisstrat, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Nstor. Acompany a Telmac en el seu viatge a Esparta.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 177.

Articles relacionats.
 L'Odissea;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235216" title="Mendot de Nicomdia" nonfiltered="1140" processed="1139" dbindex="91149">
Mendot de Nicomdia  (Menodotus, Mendotos ) fou un metge grec de Nicomdia a Bitnia, que fou deixeble d'Antoc de Laodicea i mestre d' Herdot de Tars. Fou seguidor de la secta dels emprics.

Va viure probablement al comenament del segle II. Va refutar algunes opinions d'Asclepades de Bitnia i fou crtic dels dogmtics. Va gaudir de bona reputaci i s esmentat diverses vegades per Gal. Va escriure algunes obres esmentades per Digenes Laerci, entre les quals:

;

Aquestes obres foren escrites per Mendot per potser foren retocades per Gal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235219" title="Men (desambiguaci)" nonfiltered="1141" processed="1140" dbindex="91150">


Onomstica:

Men, dirigent siracus;
Men de Farslia (aliat d'Atenes) aliat dels atenencs al segle V aC;
Men de Larissa, aventurer tessali ;
Men de Farslia (general), general de la cavalleria tesslia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235220" title="Men de Farslia" nonfiltered="1142" processed="1141" dbindex="91151">


Onomstica:

Men de Farslia (aliat d'Atenes) aliat dels atenencs al segle V aC;
Men de Farslia (general), general de la cavalleria tesslia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235221" title="Darknet" nonfiltered="1143" processed="1142" dbindex="91152">
Darknet s una xarxa virtual privada on els usuaris connecten amb altres usuaris en els que hi confien.  En un sentit ms general del terme  Darknet  pot referir-se a qualsevol tipus de grup tancat de persones compartint informaci entre elles. No obstant aix, el sentit ms usual del terme es refereix a  tipus de xarxes i tecnologies que permeten als usuaris copiar i compartir material digital de manera annima, s a dir, sense que hi hagi la possibilitat de conixer qu es descarrega ni qui ho fa, com succeeix en les actuals xarxes P2P.
El terme va ser originriament acunyat durant els anys 70 per a designar les xarxes allades de ARPANET (que evolucionaven a Internet) per raons de seguretat. Algunes d'aquestes darknets podien rebre informaci de ARPANET per les seves adresses no apareixien en les llistes de les xarxes ni podien respondre  pings.
El terme va guanyar acceptaci a partir de la publicaci deThe Darknet and the Future of Content Distribution, un article de l'any 2002 escrit per quatre treballadors de  Microsoft.  
Vegeu tamb.
Freenet;
Comparaci d'allotjaments d'un sol clic;
P2P;
F2F;


Enllaos externs.
The Darknet and the Future of Content Distribution (format Microsoft Word );










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235223" title="Men de Farslia (aliat d'Atenes)" nonfiltered="1144" processed="1143" dbindex="91153">
Men de Farslia (Menon, ) fou un ciutad de Farslia a Tesslia que va ajudar als atenencs contra ion (potser el 424 aC) amb 12 talents i 200 cavallers, reclutats per ell mateix; en recompensa va rebre la ciutadania atenenca. 

Se'l suposa el mateix personatge que el primer any de la guerra del Pelopons (431 aC) va dirigir un cos enviat per Farslia en ajut dels atenencs. No obstant els atenencs tamb van fer un setge d'ion el 476 aC i Men podria haver actuat en aquest any i el segon personatge seria un fill.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235224" title="Camenes" nonfiltered="1145" processed="1144" dbindex="91154">
En la mitologia romana, les camenes foren nimfes llatines de les fonts. 

Com que se suposava que l'aigua de les fonts era capa d'inspirar la poesia, aviat foren assimilades a les Muses gregues.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 42.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235225" title="Regions i Pobles Solidaris" nonfiltered="1146" processed="1145" dbindex="91155">

Regions i pobles solidaris (RPS) s una federaci de partits poltics autonomistes de l'estat francs. El president s Gustave Alirol

Reivindicacions.
En el seu congrs celebrat a Brinhogan (Bretanya) el 25 d'agost de 2005 adoptaren les segents proposicions:

 Ratificaci per part de l'estat francs de la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries, modificaci de l'article 2 de la constituci francesa i oficialitzaci de totes les llenges parlades a Frana.
 Creaci de regions amb un estatut especfic a Savoia, Pas Basc Nord i Catalunya Nord, creaci d'un mbit administratiu a Bretanya incloent el departament del Loira Atlntic i la creaci d'una inter-regi occitana.
 Establiment d'una repblica federal a Frana.
 Reglament poltic i mesa per tractar les reivindicacions autonomistes.
 Apropament dels presos corsos, bascos, bretons i occitans.

Partits membres.

 A Occitnia, el Partit Occitan.
 Al Pas Basc Nord: el Partit Nacionalista Basc, Eusko Alkartasuna i Abertzaleen Batasuna (com a observador).
 A Catalunya Nord: Convergncia Democrtica de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya.
 A la Bretanya: Uni Democrtica Bretona i Frankiz Breizh (Bretanya lliure).
 A Savoia, el Moviment Regi Savoia.
 A Crsega, el Partit de la Naci Corsa.
 A Alscia, la Uni del Poble Alsaci;

 Partits observadors .
 A Alscia, el moviment Fer's Elsass des del 2006;

Antics membres.
Al Franc Comtat, el Reagrupament del Poble Franc-Comts (RPFC) fou membre de 1994 a 1999.
La Lliga Savoiana, qui tenia estatut d'observador, en fou excls arran d'unes declaracions islamfobes del seu fundador.
 Frankiz Breizh desaparegu el 2008. La major part dels membres s'integraren en l'UDB;

Enllaos externs.
  Pgina oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235226" title="Men de Farslia (general)" nonfiltered="1147" processed="1146" dbindex="91156">
Men de Farslia (Menon, ) fou un ciutad influent de Farslia a Tesslia que va prendre part a la guerra de Lmia i va dirigir la cavalleria tesslia en la batalla contra els macedonis en la que va morir Lleonat. 

Plutarc diu que els seus serveis a la guerra foren molt valuosos, noms per darrera dels de Lestenes d'Atenes. A la batalla de Cran (322 aC) juntament amb Antfil l'atenenc, fou derrotat per Antpater i Crter, encara que la cavalleria tesslia va mantenir a la batalla la seva superioritat. 

Quan Antpater  va haver de creuar a sia contra Perdicas d'Orstia, els etolis van renovar la guerra i Men els va fer costat, i probablement sota la seva influncia moltes ciutats tesslies es van unir a la lluita. Una mica desprs fou derrotat per Poliperc en sagnant batalla en la que va morir (321 aC). 

La seva filla Ftia fou la dona del rei Aecides de l'Epir i la mare del rei Pirros.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235227" title="Lber" nonfiltered="1148" processed="1147" dbindex="91157">
Segons la mitologia romana, Lber fou una divinitat itlica de carcter agrari.

Tenia cura de les vinyes i de la verema.

Antigament formava una trada amb Ceres i Lbera, amb les quals tenia un temple conjunt a l'Avent. Ms endavant, fou identificat amb Dions (Bacus) i n'esdevingu un sobrenom.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 136.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235228" title="Lbera" nonfiltered="1149" processed="1148" dbindex="91158">
Segons la mitologia romana, Lbera fou una divinitat itlica agrria que formava una trada amb Ceres i amb Lber, del qual, en la mitologia romana antiga, era l'esposa.

Considerada desprs filla de Ceres, fou identificada amb Prosrpina (Persfone).

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 136.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235230" title="Men de Larissa" nonfiltered="1150" processed="1149" dbindex="91159">
Men de Larissa (Menon, ) fou un aventurer tessali segurament nadiu de Larissa. 

Aristip de Larissa li va donar el comandament de les forces destinades a ajudar a Cir el Jove contra el partit que se li oposava i desprs, el 401 aC, en la seva rebelli, al front de 1500 homes. Cir li va encarregar escortar a Epiaxa, la dona de Siennesis III, el rei de Cilcia; al creuar les muntanyes Men va perdre un gran nombre d'homes en els atacs que feien els cilicis i en revenja va saquejar la ciutat de Tars i el palau reial.

Quan les forces rebels van arribar a l'Eufrates, Men va ser el primer de creuar el riu. A la batalla de Cunaxa va dirigir l'ala esquerra dels grecs, i desprs del combat, quan Clearc d'Heraclea va oferir el tron de Prsia a Arieu, va formar de la delegaci enviada al prncep al que estava connectat per llaos d'hospitalitat. Desprs fou un dels quatre general que va acompanyar a Clearc en la seva entrevista amb Tisafernes i fou detingut junt amb els seus companys. Clearc va sospitar que Men l'havia calumniat davant Tisafernes per obtenir el comandament de les tropes en solitari, i sembla que Men i Prox foren tractats honorablement pels perses; la realitat de la seva traci per, no s molt probable. Ctsies de Cnidos diu que no fou executat pels perses, per Xenofon diu que va morir al cap d'un any durant el qual fou sovint torturat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235232" title="Catedral de Naumburg" nonfiltered="1151" processed="1150" dbindex="91160">

La catedral de Naumburg, de Sant Pere i Sant Pau, s una esglsia situada a Naumburg, Alemanya, perfecte exemple de la transici arquitectnica del romnic tard al gtic primitiu.

Al presbiteri occidental, el "mestre de Naumburg", autor de les clebres esttues dels fundadors, collocades al voltant del cor, representa sens dubte l'apogeu de l'escultura alemanya de l'edat mitjana. El leccionari compta amb una successi d'altrelleus que representen escenes de la Passi.

Histria.

 L'esglsia s'aixecava el 1028 prop d'una antiga esglsia parroquial amb el trasllat de la seu episcopal des de Zeitz. Poc desprs de l'aprovaci del trasllat, a la primavera de 1029, just a l'est de l'esglsia parroquial existent es va comenar a construir la nova catedral amb estil romnic. El 1044, durant el regnat de bisbe Hunold, l'esglsia es va consagrar amb els sants Pere i Pau com a patrons.

Desprs de la Reforma Protestant, el 1541 es convertia en la seu d'un bisbat protestant, per amb la mort de l'ltim bisbe, Julius von Pflug, perdia la seva funci de seu episcopal i va sotmetre's al control de l'Electorat de Saxnia. Actualment roman una esglsia  protestant.

Arquitectura.

La nau principal es va construir a la primera meitat del segle XIII en estil romnic. Entre 1250 i 1270 s'aixec el presbiteri oest, el qual presentava ja les caracterstiques del gtic primitiu. Al segle XV el presbiteri de l'est fou transformat al gust gtic, tot i que la cripta subterrnia va conservar el seu estil romnic.

L'altar de Santa Maria s un trptic del gtic tard (vers 1510) que mostra la Verge Maria i al Nen flanquejats per santa Brbara, santa Catalina i els apstols. A l'altar del cor oriental s'hi representa a la Verge i el Nen amb figures de sants a ambds costats. A una columna del creuer hi ha adossat un plpit ornamentat (1466).

El presbiteri.

la seva muller Uta, fundadors de Naumburg]]
El leccionari de ponent s una extraordinria realitzaci del mestre annim de Naumburg. En aquest mur de separaci s'hi representen escenes de la Passi de Crist amb el carcter d'una tragdia humana: sobre la magnfica portalada central, que mostra un grup de la Crucifixi del mateix autor, es conserven frescos de Crist en Majestat enquadrats en un quadrifoli.

El mateix artista s l'autor de les clebres esttues dels fundadors de la catedral de Naumburg. Adornen el presbiteri de ponent i estan considerades com la principal obra de la estaturia medieval alemanya. La individualitzaci de les imatges i la profunditat de la seva expressi atorguen a les esttues un efecte excepcional d'humanitat i grandesa. Sn les del margrav Ekkehard i la de la seva esposa Uta.

Els vitralls del presbiteri reprodueixen escenes de virtud i pecat dels apstols. Algunes seccions sn originals del segle XIII i dues d'elles foren completades al segle XIX.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235236" title="Menfant" nonfiltered="1152" processed="1151" dbindex="91161">
Menfant (Menophantus, Menphantos ) fou un escultor grec d'poca i origen desconeguts. Esculp una preciosa esttua d'Afrodita trobada a la muntanya Clia a Roma i que va esdevenir possessi modernament del prncep Ghisi. Porta la inscripci  i est finament executada. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235237" title="Ment" nonfiltered="1153" processed="1152" dbindex="91162">


El ment, o barbeta, s la part de la cara, situada sota la zona labial, i per sobre de la zona suprahioidal, on comena el coll. Tamb s'anomena barbeta perqu s on apareix la part principal de la barba.

El ment comprn la smfisi mentoniana de la mandbula o maxillar inferior. Posseeix pls llargs i gruixuts en el mascle, pell movible, una capa subcutnia amb teixit adips  que pot donar lloc a la papada. Els msculs que comprenen el ment sn, fonamentalment, el triangular dels llavis i el quadrat de la barba.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235238" title="Gai Juli Ment" nonfiltered="1154" processed="1153" dbindex="91163">
Gai Juli Ment (Caius Julius Mento) fou un magistrat rom. 

Fou cnsol el 431 aC. Fou substitut en el comandament de la guerra contra els volscs que havia conduit de mala manera per dissensions amb el seu collega, i fou nomenat un dictador, en la persona de Aule Postumi Tubert. Ment fou deixat amb el comandament a Roma, on va dedicar un temple a Apollo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235240" title="Mentor" nonfiltered="1155" processed="1154" dbindex="91164">


Onomstica:

Mentor de Rodes, general grec de Rodes al servei de Prsia;
Mentor (orfebre), el ms important dels orfebres grecs;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235242" title="Mentor de Rodes" nonfiltered="1156" processed="1155" dbindex="91165">
Mentor de Rodes () fou un general grec de Rodes germ gran de Memn de Rodes.

Va ajudar al strapa Artabazos II de Frgia Hellespntica en la seva revolta contra Artaxerxes III de Prsia, i els tres es van haver de refugiar al ser derrotats a la cort de Filip II de Macednia. 

Mentor va entrar al servei de Nectanebos, rei d'Egipte i fou nomenat comandant de les forces gregues que eren un quatre mil, que van anar a ajudar al rei Tennes de Sid, revoltat contra els perses. Tennes va fugir i Mentor, que va quedar amb el comandament de la ciutat, va obrir les portes als perses i es va posar al seu servei.

Quan Artaxerxes va marxar a Egipte una divisi de les forces gregues va quedar sota comandament de Mentor  i de l'eunuc Bagoes. Davant Bubastis, Mentor va aconseguir la rendici de la guarnici, formada en part per grecs; es va simular un combat en el que Bagoes fou fet presoner i desprs la rendici davant Mentor que va ordenar l'alliberament de Bagoes; aix el rei de Prsia va quedar molt satisfet i Bagoes molt agrat. El rei va concedir a Mentor el govern d' una satrapia que incloa la costa oest de l'sia Menor. Quan va preguntar a Mentor si volia alguna cosa del rei, Mentor va demanar el perd del seu germ Memn i d'Artabazos que li fou concedit. 

Mentre va governar la satrapia es va apoderar d'Atarneu, on governava Hrmies, l'amic d'Aristtil  que fou enviat a la cort persa on fou executat. 

Va morir el 340 aC mentre era governador i el va succeir el seu germ Memn. Estava casat amb Barsine, que llavors es va casar amb Memn. Va tenir tres filles que van ser fetes presoneres per Parmeni a Damasc, i una d'elles es va casar amb l'almirall Nearc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235243" title="Polixo" nonfiltered="1157" processed="1156" dbindex="91166">


 Polixo (muller de Nicteu);
 Polixo (sacerdotessa);
 Polixo (hada);
Polixo (reina de Rodes);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235244" title="Mentor (orfebre)" nonfiltered="1158" processed="1157" dbindex="91167">
Mentor () fou un orfebre que treballava la plata, el ms important dels orfebres grecs, que va florir el 356 aC. Segons Plini el Vell les seves millors obres van desaparixer en la destrucci del temple d'rtemis a Efes i altres a l'incendi del Capitoli, i Plini diu que a la seva poca no en quedava cap, per probablement es referia a les peces grans. Va fer copes, gots i uns objectes anomenats Thericlea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235245" title="Polixo (muller de Nicteu)" nonfiltered="1159" processed="1158" dbindex="91168">
Segons la mitologia grega, Polixo fou la muller de Nicteu i la mare d'Antope.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 182.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235246" title="Polixo (sacerdotessa)" nonfiltered="1160" processed="1159" dbindex="91169">
Segons la mitologia grega, Polixo fou una sacerdotessa d'Apollo.

Va induir les dones de Lemnos a matar els seus marits per castigar les infidelitats que havien coms. Quan els argonautes arribaren a l'illa, aconsell a la reina Hipspile que els dons un bon acolliment a fi d'assegurar la continutat de la poblaci amb les seues estirps heroiques.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 182.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235247" title="Crema de Peralada" nonfiltered="1161" processed="1160" dbindex="91170">





La Crema de Perelada fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Arag.

Antecedents.
El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenci catalana a Siclia arrel de les vespres sicilianes, i don la investidura com a rei d'Arag, rei de Valncia i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de Frana, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a Pars.

L'exrcit croat va sortir de Perpiny el 13 de maig de 1285 en direcci als Pirineus, on es va trobar una forta resistncia al Coll de Panissars, que el va fer retirar fins a Perpiny, per finalment creuar pel Coll de la Massana. L'exrcit invasor del francs Felip III de Frana va acampar davant les muralles de Peralada, que en aquella poca era el quarter general de Pere el Gran, on s'havia retirat per no veure's encerclat als Pirineus. 

La Batalla.
La defensa de Peralada es va encomanar a Arnau Roger I de Pallars Sobir i a Guillem d'Anglesola

Desprs d'una batalla a camp obert, Pere el Gran i l'Infant Alfons, el comandant de l'exrcit van ordenar l'evacuaci de la vila per manca de provisions i van sortir amb 5.000 almogvers en direcci a Girona, el segent lloc on es presentaria la defensa. 

Explica la versi que apareix en la crnica de Ramon Muntaner que els almogvers que havien de marxar amb el rei calaren foc i destruren totes les cases per, diferent de la que relata la de Bernat Desclot, que explica que qui va calar foc a Peralada va ser el vescomte Dalmau de Rocabert per evitar que els enemics se n'aprofitessin.

Conseqncies.
La defensa catalana es va treslladar a Girona, que es va encomanar a Ramon Folc VI de Cardona, que fou assetjada, Arnau de Cortsav, el Vescomte de Castellnou Jaspert V de Castellnou, i Dalmau I de Sureda anaren a reforar els seus dominis, mentre els corsaris atacaven els vaixells de subministrament francesos i l'estol d'onze galeres dels almiralls Ramon Marquet i Berenguer Mallol es preparava a Barcelona per atacar els croats, mentre esperaven els reforos de Roger de Llria que venien de Siclia.

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235250" title="Luciano Montero Hernndez" nonfiltered="1162" processed="1161" dbindex="91171">






Luciano Montero Hernndez (Gemuo, 16 d'abril de 1908 - Buenos Aires, agost de 1993) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre els anys 1926 i 1939, durant els quals va aconseguir 41 victries.

Nascut a la provncia d'vila, tanmateix es va criar a la localitat basca d'Ordizia (Guipscoa). 

Va ser el primer espanyol en guanyar una medalla en un Campionat del Mn de ciclisme, en acabar segon el 1935, per darrere del belga Jean Aerts. Tamb va ser tres vegades campi d'Espanya i dues vegades sotscampi.

Palmars.
1926;
 1r al Trofeu France-Sport;
1927;
 1r a Baiona;
 1r al GP Pascuas;
 1r a Hernani;
1928;
 1r al GP Irun;
 1r al GP Pascuas;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-oest;
1929;
 Campi d'Espanya;
 1r a Beasain;
 1r al GP Uve;
 1r a Logronyo;
1930;
 1r a Beasain;
 1r al GP de la Bicicleta Eibarresa;
 1r al GP Loinaz;
 1r al Trofeu Olimpia;
 1r a la Volta a laba;
1931;
 1r a Beasain;
 1r al Circuit Ribera del Jaln ;
 1r al GP Irun;
 1r a Miremont;
1932;
 Campi d'Espanya;
 1r al Circuit Peugeot a Donstia;
 1r al GP Ategorrieta;
 1r al GP Repblica;
 1r a Valladolid ;
1933;
 1r a Baiona;
 1r a Bergara ;
 1r al Circuit Luarca;
 1r al GP de l'Echo d'Alger ;
 1r al GP Irun;
 1r al GP Repblica;
 1r a Legazpia;
1934;
 Campi d'Espanya;
 1r a Beasain;
 1r a Bergara;
 1r al GP Vizcaya;
 1r a Onatzi;
 1r a Zegama (ESP);
1935;
 Campi de Guipozcoa;
 1r a Pamplona ;
 2n al Campionat del Mn de ciclisme ;
1937;
 1r al GP de Marseille;
1938;
 1r a la Bordeus-Angouleme;
 1r a Marsella;

Enllaos externs.
Palmars de Luciano Montero ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235251" title="Aiges encantades" nonfiltered="1163" processed="1162" dbindex="91172">
Aiges encantades s una obra de teatre escrita per Joan Puig i Ferreter l'any 1907 que s'inscriu en el context dels drames d'idees i passions del modernisme.

L'autor intenta difondre les seves idees i la seva forma de pensar, reflectint la lluitat de la llibertat d'una persona davant la massa. Els personatges principals lluiten contra la ignorncia de la gent. Intenta retratar la societat de l'poca i les actituds que s'haurien de canviar. Es manifesta una lluita entre els ideals moderns i la tradici.
 
"Sou tots aiges mortes, aiges encantades per tota l'eternitat  Aquesta cita del llibre es refereix que els habitants del poble no volen progressar i es queden, per sempre, estancats a la tradici.  
"L'guila deixa el galliner, per sempre  " (p.122), es refereix a que ja ha trencat els nics lligams que la unien, i ella marxar d'aquell lloc per sempre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235252" title="Nicteu" nonfiltered="1164" processed="1163" dbindex="91173">
Segons la mitologia grega, Nicteu fou un rei de Tebes, fill d'Hirieu i de Clnia.

Es cas amb Polixo i tingu una filla anomenada Antope.

La noia, desprs que fou seduda per Zeus, fug de casa i es refugi a la cort d'Epopeu, a Sici. Nicteu, en saber-ho, va anar a reclamar-la, per mor lluitant contra Epopeu.

El seu germ Licos s'encarreg de venjar-lo.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 157.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235253" title="Ricard de Mediavilla" nonfiltered="1165" processed="1164" dbindex="91174">
Ricard de Mediavilla (vers 1249   1306); tamb conegut com a Richard of Middleton, Richard of Middletown o, en llat medieval, Richardus de Mediavilla, fou un francisc, teleg i filsof.

Biografia.

Era normand i, per tant, no se sap si provenia d'Anglaterra o de Normandia prpiament.

Enseny teologia a Pars i fou preceptor de Llus d'Anjou, fill del rei de Npols Carles II d'Anjou , que fou bisbe de Tolosa.

Obra.

La seva obra teolgica est continguda en els seus dos comentaris a les "Sentncies'"' de Pere Llombard; en el seu "Quodlibeta" i en les "Quaestiones disputatae"..

La seva obra, expressada amb claredat de raonaments, s remarcable pel fet d'apartar-se de la teologia estrictament agustiniana cap a una ms escolstica. Tamb s interessant el fet de qu mostra el seu coneixement de la hipnosi en el seu tractat "Quodlibeta".

Hi ha constncia de la difusi de la seva obra en terres catalanes

Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235257" title="Electri" nonfiltered="1166" processed="1165" dbindex="91175">
Electri, segons la mitologia grega, fou un rei de Micenes, fill de Perseu i d'Andrmeda.

Amb l'ajut d'Amfitri va combatre contra Pterelau, que li disputava el regne, i en agrament conced al seu aliat la m de la seua filla Alcmena.

Fou mort accidentalment pel seu gendre quan, per aturar una vaca furiosa, llan un bast, per es desvi i colpej Electri al cap.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 74.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235259" title="Pterelau" nonfiltered="1167" processed="1166" dbindex="91176">
D'acord amb la mitologia grega, Pterelau fou un rei de Tafos, fill de Tafi o, segons altres, de Posid i d'Hiptoe.

Va rebre del du el do de la immortalitat sempre que conservs un rnxol d'or que li fu crixer al cap. 

Una vegada que fou atacat per Amfitri, la seua filla Cometo, enamorada del cabdill enemic, li va tallar el rnxol, cosa que provoc la mort de Pterelau i la caiguda del seu regne.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 188.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235260" title="Marinus Valentijn" nonfiltered="1168" processed="1167" dbindex="91177">






 Marinus Valentijn (Sint Willebrord, 21 d'octubre de 1900 - Sint Willebrord, 3 de novembre de 1991) va ser un ciclista holands que fou professional durant els anys 30. 

El seu xit ms important fou la medalla de bronze al Campionat del Mn de ciclisme de 1933. 

Palmars.
1929;
 1r de La Haia-Brusselles;
1930 ;
 1r de La Haia-Brusselles ;
1932 ;
 Campi dels Pasos Baixos en carretera;
 1r de la Volta Nord-est-Brabant ;
1933 ;
 3r al Campionat del Mn de ciclisme;
 3r al Campionat dels Pasos Baixos en carretera;
 3r del Gran Premi de les Nacions ;
1935 ;
 Campi dels Pasos Baixos en carretera ;
 1r a Wouw ;
 10 de la Volta a Espanya ;
1936;
 1r a Beemster;

Enllaos externs.
Palmars i biogradia de Marinus Valentijn ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235261" title="Lovaart" nonfiltered="1169" processed="1168" dbindex="91178">



El Lovaart s un canal de Blgica d'una llargada de 14,329 km. Enllaa el canal Nieuwpoort-Duinkerke a la ciutat de Veurne amb el riu IJzer a Pollinkhove, un nucli de la ciutat Lo-Reninge.

El canal va excavar-se al segle XII. Des de l'inici, tenia dues foncions: el desgus dels plders i el transport de mercaderies a una poca o les carreteres eren poques i llur qualitat dolent. Al 1622 el canal va apregonar-se. Avui el canal ha perdut la seva importncia per a la navegaci de mercaderies.

Rescloses.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235262" title="Tafi" nonfiltered="1170" processed="1169" dbindex="91179">
Segons la mitologia grega, Tafi fou un heroi, fill de Posid i d'Hiptoe.

Sembla que va donar nom a l'illa de Tafos, a prop d'Acarnnia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 200.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235263" title="Hiptoe" nonfiltered="1171" processed="1170" dbindex="91180">
Hiptoe, segons la mitologia grega, fou una herona, filla de Mstor i de Lisdice. Fou raptada per Posid i d'aquesta uni va nixer Tafi.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 118.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235264" title="Mstor" nonfiltered="1172" processed="1171" dbindex="91181">
D'acord amb la mitologia grega, Mstor fou un rei de Micenes, fill de Perseu i d'Andrmeda.

Es cas amb Lisdice i fou pare d'Hiptoe.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 149.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235265" title="Josep Llovet i Mont-ros" nonfiltered="1173" processed="1172" dbindex="91182">
Josep Llovet i Mont-ros fou un economista catal. Fill d'un masover de Castell d'Empries, va estudiar a l'escola Fortianell. Va exercir de professor d economia agrcola de l'Escola d'Agricultura de Barcelona durant 45 anys, formant una colla de generacions de tcnics agraris catalans. Ms tard, a petici del director de la Caixa de Pensions, va organitzar l'Obra Social Agrcola, que no noms facilitava crdit agrcola sin que tamb formava agricultors en la gesti econmica i comptable. 

El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Biografia de Josep Llovet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235266" title="Cometo" nonfiltered="1174" processed="1173" dbindex="91183">
D'acord amb la mitologia grega, Cometo fou una filla de Pterelau, rei de Tafos.

Enamorada d'Amfitri quan aquest assetjava la seua ciutat, tall al seu pare un rnxol que el feia invencible per fer-ne obsequi al seu enemic, per Amfitri, horroritzat per aquesta traci, la fu executar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 54.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235267" title="Variable RR Lyrae" nonfiltered="1175" processed="1174" dbindex="91184">
Les variables RR Lyrae sn estrelles variables usades com a candeles estndard.

Les RR Lyrae sn  estrelles polsants de la branca horitzontal, amb una massa de, aproximadament, la meitat del Sol. Les estrelles RR Lyrae perden massa abans d'esdevenir RR Lyrae  i conseqentment, aquestes estrelles foren un temps astres amb una massa similar o una mica menor que el Sol, voltant les 0,8 masses solars. Polsen de manera semblant que a les variables cefeides, per entre unes i altres hi ha diferncies importants.

Les RR Lyrae sn estrelles velles, i relativament de poca massa. Per consegent, sn ms comunes que les cefeides, per menys lluminoses. De mitjana la magnitud absoluta de les RR Lyrae s 0,75, noms 40 o 50 vegades ms brillants que el Sol. El seu perode s ms curt, tpicament menor de un dia, i a vegades per davall de les vuit o nou hores.

Hi ha tres classes principals d'estrelles RR Lyrae:

RRab;
RRc, amb perodes curts;
RRd, amb dos perodes de pulsacions superposats.

La relaci entre la variabilitat del perode d'una RR Lyrae i la seva magnitud absoluta fa d'aquestes estrelles bones candeles estndard per objectes relativament prxims, especialment dins la Via Lctia. Sn usades de forma extensiva en els estudis de cmuls globulars, per son difcils d'observar a galxies externes.

Vegeu.
RR Lyrae;
variable W Virginis ;

Enllaos externs.
APOD;
Plana de Joan Mir Ametller;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235268" title="Tespi" nonfiltered="1176" processed="1175" dbindex="91185">
Segons la mitologia grega, Tespi fou un heroi beoci, fill d'Erecteu.

Va donar nom a la ciutat de Tspies, sobre la qual regn.

De la seua uni amb diverses dones va tindre cinquanta filles, anomenades Tespades, que ofer a Heracles per assegurar-se una descendncia heroica.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 207.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235270" title="Tespades" nonfiltered="1177" processed="1176" dbindex="91186">


 Tespades (filles de Tespi);
 Tespades (Muses);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235271" title="Tespades (filles de Tespi)" nonfiltered="1178" processed="1177" dbindex="91187">
Tespades, segons la mitologia grega, fou la denominaci conjunta de les cinquanta filles de Tespi.

Mentre Heracles, havent d'anar a la cacera del Senglar d'Erimant, s'hostatjava a la casa del seu pare, s'uniren a l'heroi en nits successives, de manera que cadascuna en va tindre un fill.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 207.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235275" title="Tespades (Muses)" nonfiltered="1179" processed="1178" dbindex="91188">
D'acord amb la mitologia grega, Tespades fou el sobrenom de les Muses, pel culte que se'ls retia a la ciutat de Tspies, a la Becia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 207.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235277" title="Joan Magri i Sanrom" nonfiltered="1180" processed="1179" dbindex="91189">
Joan Magri i Sanrom (Vilanova i la Geltr, Garraf 1903 - 1995) fou un ballar i coregraf catal. El 1918 es trasllad a Barcelona i el 1926 ingress en el cos de ball del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on aviat actu tamb de mestre de ball i de coregraf. El 1932 debut al Teatre Urquinaona com a solista i ms tard fou primer ballar del Liceu, fins que es retir el 1957. 

El 1936 va estudiar a Pars amb Olga Preobaienska i Serge Lifar, i a Londres amb el ballet Green Table. El 1937 va fer una gira per Frana, en una tourne oficial del govern de la Segona Repblica Espanyola, juntament amb la cobla La Principal de Barcelona i el tenor Emili Vendrell, i quan va tornar va muntar sarsueles al Liceu.

Com a coregraf, munt ballets per a peres representades al Liceu. Fou professor de l'Institut del Teatre del 1944 al 1974, on hi form un gran nombre de ballarins a la seva acadmia, com Joan Snchez, Aurora Pons i Alfons Rovira. Entre el 1966 i el 1977 tamb fou director del Ballet del Liceu, creat com a cos estable. El 1983 va rebre la creu de Sant Jordi i el 1990 la Medalla d'Or de les Arts del Ministeri de Cultura d'Espanya.

 Coreografies .
 El gato con botas, de Xavier Montsalvatge (1948);
 Romo et Juliette, de Charles Franois Gounod (1963),
 Rosario la Tirana  de Joan Mann i Planas (1953);
 Festa major amb msica d'Enric Morera (1960);
 Gavines,  de Joan Altisent i Ceardi (1965);

 Enllaos externs .
 Biografia de Joan Magri;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235279" title="Senglar d'Erimant" nonfiltered="1181" processed="1180" dbindex="91190">
Segons la mitologia grega, el Senglar d'Erimant fou una fera que devastava els boscos d'Erimant, a l'Arcdia.

Hracles va ser l'encarregat de capturar-lo en un dels seus dotze treballs. Quan ho aconsegu, el port viu a Euristeu, que, en veure'l, cuit a amagar-se dins una tina.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 196.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235280" title="Nicipe" nonfiltered="1182" processed="1181" dbindex="91191">
Segons la mitologia grega, Nicipe fou una filla de Plops i d'Hipodamia.

D'acord amb una tradici, fou muller d'Estnel, rei de Micenes.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 157.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235281" title="Montserrat Mart i Bas" nonfiltered="1183" processed="1182" dbindex="91192">
Montserrat Mart i Bas (Barcelona, 1916-2005) fou una bibliotecria i escriptora catalana. Curs la carrera de bibliotecria de 1935 a 1938, i va tenir com a professors Jordi Rubi i Balaguer, Carles Riba i Ferran Soldevila. El 1942 Ramon Aramon i Serra la va contractar com a secretria de l'Institut d'Estudis Catalans (aleshores a la clandestinitat), presidit llavors per Josep Puig i Cadafalch.  

Fou una de les fundadores de la plataforma cultural de joves Miramar, que promovia debats i formaci. Tamb va publicar la Bibliografia catalana recent a Serra d'Or (1959-1993), i va fer bibliografies de Pompeu Fabra, Josep Carner i Llus Nicolau d'Olwer. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Necrolgica de Montserrat Mat i Bas al butllet de l'IEC;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235283" title="Canal Ieper-IJzer" nonfiltered="1184" processed="1183" dbindex="91193">



El Canal Ieper-IJzer s un canal de Blgica d'una llargada de 15,156 km. Enllaa la ciutat d'Ieper amb amb el riu IJzer a Knokkebrug, un nucli de la ciutat Diskmuide.

La navegabilitat del canal s'ha reduit. A certs trams la profunditat s a penes un metre el que dificulta la navegaci de plaer. El problema s parcialment dogut a les embarcacions de plaer que  naveguen massa de presa i causen aix danys als marges del canal. Al 2007 l'obra de dragatge hauria de comenar. 

El canal va tenir un paper important durant la batalla de l'IJzer a la Primera Guerra Mundial. Al marge del canal, al mitg de la zona industrial d'Ieper al nucli de Boezinge, s'ha reconstruit una trinxera a la seva ubicaci d'origin i amb materials autntics al seu lloc histric: la Yorkshire Trench. Hom hi troba tamb les restes histriques d'un deep dug out, un refugi militar a grand profunditat de 1917 que s'integrar a l'installaci turstica.

Rescloses.

Referncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235286" title="Joan Mas i Cant" nonfiltered="1185" processed="1184" dbindex="91194">
Joan Mas i Cant s un economista catal. Amb Carles Gell de Sentmenat i Carles Ferrer Salat fou fundador del Cercle d'Economia, del que en fou vicepresident el 1959-1972 i 1979-1984, president 1972-1975, i vocal el 1975-1979 i 1984-1987. Tamb fou un dels fundadors del Centre Catal, i s membre de la Societat Catalana d'Economia. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235288" title="Ramon Masnou i Boixeda" nonfiltered="1186" processed="1185" dbindex="91195">
Ramon Masnou i Boixeda (Santa Eugnia de Berga, Osona, 3 de setembre de 1907 - Vic, Osona, 9 de juny 2004) fou un eclesistic i bisbe catal.

Estudi al seminari de Vic, on desprs fou professor. Es doctor en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma. 

El 1952 fou nomenat bisbe titular de Ceciri i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perell, al qual succe el 2 de desembre de 1955. Fou el primer bisbe contemporani que escriv les pastorals en catal i un dels primers que se sent identificat amb l'esperit i les reivindicacions catalanes.  Escriv diversos llibres, els ms famosos El problema catal (1986) i la  Carta sobre els nacionalismes (1996),  originalment en castell i adreada als catlics immigrats per a explicar la compatibilitat entre cristianisme i catalanisme. 

El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 20 de juny d'aquell mateix any es jubil.


 Obres .

 El problema catal. Reflexions per al dileg (1986);
 Hores de recolliment. Diari ntim dels darrers mesos de la guerra (febrer-desembre de 1938) (1996);
 Carta sobre nacionalismes (1996);
 I si parlssim de diners? (1996);
 Estimem l'Esglsia! Reflexi sobre el plebiscit eclesial "Som Esglsia" (1999);
 Epleg a Chiesa e Minoranze Etniche (1997) de Kurt Egger, germ del bisbe de Bozen-Brixen Wilhelm Egger;
 Testament espiritual (2002);

 Enllaos externs .

 Biografia de Ramon Masnou;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235289" title="Franois Villon" nonfiltered="1187" processed="1186" dbindex="91196">
 
Franois Villon (1431 - 1463) va ser un poeta francs que va viure a mitjans del segle XV. 

Va nixer al comenament de la dcada del '30 en el segle xv i es desconeix quan va morir. La seva creaci ms celebrada s "La belada dels penjats", escrita quan esperava la seva execuci a la horca. Les dades sobre la vida de Franois Villon sn incertes. Es diu sempre d'ell que era un marginal, que no poques vegades va ser empresonat, que era un tru. 

 Biografia . 
Nascut el 1431 o 1432, orfe de pare, va ser confiat al mestre Guillaume de Villon, cannic i capell de Saint-Benot-le-Btourn, qui l'envia a seguir estudis a la facultat d'arts. Per desprs d'haver obtingut una llicenciatura, descura l'estudi per a crrer darrere de l'aventura. A partir d'aquesta poca, la seva vida tindr per tel de fons la guerra dels cent anys i el seu seguici de brutalitats, fam i epidmies. Acusat d'assassinar al religis Philippe Sermoise, el seu rival en amors, s obligat a fugir de Pars. Obt el perd al gener de 1456. Poc desprs participa en el furt del Collegi de Navarra. Entre 1456 i 1461, prossegueix les seves aventures per la vall del Loira, va a la pres durant l'estiu de 1461, per alliberat alguns mesos ms tard en ocasi d'una visita de Llus XI. De tornada a Pars, escriu Le Testament per s arrestat una vegada ms el 1462. s torturat i condemnat a la forca, per la pena s commutada per deu anys d'allunyament de Pars.

 Obra . 
Villon no va renovar tant la forma de la poesia del seu temps com els seus temes. Va donar nova vida a motius heretats de la cultura medieval que ell coneixia a la perfecci i els va animar amb la seva prpia i original personalitat.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235290" title="Diomedes (fill d'Ares)" nonfiltered="1188" processed="1187" dbindex="91197">
Diomedes, segons la mitologia grega, fou un rei del bstons, fill d'Ares i de Pirene.

Tenia quatre cavalls que vomitaven foc i es nodrien de carn humana, i per alimentar-los capturava els estrangers que passaven per aquelles terres.

Heracles, en un dels dotze treballs encarregats per Euristeu, el venc i aliment amb el seu cos els seus cavalls.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 66.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235291" title="Egialea" nonfiltered="1189" processed="1188" dbindex="91198">
Egialea, segons la mitologia grega, fou una filla d'Adrast, rei d'Argos i d'Amftea.

Es cas amb Diomedes, per quan aquest era a la guerra de Troia li fou infidel i tingu relacions amb Cometes.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 72.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235293" title="Cometes" nonfiltered="1190" processed="1189" dbindex="91199">


 Cometes (tipografia);
 Cometes (fill d'Estnel);
 Pel plural Cometes, vegeu Cometa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235295" title="Josep Miracle i Montserrat" nonfiltered="1191" processed="1190" dbindex="91200">
Josep Miracle i Montserrat (Barcelona 1904 - Mollet del Valls 1998) fou un escriptor catal. Va tenir una formaci autodidacta dins dels grups culturals i populars de Sants. Fou deixeble de Pompeu Fabra i treball a l'Editorial Selecta com a corrector de proves i desprs com a director literari; tamb fou director de la Llibreria Catalnia. 

Va escriure novelles de caire naturalistes -destaca Seixanta minuts-, i conre tamb la poesia i el teatre. Per excell per les seves biografies, extenses, documentades i sovint polmiques. Cal mencionar les dedicades a Jacint Verdaguer, Josep M. Folch i Torres i Pompeu Fabra, a ms a ms d'assaigs a altres personalitats tan rellevants com Joan Maragall, ngel Guimer o Vctor Catal. Alhora, va ampliar la gramtica i lexicografia del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (1966) i va publicar diverses gramtiques i diccionaris. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi.
 
Disconforme amb alguns dels criteris normatius de l'Institut d'Estudis Catalans, public a Andorra el seu definitiu Diccionari Nacional de la llengua catalana, el 1993, treball caracteritzat, com sempre, per la seva fidelitat a l'esperit i la lletra dels treballs de Fabra. Com li agradava dir a semblana de la seva admirada Vctor Catal, tingu "una longevitat sense senectut". El seu fons es pot consultar a l'Arxiu Municipal de Sants i una biblioteca de Vallvidrera -on visqu durant molts anys- duu el seu nom. La seva figura i obra, menystingudes durant anys, cal reivindicar-les. 

 Obres .
 Poesia .
 De l'encs dels dos amors (1922);
 Novelles, prosa i pensament.
 Vides intils (1930);
 Blanca o bruna? (1931);
 Pel foc de la prova (1932);
 Un ram a la finestra (1932);
 Seixanta minuts (1948);
 Herois de cala curta (1930 i 1933);
 La restauraci dels Jocs Florals (1960);
 Quatre coses del meu temps  (1976);
 Entre l'ahir i el dem. Opinions de cor a pensa (1991);
 Claror de posta: obra indita (1999);

 Teatre .
 Una creu vora el cam (1933);
 Carbassot (1935) ;
 L'enlluernat (1951);
 Biografies .
 Verdaguer, entre la lira i el calze (1952);
 Guimer (1958);
 Josep Maria Folch i Torres (1971);
 Pompeu Fabra (1968);
 Jaume Ravents. L'home del seny (1973);
 Caterina Albert i Parads, Vctor Catal (1978),
 Verdaguerianes (1987);
 Joan Maragall, poeta, pensador i home de fe (1988);
 Gramtiques i diccionaris .
 Gramtica catalana (1938);
 Diccionari catal-castell i castell-catal (1969)  ;
 Diccionari Manual de la llengua catalana (1975);
 Diccionari Trilinge. Catal-castell-francs, castell-catal-francs, francs-catal-castell (1988);
 Diccionari Nacional de la llengua catalana (1993);

 Enllaos externs .
 Biografia de Josep Miracle;
 Petita Biografia per Carles Secchi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235296" title="Cometes (fill d'Estnel)" nonfiltered="1192" processed="1191" dbindex="91201">
D'acord amb la mitologia grega, Cometes fou un heroi, fill d'Estnel, rei d'Argos.

Fou encomanat per administrar la casa de Diomedes quan aquest an a la guerra de Troia, per va seduir la seua muller, Egialea, i Diomedes, desprs de tornar, l'expuls del seu regne.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 54.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235298" title="Daniel Clement Dennett" nonfiltered="1193" processed="1192" dbindex="91202">
 
Daniel Clement Dennett (nascut el 28 de mar de 1942 a Boston, EE.UU.). Filsof nordameric. s un dels filsofs de la cincia ms destacats en l'mbit de les  cincies cognitives especialment en l estudi de la intelligncia artificial i la teoria de mems. Tamb son significatives les seves aportacions sobre la importncia actual del darwinisme. Dirigeix el Centre de Estudis Cognitius de la Universitat de Tufts, on s catedrtic de filosofia. Des de 1987 s membre de la American Academy of Arts and Sciences.


 Biografia .

Daniel Dennett va estudiar en la Phillips Exeter Academy i va rebre el seu Bachelor of Arts en filosofia a la Universitat de Harvard (Cambridge, EE.UU.) el 1963.
El 1965, es va doctorar en Filosofia per la Universitat d'Oxford (Anglaterra), on va estudiar amb el fams filsof Gilbert Ryle. Dennett s actualment l'Austin B. Fletcher Professor of Philosophy, professor de la universitat i codirector del Centre d'Estudis Cognitius junt amb Ray Jackendoff a la Universitat Tufts (Medford, EE.UU.).
El 1983 va impartir els cursos John Locke a la Universitat d'Oxford, el 1985 els cursos Gavin David Young a Adelaida, Austrlia i el 1986 el curs Tanner a Michigan, entre d'altres.

L'any 2001 va ser guardonat amb el Premi Jean Nicod i va donar els cursos Jean Nicod a Pars.
Ha rebut dues beques Guggenheim, una beca Fulbright, i una beca en el Center for Advanced Studies in Behavioral Science (Centre d'Estudis Avanats en Cincia del Comportament).

Va ser escollit el 1987 membre de l'American Academy of Arts and Sciences (Acadmia Americana de les Arts i les Cincies).
Va ser el 1985 cofundador i codirector del Curricular Programari Studio (Estudi de Programari Curricular) a la Universitat de Tufts, i ha ajudat a dissenyar exhibicions en museus sobre computadores per a la Smithsonian Institution, el Museu de Cincia de Boston i el Museu de Computadores de Boston. Tamb s un hbil mar.

Dennett s autor de diversos llibres de gran importncia sobre l'evoluci i la conscincia.
s un dels principals proponents de la teoria coneguda per alguns com darwinisme neural (veure tamb  reduccionisme vora).
Dennett tamb s ben conegut per la seva argumentaci en contra dels  qualia; Dennett afirma que el concepte s tan confs que no pot ser usat o ents de forma no contradictria, i per aix no constitueix una refutaci vlida del fisicalisme.
Aquest argument va ser presentat mpliament en el seu llibre Consciousness Explained (La conscincia explicada).


 Opinions filosfiques .
Dennett ha comentat en diversos llocs (tals com Self-portrait, en Brainchildren) que el seu projecte filosfic global ha continuat sent en gran manera el mateix des dels seus temps en Oxford.
Busca sobretot proporcionar una filosofia de la ment arrelada en la investigaci emprica i til per a aquesta.
En la seva dissertaci Content and Consciousness (Contingut i Conscincia), va dividir el problema d'explicar la ment en la necessitat d'una teoria del contingut i una de la conscincia.
La seva aproximaci a aquest projecte tamb ha roms fidel a aquesta distinci.

De la mateixa manera que el contingut i la conscincia tenen una estructura bipartida, els Brainstorms poden ser dividits igualment en dues seccions.
Posteriorment agrupar diversos assajos sobre contingut en The Intentional Stance i sintetitzar les seves investigacions sobre la conscincia humana en una teoria unificada en el llibre La conscincia explicada.

Aquests dos volums desenvolupen la seva visi multidisciplinar sobre la conscincia, basada en el mtode cientfic i en dades procedents de la psicologia, la neurocincia, la filosofia i la intelligncia artificial.
La conscincia explicada va tenir gran difusi per tractar-se d'una obra cientfica i va causar profund impacte fins i tot en lectors no especialitzats, perqu refutava de forma molt convincent la visi tradicional i purament intutiva sobre la conscincia.

Encara que est molt clar que Dennett qestiona tota una srie de categories (com el dualisme cartesi), est menys clar en quines encaixa.

Tal com va dir Dennett:
 indiquen que la meva 'resistncia a usar la terminologia filosfica estndard per discutir aquests afers' sovint em crea problemes; els filsofs tenen dificultats per imaginar-se qu estic dient i qu estic negant.
La meva negaci a jugar amb els meus collegues s deliberada, per descomptat, ja que veig la terminologia filosfica estndard com quelcom pitjor que intil --com un gran obstacle per al progrs ja que es basa en molts errors

Dennett s'autodefineix amb uns pocs termes.
En La conscincia explicada admet: "sc algun tipus de 'teleofuncionalista', per descomptat, pot ser el 'teleofuncionalista' original".
Fins i tot arriba a dir: "estic preparat per sortir de l'armari com algun tipus de verificacionista".

En La conscincia explicada, l'inters de Dennett en l'habilitat de l'evoluci per explicar algunes de les caracterstiques productores de contingut de la conscincia ja s evident, i des de llavors s'ha convertit en part integral del seu programa.
Gran part del seu treball en els anys 1990 els ha dedicat a completar les seves idees, tractant els mateixos temes des d'un punt de vista evolutiu: des de l estudi de qu distingeix la ment dels animals de la dels humans (Kinds of Minds, Tipus de Ments), a com el lliure albir s compatible amb una visi naturalista del mn (Freedom Evolves La Llibertat Evoluciona).

El seu llibre ms recent, Breaking the Spell (Trencant l'Embruixament), s un intent de subjectar les creences religioses al mateix tractament, explicant les possibles raons evolutives per al fenomen dels grups religiosos.

 Paper en el debat sobre l'evoluci .
Les opinions de Dennett sobre l'evoluci estan en la lnia amb dels postulats del zoleg Richard Dawkins.
En Darwin's Dangerous Idea (La Perillosa Idea de Darwin), Dennett es mostra fins i tot ms ferm en la seva defensa de l'adaptacionisme que el propi Dawkins, dedicant un captol sencer a la crtica de les opinions del paleontleg Stephen Jay Gould, que s precisament un dels crtics de l'adaptacionisme extrem.

Aix l ha portat a enfrontar-se amb Gould i els seus partidaris, que alleguen que Dennett exagera les seves afirmacions i malinterpreta les de Gould. Per altra part, tamb mant una aferrissada polmica amb el filsof Jerry Fodor justament per la defensa que fa Dennet del darwinisme i la selecci natural contrria als plantejaments dels qui com l'esmentat Fodor posen en dubte el paper de la selecci natural. Des de la perspectiva de Dennett qualsevol posada en dubte del mecanisme de la simple selecci natural, que acta (per dir-ho amb el nom d'un ttol de Dawkins) com un "rellotger cec" (s a dir, que no hi ha cap dierecci prestablerta en l'evoluci, ni cap dissenyador), s fruit dels reductes de la clssica posici dualista.

 Obres .
 1969   Content and Consciousness;
 1981   Brainstorms: Philosophical Essays on Mind and Psychology. ;
 1981   The Mind's I. En colaboraci amb Douglas Hofstadter. ;
 1984   Elbow Room: The Varieties of Free Will Worth Wanting ;
 1991   Consciousness Explained (La conciencia explicada, Paids, Barcelona, 1995) ;
 1996   Darwin's Dangerous Idea: Evolution and the Meanings of Life (La peligrosa idea de Darwin, Galaxia Gutenberg, Barcelona, 1999) ;
 1997   Kinds of Minds: Towards an Understanding of Consciousness. ;
 1998   Brainchildren: Essays on Designing Minds (Representation and Mind). Recopilacin d'articles entre 1984-1996.
 2003   Freedom Evolves (La evolucin de la libertad, Paids, Barcelona, 2004) ;
 2005   Sweet Dreams: Philosophical Obstacles to a Science of Consciousness. (Dulces sueos: Obstculos filosficos para una ciencia de la conciencia  Katz Barpal Editores, S.L.) ;
 2006   Breaking the Spell: Religion as a Natural Phenomenon (Romper el hechizo: la religin como fenmeno natural, Katz Editores, 2007).

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Web de Dennet en la Universidad Tufts ;
 John Locke Lectures ;
 Jean Nicod Lectures (2001) ;
 Text de Dennet sobre els experiments mentals ;
 Text de Dennet sobre l'explicaci de la conscincia ;




-- (discussi) 23:12, 26 nov 2007 (CET)



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235300" title="Resos" nonfiltered="1194" processed="1193" dbindex="91203">
Resos fou un rei de Trcia, fill d'Eioneu o d'Estrim segons la genealogia mitolgica. 

S'ali amb Pram durant la guerra de Troia.

Era fams pels seus cavalls blancs, extraordinriament veloos, dels quals havia dit un endev que podrien salvar Troia si bevien aigua de l'Escamandre i pasturaven als camps de l'entorn. Estava disposat a dur-los-hi, per Ulisses i Diomedes, coneixedors del vaticini, aconseguiren arribar de nit al seu campament i, desprs de matar Resos i els seus companys, s'apoderaren dels cavalls.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 192.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235302" title="Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj" nonfiltered="1195" processed="1194" dbindex="91204">


La Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj (angls:European-African-Middle Eastern Campaign Medal) s una medalla militar de l'Exrcit dels Estats Units creada el 6 de novembre de 1942 mitjanant una ordre executiva del President Franklin D. Roosevelt.

Era atorgada a qualsevol membre de les Forces Armades dels Estats Units que servs entre el 7 de desembre de 1941 i el 8 de novembre de 1946 en alguna de les zones prescrites (Europa occidental, la Rssia europea, Groenlndia, Islndia, frica, Iran, Iraq i Turquia), sota les segents condicions:
 Destinaci permanent;
 En un esttus de 30 dies consecutius o 60 alterns;
 Al guanyar una condecoraci per estar en combat actiu contra l'enemic o haver estat general en cap d'un cos, una unitat major o una fora independent que va participar en combat.

Una estrella de bronze indica la participaci a una campanya. Una punta de fletxa de bronze a la cinta indica la participaci en un salt de combat de paracaigudistes, aterratge en un planador o assalt amfibi. 

Durant tota la II Guerra Mundial noms s'exhib com a gal, i no va ser fins al 1947 en qu s'autoritz com a una medalla complerta. El primer receptor va ser el General de l'Exrcit Dwight Eisenhower, a qui se li present en reconeixement del seu servei com a Comandant Suprem de la Fora Expedicionria Aliada durant la II Guerra Mundial.

Les campanyes asignades per optar a aquesta condecoraci sn:

 Egipte   Lbia (11-6-1942 / 12-2-1943);
 Ofensiva aria sobre Europa   (4-7-1942 / 5-6-1944);
 Algria   Marroc francs (8/11-11/1942) ;
 Tunsia (12-11-1942 / 13-5-1943);
 Siclia (14-5-1943 / 17-8-1943);
 Npols   Foggia (18-8-1943 / 21-1-1944);
 Anzio (22-1-1944 / 24-5-1944);
 Roma   Arno (22-1-1944 / 9-9-1944);
 Normandia (6-6-1944 / 24-7-1944);
 Nord de Frana (25-7-1944 / 14-9-1944);
 Sud de Frana (15-8-1944 / 14-9-1944);
 Nord dels Apenins (10-9-1944 / 4-4-1945);
 El Rhin (15-9-1944 / 21-3-1945);
 Ardenes   Alsssia (16-12-1944 / 25-1-1945);
 Europa central (22-3-1945 / 11-5-1945);
 Vall del Po (5-4-1945 / 8-5-1945);
 Guerra antisubmarina (7-12-1941 / 2-9-1945)*;
 Combat de terra (7-12-1941 / 2-9-1945)*;
 Combat ari (7-12-1941 / 2-9-1945)*;
(* Aquestes campanyes no s exhibeixen a les banderes de l xrcit)

 Disseny .

Mostra un desembarcament amb una llanxa LST, tropes i un avi. A sobre apareix la inscripci  European-African-Middle Eastern Campaign .

Se suspn sobre un gal: marr per la sorra del desert afric i verd pels camps europeus. Al mig apareix una franja blau, blanc i vermell pel gal de la Medalla del Servei de Defensa Americana, i es refereix a la defensa americana desprs de Pearl Harbor. A un costat hi ha la bandera d'Itlia i a l altre, la d Alemanya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235304" title="Josep Porter i Rovira" nonfiltered="1196" processed="1195" dbindex="91205">
Josep Porter i Rovira (Montblanc, Conca de Barber 1901 - Barcelona 1999) fou un llibreter, bibligraf i biblifil catal. De formaci autodidacta, va fundar la Llibreria Porter a Sants (Barcelona) el 1925, i hi public el primer dels seus catlegs de llibres, que la internacionalitzaren. El 1927 public El Biblifil catal (15 nmeros) i el 1934 El Biblifilo Espaol y Americano (16 nmeros). El 1930 cre l'Institut Porter de Bibliografia Hispnica, annex a la llibreria. El 1936 inici la secci de llibres nous i la seva activitat d'editor amb la revista Papyrus, estroncada per la guerra civil espanyola. 

Desprs de la guerra va remprendre la seva tasca. A Els llibres (dos volums, 1973) apleg part de les seves conferncies i treballs, on hi ha les investigacions, tamb indites, sobre els orgens catalans de Cristfor Colom. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. La major part del seu llegat s en mans de l'Arxiu Nacional de Catalunya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235305" title="Canal Plassendale-Nieuwpoort" nonfiltered="1197" processed="1196" dbindex="91206">

El Canal Plassendale-Nieuwpoort s un canal de Blgica d'una llargada de 20,979 km.

El canal segueix ms o menys la lnia de la costa del mar del Nord.

A Nieuwpoort s'enllaa via l'enlla de Nieuwpoort amb el riu IJzer i amb canal Nieuwpoort-Duinkerke al complex de rescloses Ganzepoot. Al nom prov de la forma d'aquest conflent de six canals i recs a l'embocadura de l'IJzer que ressembla a una pota d'oca, el que en neerlands es diu ganzepoot. 
Histria.
El canal s'ha excavat parcialment al llit d'un antic riu Ieperlee i una cala que va romandre desprs de la regressi del mar del Nord. S'ha excavat al segle XVII quan la repblica de les Set Provncies Unides va tancar l'Escalda durant la guerra dels Vuitanta Anys i que els gobernadors austracs van cercar desesperadament una sortida al mar per a la indstria de Gant i de Bruges.

El primer projecte era una connexi fins a Duinkerke. Les tres ciutats Brugge, Veurne i Duinkerke van concloure un accord per a conduir l'obra i compartir els costs, com que consideraven aquest trajecte ms prctic que el tram Oostende-Plassendale, massa sotms a la marea. Quan Frana va annexar Duinkerke i Flandes francs al 1658, ja no hi havia cap alternatiua pel Pasos Baixos austracs que desenvelupar i fortificar la ciutat d'Oostende.

Resclosa.


Referncia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235307" title="Josep Pujol i Ripoll" nonfiltered="1198" processed="1197" dbindex="91207">
Josep Pujol i Ripoll (Olot, Garrotxa 1904 - 1987) fou un pintor catal. Deixeble d'Iu Pascual, particip a l'Exposici d'Art Catal a Madrid i el 1926 expos a les Galeries Dalmau de Barcelona. Va exposar a la Sala Pars el 1928, 1930 i 1934. 

Desprs de la guerra civil espanyola fou marginat per motius poltics, el 1966 guany el premi La Punyalada i el premi Sant Jordi de la diputaci provincial de Barcelona. D'antuvi es mantingu fidel a l'esttica de l'escola d'Olot, per ha adoptat una versi constructivista i esquemtica, tant en el paisatge, com en interiors i natures mortes, d'una netedat, concisi i refinament singulars. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235308" title="Setge d'Ull" nonfiltered="1199" processed="1198" dbindex="91208">





El Setge d'Ull, de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Arag

Antecedents.
El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenci catalana a Siclia arrel de les vespres sicilianes, i don la investidura a Felip l'Ardit com a rei d'Arag, rei de Valncia i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283. 

Pere el Gran es trobava a Tarassona de tornada del desafiament de Bordeus on es va quedar per fer front a les tensions amb el Senyoriu d'Albarras i el Regne de Navarra intervingut el 1274 a la mort d'Enric I de Navarra per Felip III de Frana.

El setge.
El 1283 Eustaqui de Beaumarchais, governador del Regne de Navarra, vassall del Regne de Frana, volent exercir drets de Felip l'Ardit, al front d'un exrcit francs de quatre mil cavallers i infanteria, va irrompre uns pocs quilmetres al Regne d'Arag, travessant la frontera per Sangesa per refer-se del despit que va significar el desafiament de Burdeus.

Un cop arribats a la vila d'Ull,  a l'actual municipi de Navardn, desprs d'assaltar l'arrabal i la barbacana els atacants van enderrocar part de la torre major del castell amb mquines de guerra, i seguidament van calar-hi foc, on va morir la major part de l'escassa guarnici, i capturant al tinent Eximn de Artieda.

Conseqncies.
Desprs de la coquesta del castell, foren destrudes les viles d'Ull, Lerda i Filera, i conquerides les viles de Bailo, Arbus i Berdn.

Poques setmanes ms tard Eustaqui de Beaumarchais atacaria la Vall d'Aran, incorporant-la al Regne de Frana.

Es va pactar una treva amb el regne de Navarra fins l'1 de febrer de 1284. Finalment la resposta a l'intent d'invasi de Felip III de Frana a la Corona d'Arag des del Regne de Navarra del 1283 es va tancar amb el contraatac de Pere el Gran a l'horta de Tudela. El rei va deixar la m lliure als almogvers, que van talar l'horta sembrant el terror. 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235309" title="Pere Ribot i Sunyer" nonfiltered="1200" processed="1199" dbindex="91209">

Pere Ribot i Sunyer (Vilassar de Mar, Maresme, 1908 - Girona 1997) fou un poeta i religis catal. El 1941 fou ordenat sacerdot i fou rector a Riells del Montseny, que durant la postguerra fou un dels primers fogars del catalanisme. Influt per la Bblia, Prudenci i Paul Claudel, el seu mn liricoreligis s de vegades roent i sempre formalment ben construt.  Va collaborar a Avui, Catalunya Cristiana, i al Full Parroquial del Bisbat de Girona. Escriv la part literria d'el volum molt illustrat El Montseny (1975) amb fotografies de Catal Roca, collabor en la versi catalana del breviari sacerdotal Litrgia de les hores (1978) i en el llibre La Seu adorant (1983) amb xilografies d'Antoni Gelabert. Alguns dels seus poemes foren musicats per Manuel Blancafort, Eduard Toldr o Frederic Mompou. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Laetare (1935);
 L'ombra dels tres (1945);
 Llengua de foc (1950);
 El pont de l'guila (1951);
 Epifania (1952);
 Si el gra no mor... (1959);
 La pedra en la veu (1971);
 Llevat d'amor(1975);
 Cadolles de muntanya (1978);
 El crit del desert (1982);
 El petit gran do (1987);
 Intimitat (1992) ;
 La llum del corriol (1997);

 Enllaos externs .
 Fitxa de Pere Ribot;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235312" title="Condecoracions dels Estats Units" nonfiltered="1201" processed="1200" dbindex="91210">
Condecoracions dels Estats Units es refereix a les condecoracions militars que reconeixen les fites personals o el servei d'un membre de l'Exrcit dels Estats Units. Juntament amb les insgnies militars, sn mitjans per mostrar els punts principals del servei de qualsevol militar.

 Orde de precedncia .

Com que cada servei t el seu propi orde de precedncia, les segents normes generals s'apliquen a tots els serveis:

 Condecoracions militars personals dels Estats Units ;
 Condecoracions militars d'unitat dels Estats Units;
 Condecoracions no-militars personals dels Estats Units ;
 Condecoracions no-militars d'unitat dels Estats Units;
 Condecoracions de Campanya dels Estats Units;
 Distincions de servei i entrenament;
 Condecoracions de la Marina Mercant i distincions de servei no militar;
 Condecoracions militars personals estrangeres ;
 Condecoracions militars d'unitat estrangeres;
 Condecoracions de servei alienes als Estats Units (a les Nacions Unides, a l'OTAN, etc);
 Distincions de servei estrangeres;
 Distincions de tirador ;

Senyalar que les distincions d'unitat als Estats Units es llueixen a la dreta, mentre que les personals es llueixen a l'esquerra del pit

 La Pirmide d'Honor .

  Medalla d'Honor - Medal of Honor;

  Medalla del Certificat del Mrit - Certificate of Merit Medal;
  Creu del Servei Distingit - Distinguished Service Cross;
  Creu de la Marina - Navy Cross;
  Creu de la Fora Aria - Air Force Cross;
  Medalla del Servei de Defensa Distingit   Defense Distinguished Service Medal;
  Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit - Distinguished Service Medal (Army);
  Medalla del Servei Distingit a la Marina - Navy Distinguished Service Medal;
  Medalla del Servei Distingit a la Fora Aria - Air Force Distinguished Service Medal;
  Medalla del Servei Distingit als Guardacostes - Coast Guard Distinguished Service Medal;
  Estrella de Plata - Silver Star;
  Medalla del Servei Superior de Defensa   Defense Superior Service Medal;
  Legi del Mrit   Legion of Merit;
  Creu dels Vols Distingits - Distinguished Flying Cross;
  Medalla del Soldat - Soldier's Medal;
  Medalla de la Marina i del Cos de Marines - Navy and Marine Corps Medal;
  Medalla de l'Aviador - Airman's Medal;
  Medalla dels Guardacostes - Coast Guard Medal;
  Estrella de Bronze - Bronze Star;
  Cor Porpra   Purple Heart;
  Medalla del Servei Meritori de Defensa   Defense Meritorious Service Medal;
  Medalla de l'Aire - Air Medal;
  Medalla del Servei Meritori   Meritorious Service Medal;
  Medalla del Servei Lloable Unificat - Joint Service Commendation Medal;
  Medalla del Servei Lloable a l'Exrcit - Army Commendation Medal;
  Medalla del Servei Lloable a la Marina i al Cos de Marines - Navy and Marine Corps Commendation Medal;
  Medalla del Servei Lloable a la Fora Aria   Air Force Commendation Medal;
  Medalla del Servei Lloable als Guardacostes - Coast Guard Commendation Medal;
  Medalla del Servei Aeri Realitzat - Aerial Achievement Medal;
  Medalla del Servei Realitzat Unificat  - Joint Service Achievement Medal;
  Medalla del Servei Realitzat a l'Exrcit - Army Achievement Medal;
  Medalla del Servei Realitzat a la Marina i al Cos de Marines - Navy and Marine Corps Achievement Medal;
  Medalla del Servei Realitzat a la Fora Aria - Air Force Achievement Medal;
  Medalla del Servei Realitzat als Guardacostes - Coast Guard Achievement Medal;

 Medalles de Servei .

  Medalla del Servei a les Forces Armades - Armed Forces Service Medal;
  Medalla Expedicionria de la Marina - Navy Expeditionary Medal;
  Medalla Expedicionria del Cos de Marines - Marine Corps Expeditionary Medal;
  Medalla del Servei a Xina   China Service Medal;
  Medalla del Servei a la Defensa Nacional   National Defense Service Medal;
  Medalla Expedicionria de les Forces Armades   Armed Forces Expeditionary Medal;
  Medalla del Servei Humanitari - Humanitarian Service Medal;
  Medalla del Servei Militar Voluntari Extraordinari   Military Oustanding Volunteer Service Medal;
  Medalla del Servei al Cos Femen de l'Exrcit - Women's Army Corps Service Medal;
  Medalla del Servei a Corea -  Korean Service Medal ;
  Medalla del Servei de Defensa a Corea   Korea Defense Service Medal;
  Medalla del Servei al Vietnam -  Vietnam Service Medal ;
  Medalla del Servei a l'Antrtida - Antarctica Service Medal;
  Medalla del Servei al Sudoest Asitic - Southwest Asia Service Medal;
  Medalla del Servei a la Guerra Global contra el Terrorisme - Global War on Terrorism Service Medal;
  Medalla de la Reserva de les Forces Armades   Armed Forces Reserve Medal;
  Medalla de Presoner de Guerra   Prisoner of War Medal;
  Medalla de la Fora Aria per l'acci de combat - Air Force Combat Action Medal;
  Medalla de la Disponibilitat pel Combat - Combat Readiness Medal;
  Medalla de Campanya a l'Aire i l'Espai - Air and Space Campaign Medal;
  Medalla dels Guardacostes pel Servei a l'rtic - Coast Guard Arctic Service Medal;

 Medalles per Salvar Vides .
  Medalla per Salvar Vides d'Or - Gold Lifesaving Medal;
  Medalla per Salvar Vides de Plata - Silver Lifesaving Medal;

 Citacions d'Unitat .

  Citaci Presidencial d'Unitat - Presidential Unit Citation;
  Citaci Presidencial d'Unitat de la Marina i el Cos de Marines - Navy and Marine Corps Presidential Unit Citation;
  Citaci Presidencial d'Unitat dels Guardacostes - Coast Guard Presidential Unit Citation;
  Premi d'Unitat Valerosa - Valorous Unit Award;
  Elogi d'Unitat Naval - Navy Unit Commendation;
  Elogi d'Unitat dels Guardacostes - Coast Guard Unit Commendation;
  Citaci d'Unitat Valenta - Gallant Unit Citation;
  Insgnia Unificada d'Unitat Meritria - Joint Meritorious Unit Award;
  Elogi d'Unitat Meritria - Meritorious Unit Commendation;
  Elogi d'Unitat Naval Meritria - Navy Meritorious Unit Commendation;
  Insgnia d'Unitat Meritria de la Fora Aria  - Air Force Meritorious Unit Award;
  Elogi d'Unitat Meritria dels Guardacostes - Coast Guard Meritorious Unit Commendation;
  Elogi d'Equip Meritori - Meritorious Team Commendation;
  Premi d'Unitat Superior de l'Exrcit - Army Superior Unit Award;
  Gal "E" de la Marina - Navy "E" Ribbon;
  Gal "E" dels Guardacostes - Coast Guard "E" Ribbon;
  Insgnia d'Unitat Destacada - Outstanding Unit Award;
  Insgnia d'Excel lncia Organitzativa - Organizational Excellence Award;

 Medalles de Campanya .

  Medalla de la Campanya de la Guerra Civil - Civil War Campaign Medal;
  Medalla de la Campanya ndia - Indian Campaign Medal;

 La Guerra Espanyola-Americana de 1898 .
 Medalla de la Batalla de la Badia de Manila   Battle of Manila Bay Medal;
  Medalla de la Campanya de les ndies Occidentals - West Indies Campaign Medal;
  Medalla de la Campanya Espanyola - Spanish Campaign Medal;
  Medalla del Servei a la Guerra Espanyola - Spanish War Service Medal;
  Medalla de l'Exrcit d'Ocupaci de Cuba - Army of Cuban Occupation Medal;
  Medalla de l'Exrcit d'Ocupaci de Puerto Rico - Army of Puerto Rican Occupation Medal;

 La Insurrecci de Filipines 1899-1913 .
  Medalla de la Campanya de Filipines - Philippine Campaign Medal;
  Medalla del Congrs de Filipines - Philippine Congressional Medal;

 La Rebelli Boxer de 1900-1901 i Altres Campanyes .
  Medalla de la Campanya de Xina - China Campaign Medal;
  Medalla de l'Expedici de Relleu a Xina - China Relief Expedition Medal;
  Medalla de l'Exrcit de Pacificaci de Cuba - Army of Cuban Pacification Medal;
  Medalla de la Campanya de Nicaragua (1912) - Nicaraguan Campaign Medal 1912;

 Expedicions a Centre-Amrica  .
  Medalla del Servei a Mxic - Mexican Service Medal;
  Medalla de la Campanya de Hait (1917)   Haitian Campaign Medal (1917);
  Medalla de la Campanya Dominicana - Dominican Campaign Medal;
  Medalla del Servei a la Frontera de Mxic - Mexican Border Service Medal;

 I Guerra Mundial .
  Medalla de la Victria a la I Guerra Mundial - World War I Victory Medal;
  Medalla de l'Exrcit d'Ocupaci d'Alemanya - Army of Occupation of Germany Medal;

 Hait 1919-1921 i altres Campanyes .
  Medalla de la Campanya de Hait (1921)   Haitian Campaign Medal (1921);
  Medalla de la Campanya de Nicaragua (1933) - Nicaraguan Campaign Medal 1933;
  Medalla del Servei al Yangtze - Yangtze Service Medal;
  Medalla del Servei a Xina - China Service Medal;
  Medalla del Servei de Defensa Americana   American Defense Service Medal;

 Segona Guerra Mundial .
  Medalla de la Campanya Americana - American Campaign Medal;
  Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj - European-African-Middle Eastern Campaign Medal;
  Medalla de la Campanya Asitica-Pacfica - Asiatic-Pacific Campaign Medal;
  Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial - World War II Victory Medal;
  Medalla del Servei al Cos Femen de l'Exrcit - Women's Army Corps Service Medal;

 Servei d'Ocupaci 1945-1955 .
  Medalla de l'Exrcit del Servei d'Ocupaci - Army of Occupation Medal;
  Medalla de l'Armada del Servei d'Ocupaci - Navy Occupation Service Medal;
  Medalla per les Accions Humanitries - Medal for Humane Action;

 Guerra de Corea 1950-1953 .
  Medalla del Servei a Corea -  Korean Service Medal ;
  Medalla del Servei de Defensa a Corea   Korea Defense Service Medal;
  Medalla del Servei a la Defensa Nacional   National Defense Service Medal;
  Medalla Expedicionria de les Forces Armades   Armed Forces Expeditionary Medal;

 Guerra de Vietnam 1962-1973 .
  Medalla del Servei al Vietnam -  Vietnam Service Medal ;
 Medalla del Servei Civil al Vietnam   Civilian Service in Vietnam Medal;
  Medalla del Servei Humanitari   Humanitarian Service Medal;

  1970-2000 .
  Medalla del Servei a l'Antrtida - Antarctica Service Medal;
  Medalla del Servei al Sudoest Asitic - Southwest Asia Service Medal;
  Medalla de la Campanya a Kosovo -  Kosovo Campaign Medal ;
  Medalla de la Campanya d'Afganistan - Afghanistan Campaign Medal;
  Medalla Expedicionria de la Guerra Global contra el Terrorisme - Global War on Terrorism Expeditionary Medal;
  Medalla de la Campanya d'Iraq - Iraq Campaign Medal;

 Medalles de bona conducta .

  Medalla de bona conducta de l'Exrcit - Army Good Conduct Medal;
  Medalla de bona conducta de la Marina - Navy Good Conduct Medal;
  Medalla de bona conducta del Cos de Marines - Marine Corps Good Conduct Medal;
  Medalla de les fites dels components de la Reserva de l'Exrcit - Army Reserve Components Achievement Medal ;
  Medalla del servei meritori a la reserva de la Marina - Naval Reserve Meritorious Service Medal;
  Medalla del servei meritori a la reserva del Cos de Marines - Selected Marine Corps Reserve Medal;

 Medalles de Punteria Excellent .
  Medalla de la Marina per Experts en Pistola - Navy Expert Pistol Medal;
  Medalla de la Marina per Experts en Rifle - Navy Expert Rifle Medal;

 Galons .

 Galons de l'Exrcit .
  Gal de l'Exrcit del Servei al Mar - Army Sea Duty Ribbon;
  Gal de la Promoci Professional dels Sots-oficials - NCO Professional Development Ribbon;
  Gal del Servei a l'Exrcit - Army Service Ribbon;
  Gal de l'Exrcit pel Servei a Ultramar   Army Overseas Service Ribbon;
  Gal dels components a la Reserva de l'Exrcit pel Servei a Ultramar - Army Reserve Components Overseas Training Ribbon;

 Galons de l'Armada i del Cos de Marines .
  Gal d'Acci de Combat - Combat Action Ribbon;
  Gal de la Flota de Fora de la Marina (obsoleta) - Fleet Marine Force Ribbon;
  Gal del Desplegament de Servei al Mar   Sea Service Deployment Ribbon;
  Gal del Servei a l'rtic   Arctic Service Ribbon;
  Gal del Servei de Reclutament de la Marina - Navy Recruiting Service Ribbon;
  Gal del Servei de Reclutament del Cos de Marines - Marine Corps Recruiting Ribbon;
  Gal de la Marina i del Cos de Marines pel Servei a Ultramar - Navy and Marine Corps Overseas Service Ribbon;
  Gal del Servei d'Entrenament de Reclutes de l'Armada - Navy Recruit Training Service Ribbon;
  Gal d'Instructor del Cos de Marines - Marine Corps Drill Instructor Ribbon;
  Gal de Guarda de Seguretat del Cos de Marines - Marine Corps Security Guard Ribbon;
  Gal de la Marina per Experts en Rifle - Navy Expert Rifle Ribbon;
  Gal de la Marina per Experts en Pistola - Navy Expert Pistol Ribbon;
  Gal de Guardia Cerimonial de la Marina - Navy Ceremonial Guard Ribbon;
  Gal del Servei al Mar de la Reserva de la Marina - Naval Reserve Sea Service Ribbon;

 Galons de la Fora Aria .

  Gal del Aviador Ms Destacat de l'Any - Outstanding Airman of the Year Ribbon;
  Gal del Reconeixement de la Fora Aria - Air Force Recognition Ribbon;
  Gal del Servei a Ultramar de la Fora Aria (Curta estada) - Air Force Overseas Short Tour Service Ribbon;
  Gal del Servei a Ultramar de la Fora Aria (Llarga estada) - Air Force Overseas Long Tour Service Ribbon;
  Gal del Servei Expedicionari de la Fora Aria - Air Force Expeditionary Service Ribbon;
  Gal del Servei Prolongat a la Fora Aria   Air Force Longevity Service Award;
  Gal del Curs d'Instructor Militar - Military Training Instructor Ribbon;
  Gal del Servei de Reclutament de la Fora Aria - Air Force Recruiter Ribbon;
  Gal de Graduat a l'Acadmia de Sots-oficials de la Fora Aria - USAF NCO PME Graduate Ribbon;
  Gal de Graduat amb Honor a l'Entrenament Militar Bsic de la Fora Aria - USAF Basic Military Training Honor Graduate Ribbon;
  Gal dels Experts en Armes Petites de la Fora Aria - Small Arms Expert Marksmanship Ribbon;
  Gal d Entrenament de la Fora Aria - Air Force Training Ribbon;

 Galons dels Guardacostes .

  Gal de la Carta d'Elogi del Comandant - Commandant's Letter of Commendation Ribbon;
  Gal del Servei a Operacions Especials - Special Operations Service Ribbon;
  Gal dels Guardacostes pel Servei al Mar-  Coast Guard Sea Service Ribbon;
  Gal del Deure Restringit -  Restricted Duty Ribbon;
  Gal de Graduat amb Honor a l'Entrenament Militar Bsic dels Guardacostes - Coast Guard Basic Training Honor Graduate Ribbon;
  Gal del Servei de Reclutament dels Guardacostes - Coast Guard Recruiter Ribbon;
  Gal de l'Allistat de l'Any - Enlisted Person of the Year Ribbon;
  Gal dels Guardacostes dels Experts amb Fusell - Coast Guard Rifle Marksmanship Ribbon;
  Gal dels Guardacostes dels Experts amb Pistola - Coast Guard Pistol Marksmanship Ribbon;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235315" title="Autlic (fill d'Hermes)" nonfiltered="1202" processed="1201" dbindex="91211">
Segons la mitologia grega, Autlic fou un heroi, fill d'Hermes i de Quone.

Fou el mestre de lluita d'Heracles i particip en l'expedici dels argonautes.

Destac tamb com a lladre, i tenia una habilitat especial per transformar el bot fent-lo irreconeixible. Per, havent robat el bestiar de Ssif, no li van valdre les seues arts perqu aquest havia marcat els animals. 

Segons alguns, Ssif, per venjana, sedu la filla d'Autlic, Anticlea. Desprs es van reconciliar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 34.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235316" title="Ganzepoot" nonfiltered="1203" processed="1202" dbindex="91212">
El Ganzepoot  (neerlands per a  pota d'oca) s una srie de rescloses i de llindars (barratges) al port interior de Nieuwpoort que connecten un riu, tres recs i dos canals amb l'embocadura del riu IJzer i el port martim. Els barratges serveixen pel control del nivell dels recs i el desgus dels plders.


El Ganzepoot va construir-se a la segona meitat del segle XIX per gaireb completament destruir-se a la Primera Guerra Mundial.  El nom prov del fet que aquesta srie de infraestructures ressembla a una pota d'oca hexadctil.


D'esquerra a la dreta es veuen
El barratge del Nieuwbedelf, un rec de desgus dels plders entre el Plassendalevaart i la costa;
La resclosa Gravensas que connecta el Plassendalevaart amb l'IJzer i el canal Nieuwpoort-Duinkerke.
L'Springsas: el barratge pel desgus de la cala de Nieuwdamme, l'antic llit de l'IJzer abans la seva canalitzaci i rectificaci.
La resclosa oboleta Iepersas entre l'IJzer canalitzat i la seva desembocadura.  ;
El barratge de Veurne-Ambacht o del Noordvaart. En obrir aquest barratge el 29 d'octubre 1914 Hendrik Geeraert i Fernand Um van inundar les terres entre l'antic ferrocarril Nieuwpoort-Diksmuide. Aquesta operaci va aturar l'avan de les tropes alemanes a la Primera Guerra Mundial i l'inici d'una llarga guerra de trinxeres qua va durar fins al 1918.
El Veurnesas: una resclosa amb barratge a l'inici del canal Nieuwpoort-Duinkerke;

Externe links.
Web del Ganzepoot;
Informaci turstica de la ciutat de Nieuwpoort;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235320" title="Evangeli de Felip" nonfiltered="1204" processed="1203" dbindex="91213">
L'Evangeli de Felip s un escrit gnstic d'orientaci valentiniana que forma part dels anomenats evangelis apcrifs, datat al voltant del segle III per perdut fins que va ser descobert per accident en la segona mitat del segle XX a Egipte (copte original), trobat a Nag Hammadi.

Semblant a l'Evangeli de Toms, s un evangeli oral, s a dir, es tracta d'una collecci de dites de Jess. Consta de 143 sentncies, proverbis i parboles atribudes a Jess.

Enllaos externs.
Evangeli de Felip ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235321" title="Vladimr pidla" nonfiltered="1205" processed="1204" dbindex="91214">

Vladimr pidla ( Praga, Txecoslovquia 1951 ) s un poltic txec que fou Primer Ministre de la Repblica Txeca entre 2002 i 2004 i que actualment s Comissari Europeu de Treball, Assumptes Socials i Igualtat d'Oportunitats en la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 21 d'abril de 1951 a la cuitat de Praga. Va estudiar histria a la Universitat de Praga, universitat en la qual es va doctorar l'any 1976.

Activitat poltica.
La seva activitat poltica va iniciar-se desprs de la Revoluci de Vellut, moment en el qual va decidir unir-se al refundat Partit Socialdemcrata Txec ( SSD). El seu ascens dins el partit fou rpid, sent escollit membre del Presidium del partit l'any 1992, vicepresident del mateix el 1997, i finalment lder del partit el 2001.

El 1996 fou escollit diputat del Parlament, esdevenint el juliol de 1998 Ministre de Treball i Assumptes Socials en el govern del Primer Ministre Milo Zeman, crrec que ocup fins el juliol de 2002. Desprs de les eleccions generals de juliol de 2002 fou escollit Primer Ministre en una coalici del seu partit amb la Uni Cristiana i Democrtica, la Uni Lliure i la Uni Democrtica. Durant el seu crrec de Primer Ministre tamb va exercir, de forma interina, el crrec de President del pas entre febrer i mar de 2003. Desprs del fracs del seu partit en les eleccions europees de 2004, en les quals el seu partit tant sols va aconseguir dos eurodiputats dels 24 possibles, dimit del seu crrec de Primer Ministre aix com de lder del seu partit el juliol de 2004.

El novembre d'aquell any accept esdevenir membre de la Comissi Barroso en representaci del seu pas, sent nomenat Comissari Europeu de Treball, Assumptes Socials i Igualtat d'Oportunitats, crrec que actualment desenvolupa.

Enllaos externs.
  Informaci de Vladimr pidla al Govern de la Repblica Txeca;
  Portal de Vladimr pidla a la Comissi Europea;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235323" title="Anticlea" nonfiltered="1206" processed="1205" dbindex="91215">


 Anticlea (filla d'Autlic);
 Anticlea (filla de Docles);
 Anticlea (mare de Perifetes);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235324" title="Anticlea (filla de Docles)" nonfiltered="1207" processed="1206" dbindex="91216">
Anticlea, segons la mitologia grega, fou una filla de Docles, rei de Mgara. Casada amb Macon, fou mare de Gorgas i de Nicmac.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 20-21.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235325" title="Anticlea (mare de Perifetes)" nonfiltered="1208" processed="1207" dbindex="91217">
Segons la mitologia grega, Anticlea  fou una amant d'Hefest, de la qual va nixer Perifetes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 20-21.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235327" title="Anna Diamantopoulou" nonfiltered="1209" processed="1208" dbindex="91218">

Anna Diamantopoulou (en grec:                    ) ( Kozani, Grcia 1959 ) s una poltica grega que fou membre de la Comissi Prodi entre 1999 i 2004.

Biografia.
Va nixer el 1959 a la ciutat de Kozani, poblaci situada a la regi de Macednia Occidental. Va estudiar enginyeria civil a la Universitat d'Atenes.

Activitat poltica.
Membre del Moviment Socialista Panhellnic (PASOK) l'any 1984 va esdevenir la prefecta ms jove de la histria del seu pas en acceptar el crrec a la Prefectura de Kastoria. L'any 1986 abandon aquest crrec per fer-se crrec de la Secretaria General d'Educaci i Joventut, esdevenint l'any 1993 Secretria General d'Indstria en el govern.

El 1996 fou escollida diputada al Parlament de Grcia per la Prefectura de Kozani, esdevenint Ministra de Reformes Industrials i Privatitzacions. Abandon aquest crrec el setembre de 1999 per esdevenir membre de la Comissi Prodi, en la qual fou nomenada Comissria Europea de Treball i Assumptes Socials. Abandon el seu crrec en la Comissi Europea el mar de 2004, sent escollida novament diputada al Parlament del seu pas, restant per aquesta vegada en l'oposici.

Enllaos externs.
  Pgina personal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235329" title="Aldo Bini" nonfiltered="1210" processed="1209" dbindex="91219">






Aldo Bini (Montemurlo, 30 de juliol de 1915   Prato, 16 de juny de 1993) va ser un ciclista itali, que fou professional entre 1934 i 1955. 

Els seus xits ms importants foren 5 etapes al Giro d'Itlia, dos Giro de Llombardia i una segon lloc al Campionat del Mn de ciclisme, entre molts antres triomfs.

Palmars.
1935;
 1r al Giro de l'Emilia ;
 1r al Giro del Piemont;
 1r del Giro de les Dues Provncies;
 1r de la Copa Franchi;
 1r de la Copa Necchi;
1936 ;
 1r al Giro del Piemont;
 1r al Giro de l'Umbria ;
 1r a la Mil-Mdena ;
 Vencedar d'una etapa al Giro d'Itlia ;
 2n al Campionat del Mn de ciclisme;
1937 ;
 1r al Giro de Llombardia ;
 1r a la Mil-Mdena  ;
 1r al Giro de la Provncia de Mil;
 Vencedar de 3 etapes al Giro d'Itlia ;
1938;
 1r a la Mil-Mdena ;
1940 ;
 1r a la Copa Bernocchi ;
1941 ;
 1r al Giro del Piemont ;
 1r a la Cursa Gran Fons;
1942 ;
 1r al Giro de Llombardia  ;
1946 ;
 Vencedar d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1952 ;
 1r a la Mil-Tor ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1935. Abandona;
1936. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1937. 23 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1940. Abandona;
1946. 23 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1947. Abandona;
1948. 41 de la classificaci general;
1950. Abandona;
1951. Abandona;
1953. 70 de la classificaci general;
1954. Abandona;

Resultats al Tour de Frana.
1938. 48 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars i biografia d'Aldo Bini ;
Palmars i biografia d'Aldo Bini ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235331" title="Asclaf" nonfiltered="1211" processed="1210" dbindex="91220">


 Asclaf (fill d'Aqueront);
 Asclaf (fill d'Ares);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235332" title="Asclaf (fill d'Aqueront)" nonfiltered="1212" processed="1211" dbindex="91221">
Segons la mitologia grega, Asclaf fou un geni infernal, fill d'Aqueront.

Per haver revelat a Hades que Persfone s'havia menjat una magrana, i per aix no podria tornar a la terra, Demter el va transformar en mussol.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 28-29.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235333" title="Emil Kijewski" nonfiltered="1213" processed="1212" dbindex="91222">






 Emil Kijewski (Hombruch, 22 de novembre de 1911 - Dortmund, 23 de gener de 1989) va ser un ciclista alemany que fou professional entre 1933 i 1950.

Palmars.
1933;
 1r a la Volta a Berln;
1935;
 1r a la Volta a Colnia ;
 1r al Gran Premi de Sachsen;
1937;
 1r a la Volta a Colnia;
 1r a la Volta a Berln;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya;
 2n al Campionat del Mn;
 2n al Campionat d'Alemanya;
1938;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya;
1950;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Selva Negra ;

Resultats al Tour de Frana.
1935. Abandona (9a etapa);
1936. Abandona (6a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa d'Emil Kijewski ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235334" title="Pdraig Flynn" nonfiltered="1214" processed="1213" dbindex="91223">

Pdraig Flynn (en irlands: Pdraig  Floinn) ( Castelbar, Irlanda 1939 ) s un poltic irlands que ha estat diverses vegades ministre al seu pas i que fou membre de la Comissi Europea entre 1993 i 1999.

Biografia.
Va nixer el 9 de maig de 1939 a la ciutat de Castelbar, poblaci situada al comtat de Mayo. Va estudiar magisteri al St. Patrick's Training College de Dubln. 

Activitat poltica.
L'any 1967 inici la seva activitat al consell del comtat de Mayo i en les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Dil ireann pel partit poltic conservador Fianna Fil.

L'octubre de 1982, en la remodelaci del govern encapalat per Charles Haughey, fou nomenat Ministre de Comer i Turisme, crrec que ocup fins el desembre del mateix any al perdre el seu partit les eleccions generals. El mar de 1987 el seu partit torn al govern i fou nomenat Ministre de Medi Ambient novament per part de Haughey, crrec que ocup fins el 1991. En l'elecci d'Albert Reynolds com a Taoiseach el febrer de 1992 Flynn fou nomenat Ministre de Justcia, crrec que compagin amb la cartera d'Indstria i Comer a partir de novembre del mateix any i que abandon el gener de 1993 per esdevenir membre de la Comissi Europea. En la formaci de la Comissi Delors III fou nomenat Comissari Europeu de Treball i Assumptes Socials, cartera que tamb ocup en la Comissi Santer i l'interina Comissi Marn. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235338" title="Mnil" nonfiltered="1215" processed="1214" dbindex="91224">


Onomstica:

Mnil (militar), militar macedoni ;

Mnil d'Alabanda, ambaixador cari al servei d'Egipte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235339" title="Jiraya" nonfiltered="1216" processed="1215" dbindex="91225">
Jiraya s un personatge de la srie manga i anime Naruto 


Un dels tres Sannin o " del grup de 3", Jiraya era un dels deixebles del Tercer Hokage , company de la Tsunade i de l'Orochimaru i mestre del Quart Hokage.

Jiraya s un pervertit, perd el cul cada cop que veu una noia bonica i de jove era un poca-traa. Tot i aix t un gran poder, especialitzant-se sobretot en la invocaci de gripaus gegants, com Gamabunta.

La seva primera aparici al manga s espiant en uns banys termals, segons diu ell per "documentar-se", ja que s l'escriptor del llibre Parads ertic  que sempre llegeix el professor Kakashi.

Ajuda a Naruto a entrenar-se per la ltima prova de l'examen d'ascens a Chunin, alliberant-lo del segell amb el qual l'Orochimaru li havia bloquejat l'energia del Kyubi, a ms li ensenya a invocar granotes.
Durant l'intent d'invasi de Konoha, ajuda a derrotar els ninjes enemics invocant una granota gegant per contrarestar les serps de l'Orochimaru.

Amb la mort del Tercer Hokage, un consell d'emergencia li ofereix convertir-se en el Cinqu Hokage, per ell ho rebutja i proposa la seva antiga companya Tsunade.
Aviat se'n va a buscar-la en companyia de Naruto, per protegir-lo de la organitzaci Akatsuki, que vol aconseguir el Kyubi qu el noi t tancat al cos.

Mentre busca la Tsunade li ensenya a Naruto com utilitzar una tcnica que va inventar el Quart Hokage, el Rasengan. Naruto entrena com un desesperat per aconseguir dominar la tcnica mentre ell se'n va de marxa amb els diners del noi. Per al final els entrenaments comencen a donar fruit. 
Finalment troba la Tsunade i intenta convencer-la de qu sigui la Cinquena Hokage, per ella en un principi rebutja, car l'Orochimaru li ha fet la oferta de ressucitar el seu germ i el seu proms si li cura els braos.
Jiraya li promet a la Tsunade de qu si ajuda l'Orochimaru ell mateix la matara, per ella s'en va al seu encontre desprs d'haver drogat Jiraya.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235340" title="Asclaf (fill d'Ares)" nonfiltered="1217" processed="1216" dbindex="91226">
D'acord amb la mitologia grega, Asclaf fou un heroi, fill d'Ares i d'Astoque.

Regn a Orcomen juntament amb el seu germ Ialmen.

Mor a la guerra de Troia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 29.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235341" title="Mnil (militar)" nonfiltered="1218" processed="1217" dbindex="91227">
Mnil (Menyllus, ) fou un militar macedoni al que el regent de Macednia Antpater va nomenar comandant de la guarnici establerta a Munquia desprs de la guerra de Lmia el 322 aC.

Sota el seu comandament la guarnici macednia va procurar no molestar en res als atenencs i va estar en termes amistosos amb Foci. A la mort d'Antpater fou substitut per Nicanor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235343" title="Mnil d'Alabanda" nonfiltered="1219" processed="1218" dbindex="91228">
Mnil d'Alabanda (Menyllus, ) fou un ambaixador cari al servei d'Egipte. 

El 162 aC Ptolemeu VI Filomtor el va enviar a Roma per defensar la seva causa contra Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc, per el senat va donar la ra a aquest darrer; el 161 aC fou enviat altre cop a Roma per demanar excuses al senat per no haver complert les seves ordes, per els senadors van refusar escoltar-lo i li van ordenar sortir de Roma en el termini de cinc dies. 

En la darrera estada a Roma, Mnil, junt amb el historiador Polibi, va aconseguir la fugida de Demetri, que era hostatge a Roma i que desprs fou proclamat rei selucida com Demetri I Soter.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235345" title="Ialmen" nonfiltered="1220" processed="1219" dbindex="91229">
Segons la mitologia grega, Ialmen fou un heroi, fill d'Ares i d'Astoque.

Regn a Orcomen amb el seu germ Asclaf.

Particip a la guerra de Troia al front dels beocis, i un cop acabada s'embarc amb els seus homes cap al Pontos, on fundaren una colnia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 120.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235346" title="Mari Mercator" nonfiltered="1221" processed="1220" dbindex="91230">
Mari Mercator (Marius Mercator) fou un escriptor eclesistic. 

Es va distingir per la seva oposici als pelagians i nestorians. Va comenar a escriure sota el papa Zsim I el 418, amb un discurs contra les opinions de Celesti, que va transmetre a frica on va rebre una carta de  replica de Sant Agust. Un temps desprs (uns deu anys) va anar a Constantinoble per oposar-se al desterrat Juli Eclanense i va presentar l'obra Commonitorium a Teodosi II. Desprs es va embolicar amb la controvrsia sobre la reencarnaci que li va ocupar la resta de la seva vida que es va estendre fins a la meitat del segle V. Encara escrivia contra els eutiquians desprs del concili de Calcednia el 451. 

Les seves obres, contra pelagians i nestorians, sn:

1. Comnmonitorium super nomine Coelestii (escrita el 429) que va aconseguir el seu objectiu doncs els seguidors de Juli i Celesti foren desterrats per un edicte imperial desprs del concili d'Efes el 431, amb la decisi de 275 bisbes.
2.  Commonitorium adversus Haeresin Pelagii et Coelestii vel etiam Scripta Juliani;
3. Refutatio Symmboli Theodori Mopsuestani;
4. Comparatio Dogmatum Pauli Samosateni et Nestorii;
5. Sermones V. Nestorii adversus Dei Genitricem Mariam;
6. Nestorii Epistola ad Cyrillum Alexandrinum;
7. Cyrilli Alexandrini Epistola ad Nestorium;
8. Cyrilli Alexandrini Epistola secunda ad Nestorium;
9. Cyrilli Alexandrini Epistola ad Clericos suos;
10. Excerpta ex Codicibus Nestorii;
11. Nestorii Sermones IV. adversus Haeresim Pelagianam;
12. Nestorii Epistola ad Coelestium;
13. Nestorii Blasphemiarum Capitula;
14. Synodus Ephesiana adversus Nestorium;
15. Cyrilli Alexandrini Apologeticus adversus Orientales;
16. Cyrilli Alexandrini Apologeticus adversus Theodoretum;
17. Fragmenta Theodoreti, Diodori et Ibae;
18. Eutherii Tyanensis Fragmentum;
19. Nestorii Epistola ad Papam Coelestinum;
20. Epistola Synodica Cyrilli ad Nestorium;
21. Cyrilli Scholia de Incarnatione Unigeniti.

Entre les obres perdudes el Libri contra Pelagianos, amb la carta de Sant Agust.

Els antics escriptors no el van esmentar i no fou conegut fins al XVII quan algunes de les seves obres es van trobar al Vatic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235347" title="Mercuri Monjo" nonfiltered="1222" processed="1221" dbindex="91231">
Mercuri Monjo (Mercurius Monachus, ) fou un escriptor de medicina  autor d'un tractat publicat a Npols en grec i llat sobre el pols. 

L'autor devia ser un monjo del sud d'Itlia del segle X, per altres opinions el situen al segle XIII. El cardenal Mai diu que en realitat l'obra fou escrita per una persona de nom Abici (Abitianus), es a dir l'autor rab conegut per Avicenna (Ali ben Sina)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235348" title="Astoque" nonfiltered="1223" processed="1222" dbindex="91232">
Astoque, segons la mitologia grega, fou una princesa d'Orcomen, filla d'ctor.

Tingu relacions amb Ares i fou mare d'Asclaf i de Ialmen.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 30.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235349" title="Merenda" nonfiltered="1224" processed="1223" dbindex="91233">
Merenda fou un cognom rom, que apareix de forma bastant inhabitual entre la gens Antnia i la gens Cornlia de Roma. El nom significa berenar o menjada de mitja tarda. La paraula encara es conserva en dialecte napolit. La branca Merenda dels Antonii era patrcia.

Personatges amb aquest cognom foren:
Tit Antoni Merenda, decemvir.
Quint Antoni Merenda, trib amb potestat consular el 422 aC;
Servi Corneli Merenda, cnsol el 274 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235351" title="Tit Antoni Merenda" nonfiltered="1225" processed="1224" dbindex="91234">
Tit Antoni Merenda (Titus Antonius Merenda) fou un dels decemvirs romans els anys 450 aC i 449 aC.

Durant aquest temps va tenir comandament militar i va dirigir la guerra contra el poble dels eques i fou derrotat a la batalla de l'Algidus (Dionysius 10.58, 11.23-Z2, 33-Z1; Titus Livius 3.35, 38-Z1, 41-Z1, 42-Z1; Fasti).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235352" title="Quint Antoni Merenda" nonfiltered="1226" processed="1225" dbindex="91235">
Quint Antoni Merenda (Quintus Antonius T. F. Merenda) fou un magistrat rom, fill de Titus Antonius Merenda.

Fou trib militar amb potestat consular el 422 aC i s esmentat per Tit Livi (Titus Livius 4.42) i pels Fasti.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235353" title="Servi Corneli Merenda" nonfiltered="1227" processed="1226" dbindex="91236">
Servi Corneli Merenda (Servius Cornelius Merenda) fou un magistrat rom.

Fou llegat del cnsol Luci Corneli Lntul II el 275 aC i va aconseguir la conquesta d'una ciutat del Samni, que fou recompensada pel cnsol.

A l'any segent (274 aC) Merenda fou cnsol i altre cop va combatre al Samni i a Lucnia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235354" title="Malcolm McDowell" nonfiltered="1228" processed="1227" dbindex="91237">

Malcolm McDowell (nascut el 13 de juny de 1943) s un actor britnic. Va nixer com  Malcolm John Taylor a Leeds, West Yorkshire.

El seu paper ms important va ser el de Alex DeLarge a La taronja mecnica, el 1971, sota la direcci de Stanley Kubrick. D'entre les decenes de pellcules que ha protagonitzat, tamb cal mencionar Calgula (1979), aix com la seva participaci en sries televisives com Star Trek VII i actualment Herois, on fa el personatge de Linderman.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235356" title="Mric" nonfiltered="1229" processed="1228" dbindex="91238">
Mric (Mericus) fou un cap de mercenaris hispans al servei de Siracusa en el temps que aquesta ciutat era assetjada per Marc Claudi Marcel III (212 aC). Desprs de la sortida d'Epcides de Siracusa i la massacra dels oficials que havia deixat amb el comandament, van ser nomenats sis generals o pretors, un dels quals fou Mericus; aquest es va entendre amb un cap mercenari hisp al servei dels romans i aprofitant que va tenir el comandament de l'illa d'Ortgia va acceptar una unitat romana a la fortalesa mercs al qual Marcel es va fer amo de la ciutat. 

Mericus va entregar a Marcel el comandament de la ciutat i fou recompensat per la seva traci amb el dret d'anar al costat del general rom en el seu triomf i rebent una ovaci, a ms d'obtenir la ciutadania romana i 500 jugueres de terra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235357" title="Anceu (fill de Licurg)" nonfiltered="1230" processed="1229" dbindex="91239">
Segons la mitologia grega, Anceu fou un heroi, fill de Licurg (o de Posid) i d'Astipalea.

Va participar en la cacera del Senglar de Calid i en l'expedici dels argonautes.

Segons la llegenda, un endev vaticin que no beuria el vi d'una vinya que plantaria, i quan ja tenia la primera copa de vi a la m, pensant-se que la profecia era vana, li van dir que un senglar estava fent estralls a la vinya. Tot seguit, en voler fer-li front, la fera el va matar.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 19.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235359" title="Gran Premi d'ustria del 1998" nonfiltered="1231" processed="1230" dbindex="91240">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1998, disputat al circuit de A1-Ring  el 26 de juliol del 1998.

 Resultats .
 




 Altres .

 Pole:   Giancarlo Fisichella;
 Volta  rpida:  David Coulthard  1' 12. 878 ;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235361" title="Flavi Merobaudes" nonfiltered="1232" processed="1231" dbindex="91241">
Flavi Merobaudes (Flavius Merobaudes) fou un poeta suposadament hispanorom i cristi, que apareix a la collecci de Fabricius amb trenta hexmetres anomenats  De Christo, que sn esmentat com l'obra de "Merobaudis Hispanici Scholastici". La base d'una esttua trobada a Roma el 1812 o 1813 al frum Ulpi porta una llarga inscripci en honor de Flavi Merobaudes que declara que fou igual en valentia que en saviesa, capa de fer gran coses i de celebrar les dels dems, capa de portar l'espasa i la ploma, i un valent i experimentat soldat; aquesta esttua fou erigida al frum el 29 de juliol del 435. Uns palimpsests del monestir de Saint Gall, trobats molt mutilats,  li han estat atributs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235363" title="Meroveu" nonfiltered="1233" processed="1232" dbindex="91242">

Meroveu (Meroveus) fou un rei dels francs, avi de Clodoveu fundador efectiu de la monarquia dels francs.

Les llegendes de l'edat mitjana el van incloure entre els primers reis francs desprs de Faramon (Pharamundus) i Clodi.  Meroveu va seguir a aquest i fou el pare de Khilderic I. Gregori de Tours esmenta a Clodi o Kholgion que diu tenia la seu a Dispargum de situaci incerta, i que va conquerir Camaracum (Cambrai) i tot el pas fins el riu Somme (llat Sumina). Aix hauria passat abans del 428, any en qu Aeci l'hauria expulsat de la Gllia, per alguns autors consideren que aix va passar el 445 i que l'adquisici fou permanent.

Que Meroveu fou el successor de Clodi s una cosa probable, per podria ser un fill o un nebot segons les fonts. El Chronicon d'Ad de Viena del Delfinat li atribueix la conquesta de Trveris, la destrucci de Metz i la invasi del pas d'Aurlia (Orleans) per Gregori de Tours no en parla. El retric Prisc suposa que Meroveu fou un dels dos prnceps francs que van disputar la successi del pare, un amb el suport d'tila i l'altra d'Aeci. El Chronicon de Prsper Tyro situa el comenament del seu regnat el 448, per la seva autoritat es petita.

El seu regnat hauria durat uns deu anys i el va succeir el seu fill Khilderic I. La dinastia dels francs va adoptar el nom de merovingis que deriva de Meroveu, per alguns erudits sospiten que el nom derivaria d'un ancestre com de tots els reis que van formar la confederaci dels francs.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235366" title="Merula" nonfiltered="1234" processed="1233" dbindex="91243">
Merula fou un cognom rom que van portar membres de la gens Cornlia. El nom vol dir merla, l'ocell. Tres personatges amb aquest cognom destaquen a la histria:
Luci Corneli Merula (cnsol 193 aC), cnsol el 193 aC ;
Gneu  Corneli Merula, llegat especial a Egipte ;
Luci  Corneli Merula (cnsol 87 aC), cnsol el 87 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235367" title="Luci Corneli Merula (cnsol 193 aC)" nonfiltered="1235" processed="1234" dbindex="91244">
Luci Corneli Merula (Lucius Cornelius L. F. Merula) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 193 aC i va rebre la provncia de la Gllia Cisalpina. Va fer una activa campanya contra els bois als que va derrotar totalment a la rodalia de Mutina. Per com que la victria fou onerosa pels romans, els seus oficials el van acusar de negligncia en la marxa fins Mutina, i el senat rom li va refusar el honors del triomf a la seva tornada.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235368" title="Estfil" nonfiltered="1236" processed="1235" dbindex="91245">

Estfil, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Dions i d'Ariadna. Particip en l'expedici dels argonautes.

Es cas amb Cristemis i va tindre tres filles.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 84.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235369" title="Gneu Corneli Merula" nonfiltered="1237" processed="1236" dbindex="91246">
Gneu  Corneli Merula (Cnaeus Cornelius Merula) fou un magistrat rom.

El senat el va nomenar llegat especial a Egipte per arranjar el conflicte entre els germans Ptolemeu VI Filomtor i Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc sobre la sobirania de Xipre. Merula va acompanyar a Fisc a Creta i sia Menor. Ptolemeu VI va enviar una ambaixada a Roma dirigida per Mnil d'Alabanda, que per consell de Merula no va obtenir resultats, i el senat es va decantar per Fisc. A la seva tornada a Roma va recomanar cancellar el tractat amb Ptolemeu VI.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235370" title="Luci Corneli Merula" nonfiltered="1238" processed="1237" dbindex="91247">


Onomstica:

Luci Corneli Merula (cnsol 193 aC), cnsol el 193 aC ;

Luci  Corneli Merula (cnsol 87 aC), cnsol el 87 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235371" title="Cristemis" nonfiltered="1239" processed="1238" dbindex="91248">


 Cristemis (filla de Carmnor);
 Cristemis (escultor);
 Cristemis (filla d'Agammnon);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235372" title="Luci Corneli Merula (cnsol 87 aC)" nonfiltered="1240" processed="1239" dbindex="91249">
Luci Corneli Merula (Lucius Cornelius Merula) fou un magistrat rom.

Era flamen dialis i al ser deposat Luci Corneli Cinna el 87 aC fou nomenat cnsol al seu lloc. Al retornar Gai Mari de l'exili el mateix any i ocupar Roma, Merula fou portat a judici per usurpaci de les funcions consulars, que encara que les havia renunciat l'havien de portar a la condemna inevitablement, i per anticipar-se als fets es va sucidar obrint-se les venes al santuari del Jpiter Capitol, apartant curosament les robes del seu crrec de flamen. El crrec de flamen dialis no es va tornar a cobrir fins 72 anys desprs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235373" title="Mril" nonfiltered="1241" processed="1240" dbindex="91250">
Mril (Meryllus, ) fou un escriptor grec.

Va escriure un llibre sobre la regi de Becia i un altre sobre Itlia. Per les referncia que en dona Plutarc en el segon llibre, el seu nom correcte podria ser Drcil (Dercylus) per al primer se l'anomena Meryllus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235375" title="Mesomedes" nonfiltered="1242" processed="1241" dbindex="91251">
Mesomedes () fou un poeta lric i epigramtic grec que va viure sota Adri i els seus immediat successors. Era nadiu de l'illa de Creta i un llibert de l'emperador Adri al que aquest havia donat la manumissi.

Va fer un poema sobre Antinous, l'amant d'Adri. Tres poemes de Mesomedes es conserven a l'antologia grega.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235376" title="Cristemis (filla de Carmnor)" nonfiltered="1243" processed="1242" dbindex="91252">
Segons la mitologia grega, Cristemis fou una filla de Carmnor, sacerdot cretenc.

Excell en les arts musicals.

Alguns la consideren mare de Filamm.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 57.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235382" title="Cristemis (filla d'Agammnon)" nonfiltered="1244" processed="1243" dbindex="91253">
Segons la mitologia grega, Cristemis fou una princesa micnica, filla d'Agammnon i de Clitemnestra.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 57.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235384" title="Messalla" nonfiltered="1245" processed="1244" dbindex="91254">
Messalla o Messala (Messalla o Messala) fou un cognom rom que van portar membres de la gens Valria. El primer que el va agafar fou Mani Valeri Mxim desprs d'aixecar el setge cartagins de Messana a Siclia el 263 aC. Al Fasti apareix per primer cop el 263 aC i per darrer el 506 dC, i durant aquest perode van exercir 22 vegades el consolat i tres vegades la censura. El cognom vol dir "de Messana". Apareix amb els noms Barbatus, Niger, Rufus,  Ennodius, Pacatus, Silius, Thrasia Priscus, Vipstanus, Potitus i Volesus.

Els principals personatges amb el nom Messalla foren:
Mani Valeri Mxim Corv Messalla, cnsol el 263 aC ;
Marc Valeri Messalla (cnsol 226 aC)  cnsol el 226 aC ;
Marc Valeri Messalla (cnsol 188 aC), cnsol el 188 aC.
Marc Valeri Messalla (cnsol 161 aC) cnsol el 161 aC;
Valeri Messalla, militar rom.
Marc Valeri Messalla Nger, cnsol el 61 aC ;
Marc Valeri Messalla (cnsol 53 aC), cnsol el 53 aC ;
Marc Valeri Messalla Corv, magistrat, escriptor i orador rom ;
Potit Valeri Messalla, cnsol sufecte el 29 aC ;
Marc Valeri Messalla Barbat Appi, cnsol el 12 aC.
Luci Valeri Messalla Vols, cnsol el 5 dC ;
Marc Valeri Messalla (cnsol any 20) ;
Marc Valeri Messalla (cnsol any 58), cnsol l'any 58.
Luci Vipst Messalla, trib legionari l'any 70.
Sili Messalla, cnsol el 214;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235385" title="Marc Valeri Messalla" nonfiltered="1246" processed="1245" dbindex="91255">


Onomstica:

Marc Valeri Messalla (cnsol 226 aC)  cnsol el 226 aC ;
Marc Valeri Messalla (cnsol el 188 aC), cnsol el 188 aC;
Marc Valeri Messalla (cnsol el 161 aC) cnsol el 161 aC;
Marc Valeri Messalla Nger, cnsol el 61 aC ;
Marc Valeri Messalla (cnsol 53 aC), cnsol el 53 aC ;
Marc Valeri Messalla Corv, magistrat, escriptor i orador rom ;
Marc Valeri Messalla Barbat Appi, cnsol el 12 aC;
Marc Valeri Messalla (cnsol any 20) ;
Marc Valeri Messalla (cnsol any 58), cnsol l'any 58;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235386" title="Mani Valeri Mxim Corv Messalla" nonfiltered="1247" processed="1246" dbindex="91256">
Mani Valeri Mxim Corv Messalla (Manius Valerius M. F. M. N. Maximus Corvinus Messalla) fou un magistrat rom, fill de Marc Valeri Mxim Corv.

Fou cnsol el 263 aC en el segon any de la Primera Guerra Pnica, junt amb Mani Octacili Cras, i als dos cnsols se'ls va donar la provncia de Siclia. Va fer una campanya brillant i seixanta ciutats de l'illa van reconixer el domini rom. El cnsol va signar la pau amb Hier II, sobir de Siracusa, que va restar fidel la resta de la seva vida. En la campanya va adquirir el seu renom de Messalla que va romandre a la famlia al menys vuit segles. Va rebre com a recompensa un triomf i una casa al Palat, i se li van erigir dos records, una pintura de la seva victria a la Cria Hostlia i un disc solar horari (un rellotge de sol) a una columna a la rostra del frum.

Fou censor el 252 aC i va degradar 400 equites a nivell d'eraris per incompliment dels seus deures a Siclia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235387" title="Marc Valeri Messalla (cnsol 226 aC)" nonfiltered="1248" processed="1247" dbindex="91257">
Marc Valeri Messalla (Marcus Valerius M'. F. M. N. Messalla) fou un magistrat rom probablement fill de Manius Valerius M. F. M. N. Maximus Corvinus Messalla.

Fou cnsol el 226 aC i va ocupar el seu perode principalment amb el reclutament d'un poders exercit arreu d'Itlia per poder fer front a la esperada invasi dels gals tant cisalpins com transalpins. L'esmenta Tit Livi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235388" title="Marc Valeri Messalla (cnsol 188 aC)" nonfiltered="1249" processed="1248" dbindex="91258">
Marc Valeri Messalla (Marcus Valerius M. F. M'. N. Messalla) fou un magistrat rom fill de Marcus Valerius M'. F. M. N. Messalla.

Fou prefecte de la flota a Siclia el 210 aC al nov any de la Segona Guerra Pnica. Marc Valeri Lev el cnsol li va ordenar desembarcar a frica i Messalla va assolar les rodalies d'tica i amb el bot i captius va tornar a Lilibea al cap de 14 dies d'haver sortit. Quan el senat va demanar a Lev de nomenar un dictador, va designar a Messalla, per tant el senat com els comicis van rebutjar el nomenament.

Fou pretor peregr el 194 aC i cnsol el 188 aC; en aquell darrer any va rebre la provncia de Ligria amb un exrcit consular, per no va fer cap acci destacada i va retornar massa tard per dirigir els comicis.

El 474 aC fou llegat al Regne de Macednia i el 172 aC fou decemvir sacrorum al lloc del difunt  Marc Emili Pap.

}}








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235389" title="Marc Valeri Messalla (cnsol 161 aC)" nonfiltered="1250" processed="1249" dbindex="91259">
Marc Valeri Messalla (Marcus Valerius M. F. M. N. Messalla) fou un magistrat rom fill de Marc Valeri Messalla (cnsol el 188 aC) (Marcus Valerius M. F. M'. N. Messalla).

Fou cnsol el 161 aC, i el seu perode anyal es va destacar pel decret senatorial que prohibia la residncia dels retrics grecs a Roma.

Degradat pels censors, va arribar desprs a la censura el 154 aC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235392" title="Valeri Messalla" nonfiltered="1251" processed="1250" dbindex="91260">
Valeri Messalla (Valerius Messalla) fou un militar rom. Fou llegat del cnsol Publi Rutili Llop al esclatar la guerra dels mars o guerra social el 90 aC. L'esmenta Appi que no dona detalls dels seus fets d'armes.

Referncies .
 Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235393" title="Marc Valeri Messalla Nger" nonfiltered="1252" processed="1251" dbindex="91261">
Marc Valeri Messalla Nger (Marcus Valerius M. F. M. N. Messalla Niger) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 63 aC quan Cicer era cnsol. El 61 aC fou cnsol, any en qu Publi Clodi va profanar els misteris de la Bona Dea i Gneu Pompeu va celebrar el triomf sobre els pirates, Tigranes II d'Armnia i Mitridates VI Eupator. Com a cnsol va prendre part activa en l'enjudiciament de Clodi.

Fou censor el 55 aC, tamb fou membre del collegi de pontfexs i un orador destacat.

Es va casar amb la germana de l'orador Quint Hortensi amb la que va tenir al menys un fill de nom Marc Valeri Messalla (cnsol 53 aC). 

}}








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235394" title="Marc Valeri Messalla (cnsol 53 aC)" nonfiltered="1253" processed="1252" dbindex="91262">
Marc Valeri Messalla (Marcus Valerius Messalla) fou un magistrat rom fill de  Marc Valeri Messalla Nger. Va escriure sobre auguris.

Fou cnsol el 53 aC per degut als disturbis i els nomenaments d'interrexs, no va poder assumir el crrec fins a la meitat del seu perode. Tenia el suport de Cicer i l'enemistat de Publi Clodi i secretament de Gneu Pompeu que volia ser nomenat dictador. Fou acusat per Quint Pompeu Ruf (net de Sulla) de subornar els comicis; defensat pel seu oncle Quint Hortensi fou absolt del suborn, per trobat culpable de transgredir la Lex Licinia de Sodalitiis, es a dir de controlar les assemblees i per tant les eleccions.

El 47 aC era amb Juli Csar a l'Orient i fou probablement el seu llegat a la guerra a frica el 46 aC quan un mot dirigit per un centuri el va assetjar a Messana, i va arribar tard a tica quan ja s'havia lliurat la batalla de Thapsus. El 45 aC era a Hispnia. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235395" title="Feres" nonfiltered="1254" processed="1253" dbindex="91263">


 El clade Ferae;
 Feres (ciutat);
 Feres (fill de Json);
 Feres (fill de Creteu);
 Feres (mitologia), pare de Licurg;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235396" title="Feres (fill de Json)" nonfiltered="1255" processed="1254" dbindex="91264">
Segons la mitologia grega, Feres fou un fill de Json i de Medea. 

Fou mort per la seua mare per venjar-se del pare.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 94.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235397" title="Marc Valeri Messalla Corv" nonfiltered="1256" processed="1255" dbindex="91265">
Marc Valeri Messalla Corv  (Marcus Valerius M. F. M. N. Messalla Corvinus) fou un magistrat, escriptor i orador rom fill de Marc Valeri Messalla (cnsol 53 aC) (Marcus Valerius Messalla).

Va nixer segons Eusebi el 59 aC per probablement s un error i va nixer alguns anys abans potser el 69 aC. Es va educar a Atenes on fou amic d'Horaci i Bbul. Abans de la formaci del triumvirat posterior a la mort de Juli Csar va tornar a Itlia i es va decantar pel partit senatorial i especialment el seu cap Cassi.

Messalla fou proscrit per absolt al haver pogut demostrat que era absent de Roma el 44 aC. Llavors se'n va anar a sia amb Cassi i fou el tercer en comandament de l'exrcit republic. A la batalla de Filips va destruir el campament d'Octavi i va estar a punt de fer-lo presoner. Morts Brut i Cassi, Messalla amb els seus seguidors es va refugiar a l'illa de Tasos i va negociar un arranjament honorable amb Marc Antoni al que fou fidel fins que la influncia de Clepatra va anunciar la seva caiguda i llavors es va passar a Octavi i el va servir a Siclia el 36 aC i desprs als Alps contra els salassis (una tribu muntanyenca) i a ccium. Marc Antoni fou deposat com a cnsol el 31 aC per un decret del senat i Messalla fou nomenat al seu lloc. Va lluitar llavors contra els seguidors d'Antoni a Sria als que va derrotar a Dafne i va exterminar tot i haver donat garanties de vida i llibertat. 

El 28 i 27 aC fou procnsol a Aquitnia i va reduir la provncia, per la qual cosa va obtenir els honors del triomf. Probablement desprs fou prefecte en algun lloc d'sia. El 27 aC durant els disturbis als comicis, fou per un dies "Guardi de la ciutat" un antic ofici restaurat efmerament per August, per que va renunciar al cap de poc ja que considerava les funcions contraries a la llei (incivilem potestatem quasi nescius imperandi). 

Poc desprs es va retirar de la vida pblica excepte el crrec d'ugur pel que havia estat nomenat especialment per August ja que no hi havia cap vacant al collegi.

Dos anys abans de morir la seva memria va fallar i no recordava ni el seu nom. Va morir entre el 3 aC i el 3 dC. Va deixar com a mnim un fill: Aureli Cotta Messall. El seu germ fou Gelli Publcola.

Fou un literat i orador destacat, patr de les arts. Va escriure sobre histria (uns comentaris sobre els afers civils desprs de l'assassinat de Csar), poesia i gramtica. Al final de la seva va comenar una obra genealgica anomenada De Romanis Familiis. Els seus poemes eren ocasionals i de carcter llicencis. Va escriure tamb diversos tractats de gramtica especialment sobre l's de les lletres soles, sota els ttols "Liber de S. Litera" i "Liber de involute Dictis".

Com orador es conserven els segents discursos:
 Contra Aufidiam ;
 Pro Liburnia ;
 Pro Pythodoro ;
 Contra Antonii Literas ;
 De Antonii Statuis ;

}}
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235398" title="Potit Valeri Messalla" nonfiltered="1257" processed="1256" dbindex="91266">
Potit Valeri Messalla (Potitus Valerius Messalla) fou un magistrat rom. Fou cnsol sufecte el 29 aC i se suposa que fou el pare del cnsol Luci Valeri Messalla Vols.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235399" title="Feres (fill de Creteu)" nonfiltered="1258" processed="1257" dbindex="91267">
Feres, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Creteu i de Tiro.

Casat amb Periclmene, fou pare d'Admet i d'Idmene.

Fund a la Tesslia la ciutat de Feres.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 94.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235400" title="Marc Valeri Messalla Barbat Appi" nonfiltered="1259" processed="1258" dbindex="91268">
Marc Valeri Messalla Barbat Appi (Marcus Valerius M. F. M. N. Messalla Barbatus Appianus) fou cnsol el 12 aC i va morir mentre exercia el crrec. Fou el pare (per a alguns l'avi) de l'emperadriu Valria Messallina i Suetoni diu que era cos de l'emperador Claudi, per aix sembla que noms fou per matrimoni. Lipsi i Perizoni diuen que es va casar amb Domcia Lpida filla d'Antnia Major i nta de Marc Antoni (Claudi, fill d'Antnia Menor, fou per tant cos de Domcia Lpida i per matrimoni de Messalla).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235402" title="Luci Valeri Messalla Vols" nonfiltered="1260" processed="1259" dbindex="91269">
Luci Valeri Messalla Vols (Marcus Valerius Potiti. F. M. N. Messalla Volesus) fou un magistrat rom fill de Potit Valeri Messalla (Potitus Valerius Messalla).

Fou cnsol el 5 dC i a l'any segent fou procnsol a sia. En el seu proconsolat fou cruel amb els administrats, cosa que va arribar a orelles d'August que va fer emetre un decret pel senat rom que el condemnava. Es diu que va fer executar per decapitaci en un sol dia a 300 persones i que va cavalcar pel damunt dels caps dient que era un espectacle reial o ms que reial ja que cap rei ho havia fet abans.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235403" title="Marc Valeri Messalla (cnsol any 20)" nonfiltered="1261" processed="1260" dbindex="91270">
Marc Valeri Messalla (Marcus Valerius M. F. Messalla) fou un magistrat rom. L'any 14 fou el primer que en la reuni del senat rom amb Tiberi va fer jurament (sacramentum) a l'emperador, costum que desprs es va repetir cada any i no com fins aleshores que s'havia fet cada deu anys. Fou cnsol l'any 20. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235404" title="Marc Valeri Messalla (cnsol any 58)" nonfiltered="1262" processed="1261" dbindex="91271">
Marc Valeri Messalla (Marcus Valerius Messalla) fou un magistrat rom. Fou besnt de Marcus Valerius M. F. M. N. Messalla Corvinus.

El 58 fou cnsol, crrec en el que va tenir com a collega a Ner. Els seus antecessors havien gastat la fortuna familiar i Messalla estava d'acord amb la seva honorable pobresa, per va rebre una subvenci del tresor per fer front a les despeses que comportava l'exercici del crrec.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235405" title="Pollinkhove" nonfiltered="1263" processed="1262" dbindex="91272">


Pollinkhove s un poble del ciutat de Lo a la provncia Flandes Occidental de Blgica. El Lovaart separa el nucli de la ciutat de Lo, l'IJzer forma la frontera meridional. Al conflent del canal i del riu es troba el nucli Fintele.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235406" title="Luci Vipst Messalla" nonfiltered="1264" processed="1263" dbindex="91273">
Luci Vipst Messalla (Lucius Vipstanus Messalla) fou un trib legionari a l'exrcit de Vespasi l'any 70. Va rescatar al llegat Aponi Saturn de la fria dels soldats que sospitaven que estava en tractes amb el partit de Vitelli. Fou germ d'Aquili Rgul el destacat delator de l'poca de Domici. Va deixar escrits sobre la guerra desprs de la mort de Galba que van servir a Tcit per compondre la seva Histria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235407" title="Licurg (fill de Feres)" nonfiltered="1265" processed="1264" dbindex="91274">
Segons la mitologia grega, Licurg fou un rei de Nemea, fill de Feres.

Es cas amb Eurdice i fou pare d'Ofeltes.

Desprs que aquest mor mossegat per un escur, institu els Jocs Nemeus en honor seu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 138.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235409" title="Sili Messalla" nonfiltered="1266" processed="1265" dbindex="91275">
Sili Messalla (Silius Messalla) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte des del 1 de maig del 193 i fou la persona que formalment va anunciar al senat rom la deposici de Didi Juli i la proclamaci de Septimi Sever. 

Es segurament el mateix Messalla que apareix al Fasti com a cnsol el 214.

Va morir per ordre d'Elagbal el 218.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235410" title="Podocnemis expansa" nonfiltered="1267" processed="1266" dbindex="91276">


Podocnemis expansa s una tortuga de la famlia Podocnemididae, que amaga el cap doblegant-lo lateralment al cos. Viu als rius i llacunes de la conca del riu Amazones i de l'Orinoco, a Colmbia, Veneuela, Guyana, Equador, Brasil, Per i Bolvia. Sovint es poden veure en grups descansant sobre troncs caiguts als rius o en platges.

Tenen la closca de color gris, negrs o marr fosc. En les femelles mesura de 70 cm a 1m i en els mascles de 30 a 55 cm. La femella posa de 60 a 140 ous i la incubaci dura uns 2 mesos. Els ous sn comestibles i han estat recollectats en excs. Aquest fet, juntament amb caa indiscriminada d'adults, posa en perill el futur de l'espcie.

Programa de conservaci.

L'any 1989, es decret el Refugi de Fauna Silvestre i Zona Protectora de la Podocnemis expansa, amb la finalitat de protegir les principals platges de niaci d aquest rptil, en territori veneol. Des d'aquell mateix any, a travs del Ministeri de l'Ambient i dels Recursos Naturals i de la Guardia Nacional, amb el recolzament d'organitzacions no governamentals, es porta executant el Programa de conservaci de la podocnemis expansa, el qual t com a objectiu principal la conservaci de l espcie, reforant i accelerant la recuperaci de les seves poblacions naturals. 

En el marc del programa, es contemplen accions de protecci, maneig i educaci ambiental. Les tasques de protecci s'implementen al llarg de l'any i s'incrementen durant l'poca reproductiva, amb l'objectiu d'evitar la caa illegal. Entre les accions de maneig es troba, la pressa de dades biolgiques, el trasplantament de nius que corren perill de perdre's per l'increment del nivell del riu, el rescat de nounats provenint de nius trasplantats i naturals, i a partir de 1992 i des de 1994 amb el recolzament de FUDECI, la cria en captivitat per un any per l'alliberament al medi ambient. Ms recentment, el Ministeri del Poder Popular per a l'Ambient ha incorporat al programa, els pobladors del refugi i la seva rea d'influncia, fomentant la participaci comunitria en les accions de maneig, protecci, i educaci ambiental.

Fonts.
Ministeri del Poder Popular per a l'Ambient de Veneuela;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235412" title="Polifem" nonfiltered="1268" processed="1267" dbindex="91277">


 Polifem (fill de Posid);
 Polifem (fill d'lat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235413" title="Polifem (fill d'lat)" nonfiltered="1269" processed="1268" dbindex="91278">
Polifem, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'lat, rei dels lpites, i d'Higea.

Particip en l'expedici dels argonautes, que abandon per acompanyar Heracles en la recerca d'Hilas.

Fund una ciutat a Msia.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 181.

Articles relacionats.
 L'Odissea;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235414" title="Hilas" nonfiltered="1270" processed="1269" dbindex="91279">
 
Hilas, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Teodamant, rei dels drops, i de Mendice.

Company d'Heracles en diverses empreses, s'embarc amb ell en l'expedici dels argonautes. Mentre feien una escala a les costes de Msia, fou encarregat d'anar a cercar aigua, per, arribat a la font, les nimfes de l'indret se n'enamoraren i el van raptar arrossegant-lo cap al fons de l'estany. Com que trigava massa, Heracles abandon l'expedici per cercar-lo, per malgrat la seua perseverana no el va trobar mai ms.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 116.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235415" title="Mopsos" nonfiltered="1271" processed="1270" dbindex="91280">


 Mopsos (fill d'mpix);
 Mopsos (fill d'Apollo);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235416" title="Mopsos (fill d'mpix)" nonfiltered="1272" processed="1271" dbindex="91281">
Segons la mitologia grega, Mopsos fou un endev, fill d'mpix i de Cloris.

Particip en la cacera del Senglar de Calid, en la lluita entre lpites i centaures i en l'expedici dels argonautes, durant la qual va morir a Lbia per la mossegada d'una serp.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 153.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235417" title="GNU Autoconf" nonfiltered="1273" processed="1272" dbindex="91282">


Autoconf s una eina per a produir shell scripts que configuren automticament paquets de codi font que s'adapten a diversos tipus de sistemes tipus UNIX. Els scripts produits per Autoconf son independents d'aquest quan s'executen.

Juntament amb Libtool i Automake, Autoconf forma el GNU build system.

Autoconf utilitza m4 per a transformar un fitxer 'configure.ac' (anteriorment anomenat 'configure.in') en un script portable anomenat configure. L'script 'configure' genera els makefiles i fitxers necessaris per a compilar el programa.

 Creaci de fitxers configure.ac .
Estructura inicial bsica:

Autoconf requirements
AC_INIT(package, version, bug-report-address)
information on the package
checks for programs
checks for libraries
checks for header files
checks for types
checks for structures
checks for compiler characteristics
checks for library functions
checks for system services
AC_CONFIG_FILES()
AC_OUTPUT


 Enllaos externs .
Manual al web de GNU;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235418" title="Mopsos (fill d'Apollo)" nonfiltered="1274" processed="1273" dbindex="91283">
D'acord amb la mitologia grega, Mopsos fou un endev, fill d'Apollo (o de Raci) i de Manto.

Duia l'oracle d'Apollo al santuari de Claros, d'on sort per fundar les ciutats de Colof i de Malos.

Compet amb l'endev Calcant, al qual super en encerts, i tamb amb Amfloc, per a causa de la seua rivalitat acabaren matant-se entre ells.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 153.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235419" title="Raci" nonfiltered="1275" processed="1274" dbindex="91284">
Segons la mitologia grega, Raci fou un heroi cretenc, fill de Lebes. Es cas amb Manto i fou pare de l'endev Mopsos.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 191.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235420" title="Quefir" nonfiltered="1276" processed="1275" dbindex="91285">


 Quefir de llet;
 Quefir d'aigua;
 Quefir de te;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235423" title="Brasdia" nonfiltered="1277" processed="1276" dbindex="91286">
Brasdia o Brasidea fou un festival que es feia anualment a Esparta en honor al seu gran general Brsides,  el qual desprs de la seva mort el 422 aC havia rebut els honors d'heroi.

Es feien oracions i concursos on noms podien participar els espartans de ple dret. Tamb es feia la Brasdia a Amfpolis que encara que era una colnia atenenca va retre honors a Brsides que estava enterrat all.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235424" title="Braurnia" nonfiltered="1278" processed="1277" dbindex="91287">
Braurnia fou un festival quinquennal en honor d'rtemis Braurnia a la ciutat tica de Brauron. En aquest lloc haurien desembarcat Orestes i Ifignia al seu retorn de Tauris. El festival es feia sota control de deu encarregats i les noies tiques entre 5 i 10 anys portaven uns vestits especials i anaven en process al santuari on eren consagrades a la deessa; es feia el sacrifici d'un b i ritus propiciatoris. Un altre festival amb el mateix nom se celebrava cada cinc anys a la mateixa ciutat pels homes i les dones de mala vida, en honor de Dions; alguns autors apunten a que els dos festivals es feien al mateix temps, per les evidencies de moment permeten pensar el contrari.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235425" title="Gran Premi d'ustria del 1999" nonfiltered="1279" processed="1278" dbindex="91288">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1999, disputat al circuit de A1-Ring  el 25 de juliol del 1999.

 Resultats .
 






 Altres .

 Pole:   Mika Hkkinen  1' 10. 954;
 Volta  rpida:  Mika Hkkinen  1' 12. 107 a la volta 39.







 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235427" title="Plaa del Mercat (Valncia)" nonfiltered="1280" processed="1279" dbindex="91289">
El pla o plaa del Mercat s una de les places ms singulars i conegudes de Valncia, per tal com aplega tres dels monuments ms reeixits de la ciutat: el Mercat Central, la Llotja de la Seda, i l esglsia de Sant Joan del Mercat. Abans de la construcci del Mercat Central (1914-28), el pla o la plaa del Mercat s havia fet servir com a espai de mercat a l aire lliure per a la ciutat de Valncia.



 Histria .
 Abans de Jaume I .

En temps dels romans l actual espai de la plaa del Mercat era un dels braos del riu Tria que envoltaven la ciutat, fundada l any 138 aC en una illa fluvial. 

En temps dels musulmans, la muralla (s. XI) separava la ciutat (medina) del pla del mercat (extramurs), on s eixamplava el bra mort del Tria ja dessecat, noms inundable amb fortes avingudes per pluges intenses. Immediatament intramurs del pla del Mercat hi havia l Alcaisseria, el mercat de productes txtils de luxe, com ara la seda. La porta d accs al pla del mercat s anomenava Bab al-Qaisseria. All es trobava un ravalet que en temps dels cristians s anomenava la Boatella (descampat  bra mort del riu- on pasturen els bous).

 Edat Mitjana .

En temps de Jaume I (s. XIII) aquest rei conced llicncia a la ciutat de Valncia, concretament el 1266, per celebrar mercat setmanal el dijous en aquest pla de la Boatella. En aquest mateix lloc dispos que se celebrara fira cada any en la primera quinzena d agost, segons consta als Furs de Valncia:  Les fires sien feites per tostemps al loc on lo mercat s feit, e comencen e duren de les Kalendes d agost entr a la festa de Sancta Maria d agost  (Sanchis Guarner, p. 103). De llavors en, aquest ha estat el cor comercial de la ciutat.

En temps de Pere el Cerimonis es constru la nova muralla (1365), de manera que el pla del Mercat i tota la Boatella quedaven intramurs. Des d aquell moment, el Pla del Mercat  l antic bra mort del riu- pass a ser l esplanada central de la ciutat, ja que quedava justament al bell mig de la nova ciutat, de l actual districte de Ciutat Vella.
No s casualitat que durant els segles XV i XVI fora ac, en ple centre comercial, on es construra la Llotja de Mercaders, amb la seua Sala de Contractaci, la Taula de Canvis i Depsits i el Consolat de Mar.



 poca Moderna i Contempornia .



El Pla del mercat fou conegut de ben antuvi per les cases amb porxes, per la concentracio de botiguers i de parades de mercat, pels espectacles i tamb pels aldarulls.

Segons Joan Francesc Mira (p. 82-84) el Pla del Mercat era, en tant que lloc mes concorregut de la ciutat, on hi havia el cadafal de la forca, on penjaven els ajusticiats. Era habitual que algun penjat acompanyara o distraguera les rutines comercials. A ms, entre els segles XV i XVIII s organitzaven festes, justes, tornejos i corregudes de bous.


Per tambe fou escenari de revoltes urbanes: des de les Germanies del segle XVI fins a les ms o menys revolucionries del XIX. Vicent Peris, ltim cabdill agermanat, fou decapitat a sa casa del carrer de Grcia el 1522, i el seu cos arrossegat per Valncia, i desprs portat a la forca del mercat, on el penjaren cap avall en no tindre cap. Tamb ac fou executada l ltima victima de la Santa Inquisici Espanyola, el mestre Gaiet Ripoll, el 1826, per ser deista, no anar a missa el diumenge i dir  lloat siga Du  en comte de  Ave Maria .
 
Fins a comenament del segle XX el mercat encara es feia a base de parades amb tendals de lona que eren desmuntats a migdia. Durant el segle XIX la plaa s ampli amb l enderroc del convent de les Magdalenes, pero fins al 1914, no s inici la construcci de l edifici cobert del Mercat Central.

 El nou Mercat Central .

Fou a final del segle XIX, amb l auge de les idees higienistes i de la burgesia, que les autoritats municipals es plantejaren la necessitat de fer un mercat tancat. Aquest mercat havia de tindre grans dimensions, per tal com la plaa del mercat s havia quedat petita per albergar tot l activitat comercial d una ciutat en auge demogrfic com Valncia. Calgu comprar i enderrocar algunes cases per reunir un solar d uns 8.000 m2. El projecte, de 1914, fou d Alexandre Soler March i de Francesc Gurdia i Vial, cooperadors de Domnech i Montaner. Pretenia conciliar l s de les grans estructures de ferro despullat amb l estil Art Nouveau. Desprs d algunes desavinences i modificacions, les obres acabaren el gener de 1928, sota la direcci d Enric Viedma i Vidal (Sanchis Guarner, p. 568).

 L'harmonia del conjunt .

Segons Joan Francesc Mira la plaa del Mercat, formada per la Llotja de la Seda, el Mercat Central i Sant Joan del Mercat,  s un dels rgans essencials del cos d aquesta ciutat . La plaa del Mercat fou construda pel giron Pere Comte, que bast la llotja gtica a la darreria del XV; pels genovesos (o milanesos) Alipandri i Bertassi, que afegiren el recobriment barroc a Sant Joan del Mercat al final del XVIII; i pels arquitectes barcelonins Alexandre Soler March i Francesc Gurdia i Vial, que bastiren el modernista Mercat Central al comenament del XX; i tanmateix,  no se sap com, els tres edificis fan l efecte de ser exactament com han de ser i ocupar el lloc que han d ocupar, un davant o al costat de l altre, com si haguera estat i haguera de ser sempre aix  (p. 84).

 Referncies .

 Mira i Caster, Joan Francesc: Valncia per a vens i visitants. Bromera, Collecci Grans Obres, Alzira. Segona edici, maig del 2007, planes 82-84.

 Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valncia. Ajuntament de Valncia, Valncia. Cinquena Edici 1989, planes 103  i 568.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235429" title="Walvis Bay" nonfiltered="1281" processed="1280" dbindex="91290">

Walvis Bay s la ciutat ms gran del Erongo, a Nambia, amb una poblaci aproximada de 45.000 habitants.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235430" title="Alerta Solidria" nonfiltered="1282" processed="1281" dbindex="91291">

Alerta Solidria s l'organitzaci antirepressiva de l'Esquerra Independentista.

Es considera hereva dels antics Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), i han adoptat el seu logotip.

 Enllaos externs .
Lloc web dAlerta Solidria



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235448" title="Manto (filla de Tirsias)" nonfiltered="1283" processed="1282" dbindex="91292">
Segons la mitologia grega, Manto fou una endevina, filla de Tirsias.

Va exercir a Tebes i desprs a Delfos, on va ser conduda com a presonera acabada la guerra dels epgons.

Alliberada, an a sia i fund la ciutat de Claros.

Casada amb Alcme, fou mare d'Amfoc. D'un segon matrimoni amb Raci, va nixer Mopsos (que alguns consideren fill d'Apollo).

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 142.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235449" title="Manto" nonfiltered="1284" processed="1283" dbindex="91293">


 Manto (filla de Tirsias);
 Manto (esposa de Tiber);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235450" title="Manto (esposa de Tiber)" nonfiltered="1285" processed="1284" dbindex="91294">
D'acord amb la mitologia grega, Manto fou una endevina itlica, muller del rei Tiber i mare d'Ocnus.

Va donar nom a la ciutat de Mntua.

Sovint era confosa amb Manto, filla de Tirsias.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 142.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235451" title="Tiber" nonfiltered="1286" processed="1285" dbindex="91295">
Segons la mitologia, Tiber fou un rei d'Alba Longa, fill de Janus i de Camasena. Fou pare de Rmul.

Va morir ofegat en el riu lbula, que des de llavors en record seu fou conegut amb el nom de Tber.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 209.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235456" title="Idea (mare de Teucre)" nonfiltered="1287" processed="1286" dbindex="91296">
D'acord amb la mitologia grega, Idea fou una nimfa que es va unir al du fluvial Escamandre quan aquest va emigrar cap a Anatlia.

Fruit de la seva uni va nixer el rei Teucre, qui seria l'ancestre dels reis de la Trade i de molts dels personatges de la mtica Guerra de Troia relatada per Homer a la Ilada.

La nimfa Idea ha estat identificada com un alter ego de la deessa Cbele, ja que el santuari d'aquesta estava situat al peu del Mont Ida de Frgia (prop de Troia), on es feien jocs i celebracions en honor seu.


Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 121.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235458" title="Idea (desambiguaci)" nonfiltered="1288" processed="1287" dbindex="91297">

 El concepte de idea, ents com al producte d'una reflexi o pensament.
Diversos personatges de la mitologia grega:
 Idea fou una nimfa.
 La besnta de l'anterior tamb s'anomen Idea i era una filla de Drdan, fundador de Dardnia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235460" title="Idea (filla de Drdan)" nonfiltered="1289" processed="1288" dbindex="91298">
D'acord amb la mitologia grega, Idea fou la segona esposa de Fineu, rei de Trcia.

Idea era l'nica filla de Drdanos, fundador i rei de Dardnia, i la seva esposa Batia, filla i hereva de Teucre, cabdill dels teucris. Els seus germans eren Ilos, Erictoni i Zacint.

Va conixer al rei de Trcia, Fineu, qui repudi la seva muller Clepatra per unir-se amb Idea. Els fills de Fineu (Pexip i Pandon) no van rebre b a la nouvinguda i ella va acusar-los falsament d'haver-la volgut violar. Aleshores, el rei va condemnar-los a mort.

Per aquest crim, els dus van enviar les Harpies a turmentar Fineu fins que els argonautes van arribar a Trcia, aleshores els borades s'encarregaren de foragitar les Harpies com a condici perqu els indiqus la manera d'arribar a la Clquida.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 121.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235461" title="Albert Sercu" nonfiltered="1290" processed="1289" dbindex="91299">







 Albert Sercu (Bornem, 26 de gener de 1918 - Roulers, 24 d'agost de 1978) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1941 i 1951, aconseguint 68 victries. 

El seu xit ms important fou la medalla de plata Campionat del Mn de ciclisme de 1947.

Palmars. 
1939;
 1r del Tour de Flandes (amateur) ;
1942 ;
 2n al Campionat de ciclisme de Blgica ;
1945 ;
 1r de la Bruges-Gant-Bruges ;
 1r de la Brusselles-Everbeek ;
 1r a l'Omloop der Vlaamse Bergen ;
1946;
 1r a la Brusselles-Izegem ;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Blgica;
1947 ;
 1r a l'Omloop Het Volk;
 1r a la Brusselles-Izegem ;
 1r a la Dwars door Vlaanderen ;
 1r a Nokere Koerse ;
 2n al Campionat del Mn de ciclisme;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Blgica;
 Abandona al Tour de Frana (8a etapa);
1948 ;
 1r a l'Omloop der Vlaamse Gewesten ;
1950 ;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta al Marroc;

Enllaos externs.
Palmars d'Albert Sercu ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235470" title="Rotllets de Sant Antoni" nonfiltered="1291" processed="1290" dbindex="91300">

Els rotllets de sant Antoni sn uns dolos que es mengen el 17 de gener quan se celebra la festa de sant Antoni Abat. s tradici de portar els animals a beneir i, en acabat, es reparteixen aquests "rotllets" a tots els qui han portat una bestiola a beneir.

Ingredients.
 1 Ou;
 Sucre	;
 Massa mare:
1/2 litre d aigua tbia;
30 grams de llevat;
Farina de fora ;
Altra massa:
1/2 litre d aigua;
18 ous.

Elaboraci.

Primerament, s elabora la massa mare. Es posa 1/2 litre d aigua en un recipient i s escalfa fins a estar a una temperatura tbia.
Seguidament es mescla la farina amb l aigua i s afegeixen els 30 grams de llevat
Desprs, per tal de fer l altra massa, es mesclen 18 ous amb 1/2 litre d aigua.
Es mescla la massa mare amb l altra massa i es posa al forn amb la forma dels rotllets.
Desprs quan surt del forn es pinta en ou i es posa bastant de sucre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235472" title="Primetes de Panoli" nonfiltered="1292" processed="1291" dbindex="91301">

Les primetes de panoli s un dol tpic de les festes majors dels diferents pobles de les terres de l'Ebre.

Per a la seva elaboraci necessiteu els ingredients segents:

250cl. d'oli de gira-sol o d'oliva, ratlladura  de mitjana llimona, 200 gr. de sucre, 3 cullerades de matafaluga i farina fins que la pasta estigui dura (1/2Kg. aprox.)

Elaboraci.
En primer lloc barrejar l oli i el sucre. Desprs afegir la ratlladura de la llimona i la matafaluga i farina fins que la massa estigui ben dura, seguidament passar el corr sobre la massa fent que quedi d 1 cm de gruix. Un cop fet tallar a trossos la pasta en funci de la mida de les croquetes, aleshores donar-li forma a la croqueta i fer un pessic (formant una muntanyeta).Posar al forn durant uns 20 minuts i un cop cuites,ensucrar-les.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235473" title="Fineu (fill de Belos)" nonfiltered="1293" processed="1292" dbindex="91302">
Segons la mitologia grega, Fineu fou un prncep etop, fill de Belos i d'Anqunoe.

Fou el proms de la seua neboda Andrmeda, filla de Cefeu i de Cassiopea, per aquests la van atorgar a Perseu com a recompensa per haver-la salvada. El dia de les noces, Fineu s'aixec en armes per reclamar els seus drets, per Perseu, mostrant-li el cap de Medusa, el convert en pedra juntament amb els seus partidaris.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 96.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235474" title="Fineu" nonfiltered="1294" processed="1293" dbindex="91303">


 Fineu (fill de Belos);
 Fineu (pare de Pandon);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235475" title="Fineu (pare de Pandon)" nonfiltered="1295" processed="1294" dbindex="91304">
Fineu fou un rei de Trcia segons la mitologia grega. 

Es cas amb Clepatra, filla de Breas, i tingu dos fills, Plexip i Pandon. Ms endavant, per, la repudi per casar-se amb Idea, i aquesta acus els seus fillastres d'haver-la volgut forar. Fineu, llavors, els condemn a mort. Per aquest crim, els dus van enviar les Harpies a turmentar-lo. 

Tamb es diu que, essent endev, abusava de la seua clarividncia revelant als mortals les intencions dels dus. Per aix, aquests el varen privar de la vista.

Quan els argonautes van arribar al seu regne, els Borades s'encarregaren de foragitar les Harpies com a condici perqu els indiqus la manera d'arribar a la Clquida.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 96-97.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235476" title="Borades" nonfiltered="1296" processed="1295" dbindex="91305">
Borades, d'acord amb la mitologia grega, fou el nom amb qu es coneixen els fills de Breas i d'Oratia, anomenats Clais i Zetes.

Dotats d'ales, podien volar a gran velocitat.

S'embarcaren amb els argonautes i, en arribar a Trcia, espantaren i perseguiren les Harpies que importunaven Fineu, l'endev que els havia de mostrar el cam cap a la Clquida. Aconsellaren als argonautes que no esperessin Heracles quan aquest va desembarcar a Msia. Per aix, quan se'l trobaren de nou a l'illa de Tenos, l'heroi els mat amb les seues fletxes.

Un cop morts, esdevingueren vents.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 37;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235478" title="Orcomen (fill de Mnias)" nonfiltered="1297" processed="1296" dbindex="91306">
D'acord amb la mitologia grega, Orcomen fou un rei de Becia, fill de Mnias i d'Eurianassa.

Va donar nom a una ciutat.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 162.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235479" title="Polidor" nonfiltered="1298" processed="1297" dbindex="91307">


Onomstica:

 Polidor (fill de Cadme);
 Polidor (fill de Pram);
 Polidor de Rodes, escultor grec;
 Polidor d'Esparta, rei d'Esparta ;
 Polidor de Feres, tir de Feres;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235480" title="Polidor (fill de Pram)" nonfiltered="1299" processed="1298" dbindex="91308">
Segons la mitologia grega, Polidor fou un prncep troi, fill de Pram i d'Hcuba.

Per sostreure'l  de la guerra de Troia, el seu pare el confi a Polimstor, rei del Quersons, per aquest el va matar per apoderar-se del tresor que tenia assignat.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 180.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235481" title="Polimstor" nonfiltered="1300" processed="1299" dbindex="91309">
Segons la mitologia grega, Polimstor fou un rei del Quersons, a Trcia.

Es cas amb Ilone, filla de Pram, que tamb li confi el seu fill Polidor perqu l'eduqus lluny de Troia mentre durava el setge de la ciutat. Per Polimstor mat el seu deixeble per apoderar-se dels tresors que duia. Quan Hcuba, mare de Polidor, se n'assabent, es venj de l'assass buidant-li els ulls.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 181.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235482" title="Icari" nonfiltered="1301" processed="1300" dbindex="91310">


 Icari (magistrat);
 Icari (pare d'Ergone);
 Icari (fill d'bal);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235483" title="Llei de Moore" nonfiltered="1302" processed="1301" dbindex="91311">

La llei de Moore expressa que aproximadament cada dos anys es duplica el nombre de transistors en una computadora. Es tracta d'una llei emprica, formulada per Gordon I. Moore el 19 d'abril del 1965, el compliment del qual s'ha pogut constatar fins a avui. 

El 1965 Gordon Moore va afirmar que la tecnologia tenia futur, que el nombre de transistors per polzada en circuits integrats es duplicava cada any i que la tendncia continuaria durant les segents dues dcades. 

Una mica ms tard va modificar la seva prpia llei i va afirmar que el ritme baixaria, i la densitat de les dades es doblaria aproximadament cada 18 mesos. Aquesta progressi de creixement exponencial, doblar la capacitat dels microprocessadors cada any i mig, s el que es considera la Llei de Moore. No obstant aix, el propi Moore ha posat data de caducitat a la seva llei: "La meva llei deixar de complir-se dintre de 10 o 15 anys". Segons va assegurar durant la conferncia en la qual va fer la seva predicci va afirmar, no obstant aix, que una nova tecnologia vindr a suplir a l'actual. 


La conseqncia directa de la Llei de Moore s que els preus baixen al mateix temps que les prestacions pugen: la computadora que avui val 3.000 euros costar la meitat a l'any segent i estar obsoleta en dos anys. En 26 anys el nombre de transistors en un xip s'ha incrementat 3.200 vegades. 

Actualment s'aplica a ordinadors personals. No obstant aix, quan es va formular no existien els processadors, inventats en 1971, ni els ordinadors personals, popularitzats en els anys 1980. 

En el moment d'escriure l'article que va originar la seva llei, Moore era Director dels laboratoris de Fairchild Semiconductor. Ms tard, a l'estiu de 1968, va crear Intel juntament amb Robert Noyce, un dels seus companys en ambdues empreses. 


Aplicaci.

 A Intel vam treballar dur per assegurar-nos que la Llei de Moore continu guiant a la nostra indstria en el futur. Ja hem visualitzat els prxims 10 a 15 anys d'avenos en els nostres laboratoris d'investigaci , va observar Craig Barrett, CEO de Intel Corporation.  Anticipem no noms avanos continus en els sectors tradicionals de la computaci i les comunicacions, sin que tamb veiem un futur en el qual la tecnologia dels semiconductors revolucionar la indstria de l'atenci a la salut, la forma que eduquem als nostres fills, la forma de protegir-nos a nosaltres mateixos i a l'ambient, i el maneig de la nostra vida quotidiana en un mn ms complex. Els xips de silici (que el ritme de la Llei de Moore fa cada vegada ms poderosos) continuaran oferint aquests recursos en un futur a persones de tot el mn a un cost cada vegada ms baix . 


Qu s la Llei de Moore?.


El 19 d'abril de 1965, es va publicar un document elaborat per Gordon Moore en el qual ell anticipava que la complexitat dels circuits integrats es duplicaria cada any amb una reducci de cost molt important. Coneguda com la Llei de Moore, la seva predicci ha fet possible la proliferaci de la tecnologia en tot el mn, i avui s'ha convertit en el motor del rpid canvi tecnolgic. Moore va actualitzar la seva predicci en 1975 per a assenyalar que el nombre de transistors en un xip es duplica cada dos anys i aix se segueix complint avui. A ms de projectar com augmenta la complexitat dels xips (mesura per transistors continguts en un xip de computador), la Llei de Moore suggereix tamb una disminuci dels costos. A mesura que els components i els ingredients de les plataformes amb base de silici creixen en acompliment es tornen exponencialment ms econmics de produir, i per tant ms abundants, poderosos i transparentment integrats en les nostres vides diries. Els microprocessadors d'avui es troben a tot arreu, des de joguines fins a semfors per al trnsit. Una targeta de felicitaci musical que costa uns quants euros avui t ms poder de cmput que els mainframes ms rpids de fa unes dcades. 


La Llei de Moore en perspectiva.

La Llei de Moore no s una llei en el sentit cientfic, sin ms aviat una observaci, i ha assentat les bases de grans salts de progrs. 

El 2004 la indstria dels semiconductors va produir ms transistors (i a un cost ms baix) que la producci mundial de grans d'arrs, segons la Semiconductor Industry Association (Associaci de la Indstria dels Semiconductors) dels Estats Units.

El 1978, un vol comercial entre Nova York i Pars costava prop de 900 dlars i trigava 7 hores. Si s'haguessin aplicat els mateixos principis de la Llei de Moore a la indstria de l'aviaci comercial de la mateixa forma que s'han aplicat a la indstria dels semiconductors des de 1978, aquest vol hauria costat prop d'un cntim de dlar i hauria trigat menys de 1 segon en realitzar-se. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235485" title="Andrew Scott Waugh" nonfiltered="1303" processed="1302" dbindex="91312">
Sir Andrew Scott Waugh (1810-1878) va ser un oficial britnic i topgraf general conegut per ser l'home que va donar nom a l'Everest, prenent el nom del seu predecessor en el crrec de Topgraf General de l'ndia: Sir George Everest.

Carrera.
Waugh va comenar a treballar al "Gran Projecte de Topografia Trigonomtrica" de l'ndia, com a Oficial, el 1832, dos anys desprs que Everest fos nomenat Topgraf General de l'ndia. Quan Everest es va retirar el 1843, Waugh el va reemplaar com a Topgraf General i va continuar la seva feina a l'Himlaia. 

 La gran altitud de la regi, a ms de la seva climatologia impredictible, va fer que abans de 1847 hi haguessin pocs estudis i poca gent n'hagus vist les muntanyes. Van ser necessaris mesos de clcus perqu l'equip de treball calculs, analitzs i extrapols la informaci emprant la trigonometria. El 1852 el cap d'equip Radhanath Sikdar va anunciar a Waugh que el pic anominat XV era el punt ms alt de la regi i probablement del mn. En cap dels punts d'observaci no s'havia arribat a aquesta conclusi, cosa comprensible tenint en compte que els sis punts d'observaci utilitzats estaven a un mnim de 160km de distncia. 

Protegint-se d'un possible error, Waugh no va publicar aquest resultat fins el 1856, quan va proposar que el pic rebs el nom Everest en honor al seu predecesor. Aquest fet va ser controvertit ja que habitualment sempre s'havien emprat noms locals, una practica que Waugh va continuar, per que en aquest cas no va complir ja que declar no haver-ne trobat cap Waugh no coneixia el nom tibet Chomolungma ("Deessa mare del mn"). Irnicament, el mateix Everest va mostrar el seu desacord, per el nom "Muntanya Everest" va ser adoptat oficalmente uns anys ms tard. 

 La identificaci de la muntanya va ser celebrada per la comunitat cientfica de l'poca. El 1857, la Royal Geographical Society de Londres li atorg la medalla oficial i l'any segent va ser nomenat membre de la Societat. El 1861 va aconseguir el rang de Major General (grau immediatament inferior a Tinent General utilitzat en alguns pasos).

Waugh va morir el 1878, i est enterrat al Cementiri de Brompton. 

 Bibliografa .
 John Keay, The Great Arc: The Dramatic Tale of How India was Mapped and Everest was Named, HarperCollins Publishers: New York, 2000 (ISBN 0-00-257062-9).
 Andrew Scott Waugh:
 "Papers relating to the Himalaya and Mount Everest", Proceedings of the Royal Geographical Society of London, no.IX pp.345-351, April-May 1857.
 "Mounts Everest and Deodanga", Proceedings of the Royal Geographical Society of London, vol.2, 1858, featuring the first printed map to identify Peak XV as "Mount Everest".
 Instructions for Topographical Surveying, Roorkee: Thomason College Press, 1861 (Library of Congress ctrl# 05033399).

Notes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235486" title="Icari (pare d'Ergone)" nonfiltered="1304" processed="1303" dbindex="91313">
D'acord amb la mitologia grega, Icari fou un ciutad d'Atenes, pare d'Ergone.

Acoll Dions a casa seua i el du, agrat, li enseny a fer vi. Quan Icari n'ofer un tast als seus conciutadans, aquests s'embriagaren i, creient que els havia donat ver, el van matar. Els dus enviaren una epidmia a la ciutat, que noms cess quan els culpables del crim foren castigats.

Icari puj al cel convertit en la constellaci d'Artur.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 121.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235489" title="Icari (fill d'bal)" nonfiltered="1305" processed="1304" dbindex="91314">
Segons la mitologia grega, Icari fou un heroi, fill d'bal, rei d'Esparta, i de Gorgfone.

Expulsat del seu pas per Hipocoont, es refugi a Acarnnia.

Quan el seu germ Tindreu recuper el regne patern, torn a Esparta, on cas amb la nimfa Peribea i fou pare d'Aletes, Damasip, Penlope i Perilau.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 121.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235491" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2010-UEFA" nonfiltered="1306" processed="1305" dbindex="91315">
Per a la Copa del Mn de Futbol 2010, la UEFA t un total de tretze places directes, que es jugaran entre 53 seleccions. El torneig classificatori s'iniciar l'agost del 2008, desprs de finalitzar l'Eurocopa 2008, i marcar el debut de Montenegro en un torneig internacional.

Els 53 equips van ser dividit en nou grups, vuit de sis equips i un de noms cinc. En cada grup es jugar una lligueta d'anada i tornada, en la que el guanyador es classificar immediatament per la Copa Mundial. Dels 9 segons classificats quedar eliminat l'equip que tingui pitjor classificaci, els altres 8 s'enfrontaran en 4 eliminatries directes d'on sortiran les 4 seleccions que completaran les 13 places.

Resultats.
Grup 1.




Grup 2.




Grup 3.




Grup 4.




Grup 5.




Grup 6.




Grup 7.




Grup 8.




Grup 9.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235492" title="Gran Projecte de Topografia Trigonomtrica" nonfiltered="1307" processed="1306" dbindex="91316">
 El Gran Projecte de Topografia Trigonomtrica de l'ndia (en angls Great Trigonometric Survey) va ser un projecte de l'organisme Survey of India del Govern Britnic de l'ndia, dedicat a explorar i cartografiar el pas, en aquell moment colnia Britnica. Va ser iniciat a comenaments del segle XIX i va dur gaireb tot el segle. 

Fou dirigit en les etapes inicials per William Lambton, i posteriorment per George Everest. Entre els molts xits del projecte hi ha la demarcaci del territori britnic de l'ndia, i la localitzaci i mesurament de les muntanyes ms altes de l'Himlaia: Everest, K2, i Kanchenjunga. L'enquesta va tenir, tamb, un impacte cientfic enorme ja que era responsable del primer mesurament exacte d'una secci d'arc d'un parallel terrestre i el mesurament de l'anomalia geodsica de la Terra.

 Bibliografia . 
John Keay. 2000. The Great Arc. Londres: Harper Collins. ISBN 0-00-257062-9.

Enllaos externs.
http://www.thegreatarc.net/  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235493" title="am" nonfiltered="1308" processed="1307" dbindex="91317">
D'acord amb la mitologia grega, am fou un endev, fill d'Apollo i d'Evadne.

Abandonat per la seua mare vora l'Alfeu al moment de nixer, dues serps el nodriren amb mel i el posaren en un ja de violetes, on la mateixa Evadne el trob al cap d'uns dies. Consultat l'oracle sobre el significat d'aquest prodigi, respongu que am tindria el do de la profecia i seria cap d'una nissaga de sacerdots.

En fer-se gran, per indicaci del seu pare, s'install a Olmpia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 120.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235494" title="Cariclo" nonfiltered="1309" processed="1308" dbindex="91318">


 Cariclo (filla d'Oce);
 Cariclo (filla de Cicreu);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235496" title="Cariclo (filla d'Oce)" nonfiltered="1310" processed="1309" dbindex="91319">
D'acord amb la mitologia grega, Cariclo fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis (per alguns la creuen filla d'Apollo).

Es cas amb el centaure Quir, al qual ajudava en les seues tasques, i fou mare d'Ocrroe.

Tamb ha estat considerada mare de Tirsias.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 43.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235497" title="Cariclo (filla de Cicreu)" nonfiltered="1311" processed="1310" dbindex="91320">
Cariclo, segons la mitologia grega, fou una filla de Cicreu, rei de Salamina. Casada amb Escir, rei de Mgara, fou mare d'Endeis.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 43.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235498" title="Ocrroe" nonfiltered="1312" processed="1311" dbindex="91321">
Segons la mitologia grega, Ocrroe fou una endevina, filla de Quir i de Cariclo.

Va pronosticar al seu pare el que els havia de succeir a ell i a d'altres divinitats. Per aquest motiu, va ser transformada en egua i pass a anomenar-se Hipe.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 160.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235499" title="Peter Habeler" nonfiltered="1313" processed="1312" dbindex="91322">
Peter Habeler (Mayrhofen, 22 de juliol de 1942) s un alpinista austrac.

Entre els seus primers xits hi ha algunes de la primeres ascensions a les Muntanyes Rocalloses, a banda de ser el primer europeu en escalar la gran paret del Parc Nacional de Yosemite. 

El 1969 comenc a escalar amb Reinhold Messner, amb qui aconsegu xits destacats, el ms important dels quals fou la primera ascensi de l'Everest sense ajuda d'oxigen, el 1978, cosa considerada impossible fins aquell moment.

Ha escalat altres vuit mils: Cho Oyu, Nanga Parbat, Kangchenjunga i Gasherbrum I.

Actualment, dirigeix l' "Escola d'Esqu i Muntanyisme Peter Habeler" a Mayrhofen.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235501" title="Titonos" nonfiltered="1314" processed="1313" dbindex="91323">
Titonos, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Laomedont, rei de Troia, i d'Estrimo.

La deessa Eos, enamorada, el va raptar i va demanar a Zeus que li conceds la immortalitat per tenir-lo sempre al costat seu, petici que fou atesa, per no es record de demanar tamb per a ell la joventut eterna, i aix Titonos anava envellint com si fos mortal.

Quan ja estava completament decrpit, Eos se'n compad i el transform en grill.

De les seues relacions amb la deessa varen nixer Mmnon i Emaci.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 212.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235504" title="Cromatfor" nonfiltered="1315" processed="1314" dbindex="91324">

Els cromatfors sn cllules amb pigments a l'interior que reflecteixen la llum. Poden trobar-se en diversos ssers vius com els amfibis, els peixos, certs crustacis i alguns cefalpodes. Sn els principals responsables del color de la pell, del color dels ulls en els animals ectoterms, i de la formaci de la cresta neural al llarg del desenvolupament embrionari. Els cromatfors ja madurs poden dividir-se en diferents classes segons el color que reflecteixen sota una llum blanca: xantfors (groc), eritrfors (vermell), iridfors (iridiscent), leucfors (blanc), melanfors (negre/marr) i cianfors (blau). El terme tamb pot fer referncia a les vescules colorides associades a la membrana de certs bacteris fotosinttics.

Algunes espcies poden canviar de color rpidament per mitj de mecanismes que canvien un pigment per un altre i reorienten la superfcie reflectora dels cromatfors. Aquest procs, utilitzat sovint com a mecanisme de camuflatge, rep el nom de mimetisme o canvi fisiolgic de color. Alguns cefalpodes, com els pops, presenten uns rgans cromatfors realment complexos, controlats per msculs, mentre que certs vertebrats, com el camale, produeixen efectes similars controlats en aquest cas per vies de senyalitzaci cellular. Aquests senyals poden ser hormones o neurotransmissors, i poden ser induts per canvis en l'humor, la temperatura, l'estrs, o canvis notables de l'ambient a nivell local.

A diferncia dels animals ectoterms, els mamfers i els ocells noms presenten una classe de cllules cromatfores: els melancits. El seu equivalent en els animals ectoterms, els melanfors, sn estudiats actualment als laboratoris d'investigaci amb l'objectiu de contribuir a la comprensi de certes malalties humanes, i sn utilitzats com a eina en el descobriment o disseny de nous frmacs.

 Classificaci .
Les primeres cllules pigmentades descrites pertanyien a invertebrats i foren denominades "cromfors" en una revista cientfica italiana de l'any 1819. El terme "cromatfor" fou encunyat ms tard per a denominar les cllules que contenien pigments provinents de la cresta neural dels vertebrats ectoterms i dels cefalpodes. La paraula "cromatfor" prov del grec i es pot dividir en dos termes:
chr ma (     ), amb el significat de color.
phoros (     ), amb el significat de portador.
En canvi, la paraula "cromatcit" ("cit" o       en grec, amb el significat de "cllula") fou encunyada per a denominar les cllules responsables del color en els ocells i els mamfers, tot i que noms s'ha trobat un d'aquests tipus de cllula, el melancit.

Tanmateix, l'estructura i la coloraci dels cromatfors no fou revelada fins la dcada del 1960, moment a partir del qual es pogu desenvolupar un sistema de classificaci basat en l'aparena d'aquests cromatfors. Aquesta classificaci s'ha mantingut fins avui en dia, tot i que els ltims estudis sobre el tema han posat de manifest alguns aspectes bioqumics dels pigments que podrien ser ms tils a l'hora de comprendre'n la funci dins la cllula.

Segons la producci de color, els cromatfors poden dividir-se en dues classes:
Biocroms: presenten pigments autntics, com per exemple els carotenoides i les pteridines. Aquests pigments absorbeixen de manera selectiva diverses franges de l'espectre de llum visible, compost de llum blanca, emetent doncs les longituds d'ona que no absorbeixen, que sn les que arriben a l'ull de l'observador.
Esquemocroms: tamb coneguts com a "colors estructurals", generen la seva coloraci o b per mitj de la reflexi de certes longituds d'ona (colors) de llum visible i l'emissi d'altres, o b generant ones de llum que interfereixen dins l'estructura, o b dispersant la llum que els arriba.

Tot i que tots els cromatfors contenen pigments o estructures reflectants (tret quan sn el resultat d'una mutaci gentica, com en el cas de l'albinisme), no totes les cllules que contenen pigments son cromatfors. Per exemple, el grup hemo s un biocrom responsable del color vermell de la sang. Es troba principalment als eritrcits, que sn generats a la medulla ssia de manera constant al llarg de la vida d'un organisme i no noms durant el desenvolupament embrionari. Per aix, tot i que els eritrcits continguin pigments, no se'ls classifica com a cromatfors perqu no provenen de les cllules de la cresta neural.
 

 Xantfors i eritrfors .
Aquest tipus de cromatfors cont o b una gran quantitat de pigments grocs de la classe de les pteridines, rebent en aquest cas el nom de xantfors, o b una gran quantitat de pigments vermells/taronges de la classe dels carotenoides, rebent en aquest cas el nom d'eritrfors. En qualsevol cas, s'ha pogut observar que les vescules que contenen aquests pigments (pteridines i carotenoides) poden arribar a trobar-se en la mateixa cllula, cosa que amplia en gran mesura el ventall de colors que es poden observar, depenent de la relaci entre pigments vermells i grocs. Per aix, la distinci feta entre aquests cromatfors realment s arbitrria. La capacitat de generar pteridines a partir de guanosina trifosfat s una caracterstica comuna a la majoria de cromatfors, per els xantfors semblen tenir rutes bioqumiques alternatives que donen lloc a un excs de pigments grocs acumulats. En canvi, els carotenoides sn metabolitzats a partir dels aliments ingerits en la dieta i transportats als eritrfors. Aix qued demostrat per primer cop amb un experiment senzill. Es criaren unes tpiques granotes verdes, sotmetent-les a una dieta on s'eliminaren completament els carotens. L'absncia de carotens provoc una absncia de pigments vermells/taronges als eritrfors, i aix es reflect en qu les granotes semblaven blaves en lloc de verdes.

 Iridfors i leucfors .
Els iridfors, denominats tamb guanfors, sn pigments cellulars que reflecteixen la llum utilitzant lmines d'esquemocroms cristallins sintetitzats a partir de guanina. Quan aquestes lmines sn illuminades, generen colors iridiscents degut a la difracci que pateixen els rajos de llum en creuar la pila de lmines. L'orientaci dels esquemocroms determina la naturalesa del color observat. Quan els iridfors utilitzen biocroms com a filtres colorits, generen un efecte ptic conegut com a efecte Tyndall o dispersi de Raleigh, cosa que dna lloc a la producci de colors blaus brillants i verds. 

Existeixen uns altres cromatfors relacionats, els leucfors, que poden trobar-se en certes espcies de peixos. Igual que els iridfors, utilitzen purines cristallines per a reflectir la llum, generar aix la tpica lluentor de color blanc que es pot apreciar en alguns peixos. La distinci entre iridfors i leucfors en els peixos no s sempre evident, igual que passa amb els eritrfors, per en general, els iridfors produeixen colors iridiscents o metllics, mentre que els leucfors generen reflexos de diverses tonalitats de blanc.

 Melanfors . 
 
Els melanfors contenen eumelanina, un tipus de melanina de color negre o marr fosc a causa de la seva gran capacitat per a absorbir la majoria de les longituds d'ona de la llum. Es troba a l'interior d'unes vescules denominades melanosomes, les quals es distribuxen per tot el citoplasma cellular. L'eumelanina se sintetitza a partir de la tirosina a travs d'una srie de reaccions de catlisi qumica. Presenta una estructura complexa basada en unitats de dihidroxindol i dihidroxindol-2-carboxilat amb alguns anells pirrlics. L'enzim clau en la sntesi de melanina s la tirosinasa. Si aquest enzim es troba absent, la melanina no pot sintetitzar-se i aix desemboca en diversos tipus de albinisme.

En algunes espcies d'amfibis es poden apreciar uns pigments diferents al costat de l'eumelanina, com per exemple, un nou pigment de color vermells que ha estat identificat en els melanfors de filomedusina de certes granotes. Posteriorment, aquest pigment va ser identificat com pterorodina, un dmer de pteridina que s'acumula al voltant de l'eumelanina. Encara que probablement hagi ms subtipus de pigments en els melanfors, fins a ara, la majoria dels melanfors estudiats contenien exclusivament eumelanina.

Els ssers humans tenen tan solament una classe de cllula pigmentada, l'equivalent mamfer dels melanfors, que s'encarrega de generar el color de la pell, el pl i els ulls. Per aix, i pel fcil que s estudiar-los a causa del elevat nombre de colors diferents que presenten, els melanfors sn, amb molta diferncia, els cromatfors ms mpliament estudiats. No obstant aix, existeixen diferncies entre la biologia dels melanfors i la dels melancits. A ms de l'eumelanina, els melancits poden sintetitzar pigments grocs/verds denominats feomelanines.



 Cianfors . 
En 1995 es va demostrar que els colors blau brillant d'alguns tipus de peix mandar (Siniperca chuatsi) no eren generats per esquemocroms, sin per un biocrom cian d'estructura qumica desconeguda. Aquest pigment, trobat en l'interior de vescules en almenys dues espcies de peixos de la famlia Callionymidae, s molt poc comuna en el regne animal, ra per la qual la majoria dels pigments blaus estudiats fins al moment sn esquemocromtics. Per aix, aquests nous pigments es van proposar com un nou tipus de cromatfor, els cianfors. Encara que semblen estar poc estesos, s possible que hagi cianfors (aix com altres tipus de cromatfors poc comuns o desconeguts) en altres espcies de peixos i amfibis. Per exemple, els cromatfors de colors brillants que s'han observat en la granota verinosa de fletxa (famlia Dendrobatidae) i en la granota de cristall (famlia Centrolenidae), els pigments de la qual sn desconeguts.

 Translocaci de pigments .
Moltes espcies tenen la capacitat de translocar els pigments en l'interior dels cromatfors, el que dna lloc a un aparent canvi de color en l'animal. Aquest procs, conegut com canvi fisiolgic de color, est mpliament estudiat en els melanfors, degut al fet que la melanina s el pigment ms fosc i per aix el ms visible. En la majoria de les espcies que posseeixen una derma relativament prima, els melanfors de la derma tendeixen a ser plans i a cobrir una gran superfcie. No obstant aix, en els animals la derma dels quals s gruixuda, com els rptils adults, els melanfors de la derma solen formar unitats tridimensionals amb altres melanfors. Aquestes unitats drmiques de cromatfors (UDC) es composen d'una primera capa superior de xantfors o eritrfors, seguida d'una capa de iridfors i finalment una espcie de capa de melanfors.

Ambds tipus de melanfors sn importants en el procs del canvi fisiolgic de color. Els melanfors plans de la derma se solen superposar a altres cromatfors, pel que, quan els pigments difonen a travs de la cllula, la pell apareix fosca. Per contra, quan els pigments es concentren en el centre de la cllula, queden exposats a la llum els pigments dels cromatfors que es troben en les capes inferiors, el que produeix que la pell es torni en altres tonalitats. De forma similar, desprs d'agregar-se la melanina en UDCs, la pell s'observa verda a causa del filtre que exerceixen els xantfors (grocs) de la llum dispersada que arriba des de la capa dels iridfors. Quan es produeix la difusi de la melanina, la llum no es dispersa tant i la pell apareix fosca. Igual que altres cromatfors biocromtics que sn capaos de translocar pigments, els animals amb mltiples tipus de cromatfors poden generar un espectacular ventall de colors en la seva pell, aprofitant l'efecte divisional., 


El control i els mecanismes implicats en la translocaci rpida de pigments han estat mpliament estudiats en un determinat nombre d'espcies, entre els quals cap destacar als amfibis i als peixos teleosteis., S'ha demostrat que aquest procs pot estar regulat per processos hormonals, neuronals o per ambds. S'ha descrit que certs neurotransmissors com la noradrenalina, estan relacionats amb la translocaci de pigments per mitj de receptors en la superfcie dels melanfors. Entre les principals hormones involucrades en la regulaci d'aquest procs es troben les melanocortines, la melatonina i l'hormona concentrant de melanina (MCH), les quals sn produdes principalment en la glndula pitutria, en la glndula pineal i en l'hipotlem, respectivament. Aquestes hormones tamb podrien ser generades de manera paracrina per les cllules de la pell. Tamb s'ha observat que, en la superfcie dels melanfors, les hormones activen especficament el receptor acoblat a protenes G, que transdueix el senyal a l'interior de la cllula. Els efectes que produeixen aquestes hormones sn diversos. Les melanocortines donen lloc a la dispersi dels pigments, mentre que la melatonina i la MHC donen lloc a l'agregaci dels mateixos.

Han estat identificats multitud de receptors de melanocortina, de MHC i de melatonina en certes espcies de peixos i granotes, incloent un homleg de MC1R, un receptor de melanocortina conegut per regular el procs de coloraci de la pell i del pl en els humans. Al seu torn, s'ha demostrat que, en l'interior cellular, l'AMPc s un important segon missatger de la translocaci pigmentria. A travs d'un mecanisme encara no comprs completament, l'AMPc actua sobre altres enzims com la proteinasa K, amb la finalitat d'activar motors moleculars que transportin les vescules amb pigments al llarg dels microtbuls i els microfilaments.,,

 Adaptaci al fons . 
 
La majoria dels peixos, rptils i amfibis experimenten un canvi fisiolgic de color limitat en resposta a un canvi a l'ambient. Aquest tipus de camuflatge, conegut com adaptaci al fons, es manifesta normalment com un lleuger enfosquiment o aclariment de la tonalitat de la pell, la fi de la qual s mimetitzar el color i la tonalitat del medi ambient en el qual es trobi. S'ha demostrat que el procs d'adaptaci al fons s depenent de la visi (sembla que s necessari que l'animal vegi l'ambient en el qual es troba per a ser capa d'adaptar el color de la seva pell a aquest entorn), i que la translocaci de melanina en els melanfors s el factor principal en el canvi de color. Alguns animals, com el camale o els anoles, han desenvolupat una efectiva resposta d'adaptaci al fons, capa de generar un gran nombre de colors en curts espais de temps. Han adaptat la capacitat per a canviar de color perqu pugui respondre a temperatura, canvis d'humor, nivells d'estrs, etc. i no simplement a canvis ambientals.
   

 Origen embrionari i desenvolupament . 
Durant el desenvolupament embrionari dels vertebrats, els cromatfors pertanyen a un dels tipus cellulars generats a la cresta neural, un parell de franges de cllules incipients en els marges del tub neural. Aquestes cllules presenten la capacitat de migrar llargues distncies, el que permet que els cromatfors arribin i s'estableixin en diferents rgans del cos, entre els quals cap destacar la pell, els ulls, les orelles i el cervell. Desprs d'abandonar la cresta neural en onades, els cromatfors prenen dues rutes possibles: o b la ruta dorsolateral a travs de la derma, arribant a l'ectoderma a travs de petits forats en la lmina basal, o b la ruta ventromedial entre les somites i el tub neural. Una excepci a aix sn els melanfors de l'epiteli pigmentari de la retina, els quals no deriven de la cresta neural, sin d'una invaginaci del tub neural que genera la copa ptica i aquesta al seu torn la retina.

Quan i com les cllules precursores multipotents de cromatfors (denominades cromatoblastos) donen lloc als diversos subtipus de cllules filles s objecte d'investigaci actualment. Per exemple, se sap que en els embrions de peix zebra, 3 dies desprs de la fertilitzaci, cadascuna de les classes cellulars trobades en el peix adult   melanfors, xantfors i iridfors   ja estan presents. Estudis realitzats amb mutants d'aquest peix han demostrat que certs factors de transcripci com kit, els gens SOX i mitf sn claus en el control de la diferenciaci dels cromatfors. Quan aquestes protenes es troben absents els cromatforos poden estar parcial o totalment absents, el que dna lloc a desordres leucstics.

 Aplicacions prctiques . 
 

A ms de la investigaci bsica portada a terme per a assolir una millor comprensi dels cromatfors, s'han buscat diverses utilitats a aquestes cllules. Per exemple, les larves dels peixos zebra sn utilitzades en l'actualitat per a estudiar com els cromatfors s'organitzen i comuniquen amb la finalitat de generar de forma extremadament precisa el tpic patr de ratlles horitzontals que es pot observar en els individus adults. Aix ha estat tremendament til a l'hora de buscar un sistema model en la creaci de patrons amb qu treballar en el camp de la biologia evolutiva del desenvolupament. La biologia dels cromatfors tamb ha estat utilitzada com model de certes malalties humanes, com el cas del melanoma, o d'algunes condicions gentiques, com l'albinisme. Aix mateix, s'ha demostrat que les variacions de pigmentaci ms clares, tant en els ssers humans com en la varietat "daurada" de peix zebra, es deu a un menor nombre, grandria i densitat dels melanosomes, les organelles pigmentades dels melancits. Aquesta caracterstica aquesta associada a un gen que codifica per a un intercanviador de cations localitzat a una membrana intracellular denominat Slc24a5. El gen ortleg en humans presenta dos allels principals, que difereixen en un sol nucletid que determina un canvi d'alanina a treonina en la posici 111 de la protena. L'allel ancestral, que duu la alanina, va ser trobat en el 93 a 100% de les mostres d'africans, asitics de l'est i poblacions originries d'Amrica. En canvi, l'allel que porta la treonina, originat fa entre 6.000 i 12.000 anys enrere i associat a pigmentaci ms clara, est present en el 98,7 a 100% de les mostres preses de poblacions europees. Per tant, les variacions en aquest gen, situat en el cromosoma 15 del genoma hum, estarien explicant les diferncies en la coloraci de la pell en la nostra espcie.

Els cromatfors sn tamb usats com biomarcadors de ceguesa en espcies ectotermes, ja que, quan un animal amb un determinat defecte visual s incapa d'adaptar el color de la seva pell a l'ambient, es pot deduir que presenta un problema de visi. Es creu que els receptors homlegs en humans, que intervenen en la translocaci pigmentria en els melanfors, estan involucrats en processos com la prdua d'apetit i el bronzejat, el que els converteix en possibles dianes a l'hora de buscar frmacs relacionats. Per aix, les companyies farmacutiques han desenvolupat assajos biolgics per a la rpida identificaci de possibles compostos bioactius, usant per a aix els melanfors de la granota amb arpa africana (Xenopus laevis).. Altres cientfics han desenvolupat tcniques amb la finalitat d'utilitzar melanfors com biosensors, i per a la rpida detecci de malalties (basat en el descobriment que la toxina produda pel bacteri Bordetella pertussis bloqueja l'agregaci de pigments en els melanforos dels peixos). Finalment, cal destacar les possibles aplicacions dels cromatfors en el camp militar, on podrien utilitzar-se amb la finalitat d'aconseguir rpids canvis de color, i principalment, com una forma de camuflatge actiu.

 Cromatfors de cefalpodes . 
 
Els cefalpodes de la subclasse dels coleodeus presenten complexos rgans multicellulars que utilitzen per a canviar de color rpidament, com es pot observar en els calamars brillants, les spies i els polps. Cada unitat cromatfora est composta per una nica cllula cromatfora i nombrosos msculs, nervis, cllules glials i cllules de la beina. En l'interior de la cllula cromatfora, els grnuls de pigments es troben tancats en un sac elstic, denominat cytoelastic sacculus. Per a canviar de color, l'individu deforma la grandria o la forma del sacculus per mitj de contraccions musculars, assolint aix variar l'estat de translucidesa, reflexi o opacitat dels pigments. Aquest mecanisme difereix de l'utilitzat pels peixos, amfibis i rptils, on el que ocorre s una translocaci de pigments en l'interior de la cllula. No obstant aix, l'efecte que s'observa al final s molt similar.

Els polps presenten els cromatfors en un complex, capa d'emetre diferents longituds d'ona cromtiques, el que dna lloc a esquemes de colors que canvien rpidament. Es creu que els nervis que controlen als cromatfors se situen al cervell, en un ordre similar als cromatfors que controlen. Aix vol dir que el patr de canvi de color est d'acord amb el patr d'activaci neuronal. Aix podria explicar per qu, quan les neurones sn activades una desprs d'una altra, el canvi de color es produx en forma d'ones. Igual que els camaleons, els cefalpodes utilitzen el canvi fisiolgic de color com mitj d'interacci social. A ms, es troben entre els que posseeixen una major habilitat en l'adaptaci al fons, presentant la capacitat d'assemblar el seu aspecte tant al color com a la textura de l'ambient en el qual es trobin de forma excepcionalment precisa.

 Cromatfors en bacteris . 
Els cromatfors tamb poden trobar-se en les membranes de bacteris fototrfics, que els utilitzen per a portar a terme la fotosntesi i es componen de pigments de bacterioclorofilla i carotenoides. En els bacteris prpura com Rhodospirillum rubrum, les protenes collectores de llum es troben de forma intrnseca a les membranes dels cromatfors. No obstant aix, els bacteris verds del sofre han desenvolupat un complex-antena especialitzat, denominat clorosoma. 

Referncies.
  





 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235505" title="Llus Martnez i Sistach" nonfiltered="1316" processed="1315" dbindex="91325">

Llus Martnez i Sistach, bisbe i cardenal catal, va nixer a Barcelona el 29 d'abril de 1937.

Estudi el batxillerat als Germans Maristes i seguidament ingress al Seminari Major de la seva ciutat. Estudi, del 1956 al 1959 la carrera de mestre a l'Escola Normal. Fou ordenat sacerdot a Cornell de Llobregat el 17 de setembre de 1961. Estudi seguidament a la Pontificia Universit Lateranense de Roma, per la qual es doctor el 1967 en drets civil i cannic mitjanant la tesi  El dret d associaci a l Esglsia .

Entre el 1963 i el 1967 fou coadjutor de la parrquia de Sant Pere de Gav. Des d'aquest darrer any i fins al 1973 fou notari del tribunal eclesistic de Barcelona. Desenvolup la seva activitat pastoral a les parrquies de la Mare de Du de Montserrat i de Santa Isabel d'Arag de la ciutat. Del 1971 al 1977 actu de sots-secretari de la Conferncia Episcopal Tarraconense. Entre el 1978 i el 1987 fou vicari episcopal i desprs vicari general de l'arxidicesi de Barcelona. Des del 1975 era professor de dret cannic de la Facultat de Teologia de Catalunya i el 1987 fou elegit president de l'Associaci Espanyola de Canonistes. 

El 1987 fou consagrat bisbe titular d'Aliezira i auxiliar de Barcelona. El 1991 fou nomenat bisbe de Tortosa i el 1997 el traslladaren a la seu metropolitana i primada de Tarragona. El 2004 fou nomenat arquebisbe de Barcelona.

El 24 de novembre de 2007 el papa Benet XVI el cre cardenal del ttol de San Sebastiano alle Catacombe. El juny de 2008 ha estat nomenat membre del Tribunal Suprem de la Signatura Apostlica i del Consell Pontifici per als Laics.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235516" title="Cintica enzimtica" nonfiltered="1317" processed="1316" dbindex="91326">

La cintica enzimtica estudia la velocitat de les reaccions qumiques que sn catalitzades pels enzims. L'estudi de la cintica d'un enzim permetr elucidar els detalls del seu mecanisme cataltic, el seu paper en el metabolisme, com es controla la seva activitat en la cllula i com pot ser inhibida la seva activitat amb frmacs o verins o potenciada per altre tipus de molcules.

Els enzims sn macromolcules amb la capacitat de manipular altres molcules, denominades substrats. Un substrat s capa d'unir-se al centre cataltic de l'enzim que el reconegui i transformar-se en un producte al llarg d'una srie de passos denominats mecanisme enzimtic. Alguns enzims poden unir diversos substrats diferents i/o alliberar diversos productes, com s el cas de les proteases al trencar una protena en dos polipptids. En altres casos, es produeix la uni simultnia de dos substrats, com en el cas de l'ADN-polimerasa, que s capa d'incorporar un nucletid (substrat 1) a una cadena d'ADN (substrat 2). Encara que tots aquests mecanismes solen seguir una complexa srie de passos, tamb solen presentar una etapa limitant que determina la velocitat final de tota la reacci. Aquesta etapa limitant pot consistir en una reacci qumica o en un canvi conformacional de l'enzim o del substrat.

El coneixement adquirit sobre l'estructura dels enzims ha estat de gran ajuda en la visualitzaci i interpretaci de les dades cintiques. Per exemple, l'estructura pot suggerir com romanen units substrat i producte durant la catlisi, quins canvis conformacionals ocorren durant la reacci, o fins i tot el paper en particular de determinats aminocids en el mecanisme cataltic. Alguns enzims modifiquen la seva conformaci significativament durant la reacci, en aquest cas, pot ser crucial saber l'estructura molecular de l'enzim amb i sense substrat unit (se solen usar anlegs que s'uneixen per no permeten portar a terme la reacci i mantenen a l'enzim permanentment en la conformaci de substrat unit). 

Els mecanismes enzimtics poden ser dividits en mecanisme d'nic substrat o mecanisme de mltiples substrats. Els estudis cintics portats a terme en enzims que solament uneixen un substrat, com la triosafosfat isomerasa, pretenen amidar l'afinitat amb la qual s'uneix el substrat i la velocitat amb la qual el transforma en producte. D'altra banda, a l'estudiar un enzim que uneix diversos substrats, com la dihidrofolat reductasa, la cintica enzimtica pot mostrar tamb l'ordre en el qual s'uneixen els substrats i l'ordre en el qual els productes sn alliberats.

No obstant aix, no totes les catlisis biolgiques sn portades a terme per enzims proteics. Existeixen molcules cataltiques basades en l'ARN, com els ribozims i els ribosomes, essencials per a l'empalmament alternatiu i la traducci de l'ARNm, respectivament. La principal diferncia entre els ribozims i els ribosomes radica en el limitat nombre de reaccions que poden portar a terme les primeres, encara que els seus mecanismes de reacci i les seves cintiques poden ser estudiades i classificades pels mateixos mtodes.

Principis generals. 
 
La reacci catalitzada per un enzim utilitza la mateixa quantitat de substrat i genera la mateixa quantitat de producte que una reacci no catalitzada. Igual que ocorre en altres tipus de catlisis, els enzims no alteren en absolut l'equilibri de la reacci entre substrat i producte. No obstant aix, al contrari que les reaccions qumiques, els enzims se saturen. Aix significa que a major quantitat de substrat, major nombre de centres cataltics estaran ocupats, el que incrementar l'eficincia de la reacci, fins al moment que tots els llocs possibles estiguin ocupats. En aquest moment s'haur arribat al punt de saturaci de l'enzim i, encara que s'afegeixi ms substrat, no augmentar ms l'eficincia.

Les dues propietats cintiques ms importants d'un enzim sn: el temps que triga en saturar-se amb un substrat en particular i el seu punt mxim de saturaci. El coneixement d'aquestes propietats fa possible hipotetitzar sobre comportament d'un enzim en l'ambient cellular i predir com respondr enfront d'un canvi d'aquestes condicions.

Assajos enzimtics. 
 
Un assaig enzimtic s un procediment, portat a terme en un laboratori, mitjanant el qual es pot amidar la velocitat d'una reacci enzimtica. Com els enzims no es consumeixen en la reacci que catalitzen, els assajos enzimtics solen amidar els canvis experimentats b en la concentraci de substrat (que va decreixent) o b en la concentraci de producte (que va augmentant). Existeixen diversos mtodes per a realitzar aquestes mesures. L'espectrofotometria permet detectar canvis en l'absorbncia de llum per part del substrat o del producte (segons la concentraci d'aquests) i la radiometria implica incorporaci o alliberament de radioactivitat per a amidar la quantitat de producte obtingut per temps. Els assajos espectrofotomtrics sn els ms utilitzats, ja que permeten amidar la velocitat de la reacci de forma contnua. Per contra, els assajos radiomtrics requereixen retirar les mostres per a amidar-les, pel que sn assajos discontinus. No obstant aix, aquests assajos sn extremadament sensibles i permeten detectar nivells molt baixos d'activitat enzimtica. Tamb es pot utilitzar l'espectrometria de masses per a detectar la incorporaci o alliberament d'istops estables quan el substrat s convertit en producte.  

Els assajos enzimtics ms sensibles utilitzen lsers dirigits a travs d'un microscopi per a observar els canvis produts en enzims individuals quan catalitzen una reacci. Aquestes mesures poden utilitzar canvis produts en la fluorescncia de cofactors que intervenen en el mecanisme de catlisi o b unir molcules fluorescents en llocs especfics de l'enzim, que permetin detectar moviments ocorreguts durant la catlisi. Aquests estudis estan donant una nova visi de la cintica i la dinmica de les molcules individuals, en oposici als estudis de cintica enzimtica tradicionals, en els quals s'observa i s'amida el comportament d'una poblaci de milions de molcules d'enzim.

En la figura de la dreta es pot observar la tpica evoluci d'una corba obtinguda en un assaig enzimtic. Inicialment, l'enzim transforma el substrat en producte seguint un comportament lineal. A mesura que avana la reacci, es va esgotant la quantitat de substrat i va disminuint la quantitat de producte que es genera per unitat de temps (disminueix la velocitat de la reacci), el que es manifesta en forma de corba asimpttica en la grfica. Depenent de les condicions de l'assaig i del tipus d'enzim, el perode inicial pot durar des de millisegons fins a hores. Els assajos enzimtics solen estar estandarditzats perqu el perode inicial duri entorn d'un minut, per a portar a terme les mesures ms fcilment. No obstant aix, els moderns equips de barreja rpida de lquids permeten portar a terme mesures cintiques de perodes inicials la durada dels quals pot arribar a ser inferior a un segon. Aquest tipus d'assajos rpids sn essencials per a mesures de la cintica de l'estat estacionari, discutida ms baix. 

La majoria dels estudis de cintica enzimtica se centren en el perode inicial, s a dir, en la zona lineal de la reacci enzimtica. No obstant aix, tamb s possible amidar tota la corba de la reacci i ajustar aquestes dades a una equaci no lineal. Aquesta forma d'amidar les reaccions enzimtiques es denomina anlisis de la corba de progrs. 
Aquesta aproximaci s molt til com alternativa a les cintiques rpides, quan el perode inicial s massa rpid per a ser amidat amb precisi.

Factors fsic-qumics que poden modificar l'activitat enzimtica. 
Temperatura: els enzims sn sensibles a la temperatura podent veure's modificada la seva activitat per aquest factor. Els rangs de temperatures ptimes poden arribar a variar substancialment d'uns enzims a uns altres. Normalment, a mesura que augmenta la temperatura, un enzim veur incrementada la seva activitat fins al moment que comenci la desnaturalitzaci de la mateixa, que donar lloc a una reducci progressiva d'aquesta activitat. ;
pH: el rang de pH ptim tamb s molt variable entre diferents enzims. Si el pH del medi s'allunya de l'ptim de l'enzim, aquesta veur modificada la seva crrega elctrica a l'acceptar o donar protons, el que modificar l'estructura dels aminocids i per tant l'activitat enzimtica. ;
Concentraci salina: igual que en els casos anteriorment esmentats, la concentraci de sals del mitj s crucial per a una ptima activitat enzimtica. Una elevada concentraci o una absncia de sals en el mitj poden impedir l'activitat enzimtica, ja que els enzims precisen d'una adequada concentraci de ions per a mantenir la seva crrega i la seva estructura.

Reaccions amb un substrat. 
Els enzims que presenten un mecanisme d'nic substrat inclouen isomerases, tals com la triosafosfat isomerasa o la bisfosfoglicerat mutasa, i liases intramoleculars, tals com l'adenilat ciclasa o la ribozim ARN-liasa. No obstant aix, existeixen certes reaccions enzimtiques d'nic substrat que no pertanyen a aquesta categoria de mecanismes, com s el cas de la reacci catalitzada per la catalasa. La catalasa reacciona inicialment amb una molcula de perxid d'hidrogen (aigua oxigenada) i queda en un estat oxidat desprs d'alliberar el producte (aigua), i, posteriorment, s reduda per una segona molcula de substrat. Encara que durant la reacci solament participa un substrat, l'existncia d'un intermediari enzimtic modificat permet incloure al mecanisme de la catalasa en la categoria de mecanismes de ping-pong, un tipus de mecanisme discutit ms endavant.

Cintica de Michaelis-Menten. 
 
Com les reaccionis catalitzades per enzims sn saturables, la velocitat de catlisi no mostra un comportament lineal en una grfica a l'augmentar la concentraci de substrat. Si la velocitat inicial de la reacci s'amida a una determinada concentraci de substrat (representat com ), la velocitat de la reacci (representat com V) augmenta linealment amb l'augment de la , com es pot veure en la figura. No obstant aix, quan s'augmenta la , l'enzim se satura de substrat i arriba a la seva velocitat mxima (Vmax), que no sobrepassar en cap cas, independentment de la .


El model de cintica michaeliana per a una reacci d'nic substrat es pot veure en la figura de l'esquerra. Primerament, t lloc una reacci qumica bimolecular entre l'enzim E i el substrat S, formant-se el complex enzim-substrat ES. Encara que el mecanisme enzimtic per a una reacci unimolecular  pot ser bastant complex, existeix una etapa enzimtica limitant que permet que el mecanisme sigui simplificat com una etapa cintica nica la constant de la qual s k2.

     (Ecuaci 1);

k2, tamb denominada kcat o nmero de recanvi, fa referncia al mxim nmero de reaccions enzimtiques catalitzades por segon.

A baixes concentracions de substrat, l'enzim roman en un equilibri constant entre la forma lliure E i el complex enzim-substrat ES. Augmentant la  tamb augmentem la  a costa de la , desplaant l'equilibri de la reacci cap a la dreta. Pel fet que la velocitat de reacci depn de la , la velocitat s sensible a petits canvis en la . No obstant aix, a altes , l'enzim se satura i solament queda la forma unida al substrat ES. Sota aquestes condicions, la velocitat de la reacci (v   k2tot = Vmax) deixa de ser sensible a petits canvis en la . En aquest cas, la concentraci total d'enzim (tot) s aproximadament igual a la concentraci del complex ES:



 
L'equaci de Michaelis-Menten descriu com la velocitat de la reacci depn de l'equilibri entre la  i la constant k2. Leonor Michaelis i Maud Menten demostraron que si k2 s molt menor que k1 (aproximaci de l'equilibri) es puede deduir la segent equaci:

     (Equaci 2)  ;

Aquesta famosa equaci s la base de la majoria de les cintiques enzimtiques de substrat nic.

La constant de Michaelis Km es defineix com la concentraci a la qual la velocitat de la reacci enzimtica s la meitat de la Vmx. Aix pot verificar-se substituint la concentraci de substrat per aquesta constant ( = Km). Si l'etapa limitant de la velocitat de la reacci s lenta comparada amb la dissociaci de substrat (k2 <<< k1), la constant de Michaelis 'Km' ser aproximadament la constant de dissociaci del complex ES, encara que sigui una situaci relativament rara.

La situaci ms comuna, on k2 > k1, s denominada cintica de Briggs-Haldane. L'equaci de Michaelis-Menten encara es mant sota aquestes condicions ms generals, com pot derivar-se de l'aproximaci de l'estat estacionari. Durant el perode inicial, la velocitat de la reacci s ms o menys constant, indicant que la  tamb es mantindr constant:



D'aquesta forma, la concentraci d'ES ve donada per la segent expressi:



on la constant de Michaelis Km es defineix aix:



Amb qu, desprs d'operar tots els factors, s'obt una frmula general per a la velocitat de la reacci que coincideix amb l'equaci de Michaelis-Menten:



La constant d'especificitat kcat / Km medeix l'eficincia amb qu un enzim convierteix un substrat en producte. Utilizant la definici de la constant de Michaelis Km, l'equaci de Michaelis-Menten podria escriure's de la segent forma:



on  s la concentraci d'enzim lliure. Aix, la constant d'especificitat es converteix en una constant bimolecular efectiva de l'enzim lliure que reacciona amb substrat lliure per a formar producte. Aquesta constant ve definida per la freqncia amb la qual el substrat i l'enzim es troben en una soluci, i ronda aproximadament un valor de 1010 M-1 s-1 a 25 C. Curiosament, aquest mxim no depn de la grandria del substrat o de l'enzim. La proporci de les constants d'especificitat per a dos substrats s una comparana quantitativa de l'eficincia de l'enzim per a convertir en productes aquests substrats. El pendent de l'equaci de Michaelis-Menten a baixes concentracions de substrat (quan  << Km) tamb proporciona la constant d'especificitat.

Representaci de l'equaci de Michaelis-Menten.


 
La grfica de velocitat enfront de  mostrada anteriorment no s lineal. Encara que a baixes concentracions de substrat es mantingui lineal, es va corbant a mesura que augmenta la concentraci de substrat. Abans de l'arribada de la informtica, que permeten ajustar regressions no lineals de forma senzilla, podia arribar a ser realment difcil estimar els valors de la Km i la Vmax en les grfiques no lineals. Aix va donar lloc que diversos investigadors concentressin els seus esforos a desenvolupar linearizacions de l'equaci de Michaelis-Menten, donant com a resultat la grfica de Lineweaver-Burke i el diagrama d'Eadie-Hofstee. Amb el segent tutorial de la cintica de Michaelis-Menten realitzat a la Universitat de Virgnia, es pot simular el comportament d'un enzim variant les constants cintiques.  

La grfica de Lineweaver-Burk o representaci de doble recproc s la forma ms comuna de mostrar les dades cintiques. Per a aix, es prenen els valors inversos a banda i banda de l'equaci de Michaelis-Menten. Com es pot apreciar en la figura de la dreta, el resultat d'aquest tipus de representaci s una lnia recta l'equaci de la qual s y = mx + c, sent el punt de tall entre la recta i l'eix d'ordenades equivalent a 1/Vmax, i el punt de tall entre la recta i l'eix d'abscisses equivalent a -1/Km.

;


bviament, no es poden prendre valors negatius per 1/; el mnim valor possible s 1/ = 0, que correspondria a una concentraci infinita de substrat, 1/v = 1/Vmax. El valor del punt de cort entre la recta i l'eix x s una extrapolaci de dades experimentals obtinguts en laboratori. Generalment, les grfiques de Lineweaver-Burke distorsionen les mesures realitzades a baixes concentracions de substrat i aix pot donar lloc a estimacions no molt exactes de la Vmx i de la Km. Un model lineal molt ms exacte s el diagrama d'Eadie-Hofstee, per en les investigacions cientfiques actuals, tot aquest tipus de linearitzacions han quedat obsolets i han estat substituts per mtodes ms fiables basats en anlisis de regressi no lineal. Per a analitzar les dades s convenient la normalitzaci dels mateixos, ja que aix pot ajudar disminuint la quantitat de treball experimental a realitzar i incrementant la fiabilitat de l'anlisi.

 Significat de les constants cintiques . 
La importncia de l'estudi de la cintica enzimtica resideix en dos principis bsics. En primer lloc, permet explicar com funciona un enzim, i en segon lloc, permet predir com es comportar aquest enzim in vivo. Les constants cintiques definides anteriorment, Km i Vmx, sn els pilars fonamentals a l'hora d'intentar comprendre el funcionament dels enzims en el control del metabolisme.

No obstant aix, portar a terme aquestes prediccions no s trivial, fins i tot en els sistemes ms simples. Per exemple, la malat deshidrogenasa sintetitza, en l'interior del mitocondri, oxalacetato, que pot ser substrat de diversos enzims com la citrat sintasa, en el cicle dels cids tricarboxlics, la fosfoenolpiruvat carboxiquinasa, en la gluconeognesi, o l'aspartat aminotransferasa, en la biosntesis d'cid asprtic. Per a ser capa de predir quant oxalacetat ser desviat per cadascuna de les rutes s necessari saber tant la concentraci del oxalacetat com la concentraci i els parmetres cintics de cadascun dels enzims. Aquest exemple denota la complexitat que podem arribar a trobar a l'intentar predir el comportament de rutes metabliques completes o d'organismes sencers, per mitj de models matemtics. Encara que aquests objectius encara no s'han arribat a assolir en eucariotes, s'han obtingut certs progressos en bacteris, utilitzant models del metabolisme d'Escherichia coli.

 Reaccions multisubstrat . 
Les reaccions multisubstrat segueixen una srie de complexes equacions que descriuen com s'uneixen els substrats i en quin ordre ho fan. L'anlisi d'aquestes reaccions s molt ms senzill si la concentraci del substrat A es mant constant i la del substrat B varia. En aquestes condicions, l'enzim es comporta igual que un enzim d'nic substrat, pel que en una grfica de velocitat la concentraci de substrat donar uns valors aparents de les constants cintiques, Km i Vmx, per al substrat B. Si es realitzen una srie de mesures a diferents concentracions fixes de substrat A, les dades obtingudes permetran saber a quin tipus de mecanisme pertany la reacci enzimtica. Per a un enzim que uneixi dos substrats A i B, i els transformi en dos productes P i Q, existeixen dos tipus de mecanismes descrits fins a ara.

 Mecanisme de complex ternari . 


Els enzims (E) que presenten aquest mecanisme de reacci uneixen al mateix temps els dos substrats (A i B), donant lloc a un complex ternari EAB. L'ordre seqencial d'uni dels substrats pot ser a l'atzar (mecanisme a l'atzar) o seguir un ordre en particular (mecanisme ordenat). Si fixem la concentraci del substrat A i variem la de B, i vam representar grficament el comportament de l'enzim mitjanant un diagrama de Lineweaver-Burke, obtindrem una srie de rectes amb un punt d'intersecci com a totes elles. 

Entre els enzims que presenten aquest mecanisme podem trobar la glutati S-transferasa, la dihidrofolat reductasa i l'ADN polimerasa. Els segents enllaos mostren animacions del mecanisme de complex ternari de la dihidrofolat reductasa  i de l'ADN polimerasa.

 Mecanisme de ping-pong . 
Com es pot apreciar en la figura de la dreta, els enzims amb un mecanisme de ping-pong poden presentar dos estats, la conformaci normal (E) i la conformaci modificada qumicament (E*) o conformaci intermdia. En aquest tipus de mecanisme, el substrat A s'uneix a l'enzim E, que passa a un estat intermedi E*, per exemple, per transferncia d'un grup qumic al centre actiu de l'enzim, podent ja ser alliberat en forma de producte P. nicament quan el substrat A ja ha estat alliberat del centre actiu de l'enzim pot unir-se el substrat B, que retorna a l'enzim modificat E* al seu estat original E, i alliberar-lo en forma de producte Q. Si fixem la concentraci d'E variem la de B, i es representa grficament un enzim amb mecanisme de ping-pong en un diagrama de Lineweaver-Burke, s'obt una srie de rectes paralleles entre si. 


Entre els enzims amb aquest tipus de mecanisme es pot trobar alguna oxidoreductasa, como la tioredoxima peroxidasa, transferases, como l'acil-neuraminat citidil transferasa, i serin proteasas, como la tripsina i la quimiotripsina. Les sern-proteases conformen una diversa famlia d'enzims molt comuns, que inclouen enzims digestius (tripsina, quimiotripsina i elastasa), diversos enzims del procs de coagulaci, entre d'altres. En les sern-proteases, l'estat intermedi E* s una espcie acilada en una serina del centro cataltic de l'enzim. El segent enlla mostra una animaci del mecanisme cataltic de la quimiotripsina.

 Cintiques no Michaelianes . 
 
Algunes reaccions enzimtiques donen lloc a corbes sigmoides, al ser representades en una corba de saturaci, el que sol indicar una uni cooperativa del substrat al centre cataltic de l'enzim. Aix vol dir que la uni d'una molcula de substrat influeix en la uni de les molcules de substrat posteriors. Aquest comportament s el ms com en els enzims multimrics, que presenten diverses zones d'interacci amb el substrat. El mecanisme de cooperaci s semblant a l'observat en l'hemoglobina. La uni d'una molcula de substrat a una de les zones d'interacci altera significativament l'afinitat pel substrat de les altres zones d'interacci. Els enzims amb aquest tipus de comportament sn denominades allostrics. La cooperativitat positiva t lloc quan la primera molcula de substrat unida incrementa l'afinitat de la resta de zones d'interacci. Per contra, la cooperativitat negativa t lloc quan la primera molcula de substrat unida redueix l'afinitat de l'enzim per noves molcules de substrat.

Com exemples d'enzims amb cooperativitat positiva tenim l'aspartat transcarbamilasa bacteriana i la fosfofructoquinasa, i amb cooperativitat negativa, la tirosil ARNt-transferasa de mamfers.

La cooperativitat s un fenomen bastant com i pot arribar a ser crucial en la regulaci de la resposta enzimtica a canvis en la concentraci de substrat. La cooperativiatat positiva fa que l'enzim sigui molt ms sensible a la concentraci de substrat, amb el que la seva activitat pot arribar a variar en gran mesura encara que es mogui en rangs molt estrets de concentraci de substrat. Per contra, la cooperativitat negativa fa que l'enzim sigui insensible a petits canvis en la concentraci de substrat.

L'equaci de Hill sol ser utilitzada per a descriure quantitativament el grau de cooperativitat en cintiques no michaelianes. El coeficient de Hill (n) indica quantes de les zones d'uni de substrat d'un enzim afecten a l'afinitat de la uni del substrat en la resta de les zones d'uni. El coeficient de Hill pot prendre valors majors o menors que 1: 
n < 1: indica cooperativitat negativa. ;
n > 1: indica cooperativitat positiva.

 Cintica de l'estat pre-estacionari . 
 
Al realitzar un assaig enzimtic i barrejar l'enzim amb el substrat, existeix un breu perode inicial en el qual no es produeix ni sntesi de producte, ni estat intermedi de l'enzim. L'estudi dels millisegons segents a la barreja s denominat cintica de l'estat pre-estacionari i est relacionat amb la formaci i consum dels intermediaris enzim-substrat (ES o E*) fins al moment en el qual s'arriben a certes concentracions i comena el estat estacionari. 

El primer enzim en la qual es va estudiar aquest procs, durant la reacci d'hidrlisi, va ser la quimiotripsina. La detecci d'intermediaris sol ser la principal evidncia necessria per a saber sota quin mecanisme actua l'enzim. Per exemple, al realitzar un assaig de cintica rpida d'una reacci enzimtica governada per un mecanisme de ping-pong, podrem fer un seguiment de l'alliberament de producte P i amidar la formaci d'intermediaris enzimtics modificats E*. En el cas de la quimiotripsina, l'intermediari enzimtic es produeix per un atac nucleoflic del substrat sobre una serina del centre cataltic, el que genera una forma intermediria acilada de la quimiotripsina.

En la figura de la dreta, es pot observar com l'enzim passa rpidament a un estat intermedi E* durant els primers segons de la reacci. Posteriorment, quan arriba a l'estat estacionari, la velocitat disminueix. Aquesta primera fase de la reacci proporciona la taxa de conversi de l'enzim. Per tant, la quantitat de producte alliberat durant aquesta fase (que pot obtenir-se perllongant la recta corresponent a l'estat estacionari fins a tallar l'eix y) tamb dna la quantitat d'enzim funcional present en l'assaig.

 Mecanisme qumic . 
Un dels objectius ms importants en els estudis de la cintica enzimtica s determinar el mecanisme qumic que subjeu en la reacci enzimtica, per exemple, determinar la seqncia ordenada de successos que transcorren en la transformaci de substrat en producte. Les aproximacions cintiques discutides anteriorment poden proporcionar informaci relacionada amb la velocitat de reacci dels intermediaris enzimtics formats, per no permetran identificar quins intermediaris sn exactament. 

Amb la finalitat de determinar l'etapa limitant de la reacci o els intermediaris que es formen durant la mateixa, es poden portar a terme assajos enzimtics en diverses condicions amb enzims o substrats lleugerament modificats, que hi aportin dades referent. Un exemple caracterstic d'etapa limitant d'una reacci s aquella en la qual es trenca un enlla covalent donant lloc a un tom d'hidrogen. Si intercanviem cada tom d'hidrogen pel seu istop estable, el deuteri, podrem saber quin dels possibles hidrgens transferits s el que determina l'etapa limitant. La velocitat sofrir una variaci quan l'hidrogen crtic sigui reemplaat, a causa del efecte isotpic cintic primari, l'origen del qual es troba en la major estabilitat dels ponts de deuteri, ms difcils de trencar que els ponts d'hidrogen. Tamb s possible amidar efectes similars per mitj d'altres substitucions isotpiques, tals com 13C/12C o 18O/16O, per els efectes produts en aquests casos sn ms difcils de detectar.  

Els istops tamb poden ser utilitzats per a obtenir informaci sobre la destinaci de diverses parts de la molcula de substrat quan aquest s transformat en producte. Per exemple, de vegades s difcil determinar l'origen d'un tom d'oxigen en el producte final, ja que pot provenir de l'aigua o de la molcula de substrat. Aix pot resoldre's mitjanant la substituci sistemtica dels toms d'oxigen de les molcules que participin en la reacci, pel seu istop estable 18O, fent posteriorment una recerca de l'istop en el producte obtingut. El mecanisme qumic tamb pot ser elucidat estudiant els efectes cintics i isotpics sota diferents condicions de pH, alterant els nivells d'ions metllics o altres cofactors, per mutagnesi dirigida d'aminocids conservats, o mitjanant l'estudi del comportament de l'enzim en presncia d'anlegs del substrat.

Notes.
 Tutorial interactiu de la cintica enzimtica de Michaelis Menten (requereix Java) ;
 Mecanisme enzimtic de la dihidrofolat reductasa (Gif);
 Mecanismo enzimtic de l'ADN-polimerasa (Gif);
 Mecanisme enzimtic de la quimiotripsina (requereix Flash);

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235543" title="XVII Cimera Iberoamericana" nonfiltered="1318" processed="1317" dbindex="91327">

La XVII Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat i de Govern va ser realitzada a Santiago de Xile entre el 8 i el 10 de novembre de 2007, essent clausurada l 11 de novembre per la Presidenta de Xile, Michelle Bachelet. La Declaraci de Santiago va ser signada per tots els caps d'Estat i de Govern que van assistir a l'esdeveniment.

Entre altres coses, els pasos que hi van participar es van comprometre a complir abans del 2015 els Objectius del Millenni. Tamb es va declarar el 2008 com lAo Iberoamericano contra todas las formas de Discriminacin. A ms, es va crear un Fondo del Agua, l'objectiu del qual s dur aigua potable a 58 milions de persones que no tenen accs a ella a Iberoamrica. Per la seva banda, Espanya es va comprometre a realitzar una aportaci mnima de 1500 milions de dlars en els prxims quatre anys a aquest Fons. 

Els enfrontaments entre els caps d'estat de Veneuela
, Nicaragua i Espanya, i el conflicte entre Argentina i Uruguai per plantes de cellulosa, van ser els principals incidents en l'esdeveniment ressaltats per la premsa mundial.

Caps d'Estat i de Govern presents.
 
  Andorra: Cap de Govern Albert Pintat Santolria. ;
  Argentina;
President Nstor Carlos Kirchner :
Presidenta Electa Cristina Fernndez. ;
  Bolvia: President Evo Morales. ;
  Brasil: President Luiz Incio Lula da Silva. ;
  Xile: Presidenta Michelle Bachelet. ;
  Colmbia: President lvaro Uribe Vlez. ;
  Costa Rica: President scar Arias Snchez. ;
  Cuba: Vicepresident Carlos Lage Dvila. ;
  Equador: President Rafael Correa. ;
  El Salvador: President Elas Antonio Saca Gonzlez. ;
  Espanya;
President Jos Luis Rodrguez Zapatero.
Rei Juan Carlos I. ;
  Guatemala: President scar Berger Perdomo. ;
  Hondures: President Jos Manuel Zelaya Rosales. ;
  Mxic: Secretria de Relacions Exteriors Patricia Espinosa. ;
  Nicaragua: President Daniel Ortega. ;
  Panam: Vicepresident i Ministre de Relacions Exteriors Samuel Lewis Navarro. ;
  Paraguai: President Nicanor Duarte Frutos. ;
  Per: President Alan Garca Prez. ;
  Portugal:
President: Anbal Cavaco Silva.
Primer Ministre Jos Scrates. ;
  Repblica Dominicana: Vicepresident Rafael Albuquerque. ;
  Uruguai: President Tabar Ramn Vzquez Rosas. ;
  Veneuela: President Hugo Rafael Chvez Fras.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Cimera Iberoamericana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235548" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2010-CONCACAF" nonfiltered="1319" processed="1318" dbindex="91328">
Per a la Copa del Mn de Futbol 2010, la CONCACAF t tres places d'accs directe i una altra que haur de disputar contra el cinqu classificat de la CONMEBOL.
Aquestes places se les jugaran els 35 equips associats a la CONCACAF; , , ,  i  sn membres associats i no sn membres de la FIFA pel qual no hi participen.

Els equips participants es van dividir en tres grups en funci de la seva posici a la classificaci mundial de la FIFA el maig del 2007. El primer grup, amb els 13 millors classificats, va passar directament a la segona ronda. Mentre que els altres es van enfrontar en una primera ronda l'eliminatries d'anada i tornada.

Primera ronda.


Segona ronda.


 Tercera fase (grups) .
Grup 1.




Grup 2.




Grup 3.




 Quarta fase (grup nic) .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235551" title="Alfabet rus" nonfiltered="1320" processed="1319" dbindex="91329">
L'alfabet rus modern s una variant de l'alfabet cirllic. S'introdueix en l'poca del domini del Kievan Rus (un estat medieval dels eslaus de l'est) simultniament a la seva conversi al cristianisme ( 988 ), si certes restes arqueolgiques estan correctament datades.

L'idioma rus s'escriu usant una versi moderna de l'alfabet cirllic que utilitza 33 carcters.

La segent taula presenta les majscules, acompanyades amb valors AFI pels sons de cada lletra:



|}

 Les lletres no vocalitzades .

2. El signe dur   indica que la consonant precedent no es palatalitza. La seva pronncia original, perduda sobre el 1400 o abans, era de un molt curt so semblant a schwa, usualment latinitzat  .

3. El signe bla   indica que la consonant precedent es palatalitza. La seva pronncia original, perduda al voltant del 1400 o abans, era a d'un breu so semblant a l'schwa amb iotitzaci, usualment latinitzat  .

 Les vocals .

4. Les vocals  ,  ,  ,  ,   palatalitzen la consonant precedent. 

5. La   es una antiga vocal intermdia tensa de l'eslavnic com, millor mantesa en el rus modern que en altres llenges eslaves. Originalment es nasalitzava en certes posicions: rs antic      / ka.m  /, rus contemporani        / ka.m  n / "pedra".  La seva forma escrita se va desenvolupar de la segent manera:    +   >    >  .

6. La   fou introduda el 1708 per a distingir la /e/ no-iotitzada/no-palatalitzada de la que s iotitzada/palatalitzada  . L's original fou   per a la no-iotitzada /e/,    o   per a la iotitzada, per    va caure en dess al segle XVI.

7. La  , introduda per Lomonosov en el segle XVIII, denota el so /jo/ que histricament evolucionara des de /je/ accentuat, un procs que segueix a producir-se en l'actualitat. La lletra   s opcional: s correcte formalment escriurr e per a /je/ i tamb per a /jo/. Cap dels diversos intents en el segle XX d'obligar l's de la   ha tingut xit.

 Lletres eliminades el 1918 .
8. La   (i decimal), pronunciada igual que la  , s'emprava exclusivament davant una vocal i davant de la   (i curta) (per exemple           tr   arx, "patriarca") i en la paraula      /m ir/ "mn", i els seus derivats, per distingir-la de      /m ir/ "pau".

9. La   (fita), del grec  theta,  com en el grec bizant, es pronunciava com la  , pero s'emprava amb valor etimolgic, per exemple       "Teodor".

10. La   (iat) tenia originriament un so distint, per en la meitat del segle XVIII es va pronunciar igual que   de la llengua estndard. Des de la reforma de l'ortografia russa amb la seua eliminaci el 1918, esdevingu el smbol de l'ortografia antiga. 

11.   (ijitsa) (en grec psilon) es pronunciava com la  , com en el grec bizant per raons etimolgiques.

Lletras en dess abans de 1750.
12.  i  sn les lletres gregues xi i psi, usades etimolgicament per des del segle XVIII noms s'usen sempre a l'Esglsia Eslavnica.

13.  s la lletra grega omega, idntica en la pronncia a  , usada a l'escriptura secular noms fins el segle XVIII, per es conserva a l'Esglsia Eslavnica, principalment per distingir la forma inflexional.

14. S corresponia a la primitiva pronncia /dz/, ja absent a l'Eslau Oriental a inicis del perode histric, per mantingut per la tradici en certes paraules fins al segle XVIII i per l'Esglsia Eslavnica fins l'actualitat.

15. O yuses ficou, dacordo coa  reconstruccin linguistica, irrelevante para a fonoloxia Eslava oriental a comezos do periodo histrico, mais introduciu-se xunto co resto do alfabeto cirllic.  e  decairon maiormente no sec XII.  continuou a usar-se, etimoloxicamente, at o sec XVI.  A partires da restrinxiu-se a letra dominical nas taboas de Pascoa.  O uso no sec XVII do  e do  sobrevive na Igrexa Eslava.

16.  adoptouse para representar o son iotado /ja/   no meio ou fin de palabra; a letra moderna    unha adaptacin da sua forma cursiva do sec XVII, santificada pola reforma da ortografa rusa no 1708.


17. Fins el 1708, /ja/ iotitzat s'escrivia  a a comenament de mot.  Aquesta diferenciaci  i  a perviu a l'Esglsia Eslavnica.

18. Encara que normalment s'afirma que les lletres etiquetades com "en dess al segle XVIII", realment va ser un procs ms complex: van ser per descomptat omitides de l'alfabet de mostra, imprs en un estil occidental, presentat a l'edicte de Pere el Gran, conjuntament amb la lletra moderna  , per va ser restaurat per la pressi de l'Esglsia Ortodoxa. Tanmateix, va caure completament en dess a l'escriptura secular sobre el 1750.

Valors numrics.
19. Els valors numrics corresponen als nmeros grecs, amb S que s'usa per al digamma,   per a koppa, i   per al sampi.  El sistema es va abandonar per a propsits seculars en 1708, desprs d'un perode transitori d'un segle aproximadament; continua usant-se per l'Esglsia Eslavnica.

Configuraci del teclat.
En un teclat rus, les lletres es troben organitzades de la segent manera:


Articles relacionats.

 Transliteraci;
 Rus;
 Alfabet cirllic;

 Enllaos externs .
 Generador de textos aleatorios en tipografa rusa;
 Transliterador a tiempo real;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235575" title="Mercat Central (Valncia)" nonfiltered="1321" processed="1320" dbindex="91330">


El Mercat Central de Valncia s una construcci d'estil modernista, projectada pels arquitectes Alexandre Soler i March i Francesc Gurdia i Vial el 1914, tots dos formats en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i collaboradors de Llus Domnech i Montaner, que fu el Palau de la Msica Catalana i que es caracteritz per un estil propi dins les lnies del modernisme.

El projecte del Mercat Central de Valncia pretenia conciliar l's de les grans estructures de ferro despullat amb l'estil Art Nouveau. Desprs d'algunes desavinences i d'alguns modificacions al projecte inicial, les obres acabaren el gener de 1928, sota la direcci d'Enric Viedma i Vidal (Sanchis Guarner, p. 568).

Aquest mercat s'ubica entre la plaa del Mercat (faana pricipal) i la de la Ciutat de Bruges. El carrer Vell de la Palla separa el mercat de l'esglsia de Sant Joan del Mercat. A l'altra banda del mercat hi ha el carrer de Palafox, la plaa d'en Gall i el carrer de les Carabasses.


 La Plaa del Mercat .

El pla o plaa del Mercat s una de les places ms singulars i conegudes de la ciutat de Valncia, per tal com aplega tres dels monuments ms reeixits de la ciutat: el modernista Mercat Central (s. XX), la tardogtica Llotja de la Seda (s. XV) amb el seu Consolat de Mar renaixentista (XVI), i la part barroca de l'esglsia de Sant Joan del Mercat (s. XVII). Malgrat aquesta barreja d'estils, Joan Francesc Mira opina que "no se sap com, els tres edificis fan l'efecte de ser exactament com han de ser i ocupar el lloc que han d'ocupar, un davant o al costat de l'altre, com si haguera estat i haguera de ser sempre aix" (p. 84).



 Antecedents del Mercat Central .

Abans de la construcci del Mercat Central (1914-28), la plaa del Mercat s'havia fet servir com a espai de mercat a l'aire lliure per a la ciutat de Valncia. Durant el segle XIX la plaa s'havia ampliat amb l'enderroc del convent de les Magdalenes, pero fins al 1914, no s'inici la construcci de l'edifici cobert del Mercat Central. 

Fou a final del segle XIX, amb l'auge de les idees higienistes i de la burgesia, que les autoritats municipals es plantejaren la necessitat de fer un mercat tancat. Aquest mercat havia de tindre grans dimensions, per la qual cosa calgu comprar i enderrocar alguns habitatges per reunir un solar d'uns 8.000 m2. 



 Estil eclctic i modernista .

L'edifici podria definir-se com d'estil eclctic modernista, combinant la tradici constructiva catalana i la primera arquitectura del ferro i l'acer. La planta irregular adaptada a la forma de la parcella que ocupa compta amb dos espais: el mercat prpiament dit (6.800 m2) i la peixateria (1.700 m2), amb carrers rectes i llargs travessats per dos vies amples, i quasi mil parades.

Les cobertes presenten sostres inclinats i dues innovadores cpules, una per a la peixateria, i una altra per al mercat. A la part alta d'aquesta segona cpula hi ha un penell de ferro: la Cotorra del Mercat que, segons com bufa el vent, parla o mira un altre penell, el Pardalot de Sant Joan, que es troba a la vena esglsia homnima.

L'armadura de cobriment d'acer laminat amb pilars units entre si per arcs remet a les grans arquitectures industrials del ferro, com les de l'Estaci del Nord o el Mercat de Colom. Els murs perimetrals, que noms tenen funci de tancament, presenten scols cermics policroms en la seua base, persianes metlliques i taulells (rajoles) de reflex daurat a la part superior, i pedra als cantons i a les portades.



 Catedral de la llum .

Segons Joan Francesc Mira, el Mercat Central s com una catedral immensa i lluminosa, per la inundaci contnua de claror que intensifica el colors de la mercaderia. s un espai d'amplis carrers interiors dedicats a la venda de tot tipus d'aliments, on la clientela no s'espenta ni s'amuntega perqu l'espai s ben gran, i la cridria s'esvaeix cap a les altures (p. 84).





 Referncies .

 Mira i Caster, Joan Francesc: Valncia per a vens i visitants. Bromera, Collecci Grans Obres, Alzira. Segona edici, maig del 2007, planes 82-84.

 Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valncia. Ajuntament de Valncia, Valncia. Cinquena Edici 1989, plana 568.

Vegeu tamb.
 Llotja de la Seda;
 Plaa del Mercat;
 Sant Joan del Mercat;

 Enllaos externs .
 Mercat Central de Valncia ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235627" title="Rosa Sabater i Parera" nonfiltered="1322" processed="1321" dbindex="91331">

Rosa Sabater i Parera (Barcelona 1929 - Madrid 1983) fou una pianista catalana, filla del msic Josep Sabater i Sust. Estudi composici i piano amb el seu pare i amb Frank Marshall. El 1942 debut a Barcelona, i realitz una carrera internacional brillant interpretant Wolfgang Amadeus Mozart, autors romntics, impressionistes, Enric Granados i Frederic Mompou. 

Fou professora dels cursos internacionals de Santiago de Compostella i del conservatori de Friburg de Brisgvia. Entre els discs que enregistr, destaca el de la Suite Ibrica completa d'Isaac Albniz. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi i poc desprs mor en accident d'aviaci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235628" title="Hoquei Gel Club Viella-Vall d'Aran" nonfiltered="1323" processed="1322" dbindex="91332">

L'Hoquei Gel Club Viella-Vall d'Aran, en arans Hockey Geu Club Vielha-Val d'Aran, s un club catal d'hoquei sobre gel de la ciutat de Viella.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 2005, incorporant-se a la lliga espanyola la temporada 2005-06. Les seves millors actuacions han estat dos cinquens llocs, els anys 2006 i 2007, i una semifinal de la Copa del Rei el 2007. La temporada 2007-08 es retir de la competici.

Juga els seus partits al Palau de Gel de Viella, amb capacitat per a 630 espectadors. Els colors de l'equip sn el grana, el gris i el blanc.

 Enllaos externs .
Web oficial (actualment inactiva);

Categoria :Clubs d'hoquei gel catalans



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235631" title="Club Gel Barcelona-Catalunya" nonfiltered="1324" processed="1323" dbindex="91333">
El Club Gel Barcelona-Catalunya va ser un club catal d'hoquei sobre gel de la ciutat de Barcelona.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1975, a partir d'una escissi dels jugadors reserves del FC Barcelona. La temporada 1975-1976 debut a la lliga espanyola d'hoquei gel, i la segent temporada, 1976-1977, acaba 6 al campionat. Al finalitzar aquesta segona temporada el club desapareixer. Els colors del club eren el groc i el vermell.


Categoria :Clubs d'hoquei gel catalans


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235632" title="Club Hoquei Gel Barcelona" nonfiltered="1325" processed="1324" dbindex="91334">
El Club Hoquei Gel Barcelona va ser un club catal d'hoquei sobre gel de la ciutat de Barcelona.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1979, en uns anys de fort desenvolupament de l'hoquei gel a Catalunya, i immediatament  comena a participar a la lliga espanyola. El club no assoleix bons resultats i la temporada 1980-1981 perd la categoria i baixa a segona divisi. La temporada segent, acaba segon just per darrera del CH Boadilla, per la renncia del FC Barcelona li premet ascendir de nou a la mxima categoria. El club passa dues noves temporades a primera fins que el 1983-1984 perd per segon cop la categoria. La temporada 1984-1985 es proclama campi de segona, assolint de nou l'ascens. Financerament aclaparat, el club no sobreviur a la crisi que pateix l'hoquei gel a Espanya i acaba desapareixent aquesta temporada, per el seu lloc el torna a ocupar el FC Barcelona que reactiva la seva secci coincidint amb l'adu del Gel Barcelona.

Les classificacions del club foren:
1979-1980: 8;
1980-1981: 8;
1981-1982: 2n (2a Divisi);
1982-1983: 5;
1983-1984: 6;
1984-1985: 1r (2a Divisi);
1985-1986: desaparici;

Palmars.
 1 Campionat d'Espanya de Segona Divisi: 1985.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235635" title="Joan-Josep Tharrats i Vidal" nonfiltered="1326" processed="1325" dbindex="91335">
Joan-Josep Tharrats i Vidal (Girona 1918 - Barcelona 2001) fou un pintor, teric d'art i editor catal, fill de Josep Tharrats i Vil. El 1932 es trasllad a Besiers fins el 1935, quan torn a a Barcelona i estudi a l'Escola Massana. La guerra civil espanyola trenc els seus estudis fins el 1942, que recomen la seva activitat artstica. 

Inicialment temptej amb l'impressionisme, per canvi vers l'art abstracte per influncia de Piet Mondrian i Vasili Kandinski. El 1946 utilitzava com a material papers retallats, taques i enganxaments. El 1947 conegu a l'Institut Francs de Barcelona els artistes Arnau Puig Grau, Joan Pon, Modest Cuixart, Antoni Tpies, Joan Brossa i Josep Vicen Foix, amb alguns dels quals fund Dau al Set, i organitz exposicions, activitats culturals i edit la revista Dau al Set, on sovint se'l considera com a fundador. 

Expos individualment per primer cop el 1949 a les galeries El Jardn de Barcelona, i des d'aleshores arrib a sser un dels pintors catalans ms coneguts internacionalment. Des del 1954 expos regularment a la Sala Gaspar de Barcelona i el 1955 a Estocolm i Nova York, el 1959 particip en la V Biennal de So Paulo i a les Biennals de Vencia de 1960 i 1964.  El 1966 fund l'Associaci d'Artistes Actuals.

Fou un dels capdavanters de l'avantguardisme catal de la postguerra. Evolucion d'una abstracci lineal d'influncia surrealista amb Dau al Set, cap a un informalisme de textura rica, color abundant i grafia lliure. En el seu univers mgic les formes hi fluctuen lliurement. Tingu una versi prpia de les tcniques d'estampaci (maculatures) que li permeteren aconseguir creacions fantasioses.  Tamb va fer cartells, illustr llibres i va fer murals, vitralls, mosaics, joies i fins i tot escenografies d'pera (Spleen de 1984).

El 1994 fou nomenat membre de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 1989, el Premi Quadern de la Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell i el 1994 el Premi Nacional d'Arts Plstiques del Ministeri de Cultura d'Espanya.

 Llibres .
 Antoni Tpies o el Dau Modern de Versalles (1950);
 Artistas espaoles en el ballet (1950);
 Picasso i els artistes catalans en el ballet (1982);
 Dames de tots colors (1992);
 Joan Josep Tharrats i la seva poca (1999);

 Enllaos externs .
 Quadres de Joan-Josep Tharrats;
 Biografia de Tharrats;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235641" title="Jos Maria Valverde Pacheco" nonfiltered="1327" processed="1326" dbindex="91336">
Jos Mara Valverde Pacheco (Valencia de Alcntara, provncia de Cceres, 26 de gener 1926 -  Barcelona, 6 de juny 1996) fou un poeta, assagista, crtic literari, historiador de les idees i traductor espanyol. 

 Biografia .
Va passar la seva infantesa i adolescncia a Madrid, on va estudiar i va viure gran part de la seva vida. Sent encara estudiant a l'Institut Ramiro de Maeztu va publicar el seu primer poemari. Encara que Dmaso Alonso el tenia per una gran promesa de la filologia, es va matricular en Filosofia i es va doctorar amb una tesi sobre la filosofia del llenguatge de Wilhelm von Humboldt. Aquest mateix any es va casar amb Pilar Gefaell, amb qui va tenir cinc fills.

Collabor a les revistes La Estafeta Literaria, Escorial, Trabajos y das, Raz, Alfrez i Revista de Ideas Estticas, signant de vegades amb el pseudnim Gambrinus. Public a ms en revistes potiques com Garcilaso, Espadaa, Proel. Entre 1950 i 1955 va residir a Roma, on va ser lector d'espanyol en la seva universitat i a l'Institut Espanyol, i va conixer Benedetto Croce. El 1956 obtingu la ctedra de Esttica en la Universitat de Barcelona. Va participar a les revistes literries de la seva poca i en nombroses publicacions peridiques, on va ser publicant gran part del seu pensament. Ell mateix deia que era un poeta ficat a filsof, i no al contrari. Es va dedicar a l'estudi de la histria de les idees, collaborant amb Mart de Riquer en una ambiciosa Historia de la literatura universal (1957, molt ampliada posteriorment) i escrivint ell solament una Vida y muerte de las ideas (1981).

Va fer traduccions de figures clssiques de la literatura en angls i alemany. Amb un clar comproms social i poltic, cristi i antifranquista, va donar suport la causa popular a Centreamrica (Cuba; el sandinisme: es va relacionar amb els poetes nicaragencs exiliats Julio Ycaza, Luis Rocha i Fernando Silva). Per motius poltics, (solidaritat amb els professors Enrique Tierno Galvn, Jos Luis Lpez Aranguren i Agustn Garca Calvo, expulsats de la universitat de Madrid per les autoritats acadmiques franquistes) va renunciar a la seva ctedra en 1964 i es va exiliar. s famosa la seva sentncia, al renunicar a la Catedra: 'Nulla estetica sine tica, ergo apaga y vmonos'. Va marxar als Estats Units, on va ser professor de literatures hispniques i comparada, (Virginia, McMaster) i desprs a Canad, on va ser catedrtic de literatura espanyola en Universitat de Trent. 

Va tornar a Espanya i a la seva ctedra en 1975 segons uns, en 1977 segons uns altres.  El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Va morir a Barcelona l'any 1996, als setanta anys, d'una malaltia terminal, mentre dedicava les seves ltimes energies a investigar l'obra de Sren Kierkegaard. Va obtenir el Premi Nacional de Poesia de 1949, el Premi de la Crtica de 1962 i el Premi Ciutat de Barcelona el 1990.

Llegat. 
De la seva obra crtica mereixen destacar-se Estudios sobre la palabra potica (1952), Humboldt y la filosofa del lenguage (1955), Historia de la literatura universal (1957), Cartas a un cura escptico en materia de arte moderno (1959), Vida y muerte de las ideas: pequeas historias del pensamiento (1981), Diccionario de esttica o les seves monografies sobre Azorn (1971), Antonio Machado (1975), James Joyce (1978 i 1982) o Nietzsche. Destaquen les seves traduccions de l'alemany (Hlderlin, Rilke, Goethe, Novalis, Bertolt Brecht, Christian Morgenstern, Hans Urs von Balthasar) i de l'angls (teatre complet de William Shakespeare en prosa, que van renovar les antiquades d'Astrana, o les de Charles Dickens, T. S. Eliot, Walt Whitman, Herman Melville, Saul Bellow, Thomas Merton, Edgar Allan Poe, Emily Dickinson, o lUlisses de Joyce, per la qual va rebre el Premi de traducci Fray Luis de Len el 1977). En 1960 havia rebut aquest mateix guard per una antologia de Rainer Maria Rilke. En 1990 se li va concedir tamb el Premi Nacional a l'obra d'un traductor. Tamb va traduir alguns poemes de Constantinos Cavafis del grec modern, el Nou Testament del grec antic i a Romano Guardini de l'itali. Va preparar, a ms, edicions crtiques d'Antonio Machado, un dels seus autors preferits (Nuevas canciones, De un cancionero apcrifo i Juan de Mairena) i d'Azorn (Artculos olvidados i Los pueblos), antologies generals de la poesia espanyola i hispanoamericana i particulars de Luis Felipe Vivanco, Miguel de Unamuno i Ernesto Cardenal. 

Inscrit dintre d'un particular corrent d'existencialisme cristi dintre del que ell va anomenar, amb Dmaso Alonso, prologador d'algun llibre seu, poesia desarrelada, els seus primers poemes tenen una temtica religiosa. Desprs va introduir en els seus versos nous temes, cada vegada ms humans, acostant-se a plantejaments marxistes. S'ha dit d'ell que era un cristi marxista, amb plantejaments propers a les tesis de la Teologia de l'Alliberament. La seva obra es caracteritza per un accentuat humanisme amb tocs intimistes, que l'aconverteixen en una de les ms brillants figures del panorama potic espanyol. 

Poeta de llibres orgnics, on el conjunt s superior a la suma dels poemes constituents, el seu estil es caracteritza per la senzillesa expressiva i la llengua castissa, buscant sempre la nuesa i la precisi lxica, sense retoricismos innecessaris, gaireb colloquial, en el que segueix la tradici d'Antonio Machado. Aquesta nsia de depuraci el va dur a extirpar nombrosos poemes de les seves compilacions ltimes, successivament cada vegada ms redudes. Una mica d'aix es pot veure en el seu fams poema sobre sobre els penjats de Franois Villon. Les seves preferncies mtriques s'inclinen per l'art major i el vers alexandr. 

Bibliografia.
Poesia.
Hombre de Dios. Salmos, elegas y oraciones, 1945.
La espera, 1949.
Versos del domingo, 1954.
Voces y acompaamientos para San Mateo, 1959.
La conquista de este mundo, 1960.
Aos inciertos, 1970.
Ser de palabra, 1976. ;
Enseanzas de la edad. Poesa 1945-1970 (1971);
Poesas reunidas 1945-1990.
Crtica.
Estudio sobre la palabra potica (1952);
Vida y muerte de las ideas (1981);
Breve historia y antologa de la esttica, Barcelona: Ariel, 1987.
Historia de la literatura universal (tres volums, en 1956; ampliada a deu en 1986), en colaboracin amb Mart de Riquer;
Nietzsche, de fillogo a Anticristo (1993);
Diccionario de Historia, Barcelona: Planeta, 1995. ;
Cartas a un cura escptico en materia de arte moderno, Barcelona: Seix Barral, 1959.  ;
Azorn, Barcelona: Planeta, 1971.   ;
Antonio Machado, Madrid: Siglo XXI, 1975.  ;
Conocer Joyce y su obra, 1978.   ;
Breve historia de la literatura espaola, Madrid: Guadarrama, 1980.   ;
Joyce, Barcelona, 1982.  ;
Movimientos literarios, 1981.  ;
La mente del siglo XX, 1982.
La literatura: Qu era y qu es. Barcelona: Montesinos, 1982.
El arte del artculo (1949-1993). Barcelona, 1994.
Valverde, Jos Mara, Antonio Colinas, Rafael Argullol, Antoni Mar and Jaime Siles. Dilogos sobre poesa espaola. Frankfurt and Madrid: Vervuert Verlag Iberoamericana, 1994.

Traduccions i edicions.
Thomas Merton. Veinte poemas. Barcelona: Rialp, 1953.
Rainer Maria Rilke. Cincuenta poesas. Madrid: gora, 1954.
Hans Urs von Balthasar. Teologa de la historia. Madrid: Guadarrama, 1959.
Charles Dickens. Documentos pstumos del Club Pickwick. Barcelona: Planeta, 1963.
Doris Lessing. Canta la hierba. Barcelona: Seix Barral, 1964.
Rainer Maria Rilke. Obras. Barcelona: Plaza & Jans, 1967.
John Updike. Plumas de paloma y otros relatos. Barcelona: Seix Barral, 1967.
William Shakespeare. Teatro completo. Barcelona: Planeta, 1967-1968. 2 vol. (Mltiples reediciones de las obras sueltas.);
Saul Bellow. Carpe diem: coge la flor del da. Barcelona: Seix Barral, 1968.
Raymond Cartier. La Segunda Guerra Mundial. Pars/Barcelona: Larousse/Planeta, 1968. 2. ed.
Herman Melville. Obras. Barcelona: Planeta, 1968.
Antonio Machado. Nuevas canciones. De un cancionero apcrifo. Madrid: Castalia, 1971.
Antonio Machado. Juan de Mairena: sentencias, donaires, apuntes y recuerdos de un profesor apcrifo. Madrid: Castalia, 1972.
Azorn. Artculos olvidados de Jos Martnez Ruiz: 1894-1904. Barcelona: Narcea, 1972.
Alexandr Alexndrovich Fadiev y Mijal Alexndrovich Shlojov. La Narrativa sovitica. Barcelona: Planeta, 1973. (En collaboraci amb Augusto Vidal.);
Christian Morgenstern. Canciones de la horca. Madrid: Visor, 1976.
James Joyce. Ulises. Barcelona: Lumen, 1976.
Azorn. Los pueblos, la Andaluca trgica y otros artculos (1904-1905). Madrid: Castalia, 1978.
Henry James. Los papeles de Aspern y otras historias. Barcelona: Planeta, 1978. ;
Jane Austen. Emma. Barcelona: Lumen, 1978.
Thomas Stearns Eliot. Poesas reunidas, 1909-1962. Madrid: Alianza, 1978.
James Joyce. Stephen el hroe. Barcelona: Lumen, 1978.
Herman Melville. Moby Dick. Barcelona: Bruguera, 1979.
Gabriel Ferrater. Mujeres y das. Barcelona: Seix Barral, 1979. (En collaboraci amb Pere Gimferrer i Jos Agustn Goytisolo);
Arthur Conan Doyle. Aventuras de Sherlock Holmes. Barcelona: Bruguera, 1980. (En collaboraci amb Mara Campuzano.);
Johann Wolfgang Goethe. Fausto. Barcelona: Planeta, 1980.
Rainer Maria Rilke. Elegas de Duino. Barcelona: Lumen, 1980.
William Faulkner. El campo, el pueblo, el yermo. Barcelona: Seix Barral, 1980.
William Faulkner. De esta tierra y ms all. Barcelona: Seix Barral, 1981.
Johann Wolfgang Goethe. Los sufrimentos del joven Werther. Barcelona: Planeta, 1981.
Pedro Caldern de la Barca. La vida se sueo: drama y auto sacramental. Barcelona: Planeta, 1981.
Alain Fournier. El gran Meaulnes. Barcelona: Bruguera, 1983. (En colaboracin con Mara Campuzano.);
Friedrich Hlderlin. Poemas. Barcelona: Icaria, 1983.
Rainer Maria Rilke. Cartas a un joven poeta. Madrid: Alianza, 1984.
Johann Wolfgang Goethe. Las afinidades electivas. Barcelona: Icaria, 1984.
Novalis. Himnos a la noche. Barcelona: Icaria, 1985.
Hans Urs von Balthasar. El cristiano y la angustia. Barcelona: Caparrs, 1988.
Azorn. Artculos anarquistas. Barcelona: Lumen, 1992.
William Faulkner. Estos trece. Pamplona: Hierbaola, 1994.
Romano Guardini. Obras. Madrid: Cristiandad, s.f.

Enllaos externs.
Antologia de la seva obra potica en A media voz;
Portal sobre Jos Mara Valverde i la seva obra;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235644" title="Josep Maria Vilaseca i Marcet" nonfiltered="1328" processed="1327" dbindex="91337">
Josep Maria Vilaseca i Marcet (Barcelona 1920 - 1995) fou un advocat, jurista, empresari i mecenes catal. Fou impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de Pars, i el 1969 cre la Fundaci Jaume Bofill. Durant la transici democrtica presid la Comissi Jurdica Assessora de la Generalitat de Catalunya, collabor en la redacci de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 i fou director de l'Institut d'Estudis Autonmics. Interessat pel mn editorial en catal, fou president dels consells d'administraci de l'Editorial Laia i Editorial Estela, i fou conseller d'Edicions 62. Tamb va ser autor de la Primera Llei de Fundacions Catalanes (promulgada en 1982), coneguda com "Llei Vilaseca", 12 anys abans que la primera Llei de Fundacions de l'estat. 

Alhora, fou professor de dret administratiu a la Universitat Autnoma de Barcelona, public nombrosos articles a la Revista Jurdica de Catalunya i impuls l'elaboraci del Diccionari jurdic catal el 1986. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 Entorn de la legislaci catalana sobre fundacions privades (1983);
 L'administraci territorial local (1985);
 Introducci a la nova Llei d'Aiges (1987);
 Fundacions privades i pbliques (1992);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235645" title="Editorial Laia" nonfiltered="1329" processed="1328" dbindex="91338">
Editorial Laia fou una empresa editorial fundada a Barcelona el 1972 com a continuadora de l'Editorial Estela, tancada per la dictadura franquista. Malgrat aquesta dificultat, va poder continuar la lnia esquerrana de la darrera etapa d'Estela i amb el mateix equip directiu, integrat per Alfons Carles Comn i Josep Verdura. Fou una de les editorials ms destacades de la resistncia antifranquista, i durant la transici democrtica, sota la influncia de Josep Maria Vilaseca i Marcet, s'arrengler entre les empreses culturals ms renovelladores en el nou marc poltic, tot incorporant al seu catleg editorial narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matries, entre les quals la collecci Textos filosfics, que recull el pensament universal de totes les poques i tendncies. 

Public en catal i en castell per parts iguals. Les dificultats econmiques provocaren la desaparici de l'editorial el 1989, i el 1990 la major part del seu fons editorial pass a mans d'Edicions 62.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235646" title="Perxa (pilota)" nonfiltered="1330" processed="1329" dbindex="91339">
La perxa s una modalitat de la pilota valenciana a ratlles,  s, sense una meitat del camp preestablerta, sin que aquesta s'ha de marcar primer i guanyar desprs.

 Difusi .
La "perxa" s fonamentalment jugada a les comarques de la Marina Alta i Baixa, i l'Alcoi, per degu tenir una major difusi pel fet de conixer-se tant al nord del Pas Valenci com a Les Alcubles (els Serrans), on s anomenada com a palico.

 Histria .
La "perxa" s una evoluci del joc a ratlles per antonomsia, les Llargues. Ms tard, per, ha esdevingut un precedent de la Galotxa.

 Regles .
Tant la pilota com les regles de la "perxa" sn les mateixes que a les llargues, amb l'especifitat de la treta.

 La treta .
En la "perxa", la treta no la fa el jugador anomenat "banca" des de la seua "ratlla de quinze", sin que un jugador que rep el nom de feridor, el qual, per a comenar el "quinze", ha de llenar la pilota des d'una zona delimitada per sobre d'una corda que creua longitunidalment el carrer (a una altura d'entre 2,4 i 3m) per a que caiga sobre un dau, un rectangle de vora 1,5m d'ample per 3 de llarg en la cantonada esquerra darrere del "quinze del rest".

s, doncs, una mena de traure molt semblant a la Galotxa i a l'Escala i corda, de les quals n's precursora.

 Competicions .
 Lliga a Perxa;

 Enllaos externs .
 Comit de Perxa de la Federaci de Pilota Valenciana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235647" title="Perxa" nonfiltered="1331" processed="1330" dbindex="91340">
 Per a la modalitat de la pilota valenciana, vegeu Perxa (pilota).;
 Per a l'estri de penjar la roba, vegeu Penja-robes.;

Una perxa s una barra de fusta o branca, ben llarga i prima. Tamb s'en diu d'una persona alta i prima. 

En atletisme a la modalitat de salt de perxa s'utilitzen barres de fibra de carboni o de fibra de vidre. Aquestes darreres sn les ms elstiques.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235648" title="Fundaci catalana per a la recerca i la innovaci" nonfiltered="1332" processed="1331" dbindex="91341">
La Fundaci Catalana per a la Recerca i la Innovaci (FCRI) s una instituci privada sense afany de lucre que t com a finalitat contribuir a l articulaci del conjunt dels elements del Sistema Catal de Recerca i Innovaci, aix com promoure un major reconeixement de la importncia de la cincia.

L'FCRI dna suport a diferents centres i entitats del Sistema Catal de Recerca i Innovaci (CESCA, iCREA, IEEC, BIOCAT, CTFC) i a diverses iniciatives estratgiques en l'mbit europeu.

La FCRI coordina, des del 1996, la Setmana de la Cincia a Catalunya, juntament amb les 11 universitats catalanes, l Institut d Estudis Catalans (IEC), el Consell Superior d Investigacions Cientfiques (CSIC), l Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i l Associaci Catalana de Comunicaci Cientfica (ACCC). Tamb compta amb el suport de la Fundacin Espaola para la Ciencia y la Tecnologa (FECYT) i el Ministeri d'Educaci i Cincia (MEC).

 Enllaos externs .
  Web de la Fundaci Catalana per a la recerca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235652" title="Fernando Ignacio Gonzlez Laxe" nonfiltered="1333" processed="1332" dbindex="91342">
Fernando Ignacio Gonzlez Laxe (La Corunya, 6 de setembre de 1952) s un poltic gallec. Va ser president de la Xunta de Galcia entre 1987 i 1990. 

Llicenciat en Cincies Econmiques i doctor en Cincies Econmiques i Empresarials, va comenar la seva carrera professional en 1975 com professor d'Estructura Econmica en un collegi universitari de La Corunya. Desprs del seu pas pel Partit Socialista Gallec, en 1977 es va afiliar al Partit Socialista de Galcia (PSdeG-PSOE), comenant la seva carrera poltica un any desprs, com a secretari de la Junta preautonmica, on posteriorment en flou sotsdirector general de Pesca (1979-1980). 

A les eleccions municipals de 1979 va ser escollit regidor a La Corunya, fou tinent d'alcalde i portaveu del Grup Socialista en l'ajuntament fins a 1982. Gonzlez Laxe va ser candidat al Congrs dels Diputats a les eleccions generals espanyoles de 1977 i al Senat a les eleccions generals espanyoles de 1979, sense obtenir esc en cap de les dues eleccions. Va accedir finalment al Senat, com senador designat per la comunitat autnoma de Galcia el 1986. 

Desprs del triomf socialista a les eleccions generals de 1982, va ser nomenat Director General d'Ordenaci Pesquera de al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci, aix com a representant espanyol en la Conferncia Mundial de la FAO sobre la pesca, i en l'II Congrs Llatinoameric de Pesca. Des del seu lloc al ministeri va ser el responsable de les negociacions pesqueres d'Espanya amb la Comunitat Econmica Europea. Al novembre de 1985 va ser el candidat del PSdeG-PSOE a la presidncia de la Xunta de Galcia. Les eleccions van ser guanyades per Coalici Popular, cosa que va permetre formar govern al popular Xerardo Fernndez Albor. 

El 1987 Gonzlez Laxe va presentar una moci de censura contra el govern de Fernndez Albor amb el suport de Coalici Gallega i el Partit Nacionalista Gallec. La moci va triomfar i Gonzlez Laxe va formar un govern de coalici tripartitt (28 de setembre de 1987). En 1988 va ocupar la presidncia del PSdeG-PSOE. Candidat a la reelecci en 1989, va obtenir acta de diputat autonmic, amb els millors resultats del PSdeG-PSOE en la histria de Galcia (28 escons), que fet i fet van resultar insuficients, ja que el triomf per majoria absoluta de Manuel Fraga li va impedir revalidar la presidncia, que va ocupar fins al 2 de febrer de 1990. 

En 2000 va renunciar al seu esc al Senat i en 2001 va deixar de ser diputat en el Parlament de Galcia, no tornant a ocupar llocs de rellevncia poltica. Allunyat de la primera lnia poltica, en l'actualitat s catedrtic d'Economia Aplicada a la Universitat de La Corunya. Posseeix la Ordre d'Isabel la Catlica i la Medalla d'Or de la ciutat de La Corunya. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235654" title="Xerardo Fernndez Albor" nonfiltered="1334" processed="1333" dbindex="91343">
Xerardo Fernndez Albor (Santiago de Compostella, 7 de setembre de 1917) s un metge i poltic gallec.  Desprs de la mort de Franco va formar part breument del grup Realidade Galega, format pel galleguisme histrics. En 1981 va encapalar la llista d'Aliana Popular per a la presidncia de la Xunta de Galcia, convertint-se en el primer president de la Xunta de Galcia nomenat pel Parlament de Galcia, amb el suport de Xos Lus Barreiro, home fort d'AP a Galcia, fins que el 1987 aquest va marxar del partit i va plantejar una moci de censura del lder socialista Fernando Ignacio Gonzlez Laxe contra ell. A conseqncia d'aquesta moci de censura, Fernndez Albor va abandonar la presidncia el dia 27 de setembre de 1987, mantenint el seu esc en el Parlament de Galcia fins a 1989, any que va ser escollit per al Parlament Europeu, on va romandre fins a 1999. Posteriorment va ser president d'honor del Partit Popular de Galcia. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235655" title="Llucalcari" nonfiltered="1335" processed="1334" dbindex="91344">



Llucalcari s un llogaret del terme municipal de Dei, a Mallorca. Es troba situat a uns tres quilometres del nucli urb en la carretera cap a Sller.  Tamb se'l coneix com "es Carrer".

El topnim d'aquest petit nucli poblacional s d origen llat i rab, traduint-se com  alqueria del bosc . 

Est integrat per una vintena d'edificacions assentades sobre un pendent de la muntanya, a 85 metres d'altitud. De les cinc antigues torres de defensa en resten tres, les de Ca n'Amunt, Ca'n Sim i Ca n'Apolloni (on des de 1933 hi ha l'hotel Costa d'Or). Hi trobam tamb una capella de l'any 1600 dedicada a la Mare de Du d'Agost.

Baixant per un caminoi que travessa un pinar arribam a una cala de cdols, es Canyeret, on hi ha una font d'aigua dola i fang amb qu els banyistes es cobreixen el cos per mor d'unes suposades propietats teraputiques; tamb hi trobam uns escars que antigament foren emprats pels pescadors locals i que ja han caigut en dess.

El nucli tamb s conegut per uns xallets illegals que s'hi construiren els anys 80 i que, grcies a una denncia del grup ecologista GOB, han de ser demolides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235656" title="Barranc de la Valltorta" nonfiltered="1336" processed="1335" dbindex="91345">
El barranc de la Valltorta es troba dins d'una zona muntanyosa del prelitoral mediterrani, mes concretament a la part septentrional del Pas Valenci. Aquesta rea geogrfica formada per la meseta del maestrat esta constituda per un sistema de valls que s'extenen des de les terres aragoneses fins al litoral. La Valltorta s'integra a la comarca de l'Alt Maestrat.

El seu curs torrencial te un origen a uns 1000 metres d'altitud, a l'est del poble de Cat, en la serra d'En Seller i desemboca al riu de les Coves o de Sant Miquel a l'atura de Les Coves de Vinrom.

La visita a la Valltorta posseeix un doble inters. En primer lloc la contemplaci de les pintures s un reflex de les preocupacions religioses i de les maneres de vida d'uns homes que van comenar a pintar en les parets dels seus abrics fa uns set mil anys. Per altra banda a l'acostar-nos a un paisatge humanitzat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotaci agrcola i ramadera dels quals es conserven interessants vestigis arquitectnics, com barraques, snies, etc.

 Art rupestre .

Fa milers d'anys -aproximadament 10.000 abans d'ara en el perode Epipaleoltic- els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevant, van pintar en les seves coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de les seves mitologies. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que van viure en un paisatge tot just degradat. Per la seva transformaci es va accelerar en poca histrica. Avui els elements distintius de la Valltorta sn les seves pintures rupestres, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biolgic i el seu Museu. Un museu que actua com centre d'acollida del visitant, proporcionant-li informaci sobre els aspectes ms interessants de la Valltorta.

En la Valltorta es coneixen 21 abrics amb Art Llevant on es pinten figures humanes i animals amb gran naturalisme. Els animals ms representats sn crvols, tant exemplars mascles com femelles i fins i tot, cabres munteses i senglars, que en ocasions apareixen ferides per fletxes clavades en el ventre, el coll o l'esquena. Es poden identificar a ms, alguns exemplars de bous, cavalls, gossos o llops i insectes. Entre les figures humanes destaquen pel seu nombre les masculines, armades amb arcs i fletxes, tibant els arcs o disparant. Les figures femenines, ms escasses, apareixen abillades amb faldilles llargues ajustades als malucs i amb el tors descobert. Homes i dones especialment els primers, s'adornen amb diversos tipus de pentinats, plomes i cintes en el cap, tronc i extremitats. Els animals i les figures humanes es representen allats o formant escenes, en general de caa.

 La cova dels cavalls .

La Cova dels Cavalls, declarada a l'any 1924 monument histric-artstic, se situa en l'escenari mes impressionant del Barranc de la Valltorta, en particular pel seu paratje que, ubicat a la immediata Roca de les Estabigues o Tabigues, d'uns 80 metres d'escarp vertical, crea un ambient nic en el seu genere.

Aquest emplaament geogrfic, vinculat a les composicions de caa de la Cova dels Cavalls, realitzades amb una extraordinria claredat didctica, fa possible imaginar el desenvolupament de les tctiques cinegtiques per aquest accidentat lloc.

L'abric encarat a l'oest, ofereix amplies dimensions, amb nou metres de longitud, tres de profunditat i una altura mxima de quatre metres. Tot el recinte esta tancat amb una tanca metllica per a la seua major protecci, encara que em de senyalar que les primeres figures es troben fora del abric.

 La cova del Civil .
Al peu de Montegordo i seguint per la carretera local d'Albocsser a Trig trobem el curs de la rambla de la Morellana. Aiges abaix es reconeix rpidament la cova del Civil, declarada monument histric-artstic en 1924, i que se situa en el terme de Trig.

Les seues cavitats s'obren a uns 15 metres per dalt del llit de la rambla i estan orientades de sur a oest abastant una extensi de 25 metres.

Aquesta cova fa uns anys la van tancar per a que l'acci humana no causs danys a les seves pintures.

 Enllaos externs .
 El barranc de la Valltorta;
 Federaci Valenciana de Municipis i Provincies - Guia Turstica;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235657" title="Videojoc d'acci en tercera persona" nonfiltered="1337" processed="1336" dbindex="91346">
Acci en tercera persona (TPS o 3PS en angls) s un gnere de videojoc amb grfics en tres dimensions, on el personatge del jugador es veu amb un angle amb perspectiva, a diferncia del model de primera persona que t una perspectiva des dels  ulls  del personatge jugable. El videojoc Tomb Raider va ser el primer 3PS que va popularitzar el gnere.
 

A causa de l's general del terme, molts videojocs no es consideren dins el gnere de l'acci en tercera persona perqu l'estil de joc cada vegada s'especifica. La saga Resident Evil, t incorporat elements de jugabilitat de tir en tercera persona, per no est considerat com a 3PS fins al Resident Evil 4; perqu dona mfasi en terror i horror, i s'anomena videojoc de terror. En canvi, el Grand Theft Auto III de la saga GTA hi ha una perspectiva en tercera persona, per combina conducci i rol i tamb d'altres gners. Examples tradicionals d'acci en tercera persona sn el MDK i el Gears of War

Els 3PS tenen avantatges i desavantatges. Una perspectiva en tercera persona dna ms conscincia del que passa al voltant del personatge que un de primera, com s el cas de la saga Splinter Cell. No obstant aix, la cmera es colloca darrere el personatge i quan aquest gira cap a l'esquerra o la dreta la cmera tamb gira per no a la velocitat amb que giraria si la cmera es possss en primera persona. A partir d'aquest problema s'ha intentat millorar o arreglar el sistema de vistes o cmeres.

D'aquest gnere, hi ha videojocs que han sigut de molt xit com el Star Wars: Battlefront i el James Bond 007: Everything or Nothing, per en alguns tamb hi havia la possibilitat de posar la vista en primera persona. Hi ha videojocs que combinen les vistes de primera i tercera segons l'argument. Per avui en dia, no es creen gaire videojocs que noms es pugui utilitzar una sola vista.

Cal dir, que l'acci en tercera persona no s noms propi dels videojocs, sin que en cinema i televisi tamb es poden contemplar vistes en tercera persona.

 Vegeu tamb .
Acci en primera persona;
Acci tctica;
Gnere de videojoc;

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235658" title="Xos Quiroga Surez" nonfiltered="1338" processed="1337" dbindex="91347">
Xos Quiroga Surez (Petn, 4 de juliol de 1920 - A Ra, 18 d'octubre de 2006), fou un metge i poltic gallec, segon president de la Xunta de Galcia preautonmica i sota el seu mandat es va aprovar el Estatut d'Autonomia de Galcia de 1981. 
Trajectria poltica. 
Xos Quiroga pertanyia a una famlia de tradici de diputats liberal-conservadors. El seu pare, Jos Quiroga, era metge. Desprs de llicenciar-se en Medicina el 1943, va descartar la carrera acadmica i es va fer crrec de la consulta del seu pare, en la qual treballaria ms de mig segle, arribant a atendre-la els dissabtes quan va ocupar crrecs en la Xunta de Galcia. Va ser alcalde d'A Ra durant el franquisme, entre 1953 i 1956. Acollint-se a les disposicions de la Llei d'Associacions aprovada pel tardofranquisme, i des de l'mbit del cooperativisme agrari, va fundar el partit Acci Poltica Orensana amb Victorino Nez, durant la transici a Galcia. Aquest grup es va unir posteriorment al Partit Popular de Po Cabanillas per a acabar integrant-se en la Uni de Centre Democrtic. Fou escollit senador a les constituents de 1977. En aquests comicis va ser el senador ms votat de tota Galcia. 
El primer govern de la Junta. 
Desprs de la constituci de la Junta preautonmica (1977), la UCD, majoritria a Galcia, va rebutjar la possibilitat que un galleguista histric la presids. Desprs d'haver sopesat l'opci de situar com president Po Cabanillas, finalment va nomenar Antonio Rosn Prez. No obstant aix, l'intent del president del Govern, Adolfo Surez, d'aprovar un estatut amb un conjunt de competncies inferior als del Pas Basc i Catalunya, va provocar un gran malestar a Galcia, que va ser protegida per part de la UCD local i pel president de la Xunta preautonmica, Antonio Rosn. 

La UCD va decidir substituir-lo, i el 1979 Xos Quiroga va ser nomenat president de la Xunta de Galcia el 9 de juny de 1979 i que va ocupar fins a 1982, temps en el qual es redact l'Estatut d'Autonomia de Galcia que va entrar en vigor el 1981. Va deixar el seu crrec el 21 de gener de 1982 davant la convocatria de les primeres eleccions a la presidncia de la Xunta de Galcia, guanyades per Xerardo Fernndez Albor (Aliana Popular). En la campanya electoral va pronunciar una frase que resultaria desafortunada: Que UCD perdi la majoria seria gaireb com canviar el rumb del Amaones. Fet i fet, la UCD obtindria 24 escons i AP 26. 
Conseller i senador. 
Durant tots aquests anys va compaginar el seu crrec de president de la Xunta amb el de senador, on va ser escollit en representaci de la UCD per tres cops (1977-1986). Posteriorment, va abandonar la UCD  i es va sumar a Coalici Gallega, va formar part de la operaci reformista de Miquel Roca, i posteriorment va ingressar a Aliana Popular, que posteriorment es va transformar en el Partit Popular. Amb la dreta va ser senador en tres legislatures ms, va anar tamb diputat autonmic i conseller de Sanitat i tamb de Treball en els governs de Fernndez Albor. 
Vida personal. 
Xos Quiroga va estudiar el Batxillerat a Monforte de Lemos i desprs Medicina a la Universitat de Santiago de Compostella, on es va llicenciar en 1944. En els anys setanta (1971-1975) va ser president de la cooperativa vincola Nuestra Seora de las Vias. Ja retirat de la vida poltica, Xos Quiroga va tornar a la seva terra natal i va mantenir obert el consultori mdic d'A Ra fins a la seva jubilaci, desprs de mig segle d'exercici de la professi. 

Del seu matrimoni amb Julia Gayoso va tenir nou fills. Va ser condecorat amb la medalla de Cavaller de la Ordre de la Constituci i amb la Creu de Veneuela de Fernndez Miranda. Era tamb fill predilecte de Petn. 
 Enllaos externs .
Obiturai, a Terra Actualidad, 19 d'octubre de 2006.
Obituari, a El Correo Gallego, 19 d'octubre de 2006.
Ressenya del Senat d'Espanya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235662" title="Jafre (Olivella)" nonfiltered="1339" processed="1338" dbindex="91348">
Jafre (o Jafra segons les grafies) s un antic llogarret, actualment abandonat, en el Parc Natural del Garraf, en el terme municipal d'Olivella. En un tur alt de 189 m. es conserven les restes de la casa del bar de Jafra, la dels masovers, i l'esglsia de Santa Maria de Jafra i la seva rectoria (el rector de Jafra ja s esmentat al 1305).

El lloc apareix documentat ja des del 1139. Al 1143 Ramon Guillem llega el loco de Jafre al seu fill Pere i el 1332 s'esmenta un "Castell de Jafre". En un poblament del segle XIV s'hi recull un sol foc (o vivenda) i al 1413 s'indica que l'esglsia de Santa Maria ja no t ra de ser perqu al poble no hi queda ning amb vida. Al 21 d'agost del 1432 es va establir la uni perptua de l'esglsia de Jafre amb la de Sant Flix d'Olivella: actualment, la parrquia d'Olivella porta el nom de "Sant Pere i Sant Flix d'Olivella i Jafre".

Al segle XVII, els barons de Jafra decideixen donar nou impuls al poble i hi nomenen un batlle (Francesc Mercer, el 1683) i restauren l'esglsia, dedicada a Santa Maria (1688). Al 1819 Jafre perd el darrer batlle i s'incorpora definitivament al poble d'Olivella, segurament a causa dels vincles parroquials esmentats ms amunt.

El progressiu conreu de la vinya a partir de la repoblaci esmentada del segle XVII fa que els habitants tamb s'incrementin: 83 habitants al 1820. A l'any 1850 es restaura novament l'esglsia. La filloxera (1879-1880), per, causar el progressiu abandonament de les terres. Jafre encara tenia 19 habitants el 1960. 

El poble havia tingut diverses masies en el seu terme. Moltes deshabitades en el present, com els Masets de Jafre , i altres encara amb vida, com el Mas Mercer (o Marcer ), la Fassina (que acull l'entitat "Jafra Natura" dedicada a la difusi del coneixement del Parc Natural del Garraf" ) i la Plana Novella, actualment amb un monestir budista.

La riera de Jafre s afluent i tributria de la riera de Begues.

 Els barons de Jafra .
La senyoria de Jafra estava vinculada al castell del mateix nom i a les terres que l'envoltaven. Els seus propietaris foren, al llarg dels segles XIII i XIV jutges o batlles reials de Vilafranca del Peneds, i al 1332 (almenys) ja tenien tractament de barons. Al 1365 el bar era Bertran dez Coll, i el ttol pertany a la famlia Bertran, fins que per enllaos matrimonials pass als Cat (segle XVIII) i successivament als Mart, els Papiol (1717), la casa dels qual s ara el Museu Romntic de Vilanova i la Geltr, i Torrents (1817).

Es conta que, al 1714, l'aleshores bar de Jafra acoll el ferit (i buscat pels vencedors felipistes) Rafael de Casanova en una finca que tenia a Barcelona, primer, i quan la recerca es calm el palauet que els Jafra tenien a prop de l'esglsia parroquial de Sant Boi de Llobregat .

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 J.Campmany Els confins occidentals del terme d'Erampruny de l'alta edat mitjana al segle XV Barcelona: Diputaci de Barcelona: 2000. Collecci Monografies, 30 ;
 25 sortides a peu pel Peneds Vilafranca del Peneds: Institut d'Estudis Penedesencs, 2003;
 Ramon Maria Rodon i Guinjoan Un fet de nova notcia?, article publicat a La Tosca nm. 61 (febrer-mar 2007), p.6-7 ;

 Enllaos .
 Fitxa i fotografies del poble;
 Descripci i fotografia de l'esglsia de Santa Maria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235677" title="Antonio Rosn Prez" nonfiltered="1340" processed="1339" dbindex="91349">
Antonio Rosn Prez (Becerre, Lugo, 8 de juny de 1911 - 19 d'agost de 1986) va ser un advocat gallec, primer president de la Xunta de Galcia.

Durant el franquisme. 
Llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid. Va participar intensament en la vida poltica del franquisme. Va ser Procurador en Corts de representaci familiar per la provncia de Lugo, durant la IX i la X Legislatura, president de la Diputaci Provincial de Lugo entre 1949 i 1951, president de la Cambra provincial Agrria d'aquesta provncia. Tamb va ser vicedeg del collegi d'Advocats de Lugo, president de la Comissi d'Agricultura del Consell Econmic i Sindical del Nord-oest d'Espanya i conseller de FRIGSA.

Democrcia. 
Desprs de la constituci de la Xunta preautonmica (1977), la UCD, majoritria a Galcia, va rebutjar la possibilitat que un galleguista histric la presids. Desprs d'haver sopesatt l'opci de situar com president Po Cabanillas, finalment va nomenar Antonio Rosn. No obstant aix, l'intent del president del Govern, Adolfo Surez, d'aprovar un estatut amb un conjunt de competncies inferior als del Pas Basc i Catalunya, va provocar un gran malestar en la comunitat, que va ser protegida per part de la UCD local i pel president de la Xunta preautonmica, Antonio Rosn. La UCD va decidir substituir-lo el 9 de juny de 1979 Xos Quiroga Surez va ser nomenat president de la Xunta de Galcia 

Va ser tamb Diputat per Lugo (1977 - 1979) i Senador per Lugo (1979 - 1982) Membre de nombre de la Real Acadmia Gallega de Legislatura i Jurisprudencia. Posseex la Gran Creu del Mrit Agrcola. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235680" title="Lleva del Biber" nonfiltered="1341" processed="1340" dbindex="91350">
Lleva del Biber (coneguda tamb com a Quinta del Biber) fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1940 i 1941 durant la guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona Repblica Espanyola, Manuel Azaa, a finals d'abril del 1938. En aquell moment les tropes franquistes havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa i aix coincidia amb l abolici de l Estatut d Autonomia de Catalunya. 

En total van ser cridats a files uns 30.000 nois nascuts el 1920 i el 1921. D'antuvi havien de cobrir tasques auxiliars, per el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan noms tenien disset anys. 

Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: Disset anys? Per si encara deuen prendre el biber. Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. Tamb prengueren part en la batalla de l'Ebre. Per tamb hi hagueren biberons en zones menys conegudes com el Pirineu lleidat, destinats al batall alp.

Acabada la guerra corregueren sorts ben diferents. Alguns als camps de concentraci d'Argelers, Sant Cebri de Rossell i Agde. Altres a les presons franquistes i als camps de concentraci de Vitria, Miranda d'Ebre i tants d'altres. Anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'frica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l'arribada dels nazis a Paris.  

Uns 307 supervivents i 412 familiars van fundar el 1983 l'Agrupaci de Supervivents de la Lleva del Biber-41.

 Referncies .

 Bibliografia .
 Ester Piera Gonzlez La lleva del biber Premi Recerca per la Pau 2006 de la Universitat de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Projecte Biberons 41;
 Biberons de Cambrils;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235687" title="Videojoc d'acci tctica" nonfiltered="1342" processed="1341" dbindex="91351">
L'acci tctica, en videojocs, s un gnere de videojoc d'acci en primera (FPS) o tercera persona que en termes generals simula el combat en forma d'esquadrons o escaramusses. Aquests esquadrons de soldats sovint actuen de policies que lluiten contra terroristes o altres criminals, que combaten militarment amb tecnologies avanades, fins i tot del futur. L'nfasi en armes, efectes, terrenyes i personatges realitstes, donen la possibilitat de fer tctiques, com la infiltraci, que tamb es veu reflectit en l'estil de joc d'un FPS convencional "disparar tot el que es mou".

Importants o influents videojocs d'acci tctica es poden incliure: Counter-Strike, America's Army, la saga SOCOM: US Navy SEALs, la saga Brothers in Arms, la saga Delta Force, Hidden & Dangerous, Red Orchestra: Ostfront 41-45, la saga SWAT, la saga Rainbow Six, la saga Ghost Recon, Operation Flashpoint: Cold War Crisis, la saga Vietcong, la saga Deadly Dozen, etc.

En els videojocs multijugador, aquest terme pot tenir un significat diferent. Un videojoc d'acci tctica en multijugador es centra en la cooperativitat per aconseguir objectius, que tracta de eliminar als soldats enemics (per se'n diu tradicionalment en angls els videojocs deathmatch). L'element que s propi d'un videojoc d'acci tctica s aconseguir objectius amb un equip de membres, amb algunes limitacions reals de manera individual, per exemple, en videojocs com el Counter-Strike o el .

Els videojocs d'acci tctica en combat militar, a vegades, es coneixen com a simuladors de soldat.

El Bolo s un exemple en 2D i amb perspectiva del tipus planta (o des de sobre) amb jugabilitat i objectius propis d'un videojoc d'acci tctica.

Gneres relacionats.
Els d'acci tctica sn d'd'acci en primera o de tercera persona, per es distingueixen per l'mfasi en el realisme i les tctiques d'equip en conflictes bllics. 

Els simuladors militars realistes sn unitats o soldats que no estan controlats directament pel jugador sin que sn sovint videojocs de tctica en temps real.

 Vegeu tamb .
Acci en primera persona;
Acci en tercera persona;
Gnere de videojoc;


 Enllaos externs .
  Specforce, una web informativa sobre un videojoc d'acci tctica;
  Dslyecxi: Best of tactical, una web molt completa i tcnica amb videos;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235698" title="Luis Tristn" nonfiltered="1343" processed="1342" dbindex="91352">
Luis Tristn de Escamilla, tamb conegut com Luis de Escamilla o Luis Rodrguez Tristn (Toledo, 1585 - Toledo, 1624), pintor espanyol del Manierisme, pertanyent al Segle d'or espanyol. 


Biografia.
Fill de comerciants i artesans toledans, va entrar a treballar com obrador d' El Greco, l'estil del qual va imitar (fins al punt d'haver confs en ocasions als crtics, que han atribut obres de cadascun al que no era); amb ell va estar entre 1603 i 1606, per desprs va marxar a Itlia, on va estar des de 1606 a 1613. Se li considera el principal deixeble del greco, fora del fill d'aquest, Jorge Manuel Teotocpuli. Va treballar tota la seva vida a Toledo. No va estilitzar tant les figures com el seu model i va intentar matisar un Manierisme ja passat de moda amb l'enfocament naturalista en els detalls i el tractament de la matria, enfocament que provenia influenciat per caravaggio i la Contrarreforma. 

El seu estil s molt personal, amb un to d'aspra gravetat, de gammes terroses sobre les quals brillen tocs d'intens colorit llumins, superior al del seu mestre. A part d'alguns retrats d'acusat realisme (Anci, El calabrs, El Cardenal Sandoval...), la seva obra principal s de temtica religiosa, en els quals presenta les figures allargades i distorsionades i les composicions del mestre, per introdueix elements de la vida quotidiana com quota al gust naturalista que es va acabar imposant i les seves figures presenten major pes. La seva obra ms important s el conjunt realitzat per al retaule de l'Altar Major de la Catedral de la Manxa a Yepes (Toledo), datat el 1616, amb sis escenes de la vida de Jess i vuit mitges figures de sants. 

En la Guerra Civil es van destruir les escultures de sants del retaule, que es van perdre, per els llenos estripats van poder reparar-se al Museu del Prado, i es van retornar el 1942. En aquest museu poden contemplar-se d'aquesta obra Santa Mnica i Magdalena. Altres obres seves sn San Luis repartint almoina (Museu del Louvre), i La ronda del pa i de l'ou (Museu Santa Cruz, Toledo).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235699" title="Kenny Rogers" nonfiltered="1344" processed="1343" dbindex="91353">

Kenny Rogers va nixer el 21 d'agost de 1938 a Houston, Texas. Aquest cantant de msica country va crixer en un dels sectors ms pobres de la ciutat. 

Va formar part del grup de msica The First Edition.

Ha influenciat molt en msics de country i soul, com Nat King Cole, Charlie Daniels, Arthur Alexander i Chuck Berry.

El 1977 va tenir molt d'xit amb el single Lucille que va arrassar a les llistes d'xit nord-americanes de country i de msica pop. Un dels altres grans temes s Coward of the County. Amb Barbara Streisand va actuar a la pellcula Neix una estrella


 Discografia seleccionada (fins el 2006) .
lbums.
Amb el grup: The First Edition.
The First Edition (1967);
The First Edition's Second (1968);
The First Edition '69 (1969);
Ruby, Don't Take Your Love To Town (1969);
Something's Burning (1970);
Tell It All Brother (1970);
Transition (1971);
The Ballad of Calico (1972);
Back Roads (1972);
Rollin (1973);
Monumental (1973);
I'm Not Making Music For Money (1974 NZ only release with exclusive tracks);

En solitari.
Love Lifted Me (United Artists 1976);
Kenny Rogers (United Artists 1976);
Daytime Friends (United Artists 1977);
Love Or Something Like It (United Artists 1978);
The Gambler (United Artists 1978);
Every Time Two Fools Collide (Kenny Rogers and Dottie West) (United Artists 1978)  	;
Kenny (United Artists 1979);
Classics (Kenny Rogers and Dottie West) (United Artists 1979);
Gideon (United Artists 1980);
Christmas (Liberty 1981)	;
Share Your Love (Liberty 1981)	  ;
Love Will Turn You Around (Liberty 1982);
We've Got Tonight (Liberty 1983);
Eyes That See In The Dark (produt per Barry Gibb, que tamb fa els cors, i escrit pels membres dels Bee Gees) (RCA 1983);
What About Me? (Kenny Rogers, James Ingram and Kim Carnes) (RCA 1984);
Once Upon a Christmas (Kenny Rogers and Dolly Parton) (RCA 1984);
The Heart Of The Matter (RCA 1985);
Love Is What We Make It (Liberty 1985) (cont peces no enregistrades de Rogers quan estava a la productora UA/Liberty);
They Don't Make Them Like They Used To (RCA 1986);
I Prefer The Moonlight (RCA 1987);
Something Inside So Strong (Reprise 1989);
Christmas In America (Reprise 1989);
Love Is Strange (Reprise 1990);
Back Home Again (Reprise 1991);
If Only My Heart Had A Voice (Giant 1993);
Timepiece (Sessions orquestrals amb David Foster) (Atlantic 1994)	 ;
Vote For Love (onQ 1996);
The Gift (Magnatone 1996);
Across My Heart (Magnatone 1997);
Christmas From The Heart (Dreamcatcher 1998);
She Rides Wild Horses (Dreamcatcher 1999)	;
There You Go Again (Dreamcatcher 2000);
Live By Request (Dreamcatcher 2001);
Back To The Well (Dreamcatcher 2003);
Water & Bridges (Capitol Nashville 2006);

 Compilacions.
 Greatest Hits (1971) (Kenny Rogers i The First Edition) ;
 Ten Years Of Gold (1977, temes amb The First Edition, i xits dels primers temps en solitari);
 The Kenny Rogers Singles Album (versi britnica de Ten Years Of Gold amb Bonus tracks, 1979) 	;
 The Best Of Kenny Rogers (1979);
 Shine On (versi europea, 1980) ;
 Kenny Rogers' Greatest Hits (1980) ;
 Lady (versi britnica de Kenny Rogers' Greatest Hits, de 1980, 1981);
 Twenty Greatest Hits (1983);
 The Kenny Rogers Story - 20 Golden Greats  (versi britnica, 1985) ;
 60's Revisited (1980s, amb The First Edition);
 Greatest Hits (1988);
 20 Great Years (1990);
 The Very Best Of Kenny Rogers (1990);
 The Best Of Kenny Rogers (1999);
 Kenny Rogers - Collection (2000);
 Through The Years - 20 Greatest Hits (2001);
 Legends - The Kenny Rogers and The First Edition Collection (2003);
 42 Ultimate Hits (2004);
 The Very Best Of Kenny Rogers (2 CD set, European release, 2005);
 21 Number One Hits (2006);
 Golden Legends - Kenny Rogers (2006);

Llista de principals xits .
Els temes segents van ocupar el nmero 1 almenys en una de les llistes segents: Billboard Country,  Billboard Hot 100, Billboard AC, UK singles chart.

 Ruby, Don't Take Your Love to Town (1969) - US Pop #6, C & W #39, AC #6, #1 UK (NME chart).
 Lucille (1977) - US Pop #5, C&W #1, AC #10 (Gold); UK #1 ;
 Daytime Friends (1977) - US Pop #28, C&W #1, AC #13; UK #39;
 Every Time Two Fools Collide (1978, with Dottie West) - US Pop #101, C&W #1, AC #44;
 Love Or Something Like It (1978) - US Pop #32, C&W #1;
 The Gambler (1978) - US Pop #16, C&W #1, AC #3;
 All I Ever Need Is You (1979, with Dottie West) - US Pop #102, C&W #1, AC #38;
 She Believes In Me (1979) - US Pop #5, C&W #1, AC #1 (Gold), UK #42;
 You Decorated My Life (1979) - US Pop #7, C&W #1, AC #2;
 Coward of the County (1979) - US Pop #3, C&W #1, AC #5 (Gold); UK #1;
 Lady (1980) - US Pop, C&W and AC #1 (Gold); UK #12;
 What Are We Doin' In Love (1981, with Dottie West) - US Pop #14, C&W #1, AC #7;
 I Don't Need You (1981) - US Pop #3, C&W and AC #1;
 Share Your Love With Me (1981) - US Pop #13, C&W #5, AC #1;
 Through the Years (1981) - US Pop #13, C&W #5, AC #1;
 Love Will Turn You Around (1982) - US Pop #13, C&W and AC #1;
 We've Got Tonight (1983, with Sheena Easton) - US Pop #6, C&W #1, AC #2; UK #28;
 Islands in the Stream (1983, with Dolly Parton,) de Barry, Robin i Maurice Gibb, els Bee Gees - US Pop, C&W and AC #1 (Platinum); UK #7;
 What About Me? (1984, with Kim Carnes and James Ingram) - US Pop #15, C&W #70, AC #1, R&B #57;
 Crazy (1985) - US Pop #79, C&W #1, AC #5 <;
 Real Love (1985, with Dolly Parton) - US Pop #91, C&W #1;
 Morning Desire (1985) - US Pop #72, C&W #1, AC #8;
 Tomb of the Unknown Love (1986) - US C&W #1;
 Make No Mistake, She's Mine (1987, with Ronnie Milsap) - US C&W #1, AC #42;
 Buy Me a Rose (2000, with Alison Krauss and Billy Dean) - US Pop #40, C&W #1o Yea for Jerry Kings;

Altres peces destacades .

"Reuben James" (#26 pop in 1969);
"Shine On Ruby Mountain";
"Elvira";
"Just Remember You're My Sunshine";
"Today, I Started Loving You Again";
"The Hoodooin' Of Miss Fanny Deberry";
"Heed The Call" (#33 pop in 1970);
"While The Feeling's Good";
"Laura (What's He Got I Ain't Got)";
"Puttin' in Overtime At Home";
"Sail Away";
"The Long Arm Of The Law";
"I Want A Son";
"Maybe You Should Know";
"Anyone Who Isn't Me Tonight" (with Dottie West);
"Just The Thought Of Losing You";
"Love Is What We Make It";
"The Pride Is Back" (with Nickie Ryder);
"Don't Look In My Eyes";
"Our Perfect Song";
"The Stranger";
"Two Hearts, One Love";
"The Factory";
"When Your Put Your Heart In It";
"(Something Inside) So Strong";
"I Prefer The Moonlight";
"After All This Time";
"The Vows Go Unbroken (Always True To You)";
"There Lies The Difference";
"What I Did For Love";
"Some Prisons Don't Have Walls";
"If You Want To Find Love";
"The Greatest";
"Planet Texas";
"Slow Dance More";
"There You Go Again";
"Homeland";
"Harder Cards";
"My World Is Over";
"The Last Ten Years (Superman)";
"We've Got It All";

 Enllaos.
Kenny Rogers Music Videos;
allmusic Entry;
;
Kenny Rogers website;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235707" title="Editorial Bosch" nonfiltered="1345" processed="1344" dbindex="91354">
Editorial Bosch s una empresa editorial fundada a Barcelona el 1934 per Antoni Bosch i Oliver, membre d'una famlia dedicada a l'enquadernaci de llibres des del 1889. S'ha especialitzat en el camp del Dret, amb especial dedicaci a les obres prctiques per a professionals.   

El catleg de Bosch mostra 600 obres diferents, i cont alguna de les obres jurdiques ms venudes del mercat jurdic espanyol, com la Prctica Processal Civil Broca-Majada. Tamb publica materials sobre ensenyament de Llenges Clssiques, Filologia, Histria de la Literatura , Comunicaci i Turisme.  Gaudeix d'un gran prestigi, ha publicat ms de 1.500 ttols i ha produt diverses bases de dades d'informaci jurdica d'ltima generaci. Per aix va rebre el Premi a la Innovaci Tecnolgica 2002 de la Generalitat de Catalunya.  

 Enllaos .
 Web de l'Editorial Bosch;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235709" title="Eleccions al Consell General dels Pirineus Orientals 2008" nonfiltered="1346" processed="1345" dbindex="91355">
Les eleccions al Consell General dels Pirineus Orientals de 2008 elegeixen els consellers generals del departament. Inicialment programades el 2007, les eleccions cantonals han estat desplaades el 2008 per i es desenvoluparan els mateixos dies que les eleccions municipals per tal de no sobrecarregar el calendari electoral de 2007. Aquestes eleccions es desenvoluparan el 9 i 16 de mar de 2008.

 Cant d'Arles .
Conseller general: Alexandre Reynal (PS)
Candidats:
 Michel Lepeigneux (FN);
 Jacques Majester (PCF);
 Alexandre Reynal, alcalde d'Els Banys d'Arles;
 Daniel Rossignol (UC), conseller municipal de Montferrer;
 Michel Sitja (UMP);

 Cant de Ceret .
Conseller general: Robert Garrab (PS)
Candidats:
 Robert Garrab (PS), alcalde de Sant Joan de Pladecorts;
 Franck Huette (Les Verts);
 Paul Montabric (FN);
 Georgette Pascot Fabregas (UMP);
 Sbastien Pouilly (PCF);

 Cant de la Costa Radiant .
Conseller general: Jacques Bouille (UMP)
Candidats:
 Jacques Bouille (UMP), alcalde de Sant Cebri de Rossell;
 Jean-Paul Boy (PCF);
 Georges Bretones (PS);
 Christian Chauchard (Parti Populiste/FN);
 Thierry Del Poso (NC);

 Cant d'Elna .
Conseller general: Marcel Mateu (PS)
Candidats:
 Edouard Fesenbeck (FN);
 Nicolas Garcia (PCF);
 Marcel Mateu (PS);
 Dominique Woch (UMP);

 Cant de Millars .
Conseller general: Christian Bourquin (PS)
Candidats:
 Christian Bourquin (PS);
 Henri Castanet (UMP), adjunt al batlle d'El Soler;
 Eric Demazures (FN);
 Grard Mandrau (PCF);

 Cant d'Oleta .
Conseller general: Jean-Louis Alvarez (PCF)
Candidats:
 Jean-Louis Alvarez (PCF), alcalde de Fontpedrosa;
 Franois Ferrand (Les Verts);
 Jean Galindo;
 Jean-Louis Jallat;
 Jean-Marie Maydat (PS);
 Eric Nivet (UC);
 Alain Orliaguet (FN);

 Cant de Perpiny-4 .
Conseller general: Jean Rigual (UMP)
Candidats:
 Louis Aliot (FN);
 Marc Jsus-Prt (PS);
 Pierre-Louis Place (PCF);
 Jean Rigual (UMP);

 Cant de Perpiny-5 .
Conseller general: Jean-Luc Englebert (UMP)
Candidats:
 Marie-Thrse Costa-Fesenbeck (FN);
 Jean-Luc Englebert (UMP);
 Christine Gonzalez;
 Eliane Le Dantec (PCF);
 Mickal Millet (MoDem);
 Sgolne Neuville (PS);

 Cant de Perpiny-6 (Centre Ciutat) .
Conseller general: Marie-Ccile Pons (UDF)
Candidats:
 Jean-Luc Dufour (FN);
 Ramon Faura (Independent);
 Marc Lagae (PS);
 Marie-Ccile Pons;
 Richard Sanchez (PCF);
 Vronique Vial-Auriol (UMP);

 Cant de Perpiny-8 .
Conseller general: Jean Maydat (UMP)
Candidats:
 Franoise Bataillon (FN);
 Franoise Fiter (PCF);
 Chantal Gombert (MoDem);
 Hermeline Malherbe-Laurent (PS);
 Jean Maydat (UMP);

 Cant de Sallagosa .
Conseller general: Georges Armengol (UMP)
Candidats:
 Georges Armengol (UMP);
 Daniel Delestr (PS) ;
 Brigitte Enaud;
 Pierre Prat;
 Marc Rousset (PCF);
 Raymond Saunier (FN);

 Cant de Sant Esteve del Monestir .
Conseller general: Elie Puigmal (PS)
Candidats:
 Pierre Aloy (FN);
 Jean-Maurice Ibanez (PCF);
 Jean-Marie Palma;
 Elie Puigmal (PS), alcalde de Sant Esteve del Monestir;
 Jean-Jacques Vila (MoDem);
 Robert Vila (UMP);

 Cant de Toluges .
Conseller general: Louis Caseilles (PS)
Candidats:
 Viviane Arana (FN);
 Louis Caseilles (PS), alcalde de Toluges;
 Valrie Fricot (PR);
 Daniel Mach (UMP), alcalde de Pollestres i diputat;
 Jacky Pugnet (PCF);

 Cant de la Tor de Frana .
Conseller general: Antoine Sarda (PCF)
Candidats:
 Jacques Cresta (PS);
 Guy Ilary;
 Pierre Leonardelli (FN);
 Raymond Manchon (PCF);

 Cant de Vin .
Conseller general: Henri Demay (PS)
Candidats:
 Jean-Pierre Castillo (PCF);
 Henri Demay (PS), alcalde d'Illa;
 Irina Kortanek (FN);
 Pierre Paills (UMP), alcalde de Vin;
 Claude-Emile Tourne (ARC 66);
 Pierre Vtault (Independent);

Referncies.


Enllaos externs.
 Llista de candidats per la primera volta ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235711" title="Eleccions al Consell General dels Pirineus Orientals" nonfiltered="1347" processed="1346" dbindex="91356">
Les eleccions cantonals als Pirineus Orientals permeten escollir els consellers generals dels Pirineus Orientals.

La duraci del mandat d'un conseller general s de 6 anys. Els consells generals sn renovats per la meitat cada tres anys. Les ltimes eleccions cantonals van tenir lloc el 21 i 28 de mar de 2004.

Aquestes eleccions tenen lloc generalment el mateix dia que de les eleccions municipals o regionals.

 Vegeu tamb .
 Eleccions al Consell General dels Pirineus Orientals 2004;
 Eleccions al Consell General dels Pirineus Orientals 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235717" title="Llista d'estats sobirans del 1978" nonfiltered="1348" processed="1347" dbindex="91357">


Estats sobirans.
A.
 Afganistan   Repblica de l'Afganistan (fins al 30 d'abril);
 Afganistan   Repblica Democrtica de l'Afganistan (des del 30 d'abril);
   Repblica Socialista Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
   Repblica Popular de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Cambodja Democrtica;
   Repblica Unida del Camerun;
   Domini del Canad;
   Repblica del Cap Verd;
 Imperi Centreafric;
   Repblica de Colmbia;
   Estat de les Comores (fins al 24 de maig);
   Repblica Islmica Federal de les Comores (des del 24 de maig);
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica (des del 3 de novembre);
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol (fins al 29 de desembre);
   Regne d'Espanya (des del 29 de desembre);
   Estats Units d'Amrica;
   Etipia Socialista;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Repblica Popular de Moambic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
 (des del 27 de juliol);
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica de Sri Lanka (fins al 7 de setembre);
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka (des del 7 de setembre);
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
 (des de l'1 d'octubre);
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Rhodsia;
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Transkei;
   Repblica de la Xina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235722" title="Advocats Europeus Demcrates" nonfiltered="1349" processed="1348" dbindex="91358">
Advocats Europeus Demcrates (AED) s una associaci creada el 1987 com a confederaci de sindicats i associacions d'advocats. Els estatuts foren aprovats a Estrasburg el 1990. Pretn defensar els drets dels advocats preservant la seva independncia de qualsevol poder poltic en el marc d'una Europa democrtica. El president s August Gil Matamala.

 Membres .
 Syndicat des Avocats de France (S.A.F.);
 Confederazione Nazionale Delle Associazoni Sindacali Forensi d'Italia ;
 Republikanischer Anwltinnen und Anwlteverein (RA V);
 Associaci Catalana per a la Defensa dels Drets Humans ;
 Vereniging Sociale Advokatuur Nederland (VSAN);
 Syndicat des Avocats pour la Dmocratie (S.A D. - Blgica);
 Asociacin Libre de Abogados (ALA - Madrid);
 Euskal Herriko Abokatuen Elkartea (ESKUBIDEAK);
 I. D. F. Iniziativa Democratica Forense (Italie);
 Legal Team Italia ( L.T.I. - Italie) ;

 Enllaos externes .
 Pgina de l'AED;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235725" title="Associaci Catalana per a la Defensa dels Drets Humans" nonfiltered="1350" processed="1349" dbindex="91359">
Associaci Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH) s una associaci sense nim de lucre creada el 15 de setembre de 1986, a iniciativa d'un grup d'advocats que constituen el nucli ms actiu de la Comissi de Defensa dels Drets de la Persona, existent des del 1970 com comissi interna del Collegi d'Advocats de Barcelona. 

Est constituda exclusivament per advocats en exercici que han orientat la seva professi a la defensa dels drets fonamentals de la persona, tant individuals com collectius, reconeguts en la Declaraci Universal dels Drets Humans, en el Conveni de Roma del 1950, i altres tractats internacionals sobre Drets Humans. Forma part de l'associaci Advocats Europeus Demcrates.

 Enllaos externs .
 Web de l'ACDDH;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235732" title="Thomas George Montgomerie" nonfiltered="1351" processed="1350" dbindex="91360">
Thomas George Montgomerie (1830-1878) va ser un gegraf britnic. Va participar en el Gran Projecte de Topografia Trigonomtrica de l'ndia com a tinent enginyer reial en els anys 1850. Va ser la persona que va donar nom al K2, la segona muntanya ms alta del mn, on la "K" fa referncia a Karakoram, la serralada en qu es troba la muntanya. Malgrat que el pic tamb fou anomenat Godwin-Austen, en honor al responsable del Projecte d'aquell moment, la denominaci K2 s'ha convertit en el nom ms emprat de la muntanya, i, avui en dia, s el nom oficial. 

Tot i que sovint se li va negar l'accs a la zona i, per tant, a observar la muntanya de ben a prop, la feina feta per Montgomerie ha demostrat ser d'una gran precisi. Les altures calculades dels cims ms importants sn molt properes a les mesures realitzades en l'actualitat, amb uns mitjans tecnolgics molt superiors.

Posteriorment, va estar involucrat en els intents d'estendre l'exploraci general de l'ndia al Tibet. El Tibet no formava part de l'Imperi Britnic i estava tancat als estrangers, per la qual cosa va emprar i entrenar indis, que van entrar al Tibet disfressats com a tibetans viatgers. 

Enllaos externs. 
 Redescobrint Nain Singh ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235739" title="Celler Cooperatiu d'Espolla" nonfiltered="1352" processed="1351" dbindex="91361">
El Celler Cooperatiu d'Espolla s una cooperativa agrcola situada al poble d'Espolla, a l'Alt Empord. Fou fundat el 1931 a partir del sindicat agrcola local fundat anys abans pel mestre i poltic local Antoni Balmanya i Ros. En un primer moment noms s'encarregava de l'elaboraci i comercialitzaci de vi, per una mica ms tard s'hi va incorporar l'oli, amb l'absorci del Trull d'oli cooperatiu. 

En origen era una cooperativa d'mbit local, per poc a poc han estat diversos els pagesos dels municipis del voltant que s'hi han associat i tamb s'ha fusionat diferents cooperatives d'altres pobles, com la de Masarac o la Ricardell de Pont de Molins. En l'actualitat s el celler cooperatiu ms important de la DO Empord. 

L'edifici s una obra de la dcada de 1930 a la qual s'hi han anat fent ampliacions, es va construir en uns terrenys donats pel Marqus de Camps. Cal destacar la volta de la nau de les tines. 

Els vins i que es produeixen sn els tpics de la DO i han donat prestigi al Celler i al poble. Cal destacar com a vins importants els que s'etiqueten sota la marca Espolla (blanc, rosat i negre), el blanc amb base de macabeu, i les especialitats Espolla Criana, Castell de Panissars Blanc, Castell de Panissars Criana, Clos de les Dmines i els vins dolos a base de garnatxa o moscat. Pel que fa a l'oli s'embotella sota la marca Formentals.

El 2006 es va celebrar el 75 aniversari del Celler amb moderat optimisme, si b cada dia hi ha menys productors de ram, aquests han fet una aposta per la qualitat i el manteniment de l'entitat. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235741" title="Riu Colorado" nonfiltered="1353" processed="1352" dbindex="91362">

El  Riu Colorado  s un riu que flueix  al sud-oest dels Estats Units i a Mxic sobre aproximadament 2.230 km. Neix a las Muntanyes Rocalloses, al pends del Mont Richthofen (4245 m) i desaigua al golf de Califrnia, a Mxic. Travessa una regi elevada (1.600 m de mitjana) i rida. Flueix  a travs dels estats de Colorado, d'Utah i d'Arizona. Ms al sud,  marca la frontera entre Nevada i Arizona i desprs entre  Califrnia i Arizona. s  l'origen de la excavaci del Gran Cany i travessa  paisatges retallats per l'erosi.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235747" title="Claudi Lorenzale i Sugraes" nonfiltered="1354" processed="1353" dbindex="91363">

Claudi Lorenzale i Sugraes (Barcelona, 1816 - Barcelona, 1889) fou un pintor catal integrant del natzarenisme de Barcelona. Va ser molt reconegut com retratista. Amb Pau Mil, Lorenzale representa el moviment romntic medievalista que s a l'origen de la recuperaci del passat histric de Catalunya, confluint amb la Renaixena. 

 Biografia .
Fill de pare itali, es form com a pintor a Mrcia des de 1828 i, a partir de 1830, a l'escola de la Llotja de Barcelona. All esdevingu alumne de Pelegr Clav i obtingu el primer premi de pintura per la seva obra Ssara derrotat per Barac el 1837. El mateix any, va anar a Roma amb el pintor catal Pau Mil que el va posar en contacte amb el pintor natzar Friedrich Overbeck del qual n'esdevingu deixeble. Continu la seva formaci a lAccademia di San Luca on tamb fou obsequiat amb un primer premi de pintura. 

Va tornar a Barcelona l'any 1844 amb un programa artstic purista, inspirant-se en l'art medieval i en els ensenyaments d'Overbeck. Fund una acadmia prpia que adquir molt renom. El seu prestigi com a docent comport que el 1851 fs nomenat professor agregat dels estudis superiors de pintura a l'escola de la Llotja. Posteriorment, el 1858, en fou director, crrec que ostent fins el 1885. Va tenir com a alumnes: Mari Fortuny, Caba, Padro, el seu fill Ramir Lorenzale i la majoria dels pintors barcelonins de la seva generaci. 

 Obres .


 Retrat d'Alfons XII, Universitat de Barcelona.
 Retrat de Gell i Ferrer, Galeria de Catalans Illustres de l'Ajuntament Barcelon;
 Mort de Guifr el Pels, Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. ;
 Noces de la Reina Peronella amb Ramon Berenguer IV ;
 El prncep de Viana a Vilafranca;

 Referncies .
 Francesc Fontbona, Gran Enciclopdia Catalana, Enciclopdia Catalana SA, Barcelona, 1976, ISBN 84-85194-02-0 ;
 Jordi Falgs i d'altres, Barcelona and Modernity, Picasso Gaud Mir Dal, ISBN 0-300-12106-7, 2006.

 Vegeu tamb .
Llus Rigalt i Farriols;

 Enllaos externs .
 Enciclopedia.cat;
 Lorenzale al Museu Nacional d'Art de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235749" title="Vasso Papandreou" nonfiltered="1355" processed="1354" dbindex="91364">

Vasso Papandreou o Vaso Papandreou ( en grec:                ) ( Valimitika, Grcia 1944 ) s una poltica i professora universitria grega que fou membre de la Comissi Europea entre 1989 i 1993 aix com diverses vegades ministra al seu pas.

Biografia.
Va nixer l'any 1944 a la poblaci de Valimitika, situada a la prefectura d'Acaia. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat d'Atenes, en la qual es va graduar el 1969. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Londres i el 1980 es doctor a la Universitat de Reading. 

Interessada en la docncia l'any 1971 va esdevenir professora d'economia a la Universitat d'Exeter, crrec que va ocupar fins el 1973. Desprs de dos anys com a investigadora a la Universitat d'Oxford, el 1981 fou nomenada professora a la Universitat d'Atenes. 
  
Activitat poltica.
L'any 1974 particip en la fundaci del Moviment Socialista Panhellnic (PASOK) al costat de Andreas Papandreou, amb el qual no l'unia cap vincle personal. El 1984 fou nomenada membre del Consell Executiu del partit, esdevenint l'any 1985 Ministra adjunta d'Indstria, Energia i Tecnologia, i el 1988 Ministra adjunta de Comer. 

El gener de 1989 fou escollida membre de la Comissi Delors II, en la qual fou nomenada Comissria Europea de Treball i Assumptes Socials, crrec que va mantenir fins el 1992.

El 1993 fou escollida diputada al Parlament de Grcia, sent nomenada posteriorment cap de la delegaci grega de l'Assemblea Parlamentria del Consell d'Europa. El 1996 fou escollida Ministra de Desenvolupament en el govern de Kostas Simitis, crrec que desenvolup fins el 1999, moment en el qual fou nomenada Ministra d'Interior, Administracions Pbliques i Descentralitzaci. El 2001 abandon aquest crrec per esdevenir Ministra de Medi Ambient i Obres Pbliques, crrec que ocup fins a la desfeta del seu partit en les eleccions generals del mar de 2004. 

Enllaos externs.
  Pgina personal;
  Biografia de Vasso Papandreou al Parlament grec;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235750" title="Gnosticisme" nonfiltered="1356" processed="1355" dbindex="91365">

El Gnosticisme (del grec antic            : gnostikisms; de       : gnosis, coneixement) es un conjunt de corrents sincrtiques filosficoreligioses que imit el cristianisme en els tres primers segles de la nostra era, convertint-se finalment en un pensament declarat hertic desprs d'una etapa de cert prestigi entre els intellectuals cristians. Es pot parlar d'un gnosticisme pag i d'un gnosticisme cristi, encara que el ms significatiu pensament gnstic s'assols com una branca heterodoxa del cristianisme primitiu.

Sntesi.

s una doctrina elitista, on els iniciats no se salven per la fe en el perd gracies al sacrifici de Jesucrist, sin per mitj de la gnosi, o coneixement introspectiu del div, que s un coneixement superior a la fe. Amb la fe no n'hi ha prou, l'home s autnom per salvar-se a si mateix. El gnosticisme s una mstica secreta de la salvaci, on es fonen creences orientalistes i idees de la filosofia grega, principalment platniques. s una creena dualista: el b front el mal, l'esperit front la matria, l'nima front al cos.

Histria.

L'any 1945 fou descoberta una biblioteca de manuscrits gnstics a Nag Hammadi (Egipte), que ha perms un millor coneixement de les seves doctrines, anteriorment tan sols conegudes a travs de cites, refutacions i apologies realitzades pels pares de l'Esglsia.

Es diu que el gnosticisme fou fundat per Sim Mag, nom que apareix en el Nou Testament. El personatge ms important fou Valent d'Alexandria, que port a Roma una doctrina gnstica intellectual. A Roma tingu un paper actiu en la vida pblica de l'esglsia i el seu prestigi fou tal que se'l tingu en consideraci com a possible bisbe de Roma.

Altres gnstics de renom foren: 
Pau de Samosata, autor d'una clebre heretgia sobre la naturalesa de Jesucrist. ;
Carpcrates que va concebre l'idea de la llibertat moral dels perfectes, en la prctica, la manca total de regles morals.

Finalment, l'ampli rang moral del gnosticisme fou vist amb recel i el bisbe Ireneu de Li el declar una heretgia en el 180 dC., parer que comparteix l'esglsia Catlica.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235753" title="Masters of Rock" nonfiltered="1357" processed="1356" dbindex="91366">
Masters of Rock s un lbum recopilatori de Pink Floyd, aparegut el mar de 1974. La primera edici s'anomenava The Best of Pink Floyd i havia sortit el 1970. Es tracta d'una compilaci apareguda nicament a Europa. L'lbum cont els primers singles del grup, la majoria escrites per Syd Barrett, a excepci de It Would Be So Nice i Paintbox que ho foren per Rick Wright, aix com Julia Dream que ho fou per Roger Waters. Cal notar que en el tema Paintbox Barret toca juntament amb David Gilmour.

Llista de temes.

 Chapter 24;
 Matilda Mother;
 Arnold Layne;
 Candy and a Currant Bun;
 The Scarecrow;
 Apples and Oranges;
 It Would Be So Nice;
 Paintbox;
 Julia Dream;
 See Emily Play;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235755" title="Ivor Richard" nonfiltered="1358" processed="1357" dbindex="91367">

Ivor Seward Richard (Llanelli, Galles 1932) s un poltic i advocat galls que fou membre de la Comissi Thorn entre 1981 i 1985. 

Biografia.
Va nixer el 30 de maig de 1932 a la ciutat de Llanelli, poblaci situada al comtat de Sir Gaerfyrddin. Va estudiar dret a la Universitat d'Oxford, en la qual es va graduar el 1955.

Activitat poltica.
Membre del Partit Laborista del Regne Unit l'any 1964 fou escollit diputat a la Cambra dels Comuns pel districte de Barons Court, esc que va mantenir fins el 1974. Aquell any fou nomenat ambaixador permament davant l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU), on hi va romandre durant 5 anys. 

El gener de 1981 en la formaci de la Comissi Thorn fou nomenat Comissari Europeu de Treball i Assumptes Socials, rebent tamb les responsabilitats d'Educaci i Formaci, crrecs que va ocupar fins el 1985. El 1990 el seu partit el nomen membre de la Cambra dels Lords, en la qual va esdevenir lder entre 1997 i 1998.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235757" title="Bandera de la Guinea Equatorial" nonfiltered="1359" processed="1358" dbindex="91368">


La bandera de la Guinea Equatorial es compon de tres bandes horitzontals, verda, blanca i vermella, a ms d'un triangle al costat del pal, a l'esquerra quan se la mira. Est decorada amb l'escut estatal a la banda blanca, que representa un capoquer, l'arbre tradicional de la regi, sobre un fons gris, coronat per sis estrelles grogues que simbolitzen el territori continental i les cinc illes que integren l'estat. A sota l'escut el lema nacional en castell: Unidad, Paz, Justicia ('unitat, pau, justcia'). 

El blau evoca l'oce Atlntic, el verd els boscos tropicals, el vermell la sang vessada per la llibertat i el blanc la pau. 

Fou adoptada durant la independncia, el 12 d'octubre de 1968. El 1972, sota la dictadura de Francisco Macas Nguema, l'escut fou retirat de la bandera, abans de ser-hi reinstaurat l'11 d'agost de 1979. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235759" title="Mmnon" nonfiltered="1360" processed="1359" dbindex="91369">
Segons la mitologia grega, Mmnon fou un rei d'Etipia, fill de Titonos i d'Eos.

Acud en ajut de Pram durant la guerra de Troia. En un combat mat Antloc, fill de Nstor, per llavors s'hagu d'enfrontar amb Aquilles i fou venut i mort per l'heroi.

Els antics suposaven que la rosada s'origin en les llgrimes d'Eos, deessa de l'aurora, que plorava per la mort del seu fill.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 146-147.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235760" title="Giuseppe Petrilli" nonfiltered="1361" processed="1360" dbindex="91370">

Giuseppe Petrilli ( Npols, Itlia 1913 - d. 1999 ) fou un poltic itali que va ser membre de la Comissi Hallstein entre 1958 i 1960.

Biografia.
Va nixer el 24 de mar de 1913 a la ciutat de Npols, ciutat en la qual mor el 13 de maig de 1999.

Activitat poltica.
Sense afiliaci poltica fou nomenat membre de la Comissi Hallstein I l'any 1958, esdevenint Comissari Europeu d'Assumptes Socials. Abandon el crrec el setembre de 1960, sent substitut el febrer de 1961 per Lionello Levi Sandri, per esdevenir president de l'Institut Itali d'Indstria (IRI), crrec que abandon el 1979.

Membre de la Democrcia Cristiana, el juny de 1979 fou escollit senador al Senat d'Itlia, esc que va mantindre fins el 1983.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235764" title="Eurdice (filla de Lacedmon)" nonfiltered="1362" processed="1361" dbindex="91371">
D'acord amb la mitologia grega, Eurdice fou una princesa espartana, filla de Lacedmon i d'Esparta.

Casada amb Acrisi, fou mare de Dnae.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 212.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235765" title="Coca de Sant Blai" nonfiltered="1363" processed="1362" dbindex="91372">

Les coques de sant Blai, o coquetes de Sant Blai, sn uns dolos tpics d aquesta festivitat.

Ingredients.
Per a elaborar-los necessitem els ingredients:

2 ous;
200g de sag;
250g de sucre;
2 gasoses (dos paperets blaus i dos de blancs);
1 pell de llimona ratllada;
Farina;

Preparaci.

Batem els ous, i desprs en un bol els barregem, ben barrejats,amb el sag, el sucre i els paperets de gasosa. Desprs afegim la farina que entri (la que admeti la pasta). Finalment incorporem la pell de llimona ratllada. Una vegada estigui tot ben pastat, agafarem bocinets de pasta, els arrodonim amb les mans formant una bola i els posem damunt una llanda de forn. Desprs aixafem les coquetes amb un marcador, encunyat sobre una creu. Les enfornem a temperatura moderada fins que siguin daurades. Les coquetes han de ser d uns 5 o 6cm de dimetre aproximadament.

Variants.
A Amposta, hi ha una altra variant d aquesta mateixa recepta.

Ingredients.
Necessitarem els ingredients:

Massap;
250g de sucre;
100g de patata;
Farina d ametlla;
2 ous;
Canyella;

Preparaci.

Batem el rovell dels ous, i desprs en un bol barregem, el sucre, la patata i el massap. Desprs afegim la farina d ametlla( la que admeti la pasta). Una vegada estigui tot ben pastat, agafarem bocinets de pasta, els arrodonim amb les mans formant una bola i els posem damunt una llanda de forn. Els enfornem a temperatura moderada fins que siguin daurats. Les coquetes, normalment sn d uns 5 o 6cm de dimetre, de vegades, en presentar-les, es posa una capa fina de canyella sobre les coquetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235770" title="Eurdice (muller de Creont)" nonfiltered="1364" processed="1363" dbindex="91373">
D'acord amb la mitologia grega, Eurdice fou la muller de Creont, rei de Tebes.

Fou mare d'Hem i de Meneceu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 88.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235771" title="Joseph Louis Proust" nonfiltered="1365" processed="1364" dbindex="91374">

Joseph Louis Proust , qumic francs nascut el 26 de setembre de 1754 a Angers, Frana, i traspassat el 5 de juliol de 1826 a la mateixa localitat. La seva principal aportaci a la qumica fou la Llei de les proporcions definides, o proporcions constants, una de les fonamentals en la qumica moderna. Se'l considera un dels fundadors de la qumica analtica.

Biografia.

Estudis a Pars.

Fill d'un apotecari estudi a un collegi Oratori al mateix temps que realitzava prctiques de farmcia amb el seu pare. Abandon la seva ciutat natal cap al 1774 per a continuar els seus estudis a Pars, on conegu aHilaire Marin Rouelle, futur descobridor de la urea, i va fer amistat amb qumics de reconegut prestigi com Antoine L. Lavoisier i Jacques Charles. El 1776 guany l'oposici a primer farmacutic de l'hospital de la Salptrire, lloc des d on va publicar els seus primers treballs.

Professor del  Real Seminario Patritico de Vergara .

El 1778, quan noms tenia 24 anys d edat, fou contractat pel  Real Seminario Patritico de Vergara , de Guipscoa, per a l ensenyana de la qumica. Comen les classes el mateix any per noms don un curs complet (1779-1780). El centre comptava amb professors de renom com els germans Fausto de Elhyar i Juan Jos de Elhyar, descobridors del wolframi. La incomprensi de l'elit local, la manca de recursos i d'alumnes el van dur de tornada a Pars el juny de 1780.


Precursor dels vols aerosttics.

A Pars don classes de qumica al museu del Gabinet Reial de Qumica i Fsica dirigit per un entusiasta dels vols aerosttics Jean Franois Piltre de Rozier. Desprs dels primers xits dels germans Montgolfier en 1783, Piltre de Rozier i Proust realitzaren un vol d'exhibici a Versalles el 23 de juny de 1784 davant dels reis de Frana i Sucia. El globus havia estat requisat a tienne Montgolfier i batejat  La Marie Antoinette  en honor a la reina. Amb ell s'establiren tres plusmarques en vols tripulats: 3 000 metres d'altura, 45 minuts enlairats i 52 km recorreguts entre Versalles i Luzarches.  Aquest mateix any planejaren travessar el canal de la Mnega amb un globus mixt d'aire calent i hidrogen construt per Pierre Romain, per Proust es retir perqu consider que la mescla era perillosa. El juny de 1875 Piltre de Rozier i Romain morien en caura el seu montgolfier quan intentaven arribar a les costes d'Anglaterra.


Professor del  Real Colegio de Artillera de Segovia .

El 1786 Proust fou contractat novament per a ensenyar qumica a Espanya grcies a un acord entre Louis XVI de Frana i Carles III d'Espanya i la recomanaci de Lavoisier. Desprs d una breu estada a Madrid, es va fer crrec de l ensenyana de qumica i metallrgia en el  Real Colegio de Artillera de Segovia  ubicat a l'Alcsser. Ocup un edifici de nova construcci (Casa de la qumica) dissenyat per Sabatini en el lloc de l'antic palau episcopal, just devora l'entrada de l'Alcsser. Aquest laboratori disposava de bons recursos i dels millors aparells que podia tenir qualsevol laboratori. Proust don cursos de quatre mesos de durada per a la formaci dels futurs artillers. Fou a Segvia on realitz les investigacions que el conduren a proposar la llei de les proporcions definides, de les proporcions constants o de Proust.

Director del  Laboratorio Real de Qumica .

La seva estada a Segvia es va perllongar fins el 1799, data en qu es va traslladar a Madrid on Carles IV li encoman fer-se crrec del  Laboratorio Real de Qumica . El 1799, Proust particip en la redacci dels Anals de Cincies Naturals, una de les primeres revistes espanyoles de carcter exclusivament cientfic i principal suport amb el que comptaren els cientfics espanyols. Fou una etapa molt productiva ja que descobr la glucosa, el sucre del ram. Proust aconsegu un gran reconeixement, per es dedic a realitzar experiments pel divertiment de la classe aristocrtica i oblid la formaci de bons alumnes que haguessen pogut seguir les seves investigacions.

Retorn a Frana.

A finals de 1806 hagu de viatjar a Frana per motius familiars i les circumstncies poltiques (Guerra del Francs, 1808-1814) van impedir el seu retorn. L'abdicaci de Carles IV tampoc ajud al retorn de Proust ja que es deixaren d'enviar fons pel funcionament del laboratori. Es va establir a Craon i l'any 1816 entr a formar part de l'Acadmia de cincies francesa, a la secci de qumica.

Obra.

La glucosa.

Proust va investigar la composici dels sucres de la mel i del ram, i descobr la  glucosa, HOCH2-(CHOH)4-CHO. Les seves investigacions s'havien iniciat per ordre del govern espanyol davant la manca de sucre de les colnies, obtingut de la canya de sucre, degut al bloqueig del continent per part d'Anglaterra que impedia el comer entre les colnies dels vaixells francesos i espanyols. A Frana segu amb les investigacions sobre la glucosa on pos a punt un procediment per aconseguir xarop de ram que pogu perfeccionar grcies a l'ajut del govern de Napole.

La llei de les proporcions definides.

Entre 1794 i 1804 Proust va realitzar nombrosos experiments en qu va estudiar la composici de diversos carbonats de coure, xids d'estany i sulfurs de ferro, descobrint que la proporci en massa de cada un dels components, per exemple carboni, coure i oxigen en els carbonats de coure, es mantenia constant en el compost final, i no adquiria cap valor intermedi, independentment de si eren d'origen natural o artificial, o de les condicions inicials de la sntesi. Aix, dos composts diferirien entre si en funci de les proporcions d'elements bsics, sense apreciar-se composicions intermdies o mixtes, per exemple el Cu2CO3, carbonat de coure (I) i el CuCO3, carbonat de coure (II). Aquestes conclusions li van portar a enunciar la Llei de les proporcions definides o constants  i que, una vegada fermament acceptada, es va convertir, junt amb la Llei de conservaci de la massa de Lavoisier i la Llei de les proporcions mltiples de Dalton, en l'esquelet de la qumica quantitativa, l'estequiometria qumica, i va obrir el cam al concepte de compost qumic i a l'establiment de la teoria atmica de Dalton.

La llei de Proust contradeia les opinions del prestigis qumic francs Claude Louis Berthollet, qui defensava que les proporcions en qu es combinaven els elements en un compost depenien de les condicions de la seva sntesi. Proust va aconseguir desacreditar la investigaci de Berthollet demostrant, el 1799, que moltes de les substncies que Berthollet considerava xids purs eren composts hidratats, s a dir, amb molcules d'aigua addicionals. El 1811 el prestigis qumic suec Jns Jacob Berzelius va recolzar la proposta de Proust, que va ser finalment acceptada amb un ampli consens. Per les idees de Berthollet no estaven del tot equivocades, ats que hi ha nombroses excepcions a la Llei de les proporcions definides en els que han vingut a anomenar-se composts no estequiomtrics o berthlids, en els que les proporcions entre els distints elements varien dins d'uns certs marges. Per exemple l'xid de ferro (II) pot variar la seva frmula ideal, FeO, en proporcions que es troben entre Fe0.83O i Fe0.95O. Com a contrapartida els composts que compleixen la Llei de les proporcions definides es denominen daltnids, en honor a John Dalton.

Obres destacades.

 Investigacions sobre el blau de Prssia (1794-98).
 Investigacions sobre els sulfurs metllics (1801).
 Indagacions sobre l estany de coure, la vaixella d estany i vidriat (1803).
 Diffrentes observations de chimie (1805).
 Mmoire sur le sucre de raisin (1808).
 Recueil des mmoires relatifs  la poudre  canou (1815).
 Sur une analogie remarquable entre les eaux de quelques parties du golfe de Californie et celles des lacs de Sodome et d'Urmia en Perse (1821).
 Sur l'existence vraisemblable du mercure dans les eaux de l'Ocan (1821).
 Essai sur une des causes qui peuvent amener la formation du calcul (1824).

Bibliografia.


 PROUST, J.L., "Annales de Chimie", 32, 26-54 (1799) ;
 FOURNIER, J.,  The sugar supply under the Continental blockade. I - Louis-Joseph Proust and the grape sugar , Actualit Chimique, 6, 31-37 (1997) ;
 FURIO MAS, C. y PADILLA MARTNEZ, K.,  La evolucin histrica de los conceptos cientficos como prerrequisito para comprender su significado actual: el caso de la cantidad de substancia y el mol , Didctica de las Ciencias Experimentales y Sociales, 17, 55-74 (2003). ;
 LPEZ PIERO, J. M. i cols. (eds),  Diccionario histrico de la Ciencia Moderna en Espaa , Barcelona, Pennsula, 2 vols, 1983.
 

Enllaos externs.

Pgina de Tom Stretton sobre Proust;
Pgines de Histria de la Qumica de Carmen Giunta en la Universidad de Lemoyne, EE.UU.;
Pgines de Histria de la Qumica de Jos Ramn Bertomeu en la Universitat de Valncia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235772" title="Comissari Europeu d'Ampliaci" nonfiltered="1366" processed="1365" dbindex="91375">
El Comissari Europeu d'Ampliaci s un membre de la Comissi Europea responsable de l'Ampliaci de la Uni Europea.

L'actual comissari responsable d'aquest rea s el finlands Olli Rehn. 

Orgens.
La cartera del Comissari Europeu d'Ampliaci fou creada l'any 1967 en la Comissi Rey, sent el comissari titular d'aquesta cartera l'iniciador de les primers converses d'ampliaci de la UE amb el Regne Unit, Irlanda, Dinamarca i Noruega. Vacant entre 1970 i 1977, i altre vegada entre 1989 i 1993, actualment s'est en converses amb Turquia, Crocia, Repblica de Macednia, Albnia, Montenegro, Bsnia i Hercegovina i Srbia per la seva possible entrada a la UE.

Llista de Comissaris d'Ampliaci.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal d'Ampliaci de la Uni Europea;
  Pgina d'Olli Rehn a la Comissi Europea;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235776" title="Trasimedes" nonfiltered="1367" processed="1366" dbindex="91376">
Segons la mitologia grega, Trasimedes fou un heroi, fill de Nstor, rei de Pilos, i d'Anaxbia.

Va acompanyar el seu pare a la guerra de Troia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 213.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235777" title="Emaci" nonfiltered="1368" processed="1367" dbindex="91377">


 Emaci (fill de Titonos);
 Emaci (bandit);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235778" title="Emaci (fill de Titonos)" nonfiltered="1369" processed="1368" dbindex="91378">
Segons la mitologia grega, Emaci fou un rei d'Etipia, fill de Titonos i d'Eos. El seu germ Mmnon li ced la part occidental del pas.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 75.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235781" title="Emaci (bandit)" nonfiltered="1370" processed="1369" dbindex="91379">
D'acord amb la mitologia grega, Emaci fou un bandit macedoni.

Solia matar els estrangers que entraven al seu pas.

Fou mort per Heracles.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 75.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235783" title="Meneceu" nonfiltered="1371" processed="1370" dbindex="91380">


 Meneceu (fill de Penteu);
 Meneceu (fill de Creont);
 Meneceu (fill de Jpet);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235785" title="Pau Mil i Fontanals" nonfiltered="1372" processed="1371" dbindex="91381">
Pau Mil i Fontanals (Vilafranca del Peneds, 1810   Barcelona, 1883)  Fou pintor, escriptor i catedrtic de teoria de l'art i d'esttica a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Es form a la Llotja de Barcelona i a Rom on entr en contacte amb el moviment anomenat natzarenisme.

La seva figura ha quedat eclipsada pel seu germ Manuel, per la no publicaci dels seus escrits i l'aband de la pintura. Excell com titular de la ctedra de Teoria i Histria de les Belles Arts, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona entre 1851 i 1856, any en qu va abandonar la seva ctedra pel seu posicionament anticentralista respecte el govern de l'poca. A causa d'aquesta circumstncia els seus deixebles varen reunir en un lbum diversos dibuixos en homenatge a ell, lbum que desprs de moltes vicissituts -i prdua d'alguns dibuixos- va acabar essent adquirit per la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que Mil era membre. Entre els alumnes destacats cal esmentar Antoni Gaud i Mari Fortuny.

La seva pintura ha quedat difosa en colleccions particulars i l'Acadmia de Sant Jordi de Barcelona, que t una gran collecci de dibuixos d'ell.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235788" title="Meneceu (fill de Creont)" nonfiltered="1373" processed="1372" dbindex="91382">
D'acord amb la mitologia grega, Meneceu fou un heroi, fill de Creont, rei de Tebes, i d'Eurdice.

Durant la guerra dels Set contra Tebes l'endev Tirsias vaticin que la ciutat se salvaria si Meneceu se sacrificava. En saber-ho, es llan voluntriament des d'una roca.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 147.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235791" title="Creont" nonfiltered="1374" processed="1373" dbindex="91383">


 Creont (fill de Licet);
 Creont (fill de Meneci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235793" title="Creont (fill de Meneci)" nonfiltered="1375" processed="1374" dbindex="91384">
Creont fou un dels reis de Tebes, fill de Meneci, segons la mitologia grega. Es cas amb Eurdice, fou pare d'Hem i de Meneceu.

Succe en el tron el seu cunyat Laios i es retir quan dip es cas amb la reina Iocasta i assum el poder. Torn a regnar desprs de la mort d'Etocles.

Va condemnar a mort Antgona per haver desobet la seua ordre de no donar sepultura a Polinices.

Mor a mans de Teseu quan l'heroi an a reclamar els cossos dels argius caiguts en l'assalt de Tebes.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 55-56.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235794" title="Meneci" nonfiltered="1376" processed="1375" dbindex="91385">


 Meneci (fill de Jpet);
 Meneci (fill d'ctor);
 Meneci (pastor);
 Meneci d'Opunt, pare d'Antianira;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235795" title="Meneci (fill d'ctor)" nonfiltered="1377" processed="1376" dbindex="91386">
Segons la mitologia grega, Meneci fou un heroi, fill d'ctor i d'Egina.

Casat amb Estnele, fou pare de Ptrocle.

Particip en l'expedici dels argonautes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 147.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235796" title="Meneci (pastor)" nonfiltered="1378" processed="1377" dbindex="91387">
D'acord amb la mitologia grega, Meneci fou un pastor infernal, encarregat de tindre cura dels ramats d'Hades.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 147.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235797" title="Estnele" nonfiltered="1379" processed="1378" dbindex="91388">
Estnele, d'acord amb la mitologia grega, fou una filla d'Acast, rei de Iolcos.

Casada amb Meneci, fou mare de Ptrocle.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 85.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235798" title="Partit Liberal d'Andorra" nonfiltered="1380" processed="1379" dbindex="91389">
El Partit Liberal d'Andorra s el partit ms important del pas defensor del lliure mercat i del conjunt de les idees liberals. Com a resultat de les eleccions del 4 de mar de 2001 el partit aconsegu el 46,1% dels sufragis i 16 dels 28 escons, cosa que li dna la majoria al Consell General d'Andorra. Altrament, en les ltimes elecicons, que s'hi organitzaren per al 24 d'abril de 2005, el partit perd 2 escons. De totes bandes, aquest resultat li permetia formar un nou govern. 

El partit va ser fundat per Marc Forn Moln el 1992, que el va presidir fins a novembre de 2005. Forn esdevingu Cap de Govern el 1994. El 2005, Albert Pintat, actual president del partit, esdevingu Cap de Govern.

El Partit Liberal d'Andorra forma part de la Liberal Internacional i del Partit Europeu Liberal Demcrata Reformista.

 Vegeu tamb .
Liberalisme;
Democrcia liberal;

Enllaos.
Plana web oficial del Partit Liberal d'Andorra;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235800" title="Helades" nonfiltered="1381" processed="1380" dbindex="91390">


 Helades (filles d'Hlios);
 Helades (fills d'Hlios);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235801" title="Helades (filles d'Hlios)" nonfiltered="1382" processed="1381" dbindex="91391">
D'acord amb la mitologia grega, les Helades foren les filles d'Hlios i de Clmene.

Hi ha discrepncies sobre el seu nombre i els noms de cadascuna, per generalment s'accepta que sn tres, anomenades Faetusa, Febe i Lampcia.

Desprs de la mort del seu germ Faetont, van anar a les riberes de l'Erdan, on era enterrat, i el ploraren desconsoladament. Els dus les transformaren en salzes i les seues llgrimes esdevingueren rena, que en endurir-se don origen a l'ambre.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 107.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235803" title="Helades (fills d'Hlios)" nonfiltered="1383" processed="1382" dbindex="91392">
Segons la mitologia grega, els Helades foren els fills d'Hlios i de Rode.

Eren set: Actis, Cndal, Crcaf, Macar, quim, Tnages i Tropas.

Destacaren com a astrnoms.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 107.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235804" title="Rode" nonfiltered="1384" processed="1383" dbindex="91393">
D'acord amb la mitologia grega, Rode fou una nimfa, filla de Posid i d'Amfitrite (o d'Hlia, segons altres versions).

Tingu relacions amb Hlios, i en conseqncia se li atribueixen set fills anomenats genricament Helades.

Don nom a l'illa de Rodes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 192.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235805" title="Crcaf" nonfiltered="1385" processed="1384" dbindex="91394">
D'acord amb la mitologia grega, Crcaf fou un rei de Rodes, fill d'Hlios i de Rode.

Fou pare de Ialis, Lindos i Camir, que el succeren i es repartiren l'illa.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 48.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235806" title="Lindos (fill de Crcaf)" nonfiltered="1386" processed="1385" dbindex="91395">
Segons la mitologia grega, Lindos fou un rei de Rodes, fill de Crcaf i de Cidipe.

Va donar nom a una ciutat de l'illa.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 139.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235807" title="Tropas" nonfiltered="1387" processed="1386" dbindex="91396">
Segons la mitologia grega, Tropas fou un heroi tessali, fill de Posid i de Cnace (o, segons altres, de Forbant i d'Eubea, entre altres genealogies).

Fou pare d'Eriscton.

Se'l considera fundador de la ciutat de Cnido.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 213.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235808" title="quim" nonfiltered="1388" processed="1387" dbindex="91397">
Segons  la mitologia grega, quim fou un dels Helades.

Romangu a l'illa de Rodes, on va regnar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 162.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235809" title="Macar" nonfiltered="1389" processed="1388" dbindex="91398">
Segons la mitologia grega, Macar fou un dels Helades.

Desprs de matar el seu germ Tnages es refugi a Lesbos, on esdevingu rei.

Fou pare de Mitilene i de Metimne.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 141.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235810" title="Forbant" nonfiltered="1390" processed="1389" dbindex="91399">


 Forbant (fill de Lpites);
 Forbant (fill d'Argos);
 Forbant (bandit);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235811" title="Forbant (fill de Lpites)" nonfiltered="1391" processed="1390" dbindex="91400">
Forbant, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Lpites i d'Arsnome.

Natural de Tesslia, emigr a Olen, on fou acollit per Alctor i esdevingu el seu aliat en contra de Plops. Per recompensar els seus serveis, Alctor el nomen corregent i el cas amb la seua germana Hirmina, mentre ell es casava amb Diognia, filla de Forbant.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 98.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235812" title="Forbant (fill d'Argos)" nonfiltered="1392" processed="1391" dbindex="91401">
D'acord amb la mitologia grega, Forbant fou un heroi, fill d'Argos.

Succe el seu pare en el tron de l'Arglida.

Casat amb Eubea, fou pare de Tropas.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 98.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235813" title="Forbant (bandit)" nonfiltered="1393" processed="1392" dbindex="91402">
D'acord amb la mitologia grega, Forbant fou un bandit de la Fcida.

Reptava els viatgers del cam de Delfos a lluitar amb ell i desprs els matava.

Fou mort per Apollo, que comparegu amb aspecte d'infant.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 98.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235814" title="Eriscton" nonfiltered="1394" processed="1393" dbindex="91403">
D'acord amb la mitologia grega, Eriscton fou un rei de Tesslia, fill de Tropas.

De carcter violent i menyspreador dels dus, va abatre un arbre sagrat del bosc de Demter. La deessa, indignada, el condemn a patir una fam perptua que no podia saciar per ms que menjava. Va gastar tot el seu patrimoni i va vendre diverses vegades la seua filla Mnestra per aconseguir menjar, per com que mai no podia quedar satisfet acab devorant-se ell mateix.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 82.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235816" title="Lexus RX" nonfiltered="1395" processed="1394" dbindex="91404">

El Lexus RX es un mid size CUV de Luxe fabricat per Toyota i venut sota la seva marca de luxe Lexus als mercats de Nord Amrica, Europa, Oceania i parts d'sia, incloent Jap (es ven sota el nom de Toyota Harrier) i Singapur (aquest ltim, era venut fins al 2003 sota la mateixa denominaci que al mercat nip).

El primer RX va aparixer al 1997 com a concept car i mesos desprs va iniciar-se la producci del model, venut sota el nom de RX 300/Harrier. Introdut als Estats Units al 1998, es presentar al 2003, la segona generaci amb el nou RX 330/Harrier a la venta. Al 2004, l'RX afegeix el primer cotxe de luxe hbrid, el RX 400h, i al 2007 el RX 330 s'actualitza a RX 350.

Una de les claus del seu xit comercial, com un dels Lexus me  venuts, es deu tamb a la bona reputaci en matria de fiabilitat de la gamma RX .

Rival d'aquest es l'Acura MDX, Lincoln MKX, Hyundai Veracruz, BMW X5, Infiniti FX, Volvo XC90 i els Mercedes-Benz Classe M i Cadillac SRX.

 Primera generaci (1998-2003) .


Presentat com a prototip al febrer del 1997 en el Chicago Auto Show , es tractava d'una mescla entre SUV, familiar i sedan. A Jap el prototip va ser presentat com la primera generaci del Harrier (anomenat SXU10 i MCU10 per la versi de tracci davantera i SXU15 i MCU15 en la versi de tracci integral). Pel desembre de 1997 es van presentar 2 versions mecniques: Un 4 cilindres de 2.2L 5S-FE de 139 cv i 191 Nm i un V6 de 3.0L 1MZ-FE de 219 cv i 304 Nm de torsi; ambds motors podien demanar-se amb tracci simple o integral, equipats nicament amb transmissi automtica.

Dimensions del RX300:

Batalla (Wheelbase): 2,619 m (103.1 in, 1999 i 2000); 2,616 m (103.0 in, 2001-2003)

Llargada (Length): 4,580 m (180.3 in, 1999 i 2000); 4,575 m (180.1 in, 2001-2003)

Amplada (Width): 1,816 m (71.5 in)

Alada (Height): 1,669 m (65.7 in)

Capacitat del dipsit: 75 l (19.8 galons EUA)

El Lexus RX 300 debuta a Nord Amrica en mar del 1998 com a model del 1999. Mecnicament noms s'oferia amb el V6 3.0L 1MZ-FE (per amb opci de demanar-lo de tracci simple o integral). El seu paquet d'equipament inclou seients de pell, acabats de fusta, consola multi-nivell, equip d'udio de 7 altaveus Pioneer, i seients de reclinaci individual; a nivell exterior, retrovisors escalfables i fars automtics a part d'un accs fcil degut a la seva poca alada i al seu Cx de 0,36 .

Al Jap les vendes foren un xit i lentament es va anar oferint a d'altres mercats. Al novembre del 2000 desapareix el motor 2.2L i deixa lloc a un nou 4 cilindres de 2.4L 2AZ-FE de 159 cv i 221 Nm de torsi; tamb un petit restyling va ser-li aplicat.

Al 2001 rep una srie d'opcions per equipar-lo, com un sistema de navegaci automotriu semblant enllaat a travs de GPS, volant folrat de pell i fusta i l'any segent, la "Coach Edition" amb un paquet especfic d'equipament amb detalls com la graella estil rusc d'avelles i unes maletes d'equipatge -aquesta edici va ser oferta al 2002 nicament-.

L'any 2000 va oferir-se a Europa i sia; detalls en la llum posterior i llantes separaven ambds models entre la versi d'un i de l'altre continent, encara que en com fou que en cap d'ells es va oferir la versi de tracci simple.

El RX es fabricat a la planta de Kyushu, Jap.

 Segona generaci (2004-) .


Es presenta al 2003 al North American International Auto Show el nou RX; el Harrier (ACU30 i MCU30 per la versi de tracci simple i de ACU35 i MCU35 per la versi de tracci integral) va ser ofert al Jap pel febrer del 2003.

Dimensions del RX330 i RX350:

Batalla (Wheelbase): 2,715 m (106.9 in)

Llargada (Length): 4,729 m (186.2 in)

Amplada (Width): 1,844 m (72.6 in)

Alada (Height): 1,679 m (66.1 in)

Capacitat del dipsit: 72,7 l (19.2 galons EUA)

Elements del xasss eren compartits pel SUV Toyota Highlander  tot i que mecnicament seguia oferint-se els mateixos motors; possiblement, la diferncia estava en la transmissi, que essent igualment automtica, passava a tenir 5 velocitats (4 el model anterior) amb funci +/- velocitats i la suspensi "AIRS" d'aire disponible pel V6.

A Estats Units i Mitj Orient s'inicia en mar la comercialitzaci del RX 330. Tot i seguir sent fabricat al Jap, al setembre del 2003 Toyota inicia la fabricaci del RX a la planta de Cambridge, Ontario, Canad. Equipat amb un motor V6 de 3.3L 3MZ-FE de 223 cv i una torsi de 323 Nm, es podia elegir entre tracci simple i tracci integral, suspensi d'aire regulable en alada ("AIRS") en opci i un coeficient de penetraci de 0,34. En l'equipament, climatizador de zona dual, equip d'udio amb 11 altaveus Mark Levinson, navegador GPS, seient amb equipament d'entreteniment DVD amb auriculars inallmbrics, i un sostre panormic de doble panell; tamb la porta posterior elctrica s'ofereix en estndard.

Per als mercats europeu i asitic (inclou Singapur, Corea del Sud i Taiwan) debuta a principis del 2003 sota el mateix nom RX 300 i les mateixes especificacions del Harrier japons, bviament, elegible noms amb tracci integral.

Pel 2005, una versi especial, la "Thundercloud Edition".

Les vendes d'aquesta nova generaci segueixen gaudint d'una bona acollida al mercat nord-americ. Amb 108.000 vehicles venuts al 2006 es converteix en el cotxe de luxe me  venut a EUA .

 RX 400h .

Per a ms informaci, vegeu: Lexus RX400h

El primer CUV hbrid de luxe del mn equipa la tecnologia Lexus Hybrid Drive que combina un motor V6 amb d'altres elctrics. Amb aquesta combinaci, el Lexus obt un rendiment similar a un motor V8 amb un consum baix i unes emissions baixes. El RX 400h va ser presentat al North American International Auto Show del 2004 de Detroit i el seu homleg japons, el Harrier Hybrid, entr en vendes al mar del 2005 a Jap.

Per al mercat d'Europa i sia es presenta al 2006, disponible, aquest cop, amb opci de tracci simple i tracci integral.

El RX 400h t alguns detalls estilstics que el diferencien del RX convencional, com pot ser un paquet metllic en comptes de fusta, fars de boira arrodonits i una graella diferent. Per al 2007, s'inclouen emblemes que el distingeixen del convencional i s'ofereix el paquet d'acabats en fusta.

 RX 350 .

De cara al 2007 el RX ha rebut canvis cosmtics i mecnics, com la substituci de l'anterior V6 de 3.3L per un nou motor d'altes prestacions, el 3.5L 2GR-FE V6 de 270 cv. Aquest motor permet al nou RX (passa a anomenar-se RX 350) accelerar de 0-60 mph en 7,3 segons (versi tracci simple) i 7,4 segons (versi tracci total), un rendiment comparable a vehicles amb motors V8. Un actualitzat sistema de navegaci per DVD Lexus Generation V amb grfics, i udio i una nova opci anomenada "bread crumbs", que permet al conductor canviar els seus passos. El nou navegador permet fer trucades i t l'habilitat d'introduir destinacions a travs de la veu del conductor.

Pel model 2008, el RX rep una graella revisada, tiradors de porta de crom i unes noves llantes de 18". Un acabat de grafit lquid, i els colors Brandy Wine Mica o Desert Sage Metallic exteriors en opci. L'interior Black Bird's Eye Maple de fusta es la nova opci en paquet interior.

 Premis i reconeixements .

J.D. Power and Associates nomena el Lexus RX com el millor entry luxury SUV els anys 2001, 2004,  i 2005 en el seus Initial Quality Surveys J.D. Power and Associates 2004 Initial Quality Study, jdpower.comToyota, GM Garner Most Awards in 2005 Initial Quality Study.
Guanyador en el Australia's Best Luxury Four Wheel Drivede 2004 - Lexus RX 330.
 R. L. Polk & Co., automotive marketing research firm, dona al RX el seu Polk Automotive Loyalty Award en la categoria de Midsize Sport Utility Vehicle del 2005 en customer retention Polk Automotive Loyalty Award Winners L'any segent torna a rebre aquest mateix premi.
The Lexus RX va ser anomenat el most appealing luxury SUV per J.D. Power and Associates al 1998 i al 2004.J.D. Power and Associates 2004 Automotive Performance, Execution and Layout (APEAL) Study. ;
Intellichoice anomena el Lexus RX el Best Overall Value en el mercat de SUV per devall dels $30,000 els anys 2003, 2004, i 2005.IntelliChoice Reveals Best Overall Value Award Winners for 2003 Model Year Vehicles2005 Intellichoice Best Overall Value Awards.
Australia's Best Cars competition anomena al Lexus RX com el Australia's Best Luxury Four Wheel Drive els anys 2003 i 2004.RX330 is Still Australia's Best Luxury Four-Wheel Drive.
 Kelley Blue Book atorga al RX el seu Best to Hold Value Award els anys 1999, 2000, i 2001.CARFAX - Kelley Blue Book-Models to Best Hold Its Value.  ;
Revista Money nomena el RX 300 el Best Deal on the Road en la categoria SUV l'any 1999.
El RX 300 va ser per la revista Motor Trendel Sport/Utility of the Year de l'any 1999.

 Seguretat .

El RX300/330/350 ha tret els segents resultats:

 Per part de la NHTSA (National Highway Traffic Safety Administration) el RX330 del 2004 ha obtingut 5 estrelles (conductor) i 4 estrelles (co-pilot) en el test de xoc frontal i 5 estrelles en el test de xoc lateral, tant de conductor com de passatger .
 Per part del IIHS (Insurance Institute for Highway Safety) el RX330 del 2004 ha obtingut la puntuaci de "good" en el test de xoc frontal.
 Per part del IIHS (Insurance Institute for Highway Safety) el RX300 del 1999 ha obtingut la puntuaci de "good" en el test de xoc frontal.

 Informaci mediambiental .

El Lexus RX 350 del 2008 amb motor 3.5L i tracci simple obt uns consums de 23 mpg (10,2 l/100 km) en carretera i 18 mpg (13,1 l/100 km) en ciutat, amb una mitja de 20 mpg (11,8 l/100 km) i unes emissions de 9,2 tones de CO2 anuals. La seva puntuaci sobre contaminaci (EPA Air Pollution Score, on el 0 es el pitjor i 10 es el millor) es d'un 6.

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Pgina web oficial del RX venut a Austrlia ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235817" title="Gran Premi d'ustria del 2000" nonfiltered="1396" processed="1395" dbindex="91405">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 2000, disputat al circuit de A1-Ring  el 16 de juliol del 2000.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:   Mika Hkkinen  ;
 Volta  rpida:  David Coulthard 1' 11. 783  ;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235822" title="The Piper at the Gates of Dawn" nonfiltered="1397" processed="1396" dbindex="91406">
The Piper at the Gates of Dawn s el primer disc del grup britnic Pink Floyd aparegut el 1967. Fou l'nic lbum del grup creat per Syd Barrett i sense David Gilmour. El ttol s una referncia al captol 7 de la novella The Wind in the Willows de Kenneth Grahame. Els temes abordats en el disc sn l'espai, els espantaocells, els gnoms, les bicicletes i els contes. 

L'lbum fou enregistrat en el mtic estudi 1 de l'estudi Abbey Road. Durant aquest temps, en l'estudi nmero 2, al davant, The Beatles estava enregistrant l'lbum Sargent Pepper's Lonely Hearts Club Band que esdevindria un dels lbums ms coneguts de la histria del rock. 

Llista de temes.
Totes les canons sn escrites per Syd Barrett, excepte quan es menciona. La versi japonesa inclou See Emily Play a la fi de l'lbum.

lbum original.
 "Astronomy Domine"   4:12;
 "Lucifer Sam"   3:07;
 "Matilda Mother"   3:08;
 "Flaming"   2:46;
 "Pow R. Toc H." (Syd Barrett, Roger Waters, Richard Wright, Nick Mason)   4:26;
 "Take Up Thy Stethoscope and Walk" (Roger Waters)   3:05;
 "Interstellar Overdrive" (Syd Barrett, Roger Waters, Richard Wright, Nick Mason)   9:41;
 "The Gnome"   2:13;
 "Chapter 24"   3:42;
 "The Scarecrow"   2:11;
 "Bike"   3:21;

Versi americana.
 "See Emily Play"   2:53;
 "Pow R. Toc H." (Syd Barrett, Roger Waters, Richard Wright, Nick Mason)   4:26;
 "Take Up Thy Stethoscope and Walk" (Roger Waters)   3:05;
 "Lucifer Sam"   3:07;
 "Matilda Mother"   3:08;
 "The Scarecrow"   2:11;
 "The Gnome"   2:13;
 "Chapter 24"   3:42;
 "Interstellar Overdrive" (Syd Barrett, Roger Waters, Richard Wright, Nick Mason)   9:41;

 Crdits.
 Syd Barrett - guitarra, veu;
 Roger Waters - baix, veu;
 Richard Wright - teclats, veu;
 Nick Mason - bateria i percussi;

 Msics addicionals .
 Peter Jenner - veu d'inici a Astronomy Domine;

 Ancdotes .
 Les versions amerciana i japonesa de l'lbum no presenten els mateixos temes titres.
 El ttol original de Lucifer Sam era Percy the Ratcatcher, sortit d'un projecte de pellcula de Syd Barrett que no va tenir continuaci.
 La versi dInterstellar Overdrive a l'lbum fou enregistrat el 16 de mar de 1967, per la primera versi enregistrada data del febrer del mateix any i fou produda per Joe Boyd en ocaci del film Tonite Let's All Make Love in London.

Referncies.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235823" title="Astronomy Domine" nonfiltered="1398" processed="1397" dbindex="91407">
Astronomy Domine s una can del grup britnic Pink Floyd. La can, escrita i composta per Syd Barrett, s la primera de l'lbum The Piper at the Gates of Dawn, cantada pel Barret i Richard Wright. Peter Jenner, el manager del grup a l'poca, apareix a la introducci del tema llegint el nom dels astres amb un megfon. 

Domine del ttol s pronunciat correctament com a Domini ms que Domin o Domanine, com es pot constatar en els enregistraments dels concerts quan Roger Waters anuncia el ttol del tema. 

s una can popular, regularment tocada en els concerts: forma la primera pista del CD live d'Ummagumma, de 1969. Llavors ja era David Gilmour qui cantava amb Wright. La durada del tema s de 8:29, la llargada s'aconsegueix per la repetici de la primera estrofa i un solo molt lent d'orgue al mig del tema, que recupera la violncia lentament fins a la darrera estrofa. 

Astronomy Domine va despararixer dels concerts a mitjans de 1971 per reaparixer com a primer tema de certs concerts de 1994. Un versi en directe sorgida d'un concert a Miami apareixt a la cara B del single Take It Back, i una altra, apareguda en un dels concerts londinencs, apareix en el doble lbum P*U*L*S*E. Tamb apareix en l'lbum d'xits . 

El grup de metal progressiu VoiVod va reprendre aquesta can en l'lbum de 1989 Nothingface igual que el grup Violeta de Outono a l'lbum Early Years. 

Crdits.
Syd Barrett - veu, guitarra;
Roger Waters - baix;
Rick Wright - veu, orgue;
Nick Mason - bateria;
Peter Jenner - veu (al principi);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235824" title="See Emily Play" nonfiltered="1399" processed="1398" dbindex="91408">
See Emily Play s el segon single enregistrat per al Regne Unit del grup de rock psicodlic Pink Floyd. Fou escrit per Syd Barrett i enregistrat el 23 de maig de 1967. El single anomenat Scarecrow com a cara B del disc The Piper at the Gates of Dawn. Va aparixer en les compilacions Relics de 1971, Works de 1983, Shine On de 1992,  de 2001 i The Piper at the Gates of Dawn 40th Anniversary Edition (2007).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235825" title="Matilda Mother" nonfiltered="1400" processed="1399" dbindex="91409">
Matilda Mother s una can del grup angls Pink Floyd, i s el tercer tema del primer disc  The Piper at the Gates of Dawn. 

Escrita per Syd Barrett amb una preespectiva surrealista, el tema s essencialment un conte que es llegeix a un nen per la seva mare. El tema s cantant la major part per Richard Wright amb Syd Barrett que se li ajunta en el darrer vers i en la darrera estrofa. 

El tema comena amb un interludi en el qual el baix, acompanyat de l'orgue, toca dobles cordes. Roger Waters toca de manera repetitiva un si i varia la nota en re cap a fa. La guitarra interv tot seguit amb acords al voltant de si menor. L'orgue continua amb un sol baix sobre una gamma india. Matilda Mother acaba amb un blues en mi major sobre un ritme de vals i un acompanyament vocal de Whright i Barrett.

Crdits.
Syd Barrett: veus, guitarra
Roger Waters: baix, cor
Rick Wright: veus, orgue, piano
Nick Mason: bateria







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235826" title="Flaming (Pink Floyd)" nonfiltered="1401" processed="1400" dbindex="91410">
Flaming s una can del grup angls Pink Floyd, el quart tema del primer disc The Piper at the Gates of Dawn. 

Escrita per Syd Barrett, aquest tema evoca un viatge imaginari, que va des dels nvols blaus, a la boira rosa i finalment es viatja per telfon. Totes les estrofes tenen al final la mateixa frase: "Iupi! tu no pots veure'm, per jo s que puc." No se sap qu vol dir, per s probable que les paraules estiguin inspirades per l'LSD. 

El tema fou tocat en concert per David Gilmour entre 1967 i 1968. 

Crdits.
Syd Barrett: veus, guitarra
Roger Waters: baix, cor
Rick Wright: piano, orgue
Nick Mason: bateria, percussi








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235827" title="Take Up Thy Stethoscope and Walk" nonfiltered="1402" processed="1401" dbindex="91411">
Take Up Thy Stethoscope and Walk s un tema del grup britnic Pink Floyd, que apareix en el primer lbum The Piper at the Gates of Dawn. Fou la primera can que Waters va escriure. El ttol del tema s una referncia de l'Evangeli de Sant Joan 5:8 "Jess li va dir, aixeca't i camina". 

El tema fou reprs per At the drive-in en l'lbum "This Station Is Non-Operational".

Crdits.
Syd Barrett: veus, guitarra
Roger Waters: veus, baix
Rick Wright: orgue
Nick Mason: bateria







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235828" title="The Gnome" nonfiltered="1403" processed="1402" dbindex="91412">
The Gnome s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. La can fou escrita per Syd Barrett, s precedida dInterstellar Overdrive i apareix en l'lbum  The Piper at the Gates of Dawn.

L'actor britnic Nigel Planer va enregistrar aquesta can amb el nom de Neil i la van incloure en el seu lbum homnim Neil. 

Crdits.
 Syd Barrett - veu, guitarra;
 Roger Waters - baix;
 Richard Wright - piano;
 Nick Mason - bateria, percussi;

Enllaos.
  Sources;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235829" title="Chapter 24" nonfiltered="1404" processed="1403" dbindex="91413">
Chapter 24 s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. El tema apareix a l'lbum The Piper at the Gates of Dawn, fou escrita per Syd Barrett. La lletra s'inspira en el captol 24 del llibre xins Y J ng.

Crdits.
 Syd Barrett - veu, guitarra;
 Roger Waters - baix;
 Richard Wright - teclats;
 Nick Mason - bateria, percussi;

Enllaos.
  Sources;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235830" title="The Scarecrow" nonfiltered="1405" processed="1404" dbindex="91414">
The Scarecrow s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. La can fou escrita per Syd Barrett. Apareix en l'lbum The Piper at the Gates of Dawn i tamb en la cara B del single See Emily Play. Aquesta can parla sobre l'existencialisme.

Crdits.
 Syd Barrett - veu, guitarra;
 Roger Waters - baix;
 Rick Wright - teclats;
 Nick Mason - bateria, percussi;

Enllaos.
  Sources;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235831" title="Bike" nonfiltered="1406" processed="1405" dbindex="91415">
Bike s una can del grup britnic Pink Floyd que apareix en l'lbum The Piper at the Gates of Dawn de 1967. Apareix tamb en dues compilacions, Relics i . El tema fou compost per Syd Barrett amb el tema d'una nena i una bicicleta. Cap al final de la can li proposa d'anar en una cambra on toquen canons. El tema s dedicat a la nvia de Barrett Jenny Spires. Ella tamb apareix en el tema Lucifer Sam del mateix lbum. 

Per hi ha igualment un altre sentit a aquesta can. El 1943, el qumic sus Albert Hoffmann va sintetitzar l'LSD 25 i se sent estrany i entra a casa seva amb bicicleta i all comena el primer viatge de la nostra poca. 

Crdits.
Syd Barrett: veus, guitarra, efectes sonors
Roger Waters: baix, cors
Rick Wright: orgue, piano
Nick Mason: bateria

Enllaos.
Sources;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235838" title="Proust" nonfiltered="1407" processed="1406" dbindex="91416">

 Joseph Louis Proust. Qumic francs (1754-1826), autor de la Llei de les proporcions definides o proporcions constants.
 Marcel Proust. Escriptor francs (1871-1922), autor d A la recerca del temps perdut.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235847" title="Monestir de Maulbronn" nonfiltered="1408" processed="1407" dbindex="91417">


El monestir de Maulbronn (en alemany: Kloster Maulbronn) s un dels monestirs cistercencs medievals ms ben conservats d'Europa. Se situa a les rodalies de Maulbronn, Baden-Wrttemberg, Alemanya i est separat de la ciutat per un cintur de fortificacions. L'any 1993 va ser declarat patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Histria.

El monestir es va fundar el 1147 sota els auspicis del primer papa cistercenc, Eugeni III. L'esglsia principal, construa en un estil transitori del romnic a gtic, fou consagrada el 1178 per Arnold, bisbe de Speyer. 

Desprs que l'esclat de la Reforma, el duc de Wrttemberg es va apoderar del monestir el 1504 i hi construa el seu pavell de cacera. A mitjan segle XVII, l'anterior abadia es convertia en un seminari protestant, actualment conegut com els Seminaris Evanglics de Maulbronn i Blaubeuren, que l'han ocupat des d'aleshores. Els clergues protestants adaptaven els edificis monstics per a les seves prpies necessitats, per exemple reconstruen el refectori.

Arquitectura.

En aquest monestir hi ha representats tots els corrents estilstics i tots els nivells de desenvolupament, des del romnic fins al gtic tard. El conjunt ofereix una imatge poc habitual de cohesi. La vida i el treball de l'orde des del segle XII fins al segle XVI poden illustrar-se amb tot luxe de detalls. L'agricultura dels monjos va ser considerada exemplar a la regi. Dins l'rea del monestir es va practicar la piscicultura i es va construir un complicat sistema de reg. Dins dels murs del monestir estaven representats gaireb tots els oficis. Fins i tot avui en dia es conreen les vinyes sembrades pels monjos.

Noms la traceria de les finestres del claustre han retingut les aparentment illimitades formes d'expressi de l'art de la cantera. s impressionant el bon estat de conservaci del monestir i la idea de cohesi que transmet aquesta construcci al visitant modern, amb una gaireb inalterada imatge de la vida medieval al monestir. L'esglsia romnica del monestir, una baslica de tres naus, s la construcci ms antiga del lloc. Part del mobiliari s un cadiratge per a 92 monjos, fet de fusta de roure i ricament decorada. Fins avui el pati del monestir est envoltat d'imposants edificis d'administraci i habitatge, aix com de torres i una muralla de gaireb un quilmetre de llarg.

Els altres edificis - infermeria, refectori, celler, auditori, porxo, claustre del sud, un altre refectori, farga, fonda, boteria, mol, i capella - s'anaren construint durant el segle XIII. Els altres laterals del claustre es remunten al segle XIV, com la majoria dels fortificacions i la font. Aquesta font, o lavatori, estava situada al claustre, per no en mig del jard, sin en un dels laterals separada del mateix. S'hi accedia directament des del passads del claustre. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235850" title="Francesc Bellapart i Roca" nonfiltered="1409" processed="1408" dbindex="91418">
Francesc Bellapart i Roca (Sant Joan de les Abadesses, 1839 - Sabadell, 1885) fou un mestre i director de l'Escola Municipal de Prvuls. El 1867 fou proposat per la Junta Municipal d'Ensenyament com a mestre de prvuls. L'any segent, el 1868, amb la Revoluci, l'escola pass a sser de la seva propietat. El 1878 compr un solar al carrer de Sant Josep, on edific la que seria primera escola municipal de prvuls. L'anomen Collegi de Sant Josep. s un fet destacable que l'any 1883 l'escola tingus 200 alumnes. 

Fou collaborador i redactor de la revista Sabadell i distingit amb el ttol de cavaller del Reial i Distingit Orde d'Isabel la Catlica.

Referncies.
 Josep Baqus i Robert Bar: Gent nostra als carrers de Sabadell. Ajuntament de Sabadell, 1995.
 Marian Burgus: Sabadell del meu record. Joan Sallent, Impressor. 1929 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235856" title="Ardito Desio" nonfiltered="1410" processed="1409" dbindex="91419">
 El comte Ardito Desio (Palmanova, 18 d'abril de 1897 - Roma, 14 de desembre de 2001) va ser un explorador, alpinista, geleg i cartgraf itali. Entre 1926 i 1940 va realitzar una srie d'estudis geolgics a Lbia, convertint-se en un dels primers en trobar petroli en aquest pas. El 1990, va establir una base cientfica a l'Everest.

Va dirigir l'expedici italiana que va ser la primera en assolir el cim del K2, el 31 de juliol de 1954. 

Enllaos externs.
Desnivel, 14-12-2001: Fallece Ardito Desio ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235861" title="Insuficincia artica" nonfiltered="1411" processed="1410" dbindex="91420">
La insuficincia artica (IA), coneguda tamb com regurgitaci artica o insuficincia valvular artica, s un trastorn de la vlvula artica del cor, caracteritzat per reflux de sang des de l'aorta cap al ventricle esquerre, durant la distole ventricular, s a dir, quan els ventricles es relaxen. Pot ser deguda a anormalitats tant de la vlvula mateixa, com de la porci proximal de l'aorta. 

Etiologia. 
 
Aproximadament la meitat dels casos d'insuficincia artica sn degudes a una dilataci de l'anell i de l'arrel artica, trastorn anomenat ctasi anuloartica. La dilataci pot ser de naturalesa idioptica en ms del 80% dels casos, o b per degeneraci produda en la vellesa i per hipertensi, la sndrome de Marfan, una dissecci artica o sfilis.

En un 15% dels casos, es deu a una vlvula artica bicspide (un trastorn congnit en el qual mes de la meitat dels pacients presenten amb IA en algun moment de les seves vides), mentre que un altre 15% s a causa d'una retracci de les valves com part d'un procs post-inflamatori d'endocarditis per febre reumtica (d'especial importncia per a pasos en desenvolupament) i diverses malalties del collgen vascular que causen estenosi o prolapse sever de la vlvula artica amb reflux regurgitant.

Patognia. 
Quan la vlvula artica funciona normalment, solament s'obre quan la pressi al ventricle esquerre (VE) s major que a l'aorta. Aix permet que la sang sigui expulsada des del VE cap a l'aorta durant la sstole ventricular. Desprs de la contracci, la pressi en el ventricle gradualment disminueix a mesura que es relaxa el ventricle i es prepara per a omplir-se de nou de sang provinent de l'aurcula esquerra. Aquesta relaxaci del VE, durant la distole ventricular primerenca, causa una caiguda de pressi en el VE. Quan la pressi del VE cau per sota de la pressi en la aorta, la vlvula artica es tanca, prevenint que la sang en la aorta retorni al VE.

En la insuficincia artica, quan la pressi en el ventricle esquerre cau per sota de la pressi de la aorta, la vlvula artica no s capa de tancar completament. Aix causa un retorn de sang de la aorta al ventricle esquerre. Aix significa que parteix de la sang que ja havia estat expulsada del ventricle, "regurgita" de tornada al cor. El percentatge de sang que ha sortit del ventricle esquerre i que regressa de tornada al cor a travs de la vlvula artica, a causa d'una insuficincia artica, s'anomena fracci regurgitant. Per exemple, un individu amb una IA que tingui un volum d'ejecci de 100 millilitres i si durant la distole ventricular, 25 ml del volum d'ejecci regurgita de tornada per la vlvula artica, s'ha produt una fracci de regurgitaci del 25%. Una fracci de regurgitaci severa est per sobre de 40%, una fracci de regurgitaci de 20% o menys s lleugera, i entre 20% i 40% s una fracci regurgitant moderada. El flux regurgitant causa una disminuci de la pressi sangunia diastlica en la aorta, i per tant, un increment en la pressi del pols (un dels components de la tensi arterial), s a dir, la diferncia entre la pressi sistlica i la pressi diastlica, es major, fet que no necessriament implica que hi hagi hipertensi.

Degut al fet que parteix de la sang que s expulsada durant la sstole regurgita de tornada al ventricle esquerre durant la distole, hi ha un disminut flux antergrad en una insuficincia artica. Una IA causa, tant una sobrecrrega de volum (augment de la precrrega) com de pressi (augment en la postcrrega) en el cor.

La sobrecrrega de pressi, produda per l'elevada pressi de pols i hipertensi, causa hipertrfia ventricular esquerra. La hipertrfia del ventricle esquerre en la insuficincia artica s concntrica i excntrica. La hipertrfia concntrica s deguda a la hipertensi associada a la insuficincia artica, mentre que la hipertrfia excntrica s per ra del volum de sobrecrrega causada per la fracci de regurgitaci. La hipertrfia i dilataci del ventricle esquerre en la IA crnica s un mecanisme de compensaci inefica i, per tant, s el moment de l'aparici de la majoria dels smptomes en l'individu.

Complicacions. 
Les seqeles hemodinmiques de la insuficincia artica (IA) sn dependents de la velocitat d'installaci del trastorn. La IA aguda i la IA crnica tindran hemodinmiques diferents i els pacients presentaran signes i smptomes variats. 

Insuficincia artica aguda. 
En la IA aguda, tal com es veu en la perforaci aguda de la vlvula artica per endocarditis, s'observa un increment abrupte en el volum de sang en el ventricle esquerre. El ventricle, incapa de tolerar la sobtada sobrecrrega hemodinmica, es descompensa, causant major pressi en l'aurcula esquerra i l'individu desenvolupa una insuficincia cardaca congestiva.

La insuficincia artica aguda severa s considerada una emergncia mdica. Hi ha una elevada taxa de mortalitat quan l'individu no se sotmet a una intervenci quirrgica immediata per a reemplaar la vlvula artica. Si la IA aguda s deguda a endocarditis de la vlvula artica, existeix un risc que la nova vlvula sigui receptacle per al bacteri infectant.

Insuficincia artica crnica. 
 Si l'individu sobreviu el trastorn hemodinmic inicial presentat en la IA aguda, el ventricle esquerre s'adapta per mitj d'una hipertrfia excntrica i dilataci, compensant el volum de sobrecrrega. Les pressions d'omplert del ventricle esquerre tornaran a valors normals i l'individu se sobreposar de la insuficincia cardaca.

En aquesta fase compensada, l'individu pot veure's enterament asimptomtic, incloent una tolerncia a l'exercici normal. Eventualment, en general desprs d'un perode de latncia, el ventricle esquerre tornar a descompensar-se, i les pressions d'omplert augmentaran. La majoria dels pacients presentaran smptomes de congesti cardaca, mentre que uns altres arribaran a aquesta fase descompensada asimptomtic. El tractament de la IA per reemplaament de la vlvula artica haur de ser installat previ a aquesta fase descompensada.

Quadre clnic. 
L'examen fsic d'un individu amb insuficincia artica inclou l'auscultaci del cor a la recerca de sorolls caracterstics de la IA, especialment el quart so, cridat S4, que indica un ompliment del ventricle esquerre en el context d'una paret ventricular hipertrofiada. El buf cardac d'una insuficincia artica crnica, anomenat de Austin-Flint amb dolls regurgitants ms severs, es descriu tpicament com iniciant-se en la distole primerenca i disminux durant el curt espai de temps diastlic, pel que s ms fcil escoltar-lo en el focus artic i quan el pacient est assegut i s'inclina cap endavant amb la respiraci sostinguda en espiraci.

El buf s en general suau i rarament causa irradiaci paraesternal, en aquest cas s'ha d'excloure un aneurisma artic. 

Els signes fsics perifrics d'una insuficincia artica es relacionen a una pressi de pols elevada i al rpid descens en la pressi sangunia (<70 mmHg) durant la distole:
 Pols cler amb collapse diastlico rpid i brusc, tamb anomenat pols en martell d'aigua, fent-se una mica ms notori quan el pacient aixeca l'avantbra per sobre del nivell del cor.;
 Pols de Corrigan: un pols a la cartide amb una expansi o ascens rpid i seguit per un collapse abrupte.;
 Signe de Musset: el pacient mou el cap rtmicament, descrit como un ball, al son del batec del cor.;
 Signe de Quincke, pulsaci rtmica del llit ungueal, en especial quan es comprimeix lleument l'ugla.;
 Signe de Duroziez: buf artic que sona como pistonades sobre l'artria femoral quan aquesta  es comprimeix amb el fonendoscopi, tant en sstole como en distole.;
 Signe de Traube, s un soroll doble que s'ausculta sobre l'artria femoral quan es comprimeix distalment.

Altres signes d'aquesta variada semiologia, inclouen el signe de Landolfi (constricci i dilataci alternant de la pupilla), el signe de Becker (pulsaci dels vasos retinians), signe de Mller (pulsaci de l'vula), signe de Mayen (caiguda de >15 mmHg en la pressi arterial al pujar el bra) i el signe de Hill (una diferncia de pressions popltea i braquial   20 mmHg en casos ms severs). Cap dels signes anteriors sn suficients per si sols en el diagnstic correcte de la insuficincia artica. D'important valor clnic s el buf diastlic amb o sense els smptomes esmentats.

Diagnstic. 
 
Addicional a l'examen fsic, l'examen ms com usat per a l'avaluaci de la severitat d'una insuficincia artica s l'ecocardiograma, que s un ultras del cor, que proveeix imatges bidimensionals (i en ocasions, tridimensionals) de la grandria, la forma i el moviment del cor i les seves vlvules i del doll regurgitant artic (per exemple, <60% del volum d'ejecci ventricular) i permet amidar la velocitat (generalment <250 millisegons) i el volum del doll. L'ecocardiograma pot, a ms, trobar terminaci primerenca del flux mitral (a causa del augment de la pressi en el VE) i invers primerenc del flux diastlic en l'aorta descendent, aix com estudis de seguiment i reevaluaci en pacients estables havent o no passat per una intervenci quirrgica. 

L'electrocardiograma pot mostrar hipertrfia del ventricle esquerre, d'existir, per ra de la sobrecrrega diastlica, traduint-se en un augment del voltatge en les derivacions esquerres. La radiografia del trax mostra un agrandament del ventricle esquerre, i els exmens de laboratori podn ajudar a descartar altres patologies cardaques i sistmiques causals de signes i smptomes similars a les del pacient amb IA.

Tractament. 
La insuficincia artica pot ser tractada mdicament o quirrgicament, depenent de l'agudesa de la presentaci, els smptomes i signes associats al procs de la malaltia i del grau de disfunci del ventricle esquerre. 

El tractament quirrgic est indicat en general previ a una caiguda en la fracci d'ejecci del ventricle esquerre per sota del 55% o quan la dimensi del ventricle esquerre augmenta per sobre de 55 mm, siguin quins siguin els smptomes. Si algun d'aquests llindars s traspassat, el pronstic, en general, tendeix a empitjorar. Existeixen controvrsies entre els experts, en relaci al tractament quirrgic de pacients amb IA severa asimptomtics, en particular si la fracci d'ejecci encara no s'ha deteriorat.




Tractament mdic. 
La terpia mdica per a la insuficincia artica crnica inclou l's de vasodilatadors. Certes proves han mostrat beneficis per un breu terme, en l's de IECAs, nifedipina, i hidralazina en el millorament de l'estrs sobre la paret del ventricle esquerre i de la fracci d'ejecci i en el manteniment de la massa ventricular. L'objectiu de l's d'aquests agents farmacolgics s reduir la postcrrega per a, en tant que sigui possible, salvaguardar el ventricle esquerre. La fracci regurgitant pot ser que no canvi significativament, pel fet que el gradient entre les pressions artica i ventricular s usualment baix en l'inici del tractament. L's d'aquests vasodilatadors solament s'indica en pacients qui, a ms de la IA, cursen amb hipertensi.

Tractament quirrgic. 
L'opci quirrgica de preferncia s el reemplaament de la vlvula artica. Ara com ara, s una operaci a cor obert, requerint que a l'individu se li realitzi un bypass cardiopulmonar. De no haver contraindicacions absolutes, tots aquells amb IA aguda severa, haurien de ser intervinguts quirrgicament. Qui presentin bacterimia amb endocarditis de la vlvula artica no haurien d'esperar que el tractament antibitic faci efecte, donada l'altssima taxa de mortalitat associada amb la IA aguda.

En el futur, s'espera que sigui factible el reemplaament de la vlvula artica per via percutnia.

Profilaxi. 
Amb excepci de la prevenci de l'endocarditis infecciosa i reumtica, la insuficincia artica s una condici no prevenible, encara que algunes de les seves complicacions poden ser-ho. Una vegada confirmat el diagnostico d'insuficincia artica, el cardileg pot restringir certes activitats fsiques. L'embars en general no comporta riscos majors, tret que la IA sigui severa, la pacient hagi rebut un trasplantament valvular o si s'est prenent certs medicaments relacionats amb IA, casos en els quals s'ha de consultar amb un cardileg abans de considerar l'embars.

Referncies.
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235866" title="Llus Amadeu de Savoia-Aosta" nonfiltered="1412" processed="1411" dbindex="91421">


Llus Amadeu de Savoia-Aosta, Duc dels Abruzos (Madrid, 29 de gener de 1873 - Ghiohr, Somlia, 18 de mar de 1933) va ser un mariner, explorador i gegraf itali.

Era fill de qui fos breument rei d'Espanya, Amadeu I, i de la seva esposa, Maria Victoria del Pozzo. Als quinze anys va ingressar a la Reial Acadmia Naval de Liorna i va participar en un creuer de la nau Amerigo Vespucci per Sud-amrica.

La primera aventura que li don celebritat fou l'escalada del mont Sant Elies a Alaska, el 1897, durant la qual es va determinar l'origen geolgic i l'altitud de la muntanya.  Sens dubte la seva expedici ms famosa va ser l'intent d'arribar al Pol Nord a bord de la nau Stella Polare entre 1899 i 1900. L'expedici es va concloure amb un xit parcial, ja que el capit Humberto Cagni, al comandament d'una patrulla, va arribar fins als 86 33' de latitud Nord, punt una mica ms proper al pol del que assols anteriorment Nansen.

A continuaci va organitzar viatges, escalades i exploracions cientfiques al Ruwenzori, a frica i a l'Himlaia, on explor el K2 i n'intent la seva ascensi el 1909. Durant la Guerra talo-Turca (1911-1912) va participar a la campanya de la Tripolitnia amb el grau de contraalmirall.  Durant la Primera Guerra Mundial va ostentar, durant dos anys, el comandament de les forces navals italianes. Desprs de la guerra va estar al comandament de l'esquadre de l'Adritic. Els seus ltims anys els va dedicar a l'exploraci i colonitzaci de Somlia, on va organitzar una grn explotaci agrcola en el curs inferior de l'Uebe.

Entre les seves nombroses obres destaquen "Stella Polare" nel Mare Artico, Osservazioni Scientifiche Eseguite Durante la Spedicione Polare di S.A.R. Luigi Amedeo di Sovoia, La Spedizione al Monte Sant'Elia.

Enlaces externos.
 Biografia ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235869" title="Psique" nonfiltered="1413" processed="1412" dbindex="91422">


Psique, segons la mitologia grega, fou una princesa que per la seua bellesa extraordinria va provocar la gelosia d'Afrodita, amb la qual arrib a comparar-se.

La deessa, enutjada, encoman al seu fill Eros que la fes enamorar de l'home ms lleig i ms vil, per Eros, en veure-la, s'oblid de l'encrrec i conceb una passi irresistible per Psique. Per mitj de l'oracle, Eros li va fer creure que, efectivament, havia d'sser lliurada en matrimoni a una criatura monstruosa. La donzella, sempre seguint les indicacions de l'oracle, es present el dia convingut al cim d'un promontori, on el Zfir la va raptar per transportar-la a un palau solitari apartat de la resta del mn. I all el seu esps desconegut la visitava a les fosques. Al cap d'un temps, encuriosida, volgu saber qui era aquell que tant l'estimava. Per aix, prepar una llntia per illuminar l'estana quan ell s'adorms aquella nit i un punyal per si el seu esps resultava ser un monstre, per, en fer-ho, no hi trob cap monstre, sin el ms forms dels dus. Mentre la noia l'admirava, una gota d'oli calent de la llntia va caure sobre el pit d'Eros, que es despert i, adonant-se que el seu secret havia estat descobert, fug corrents i no va tornar mai ms. Psique, desesperada, volgu reconciliar-se amb Afrodita, per la deessa noms hi accediria si es posava al seu servei i era capa de superar les proves ms dures. Per Psique se'n sortia amb l'ajut dels animals.

Finalment, Afrodita l'envi a l'Hades a cercar la bellesa de Persfone. Tamb ho aconsegu, per quan en tornava amb una capseta sent curiositat i l'obr. Llavors, va caure profundament adormida, i all hauria quedat si Eros, que encara la desitjava, no l'hagus trobada. El du la va despertar amb les seues fletxes i la va portar a l'Olimp, on va demanar a Zeus que li conceds la immortalitat per poder-la tindre sempre amb ell com a muller. Zeus ho accept de grat. 

El mite de Psique, d'elaboraci tardana i molt influt per les religions mstiques, simbolitza la superaci de les proves i els patiments de l'nima humana per aconseguir la immortalitat.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 187-188.

Enllaos externs.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235890" title="Oscar a la millor pellcula de parla no anglesa" nonfiltered="1414" processed="1413" dbindex="91423">
En la categoria del premis Oscar de millor pellcula de parla no anglesa hi ha el segent llistat. En ell es poden veure les pellcules guanyadores en primer lloc i seguidament les nominades. Cada pellcula mostra el nom original i nominatiu de la mateixa, el nom del director, el pas productor i l'idioma o idiomes que s'hi parlen.

 Guanyadors .
 1950s .



 1960s .



 1970s .



 1980s .



 1990s .



 2000s .



 Enllaos externs .

 Pgina oficial de l'Acadmia (en angls);
 Pgina oficial de la cerimnia dels Oscars (en angls);
 Llista completa descarregable dels Nominats i Guanyadors dels Premis Oscar (en angls);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235892" title="Kenneth Grahame" nonfiltered="1415" processed="1414" dbindex="91424">
Kenneth Grahame fou un escriptor britnic que va nixer a Edimburg el 8 de mar de 1859 i va morir a Pangbourne, al comtat de Berkshire, el 6 de juliol de 1932. 

Quan va quedar orfe de mare, Grahame va anar a viure amb la seva via a Berkshire, on desprs situaria l'acci dels seus llibres The Golden Age (1895) i Dream Days (1898), el qual inclou la narraci The Reluctant Dragon (publicada originriament en catal amb el ttol de Sant Jordi i el drac gandul). Va fer estudis a Oxford, per no va poder entrar-hi de professor i va treballar al Banc d'Anglaterra, del qual en va arribar a ser secretari, fins a la seva jubilaci el 1907. 

Es va relacionar amb Alfred Tennyson, Robert Browning, John Ruskin i William Morris i va adquirir un gran renom com a narrador infantil, arran sobretot de la seva novella El vent entre els salzes (1908), un clssic de la literatura infantil escrit en un principi com un seguit de xerrades adreades al seu fill, que era igual de tossut que el senyor Gripau (Toad of Toad Hall), un dels protagonistes de la novella. L'illustrador ms clebre d'aquesta obra fou Ernest Howard Shepard.

El 1967 el grup britnic Pink Floyd es va inspirar en aquesta novella per fer el seu disc The Piper at the Gates of Dawn.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235893" title="El vent entre els salzes" nonfiltered="1416" processed="1415" dbindex="91425">
El vent entre els salzes (en angls, originalment, The Wind in the Willows) s una novella escrita el 1908 per Kenneth Grahame (1859-1932). s un dels clssics de la literatura infantil, escrit en un principi com un seguit de xerrades adreades al seu fill, que era igual de tossut que el senyor Gripau (Toad of Toad Hall), un dels personatges de la novella. 

El llibre s un recull de narracions protagonitzades pel Gripau i la seva rica mansi, el Talp, el Rat d'Aigua i el Teix, personatges animals humanitzats que aporten una descripci idllica del mn natural i de la societat del comenament del segle XX.

El 1967 el grup britnic Pink Floyd es va inspirar en la novella per fer el seu disc The Piper at the Gates of Dawn.

En catal la novella ha estat traduda per Jordi Arbons (Edhasa, 1990) i Ramon Folch i Camarasa (Joventut, 1993), edicions que recuperen les illustracions originals d'E.H. Shepard.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235894" title="Faetont" nonfiltered="1417" processed="1416" dbindex="91426">
Segons la mitologia grega, Faetont o Faet fou un heroi, fill d'Hlios i de Clmene (encara que Mrops va sser, posteriorment, el seu pare adoptiu).

Un dia, paf va posar en dubte la seua filiaci, i el noi va acudir a Hlios perqu, si de deb era el seu pare, li conceds un do. El du va fer el jurament solemne que aix seria, i el jove li deman que el deixs conduir per un dia el carro del sol. Hlios no el va poder dissuadir, i aix hagu de permetre que al mat segent Faetont condus el seu carro. Per, quan els cavalls s'adonaren que no duien l'auriga habitual, es van desbocar i sortiren de la ruta, i el jove no sabia com dominar-los. Els tombs de l'astre amunt i avall van causar grans trasbalsos al cel i a la terra, on van proliferar els incendis, fins que Zeus va fulminar Faetont amb els seus llamps abans que queds destrut tot l'univers. Algunes conseqncies d'aquest viatge sn la diversitat de temperatures i vegetaci terrestres i el color negre de les races africanes ("cremades" per Faetont.

El seu cos va caure al riu Erdan, on fou enterrat per les nimfes (Eurpides, per, el salva en una altra versi de la histria).

El mite serveix per explicar tamb el fenomen de les estrelles o cossos celestes que semblen caure a la Terra, igual que Faetont va caure del carro solar. Una estrella caiguda seria llavors per causa de l'orgull, mite recurrent en diverses cultures, inclosa la cristiana (amb els dimonis caiguts, especialment Llucifer).

La llegenda de Faetont ha estat mpliament representada en obres pictriques i musicals, especialment a partir del Barroc, ressaltant el seu component trgic.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 92.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235896" title="Eleusis (fill d'Hermes)" nonfiltered="1418" processed="1417" dbindex="91427">
Segons la mitologia grega, Eleusis fou un heroi, fill d'Hermes i de Dara (per altres genealogies n'atribueixen la paternitat a gig).

Fund la ciutat d'Eleusis i la consagr a Demter.

Algunes fonts el consideren pare de Triptlem.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 74.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235899" title="Dara (filla d'Oce)" nonfiltered="1419" processed="1418" dbindex="91428">
D'acord amb la mitologia grega, Dara fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

Estimada per Hermes, fou mare d'Eleusis.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 59.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235900" title="gig" nonfiltered="1420" processed="1419" dbindex="91429">
Segons la mitologia grega, gig fou un rei de la Becia, fill de Posid (tot i que alguns el fan fill de Beot) i d'Alistra.

Es cas amb Tebe i tingu nombrosos fills, que foren epnims de les ciutats del pas.

En el seu temps la Becia sofr una gran inundaci que desprs es conegu com a diluvi ogigi.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 161.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235901" title="Triptlem" nonfiltered="1421" processed="1420" dbindex="91430">
Triptlem fou un heroi, fill de Celeu, rei d'Eleusis i Metanira, segons la genealogia ms acceptada a la mitologia grega.

La deessa Demter el prengu a crrec seu i de nit l'exposava a les flames amb la intenci de fer-lo immortal.

Tanmateix, una vegada Metanira la sorprengu en aquest ritual i, en veure-ho, profer un crit que trenc l'encanteri. Per Demter el mantingu sota la seua protecci i, havent-li ensenyat les arts de l'agricultura, li don un carro estirat per dracs voladors perqu recorregus el mn i les difongus per tots els pobles. 

Entre altres fets destacats, els antics li atribuen la instituci dels misteris d'Eleusis.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 213.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235902" title="Celeu" nonfiltered="1422" processed="1421" dbindex="91431">
D'acord amb la mitologia grega, Celeu fou un rei d'Eleusis, fill del fundador epnim Eleusis.

Es cas amb Metanira i fou pare de Triptlem i de Demofont.

Acoll la deessa Demter quan peregrinava pel mn a la recerca de Persfone. Ella correspongu a aquesta hospitalitat ensenyant-li les arts de l'agricultura.

Ms endavant, Celeu bast el santuari de Demter a la seua ciutat i organitz el seu culte.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 47.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235903" title="Eurloc (cunyat d'Ulisses)" nonfiltered="1423" processed="1422" dbindex="91432">
Segons la mitologia grega, Eurloc fou cunyat d'Ulisses i marit de la seua germana Ctmene. Fou tamb un dels seus companys ms fidels.

Havent desembarcat a l'illa d'Ea per explorar-la, fou l'nic que no tast el filtre mgic de Circe que convert en porcs els altres companys, i aix va poder avisar Ulisses del perill que corrien.

A Siclia, per, va animar els altres a matar i devorar alguns bous dels ramats d'Hlios, i per aix mor ofegat durant la tempesta que els dus els van enviar per castigar aquell sacrilegi.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 89.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235904" title="Franois Clouet" nonfiltered="1424" processed="1423" dbindex="91433">

Franois Clouet (Tours, 1510? - Pars, 22 de desembre de 1572) va ser un pintor francs del Renaixement. Tot i que no es coneix massa de la seua vida i de la seua obra, se sap que va succeir a son pare, Jean Clouet, com a pintor oficial de la Cort.

Els seus treballs per a Francesc I no estan documentats abans dels funerals d'aquest, que van estar organitzats pel mateix Clouet. 

Noms va signar dos quadres: el retrat de Pierre Quthe (1562, Louvre, Pars) i Dama al bany (c. 1570, Cook Collection, Richmond). 

Tanmateix, va realitzar els retrats oficials de la cort, com els d'Enric II, Carles IX o Margarida de Valois. 

Se li atribueixen uns 50 dibuixos, per cal considerar que, en general, els treballs artstics d'aquella poca eren sobretot el resultat d'un treball en equip. 

En el cas de Clouet, el seu taller estava particularment dedicat a la producci de sries de retrats. Aquests objectes, molt a la moda, estaven destinats a una aristocrcia a la recerca d'objectes artstics ms accessibles que la pintura histrica.

Galeria.

Fitxer:Franois Clouet 003.jpg|Isabel d'ustria, 1571, oli sobre taula, 36  26 cm Museu del Louvre, Pars


 Enllaos externs .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235906" title="Ludwigsburg" nonfiltered="1425" processed="1424" dbindex="91434">

Ludwigsburg s un municipi alemany, situat al centre del Land de Baden-Wurtemberg, a uns 12 km de Stuttgart, a la vora del Neckar. El castell residencial caracteritza el centre de la ciutat.

Histria.

A principis del segle XVIII Eberhard Ludwig, duc de Wrtemberg, va manar construir un inmens castell prop de la ciutat de Stuttgart, amb el que somiava emular a Versalles. Al seu entorn va sorgir el nucli urb de Ludwigsburg, fundada l'any 1704. L'estudiada planificaci urbana es manifesta en el traat de la xarxa vial: els carrers i avingudes semblen traades amb tiralnies. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235907" title="Glaucos (fill de Ssif)" nonfiltered="1426" processed="1425" dbindex="91435">
Segons la mitologia grega, Glaucos fou un rei de Corint, fill de Ssif i de Mrope.

Casat amb Eurmede, fou pare de Bellerofont.

Segons es diu, va portar els seus cavalls a beure en una font les aiges de la qual feien embogir i els animals, furiosos, el van destrossar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 101.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235909" title="Escilla" nonfiltered="1427" processed="1426" dbindex="91436">

Geografia:
 Escilla (ciutat);
Onomstica:
 Escilla (filla de Forcis);
 Escilla (filla de Nisos);
 Escilla i Caribdis, vegeu Escilla (filla de Forcis) i Caribdis;
Botnica:
Escilla (botnica);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235910" title="Glaucos (fill de Posid)" nonfiltered="1428" processed="1427" dbindex="91437">
D'acord amb la mitologia grega, Glaucos fou un pescador beoci, entre altres genealogies se'l suposa fill de Posid i una niade.

Un dia va arribar a una illa coberta de gespa i hi estengu els peixos que havia capturat. Llavors, va veure com aquests es revifaven i tornaven a l'aigua. Encuriosit, va tastar les herbes que cobrien la terra i a l'instant sent un impuls irresistible de llanar-se de cap al mar. Desprs de submergir-s'hi, fou acollit per Tetis i Oce, que el van convertir en un du mar semblant als tritons.

Venerat especialment pels seus compatriotes, interv en diversos mites heroics.

El seu amor per la nimfa Escilla va provocar la gelosia de Circe, que la transform en monstre.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 100-101.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235913" title="Acura MDX" nonfiltered="1429" processed="1428" dbindex="91438">

L'Acura MDX es un vehicle de tipus mid size CUV de luxe fabricat per Honda i venut sota la seva marca de luxe Acura al mercat de Nord Amrica, incloent Jap i Austrlia (en aquests ltims, es ven com a Honda MDX). Fabricat a la planta d'Alliston, Ontario, Canad, va ser presentat a finals del 2000 com a model del 2001, substituint l'anterior Acura SLX; cobreix l'espai deixat pel Honda Horizon que desaparegu al 1999. Al 2003 es vn al mercat japons.

Rival d'aquest es el Lexus RX, Lincoln MKX, BMW X5, Infiniti FX, Volvo XC90 i els Mercedes-Benz Classe M i Cadillac SRX.

El MDX fou el primer de la seva categoria a oferir una tercera fila de seients.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235914" title="Glaucos (fill d'Hiploc)" nonfiltered="1430" processed="1429" dbindex="91439">
D'acord amb la mitologia grega, Glaucos fou un heroi lici, fill d'Hiploc.

An a la guerra de Troia acompanyant el seu cos Sarpdon. All va morir a mans d'iax.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 101.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235917" title="Andr Gorz" nonfiltered="1431" processed="1430" dbindex="91441">
Andr Gorz, o Grard Horst com nom de naixement, (Viena, febrer de 1923, Vosnon, 22 de setembre de 2007) fou un filsof i periodista francs. 

De personalitat extremadament discreta, s l'autor d'un pensament que oscilla entre filosofia, teoria social poltica i crtica. Deixeble de l'existencialisme de Jean-Paul Sartre, trenca amb aquest desprs de 1968, i es fa un dels principals terics de l'ecologia poltica. 

Fou cofundador en 1964 del "Nouvel Observateur" amb el pseudnim de Michel Bosquet, amb Jean Daniel.

 Vida i filosofia . 
Nascut a Viena (ustria) al febrer 1923 amb el nom de Gerard Horst s el fill d'un comerciant jueu i d'una secretria catlica. Els seus pares no expressen una gran identitat nacional o religiosa. El context antisemita en el que viuen fa al seu pare convertir-se al catolicisme en 1930. 

En 1939, la seva mare l'envia a una instituci catlica de Lausana per a evitar la seva mobilitzaci en l'exrcit alemany. En 1945 es llicencia a l'Escola d'enginyers de la Universitat de Lausana amb un diploma d'enginyer qumic. Participa en aquella poca en les trobades de la societat d'estudiants "Belles-Lettres", per expressa sobretot un inters per la fenomenologia i en l'obra de Sartre. La seva trobada amb Sartre l'any segent marca llavors la seva formaci intellectual. 

Presentant-se en la vida activa com traductor de notcies americanes per un editor sus, publica els seus primers articles en el diari d'un moviment cooperatiu. Al juny de 1949 es trasllada a Pars on treballa primer en el secretariat internacional del Moviment de Ciutadans del mn i desprs com secretari privat d'un agregat militar de l'ambaixada de l'ndia. La seva entrada a Paris-Presse marca els seus inicis en el periodisme, on va prendre el pseudnim de Michel Bosquet. All coneix al cronista Jean-Jacques Servan-Schreiber que, en 1955, el reclut com periodista econmic a L'Express.

Parallelament, s'aproxima al grup dels de Sartre i adopta un enfocament existencialista del marxisme que el porten a tractar de manera central les qestions de l' i de l'alliberament, tot en el marc d'una reflexi on el fil conductor s la vinculaci a l'experincia existencial i a l'anlisi dels sistemes socials des del punt de vista de les vivncies individuals. Aquestes referncies a la fenomenologia i a l'existencialisme marxista constitueixen els fonaments filosfics dels seus primers llibres, signats sota el pseudnim d'Andr Gorz: Le Tratre (el Trador) (Le Seuil, 1958), La Morale de l'histoire (La Moral de la histria) (Le Seuil, 1959) i els Fondements pour une morale (Fonaments per a una moral) (Galile, 1977), publicat ms de quinze anys desprs de la seva finalitzaci. En el clima de sospita de la guerra freda va preferir signar amb un pseudnim en el moment en el que esperava la seva naturalitzaci francesa. 

En el cor de la seva reflexi s'imposa, doncs, la qesti de l'autonomia de l'individu. N'extreu una concepci profundament emancipadora del moviment social on la noci de desenvolupament de l'autonomia individual s percebuda com la condici sine qua non de la transformaci de la societat. Aquesta idea que alliberament individual i collectiu es condicionen mtuament la comparteix amb Herbert Marcuse, amic personal seu i gran figura de l'Escola de Frankfurt.

El seu posicionament alhora anti-institucional, anti-estructuralista i anti-autoritari es troba en la lnia que assigna a la revista "Els Temps Moderns" a partir de la seva entrada al comit director de la revista de Sartre, al 1961. 

Obres.
 La morale de l'histoire (Seuil, 1959);
 Stratgie ouvrire et nocapitalisme (Seuil, 1964);
 Le tratre (Le Seuil, 1957 et Folio Essais, 2005. Dans cette dition se trouve l'Avant-propos de  1967);
 Le socialisme difficile (Seuil, 1967);
 Rforme et rvolution (Seuil, 1969);
 Critique du capitalisme quotidien (Galile, 1973);
 Critique de la division du travail (Seuil, 1973. Ouvrage collectif);
 cologie et politique (Galile, 1975);
 cologie et libert (Galile, 1977);
 Fondements pour une morale (Galile, 1977);
 Adieux au proltariat (Galile et Le Seuil, 1980);
 Les Chemins du Paradis (Galile, 1983);
 Mtamorphoses du travail (Galile, 1988 et Folio Essais, 2004);
 Capitalisme Socialisme cologie (Galile, 1991);
 Misres du prsent, richesse du possible (Galile, 1997);
 L immatriel (Galile, 2003);
 Lettre  D. Histoire d'un amour (Galile, 2006);

 Defunci . 
Va decidir posar fi als seus dies a l'edat de 84 anys amb la seva dona Dorine, afectada per una malaltia greu, el 24 de setembre de 2007, a casa seva a Vosnon al departament de l'Aube . A ella li havia dedicat en 2006 el llibre "Carta a D. Histria d'un amor", una oda a Dorine. 

Extracte: 
"  Tu vas avoir quatre-vingt-deux ans. Tu as rapetiss de six centimtres, tu ne pses que quarante-cinq kilos et tu es toujours belle, gracieuse et dsirable. Cela fait cinquante-huit ans que nous vivons ensemble et je t'aime plus que jamais. Rcemment, je suis retomb amoureux de toi une nouvelle fois et je porte de nouveau en moi un vide dbordant que ne comble que ton corps serr contre le mien   Nous aimerions chacun ne pas survivre  la mort de l'autre. Nous nous sommes souvent dit que si, par impossible nous avions une seconde vie, nous voudrions la vivre ensemble."

"vas a fer vuitanta-dos anys. Has disminut sis centmetres, peses noms quaranta-cinc quilos i encara ets bella, graciosa i desitjable. Fa ja cinquanta-vuit anys que vivim junts i t'estimo ms que mai. Recentment, vaig enamorar-me de tu una altra vegada i duc de nou en mi una buidor desbordant que satisf noms el teu cos cenyit contra el meu  Als dos ens agradaria no sobreviure a la mort de l'altre. Ens vam dir sovint que si, per atzar tingussim una segona vida, voldrem viure-la junts." 

 Referncies . 


 Enllaos externs .
 Andre Gorz. Critique of Economic Reason ;
Entrevista-A.Gorz-Trabalho sem medida Mercoled 19 novembre 2003 ;
 "Oser l'exode" ;
 Extracte d'Andr Gorz", maig de 2006 ;
 Necrolgica a The Guardian 7 nov 2007 ;
 Necrolgica a Monthly Review ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235924" title="Honda Pilot" nonfiltered="1432" processed="1431" dbindex="91442">

L'Honda Pilot es el segon SUV fabricat i dissenyat completament per Honda, presentat l'estiu del 2002 com a model del 2003, es fabricat a Lincoln, Alabama, encara que fins al abril del 2007 tamb es va fabricar a Alliston, Ontario, Canad. Substitueix a l'anterior Honda Passport; comparteix parts mecniques amb l'Acura MDX; la seva construcci unibody es reforada per uns integrats perimeter frame rails que ajuden a la estabilitat en condicions fora de carretera.

El Pilot va ser dissenyat per cobrir la demanda de SUV del mercat Nord-Americ, que fins aquest moment noms disposava del CR-V i de l'anterior Passport. Amb el nou model, Honda va incrementar les vendes de SUV, convertint-se el Pilot en un dels ms venuts, amb unes 100.000 unitats l'any 2004, un augment del 20% respecte de l'any anterior.

Es comercialitza a Nord-Amrica i l'Orient Mitj sota el nom d'Honda MR-V.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235925" title="Honda CR-V" nonfiltered="1433" processed="1432" dbindex="91443">

L'Honda CR-V es un vehicle de tipus compact CUV fabricat per Honda des del 1996; va ser "lleugerament" basat amb l'Honda Civic per satisfer al pblic que demanava un SUV Honda. Hi ha discrepncies amb el significat de "CR-V": a Regne Unit, "Compact Recreational Vehicle" i per Honda en el seu CR-V Fact Book i a la pgina web global, citen "Comfortable Runabout Vehicle". S'ofereix en tracci simple o integral, encara que en mercats amb poca demanda com el britnic noms s'ofereix en tracci integral.

Fabricat a les plantes de Swidon, Regne Unit i Suzuka, Jap, la seva producci s'amplia a les factories de East Liberty, Ohio (a partir del 2007), Wuhan, Xina (a travs de Dongfeng Honda Automotive Company), Ayutthaya, Tailndia i Jalisco, Mxic (finals del 2007). Per dimensions, el CR-V s'ubica entre el Honda Pilot i el Element.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235937" title="Josep Dign i Balaguer" nonfiltered="1434" processed="1433" dbindex="91444">
Josep Dign i Balaguer (1954-1995) fou un militant independentista catal. Durant els anys setanta fou membre del Front d'Alliberament de Catalunya i el desembre de 1974 fou detingut prop de Sant Lloren de Cerdans (Vallespir) per la gendarmeria francesa amb Csar Algora. Empresonat un temps, quan fou alliberat form part del grup Resistncia Catalana d'Alliberament Nacional (RCAN) i mantingu contacte amb grups anarquistes. El 25 de gener de 1983 fou detingut sota la llei antiterrorista i posteriorment empresonat, acusat de pertnyer a Terra Lliure i de tenir relacions amb un escamot llibertari.  L'11 d'abril de 1986, per, fou indultat pel govern espanyol

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235939" title="Jos-Antonio Novais Tom" nonfiltered="1435" processed="1434" dbindex="91445">
Jos-Antonio Novais Tom fou un periodista espanyol. Durant finals dels anys 1960 i 1970 fou periodista del diari Madrid i corresponsal a Espanya del diari francs Le Monde, on es va fer fams per cobrir el judici i execuci del lder del PCE Julin Grimau el 1963, per la seva entrevista a Aureli Maria Escarr i Jan  el 1963 i per la seva crnica dels fets de Montejurra , ra per la qual s'aconvert alhora en la bstia negra del rgim franquista i en un referent per als periodistes democrtics. Desprs fou corresponsal del Diario de Noticias, de Lisboa, i O Estado de So Paulo. El 1982 va rebre el III Premi de Periodisme Francisco Cerecedo. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 Quin mat a Julin Grimau?;
 El libro negro de Montejurra;

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235940" title="Premi de Periodisme Francisco Cerecedo" nonfiltered="1436" processed="1435" dbindex="91446">
El Premi de Periodisme Francisco Cerecedo s un guard periodstic que convoca l'Associaci de Periodistes Europeus a Espanya per a guardonar aquelles persones que s'han distingit especialment pel seu treball periodstic o de divulgaci, especialment aquells que realitzin treballs originals i evitin la pressi dels poders pblics en defensa de la llibertat d'expressi. El guard duu el nom del periodista gallec Francisco Cerecedo, mort el 1977. El premi es convoca anualment des de 1983.

Guardonats.
1983: Rafael Snchez Ferlosio.
1984: Javier Pradera.
1985: Jos-Antonio Novais Tom.
1986: Nativel Preciado.
1987: Juan Cueto Alas.
1988: No es convoc;
1989: Ral del Pozo.
1990: Maruja Torres.
1991: Chumy Chmez.
1992: Eduardo Haro Tecglen.
1993: El Roto.
1994: Manuel Vicent.
1995: Francisco Umbral.
1996: Carmen Rico Godoy;
1997: Fernando Savater.
1998: Jon  Juaristi.
1999: Adam Michnik;
2000: Arcadi Espada.
2001: Walter Haubrich.
2002: Soledad Alameda.
2003: Iaki Gabilondo.
2004: Antonio Tabucchi;
2005: Juan Jos Mills.
2006: Sylvain Cypel. ;
2007: Soledad Gallego-Daz.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235942" title="Manuel Vicent" nonfiltered="1437" processed="1436" dbindex="91447">
Manuel Vicent (La Vilavella, Castell, 1936) s un escriptor i articulista valenci en castell. Com a periodista, ha collaborat en el diari Madrid i a les revistes Triunfo i Hermano Lobo. Actualment escriu en el peridic El Pas. Les seves novelles Tranva a la Malvarrosa i Son de mar han tingut adaptacions cinematogrfiques de notable xit. Ha publicat diverses novelles i recopilacions d'articles, i ha estat tamb galerista d'art. Ha estat guardonat amb el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo el 1994. 

 Obres .
Pascua y naranjas (1966);
Balada de Can (Premi Nadal);
Contra paraso;
No pongas tus sucias manos sobre Mozart;
A favor del placer;
Crnicas urbanas;
Del caf Gijn a taca;
Tranva a la Malvarrosa (1996);
Jardn de Villa Valeria (1996);
Por la ruta de la memoria, llibre de viatges.
Borja Borgia, los mejores relatos (1997), teatre.
Las horas paganas (1998), recopilacin de artculos.
Son de mar (1999, Premi Alfaguara de Novella).
Otros das, otros juegos (2002).
Espectros (2000), articles periodstico.
Cuerpos Sucesivos (2003);
Vers el Cielo Abierto (2005).
Len de ojos verdes (2008).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235946" title="Madrid (diari)" nonfiltered="1438" processed="1437" dbindex="91448">
Madrid fou un peridic que es va publicar a Madrid (Espanya) entre 1939 i 1971. Juan Pujol Martnez, que durant la Segona Repblica havia dirigit el diari vespert d'orientaci dretana Informaciones (propietat de Joan March i Ordinas) i havia estat diputat en les llistes de la CEDA, va optar i va obtenir una de les poques llicncies d'obertura de peridics que es van concedir desprs del final de la guerra civil espanyola. 

En els seus inicis, el diari Madrid, fou un peridic modest, sense grans aspiracions i que va arribar a arribar a tenir a la fi dels anys 50 un tiratge de 60.000 exemplars. En 1962, la capalera s adquirida per la societat Fomento de Actividades Culturales, Econmicas y Sociales (FACES), integrada per diferents corrents afins al rgim franquista. En 1966, Rafael Calvo Serer, notable membre de l'Opus Dei i partidari de Joan de Borb, es va fer amb el control de l'empresa editorial i nomen Antonio Fontn director del peridic. 

En aquesta poca comptava en la redacci del Diari Madrid: Miguel ngel Aguilar, Jos Oneto, Jos Vicente de Juan i Alberto Mnguez. A partir d'aquest moment, Madrid esdevingu un referent dels corrents aperturistes que comenaven a despuntar en el crepuscle de la dictadura. Es caracteritzava per la seva independncia i l'expressi d'idees prpies amb freqncia molt crtiques amb el rgim. Comenaren tamb de manera tmida i subtil a reclamar una major obertura democrtica i una millor defensa de les llibertats i els drets individuals. Aquesta nova lnia editorial li va provocar greus dificultats amb el govern. Un article de Calvo Serer, publicat en 1968, en el qual de manera indirecta i mitjanant una subtil comparana amb Charles de Gaulle, demandava la retirada del poder de Francisco Franco, va provocar la suspensi del diari durant dos mesos. Posteriorment, el 25 de novembre de 1971, amb l'excusa de dificultats empresarials, el Govern proced a la cancellaci del peridic i prohib la seva publicaci. Malgrat les batalles judicials que es van succeir, el diari es va veure obligat a vendre el seu patrimoni per a plantar cara als deutes, i el 24 d'abril de 1972 es va procedir a volar la seu del rotatiu, en un acte simblic que suposava donar per resolta una de les primeres incursions en el terreny dels principis democrtics durant els anys de la dictadura franquista.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235952" title="Jos Oneto" nonfiltered="1439" processed="1438" dbindex="91449">
Jos Oneto (San Fernando, Cadis, 1942) s un periodista espanyol. Es llicenci en periodisme i comen la seva trajectria professional al diari Madrid fins que va tancar el 1970. Durant la transici espanyola va incorporar-se a les agncies France Presse i Colpisa, de manera que les seves crniques poltiques es van publicar fins i tot a La Vanguardia. El 1974 es va incorporar a Cambio 16, on hi escrivia sobre informaci poltica i econmica. 
En 1975 fou nomenat sotsdirector de la publicaci i poc desprs director. La revista poltica esdevingu aleshores un dels baluards de l'obertura informativa durant la Transici i arriba a tenir un tiratge de mig mili d'exemplars. Ms tard seria tamb nomenat Director General de Publicacions del Grupo 16. 

El 1986 s'incorpora al Grup Zeta, passant a dirigir la revista Tiempo, responsabilitat en la qual roman fins a 1996. Durant aquest temps la publicaci fou en una de les de ms tiratge entre les revises de contingut poltic. Tamb va ser Director d'Informatius a Antena 3 Televisi (entre 1996 i 1998). En 2000 va ser nomenat membre del Consell d'Administraci de l'Ens Pblic de Rdio Televisi de Madrid (Telemadrid). Des de 1998 s conseller editorial del Grup Zeta i segueix escrivint a Tiempo i a El Peridico de Catalunya. 

Com a comentarista poltic s habitual a les tertlies d'actualitat tant a la rdio com a la televisi, collabor als programes La Mirada Crtica (1999-2002), de Telecinco, Hermida y Cia. (1993-1996), El Primer Caf (1996-1998), Cada da (2004-2005), Ruedo Ibrico (2004-2006) i Espejo Pblico (2006- ) a Antena 3 i Herrera en la Onda (2004- ) a Onda Cero. 

 Llibres publicats .
 Arias entre dos crisis 1973-1975 , 1975;
 Cien das en la muerte de Francisco Franco, 1975;
 Jos Mara de Areilza, 1977;
 Los ltimos das de un Presidente: de la dimisin al golpe de Estado, 1981;
 La noche de Tejero, 1981;
 Adnde va Felipe?, 1983;
 Comando Madrid, 1984;
 El secuestro del Cambio, 1984;
 Anatoma de un cambio de rgimen, 1985;
 La verdad sobre el caso Tejero: el proceso del siglo, 1985;
 Veinte aos que cambiaron Espaa, 1999;
 Cien das que cambiaron Espaa, 2005;
 23-F. La historia no contada, 2006;

 Premis .

 Premi Nacional de Periodisme ;
 Antena de Oro de Televisi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235953" title="Triunfo" nonfiltered="1440" processed="1439" dbindex="91450">
Triunfo va ser una revista espanyola d'informaci general, que es va publicar de 1962 a 1982, sota la direcci de Jos ngel Ezcurra Carrillo. Va ser la revista que en els anys 60 i 70, dues dcades crucials, va encarnar les idees i la cultura de l'esquerra espanyola i va ser smbol de la resistncia intellectual al franquisme. Va patir nombrosos segrests i multes, i per ella van passar periodistes com Eduardo Haro Tecglen, Manuel Vzquez Montalbn (tamb sota el pseudnim de Sixto Cmara), Llus Carandell o Fernando Savater. 

En 2006, 24 anys desprs del seu ltim nombre, es va crear la pgina web triunfodigital.com, en la qual s'han penjat, digitalitzats, nombres de la revista, facilitant un motor de recerques per autor i ttol dels articles.

 Bibliografia . 
Alted, Alicia y Paul Aubert (ditores). 1995. Triunfo en su poca. Casa de Velzquez - Ediciones Plyades, S.A. Madrid. ISBN 84-86839-55-6;

 Enllaos externs .
Nombres de la revista Triunfo digitalitzats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235960" title="Libertad Digital" nonfiltered="1441" processed="1440" dbindex="91451">
Libertad Digital s un diari de Internet editat ntegrament en castell des del 8 de mar de 2000. Es defineix com  a liberal i gaudeix de gran influncia entre la dreta poltica espanyola. L'Oficina de Justificaci de la Difusi (OJD) el situa com un dels principals diaris en nombre de lectors sent el que ms audincia t dels mitjans purament digitals que no tenen edici impresa.  
 Orgens . 
La idea de Libertad Digital es comena a gestar a la fi de novembre de 1999, com a una iniciativa del grup que duia uns anys encoratjant una revista terica en paper titulada La Ilustracin Liberal. Aquest grup, ms aviat informal i basat en relacions d'amistat prvies, era animat pel periodista i comentarista radiofnic Federico Jimnez Losantos, el tamb periodista Javier Rubio Navarro i per Jos Mara Marco, director de la revista. Tamb estava en aquest grup originari l'economista i jurista Alberto Recarte, que assumiria la presidncia de Libertad Digital per la seva experincia en la gesti dels aspectes empresarials del projecte. 

Javier Rubio, que havia deixat la revista GEO l'agost de 1999, va assumir la direcci executiva per a engegar Libertad Digital el mar de 2000, amb una plantilla de 16 persones en la redacci. Al costat d'ells, un nodrit grup de periodistes i professionals de la comunicaci va contribuir subscrivint accions. La seva primera edici va veure la llum el 8 de mar de 2000. Guillermo Dupuy i, poc desprs, Jess Gmez i Fernando Daz Villanueva, van exercir de caps d'opini i editorialistes. Via Recarte, es van sumar alguns liberals post-hayekians. A ms, existien contactes amb el grup de liberals hispanoamericans de la fundaci de Mario Vargas Llosa, que participaven en La Ilustracin Liberal, i amb membres hispanoparlants del Cato Institute. Comenaren a collaborar altres liberals menys adscrits a una escola determinada, com Francisco Cabrillo, Jos Raga o Carlos Rodrguez Braun, gran difusor del liberalisme durant molt temps a la Cadena Ser i desprs a Onda Cero. Tamb es van publicar articles de Pedro Schwartz. Un ltre personatge important des del principi va ser Carlos Semprn Maura. 

Tamb, des de posicions i trajectries distintes, Antonio Lpez Campillo, Gabriel Albiac, Amando de Miguel i Csar Vidal es compten entre els seus primers collaboradors, aix com els periodistes Germn Yanke i Enrique de Diego, encara que abandonaren el projecte i avui es declaren allunyats dels seus principals postulats editorials i deontolgics. Un cop consolidat el projecte, s'incorporaren a poc a poc una nova generaci de joves liberals, que Juan Carlos Girauta (un altre dels seus collaboradors ms actius) ha denominat com leclosi liberal.

El seu accionariat inicial estava compost per 2 grups que es repartien el capital a parts iguals: el Grup Intereconoma de Julio Ariza, d'orientaci catlica, i el grup d'orientaci liberal format Federico Jimnez Losantos, Alberto Recarte i Javier Rubio, entre uns altres. Posteriorment, Libertad Digital va fer una ampliaci de capital per 486.000 euros, que representava el 50% del capital social, i una oferta pblica de subscripci d'accions per valor de 5,34 milions d'euros. Al setembre de 2005, Julio Ariza va vendre les seves accions (el 21,3% del capital de Libertad Digital) a Arturo Baldasano per 3,8 milions d'euros. A l'octubre de 2005, Arturo Baldasano es va desprendre de la meitat de les seves accions ja que la seva entrada en l'accionariat va ser vista amb reticncia per grup de socis liderat per Federico Jimnez Losantos. Una part important d'aquestes accions van ser comprades per Federico Jimnez Losantos i Alberto Recarte. Aix, Losantos, Recarte i Baldasano van quedar com accionistes de referncia de la societat, amb una participaci prxima al 11% cadascun. Al gener de 2005 van llanar una versi en angls, The Spain Herald, que tradua notcies i articles d'opini de la versi en castell. Va deixar d'editar-se al juny de 2006. 
 El diari . 
A part de la informaci diria, Libertad Digital es defineix com un diari d'opini. Compta amb gaireb un centenar de collaboradors fixos que llancen un terme mitj de 12 columnes diries. Des de gener de 2005, el diari compte amb un suplement especial de dilluns a divendres que tracta temes de poltica exterior, cultura, religi i idees. L'editor i fundador segueix sent la signatura principal del diari, encara que en els ltims anys han sorgit altres columnistes. 

Entre les seves signatures ms representatives figuren Gabriel Albiac, Amando de Miguel, Carlos Rodrguez Braun, Csar Vidal, Po Moa, Alberto Mguez, Francisco Cabrillo, Fray Josepho, Juan Carlos Girauta, Horacio Vzquez-Rial, Cristina Losada, Luis del Pino, Serafn Fanjul i el GEES. En 2004 l'editorial Hoja Perenne va publicar el primer anuari d'opini de Libertad Digital, un llibre de 150 pgines en les quals van sortir per vegada primera en paper una selecci de 100 columnes. 

Est estructurat en seccions: nacional, internacional, societat, economia, esports i internet. L'actualitzaci de notcies s constant des de les 7 del mat fins a les 12 de la nit. Principalment es nodreix de notcies d'agncia encara que, en algunes seccions, es porten a terme labors d'investigaci. Publica a ms una tira cmica dels nord-americans Coix & Forkum. Disposa de columna editorial diria i d'una bitcora editorial en la qual poden participar els lectors. 

Referncies .


 Enllaos externs .
Libertad Digital;
La generaci de Libertad Digital, escrit per Federico Jimnez Losantos pel 4rt aniversari del diari.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235964" title="Histria de Finlndia" nonfiltered="1442" processed="1441" dbindex="91452">
 Orgens dels finlandesos .
Els orgens del poble finlands i la seva llengua, el fins, sn controvertits.

Els avantpassats dels finlandesos van arribar a aquest territori des de l'est, l'oest i el sud fa milers d'anys, establint una cultura de caadors-agricultors i empenyent els indgenes caadors-recolectors Sami (minoria indgena de Lapnia) a les remotes regions del nord.

 Prehistria .
La poblaci de caadors-recolectors del Mesoltic s coneguda com la "cultura Suomusjrvi".

 Edat del bronze .
L'Edat del bronze va comenar en algun moment desprs del 1500 aC, provenint de l'oest. Les regions costaneres de Finlndia van ser part de la Cultura Nrdica del Bronze, mentre que les regions interiors van rebre influncies de les cultures del nord de Rssia, que utilitzaven el bronze. 

 Edat del ferro .
Desprs del 500 aC, va comenar l'Edat del Ferro. S'han trobat fulls de ferro importats, aix com treballs locals en aquest material.

 Segle XIX .
La important presncia de poblaci d'origen suec a Finlndia s'explica perqu el pas ha estat lligat tradicionalment amb el Regne de Sucia, des del segle XII fins al 1808, en qu fou conquerida pels exrcits de l'emperador rus Alexandre I, amb algunes ocupacions anteriors per part de Rssia durant el segle XVIII. 

Amb l'ocupaci russa Finlndia passa a ser el Gran Ducat de Finlndia, en uni personal amb l'Imperi Rus fins al final del 1917. D'aquella poca prov el desenvolupament d'un important moviment nacionalista finlands (el 1835 es publica el poema pic nacional, el Kalevala; el 1892 el fins aconsegueix un estatus legal parallel al del suec ).

 Segle XX .
El 6 de desembre de 1917, poc desprs de la revoluci bolxevic a Rssia, Finlndia declara la independncia, que s reconeguda definitivament en el Tractat de Tartu del 1920. Durant la Segona Guerra Mundial, per, Finlndia va ser ocupada per tropes sovitiques dues vegades, durant la Guerra d'Hivern de 1939 1940 i durant la guerra de 1941 1944, aquest cop amb el suport de l'Alemanya nazi. Aquesta darrera guerra fou seguida per la guerra de Lapnia de 1944 1945, quan Finlndia, desprs de signar la pau amb els sovitics, va forar la retirada de les tropes alemanyes fora del nord del pas.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, Finlndia va passar a ser un pas no alineat, sobretot arran del pacte d'amistat, cooperaci i assistncia mtua amb la Uni Sovitica (1948). Arran de la dissoluci de la Uni Sovitica i del pacte esmentat, Finlndia va entrar a la Uni Europea el 1995.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235965" title="Comissari Europeu de Desenvolupament i Ajuda Humanitria" nonfiltered="1443" processed="1442" dbindex="91453">
El Comissari Europeu de Desenvolupament i Ajuda Humanitria s un membre de la Comissi Europea encarregat de promoure el desenvolupament sostenible i l'ajuda humanitria en les regions desfavorides (especialment en els Estats d'frica, Carib i Pacfic i les regions ultraperifriques de la mateixa Uni Europea).

Orgens.
Aquesta cartera fou creada l'any 1958 en la primera Comissi Hallstein, sent una cartera present en totes les dems comissions. Anomenada inicialment Comissari Europeu de Desenvolupament, en les Comissions Malfatti i Mansholt les seves funcions foren exercides pel Comissari Europeu de Relacions Exteriors, esdevenint per en la Comissi Ortoli una nova cartera independent de l'anterior. 

En la formaci de la primera Comissi Delors s'inclogueren valors de cooperaci, sent anomenat Comissari de Cooperaci i Desenvolupament, adoptant el setembre de 1999 en la formaci de la Comissi Prodi el nom actual de Comissari Europeu de Desenvolupament i Ajuda Humanitria.

Llista de Comissaris de Desenvolupament i Ajuda Humanitria.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal de Desenvolupament a la Comissi Europea;
  Portal d'Ajuda Humanitria a la Comissi Europea;
  Pgina del comissari Louis Michel a la Comissi Europea;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235971" title="Editorial Planeta" nonfiltered="1444" processed="1443" dbindex="91454">
Editorial Planeta s una empresa editorial fundada en 1949 a Barcelona. s l'empresa insgnia del Grup Planeta. Ha publicat al voltant de 6.000 ttols pertanyents a ms de 1.500 autors, la majoria d'ells castellanoparlants. Cada any atorga el Premio Planeta de Novella, el Premi de Novella Fernando Lara, el Premi Azorn, el Premi dels Lletres Catalans Ramon Llull, i el Premi Srie Negra. 
Vegeu tamb. 
Grup Planeta ;
Premio Planeta de Novella ;
Premi de Novella Fernando Lara ;
Premi Azorn;

Enllaos externs.
Web oficial de l'Editorial Planeta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235973" title="Manel Casserres i Boix" nonfiltered="1445" processed="1444" dbindex="91455">
Manel Casserres i Boix (1929-1996), considerat un dels ms grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya, va nixer a Solsona (Solsons) el 20 de gener de 1929. A l'edat de 19 anys aprengu l'ofici de sastre a la Sastreria Mosella de Barcelona, malgrat la seva vocaci artstica, que ja havia deixat evident anys abans pintant decorats pel Centre Catlic de Solsona. En la seva estada a Barcelona, que dur dos anys, fins que marx a fer el servei militar, no tan sols aprengu la professi de sastre sin que tamb aprengu noves tcniques pictriques. Al seu retorn a Solsona obr la seva prpia sastreria i l'any 1955 es cas amb Lola Sol al Claustre de la Catedral de Solsona.

Constructor de gegants.
El seu primer contacte amb el mn geganter es produ l'any 1956, quan reb l'encrrec de vestir l'Antoniu Ricu, el mosqueter que cavalca sobre la Mulassa de Solsona. Tamb li fou encarregada la remodelaci del cap del Bou de Solsona. El resultat fou fora aplaudit pels solsonins, fins al punt que reb un encrrec per part de l'Ajuntament de crear una parella de gegantons per la ciutat.

La bona tasca efectuada amb el Bou i els gegantons per a l'Ajuntament li valgu perqu, l'any 1959, el Claustre li encomans la construcci del seus gegants ms emblemtics: els Gegants Vells de Solsona. El Gegant Vell de Solsona, considerat una de les obres mestres de la imatgeria festiva catalana, s tot un smbol de la ciutat.

El 1960 va rebre l'encrrec de reconstruir de cap i de nou els Gegants del Pi de Barcelona a partir de les restes trobades a les golfes de Santa Maria del Pi, fet que va representar la consolidaci de Manel Casserres com a constructor de gegants. El 1961 tamb va restaurar els Gegants de Barcelona Ciutat.

L'any 1985 va construir els gegants de l'Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya, en Treball i na Cultura, a partir del disseny de Griselda Karsunke.

Manel Casserres i Boix mor el 9 de juliol de 1996, deixant com a gran llegat un gran nombre de gegants i bsties en una obra que ha seguit el seu fill Manel Casserres i Sol. 

Entre els molts gegants construts per Manel Casserres i Boix cal destacar els de Andorra la Vella, Bellvs, Canet de Mar, Clariana de Peneds, Navs, Parets del Valls, Prats de Lluans, Sallent, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Desp, Sant Juli de Lria, Sant Pol de Mar i Vacarisses.

Bibliografia.
Muntada, A.; i Montraveta, A., Manel Casserras: obra de gegants, Manresa, Edicions Intercomarcals, 1997. ISBN: 84-88545-15-X.

Enllaos externs.
L'obra de Manel Casserras





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235976" title="Banco Bilbao Vizcaya Argentaria" nonfiltered="1446" processed="1445" dbindex="91456">

 
Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) s una entitat bancria espanyola que agrupa un conjunt d'empreses de serveis financers que opera en ms d'una trentena de pasos. s un dels majors bancs a Espanya i Llatinoamrica. El Banc t la seva seu principal a la ciutat de Bilbao (Pas Basc) i possex prop de 95.000 empleats, aix com uns 35 milions de clients repartits arreu del mn. 
 Histria . 
El BBVA, creat el 1999, agrupa a diverses entitats bancries que van operar durant anys a Espanya i que ms tard es van fusionar. BBVA s un grup multinacional de serveis financers format per 95.000 empleats, 35 milions de clients i 1 mili d'accionistes de 32 pasos. Un grup que compta amb un model de gesti innovador, orientat al client i alineat amb la societat, que t com caracterstiques clau la innovaci, el creixement i el lliurament de resultats, i que es recolza en les persones i els equips, en els principis tics i en la tecnologia. Un grup de serveis financers que s'esfora a enfortir les seves bases, millorant els rtios d'eficincia i rendibilitat, elevant la solvncia patrimonial, pel que significa d'avantatge competitiu, i elevant la gesti del risc als ms alts estndards. 

L'objectiu s com: unir totes les fortaleses per a establir relacions duradores amb clients cada dia ms satisfets a Espanya, a Mxic i en tots els pasos d'Amrica, d'Europa, i altres en els quals est present. BBVA mira de prop el futur. Avui BBVA s'ha convertit en tot un referent mundial i en un dels bancs ms reconeguts i premiats. L'entitat es va formar desprs de la fusi dels segents bancs:

Banco Bilbao Vizcaya (BBV), creat el 1988 mitjanant la fusi de:
Banco de Bilbao, fundat el 1857 merc el suport de la Junta de Comercio de Bilbao.
Banco de Vizcaya, fundat el 1901, tamb a Bilbao.

Argentaria (Corporacin Bancaria de Espaa), entitat pblica fundada el 1991 i privatitzada entre 1993 i 1998, formada amb la fusi de diversos bancs de propietat pblica, entre ells:
Banco Exterior de Espaa.
Caja Postal de Ahorros.
Banco Hipotecario.

Desde la temporada 2006/2007 el banc patrocina i dona nom (Liga BBVA) a la Segona Divisi A del futbol espanyol. 

En febrer de 2007 el BBVA anunci la compra del banc estatunidenc Compass Bancshares per 9.600 milions de dlars, i el seu pla de fusionar les quatre entitats bancries per a crear l'entidad  ms gran del sud del pas.

 Filials .
Uno-e Bank (Banca per internet);
BBVA Banco Francs (a Argentina) ;
BBVA Consolidar (Argentina) ;
BBVA Prevision AFP(Bolivia) ;
BBVA Brasil (Brasil);
BBVA Blgica (Blgica);
BBVA Banco BHIF (Xile);
BBVA Provida AFP (Xile);
BBVA Colombia (Colmbia) ;
BBVA Horizonte AFP (Colmbia) ;
BBVA Espaa (Espanya) ;
BBVA Francia (Frana) ;
BBVA Hong Kong (Hong Kong) ;
BBVA Bancomer (Mxic);
BBVA Panam AFORE (Panam);
BBVA Banco Paraguay (Paraguai);
BBVA Banco Continental (Per);
BBVA Banco Provincial (Veneuela);

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Pgina oficial del Banc;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235983" title="Joe Borg" nonfiltered="1447" processed="1446" dbindex="91457">

Joseph Borg ( La Valletta, Malta 1952 ) s un poltic malts que actualment forma part de la Comissi Barroso.

Activitat poltica.
Va nixer el 19 de mar de 1952 a la ciutat de La Valletta, capital de pas. Va estudiar dret a la Universitat de Malta, en la qual es va doctorar el 1975. Entre 1976 i 1989 exerc d'advocat.

Activitat poltica.
Membre del Partit Nacionalista (PN), el 1989 fou nomenat asessor del Ministre d'Assumptes Exteriors Europeus de Malta, crrec que exerc fins el 1995. Aquell any va esdevenir diputat al Parlament de Malta, esc que va repetir en les eleccions generals de 1996, 1998 i 2003. El 1996 fou nomenat pel primer ministre Alfred Sant Ministre d'Indstria, crrec que va mantenir fins el 1998. El 1999 fou nomenat per Edward Fenech Adami Ministre d'Assumptes Exteriors, crrec que ocup fins el 2004. En el desenvolupament d'aquest crrec fou el principal negociador malts amb la Uni Europea (UE) per l'entrada d'aquest petit pas del mediterrani en l'organisme europeu.

L'1 de maig de 2004 fou escollit membre de la Comissi Prodi, grcies a l'entrada del seu pas a la UE, sent nomenat Comissari Europeu de Desenvolupament i Ajuda Humanitria, crrec que compart amb Poul Nielson. En la formaci de la Comissi Barroso fou nomenat Comissari Europeu d'Assumptes Pesquers i Martims, crrec que actualment ostenta.

Enllaos externs.
  Pgina de Joe Borg a la Comissi Barroso;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235992" title="Telefric d'Eibsee" nonfiltered="1448" processed="1447" dbindex="91458">

El telefric d'Eibsee s una secci del telefric bavars de Zugspitze, Alemanya.

Es va inaugurar l'any 1963 amb una llargada de 4.450 m i una elevaci de 1.950 m. El telefric d'Eibsee corre sobre dos suports amb una altitud de 65 i 85 m, respectivament. L'ltim s el suport de cables ms alt a Alemanya. El cable principal t un dimetre de 46 mm, i els cables que el transporten tenen un dimetre de 29 mm cadascun. Funciona en 750 quilovats de potncia, generats a l'estaci de la vall. La ruta es fa normalment en 10 minuts a una velocitat de 36 km/h. El telefric pot acollir 300 persones per trajecte cada hora.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="235999" title="Joana Clement i Sangesa" nonfiltered="1449" processed="1448" dbindex="91459">
Joana Clement i Sangesa (barri de la Barceloneta, Barcelona, 1942) s una activista cultural catalana. Es va formar a l'Escola del Bosc, a Montjuc, per va haver de compaginar els estudis amb la feina com a bobinadora en una empresa del sector elctric. Durant un any va traslladar la seva residncia a Vallvidrera, per desprs de les importants nevades de 1962, es va installar al barri del Farr, a Sant Gervasi.

Preocupada per la prdua de les tradicions del seu nou barri i per la poca relaci entre els habitants, al comenament des anys setanta va implicar grups de vens i venes en la constituci d'una comissi de treball per recuperar la festa major. Una vegada consolidada aquesta, es va integrar en altres moviments socials i culturals del barri i de la ciutat, com la colla de Sant Medir La Perla de Sant Gervasi. Tamb particip en la recuperaci de la celebraci d'altres festes com Sant Pon, Sant Jordi, la Festa de la Tardor, el Ti i la recollida de joguines de Reis per als nens i nenes sense mitjans, com tamb la participaci en la Cavalcada de les Festes de la Merc. Tamb forma part de la Junta de la Federaci de Colles de Sant Medir i de la Comissi de Festes de Sant Gervasi. Per tot aix el 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236001" title="Associaci d'Amics dels Gegants del Pi" nonfiltered="1450" processed="1449" dbindex="91460">

Associaci d'Amics dels Gegants del Pi s una associaci cultural creada el 1992 a Ciutat Vella (Barcelona) que assumeix totes les tasques que es desprenen del funcionament dels gegants del Pi i s continuadora del treball des de 1960 havia dut a terme el Patronat dels Gegants del Pi.

Els gegants del Pi sempre han estat allotjats a la baslica del Pi i tenen una llarga histria de ms de 400 anys. Primerament van estar al crrec de la junta d'obres de la parrquia, que vetllava per la seva conservaci. Les referncies a les aparicions dels gegants a les festes del Corpus i altres solemnitats de la parrquia i de Barcelona sn nombroses al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, fins que el 1870 sn tancats a les golfes del campanar de l'esglsia del Pi. Durant la guerra civil espanyola van poder ser salvats de la crema de la baslica i, el 1959, van ser recuperats per un grup de feligresos del Pi interessats per les tradicions de Barcelona i, posteriorment, restaurats per Manel Casserres i Boix.

L'Associaci engloba els geganters del Pi, que sn el motor que fa caminar i ballar els gegants, i els grallers i tabalers del Pi, que sn els acompanyants inseparables dels gegants i que amb la seva msica els donen la fora i el ritme per ballar. L'Associaci s qui fa possible la participaci dels gegants en les festes de la ciutat i en festes i trobades que tenen lloc en altres indrets, a ms de tenir cura de custodiar-los i conservar-los. Sn una de les tres parelles de gegants que formen part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona juntament amb els Gegants de Barcelona Ciutat i els Gegants de Santa Maria del Mar. Al capdavant de l'Associaci sempre hi ha hagut el seu president, Josep Llus Esteras Iaio. El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Histria de l'Associaci;
 Pgina de l'Associaci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236002" title="Llista d'estats sobirans del 1977" nonfiltered="1451" processed="1450" dbindex="91461">


Estats sobirans.
A.
 Afganistan   Repblica de l'Afganistan;
   Repblica Socialista Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
   Repblica Popular de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Cambodja Democrtica;
   Repblica Unida del Camerun;
   Domini del Canad;
   Repblica del Cap Verd;
 Imperi Centreafric;
   Repblica de Colmbia;
   Estat de les Comores;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti (des del 27 de juny);
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Etipia Socialista;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
 Lbia   Repblica rab Libanesa (fins al 2 de mar);
   Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa (des del 2 de mar);
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Repblica Popular de Moambic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana (des del 6 de desembre);
   Repblica de Rhodsia;
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Transkei;
   Repblica de la Xina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236003" title="Terra bola de neu" nonfiltered="1452" processed="1451" dbindex="91462">

La hiptesi de la Terra bola de neu (en angls, Snowball Earth) fa referncia als efectes que una grandiosa glaciaci va provocar sobre tot el planeta, la ms gran que mai ha ocorregut a la Terra, al menys del qu es dedueix dels registres de dades que ens han arribat. La glaciaci va iniciar-se a finals de Proterozoic, fa aproximadament uns 700 milions d'anys, i es creu que va provocar una gran extinci en massa.

Aquesta teoria intenta donar explicaci als dipsits glacials sedimentaris que s'han trobat en latituds tropicals, i que es van acumular durant el perode Criogeni (850 a 630 milions d'anys), i tamb d'altres trets enigmtics que s'han trobat en el registre  geolgic del Criogeni.

Segon les teories actuals, la causa d'aquesta gran glaciaci cal buscar-les en la formaci d'un supercontinent, Rodnia, localitzat en la zona de l'equador terrestre. La seva superfcie estava constituda principalment de roca grantica, mentre que un mar ple de vida ocupava la resta de la superfcie de la Terra. L'activitat biolgica i geolgica, activades per un clima humit als continents i uns extensos mars clids i poc profunds, va fer baixar molt el nivell de dixid de carboni de l'atmosfera, de manera que l'efecte hivernacle que produeix es va reduir baixant les temperatures i formant-se extensos casquets glacials. Com que el gel reflecteix la radiaci solar molt ms que els oceans, va augmentar l'albedo de la Terra prou com perqu les temperatures baixessin encara ms i el gel segus avanant fins a cobrir tot el planeta.

Durant els episodis de bola de neu la capa de gel i la manca de precipitacions aturen els mecanismes que retiren dixid de carboni de l'atmosfera, com la fotosntesi i la carbonataci del minerals meteoritzats, de manera que el CO2 alliberat per les erupcions volcniques de manera lenta per contnua al llarg de milions d'anys que dura l'episodi es va acumulant a l'atmosfera fins a assolir nivells prou elevats com per provocar un efecte hivernacle que fa pujar la temperatura fins a fondre el gel.

Posteriorment a la formulaci de la teoria de la Terra bola de neu han aparegut diferents estudis que semblen contradir-la, i reduir significativament l'abast de la glaciaci que suposaren aquests episodis. Entre els arguments esgrimits hi ha el que el registre geolgic no confirma una aturada total de l'activitat biolgica en aquests perodes, sin que ms aviat sembla indicar que es va mantenir una important activitat fotosinttica.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Snowball Earth web site ;
Paul F. Hoffman; Daniel P. Schrag: The Snowball Earth (8 d'Agost de 1999).  ;
Snowball Earth. Poster de Paul F. Hoffman (pdf format, 7'22 MB). ;
Paul F. Hoffman and Daniel P. Schrag: "Snowball Earth", a Scientific American (cal subscripci). ;
Gabrielle Walker: "Snowball Earth" a Muse, 2004  ;
"New Evidence Puts 'Snowball Earth' Theory Out In The Cold", a Sciencedaily (25 de mar de 2007) ;
Llista de referncies molt extensa ;

 Vegeu tamb .

 Edat glacial;
 Geologia;
 Petita edat glacial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236009" title="Coordinadora de Grups Corals de la Barceloneta" nonfiltered="1453" processed="1452" dbindex="91463">
Coordinadora de Grups Corals de la Barceloneta s una entitat coral formada el 1982 a la Barceloneta (Barcelona). La primera dada d'una organitzaci formal de persones que es reunien per cantar a la Barceloneta s de 1850, amb la fundaci de la coral Aurora, formada per vens i venes obrers del barri que celebren el primer concert coral d'Espanya a la plaa de Sant Miquel, avui anomenada plaa de la Barceloneta.

Ms tard, va aparixer la figura importantssima del mestre Josep Anselm Clav i, amb ell, la formaci dels Cors de Clav. El 1863 es va fundar la Societat Coral Humorstica La Perla Dorada, dedicada al cant de caramelles, activitats socials i tot tipus d'actes d'inters per al barri. Des de llavors, les societats corals han sofert diferents canvis. Durant els anys setanta, en qu van deixar de cantar per dedicar-se ms especialment a organitzar activitats per la segona Pasqua o Pasqua Granada.

El 1982 es va constituir legalment la Coordinadora de Grups Corals de la Barceloneta, amb el suport, entre d'altres, de Josep Vilches i Gonzlez, molt conegut per la seva tasca de promoci cultural al barri. El 2001 van rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Pgina de les Festes de Barcelona, amb referncies a la coordinadora;
 Histria de l'Entitat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236010" title="Titella" nonfiltered="1454" processed="1453" dbindex="91464">



Un titella s una figura o ninot que es mou de manera que sembli que el seu moviment s autnom. Acostumen a mostrar-se en uns teatrets especials, anomenats teatres de titelles. El seu moviment s'efectua amb l'ajuda de molles, cordes, guants, filferros, fils, pals i altres estris adaptats a cada tipus de titella.

La paraula titella s onomatopeica, segons creuen els lingistes, pel tu-tu que feien els actors amb un xiulet, alhora que movien els ninots.

A Mallorca es coneixen amb el nom de teresetes.

Relacionat amb el mn dels titelles trobem el teatre d'ombres, en qu les figures, vistes a travs d'una pantalla i illuminades per darrere, sn mogudes amb tiges. 

Tipus de titelles.
Titella de guant o putxinelli. Com el seu nom indica, est format per un guant en qu, en la seva versi catalana, el polze i el menovell del manipulador fan moure els braos, i els tres dits centrals accionen el cap. En altres tradicions, com el guinyol lions, l'ndex mou el cap i el polze fa anar el bra esquerre, mentre que el dret es pot moure amb els altres tres dits o un de sol. En els titelles tradicionals xinesos, ms petits que els occidentals, el menovell s'ocupa del bra dret, mentre que el mitger i l'anular donen expressivitat al vestit. El nom putxinelli deriva del personatge napolit Pulcinella, de la commedia dell'arte.

Titella de fil o marioneta. s accionat des de dalt per una creu o control, d'on pengen els fils que dirigeixen cada moviment. La paraula marioneta, d'origen francs, ha estat interpretada de diverses maneres. Segons alguns, una marionette era un clergue que, en les representacions religioses on apareixia la Mare de Du, aportava la seva veu fent-la aguda perqu sembls femenina, per aix aquests titelles parlarien sempre amb una veu aguda, virolada i falsa. Segons altres, Marionette era el nom de la dama protagonista d'aquest espectacle de titelles, que en la versi catalana s anomenada Marieta.

Titella de tija. Manipulat des de dalt, un dels braos es fa moure amb una vareta. Sn d'aquesta mena, entre d'altres, els pupi armati ("ninots armats") sicilians i els titelles de Lieja, inspirats en aquells.

Titella portat. De mida gaireb humana, el titellaire el porta damunt les espatlles i l'acciona per mitj de tiges.

Tirisiti. Es mou des de sota l'escenari, tot desplaant-se per un entramat de guies. T una llarga tradici a Alcoi, on s protagonista del Betlem de Tirisiti, un dels retaules sacres amb titelles ms antics que es conserven. El nom s anleg al de les teresetes mallorquines.

Bunraku (en japons   ). Anomenada antigament ningy  j ruri (     ), el bunraku s una tcnica japonesa millenria en qu els manipuladors, vestits de negre davant un escenari tamb de color negre, accionen els ninots a la vista del pblic.

Hi ha moltes altres menes de titelles, algunes de les quals sense ninots fets expressament per a tal efecte, com per exemple els titelles de dits, que investiguen les possibilitats expressives dels dits de les mans i dels peus, o els titelles objectuals, en qu la manipulaci a l'escenari d'objectes quotidians com ara botes, culleres, pots, etc. eixampla les possibilitats expressives i produeix efectes sorprenents. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236012" title="Joan Mrria i Boada" nonfiltered="1455" processed="1454" dbindex="91465">
Joan Mrria i Boada (Eixample, Barcelona, 1950) s un botiguer catal. Fill de l'amo d'una botiga modernista, Colmado Mrria. Quan va morir el seu pare el 1969 va deixar els estudis de comer i es va fer crrec de la botiga. Aviat es va adonar que el perfil del comer havia de canviar cap a una lnia ms innovadora. En els anys setanta va comenar a viatjar per conixer de prop la realitat europea en el camp de l'alimentaci i fer una recerca sobre les lnies de futur.

El seu esperit emprenedor i optimista el va portar a conixer i investigar, i es va convertir en un expert del tast i un gran coneixedor dels productes d'alta qualitat del pas i d'arreu del mn. Va decidir que la lnia que desenvoluparia estaria al costat dels productes naturals, de molta qualitat i innovadors. La botiga es va transformar en un petit laboratori d'experincies gastronmiques per als clients i els amics i, sobretot, va esdevenir un punt d'informaci de la gastronomia ms moderna i de qualitat. 

Ha participat en les experincies de promoci del comer de la ciutat, ha estat des del primer moment soci de l'Associaci de Botiguers i Professionals de la Dreta de l'Eixample, Cor Eixample, i collabora amb Turisme de Barcelona i Shopping line. La seva trajectria s mostra i testimoni de l'evoluci, la qualitat i la recuperaci artstica, cultural, patrimonial i turstica de l'Eixample. Per aquest motiu el 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236014" title="Montserrat Olivella i Valls" nonfiltered="1456" processed="1455" dbindex="91466">
Montserrat Olivella i Valls (Eixample, Barcelona, 1921) s una promotora social catalana, mare de dues filles, via de cinc nts i vdua. El 1992 va formar part del grup motor que va treballar en la creaci del Casal Municipal de Gent Gran M. Aurlia Capmany, que funciona des del juny d'aquell any al cor de l'Eixample barcelon, el carrer d'Enric Granados. Va ser-ne primera vocal en la primera junta del Casal i, des que aquesta entitat es va crear, mai no ha deixat de treballar-hi, amb una dedicaci molt especial a acollir els nous socis i scies i tothom que s'hi acosta a passar una estona o a informar-se.  
 
Al novembre de 1996 es va incorporar al projecte pilot d'habitatges compartits entre gent gran i joves Vivim a l'Eixample, actualment ampliat a tot Catalunya amb el nom Viure i Conviure. El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236017" title="Extinci en massa" nonfiltered="1457" processed="1456" dbindex="91468">

Una extinci en massa (o ELE, sigles de l'angls extinction-level event, "esdeveniment amb nivell d'extinci") s un perode de temps en el qual desapareixen un nombre molt gran d'espcies. S'estima que en perodes normals les espcies desapareixen a un ritme d'entre dos i cinc famlies biolgiques d'invertebrats i vertebrats marins cada mili d'anys.

 Perodes d'Extinci Massiva.
Des que la vida es va iniciar a la Terra han ocorregut sis extincions massives:
 Fa 488 milions d'anys   Extincions massives del Cambri-Ordovici, anomenades aix perqu es van produir entre les acaballes del perode Cambri i el principi de l'Ordovici. Durant aquest esdeveniment van desaparixer molts braquipodes i conodonts, i tamb es va reduir significativament el nombre d'espcies de trilobits.
 Fa 444 milions d'anys   En la transici entre els perodes Ordovici i Siluri, es van produir les dues extincions massives de l'Ordovici-Siluri. La seva causa probable va ser el perode glacial. El primer esdeveniment va ocrrer quan els organismes marins van haver de canviar de manera drstica al descendir el nivell del mar. El segon va produir-se entre 500.000 i un mili d'anys ms tard, quan el nivell del mar va augmentar rpidament.
 Fa 360 milions d'anys   Es va produir l'extinci massiva del Devoni, durant la transici entre els perodes Devoni i Carbonfer, i en el qual van desaparixer el 70% de les espcies. Aquest va ser un esdeveniment que probablement va durar uns tres milions d'anys.
 Fa 251 milions d'anys   Durant l'extinci massiva del Permi-Trisic, es van extingir al voltant del 95% de les espcies marines. Aquesta va ser la catstrofe ms gran que ha conegut la vida a la Terra. Va desaparixer el 53% de les famlies biolgiques marines, el 84% dels gneres marins i aproximadament el 70% de les espcies terrestres, incloent-hi plantes, insectes i vertebrats.
 Fa 200 milions d'anys   L'extinci massiva del Trisic-Jurssic va eliminar un 20% de les famlies biolgiques marines, els arcosaures no dinosaures, la majoria dels terpsids i els darrers grans amfibis.
 Fa 65 milions d'anys   Va produir-se l'extinci massiva del cretaci-Terciari en la que van desaparixer a prop del 50% de totes les espcies, incloent els dinosaures.
 Actualitat   El 70% dels bilegs, segons una enquesta del 1998 del Museu Americ d'Histria Natural, creuen que actualment estem vivint l'extinci massiva de l'Holoc. Sovint es considera l'inici d'aquesta extinci massiva amb la desaparici de gran part de la megafauna a finals de la darrera edat de gel i que duraria fins avui, en qu la causa principal s l'home. Tot i aix, hi ha cientfics que qestionen que hi hagi prou dades per considerar aquest perode com a extinci massiva. Wilson, estima que amb l'actual ritme de destrucci humana de la biosfera, la meitat de les formes de vida s'extingiran en 100 anys. Altres cientfics consideren que aquestes estimacions sn exagerades.

 Causes .
Aquestes extincions s'han atribut generalment a causes endgenes de la prpia biosfera, a l'acci de grans volcans i a l'impacte d'asteroides, entre d'altres fenmens.

Existeix la teoria que n'atribueix totes les grans extincions, o gaireb totes, a impactes meteortics. S'ha establert de manera estadstica que, aproximadament, cada 100 milions d'anys de mitjana un asteroide quilomtric impacta contra la Terra. Si es t en compte que la vida pluricellular porta uns 600 milions d'anys hi hauria d'haver hagut entre 5 i 6 grans extincions des de llavors. I aquestes sn les que realment han ocorregut. Les altres possibles causes atribudes a grans glaciacions globals o a erupcions massives es consideren com a efectes secundaris que un gran impacte podria produir per la qual cosa, segons algunes hiptesis, no serien ms que sinergies d'aquesta mateixa catstrofe csmica.

Tamb es considera com a causa probable d'extincions menors, o fins i tot de les ms massives, a explosions de supernoves properes. De fet existeix una altra teoria que diu que aproximadament cada 25 milions d'anys la Terra entra a la zona densa de la galxia, en els braos espirals, i el planeta es veu sotms a un major risc d'explosions violentes o a l'assot de vents estellars intensos. Aix mateix, el nvol d'Oort t un major risc de veure's deformat i pertorbat pel pas d'estrelles properes, amb la consegent tramesa de cometes i asteroides cap al sistema solar interior.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Causes de l'extinci global actual ;
 Extinci massiva actual ;
 Possibles escenaris d'extinci en massa ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236018" title="Pedro Aguirre Cerda" nonfiltered="1458" processed="1457" dbindex="91469">

Pedro Aguirre Cerda (*6 de febrer de 1879    25 de novembre de 1941), poltic, advocat i educador xil, president de la Repblica de Xile entre 1938 i 1941, any que va morir. Militant del Partit Radical, baix el seu govern va donar un gran impuls a l'educaci, amb el lema "governar s educar". Popularment se'l coneixia com "Don Tinto", per la seva vinculaci a la industria vinicola. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236028" title="Alte Nationalgalerie" nonfiltered="1459" processed="1458" dbindex="91470">
 
L' Alte Nationalgalerie (Antiga Galeria Nacional) s una galeria situada a l'Illa dels Museus de Berln  que mostra obres d'art del segle XIX de la collecci de la Fundaci Cultural d'Herncia Prussiana. 

Histria. 
La Nationalgalerie fou fundada el 1861, desprs de la donaci de 262 pintures del banquer Johann Heinrich Wagener. La collecci va estar sent exibida primer en la Akademie der Knste. 

L'actual edifici t la figura d'un temple rom fou dissenyat per Friedrich August Stler el 1865, seguint un esbs del rei Frederic Guillem IV de Prssia, i la seva construcci fou entre el 1869 i 1876 fou finalitzada per Heinrich Strack. 

L'edifici va ser severament danyat durant la Segona Guerra Mundial a causa de els bombardejos. Va ser reobert al pblic el 1949,per la seva reconstrucci va durar fins a 1969. 

Entre 1998 i 2001,el museu es va renovar en gran mesura. Van ser agregats passadissos i sales per a la collecci del Romanticisme. 

Collecci. 
 
La collecci compta amb obres del classicisme i romanticisme, amb teles d'artistes com Caspar David Friedrich, Karl Friedrich Schinkel, Karl Blechen, Biedermeier, de l'impressionisme francs (douard Manet, Claude Monet) i els primers treballs d'Adolph von Menzel, Max Liebermann i Lovis Corinth. 
Les exibicions ms importants sn: de Friedrich, Mnch am Meer, de Menzel, Eisenwalzwerk i de l'escultor Johann Gottfried Schadow, Prinzessinnengruppe, una doble esttua de les princeses Louise i Friederike de Prssia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236032" title="Museu Bode" nonfiltered="1460" processed="1459" dbindex="91471">
 
El Museu Bode (Bode-Museum, en alemany) pertany al grup de museus de l'Illa dels Museus de Berln i s un edifici protegit. 

Histria.
El museu va ser dissenyat per l'arquitecte Ernst von Ihne i acabat el 1904. Anomenat originalment el  Kaiser-Friedrich-Museum en honor de l'emperador alemany Frederic III de Prssia, el museu va ser canviat de nom en honor del seu primer director, Wilhelm von Bode, el 1956. Tancat per restauracions des de 1997, el museu va ser obert de nou el 17 d'octubre de 2006. 

Collecci.
Actualment alberga una collecci de escultures, art bizant, monedes i medalles. La collecci d'escultura mostra l'art de l'Orient cristi (amb mfasi a l'Egipte Copte), escultures del Bizanci i Ravenna, les escultures de la edat mitjana, el gtic itali, i el primer Renaixement. Els ltims treballs del Gtic alemany estan representats per Tilman Riemenschneider, tamb t obres del renaixement alemany del sud, i art barroc prussi fins al segle XVIII. 

En el futur alguns treballs seleccionats de la Gemldegalerie de Berln s'integraran en la collecci d'escultura. Aix est basat en el concepte de Wilhelm von Bode de les  sales d'estil , en els quals les escultures, les pintures, i l'artesania d'una poca es veuen junts, igual que generalment es feia en colleccions privades de la classe mitja alta. 

El Mnzkabinett ( gabinet de la moneda ), contingut actualment en el ve Museu de Prgam, s una de les colleccions numismtiques ms grans del mn. El seu rang de temps abasta des del principi de l'encunyaci al set VII ac. a l'sia Menor fins als nostres dies. 
Amb aproximadament 750.000 articles la collecci s un arxiu nic per a la investigaci histrica, mentre que la seva collecci de medalles la fa una exposici d'art important al mateix temps.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236033" title="Centre d'Estudis Algueresos" nonfiltered="1461" processed="1460" dbindex="91472">
Centre d'Estudis Algueresos s una entitat cultural fundada a l'Alguer el 1952 per a promoure la conservaci del catal alguers i omplir el buit deixat per la societat La Palmavera. Els fundadors foren Rafael Sari, que fou el primer secretari, Rafael Catardi, president el 1952-1961 i des del 1971, i Antoni Simon-Mossa, president el 1961-1971. 

Va promoure la publicaci de la revista Renaixena Nova des del 1960, alhora que organitz els Jocs Florals de l'Alguer el 1960 i el 1961. El 1972 va editar discs de canons alguereses.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236039" title="Acrobcia" nonfiltered="1462" processed="1461" dbindex="91473">
L'acrobcia s l'art de fer salts, equilibris i tota mena d'exercicis perillosos sobre cavalls, corda fluixa, bicicletes, terra mateix, etc. i altres tipus d'exercicis arriscats.

En circ i espectacles semblants, s un nmero de varietats que fa l'artista amb aparells de tota mena, com ara anelles, perxes, filferros, o b damunt d'una catifa collocada a l'escenari o a la pista.

Tamb hi ha acrobcies fetes amb vehicles, com ara motocicletes o avions, en els espectacles aeris.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236046" title="Georges de La Tour" nonfiltered="1463" processed="1462" dbindex="91474">

Georges de La Tour (Vic-sur-Seille, 13 de mar de 1593   Lunville, 30 de gener de 1652) fou un pintor barroc del Ducat de Lorena, actualment Frana. 

Vida.
Georges de La Tour va nixer a Vic-sur-Seille, a l'independent Ducat de Lorena que seria posteriorment absorbit per Frana, l'any 1641, durant la vida de l'artista. La documentaci del seu bateig revela que era fill de Jean de La Tour, un flequer, i de Sybille de La Tour, de soltera Molian. S'ha suggerit que Sybille procedia d'una famlia parcialment arrelada a la noblesa. El matrimoni de La Tour va tenir set fills, sent-ne Georges el segon. 

La formaci de La Tour roman incerta, tot i que s'assumeix que va visitar Itlia o els Pasos Baixos a l'inici de la seua carrera. Les seues obres reflecteixen el naturalisme barroc de Caravaggio, influncia que probablement li va arribar a travs del Caravaggistes holandesos de l'Escola d'Utrecht i d'altres artistes contemporanis francesos o holandesos. Particularment, sovint se sol comparar La Tour amb el pintor holands Hendrick Terbrugghen.  

L'any 1617 es va casar amb Diane Le Nerf, d'una famlia de la noblesa menor, i l'any 1620 va obrir el seu estudi en la tranquilla i provinciana ciutat de la seua muller, Lunville, dedicant-se principalment a la pintura religiosa i de gnere. Va rebre el ttol de "Pintor del Rei" (de Frana) l'any 1638, i tamb va treballar per als Ducs de Lorena entre els anys 1623 i 1624, tot i que va ser la burgesia local la que va constituir la seua principal clientela, aconseguint un cert xit.  Entre 1639 i 1642 no est registrada la seua presncia a Lunville, i se suposa que va viatjar novament; Blunt hi detecta la influncia de Gerrit van Honthorst en les seues pintures a partir d'aquest moment.  Va involucrar-se en el renaixement religis de Lorena, propiciat pels Franciscans, i al llarg de la seua carrera va tendir a pintar gaireb exclusivament obres religioses, per amb un tractament influt per la pintura de gnere.  

Tant ell com la seua famlia van morir l'any 1652 a Lunville a causa d'una epidmia.  El seu fill tienne va ser deixeble seu.

Obres.

Les seues obres inicials palesen la influncia de Caravaggio, probablement via els seus seguidors holandesos, i les escenes de gnere sobre roders i pidolaires barallant-se deriven clarament dels Caravaggistes holandesos, i probablement del seu deixeble lorens Jacques Bellange.  Hom creu que aquestes obres procedeixen d'una poca relativament primerenca de la seua carrera

s millor conegut pels efectes de llum nocturna que els Caravaggistes holandesos van aprendre de Caravaggio, i que el mateix La Tour va desenvolupar al lmit, i que va tranferir des de les pintures de gnere d'aquells a la pintura de tema religis que ell va conrear.  Aquestes obres pertanyen a una segona poca de la seua producci, potser iniciada en la dcada del 1640, usant el clarobscur, acurades composicions geomtriques i una molt simplificada pintura de les formes.  La seua obra va evolucionar durant la seua carrera vers una major simplicitat i quietud   prenent de Caravaggio unes qualitats ben diferents a les que van prendre Josep de Ribera i els seus seguidors Tenebristes.  

Sovint va pintar diferents variacions d'un mateix tema, i la seua producci s relativament petita. El seu fill tienne va ser el seu deixeble, i distingir les obres del fill de les del pare resulta de vegades complicat. La versi de L'Educaci de la Mare de Du, a la Collecci Frick de Nova York n's un exemple, tal i com admet el mateix museu.

Desprs de la seua mort l'any 1652, l'obra de La Tour va ser oblidada durant un llarg perode, fins que va ser redescoberta per Hermann Voss, un erudit alemany, l'any 1915.  L'any 1935, una exposici a Pars va reviscolar l'inters entre el pblic en general. Durant el segle XX va ser identificat un cert nombre de les seues obres, i els falsificadors d'obres d'art van intentar aprofitar la nova demanda. Molts aspectes de l'obra de La Tour continuen ser controvertits entre els historiadors de l'art.

En el cinema.
El director Peter Greenaway va identificar l'obra de La Tour com la principal influncia de la seua pellcula de 1982 The Draughtsman's Contract.

A la pellcula Le Divorce, de Merchant Ivory (2003) hi ha una referncia a una obra atribuda a de La Tour.

"Magdalena Penitent" s la pintura que provoca a Ariel el desig de conixer el foc quan canta "Part of Your World" en la pellcula de Disney "La Sireneta".

Galeria.


Museus que contenen obres de La Tour. 
Frana;
Museu de Belles Arts de Nancy, capital de Lorena: cont la major collecci de l'artista.
Museu del Louvre, Pars, i altres museus francesos: Nantes, Rennes etc.
Regne Unit;
Museu Preston Hall de Stockton-on-Tees, Anglaterra: Els jugadors de daus.
Estats Units d'Amrica;
Los Angeles County Museum of Art, Los Angeles, Califrnia;
Getty Center, Los Angeles, Califrnia;
Metropolitan Museum of Art, Nova York;
Frick, Nova York;
De Young, San Francisco;

Vegeu tamb.
Tenebrisme;
Joseph Wright of Derby;

Referncies.


Enllaos externs.
Pintura atribuda al Kimbell Art Museum de Fort Worth;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236047" title="Poul Nielson" nonfiltered="1464" processed="1463" dbindex="91475">

Poul Nielson ( Copenhaguen, Dinamarca 1943 ) s un poltic dans que fou ministre al seu pas i membre de la Comissi Prodi entre 1999 i 2004.

Biografia.
Va nixer l'11 d'abril de 1943 a la ciutat de Copenhaguen. Va estudiar cincies poltiques a la Universitat d'rhus, en la qual es gradu el 1972.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialdemcrata de Dinamarca (PD), l'octubre de 1979 fou nomenat, per part del primer Ministre de Dinamarca Anker Jrgensen, Ministre d'Energia, crrec que va mantenir fins el setembre de 1982. Posteriorment fou nomenat el setembre de l'any 1994 Ministre de Cooperaci i Desenvolupament per part del primer ministre Poul Nyrup Rasmussen, crrec que va mantenir fins el juliol de 1999.

Abandon la poltica nacional per esdevenir membre de la Comissi Prodi, en la qual fou nomenat el setembre de 1999 Comissari Europeu de Desenvolupament i Ajuda Humanitria, crrec que va compartir amb Joe Borg a partir del maig de 2004 i que va mantenir fins el novembre del mateix any.

Enllaos externs.
  Biografia de Poul Nielson al Parlament dans;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236049" title="Catedral de Friburg de Brisgvia" nonfiltered="1465" processed="1464" dbindex="91476">

La catedral de Friburg de Brisgvia s un edifici majoritriament gtic situat al nucli de Friburg de Brisgvia, Baden-Wurtemberg, Alemanya.

De la primitiva esglsia romnica, comenada vers l'any 1200, noms resten els braos fel creuer, flanquejats per les "torres dels galls", de planta octogonal i coronades per agulles gtiques. L'edifici s'an ampliant per ponent reflexant clarament les seves diferents fases constructives dins del gtic.

L'esplndida torre de la faana, un dels rars exemples a Alemanya amb una edificaci conclosa durant l'edat mitjana, pertany a la segona etapa de construcci del temple, s a dir, el gtic.

El 1354 es comen a aixecar el nou presbiteri. La magnitud del projecte i la inestabilitat poltica de l'poca van retardar la seva consagraci fins el 1513. Es caracteritza per la seva mplia nau amb deambulatori cobert amb suprbies voltes reticulades tpiques del gtic tard germnic.

Tant el vestbul com la portada oest estan poblats d'esttues de finals del segle XIII, que representen a Satans i a diversos personatge bblics. A l'interior, la nau principal tamb est embellida per un interessant estaturia. Al llumins presbiteri es pot contemplar un retaule d'H. B. Grien (segle XVI).

El campanar, de planta quadrada, adquireix forma d'una pirmide octogonal que s'aixeca fins als 116 m. La torre s'obre en diferents nivells de finestres i est coronat per una delicada agulla. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236062" title="Edgard Pisani" nonfiltered="1466" processed="1465" dbindex="91477">

Edgard Pisani (Tunis, Tunsia, 1918) s un poltic francs que fou ministre en diversos governs del seu pas i membre de la Comissi Thorn entre 1981 i 1985.

Biografia.
Va nixer el 9 d'octubre de 1918 a la ciutat de Tunis, ciutat que en aquells moments formava part de Frana per que avui en dia s la capital de Tunsia, provinent d'una famlia d'origen malts. Als 18 es trasllad a la ciutat de Pars i davant l'esclat de la Segona Guerra Mundial particip en la Resistncia francesa, sent de vital importncia el seu paper jugat en l'alliberament de la Prefectura de Pars, cosa que li va valer entrar a formar part del Consell Nacional de la Resistncia (CNR). 

Entre 1988 i 1995 va presidir l'Institut del Mn rab.

Activitat poltica.
El 1946 fou nomenat director del Gabinet del Ministre de l'Interior, esdevenint aix mateix prefecte de la departament de l'Alt Loira i Cap d'Estat Major de la Defensa Nacional. L'any segent fou nomenat prefecte del departament de l'Alt Marne, i el 1954 fou escollit senador en representaci d'aquest departament pel grup d'esquerra de la Coalici Democrtica de l'Esquerra Republicana, esc que no abandon fins el 1961. El Primer Ministre de Frana Michel Debr el nomen Ministre d'Agricultura entre 1961 i 1962, crrec en el qual fou reafirmat per Georges Pompidou entre 1962 i 1966. En aquest perode Pisani es convert en un dels principal artfex de definir la poltica agrcola comuna de la Comunitat Econmica Europea (CEE). Entre 1966 i 1967 fou nomenat Ministre d'Equipaments i Habitatge, presentant la seva dimissi l'abril de 1967. 

Conseller General del cant de Montreuil-Bellay entre 1964 i 1965, aquell any fou escollit alcalde d'aquest municipi, crrec que ocup fins el 1975. 

Fundador del Moviment per a la Reforma (MPR, gaullista d'esquerra), el 1967 fou escollit diputat a l'Assemblea Nacional Francesa, esc que abandon l'any segent. Posteriorment entre 1974 i 1981 fou novament escollit senador, en representaci aquest cop del Partit Socialista (PS). 

El maig de 1981 fou nomenat membre de la Comissi Europea, en substituci de Claude Cheysson, esdevenint Comissari Europeu de Desenvolupament. El 1985 fou nomenat Alt Comissionat de la Repblica a Nova Calednia, crrec que ocup entre maig i novembre d'aquell any.

Obra escrita.
1969: La Rgion : pour quoi faire;
1974: Le Gnral indivis;
1978: Socialiste de raison;
1988: Pour l'Afrique;
1992: Persiste et signe;
1994: Pour une agriculture marchande et mnagre;
1996: Entre le march et les besoins des hommes. Agriculture et scurit alimentaire mondiale;
2004: Un vieil homme et la Terre;
2006: Vive la rvolte !;
2007: Une politique mondiale pour nourrir le monde;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236063" title="Polid" nonfiltered="1467" processed="1466" dbindex="91478">
Segons la mitologia grega, Polid fou un endev, fill de Cran.

Es cas amb Euridamia i fou pare d'Euqunor.

Entre altres fets, se li atribueix la fundaci del temple de Dions a Mgara, el guariment de la follia de Teutrant (rei de Msia) i la resurrecci de Glaucos (fill de Minos), que s'havia ofegat en una tina de mel.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 181.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236065" title="Equip Terminal de Dades" nonfiltered="1468" processed="1467" dbindex="91479">
ETD s un Equip Terminal de Dades. Es considera ETD a qualsevol equip informtic, ja sigui receptor o emissor final de dades. 

Si noms  processa y los envia dades sense modificar-es o a un tercer seria un ETCD (per exemple un mdem).

Tamb definit com,  Equip Terminal de Dades. Costat d'una interfcie que representa a l'usuari dels  serveis de comunicaci de dades en una norma com RS232C o X.25. Els ETD sn generalment ordinadors o terminals d'ordinador. 

L equip terminal de dades o ETD(DTE, Data Terminal Equipment) s un component del circuit de dades que fa de font o dest de l'informaci. Pot ser un terminal, una impressora o tamb un potent ordinador. La caracterstica que defineix un ETD no s l'eficincia ni la potncia de clcul, sin la funci que realitza: ser origen o dest en una comunicaci. Un ETD font normalment cont la informaci emmagatzemada en un dispositiu de memria principal permanent (que es modifica sense un flux electrnic continu), el ETD dest es areb una informaci o dades de manera directa o indirecta, sense alterar el contingut de la informaci durant el procs.   









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236066" title="Euqunor" nonfiltered="1469" processed="1468" dbindex="91480">
Euqunor, segons la mitologia grega, fou un heroi corinti, fill de l'endev Polid.

En declarar-se la guerra de Troia el seu pare l'advert que, segons el que escolls, tindria una mort tranquilla o violenta. Ell prefer anar a combatre a Troia, on mor traspassat per una fletxa de Paris.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 88.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236067" title="Hiploc (fill de Bellerofont)" nonfiltered="1470" processed="1469" dbindex="91481">
Hiploc, segons la mitologia grega, fou un heroi grec d'origen lici, fill de Bellerofont i de Filnoe. Fou pare de Glaucos.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 118.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236068" title="Deflector" nonfiltered="1471" processed="1470" dbindex="91482">




En aeronutica, un deflector s un dispositiu dissenyat per a reduir la sustentaci d'un avi. Els deflectors sn plaques situades a la part superior d'una ala i que poden estendre's amunt en el flux d'aire, deflectant-lo. D'aquesta manera, el deflector crea una entrada en prdua curosament controlada a sobre de la porci d'ala que li queda al darrera, reduint drsticament la sustentaci d'aquesta secci de l'ala. Els deflectors es diferencien dels aerofrens en qu els aerofrens estan dissenyats per a augmentar la resistncia de l'aire sense crear grans diferncies en la sustentaci, mentre que els deflectors redueixen de manera important la sustentaci amb noms un petit augment de l'arrossegament.

Els planadors utilitzen deflectors per a controlar la seva velocitat de descens, per tal d'efectuar un aterratge controlat al lloc desitjat. Els deflectors sn necessaris perqu, encara que es pot incrementar el ritme de descens fent baixar el nas d'un avi, aix pot comportar un increment significatiu de la velocitat, sobrepassant possiblement una velocitat segura.

Els avions comercials tamb solen tenir deflectors. Els deflectors s'utilitzen a vegades per baixar de l'altitud de creuer, ajudant l'avi a reduir la seva altitud sense guanyar velocitat. Tanmateix, el seu seu s s sovint limitat ja que el flux d'aire turbulent que es crea darrera d'ells causa una vibraci i un soroll perceptibles, cosa que pot incomodar els passatgers. Els deflectors tamb es poden utilitzar per a fer maniobres de canvi de direcci. Durant l'aterratge, els deflectors s'utilitzen gaireb sempre al mxim per ajudar a frenar l'avi. De fet, l'efecte ms important s que els deflectors causen una prdua dramtica de sustentaci, de manera que el pes de l'avi passa de les ales al tren d'aterratge, cosa que permet frenar les rodes amb una possibilitat molt menor de relliscades. Tamb s'utilitza un impuls invers per contribuir a reduir la velocitat de l'avi en aterrar.

En avions de motor alternatiu de refrigeraci amb aire, es poden utilitzar deflectors per impedir un refredament drstic del motor. En un descens sense deflectors, la velocitat augmenta, mentre que el motor funciona a baixa potncia, produint menys calor del normal. El motor es pot refredar massa rpidament, provocant vlvules embussades, cilindres esquerdats o altres problemes. Els deflectors alleugen el problema permetent a l'avi descendre a la velocitat desitjada, mentre que el motor pot continuar funcionant a una potncia que n'eviti un refredament massa rpid (aix s especialment vlid per als motors alternatius turbocomprimits, que generen temperatures ms altes que motors d'aspiraci normal).

Deflectors com a superfcies de control.
Alguns avions utilitzen els deflectors combinats amb o en substituci dels alerons per a controlar la rotaci sobre l'eix longitudinal, especialment per a reduir un moviment vertical advers quan l'alta velocitat limita la maniobrabilitat. S'ha encunyat el terme spoileron per a referir-se a aquests deflectors. En el cas d'un spoileron, per poder usar-lo com a superfcie de control, s'ala noms eld'un costat, reduint la sustentaci i la velocitat i causant una rotaci longitudinal i vertical.

Descripci general dels deflectors.
Els deflectors incrementen l'arrossegament i redueixen la sustentaci d'una ala. Si noms es despleguen a una ala, ajuden a controlar la rotaci longitudinal fent que l'ala caigui. Si els deflectors es despleguen simtricament durant el vol, l'avi pot desaccelerar-se sense canviar d'altitud o baixar rpidament sense incrementar la velocitat. Quan es despleguen els deflectors al terra a alta velocitat, eliminen la sustentaci de l'ala, passant una major part del pes de l'avi al tren d'aterratge.

Els deflectors es poden utilitzar tant durant el vol com a terra. Tanmateix, a terra noms es poden desplegar quan el pes de l'ala es troba al tren d'aterratge. Quan els deflectors es despleguen a terra, eliminen la sustentaci i fan que el frenat sigui ms efectiu. Durant el vol, un sensor del terra situat al tren d'aterratge impedeix que es despleguin els deflectors de terra.

Incidents i accidents.
 Vol 621 d'Air Canada - El desplegament prematur dels deflectors a poca altitud va contribuir a aquest estavellament a Toronto el 5 de juliol del 1970.
 Vol 533 de United Airlines - L'oblit de desactivar els deflectors va contribuir a aquest estavellament a Chicago Midway International Airport el 8 de desembre del 1972.
 Vol 965 d'American Airlines - L'oblit de desactivar els deflectors mentre l'avi ascendia per evitar una muntanya va contribuir a aquest estavellament el 20 de desembre del 1995.
 Vol 1420 d'American Airlines - L'oblit de desactivar els deflectors va contribuir a aquest estavellament a Little Rock National Airport l'1 de juny del 1999.
Vol 3054 de TAM Linhas Areas - Els pilots d'aquest Airbus A320 sabien que el seu motor d'estribor nmero dos no funcionava en modalitat inversa, de manera que aparentment no van intentar utilitzar-lo per a frenar quan van intentar aterrar a l'Aeroporto de Congonhas el 17 de juliol del 2007. s possible que els deflectors haguessin estat l'nica manera de frenar l'avi. Aquest va relliscar i sobrepassar la pista d'aterratge, travessant una important autopista i collidint amb un magatzem, causant la mort de les 186 persones a bord aix com d'algunes persones a terra. Es tracta del pitjor desastre aeri del Brasil.

Vegeu tamb.
Ala (aeronutica);
Arrossegament;
Sustentaci;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236071" title="Henri Rochereau" nonfiltered="1472" processed="1471" dbindex="91483">

Henri Rochereau ( Chantonnay, Frana 1908 - Pars 1999 ) fou un poltic francs que va ser ministre al seu pas aix com membre de la Comissi Europea entre 1962 i 1970.

Biografia.
Va nixer el 25 de mar de 1908 a la poblaci de Chantonnay, situada al departament de Vende. Va estudiar dret a la La Sorbona de Pars. 

Mor el 25 de gener de 1999 a la seva residncia de Pars.

Activitat poltica.
Sense afiliaci poltica, l'any 1946 fou escollit senador per la Vende, esc que va mantenir fins el 1959. El maig d'aquell any fou nomenat Ministre d'Agricultura pel Primer Ministre de Frana Michel Debr, crrec que ocup fins l'agost de 1961.

El gener de 1962, en la formaci de la Comissi Hallstein 2, fou nomenat Comissari Europeu de Desenvolupament, crrec que tamb ocup en la Comissi Rey fins el juny de l'any 1970.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236072" title="Dispositiu" nonfiltered="1473" processed="1472" dbindex="91484">

Informtica: aparell;
Dispositiu de carcters;
Dispositiu de blocs;
Tecnologia:
Dispositiu (tecnologia);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236073" title="Escilla (filla de Nisos)" nonfiltered="1474" processed="1473" dbindex="91485">
Escilla, segons la mitologia grega, fou una filla de Nisos, rei de Mgara.

Quan Minos declar la guerra al seu pare, ella s'enamor de l'atacant fins al punt de tallar a Nisos un cabell porpra que el feia invencible. Per Minos, desprs de la seua victria, es neg a acceptar els requeriments d'una tradora i la fu arrossegar per la seua nau (o, segons una variant, ella mateixa li va anar a darrera nedant).

Els dus la van transformar en un ocell mar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 83.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236074" title="Dispositiu de carcters" nonfiltered="1475" processed="1474" dbindex="91486">
Un dispositiu de carcters, en informtica s un component de  l'ordinador en el qual en  la comunicaci amb la CPU (unitat central de procs) les dades es transmeten en forma de bytes independents.

Exemples de dispositius de carcters sn impressora i teclats, que permeten el maneig d'un sol byte a la vegada..

Vegeu tamb.

Dispositiu de blocs;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236075" title="Sarpdon" nonfiltered="1476" processed="1475" dbindex="91487">


 Sarpdon (fill de Laodamia);
 Sarpdon (fill d'Europa);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236077" title="Sarpdon (fill d'Europa)" nonfiltered="1477" processed="1476" dbindex="91488">
Sarpdon, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i d'Europa. Disput amb el seu germ Minos pel tron de Creta i, venut, s'hagu d'exiliar. S'install a Lcia, on esdevingu rei.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 195;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236078" title="Strombers" nonfiltered="1478" processed="1477" dbindex="91489">



 Biografia .
Corria l any 1999, una tarda a la terrassa del Firabar de Cardona vam quedar el Toni, el Ferran i el Garri (cantant de les Pellofes Radioactives) per pendre unes birres, sopar i el que fes falta, i a la nostra taula es va asseure el Manolo (contrabaixista en aquell moment de Gatos Locos) i el Ramon Obiols (bateria que havia compartit amb el Toni la banda Irreverentes).

Vam comenar a xerrar sobre la Festa Major  Quina merda! Almenys hi hagus un concert aquesta nit! . A la taula es va afegir el Marc, i al cap d unes birres vam decidir muntar un concert improvisat desprs de trobar unes 10 canons que tots coneixiem, uns clssics de l Elvis i de rock. Vam demanar perms a l Ajuntament per tocar a la plaa del poble i no ens el van donar. La nostra proesa comenava amb mal peu.

La intenci era tocar junts encara que fos una nit. Amb la negativa de l Ajuntament vam decidir muntar un concert illegal al Firabar, vam penjar un cartell:  Concert Illegal .

I va sortir un concert rod, semblava que hagussim assajat! Vam fer 3 concerts aquella mateixa nit, connectant amb el pblic d una manera que mai havem aconseguit amb altres bandes.

Uns dies desprs ens van dir si podem anar a tocar a una festa i el que vam fer va ser convidar a diferents msics de la comarca per que la festa fos ms gran. Ens vam posar el nom de Sinvers, que ve de  sinvergenzas . La finalitat del grup ja era fer bolos per sense assajar, aquesta era la condici, i el ms fort era que als concerts hi venia moltssima ms gent que a las bandes tericament serioses en qu estvem tocant. En un concert al Carnaval de Solsona on hi van tocar 5 bateries, 3 baixistes, 4 guitarres i multitud de cantants, all era un festival.

L estiu segent el Garri, el Toni i el Ferran vam llogar una casa de pags i aquell va ser el punt d inflexi, quan vam comenar a escriure canons. La primera va ser  la Fiesta Ilegal . A la festa major de Cardona 2000 vam decidir muntar una altra jam al Firabar i es van convidar la tira de msics. En aquell bolo la can que ms va triomfar va ser la nica que tenem:  la Fiesta Ilegal .

En un dia ens vam posar el repte d escriure 10 canons per tenir ms temes propis. Aquella nit de borratxera van sortir  El coche de Manolo ,  La cancin que suena mal  i altres que no toquem a la actualitat.

S acostaven moments de canvi. D una manera natural vam aconseguir d entre tots el msics que venien a les jams tenir una banda estable i comenar a donar forma a les canons que havem escrit aquell estiu com  La calle caramelo ,  Despacito ,  Manolo ... La primera banda estava formada: Ferran veu, Garri veu, Toni guitarra, Marc guitarra, Cudi baix, Gabi bateria

El mes de febrer de 2001 surt el primer bolo en un escenari gran: Carnaval de Solsona, teloners de Seguridad Social. La veritat es que vam sorprendre al pblic assistent i va ser quan ens vam adonar que funcionaven ms els temes propis que les versions.

El mes de mar d aquell any es va acoblar el Josep Maria a l acordi. Tot seguit vam tocar al Sielu de Manresa, era el primer bolo on es podia veure el treball dels mesos d assaig. La veritat s que vam omplir el local i la gent ja cantava les canons, corria el juny de 2001.

El mes de juliol vam gravar la primera maqueta a Cambrils de la muntanya. La maqueta li va acabar de donar impuls i reconeixement a la banda i van comenar a aparixer les primeres ofertes discogrfiques. Aix fa que el Cudi i el Garri deixin la banda el febrer de 2002 per dedicar-se al seu grup Les Pellofes Radioactives. Al baix entra l Albert, que acabaria sent fonamental pel grup aportant canons com  Cuba ,  Colorea ,  Reina grifa ,  Ojos de un nio  i  Chingale . 2 mesos desprs el Garri torna al grup i s incorpora el No al saxo (juny 2002). El juliol entra al saxo el David actual saxofonista del grup.

El mes de desembre es firma contracte amb Zinetik Records per gravar el primer CD: Fiesta Ilegal (maig 2003). El CD es presenta a Menfis de Manresa el novembre. Desprs d aquest concert el Gabi abandona el grup i s substitut per l Andreu. Mesos ms tard el Gabi es reincorpora com a percussionista. L ltim canvi a la banda s a la bateria, on el Karel ha substitut l Andreu.

Del primer CD es van vendre 5000 cpies, per on de veritat la banda se sent viva s en directe.A principis de 2004 Strombers fitxa amb Vale Music per no hi ha acord i finalment es demana la carta de llibertat i neix la discogrfica Strombers Records. El maig de 2005 apareix el segon CD  Que ruli!  ja sota el segell propi de la banda.

La serie de concerts de l'estiu 2005 s de les ms fructferes, amb la majoria de sales plenes. Al final de la gira abandonen el grup Gabi (percussi), Albert (baix), Karel (bateria) i Vctor (acordi). S'incorporen al desmadre Dan (bateria) i Miquel (baix). Estem a l'octubre 2005.



 Components del grup .

Des del 2005 a dia d avui  hi ha agut grans canvis al grups doncs en aquests moments els seus components son:

Ferran Gallart a les veus  i maraques    (Sebastian Totov)
Toni Company , guitarra, acordi i veu  ( txuki txicken wings)
Marc Martinez , guitarra   (Oropndulo martnez)
David Ges, saxo  (vichy Su)
Jaume , bateria
Sergi ,trompeta  (Julin Peligru)
Alexis Cabrillanes  , baix    (Flix Tmiz)
Xavi Jove (Tabe) , guitarra, backliner   (Nikolags Kubagte)
Ricard Puigdomenech. ,guitarra  
Marc Parareda tecnic de so    (Bartomeu Pedalera)


 Discografia .

2003. FIESTA ILEGAL. VOL 1
      1-. Fiesta Ilegal  
      2-. Borracha  
      3-. El Coche De Manolo  
      4-. Despacito   
      5-. Fiestero    
      6-. La Calle Caramelo   
      7-. Adios Mi Amor    
      8-. Mil Tragos Ms   
      9-. Dices    
      Bonus Track  
      - El Coche de Manolo (remix) 


2005. QUE RULI
      1-. Merc   
      2-. El meu poble   
      3-. Chngale   
      4-. La gota   
      5-. Colorea    
      6-. Cuba   
      7-. La dansa del sonat  
      8-. Verdadero   
      9-. La nit de Sant Joan   
      10-. Ven   
      11-. La cancin que suena mal   
      12-. Quan siguis enll   
      Bonus Track  


2006. BL
      1-. El gran Bernardini     
      2-. Gato estrellao    
      3-. Stromber   
      4-. Per qu?    
      5-. Tu boca    
      6-. Judith    
      7-. Mns   
      8-. Cara vida    
      9-. Reina grifa   
      10-. Sntomas   
      11-. Festa Blutal   
      12-. Patum   
      13-. Ojos de un nio   
      14-. Only love   
      15-. Cerveza    
      Bonus Track

 Enllaos externs.
 pagina oficial dels strombers;
 blog strombers;
 forum strombers;
 fotolog strombers;
 myspace strombers;
 my space strombers records;
 plural produccions;
 pagina no oficial dels strombers;
 strombers al you tube;
 web de la meritxell;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236079" title="Dispositiu de blocs" nonfiltered="1479" processed="1478" dbindex="91490">
Un dispositiu de blocs, en informtica s un component de  l'ordinador en el qual en  la comunicaci amb la CPU (unitat central de procs) les dades es transmeten en conjunts indivisibles.

Un exemple tpic de dispositiu de bloc s un disc dur, que est ordenat internament en sectors que tpicament sn de 512 bytes, i a l'escriure o al llegir del disc s necessari transferir aquesta quantitat d'informaci com a  conjunt.

Vegeu tamb.

Dispositiu de carcters;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236080" title="Montalt" nonfiltered="1480" processed="1479" dbindex="91491">

El Montalt s una muntanya de 596 metres que forma part d'un contrafort de la Serralada Litoral Catalana. Es troba localitzat a la comarca del Maresme, entre la serra del Corredor i el Montnegre. El pic del Montalt limita els termes municipals de Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius, Arenys de Munt i Sant Vicen de Montalt.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236082" title="Codros" nonfiltered="1481" processed="1480" dbindex="91492">
Segons la mitologia grega, Codros fou un rei d'Atenes, fill de Melant. 

En el seu temps els senyors del Pelopons envaren l'tica, per ell, coneixedor d'un oracle segons el qual aquells noms podrien prendre la ciutat si respectaven el rei, avan disfressat cap a les files enemigues i es deix matar.

Quan fou identificat, els enemics varen comprendre que ja no podrien vncer i es retiraren.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 54.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236083" title="Xantos" nonfiltered="1482" processed="1481" dbindex="91493">


 Xantos (rei);
 Xantos (cavall);
 Xantos (riu);

Vegeu tamb Xanthos;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236084" title="Xantos (rei)" nonfiltered="1483" processed="1482" dbindex="91494">
D'acord amb la mitologia grega, Xantos fou un rei de Tebes.

Per acabar una guerra amb els atenesos, va acordar una batalla singular amb Timetes, rei d'Atenes, per el seu adversari no volia lluitar i proclam que cediria el seu regne a aquell que el substitus. S'hi present un guerrer anomenat Melant. Durant el combat, aparegu Dions portant armes al darrere de Xantos. Llavors, Melant es queix perqu el contrincant rebia ajuda, i quan aquest es gir aprofit per abatre'l.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 220.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236085" title="Xantos (cavall)" nonfiltered="1484" processed="1483" dbindex="91495">
D'acord amb la mitologia grega, Xantos fou un cavall immortal, fill del Zfir i de Podarge.

Juntament amb el seu germ Bali, fou donat a Aquilles per Posid. Els dus li van concedir per un moment el do de la paraula perqu vaticins la mort del seu amo.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 220.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236088" title="Podarge" nonfiltered="1485" processed="1484" dbindex="91496">
Segons la mitologia grega, Podarge fou una de les Harpies. Unida al Zfir, fou la mare dels cavalls Xantos i Bali, que pertangueren a Aquilles, i tamb se li atribueix la maternitat de Flogeu i Hrpag, cavalls dels Dioscurs.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 179.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236089" title="Mirmdons" nonfiltered="1486" processed="1485" dbindex="91497">
Segons la mitologia grega, els mirmdons foren pobladors d'Egina.

El seu origen es troba en unes formigues transformades en humans per Zeus desprs que la poblaci primitiva de l'illa va sser exterminada per una terrible pestilncia.

Alguns van seguir Peleu en el seu exili a Ftia, i desprs anaren a la guerra de Troia a les ordres d'Aquilles.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 151.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236090" title="Licas" nonfiltered="1487" processed="1486" dbindex="91498">


 Licas (fill d'Arcesialu);
 Licas (mitologia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236091" title="Licas (mitologia)" nonfiltered="1488" processed="1487" dbindex="91499">
D'acord amb la mitologia grega, Licas fou un company d'Heracles.

Ell fou el qui, per ordre de Deianira, li va portar la tnica fatal. Quan l'heroi se l'hagu posada i li va comenar a cremar tot el cos, ple de rbia, agaf Licas i el llan pels aires. Va caure al mar, a prop de les costes d'Eubea, on es va formar un grup d'illes anomenades Lcades.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 137.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236094" title="ol" nonfiltered="1489" processed="1488" dbindex="91500">


 ol (fill d'Hpotes), du dels vents.
 ol (fill d'Hell), rei de Magnsia del Meandre;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236095" title="ol (fill d'Hell)" nonfiltered="1490" processed="1489" dbindex="91501">
Segons la mitologia grega, ol fou un rei de Magnsia del Meandre, fill d'Hell i Orseis. s considerat epnim dels eolis.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 77.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236097" title="Ultra (lbum)" nonfiltered="1491" processed="1490" dbindex="91502">


Ultra s el dotz disc del grup de pop electrnic Depeche Mode, i el seu nov lbum de material nou. Fou publicat al mes d'abril de 1997.

Ultra s un disc de canvis en molts aspectes. Fidels al seu esperit de renovaci amb cada nou lbum, Depeche Mode van escollir Tim Simenon com a productor; Simenon, lder del grup Bomb the Bass,  juntament amb el seu equip de collaboradors, va contribuir a crear un so caracterstic per donar personalitat a Ultra, afegint elements de hip hop i msica industrial al seu pop electrnic. Els ritmes sn contundents i les guitarres continuen tenint un paper destacat en els arranjaments, per no tant com en el disc anterior, Songs of Faith and Devotion, mentre els sintetitzadors recuperen part del protagonisme que hi havien cedit, per crear melodies agressives o textures atmosfriques, depenent del cas.

Tamb va ser Ultra un disc de canvis a nivell de formaci: Alan Wilder va abandonar Depeche Mode el mes de juny de 1995, frustrat pel poc reconeixement que havia rebut pel seu esfor i la seva dedicaci, tot remarcant el deteriorament de la relaci amb els altres membres del grup. A finals de 1995 Martin Gore reun els seus companys per comenar a treballar en el nou disc, amb Simenon; tot i que els problemes de David Gahan amb les drogues i la beguda van estar a punt d'acabar amb la seva vida, a mitjans de 1996 comen un procs de recuperaci que li va permetre de superar les seves addiccions i, alhora, que Depeche Mode enllestissin l'lbum.

A ms, per primera vegada en molts anys no hi hagu gira mundial, per tal de possibilitar que el grup (i especialment David Gahan) es recupers plenament dels problemes i dels maldecaps de la gira anterior; noms van fer-se uns petits concerts anomenats "Ultra parties" per promocionar el disc. Les crtiques que va rebre foren bastant polaritzades; algunes publicacions (com Q o el Rolling Stone) van comentar-lo positivament, mentre les ressenyes del Melody Maker o del New Musical Express foren notablement ms dures.

Com tots els altres discos, "Ultra" fou remasteritzat amb les cares B dels senzills, material extra i un DVD que mostra les evolucions del grup durant aquest perode.

Temes.

CD Stumm 148.

 Barrel of a gun - 5:35;
 The love thieves - 6:42;
 Home - 5:42;
 It's no good - 5:58;
 Uselink - 2:21;
 Useless - 5:12;
 Sister of night - 6:04;
 Jazz thieves - 2:54;
 Freestate - 6:44;
 The bottom line - 4:26;
 Insight - 6:26;
 Jr. Painkiller - 2:11 (*);

Reedici 2007 (CD/SACD).

El disc 1 s un hbrid (SACD/CD), mentre el disc 2 s un DVD que inclou "Ultra" en formats DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo, amb material extra.

 Barrel of a gun - 5:35;
 The love thieves - 6:42;
 Home - 5:42;
 It's no good - 5:58;
 Uselink - 2:21;
 Useless - 5:12;
 Sister of night - 6:04;
 Jazz thieves - 2:54;
 Freestate - 6:44;
 The bottom line - 4:26;
 Insight - 6:26;
 Jr. Painkiller - 2:11 (*);

Temes en directe a Londres, Abril 1997 (en formats DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo)

 Barrel of a Gun;
 It's No Good;
 Useless;

Temes extra (en formats DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo)

 Painkiller;
 Slowblow;
 Only When I Lose Myself;
 Surrender;
 Headstar;

Material addicional

1. "Depeche Mode 95-98 (Oh well, that's the end of the band...)" (Documental, 50 minuts).

 El tema Jr. Painkiller no apareix al llistat de temes del disc; s, doncs, un tema ocult. Es tracta d'una versi reduda del tema Painkiller, que dura quasi set minuts i mig.

Senzills.

 Barrel of a Gun (3 de febrer de 1997).
 It's no good (31 de mar de 1997).
 Home (16 de juny de 1997).
 Useless (20 d'octubre de 1997).

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher.

 Temes escrits per Martin Gore.

 Temes cantats per David Gahan, excepte "Home" i "The bottom line" (cantats per Martin Gore)  i "Uselink", "Jazz thieves" i "Jr. Painkiller", que sn instrumentals.

 Produt per Tim Simenon.

 Mesclat per Tim Simenon i Q.

 Enginyer de so: Q.

 Programacions: Kerry Hopwood.

 Teclats i programacions: Dave Clayton.

 Enregistrat als estudis Abbey Road, Eastcote, Westsidem Strongroom, RAK (Londres), Electric Lady (Nova York) i Larrabee West (Los Angeles). Assistents: Paul Hicks, Guy Massey, Lee Fitzgerald, Tom Rixton, Gary Forde, Lee Philips, Jamie Campbell, Jim, Greg, Audie Chamberlain, Robbie Kazandjian.

 Masteritzat per Mike Marsh a The Exchange.

 Msics addicionals:
 Victor Indrizzo : percussi ("Barrel of a gun" i "It's no good").
 Jaki Liebezeit: percussi ("The bottom line").
 BJ Cole: guitarra ("The bottom lilne").
 Gota Yashiki: bateria ("Useless").
 Keith Le Blanc: Bateria ("Useless").
 Danny Cummings,: percussi ("Useless" i "Freestate").
 Doug Wimbish: baix ("Useless").
 Daniel Miller: Roland System700 ("Uselink").

 Coordinadora vocal: Evelyn Halus.

 "Uselink" i "Jazz thieves" mesclats per Tim Simenon i Gareth Jones.

 Enginyer de so en l'enregistrament de les veus addicionals als temes "Home", "Love thieves" i "Freestate": Gareth Jones (estudis RAK).

 Secci de cordes a "Home": arranjada per Dave Clayton, coordinada per Graham Perkins, dirigida per Richard Niles.

 Management: Jonathan Kessler per a Baron Inc.

 Direcci artstica, fotografies i portada: Anton Corbijn. Disseny de portada: Area.

Informaci addicional.

 "Sister of night" s una de les poques canons que es pogueren completar abans que David Gahan comencs el programa de rehabilitaci.

 En aquest disc, els interludis entre canons apareixen citats al llistat (menys en el cas de "Jr. Painkiller"), cosa que no havia passat en els seus ltims lbums.

 "Ultra" s el primer disc de Depeche Mode on hi ha msics addicionals tocant parts considerables d'una quantitat important de canons. Tamb s el primer disc on DM deixen tota la feina de producci a una tercera persona, en aquest cas Tim Simenon.

 Tim Simenon, d'altra banda, ja havia remesclat la versi en directe del tema "Everything counts" i s'havia declarat admirador de Depeche Mode.

 Es tracta, fins a la data, del disc ms llarg de Depeche Mode.

Enllaos externs.

 Informaci sobre l'edici original;
 Informaci sobre l'edici remasteritzada;
 Extracte del documental "Oh well, that's the end of the band...";




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236098" title="Confederaci Hidrogrfica del Xquer" nonfiltered="1492" processed="1491" dbindex="91503">
 La Confederaci Hidrogrfica del Xquer  s l'organisme que regula les accions comeses a les xarxes hidrolgiques d'una demarcaci en la qual el Xquer s el riu principal. Els espais que administra aquesta confederaci sn la conca del Xquer, aix com altres rius ms petits de la regi.

El Reial Decret 650/1987, de 8 de maig, defineix els lmits d'aquesta confederaci, al territori de totes les conques hidrogrfiques que vessin les seves aiges al mar Mediterrani, entre la desembocadura dels rius Segura i Snia, incloent tamb aquest ltim. Les esmentades conques comprenen territoris de les provncies d'Alacant, Albacete, Valncia, Conca, Terol i Castell.

 Enllaos externs .

 Confederaci Hidrogrfica del Xquer ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236099" title="Gran Premi d'ustria del 2001" nonfiltered="1493" processed="1492" dbindex="91504">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 2001, disputat al circuit de A1-Ring  el 13 de maig del 2001.

 Resultats .
 






 Altres .

 Pole:   Michael Schumacher  ;
 Volta  rpida:  David Coulthard  1' 10. 843;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236114" title="Abadia de Murbach" nonfiltered="1494" processed="1493" dbindex="91505">

L'abadia de Murbach s situada a Alscia, en el fons de la vall de Guebwiller, als Vosges, desprs del municipi de Buhl, en una bifurcaci que porta al municipi de Murbach. Des d'aquest indret sn visibles les dues altes torres de gres, vestigis d'una clebre abadia romnica. L'abadia comptava entre les ms riques i les ms influents del Sacre Imperi Romanogermnic.

Sant Pirmin va trobar aquesta petita vall encaixonada propcia per al passeig i la meditaci, per la qual cosa el 727 va decidir fundar un monestir que amb els anys es convertiria en una de les abadies benedictines ms influents de la regi. Aquesta exercia la seva influncia sobre ms de 300 localitats dels voltants. Els abats, que procedien de bones famlies, posseen mines, una biblioteca impressionant i encunyaven la seva prpia moneda. La gent del poble solia emprar la frase "Ms orgulls que el gos de Murbach". I s que el blas de l'abadia, sobre la clau de volta del porxo d'entrada, representa un llebrer negre disposat a abalanar-se sobre la seva presa, smbol de la noblesa dels clergues.

L'esglsia abacial Saint-Lger.

L'esglsia abacial de Murbach s considerada com una de les grans obres mestres de l'art romnic ren. Va ser construda a mitjan segle XII i va ser consagrada el 1216 pel bisbe de Ble, Heinrich, en honor de la Trinitat, de la Santa Creu, de la Verge Maria i de sant Lger.

Les tres naus van ser enderrocades el 1738, per tal de deixar-hi lloc a un edifici barroc que no es va arribar a fer. L'esglsia abacial va esdevenir esglsia parroquial de Murbach el 1760.

Ha estat restaurada en varies ocasions, la darrera entre 1981-1986. Al Final d'aquesta ltima restauraci, l'esglsia ha rebut dues noves portes en bronze i tres noves campanes.

La capalera s la part ms remarcable de l'edifici. El seu mur est rematat per escultures disposades aparentment en fantasia en l'ampli triangle de sobre. Desprs una galeria de 17 columnes diferents estan disposades sobre dos pisos de finestres.

A l'interior s'hi troba el sarcfag de set monjos morts pels honageros el 926, l'esttua jacent del comte Eberhard (segle XIV) i un orgue.

Vegeu tamb.
Orgue de l'abadia de Murbach;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236116" title="Mester de Joglaria" nonfiltered="1495" processed="1494" dbindex="91506">
El Mester de Joglaria s el nom amb el que es coneix la feina que feien els joglars durant l'edat mitjana. Aquests joglars recorrien pobles i castells cantant poemes. Alguns joglars s'especialitzaven en les narracions de les gestes dels herois de l'poca, d'altres cantaven poemes cortesans de tema amors. La seva finalitat era distreure la gent i guanyar-se la vida amb el que el pblic els donava.

 La literatura oral .
L'origen de la literatura dels pobles est a la literatura oral. La gent cantava canons tradicionals, annimes, durant les festes o durant les seves activitats diries. Aquestes canons tenen un autor en el seu origen, per aquest no interessa que es conegui, ja que s el poble el que les assumeix com a seves i les transmet de generaci en generaci. D'aqu que aquestes composicions canviin amb tanta facilitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236118" title="Giro d'Itlia de 2006" nonfiltered="1496" processed="1495" dbindex="91507">


Etapes.
06-05-2006: Seraing, 6,2 km. (CRI):.



07-05-2006: Mons-Charleroi, 197 km..



08-05-2006: Perwez-Namur, 202 km..



09-05-2006: Wanze-Hotton, 193 km..



11-05-2006: Piacenza-Cremona, 35 km. (CRE):.



12-05-2006: Busseto-Forl, 227 km..



13-05-2006: Cesena-Saltara, 236 km..



14-05-2006: Civitanova Marche-Maielletta, 171 km..



15-05-2006: Francavilla al Mare-Termoli, 127 km..



16-05-2006: Termoli-Peschici, 187 km..



18-05-2006: Pontedera, 50 km. (CRI):.



19-05-2006: Livorno-Sestri Levante, 171 km..



20-05-2006: Alessandria-La Thuile, 218 km..



21-05-2006: Aosta-Domodossola, 223 km..



22-05-2006: Mergozzo-Brescia, 189 km..



23-05-2006: Rovato-Monte Bondone, 173 km..



24-05-2006: Termeno-Furkel Pass, 121 km..



25-05-2006: Sillian-Gemona del Friuli, 210 km..



26-05-2006: Pordenone-Passo di San Pellegrino, 224 km..



27-05-2006: Trento-Aprica, 211 km..



28-05-2006: Museo del Ghisallo-Mil, 140 km..



Classificaci General.


Classificaci de la Muntanya.




Classificaci per Punts.



110 Gazzetta.



Millor Equip.



Progrs de les classificacions.
Aquesta taula mostra el progrs de les diferents classificacions durant el desenvolupament de la prova.



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236126" title="Haikouichthys ercaicunensis" nonfiltered="1497" processed="1496" dbindex="91508">

Haikouichthys ercaicunensis s el nom d'un animal primitiu semblant a un peix dels esquists de Maotianshan (Cambri inferior) de la Xina.

Anlisis cladstiques indiquen que aquest animal s probablement un gnat primitiu o un cordat semblant a un peix, relacionat ms properament amb les llamprees. T una mida d'uns 2,5 cm i s una mica ms estret que el Myllokunmingia, un altre peix primitiu que ha estat trobat als mateixos estrats. L'holotip en va ser trobat a la Formaci Qiongzhusi a la zona 'Eoredlichia' a prop d'Haikou a Yunnan. T un cap i una cua diferenciats. El cap t entre sis i nou brnquies. Hi ha un nombre de segments amb Vs apuntades cap enrere a la cua. Probablement t una notocorda, tot i que noms se n'ha preservat un segment curt en l'nic especmen conegut. T una aleta dorsal prominent amb radials. Els radials semblen inclinar-se cap endavant a mesura que s'acosten del que, segons les estructures internes, s el cap. Aix passa amb alguns peixos moderns per s una distribuci rara. Hi ha tretze estructures circulars a la seva part inferior que podrien ser gnades. No hi ha cap senyal de mineralitzaci dels elements de l'esquelet.

El Haikouichthys a Caminant entre Monstres.
Al primer episodi de la srie de la BBC Caminant entre Monstres, Haikouichthys apareix descrit com a un tipus de peix primitiu. Un banc de Haikouichthys ataquen un Anomalocaris ferit.

Referncies.
Lower Cambrian vertebrates from south China. D-G. Shu, H-L. Luo, S. Conway Morris, X-L. Zhang, S-X. Hu, L. Chen, J. Han, M. Zhu, Y. Li  i L-Z. Chen. Nature 402, 42-46 (4 Novembre 1999);

Vegeu tamb.
 Ostracoderm;

Enllaos externs.
Imatges i notcies;
Notcies i imatges;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236137" title="Vida extraterrestre" nonfiltered="1498" processed="1497" dbindex="91509">

La vida extraterrestre s qualsevol forma de vida que no s originria de la Terra. s el tema d'estudi de l'astrobiologia, i la seva existncia encara s hipottica. No hi ha proves de vida extraterrestre que hagin estat mpliament acceptades per la comunitat cientfica.

Molts cientfics creuen que si existeix la vida extraterrestre, va emergir de manera independent a diferents punts de l'univers. Una teoria alternativa s la pansprmia, que suggereix que la vida podria haver aparegut en un sol punt i desprs estendre's pels planetes habitables. Aquestes dues hiptesis no sn mtuament excloents. L'estudi de la vida extraterrestre s'anomena astrobiologia, exobiologia o xenobiologia. S'ha especulat amb formes de vida extraterrestre que van des de criatures intelligents fins a formes de vida a l'escala bacteriana.

S'han suggerit alguns llocs que podrien haver tingut o continuar tenint formes de vida, com ara Mart, satllits naturals de Jpiter o Saturn (per exemple, Europa, Encelade o Tit, i ms recentment Gliese 581c, l'nic planeta extrasolar conegut que es troba dins la zona habitable del seu estel, i que es prediu que t aigua lquida).

Possibles bases de la vida extraterrestre.
Bioqumica.


Tota forma de vida terrestre est basada en una dissoluci de carboni en aigua en qu tenen lloc reaccions bioqumiques. Aquesta combinaci d'aigua i carboni podria haver format criatures ms o menys similars en altres planetes. Com que la Terra (i per extensi tota forma de vida a la Terra) est composta de "pols csmica", o matria formada a partir de supernoves, s aparent que els milions d'estels que es poden veure des de la Terra s'han format a partir del mateix tipus de partcules. La combinaci de carboni i aigua en forma qumica (CH2O)n, s la forma qumica dels sucres i subministra l'energia de qu depn la vida animal (notablement per mitj de l'oxidaci de glucosa, un sucre hexacarbnic). Tamb crea elements estructural per a la vida (com el sucre ribosa, un sucre pentacarbnic, a les molecules d'ADN  i ARN). Els vegetals extrauen energia de la conversi d'energa lumnica en energia qumica mitjanant la fotosntesi. La vida requereix carb tant en estats reduts (derivats del met) com parcialment oxidats (xids de carboni). Tamb necessita nitrogen com a derivat redut de l'amonac en totes les protenes, sofre com a derivat del sulfur d'hidrogen en algunes protenes necessries, i fsfor oxidat en fosfats al material gentic i en la transmissi d'energia. L'aigua com a dissolvent subministra l'oxigen com a constituent de substncies bioqumiques.

L'aigua pura s til perqu t un pH neutre, a causa de la seva dissociaci contnua entre ions d'hidrxids i oxonis. Per consegent, pot dissoldre tant ions metllics com no metllics amb la mateixa eficincia. A ms, el fet que les molcules orgniques puguin ser o b hidrofbiques (repellides per l'aigua) o hidrofliques (solubles en aigua) fa que els compostos orgnics puguin orientar-se per formar membranes impermeables. El fet que l'aigua slida (gel) sigui menys densa que l'aigua lquida significa que el gla flota, evitant que els oceans de la Terra es glain lentament. A ms, la fora de Van der Waals entre les molcules d'aigua li dna la capacitat d'emmagatzemar energia durant l'evaporaci, que s alliberada durant la condensaci. Aix ajuda a moderar el clima, refredant els trpics i escalfant els pols, cosa que contribueix a mantenir l'estabilitat termodinmica necessria per a la vida.

El carboni s fundamental per a la vida terrestre degut a la seva immensa flexibilitat a l'hora de crear enllaos covalents amb una srie d'elements no metllics, principalment el nitrogen, l'oxigen i l'hidrogen. El dixid de carboni combinat amb l'aigua permet emmagatzemar l'energia solar en sucres com ara la glucosa. L'oxidaci de la glucosa allibera l'energia bioqumica necessria per a alimentar la resta de reaccions bioqumiques.

La capacitat de formar cids orgnics (-COOH) i bases d'amina ( NH2) li dna la possibilitat de fer reaccions dehidratants de neutralitzaci per a crear llargs pptids de polmers i protenes cataltiques a partir d'aminocids monmers, i de crear a partir dels fosfats no noms l'ADN, la molcula guardiana de la informaci gentica, sin tamb trifosfat d'adenosina (ATP), la principal "moneda" energtica de la vida cellular.

Evoluci i morfologia.
A ms de la base bioqumica de la vida extraterrestre, hi ha una consideraci ms mplia de l'evoluci i la morfologia. La ciencia ficci sempre ha mostrat una predilecci per les formes humanoides o reptilianes. L'aliengena clssic t una pell verda o grisa, amb un cap gran, amb la tpica estructura de quatre membres amb cinc dits cadascun - basicament, s un humanoide amb un gran cervell per indicar una gran intelligncia. Altres temes dels mites animals, com ara els felins o els insectes tamb han tingut la seva importncia en la representaci fictcia d'aliengenes.

S'ha suggerit una divisi entre caracterstiques universals i caracterstiques locals (estretament restringides). Les caracterstiques universals sn trets que han evolucionat independentment ms d'una vegada a la Terra (i que per lgica no sembla difcil que apareguin) i sn tan intrnsicament tils que les espcies tendeixen inevitablement vers elles. Aquestes caracterstiques inclouen el vol, la vista, la fotosntesi i els membres, totes caracterstiques que han evolucionat diverses vegades aqu a la Terra en formes diverses. Per exemple, hi ha una enorme diversitat d'ulls, molts dels quals tenen un mode de funcionament radicalment diferent aix com diferents focus visuals: l'espectre visual, els infrarrojos, la polaritat i l'ecolocaci. Les caracterstiques locals, en canvi, sn formes evolutives bsicament arbitrries que sovint tenen una reduda utilitat intrnseca (o serveixen per a fer quelcom que es podria fer d'una manera diferent) i probablement no es replicaran. Aquestes caracterstiques inclouen els cinc dits dels humans i la coincidncia, curiosa i sovint fatal, dels passatges alimentari i respiratori en molts animals, tot i que s possible que aquesta coincidncia permets l'evoluci del llenguatge hum.

Una consideraci de quins trets sn finalment locals desafia moltes nocions donades per segures de la necessitat morfolgica. L'esquelet, essencial per als grans organismes terrestres segons els experts en biologia gravitacional, s amb gaireb tota certesa replicat en una forma o una altra, per la columna vertebral dels vertebrats -tot i ser un desenvolupament capital a la Terra - s probablement local. De manera similar, s raonable imaginar que les criatures extraterrestres ponen ous per les glndules mamries que caracteritzen els mamfers podrien ser un cas excepcional.

La idea d'una diversitat radical entre suposats extraterrestres no est ni molt menys acceptada. Mentre que molts exobilegs remarquen que l'enorme heterogenetat de la vida a la Terra fa pensar en una diversitat encara ms gran a l'Univers, altres apunten que l'evoluci convergent pot crear bastants similituds entre la vida terrestre i extraterrestre. Aquestes teories reben el nom de "divergionisme" i "convergionisme", respectivament.

La creena en la vida extraterrestre.
Idees antigues, medievals i renaixentistes.


s possible que hi hagus una creena en la vida extraterrestre a les antigues Assria, Egipte, Arbia, Xina, Babilnia, ndia i Sumer, tot i que cal recordar que en aquestes societats, la cosmologia era essencialment sobrenatural i que la noci de vida extraterrestre s difcil de distingir de la de dus, dimonis i altres ssers semblants. Els primers pensadors occidentals que van avanar la idea d'un univers ple d'altres planetes i, per tant, possible vida extraterrestre van ser l'escriptor grec Tales de Milet i el seu estudiant Anaximandre als segles VII i VI abans de Crist. Els atomistes van reprendre la idea, argumentant que un univers infinit tindria una infinitat de mns habitats. Tanmateix, la cosmologia de l'Antiga Grcia negava la vida extraterrestre en un aspecte crtic: l'univers geocntric. Promoguda per Aristtil i codificada per Claudi Ptolemeu, aquesta idea afavoria la Terra i la vida terrestre (Aristtil negava que pogus haver-hi una pluralitat de mns) i semblava fer que la vida extraterrestre fos filosficament impossible. A les seves novelles, Lluci va descriure els habitants de la Lluna i altres cossos celestes com a humanoides, per amb diferncies significatives respecte als humans.


Els autors d'algunes obres antigues jueves tamb van considerar la vida extraterrestre. El Talmud afirma que hi ha com a mnim 18.000 altres mn, per no dna gaire informaci sobre la naturalesa d'aquests mns o sobre si sn fsics o espirituals. Tanmateix, i basant-se en aix, l'exposici medieval "Sefer HaB'rit" afirma que existeixen les criatures extraterrestres per que no tenen lliure albir (i sn, per tant, equivalents a la vida animal). Afegeix que els humans no haurien d'esperar-se que les criatures d'altres planetes s'assemblin a la vida terrestre, ms del que podrien esperar-se que les criatures marines s'assemblin a les terrestres.

La creena hind en un cicle interminable de vida i reencarnaci es reflecteix en la descripci de mltiples mns i els seus contactes. Segons les escriptures hinds, hi ha incomptables universos creats per la Personalitat Suprema de Braman per facilitat el compliment dels diversos desitjos de les incomptables entitats vivents. Nogensmenys, aquestes creacions existeixen per a fer que les nimes confuses tornin a comprendre correctament el sentit de la vida. A part dels incomptables universos materials, tamb existeix un mn espiritual illimitat, en qu les entitats vivents purificades viuen amb una concepci perfecta de la vida i de la realitat suprema. La vida d'aquests ssers purificats es centra al voltant de la veneraci de la Personalitat Suprema de Braman. Els sants amb aspiracions espirituals, els devots i els homes pensatius del mn material han rebut l'ajuda i la guia d'aquestes entitats vivents purificades del mn espiritual des de temps immemorials. Tanmateix, la rellevncia d'aquestes descripcions ha de ser evaluada dins un context de comprensi correcta de la geografia i cincia d'aquells temps.

En l'Islam la frase de l'Alcor "Tota lloana pertany a Du, Senyor de tots els mns" indica que hi ha nombrosos cossos celestes i potser fins i tot mltiples universos que podrien indicar vida extraterrestre i fins i tot extradimensional. La Sura Al-Jinn tamb menciona l'afirmaci d'un Jinn quant a l'estat i les habilitats actuals del seu grup al cel. Mirza Tahir Ahmad presenta una referncia ms directa de l'Alcor com a prova que pot existir vida en altres planetes segons l'Alcor. En el seu llibre Revelation, Rationality, Knowledge & Truth, cita el vers 42:30 "I entre els Seus Signes est la creaci del cel i de la terra, i de tota criatura vivent (da'bbah). S'ha avanat en ambds..."; segons aquest vers existeix vida al cel. El mateix vers, "I Ell t el poder de reunir-los (jam-'i-him) quan Ell ho desitjar", indica la reuni de la vida terrestre i la vida d'altres parts de l'univers. El vers no especifica ni el moment ni el lloc en qu es far aquesta reuni sin que afirma que aquest esdeveniment tindr lloc amb tota seguretat quan Du ho desitji. Cal recordar que el terme rab jam-'i-him pot indicar tant un contacte fsic com un contacte purament comunicatiu.

Amb l'expansi del Cristianisme a l'occident, el sistema ptolemaic va rebre una mplia acceptaci i, malgrat que l'Esglsia mai no es va pronunciar formalment quant a la qesti de la vida extraterrestre, la idea resultava tcitament aberrant. El 1277, el Bisbe de Pars tienne Tampier va contradir Aristtil en almenys una qesti: Du podria haver creat ms d'un mn (tenint en compte que s omnipotent) per ens ha estat revellat que noms en cre un. Anar un pas ms enll i argumentar que existien els extraterrestres era un pas que pocs s'atrevien a donar. El cardenal Nicolau de Cusa va especular amb la idea que hi hagus aliengenes a la Lluna i el Sol.

L'invenci del telescopi i l'assalt de Coprnic a la cosmologia geocntrica van provocar un profund canvi en el pensament. Una vegada va quedar clar que la Terra no era ms que un planeta entre els incomptables cossos que ocupen l'univers, el concepte d'extraterrestres va rebre ms acceptaci cientfica. Es podia argumentar que l'omnipotncia de Du no noms feia possible l'existncia d'altres mns i altres formes de vida, sin que fins un cert punt les necessitava. El proponent modern d'aquest concepte ms ben conegut va ser Giordano Bruno, que propugn al segle XVI la idea d'un univers infinit en qu cada estel est envoltat del seu sistema solar; va acabar cremat a la foguera per l'Esglsia catlica a causa de les seves idees hertiques. Joan Pau II va demanar perd per aquest acte en nom de l'Esglsia catlica. A principis del segle XVII, l'astrnom txec Anton Maria Schyrleus de Rheita va afirmar que "si Jpiter t habitants... han de ser ms grans i formosos que els habitants de la Terra, en proporci a les  d'ambdues esferes. El monjo dominic Tommaso Campanella va escriure sobre una raa aliengena solar a la seva obra Civitas Solis.

Aquestes comparacions tamb van aparixer en la poesia d'aquella poca. A "The Creation: A Philosophical Poem in Seven Books" (1712), Sir Richard Blackmore va apuntar: "Podem considerar que cada orb suporta una raa / D'ssers vius adaptats al lloc". El poeta didctic Henry More va recuperar el tema clssic del grec Demcrit en "Democritus Platonissans, or an Essay Upon the Infinity of Worlds" (1647). Des del punt de vist relativament nou que havia creat la revoluci copernicana, va suggerir que "el nostre sol / esdev un estel a una altra banda." Les "Entretiens sur la pluralit des mondes" oferia reflexions similar sobre la possibilitat de vida extraterrestre, expandint l'esfera creative d'un Creadorn lloc de negar-la.

La possibilitat de la vida extraterrestre va continuar sent una especulaci estesa a mesura que els descobriments cientfics s'acceleraven. William Herschel, descobridor d'Ur, va ser un dels molts astrnoms dels seglex XVIII i XIX que estaven convenuts que el nostre sistema solar, i potser altres sistemes solars, podrien estar habitats per formes de vida aliengenes. Altres illustrats d'aquell temps que propugnaren el "pluralisme cmic" incloen Immanuel Kant i Benjamin Franklin. Al punt lgid de la Illustraci, fins i tot el Sol i la Lluna eren considerats candidats per a albergar vida extraterrestre.

Els extraterrestres a l'edat moderna.


Aquest entusiasme envers la possibilitat de vida extraterrestre va continuar fins ben entrat el segle XX. De fet, els tres segles que van passar entre la revoluci cientfica i l'inici de l'poca moderna de sondes espacials van ser el znit de la creena en vida extraterrestre al mn occidental. Molts astrnoms i altres pensadors laics, i almenys uns quants pensadors religiosos, i gran part del pblic en general estaven bastant convenuts de l'existncia dels aliengenes. Aquesta creena va perdre fora a mesura que les sondes espacials anaven visitant hbitats potencials d'aliengenes arreu del sistema solar. La Lluna va ser descartada definitivament com a hbitat extraterrestre, mentre que a Venus i Mart, des de fa molt de temps els dos candidats principals per albergar vida extraterrestre, no s'hi van trobar proves evidents de vida en l'actualitat. Els altres grans satllits del nostre sistema que s'han visitat tamb semblen privats de vida, tot i que les interessants forces geotrmiques que s'hi han detectat (el vulcanisme d'I, l'oce d'Europa o la densa atmosfera de Tit) han subratllat la gran varietat existent d'ambients amb una capacitat potencial d'albergar vida. Malgrat que la hiptesi d'un silenci csmic intencionat per part d'extraterrestres avanats tamb s una possibilitat, el fracs del programa SETI a l'hora de detectar qualsevol cosa semblant a una senyal de rdio intelligent desprs de quatre dcades d'esforos ha esmortet parcialment l'optimisme prevalent al principi de l'edat espacial. Alguns crtics consideren que la recerca d'extraterrestres no s cientfica, tot i que el programa SETI no s el resultat d'una recerca contnua i dedicada sin que noms utilitza el material i personal que t disponibles.

Aix doncs, les ltimes tres dcades del segon mileni van ser testimonis d'un moment decisiu en les nostres creences en vida extraterrestre. A molts cientfics els sembla ms i ms dubtosa la possibilitat que existeixin civilitzacions ubiqes i intelligents que es llancen a explorar l'espai dins el nostre sistema solar. Nogensmenys, citant el creador del programa SETI Frank Drake, "Tot el que sabem amb certesa s que el cel no est replet de transmissors de microones." Drake tamb ha remarcat que s perfectament possible que una tecnologia avanada impliqui comunicacions fetes d'una manera diferent a les transmissions convencionals de rdio. A ms, les dades recollides per les sondes espacials i grans avenos en els mtodes de detecci no noms han perms comenar a definir criteris d'habitabilitat en altres mns, sin tamb confirmar que els planetes extrasolars sn abundants, tot i que la la qesti de la vida aliengena continua sent un interrogant.

L'any 200, el geleg i paleontleg Peter Ward i l'astrobileg Donald Brownlee van publicar un llibre titulat Rare Earth: Why Complex Life is Uncommon in the Universe ("Terra rara: Per qu la vida complexa s rara a l'univers"). En aquest llibre hi exposen la hiptesi de la Terra rara, i afirmen que la vida semblant a la vida terrestre s rara a l'univers, mentre que els bacteris sn comuns.

La possible existncia de vida primitiva (microbitica) lluny de la Terra s molt menys polmica per als cientfics mainstream, tot i que fins ara no se n'ha trobat evidncia directa. S'ha proposat evidncia indirecta de l'existncia actual de formes de vida primitives a Mart. Tanmateix, les conclusions que es poden treure d'aquesta evidncia sn debatudes.

La recerca cientfica de vida extraterrestre.
Hi ha dues maneres de dur a terme la recerca de vida extraterrestre: de manera directa i indirecta.

Recerca directa.

Els cientfics busquen evidncia de vida unicellular dins el sistema solar, estudiant la superfcie marciana i examinant els meteors que arriben a la Terra. Tamb s'ha proposat una missi a Europa, una de les llunes de Jpiter, que possiblement t una capa d'aigua lquida sota la superfcie que podria albergar vida.

Hi ha evidncia limitada que hi existeixi o hagi existit vida microbitica a Mart. Un experiment de les sondes Viking va enregistrar emissions gasoses del sl marci desprs d'escalfar-lo, cosa que alguns argumenten que indica la presncia de microbis. Tanmateix, la manca de resultats similars en altres experiments de les Viking indica que una reacci no biolgica s la causa ms probable d'aquestes emissions. Recentment, suposadament s'han descobert ritmes circadians en les dades de les Viking. La interpretaci que se n'ha de fer s polmica. L'any 1996 es van trobar estructures semblants a bacteris en un meteorit marci, ALH84001. Aquest informe tamb s polmic.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236140" title="Madrid (desambiguaci)" nonfiltered="1499" processed="1498" dbindex="91510">


Geografia:;
 Madrid, capital d'Espanya.
 Comunitat de Madrid, comunitat autnoma espanyola corresponent a la provncia de Madrid.
 Madrid, municipi de Colmbia al departament de Cundinamarca, pertanyent a l'rea metropolitana de Bogot.
 Madrid, municipi de les Filipines, a l'illa de Mindanao.
 New Madrid, ciutat de Missouri (EUA), capital del comtat homnim, situat en una coneguda rea ssmica.
 Tamb hi ha altres localitats als Estats Units anomenades Madrid, als estats d'Alabama, Colorado, Iowa, Kentucky, Maine, Nebraska, Nou Mxic, Nova York i Virgnia.

Esports:;
 Atltico de Madrid, club de futbol de la ciutat espanyola de Madrid.
 Real Madrid, club esportiu de Madrid, amb seccions de futbol i bsquet.

Premsa:;
 Madrid, diari publicat a la capital espanyola entre 1939 i 1971.

Personatges:;
 Miguel de la Madrid, president de Mxic entre 1982 i 1988.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236144" title="Nisos" nonfiltered="1500" processed="1499" dbindex="91511">


 Nisos (fill de Pandon);
 Nisos (company d'Eneas);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236145" title="Nisos (company d'Eneas)" nonfiltered="1501" processed="1500" dbindex="91512">
Segons la mitologia grega, Nisos fou un company d'Eneas.

Lluitava sempre al costat d'Eural, i fou mort desprs d'aquest en la guerra contra els rtuls.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 159.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236147" title="Lete (filla d'Eris)" nonfiltered="1502" processed="1501" dbindex="91513">
Segons la mitologia grega, Lete fou una divinitat, filla d'Eris.

Personifica l'oblit.

Amb el temps, es convert en una figura allegrica.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 136.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236149" title="Transferncia horitzontal de gens" nonfiltered="1503" processed="1502" dbindex="91514">
La transferncia horitzontal de gens, o HGT (de les sigles en angls de Horizontal gene transfer), tamb trasllat de gens Lateral (LGT), s qualsevol procs en el qual un organisme transfereix material gentic a una altra cllula que no s el seu descendent. Per contrast, la transferncia vertical de gens succeeix quan un organisme rep material gentic del seu avantpassat, com per exemple el seu pare, o d'un individu de l'espcie en qu es convertir. Els estudis en gentica s'han centrat sobretot en el trasllat vertical que s el sistema predominant, per actualment se sap que el trasllat de gens horitzontal s un fenomen fora significatiu.

s un fenomen que es dna de manera ms habitual en microorganismes, especialment en bacteris, per la transferncia de gens citoplasmtics que sn codificats com un plasmidi.

 Bibliografia .

 Michael Syvanen: Papers on Horizontal Gene Transfer ;
 "Horizontal gene transfer", article a Citizendium ;
 "Horizontal gene transfer in prokaryotes", article a Citizendium ;
 Mae-Wan Ho: Report on horizontal gene transfer (22 de mar 1999) ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236156" title="Licon" nonfiltered="1504" processed="1503" dbindex="91515">


 Licon (fill de Pelasg);
 Licon (fill d'Ares);
 Licon (fill de Pram);
 Licon (fill d'Antnor);
 Licon (mitologia), pare de Callisto;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236157" title="Llus Sintes i Mercadal" nonfiltered="1505" processed="1504" dbindex="91516">
Llus Sintes (Ma, illa de Menorca) s un barton menorqu.

Es form al si de l'Orfe Maons dedicant-se al cant i al teatre. La seva gran vocaci l'ha portat a profesionalitzar-se desprs de passar per al mestratge del reputat mestre barcelon Jaume Francisco Puig, mestre que ho fou de veus histriques com Jaume Aragall, Vicen Sardinero o Josep Carreras. Sintes desenvolupa una carrera diversificada en diferents camps com el simfnic, cambrstic, popular, operstic i sarsuelstic, trepitjant importants escenaris como ara el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Concertgebouw d'Amsterdam, Gran Teatre de Shanghai, Vienna Hall Fuchu de Tquio, etc. Defensor de la propia cultura s'ha convertit en baula indiscutible de la msica catalana contempornea rebent la confiana d'autors prestigiosos com ara Xavier Benguerel, Josep Maria Mestres Quadreny, Jess Rodriguez Pic, Amargs, Guinovart, Blanquer o Brotons, per l'estrena de les seves obres. Llus Sintes t ja una amplia discografa representativa dels diferents gneres que ha defensat, destacant "Garca Lorca canciones y poemas" rescat de cants populars espanyols, o el "Rquiem" a Salvador Espriu de Xavier Benguerel. Entre els seus molts premis destaca la "Llira d'Or" mxim guard que concedeix l'Orfe Maons als seus fills ms insignes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236158" title="Licon (fill de Pelasg)" nonfiltered="1506" processed="1505" dbindex="91517">
Licon, segons la mitologia grega, fou un rei d'Arcdia, fill de Pelasg i de Melibea.

La seua fama de tir despietat va arribar a sser coneguda pels dus, i Zeus, volent-lo provar, es present a casa seua disfressat de pelegr. Licon li va servir per sopar un plat de carn humana, per el du se n'adon i, indignat, va matar amb els seus llamps Licon i tots els seus fills (incloent-hi Cucon) llevat del ms petit, Nictim.

Segons altres versions, Licon fou transformat en llop mentre fugia.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 137.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236159" title="Licon (fill d'Ares)" nonfiltered="1507" processed="1506" dbindex="91518">
Segons la mitologia grega, Licon fou un heroi, fill d'Ares i de Pirene.

Fou mort per Heracles, al qual intentava foragitar del bosc consagrat a la seua mare.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 137.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236160" title="Licon (fill de Pram)" nonfiltered="1508" processed="1507" dbindex="91519">
Licon, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Pram i de Latoe.

Fou capturat per Aquilles i venut com a esclau a Eeci, per aquest l'alliber al cap de pocs dies. Llavors torn a Troia i s'enfront de nou a Aquilles, que aquest cop el mat.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 137.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236161" title="Licon (fill d'Antnor)" nonfiltered="1509" processed="1508" dbindex="91520">
Licon, D'acord amb la mitologia grega, fou un prncep frigi, fill d'Antnor.

Ulisses el salv el dia de la destrucci de Troia en reconeixement de l'hospitalitat del seu pare.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 137.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236164" title="Joan Mas i Bau" nonfiltered="1510" processed="1509" dbindex="91521">
Joan Mas i Bauz (Dei, 1928 - Palma, 1992) fou un escriptor mallorqu.

Llicenciat en Dret, funcionari de l'administraci pblica i ocasional crtic de cinema, va consagrar gran part de la seva carrera al teatre. Fou membre actiu de l'Obra Cultural Balear i collaborador en diaris com Cort, Diario de Mallorca i Baleares.

Obres publicades o representades.
Novella.
1981 L'espectacle;

Poesia.
1977 Ara plouen figues;

Teatre.
1957 Les monges blaves;
1961 El mn per un forat;
1961 La seu plena d'ous;
1964 Un senyor damunt d'un ruc;
1966 Escndol a Camp de Mar: dos mil porcs;
1974 Ca-nostra;
1974 Trifulgues de gent casada;
1975 Una dona s per a un rei;
1978 Sa padrina;
1981 Molta feina i pocs doblers;
1981 Tocats del boll;
1985 Una i oli;
1986 Pocs i mal avinguts;
1987 Tot va com una seda;
1989 Res ms per avui;

Premis literaris.
1961 Premi Born de teatre per Ca-nostra;
1965 Premi Ciutat de Palma de teatre per Escndol a Camp de Mar: dos mil porcs;
1966 Premi Mallorca per Cavallet quan eres jove;
1971 Premi Born de teatre per El sopar agre;
1980 Sant Jordi per L'espectacle;

Altres reconeixements.
A Dei se li ha dedicat l'Amfiteatre Joan Mas i Bau.
A Palma un carrer duu el seu nom.

Enllaos externs.
Fitxa de l'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236168" title="Monestir de Veruela" nonfiltered="1511" processed="1510" dbindex="91522">


El Reial Monestir de Santa Maria de Veruela s una abadia cistercenca del segle XII, situada prop de Vera de Moncayo, a la provncia de Saragossa, Espanya.

Histria.

El 1141, Pedro de Atares, com a resultat d'una promesa, va donar les valls de Veruela i Maderuela als monjos de Scala Dei perqu es funds un monestir sota l'advocaci de la Verge Maria. Tanmateix, l'ordre del Cister no va donar el perms perqu es proceds a la fundaci fins el 1145.

Els monjos cistercencs van trobar en els llavors frondosos boscos del somontano del Moncayo el silenci i la solitud que la seva regla monstica exigia, a ms d'altres elements fonamentals per a la vida cistercenca: pedres -les pedreres de la zona- i aigua -la del riu Huecha o La Huecha-. Aquest riu va ser, precisament, l'eix de l'articulaci de la senyoria verolense. Veruela, com a senyor de vassalls, tenia les localitats d'Ainzn, Alcal de Moncayo, Bulbuente, Litago Pozuelo d'Arag i Vera de Moncayo, a ms de posseir una granja a Magalln (coneguda com a Granja de Muzalcoraz), sense oblidar que fins al 1409 va posseir tamb Malejn. Totes aquestes possessions convertien la instituci senyorial de Santa Maria de Veruela en el gran senyor de la Vall de La Huecha i de les actuals comarques de Borja i Tarazona.

Veruela va ser abandonada pels cistercencs el 1835, per la desamortitzaci, el qual va propiciar la seva destrucci i l'abandonament del cenobi. No obstant aix, una junta de conservaci formada per gent de Borja i Tarazona van impedir la seva runa total i grcies a la creaci d'un hostal van poder conservar el monument. A l'esmentat hostal hi freqentava durant la segona meitat del segle XIX l'alta societat saragossana i illustres personatges com els germans Bcquer, Gustavo Adolfo i Valeriano -el pintor-; ambds van trobar a Veruela, el lloc romntic per excellncia, que els va inspirar part de la seva obra sorgint aix obres com a Rimas y Leyendas, o la collecci de gravats del pintor. Gustavo tamb va publicar diversos articles periodstics a la premsa de l'poca. Indubtablement la presncia del poeta ha atorgat a Veruela la universalitat de la qual avui gaudeix, cosa que no va aconseguir ni la llarga presncia cistercenca (1145-1835), ni l'estada jesutica al perode (1877-1975).

Arquitectura.

El conjunt comprn una esglsia abacial amb una sbria faana en un estil de transici romnic-gtic. A l'ampli interior, d'estil ja clarament gtic, destaquen una capella plateresca amb una porta esculpida i, just davant, la porta rococ de la sagristia. El claustre per la seva part, s d'estil gtic flamger amb un cos superior d'estil plateresc. La sala capitular acull els sepulcres dels 15 primers abats del monestir.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236171" title="Columna Vendme" nonfiltered="1512" processed="1511" dbindex="91523">
 
La columna Vendme s un monument parisenc situat a la Plaa Vendme, al primer districte de la ciutat. Al llarg dels anys ha estat nomenada tamb Columna d'Austerlitz. Va ser erigida per ordre de Napole Bonaparte, per a celebrar la seva victria en la batalla d'Austerlitz. Es pot arribar a ella des de les estacions de metro de Madeleine, Tuileries i Opra. 

Descripci. 
T una alada de 44 metres i 3,60 de dimetre mig. Est coronada per una esttua de Napole Bonaparte vestit de general rom, esculpida per Auguste Dumont, i que el seu nebot, Napole III, va manar erigir. Est folrada d'una xapa colada amb el bronze dels canons arravassats pels francesos a l'enemic en la Batalla d'Austerlitz, decorada amb baix relleus que representen escenes de guerra. Diversos artistes van participar en el seu disseny i decoraci. Entre els ms destacats figuren: 
 Jean-Joseph Foucou, autor de sis baix relleus. ;
 Louis Boizot. ;
 Bosio. ;
 Bartolini. ;
 Claude Ramey. ;
 Gustave Courbet. ;
 Ruxthiel. ;

Una escala interior permet accedir a la part superior on existeix un petit mirador. En la seva base hi ha una placa en la qual es pot llegir en llat: 
 
Va reemplaar una efigie de la Repblica que al seu torn havia reemplaat una esttua de Llus XIV. El seu disseny s'inspira en la Columna de Traj, amb l'excepci que aquest monument, situat a Roma, est enterament realitzat en marbre. 

A Pars existeixen altres monuments similars com la Columna de Juliol, a la Plaa de la Bastilla.

Histria.
En els successos de la Comuna de 1870 desprs de la Guerra Franco-prussiana, la columna va ser derrocada, degut al fet que era considerada com un monument a la barbrie, al militarisme, aix com una negaci del dret internacional. El pintor Gustave Courbet, responsabilitzat dels fets, va ser empresonat i condemnat a pagar les despeses de la seva reparaci, el que va aconseguir arrunar-lo. Poc desprs de la comuna, la columna va ser restaurada i aix es conserva fins a avui.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236172" title="Larves (mitologia)" nonfiltered="1513" processed="1512" dbindex="91524">

Segons la mitologia romana, les Larves foren esperits malfics que, segons els romans, corresponien a les nimes dels difunts que no havien rebut sepultura o que en vida havien estat malvats.

S'apareixien als vius sota formes temibles i espantoses, i per aix calia allunyar-los per mitj de certs ritus de purificaci.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997, plana 134. ISBN 84-297-4146-1.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236174" title="Clima polar" nonfiltered="1514" processed="1513" dbindex="91525">

El clima polar es caracteritza per tenir gaireb de manera permanent temperatures per sota de 0C. Les precipitacions sn molt escasses, la humitat relativa de l'aire s molt baixa i habitualment amb  forts vents, la qual cosa fa encara ms hostils les condicions de vida en aquest clima. 

El clima polar es dna principalment als dos pols terrestres, el de l'hemisferi nord, al nord del cercle polar rtic, i el de l'hemisferi sud, al sud del cercle polar antrtic. Als pols les temperatures sn molt baixes perqu els raigs solars arriben molt inclinats respecte a la superfcie terrestre.

S'assoleixen unes condicions ms severes a l'Antrtida, ja que en tractar-se d'un continent, les temperatures sn ms fredes que les del Pol Nord, arribant-se a assolir els -70C i -80C, amb una dada mnima de -89'5C, la temperatura ms baixa enregistrada a la superfcie de la Terra. 

El clima de les zones ms altes de les principals serralades del planeta s'assemblen molt al polar, i en tenim bon exemples als cims de l'Himlaia, dels Andes o de les muntanyes d'Alaska.

Enllaos externs.

NOAA State of the Arctic Report 2006 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236175" title="Leandre (mitologia)" nonfiltered="1515" processed="1514" dbindex="91526">
Segons la mitologia grega, Leandre fou un jove d'Abidos, a la costa de l'Hellespont.

S'enamor d'Hero, que vivia a la costa oposada, i cada nit passava l'estret nedant per trobar-se amb ella. Per fer-ho es guiava amb una torxa que Hero encenia a dalt d'una torre, per una nit el vent l'apag i Leandre, perdut entre les ones, va morir ofegat, cosa que motiv el sucidi d'Hero.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 134.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236176" title="Hero" nonfiltered="1516" processed="1515" dbindex="91527">
D'acord amb la mitologia grega, Hero fou una sacerdotessa d'Afrodita.

Vivia a Sestos, a la costa de l'Hellespont, i s'enamor del jove Leandre, que vivia a l'altra banda del mar. Cada nit Leandre passava nedant l'estret per visitar-la i ella encenia una torxa a dalt d'una torre per guiar-lo. Per una nit el vent apag la torxa i Leandre s'ofeg. Quan Hero descobr al dia segent el seu cos a la platja se sucid saltant des de la torre.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 112.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236179" title="Etna (mitologia)" nonfiltered="1517" processed="1516" dbindex="91528">
Segons la mitologia grega, Etna fou una nimfa, filla d'Ur i de Gea.

Tenia els seus dominis a Siclia, on don el seu nom al volc Etna.

Unida a Hefest, fou mare dels Palics.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 87.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236180" title="Palics" nonfiltered="1518" processed="1517" dbindex="91529">
Els Palics, d'acord amb la mitologia grega, foren divinitats sicilianes, fills d'Hefest i d'Etna (o, segons altres, de Zeus i de la nimfa Talia).

Eren dos bessons nascuts sota terra, als quals els sculs atribuen l'origen de les fonts termals i sulfuroses dels voltants de l'Etna.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 165-166.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236181" title="Macareu" nonfiltered="1519" processed="1518" dbindex="91530">


 Macareu (escriptor);
 Macareu (fill d'ol);
 Macareu (company d'Ulisses);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236186" title="Macareu (fill d'ol)" nonfiltered="1520" processed="1519" dbindex="91531">
Segons la mitologia grega, Macareu fou un heroi, fill d'ol i d'Enrete.

S'un a la seua germana Cnace, per quan es va descobrir l'incest se sucid.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 141.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236187" title="Coca de Sant Joan" nonfiltered="1521" processed="1520" dbindex="91532">



La Coca de Sant Joan s sens dubte, una de les coques ms populars i festives dels Pasos Catalans. S'en menja a Catalunya per celebrar la Nit de Sant Joan.

Recepta.
Per a la seva elaboraci, necessitarem, els segents ingredients.
   kg de farina;
 70g de sucre;
 50g de llard;
 3 ous;
 Sal (uns 10 g);
 La pell d una llimona ratllada;
 Aigua (la que admeti) o llet;
 50g de llevat de Pars;
 Fruita confitada: taronja, mel, cireres, etc.

Per a elaborar- la cal que seguiu les instruccions que hi ha detallades tot seguit:
Colloqueu la farina en forma de volc sobre la taula. Al mig afegiu-hi el sucre, els ous, la sal, el llevat, la pell ratllada de la llimona i el llard. Barregeu-ho b amb els dits diluint-ho tot, afegiu-hi a poc a poc la llet o l aigua i acabeu-ho de pastar tot b amb la farina, fins a formar una massa homognia que es desenganxi de les mans.
Deixeu-la reposar uns trenta minuts.
Tot seguit, amb el corr, lamineu-la donant-hi forma ovalada o rectangular, de coca. Estreneu-la sobre una llauna greixada fins a deixar-la del gruix d un centmetre, aproximadament.

Colloqueu al damunt de la fruita confitada, tallada a trossos, i deixeu-la fermentar a temperatura tbia durant una mitja hora.
Empolseu-la amb sucre i coeu-la al forn a 160, fins que s espongi i es dauri la superfcie.

Varietats.
Hi ha una gran varietat de coques de Sant Joan. Algunes, per exemple, abans de la fruita porten una capa fina de massap rebaixat amb una mica de clara d ou. D altres inclouen una capa de crema pastissera o crema cremada. Tamb poden incloure pinyons, ametlles, iogurt, etc

A l'Alacant hi ha una coca del mateix nom per s una mena de Coca de verdures amb tonyina. Per saber-ne ms, vegeu Coca de tonyina.

Enllaos externs.
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236189" title="Macareu (company d'Ulisses)" nonfiltered="1522" processed="1521" dbindex="91533">
Macareu, segons la mitologia grega, fou un company d'Ulisses.

Quan els altres continuaren el seu viatge desprs de passar un any al palau de Circe, ell prefer desembarcar a la costa del Laci.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 141.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236191" title="Licimni (fill d'Electri)" nonfiltered="1523" processed="1522" dbindex="91534">
Licimni, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Electri, rei de Micenes, i de Mdia.

Casat amb Perimede, fou pare d'Eonos, Argeu i Melas.

Acompany la seua germana Alcmena i el seu cunyat Amfitri a Tebes desprs d'sser expulsats del seu regne.

Ja gran, prest ajut als Heraclides en la guerra contra Euristeu. Tamb els acompany en la primera expedici contra el Pelopons, de la qual s'hagueren de retirar.

Mor a mans de Tleplem, fill d'Heracles, a conseqncia d'una disputa o, segons altres, per un cop accidental.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 137.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236194" title="Hiant" nonfiltered="1524" processed="1523" dbindex="91535">
Segons la mitologia grega, Hiant fou un heroi, fill d'Atlas i de Plione.

Anant de cacera per les terres de Lbia el va picar un escur o, segons altres, va ser atacat per un lle o un senglar i va morir. Aquest accident va provocar el dol inconsolable de les seues germanes, les Hades.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 115.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236199" title="Congrs de Metges i Bilegs de Llengua Catalana" nonfiltered="1525" processed="1524" dbindex="91536">
El Congrs de Metges i Bilegs de Llengua Catalana aplega els metges i bilegs de parla catalana. s una de les iniciatives de l'Acadmia, una entitat fundada l'any 1872, per tal de constituir una tribuna i un lloc de reuni dels professionals de la salut de Catalunya i de Balears en la seva tasca cultural d'ajuda a la llengua.

 Histria .

L'any 1912, dos membres de l'Acadmia, Manuel Salvat i Espasa i Enric Ribas i Ribas, en conceben la idea i des del primer moment se'ls uneix Domnec Mart i Juli. Proposen l'organitzaci d'un Congrs de Metges de Llengua Catalana per a estimular les relacions personals entre els companys, per congregar de manera peridica les diferents entitats i escoles que habitualment treballen en camps dispersos i per permetre l'aportaci cientfica de la medicina catalana a l'esfor universal en benefici de la salut i el benestar de les persones. Redacten uns estatuts reguladors del Congrs que, aprovats per l'Acadmia, possibiliten que en menys d'un any es pugui celebrar el I Congrs dels Metges de Llengua Catalana a la Facultat de Medicina de Barcelona, del 22 al 25 de juny de 1913, amb l'assistncia de ms de cinc-cents congressistes.

A partir d'aquesta primera iniciativa es crea l'Associaci General de Metges de Llengua Catalana, que tindr cura de la realitzaci dels futurs congressos. Els VII, VIII i IX congressos comptaren amb suport pblic institucional i foren molt reexits, per quan es preparava el X Congrs, que s'havia de celebrar a Valncia, no es va poder celebrar per l'arribada del franquisme. 

La represa fou fruit de l'impuls de l'Acadmia, amb la collaboraci de la Societat Catalana de Biologia, i com en el IX Congrs, el X tingu lloc a Perpiny (1976), on s'elabor una definici de salut que encara s vlida, segons la qual "salut s una qualitat de vida o una manera de viure autnoma, solidria i joiosa".

 Relaci de Congressos realitzats .

 I Congrs 	1913 	Barcelona;
 II Congrs 	1917 	Barcelona;
 III Congrs 	1919 	Tarragona;
 IV Congrs 	1921 	Girona;
 V Congrs 	1923 	Lleida;

 VI Congrs    1930 	Barcelona;
 VII Congrs 	1932 	Palma de Mallorca;
 VIII Congrs 	1934 	Barcelona;
 IX Congrs 	1936 	Perpiny;

 X Congrs 	1976 	Perpiny;
 XI Congrs 	1980 	Reus;
 XII Congrs 	1984 	Benicssim;
 XIII Congrs 	1988 	Andorra;
 XIV Congrs 	1992 	Palma de Mallorca;
 XV Congrs 	1996 	Lleida;
 XVI Congrs   2000 	Barcelona;
 XVII Congrs	2004 	Valncia;
 XVIII Congrs	2008 	Girona;

 Enllaos externs .
 Els Congressos de Metges i Bilegs de Llengua Catalana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236203" title="Niade (satllit)" nonfiltered="1526" processed="1525" dbindex="91537">


Niade, s un satllit de Nept, tamb anomenat Nept III. El seu nom prov de la mitologia grega, concretament, d'una llegenda que tracta sobre uns sser mtics anomenats Niades.

 Descobriment . 

Aquest petit satllit del gegant gass, va ser descobert per la sonda espacial Voyager 2, al 18 de setembre de 1989, i se li don la designaci de S/1989 N 6. Com molts altres satllits de vuit planeta, se li don la seva designaci oficial (l'actual), a l'any 1991.

 Caracterstiques .

El fred i monton satllit Niade, com tots el satllits de Nept  t una superfcie irregular no-esfrica (excepte Trit). Tampoc mostra signes d'activitat geolgica. Es creu que es va formar per romanents csmics d'altres antics (o actuals) satllits  de l'ltim planeta. Amb un dimetre de poc ms de 65 km, i 51 K de temperatura, li acabar passant el mateix que molts altres satllits de Nept: acabar travessant el lmit de Roche,i redut a restes. Per, com Niade s el ms proper a Nept, ser el prxim satllit polvoritzat del gegant gass.  





 Enllaos externs .
http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/naiad_en.html


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236209" title="Hamlets" nonfiltered="1527" processed="1526" dbindex="91538">
Hamlets (conegut previament com IBM Servlet-based Content Creation Framework) s el nom d'un sistema de Codi obert per generar pgines web, desenvolupat originalment per Ren Pawlitzek en IBM. Un Hamlet es defineix com una extensi a un servlet que llegeix plantilles en format XHTML fent servir SAX (Simple API for XML) i afegeix contingut dinmicament en llocs de la plantilla que son assenyalats amb etiquetes i identificadors especials. Un compilador de plantilles es pot fer servir per a accelerar la operaci de Hamlets.

Hamlets proporciona un framework que facilita el desenvolupament d'aplicacions basades en Web, i que s fcil de fer servir i d'entendre, lleuger i petit, basat en servlets. Hamlets no tan sol permetre el s sin que fa obligatria la separaci entre contingut i presentaci.

Referncies.
  Pgina web de Hamlets;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236210" title="Andre Iguodala" nonfiltered="1528" processed="1527" dbindex="91539">

Andre Tyler Iguodala (nascut el 28 de gener de 1984 a Springfield, Illinois) s un jugador americ de bsquet, contractat pels Philadelphia 76ers de la NBA. s anomenat habitualment "Iggy" o "L'Altre A.I.", ja que les seves inicials sn les mateixes que les del seu ex-company Allen Iverson.

Carrera.
Iguodala, que pot jugar tant d'escorta com d'aler, mesura uns 1,98 m i pesa 94 kg. Va ser la novena selecci del Draft de l'NBA de 2004, provinent de la Universitat d'Arizona. Va ser incls en l'equip All-Rookie de 2005 i va jugar a l'equip dels rookies en el Rookie Challenge, pertanyent a l'All-Star Weekend de l'NBA. Iguodala havia jugat els dos ltims anys com a universitari.

Fins al febrer de 2005 Iguodala va dur el nombre 4 a l'esquena, per amb l'arribada a l'equip de Chris Webber aquest va demanar dur el dorsal d'Andre, doncs havia estat el seu nombre al llarg de tota la seva carrera incloent la seva etapa com universitari. Iguodala va canviar immediatament el seu nombre pel 9. Webber va anunciar poc desprs pblicament que li va regalar un rellotge Rolex a Iguodala per a permetre-li dur el seu nombre.

Durant el seu primer any en els Philadelphia 76ers, va anar l'nic jugador a comenar d'inici els 82 partits de lliga regular ms altres 5 de playoff. Iguodala s conegut per la seva gran condici atltica, un salt de llanament altssim, bon pasador i s considerat un fort defensor. S'ha guanyat tamb una bona reputaci com a especialista en esmaixades. Andre Iguodala va ser l'nic rookie que va aconseguir un triple-doble durant la temporada 2004-2005, a ms de promitjar 9 punts i 5.7 rebots per partit. Els seus esforos van ser recompensats sent triat en el primer equip All-Rookie. Ha estat comparat amb l'histric Scottie Pippen i amb les estrelles de l'NBA Richard Jefferson i Vince Carter.

Desprs de la sortida d'Allen Iverson dels 76ers, les estadstiques d'Iguodala s'han incrementat; augmentant la seva anotaci, rebots, assistncies, percentatge de tirs de camp i percentatge de tirs lliures fins a convertir-se en el centre d'atenci de l'atac dels 76ers.

Trajectria.
Philadelphia 76ers (NBA, Estats Units): Des de 2004.

Palmars.
Consideracions personals.
 Integrant del NBA All-Rookie (primer equip) en la temporada 2003-2004.
 Triat en l'equip dels Rookies per al partit contra els Sophomores del Rookie Challenge de 2005 a Denver.
 Triat en l'equip dels Sophomores per al partit contra els Rookies del Rookie Challenge de 2006 a Houston, triat MVP per la seva excellent actuaci (30 punts, 4 robades i 3 asistncies en 12 minuts).

Enllaos externs.
Perfil a NBA.com;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236213" title="Serialisme integral" nonfiltered="1529" processed="1528" dbindex="91540">


El serialisme integral representa un pas ms endavant del dodecafonisme: s estableix un ordre no solament per a la successi de les diferents altures, sin per a la successi de les diferents durades (les figures com la negra, la corxera, etc.) i la successi de les dinmiques (els nivells d'intensitat sonora). Aquestes series es repeteixen durant el transcurs d una obra. 

La tcnica es diu serialisme integral per diferencial-la del serialisme limitat del dodecafonisme.

Compositors que van utilitzar aquest sistema: 
 Karlheinz Stockhausen;
 Olivier Messiaen;
 Ernst Krenek ;
 Milton Babbitt;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236237" title="Loopback" nonfiltered="1530" processed="1529" dbindex="91541">
El dispositiu de xarxa loopback (retrobucle) s una interfcie de xarxa virtual que sempre representa al propi dispositiu, independentment de l'adrea IP que se li hagi assignat. El valor en IPv4 s '127.0.0.1' i '::1' per al cas d'IPv6.

S'utilitza en tasques de diagnstic de connectivitat i validesa del protocol de comunicaci, aix com per a indicar que el dest del punter o URL a la qual s'adrea s el mateix equip amfitri o host.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236239" title="Fito & Fitipaldis" nonfiltered="1531" processed="1530" dbindex="91542">


Biografia .
Fito & Fitipaldis (o Fito y los Fitipaldis) s un grup espanyol creat el 1998 per Fito Cabrales amb la intenci de publicar canons que no eren de l'estil de la seva altra banda, Platero y T. El tipus de msica s molt variat, des del rock passant pel  blues, el soul o el swing. Les lletres solen parlar d'histries personals.

El projecte arrenca amb la publicaci l'any 1998 dA puerta cerrada, un disc del qual se n'editaren 10.000 cpies i que a l'actualitat porta venudes ms de 40.000. Tota una sorpresa, i ms quan els Fitipaldis pretenien ser una banda sense ms pretensions que donar sortida a totes aquelles canons secundries de Fito.

Los sueos locos, el 2001, segueix el patr dA puerta cerrada, amb 10 canons en les que es barregen estils molt diferents: soul, blues, swing, flamenc, tex-mex... Inclouen un clssic del rock espanyol: Mientras tanto, can dels Leo, enregistrada pel mateix Rosendo Mercado. L'altra versi s Para toda la vida, popularitzada per Flaco Jimnez, i adaptada per Sara Iiguez i Carlos Tarque, d' M-clan, als cors. Tancant el captol de collaboracions, destaca la presncia de Robe Iniesta, d' Extremoduro, a Ni negro ni blanco, la can ms rockanrolera del disc. 

El tercer disc d'estudi, Lo ms lejos a tu lado s'edit el 2003. Incloa 12 temes i el primer single, La casa por el tejado, es convert en tot un xit. Tamb destacaven ttols com Un buen castigo, Feo o Whisky barato, ms una versi d'un vell tema de Los Rebeldes, Estrella del rock'n'roll. El disc fou enregistrat a l'estudi d'Iaki Uoho Antn, ex-component de los Platero y t, i super el Disc de Plat.

L'11 de setembre de 2006 sort el seu darrer disc, batejat Por la boca vive el pez, enregistrat a l'estudi Musiclan de Girona amb el productor Joe Blaney. Aquest treball aconsegu ser nmero 1 a la lista de vendes de l'AFYVE (disc de plat, amb ms de 100.000 cpies venudes, en menys de dues setmanes). A ms, Fito & Fitipaldis es convert en la primera banda de la histria en collocar tota la seva discografia d'estudi entre els 100 discs ms venuts a Espaa.  Por la boca vive el pez reb un disc de plat per les ms de 240.000 cpies distribudes. 

L'octubre de 2007 el grup rep un Disc de Diamant per vendre ms d'un mili de discos.

Components .
Adolfo "Fito" Cabrales: Veu principal, guitarra elctrica i acstica i lder.
Carlos Raya: Guitarra elctrica, slide i pedal steel i cors. ;
Javier Alzola: Saxfon.
Jos "El nio" Bruno: Bateria.
Candy Caramelo: Baix i cors.
Joserra Semperena: Hammond i piano.

Excomponents.
Membres del grupo durant el perode 2001-2005:
Jos Alberto Batiz: Guitarra. ;
Roberto Caballero: Baix. ;
Irazoki: Bateria. ;
Chema "Animal":Bateria.
Jos Ignacio Cantera: Bateria.
Membres del grup durante el perode 1998-2001:
Txus Alday: Guitarra. ;
Miguel Colino: Baix. ;
Polako: Bateria.
Arturo: Percussi.
Mario Larrinaga: piano.

Discografia.
A puerta cerrada (1998);
Los sueos locos (2001);
Lo ms lejos a tu lado (2003);
Vivo... para contarlo (2004);
Por la boca vive el pez (2006);

Llibres.
Cultura de bar, Conversaciones con Fito Cabrales, de Daro Vico. Saragossa : Zona de Obras, 2004. 125 p. ; ISBN: 84-8048-634-1.

Referncies.  	 


Vegeu tamb.
Platero y T;
Extrechinato y T;
Extremoduro;

Enllaos externs.
Pgina oficial;
DRO;
Last Tour International ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236254" title="Albert Fibla" nonfiltered="1532" processed="1531" dbindex="91543">
Albert Fibla (Badalona, Barcelons, 18 de juny de 1968) s un cantautor catal.

 Trajectria artstica .
Llicenciat en Cincies de la Informaci, des de 2002 es dedica professionalment a la msica, activitat que ha anat desenvolupant mentre feia de periodista esportiu, collaborant en alguns programes esportius de rdio en les emissores RAC-1 i COM Rdio.   
  
Ha guanyat dues edicions del concurs xit, organitzat per TV3 i Catalunya Rdio, el 1999 i el 2000; ha estat guardonat amb el Premi Cerver a la millor lletra de can en llengua catalana de la temporada 2003-2004  amb el tema Volia volar i a la temporada 2005-2006 amb el tema Un nom de dona, ha estat finalista dels concursos Sona 9 i Rock & Clssic de 2003.

S'ha anant fent artsticament amb les seves actuacions en diversos locals de msica en directe de Barcelona, ha publicat tres discos i ha collaborat amb msics com Trnez & Ses, Gerard Quintana, Pedro Javier Hermosilla, Joan Tena, o Josep Traver, que s el seu guitarrista habitual en els enregistraments de discos i en les presentacions del seu repertori propi en directe. 

Ha enregistrat la can Ne me quitte pas de Jacques Brel en catal (No em deixis, no) en el disc collectiu de La Marat de TV3 en la seva edici de 2006. Ha fet una versi del tema La madame de Llus Llach en el disc Homenatge a Llus Llach. Si vns amb mi (Picap, 2007).

El gener de 2008 va publicar el seu tercer disc, de ttol El mn es mou (Picap).

 Discografia .

Senzill (Picap, 2004);
El vals de la ingenutat (Picap, 2006);
El mn es mou (Picap, 2008);

 Enllaos externs .
Web oficial d'Albert Fibla;
My space d'Albert Fibla;
Albert Fibla, contra viento y marea;
Albert Fibla, un nombre de cantautor;
Com m'agrada Albert Fibla;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236258" title="Robert Lemaignen" nonfiltered="1533" processed="1532" dbindex="91544">

Robert Lemaignen fou un poltic francs que va esdevenir membre de la Comissi Hallstein I. 

Activitat poltica.
Sense afiliaci poltica, per ubicat en l'ala conservadora de la poltica francesa, l'any 1958 en la formaci de la Comissi Hallstein I fou nomenat Comissari Europeu de Desenvolupament, crrec que va exercir fins el 1962, exercint aix mateix competncies en 

En la formaci de la segona Comissi Hallstein no repet com a Comissari Europeu, sent substitut com a representant francs per Henri Rochereau.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236259" title="mile Baffert" nonfiltered="1534" processed="1533" dbindex="91545">

mile Baffert (Grenoble, 26 d'agost de 1924) s un ciclista francs que fou professional entre 1946 i 1955, en qu aconsegu 17 victries.

 Palmars .
1946;
 1r del Circuit dels Bords de l'Ain;
1947;
 1r del Premi de Nantua;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1949;
 1r del Premi de Commentry;
1950;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi dels Vins de la Gironda;
 1r del Tour de l'Alta Savoia;
 1r del Premi de Gap;
1952;
 1r del Circuit del Mont-Blanc;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Algria;
 1r del Premi de Grenoble;
 1r del Premi de Nantua;
 1r del Premi de Romans;
1953;
 1r del Premi d'Aubenas;
1955;
 1r del Circuit de Drome-Ardche;
 1r del Gran Premi del Cant de Ginebra;
 1r del Premi de Riom;

Resultats al Tour de Frana.
1950. 48 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1951. 64 de la classificaci general;
1953. Abandona (6a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236260" title="Localhost" nonfiltered="1535" processed="1534" dbindex="91546">
En informtica, en el context d'una xarxa TCP/IP com per exemple Internet, localhost s un nom reservat que significa aquest ordinador. S'utilitza quan alg vol especificar d'una altra forma el nom o adrea d'un ordinador, router, o altre dispositiu amb connexi a la xarxa. Per exemple, adreant un navegador web a http://localhost mostrar la pgina inicial del lloc web (si n'hi ha algun) que hi hagi a l'ordinador que executa el navegador. Una comprovaci bsica del funcionament dels controladors TCP/IP en una mquina s introduir aquesta instrucci a la lnia de comandes:

ping localhost 

localhost sempre es tradueix a l'adrea IP 127.0.0.1 del loopback, en IPv4 (es tradueix a ::1 en IPv6).

La capacitat de comunicar-se amb la mquina local d'un mateix com si es tracts d'una mquina remota s til per a fer proves, per tamb per contactar serveis remots (tals com servidors de jocs que resideixin en la mquina local).

Humor.
Hi ha una llegenda urbana sobre 127.0.0.1 que circula sovint entre els frums informtics ms tcnics. La histria tracta d'un protagonista a qui es refereix com el "pitjor hcker del mn, el qual es pirateja a si mateix quan descobreix que pot entrar a un amfitri amb l'adrea IP 127.0.0.1;

En el mateix estil, 127.0.0.1 s'utilitza sovint com a l'adrea IP que es dona a usuaris d'ordinador sense experincia.

Una altra llegenda tracta d'un usuari que, desprs de trobar que fent ping a 127.0.0.1 troba el seu ordinador, avisa a tots els seus coneguts que la seva adrea IP s 127.0.0.1.

ThinkGeek ven una estora on es llegeix "There's no place like 127.0.0.1" (No hi ha cap lloc com  127.0.0.1);

 Referncies .


Enllaos externs.
RFC 3330: "Special-Use IPv4 Addresses";
RFC 3513: "Internet Protocol Version 6 (IPv6) Addressing Architecture";
Enlla amb el teu loopback (Port 80);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236264" title="Lliga albanesa de futbol" nonfiltered="1536" processed="1535" dbindex="91547">
La lliga albanesa de futbol, tamb anomenada Superlliga albanesa, s la mxima competici futbolstica d'Albnia. Fou creada l'any 1930 amb el nom de Kategoria e Pare (Primera Divisi). Actualment la mxima categoria s'anomena Kategoria Superiore.

A la primera edici hi van participar 6 equips. La temporada 1998-1999 eren 16. Aquest nombre fou redut a 14 el 1999-2000 i a 12 el 2006-2007.

 Equips participants a la temporada 2007-2008 .


 Historial .


1930: SK Tirana;
1931: SK Tirana;
1932: SK Tirana;
1933: Sknderbeu Kor;
1934: SK Tirana;
1935: no es disput;
1936: SK Tirana;
1937: SK Tirana;
1938-1944: no es disput;
1945: Vllaznia Shkodr;
1946: Vllaznia Shkodr;
1947: KF Partizani Tirana;
1948: KF Partizani Tirana;
1948-49: competici abandonada;
1949: KF Partizani Tirana;
1950: Dinamo Tirana;
1951: Dinamo Tirana;
1952: Dinamo Tirana;
1953: Dinamo Tirana;
1954: KF Partizani Tirana;
1955: Dinamo Tirana;
1956: Dinamo Tirana;
1957: KF Partizani Tirana;
1958: KF Partizani Tirana;
1959: KF Partizani Tirana;
1960: Dinamo Tirana;

1961: KF Partizani Tirana;
1962: no es disput;
1962-63: KF Partizani Tirana;
1963-64: KF Partizani Tirana;
1964-65: 17 Nntori Tirana;
1965-66: 17 Nntori Tirana;
1966-67: Dinamo Tirana;
1967-68: 17 Nntori Tirana;
1968-69: no es disput;
1969-70: 17 Nntori Tirana;
1970-71: KF Partizani Tirana;
1971-72: Vllaznia Shkodr;
1972-73: Dinamo Tirana;
1973-74: Vllaznia Shkodr;
1974-75: Dinamo Tirana;
1975-76: Dinamo Tirana;
1976-77: Dinamo Tirana;
1977-78: Vllaznia Shkodr;
1978-79: KF Partizani Tirana;
1979-80: Dinamo Tirana;
1980-81: KF Partizani Tirana;
1981-82: 17 Nntori Tirana;
1982-83: Vllaznia Shkodr;
1983-84: Labinoti Elbasan;
1984-85: 17 Nntori Tirana;
1985-86: Dinamo Tirana;

1986-87: KF Partizani Tirana;
1987-88: 17 Nntori Tirana;
1988-89: 17 Nntori Tirana;
1989-90: Dinamo Tirana;
1990-91: Flamurtari Vlor;
1991-92: Vllaznia Shkodr;
1992-93: KF Partizani Tirana;
1993-94: KS Teuta Durrs;
1994-95: SK Tirana;
1995-96: SK Tirana;
1996-97: SK Tirana;
1997-98: Vllaznia Shkodr;
1998-99: SK Tirana;
1999-00: SK Tirana;
2000-01: Vllaznia Shkodr;
2001-02: Dinamo Tirana;
2002-03: SK Tirana;
2003-04: SK Tirana;
2004-05: SK Tirana;
2005-06: KS Elbasani;
2006-07: SK Tirana;
2007-08: Dinamo Tirana;



 Palmars .


Referncies.


Enllaos externs.
RSSSF ;
EUFO ;
Albanian Soccer News ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236265" title="Videojoc de tir" nonfiltered="1537" processed="1536" dbindex="91548">
Els videojocs de tir sn tots els videojocs (com tamb els gneres que els abarquen) que els personatges jugables tenen armes de foc i les poden utilitzar lliurement.

Caracterstiques dels videojocs de tir.
Hi ha diverses maneres per determinar si es tracta d'un videojoc de tir; les caracterstiques ms importants estan llistades ms avall. Amb les caracterstiques de ms avall, s possible poder categoritzar gaireb tots els videojocs de tir.

Perspectiva.
El jugador veu normalment els fets i esdeveniments des de darrere dels ulls del personatge (els d'acci en primera persona) o la vista o cmera est darrere el personatge mostrant-lo per darrere, normalment uns metres darrere d'ell (els d'acci en tercera persona).  Tamb s possible, que durant el videojoc, la cmera vagi canviant de posici.

Realisme.
Els videojocs que simulen el realisme en la balstica i en els danys del personatge sn anomenats videojocs d'acci tctica. Aquests utilitzen una fsica de l'espai ms acurat que en altres videojocs.

Nombre de personatges.
Molts videojocs de tir, el personatge acta sol contra l'enemic, per hi ha altres videojocs que permeten controlar un esquadr de soldats a partir d'ordres, per normalment es controla un de sol directament, i per tant els altres personatges compleixen les ordres manades grcies a la intelligncia artificial. En els videojocs de tir que el combat s cooperatiu, s a dir, en forma d'esquadr, per noms es controla a un dels personatges sense tenir poder sobre els altres, no es consideren videojocs d'esquadrons.

Multijugador.
Si un videojoc de tir est disponible un mode per jugar-hi en lnia, pot tenir diverses viariants en els modes de jugabilitat. Si la partida que es juga tracta d'elimar els enemics i s tots contra tots (el terme tradicional en angls s Deathmatch), aquesta n's una. Si la partida s de capturar una bandera o aconseguir un objectiu en concret i hi ha enemics, aix s una altra possibilitat. Vet aqu, que segon el tipus de jugabilitat es pot determinar de quin gnere es tracta.

Argument.
s una manera opcional per categoritzar-los, i ens ajuda a distingir de quin gnere sn.  Un videojoc pot tenir elements de joc sobre la infiltraci, per en canvi, no hi ha acci.  Tamb hi ha altres videojocs que passa el mateix amb els elements de terror o de por.

Subgneres.
Shoot 'em up o matamarcians.

Els videojocs shoot 'em ups sn un subgnere molt especfic dels videojocs de tir, el jugador t un moviment limitat a la pantalla; si t uns grfics en dos dimensions, que un exemple seria Ikaruga, el jugador t una nau espacial i es pot moure per la pantalla en les direccions d'endavant, enrrere, esquerre i dreta i normalment els projectils que llana els ho fa endavant. Per hi ha de diversos tipus: els videojocs de tir matamarcians que noms es mouen horizontalment, els que es mouen per un tub i els multidireccionals.


Tir en rail.

El terme videojoc de tir en rail (rail shooter tradicionalment) descriu els videojocs on els jugadors no poden controlar els seus moviments, per es mouen fixes en una mena de 'rail'. La jugabilitat s limitada, per pot tenir una perspectiva en primera o tercera persona. Alguns videojocs que s'utilitzen per jugar amb una pistola magntica sn videojocs de tir en rail, on el jugador ha de disparar als objectius, per no es pot moure d'on est posicionat. De vegades, en alguns videojocs de diferent gnere i durant algunes missions poden tenir semblances amb un videojoc de tir en rail.

En alguns videojocs de tir en tres dimensions, com el Space Harrier, el jugador viatja dins d'un "tub", amb un avi en 2D perpendicular als moviments del jugador.

 Videojocs Run-and-gun.

Un videojoc de tir run-and-gun es mostra la combinaci d'un videojoc de plataformes i d'un de tir del tipus scrolling, aquest tipus de videojoc permet al jugador crrer dins d'un avi mentre dispara a enemics en diferents direccions, com en els jocs de Contra i Metal Slug.

Shooting gallery.

Sn videojocs que l'objectiu principal s eliminar amb armes de foc els enemics que van apareixent, per aquests enemics tamb volen danyar la vida virtual del jugador. Sovint s'utilitzen pistoles magntiques per jugar (per guanyar en realisme), tot i que tamb es pot fer amb un simple comandament de videojoc. Aquests videojocs utilitzen una perspectiva en primera persona.

Els videojocs que utilitzen pistoles magntiques actualment sn de videojocs en 3D (com el Time Crisis o la saga House of the Dead), els quals han tingut molt bona tirada comercial, com tamb els primers videojocs amb aquestes pistoles (com el NAM-1975) que avui en dia hi ha molts seguidors.

Exemples de shooting galleries   Blood Bros., Cabal, Laser Invasion, NAM-1975, Operation Wolf.

Videojocs amb pistoles magntiques.

Els videojocs amb pistoles magntiques sn videojocs que per aconseguir els objectius fan falta aquests dispositius electrnics, que estan connectats als ordinadors, videoconsoles o mquines recreatives que contenen el videojoc. Les primeres pistoles magntiques van apareixer a la dcada de 1930, desprs de la creaci del tub de raig catdics. Per no es va comenar a utilitzar aquesta tecnologia fins que no van aparixer els videojocs de tir en mquines recreatives (mecniques), comenant amb el Seeburg Ray-O-Lite al 1936. Aquestes primerenques pistoles magntiques utilitzaven petites targetes (normalment de moviment) que dins del tub de llum veia el raig magntic de llum i ho identificava: el jugador usava una arma (normalment un rifle) i quan disparava en algun punt i aquest l'interceptava amb un sensor de llum, el jugador aconseguia l'objectiu. La primera pistola magntica es va usar en un ordinador MIT Whirlwind. Com en els videojoc de tir en rail, el moviment s limitat, i noms hi ha la possibilitat de disparar, aquests sn sovint videojocs amb pistoles magntiques.

Importants videojocs d'aquesta categoria es poden incloure el Virtua Cop, les sagues Time Crisis i la de House of the Dead , com tamb el Duck Hunt per la NES.


Acci en primera persona.
Els videojocs d'acci en primera persona estan caracteritzats per una perspectiva de joc en primera persona que simula el punt de vista en la pell  del personatge. Alguns dels videojocs ms importants del gnere es poden incloure: el Doom, Quake, Half-Life, GoldenEye 007, la saga Battlefield, Gunmetal, la saga Halo, Metroid Prime Hunters i Pencil Whipped.

Acci en tercera persona.
Els d'acci en tercera persona estan definits per una vista de cmera en tercera persona.  Importats videojocs del gnere es poden incloure el Jet Force Gemini de l'empresa Rare, la saga Resident Evil i Gears of War.

Videojocs de tir hbrids.
Sn videojocs de tir que estan combinats amb gneres de videojocs de gran importncia, amb barregues de rol i estratgia.

Videojoc de tir amb vista superior.
Aquest tipus de videojoc de tir sn tots els jocs d'acci amb que la vista s de planta (cara al terra de l'escenari a uns metres d'alada).

Vegeu tamb.
Videojoc;
Gnere de videojoc;
Histria dels videojocs;


 Enllaos externs .
  Videojocs de tir (shooter games) a la web de MobyGames;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236275" title="Jean Diederich" nonfiltered="1538" processed="1537" dbindex="91549">
 
Jean Diederich conegut tamb com a Jean "Bim" Diederich (Esch-sur-Alzette, 20 de febrer 1922) s un ciclista luxemburgus que fou professional entre 1946 i 1954, aconseguint 14 victries. 

Palmars.
1947;
1r del Gran Premi de Ptange;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;
1948;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Mallorca;
 Vencedor d'una etapa a la Volta als Pasos Baixos;
1949;
1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa;
1950;
1r del Premi d'Aachen;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1951;
 1r del Critrium de Mons;
 1r del Critrium de Ptange;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1952;
 1r del Tour de la Lorena i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 15 de la classificaci general;
1949. 15 de la classificaci general;
1950. 18 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1951. 12 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa i portant del maillot groc durant 3 jornades;
1952. Abandona (11a etapa). Vencedor d'una etapa;
1953. Abandona (18a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jean Diederich;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236282" title="Cllula de Mller" nonfiltered="1539" processed="1538" dbindex="91550">
Les cllules de Mller sn astrcits modificats de tipus columnar dels que depn l'existncia de la capa limitant externa i interna de la retina. Sn cllules allargades el nucli de les quals es localitza en la capa granular o nuclear interna (VI). Projecten microvellositats aix com prolongacions horitzontals que rodejen les sinpsis de les plexiformes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236283" title="Lucien Lazarids" nonfiltered="1540" processed="1539" dbindex="91551">

Lucien Lazarids (Atenes, Grcia, 30 de desembre de 1922 - Cannes, 19 de juliol de 2005) va ser un ciclista francs d'origen grec. Es va nacionalitzar francs el 1929. Fou professional entre 1947 i 1956, aconseguint 9 victries. 

Era conegut pel sobrenom de l' l'enfant grec.

Era germ del tamb ciclista Apo Lazarids, professional de 1946 a 1955.

Palmars.
1947;
 1r a La Turbie;
1948;
 1r a La Turbie;
1949;
 1r de la Nia-Mont Agel;
 1r del Circuit de les 6 Provncies;
 1r del Critrium del Dauphin Libr i vencedor d'una etapa ;
1951;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr ;
1954;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1955;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1949. 32 de la classificaci general;
1951. 3r de la classificaci general;
1952. 43 de la classificaci general;
1953. 21 de la classificaci general;
1954. 24 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1955. 58 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Lucien Lazarides ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236285" title="Ax" nonfiltered="1541" processed="1540" dbindex="91552">
L'ax s una prolongaci de la cllula nerviosa, a travs de la qual viatja l'impuls nervis de forma unidireccional, i que estableix contacte amb una altra cllula mitjanant tot un seguit de ramificacions terminals.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236286" title="Sebasti Garcas Palou" nonfiltered="1542" processed="1541" dbindex="91553">
Sebasti Garcas Palou (Inca, 1908) fou un religis i filleg, estudis de l'obra teolgica i literria de Ramon Llull. Del 1956 al 1987 fou cap de la Maioricensis Schola Lullistica, i durant el seu mandat aquesta instituci va perdre part del seu tarann acadmic per a potenciar la recerca. Va impulsar la revista Studia Lulliana i els Congressos Internacionals Lullians a Formentor el 1960 i a Miramar el 1976, on hi participaren migevalistes de l'Asociacin Espaola para el estudio de la Filosofa Medieval i edit els cinc primers volums de la collecci Opera Latina R. Lulli (1959-1967).

El 1983 li fou atorgada la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears. El 1987 va ser substitut en el crrec per Sebasti Trias Mercant.

 Obres .
 Bibliografia Lulliana i general de Sebasti Garcias Palou (1984);
 Races mallorquinas de Ramn Llull (1992);

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236288" title="Pierre Barbotin" nonfiltered="1543" processed="1542" dbindex="91554">

Pierre Barbotin (Nantes, 29 de juny de 1926) s un ciclista francs que fou professional entre 1948 i 1960, aconseguint 13 victries. 

Palmars.
1949;
 1r del Gran Premi de l'quipe;
1950;
 1r del Critrium Internacional;
 1r del Premier Elan Parisien;
 1r del Gran Premi de bicicletes Rochet;
 1r del Premi d'Hennebont;
1951;
 1r del Circuit de l'Indre;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1954;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
1955;
 1r de l'Etoile de Lon;
 1r del Premi de Pontivy;
1956;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1957;
 1r del Premi de Chteaugiron;
1960;
 1r del Gran Premi de Nantes;

Resultats al Tour de Frana.
1951. 6 de la classificaci general;
1954. Abandona (5a etapa);
1956. 46 de la classificaci general;
1957. Abandona (1a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Pierre Barbotin ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236291" title="Kollectiu Bassetja" nonfiltered="1544" processed="1543" dbindex="91555">
Kollectiu Bassetja fou una associaci cvica, poltica i cultural activa a Formentera entre 1988 i 1994 per universitaris procedents del Moviment Comunista de les Illes Balears, de la Lliga Comunista Revolucionria,i altres grups independentistes i ecologistes. Defensava la promoci de la normalitzaci lingstica, l'antimilitarisme i l'ecologisme a travs d'activitats ldiques i festives de projecci popular i campanyes de foment de l'objecci de conscincia. 

Entre 1988 i 1990 organitzaren dues excursions a sa Pedrera en protesta contra els projectes d'urbanitzaci de la zona i dues Mostres de Fotografia al Carrer (1989 i 1990) per denunciar la degradaci ambiental de l'illa. Realitzaren quatre murals a distintes installacions educatives de Formentera per promocionar l's del catal, publicaren a la premsa local alguns manifestos i editaren el butllet A l'aguait. L'agost de 1989 organitz diversos actes culturals i festius durant les Festes de Santa Maria de Formentera. El collectiu s autodissolgu el 1990 desprs de la constituci de la Comissi de Festes de Santa Maria, per reaparegu puntualment en la participaci en dues taules rodones sobre alternatives poltiques nacionalistes el 1991 i sobre temes d'actualitat de Formentera el 1994.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236293" title="Vicent Juan Guasch" nonfiltered="1545" processed="1544" dbindex="91556">
Vicent Juan Guasch (Sant Carles de Peralta, a Santa Eulria des Riu, 1929) s un empresari eivissenc. El 1957 fund la delegaci a Eivissa de l'agncia de viatges francesa Fram-Inter, pionera del turisme europeu a les Pitises. El 1964 fund l'empresa Viajes Ibiza, el 1967 Ibizatours i ms tard de VISA Hoteles. Fou director del diari El Ibicenco i un dels reactivadors de Foment del Turisme d'Eivissa el 1965. 

Se'l considera un dels principals promotors de la indstria turstica a l'illa d'Eivissa, ra per la qual el 1989 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236297" title="Juli Ramis i Palau" nonfiltered="1546" processed="1545" dbindex="91557">
Juli Ramis i Palau (Sller, Mallorca, 1910 - Palma de Mallorca 1990) fou un pintor mallorqu, nebot de Cristfor Piz. Comen a pintar el 1923 i mostr influncia tant del seu oncle com de Santiago Rusiol, Joaquim Mir, Hermen Anglada Camarasa i Carles Juer-Vidal, per la influncia definitiva la va rebre de Wols el 1927. Estudi a Barcelona, Madrid i Pars, contact amb els postcubistes espanyols i amb alguns avantguardistes. 

Expos a l'Haia, Londres, Zuric, a les galeries Syra de Barcelona (1933), Madrid (1936 i 1952), Palma de Mallorca, Pars i Stuttgart, i collectivament a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte de 1951, a la Biennal de Vencia  de 1960 i al Salon des "Ralits Nouvelles" de Pars. 

Des del 1939 va viure a Tnger un xic al marge de moviments i marxants. Tenia un gran domini del dibuix, pass de la influncia cubista i fauve a  ser un dels precursors de l'informalisme, treballant amb sorres o petxines amb suports de tota mena. T obres als museus d'art modern de Pars, Li, Israel, Madrid i Sller. El 1990 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236299" title="Gilbert Bauvin" nonfiltered="1547" processed="1546" dbindex="91558">

Gilbert Bauvin (Lunville, 4 d'agost de 1927) s un ciclista  francs que fou professional entre 1950 i 1960.  Durant aquests anys aconsegu 25 victries, entre elles 4 etapes al Tour de Frana i el Tour de Romandia de 1958.

 Palmars .  
1951;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de Borgonya;
 Vencedor de 2 etapes al Circuit de les 6 Provncies;
1952;
 1r del Tour de Doubs;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de les 6 Provncies;
1954;
 1r de la Pars-Camembert;
 1r de la Bourg-Ginebra-Bourg;
 1r de la Nancy-Dijon;
 1r del Gran Premi de Cannes;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1955;
 1r del Critrium de Macau;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya;
1956;
 1r del Circuit de Cher;
 Vencedor d'una etapa a la Ronda de l'Est;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1957;
 1r del Gran Premi de Mnaco;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1958;
 1r del Tour de Romandia i vencedor d'una etapa;
 1r de la Ronda de Montecarlo;
 1r del Gran Premi de Nia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.   
1950. 49 de la classificaci general;
1951. 8 de la classificaci general. Portador del maillot groc durant 1 etapa;
1952. 32 de la classificaci general;
1953. 16 de la classificaci general;
1954. 10 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes. Portador del maillot groc durant 2 etapes;
1955. 18 de la classificaci general;
1956. 2n de la classificaci general;
1957. 14 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1958. 15 de la classificaci general i vencedor d'una etapa. Portador del maillot groc durant 1 etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1955. 36 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes. Lder durant ;
1956. 7 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1957. 24 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1959. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Gilbert Bauvin ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236301" title="Bernat Juli Rossell" nonfiltered="1548" processed="1547" dbindex="91559">
Bernat Juli Rossell s un religis i msic mallorqu, membre del Comit d'Honor del Festival Internacional de la Mancomunitat Pla de Mallorca. El 1991 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236302" title="Chandragupta Maurya" nonfiltered="1549" processed="1548" dbindex="91560">
Chandragupta Maurya va ser el fundador i primer rei de l'imperi Maurya.

 Orgens .
El llinatge de Chandragupta encara s misteris, amb poc conegut per cert, hi han uns quantes punts de vista pel que fa al seu origen, cada un amb el seu propi grup de partidaris.

Mentre molts historiadors indis consideren el punt de vista que Chandragupta era un fill illegtim de la dinastia Nanda de Magadha a ndia oriental, nascut d un prncep Nanda i una criada anomenada "Mura", unes altres tradicions literries posteriors deien que Chandragupta podria haver estat alat per  peacock-tamers  (Snscrit: Mayura-Poshakha), i aix va guanyar l'eptet de Maurya. Els budistes aix com les tradicions jainistes demostren la suposada connexi entre el Moriya (Maurya) i Mora o Mayura (Peacock). Encara hi ha unes altres tradicions literries segons les quals Chandragupta pertanyia als Moriyas, un clan Kshatriya (guerrer) de la petita i antiga repblica de Pippalivana situada entre Rummindei en el Nepali Tarai i Kasia al districte Gorakhpur d'Uttar Pradesh.

Hi ha diferents teories quant als orgens de Chandragupta Maurya. Una possibilitat seria que Chandragupta vingus de Magadha, possiblement com el fill d'un prncep Nanda i una criada que anomenaven "Mura". Una gent de kshatriya coneguda com els "Mauryas" que havien rebut les relquies del Buda tamb sn esmentats al Mahaparinibbana Sutta del Digha Nikaya. Llavors els Moriyas de Pipphalivana van anar a saber que Kusinara el Benet havia mort. I van enviar un missatge al Mallas de Kusinara, dient: "Aquest Benet era de la casta dels guerrers, i tamb ho som. Som dignes de rebre una part de les relquies d'aquest Benet. Aixecarem una stupa a sobre de les relquies d'aquest Benet i  farem un festival en el seu honor."

D altres afirmen que els Mauryes van ser els Muras o ms aviat els Mors. Un altre punt de vista de l orgen dels Kshatriya que s ha proposat s que serien del llinatge dels escites indoeuropeus. Una altre escola de pensament, on figuren acadmics com en B.M. Barua, Dr. J.W. McCrindle, Dr. P.P. Spooner, el Dr. H.C. Seth, el Dr. Ram Hari Gupta, el Dr. Ranajit Pal i Kirpal Singh s que han conectat a Chandragupta a Gandhara (o Cambodja), actual Pakistan. Sobre la base de l interpretaci dels escrits de Plutarc i Appian, afirmen que Chandragupta Maurya podria haver sigut de la frontera nordoest de la regi, possiblement a la d Assakenoi o Ashvaka i el clan Kshatriya de la vall de Swat/ vall de Kunar ( l actual Koh-I-Mor o Mer-coh; el Meros de les escritures clssiques). Ashvakas va ser una part de Cambodja i es dedicaven exclussivament a la cultura del cavall i es va observar la concessi de prstecs pels seveis de caballera.

 La seva joventut .
Molt poc se sap sobre la joventut de Chandragupta Maurya i molt del que se sap s'obt a partir de la literatura  clssica en snscrit ms tardana, aix com de les fonts clssics gregues i llatines que es refereixen a Chandragupta Maurya pels noms  Sandracottos  o  Andracottus . Va ser un model pels segents governants.    

D'acord amb les fonts, Chanakya, un professor de la universitat de Takshila en el moment de l'invasi d'Alexandre, es va trobar el nen Chandragupta del regne de Maghada  (est de l'ndia). Conta la histria com Chandragupta jugava amb els seus amics fent de rei i estava passant comptes amb un altre noi que feia de criminal. Chanakya va veure-ho i va quedar impressionat del sentit de la justcia de Chandragupta. Chanakya va preguntar a la seva mare per ell i llavors el va educar a Takshila. Tamb es creu que Chandragupta va nixer del llinatge reial. La seva mare es deia "Mura" i d'aqu ve el nom pel que es coneixer la seva dinastia, Maurya.

Plutarc narra que es va trobar amb Alexandre el Gran, probablement a prop de Takshila, al nord-est, i que considerava que l'imperi Nanda estava mal governat:
" Andracottus, quan encara era jove, conegu Alexandre, i hom ens ha contat que, posteriorment, deia que Alexandre perd per poc la oportunitat d'ensenyorir-se del pas, ja que el seu rei era odiat i menyspreat a causa de la seva amoralitat i orgens humils."

- Plutarc, Vides paralleles: La vida d'Alexandre 62,9

Segons aquest text, la trobada hauria succet cap al 326 a.C., cosa que indica que Chandragupta hauria nascut cap al 340 a.C.

Junianus Justinus (Just) descriu els orgens humils de Chandragupta i explica la forma com va menar l'aixecament contra el rei Nanda:

"Era d'origen humil, per va ser emps a adquirir el tron pel seu superior poder de la ment. Quan desprs d'haver ofs al rei de Nanda per la seva insolncia va ser condemnat a mort pel rei i rpidament es va salvar per la velocitat dels seus peus...els bandits es van reunir i va invitar als indis a un canvi d estat. 

- Junianus Justinus, Historiarum Philippicarum llibres XLIV, XV.4.15

 Fundaci de l'imperi Maurya .
Durant l invasi d Alexandre, Chanakya era profesor de l universitat de Taxila. El rei de Taxila i Gandhara, Ambhi (conegut tamb com Taxiles), va fer un tractat amb Alexandre i, aix, no lluitar contra ell. Chanakya va veure l invasi estrangera en contra de la cultura ndia i van buscar l ajuda d altres reis que s unissin i lluitssin contra Alexandre. Poros (Parvateshwar), un rei del Punjab, va ser l nic rei local que va ser capa de desafiar a Alexandre en la Batalla del riu Hidaspes per va ser derrotat.

Chanakya a continuaci, es va dirigir a Maghada ms a l est per buscar l ajuda de Dhana Nanda, que va governar un vast imperi que s extenia des de Bihar i Bengala a l est a la part oriental del Punjab a l oest, per ell es va negar a oferir cap mena d ajuda. Desprs d aquest incident, Chanakya va comenar a sembrar les llavors de la construcci d un imperi que pogus protegir als territoris indis de l invasi estrangera ensenyant al seu deixeble Chandragupta.

Chanakya.
Assessor o primer ministre de Chandragupta, Chanakya tamb conegut com Kautilya que va ser l autor de la Arthashastra, s considerat com l arquitecte de Chandragupta i la seva rpida arribada al poder. Chandragupta Maurya, amb l ajuda de Chanakya va arribar a la fundaci de l imperi Maurya. En totes les diferents llegendes sobre Chanakya es diu que va ser expulsat de la cort Nanda pel rei i desprs va jurar que es venjaria. Estan a  Maghada, Chanakya per casualitat es va trobar amb Chandragupta veient en ell una gran capacitat militar i poltica. Chanakya estava impressionat per la personalitat del prncep i la intelligncia, i immediatament va prendre el nen sota la seva protecci.

Depenent de l interpretaci dels contes de Just, la segona versi de la histria anterior s que Chandragupta havia acompanyat a Chanakya cap a Pataliputra i, ell mateix va ser insultat per Dhana Nanda (Nandrum segons Just). Si aquesta versi dels contes de Just s aceptada, llavors l opini de qu Chanakya havia comprat a Chandragupta a Bihar pel cam de tornada a Taxila, es converteix en irrellevant. Chanakya era saga i va capacitar a Chandragupta i el va portar sota la seva experta direcci i junts van planejar la conquista de l imperi Nanda.

 L'exrcit de Nanda .
Segons Plutarc, en la batalla d'Alexandre en el riu Hidaspes, l'exrcit de l'imperi Nanda es composava d'uns 200.000 homes d infanteria, 80.000 de cavalleria, 8.000 carros i 6.000 elefants de guerra, i aix va desmoralitzar els homes d'Alexandre, que no van seguir avanant en aquella direcci i no van conquerir ms territori en l'ndia

Per aquest ltim combat amb Porus va acabar amb l ltima engruna de valentia dels macedonis i no van progressar ms per l'ndia. Per haver considerat suficients els vint mil homes a peu i els dos mil cavalls  amb qu van haver de lluitar van pensar que tenien motius suficients amb qu oposar-se a Alexandre de la manera amb qu ell havia dissenyat com creuar el Ganges ja que se'ls va dir que tenia sis quilmetres i mig d'amplada i uns dos metres de profunditat, i hi havia multitud d'enemics a cobert esperant-los a l'altra banda del riu. Es va dir als reis dels gandaritans i els praesians que esperessin all amb 80.000 homes a cavall, 200.000 homes a peu, 8.000 carros armats i 6.000 elefants de combat. No era un simple informe sin que estava fet per desanimar-los. 

Amb l'objectiu de derrotar el poders exrcit Nanda, Chandragupta va necessitar reclutar un exrcit formidable.

 Conquesta dels territoris macedonis de l'ndia .
Desprs de la mort d'Alexandre al 323 aC, Chandragupta, va girar la seva atenci a l ndia nord-occidental (Pakistan modern), on va derrotar els satrapes (descrits com "prefectes" en les fonts clssiques occidentals) deixats per Alexandre (segons Just), i podria haver assassinat dos dels seus governadors, Nicnor i Filip. Els satrapes amb els quals lluitava incls Eudem, governant al Punjab occidental fins a la seva sortida al 317 aC; i Pit, fill d'Agenor, governant de les colnies gregues al llarg de l'Indus fins a la seva sortida cap a Babilnia el 316 aC. L'historiador rom Just va descriure com Sandrocottus va conquerir (versi grega del nom de Chandragupta) el nord-oest:

"ndia, desprs de la mort d'Alexandre, va haver d assassinar els seus prefectes, com si sacsegs el pes de la servitud. L'autor d'aquesta alliberaci va ser Sandracottos, per va haver de transformar alliberament en servitud desprs de la victria, desprs de prendre el tron, ell mateix va oprimir la mateixa gent que havia alliberat de la dominaci estrangera." 

-Junianus Justinus, Historiarum Philippicarum libri XLIV

"Era d'origen humil, per aconsegu arribar al tron grcies a la seva ment superior. Quan desprs d'ofendre el rei de Nanda per la seva insolncia, se'l va condemnar a mort i es va salvar per la velocitat dels seus propis peus"

-Junianus Justinus, Historiarum Philippicarum libri XLIV,

"Ms tard, mentre s estava preparant per la guerra contra els prefectes d'Alexandre, un elefant salvatge enorme se n'anava cap a ell i el portava al seu darrere com si el domestiqus, i es va convertir en un lluitador notable i un lder en la guerra. Havent adquirit aix poder reial, Sandracottos possea l'ndia a l'poca en qu Seleucos s estava preparant per una glria futura." 

-Junianus Justinus, Historiarum Philippicarum libri XLIV, XV.4.19

Havent consolidat el poder al nord-oest, Chandragupta se n va anar a l'est cap a l'Imperi Nanda.

 Conquesta de l'imperi Nanda .

Chanakya havia entrenat Chandragupta i sota el seu consell junts planejaven la destrucci de Dhana Nanda. El Mudrarakshasa de Visakhadutta aix com la feina de Jaina parlant amb Parisishtaparvan de l aliana de Chandragupta amb el rei de l Himlaia Parvatka, a vegades identificat com Porus.

Al Chandraguptakatha el protagonista i Chanakya van ser inicialment repelits per les forces Nanda. Malgrat tot, en la subsegent guerra, Chandragupta va anar a fora contra Bhadrasala comandant dels exrcits de Dhana Nanda. Va poder derrotar finalment a Bhadrasala i Dhana Nanda en una srie de batalles, acabant amb el setge de la capital  Kusumapura i la conquesta de l'Imperi Nanda al voltant del 321 aC, fundant aix l Imperi Maurya el ms fort al nord de l ndia abans que Chandragupta tingus aproximadament 20 anys.

 Articles relacionats .

Sandrocottus;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236305" title="Pedro Montas Villalonga" nonfiltered="1550" processed="1549" dbindex="91561">
Pedro Montas Villalonga (mort el 1996?) fou un industrial menorqu, mecenes i soci d'honor de l'Ateneu de Ma. La seva famlia posseeix des del 1843 la finca Subaida, a Ma. Fou el fundador d'Industrial Quesera Menorquina S.A, empresa del sector alimentari famosa per la marca de formatges El Casero. El 1992 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236315" title="Messallina" nonfiltered="1551" processed="1550" dbindex="91562">


Onomstica:

Messallina Estatlia, tercera esposa de l'emperador Ner ;

Valria Messallina, segona esposa de l'emperador Claudi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236317" title="Messallina Estatlia" nonfiltered="1552" processed="1551" dbindex="91563">
Messallina Estatlia (Messallina Statitilia) fou neta del cnsol Tit Estatili Taure (cnsol l'any 11), i tercera esposa de l'emperador Ner al que es va casar l'any 66.

Havia estat casada anteriorment amb tic Vest (cnsol el 66) que fou executat per orde de Ner sense acusaci ni judici, simplement per poder casar-se amb ella. Desprs del triomf d'Ot sobre Vitelli, el primer va proposar a Messallina el matrimoni, per la seva posterior derrota va impedir l'acabament del projecte.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236319" title="Bartomeu Mar Mar" nonfiltered="1553" processed="1552" dbindex="91564">
Bartomeu Mar Mar (Eivissa 1902 - 1998) fou un farmacutic, ptic, mestre i empresari eivissenc, fill de l'industrial i poltic Miquel Mar Pol. El 1932 es llicenci en farmcia a la Universitat de Barcelona i el 1934 va obrir una farmcia al carrer d Annbal de la vila d'Eivissa. Del 1935 al 1972 fou nomenat professor de matemtiques, fsica i qumica de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artstics. De 1940 a 1962 fou inspector farmacutic municipal de l Ajuntament de Formentera i de Sant Joan de Labritja i fund les empreses  pticas Dr. Mar i Laboratorios Dr. Mar.

Colabor des del 1949 en la secci de cincies de l'Institut d Estudis Eivissencs i hi contribu amb la investigaci i recollida de materials de la histria natural d'Eivissa i Formentera, i el 1960 public  Ibiza y sus islotes adyacentes. Observaciones de un farmacutico a la Revista de la Real Academia de Farmacia. Tamb fou cap del Servei d'Anlisis Clniques a la Seguretat Social d'Eivissa de 1955 a 1971. Alhora, el 1959 es diplom en ptica oftlmica i acstica audiomtrica a la Universitat de Madrid i el 1960 ingress a la Reial Acadmia de Farmcia de Barcelona. El mar de 1970 fou investit doctor per la Universitat d'Alcal de Henares i esdevingu membre de la Reial Acadmia de Doctors de Barcelona. El 1993 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236320" title="Ciutats ms poblades de la Uni Europea" nonfiltered="1554" processed="1553" dbindex="91565">
























Aquesta llista inclou les xifres de cens oficials ms actuals de les ciutats ms poblades de la Uni Europea. Tracta exclusivament de les rees dins de lmits administratius de ciutat, per oposici a les rees metropolitanes.



 Referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236321" title="Fundaci Engrunes" nonfiltered="1555" processed="1554" dbindex="91566">
Fundaci Engrunes s una fundaci constituda a Barcelona el 1982 i que el 1997 es convert en empresa d'inserci per a treballar en la reinserci laboral i social de collectius amb dificultats especials, com ara drogodependents, alcohlics, joves en risc i aturats de llarga durada, entre altres, cercant la complicitat i la collaboraci amb els professionals socials de la comunitat. 

La Fundaci treballa amb persones adultes i joves en situaci de desestructuraci personal i social procedents de les RMI des de la xarxa de Serveis Socials d'Atenci Primria, persones en tercer grau de reinserci penitenciria i joves en situaci de risc provinents del Departament de Justcia Juvenil i de la DGAM, a les quals proporciona feina, formaci i acompanyament fins que estan preparades per accedir al mercat laboral ordinari i normalitzen la seva situaci personal.

Totes les persones que entren a la Fundaci per seguir el procs d'inserci social i laboral tenen un contracte laboral, aprenen un ofici mitjanant formaci activa en el lloc de treball, s'eduquen en hbits de normalitzaci laboral i sn objecte d'un seguiment socioeducatiu personalitzat. La Fundaci fa tasques de manteniment i rehabilitaci d'habitatges de titularitat pblica i privada del sector de la construcci i disposa, aix mateix, de tres botigues de venda de productes de segona m de roba i mobles.

En collaboraci amb el districte de Sants-Montjuc organitza, al Poble Sec, un curs de mecnica de motos, Moto Moto, adreat a joves entre 16 i 18 anys en situaci de risc, amb l'objectiu que aprenguin l'ofici de mecnic de motos i tornin als estudis o s'incorporin al mn laboral. El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona

 Enllaos externs .
 Histria de la fundaci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236322" title="Valria Messallina" nonfiltered="1556" processed="1555" dbindex="91567">

Valria Messallina (Valeria Messallina) fou la filla de Marc Valeri Messalla Barbat Appi i Domcia Lpida.

Fou la segona esposa de l'emperador Claudi del que era cosina. Els historiadors la descriuen amb els pitjors defectes (Tcit, Plini el Vell, Juvenal i especialment Di Cassi) per cal considerar que en el regnat de Ner es van produir coses pitjors i que Agripina Menor (la mare de Ner i segent esposa de Claudi) va tractar d'embrutar la seva reputaci.

Messallina va gaudir del suport de Polibi i Narcs, lliberts i ministres de Claudi. Aprofitant la seva influencia sobre l'emperador va eliminar a les dues Jlies, Jlia Livilla filla de Germnic Csar, i Jlia Drusa filla de Drus el Jove (fill de Tiberi). Tamb van ser objecte de les seves revenges Gai Appi Sil, que la va rebutjar com amant, Just Catoni, que la volia denunciar i ella es va avanar, Marc Vinici (casat amb Jlia Livilla filla de Germnic Csar), i Valeri Asitic del que envejava a la seva amant Poppea.

La conspiraci avortada d'Anni Vinici i Camil Escriboni el 42 aC li va servir per desfer-se d'alguns enemics; els perseguits podien evitar la pres o l'assassinat entregant grans finques, grans quantitats de diners o crrecs elevats a favor de la gent de Messallina, i desprs eren venuts a qualsevol que els podia pagar.

Messallina va rebre el ttol d'augusta i el dret de precedncia  (ius consessus) a totes les assemblees; tenia com amant a Sab, prefecte de la Gllia degradat a gladiador, que fou lliurat de la mort a l'arena per Claudi a petici de Messallina mentre tot el poble, que n'estava al corrent, es burlava de l'emperador.

Quan va decidir eliminar a Polibi, que va morir, Narcs va tenir por per la seva prpia sort. Ella mateixa li va donar els mitjans quan es va enamorar perdudament d'un jove i guapo rom de nom Gai Sili, al que va fer divorciar de la seva dona Jnia Silana; l'emperadriu es va separar del seu amant del moment, l'actor Mnester (any 47) i durant una absncia de Claudi que era a stia, es va casar pblicament amb Sili amb tots el ritus legals del connubium.  Narcs va convncer a Claudi de que Messallina i Sili el volien enderrocar, i Claudi va ordenar la mort de la seva dona i el seu amant i de tots els implicats. El llibert de Claudi, Euode, fou l'encarregat de l'execuci amb un trib de la gurdia.

Va deixar dos fills, Claudi Tiberi Germnic Britnic i Cludia Octvia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236324" title="Marc Valeri Catul Messall" nonfiltered="1557" processed="1556" dbindex="91568">
Marc Valeri Catul Messall (Marcus Valerius Catullus Messallinus) fou un governador rom.

Va governar la Pentpolis Lbia en temps de Vespasi i Titus, i va tractar als residents jueus amb crueltat i va acusar als principals residents jueus d'Alexandria i Roma, entre els quals el historiador Flavi Josep. Va ser cridat, per va evitar el cstig per l'amistat de Domici amb el seu pare i el seu germ. 

Sota Domici fou un dels coneguts delators. Fou probablement cnsol l'any 73.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236328" title="Gai Messi" nonfiltered="1558" processed="1557" dbindex="91569">
Gai Messi (Caius Messi) fou trib de la plebs el 56 aC i va proposar cridar Cicer de l'exili. Al mateix any la lex Messia, tamb proposada per ell, va assignar grans poder a Gneu Pompeu. Desprs del seu perode va patir els atacs dels seguidors de Juli Csar, per desprs va passar al partit d'aquest. Fou edil curul en any desconegut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236329" title="Metaclides" nonfiltered="1559" processed="1558" dbindex="91570">
Metaclides (Metacleides, ) fou un filsof peripattic grec. Va escriure sobre Homer. s esmentat per Tati i Suides. Apareix esmentat tamb com Megaclides .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236331" title="Metagenes" nonfiltered="1560" processed="1559" dbindex="91571">
Metagenes () fou un poeta cmic atenenc de la vella comdia, contemporani d'Aristfanes, Frnic i Plat.

Suides dones els ttols de les seves comdies:

;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236334" title="Sime Metafrastes" nonfiltered="1561" processed="1560" dbindex="91572">
Sime Metafrastes (Symeon Metaphrastes, ) fou un escriptor bizant del final del segle IX i la primera part del segle X, d'una famlia noble de Constantinoble. Fou conegut tamb amb els titols de Mestre (Magister, )  i Logoteta (Logotheta, per es dubts si Logotetha Cursus , o Magnus Logoteta .

La font principalment per aquest escriptor es la , Encomium in Metaphrastem Dominum Symeonem, escrita per Miquel Pselle, i , Officium, del mateix autor. Sime es commemorat com a sant per l'esglsia grega el 28 de novembre.

Va exercir diversos crrecs de l'estat,  com a proto-secretarius, logotheta dromi, i segurament magnus logotheta,  i finalment magister, ofici equivalent a president del consell privat. Tenia el ttol de patrici i se'l va conixer sovint com Sime Magister.

Les seves obres principals sn:

1., Sanctorum Vitae s. Metaphrases. ;
2. , Symeonis Magistri et Logothetae Annales. ;
3. Chronicon s. Annales ab orbi condito. ;
4. , Symeonis Magistri et Logothetae Cursus Epistolae IX. ;
5. , Sermones o  , Sermones XXIV de Moribus;
6. Poemes curts:
 , Metaphrastae de Salutis nostrae Mysterio et suscepti Nominis Sacramento, per interrogalioneim et responsionem, ;
 , Simeonis Metaphraslae trimetri iambici;
 , Alphabetum;
 , Ad sui ipsius Animam ;
 , Ad Dominum Stylianum e Secretariis Primum ;
7 , Synopsis Canonica;
8. , S. Macarii Acgyptii s. Scetensis o Capita Ascetica centum septuaginta, metaphrasi illustrate a Symeone Logotheta ;
9. Hymni s. Canones et Troparia, o Preces, Diversos himnes i Cnons que encara s'utilitzen a l'esglsia grega;
10. Clementinorum Epitome;
11. , Ex Libris D. Basilis Archiepicopi Caesareae Cappodociae Orationes de Moribus XXIV. Simeone Magistro ac Logotheta auctore. ;
12. Carmina Pia duo Politica;
13. Serino in Diem Sabbati Sancti;
14. ,  In Lamentationem Sanctae Deipcarae;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236335" title="Vicen Ravents i Arquer" nonfiltered="1562" processed="1561" dbindex="91573">
Vicen Ravents i Arquer (Poble Sec, Barcelona, 1931) s un activista social catal. Des de 1957 viu a Hostafrancs i participa activament en la vida del barri i treball de mecnic, de xofer i taxista. El 1965 li fou diagnosticada esclerosi mltiple a l'Hospital de la Vall d'Hebron, on va prendre conscincia de la importncia del suport personal als afectats. El 1968 va comenar a participar en diferents comissions promogudes pel que avui s l'Institut de Disminuts: barreres arquitectniques, transport, habitatge i salut. 

Posteriorment, va comenar a treballar en l'Associaci Espanyola d'Esclerosi Mltiple, de la qual va ser delegat territorial aCatalunya. Aix, es va dedicar de ple a donar suport als malalts, a informar els diagnosticats per primer cop, visitar personalment malalts en diferents institucions, rebre trucades telefniques de persones soles, tot aix sempre amb la pacincia, la fermesa, el somriure i la simpatia que el caracteritzen i que en fan una persona entranyable.

El 1992 es va crear l'Associaci Catalana Llar de l'Afectat d'Esclerosi Mltiple, de la qual va ocupar la presidncia. Es tracta d'una entitat sense nim de lucre, dirigida pels mateixos afectats, familiars i voluntaris, que ofereix tot un seguit de serveis per millorar la vida dels afectats. El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236338" title="Pic Ismail Samani" nonfiltered="1563" processed="1562" dbindex="91574">

 El Pic Ismail Samani (en Tadjik:                      , Qullai Ismoili Somon ; en rus:                         ; antigament Pic Stalin i Pic del Comunisme) s el cim ms alt del Tadjikistan i de l'antiga Uni Sovitica. Es troba a les muntanyes del Pamir i t una altura de 7.495 m. s una muntanya de dimensions gegantines que apareix envoltada per nombroses glaceres.

Fins el 1928 es considerava el Pic Lenin el ms alt del Pamir, per llavors es va identificar un nou cim fora ms alt. Durant un temps se'l va confondre amb el Pic Garmo, per diverses expedicions sovitiques van desmostrar que es tractava de dos cims diferents. El 1932 se li don el nom de Pic Stalin (            ) en honor a Isif Stalin

El 1962 passa a ser anomenat Pic del Comunisme (en Tadjik:               ; en rus: Pik Kommunizma,                ). Finalment, el 1998 pren el nom actual. 

La primera ascensi la va fer l'alpinista sovitic Evgeny Abalakov el 9 de setembre de 1933.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236341" title="Antoni Brengaret i Framis" nonfiltered="1564" processed="1563" dbindex="91575">
Antoni Brengaret i Framis (Barcelona, 1936) s un empresari i artista catal. Als 20 anys va escriure diverses obres de teatre que van ser representades al Casal de les Corts, per es decant per la cermica i el disseny industrial. La seva dedicaci a la rajoleria el va portar a construir una bbila, juntament amb el seu oncle Antoni Framis, pioner de la nova rajoleria de comenament del segle XX, a Sant Feliu de Llobregat. El 1966, va posar en marxa la fbrica Cermica Piera, SL i va dissenyar un tipus especial de cermica vidrada que s'ha aplicat a diverses faanes de Barcelona.

El 1975 va fundar amb la seva esposa M. Merc Piera i Ricart, l'escola d'arts Groc, a les Corts, que va ser el primer centre privat de Catalunya qualificat com a escola de grau superior d'arts plstiques i disseny. El seu inters per l'art i la seva voluntat per aprendre el van portar a obtenir, el 1980, el ttol de tcnic de grau superior de cermica artstica i, el 1994, el de disseny grfic. Actualment est estudiant al Departament d'Histria de l'Art a la Universitat de Barcelona.

Ha fet exposicions de cermica i pintura, ha participat en diverses activitats formatives i informatives del mn de la cermica, ha estat membre del jurat de diversos concursos i premis i ha collaborat en diverses activitats culturals del districte de les Corts. El 1997 va ser nomenat per formar part de la comissi tcnica de revisi del Catleg del patrimoni arquitectnic historicoartstic de la ciutat de Barcelona. El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. Com a curiositat, Antoni Brengaret va dur la torxa olmpica durant el seu pas per Barcelona en les olimpades d'Atenes de l'any 2004.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236342" title="Metel" nonfiltered="1565" processed="1564" dbindex="91576">
Metel (Metellus) fou el nom d'una famlia noble romana de la gens Ceclia.

s esmentada per primer cop a la Primera Guerra Pnica quan un dels seus membres va obtenir el consolat, segons Gneu Nevi ms per sort que per mrits. Per en endavant va arribar a les ms altres magistratures i fou una de les famlies ms destacades. Quint Metel que fou cnsol el 143 aC va tenir quatre fills que foren cnsols successivament, i un germ que tamb fou cnsol el 142 aC i va tenir dos fills que igualment foren cnsols. Al segle I aC es van destacar pel suport al partit dels optimats.

Els personatges principals sn:
Luci Cecili Metel (cnsol), cnsol el  251 aC ;
Quint Cecili Metel (cnsol), cnsol el 205 aC ;
Luci Cecili Metel (trib), trib de la plebs pel 213 aC ;
Marc Cecili Metel (pretor 206 aC), pretor urb el 206 aC, i ambaixador;
Quint Cecili Metel Macednic, cnsol el 143 aC ;
Luci Cecili Metel Calb, cnsol el 142 aC ;
Quint Cecili Metel Baleric, cnsol el 123 aC ;
Luci Cecili Metel Diademat, cnsol el 117 aC ;
Marc Cecili Metel (cnsol),  cnsol el 115 aC ;
Gai Cecili Metel Caprari, cnsol el 113 aC ;
Luci Cecili Metel Dalmtic, cnsol el 119 aC ;
Quint Cecili Metel Numdic, cnsol el 109 aC;
Quint Cecili Metel Nepot (cnsol 98 aC), cnsol el 98 aC ;
Quint Cecili Metel Pius, cnsol el 80 aC Metel ;
Quint Cecili Metel Celer, cnsol el 60 aC ;
Quint Cecili Meteli Nepot (cnsol 57 aC), cnsol el 57 aC j;
Quint Cecili Metel Pius Escipi, cnsol el 52 aC ;
Quint Cecili Metel Crtic (cnsol 69 aC), cnsol el 69 aC ;
Luci Cecili Metel (pretor), cnsol el 68 aC ;
Marc Cecili Metel (pretor 69 aC), pretor el 69 aC ;
Quint Cecili Metel  Crtic (qestor), qestor amb Gai Treboni;
Luci Cecili Metel Crtic, trib de la plebs el 49 aC ;
Quint Cecili Metel Crtic (cnsol l'any 7), cnsol l'any 7 ;
Luci Cecili Metel (triumvir), triumvir;

Llinatges.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236343" title="Societat Coral l'Espiga" nonfiltered="1566" processed="1565" dbindex="91577">
Societat Coral l'Espiga s una societat coral fundada a Barcelona el 1926 per Pere Riera i Soler com un cor d'homes vinculat a la idea de Cor d'Anselm Clav. Fins el 1936 va tenir el seu estatge al Cercle Familiar Cortsenc, conegut popularment com "el Casinet". El mateix any va guanyar el primer premi en el concurs de caramelles de Barcelona, i aviat va actuar a diversos indrets dels Pasos Catalans.  

Des de 1936 fins a 1949 la societat va emmudir. En aquest darrer any, sota la batuta del mestre Llus Baiget i Massip, una colla d'antics i nous cantaires van reprendre l'activitat i van anar configurant el que seria l'Espiga d'aquesta nova poca. "El Casinet" ja no existia i els assaigs es feien, generalment, en cafs.

Es va presentar al pblic el 1950 amb motiu de la inauguraci de la Tinena d'Alcaldia situada a la Casa Consistorial de les Corts. Desprs de la mort del mestre Llus Baiget, el 1953, el seu germ Josep Baiget es va fer crrec de la direcci.

Des d'aleshores fins ara, l'Espiga ha passat diverses etapes i transformacions, passant a ser primer un cor mixt i desprs passant a ser un focus actiu de dinamitzaci social durant anys, creant seccions noves i diverses, com l'esbart, el teatre, els escacs, la pintura, etc. Es va estancar en les seves activitats a mitjans de la dcada dels noranta, per desprs va ressorgir tot fent un gran esfor per a obrir-se i apropar-se ms al venat i adaptant els seus espais, construint un nou casal adaptat a les normatives actuals d'espectacles, i cercant progressivament generar espais de participaci i relaci social. L'Espiga est format avui per un equip proper al barri i implicat en el seu entorn.

El 1972 es va transformar en societat mixta sota la direcci del mestre Ignasi Vilajoana, i el 1983 es va inaugurar el "Casalet", primer estatge independent de la societat, que va permetre impulsar un nou ventall d'activitats com ara el teatre i la dansa, tamb molt importants, si b el cant coral continua sent fonamental. L'entitat fa realitat aquests projectes a travs de diferents activitats: 

 Cursos i tallers (oferta trimestral de cursos) ;
 Activitats culturals (exposicions, cicles de cinema, espectacles de petit format) ;
 Espai per joves i adolescents amb programaci especfica i acolliment de projectes ;
 Suport a les entitats i collectius (cessi d'espais, recursos tecnolgics, contactes i suport publicitari) ;
 Participaci a festes, actes i activitats del municipi, com la festa Major o Mostra d'entitats. ;
 Collaboracions amb altres entitats i amb l'administraci.


En definitiva, l'Espiga dna suport qualsevol activitat, servei, assessorament, acte, espai, persona o collectiu que treballi per a ajudar, enriquir, educar, entretenir i millorar la qualitat de vida de totes les persones que viuen a Les Corts i els seus voltants.

El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Enllaos externs.
 Web de l'entitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236345" title="Luci Cecili Metel (cnsol)" nonfiltered="1567" processed="1566" dbindex="91578">
Luci Cecili Metel (Lucius Caecilius L. F. C. N. Metellus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el  251 aC junt amb Gai Furi Pacil i fou enviat a Siclia per oposar-se a sdrubal. Els soldats romans tenien por als elefants cartaginesos i Metel i el seu collega van restar inactius sense atacar a l'enemic i quan Pacil va retornar a Itlia amb part de les forces, sdrubal va aprofitar per atacar Panormos, per llavors fou derrotat per Metel que va capturar els elefants i va fer nombroses baixes als cartaginesos.

El 249 aC fou magister equitum del dictador Aule Atili Calat i el 247 aC cnsol per segona vegada amb Numeri Fabi Bute, perode en el que no va passar res destacat. 

El 243 aC fou escollit Pontfex Mxim, dignitat que va exercir 22 anys.

El 224 aC fou nomenat dictador per celebrar comicis.

Va morir poc abans del 221 aC














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236346" title="Luci Cecili Metel (trib)" nonfiltered="1568" processed="1567" dbindex="91579">
Luci Cecili Metel (Lucius Caecilius L. F. C. N. Metellus) fou un magistrat rom, germ de Quintus Caecilius L. F. L. N. Metellus ().

Desprs de la batalla de Cannes (216 aC) va planejar abandonar Itlia i buscar fortuna en algun altra lloc, per Publi Escipi el va dissuadir. A causa d'aix els censors el van apartar de la seva tribu i el van rebaixar a erari (214 aC) quan era qestor, per fou escollit trib de la plebs pel 213 aC i va tractar d'acusar els censors, per no va tenir el suport dels altres tribuns.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236348" title="Luci Cecili Metel Calb" nonfiltered="1569" processed="1568" dbindex="91580">
Luci Cecili Metel Calb o Calv (Lucius Caecilius Q. F. L. N. Metellus Calvus) fou un magistrat rom, fill de Quintus Caecilius L. F. L. N. Metellus i germ de Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Macedonicus.

Fou cnsol el 142 aC juntament amb Quint Fabi Mxim Servili. Del seu perode noms es recorda que va fer de testimoni (junt amb el seu germ Metel Macednic) contra Quint Pompeu (cnsol el 141 aC) que fou acusat d'extorsi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236349" title="Luci Cecili Metel Diademat" nonfiltered="1570" processed="1569" dbindex="91581">

Luci Cecili Metel Diademat (Lucius Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Diadematus) fou un magistrat rom, fill de Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Macedonicus. Diademat (Diadematus) fou un dels sobrenoms que li foren donats.  Volia dir que portava la diadema, que durant la repblica era un smbol d'honor. El seu renom derivava d'una banda de roba a manera de diadema que portava al cap per protegir una lcera. 
 
Fou cnsol el 117 aC amb Quint Muci Escevola. Va influir pel retorn del seu cos Metel Numdic que havia estat desterrat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236350" title="Josep Vila i Amors" nonfiltered="1571" processed="1570" dbindex="91582">
Josep Vila i Amors (Vinebre, Ribera d'Ebre, 1919) s un msic catal. Sota el guiatge dels mestres Joan Balcells, fundador de l'Orfe Gracienc, i Pere Jord va comenar la seva vida musical a la secci infantil de l'Orfe per passar ms endavant al cor gran de l'entitat. El 1939 va participar en la fundaci de la Coral Nria, en el si de la delegaci gracienca de la Uni Excursionista de Catalunya, en fou primer sotsdirector i, ms endavant, director.

Parallelament tamb va dirigir, durant ms de 40 anys, la coral del Club Excursionista de Grcia anomenada Cantaires Muntanyencs i va impulsar la creaci de la coral Petits Cantaires Muntanyencs i d'un grup intermedi. Amb aquestes dues formacions corals centenars d'assaigs i de concerts arreu. Tamb va dirigir durant molts anys quatre cors de Clav, entre els quals el dels Pilons i el de L'As de Bastos, a Grcia. Va fundar i dirigir la coral Verge Bruna, una veritable experincia d'integraci de persones amb diferents tipus de discapacitats. 

Des de 1984 s el principal motor de les Trobades Corals de Grcia que es desenvolupen anualment i per les quals han passat la majoria de formacions del districte i que ha esdevingut cita obligada de les corals gracienques. El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236351" title="Luci Cecili Metel Dalmtic" nonfiltered="1572" processed="1571" dbindex="91583">
Luci Cecili Metel Dalmtic (Lucius Caecilius L. F. Q. N. Metellus Dalmaticus) fou un magistrat rom, fill de Lucius Caecilius Q. F. L. N. Metellus Calvus. Dalmtic, tot i que tamb apareix com a Delmtic foren noms o ttols presos per aquest personatge, deriva de Dalmcia (Dalmatia).

Fou cnsol el 119 aC junt amb Luci Aureli Cotta II i per obtenir un triomf va declarar la guerra als dlmates que no havien fet res. Els dlmates no van oposar cap resistncia i desprs de passar l'hivern a Salona, la capital dlmata, va retornar a Roma i va demanar i obtenir els honors del triomf i el ttol de Dalmtic. Amb el bot d'aquesta "pseudo-guerra" va restaurar el temple de Cstor i Pllux.

El 115 aC fou censor amb Gai Domici Aenobarb i en uni del seu collega va expulsar 32 membres el senat entre els quals Gai Licini Geta que ms tard fou censor. Fou tamb Pontfex Mxim i la seva decisi per la qesti de les vestals en el judici del 114 aC (vegeu Licnia) fou en general condemnada. 

Encara vivia el 100 aC en qu s esmentat com a senador d'alt rang que va agafar les armes contra el trib Saturn.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236354" title="Luci Cecili Metel (pretor)" nonfiltered="1573" processed="1572" dbindex="91584">
Luci Cecili Metel (Lucius Caecilius Metellus) fou un magistrat rom, germ de Quint Cecili Metel Crtic (Quintus Caecilius Metellus Creticus).

Fou pretor el 71 aC i propretor (successor de Verres) a Siclia el 70 aC. Va derrotar els pirates que havien derrotat a la flota romana i s'havien apoderat del port de Siracusa i els va expulsar de l'illa. La seva administraci de Siclia fou bona i s elogiada per Cicer per haver restaurat la pau i seguretat; tot i aix va defensar a Verres i va tractar d'impedir les denuncies dels provincials.

El 68 aC fou cnsol junt amb Quint Marci Rex, per va morir al comenament del seu perode.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236355" title="Collectiu d'Escoles per l'Escola Pblica Catalana" nonfiltered="1574" processed="1573" dbindex="91585">
Collectiu d'Escoles per l'Escola Pblica Catalana (CEPEPC) fou una organitzaci creada el 1978 per unes vuitanta escoles creades durant el franquisme com a cooperatives de pares o de mestres a partir de finals dels anys 1960 entorn de l'Associaci de Mestres Rosa Sensat. Foren pioneres en la recuperaci de l's del catal a l'escola i de la tradici pedaggica d'escola activa d'abans de la guerra civil espanyola (popularitzant els mtodes de Maria Montessori i Celestin Freinet), alhora que nucli originari dels Moviments de Renovaci Pedaggica de Catalunya, estesos posteriorment arreu d'Espanya i que inspiraren la reforma del sistema educatiu del 1990. 

Des del 1979 demanaren a la Generalitat de Catalunya la integraci a la xarxa d'escoles pbliques. Aquest procs es va dur a termes entre el 1983 i el 1988.

 Escoles del CEPEPC .
 Escola Artur Martorell de Badalona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236356" title="Luci Cecili Metel Crtic" nonfiltered="1575" processed="1574" dbindex="91586">
Luci Cecili Metel Crtic (Lucius Caecilius Metellus Creticus) fou un magistrat rom, probablement fill del pretor Lucius Caecilius Metellus.

Fou trib de la plebs el 49 aC i seguidor del partit aristocrtic. Quan Gneu Pompeu va entrar a Roma (49 aC) no va fugir i va intentar impedir que Juli Csar prengus possessi del tresor sagrat, que noms va acceptar quan va haver d'escollir entre el tresor i la vida. Poc desprs va anar a Cpua on Pompeu estava a punt de sortir de la pennsula.

Probablement es la mateixa persona que el Metel que apareix al costat de Marc Antoni a ccium el 31 aC que fou perdonat per Octavi per intercessi del seu fill, que combatia per Octavi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236357" title="Luci Cecili Metel (triumvir)" nonfiltered="1576" processed="1575" dbindex="91587">
Luci Cecili Metel (Lucius Caecilius Metellus) fou un magistrat rom, que va exercir com a triumvir i el qual noms s conegut per l'existncia d'una moneda amb el seu nom. A un costat hi ha un cap d'Apollo i el nom "L. METEL. A. ALB. S. F."; i a l'altra un home assegut sobre escuts i coronat per Victria, amb la inscripci "C. MAL i ROMA". Segons aix, Aule Alb i Gai Malleol eren els seus collegues com a triumvirs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236358" title="Francesc Vilaplana i Tarradas" nonfiltered="1577" processed="1576" dbindex="91588">
Francesc Vilaplana i Tarradas (Grcia, Barcelona, 1923) s un activista social catal. D'antuvi fou membre de la  Junta de l'Associaci d'Empleats del Dr. Andreu (AEDA). El 1986, va ingressar en el Casal de Gent Gran de Grcia (Siracusa) on va ocupar els crrecs de delegat de la coral i, posteriorment, de president del Consell de Govern. Ha estat el principal impulsor de la celebraci de la Festa Major al Casal de Gent Gran de Siracusa, que consta com a entitat federada de la festa des de l'any 1997. Va ser vicepresident del III Congrs de la Gent Gran de Barcelona i s, des de 1992, representant de Grcia al Consell de la Gent Gran de Barcelona i membre del Consell de la Gent Gran de Catalunya des de 2000. El 1996 va fundar amb altres membres l'Associaci Recreativa i Cultural Germanor. El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236359" title="Roser Vallhonesta i Molins" nonfiltered="1578" processed="1577" dbindex="91589">
Roser Vallhonesta i Molins (barri d'Horta, Barcelona 1951) s una activista social catalana. Va comenar formant part de l'agrupaci escolta del barri i ha participat exercint responsabilitats en el Grup de Pioners Mixt, la Junta Gestora per a la fundaci de l'Associaci de Vens i l'Esbart i el Grup d'Estudis Teatrals dels Llusos d'Horta. Tamb va ser cofundadora i presidenta, al llarg de nou anys, del Grup Coral d'Horta.

Ha organitzat les primeres colnies per als nens i nenes a l'Escola Homar. Ms tard va entrar a treballar al CEIP Mare Nostrum com a coordinadora de les activitats extraescolars, a ms de ser membre del consell escolar del centre des que es va constituir. Actualment s presidenta de la Coordinadora d'Entitats d'Horta, dins la qual, al llarg de vuit anys, ha participat en la Comissi de Festes. El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236363" title="Centro Cultural Garca Lorca" nonfiltered="1579" processed="1578" dbindex="91590">
Centro Cultural Garca Lorca s una entitat cultural fundada a Nou Barris (Barcelona) el 1981. La seva primera seu social estava situada al barri de la Prosperitat. L'entitat va nixer a partir de l'esfor i la illusi d'un grup d'andalusos integrats en la vida catalana, per amb arrels a les terres d'origen, amb l'objectiu d'afavorir la convivncia de les persones procedents a qualsevol lloc d'Espanya.

Des d'un principi, els socis, introduts en l'art del cant i el ball, van iniciar gestions per celebrar activitats culturals, i crearen l'Acadmia de Ball, el Grup de Poesia i el Quadre de Dansa. Tamb es van organitzar concursos, trobades de germanor i visites de persones illustres. Per aquesta primera seu social van passar grans figures del cant i el ball flamencs. En el si d'aquesta entitat va nixer el primer Casal de Nou Barris i es va constituir la Junta de la FECAC. El 1988 el centre es va traslladar al barri de Verdum, i les seves activitats es van enriquir amb la creaci de les acadmies de ball flamenc, cors, poesia, ball clssic i balls de sal, taller de guitarra espanyola i les vocalies de dones i joventut.

El centre collabora habitualment en les diverses festes majors del districte a travs dels quadres de dansa, cor rociero, ball i teatre. Tamb desenvolupa programes culturals i collabora amb la resta d'entitats de la ciutat. Entre les activitats que organitza destaquen la Setmana Cultural i el Dia d'Andalusia, que se celebra al parc de la Guineueta. Per potser l'activitat ms emblemtica de l'entitat sigui el certamen de poesia Federico Garca Lorca, amb la participaci de poetes de molts pasos hispanoparlants. El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236364" title="Quint Cecili Metel (cnsol)" nonfiltered="1580" processed="1579" dbindex="91591">
Quint Cecili Metel (Quintus Caecilius L. F. L. N. Metellus) fou un magistrat rom, fill de Lucius Caecilius L. F. C. N. Metellus. Cicer l'esmenta com orador.

Fou elegit pontfex el 216 aC, edil plebeu el 209 aC i edil curul el 208 aC.

El 207 aC va servir a l'exrcit del cnsol Claudi Ner i fou un dels llegats enviats a Roma a anunciar la victria romana i la mort d'sdrubal Barca. A l'any segent, fou magister equitum del dictador Marc Livi Salinator, nomenat per dirigir els comicis, i en aquests comicis (206 aC) fou elegit cnsol pel 205 aC amb Luci Vetri Fil, que havia servit amb ell a la campanya contra sdrubal.

Els dos van rebre el Bruci com a provncia, per fer la guerra a Annbal, per en el seu perode no va fer res especialment important. 

Va restar al Bruttium com a procnsol el 204 aC. A final de l'any va tornar a Roma i fou nomenat dictador per dirigir els comicis. Desprs va participar a la guerra contra els cartaginesos fins el 201 aC. 

El 201 aC fou nomenat decemvir pel repartiment de la terra publica al Samni i la Pulla entre els soldats romans. El 185 aC fou enviat al Regne de Macednia com ambaixador i tamb davant la Lliga Aquea. 

Encara vivia el 179 aC, ltim cop que se l'esmenta.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236366" title="Quint Cecili Metel Macednic" nonfiltered="1581" processed="1580" dbindex="91592">
Quint Cecili Metel Macedoni (Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus) fou un magistrat rom, fill de Quintus Caecilius L. F. L. N. Metellus Macedonicus.  

Apareix esmentat per primer cop el 168 aC quan servia al exrcit d'Emili Paulle a Macednia i fou enviat a Roma per anunciar la derrota del rei Perseu de Macednia.

El 148 aC fou pretor i va rebre Macednia com a provncia; llavors Andriscos, que deia ser fill de Perseu, havia derrotat al pretor rom Juvenci, per fou derrotat i capturat per Metel. En acabar aquesta lluita va marxar contra la Lliga Aquea que havia insultat a un ambaixador que Metel havia enviat a Corint i el 146 aC va derrotar a l'estratega aqueu Critolau prop dScarpheia a Lcrida, i desprs a un exrcit arcadi prop de Queronea; no va poder acabar la guerra abans de l'arribada del cnsol Luci Mummi. 

Va tornar a Roma i va celebrar un triomf per la seva victria sobre Andriscos i va agafar el ttol de Macednic.

Fou dies vegades candidat al consolat sense xit fins que finalment va exercir aquesta magistratura el 143 aC amb Appi Claudi Pulcre i va rebre la provncia de l'Hispnia Citerior on el 142 aC va fer la guerra contra els celtibers fins el 141 aC en qu el va succeir Quint Pompeu. En aquesta campanya s'esmenta la seva humanitat amb els enemics, la severitat en el manteniment de la disciplina a les seves files, i la prudncia dels seus actes civils i militars, per finalment va intentar deixar l'exrcit sense capacitat pel seu successor, al que envejava.

El 131 aC fou censor amb Quint Pompeu, la primera vegada que els dos censors eren plebeus. Va proposar que tots els romans s'havien de casar per incrementar la poblaci (lex de Maritandis Ordinibu). Durant la censura va estar a punt de morir a mans del trib Gai Atini Labe, que el va agafar i el va voler tirar de la roca Tarpeia en revenja per haver estat expulsat del senat, per se'n va lliurar per la intervenci d'un altre trib encara que si que li va poder confiscar els bens.

Membre dels optimats es va oposar a les mesures dels Gracs. Va dedicar dos temples, un a Jpiter i un a Juno al front dels quals es va collocar l'esttua feta per Lisip de la batalla del Grnic encarregada per Alexandre el Gran i que Metel havia portat de Macednia.

Metel va morir el 115 aC en el consolat del seu fill Marc Cecili Metel. Va deixar quatre fills (tres dels quals havien estat consols en vida del pare i un que ho fou l'any segent) i dues filles.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236368" title="Diosdado Rebollo Calleja" nonfiltered="1582" processed="1581" dbindex="91593">
Diosdado Rebollo Calleja (Santoyo, provncia de Palncia, 193?) s un sindicalista i activista venal. Al comenament de la dcada dels seixanta es va traslladar a Barcelona per treballar, fins a la jubilaci, en la cadena de producci de l'empresa Hispano Olivetti. Al mateix temps, va desenvolupar una important activitat sindical en el marc de l'empresa, fins a arribar a formar part del grup fundador del sindicat Uni Sindical Obrera (USO) a Catalunya.

Va formar part de diversos moviments socialistes cristians en el marc del barri de Trinitat Nova. El moviment venal, en aquells moments de la fi del franquisme, estava molt lligat a la parrquia de Sant Josep Obrer i diversos moviments cristians de base. A ms, va participar en diverses activitats organitzades per l'associaci de vens del barri. Desprs de la jubilaci es va fer crrec de la presidncia de l'Associaci de Vens de Trinitat Nova. Cal destacar el seu treball de relaci amb les administracions i la seva participaci activa en la reivindicaci de l'ambulatori de Trinitat Nova i en la creaci del Pla Comunitari de Trinitat Nova, un projecte de transformaci i desenvolupament del barri elaborat amb la collaboraci i participaci dels vens i venes i de diverses administracions i serveis pblics. El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236369" title="Quint Cecili Metel Numdic" nonfiltered="1583" processed="1582" dbindex="91594">
Quint Cecili Metel Numdic (Quintus Caecilius L. F. Q. N. Metellus Numidicus) fou un magistrat rom, fill de Lucius Caecilius Q. F. L. N. Metellus Calvus. Es va caracteritzar per la seva honestedat en una poca de forta corrupci.

Fou cap del partit aristocrtic i es va comportar amb l'arrogncia prpia dels nobles de l'poca. Fou pretor en any incert i desprs propretor, i al tornar de la seva provncia fou acusat d'extorsi per la seva fama d'incorruptible era tant alta que els jutges no van creure les acusacions.

Fou cnsol el 109 aC amb Marc Juni Sil i va rebre Numdia com a provncia amb la direcci de la guerra contra Jugurta. El rei nmida va ser derrotat al riu Muthul.

El 108 aC va romandre a Numdia com a procnsol i es va dedicar a assetjar ciutat, per sense poder acabar la guerra, que finalment va acabar Gai Mari que llavors era el seu llegat mercs a que van crrer rumors de qu allargava la guerra per seguir en el comandament. Aix fou una ofensa per Metel ja que Mari no solament era el seu subordinat fins llavors sin que era de les classes populars i havia ascendit amb el suport del mateix Metel. No va voler fer l'entrega de l'exrcit a Mari i va deixar al comandament al seu llegat Publi Rtil que fou el que es va presentar a Mari.

A la tornada a Roma fou rebut amb respecte i aplaudiment, potser perqu es percebia la injustcia que d'alguna manera se li havia fet, i va poder celebrar un gran triomf (107 aC) agafant el ttol de Numdic. Desprs es va retirar a la vida privada.

El 102 aC fou censor amb el seu cos Gai Cecili Metel Caprari i va intentar expulsar del senat a Luci Appuleu Saturn i Gai Servili Glucia, dos enemics de l'aristocrcia, cosa que li fou vetada pel seu collega. Va refusar a Luci Equiti, que deia ser fill de Grac, l'entrada en la llista de ciutadans i aquest refs va ocasionar un tumult. 

Saturn va decidir arrunar a Metel i va obtenir el suport de Gai Mari que odiava personalment a Metel. Desprs de l'assassinat d'Aule Noni, que aspirava al tribunat de la plebs, aquesta dignitat pel 100 aC va recaure en Saturn, el mateix any que Glucia era pretor i Mari cnsol per sisena vegada. Saturn va proposar una llei agrria amb una clusula per la que el senat havia de jurar obedincia en cinc dies a partir de l'aprovaci i el que no ho fes seria expulsat del senat i pagaria 20 talents de multa. Mari va dir que ell no acceptaria aquesta llei per al moment de la votaci al senat fou el primer que va jurar obedincia  (ja estava pactat aix) agafant als senadors desprevinguts; Metel va haver de mantenir la dignitat i fou l'nic que va refusar jurar fidelitat a la llei i fou expulsat del senat i a proposta del trib fou desterrat. Els amics de Metel estaven disposats a agafar les armes, per Metel no hi va donar suport i se'n va anar a Rodes.

Desprs de la mort de Saturn i la caiguda del partit popular, poca oposici hi va haver a que Metel fos cridat (99 aC) a proposta del trib Quint Calidi i alguns dels parents de Metel.

Segons Cicer, Metel Numdic fou enverinat pel trib de la plebs Quint Vari (enemic de l'aristocrcia) el 91 aC.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236371" title="Josep Moratalla i Martnez" nonfiltered="1584" processed="1583" dbindex="91595">
Josep Moratalla i Martnez (Motilla del Palancar, provncia de Conca, 1918) fou un poltic i activista social catal. A causa d'una crisi familiar es va traslladar a Barcelona el 1930. La seva activa participaci poltica durant la guerra civil espanyola li va suposar l'exili a Frana. De retorn, va continuar en l'activitat poltica i el 1954 va ser detingut i condemnat a sis anys i un dia de pres.

Membre de Convergncia Socialista de Catalunya, va ser un dels fundadors de la secci local del PSC a Sant Andreu de Palomar. El 1971 va fundar l'Associaci de Vens de Sant Andreu de Palomar, i va impulsar la publicaci Sant Andreu de Cap a Peus. Durant la darrera etapa del franquisme i la transici va estar al capdavant de nombroses lluites, iniciatives i moviments socials a la ciutat. De 1980 a 1991 va ser conseller de Cultura, Participaci Ciutadana i Gent Gran del districte de Sant Andreu, i tamb va ocupar la vicepresidncia del Consell del Districte. El 1995 el Jurat Popular li va atorgar el Premi Sant Andreu. Ha estat president honorfic del Premi d'Arts Visuals Miquel Casablancas i president de l'Associaci de Defensa de la Gent Gran (ADDEGG). El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236375" title="Giovanni Rossi" nonfiltered="1585" processed="1584" dbindex="91596">
Giovanni Rossi (Bidart, Frana, 7 de maig de 1926 - Ponte Tresa, Blgica, 17 de setembre de 1983) va ser un ciclista sus que fou professional entre 1949 i 1954, en qu aconsegu 5 victries.

Equips.
Giovanni Rossi va crrer en diferents equips:
1950. Tigra, France Sport-Dunlop i Allegro;
1951. Tigra i Terrot-Wolber ;
1952-1954. Tigra ;

Palmars.
1948;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Puglia;
1951;
 1r del Gran Premi de Ginebra;
 1r del Circuit de la Cte d'Or;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana. Porta el maillot groc durant 1 etapa. Abandona (6a etapa).

Enllaos externs.
Palmars de Giovanni Rossi ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236376" title="Comissari Europeu de Salut" nonfiltered="1586" processed="1585" dbindex="91597">
El Comissari Europeu de Salut s un membre de la Comissi Europea responsable de l'rea de la salut pblica, la seguretat alimentria i la salut animal de la Uni Europea (UE).

L'actual comissari s el xipriota Markos Kyprianou.

Orgens.
En la formaci de la Comissi Santer el gener de 1995 s'incorpor les competncies referents a la salut pblica a la cartera de Protecci al Consumidor, creant la cartera de Comissari Europeu de Salut i Protecci al Consumidor. 

En la formaci de la Comissi Barroso el novembre de 2004 Markos Kyprianou assum aquesta macrocartera, per amb l'entrada de Bulgria a la Uni Europea (UE) l'1 de gener de 2007 Kyprianou va retindre les rees competents a salut i Meglena Kuneva es feu crrec de les rees competens a Protecci al Consumidor.

Llista de Comissaris de Salut.

Llegenda:




Enllaos externs.
  Portal de la Salut a la Comissi Europea;
  Portal de Salut Pblica;
  Informaci del comissari Markos Kyprianou;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236380" title="Roger Lvque" nonfiltered="1587" processed="1586" dbindex="91598">

Roger Lvque (Saint-Nazaire, 5 de desembre de 1920 - Saint-Avertin, 30 de juny de 2002 va ser un ciclista francs que fou professional entre 1946 i 1953, aconseguint 1 victria.

Palmars.
1947;
 3r de la Bordeus-Pars;
1948;
 1r de la Volta de l'Aulne;
 2n del Gran Premi de l'quipe ;
1951;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana. ;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 24 de la classificaci general;
1948. Abandona (7a etapa);
1949. 31  de la classificaci general;
1951. 30  de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 6 etapes;

Enllaos externs.
Fitxa de Roger Lvque a www.sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236383" title="Carme Oriol Carazo" nonfiltered="1588" processed="1587" dbindex="91599">
Carme Oriol Carazo (Amposta, 22 d'agost del 1955) s professora titular a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, on imparteix classes en l'assignatura d'etnopotica en la carrera universitria de filologia catalana. A ms a ms dirigeix diversos projectes de recerca a la universitat tant en el marc de l'etnopotica com en el del folklore. Actualment s directora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

Carme Oriol destaca pels seus llibres de divulgaci cientfica, per les diverses contribucions en articles que tracten sobre el folklore i l'etnopotica, publicats en revistes i enciclopdies especialitzades , i per les seves aportacions en volums collectius .

En el llibre Introducci a l'etnopotica: teoria i formes del folklore en la cultura catalana, Carme Oriol exposa les bases per a l'estudi formal d'aquest camp en l'mbit de la cultura catalana.

Fruit de la collaboraci i coordinaci de diversos autors el 2008 es publica el llibre Els Castellers de Tarragona. Imatges i testimonis (1926-2006). Aquest llibre pretn documentar tota la trajectria i la histria de les colles castelleres al Camp de Tarragona, fent aix un homenatge a aquesta tradici popular a la qual no se li havia donat mai el reconeixement merescut.

 Titulaci professional .
 Diplomada en Professorat d'EGB, a la Universitat de Barcelona al 1977;
 Llicenciada en Filologia, en la secci de Filologia Catalana, a la Universitat de Barcelona al 1982;
 Doctora en Filologia Catalana, a la Universitat de Barcelona al 1990;

 Tesis .
 Aproximaci a la rondallstica de Joan Amades: catalogaci i fonts. Tesi de llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984;

 Les nadales tradicionals: segles XIX i XX. Collecci de Tesis Doctorals Microfitxades nm. 1395. Barcelona: Publicacions de la Universitat 1992;

 Llibres .
 Les nadales tradicionals dels segles XIX-XX Barcelona: Universitat de Barcelona, 1992 ;

 El canoner nadalenc catal al Principat de Catalunya (1853-1951) Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995 ;

 Estudi del folklore andorr en el seu context. "La guerra d'Andorra amb els Estats Units" i altres mostres de folklore Barcelona: Alta Fulla, 1997   ;

 Introducci a l'etnopotica: teoria i formes del folklore en la cultura catalana Valls: Edicions Cossetnia, 2002  ;

 El patrimoni oral a les comarques de Tarragona Tarragona: Diputaci de Tarragona. 2005  ;

 Llibres com a coautora .
 Els Castellers de Tarragona. Imatges i testimonis (1926-2006) Tarragona: Cossetania, 2008 ;
Coordianadors: Llus Balart, ngel Conesa, Carme Oriol, Albert Pallars i Joan Josep Pujadas.

 Premis .
 Amb l'obra El canoner nadalenc catal al Principat de Catalunya (1853-1951), Carme Oriol guany el VIPremi de Cultura Popular Valeri Serra i Bold;

 Enllaos externs .
 Pgina web de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona sobre na Carme Oriol;

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236387" title="Casa de les Punxes" nonfiltered="1589" processed="1588" dbindex="91600">


La Casa de les Punxes o Casa Terrades s un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Es troba en la avinguda Diagonal de la ciutat de Barcelona.

La casa es va construir en 1905 per encrrec de les germanes Terrades que volien unificar tres immobles de la seva propietat. Puig i Cadafalch va projectar un edifici d'aspecte medieval, amb elements que recorden al gtic europeu. Una de les caracterstiques d'aquest edifici sn les seves sis torres, coronades per sengles agulles de forma cnica el que li va donar el nom popular de casa de les punxes.

Per a la construcci de la faana es va utilitzar el ma. En ella poden veure's alguns plafons decoratius; un d'ells, en el que apareix Sant Jordi, t escrita la segent llegenda Sant Patr de Catalunya, torneu-nos la llibertat. La decoraci en pedra amb dibuixos florals de tribunes i balcons s plenament modernista. La teulada s a doble vessant.

En 1975 va ser declarada Monument Histric Nacional. En 1980 es va realitzar una reforma completa de l'edifici. De propietat privada, l'interior de la casa no pot ser visitat.
 

Va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional el 9 de gener de 1976.

Enllaos externs.
Descripci i imatges ;
 
Referncies. 
Garca Espuche, Albert, El quadrat d'or, centre de la Barcelona modernista. Fundaci Caixa de Catalunya, 1990, ISBN 8440469349;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236392" title="Comissari Europeu d'Assumptes Pesquers i Martims" nonfiltered="1590" processed="1589" dbindex="91601">
El Comissari Europeu d'Assumptes Pesquers i Martims s un membre de la Comissi Europea responsable de la poltica comuna dels assumptes pesquers de la Uni Europea (UE). La UE t 150.000 km de costa i la zona econmica exclusiva ms gran en el mn amb 25 milions de km.

L'actual comissari responsable d'aquesta rea s el malts Joe Borg.

Orgens.
En la formaci de la Comissi Jenkins el gener de 1977 s'incorpor a la Comissi Europea els afers relacionats amb els assumptes pesquers, sent integrats a la cartera del Comissari Europeu d'Agricultura, passant a denominar-se Comissari Europeu d'Agricultura i Assumptes Pesquers, denominaci que estigu present entre 1977 i 1993, aix com entre 1999 i 2004. En la Comissions Delors III, Santer, Marn aquesta cartera ha estat denominada Comissari Europeu d'Assumptes Perquers, adoptant la denominaci de Comissari Europeu d'Assumptes Pesquers i Martims en la Comissi Barroso a partir de 2004.

Llista de Comissaris d'Assumptes Pesquers i Martims.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal d'Assumptes Pesquers a la Comissi Europea;
  Portal d'Assumptes Martims a la Comissi Europea;
  Informaci a la pgina de l'actual comissari, Joe Borg;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236400" title="Pelasg (fill de Zeus)" nonfiltered="1591" processed="1590" dbindex="91602">
Pelasg (Pelasgus, Pelasgos), segons la mitologia grega, fou un heroi, fill de Zeus i de Nobe. Fou el primer rei d'Arcdia i els grecs el consideraven el primer home.

Casat amb Melibea, fou pare de Licon.

Va donar nom als pelasgs, primers pobladors de Grcia.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 169.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236401" title="Masqat" nonfiltered="1592" processed="1591" dbindex="91603">

Masqat (en rab      Masqa ) s la ciutat ms gran i la capital d'Oman, situada a la costa del golf d'Oman. Segons el cens del 2003 tenia una poblaci de 632.073 habitants, que s'eleven a uns 900.000 a l'rea metropolitana, de 1.500 km, que inclou entre d'altres el port de Matrah. s la capital de la governaci (muhafazah) homnima.

s una ciutat d'edificis baixos i generalment de color blanc, amb una arquitectura residencial, oficial i comercial que sovint recorda els estils histrics de la regi. Des de l'accs de Qabs ibn Sad al soldanat, Masqat ha crescut molt en urbanitzaci i infraestructures, tot i que els diversos barris no formen sempre un continu urb. Per a una ciutat de la pennsula Arbiga, amb un clima tan extrem, Masqat s considerablement verda, amb arbres als carrers principals i diversos parcs repartits arreu.


La seva economia, tradicionalment dedicada al comer a travs del seu port (dtils, mareperla, encens i peix), va donar un tomb a partir de la dcada del 1960 amb l'extracci i l'exportaci de petroli. A una vintena de quilmetres de la ciutat es troba l'aeroport internacional de Sib.

Histria.
Masqat s una de les ciutats ms antigues de l'Orient Mitj, coneguda per grecs i romans pel seu encens. Controlada pels portuguesos de 1507 a 1649, fou recuperada per l'imam Sultan ibn Saf, que hi va establir un imperi que s'estenia des de l'illa de Zanzbar al sud fins a Gwadar (a l'actual Pakistan) a l'est. 

Va patir incursions espordiques de perses i rabs i, desprs de diverses lluites entre el sult de Masqat i l'imam d'Oman, el territori conegut com a Musqat i Oman fou definitivament unificat el 1947 pel sult Taimur ibn Faisal amb l'ajut dels britnics.

El 1964 va tenir lloc la guerra de Dhofar, una insurrecci comunista, que ms tard va tenir el suport de la Repblica Democrtica Popular del Iemen contra el Sultanat d'Oman que fou contrarestada per les forces omanites, britniques i iranianes. Sis anys ms tard, el prncep Qabs ibn Sad, fill sult Sad ibn Taimur, va fer un cop d'estat des de Masqat que va enderrocar el seu pare, que va fugir a Londres, i va assentar les bases del soldanat actual.  
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236402" title="N'Djamena" nonfiltered="1593" processed="1592" dbindex="91604">

N'Djamena (en rab         Ni  m n ) s la capital i la ciutat ms gran del Txad. El 2005 tenia una poblaci de 721.000 habitants. s un port fluvial al riu Chari, a la confluncia amb el Logone, davant per davant de la ciutat camerunesa de Koussri, a l'altra banda del riu, amb la qual est unida per un pont. Forma una regi amb estatut especial, dividida en 10 districtes (arondissements). 

s un mercat regional de bestiar, sal, dtils i cereals. La indstria crnia s la principal de la ciutat. T aeroport internacional per no hi arriba el ferrocarril.

Histria.
N'Djamena fou fundada pel comandant francs mile Gentil el 29 de maig del 1900 amb el nom de Fort-Lamy, en record d'Amde-Franois Lamy, un oficial de l'exrcit que havia mort a la batalla de Koussri uns dies abans. Fou rebatejada N'Djamena (topnim provinent del nom rab d'un poble ve, Ni  m n , que significa lloc de descans) pel president Franois Tombalbaye el 6 d'abril del 1973, com a part del seu programa d'africanitzaci.

La ciutat fou parcialment destruda durant la guerra civil, el 1979 i altre cop el 1980. Arran de la guerra en van fugir una bona part dels habitants, per la demografia s'ha recuperat i ha crescut molt des d'aleshores. La ciutat noms tenia 9.976 habitants el 1937, per una dcada desprs, el 1947, la poblaci s'havia ms que doblat (18.435 hab.). Desprs de la independncia, el 1968 la poblaci ja arribava als 126.483 habitants. El 1993 va sobrepassar el mig mili (529.555 hab.).

El 13 d'abril del 2006 hi va tenir lloc l'anomenada batalla de N'Djamena entre les forces governamentals del president Idriss Dby i el rebel Front Unit pel Canvi Democrtic, que fou derrotat, amb el resultat de 400 morts i gaireb un nombre igual de ferits.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236404" title="Josep Comes i Busquets" nonfiltered="1594" processed="1593" dbindex="91605">

Josep Comes i Busquets (Barcelona, 1 de gener de 1924). Pintor catal d'estil hiperrealista.

Fill d'una famlia treballadora va crixer dins un ambient de fort comproms social. La mort del seu germ, voluntari republic de noms disset anys, a la guerra civil espanyola i l'exili posterior del seu pare a Frana, formen part de la seva infantesa. 

Es va formar professionalment i artsticament a Sabadell, ciutat en la que visqu molts anys i que es recull en bona part de la seva obra.

En la post-guerra, encara un adolescent, es guany la vida enblanquinant esglsies cremades durant la contenda. D'aqu evolucion a pintor decorador, grafista i professor de dibuix. Posteriorment exerc de decorador d'interiors especialment de botigues a Sabadell. 

Implicat socialment ha actuat des d'abans de la transici en grups culturals i poltics. A l'Acadmia de Belles Arts de Sabadell ha estat director artstic (1976-77) i president (1978-1980). 

La dedicaci a la pintura artstica no ser fins als anys 70 que particip en exposicions collectives, premis nacionals i internacionals a Catalunya, principalment. Viatja a la provncia de Sria a cercar fonts d'inspiraci i en un d'aquest viatges, decideix trencar amb la seva famlia, feina i posici per a centrar-se exclusivament en la seva nova etapa artstica. Tenia 54 anys i pass a viure en solitari en una masia del masss de la Mola durant dos anys. Va centrar el seu estil, que ha continuat al llarg de la seva histria, en la pintura hiperrealista feta al tremp d'ou.

Als anys 60, fixa la seva residncia a l'Ametlla del Valls a on viu actualment.
Ha format part de les llistes municipals del PSC a l'Ametlla del Valls.

 Obra .

Ms d'un centenar d'obres de gran mida al tremp d'ou i una vintena de dibuixos. A la seva obra reflecteix amb una precisi i detall quasi fotogrfic els interiors de cases modernistes de Sabadell, grans palaus i estacions de tren o detalls d'una porta, d'una botiga o d'una escala.
Ha exposat individualment en 34 ocasions a Barcelona, Pars, Girona i la Bisbal d'Empord.
Ha participat en ms de 20 exposicions collectives.

 Bibliografia .
Comes Busquets, de Alex Susanna. Ed. AUSA. ISBN 84-86329-62-0;
Enllaos Externs.
Galeria d'obres.;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236406" title="Cc rpid" nonfiltered="1595" processed="1594" dbindex="91606">

Una de les postres ms tpiques i ms rpides de fer s el cc rpid.
Per a la elaborar-ne un, necessitem els ingredients segents:

 	Sucre............................ 150 g

 	Llevat........................... 1 sobre

 	Ous sencers...................... 4 unitats

 	Sal.............................. un polsim

 	Vainilla......................... al  gust

Incorporar els ingredients amb el mateix ordre i batre durant trenta segons

 	Ous sencers...................... 8 unitats

 	Farina........................... 180 g

 	Llevat........................... 15 g

Afegir els ingredients a la mescla inicial i fer un batut que arribi a la vora de la caldera.

 	Mantega de vaca , per no calenta............. 120 g 

Mantenir la batedora en marxa lenta i incorporar la mantega, suaument, fins que quedi ben mesclada.



Cocci:
 	Temperatura....................... 210C

Per a lates de 30 x 20 i per a cercles de 12 cm de dimetre:

 	Temps............................. 4 min






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236407" title="Nobe" nonfiltered="1596" processed="1595" dbindex="91607">

Mitologia:
 Nobe (filla de Tntal);
 Nobe (filla de Foroneu);
Astronomia:
(71) Niobe, s un asteroide;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236408" title="Canal de Beverlo" nonfiltered="1597" processed="1596" dbindex="91608">


El Canal de Beverlo s un canal de Blgica que connecta el canal Albert a Lommel amb el camp de Beverlo a la ciutat de guarnici de Leopoldsburg on es termina en atzucac al port interior.  T una llargada de 14,8 km dels quals 4168m de classe II i 9853 m de classe I.
Histria.
El canal s'ha construit per a aprovisionar el camp militar de Beverlo al qual calia una connexi naval per al transport de l'equip. Ms tard, la fbrica de zinc Vieille Montagne, originari de Moresnet va crear una filial als marges del canal quan les mines de Kelmis van esgotar-se i que calia importar la ganga. Es preferia construir aquesta activitat molt txica a un endret que era fora desert a aquesta poca.
Rescloses.
El canal no te cap resclosa.
Enllaos.
El canal connecta amb el canal Bocholt-Herentals.

Referncia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236409" title="Nobe (filla de Foroneu)" nonfiltered="1598" processed="1597" dbindex="91609">
Segons la mitologia grega, Nobe fou una filla de Foroneu, rei d'Argos, i de Teldice.

Estimada per Zeus, fou mare d'Argos i de Pelasg.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 158.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236410" title="Cc borratxo" nonfiltered="1599" processed="1598" dbindex="91610">


Ingredients:

 	Sucre.............................. 150 g

 	Llevat............................. 1 sobre

 	Ous sencers........................ 4 unitats

 	Sal................................ un polsim

 	Vainilla........................... al gust

Incorporar els ingredients amb el mateix ordre i batre durant trenta segons

 	Ous sencers........................ 8 unitats

 	Farina............................. 180 g

 	Impulsor........................... 15 g

Afegir els ingredients a la mescla inicial i fer un batut que arribi a la vora de la caldera.

 	Mantega de vaca , per no calenta.............. 120 g 

Mantenir la batedora en marxa lenta i incorporar la mantega, suaument, fins que quedi ben 
mesclada. Caldera de 15 litres.


Procediment d elaboraci:

Disposar del coc cuit en un motlle amb una altura aproximada de 4 cm. Tallar rodanxes d un gruix de 1,5 cm., i amarar-les b submergint-les a una mescla de licor i almvar al 50% aproximadament. Posar-les a una bandeja, escampar una quantitat prudencial de sucre per damunt i amb la pala candent torrar. Amb l altra bandeja, donar la volta i torrar de l altre costat. Posar al congelador per a que es gelin i es puguin manipular millor. Tant per al cas de necessitar tires senceres com trossets per a mesclar. Observacions: la densitat apropiada de l almvar ha d estar sobre els 28 B.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236411" title="Cc de poma" nonfiltered="1600" processed="1599" dbindex="91611">

Ingredients:


 	Pomes................................ 5 o 6 unitats

 	Oli.................................. al gust

 	Sucre................................ al gust

Per a fer la base de la pasta:

 	Oli.................................. 1 got

 	Aigua................................ 2 gots

 	Llevat de Pars...................... una mica

 	Sal.................................. una mica

 	Farina............................... al gust



Elaboraci:

Quan la pasta estigui feta la deixarem reposar perqu es posi tova. Aplanarem la pasta sobre la llauna enfarinada, ensucrarem el ja, afegirem oli i, finalment, posarem una capa de trossets de poma. No hem d'oblidar de tornar a afegir oli i sucre per tot.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236412" title="Laura Riding" nonfiltered="1601" processed="1600" dbindex="91612">
Laura (Riding) Jackson (16 de gener de 1901 a Nova York   2 de setembre de 1991 a Wabasso, Florida) fou poetessa, crtica, novellista, assagista i autora d'histries breus estatunidenca.

De 1929 a 1936 va viure amb en Robert Graves a Dei, Mallorca.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236413" title="Cc d'avellanes" nonfiltered="1602" processed="1601" dbindex="91613">


Ingredients:

 	Sucre............................ 200 g

 	Llevat........................... 1 sobre

 	Ous sencers...................... 4 unitats

 	Sal.............................. 3 polsims

Incorporar els ingredients amb el mateix ordre i batre durant trenta segons.

 	Avellana crua en pols............. 0 5 kg 

 	Ous sencers....................... 8 unitats

 	Retalls de coc secs convertits en pols.............. 250 g

 	Cacau en pols..................... 25 g

 	Impulsor.......................... 15 g

Seguint l ordre dels ingredients, incorpora ls a la mescla inicial i fes un batut.

Al no intervenir la farina, mesclarem el impulsor junt amb el coc en pols i el cacau.



Format:

Disposar de motlles rodons, greixats i enfarinats, omplir-los   menys de la seva capacitat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236414" title="Autorun" nonfiltered="1603" processed="1602" dbindex="91614">
S'anomena autorun (tamb anomenat en CamelCase AutoRun o AutoPlay) a la habilitat d'alguns sistemes operatius per a que es dugui a terme una acci a l'inserir un medi removible tal com un CD, DVD  Memria Flash. 

Estructura general.
Per a habilitar una acci automtica s'ha d'escriure un fitxer anomenat "autorun.inf" i s'ha de desar al directori principal del disc o dispositiu de memria flash.


 
 Open=Nom.extensi
 Label=Etiqueta_Unitat
 Icon=nomicona.ico











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236415" title="Cc de nous" nonfiltered="1604" processed="1603" dbindex="91615">

Ingredients:

 	Sucre............................ 40 g

 	Rovells d ou..................... 5 unitats

Mesclar, sense arribar a batre.

 	Clares d ou...................... 5 unitats

 	Sucre............................ 120 g

 	Sal.............................. un pessic

Amb les clares i la resta dels ingredients, fer un batut esponjs i consistent.

 	Farina........................... 150 g 

 	Mantega de vaca desfeta, per calenta no................. 80 g

 	Nous en pols..................... 50 g



Procediment d elaboraci:

Incorporar les clares batudes a la mescla inicial de rovells, i seguidament  amb aquest ordre- la farina junt amb les nous i, per acabar, la mantega.



Format:

Disposar de motlles rectangulars, engreixats i enfarinats. Omplir fins la meitat de la seva capacitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236417" title="Cc de iogurt" nonfiltered="1605" processed="1604" dbindex="91616">


Ingredients:

 	Ous.............................. 4 unitats

 	Iogurt natural................... 1 unitat

 	Iogurt d oli de gira-sol......... 1 got

 	Iogurt de sucre.................. 2 gots

 	Iogurt de farina................. 4 gots

 	Llevat en pols................... 1 sobre

 	Llimona ratllada................. al gust



Elaboraci:

Barrejar els rovells amb el sucre. Afegir el iogurt natural, l'oli de gira-sol, la llimona ratllada i la llevat en pols. Afegir la farina a poc a poc i barrejar b per a que no quedin grumolls. Un cop ben barrejat, amb molt de compte, afegir les clares muntades a punt de neu. Folrar una safata amb paper de barba i posar la mescla. Introduir al forn, prviament escalfat, i coure a 150/160 entre 35 i 40 minuts. Punxar amb un palet de fusta (dels que s'utilitzen als pinxos) per comprovar si el cc est cuit. Treure del forn i deixar refredar abans d'ensucrar i desmotllar. Tallar en porcions i preparat per menjar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236418" title="Melibea (filla d'Oce)" nonfiltered="1606" processed="1605" dbindex="91617">
Segons la mitologia grega, Melibea fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

Es cas amb Pelasg i fou mare de Licon.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 146.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236419" title="Quint Cecili Metel Nepot (cnsol 98 aC)" nonfiltered="1607" processed="1606" dbindex="91618">
Quint Cecili Metel Nepot (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos) fou un magistrat rom, fill de Quint Cecili Metel Baleric (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus). El seu renom, Nepos, s degut probablement a que fou el nt ms gran de Quint Cecili Metel Macednic (Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Macedonicus).

Va influir en la crida del seu parent Metel Numdic de l'exili (99 aC). Fou cnsol el 98 aC amb Tit Didi. En aquest any els dos cnsols van fer aprovar la llei Ceclia-Ddia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236420" title="Canfora" nonfiltered="1608" processed="1607" dbindex="91619">
Canfora (en grec          , que porten cistells) Les canfores, tamb anomenades cistferes, eren noies ateneses d'entre onze i quinze anys, que participaven en processons religioses com ara les Panatenees o les Dionsies. Aquestes donzelles eren triades entre les filles de les millors famlies de la ciutat d'Atenes. Portaven cistells amb ofrenes per als dus, garrafes de vi per a les libacions, garlandes per a guarnir els animals per sacrificar i els ganivets per immolar-los. Anaven en process fins arribar al temple de la divinitat on li oferien els seus presents.

A la comdia Lisstrata d'Aristfanes trobem una dona que diu que va comenar als set anys a sortir en diferents processons i "Finalment, bella com era, vaig ser canfora i portava un collaret de figues" (Lisstrata, 641-647). sser canfora a l'Atenes clssica donava molt de prestigi a les noies i a les seves famlies. Tucdides explica a La guerra del Pelopons (Llibre VI, 56 i ss.) que un ciutad atens va assassinar el tir Hiparc  per haver rebutjat la seva germana com a canfora a les Grans Panatenees de l'any 514 aC i d'aquesta manera haver humiliat la seva famlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236421" title="Ismene" nonfiltered="1609" processed="1608" dbindex="91620">


 Ismene (filla de l'Asop);
 Ismene (filla d'dip);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236422" title="Ulrich Leman" nonfiltered="1610" processed="1609" dbindex="91621">
Ulrich Leman (15 d'octubre de 1885-22 d'abril de 1988) fou un pintor alemany.

Nat a Dusseldorf, es comen a interessar per la pintura de ben jove i el 1919 va cofundar el grup "El Jove Rheinland" amb altres joves pintors del moment, incloent-hi n'Otto Dix i en Gert Heinrich Wollheim.

Durant els primers anys 20 n'Ulrich Leman fou un Meisterschler under Heinrich Nauen a la Dsseldorfer Akademie.

El 1927  es va fer amic de Johanna Ey, que com Mutter Ey (Mare Ey) el prengu per a la seva formaci d'artistes joves i amb futur. Leman va esdevenir a un membre del seu cercle, i els seus treballs varen comenar a aparixer a les seves galeries.

A finals de la dcada de 1920 en Leman decideix fer el seu primer viatge a Mallorca i decideix traslladar-s'hi. El 1930 l'artista fixa la seva residncia a Dei. 

 Aix comenava un temps intens, fins a la seva mort, de consumacions essencials. Amb el seu estil clebre incorporava els temes de Mallorca, els seus paisatges, la seva gent i la seva personalitat. Cap altre artista no ha ents tant b el carcter de l'illa, el seu atractiu atractiu i la seva fora i els ha captat tan b en els seus treballs. 

N'Ulrich Leman va morir el 1988 a Dei i fou enterrat al cementiri de la vila.

Enllaos externs.
Ulrich Leman ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236424" title="Jagey Grande" nonfiltered="1611" processed="1610" dbindex="91622">


Jagey Grande s un municipi cub de la provncia de Matanzas. Est localitzat al nord de Playa Girn (Baha de los Cochinos), a l'est de la pennsula de Zapata, i al costat de la Carretera Central. Jagey Grande t una poblaci de 57.771 habitants.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236425" title="Quint Cecili Metel Celer" nonfiltered="1612" processed="1611" dbindex="91623">
Quint Cecili Metel Celer (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Celer) fou un magistrat rom fill probablement de Quint Cecili Metel Nepot (cnsol 98 aC) (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos). El dubte en el parentiu deriva de qu Cicer i Asconi anomenen a Metel Celer com el "frater" (cos o quasi germ) de Metel Nepos el jove i Asconi diu que era fill de Metel Nepos, nt de Metel Baleric i besnt de Metel Macednic. L'enginyosa teoria de Manuti diu que Metel Nepos el Vell va tenir dos fills un de nom Quint i un de nom potser Luci; aquest darrer, el personatge aqu tractat, fou adoptat per Quint Metel Celer l'orador (esmentat per Cicer) i llavors va agafar el nom Quint i el cognom Celer.

El 66 aC va servir com a llegat a l'exrcit de Gneu Pompeu a sia i va rebutjar un atac dels albanesos del Caucas (aghuans o aluanqs) dirigits pel seu rei Oroeses. El 63 aC fou pretor i va donar suport al partit aristocrtic. Va impedir la condemna de Gai Rabiri que havia tret la bandera militar del tur Jancul. 

Durant la conspiraci de Catilina va tenir al seu crrec els districtes Picent i Sen i li va blocar els passos dels Apenins amb el que el va obligar a encarar al cnsol Antoni que avanava des de Etrria. El 62 aC fou propretor amb ttol de procnsol a la Gllia Cisalpina que Cicer havia renunciat.

El 61 aC Metel fou cnsol electe i per la seva influencia va impedir la celebraci de la Compitlia que un trib de la plebs volia celebrar contra un senatus consultum (decret del senat) que ho prohibia. A final d'any va bloquejar junt amb altres les peticions dels publicans sobre terres d'sia, per finalment van obtenir el que demanaven el 59 aC de Juli Csar.

Fou cnsol el 60 aC junt amb Luci Afrani, instrument de Gneu Pompeu. Metel va impedir tots els plans d'Afrani, ja que en aquest moment l'enemic dels aristcrates se suposava que era Pompeu i no Csar, i aquesta oposici ve empnyer a Pompeu en mans de Csar. Es va oposar a la llei agrria del trib Luci Flavi, fins al punt que el trib va ordenar el seu empresonament, per ni aix va aconseguir dominar la seva oposici i finalment la llei fou retirada. 

Publi Clodi era cos germ de Metel (Clodi era fill de la germana del pare de Metel) i a ms era el seu cunyat ja que Clodi era germ de la dona de Metel. Per aquestes connexions familiars no li van fer canviar els punts de vista poltics.

Com a cnsol podia exercir el proconsolat a una provncia el 59 aC, per ni aquest any ni el segent (58 aC) va sortir de Roma. El 59 aC era a Roma per oposar-se a la llei agrria de Csar (que era cnsol). Va morir el 58 aC tant inesperadament que se'l va suposar enverinat per la seva dona Cldia, amb la que no es portava b i que li fou infidel.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236429" title="Marc Cecili Metel (pretor 206 aC)" nonfiltered="1613" processed="1612" dbindex="91624">
Marc Cecili Metel (Marcus Caecilius L. F. C. N. Metellus) fou un magistrat rom, germ de Quint Cecili Metel (cnsol) (Quintus Caecilius L. F. L. N. Metellus).

Fou edil plebeu el 208 aC, i pretor urb el 206 aC.

El 205 aC fou ambaixador davant el rei tal I de Prgam i va portar a Roma la pedra sagrada coneguda com Mare dels Deus.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236430" title="Ismene (filla de l'Asop)" nonfiltered="1614" processed="1613" dbindex="91625">
D'acord amb la mitologia grega, Ismene fou una nimfa, filla de l'Asop. S'un amb Argos, rei del Pelopons, i fou mare de Iasos.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 126.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236431" title="Iasos" nonfiltered="1615" processed="1614" dbindex="91626">


 Iasos (ciutat);
 Iasos (fill d'Argos);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236432" title="Marc Cecili Metel (cnsol)" nonfiltered="1616" processed="1615" dbindex="91627">
Marc Cecili Metel (Marcus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus) fou un magistrat rom, fill de Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Macedonicus.

Fou cnsol el 115 aC junt amb Marc Emili Escaure, just l'any en qu va morir el seu pare. El 114 aC fou procnsol a Sardenya i va reprimir una revolta a l'illa, victria per la qual li foren concedits els honors del triomf (113 aC) al mateix temps que al seu germ Caprari.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236433" title="Gai Cecili Metel Caprari" nonfiltered="1617" processed="1616" dbindex="91628">
Gai Cecili Metel Caprari (Lucius Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Caprarius) fou un magistrat rom, fill de Quint Cecili Metel Macednic (Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Macedonicus). L'origen del seu renom no s conegut encara que existeixen diverses hiptesis.

Va servir amb Escipi al setge de Numncia (133 aC).

El 113 aC fou cnsol amb Gneu Papiri Carb i va anar a Macednia on va fer la guerra als tracis, als quals aviat va sotmetre. Li foren concedits els honors del triomf al mateix temps que al seu germ Marc Cecili Metel (cnsol).

Fou censor el 102 aC amb Metel Numdic i desprs va procurar que aquest fou cridat del seu desterrament (99 aC).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236434" title="Claribel Alegra" nonfiltered="1618" processed="1617" dbindex="91629">

Clara Isabel Alegra Vides (Estel, Nicaragua, 1924). Clara Isabel Alegra Vides s una poetessa, assagista, novellista, traductora i periodista nicaragenca que ha esdevengut una veu bsica en la literatura de l'Amrica Central contempornia. Escriu amb el pseudnim de Claribel Alegra. 

Biografia.

Infncia.	
Va nixer el 12 de maig de 1924 a Estel, Nicaragua, de pares nicararagencs i salvadorencs. Va crixer a la ciutat de Santa Ana, a l'occident de El Salvador. Amb noms vuit anys hi va presenciar la massacre de ms de trenta mil camperols i indgenes. 

Educaci.
El 1943 Alegra es mud a EUA a estudiar a la Universitat George Washington a Washignton DC. El 1948 es gradu amb el diploma de filosofia i lletres. 

Vida Personal.
Va viure a EUA durant molts d'anys, i es cas amb l'escriptor estadounidenc Darwin J. Flakoll. El 1985 Alegra va tornar a Nicaragua per ajudar a ressuscitar-la desprs de la Guerra Civil. Les massacres de 1932 la feren una gran defensora de la no-violncia. El 1995 el seu home va morir a Managua i avui dia Alegra encara viu a la casa que compartiren.  

Cal destacar que pass diverses etapes de la seva vida a Dei, Mallorca.

.....existen los barrotes/nos rodean : Acuario (1955);

 Obra .	
Entre les seves obres hi ha diverses novelles histriques com Somoza, expediente cerrado: La historia de un ajusticiamiento (1993) en qu parla de la vida del dictador nicaragenc Anastasio Somoza.  Aquest i altres llibres varen ser escrits en collaboraci amb el seu home. La seva obra (poesia, novella i conte) segueix les lnies de la seva poca, cerca la denncia social i vindica els drets humans amb un llenguatge a vegades antiliterari. 

Llista d'obres.
Anillo de silencio (1948);
Vigilias (1953);
Acuario (1955);
Husped de mi tiempo (1961);
Va nica (1965);
Aprendizaje (1970);
Pasar a cobrar y otros poemas (1973);
Sobrevivo (1978, Premio Casa de las Amricas de Poesa);
Flores del volcn; Suma y sigue (1981);
Tres cuentos (1958);
lbum familiar (1984);
Despierta, mi bien, despierta (1986);
Luisa en el pas de la realidad (1987);
Cenizas de Izalco (1966);
La encrucijada salvadorea (1980);
Nicaragua: la revolucin sandinista (1980);
No me agarran viva: la mujer salvadorea en lucha (1983);
Para romper el silencio: resistencia y lucha en las crceles salvadoreas (1984);

Premis i reconeixements.
Premi Casa de las Americas de Cuba l'any 1978 pel seu llibre Sobrevivo.
Premi de Poesia d'Autors Independients l'any 2000.
Neustadt International Prize for Literature el 2006. ;

Referncies.


Bibliografia.
Samaniego, Fabian A., Nelson Rojas, Maricarmen Ohara y Francisco X. Alarcon. El  mundo 21 hispano. Boston: Houghton Mifflin Company, 2005.                   ;
     
Enllaos externs.
Poemes de na Claribel Alegra;
Na Claribel Alegra a patriagrande.net ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236435" title="I (mitologia)" nonfiltered="1619" processed="1618" dbindex="91630">

Segons la mitologia grega, I fou una nimfa, filla d'nac i de Mlia.

Segons la tradici que narren Les Metamorfosis d'Ovidi, Zeus, que se sentia atret per aquesta nimfa, va convertir-la en vaca per enganyar la seva esposa Hera, per ella no se'n va refiar i va demanar-li que li regals la vaca. Zeus ho va fer i Hera va encarregar a Argos que la vigils. Aleshores Zeus va demanar a Hermes que mats al monstre i allibers Io, per fins i tot un cop alliberada va perseguir-la la clera d'Hera, que va enviar-li un tvec que la picava ans on ans. Finalment, Io va fugir a Egipte.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236436" title="Iasos (fill d'Argos)" nonfiltered="1620" processed="1619" dbindex="91631">
D'acord amb la mitologia grega, Iasos fou un rei d'Argos, fill d'Argos i d'Ismene (per alguns el consideren fill de Tropas).

Segons una tradici, fou pare d'Io.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 120.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236437" title="Cllula granulosa" nonfiltered="1621" processed="1620" dbindex="91632">

Les cllules granuloses, cllules granulars o grans sn neurones situades a la capa granulosa, capa III, del cerebel. Presenten un soma petit del que surten unes poques dendrites que acaben en urpa. L'ax d'aquestes neurones arriba al lmit de la capa molecular (capa I) i estableix sinpsis amb totes les dendrites que es troben en aquesta capa. Estableixen sinpsis de tipus excitador. L'ax de les cllules granuloses presenta dues porcions:

 Vertical i ascendent: travessa la capa II i acaba en algn lloc de la capa I, aleshores es ramifica en dos.
 Horitzontal: a partir de la ramificaci, els axons, corren parallels al plex i perpendiculars als arbres dendrtics.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236440" title="Quint Cecili Meteli Nepot (cnsol 57 aC)" nonfiltered="1622" processed="1621" dbindex="91633">
Quint Cecili Meteli Nepot (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos) fou un magistrat rom, fill de  Quint Cecili Metel Nepot (cnsol 98 aC) (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos) i germ de Quint Cecili Metel Celer (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Celer).

El 67 aC va servir com a llegat de Gneu Pompeu en la guerra contra els pirates, i desprs a sia fins el 64 aC. El 63 aC va tornar a Roma i fou candidat al tribunat (com a fidel de Pompeu) enfront de Marc Cat (candidat del senat) i els dos foren elegits entrant al crrec el 10 de desembre del 63 aC, i des del comenament va atacar a Cicer, cnsol. Quan va deixar aquest el crrec el 1 de gener del 62 aC va atacar a Metel al senat i els dos homes es van enfrontar.

Metel va fer aprovar una llei que cridava a Pompeu a Roma per restablir l'ordre i protegir als ciutadans, i Cat no ho va poder impedir, sent expulsat del senat, per va tornar amb una fora armada dels aristcrates i llavors fou Metel el que va haver de fugir. El senat va privar a Pompeu dels seus poders.

El 61 aC Metel va tornar a Roma amb Pompeu i fou candidat a la pretoria el 60 aC, any en qu va fer abolir la  vectiglia. El 59 aC va romandre a Roma sense anar a la seva provncia. El 58 aC va concrrer a les eleccions per cnsol crrec pel que fou elegit pel 57 aC junt amb Publi Corneli Lntul Espinter, i davant d'una nova situaci poltica va anunciar l'1 de gener que no s'oposava a cridar de l'exili a Cicer, amb el que els dos homes es van reconciliar. El setembre d'aquell any Cicer tornava a ser a Roma.

El 56 aC Metel va anar com a procnsol a l'Hispnia Citerior. Desprs d'un viatge a Luca als quarters de Juli Csar a l'abril va tornar a Hispnia on va fer un injustificat atac als vacceus als que lgicament va derrotar. El 55 aC, encara a Hispnia, els vacceus van ocupar la ciutat de Clnia i Metel no els va poder fer front; una mica desprs va retornar a Roma on segurament va morir el 54 aC. Per testament va deixar hereu a Carrines (probablement el cnsol del 43 aC).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236441" title="Quint Cecili Metel Pius Escipi" nonfiltered="1623" processed="1622" dbindex="91634">
Quint Cecili Metel Pius Escipi (Quintus Caecilius Q. F. Metellus Pius Scipio) fou un magistrat rom. Fou fill adoptiu de Publi Corneli Escipi Nasica (pretor) i de Licnia (filla de l'orador Luci Cras) i nt per adopci de Publi Corneli Escipi Nasica (cnsol 111 aC) i de Ceclia (filla de Metel Macednic). El seu nom legal segons un senatusconsultum, s l'abans indicat, per s anomenat d'altres formes.

Apareix per primer cop el 63 aC quan va donar informaci a Cicer sobre la conspiraci de Catilina. El 60 aC fou elegit trib de la plebs i acusat de suborn en l'elecci pel candidat derrotat, Marc Favoni, fou defensat per Cicer. El 59 aC va exercir com a trib del poble i fou membre del collegi de pontfexs. El 57 aC va celebrar jocs de gladiadors en honor del seu pare difunt, Quint Cecili Metel Pius. 

El 53 aC fou candidat al consolat, sent altres candidats Plauci Hipseu i Mil, i va tenir el suport de Publi Clodi. Es van produir seriosos disturbis als carrers durant l'elecci, en bona part fomentats per Pompeu que volia ser nomenat dictador rom i disposar de poder per esclafar a Juli Csar. Els comicis no van poder elegir als cnsols; assassinat Clodi al comenament del 52 aC el senat va consentir el nomenament de Pompeu com a cnsol nic (febrer del 52 aC).

Una mica desprs Pompeu es va casar amb Cornlia la filla de Quint Cecili Metel Pius Escipi. Aquest i Hipseu foren acusats de suborn de suborn als comicis per noms Hipseu fou condemnat. El 1 d'agost del 52 aC Pompeu va fer a Pius Escipi el seu collega al consolat i aquest el va ajudar a reforar el seu poder contra Csar. Pompeu va entrar llavors al partit aristocrtic al que pertanyia Pius Escipi.

Una de les primeres lleis que va fer aprovar fou la restauraci del poder dels censors dels que havien estat privats per Clodi, amb la intenci d'expulsar del senat als partidaris de Csar. El 51 aC va proposar al senat la recuperaci pel senat de la Gllia el que fou considerat una declaraci contra Csar. El gener del 49 aC va donar suport al cnsol Lntul quan va proposar que Csar fes renuncia del seu exrcit o seria declarat enemic de l'estat, proposat vetada pels tribuns Marc Antoni i Quint Cassi, va proposar l'obertura d'hostilitats sense escoltar les propostes de pau. Els dos tribuns van fugir de la ciutat i Csar va agafar les armes i poc desprs va creuar el Rubic. El senat va repartir les provncies i a Pius Escipi li va correspondre Sria, de la que va agafar immediata possessi; la seva administraci (49 aC a 48 aC i nominalment fins el 47 aC) es pintada de manera fosca per Csar que diu que va assolir el ttol honorfic de "imperator", va augmentar les taxes i va fer nombroses exaccions. Desprs va passar el hivern a Prgam deixant la seva provncia sense protecci davant de possibles atacs dels parts.

El 48 aC s'estava preparant per saquejar el temple de Diana a Efes quan fou cridat per Pompeu ja que Csar havia creuat a Grcia; Csar va enviar a Domici Calv a Macednia i a Luci Cassi Long a Tesslia, per oposar-se a les forces de Pius Escipi i segons Csar no hi va haver enfrontament encara que d'altres escriptors diuen que si; Pius Escipi no es va poder unir a Pompeu fins que la victria d'aquest a Dyrrachium va obligar a Calv a unir-se al seu cap; llavors Pius va entrar a Larissa i tot seguit es va reunir amb Pompeu; els caps aristocrtics segurs de la victria es van comenar a barallar pel repartiment de crrecs que seguiria a aquesta, per la batalla de Farslia va posar fi a aquestes expectatives. En aquesta batalla Pius Escipi dirigia el centre dels pompeians.

Desprs de la batalla va fugir a Crcira i desprs a frica. Per influncia de Cat va obtenir el comandament suprem per ser de rang consular, per damunt de Publi Atti Var. Pius Escipi volia destruir tica per acontentar al rei Juba I de Numdia per Cat va aconseguir impedir-ho. La seva conducta a frica fou opressiva de manera similar com a Sria; va saquejar i deixar assolat el pas. El desembre del 47 aC Csar va desembarcar i l'abril del 46 aC va derrotar a Juba i Pius Escipi a la decisiva batalla de Thapsus. Pius va fugir per mar cap a tica i desprs cap a Hispnia; els vents contraris el van obligar a recalar a Hippo Regius on es va trobar amb la flota de Publi Sitti, partidari de Csar; sense escapatria es va clavar un punyal i es va tirar a l'aigua i va morir.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236443" title="Quint Cecili Metel Crtic (cnsol 69 aC)" nonfiltered="1624" processed="1623" dbindex="91635">
Quint Cecili Metel Crtic (Quintus Caecilius Metellus Creticus) fou un magistrat rom. La seva ascendncia s dubtosa.

Fou cnsol el 69 aC amb Quint Hortensi i se li va encarregar la guerra a Creta que Hortensi havia refusat. El 68 aC va deixar Itlia amb tres legions i va romandre dos anys en la guerra pel sotmetiment de l'illa. Va tornar a Roma el 66 aC. Va conquerir Cydonia, Cnossos i altres ciutats per els cretencs no es van voler rendir a ell i van enviar una submissi a Gneu Pompeu del que esperaven un millor tracte. Com que Pompeu havia rebut (lex Gabinia) el comandament suprem al Mediterrani per la lluita contra els pirates, tenia justificat interferir en els afers de Creta.

Pompeu va enviar als seus llegats (encapalats per Luci Octavi i desprs per Corneli Sisenna) a rebre la submissi. Metel va ignorar a Pompeu i va seguir conquerint ciutats mentre els cretencs augmentaven la resistncia encoratjats pels llegats de Pompeu. Metel va conquerir Eleuthera i Luppa i en aquesta darrera Octavi fou fet presoner i alliberat, amb repulsi, per Metel (Sisenna mentre havia mort). Octavi va usar les tropes dels dos llegats en combatre a Metel al costat dels cretencs, per les tropes es van retirar de l'illa per alguna ra que no s'ha arribat a conixer i Octavi es va refugiar amb Arist a Hieraptyna, d'on va fugir en arribar Metel, abandonat als cretencs a la seva sort. Finalment Lastenes de Creta i Panares van fer submissi a Metel i la guerra es va acabar.

El 66 aC Metel va tornar a Roma per els partidaris de Pompeu al senat li van negar els honors del triomf; Metel va esperar a la vora de la ciutat millors circumstncies i va romandre all fins el 63 aC quan se'l va enviar a la Pulla per fer front a la revolta d'esclaus induda pels conspiradors cataliniaris. Al 62 aC, a la mort de Catilina, va poder fer l'entrada triomfal a Roma i va rebre el ttol de Crtic; no obstant els dos caps rebels, Lstenes i Pnares, que havien d'adornar el seu triomf, foren obligats per un trib a rendir-se davant Pompeu. 

Crtic es va unir a altres dirigents aristocrtics per oposar-se a Pompeu i van impedir que els actes d'aquest a sia fossin ratificats pel senat. El 60 aC el senat el va enviar amb dos persones ms a inspeccionar els afers de la Gllia. El 57 aC era pontfex. Va morir poc desprs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236444" title="Marc Cecili Metel (pretor 69 aC)" nonfiltered="1625" processed="1624" dbindex="91636">
Marc Cecili Metel (Marcus Caecilius Metellus) fou un magistrat rom, germ de Quint Cecili Metel Crtic (Quintus Caecilius Metellus Creticus).

Fou pretor el 69 aC quan el seu germ gran era cnsol, i va dirigir la cort de pecuniis repetundis. Verres volia ser jutjat en aquesta cort. Segurament va celebrar jocs de gladiadors en honor del seu pare.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236447" title="Canal Dessel-Kwaadmechelen" nonfiltered="1626" processed="1625" dbindex="91637">


El Canal Dessel-Kwaadmechelen s un canal de Blgica que connecta el canal Albert a Kwaadmechelen amb els canals Bocholt-Herentals i Dessel-Schoten.  T una llargada de 15,785 km tots de classe V.

Aix es cre a Dessel un quatre cantons de canals, al mateix nivell, una situaci fora rara al mn i nica a Europa.

Histria.
El canal es va construir entre 1854 i 1858, molt abans del Canal Albert. En fer la connexi amb el riu Dmer a Hasselt es deia Hasselts Vaartje (en catal canalet d'Hasselt). El canal original noms tenia una pregonesa de 3 m i una amplada de 20 m. De 1972 a 1974 l'han eixamplat fins a 60 m amb 5 m de pregonesa. Desprs de la inauguraci del canal Albert al 1939, el canal va rebatejar-se amb el seu nom actual.

Rescloses.
El canal no te cap resclosa.

Enllaos externs.
Fotos del canal






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236448" title="Kevin Ayers" nonfiltered="1627" processed="1626" dbindex="91638">


En Kevin Ayers (nat el 16 d'agost de 1944 a Herne Bay, Kent) s un cantautor angls i la major influncia en el moviment psicodlic angls. 

N'Ayers fou membre fundador de la pionera banda psicodlica Soft Machine a finals dels anys 60 i va estar estretament lligat amb Canterbury scene.

Ha gravat discs en solitari i ha treballat amb Brian Eno, Syd Barrett, John Cale, Elton John, Robert Wyatt, Andy Summers, Mike Oldfield, Nico, Ollie Halsall i altres. Va viure una llarga temporada a Dei, Mallorca i va tornar al Regne Unit a mitjans dels anys 90. Ara viu al sud de Frana i ha ompletat un nou treball entre Nova York, Tucson, Arizona i Londres.

Discografia.


Discografia en solitari.


Enllaos externs.
Kevin Ayers (La pgina oficial d'en Kevin Ayers);
1998 Kevin Ayers interview a Perfect Sound Forever (Revista musical en xarxa);
"Why are we sleeping" (Lloc de fans);
Myspace de la banda de msica de la filla d'en Kevin Ayers;
The Wire's 100 Records That Set the World on Fire (When No One Was Listening);
Pitchfork news story;
NME news story;
The Sunday Times feature;
Daily Telegraph feature;
The Independent feature;

Bibliografia i fonts.
Tomorrow Never Knows: Rock and Psychedelics in the 1960s (University Of Chicago Press 2002) ISBN-10: 0226075621 ;
Turn On Your Mind: Four Decades of Great Psychedelic Rock (Hal Leonard 2003) ISBN-10: 0634055488;
Gong: The Return of the Banana de Steve Peacock (Sounds 16 d'octubre de 1971);
Is This Man A Dipso? de Nick Kent (NME 31 d'agost de 1974);
Let's Drink some Wine and Have a Good Time de Kenneth Ansell (ZigZag 46, 1974);
Ayers and Graces de Nick Kent (NME 7 de desembre de 1974);
Despair and Temperence in Maida Vale de Mike Flood Page (Sounds 25 de gener de 1975);
The Confessions of Doctor Amphibious and the Malaysian Headwash de Max Bell (NME 24 de maig de 1975);
Golden Ayers de Jonh Ingham (Sounds 6 de mar de 1976);
Ready to Die de Jonh Ingham (Sounds 3 de juliol de 1976);
You Need a Bit Missing Upstairs to Play This Game de Jonathan Glancey (The Guardian 4 de juliol 2003);
Soft Machine: Out-Bloody-Rageous de Graham Bennett (SAF Publishing 2005);
Whatevershebringswesing sleevenotes de Martin Wakeling (EMI set 2006);
Joy of a Toy sleevenotes de Martin Wakeling (EMI set 2006);
The Rare Record Price Guide (Diamond Publishing Group Ltd Oct 2006) ISBN-10: 0953260151;
Kevin Ayers: Mojo Working de James McNair (Mojo juliol 2007);
The Unsung Hero of Psychedelia de Lisa Verrico (The Sunday Times 2 de setembre de 2007);
The Father of the Underground de Garth Cartwright (Daily Telegraph 30 d'agost de 2007);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236449" title="Marc Cecili Metel" nonfiltered="1628" processed="1627" dbindex="91639">


Onomstica:

Marc Cecili Metel (pretor 206 aC), pretor urb el 206 aC, i ambaixador;

Marc Cecili Metel (cnsol),  cnsol el 115 aC ;

Marc Cecili Metel (pretor 69 aC), pretor el 69 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236450" title="Quint Cecili Metel Crtic" nonfiltered="1629" processed="1628" dbindex="91640">


Onomstica:

Quint Cecili Metel Crtic (cnsol 69 aC), cnsol el 69 aC ;

Quint Cecili Metel  Crtic (qestor), qestor amb Gai Treboni;

Quint Cecili Metel Crtic (cnsol l'any 7), cnsol l'any 7;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236451" title="Quint Cecili Metel Crtic (qestor)" nonfiltered="1630" processed="1629" dbindex="91641">
Quint Cecili Metel Crtic (Quintus Caecilius Metellus Creticus) fou un magistrat rom, de parentiu incert amb altres Metels.

Es suposa que fou  qestor amb Gai Treboni i va donar suport a l'adopci de Publi Clodi en una famlia plebea (al contrari, Treboni s'hi va oposar).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236452" title="Quint Cecili Metel Crtic (cnsol l'any 7)" nonfiltered="1631" processed="1630" dbindex="91642">
Quint Cecili Metel Crtic (Quint Caecilius Metellus Creticus) fou un magistrat rom, probablement net de Quint Cecili Metel Crtic (cnsol 69 aC) (Quintus Caecilius Metellus Creticus) i possible fill de Quint Cecili Metel Crtic (Quintus Caecilius Metellus Creticus) el qestor.

Fou cnsol l'any 7 juntament amb Aule Licini Nerva Sili. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236454" title="Metella (filla de Metel Macednic)" nonfiltered="1632" processed="1631" dbindex="91643">
Metella fou filla de Quint Cecili Metel Macednic, cnsol el 143 aC.

Es va casar amb Publi Corneli Escipi Nasica que fou cnsol el 111 aC. Fou l'avia de Quint Cecili Metel Pius Escipi que fou cnsol el 52 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236455" title="Ceclia Metella (germana de Metel Numdic)" nonfiltered="1633" processed="1632" dbindex="91644">
Ceclia Metella (Caecilia Metella) fou germana de Quint Cecili Metel Numdic (Quintus Caecilius L. F. Q. N. Metellus Numidicus) i de Luci Cecili Metel Dalmtic (Lucius Caecilius L. F. Q. N. Metellus Dalmaticus), i filla de Luci Cecili Metel Calb (Lucius Caecilius Q. F. L. N. Metellus Calvus).

Es va casar amb Luci Licini Luculle (pretor) pare del gran general (Luculle, que fou cnsol el 74 aC, i vencedor de Mitridates VI Eupator).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236456" title="Ceclia Metella (filla de Metel Baleric)" nonfiltered="1634" processed="1633" dbindex="91645">
Ceclia Metella (Cacecilia Metella) fou germana de Quint Cecili Metel Nepos (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos) i filla de Quint Cecili Metel Baleric (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus).

Es va casar amb Appi Claudi Pulcre (cnsol 79 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236457" title="Ceclia Metella (filla de Metel Dalmtic)" nonfiltered="1635" processed="1634" dbindex="91646">

Ceclia Metella (Caecilia Metella) fou filla de Luci Cecili Metel Dalmtic (Lucius Caecilius L. F. Q. N. Metellus Dalmaticus).

Es va casar amb Marc Escaure (cnsol el 115 aC), i desprs fou l'esposa del dictador Luci Corneli Sulla.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236458" title="Quint Cecili Metel Nepot" nonfiltered="1636" processed="1635" dbindex="91647">


Onomstica:

Quint Cecili Metel Nepot (cnsol 98 aC), cnsol el 98 aC ;

Quint Cecili Meteli Nepot (cnsol 57 aC), cnsol el 57 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236459" title="Metodi" nonfiltered="1637" processed="1636" dbindex="91648">


Onomstica:

Metodi Apstol de Bohmia, eclesistic grec que va viure al segle IX;

Metodi I de Constantinoble o Metodi Confessor, patriarca de Constantinoble del 843 al 846.

Metodi II de Constantinoble, patriarca de Constantinoble per poc temps el 1240. ;

Metodi III de Constantinoble, patriarca de Constantinoble del 1668 al 1671;

Metodi Monjo, escriptor bizant ;

Metodi de Patara o Metodi Patarense o Metodi Eubul o Eubuli,  bisbe grec que va viure al segle III i comenament del IV;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236462" title="Metodi Apstol de Bohmia" nonfiltered="1638" processed="1637" dbindex="91649">
Metodi (Methodius, Methdios ) de renom Apstol de Bohmia, fou un eclesistic grec que va viure al segle IX. Era nascut a Tessalnica i va anar a Constantinoble on va entrar en un convent de l'orde de Sant Basili Ciril. Ms tard va anar a Roma i es va dedicar a la pintura, art en el que fou fams; va tornar a Constantinoble i va rebre una invitaci de Bogoris, khan de Bulgria, per anar a la seva cort a Nicpolis i li va demanar de pintar algunes coses; Metodi va pintar el judici final, cosa que va afectar molt a Bogoris, ja influenciat pel cristianisme i es va fer batejar per obtenir el perd de Deu el dia del judici final. Al rei van seguir l'exrcit i el poble (853-861).

Desprs d'aquest xit fou enviat als pasos al nord del Danubi on va estar actiu entre la poblaci eslava de Pannnia i pasos de la rodalia. Va viure all com arquebisbe de Pannnia al menys entre el 859 i el 863. Va ajudar a Ciril en la invenci de l'alfabet eslau (parent del modern cirllic) i va traduir la Bblia i altres llibres litrgics a l'eslau.

El Papa Joan VIII el va cridar a Roma el 878 per donar comptes d'aquestes traduccions, per no va fer cas de la crida. El 890 va convertir al duc Borziwoi de Bohmia que va esdevenir rei de la Gran Morvia i va guanyar pel cristianisme milions de nous adeptes.

Va morir desprs del 893, per l'any i data resten desconeguts. Al segle X fou declarat sant; els grecs i eslaus celebren la seva festa el 11 de maig, i al martirologi el seu dia s el 9 de mar. 

Com a pintor se'l situa al mateix nivell que els altres tres gran pintors del segle: Modalulph a Frana, Tutil a Germnia i Lltzer a Constantinoble.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236464" title="Metodi I de Constantinoble" nonfiltered="1639" processed="1638" dbindex="91650">
Metodi I de Constantinoble o Metodi Confessor (Methodius Confessor, ) fou patriarca de Constantinoble del 843 al 846.

Era nadiu de Siracusa on va nixer al final del segle VIII i de jove va anar a Constantinoble on fou ordenat i va donar la seva propietat a l'esglsia i als pobres. Va viure per un temps a un convent a l'illa de Quios.  Fou partidari del culte a les imatges i en contra de les mesures de Lle V de Bizanci  l'armeni se'n va anar a Roma, no retornant a Grcia fins a la mort de Lle el 820. 

Vers el 821 el patriarca de Constantinoble  el a designar com enviat davant  el papa Pasqual I (817-824). Aquest el va enviar a l'emperador Miquel II amb una carta per persuadir-lo de ser menys hostil als ortodoxos, i aix va ofendre a Miquel (vers 821) que va fer fuetejar a Metodi cent vegades i desprs el va abandonar a una de les illes de la Propntida on hauria mort de gana si no hagus estat per un pescador que el va trobar i el va salvar portant-li petites racions de menjar (pa i peix)

Va romandre a l'illa alguns anys fins que fou cridat per Tefil, successor de Miquel (829) que el va acollir al seu propi palau. En poc temps va obtenir influencia a la cort per la seva ortodxia va fer que fos fuetejat per segona vegada i enviat altre cop a l'illa, per aquesta vegada fou per menys temps. Cridat altre cop per Tefil el va acompanyar a la seva campanya contra els rabs (l'emperador no el volia deixar a la capital); va rebre diverses acusacions, la mes greu la d'haver fornicat amb una cortesana que va declarar que estava prenyada del sacerdot. Metodi es va poder justificar.

Tefil va morir el 842 i el va succeir la seva vdua Teodora en nom del fill infant Miquel III. Teodora era partidria del culte a les imatges i es va unir a Metodi al que va fer elegir patriarca de Constantinoble el 842 o comenaments del 843. 

Va exercir fins a la seva mort el 14 de juny del 846 i en tots aquestos any es va dedicar a suprimir la iconoclstia i restaurar el culte de les imatges. 

Va escriure nombroses obres entre elles:

1. Encomium S. Dionysi Areopagitae ;
2. Oratio in eos qui dicunt : Quid profuit Filus Dei Crucifrxus ? ;
3. De Occursu Simeonis et Annae in Templo, et de Deipara ;
4. In Ramos Palnarum ;
5. Encomium S. Agathae Virginis et Martyris;
6. Canones Poenitentiales;
7. Constitutio de iis qui diverso Modo, &c., ad fidem Christianam revertantur;
8. Tres versus Iambici ad Theodorum et Theophanem graptos, tribus illis quos ad ipsum mriserant Responsorii;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236466" title="Metodi II de Constantinoble" nonfiltered="1640" processed="1639" dbindex="91651">
Metodi II de Constantinoble (Methodius,  ) fou patriarca de Constantinoble per poc temps el 1240.
 
s probablement l'autor de De Revelatione (atribuda tamb a Metodi de Patara o Patarense. Va escriure tamb Acnigmata, en tristicons imbics.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236467" title="Metodi III de Constantinoble" nonfiltered="1641" processed="1640" dbindex="91652">
Metodi III de Constantinoble (Methodius,  ) fou patriarca de Constantinoble del 1668 al 1671.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236468" title="Metodi Monjo" nonfiltered="1642" processed="1641" dbindex="91653">
Metodi Monjo (Methodius Monachus,  ) fou un escriptor bizant que vivia a Constantinoble a la segona meitat del segle XIII i  que va escriure el tractat . En aquell moment la capital patia els disturbis provocats per la doble elecci de Josep i Arseni com a patriarques, cadascun considerat legtim pels seus seguidors, i Metodi afermava el principi de qu el poble no es podia separar del seu lder espiritual encara que el seu predecessor hagus estat deposat illegalment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236473" title="Metodi de Patara" nonfiltered="1643" processed="1642" dbindex="91654">
Metodi de Patara o Metodi Patarense o Metodi Eubul o Eubuli (Methodius Patarensis o  Methodius Eubulus o Eubulius,  ) fou un bisbe grec que va viure al segle III i comenament del IV i va exercir a Olimpos, a Patara (ambdues a Lcia) i a Tir (a Fencia). Suides diu que va morir mrtir a Calcis (Chalcis)  al comenament del segle IV aC.

Va escriure:

1. ;

El llibre De Revelatione se li ha atribut per s ms probablement obra de Metodi II de Constantinoble.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236474" title="Seneffe" nonfiltered="1644" processed="1643" dbindex="91655">

Seneffe (en val Sinefe) s un municipi de Blgica a la provncia d Hainaut, que forma part de la regi valona. T uns 10.743 habitants, situat als marges del Samme canalitzat. 

Oltre l'entitat central, els nuclis sn Arquennes, Familleureux, Feluy i Petit-Rulx-lez-Nivelles

Histria.
Al 11 d'agost 1674, la Batalla de Seneffe hi va tenir lloc. El prncip Llus II de Borb-Conti s'hi afront a un exrcit dels aliats neerlandesos, espanyols, autracs i alemanys, condut per a Guillem III de la casa d'Orange-Nassau.
Curiositats.
 La collecci d'orfebreria de la comunitat Francesa de Blgica t una exposici permanent al castell de Seneffe. Cada any s'hi organitzen tamb exposicions temporals d'ofebreria moderna.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236476" title="Metlia" nonfiltered="1645" processed="1644" dbindex="91656">
Metlia fou una gens romana d'origen alb. Van emigrar a Roma quan Alba Longa fou destruda. Eren sens dubte famlia patrcia ja que foren admesos immediatament al senat rom. Tot i aix ms tard tots els membres que apareixen a la histria van pertnyer a la branca plebea. Plini el Vell esmenta una llei (lex Metilia de Fullonibus) el 220 aC.

Personatges destacats foren:
Espuri Metili, trib de la plebs el 416 aC.
Marc Metili I, trib de la plebs el 401 aC ;
Marc Metili II, trib de la plebs el 217 aC ;
Tit Metili Crot (Titus Metilius Croto) fou un magistrat rom, que el 215 aC fou llegat del pretor Appi Claudi Pulcre per dirigir les legions de l'illa de Siclia. L'esmenta Tit Livi (Livius 23.31.);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236478" title="Espuri Metili" nonfiltered="1646" processed="1645" dbindex="91657">
Espuri Metili (Spurius Metilius) fou trib de la plebs el 416 aC. Durant el seu perode va presentar  una rogatio al senat rom, per noves assignacions de terres publiques al poble ms necessitat, per la llei fou vetada pels seus collegues al tribunat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236479" title="Marc Metili I" nonfiltered="1647" processed="1646" dbindex="91658">
Marc Meteli (Marcus Metilius) fou trib de la plebs el 401 aC i va enjudiciar dos dels tribuns amb potestat consular de l'any anterior; tamb durant el seu perode es va oposar al tributum o taxa de guerra perqu els patricis usurpaven aquestes rendes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236480" title="Dei...Vu" nonfiltered="1648" processed="1647" dbindex="91659">

Dei...Vu s l'onz lbum d'estudi de Kevin Ayers, gravat en desembre del 1980 i llanat a Espanya desprs d'un remix l'agost del 1984. Totes les peces sn obra d'en Kevin Ayers excepte la 6 que s d'en Bob Dylan. Va ser gravat als estudis Maller, a Palma. 

El nom est inspirat en el poble on residia l'autor, Dei.

Peces.
 Champagne and Valium;
 Thank God for a Sense of Humor;
 Take It Easy;
 Stop Playing with My Heart (You Are a Big Girl;
 My Speeding Heart;
 Lay Lady Lay;
 Stop Playing With My Heart II;
 Be Aware of the Dog;

Hi intervenen.
Kevin Ayers / Guitarra, Veu;
Joan Bibiloni;
Daniel Lagarde;
Quique Villafania;
Jorge Pardo;
Linda Novit;
Ollie Halsall (5);
Zanna Gregmar (5);
Miguel Figuerola (7);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236481" title="Marc Meteli" nonfiltered="1649" processed="1648" dbindex="91660">
Marc Meteli (Marcus Metilius) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 217 aC i va presentar una rogatio al senat rom per privar a Quint Fabi Mxim Verrugs, que era dictador, del control nic de les legions, i perqu el magister equitum Quint Minuci Terme agafs la meitat del comandament. 

Desprs fou llegat el 212 aC del senat davant els cnsols, el set any de la Segona Guerra Pnica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236482" title="Metoquita" nonfiltered="1650" processed="1649" dbindex="91661">


Onomstica:

Jordi Metoquita, diaca magne de Constantinoble al segle XIII;
Teodor Metoquita, eclesistic bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236483" title="Jordi Metoquita" nonfiltered="1651" processed="1650" dbindex="91662">
Jordi Metoquita (Georgius Metochita, ) fou diaca magne de Constantinoble al segle XIII.

Fou seguidor de l'emperador Miquel VIII Paleleg i un dels pocs eclesistics grecs que advocava per la reunificaci de les esglsies grega i llatina. Ms tard fou deposat i exiliat per Andrnic II Paleleg, contrari a aquesta uni. Va morir a l'exili en data desconeguda.

Va escriure:

1. , o Refutatio trium Capitum Maximi Planudis;
2. , o Responsio ad ea quae Manuel Nepos Cretensis publicavit;
3. Fragmentunn ex Oratione de Unione Ecclesiarum;
4. Fragm. ex Oratione de Dissidio Ecclesiar;
5. Tractatus de Processione Spiritus Sancti Patrumque hc in re Sententiis ;
6. Oratio Antirrhetica contra Georgium Cyprium Patriarcham;
7. Oratio de Sacris Mysteriis;
8. Explicatiu Regularum S. Nicephori;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236484" title="Teodor Metoquita" nonfiltered="1652" processed="1651" dbindex="91663">
Teodor Metoquita (Theodorus Metochita, ) fou un eclesistic bizant amic de l'emperador Andrnic II Paleleg. Fou Magnus Logotheta Ecclesiae Constantinop., i va exercir diversos oficis i comissions per l'emperador
Fou deposat dels seus crrec per Andrnic III Paleleg que el va enviar a l'exili (1328). Aviat fou cridat per no va voler exercir cap crrec i es va retirar a un convent a Constantinoble on va morir el 1332. 

Va escriure:

;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236485" title="Met" nonfiltered="1653" processed="1652" dbindex="91664">


Onomstica:

Met de Trent, ciutada de Trent;

Met (astrnom), astrnom grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236486" title="Met de Trent" nonfiltered="1654" processed="1653" dbindex="91665">
Met (Meton, )  fou un ciutad de Trent que quan es va proposar cridar a Pirros de l'Epir va anar a la reuni cantant i dansant i quan li van preguntar que passava va dir que actuava aix perqu quan Pirros arribs la vida canviaria i ja no podria. Amb aquest artifici va aconseguir posposar el decret per la crida de Pirros.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236487" title="Met (astrnom)" nonfiltered="1655" processed="1654" dbindex="91666">
Met (Meton, ) fou un matemtic, astrnom, gemetra, i enginyer grec que va viure a Atenes al segle V aC. s conegut pel seu cicle metnic de 19 anys que va introduir al 432 aC al calendari lunisolar de l'tica com mtode per al clcul de dates. Met va trobar que 19 anys solars sn gaireb igual a 235 mesos lunars i 6.940 dies.

Met va ser un dels primers astrnoms grecs a fer observacions astronmiques exactes. Treballant amb Euctem, va observar el solstici d'estiu el 27 de juny del 432 aC, que significava el Cap d'any pels atenesos.

Met apareix breument com un personatge a l'obra d'Aristfanes "Els ocells". Va sobre l'escenari duent instruments de topografia i s descrit com un gemetra.

No es conserva cap de les seves obres.

 Referncies .

 Toomer, G. J. "Meton." Dictionary of Scientific Biography 9:337-40.

Enllaos externs.


Met d'Atenes (en angls);
Astronomia  grega (en angls);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236488" title="Metrobi" nonfiltered="1656" processed="1655" dbindex="91667">
Metrobi (Metrobius, ) fou un escriptor grec. Va escriure sobre l'art de cuinar. s esmentat per Ateneu. La seva obre principal fou 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236489" title="Metrocles" nonfiltered="1657" processed="1656" dbindex="91668">
Metrocles () fou un filsof grec. Era nadiu de Maronea.

Fou deixeble de Teofrast i desprs de Crates i va esdevenir filsof cnic. Era molt hbil i va viure fins edat avanada. Va escriure diversos llibres que es diu que al final va cremar. Un d'ells portava el ttol de  segons esmenta Digenes Laerci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236490" title="Son Marroig" nonfiltered="1658" processed="1657" dbindex="91669">

Son Marroig s una possessi del terme municipal de Dei, a Mallorca. En els seus dominis hi ha la imponent pennsula de Sa Foradada.

Histria.

Abans del segle XVII fou coneguda com la Foradada dels Masroig, i a partir de llavors fins a finals del segle XVIII com Son Masroig de la Foradada. 



L'any 1624 era propietat de Gabriel Masroig de la Foradada i el 1685 es valor en 11.000 lliures. L'any 1863 pass a la famlia Cortei, que la veneren finalment a l'Arxiduc Llus Salvador,  que la considerava una de les cases ms ben situades de l'illa i imprescindible per al seu projecte de reconstruir el Miramar lulli. No va ser una operaci fcil i quan finalment l'adquir fou per un preu molt superior a la que corresponia per, segons diu el costumari popular deianenc, l'Arxiduc afirmava que amb tots els doblers que havia donat no havia pagat ni el forat de Sa Foradada. Empr el petit port natural per a tenir-hi el seu vaixell, el Nixe, i ompl els seus olivars de miradors.

A la mort de l'Arxiduc aquesta possessi, com totes les de Mallorca, passaren a les mans del seu secretari, el deianenc Antoni Vives Colom. Avui dia segueix essent dels seus descendents, que hi tenen un museu dedicat a la figura de l'Arxiduc.

D'en del 1978 s'hi realitza el Festival Internacional de Msica Clssica de Dei.

Anecdotari.

La tradici diu que el darrer captiu fet pels corsaris a Mallorca va ser una dona de Son Marroig, capturada a final del segle XVIII.

El fams mirador  de Son Marroig s un templet de marbre de Carrara i fou constru per l'Arxiduc imitant el que hi ha damunt la illeta del jard Pallavicini, a Pegli, a prop de Gnova, que a la seva vegada imita el tholos grec. S'aixeca sobre una base circular de quatre graons i consta de vuit columnes jniques.

Julio Cortzar en parla a la seva novella El rayo verde.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament;
Web sobre les possessions de Mallorca;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236491" title="Wagah" nonfiltered="1659" processed="1658" dbindex="91670">
Wagah (     en hindi,      en urdu) s l'nic pas fronterer entre  l'ndia i el Pakistan, a la ruta del "Grand  Trunk  Road" entre les ciutats  d'Amritsar (ndia) i Lahore (Pakistan). 

Per Wagah hi passa la polmica Radcliffe  Line. La vila va ser unificada abans de la partici al 1947. Avui, la meitat oriental fa part de l'India, mentre l'altre part es troba al Pakistan.

Cada vespre, a  Wagah s'hi fa una cerimnia pel tancament de la frontera. Soldats de tots dos pasos protagonitzen una pintoresca cerimnia, carregada de bellicositat, que acaba amb la baixada de les dues banderes.

Des de 2004 existeix un servei d'autobusos que relliga  Amristar i  Lahore.

enllaos externs.
 Video de la cerimnia de tancament de la frontera;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236496" title="Gran Premi d'ustria del 2002" nonfiltered="1660" processed="1659" dbindex="91671">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 2002, disputat al circuit de A1-Ring  el 12 de maig del 2002.

 Resultats .
 




 Altres .

 Pole:   Rubens Barrichello  ;
 Volta  rpida:  Michael Schumacher  1' 09. 298 ;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236498" title="Casa Pich i Pon" nonfiltered="1661" processed="1660" dbindex="91672">



La casa Pich i Pon, ubicada a la plaa de Catalunya, 9 de Barcelona s obra de Josep Puig i Cadafalch.

Es tracta d'una reforma de 1919 d'un edifici original de Josep Vilaseca i Casanovas. Com en bona part dels seus ltims projectes, en aquest edifici Puig i Cadafalch incorpora elements del barroc catal a la portada; les sis plantes intermdies es destinen a oficines i la superior es reserva per a l'habitatge del propietari. Perqu cada una de les plantes fos canviada pels llogaters, presenten una estructura lliure, de la mateixa manera que a la faana empra els elements clssics de manera lliure i desinhibida, eludint les referncies historicistes de moments anteriors, aportant al conjunt una imatge europea i moderna. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236503" title="Monestir de San Milln de Yuso" nonfiltered="1662" processed="1661" dbindex="91673">

El monestir de San Milln de Yuso ("yuso" significa "a baix" en castell, encara que ja en dess) est situat a la vila de San Milln de la Cogolla, provncia de La Rioja (Espanya), al marge esquerre del riu Crdenas. Forma part del conjunt monumental de dos monestirs, junt amb el ms antic monestir de San Milln de Suso ("de dalt").

L'any 1997, els monestirs de San Milln van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236506" title="Radomir Anti?" nonfiltered="1663" processed="1662" dbindex="91674">

Radomir Anti  s un ex-futbolista i entrenador serbi de futbol.

Biografia.
Va nixer a Zitiste (Srbia) el 22 de novembre del 1948. Jugava de defensa. Comen la seva trajectria al Sloboda Uzice, abans de signar pel Partizan de Belgrad, on romangu durant set temporades.

L'any 1976 marx al futbol turc, ingressant al Fenerbahce i dos anys ms tard a la lliga espanyola a les files del Saragossa. Jug dues temporades al club aragons, disputant 58 partits i marcant 7 gols. Ja el 1980 es trasllad a Anglaterra (Luton Town F.C.) on jug fins el 1984, any de la seva retirada. Fou internacional amb la selecci de futbol de Iugoslvia en cinc ocasions.

L'any 1985 comen la seva carrera d'entrenador al Partizan de Belgrad, on guany dues Lligues iugoslaves. El 1988 fitx pel Saragossa, i inici la seva etapa d'entrenador a Espanya on fix la seva residncia. El 1990-91 fitx pel Reial Madrid per la temporada segent fou destitut del crrec quan anava lder del campionat, per les crtiques rebudes pel mal joc de l'equip. Posteriorment dirig el Real Oviedo durant tres temporades, abans de signar per l'Atltico de Madrid el 1995, club on guanyar el doblet, lliga i copa, aquella mateixa temporada. En aquesta poca destac pel seu suport donat al nacionalisme serbi i a Slobodan Milosevic, dins del conflicte dels Balcans. Romangu al club madrileny cinc temporades no consecutives. A ms dels ttols assolits, cal significar que pat tres descensos amb l'Atltico de Madrid, l'Oviedo i el Celta de Vigo.

El gener de 2003 fitx pel FC Barcelona per a substituir a Louis Van Gaal. Dirig al club durant 24 partits oficials, assolint la classificaci per la Copa de la UEFA tot i que quan agaf l'equip estava a mitja taula. Desprs d'un breu pas per la banqueta del Celta de Vigo, el 2008 va ser nombrat seleccionador de Srbia.

 Trajectria esportiva .
Com a jugador
 Sloboda Uzice: 1967 - 1968;
 Partizan de Belgrad: 1968 - 1976;
 Fenerbahce: 1976 - 1978;
 Real Zaragoza: 1978 - 1980;
 Luton Town F.C.: 1980 - 1984;

Com a entrenador
 Partizan de Belgrad: 1985 - 1988;
 Real Zaragoza: 1988 - 1990;
 Real Madrid: 1990 - 1992;
 Real Oviedo: 1992 - 1995;
 Atltico de Madrid: 1995 - 1998;
 Atltico de Madrid: 1999 - 2000;
 Real Oviedo: 2000 - 2001;
 FC Barcelona: 2003;
 Celta de Vigo: 2004;
 Selecci srbia: 2008 -;

Palmars.
Com a jugador
 1 Lliga iugoslava de futbol (Partizan de Belgrad, 1976);

Com a entrenador
 2 Lliga iugoslava de futbol (Partizan de Belgrad, 1986 i 1987);
 1 Lliga espanyola de futbol masculina (Atltico de Madrid, 1996) ;
 1 Copa espanyola de futbol masculina (Atltico de Madrid, 1996);

 Enllaos externs .
 Antic (jugador) a www.lfp.es;
 Antic (entrenador) a www.lfp.es;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236508" title="Trinitrotolu" nonfiltered="1664" processed="1663" dbindex="91675">

























El trinitrotolu (TNT) o 2,4,6-trinitrometilbenz (notaci IUPAC) s un hidrocarbur aromtic cristall de color groc pllid que es fon a 81 C.

s un compost qumic explosiu i part de diverses mescles explosives, com per exemple l amatol, que s obt mesclant TNT amb nitrat d amoni. Es prepara per la nitraci de tolu (C6H5CH3). La seva frmula qumica s C6H2(NO2)3CH3.

En la seva forma refinada, el trinitrotolu es bastant estable i, a diferncia de la nitroglicerina, es relativament insensible a la fricci, als cops o a la agitaci. Explota quan un pes de 2 kg cau sobre ell des de 35 cm d altura (es a dir, 2 kg a 2,6 m/s, o una energia de 6,86 Joules). La seva temperatura d'explosi, quan s anhdrid, s de 470 C. Aquesta estabilitat permet emmagatzemar-lo durant un periode de temps relativament llarg. Per tal d'aconseguir la detonaci s ha d utilitzar un detonador. En canvi, s que reacciona amb alcalins, formant compostos inestables molt sensibles a la calor i a l impacte.

La seva explosi es produeix d acord amb les segents reaccions:

C6H2(NO2)3CH3   6CO + 2.5H2 + 1.5N2 + C

C6H2(NO2)3CH3   6CO+0.5CH4 + 0.5H2 + 1.5N2

L'anlisi dels gasos de l'explosi s el segent:















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236509" title="David Otero" nonfiltered="1665" processed="1664" dbindex="91676">
David Otero Martn (Madrid, 17 d abril de 1980) s un component del grup musical El Canto del Loco. Es el cos del cantant Dani Martn. La seva afici per la guitarra prov de la rivalitat amb el seu germ, que sempre presumia de fer les coses millor que ell. Aix que David, va decidir que amb la guitarra el seu germ mai el superaria.  Va estudiar dret durant un temps, per ho va deixar per dedicar-se a la msica.  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236512" title="Ermita de Santa Caterina d'Arbeca" nonfiltered="1666" processed="1665" dbindex="91677">

L'ermita de Santa Caterina s l'nica existent al terme d'Arbeca, situada sobre un tur a la part de migdia i enfront de la vila.

Dels seus primitius edificis no en resta res i les actuals runes sembla que sn de comenaments del segle XVII. Noms hi ha un petit edifici amb una portalada de pedra que porta la data de 1747, restes d'unes parets en forma de quadrat, la cisterna i els peus de pedra per posar les creus quan es feia el Via Crucis per Setmana Santa.

Les notcies que tenim de Santa Caterina sn breus: Diu Mn. Sans Capdevila que el 1515 es pagaren 30 lliures a Joan Puig Faraux, mestre lapidari, per haver fet unes lpides per a l'obra de Santa Caterina. 

Segons consta la tradici i ho recullen els goigs del Sant Crist, s'hi constru la imatge del Sant Crist Crucificat per mans d'ngels pelegrins, en temps del rector Joan Valls, que ho fou de la vila des de 1655 a 1701.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236514" title="Ciclomotor" nonfiltered="1667" processed="1666" dbindex="91678">
Un ciclomotor s una moto de menys de 50cc i ha de tenir totes les peces de srie i si sn de ms potncia han de tenir una garantia del taller o encarregat adequat. Es poden conduir a partir dels 14 anys amb noms una llicncia.

El nom prov de qu originriament eren noms bicicletes amb un petit motor afegit.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236516" title="Dani Martn" nonfiltered="1668" processed="1667" dbindex="91679">


Dani Martn Garca (Madrid, 19 de febrer de 1977) s un cantant i actor espanyol. Vocalista del grup de pop El Canto del Loco.

Des de petit, ja li agradava imitar els seus artistes preferits al menjador de la seva casa amb la seva vena i amiga Aintzane Rebollo, cosa que el va dur a somiar amb formar el seu propi grup algun dia. Als 14 anys, va debutar en TVE, presentant el programa infantil Ponte las pilas, amb el qual es va donar a conixer per al gran pblic. Conscient que l institut no l atreia, va comenar a desenvolupar els seus estudis d'Art Dramtic en la prestigiosa escola de Cristina Rota, qui li va facilitar els seus primers treballs com actor teatral. Ms tard, Dani decidiria estudiar en una altra escola emblemtica quant a formaci d actors, la  William Layton.

A partir de la seva formaci com a actor, Dani Martn ha desenvolupat nombrosos treballs com a intrpret cinematogrfic, entre els quals s inclou el seu paper protagonista en Sirenas de Fernando Len de Aranoa,Sin verguenza de Joaquin Oristrell, Sin fin de Carlos Villaverde i Manuel Sanabria, o Yo soy la Juani de Bigas Luna, pel qual va guanyar el premi al pitjor actor de l'any. Tamb cal afegir la seva participaci com a actor teatral en les obres Historias en Blues i Cachorros i en sries de televisi com Al salir de class, Policias, Raquel busca su sitio, Petra delicadoo Siete Vidas. Des de l'any 2000, Dani Martn compagina la seva labor al capdavant del grup de pop espanyol El Canto del Loco, amb les seves incursions en cinema i televisi. Des de 2007 protagonitza una srie per a la cadena de televisi Quatro anomenada Cuenta atras, en la qual interpreta, amb molt d xit, l'impulsiu inspector de policia Pablo Corso.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236517" title="Oli Les Garrigues" nonfiltered="1669" processed="1668" dbindex="91680">

L'oli d'oliva de les Garrigues es produeix a partir d'olives de la varietat arbequina, la qual fou introduda pel duc de Medinaceli, senyor d'Arbeca, que la port de Palestina el segle XVIII. 
La promesa d'un ral de brill per cada olivera plantada n'impuls el cultiu arreu de la comarca. Aquesta varietat est considerada com una de les millors del mn, tant per la producci i regularitat com per la qualitat de l'oli.

Producci.
Amb el temps els sistemes d'extracci han anat evolucionant. Antigament s'utilitzaven els mitjans tradicionals amb premses i en l'actualitat es fan servir els sistemes continus. El procs d'extracci de l'oli s'inicia amb la preparaci de la pasta. 

Primer, durant la mlta, es trenquen els teixits vegetals de l'oliva i s'extreuen les primeres gotes d'oli. Desprs amb la batuda les gotes es lliguen entre si per donar pas a la pasta. A continuaci se separa la part lquida de la slida. El sistema tradicional fa un premsat i posteriorment una decantaci (se separa l'oli dels lquids segons la densitat). 
En els sistemes ms moderns primerament es fa una centrifugaci per separar lquids i slids i desprs s'aplica una decantaci accelerada per una fora centrfuga.

Denominaci d'origen.
La qualitat de l'oli d'oliva verge extra, que es produeix sota la Denominaci d'Origen Protegida "Oli Les Garrigues", s extraordinria per les caracterstiques organolptiques i la baixa acidesa, a ms de les virtuts gastronmiques, que fan que sigui el millor oli per al consum en cru i tamb per als fregits i guisats.

Propietats.
Les propietats de l'oliva arbequina sn moltes; el seu consum habitual es pot relacionar amb la prevenci de les afeccions cardaques i del colesterol. A ms, t un alt contingut de vitamines A,D,E,F i K, aix com una gran capacitat per ajudar a la digesti.

La ruta.
La ruta de l'oli permet visitar qualsevol de les cooperatives i molins de la comarca. A ms de viure-hi de prop el procs d'extracci de l'oli, ja sigui de la manera tradicional o en modernes installacions, hi podreu degustar el millor oli del mn i recrrer alguns dels museus i indrets ms representatius de les Garrigues.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236524" title="Argos (fill de Zeus)" nonfiltered="1670" processed="1669" dbindex="91681">
Segons la mitologia grega, Argos fou un heroi, fill de Zeus i de Nobe. Casat amb Evadne, fou pare de Crias. Don nom a la ciutat d'Argos i als pobles arglics.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 26.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236525" title="Vital Remains" nonfiltered="1671" processed="1670" dbindex="91682">



Vital Remains s un grup estatunidenc de death metal de Providence, Rhode Island.

La banda es form el 1989 influenciada per bandes com Venom, Celtic Frost, Bathory, Mercyful Fate, Sodom i Destruction. Originalment abastada pels membres Paul Flynn i Tony Lazaro en guitarres, el vocalista Jeff Gruslin, el baixista Tom Supkow i Chris Dupont en bateria, la banda havia estat sota diversos canvis de alineaci a traves dels anys, per no habian aconseguit una manera de publicar albums en bases regulars. Un parell de demos (Reduced to Ashes i Excruciating Pain) els van conduir a un contracte amb una marca francesa Thrash Records, qui van publicar The Black Mass en 1991. Les lletres de Vital Remains sn gaireb per complet anti-religioses, amb influncies en el Satanismo, l'Apocalipsi, i temes altament Blasfems. Un parell de llanaments que van seguir para Peaceville Records, Let Us Pray i Into Cold Darkness, abans de saltar a altra marca francesa, Osmose Records, per a la qual van enregistrar Forever Underground i Dawn of the Apocalypse. Des de Dawn of the Apocalypse, les vocals van estar a crrec de Glen Benton (lder de Deicide), en 2001, encara que les lletres sn escrites per la resta de la banda. Dechristianize va ser llanat en 2003 amb molta aclamaci per part de la critica. L'ultim lbum de la banda, llanat el 2007, s Icons of Evil.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236526" title="Argos (fill d'Arstor)" nonfiltered="1672" processed="1671" dbindex="91683">
Segons la mitologia grega, Argos Panoptes fou un fill d'Arstor (o d'Agnor, entre altres genealogies diverses) i germ de la nimfa Io.

Era un monstre amb cent ulls al voltant del cap, que sempre en tenia algun parell d'oberts. Hera li encoman que vigils Io, amant de Zeus metamorfosada en vedella, per Zeus envi Hermes amb l'encrrec d'alliberar la nimfa. Hermes, disfressat de pastor, el distragu fora estona explicant contes i tocant la flauta fins que Argos s'adorm del tot, i llavors el degoll. Hera pos els ulls d'Argos a la cua del pa, el seu ocell preferit.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 26.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236527" title="Argos (fill de Frixos)" nonfiltered="1673" processed="1672" dbindex="91684">
D'acord amb la mitologia grega, Argos fou un heroi, fill de Frixos i de Calcope.

Naufrag a prop de l'illa d'ria, per els argonautes el varen trobar i s'incorpor a l'expedici.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 26.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236528" title="Argos (heroi)" nonfiltered="1674" processed="1673" dbindex="91685">
D'acord amb la mitologia grega, Argos fou un heroi de Iolcos.

Constru el vaixell dels argonautes, Argo, i, segons alguns, els acompany en la seua aventura.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 26.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236532" title="Clix" nonfiltered="1675" processed="1674" dbindex="91686">
Clix, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Agnor i de Telefaassa.

El seu pare l'envi a cercar la seua germana Europa, raptada per Zeus, per com que no la trob s'establ al pas de Lcia, a l'sia Menor, on arrib a regnar.

Se'l considera epnim de la Cilcia.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 51.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236536" title="Europa (filla de Tici)" nonfiltered="1676" processed="1675" dbindex="91687">
Segons la mitologia grega, Europa fou una nimfa, filla de Tici.

Unida a Posid, fou mare d'Eufem.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 90.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236538" title="Europa (filla d'Oce)" nonfiltered="1677" processed="1676" dbindex="91688">
Segons la mitologia grega, Europa fou una de les ocenides.

Com els seus germans, era filla d'Oce i Tetis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236541" title="Tici (fill de Zeus)" nonfiltered="1678" processed="1677" dbindex="91689">
Segons la mitologia grega, Tici fou un gegant, fill de Zeus i d'Elara (per, com els seus congneres, alguns tamb el consideren nascut de la terra).

Hera li encoman que rapts Leto (aleshores la seua rival) per Zeus, en descobrir-ho, el fulmin i el precipit al Trtar, on jeia ests a terra i dues ligues li devoraven cada dia el fetge, que li tornava a crixer per l'endem.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 209.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236542" title="Elara" nonfiltered="1679" processed="1678" dbindex="91690">
Elara, d'acord amb la mitologia grega, fou una filla de Mnias, rei d'Orcomen; i d'Eurianassa.

Seduda per Zeus, fou mare del gegant Tici. 

Per sostreure-la de la persecuci d'Hera, el du l'ocult a les entranyes de la terra, on tingu el seu fill.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 73.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236543" title="Eufem" nonfiltered="1680" processed="1679" dbindex="91691">


 Eufem (militar);
 Eufem (fill de Posid);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236545" title="Eufem (fill de Posid)" nonfiltered="1681" processed="1680" dbindex="91692">
D'acord amb la mitologia grega, Eufem fou un heroi, fill de Posid i d'Europa.

El seu pare li conced el poder de caminar sobre les aiges.

Particip en l'expedici dels argonautes, i ell fou qui aconsegu que la nau Argo passs entre les Simplgades sense sser esclafada.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 87.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236546" title="Don Quijote (missi espacial)" nonfiltered="1682" processed="1681" dbindex="91693">
Don Quijote s una missi espacial, ideada per l'Agncia Europea de l'Espai (ESA). T per objectiu provocar un impacte en un asteroide amb un projectil i desviar-ne la seva trajectria. El projecte contempla el llanament d'un coet, un projectil i una sonda d'observaci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236547" title="Histria dels elements qumics" nonfiltered="1683" processed="1682" dbindex="91694">

Els elements qumics que avui coneixem, es van anar descobrint a poc a poc al llarg del temps.
Fins a l' any 1700, tan sols es coneixien 12 elements, i  el 1830 se n' havien identificat 55. La majoria per, es van descobrir durant el segle XIX; la llista es va completar al llarg del segle XX, i el 2007 estan identificats 117 elements

Quan va comenar a augmentar el nombre d'elements qumics coneguts, un dels reptes dels qumics va ser classificar-los agrupant els que tenien unes propietats comunes, encara que el criteri de classificaci va anar canviant a mesura que es descobrien nous elements.

Correspon al rus Dimitri Mendeleiev la "paternitat" de la taula peridica, tot i que mai va ser guardonat amb el premi Nobel de qumica malgrat la gran contribuci que va fer a la cincia i la genialitat de predir l'existncia d'elements encara no descoberts.

El 1906 va quedar segon en la votaci, desprs del qumic francs Henri Moissan (1852-1907).
Ja no va tenir ms oportunitats,perqu va morir abans que es falls el premi corresponent l'any segent.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236549" title="Nissan Skyline" nonfiltered="1684" processed="1683" dbindex="91695">


Nissan Skyline s el cotxe ms potent de la seva categoria, amb un motor de 2.0, el menys potent, i amb 2.7 el ms. La marca japonesa de Nissan va treure aquest model a mitjans dels 90. Aquesta nova srie de coxes es caracteritza per un nou modelatge en l'exterior d'all ms interessant.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236553" title="Max Weinberg" nonfiltered="1685" processed="1684" dbindex="91696">
Max Weinberg, nascut el 13 d'abril de 1951 a Newark, Nova Jersei, s un bateria americ i un conegut personatge televisiu. 

E Street Band.
Weinberg s conegut, principalment, per la seva pertinena a la E Street Band, banda a la qual es va integrar l'any 1974.

L'any 1980 va patir l'anomenada sndrome del bateria i va haver de ser intervingut quirrgicament fins a set vegades a causa de problemes articulatoris a les mans i canells. Desprs d'haver-se recuperat, va publicar un llibre molt popular sobre bateries de rock. The Big Beat: Conversations with Rock's Greatest Drummers  (1991). Malgrat les seves lesions, es va guarir plenament i ha continuat marcant el batec tan caracterstic de la E Street Band.

Participaci a la TV.
Quan la E Street Band es va dissoldre provisionalment el 1989, Max Weinberg va buscar altres sortides professionals. La de ms llarga trajectria la va trobar en la participaci al show televisiu de la NBC, Late Night with Conan O'Brien, programa per al qual va constituir la seva prpia banda, The Max Weinberg 7. D'aleshores en, el programa ha estat en antena i la collaboraci de Max Weinberg i la seva banda hi ha estat una constant, malgrat que el bateria se n'hagi d'absentar en els perodes de gira de la E Street Band amb Bruce Springsteen.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236557" title="Psicolingstica" nonfiltered="1686" processed="1685" dbindex="91697">
La psicolingstica s la disciplina que estudia la representaci mental dels conceptes lingstics i els mecanismes de la cognici necessaris per usar el llenguatge. Analitza com la ment s capa d'entendre missatges i de generar-ne de nous de manera infinita. L'estudi es fa a travs de qestionaris i tasques que ha de fer l'individu a partir d'estmuls lingstics controlats.

Alguns centres d'inters de la psicolingstica sn:
estructura mental del lxic i de les regles de formaci d'oracions;
adquisici del llenguatge, especialment en infants;
relaci entre llenguatge i pensament;
concepcions socials i individuals sobre el llenguatge i les llenges;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236558" title="Esparts" nonfiltered="1687" processed="1686" dbindex="91698">
D'acord amb la mitologia grega, els esparts foren els primers pobladors de Tebes.

La paraula vol dir "sembrats" i fa referncia al seu origen, ja que varen nixer, adults i completament armats, de les dents del drac d'Ares que Cadme plant a terra per consell d'Atena. Desprs de brollar en gran nombre es produ una lluita entre ells acabada la qual noms en van sobreviure cinc, anomenats Ctoni, Equon, Hipernor, Pelor i Udeu, que foren els caps de les principals estirps de la ciutat.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 84.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236560" title="Udeu" nonfiltered="1688" processed="1687" dbindex="91699">
Udeu, d'acord amb la mitologia grega, fou un dels esparts de Tebes. Fou pare d'Everes i avi de Tirsias.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 215.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236566" title="Proteu" nonfiltered="1689" processed="1688" dbindex="91700">
 Vegeu tamb .

Aquest article tracta sobre el du Proteu. Per a altres significats vegeu Proteu (satllit)

 Proteu .

D'acord amb la mitologia grega, Proteu fou un du mar, fill d'Oce i de Tetis (per tamb se'l fa fill de Posid).

La seua personalitat presenta molts punts foscos, ja que es tracta d'una divinitat molt antiga, reminiscncia dels cultes preolmpics.

El seu estatge se situa principalment a les costes d'Egipte, prop de Faros, i la seua missi principal era pixer els ramats de foques de Posid. 

Com totes les divinitats de les aiges, tenia el do de la profecia, per noms revelava els seus vaticinis quan l'obligaven per fora, cosa que no era fcil, ja que tamb es podia convertir en qualsevol animal. s amb aquestes facetes que interv sovint en els mites heroics.





Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 186.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236567" title="Ankh" nonfiltered="1690" processed="1689" dbindex="91701">

L'Ankh, creu ansada (en llat, creu amb asa). Tamb anomenada com la "creu de la vida" o la "creu egipcia" s un smbol en forma de creu amb la part superior en ellipse. A l'Antic Egipte estava representat per un jeroglfic que significava "vida eterna" o "coure". En llat es denomina crux ansata. 

L'origen s incert, segons E. Budge podria haver evolucionat des del nus d'Isis. Altres creuen que s l'estilitzaci del sol posant-se al riu o l'horitz o una sandlia. Andrew Gordon, per la seva banda, pensa que ve del pit del bou, i s'associa amb el poder i l'estabilitat. 

A les tombes apareix com la petjada d'un du, d'ssers de l'altra vida. Per aix els egipcis el portaven com a amulet per atreure la sort. Aquest s ha passat a la cultura popular i al neopaganisme.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236570" title="Coca de Sag" nonfiltered="1691" processed="1690" dbindex="91702">

Per a elaborar les coca de Sag cal que disposeu dels ingredients segents:
800 grams de sucre;
800 grams de sag;
1 pell de llimona ratllada;
7 rovells d ou;
2 ous sencers;

Preparaci.
Farina la que entri tamb es pot posar un grapat de farina d ametlla. Barregeu el sucre amb el sag, incorporeu la pell de llimona ratllada i els ous (millor d un en un). Lligueu tota la massa i afegiu la farina a poc a poc, fins a aconseguir una pasta amb prou consistncia per aplanar damunt del pedrs. Deixeu la massa d uns 2 centmetres de gruix i amb motllos de diferents formes (cors, estrelles, triangles, ...) per a marcar les coquetes. Poseu-les en una llauna, pinteu-les amb clara d ou ensucrada i coeu-les al forn fins que estiguin daurades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236572" title="Coribants" nonfiltered="1692" processed="1691" dbindex="91703">
Segons la mitologia grega, els coribants foren sacerdots de Cbele, a Frgia.

Tenien la missi d'executar unes danses amb molt de moviment al so d'instruments de percussi.

Segons el mite de la infantesa de Zeus, van ballar davant el bressol del du per evitar que Cronos el sents quan plorava. Per aquest motiu se'ls confon sovint amb els curets.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 55.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236578" title="Cadme" nonfiltered="1693" processed="1692" dbindex="91704">

Segons la mitologia grega, Cadme fou un heroi, fill d'Agnor, rei de Fencia, i de Telefaassa i germ d'Europa.

El pare li orden que busqus per on fos la seua germana Europa, raptada per Zeus, i que no torns sense ella. Quan arrib a Delfos, va consultar l'oracle, que li aconsell de seguir una vedella amb el signe de la lluna al flanc i fundar una ciutat all on s'ajagus. Trob l'animal a la porta del santuari i, per complir el que li deia l'oracle, li an al darrera fins a Becia, on va fundar la ciutat de Tebes. Llavors, volgu fer un sacrifici i envi uns companys a cercar aigua. Com que trigaven, an ell mateix a la font i descobr que havien estat devorats per un enorme drac consagrat a Ares. Desprs de lluitar amb el monstre i de matar-lo, la deessa Atena li orden que li arrenqus les dents i les sembrs al camp. Aix ho va fer, i de la terra sorgiren uns homes completament armats que comenaren a lluitar entre ells fins que noms en quedaren cinc, que foren coneguts com els esparts, fundadors dels ms antics llinatges tebans.

Cadme es cas amb la deessa Harmonia, amb la qual va tindre cinc fills: Agave, Autnoe, Ino, Polidor i Smele. 

Desprs d'un seguit de desgrcies esdevingudes als seus descendents, Cadme i Harmonia decidiren exiliar-se. Pel cam, els dus els varen convertir en colobres i foren traslladats als Camps Elisis.

Fou l'inventor mtic de l'alfabet. Habit Thera amb la seva gent. 

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 39-40.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236579" title="lbum en directe" nonfiltered="1694" processed="1693" dbindex="91705">
Un lbum en directe s una collecci de canons o composicions musicals que sn distribudes al pblic. La peculiaritat de l'lbum en directe s que aquestes composicions sn enregistrades en un concert, en lloc d'un estudi, com s el cas dels lbums musicals convencionals. Aix fa que en l'enregistrament es distingeixin els aplaudiments del pblic, els comentaris d'abans i desprs de les canons fets pels intrprets...

La manera ms comuna s la distribuci comercial, encara que alguns artistes venen els seus lbums directament al pblic durant els concerts o a les seves websites. 

Hi ha tamb diverses presentacions de discs en directe:
 Normals. Sn els discs que es presenten tal i com van ser gravats.
 Remasteritzats (o masteritzats). Es tracta d'aquells discs que, un cop gravats, sn modificats en l'estudi de manera que la qualitat de l'udio sigui millor. Aix tamb permet eliminar sorolls, per exemple. s molt com que els lbums en directe bastant antics siguin remasteritzats en posteriors edicions, que a vegades van dirigides a colleccionistes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236581" title="Autnoe" nonfiltered="1695" processed="1694" dbindex="91706">
Autnoe, d'acord amb la mitologia grega, fou una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Casada amb Aristeu, fou mare d'Acte.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 34.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236582" title="Smele" nonfiltered="1696" processed="1695" dbindex="91707">
Smele, segons la mitologia grega, fou una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia. 

Fou estimada per Zeus, que durant les seues relacions engendr Dions. Mentra estava grvida, Hera adopt l'aparena de la seua nodrissa Broe i la convenc perqu demans al seu amant que, si de deb era Zeus, se li mostrs en tota la seua esplendor. Aix ho va fer, i com que el du no s'hi podia negar perqu havia jurat que li concediria qualsevol cosa que li demans, en comparixer al davant d'ella amb la seua majestat suprema la va cremar amb el fulgor i els llamps. Zeus hagu d'extreure el fetus de Dions del seu ventre i cosir-se'l a la cuixa fins que s'acabs de formar.

Va ser portada als Camps Elisis pel seu fill, que li canvi el nom pel de Tone al ser divinitzada.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 36 i 196.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236585" title="San Vicente de la Sonsierra" nonfiltered="1697" processed="1696" dbindex="91708">

San Vicente de la Sonsierra s un municipi de La Rioja a la comarca d'Haro. Al 2006 tenia 1.190 habitants.

 Histria .

Existeixen assentaments a la zona des de la prehistria com ho testifiquen el dolmen neoltic de la Cascaja o el poblat de la Nava datat de l'edat del Ferro.

Al costat de l'ermita de Santa Mara de la Piscina hi va haver un poblat anterior al segle X (com demostren les tombes trobades en restaurar l'ermita) i que va quedar despoblat durant el segle XIV desprs de la Primera Guerra Civil Castellana. Els seus habitants formarien ms tard el llogarret de Pecia (nom derivat de Piscina).

La primera referncia escrita data del segle IX, on es cita els reis navarresos.

San III de Navarra va donar San Vicente i les seves propietats al monestir de Leyre el 1014, al qual va pertnyer fins al segle XIV. Tamb va construir un pont fortificat que va ser de gran importncia fins a la seva destrucci per una riuada el 1775.

El 6 de gener de 1172, San VI de Navarra concedeix el fur de Laguardia a San Vicente. El seu fill San VII de Navarra, el 1194, va aixecar el castell i va emmurallar la zona. A ms el 1211 desprs de la Batalla de Las Navas de Tolosa va concedir el blas de les cadenes a la Casa de la Piscina.

Durant el segle XIII van ser abundants les lluites amb el proper castell de Briones.

El 1367 es va veure embolicat en la guerra entre Pere el Cruel i Enric de Trastmara. Les tropes d'Enric, en no poder aconseguir el castell, van incendiar els llogarrets de San Vicente a excepci de balos. Al final del conflicte el llogarret va quedar en mans navarreses. El 1373 un nou tractat entre Castella i Navarra, que va tornar Logronyo a Castella, va continuar deixant San Vicente dins del regne de Navarra.

A causa de la resistncia dels habitants de la zona davant les tropes d'Enric, Carles II de Navarra va concedir noblesa als seus habitants i als seus descendents.

El segle XV les lluites van continuar i Pedro Fernndez II de Velasco va atacar San Vicente, fins que el 1437 es va firmar una nova pau entre Castella i Navarra.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236586" title="Meninge" nonfiltered="1698" processed="1697" dbindex="91709">
Les meninges ( del grec      - /-   , "membrana") sn un teixit conjuntiu molt especialitat que recobreix l'encfal i el tub neural. Es distingeixen tres capes o meninges: la duramter, la meninge aracnoide i la piamter (de ms externa a ms interna).

Anatomia.
Duramter.
La duramter s la meninge ms externa. La regi externa limita amb el periosti a l'encfal i amb l'espai epidural al tub neural. Per la part interna limita amb l'espai subdural, just per sota queda la meninge aracnoide. L'espai subdural noms apareix com a conseqncia d'una lesi que ocasioni una hemoragia, en aquest cas la sang foraria a separar-se les dues capes.

Meninge aracnoide.
La meninge aracnoide s la meninge intermdia, se situa entre la duramter i la piamter. Es tracta d'una capa avascular tot i que a travs d'ella passin vasos sanguinis que es dirigeixen cap a la piamter. La meninge aracnoide se subdivideix en tres espais:
 Membrana aracnoidea. Est formada per entre 5 i 8 capes de fibroblasts units per unions de tipus GAP.
 Trabcules. Estn fetes de fibres de collagen i acaben penetrant la piamter.
 Espai subaracnoideu. Es situa entre les trabcules i s ple de lquid cefaloraquidi.

Piamter.
La piamter s la capa ms interna de les meninges i est molt vascularitzada. Es troba en estret contacte amb l'encfal, ressegint el contorn del teixit cerebral. Tot i estar en estret contacte sempre s'hi interposa una capa de processos glials.

La piamter s una capa prima en la que trobem fibroblasts similars als de les trabcules aracnoidees. Tamb hi trobem molts vasos sanguinis rodejats per cllules pials barrejades amb macrfags i limfcits.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236587" title="Tirr (fill d'Atis)" nonfiltered="1699" processed="1698" dbindex="91710">
Segons la mitologia grega, Tirr fou un heroi, fill d'Atis i de Calltea (o d'Heracles i d'mfale, segons altres genealogies).

Natural de l'sia Menor, es trasllad amb els seus homes a la Itlia central, on va donar nom als tirrens, tamb coneguts com etruscs.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 211.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236588" title="Ependimcit" nonfiltered="1700" processed="1699" dbindex="91711">
Els ependimcits sn cllules que formen un epiteli simple prismtic anomenat epndim. L'epndim constitueix la totalitat del canal central medullar (canal ependimari). Tamb constitueix la major part dels ventricles cerebrals (cavitats de l'encfal).

La superfcie apical dels ependimcits presenta mltiples cilis mbils de cara al canal o al ventricle, estn banyats pel lquid cefaloraquidi. Generalment es troben relacionats amb els ependimcits adjacents per la cara lateral mitjanant zones ocludens. La superfcie basal s fora irregular i no presenten lmina basal. En contacte amb aquesta superfcie hi ha el parnquima nervis restant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236589" title="mfale" nonfiltered="1701" processed="1700" dbindex="91712">
Segons la mitologia grega, mfale fou una reina de Ldia, filla de Irdan.

Es cas amb Tmolos, del qual heret el regne.

Heracles se sotmet a ella durant tres anys per purificar-se de la mort d'fit. Durant aquest temps, l'heroi hagu de desenvolupar tasques prpies de dones, per tamb lluit contra alguns bandits.

De les relacions entre tots dos, van nixer Agelau i Lamos.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 161-162.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236590" title="Irdan" nonfiltered="1702" processed="1701" dbindex="91713">
Segons la mitologia grega, Irdan fou un rei de Ldia.

Fou pare d'mfale.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 120.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236591" title="fit" nonfiltered="1703" processed="1702" dbindex="91714">


 fit (fill d'urit);
 fit (fill de Nubol);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236592" title="Lquid cefaloraquidi" nonfiltered="1704" processed="1703" dbindex="91715">
El lquid cefaloraquidi s un filtrat del plasma que omple l'espai subaracnodal i les cavitats internes de l'encfal, aix com part de l'eix neural. Cont poques protenes, per s ions de sodi, potassi i clor. Es transparent i de baixa densitat. Tamb pot presentar cllules escamades i limfcits ocasionals. El lquid cefaloraquidi s important per a l'activitat metablica del SNC, doncs els metablits es difonen a travs d'ell. 

S'ellabora als plexes corodals.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236593" title="fit (fill d'urit)" nonfiltered="1705" processed="1704" dbindex="91716">
D'acord amb la mitologia grega, fit fou un heroi, fill d'urit, rei d'Eclia, i d'Antioquea.

Va participar en l'expedici dels argonautes.

Heracles el va matar, en un accs de follia, estimbant-lo des dels murs de Tirint quan intentava fer de mitjancer en una disputa entre aquest i urit (fill de Melaneu)1urit.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 123.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236595" title="fit (fill de Nubol)" nonfiltered="1706" processed="1705" dbindex="91717">
Segons la mitologia grega, fit fou un heroi, fill de Nubol, rei de Fcida.

Es cas amb Hiplita i fou pare d'Esquedi i d'Epstrof.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 123.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236598" title="Esquedi" nonfiltered="1707" processed="1706" dbindex="91718">
D'acord amb la mitologia grega, Esquedi fou un heroi, fill d'fit, rei de la Fcida, i d'Hiplita.

Com a antic pretendent d'Helena, an a la guerra de Troia, on va morir a mans d'Hctor.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 84.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236601" title="Esparta (mitologia)" nonfiltered="1708" processed="1707" dbindex="91719">
Segons la mitologia grega, Esparta fou una herona, filla d'Eurotas, rei de Lacnia. Fou esposa de Lacedmon i mare d'Amiclant i d'Eurdice. Va donar nom a la principal ciutat del regne.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 84.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236602" title="Eurotas" nonfiltered="1709" processed="1708" dbindex="91720">


 Geografia:
 Eurotas (riu);

 Mitologia:
 Eurotas (fill de Miles);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236603" title="Eurotas (fill de Miles)" nonfiltered="1710" processed="1709" dbindex="91721">
Segons la mitologia grega, Eurotas fou un rei de Lacnia, fill de Miles.

Fou pare d'Esparta.

Va donar nom al riu Eurotas.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 90.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236604" title="Miles" nonfiltered="1711" processed="1710" dbindex="91722">


 Geografia:
 Miles (ciutat);

 Mitologia:
 Miles (fill de Llex);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236605" title="Miles (fill de Llex)" nonfiltered="1712" processed="1711" dbindex="91723">
Segons la mitologia grega, Miles fou un rei de Lacnia, fill de Llex i de Perdia.

Fou el pare d'Eurotas.

Una tradici el considera l'inventor del mol.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 150.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236606" title="Xavier Miserachs i Ribalta" nonfiltered="1713" processed="1712" dbindex="91724">
Xavier Miserachs i Ribalta (Barcelona 1937 - Badalona 1998) fou un fotgraf catal. Estudi medicina a la Universitat de Barcelona, per deix la medicina per la fotografia. Exposa a Barcelona des del 1956, i durant els anys seixanta fou un dels impulsors de l'Agrupaci Fotogrfica de Catalunya. La seva obra t reminiscncies del neorealisme i s representativa dels anys de la represa econmica espanyola dels anys 1950-1960. En les seves fotografies demostra tenir una mirada prpia coma  creador d'una imatge renovada de la ciutat i a la seva gent. Ha exercit mestratge sobre fotgrafs de la seva generaci, com Isabel Steva i Hernndez. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. 

 Obres illustrades .
 Barcelona, blanc i negre (1964)  ;
 Costa Brava show (1966),  ;
 Conversaciones en Catalua (1966) de Salvador Pniker;
 Los cachorros de Mario Vargas Llosa;
 El arte prerromnico asturiano (1967);
 Andaluca Barroca (1978);
 Catalunya des del mar (1982) amb text de Carles Barral;
 Catalunya a vol d'ocell (1985) amb texts de Carles Barral;
 Barcelona a vol d'ocell (1987, text de Montserrat Roig i Fransitorra ;
 L'Empord (1997), amb text d'Antoni Puigverd   ;
 Fulls de contacte (premi Gaziel 1997), memries ;
 Criterio fotogrfico (1998);
 Enllaos externs .
  Arxiu Xavier Miserachs;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236607" title="Mnal" nonfiltered="1714" processed="1713" dbindex="91725">

Mnal, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Licon.

Sugger al seu pare de comprovar l'omniscincia de Zeus oferint-li carn humana en un pat. Va ser fulminat pel du, que se n'adon.

Don nom a una muntanya de l'Arcdia.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 147.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236608" title="Idomeneu" nonfiltered="1715" processed="1714" dbindex="91726">


 Idomeneu (filsof);
 Idomeneu (fill de Deucali);
Idomeneu (pera) de Wolfgang Amadeus Mozart;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236611" title="Idomeneu (fill de Deucali)" nonfiltered="1716" processed="1715" dbindex="91727">
Segons la mitologia grega, Idomeneu fou un rei de Creta, fill de Deucali.

Havent estat un dels pretendents d'Helena, es vei obligat a anar a la guerra de Troia, on aport vuitanta naus. Fou un dels guerrers que entraren a Troia amagats en el cavall de fusta.

Quan tornava a Creta es trob amb una forta tempesta, i per aplacar la ira de Posid va jurar que li sacrificaria el primer sser viu que trobs en arribar a terra. Just en desembarcar hi va veure el seu propi fill, Meron, i per mantindre el jurament no dubt a immolar-lo all mateix. 

Al cap de poc es declar a Creta una epidmia de pesta que fou interpretada com un cstig pel crim coms, i els seus sbdits el van expulsar. Llavors, segons diuen, s'install al sud d'Itlia, on fund la ciutat de Salento.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 122.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236612" title="Menesteu" nonfiltered="1717" processed="1716" dbindex="91728">


 Menesteu (fill d'Ifcrates);
 Menesteu (fill de Pteu);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236614" title="Menesteu (fill de Pteu)" nonfiltered="1718" processed="1717" dbindex="91729">
Menesteu D'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Pteu. Amb l'ajut dels Dioscurs, s'apoder del tron d'Atenes aprofitant l'absncia de Teseu.

Va participar en la guerra de Troia, i fou un dels grecs que entraren a la ciutat amagats en el cavall de fusta.

Segons una versi, mor en la batalla subsegent, per altres diuen que pogu tornar de Troia i es retir a l'illa de Melos.

 Bibliografia .
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 148.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236615" title="Endoneure" nonfiltered="1719" processed="1718" dbindex="91730">
L'endoneure s un teixit conjuntiu laxe que es troba entre els grups de fibres nervioses dins del nervi. Est constitut per lquid endoneural, cllules (fibroblasts, macrfags,...) i per fibrilles de collagen I i III.Entremig de l'endoneure s'hi troben vasos sanguinis.  

L'endoneure limita amb la leptomeninge del sistema nervis central.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236617" title="Cirene (desambiguaci)" nonfiltered="1720" processed="1719" dbindex="91731">


 Cirene (ciutat);
 Cirene (filla d'Hipseu);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236619" title="Cirene (filla d'Hipseu)" nonfiltered="1721" processed="1720" dbindex="91732">
Segons la mitologia grega, Cirene fou una filla d'Hipseu, rei dels lpites.

Feia vida de pastora als boscos del Pindos, on guardava els ramats del seu pare.

Apollo la rapt, la port a Lbia i li conced la regi que des d'aleshores porta el seu nom, la Cirenaica.

De les seues relacions nasqu Aristeu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 52.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236623" title="Hipmenes" nonfiltered="1722" processed="1721" dbindex="91733">
Hipmenes, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Megareu, cabdill d'Onquest, i de Mrope.

Va competir en una cursa amb Atalanta com a condici per poder-se casar amb ella. Per, com que no era prou rpid, sollicit l'ajut d'Afrodita. La deessa li don tres pomes d'or perqu les llancs fora de pista al davant de la seua competidora, i, mentre aquesta s'entretenia collint-les, ell la pogus avanar. Aix va guanyar la cursa i varen casar-se. Per Hipmenes no es record de fer el sacrifici d'agrament a Afrodita, i per aix la deessa l'instig a profanar amb la seua muller el santuari de Cbele, i aquesta, indignada, els transform en lleons.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 118.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236624" title="Prmac" nonfiltered="1723" processed="1722" dbindex="91734">


 Prmac (fill d'son);
 Prmac (fill de Partenopeu);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236625" title="Prmac (fill d'son)" nonfiltered="1724" processed="1723" dbindex="91735">
D'acord amb la mitologia grega, Prmac fou un fill d'son i d'Alcimede.

Fou mort per Plias quan aquest usurp el tron de Iolcos.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 185.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236626" title="Prmac (fill de Partenopeu)" nonfiltered="1725" processed="1724" dbindex="91736">
D'acord amb la mitologia grega, Prmac fou un heroi, fill de Partenopeu.

Va prendre part en l'expedici dels epgons que va assaltar Tebes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 185.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236631" title="Haro" nonfiltered="1726" processed="1725" dbindex="91737">

Haro s un municipi de La Rioja a la comarca d'Haro. Al 2006 tenia 10.965 habitants.  s la poblaci ms important de la denominada Rioja Alta. Llinda amb la provncia de Burgos per les Muntanyes Obarenes al nord i amb la provncia d'laba per l'Ebre a l'est.

Histria.
Hi ha diverses teories sobre la fundaci d'Haro, prenent-se com la ms realista la de Domingo Hergueta, qui argumentava sobre l'existncia d'un villorrio que cuidava el far del tur de la Mota que enllumenava la desembocadura del riu Tirn en l'Ebre, ja que aquesta zona era navegable. La vila rebria el nom d'aquest far, que evolucionaria, com el castell, transformant-se en Haro.

La zona va estar poblada per berons. Durant la Hispnia romana en els riscos de Bilibio es va construir un castrum de defensa que era denominat Castrum Bilibium. La primera allusi a Haro data del 1040, en un document del rei navarrs Garcia IV Sanxes III de Navarra, el de Njera, en el qual donava a la seva esposa Estefania de Foix, mitjanant la carta d'arres, Bilibium cum Faro.

De 1063 s el primer document on se cita la presncia de jueus a la vila. Pertany a una donaci de San IV de Navarra al bisbe d'laba don Nuo, en la qual li lliurava l'hereteu del jueu Marlahim, situada en el terme del Viano.

 Administraci .


 Personatges illustres .
Manuel Bartolom Cosso: (Haro 1857 - Collado Mediano 1935) Catedrtic historiador de l'Art.
Lucrecia Arana: (Haro 23 de novembre de 1871 - Madrid 9 de mar de 1927) cantant tiple-contralt. Cantant de sarsuela.
Daniel Anguiano Munguito: (1882 - 1964) Sindicalista ferroviari creador del PCOE;
ngel Martn Municio: (Haro 30 de novembre de 1923 - Madrid 23 de novembre de 2002) Cientfic. President de la Reial Acadmia de Cincias Exactes, Fsiques i Naturals.
Luis de La Fuente: futbolista del Sevilla Ftbol Club, Athletic Club de Bilbao i Deportivo Alavs;
Luis Garca Lecha: escriptor de novelles populars.
Jos Mara Tuba Rosales: (1914 - 17 d'octubre de 2006). Pintor que va rebre el Guard de les Belles Arts el 1999.

 Enllaos externs .

Ajuntament de Haro;
Notcies d'Actualitat;
Oficina de Turisme d'Haro;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236638" title="Cpsel (mitologia)" nonfiltered="1727" processed="1726" dbindex="91738">
Segons la mitologia grega, Cpsel fou un rei d'Arcdia.

Els Heraclides atacaren el seu regne, per evit el desastre oferint a Cresfontes la m de la seua filla Mrope i nomenant-lo successor.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 51.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236641" title="Vents (mitologia)" nonfiltered="1728" processed="1727" dbindex="91739">


D'acord amb la mitologia grega, els vents foren divinitats de l'element aeri, fills d'Astreu i d'Eos.

Per tenir-los dominats, els dus els tancaren en una caverna sota la vigilncia d'ol (de vegades considerat el seu pare), que noms els deixava sortir quan Zeus ho requeria.

Els vents principals sn quatre: Breas, Notos, Euros i Zfir, que coincideixen  amb els punts cardinals, per n'hi havia altres de secundaris, de menys anomenada.

La seua importncia en l'agricultura i en la navegaci va propiciar que fossin objecte d'un culte particular.

Els romans coneixien els vents principals amb els noms d'Aquil, Austre, Subsol i Favoni, a ms d'emprar els noms grecs.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 218.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236643" title="Notos" nonfiltered="1729" processed="1728" dbindex="91740">

Segons la mitologia grega, Notos era la personificaci del vent del sud i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Venia carregat d'humitat i, segons l'poca de l'any, portava la xafogor o la pluja.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 159.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236644" title="Aquil" nonfiltered="1730" processed="1729" dbindex="91741">
D'acord amb la mitologia romana, Aquil fou el nom llat del vent del nord, que correspon al grec Breas, amb el qual s'assimil en els mites.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 24.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236645" title="Austre" nonfiltered="1731" processed="1730" dbindex="91742">
D'acord amb la mitologia romana, Austre fou el nom llat del vent del sud, que s'identific amb el Notos grec.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 34.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236646" title="Subsol" nonfiltered="1732" processed="1731" dbindex="91743">
Segons la mitologia romana, Subsol fou el nom llat del vent de l'est, identificat amb el grec Euros.

Poc usual, sembla una traducci del nom d'Afeliotes amb qu tamb se'l coneix.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 199.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236647" title="Josep Verdaguer i Coma" nonfiltered="1733" processed="1732" dbindex="91744">
Josep Verdaguer i Coma (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1923) s un pintor catal. Estudi a una escola laica d'una barriada obrera; als 15 anys va pintar el primer quadre i als 17 ja treballava reproduint obres dels grans mestres de la pintura. El 1941 va ingressar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i el 1947 va exposar, per primera vegada, la seva obra a la Galeria Condal de Barcelona. D'aleshores en ha exposat a Canad, Estat Units, Sussa, Itlia, Mxic o Sucia.

Des del 1956 ha fet murals a l'esglsia de la parrquia de Sant Andreu de Palomar, i el llibre de poemes Recull (1987). Ha rebut la Medalla d'Or del Districte de Sant Andreu el 1973, l'homenatge que el mateix districte li va oferir el 1985 i l'homenatge que el 2001 han impulsat el Grup de Pintors de Sant Andreu i el Consell del Districte, amb l'adhesi de diverses entitats.

La seva pintura vol ser testimoni del seu entorn, no busca temes espectaculars sin els modestos, els suburbis, els barracons de platja i els jardins humils. La seva pintura destaca per la veracitat i l'autenticitat, per un admirable registre dels efectes lumnics i pel clid sentit hum dels paisatges. De la seva obra sobre Barcelona Sempronio va escriure que reflectia una Barcelona contemplada amb ulls d'enamorat. El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236651" title="Favoni" nonfiltered="1734" processed="1733" dbindex="91745">
D'acord amb la tradici mitolgica romana, Favoni fou el nom llat del vent de l'oest, assimilat al Zfir.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 93.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236653" title="Videojoc de construcci de ciutats" nonfiltered="1735" processed="1734" dbindex="91746">

Els videojocs de construcci de ciutats constitueixen un gnere de videojoc, quasi sempre d'ordinador, en el qual el jugador ha construir i administrar una ciutat, normalment des d'una vista des del cel (sovint isomtrica). Els jugadors noms poden escollir la posici dels edificis de l'ajuntament i com administrar-los, a ms de poder tirar endavant o no lleis i ordenances, els edificis on viur la poblaci els controla la intelligncia artificial del videojoc, al igual que els negocis, les fbriques...

Sovint els jocs de construcci de ciutats sn tamb jocs de simulaci econmica i sovint confosos amb els jocs de ser du.

Histria del gnere.

El primer videojoc que es pot considerar d'aquest gnere s Utopia, del 1982 en el qual el jugador havia d'administrar dues illes, construir-hi escoles, hospitals, granges, vaixells de pesca... En aquest joc noms hi havia 16 espais per a construir-hi a cada illa.

Tanmateix, el gnere el va instaurar el SimCity el 1989. Que seguia amb la vista vertical, per permetia crear molts ms edificis, el terreny era molt ms gran i la intelligncia artificial estava ms avanada. Posteriorment s'han publicat ms versions de la saga SimCity.

El 1993 es va publicar Caesar un joc similar per que estava ambientat en l'antiga Roma. Tamb de la srie Caesar s'han publicat nombrosos videojocs. Aquest mateix any Dungeons & Dragons va publicar el videojoc Stronghold, que era una barreja del SimCity i un videojoc d'estratgia en temps real amb atacs dels enemics. Tamb al 1993 es va llenar el SimCity 2000.

El 1999 Electronic Arts va publicar el SimCity 3000, el 2003 va publicar el SimCity 4.

Alguns dels primers jocs del gnere en incorporar grfics 3D van ser Tycoon City: New York i City Life, el 2006. SimCity va publicar a finals del 2007 SimCity Societies, tamb en tres dimensions.

Caracterstiques.
En aquest gnere, com en molts jocs de simulaci, no hi ha un objectiu concret. El jugador pot recrrer a molts finals pel joc. Usualment l'objectiu s crear un ciutat amb el major nombre d'habitants i amb la millor qualitat vida. No obstant el joc pot seguir diversos camins i es pot escollir o b fer una gran ciutat amb gratacels o fer un petit poble.

El videojoc Lincity, s una excepci, tot i ser d'aquest gnere t un objectiu: es tracta de sobreviure al desastre ecolgic produt per la sobreexplotaci del medi. Per fer aix hi ha dues maneres: aconseguir un desenvolupament sostenible o evacuar la poblaci amb una nau espacial.

Mode de joc.
Actualment els videojocs incorporen diversos modes de joc. El mtode original era partir d'un terreny buit i amb un determinats diners el jugador havia de construir la ciutat, tot i aix hi ha jocs que incorporen la possibilitat de comenar amb petites ciutats creades i noms haver-les d'expandir, tamb hi ha jocs que permeten modificiar el terreny de la ciutat abans de comenar a jugar-hi.

En aquests jocs s'acostuma a valorar la qualitat de vida del poblaci virtual a partir d'alguns indicadors, com sn l'ndex de contaminaci; si reben serveis de llum, aigua i gas; si les inversions en educaci, sanitat i seguretat sn les adequades, si hi ha transport pblic, si l'atur s redut...

La majoria de jocs d'aquest gnere permeten determinar unes zones perqu s'hi construeixin els edificis que utilitzar la poblaci. Aix mentre els hospitals i les escoles (per exemple) corren a crrec del jugador, s la intelligncia artificial del joc qui escull on construir les cases. Normalment les zones que es poden marcar per a construir es divideixen en residencial, comercial i industrial, tot i que alguns jocs incorporen ms zones (el SimCity 3000 permet assignar zones de port, aeroport i de deixalleria).

Videojocs ms populars.
SimCity.

La saga ms coneguda dels jocs de construcci de ciutats s el SimCity que va publicar el novembre del 2007 la cinquena versi anomenada SimCity Societies desenvolupat per Tilted Mill Entertainment. No obstant els primers productes de la saga els va desenvolupar Maxis amb Will Wright al capdavant.

CityLife.

El 12 de maig del 2006 va sortir (a Europa) el videojoc CityLife, desenvolupat per Monte Cristo. Les caracterstiques ms importants del joc eren la capacitat de tenir un entorn totalment 3D (quasi cap joc del gnere en tenia) el que permetia moure la cmera amb total llibertat i fer zoom, tamb destacava la possibilitat de construir els edificis amb angle, fins llavors tots es construen seguint una quadrcula dibuixada al terra. Tamb incorporava temps meteorolgic i desastres.

Actualment, Monte Cristo est treballant en una nova versi del joc de moment anomenada Cities Unlimited.

Caesar.

La saga de videojocs Caesar tot i ser un simulador de construcci de ciutats t un peculiaritat: est ambientat a l'antiga Roma. La primera versi va sortir el 1992 i era molt semblant al SimCity, noms incloent la temtica romana. Poc a poc es va anar diferenciant del SimCity. Una de les caracterstiques ms conegudes de la saga era la inclusi de la basant militar, que cap altre joc del gnere portava.

Anno.

El videojoc Anno 1602 (2000) desenvolupat per Sunflowers Interactive Entertainment Software barrejava elements del gnere de la construcci de ciutats amb el de l'estratgia en temps real. Posteriorment se n'han publicat noves versions. La saga Anno est ambientada en l'edat moderna.

Videojocs lliures.



Lincity-NG s la principal proposta lliure del gnere. T una vista isomtrica semblant a la del SimCity 2000. Hi ha una versi en catal del programa i s multiplataforma. L'objectiu s salvar els habitants de la ciutat del desastre ecolgic imminent degut a la contaminaci i la sobreexplotaci del medi ambient, per aconseguir-ho es pot evacuar tota la poblaci a l'espai amb la construcci d'un coet o aconseguir un desenvolupament sostenible. El Lincity-NG t la particularitat que tots els edificis els ha de construir el jugador (incloses les cases, els negocis i les fbriques).

Tamb cal mencionar OpenCity un projecte que aspira a ser un clon lliure del SimCity 2000 i en tres dimensions. Tamb s multiplataforma.

El 10 de gener del 2008 Electronic Arts va alliberar el SimCity Classic sota la llicncia GPL. El nom del nou joc era Micropolis.

 Curiositats .
 El SimCity ha estat utilitzat en classes d'urbanisme.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236654" title="Euros (mitologia)" nonfiltered="1736" processed="1735" dbindex="91747">
Segons la mitologia grega, Euros era la personificaci del vent de l'est i era una de les quatre divinitats de l'element aeri. Es correspon amb el Vulturnus  dels romans.
s el fill d'Astraos i d'Eos (l'Aurora), i el germ de, Breas, Notos i Zfir. 

S'associa a la tardor i a les seves tempestes de pluja.

Es diu que la seva llar s prop del Palau d'Hlios. Tamb s anomenat Afeliota, "que prov del sol".

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 90.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236657" title="Francisco Abad Abad" nonfiltered="1737" processed="1736" dbindex="91748">
Francisco Abad Abad (Novelda, Vinalop Mitj, 1937) s un activista social catal. El 1937 ingressa a la UGT i comena a treballar en una fbrica d'armes i municions. Acabada la guerra civil espanyola treball en la manipulaci de marbre i pedra a la fbrica local. El 1948 es trasllada a Valncia, on treballa en la construcci i altres oficis fins al 1954, en qu s'installa a viure a la rodalia de Barcelona: el 1954, a Sant Adri de Bess, on s'incorpora al mn associatiu; desprs, el 1957, al barri de Llefi, a Badalona, on ingressa a l'HOAC i al PSOE. La seva militncia activa el va portar a participar en el Congrs de Suresnes del PSOE.

Ja en democrcia, trasllada el seu domicili al barri del Sud-Oest del Bess (Barcelona), i entra a formar part de l'Associaci de Vens, sempre en la doble condici de militant socialista i militant d'una entitat catlica, on presideix la ponncia de cultura, des de la qual participa en la fundaci del Grup de Teatre Provenals, que desprs s'anomenaria Cap d'Estopa. Ha participat en la consecuci de diversos equipaments socials i culturals, i en iniciatives culturals i de foment de l'esport i la participaci. Tamb va ser cofundador de l'entitat ACR Bess i de l'Associaci d'Amics de la Rambla de Prim. El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236658" title="Josep Maria Als i Martnez" nonfiltered="1738" processed="1737" dbindex="91749">
Josep Maria Als i Martnez (Barcelona, 1929) s un activista social catal, vinculat des de jove al moviment venal, associatiu i cultural del barri del Poblenou. Va ser l'impulsor del retorn de la tradici de celebrar les festes majors populars al barri i durant 15 anys va presidir la Coordinadora d'Entitats del Poblenou, encarregada d'organitzar la festa major.

El 1985 va ser un dels membres fundadors de l'ACR, Associaci Cultural i Recreativa de Comissions de Festes de Carrers del Poblenou, que presideix des que es va fundar fins a l'actualitat. Des de la presidncia de la Comissi ha impulsat i organitzat la Cavalcada de Reis al Poblenou, el Concurs de Colles Sardanistes valedor per al campionat de Colles Sardanistes del Poblenou, i tamb ha impulsat el que s'ha convertit ja en una llarga tradici de guarnir els carrers del barri per la festa major. 
El 1991 li va ser concedit el premi Sant Mart i el 2001 la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236659" title="Pigmeus (mitologia)" nonfiltered="1739" processed="1738" dbindex="91750">
Segons la mitologia grega, els pigmeus foren un poble fabuls d'ssers extraordinriament petits (l'etimologia del nom, derivat de pygm -puny-, donava idea de la seua talla) que vivia al sud d'Egipte, tot i que alguns els situen en altres indrets extics.

La mitologia recorda les seues lluites contra les grues i les cigonyes, i tamb els treu en un episodi cmic del cicle d'Heracles. Efectivament, quan l'heroi hagu abatut el gegant Anteu, a Lbia, els pigmeus el van atacar, per l'heroi aconsegu agafar-los tots amb una sola m i els port a Tirint.

El nom ha estat donat a un conjunt de pobles de l'frica central, els pigmeus, que podrien estar en l'origen del mite.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 175.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236660" title="Suttungr (satllit)" nonfiltered="1740" processed="1739" dbindex="91751">
Suttungr s un satllit natural retrgrad de Saturn. Va ser descobert per Brett J. Gladman a l'any 2000, i reb la designaci temporal S/2000 S 12.

Suttungr mesura uns 5,6 km de dimetre, i orbita Saturn a una distncia de 19,6 milions de km en 1029,7 dies, amb una inclinaci de 174 a l'eclptica i amb una excentricitat de 0,131.

Va ser nombrat a l'agost de 2003.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236661" title="Picus" nonfiltered="1741" processed="1740" dbindex="91752">
Segons la mitologia romana, Picus fou un rei del Laci, fill de Saturn.

s considerat el pare de Faune.

S'enamor de la nimfa Canent, i per aquest motiu rebutj les propostes de Circe. Davant les seues insistents negatives, la fetillera el transform en picot, ocell al qual els romans atribuen dons proftics.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 174.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236663" title="Canent" nonfiltered="1742" processed="1741" dbindex="91753">
Segons la mitologia romana, Canent fou una nimfa llatina.

Excellent cantora, sedu el rei Picus, amb el qual es va casar i fou mare de Faune.

Desprs que el seu marit sofr la venjana de Circe, el va cercar per arreu durant set dies i set nits, fins que arrib a la vora del Tber i, desesperada, es desfu en plors.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 42.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236664" title="Ortodncia" nonfiltered="1743" processed="1742" dbindex="91754">
Ortodncia s la branca de l'odontologia que tracta de la prevenci i del tractament de les irregularitats en la posici de les dents i dels maxillars. s una especialitat amb entitat prpia dins de l'odontologia i requereix d'una formaci de postgrau.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236667" title="Comunitats Balears a l'Exterior" nonfiltered="1744" processed="1743" dbindex="91755">
Comunitats Balears a l'Exterior sn els grups d'emigrants de les Illes Balears i els seus descendents, residents a l'estranger. S'agrupen en les Cases Balears de l'Exterior, associacions sense nim de lucre i amb personalitat jurdica. 

L'origen d'aquestes institucions es vincula amb l'emigraci que s'inicia en el segle XVIII, i adquireix un carcter massiu a fins del segle XIX i primeres dcades del XX. En l'actualitat existeixen 23 cases distribudes a Amrica Llatina i Europa. A Uruguai existeix un centre balear; a Argentina hi ha 12 les cases repartides a les provncies de Buenos Aires, Santa Fe, Crdoba i Mendoza. Al Carib hi ha cases a Santo Domingo, Cuba, Puerto Rico, Veneuela i Mxic. A Europa, hi ha centres a Berln, Madrid i Barcelona. 

Des del 1992 han rebut el reconeixement del Govern  de les Illes Balears. Mitjanant subvencions i convenis atn les sollicituds de documentaci (partida de naixena, matrimoni, etc. ), promou viatges de tornada per a joves, adults i majors, i coordina el desenvolupament de cursos de llengua catalana i conferncies amb el suport de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la Fundaci Ctedra Iberoamericana (FCI). El 1994 van rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.

Vegeu tamb.
 Casals catalans;

 Enllaos externs .
 Fundaci Balears a l'Exterior;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236668" title="Caos (mitologia)" nonfiltered="1745" processed="1744" dbindex="91756">

Segons la mitologia grega, el Caos (en grec      Khaos) fou el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren els primers dus i totes les coses. Com als diferents mites cosmognics grecs, era concebut com una barreja desordenada de tots els elements, que segons els antics grecs eren quatre: terra, aire, aigua i foc.

Les tres caracterstiques ms importants del Caos:
 s un forat sense fons on tot cau de manera inacabable. Aix radicalment contrasta amb la Terra que n'emergeix per oferir un lloc estable. ;
 s un lloc sense cap orientaci possible, on tot hi cau en totes les direccions. ;
 s un espai que divideix: desprs que la Terra i el Cel se separessin, el Caos roman entre els dos. ;

Hesode, poeta grec del segle VIII aC, citava a la seva obra Teogonia que abans de totes les coses existia el Caos; i desprs Gea la fertilitat, pilar slid de tots els Immortals que habiten els cims del nevat Olimp i el Trtar fosc enclavat a les profunditats de la terra espaiosa; i desprs Eros, el ms bell dels dus immortals, que trenca les forces, i que de tots els dus i de tots els homes poseeix la intelligncia i sapincia. I del Caos van nixer reb i la negra Nix, (...)

El poeta rom del segle I dC, Ovidi, definia el Caos primigeni de la segent forma: (...) quan el mar i la terra i el que cobreix tot el firmament estaven units i tota la naturalesa aparentava com una bola, aix era anomenat Caos (Les Metamorfosis, Llibre I, 6-7)

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 42-43.
 Hesode: Teogonia, 116; 123-132.
 Ovidi: Les Metamorfosis, Llibre I, 6-7.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236672" title="ter (mitologia)" nonfiltered="1746" processed="1745" dbindex="91757">
ter, segons la mitologia grega, fou una divinitat primordial, fill d'reb i de Nix.

Representava el fluid intangible que ocupa tot l'espai entre els astres.

El nom s'empra tamb poticament per designar l'aire.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 86.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236674" title="Etipia (mitologia)" nonfiltered="1747" processed="1746" dbindex="91758">
D'acord amb la mitologia grega, Etipia se situava cap a l'est, on sortia el Sol. Desprs es va desplaar cap al sud, ms enll d'Egipte, i s'identific amb el que fins avui s'ha anomenat Etipia.

Era un pas habitat per un poble fabuls. Per explicar el color negre dels seus habitants, es deia que havien quedat torrats quan Faetont va desviar el carro del Sol de la seua ruta i el va acostar massa a la Terra.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 86-87.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236675" title="Sant Pere de la Ra" nonfiltered="1748" processed="1747" dbindex="91759">

Sant Pere de la Ra s una esglsia de Lizarra, Navarra, que combina elements arquitectnics romnics i gtics.

Situada davant el Museu Gustavo de Maeztu s'ala una escalinata que ens transporta fins a la portada d'aquest monument que ja al segle XIII era conegut com San Pedro el Mayor. Se l'esmenta com a parrquia des del 1174, encara que s possible que exists anteriorment. El 1256 va assolir el ttol d'esglsia major de la ciutat.

La faana data de mitjan segle XIII, amb grans similituds amb les portades de les properes esglsies de Sant Rom de Cirauqui, i la de Santiago a Puente la Reina.  Als seus capitells i arquivoltes hi trobem una rica decoraci de carcter vegetal, geomtric i figuratiu. Sobre els muntants de la porta una rica figuraci d'origen clssic i de tipus escatolgic, amb sirena, centaure, harpies i grifons.


L'interior presenta formes constructives originades a l'ltim quart del segle XII, de quan es conserva la capalera del temple. Les naus sn del segle XIII i el finestral de traceria gtica, situat al mur nord de l'esglsia, al seu primer cos i dins de la torre, del segle XV. Les cobertes de les naus sn dels segles XVI i XVII. Alberga diverses obres entre les quals cal destacar el retaule de la Verge del Rosari (primera meitat del segle XVII), a la forncula central del qual es troba una imatge de la Verge de la O, que data del segle XIV. La capella de Sant Andreu, patr de la ciutat, est construda amb formes barroques a partir de 1706. El retaule, realitzat a finals del segle XVIII, s d'estil rococ. Destaca el retaule del Crucificat, del segle XVII, que cont a la seva forncula principal una talla del Crist a la creu de carcter romnic, datat el segle XIII.

Al presbiteri hi ha una imatge de la Verge de Betlem, talla de finals del segle XIII, procedent de la propera esglsia del Sant Sepulcre. Altres retaules sn el de Sant Nicols i el de la Santssima Trinitat, obra del segle XVII.

Al cor, sota el finestral de la torre, es conserva un bell cadiratge barroc i una pila baptismal de factura prpia del segle XII, nic objecte litrgic de l'edifici primitiu. Sobre les parets pengen teles atribubles al segle XVII, de desigual qualitat tcnica.

El claustre, de planta quadrada i del qual noms es conserven les galeries occidental i septentrional, est datat entorn de l'any 1170. Va ser parcialment demolit el 1572. Els seus capitells, d'una gran qualitat escultrica, acullen mans de diferents artistes que ens mostren la importncia del Cam de Sant Jaume en la difusi de noves formes esttiques. S'alternen elements historiats de la vida de Sants (entre ells, la histria de Sant Andreu) i de Crist (Anunciaci, Encarnaci, Passi i Resurrecci), al costat de formes simbliques d'animals (harpies, sirenes alades, esfinxs) i vegetals.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236676" title="Clcia" nonfiltered="1749" processed="1748" dbindex="91760">
Segons la mitologia grega, Clcia fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis. 

Enamorada d'Hlios, va sser menyspreada pel du, que aleshores preferia els amors de Leuctoe. Per venjar-se'n, revel al pare d'aquesta les relacions de Leuctoe amb Hlios. Es consum de dolor en no poder recuperar l'afecte d'Hlios, al qual no es cansava de mirar en el seu trajecte, i desprs de morta fou transformada en gira-sol.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 53.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236679" title="Leuctoe" nonfiltered="1750" processed="1749" dbindex="91761">
D'acord amb la mitologia grega, Leuctoe fou una herona, filla d'rcam i d'Eurnome.

Va ser estimada per Hlios i aquesta relaci provoc la gelosia de Clcia, enamorada del du, que va anar a explicar a rcam l'estupre de la seua filla. Aquest la va fer enterrar viva, i Hlios, que no va arribar a temps de salvar-la, va fer crixer en aquell indret un arbre d'encens perqu, d'aquesta manera, arribs al cel i fos digna dels dus.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 136.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236681" title="rcam" nonfiltered="1751" processed="1750" dbindex="91762">
D'acord amb la mitologia grega, rcam fou un rei dels aquemnides, a Prsia.

Casat amb Eurnome, fou pare de Leuctoe.

Va fer enterrar viva la seua filla en saber que tenia relacions amb Hlios.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 162.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236683" title="Estrella de carboni" nonfiltered="1752" processed="1751" dbindex="91763">
Una estrella de carboni s una estrella gegant del darrer tipus semblant a les  estrelles gegants vermelles (o ocasionalment nanes vermelles), que tenen una atmosfera que cont ms carboni que oxigen; els dos elements es combinen a les parts ms altes de l'atmosfera de l'estrella formant monxid de carboni, la qual cosa consumeix tot l'oxigen de la atmosfera, alliberant toms de carboni que formen altres compostos, que donen a l'estrella una atmosfera sutjosa, i, pels humans, una xocant aparena rogenca.

Les caracterstiques espectrals d'aquestes estrelles sn totalment perceptibles, i van ser identificades pel seu espectre per Angelo Secchi cap al 1860   explorant l'astronomia espectroscpica. Les estrelles  normals  (com el Sol), l'atmosfera s ms rica en oxigen que en carboni.

Mecanismes astrofsics.
L'existncia de les estrelles de carboni s'explica per ms d'un mecanisme astrofsic. McClure distingeix entre estrelles clssiques de carboni, i les menys massives no clssiques.

En el cas de les estrelles clssiques de carboni, l'abundncia de carboni es creu que s el producte de la fusi de l'heli, especficament el procs triple alfa dins l'estrella, que a les gegants s'estn aprop del final de les seves vides en l'anomenada branca asimpttica de les estrelles gegants. Aquests productes de la fusi han estat portats a la superfcie estellar per episodis de convecci desprs que el carboni i altres elements han estat creats a l'interior de l'estrella. Normalment en aquesta classe d'estrelles de carboni gegants de la branca asimpttica l'estrella fusiona hidrogen, per en episodis separats per perodes de 104-105 anys, l'estrella passa a fusionar heli, mentre la fusi de l'hidrogen cessa temporalment. En aquesta fase, la lluminositat de l'estrella augmenta, i el material de la part interior de l'estrella (principalment carboni) puja cap a la part alta. Degut a que la lluminositat augmenta, l'estrella s'expandeix fins que la fusi d'heli cessa, i la clovella on es fusiona l'hidrogen reinicia la seva activitat. Durant les flamarades de la clovella d'heli,  la massa perduda per l'estrella s important, i desprs de moltes de flamarades d'heli, una estrella gegant de la branca asimpttica es transforma en una calenta nana blanca i la seva atmosfera esdev material d'una nebulosa planetria.

Les estrelles de carboni no clssiques es creu que sn estrelles binries, on una de les estrelles s'observa que s una estrella gegant (o ocasionalment una nana vermella) i l'altra una nana blanca. L'estrella que s'observa com una estrella gegant va rebre material ric en carboni quan era encara una estrella de seqncia principal de la seva companya (aix s, l'estrella que s ara una nana blanca) quan  aquesta darrera era encara una estrella clssica de carboni. Aquesta fase de l'evoluci estellar s relativament breu, i la majoria d'aquestes estrelles acaben com a nanes blanques.  Veim ara aquests sistemes molt de temps desprs de qu es produs la transferncia de massa, per tant el carboni de ms observat en  la  present gegant vermella no ha estat produt a l'interior d'aquesta estrella. Aquest escenari es acceptat tamb com a l'origen de les estrelles de bari, que tamb es caracteritzen per tenir  caracterstiques espectrals fermes de molcules de carboni i de bari (un element del procs S).  A vegades les estrelles en les que l'excs de carboni prov d'aquesta transferncia de massa s'anomenen  estrelles de carboni  extrnseques  per distingir-les de de les estrelles de la branca de les gegants asimpttiques  intrnseques  que produeixen el carboni internament. Moltes de les estreles de carboni extrnseques no sn lluminoses o fredes abastament per fabricar el seu propi carboni, la qual cosa era un trencaclosques fins que es va descobrir la seva natura binria.

Altres mecanismes menys convincents, com el cicle CNO desequilibrat i les flamarades d'heli en el nucli han estat proposats com a mecanismes d'enriquiment de carboni de l'atmosfera de les estrelles de carboni.

Espectres de les estrelles de carboni.
Per definici les estrelles de carboni tenen bandes espectrals dominants de la molcula C2. Tamb es poden trobar molts d'altres compostos de carboni a alts nivells, com poden ser CH, CN (cianogen), C3 i SiC2. El carboni es forma en el nucli i circula cap a les capes ms altes, canviant dramticament la seva composici. Els altres elements formats per medi de la fusi d'heli i el procs S tamb sn  dragats  seguint el mateix cam, incloent el liti i el bari.

Quan els astrnoms desenvoluparen la classificaci espectral de les estrelles de carboni, es trobaren amb dificultats quan provaven de correlacionar l'espectre amb les temperatures efectives de les estrelles. L'entrebanc es devia a que el carboni atmosfric amagava les lnies d'absorci usades normalment com a indicadors de la temperatura de les estrelles.

Secchi.
Les estrelles de carboni foren descobertes cap al 1860 quan un dels pioners de la classificaci espectral, el jesuta Angelo Secchi, cre la classe IV de Secchi per les estrelles de carboni, que foren classificades altra volta com a estrelles de la classe N al final de la dcada de 1890.

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236684" title="Hiparc (tir)" nonfiltered="1753" processed="1752" dbindex="91764">
Hiparc d'Atenes   (527-514 aC) Fou tir d'Atenes, fill menor del tamb tir Pisstrat que en morir va deixar el poder als seus dos fills: Hpies, el primognit, i Hiparc.

Segons l'historiador Tucdides qui realment manava a la ciutat era Hpies. Hiparc fou mecenes i va acollir al seu palau poetes com Anacreont i Simnides de Ceos. Tamb va reunir importants obres literries en una gran biblioteca d'Atenes. 
Fou assassinat l'any 514 aC per Harmodi i Aristogit, segons ens explica Tucdides a La Histria de la guerra del Pelopons (Llibre I, 20) Va ser a causa de l'amor d'Aristogit, un ciutad de classe mitjana, pel jove Harmodi. L'inters d'Hiparc pel noi va despertar els gelos d' Aristogit cosa que el va portar a tramar l'enderrocament de la tirania. Harmodi va rebutjar Hiparc i aquest ltim per humiliar-lo va convidar la seva germana a participar en les Grans Panatenees com a canfora. Ms tard, el tir va acomiadar la noia dient que no era digna de participar-hi. Harmodi i Aristogit van planejar matar-lo el dia de la process de les Panatenees ja que ning sospitaria de veure'ls reunits en aquella ocasi. Mentre Hiparc era al barri atens del Cermic amb la seva escolta, els dos tiranicides el van assaltar apunyalant-lo fins a la mort. Cap dels dos va poder fugir i van ser ajusticiats pels soldats. (Llibre VI, 56 i ss.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236686" title="Consus" nonfiltered="1754" processed="1753" dbindex="91765">
D'acord amb la mitologia romana, Consus fou una divinitat agrria que, al principi, protegia les llavors i les sitges. Per aquest motiu fou incls entre les divinitats subterrnies.

Tenia un altar enterrat en el Circ Mxim, que noms es descobria dos cops a l'any quan se celebraven els festivals en honor seu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 54.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236688" title="Prosper Mrime" nonfiltered="1755" processed="1754" dbindex="91766">
 
Prosper Mrime (Pars, 28 de setembre de 1803 - Cannes, 23 de setembre de 1870), autor, historiador i arqueleg francs. En una de les seves novelles est basada la famosa pera Carmen. 

Biografia.
Va estudiar Dret i diverses llenges: grec, rab, angls i rus. Va ser un dels primers traductors de nombrosos llibres de llengua russa al francs. A Mrime li agradava el misticisme, la histria i l'ocult. Va estar influenciat per les histries de ficci popularitzades per Sir Walter Scott i per la crueltat i drames psicolgics d'Aleksandr Puixkin. 

Sovint les histries que narra estan plenes de misteri i tenen lloc fora de Frana. Espanya i Rssia sn les seves fonts d'inspiraci freqents. Va viatjar en nombroses ocasions a Espanya, de la qual va deixar testimoniatge escrit en articles de costums i cartes i on va fer amics i va tenir amants. 

El 1830 es va entrevistar a Espanya amb la comtessa Eugenia de Montijo amb la qual va entaular una gran amistat. Quan la filla d'aquesta es va convertir el 1853 en l'emperadriu Eugenia de Frana al casar-se amb Napole III, va arribar a ser nomenat senador. 

El 1834 va succeir a Ludovic Vitet com inspector general de monuments histrics. Va conservar aquest crrec fins a 1860, i per al seu exercici va viatjar molt per Frana i l'estranger. El 1844 va ser nomenat membre de l'Acadmia francesa amb la butaca nmero 25.

Obra.

Cromwell (1822).
Le Thtre de Clara Gazul (1825);
La Guzla (1827);
La Jacquerie (1828);
Chronique du rgne de Charles IX (1829);
Mateo Falcone (1829);
Mosaque (1833);
Notes de voyages (1835-40).
La Vnus d'Ille (1837);
Colomba (1840);
Carmen (1845);
Lokis (1869);
Le chambre bleue (1872);
Lettres  une inconnue (1874);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236689" title="Llista d'estats sobirans del 1976" nonfiltered="1756" processed="1755" dbindex="91767">


Estats sobirans.
A.
 Afganistan   Repblica de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia (fins al 28 de desembre);
   Repblica Socialista Popular d'Albnia (des del 28 de desembre);
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
   Repblica Popular de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Cambodja Democrtica;
   Repblica Unida del Camerun;
   Domini del Canad;
   Repblica del Cap Verd;
   Repblica Centreafricana (fins el 4 de desembre);
 Imperi Centreafric (des del 4 de desembre);
   Repblica de Colmbia;
   Estat de les Comores;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Etipia Socialista;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
 Lbia   Repblica rab Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Repblica Popular de Moambic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles (des del 29 de juny);
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Trinitat i Tobago (fins a l'1 de mar);
   Repblica de Trinitat i Tobago (des de l'1 de mar);
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam (des del 2 de juliol);
   Repblica Democrtica del Vietnam (fins el 2 de juliol);
 Vietnam del Sud   Repblica del Vietnam del Sud (fins el 2 de juliol);

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
 Salom del Nord   Repblica de Salom del Nord (fins el 9 d'agost);
   Repblica de Rhodsia;
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;
   Repblica Democrtica rab Saharawi (des del 28 de febrer);
   Repblica de Transkei (des del 26 d'octubre);
   Repblica de la Xina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236690" title="Ball rod" nonfiltered="1757" processed="1756" dbindex="91768">


Breu historia del Ball rod.
Antigament, per batre, en comptes de fer crrer els animals per damunt de la batuda, la gent dansava per sobre com encara s fa pel pobles bltics i balcnics. 

Originriament ballaven noms les dones mentre l amo, situat al centre, manava el ritme tal com volia. 
Posteriorment, aquesta dansa es va anar transformant en una sardana popular, i el nom al que fa referncia la lletra, no es el de una noia, sin que es l instrument que acompanya la dansa, una cornamusa, o ms popularment conegut com a sac de gemecs.

Partitura.


Midi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236692" title="Germandats de Sang de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera" nonfiltered="1758" processed="1757" dbindex="91769">
Germandats de Sang de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera sn entitats que agrupen els donants de sang de les Illes Balears i Pitiuses, i que formen part de la Fundaci Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears, fundada el 1998. El 1995 van rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears en atenci a la seva tasca solidria.

 Enllaos externs .
 Web de la FBSTIB;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236693" title="Lac (fill de Lpat)" nonfiltered="1759" processed="1758" dbindex="91770">
Lac, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Lpat, rei del Pelopons. s considerat epnim de la Lacnia.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 131.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236698" title="Meges" nonfiltered="1760" processed="1759" dbindex="91771">


 Onomstica:
 Meges (cirurgi);

 Mitologia:
 Meges (fill de Fileu);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236701" title="Josep Mascar Pasarius" nonfiltered="1761" processed="1760" dbindex="91772">
Josep Mascar Pasarius (Alaior, Menorca 1923 - Palma de Mallorca 1996) fou un cartgraf i arqueleg menorqu. Es va formar en cartografia i arqueologia de manera autodidacta, de manera que el 1947-1951 va publicar el mapa general de Menorca  i el 1952-1962 el de Mallorca, alhora que comen a investigar la toponmia i els monuments megaltics de les Illes Balears i en public el resultat en nombrosos articles i llibres. Va rebre el Premi Joan Ramis de l'Ateneu de Ma en 1968. Tamb collabor en lOnomasticon Cataloniae, de Joan Coromines i Vigneaux, i a la Gran Enciclopdia de Mallorca. El 1996 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.

 Obres .
 Els monuments megaltics de l'illa de Menorca (1958);
 Prehistoria de las Baleares (1968);
 Geografa e historia de Menorca (1979);
 Prehistria de Menorca (1980);
 Corpus de toponimia de Mallorca (sis volums, 1962-1967) ;
 Historia de Mallorca (cinc volums, 1970-1975);

 Enllaos externs . 
 Referncia de l'entrega del premi a menorca.info;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236703" title="Meges (fill de Fileu)" nonfiltered="1762" processed="1761" dbindex="91773">
Segons la mitologia grega, Meges fou un heroi, fill de Fileu, rei de l'lida, i de Ctmene.

Havent estat un dels pretendents d'Helena, es vei obligat a anar a la guerra de Troia, on va morir.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 145.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236705" title="Sandra Kalniete" nonfiltered="1763" processed="1762" dbindex="91774">

Sandra Kalniete ( Togur, Rssia 1952 ) s una poltica letona que fou Comissria Europea en la Comissi Prodi.

Biografia.
Va nixer el 22 de desembre de 1952 a la ciutat de Togur, poblaci situada a la Provncia de Tomsk a Rssia per que en aquells moments formava part de la Uni Sovitica. La seva famlia, originria de Letnia, fou deportada pel rgim comunista durant l'ocupaci sovitica. Va estudiar art a l'Acadmia d'Art entre 1977 i 1981 i, posteriorment, va treballar com a historiadora de l'art.

Activitat poltica.
Membre del partit conservador Front Popular (LTF) des de 1988, particip de forma activa en la moviment independentista del seu pas i fou escollida diputada al Parlament de Letnia. Desprs d'assolir la independncia el setembre de 1991 pass a treballar al Ministeri de Relacions Exteriors del seu pas, i posteriorment fou nomenada ambaixadora davant les Nacions Unides (1993-1997), Frana (1997-2000) i la UNESCO (2000-2002). 

El novembre de 2002 fou nomenada pel Primer Ministre de Letnia Einars Repe Ministra de Relacions Exteriors, crrec que va abandonar el mar de 2004, moment en el qual va esdevenir membre de la Comissi Prodi amb l'entrada del seu pas a la Uni Europea. En aquesta comissi fou nomenada Comissria Europea d'Agricultura i Assumptes Pesquers, crrec que compart amb l'austrac Franz Fischler. 

En la formaci de la Comissi Barroso, per, no fou escollida per representar el seu pas en la Comissi. Allunyada de la poltica activa per aquest contratemps, el 2006 pass a formar part del Partit de la Nova Era (JL), per la qual fou novament escollida diputada al Parlament del seu pas.

Obra escrita.
1989: Latvieu tekstilm ksla;
2000: Es lauzu, tu lauzi, m s lauz m;
2001: Ar balles kurp m Sib rijas sniegos;

Enllaos externs.
  Informaci de Sandra Kalniete a la Comissi Europea;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236721" title="Museu (desambiguaci)" nonfiltered="1764" processed="1763" dbindex="91775">


 Museu (instituci);
 Museu Martim de Barcelona;
 Museu Martim, Fluvial i Portuari de Rouen;
 Museu Martim de Dubrovnik;

Onomstica:

 Museu (mitologia), poeta grec entre la mitologia i la realitat.
 Museu (militar), oficial d'Antoc III el Gran.
 Museu (poeta), poeta pic grec del segle II aC.
 Museu (escriptor), escriptor i gramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236724" title="Museu (mitologia)" nonfiltered="1765" processed="1764" dbindex="91776">
D'acord amb la mitologia grega, Museu (Musaeus, Mosaios ) fou un poeta i msic grec, fill d'Eumolp) i de Selene. Est entre la mitologia i la realitat. La llegenda el fa contemporani d'Hracles i de la famlia dels Eumlpides; se'l considera fill d'Eumolp i de Selene encara que hi ha altres versions, com la que diu que fou fill d'Orfeu, o la que el fa fill d'Antfem i Helena.

Entre altres fets, institu l'escola rfica i compongu diversos himnes o composicions potiques connectades amb els ritus del culte a Dmeter a Eleusis i als misteris d'Eleusis.

Aristtil el fa casat amb Dioce; Hermesianax de Xipre amb Antiope.

Suides diu que va tenir un fill de nom Eumolp. L'Escolstica d'Aristfanes diu que estava enterrat a Falron; i Pausnies diu que la tradici el feia enterrat al Pireu.

Se li atribueixen: 
 ;
 
Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 153.
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology de William Smith (1867) ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236728" title="lvaro Santamara Arndez" nonfiltered="1766" processed="1765" dbindex="91777">
lvaro Santamara Arndez (Borriol, Plana Alta, 1917 - Palma, 2004) fou un mestre i historiador valenci. Es llicenci en histria a la Universitat de Valncia el 1942 i fou destinat a l'Institut Joan Alcover de Palma. El 1948 fou nomenat catedrtic de Geografia i Histria tamb a l'Institut Ramon Llull de Palma. Ha estat acadmic d'honor de la Reial Acadmia Mallorquina d'Estudis Genealgics, Herldics i Histrics, soci d'honor de la Societat Arqueolgica Lulliana i el 1977 primer catedrtic d'Histria Medieval de la Universitat de les Illes Balears fins a la seva jubilaci el 1985. 

Les seves lnies principals de recerca se centraren en la conquesta i repoblaci de Mallorca, la revolta forana i el desenvolupament de les institucions del Regne de Mallorca. El 1998 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.

 Obres .
 Sobre el antisemitismo en Mallorca anterior al pogrom de 1391 (1977);
 La Carta de Franquesa de Mallorca, estatuto constituyente del reino (1987);
 Repoblacin y sociedad en el Reino de Mallorca (1230-1343) (1988);
 Precisiones sobre la expansin martima de la Corona de Aragn (1990);
 Ejecutoria del Reino de Mallorca (1990);
 La Reconquista y la Repoblacin del Reino de Mallorca (1991);
 Conversaciones de la dinasta de Mallorca (1993);
 La demografa en el contexto de Valencia. Siglo XV (1992) a Medievalia;
 Historia de una marginacin (2003);

 Enllaos externs .
 Homenatge a lvaro Santamara a la UIB;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236732" title="Moros (mitologia)" nonfiltered="1767" processed="1766" dbindex="91778">
Moros, segons la mitologia grega, fou una divinitat, fill de Nix.

Relacionat amb el dest dels mortals, prpiament, s'encarregava d'assenyalar l'hora de la seua mort.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 153 .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236733" title="Maldat" nonfiltered="1768" processed="1767" dbindex="91779">
 La Maldat, o tamb conegut com Mal, s el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o dest.  D'aquesta forma, el mal s el valor atorgat a una cosa que reuneix l'esmentada caracterstica, en ocasions apartant-se del lcit o honest, perpetrant desgrcia o calamatidat, convertint-se en conseqncia en una amenaa.  
s un terme ample solia indicar un judici moral o tic negatiu, sovint utilitzat per descriure actes intencionals que sn cruels, injustos, o egoistes. Les personificacions del Mal ms conegudes i temudes sn Satan i Ahriman. En moltes cultures, s utilitzat descriure actes o idees que sn al contrari d'alguna religi.  
 
 Descripci .

La maldat, al costat del seu oposat (la bondat), es caracteritzen per formar una dualitat present en totes les cultures conegudes, i dins del mateix ser de les persones. En general, la distinci de la maldat implica una jerarquia d'estndards morals quant al comportament hum, dins de la qual la maldat s el menys desitjat i l'amor s el ms important. Aix, una persona que practica el mal s alg "malvat". Un terme similar s malcia; un criminal pot ser considerat malicis.

Dolent s un concepte orientat a definir all que augmenta l'esfor per aconseguir el bo. Per exemple, es considera que el blat s bo per alimentar a les nacions amb gana, ja que tot el que s'oposi a la consecuci de l'esmentat objectiu, s dolent. S'estima que l'individu que respecta les normes i lleis locals, s una persona bona, ja que fomenta el sistema social en el qual viu, aquella persona que es rebella per cursos violents, s dolenta. La rebellia no sempre s dolenta si es manifesta per conductes raonables. Moltes cultures reconeixen molts nivells de comportament immoral, des de petits vicis a grans crims. Aquestes creences sovint sn transportades al sistema legal de la societat, amb mtodes de judici i cstig per a les ofenses.

 La seva descripci en les religions i les creences .

Per a algunes religions, la maldat s considerada un misteri. Es creu que la vida i les seves regles sn "governades" per una benevolncia innata i el comportament que contradiu directament la "bondat natural" no s comprensible en termes morals i racionals. La maldat caracteritza i descriu aspectes del ser hum desviats de la naturalesa de l'amor, la justcia i el social. Les visions sobre com estan definits el b i el mal jeuen en dos extrems. L'absolutisme moral sost que el b i el mal sn conceptes fixos establerts per Du, la naturalesa o alguna altra forma d'autoritat. El relativisme moral sost que els estndards del b i el mal sn sols productes de la cultura local o prejudicis. 

Sense importar la font de les seves definicions, totes les cultures humanes tenen una srie de "creences naturals" sobre quines coses sn malvades. Les maldats naturals generalment inclouen la mort accidental, les malalties i altres desgrcies. Les maldats morals generalment inclouen la violncia, la traci i altres comportaments destructius cap a d'altres, encara que el mateix comportament cap a persones alienes a un grup pot ser considerat bo. Les religions judeocristianes junt amb l'islam i d'altres, se centren en gran manera en els conceptes del b i el mal i aix ha estat causa de nombrosos debats religiosos. Moltes cultures i mitologies personifiquen el mal, com Satans   en el cristianisme. D'altres descriuen als esperits i a dimonis malvats com els incitadores dels actes de maldat.

 La seva descripci com a conducta i personalitat .

 Molts socilegs, psiclegs i neurlegs han intentat construir explicacions cientfiques per al desenvolupament de caracterstiques especials d'una personalitat del tipus "antisocial", coneguda com socipata. El socipata es caracteritza per ser en extrem egocntric, amb falta de conscincia i inhabilitat de sentir remordiment pel dany causat a d'altres personalment. Tanmateix, el diagnstic de personalitat amb desordre antisocial o socipata (desordre abans cridat psicoptic) s de vegades criticat per ser, actualment, no ms cientfic que cridar a una persona malvada.

El que els crtics veuen com una simple determinaci moral s disfressat, segons discuteixen, amb un nom de to cientfic, per no s cap proveda descripci completa d'un mecanisme pel qual l'anormalitat pugui ser identificada. En altres paraules, segons afirmen els crtics, els "socipatas" sn cridats com a tals perqu sn primer creguts malvats, una determinaci no derivada d'un mtode cientfic; sin ms aviat del codi moral del tipus de societat que ho jutja.

La maldat tamb ve a ser part de la voluntat interna, que decideix elegir viure la seva vida sota el domini del mal. La seva maldat s evidncia de l'intern. Ell dany que ocasiona als altres s la prova de l'existncia del mal. Dominat pel fruit del mal, l'egoisme, l'enveja, i la incapacitat de remordiment, perdent amb aquest, l'ltim que li queda del b en seu ser. Sent aix, ja no surt d'aquest estat de foscor. En la conscincia es torna incomprencible i irracional, vivint sense fe, en estat mortis. Sense saber-lo en vida perd tot al seu voltant, sense adonar-se, i acaben allats del tot, amb deliri de persecuci en la seva conscincia, esperant el seu final cada dia, sense valor cap a la vida mateixa i cap a si mateix, convertint-se en un psicpata, adorador del fruit que causa el sofriment amb els seus actes, descarregant-lo en els altres. Depenent, la seva intenci mental realitza actes fsics contra un objecte viu i material, evident fora del mal que domina seu ser intern, per voluntat prpia elegeix ser aix.

 Vegeu tamb . 
 Satan.
 Dolent (ficci).
 Foscor.
 Senyor Fosc.

 Enllaos externs .
 Qu s un psicpata?;
 Bo i dolent en (ultraortodox) el judaisme       ;
 ABC: Buscant el Mal en la Quotidianitat           ;
 Avui: Mal d'Indexaci;
 Referncies . 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236736" title="Mscel" nonfiltered="1769" processed="1768" dbindex="91780">
Segons la mitologia grega, Mscel fou un ciutad d'Argos, descendent de Crot.

Una nit se li aparegu en somnis Heracles divinitzat i li orden que funds una ciutat sobre la tomba del seu antecessor. Mscel no gos complir l'ordre, ja que aleshores l'expatriaci es castigava amb pena de mort, per el du hi insist i l'amena si no ho feia. Mscel, finalment, es prepar per abandonar la ciutat, per el seu propsit fou descobert i hagu de comparixer a judici. Tots els jurats, considerant-lo culpable, varen emetre el veredicte amb boles negres, per en obrir l'urna per comptar-les noms s'hi varen trobar boles blanques, que representaven l'absoluci del reu. Mscel, doncs, qued en llibertat i pogu arribar al sud d'Itlia on fund la ciutat de Crotona.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 152.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236740" title="Franz Fischler" nonfiltered="1770" processed="1769" dbindex="91781">

Franz Fischler ( Absam, ustria 1946 ) s un poltic i professor universitari austrac que fou membre de la Comissi Europea entre 1995 i 2004.

Biografia.
Va nixer el 23 de setembre de 1946 a la ciutat d'Absam, poblaci situada a la regi del Tirol. Va estudiar enginyeria agrcola a la Universitat de Cincies de l'Agricultura de Viena, on es va doctorar el 1978. Va treballar com a professor assistent en aquesta universitat entre 1973 i 1979, i desprs per a la Cambra d'Agricultura del Tirol, per a ocupar finalment el lloc de director d'aquesta ltima entre 1985 i 1989. 

Activitat poltica.
Membre del partit conservador Partit Popular d'ustria (VP), l'any 1989 fou nomenat Ministre Federal per a Agricultura i Silvicultura en el govern del canceller Franz Vranitzky, crrec que ocup fins el 1994. Des de 1990 s membre electe del Consell Nacional d'ustria.

El 1995 fou nomenat membre de la Comissi Santer, esdevenint Comissari Europeu d'Agricultura i Desenvolupament Rural. Desprs d'ocupar el mateix crrec en la interina Comissi Marn, el setembre de 1999 en la formaci de la Comissi Prodi fou nomenat altre cop Comissari d'Agricultura aix com Comissari Europeu d'Assumptes Pesquers i Martims. 

Enllaos externs.
  Informaci de Franz Fischler a la Comissi Europea;
  Informaci de Franz Fischler al Parlament d'ustria;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236741" title="Inconscient" nonfiltered="1771" processed="1770" dbindex="91782">
L'inconscient s una de les parts del jo o de la ment que, segons la psicoanlisi, constitueixen el conjunt del psiquisme hum. Inclou tots els pensaments ocults, els desitjos reprimits i els condicionants que guien l'acci del subjecte sense que aquest els pugui controlar. El terme va ser popularitzat per Sigmund Freud i ha passat al lxic com com a sinnim de "no racional". 

Per la psicoanlisi, l'inconscient es manifesta en: els lapsus del subjecte, els somnis, els smptomes neurtics i els acudits. S'hi pot accedir usant la hipnosi o per associaci lliure amb terpies especfiques. Es pot intentar alliberar amb drogues o tcniques de relaxaci, el popular "deixar la ment en blanc".

El surrealisme reivindica l'inconscient com a font d'inspiraci per a l'art, en oposici a les convencions burgeses, per aix promou l'anomenada escriptura automtica, posant sobre el paper qualsevol imatge o frase que vingui al cap, sense passar-los pel filtre de la ra.

Carl Gustav Jung pensava que a part de l'inconscient personal n'existeix un de collectiu que recull tota l'herncia de mites, superstici i arquetips per interpretar els esdeveniments quotidians.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236743" title="Lampos" nonfiltered="1772" processed="1771" dbindex="91783">
Segons la mitologia grega, Lampos fou un heroi troi, fill de Laomedont i d'Estrimo.

Fou pare de Dlops.

Don nom a la ciutat de Lampnion, a la Trada.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 132.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236744" title="Dlops" nonfiltered="1773" processed="1772" dbindex="91784">
D'acord amb la mitologia grega, Dlops fou un heroi troi, fill de Lampos.

Fou mort per Menelau, que el sorprengu espiant el campament dels grecs.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 68.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236745" title="Dimos" nonfiltered="1774" processed="1773" dbindex="91785">
D'acord amb la mitologia grega, Dimos fou un fill d'Ares i d'Afrodita.

Personificaci del terror, acompanyava el seu pare a la batalla.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 66.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236746" title="Vuitena reial" nonfiltered="1775" processed="1774" dbindex="91786">
La vuitena reial, s una estrofa d'origen itali generalment composada de versos endecasllabs distributs en tres estrofes amb rima consonant ABAB ABAB CC.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236747" title="Societat Arqueolgica Lulliana" nonfiltered="1776" processed="1775" dbindex="91787">
Societat Arqueolgica Lulliana s una entitat fundada el desembre de 1880 a Palma de Mallorca per Bartomeu Ferr i Perell amb el patrocini del bisbe Mateu Jaume, i que tenia com a objectius honrar la memria de Ramon Llull i recollir objectes artstics i religiosos retirats del culte, per tal d'evitar llur destrucci. Amb aquests materials formaren el Museu Arqueolgic Lulli que tenia la seu al Collegi de la Sapincia. Des del 1885 edita el Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana, referncia important per a conixer la histria de Mallorca.

El 1916 totes les colleccions passaren al Museu Dioces de Palma de Mallorca, per unes diferncies amb la cria provocaren una divisi entre els objectes de propietat eclesistica i els propis de la Societat, que el 1927 els ofer en dipsit a la Direcci General de Belles Arts, oferiment que no fou acceptat fins el 1961, quan es va fundar el Museu de Mallorca. A travs de donatius i llegats ha arribat a reunir una nombrosa biblioteca, on destaquen el fons lulli i la Biblioteca Aguil, i una de les hemeroteques ms rellevants de Mallorca. La seva presidenta actual s Maria Barcel Cresp.

Ha donat suport a diverses iniciatives de carcter cultural, com la publicaci del Diccionari catal-valenci-balear (1926-62), el IV Congrs d'Histria de la Corona d'Arag (1955), sollicit infructuosament que la Diputaci Provincial de Balears adquirs els Caps de Toro de Costitx (1985), protest contra l'enderrocament de la Porta de Santa Margalida de les muralles de Palma, intervengu en la compra per part de la Conselleria de Cultura d'un tresoret almohade (1990) i denunci la
destrucci d'un jaciment arqueolgic a can Partit (Eivissa). El 2001 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.

 Enllaos externs .
 Web de la Societat Arqueolgica Lulliana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236748" title="Sediment" nonfiltered="1777" processed="1776" dbindex="91788">

Sn els material que els agents geolgic externs dipositen en les conques de sedimentaci.

Es classifiquen en:

  Sediments detrctics;
  Sediments qumics;
  Sediments bioqumics;
  Sediments orgnics;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236749" title="Fobos (mitologia)" nonfiltered="1778" processed="1777" dbindex="91789">
Segons la mitologia grega, Fobos fou una divinitat, fill d'Ares i d'Afrodita.

Personificaci de la por, incitava els combatents a fugir.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 97.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236753" title="Galantis" nonfiltered="1779" processed="1778" dbindex="91790">
D'acord amb la mitologia grega, Galantis fou una serventa d'Alcmena.

Quan havia de nixer Heracles, la deessa dels parts, Ilitia, enviada per Hera, s'assegu al davant de la cambra d'Alcmena amb les cames ben juntes per tal d'impedir el naixement de l'heroi. Galantis, que entrava i sortia sovint, la va veure i, sospitant de les seues intencions, li digu de sobte que la seua senyora ja havia parit. Ilitia, sorpresa, s'aixec tot separant les cames, i llavors pogu nixer Heracles. La deesa, indignada amb aquest engany, transform Galantis en una mustela.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 99.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236754" title="Santa Maria d'Eunate" nonfiltered="1780" processed="1779" dbindex="91791">
Santa Maria d'Eunate s una esglsia romnica situada prop de Puente la Reina, a Navarra. L'arcuaci poligonal que l'envolta s l'origen del seu nom, ja que Eunate significa cent portes en basc.

Senzilla, original i misteriosa, construda el 1170, el seu origen no s clar. Alguns historiadors han remenat la possibilitat que fos obra dels templers i hospital de l'orde de Sant Joan, mentre que la tradici popular atribueix la seva construcci a una reina o senyora, la sepultura de la qual jeu sota les pedres, perqu en fos la seva capella funerria. El descobriment d'enterraments entre les columnes del claustre i les restes d'una sepultura al peu de la porta d'entrada, entre els que va aparixer una petxina de pelegr, confirmen que va ser esglsia cementerial de pelegrins.

El conjunt s de planta octogonal i est envoltat per una bonica galeria porticada de 33 arcs, amb capitells decorats. L'harmonia de la planta octogonal queda trencada per l'absis pentagonal i una torreta de planta quadrada adossada al costat de l'epstola. Als murs exteriors s'alternen finestres calades i cegues i dues portes d'accs, la del nord davant el Cam, molt decorada, i una altra de ms senzilla cap a ponent.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236755" title="Poul Dalsager" nonfiltered="1781" processed="1780" dbindex="91792">

Poul Dalsager ( Hjrring, Dinamarca 1929 - d. 2001 ) fou un poltic dans que fou membre de la Comissi Europea entre 1981 i 1985.

Biografia.
Va nixer el 5 de mar de 1929 a la ciutat de Hjrring, de la qual en fou alcalde. Mor el 2 de maig de l'any 2001 en aquesta mateixa ciutat.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista (PS), el febrer de 1975 fou nomenat Ministre d'Agricultura i Pesca en el govern de Anker Jrgensen, crrec que desenvolup fins l'agost de 1978. En el nou govern de Jrgensen entre octubre de 1979 i gener de 1981 li foren otorgades novament aquestes dues carteres.

El gener de 1981 fou nomenat membre de la Comissi Europea en substituci de Finn Olav Gundelach, esdevenint Comissari Europeu d'Agricultura i Assumptes Pesquers, crrecs que ocup fins el gener de 1985.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236756" title="Lucina" nonfiltered="1782" processed="1781" dbindex="91793">
D'acord amb la mitologia romana, Lucina fou una divinitat itlica que presidia els parts.

Algunes voltes era confosa amb Juno o amb Diana, de les quals acab essent un sobrenom.

Tamb fou assimilada a la deessa grega Ilitia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 140.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236763" title="Magnes" nonfiltered="1783" processed="1782" dbindex="91794">

 
 Magnes (poeta);
 Magnes (mitologia);
 Magnes de Serifos;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236765" title="Joan Mar Cardona" nonfiltered="1784" processed="1783" dbindex="91795">
Joan Mar Cardona (Sant Rafel de sa Creu 1925   Eivissa 2002) fou un religis i historiador eivissenc. El 1938 va ingressar al Seminari Conciliar d Eivissa, on hi conegu Isidor Macabich Llobet, i als de Valncia i Palma de Mallorca, i a la Universitat de Salamanca, fins que fou ordenat sacerdot el 1949. S'especialitz en grec clssic i fou nomenat rector de Sant Carles fins que el 1952 fou nomenat canonge arxiver de la Catedral d'Eivissa, alhora que donava classes de filosofia i grec al Seminari. 

El 1959 fund Rdio Popular, la primera emissora radiofnica de les Pitises, amb estudi a la torre del campanar del temple de la Santa Creu, i de la que en fou director fins el 1979. Del 1982 al 1989 fou vicari general del bisbe d'Eivissa, i fins el 1992 director de Critas Diocesana a Eivissa i Formentera. Tamb fou president de l'Institut d'Estudis Eivissencs de 1976 a 1994. El 1996 fou president de Sa Talaia, societat que procurava per la recepci de TV3 a les Pitiuses. Des del 1972 public articles a la revista Eivissa i nombrosos llibres ben documentats amb fonts de l'Arxiu episcopal. El 2000 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears

 Obres .
 Articles .
 Los molinos de viento en Ibiza y Formentera (1973);
 Los molinos de Ibiza y Formentera, hoy (1973);
 Una iglesia del siglo XIV: sa Capella de sa Tanca Via (1974);
 1682. Bsqueda de tesoros escondidos en sa Cova d en Jaume Orat (1974);
 Les nostres torres de defensa (1974) ;
 Formentera i els seus quartons (1975);
 Llibres .
 La conquista catalana de 1235 (1976);
 Els llibres d entreveniments (1981);
 Formentera (1983);
 Balansat (1984);
 Sant Antoni de Portmany. Parrquies d Eivissa i Formentera, 1785-1985 (1985);
 Portmany (1990);
 El llarg cam del pa a Formentera (1993);
 Els camins i les imatges de l arxiduc, ahir i avui (1993) ;
 Formentera: documentaci i paisatges (1994);
 El cam de Missa (1996);
 Eivissa passa a passa (1999);
 Formentera: passa a passa per les vies pbliques (1999);
 Santa Maria d Eivissa (1985);

 Enllaos externs .
 Petita Biografia de Joan Mar;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236770" title="Magnes (mitologia)" nonfiltered="1785" processed="1784" dbindex="91796">
Segons la mitologia grega, Magnes fou un heroi, fill d'ol i d'Enrete.

Fou pare de Dictis i de Polidectes, entre altres fills que se li atribueixen.

s considerat epnim de Magnsia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 141.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236771" title="Damastes" nonfiltered="1786" processed="1785" dbindex="91797">

Onomstica: Damastes (historiador);
Mitologia: Damastes (mitologia);
Biologia: Damastes (gnere), gnere d'aranyes,
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236774" title="Damastes (mitologia)" nonfiltered="1787" processed="1786" dbindex="91798">

D'acord amb la mitologia grega, Damastes fou un bandit, anomenat tamb Procust.

Tenia una casa amb dos llits de mida diferent, on feia jeure les seues vctimes. Si eren de molta estatura, les posava en el llit petit i els tallava el tros que sobrava. Si no, les posava en el gran i els estirava els membres fins que s'hi adaptessin.

Fou mort per Teseu.

 Bibliografia .

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 59-60.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236777" title="Ducat de Palma de Mallorca" nonfiltered="1788" processed="1787" dbindex="91799">
Ducat de Palma de Mallorca s un ttol nobiliari concedit pel rei Joan Carles I d'Espanya per a la seva filla la infanta Cristina de Borb quan es cas amb l'ex-jugador de handbol del FC Barcelona, Iaki Urdangarn, el 1997. El 1998 els ducs van rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236778" title="nteros" nonfiltered="1789" processed="1788" dbindex="91800">
D'acord amb la mitologia grega, nteros fou una divinitat, fill d'Ares i d'Afrodita.

Concebut com a germ bess d'Eros, per a alguns seria el protector de l'amor recproc, mentre altres diuen que causa l'aversi amorosa.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 20.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236779" title="Edoardo Martino" nonfiltered="1790" processed="1789" dbindex="91801">

Edoardo Martino ( Alessandria, Itlia 1910 - Roma 1999 ) fou un poltic itali que va ser membre de la Comissi Rey entre 1967 i 1970.

Biografia.
Va nixer el 20 d'abril de 1910 a la poblaci d'Alessandria, situada a la regi del Piemont. Va estudiar filosofia i histria a l'Escola Superior de Pisa, esdevenint professor de la Universitat Internacional de Cincies Socials de Roma.

Durant la Segona Guerra Mundial va participar en la campanya de Rssia, i posteriorment afiliat a la resistncia italiana va particiar activament en l'alliberament dle pas mitjanant l'organitzaci de la XI Divisi de Partisans.

Mor el 5 de desembre de 1999 a la seva residncia de Roma.

Activitat poltica.
Afiliat l'any 1943 a la Democrcia Cristiana (DC), el 1948 fou escollit diputat al Parlament itali, esc que va mantenir fins el 1963. Va exercir diversos crrecs de sotsecretari de Defensa i Relacions Exteriors en diversos governs d'Amintore Fanfani, Antonio Segni i Giovanni Leone

La tardor de 1957 fou escollit membre de la delegaci italiana de l'Assemblea General de les Nacions Unides, esdevenint l'any segent representant del seu pas al Parlament Europeu. El juliol de 1967 abandon les seves funcions al Parlament per esdevenir membre de la Comissi Rey, sent nomenat Comissari Europeu de Relacions Exteriors, crrec que va mantenir fins el juny de 1970.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236781" title="Iaki Urdangarn" nonfiltered="1791" processed="1790" dbindex="91802">
Iaki Urdangarin Liebaert (Zumrraga, Guipscoa, 15 de gener de 1968) s un ex jugador de handbol i esps de la Infanta d'Espanya i Duquessa de Palma de Mallorca Cristina de Borb. T tractament d' Excelentssim Senyor. 

Va jugar professionalment en la secci d'handbol del Futbol Club Barcelona durant 14 temporades, entre 1986 i 2000. Va ser internacional per la Selecci d'handbol d'Espanya en tres jocs olmpics, contribuint a la consecuci de dues medalles de bronze en els Jocs Olmpics d'Atlanta 1996 i Sydney 2000, a ms d'una medalla de bronze en un Europeu. En l'any 2000 es va retirar de la competici. 

En 1997 es va casar amb la infanta Cristina de Borb a Barcelona, ocasi per la qual el Rei va concedi-la el ttol de Duquessa de Palma de Mallorca. Han tingut quatre fills que ocupen els llocs del set al des en el ordre de successi al Rei Joan Carles I. Com ancdota es pot dir que va conixer la Infanta Cristina durant els Jocs Olmpics d'Atlanta a travs del llavors porter de Waterpolo Jess Rolln. 
 Trajectria com jugador d'handbol . 
FC Barcelona. 
 Ttols internacionals: ;
 6 Copes d'Europa: 1990-1991, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998, 1998-1999 i 1999-2000. ;
 2 Recopa d'Europa d'handbol: 1993-1994, 1994-1995. ;
 4 Supercopa d'Europa d'handbol: 1996-1997, 1997-1998, 1998-1999. ;
 Ttols nacionals: ;
 10 Lliga ASOBAL: ;
 7 Copa del Rei d'handbol: ;
 9 Supercopa d'Espanya d'handbol: ;
 3 Copa ASOBAL: ;
 11 Lliga Catalana d'handbol: ;
Selecci espanyola. 






Va ser 154 vegades internacional amb la Selecci espanyola, amb la qual va participar en 9 grans esdeveniments internacionals:
 Jocs Olmpics de Barcelona 1992: cinqu. ;
 Jocs Olmpics d'Atlanta 1996: tercer i medalla de bronze  ;
 Jocs Olmpics de Sydney 2000: tercer i medalla de bronze  ;
 Mundial Junior d'Espanya 1989: segon i medalla de plata.  ;
 Mundial de Sucia 1993: cinqu. ;
 Mundial de Jap 1997: set. ;
 Mundial d'Egipte 1999: quart. ;
 Europeu de Portugal 1994: cinqu. ;
 Europeu de Crocia 2000: tercer i medalla de bronze ;

 Enllaos externs .
http://www.casareal.es/doninaki/index-ides-idweb.html;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236782" title="Callisto (mitologia)" nonfiltered="1792" processed="1791" dbindex="91803">
D'acord amb la mitologia grega, Callisto fou una herona, filla de Licon.

Es pos al servei d'rtemis com a nimfa caadora. Zeus se n'enamor i, per obtindre-la, adopt la figura d'rtemis. D'aquesta uni va nixer Arcas. Fou transformada en ssa per rtemis, com a cstig per no haver guardat el vot de castedat, o b per Hera, que es venjava aix d'una amant del seu marit.

Ms endavant puj al cel, esdevinguda l'ssa Major.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 41-42;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236783" title="Persona (gramtica)" nonfiltered="1793" processed="1792" dbindex="91804">
La persona gramatical s el tret de determinades paraules variables en la seva flexi per indicar qui sn els interlocutors implicats pel missatge. s una marca dectica, s a dir, que depn del context per ser compresa totalment (ja que dir jo significa coses diferents cada cop que un individu parla, per exemple).

Les diferents famlies de llenges.
Les llenges indoeuropees distingeixen tres persones al singular i tres al plural i les mostren al verb, als pronoms i possessius i a vegades en altres paraules que concorden amb aquestes. Molts idiomes distingeixen apart entre persones formals i informals, s a dir, que poden dirigir-se a l'altre en un registre formal usant una persona diferent que la colloquial (s el cas de 
t / usted en castell, tu / vous en francs, o tu / Lei en itali).

Altres famlies de llenges distingeixen entre primera persona inclusiva i no inclusiva, aix tenen diferent paraula per a "nosaltres" segons si inclou els receptors o no. Tamb hi ha llenges que inclouen una quarta persona, que equival a una tercera no propera o no evident, i que s una categoria propera a la impersonalitat.

En catal.
El catal t tres persones en singular i tres en plural, que equivalen als pronoms jo, tu, ell (o ella), nosaltres, vosaltres i ells (o elles). Les formes de cortesia sn el "vost, vosts", que es conjuga com la tercera persona del singular o la ms tradicional "vs", que adopta la flexi de la segona del plural. 

La persona pot expressar-se amb el pronom, usant el nom concret de l'individu designat o, ms freqentment, mitjanant la flexi o conjugaci del verb, que mostra en la seva desinncia de quina persona parla la frase.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236784" title="Teodor beda Gramage" nonfiltered="1794" processed="1793" dbindex="91805">
Teodor beda Gramage (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1931 - Palma (Mallorca), 2003) va ser un religis valenci. El 1955 s'orden prevere i el 1961 estudi Teologia a la Universitat de Sant Toms de Roma. Fou vicari episcopal i el 1970 bisbe auxiliar d'Eivissa. El 1972 fou nomenat administrador apostlic de Mallorca i el 13 d'abril de 1973 fou elegit bisbe de Mallorca. El seu pontificat es disting per aplicar el Concili del Vatic II.

El 1975 public amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaraci sobre La responsabilitat dels cristians en la promoci de la nostra llengua i cultura. Aix mateix, va treballar per a la normalitzaci lingstica del catal en la litrgia i encoratj i prolog les edicions en catal per a les Balears d'Un testament (1987) i de la Bblia (1994). Va orientar els fidels amb diversos comunicats en els moments de la transici democrtica, de l'Estatut d'autonomia (1983), de les diverses eleccions poltiques, i va mantenir sempre la independncia d'opcions de partit.

El 1984 deman, amb els altres dos bisbes de les Illes Balears, la creaci de la Provncia Eclesistica de les Balears. Interessat per promocionar l'acci social de l'Esglsia, el 1979 cre la Delegaci Diocesana d'Acci Social. El 1976 fund la Sapincia, que don lloc (1981) a l'Hospital de Nit, i promogu el Projecte Home (1985). El 1978 propici la federaci dels grups d'esplai. El 1980 erig l'associaci Justcia i Pau.

Tamb va encoratjar la presncia missionera de preveres, religiosos i seglars al Burundi i al Per. Foment l'ecumenisme a partir, sobretot, de l'atenci religiosa als turistes, singularment amb les esglsies anglicana, luterana alemanya i sueca i el 1987 particip en la inauguraci de la sinagoga de Palma. El 2002 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.

Mor el 18 de maig de 2003, essent enterrat a la capella de Sant Pere de la seu de Mallorca. Precisament el lloc on havia promogut la intervenci de Miquel Barcel. Simblicament els vens d'Ontinyent enviaren un poc de terra de la Serreta perqu fos sepultada amb el bisbe.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236785" title="Len Lye" nonfiltered="1795" processed="1794" dbindex="91806">
Len Lye va nixer amb el nom de Leonard Charles Huia Lye a Christchurch, Nova Zelanda, el 5 de juliol de 1901 i va morir a Warwick, Rhode Island, el 15 de maig de 1980. Va ser un  artista conegut originalment per les seves pellcules experimentals i la seva escultura cintica. Les seves pellcules sn guardades a arxius com el New Zealand Film Archive, British Film Institute, Museum of Modern Art a Nova York i el Pacific Film Archive a la University of California, Berkeley. Les escultures d'en Lye es troben a les colleccions del Whitney Museum of American Art, l'Art Institute of Chicago, l'Albright-Knox Art Gallery i el Berkeley Art Museum.  Tot i que es va convertir en un ciutad dels Estats Units el 1950, la majoria de la seva feina va retornar a Nova Zelanda desprs de la seva mort, on s'exposa a la Galeria d'Art Govett-Brewster a New Plymouth.

Enllaos externs.
;
Biografia, llistat d'obres i altres coses;
Pellcules d'en Len Lye a Google Video;
Vdeos de la Len Lye Foundation Water Whirler 2006;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236786" title="Alodes" nonfiltered="1796" processed="1795" dbindex="91807">
Segons la mitologia grega, els Alodes foren gegants bessons, anomenats Otos i Efialtes, fills de Posid i d'Ifimdia.

El nom amb el qual sn coneguts prov del seu pare putatiu, Aloeu.

Protagonistes d'una gigantomquia particular, intentaren arribar a l'Olimp posant unes muntanyes al damunt de les altres amb la intenci de raptar les deesses Hera i rtemis. 

Aconseguiren empresonar Ares en una gerra de bronze, on el tingueren tretze mesos fins que Hermes l'alliber.

Van morir traspassats per les fletxes d'Apollo o, segons altres versions, pels llamps de Zeus, o b es van matar l'un a l'altre quan volien capturar un cabirol enviat per rtemis. Un cop morts, van ser precipitats al Trtar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 15-16.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236788" title="Salcia" nonfiltered="1797" processed="1796" dbindex="91808">
D'acord amb la mitologia romana, Salcia fou una divinitat itlica, personificaci de l'aigua salada.

Era part del seguici de Nept, i alguns la consideraven la seua muller.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 194.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236790" title="William Gaddis" nonfiltered="1798" processed="1797" dbindex="91809">
William Gaddis (29 de desembre de 1922 a Nova York   16 de desembre de 1998) va ser un novellista americ. Va escriure cinc novelles, dues de les quals varen guanyar el National Book Award.

Breu comentari de les seves obres.

The Recognitions.

La seva primera novella, publicada el 1955. s una obra extensa, complexa i alusiva a l'art i a la condici humana en el mn contemporani, i fou rebuda inicialment d'una manera negativa per la crtica, que la consider indulgent i indecent. Tot i la desfavorable rebuda inicial, a dia d'avui s tenguda com una de les novelles americanes ms importants del segle XX. 

JR.

Amb un interval de vint anys, en William Gaddis va publicar el 1975 la seva segona novella, JR, una histria satrica sobre un infant en edat escolar que construeix un imperi econmic. JR marca l'inici de l's d'una tcnica en qu la histria s contada quasi exclusivament per dilegs, amb molt pocs pargrafs descriptius. Noms s possible saber quin personatge est parlant i en quin ambient es troba per les marques que hi ha en el propi dileg. Fou un estil agosarat que funcion grcies a la competncia de William Gaddis a l'hora de captar trossos de la llengua parlada i emprar-los en la composici dels personatges. JR va guanyar el National Book Award de 1976. 

Carpenter's Gothic.

El 1984, en William Gaddis va publicar Carpenter's Gothic, una novella ms curta sobre, entre altres coses, un dels grans temes americans: la relaci entre religi i poltica. 

A Frolic of his Own.

Publicada el 1994, s una stira jurdica. Va guanyar el National Book Award d'aquell any.

Agap Agape.

L'ltim gran treball d'en William Gaddis, publicat pstumament el 2002. Es tracta d'un monleg dramtic d'un artista en notar que la mort se li aproxima. 

The Rush for Second Place.

s un recull des assajos publicats per l'autor; va veure la llum tamb amb carcter pstum, el 2002.


Enllaos externs.
The Gaddis Annotations lloc generalstic.
The William Gaddis papers a Washington University in St. Louis;
The William Gaddis pages al Modern Word website;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236791" title="Sangaris" nonfiltered="1799" processed="1798" dbindex="91810">
D'acord amb la mitologia grega, Sangaris fou una hamadrada estimada per Atis.

Cbele, gelosa, va tallar l'arbre al qual anava lligada la seua vida.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 194.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236792" title="Bicarbonat de sodi" nonfiltered="1800" processed="1799" dbindex="91811">
El bicarbonat de sodi s un compost slid cristall de color blanc molt soluble en aigua, amb un lleuger gust alcal semblant al carbonat de sodi.

La seva frmula qumica s NaHCO3.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236800" title="Numtor" nonfiltered="1802" processed="1800" dbindex="91814">
Segons la mitologia romana, Numtor fou rei d'Alba Longa, fill de Proca.

Fou destronat i expulsat pel seu germ Amuli, que oblig la seua filla Rea Slvia a fer-se vestal per evitar que Numtor tingus descendncia. Tanmateix, nasqueren dos nts, Rmul i Rem, que s'alaren contra l'usurpador i li tornaren el regne. Per agrair-los aquest servei, Numtor els atorg unes terres a la vora del Tber perqu poguessin fundar una ciutat.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 159.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236801" title="Proca" nonfiltered="1803" processed="1801" dbindex="91815">
D'acord amb la mitologia romana, Proca fou un rei d'Alba Longa.

Fou pare d'Amuli i de Numtor, al qual nomen hereu del regne mentre llegava els seus tresors a Amuli.

 Bibliografia .

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 185.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236802" title="Robert Wyatt" nonfiltered="1804" processed="1802" dbindex="91816">


En Robert Wyatt va nixer amb el nom de Robert Wyatt-Ellidge el 28 de gener de 1945, a Bristol. s un msic britnic membre de la banda Soft Machine, de la Canterbury scene.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236803" title="Canal de Lanaye" nonfiltered="1805" processed="1803" dbindex="91817">


El Canal de Lanaye  (en neerlands Kanaal van Ternaaien) s un canal de Blgica i dels Pasos Baixos que enllaa el Canal Albert al nucli Lanaye (nl Ternaaien) de la ciutat de Vis amb el Mosa a la frontera belgo-neerlandesa. 

  S'ha construit junt amb el Canal Albert. Tot i sser un canal curtet forma un enlla crucial que connecta el port de Lieja mitjaant el Julianakanaal amb la xarxa de les vies navegables neerlandeses i el port de Rotterdam. Aviat, la nova resclosa s'adver massa petita i al 1958 l'obra per a una nova, la 3, ms ampla comen inaugurada al 1961. Noms vint anys ms tard, aquesta va tornar a ser insuficient i tamb va tenir problemes tcnics i de manteniment. s fora sovint fora servei i es formen aleshores llargues cues d'embarcacions a ambdues entrades. Des d'aleshores, el problema del bouchon de Lanaye (traducci: l'embs de Lanaye) va esdevenir un malson crnic pels governs successius.

L'estat Belga i des del 1995 el govern de la regi valona que adquir les competncies relativament a les infraestructures, van negociar amb el govern neerlands el projecte de la quarta resclosa. Com que l'enlla s molt ms important per a l'economia del port de Lieja que per la dels Pasos Baixos i que els darrers no tenien gaire presa i feien pressi per que la factura passi al govern val, l'acord noms va ratificar-se al 2001 i l'obra hauria de comenar al 2008.

Aquesta quarta resclosa de classe VIb acceptara conjunts de quatre barcassos empesos de Lieja fins a Rotterdam i es trobar a cavall de la frontera belgo-neerlandesa. El presuppost original de 64,5 millions d'euros va gaireb doblar a 120 milions, dels quals els neerlandesos pagarn 10%, els valons el reste, probablement amb ajudes de la Banca Europea de la reconstrucci i del desenvolupament (BERD).

Aix el port de Lieja tindr dos enllaos martims: Antwerpen i Rotterdam. S'espera que aquesta competici estimular el govern flamenc a resoldre el problema de l'embs de Wijnegem al canal Albert. De fet, existeix un tercer enlla amb el port de Duinkerke, per el viatge s molt ms llarg.  La capacitat maximal d'aquesta connexi s limitada a 1350 tones al tram entre Namur i Valenciennes i a 2000 tones pel reste, quan l'obra al canal Duinkerke-Escalda s'acabara.

Rescloses.




Enllaos externs.
Fotos del canal i de les rescloses







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236805" title="Caroline Corr" nonfiltered="1806" processed="1804" dbindex="91818">

Caroline Georgine Corr (Irlanda, 17 de mar de 1973) s la tercera dels quatre germans que formen la banda islandesa The Corrs. s l'encarregada de tocar la bateria, el bodhran (tambor tpic irlands), el piano, a la vegada que realitza tasques de composici i fa els cors.
Va estudiar amb les seves germanes en el convent 'Dun Lugaidh Convent School' a Dundalk, lloc de naixement de la seva famlia. El piano va ser el primer instrument que va aprendre a tocar, grcies al seu pare. Com ella mateixa reconeix, va aprendre a tocar el bodhran veient vdeos de msics irlandesos des de jove. Als 18 anys aprn a tocar la bateria, necessria per a formar el grup. Ja tenia nocions d'aquest instrument grcies a un antic allot que era fan d'U2.

Vida privada.
Eest casada amb en Frank Woods (immobiliari). Es varen casar a Dei, (Mallorca), el juliol de 2002 i tenen un fill i dues filles. Alternen la casa de Dubln amb la de Dei. 

Enllaos externs.
Pgina oficial de The Corrs ;
Imatges ;
Fitxa personal ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236806" title="Somerondn" nonfiltered="1807" processed="1805" dbindex="91819">
Somerondn s una associaci universitria de folklore aragons vinculada a la Universitat de Saragossa.

 Ayer, aqu y all .

Les seues jornades biennals sobre cultura popular van estar dedicades l'any 2006 al folklore valenci, amb la participaci de Vicent Torrent, Tres Fan Ball i el grup Sagueta Nova de Biar.

 Discografia .



 Enllaos externs .

  AraGob.es fons documental del grup;

  Somerondn.com web oficial;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236808" title="Mark Knopfler" nonfiltered="1808" processed="1806" dbindex="91820">

Mark Knopfler (12 d'agost de 1949 a Glasgow, Esccia) s un guitarrista i cantant britnic ms conegut per la seva feina amb la banda Dire Straits, que va liderar. Parallelament va llanar lbums en solitari, va escriure bandes sonores i va muntar encara una altra banda (The Notting Hillbillies). Tamb va participar en el treball d'altres artistes com Bob Dylan i B. B. King, i va produir lbums per a Tina Turner, Randy Newman i, novament, Dylan. Al llarg de la seva carrera ha fet ms de quatre-cents concerts a ms de trenta pasos.  
Discografia.

En solitari.

 Golden Heart (1996);
 Sailing to Philadelphia (2001);
 The Ragpicker's Dream (2003);
 Shangri-La (2004);
 One Take Radio Sessions (2005);
 Kill To Get Crimson (Setembro de 2007);

Bandes Sonores.

 Local Hero;
 Cal;
 The Princess Bride;
 Last Exit To Brooklyn;
 Metroland;
 Wag The Dog;
 A Shot at Glory;

Dire Straits.

 Dire Straits;
 Comuniqu;
 Making Movies;
 Love Over Gold;
 ExtenDancePlay (EP);
 Alchemy (Ao Vivo);
 Brothers In Arms;
 Money For Nothing;
 On Every Street;
 On The Night (Ao Vivo);
 Live At The BBC;

Altres.

 Real Live Roadrunning DVD (amb Emmylou Harris) Nov 2006;
 All the Roadrunning (Mark Knopfler i Emmylou Harris) Abril 2006;
 Missing...Presumed Having a Good Time (The Notting Hillbillies);
 Neck and Neck (amb Chet Atkins);
 Slow Train Coming (amb Bob Dylan);
 Infidels (amb Bob Dylan);
 Release (amb David Knopfler);
 Never Told A Soul (amb John Illsley);
 Glass (amb John Illsley);
 Sea Fever (com William Topley);

Enllaos externs.

Pgina oficial;
;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236810" title="Pierce Brosnan" nonfiltered="1809" processed="1807" dbindex="91821">

Pierce Brendan Brosnan OBE (Castletown, Comtat de Meath, Irlanda, 16 de maig de 1953) s un actor irlands conegut per interpretar a James Bond a quatre pellcules: , El dem mai mor, The World Is Not Enough i . 

A Espanya fou conegut per ser el coprotagonista de la srie de TV Remington Steele, emesa per RTVE a partir del 1986, i per TV3 l'any 1999. 

Filmografia.
The Long Good Friday (1980);
The Mirror Crack'd (1980);
Nomads (1986);
Taffin (1987);
The Fourth Protocol (1987);
The Deceivers (1988);
Noble House (1988);
Around the World in Eighty Days (1989);
Mister Johnson (1990);
The Lawnmower Man (1992);
Live Wire (1992);
Mrs. Doubtfire (1993);
Death Train (1993);
Love Affair (1994);
Night Watch (1995);
 (1995);
Mars Attacks! (1996);
The Mirror Has Two Faces (1996);
Robinson Crusoe (1997);
Tomorrow Never Dies (1997);
Dante's Peak (1997);
Quest for Camelot (1998);
Grey Owl (1999);
The World Is Not Enough (1999);
The Thomas Crown Affair (1999);
The Tailor of Panama (2001);
 (2002);
Evelyn (2002);
After the Sunset (2004);
Laws of Attraction (2004);
The Matador (2005);
Seraphim Falls (2007);
Butterfly on a Wheel (2007);
Married Life (2007);
The Thomas Crown Affair 2 (2008);
Mamma Mia! (2008);
Caitlin (2008);
The Big Biazarro (2009);


Enllaos externs.

 ;
 Pgina oficial de l'actor;
 ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236814" title="Daevid Allen" nonfiltered="1810" processed="1808" dbindex="91822">

Daevid Allen (nat amb el nom de Christopher David Allen el 13 de gener de 1938 a Melbourne, Austrlia) s poeta, guitarrista, cantant, compositor i artista d'espectacle conegut sobretot per ser cofundador del grup psicodlic Soft Machine (a Gran Bretanya el 1966) i Gong (a Frana el 1970). A vegades se'l coneix com "Divided Alien". Actualment viu a Byron Bay, Austrlia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236815" title="The Singles 86-98" nonfiltered="1811" processed="1809" dbindex="91823">


The Singles 86-98 s el tretz lbum del grup angls de pop electrnic Depeche Mode. s la seva quarta recopilaci i la continuaci cronolgica de The Singles 81-85. Va aparixer al mes de setembre de 1998. Inclou els senzills extrets dels seus lbums des de Black Celebration fins al ms recent Ultra, amb un tema indit, "Only when I lose myself", produt per Tim Simenon.

El grup va fer una petita gira per promocionar el disc (la seva primera gira des del "Devotional Tour", quatre anys enrere); s'anomen "Singles Tour" i dur uns quatre mesos.

Coincidint amb la seva publicaci, Mute Records edit una versi remasteritzada de The Singles 81-85 i una nova recopilaci de vdeos en VHS i DVD, "The Videos 86-98", que fou reeditada quatre anys ms tard amb vdeos indits i documentals sobre perodes concrets de la histria recent de Depeche Mode.

Temes.

 Disc 1;

 Stripped - 3:51;
 A Question of Lust - 4:30;
 A Question of Time  - 4:00;
 Strangelove - 3:47;
 Never Let Me Down Again - 4:22;
 Behind the Wheel - 4:00;
 Personal Jesus - 3:46;
 Enjoy the Silence - 4:16;
 Policy of Truth - 5:14;
 World in My Eyes - 3:57;

 Disc 2;

 I Feel You - 4:35;
 Walking in My Shoes - 5:02;
 Condemnation - 3:23;
 In Your Room - 4:50;
 Barrel of a Gun - 5:26;
 It's No Good - 5:59;
 Home - 5:46;
 Useless - 4:53;
 Only When I Lose Myself - 4:41;
 Little 15 - 4:14;
 Everything Counts - 6:38;

Senzills.

 Only when I lose myself / Headstar / Surrender (7 de setembre de 1998);

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher.
 Temes escrits per Martin Gore.

Enllaos externs.

 Informaci sobre l'edici original;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236816" title="Carmen Naranjo" nonfiltered="1812" processed="1810" dbindex="91824">
Carmen Naranjo Cato (30 de gener de 1928) s una escriptora de Costa Rica. 

Va nixer a Cartago, Costa Rica, la capital de la provncia homnima. Hi va rebre l'educaci primria a l'Escuela Repblica de Per i la secundria al Colegio Superior de Seoritas. Es va llicenciar en filologia per la Universitat de Costa Rica i curs estudis de postgrau a la Universitat Autnoma de Mxic i a la Universitat de Iowa. El 1991 va ser anomenada doctora honoris causa per la Universitat de Santo Domingo a la Repblica Dominicana. 

Carmen Naranjo s membre de l'Academia Costarricense de la Lengua.  Entre altres crrecs governamentals ha servit de Ministra de Cultura i de Directora del Museo de Arte Costarricense.

Bibliografia.
Cancion de la ternura, 1962;
Misa a oscuras, 1964;
Hacia tu isla, 1966;
Los perros no ladraron, 1966;
Memorias de un hombre palabra, 1968;
Diario de una multitud, 1974;
Cinco temas en busca de un pensador, 1977;
El caso 117.720, 1987;
En partes, 1994;
Ms all del Parismina, 2000;
En esta tierra redonda y plana, 2001;
Marina Jimnez de Bolandi: recordndola, 2002;
El Truco Florido;

Enllaos externs.
Primer Congrs de Dones Escriptores d'Amrica Central, Nicargua. En castell ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236817" title="Integral de Gau" nonfiltered="1813" processed="1811" dbindex="91825">
La integral de Gau s una integral definida, que fou calculada per primera vegada per Gau. s la base de la distribuci normal (o distribuci gaussiana). s un element fonamental de la teoria de la probabilitat. 

La integral s'expressa habitualment com

 ;
o, de forma equivalent, com
 ;

La demostraci d'aquesta integral est basada en el Teorema de Fubini.

El clcul de la integral.
El clcul de la integral es pot obtenir a partir del teorema del residu de l'anlisi complexa, i tamb es pot calcular amb un procediment analtic. 

Sigui I el valor d'aquesta integral. Aleshores,

;

En la darrera d'aquestes igualtats estem emprant el teorema de Fubini. En la integraci emprem dos smbols diferents, x i y, per a les dues variables d'integraci perqu cadascuna d'elles hi juga un paper independent. Aquesta expressi es pot veure tamb com el producte de dues funcions simtriques respecte la recta y=x. 

Ara passem a coordenades polars amb els canvi 
, 
,
. 
Obtenim aix, 

;

Com abans, les variables  i  se separen. Per tant, 

;

La primera integral s immediata. Per calcular la segona cal fer el canvi u en lloc de    i canviar, per tant,   d  per . Obtenim d'aquesta manera, 

;

Com que l'exponencial s sempre positiva, fent l'arrel quadrada obtenim el resultat de la integral , que estavem cercant. Aix s, 
 ;

La integral de les funcions gaussianes.
La integral de qualsevol funci gaussiana es pot reduir a una integral de Gauss. 

;

La constant a es pot treure fora de la integral. Aleshores, substituint x per y - b obtenim 

;

Fent el canvi de y per cz obtenim 

;
;


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236819" title="Gran Premi d'ustria del 2003" nonfiltered="1815" processed="1812" dbindex="91827">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 2003, disputat al circuit de A1-Ring  el 18 de maig del 2003.

 Resultats .
 


 Altres .

 Pole:   Michael Schumacher  ;
 Volta  rpida:  Michael Schumacher  1' 08. 337;






 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236823" title="Batalla de Crimea (1941)" nonfiltered="1816" processed="1813" dbindex="91828">
Crimea va ser l'escenari d'algunes de les batalles ms sanguinolentes del Front Oriental de la Segona Guerra Mundial. Els alemanys van patir greus baixes mentre intentaven avanar a travs de l'istme que enllaa la pennsula de Crimea amb el continent a Perekop l'estiu de 1941.

Un cop els alemanys van aconseguir traspassar les lnies defensives, van ocupar la major part de Crimea, amb l'excepci de Sevastopol (citat que reb el ttol de Ciutat Heroica). Sevastopol resist 250 dies, entre el 30 d'octubre de 1941 i fins el 4 de juliol de 1942, en qu els alemanys finalment aconseguiren conquerir-la. Al 1944 va ser reconquerida pels sovitics.

En la conquesta de Crimea tamb van participar el 3r i el 4t Exrcit romanesos.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236824" title="Eustaqui de Beaumarchais" nonfiltered="1817" processed="1814" dbindex="91829">
Eugne de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de Frana.

Administr el Comtat de Tolosa a la mort d'Alfons de Poitiers, de 1272 a 1294. A la mort de Blanca d'Artois va demanar la protecci al rei de Frana, qui va enviar-lo per governar el Regne de Navarra, que quedaria sota el control francs. 

Va participar activament en la Croada contra la Corona d'Arag, dirigint el Setge de Navardn i la Invasi de la Vall d'Aran i participant en l'apaivagament de la Revolta de Perpiny, per reclamar els drets de Carles I d'Anjou, a qui el papa Mart IV va atorgar la Corona d'Arag en contra de Pere el Gran a causa de les vespres Sicilianes. Finalment va ocupar Girona, amb una guarnici de 200 genets i 5000 infants, abans de rendir la ciutat de nou al rei Pere i retirar-se a Frana desprs de la derrota francesa a la batalla del coll de Panissars.

Continuant la tasca dels seus antecessors va crear 22 noves bastides (viles) a Occitnia, entre la Garona i l'Adur.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236827" title="Diables de la Sagrera" nonfiltered="1818" processed="1815" dbindex="91830">

Drac i Diables de la Sagrera s una colla que s'inici (oficialment segons estatuts) l'any 1982, tot i que anys a enrere la colla ja anava funcionant.

Actualment, la colla consta de quatre seccions principals: Colla de Diables, Colla Infantil, Colla de Tabalers i Bestiari (Sagresaure i Drac Volador).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236830" title="Palau reial d'Erriberri" nonfiltered="1819" processed="1816" dbindex="91831">

El palau reial d'Olite s una  construcci del segle XV amb carcter cortes, on els aspectes residencials van prevaler sobre els militars, situat al municipi navarrs d'Olite.

Un dels seus principals encants s l'aparent desordre del seu disseny. Aix es deu a que la seva construcci mai no es va afrontar com un projecte "de conjunt", obtenint aquest resultat final degut a les contnues obres d'ampliaci i reformes que es van succeir durant segles, encara que la major part de les obres es van realitzar entre finals del segle XIV i principis del segle XV. El llavors rei de Navarra, Carles III el Noble, va decidir convertir el palau existent en la seva seu reial permanent i dotar-la de tot l'ornament propi d'aquestes.

El conjunt format per les seves estances, jardins i fosses, envoltats per les altes muralles i rematats per les nombroses torres, li confereixen una silueta espectacular i mgica. En la seva poca, va arribar a ser considerat com un dels ms bells d'Europa. S'hi poden diferenciar clarament dos recintes: el Palau Vell, convertit en Parador Nacional de Turisme, i el Palau Nou. Desprs de la invasi de Navarra a comenaments del segle XVI per part de Castella, l'estat d'abandonament en el qual va quedar immers el palau va fer que aquest ans deteriorant-se progressivament. Aquest procs va culminar amb l'incendi ordenat pel guerriller Francisco Espoz y Mina durant la Guerra del Francs (1813), davant del temor que s'hi repleguessin les tropes franceses de Napole.

 L'estat actual de l'edifici s fruit d'una restauraci, encara sense concloure, iniciada a comenaments del segle XX. La intenci d'aquesta complexa tasca s la de recuperar l'estructura original del palau. Aix, podrem distingir entre el que correspon a l'edifici original, i el que es deu a la seva restauraci. Tanmateix, la riqusima decoraci interior que revestia els seus murs s'ha perdut per sempre, igual que els jardins exteriors que l'envoltaven.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236831" title="Tros" nonfiltered="1820" processed="1817" dbindex="91832">
Segons la mitologia grega, Tros fou rei de Dardnia i de tota la regi homnima, que es va anomenar Trade en honor seu.

Tros era fill i l'hereu del rei Erictoni de Dardnia a la mort d'aquest. Es cas amb la nimfa Callrroe, filla del du fluvial Escamandre, amb qui engendr:
Ilos, fundador i rei de Troia.
Assrac, rei de Dardnia;
Clepatra;
Ganimedes, coper dels dus olmpics.

Quan el du Zeus va raptar el fill petit de Tros, Ganimedes, aquest va suplicar-li per el du va enviar el seu missatger Hermes per regalar-li a Tros dos cavalls que podien crrer damunt l'aigua. A ms, Hermes va explicar-li a Tros que el seu fill fou fet immortal per Zeus i que vivia a l'Olimp com a catamita dels dus, una posici de gran prestigi.

El seu fill Ilos va fundar una nova ciutat a la Trade, a la riba del riu Escamandre, que va anomenar lion (tot i que s ms coneguda com Troia). Quan Tros va morir, els seus dos fills van repartir-se els seus dominis.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 214.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236834" title="Callrroe" nonfiltered="1821" processed="1818" dbindex="91833">


 Callrroe (filla d'Oce);
 Callrroe (filla de l'Aquelou);
 Callrroe (filla de l'Escamandre);
 Callrroe (donzella calidnia);
 Callrroe (nimfa);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236835" title="Callrroe (filla d'Aquelou)" nonfiltered="1822" processed="1819" dbindex="91834">
D'acord amb la mitologia grega, Callrroe fou una nimfa, filla d'Aquelou.

Es cas amb l'heroi Alcme i fou la mare d'Acarn i d'Amfter.

Va demanar a Zeus que converts en adults els seus fills encara infants perqu poguessin venjar el pare.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 41.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236836" title="Callrroe (filla d'Escamandre)" nonfiltered="1823" processed="1820" dbindex="91835">
Segons la mitologia grega, Callrroe fou una nimfa, filla del du fluvial Escamandre.

Es cas amb el Rei Tros de Dardnia i tingueren quatre fills:
Ilos, fundador i primer rei de Troia.
Assrac, rei de Dardnia.
Clepatra.
Ganimedes, aquest ltim fou raptat pel du olmpic Zeus, qui se n'enamor i el fu establir-se com a coper i catamita seu.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 41.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236838" title="Callrroe (donzella calidnia)" nonfiltered="1824" processed="1821" dbindex="91836">
Segons la mitologia grega, Callrroe fou una donzella calidnia. 

Rebutj les propostes de Cors, sacerdot de Dions, i aquest deman al du que la castigus pel desaire. Dions envi una passa de follia a Calid, i l'oracle declar que el mal noms cessaria si Callrroe era sacrificada. Cors, que havia d'oficiar el sacrifici, no s'hi atrev i es clav ell mateix el ganivet. La noia, comprenent llavors l'amor de Cors, se sucid tot seguit.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 41.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236839" title="Aurora (mitologia)" nonfiltered="1825" processed="1822" dbindex="91837">
Segons la mitologia romana, Aurora fou el nom amb qu els romans coneixien la deessa Eos, per traducci del seu nom grec.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 33.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236840" title="Serafino Biagioni" nonfiltered="1826" processed="1823" dbindex="91838">

Serafino Biagioni (Pistoia, 12 de mar de 1920 - Orciano Pisano 13 de febrer de 1983) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1945 i 1956, aconseguint 8 victries.

Palmars.
1945;
 1r del Gran Premi de la Indstria i el Comer de Prato;
1949;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Giro del Lazio;
1951;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1953;
 1r del Premi de Sassari;
1956;
 1r del Premi de Pisa;

Resultats al Tour de Frana.
1948. 34 de la classificaci general;
1949. 17 de la classificaci general;
1950. Abandona (12a etapa);
1951. 15 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes. Porta el maillot groc 1 dia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1948. 9 de la classificaci general;
1949. 8 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1951. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Serafino Biagioni ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236841" title="Cassfone" nonfiltered="1827" processed="1824" dbindex="91839">
D'acord amb la mitologia grega, Cassfone fou una herona, filla d'Ulisses i de Circe.

Segons el mite, es cas amb Telmac, al qual va matar desprs per venjar la seua mare.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 44.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236843" title="Naxos (mitologia)" nonfiltered="1828" processed="1825" dbindex="91840">

Segons la mitologia grega, Naxos fou un heroi, fill d'Apollo i d'Acacalis.

Procedent de Cria amb un grup de companys, va desembarcar a l'illa de Dia, la ms gran de les Cclades, a la qual va donar el nom de Naxos.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 155.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236844" title="Neda" nonfiltered="1829" processed="1826" dbindex="91841">


 Geografia:
 Neda (riu);
Neda (la Corunya), municipi de la Corunya;
 Mitologia:
 Neda (filla d'Oce);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236846" title="Edouard Muller" nonfiltered="1830" processed="1827" dbindex="91842">

Edouard Muller (Neuilly sur Seine, 8 de juny de 1919 - Maisons-Laffitte, 28 de maig de 1997) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1942 i 1955. En aquests anys aconsegu 8 victries. 

Palmars.
1947;
 1r del Tour de l'Oest i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de l'Indre;
1950;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest ;
1951;
 1r de la Pars-Clermont-Ferrand;
 1r de la Pars-Montceau-les-Mines;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest ;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 36 de la classificaci general;
1948. Abandona (12a etapa);
1949. 44 de la classificaci general;
1951. 41 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1952. Abandona (2a etapa);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236847" title="Neda (filla d'Oce)" nonfiltered="1831" processed="1828" dbindex="91843">
D'acord amb la mitologia grega, Neda fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

Consta com una de les nodrisses del petit Zeus, i Rea don el seu nom a una font de l'lida on bany el seu fill.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 155.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236849" title="Nil (fill d'Oce)" nonfiltered="1832" processed="1829" dbindex="91844">
Segons la mitologia grega, Nil fou una divinitat fluvial, fill d'Oce i de Tetis.

Riu sagrat dels egipcis (que, bviament, li atribuen un altre origen), tamb interv en la mitologia grega com a pare de Memfis.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 157-158.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236850" title="Nibides" nonfiltered="1833" processed="1830" dbindex="91845">
Segons la mitologia grega, els Nibides fou la denominaci conjunta dels fills i les filles d'Amfon i de Nobe.

Generalment, s'accepta que sn catorze, per el seu nombre varia en les diferents tradicions, sempre que n'hi hagi tants de cada sexe. 

Pel que fa als noms, la llista ms divulgada per als nois s Alfnor, Damascton, Fdim, Ilioneu, Ism, Spil i Tntal, i per a les noies Astcrate, Astoque, Cleodoxa, Ftia, Neera, Oggia i Pelopea. En algunes variants s'esmenta una tal Cloris, la ms petita, que s'hauria salvat de la matana dels germans.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 158.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236851" title="Cicne" nonfiltered="1834" processed="1831" dbindex="91846">


 Mitologia:
 Cicne (fill d'Estnel);
 Cicne (fill d'Apollo);
 Cicne (fill d'Ares);
 Cicne (fill de Posid);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236852" title="Cicne (fill d'Estnel)" nonfiltered="1835" processed="1832" dbindex="91847">
D'acord amb la mitologia grega, Cicne fou un rei dels lgurs, fill d'Estnel.

Va plorar tant la mort del seu amic Faetont, fulminat per Zeus, que els dus, compadits, el transformaren en cigne.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 50.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236853" title="Cicne (fill d'Apollo)" nonfiltered="1836" processed="1833" dbindex="91848">
D'acord amb la mitologia grega, Cicne fou un heroi, fill d'Apollo i de Tria.

Per assegurar-se la fidelitat dels seus amics els sotmetia a les proves ms difcils. Un d'aquests, Fili, les pogu superar totes, per finalment abandon Cicne. Aquest, desesperat, es llan al llac Conop amb la seua mare. Per, abans d'ofegar-se, es transformaren en cignes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 50.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236854" title="Cicne (fill d'Ares)" nonfiltered="1837" processed="1834" dbindex="91849">
Segons la mitologia grega, Cicne fou un bandit, fill d'Ares i de Pelopea.

Assaltava i immolava els viatgers que anaven cap a Delfos fins que fou mort per Heracles. Desprs, l'heroi hagu de lluitar amb Ares, disposat a venjar el seu fill.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 50.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236855" title="Cicne (fill de Posid)" nonfiltered="1838" processed="1835" dbindex="91850">
D'acord amb la mitologia grega, Cicne fou un heroi, fill de Posid i de Clice.

El seu pare li atorg el do de la invulnerabilitat.

Era guerrer del bndol troi quan s'enfront amb Aquilles. Com que les armes no li feien res, Aquilles se li llan al damunt i l'estrangul. Un cop mort, va esdevenir un cigne.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 50.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236856" title="Tria" nonfiltered="1839" processed="1836" dbindex="91851">
Segons la mitologia grega, Tria fou una filla d'Amfinom.

De les seues relacions amb Apollo va nixer Cicne.

Fou transformada en cigne juntament amb el seu fill quan va caure a un llac.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 211.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236857" title="Juventa" nonfiltered="1840" processed="1837" dbindex="91852">
Segons la mitologia romana, Juventa fou una divinitat allegrica llatina que personifica la joventut.

Cobr ms entitat quan fou identificada amb Hebe.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 130.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236858" title="Collisi entre Andrmeda i la Via Lctia" nonfiltered="1841" processed="1838" dbindex="91853">
La collisi entre Andrmeda i la Via Lctia s una collisi galctica prevista per d'aqu a 3.000 milions d'anys entre les dues galxies ms grans del Grup Local, la Via Lctia i Andrmeda. Se la sol citar com a exemple del tipus de fenmens associats a tals collisions en les simulacions. Com en les altres collisions d'aquest tipus, s improbable que objectes com ara els estels que hi ha dins de cada galxia arribin a collidir, ja que les galxies, de fet, sn molt disperses - l'estel ms proper al Sol es troba a gaireb trenta milions de dimetres solars de la Terra. Si la teoria s correcta, els estels i el gas d'Andrmeda podran veure's a ull nu des de la Terra (si hi queda alg) d'aqu a ms o menys tres mil milions d'anys. Si la collisi t lloc, ambdues galxies es fusionaran en una galxia ms gran.

Frank Summers del Space Telescope Science Institute ha creat una visualitzaci CGI d'aquest esdeveniment, basant-se en les investigacions dels catedrtics Chris Mihos de la Case Western Reserve University i Lars Hernquist de la Universitat de Harvard.

Aquest tipus de collisions s relativement com; per exemple, es creu que Andrmeda va collidir mb almenys una altra galxia en el passat.

s possible, per no segur, que el nostre sistema solar sigui expulsat de la nova galxia en algun moment durant la collisi. Aix no tindria cap efecte advers en el sistema. Les possibilitats d'algun tipus de danys al Sol o els planetes sn remotes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236865" title="Lars Hernquist" nonfiltered="1842" processed="1839" dbindex="91854">
Lars Hernquist s un catedrtic d'astronomia al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics. Les seves investigacions es concentren en els processos dinmics en la cosmologia i la formaci i evoluci de les galxies.

Enllaos externs.
 Lloc web de Lars Hernquist;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236866" title="xil" nonfiltered="1843" processed="1840" dbindex="91855">
Segons la mitologia grega, xil fou un heroi, fill d'Ares i de Protognia.

Natural d'Etlia, hagu d'exiliar-se a l'lida per haver matat per accident el seu germ Termi.

En el retorn va trobar els Heraclides, que estaven disposats a conquerir el Pelopons per l'oracle els havia dit que noms ho aconseguirien si els hi duia un guia amb tres ulls. Com que xil, a causa d'una ferida de combat, era borni, per se'ls havia presentat muntat a cavall, entengueren que era l'home providencial. Ell accept de guiar-los amb la condici que el nomenessin rei de l'lida, pas dels seus avantpassats. Els Heraclides compliren el pacte, i un cop installat en el tron es cas amb Piria i fou pare d'Etol i de Laias.

Fou recordat com un governant just i benigne.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 164.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236867" title="Fauna (mitologia)" nonfiltered="1844" processed="1841" dbindex="91856">
Segons la mitologia romana, Fauna fou una divinitat itlica.

Germana i muller de Faune, era considerada protectora de les dones, i en aquesta funci sovint es confon amb Bona Dea.

Tamb hi ha una llegenda que li atribueix relacions amb Hrcules i la fa mare del rei Llat.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 92.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236868" title="Marlene Dietrich" nonfiltered="1845" processed="1842" dbindex="91857">

Marlene Dietrich (1901 - 1992) fou una actriu i cantant alemanya naturalitzada nord-americana el 1939. El seu aspecte sofisticat, la seva veu greu i sensual, els papers que interpret als inicis de la seva carrera i la seva vida amorosa tumultuosa en feren la personificaci de la femme fatale i del glamour en el mn de l espectacle des dels anys 30 fins als 50.

Dades biogrfiques.
 Infantesa .
Marie Magdalene Dietrich va nixer el 27 de desembre del 1901 a Berln-Schneberg, en el que era aleshores l Imperi Alemany. Tenia una germana d un any ms gran que ella, Elisabeth, i era la filla de Louis Erich Otto Dietrich, un lloctinent de policia que havia servit en la Guerra Francoprussiana i de Wilhelmina Elisabeth Josephine Felsing, una noia de bona famlia berlinesa. 

El seu pare es va morir l any 1907, i la seva mare es va posar a treballar com a majordoma per a Eduard von Losch, un oficial de l exrcit amb qui es va acabar casant el 1916. Von Losch, per, va morir poc desprs a causa de les ferides rebudes durant la Primera Guerra Mundial, sense haver adoptat oficialment les filles de la seva dona.

Durant la seva infncia, Dietrich va estudiar en un internat per a noies i va rebre cursos de viol, que va haver d interrompre a causa d una lesi al canell (ms tard aprendria a tocar la serra musical), i a l adolescncia va comenar a interessar-se pel teatre i la poesia. 

Quan tenia 11 anys, va decidir fer un anagrama amb els seus dos noms, el que va esdevenir  Marlene .

Inicis artstics.
L any 1921 va voler treballar amb el prestigis director de teatre Max Reinhardt, sense aconseguir-ho directament. A fora d insistir, per, comen a actuar per a ell com a corista i fent petits papers dramtics.

L any segent va actuar per primer cop en un parell de pellcules, So sind die Mnner i Tragdie der Liebe i, durant el rodatge d aquesta darrera, va conixer el qui seria el seu futur marit, Rudolf Sieber, que era ajudant de direcci. Es van casar el 1923 i un any desprs van tenir llur nica filla, Maria Elisabeth Sieber, que seria coneguda ms tard com a actriu amb el nom de Maria Riva.

Durant aquests anys, Dietrich va anar treballant pel teatre i el cinema entre Berln i Viena. Al teatre va interpretar papers de diversa importncia (va actuar tanmateix en obres de Shakespeare i de Bernard Shaw), per el que va atreure ms l atenci del pblic foren les seves participacions en revistes musicals. Cap a finals de la dcada, va comenar a obtenir papers ms importants al cinema, en pellcules com Caf Elektric (1927), Ich ksse Ihre Hand, Madame (1928) i Das Schiff der verlorenen Menschen (1929).

Tamb va comenar a fer enregistraments musicals: el 1928 va fer un duo amb Margo Lion, Wenn die Beste Freundin; aquesta can, amb una connotaci explcita d homosexualitat, va ser un gran xit al Berln de l poca.

Creaci del mite.

L any 1929, el director austrac Josef von Sternberg escull Dietrich com a protagonista de la pellcula sonora L ngel blau (Der blaue Engel, estrenada el 1930). Dietrich hi interpreta Lola Lola, una actriu de cabaret que causa la prdua d un respectable professor, i hi canta una can que esdevindr emblemtica del seu repertori: Ich bin von Kopf bis Fu auf Liebe eingestellt ( Estic feta per a estimar de cap a peus , Falling in love again, en angls). La pellcula represent el comenament de la collaboraci entre aquests dos artistes, on von Sternberg va actuar com un veritable pigmali, transformant radicalment la carrera de l actriu.

En aquella poca, la Paramount buscava una estrella capa de rivalitzar amb Greta Garbo, que treballava per la Metro. Von Sternberg havia vist aquest potencial en Dietrich i va convncer la Paramount per a que la contracts. Aix, es van traslladar als Estats Units i un cop a Hollywood van realitzar junts sis films ms que van contribuir de manera decisiva a crear el  mite  Dietrich 

Amb el seu estil cinematogrfic barroc, ple de fetitxismes i d escenaris extics, amb les tcniques de fotografia que utilitzava i amb un vestuari fet a mida, Sternberg va sublimar l imatge de Dietrich. Ella, a canvi, va acceptar confiar cegament en ell i obeir les seves ordres a vegades dictatorials; es va aprimar, va accentuar la seva pallidesa, es va depilar les celles i, tot i que ella sempre ho va negar, es diu que fins i tot es va fer extreure els queixals del seny per a modificar el seu aspecte.

Hollywood.
A Hollywood, Dietrich va presentar-se constantment vestida amb pells, plomes, joies i maquillatges sofisticats, viatjant en un Rolls-Royce descapotable de la Paramount i vivint en una casa plena de miralls i de catifes de lleopard.

Si b aquests primers papers van contribuir a fer-ne una llegenda del cinema, li va costar molt desfer-se del seu personatge d espia, vampiressa i de dona aventurera de sexualitat ambigua, i desprs de la seva collaboraci amb von Sternberg, que es va acabar l any 1935, la seva carrera mai no va retrobar l esclat d aquest perode. Malgrat aix, va treballar amb directors tan prestigiosos com George Marshall, Ernst Lubitsch, Billy Wilder, Alfred Hitchcock i Orson Welles, i en pellcules d xit com A Foreign Affair, Testimoni de crrec, Touch of Evil, El Judici de Nuremberg i Stage Fright . 

Tanmateix, va aconseguir interpretar alguns personatges que trencarien breument la seva imatge i que li permetrien profunditzar les seves qualitats d actriu. Al western Destry Rides Again (1939), amb James Stewart, hi fa el paper d una noia de sal ja una mica madura (i hi interpreta una altra can important del seu repertori, See what the boys in the back room will have). Tamb interpretar un paper similar el 1942 amb John Wayne a The Spoilers i, a Touch of Evil, faria de gitana que llegeix l esdevenidor.

L'any 1930 va obtenir la seva nica nominaci als Oscars per la seva interpretaci en la pellcula Morocco, dirigida per von Sternberg.

Segona Guerra Mundial.


Dietrich tenia conviccions poltiques fortes i el coratge de manifestar-les. Com molts artistes alemanys eixits de la Repblica de Weimar, era una incondicional antinazi que menyspreava l antisemitisme.

L any 1937 es trobava a Londres per a rodar-hi la pellcula Knight Without Armour, del director jueu Alexander Korda. En entrevistes posteriors, Dietrich va explicar que, en aquella poca, els representants del Partit Nazi li van demanar que torns a Alemanya. Ella hauria dit que hi estaria d acord si es permetia que Korda l acompanys, a la qual cosa el nazis es van negar. L actriu adoptaria definitivament la nacionalitat nord-americana el 1939.

El desembre del 1941, els EUA va entrar a la Segona Guerra Mundial i Dietrich va ser una de les primeres celebritats en comprometre s en l esfor de guerra. Es va prendre aquest rol d una manera molt seriosa: va anar sovint en primera lnia per actuar davant les tropes, on cantava, tocava la serra musical i feia visites als hospitals per a animar els soldats ferits. 

Tamb va enregistrar un cert nombre de canons antinazis en alemany per a l Oficina de Serveis Estratgics (OSS), incloent-hi Lili Marleen. Aquesta can va tenir el mrit de convertir-se en un himne tant pels soldats aliats com pels alemanys.

Va estar en primera lnia a Algria i Frana, i va entrar a Alemanya amb els generals James Gavin i George Patton. Quan ms endavant hom va preguntar-li per qu ho havia fet, malgrat el perill obvi que representava el fet de trobar-se a tan pocs quilometres del territori enemic, ella responia:  aus Anstand  ( per decncia ).

Per a recompensar els seus actes durant la guerra, Dietrich va rebre la Medalla presidencial de la Llibertat, atorgada pel govern dels EUA. Ms tard tamb se la va condecorar amb la Legi d Honor del govern francs per la mateixa ra.

Carrera com a cantant.
Des de les primeries de l any 1950, la carrera de Dietrich va comenar a orientar-se cap als espectacles de can; aquest tomb es va concretitzar a mitjan 1950, quan Burt Bacharach va convertir-se en el seu arranjador musical i els sueus espectacles van esdevenir ms ambiciosos i amb un repertori ms ampli. A partir d aleshores i fins al 1975, va dedicar-se gaireb exclusivament a actuar en els escenaris ms importants del mn, amb un repertori que incloa canons de les seves pellcules aix com temes populars de l poca.

L any 1960 va retornar a Alemanya per a fer-hi una gira de concerts que va obtenir una resposta mitigada; molts alemanys la consideraven una  tradora a la ptria  arran de les seves accions durant la Segona Guerra Mundial. Durant les seves actuacions al Titania Palast de Berln, van proferir-se crits de  Marlene torna-te n a casa!  D'altra banda, d altres alemanys la va rebre ms afectuosament, com fou el cas de l alcalde de Berln Willy Brandt. 

En aquells anys tamb va emprendre una gira per Israel; va cantar-hi algunes canons en alemany, com per exemple una versi de l himne antibllic de Pete Seeger Qu se n ha fet, d aquelles flors? (Where have all the flowers gone), trencant aix el tab no oficial contra l's de l'alemany a en aquest pas.

El 1964, Bacharach va deixar de collaborar amb Dietrich. Tot i aix, el 1967 i el 1968, va fer dos espectacles a Broadway que li van proporcionar un  Premi Tony Especial . El novembre del 1972, a Londres, es va filmar una versi d aquest espectacle que es va emetre per la televisi als EUA i a Anglaterra el gener del 1973. Sembla ser que Dietrich no es va quedar gaire satisfeta amb el resultat.

En el documental Marlene, del 1984, Dietrich va declarar que el seu enregistrament preferit era Marlene Singt Berlin-Berlin (1964), on hi interpretava antigues canons populars berlineses.

Darrers anys.
La seva carrera artstica va acabar-se sobtadament el 29 de setembre del 1975 quan, arrossegant problemes d'alcoholisme, es va trencar la cama durant una actuaci a Austrlia. A partir d aleshores, noms va aparixer breument a la pellcula, Just a Gigolo, el 1979, i durant els anys 80 tan sols es va dedicar a escriure i a participar en la redacci d uns quants llibres.

El darrers deu anys de la seva vida els va passar tancada en el seu pis de l avinguda Montaigne de Pars, sense mostrar-se mai ms en pblic. Va mantenir, per, una prolfica activitat epistolar i telefnica. En una entrevista amb la revista alemanya Der Spiegel el novembre del 2005, la seva filla i el seu nt explicaren que Marlene Dietrich va restar polticament molt activa durant aquests anys: estava en contacte telefnic amb lders mundials (pagant factures de telfon de fins a 3.000 $) com per exemple, entre d altres, Ronald Reagan i Mikhal Gorbatxov. 


L actor i director austrac Maximilian Schell va convncer Dietrich per a que es deixs entrevistar en un documental del 1984, Marlene, per aquesta no apareixeria a la pantalla en cap moment. Va mantenir una gran amistat amb el seu bigraf David Bret, una de les poques persones admeses en el seu pis de Pars. Es creu que Bret va ser l'ltima persona fora de la seva famlia a qui Dietrich va parlar dos dies abans de la seva mort:  Telefono per a dir-te que t'estimo, ara ja puc morir.  Tamb va mantenir el contacte amb la seva filla, que venia a Pars regularment per a veure com estava. El seu marit, Rudolf Sieber, havia mort de cncer el 24 de juny del 1976.

Dietrich va morir d insuficincia renal a Pars el 6 de maig del 1992, a l'edat de 90 anys. Una missa fnebre va tenir lloc a l esglsia de La Madeleine de Pars, on van assistir-hi unes 3.500 persones. El seu cos, recobert amb un bandera americana, va ser traslladat a Alemanya per a ser enterrat al cementiri de Friedenau, prop de la tomba de la seva mare i no lluny de la casa on havia nascut.

Ancdotes.
L Institut Americ del Cinema ha classificat Marlene Dietrich en el nov lloc de la llista de les  Estrelles femenines ms importants de tots els temps .

Sempre va mantenir bones relacions amb el seu marit, amb qui, des de bon comenament, van estar d acord per a que cadasc tingus relacions pel seu cant. Ell va viure principalment en una granja a Califrnia amb Tamara Matul, la seva amant a llarg termini.

Les aventures amoroses conegudes de Dietrich inclouen von Sternberg, el director que la feria famosa, diversos actors com Brian Aherne, Maurice Chevalier, John Gilbert Jean Gabin, Edward R. Murrow i Yul Brynner, l'escriptor Erich Maria Remarque i la cantant francesa Edith Piaf. Tamb va mantenir grans relacions d amistat (i en alguns casos potser ms) amb Gary Cooper, Ernest Hemingway, John Wayne i d altres.

Dietrich va ser una icona de la moda tant per a dissenyadors importants com per a les actrius que la seguirien. Una vegada va declarar:  Em vesteixo per a mi mateixa. No per la imatge, no pel pblic, no per la moda, no pels homes.  ;

Si b el seu accent alemany va donar un toc extra a les seves interpretacions, pel pblic americ feia igualment massa  estranger  i Dietrich va ser considerada, finalment, com una eterna forastera als Estats Units.

El 24 d'octubre del 1993, veient els desinters manifestat per les institucions americanes, una gran part de les seves pertinences van ser adquirides per la filmoteca alemanya. Part d aquests objectes constitueixen el nucli d una exposici al museu del cinema de Berln. El conjunt incloa uns 3.000 vestits, abastant des dels anys 20 fins els 90, lluts per Dietrich en pellcules i espectacles, aix com ms de mil elements del seu vestuari personal; 15.000 fotografies; 300.000 pgines de documents, incloent-hi correspondncia amb Burt Bacharach, Yul Brynner, Maurice Chevalier, Noel Coward, Jean Gabin, Ernest Hemingway, Karl Lagerfeld, Nancy i Ronald Reagan, Erich Maria Remarque, Josef von Sternberg, Orson Welles i Billy Wilder; hi ha tamb altres elements com cartells de pellcula i enregistraments musicals.;

El 1992 es va inaugurar una placa commemorativa al nmero 65 de la Leberstrae, a Berlin-Schneberg, la casa natal de Dietrich.

Desprs d una controvrsia, es va decidir no posar el seu nom a un carrer de Berlin-Schneberg.. Finalment, per, el 1997 se li va dedicar una plaa a Berln.

El 16 de maig del 2002 se la va declarar  ciutadana honorfica  d aquesta ciutat.


Filmografia.

 1922: So sind die Mnner (Der kleine Napolon), Georg Jacoby;
 1922: Tragdie der Liebe, Joe May;
 1923: Der Mensch am Wege, Wilhelm Dieterle;
 1923: Der Sprung ins Leben, Johannes Guter;
 1925: Eine Dubarry von heute, Alexander Korda;
 1925: Manon Lescaut, Arthur Robinson;
 1926: Der Juxbaron, Willi Wolff;
 1926: Der Tnzer meiner Frau, Alexander Korda;
 1926: Kopf hoch, Charly!, Willi Wolff;
 1926: Madame wnscht keine Kinder, Alexander Korda;
 1927: Prinzessin Olala, Robert Land;
 1927: Sein grter Bluff, Harry Piel;
 1927: Caf Elektric, Gustav Ucicky;
 1928: Ich ksse Ihre Hand, Madame, Robert Land;
 1929: Das Schiff der verlorenen Menschen, Maurice Tourneur;
 1929: Die Frau, nach der man sich sehnt, Kurt Bernhardt;
 1930: Gefahren der Brautzeit, Fred Sauer;
 1930: Der blaue Engel, Josef von Sternberg;
1930: Morocco, Josef von Sternberg amb Gary Cooper;
1931: Dishonored, Josef von Sternberg;
1932: Shanghai Express, Josef von Sternberg;
1932: Blonde Venus, Josef von Sternberg amb Cary Grant;
1933: The Song of Songs, Rouben Mamoulian;
1934: The Scarlet Empress, Josef von Sternberg;
1935: The Fashion Side of Hollywood (curtmetratge);
1935: The Devil is a Woman, Josef von Sternberg;
1936: I Loved a Soldier (inacabat);
1936: Desire, Frank Borzage amb Gary Cooper;
1936: The Garden of Allah, Richard Boleslawski amb Charles Boyer;
1937: Knight Without Armour, Jacques Feyder;
1937: Angel, Ernst Lubitsch;
1939: Destry Rides Again, George Marshall amb James Stewart;
1940: Seven Sinners, Tay Garnett amb John Wayne;
1941: The Flame of New Orleans, Ren Clair;
1941: Manpower, Raoul Walsh;
1942: The Lady Is Willing, Mitchell Leisen;
1942: The Spoilers, Ray Enright;
1942: Pittsburgh, Lewis Seiler;
1943: Show Business at War (curtmetratge);
1944: Follow the Boys, Edward E. Sutherland;
1944: Kismet, William Dieterle;
1946: Martin Roumagnac, Georges Lacombe amb Jean Gabin;
1947: Golden Earrings, Mitchell Leisen amb Ray Milland;
1948: A Foreign Affair, Billy Wilder amb Jean Arthur;
1949: Jigsaw , Fletcher Markle (aparici breu);
1950: Stage Fright, Alfred Hitchcock amb Jane Wyman;
1951: No Highway in the Sky, Henry Koster, amb James Stewart;
1952: Rancho Notorious, Fritz Lang amb Mel Ferrer;
1956: The Monte Carlo Story, Samuel A. Taylor i Giulio Machi;
1956: Around the World in Eighty Days, Michael Anderson amb David Niven, Charles Boyer, etc. (aparici breu);
1957: Testimoni de crrec, Billy Wilder amb Charles Laughton i Tyrone Power;
1958: Touch of Evil, Orson Welles amb Charlton Heston i Janet Leigh;
1961: Judgment at Nuremberg, Stanley Kramer amb Spencer Tracy i Burt Lancaster;
1962: Black Fox: The True Story of Adolf Hitler, Louis C. Stoumen (documental) (narradora);
1964: Paris, When It Sizzles, Richard Quine, amb Audrey Hepburn i William Holden (aparici breu);
1972: An Evening With Marlene Dietrich (I Wish You Love), Clark Jones (reportatge sobre un concert a Londres);
1979: Just a Gigolo, David Hemmings amb David Bowie;
1984: Marlene, Maximilian Schell (documental) (veu);

Discografia (selecci).
1949: Souvenir Album;
1951: Overseas;
1952: M.D. Live 1932-1952;
1954: Live At The Caf De Paris;
1956: Wiedersehen Mit Marlene;
1959: Lili Marlene;
1960: Dietrich In Rio;
1964: Berlin Berlin;
1965: Marlene Dietrich Singt Alt-Berliner Lieder;
1965: Marlene Dietrich In London;
1969: Marlene Dietrich;
1973: The Best Of Marlene Dietrich;
1974: Das War Mein Mileu;
1982: Complete Decca Recordings;


Bibliografia.
Llibres de Marlene Dietrich.
Dietrich, Marlene: Marlene Dietrich's ABC. Doubleday, 1962. ;
Dietrich, Marlene: Marlene, 1989, Grove Press. ISBN 0-802-11117-3 ;
Dietrich, Marlene i Helnwein, Gottfried (fotos): Some Facts About Myself. Edition Cantz, 1990. ;

Biografies.
Bach, Steven: Marlene Dietrich: Life and Legend. Doubleday, 1992. ISBN 0-385-42553-8 ;
Spoto, Donald: Blue Angel: the life of Marlene Dietrich. William Morrow and Company, Inc., 1992. ISBN 0-688-07119-8 ;
Bret, David: Marlene, My Friend. Robson, Londres, 1993. ;
 ;
 ;
 ;


Notes.



Enllaos externs.


Filmografia a FilmAffinity ;
Classic Movies (1939 1969): Marlene Dietrich ;
Marlene Dietrich a elmundo.es ;
Dietrich i Hemingway ;
The Legendary, Lovely Marlene ;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236869" title="Somnis (mitologia)" nonfiltered="1846" processed="1843" dbindex="91858">
Els somnis, segons la mitologia grega, eren fills de Nix o d'Hipnos, segons les versions.

Els antics imaginaven que sortien de nit del palau d'Hipnos i s'escampaven entre els mortals, als quals portaven presagis que podien ser veritables o falsos.

Els classificaven segons les funcions i les formes que poden adoptar.

Entre tots, el ms esmentat s Morfeu, que era objecte de culte a Epidaure i en alguns santuaris que disposaven d'oracle.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 199.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236870" title="Siros (mitologia)" nonfiltered="1847" processed="1844" dbindex="91859">
Segons la mitologia grega, Siros fou un heroi, fill d'Apollo i de Sinope.

s considerat epnim dels siris.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 198.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236872" title="Artajona" nonfiltered="1848" processed="1845" dbindex="91860">

Artajona (en basc Artaxoa) s un municipi navarrs situat a 31 km de la capital Pamplona.

Al nucli de la poblaci s'hi aixeca un recinte emmurallat anomenat Cerco de Artajona (segle XII) amb nou torres i l'esglsia fortificada de Sant Saturn, edifici gtic del segle XIII















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236881" title="Abadia de Westminster" nonfiltered="1849" processed="1846" dbindex="91861">

L'abadia de Westminster s l'esglsia ms coneguda de Londres. La seva construcci va comenar durant el segle XIII, sota el mandat d'Enric III. s el lloc de sepultura de la majoria dels reis i reines d'Anglaterra, aix com de diverses celebritats. El rac dels poetes honora als escriptors del regne. La quasi totalitat de les coronacions dels monarques anglesos han tingut lloc en aquesta abadia.

El verdader nom de l'abadia s esglsia collegiata de Sant Pere. El seu nom que significa abadia de l'oest, venia del fet que se situava a l'oest de la City (en oposici a Eastminster, monestir cistercenc que es trobava a l'est, ms enll de la torre de Londres).

s classificada com a patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1987.

 Histria .

A mitjan segle XI, el rei anglosax Eduard el Confessor va fer construir el seu palau sobre les ribes del Tmesi prop d'un monestir benedict fundat al segle X. Decideix construir una abadia ms gran dedicada a l'apstol sant Pere. L'esglsia abacial fou consagrada el 28 de desembre de 1065, poc abans de la mort del sobir.

Angleterra fou envada pel duc de Normandia Guillem el Conqueridor i es feu coronar rei d'Angleterra a l'esglsia abacial, el 25 de desembre de 1066. Al segle XIII, Enric III (1207-1272) decideix reconstruir l'esglsia en l'estil gtic. Es tracta per a ell de seguir la moda arquitectural i de donar un joier esplndid a la sepultura d'Eduard el Confessor: el seu cos s exhumat i collocat en una nova tomba el 1269. Els plnols sn dibuixats per Henri de Reims. El 1376, l'arquitecte Henry Yevele ref completament la nau, realitzant tamb treballs a la Torre de Londres i al Palau de Westminster.

Entre 1503 i 1519, sota els regnats d'Enric VII i d'Enric VIII, es construeix la Lady Chapel, dita avui la capella d'Enric VII. El Renaixement artstic influencia l'edificaci d'aquesta part de l'esglsia abacial i hi treballaren artistes italians com l'escultor Torrigiano. El 1540, els monjos benedictins han de marxar del monestir en el context de la reforma anglicana. Vint anys ms tard, Elisabet I refunda el monestir donant-li un estatut diferent.

Des de Guillem el Conqueridor, tots els reis anglesos sn coronats a l'esglsia abacial, exceptuant d'Eduard V i Eduard VIII. Ms de 3.000 persones clebres sn igualment inhumades a l'esglsia. La tomba del soldat desconegut es troba prop de la porta occidental.

Arquitectura.

La faana de l'edifici va ser realitzada per Nicholas Hawksmoor al segle XVIII. Presenta dues grans torres simtriques d'estil gtic. Les torres medievals no eren acabades.

L'esglsia abacial t planta de creu llatina, per ha experimentat diverses transformacions en el transcurs dels segles; l'afegit de la Lady Chapel la va ampliar considerablement cap a l'est al segle XVI.  La nau central de Westminster s relativament estreta (10 m) per s'eleva fins a 31 m.

A la capella Eduard el Confessor hi sn inhumats el rei i d'altres monarques de l'edat mitjana. La capella d'Enric VII, antigament Lady Chapel, ha estat elevada al comenament del segle XVI. S'hi pot veure l'esttua jacent de la reina Elisabet I.

El rac dels poetes, situat a l'ala sud del creuer, presenta monuments a la glria dels principals escriptors del regne com Lewis, Chaucer, Cooleridge, Dickens, Shakespeare o Pope. El rac dels homes d'Estat presenta plaques commemoratives a la glria dels principals homes d'Estat del regne com Clement Attlee, Churchill o Peel. I al rac dels inventors hi trobem plaques commemoratives a la glria dels principals inventors del regne: Joule, Stephenson o Watt.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236882" title="Toledo (Ohio)" nonfiltered="1850" processed="1847" dbindex="91862">

Toledo s una ciutat del comtat de Lucas situada al  nord d'Ohio, Estats Units d'Amrica. Segons el cens de l'any 2000 la ciutat tenia una poblaci de 313.619 habitants. Toledo s ben coneguda com la Ciutat de Cristall, grcies a la seva llarga tradici en la innovaci, en tots els aspectes, de la indstria del cristall; en el museu del qual t una extensa collecci. L'autombil Jeep ha estat manufacturat a Toledo des de 1941.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236891" title="Ca la Daniela" nonfiltered="1851" processed="1848" dbindex="91863">
La fbrica de Ca la Daniela fou una de les primeres fbriques de vapor (1856) de Sabadell. Est situada a l'esquerra del pont de la Salut, al marge del riu Ripoll.

El seu nom t l origen en una antiga masia que ocupava els terrenys de l empresa, per que mai no va donar el nom  a la fbrica, ja que els propietaris li van posar un altre; malgrat tot, s popularment coneguda com Ca la Daniela.

En el moment de la seva creaci, l any 1874, la fbrica tenia una potncia de trenta cavalls tipus woolf i hi treballaven 103 homes i 59 dones. Aquesta fbrica s encarregava del  rentat, de la preparaci i de la filatura d estampat.

Actualment, aquesta fbrica es diu Fil Gnesi. El dia 15 de juny de 1996 es va produir un incendi, que va cremar la part ms antiga de l'edifici i es va haver de tornar a fer nova. El dia 28 de maig de 1999, es va fer la inauguraci de la nova fbrica, que actualment es dedica a la filatura de fantasia per a l exportaci.

L'edifici actualment t moltes finestres i s de color groc tirant cap a ocre. Encara que se n ha conservat l antiga estructura, els materials de formig, vidre i ferro han substitut els antics totxos de ma.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236893" title="Horta de Can Puiggener" nonfiltered="1852" processed="1849" dbindex="91864">


L'horta de Can Puiggener s el conjunt de petits horts que s'extenen a la vora del riu Ripoll, al barri sabadellenc de Can Puiggener.

L'horta s un dels tipus d'agricultura intensiva realitzada a Sabadell amb ms tradici. Cal dir que l horta vella del riu Ripoll data de l'any 1460-61, segons l historiador Miquel Carreras i Costajuss i d aquelles dates tamb s la squia Monar, que va tenir un paper molt important en l'increment de l'agricultura de l'poca.

Posteriorment, els pagesos tenien l'hort per tradici familiar i perqu els agradava conrear, el contacte amb la terra i treure'n profit. Els productes que conreaven eren principalment patates, tomquets, enciams, pastanagues, mongeta tendra, bledes, espinacs, pebrots, etc. Si la producci era abundant en venien una part al mercat de Sabadell i si era petita se la quedaven ells o la repartien als familiars i amics.

A la zona hi havia alguns pous dels qu s'agafava l'aigua amb galledes lligades amb una corda. Aix permetia regar alguns conreus. D'altres, els regaven mitjanant petites squies i amb mnegues. 

Algunes de les feines que els pagesos feien eren, a part de conrear i regar, remoure la terra, treure les males herbes, posar fems a la terra, i a l hivern, quan glaava a la nit, hi posaven plstics en forma d'hivernacle per a protegir algunes hortalisses. 

Avui dia alguns d'aquests pagesos encara continuen tenint l hort a Can Puiggener i  traient-ne profit.

 Bibliografia .
 Miquel Carreras i Costajuss Elements d'histria de Sabadell 1932;

 

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236894" title="Can Pags" nonfiltered="1853" processed="1850" dbindex="91865">

Can Pags s una masia situada a Sabadell, edificada en un repl a la dreta del torrent de la Tosca, just quan aquest surt de la gorja que l'ha encinglerat fins darrera de la casa. L`edifici no ofereix cap tret remarcable; s un conjunt d'edificacions obrades al llarg d'anys, forades sempre per raons de necessitat i de servei. Actualment la masia funciona com a restaurant.

Un descendent de Can Pags va establir la masia-taverna a rampeu del cam de carro que anava de Sabadell a Castellar del Valls; taverna on es paraven les tartanes i hi feien  pa i trago , abans d'envestir el cam, en ambds sentits, que comenaven al peu mateix de la casa. 
    
Can Pags s'abasta de l'aigua que surt d'una profunda mina, anomenada font de Can Pags, que anys abans rajava darrere la casa i actualment ho fa al peu mateix de la faana, i s molt concorreguda per gent que va proveir-se'n per a les necessitats domstiques. Una part de l'aigua d'aquesta mina va a un petit viver de truites de riu que proveeixen la cuina del restaurant.

 
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236895" title="Sinope (mitologia)" nonfiltered="1854" processed="1851" dbindex="91866">
Segons la mitologia grega, Sinope fou una nimfa, filla d'Asop (o segons altres, d'Ares i d'Egina).

Va ser estimada per Apollo i d'aquesta relaci va nixer Siros.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 198.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236903" title="Fama (mitologia)" nonfiltered="1855" processed="1852" dbindex="91867">
Segons la mitologia romana, Fama fou una divinitat allegrica romana.

Era imaginada com una donzella amb unes ales cobertes d'ulls i de boques.

Des del seu palau de bronze situat als confins del mn, amb les portes sempre obertes, tot ho veia i tot ho sentia, i des d'all escampava les notcies que li venien, fossin certes o falses.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 92.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236904" title="Aquelou" nonfiltered="1856" processed="1853" dbindex="91868">
Segons la mitologia grega, Aquelou (a cops tamb escrit Aquelous o Aqueloo) fou un du fluvial. Era fill d'Oce, o de Gaia, o d'Hlios, o de Tetis. Deu el seu nom al riu ms important i llarg de l'antiga Grcia, que es deia igual i que avui correspon a l'actual Asproptam. Representa l'aigua potable i se'l considera pare de les sirenes. Tenia el poder de posseir diverses formes i va agafar la forma de serp i de brau. Va tenir moltes dones i descendents.

Va lluitar contra Hracles per la m de la princesa nimfa Deianira, i durant el combat adopt formes diverses. La darrera fou la d'un brau, per l'heroi li arrenc una banya i el riu es consider venut (altres versions diuen que l'heroi va canviar el curs del riu amb dics artificials). La banya arrencada fou emprada per les nimfes com a cornucpia, o, segons una altra versi, Aquelou don a Heracles una banya d'Amaltea, la veritable cornucpia, per recuperar la seua.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 22-23.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236909" title="Aqueu (fill de Xutos)" nonfiltered="1857" processed="1854" dbindex="91869">
Segons la mitologia grega, Aqueu fou un heroi d'Acaia, fill de Xutos i de Cresa.

Se'l considera epnim dels aqueus.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 23.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236927" title="Alfisl" nonfiltered="1858" processed="1855" dbindex="91871">
Els alfisls sn sls, generalment vells, que es caracteritzen per l'eluviaci de les argiles que contenen en una part del perfil, i la seva illuviaci posterior en una part ms profunda. La illuviaci de les argiles en capes subsuperficials origina els anomenats horitzons argllics, o rgics. Aquestes capes es caracteritzen per l'elevada proporci d'argiles, la seva elevada densitat i limitada porositat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236928" title="Riu (desambiguaci)" nonfiltered="1859" processed="1856" dbindex="91872">

Geografia fsica: Un riu s un corrent natural d'aigua que flueix amb continutat. Vegeu riu i la categoria ;
Geografia: Riu de Cerdanya, municipi de la Baixa Cerdanya.
Mitologia: Riu (mitologia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236938" title="Toledo (desambiguaci)" nonfiltered="1860" processed="1857" dbindex="91873">


Geografia:;
 Toledo (Argentina), ciutat de l'Argentina, a la provncia de Crdoba.
 Toledo (Brasil), ciutat del Brasil, a l'estat de Paran.
 Toledo (Antioquia), ciutat de Colmbia, al departament d'Antioquia.
 Toledo (Norte de Santander), ciutat de Colmbia, al departament de Norte de Santander.
 Toledo, ciutat d'Espanya, capital de la comunitat de Castella   la Manxa.
 Toledo (Ohio), ciutat dels Estats Units, a l'estat d'Ohio, la ms gran amb aquest nom.
 Toledo (Iowa);
 Toledo (Filipines), ciutat de les Filipines, a l'illa de Ceb.
 Toledo (Uruguai), ciutat de l'Uruguai, al departament de departament de Canelones.
 Districte de Toledo, districte de Belize.
 Pedro de Toledo, ciutat brasilera, a l'estat de So Paulo.
 Provncia de Toledo, provncia espanyola, amb capital a la ciutat homnima.
 Als Estats Units, tamb hi ha altres petites localitats amb el nom de Toledo als estats d'Illinois, Iowa, Oregon i Washington.

Histria:;
 Concilis de Toledo, diversos concilis esdevinguts a la ciutat espanyola homnima.
 Regne de Toledo, regne visigot existent entre els anys 507 i 725.
 Taifa de Toledo, regne musulm d'Al-ndalus del segle XI.

Personatges:;
Alejandro Toledo, president del Per del 2001 al 2006.
Francisco de Toledo, comte d'Orpesa, virrei del Per entre 1569 i 1581.
Diego de Villalba y Toledo, militar castell i governador de La Havana;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236942" title="Hauterivi" nonfiltered="1861" processed="1858" dbindex="91874">
L'Hauterivi (del riu Aube a Frana) s un estatge faunal del Cretaci inferior. Comprn el perode entre fa 136,4  2 milions d'anys i fa 130  1,5 milions d'anys.

Fauna.
Ammonits.
Abrytasites;

Dinosaures.
Afrovenator;
Histriasaurus;
Ligabueino;
Psittacosaurus;

Plesiosaures.
Pliosaures.
Leptocleidus;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236946" title="Tiu" nonfiltered="1862" processed="1859" dbindex="91875">
Tiu fou un fara predinstic de l'Antic Egipte que regn sobre el delta del Nil. Tamb se'l menciona a les inscripcions de la Pedra de Palerm entre altres reis del Baix Egipte. No se sap res ms de la seva vida o regnat.


 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236947" title="Thesh" nonfiltered="1863" processed="1860" dbindex="91876">
Thesh fou un fara predinstic de l'Antic Egipte que regn sobre el delta del Nil. Tamb se'l menciona a les inscripcions de la Pedra de Palerm entre altres reis del Baix Egipte. No se sap res ms de la seva vida o regnat.


 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236949" title="Hsekiu" nonfiltered="1864" processed="1861" dbindex="91877">
Hsekiu fou un fara predinstic de l'Antic Egipte que regn sobre el delta del Nil. Tamb se'l menciona a les inscripcions de la Pedra de Palerm entre altres reis del Baix Egipte. No se sap res ms de la seva vida o regnat.


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236950" title="Wazner" nonfiltered="1865" processed="1862" dbindex="91878">
Wazner fou un fara predinstic de l'Antic Egipte que regn sobre el delta del Nil. Tamb se'l menciona a les inscripcions de la Pedra de Palerm entre altres reis del Baix Egipte. No se sap res ms de la seva vida o regnat.


 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236964" title="Canadaspis" nonfiltered="1866" processed="1863" dbindex="91879">

Canadaspis ("escut del Canad") va ser un gnere de crustaci o euartrpode que s'alimentava al fons mar i es movia principalment caminant. Possiblement usava els seus apndixs per regirar el fang en busca d'aliments. El gnere se situa dins la subclase Phyllocarida, dins la classe Malacostraca, que inclou les gambes i les llagostes.

Una vegada que havia trobat l'aliment, el Canadaspis usava les seves mandbules per a moldre les partcules ms grans. Canadaspis perfecta, l'espcie tipus, ve del jaciment de Burgess Shale (Cambri), al Canad). Tamb se'n troba en diverses formacions de la serralada House a l'oest d'Utah aix com als esquists de Pioche de Nevada. Canadaspis laevigata ve de la biota de Chengjiang, i s per tant deu milions d'anys ms jove que C. perfecta. Alguns cientfics opinen que C. laevigata s un antecedent crustaceomorf ms primitiu de Canadaspis, i altres consideren que s un artrpode bivalve d'afiliaci incerta.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236967" title="Metrdor" nonfiltered="1867" processed="1864" dbindex="91880">


Onomstica:

Metrdor (militar), militar macedoni, oficial de Filip V de Macednia. ;

Metrdor de Cos, filsof grec del segle V aC;

Metrdor de Lmpsac, escriptor grec del segle V aC;

Metrdor (filsof), filsof grec nadiu dels segles IV i III aC;

Metrdor d'Escepsis, filsof i poltic grec;

Metrdor d'Estratonice, filsof grec del segle II aC;

Metrdor (escriptor), escriptor grec;

Metrdor d'Alexandria, eclesistic egipci del segle II;

Metrdor (poeta), poeta grec.

Metrdor d'Atenes, pintor i filsof grec del segle II aC;

Metrdor (metge segle III aC), metge grec;

Metrdor (metge segle II aC), metge grec ;

Metrdor (metge segle I aC), metge grec;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236969" title="Metrdor (militar)" nonfiltered="1868" processed="1865" dbindex="91881">
Metrdor (Metrodorus, )  fou un militar macedoni, oficial de Filip V de Macednia. 

Va rendir el 202 aC l'illa de Tasos que va posar la condici de no rebre guarnici ni pagar tribut, i de mantenir les lleis internes. Una vegada l'illa va capitular Filip va trencar l'acord i va reduir als illencs a l'esclavatge. 

Un Metrdor que apareix com ambaixador macedoni a Rodes el 168 aC, esmentat per Polibi, podria ser la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236970" title="Metrdor de Cos" nonfiltered="1869" processed="1866" dbindex="91882">
Metrdor de Cos (Metrodorus, ), fill d'Epicarm i nt de Tirs, fou un filsof grec de l'illa de Cos, que va estudiar filosofia pitagrica i tamb medicina, activitat de molta tradici a l'illa. Va escriure un llibre sobre Epicarm i un sobre Pitgores. Va viure al segle V aC, vers el 460 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236972" title="Metrdor de Lmpsac" nonfiltered="1870" processed="1867" dbindex="91883">
Metrdor de Lmpsac (Metrodorus, ), fou un escriptor grec, contemporani i amic de Anaxgores.

Va escriure sobre Homer on establ que les seves histries eren una allegoria per representar poder i fenmens. Va morir el 464 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236977" title="Metrdor (filsof)" nonfiltered="1871" processed="1868" dbindex="91884">
Metrdor (Metrodorus, ) fou un filsof grec nadiu d'Atenes o de Lmpsac, per ms probablement de la primera ja que se sap que el seu germ Timcrates era atenenc de la demos de Potamos, tribu de Leontis. 

Fou el principal deixeble d'Epicur, del que fou amic i del que mai es va separar excepte sis mesos que va fer una visita a la seva casa natal. 

Va morir el 277 aC als 53 anys, set anys abans d'Epicur, que l'havia designat com el seu successor. Va deixar un fill de nom Epicur i una filla. La seva dona (o amant) es deia Llencia.

La seva filosofia era de tipus ms sensual que la d'Epicur, predicava el manteniment d'un bon cos per tota la vida com a cam a la felicitat.

Digenes Laerci esmenta les seves obres, que sn:
 ;

Plutarc esmenta tamb  que podria ser la mateixa que                            .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236978" title="Metrdor d'Escepsis" nonfiltered="1872" processed="1869" dbindex="91885">
Metrdor d'Escepsis (Metrodorus, ) fou un filsof i poltic d'Escepsis, contemporani de Demetri d'Escepsis. Era filsof com aquest i quan va deixar la filosofia per passar a la poltica el va seguir. 

Era pobre per pels seus escrits amb un peculiar estil va guanyar distinci i diners i es va casar amb una cartaginesa rica. Era partidari de Mitridates VI Eupator al que va acompanyar al Pont on fou nomenat jutge suprem, sense possibilitat d'apellaci de les seves sentencies (ni tant sols davant el rei). El rei el va enviar en ambaixada a Tigranes II d'Armnia i a la tornada va morir pel cam, segons uns per ordre del rei i segons altres de malaltia. 

Cicer esmenta a Metrdor per la seva memria prodigiosa. Per la seva hostilitat als romans se'l conegu com Romanofobos. Fou contemporani de l'orador Luci Licini Cras.

Ateneu esmenta la seva obra , i tamb consta que va escriure . Estrab el cita com a font per una informaci del pas de les amazones.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236982" title="Metrdor d'Estratonice" nonfiltered="1873" processed="1870" dbindex="91886">
Metrdor d'Estratonice (Metrodorus, ) fou un filsof grec nadiu d'Estratonice a Cria, de l'escola dels epicuris, encara que ms tard va esdevenir seguidor de les doctrines de Carnades.

Cicer l'esmenta com orador. Va viure vers el 110 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236984" title="Metrdor (escriptor)" nonfiltered="1874" processed="1871" dbindex="91887">
Metrdor (Metrodorus, ) fou un escriptor grec de certa distinci, germ d'Antemi de Tralles. 

L'esmenta Agcies


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236986" title="Metrdor d'Alexandria" nonfiltered="1875" processed="1872" dbindex="91888">
Metrdor d'Alexandria (Metrodorus, ) fou un eclesistic egipci nascut a Alexandria, esmentat per Foci. Fou l'autor d'un cicle de clcul per a la Pasqua. Va viure al segle II.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236987" title="Llista d'estats sobirans del 1975" nonfiltered="1876" processed="1873" dbindex="91889">


Estats sobirans.
A.
 Afganistan   Repblica de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola (des de l'1 de novembre);
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
   Repblica Popular de Benn (des del 30 de novembre);
   Regne de Bhutan;
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Cambodja Democrtica (des del 17 d'abril);
   Repblica Unida del Camerun;
   Domini del Canad;
   Repblica del Cap Verd (des del 5 de juliol);
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
   Estat de les Comores (des del 6 de juliol);
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey (reanomenada a Benin el 30 de novembre);
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Etipia Socialista;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
 Repblica Khmer   (anomenada Cambodja Democrtica, desprs del 17 d'abril);
   Estat de Kuwait;

L.
 Laos   Regne de Laos (fins el 2 de desembre);
   Repblica Democrtica Popular de Laos (des del 2 de desembre);
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
 Lbia   Repblica rab Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Repblica Malgaixa   (fins el 30 de desembre);
   Repblica Democrtica de Madagascar (des del 30 de desembre);
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Repblica Popular de Moambic (des del 25 de juny);
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea (des del 16 de setembre);
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe (des del 12 de juliol);
   Repblica del Senegal;
   Repblica de Sierra Leone;
   Regne de Sikkim (fins el 16 de maig);
   Repblica de Singapur;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam (des del 25 de novembre);
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam (fins el 30 d'abril);
 Vietnam del Sud   Repblica del Vietnam del Sud (des del 30 d'abril);

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
 Cabinda   Repblica de Cabinda (1 d'agost a l'11 de novembre);
   Repblica Democrtica del Timor Oriental (del 28 de novembre al 7 de desembre);
 Salom del Nord   Repblica de Salom del Nord (des de l'1 de setembre);
   Repblica de Rhodsia;
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;
   Repblica de la Xina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236988" title="Metrdor (poeta)" nonfiltered="1877" processed="1874" dbindex="91890">
Metrdor (Metrodorus, ) fou un poeta grec.

Fou l'autor de dos epigrames a l'antologia grega del qual no s'ha pogut esbrinar l'poca en qu va viure. Alguns erudits pensen que els dos epigrames correspondrien a diferents autors, ambds amb el nom de Metrdor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236989" title="Metrdor d'Atenes" nonfiltered="1878" processed="1875" dbindex="91891">
Metrdor d'Atenes (Metrodorus, ) fou un pintor i filsof grec distingit. Quan Emili Paulle desprs de la seva victria sobre Perseu de Macednia el 168 aC va demanar als atenencs que li enviessin el ms destacat dels seus filsofs per educar als seus fills, i el millor pintor per representar el seu triomf, li fou enviat Metrdor com el ms competent en ambds camps. Emili Paulle un temps desprs, quan va veure la seva tasca, va estar d'acord per complet en aquesta elecci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236991" title="Metrdor (metge segle III aC)" nonfiltered="1879" processed="1876" dbindex="91892">
Metrdor (Metrodorus, ) fou un metge grec.

Fou deixeble de Crisilp de Cnidos i mestre d'Erasstrat; va viure a la part final del segle IV aC i a la primera part del segle III aC. Fou el tercer marit de Pties, la filla d'Aristtil, amb la que va tenir un fill de nom igualment Aristtil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236992" title="Metrdor (metge segle II aC)" nonfiltered="1880" processed="1877" dbindex="91893">
Metrdor (Metrodorus, ) fou un metge grec.

Fou deixeble de  Sab. Va viure vers la parte final del segle II aC i la primera part del segle I aC. Gal l'esmenta com a comentarista d'Hipcrates. Segurament s el mateix metge Metrdor que fou tutor d'Asclepades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236994" title="Metrdor (metge segle I aC)" nonfiltered="1881" processed="1878" dbindex="91894">
Metrdor (Metrodorus, ) fou un metge grec.

Fou l' autor d'una obra que s esmentada per Plini el Vell sota el ttol .

Se'l suposa contemporani de Crateves al segle I aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236996" title="Metrfanes" nonfiltered="1882" processed="1879" dbindex="91895">


Onomstica:

Metrfanes (general), general de Mitridates VI Eupator.

Metrfanes d'Eucrpia, escriptor i retric grec ;

Metrfanes (sofista), sofista grec ;

Metrfanes d'Esmirna, bisbe d'Esmirna;

Metrfanes de Lebdia, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236997" title="Metrfanes (general)" nonfiltered="1883" processed="1880" dbindex="91896">
Metrfanes (Metrophanes, ) fou un general de Mitridates VI Eupator.

El rei el va enviar amb un exrcit a Grcia per ajudar al general Arquelau (87 aC). Va conquerir l'illa d'Eubea i Demtries i Magnsia a Tesslia, per fou derrotat pel general rom Brutti Sura. s esmentat altre cop el 73 aC dirigint un destacament  juntament amb el desertor rom Luci Fanni, destacament que fou derrotat per Mamerc durant el setge de Czic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236999" title="Metrfanes d'Eucrpia" nonfiltered="1884" processed="1881" dbindex="91897">
Metrfanes d'Eucrpia (Metrophanes, ) fou un escriptor i retric grec nascut a Eucrpia a Frgia que va escriure dos tractats sobre retrica:  .

Tamb va escriure uns comentaris sobre Hermgenes i sobre Publi Eli Aristides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237000" title="Metrfanes (sofista)" nonfiltered="1885" processed="1882" dbindex="91898">
Metrfanes ) fou un sofista gec descendent del sofista Lacares. 

El sofista Superi va escriure un llibre en contra de Metrfanes. s esmentat tamb per Damasci en la seva vida de Sant Isidor de Sevilla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237001" title="Metrfanes d'Esmirna" nonfiltered="1886" processed="1883" dbindex="91899">
Metrfanes d'Esmirna (Metrophanes, ) fou un bisbe grec.

Era bisbe d'Esmirna i es fams per la seva oposici al patriarca de Constantinoble Foci. Era el fill d'una dona que allegava que era el fill del que fou patriarca Metodi I de Constantinoble, per aquesta paternitat no es va poder demostrar.

Quan el patriarca Ignasi I (847-858), successor de Metodi, fou deposat el 859 per Miquel III, i substitut per Foci, Metrfanes el va reconixer tot i que era amic d'Ignaci, per aviat se'n va penedir i es va declarar contra Foci; finalment fou deposat del seu bisbat per aquesta oposici i empresonat.

Quan Foci fou deposat (867) Ignaci fou restablert per l'emperador Basili I i Metrofanes va recuperar el bisbat d'Esmirna; al concili de Constantinoble el 869 es va mostrar furibund opositor de Foci.

El 877 Foci va tornar a la seu (877 a 886) al morir Ignaci, i Metrfanes fou deposat altre cop; com que no va aturar la seva oposici, el 880 fou excomunicat.

Va morir obscurament en data desconeguda.

Va escriure entre d'altres, les segents obres:

1. Epistola ad Manuelem Patricium de Rebus in Causa Photii ab anno 858 ad 870 gestis;
2. ;
3. De Spirilu Sancto;
4. Expositio Fidei;
5. Liber Canonum Triadicorum;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237002" title="Metrfanes de Lebdia" nonfiltered="1887" processed="1884" dbindex="91900">
Metrfanes de Lebdia (Metrophanes, ) fou un escriptor grec natural de Lebdia (o Levdia) a Becia, fill del retric Corneli, que fou l'autor de les segents obres:

;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237005" title="Meti" nonfiltered="1888" processed="1885" dbindex="91901">
Meti o Metti (Metius o Mettius) fou un antic nom itali usat pels sabins i llatins. No s clar si l'ortografia correcte es Meti (Metius) o Metti (Mettius), i en catal es pot dir Meci. 

Personatges amb aquest nom foren:

Publi Meti o Publi Metti (Publius Metius o Mettius) fou un partidari de Saturn i Glucia (100 aC) que va assassinar a Gai Memmi, un dels candidats consulars d'aquell any.

Marc Meti o Marc Metti (Marcus Metius o Mettius) fou un llegat de Juli Csar a la Gllia. Fou enviat per Csar al rei sueu Ariovist (any 58 aC) i fou fet presoner pel rei germnic, per una mica desprs fou rescatat per Csar.

Vegeu tamb:

Meti Fuffeti ;

Meti Gemini ;

Meti Pomposi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237010" title="Meti Fuffeti" nonfiltered="1889" processed="1886" dbindex="91902">
Meti Fuffeti o Metti Fuffeti (Metius o Mettius Fuffetius) fou dictador o general en cap d'Alba Longa en el regnat de Tulli Hostili, tercer rei de Roma. 

Desprs que el combat entre Horacis i Curacis hagus determinat la supremacia romana, Fuffeti va demanar ajut a Roma en la seva guerra contra Fidenes i Ves. Al camp de batalla Meti va posar als seus homes al turons i va esperar el resultat de la batalla, per els etruscs van interpretar aquest moviment com un intent de ser agafats pel flanc i van iniciar la fugida;  llavors Meti els va atacar esperant recuperar la confiana romana, i els va aniquilar.

Al dia segent els romans van privar als albans de les seves armes, i Meti fou esquarterat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237012" title="Associaci Projecte dels Noms" nonfiltered="1890" processed="1887" dbindex="91903">
Associaci Projecte dels Noms s una ONG creada el 1993 i formada per persones que viuen amb VIH/sida. Promou la sensibilitzaci i conscienciaci ciutadana sobre la malaltia de la sida i treballa en la defensa de les persones afectades per aquesta pandmia. Organitza anualment el Memorial Internacional de la Sida a Barcelona i participa en el Dia Mundial de la Sida, amb activitats com l exhibici del Taps Memorial, confeccionat per familiars i amics de persones mortes per aquesta malaltia. 

Ha impulsat la creaci del primer Memorial Permanent de la Sida a Europa  situat al Jard d Aclimataci de Montjuc i inaugurat el 2003  i cada 20 d'octubre organitza el Dia de la Prova del VIH, amb l objectiu de fomentar el diagnstic preco de la infecci. Facilita informaci i educaci sobre els tractaments a les persones afectades i organitza sessions grupals per a persones seropositives impartides per altres persones que viuen tamb amb el VIH o la sida. A ms, realitza de manera gratuta, annima i confidencial la prova del VIH i t un programa d'atenci i seguiment a persones amb difi cultats per modifi car i/o reduir les seves prctiques sexuals de risc.
L associaci comparteix seu amb altres ONG especialitzades en la sida, com ara ATOS (Associaci per al Trasplantament d'rgans a Seropositius) i Joves Positius (Associaci de Joves amb VIH/Sida), ambdues membres de l agrupaci Hispanosida. D altra banda, grcies a Projecte dels NOMS, l abril de 2006 s inaugurar a Barcelona el primer centre comunitari de l Estat espanyol dedicat a l'atenci de la sexualitat i la salut dels homes homosexuals, tot i que d acord amb l esperit integrador que sempre ha caracteritzat a Projecte dels NOMS, hi podr rebre atenci tothom que ho desitgi, independentment de la seva orientaci sexual. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Pgina d'Hispanosida en referncia a l'Associaci;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237015" title="Meti Gemini" nonfiltered="1891" processed="1888" dbindex="91904">
Meti Gemini o Metti Gemini o Meti Gemine (Metius o Mettius Geminius o Geminus) fou un comandant de la cavalleria de Tusculum en la darrera guerra entre Roma i la Lliga Llatina el 340 aC.

Es va enfrontar amb Tit Manli, el fill del cnsol Tit Manli Imperis Torquat, i fou mort per aquest en el combat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237019" title="Meti Pomposi" nonfiltered="1892" processed="1889" dbindex="91905">
Meti Pomposi o Metti Pomposi (Metius o Mettius Pomposianus)  fou un senador rom.

Vivia en temps de l'emperador Vespasi que el va nomenar cnsol.

Ms tard, en temps de Domici, Pomposi va ser desterrat i finalment l'emperador el va fer matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237023" title="Mezetul" nonfiltered="1893" processed="1890" dbindex="91906">
Mezetul (Mezetulus) fou un cap nmida, que desprs de la mort de Oesalces, rei dels massils (210 aC), es va revoltar contra Capusa, el fill gran del darrer rei que havia pujat al tron, i el va derrotar en una gran batalla en la que Capusa va morir (207 aC). 

Mezetul no va assolir la corona sin que hi va posar a Lacumaces, un jove fill de Oesalces, en nom del qual va governar. El retorn de Masinissa I des de Hispnia el va obligar a aixecar un gran exercit per oposar-se a aquest perill, per fou derrotat i es va haver de refugiar al regne de Sifax. 

Finalment fou perdonat per Masinissa I  i va poder retornar i se li va restituir tota la seva propietat.

Abans de la batalla de Zama es va reunir amb l'exrcit cartagins amb un miler d'homes a cavall.

Appi l'anomena com Mesotol (Mesotolus, ). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237024" title="Miccades" nonfiltered="1894" processed="1891" dbindex="91907">
Miccades fou un escultor grec nadiu de l'illa de Quios, fill de Males. Va viure entre les olimpades 42 a 45.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237025" title="Joan Cervera i Batariu" nonfiltered="1895" processed="1892" dbindex="91908">
Joan Cervera i Batariu (Barcelona, 1926) s un excursionista catal. Fill d'un militant d'ERC exiliat en acabar la guerra civil espanyola, estudi als Escolapis i es diplom en mrketing, publicitat i tcniques d expressi. Als 22 anys entr a treballar a l empresa Myrurgia, on es va jubilar com apoderat i director de Concessions.

El 1950 s'incorpor al grup d escalada del Club Excursionista de Grcia (CEG), i en fou president de 1957 a 1961. Durant la seva presidncia es va crear el Grup d'Investigacions Espeleolgiques i l'Agrupament Escolta Pere Rossell. Compagin la passi excursionista amb les seves idees catalanistes i, a partir de 1959, va formar part en la clandestinitat del Consell Nacional Catal, del qual va ser secretari sota la presidncia de Josep Maria Batista i Roca, i de l'Assemblea Democrtica de Grcia.

Ha pujat als principals cims catalans i espanyols, a ms dels Alps i diverses muntanyes de Grcia. Va ser cofundador de les Primeres Jornades de Medicina de Muntanya i va organitzar les operacions de recuperaci del paisatge de l alta muntanya (Pirineus) de Mountain Wilderness Catalunya, amb la collaboraci de la Generalitat de Catalunya i la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), de la qual tamb va ser vicepresident. Tamb ha escrit diversos llibres de muntanya, com ara Clergues excursionistes, La mgia de la muntanya o Soliloquis muntanyencs, a ms de dirigir durant quatre anys el butllet Mai Enrere, del Club Excursionista de Grcia. Tamb s membre del Grup Cavall Bernat. 

Entre altres premis, l any 1993 va obtenir la medalla Forjador de la Histria Esportiva de Catalunya, atorgada per la Generalitat de Catalunya, aix com la menci especial al Millor Historial Esportiu de la II Nit de l Esport de Grcia. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237026" title="Miquel I" nonfiltered="1896" processed="1893" dbindex="91909">
Miquel I Rhangabe () fou emperador bizant del 811 al 813.

Era fill del alt funcionari Teofilacte que juntament amb el ministre Estauraci va conspirar contra l'emperador Constant VI. Rhangabe era el nom del seu avi.

Tenia el favor de l'emperador Nicfor I (802-811) que li va donar un alt crrec al palau i finalment li va donar la seva filla Procpia en matrimoni. 

Estauraci, fill i successor de Nicfor I, no compartia la confiana del seu pare amb Miquel. Estauraci va rebre una ferida seriosa a la batalla contra els blgars en la que el seu pare va morir, i degut a la gravetat va donar orde de cegar a Miquel I, amb la idea de qu si moria la seva dona Tefano no trobs obstacles al tron. L'encrrec li fou fet a un funcionari de nom Esteve el qual va informar a Miquel de les ordes rebudes. Miquel va reunir als dirigents de l'estat i va obtenir el seu suport i fou proclamat emperador (2 d'octubre del 811) quan Estauraci encara era viu. Miquel va obtenir dels nobles el perd per Estauraci al que es va deixar anar a morir a un convent. El nou emperador fou ben rebut pel poble i l'exrcit (al que va fer generoses donacions).

El primer que va fer fou cridar de l'exili al general Lle l'armeni. 

El 812 el rei blgar Crum va envair territori bizant i Miquel va sortir en campanya acompanyat de l'emperadriu Procpia, cosa que no va agradar a l'exrcit; aquest malestar va provocar la derrota i la tornada a la capital, mentre els blgars assolaven Trcia. Una revolta dels iconoclastes a Constantinoble fou reprimida amb dificultat per Lle l'armeni i el cap rebel Nicolau fou tancat en un convent, i finalment els iconoclastes, molts d'ells refugiats que havien fugits dels blgars, foren expulsats de la capital, i dispersats per provncies; tamb van entrar a l'Imperi nombrosos refugiats de diverses sectes cristianes que fugien de territori musulm.

Crum va seguir el seu cam i va assetjar Mesmbria  i all va fer ofertes de pau que l'emperador estava predisposat a acceptar, per el consell s'hi oposava. Els blgars van ocupar Mesmbria per assalt i el temor creixia per moments. El febrer del 813 Miquel va sortir altra cop en campanya i altra cop el va acompanyar Procpia. Lle l'armeni secretament havia fomentat el descontentament i el 22 de juny del 813 els bizantins van perdre la batalla d'Adrianpolis. Miquel va fugir a Constantinoble i molt poc desprs fou deposat per Lle l'armeni (Lle V de Bizanci). 

Miquel es va retirar a un convent on va viure durant trenta anys, obscurament per tranquil.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237027" title="Esglsia de Saint James (Londres)" nonfiltered="1897" processed="1894" dbindex="91910">

L'esglsia de Saint James s una esglsia anglicana a Piccadilly, al centre de Londres (Regne Unit). Fou dissenyada i construda per Christopher Wren.

Per la seva construcci s'utilitz ma vermell i pedra de Portland. La nau est coberta amb una volta de can sostinguda per columnes cornties. La nau central s'expandeix en galeries en tres dels seus costats sostingudes per pilars quadrats. La font de marbre i diverses escultures de fusta sn  bons exemples del treball de Grinling Gibbons.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237028" title="Francesc Flaqu i Fontanals" nonfiltered="1898" processed="1895" dbindex="91911">
Francesc Flaqu i Fontanals (Olesa de Montserrat, 1935) s un empresari catal, fill d un petit empresari txtil. Des de molt jove va entrar en contacte amb el mn de la moda. Estudi Txtil a l Escola d Arts i Oficis, ttol que convalid a l Escola Industrial de Terrassa. Als anys seixanta va viatjar a Londres, on descobr les minifaldilles de Mary Quant. En tornar del Regne Unit s'install a Barcelona i inici una carrera com a organitzador de desfilades. Poc desprs, per encrrec del dissenyador Josep Ferrer, de la sabateria Christian i de la boutique Roura organitz les seves primeres desfilades, amb noies en banyador i biquini  tota una revoluci per a l poca . Personatges del mn de la cultura, com ara Salvador Dal, amic personal de Flaqu, n eren el pblic habitual.

A partir d aquest moment, organitz les desfi lades del Sal del Gnere de Punt, i l any 1982 fund el Sal Moda del Mediterrani, amb Juan Antonio Comn, i el Sal Pielespaa. Des de 1995 fins a la tardor de 2005 va dirigir Moda Barcelona, associaci que agrupava la Passarella Gaud i un conjunt de salons monogrfics, com ara Intimoda, Intibao i l Espai Gaud Dissenyadors. Actualment copresideix el Sal BCN Futur i dirigeix el Sal Novia Espaa, la Passarella Gaud Nvies i el Sal d Antiquaris, entre altres. A ms, s al capdavant de Flaqu Internacional, empresa que es dedica a la comunicaci, les relacions pbliques i l organitzaci d'esdeveniments, i que edita tres revistes professionals: La Piel, Diva (moda ntima i bany) i Divos (moda infantil).

Durant la seva llarga trajectria professional ha obtingut destacats guardons, com ara la Clau de Barcelona (2004), el premi Protagonistas 2002 d Onda Rambla - Cadena Onda Cero, i el premi Galena de la moda (1979) de RNE i TVE. EL 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237031" title="Miquel II" nonfiltered="1899" processed="1896" dbindex="91912">
Miquel II Balb ) o Miquel II el Tartamut fou emperador bizant del 820 al 829.

Era d'origen baix i havia nascut a Amorium. Va treballar als estables de la seva ciutat natal a la seva joventut i era ignorant i analfabet; desprs va entrar a l'exrcit i pel seu fort carcter i la seva imprudncia es va destacar aviat. Un dels seus superiors l'apreciava tant que li va donar una filla de nom Tecla en matrimoni. 

Fou lleial al general Bardanes als ulls del qual va fer nombrosos actes que el van distingir, i que el va ascendir, tot i el seu defecte al parlar; aviat va destacar com un dels millors generals grecs. L'emperador Lle V de Bizanci va deure el seu ascens al suport de Miquel Balb i per aix li va donar les ms altes magistratures de l'estat. 

Com que Miquel va censurar a l'emperador aquest es va ofendre i el va enviar a sia com a dux d'Orient, per aviat el va cridar per por d'una revolta. Miquel no va callar i va continuar criticant a l'emperador i l'emperadriu, i Lle el va tornar a enviar a sia amb l'encrrec d'inspeccionar les tropes, per Miquel es va negar a marxar i es va unir als desafectes que estaven preparant una revoluci per enderrocar a Lle. 

El complot fou descobert quan fou revelat per Joan Hexbul (un alt funcionari) i Miquel fou encausat per alta traci i fou condemnat a ser cremat viu. El dia que havia de ser cremat era Nadal i l'execuci es va posposar al dia segent i en aquest dia els seus companys de conspiraci van donar el cop d'estat que va acabar amb la mort de Lle i la proclamaci de Miquel II que fou presentat al pblic encara lligat amb les cadenes del seu empresonament.

El seu primer acte fou ordenar la castraci dels quatre fills de Lle. Nominalment iconoclasta, va aturar la persecuci dels iconoduls als que va permetre el retorn, incloent l'antic patriarca Nicfor I de Constantinoble i Teodor Estudita. Una de les seves vctimes fou el futur patriarca Metodi I de Constantinoble.

Un fidel de Lle, Toms l'Eslau, comandant en cap de les forces d'sia, es va revoltar i es va aliar amb els rabs; el 821 Toms fou proclamat emperador a Antioquia i coronat pel patriarca. Toms es present com el campi dels pobres, va reduir les taxes i deia ser l'emperador Constant VI que havia sobreviscut a l'operaci de ser cegat, per en realitat era un eslau (altres fonts diuen "un antic esclau") que havia ascendit a l'exrcit; com que no tenia fills va adoptar un jove desconegut que fou proclamat august, i al capdavant d'un exrcit de vuitanta mil homes va marxar contra Constantinoble. No tots els themes d'sia li van donar suport per si el thema naval.

El seu fill adoptiu fou mort a la vora de l'Hellespont i Toms va adoptar llavors a un antic monjo, que port el nom d'Anastasi; desprs va creuar l'Hellespont i va assetjar Constantinoble. Miquel va fer front al perill com va poder; com que no es podia enfrontar  a forces superiors en camp obert es va parapetar al darrera de les muralles de la ciutat; quan Toms va provar un atac general el 822 fou rebutjat amb fortes prdues. Toms es va retirar a Trcia per va tornar a iniciar el setge el 823 per terra i mar i la seva flota va derrotar a la flota imperial. 

Gregori Pterotes, un antic general de Lle V amb gran influncia, desterrat per Miquel a Samos, va sortir del seu exili i es va unir a la revolta. Per l'exrcit de Toms cada vegada donava ms mostres de descomposici i Gregori el va abandonar i es va decidir passar al camp de Miquel emportant-se amb ell a diversos comandaments rebels. En la seva fugida foren detectats per Toms, i executats.

Toms va intentar un nou assalt al Corn d'Or amb 350 vaixells, per Miquel el va poder rebutjar altre cop i destruir bona part de la flota atacant. Tampoc per terra va tenir xit Toms, defensada per l'emperador, el seu fill i associat Tefil, i els generals Olbi i Catacil entre d'altres. Per Toms romania a la vora de la ciutat. En aquest moment Miquel va rebre l'oferta del rei dels blgars, Mortagon (Ormutag), per una aliana contra els rebels que Miquel va refusar.

Per el rei blgar va venir tanmateix en el seu ajut i els blgars van derrotar a Toms, que va aixecar el setge i es va retirar a Trcia. Miquel va iniciar la ofensiva i va assetjar a Toms a Arcadipolis (Lleburgaz) I Toms es va haver de rendir  (octubre) i fou executat. Desprs de ser torturat Toms va demanar a l'emperador de matar-lo I aquest li va exigir de revelar el nom dels seus cmplices a la cort, per Joan Hexbul li va dir a l'emperador si creuria abans un rebel que els seus amics i finalment Miquel II el va fer tancar a una pres on va morir als set dies. Els seus principals collaboradors foren severament castigats.

Aquestes lluites foren aprofitades pels rabs andalusins dirigits per Abul Hafiz per ocupar Creta (40 vaixells i 1000 homes) el 824. Miquel hi va fer una expedici el 826 per no va poder recuperar el cap de pont rab i el 827 els musulmans es van apoderar de l'illa. Creta fou anomenada des llavors Candia per Candax, la nova capital.  El 827 els rabs van envair Siclia aprofitant conflictes civils (el mateix governador Eufemi va convidar als aglbides) van assetjar Siracusa, d'eon foren rebutjats el 829. Tamb els serbis van ocupar Dalmcia.

Mentre el 823 l'emperadriu Tecla havia mort i Miquel es va casar amb Eufrosina, filla de Constant VI, enlla que va trobar l'oposici del clergat ja que Eufrosina havia estat monja. El 824 va renovar l'aliana amb els francs amb una ambaixada a Llus el Piets a Rouen, tot i que l'emperador bizant no reconeixia el ttol imperial del franc al que reconeixia noms com "emperador dels francs i longobards".

Va morir de mort natural el 1 d'octubre del 829 i el va succeir el seu fill Tefil. Tot i que no tenia simpaties entre el clergat que el pintaven com un ignorant i pags, fou un home d'estat competent i bon administrador; les seves reformes militars van permetre desprs l'ascendncia dels bizantins sobre els abbssides.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237035" title="Toms l'Eslau" nonfiltered="1900" processed="1897" dbindex="91913">
Toms l'Eslau fou un militar bizant, al que l'emperador Lle V de Bizanci va confiar el comandament militar i naval a l'sia. 

Quan el seu rival Miquel II va pujar al tron, es va revoltar i va concertar una aliana amb el califat.  El  821 fou coronat a Antioquia de l'Orontes pel patriarca Job i va reunir un fort exrcit de vuitanta mil homes en el que el historiador Genesi diu que hi havia sarrans, abasgis, getes, alans, caldeus, armenis, vndals, paulicians, i altres sectaris.

A la part oriental de l'Imperi va dir que era l'antic emperador Constant VI que havia escapat de ser cegat, i a la part occidental es present com a defensor de la iconoflia. En general es va presentar com a campi dels pobres i va abaixar les taxes.  Aviat tots els themes de l'sia Menor es van posar del seu costat menys dos (si que li va donar suport el thema naval) . 

Com que no tenia fills va adoptar un jove desconegut que fou proclamat august, i al capdavant del seu exrcit va marxar contra Constantinoble.  El seu fill adoptiu fou mort a la vora de l'Hellespont i Toms va adoptar llavors a un antic monjo, que port el nom d'Anastasi; desprs va creuar l'Hellespont i va assetjar Constantinoble. El seu exrcit va creuar a Trcia i la lluita davant la capital va durar fins el 824 per tots els seus atacs foren rebutjats. En aquest any fou derrotat pels blgars i es va retirar a Arcadipolis on fou obligat a rendir-se per Miquel II. Se li van tallar les mans i finalment se'l va deixar morir en una pres, on va expirar al cap de pocs dies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237036" title="Miquel III" nonfiltered="1901" processed="1898" dbindex="91914">


Miquel III l Embriac () (Constantinoble, 19 de gener de 840 - 23/24 de setembre de 867) fou emperador bizant del 842 al 867. Fou el tercer i ltim emperador de la dinastia frgia o amoriana, fill i successor de Tefil i nt de Miquel II.

 Sota regncia .
Va pujar al tron als  i va regnar sota la regncia de la seva mare Teodora. Aquesta emperadriu era secretament iconoflica i tan bon punt com va tenir el poder va restablir el culte de les imatges. El seu exrcit va lluitar al Caucas i a sia Menor. Va enviar una expedici a Creta, que fracass, i una altra a Egipte de 300 naus, per noms va poder ocupar Damietta de manera temporal.

Els khzars es van convertir el 847 i un temps desprs els blgars. El seu favor al culte de les imatges va provocar la revolta dels , que es van aliar als rabs i van desafiar els exrcits imperials.

Miquel, als , ja portava una vida immoral amb un noia de la cort de nom Eudcia, filla d Ingeri, de la gran famlia dels Martinacis, i la mare el va obligar a casar-se amb un altre dona, tamb anomenada Eudcia, filla de Decapolita, per no va aturar les seves relacions amb la primera Eudcia. 

El principal personatge a la cort era Teoctist, un general fams, encara que no sempre victoris; aquest general fou objecte de la gelosia de Bardas, el germ de l emperadriu, i tamb de l enemistat de . Aquest i Bardas es van aliar contra Teoctist, que fou eliminat i Bardas nomenat magnus logotheta al seu lloc. Bardas aviat va prendre el control de tots els afers pblics. La mort de Teoctist va afligir Teodora fins al punt que va abdicar la regncia i es va retirar a la vida . 

 Regnat personal .


Desprs d aquests fets,  va abandonar la seva anterior vida llicenciosa i va prendre el control del govern. El 856 va nomenar csar Bardas i va fer tancar Teodora i la seva filla Tecla en un convent. Bardas era molt intelligent i amant de les arts, les cincies i la literatura, i comptava amb la cooperaci, per a la seva promoci, del filsof Lle . El 857 Bardas va fer deposar el patriarca Constantinoble i el va succeir el fams Foci.

El 858 va esclatar la guerra amb el califat abbssida. Lle va dirigir l exrcit  i va obtenir ms victries i glria de les que l emperador volia; va travessar l Eufrates i va arribar fins al Tigris, acostant-se a la rodalia de Bagdad; al mateix temps, el general rab Umar atacava la regi del Pont. Considerant els xits militars una cosa fcil,  va prendre personalment el comandament per atacar Umar, per aquest havia estat reforat per un important nombre de paulicians i, davant els murs de Samosata, l emperador fou derrotat i sis mil grecs foren fets presoners, entre ells el valent Lle, al que els rabs no van voler alliberar ni per un fort rescat que l emperador volia pagar.

El 860  fou novament derrotat a Capadcia i Umar va assolar aquesta regi, el Pont i Cilcia, i va fer setanta mil . Miquel va decidir nomenar el seu oncle matern Petrones, que era governador de Ldia i Jnia, comandant de l exrcit. Petrones va prendre com a lloctinent Nazar, governador de Galcia, que considerava que un exrcit petit per ben entrenat era millor que un exrcit gran per mal preparat. L exrcit bizant va trobar l exrcit rab, dirigit per Umar, a Amsia, i els grecs van obtenir una gran victria en la que Umar va morir. Petrones va portar el seu cap a Constantinoble, on va fer una entrada triomfal. Miquel va ordenar la construcci d un gran hipdrom en commemoraci de la victria.

El 864 l emperador va prendre altra vegada el comandament, per noms arribar a sia va haver de tornar a Constantinoble en assabentar-se que dos-cents vaixells russos o varegs s havien presentat al Corn d Or. Va estar a punt de ser fet presoner al travessar l Hellespont, per una tempesta, que va destruir part de la flota dels russos o varegs, el va salvar.

 Final de la dinastia .


Ja per aquest temps Miquel estava cansat del poder de Bardas i la situaci es va deteriorar quan aquest va recomanar a l emperador de portar una millor vida. La seva influncia va comenar a ser substituda per  Macedoni, que es va casar amb l amant de Miquel, Eudcia, la qual fou substituda per Tecla, germana de Basili, que va esdevenir la nova amant de l emperador. Miquel i Basili van planejar assassinar Bardas i, efectivament, poc desprs el csar fou assassinat per Miquel, Basili i una banda d assassins a . Basili fou proclamat csar. 

El mateix any 866 Foci va destituir el papa Nicolau I.

La conducta de Miquel continuava sent poc adequada i aviat va topar amb Basili. L emperador va comenar a buscar un home que l ajuds a desfer-se del ministre. Basili, que ja s ho temia, en fou informat per alguna confidncia i va decidir anticipar-se. Un dia Miquel el va convidar a sopar a casa de la seva mare Teodora, que no sabia res dels plans de Basili. El sopar va degenerar, com era freqent, en una orgia i Teodora i la seva filla es van retirar, de manera que Miquel, Basili i alguns altres hostes es van quedar sols amb les joves cortesanes. Miquel estava fora begut i fou posat en un llit perqu no s aguantava dret i all fou assassinat per una banda d assassins secretament introduts a la casa (24 de setembre del 867). Basili, com a csar, fou proclamat emperador (Basili I).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237037" title="Poder (sociologia)" nonfiltered="1902" processed="1899" dbindex="91915">
"Per poder s'entn cada oportunitat o possibilitat existent en una relaci social que permet a un individu complir la seva prpia voluntat.";

Max Weber, Conceptes Bsics de Sociologia;

Gran part del debat sociolgic recent sobre el "poder" gira sobre el problema de definir la seva naturalesa com constrictiva o com permissiva. Aix, el poder pot ser vist com un conjunt de formes de constrenyer l'acci humana, per tamb com el que permet que l'acci sigui possible, almenys en una certa mesura. Gran part d'aquest debat est relacionat amb els treballs de Foucault, qui, seguint a Maquiavel, veu al poder com "una complexa situaci estratgica en una determinada societat". Sent purament estructural, el seu concepte involucra tant les caracterstiques de constrenyiment com de facilitaci. Per a Max Weber la societat moderna est amenaada pel fenomen creixent de la concentraci del poder dintre de les organitzacions. El seu deixeble Robert Michels va advertir que en les organitzacions modernes, tant privades com estatals, es tendeix a quedar sota el control de reduts, per poderosos grups poltics o financers. Encara que els lders sn escollits democrticament, segons Michels, amb la millor intenci, per les dues parts, s'observa una tendncia a integrar-se en elits del poder que es preocupen bsicament per la defensa dels seus propis interessos i posicions costi el que costi. En altres paraules podria dir-se que en l'actualitat correm el perill que les elits del poder, nascudes a la societat mitjanant procediments legtims, entrin en un procs pel qual el poder augmenta i es perptua a si mateix retroalimentant-se i produint, per tant, ms poder.

La imposici no requereix necessriament de la coacci (fora o amenaa de fora). Aix, el "poder" en el sentit sociolgic inclou tant al poder fsic com al poder poltic, igual que molts altres dels tipus de poder existents.

Es podria definir el "poder" com la major o menor capacitat unilateral (real o percebuda) o potencial de produir canvis significatius, habitualment sobre les vides d'altres persones, a travs de les accions realitzades per un mateix o per uns altres. Per per altra banda, al dir de Paulo Freire, el poder ha d'allotjar-se en el cap del dominat i dur-lo a considerar com a natural el que des del naixement se li est imposant.

Les lleis del poder sn una interpretaci de la evoluci usada per individus, amb la finalitat de permetre a l'individu desenvolupar-se al ms alt nivell de confort que pugui arribar a en el seu marc social.

L'exercici del poder s endmic en els humans, com ssers socials i gregaris que sn.

Notau que en catal "poder", igual que en el francs pouvoir, no solament s un substantiu, sin tamb el verb "ser capa de". En angls, el nom "poder" es tradux com power, que tamb significa "potncia", el que indica un cert poder virtual o potencial. De manera bastant interessant, la paraula del mandar que significa poder tamb deriva d'una forma verbal amb el sentit "ser capa de", neng ( ). Nengli (  ), "poder", significa literalment "la fora de ser capa de".

Tipus i fonts del poder.

El poder pot ser posset o obtingut grcies a:

La fora (violncia, coacci): "l'origen de tot poder s la violncia". Segons Weber, "l'Estat s aquella comunitat humana que exerceix (amb xit) el monopoli de la violncia fsica legtima dintre d'un determinat territori";

La persuasi (directa, indirecta, subliminal; per persuasi moral, incloent a la religi).

Una autoritat delegada (per exemple, en un procs democrtic).

La influncia social o la tradici; la presumpci de tinena d'unes determinades habilitats o qualitats, siguin aquestes certes o no.

La pertinena a una determinada classe social.

Un carisma personal o collectiu.

Una percia o habilitat (un "saber-fer"): per exemple, el poder de l'enginyer que s capa de dissenyar una mquina.

El coneixement (ensenyant-lo o no revelant-lo, compartit o guardat en secret);

El diners: control a travs de la propietat dels mitjos de producci, poder financer, etc.

En les relacions personals: dominaci/submissi.

Teories del poder.

El pensament de Friedrich Nietzsche es troba en la base de la majoria de les anlisis del poder del segle XX. Nietzsche va difondre la idea de la "voluntat del poder", el que el va veure com la dominaci d'altres humans, aix com el control sobre el propi entorn del grup o persona que exerceix el poder.

Algunes escoles de psicologia, de manera assenyalada les associades amb Alfred Adler, colloquen les dinmiques de poder com el nucli central de la seva teoria (mentre que les escoles freudianes ortodoxes collocarien, en canvi, la sexualitat).

La teoria de l'elecci racional.

La teoria de jocs, amb els seus orgens en la teoria de la elecci racional, est sent usada de manera creixent en diverses disciplines per a ajudar a l'anlisi de les relacions de poder.

En la teoria de l'elecci racional, els individus o grups poden ser modelats com 'actors' que trien d'un 'conjunt d'eleccions' de possibles accions, amb la finalitat d'intentar i aconseguir els resultats desitjats. La 'estructura incentiva' d'un actor comprn les seves creences sobre els costos associats amb les diferents accions de cada elecci, i les probabilitats que cada acci dugui al resultat desitjat.

En aquesta teoria es pot diferenciar entre:

Poder de resultat: la capacitat d'un actor d'aconseguir o ajudar a aconseguir resultats; i;

Poder social: la capacitat d'un actor de canviar les estructures incentives d'altres actors a fi d'aconseguir resultats.

Aquest sistema pot ser usat per a modelar una mplia varietat d'interaccions socials on els actors tenen la capacitat d'exercir poder sobre uns altres. Per exemple, un actor 'poders' pot prendre opcions del conjunt d'eleccions d'altre actor; pot canviar els costos relatius de les accions; pot canviar la probabilitat que una acci donada dugui a un resultat donat; o podria simplement canviar les creences de l'altre sobre la seva estructura incentiva.

Com en altres models de poder, aquesta teoria s neutral pel que fa a l's de la coacci. Per exemple, una amenaa de violncia pot canviar els costos i beneficis probables de diferents accions; aix succeiria en un cstig econmic d'un contracte "voluntariamient acordat", o en una oferta amistosa.

Marxisme.

Seguint la tradici marxista, Antonio Gramsci va elaborar el paper de la hegemonia cultural en la ideologia com un mitj de reforar el poder del capitalisme i de l'estat naci. Gramsci va considerar el poder com a exercit d'una manera directa i pblica, i el poder de la burgesia com la seva capacitat de mantenir al proletariat en la seva situaci soci-econmica.

Foucault.

Un dels anlisis modernes ms amplis sobre la importncia del poder en l'activitat humana prov dels treballs del filsof francs Michel Foucault: "El poder es troba en tots els llocs... perqu no prov de cap lloc".

L'anlisi del poder efectuat per Foucault es fonamenta en el seu concepte de "tecnologies de poder". La disciplina s un bagatge complex de tecnologies de poder desenvolupades durant segles, com Foucault afirmaria en Vigilar i castigar (1975). Per a Foucault, el poder s exercitat amb una determinada intenci. Per en comptes d'analitzar el problema el delicat assumpte de qui t quines intencions (honestament), es va centrar a destriar quin s la intersubjectivitat acceptada sobre com exercercitar el poder. Per a Foucault, el poder sn accions sobre altres accions a fi d'interferir amb elles. Foucault no recorre a la violncia, sin que afirma que el poder presumeix llibertat en el sentit que el poder no s forar, sin formes de fer que la gent es comporti per si mateixos de manera distinta de com ho haguessin fet d'altra manera. Una manera de realitzar aix s mitjanant l'amenaa de la violncia. Per suggerir el content que pot ser alg si adquireix un polit per al mbil s tamb una forma d'exercitar el poder, i en el mrqueting hi ha un gran coneixement de com (intentar) efectuar aquest canvi de comportament.

Els treballs de Foucault analitzen la relaci entre poder i coneixement. El filsof francs subratlla les formes de poder dissimulat: aix, Foucault afirma que els sistemes de creences guanyen mpetu (i per tant poder) quan un major nombre de gent accepta els punts de vista associats amb el sistema de creences com coneixement general (hegemonia). Tals sistemes de creences defineixen la seva autoritat, com els metges (en el sistema de creences de la medicina occidental) o els capellans (en el sistema de creena de la religi catlica). Amb tal sistema de creences, les idees cristallitzen com correctes o incorrectes, com normals o desviades. En un determinat sistema de creences, les idees i les accions es converteixen en impensables. Aquestes idees, considerades com "veritats" irrefutables, defineixen una particular manera de veure el mn, i es considera normalitzada una particular manera de vida associada amb aquestes "veritats".

Aquesta subtil forma de poder manca de rigidesa, i altres assajos poden contestar-los. Aix, al poder li falta alguna forma concreta, a l'ocrrer com un escenari de lluita. La resistncia, a travs del desafiament, defineix el poder i per tant s noms possible a travs del poder. Sense resistncia, el poder est absent, encara que segons alguns autors recents seria errnia atribuir a Foucault un esquema d'oposici poder-resistncia com es troba en altre terics fundacionalistes.

"Es necessita sens dubte ser nominalstic: el poder no s una instituci, i no una estructura; tampoc s una certa fora amb la qual estiguem dotats; s el nom que li donem a una situaci estratgica complexa en una societat determinada" (Foucault, 'Histria de la sexualitat')

"La dominaci s aquest tipus de dominaci slida i global en qu una persona exerceix sobre unes altres, o un grup sobre un altre, sin les moltes formes de dominaci que poden ser exercides en l'interior d'una societat" (Foucault, dem). 

Les cinc bases del poder.

Les cinc bases del poder van ser proposades pels psiclegs socials John French i Bertram Raven, en un estudi de 1959. Van desenvolupar un esquema de cinc categories de poder que reflectirien les diferents bases o recursos sobre les quals es donen suport els detentors del poder.

Poder legtim: el poder legitimat es refereix al poder d'un individu o grup grcies a la posici relativa i obligacions del detentor dintre d'una organitzaci o societat. El poder legitimat s una autoritat formal delegada.

Poder de referncia: el poder de referncia es refereix al poder o l'habilitat dels individus per a persuadir o influir a uns altres. Est basat en el carisma i les habilitats interpersonals del detentor de poder. Aqu la persona sotmesa al poder s'identifica amb el portador de poder i tracta d'actuar com ell.

Poder expert: el poder expert s el poder d'un individu que deriva de les habilitats o percia de la persona i de les necessitats de l'organitzaci o societat d'aquestes habilitats. AL contrari de les altres, aquest tipus de poder s usualment fortament especfic i limitat a l'rea particular en el qual l'expert est qualificat.

Poder de recompensa: el poder de referncia depn de la capacitat del detentor de poder d'atorgar recompenses materials; es refereix a com l'individu pot donar a uns altres una recompensa d'algun tipus com beneficis, temps lliure, regals, promocions, increments de paga o de responsabilitat...

Poder de coacci: el poder de coacci es basa en la capacitat per a imposar cstigs per part del poder. Es podria referir a la capacitat d'eliminar o no donar recompenses. s el desig per recompenses amb valor, o la por per que les hi llevin, el que assegura l'obedincia d'aquells sotmesos al poder. El poder de coacci tendeix a ser el menys efectiu de totes les formes de poder, per formar ressentiment i resistncia. ;

Bibliografia.

Aldrich, Robert and Wotherspoon, Gary (Eds.) (2001). Who's Who in Contemporary Gay & Lesbian History: From World War II to the Present Day. New York: Routledge. ISBN 0-415-22974-X.
Clastres, Pierre, La socit contre l'Etat, 1974;
Dowding, Keith (1996). Power. University of Minnesota Press.
French, J.R.P., & Raven, B. (1959). 'The bases of social power,' in D. Cartwright (ed.) Studies in Social Power. Ann Arbor, MI: University of Michigan Press..


Enllacos externs.
Monografia sobre el poder;
M. Foucault, aproximaci a las claus del seu pensament;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237039" title="Miquel IV" nonfiltered="1903" processed="1900" dbindex="91916">
Miquel IV Paflag () fou emperador bizant del 1034 al 1041.

Fou un dels germans de Joan l'Eunuc, primer ministre sota Constant VIII i Rom III. Dels quatre germans de Joan, el mateix Miquel i Nicetes foren originalment canviadors de monedes, mentre que Constant i Jordi, eunucs, eren banquers.

Quan Joan va arribar als mes alts crrecs va nomenar a Miquel com a camarlenc de Rom III, i com que era jove i guapo va complaure a l'emperadriu Zoe que el va admetre aviat al seu llit. Rom en fou informat per no ho va voler creure, i va creure la versi de l'emperadriu de qu havia patit un atac epilptic; per per por de qu un dia o altre s'assabents de la veritat Zoe va decidir eliminar al seu marit. Al dia segent de la mort de Rom, Zoe va anunciar al senat que havia escollit a Miquel com a marit i deman que fos reconegut com emperador. Joan l'Eunuc estava al corrent de tot l'afer. El 11 d'abril del 1034 Miquel i Zoe foren coronats, per tot seguit Joan va eliminar a Zoe de l'administraci de l'estat i la va deixar presonera a palau i Miquel va assolir el poder suprem.

Al comenament es va produir una gana que va afectar seriosament al pas, i un greu terratrmol a Jerusalem. Tamb diverses forces barbares van envair el Imperi, especialment els rabs de Siclia i frica, que per mar, van assaltar les illes gregues de la mar Egea. Miquel va aconseguir ajustar la pau amb condicions acceptables per tots. Tamb va aconseguir la submissi dels serbis i la pau amb els rabs d'Egipte. Els rabs foren derrotats a sota els murs d'Edessa que havien atacat el 1037.

En aquest temps les lluites civils entre els rabs de Siclia van donar l'oportunitat als bizantins de recuperar l'illa i Lle Opos, governador bizant del sud d'Itlia fou enviat a l'illa, va derrotar diverses vegades als rabs i va retornar amb nombrosos captius i 15000 presoners cristians. El 1039 Joan l'Eunuc va equipar una flota i un exrcit que sota el comandament del seu cunyat Esteve (la flota) i del general Maniaces (l'exrcit)  i amb l'ajut d'un petit cos de normands auxiliars dirigits per tres fills de Tancred, van conquerir Messina i Siracusa. Aix va produir gran alarma a frica i es van enviar a l'illa 50000 homes per foren derrotats; tretze ciutats sicilianes es van rendir als grecs. El 1040 els rabs van enviar un altre exrcit encara ms nombrs per altre cop foren derrotats en sagnant batalla deixant uns 50000 entre presoners i  morts. Siclia tornava aix als bizantins. Per per un descuit d'Esteve el comandant rab va poder escapar amb alguns homes cap a frica i Maniaces el va amonestar seriosament. En revenja Esteve va calumniar al general davant la cort i va aconseguir un decret pel que Maniaces fou arrestat. Sense Maniaces, la negligncia dels governadors Esteve, desprs Doceanus i desprs Basili Pedaites, va causar una prdua darrera l'altra; els normands es van retirar i finalment encara van atacar als grecs als seus dominis italians. Els rabs foren derrotats a Messina, per amb petites victries els rabs es van anar imposant  i finalment els bizantins es van retirar el 1040 mentre a Itlia s'havien imposat els normands.

Mentre els blgars es van revoltar i assolaven Trcia i Macednia. Miquel fou obligat a fugir de Tessalnica on tenia la cort i va deixar el seu tresor a crrec d'Ibazes, un blgar al servei dels bizantins, que va veure la seva oportunitat i va fugir al camp blgar amb els tresors. 

Constantinoble estava en perill de ser conquerida pels blgars i Miquel va declarar, per sorpresa de tots, que assumia la direcci de l'exrcit. Era poc hbil i no sabia ni muntar per la seva presencia, dia darrera dia, va tenir un gran efecte moral entre la tropa i desmoralitzador pels seus enemics i en un combat decisiu els blgars foren derrotats. Miquel va entrar llavors a Bulgria i va fer una campanya i va retornar al pas a l'obedincia al Imperi. 

Miquel va celebrar la seva entrada triomfal a Constantinoble per va morir poc desprs el 10 de desembre del 1041. El va succeir el seu nebot Miquel (Miquel V)






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237040" title="Miquel V" nonfiltered="1904" processed="1901" dbindex="91917">
Miquel V Califates () que port el renom pel seu antic ofici de calafat (impermeabilitzador de naus), fou emperador bizant del desembre del 1041 a l'abril del 1042.

Era fill d'Esteve, cunyat de Miquel IV i fou adoptat per aquest i per Zoe. Portava una vida desordenada i Miquel estava a punt de desheretar-lo quan va morir. El poble el detestava i els nobles demanaven a Zoe d'assolir el poder. Zoe finalment va accedir per se'n va penedir als pocs dies i es va retirar altre cop deixant que Miquel V fos proclamat. 

Miquel el primer que va fer fou desterrar a Zoe i a Joan l'Eunuc, el seu oncle, i va fer tamb altres actes imprudents. Una revolta popular va esclatar l'abril i els rebels van assaltar el palau. Miquel va fugir amb el seu germ Constant i es van refugiar al convent d'Studa on van agafar l'hbit monstic i van poder viure molts anys obscura per tranquillament. Zoe i la seva germana Teodora foren proclamades co-emperadrius el 21 d'abril del 1042.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237041" title="Miquel VI" nonfiltered="1905" processed="1902" dbindex="91918">
Miquel VI Estratitic () fou emperador bizant del 1056 al 1057. El seu renom vol dir "el guerrer" i fou un general destacat per va arribar ja vell al tron.

L'emperadriu Teodora el va escollir com a successor, i aix es va produir el 22 d'agost del 1056. Una mica desprs es va revoltar Teodosi, cos de l'emperador Constant IX Monmac, per desprs de dura lluita pels carrers de la capital, va haver de deposar les armes i es va lliurar noms amb pena de desterrament.

El fams general Catacal fou cridat del seu govern a Antioquia i el va substituir Miquel, un cos de l'emperador. Catacal va tornar a la capital on va trobar gran nombre dels seus collegues als que l'emperador havia concedit petits honors i que esperaven millors recompenses, i tots van mostrar la seva desafecci al emperador davant de Catacal. Es va iniciar aix una conspiraci militar i els descontents van enviar una delegaci a Isaac Comn que vivia a Castamone a Paflagnia, demanant-li acceptar el tron, cosa que va fer desprs d'alguna dubtes.

Quan Miquel va intentar aturar la conspiraci amb les armes i amb intrigues, fou derrotat a la batalla del riu Hades. Miquel finalment va abdicar el 31 d'agost i es va retirar a un convent.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237043" title="Miquel VII Ducas" nonfiltered="1906" processed="1903" dbindex="91919">
Miquel VII Ducas Parapinaces () fou emperador bizant el 1071. 

Era fill de Constant X Ducas que va morir el 1067 desprs de deixar als seus tres fills Miquel, Andrnic i Constant per succeir-lo conjuntament, sota regncia de la seva mare Eudxia. Aquesta s va casar amb el general Rom IV Digenes (1068) que fou emperador fins que l'agost del 1071 fou fet presoner per Alp Arslan, el sold seljcida. Quan aix es va saber a la capital, Joan Csar va proclamar emperador al seu nebot Miquel amb l'objectiu de regnar en el seu nom; Rom va retornar aviat del captiveri per fou empresonat i cegat i va morir a causa de la operaci (octubre del 1071) mentre Eudxia fou empresonada.
Miquel va tenir com a educador i custodi a Miquel Pselle que el va iniciar en el coneixement de la gramtica i la retrica per no en la histria.

El 1071 es va establir el govern dels ministres, Joan Csar, Joan bisbe de Sida a Pamflia, Niceforizos i altres, van governar en nom de Miquel. Com que el rescat que s'havia de pagar per Rom no havia estat pagat, Alp Arslan va enviar l'Imperi el 1072. Isaac Comn i Aleix Comn van dirigir l'exrcit contra el sold seljcida, per per la manca de disciplina entre les tropes, Isaac va perdre la batalla i va caure presoner encara que desprs fou rescatat per Aleix.

Es preparaven per nous combats quan Ursel, un normand i comandant d'un cos d'europeus al servei de Bizanci, que s'havia apoderat de diverses fortaleses a les muntanyes de l'Antitaure,  Armnia i Lazika, va comenar a establir un estat independent contra turcs i grecs i amb aquest propsit va intrigar amb Joan Csar, que com a virtuasl presoner fou proclamat emperador bizant pels europeus i alguns grecs. Ursel fou derrotat  i fet presoners pels turcs per va poder obtenir la llibertat i es va retirar al Pont on el va empaitar Nicfor Paleleg que el va derrotar en decisiva batalla. Tot seguit Ursel va caure en mans del turcs novament i els fou comprat per Aleix Comn, que el va enviar a Constantinoble (1073) on fou tancat a la pres.

El 1074 els blgars, exasperats per les excessives recaptacions de Niceforizos, van intentar desfer-se del jou grec i van oferir al corona a Bod el net de Miquel de Srbia. Aquest va ajudar a la rebelli. El governador bizant era Nicfor Carent, un home competent, que va prendre mesures per sufocar la revolta, per fou substitut per Dami Dalass que devia el seu ascens a intrigues cortesanes i no estava capacitat; al cap de sis setmanes estava presoner dels blgars i l'exrcit havia fugit. Brienni que havia estat nomenat csar desprs de la captivitat de Joan, va restaurar la sort dels grecs i va derrotar a Bod en diverses batalles; finalment Bod fou fet presoner, i fou enviat com a presoner a una fortalesa siriana, d'on es va escapar al poc temps i va tornar a Srbia on va esdevenir rei a la mort del seu pare.

Brienni mentre havia obligat als serbis a signar la pau, i va eliminar de pirates normands la mar Adritica i la mar Jnica. L'exrcit del Danubi, format per auxiliars brbars,  es va amotinat dirigit pel seu comandant Nstor, per la revolta fou dominada.

Desprs de tants xits i mal aconsellat, Brienni es va revoltar i fou proclamat emperador sota les muralles d'Adrianpolis. Va enviar al seu germ Joan a assetjar Constantinoble i ell va continuar consolidant el seu poder a Trcia i Macednia. La capital fou defensada per Constant Ducas, per  Aleix Comn i per Ursel, que va recuperar la llibertat a condici de utilitzar el seu talent militar en aquesta defensa. 

Mentre un altre revolta va esclatar a Orient, on Nicfor Botaniates es va proclamar emperador deu dies desprs que Brienni. Amb un exrcit en majoria format per turcs, va arribar fins a Nicea de Bitnia; ja llavors els homes de Joan Brienni havien abandonat el setge de Constantinoble per manca de disciplina i el seu cap va haver de tornar als quarters del seu germ Brienni. Botaniates va rebre aviat el suport de clergues i generals descontents de Miquel i hostils a Brienni, i el rebel va rebre una invitaci per ocupar la ciutat i el tron.

Abandonat per tots menys per Aleix i Isaac Comn, Miquel va haver d'abdicar el 25 de mar de 1078. Botaniates va pujar al tron i va continuar la lluita contra Brienni. Miquel es va retirar a un convent i poc temps desprs fou nomenat per l'emperador arquebisbe d'Efes (vegeu Miquel d'Efes), lloc pel que estava millor dotat que pel tron.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237044" title="Universal Mobile Telecommunications System" nonfiltered="1907" processed="1904" dbindex="91920">
UMTS (Universal Mobile Telecommunications System) s la tecnologia de comunicacions mbils de tercera generaci adoptada a Europa. Forma part de la famlia global IMT-2000 desenvolupada per la Uni Internacional de Telecomunicacions (ITU) i est estandaritzat per la ETSI.


Arquitectura.

El sistema UMTS es descompon en dos blocs, la xarxa de telecomunicacions i la xarxa de gesti.

La xarxa de telecomunicacions s'ocupa de la transmissi de la informaci i consta de tres parts:

 El nucli;
 Xarxa d'accs (UTRAN);
 Terminals mbils;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237049" title="Tcnic" nonfiltered="1908" processed="1905" dbindex="91921">
S'anomenen tcnics i tcniques les persones que practiquen la tcnica.

Els tcnics actuals gaireb ja no inventen, sin que construiexen objectes, artefactes, sistemes i productes que han inventat altre persones.

Tamb es dediquen a installar, reparar o adaptar mquines i sistemes tcnics que han estat fabricats a les indstries. 

Per poder-ho fer, necessiten conixer mol b els materials i les eines, tal com passava amb els artesans. Per, a ms, necessiten entendre el funcionament de la maquiria i saber interpretar dibuixos i esquemes.

 Vegeu tamb .
 Artes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237051" title="Emissor" nonfiltered="1909" processed="1906" dbindex="91922">
L'emissor s la persona o aparell que emet o distribueix un missatge perqu arribi a un o ms receptors. s l'ndividu que pensa qu vol comunicar i com, per aix tria el canal i el codi adequat. En telecomunicacions a vegades es distingeix entre font i transmissor dintre de l'emissi: la font s la persona que crea i codifica el contingut i el transmissor l'aparell a travs del qual ho fa, per exemple un telfon. 

Sempre hi ha una intenci en emetre el missatge, sigui informar d'un fet, transmetre els propis pensaments o emocions o complir amb una tasca requerida per l'interlocutor. Segons aquesta intenci, l'emissor decideix quin tipus de discurs (si s llenguatge verbal) escull. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237053" title="Miquel IX Paleleg" nonfiltered="1910" processed="1907" dbindex="91923">
Miquel IX Paleleg () (17 d'abril del 1277 a 12 d'octubre del 1320) fou el fill gran d'Andrnic II Paleleg i Anna d'Hongria (filla d'Esteve V d'Hongria) i fou associat pel seu pare al tron el 1295. 

El 1300 fou enviat amb un exrcit de mercenaris alans contra els turcs d'sia Menor; el 1304 i 1305 va lluitar contra els almogvers catalans amb un exrcit de turcs i alans, per fou derrotat i ferit. Tamb fou derrotat el 1307 per Teodor Svetoslav de Bulgria i va haver de signar la pau i casar una filla amb el rei blgar. El 1311 fou derrotat pel sold turc  Osman I. Va morir a Tessalnica el 12 d'octubre del 1320 als 43 anys, segons es diu pel dolor per la mort del seu fill Manel Paleleg.

Familia.
Es va casar primer (1296) amb Rita d'Armnia Menor (desprs Maria) filla de Lle III d'Armnia Menor i de la reina Keran. Rita es va fer monja desprs de la mort de Miquel amb el nom de Xene. Tingu els segents fills:
 Andrnic III Paleleg;
 Manel Paleleg;
 Ana Paleologina (esposa de Toms I Comn Ducas, i desprs de Toms Orsini);
 Teodora Paleologina (esposa de Todor Svetoslav I Terter de Bulgria, i desprs de Miquel III Asen de Bulgria);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237054" title="Miquel Alexandr" nonfiltered="1911" processed="1908" dbindex="91924">
Miquel Alexandr () fou patriarca d'Alexandria al segle IX (vers 860 a 870). 

Va escriure l'obra De Unitate Ecclesiae, vers el 869, i una carta dirigida a l'emperador Basili I de Bizanci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237055" title="Miquel Apostoli" nonfiltered="1912" processed="1909" dbindex="91925">
Miquel Apostoli  ()  fou un eclesistic grec bizant que va contribuir al renaixement de la cultura grega  a Itlia, on es va establir el 1440. Fou amic ntim de Gemiste Plet i seguidor de la filosofia platnica, coses que van contribuir a ser ben rebut pel cardenal Bessari. Al cap d'un temps es va retirar a Candia (Creta) on es va dedicar a l'ensenyament i on va morir desprs del 1457.

Les seves obres principals sn:

1. Defensa de Plat contra Teodor Gaza;
2. Menexenus;
3. Oratio consultoria ad Socerum sibi irascendum cum ad secundas transiret nuptius;
4. Appellatio ad Constantinum Palaeologum ultimum Imperatorem;
5. Oratio ad Ioannem Argyropulum;
6. Epistolae XLV;
7. Oratio Panegyrica ad Fredericum III;
8. Oratio Funebris in Laudem Bessarionis ;
9. Disceptatio adversus eos qui Occidentales Orientalibus superiores esse contendebant;
10. De Figuris Grammaticis;
11. Diccionari etimolgic ;
12. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237057" title="Miquel Balsam" nonfiltered="1913" processed="1910" dbindex="91926">
Miquel Balsam () fou un eclesistic grec nadiu de Constantinoble.

Entre els seus crrecs principals els de Magnae Ecclesiae Constantinopolitanae Magnus Chartophylax et Archidiaconus. 

Va ser enviat el 1438 al concili de Florncia, i va pronosticar que les dos esglsies no s'unirien efectivament, tot i que va subscriure la uni per fora.

Va escriure a l'emperador l'obra  Anaphora Cleri Constantinopolitani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237060" title="Miquel Cerulari" nonfiltered="1914" processed="1911" dbindex="91927">

Miquel Cerulari () Patriarca de Constantinoble del 1043 al 1058, que va consumar el cisma d'Orient.

Fou escollit patriarca el 1043 i es va destacar pels seus atacs furibunds a l'esglsia llatina. El papa Lle IX li va enviar ambaixadors (cardenals Humbert i Frederic, i Pere bisbe d'Amalfi) per tractar de moderar les seves opinions. No solament no van tenir xit sin que Humbert va haver d'excomunicar al patriarca, el qual va respondre excomunicant als tres delegats i va ordenar eliminar dels dptics el nom del papa (1054).

El 1057 va donar suport a la deposici de Miquel VI i al seu successor Isaac I Comn. Per aviat es va enfrontar amb aquest i el va amenaar "jo li he donat la corona i s com recuperar-la", i al cap de poc temps fou desterrat.

Va escriure: 

1. Decisio Synodica de Nupts in Septimo Gradu;
2. De Matrimonio prohibit;
3. Epistolae II ad Petrum Antiochenum;
4. De Sacerdutis Uxore Adulterio polluta;
5. , s. Edictum Synodale adversus Latinos de Pittacia seu De Excommunicatione a Latinis Legatis in ipsum ab ipso in Legatos vibrata, anno 1054, die septimo Jun factum;
6. Homilia;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237062" title="Miquel d'Efes" nonfiltered="1915" processed="1912" dbindex="91928">
Miquel d'Efes o Miquel Efesi () fou arquebisbe d'Efes al segle XI.

Va escriure una obra valuosa sobre Aristtil i especialment sobre la Metaphysica. Se l'identifica amb l'emperador Miquel VII Ducas Parapinaces  nomenat bisbe d'Efes el 1078 un temps desprs de la seva abdicaci. Alguns erudits pensen que podria ser obra de Miquel Pselle, que fou mestre de Miquel VII Ducas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237063" title="Miquel Gramtic" nonfiltered="1916" processed="1913" dbindex="91929">
Miquel Gramtic () fou un escriptor bizant, probablement del segle XI. 

Sovint  es considera que s la mateixa persona que Miquel Pselle. 

Va escriure Epigramma in Agathiam.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237064" title="Miquel Monjo" nonfiltered="1917" processed="1914" dbindex="91930">
Miquel Monjo () fou un eclesistic grec que tenia el crrec de prevere de l'esglsia de Constantinoble. Vivia al segle IX.

Va escriure:

1. Encomium Ignat Patriarchae ;
2. Encomium in Angelicorum Ordinum Ductores, Michaelem et Gabrielem;
3. Encomium in gloriosum Christi Apostolum Philippum;
4. Vita et Miracula Sti Nicola (dubtosa);
5. Vita Theodori Studitae;

Un personatge de nom Miquel Monjo va escriure una biografia de Teodor Estudita i alguna altre obra; aquest segon personatge ha de ser diferent ja que Estudita va morir vers 826 i el patriarca Ignasi del que parla Miquel Monjo, va morir el 877. L'obra del segon es de baixa qualitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237065" title="Miquel Prquir" nonfiltered="1918" processed="1915" dbindex="91931">
Miquel Prquir () fou un escriptor grec bizant de data desconeguda.

Fou l'autor de l'obra Dramation, Musarum et Fortunae Querimonium continens, et alia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237066" title="Miquel Prevere" nonfiltered="1919" processed="1916" dbindex="91932">
Miquel Prevere () fou un eclesistic grec bizant del segle IX.

Va escriure De Constructione Partium Orationis s. Methodus de Orationis Constructione, la qual probablement s la mateixa que la que en grec porta el ttol de 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237069" title="Miquel de Sinnada" nonfiltered="1920" processed="1917" dbindex="91933">
Miquel de Sinnada o Miquel Sinnadense () fou bisbe de Sinnada (Synnada) o Synnas a Frgia, de data incerta.

Va escriure Expositio Maximorum Miraculorum SS. Archangelorun referenciada  per Lle Allaci a De Symeonibus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237072" title="Miquel de Tessalnica" nonfiltered="1921" processed="1918" dbindex="91934">
Miquel de Tessalnica () fou un eclesistic grec bizant que va tenir els crrecs de  magister rhetorum i  magnae ecclesiae protecdicus. Vivia a la ciutat de Tessalnica vers la meitat del segle XII.

Va adoptar l'heretgia bogomilita per lo qual va patir persecucions i finalment va tornar a l'esglsia ortodoxa. Va escriure Confessio Brevis, referenciada per Lle Allaci a De Consensii utriusque Ecclesiae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237073" title="Mici" nonfiltered="1922" processed="1919" dbindex="91935">


Onomstica:
Mici (militar), oficial macedoni.
Mici d'Atenes, orador i demagog atenenc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237074" title="Mici (militar)" nonfiltered="1923" processed="1920" dbindex="91936">
Mici () fou un oficial macedoni.

Durant l'anomenada geurra lamiaca o guerra de Lmia va fer un descens a la costa de la regi de l'tica (any 323 aC) per fou derrotat pel general atenenc Foci i Mici va morir a la batalla que es va lliurar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237075" title="Mici d'Atenes" nonfiltered="1924" processed="1921" dbindex="91937">
Mici () fou un orador i demagog atenenc.

Tenia la direcci poltica dels afers d'Atenes vers el 216 aC i es va oposar a Ptolemeu IV Filoptor fins al punt de qu el rei Filip V de Macednia, al que molestava aquesta poltica, va decidir desfer-se'n mitjanant ver. 

Pausnies escriu el seu nom com Mic (Micon) per l'evidencia de monedes demostra que el nom correcte era Mici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237076" title="Micipsa" nonfiltered="1925" processed="1922" dbindex="91938">
Micipsa () fou rei de Numdia, el fill ms gran de Masinissa I dels que van sobreviure al pare.

Apareix esmentat per primer cop el 150 aC quan Masinissa el va enviar amb el seu germ Gulussa com ambaixador a Cartago per demanar la restauraci dels drets als partidaris de Masinissa enviats a l'exili, per els cartaginesos no el van deixar entrar a la ciutat i no van voler escoltar les seves proposicions.

A la mort de Masinissa el 148 aC la sobirania fou repartida per Escipi entre Micipsa, Gulussa i Mastanabal. A Micipsa li va correspondre Cirta amb els tresors all acumulats i l'administraci financera del regne. La mort dels seus germans vers el 145 aC el va deixar en la completa possessi del regne que va conservar fins a la seva mort el 118 aC. 

Es coneixen pocs esdeveniment del seu regnat per en general fou pacfic, ja que desprs de la caiguda de Cartago no tenia cap ve perills. Fou aliat fidel dels romans als que va ajudar en la guerra a Hispnia contra Viriat (142 aC) i desprs contra Numncia; en aquesta darrera el contingent nmida estava manat pel seu nebot Jugurta, al que va Micipsa va adoptar com a fill. Jugurta era ambicis, per va controlar la seva ambici mentre Micipsa va viure.

Vers el final del seu regnat una epidmia de pesta va afectar al regne (125 aC) i va matar segons es diu a unes vuit-centes mil persones. Tot i aix Numdia durant el seu regnat es pot considerar un pas prsper. Diodor de Siclia el considera el ms virtus de tots els reis africans i diu que va atreure a la seva cort a filsofs i escriptors grecs i que ell mateix va estudiar filosofia. Va fer construccions remarcables a Cirta amb nombrosos edificis pblics, i un bon nombre de colons grecs es van establir a Numdia.

A la seva mort el 118 aC va deixar el regne als seus dos fills Adherbal i  Hiempsal I, i al seu nebot i fill adoptiu Jugurta. Segons Diodor tamb va deixar un fill que tenia el nom de Micipsa, per no s esmentat per cap altra autor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237077" title="Mic" nonfiltered="1926" processed="1923" dbindex="91939">


Onomstica:

Mic d'Atenes, pintor i escultor grec;
Mic de Siracusa, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237078" title="Mic d'Atenes" nonfiltered="1927" processed="1924" dbindex="91940">
Mic d'Atenes () fill de Pnoc, fou un pintor i escultor atenenc contemporani de Polignot vers el 460 aC. Fou el primer que va usar el color conegut con ocre tic clar i el negre fet de ceps cremats. 

Se li coneixen les segents pintures:
 Poecile;
 La batalla de Marat;
 Tres murs del temple de Teseu amb batalles contra les amazones, i, al centre, la batalla entre centaures i lapites;
 El temple dels Dioscurs estava adornat amb pintures de Polignot i Mic.

Com escultor va fer una esttua de Cllies, vencedor olmpic al pancatrion a la 77 olimpada, entre d'altres.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237079" title="Mic de Siracusa" nonfiltered="1928" processed="1925" dbindex="91941">
Mic de Siracusa () fill de Nicerat, fou un escultor siracus. Va fer dues esttues d'Hier II a Olmpia, una a cavall i una a peu, encarregades pels fills d'Hier desprs de la seva mort. 

Va viure al final del segle III aC i va florir desprs del 215 aC. Podria ser l'escultor Mic que esmenta Plini el Vell com Micon athletis spectatur.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237080" title="Micti" nonfiltered="1929" processed="1926" dbindex="91942">
Micti fou un dirigent de Calcis a Eubea, fidel als romans i oposat a la Lliga Etlia en la guerra entre Antoc III el Gran i Roma el 192 aC. Va crear una lliga entre Calcis, Ertria i Carist i va rebutjar la proposta etlia de romandre neutral.

El 170 aC va anar a Roma i davant el senat rom va presentar una queixa per les extorsions de dos governadors romans a Grcia, Gai Lucreci i Luci Hortensi. Va rebre honors del senat que li va permetre fer la seva queixa en llitera (un privilegi indit) i al seu retorn a Brundusium ho va poder fer amb carruatge pagat pel tresor pblic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237082" title="Microsoft SQL Server" nonfiltered="1930" processed="1927" dbindex="91943">


Microsoft SQL Server s un sistema de gesti de bases de dades relacional (SGBDR) produt per Microsoft. Est basat en el llenguatge de consulta Transact-SQL, una implementaci de l'estndard ANSI/ISO SQL (Structured Query Language), capa de posar a disposici de molts usuaris grans quantitats de dades de manera simultnia.

Caracterstiques.
Entre les seves caracterstiques tenim:
 Suport de transaccions.
 Escalabilitat, estabilitat i seguretat integradas en Directorio Actiu. ;
 Suport per procedimients enmagatzemats.
 Inclou tamb un potent entorn grfic d'administraci, que permet l's comandaments DDL i DML de manera grfica. ;
 Permet treballar en mode client-servidor on l'informaci i dades viuen en el mateix servidor i els terminals o clients de la xarxa noms accedeixen a l'informaci.
 A ms a ms, permet administrar informaci d'altres servidors de dades.
Aquest sistema inclou una versi reduda, anomenada MSDE amb el mateix motor de base de dades per orientat a projectes ms petits, que en llur versi 2005 passa a ser el que s'anomena com SQL Express Edition.

Microsoft SQL Server constitueix l'alternativa de Microsoft a altres potents sistemes gestors de bases de dades como sn Oracle, Sybase ASE, PostgreSQL o MySQL.

Es comuna la prctica de desenvolupar grans projects complementant Microsoft SQL Server i Microsoft Access mitjanant els anomenats ADP (Access Data Project). D'aquesta manera es completa una potent base de dades (Microsoft SQL Server) amb un entorn de desenvolupament cmode i d'alt rendiment (VBA Access) via l'implementaci d'aplicacions de dues capes i l's de formularis Windows.

Es practica comuna desenvolupar grans projectes complementant Microsoft SQL Server i Microsoft Access mitjanant els anomenats ODBC i OLEDB. D'aquesta manera es completa una potent base de dades (Microsoft SQL Server) amb un entorn de desenvolupament cmode i d'alt rendiment (VBA Access) via a implementaci d'aplicacions de dues capes i l's de formularis Windows.

Per el desenvolupament d'aplicacions ms complexes, ms de dues capes, Microsoft SQL Server inclou interfcies d'accs per varies plataformes de desenvolupament, entre elles, .NET. 

Microsoft SQL Server, a diferncia de la seva ms propera competncia, no es multiplataforma, donat que noms pot crrer en sistemes operatius propis de Microsoft.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237083" title="Mcit" nonfiltered="1931" processed="1928" dbindex="91944">
Mcit (Micythus, Mkytos ) fill de Quer (Choerus) fou un esclau al servei del tir Anaxilaos de Rhegion que va esdevenir l'home de confiana del seu amo i a la seva mort el tir el va deixar com a regent dels seus fills (476 aC). 

Va governar amb saviesa i vigor i va ser estimat pels seus sbdits. Tant Rhgion com Messana van romandre en pau durant el seu govern. Va ajudar als tarentins en la seva guerra contra els iapiges (473 aC) que va acabar amb derrota grega en la que van morir tres mil soldats de Rhgion i els fugitius foren perseguits fins a les portes de la ciutat; tot i aquest desastre el 471 aC Rhgion tornava a ser poderosa i va fundar la colnia de Pixos (Pyxus ms tard anomenada Buxentum).

Hier I de Siracusa va convidar als dos fills d'Anaxiles a Siracusa, i all els va demanar d'assolir la sobirania i apartar del poder a Mcit al que s'havia de demanar comptes de la seva administraci. Al seu retorn, Mcit, va abdicar el govern i va rendir exactes comptes del seu perode (467 aC) i se'n va anar al Pelopons amb la seva fortuna privada, establint-se a Tegea on va residir la resta de la seva vida. 

Pausnies diu que es va distingir pel gran nombre d'esttues i ofrenes que havia fet a Olmpia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237090" title="Mides" nonfiltered="1932" processed="1929" dbindex="91945">


Mides fou el nom de cinc reis de Frgia

Mides I, segle IX aC;
Mides II rei a la primera meitat del segle VIII aC;
Mides III, rei vers 738 aC-695 aC ;
Mides IV, rei vers 670 aC ;
Mides V, vers 590 aC-vers 570 aC ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237091" title="Eri com" nonfiltered="1933" processed="1930" dbindex="91946">



L'eri com, eri fosc o eri europeu (Erinaceus europaeus) s un eri de cua i potes curtes i orelles petites, que queden parcialment amagades pel pl.

Morfologia.
Les espines sn de color clar amb un parell de bandes ms fosques, una a la base i l'altra gaireb a la punta, cosa que confereix a l'animal una coloraci general marronosa, ms o menys fosca segons les poblacions.

Una lnia fosca contnua separa el front de les pues del cap, i una taca facial tamb fosca s'estn de la punta del musell als ulls.

Pesa al voltant de 400 - 1200 g i fa una llargada total d'entre 23 -30 cm. La cua fa de dos a quatre cm.

Hbitat.
Boscos, tant perennifolis com caducifolis, vores de bosc i llocs humanitzats, com ara camps de conreu, jardins i parcs.r

Costums.
s un animal solitari, per en alguna ocasi s'ha vist el mascle i la femella compartint el niu durant un temps curt.

Surt al crespuscle i a la nit, si b en dies humits pot estar actiu ocasionalment durant el dia.

Rastre.
s freqent trobar un eri esclafat al mig de la carretera, ja que quan l'animal sent un vehicle, en lloc de marxar corrent, posa en prctica el seu peculiar sistema de defensa: es cargola en forma de bola.

Espcies semblants.
L'eri clar presenta una "clenxa" en forma de V que separa les espines del front i no t taques fosques al front ni a la cara.

Bibliografia.
 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 20-21. ;

Enllaos externs.
 Informaci abundosa sobre aquesta espcie. ;
 L'eri com al Mammal Species of the World (MSW). ;
 Informaci sobre l'eri com. ;

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237092" title="Mddies" nonfiltered="1934" processed="1931" dbindex="91947">


Onomstica:

Mddies d'Atenes, atenenc satiritzat;

Mddies (orador), enemic declarat de Demstenes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237093" title="Mddies d'Atenes" nonfiltered="1935" processed="1932" dbindex="91948">
Mddies (Middias o Meidias) fou un atenenc repetidament satiritzat pels poetes pel seu carcter.

Aristfanes l'anomena "guatlla"; era aficionat al joc, arrogant i brivall.

Algun poeta suggereix que especulava amb diners pblics.

Referncies.
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237094" title="Mddies (orador)" nonfiltered="1936" processed="1933" dbindex="91949">
Mddies (Middias o Meidias) fou un atenenc influent, enemic declarat de Demstenes l'orador.

Apareix esmentat quan, junt amb el seu germ Trasloc, va anar a la casa de Demstenes per prendre possessi de l'immoble com a resultat d'un plet; el va acusar ms tard d' obviar els seus deures familiars i finalment d'estar implicat en l'assassinat d'un tal Nicodem.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237096" title="Milic" nonfiltered="1937" processed="1934" dbindex="91950">
Milic (Milichus)  fou un llibert de Flavi Escev (Flavius Scaevinus) que fou la primera persona que va donar a l'emperador Ner informacions sobre la conspiraci que estava organitzant Pis a l'any 66. 

Va rebre una gran recompensa de l'emperador i va agafar el renom de Ster (el conservador).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237097" title="Mil" nonfiltered="1938" processed="1935" dbindex="91951">


Onomstica:

Tit Anni Papi Mil, magistrat rom;

Mil de Crotona, atleta grec i general de Crotona;

Mil de l'Epir, general del rei  Pirros de l'Epir;

Mil (assass), magnicida epirota;

Mil de Beroea, oficial macedoni;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237100" title="Mahalia Jackson" nonfiltered="1939" processed="1936" dbindex="91952">

Mahalia Jackson (Nova Orleans, 26 d'octubre de 1911   27 de gener de 1972) fou una cantant de gospel, pianista, saxofonista i trompetista. A l'any 1951 va fer un concert extraordinari per recollir diners destinats a una ong per als nens d'Amrica, a ms tamb don a conixer el gospel com un altre tipus de cant d'pera o cant litrgic.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237103" title="Tit Anni Papi Mil" nonfiltered="1940" processed="1937" dbindex="91953">
Tit Anni Papi Mil (Titus Annius Papianus Milo) fill de Gai Papi Cels i d'nnia, va nixer a Lanuvium on ja era magistrat cap el 53 aC. Portava el nom d'Anni per haver estat adoptat pel seu avi Tit Anni Lasc, per s ms conegut pel seu nom italogrec de Mil com al sud d'Itlia.

Fou qestor en data desconeguda i trib de la plebs el 57 aC quan va comenar el seu pols amb Publi Clodi. Mil tenia moltes deutes i noms l'assignaci del govern d'una provncia el podia salvar, per al ser membre d'una famlia obscura i sense talents oratoris era molt difcil d'obtenir el consolat a menys que es vinculs a un dels gran; Mil es va lligar a Gneu Pompeu amb l'excusa de cridar a Cicer de l'exili. Mil es va enfrontar a Clodi amb els seus propis mtodes: va contractar una banda de gladiadors i les bandes dels dos homes s'enfrontaven sovint pel carrer. La tornada de Cicer no va tranquillitzar la situaci. Dos vegades va salvar a Cicer dels atacs de la gent de Clodi; les seves cases a Roma, la Anniana al tur Capitol i un altra al tur Germalus, foren assaltades pels seguidors de Clodi, per aquest fou dues vegades expulsat del frum i la darrera quasi fou mort.

Clodi va aconseguir ser elegit edil curul tot i l'oposici de Mil (56 aC) i durant aquell any va quedar lliure de persecucions judicials ja que els edils no podien ser imputats. En canvi Mil, al acabar el seu tribunat el desembre del 57 aC, quedava exposat als atacs judicials al perdre la immunitat. Cicer en aquest moment, per comproms amb Cras, va haver de refusar la seva defensa. Mil havia d'exercir un crrec pblic per no consta que fos pretor i nicament apareix com a edil plebeu suplent quan va fer uns jocs de gran magnificncia desprs de la mort de l'edil titular.

El 53 aC Mil es va presentar al consolat del 52 aC i Clodi a la pretoria del mateix any. Els combats entre les seves bandes es van reproduir i Clodi va avergonyir a Mil al senat exposant la seva insolvncia. 

El 20 de gener del 52 aC Clodi va morir a mans dels homes de Mil a Bovillae a la via pia (vegeu Publi Clodi). Mil va pensar inicialment en l'exili voluntari, per finalment es va decidir per romandre a Roma i amb el suport del trib Marc Celi es va dirigir al senat en roba blanca de candidat i va llegir el seu programa consular. Els seus competidors als comicis eren Publi Plauci Hipseu i Quint Cecili Metel Pius Escipi. Pompeu donava suport a Metel i tamb a Hipseu que li havia proms que li donaria la dictadura. Pompeu fou nomenat finalment cnsol nic i al cap d'uns mesos va incorporar al consolat a Metel; en aquest mesos va fer aprovar tres lleis: una primera que proposava mesures per actes com el crim de Bovillae, les lluites a la cria i l'atac a la casa de linterrex Marc Lpid; la segona que enduria les penes per ambitus; i la tercera que enduria les penes contra la sodalitia o interferncia en els comicis; el temps d'aquestos judicis es redua a tres dies entre l'acusaci, la defensa i l'examen de les proves. Marc Celi es va oposar a aquestes lleis per la seva retroactivitat, per Pompeu va enviar forces armades a casa seva i el va obligar a retirar-se.

Els esclaus de Mil i Clodi foren cridats a declarar sota tortura, per Mil encara gaudia del suport de l'aristocrcia que desconfiava de Pompeu per finalment fou acusat i el seu judici es va obrir el 4 d'abril del 52 aC a instancia de dos nebots de Publi Clodi per la mort del seu oncle, per Quint Petulci i Luci Cornifici per ambitus i per Publi Fulvi Nerat per soldalitiis. El consular Luci Domici Aenobarb fou nomenat qestor o fiscal per una llei especial de Pompeu. Les possibilitats de ser absolt de Mil foren eliminades per la pressi furiosa dels seus adversaris i les obstruccions a la seva defensa. Mil fou condemnat per suborn (ambitus) i conspiraci per absolt del delicte de la mort de Clodi. Va haver de marxar a l'exili a Marsella. Les seves propietats foren entregades als creditors.

Mil esperava poder tornar quan Juli Csar va entrar a Roma i va permetre el retorn de molts exiliats (49 aC), per no fou aix. El seu amic Marc Celi, que fou pretor el 48 aC, va aprovar una llei per l'ajust de les deutes, mesura que li va costar el crrec. Necessitat d'aliats, Celi va cridar a Mil a Itlia i aquest va desembarcar a Campnia i va organitzar bandes de gladiadors samnites, brucis,i criminals o esclaus fugitius, i es proclam llegat de Gneu Pompeu, per mancat de suport es va retirar a Lucnia on es va trobar amb el pretor Quint Pedi i va morir en un combat menor davant una irrellevant fortalesa del districte de Thurii.

Es va casar el 57 aC amb Fausta Cornlia, filla del dictador Sulla, que fou poc fidel i va tenir algunes relacions extra matrimonials entre elles amb el historiador Sallusti.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237105" title="Mil de Crotona" nonfiltered="1941" processed="1938" dbindex="91954">
Mil de Crotona (Milon, ), fill de Ditim, fou un atleta grec fams per la seva extraordinria fora. Va obtenir sis vegades el triomf en lluita; la setena vegada que va participar ja fou derrotat per la superior agilitat del seu rival.

Pels seus xits era fams a la seva ciutat de Crotona i fou nomenat comandant de l'exrcit destinat a lluitar contra els sibarites dirigits per Telis. Va participar a la batalla de Cratis (511 aC) i Diodor de Siclia li atribueix la gran victria dels crotonians.

Herdot l'esmenta quan diu que el metge Demcedes, que es va refugiar a Crotona, va intentar obtenir una filla seva en matrimoni.

Va morir al quedar atrapat al bosc i ser devorat pels llops.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237106" title="Mil de l'Epir" nonfiltered="1942" processed="1939" dbindex="91955">
Mil de l'Epir (Milon, ) fou un general del rei Pirros de l'Epir. Li fou encarregada la guarnici de Trent abans de l'arribada del mateix rei a Itlia. Desprs va acompanyar al rei a les seves campanyes i desprs de la batalla d'Heraclea va demanar al rei de seguir la guerra en contra de les propostes pacifistes de Cinees. 

Quan Pirros va anar a Siclia li va deixar el comandament a Itlia. Quan ms tard Pirros va sortir d'Itlia, Mil va romandre a Trent al crrec de la ciutadella, junt amb el seu fill Helenos per molt poc desprs foren cridats per Pirros. Zonares diu que no va arribar a sortir i que atacat pels tarentins amb suport d'una flota cartaginesa, va rendir la ciutadella als romans a canvi de permetre la seva retirada i la dels seus homes amb seguretat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237107" title="Oracle Database" nonfiltered="1943" processed="1940" dbindex="91956">
Oracle Database (sovint referenciat com a Oracle RDBMS o simplement com a Oracle), s un sistema de gesti de bases de dades relacional (SGBDR) publicat per Oracle Corporation.

Versions de Oracle Database (Oracle RDBMS).
1978: Oracle version 1;
1980: Oracle version 2;
1982: Oracle version 3;
1984: Oracle version 4;
1986: Oracle version 5;
1989: Oracle version 6;
1993: Oracle version 7;
1997: Oracle version 8;
1999: Oracle version 8i;
2001: Oracle version 9i;
2003: Oracle version 10g;
2007: Oracle version 11g;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237108" title="Mil (assass)" nonfiltered="1944" processed="1941" dbindex="91957">
Mil (Milon,  ) fou un assass epirota que va matar a la reina Didmia, la filla de Pirros II a l'altar de Diana, on s'havia refugiat quan la revoluci va enderrocar a la dinastia dels eacides que regnava al pas.

Per aquest sacrilegi fou condemnat i castigat  i es va sucidar de manera miserable.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237109" title="Mil de Beroea" nonfiltered="1945" processed="1942" dbindex="91958">
Mil de Beroea )  fou un oficial macedoni.

Comandant a l'exrcit de Perseu de Macednia es va oposar al cnsol Publi Licini Cras el 171 aC. 

Torna a ser esmentat l'any 168 aC, poc abans de la batalla de Pidna, quan tenia un important comandament. Desprs de la batalla va fugir junt amb els generals Hppies i Pantauc a Beroea, fortalesa que rpidament van rendir a Emili Paulle.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237117" title="Milcades el Vell" nonfiltered="1946" processed="1943" dbindex="91959">
Milcades el Vell (Miltiades,  )  fill de Cpsel, home de considerable distinci a Atenes en temps dels pisistrtides membre d'una famlia noble atenenca d'immensa fortuna, els Philaides.

Les tribus trcies a la zona del Quersons traci (ara la pennsula de Gallpoli), pressionades pels absintis, van demanar consell a l'oracle de Delfos, i foren aconsellats d'admetre una colnia que hauria de ser dirigida pel primer home que entrs al temple darrera d'ells. Segons la llegenda aquest home fou Milcides que es va encarregar de dirigir la colnia de la que fou tir. Es diu que es va oposar al tir Pisstrat, cosa que explicaria la veritable causa per la qu va deixar Atenes; aix fou al  voltant del 550 aC. La colnia era semi-independent d'Atenes i fou governada per Milcades fins la seva mort. Va fortificar la pennsula, construint una muralla per defensar-la de les incursions de nadius hostils.

Fou fet presoner en una guerra contra Lmpsac per fou alliberat a petici de Cresos de Ldia. Va morir al voltant del 524 aC sense deixar fills i la tirania va passar a Estesgores, fill del seu germanastre Cim. 

Se li van dedicar sacrificis i jocs desprs de mort.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237120" title="Andr Rosseel" nonfiltered="1947" processed="1944" dbindex="91960">

Andr Rosseel (Lauwe, 23 de novembre de 1924 - Roeselare, 8 de desembre de 1965) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1947 i 1957. 

El 1946 va aconseguir el Campionat de Blgica en ruta jnior. Al llarg de la seva vida esportiva aconsegu 49 victries. 

Palmars.
1947;
 1r del Premi d'Anzegem;
 1r del Circuit de Flandes Central;
1948;
 1r de A Travs de Blgica;
1949;
 1r del Gran Premi de Wervik;
1950;
 1r de A Travs de Blgica i vencedor d'una etapa;
 Vencedor de 4 etapes de la Volta a Algria;
1951;
 1r de la Gand-Wevelgem;
 1r de la Volta a Algria i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica ;
1952;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1953;
 1r del Premi d'Aalst;
 1r del Premi d'Emelgem;
 1r del Premi de Ruiselede;
 1r del Gran Premi de Vallorbe;
 1r del Premi d'Alsemberg;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Algria;
1954;
 1r del Tour del Nord i vencedor de 2 etapes;
 1r del Premi de Koksijde;
 1r del Premi de Moorsele;
 1r del Premi de Saint-Ghislain;
 1r del Premi d'Heule ;
1955;
 1r de la Fletxa Flamenca;
 1r del Premi de Wervik;
1956;
 1r del Circuit de les regions frontereres a Mouscron ;
 1r del Premi de Kruishoutem;
 1r del Premi de Ruddervoorde;
 1r del Premi d'Heule;
 1r del Premi de Dentergem;
 1r del Premi de Le Bizet;
 1r del Premi de Roeselare;
 1r del Premi de Zonnebeke;
 1r del Premi de Waarschoot  ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Oest;
1957;
 1r del Premi d'Aartrijke;
 1r del Premi d'Oedelem;
 1r del Premi de Dentergem;
 1r del Premi de Ploegsteert;

Resultats al Tour de Frana.
1948. Abandona (14a etapa);
1951. 25 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1952. 28 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;

Resultats al Giro d'Itlia.
1954. 32 de la classificaci general ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1957. 30 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars d'Andr Rosseel ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237121" title="Milcades el Jove" nonfiltered="1948" processed="1945" dbindex="91961">
Milcades el Jove (Miltiades,  ) (al voltant de l'any 550 aC-489 aC) era el nebot de Milcades el Vell, fill de Cim I i germ d'Estesgores. Es va convertir en el tir del Quersons traci al voltant del 516 aC, al morir aquest darrer. Pisstrat d'Atenes el va enviar a ocupar la tirania vacant de la que es va apoderar per una estratagema i va tancar a la pres als caps locals, gaudint del suport d'una fora de mercenaris. Es va casar amb Hegespila, la filla del rei Oloros de Trcia. Llur fill Cim II va ser una figura major a l'Atenes de la dcada dels 470 aC i 460 aC.

Va donar suport a Darios I el Gran en la seva expedici contra els escites al voltant del 513 aC i li fou encarregada la custodia del pont sobre el Danubi. Es diu que al no tornar el rei en la data convinguda,  Milcides va recomanar destruir el pont i deixar a Darios i als que havien creuat abandonats tal com el mateix rei havia ordenat, per aix no se segur ja que Milcides va romandre en possessi del Quersons (cosa improbable si hagus trait al rei).

Un temps desprs en fou expulsat en una incursi dels escites, per va poder tornar quan se'n van retirar. Sembla que fou en aquest perode quan Milcides va expulsar als pelsgics de Lemnos i Imbros i va posar les illes sota sobirania d'Atenes. Sembla que aquestes illes eren de sobirania persa i Darios va considerar el fet com a part de la revolta jnica i va enviar la flota fencia que acabava de sotmetre la Jnia, i va expulsar a Milcides del seu govern; el tir va fugir a Atenes (492 aC); el seu fill gran Metoc va caure en mans dels perses (el mateix 492 aC) i fou fet presoner de per vida, per va ser tractat honorablement com un membre de fet de la noblesa persa.

Quan tica fou amenaada pels perses sota Datis i Artafernes, Milcides fou escollit com un dels deu generals o strategoi (490 aC) i va fer matar als heralds perses que havien anat a demanar subministraments. Quan els atenencs van avanar contra els perses, Milcides va convncer a Callmac de arriscar batalla; els deu generals estaven dividits en aquesta opci just per la meitat, per finalment Milcides va empnyer als grecs a la batalla de Marat. Desprs va fer construir naus (setanta) que va dirigir contra les illes gregues que se suposava havien donat suport als perses; fins i tot va dirigir una expedici a Paros on sembla que volia venjar un greuge privat, per fou rebutjat, i ferit a la cama, va haver de tornar a Atenes. La seva fallida va ocasionar un clamor popular contra ell quan retorn a Atenes, donant als seus rivals poltics l'oportunitat d'explotar la seva caiguda en desgrcia. Fou acusat de traici per Xntip d'Atenes, i com que la seva ferida es va gangrenar no es va poder defensar; fou el seu germ Tisgores qui va actuar en el seu nom a la defensa; va ser condemnat a mort, per la sentncia va ser commutada a una multa de 50 talents. Aix era una suma immensa i impagable per l'poca, i Milcades no va poder pagar i fou tancat a la pres on molt poc desprs va morir probablement a causa de gangrena a la seva cama. La multa fou pagada temps desprs pel seu fill Cim.

Li fou erigit un monument a la seva memria al camp de Marat.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237122" title="Mimnerm" nonfiltered="1949" processed="1946" dbindex="91962">
Mimnerm (Mimnermus, ) fou un fams poeta elegac grec. El seu lloc de naixement es dubts entre Colof, Esmirna i Astipalea, per encara que la primera es la ms anomenada, podria ser un descendent dels colofonians que van reconquerir Esmirna als eolis i llavors hauria nascut a Esmirna. 

Va florir vers el 634 aC i fou contemporani de Sol que l'esmenta. Hermesianax tamb en fa referncia.

Les seves composicions foren conservades per centries en dos llibres que finalment es van perdre quan foren cremats per monjos bizantins degut a que contenien poesies ertiques. Noms alguns fragments s'han conservat, que corresponen al poema de nom Nanno.
 
Es el ms antics dels poetes que esmenta un eclipsi de sol.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237125" title="Mincia" nonfiltered="1950" processed="1947" dbindex="91963">
Mincia fou una gens romana plebea d'importncia secundaria. 

Apareixen algunes monedes de la famlia: una que esmenta a un Marc Minaci Sab (Marcus Minatius Sabinus) que fou llegat sota Gneu Pompeu el Jove a Hispnia; un ancestre de Velleu Patrcul portava el nom de Minaci Magi (Minatius Magius).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237131" title="Eri clar" nonfiltered="1951" processed="1948" dbindex="91964">

L'eri clar (Atelerix algirus) -tamb anomenat eri nord-afric o eri afric- s'assembla molt a l'eri com per s de mida ms petita i t les orelles relativament ms grans.

Morfologia.
T les potes ms llargues que l'eri fosc, cosa que li permet caminar sense arrossegar el ventre tan a prop de terra, de manera que avana ms silenciosament i fa l'efecte que va ms rpid.

Les espines del mig del front queden separades per una mena de clenxa en forma de V.

La coloraci corporal s marr clara i les pues sn unicolors o, en tot cas, presenten un sol anell de color fosc al centre.

Fa una mida aproximada de 21-25 cm (cua entre 2-4 cm) i pesa de 400 a 850 g.

Hbitat.
Boscos i matollars perennifolis: alzinars, suredes, pinedes, carrascars, mquies, etc. Tamb ronda al voltant dels conreus i a prop de les masies.

Costums.
Solitari i nocturn, est actiu des del crepuscle fins a l'alba, per s difcil de veure, ja que fuig a amagar-se aix que sent el ms petit soroll.

Rastre.
Es poden trobar exemplars d'aquesta espcie esclafats a les carreteres, si b amb menys freqncia que en el cas de l'eri fosc.

Espcies semblants.
L'eri com no presenta "clenxa" a les espines del front i t taques fosques a la cara.

Bibliografia.
 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 22-23. ;

Enllaos externs.
 Informaci sobre aquesta espcie animal. ;
 Descripci i fotografia de l'eri clar ibric. ;
 Fotografies d'erions clars en diferents estadis de creixena.;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237132" title="Germain Derijcke" nonfiltered="1952" processed="1949" dbindex="91965">







Germain Derijcke (Bellegem, 2 de novembre de 1929 - Bellegem, 13 de gener de 1978) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1950 i 1961. Durant aquests anys va aconseguir 49 victries, entre elles la Pars-Roubaix, la Mil-Sanremo, la Fletxa Valona, la Lieja-Bastogne-Lieja i el Tour de Flandes. Tamb aconsegu dues medalles Campionat del Mn de ciclisme.

 Palmars .
1951;
 Campi de Blgica interclubs;
 1r del Premi d'Heist-aan-zee;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1952;
 1r de la Brusselles-Ingooigem;
 1r del Premi de Wervik;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Algria;
1953;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1r de la Volta a Algria i vencedor de 2 etapes;
 1r del Premi d'Anzegem;
 1r del Critrium d'Hautmont;
 2n del Campionat del Mn de ciclisme;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta al Marroc;
1954;
 1r de la Fletxa Valona;
 1r de A travs de Blgica i vencedor de 2 etapes;
1955;
 Campi de Blgica interclubs;
 1r de la Mil-San Remo;
 1r dels 3 dies d'Anvers;
 1r del Premi de Soignies;
 1r del Critrium de Namur;
 3r del Campionat del Mn de ciclisme;
1956;
 Campi de Blgica interclubs;
 1r del Circuit Mandel-Lys-Escaut;
 1r del Circuit de les Muntanyes del Sud-oest;
 1r del Circuit de Flandes Central;
 1r del Premi de Desselgem;
 1r del Premi d'Heist;
 1r del Premi de Koksijde;
 1r del Premi de Bracquegnies;
 1r del Premi d'Ertvelde;
 Vencedor de 2 etapes de la Pars-Nia;
1957;
 Campi de Blgica interclubs;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r de la Volta al Nord-oest de Sussa;
 1r del Circuit de les 3 Valls Varesines;
 1r del Tour d'Hesbaye;
 1r del Critrium de La Clayette;
 1r del Premi de Bazel;
 1r del Premi de Bellegem;
 1r del Premi d'Anzegem;
1958;
 Campi de Blgica interclubs;
 1r del Tour de Flandes;
 1r del Gran Premi de Mnaco;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sardenya;
1960;
 Campi de Blgica interclubs;

Resultats al Tour de Frana.
1951. 43 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1952. Abandona (3a etapa);
1954. Abandona (16a etapa);

Resultats del Giro d'Itlia.
1958. 54 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars de Germain Derijcke ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237133" title="Caesar" nonfiltered="1953" processed="1950" dbindex="91966">
Caesar s un videojoc de construcci de ciutats ambientat en la Roma imperial. Com a lder de l'urb romana, el jugador ha de construir els edificis adequats per mantenir el nivell de contentament dels ciutadans, sota pena d'expulsi del crrec. A banda de la gesti de recursos i de la decisi de quins edificis construir, s'ha de protegir l'imperi d'agressions dels brbars entrenant un exrcit poders. Aquest exrcit pot usar-se per envair altres pobles, que un cop convertits en provncies paguen tributs. Cal usar l'estratgia per decidir quins pobles atacar, quins serveis oferir i quines infraestructures planificar per tal de guanyar el joc, dividit en nivells de dificultat. L'xit de Caesar va provocar que sortissin fins a tres continuacions















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237135" title="Mattel" nonfiltered="1954" processed="1951" dbindex="91967">
Mattel s una empresa estatunidenca del sector de les joguines. s lder del mercat grcies a la nina Barbie i tots els seus accessoris, que representen un 80% dels beneficis de la companyia. La seva seu s a Califrnia, on va ser fundada l'any 1945. El nom ve de l'acrnim dels seus fundadors, Harold "Matt" Matson i Elliot Handler (Matt-El). El 2007 es veu immersa en una polmica sobre la qualitat dels productes fabricats a la Xina, que fora fins i tot a canviar les poltiques de control d'aquest pas.

Alguns productes Mattel d'xit.
Barbie;
Ninos basats en les pellcules de Walt Disney, com Aladdin o la Bella i la Bstia;
Els jocs Fisher Price (que lideren el segment de la primera infncia);
Els cotxes Hot Wheels;
Figures dels Masters de l'Univers;
La bola mgica 8 (joc sortit de la bola negra del billar per predir el futur);
Figures d'Els Simpson;
El joc de tauler Othello (versi mnimament retocada i provinent del Jap de l'anterior Reversi);
El joc de cartes Uno;
Videojocs com Q-bert ;
Tot el marxandatge de Sesame Street i els Looney Tunes;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237137" title="Hugo Koblet" nonfiltered="1955" processed="1952" dbindex="91968">
Hugo Koblet (Zuric, 21 de mar de 1925 - Zuric, 6 de novembre de 1964) va ser un ciclista sus que fou professional entre 1946 i 1958, durant els quals va aconseguir 70 victries. Era anomenat Le pdaleur de charme.

Biografia.

Els seus comenaments al ciclisme van estar lligats a proves de persecuci, especialitat en la qual va ser campi nacional durant vuit anys seguits i subcampi mundial el 1951 i 1954. 

 La fama de Koblet es va estendre per tota Europa quan el 1950 es convert en el primer ciclista no itali en guanyar el Giro d'Itlia. Era un ciclista fort, tant en muntanya com en pla, sense deixar de ser un bon esprintador, a causa de la seva formaci en proves de persecuci. El 1951 va derrotar a Fausto Coppi al Gran Premi de les Nacions, una prova de contrarellotge individual que, en aquells temps, era considerada com un Campionat mundial. Aquell mateix any, Koblet va aconseguir la seva victria ms important en guanyar el Tour de Frana. 

Koblet era un home agraciat fsicament i preocupat pel seu aspecte. La fama el va portar a un estil de vida que va afectar la seva carrera professional. Tot i que continu competint a un bon nivell (va ser dues vegades segon del Giro d'Itlia), mai no tornaria al rendiment obtingut el 1950 i 1951. Es va retirar del ciclisme professional el 1958.

Sis anys desprs, Koblet va morir en un accident de cotxe. 

Equips.
Hugo Koblet va crrer en diferents equips:
1946. Amberg i Mercier-R.Lapebie ;
1947. Fuchs i Amberg-Helvetia ;
1948. Tebag  ;
1949. Cilo  ;
1950. Cilo i Guerra  ;
1951. Guerra i Cilo;
1951-1952. La Perle-Hutchinson;
1952. Cilo i Guerra-Ursus ;
1953-1954. Cilo, Guerra i La Perle-Hutchinson ;
1955. La Perle-Hutchinson i Cilo ;
1956. Cilo - Saint-Raphael  ;
1957. Cilo;
1958. Cilo - Toscanelli i Ghigi-Coppi;

Palmars.


Resultats al Giro d'Itlia.
1950. 1r de la classificaci general. 1r del Gran Premi de la Muntanya i vencedor de 2 etapes;
1951. 6 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1952. 8 de la classificaci general ;
1953. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1954. 2n de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1955. 10 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

 Resultats al Tour de Frana.
1951. 1r de la classificaci general i vencedor de 5 etapes;
1953. Abandona (10a etapa);
1954. Abandona (13a etapa) i vencedor d'una contrarellotge per equips;

Resultats a la Volta a Espanya.
1956. Abandona. Vencedor d'una etapa;








Enllaos externs.
Palmars d'Hugo Koblet ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237145" title="Estadstica de Fermi-Dirac" nonfiltered="1956" processed="1953" dbindex="91969">

Les corbes ms suaus corresponen a les temperatures ms altes.|right|300px]]

A la fsica estadstica, l'estadstica de Fermi-Dirac (o ms colloquialment estadstica F-D) determina la distribuci estadstica d'un conjunt de fermions indistingibles en equilibri trmic sobre un conjunt d'estats d'energia.

Els fermions estan subjectes al principi d'exclusi de Pauli: un determinat estat quntic pot estar ocupat per no ms d'un fermi en cada instant de temps. 
Matemticament, aix s'expressa dient que el nombre mitj de fermions en un estat i  ve determinat per l'expressi



on  i:

 s la degeneraci de l'estat i;
 s l'energia de l'estat i;
 s el potencial qumic del sistema;
 s la constant de Boltzmann;
 s la temperatura absoluta;

Aquesta expressi es redueix a la corresponent a l'estadstica de Maxwell-Boltzmann per a energies grans ().

A baixes temperatures , un sistema de  fermions tendir a omplir els  estats de menor energia. A , parlem de mar de Fermi per referir-nos al conjunt de nivells energtics ocupats. El(s) darrer(s) estats ocupats
tindran una energia  que s'anomena 'energia de Fermi'. Anlogament, anomenem superfcie de Fermi el conjunt d'estats l'energia dels quals s igual a . Per exemple, en el cas d'un sistema homogeni de fermions no interactuants, a  els estats ocupats sn els estats amb moment  tal que , on  s el moment de Fermi, i , essent  la massa dels fermions.

L'estadsitca de Fermi-Dirac va ser introduida el 1926 per Enrico Fermi, i posteriorment redescoberta independentment per P. A. M. Dirac, per comprendre com els electrons ocupaven els estats energtics atmics d'acord amb la nova teoria quntica. A partir d'aquests treballs va ser possible comprendre des d'un punt de vista fonamental l'estructura de la taula peridica dels elements.


Referncies.


Vegeu tamb.
Estadstica de Bose-Einstein;
Estadstica de Maxwell-Boltzmann;
Bos;
Fermi;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237146" title="Ljubia Brocic" nonfiltered="1957" processed="1954" dbindex="91970">
Ljubia Bro i  fou un entrenador de futbol serbi.

Va nixer l'any 1911 a Belgrad, Regne de Srbia i va morir l'any 1995. Va entrenar diversos dels grans clubs de futbol europeus, com foren l'Estrella Roja de Belgrad, el PSV Eindhoven, la Juventus de Tor i el FC Barcelona. A la Juve guany l'scudetto la temporada 1957-1958 dirigint jugadors com Omar Sivori o John Charles.

 Trajectria esportiva .
no complerta
 Estrella Roja de Belgrad: 1951;
 Estrella Roja de Belgrad: 1953-54;
 FC Juventus: 1957-59;
 FC Barcelona: 1960-61;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237148" title="Bernardo Ruiz i Navarrete" nonfiltered="1958" processed="1955" dbindex="91971">
 
Bernardo Ruiz Navarrete (Oriola, 8 de gener de 1925) s un ciclista espanyol que fou professional entre 1945 i 1958.

Biografia.
Va ser tres vegades campi d'Espanya en ruta i una de muntanya. Va guanyar la Volta a Espanya 1948, mentre que el 1957 fou segon. Aquesta mateixa plaa ocup al Tour de Frana 1952. Anteriorment ja havia estat 9 al Tour de 1951. 

Va ser el primer espanyol en assolir el pdium del Tour de Frana i en guanyar una etapa al Giro d'Itlia.

Desprs de retirar-se del ciclisme professional va passar alguns anys com a director esportiu. Desprs del seu periple com a director, durant el qual Angelino Soler va guanyar la Volta a Espanya 1961 sota les seves ordres, va tornar al seu poble natal, on va regentar un establiment de venda de motos i bicicletes durant molts anys. 

Palmars.
1945;
 1r de la Volta a Catalunya;
1946;
 Campi d'Espanya en ruta;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1947;
 1r a la Volta a Burgos;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Valncia;
1948;
 Campi d'Espanya en ruta;
 1r de la Volta a Espanya, vencedor de 3 etapes i 1r del Gran premi de la Muntanya;
 1r de la Volta a Mallorca;
1949;
 1r de la Volta a Astries;
1950;
 1r de la Volta a Mallorca ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1951;
 Campi d'Espanya en ruta;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia;
1954;
 1r a la Volta a Astries i vencedor d'una etapa;
1955;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1958;
 Campi d'Espanya de muntanya;

Resultats a la Volta a Espanya.
1945. 22 de la classificaci general;
1946. 13 de la classificaci general;
1948. 1r de la classificaci general. 1r del Gran Premi de la Muntanya i vencedor de 3 etapes;
1950. 4t de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1955. 14 de la classificaci general;
1956. 31 de la classificaci general;
1957. 3r de la classificaci general;
1958. 26 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1949. Abandona (5a etapa);
1951. 9 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1952. 3r de la classificaci general ;
1954. 18 de la classificaci general;
1955. 22 de la classificaci general;
1956. 70 de la classificaci general;
1957. 24 de la classificaci general;
1958. 55 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1952. 35 de la classificaci general ;
1953. 29 de la classificaci general ;
1954. 38 de la classificaci general ;
1955. 28 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1956. 38 de la classificaci general ;
1957. 55 de la classificaci general ;






Enllaos externs.

Entrevista a Bernardo Ruiz en motiu de la publicaci de la seva biografia ;
lbum de fotografies de Bernardo Ruiz ;
Palmars de Bernardo Ruiz ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237149" title="Lucien Mller Schmidt" nonfiltered="1959" processed="1956" dbindex="91972">
Lucien Mller Schmidt fou un futbolista i entrenador de futbol francs, d'ascendncia alemanya.

Biografia.
Va nixer a Bischwiller (Frana), el 3 de setembre del 1934. Fou destacat migcampista dret dels anys 60. Jug a l'Stade de Reims, al Reial Madrid i al FC Barcelona entre d'altres clubs. Fou 16 cops internacional amb la selecci francesa de 1959 a 1964, amb la que disput la Copa del Mn de 1966.

Com a entrenador comen dirigint el CD Castell, club amb el que baix a segona divisi. Quatre cops ms pat un descens com a entrenador, dirigint a Real Zaragoza, Burgos CF, Reial Mallorca i de nou al CD Castell. Tamb assol tres ascensos a primera amb els clubs CD Castell, Burgos CF i Reial Mallorca. Tamb dirig al FC Barcelona la temporada 1978-1979, per fou destitut el 18 d'abril de 1979, essent substitut per Joaquim Rif.

 Trajectria esportiva .
Com a jugador
RC Strasbourg: 1953 - 1957;
Toulouse FC: 1957 - 1959;
Stade de Reims: 1959 - 1962;
Real Madrid: 1962 - 1965;
FC Barcelona: 1965 - 1968;
Stade de Reims: 1968 - 1970;

Com a entrenador
 CD Castell: 1970-74;
 Burgos CF: 1975-76;
 Real Zaragoza: 1976-77;
 Burgos CF: 1977-78;
 FC Barcelona: 1978-79;
 Burgos CF: 1979-81;
 Reial Mallorca: 1981-83;
 AS Monaco FC: 1983-86;
 Reial Mallorca: 1987-88;
 CD Castell: 1990-92;

 Palmars .
Com a jugador
 Copa de les Ciutats en Fires: 1966 (FC Barcelona).
 Lliga francesa de futbol: 1960, 1962 (Stade de Reims).
 Lliga espanyola de futbol masculina: 1963, 1964, 1965 (Real Madrid).
 Copa espanyola de futbol masculina: 1968 (FC Barcelona).
 Trofeu dels Campions: 1960 (Stade de Reims).
 Trofeu Joan Gamper: 1966, 1967 (FC Barcelona).

Com a entrenador
Copa francesa de futbol: 1985 (AS Monaco).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237152" title="Terence Frederick Venables" nonfiltered="1960" processed="1957" dbindex="91973">
Terence Frederick Venables, conegut com Terry Venables, fou un futbolista i entrenador de futbol angls.

Terry Venables va nixer el 6 de gener del 1943 a Londres. Com a futbolista jug a diversos clubs londinencs, com ara el Chelsea FC, on es form com a futbolista, o Tottenham Hotspur, Queens Park Rangers i Crystal Palace, dels que tamb en fou entrenador. Fou aquesta segona tasca en la que Venables ms reeix. Destac la seva etapa al FC Barcelona on fou campi de lliga, trencant una ratxa d'onze anys sense aquest trofeu al club, i finalista de la Copa d'Europa. Tamb fou seleccionador de la selecci de futbol d'Anglaterra y de la d'Austrlia. Com a futbolista havia estat dos cops internacional per Anglaterra.

 Trajectria esportiva .
Com a jugador
Chelsea: 1958 1960 (categories inferiors);
Chelsea: 1960 1966;
Tottenham Hotspur: 1966 1969;
Queens Park Rangers: 1969 1974;
Crystal Palace: 1974 1976;
St Patrick's Athletic: 1977;

Com a entrenador
 Crystal Palace: 1976 1980;
 Queens Park Rangers: 1980 1984;
 FC Barcelona: 1984 1987;
 Tottenham Hotspur: 1987 1991;
 Selecci de futbol d'Anglaterra: 1993 1996;
 Selecci de futbol d'Austrlia: 1997 1998;
 Crystal Palace: 1998 1999;
 Middlesbrough F.C.: 2000 2001;
 Leeds United: 2002 2003;
 Selecci de futbol d'Anglaterra: 2006 2007 (assistent);

 Palmars .
Com a jugador
 Copa de la lliga anglesa de futbol: 1965 (Chelsea);
 Copa anglesa de futbol: 1967 (Tottenham Hotspur);

Com a entrenador
 Lliga espanyola de futbol: 1984-85 (FC Barcelona);
 Copa anglesa de futbol: 1991 (Tottenham Hotspur);

Bibliografa.
Venables, T & Hanson, N (1995) Venables: The Autobiography ISBN 0-14-024077-2;
Venables, T (1996) Venables' England: The Making of the Team ISBN 0-7522-1664-3;
- (1997) The Best Game in the World ISBN 0-09-918562-8;
 "Once hroes y el mnager", de Gordon Williams i Terry Venables. Barcelona, 1985, Diari Sport. ISBN 83-398-3790-9.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237153" title="Pentecosta" nonfiltered="1961" processed="1958" dbindex="91974">


Pentecosta (del grec pentekost (hemra) "el cinquant dia") (del llat pentecosts literalment "cinquantena") descriu la festa del cinquant dia desprs de la Pasqua (Diumenge de Resurrecci). 

Durant la Pentecosta o Pasqua Granada, se celebra el descens de l'Esperit Sant sobre els apstols que, segon els Fets dels Apstols:
 procedent del cel amb forma de llenges de foc que es posaren sobre ells i l'inici de l'activitat de l'Esglsia, per aix tamb se'l coneix com la celebraci de l'Esperit Sant. 

A la litrgia catlica s la festa ms important desprs de la Pasqua i el Nadal. La Eucaristia inclou la seqncia medieval Veni, Sancte Spiritus. 

El fons histric d'aquesta celebraci es basa a la festa setmanal jueva anomenada Shavuot (festa de les setmanes), durant la qual se celebra el cinquant dia de l'aparici de Du al mont del Sina. Per tant el dia de pentecosta tamb se celebra el lliurament de la Llei (manaments) al poble d'Israel. 

Al calendari cristi la Pentecosta acaba, anlogament, el temps pasqual dels 50 dies dit perode o temps de l'amistat. 

A les narracions sobre la Pentecosta dels Fets dels Apstols (2,1 - 41) se li adjudica a l'Esperit Sant, en congruncia amb l'Antic Testament, caracterstiques miraculoses (carismes): ell oferix valentia i llibertat, possibilita la comprensi (glossollia) i fortifica una comunitat universal.

A les esglsies ortodoxes existeix a ms la celebraci de les Tres Divines Persones o de la Santssima Trinitat; les esglsies occidentals celebren per a aquesta ocasi des del segle XIV la seva prpia festa anomenada Trinitatis (la festa de la Santsima Trinitat) una setmana desprs de la Pentecosta. 

La Pentecosta inspira el segon moviment cristi protestant ms gran del mn, el Pentecostalisme, que conta amb ms de 570 milions de seguidors.

Data de celebraci. 
La seva festa s movible, ja que depn de la data de la Pasqua de Resurrecci, que es realitza amb un clcul lunar, el que dna com resultat una data variable cada any. Sent aquesta Pasqua celebrada a dates diverses, segons la varietat de les confessions cristianes, en conseqncia la Pentecosta se celebra tamb en dates diferents segons la tradici occidental i oriental del cristianisme. 

El dilluns de Pentecosta s dia de festa a Alemanya, ustria, Catalunya, Frana, Liechtenstein, Islndia, Noruega, Blgica, Sussa i els Pasos Baixos.

Bibliografa.
Volum 16 La Gran Enciclopdia en catal 2004, Edicions 62-ISBN 84-297-5444-X;

Enllaos externs.
Gran  Diccionari de la Llengua Catalana;
Pasqua Granada- Pentecosta;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237160" title="Estadstica de Maxwell-Boltzmann" nonfiltered="1962" processed="1959" dbindex="91975">


A la fsica estadstica, l'estadstica de Maxwell Boltzmann (o, ms colloquialment, estadstica M-B) descriu la distribuci estadstica de partcules sobre un conjunt d'estats energtics en equilibri trmic, quan la temperatura s prou alta i la densitat prou baixa com per poder negligir els efectes quntics. L'estadstica de Maxwell Boltzmann s, per tant, d'aplicaci en la gran majoria de fenmens amb qu ens trobem per als quals la temperatura est per damunt de les desenes (i sovint, centenars) de kelvins.

Segons aquesta estadstica, el nombre mitj de partcules amb energia , , ve donat per:



on:
 s el nombre esperat de partcules amb energia ;
 s l'energia de l'estat i;
 s la degeneraci del nivell i, s a dir, el nombre d'estats amb aquesta mateixa energia;
 s el potencial qumic;
 s la constant de Boltzmann;
T s la temperatura absoluta;
N s el nombre total de partcules, ;
Z s la  funci de partici, ;
 s la funci exponencial;

De manera equivalent, la distribuci de vegades es representa per l'expressi



on ara l'ndex j especifica l'estat de la partcula enlloc del conjunt d'estat amb una energia  donada.

Vegeu tamb.
Estadstica de Bose-Einstein;
Estadstica de Fermi-Dirac;
tom;
Bos;
Fermi;
Fsica estadstica;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237164" title="El Ingenio" nonfiltered="1963" processed="1960" dbindex="91976">

La casa El Ingenio, al carrer Rauric 6 de Barcelona, fou fundada l'any 1838 per la famlia Escaler, famlia de gran tradici escultrica i d'imatgeria. El seus principals productes de sempre han estat les figuretes de cartr pedra, aix com els productes de diversi, joc, mgia i espectacle. 

Durant molts anys el seu principal producte ha estat la fabricaci de gegants, nans, capgrossos i bestiari fins al punt que molts dels gegants i capgrossos que trobem en molts dels pobles de Catalunya podem afirmar que van sortir d'aquest petit taller barcelon. Alguns dels gegants sortits de El Ingenio sn els del Prat de Llobregat, les Borges Blanques, Sant Vicen dels Horts o Viladecans.
   
Amb uns 160 anys d'histria d'activitat ininterrompuda, El Ingenio ha passat per diverses etapes. Desprs d'una crisi econmica dels primers propietaris fou traspassada als anys vint a Delf Homs, especialitzat en la venda de figures de sants i on decid continuar el seu negoci, per donat que la tradici de vendre productes de festa era tan arrelada a El Ingenio, no li va quedar altra soluci que seguir el negoci dels anteriors propietaris.
   
Actualment l'establiment el regenta Rosa Cardona, neta de Delf Homs i filla del que fou un dels grans impulsors de El Ingenio, Josep Cardona, mort l'any 1982. 


 Referncies .

Web oficial de El Ingenio;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237165" title="Robert William Robson" nonfiltered="1964" processed="1961" dbindex="91977">



Sir Robert William Robson CBE, ms conegut com  Bobby Robson, fou un futbolista i entrenador de futbol angls.

Va nixer el 18 de febrer del 1933 a Sacriston, Anglaterra. En els seus anys de futbolista jug al Fulham F.C. i al West Bromwich Albion F.C.. Fou vint cops internaconal amb la selecci anglesa entre 1957 i 1962.

Ha destacat principalment com a entrenador on ha assolit un gran prestigi. Dirig importants clubs del futbol europeu com els portuguesos Sporting de Lisboa i FC Porto, el PSV Eindhoven holands o el FC Barcelona, on en una temporada guany la Copa del Rei i la Recopa d'Europa. Tamb dirig la selecci anglesa de futbol entre 1982 i 1990.

L'any 2002 va ser nomenat cavaller. A ms s membre del Sal de la Fama del futbol angls i president d'honor de l'Ipswich Town.

 Trajectria esportiva .
Com a jugador
Fulham F.C.: 1950 1956;
West Bromwich Albion F.C.: 1956 1962;
Fulham F.C.: 1962 1967;
Vancouver Royals: 1967 1968 (jugador-entrenador);

Com a entrenador
Vancouver Royals: 1967 1968 (jugador-entrenador);
Fulham: 1968;
Ipswich Town F.C.: 1969 1982;
Selecci de futbol d'Anglaterra: 1982 1990;
PSV Eindhoven: 1990 1993;
Sporting de Lisboa: 1993 1994;
FC Porto: 1994 1996;
FC Barcelona: 1996 1997;
PSV Eindhoven: 1998 1999;
Newcastle United: 1999 2004;

 Palmars .
Com a entrenador


 Bibliografia .
Time On The Grass, Bobby Robson, (Arthur Barker 1982), ISBN 0-213-16845-6.
Bobby Robson: An Autobiography, Bobby Robson, (Hutchinson 1990), ISBN 0-09-174499-7.
Football Against the Enemy, (Chapter 11), Simon Kuper, (Orion 1996), ISBN 0-7538-0523-5.
High Noon: A Year at Barcelona, Jeff King, (Virgin Books 1997), ISBN 1-85227-633-9.
Bobby Robson: An Englishman Abroad, Bobby Robson with Bob Harris, (Macmillan 1998), ISBN 0-330-36985-7.
Sir Bobby Robson: Living the Game, Bob Harris, (Weidenfeld & Nicolson 2004), ISBN 1-84188-244-5.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237168" title="Breinigerberg" nonfiltered="1965" processed="1962" dbindex="91978">

Breinigerberg s un dels pobles que formen part de la ciutat de  Stolberg, una de les ciutats ms grans del districte d'Aachen.  Breinigerberg forma part de la la regi administrativa (Regierungsbezirk) de Colnia que pertany a l'estat de Rin del Nord - Westflia. Tenia 971 habitants el 2005.

  Informaci sobre Breinig + Breinigerberg;
  Breinigerberg;





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237170" title="Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya" nonfiltered="1966" processed="1963" dbindex="91979">
A partir d'una proposta de la Colla de Capgrossos de Capellades (Anoia) va sorgir la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya especfica per a capgrossos tal i com es feien la Ciutat Gegantera de Catalunya amb els gegants. La primera edici fou l'any 2000 precisament a Capellades.

Aquesta festivitat, organitzada per l'Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya, s realitza de forma bianual per diferents indrets de la geografia catalana. La poblaci organitzadora posteriorment t l'honor de custodiar i dur durant dos anys als capgrossos de l'Agrupaci: l'Estiu, l'Hivern, la Primavera i la Tardor.

 Trobades Nacionals de Capgrossos de Catalunya .

 Capellades (2000);
 Argentona (2002);
 Esplugues de Llobregat (2004);
 Manresa (2006);
 Alcarrs (2008);
 Juneda (2010)  (candidata);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237171" title="Benet Joanet Jimnez" nonfiltered="1967" processed="1964" dbindex="91980">
Benet Joanet Jimnez fou un futbolista i entrenador de futbol catal.

Va nixer a Esplugues de Llobregat el 15 de setembre de 1935. Jugava a la posici de porter. Com a jugador defens els colors del RCD Espanyol i del Deportivo de la Corua, durant la dcada dels seixanta.

Com a entrenador dirig clubs com el Cdiz CF, amb el que aconsegu l'ascens a primera divisi, el RCD Espanyol, 1989-1990 on fou destitut a mitja temporada, CD Tenerife, on aconsegu un nou ascens a primera, RCD Mallorca i UD Salamanca.

 Trajectria esportiva .
Com a jugador (a primera divisi)
RCD Espanyol: 1959-64 (41 partits);
RC Deportivo: 1966-70 (72 partits);

 Enllaos externs .
Benet Joanet a la LFP;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237174" title="K?lid?sa" nonfiltered="1968" processed="1965" dbindex="91981">
K lid sa fou un poeta i dramaturg hind del segle V de la nostra era.

Es coneixen pocs detalls de la seva vida. A partir dels seus poemes, es pot deduir que era un bram. Moltes obres sn tradicionalment atribuides a ell, per alguns intellectuals noms l'han identificat com a autor segur de sis obres i d'una altra ms com a probable. El drama en snscrit El reconeixement de Shakuntala s la seva creaci ms famosa, qualificada com el mxim assoliment de la literatura hind de tots els temps. Per aix, K lid sa s considerat el ms gran escriptor de la ndia.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237175" title="Burela (Lugo)" nonfiltered="1969" processed="1966" dbindex="91982">

Burela s un municipi de la provncia de Lugo a Galcia. Pertany a la comarca da Maria Central. 

El 1995 es va independitzar de Cervo; llavors tenia 7.834 habitants, que han augmentat fins 8.348 segons el padr municipal de 2004.  

A les eleccions de 2007 el PP hi perd per primera vegada la majoria absoluta, aconseguint noms 6 regidors, i fou desplaat per un pacte entre el BNG (2 regidors) i el PSdG (5 regidors); el batlle actual s el socialista Alfredo Llano Garca.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237177" title="Sagueta Nova" nonfiltered="1970" processed="1967" dbindex="91983">
L Associaci d Estudis Tradicionals "Sagueta Nova" es va formar a Biar (l'Alcoi) a comenaments de l any 2001, amb l objectiu de recopilar, estudiar i difondre la cultura popular de Biar i la seua comarca, en concret, i valenciana, en general. El seu nom prov de les antigues saguetes, terme amb qu es denominaven a Biar els grups d amics que s ajuntaven per a fer msica i ballar.
Des de la seua fundaci, van comenar la recopilaci de balls, danses, canons, tocates, indumentria i altres materials folklrics; per evitar la seua prdua irreparable i per mostrar-los, b com a publicacions escrites o sonores, b damunt un escenari. Des de llavors, han intentat interpretar eixos materials amb la mxima fidelitat possible a la tradici, sense arranjaments  musicals ni muntatges coreogrfics. Han recorregut tot el Pas Valenci amb les seues actuacions, i han estat tamb a Astries, Zamora, Saragossa, Albacete, Mrcia i Portugal. Han impartit diversos tallers de ball i han collaborat amb la Universitat d Alacant en la organitzaci del I Seminari de Cultura Popular.

Durant els quasi set anys d existncia, han organitzat cinc edicions de la Setmana de Cultura Popular de Biar, amb mostres de folklore, conferncies i exposicions d instruments, fotografies antigues i indumentria. Han realitzat diverses mostres dedicades a mbits territorials concrets, comenant per la vila i terme de Biar, seguint per la comarca de l Alcoi, i acabant enguany amb una mostra del repertori tradicional de tot el Pas Valenci, en el qual van collaborar amics de distintes comarques. Tamb han realitzat una mostra monogrfica sobre les jotes de quatre i els fandangos de cobla partida; els balls ms caracterstics de la seua comarca i alhora els ms desconeguts. 

D altra banda, des de l any 2004, organitzen l Aplec de Rondalles de Biar, que amb noms quatre edicions ha aconseguit ser un referent dins el panorama de la msica i el ball tradicional al Pas Valenci. Un aplec que va nixer amb l objectiu de popularitzar les ballades al carrer, de manera semblant a altres iniciatives existents a zones com Mallorca, Mrcia, Almeria o Albacete, i que han demostrat ser un mitj efica per a la revitalitzaci del ball tradicional en aquelles contrades.

Pel que fa a les publicacions, han editat el primer nmero de la revista La Xitxarra. Publicaci de Cultura Popular de la Vall de Biar. Tamb han publicat un disc compacte anomenat Al Rac del Foc, que s emmarca dins el projecte d Arxiu de Msica Tradicional de la Vall de Biar i en aquests moments treballen en la preparaci d un nou CD.

Vdeos.

 La Jota Rod (Biar);
 L'U (Biar);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237178" title="Wu Cheng'en" nonfiltered="1971" processed="1968" dbindex="91984">
Wu Cheng'en (xins tradicional    , xins simplificat    , pinyin W Chng n), ca. 1500 1582), nom d'estil Ruzhong (  ), fou un novelista i poeta xins de la dinastia Ming. Nasqu a Huainan, Jiangsu, i estudi a l'antiga Universitat de Nanjing durant ms de deu anys. 

La seva novella ms famosa s Viatge a l'oest, on un monjo troba les Muntanyes flamejants.  La novella ha estat llegida per moltes generacions de xinesos, i s una de les ms populars dins dels clssics folclrics xinesos. La traducci ms famosa a l'angls d'aquesta novella est feta per Arthur Waley, i duu per ttol Monkey.

 Bibliografia i referncies .

Zhou, Xianshen, "Wu Cheng'en". Encyclopedia of China, 1a ed.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237191" title="Pierre-Simon Ballanche" nonfiltered="1972" processed="1969" dbindex="91985">
Pierre-Simon Ballanche (Li 1776 - 1847) va ser un escriptor i filsof contrarrevolucionari francs que va elaborar una teologia progressista que va tenir una influncia considerable en els cercles literaris francesos de comenaments del segle XX. 

L'espectacle de l'execuci de 700 persones desprs de la fracassada revolda realista de 1793 a Li li va deixar una forta empremta a la seva concepci pessimista de la vida. Va fer feina com a impressor durant uns anys i el 1802 publica la seva primera obra, Du sentiment considr dans son rapport avec la littrature, una seqela de Gnie du christianisme de Chateaubriand.

La principal obra de Ballanche, que mai acab, va ser Essais de palingnsie sociale en qu intentava narrar d'una manera potico-filosfica el passat, el present i el futur. Balanche afirm  que l'origen de la societat estava en relaci directa amb l'origen del llenguatge, que era una revelaci directa de Du, i que la humanitat havia de passar per tres fases: la prdua de la perfecci, el perode de prova i el renaixement final (retorn a la perfecci).
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237192" title="Down by Law" nonfiltered="1973" processed="1970" dbindex="91986">

Down By Law es un grup de msica punk rock format als voltants de 1990. El primer lbum va ser grabat per Dave Smalley, procedent de Dag Nasty, junt amb els integrants de Chemical People. Al llarg dels anys el grup ha patit diferents canvis.

 Membres .

Dave Smalley - Cantant, guitarra ;
Sam Williams - Guitarra ;
Milo Todesco - Bateria;
Keith Davies - Baix ;

 Discografia .

 Down By Law (1991) ;
 Blue (1993) ;
 Punkrockacademyfightsong (1994) ;
 All Scratched Up (1996) ;
 Last of the Sharpshooters (1997) ;
 Fly the Flag (1999) ;
  (2002) ;
 Windwardtidesandwaywardsails (2003);

 Recopilatoris .

 ;
 Punk Vs. Emo;
 World Still Won't Listen: Tribute To The Smiths;
 Down By Law Vs. Gigantor;
 Terror Firmer;
 Radio Asylum Vol. 1;
 Go-Kart Vs. The Corporate Giant Vol. 2;
 Short Music For Short People;
 Five Years On The Streets;
 Punk-O-Rama Vol. 3;
 Before You Were Punk;
 Godmoney;
 Punk-O-Rama Vol. 2;
 Keep The Beat;
 Punk-O-Rama Vol. 1;
 Chairman Of The Bored: A Tribute To Frank Sinatra;
 More Songs About Anger, Fear, Sex & Death;
 Digital Snow;
 The Big One;

 Enllaos externs .
www.downbylaw.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237196" title="Thomas Barlow" nonfiltered="1974" processed="1971" dbindex="91987">
Thomas Barlow (1845 - 1945) va ser un metge angls.

Fill d'un empresari del cot de Lancashire, va estudiar a Manchester i Londres. Es va graduar en medicina el 1873 i desprs de doctorar-se el 1874 va entrar a fer feina en el Great Ormond Street Hospital. Entre 1895 i 1907 va ser professor a la University College London.

Va ser metge de la reina Victria, a qui va atendre quan va morir, d'Eduard VIII i de Jordi V.  

Va descriure el que es denomina com malaltia de Barlow, un tipus d'escorbut infantil que afecta als infants alimentats artificialment.  








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237199" title="Resultats electorals a Dei" nonfiltered="1975" processed="1972" dbindex="91988">
Breu resum de les eleccions municipals a Dei.

Juny de 1987.

En aquestes eleccions concorregueren Uni Mallorquina (UM), el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Alianza Popular-Partido Liberal (AP-PL) i Esquerra Independent de Dei (EID). 

Acudiren a les urnes 290 dels 338 deianencs que hi foren cridats, s a dir, el 85,8%. 288 vots foren per a candidatures, 2 en blanc.


ImageSize  = width:720 height:450
PlotArea   = width:330  height:300 left:50 bottom:150
Legend    = columns:1 left:52 top:100 columnwidth:100

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:290
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:50 start:0
Colors= 
  id:PSOE   value:red legend:PSOE
  id:UM     value:yellow legend:UM
  id:AP-PL     value:blue legend:AP-PL
  id:EID value:orange legend:EID
 
PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:Total_290

 #UM
  bar:UM
  from:0 till:188  color:UM  text:UM (64,83%)
 

 #PSOE
  bar:PSOE
  from:0 till:62  color:PSOE  text:PSOE (21,38%)
  

 #AP-PL
  bar:AP-PL
  from:0 till:23  color:AP-PL  text:AP-PL (7,93%)

  #EID
  bar:EID
  from:0 till:15  color:EID  text:EID (5'17%)

TextData=
  pos:(150,55) text:"Distribuci del vot per candidatures"
  pos:(150,40) text:"(entre parntesi els percentatges)"



ImageSize  = width:720 height:450
PlotArea   = width:330  height:300 left:50 bottom:150
Legend    = columns:1 left:52 top:100 columnwidth:100

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:7
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:0
Colors= 
  id:PSOE   value:red legend:PSOE
  id:UM     value:yellow legend:UM
  id:AP-PL     value:blue legend:AP-PL
  id:EID value:orange legend:EID
 
PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:Total_7

 #UM
  bar:UM
  from:0 till:6  color:UM  text:UM (6)
 

 #PSOE
  bar:PSOE
  from:0 till:1  color:PSOE  text:PSOE (1)
  

 #AP-PL
  bar:AP-PL
  from:0 till:0  color:AP-PL  text:AP-PL (0)

  #EID
  bar:EID
  from:0 till:0  color:EID  text:EID (0)

TextData=
  pos:(150,55) text:"Distribuci dels regidors per candidatures"
  pos:(150,40) text:"(resultat entre parntesi)"


Com a resultat d'aquesta votaci fou elegit batlle en Francesc Xavier Salas Santos.



Maig de 1991.

En aquestes eleccions noms varen concrrer 3 candidatures: una coalici entre UM i el Partit Popular (PP), el PSOE i un grup independent, Progressistes de Dei.

L'abstenci va crixer considerablement, ja que dels 345 deianencs amb dret a vot noms varen exercir-lo 278 (el 80,58%). Hi va haver 1 vot nul, 4 en blanc i 273 a candidatures.


ImageSize  = width:720 height:450
PlotArea   = width:330  height:300 left:50 bottom:150
Legend    = columns:1 left:52 top:100 columnwidth:100

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:273
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:50 start:0
Colors= 
  id:PSOE   value:red legend:PSOE
  id:PP-UM  value:green legend:PP-UM
  id:Progr. value:orange legend:Progr.
 
PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:Total_273

 #PP-UM
  bar:PP-UM
  from:0 till:213  color:PP-UM  text:PP-UM (76,9%)
 

 #PSOE
  bar:PSOE
  from:0 till:22  color:PSOE  text:PSOE (7,94%)
  

  #Progr.
  bar:Progr.
  from:0 till:38  color:Progr.  text:Progr. (13,72%)

TextData=
  pos:(150,55) text:"Distribuci del vot per candidatures"
  pos:(150,40) text:"(entre parntesi els percentatges)"




ImageSize  = width:720 height:450
PlotArea   = width:330  height:300 left:50 bottom:150
Legend    = columns:1 left:52 top:100 columnwidth:100

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:7
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:0
Colors= 
  id:PSOE   value:red legend:PSOE
  id:PP-UM  value:green legend:PP-UM
  id:Progr. value:orange legend:Progr.
 
PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:Total_7

 #PP-UM
  bar:PP-UM
  from:0 till:6  color:PP-UM  text:PP-UM (6)
 

 #PSOE
  bar:PSOE
  from:0 till:0  color:PSOE  text:PSOE (0)
  

  #Progr.
  bar:Progr.
  from:0 till:1  color:Progr.  text:Progr. (1)

TextData=
  pos:(150,55) text:"Distribuci dels regidors per candidatures"
  pos:(150,40) text:"(resultat entre parntesi)"


Amb aquests resultats torn a sortir elegit en Francesc Xavier Salas Santos, del PP-UM; aquesta coalici va recollir els vots que en les passades eleccions havien tret per separat els dos partits. Els grans perjudicats foren els socialistes, que amb una davallada de quasi el 50% dels vots perderen el seu nic regidor. En canvi, la candidatura novella de Progressistes de Dei es va fer amb l'nic regidor de l'oposici.

Fou durant aquesta legislatura en qu el PP feu el fams "abrazo del oso" a UM quan l'any 1993 el popular President del Govern Gabriel Caellas Fons va destituir la lder regionalista Maria Antnia Munar com a consellera d'Educaci i Cultura del Govern Balear i gran part d'Uni Mallorquina es va passar al Partit Popular. El que havia estat UM de Dei es pass gaireb en bloc al PP.



Maig de 1995.

D'un cens electoral de 368 ciutadans n'acudiren a les urnes 302 (el 83,43%), dels quals 285 votaren a candidatures, 14 en blanc i 3 nul.

Les candidatures que concorrien a les eleccions eren PP, UM i PSOE.


ImageSize  = width:720 height:450
PlotArea   = width:330  height:300 left:50 bottom:150
Legend    = columns:1 left:52 top:100 columnwidth:100

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:285
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:50 start:0
Colors= 
  id:PSOE   value:red legend:PSOE
  id:PP     value:blue legend:PP
  id:UM     value:yellow legend:UM
 
PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:Total_285

 #PP
  bar:PP
  from:0 till:227  color:PP text:PP (75,92%)
 

 #PSOE
  bar:PSOE
  from:0 till:29  color:PSOE  text:PSOE (9'7%)
  

  #UM
  bar:UM
  from:0 till:29  color:UM  text:UM (9'7%)


TextData=
  pos:(150,55) text:"Distribuci del vot per candidatures"
  pos:(150,40) text:"(entre parntesi els percentatges)"



ImageSize  = width:720 height:450
PlotArea   = width:330  height:300 left:50 bottom:150
Legend    = columns:1 left:52 top:100 columnwidth:100

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:7
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:0
Colors= 
  id:PSOE   value:red legend:PSOE
  id:PP     value:blue legend:PP
  id:UM     value:yellow legend:UM
 
PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:Total_7

 #PP
  bar:PP
  from:0 till:7  color:PP  text:PP (7)
 

 #PSOE
  bar:PSOE
  from:0 till:0  color:PSOE  text:PSOE (0)
  

  #UM
  bar:UM
  from:0 till:0  color:UM  text:UM (0)

TextData=
  pos:(150,55) text:"Distribuci dels regidors per candidatures"
  pos:(150,40) text:"(resultat entre parntesi)"


Amb aquests resultats torn a sortir elegit en Francesc Xavier Salas Santos, aquesta vegada amb majoria unnime, convertint-se Dei en una raresa democrtica: era un poble sense oposici al Ple. El PSOE, tot i que recuper alguns vots, no aconsegu tornar a tenir cap regidor, i UM estava passant la seva particular travessia pel desert no noms havent-se quedat sense batlia sin sense aconseguir representaci.

Juny de 1999.

L'abstenci aquesta vegada fou del 17,51%, per el nombre de votants s'increment d'una forma espectacular: votaren 358 dels 434 que podien fer-ho. Hi va haver 1 vot nul, 4 en blanc i 353 que es repartiren entre les dues candidatures que pugnaven per la batllia: UM i PP.


ImageSize  = width:720 height:450
PlotArea   = width:330  height:300 left:50 bottom:150
Legend    = columns:1 left:52 top:100 columnwidth:100

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:353
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:50 start:0
Colors= 
  id:PP     value:blue legend:PP
  id:UM     value:yellow legend:UM
 
PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:Total_353

 #PP
  bar:PP
  from:0 till:246  color:PP text:PP (68,91%)
 

  #UM
  bar:UM
  from:0 till:107  color:UM  text:UM (29,97%)



TextData=
  pos:(150,55) text:"Distribuci del vot per candidatures"
  pos:(150,40) text:"(entre parntesi els percentatges)"




ImageSize  = width:720 height:450
PlotArea   = width:330  height:300 left:50 bottom:150
Legend    = columns:1 left:52 top:100 columnwidth:100

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:7
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:0
Colors= 
  id:PP     value:blue legend:PP
  id:UM     value:yellow legend:UM
 
PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:Total_7

 #PP
  bar:PP
  from:0 till:5  color:PP  text:PP (5)

  #UM
  bar:UM
  from:0 till:2  color:UM  text:UM (2)




TextData=
  pos:(150,55) text:"Distribuci dels regidors per candidatures"
  pos:(150,40) text:"(resultat entre parntesi)"



En Francesc Xavier Salas Santos es torn a alar amb la vara de batlle, per aquesta vegada el PP no havia d'estar sol a la sala de plens: UM va aconseguir dos regidors; si b l'intent de capitalitzar tota l'oposici al Partit Popular no va aconseguir treure'l del poder UM va multiplicar per ms de 3 els votants dels darrers comicis.


Maig de 2003.

D'un total de 492 electors noms acudiren a les urnes 392 (79'67%). 2 d'ells votaren en blanc i els restants 390 a candidatures. 

Aquell any es varen presentar el PP, UM, el PSOE i una agrupaci d'electors, Agrupaci DEIA.



ImageSize  = width:720 height:450
PlotArea   = width:330  height:300 left:50 bottom:150
Legend    = columns:1 left:52 top:100 columnwidth:100

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:390
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:50 start:0
Colors= 
  id:UM     value:yellow legend:UM
  id:PP     value:blue legend:PP
  id:PSOE   value:red legend:PSOE
  id:A.DEIA value:orange legend:A.DEIA
 
PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:Total_390

 #PP
  bar:PP
  from:0 till:189  color:PP  text:PP (48,21%)
 

 #UM
  bar:UM
  from:0 till:119  color:UM  text:UM (30,36%)
  

 #PSOE
  bar:PSOE
  from:0 till:19  color:PSOE  text:PSOE (4,85%)

  #A.DEIA
  bar:A.DEIA
  from:0 till:63  color:A.DEIA  text:A.DEIA (16,07%)

TextData=
  pos:(150,55) text:"Distribuci del vot per candidatures"
  pos:(150,40) text:"(entre parntesi els percentatges)"




ImageSize  = width:720 height:450
PlotArea   = width:330  height:300 left:50 bottom:150
Legend    = columns:1 left:52 top:100 columnwidth:100

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:7
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:0
Colors= 
  id:UM     value:yellow legend:UM
  id:PP     value:blue legend:PP
  id:PSOE   value:red legend:PSOE
  id:A.DEIA value:orange legend:A.DEIA
 
PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:Total_7

 #PP
  bar:PP
  from:0 till:4  color:PP  text:PP (4)
 

 #UM
  bar:UM
  from:0 till:2  color:UM  text:UM (2)
  

 #PSOE
  bar:PSOE
  from:0 till:0  color:PSOE  text:PSOE (0)


  #A.DEIA
  bar:A.DEIA
  from:0 till:1  color:A.DEIA  text:A.DEIA (1)

TextData=
  pos:(150,55) text:"Distribuci dels regidors per candidatures"
  pos:(150,40) text:"(resultat entre parntesi)"



El PP, que per primera vegada en 16 anys no presentava en Salas va resistir la pujada de l'oposici: tot i perdre quasi 60 vots noms va perdre 1 regidor i va tornar a obtenir majoria absoluta, si b per molt poc. Era la primera vegada en la histria del poble que cap dels partits aconseguia ms del 50% dels sufragis. Fou investit batlle el popular Jaume Crespi Dey.

UM va augmentar lleugerament el nombre de votants per es va quedar amb els dos regidors que ja tenia, mentre que Agrupaci DEIA va obtenir el que el PP havia perdut. El PSOE no va aconseguir representaci.

Maig de 2007.

Varen votar 401 persones de 519 (el 77,26%). D'aquests 1 vota nul, 2 en blanc i 398 a candidatures.

El panorama poltica vari poc: es tornaren a presentar el PP i UM, aix com tamb ho feu l'Agrupaci DEIA, tot i que aquesta vegada coaligada amb el PSM-EN i el PSIB-PSOE.


ImageSize  = width:720 height:450
PlotArea   = width:330  height:300 left:50 bottom:150
Legend    = columns:1 left:52 top:100 columnwidth:100

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:398
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:50 start:0
Colors= 
  id:UM     value:yellow legend:UM
  id:PP     value:blue legend:PP
  id:A.DEIA value:orange legend:A.DEIA
 
PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:Total_398

 #PP
  bar:PP
  from:0 till:207  color:PP  text:PP (51,75%)
 

 #UM
  bar:UM
  from:0 till:92  color:UM  text:UM (23%)
  

 #A.DEIA
  bar:A.DEIA
  from:0 till:99  color:A.DEIA  text:A.DEIA (24,75%)

TextData=
  pos:(150,55) text:"Distribuci del vot per candidatures"
  pos:(150,40) text:"(entre parntesi els percentatges)"




ImageSize  = width:720 height:450
PlotArea   = width:330  height:300 left:50 bottom:150
Legend    = columns:1 left:52 top:100 columnwidth:100

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:7
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:0
Colors= 
  id:UM     value:yellow legend:UM
  id:PP     value:blue legend:PP
  id:A.DEIA value:orange legend:A.DEIA
 
PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:Total_7

 #PP
  bar:PP
  from:0 till:4  color:PP  text:PP (4)
 

 #UM
  bar:UM
  from:0 till:1  color:UM  text:UM (1)
  

  #A.DEIA
  bar:A.DEIA
  from:0 till:2  color:A.DEIA  text:A.DEIA (2)

TextData=
  pos:(150,55) text:"Distribuci dels regidors per candidatures"
  pos:(150,40) text:"(resultat entre parntesi)"


En aquestes eleccions el PP va recuperar una mica del camp perdut, per es qued amb els 4 escons que li havien garantit la majoria absoluta durant la passada legislatura i amb els que en Jaume Cresp Dey torn a alar-se amb la vara de batllia.

El canvi succe a l'oposici: Agrupaci DEIA, amb un creixement de quasi el 50%, va passar d'1 a 2 regidors, justament el que perdia UM, el gran damnificat d'aquests comicis.

Enllaos externs.
Pgina del Ministeri d'Interior de l'Estat Espanyol amb una base histrica de resultats electorals. En castell




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237200" title="Tremp d'ou" nonfiltered="1976" processed="1973" dbindex="91989">
La pintura al tremp d'ou  s un tipus de pintura artstica i tcniques associades utilitzades com a forma principal per a la pintura sobre taula i els manuscripts illuminats en el mn Bizant i  l'edat mitjana a Europa, fins que es reempla per la pintura a l'oli.  Es continu utilitzant per a les icones ortodoxes. s una pintura feta pel pigment en un medi d'ou. 

El rovell d'ou te la propietat d'assecar-se de pressa i adherir-se fermament. La pintura al tremp era tradicionalment preparada amb pigments polvoritzats amb un morter de m sec i rovell d'ou (que fa d'agent aglutinant principal o medi), a vegades junt amb uns altres materials com mel, aigua, llet (en forma de casena) i una varietat de coles vegetals.  Molts dels retrats del Faium estan fets amb aquesta tcnica. La pintura a l'oli es va inventar al nord d'Europa durant l'edat mitjana (esmentat per Theophilus al segle XIX) i seria medi principal des del segle XV en la pintura holandesa a l'Europa del nord.  Itlia, Grcia, i Rssia eren els centres essencials de pintura de pintures al tremp.  Al voltant de l'any 1500, la pintura a l'oli reemplaava pintura al tremp a Itlia.  Tempera continuava i es continua utilitzant a Grcia i Rssia.  Als segles XIX i XX va haver ressorgiments intermitents de la tcnica a l'art occidental, entre el pre-rafaelistes, realisme social, i altres.

La pintura al tremp s'asseca rpidament. Les tcniques de pintura al tremp poden ser ms precises quan es utilitzat amb tcniques tradicionals que exigeixen que l'aplicaci de nombrosos traos de pinzell petit. Els colors, que es pinten l'un sobre l'altre, s'assemblen un pastel abans d'envernissar i esdevenen colors ms profunds quan s'aplica verns.

La pintura al tremp s normalment aplicada en capes primes, semiopaques o transparents. Quan s'asseca, produeix un acabat llis i mate. Com que no es pot aplicar en capes gruixudes com la pintura a l'oli, el tremp rarament t color profund i saturat com passa a l'oli.  D'altra banda, els colors de pintures al tremp no canvien amb el pas del temps , mentre que les pintures a l'oli s'enfosqueixen, engrogueixen, i es tornene transparent amb el temps. 

Base.
La pintura al tremp s'ha d'aplicar sobre una base absorbent que tingui un contingut d'"oli" ms baix del que t la pintura. 
Com la base utilitzada s,  tradicionalment, utilitzat s Gesso itali inflexible, el substrat tamb ha de ser rgid. Histricament els taulers de fusta s'utilitzaven com a substrat, i ms modernament, s'han fet servir altres derivats de la fusta..

Fent el tremp. 
Dipositar una petita quantitat de pigment a una paleta, plat o bol.
Afegir al voltant un volum igual de rovell d'ou i combinar-los assegurant-se que no hi hagi cap tros de pigment. ;
Afegir aigua destillada (normalment menys d' una cullereta per rovell d'ou).

Sovint noms s'utilitza el contingut del rovell. La clara de l'ou i la membrana del rovell s'han d'extreure. 

Si la pintura cont massa rovell, la pintura semblar greixosa; massa aigua la deixar massa lquida. Aix, la preparaci de la pintura obliga a ajustar finament la quantitat d'aigua i rovell per aconseguir una pintura consistent. Com la pintura al tremp s'asseca, l'artista afegir ms aigua per conservar la consistncia i aguantar l'espessir del rovell en contacte amb aire.

Altres preparacions utilitzen la clara d'ou o l'ou sencer per a aconseguir efectes diferents. Tamb uns altres additius com emulsions d'oli i cera poden modificar el medi. Afegint oli, per exemple en una proporci no superior de 1:1 per volum de rovell d'ou, produir un medi soluble en aigua amb molts dels efectes de color de la pintura a l'oli, si be no no es pot pintar amb traos gruixits.

Molts dels pigments utilitzats per pintors medievals, com el vermell (fet de cinabri, una mena de mercuri), sn altament txics.  La majoria dels artistes avui utilitzen pigments sinttics moderns, que sn menys txics per tenen propietats similars de color que els pigments ms antics. 


Referncies. 


Bibliografia.
Altoon Sultan, El Pinzell Llumins: Pintant amb Pintura al Tremp d'Ou , Publicacions Watson-Guptill, Nova York 1999.
Cennino de Cennini,  Il Libro Dell' Arte, Dover,  el tractat ms conegut ;
Daniel V.Thompson Jr. Materials i tcniques de Pintura Medieval , Publicacions Dover: explicaci i expansi del treball de Cennini.
 Daniel V.Thompson Jr. La prctica de la Pintura al Tremp: Materials i Mtodes , Publicacions Dover, Inc. 1962..

Enllaos externs. 
Sobre Pintura al tremp d'ou ;
Pintura al tremp d'ou ;
La Societat de pintors al tremp ;
Preparant pintura al tremp d'ou ;
Pintura al Tremp sobre roba a Anglaterra;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237201" title="Space Needle" nonfiltered="1977" processed="1974" dbindex="91990">


L'Space Needle s una torre futurista de 184 mentre d'alada situada a Seattle, als Estats Units. Es va convertir en un smbol de la ciutat d'en de la seva construcci, amb motiu de l'Exposici Universal de 1962, que tenia com a tema el segle XXI. Va ser dissenyada per Edward E. Carlson, que es va inspirar en la Torre de Stutgart d'Alemanya. 

Estructura.
s una estructura de 184 metres d'altura pesa una 5850 tones, collocant el centre de gravetat de la torre a tot just a un metre del nivell del sl. Per a arribar al cim s necessari abordar un ascensor que triga tan sols uns segons a pujar. Actualment s un restaurant giratori des d'on es pot apreciar tota la ciutat de Seattle. Ha suportat vents de 320kmph i diversos tremolors de fins a 9.5 graus a l'escala richter.
                                                                                                                              























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237202" title="Varnenci" nonfiltered="1978" processed="1975" dbindex="91991">
Varnenci s un poble del municipi de Tutrakn a Bulgria que t 388 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237203" title="Zalaegerszeg" nonfiltered="1979" processed="1976" dbindex="91992">
Zalaegerszeg s la capital del comtat administratiu de Zala, a l'oest d'Hongria.

La ciutat t una poblaci de 62.158 habitants (2001) i s'estn per les dues riberes del riu Zala, prop de les fronteres d'Eslovnia i ustria. Es troba a 213km de Budapest. 

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Zalaegerszeg;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237204" title="Somogy" nonfiltered="1980" processed="1977" dbindex="91993">

Somogy s una provncia (megye) situada al sud-est d'Hongria. Fa frontera amb Crocia i se situa entre el riu Drava i la part sud del llac Balaton. El comtat fa frontera amb els comtats hongaresos de Zala, Veszprm, Fejr, Tolna e Baranya. Somogy t una poblaci de 335.237 habitants i una superfcie de 6.036 km. La seva capital s Kaspovr.  
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237205" title="Bernat de Corbera" nonfiltered="1981" processed="1978" dbindex="91994">

Bernat de Corbera (?, final segle XV - ?, segle XVI). Canonge de Barcelona; President de la Generalitat de Catalunya (1518-1521).
  
Va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1518. 

Durant el seu mandat, es produeix la coronaci de Carles I qui visit Barcelona per primer cop el 14 de febrer de 1519 i jur l'endem com a conregnant ab la seremssima reyna dona Juana, frmula amb la que discreparen els consellers de Barcelona. Desprs de discrepar tamb per la frmula de convocatoria de les Corts, aquestes s vam poder celebrar el 12 de maig de 1519. 

Durant 1519 i 1520, la pesta i unes collites exiges estengueren la misria arreu del Principat. Amb una pressi fiscal alta, molts nobles justifiquen l'impagament del fogatge dels seus vassalls, ciutats com Girona o Agramunt retrassaven els pagaments i Vic es va declarar insolvent. La combinaci de malalties i penria econmica va fer tmer a les classes dirigents que es pogus produir una extensi de la revolta de les Germanies del Regne de Valncia a Catalunya. De fet, a Cambrils es produren avalots al maig de 1520 i a Trrega al mar del mateix any.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237207" title="Gegants" nonfiltered="1982" processed="1979" dbindex="91995">




Els gegants son unes figures de grans dimensions que representen reis, nobles o personatges amb indumentria tradicional. Al costat dels capgrossos, sn un element molt destacat de les festes majors de molts pobles dels Pasos Catalans, en les quals sovint representen els antics benefactors de la localitat.

Durant la Baixa edat mitjana, en les festes cortesanes (entremesos) de diferents pasos de l'Europa occidental es comen a adoptar el costum d'incorporar ninots antropomorfs fets de fusta i cartr de grans proporcions dissenyats per amagar un home al seu interior que, subjectant-los per l'armadura o cavallet de fusta, els feia dansar al so d'una melodia. Al segle XIV, els entremesos i les seves figures foren incorporats a la process del Corpus potser per accentuar-ne el relleu. 

Als Pasos Catalans la tradici apareix documentada ja el 1391, a Barcelona, en relaci amb la process del Corpus (figures de David, Goliat i Sant Cristfol), i aviat es difongu a Valncia i a Mallorca. La figura femenina (geganta) aparegu en el segle XVI. A Valncia, des del segle XVII, i a Catalunya, des del segle XIX, s'acompany dels nans o capgrossos (cabets al Pas Valenci). Al segle XIX la tradici transcend la festa del Corpus i es fu present a les festes majors i de carnaval. 

Desprs d'una llarga crisi durant la segona etapa del franquisme, la tradici es recuper amb fora a partir de la dcada de 1980. Es restauraren i reproduren els vells gegants, se'n construren de nous, es crearen colles i associacions i se celebraren trobades de gegants, que portaren les figures i els geganters ms enll de l'mbit local. Aquests gegants contemporanis sn fabricats de fibra de vidre i altres materials ms lleugers que els tradicionals.

Entre els constructors de gegants ms reconeguts destaca Manel Casserres i Boix, que treball a cavall del vell i del nou perode que ha viscut la festa durant el segle XX.

El 1984 es cre l'Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya, que des de l'any segent designa anualment una Ciutat Gegantera de Catalunya i des de l'any 2000 organitza la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya.

Tipologia gegantera.

La terminologia actualment en s que fa referncia al mn geganter fou acordada al II Congrs de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996):
 El gegant tradicional s una "figura vertical de caracterstiques humanes, de mesures considerablement superiors a les d'un individu de dimensions normals, que, conduda des de l'interior per una persona, participa en les festes i celebracions, amb un caire festiu i alhora de smbol collectiu".
 El gegant s un gegant ms alt que l'sser hum per manifestament ms baix que els gegants tradicionals, per diferenciar-lo dels quals rep el seu nom. Tot i la seva caracterstica, s portat per individus adults.
 El gegantet s un gegant no gaire ms alt que un sser hum adult dissenyat per ser portat pels infants, en relaci amb l'alada dels quals s que constitueix un autntic gegant.
 El gegant de motxilla s un gegant sense armadura o cavallet de fusta al seu interior que el geganter es carrega sobre el cos com si fos una motxilla.
 El gegant manotes s un gegant que no t els braos slids sin de roba i separats del cos i amb els que, quan la figura roda, reparteix mastegots a la gent desprevinguda del voltant.

Gegants de Catalunya.
Alguns gegants de localitats de Catalunya:
 Barcelona - Els histrics gegants de la Casa de Caritat (anomenats Gegants vells o del Carnestoltes) daten de 1859. Els Gegants de la Ciutat de Barcelona representen Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, si b durant la dictadura franquista els seus noms foren canviats per Ferran i Isabel (en allusi als Reis Catlics). Les figures actuals sn obra de Manel Casserres fill i van ser estrenades el 2006. Tenen un ball propi. Aquests gegants a dems de ser propietat de la casa consistorial de Barcelona sn propietat de tots els infants de la ciutat comtal i son portats per la coordinadora de geganters de Barcelona. Alguns barris de Barcelona disposen de gegants particulars, entre els que destaca el clebre Gegant del Pi, ja documentat l'any 1601 durant les festes per la canonitzaci de Ramon de Penyafort. La Festa Major de la Merc (24 de setembre) s l'ocasi principal per a la seva actuaci i tamb per a la trobada de totes les colles de gegants de Catalunya als carrers i places de la capital catalana.
 Bellvs - A Bellvs hi ha dues parelles de gegants, en Pere de Bellvs i Ermessenda de Montcada i representen dos nobles de la vila. En Tonet i la Sileta sn uns gegantons manotes que representen dos pagesos del poble. Van ser estrenats els anys 1994 i 1995, respectivament, i Manel Casserres en va ser l'escultor.
 Cabrils - Els gegants de Cabrils porten els noms d'Esteve i Eullia, fan 3,5 metres d'alada i van ser estrenats el maig de 2004.
 Canovelles - Els gegants de Canovelles van ser estrenats al 1991, i representen els antics comtes de Magarolas, els seus noms sn Carles i Cisqueta, tamb hi ha la Vicenteta, filla dels anteriors, la qual va ser estrenada l'any 1999.
 Lleida - A Lleida hi ha dotze gegants: Marc Antoni (1840), Cleopatra (1840), Moro (1951) i Mora, Donya Zobeida (1952), Donya Lionor (1950), Jaume I el Conqueridor (1949), Fara i Faraona (1995, reproducci dels de 1905), Xins (1946, reproducci del de 1896) i Xinesa (1946, reproducci de la de 1896), Donya Violant (1951) i l'Infant Berenguer (1956). Els gegants Cleopatra i Marc Antoni sn dels gegants originals ms antics de Catalunya.

 Molins de Rei - A Molins de Rei hi ha dues parelles de gegants, els Gegants Vells, Miquel i Montserrat, datats de 1913, obra de la Casa Escaler, i els Gegants Nous, Bernat i Candelera, datats de 1988, obra del Taller Sarandaca. Ambdues parelles representen un bon hereu i una rica pubilla. Els Gegants Vells tan sols surten per la Festa Major de Sant Miquel, mentre que els Gegants Nous sn els encarregats de fer d'ambaixadors fora vila. Molins tamb t els gegantons Robert i Mariona (1987), el gegant Molinenc (1994) i El Gall (2002). Vegeu Gegants de Molins de Rei.;

 Monistrol de Montserrat - A Monistrol de Montserrat, hi ha els tpics gegants de viserta anomenats aix perqu sn propietat dels vens del carrer Juli Fuchs (antigament anomenat Viserta o del Sac) aquest venat compta amb la propietat dels 3 gegants tradicionals d'aquest carrer en Ramir i na Contsana (fets al Ingenio de Barcelona l'any 1914) i na Diana (feta al Ingenio l'any 1952) actualment tamb disposen d'un gegant anomenat Quim que representa un senyor que va lluitar molt a favor de la conservaci de les festes del carrer Viserta i tres gegantons, en Siscu el Biscu, en Tinet i en Tinot. Com a curiositat cal dir que els gegants avui en dia encara sn propietat dels vens del carrer Juli Fuchs i que encara dansen en les seves festes anuals del carrer que es fan el segon cap de setmana de Juliol. Actualment els gegants son portats pels geganters de Viserta de Monistrol de Montserrat i els fan dansar en diferentes localitats catalanes.Vegeu Gegants de Viserta.;

 Sant Pere de Vilamajor - Els gegants de Sant Pere de Vilamajor s'anomenen Alfons i Loreto, en honor al comte-rei Alfons el Cast II d'Arag i I de Catalunya que nasqu al castell de Vilamajor. La dida de l'infant, era la Loreto, filla de la masia de can Clavell. Els gegants foren batejats el 1989. El 1991 es batej un gegant anomenat en Quico del Montseny.
 Terrassa - La tradici gegantera a Terrassa es remunta, almenys, al 1850. Aquell any, un artista de la ciutat va saldar el seu deute amb l'Ajuntament construint una parella de gegants, en Robesa i na Pepona, avui coneguts com a Gegants Vells. Al 1950 per celebrar el seu centenari, es van construir els Gegants Nous, en Ramonet i l'Estefania. La tercera parella de gegants de Terrassa arriba al 2007, amb els Gegants Modernistes Mag i Roseta. Terrassa s candidata a Ciutat Gegantera 2010.;
 Vilassar de Dalt - Els gegants de Vilassar de Dalt s'anomenen Llus i Maria, en honor de la parella que els va fer construir, l'any 1912. L'any 2000 es va construir una nova parella (Pere Mrtir i Genisa), per tal de poder conservar els antics. Des de l'any 2002 Vilassar tamb compta amb dos gegantons que representen la gent gran del poble.
 Vilafranca del Peneds - Els gegants de Vilafranca representen una parella de reis cristians de l'edat mitjana. Els documents ms antics que es coneixen on es parla dels gegants de Vilafranca sn de 1601, arran de les celebracions per la canonitzaci de Ramon de Penyafort. Els gegants sn el Ferragut i l'Elisenda.

Gegants del Pas Valenci.
Alguns gegants de localitats del Pas Valenci:
 Benicarl - La poblaci del Baix Maestrat, compta amb dos gegants, anomenats Tolo i Mar (Tolo, ve del patr de la ciutat Sant Bertomeu, i Mar, de la patrona Sta. Maria de la Mar) que representen dos reis critiants, seguint la simbologia cristiana. Van ser estrenats el 24 d'agost de 1991, juntament amb 12 cabuts (capgrossos o nanos a altres indrets de la nostra geografia) construits per, la ja desapareguda, Casa d'Oficis Fallers de Benicarl. La roba fou confeccionada pel taller de confecci de la Universitat Popular de Benicarl. I els seus padrins foren els gegants del grup de teatre Xarxa Teatre, el Gran Pampolfigol i la Margallonera. Tamb compten amb un gegant de motxilla anomenat Gori (que el seu nom ve del co-patr de la ciutat, Sant Gregori) que representa un xiquet amb cara de trapella que va donant manotades all on va, ve vestit com un nen d'escola, va ser estrenat l'any 1995 i construit per la colla amb l'ajuda de dos antics allumnes de la Casa d'Oficis Fallers, Daniel Ballester i Juan Manuel Beltran, tots dos, importants artistes fallers a la nostra ciutat. La colla de Gegants i Cabuts tamb compta amb dos cabuts arlequins, i tres cabuts dimonis, i recentment es van estrenar 8 cabuts donats per la Falla la Carrasca de la mateixa ciutat.
 Ontinyent - La poblaci d'Ontinyent compta amb sis gegants, que representen la cultura cristiana (Rei i Reina Cristiana), la musulmana (Rei i Reina Mora, coneguts popularment com l'Agelo i l'Agela) i la jueva (Rei i Reina Jueva), i vuit cabets o capgrossos, que reprodueixen personatges dels dibuixos animats i del cinema americ dels anys 1930 i 1940 (foren construts el 1946 i recostruts a partir dels originals el 1992). Tenen msica i ball propis. La notcia ms antiga de gegants a Ontinyent data de 1743. Les figures actuals de les dues primeres parelles sn de 1992 (reconstruts a partir de les de 1946) i les de l'ltima sn una creaci de 2006.

Referncies.


Enllaos externs.


Gegants als Pasos Catalans.
Gegants i Cabets d'Ontinyent - Pas Valenci;
Agrupaci de colles de geganters de Catalunya;
Coordinadora de Geganters de Barcelona;
Coordinadora de colles de gegants i de bestiari de Ciutat Vella de Barcelona;
Coordinadora de colles de geganters de les comarques gironines;
Coordinadora de les colles de geganters i grups de grallers comarques meridionals de Catalunya;

Gegants al mn.
Cercle internacional d amics dels gegants (CIAG);

Tallers d'escultors de gegants.
Sarandaca, taller de gegants;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237209" title="Carlo Lodoli" nonfiltered="1983" processed="1980" dbindex="91996">
Carlo Lodoli, matemtic i clergue veneci. Li dna a la arquitectura el concepte de ra. En realitat no va escriure gens, ja que van ser els seus deixebles Algarotti (Assaig sobre l'arquitectura, 1753) i Memmo (Teoria sobre l'arquitectura lodoliana, 1786) qui ho van fer.

Lodoli distingeix dos tipus de racionalitat: 

Racionalitat constructiva: mitjanant ella ens intenta dir que cada material usat en el plantejament arquitectnic ha d'actuar segons la seva prpia estructura i funcionament. La pedra ha de ser pedra, actuar com a tal i no intentar imitar a la fusta com passa en ocasions en l'arquitectura clssica(les columnes estriades clssica imiten a la fusta) ;

Racionalitat representativa: l'arquitectura ha de crear-se per a una funci determinada, l'estructura de la producci arquitectnica ha de crear-se orientada a aquesta funci per a la qual es planeja i projecta l'edifici. Lodoli fa una clara crtica de l'arquitectura clssica degut al fet que per a ell aquesta est falta de funcionalitat. Per Lodoli la construcci etrusca s la millor manera d'arribar a una racionalitzaci de l'arquitectura. ;

Fou partidari de la sinceritat constructiva que implica una modernitzaci de les teories rigoristes. Els materials han de ser emprats segons les seves propietats i sser, alhora, capaos de representar la funci de l'edifici.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237211" title="Louis Durand" nonfiltered="1984" processed="1981" dbindex="91997">
Jean-Nicolas-Louis Durand (Pars, 18 de setembre de 1760   Thiais, 31 de desembre de 1834) va ser un autor, professor i arquitecte francs.

Va ser un professor influent que advocava per la funcionalitat i l'economia. Va treballar a l'oficina d'tienne-Louis Boulle durant algun temps i va publicar dos llibres: 

1799-1801: "Receuil et parallele des difices en tout genre, anciens et modernes" Aquest primer llibre cont exemples arquitectnics antics i moderns, tots els plnols estan a la mateixa escala. ;

1802-1805 : "Precis des lecons d'architecture donnes  l'ecole polythechnique" En el primer volum s'exposa un complet mtode per a projectar i altre mtode per a analitzar un edifici. Per a analitzar un projecte un ha d'anar del detall al complet. Per a compondre un projecte un ha d'anar del complet als detalls. En el segon volum analitza els diferents edificis que componen una ciutat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237214" title="Arquitectura prehistrica" nonfiltered="1985" processed="1982" dbindex="91998">
 
Arquitectura prehistrica es denomina a les primeres fites conservades de la incipient arquitectura. Es poden distingir dos tipus de grans construccions: 
les construccions megaltiques, del grec megues, gran i lithos pedra; consten d'enormes lloses de pedra sense tallar, o escassament escalabornades, verticals i horitzontals, allindades, suportades, mai unides amb morter, ni tan sols travades amb algun tipus d'aparell, ;
les construccions ciclpees. Aix anomenades per haver-les atribut els antics grecs a uns gegants fabulosos anomenats cclops; es van constituir amb aparell senzill de pedres, en part escairades, o sense escairar, encara que escalabornades, i de menor volum que les megaltiques, utilitzant algunes vegades morter argilenc per a conformar murs i paraments. Les primeres van sorgir al neoltic, continuat en les primeres poques de l'edat del coure. ;

Les segones pertanyen a les edats del coure, bronze o del ferro. Pertanyents a la primitiva arquitectura popular es coneixen diverses construccions que van servir de casa, o estatge temporal, als nostres avantpassats des dels temps ms remots. Tals sn: 
la cabanya o barraca, formada per entramats de brancatge, ;
la gruta o caverna, artificial o natural per acomodada per la m de l'home als seus propis usos, ;
els palafits o habitacions lacustres de fusta aixecats sobre pilots clavats en el fons d'un llac o zona pantanosa, ;
els cranoges, propis d'Irlanda, habitacles lacustres a manera d'illots, sense deixar passar l'aigua per sota d'elles, ;
els terramares, descoberts a Itlia, barraques de fusta i argila en llocs pantanosos. Amb aquestes construccions es relacionen els paradors o kiokenmodingos (veu danesa que significa restes de llar) que sn monticles conformats per dipsits de conquilles, restes de cendra, carb, ossos, pedres i fragments de cermica tosca, molt abundants a Dinamarca, tamb trobats en altres regions. ;

Els palafits ms notables, per la seva extensi i nombre, s'han trobat als llacs de Sussa. cobrint Ginebra una superfcie de 150.000 metres quadrats. A la pennsula Ibrica, s'han trobat restes de tals habitatges als voltants de Betanzos i a altres localitats de Galcia, igual que en les proximitats d'Olot (Girona), Bolbait i Xella (Valncia). Aquest tipus d'habitatges i s'atribueixen a l'poca neoltica i tenien per objecte la defensa contra els animals salvatges.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237216" title="Marat de TV3 contra les malalties cardiovasculars" nonfiltered="1986" processed="1983" dbindex="91999">

La Marat de TV3 del 2007 va ser per lluitar contra les malalties cardiovasculars. i va ser presentada per Miquel Calada.

Espot i falca.
L'anunci televisiu de la setzena edici de la Marat de TV3 agafava una seqncia de la pellcula La finestra indiscreta d'Alfred Hitchcock on es veia un nen a punt de caure pel balc. Un home des de l'edifici del davant ho veia i cercava el nmero de telfon a la guia telefnica, trucava a la mare del nen perqu sorts a rescatar el seu fill.

L'anunci acabava amb el lema Hi ha trucades que poden salvar una vida.

La falca de radio representava una trucada de telfon normal i corrent (era diferent a les diverses falques, per exemple una trucada entre amics, una trucada per aconseguir una feina...) i desprs una trucada al telfon de la Marat, aix acabava amb el missatge Hi ha trucades que poden salvar una vida.

El disc de La Marat.
El dia 9 de desembre amb els diaris Avui, El Punt, El Peridico i La Vanguardia es va poder comprar per 9 euros el tercer Disc de la Marat. Totes les canons estaran ambientades amb temes del cor.

El disc de 68 minuts de durada a comptat amb la feina de 7 mesos de 256 persones de manera desinteressada. Se n'han editat 170.000 cpies (80.000 ms que l'any anterior).




Durant la Marat molts artistes van interpretar el tema que havien fet del disc.

El disc va vendre 130.000 cpies tan sols el 9 de desembre. Actualment es pot comprar a travs de la Botiga en lnia de TV3.

Activitats populars.
Es van fer ms de 800 activitats populars arreu de Catalunya. Una de les ms populars va estar un cor format per un miler de persones vestides de vermell que va fer una coreografia mostrant el nmero de telfon de La Marat. Es va dur a terme a l'esplanada del Monestir de Poblet.

La Marat.

La Marat va comenar a les 12:00, quan Calada va presentar el que seria la Marat del 2007. A les 12:06 un nen amb problemes al cor va iniciar el marcador on s'hi representava el nombre d'euros recaptats, i que presentava com a novetat el fet d'actualitzar-se constantment.

Cap a dos quarts de 3 es va fer una pausa pel Telenotcies Migdia i just desprs es va reprendre la Marat. Poc abans de dos quarts de 9 es va fer el mateix per donar pas al Telenotcies Vespre.

Pel plat hi van passar les persones ms populars de TV3 com Josep Cun, Albert Om, Nria Feliu, Mnica Huguet, Toms Molina, Joel Joan, Santi Milln, Toni Soler, Toni Alb, els personatges d'el Club Super3... Tamb hi van passar altres personatges com Carme Ruscalleda, Joan Laporta, Maria del Mar Bonet, Missia, La Cubana, Antonio Orozco, Lolita, Gisela, Chenoa, Antnia Font... els musicals de Grease i Mamma mia entre d'altres.


|-
|
|Desembre del 2008
|7.885.378 euros
|
|}
Com que aquest any no hi va haver actualitzacions, les dades es van prendre manualment a partir del web de la Marat;


Audincies.
Durant les quasi 13 hores que va durar la Marat hi va haver una audincia mitjana de 393.000 espectadors a Catalunya (103.000 menys que l'edici de l'any passat), el que representa un 18,3% del share (un 6,5% menys que l'edici anterior). El moment de mxima audincia va ser a les 22:46 amb 718.000 espectadors i un 23,2% de quota. A llarg del dia 3.542.000 persones van mirar, en algun moment del dia, La Marat.

Les edicions dels informatius van aprofitar la ocasi i van marcar els rcords de la temporada, el Telenotcies Cap de Setmana vespre va tenir una audincia de 836.000 espectadors, el que representa un 27,5% de la quota i fet que va provocar que fos el programa ms vist del dia a Catalunya. L'edici del migdia va tenir 718.000 espectadors (un 22,4%) i va ser el quart programa ms vist del dia.

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial de La Marat de TV3;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237229" title="Viena (restaurant)" nonfiltered="1987" processed="1984" dbindex="92000">
Viena s una cadena de restaurants de menjar rpid de Sabadell. La cadena va ser fundada el 1969 i compta actalment amb vint-i-vuit establiments a Catalunya i a Andorra.

La filosofia de la cadena de restaurants es basa es reflecteix en el seu lema Per menjar b, bo i rpid. A diferncia d'altres restaurants de menjar rpid com ara McDonald's o Burger King, Viena basa el seu men en entrepans i pizzes, que poden anar acompanyats de menjar ms difcil de trobar en altres restaurants d'aquest estil, com ara croissants de xocolata o olives. Viena fabrica els seus propis embotits a la seva seu central, situada al polgon industrial de Can Roqueta a Sabadell, i tamb t el seu propi forn de pa. La gran majoria de productes que Viena ven als seus restaurants sn produts per la mateixa empresa.

Implantaci.
Viena est present a:

Sabadell - 4 restaurants i 2 pizzeries;
Tarragona - 3 restaurants;
Barcelona - 2 restaurants;
Granollers - 2 restaurant;
Reus - 2 restaurants;
Terrassa - 2 restaurants i pizzeria;
Castellar del Valls - 1 restaurant;
Girona - 1 restaurant;
Manresa - 1 restaurant;
Mollet del Valls - 1 restaurant;
Montcada i Reixac - 1 restaurant;
Olot - 1 restaurant;
Platja d'Aro - 1 restaurant;
Salt - 1 restaurant;
Sant Cugat del Valls - 1 restaurant;

Santa Coloma d'Andorra - 1 restaurant;

La cadena obrir prximament restaurants a Lleida, Montmel i Blanes.

Premis i recomanacions.

A la seva carta d'entrepans s'hi troben especialitats com ara el Flaut d'Ibric, que el periodista i crtic gastronmic Mark Bittman va qualificar com el millor entrep que he menjat mai al prestigis diari The New York Times
.

Premi U al desenvolupament i innovaci de la Uni de Botiguers de Reus (2005);
Premi PIMES a la Normalitzaci Lingstica de la Pimec (2006);
Premi Carme Serrallonga a la Qualitat Lingstica de la Universitat de Barcelona (2007);
Premi Medi Ambient  de la Generalitat de Catalunya (2007);

Referncies.


Enllaos externs.
Lloc web de Viena;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237239" title="Pactol" nonfiltered="1988" processed="1985" dbindex="92003">
Segons la mitologia grega, Pactol fou un du fluvial, fill d'Oce i de Tetis.

Es tracta del riu ms important de Ldia. El seu curs arrossegava partcules d'or d'en que Mides s'hi va banyar per despendre's del seu poder de convertir en or tot el que toqus.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 165.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237243" title="Raigs T" nonfiltered="1989" processed="1986" dbindex="92004">
Els raigs T sn una forma de radiaci electromagntica d'alta freqncia. A l'espectre electromagntic sn situats a la zona de frequncies que va dels 300 gigahertzs (3  1011 Hz) als 3 terahertzs ( 3  1012 Hz), la seva longitud d'ona va d'un millmetre a 100 micrmetres. s a dir, aquest tipus de radiaci s situada entre les microones i la radiaci infraroja.Els raigs T tenen un gran poder de penetraci, poper al dels raigs X i permeten veure a travs de qualsevol cosa excepte els objectes carregats elctricament, l'aigua i els metalls. 

 Introducci .
De la mateixa manera que les microones i la radiaci infraroja, els raigs T acostumen a propagar-se en lnia de mira (line of sight propagation en angls). Els raigs T no sn un tipus de radiaci ionitzant i comparteix amb les microones la capacitat de penetrar molts tipus de materials no conductors. Podem passar a travs de roba, paper, cartr, fusta, maoneria, plstic o cermica. Tamb poden travessar la boira o els nvols per no ho poden fer amb els metalls i l'aigua.

L'atmosfera terrestre absorbeix la major part de la radiaci T, aix fa que el seu abast sigui fora limitat, limitant tamb la seva utilitzaci. La producci i la detecci d'una radiaci T coherent va ser un desafiament tecnolgic a la dcada del 1990

 Fonts .

Ats que els raigs T sn emesos, com a part de la radiaci d'un cos negre, a temperatures per sobre de 10 kelvins es tracta d'una radiaci feble. El 2004 les niques fonts efectives de radiaci T eren el girotr, el BWO (Backward wave oscillator), el lser infraroig lluny (FIR laser), el lser de cascada quntica, el lser d'electrons lliures, les fonts de llum de sincrotr utilitzades en espectroscpia de domini temporal dels raigs T. Les primeres imatges que es van generar utilitzant radiaci T daten de la dcada de 1960, tanmateix va ser a partir de 1995 quan es va experimentar un gran progrs en el camp de la cincia i la tecnologia d'aquest tipus de radiaci i es va encunyar el terme "raigs T".

Tamb hi ha fonts d'estat slid d'ones de longitud d'ona inferior al millmetre des de fa fora anys. La companyia AB Millimeter produeix a Pars un sistema que abasta tot el rang entre 8 Ghz i 1.000 Ghz amb fonts i detectors d'estat slid. Avui dia la majoria del treball en el camp dels dominis temporals es fa amb lsers ultrarpids.

A finals del 2007, cientfics del Laboratori d'Argonne del Departament d'Energia dels Estats Units liderats per Ulrich Welp i en collaboraci amb d'altres a Turquia i Jap van anunciar la creaci d'un giny compacte que pot conduir a una font de radiaci T porttil i alimentada amb bateries. 

Les noves fonts de radiaci T creades a l'Argonne utilitzen cristalls superconductors a alta temperatura desenvolupats a la Universitat de Tsukuba al Jap. Aquests cristalls sn composats per piles d'unions Josephson que presenten una caracterstica elctrica nica: quan se'ls aplica un voltatge extern, un corrent elctric altern travessa les unions a una freqncia proporcional a la magnitud el voltatge; aquest fenomen s conegut com a efecte Josephson. Aquest corrent altern produeix camps electromagntics amb una freqncia relacionada amb el voltatge aplicat. Fins i tot un petit voltatge, al voltant de 2 millivolts per uni, pot induir freqncies dins del rang de les radiacions T, segons Ulrich Welp.

 Utilitzacions teriques i en desenvolupament .

 Obtenci d'imatges per a utilitzacions mdiques:
 Els raigs T s un tipus de radiaci no ionitzant, i per tant, al contrari que els raigs X,  no s'espera que causi danys als teixits o a l'ADN. Algunes freqncies de la radiaci T pot penetrar diversos millmetres els teixits amb poc contingut d'aigua i reflectir-se, com per exemple en el cas del teixit adips. Els raigs T tamb detecten diferncies en la densitat i en el contingut d'aigua als teixits. aquest mtodes poden ajudar a la detecci de cncer als teixits epitelials amb mtodes menys invasius i dolorosos utilitzant imatges.
 Algunes freqncies de la radiaci T es poden utilitzar per a l'obtenci d'imatges tridimensionals de les dents que poden ser ms precises i segures que les convencionals obtingudes amb els raigs X en odontologia.
 Seguretat:
 La radiaci T pot travessar la roba i el plstic, per aix es pot utilitzar en tasques de vigilncia, per exemple per descobrir i visualitzar objectes o armes amagades. Aquest s un camp potencialment important en tant que alguns tipus de materials com els explosius plstics noms es poden detectar dintre del rang de la radiaci T, que ofereix la possibilitat de combinar la identificaci espectral amb la imatge. Tanmateix la utilitzaci de la radiaci T genera controvrsia a causa de la invasi de la privacitat a causa de la seva capacitat d'obtenir imatges detallades del cos hum a travs de la roba. Els seus defensors argumenten que s una tcnica menys intrusiva que l'escorcoll manual o despullar el sospits.
 Utilitzacions cientfiques:
 L'espectroscpia de la radiaci T pot aportar nova informaci en qumica i bioqumica.
 Recentment s'han desenvolupat mtodes d'espectroscpia i tomografia en el camp de les radiacions T que s'han mostrat eficients per tal d'obtenir mesures i imatges de mostres que eren opaques a les radiacions de les zones visible i infraroig proper de l'espectre. Aquestes tcniques noms sn utilitzables quan la mostra a analitzar s molt prima o presenta una baixa absorbncia, ats que s molt difcil diferenciar els canvis en el pols de la radiaci T causats per la mostra dels produts per les fluctuacions de la font de lser que proveeix la radiaci. Tanmateix aquestes tcniques d'espectroscpia i tomografia produeixen una radiaci que s al mateix temps coherent i de banda ampla, per tant, les imatges que produeix poden contenir molta ms informaci que les imatges convencionals obtingudes amb una font d'una nica freqncia.
 Una de les utilitzacions bsiques de de les ones amb longitud d'ona per sota del millmetre s l'estudi de la matria condensada sota camps magntics forts, ats que per aquest tipus de camps (per sobre d'una 15 Tesles les freqncies de Larmor sn a la banda de longituds d'ona inferiors al millmetre.
 Un exemple d'utilitzaci en astronomia s el projecte internacional ALMA (Atacama Large Millimeter Array).
 Comunicacions:
 Les utilitzacions potencials serien en el camp de les telecomunicacions en altures on el vapor d'aigua provoca una absorci del senyal, serien les comunicacions entre avions i satllits o entre satllits.
 Indstria:
 S'han proposat moltes possibles utilitzacions de les radiacions T basades en la seva utilitzaci en sensors i per l'obtenci d'imatges, control de qualitat, monitoritzaci de processos de fabricaci. Aquestes utilitzacions aprofitarien el fet que el cartr i el plstic sn transparents als reigs T fent possible la inspecci d'objectes embalats.

Referncies.


 Bibliografia .
  Quasioptical systems: Gaussian beam quasioptical propagation and applications, Paul F. Goldsmith, IEEE Press;
  Millimeter wave spectroscopy of solids, editat per G. Gr ner, Springer      ;
  Detection of light: from the ultraviolet to the submillimeter, George Rieke, Cambridge;
 Modern millimeter-wave technologies, Tasuku Teshirogi and Tsukasa Yoneyama, eds, IOS press;
  Optoelectronic techniques for microwave and millimeter-wave engineering William Robertson, Artech;
  "Revealing the Invisible". Ian S. Osborne, Revista Science Agost 2002; 297: 1097.

Enllaos externs.
 Terahertz radiation: applications and sources per Eric Mueller;
 Shadowy T-rays: Hunting Tumors and Exploring the Universe;
 Article a la revista Nature 14 de novembre del 2002;
 News and Views a la revista Nature 4 e novembre del 2002;
 Instrumentation for millimeter-wave magnetoelectrodynamic investigations...  Review of Scientific Instruments, 2000;
 "New T-ray Source Could Improve Airport Security, Cancer Detection" Science Daily, 27 de novembre del 2007 ;
  http://www.mpifr-bonn.mpg.de/staff/kmenten/APEX-flyer-KMM.pdf Informaci sobre la utilitzaci dels raigs T en astronomia (PDF).

Vegeu tamb.
Transistor d'heterouni bipolar;
Transistor HEMT;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237250" title="Coleraine F.C." nonfiltered="1990" processed="1987" dbindex="92005">

El Coleraine F.C. s un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Coleraine.

 Histria .
El Coleraine FC va ser fundat el juny de 1927 com a resultat de la fusi de dos clubs locals, el Coleraine Olympic i el Coleraine Alexandra. El color original del club fou tot blanc, d'on prov el seu sobrenom de The Lilywhites. Guany la seva primera copa l'any 1965 i la primera lliga el 1973-74.

 Jugadors destacats .
  Jimmy Kelly;
  Willie McFaul;
  Bertie Peacock;
  Harry Gregg;
  Gerry Mullan;
  Gareth McAuley;
  Jim Platt;

 Palmars .
Lliga nord irlandesa de futbol: 1 ;
1973/74;
Copa nord irlandesa de futbol: 5 ;
1964/65, 1971/72, 1974/75, 1976/77, 2002/03;
Copa de la Lliga nord irlandesa de futbol: 1 ;
1987/88;
Lliga nord irlandesa-First Division: 1;
1995-96;
Gold Cup: 4;
1932, 1958, 1969, 1975;
Top Four Trophy;
1968/69;
City Cup: 2;
1953/54, 1968/69;
Ulster Cup: 7;
1965/66, 1968/69, 1969/70, 1972/73, 1975/76, 1985/86, 1996/1997;
Blaxnit Cup: 2;
1969, 1970;
North West Senior Cup: 17;
1955, 1956, 1958, 1959, 1961, 1968, 1970, 1981, 1982, 1983, 1988, 1989, 1992, 1995, 2001, 2003, 2005;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Bannsiders Forever;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237252" title="Llista d'estats sobirans del 1974" nonfiltered="1991" processed="1988" dbindex="92006">


Estats sobirans.
A.
 Afganistan   Repblica de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia (fins el 4 de gener);
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia (des del 4 de gener);
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
   Repblica Unida del Camerun;
   Domini del Canad;
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia (fins el 12 de setembre);
   Etipia Socialista (des del 12 de setembre);

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia (fins el 13 de desembre);
   Repblica Hellnica (des del 13 de desembre);
 (des del 7 de febrer);
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
 Repblica Khmer;
   Estat de Kuwait;

L.
 Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
 Lbia   Repblica rab Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
 Repblica Malgaixa;
   Repblica de Mali;
   Estat de Malta (fins el 13 de desembre);
   Repblica de Malta (des del 13 de desembre);
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de Sierra Leone;
   Regne de Sikkim;
   Repblica de Singapur;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Rhodsia;
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;
   Repblica de la Xina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237263" title="Ballymena United F.C." nonfiltered="1992" processed="1989" dbindex="92007">

El Ballymena United s un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Ballymena.

 Histria .
El Ballymena United va ser fundat el 7 d'abril de 1928, originriament anomenat Ballymena Football Club. Desprs d'unes disputes la temporada 1933-34, el club fou reformant i reanomenat Ballymena United el 1934. Fins el 2007 no ha guanyat mai la lliga nord irlandesa de futbol, en canvi, ha estat sis cops campi de copa.

Palmars.
Copa nord irlandesa de futbol: 6;
1929, 1940, 1958, 1981, 1984, 1989;
Lliga nord irlandesa-First Division: 1;
1996/1997;
Gold Cup: 1 ;
1974/75;
County Antrim Shield: 4 ;
1947/48, 1950/51, 1975/76, 1979/80;
Ulster Cup: 2 ;
1960/1961, 1980/1981;
City Cup: 1 ;
1971/1972;
Festival of Britain Cup: 1 ;
1951/1952;

 Jugadors destacats .
 Jim Platt ;
 Nigel Worthington;
 Glenn Hunter;
 John O'Loughlin;
  Jimmy Kelly;

Enllaos externs.
Web oficial;
Ballymena United a IPL;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237273" title="Crusaders F.C." nonfiltered="1993" processed="1990" dbindex="92008">

El Crusaders F.C. s un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Belfast.

 Histria .
El Crusaders Football and Athletic Club va ser fundat l'any 1898. Els seus primers anys de vida particip a les lligues Dunville Alliance, Ormeau Junior Alliance, Alexandra Alliance, Woodvale Alliance i Irish Football Alliance fins que fou escollit per la Intermediate League el 1921. Aquest mateix any s'establ a l'estadi Seaview. L'exclusi del Belfast Celtic el 1949 va permetre el Crusaders ser escollit per a la lliga nord irlandesa. 

 Palmars .
 Lliga nord irlandesa de futbol: 4;
1972/73, 1975/76, 1994/95, 1996/97;
 Copa nord irlandesa de futbol: 2;
1966/67, 1967/68;
 Lliga nord irlandesa-First Division: 1;
2005/06;
 Copa de la Lliga nord irlandesa de futbol: 1;
1996/97;
 Gold Cup: 2;
1985/86, 1995/1996;
 Ulster Cup: 3;
1953/54, 1963/64, 1993/94;
 County Antrim Shield: 5;
1959/60, 1964/65, 1968/69, 1973/74, 1991/92;
 Carlsberg Cup: 1;
1973/74;
 Steel & Sons Cup: 8;
1922/23, 1926/27, 1928/29, 1930/31, 1933/34, 1936/37, 1947/48, 2005/06 ;
 Stena Line Trophy Winners: 1;
1996/97;
 Irish Intermediate League: 9;
1922/23, 1925/26, 1926/27, 1928/29, 1930/31, 1932/33, 1937/38, 1938/39, 1948/49;
 Intermediate Cup: 3;
1926/27, 1937/38, 1938/39;
 Intermediate League Cup: 1;
2005/06;
 McElroy Cup: 3;
1929/30, 1931/32, 1947/48;
 Irish Football Alliance: 3;
1915/16, 1916/17, 1917/18;
 Clement Lyttle Trophy: 3;
1915/16, 1917/18, 1924/25;
 Empire Cup: 1;
1905/06;
 Polland Cup: 1;
1903/04;

Jugadors destacats.
  Stephen Baxter;
  Liam Beckett;
  Sid Burrows;
  Alan Dornan;
  Glenn Dunlop;
  Jackie Fullerton;
  Jimmy Gardiner;
  Barry Hunter;
  Glenn Hunter;
  Paul Kirk;
  Gareth McAuley;
  Walter McFarland;
  Curry Mulholland;
  Derek Spence;
  Jackie Vernon;
  Roy Walker;

Enllaos externs.
 Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237278" title="Oce (desambiguaci)" nonfiltered="1994" processed="1991" dbindex="92009">


Geografia:
Gran massa d'aigua salada, vegeu Oce;
Oce Atlntic;
Oce ndic;
Oce Pacfic;
Oce rtic;
Oce Antrtic;
Mitologia:
Oce (mitologia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237286" title="Larne F.C." nonfiltered="1995" processed="1992" dbindex="92010">

El Larne F.C. s un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Larne.

El club va ser fundat l'any 1889.

Palmars.
Ulster Cup: 2;
1951/52, 1987/88;
Steel & Sons Cup: 11;
1909/10, 1941/42, 1942/43, 1956/57, 1958/59, 1959/60, 1964/65, 1968/69, 1969/70, 1970/71, 1971/72;
George Wilson Cup: 4 ;
1958/59, 1959/60, 1968/69, 1970/71;
Louis Moore Cup: 2 ;
1956/57 (compartida amb Banbridge Town), 1958/59;
Intermediate Cup: 3;
1942/43, 1958/59, 1969/70;
Irish Junior Cup: 1 ;
1900/01 ;

 Jugadors destacats .
  Tomasz Grzegorczyk;
  Mal Donaghy;
  Jim Hagan;
  Colin O'Neill;
  Brian Quinn;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web del Larne Ladies FC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237288" title="Comissari Europeu de Comer" nonfiltered="1996" processed="1993" dbindex="92011">
El Comissari Europeu de Comer s un membre de la Comissi Europea responsable de l'rea de comer de la Uni Europea (UE). Per la grandria de l'economia europea es tracta d'una de les rees ms importants de la comissi. 

L'actual comissari responsable d'aquesta cartera s el britnic Peter Mandelson.

Llista de Comissaris de Comer.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal de Comer a la Comissi Europea;
  Portal de Catherine Ashton a la Comissi Europea;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237290" title="OpenCity" nonfiltered="1997" processed="1994" dbindex="92012">

OpenCity s un videojoc de construcci de ciutats (subgnere de la simulaci) en el qual el jugador ha de crear un poble del no res i amb un diners determinats. Est sota llicncia GPL i s multiplataforma.

El joc est clarament inspirat en la saga SimCity, sobretot el SimCity 2000, amb la diferncia de tenir uns grfics 3D (tot i que no gaire detallats) desenvolupats grcies a les biblioteques SDL i OpenGL.

Captures de pantalla.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de l'OpenCity ;
 Documentaci del joc per a l'Ubuntu ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237292" title="Grfica cronolgica del Big Bang" nonfiltered="1998" processed="1995" dbindex="92013">
Aquest grfic cronolgic del Big Bang mostra el seguit de successos segons el que proposa la teoria del Big Bang, des del comenament del temps fins al final de l'Edat Negre Primordial (i el comenament de la reionitzaci).

Aquesta s una escala logartmica que mostra  segon en comptes de segon. Per exemple, un microsegon s . Convertir -30  seguint una escala de segon es calcula  segons = un millisegon .Un pas de 10 unitats en la escala s deu vegades ms llarg que el pas previ.  


ImageSize  = width:720 height:2000
PlotArea   = left:40 right:235 bottom:75 top:75

Colors =
  id:period1  value:rgb(1,1,0.7) # light yellow
  id:period2  value:rgb(0.7,0.7,1) # light blue
  id:events  value:rgb(1,0.7,1) # light purple
  id:era2  value:lightorange
  id:era1  Value:yellowgreen

DateFormat  = yyyy
Period      = from:-430 till:155
TimeAxis    = format:yyyy orientation:vertical # order:reverse does not work
ScaleMajor  = unit:year increment:10 start:-430 # segon
ScaleMinor  = unit:year increment:1 start:-430

AlignBars = justify

BarData =
  bar:Clock
  bar:Dummy1;
  bar:Era
  bar:Dummy2;
  bar:Dummy3
  bar:Periods
  bar:Dummy4
  bar:Events

TextData =
  fontsize:M
  pos:(255,75)
  text:poca de Planck
  pos:(210,50);
  pos:(265,50)
  text:Big Bang
  pos:(20,50)
  text:"0: Temps linear"
  pos:(10,1980)
  text:"Temps logartmic:"
  text:"10*log segon"
  pos:(117,1950)
  text:Era "Estellfera"
  pos:(255,1950)
  text:"Reionitzaci"

PlotData=
  textcolor:black  fontsize:M

  width:55
  bar:Clock  color:events  align:right  shift:(28,3)  mark:(line,teal)
  at:-120  text:"Un picosegon"
  at:-90  text:"Un nanosegon"
  at:-60  text:"Un microsegon"
  at:-30  text:"Un millisegon"
  at:0  text:"Un segon"
  at:36  text:"Una hora"
  at:75  text:"Un any"
  at:105  shift:(43,3) text:"Mil anys"
  at:135  text:"Un mili d'anys"

  width:55
  bar:Dummy1;

  width:55
  width:130;
  bar:Era  mark:(line,white)  align:center  shift:(0,0)
  from:-430  till:155  color:era1  text:"L'Era Primordial" # or end at one million? stelliferous without stars?

  width:55
  bar:Dummy2;
  bar:Dummy3

  width:165
  bar:Periods  align:center  shift:(0,0)  mark:(line,white)
  from:-430  till:-350  color:period2  text:poca de la gran unificaci
  from:-350  till:-320  color:period1  text:"poca inflacionista"
  from:-320  till:-120  color:period2  text:poca electrofeble
  from:-120  till:-60  color:period1  text:poca quark
  from:-60  till:0  color:period2  text:poca hadr
  from:0  till:5  color:period1  text:poca lept
  from:5  till:123  color:period2  text:"Domini de la radiaci"
  from:123  till:131  color:period1  shift:(0,0)  text:"Domini de la matria"
  from:131  till:155  color:period2  text:"Edat fosca primordial"

  width:55
  bar:Dummy4

  width:55
  mark:(line,purple)  textcolor:black  fontsize:M
  bar:Events  color:events  align:left  shift:(30,-2)

  at:-430  shift:(30,-12)  text:"Temps de Planck s la unitat mnima, terica,~ visible de temps i el temps abans del qual la~ cincia s incapa de descriure l'univers. En aquest punt, la fora~ de la gravetat se separa de la fora electronuclear."
  at:-350  text:"Separaci de la fora forta de la fora ~electronuclear."
  at:-320  text:"Reescalfament desprs que la inflacci pobli l'univers ~amb quarks i antiquarks."
  at:-120  text:"La fora dbil se separa de la ~fora electromagntica resultant en les quatres forces separades que es coneixen avui en dia."
  at:-60  text:"Quarks queden confinats entre els hadrons."
  at:0  text:"Els neutrins deixen d'interactuar ~amb altres partcules."
  at:5  text:"Els parells Lept/antilept anihilen."
  at:20  text:"Formaci del nucli atmic (hidrogen).  ~La nucleosntesi comena quan collideixen ~per a formar elements ms pesats."
  at:25  text:"La Nucleosntesi finalitza desprs de 3 minuts."
  at:131  text:"372.000 a 387.000 anys - El nucli d'hidrogen ~captura electrons formant toms estables. ~Els fotons ja no poden interaccionar ~amb fora amb els toms. ~La radiaci csmica de fons flueix lliurement."
  at:155  text:"100 milions d'anys. Primera estrella que va~ comenar a brillar."










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237295" title="Newry City F.C." nonfiltered="1999" processed="1996" dbindex="92014">

El Newry City s un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Newry.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1923. Originriament s'anomen Newry Town. L'any 2004 adopt el nou nom en obtenir la ciutat de Newry la categoria de ciutat. 

Jugadors destacats.
  Pat Jennings;
  Tommy Breen;
  Jimmy Kelly;

 Palmars .
Lliga nord irlandesa-First Division: 1;
1997/98;
Lliga nord irlandesa- Second Division: 1;
1959/60, 1980/81;
Intermediate Cup: 3;
1958/59, 1966/67, 1980/81;
County Antrim Shield: 1;
1987/88;
Mid-Ulster Cup: 13;
1936/37, 1956/57, 1963/64, 1966/67, 1968/69, 1974/75, 1977/78, 1978/79, 1984/85, 1986/87, 1989/90, 1999/2000, 2006/07;

Enllaos externs.
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237298" title="Limavady United F.C." nonfiltered="2000" processed="1997" dbindex="92015">

El Limavady United F.C. s un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Limavady.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1884 com a resultat de la fusi dels clubs Alexander i Wanderers. 

 Enllaos externs .
 Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237300" title="Institute F.C." nonfiltered="2001" processed="1998" dbindex="92016">

El Institute F.C. s un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Drumahoe, a prop de Derry.

El club va ser fundat l'any 1905.

Palmars.
Lliga nord irlandesa-First Division 1:
2006/07;
Irish Youth League 1: ;
2001/2002;
Irish Junior Cup 2: ;
1911/1912,1968/69 ;
North West Charity Cup 1: ;
1906/07 ;
North West City Cup 6: ;
1962/63, 1965/66, 1969/70, 1970/71, 1974/75, 1979/80 ;
North West League 2: ;
1965/66, 1979/80 ;
Smirnoff Cup 1: ;
1996/97 ;
North West Senior Cup 2: ;
1997/98, 2002/03;
Billy Craig Memorial Cup 1: ;
1998/99;

Jugadors destacats.
Declan Devine;
Darron Gibson;
Paul Hegarty;
Ryan Semple;
Ivan Sproule;

 Enllaos externs .
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237303" title="Toix" nonfiltered="2002" processed="1999" dbindex="92017">


El teix o toix (Meles meles) s el representant de la famlia dels mustlids de morfologia ms atpica.

Morfologia.

T el cos gros i masss, el coll curt i gruixut i el cap allargat, acabat en un musell punxegut.

Els ulls i les orelles sn petits, i les extremitats i la cua sn relativament curtes.

Les potes tenen unes ungles molt fortes que li serveixen per a cavar.

El pl s fort i llarg, de color griss clar pel dors i gaireb negre pel ventre. Les potes tamb sn negres, i la cua i les orelles, blanques. Dues bandes negres que neixen a cada costat del musell ressegueixen el cap longitudinalment a banda i banda i engloben els ulls i les orelles.

Dimensions corporals (cap+cos): 57 - 79 cm. Cua: 13 - 18,5 cm.

Pes: 7 - 15 kg.

Hbitat.

Boscos, principalment de fulla caduca, per tamb espais oberts propers al bosc on pugui trobar un amagatall i sempre que el terreny sigui prou tou per a excavar.

S'adapta b als hbitats alterats per l'home i fins pot construir els caus a prop de les grans ciutats.

Costums.

Excava un cau, la teixonera, que consta de gran nombre de tnels i cambres.

Pot viure sol o en grups petits. Els ms nombrosos, de fins a una dotzena d'individus, sn formats per diverses femelles i les seues cries.

Nocturn, tamb se'l pot veure actiu al crepuscle.

Rastre.

Diposita les dejeccions en uns forats que excava al sl d'uns 20 cm de dimetre i de 5 a 10 cm de profunditat, les latrines, que desprs no tapa. Les latrines ms allunyades de les teixoneres serveixen per a marcar el territori.

Les petjades marquen la planta del peu, els cinc dits i les ungles, que en les potes anteriors sn molt llargues, d'aproximadament 1 cm.

Espcies semblants.

Grcies a les conspcues bandes fosques del cap, no es pot confondre amb cap altre mamfer.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 208-209. ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el teix. ;
 Informaci i fotografies d'aquesta espcie animal. ;
 Fotografies d'aquest animal.;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237306" title="Armagh City F.C." nonfiltered="2003" processed="2000" dbindex="92018">

L'Armagh City F.C.s un club de futbol nord-irlands de la ciutat d'Armagh.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1964 amb el nom de Milford Everton, i residia a la vila de Milford, als afores d'Armagh. L'afegit Everton era en honor al club angls favorit del fundador del club, l'Everton. Quan es trasllad a Holm Park el 1994 adopt l'actual nom.

Palmars.
Lliga nord irlandesa-First Division: 1;
2004-05;
Mid-Ulster Cup: 1;
2000/1 ;
Bob Radcliffe Cup : 2;
1991/2, 2004/5 ;
Mid-Ulster League: 1;
1973/4 ;
Mid-Ulster Shield: 1 ;
1969/70 ;
Alan Wilson Memorial Trophy: 1;
1972/3 ;
Alexander Cup: 1;
1973/4;

Enllaos externs.
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237307" title="Sant Pere de Santpedor" nonfiltered="2004" processed="2001" dbindex="92019">

Sant Pere de Santpedor s una esglsia romnica situada al nucli de Santpedor, al Bages, d'on s la parroquial. El seu estat de conservaci s bo. 

Histria.

El seu nom, Sant Pere d'Or, don lloc al topnim de Santpedor. L'esglsia ja s esmentada el 995 i era situada a l'antic terme de la ciutat de Manresa, en un gran alou comtal. El 1113, en una donaci que feu Ramon Berenguer III, va passar a dependre del monestir de Sant Benet de Bages, dependncia confirmada per la butlla del 1196 del papa Celest III, on hi constava tamb la meitat de la vila de Santpedor. El 1315, el rei Jaume el Just va permutar la meitat de l'esglsia amb el bisbe de Vic Berenguer de Gurdia.

L'edifici es reform al segle XIII i totalment modificat amb estil gtic al segle XVI, conservant noms el portal i el mur de ponent. Posteriorment hi hagueren diverses ampliacions.

Arquitectura.

La portalada s l'element arquitectnic romnic ms notable. Consta de dos arcs de mig punt en gradaci fets amb dovelles. l'emmarca una senzilla arquivolta fent la funci de guardapols. A cada banda hi ha dues columnes que arrenquen de blocs de pedra octogonals i rematades amb capitells esculpits. 

Al que hi ha ms a l'esquerra s'hi presenta en una cara l'escena de la temptaci d'Adam i Eva, i a l'altra hi ha la figura del Creador expulsant-los del parads. El capitell del costat mostra una decoraci amb tiges grans, entorlligades, que acaben amb fulles grans i fruits semblants a mres. Al centre de cada cara una figura d'un guerrer. 

Al capitell de ms a la dreta mostra una decoraci composta de fulles d'acant. Al costat hi ha una escena de l'Evangeli: les tres Maries es dirigeixen al sepulcre i l'ngel els hi anuncia la resurrecci de Crist. 

El timp, atribut a Arnau Cadell, autor del claustre del monestir de Sant Cugat, representa el pantocrtor assegut entre els smbols dels quatre evangelistes: l'ngel que simbolitza l'evangelista Mateu; l'guila, smbol de Joan; el brau, smbol de Lluc, i el lle, smbol de Marc. 

Al timp hi ha quatre inscripcions: IHS, XPS, FILIUS, MARIE. Cal interpretar com: Jesucrist, fill de Maria.

Al costat dret, enmig de les dues columnes, hi ha esculpida una creu del tipus Calatrava fora gran.

Bibliografia.

Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romnica, Bages, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 699 5;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237310" title="Rata negra" nonfiltered="2005" processed="2002" dbindex="92020">

La rata negra, rata de camp o rata traginera (Rattus rattus) s una espcie de rosegador de la famlia Murinae. Actu com a reservori de les mortals epidmies de pesta negra que assolaren Europa al final de l'edat mitjana, ja que escampava les puces que transmeten la malaltia.

Morfologia.

s una rata de cos allargat, ulls negres i grans, i orelles tamb grans que, doblegades endavant, arriben a la vora de l'ull.

La cua, ms llarga que el cap i el cos junts, s coberta d'uns anells escatosos i gaireb no t pls.

La coloraci s molt variable. El dors exhibeix tonalitats des de gaireb negres fins a grises vermelloses o grises fosques amb reflexos platejats, mentre que el ventre s gris clar, blanquins o groguenc. La separaci entre la coloraci dorsal i la ventral pot ser ben marcada o b difuminar-se. La cua s monocolor. Els exemplars joves mostren un pelatge gris fosc uniforme.

Dimensions corporals (cap+cos): 17,6 - 21 cm.

Pes: 135 -240 g.

Hbitat.

Est fora lligada a la presncia humana, si b tamb pot viure en camps de fruiters, sobretot de tarongers, i al bosc, on mena una vida arborcola.

Els individus que viuen en nuclis urbans solen ocupar els graners, les pallisses i les parts ms altes dels edificis.

Costums.

Essencialment nocturna, quan l'aliment escasseja surt tamb de dia. S'enfila i salta molt b i fins pot nedar, per no li agrada.

Sol viure en grups d'entre vint i cinquanta individus.

Els individus campestres construeixen uns nius subterranis entre les arrels dels arbres i uns altres d'aeris entre el brancatge dels arbres ms densos. Els que viuen a les cases fan el niu en una biga o en un altre lloc alt emprant qualsevol material al seu abast (serradures, paper, roba, etc.).

Rastres.

La seua presncia a casa la posen en evidncia els aliments rosegats i uns cagallons en forma de fus, d'uns 9 mm de longitud, de color negre.

Espcies semblants.

La rata comuna t un aspecte ms robust, la cua ms curta (no supera la llargada del cap i el cos junts) i les orelles ms petites (doblegades endavant no arriben a l'ull). A les cases, la rata comuna, ms resistent al fred, ocupa els soterranis i les habitacions ms humides.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 138-139. ;

Enllaos externs.
 Informaci taxonmica de la rata negra. ;
 Fotografies de rates negres en diferents estadis de desenvolupament.;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237312" title="Belfast Celtic F.C." nonfiltered="2006" processed="2003" dbindex="92021">

El Belfast Celtic Football Club fou un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Belfast.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1891 i el nom fou posat en honor del Celtic F.C. escocs. Jugava a Celtic Park, conegut pels seguidors com Paradise, a Donegall Road a Belfast Oest. Va ser un dels clubs amb ms xit a la lliga fins l'any de la seva desaparici, el 1949. La violncia poltica que visqu Irlanda als anys vint, foraren al club a abandonar la lliga i no fou readms fins el 1924. El club rebia el suport dels nacionalistes irlandesos.

L'any 1948, en un partit Linfield-Celtic a Windsor Park, els seguidors del Linfield envaren el terreny de joc al final del partit i atacaren als jugadors del Celtic. Les petites sancions imposades al Linfield i la inseguretat produda van fer que el club abandons la competici fins que se sents segur a la competici. Desprs de la temporada 1948/49 el club no torn a jugar cap ms partit oficial, noms algun amists puntual. Belfast oest i la comunitat pro irlandesa es qued sense un gran club fins la formaci del Donegal Celtic el 1970.

Palmars.
Lliga nord irlandesa de futbol: 19;
1899/00, 1914/15, 1918/19, 1919/20, 1925/26, 1926/27, 1927/28, 1928/29, 1932/33, 1935/36, 1936/37, 1937/38, 1938/39, 1939/40, 1940/41, 1941/42, 1943/44, 1946/47, 1947/48;
Copa nord irlandesa de futbol: 8;
1917/18, 1925/26, 1936/37, 1937/38, 1940/41, 1942/43, 1943/44, 1946/47;
City Cup Winners Cup: 8;
1925/26, 1927/28, 1929/30, 1930/31, 1932/33, 1939/40, 1947/48, 1948/49;
Gold Cup: 10;
1911/12, 1925/26, 1934/35, 1938/39, 1939/40, 1940/41, 1943/44, 1944/45, 1945/46, 1946/47;
County Antrim Shield: 7;
1894/95, 1926/27, 1935/36, 1936/37, 1938/39, 1942/43, 1944/45;

Jugadors destacats.


 Entrenadors destacaats .
  Elisha Scott: 1934-1949;

Enllaos externs.
The Grand Old Team;
The Belfast Celtic Society;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237313" title="Maria Espinalt i Font" nonfiltered="2007" processed="2004" dbindex="92022">
Maria Espinalt i Font (Barcelona, 29 de juliol de 1910 - Barcelona, 25 de juny de 1981) fou una soprano catalana.

Filla de Teodoro Espinalt i Prat i de Merc Font i Dant, l'any 1931 va debutar al Gran Teatre del Liceu, on va actuar durant ms de 10 temporades. Vdua de Josep Maria Coll i Rovira, el 10 de desembre de 1938 es cas en segones npcies amb Manuel Ulloa Robles. Fou considerada una primera figura de l'escena estatal. El govern de la Repblica la va guardonar amb el Lazo de la Orden de Isabel la Catlica. s va retirar el 1956.

Tot i tenir una plaa dedicada al districte de Sant Mart de Barcelona, Maria Espinalt va tenir una llarga relaci amb Santpedor on hi tenia una casa residncial i lligams familiars i afectius, per la qual cosa fou considerirada una santpedorenca adoptiva.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237316" title="Abadessa Olzet" nonfiltered="2008" processed="2005" dbindex="92023">
L'abadessa Olzet fou la primera abadessa del monestir de Pedralbes, a Barcelona des del 3 de maig de 1327 fins a la seva mort el 25 d'abril de 1336. Catorze monges damianistes vingueren del convent de Sant Antoni, situat prop de la porta de Sant Daniel a l'antiga muralla de la ciutat comtal, i s'establiren en el nou monestir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237317" title="Campionat d'Europa de futbol sala de la UEFA 2007" nonfiltered="2009" processed="2006" dbindex="92024">
L'Eurocopa 2007 de futbol sala va ser la sisena edici d'aquesta competici organitzada per la UEFA i a nivell de seleccions nacionals.

Seus.
 Multiusos Gondomar Corao de Ouro;
 Pavilhao Municipal Santo Tirso;

rbitres.
 Alexandr REMIN (Bielorssia);
 Pascal LEMAL (Blgica);
 Edi SUNJIC (Crocia);
 Karel HENYCH (Repblica Txeca);
 Kroly TRK (Hongria);
 Massimo CUMBO (Itlia);
 Vladimir COLBASIUC (Moldvia);
 Antonius VAN EEKELEN (Pasos Baixos);
 Antonio Jose FERNANDES CARDOSO (Portugal);
 Ivan SHABANOV (Rssia);
 Roberto GRACIA MARIN (Epanya);
 Oleg IVANOV (Ucrana);

Fase Final del torneig.
Fase de Grups.
Grup A.



-----

-----

-----

-----

-----


Grup B.



-----

-----

-----

-----

-----


Eliminatries.
Semifinals.

-----




Tercer lloc.


Final.


Premis personals.
 Mxim golejador .


Links externs.
5th UEFA Futsal Championship - Portugal 2007, Futbol sala Planet;
Pgina Oficial de la UEFA;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237321" title="Guineu (desambiguaci)" nonfiltered="2010" processed="2007" dbindex="92025">

Zoologia:
La guineu, guineu comuna o guineu roja (Vulpes vulpes o Vulpes fulva);
La guineu rtica o guineu blava (Alopex lagopus);
D'altres cnids, principalment dels gneres Vulpes i Dusicyon tamb reben el nom de guineu.;
Guineu grisa de les illes Santa Brbara;
Les guineus voladores, diferents quirpters del gnere Pteropus.;
Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237323" title="Anno" nonfiltered="2011" processed="2008" dbindex="92026">
Anno s una saga de videojocs de simulaci econmica o construcci de ciutats. De moment se n'han publicat tres ttols (Anno 1602, Anno 1503, i Anno 1701) a ms de tres paquets d'expansi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237327" title="Peter Mandelson" nonfiltered="2012" processed="2009" dbindex="92027">

Peter Mandelson ( Londres, Anglaterra 1953 ) s un poltic laborista angls que form part de la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 21 d'octubre de 1953 a la ciutat de Londres, en una famlia de religi jueva. Va estudiar cincies poltiques i econmiques a la Universitat d'Oxford, en la qual es va graduar el 1976. 

Activitat poltica.
Membre des de ben jove del Partit Laborista, el 1992 fou escollit diputat a la Cambra dels Comuns per la circumscripci de Hartlepool, esc que va conservar fins el juliol de 2004.

Amb l'elecci de Tony Blair com a Primer Ministre del Regne Unit l'any 1997 Mandelson fou nomenat ministre sense cartera en aquest govern, crrec que va mantenir fins el juliol de l'any segent. En aquell moment va ser designat Secretari d'Estat de Comer i Indstria, per renunci a aquest crrec el desembre de 1998 a conseqncia de diverses denncies de corrupci. Desprs d'estar diversos mesos fora del govern, l'octubre de 1999 fou nomenat Secretari d'Estat d'Irlanda del Nord, en substituci de Mo Mowlam, crrec que va ocupar fins el gener de 2001 i durant el mandat del qual va impulsar la creaci de l'Assemblea d'Irlanda del Nord.

En la formaci de la Comissi Barroso el novembre de 2004 fou nomenat Comissari Europeu de Comer, crrec que ocupa fins el 3 d'octubre de 2008, quan fou elegit pel govern britnic Secretari d'Estat pels Negocis, l'Empresa i les Reformes Reguladores.

Enllaos externs.
  Pgina de Peter Mandelson a la Comissi Europea;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237328" title="Joan Pere Le Bihan" nonfiltered="2013" processed="2010" dbindex="92028">

Joan Pere Le Bihan i Rullan (Marsella, Provena, 1948) de pare bret i mare mallorquina, estudi filologia espanyola a la Universitat d'Ais de Provena i fou professor d'espanyol a un liceu de Marsella. Militant d'esquerres, el 1973 deix la feina per a treballar com a obrer a Marsella, La Ciotat i La Seyne, destacant en la defensa dels treballadors marroquins i tunisians sense papers. Un accident laboral l'oblig a retirar-se a la Vende, on fund un centre juvenil. El 1977 s'establ a Perpiny i el 1979 es va fer crrec de la Bressola de Nils (Rossell) .

El 1981 es va fer crrec de la direcci de La Bressola i el 1990 fou nomenat director de  l'associaci Onofre d'Alentorn, des d'on fund noves escoles a Prada (Conflent) i va impulsar el 1992 la installaci dels repetidors de TV3 al Conflent i al Riberal. 

En 1995 va negociar amb el Ministre d'Educaci de Frana l estatut vigent de la Bressola, que permet que l Estat en pagui els mestres si el centre t ms de cinc anys, i l'aplicaci de la Llei Toubon sobre l's del francs a les escoles. Ha estat co-president de la Comissi de Llenges Regionals de la Regi Llenguadoc-Rossell. El 2006 va rebre el Premi 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear.

 Enllaos externs .
 Biografia de Joan Pere Le Bihan;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237329" title="Maria Jos Vzquez Arias" nonfiltered="2014" processed="2011" dbindex="92029">
Maria Jos Vzquez Arias (Ponferrada, el Bierzo, 1951) s una activista social catalana. Va estudiar Filosofia i Lletres i s funcionria de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Als nou mesos va patir la poliomielitis i es va veure obligada a fer servir una cadira de rodes. Des de 1975 s una destacada activista en favor dels drets de les persones amb discapacitat. El 1979 va protagonitzar el tancament al SEREM de Barcelona, la qual cosa va desembocar en la creaci dels primers rgans de participaci de les persones discapacitades a l Ajuntament de la ciutat. Ms tard va fundar la Coordinadora de Grups de Base de Persones amb Disminuci Fsica de Catalunya i va participar en la creaci de la Coordinadora Estatal de Minusvlids Fsics d'Espanya.

Va ser impulsora de la Junta Rectora del Patronat de Disminuts  actual Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) , i hi va treballar des de 1989 fins a 2004, com a part integrant de la llista guanyadora en quatre eleccions consecutives. Aquesta circumstncia l ha perms fer un seguiment continuat
de les actuacions municipals per a la integraci i la millora de l accessibilitat d aquest collectiu de persones en tots els mbits de la vida ciutadana.
Tamb ha estat representant del sindicat CCOO al Consell Estatal de l INSERSO i a l Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya (ICASS), i responsable del seguiment del Frum 2004 en representaci de les persones amb discapacitat.

Actualment s membre del Consell Rector de l'IMPD, on ha estat impulsora de la Comissi de Participaci Laboral i representant en els projectes europeus que gestiona l'Institut. Tamb s membre del Consell Cvic Municipal i participa en diverses comissions de treball en els mbits de transport, dona i discapacitat i integraci laboral. A ms, s vocal de la Junta Directiva de l'Associaci de Disminuts de Sants-Montjuc de Barcelona, presidenta de la Federaci ECOM de Barcelona i vocal de la mateixa federaci en l'mbit estatal. El 2005 va obtenir la Medalla d'Honor de Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237330" title="Club Bsquet Ciutat Vella" nonfiltered="2015" processed="2012" dbindex="92030">
El Club Bsquet Ciutat Vella fou creat a Barcelona el 1989 per un grup de jugadors de bsquet del collegi Calassan. Constava de quatre equips: tres de masculins de categoria snior, jnior i juvenil, i un equip snior femen. El 1991 s hi va incorporar un grup de nens de minibsquet, algun dels quals ha arribat a ser jugador de la categoria mxima.
Desprs d una primera etapa entrenant a les pistes del Complex Esportiu Municipal del Parc de la Ciutadella, actualment totes les categories entrenen al Front Colom de les Rambles, on el club ha creat una escola de bsquet juntament amb l Associaci Esportiva de Ciutat Vella. Ambdues entitats agrupen un total de 35 nens de totes les categories i de diverses nacionalitats  argentins, colombians, marroquins, senegalesos, russos, blgars...  que reflecteixen la realitat social del districte.

El club va guanyar el Campionat de Catalunya en la categoria masculina sub-20 la temporada 1998-1999, i en la segent va aconseguir la Copa Catalunya masculina. Els xits esportius van continuar el 2001-2002, quan l equip snior mascul es va proclamar subcampi de Catalunya. Actualment, el Club Bsquet Ciutat Vella t un equip snior en la primera categoria catalana, un de snior jove B, un de snior C en categoria territorial i un equip jnior. 

El seu objectiu s fer del bsquet una eina d integraci. Per aquest motiu, en collaboraci amb l Associaci Esportiva de Ciutat Vella, organitza un torneig 3x3 per a escolars, adreat principalment a nens del districte. Puntualment tamb collabora en accions solidries, com la campanya Fes un triple per Sarajevo, que durant 1996-1997 va dur a terme amb l Ajuntament de Barcelona per recaptar fons per construir unes installacions esportives a Sarajevo (Bsnia i Hercegovina). En el marc de la Festa Major de la Ribera  barri on t la seu social , enguany el club ha organitzat per primera vegada la Diada de Bsquet Solidari de Ciutat Vella, al passeig del Born. El 2005 va obtenir la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237333" title="Ascensor naval de Strpy-Thieu" nonfiltered="2016" processed="2013" dbindex="92031">
L'ascensor naval de Strpy-Thieu (en francs l'ascenseur funiculaire de Strpy-Thieu) s un ascensor funicular electro-mecnic per a embarcacions al canal del Centre. Es troba a cavall del municipi Strpy-Bracquegnies i del poble de Thieu, ara integrat al municipi de Le Rulx, a Blgica, ra que explica el nom doble. Supera un desnivell de 73,15m i accepta embarcacions de fins a 1.350 tones o conjunts de barcasses empesos de 2000 tones.

s l'ascensor naval el ms llarg del mn.

Histria.
Des del 1954, la CEMT va decidir que calia modernitzar la xarxa de transport de navegaci interior d'Europa i augmentar la capacitat de les vies principals a 1.350 tones. La majoria dels canals eren de classe I amb una mxima capacitat de 300 tones. La CEMT preveia una explosi del transport de mercaderies. El 9 de mar 1957, l'aleshores parlament unitari de Blgica va votar una llei ( la llei de les 1.350 tones ) que determinava la llista de vies navegables que havien d'eixamplar-se. El canal del Centre en formava part. 

Des de segles, aquesta malla important a l'enlla del port de Duinkerke a Frana amb les conques de l'Escalda (port d'Anvers), del Mosa (ports de Namur i Lieja) i del Rin, caus maldecaps als enginyers hidrulics que no paraven mai de cercar solucions per a superar el desnivell de 88,15 metres. La modernitzaci del canal va comenar al 1963. Desprs de l'obertura de dues noves rescloses, la d'Havr (10 m) i la d'Obourg-Warton (5 m),  encara romanien 73,15 metres per a superar.

Es van estudiar moltes solucions: pla inclinat, escala de rescloses, escala de dos ascensors o  un canal inclinat que no eren gaire realitzables per la capacitat reduda dels rius que haurien d'alimentar les installacions. Finalment va optar-se per un ascensor funicular nic. L'obra va comenar el 1982 i va acabar-se el 2002 quan el 2 de setembre l'ascensor es va obrir a la navegaci. La primera barca que va utilitzar-lo fou la Fiat Lux.

Des d'aleshores, el volum de mercaderies ha conegut una estirada exponencial: de 1.531 barques i 282.000 tones al 2000 s'ha passat a 1.870.000 tones i 4.041 barques l'any 2005.



Referncies.
Web del servei pedaggic del govern de la regi valona;
Web tristic (en francs) per a la visita de les infraestrucures;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237335" title="Pascal Lamy" nonfiltered="2017" processed="2014" dbindex="92032">

Pascal Lamy ( Levallois-Perret, Frana 1947 ) s un poltic francs que fou membre de la Comissi Prodi entre 1999 i 2004 i que actualment s Secretari General de l'Organitzaci Mundial del Comer.

Biografia.
Va nixer el 8 d'abril de 1947 a la poblaci de Levallois-Perret, situada als suburbis de la ciutat de Pars. Va estudiar a l'cole des Hautes tudes Commerciales i a l'Institut d'tudes Politiques de Paris, i finalment es gradu en economia a l'cole Nationale d'Administration.

Activitat poltica.
Membre de l'administraci pblica del seu pas, va esdevenir conseller del Ministre d'Economia i Finances Jacques Delors i del Primer Ministre Pierre Mauroy. En esdevenir Delors president de la Comissi Europea l'any 1985 Lamy fou nomenat cap del seu gabinet, tasca que va desenvolupar fins a la finalitzaci de la Comissi Delors l'any 1994.

Membre del Partit Socialista de Frana en la formaci de la Comissi Prodi fou nomenat membre d'aquesta comissi, esdevenint Comissari Europeu de Comer, crrec que abandon el novembre de 2004.

El 13 de maig de 2005 fou escollit Director General de l'Organitzaci Mundial del Comer, iniciant el seu mandat de quatre anys l'1 de setembre del mateix any.

Enllaos.
  Biografia de Pascal Lamy a l'OMC;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237337" title="Pare de l'esglsia" nonfiltered="2018" processed="2015" dbindex="92033">

Els Pares de l'Esglsia sn un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats  com fonament de la fe i de la ortodxia en l'Esglsia.

La importncia  d'aquest grup d'escriptors radica en la seva doctrina en conjunt. Son els punts en com entre ells els que es prenen en consideraci. Les seves ensenyances tingueren gran pes en el pensament i la teologia cristiana segons la seva interpretaci de la Bblia, la incorporaci de la Tradici i la consolidaci de la Litrgia. Els Pares de l'Esglsia sovint hagueren de donar resposta a qestions i dificultats morals i teolgiques en un ambient de convulsions per persecucions externes i conflictes interns produts per heretgies i cismes de l'Esglsia post apostlica.

Els Pares de l'Esglsia ms importants foren:

 Sant Ppies (  155);
 Sant Ireneu (  202);
 Sant Climent Alexandr (  ant.215);
 Tertulli (  220);
 Orgenes (  254);
 Eusebi de Cesarea (  339);
 Sant Atanasi el Gran (  373);
 Sant Basili de Cesarea (  379);
 Sant Gregori Nazianz (  389);
 Sant Ambrs de Mil (  397);
 Sant Epifani (  403);
 Sant Joan Crisstom (  407);
 Sant Agust d'Hipona (  430);
 Sant Jernim (  420);
 Sant Gregori Magne (  604);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237338" title="Societat Coral Perla Agustinenca" nonfiltered="2019" processed="2016" dbindex="92034">
Societat Coral Perla Agustinenca va ser fundada el 1879 a partir de l escissi de la prestigiosa Colla del Born, creada per Sebasti Junyent i Comas, amic personal de Josep Anselm Clav. Inicialment va ser un cor exclusiu per a homes i no es va transformar en mixt fins el 1987, sota la batuta del mestre Josep Guinart. Actualment en formen part 23 membres.

Integrada en la Federaci de Cors de Clav des dels seus inicis, ha participat en esdeveniments que han marcat la histria de Barcelona, com ara les exposicions universals de 1888 i 1929, els Jocs Olmpics de 1992 o el ms recent Any Clav (1999). La Societat ha guanyat premis en moltes trobades corals, ha participat en grans manifestacions culturals d'arreu de l Estat espanyol,aix com en accions solidries, com la recollida de regals de Reis per als nens ms desfavorits, la collecta per als afectats en el gran incendi del barri de la Ribera de 1952 ,etc.
Entre els directors de la coral cal destacar Jaume Brotat (1935), el seu fill Joan, que va ser substitut per malaltia el 1953, pel mestre Planes, i Josep Guitart (1959), un dels ms recordats. Des de 1998 Jordi Gargallo n's el director.  

El nom de la coral s un homenatge a la dona que va acollir els fundadors a casa seva durant la primera poca, ra per la qual tots els vens del barri de SantAgust la consideraven una veritable perla. Durant la seva llarga histria, la Societat Coral ha hagut de canviar diverses vegades d hostatge,des del carrer Jaume Giralt a l actual seu al Centre Sant Pere Apstol (Sant Pere ms Alt), passant per espais com La Granota, al carrer Mercader, on va ser-hi durant molts anys fins que la Telefnica s hi va installar, o la Cooperativa Obrera Segle XX de la Barceloneta. EL 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237340" title="Joan B. Isart Lpez" nonfiltered="2020" processed="2017" dbindex="92035">
Joan B. Isart Lpez (Barcelona, 1938) s un activista social catal. Per la mort dels seus pares el 1942, va viure amb uns oncles a la casa pairal d' Esparreguera.  El 1952 va comenar a treballar d'aprenent de torner mecnic, i el 1959 va obtenir el diploma de mestre industrial de Barcelona. El 1969 aconsegu el de prit industrial i ms tard el d'enginyer tcnic industrial.

Va militar a les Joventuts Obreres Cristianes (JOC) i fou membre de l'Associaci de Vens de Sant Antoni, una de les primeres associacions venals de tot Catalunya i de la que en fou president de 1979 a 1995. A finals dels anys setanta entr a formar part de la Federaci d'Associacions de Vens de Barcelona, de la qual encara avui s el vicepresident, i des d on va treballar pels barris ms desfavorits de la ciutat.

Des que es va fundar el 1988, s tamb membre de la junta directiva de la Confederaci d'Associacions de Vens de Catalunya (CONFAVC), com a representant de Barcelona. Tamb ha participat activament en diferents plataformes cviques com Aturem la Guerra i la Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne, a ms d'altres campanyes i lluites socials a favor de la donaci del 0,7% del PIB als pasos sotsdesenvolupats. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona,.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237345" title="Antoni Navarro Monteys" nonfiltered="2021" processed="2018" dbindex="92036">
Antoni Navarro i Montenys (Barcelona 1923 ) s un empresari i escolta catal. Va formar part del moviment escolta fins  a l'inici de la guerra civil espanyola, cosa que li va despertar l'inters pel treball en grup i el treball solidari. Al cap dels anys es va reintegrar al moviment escolta, primer en el grup de pares i finalment com a cap de l'Agrupament Escolta Antoni Gaud,del barri de la Sagrada Famlia.

Va regentar un negoci familiar de tercera generaci fins a jubilar-se, i es va inscriure als cursos de catal que promovia mnium Cultural homologats per la Universitat de Barcelona, que li atorg el ttol de mestre de catal el 1979. Un cop jubilat va estudiar angls i el 1997 va ser un dels impulsors de l'Espai de Gent Gran del Centre Cvic Sagrada Famlia, on va ser responsable de la Comissi de Cultura durant dos anys. Actualment s responsable, dins d aquesta mateixa entitat, de la Comissi de Relaci i Participaci, que s encarrega d establir vincles de contacte amb altres associacions del barri.

s membre de la Comissi de Gent Gran del districte de l'Eixample, que el va elegir com a representat per al Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona. Com a membre d aquest Consell forma part de la Comissi Cvica de Suport al Pla de Civisme, i s representant de la gent gran al Consell de Ciutat. Dins d aquest rgan consultiu, participa en la Comissi Permanent i en les comissions de treball d Habitatge, Immigraci, i Espai Pblic i Convivncia. A ms de formar part d aquests rgans consultius municipals, s vicepresident de l ACFUC, entitat tutelar de persones legalment incapacitades. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237347" title="Trquea (artrpodes)" nonfiltered="2022" processed="2019" dbindex="92037">
Les trquees sn rgans respiratoris dels artrpodes terrestres. El conjunt de trquees forma el sistema traqueal que s una xarxa de tubs buits, progressivament de menor dimetre (de 0,8 mm a pocs micrmetres), que penetra en els teixits i aporta oxigen a les cllules. Les trquees sn invaginacions del tegument i per tant estan recobertes per cutcula que es reemplaa amb la muda (cdisi). En la respiraci traqueal el transport de gasos respiratoris s totalment independent de l'aparell circulatori per la qual cosa, a diferncia dels vertebrats, el fluid circulatori (hemolimfa) no guarda oxigen, i es creu que aquest s un dels factors que poden limitar la seva mida mxima de desenvolupament. Posseeixen trquees els arcnids, els miripodes i els insectes.

Els gasos poden moure's pel sistema respiratori mitjanant un sistema passiu (difusi) o actiu (ventilaci), com els saltamartins o les abelles, que bomben activament l'aire a sacs de l'abdomen i sn capaos de controlar el flux a travs del cos.

 Insectes.

El sistema traqueal dels insectes consta dels segents elements:
Estigmes o espiracles. Les trquees connecten amb l'exterior a travs de porus arrodonits denominats estigmes o espiracles que s'obren a l'exterior directament o posseeixen una cambra (atri o cavitat subestigmtica) amb estructures com ara pls o espines que minimitzen la prdua d'aigua i impedeixen l'entrada de pols i parsits; tamb tenen diferents sistemes de tancament. La distribuci dels espiracles pot variar molt entre els diferents ordres d'insectes, per en general cada segment del cos pot tenir un parell.
Trquees. Sn tubs buits pels quals circulen els gasos respiratoris; a ms d'estar revestides de cutcula presenten anells en espiral (ctenidis) que les reforcen i impedeixen que es collapsin. Les trquees sn permeables als gasos en tot el seu recorregut. En relaci amb les trquees poden existir sacs aeris que sn cambres molt dilatables que emmagatzemen aire i faciliten el vol.
Traquoles. Les trquees es ramifiquen i es fan ms estretes per originar les traquoles que transporten els gasos metablics des de i cap als teixits. Les traquoles penetren a les cllules i actuen com a punts d'intercanvi de aigua, oxigen i dixid de carboni.

En alguns insectes aqutics les trquees intercanvien gasos directament a travs del tegument grcies a l'existncia d'estructures branquials recobertes per cutcula molt fina, denominades traqueobrnquies.

 Miripodes .
El sistema traqueal dels miripodes s molt similar al dels insectes; malgrat aix, hi ha proves que van evolucionar independentment.

 Arcnids .
Els arcnids tenen dues estructures respiratries diferents, els pulmons en llibre i el sistema traqueal, que poden presentar-se juntes en el mateix animal. El sistema traqueal dels arcnids tampoc s homleg al dels insectes i miripodes, de manera que, en els artrpodes, hi ha hagut un notable fenomen de convergncia evolutiva pel que es refereix al desenvolupament d'un aparell respiratori adequat per a la colonitzaci del medi terrestre; el sistema traqueal va aparixer tres vegades de manera independent en tres grups diferents d'artrpodes.

Els araneids ms primitius (Mesothelae) posseeixen dos parells de pulmons en llibre i no tenen trquees; els araneomorfs, ms evolucionats, posseeixen normalment un parell de pulmons i un sistema de tubs traqueals.

Els ricinlids, pseudoscorpins, solfugs, opilions i cars tenen tamb un sistema traqueal ms o menys desenvolupat, per no aix els escorpins, uropigis, amblipigis i esquizmids, que respiren travs de pulmons en llibre.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237349" title="Cercle Artstic de Ciutadella" nonfiltered="2023" processed="2020" dbindex="92038">
Cercle Artstic de Ciutadella s una entitat cultural fundada el 16 d'abril de 1881 a Ciutadella (Menorca) amb l'objectiu d'aglutinar totes les classes socials existents a la poblaci tot facilitant espais d'oci i de sociabilitat. Comen la seva trajectria cultural i social realitzant diverses actuacions com illuminar el rellotge del Teatre des Born. El 1887 es va crear una escola de msica i una de coral, i actualment disposa tamb d'una secci d'estudis poltics, econmics, de cincia i de literatura.

T diverses entitats adherides que fan feina en diversos aspectes de la vida social i cultural de Ciutadella: la Societat Historicoarqueolgica Mart i Bella, el Grup Filatlic i Numismtic, el Foto Club, el Club d'Escacs, l'Orquestra Filharmnica, el Grup Folklric des Born, l'Associaci Bonsai Menorca i les Aules de Teatre.
Una de les activitats ms importants que ha duit a terme el Cercle Artstic s la posada en marxa el 1970 del Premi Born de Teatre que s'atorga a textos teatrals indits i que t molt de prestigi entre els autors teatrals l'Estat espanyol i d'Amrica del Sud.  El 2002 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears i el 2007 el Premi 31 de desembre. La seva presidenta actual s Esperana Pons Mesquida.

 Enllaos externs .
 Web del Cercle Artstic;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237350" title="Comissi dels Onze" nonfiltered="2024" processed="2021" dbindex="92039">
Comissi dels Onze fou la delegaci encarregada d'elaborar un projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 en el marc de la Constituci Espanyola de 1978. Fou constituda per iniciativa de Jeroni Albert, president del Consell General Interinsular, el 3 de juliol de 1980. Era integrada per onze membres, designats per les forces poltiques amb representaci en els consells insulars. 

En formaren part, Rafel Gil Mendoza, Llus Pinya, Joan Josep Ribas i Francesc Tutz, per la Uni de Centre Democrtic (UCD); Gregori Mir i Flix Pons Irazazbal, pel Partit Socialista Obrer Espanyol; Dami Ferr-Pon, pel Partit Socialista de Mallorca; Andreu Murillo, pel Partit Socialista de Menorca; Ignasi Ribas, pel Partit Comunista de les Illes Balears; Josep Caellas Fons, per Aliana Popular, i Vicent Ferrer Castell, pels Independents al Consell d'Eivissa i Formentera. 

L'objectiu era aconseguir el mxim consens sobre el futur Estatut d'autonomia. Foren matries particularment polmiques la representaci proporcional o paritria i la figura institucional dels consells insulars. Celebr sessions, de periodicitat setmanal, a la seu del Consell General Interinsular, de Palma. No aconsegu el consens, que era la seva ra fonamental i perd la seva funcionalitat quan la crisi de la UCD i el cop d'estat del 23 de febrer de 1981 imposaren una girada radical en l'elaboraci dels estatuts d'autonomia. La recerca del consens fou abandonada i substituda pels acords entre la UCD i el PSOE.

Fou dissolta per decisi de Jeroni Albert el 8 de maig de 1981. El 15 de juliol del mateix any, Jeroni Albert (UCD) i Flix Pons (PSOE) arribaren a un acord sobre l'Estatut d'autonomia per a les Illes Balears. Aix, fou constituda l'Assemblea Mixta de Parlamentaris de Balears i Consellers, que impuls l'elaboraci de l'Estatut per la via de l'article 143, aprovat per les Corts Generals el 1983. El 2003 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237351" title="Lloren Flux Figuerola" nonfiltered="2025" processed="2022" dbindex="92040">
Lloren Flux Figuerola (Inca, Mallorca, 1906 - 1993) fou un empresari mallorqu. Fill de mestre Antoni Flux i de Tonianina Figuerola. A la
mort de son pare el 1918 va heretar la fbrica de sabates familiar. Mentrestant, i fins a l any 1927, va cursar estudis de batxillerat, comptabilitat, comer i
idiomes. En 1928, es va fer crrec de l'empresa i consolid la marca Lotusse, a travs del llanament del producte al mercat internacional. Entre 1938 i 1939 va ser batle d'Inca.

Durant la guerra civil espanyola i la posterior depressi econmica, va destacar per la seva labor d importador de matria primera per a la comarca i d exportador de
calat a l estranger. El 1956 va adquirir Viajes Iberia i, d aquesta manera, diversific la seva activitat empresarial cap al sector serveis. Aquesta tasca d internacionalitzaci per augmentar la competitivitat de les seves empreses va trobar continutat en la feina feta pels seus fills amb Lotusse, Camper i Grupo Viajes Iberia. A ms a ms, va exercir els crrecs de conseller de la Banca March i de la Banca Catalana, com tamb de president de la Junta d'Obres del Port.
En 1987 va rebre la Medalla d'Or del Foment de Turisme de Mallorca i el 2005 la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, a ttol pstum.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237356" title="Cmera intelligent" nonfiltered="2026" processed="2023" dbindex="92041">
Una cmera intelligent (smart camera en angls) s un sistema integrat orientat a la visi artificial. Les cmeres intelligents posseeixen, a ms a ms d'una electrnica de captura de la imatge, un processador amb qu tractar la imatge capturada sense la necessitat d'una CPU externa.

Solen tenir tamb connexions de tipus ethernet o port srie, entrades i sortides digitals (E/S), lnies de control i potncia de illuminaci, etc.

s cert que la potncia de clcul d'una cmera intelligent no arriba a igualar la d'un sistema de visi basat en PC. Tot i aix, a nivell de software disponible ja est a l'alada.

L'xit de les cmeres intelligents es deu principalment a la seva mida petita i el seu baix cost.

Enllaos externs.
Cmera intelligent;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237358" title="Manuel Joan i Ariny" nonfiltered="2027" processed="2024" dbindex="92042">
Manel Joan i Ariny s un escriptor valenci que va nixer a Cullera, comarca de Ribera Baixa, l'any 1956.

Ha publicat ms de trenta llibres.

Poesia.
 Bateguem els desigs (1981);
 Crims (1982);
 Octosllabs del ms enll (1983);
 Retaule (1989);

Novelles per a adults.
 Han donat solta als assassins (1985);
 Stress (1985);
 Mateu, el fill d'en Marc (1987);
 Diari de campanya (1987);
 En Tit-hola (1988);
 Soldada roja (1994);
 Les nits perfumades (1998);
 Nobel (1993);

Novella juvenil.
 Linda i Roger (1997);
 Que dur s ser guapo! (1989);

Narrativa infantil.
 Nadar i guardar la roba (1991);
 El llop Cento i companyia (1992);
 Llopcentilndia mix (1997);

Ha collaborat amb els catlegs (1982, 1999 i 2000) del pintor Adri Pina.  Ha obtingut premis literaris a Tavernes de la Valldigna, Benidorm, Benissa, Alzira, Sabadell... Ha estat guardonat amb el premi Amadeu Oller de Barcelona, amb el de narrativa de la Diputaci de Girona, amb el Narcs Oller de la diputaci de Tarragona... Ha collaborat amb les revistes Lletres de canvi, Sa, El temps, L'espill i en els peridics Diario de Valencia, Avui, La Vanguardia, Diari de Barcelona... Ha estat professor a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237359" title="Les pcheurs de perles" nonfiltered="2028" processed="2025" dbindex="92043">

Les pcheurs de perles (Els pescadors de perles) s una pera en tres actes de Georges Bizet sobre un llibret francs d'Eugne Cormon i Michael Carr. Va ser estrenada el 30 de setembre de 1863 al Thtre-Lyrique de Pars. 

Avui dia s considerada la primera pera important de Bizet, qui a l'poca de la seua composici no havia complert els 25 anys.

 Histria .
L'pera, d'ambientaci extica, va ser un encrrec de Lon Carvalho, director del Thtre Lyrique de Pars. A l'estrena va obtenir un discret xit de pblic, per una freda acollida per una part de la crtica, tot i que a favor del jove compositor van trobar-se les autoritzades veus de Ludovic Halvy i d'Hector Berlioz, qui va considerar que hi havia una quantitat considerable de peces musicals belles i expressives, plenes de vigor i ric colorit. No obstant aix, rendits admiradors de l'obra mestra de Bizez, Carmen, com ara Hans von Blow i Nietzsche van menysprear aquesta primerenca obra del compositor francs: el primer la va titllar d' opereta trgica  i el segon no va suportar la representaci completa de l'obra, fugint en acabar el primer acte. El mateix Bizet considerava Els pescadors de perles molt inferior a La jolie fille de Perth, composta tres anys desprs.

Va romandre als escenaris fins a les darreries de novembre, gaudint d'un total de 18 representacions i desprs va desaparixer dels teatres francesos. El mateix compositor va fer algunes modificacions a la partitura, per mai ms va tenir l'oportunitat de tornar a veure l'pera sobre l'escenari. No va ser fins el 21 d'abril de 1893 que va tornar a ser reposada, aquesta vegada a l'Opra-Comique, durant l'Exposici Universal de Pars, presentada en itali per l'editor Sonzogno en una traducci d'Angelo Zanardini i amb el final modificat.

S'hi poden trobar moments musicals en qu es reconeix la genuna inspiraci dramtica de Bizet, tan valorada a Carmen. Per exemple l'elecritzant petita dansa que obre el primer acte, el gran duet del primer acte; amb una gran noblesa d'expressi; o el final del segon acte, considerat un dels finals ms satisfactoris de tot el repertori operstic. 

La pea ms clebre de l'pera s la romana del tenor Je crois entendre encore, que ha roms en el repertori dels ms grans tenors lrico-lleugers, com ara Tito Schipa i Beniamino Gigli.

No obstant aix, amb el pas del temps, Les Pcheurs de perles ha conegut una plena rehabilitaci i actualment pot ser considerada una pea de repertori, cantada tant en francs com en itali. L'obra pateix per les limitacions del llibret, ms aviat inconnex, per la partitura gaudeix de la suau expressivitat, elegant i sensual del millor Bizet, i est orquestrada magistralment.

Cantants de l'estrena i la reposici.


 Sinopsi .

Lloc: Ceilan.
 Acte 1 .
Una platja de Ceilan (Sri Lanka). Els pescadors de perles acaben de muntar-hi les seues tendes. T lloc la festa ritual que precedeix el perode de pesca. Els pescadors canten i ballen per allunyar els esperits malvats i desprs escullen Zurga com a cap. Nadir, amic de joventut de Zurga, s'adhereix llavors al grup. Tots dos evoquen el record de Lla, sacerdotessa de Candi, de la qual estaven enamorats. Amb l'objectiu de preservar llur amistat, van fer vot de renunciar a aquest amor; vot que decideixen reiterar.

Arriba una piragua a la vora de la platja. A bord s'hi troben el sacerdot Nourabad i Lla, la jove verge que amb el seu cant ha de protegir el llogaret i els pescadors de la clera de les marees. Com a agrament, Lla rebr la ms bella de les perles. Davant de Zurga, reitera els seus vots de castedat i promet no treure's mai el vel que la cobreix; la violaci d'aquest jurament ser castigada cruelment. La cerimnia conclou.

Lla segueix la senda fins al temple, seguida de Nourabad. Des del ms alt del penyal canta les oracions sagrades. Nadir reconeix la seua veu i decideix trobar-se amb ella.

 Acte 2 .
De nit, en les runes d'un temple hind. Lla troba a Nourabad i li narra com fa temps va arriscar la seua vida per a salvar un estranger (ms tard se sabr que aquest estranger era Zurga). En prova de gratitud, l'estranger li va regalar un collar que encara conserva.

Una vegada sola, la sacerdotessa canta el seu amor per Nadir i com li agradaria reveure'l; la veu d'aquest s'acosta i ve a unir-se a la de Lla. Per Nourabad els descobreix i els denuncia a Zurga i als pescadors. Cap pietat per als amants sacrlegs: Zurga, envat per la gelosia, els condemna a mort.

Es declara una tempesta. Els pescadors, aterrits, estan persuadits que es tracta de la venjana de la mar ofesa.

 Acte 3 .
Primer quadre: Sol a la seua tenda, Zurga medita sobre el que acaba de fer. Sent remordiments. Lla apareix i es llana als seus peus, suplicant-li que salve Nadir, oferint a canvi la seua vida. Per l'amor que palesa per  Nadir no fa ms que augmentar la gelosia i la clera de Zurga. Veient que la seua hora de morir s'aproxima, Lla confia el seu collar a un jove pescador, dient-li que li'l done a sa mare. Zurga identifica immediatament la penyora que fa temps va donar a aquella que li va salvar la vida. Agrat, decideix llavors salvar la vida dels dos enamorats, facilitant-los la fuga.

Segon quadre: Hom prepara l'execuci al peu de l'esttua de Brama. De sobte, una lluentor roja envaeix l'horitz. Per a dispersar els pescadors que esperen l'execuci dels tradors, Zurga ha calat foc al llogaret. Ell mateix porta la terrible notcia: el poble es crema. La gentada es dispersa en desordre, Zurga trenca les cadenes dels condemnats. Quan acaba la seua tasca roman dret al mig de l'incendi, contemplant la seua dissort: la prdua del seu amor i de les seues propietats.

Peces destacades.

 Acte 1, duo Zurga/Nadir : "C'est toi qu'enfin je revois";
 Acte 1, monleg i ria de Nadir : "A cette voix, quel trouble" - Je crois entendre encore;
 Acte 1, duo Nadir/Lla i cor : " dieu Brahm";
 Acte 2, monleg de Lela : "Me voila seule dans la nuit";
 Acte 2, duo Nadir/Lla : " De mon amie, fleur endormie";
 Acte 3, trio Nadir/Lla/Zurga : " je frmis, je chancelle, de son me cruelle";
 Acte 3, Nourabad, Nadir, Lla, Zurga, cor : "Sombres divinits";
 Acte 3, Final.

 La partitura .



 Referncies .


Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
Llibret a Opera Standford;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237362" title="Abat Od" nonfiltered="2029" processed="2026" dbindex="92044">

L'abat Od fou bisbe de Girona (995 1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Valls (986 1010). 

Suposadament de procedncia d'alt llinatge aristocrtic, Od ingress com a levita al monestir entorn l'any 970. L'any 985, la incursi d'al-Mansur fou la causa de la mort de l'abat Joan juntament amb dotze monjos, alguns refugiats a Barcelona i altres al cenobi, que fou destrut i l'arxiu cremat. Passat el perill, el 986, l'abat Od refu el monestir i el patrimoni i obtingu una confirmaci global dels seus bns del rei franc Lotari i sis anys ms tard del papa Silvestre II. Hi ha constncia que l'any 995 era bisbe de Girona. 

L'any 1010, Ramon Borrell, comte de Barcelona, i Ermengol I, comte d'Urgell, organitzen un exrcit de deu mil homes com a represlia per la destrucci de Barcelona, proclamant que lluitaran per ajudar el califa cordovs Muhammad II contra el seu rival Sulayman al-Mustain. L'abat Od s'uneix a la plana major de l'exrcit que es dirigeix cap al sud de la pennsula. L'exrcit interv en la guerra, ven l'enemic a la batalla d'Akabat al-Bakra el 2 de juny i  la batalla del riu Guadiaro tres setmanes ms tard, on s derrotat, entra a Crdova i com el califa Hxam II no disposava de prou diners per continuar pagant l'exrcit mercenari catal, que s'ho va cobrar saquejant la ciutat. El bot fou abundant, com tamb ho foren les prdues: uns tres mil morts, entre els quals el comte Ermengol, i l'abat Od.

L'abat Od representa un dels moments ms esplendorosos de la histria del monestir, sent un dels principals artfex del creixement temporal i espiritual de l'abadia, per tamb s un dels millors exponents de la tnue distncia que separa els afers del mn espiritual dels afers del mn terrenal.  

Od perviur en la histria del monestir com el gran abat, aix ho mostren l'epitafi de la seva lauda sepulcral i les mencions en les necrpolis de l'abadia.

T dedicat un carrer al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237364" title="Rafel Timoner Sintes" nonfiltered="2030" processed="2027" dbindex="92045">
Rafel Timoner Sintes (Alaior, 1932- 1995) fou un empresari i poltic menorqu. Estudi peritatge i professorat mercantil a Ma, activitat que compagina amb la seva feina a l'empresa de Rafel Rossell Olivar. El 17 d'agost de 1954, amb Miquel Carretero Gomila, funda l'empresa Carretero y Timoner S.A., Catisa, dedicada a la fabricaci de bijuteria, de la qual s president del Consell d'Administraci i director general. El 1962 s elegit regidor de l'Ajuntament de Ma. El 1967 n'esdev tinent d'alcalde i passa a gestionar l'hospital municipal. Tamb s elegit president nacional de l'Associaci de Fabricants de Bijuteria, que ell mateix promou.

De 1971 a 1974 fou president de la corporaci municipal de Ma, diputat provincial i procurador en Corts. Durant el seu mandat cre les Setmanes Culturals un cop al mes per a reactivar l'activitat cultural, aix com la Setmana de la Bijuteria Menorquina o SEBIME (1972), que amb el temps ser reconeguda com a fira internacional, la Setmana Cultural de s'pera i la Societat d'Amics de s'pera.  

El 1977 impuls Associaci de Fabricants Metalrgics de Menorca (APIME), el 1981 APICESA per organitzar la compra de primeres matries en rgim cooperatiu; l'ITEB (Institut Tecnolgic de la Bijuteria) per a desenvolupar la investigaci, l'anlisi i l'estudi de la problemtica del sector; el 1982 UNEBIF (Uni Europea de Fabricants de Bijuteria) que organitza el 1985 a Menorca el I Congreso Mundial de Fabricantes de Bisutera, al llarg del qual proposa i aconsegueix la creaci de la Germandat Mundial de Fabricants de Bijuteria (JEBI-CLUB), de la qual n'ocupa la presidncia nacional i internacional fins a la seva mort. El 2005 li fou atorgada a ttol pstum la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237366" title="Uno" nonfiltered="2031" processed="2028" dbindex="92046">
Uno s un joc de cartes comercialitzat per Mattel que versiona el joc popular de "seguir el pal". Es juga en grup, per torns. Cada jugador ha de posar una carta que sigui del mateix color o del mateix nmero que la que est a la taula i si no pot robar una carta. Guanya qui primer es queda sense cartes a la m. 

Per augmentar l'emoci del joc hi ha algunes cartes especials: una que obliga al segent jugador a robar cartes, una que passa el torn, un comod i una que canvia el sentit. A ms a ms, hi ha variants que permeten llenar diverses cartes idntiques alhora. 

El nom del joc ve perqu el jugador ha de dir "uno" quan noms li queda un carta. Si no ho fa i alg alte ho veu, pot obligar-lo a agafar dues cartes extra. L'xit del joc ha fet sorgir variants i versions, on en comptes de colors i xifres apareixen personatges infantils o augmenten les cartes especials.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237368" title="Foment de Turisme de Mallorca" nonfiltered="2032" processed="2029" dbindex="92047">
Foment del Turisme de Mallorca s una entitat fundada a Palma de Mallorca el 1905 per Enric Alzamora Gom com a grup excursionista amb la finalitat de promocionar el turisme com un element fonamental dins el procs de modernitzaci de Mallorca. En aquells inicis tenia com a objectius essencials el suport al turista i la promoci publicitria com a principis bsics del desenvolupament de l'activitat del sector. Unes premisses que contriburen de manera directa a dissenyar la futura organitzaci dels serveis turstics, tal i com s'entenen avui.

Inevitablement, al llarg de la seva trajectria l'entitat es va veure sotmesa als diversos episodis histrics que van marcar la primera meitat del segle XX: conflictes bllics mundials, grans depressions econmiques, una guerra civil, i els efectes que tot aix va comportar en la paralitzaci del turisme. Unes circumstncies de carcter extern, intern i temporal que condicionaren el normal desenvolupament de l'activitat turstica mundial i a les quals es va saber sobreposar.

Un dels mrits que ha distingit ms clarament la trajectria d'aquesta entitat degana en la promoci turstica nacional, i que s'ha convertit en la seva marca d'identitat, han estat les acurades sries de cartelleria publicitria que, grcies a la seva bellesa i qualitat artstiques i a la participaci d'artistes de renom internacional, han servit de reclam turstic per a Mallorca. El 2005 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears

 Enllaos externs .
 Web de Foment de Turisme;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237370" title="Mndar" nonfiltered="2033" processed="2030" dbindex="92048">
Mndar (Mindarus, Mndaros ) fou un militar espart.

El 411 aC va substituir a Astoc com almirall. Desconfiant de l'arribada de la flota fencia promesa pel strapa Tisafernes, va anar a Milet al territori del strapa Farnabazos II, eludint la flota atenenca que esperant aquest moviment s'havia traslladat de Samos a Lesbos; va sorprendre a un esquadr atenenc a Sestos que va perdre alguns vaixells, per fou seguit cap el nord per la flota que era a Lesbos, dirigida per Trasibul i Trsil, i fou derrotat a l'Hellespont a Cinossema.

Desprs de la batalla Mndar va cridar a Hegesndrides que era a Eubea; mentre arribava va donar suport a la revolta elia dirigida per Antandros contra Tisafernes. Una mica desprs era a Ilion oferint sacrificis a Atenea on va esperar al almirall Dorieu que mentre s'havia trobat amb una flota atenenca superior; la batalla va durar fora temps per l'arribada de reforos atenencs dirigits per Alcibades va donar la victria als atenencs; Alcibades va despatxar part de la flota a recaptar diners a les diferents ciutats de l'Hellespont i noms va quedar amb 40 vaixells, i Mndar, que disposava de 60 vaixells va preparar l'atac; la flota atenenca  es va moure a la nit de Sestos a Crdia on va trobar a Alcibades amb 5 galeres i desprs a Trasbul i Termenes amb 20. 

Aquesta flota reagrupada es va dirigir a Czic, on era la flota espartana que havia sortit d'Abydos, que fou sorpresa; els espartans van resistir vigorosament per Alcibades va desembarcar amb 20 vaixells i va atacar als espartans des de la costa. Mndar va desembarcar tamb i va morir a la batalla, que fou una completa victria atenenca (410 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237371" title="Minervina" nonfiltered="2034" processed="2031" dbindex="92049">
Minervina fou emperadriu romana.

Es considerada sovint la primera esposa de Constant el Gran si be Vctor i Zsim noms la consideren la seva concubina. 

Fou la mare de Flavi Juli Crisp, Constant II, Constanci II, Constncia, Constantina i Helena Flvia Jlia.

Va morir abans del 306.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237372" title="Mincia" nonfiltered="2035" processed="2032" dbindex="92050">
Mincia fou una gens romana originaria de Brixia (Brscia) a la Gllia Cisalpina, que era una colnia romana.

No apareixen esmentats fins al temps de l'imperi: Gai Minici Fund apareix com a cnsol sufecte el 51 i un altre Gai Minici com a cnsol sufecte el 103.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237374" title="Mini" nonfiltered="2036" processed="2033" dbindex="92051">
Mini (Minio) fou amic i conseller del rei selucida Antoc III el Gran. 

Fou enviat com a representant del rei a la conferncia amb els ambaixadors romans que va tenir lloc a Efes el 193 aC. Mini va dirigir una part del centre de l'exrcit selucida a la batalla de Magnsia del Sipilos el 190 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237377" title="Pedro Mar Torres" nonfiltered="2037" processed="2034" dbindex="92052">
Pedro Mar Torres (Sant Carles de Peralta, Eivissa 1925) fou un comerciant i poltic eivissenc, va ser fiscal del Jutjat de Pau de Santa Eulria des Riu entre 1967 i 1971. Iniciada la transici democrtica, es va presentar a les eleccions autonmiques de 1979 al Consell Insular d'Eivissa i Formentera i
sort elegit. Posteriorment, va ser nomenat conseller de Vies, Obres i Urbanisme de la instituci insular. Fou reelegit a les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983 i ocup el crrec fins el 1987.

El mes de maig de 1991 fou elegit secretari de l Associaci de Persones Majors de Sant Carles de Peralta i, l octubre del mateix any, s escollit president de la Federaci de Clubs de Majors d'Eivissa i Formentera, crrec que ocupa des de llavors en. Ha promogut l'edici de la revista Es Major i Sa Majora, el foment de l esport entre els majors; la promoci d activitats socioculturals per a la recuperaci d oficis i costums en vies de desaparici; iniciatives de suport i recollida de fons per a diverses ONG, i la participaci en projectes de construcci de residncies i centres de dia.

Com a integrant de la Federaci Balear de Majors s portaveu dels temes relacionats amb les persones majors d'Eivissa i Formentera, per al benestar de les quals reivindica avenos com la teleassistncia, descomptes en els mitjans de transport, dotaci de recursos sociosanitaris o millora dels viatges de l'Imserso, entre d altres. El 2006 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237378" title="Quint Minni" nonfiltered="2038" processed="2035" dbindex="92053">
Quint Minni (Quintus Mynnio, ) fou un grec d'Esmirna favorable als romans, que va conspirar contra el rei Mitridates VI Eupator l'any 86 aC durant la primera guerra mitridtica (88 aC fins a aC).

La conspiraci fou descoberta per la traci d'un dels implicats, i Mini fou detingut i executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237380" title="Mini Cerr" nonfiltered="2039" processed="2036" dbindex="92054">
Mini Cerr (Minius Cerrinus) fou un ciutad, natural de la Campnia, fill de Mnia Paculla, resident a Roma, que fou nomenat com un dels dos hierofants (equivalent a caps) a la Bacanlia de Roma el 186 aC. 

Quan aquestes orgies foren descobertes Mini fou arrestat i va confessar davant el senat rom les prctiques que feien els afiliats de la secta que presidia. Fou empresonat a Ardea per la seva sentncia final s desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237381" title="Mincia" nonfiltered="2040" processed="2037" dbindex="92055">
Mincia fou una gens romana patrcia i plebea. 

La branca patrcia portava el cognom Augur i les plebees Basil (Basilus), Ruf (Rufus) i Terme (Thermus). Consta una moneda amb el cap de Palles a un costat i Jpiter a l'altra amb carruatge, i la inscripci L. Minucius, personatge desconegut.

Personatges destacats.
Marc Minuci, trib de la plebs el 401 aC ;
Marc Minuci Fes (Marcus Minucius Fessus) fou ugur. Fou un dels primers ugurs plebeus elegits desprs de la llei de Sacerdotiis aprovada el 300 aC pels tribuns Quint i Gneu Ogulnii;
Quint Minuci (Quintus Minucius) fou un militar rom, llegat del cnsol Marc Claudi Marcel III durant el setge de Cpua el 210 aC.
Publi Minuci (Publius Minucius) fou trib militar en la guerra de Roma contra els gals bois el 193 aC.
Quint Minuci (Quintus Minucius) fou trib militar en la guerra de Roma contra els gals bois el 193 aC.
Luci Minuci (Lucius Minucius) fou un militar rom, llegat del pretor Quint Fulvi Flac a l'Hispnia Citerior el 180 aC. ;
Tiberi Minuci (Tiberius Minucius) fou un magistrat rom, que fou pretor peregr el 180 aC i va morir durant l'exercici de la magistratura;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237383" title="Minuci" nonfiltered="2041" processed="2038" dbindex="92056">


Onomstica:

Minuci el Vell, retric grec ;

Minuci d'Atenes, retric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237384" title="Minuci el Vell" nonfiltered="2042" processed="2039" dbindex="92057">
Minuci el Vell (Minucianus, Minoukians ) fou un retric grec contemporani del fams Hermgenes de Tars (vers 170). 

Fabricius el va considerar la mateixa persona que Minuci d'Atenes per de l'escolstica d'aquest darrer resulta que era diferent personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237386" title="Minuci d'Atenes" nonfiltered="2043" processed="2040" dbindex="92058">
Minuci d'Atenes (Minucianus, Minoukians ), fill de Nicgores, fou un retric grec que va viure en el regnat de Galli (260-281).

Suides diu que fou l'autor de . De la primera obra se'n conserva una part anomenada  sota el ttol . Tamb va escriure  comentada per Menandre de Laodicea.

Himeri de Prusa elogia l'eloqncia de Minuci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237387" title="Antoni Tur Ferrer" nonfiltered="2044" processed="2041" dbindex="92059">
Antoni Tur Ferrer, ms conegut com a Toni Xica (Formentera, 1921) Volia estudiar per a mestre per l'inici de la guerra civil espanyola ho va impedir.
Desprs de treballar uns anys a l'Ajuntament de Formentera fou funcionari de Correus des de finals dels anys quaranta fins que es va jubilar el 1986. A principis dels anys cinquanta, obr una llibreria. Tamb va aprendre idiomes, la qual cosa li va permetre fer d'intermediari de la gran quantitat de visitants estrangers que residien a Formentera, i va estudiar topografia, especialitat a la qual va dedicar el seu temps lliure durant molts d anys.

El 1970 va ser nomenat jutge de pau de Formentera per elecci del ple de l Ajuntament de l illa, crrec que va ocupar durant 25 anys. A finals dels anys setanta, va ser impulsor, juntament amb altres pares, de l actual Institut d'Ensenyament Secundari IES Marc Ferrer de Formentera, aix com promotor i membre actiu de l Associaci de Pares d'Alumnes del centre.

Arribada la dcada dels vuitanta va ampliar la seva activitat cvica com a membre de la Junta Directiva de la Petita i Mitjana Empresa de Formentera, de la qual fou elegit president. Una vegada jubilat, va ser un dels impulsors del Club de Jubilats de Formentera i membre de la seva Junta Directiva. El 2006 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237388" title="Coordinadora d'Associacions Laiques d'Escoltisme i Guiatge" nonfiltered="2045" processed="2042" dbindex="92060">
ESLAK (Coordinadora d'Associacions Laiques d'Escoltisme i Guiatge) fou una federaci d'associacions escoltes laiques de l'Estat Espanyol que estigu activa durant els anys 90 del segle XX. Fou impulsada per l'associaci laica de l'Escoltisme Catal, Escoltes Catalans.

Fou creada el 1990 i el seu primer president fou Josep Lpez. Es dissolgu l'associaci a finals dels anys 90 arran de les pressions del WOSM a Escoltes Catalans per utilitzar el terme "escolta" en una associaci no reconeguda oficialment.

Es trobava constituda per les segents associacions:
 Escoltes Catalans (Catalunya);
 Escoltes de Mallorca (Mallorca);
 Euskal Eskaut eta Gia Elkartea (Pas Basc);
 ACEGGA (Galcia);

Referncies.
 Escoltisme laic i transformaci social. Ral Adroher, Elena Jimnez i Eduard Vallory. Eumo Editorial. Barcelona, 2005.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237390" title="Carla Bruni" nonfiltered="2046" processed="2043" dbindex="92061">

Carla Bruni-Tedeschi, ms coneguda pel nom de Carla Bruni, s l'esposa de l'actual President de la Repblica francesa i Coprincesa consort d'Andorra. Antiga model publicitria dels anys 90, va triomfar com a compositora i intrpret de canons abans de casar-se amb el President de la Repblica francesa Nicolas Sarkozy. 

Carla s filla del compositor d'pera Alberto Bruni Tedeschi i de l'actriu i pianista concertista Marysa Borini. Tenia un germ de nom Virginio (mort el 4 de juliol del 2006) i una germana ms gran: l'actriu, escengrafa i realitzadora Valeria Bruni-Tedeschi.

 Biografia .
El 23 de desembre del 1967 nasqu a Tor (Itlia). Amb 5 anys, la seva famlia deix Itlia i s'install a Frana per por a les accions de les Brigades Roges italianes.

Quan tenia 9 anys, desprs d'haver aprs piano, aprengu a tocar la guitarra, la qual ja no deixar ms. Aquells anys, s'impregn de msica a la vegada que heret de la seva famlia una certa estima per aquest art. Apassionada per la literatura i l escriptura, compos canons, emprant les dues afeccions per elaborar els seus textos.

Mentre vivia amb l'editor literari Jean-Paul Enthoven, s'enamor del seu fill Raphal Enthoven, marit de Justine Lvy, de la qual es divorci. Justine Lvy public el 2004 un llibre sobre aquest incident. El 2001 Carla tingu un fill, Aurlien, amb Raphal Enthoven.

El 2004 esdevingu, ben a contracor seu, un dels personatges del primer best-seller de Justine Lvy Rien de grave. L'autora, filla de Bernard-Henri Lvy (del qual era editor i gran amic el pare de Raphal Enthoven), hi expos la seva visi d'aquell perode de la seva vida i del de desprs del seu divorci de Raphal Enthoven, que se n'an amb Carla Bruni.

El desembre del 2007 i a partir d'unes fotografies fetes en un parc d'atraccions de Pars, se la relacion sentimentalment amb el recentment separat President de la Repblica francesa Nicolas Sarkozy, amb qui finalment es va casar el 2 de febrer de 2008.

Carrera de model (1985-1997).
Als 19 anys atur els seus estudis d'art i d'arquitectura per esdevenir model de publicitat. Arrib al rang de top model el 1988 i esdevingu una estrella mundial de les revistes de moda dels anys 90, desfilant per a Christian Dior, Paco Rabanne, Gianni Versace, entre d'altres i situant-se a l'alada de les altres grans d'aquella poca com ara Claudia Schiffer, Naomi Campbell, Cindy Crawford, Christy Turlington, Linda Evangelista o Karen Mulder. 

El 1997, amb 29 anys, pos fi a la seva carrera de model internacional desprs de 10 anys i decid dedicar-se a la msica, la seva veritable passi.

Carrera d'autora, compositora i intrpret (des de l'any 1997).
El 1999 Julien Clerc li propos que li escrivs alguna can i ella l'hi fa sis lletres per al seu lbum Si j tais elle (ell en composa la msica).

El 2002, animada pel treball amb Julien Clerc i amb l'ajut del seu amic Louis Bertignac, amb qui havia tingut una relaci afectiva de ms jove, compos la lletra i la msica d'un lbum, Quelqu'un m'a dit, que interpret amb la seva veu sensual, greu i una mica trencada, tan sols acompanyada per la seva guitarra. Fou una veritable revelaci musical a Frana, molt elogiada per la crtica i va vendre dos milions de discos. La seva msica, en l'esperit d'un Vincent Delerm o un Benjamin Biolay, la situ al cim de l'xit del mn musical.

El 2003, particip desinteressadament a l'lbum compilaci per Solidarit Enfants Sida (Sol En Si) amb Axel Bauer, Francis Cabrel, Calogero, Louis Chedid, Maurane i Antoine, entre d'altres.

El 15 de gener del 2007 edit l'esperat segon lbum No Promises, fet de la musicaci que Carla fa dels textos de poetes en llengua anglesa com ara William Butler Yeats, Wystan Hugh Auden, Emily Dickinson, Christina Rossetti, Walter de la Mare o Dorothy Parker.

 lbums .
Canons de l'lbum Si j'tais elle, amb msica de de Julien Clerc (2000).

 Si j tais elle;
 Aussi vivant;
 On serait seuls au monde;
 Se contenter d'ici-bas;
 Silence caresse;

Canons de l'lbum Quelqu'un m'a dit (2002).

 Quelqu'un m'a dit;
 Raphal;
 Tout le monde;
 La noye;
 Le toi du moi;
 Le ciel dans une chambre ;
 J'en connais;
 Le plus beau du quartier;
 Chanson triste;
 L'excessive;
 L'amour;
 La dernire minute;

 Canons de l'lbum Sol en cirque (2003).

 Mme si je suis top;

Canons de l'lbum Longtemps amb Louis Bertignac (2005).

 Les frleuses;
 Sans toi;

Canons de l'lbum No Promises (2007).

 Those dancing days are gone;
 Before the world was made;
 Lady weeping at the crossroads;
 I felt my life with both my hands;
 Promises like piecrust;
 Autumn;
 If you were coming in the fall;
 I went to heaven;
 Afternoon;
 Ballade at thirty-five;
 At last the secret is out;

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial de Carla Bruni;
 Pgina dedicada a la collaboraci entre Carla Bruni i Julien Clerc;
 Extracte de msica de "Qu'est-ce que tu crois?" - duet Julien Clerc / Carla Bruni;
 Associaci Sol en Si contre le Sida sostinguda per Carla Bruni;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237393" title="Marc Minuci (trib de la plebs)" nonfiltered="2047" processed="2044" dbindex="92062">

Marc Minuci (Marcus Minucius) fou escollit trib de la plebs, crrec que va exercir l'any 401 aC, i va acusar en aquesta condici els dos tribuns amb potestat consular de l'any anterior (402 aC) per la seva conducta durant la guerra contra la ciutat de Ves.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237394" title="Misgenes" nonfiltered="2048" processed="2045" dbindex="92063">
Misgenes (Misagenes) fou un cap nmida, fill de Masinissa I. 

El seu pare el va nomenar cap de les forces que van ajudar als romans en la guerra contra Perseu de Macednia el 171 aC. Va romandre a Grcia uns quatre anys i va fer importants serveis a Roma. Desprs de la guerra va tornar a frica (vers 167 aC) per els seus vaixells foren dispersats per una turmenta; Misgenes es va haver de refugiar al port de Brundusium on fou rebut amb distinci pel qestor Luci Estertini, i se li va facilitat tot el que necessitava. 

Va morir sens dubte abans que el seu pare ja que no s esmentat desprs de la mort d'aquest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237396" title="Bartomeu Catal Barcel" nonfiltered="2049" processed="2046" dbindex="92064">
Bartomeu Catal Barcel (Vilafranca de Bonany, 1942) s un sacerdot mallorqu. Ha estat vicari de la parrquia de l'Alcdia i actualment s el president del Projecte Home de les Illes Balears. Ha estat guardonat el 1997 amb el Premi Ramon Llull i el 2007 amb la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears en reconeixement a la seva tasca d'ajuda a les persones amb addicci a les drogues.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Bartomeu Catal al Diari de Mallorca;
 Biografia a la Web dels Premis Llull;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237397" title="Misiteu" nonfiltered="2050" processed="2047" dbindex="92065">
Misiteu (Zsim l'esmenta com Temesicles, ) fou un distingit grec destacat per la seva saviesa i eloqncia, la filla del qual, Sabnia Tranquillina fou la dona de Gordi III. 

Aquest emperador va nomenar al seu sogre com prefecte dels pretorians i va efectuar diverses reformes a la casa reial, eliminant als poderosos eunucs que s'havien anat imposant des del temps d'Elagbal i disposaven dels principals crrecs civils i militars. Va participar a les operacions a Orient contra els perses on va morir be per malaltia o be per la traci de Filip l'rab. 

Probablement el seu nom era Timesiteu o Timasiteu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237400" title="Joan de Safont i de Ferrer" nonfiltered="2051" processed="2048" dbindex="92066">
Joan de Safont i de Ferrer (Besal, Garrotxa, 1789 - Barcelona, 1847) fou un abat benedict del monestir de Sant Pau del Camp, historiador i filsof.

Catedrtic de filosofia al Collegi de Sant Pau del Camp fins a l'exclaustraci de 1835. Exclaustrat, fou professor i divulgador de les cincies fsiques. Organitz un notable museu i una biblioteca. Dins dels seus treballs d'home estudis i encuriosit per tot el que l'envoltava, destaca per la seva raresa l'esfera copernicana ellptica que va construir amb la collaboraci de Francesc Arau i Sapons, l'any 1835.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237401" title="Mtec" nonfiltered="2052" processed="2049" dbindex="92067">
Mtec (Mithaecus, ) fou un escriptor grec.

Va escriure diversos tractats sobre l'art de la bona cuina, que son esmentat per Ateneu (7. p. 325, 12. p. 516, 3. p. 112), sota el ttol de . La darrera obra s esmentada tamb per Plat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237403" title="Mitra (mitologia)" nonfiltered="2053" processed="2050" dbindex="92068">

Mitra (Mithras, ) fou el du del sol entre els perses.

Aquesta detat es representada generalment com un jove bell, amb gorra frgia que llana a terra un brau i fa l'acci de tallar-li el coll; al mateix temps el brau est sent tamb atacat per una serp i un escoro.

El du Mitra rom.

En temps de l'imperi el seu culte fou introdut a Roma i es va difondre per tot l'Imperi Rom.
El culte de Mitra s'organitzava en societats secretes, exclusivament masculines. Era molt popular dins dels ambients militars. Obligava a l'honestedat, la puresa i el coratge entre els seus adeptes.

s possible que Ner, nascut el 25 de desembre, el mateix dia que es festejava el naixement de Mitra, fos un dels primers emperadors que li rendiren culte.

Les excavacions iniciades el 1857 sota l'esglsia de Sant Climent, a Roma, van mostrar que estava construda sobre una esglsia del segle IV, i aquesta, estava a sobre d'un altre temple dedicat a Mitra. Per les troballes arqueolgiques se sap que s una religi d'origen persa (el mitraisme), adoptada pels romans l'any 62 aC, que va competir amb el cristianisme fins al segle IV.

Mitra i el cristianisme.
Alguns relats descriuen Mitra en narracions que mostren grans similituds amb els dels evangelis, apropant la imatge de aquest du frigi amb la de Jess de Natzaret.

 Mitra nasqu el 25 de desembre, en una cova fosca ;
 Els pastors foren els primers que el trobaren i l'adoraren.
 Li van portar regals, or i essncies.
 La seva mare era una verge, anomenada Mare de du.
 Mitra era un lla d'uni entre du i la gent. Era un representant de Ahura Mazda a la Terra.
 Desprs d'ensenyar a la Terra, Mitra ascend als cel.
 Fou enviat pel Pare per a que es fessin els seus desitjos a la Terra ;
 El seu sacrifici tenia com finalitat redimir el gnere hum.
 Els seus seguidors creien en la resurrecci, en la comuni amb el pa i el vi, en el cel i en l'infern.
 Mitra rebia l'apellatiu de La Llum, el Bon Pastor, La Veritat.
 El dia sagrat del mitraisme era el diumenge.
 El mitraisme es representa amb una creu en un cercle, que simbolitza el sol.

En el sopar dels seguidors de Mitra hi ha la frase:
El que no mengi del meu cos i no begui de la meva sang de manera que es confongui en mi i jo amb ell, no obtindr la salvaci...

Jess en el seu ltim sopar pronunci una frase mol semblant:
El que no mengi del meu cos i no begui de la meva sang, no tindr la vida eterna...  (Joan 6,53-54)

Enllaos.

Article sobre Mitra ;
Vdeo National Geographic ;

Bibliografia.
Jess o el secreto mortal de los templarios, Robert Ambelain pag. 189. ;

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237407" title="Mitranes" nonfiltered="2054" processed="2051" dbindex="92069">
Mitranes o Mitrines o Mitrenes  (Mithranes, Mithrenes, ) o Mithrines ) fou el comandant persa de la guarnici de Sardes abans de l'arribada de l'exrcit macedoni d'Alexandre el Gran. 

Desprs de la batalla del Grnic (334 aC) Mitranes es va rendir voluntriament a Alexandre i fou tractat amb distinci. Desprs de la batalla d'Arbela o Gaugamela, Alexandre el va nomenar strapa d'Armnia crrec que va exercir fins al repartiment de territoris dels seus generals el 323 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237411" title="Bernat Sams" nonfiltered="2055" processed="2052" dbindex="92070">
Bernat Sams (segle XV) intervingu en la capitulaci de Pedralbes a la guerra civil contra Joan II (1472). D'altres fonts indiquen com a ms probable que es tracti de fra Miquel Sams, abat de Sant Salvador de Breda i el trentaun president de la Generalitat de Catalunya el 1470.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237415" title="Biblioteca Raixa" nonfiltered="2056" processed="2053" dbindex="92071">
Biblioteca Raixa s una collecci de llibres de butxaca destinats a divulgar obres d'autors moderns, catalans i estrangers, iniciada per l'Editorial Moll el juliol del 1954. Del 1956 al 1964 public anualment la miscellnia Cap d'any, amb articles, crniques sobre la vida cultural dels Pasos Catalans i bibliografia de l'any anterior. L'encarregada era Aina Moll Marqus.

Va tenir com a precedents la Biblioteca Raixa, srie de biblifil comenada el 1945 per Llibres Mallorca, de la qual noms sortiren dos volums, i els quaderns literaris Raixa, dirigits per Francesc de Borja Moll i Casasnovas, amb l'assessorament de Manuel Sanchis i Guarner i la collaboraci d'escriptors reconeguts (Josep Maria Benet i Jornet, Maria Aurlia Capmany, Jordi Pere Cerd, Salvador Espriu), dels quals noms pogu aparixer el nmero 1 el gener del 1953 per problemes amb la censura. El 1964, amb 71 volums publicats, es va interrompre la srie. El es va reprendre la publicaci el 1968 de manera que pel maig del 2001 s'havia publicat 160 volums.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237417" title="Djamileh" nonfiltered="2057" processed="2054" dbindex="92072">

Djamileh s una pera cmica en un acte de Georges Bizet sobre un llibret francs de Louis Gallet, basat en un conte oriental: Namouna, d'Alfred de Musset.

Va ser estrenada el 22 de maig de 1872 a l'Opra-Comique de Pars. Va gaudir de deu representacions l'any 1872, per no va ser reposada a Pars fins l'any 1938. 

L'pera va ser oblidada durant molts anys, malgrat l'admiraci que per ella van palesar Gustav Mahler, qui va dirigir-ne dinou representacions a l'pera de l'Estat de Viena entre 1898 i 1903, i Richard Strauss qui la va considerar com una font d'inspiraci per a la seua Ariadne auf Naxos. Strauss la considerava entre el catleg d'obres excellents que havien de nodrir el repertori per als teatres alemanys de post-guerra.

S'ha considerat Djamileh com una deliciosa pera en un acte, delicada i etria, menys representada del que mereixeria. No obstant la feblesa del llibret  quasib una ancdota  el seu exotisme s irresistible. En particular el personatge principal est perfectament retratat en el seu amor fidel, sobretot en la seua primera ria Nour-Eddin, roi de Lahore; que si b amb el seu carcter narratiu no palesa la situaci real de la protagonista, descriu perfectament la profunditat dels seus sentiments; aix com en la segona ria Sans doute, l'heure est prochaine que revela la magnitud de la vulnerabilitat de l'esclava.


Sinopsi.

Djamileh, una bella esclava, est enamorada del seu amo, el prncep turc Haroun. No obstant aix, aquest est cansat d'ella i t la intenci de vendre-la. Djamileh persuadeix el secretari del prncep, Splendiano, qui est enamorat d'ella, perqu l'ajude a reconquistar l'afecte de l'amo. Ella li promet que es casar amb ell si no hi rex.

Amb l'ajuda del secretari, quan arriba el mercader d'esclaus, Djamileh, disfressada, s'introdueix entre les esclaves que el mercader li ofereix al prncep. Djamileh dansa, i el prncep, encisat, decideix immediatament comprar-la. Quan ella descobreix la seua identitat i declara que l'engany ha estat provocat noms per l'amor que sent envers ell, Haroun torna a declarar-li el seu afecte.

Enregistraments.
N'hi ha hagut dos enregistraments:
 Lucia Popp, Franco Bonisolli, Jean-Philippe Lafont; Director: Lamberto Gardelli - Orquestra de la Rdio de Munich   Orfeo 1983  ;
 Marie-Ange Todorovitch, Jean-Luc Maurette, Francois Le Roux; Director: Jacques Mercier - Orquestra Nacional d'le de France   RCA 1988;

Referncies.


Enllaos externs.
 Llibret;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237422" title="Domingo de Bonechea" nonfiltered="2058" processed="2055" dbindex="92074">

Domingo (de) Bonechea Andonaegui (Getaria, 8 d'agost 1711   Tahit, 26 de gener 1775), fou un navegant i explorador basc conegut pels seus viatges a Tahit descobrint alguns atols de les Tuamotu. Fou anomenat tamb en el seu temps Boenechea o Bonachea, i modernament Bonaechea o Bonetxea. El segon cognom s'ha suposat que era Irbar.

Moltes de les illes visitades a les Tuamotu i les illes de la Societat ja havien sigut descobertes poc abans per Quirs, Wallis, Bougainville o Cook. Les expedicions van tenir escassa difusi ja que no van tenir continutat i els diaris no van ser publicats fins molts anys desprs. Aix i tot, sn de gran valor etnolgic.

Context histric.
Des de mitjans del segle XVIII anglesos i francesos exploraven els Mar del Sud, considerat fins aleshores com un "llac espanyol". Wallis i Bougainville havien explorat Tahit, i Philip Carteret les Tuamotu. Els viatges de James Cook i de Jean-Franois de Surville van decidir al virrei del Per, Manuel d'Amat i de Junyent, a organitzar unes expedicions per saber si existien establiments anglesos o francesos.

Desprs d'un primer viatge a l'illa de Pasqua, se'n preparava un segon per establir una missi evangelitzadora per a ltima hora es va canviar l'objectiu per dirigir-se a Tahit. 

Primer viatge a Tahit.
El 26 de setembre del 1772 partia de El Callao la fragata Santa Mara Magdalena, coneguda com lguila. L'objectiu era esbrinar l'inters dels anglesos per l'illa de Tahit, i conixer les condicions per establir una colnia i una missi evangelitzadora. L'expedici s'encarrega al capit Domingo de Bonechea, acompanyat de Toms Gayangos i de Juan Herv.

Desprs de creuar les Tuamotu, van arribar a Tahit anomenant-la Amat en honor al virrei. Van amarrar a la badia d'Airua. Durant un mes van establir relacions amb els tahitians recollint informaci sobre l'illa i els seus habitants.

De tornada van intentar anar a l'illa de San Carlos (illa de Pasqua), tal com era l'objectiu inicial de l'expedici, per no la van trobar arribant fins a Valparaso.

En el viatge de tornada havien embarcat quatre tahitians amb el propsit d'evangelitzar-los i ensenyar-los castell. Dos d'ells van morir el 1773: Tipitipia, batejat Jos, a Valparaso; i Heiao, batejat Francisco Jos Amat, a Lima. Els altres dos, Pautu i Tetuanui, van ser batejats a la catedral de Lima amb els noms de Toms i Manuel respectivament. Van tornar a Tahit en el segon viatge de Bonechea.

Els diaris de Bonechea i de Bonacarsi fan una descripci de l'illa, i el del francisc Jos Amich inclou tamb un vocabulari.

Ruta del primer viatge.
El Callao, 26 de setembre de 1772.
San Simn y Judas (Tauere);
San Quintn (Haraiki);
Todos los Santos (Anaa), el dia de Tots Sants del 1772.
San Cristbal (Mehetia);
Amat (Tahit), 8 de novembre al 20 de desembre. Durant l'estada van visitar Santo Domingo (Moorea).
Valparaso, 21 de febrer de 1773.
El Callao, maig.

Segon viatge a Tahit.
El virrei envia una segona expedici de lguila per fundar un establiment amb soldats i missioners. De nou el comandament s pel capit Bonechea, amb Toms Gayangos de segon. L'acompanya el vaixell Jpiter amb Jos de Anda y Varela. Els missioners sn els franciscans Narciso Gonzlez i el catal Jernimo Clota, assistits pels dos tahitians que serviran d'intrprets, junt amb Mximo Rodrguez que havia aprs tahiti en el primer viatge.

En el port anomenat Santa Cruz, a la badia de Vaitepiha, construeixen una casa pels missioners. L'1 de gener de 1775 prenen possessi de l'illa d'Amat collocant una creu amb la inscripci CHRISTUS VINCIT, CAROLUS III IMPERATOR 1774. Tres anys desprs, per deixar constncia de la presncia anglesa, James Cook hi va afegir GEORGIUS III, REX. ANNIS 1767, 1769, 1773 ET 1777.

Deixa a la missi els dos franciscans i l'intrpret Mximo Rodrguez, i va a explorar l'illa de Raiatea. No trobant un bon port i trobant-se malalt, torna a Tahit on va morir el 26 de gener de 1775. s enterrat al costat de la creu davant de la missi, al districte de Tautira.

Ruta del segon viatge.
El Callao, 20 de setembre de 1774.
Tuamotu:
San Narciso (Tatakoto), descoberta el dia de Sant Narcs.
San Simn y Judas (Tauere);
Los Mrtires (Tekokota), descoberta dies abans per Anda y Varela que la va anomenar La del Peligro.
San Juan (Hikueru);
San Quintn (Haraiki);
Todos los Santos (Anaa);
San Julin (Tahanea), descoberta.
San Blas (Motutunga);
Illes de la Societat:
San Cristbal (Mehetia);
Amat (Tahit), del 27 de setembre al 7 de gener de 1775.
La Princesa (Raiatea), 10 i 11 de gener. Passen per davant de Santo Domingo (Moorea), La Hermosa (Huahine), San Pedro (Bora Bora), San Antonio (Maupiti), La Pelada (Maiao), La de los Pjaros (Manuae) i Los Tres Hermanos (Tetiaroa).
Amat, del 15 al 28 de gener.
Santa Rosa (Raivavae, a les illes Australs), 5 de febrer.
El Callao, 13 d'abril.

Epleg.
Toms Gayangos va prendre el comandament de l'expedici i va tornar immediatament al Per. Durant el viatge de tornada va descobrir Santa Rosa (Raivavae).

Mximo Rodrguez va conviure amb els tahitians, convertint-se en el primer occidental establert als Mars del Sud. El seu diari, escrit entre el 15 de desembre de 1774 i el 12 de desembre de 1775, t un gran valor etnolgic i histric sobre la societat de Tahit. En canvi, els dos missioners franciscans van viure constantment atemorits i van decidir abandonar l'illa en el tercer i ltim viatge de lguila.

El diari de Mximo Rodrguez no va ser publicat fins al segle XX, primer en angls i desprs en francs. El diari de Jos Anda y Varela tamb va restar indit fins al segle XX.

El 1992 l'alcalde de Getaria va fer entrega a l'alcalde de Tautira d'una placa en memria del capit Bonetxea, collocada a l'entrada de l'esglsia catlica. 

Notes i referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237428" title="Comissari Europeu de la Competncia" nonfiltered="2059" processed="2056" dbindex="92075">
El Comissari Europeu de la Competncia s un membre de la Comissi Europea encarregat de les qestions sobre la competncia comercial, les fusions d'empreses, les ajudes estatals i les lleis antimonopoli. Des del setembre de 1990 aquest comissaria s l'nica autoritat autoritzada a permetre les fusions a l'Espai Econmic Europeu (EEA).

L'actual comissria responsable d'aquesta cartera s la neerlandesa Neelie Kroes.

Llista de Comissaris de la Competncia.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal de la Competncia a la Comissi Europea;
  Portal de la comissria Neelie Kroes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237432" title="Fundaci Hospital Sant Pere Claver" nonfiltered="2060" processed="2057" dbindex="92076">
Fundaci Hospital Sant Pere Claver s una fundaci amb llarga tradici assistencial i mdica, creada a Barcelona per la Companyia de Jess el 1948. La particular filosofia de vida i l escala de valors de l entitat n han determinat la manera de treballar dels professionals i el tracte als usuaris. 

La seva tasca en els barris del Poble Sec i de Sants, en els quals ha prestat serveis d atenci en salut mental, ha estat capdavantera, i la Fundaci sempre ha
donat resposta a les demandes socials identifi cables amb situacions de marginalitat social o de mancances de serveis a collectius, que han de ser ateses
fora del sistema pblic. La Fundaci s ha convertit en un referent de salut en el seu entorn ms immediat.

La Fundaci Hospital Sant Pere Claver dirigeix els segents centres del districte:
 Centre de Salut Mental d'Adults de Montjuc;
 Centre de Salut Mental d'Adults de Sants;
 Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Sants-Montjuc,

aix com programes assistencials de tractaments especfics adreats tant a la poblaci infantil i juvenil com a la poblaci adulta. El 2002 va crear el primer hospital de dia de Barcelona, que acull adolescents amb trastorns mentals i que permet atendre els joves sense que perdin els vincles familiars i socials. Per aquest motiu el 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web de la Fundaci;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237435" title="Francisco Morano Moreno" nonfiltered="2061" processed="2058" dbindex="92077">
Francisco Morano Moreno (Madrid, 1876 - Barcelona, 1933) fou un actor teatral.

Morano havia treballat amb la companyia de Maria Tubau i actu a Barcelona al teatre Principal (1893-1894). El 1903 form una companyia pel seu compte, convertint-se en un gran empresari i director teatral que realitz campanyes a les principals capitals de l'Estat espanyol, aix com a l'Argentina.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237436" title="Antoni Pallars i Tuset" nonfiltered="2062" processed="2059" dbindex="92078">
Antoni Pallars i Tuset (Puigcerd, 1932)  Estudi als Escolapis de Puigcerd, i el 1950, com a membre de l associaci d exalumnes, fou cofundador de l'Esbart Cerdanya i particip activament amb el jovent de la vila en la Festa del Llac, que van voler convertir en una mena de Semana Grande de Bilbao. El 1956 es trasllad a Barcelona, on va treballar en una fbrica de gas hidrfil de la qual va acabar sent director comercial. El 1972, desprs de viure a Santa Coloma de Gramenet i al Poblenou, s install amb la seva dona a les Corts. 

Durant els anys de transici democrtica s aprop al PSC, amb qui va collaborar a les eleccions municipals de 1979 i 1983, quan fou nomenat conseller al districte de les Corts fins el 2003. Durant dotze anys va treballar a la Comissi de Cultura, i va ser el primer responsable del Centre Cvic de Can Deu, a ms d una figura destacada en l impuls d una nova festa major. Tamb fou conseller de Via Pblica (1995-1999), i vicepresident del Consell del Districte i regidor de Cultura i Urbanisme (1999-2003).

Tamb va ser soci fundador de l Associaci de Vens Camp Nou (1985), on va contribuir a impulsar el PERI Bacard i l eradicaci d un gueto de droga. El 1988 va promoure la fundaci de la secci local del PSC a les Corts, i cinc anys ms tard va fundar El Clar de les Corts, una tribuna de debat poltic oberta a tot el barri. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237438" title="Antoni Martorell i Miralles" nonfiltered="2063" processed="2060" dbindex="92079">
Antoni Martorell Miralles (Monturi, Mallorca, 1913) s un sacerdot i msic mallorqu. De famlia camperola, estudi solfeig i piano al conservatoria de Valncia i cant gregori a Roma. Ordenat sacerdot, ha estat organista i director de msica en la Baslica de Santa Susanna durant 38 anys. Des de 1964 a 1982 va ser membre i ms tard director de la Comissi Pontifcia de Msica Sacra de la dicesi de Roma, nomenat pel papa Pau VI. Va ser fundador i director dels Cursos d'actualitzaci musical en la Universitat Lateranum durant 13 anys. A Palma va ser el fundador i director de les Setmanes de Pastoral Musical (1972-1982). Ha participat activament en congressos, trobades, conferncies, mitjanant articles, ponncies i simpsiums. 

Se'l considera un pioner en la renovaci del cant litrgic en mallorqu. El 1999 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears i el 2002 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears a la seva vila natal.

 Obres .
 Aires del Terrer;
 Sol ixent;
 Sempreviva;
 Danses populars de les Illes Balears;
 Enllaos .
Disque i MP3





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237440" title="Adri Margarit i Coll" nonfiltered="2064" processed="2061" dbindex="92080">
Adri Margarit i Coll (1851 - 1908) fou un notari, cofundador, amb el doctor Andreu, de la Societat Urbanitzadora del Tibidabo.

L'any 1980, l'ajuntament de Barcelona li dedic un carrer al districte de Sarri-Sant Gervasi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237442" title="Neelie Kroes" nonfiltered="2065" processed="2062" dbindex="92081">

Neelie Kroes ( Rotterdam, Pasos Baixos 1941 ) s una poltica i professora universitria neerlandesa que ha estat ministra al seu pas i que actualment forma part de la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 19 de juliol de 1941 a la ciutat de Rotterdam. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat Erasmus de Rotterdam, en la qual es va doctorar el 1965. Durant la dcada del 1960 va exercir de professora en aquest mateix centre universitari.

Entre 1991 i l'any 2000 fou rectora de la Universitat Nyenrode. 

Activitat poltica.
Membre del Partit Popular per la Llibertat i la Democrcia (VVD) des de la dcada del 1960, el 1970 fou escollida membre del consell municipal de Rotterdam. El 1971 fou escollida diputada a la Tweede Kamer, havent de renunciar a la seva docncia a la universitat. El desembre de 1977 abandon el Parlament per esdevenir Secretria d'Estat de Transports en el primer govern de Dries van Agt, crrec que abandon el setembre de 1981. Desprs de ser reescollida diputada al Parlament l'any 1982, el novembre d'aquell any fou nomenada Ministra de Transports i de la Gesti de l'Aigua per part del primer ministre Ruud Lubbers, crrec que va ocupar fins el novembre de 1994. En el desenvolupament del seu crrec es produ la privatitzaci dels serveis postal i telefnic

En la formaci de la Comissi Barroso el novembre de 2004 fou designada representant del seu pas a la Comissi i ocup el crrec de Comissria Europea de la Competncia. 

Enllaos externs.
  Portal de la comissria Neelie Kroes a la Comissi Europea;
  Informaci de Neelie Kroes al Parlament neerlands;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237444" title="Mitridates I" nonfiltered="2066" processed="2063" dbindex="92082">
Mitridates I fou strapa del Pont. Com que no fou rei la seva numeraci es repeteix desprs amb el primer Mitridates que fou rei del Pont, que de vegades s anomenat incorrectament Mitridates III. Deia ser descendent d'un dels set nobles que van enderrocar i matar a Smerdis de Prsia, i tamb reclamaven descendncia directe de la casa reial dels aquemnides. 

Hauria governat el Pont vers el 410 aC fins el 363 aC, com a successor del seu pare el strapa Ariobarzanes I del Pont, al que va trair i va entregar als perses, circumstancia esmentada per Xenofont i Aristtil. Eckhel el suposa el mateix Mitridates que va acompanyar a Cir el Jove i que hauria estat tamb strapa de Licania, per aix sembla fora improbable. 

Va morir vers el 363 aC i el va succeir el seu fill Ariobarzanes II del Pont.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237446" title="Mitridates II" nonfiltered="2067" processed="2064" dbindex="92083">
Mitridates II fou strapa del Pont. Com que no fou rei al accedir al poder la seva numeraci es repeteix desprs amb el segon Mitridates que fou rei del Pont, que de vegades s anomenat incorrectament Mitridates IV.

Va succeir al seu pare Ariobarzanes II del Pont el 337 aC. El seu sobrenom fou Ktistos  es a dir "fundador", segurament per distingir-lo de Mitridates I. Segons Appi Mitridates VI Eupator era el vuit descendent desprs del primer rei i Mitridates II era el sis ascendent amb aquest nom. Diodor de Siclia li assigna un regnat de 35 anys (vers 337 aC al 301 aC). 

Va esdevenir independent de fet el 334 aC desprs de la derrota persa al Grnic. Va perdre el regne en alguns moments per la histria es prou desconeguda per concretar cap data. Va haver d'acceptar el domini macedoni vers el 322 aC i fou un dels homes de confiana d'Antgon el Borni. Aquest un dia va tenir un somni sobre la futura grandesa de Mitridates i va decidir la seva execuci, per Mitridates en fou informat per Demetri Poliorcetes i va fugir (potser vers el 318 aC) amb un grup de soldats a Paflagnia on es va fortificar al castell de Cimiata on se li van reunir gent de la regi i progressivament va estendre la seva rea de control i fou aix com va passar de ser un petit strapa a esdevenir rei del Pont. 

El 317 aC va donar suport a umenes de Crdia en contra d'Antgon, i desprs ja no torna a ser esmentat fins que va morir vers el 302 aC o 301 aC encara que sembla que s'havia sotms altra cop a Antgon en un moment indeterminat.

A la seva mort el va succeir sense dificultats el seu fill Mitridates III, generalment anomenat Mitridates I del Pont. Segons Lluci va morir amb uns 84 anys el que faria possible que fos el mateix "Mitridates fill d'Ariobarzanes" que va matar al strapa Datames de Capadcia el 361 aC



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237447" title="Mitridates I del Pont" nonfiltered="2068" processed="2065" dbindex="92084">
Mitridates I del Pont (Mitridates III) fou rei del Pont, el primer que no fou strapa sin rei. Era fill de Mitridates II al que va succeir vers el 302 aC o 301 aC. 

Va fer adquisicions a Capadcia i Paflagnia per no se sap si fou per cessions dels selucides o per conquesta. El 281 aC va concertar una aliana amb Heraclea del Pont en contra de Seleuc I Nictor. Un temps desprs va contractar els serveis de mercenaris glates amb els que va derrotar una fora militar enviada contra ell per Ptolemeu II Filadelf.

Va morir vers el 266 o 265 aC i el va succeir el seu fill Ariobarzanes III del Pont.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237449" title="Mitridates II del Pont" nonfiltered="2069" processed="2066" dbindex="92085">
Mitridates II del Pont (Mitridates IV) fou rei del Pont vers 250 o 240 aC al 220 o 210 aC. Fou fill i successor d'Ariobarzanes III del Pont.

Quan fou proclamat rei era un menor d'edat (un nen diu Memn) i com que la seva filla estava en edat de casar el 222 aC, probablement havia nascut abans del 250 aC i hauria tingut la filla vers el 240 aC.

Desprs de pujar al poder el regne fou envat pels gals que foren rebutjats. Quan va arribar a l'edat (vers 240 aC) es va casar a una germana de  Seleuc II Callnic (246 aC-225 aC) i hauria rebut com a dot part de Frgia. En la guerra entre Callnic i Antoc Hierax va prendre partit per aquest darrer i va derrotar el seu cunyat en una gran batalla en la que Seleuc va perdre vint mil homes i quasi va perdre la prpia vida.

La filla de Mitridates, Laodice,  fou donada en matrimoni a Antoc III el gran (223 aC-187 aC) i un altra filla tamb anomenada Laodice es va casar amb un cos d'Antoc de  nom Aqueos (vers 222 aC). El 220 aC Mitridates va fer la guerra contra Sinope  per no va aconseguir reduir-la i no va passar al Regne de Pont fins fora temps desprs (vers el 183 aC). En una data incerta va enviar ajut a Rodes, que havia patit un terratrmol.

La data de la seva mort es desconeguda, per fou posterior al 220 aC. En aquestos anys el Pont no s esmentat per cap historiador, i es desconeix realment que va passar. Per alguns historiadors Mitridates va regnar fins vers el 185 aC, per la majoria dels historiador consideren que el va succeir el seu fill que seria Mitridates III del Pont, ja que Appi diu que Mitridates VI Eupator era el sis rei amb aquest nom i el vuit rei del pas (hi va haver un Ariobarzanes III del Pont i un Farnaces I del Pont). 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237451" title="Mitridates III del Pont" nonfiltered="2070" processed="2067" dbindex="92086">
Mitridates III del Pont (Mitridates V) fou un suposat rei del Pont que va regnar vers 220 o 210 aC fins vers el 185 aC. En aquestos anys el Pont no s esmentat per cap historiador, i es desconeix realment que va passar. La majoria dels historiador consideren que hi va haver un Mitridates III, ja que Appi diu que Mitridates VI Eupator era el sis rei amb aquest nom i el vuit rei del pas (hi va haver un Ariobarzanes III del Pont i un Farnaces I del Pont). Roman la dubte de si Appi va contar a Mitridates II com a rei o no.

El seu suposat successor fou el seu fill Farnaces I.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237452" title="Mitridates V" nonfiltered="2071" processed="2068" dbindex="92087">


Onomstica:

Nom alternatiu de Mitridates III del Pont;
Mitridates V Evergetes rei del Pont;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237453" title="Mitridates IV del Pont" nonfiltered="2072" processed="2069" dbindex="92088">
Mitridates IV del Pont Filoptor Filadelf (Mitridates VI)  (Grec antic: M             o              o ; mort vers 150 aC) fou rei del Pont probablement vers el 170 aC o 160 aC. Seria fill del misteris Mitridates III del Pont, i successor del seu germ Farnaces I del Pont amb el que apareix associat en la signatura d'un tractat amb el rei umenes II de Prgam el 179 aC.

No apareix esmentat com a rei fins el 154 aC quan va enviar una fora auxiliar a tal II de Prgam en contra de Bitnia. Va morir vers el 150 aC i el va succeir el seu nebot Mitridates V Evergetes, fill de Farnaces. Va ajudar als romans amb una fora naval auxiliar a la tercera guerra pnica.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237455" title="Mitridates VI" nonfiltered="2073" processed="2070" dbindex="92089">


Onomstica:

nom alternatiu de Mitridates IV del Pont;
nom abreujat de Mitridates VI Eupator o Mitridates el Gran;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237456" title="Lleonard Ramrez i Viad" nonfiltered="2074" processed="2071" dbindex="92090">
Lleonard Ramrez i Viad (Barcelona, 1928) s un activista poltic catal,  Va estudiar el batxillerat elemental i durant cinquanta anys va exercir com a cap de compres i vendes en una empresa de cables elctrics. Membre actiu en la lluita antifranquista, l any 1945 s afili a l Orientaci Catlica Professional del Dependent (OCPD) i dos anys ms tard cre la secci de la Joventut Obrera Catlica ( JOC) del barri de Sants, juntament amb Miquel Juncadella. Amb la seva dona Josefi na Rofastes fund tamb l Acci Catlica Obrera (ACO). A mitjan anys cinquanta va entrar en contacte amb la CNT, i va formar part dels Cors de Clav de Collblanc. 

Durant els anys seixanta collabor amb els Grups Cristians per a la Promoci i Defensa dels Drets Humans, i va mantenir reunions clandestines a Montserrat amb militants antifranquistes. Tamb va participar en les primeres reunions de Comissions Obreres a la parrquia de Sant Isidre de l'Hospitalet de Llobregat. A ms, s membre del Grup de Solidaritat amb Presos i Represaliats. En la dcada dels seixanta va ser membre fundador de l escola Proa de la Bordeta i tamb de l editorial Nova Terra, amb la fi nalitat que fos un instrument de pedagogia popular. L any 1970 es tanc a la Catedral de Barcelona en solidaritat amb els treballadors expedientats de l empresa AEG i fou detingut per la policia.

Els ltims anys del franquisme va ser membre de l'Assemblea de Catalunya, del Consell Pastoral del Baix Llobregat i el Sindicat Independent de Tcnics en la clandestinitat, i ajud a crear el Centre Social de Sants. Ja en la democrcia particip en la Junta de Critas Diocesana i el 1991 ajud a fundar l'Associaci de Vens El Rac de les Corts, de la qual va ser president de 1996 a 2005 i on ha contribut a aconseguir equipaments com el Centre Cultural Riera Blanca, la biblioteca Miquel Llongueras i el CAP de les Corts.

Tamb ha participat de manera activa en altres plataformes ciutadanes, com ara la Comissi Pro Parc de Can Rigalt, la Plataforma Ciutadana Opositora al Projecte Bara 2000 o la Plataforma Diagonal Ponent. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237457" title="Flix Amat i Parcerisa" nonfiltered="2075" processed="2072" dbindex="92091">
Flix Amat i Parcerisa (Barcelona, 1940 - 2005) fou un poltic catal. Va cursar la carrera d Enginyeria Tcnica i un postgrau a ESADE, per aviat va
dirigir els seus passos cap a la poltica. El 1975 comen a militar a Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC), on form part del Consell Nacional i del Comit
Executiu, alhora que fou president de la Federaci de Barcelona del partit. Durant tres mandats (1983-1995) va ser regidor de l Ajuntament de Barcelona, i va presidir durant dotze anys el Consell Municipal del Districte de Sarri-Sant Gervasi, on va treballar a favor de la descentralitzaci de la gesti municipal.

Des del districte va promoure la recuperaci i l aprofi tament del patrimoni, tal com queda refl ectit, per exemple, a Can Castell, Can Ponsic, villa Amlia, Can
Sentmenat, els Jardins de la Tamarita, el Parc de l'Oreneta, la carretera de les Aiges o villa Joana, i va donar suport a iniciatives culturals i populars com les Jornades de Cant Coral, les Jornades Esportives o les festes majors.
Al llarg dels anys com a regidor, tamb va ser membre de la Corporaci Metropolitana de Barcelona i delConsell de la Mancomunitat de Municipis i de l'Entitat Metropolitana del Transport. Un cop acabada la seva etapa al districte de Sarri-Sant Gervasi, fou director de la Societat Municipal d'Aparcaments de Badalona i executiu d'ACESA i va formar part del comit executiu de l'Associaci Consell de Cent, una entitat que agrupa electes municipals del perode democrtic. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237461" title="Raymond Vouel" nonfiltered="2076" processed="2073" dbindex="92092">

Raymond Vouel ( Rumelange, Luxemburg 1923 - Ciutat de Luxemburg 1987 ) fou un poltic luxemburgus que va ser ministre al seu pas i Comissari Europeu entre 1977 i 1981.

Biografia.
Va nixer el 8 d'abril de 1923 a la poblaci de Rumelange, situada al Cant d'Esch-sur-Alzette. 

Va morir el 12 de febrer de 1987 a la ciutat de Luxemburg.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista dels Treballadors (LSAP), entre juliol de 1964 i febrer de 1968 fou nomenat Secretari d'Estat en el govern de Pierre Werner, sent responsable de les rees de salut, treball, seguretat social i mineria. 

El juny de 1974 fou nomenat Viceprimer Ministre i Ministre de Finances en el govern del primer ministre Gaston Thorn, crrecs que va ocupar fins el 1976. Aquell any abandon la poltica nacional per esdevenir membre de la Comissi Jenkins, ocupant el crrec de Comissari Europeu de la Competncia fins el gener de 1981.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237463" title="Rezs? Seress" nonfiltered="2077" processed="2074" dbindex="92093">
Rezs Seress. Nascut Rezs Spitzer. (Budapest, el 3 de novembre del 1899 - Budapest, l'11 de gener del 1968). Fou un msic i compositor hongars.

Seress era un msic autodidacta. Va aprendre sol a tocar el piano. La seva composici ms famosa s la can Szomor Vasrnap que data del 1933. La pea s ms coneguda per la seva versi en angls Gloomy Sunday (Diumenge melangis). La lletra en la versi original hongaresa va crrer a crrec del poeta Lazsl Javor. Aquesta can va ser prohibida en diversos pasos, entre ells Hongria, Gran Bretanya i els Estats Units per culpa d'una imfame llegenda que la titllava de "can maleda". Es creia el que el to extremadament melanclic de la can i la seva lletra desesperanada provocava el sucidi entre les persones que havien estat abandonades o que se'ls havia mort la parella. Noms a Hongria disset persones es van sucidar deixant notes on s'esmentava la can o versos de la mateixa. Aquesta aura de maledicci li va donar una fama inesperada i es va fer molt famosa arreu del mn ssent traduda a diversos idiomes com l'angls, francs, alemany... 

Irnicament, Seress es va suicidar llanant-se per una finestra.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237464" title="Maan Sassen" nonfiltered="2078" processed="2075" dbindex="92094">

Emanuel Sassen, conegut popularment amb el nom de Maan Sassen, ( 's-Hertogenbosch, Pasos Baixos 1911 - d. 1995 ) fou un poltic neerlands que va ser membre de la Comissi Rey entre 1967 i 1970.

Biografia.
Va nixer l'11 de setembre de 1911 a la ciutat de 's-Hertogenbosch, poblaci situada a la provncia de Brabant Septentrional. 

Va morir el 20 de desembre de 1995 a la seva ciutat de naixement.

Activitat poltica.
Membre del conservador Partit Popular Catlic (KVP), el 1946 fou escollit diputat a la Tweede Kamer en representaci del seu partit. El 1948 fou nomenat pel Primer ministre dels Pasos Baixos Willem Drees Ministre responsable de les Colnies Neerlandeses, crrec que va ocupar fins el 1949.

El juliol de l'any 1967 fou escollit membre de la Comissi Rey, esdevenint Comissari Europeu de la Competncia fins el juny de 1970.

Enllaos externs.
  Biografia de Maan Sassen a la xarxa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237468" title="Veni, Sancte Spiritus" nonfiltered="2079" processed="2076" dbindex="92095">
La seqncia de Pentecosta Veni Sancte Spiritus s un poema en llat, amb el qual l'Esglsia demana la seva assistncia a l'Esperit Sant. 

Recorda la primera vinguda de l'Esperit Sant sobre els Apstols a la Pentecosta, narrada al captol 2 dels Fets dels Apstols. 

El text s'atribux a Stephen Langton (al voltant de 1150-1228), Arquebisbe de Canterbury, encara que tamb van ser considerats els seus autors tant el rei de Frana, Robert II el Piads (970-1031) com el papa Innocenci III (1160-1216). Veni Sancte Spiritus s una de les quatre seqncies que es van mantenir desprs de la reforma litrgica realitzada pel concili de Trento.
Text.



Referncies.


Enllaos externs.
Partitura  amb gregori;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237470" title="Edwin Clark" nonfiltered="2080" processed="2077" dbindex="92096">
Edwin Clark (1814-1894) era un enginyer hidrulic angls. El seu magnum opus s l'ascensor naval Anderton Boat Lift (1875) aprop de Northwich al Cheshire, que enllaa la part navegable del riu Weaver amb el Trent and Mersey Canal .
Ascensors navals de Clark.


Clark era un expert a la societat Clark, Stansfield & Clark quan el 1870 Edward Leader Williams li va demanar de disenyar un ascensor per superar un desnivell de 15,24 m entre el Weaver i el Trent and Mersey Canal. L'installaci hidrulica va inaugurar-se el 1875 i va funcionar fins al 1908 quan van reemplaar-la per a un sistema funicular. El 2002 l'ascensor restaurat torn a un funcionament hidrulic. 

Al 1879 Clark va presentar al govern belga un projecte amb quatre ascensors per a superar el desnivell al canal del Centre, que va ser approvat el 1881.
Memorials.
Hom troba Clark al quadre Conference of Engineers at the Menai Straits Preparatory to Floating one of the Tubes of the Britannia Bridge de John Lucas. Van donar el seu nom al vaixell turstic utilitzat al siti museal del Anderton Boat Lift. 
Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237473" title="Director General de Poltica Lingstica de les Illes Balears" nonfiltered="2081" processed="2078" dbindex="92097">
El Director General de Poltica Lingstica de les Illes Balears s un crrec del Govern de les Illes Balears amb rang de direcci general que t per objectiu la creaci de poltiques en matria lingstica d'aquesta administraci.

Llista de directors generals.
 Jaume Gil Cuenca, amb el conseller de Cultura Manuel Ferrer Massanet (PP, 1995-1999);
 Joan Meli Gar, amb el conseller de Cultura Dami Pons i Pons (PSM, 1999-2003);
 Miquel Meli Caules, amb el conseller de Cultura Francesc Fiol Amengual (PP, 2003-2007);
 Margalida Tous Ferrer, amb la consellera de Cultura Brbara Galms Chicn (PSIB, 2007-);

Vegeu tamb.
 Secretari de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya;

Enllaos externs.
 Web de la Direcci General;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237476" title="Agust Duran i Sanpere" nonfiltered="2082" processed="2079" dbindex="92098">
Agust Duran i Sanpere (Cervera, Segarra, 1887 - Barcelona, 1975) fou un historiador, arxiver i arqueleg catal. 

Llicenciat en Lletres i doctor en Dret, des de 1912 collabor amb el Servei d'Investigacions Arqueolgiques. El 1917 s'incorpor i organitz l'Arxiu Municipal de Barcelona, l'Oficina d'Investigacions i Publicacions i l'Arxiu Histric de Barcelona. Dirig fins al 1957 l'Institut d'Histria de Barcelona. Membre de l'Acadmia de Bones Lletres (1924), la qual presid entre 1961 i 1963, de l'Institut d'Estudis Catalans (1942), del qual fou president el 1957, i de l'Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi (1968). Fou l'organitzador del Museu Etnolgic de Cervera.

Els seus temes principals foren el de la histria de Barcelona -i de Cervera- i la histria de l'escultura gtica catalana, matries sobre le que public diversos llibres i treballs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237477" title="Jaume Agust i Mil" nonfiltered="2083" processed="2080" dbindex="92099">
Jaume Agust i Mil (Sant Andreu de Palomar 1817 ? - 1905) fou doctor en Teologia i Jurisprudncia i batxiller en Filosofia i Lletres, assolint alts crrecs a Puerto Rico. Desprs del desastre colonial, es retir al seu lloc nadiu contribuint a la restauraci de l'esglsia de Sant Andreu, que s'havia enderrocat per defectes de construcci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237478" title="Goblin" nonfiltered="2084" processed="2081" dbindex="92100">

El goblin s un monstre del folklore amb mltiples representacions segons cada conte. Fou adoptat per la fantasia pica que el popularitz amb les obres de Tolkien. Aquests ssers comparteixen trets amb els orcs, odien els elfs i els humans i viuen per a la guerra, per els gblins sn ms petits i intelligents que els orcs i sovint ataquen servint-se del seu enginy. Podrien estar inspirats en faules sobre genis i follets del bosc, d'origen germnic.

La figura s'ha popularitzat molt i apareix en els llibres de Harry Potter, en la saga de Warhammer o a Dungeons & Dragons, entre d'altres. Progressivament ha anat assumint trets propis d'altres criatures folklriques com el trasgu asturi o el kobold germnic. 

Articles relacionats.
 Follets.
 Gnoms.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237481" title="Alien Grunt" nonfiltered="2085" processed="2082" dbindex="92101">
Un Alien Grunt s una criatura fictcia del videojoc d'acci en primera persona per PC, Half-Life.

 Descripci .

Els Grunts sn coneguts com la raa guerrera de l'espcie Vortigaunt, de Xen. Durs, forts i extremadament hostils, els Alien Grunts van armats amb una arma biolgica anomenada Hivehand (llanavespes), que cont Hornets; un tipus d'insecte volador que busca l'objectiu i l'ataca. Els Hornets (tambin anomenats Thornets) sn una infinita reserva de munici. El grunt tamb colpeja qualsevol cosa braos grans i musculosos amb unes tenalles al final. Els Alien Grunts tenen algunes parts del cos iguals que les dels Vortigaunts: molts ullss vermells, cames articulades cap enrere, pelles i un petit bra que li surt del ventre que serveix per alimentar-se. Tot i aix, les dues races no tenen els mateixos poders, per aix necessiten la Hivehand. Els Alien Grunts van equipats amb una armadura metllica al voltant de l'engonal i les espatlles, tamb t cascs i botes de metall.

Els Alien Grunts es troben quan som en una fbrica de Xen, dins uns recipients. Aix significa que els Alien Grunts estan essent fabricats, desprs sn transportats a la zona de combat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237482" title="Mitridates V Evergetes" nonfiltered="2086" processed="2083" dbindex="92102">
Mitridates V Evergetes (Mitridates VII) () fou rei del Pont vers el  i fins el , fill de Farnaces I del Pont i successor del seu oncle Mitridates IV del Pont Filoptor.

Del  al  va ajudar als romans contra Aristnic de Prgam i en agrament el cnsol Aquilli li va concedir la provncia de Frgia, per el Senat rom va revocar la donaci sota l acusaci al cnsol d haver estat subornat, si be segons es creu Mitridates va romandre en possessi de Frgia fins a la seva mort. 

Va incrementar el seu poder amb l en-lla de la seva filla Laodice i el rei de Capadcia Ariarates VI. Fou assassinat a Sinope en una conspiraci dels seus collaboradors ms propers i probablement algun familiar. El va succeir el seu fill Mitridates VI Eupator que era menor d edat. El seu regnat fou marcat per una forta tendncia hellenitzant.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237485" title="Mitridates el Jove" nonfiltered="2087" processed="2084" dbindex="92103">
Mitridates el Jove fou un prncep del Pont, fill de Mitridates VI Eupator, que el seu pare va posar al front d'un exrcit per oposar-se al general rom Fmbria (85 aC) si be assessorat per tres generals: Taxiles, Diofant i Menandre. L'exrcit rom va sorprendre el seu camp i el va derrotar. Mitridates es va escapar a Prgam on es va reunir amb el seu pare. 

Ms tard, quan es va acabar la guerra contra Sulla, el rei el va nomenar governador de la Clquida amb ttol de rei; els colquis, que estaven revoltats, es van sotmetre al prncep i li van demostrar la seva fidelitat; aix fou mal interpretat pel pare que va pensar que es volia fer independent, i el va cridar al Pont i desprs de tenir-lo un temps presoner el va fer executar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237490" title="Canal del Centre" nonfiltered="2088" processed="2085" dbindex="92104">


El Canal del Centre s un canal de Blgica que enllaa el canal Brusselles-Charleroi a Seneffe amb el Canal Nimy-Blaton-Pronnes. Forma una malla essencial en l'enlla de les conques del Mosa i de l'Escalda. 

El canal inaugurat al 1917 era d'una capacitat d'embarcacions de 300 tones. Des de 1962 l'obra de modernitzaci i d'eixamplament comena i s'ha acabat el 30 d'agost 2002.

El canal modern t una llargada de 24,275 km d'una capacitat de 1350 tones (Classe IV). De Ville-sur-Haine cap a Houdeng-Goegnies s'ha construt una drecera al nord dels nuclis de Strpy-Bracquegnies i Houdeng. 

El bra antic del canal s d'una llargada de 7,2 km. Era vaticinat a la destrucci als anys seixanta del segle passat per un moviment de conservaci s'ha aixecat des del 1978 per a protegir el siti i les quatre ascensors hidrulics del segle XIX. Va reeixir el repte i el 1998, la Unesco l'ha declarat patrimoni de la Humanitat.

Des d'aleshores, hi ha dos canals del centre: el modern, utilitzat per a la navegaci comercial i l'histric com atracci musestica i turstica.

El canal histric.
Histria.

La histria del canal comena al 24 de juny 1379, quan Albert de Baviera, comte d' Hainaut va decidir que s'havia de millorar les condicions de navegaci al riu Haine entre Mons i el seu aiguabarreig amb l'Escalda a Cond sur l'Escaut. El 1554 el comte Joan d'Otinge va  emetre un nou decret per a apregonar l'Haine. A aquesta poca, encara no es parlava de un enlla de l'Escalda amb el Mosa com que la cresta de ms de noranta metres era insuperable amb els mitjans tcniques d'antany.

Al 1774, sota el regne Austriac es parla per a la primera vegada d'aquest enlla, un projecte que els ocupants francesos van tornar a prendre al 1800. El 5 de maig 1810, l'emperador Napole decret la construcci d'un enlla Escalda-Mosa que connectara Charleroi a Mons en utilitzar el curs de l'Haine. El Canal Mons-Cond o sia la canalitzaci de l'Haine fins a l'aiguabarreig amb l'Escalda va acabar-se, tot i encontrar moltes dificultats. 


Noms queda el tram Mons-Charleroi o sia el futur canal del Centre. Superar un desnivell d'uns noranta metres en un trajecte d'a penes 21 quilmetres era i s un repte de veres. Aix no era pas l'nica dificultat: l'estructura geomorflogica de la zona era fora inestable a causa de les explotacions mineres i, de ms, la quantitat d'aigua disponible als rierols que haurien d'alimentar el canal i les rescloses era fora restreta. De 1826 fins a 1881, no menys que deu projectes van treure's a llum fins que el govern belga va decidir el 4 d'agost 1879 de construir el canal, al retorn d'un viatge d'estudis d'un grup d'enginyers belgues a Anglaterra. Al 1881, el ministre de foment Charles Sainctelette va aprovar l'onz projecte segons la tcnica desenvolupada per a l'enginyer angls Edwin Clark en collaboraci amb la societat de construcci mecnica Cockerill de Seraing. 

S'opta per un traat que segueix la vall del Thiriau de La Louvire fins a Thieu i la vall de l'Haine fins a Mons. Per a superar el noranta metres calen sis rescloses d'un desnivell de 4,00 m, cinq de 4,20 m, una de 2,26 m i quatre ascensors tipus Clark: un de 15,4 m i tres de 16,93 m. L'avantatge d'un ascensor es doble: permet de superar un desnivell ms llarg i li call seixanta vegades menys aigua que una resclosa.

L'obra va comenar al setembre de 1883 a La Louvire i el canal va inaugurar-se al 1917. El tram histric que subsisteix desprs de l'obra de modernitzaci t una resclosa i els quatre ascensors hidrulics autntics.

Infraestructures.


El canal histric avui.
El canal histric, del qual les installacions van restaurar-se, s esdevingut una atracci turstica d'envergadura, grcies a l'acci incansable de la Compagnie du canal du Centre, creada al 1978 per un aficionat del canal, Jean-Pierre Gailliez. Aquest tram ja no s'utilitza pel trnsit comercial. 

El canal modern.
Histria.

El 1947 es va parlar per a la primera vegada d'eixamplar el canal. Des del 1954, la CEMT va decidir que calia modernitzar la xarxa de transport de navegaci interior d'Europa i augmentar la capacitat de les vies principals a 1350 tones. La majoria dels canals eren de classe I amb una mxima capacitat de 300 tones. La CEMT preveia a dreta llei una explosi del transport de mercaderies. El 9 de mar 1957, l'aleshores parlement unitari de Blgica vota una llei ( la llei de les 1350 tones ) que determina la llista les vies navegables que han d'eixamplar-se. L'obra comena el 1963. El quid principal era, com des de l'inici de la histria del canal, el desnivell i la soluci per a reemplaar els quatre ascensors. Aviat les rescloses d'Havr i d'Obourg-Wartons van construir-se, per va caldre molt de temps per a triar entre un pla inclinat, un canal inclinat, una escala de rescloses o un ascensor. 

L'obra era gegant, si ms no faranic pels detractors. Era l'poca de la histria de Blgica a la qual calia sempre compensacions d'ambds costats de la frontera lingstica, cada vegada que es proposaven obres majors. L'obra es va finanar per a contrepesar un altre projecte faranic: el port de Zeebrugge. Desprs de moltes tergiversacions, finalment, va optar-se per construir l'ascensor naval de Strpy-Thieu i la construcci va comenar el 1982. Vries vegades els treballs van suspendre's quan el govern central tenia altres prioritats financeres. Desprs de la regionalitzaci de la competncia de foment al 1993, el govern val va reprendre l'obra i crear la societat Sofico al 1994, per a acabar uns grans projectes inacabats o inacabables:  l'ascensor i el tnel de Cointe, aturades per a la inrcia del govern central que precedia la regionalitzaci de 1993. El canal nou va acabar-se amb la inauguraci al 2002 d'aquest ascensor, el ms llarg del mn.

Infraestructures.


Estatstiques del trnsit al canal.
De 2000 (ltimes estatstiques disponibles pel canal histric) al 2006, el volum de les mercaderies transportades al canal va multiplicar-se gaireb per vuit.


Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237492" title="Mitridates VI Eupator" nonfiltered="2089" processed="2086" dbindex="92105">

Mitridates VI Eupator (Mitridates VIII) tamb esmentat com Mitridates VI Dions i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evergetes. Quan fou proclamat rei tenia 11 anys segons Estrab i quan va morir,Appi diu que en tenia 68 o 69. Memn diu que fou proclamat rei als 13 anys i Di Cassi que tenia 75 anys en morir.

Els regents, autors de la mort del seu pare,  van voler controlar el pas per sembla que se'n va sortir eludint els intents de ser enverinat mitjanant antdots, i va aconseguir finalment el poder. La seva afici preferida era la cacera. Es va criar a Sinope i va tenir una educaci probablement del tipus grec. Es diu que dominava unes 25 llenges i que feia els tractats amb les tribus que li estaven sotmeses a cadascuna en el seu propi llenguatge o dialecte.

A la mort de la seva mare va aconseguir el poder que va assegurar amb l'assassinat del seu germ. Els romans van recuperar Frgia que feia uns anys havia estat cedida al Pont i aquest regne abraava llavors el Pont, Paflagnia (que era un regne vassall), part de Capadcia i una petita part de Frgia. Volia sotmetre als vens per el regne de Bitnia i el regne de Capadcia gaudien de la protecci de Roma i es va dirigir a l'est, on vivien tribus barbares: els colquis, i tribus caucsiques o escites fins el riu Tanais. 

El rei de l'Armnia Menor, Antpater, li va cedir el seu regne. El rei Parisades V del Bsfor i les ciutats gregues d'lbia i Quersons es van sotmetre voluntriament a la seva autoritat per rebre el seu ajut contra els srmates i roxolans.

La guerra contra aquestos pobles fou encarregada per Mitridates als seus generals Diofant i Neoptlem, que van tenir un xit complert i van portar els exrcits del Pont del Tanais al Tyras (Dniester), van derrotar els roxolans i van establir el Quersons Tauric com a tributari del Pont. Una fortalesa coneguda com la Torre de Neoptlem a la boca del Tyras fou segurament el lmit oriental de les seves conquestes; amb els getes i altres tribus va tenir amistoses relacions i la seva influencia arribava fins a la frontera de Trcia i Macednia. A la mort de Parisades V del Bsfor (108 aC) l'escita Saumac va intentar usurpar el tron per fou derrotat per Mitridates que va annexionar el regne (va regnar com a Mitridates I del Bsfor). En aquesta poca el regne vassall de Paflagnia fou unit tamb al Pont be per deposici o be per extinci de la dinastia local (Mitridates allegava que li havia deixat el darrer rei en testament); una part del regne fou cedida a Bitnia per de fet va romandre sota reis locals sota pressi dels romans que protegien al prncep Astreod.

En aquestos anys Mitridates va reforar les seves aliances especialment amb Tigranes II d'Armnia al que va donar a la seva filla Clepatra en matrimoni. Tamb va fer aliana amb el Regne d'Ibria del Caucas i amb els parts. Capadcia fou objecte de la seva ambici i Ariarates VII va morir jove el 99 aC suposadament enverinat per un emissari de Mitridates VI Eupator de nom Gordi, i el va succeir el seu germ Ariarates VIII sota regncia de la mare Laodice del Pont, germana de Mitridates, per aquesta es va posar sota protecci de Nicomedes III de Bitnia. El 97 aC Mitridates VI Eupator va entrar al pas suposadament per ajudar al seu nebot contra Bitnia per en realitat amb intenci d'ocupar-lo. Ariarates VIII se'n va adonar aviat i li va declarar la guerra, per desprs d'unes setmanes de lluita ambds reis es van reunir a una tenda per negociar la pau; en aquesta tenda Mitridates, ajudat pel seu fidel Gordi (Gordius), va assassinar a Ariarates VIII i amb ell es va extingir la lnea de reis de Capadcia originada en Datames. Mitridates va proclamar rei a un dels seus propis fills amb el nom d' Ariarates IX, sota la regncia de Gordi. El 96 aC els nobles capadocis van elegir rei a Ariobarzanes I Filorom, i van enviar una ambaixada a Roma per demanar un rei, doncs consideraven que nomes un rei podia assegurar l'estabilitat; mentre Mitridates allegava davant els romans que el seu fill era descendent per lnea materna de Ariarates VI.

El Senat rom va donar perms al poble de Capadcia per governar-se en la forma que lliurement escollissin. Aix fou reconegut Ariobarzanes I. Mitridates VI el va combatre i amb l'ajut del rei Tigranes II d'Armnia el va foragitar del pas, i va tornar a proclamar al seu fill Ariarates IX (vers 94 aC), per el 92 aC Ariobarzanes I fou restaurat per Luci Corneli Sulla. El 88 aC Mitridates va ocupar el pas i va tornar a proclamar rei a Ariarates IX, per al any segent va proclamar l'annexi de Capadcia al Pont. A la mort de Nicomedes III de Bitnia (91 aC) el va succeir el seu fill gran Nicomedes IV per Mitridates va donar suport a la revolta del seu germ Scrates que va assolir el poder el 90 aC. El senat rom va aprovar un decret ordenant la restituci de Nicomedes IV i d' Ariobarzanes I i se li va encarregar la feina a Mani Aquilli mentre el governador de la provncia d'sia, Luci Cassi, havia de donar-li suport. Mitridates va haver de permetre el restabliment de Nicomedes IV i d'Ariobarzanes I (89 aC). Scrates es va refugiar a la cort de Mitridates.

Nicomedes IV amb el suport dels romans va envair el Pont (88 aC) . Mitridates no va oferir resistncia i Nicomedes va arribar fins Amastris i va enviar a Pelpides com ambaixador als romans per demanar explicacions; com que no se li van donar va esclatar la guerra (88 aC). El primer que va fer fou envair Capadcia que va ocupar fcilment i va quedar annexionada; els seus generals Neoptlem i Arquelau van expulsar a Nicomedes IV de Bitnia amb un exrcit de 250000 homes i 40000 cavallers, desprs de derrotar-lo junt amb els seus aliats romans Aquilli i Manc a la vora del riu Amneius a Paflagnia;  Scrates fou restaurat. Nicomedes va fugir del pas cap a Prgam i Aquilli fou perseguit per Neoptlem i va haver de presentar batalla en situaci desavantatjosa sent altre cop derrotat. Mitridates es va apoderar de Frgia i Galcia i va envair la provncia romana d'sia on el descontentament general dels habitants per les exaccions dels governadors romans li van posar les coses fcils i va dominar la provncia quasi sense oposici; Quint Oppi o Aquilli, els principals caps romans, van caure en mans de Mitridates (tardor del 88 aC).

El senat rom va nomenar a finals d'any a Sulla per dirigir la guerra. Mentre Mitridates acabava de sotmetre els territoris ocupats, i noms la ciutat de Magnsia del Sipilos i algunes ciutats de Lcia romanien lleials a Roma; entre les illes, Rodes i Kos van romandre al camp rom i Mitridates va decidir atacar-les. Cos fou rpidament sotmesa, per els rodis tenien una flota poderosa i estaven disposats a resistir. Mitridates va agafar el comandament de la flota personalment i va intentar la conquista de Rodes per va haver d'abandonar el setge; tot seguit va fer un atac a Patara a Lcia tamb sense xit i finalment va deixar el comandament al seu general Pelpides i va anar a passar el hivern a Prgam.

All va desplegar un gran luxe i es va casar amb Monima, una dona grega d'Estratonicea. Fou en aquest temps quan Mitridates va ordenar matar a tots els residents romans i Italians a sia en un sol dia. Memn i Valeri diuen que van morir unes vuitanta mil persones i Plutarc eleva la quantitat a cent cinquanta mil. Aix creava una barrera per una futura reconciliaci i Mitridates no va descuidar els preparatius per un futur enfrontament. Abans de l'arriba de Sulla va aixecar tropes i va reunir vaixells i a la primavera del 87 aC va poder enviar al general Arquelau a Grcia amb un poders exrcit i flota.

Durant les operacions a Grcia d'Arquelau el rei li va enviar contnuament reforos i va enviar un segon exrcit sota el comandament del seu fill Arcties, am bordes d'avanar per Trcia i Macednia, per aquest intent va quedar dilut per la mort d'Arcties.

El 86 aC el general Taxiles va seguir el mateix cam amb un exrcit de 110000 homes que es van poder ajuntar a les forces d'Arquelau, per els exrcits del Pont foren derrotats per Sulla a Queronea. Quan Mitridates va tenir noticia de la derrota va fer noves lleves i va poder enviar un altre exrcit de 80000 homes cap a Eubea, dirigit per Dorilau. Per la derrota va produir una forta desmoralitzaci entre els seus aliats, i ciutats com Efes i Tralles i l'illa de Quios, entre d'altres, van expulsar als governadors pntics. Mitridates havia fet  matar als tetrarques de Galcia on havia establert com a governador al grec umac, per ara els glates es van revoltar i un dels principals caps, Deiotarus I va derrotar a umac i va entrar en contacte amb els romans, i de fet aix va suposar la prdua de la regi per Mitridates.

D'altra banda mentre Sulla era a Grcia, el partit popular que governava a Roma sota Luci Corneli Cinna, va enviar un exrcit a sia dirigit per Luci Valeri Flac, que desprs fou suplantat per Fmbria, que el va assassinar. Fmbria va avanar cap a Bitnia (85 aC) i Mitridates va enviar contra ell un poders exrcit dirigit pel seu fill Mitridates el Jove, per aquest fou totalment derrotat per Fmbria que va prosseguir el seu avan i va assetjar Prgam. 

Mitridates el rei va fugir d'aquesta ciutat cap a Pitane on fou assetjat per Fmbria. Si aquest hagus obtingut la cooperaci de Luculle, qestor de Sulla i comandant de la flota romana de la mar Egea, hauria capturat al rei i hauria posat fi a la guerra, per Luculle no va voler cooperar amb un general del partit popular i el rei va poder escapar cap a Mitilene. All va rebre noticia de la destrucci dels seus exrcits a Grcia, prop d'Orcomen, i aquest desastre i els progressos a sia de Fmbria el van impulsar a demanar la pau mentre els romans encara restessin dividits. Va encarregar les negociacions al general Arquelau que era a Eubea, i es va signar un tractat preliminar pendent de l'aprovaci reial; per el rei va refusar rendir la flota (un dels pactes) i Sulla es va preparar per renovar les hostilitats.

A la primavera del 84 aC Sulla va creuar l'Hellespont per Arquelau va gestionar una entrevista personal entre el general rom i el rei del Pont a Dardanos a la Troade i all finalment els termes de la pau foren definitivament establerts. Mitridates consentia abandonar les seves conquestes a sia, Ariobarzanes I era restablert a Capadcia, Galcia restaria sota influencia romana, Bitnia tornava a Nicomedes IV  i en general Mitridates conservaria noms els territoris que tenia al comenar la guerra i pagaria dos mil talents com a despeses de guerra; setanta vaixells de la flota del Pont totalment equipats s'havien d'entregar als romans. Aix fou el final de la primera guerra mitridtica. Sulla va derrotar tot seguit a Fmbria, va restablir als reis de Capadcia i Bitnia (Scrates es va refugiar altra cop a territori del Pont on Mitridates va ordenar la seva execuci), i va deixar encarregat a Luci Murena de l'administraci d'sia, retornant a Roma on un mesos desprs va derrotar els populars i va assolir la dictadura.

A partir d'aquell moment Mitridates va dirigir la seva atenci a les provncies ms llunyanes: la Clquida i el Bsfor Cimmeri. Els colquis s'havien revoltat per es van sotmetre quan Mitridates els va donar  un rei propi en la persona del seu propi fill Mitridates el Jove. Quan va sospitar que el seu fill es volia fer independent, el va cridar a la cort i el va empresonar i desprs el va fer matar, i va encarregar el govern, amb amplia autonomia, a diversos aristcrates locals fidels, cadascun en un districte. El regne del Bsfor estava tamb revoltat.

Progressivament va reunir exrcits  i una flota per sotmetre les provncies rebels. Aquest preparatius van despertar l'alarma dels romans que van sospitar que anaven dirigides contra ells i amb aquest motiu i amb el pretext de qu els pntic encara no havien abandonat tota Capadcia,  Murena va envair el Pont (83 aC). Murena es va apoderar de Comana del Pont i va creuar l'Halis i va assolar la regi. Murena estava ara assessorat pel general Arquelau, que havia passat al servei dels romans desprs de sospitar que el rei el volia fer matar. Mitridates, que no estava preparat per reprendre la lluita, no va oferir resistncia i va enviar a Roma ambaixadors per queixar-se; el 82 aC va arribar un llegat rom que tenia autoritat sobre Murena i el rei esperava que la lluita s'acabaria, per contrriament Murena va continuar els atacs; Mitridates va haver de respondre. L'exrcit reunit per Mitridates va xocar contra els romans a la vora de l'Halis i els romans foren totalment derrotats. Murena es va retirar amb dificultat cap a Frgia deixant Capadcia en mans de Mitridates que es va apoderar de part del pas i l'haguera ocupat totalment si no hagus arribat el llegat Aule Gabini amb ordes de Sulla a Murena de parar la guerra; Mitridates va consentir la retirada de Capadcia i va acabar aix la segona guerra mitridtica.

Mitridates va preparar llavors la submissi del Bsfor, que desprs del 84 aC s'havia re-voltat. El 81 aC el regne fou ocupat militarment i Macares, fill de Mitridates, fou establert com a rei. Desprs va fer una expedici contra una tribu guerrera de les muntanyes del Caucas anomenada pels romans achaeanus (potser els aghuans), per all fou derrotat. Mitridates no va descuidar reforar el seu exrcit per una eventual nova guerra amb els romans, i dotar al seu exrcit d'un ferma disciplina com l'exrcit rom. Aix va reclutar milers de brbars i els va entrenar a la manera romana, ajudat per antics militars del partit popular com Luci Magi i Luci Fanni, antics companys de Fmbria que al ser aquest derrotat per Sulla s'havien refugiat amb el rei del Pont. Mitridates va enviar tamb (a instancia de Magi i Fanni) una ambaixada a Hispnia, on Sertori mantenia la lluita pels populars, i es va concretar una aliana. El rei va tractar d'obtenir una ratificaci del senat rom a l'acord signat amb Sulla per formalment aquesta ratificaci mai es va produir.

A la mort de Sulla el 78 aC Mitridates va descartar que la pau es pogus mantenir. Llavors va instigar a Tigranes II d'Armnia a envair Capadcia; l'expedici de Tigranes va fer nombrosos captius que foren portats a poblar la nova capital armnia Tigranocerta. El 74 aC va morir el rei Nicomedes IV de Bitnia sense hereus i va deixar el regne a Roma. Mitridates va allegar que la reina Nisa, l'esposa de Nicomedes IV, tenia un fill legtim, i en suport d'aquest fill va envair el pas i va ocupar el regne annexionant  la costa fins a Heraclea del Pont, deixant noms sense ocupar la pennsula de Calcednia on van arribar milers de refugiats que fugien dels pntics. Mitridates disposava d'un exrcit de 120000 infants ben entrenats, de 16000 cavallers i un centenar de carruatges escites. Tenia tamb milers d'auxiliars de les tribus dels calibis, aqueans, armenis, escites i srmates. La flota de Mitridates tornava a ser poderosa i dominava la mar. Quan els consols Cotta i Luculle van estar preparats i Cotta va poder presentar batalla a les portes de Calcednia, fou greument derrotat per terra i mar i es va haver de tancar darrera les muralles de la ciutat. 

Mitridates inicialment el va assetjar per desprs va canviar de idea i va marxar contra Czic que va assetjar per terra i mar; els enginys de setge, dirigits per Nicnides, eren novedosos i hbilment utilitzats. Per Luculle, que venia de Frgia en suport de Cotta, va agafar una avantatjosa posici prop del camp de Mitridates i li va impedir rebre subministraments per terra quedant dependent dels subministraments per mar. Els atacs dels pntics a la ciutat van fallar i quan la gana va afectar a les tropes, el rei va haver d'abandonar el setge (73 aC); una part de l'exrcit fou atacat i destrut per Luculle, i la resta es va retirar per la costa patint contnuament els atacs de Luculle i va tenir fortes baixes quan van creuar els rius Aesepus i Granicus.

El rei va marxar per mar a Parium on va reunir noves forces; va deixar part de la seva flota sota el comandament de Vari (Varius) per mantenir posicions a l'Hellespont i la mar Egea, i es va retirar amb la resta, en direcci a Perint, que va atacar sense xit i desprs cap a Nicomdia per fou tallat per l'exrcit roma de Cotta que havia rebut reforos de Luculle dirigits per Triari i Voconi Barba; aquestos darrers havien ocupat Prsies i Nicea de Bitnia i estaven disposat a assetjar al mateix Mitridates a Nicomdia; mentre la flota de Vari fou derrotada a Tnedos, i per seguretat va abandonar la zona i es va dirigir per mar al Pont; durant el viatge una violenta turmenta li va fer perdre uns quants vaixells i es va haver d'escapar en la galera lleugera d'un capit pirata. Va capturar per sorpresa la ciutat d'Heraclea del Pont, que s'havia declarat neutral, i que va haver d'acceptar guarnici pntica. Desprs va retornar a Sinope.

Destrut el seu exrcit ara no tenia medis per oposar-se al avan dels romans de Luculle per va desplegar altre cop la seva energia inesgotable i va aixecar un altre exrcit i encara que va deixar la zona costera oberta als romans, es va fer fort a l'interior, amb seu a Cabeira on progressivament va anar rebent tropes de tots els districtes. Va demanar ajut al seu fill Macares del Bsfor i al seu cunyat Tigranes II d'Armnia. Mentre Luculle va assetjar sense xit Amisos i a la primavera del 72 aC va abandonar la zona per anar cap a l'interior i es va situar en posici oposada a Cabeira. Com que Mitridates tenia millor cavalleria Luculle va evitar la batalla a la plana i durant un temps es va lliurar una guerra estratgica entre les dues parts per tallar una a l'altre els subministraments; finalment un fort destacament reial fou destrut i Mitridates va decidir abandonar el seu camp cap a un altra posici, per aquesta orde fou interpretada com una derrota i el seu exrcit en pnic es va dispersar i Luculle va poder fcilment eliminar a nombrosos grups separats.

Mitridates es va poder escapar d'un tumult en el que va estar a punt de caure en mans dels romans. Per dissuadir als seus perseguidors va tirar monedes o objectes valuosos al seu darrera que els romans es van entretenir a agafar. Mitridates va arribar sa i estalvi a Comana on va poder reunir 2000 cavallers. Luculle el perseguia i Mitridates va enviar al seu fidel eunuc Bacquides a matar a les seves dones i germanes que havia deixat a Farncia, i ell mateix va fugir cap a Armnia (finals del 72 aC). Aix va acabar la tercera guerra mitridtica.

Tigranes va rebre a Mitridates amistosament per poc disposat a entrar en guerra contra Roma. Li va assignar residncia i servidors per no el va voler rebre personalment. Appi Claudi Pulcre fou enviat al rei armeni a demanar la entrega de Mitridates i la seva arrogncia va molestar a Tigranes que es va decidir a preparar la guerra. Desprs d'un any i vuit mesos sense veure al rei armeni, Mitridates fou portat a la seva presencia i els dos homes van preparar la lluita (69 aC). Mitridates va aconsellar evitar un enfrontament decisiu amb Luculle per Trigranes no el va escoltar i fou derrotat a Tigranocerta. Aquesta derrota va fer veure a Tigranes que els consells de Mitridates eren bons i de fet l'estratgia de la guerra va passar a Mitridates. Al hivern del 69 al 68 aC es va aixecar un nou exrcit armeni, es va introduir la disciplina a la manera romana, i es va demanar  el suport del rei dels parts.

El 68 aC Luculle va creuar el Taure i va entrar al cor d'Armnia i va derrotar a Tigranes i Mitridates al sud d'Artaxata, per a mesura que avanaven va arribar al hivern i les condicions es van fer dures, els soldats romans van amenaar amb el mot i el general rom es va haver de retirar a Mesopotmia on va assetjar als aliats a Nisibis. Aquesta fortalesa es va demostrar quasi impossible de conquerir i Mitridates mentre se'n va anar al Pont amb un exrcit i fcilment es va apoderar dels seus antics dominis defensats pel rom Fabi, lloctinent de Luculle; el poble descontent de l'opressi dels romans li va donar suport i milers de persones es van unir al rei en la lluita; fins i tot els mercenaris tracis al servei de Fabi es van passar a Mitridates i aquest va derrotar a Fabi i va quedar assetjat a Cabeira. Triari, un altre general rom, va avanar en suport de Fabi amb un exrcit de reserva i el rei es va retirar cap a Comana on va passar el hivern (68 a 67 aC). 

A la primavera del 67 aC es va reprendre la guerra i Triari va voler atacar a Mitridates abans de l'arribada de Luculle i fou completament derrotat; la destrucci de l'exrcit rom hauria estat completa si el rei no hagus estat ferit en la persecuci, que per aquesta causa es va aturar. Els romans van perdre set mil homes entre els quals nombrosos oficials; el seu camp fou capturat. 
L'arribada de Luculle des de Mesopotmia va impedir a Mitridates seguir el seu avan i es va retirar a l'Armnia Menor on es va establir a una fortalesa anomenada Talaura, esperant les forces de Tigranes. S'esperava que Luculle continuaria l'ofensiva, per l'actitud propera al mot entre les seves tropes ho va impedir. Aix a  l'arribada de Tigranes, els dos reis van poder ocupar fcilment el Pont i Capadcia sense oposici. Al final de l'any Mitridates tornava a ser amo del seu antic regne.

El 66 aC la guerra fou confiada pels romans a un general destacat: Gneu Pompeu. Aquest va prendre com a primer mesura assegurar l'amistat del rei Fraates III de Prtia, el que podia obligar a Tigranes a haver de lluitar a la seva frontera oriental. En aquestes condiciones Mitridates va fer propostes de pau, per Pompeu no les va voler escoltar, excepte la rendici incondicional i l'entrega de tots el desertors romans. El rei del Pont no va acceptar. Disposava d'un exrcit de trenta mil homes i dos mil cavallers amb el que no es podia enfrontar als romans. Aix que es va retirar cap a la frontera d'Armnia; per en tot el cam fou atacat pels romans pels passos que ja havien estat ocupats per forces romanes; la major part de l'exrcit de Mitridates fou aniquilat i el mateix rei es va escapar noms amb uns quants cavallers i la seva concubina Hipsicratea, podent arribar a la fortalesa fronterera de  Sinria on se li van anar unint les forces que havien estat dispersades. Per en aquest moment Tigranes II, que sospitava que Mitridates fomentava les intrigues del seu fill per enderrocar-lo va refusar acceptar-lo al seu regne i Mitridates va haver d'entrar a Clquida des de on podria marxar al Palus Maeotis i al Regne del Bsfor. Ja segur va passar de Fasis cap a Dioscria o Dioscries (la ciutat grega ms oriental) on va passar el hivern (66 a 65 aC) dedicat a reclutar soldats i una petita flota. 

Amb aquestes forces va poder creuar per la fora o per persuasi pels territoris de les tribus barbares entre el Caucas i el Bsfor Cimmeri, i va poder arribar a la ciutat de Fanagria. All el seu fill Macares, que era el rei, havia fet submissi a Luculle, i ara, al arribar el seu pare, va fugir i poc desprs es va sucidar. Mitridates es va establir com a rei a Panticapea, la capital del Bsfor.

Mentre Pompeu estava ocupat lluitant contra Tigranes i per aquest costat Mitridates no tenia res a tmer. Pompeu va derrotar a Tigranes i va conquerir Sria. El 64 aC Mitridates va enviar ambaixadors a Pompeu demanant la pau que acceptaria en termes similars als concedits a Tigranes (possessi dels seus dominis hereditaris sota protectorat rom). Pompeu va exigir que el rei ans en persona a fer acte de submissi i Mitridates s'hi va negar. Mentre Pompeu establia la provncia del Pont (una part la va cedir a Deiotarus I de Galcia), Mitridates comenava els preparatius per un altra guerra. 

Mitridates planejava avanar pel nord de l'Eux a travs del pas dels srmates i els getes que estaven en bons termes amb Mitridates i havien ja estat contactats pels seus generals Diofant i Neoptlem, i envair territori roma per Illria cap a Itlia. Els seus projectes es van veure aturats per un violent terratrmol que va destruir moltes ciutats i viles dels seus dominis, terratrmol al que va seguir una malaltia del rei. Finalment al 63 aC estava preparat per la guerra amb 36000 homes i una bona flota.

Fou en aquell moment quan una revenja privada va derivar en revolta a Fanagria. Els fills de Mitridates que dominaven la ciutadella, es van haver de rendir i la revolta es va traslladar a altres ciutats. Mitridates va renovar la seva aliana amb les tribus escites de la regi als que va enviar alguna de les seves filles com a garantia sota la custodia d'alguns eunucs; aquestos van trair al seu rei i van entregar a les filles del rei als romans. Una conspiraci ms important, dirigida per Farnaces, fill favorit i prncep hereu, fou descoberta i els seus principals organitzadors executats, per Mitridates va perdonar al seu fill; aquest immediatament es va revoltar i bona part de l'exrcit se li va unir; tenia tamb el suport popular a Panticapeum on els plans militars del rei es veien com un afer perills. Farnaces fou proclamat rei (Farnaces I del Bsfor, desprs tamb Farnaces II del Pont) mentre Mitridates es refugi a una torre; el seu fill li va enviar diversos missatges i el vell rei, que svia que noms podia esperar el captiveri o la mort va escollir aquesta i es va enverinar, per com que havia acostumat el seu cos al ver, aquest no va fer efecte, i va ordenar a un dels seus mercenaris gals que el mats; el mercenari el va matar amb la seva prpia espasa. El seu cos fou enviat per Farnaces a Pompeu a Amisos com a proba de submissi, i Pompeu el va enterrar amb els honors deguts al mausoleu dels seus ancestres a Sinope.

Va tenir nombroses dones i concubines de les que se'n coneixen noms algunes: Laodicea (executada aviat),  Berenice, Monima (assassinades a Farncia per evitar que cai-guessin en mans dels romans), Estratonicea, i Hipsicratea. Entre els fills Arcties (mort a Grcia); Mitridates el Jove (rei de Clquida, executat per odre del pare), Xifares (executat per orde del pare), Macares (Rei del Bsfor que es va sucidar abans de ser executat), Artafernes, Cir, Darios, Xerxes, Oxatres (els cinc van caure en mans de Pompeu) i Farnaces, el seu successor. De les filles es coneixen Clepatra (esposa de Tigranes II d'Armnia), Dripetina (assassinada per l'eunuc Menfil), Clepatra Menor, Mitridatis, Nisa (les tres es van enverinar amb el seu pare el 63 aC), Orsabaria i Eupatra (presoneres de Pompeu).


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237496" title="Albert de Siclia Llanas i Castells" nonfiltered="2090" processed="2087" dbindex="92106">
Albert de Siclia Llanas i Castells (Barcelona, 1841 - 1915) fou un dramaturg, figura representativa de la bohmia de finals del segle XIX. Public diverses comdies de costums de gran xit. Adapt al catal obres de Moratn, Caldern de la Barca i Shakespeare. Fou titular de la Cooperativa de Periodistes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237502" title="Rafael Aixada" nonfiltered="2091" processed="2088" dbindex="92107">
Rafael Aixada (Sant Feliu de Guxols, Baix Empord, segle XVI) fou tinent general de les galeres de l'emperador Carles I. Fou notable la seva actuaci a l'Alguer, salvant al rei de greu perill en el moment de la derrota de les tropes espanyoles que assaltaren la plaa el 13 d'octubre de 1541, amb dues-centes naus i vint mil homes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237503" title="Primera guerra mitridtica" nonfiltered="2092" processed="2089" dbindex="92108">
La primera guerra mitridtica fou un conflicte militar entre el Regne del Pont i la Repblica de Roma.

El rei Nicomedes IV de Bitnia amb el suport dels romans va envair el Regne del Pont (88 aC). Mitridates VI Eupator no va oferir resistncia i Nicomedes va arribar fins Amastris i va enviar a Pelpides com ambaixador als romans per demanar explicacions; com que no se li van donar va esclatar la guerra (88 aC).

El primer que va fer Mitridates fou envair Capadcia que va ocupar fcilment i va quedar annexionada; els seus generals Neoptlem i Arquelau van expulsar a Nicomedes IV de Bitnia amb un exrcit de 250000 homes i 40000 cavallers, desprs de derrotar-lo junt amb els seus aliats romans Aquilli i Manc a la vora del riu Amneius a Paflagnia;  Scrates de Bitnia, anterior rei, fou restaurat al tron. Nicomedes va fugir del pas cap a Prgam i Aquilli fou perseguit per Neoptlem i va haver de presentar batalla en situaci desavantatjosa sent altre cop derrotat. Mitridates es va apoderar de Frgia i Galcia i va envair la provncia romana d'sia on el descontentament general dels habitants per les exaccions dels governadors romans li van posar les coses fcils i va dominar la provncia quasi sense oposici; Quint Oppi o Aquilli, els principals caps romans, van caure en mans de Mitridates (tardor del 88 aC).

El senat rom va nomenar a finals d'any a Sulla per dirigir la guerra. Mentre Mitridates acabava de sotmetre els territoris ocupats, i noms la ciutat de Magnsia del Sipilos i algunes ciutats de Lcia romanien lleials a Roma; entre les illes, Rodes i Kos van romandre al camp rom i Mitridates va decidir atacar-les. Cos fou rpidament sotmesa, per els rodis tenien una flota poderosa i estaven disposats a resistir. Mitridates va agafar el comandament de la flota personalment i va intentar la conquista de Rodes per va haver d'abandonar el setge; tot seguit va fer un atac a Patara a Lcia tamb sense xit i finalment va deixar el comandament al seu general Pelpides i va anar a passar el hivern a Prgam.

Fou en aquest temps quan Mitridates va ordenar matar a tots els residents romans i Italians a sia en un sol dia. Memn i Valeri diuen que van morir unes vuitanta mil persones i Plutarc eleva la quantitat a cent cinquanta mil. Aix creava una barrera per una futura reconciliaci i Mitridates no va descuidar els preparatius per un futur enfrontament. Abans de l'arriba de Sulla va aixecar tropes i va reunir vaixells i a la primavera del 87 aC va poder enviar al general Arquelau a Grcia amb un poders exrcit i flota.

Durant les operacions a Grcia d' Arquelau el rei li va enviar contnuament reforos i va enviar un segon exrcit sota el comandament del seu fill Arcties, am bordes d'avanar per Trcia i Macednia, per aquest intent va quedar dilut per la mort d'Arcties.

El 86 aC el general Taxiles va seguir el mateix cam amb un exrcit de 110000 homes que es van poder ajuntar a les forces d'Arquelau, per els exrcits del Pont foren derrotats per Sulla a Queronea. Quan Mitridates va tenir noticia de la derrota va fer noves lleves i va poder enviar un altre exrcit de 80000 homes cap a Eubea, dirigit per Dorilau. Per la derrota va produir una forta desmoralitzaci entre els seus aliats, i ciutats com Efes i Tralles i l'illa de Quios, entre d'altres, van expulsar als governadors pntics. Mitridates havia fet  matar als tetrarques de Galcia on havia establert com a governador al grec umac, per ara els glates es van revoltar i un dels principals caps, Deiotarus I va derrotar a umac i va entrar en contacte amb els romans, i de fet aix va suposar la prdua de la regi per Mitridates.

D'altra banda mentre Sulla era a Grcia, el partit popular que governava a Roma sota Luci Corneli Cinna, va enviar un exrcit a sia dirigit per Luci Valeri Flac, que desprs fou suplantat per Fmbria, que el va assassinar. Fmbria va avanar cap a Bitnia (85 aC) i Mitridates va enviar contra ell un poders exrcit dirigit pel seu fill Mitridates el Jove, per aquest fou totalment derrotat per Fmbria que va prosseguir el seu avan i va assetjar Prgam. 

Mitridates el rei va fugir d'aquesta ciutat cap a Pitane on fou assetjat per Fmbria. Si aquest hagus obtingut la cooperaci de Luculle, qestor de Sulla i comandant de la flota romana de la mar Egea, hauria capturat al rei i hauria posat fi a la guerra, per Luculle no va voler cooperar amb un general del partit popular i el rei va poder escapar cap a Mitilene. All va rebre noticia de la destrucci dels seus exrcits a Grcia, prop d'Orcomen, i aquest desastre i els progressos a sia de Fmbria el van impulsar a demanar la pau mentre els romans encara restessin dividits. Va encarregar les negociacions al general Arquelau que era a Eubea, i es va signar un tractat preliminar pendent de l'aprovaci reial; per el rei va refusar un dels pactes consistent en rendir la flota, i Sulla es va preparar per renovar les hostilitats.

A la primavera del 84 aC Sulla va creuar l'Hellespont per Arquelau va gestionar una entrevista personal entre el general rom i el rei del Pont a Dardanos a la Troade i all finalment els termes de la pau foren definitivament establerts. Mitridates consentia abandonar les seves conquestes a sia, Ariobarzanes I era restablert a Capadcia, Galcia restaria sota influencia romana, Bitnia tornava a Nicomedes IV  i en general Mitridates conservaria noms els territoris que tenia al comenar la guerra i pagaria dos mil talents com a despeses de guerra; setanta vaixells de la flota del Pont totalment equipats s'havien d'entregar als romans. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237505" title="Segona Guerra Mitridtica" nonfiltered="2093" processed="2090" dbindex="92109">
La segona guerra mitridtica fou un conflicte armat entre Roma i el Regne del Pont.

El rei Mitridates VI Eupator del Pont va reunir exrcits i una flota per sotmetre les provncies rebels a la zona del Caucas i el Bsfor Cimmeri. Aquest preparatius van despertar l'alarma dels romans que van sospitar que anaven dirigides contra ells i amb aquest motiu i amb el pretext de qu els pntics encara no havien abandonat tot el Regne de Capadcia tal com s'havia convingut al final de la primera guerra mitridtica (84 aC),  el general rom Murena va envair el Pont (83 aC). Murena es va apoderar de Comana i va creuar l'Halis i va assolar la regi.

Murena estava ara assessorat pel general Arquelau, antic general pntic que havia passat al servei dels romans desprs de sospitar que el rei Mitridates el volia fer matar com a sospits de traici. Mitridates, que no estava preparat per reprendre la lluita, no va oferir resistncia i va enviar a Roma ambaixadors per queixar-se; el 82 aC va arribar un llegat rom que tenia autoritat sobre Murena i el rei esperava que la lluita s'acabaria, per contrriament Murena va poder continuar els atacs; Mitridates va haver de respondre. L'exrcit reunit per Mitridates va xocar contra els romans a la vora del reiu Halis i els romans foren totalment derrotats. 

Murena es va retirar amb dificultat cap a Frgia deixant Capadcia en mans de Mitridates que es va apoderar de part del pas i l'haguera ocupat totalment si no hagus arribat el llegat Aule Gabini amb ordes de Sulla a Murena de parar la guerra; Mitridates va consentir la retirada de Capadcia i la guerra es va acabar (82 aC)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237506" title="Guerres Mitridtiques" nonfiltered="2094" processed="2091" dbindex="92110">
Guerres mitridtiques s el nom de quatre guerres entre Roma i el rei Mitridates VI Eupator del Pont, que es van lliurar entre el 88 aC i el 66 aC. Quan estava a punt de comenar una nova guerra el rei Mitridates va morir (63 aC).

Primera Guerra Mitridtica (88 aC a 84 aC).
Segona Guerra Mitridtica (83 aC a 82 aC). ;
Tercera Guerra Mitridtica (74 aC a 72 aC).
Quarta Guerra Mitridtica (69 aC a 66 aC);

Les dues darreres son sovint considerades dues parts de la mateixa guerra.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237508" title="Eduard Amig de Lara" nonfiltered="2095" processed="2092" dbindex="92111">
Eduard Amig de Lara (Barcelona, 1833 - Buenos Aires, 1902) fou un pianista i compositor catal. Clebre concertista d'harmnium, premiat al Conservatori de Pars l'any 1865.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237515" title="Llei de normalitzaci lingstica de Galcia" nonfiltered="2096" processed="2093" dbindex="92112">
La Lei de Normalizacin Lingstica o Lei 3/1983, do 15 de xuo de Normalizacin Lingstica (publicada al DOG el 14 de juliol de 1983) s un desenvolupament de l'Estatut d'Autonomia de Galcia que t com a finalitat normalitzar la situaci de l'idioma gallec tant en la vessant legal com en el seu s. 

Com diu la seva introducci:
La llengua s la major i ms original creaci collectiva dels gallecs, s la vertadera fora espiritual que dna unitat interna a la nostra comunitat.

Aquesta llei regula els drets lingstics dels gallecs i l'estatus de les llenges oficials de la comunitat autnoma. 

Entre les seves disposicions ms importants figuren: 

Article 1:  El gallec s la llengua prpia de Galcia. ;
Article 3:  Els poders pblics de Galcia adoptaran les mesures adients per a qu ning sigui discriminat per ra de llengua. ;
Article 10:  1. Els topnims de Galcia tendran com a nica forma oficial la gallega. ;
Article 14:  1. La llengua gallega s matria d'estudi obligatria en tots els nivells educatius no universitaris. Es garantir l's efectiu d'aquest dret a tots els centres pblics i privats. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237517" title="Tercera guerra mitridtica" nonfiltered="2097" processed="2094" dbindex="92113">
La tercera guerra mitridtica fou un conflicte armat entre Roma i el Regne del Pont.

El 74 aC va morir el rei Nicomedes IV de Bitnia sense hereus i va deixar el regne a Roma. Mitridates VI Eupator del Pont va allegar que la reina Nisa, l'esposa de Nicomedes IV, tenia un fill legtim, i en suport d'aquest fill va envair el pas i va ocupar el regne annexionant  la costa fins a Heraclea del Pont, deixant noms sense ocupar la pennsula de Calcednia on van arribar milers de refugiats que fugien dels pntics. Mitridates disposava d'un exrcit de 120000 infants ben entrenats, de 16000 cavallers i un centenar de carruatges escites. Tenia tamb milers d'auxiliars de les tribus dels calibis, aqueans, armenis, escites i srmates. La flota de Mitridates tornava a ser poderosa i dominava la mar. 

Quan els consols romans Marc Aureli Cotta i Luci Licini Luculle van estar preparats i Cotta va poder presentar batalla a les portes de Calcednia, fou greument derrotat per terra i mar i es va haver de tancar darrera les muralles de la ciutat. 

Mitridates inicialment el va assetjar per desprs va canviar de idea i va marxar contra Czic que va assetjar per terra i mar; els enginys de setge, dirigits per Nicnides, eren novedosos i hbilment utilitzats. Per Luculle, que venia de Frgia en suport de Cotta, va agafar una avantatjosa posici prop del camp de Mitridates i li va impedir rebre subministraments per terra quedant dependent dels subministraments per mar. Els atacs dels pntics a la ciutat van fallar i quan la gana va afectar a les tropes, el rei va haver d'abandonar el setge (73 aC); una part de l'exrcit fou atacat i destrut per Luculle, i la resta es va retirar per la costa patint contnuament els atacs de Luculle i va tenir fortes baixes quan van creuar els rius Aesepus i Granicus.

El rei va marxar per mar a Parium on va reunir noves forces; va deixar part de la seva flota sota el comandament de Vari (Varius) per mantenir posicions a l'Hellespont i la mar Egea, i es va retirar amb la resta, en direcci a Perint, que va atacar sense xit i desprs cap a Nicomdia per fou tallat per l'exrcit roma de Cotta que havia rebut reforos de Luculle dirigits per Luci Valeri Triari i Voconi Barba; aquestos darrers havien ocupat Prsies i Nicea de Bitnia i estaven disposat a assetjar al mateix Mitridates a Nicomdia; mentre la flota de Vari fou derrotada a Tnedos, i per seguretat va abandonar la zona i es va dirigir per mar al Pont; durant el viatge una violenta turmenta li va fer perdre uns quants vaixells i es va haver d'escapar en la galera lleugera d'un capit pirata. Va capturar per sorpresa la ciutat d'Heraclea del Pont, que s'havia declarat neutral, i que va haver d'acceptar guarnici pntica. Desprs va retornar a Sinope.

Destrut el seu exrcit ara no tenia medis per oposar-se al avan dels romans de Luculle per va desplegar altre cop la seva energia inesgotable i va aixecar un altre exrcit i encara que va deixar la zona costera oberta als romans, es va fer fort a l'interior, amb seu a Cabeira on progressivament va anar rebent tropes de tots els districtes. Va demanar ajut al seu fill Macares del Bsfor i al seu cunyat Tigranes II d'Armnia. Mentre Luculle va assetjar sense xit Amisos i a la primavera del 72 aC va abandonar la zona per anar cap a l'interior i es va situar en posici oposada a Cabeira. Com que Mitridates tenia millor cavalleria Luculle va evitar la batalla a la plana i durant un temps es va lliurar una guerra estratgica entre les dues parts per tallar una a l'altre els subministraments; finalment un fort destacament reial fou destrut i Mitridates va decidir abandonar el seu camp cap a un altra posici, per aquesta orde fou interpretada com una derrota i el seu exrcit en pnic es va dispersar i Luculle va poder fcilment eliminar a nombrosos grups separats.

Mitridates es va poder escapar d'un tumult en el que va estar a punt de caure en mans dels romans. Per dissuadir als seus perseguidors va tirar monedes o objectes valuosos al seu darrera que els romans es van entretenir a agafar. Mitridates va arribar sa i estalvi a Comana on va poder reunir 2000 cavallers. Luculle el perseguia i Mitridates va enviar al seu fidel eunuc Bacquides a matar a les seves dones i germanes que havia deixat a Farncia, i ell mateix va fugir cap a Armnia (finals del 72 aC).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237519" title="Alex Close" nonfiltered="2098" processed="2095" dbindex="92114">

Alex Close (Moignele, 26 de novembre de 1921 - Ligny, 21 d'octubre de 2008) s un ciclista belga que fou professional entre 1949 i 1959. En aquests anys aconseguir 23 victries.

Palmars. 
1950 ;
 1r del Tour de Guelma i vencedor d'una etapa ;
1951 ;
 1r del Premi de Ligny;
 1r del Critrium d'Hanret;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg ;
1952 ;
 1r del Critrium d'Hanret;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg ;
1953 ;
 1r del Critrium de Momallz;
 1r del Critrium de Charleroi;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica ;
1954 ;
 1r del Critrium de Namur;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica ;
1955 ;
 1r de la Volta a Blgica ;
 1r del Critrium de Namur;
 Vencedor d'una etapa de A travs de Blgica ;
1956 ;
 1r del Critrium del Dauphin Libr i vencedor d'una etapa;
 1r de l'Hoeilaert-Diest-Hoeilaert;
 1r del Critrium de Seilles;
 1r del Critrium de Sombreffe;
1957 ;
 Campi provincial de Namur;
 1r de la Brusselles-Couvin;
1958 ;
 Campi provincial de Namur;

Resultats al Tour de Frana.
1952. 7 de la classificaci general;
1953. 4t de la classificaci general;
1954. 29 de la classificaci general;
1955. 9 de la classificaci general;
1956. 17 de la classificaci general;
1957. Abandona (2a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1952. 13 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia d'Alex Close ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237522" title="Jean-Pierre Gailliez" nonfiltered="2099" processed="2096" dbindex="92115">
Jean-Pierre Gaillez s el fundador de la Compagnie du Canal du Centre que des del 1978 va comenar la lluita per a protegir el patrimoni industrial del tram histric canal del Centre que va perdre el seu paper econmic quan la drecera moderna va comenar a construir-se. Tot i que la seva companyia va fallir per manca de recursos, va obtindre el resultat: el siti del canal va llistar-se com a monument i l'apoteosi va arribar el 1998 quan l Unesco va afegir l'antic canal i els quatre ascensors navals a la llista del patrimoni de la Humanitat. Amb Carl Norac, va publicar el relat d'aquesta aventura en un llibre sortit al 1994.
Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237524" title="Tsunade" nonfiltered="2100" processed="2097" dbindex="92116">
Tsunade s un personatge de ficci del manga i anime Naruto.


Era neta del primer Hokage i una dels Sannin, juntament amb Jiraya i Orochimaru.
T 50 anys tot i que utilitza una tcnica ninja per aparentar ser ms jove i sembla que noms en tingui 20. La seva especialitat sn les tcniques curatives, a ms de canalitzar el txakra per aconseguir una fora sobrehumana.

Quan vivia a Konoha el seu germ Nawaki, que de gran volia ser Hokage, va ser assassinat durant una guerra ninja i ella va presentar la idea d'incorporar un ninja metge a cada grup per assegurar la seupervivncia dels seus membres, tot i que en un principi no se li va fer cas.

Es va enamorar d'un home anomenat Dan, que va morir durant una missi sense que ella pogus fer res per salvar-lo. Desprs d'all va abandonar Konoha i va desenvolupar una por irracional cap a la sang.

s una ludpata, tot i que tendeix a perdre sempre, per la qual cosa es va guanyar el ttol de "la llegendria passarella".

A la mort del Tercer Hokage, i desprs que en Jiraya rebutgs el nomenament, se la va escollir per ser la Cinquena Hokage i Jiraya i Naruto van anar a buscar-la.
Al mateix temps, Orochimaru, ferit als dos braos, tamb la va anar a cercar per demanar-li que el curs a canvi de tornar a la vida el seu germ i a l'home que estimava, per advertint-li que destruiria Konoha.

L'Orochimaru, i el seu ajudant, Kabuto, li van donar una setmana de temps perqu s'ho penss.
Durant aquesta setmana va trobar-se en Naruto i en Jiraya, que li va proposar ser la Cinquena Hokage, per ella va rebutjar, criticant el Tercer i el Quart mestres, cosa que va provocar la ira de Naruto.
La Tsunade el va desafiar a un combat i el va guanyar amb un sol dit, desafiant-lo a aprendre la tcnica del Rasengan en una setmana. A canvi li donaria un medall que havia estat del Primer Hokage i que ja havia donat al seu germ i al seu novio abans que morissin.

Al final de la setmana, la Tsunade va anar a trobar l'Orochimaru sense dir a ning si pensava o no acceptar la seva oferta.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237525" title="Anna Rbies i Monjonell" nonfiltered="2101" processed="2098" dbindex="92117">
Anna Rbies i Monjonell (el Port de la Selva, Alt Empord, 1881 - Barcelona 1963) fou una pedagoga.

Fou directora del Grup Ramon Llull, del Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona i membre del Consell de Cultura de la Generalitat. Introdu als Pasos Catalans el mtode Decroly. Collabor en les escoles d'estiu i en tota manifestaci que represents una renovaci en la pedagogia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237527" title="Quarta Guerra Mitridtica" nonfiltered="2102" processed="2099" dbindex="92118">

La quarta guerra mitridtica fou un conflicte armat entre Roma i el Regne del Pont.

El 72 aC Mitridates VI Eupator va fugir del Pont i es va refugiar al regne del seu cunyat Tigranes II d'Armnia, que el va rebre a  amistosament, per poc disposat a entrar en guerra contra Roma. Li va assignar residncia i servidors per no el va voler rebre personalment. 

Appi Claudi Pulcre fou enviat pel seu cunyat Luci Licini Luculle al rei armeni a demanar la entrega de Mitridates. Tigranes va cridar a Appi Claudi a Antioquia de l'Orontes, on ell havia de retornar aviat (es trobava a Fencia sotmeten las darreres ciutats hostils). Durant la seva estncia Appi va fer contacte amb el rei Zarbienos de la Gordiene i algun altre dinasta, i amb els caps grecs d'algunes ciutats de Sria. Al arribar el rei a Antioquia va rebre un ultimtum: o entregava a Mitridates o Roma declararia la guerra. Tigranes va considerar deshonrs entregar al seu parent, i arrogant al enviat rom, i va refusar l'ultimtum tot i que volia evitar la guerra (finals del 71 aC o principis del 70 aC). 

A la primavera del 69 aC, desprs d'un any i vuit mesos sense veure al rei armeni, Mitridates fou portat a la seva presencia i els dos homes es va entrevistar. Mitridates va rebre l'encarrec de reconquerir el Pont mentre l'exrcit armeni envaa l'sia Menor per Licania. Per abans de comenar la guerra ja el general Luculle havia iniciat l'ofensiva amb ajut d'Ariobarzanes de Capadcia, atacant Melitene, creuant l'Eufrates per Tomisa, i entrant a la Sofene per avanar en direcci cap a Tigranocerta.  Tigranes va enviar un cos d'exrcit sota el comandament del general Mitrobarzanes, que fou aniquilat pel legat roma Sextili. Tigranes llavors es va retirar cap el nord, a l'Armnia prpia junt amb totes les tropes dirigides pel governador de Sria Magadates, deixant la zona del sud del Tigris defensada per sa germ Gures a la fortalesa de Nisibe,  i el seu lloctinent Mancaios a Tigranocerta. Luculle va arribar davant Tigranocerta, i en va ocupar les rodalies i algun palau fora ciutat, per els mercenaris grecs i cilicis van resistir amb coratge i van usar nafta en flames, versi armnia del foc grec.

Mentre ja estaven arribant a la regi del Llac Van les forces enviades pels vassalls: els reis d'Adiabene i Atropatene amb els seus exercits, i nombrosos contingents d'ibers, albans i rabs. Al mateix temps Mitridates marxava cap a la regi amb els seus lleials, precedit pel seu general Taxiles, que va aconsellar a Tigranes no arriscar en una sola batalla i fer petits combats i, aprofitant la superioritat de la cavalleria armnia, tallar les lnies de subministrament dels romans; el rei no el va escoltar i va avanar cap a Tigranocerta. Una avantguarda de sis mil homes va trencar les lnies romanes amb un nvol de fletxes i va entrar a la ciutat assetjada, i es va emportar a la reina i el tresor, tornant a passar per les lnies romanes.  Luculle, assabentat de l'arribada del rei armeni, va deixar davant la ciutat sis mil homes sota el comandament del seu lloctinent Murena i amb la resta, uns dotze mil homes i tres mil cavallers, va sortir a buscar a Tigranes. El combat decisiu tingu lloc el 6 d'octubre del 69 aC a la riba del Tigris, probablement una mica mes amunt del lloc de confluncia del Centrites (Bohtan). Tigranes manava el centre, la dreta era del rei de Atropatene (gendre de Tigranes)  i l'esquerra del de Adiabene. Luculle, amb una brillant estratgia, va obtenir una victria complerta i Tigranes i els seus es van retirar; Sria i la regi al sud del Tigris ja es podia donar per perduda. Els mercenaris grecs i cilicis de Tigranocerta van desertar i Luculle i fu la seva entrada i va permetre el retorn a casa seva de tots aquells que ho volien, especialment els grecs. Els dinastes locals van haver de acceptar el protectorat rom, entre ells el rei de Commagene, Antoc. Els romans van passar el hivern a la Gordiene. Nisibe encara resistia sota la direcci del enginyer grec Callmac. Aquesta derrota va fer veure a Tigranes que els consells de Mitridates eren bons i de fet l'estratgia de la guerra va passar a Mitridates.

Tigranes va recrrer Armnia i va reunir un nou exercit per passar a l'atac al bon temps del any segent, es a dir a la primavera del 68 aC. Oficials grecs van instruir a tota presa a quaranta mil soldats i trenta mil cavallers, armenis, ibers i gent de Mdia, entre d'altres. Aprofitant els saquejos dels temples i santuaris que feien els romans, es va poder donar a la lluita un caire de defensa de la naci i de la religi. Es va demanar  el suport del rei dels parts que de moment va romandre neutral.

A la primavera del 68 aC Luculle va decidir atacar Artaxata, al cor d'Armnia i va sortir de Migdnia de Mesopotmia cap a aquella capital una mica tard, ja a l'estiu i va tenir problemes de subministres sobre el terreny degut al clima. Tigranes, acompanyat de Mitridates, van refusar la batalla frontal, i amb la cavalleria intentaven evitar el provement dels romans. Per forar el combat Luculle va pujar l'Arsanies (Murad Su) cap a Artaxata. Prop d'un riu a la vora de Manazkert els armenis van presentar batalla i van emprar la que desprs fou anomenada tctica dels parts, consistent en recular rpidament per de seguit girar-se i cosir de fletxes als perseguidors. Tigranes i el seu gendre el rei d'Atropatene, presentaven batalla frontal i Mitridates atacava als romans per la reraguarda. Luculle va contenir a Tigranes i va fer fugir als atropatens, i Mitridates tamb fou rebutjat. Finalment Luculle va poder conservar el camp i els armenis van perdre cinc mil homes, per desprs de la batalla els romans van quedar molt afeblits. L'estiu s'estava acabant i al avanar cap el nord el fred es va fer sentir. L'avan no portava enlloc (Artaxata era encara lluny) i aviat les aiges eren glaades i el menja mancava; la gent del pas era hostil i les forces armnies i els seus aliats els atacaven en punts estratgics. Les legions amenaaven d'amotinar-se i Luculle va haver d'ordenar la retirada. 

A la tardor Luculle es va presentar davant  Nisibe, que s'havia demostrat quasi impossible de conquerir per que finalment fou ocupada. Els armenis van avanar cap a la regi del Tigris i van ocupar els districtes al nord i casi be van obligar a rendir-se a la legi dirigida per Fanni (Fannius) que noms fou salvada per l'arribada del propi Luculle. A finals del 68 aC Mitridates, amb vuit mil soldats, la meitat armenis, entrava al Pont i el reconqueria fcilment en uns mesos de combat (primavera del 67 aC). El Pont estava defensat pel rom Fabi, lloctinent de Luculle i el poble descontent de l'opressi dels romans va donar suport al seu antic rei i milers de persones es van unir a Mitridates en la lluita; fins i tot els mercenaris tracis al servei de Fabi es van passar a Mitridates i aquest va derrotar el romans i Fabi va quedar assetjat a Cabira. Luci Valeri Triari, un altre general rom, va avanar en suport de Fabi amb un exrcit de reserva i el rei es va retirar cap a Comana del Pont on va passar el hivern (68 a 67 aC).  
A comenaments del 67 aC el rei d'Atropatene, fou enviat contra Capadcia on va combatre a les guarnicions romanes que foren aniquilades i a l'estiu ja dominava una bona part del pas.

A la primavera del 67 aC es va reprendre la guerra al Pont i Triari va voler atacar a Mitridates abans de l'arribada de Luculle i fou completament derrotat; la destrucci de l'exrcit rom hauria estat completa si el rei no hagus estat ferit en la persecuci, que per aquesta causa es va aturar. Els romans van perdre set mil homes entre els quals nombrosos oficials; el seu camp fou capturat. 
L'arribada de Luculle des de Mesopotmia va impedir a Mitridates seguir el seu avan i es va retirar a l'Armnia Menor on es va establir a una fortalesa anomenada Talaura, esperant les forces de Tigranes. S'esperava que Luculle continuaria l'ofensiva, per l'actitud propera al mot entre les seves tropes ho va impedir. Aix a  l'arribada de Tigranes, els dos reis van poder ocupar fcilment el que mancava del Pont i Capadcia sense oposici. Al final de l'any Mitridates tornava a ser amo de tot el seu antic regne.

El 66 aC la guerra fou confiada pels romans a un general destacat: Gneu Pompeu. Aquest va prendre com a primer mesura assegurar l'amistat del rei Fraates III de Prtia, el que podia obligar a Tigranes a haver de lluitar a la seva frontera oriental. En aquestes condiciones Mitridates va fer propostes de pau, per Pompeu no les va voler escoltar, excepte la rendici incondicional i l'entrega de tots el desertors romans. El rei del Pont no va acceptar. Disposava d'un exrcit de trenta mil homes i dos mil cavallers amb el que no es podia enfrontar als romans. Aix que es va retirar cap a la frontera d'Armnia; per en tot el cam fou atacat pels romans pels passos que ja havien estat ocupats per forces romanes; la major part de l'exrcit de Mitridates fou aniquilat i el mateix rei es va escapar noms amb uns quants cavallers i la seva concubina Hipsicratea, podent arribar a la fortalesa fronterera de  Sinria on se li van anar unint les forces que havien estat dispersades. Per en aquest moment Tigranes II, que sospitava que Mitridates fomentava les intrigues del seu fill per enderrocar-lo va refusar acceptar-lo al seu regne i Mitridates va haver d'entrar a Clquida des de on podria marxar al Palus Maeotis i al Regne del Bsfor. Ja segur va passar de Fasis cap a Dioscria o Dioscries (la ciutat grega ms oriental) on va passar el hivern (66 a 65 aC) dedicat a reclutar soldats i una petita flota. La guerra amb el romans es podia donar per acabada. 

El serrell final de la guerra va continuar noms amb Mitridates que amb les forces que havia reunit va poder creuar per la fora o per persuasi pels territoris de les tribus barbares entre el Caucas i el Bsfor Cimmeri, i va poder arribar a la ciutat de Fanagria. All el seu fill Macares, que era el rei, havia fet submissi a Luculle, i ara, al arribar el seu pare, va fugir i poc desprs es va sucidar. Mitridates es va establir com a rei a Panticapea, la capital del Bsfor on acabara mort el 63 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237529" title="Houdeng-Goegnies" nonfiltered="2103" processed="2100" dbindex="92119">
Houdeng-Goegnies s un antic municipi de Blgica, a la provncia d'Hainaut de la Regi valona que al 1977 va integrar-se a la ciutat de La Louvire
Histria.
El primer esment escrit del poble data del 1100. L'ortografia del nom roman fora incerta, tant quant la seva etimologia. Provindria del llat Hosdinium que significaria hostal. Altres pensen que provingui del mot houx (grvol). Goegnies provindria del llat Gius, un latifundista rom.  L'nic element cert s la trobada de vestigis romans al territori del poble.

Succesivament, feia part dels territoris de l'abadies de Saint-Feuillien du Rulx, d'Aulne, de Saint-Denis-en-Broqueroie i de Bonne Esprance. 

La riquesa agricultural (i mes tard mineral) va suscitar la cobejana de molts: la casa dels Rulx-Hainaut, dels senyors del Sart, de la Puissance et de Houdeng i per fi  la casa de de Cro (1432-1796) quan els revolucionars francesos van annexar el territori i abolir la noblesa.

Economia.
Ja es troben traces de l'explotaci de mines de carb des del 1299. A la revoluci industrial, va caldre mitjans de communicaci de capacitat ms llarga. Al segle XIX va decidir-se de connectar aquest conca minera mitjanant el canal del Centre, quan la capacitat del riu Haine i del Thirau s'adveraven insuficients.

Enllaos externs.
 Web de la ciutat de La Louvire (en francs);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237530" title="Mitridates l'Eunuc" nonfiltered="2104" processed="2101" dbindex="92120">
Mitridates l'Eunuc (Mithridates, ) fou un eunuc del servei personal del rei Xerxes I de Prsia. 

Gaudia de la mxima confiana del rei, per tot i aix es va unir a la conspiraci organitzada per Artaban d'Hircnia per assassinar al rei (465 aC) i va facilitar la feina del conspirador al permetre-li l'accs a la cambra reial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237531" title="Mitridates (noble)" nonfiltered="2105" processed="2102" dbindex="92121">
Mitridates  (Mithridates, ) fou un noble persa que va acompanyar a Cir el Jove en la seva expedici contra Artaxerxes II de Prsia. Xenofont el descriu com un dels amic principals del prncep Cir. Desprs de la mort del prncep es va declarar lleial a Artaxerxes, i fou un dels que, desprs de la mort dels generals grecs, va comminar als grecs a la rendici, per no ho va aconseguir; al dia segent va atacar als grecs i els va causar algunes prdues per fou rebutjat. 

Generalment se l'identifica amb el strapa persa de Licania a Capadcia, que apareix esmentat a la mateixa poca, i fins i tot amb Mitridates I strapa del Pont.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237532" title="Mitridates (prncep selucida)" nonfiltered="2106" processed="2103" dbindex="92122">
Mitridates fou un prncep selucida, fill d'Antoc III el Gran. 

Tit Livi l'esmenta com un dels comandants de l'exrcit del seu pare durant la guerra contra  Ptolemeu I Ster el 187 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237533" title="Mitridates (gendre de Darios III)" nonfiltered="2107" processed="2104" dbindex="92123">
Mitridates  (Mithridates, ) fou un noble persa.

Estava casat amb una filla del rei Darios III de Prsia Codom. Va morir en la lluita contra les forces macedonies del rei Alexandre el Gran a la batalla del riu Grnic el 334 aC, segons es diu de prpia ma del conqueridor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237534" title="Claudi Mitridates II" nonfiltered="2108" processed="2105" dbindex="92124">
Mitridates II del Bsfor o Claudi Mitridates II, fou rei del Bsfor Cimmeri. Va ser nomenat per l'emperador Claudi i va substituir a Polem II,  rei del Pont i del Bsfor, que fou compensat amb altres territoris. Era suposat descendent del rei Mitridates VI Eupator per les relacions familiars no estan establertes. 

El 45 fou expulsat del tron pels romans per causes desconegudes (probablement per trencar o voler trencar el tractat amb els romans). Els romans van enviar una expedici dirigida pel governador de Msia, Didi Gal, i Mitridates fou derrotat prop de Panticapea i va fugir sent enderrocat i la corona donada al seu germ Tiberi Juli Cotis I (Cotis I del Bsfor), jove i inexpert; una guarnici romana es va installar al pas a les ordes de Juli quila, per Mitridates va reunir un exrcit irregular, va obtenir l'aliana de la tribu srmata dels siraces, es va apoderar del regne dels dandaris, i quan es van retirar els principals contimgents romans va poder recuperar el tron per les armes vers el 50 entrant a Panticapea.  Els romans van intervenir a les ordes de Juli quila, amb el suport del rei Eunones de la tribu dels aorses o adoris o adors (una tribu escita tradcional enemiga dels siraces) i el van derrotar; Mitridates es va entregar a Eunones amb la promesa de salvar la vida; Eunones el va fer presoner i el va enviar als romans, sent desprs enviat a Roma. Cotis va reforar els llaos amb Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237536" title="Mitridates I de Commagena" nonfiltered="2109" processed="2106" dbindex="92125">
Mitridates I Callnic fou rei de Commagene o Commagena del 109 aC al 86 aC.

Fou el successor del seu pare Sames.

Va morir el 86 aC i el va succeir el seu fill Antoc I de Commagena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237537" title="Mitridates II de Commagena" nonfiltered="2110" processed="2107" dbindex="92126">
Mitridates II Filohellen fou rei de Commagena vers el 35 aC i fins el 31 aC. 

Va succeir al seu pare Antoc I de Commagena, mort en data incerta desprs del 38 aC. Fou aliat de Marc Antoni i fou deposat l'any 31 aC,  desprs de la batalla d'ccium i substitut pel que era probablement el seu fill Antoc II de Commagena.

El 29 aC fou cridat a Roma per August i fou acusat de matar a l'ambaixador que el seu germ Mitridates havia enviat a Roma, i desprs al mateix germ. August el va fer executar i va donar el regne a Mitridates III de Commagena, fill de l'assassinat Mitridates.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237538" title="Mitridates III de Commagena" nonfiltered="2111" processed="2108" dbindex="92127">
Mitridates III de Commagena fou rei de Commagene del 20 aC al 12 aC.

Era fill del prncep Mitridates, probablement fill de Mitridates II Filohellen. El seu pare va enviar un ambaixador al romans segurament per denunciar al seu germ Antoc II de Commagena, per aquest el va interceptar i matar i desprs va matar al mateix prncep Mitridates. Antoc II fou cridat a Roma per August (29 aC) i fou acusat i executat. 

La corona va romandre un temps vacant fins que August va decidir donar-la a Mitridates, fill de l'assassinat prncep Mitridates, que va regnar coma Mitridates III. 

Va morir el 12 aC i el va succeir el seu fill Antoc III de Commagena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237540" title="Associaci de Vens de Dei" nonfiltered="2112" processed="2109" dbindex="92128">
L' Associaci de Vens de Dei (ASVED) va ser constituda el 5 de febrer de 2000. 

N'han ocupat la presidncia en Toni Colomar, na Francisca Dey Ferriol i na Margalida Abrams.

L'associaci ha centrat la seva feina en la defensa dels drets dels deianencs, l'organitzaci d'activitats (com excursions, una pambolimpada -una mena d'Olimpada ldica amb regust mallorqu-, activitats culturals, debats...) i la publicaci de S'Encruia.

Des del govern municipal del PP se l'ha identificada amb l'oposici (UM i Agrupaci DEIA), motiu pel qual el nivell de collaboraci entre l'Ajuntament i l'ASVED ha estat molt baix. L'ASVED nega fer partidisme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237542" title="Mitridatis" nonfiltered="2113" processed="2110" dbindex="92129">
Mitridatis (Mithridatis, ) fou filla de Mitridates VI Eupator.

Fou promesa a Ptolemeu XI Alexandre II d'Egipte  que era presoner de Mitridates per l'enlla mai es va fer. Va compartir les fortunes i desgracies del seu pare i al final, el 63 aC, era present quan el rei es va sucidar junt amb dues germanes ms, Nisa i Clepatra, i les tres van escollir tamb el sucidi mitjanant ver.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237543" title="S'Encruia" nonfiltered="2114" processed="2111" dbindex="92130">
S'Encruia s la revista local de Dei. Si b es comen a publicar en els anys 70 en un moment donat es perd; fou recuperada fa uns anys per l'Associaci de Vens de Dei. T carcter bimensual.

s un exemple de literatura comunal, i hi podem trobar seccions en catal, castell i angls (en altres llenges amb carcter molt extraordinari). 

El 2007 va arribar al seu nmero 100.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237545" title="Thieu" nonfiltered="2115" processed="2112" dbindex="92131">
 Thieu s un antic municipi de Blgica, a la provncia d'Hainaut de la Regi valona que al 1977 va integrar-se al muncipi del Roeulx. El Thirau i el canal del Centre reguen el poble.
El nom s'aparenta s'emparenta amb els mots val thier, neerlands dorp o terp, angls thorpe o alemany Dorf que a l'inici significa cimadal i que va evolucionar fins a significar poble, com que molts pobles van construir-se als cims de turons.
Enllaos externs.
 Web de la ciutat del Roeulx (en francs);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237546" title="Ronquires" nonfiltered="2116" processed="2113" dbindex="92132">

Ronquires (en val Ronkire) s un antic municipi de Blgica, a la provncia d'Hainaut de la Regi valona que al 1977 va integrar-se al muncipi del Braine-le-Comte.

El poble s conegut per al pla inclinat al canal Brusselles-Charleroi que es troba al seu territori que supera un desnivell de 68 metres amb una capacitat de 1350 tones.

 Enllaos externs.
El pla inclinat de Ronquires;
Web del municipi de Braine-le-Comte;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237547" title="Jess Luis Ocaa Perna" nonfiltered="2117" processed="2114" dbindex="92133">

Jess Luis Ocaa Perna (Priego, Conca, 9 de juny de 1945 - Mont-de-Marsan, Frana, 19 de maig de 1994) va ser un ciclista espanyol, la major fita del qual va ser la victria en el Tour de Frana de 1973. Va destacar per ser un bon contrarellotgista i escalador. Va ser un dels majors rivals esportius d'Eddy Merckx, El Canbal.

Encara que nasqu a Espanya, des del 1957 va viure a Mont-de-Marsan, localitat situada al nord dels Pirineus, d'aqu que rebs el sobrenom de l'espanyol de Mont-Marsan. Va debutar com a professional l'any 1969, quedant segon a la Volta a Espanya. Un any desprs la guanyaria, quedant tercer el 1971 i novament segon el 1973 i 1976.

Desprs d'acabar en la posici 31 en el Tour de Frana del 1970, el 1971 va estar a punt d'evitar que Eddy Merckx guanys el seu tercer Tour consecutiu. Liderant la prova amb un aventatge de set minuts sobre el ciclista belga, la segona setmana de la prova va caure durant el descens del Col de Ment juntament amb el propi Merckx. En efecte, el ciclista belga va caure i Ocaa no el va poder evitar, de manera que va quedar a terra, on Joop Zoetemelk el va atropellar. Com a conseqncia de la topada, va ser evacuat en helicpter i va haver d'abandonar. En record d'aquest fet, Eddy Merckx no va portar el maillot de lder al dia segent.

El 1972 el duel entre ambds corredors va tornar a ser notcia, ja que els atacs mutus se succeren. Malauradament, Ocaa s'hagu de retirar en l'etapa 15 per problemes de cor i bronquitis.

El 1973 finalment guany la prova, en qu no va participar El Canbal, amb un avantatge de 15 minuts sobre el segon classiciat, Bernard Thevenet.

Un cop retirat del ciclisme, es va dedicar a la viticultura. El 1979 va tenir un accident de cotxe en qu quasi va morir. El 1994 es va sucidar d'un tir d'escopeta desprs d'un perode de depressions i malalties (tenia hepatitis).

Palmars.
Entre el 1968 i 1977 va guanyar 110 curses, essent les ms importants les segents:


Any 1968
 Campionat d'Espanya en carretera;
 Dues etapes de la Ruta del Sol;
Any 1969
 Segon classificat, tres etapes i maillot KOM a la Volta a Espanya;
 Midi Libre;
 Volta a la Rioja;
 Setmana Catalana;


Enllaos externs.
 Cronologia del Tour de l'any 1971;
 Palmars complet;
 Algunes fotografies;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237550" title="Lleis ponderals" nonfiltered="2118" processed="2115" dbindex="92134">
S'anomenen lleis ponderals a un conjunt de quatre lleis experimentals obtingudes mitjanant l'anlisi qumic gravimtric dels elements qumics que constituen els composts qumics. En base a elles, John Dalton va poder establir la seva teoria atmica.

Foren descobertes tres a finals del segle XVIII i la quarta a principis del segle XIX. El seu descobriment el varen fer quatre qumics diferents, de diferents indrets (dos francesos, un angls i un alemany), grcies a la utilitzaci sistemtica de la balana en l'anlisi qumic quantitatiu de la composici dels composts qumics i en l'estudi de les reaccions qumiques, aix com de la clarificaci del que s'havia d'entendre per element qumic, aportacions fetes pel qumic francs Antoine L. Lavoisier.


Les quatre lleis ponderals o estequiomtriques sn:


La llei de conservaci de la massa, de Lavoisier.

Fou enunciada pel qumic francs Antoine L. Lavoisier grcies a la introducci de la balana de precisi dins del laboratori iniciant la gravimetria. Diu aix:

La massa dels productes d'una reacci qumica s igual a la massa dels reactius de la reacci.


 
La llei de les proporcions definides, de Proust.

Aquesta llei fou descoberta pel qumic francs Joseph Louis Proust entre 1794 i 1804. Diu aix:

Si dos o ms elements es combinen per formar un determinat compost ho fan en una relaci de masses invariable.



La llei de les proporcions mltiples, de Dalton.


Fou descoberta l'any 1803 pel cientfic angls John Dalton quan elaborava la seva teoria atmica basada en les altres lleis ponderals. Diu aix:

Les masses d'un mateix element que s'uneix amb una massa fixa d'un altre element per formar en cada cas un compost qumic distint, estan en relaci de nombres senzills.



Llei de les proporcions recproques, de Richter.

Aquesta llei es deu al qumic alemany Jeremias B. Richter, fundador de l'estequiometria, i diu:

Les masses d'elements diferents que es combinen amb una mateixa massa d'un element donat sn les masses relatives d'aquells elements quan es combinen entre s, o b mltiples o submltiples d'aquestes masses.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237552" title="Antoni Costa" nonfiltered="2119" processed="2116" dbindex="92135">

Antoni Costa (Sant Lloren de Cerdans, Vallespir, 1767- Fredericia, Dinamarca, 1808) fou un militar.

En esclatar la Revoluci Francesa el 1789, es trasllad a Barcelona per organitzar un batall de voluntaris. El 1794 es naturalitz espanyol, i fou nomenat capit de la legi de la reina Maria Llusa. Ms tard lluit a Amrica del Sud contra els anglesos. Torn a Europa i an a Pomernia amb les tropes espanyoles del marqus de la Romana. Venut a Fredericia, se sucid.

El 1929, l'ajuntament de Barcelona li dedic un carrer al districte de Nou Barris.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237553" title="Antoni de Capmany de Montpalau i de Surs" nonfiltered="2120" processed="2117" dbindex="92136">
Antoni de Capmany de Montpalau i de Surs va nixer a (Barcelona, el 24 de novembre de 1742 i va morir a Cadis, el 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filleg i poltic catal.

Estudi gramtica, lgica i humanitats al Seminari Trident. Desprs ingress de cadet al regiment de dragons de Mrida. Amb el grau de sots-tinent del regiment de tropes lleugeres de Catalunya, particip a la campanya de Portugal l'any 1762. 

Va estudiar Lgica i Humanitats a Barcelona abans d'ingressar en l'exrcit, concretament en el 'Regiment de Dracs de Mrida  '. Desprs d'abandonar la milcia on va ser subtinent de tropes lleugeres, havent participat en la guerra contra Portugal el 1762, va tornar a la vida civil el 1770, dedicant-se fonamentalment a l'estudi de la histria i de la literatura.

El 1770, al deman l'excedncia a l'exrcit, collabor amb Pablo de Olavide en els esforos en el projecte illustrat de portar famlies centreuropees per repoblar Sierra Morena. 

Va ser membre de la Reial Acadmia de la Histria de Madrid el 1776, sent nomenat secretari perpetu el 1790. Fou nomenat tamb editor dels tractats de pau dels regnats de Felip V, Ferran VI, Carles III i Carles IV, que es van publicar l'any 1812. 

Es va enfrontar en polmica a Jovellanos i Campomanes defensant la pervivncia dels gremis. Fou membre de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona. Escribint sempre en castell, fou autor de multitud de llibres sobre filologia i histria de Barcelona, destacant les Memorias histricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (1779-92), fonamentals per als intellectuals de la Renaixena. 

Durant els governs de Godoy es va mantenir al marge de l'activitat oficial, mostrant el seu recel cap a les noves idees que venien de Frana, pel que veia en les velles tradicions el millor mitj|medi de combatre-les. El 1808, en comenar la Guerra de la Independncia, a la seva publicaci 'El Sentinella contra els francesos' ' incitava als espanyols a una lluita a mort contra Napole, al que considerava la ' ' Anti-Espanya  '. Es va refugiar a Cadis on va dirigir la 'Gaseta de la Regncia d'Espanya i ndies  ' que es publicava en comptes de la 'Gaseta de Madrid  '.

Ms tard fou diputat a les corts de Cadis i encarregat de la Gaceta del Gobierno. Va ser elegit diputat pel Principat de Catalunya. Liberal moderat, va pertnyer a la comissi que havia d'elaborar el Projecte de Constituci i, junt amb Agustn Argelles i Jaime Creus, va formar part d'una junta especial d'inspecci per donar el vistiplau a l'esmentat Projecte, on es va acordar, entre altres disposicions, el fer un Diari de Sessions. Tamb va pertnyer a la comissi d'onze diputats, encarregada d'elaborar el projecte de llibertat d'impremta, que va defensar amb gran entusiasme i a la comissi de dotze diputats encarregada d'elaborar el reglament interior de les Corts.

A ell es va deure tamb la iniciativa que a la plaa principal de tots els pobles d'Espanya es colloqus una lpida commemorant la promulgaci de la Constituci. Va tornar a ser diputat, suplent, per Catalunya en les Corts Ordinries de 1813, per vctima d'una epidmia moria en Cadis aquell mateix any.


Altres obres.

Filosofia de l'eloqncia ' (1776);
Discursos analticos sobre la formacin y perfeccin de las lenguas, 1776. ;
Discurso econmico-poltico en defensa de los menestrales, 1778 (Discurs econmic-poltic en defensa del treball mecnic, dels menestrals i de la influncia dels seus gremis en els costums populars, conservaci de les arts i honra dels artesans). ;
Cdigo de las costumbres martimas de Barcelona  on reprodux el Llibre del Consolat de Mar de Barcelona, 1783.
Teatre histric-crtic de l'eloqncia Espanyola  ' (1786);
Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragn, 1787.
Memries histriques sobre la marina, commer, i arts de l'antiga ciutat de Barcelona  ' (4 vols 1779-1792);
Qestions crtiques sobre diversos punts d'histria econmica, poltica, i militar ' (1807);
Centinela contra francesos ' (1808) ;

Enllaos externs.
Departament d'Histria i Institucions Econmiques de la Universitat de Barcelona ;

 
Bibliografa.
Martnez Hidalgo, Jos M.,El Museo Martimo de Barcelona, 1984, Barcelona, Editorial H.M.B.,SA. ISBN 84-86054-17-6;
Volum 4 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5432-6;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237555" title="Antoni Genesc i Corominas" nonfiltered="2121" processed="2118" dbindex="92137">
Antoni Genesc i Corominas (Ripoll, Ripolls, 1849 - Sabadell, Valls Occidental, 1927) fou el primer enginyer naval de Catalunya, encarregat general dels treballs de marina de La Maquinista Terrestre i Martima. De tots els seus treballs destaquen els muntatges del dic flotant i de ponent i les grues prtic dels molls de Barceloneta i Muralla. Medalla d'or del Treball. Era fill de Lloren Genesc i Rovira, primer conductor catal de tren de la lnia Barcelona-Matar, el 1848, instrut pels conductors anglesos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237560" title="Llista d'estats sobirans del 1973" nonfiltered="2122" processed="2119" dbindex="92138">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan (fins el 17 de juliol);
 Afganistan   Repblica de l'Afganistan (des del 17 de juliol);
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames (des del 10 de juliol);
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
   Repblica Unida del Camerun;
   Domini del Canad;
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau (des del 24 de setembre);
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
 Repblica Khmer;
   Estat de Kuwait;

L.
 Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
 Lbia   Repblica rab Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
 Repblica Malgaixa;
   Repblica de Mali;
   Estat de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de Sierra Leone;
   Regne de Sikkim;
   Repblica de Singapur;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Rhodsia;
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;
   Repblica de la Xina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237562" title="Simfonia nm. 3 de Txaikovski" nonfiltered="2123" processed="2120" dbindex="92139">

La Simfonia nm. 3 en re major, op. 29, dita  Polonesa , de Piotr Ilitx Txaikovski, va ser composta entre juny i agost de 1875. El sobrenom de  Polonesa  li va ser atribut pel fet que el cinqu moviment (Tempo di Polacca) posseeix un ritme de polonesa.

L'estrena va tenir lloc a Moscou, el  sota la direcci de Nikolai Rubinstein. Va ser dedicada a Vladimir Shilovskii. La seua durada s d'aproximadament 47 minuts.

La tercera simfonia de Txaikovski presenta algunes caracterstiques singulars: s lnica del compositor amb cinc moviments, i l'nica composta en mode major. El compositor no va ser massa explcit sobre la seua obra. En efecte, els nics detalls que en va escriure i que ens han arribat sn aquestes notes:  Segons la meua impressi, aquesta simfonia no presenta cap idea original, per des del punt de vista de la factura, representa un pas endavant. Estic sobretot satisfet del primer moviment i dels dos scherzi .

Cal remarcar tamb que la tercera simfonia s la primera de l'autor a posseir un moviment en forma de vals (Alla tedesca).

Enllaos externs.
  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237565" title="Medalla" nonfiltered="2124" processed="2121" dbindex="92140">
Una medalla s un objecte metllic circular considerat valus que t inscripcions o dibuixos gravats. Poden servir per commemorar un esdeveniment (com les esportives o els diferents guardons), servir com amulet o objecte religis o usar-se com a joia. Tamb poden indicar rang, com en el cas dels militars.

Es poden distingir quatre poques en la seva histria. La primera comena amb l'Imperi Rom, on neixen i serveixen per honorar generals i dirigents. El Renaixement les rellana, imitant el costum clssic. Al segle XVI canvien les tcniques d'encunyaci per es respecta el seu s, amb un auge dels motius religiosos, i a l'era contempornia esdevenen un objecte de consum, de manera que s'assimilen a plaquetes de record.

Les medalles sn objecte d'estudi i colleccionisme en la numismtica.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237566" title="Pietro Aretino" nonfiltered="2125" processed="2122" dbindex="92141">

Pietro Aretino (tamb Pietro Aret o l'Aret) (Arezzo, 20 d'abril de 1492 - Vencia, 21 d'octubre de 1556) va ser un poeta, escriptor i dramaturg itali. 

Conegut principalment pels seus escrits llicenciosos (sobretot pels seus Sonets luxuriosos), tamb va signar obres moralitzadors que el van congraciar amb l'ambient cardenalici que va freqentar. s un dels intellectuals ms representatius de l'esperit renaixentista itali i una de les figures que millor mostren la superaci de la visi teolgica i tica medievals. Els seus escrits sobre art, i especialment sobre Tici, van propiciar mltiples encrrecs i van incidir en el prestigi internacional d'aquest pintor.

 Infncia .
Es desconeix com va ser la seua infncia, llevat que va nixer la nit entre el 19 i el 20 d'abril de 1492 i que era el fill d'un sabater anomenat Lucca (el seu cognom potser era "del Tura") i d'una prostituta, Margherita dei Bonci, anomenada Tita, que tamb servia de model per a pintors i escultors . El cognom d'Aret amb el qual se'l coneix, s en realitat el gentilici de la seua ciutat natal, Arezzo. De fet, sovint se l'anomena simplement com L'Aret.

 Fill de cortesana, nima de rei . 
A Pietro Aret li agradava definir-se aix: Figlio di cortigiana, con anima di re (Fill de cortesana amb nima de rei).

En la seua Correspondncia va escriure:

Diuen que sc fill de cortesana; aix no em fa dolent; no obstant tinc l'esperit d'un rei. Jo visc lliure, em divertisc i per tant puc dir-me feli. Les meues medalles estan foses amb tots els metalls i tots els materials. La meua efgie est exposada enfront dels palaus.  S'esculpeix el meu cap en bustos, en medallons, sobre el marc dels espills, com es fa amb Alexandre, Csar, Escipi. Alguns gots de vidre s'anomenen gots aretins. Una raa de cavalls ha pres el meu nom perqu el papa Climent va regalar-me'n un. El rierol que creua per ma casa s'anomena l'Aret. Les meues dones volen que les anomenen Aretines. Finalment, es diu "estil aret". Els pedants poden morir de rbia abans d'aconseguir tant d'honor.

Joventut.

Als catorze anys aproximadament es va traslladar a Perusa, on va estudiar pintura i desprs va freqentar la Universitat local.

Es va installar a Roma l'any 1517 grcies a la protecci del banquer Agostino Chigi. S'hi va posar al servei del cardenal Juli de Mdicis i va arribar a freqentar tamb la cort del papa Lle X. Durant el conclave de 1522 s'hi trobava a Roma, i va ser llavors quan probablement va escriure una de les seues primeres obres: les Pasquinades, en forma de stires annimes contra la cria que va fixar en la imatge d'Il Pasquino (esttua romana on tradicionalment es colloquen libels).

El nou papa va ser Adri VI, a qui Aret va posar-li el sobrenom de la tinya alemanya (pel seu origen estranger, nord-europeu, tot i que en realitat era holands). Llavors Aret va abandonar Roma i va viatjar per Itlia. A Mntua va entrar al servei de Giovanni dalle Bande Nere.

Va tornar a Roma en 1523, quan va ser elegit nou papa Climent VII: aviat recuperar la notorietat que havia tingut en la seua anterior estada. La seua vida en aquest segon perode rom no ser, ni de bon tros, tranquilla.

 Sonets luxuriosos i La cortesana .
Durant aquests anys romans va compondre els Sonetti lussuriosi (Sonets luxuriosos), inspirats pels gravats eroticopornogrfics del pintor Marcantonio Raimondi sobre dibuixos de Giulio Romano; en el mateix perode va escriure l'obra teatral La cortigiana (La cortesana), comdia ambientada en les dates anteriors al Saqueig de Roma i pardia d'Il cortegiano (El cortes) de Baldassarre Castiglione.

 Vencia .
Les seues dolentes relacions en el Vatic el van obligar a abandonar la capital al mar de 1527 per a installar-se a Vencia, ciutat amb fama en el seu temps de ser molt dissoluta. A Vencia transcorrer la resta de la seua vida, escrivint i publicant la major part de les seues obres.

s clebre una descripci seua: un capvespre a Vencia, on es descriuen els tons clids de les ltimes llums del sol i els perfils boirosos. Acaba el text preguntant-se:  per a pintar a, on ests, Tici? 

L'Aret va morir el 21 d'octubre de 1556, presumiblement per apoplexia (segons algun autor, a causa d'un atac de riure).

 Epitafi .
Alguns historiadors de la literatura asseguren que Pietro Aret va ordenar (sense que se li obera) gravar sobre la seua tomba la inscripci segent: 
Aqu jau Aret, poeta tosc,de tots va parlar malament, excepte de Crist,excusant-se amb la ra: no el conec

 Obres principals .
Sonetti lussuriosi (Sonets luxuriosos);
Dubbi amorosi (Dubtes amorosos);
 Lettere;
 Ragionamenti;
 Orlandino;

Comdies:
Fraza;
La cortigiana;
Il marescalco;
La talanta;
L'ipocrito;
Il filosofe;

Tragdies:
Orazia;

 Referncies literries .
Manuel Mujica Linez el va convertir en personatge de la seua novella Bomarzo i va va fer d'ell aquest retrat literari:

Pietro Aret, gros, barbat, sufocat el cap de Sil per les pells luxoses, solia visitar-me i m'entretenia amb l'enumeraci dels regals principescos que continuament li trametien les corts remotes d'Itlia, i de Frana i d'Alemanya, per a assossegar la seua ironia anihiladora, i dels tributs que li pagaven els pirates berbers i el paix d'Alger, com si fra un sobir temible. Simptic quan volia, fero quan volia tamb, xantatgista incomparable, periodista sense escrpols i sense defalliment, multiplicava les cartes i els impresos, i l'or brollava cap a ell per a escapar de seguida de les seues mans prdigues. Quan percaava alg, el ver de les seues fletxes l'esgotava.

Notes.


Enllaos externs.

Cronologia i bibliografia completa;
Text online de La cortigiana (La cortesana);
Textos online a Liberliber;
Textos online;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237570" title="Los Rodrguez" nonfiltered="2126" processed="2123" dbindex="92142">

Los rodrguez s un grup musical amb influncia del rock llat, format per Andrs Calamaro, Julin Infante, Ariel Rot i Germn Vilella. El grup va nixer al 1990 i va estar actiu fins a 1995, any en qu va editar el seu ltim disc i realitz la seva ltima gira. Poc desprs, per, encara treurien dos discos de recopillacions. A l'any 2000, Julin Infante va morir a conseqncia de la SIDA.


Dos dels seus components, Julin Infante i Ariel Rot, ja havien format part del conegut grup Tequila, de finals dels anys 70, Andrs Calamaro havia participat en altres grups musicals des de ben jove i Germn Vilella havia grabat un disc anteriorment.



Va ser un grup de gran xit a Espanya, que va comenar fent concerts a sales de Madrid i va aconseguir una srie de seguidors que posteriorment serien els fans del grup i principals compradors dels discos. D aquests petits concerts van nixer les seves primeres canons que anys ms tard formarien part dels seus singles i del seu primer disc; anomenat  Buena Suerte , 1991, que va ser publicat grcies a l ajuda de Flix Arribas, component del grup  Los Pekenikes  al seu estudi. Aquest disc va aconseguir molta fama, per no en van poder vendre gaire discos degut a la fallida de la discogrfica. Poc ms tard, per, van comenar a grabar sense l ajuda de ning, anant a una companyina independent que no va dubtar en fitxar-los. Van editar fins a sis discos; el ja anomenat  Buena Suerte ;  Disco Pirata  grabat en directe a diferents llocs com Madrid o Barcelona;  Sin Documentos  que va tenir una molt bona rebuda a Espanya, la can del mateix nom va formar part de la banda sonora d una pellcula espanyola anomenada  Caballos salvajes ;  Palabras ms, palabras menos  que va permetre fer una gira amb  Joaqun Sabina  per tota Espanya;  Hasta luego  i  Para no olvidar . Aquest dos ltims nicament de recopillacions.


Desprs de la dissoluci del grup, Andrs Calamaro i Ariel Rot, van decidir continuar la seva carrera en solitari; carrera que ja havien comenat abans de la formaci del grup, actualment segueixen en actiu.

Van posar el nom de  Los Rodrguez  perqu a Andrs Calamaro, que era argent, li va fer grcia el significat que tenia per als espanyols la paraula  Rodrguez  (el marit que es queda sol a casa treballant, mentre la dona i els fills marxen de vacances a l estiu, donat que la seva situaci en aquells moments era aquesta, la dona estava a l Argentina).

A poc  a poc  Los Rodrguez   va anar aconseguint una bona fama a Espanya . 
Actualment s considerat com un grup musical de l estil pop espanyol. 


Components del grup.


Andrs Calamaro, va comenar la seva carrera musical des de ben jove, va pertnyer a diversos grups musicals, com ara el grup  Races  o  Los Abuelos de la Nada , a part d editar altres discs en solitari com   Hotel Calamaro  1984 i  Vida Cruel  al 1986. A l any 1990 va formar  el grup  Los Rodrguez  com a cantant, compositor i pianista del grup.





















----Ariel Rot, va ser membre del grup anomenat  Tequila  a l any 1977, que poc desprs es disoldria. s llavors quan Rot inicia una poca fosca en la seva vida per culpa de l addicci amb les drogues. 
D'aquests anys en surten discs en solitari com  Debajo del puente  de 1984 i  Vrtigo  de 1985, fins que l any 1990 va formar el grup  Los Rodrguez  com a guitarrista, compositor i cantant eventual.



----Julin Infante, va ser un altre component del grup  Tequila . Desprs de la dissoluci del grup, va seguir fent aportacions a altres grups musicals com  Desperados ,  Martirio   o  Glutamato Ye-ye , fins que passa a formar part del grup  Los Rodrguez  del que seria guitarrista, compositor i cantant, eventualment. No va poder editar el seu primer disc en solitari, perqu a l any 2000 va morir vctima del virus de la SIDA. 








----Germn Vilella, va nixer el 1964, va formar part del grup  Piter Pank  per noms va grabar un disc. A part d aquest grup, va formar part de  Topo , tamb va fer d acompanyant a diversos cantants com la  banda de Mercedes Ferrer", va fer de msic amb Antonio Flores, Iaqui y Los Beatos, Suburbano, Toreros Muertos, i d acompanyant en diverses gires musicals a Luis Eduardo Aute i Alex i Cristina. L any 1990 va formar part del grup  Los Rodrguez  a la bateria.



Discografia.
Buena Suerte. 1991;
Disco Pirata. 1992 Recopilaci ;
Sin Documentos. 1993;
Palabras Ms, Palabras Menos. 1995;
Hasta Luego. 1996 ;
Para no Olvidar. 2002;


----
Canons i  singles  dins de la discografia del grup.

----Buena Suerte. 1991   

A los ojos                            
Dispara 
Engnchate conmigo
Mi Enfermedad
La parte de atrs
100 Pjaros volando
Canal 69
Seorita
La mujer de 1 amigo
La mirada del Adis
Peor es nada
Sol y sombra
Buena suerte
Un da menos
Tormentas de arena
Demasiado tarde

De les quals, A Los ojos, Dispara i Engnchate conmigo van ser  singles  d aquest disc. Va rebre molt bona crtica i va tenir una acollida molt bona i n hagus aconseguit ms si la companyia discogrfica que els hi va publicar el disc no hagus fracassat.


----Disco Pirata. 1992 Recopillaci 

Boogie de los Piratas                                 
No estoy borracho                    
Mr. Jones
Mi Enfermedad
Engnchate conmigo
A los ojos
Adis amigos, adis
Canal 69
Rock del ascensor
Sbado a la aoche
Copa rota

De les quals, No Estoy borracho i Copa rota, en van ser els  singles . s una recopillaci dels seus temes en directe, el nom d aquest disc ve donat perqu, desprs del fracs de la discogrfica que els hi havia publicat el primer disc, van voler piratejar-se ells mateixos les canons que tenien en directe i regalar-les als seus amics per Nadal. Aquest disc va ser finanat per ells mateixos i va sortir a la venda posteriorment.


----Sin Documentos. 1993

Pequeo salto mortal                                 
Hasta que el sueo venga
Dulce condena
Sin documentos
Na, Na, Na
7 Segundos
Salud (Dinero y Amor)
Mi Rock perdido
Me ests atrapando otra vez
Mala suerte...
Algo se est rompiendo
Especies que desaparecen

De les quals, Dulce condena, Sin documentos, Salud (Dinero y Amor) i Mi Rock perdido, en van ser els  singles . Aquest lbum, els hi va servir per a poder fer una gira molt reeixida al voltant de tota Espanya, amb la qual van aconseguir que el tema Sin documentos fos una de les canons ms escoltades del moment, es va posicionar al costat de l xit mundialment conegut com  Macarena .


----Palabras Ms, Palabras Menos. 1995

Milonga del Marinero y el Capitn                     
Palabras ms palabras menos
Aqu no podemos hacerlo
Todava una Cancin de Amor
Para no olvidar
El tiempo dir
En un Hotel de Mil Estrellas
Mucho mejor
La puerta de al lado
Una forma de vida
Extrao
10 aos despus
Algunos hombres buenos

Dels quals, Milonga del Marinero y el Capitn, Palabras ms palabras menos, Aqu no podemos hacerlo, Todava una Cancin de Amor i Para no olvidar, en van ser els  singles . Aquest disc cont collaboracions d artistes com Coque Malla, Raimundo Amador, Joaqun Sabina i Sergio Makaroff. Palabras ms, palabras menos els hi va permetre fer una nova gira que va tenir molt d xit i, desprs d aquesta, es van separar. 


----Hasta Luego. 1996 

Mi Enfermedad                                        
Copa Rota
A los ojos
Engnchate conmigo
Buena suerte
Canal 69
Sin documentos
Me ests atrapando otra vez
Dulce condena
Salud(Dinero y Amor)
Palabras ms, palabras menos
Aqu no podemos hacerlo
Milonga del marinero i el capitn
Extrao 
Para no olvidar
Mucho mejor
En el ltimo trago
Cuanto te has ido
La mirada del adis

Aquest disc va ser el ms venut de tots, s una recopillaci de les canons que havien triunfat en els seus altres cds i la van dedicar als seus fans, com a homenatge desprs de la dissoluci del grup.


----Para no Olvidar. 2002

Va ser una recopillaci de tots els seus cds feta l any 2002, molt ms tard de la dissoluci del grup, i desprs de la mort de Julin Infante.





Enllaos d'inters.
 web oficial d Ariel Rot;
 web oficial d Andrs Calamaro;
 Web de Calamaro-Julin Infante;
 Web de Calamaro-Germn Vilella;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237574" title="Sant Miquel de Grevalosa" nonfiltered="2127" processed="2124" dbindex="92143">
Sant Miquel de Grevalosa s una esglsia preromnica situada dins del municipi de Castellfollit del Boix, al Bages.

En runes, de tres naus, resta una part dels murs i la capalera, amb un tros de volta i tres finestres en arc de ferradura. A l'interior, arrencada de dues grans arcades separades de les naus.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237582" title="Precipitaci" nonfiltered="2128" processed="2125" dbindex="92144">


 Meteorologia: Caiguda d'aigua atmosfrica en qualsevol forma. Vegeu Precipitaci (meteorologia);
 Qumica: Formaci d'un slid dins d'un lquid. Vegeu Precipitaci (qumica);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237584" title="Concert per a piano nm. 1 de Rakhmninov" nonfiltered="2129" processed="2126" dbindex="92145">
El Concert per a piano nm. 1, Op. 1, de Rakhmninov va ser compost el 1891, quan el compositor noms tenia 19 anys. El dedic al pianista ucrans Aleksandr Siloti. L'obra va ser revisada el 1917.

El primer moviment fou estrenat el 17 de mar de 1892, per l'orquestra dels estudiants del Conservatori de Moscou sota la batuta de Safonov amb el compositor al piano. La versi de 1917 va ser tocada per primera vegada igualment pel compositor amb l'orquestra de la societat simfnica russa sota la direcci d'Altschuler el 29 de gener de 1919 a Nova York.

Rakhmninov en va realitzar la primera gravaci discogrfica amb l'Orquestra de Filadlfia sota la direcci d'Eugene Ormandy el 1939.

Es divideix en tres moviments: Vivace, Andante cantabile, i Allegro scherzando. A la versi de 1917, el tercer moviment s un Allegro vivace.

Histria de la composici.

Liubov Rakhmninov, que sabia que el seu fill tenia un gran talent musical, va buscar el consell d'Aleksandr Siloti, cos de Serguei i tamb un alumne molt reeixit de Liszt, el qual li sugger que s'hauria de posar sota l'estudi disciplinat d'un dels seus anteriors professors, Nikolai Zverev. El 1885, Serguei es traslladava a l'apartament de Zverev a Moscou per estudiar diligentment sota el control estricte de Zverev. Al mateix temps, estudi al Conservatori de Moscou amb Taneiev i Arenski. Per al seu treball final com a estudiant, Rakhmninov va compondre una pera d'un acte titulada Aleko. L'obra va ser un gran xit, guanyant Rakhmninov la Gran Medalla d'Or, noms atorgada pel conservatori per a dos altres estudiants en la seva histria. Fou estrenada per Karl Gutheil i representada aviat al Teatre Bolxoi a Moscou, el 27 d'abril de 1893 junt amb extractes d'peres per Glinka i Txaikovski.

Sent encara un estudiant, Rakhmninov va compondre el seu primer treball important: el seu primer concert de piano. Rakhmninov comenava a escriure la pea el juny de 1890 al seu retir a Ivanovka, un lloc silencis on poder compondre. No completava els segon i tercer moviment fins al juliol, encara que afirm haver-los compost abans per la seva ment. Rakhmninov estrenava el primer moviment el 17 de mar de 1892 en un concert d'estudiants al Conservatori de Moscou. s interessant fixar-se en l'existncia de pocs concerts de pianos russos abans del concert de Rakhmninov. Els cinc concerts de piano d'Anton Rubinstein foren els primers.

Tanmateix, aquests tenien una clara influncia de Mendelssohn i no seguien la tradici russa. El primer concert de Txaikovski del 1874, era el primer que captava un so veritablement rus i atrevit. Els professors de Rakhmninov, Taneiev i Arenski, van intentar escriure concerts de piano. El de Taneiev datava del 1876-77, per no l'arrib a completar. Arenski, d'altra banda, n'estrenava un el 1881 com el seu Op. 2, que va servir per catapultar la seva carrera com a compositor, i potser per aix li va suggerir una composici similar a Serguei.

Rakhmninov, tanmateix, no va treure la seva inspiraci dels concerts russos existents sin que va ser el concert de piano d'Edvard Grieg el que el va influir ms significativament. Mentre que Rakhmninov residia a Ivanovka durant l'estiu de 1890, Siloti hi practicava el concert de Grieg.

Rakhmninov obre el primer moviment amb floritures del piano que sn similars al concert Grieg, aix com el de Schumann i als concerts de Liszt. Tanmateix, aquests passatges sn completament de creaci prpia, i s'integren a l'estructura del moviment sencer. L'obertura amb les trompes i les escales d'acords del piano s tamb evocadora de les campanes russes. El primer tema del moviment s molt lric i malenconis, mentre que el segon tema s molt ms viu per contrast. El primer moviment tamb t els trets d'una cadenza de solo expansiu completat amb acords potents i expressius que li donen potncia. El segon moviment s un Andante Cantabile en la clau de Re major, com un nocturn que proporciona la calma prvia a la tempesta del tercer moviment on els passatges amb dobles octaves condueixen cap un final exorbitant.

Per alguna ra, Rakhmninov finalment no li acabava d'agradar el concert i l'any 1899, quan se'l va convidar a Londres per tornar a interpretar l'obra, el va refusar tot afirmant que "El primer concert no era prou bo per ser-hi interpretat" i prometent que el reescriuria amb la mateixa forma. De fet, la versi del concert que actualment s'interpreta s la versi que Rakhmninov revisaria el 1917.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237586" title="Cisma" nonfiltered="2130" processed="2127" dbindex="92146">
Cisma es una paraula que significa divisi , discrdia entre els individus de una mateixa comunitat. Per antonomsia es parla del Gran Cisma d'Occident referint-se a la ruptura del any 1054 i a la del perode comprs entre 1378 i 1417, dates en qu hi haguera una ruptura de l' Esglsia oriental.

Cisma d'Orient i Occident;
Cisma d'Occident;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237588" title="Carlo Goldoni" nonfiltered="2131" processed="2128" dbindex="92147">

Carlo Goldoni (Vencia, 1707 - Pars, 8 de gener de 1793) va ser un dramaturg veneci de gran xit. L's de modismes venecians i les seves trames centrades en les relacions humanes, aix com la bellesa de les seves imatges l'han consolidada com un dels escriptors cannics en itali. Tamb va destacar com a llibretista d'peres.

Biografia.
Goldoni va interessar-se pel teatre des de ben petit, com explica a les seves memries. Va rebre formaci religiosa, filosfica i es va llicenciar en dret per va abandonar la professi per dedicar-se a escriure, contra consell de la seva famlia. 

Desprs d'uns intents de produir tragdies que van acabar en fracs, es va centrar en la comdia, seguint l'exemple de Molire (com va afirmar en nombroses ocasions). Va introduir innovacions en l'opera bufa i en les comdies tradicionals, fins que es va exiliar a Frana per desavinences amb companys, on la seva fama el va garantir el favor reial.

Estil.
Va barrejar elements contemporanis amb les convencions de la Commedia dell'Arte. Apareixem elements anticlericals i influncia de l'humanisme en la seva concepci del carcter de les persones. Els protagonistes acostumen a ser individus de classe mitjana que proven de triomfar en la societat usant la ra per sense oblidar els seus sentiments.

Per el que predomina en el seu estil s la stira dels costums. Els nobles sn presentats com persones arrogants i els de classe ms baixa com a mancats de dignitat, ja que noms busquen els diners. Cada obra est centrada en un tipus de carcter, que representa tota la seva classe, amb els seus problemes i preocupacions.

Obres destacades.
L'uomo di mondo;
La buona moglie;
Il bugiardo;
Il servitore di due padroni, una de les obres de ms fama;
La figlia obbediente;
Amalasunta;
I Malcontenti;

Traduccions al catal.
 El criat de dos amos. Traducci de Joan Oliver. 1963;
 La vdua desitjada. Traducci d'Ambrosi Carrion. s.a.
 La famlia de l'antiquari i la sogra i la nora. Traducci de Pere Purtolas. 1993;
 La malata fingida. Traducci de Llus A. Puiggar. 1911;
 Molire. Traducci de Josep Maria de Sagarra. 1957.
 L'autntic amic. Adaptaci de Jordi Teixidor. 1988;
 La dispesera. Traducci de Joaquim Casas-Carb. 1906.
 Mirandolina. Adaptaci de Jordi Teixidor. 1991.
 L'hostalera. Traducci de Nria Furi i Sergi Belbel.
 L'avar. Traducci de Narcs Oller. 1909;
 El caf. Traducci de Pere Purtolas. 1993;
 Els enamorats. Traducci de Josep Farran i Mayoral. 1931;
 Els enamorats. Traducci de Jaume Melendres. 1993;
 Un dels ltims vespres de Carnaval. Traducci de Carlota Soldevila i Llus Pasqual. 1985;
 El vano. Traducci de Narcs Oller. 1908;
 El ventall. Traducci de Miquel Desclot. 1993;
 El sorrut benefactor. Traducci de Narcs Oller. 1909;

Enllaos externs.

 Pgina dedicada a Carlo Goldoni, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237589" title="Sol En Si" nonfiltered="2132" processed="2129" dbindex="92148">
Sol En Si significa, en francs, Solidarit Enfants Sida. Es tracta d'una associaci creada el 1990 que t per objectiu ajudar els infants afectats pel virus de la sida, aix com a les seves famlies.



Origen.
L'associaci va nixer a l'Illa de Frana (Pars) el 1990.

El finanament.
"Sol en si" obt recursos venent CD i llibres, aix com organitzant concerts. Per tal de fer-ho, compta amb l'ajut desinteressat de nombrosos artistes, sobretot de parla francesa (Carla Bruni, Calogero, etc.).

Per tal de promoure la seva actuaci entre el pblic i de generar confiana als seus benefactors, l associaci es troba adherida al Comit de la Charte francs.

El personal, els voluntaris.
"Sol en si" disposa de personal que treballa a les cases d'acollida. Tamb compta amb nombrosos voluntaris que acullen els infants a casa seva durant les vacances o fins i tot durant tot l'any. Tamb hi ha qui realitza l'apadrinament dels nens.

Les accions.
"Sol en si" ha creat una casa d'acollida a Marsella per ajudar els infants en la seva vida social. Peridicament, hom organitza estades dels adolescents en llocs atractius (per exemple, en zones d'esqu). 

L'associaci estimula els infants al dileg i a abordar les preguntes relatives a la malaltia. Tamb permet als nens de trobar-se amb d'altres nens que visquin el mateix problema i afavorir la solidaritat i l'obertura social envers els altres.

En el vessant internacional, "Sol En Si", amb l'ajut de les associacions locals, aporta suport psicolgic, social, escolar i sanitari als orfes de la sida a l'frica.

 Enllaos externs .  	 
 Associaci Sol En Si pgina web oficial;
 Comit de la Charte pgina web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237591" title="FIFPro" nonfiltered="2133" processed="2130" dbindex="92149">
La Fdration internationale des footballeurs professionnels (en catal: Federaci Internacional de Futbolistes Professionals), normalment coneguda per la seva abreviaci FIFPro, s una organitzaci a nivell mundial que representa els jugadors de futbol professionals. 

Premis.
World XI.



World Player of the Year.



Young Player of the Year.




Enllaos externs.
Lloc web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237592" title="Jaume Catal i Albosa" nonfiltered="2134" processed="2131" dbindex="92150">
Jaume Catal i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de mar de 1899). Bisbe de Cadis i de Barcelona. Assol una veritable popularitat en la defensa dels drets dels obrers.

Als 44 anys fou preconitzat Bisbe de Cadis i, entre altres crrecs, ostent les de Fiscal General de la Real Capilla, Abreviador de la Nunciatura Apostlica i del Suprem Tribunal de Rota a Espanya i Administrador Apostlic a Ceuta, on la seva destacada actuaci va fer que fos el primer bisbe espanyol rebut pel sold del Marroc. 

El 9 d'agost de 1883 accept la mitra de Barcelona. Entre les seves accions ms rellevants destaca la coronaci cannica, el 1888, de la imatge de la Mare de Du de la Merc, que vint anys abans el papa beat Pius IX havia proclamat patrona de la dicesi. 

Oncle besavi del poeta Salvador Espriu, la seva casa pairal conservada avui encara, es troba al carrer que porta el seu nom a Arenys de Mar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237595" title="Francesc de Pol i Baralt" nonfiltered="2135" processed="2132" dbindex="92151">
Francesc de Pol i Baralt (Arenys de Mar, 1854 - Girona, 1914)

Estudi al seminari de Girona i, el 1879 acab la carrera de dret (i de dret cannic) a Barcelona. Fou canceller del Tribunal Eclesistic i agent de Precs i vicari general, fins al 1899 en qu mor el bisbe de Barcelona i fill d'Arenys de Mar, Jaume Catal, i fou elegit vicari capitular. 

El 1886, essent vicari general del bisbat de Barcelona, bene el pont de fusta del capdevall de la Riera d'Arenys, inciativa del seu germ - alcalde d'Arenys -, Bonaventura de Pol. El 1906, essent canonge de la seu de Barcelona, evit que apunyalessin el cardenal Casaas, una acci valenta que publicaren molts diaris de l'poca. 

Tot seguit, el nomenaren bisbe de Girona, per la consagraci episcopal tingu lloc a Arenys de Mar. En aquella poca pag la construcci de la torre que remata el campanar de la parrquia de Santa Maria d'Arenys, restaur diversos edificis de Girona, constru temples i rectories i fund la primera societat de socors mutus per al clergat. Home caritatiu, preocupat per les missions i per la seva dicesi, es pot dir que els seus set anys de pontificat foren pastoralment fructfers. 

Mor d'una bronquitis aguda l'any 1914. Les seves cendres sn enterrades a la Catedral de Girona.

El primer tram de la Riera d'Arenys porta el seu nom en el nomencltor oficial.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237598" title="Saqueig de Roma (1527)" nonfiltered="2136" processed="2133" dbindex="92152">
El Saqueig de Roma del 6 de maig de 1527 per les tropes de Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic i Rey d'Espanya, va marcar una crucial victria imperial entre el Sacre Imperi Romanogermnic i la Lliga de Cognac (1526 1529)   l'aliana entre Frana, Mil, Vencia, Florncia i el Papat.

Antecedents.
El Papa Climent VII havia atorgat el seu suport a Frana en un intent d'alterar l'equilibri del poder en la regi, i per a alliberar el Papat d'all que molts consideraven que esdevindria la  dominaci Imperial  a crrec de l'imperi Romanogermnic.

L'exrcit de l'Emperador Romanogermnic havia derrotat l'exrcit francs a Itlia, per no disposava de fons per a pagar els soldats. Els 34.000 soldats imperials es van amotinar, i van forar al seu general, Carles III, duc de Borb,  i Conestable de Frana, a portar-los cap a Roma. A ms d'al voltant de 6.000 espanyols sota comandament del duc, l'exrcit incloa uns 14.000 lansquenets sota el comandament de Georg von Frundsberg, la infanteria italiana comandada per Fabrizio Maramaldo, Sciarra Colonna i Luigi Gonzaga, i la cavalleria comandada per Ferdinando Gonzaga i Philibert, prncep de Chalons. Tot i que el mateix Mart Luter no va estar a favor del saqueig, alguns dels seus seguidors consideraven la seu Papal com un objectiu per raons religioses, i compartien amb els soldats un desig avaricis de sagueig i pillatge d'una ciutat que apareixia com un objectiu fcil. Nombrosos bandits, junt amb desertors de la Lliga, es van unir a l'exrcit durant la marxa.

El duc d'Arezzo, el 20 d'abril de 1527, va aprofitar-se del caos entre els venecians i els seus aliats, arran d'una revolta sorgida a la Repblica de Florncia contra els Medici. D'aquesta manera, les absolutament indisciplinades tropes van saquejar Acquapendente i San Lorenzo alle Grotte, i van ocupar Viterbo i Ronciglione, atenyent les muralles de Roma el 5 de maig.

El saqueig.
Les tropes que defensaven Roma no eren massa nombroses, consistint en 5.000 milicians comandats per Renzo da Ceri, a ms de la Gurdia Sussa. Les fortificacions de la ciutat incloen la ressistent Muralla Aureliana, i comptaven amb una bona fora d'artilleria, de la qual careixia l'exrcit imperial. El duc Carles necessitava conquerir la ciutat rpidament, per a evitar quedar atrapat entre la ciutat assetjada i les forces de la Lliga. 

El 6 de maig, l'exrcit imperial va atacar els murs al Gianicolo i al tur Vatic. El duc Carles va ser ferit de mort en l'assalt, suposadament per Benvenuto Cellini. La mort del darrer cap respectat pels soldats va provocar que l'ltim rastre de contenci desapareguera entre la tropa, i l'exrcit va capturar fcilment la ciutat el mateix dia. Una de les gestes ms notables de la Gurdia Sussa va ocrrer en l'enfrontament. Gaireb tots els seus membres van ser massacrats per l'exrcit imperial en les escales de la Baslica de Sant Pere del Vatic. De 189 gurdies, noms 42 hi van sobreviure, per el seu valor va possibilitar que el papa Climent VII puguera fugir s i estalvi pel passetto di Borgo, un passads secret que encara uneix la Ciutat del Vatic amb el Castel Sant'Angelo. 

Desprs de l'execuci de vora 1.000 defensors, va comenar el pillatge. Esglsies i monestirs, per tamb palaus dels prelats i cardenals, van ser destruts i espoliats de qualsevol objecte precis. Monges i altres dones van ser violades lliurement; els homes van ser torturats i assassinats. Fins i tot els cardenals pro-imperials van haver de pagar per a salvar les seues riquesses de la rapinya dels soldats. El 8 de maig, Pompeo Cardinal Colonna, un enemic personal de Climent, va aplegar a la ciutat. Anava acompanyat per camperols de les seues propietats, vinguts per a venjar-se'n dels previs saquejos als que havien estat sotmesos per ordre del Papa. No obstant aix, Colonna va sentir-se colpit pel despietat estat de la ciutat, i va hostatjar al seu palau alguns ciutadans romans.

Desprs de tres dies de pillatge, Philibert va ordenar el cessament del saqueig, per hi van obeir ben pocs soldats. Mentrestant, Climent continuava presoner al Castel Sant'Angelo. Francesco Maria della Rovere i Michele Antonio de Saluzzo van arribar amb algunes tropes l'1 de juny a Monterosi, al nord de la ciutat. Llur capteniment, probablement massa caut, els va impedir obtenir una fcil victria sobre els ara completament indisciplinats soldats imperials. El 6 de juny, Climent es va rendir, i va accedir a pagar un rescat de 400.000 ducats a canvi de la seua vida; a ms de la cessi de Parma, Piacenza, Civitavecchia i Mdena al Sacre Imperi Romanogermnic (tot i que noms la darrera havia estat ocupada de fet). Alhora, Vencia va treure profit de la situaci capturant Cervia i Ravenna, amb Sigismondo Malatesta tornat a Rimini.

Conseqncies.
Carles V es va trobar molt amonat i impotent per aturar les seues tropes, per per altra banda no li va desagradar el fet que aquest colp havia estat decisiu en la seua lluita contra el Papat, arribant fins i tot a empresonar al Papa. Climent VII passaria la resta de la seua vida intentant evitar qualsevol enfrontament amb Carles V, rebutjant qualsevol decisi que puguera desagradar-li (per exemple, va refusar l'anulaci matrimonial d'Enric VIII d'Anglaterra i Caterina d'Arag, que era tia de Carles).

El saqueig va marcar el final del Renaixement a Roma, va danyar el prestigi del Papat i va deixar les mans lliures a Carles V per a actuar en contra de la Reforma a Alemanya.  No obstant aix, Mart Luter va comentar: "Crist regna de tal manera que l'Emperador que persegueix Luter a causa del Papa es veu forat a destruir el Papa a causa del Luter" (LW 49:169).

En commemoraci del Saqueig i de la valentia de la Gurdia Sussa, els nous membres de la Gurdia juren el seu crrec el 6 de maig de cada any.

En la ficci.
 En la darrera part de la novella La lozana andaluza, de Francisco Delicado, que narra les aventures d'una prostituta andalusa en la corrupta ciutat de Roma, hi ha una descripci del saqueig. ;
 En la novella histrica d'Isabel Allende Ins del alma ma (2006), es descriu el saqueig sota el punt de vista de  Pedro de Valdivia, capit de l'exrcit atacant que intenta controlar les tropes amotinades.
 L'escriptor finlands Mika Waltari inclou un captol sobre del saqueig de Roma en la seua novella L'aventurer (Original fins: Mikael Karvajalka). ;
En la pellcula Batman Begins, la Lliga de les Ombres reivindica la responsabilitat del saqueig.
 Tamb es descriu en la novella De scharlaken stad de l'escriptora neerlandesa Hella S. Haasse. ;
 Aquests esdeveniments sn l'escenari del captol 42 de la novella de cincia ficci Coalescent (2003), d'Stephen Baxter.
 La novella In the Company of the Courtesan, de Sarah Dunant, comena amb el saqueig de Roma i una grfica descripci de les escees de pillatge i violaci;
El saqueig de 1527 t un important paper en els primers episodis de la srie de cmics Dago.
El saqueig de Roma s'analitza a la novella Operation Wandering Soul de Richard Powers.
"Lle l'Afric" d'Amin Maalouf;
 En el seu prleg a Hecatommithi (1565), Giambattista Giraldi parla del saqueig de Roma.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237599" title="Actuari (ofici)" nonfiltered="2137" processed="2134" dbindex="92153">
Actuari o Actari (llat plural actuarii, actarii, notarii) fou un escrivent rom que aixecava les actes publiques. El seu nom es tamb esmentat com notari quan es recollien les sessions del senat rom i de les corts de justcia.

Els actuaris foren tamb uns oficials que controlaven el subministraments de provisions a l'exrcit rom segons els contractes signats.

En el Imperi Bizant fou tamb el nom d'alguns metges de la cort.

Modernament es el nom d'uns secretaris judicials als Estats Units i altres pasos d'Amrica.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237600" title="Cllula de Paneth" nonfiltered="2138" processed="2135" dbindex="92154">
Les cllules de Paneth sn cllules que es troben a les criptes de Lieberkhn de la tnica mucosa de l'intest prim. En el citoplasma contenen grnuls de secreci protecs. Secreten lisozima  que es capa de destruir la paret bacteriana regulant d'aquesta manera la flora intestinal. Per sota de les cllules de Paneth trobem un corion de teixit conjuntiu. Gossos i gats no presenten cllules de Paneth.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237608" title="Antoni Pascual i Lleu" nonfiltered="2139" processed="2136" dbindex="92155">
Antoni Pascual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704).

Mentre seguia la seva carrera eclesistica ocup la plaa de catedrtic de la Universitat de Barcelona i desprs enseny a Bolonya. 

A partir de 1671 ocup diversos crrecs dins l'Esglsia espanyola. El 1684 fou nomenat bisbe de Vic des d'on sostingu nombrosos plets, alguns dels quals contra la Corona, per defensar l'independncia de l'Esglsia enfront dels poders seculars. D'altra banda cal dir que, tot i els mals temps, public edictes i pastroals, alguns en llat, per la majoria en un catal molt correcte.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237609" title="Acus" nonfiltered="2140" processed="2137" dbindex="92156">
Acus eren unes agulles per recollir el pl de les dones romanes. N'hi havia de bronze, per tamb de fusta, d'os i de vor. Els complicats pentinats de les dones romanes requerien la utilitzaci d'aquestes agulles. 

Aquestos pentinats van continuar a parts d'Itlia i Alemanya (zona del Rin) fins al segle XIX.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237610" title="Cohesi lingstica" nonfiltered="2141" processed="2138" dbindex="92157">
La cohesi s el conjunt de mecanismes lingstics que asseguren la coherncia d'un discurs i que estructuren el text. Es basen en la repetici d'elements per garantir la unitat del discurs, en les subistucions i ellisions i en els connectors o paraules que actuen com a nexes.

Recurrncia.
En un text han d'aparixer peridicament els mateixos elements per assegurar que es mant la referncia, que es continua parlant del mateix assumpte i que les frases formen un conjunt unitari. s el que s'anomena recurrncia. Per no avorrir el lector i millorar l'estil, en comptes de repetir sempre el mateix mot es poden usar aquests mecanismes de cohesi:
sinnims;
parfrasi;
elisi, de manera que se sobreentengui que es parla del mateix perqu no hi ha hagut cap marca en sentit contrari;
s d'elements dctics;
substituci per pronoms;
hipernims i hipnims;

Connectors.
Els connectors sn les paraules que uneixen les frases i pargrafs ms enll dels signes de puntuaci. Acostumen a ser una conjunci, una preposici o locucions formades a partir d'aquestes categories. Els adverbis tamb poden assumir aquesta funci. Exemples de connectors serien "perqu", "en primer lloc", etc. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237613" title="Adlecte" nonfiltered="2142" processed="2139" dbindex="92158">
Adlecte o Allecte es el nom que es don a l'Antiga Roma als que cobrien les vacants d'algun ofici o collegi, com el collegi de pontfexs o d'ugurs, o el mateix senat rom, o a les magistratures.

Durant l'Imperi Rom es va donar aquest nom a les persones que eren admeses als honors de la pretoria, qestura, edilat i altres oficis pblics sense tenir cap deure concret per fer. Era com un rang o classe merament honorfica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237614" title="Comissari Europeu d'Agricultura i Desenvolupament Rural" nonfiltered="2143" processed="2140" dbindex="92159">
El Comissari Europeu d'Agricultura i Desenvolupament Rural s un membre de la Comissi Europea encarregat de la Poltica Agrria Comuna (PAC) de la Uni Europea (UE), que representa el 44% del presssupost de la UE. 

L'actual Comissria responsable d'aquesta rea s la danesa Mariann Fischer Boel.

Orgens.
Aquesta cartera fou creada en la formaci de la Comissi Hallstein I l'any 1958 amb el nom de Comissari Europeu d'Agricultura, estant present sempre en totes les comissions. En la formaci de la Comissi Jenkins l'any 1977 s'inclogu en aquesta cartera les competncies en Assumptes Pesquers, unes competncies que al llarg dels anys ha format part d'aquesta rea de forma discontnua. 

Llista de Comissaris d'Agricultura i Desenvolupament Rural.

Llegenda:  

Enllaos externs.
  Portal d'Agricultura i Desenvolupament Rural a la Comissi Europea;
  Pgina de Mariann Fischer Boel a la Comissi Europea;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237615" title="Adlector" nonfiltered="2144" processed="2141" dbindex="92160">
Adlector fou un ofici del perode imperial rom.

Un adlector fou un recollector de taxes imperials a les provncies, sota els emperadors romans. Aquesta funci no va existir durant la Repblica i els inicis de l'Imperi. La seva funci apareix al Codi Teodosi, 12, ttol 6.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237619" title="Adunat" nonfiltered="2145" processed="2142" dbindex="92161">
Adunat fou el nom de cadascuna de les persones que, a l'estat atenenc, estaven subvencionades per l'estat per malaltia o defectes fsics que els feien impossible desenvolupar cap activitat fsica per guanyar-se la vida. 

Rebien una quantitat de l'estat que variava segons els temps. En temps d'Aristtil era un bol diari, i ms tard va pujar a dos bols. Noms hi podien optar persones amb un patrimoni inferior a tres mines i es concedia per decret per el senat dels  Cinc-cents havia d'examinar als que ho demanaven.

Els funcionaris que feien el pagament eren els pritanis. 

Aquesta subvenci s'hauria introdut en temps de Pisstrat destinada als mutilats de guerra, per altres autors pensen que fou introduda per Sol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237620" title="Ecia" nonfiltered="2146" processed="2143" dbindex="92162">
Ecia fou un festival que celebraven els eginetes (de l'illa d'Egina) en honor a Eacos. 

No se'n coneixen detalls. Noms se sap que el guanyador d'uns jocs que es feien per l'ocasi, consagrava el seu trofeu al temple d'Eacos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237621" title="Manuel Jan Palacios" nonfiltered="2147" processed="2144" dbindex="92163">
Manuel Jan Palacios (Villagordo, Jan, 29 de gener de 1947) s un poltic del PP balear resident a Menorca. s funcionari, est casat i t sis fills. s llicenciat en Fsica i Cincies de l'Educaci.

 Trajectria poltica .
 Consell Insular de Menorca;
 Legislatura 1983-1987: Conseller;
 Legislatura 1987-1991: Conseller;
 Legislatura 1991-1991: Conseller;
 Legislatura 18 de setembre de 1991-1995: Vicepresident i portaveu, desprs de la moci de censura del PP.
 Legislatura 1995-1999: Conseller;
 Legislatura 1999-2003: Conseller fins el 17 de setembre de 1999, quan renuncia i el substitueix Antoni Juaneda Cabrisas, que tamb renuncia i s substitut per Manuel Jos Monerris;

 Parlament de les Illes Balears;
 Segona Legislatura (1987-1991): Portaveu;
 Tercera Legislatura (1991-1995): Portaveu;
 Quarta Legislatura (1995-1999): Diputat;

 Senat;
 Cinquena Legislatura (1993-1996): del 6 de juliol de 1995 al 9 de gener de 1996;
 Sisena Legislatura (1996-2000): del 27 de mar de 1996 a l'1 d'agost de 1996;

 Enllaos externs .
 Fitxa a senado.es ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237622" title="Edcula" nonfiltered="2148" processed="2145" dbindex="92164">
Edicula (Aedicula)  s en singular una habitaci d'una casa romana. 

En plural, Edicules (Aediculae) eren unes cases petites, o tamb uns petits altars o capelles afegides a les parets dels temples i d'algunes cases i on es posava l'esttua d'alguna detat. Sovint les edcules adjuntes a les cases incloen els penats de la casa, i altres vegades el du del carrer on es trobaven.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237625" title="Editus" nonfiltered="2149" processed="2146" dbindex="92165">
Editus, editums o editims  (Aeditui, aeditumi i aeditimi) fou el nom de les persones que cuidaven i netejaven els temples a l'Antiga Roma. Tenien un carcter proper al sacerdoci i de vegades foren anomenats sacerdots pels escriptors per no ho eren.

Generalment eren dones. Aquest ofici va anar desapareixen i va quedar en mans d'esclaus durant l'imperi, desprs d'un perode en qu ja no l'exercien els ciutadans de ple dret, sin nicament els lliberts o esclaus emancipats. 

Els editus vivien generalment al mateix temple o en llocs propers i actuaven com a guies de les persones que els visitaven.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237628" title="Fira dels eginetes" nonfiltered="2150" processed="2147" dbindex="92166">
Fira dels eginetes  (Aeginetarum Feriae) fou un festival en honor de Posid que durava setze dies i en el qual les famlies que ho celebraven romanien allades i no podien rebre visites ni s'admetia la presncia d'esclaus. 

Plutarc diu que l'origen fou la guerra de Troia quan molts eginetes van morir a la guerra per d'altres van tornar, i a la tornada dels expedicionaris, cada famlia va celebrar en la intimitat uns l'alegria per la tornada i altres el dol per la mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237629" title="Einauta" nonfiltered="2151" processed="2148" dbindex="92167">
Einauta (plural llat Aeinautae) foren uns magistrats de la ciutat de Milet que eren el cap de l'estat milesi, i que exercien el poder suprem desprs de la deposici dels darrers tirans anomenats Toes i Darnasenor.

Quan havien de discutir algun afer rellevant els einautes s'embarcaven en un vaixell (per aix rebien el seu nom) a una certa distancia de la costa, i no tornaven a aquesta fins que l'afer tenia una decisi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237630" title="Aeneatores" nonfiltered="2152" processed="2149" dbindex="92168">
Aeneatores eren els soldats romans que portava els instrument de vent, principalment els buccinatores, cornicines i tubicines. El seu nom derivava d' aes (bronze) material del que estaven fets els seus instruments. 

Un altres aenatores tamb exercien la seva funci en els jocs pblics poer mitja dels seus intruments de vent. Fins i tot sembla que tenien un collegium aeneatorum que s esmentat en algunes inscripcions trobades a Itlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237631" title="Eora" nonfiltered="2153" processed="2150" dbindex="92169">
Eora fou un festival que se celebrava a Atenes junt amb sacrificis i banquets. 

El seu origen era un oracle que deia que s'havia de fer com a festa propiciatria en honor d' car i Erigone (filla d'Egist i Clitemnestra). Hesiqui de Milet diu que es feia en honor del tir Temaleu i encara hi ha altres versions del seu origen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237633" title="Erari" nonfiltered="2154" processed="2151" dbindex="92170">


Erari (aerarium) era el tresor pblic de l'Antiga Roma. Tenia la seva seu al temple de Saturn, al Capitoli, i era un dipsit del tresor, incloent monedes i documents de l'estat (contractes, comptes dels governadors provincials al deixar les seves provncies i altres documents financers).

L'erari pagava als magistrats, incloent-hi els governadors provincials i els seus apparitores, comites i altres i es creu que va continuar pagant durant el segle III malgrat les dificultats.

L'erari era controlat per uns funcionaris anomenats prefectes de l'erari (praefecti aerari), amb rang ex pretorial, que eren designats per l'Emperador. Efectuaven qualsevol pagament que els ordens el Senat rom (dins de les seves atribucions) o l'Emperador. Els prefectes de l'erari tenien tamb limitades atribucions judicials sobre els deutes al tresor. Per la resta, la seva funci era de simple custdia dels diners, d'or o de documents.

No se sap res dels mitjans de comptabilitat, de com arribaven els diners al tresor, de com s'enviaven a les provncies, de com es distribuen els diners a les tropes i funcionaris ni altres aspectes del funcionament d'aquest organisme. No obstant aix, es pot establir amb seguretat que no es redactava un pressupost anual o una comptabilitat general i que l'erari era una reminiscncia de les antigues institucions de les ciutats-estat, poc adequada per al bon funcionament financer d'un imperi.

Probablement hi havia dipsits de l'erari en ms d'una ciutat, i dins de l'erari hi havia diverses seccions: l'erari propi; l'erari secret (aerarium sanctius), una reserva per a casos extraordinaris (procedent del 5% de l'impost de manumissions); l'erari de Ceres, on es dipositaven l'import de les multes; i l'erari militar (aerarium militare), on es dipositaven els fons per a l'exrcit, i dels quals l'Emperador podia disposar lliurement.

Desprs de la proclamaci de la repblica els diners pblics es van dipositar, a proposta de Valeri Publcola, al temple de Saturn i aix va seguir fins avanat l'imperi. Apart dels diners i els papers de pagaments i deutes, el tresor el formaven altres elements: els estendards de les legions, les lleis gravades en tauletes de bronze; copies dels decrets del senat (els originals es guardaven al temple de Ceres sota custodia dels edils); i altres documents com informes, tractats, despatxos als i dels governadors, ambaixades...

L'erari era el tresor com per hi havia altres eraris:

L'erari pblic, que era el tresor del populus (els patricis) format pel bot guanyat a les guerres, que va existir fins vers el 450 aC.

Desprs de l'ocupaci de Roma pels gals l'erari fou dividir en Com, om es dipositaven les taxes regulars i del que es treien els diners necessaris per les despeses, i el Sant o Sagrat (aerarium sanctum o sanctius) que era la reserva que noms es tocava en cas de perill extrem.

L'erari es nodria primer del bot a les guerres i alguns tributs (tributum, vectigalia) per desprs del 357 aC per la llei Mnlia  del 357 aC es van establir taxes del cinc per cent de les manumissions que van augmentar el tresor; aquest darrer es va incrementar espectacularment desprs de les conquestes romanes a l'Orient. Sulla o Juli Csar van usar l'erari per finanar les guerres civils.

Sota l'imperi les provncies es van dividir entre imperials i senatorials; el tresor de les provncies senatorials va romandre l'erari mentre que les imperials va passar a ser el fiscus. August va donar prioritat a l'exrcit i va establir un tercer tresor laerarium militare finanat amb noves taxes (el cinc per cent del valor de cada herncia o llegat, per excloses les herncies de parents propers o les que estaven per sota d'una determinada quantitat) i les contribucions imperials. L'impost de les herncies fou apujat per Caracalla al deu per cent, per Macr ho va restaurar al cinc i finalment es va abolir. Com que aquest erari tenia dificultats de finanament August va establir un impost d'un u per cent per cada venda, que Tiberi va rebaixar al mig per cent i Calgula va abolir; un altra taxa fou per cada esclau que es comprava, inicialment al dos per cent i desprs al quatre. Tamb s'incloa a aquest erari el bot militar que no es repartia als soldats.

L'erari i el fisc van romandre separats fins al temps de Marc Aureli que va unificar de fet els dos i foren anomenats tan erari com fisc.

Durant la repblica la disposici dels diners de l'erari corresponia als qestors amb alguns drets pels cnsols (ni el dictador podia tocar els diners sense una orde del senat). La magistratura dels qestors va desaparixer el 45 aC i les seves funcions a l'erari van passar als dos prefectes de la ciutat, per al 43 aC es van tornar a elegir qestors; August els va privar d'aquestes funcions el 28 aC que va donar a dos prefectes escollits pel senat entre els pretors que acabaven el perode. El 23 aC es van crear els dos pretors de l'erari (praetores aerarii o pretores ad aerarium) que van durar fins al temps de Claudi que va restaurar els qestors i Ner va establir els praefecti aerarii; sota Vespasi es van establir altre cop els praetores aerari per sota Traj van tornar els prefectes que exercien per dos anys (praefecti aerarii Saturni) amb uns qestors com ajudants (quaestores aerarii Saturni).
 
L'erari militar fou administrat per prefectes escollits entre els pretors que acabaven el perode i eren de nomenament de l'emperador; se'ls esmenta com praefecti aerarii militaris. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237634" title="Eraris" nonfiltered="2155" processed="2152" dbindex="92171">
Eraris (aerarii) fou una classe de ciutadans romans que no formaven part de cap de les trenta tribus establertes per Servi Tulli. 

Totes les referncies a aquest ciutadans sn de censors que havien degradat a ciutadans apartant-los de la seva tribu i convertint-los en eraris per mai s'indica quines eren les limitacions o drets d'aquestos.

Alguns historiadors sostenen que els eraris eren artesans i lliberts per sembla que hi ha evidencies prou fortes en contra i que no anava lligat a l'ofici (com els artesans) sin als drets de ciutadania. A la condici d'erari hi era rebaixat un ciutad culpable d'un crim no capital. Sembla que els eraris perdien el dret de sufragi, i havien de pagar un tribut considerablement alt (vuit vegades el  normal); no podien servir a les legions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237635" title="Agaterg" nonfiltered="2156" processed="2153" dbindex="92172">
Agaterg era cadascun dels cinc membres de la gurdia de 300 cavallers dels reis d'Esparta en temps de guerra que es retirava cada any (els cinc ms vells es retiraven cada any) i que durant el segent any eren empleats en missions a l'exterior amb el nom d'agatergs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237636" title="Agela" nonfiltered="2157" processed="2154" dbindex="92173">
Agela fou una assemblea o reuni temporal d'homes joves que es feia a Creta. 

Els que complien 18 anys i ho convenien passaven a viure junts fins que es casaven. Anteriorment vivien a la casa del seu pare. Els joves formaven un cos coneguts com els ageles de natura aristocrtica ja que en formaven part noms els fills de les famlies ms nobles. Feien exercicis gimnstics, militars, i caceres sota la superintendncia d'un controlador anomenat agelares, que era el pare d'un dels joves. 

Amb el matrimoni, que es feia de tots al mateix temps s'acabava l'agela. El costum es va conservar molt de temps a algunes parts de Creta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237637" title="Agema" nonfiltered="2158" processed="2155" dbindex="92174">
Agema era el nom d'un cos escollit de tropes al Regne de Macednia.

Estava format per soldats a cavall i soldats d'infanteria, per principalment dels primers. El constituien entre cent-cinquanta i tres-cents membres al comenament, encara que ms tard en va arribar a tenir mil i  fins i tot dos mil membres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237638" title="Ager" nonfiltered="2159" processed="2156" dbindex="92175">
Ager es el terme rom per designar la terra amb lmits. El plural es agri i es oposat a ciutat.

Ager romanus es el territori dels romans;
Ager italicus es el territori d'Itlia;
Ager publicus era la propietat de l'estat rom;
Ager privatus era la terra propietat d'individuals;
Ager sacer et religiosus eren les terres dedicades al culte;
Ager occupatorius era la terra conquerida i de la que els anteriors ocupants havien estat expulsats;
Ager redditus eren les terres que eren restitudes als que les havien perdut;
Ager divisus et assignatus era la terra publica assignada  per l'estat a persones privades;
Ager mensura comprehensu, la terra delimitada per mesurament;
Ager arcifinius, la terra delimitada naturalment;
Ager quaestorius era la terra publica que era venuda en lots de 50 jugueres;
Ager limitatus era la terra publica delimitada per ser constituda en colnia o similar;
Ager sanctus era el nom que portaven a Grcia les terres dedicades als serveis religiosos ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237639" title="Agonlia" nonfiltered="2160" processed="2157" dbindex="92176">
Agonlia o Agnia fou un antic festival que es feia a l'Antiga Roma varies vegades a l'any.

La seva fundaci s'atribueix a Numa Pompili. Se celebrava el 9 de gener, el 21 de maig  i el 11 de desembre i probablement tamb el 17 de mar dia en qu es feia la Liberlia que probablement era noms un altre nom de l'Agonlia. 

Era un sacrifici als principals dus de l'estat. El seu nom derivaria del tur Agonis que era l'antic nom del Quirinal (la porta Colina es deia Agonensis). Al lloc on es feien els sacrificis Alexandre Sever va construir el Circ Agonense.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237641" title="Agnoteta" nonfiltered="2161" processed="2158" dbindex="92177">
Agonoteta  fou la persona que en els antics jocs grecs decidia les disputes i premis, equivalent als moderns arbitres. 

Originalment eren les persones que establien els jocs i oferien els premis, per desprs va passar a uns personatges encarregats especficament de la feina, primer als jocs ms importants com els jocs pitis i els jocs stmics i desprs als dems. 

Els habitants de l'lide eren els agonotetes dels jocs olmpics, els corintis dels jocs stmics, els amfictions dels pitis, i els corintis, argius i habitants de Cleones dels jocs nemeus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237642" title="Agornom" nonfiltered="2162" processed="2159" dbindex="92178">
Agornom fou el funcionari pblic de molts estats de l'Antiga Grcia que feia les funcions equivalents als edils a l'Antiga Roma. L'ofici era considerat un dels mes honorables als estats grecs i sovint era recompensat amb corones.

Tant Esparta com Atenes van tenir agornoms.

Els agoranoms espartans sn pocs coneguts. Van ocupar el lloc dels antics empelors vers el segle II aC i van formar un collegi amb un dirigent al seu front.

Els agoranoms atenencs foren magistrats regulars, en nombre de cinc per la ciutat i cinc ms pel Pireu, i era un de cada tribu, encara que Valeri Harpocrati diu que eren 20, quinze per la ciutat i 5 pel Pireu.

Les seves tasques principals eren les inspeccions als mercats, regulacions legals i respecte de les lleis al comer, inspeccions i similars als mercats pblics. Cuidaven tamb els temples i fonts i podien aplicar multes; tamb controlaven la prostituci i fixaven el preu de les prostitutes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237643" title="Agrulia" nonfiltered="2163" processed="2160" dbindex="92179">
Agrulia fou un festival atenenc en honor d'Agraulos la filla de Cecrops. No es coneix quasi be res de les seves celebracions per es pensa que podia estar connectat al jurament que feien els atenencs al arribar a la majoria d'edat, jurament que els obligava a lluitar pel seu pas i observar les lleis.

Un festival dedicat a Agraulos es feia tamb a Xipre al mes d'Afrodision, on es feien antigament sacrificis humans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237644" title="Ca n'Alluny" nonfiltered="2164" processed="2161" dbindex="92180">


Ca n'Alluny s una casa situada a Dei, Mallorca. Fou la residncia de l'escriptor angls Robert Graves (1895-1985) des de 1932 fins a la seva mort, exceptuant el perode de 1936 a 1946 en qu va partir de Mallorca per por de la Guerra Civil. 

El 2006 fou convertida en la Casa Museu de Robert Graves, gestionada per la Fundaci Robert Graves. Es troba a la carretera Ma-10 entre Dei i Sller, ms o manco a un quilmetre del centre de Dei.

La casa i el jard que la rodegen conserven gran part del seu aspecte original i es poden veure la cuina, la sala, la impremta, l'estudi de l'escriptor, l'estudi que va ocupar na Laura Riding entre 1932 i 1936 i l'estudi de na Beryl, la segona dona d'en Graves. Tamb s'hi poden veure documents originals, fotografies, cartes i documentaci personal, aix com un vdeo de 14 minuts sobre la vida de l'autor. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237645" title="Agrinia" nonfiltered="2165" processed="2162" dbindex="92181">
Agrinia fou un festival que es feia a Orcomen a Becia en honor de Dions.

Segons Plutarc se celebrava de nit i noms per dones i sacerdots de Dions, i consistia en una espcie de joc en el que les dones feien com que buscaven a Dions. Antigament es feia algun sacrifici hum per aix va desaparixer molt aviat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237646" title="Agrnom" nonfiltered="2166" processed="2163" dbindex="92182">

Vegeu agronomia per la la cincia que tracta l'estudi dels conreus i dels sls.;
Agrnom (Agrnoms, en plural llat agronomi) eren els membres d'un cos de policia rural descrita per Aristtil que actuava a l'Antiga Grcia. Corresponia als astnoms de la ciutat i tenia uns deures similars als hilors.

Aristtil no diu en quins estats existien per segurament eren propis de l'tica  ja que sn esmentats sovint per Plat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237647" title="Agroterastsia" nonfiltered="2167" processed="2164" dbindex="92183">
Agroterastsia fou un festival que es feia cada any a Atenes en honor d'Artemisa, de sobrenom Agrotera.

Plutarc diu que es feia el 6 de Bedromion i se sacrificaven 500 ovelles. Eli Tctic situa el festival el dia 6 de Thargelion i diu que se sacrificaven 800 ovelles, per segurament la data correcta es la primera. Es creu que fou institut desprs de la batalla de Marat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237648" title="Agirt" nonfiltered="2168" processed="2165" dbindex="92184">
Agirt (plural llat agyrtae) s el nom d'un antic sacerdot a Grcia.

Els agirts foren uns sacerdots mendicants que viatjaven per l'Antiga Grcia i demanaven coses pels seus dus als quals portaven en imatge o esttua. Sembla que eren d'origen oriental connectats amb el culte d'Isis, Opis i Arge i la Gran Mare dels Dus. 

Oferien el perd dels dus per les malifetes, a canvi de diners. La instituci va arribar per algun temps a Itlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237649" title="Alia" nonfiltered="2169" processed="2166" dbindex="92185">
Alia foren uns jocs que se celebraven cada any al festival que tenia el nom d'Alea i es feia a Tegea en honor de la deessa Atenea, a la rodalia d'un gran temple dedicat tanmateix a aquesta detat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237651" title="Alauda" nonfiltered="2170" processed="2167" dbindex="92186">
Alauda fou una paraula dels gals, precursora de la moderna alouette, que equivalia a un ocell petit amb poca cresta que els llatins van anomenar Falerita. El nom Alauda fou donat per Juli Csar a una legi que es va establir a la Gllia Transalpina vers el 55 aC mantinguda a costa del pas i formada per gals. 

La legi Alauda fou numerada com a Legio V Alauda. Al segle III ja no apareix cap ms legi V que la Legio V Macedonica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237652" title="Alcatea" nonfiltered="2171" processed="2168" dbindex="92187">
Alcatea fou el nom d'un festival en el que la part principal eren uns jocs que es celebraven a Megara peridicament en commemoraci del heroi d'lida, Alcatous, fill de Plops que va matar a un lle que abans havia mort a Euip, fill del rei Megareu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237653" title="Rafael Tasis i Marca" nonfiltered="2172" processed="2169" dbindex="92188">
Rafael Tasis i Marca (Barcelona 1906 - Pars 1966) fou un escriptor i poltic catal. Va comenar el 1922 collaborant a La Mainada, dirigida per Avell Arts i Balaguer, i a l'Estevet de Manuel Carrasco i Formiguera, i ms endavant a La Publicitat, Mirador, Revista de Catalunya, Serra d'Or, i moltes altres. 

Durant els anys 1920 fou secretari general de la joventut d'Acci Catalana i el 1937-1938 fou nomenat director general dels serveis correccionals de la Generalitat de Catalunya. El 1939 es va exiliar, per va retornar el 1948. Tot i aix, exerc com a corresponsal dels exiliats, collaborant a les revistes d'exili com La Nostra Revista, Pont Blau, Quaderns de l'Exili, Vida Nova, Catalunya i altres amb el pseudnim de Pere Bernat o Blanquerna. Alhora, va impulsar noves idees culturals, va publicar traduccions de novelles franceses i angleses, i antologies. 
 
 Obres .
 Novella .
 Vint anys (1931);
 Sol ponent (1953);
 s hora de plegar (1956);
 Abans d'ahir (1956);
 Tres (1962);
 La Bblia valenciana (1955) ;
 Un crim al Parallel (1960);
 Histria i crtica .
 Una visi de conjunt de la novella catalana (1935);
 Histries de coneguts (1945);
 La vida del rei en Pere III (1954);
 La novella catalana (1954);
 Joan I, rei, caador i msic (1958);
 Barcelona. Imatge i histria d'una ciutat (1962) ;
 Histria de la premsa catalana (1966);
Teatre.
 Volpone, o la guineu, original de Ben Jonson, amb traducci de R. Tasis (1957);
 Un home entre herois, tragicomdia en 3 actes (1958);
 La sala d'estar, original de Graham Greene, amb traducci de R. Tasis (1962);
 El fatxenda del mn occidental, original de John Millington Synge, amb traducci de R. Tasis.

 Enllaos externs .
 Rafael Tasis a la UOC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237654" title="Alfpil" nonfiltered="2173" processed="2170" dbindex="92189">
Alfpil era un esclau de l'Antiga Roma que treballava als banys pblics, i atenia els clients que hi anaven per eliminar el cabell excesiu, tant del cap com del cos o la cara, figura similar a una espcie de barber modern.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237656" title="Alipta" nonfiltered="2174" processed="2171" dbindex="92190">
Alipta foren persones especialitzades entre els antics grecs que preparaven els cossos dels atletes, i els untaven amb un tipus d'oli per estar seguidament disposats per entrar a la palestra.

Es tractava de tapar els porus del cos per prevenir excessiva transpiraci que causava debilitat al esportites en algunes especialitats. L'oli s'untava per tota la pell, que tamb rebia fregues o massatges.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237658" title="Corts de Barcelona (1519)" nonfiltered="2175" processed="2172" dbindex="92191">
Les Corts de Barcelona de 1519-1520 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Bernat de Corbera.

La convocatria va ser polmica, ja que el rei -acabat d'accedir al tron- volia comenar les Corts i, posteriorment, jurar les constitucions. Els braos s'hi van negar i el 16 d'abril de 1519 acorden fer un nou jurament com a rei co-regent amb la seva mare Joana I de Castella, jurar les constitucions i convocar les Corts novament per al 12 de maig de 1519.

L'11 d'agost de 1519 s'inspeccion la comptabilitat de la Generalitat i es detectaren irregularitats pel que fa als deutes dels oficials amb la instituci, ni es complia el reglament aprovat a les Corts de Monts (1512).
 
Es varen determinar un seguit de canvis interns a la Generalitat per tal de tenir ms control econmic, entre els que destaquen l'obligatorietat d'assistir a la seva oficina tots els dies laborables i que els odors tenien l'obligaci d'auditar tots els comptes i demanar comptes als diputats sortints, durant el primer any de cada nou trienni.

Les Corts es cloueren el 23 de gener de 1520.

Bibliografia.
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. Vol. 2. ISBN 84-412-0885-9 ;
 Les primeres Corts de Carles I. Universitat de les Illes Balears;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237659" title="Llei de conservaci de la massa" nonfiltered="2176" processed="2173" dbindex="92192">
La llei de conservaci de la massa la va enunciar el qumic francs Antoine L. Lavoisier, que s considerat el pare de la qumica moderna per les seves contribucions en aquest camp. Una de les ms importants fou la introducci de la balana de precisi dins del laboratori iniciant la gravimetria. Grcies a la seva utilitzaci sistemtica pogu, entre d'altres descobriments, demostrar la llei de conservaci de la massa en les reaccions qumiques, llei que altres cientfics com el francs Jean Rey i ell mateix donaven per suposat que es complia:

La massa dels productes d'una reacci qumica s igual a la massa dels reactius de la reacci.

Lavoisier havia emprat aquesta llei en totes les seves experincies gravimtriques durant molt d'anys sense preocupar-se d'explicitar-lo. Fou l'any 1785 en la  Memria sobre la dissoluci del metalls pels cids  on formul per primera vegada la llei de conservaci de la massa:

 Res es crea en les operacions de l'art ni en les de la Natura, i pot establir-se com a principi que en tota operaci hi ha una quantitat igual de matria abans i desprs de l'operaci... Sobre aquest principi es fonamenta tot l'art de fer experiments en qumica. 

Tamb en el seu  Tractat elemental de qumica  del 1789 el repeteix i a ms introdueix les equacions qumiques per formular-lo algebraicament:

 Tot l'art de fer experincies en qumica est fonamentat sobre aquest principi: s'ha de suposar en tots els experiments una vertadera igualtat o equaci entre els principis (elements) del cos que s'examina i els que s'obtenen mitjanant l'anlisi. Aix, donat que el most del ram genera el gas de l'cid carbnic i alcohol, puc dir que: most del ram = cid carbnic + alcohol 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237661" title="Llei de les proporcions definides" nonfiltered="2177" processed="2174" dbindex="92193">
La llei de les proporcions definides o llei de Proust diu:

Si dos o ms elements es combinen per formar un determinat compost ho fan en una relaci de masses invariable.;

s una llei que estava implcitament reconeguda en anlisis quantitatius per Black, Wenzel, Richter i Bergman en el segle XVIII i que fou plenament confirmada pel qumic francs Joseph Louis Proust entre 1794 i 1804. Proust va realitzar nombrosos experiments en qu va analitzar gravimtricament la composici de diversos carbonats de coure, xids d'estany i sulfurs de ferro, descobrint que la proporci en massa de cada un dels elements que el componen, per exemple carboni, coure i oxigen en els carbonats de coure, es mantenia constant en el compost final, i no adquiria cap valor intermedi, independentment de si eren d'origen natural o artificial, o de les condicions inicials de la sntesi.

Per exemple, el carbonat de coure (II) o CuCO3, t sempre la segent composici en percentatge en massa, sigui quin sigui el seu origen (natural, als minerals malaquita i atzurita, o produt al laboratori a partir d'altres substncies) i siguin quines siguin les condicions a partir de les quals s'ha sintetitzat. Tots els carbonats de coure (II) tenen la segent composici:

 Cu 51,43 % ;
 C 9,72 % ;
 O 38,85 % ;

Proust ho express aix en el seus escrits:

 Hem de reconixer una m invisible que maneja la balana de formaci dels composts. Un compost s una substncia a la qual la Natura assigna relacions fixes, s a dir, s un sser al qual la Natura crea sempre amb una balana amb la m, pondere et mesura. 

La llei de Proust permetia diferenciar dos composts qumics constituts pels mateixos elements qumics, la diferncia sn les proporcions que tenen dels elements qumics que els constitueixen, sense apreciar-se composicions intermdies o mixtes. Per exemple el Cu2CO3, carbonat de coure (I), t una composici diferent a l'anterior, per tant s un altre compost qumic:

 Cu 67,93 % ;
 C 6,42 % ;
 O 25,65 %;
 
La llei de Proust contradeia les opinions del qumic francs Claude Louis Berthollet, qui defensava que les proporcions en qu es combinaven els elements en un compost depenien de les condicions de la seva sntesi. Proust va aconseguir, mitjanant anlisis gravimtrics molt precisos, desacreditar-lo demostrant, el 1799, que moltes de les substncies que Berthollet considerava xids purs eren composts hidratats, s a dir, amb molcules d'aigua addicionals. Proust, que treball a Segvia i a Madrid pel govern espanyol, disposava del millor laboratori de qumica analtica del seu temps.

Aix i tot hi ha algunes excepcions, minoritries, a la llei de les proporcions definides. Sn els composts no estequiomtrics o berthlids (en record de Berthollet), en els quals les proporcions dels elements qumics varien dins d'uns petits marges. Tanmateix la majoria dels composts qumics (tots els orgnics i la majoria dels inorgnics) compleixen la llei de les proporcions definides i es denominen daltnids (en honor a John Dalton).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237664" title="Llei de les proporcions mltiples" nonfiltered="2178" processed="2175" dbindex="92194">

La llei de les proporcions mltiple o llei de Dalton fou descoberta l'any 1803 pel cientfic angls John Dalton quan elaborava la seva teoria atmica basada en les altres lleis ponderals. s una de les quatre lleis ponderals. Diu aix:

Les masses d'un mateix element que s'uneix amb una massa fixa d'un altre element per formar en cada cas un compost qumic distint, estan en relaci de nombres senzills.

Aix, per exemple, hi ha dos xids de coure que tenen un 79,89 % de coure el CuO i un 88,82 % de coure el Cu2O, que equivalen a 3,973 g de coure per gram d'oxigen en el primer cas i 7,945 g de coure per gram d'oxigen en el segon. La relaci entre ambdues quantitats s de 1:2 com s'expressa actualment amb les frmules dels composts derivades de la teoria atmica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237665" title="Llei de les proporcions recproques" nonfiltered="2179" processed="2176" dbindex="92195">
La llei de les proporcions recproques o equivalents o llei de Richter es deu al qumic alemany Jeremias Benjamin Richter, fundador de l'estequiometria, el qual la va descobrir el 1792, abans de les lleis de Proust i de Dalton, quan estudiava les reaccions de neutralitzaci entre cids i bases. s una de les quatre lleis ponderals. Diu aix:


Les masses d'elements diferents que es combinen amb una mateixa massa d'un element donat sn les masses relatives d'aquells elements quan es combinen entre s, o b mltiples o submltiples d'aquestes masses.;


Per clarificar-ho podem posar un exemple amb els xids de clor i fsfor. Existeixen, entre altres, el monxid de clor, Cl2O, i el trixid de difsfor, P2O3. Les masses de Cl i de P per gram d'oxigen en els seus composts s 4,432 g Cl/g O i 1,291 g P/g O, d'on s'obt una relaci de 4,432/1,291 = 3,43 g Cl/g P. Si ara es combinen el clor i el fsfor entre s s'obt el triclorur de fsfor, PCl3 on la relaci de masses s 3,43 g Cl/g P igual que l'expressada abans.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237671" title="Mariann Fischer Boel" nonfiltered="2180" processed="2177" dbindex="92196">

Mariann Fischer Boel ( sum, Dinamarca 1943 ) s una poltica danesa que actualment s Comissria Europea d'Agricultura i Desenvolupament Rural en la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 15 d'abril de 1943 a la ciutat d'sum, poblaci situada a l'illa i districte de Finia. Va estudiar llengues modernes a la Universitat de Copenhaguen, ampliant posteriorment els seus estudis a Blgica en cincies econmiques.

Activitat poltica.
Membre del partit liberal Venstre des de 1982, entre aquell any i 1997 fou membre del consell municipal de Munkebo, esdevenint la seva alcaldessa entre 1986 i 1991. El 1994 fou escollida diputada al Parlament de Dinamarca, i el novembre de 2001 fou nomenada Ministra d'Alimentaci, Agricultura i Pesca al seu pas en el govern d'Anders Fogh Rasmussen. Ocup aquest crrec fins l'agost de 2004, moment en el qual fou nomenada representant del seu pas a la Comissi Europea.

En la formaci de la Comissi Barroso el novembre de 2004 fou nomenada Comissria Europea d'Agricultura i Desenvolupament Rural, crrec que actualment desenvolupa.

Enllaos externs.
  Pgina de Mariann Fischer Boel a la Comissi Europea;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237676" title="(99) Dike" nonfiltered="2181" processed="2178" dbindex="92197">
Dike s l'asteroide nm. 99 de la srie. Fou descobert el 28 de maig del 1868 per l'Alphonse Borrelly a Marsella. Fou el seu primer asteroide descobert.

s un asteroide fora gran i fosc del cintur principal. El seu nom  es deu a la deessa Dice de la Justcia Moral a la mitologia grega.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237677" title="J.J. Cale" nonfiltered="2182" processed="2179" dbindex="92198">


J.J. Cale (Oklahoma City, Oklahoma, 5 de desembre de 1938) s un compositor i msic estatunidenc. El seu nom real s John W. Cale i es va criar a la localitat de Tulsa. s l'autor de dues de les canons que han portat la fama a Eric Clapton: After midnight i Cocaine.

 Discografia .
1966 A Trip Down The Sunset Strip, amb Leathercoated Minds;
1971 Naturally;
1973 Really;
1974 Okie;
1976 Troubadour;
1979 5;
1980 Shades;
1982 Grasshopper;
1983 Number 8 amb Steve Ripley, Jim Keltner...
1984 Special Edition (recopilatori);
1990 Travel Log;
1992 Number 10;
1994 Closer To You;
1996 Guitar Man;
1997 Anyway the Wind Blows;
1998 The Very Best of J. J. Cale;
2000 Universal Masters Collection;
2001 Live;
2004 To Tulsa and Back;
2006 Collected;
2006 The Road to Escondido, amb Eric Clapton;
2007 Rewind: The Unreleased Recordings;

 Versions de les seves canons .
Moltssims artistes han versionat canons de J. J. Cale:
Brad Absher: "The Sensitive Kind";
Chet Atkins: "After Midnight";
The Band: "Crazy Mama";
The Barcodes: "Don't Go To Strangers";
Tom Barman (dEUS): "Magnolia" i "After Midnight";
Jimmy Boyd: "Will I Cry";
Brother Phelps: "Any Way the Wind Blows";
Captain Beefheart: "Same Old Blues";
Larry Carlton: "Crazy Mama";
Johnny Cash: "Call Me The Breeze";
Eric Clapton: "After Midnight", "Cocaine" (a Slowhand), "I'll Make Love To You Anytime", "Travelin' Light", "Any Way the Wind Blows" (amb Cale a The Road to Escondido);
David Allen Coe: "Call Me The Breeze";
Clyde Cotton Band: "River Runs Deep";
Randy Crawford: "Cajun Moon";
Daddy's Favorite: "Let Me Do It To You";
Deep Purple: "Magnolia";
Dr. Feelgood: "No Time";
Dr. Hook: "Call Me The Breeze", "Clyde";
Jose Feliciano: "Magnolia";
Bryan Ferry: "Same Old Blues";
Fistula: "Cocaine";
Jerry Garcia Band: "After Midnight";
Clarence Gatemouth Brown: "Don't Cry Sister";
Waylon Jennings: "Call Me The Breeze", "Clyde";
Kalinov most: "Sensitive Kind" (amb canons russes originals, com "Devochka letom" i "Girl in Summertime");
Kansas: "Bringing It Back";
Freddie King: "Same Old Blues";
Lefay: "Cocaine";
Lynyrd Skynyrd: "Bringing It Back", "Call Me The Breeze", "Same Old Blues";
John Mayall: "The Sensitive Kind";
Sergio Mendes: "After Midnight";
moe.: "Call Me The Breeze";
Maria Muldaur: "Cajun Moon";
Nazareth: "Cocaine"";
Tom Petty & The Heartbreakers: "Thirteen Days", Call Me The Breeze ";
Poco: "Cajun Moon", "Magnolia";
Phish: "After Midnight", "Ain't Love Funny";
Toni Price: "Like You Used To";
The Radiators: "After Midnight, "Crazy Mama", "Magnolia";
Ramshackle: "Lies";
Redbone: "Crazy Mama";
Johnny Rivers: "Crazy Mama", "Don't Go To Strangers";
Santana: "The Sensitive Kind";
Merl Saunders amb Jerry Garcia: "After Midnight";
Seldom Scene: "After Midnight";
Chris Smither: "Magnolia";
Spiritualized: "Call Me The Breeze" interpretada i gravada com "Run";
George Thorogood and the Destroyers: "Devil in Disguise" ;
Pat Travers: "Magnolia";
Widespread Panic: "Ride Me High" (a Live in the Classic City), "Travelin' Light";
Bob Wilber Quintet: "After Midnight";
Wire: "After Midnight";
Bill Wyman i The Rhythm Kings: "Anyway The Wind Blows";

 Enllaos externs .
 Plana web oficial;
Club de fans;
Biografa ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237680" title="Half-Life: Decay" nonfiltered="2183" processed="2180" dbindex="92199">
Half-Life: Decay s una expansi includa a la versi per PlayStation 2 del videojoc d'acci en primera persona per PC, Half-Life, desenvolupat per Gearbox Software i publicat el 2001.

Igual que les altres expansions de Gearbox, Blue shift i Opposing Force, Decay torna al mateix escenari i el mateix moment que la histria original, per amb diferents personatges jugables: dues companyes de feina de Gordon Freeman, la Dra. Gina Cross i la Dra. Colette Green. La Dra. Gina Cross s la model per l'holograma de l'entrenament del vestit HEV, i pot ser vista en una ocasi a Blue Shift. La Dra. Green s un nou personatge inventat exclusivament per Decay. Tot i que Gearbox va crear una versi per PC del joc, mai va sortir a la venda.


 Histria .

La Dra. Cross i la Dra. Green sn membres d'un grup diferent a Black Mesa que el grup del protagonista de Half-Life, en Gordon Freeman. Sn responsables de supervisar l'equip que en Gordon utilitza durant l'experiment i sn controlades pel Dr. Rosenberg (que tamb apareix a 'Blue Shift') i el Dr. Richard Keller. La Cross i la Green entreguen la mostra a en Freeman just abans que passi l'incident; l igual que en Freeman, es veuen obligades a lluitar per sobreviure desprs de la cascada de ressonancies.

La Cross i la Green ajuden a en Rosenberg a arribar al lloc on desprs el troba en Barney Calhoun a Blue Shift. Desprs preparen un satllit per ser llanat (un esdeveniment vist a Half-Life) i immediatament desprs utilitzen el satllit en tndem com equipament terrestre per debilitar els efectes de la cascada de ressonancies.

 Captols .

La histria del joc est dividida en un total de 10 captols.

 Dual Access;

 Hazardous Course;

 Surface Call;

 Resonance;

 Domestic Violence;

 Code Green;

 Crossfire;

 Intensity;

 Rift;

 Xen Attacks;

Armes. 

El jugador pot obtener moltes de les armes que trobem al Half-Life original, excepte la Gauss Gun, la Egon i la ballesta.


Joc.

A diferncia dels altres jocs de Half-Life, que noms eren per un jugador, el Decay est dissenyat com un joc multijugador. Tot i que tamb pot jugar-hi una sola persona intercanviant els dos personatges. Molts puzzles i situacions de combate requereixen la cooperaci dels dos personatges. El joc s l'nic a la srie de Half-Life con la pantalla dividida.

El Decay t un sistema de rnking en totes les seves missions, amb una puntuaci que va desde la    F(pitjor) a la A (millor) basat en la precisi, el nmero de morts d'enemics i el dany que s'ha patit a la missi. Si tots els niveles han estat arxivats amb el nivell A, una missi extra,     "Xen Attacks", podr ser jugada manejant un parell de Vortigaunts.

 Enllaos Externs .

Web d'un remake de Decay utilitzant la tecnologia GoldSource

 Mira Tamb .

 Valve;
 Half-Life;
 Half-Life 2;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237682" title="Ren Steichen" nonfiltered="2184" processed="2181" dbindex="92200">

Ren Steichen ( Diekirch, Luxemburg 1942 ) s un poltic luxemburgus que fou membre de la Comissi Europea entre 1992 i 1995.

Biografia.
Va nixer el 27 de novembre de 1942 a la poblaci de Diekirch. 

Activitat poltica.
Membre del partit conservador Partit Popular Social Cristi (CSV) el 1974 fou escollit alcalde de la seva ciutat natal, crrec que va ocupar fins el 1984. El 1979 fou escollit diputat al Parlament de Luxemburg, esdevenint Secretari d'Estat entre 1984 i 1989, moment en el qual fou nomenat Ministre d'Agricultura, Viticultura i Desenvolupament Rural en el govern de Jacques Santer. 

Abandon la poltica nacional el desembre de 1992 per ser nomenat Comissari Europeu d'Agricultura i Desenvolupament Rural en la formaci de la Comissi Delors III el gener de 1993, crrec que va exercir fins el 1995.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237691" title="Exciter" nonfiltered="2185" processed="2182" dbindex="92201">


Exciter s el catorz lbum del grup de pop electrnic Depeche Mode, aparegut al mes de maig de l'any 2001. s el seu des disc de material nou.

Desprs que l'xit de la gira de promoci del seu anterior lbum, The Singles 86>98, ajuds a tancar la crisi en qu el grup havia estat immers des de la fi de la gira "Devotional Tour", Depeche Mode comenaren les sessions d'enregistrament dExciter amb un nou productor, Mark Bell, conegut per haver estat, juntament amb Gez Varley, fundador del grup LFO, i pel seu treball posterior com a productor de l'lbum "Homogenic", de la cantant islandesa Bjrk.

"Exciter" combina temes de sons durs i agressius com "The sweetest condition", "The dead of night" o "I feel loved" (probablement un dels temes ms ballables de tota la seva discografia) amb canons reflexives i tranquilles ("Shine" o "Dream on", el primer senzill, que inclou fins i tot parts de guitarra acstica que recorden al country) i experiments ms minimalistes, com "Comatose" o "Breathe". Mark Bell utilitz molta tecnologia digital per a la creaci dels sons que mostra el disc, especialment programari de sintetitzadors.

En conjunt, malgrat l'agressivitat d'alguns dels temes, el to general de l'lbum s ms aviat reflexiu, tranquil i fins i tot intimista, molt ms que qualsevol dels discos anteriors.

Com tots els altres discos, "Exciter" fou remasteritzat amb les cares B dels senzills, material extra i un DVD que mostra les evolucions del grup durant aquest perode, comenant en aquest cas amb els problemes de Martin Gore per trobar la inspiraci necessria per compondre material nou, i que el portaren a buscar el suport de Gareth Jones (antic collaborador de Depeche Mode) i de Paul Freegaard.

Temes.

CD 2001.

 Dream on - 4:19;
 Shine - 5:32;
 The sweetest condition - 3:42;
 When the body speaks - 6:01;
 The dead of night - 4:50;
 Lovetheme - 2:02;
 Freelove - 6:10;
 Comatose - 3:24;
 I feel loved - 4:20;
 Breathe - 5:17;
 Easy tiger - 2:05;
 I am you - 5:10;
 Goodnight lovers - 3:48;

Reedici del 2007 (Mute: DM CD 50 (CD/SACD + DVD)).

El disc 1 s hbrid SACD/CD, mentre el disc 2 s un DVD que inclou Exciter en format DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo kHz/24bits, amb temes extra.

 Dream on - 4:19;
 Shine - 5:32;
 The sweetest condition - 3:42;
 When the body speaks - 6:01;
 The dead of night - 4:50;
 Lovetheme - 2:02;
 Freelove - 6:10;
 Comatose - 3:24;
 I feel loved - 4:20;
 Breathe - 5:17;
 Easy tiger - 2:05;
 I am you - 5:10;
 Goodnight lovers - 3:48;

Temes en directe a Pars, Octubre 2001 (en DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo):

 The Dead Of Night;
 The Sweetest Condition;
 Dream On;
 When The Body Speaks;
 Breathe;
 Freelove;

Temes extra (en DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo):

 Easy Tiger (versi completa);
 Dirt;
 Freelove (Flood mix);
 Zenstation;
 When The Body Speaks (versi acstica);

Material addicional

 Depeche Mode 1999 2001 (Presenting the intimate and delicate side of Depeche Mode) (Vdeo, 30 minuts);

Senzills.

 Dream On (23 d'abril del 2001);
 I Feel Loved (30 de juliol del 2001);
 Freelove (11 de novembre del 2001); remesclada per Mark 'Flood' Ellis i publicada com a 'Flood Remix';
 Goodnight Lovers (11 de febrer del 2002);

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher.

 Temes escrits per Martin Gore, excepte "Dirt" (The Stooges).

 Temes cantats per David Gahan, excepte "Comatose" i "Breathe", cantats per Martin Gore, i "Lovetheme" i "Easy tiger", que sn instrumentals.

 Msics addicionals: Knox Chandler (solo de violoncello i arranjaments de cordes a "When the body speaks"), Todd C. Reynolds, Joyce Hammann, Natalie Cenovia Cummins, Ralph H. Farris, Leo Grinhauz (Cordes a "When the body speaks"), Airto Moreira (percussi a "Freelove" i "I feel loved"), Christian Eigner (bateria a "I am you").

 Produt per Mark Bell.

 Enginyer de so: Gareth Jones.

 Pre-producci i producci addicional: Gareth Jones i Paul Freegard.

 Mesclat per Steve Fritzmaurice.

 Estudis utilitzats: RAK i Sarm West, Londres (assistents: Boris Aldridge, Andrew Davies, Andrew Griffiths); Sound Design, Santa Barbara (assistents: Nick Sevilla, Lisa Butterworth); Electric Lady i Sony, Nova York (assistents: Jonathan Adler, Alyssa Myhowich, James Chang). Masteritzat a The Exchange per Mike Marsh.

 Fotografies, portada i direcci artstica: Anton Corbijn.

 Disseny: Form.

 Management: Jonathan Kessler per a Barton Inc.

 Depeche Mode Office: J.D. Fanger.

Informaci addicional.

 La planta que hi ha a la portada del disc pertany al gnere botnic Agave.

Enllaos externs.

 Informaci sobre l'lbum;
 Informaci sobre l'edici remasteritzada;
 Extracte del documental "Presenting the intimate and delicate side of Depeche Mode";


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237693" title="Ray MacSharry" nonfiltered="2186" processed="2183" dbindex="92202">

Raymond MacSharry, ms conegut amb el nom de Ray MacSharry, ( Sligo, Irlanda 1938 ) s un poltic que ha estat diverses vegades ministre al seu pas i que fou membre de la Comissi Europea entre 1989 i 1992. 

Biografia.
Va nixer el 29 d'abril de 1938 a la poblaci de Sligo, situada a la provncia de Connacht i al comtat del mateix nom.

Activitat poltica.
Membre del Fianna Fil (FF), el 1969 fou escollit diputat al Dil ireann per la circumscripci de Sligo-Leitrim, esc que no abandon fins el 1989. El 1979 fou nomenat Secretari d'Estat al Departament de Finances i Obres Pbliques, esdevenint el desembre del mateix any Ministre d'Agricultura en el primer govern de Charles Haughey, crrec que va ocupar fins el jumy de 1981. Posteriorment, entre mar i desembre de 1982, fou nomenat Ministre de Finances i Vicepresident del govern.

El 1984 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu, retornant a la poltica nacional el 1987 al guanyar el seu partit les eleccions legislatives. En el nou govern de Haughey fou nomenat novament Ministre de Finances i Ministre de Servesi Pblics. Abandon novament la poltica nacional per esdevenir el gener de 1989 Comissari Europeu d'Agricultura i Desenvolupament Rural en la formaci de la Comissi Delors II, crrec que ocup fins el gener de 1993.

Enllaos externs.
  Informaci de Ray MacSharry al Parlament Europeu;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237697" title="Cebri de Montoliu i de Togores" nonfiltered="2187" processed="2184" dbindex="92203">
Cebri de Montoliu i de Togores (Palma 1873 - Alburquerque, Nou Mxic 1923) fou un urbanista i advocat mallorqu. Se'l considera com a introductor del pensament i de la prctica urbanstics anglosaxons de finals del s XIX, fonamentats en l'anlisi organicista de les ciutats i marcats pel reformisme del socialisme municipal. 

El 1908 fou bibliotecari del Museu d'Economia Social de Barcelona, i el 1912 va promoure la creaci de la societat cvica la Ciutat Jard, de la qual fou secretari general i dirig la revista Civitas (1911-1919). Impuls la celebraci de l'Exposici de Construcci Cvica i Habitaci Popular i del I Congrs Catalanobalear de l'Habitatge Popular. 

Tamb es destac com a traductor de l'angls al castell: l'antologia de John Ruskin el 1901, el resum de l'obra d'Ebenezer Howard La ciudad jardn (1912) i La cooperacin en el movimiento de las ciudades jardn (1914), aix com obres literries de Walt Whitman, William Shakespeare i Ralph Waldo Emerson. Tamb collabor als diaris El Poble Catal, La Veu de Catalunya, Estudio i Museum. 

Admirador de William Morris, defens la racionalitzaci del treball i advoc per la democrcia industrial i per un salari ciutad. En veure que influa poc en la prctica urbanstica s'expatri el 1920 als EUA, on fou professor de la construcci d'una ciutat orgnica a Fairhope.

 Obres .
 Las modernas ciudades y sus problemas a la luz de la Exposicin Cvica de Berln (1913) ;
 El sistema Taylor y su crtica (1916);

 Enllaos externs .
 Biografia de Cebri de Montoliu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237699" title="Arcesilau (poeta)" nonfiltered="2188" processed="2185" dbindex="92204">
Arcesilau (Archesilaus o Arcesilas, Arkeslaos ) fou un poeta grec. Se l'adscriu a la anomenada vella comdia. No s'ha conservat cap dels seus escrits i la seva personalitat s coneguda nicament perqu en parla Digenes Laerci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237700" title="Precipitaci (qumica)" nonfiltered="2189" processed="2186" dbindex="92205">
En qumica s'anomena precipitaci a la formaci d'un slid dins una soluci durant una reacci qumica. El slid que es forma rep el nom de precipitat. Aix pot ocrrer quan una substncia insoluble, el precipitat, es forma a la soluci com a conseqncia d'una reacci o quan una soluci queda saturada per un component. la formaci d'un precipitat s un senyal d'un canvi qumic. En moltes situacions el slid es forma i es diposita a la part inferior de la soluci, per de vegades pot surar, si s menys dens que el solvent, o formar una suspensi.

Per analogia tamb es parla de precipitaci quan la formaci del slid s deguda a causes fsiques, con en el cas de la solidificaci.

 Utilitzacions .
Les reaccions de precipitaci es poden utilitzar per a la creaci de pigments per extracci de sals d'una soluci o per a l'anlisi qumica de tipus qualitatiu.

Aquest efecte de la precipitaci es til en moltes aplicacions cientfiques i industrials a les quals una reacci qumica produeix un slid, que pot ser recollit per mitj de diferents mtodes, com ara la filtraci, la decantaci o la centrifugaci. La precipitaci a partir d'una soluci slida s una via prctica per a l'enduriment d'aliatges, un procs conegut com enduriment per precipitaci.

 Mecanismes .
Una etapa important del procs de precipitaci s el comenament de la nucleaci. La creaci d'una partcula slida passa per la formaci d'un intermediari, procs que requereix una certa quantitat d'energia per tal que hi hagi un diferencial d'energia superficial (tensi superficial) entre el slid i la soluci. Si no hi ha energia disponible per tal que pugui comenar la nucleaci llavors es produir una supersaturaci.

 Representaci amb equacions qumiques .

Si prenem un exemple de reacci de precipitaci: Si afegim nitrat de plata en dissoluci aquosa (AgNO3) a una soluci de clorur de potassi (KCl) es produeix la precipitaci d'un slid blanc, el clorur de plata. Aquesta reacci la podem representar per mitj d'una equaci qumica:

AgNO3(aq) + KCl(aq)   AgCl(s) + KNO3(aq);

El clorur de plata (AgCl) forma un slid que s observable com un precipitat.

La reacci precedent pot ser escrita de manera que es ressalti els ions dissociats a la soluci:

Ag+(aq) + NO3-(aq) + K+(aq) + Cl-(aq)   AgCl(solid) + K+(aq) + NO3-(aq);

Una altra manera de representar una reacci de precipitaci s per mitj del que s'anomena una equaci inica neta. En aquesta representaci tots els ions que no participen a la precipitaci no es mostren per simplificar l'equaci:

Ag+(aq) + Cl-(aq)   AgCl(s);

Identificaci de cations.

La formaci de precipitats s una manera til per tal d'identificar els tipus de cations de les sals. Aix s'aconsegueix fent que un lcali reaccioni amb la sal desconeguda per tal de produir un precipitat que hidroxil de la sal. Per tal d'identificar el cati s'utilitza la identificaci del color del precipitat i la seva solubilitat. Un procs similar s'utilitza habitualment per tal de separar elements qumics com les terres rares metlliques.

Coprecipitaci.
La coprecipitaci es produeix quan al precipitat hi ha substncies normalment solubles en les condicions utilitzades. Aquest fenomen pot ser un efecte indesitjable o aprofitable segons el cas. En el camp de l'anlisi gravimtric la coprecipitaci s un problema perqu les impureses coprecipiten amb el material que volem analitzar, amb el consegent augment de massa. A la banda contrria, com en el cas de la radioqumica, la coprecipitaci pot ser la nica manera de separar un element.

Referncies.
Zumdahl, Steven S. Chemical Principles. 4th ed. New York: Houghton Mifflin Company, 2005.
Mark Smith Principles of Science 1993;
Banert, T., Brenner, G., Peuker, U. A. (2006), Operating parameters of a continuous sono-chemical precipitation reactor, Proc. 5. WCPT, Orlando Fl., 23.-27. April 2006.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237701" title="Frederic Rahola i Trmols" nonfiltered="2190" processed="2187" dbindex="92206">

Frederic Rahola i Trmols (Cadaqus, Alt Empord 1858 - 1919) fou un economista i poltic catal. Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner. Estudi dret a la Universitat de Barcelona i es doctor a Madrid el 1879 amb un treball sobre l'emigraci europea als Estats Units. El 1881 particip al Congrs Jurdic de Barcelona i fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Cristfor Colom. Del 1890 al 1902 fou secretari general del Foment del Treball Nacional, i aprofit el crrec per a elaborar les reivindicacions econmiques dels industrials catalans de caire proteccionista.

Vinculat al Partit Liberal Conservador, el 1896 en fou escollit diputats per Vilademuls (Girons). El 1898 fou delegat tcnic de Foment del Treball Nacional a la Pau de Pars, on hi advoc per mantenir la sobirania espanyola a Filipines. Desprs defens l'adopci de mesures per tal d'evitar una crisi de sobreproducci txtil, com la recerca de nous mercats americans, la reforma de les lleis aranzelries i fiscals, la creaci d'un banc d'exportaci o l'establiment d'un port franc de Barcelona, algunes de les quals s'aconseguiren. 

El 1899 s'opos als pressupostos de Raimundo Fernndez Villaverde i redact els greuges de Foment del Treball, alhora que visitava pasos on el txtil era matria important per a les exportacions. El 1901 fund la revista Mercurio, per tal de fomentar el comer amb Amrica, i el 1903 amb Josep Zulueta i Gomis visit Buenos Aires per a promoure l'exportaci de productes catalans. Aix l'acab vinculant a la Lliga Regionalista, partit amb el que fou escollit diputat el 1905 per Barcelona i el 1907 per Igualada. Del 1910 al 1918 ocup un esc al Senat per la circumscripci de Girona, on fou portanveu del grup parlamentari de la Lliga.

Fund l'Institut d'Estudis Americanistes, convertit el 1911 en Casa d'Amrica, i fou professor d'estudis americanistes. Tamb va escriure articles a Revista de Catalunya, El Trabajo Nacional, La Renaixena i La Publicitat. Va participar sovint en els Jocs Florals i fou president de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i membre de l'Acadmia de Bones Lletres. Tamb va collaborar en la Geografia General de Catalunya de Francesc Carreras i Candi. 

 Obres .
 Relaciones comerciales entre Espaa y Amrica (1904);
 La rescisin arancelaria (1904);
 Sangre Nueva (1905);
 Del comer antic i modern de Tarragona (1911);
 El trust del capital y el sindicato obrero (1910);
 Presente y porvenir del comercio hispano-americano (1917);
 Aspectos econmicos de la Gran Guerra (1917);
 Programa americanista de la postguerra (1919);
 Catecisme de ciutadania (1919) ;
 El comercio de Catalua con Amrica en el siglo XVIII (1931)  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237704" title="Joan Margarit i de Requesens" nonfiltered="2191" processed="2188" dbindex="92207">

Joan Margarit i de Requesens (Sant Gregori, 1468 - Girona, 1554). Ardiaca major de Girona i Canonge de Barcelona; President de la Generalitat de Catalunya (1521-1524).

Arrib a ardiaca de la catedral de Girona el 1494. 

Va ser nomenat president de la Generalitat el 23 de setembre de 1521 en una segona extracci, ja que a la primera, feta el 22 de juliol, havia estat extret Llus de Cardona i Enrquez, per es trobava a Flandes i no va arribar a temps de la presa de possessi.

En acabar com a diputat al front de la Generalitat, en 1525, fou president del Tribunal del Breu.

Nou anys ms tard fou nomenat bisbe (1534). Havia manat imprimir el missal dioces en 1546 i el ritual en 1550.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237705" title="Litrgia" nonfiltered="2192" processed="2189" dbindex="92208">

Litrgia es la forma en qu es porten les cerimnies en una religi. Veu provinent del llat liturg a, que a la vegada prov del grec antic           .

Les societats practiquen rituals, o conjunt de ritus, amb connotacions de tipus religis o cerimonial en les bodes, enterraments i altres moments importants de la vida individual o co lectiva, que les religions reglamenten, la manera en qu es t que efectuar el culte en els llocs pblics, especialment en els temples.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237707" title="Principi de Coprnic" nonfiltered="2193" processed="2190" dbindex="92209">
El principi de Coprnic s l'afirmaci filosfica o fsica segons la qual no hi ha un punt de vista privilegiat o, en altres paraules, un centre de l'Univers.

El terme va nixer del canvi de paradigma del model de Claudi Ptolemeu sobre el cel, que collocava la Terra en el centre del sistema solar, ja que es creia que tot girava al voltant de la Terra. Nicolau Coprnic va mostrar que el moviment dels planetes s'explicava sense que la Terra estigus en el centre geomtric del sistema i aix, la hiptesi segons la qual sempre fem les observacions des d'una posici particular pot ser eliminada.

El principi copernic posseeix una traducci en cosmologia moderna, en forma del principi cosmolgic. S'oposa en canvi, en part, al principi antrpic, que enuncia que l'univers s el que s, perqu ha fet possible l'aparici de la vida.

 Enllaos externs .
Article a Spiked-online ;
Slate: How will the Universe End? ;

 Vegeu tamb .
 Model heliocntric;
 Principi cosmolgic;
 Principi antrpic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237708" title="Ponte Buggianese" nonfiltered="2194" processed="2191" dbindex="92210">

Ponte Buggianese s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Pistoia. L'any 2001 tenia 7.618 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237710" title="Manuel Revents i Bordoy" nonfiltered="2195" processed="2192" dbindex="92211">
Manuel Revents i Bordoy (Barcelona 1889 - 1942) fou un economista catal. Estudi dret a la Universitat de Barcelona, es deix influir per Antonio Flores de Lemus i Miquel Vidal i Guardiola. Del 1911 al 1914 continu els estudis a Berln i Dsseldorf i quan torn fou nomenat professor de l'escola d'Alts Estudis Mercantils i de l'Escola d'Administraci Pblica, a Barcelona. 

Durant la Segona Repblica Espanyola fou Director General de Comer sota el ministeri de Llus Nicolau d'Olwer, cosa que el va permetre assistir el 1933 a la Conferncia Monetria de Londres, on descobr les teories de John Maynard Keynes.

Simultniament fou professor d'histria dels moviments socials a l'Escola d'Estudis Socials de la Generalitat de Catalunya. Juntament amb Vidal i Guardiola, se'l considera un dels introductors del pensament econmic alemany, i amb Josep Maria Tallada i Paul fou professor d'economia poltica de la Universitat Autnoma de Barcelona. Tamb va collaborar a les revistes Catalunya, La Revista, Economia i Finances i Revista de Catalunya. 

 Obres .
 La poltica econmica contempornia (1848-1900);
 Histria poltica i econmica de la postguerra (1934);

 Enllaos externs .
  Biografia de Manuel Revents;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237713" title="Cianogen" nonfiltered="2196" processed="2193" dbindex="92212">


pot fer referncia a dos compostos qumics:

el cianogen (radical): radical monovalent de formula CN-;
o el cianogen (pseudohalogen): pseudohalogen de frmula (CN)2 que resulta de la oxidaci dels ions cianur.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237715" title="Tribunal del Breu" nonfiltered="2197" processed="2194" dbindex="92213">
El tribunal del Breu, era un tribunal creat al segle XVI a travs del qual la monarquia a Catalunya podia castigar els clergues delinqents sense haver-se de preocupar per les immunitats eclesistiques. Es tractava, en general, d'iniciatives jurdicament ben fonamentades.

L'estament clerical era nombrs, especialment al Principat, on representava el 6% de la poblaci, i eren freqents l'absentisme i l'acumulaci de crrecs, aix com es donava el cas de menors d'edat entre els clergues beneficiats; la presncia d'alguns clergues entre els bandolers a la Catalunya Vella port a la creaci del tribunal del Breu Apostlic (1525), confiat al bisbe de Girona. 


 Bibliografia .
Josep M. Marqus, "Tribunals peculiars ecleistico-civils de Catalunya: les Contencions i el Breu", a Primer Congrs d'Histria Moderna de Catalunya, Barcelona, 1984, vol. II, p. 381-392. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237716" title="Ciutat fencia de la Fonteta" nonfiltered="2198" processed="2195" dbindex="92214">
La ciutat porturia fencia la Fonteta al terme municipal de Guardamar del Segura (Provncia d'Alacant), s una installaci fencia en la desembocadura del riu Segura dels segles VIII al VI adC, les dimensions de gran abast semblen configurar un entorn urb que gaireb va poder abarcar vuit hectrees convertint-se en una de les principals ciutats fencies del Mediterrani.

Si a la seua extensi i a la qualitat del registre arqueolgic se li afegix eixe especial estat de conservaci que les sorres de les dunes de Guardamar li han ofert durant segles; estem davant, sense cap dubte, d'una de les millors ciutats fencies dels segles VIII i VII adC., sent un dels assentaments principals clssics de la civilitzaci fencia, tant en la Mediterrnia Occidental com en el mateix lloc d'origen, Fencia, a l'actual Lban. 

La trobada d'rees metallrgiques a la Fonteta obre extraordinries expectatives per a la valoraci i explicaci dels comenaments de la siderrgia en la protohistria del Mediterrani occidental. Evidentment un dels ms complerts conjunts metallrgics del mn fenici occidental, venint a complementar la informaci, mes diversificada, d'altres centres fenicis del litoral mediterrani.  

La importncia d'aquest jaciment guardamarenc radica, primer de tot, en l'existncia en el mateix lloc d'una muralla de fortificaci, element escs en la resta de jaciments fenicis de la pennsula ibrica. En segon lloc, el haver trobat restes d'una antiga activitat metallrgica, el que demostra la particularitat de l'enclau de la Fonteta. I, finalment, l'alt grau de conservaci de les restes arqueolgiques donat que es trobaven soterrats en sorres fins l'actualitat.

Entre les troballes  materials s'han trobat un ampli repertori tipolgic de cermiques fencies: mfores; plats, llumenets de verns roig, etc. Cap destacar l'aparici de cermica grega arcaica, i altres objectes rituals com ara ous d'estru, ivori, escarabeigs, etc. L'aparici d'elements arquitectnics reutilitzats a la muralla, evidencia l'existncia d'un Temple o Santuari a l'entorn. 

Histricament s'ha ents que la ciutat Alone es trobava en localitzaci desconeguda. Molts rumors deien que podia ser Benidorm, per interessos turstics. A Frana igualment diuen que s Calanque Port d'Alon. Alguns  gegrafs grecs anomenaven Alone a un circ precedit d'un illot. No hi ha cap illot a l'entrada de Calanque de Port d'Alon. Aquella illa s Tabarca, i el circ era molt probablement la Badia de Santa Pola. El nom d'Alone no significa res de particular en grec antic; el seu origen s doncs probablement fenici.

A la seua pea de teatre Pnulus(s  dir "El petit Cartagins"), el cmic llat Plaute posa en escena un cartagins emprenyat amb Roma. En aquesta pea s'evoca els alonim i els alonoth, per dir-los d'un altra manera  els dus i les deesses, ja que "Alon" significa "du". 

Els fenicis comerciaven amb els ibers, poble que vivia al Cabezo Lucero. Una mostra d'aquesta poblaci sn les troballes a l'rea de la Rinconada, amb centres rituals, poblacionals i troballes tant diverses com  el bust de la Dama de Guardamar.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237717" title="Josep Maria Tallada i Paul" nonfiltered="2199" processed="2196" dbindex="92215">
Josep Maria Tallada i Paul (Barcelona 1884 - 1946) fou un economista i poltic catal. Es llicenci en dret i en enginyeria industrial el 1908. Collabor amb la Mancomunitat de Catalunya com a director del Museu Social, professor de l'Escola d'Administraci Pblica i de l'Escola d'Alts Estudis Mercantils.  

Durant la Segona Repblica Espanyola fou diputat al Parlament de Catalunya per la Lliga Regionalista i director del Banco de Vizcaya. Fou professor de dret i cincies econmiques a la Universitat Autnoma de Barcelona. El curs 1937-1938 fou professor a la Universitat de Salamanca.

s considerat juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Revents i Bordoy, Cebri de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castell, s considerat introductor de la cincia de la societat segons els mtodes de la jove escola histrica alemanya, era partidari d'un liberalisme econmic racional que comportaria amb el temps una participaci ms gran de l'Estat. Fou l'introductor del taylorisme  i de la moderna anlisi estadstica, i estudi la gran depressi, els seus efectes i les seves alternatives. 

 Obres .

 El moviment social durant el segle XIX (1911) ;
 Demografia de Catalunya (1918);
 L'organitzaci cientfica de la indstria (1922);
 Anuari d'Estadstica Social de Catalunya, des del 1913;
 La crisi d'una civilitzaci (1935);
 L'organitzaci econmica de la Rssia sovitica (1935);
 Economia poltica (1937)  ;
 Historia de las finanzas espaolas en el siglo XIX ( 1946) i;
 La guerra econmica (1948);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237718" title="Cianogen (pseudohalogen)" nonfiltered="2200" processed="2197" dbindex="92216">
El Cianogen s un compost qumic (CN)2. El CN es comporta com un halogen. Les seves molcules consisteixen en dos grups de CN (anlegs a les molcules biatmiques halgenes, com el  F2, Cl2, Br2 o I2. Els dos grups de cianur estan enllaats pels seus toms de carboni: N C C N. La paraula  cianogen  doncs  es refereix a un grup simple de molcules que es consideren derivades del cianogen. El cianur del clor (NCCl) per exemple, est considerat (per propsits de nomenament) ser un cianogen amb un dels grups de cianur reemplaat per un tom de clor.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237719" title="Castillejo de Iniesta" nonfiltered="2201" processed="2198" dbindex="92217">

Castillejo de Iniesta s un municipi de la provncia de Conca, a la Comunitat Autnoma de Castella la Manxa, amb una poblaci de 221 habitants i una superfcie de 27,7 km (7,98 hab/km).

Demografia.



 Poltica .

El terme municipal de Castillejo est voltat pel de Iniesta. En els darrers anys hi ha un moviment que exigeix que s elimine el mot  Iniesta  del nom oficial de Castillejo.

 Inters del lloc .

Aquest petit poble es va fer fams durant la Guerra Civil espanyola per un cruel assassinat (el cas de Jos Martn Belmonte).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237720" title="Mariano Meseguer Bielsa" nonfiltered="2202" processed="2199" dbindex="92218">
Mariano Messeguer Bielsa (Barcelona, 1927) s un arquitecte i activista social catal. Fill d'immigrants procedents de la provncia de Terol, durant la guerra civil espanyola va anar a viure amb els avis a la casa pairal de Calaceit. El 1940 torn amb la seva famlia i s'install a l'Eixample.  Va estudiar arquitectura i s'incorpor al Collegi Oficial d'Arquitectes de Barcelona. Durant aquests anys ja va comenar, a ttol personal, una tasca d investigaci i denncia de les prctiques abusives en el sector de la construcci, que el va portar a intervenir en projectes tant d mbit municipal com privat.

El 1964 es trasllad a viure a Sarri i s implic immediatament en l associaci de vens, de la qual fou president durant els anys de la transici democrtica. Des d aquesta plataforma va intervenir en la defensa del patrimoni artstic i arquitectnic del barri, per tamb d altres zones de Barcelona. La seva aportaci va permetre, entre altres, la conservaci dels Jardins de villa Ceclia i de la seva torre, on ara s ubica el Casal de Sarri.  Ha estat assessor urbanstic de diverses associacions de vens, i tamb de la Federaci d'Associacions de Vens de Barcelona i membre de la Comissi Tcnica per la Revisi del Catleg de Protecci del Patrimoni Arquitectnic. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237722" title="Mandbula (artrpodes)" nonfiltered="2203" processed="2200" dbindex="92219">
En els artrpodes s'anomenen  mandbules a les peces bucals postorals (disposades immediatament darrera la boca) dels mandibulats (crustacis, miripodes y hexpodes). No sn homlogues dels quelcers dels quelicerats, que ocupen una posici anatmica preoral (immediatament abans de la boca).

Es tracta d'apndixs molt modificats, amb una zona basal engruixida i endurida que du estructures per a tallar i/o triturar, i una zona apical, absent als miripodes i hexpodes, formada per un petit palp als crustacis.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237723" title="Martin Hess" nonfiltered="2204" processed="2201" dbindex="92220">

 Martin Hess  s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al TSV Biberach.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237729" title="Mitrobarzanes" nonfiltered="2205" processed="2202" dbindex="92221">


Onomstica:

Mitrobarzanes de Capadcia, noble persa de Capadcia, sogre de Datames.
Mitrobarzanes (general persa), general persa;
Mitrobarzanes d'Armnia Sofene, strapa o rei de l'Armnia Sofene ;
Mitrobarzanes (general armeni), general de Tigranes II d'Armnia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237730" title="Mitrobarzanes de Capadcia" nonfiltered="2206" processed="2203" dbindex="92222">
Mitrobarzanes (Mithrobarzanes, ) fou un noble persa que era el sogre de Datames, strapa de Capadcia, al qual va donar suport en la revolta contra el rei de Prsia.

Desesperat de tenir xit es va entregar al general Artabazos amb tota la cavalleria de la que tenia el comandament. Datames que havia estat informat de la seva traci, el va atacar just en el moment en qu es reunia amb Artabazos; els perses sospitant una traci, el van refusar i Mitrobarzanes es va trobar entre dos focs i fou aniquilat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237731" title="Mitrobarzanes (general persa)" nonfiltered="2207" processed="2204" dbindex="92223">
Mitrobarzanes (Mithrobarzanes, ) fou un general persa, cap de les forces de Capadcia que formaven part de l'exrcit persa a la batalla del riu Grnic el 334 aC. Va morir en aquesta batalla. 

El seu apareix tamb com a Mitrobuzanes, per Mitrobarzanes s probablement la forma correcta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237732" title="Mitrobarzanes d'Armnia Sofene" nonfiltered="2208" processed="2205" dbindex="92224">
Mitrobarzanes () fou strapa o rei de l'Armnia Sofene on fou establert per Ariarates V de Capadcia tot i l'oposici d'Artxies d'Armnia, que va demanar al rei de Capadcia de matar al prncep i dividir els seus dominis entre ambds en el que no fou escoltat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237733" title="Llus de Cardona i Enrquez" nonfiltered="2209" processed="2206" dbindex="92225">

Llus de Cardona i Enrquez (?, 1488 - Tarragona, 1532). Abat de Santa Maria de Solsona (1515-1532); bisbe de Barcelona (1529-1531); conseller reial i arquebisbe de Tarragona (1531-1532) i President de la Generalitat de Catalunya (1524-1527).

Va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1524.

Fill de Joan Ramon Folc IV de Cardona, duc de Cardona i germ d'Enric de Cardona i Enrquez, bisbe de Barcelona (1505-1512).

El 1514 es nomenat abat de Santa Maria de Solsona. Fou president de la generalitat de Catalunya (1521-27). Carles V el nomen per a succeir al bisbe de Barcelona, Guillem Ramon de Vic (1525), per el lloc ser ocupat per Silvio Passarino per desig del papa Climent VII. El 1529 el seu nomenament fou ratificat pel papa. A la mort del seu oncle, Pere de Cardona el succe a l'arquebisbat de Tarragona, per al qual obtingu la butlla de secularitzaci de la seu de Tarragona, fins aleshores de canonges regulars de Sant Agust. 

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237734" title="Mitrobarzanes (general armeni)" nonfiltered="2210" processed="2207" dbindex="92226">
Mitrobarzanes (Mithrobarzanes, ) fou un general de Tigranes II d'Armnia. El rei el va enviar amb una fora de tres mil homes a cavall i nombrosa infanteria contra l'exrcit rom de Luci Licini Luculle; es va trobar amb un cos d'exrcit rom dirigit per Sextili que el va derrotar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237735" title="Manel Gimnez i Valent" nonfiltered="2211" processed="2208" dbindex="92227">
Manel Gimnez Valent (Grcia, Barcelona, 1934) ms conegut popularment com Oncle Manel, s un activista social catal d'tnia gitana. Els seus rebesavis ja van nixer al barri i ha treballat en nombrosos ofi cis, per principalment en la venda ambulant. Durant el 1963-1966 va residir a l'Argentina.

Des dels anys vuitanta ha estat molt vinculat amb el mn associatiu del districte, tot i que no va ser fins a 1986 quan va fundar Uni Gitana de Grcia. Des d'aleshores s membre de la seva Junta Directiva, i des d aquesta plataforma ha estat tamb un dels impulsors de la creaci, el 1991, de la Federaci d'Associacions Gitanes de Catalunya, on va desenvolupar diferents funcions i crrecs fins a 2003. Durant aquests anys ha participat en diferents estudis dirigits per Carme Garriga sobre el poble gitano a Barcelona i a Badalona, fent enquestes porta a porta per recollir l opini i les queixes d aquesta comunitat. Entre aquests
estudis destaca l informe Situaci del poble gitano a Catalunya (2003), encarregat pel Departament de Benestar i Famlia a la Fundaci Pere Tarrs i que ha
servit com a base del Pla integral del poble gitano elaborat per la Generalitat de Catalunya.
Va ser tamb un dels artfex el 2004, de l Agrupaci per al Desenvolupament del Poble Gitano dels Pobles Catalans, i actualment s membre del Consell Municipal del Poble Gitano a Barcelona. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237737" title="Lucifer Sam" nonfiltered="2212" processed="2209" dbindex="92228">
Lucifer Sam s un tema musical del grup britnic Pink Floyd, concretament s el segon del disc The Piper at the Gates of Dawn, aparegut el 1967. El grup angls Love & Rockets i els blegues La Muerte han reprs i versionat aquesta pea a finals dels anys 1980.

Aquesta can apareix desprs d'Astronomy Domine i s hard-rock i parla d'un gat i d'aqu que molts sons d'orgue, tocat per Richard Wright semblin miols. Durant les sessions d'enregistrament el tema es deia Percy the Ratcatcher, per la van canviar. La nvia de Barrett, Jenny Spires, s mencionada en el tema amb el nom de Jennifer Gentle. 

El tema ha estat molt reprs i apareix tamb a la pellcula d'Austin Powers The international man of mystery de 1997, per no est anotada als crdits. 


Crdits.
Syd Barrett: veus, guitarra
Roger Waters: baix, veu
Rick Wright: piano, orgue
Nick Mason: bateria








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237738" title="Mitrobates" nonfiltered="2213" processed="2210" dbindex="92229">
Mitrobates () fou strapa persa de Dascilios.

Es va oposar al strapa Oroetes de Sardes que permetia a Samos romandre fora del domini persa. Per aix durant el govern del mag Smerdis de Prsia, Oroetes va atacar a Mitrobates i el va matar junt amb el seu fill Cranaspes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237740" title="Motu" nonfiltered="2214" processed="2211" dbindex="92230">

 

Un motu s un illot corall de la corona d'un atol o de l'escull de corall d'una illa volcnica.

La paraula s d'origen tahiti, encara que es troba a la majoria de llenges polinsies (moku en hawai). La primera accepci s 'esquinat', 'trencat' o 'tallat'. En sentit figurat i ms corrent s 'illot', 'atol' o 'illa' en general. 

L'escola geogrfica francesa ha adoptat el mot com a terme cientfic especfic per els bancs d'origen detrtic que es troben en les corones d'esculls dels atols o en les barreres de corall de les illes altes.

Referncies.


Vegeu tamb.
Motu Iti, 'illa petita'.
Motu Motiro Hiva, 'illa cap al continent', avui illa Sala i Gmez.
Motu Nao, 'illa enfonsada'.
Motu One, 'illa de sorra'.
Motutunga.
 Te Motu-ngaongao, 'l'illa deserta', avui Nassau.
Tuamotu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237742" title="Mnasalcas" nonfiltered="2215" processed="2212" dbindex="92231">
Mnasalcas ( fou un poeta epigramtic grec nadiu d'un llogaret al territori de Sici anomenat Platacae.

Es conserven divuit epigrames seus. L'poca en qu va florir no s'ha pogut determinar, per la majoria d'erudits s'inclinen per situar-lo durant el segle IV aC, preferiblement en temps d'Alexandre el Gran; altres el situen un segle desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237743" title="Rata comuna" nonfiltered="2216" processed="2213" dbindex="92232">



La rata comuna o rata de claveguera (Rattus norvegicus) s l'espcie de rata (en la seua varietat albina) emprada en l'experimentaci als laboratoris.

Morfologia.
s una rata robusta, de cos allargat i orelles curtes, que, doblegades endavant, no arriben a l'ull. 

La cua, anellada i recoberta de pls curts i rgids esparsos, no supera la longitud del cap ms el cos.

Quan es desplaa a poca velocitat adopta una posici caracterstica, amb la meitat posterior del cos bombada i ms aixecada que l'anterior.

La coloraci dorsal s grisa fosca, grisa marronosa o, en els exemplars ms vells, grisa vermellosa. El ventre s gris clar o blanquins, i la cua, bicolor, fosca per sobre i clara per sota. Els individus joves presenten sempre una coloraci grisa fosca, ms clara pel ventre.

Dimensions corporals: cap + cos (17- 26 cm) i cua (15 - 22 cm).

Pes: 180 - 415 g.

Hbitat.


Si b s'ha adaptat a una gran diversitat d'hbitats, necessita la presncia humana i un grau elevat d'humitat ambiental. Hi ha individus que viuen dins els edificis, mentre que d'altres prefereixen installar-se a l'exterior. 

A les poblacions urbanes ocupen els soterranis i els cellers de les cases, les clavegueres i tota mena de forats sota terra, on s'alimenten de qualsevol cosa que troben, fins i tot deixalles. Tamb sn molt freqents als ports.

A les poblacions rurals sn especialment nombroses als camps d'hortalisses, als arrossars i a prop dels abocadors d'escombraries, i poden esdevindre un flagell temible per a l'agricultura.

Costums.

Nocturna, surt del cau desprs de la posta del sol, si b tamb es pot deixar veure durant el dia. A ms, s'adapta molt b a nous costums: si a la nit s perseguida o no troba aliment, es pot tornar dirna.

Busseja amb facilitat, per no s'enfila als arbres amb tanta agilitat com la rata negra.

Viu en colnies formades per grups familiars constituts per un mascle i una o diverses femelles amb les seues cries.

Rastre.

Diposita uns excrements negres en forma de fus molt semblants als de la rata negra.

Espcies semblants.
La rata negra s ms grcil, t la cua ms llarga que el cos i el cap junts, i les orelles doblegades endavant arriben a l'ull o el sobrepassen. Les dues espcies poden installar-se en un mateix edifici. En aquest cas, la rata comuna sol ocupar els cellers i els soterranis, mentre que la negra prefereix les golfes i altres parts altes.

Bibliografia.
 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 140-141. ;

Referncies.


Enllaos externs.
 Fotografies de diversos exemplars de rates comunes.;
 Informaci sobre aquesta espcie animal. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237745" title="Aleksandr Siloti" nonfiltered="2217" processed="2214" dbindex="92233">


Aleksandr Siloti (Kharkov, Ucrana, 9 d'octubre de 1863 - Nova York, 8 de desembre de 1945) fou un pianista, director d'orquestra i compositor rus.

Siloti va neixer prop de Kharkov, Ucrana (que llavors formava part de l'Imperi Rus). Va estudiar piano al Conservatori de Moscou amb Nikolai Zverev des de 1871, i amb Nikolai Rubinstein, Serguei Taniev, Piotr Ilitx Txaikovski, i Hubert des de 1875. Es va graduar amb la Medalla d'Or en Piano el 1881. Treball amb Franz Liszt a Weimar (1883-1886), cofundat el Liszt-Verein a Leipzig, on hi feu el seu debut professional el 19 de novembre de 1883.

El 1887 retorna com a professor al Conservatori de Moscou, on entre els seus estudiants s'incloen Goldenweiser, Maximov, i el seu cos Serguei Rakhmninov. En aquest perode comena a treballar com editor per a Txaikovski, especialment en els dos primers concerts de piano.

Deixava el Conservatori el maig de 1891, i fins el 1900 vivia i viatjava per Europa. Tamb visitava Nova York, Boston, Cincinnati i Chicago el 1898. Era en aquestes gires que present el fams Preludi de Rakhmninov. Tamb fou el director de l'estrena mundial del Concert per a piano nm. 2 de Rakhmninov el 1901. Durant el perode 1901-1903, Siloti dirig la Filharmnica de Moscou i des de 1903 fins al 1917, organitz, finan, i dirig els influents Siloti Concerts a Sant Petersburg. Hi varen passar Leopold Auer, Pau Casals, Fyodor Chaliapin, George Enescu, Josef Hofmann, Wanda Landowska, Willem Mengelberg, Felix Mottl, Arthur Nikisch, Arnold Schoenberg i Felix Weingartner, i hi estrenaren obres Debussy, Elgar, Glazunov, Prokfiev, Rakhmninov, Rimski-Krsakov, Skriabin, Sibelius, Stravinsky i altres. Diguilev va interpretar Stravinski per primera vegada al Siloti Concert.

En la generaci anterior al 1917, Siloti fou un dels artistes ms importants de Rssia, amb la msica que li dedicaren Arenski, Liszt, Rakhmninov, Stravinski i Txaikovski. El 1918, Siloti fou nomenat intendent del Teatre Mariinski, per amb abans d'acabar l'any segent deixa la Rssia sovitica per traslladar-se a Anglaterra, i finalment installar-se a Nova York el desembre de 1921. Des de 1925-1942 va ser professor a Juilliard Graduate School, actuant ocasionalment en recitals. Aix el novembre de 1930 donava un concert noms amb obres de Liszt junt al llegendari amb Arturo Toscanini. Alguns dels seus estudiants foren Marc Blitzstein i Eugene Istomin.

Va escriure unes 200 obres per a piano i transcripcions, i edicions orquestrals de Bach, Beethoven, Liszt, Txaikovski i Vivaldi. Possiblement la seva transcripci ms famosa s el seu Preludi en Si menor, basat en un Preludi en Mi menor de J.S. Bach.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237747" title="Mnasees" nonfiltered="2218" processed="2215" dbindex="92234">


Onomstica:

Mnasees de Fcida, governant de Fcida. ;

Mnasees d'Argos, governant d'Argos;

Mnasees de Patara, fams literat grec;

Mnasees de Beirut, escriptor grec ;

Mnasees o Mnaseu,  metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237748" title="Bany maria" nonfiltered="2219" processed="2216" dbindex="92235">

El bany maria s un mtode utilitzat en les indstries (farmacutica, cosmtica, d'aliments i conserves), en laboratoris de qumica i a la cuina, per conferir temperatura uniforme a una substncia lquida o slida o per escalfar-la lentament, submergint el recipient que la cont en un altre ms gran amb aigua que es porta a o est en ebullici.

S'acostuma a utilitzar com a mtode de conservant al fer conserves, melmelades i altres preparats de cuina.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237749" title="Pow R. Toc H." nonfiltered="2220" processed="2217" dbindex="92236">
Pow R. Toc H. s el cinqu tema de l'lbum The Piper at the Gates of Dawn del grup britnic Pink Floyd aparegut el 1967. Est considerada com el tema ms estrany del disc. 

Fou escrita per Syd Barrett, Roger Waters, Richard Wright i Nick Mason conjuntament. Est situada entre Flaming i Take Up Thy Stethoscope and Walk. La pea s tocada amb piano i tamb amb altres sons estranys. 

Pow R. Toc H. fou anomenada "The Pink Jungle" en el concert de Pink Floyd de 1970. S'ha dit que el tema s un esfor del grup per tal de produir una pea semblant a  Interstellar Overdrive. el ttol s de Roger Waters, i no t sentit, s un codi senyal de l'exrcit per Talbot House, un club on els oficials i soldats eren iguals. Tamb pot ser, si es pronuncia correctament, Power Tokage. Amb tot, Waters sempre ha dit que era un ttol amb bona sonoritat i prou. 

Cridts.
Syd Barrett: guitarra
Roger Waters: baix
Rick Wright: piano, orgue
Nick Mason: bateria








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237750" title="Mnasees de Fcida" nonfiltered="2221" processed="2218" dbindex="92237">
Mnasees de Fcida (Mnaseas, ) fou un governant de Fcida. 

A la mort de Faillos el 353 aC fou nomenat custodi del jove Flec fill d'Onmarc, successor de Faillos en el comandament suprem dels focis a la guerra sagrada. Va morir poc desprs en una batalla nocturna contra els tebans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237751" title="Juan de Dios Ramrez Heredia" nonfiltered="2222" processed="2219" dbindex="92238">
Juan de Dios Ramrez Heredia (Puerto Real (Cadis) el 29 de juny de 1942) s un advocat i poltic espanyol. s advocat, llicenciat en Cincies de la Informaci per la Universitat Autnoma de Barcelona, doctor en Cincies de la Informaci per la mateixa Universitat i Mestre d'Ensenyament General Bsic (EGB), activitat que va desenvolupar a Cadis. Ha estat Director de l'Escola de Readaptacin Professional "San Juan Bosco" per a disminuts fsics, de Barcelona, entre 1970 i 1990. Est integrat en la plantilla de RTVE. Pertanyent a la comunitat gitana, s'ha destacat per la defensa dels drets d'aquesta comunitat des de l'acci poltica i social.
 
 Trajectria poltica . 
Com a poltic, milita en el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i en el Partit Socialista Europeu (PSE). A les eleccions generals espanyoles de 1977, amb 35 anys, va ser escollit diputat (el primer de la histria de Espanya pertanyent a la comunitat gitana) a les llistes de la UCD per Barcelona, esc que va mantenir fins a 1986, i en el qual va destacar pel seu oratoria. s recordat especialment pel seu discurs del 7 de juny de 1978, el primer que oferia un gitano davant un Parlament espanyol. Des de 1983 a 1985, ja a les files del PSOE, va ser membre de l'Assemblea Parlamentria del Consell d'Europa, instituci de la qual s, des de 1995, membre honorari i vitalici. Ha estat parlamentari europeu durant el perode 1986-1999 . Dintre de la seva activitat poltica, com legislador i com especialista, ha treballat en les segents delegacions i comissions: 
Com a Diputat al Congrs (1977-1986) ha estat Vicepresident de la Comissi de Cultura del Congrs dels Diputats, Vicepresident de la Comissi de Control Parlamentari de RTVE i President en funcions i Membre de la Comissi d'Afers exteriors. ;
Com a Diputat al Parlament Europeu (1986-1999) ha estat Vicepresident de la Subcomissi d'Informaci del Parlament Europeu, Membre de la Comissi de Cultura, Joventut, Ensenyament, Informaci i Esport, Membre de la Comissi Jurdica i de Drets dels ciutadans, Membre de la Comissi de Llibertats Pbliques i Afers interiors, Membre de la Comissi de Peticions, Membre de la Subcomissi de Drets Humans i Membre de la Delegaci Parlamentria per a les relacions amb els pasos de l'sia Meridional. ;
Tamb ha estat Membre de la Comissi Consultiva "Racisme i Xenofbia" del Consell de la Uni Europea (1994-1997) i des de juliol de 1994 fins a finals de 1997 s el representant del Govern Espanyol davant el Consell de la Uni Europea per a assumptes de Racisme, Xenofbia i Estrangeria. ;
Des de gener de 1998 s membre del Consell d'Administraci de l'Observatori Antirracista de la Uni Europea, amb seu en Viena (ustria), en representaci d'Espanya.

 Trajectria com a activista . 
s Fundador, Vicepresident i Membre del Presdium de la Uni Roman Internacional (1971) i President de la Uni Roman Espanyola des de la seva fundaci, el 1986. Tamb s President de l'Institut Roman de Serveis Socials i Culturals des de la seva fundaci en 1988, i Promotor del Centro Roman Europeu d'Investigaci i Documentaci Antiracista (CREIDA). s membre fundador a Londres (1971) de la Unin Roman Internacional. Des de Juny de 2005 s Alt Comissionat Internacional per a afers gitanos.

 Obres .
s autor o coautor de diversos llibres sobre la comunitat gitana i d'estudis sobre la defensa de drets de les minories, entre els quals destaquen els segents ttols: 

Nosotros los Gitanos. Ediciones 29, Barcelona, 4 edici 1986. ;
Vida Gitana. Ediciones 29, Barcelona, 1973. ;
En defensa de los mos. Ediciones 29. Barcelona, 1985. ;
Minusvlidos y Formacin Profesional. Escuela de Readaptacin Profesional San Juan Bosco. Barcelona, 1977. ;
El Transporte de los Minusvlidos en Europa. Madrid. Ministerio de Transporte, Turismo y Comunicaciones, 1989. ;
Europa contra el racismo. Repertorio de iniciativas comunitarias. Grupo Socialista Parlamento Europeo. Delegacin Espaola. Barcelona, 1993. Segona edici, ampliada, en 1997. ;
Krisipen Serseni. Traduccin al roman-kal de la Constitucin Espaola. Ediciones 29, Barcelona, 1988. ;
Cartas del Pueblo Gitano. Barcelona, Instituto Roman, 1994. ;
Periodistas contra el racismo? La prensa espaola ante el pueblo gitano. Unin Roman, Barcelona, Edicions corresponents als ays 1995-1996, 1997, 1998-1999, 2000-2001 i 2002. ;
I Manual de conversacin en Roman-Kal. Unin Romani. Barcelona 2001.
Matrimonio y Boda de los Gitanos y de los  payos . CPEDA. Barcelona 2005.

 Enllaos externs .
Discurs a les Corts Espanyoles 7 juny 1978 a la pgina de la Uni Roman ;
Obres de Juan de Dios Rodrguez Heredia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237752" title="Mnasees d'Argos" nonfiltered="2223" processed="2220" dbindex="92239">
Mnasees d'Argos (Mnaseas, ) fou un governant d'Argos, que s esmentat per Demstenes com un dels que va entregar el seu pas al Regne de Macednia. No obstant Polibi ataca a Demstenes per fer aquesta acusaci que diu totalment falsa i titlla a Mnasees d'argiu distingit.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237753" title="Pierre Lardinois" nonfiltered="2224" processed="2221" dbindex="92240">

Pierre Lardinois ( Noorbeek, Pasos Baixos 1924 ) fou un poltic neerlands que va ser ministre al seu pas i membre de la Comissi Ortoli entre 1973 i 1977.

Biografia.
Va nixer el 13 d'agost de 1924 a la poblaci de Noorbeek, situada a la provncia de Limuburg. Entre 1977 i 1986 fou director de la companyia Rabobank.

Va morir el 16 de juliol de 1987 a la seva residncia de la ciutat d'Amsterdam.

Activitat poltica.
Membre del Partit Popular Catlic (KVP), el 1963 fou escollit diputat a la Tweede Kamer. El 1967 fou nomenat Ministre d'Agricultura en el govern del Primer ministre dels Pasos Baixos Piet de Jong, crrec que ocup fins el 1973. Aix mateix entre 1972 i 1973 fou el coordinador d'Ajuda Assistencial i Assitncia de les Antilles Neerlandeses i el Surinam.

Membre del Parlament Europeu entre 1963 i 1967, l'any 1973 abandon la poltica nacional per ser nomenat representant del seu pas en la Comissi Ortoli, en la qual va esdevenir Comissari Europeu d'Agricultura, crrec que va desenvolupar fins el 1977.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237755" title="Mnasees de Patara" nonfiltered="2225" processed="2222" dbindex="92241">
Mnasees de Patara (Mnaseas, ) fou un fams escriptor de Patara a Ldia. Se l'esmenta com  que vol dir nadiu de Patara a Lcia o de Patres a Acaia, per el ms probable es que fos de Patara a Ldia. Vivia al segle III aC.

Fou deixeble d'Eratstenes i fou del grup d'autor coneguts com Periegetae (). Va viatjar per Europa, sia i frica per recollir dades pels seus escrits, per donava ms importncia a la quantitat que a la qualitat de les dades i a la seva presentaci, i per tant incloa gran nombre de histries fabuloses que no tenien inters real.

Fou seguidor de l'escola racionalista d'Evemer.

Fou autor de dues obres, un descripci corogrfica i una collecci d'oracles de Delfos, que van tenir fora difusi al seu temps:

 , Periplus, dividit en tres seccions, una per cada continent, ;
  en tres llibres, el primer sobre invents i civilitzaci d'Europa i els altres dos sobre les costes de parts d'Europa;
 ;
 ;
 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237756" title="Mnasees de Beirut" nonfiltered="2226" processed="2223" dbindex="92242">
Mnasees de Beirut (Mnaseas, ) fou un escriptor grec natural de Beritos (Beirut). 

Se l'esmenta a la obra coneguda per Suides o la Suda, on es diu que va escriure dos obres sota els ttols de . D'altra banda no s'esmenta l'poca en la qual va viure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237757" title="Interstellar Overdrive" nonfiltered="2227" processed="2224" dbindex="92243">
Interstellar Overdrive s un tema instrumental del grup britnic Pink Floyd, aparegut en l'lbum The Piper at the Gates of Dawn. Dura 9 minuts i 41 segons, i s el tercer tema instrumental ms llarg de la banda, darrera de A Saucerful of Secrets i Atom Hearth Mother. La can va servir d'anunci per a la pellcula Tonite Let's All Make Love in London, que va sortir el mateix any que el disc. En lbums pirates han aparegut moltes versions del tema. Aquesta s particular, s improvitzada i instrumental, cosa que era indit en grups de rock. 

Crdits.
Syd Barrett: guitarra
Roger Waters: baix
Rick Wright: orgue, piano
Nick Mason: bateria

Enllaos.
 Sources;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237758" title="Mnaseu" nonfiltered="2228" processed="2225" dbindex="92244">
Mnasees o Mnaseu (Mnaseas, ) fou un metge grec pertanyent a la secta dels metdics. Va viure amb tota probabilitat al segle I.

Va escriure alguns llibres sobre medicina que sn esmentats per Gal (De Compos. Medicam. sec. Gen. 1.4, 17, 7.5, vol. xiii. pp. 392, 445, 962, 963, 965), Sor (De Arte Obstetr. pp. 21, 23, 279, 289), Celi Aureli (De Morb. Acut. 2.5, 29, De Morb. Chron. 1.5, 2.1, 7, pp. 81, 142, 329, 348, 380), Aeci (2.2. 18, 89, pp. 258, 290), Paule Egineta (7.17, p. 676),  i Alexandre de Tralles (3.7, 7.1, pp. 187, 213).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237765" title="Nexe Fundaci Privada" nonfiltered="2229" processed="2226" dbindex="92245">
Nexe Fundaci Privada s una entitat sense nim de lucre fundada el 1991 a Barcelona pel mateix equip de professionals que el 1981 havia cret un dels primers serveis d'atenci preco a Catalunya,  i s dedicada a la plena atenci dels nens menors de sis anys amb pluridiscapacitat.  

T com a objectiu oferir una atenci global i interdisciplinria als nens que presenten algun trastorn de desenvolupament, aix com a les seves famlies, i es mant amb el suport d organismes pblics, entitats privades, donacions de particulars i les quotes de les famlies usuries dels seus serveis. Aquesta entitat compta amb l nica escola bressol de Catalunya per a nens amb pluridiscapacitat entre els 0 i els 6 anys, amb l'atenci d un equip transdisciplinari, mentre que les famlies reben informaci
i assessorament i el suport d un grup de pares, i a ms es beneficien de serveis com casals, colnies o cangurs especialitzats.

Desenvolupa un programa de cursos, jornades i seminaris dirigit a professionals, pares, estudiants i voluntaris, i tamb participa en diversos projectes de recerca i treball d mbit nacional i internacional que fomenten l estudi de temes relacionats amb els trastorns del desenvolupament, la pluridiscapacitat i l atenci preco.
La fundaci ha destacat sempre per integrar-se com un servei ms del barri.

Durant el temps que va tenir la seu a Sarri-Sant Gervasi va participar en la Taula d Entitats i en el projecte Petit Drac, amb la realitzaci de contes vivencials per a les escoles d educaci especial del districte. Al districte de Grcia ha participat a les mostres d entitats amb diverses activitats, aix com en diversos projectes per difondre els seus coneixements i el treball amb els nens amb pluridiscapacitat i les seves famlies. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web de Nexe Fundaci Privada;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237767" title="Bangor F.C." nonfiltered="2230" processed="2227" dbindex="92246">

El Bangor F.C. s un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Bangor.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1918. Gaud de la seva millor poca durant els anys 90, en qu es classific segon a la lliga i es classific per primer cop per competicions europees. A ms la temporada 1992-93 aconsegu guanyar la Copa i la Copa de la Lliga nord irlandesa.

Jugadors destacats.
 Harry Baird;
 Willie Fernie;

Palmars.
Copa nord irlandesa de futbol: 1 ;
1992/93;
Copa de la Lliga nord irlandesa de futbol: 1;
1992/93;
Ulster Cup: 2;
1991/92, 1994/95;
City Cup: 2;
1970/71, 1976/77;
County Antrim Shield: 3;
1969/70, 1974/75, 1988/89;
Mid-Ulster Cup: 1;
1995/96;
Steel and Sons Cup: 5;
1923/24, 2004/05 com a Bangor FC, 1940/41, 1945/46, 1994/95 amb l'equip reserva;
Intermediate Cup: 3;
1940/41, 1942/43, 1943/44 tots amb l'equip reserva;
Daily Mirror Intermediate League Cup Trophy: 1;
2004/05;

Enllaos externs.
Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237769" title="Ards F.C." nonfiltered="2231" processed="2228" dbindex="92247">

L'Ards F.C. s un club de futbol nord-irlands de la ciutat de Newtownards.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1902 a la ciutat de Newtownards, Tot i que actualment juga els seus partits a l'estadi Clandeboye Park de Bangor, que comparteix amb el Bangor F.C., els seus mxims rivals. Aquest fet s causat per una crisi econmica que pat l'equip i que l'oblig a vendre el seu estadi, Castlereagh Park. En el futur es t previst la construcci d'un nou estadi a la ciutat.

Palmars.
Lliga nord irlandesa de futbol: 1 ;
1957-58 ;
Copa nord irlandesa de futbol: 4 ;
1926-27, 1951-52, 1968-69, 1973-74 ;
Copa de la Lliga nord irlandesa de futbol: 1 ;
1994-95;
Lliga nord irlandesa-First Division: 1;
2000-01;
County Antrim Shield: 3;
1955/56, 1971/72, 1993/94;
Gold Cup: 2;

Enllaos externs.
Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237771" title="Cfal (mitologia)" nonfiltered="2232" processed="2229" dbindex="92248">
Segons la mitologia grega, Cfal fou un heroi, fill d'Hermes i d'Herse (o, segons altres, de Deon i de Diomede).

Es cas amb Procris, filla d'Erecteu.

La deessa Eos, enamorada d'ell, el rapt, per Cfal resist els seus encisos per fidelitat a Procris, i la deessa el deix anar. A causa d'aquesta absncia, per, la muller tem que no tingus pas una amant, i un dia que Cfal anava de cacera el segu: la dissortada va fer un soroll inoport, i ell, girant-se, la traspass amb un dard pensant-se que era un animal salvatge. Quan va veure el que havia fet es va sucidar, per altres versions diuen que li va guardar dol tota la vida.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 46.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237773" title="Monovalent" nonfiltered="2233" processed="2230" dbindex="92249">


En qumica monovalent pot fer referncia a a la valncia unitat. La valncia s una mesura del nombre d'enllaos que pot formar un tom d'un element donat.
Els ions monovalents sn aquells que contenen un electr de valncia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237774" title="Mnasicles" nonfiltered="2234" processed="2231" dbindex="92250">
Mnasicles () fou un oficial cretenc cap de mercenaris.

Es va unir a Timbr d'Esparta en la seva expedici contra Cirene, per aviat el va abandonar i es va passar al servei de Cirene que el van nomenar el seu general, i li van encarregar dirigir la guerra contra el mateix Timbr (Diodor de Siclia, 18.20, 21-Z1).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237776" title="Mnasloc" nonfiltered="2235" processed="2232" dbindex="92251">
Mnasloc (Mnasilochus, ) fou un dirigent del acarnanis.

El 191 aC fou subornat per Antoc III el Gran perqu convencs a l'assemblea d'Acarnnia d' estar al costats dels selucides en la guerra contra Roma. Desprs de la derrota d'Antoc a Magnsia del Sipilos, als preliminars de pau (190 aC) un dels pactes establerts fou la rendici de Mnasloc a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237777" title="Herse" nonfiltered="2236" processed="2233" dbindex="92252">
Herse, segons la mitologia grega, fou una princesa atenenca, filla de Ccrops i d'Agraulos.

Fou estimada per Hermes, i d'aquesta relaci nasqu Cfal.

Segons una versi del mite, hauria estat cmplice de la seua germana Aglauros quan va destapar un cistell confiat per Atena a una altra germana, Pndrosos, i, enfollida per la deessa, s'hauria precipitat des d'una roca.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 113-114.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237778" title="Francisco Gonzlez Daz" nonfiltered="2237" processed="2234" dbindex="92253">
Francisco Gonzlez Daz, ms conegut com a Paco Gonzlez (Sevilla, 1939,) s un sindicalista i dirigent venal catal. Va viure a Extremadura fins el 1953, on treball al camp, i es trasllad a Barcelona el 1958. Ha viscut al barri del Carmel, els vint primers en una barraca, com molts altres vens del Carmel, durant la dcada dels setanta, i desprs a les anomenades Cases Verdes. 

En acabar la mili, el 1962, comen a treballar a la Pegaso i, com a lder sindical del comit d'empresa, fou responsable de salut laboral. Ben aviat les seves inquietuds socials el van dur a treballar tamb a favor de la dignifi caci del barri. Al comenament, en Paco i desenes de vens ms van haver de construir amb les seves prpies mans les escales de ciment fins al Tur de la Rovira, i una escola d'adults sobre la residncia de qui havia estat cap militar del bnquer del Carmel. En aquella escola van aprendre a llegir i escriure molts habitants del barri.

El 1972 va comenar a collaborar en l associaci de vens, primer com a vocal i desprs com a president, per tal de millorar les condicions de vida dels habitants del barri. El primer objectiu va ser eradicar la zona de barraquisme, on vivien prop de 400 famlies sense serveis, aigua ni electricitat, i aconseguir-los habitatges dignes. Aix es van construir les popularment anomenades Cases Verdes.  A poc a poc es va aconseguir l asfaltat dels carrers, el clavegueram, l ambulatori i la millora de les condicions urbanstiques i del transport pblic del Carmel. El 1999 va ser elegit president del Local Raimon Caselles a les Cases Verdes, i el 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237780" title="Mnsip" nonfiltered="2238" processed="2235" dbindex="92254">
Mnsip (Mnasippus, ) fou un general espart.

Fou nomenat comandant de l'exrcit enviat a Crcira el 373 aC per recuperar l'illa dels atenencs. Va desembarcar i va assolar l'illa. Considerant que ja havia fet el principal va despatxar part dels seus mercenaris i va retenir la paga dels dems; encara que la disciplina es va mantenir de moment,  els habitants assetjats van fer una sortida i van matar alguns espartans i van  fer un bon nombre de presoners; quan va voler passar a la ofensiva la disciplina es va trencar i quan es va lliurar la batalla a les portes de la ciutat, Mnsip fou derrotat i mort. 

Segons Diodor de Siclia els habitants de Crcira estaven dirigits per Ctesicles enviat pels atenencs amb 500 o 600 homes en ajut de l'illa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237781" title="A Saucerful of Secrets" nonfiltered="2239" processed="2236" dbindex="92255">
A Saucerful of Secrets s el segon lbum del grup de rock britnic Pink Floyd. Fou enregistrat entre 1967 i 1968 als estudis Abbey Road i va aparixer el 29 de juny de 1968. 

s el darrer lbum del grup on va participar Syd Barrett, per b que la seva participaci fou ja molt limitada. Al final de 1967, Syd estava completament pres per les drogues que l'abosorvien totalment, sobretot l'LSD. Barrett no va tocar ms en el grup i la seva absncia va posar en entredit la cohesi del grup. Els altres msics van buscar un altre guitarrista per, en un primer moment, ajudar Barrett, per desprs per substituir-lo. El primer nom que va circular fou Jeff Beck, per fou David Gilmour qui fou el nou membre del grup, grcies al fet de ser un amic d'infantesa de Barrett i alhora tamb estudiava a Cambridge com la resta de membres. 

A Saucerful of Secrets s un lbum de transici en l'obra del grup, ja que la influncia creativa de Barrett s'apaga abans de desaparixer completament en benefici de la de Roger Waters. Fou aquest qui va escriure la majoria de lletres i es va descobrir aix la nova sonoritat del grup durant deu anys, ms planera i apareixen els dimonis de Waters amb un odi al militarisme, com es pot veure al tema Corporal Clegg. 

La coverta de l'lbum s la primera collaboraci entre el grup i Storm Thorgerson i la seva agncia de grafisme Hipgnosis.

 Llista de temes .
 "Let There Be More Light" (Roger Waters)   5:38;
 "Remember a Day" (Richard Wright)   4:33;
 "Set the Controls for the Heart of the Sun" (Roger Waters)   5:28;
 "Corporal Clegg" (Roger Waters)   4:13;
 "A Saucerful of Secrts" (Roger Waters, Richard Wright, David Gilmour, Nick Mason)   11:57;
 "Something Else";
 "Syncopated Pandemonium";
 "Storm Signal";
 "Celestial Voices";
 "See-Saw" (Richard Wright)   4:36;
 "Jugband Blues" (Syd Barrett)   3:00;

 Crdits.
Roger Waters - baix, veu;
David Gilmour - guitarra, veu;
Richard Wright - teclats, veu;
Nick Mason - bateria, percussi, veu;
Syd Barrett - guitarra, veu;

 Msics adicionals .
Norman Smith   bateria i veu;
7 membres de l'exrcit : Salvation Army Band of North London;
Ray Bowes   trompeta;
Terry Camsey   trompeta;
Mac Carter   tromb;
Les Condon   tuba;
Maurice Cooper   eufoni;
Ian Hankey   tromb;
George Whittingham   tuba;

 Ancdotes.
 A Saucerful of Secrets s el darrer lbum de Pink Floy on Syd Barrett va participar. Toca en els temes Jugband Blues, Remember a Day i Set the Controls for the Heart of the Sun. Potser va participar a See-Saw i Corporal Clegg.
Remember a Day fou escrita per ser enregistrada el 1967 per al primer disc del grup The Piper at the Gates of Dawn, llavors es deia Sunshine.
Les lletres de Set the Controls for the Heart of the Sun provenen d'un recull de poesies xineses de la Dinastia Tang (1766-1122 aC).
Jugband Blues fou enregistrada amb 7 msics de l'exrcit. .

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237782" title="Mnas" nonfiltered="2240" processed="2237" dbindex="92256">
Mnas (Mnason) fou tir d'Elatea.

Es va distingir pel seu lliberal patronatge de les fines arts. Per una pintura d'Aristides de Tebes va pagar 1000 minae, i per les pintures del dotze dus d'Asclepidor tres-cents minae per cadascuna. L'esmenta Plini el Vell a la seva Histria Natural.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237783" title="Mnem" nonfiltered="2241" processed="2238" dbindex="92257">
Mnem (Mnemon, ) fou un metge de Side a Pamflia, seguidor de Cleofant.

Va viure al segle III aC. L'esmenta Gal  (Galenus, Comment. in Hippocr. " Epid. III." 2.4, 3.71, vol. xvii. pt. i. pp. 603, 606, 731).  Apareix a les marques o carcters () d'alguns casos mdics al tercer llibre d'Hipcrates  "De Morbis Popularibus".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237785" title="Procris" nonfiltered="2242" processed="2239" dbindex="92258">
D'acord amb la mitologia grega, Procris fou una princesa atenenca, filla d'Erecteu.

Es cas amb l'heroi Cfal.

Molt enamorada del seu marit, per gelosa, creia que quan ell anava de cacera es trobava amb una nimfa. Per aix, un dia el segu d'amagat. Per tot d'una va fer un soroll inoport i Cfal, pensant que era un animal salvatge, es gir de sobte i la mat amb el seu dard.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 185.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237786" title="Mnsarc" nonfiltered="2243" processed="2240" dbindex="92259">



Onomstica:

Mnsarc (pare de Pitgores);
Mnsarc (fill de Pitgores);
Mnsarc (filsof), filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237787" title="Mnsarc (pare de Pitgores)" nonfiltered="2244" processed="2241" dbindex="92260">
Mnsarc (Mnesarchus, Mnsarkhos ), fill de Eufr o Eutifr, fou el pare de Pitgores. 

Generalment es pensa que no era de pur origen grec i tindria origen en el tirrens de les illes de Lemnos i Imbros. El seu ofici era de gravador d'anells. Altres versions donen com a pare de Pitgores a Mrmac fill d'Hips, originari de Flios.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237788" title="Agraulos" nonfiltered="2245" processed="2242" dbindex="92261">

Agraulos, d'acord amb la mitologia grega, fou una princesa tica, filla d'Acteu. Sovint tamb s anomenada Aglauros. Casada amb Ccrops, fou mare d'Eriscton, Aglauros, Herse i Pndrosos.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 12.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237789" title="Mnsarc (fill de Pitgores)" nonfiltered="2246" processed="2243" dbindex="92262">
Mnsarc (Mnesarchus, Mnsarkhos ) fou el fill de Pitgores i de Teano.

Es creu que fou el successor d'Aristeu com a president de l'escola pitagrica i aix ho assegura el Suides. 

Foci diu que va morir jove (Photius. Cod. 259, 438b).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237790" title="Acteu" nonfiltered="2247" processed="2244" dbindex="92263">
Segons la mitologia grega, Acteu fou el primer rei de l'tica anterior a Ccrops. Era fill d'Erisict.

Va tenir tres filles, Agraula, Herse i Pndrosa, i fou succet per Ccrops, marit d'Agraula. Apollodor d'Artemita diu que el primer rei d'tica fou Cecrops.

Va donar nom a la plana Actea.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 8.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237791" title="Mnsarc (filsof)" nonfiltered="2248" processed="2245" dbindex="92264">
Mnsarc (Mnesarchus, Mnsarkhos ) fou un filsof estoic grec deixeble de Paneci o Paneti. Va florir vers el 110 aC i es considerat un dels principals filsofs estoics de la seva poca. 

Es va dedicar a l'ensenyament a Atenes. Entre els seus deixebles s'esmenta a Antoc d'Ascal.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237792" title="Joan Termes i Roig" nonfiltered="2249" processed="2246" dbindex="92265">
Joan Termes i Roig (Sant Andreu de Palomar, Barcelona 1941) s un dirigent venal catal. 

Tota la vida ha treballat al barri d'Horta en favor de la integraci de les persones discapacitades. Va cursar els estudis bsics a l Acadmia Cultura i a l Escola del Treball. Actualment treballa com a autnom en un petit taller de construcci i muntatge de quadres elctrics.

T dos fills discapacitats fsics amb un grau d'afectaci del 98% i el 82% respectivament. Aquesta circumstncia el va portar a impulsar la creaci de la Vocalia de Discapacitats de l Associaci de Vens d'Horta davant les mancances d equipaments assistencials i socials per a aquest collectiu. Des de la Vocalia ha denunciat les barreres arquitectniques que encara existeixen en equipaments sanitaris i socials, comeros i transport pblic, en especial el Metro i la RENFE. Ha reclamat tamb la creaci de residncies i pisos tutelats per a aquestes persones i ha denunciat el buit legal que hi ha en matria d'accessibilitat als locals d'oci. Ha reivindicat l actualitzaci del Codi d Accessibilitat per tal de millorar la mobilitat de les persones discapacitades, i ha demanat pblicament que les necessitats d aquest collectiu estiguin recollides en el nou Estatut de Catalunya.

Recentment ha iniciat l elaboraci d una srie de reportatges en format DVD sobre les barreres arquitectniques dels diferents barris de Barcelona, en collaboraci amb les associacions de vens, per tal de denunciar les dificultats de tota mena que troben les persones amb discapacitat, tant per l incompliment municipal com per l incivisme d algunes persones. 

Tamb forma part del Consell de Discapacitats d Horta-Guinard, de les comissions de Participaci Ciutadana, Urbanisme i Transports de l Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l Ajuntament de Barcelona i de la Junta Directiva de la Federaci d'Associacions de Vens de Barcelona (FAVB). El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237794" title="Aglauros" nonfiltered="2250" processed="2247" dbindex="92266">

Segons la mitologia grega, Aglauros fou una princesa atenenca, filla de Ccrops i d'Agraulos.

Promet a Hermes que l'ajudaria a obtindre la seua germana Herse. Per Atena, disgustada amb ella perqu havia destapat un cistell confiat a una altra germana, Pndrosos, infongu en el seu cor una enveja invencible per Herse. Llavors, quan Hermes es present ella li imped l'entrada a la cambra d'Herse, i el du la va convertir en pedra.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 12.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237795" title="Comissari Europeu del Mercat Interior i Serveis" nonfiltered="2251" processed="2248" dbindex="92267">
El Comissari Europeu del Mercat Interior i Serveis s un membre de la Comissi Europea encarregat de controlar el mercat com de la Uni Europea (UE), promovent des del seu crrec la lliure circulaci de mercaderies, serveis, persones i ciutadans, aix com dels capitals.

L'actual comissari responsable d'aquesta cartera s l'irlands Charlie McCreevy. 

Llista de Comissaris del Mercat Interior i Serveis.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal del Mercat Interior a la Comissi Europea;
  Portal del comissari Charlie McCreevy a la Comissi Europea;

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237798" title="Pndrosos" nonfiltered="2252" processed="2249" dbindex="92268">
Pndrosos, segons la mitologia grega, fou una princesa atenenca, filla de Ccrops i d'Agraulos.

Atena li va confiar un cistell tancat on s'amagava el petit Erictoni amb l'encrrec de no descobrir-ne el secret, per no va poder evitar que les seues germanes Herse i Aglauros l'obrissin.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 167.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237803" title="Gran Almirall" nonfiltered="2253" processed="2250" dbindex="92269">


Gran Almirall s un rang naval, i generalment s la mxima graduaci. El seu s ms notable s a Alemanya (en alemany s'anomena Groadmiral)

 Frana .
A la Frana de la Restauraci borbnica era un rang honorfic equivalent al de Mariscal a l'exrcit

 Alemanya .
A la Marina alemanya, el rang s equivalent al d'Almirall de la Flota britnic o americ. Va ser creat al 1901, i a l'igual que els Mariscals els seus possedors estan autoritzats a portar un bast de comandament.

 Primera Guerra Mundial .
Abans i durant la Primera Guerra Mundial, van existir els segents Grans Almiralls a la Kaiserliche Marine (Marina Imperial) alemanya:

 El Kiser Guillem II (1901);
 El rei scar II de Sucia (1901)];
 Hans von Kster (28 de juny de 1905);
El Prncep Enric von Preuen (4 de setembre de 1909);
Alfred von Tirpitz (27 de gener de 1911);
Henning von Holtzendorff (31 maig de 1918);

 Segona Guerra Mundial .

Abans i durant la Segona Guerra Mundial, van existir els segents Grans Almiralls a la Kriegsmarine (Marina de Guerra) alemanya:

 Erich Raeder, llavors Comandant en Cap de la Kriegsmarine, va ser fet Gran Almirall l'1 d'abril de 1939;
 Karl Dnitz, comandant de la Flota d'U-Boats i successor d'Adolf Hitler, va ser promogut a Gran Almirall el 30 de gener de 1943;

La Kriegsmarine tamb tenia el rang d'Almirall General (Generaladmiral), superior a Almirall, per inferior a Gran Almirall.

 Itlia .
El rang de Gran Almirall (itali: Grande Ammiraglio ) va ser creat per Benito Mussolini al 1924. En un inici va ser establert per honorar a Paolo Thaon di Revel, qui havia estat el cap de la Regia Marina durant la I Guerra Mundial; i va ser l'nic en portar el ttol. Era equivalent a Mariscal d'Itlia a l'exrcit.

 Per .
El rang de Gran Almirall de Per (espanyol: Gran Almirante del Per) va ser creat pel Congrs peru al 1967. Va ser atorgat pstumament a Miguel Grau Seminario, un renombrat oficial naval peru i heroi de la Batalla naval d'Angamos durant la Guerra del Pacfic (1879-1884).

Austria-Hongria.
Anton Haus, comandant de la Marina austrohongaresa durant part de la I Guerra Mundial va rebre el ttol de Gran Almirall al 1916. Cap altre oficial (excepte membres de la famlia imperial) va ser promogut a aquest rang, incloent als successors immediats de Haus.

 Referncies de ficci .

Veure: Insgnies de rang de l'Imperi Galctic

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237804" title="Maci Alavedra i Moner" nonfiltered="2254" processed="2251" dbindex="92270">
Maci Alavedra i Moner (Barcelona 1934) s un poltic catal, fill del poeta Joan Alavedra i Seguraas. Va passar una part de la seva infantesa exiliat a Frana. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i ms tard treball com a assessor jurdic en l'empresa privada. 

El 1952 milit al Front Nacional de Catalunya. El 1975 fou un dels fundadors, amb Ramon Trias i Fargas, d'Esquerra Democrtica de Catalunya (EDC), i a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat a les Corts Espanyoles dins el Pacte Democrtic per Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament escollit diputat per Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC). 

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per la provncia de Barcelona per Convergncia i Uni, i reescollit a les de 1984, 1988, 1992 i 1995. 

El 1982 fou nomenat portantveu de CiU al Parlament de Catalunya i conseller de Governaci de la Generalitat de Catalunya. El 1987 fou nomenat conseller d'indstria i energia fins 1989, quan fou nomenat conseller d'economia i finances. Desprs de les eleccions generals espanyoles  de 1996, quan CiU prest suport parlamentari al govern del Partido Popular presidit per Jos Mara Aznar, negoci la cessi del 30% de l'IRPF a les comunitats autnomes. 

El 1997 dimit del seu crrec, abandon la poltica i fou nomenat president del consell d'administraci de la societat Autopistes de Catalunya fins el 2003. Tamb ha estat president de les societats Abertis Logstica i Kern Pharma SL.

 Enllaos externs .
 Biografia de Maci Alavedra a la FCO;
 Biografia a la CESCA;






 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237805" title="Minades" nonfiltered="2255" processed="2252" dbindex="92271">
Segons la mitologia grega, les Minades foren les tres filles de Mnias, rei d'Orcomen.

Eren tres, anomenades Alctoe, Leucipe i Leucnoe.

Varen menysprear el culte de Dions i el du, ofs, les va transformar en ratapinyades.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 150.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237806" title="Radical" nonfiltered="2256" processed="2253" dbindex="92272">


Radical es va formar del llat radicis, genitiu de radix ("arrel") pot fer referncia a molts de conceptes i coses diferents:

Matemtiques:
Smbol utilitzat per indicar l'arrel ensima d'una quantitat o expressi (normalment un nombre o un polinomi);

Qumica:
Un radical descriu determinats grups d'toms que resten inalterats al llarg de transformacions qumiques diverses, contraposat a grup funcional.

Lingstica:
Segons Ferdinand de Saussure, radical s l'element lingstic com separat espontniament per la comparaci amb una srie de mots emparentats que porta la idea comuna a tots ells. ;
A la llengua Xinesa un radical (carcter xins) s una part d'un carcter xins.

Fonologia:
Les consonants radicals sn un tipus de consonants. Vegeu punt d'articulaci.

Poltica:

En poltica un radical (poltica) fa referncia a individus o partits l'extrem dret o esquerr, o simplement d'una classe extrema. Tamb s'anomenen aix aquells partits que cerquen canviar l'"arrel" de la societat.

Radical d'esquerra, o tamb extrema esquerra;
Radical de dreta, o extrema dreta;
Extremisme, aquells punts de vista poltics que es consideren revolucionaris o extrems;
Radicalitzaci, procs pel que un individu o partit, partint de la passivitat, esdev ms revolucionari o partidari de postures extremes;
Partit radical, partit poltic que cerca el canvi de les "arrels" de la societat;

Botnica:
Tubercle radical, vegeu arrel (botnica);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237808" title="Guerra d'Arquidam" nonfiltered="2257" processed="2254" dbindex="92273">
Tradicionalment s'ha donat el nom, de guerra d'Arquidam o guerra Arquidmica, a la primera fase de la guerra del Pelopons, des del seu inici, el 431 aC, fins a la pau de Ncies, el 421 aC. Aquest nom deriva del rei d'Esparta Arquidam II, que de fet va tenir una partici menor a la guerra i va morir vers el 427 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237812" title="Juanjo Ferreiro Surez" nonfiltered="2258" processed="2255" dbindex="92274">
Juanjo Ferreiro Surez (Lugo 1944) s un sindicalista i poltic catal. 

Va installar-se a Barcelona a l'edat de vint anys, on comen a treballar en una empresa com a pintor d'autombils. Pocs mesos ms tard va entrar en contacte amb la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i comen a treballar en l organitzaci sindical CCOO, en aquella poca clandestina. Un any desprs va ser acomiadat de l empresa i el 1966 entr a Feassa y Menpar, on organitz de nou el sindicat i fou despatxat tres anys ms tard pel fet de liderar una vaga. El 1970 va ser contractat per Macosa, de la qual tamb va ser acomiadat per organitzar accions sindicals, i particip en la creaci dels cercles de formaci de quadres i de les plataformes anticapitalistes, de caire sindical i urb. Parallelament, form part de la coordinadora del metall de CCOO, dins l rbita poltica del Front Obrer de Catalunya (FOC).

El 1973 va tenir un accident laboral, circumstncia que refor la seva dedicaci al moviment urb del barri del Bon Pastor mitjanant la participaci en la fundaci de la Cooperativa Obrera de Bon Pastor i en la constituci de l associaci de vens. A partir del 1976 va participar en la creaci de diferents grups poltics que van impulsar el socialisme autogestionari. Ms tard s integr a Convergncia Socialista de Catalunya, formaci que ms endavant va anomenar-se PSC-Congrs i que posteriorment es va unir a l actual Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

L any 1977 s incorpor al sindicat UGT i el 1980 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripci de Barcelona. El 1983 inici la seva tasca municipal com a regidor de l Ajuntament de Barcelona i va ser nomenat regidor-president del Consell Municipal del Districte de Nou Barris per l alcalde Pasqual Maragall, crrec que va exercir durant tres mandats i des del qual va dur a terme una important tasca a favor de la descentralitzaci municipal. El 1995 entr a treballar amb el Comissionat de l'Alcaldia per als Drets Civils, des d on va promoure la creaci del Consell Municipal d'Immigraci i el Consell Municipal del Poble Gitano. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237813" title="Charlie McCreevy" nonfiltered="2259" processed="2256" dbindex="92275">

Charlie McCreevy (en Galic irlands: Cathal Mac Riabhaigh) ( Sallins, Irlanda 1949 ) s un poltic irlands que ha estat diverses vegades ministre al seu pas i que actualment s Comissari Europeu del Mercat Interior i Serveis en la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 30 de setembre de 1949 a la poblaci de Sallins, situada al comtat de Kildare. Va estudiar comer a la Universitat de Dubln.

Activitat poltica.
Membre del partit conservador Fianna Fil (FF), el 1977 fou escollit diputat Dil ireann per la circumscripci de la seva ciutat natal, esc que conserv fins el 1997. Aquell any renov el seu esc, en aquest cop per per la circumscripci de Kiladre-Nord. Entre 1979 i 1985 fou membre del consell de govern del comtat de Kildare.

El febrer de l'any 1992 amb la victria d'Albert Reynolds en les eleccions legislatives McCreevy fou nomenat Ministre d'Assumptes Socials. El gener de 1993 fou nomenat Ministre de Comer i Turisme, crrec que va mantenir fins el desembre de 1994, moment en el qual el seu partit pass a l'opossici. Amb la victria novament del Fianna Fil en les eleccions de juny de 1997 fou nomenat per part del Taoiseach Bertie Ahern Ministre de Finances, crrec que va mantenir fins el setembre de 2004.

En aquell moment abandon la poltica nacional per esdevenir membre de la Comissi Barroso, en la qual fou nomenat Comissari Europeu del Mercat Interior i Serveis, crrec que actualment ocupa.

Enllaos externs.
  Pgina de Charlie McCreevy a la Comissi Europea;
  Informaci de Charlie McCreevy en les eleccions irlandeses;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237814" title="Mgara (mitologia)" nonfiltered="2260" processed="2257" dbindex="92276">
Mgara, segons la mitologia grega, fou una princesa tebana, filla de Creont.

El seu pare la va concedir en matrimoni a Heracles, en agrament per haver-lo ajudat a combatre contra Org.

Va tindre tres fills amb l'heroi, anomenats Creontades, Deicoont i Termac, per Heracles els va matar en un accs de follia i, segons alguns, tamb ella hauria estat morta en aquella ocasi.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 144.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237816" title="Mnsicles" nonfiltered="2261" processed="2258" dbindex="92277">
Mnsicles () fou un dels grans artistes atenencs del temps de Pricles.

Fou l'arquitecte dels Propileus de l'acrpoli, obra que li va ocupar cinc anys (vers el 437 aC al 433 aC). Es diu que durant l'obra va caure del sostre i se'l va donar per mort, per es va curar mercs a una herba que la deessa Atena va mostrar a Pricles en un somni. Plini el Vell relata la mateix histria sobre un esclau (verna) de Pricles, del qual Estipax va fer una esttua coneguda com a Splanchnoptes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237817" title="Mnesloc" nonfiltered="2262" processed="2259" dbindex="92278">
Mnesloc (Mnesilochus, ) fou un dels trenta tirans d'Atenes. L'esmenta Xenofont. (Xen. Hell. 2.3.2.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237818" title="Creontades" nonfiltered="2263" processed="2260" dbindex="92279">
D'acord amb la mitologia grega, Creontades fou un fill d'Heracles i de Mgara.

Fou mort pel seu pare en un accs de follia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 56.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237819" title="Mnesmac" nonfiltered="2264" processed="2261" dbindex="92280">

Mnesmac (Mnesimachus, ) fou un poeta cmic grec de la comdia mitjana, esmentat per Suides i Ateneu. Eudcia de Macrembolis el considera dins la nova comdia.

Obres seves foren:
1. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237820" title="Joventut Obrera Cristiana" nonfiltered="2265" processed="2262" dbindex="92281">
La Joventut Obrera Cristiana (JOC) s la branca juvenil de l'Acci Catlica, fundada el 1924 pel sacerdot belga (desprs cardenal) Joseph Cardijn, destinada a promoure la Doctrina Social de l'Esglsia en els moviments juvenils. A Espanya va crear-se el 1956, al Congrs de Valladolid de les Joventuts Obreres d'Acci Catlica, les quals es van canviar el nom per a ser reconeguts pel moviment internacional. Aquest reconeixement es va assolir el 1957. 

 Histria .

La revoluci industrial comenada a Europa a finals del segle XVIII va provocar una progressiva immigraci de persones des del camp a les ciutats, i aix va engendrar el naixement d'una nova classe, la Classe Obrera. Les condicions de treball eren molt dures i el collectiu obrer va prendre conscincia de la necessitat d'organitzar-se.

En un ambient obrer va crixer el capell belga Josep Cardijn (1882-1967), que ja de ben jove s'indign per les condicions en qu vivien els i les joves treballadors. S'adon que l'Esglsia no podia estar allunyada de la Classe Obrera i, d'altra banda, pensava que l'evangelitzaci dels i les joves obrers noms podia ser obra dels mateixos joves d'aquesta classe.

Desprs d'un procs, a l'abril de 1925, es va crear la Joventut Obrera Cristiana (JOC), promoguda per Cardjin. El Moviment t per principis les tres veritats de base:

 veritat de fe: els i les joves obrers no sn mquines ni bsties de crrega, sn fills i filles de Du,
 veritat d'experincia: les condicions de vida dels i les joves obrers estan en contradicci absoluta amb el dest que Du vol,
 veritat de mtode: l'nica manera de superar aquesta contradicci s l'organitzaci dels propis joves en el si de l'Esglsia. ;

 Histria de la JOC a Catalunya .

Al 1932 es va fundar la JOC a Catalunya (com a Subfederaci Obrera dins de la Federaci de Joves Cristians), que ms tard va desaparixer amb la Guerra Civil.

Desprs del conflicte, van aparixer grups ms o menys clandestins que seguien la metodologia de la JOC belga i francesa. Es van haver d'integrar a la JOAC (Joventut Obrera d'Acci Catlica ), moviment que la jerarquia (que desconfiava del moviment internacional que era la JOC) havia creat a Espanya l'any 1947. Al 1956 la JOAC passa a anomenar-se JOC.

La dcada dels cinquanta represent el creixement i la consolidaci de la JOC catalana, si b els anys de plenitud foren els compresos entre el 1962 i 1966. A finals dels seixanta, per, s'entr en crisi, d'una banda a causa de la participaci de part dels militants de la JOC a les forces poltico-socials emergents (oblidant aspectes de fons del Moviment) i, d'altra banda, per l'intent dirigista de certs sectors de la jerarquia eclesistica. Aquests dos aspectes van fer trontollar la identitat cristiana de la JOC.

D'aquesta manera, en comenar els anys setanta la JOC quedava reduda a uns pocs grups a Granollers, Manlleu i Rub. El final de la dcada, en canvi, marc la represa del Moviment.

Parallelament, va aparixer el Moviment de Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Populars (JOBAC) que pretenia recuperar a Barcelona l'esperit i la metodologia de la JOC, per presentant a Jesucrist des del comenament del procs educatiu. La JOBAC va crixer, s'hi adheriren uns grups del Baix Llobregat i d'altres punts, i aviat sorg una coordinaci entre tots ells.

Ambds Moviments anaven creixent. A la dcada dels vuitanta s'iniciaren els contactes, partint del convenciment que calia unir els esforos, ja que compartien els mateixos objectius. Desprs de realitzar actes conjunts, el procs d'uni dels dos Moviments es va acabar l'any 1992 amb la celebraci d'un Consell Extraordinari, on els dos moviments es van unir definitivament sota el nom de JOC Nacional de Catalunya i les Illes / Joc-Jobac.

 Identitat  de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes .
La Joventut Obrera Cristiana de Catalunya i les Illes s un moviment de joves del mn obrer que formem part de l'Acci Catlica Especialitzada.

s un moviment format i organitzat per joves de la classe obrera. Volen ser protagonistes de la seva realitat per conixer-la, transformar-la i fer protagonistes a d'altres joves mitjanant l'acci i el comproms a partir de les seves capacitats i possibilitats.

s un moviment del mn obrer. No de quelcom determinat pel treball manual o per la condici d'assalariat exclusivament, sin que la condici obrera s constituda per diferents factors, com s ara la famlia, l'habitatge, el barri/poble, el treball, l'estudi, l'atur,... pels quals els joves viuen situacions de precarietat degut a factors socials, econmics i culturals. Aquest mn ja no noms s'entn com els sectors de la indstria i els serveis, sin tamb en el d'altres camps com la migraci.

Els joves de la JOC prenen conscincia de pertnyer a la classe obrera, s a dir, de ser d'un collectiu que arrela en una histria de lluita i de valors, que s'adona de la in-justcia social i que s'organitza per combatre-la, partint de la dignitat com a fills i filles de Du , per tal d'anar creant entre tots una societat sense classes.

Com a classe obrera, opten pel mn obrer, en especial pels i les joves educant i educant-nos en la conscincia de collectiu, opten com a militants en les diverses opcions organitzades del mn obrer (que poden ser sindicats, partits poltics, associacions de vens, casals de joves, entitats de cultura popular, collectius pel quart mn...) o creant-ne de noves.

s un moviment cristi, perqu creu en Jesucrist. Els seus membres volen crixer com a persones segons la seva imatge. Els membres de la JOC entenen que aquesta referncia a Jesucrist pot tenir processos diferents. En el Moviment, respecten el procs de cada persona, procurant d'estar sempre oberts a:

 Reflexionar la prpia vida i acci, tenint la referncia central de Jesucrist, i el testimoni de moltes persones que han lluitat per la justcia al llarg de la histria.
 Escoltar la paraula de Du, celebrar la fe i acollir tot all que rebem dels altres.
 Actuar en la transformaci de les persones i de la societat, com a participaci en la missi de Jesucrist donada a tota l'Esglsia, desenvolupant aix totes les nostres capacitats.
 Formar un sol cos, un sol esperit i tenir una sola esperana, i per aix ens vinculem en grups, en el moviment i en l'Esglsia.
  	
Com a moviment d'Esglsia, la seva identitat va unida a la tasca d'anunciar l'Evangeli als i les joves obrers.

Entenem per evangelitzar el procs de reconixer i ser testimoni d'una manera de ser persones segons el Du que descobreixen en Jesucrist. Aquesta experincia la van descobrint a la JOC, donant sentit a la vida dels joves i s la que volem transmetre als i les joves del mn obrer.

Expressen i celebrem la seva vivncia i experincia de fe, reconeixent l'Esperit que els fa lliures i responen amb amor posant-se al servei dels i les joves.

Per la JOC, educar vol dir ajudar a descobrir les possibilitats que t cada jove i a veure la realitat que els envolta, per tal de posar-se en acci per l'alliberament del mn obrer.

Entenen l'educaci com el resultat de l'acci realitzada, reflexionada i revisada en grup. Mitjanant l'acci, que pot ser individual o sobretot concreci del treball militant, aprenen a conixer i canviar la realitat, descobrint la situaci com a joves de la classe obrera i les possibilitats que tenen d'anar creant entre tots una societat ms justa.

Segons la JOC, per tal que hi hagi educaci s'ha d'arribar a tots els aspectes de la vida dels joves, sense deixar-ne cap ni potenciar-ne cap alladament. Aix, l'educaci potencia la globalitat de la persona.

La JOC, com a moviment educatiu que s, no resta lligada a cap organitzaci social, poltica ni sindical per ms que ajuda als i les joves a fer un procs de descoberta d'aquelles que van en benefici del collectiu de joves obrers.

Els i les joves que estan organitzats en el Moviment han d'assumir les despeses mitjanant la cotitzaci individual per arribar a l'autofinanament. Aix assegura i fa possible que l'orientaci i direcci del Moviment estigui a les seves mans.

L'ajut exterior com a complement a l'esfor militant entenen que no ha de condicionar mai la seva autonomia.

La JOC est al servei de la totalitat dels i les joves del mn obrer, no noms dels i les que s'organitzen en ella. Per aix resten oberts a tota la realitat juvenil obrera i a ser-ne representatius.

Volen ser massius. Aix no vol dir noms ser molts, sin que mitjanant l'acci, pretenen que moltes persones del mn obrer tinguin l'oportunitat de fer-se protagonistes de la seva vida i del seu procs d'alliberament en el seu propi entorn.

Als i les joves obrers hi poden arribar, tamb, per mitjans que facilitin i complementin l'esfor dels militants, com poden ser les campanyes, les trobades, els butlletins... 

La JOC s un moviment orientat, dirigit i coordinat pels mateixos joves que el formen, acompanyats pels consiliaris i les consiliries presents en l'organitzaci.

Els i les militants de la JOC van creant l'organitzaci i les coordinacions que es fan necessries per la seva acci, reflexi i marxa del Moviment. S'organitzen des del grup de RdV fins a l'estructura nacional, mitjanant la qual mantenen relacions internacionals. La JOC t alhora un carcter dioces i interdioces per respondre a la presncia local i universal de l'Esglsia.

A la JOC tamb intenten que els i les altres joves siguin capaos d'organitzar-se quan ells i elles ho creguin convenient. Consideren important que, en el procs educatiu dels i les joves del mn obrer aprenguin a actuar d'una manera organitzada.
  	
La finalitat de la JOC s la construcci i l'acollida del Regne de Du partint de la realitat de joves de la classe obrera. s un cam de creixement educatiu i d'alliberament que engloba tots els aspectes de la persona i de la societat.

Per aix s proposem aquests objectius:

 Arribar i estar al servei dels i les joves del mn obrer, especialment dels i les que estan en situacions ms precries. ;
 Prendre conscincia, com a joves, de la realitat que vivim i de pertnyer a una classe social amb unes caracterstiques prpies: la Classe Obrera. ;
 Viure de manera individual i collectiva aquells valors que ens permetin reconixer-nos com a fills i filles de Du. ;
 Descobrir i viure l'experincia de Jesucrist i sentir-nos enviats i enviades per ell a possibilitar que altres joves facin la mateixa experincia. ;
 Posar-nos en acci i comprometre'ns per transformar les estructures i situacions de la societat que generen tota mena d'injustcies, en un procs de conversi i alliberament personal i collectiu. ;
 Formar joves en una opci de vida militant, cristiana i obrera. ;

Per tal d'anar actualitzant aquests objectius i aprofundir en la seva militncia s proposen treballar cada curs una dimensi del Moviment. Aix s el que anomenen Pla de curs.
      	
La revisi de vida-acci s el mtode que fan servir per aconseguir els objectius de la JOC. Aquest mtode educatiu demana una formaci complementria.

L'acci s el mitj que t la JOC per transformar la realitat envolta la vida dels joves, la dels altres i les estructures injustes de la societat.

Els i les militants de la JOC aprenen a arribar a l'acci desprs d'un veure i d'un jutjar (revisi de vida) i la sotmeten, sovint, a una nova revisi. Aquesta manera d'actuar s'interioritza i impregna la vida dels seus membres.

Segons la JOC l'acci s transformadora, evangelitzadora i educativa:

 s transformadora i evangelitzadora perqu, per petita que sigui, condueix a un canvi alliberador i perqu representa un pas en la construcci del Regne de Du. Per aix creiem que s important celebrar-la.
 s educativa, perqu ens permet descobrir amb altres joves la nostra capacitat de transformar la realitat i perqu ens ajuda a concretar les nostres opcions.
 Les accions poden ser molt diverses, per valorem especialment que parteixin del dia a dia i que es facin amb i per als i les joves del nostre entorn.
 L'acci pot ser individual o tamb collectiva, en el grup, en el Moviment i en la societat.
 La Campanya s un mitj al servei dels i les joves que no sn al Moviment. Segueix la metodologia de la RdV. L'aspecte concret a treballar es tria intentant donar resposta a les inquietuds dels joves del mn obrer. s l'eina que t el Moviment per fer acci collectiva.

La JOC es considera una escola de militants, perqu ajuda als i les joves a crixer com a persones en tots els aspectes de la vida.

Amb aquest sentit treballen tant a nivell nacional, dioces, federal, de grup i personal la formaci dels i les militants, afavorint l'aprofundiment de la seva fe en l'Evangeli, de la histria de la Classe Obrera i de la societat en la qu viuen.

Per aix s serveixen de la revisi de vida-acci, l'estudi d'evangeli, el Pla de Curs, les jornades de formaci, els recessos, les monografies, les publicacions i totes aquelles propostes que sorgeixen de dins i fora del moviment.

 Enllaos externs .
Web de la JOC;
ndex d'institucions de l'Arxiu Linz de la Transici Espanyola.
JOC Nacional de Catalunya i les Illes;
Coordinadora Internacional de la JOC;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237822" title="Mnesmac de Faselis" nonfiltered="2266" processed="2263" dbindex="92282">
Mnesmac de Faselis (Mnesimachus, ) fou un historiador grec nadiu de Faselis.

Va escriure l'obra , la qual apareix esmentada a l'escolstica redactada sobre Apolloni Rodi o Apolloni de Rodes. El primer llibre d'aquesta obra, esmentat per Vossi,  tracta sobre la histria dels escites.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237823" title="Desgla" nonfiltered="2267" processed="2264" dbindex="92283">
Desgla s el ttol d'un lbum en catal del cantaor de flamenc Miguel Poveda editat el 2005, una co-producci entre la companya discogrfica Discmedi i el Taller de msics. El CD es va editar amb un DVD que inclou un documental on explica els detalls i les raons d'aquest disc, amb entrevista a Miguel Poveda i imatges del seu enregistrament.   

 Detalls de la producci .


Desgla representa una original i arriscada aposta d'interpretaci en catal de Poveda, el seu primer disc complet en aquesta llengua del cantant de flamenc, disc en el que dna vida musical a una interessant selecci d'obres de diferents poetes en llengua catalana en una producci discogrfica d'exquisida sensibilitat amb msiques de diferents autors, per primer cop s'edita un disc complet i en catal en la veu d'un cantaor flamenc, amb molt bona acceptaci tant de pblic com de la crtica, disc amb el que s'estableixen ponts entre la cultura catalana i el mn del flamenc, despertant l'inters artstic entre nous pblics. 

Desgla no s extrictament un disc de flamenc, encara que la personalitat vocal de Poveda, remitint de manera natural a aquest gnere, ritmes que van del tango argent al bolero i del jazz a la buleria flamenca.

El 29 de juny de 2002, Miguel Poveda participa al Festival Grec de Barcelona en el concert Testimoni Verdaguer, acte central de lany Verdaguer, en el TNC canta el poema A mos bescantadors amb Agust Fernndez al piano, aquesta col.laboraci s la llabor del posterior Desgla editat el 2005. 

Ja el 2005 fa una primera presentaci de Desgla, aquesta producci no exenta de risc artstic t com a base els textos de poetes en catal musicats per a la ocasi per diversos msics, Miguel Poveda participa per primer cop en la composici musical en algun dels temes. Els poetas escollits sn Jacint Verdaguer, Valent Gmez i Oliver, Joan Margarit, Maria Merc Maral (2 temes), Joan Brossa, Enric Casasses, Narcs Comadira, Joan Barcel, Josep Piera, Sebasti Alzamora y Gabriel Ferrater.
En l'enregistrament del disc col.laboren com a convidats especials les veus de Moncho i Miquel Gil.

El disc s presentat en gira entre 2005 i 2007, amb gran xit de pblic, a ms dels temes enregistrats al disc, s'afageixen al repetori altres poemes musicats: No volver a ser joven de Jaime Gil de Biedma, i posteriorment Marina de Josep Piera (amb msica de Gustavo Llull), o Al meu pare de Montserrat Abell, durant la gira Poveda va treballant en d'altres projectes i col.laboracions, com el seu disc flamenc Tierra de calma. Els temes indits i nous poemes sern enregistrats en una segona part del projecte Desgla en una futura edici.

L'acompanyen an la gira, amb algunes variacions segons el concert, els segents msicos: Juan Gmez "Chicuelo", Marcelo Mercadante, Gustavo Llull, Roger Blavia, Andrs Serafini i Olvido Lanza.

 Temes del disc .

1. A mos bescantadors. ;

Autor: Jacint Verdaguer. msica: Miguel Poveda i Agust Fernndez. Arrenjaments i piano: Joan Albert Amargs.
2. Tant se val. ;

Autor: Valent Gmez i Oliver. msica, arrenjaments i bandone: Marcelo Mercadante. piano: Gustavo Llull. contrabaix: Andrs Serafini.
3. No et veur ms. ;

Autor: Joan Margarit. msica, arrenjaments i guitarra. Juan Gmez "Chicuelo". arrenjaments i piano: Josep Mas "Kitflus". saxo: Xavier Figuerola. contrabaix: Ferran Cubedo. percusions: Roger Blavia. palmes: Sonia Poveda i Jos Mara Tarrio. Amb la col.laboraci de Moncho.
4. Can del bes sense port. ;

Autora: Maria Merc Maral. msica: Agust Fernndez. arrenjaments i piano: Gustavo Llull.
5. Final!. ;

Autor: Joan Brossa. msica: Miguel Poveda i Marcelo Mercadante. arrenjaments i bandone: Marcelo Mercadante. piano: Gustavo Llull. contrabaix: Andrs Serafini.
6. Declaraci. ;

Autor: Enric Casasses. msica, arrenjaments i piano: Joan Albert Amargs. bandone: Marcelo Mercadante. contrabaix: Andrs Serafini. percusions: Roger Blavia.
7. Boca seca. ;

Autor: Narcs Comadira. msica: Miguel Poveda. santur: Dimitri Psonis. Amb la col.laboraci de Miquel Gil.
8. Plany de maragdes. ;

Autor: Joan Barcel. msica, arrenjaments i piano: Jos Reinoso. contrabaix: Giulia Valle. bateria: David Xirgu. Amb la col.laboraci d'Antonio Serrano.
9. Ara. ;

Autor: Josep Piera. msica: Miguel Poveda. arrenjaments i piano: Joan Albert Amargs.
10. Jo, l'invertit de cos i d'nima. ;

Autor: Sebasti Alzamora. msica, arrenjaments i guitarra: Juan Gmez "Chicuelo". percusions: Isaac Vigueras. palmes: Sonia Poveda i Jos Mara Tarrio.
11. Posset. ;

Autor: Gabriel Ferrater. msica: Miguel Poveda iy Juan Gmez "Chicuelo". arrenjaments i guitarra: Juan Gmez "Chicuelo". bandone: Marcelo Mercadante. contrabaix: Andrs Serafini. percusions: Roger Blavia.
12. Pare-esparver. ;

Autor: Maria Merc Maral. msica i arrenjaments: Enric Palomar. viol: Pere Bardag i Emil Bolozan. viola: Elizabeth Gex. violoncel: Manuel Martnez. contrabaix: Miguel A. Cordero.

 Dades tcniques .

Enregistrat entre els mesos de gener i octubre de 2005 a Rosazul Estudi de Barcelona.
Portada: Fotografia de David Airob;
Diseny grfic i fotografia: Carles Llull;
Documental en DVD: Llus-Lle Oller i Mary Adine Lambourne;
Producci artstica: Miguel Poveda;
Producci executiva: Taller de Msics;
Coordinaci general: Luca Peregrn;
Texte: Pere Pons ;


 Concerts de la gira Desgla .
Estrene: 30 de setembre de 2005. Girona. Teatre Sant Domnec. Festival Temporada Alta. ;
20 de novembre de 2005. Barcelona. Auditori.
 24 de mar de 2006. Barcelona. Ateneu de Nou Barris. ;
20 d'abril de 2006. L'Hospitalet de Llobregat. Teatre Joventut.
22 d'abril de 2006. Rub. Teatre La Sala. ;
5 de maig de 2006. Cerdanyola del Valls. Teatre Ateneu.
18 de maig de 2006. Badalona. Teatre Zorrilla.
19 de maig de 2006. Sant Boi de Llobregat. Can Massallera.
2 de juny de 2006. Madrid. Teatro Fernando Rojas. Crculo de Bellas Artes.
3 de juny de 2006. Manlleu. Jardins de Can Puget.
9 de juny de 2006. Santa Cruz de La Palma. Teatro Chico.
10 de juny de 2006. Saragossa. Auditorio Eduardo Pueyo.
15 de juny de 2006. Tolosa de Llenguadoc. Claustre de Jacobin.
16 de juny de 2006. Ciutat de Mallorca. Teatre Lloseta.
23 de juny de 2006. Cret. VI Festival Querencias. ;
25 de juny de 2006. Matar. Teatre Monumental.
27 de juny de 2006. Banyoles. Club Nataci Banyoles. Festival (A)phnica.
5 de juliol de 2006. Igualada. Parc de l'Estaci Vella. Anlia 2006.
15 de juliol de 2006. Mollet del Valls. Plaa Prat de la Riba.
6 d'octubre de 2006. Gandia. Teatre Serrano. Concert enregistrat per la televisi local de Gandia.
8 d'octubre de 2006. Palau-solit i Plegamans. Teatre de la Vila.
16 d'octubre de 2006. Barcelona. Ateneu Barcelons.
20 d'octubre de 2006. Sant Cugat del Valls. Teatre Auditori.
21 d'octubre de 2006. Vilafranca del Peneds. Cal Bolet.
4 de novembre de 2006. Viladecans. Teatre Atrium. Enregistrat el concert per televisi (TV3-Televisi de Catalunya).
9 de novembre de 2006. Reus. Teatre Bartrina. ;
15 de febrer de 2007. Las Palmas de Gran Canaria. CICCA.
19 de maig de 2007. Barber del Valls. Teatre Municipal Cooperativa.
30 de juny de 2007. Santa Coloma de Gramenet. Auditori Can Roig i Torres.
15 d'octubre de 2007. Luxemburg. Abbaye de Neumnster. Salle Robert Krieps.

 Enllaos externs .

Web oficial de Miguel Poveda;
Web del Taller de Msics;
Miguel Poveda desde la emocin: Desgla;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237826" title="Mnesfil" nonfiltered="2268" processed="2265" dbindex="92284">
Mnesfil (Mnesiphilus, ) fou un orador i poltic atenenc.

Es va enfrontar amb Temstocles (480 aC) ja que era contrari a la retirada de Salamina i a combatre als perses a l'istme de Corint tal com els generals havien recomanat a Temstocles. Aquest va convocar una nova reuni i va convncer als generals de mantenir la posici a Salamina.

Temstocles defineix a Mnesfil com un home fort, prctic i amb bon sentit, poc donat a la filosofia i la retrica, i el considerava un bon exemplar de gran poltic i home d'estat atenenc de l'escola de Sol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237827" title="Joseph Cardijn" nonfiltered="2269" processed="2266" dbindex="92285">

Joseph Cardijn (Schaerbeek,13 de novembre, 1882 - Lovaina, 25 de juliol, 1967) fou un religis belga que va treballar pel comproms social de l'Esglsia catlica en els comenaments del segle XX.

Va ser ordenat sacerdot en 1906. En 1912, va ser coadjutor de la parrquia de Laeken, va iniciar la seva tasca pastoral entre els joves obrers belgues i europeus. Va ser Director d'Obres Socials de Brusselles i capell dels sindicats cristians (1915), i va agrupar als joves obrers de Brusselles en l'anomenada Joventut Sindicalista (1919), que es convertiria (1924) en la Joventut Obrera Cristiana (JOC). Va fundar en 1920, l'Acci Catlica, que agrupa tots els dirigents obrers catlics, actualment, en tot el mn, i va ser ordenat cardenal en 1965. 

Va morir a Lovaina, Blgica, en 1967, a l'edat de 85 anys, i est en procs de beatificaci. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237828" title="Mnesstrat" nonfiltered="2270" processed="2267" dbindex="92286">
Mnesstrat (Mnesistratus) fou un filsof grec, nadiu de Tasos, i deixeble de Plat.

Derivat de les seves idees va sorgir  una secta especifica de filsofs que foren anomenats el mnesistrtics, per no se sap si ell mateix la va fundar o fou creada posteriorment al seu temps. L'esmenta principalment Digenes Laerci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237829" title="Deicoont" nonfiltered="2271" processed="2268" dbindex="92287">

Segons la mitologia grega, Deicoont fou un fill d'Heracles i de Mgara.

Fou mort pel seu pare en un accs de follia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 61.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237830" title="Mnesiteu" nonfiltered="2272" processed="2269" dbindex="92288">
Mnesiteu (Mnesitheus, ) fou un metge grec nadiu d'Atenes que va viure probablement al segle IV aC.

s esmentat pel poeta cmic Aleix i va pertnyer a la secta del dogmtics. Va tenir una gran reputaci. Va classificar les malalties i va escriure una obra titulada "Sobre la dieta" (, o segons Gal,  i un altre llibre per recomanar practicar la dieta. 

Gal l'esmenta sovint i tamb Ateneu, Ruf Efesi, Aule Gelli, Sor, Plutarc i Oribasi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237832" title="Deicoont (heroi)" nonfiltered="2273" processed="2270" dbindex="92289">
D'acord amb la mitologia grega, Deicoont fou un heroi troi, company d'Enees.

Fou mort per Agammnon.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 61.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237833" title="Mnster" nonfiltered="2274" processed="2271" dbindex="92290">


Onomstica:

Mnster (mim), mim rom del segle I;
Mnster (llibert), llibert d'Agripina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237834" title="John Berger" nonfiltered="2275" processed="2272" dbindex="92291">
John Peter Berger (Londres, 1926), s un crtic d art, pintor i escriptor. Entre les seves obres ms conegudes destaca G., guanyadora del premi Booker Prize el 1972 i l'assaig d'introducci a la crtica de l'art, Ways of Seeing.

 Biografia .
Berger va nixer el 5 de novembre de 1926 a la ciutat anglesa de Londres sent fill d'un jueu convertit al cristianisme que desprs de servir com a oficial durant la Primera Guerra Mundial, abandon el desig de ser sacerdot, per no la fe. Del seu pare, segons el mateix Berger, n'heret el talent per la pintura i certa moralitat de soldat que sempre ha intentat imitar.

Als setze anys es va escapar del St. Edward's School d'Oxford, decidit a estudiar art i " veure dones despullades". Obtingu una beca per a estudiar a la Central School of Art de Londres, tot i que poc desprs s'enrolaria a l'exrcit britnic, al qual va servir entre el 1944 i el 1946.

Acabada la guerra, va reprendre el seus estudis a la Chelsea School of Art, amb una altra beca, aquest cop concedida pel mateix exrcit. Entre el 1948 i el 1955 impart classes de dibuix a la mateixa escola on Henry Moore en feia d escultura. Durant aquest perode establ vincles amb el Partit Comunista britnic i no va trigar a publicar articles en el Tribune, on escriuria sota l estricta supervisi de George Orwell. El 1951 va comenar un perode de collaboraci amb la revista New Stateman, treball que es perllongar durant deu anys i en el que es revela com a crtic d'art marxista i defensor del realisme. El seu humanisme marxista i les seves inconformistes opinions d art modern el van convertir, ja de bon principi, en una figura molt controvertida. El 1960 public Permanent Red, volum que recull una selecci dels articles publicats al New Stateman.

Als trenta anys decid deixar de pintar per dedicar-se completament a l'escriptura. No perqu, segons ell mateix, dubts del seu talent com a pintor, sin perqu la urgncia de la situaci poltica en qu vivia (en plena guerra freda) semblava que requeria d ell que es poss a escriure. El 1958 va publicar la seva primera novella, A Painter of Our Time. A l obra hi relata la vida d un pintor hongars exiliat a Londres. L evident comproms poltic de la novella i el realisme en qu narra  usant sempre la primera persona , va fer pensar a molts que es tractava d'un diari ntim i no de simple ficci. El llibre va estar a la venda durant un mes, fins que l'editoral, en retir la novella de les llibreries. Ms tard s ha sabut que aquesta retirada es va fer sota pressi del Congress for Cultural Freedom, una associaci d advocats anticomunistes.

Per Berger continu escrivint: novella, assaig, articles de premsa, poesia, guions de cinema  amb l Alain Tanner  i fins i tot obres de teatre; entretant, decid d emigrar voluntriament a un poble dels Alps francesos. S ha dit sovint que el que provoc l autoexili fou la vocaci de ser un "escriptor europeu", per ms tard Berger ha confessat que no es trobava b en el Londres d aquella poca, un lloc en qu no encaixava.

El 1972, la BBC va emetre una srie de televisi que va ser seguida amb la publicaci del text Ways of Seeing (traduda al castell com Modos de ver), que va marcar tota una generaci de crtics d art i s ha convertit en llibre de text de les escoles britniques, on reprenia moltes de les idees de The Work of Art in the Age of Mechanical Reproduction, article de Walter Benjamin del 1936. Aquell mateix any de 1972, Berger guanya inesperadament el prestigis premi Booker Prize amb la seva novella G., i aixeca molta polseguera la seva decisi de donar la meitat dels diners del premi al Black Panther Party britnic (associaci vinculada a Malcolm X).

Al llarg dels anys vuitanta, va publicant esglaonadament la trilogia Into Their Labours (traduda al castell com De sus fatigas) en la que va estar treballant durant quinze anys i a la que entoma el canvi que estem experimentant amb el pas de la vida rural a la urbana. A Pig Earth (traduda al castell com Puerca tierra) ens anuncia una investigaci sobre una manera de vida que trigar menys d un segle a desaparixer, la vida camperola. A Once In Europe (traduda al castell com Una vez en Europa) relata els amors que origina una vida d aquest tipus i, finalment a Lilac and Flag acompanyem la segent generaci a una existncia a la gran ciutat cosmopolita. Per la investigaci s estn cap a aspectes formals i en llegir-ho som testimonis de la recerca d una veu amb qu relatar aquest excepcional esdeveniment de la humanitat.

En l elecci dels temes sobre els que escriu, John Berger ha seguit evidenciant fins als nostres dies els seu comproms amb l'escriptura com a mitj de lluita poltica. Es pot comprovar, per exemple, a The Shape Of A Pocket, que inclou una correspondncia amb el subcomandant Marcos, tamb a To The Wedding (traduda al castell com Hacia la boda), que gira entorn de la SIDA, o a King, un relat de la vida dels "sense sostre", a ms de la seva collaboraci persistent com a articulista a la premsa de molts pasos. Malgrat que amb el pas del temps ha agafat certa distncia respecte de les seves primeres postures poltiques, per exemple, respecte al seu suport als rgims sovitics, fa poc acabava un dels seus articles, publicat a La Jornada i titulat On trobar la nostra llar, dient: "S, entre moltes altres coses, segueixo essent marxista".

 Obres .
Ficci

A Painter of Our Time (Un pintor de hoy, Alfaguara, 2002). ;

The Foot of Clive. ;

Corker's Freedom. ;

A Fortunate Man. ;

A Seventh Man (Un sptimo hombre, Huerga y Fierro, 2002). ;

G. (G., Alfaguara, 1994). ;

La Trilogia: Into Their Labours (Pig Earth, Once in Europe, Lilac and Flag) (De sus fatigas: Puerca tierra, Alfaguara, 2006; Una vez en Europa, Alfaguara, 2000; Lila y Flag, Alfaguara, 1992). ;

And Our Faces, My Heart, Brief as Photos . ;

Photocopies (Fotocopias, Alfaguara, 2006). ;

To the Wedding (Hacia la boda, Alfaguara, 1995). ;

King (K., una historia de la calle, Alfaguara, 2000). ;

Here is Where We Meet (Aqu nos vemos, Alfaguara, 2005). ;

Hold Everything Dear;

Poesia

Pages of the Wound (Pginas de la Herida: antologa potica, Visor, 1995) ;

No ficci

Permanent Red ;

Art and Revolution ;

The Moment of Cubism and Other Essays ;

The Look of Things: Selected Essays and Articles ;

Ways of Seeing (Modos de ver, Gustavo Gili, 2004) ;

Another Way of Telling (Otra manera de contar, Mestizo, 1998). ;

The Success and Failure of Picasso. ;

About Looking (Mirar, Gustavo Gili, 2003). ;

The White Bird (als EUA: The Sense of Sight)  (El sentido de la vista, Alianza Editorial, 2006). ;

Keeping a Rendezvous. ;

The Shape of a Pocket (El tamao de una bolsa, Taurus, 2004). ;

I send you this Cadmium Red (Te mando este rojo cadmio: correspondncia entre John Berger i John Christie, Actar Editorial, 2000). ;

Titian: Nymph and Sepherd (Tiziano, Ninfa y Pastor, rdora Ediciones, 2003). ;

Selected Essays (Geoff Dyer, ed.);

From A to X (2008). ;

Guions de pellcules

La salamandra (La salamandre), 1971 (Gui: Alain Tanner, John Berger).
 
Le milie du monde, 1974 (Gui: Alain Tanner, John Berger). ;

Jons que cumplirs 25 aos en el ao 2000 (Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000), 1976 (Gui: Alain Tanner, John Berger). ;

Llibres publicats en catal
D'A a X (Edicions de 1984, 2008).;

 Notes i Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237835" title="Grup de Foc de Nou Barris" nonfiltered="2276" processed="2273" dbindex="92292">
Grup de Foc de Nou Barris s una entitat creada el 1981 a Nou Barris (Barcelona) com a Colla de Diables de Nou Barris, amb la intenci de donar a conixer les tradicions catalanes lligades al foc a un barri de poblaci majoritriament immigrant. Amb els anys, la Colla es va ampliar amb la incorporaci del grup de percussi; el Bar, drac de Nou Barris; la Colla de Diablesses, i la colla infantil Els Banyuts de Nou Barris. Com que els nens sempre han d anar acompanyats dels pares, molts d aquests han passat a ser membres actius del Grup de Foc. El 2005 es va incorporar a la Colla la petita draga, la Trini, filla del Bar i de la Meri, drac de la Guineueta, els quals es van casar el 2003 en una cerimnia de foc dins la festa Trinitrium.

El grup s ha consolidat com una de les entitats ms importants dins el panorama festiu del districte, i participa gaireb en tots els seus esdeveniments festius, com ara la Festa Major de Nou Barris, La Cultura va de Festa o el Festival de Foc de Nou Barris (Trinitrium), un acte propi que coincideix amb la fi de festa de la Trinitat Nova. A ms, participa cada any en el correfoc de la Festa de la Merc de Barcelona i la seva presncia s habitual en correfocs i espectacles pirotcnis de nombroses festes majors de barris i localitats d'arreu de Catalunya. Una de les seves actuacions ms singulars va tenir lloc en la cerimnia de clausura dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992. 

L'entitat funciona con una associaci sense nim de lucre i est directament lligada a l Ateneu Popular de Nou Barris, on hi t la seu. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web del Grup de Foc;
 video diables adults;
 banyuts de 9 barris ( infantils);




Prximes activitats :
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237836" title="Mnster (mim)" nonfiltered="2277" processed="2274" dbindex="92293">
Mnster () fou un clebre mim rom del temps de Calgula i Claudi. 

Favorit de Calgula el va elevar als ms alts nivells i castigava al que destorbava les seves sessions. El dia que va morir Calgula havia representat una comdia trgica sobre Neoptlem que segles enrere havia actuat el dia que havia mort Filip II de Macednia a mans de Pausnies el 336 aC.

Sota Claudi va conservar el favor imperial. Fou l'amant de Poppea Sabina (mare de la dona de Ner) i de Valria Messallina, la dona de Claudi, per finalment Mnster va rebutjar les propostes d'aquesta pel temor de Claudi i l'emperadriu llavors va agafar com amant a Gai Sili. L'emperadriu el va obligar a abandonar els escenaris el que va provocar alguns aldarulls a Roma. 

A la caiguda de Messalina Claudi el va fer matar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237837" title="Mnster (llibert)" nonfiltered="2278" processed="2275" dbindex="92294">
Mnster () fou un llibert d'Agripina Menor, la mare de Ner. 

A la mort de la seva antiga mestressa, sigui per fidelitat al seu patronatge o per algun temor a ser castigat, executat o exiliat com a  client d'aquesta, es va matar sobre la mateixa tomba d'Agripina prop de Misenum (any 60).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237838" title="Moagetes" nonfiltered="2279" processed="2276" dbindex="92295">
Moagetes fou tir de Cibirates a l'Alta Frgia.

Enemic declarat de Roma durant la guerra entre aquest estat i el rei selucida Antoc III el Gran, fou obligat pel cnsol Gneu Manli Vuls a pagar una multa de cent talents i proveir uns deu mil medimni de blat per les legions romanes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237839" title="Copreu" nonfiltered="2280" processed="2277" dbindex="92296">
Segons la mitologia grega, Copreu fou un heroi, fill de Plops.

Natural de l'lida, n'hagu de fugir per la mort d'fit i fou acollit a Micenes, on esdevingu herald d'Euristeu.

Ell era l'encarregat de trametre a Heracles les ordres relatives als seus dotze treballs.

Fou mort pels atenesos quan an a reclamar l'expulsi dels Heraclides.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 54.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237840" title="Raniero Vanni d'Archirafi" nonfiltered="2281" processed="2278" dbindex="92297">

Raniero Vanni d'Archirafi ( Itlia 1931 ) s un diplomtic itali que fou membre de la Comissi Europea entre 1993 i 1995. 

Activitat poltica.
Sense afiliaci poltica, l'any 1984 fou nomenat ambaixador del seu pas a Espanya, crrec que va mantenir fins el 1987, moment en el qual fou traslladat a la Repblica Federal d'Alemanya. El 1989 fou nomenat Director General d'Assumptes Econmics en el govern del primer ministre Giulio Andreotti, esdevenint el 1991 Director General d'Assumptes Poltics.

El 1992 el nou primer ministre Giuliano Amato el nomen representant itali en la formaci de la Comissi Delors III, en la qual fou nomenat Comissari Europeu del Mercat Interior i Serveis, crrec que compart amb l'alemany Martin Bangemann. Aix mateix fou nomenat Comissari Europeu de Reforma Institucional i Comissari Europeu d'Empresa, i abandon la poltica europea al finalitzar el seu mandat en la Comissi el gener de 1995.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237842" title="Agrupaci Excursionista Muntanya" nonfiltered="2282" processed="2279" dbindex="92298">
Agrupaci Excursionista Muntanya s una entitat excursionista fundada el 1930 per 37 homes i 7 dones amants de la muntanya, la majoria treballadors de Can Fabra, amb l objectiu d omplir el buit que hi havia a Sant Andreu de Palomar d entitats dedicades al muntanyisme. L'Agrupaci va ser una de les entitats pioneres del moviment excursionista a Catalunya. 

Desprs de la guerra civil espanyola, entre 1940 i 1950 va ressorgir amb la incorporaci de noves activitats, tot i que va veure desaparixer les barres catalanes del seu escut. Actualment compta amb ms de 55 socis i scies i consta de cinc seccions: muntanya, fotografi a, esqu, espeleologia (Grup d'Exploraci i Recerca Subterrnia), i escalada i alta muntanya. Est adherida a la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la Federaci Catalana d'Espeleologia, la Federacin Espaola de Deportes de Montaa y Escalada, i s scia fundadora i membre de l Associaci Senders de Catalunya i l Associaci d'Entitats Excursionistes del Barcelons.

L'Agrupaci disposa d una biblioteca que cont des de llibres de literatura fins a relats d expedicions, guies i una ampla secci dedicada a la topografia, a banda d un arxiu histric de fotografies de Sant Andreu. Peridicament organitza cursos d iniciaci a l excursionisme, esqu alp, esqu de muntanya, escalada en roca i gla, alta muntanya, espeleologia i fotografia de muntanya. 

Sempre ha format part del teixit associatiu de Sant Andreu de Palomar i ha estat present en totes les manifestacions cviques i culturals del districte. A ms, s pionera en l organitzaci d esdeveniments esportius, com els Rallis d'Alta Muntanya  se n han celebrat 42 edicions  o les caminades populars Barnatresc. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web de l'Agrupaci Excursionista Muntanya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237843" title="Moc" nonfiltered="2283" processed="2280" dbindex="92299">



Moc (substncia), substncia fisiolgica;
Moc de Sid, escriptor fenici;
Moc(vela);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237844" title="Moc de Sid" nonfiltered="2284" processed="2281" dbindex="92300">
Moc (Mochus, ) fou un escriptor fenici nadiu de Sid, autor d'una obra sobre la histria de Fencia, treball que fou esmentat per Ateneu. Tamb apareix esmentat com Mosc (Moschus) per Ateneu i com Ocos (Ochus) per Suides.

Estrab  diu que fou l'autor de la teoria atmica i que vivia abans de la guerra de Troia, per aix es impossible encara que la seva poca es desconeix. En parlen altres autors com Flavi Josep, Tati i Eusebi Escolstic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237847" title="Francesc Porret i Gay" nonfiltered="2285" processed="2282" dbindex="92301">
Francesc Porret i Gay  (Sant Andreu de Palomar, 1929) s un dirigent venal catal. Casat i pare de cinc fills, treball en la banca, on va exercir funcions sindicals que va compaginar amb el seu comproms cvic pel barri. 

El 1971, junt amb uns companys, fund l Associaci de Vens de Sant Andreu de Palomar per reivindicar la construcci de noves escoles i places davant el creixement de la poblaci de Sant Andreu. Va presidir l associaci durant dotze anys i actualment n s el president d honor. Durant aquells anys va participar en la Comissi de Festes i va contribuir a fer sortir la festa al carrer, ja que fins al moment la majoria dels actes se celebraven dins les entitats.

De 1989 a 1992 fou un dels impulsors del I Congrs de la Gent de Sant Andreu de Palomar, organisme que va dur a terme un estudi exhaustiu del barri en collaboraci amb la Fundaci Jaume Bofill. Grcies a aquest treball conjunt sorg un Llibre Blanc amb les necessitats sanitries i socials del territori. Tamb va ser un dels impulsors, juntament amb altres membres de l Associaci de Vens de Sant Andreu, del Casal d'Avis Bascnia, del qual va ser vicepresident durant vuit anys. Va participar en la Comissi Cvica del Millenari del Poble de Sant Andreu i el 2001 fund el Grup de Pintors de Sant Andreu, que cada primer dissabte de mes exposa les seves obres a la rambla Onze de Setembre i peridicament organitza exposicions al Centre Cvic de Sant Andreu. Actualment s membre del Consell de la Gent Gran del Districte i n s el representant al Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona. A ms, forma part de la Junta Directiva de l Aula d Extensi Universitria per a la Gent Gran i est vinculat al Consell Parroquial de la parrquia de Sant Andreu de Palomar. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237848" title="Luci Juli Mocilla" nonfiltered="2286" processed="2283" dbindex="92302">
Luci Juli Mocilla (Lucius Julius Mocilla) fou un rom de rang pretori, que va abraar el partit republic a la mort de Juli Csar el 44 aC i va lluitar a l'exrcit de Cassi i Brut a la batalla de Filips (42 aC).

Desprs de la batalla va fugir a Samotrcia on junt amb el seu fill i altres republicans, amb l'ajut de Pomponi tic, va poder passar a l'Epir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237849" title="Moderat" nonfiltered="2287" processed="2284" dbindex="92303">



Moderat, allunyat dels extremismes;
Partit Moderat, partit poltic del segle XIX a Espanya;
Partit Moderat de Sucia (Moderaterna), partit poltic suec;
Moderat de Gades, filsof rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237851" title="Clici" nonfiltered="2288" processed="2285" dbindex="92304">


Segons la mitologia grega, Clici fou un heroi, fill d'Alcme i d'Alfesibea (o Arsnoe, segons altres). 

Desprs de la mort del seu pare emigr a l'lida.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 53.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237852" title="Josep Llus Martn Cela" nonfiltered="2289" processed="2286" dbindex="92305">
Josep Llus Martn Cela (Barcelona, 1952) s un gurdia urb catal. Des del 1999 treballa com a sotsinspector de la Gurdia Urbana de Sant Mart. Est casat i t tres fills. Va cursar estudis de formaci professional en la branca de delineant-electricista a l institut Mare de Du de la Merc, per mai no va arribar a exercir aquesta professi. El 1975, mentre feia el servei militar, va sollicitar l ingrs a l Acadmia de la Gurdia Urbana. S incorpor al servei actiu l any 1976, a la Unitat de Trnsit, de la qual aviat va demanar el trasllat a la Central de Rdio de la Prefectura de la Gurdia Urbana.

A principis dels anys vuitanta va ingressar a la Unitat Territorial (UT) de l Eixample, on va romandre onze anys, i va ascendir a caporal, sergent i finalment a sotsoficial. A continuaci es va traslladar a la UT de Sarri-Sant Gervasi, i ms tard a la UT d Horta-Guinard, en la qual collabor en el control de l rea Olmpica de la Vall d'Hebron. Ja en la UT de Sant Mart  amb un parntesi d un any a la UT de Nou Barris , ha desenvolupat un vincle molt directe amb el teixit social i associatiu del districte. Aquesta estreta collaboraci com a representant del servei de policia comunitria es concreta en reunions peridiques amb les diferents entitats i en la coordinaci conjunta d actes com les cavalcades de Reis, les festes majors, proves esportives i grans esdeveniments culturals com el Frum.

Ha contribut, amb tots els seus companys de la Gurdia Urbana de Sant Mart, a fer de la policia comunitria del districte un model d eficincia, que ha perms reduir substancialment els problemes que es generen en el territori. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237853" title="Moderat de Gades" nonfiltered="2290" processed="2287" dbindex="92306">
Moderat de Gades (Moderatus) fou un filsof rom seguidor de la filosofia pitagrica, que va florir a la meitat del segle I. Era natural de la ciutat de Gades a Hispnia, i destacat en aquesta ciutat per les seves dots oratries.

Va escriure un llibre sobre els dogmes de la seva secta. Era un home de gran eloqncia i fou en part imitat per Imblic. 

Estobeu va conservar un fragment de la seva obra.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237855" title="Clici (desambiguaci)" nonfiltered="2291" processed="2288" dbindex="92307">


 Clici (fill d'Ur);
 Clici (fill d'urit);
 Clici, heroi grec, fill d'Alcme i d'Alfesibea.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237856" title="Herenni Modest" nonfiltered="2292" processed="2289" dbindex="92308">
Herenni Modest (Herennius Modestinus) fou un jurista rom deixeble d'Ulpi.

Es creu que era nadiu de la provncia de Dalmcia. El seu nom apareix esmentat per Ulpi i en una inscripci trobada a Roma. Probablement va viure en temps dels emperadors Caracalla i Alexandre Sever i es possible que fos prefecte de Dalmcia. 

Fou tamb conseller (consiliaris) d'Alexandre Sever. Fou el darrer gran jurista rom de l'poca imperial i 345 cites seves apareixen al digest. Va escriure en grec i llat. 

La seva obra Excusationes, (original en grec) tenia sis llibres; Differentiae, deu llibres;  Regulae, dinou llibres; Responsa, dotze llibres. Altres obres tenien menys llibres o eren de llibre nic: Pandectae, Poenae, De Enucleatis Casibus, De Eurematicis o Heurematicis, De Inofficioso Testamesto, De Manumissionibus, De Praescriptionibus, De Ritu Nuptiarunm, De Differentia Dotis, De Legatis et Fideicommissis, i  De Testamentis. Tamb s'esmenta  Libri ad Quintium Mucium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237857" title="Clici (fill d'Ur)" nonfiltered="2293" processed="2290" dbindex="92309">
Segons la mitologia grega, Clici fou un gegant, fill d'Ur i de Gea.

Fou mort per Hefest durant la gigantomquia.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 53.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237858" title="Montserrat Montull i Pujol" nonfiltered="2294" processed="2291" dbindex="92310">
Montserrat Montull i Pujol (Poblenou, Barcelona, 1966) s una mestra i teloga catalana. Estudi Magisteri a la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) i Teologia al Seminari Conciliar. Des dels 16 anys est vinculada al mn de l esplai del Poblenou, primer com a voluntria de l esplai Sant Francesc d Asss i desprs com a membre de l esplai La Flor de Maig, on ha impulsat la campanya de recollida de joguines de Reis, en qu tamb collaboren l Ajuntament de Barcelona, la Creu Roja i altres entitats i parrquies del Poblenou. 

Des de 1996 treballa com a responsable de la ludoteca Maria Grcia Pont, que gestiona La Flor de Maig, i en la qual tamb s educadora dels nens de les aules
de P3, P4 i el grup d adolescents. Des de la ludoteca, i en estreta collaboraci amb l esplai, ha posat en marxa diferents projectes de cooperaci amb el municipi
de La Habana Este (Cuba), com ara cursos de formaci per a mestres, campanyes de vacunaci i enviament de joguines. Tamb ha impulsat un projecte d amistat transocenica a travs de l intercanvi de correspondncia entre nens de Nicaragua i de dues escoles del districte, amb l objectiu de treballar en valors. S'hi adrecen molts nens i famlies amb dificultats econmiques, ja que la ludoteca tamb proporciona llibres i material escolar a les famlies que ho necessiten i les adrea a altres entitats pbliques o privades que els puguin oferir roba o menjar. Tamb collabora amb la parrquia de Sant Francesc d'Asss dins l rea de pobresa i forma part de la xarxa Apropem-nos, que pretn enfortir la relaci entre els nouvinguts i la gent autctona del barri a travs de diferents tallers i xerrades venals. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237859" title="Pseudohalogen" nonfiltered="2295" processed="2292" dbindex="92311">
Els Pseudohalogens sn compostos inorgnics binaris de la forma general XY, on X s un grup cianur, cianat, tiocianat, etc i Y s qualsevol dels X, o un vertader halogen. No totes les combinacions sn estables. Els exemples inclouen el cianogen, (CN)2,  i el ICN. Aquests anions es comporten com a halogens i la presncia de enllaos dobles o triples no pareixen afectar el seu comportament qumic.

Els nanoclusters d'alumini (sovint esmentats com a supertoms ) sn a vegades considerats pseudohalogens degut a que, tamb, es comporten com a ions halurs, formant Al13I2  (anleg al I3 ) i composts similars. Aix s degut als efectes de l'enlla metllic a escales petites.

Un altre complex pseudohalogen s el dicobalt octacarbonil, Co2(CO)8. Aquesta substncia pot ser considerada com a dmer de l'hipottic tetracarbonil de cobalt Co(CO)4. Aquest compost pot ser redut al  pseudo- halur , tetracarbonilcobaltat, Co(CO)4-. L'cid HCo(CO)4 s de fet completament un cid fort, encara que la seva baixa solubilitat el fa no tant fort com el vertader cid halohdric.

 Referncies .
New Scientist, issue 2495 (16th April 2005), pp30-33, "A new kind of alchemy", Philip Ball.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237860" title="Modest" nonfiltered="2296" processed="2293" dbindex="92312">


Onomstica:

Modest (escriptor), escriptor rom ;

Juli Modest, gramtic rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237862" title="Modest (escriptor)" nonfiltered="2297" processed="2294" dbindex="92313">
Modest (Modestus) fou un escriptor rom.

Fou l'autor de l'obra Libellus de Voctabuis Rei Mililaris, dirigit a l'emperador Tcit; aquesta obra inclou termes militars i una classificaci dels soldats i de la disciplina militar. Fou acusat injustament de copiar el llibre de l'escriptor Vegeti (un segle posterior).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237863" title="Pseudo-Dions l'Aeropagita" nonfiltered="2298" processed="2295" dbindex="92314">
Pseudo-Dions l Areopagita, o simplement Pseudo-Dions, s un teleg i filsof annim de finals del segle V o principis del VI l obra del qual va ser incorrectament atribuda a Dions l'Areopagita, el convers atenenc de Sant Pau mencionat a Fets 17:34. Histricament l autor s havia identificat amb l Areopagita perqu afirma haver estat deixeble de Sant Pau.

Entre les seves obres (denominades Corpus Areopagiticum) s hi troben Noms Divins, Jerarquia Celestial, Teologia Mstica, i diverses epstoles. Altres obres seves, com Guies Teolgiques, s han perdut. Els seus textos sn de caire mstic i mostren una forta influncia neoplatnica.

Autoria.
Durant l'edat mitjana es considerava a Dions l'Areopagita i a Sant Dions de Pars la mateixa persona, creient que desprs de la conversi per Sant Pau, l Areopagita havia viatjat a Frana on predic i fou martiritzat. La confusi entre aquestes dues figures histriques es va complicar encara ms amb la identificaci de l Areopagita com a autor de les obres de Pseudo-Dions.

Als voltants de l'any 1121, Pere Abelard, un monjo benedict de l Abadia de Sant Dions (al nord de Pars) va estudiar amb detall la vida del seu sant patr i va esclarir les tres identitats diferents. La resta de monjos no van rebre b l aparent rebaixa de l estatus de Sant Dions, i Abelard no romangu gaire temps ms a l abadia.

L'humanista florent Lorenzo Valla (mort 1457), en els seus comentaris al Nou Testament, va aportar contribur significativament a establir que l autor del Corpus Areopagiticum no podia ser el convers de Pau, tot i que no va ser capa d identificar l autor real de les obres.

La visi de Valla sobre l'autoria va ser acceptada i publicada per Erasme a partir del 1504, fet pel qual fou criticat per alguns telegs catlics. Durant el segle XIX tamb l'Esglsia va acceptar que el Corpus no havia pogut ser escrit per un contemporani de Pau i que l afirmaci era una tan sols una llicncia de l'autor.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237864" title="Clici (fill d'urit)" nonfiltered="2299" processed="2296" dbindex="92315">
Segons la mitologia grega, Clici fou un heroi grec, fill d'urit, rei d'Eclia.

Particip en l'expedici dels argonautes, durant la qual fou mort per Eetes.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 53.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237865" title="Juli Modest" nonfiltered="2300" processed="2297" dbindex="92316">

Juli Modest (Julius Modestus) fou un escriptor rom.

Era un llibert de Juli Hig (Julius Hyginus) que era ell mateix un llibert de l'emperador August.  Es va destacar com a gramtic i va escriure l'obra titulada Quaestiones Confusae, formada per al menys dos llibres, amb discussions sobre diverses temes gramaticals.

Va viure al segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237871" title="Alfeu (du)" nonfiltered="2301" processed="2298" dbindex="92317">
Segons la mitologia grega, Alfeu fou un du fluvial, fill d'Oce i de Tetis.

El seu curs travessa l'lide i passa prop d'Olmpia.

S'enamor de la nimfa Aretusa, a la qual persegu, per ella implor l'ajut d'rtemis i la deessa la transport a Siclia i la transform en una font. Alfeu, per, no renunci a unir-s'hi i l'an a cercar filtrant-se sota terra. I, de fet, els antics creien que les aiges de l'Alfeu es comunicaven amb les de la font siciliana d'Aretusa. 

Segons una variant del mite, Alfeu era un caador i rtemis l'hauria transformat en riu per sostreure la nimfa de la seua persecuci.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 15.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237872" title="Aletes" nonfiltered="2302" processed="2299" dbindex="92318">


Aletes, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hpotes. Fou un dels Heraclides.

Reeix en la conquesta de Corint, on es coron rei, per no pogu aconseguir Atenes perqu el rei Codros, d'acord amb l'oracle, se sacrific per impedir-ho.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 15.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237874" title="Poesia, 1957" nonfiltered="2303" processed="2300" dbindex="92319">

Poesia (1957) s el ttol amb qu es coneix l'antologia que el poeta Josep Carner va preparar de la seva obra potica l'any 1957. Aquest recull reflecteix la visi que el poeta tenia de la poesia: un producte dinmic que s'anava gestant des d'un primer esborrany. En paraules del poeta francs Paul Valry: "Un poema no s'acaba mai: s'abandona". Aix doncs, la tasca del poeta s consagrada a una revisi profunda i constant de la seva obra que la deixa suspesa en un estadi de perptua reelaboraci.

L'edici.
El llibre fou publicat, relligat en pell vermella amb el dibuix del perfil Josep Carner en tra daurat realitzat per Xavier Nogus, el desembre de 1957. Anava precedit per un prleg de Mari Manent. La idea del poeta era que constitus el primer volum de la seva obra completa. Consta de 896 poemes, dels quals 103 eren indits, 763 reelaborats i noms 30 no presenten variants respecte anteriors publicacions.

L'estructura.
Poesia (1957) es divideix en tretze seccions. Cadascuna d'elles du un ttol que, en alguns casos, coincideix amb el de ttols de llibres publicats anteriorment.

 Els fruits saborosos;
 Lloc;
 Auques i ventalls;
 Llegendari;
 Ofrena;
 Llunari;
 Arbres;
 Cor quiet;
 Verb;
 Mar;
 Nab;
 Lluna i llanterna;
 Absncia;

Descripci de les seccions.

Els fruits saborosos cont divuit poemes, anomenats 'idillis' pel poeta, en referncia a la versi idealitzant amb qu tracten els diferents estadis de la vida humana. Aquesta primera secci conserva el ttol del llibre que va consagrar Carner com a poeta, publicat l'any 1906. Tal com va escriure al prleg de l'edici que es va publicar l'any 28, es tracta del seu bateig potic. s considerat en la histria literria catalana com a obra clau del moviment noucentista que just en aquell mateix any s'iniciava de forma programada i amb tot l'esclat (recordem que tamb s l'any en qu Eugeni d'Ors va comenar la publicaci de les seves 'Gloses' a La Veu de Catalunya). En recuperar aquests poemes en la seva unitat primera i situar-los a l'inici de la revisi de la seva obra potica, Carner sembla que volia donar testimoni agrat d'"aquella primaveral illusi catalana" que el Noucentisme va desfermar i oferir al pblic una visi de la poesia com a reflexi moral al voltant de l'essencial condici temporal humana que, alhora, transcendeix aquesta inevitable contingncia. No s debades que aquesta secci finalitzi amb "Els rams immortals", un cant a l'essncia de la vida transcendida en la poesia:

  No em plau corona de tot vent joguina,
  sin deixar, per a no nats humans,
  un poc de sol de mos amors llunyans,
  clos al celler, colgat en teranyina.

Aix mateix, aquesta primera secci s una inequvoca declaraci d'intencions del que s tot el llibre Poesia (1957): una revisi de tota l'obra anterior, una autntica biografia potica a la manera del poeta irlands William Butler Yeats qui, davant dels escarafalls del seu editor en veure que contnuament li lliurava correccions al seus poemes, li va exclamar: "Vost no ho entn: s a mi mateix a qui estic refent!" en una clara allusi al vincle indefugible entre vida i poesia.

Lloc, la segona secci s dedicada a la ptria, Catalunya, i tots els elements que la configuren persones, paisatges,costums, feines, tradicions, paisatges...

Auques i ventalls, la tercera secci recull algunes caracterstiques de les dues precedents. Com la primera conserva el ttol del llibre homnim publicat l'any 1914 en primera versi, i el 1935 en segona, com la secci segent parla d'un lloc amb el qual el poeta va tenir una gran vinculaci geogrfica abans del seu exili: Barcelona. La vida social barcelonina n'esdev el pretext potic amb un to marcadament irnic i unes formes que combinen des del clssic i seris sonet fins als populars rodolins, els romanos i les auques. Una estampa artstica ben propera als dibuixos del mateix Xavier Nogus que illustra la coberta del llibre.

Llegendari, la quarta secci, presenta una unitat formal i de contingut ja que es tracta de poemes narratius centrats en la recreaci de figures i episodis de la histria catalana i europea o b mitolgics.

Ofrena s la secci que fa cinc i s la ms nombrosa del llibre. Cont cent setanta-vuit poemes on el Jo potic (tot i que a vegades s'amagui) t un clar protagonisme. Una constant temtica travessa la secci: la vivncia amorosa i la seva consubstancial ambivalena goig / dolor.

Llunari, tal com el seu nom indica, s un calendari: comena amb poemes de principis d'any i acaba amb un poema del 31 de desembre. Aqu s on es pot constatar la importantssima relaci que Carner veu entre el pas de les estacions i la vida, una idea que vei ja Horaci en el seu temps, per que Carner desenvolupa del tot. La naturalesa pren protagonisme com a cara visible del pas del temps, tant en les seves manifestacions ccliques com meteorolgiques.

Arbres s la lgica continuaci de la secci anterior com ja apuntava el darrer poema, Ostende. Aqu es tracta de reflexionar sobre l'sser en temps, del quan l'arbre n's la viva imatge, com ja havia apuntat Miquel Costa i Llobera al clebre poema Lo pi de Formentor, una referncia no casual tenint en compte l'admiraci que Carner professava a l'Escola Mallorquina. Aix mateix, els arbres ens marquen la geografia vital del mateix Carner des de Sarri a Mxic, passant pel Lban o Brusselles i se'ns presenten com a elements de companyia, aixopluc i lli de remuntada en l'estricte sentit rilkeni del terme.

Cor quiet constitueix la vuitena secci i ens situa en la maduresa vital del poeta. Tot i referir-se a un llibre de poemes anterior, no ho s. 

Les tres seccions segents tenen un punt en com: la reflexi sobre el sentit i la transcendncia de la vida humana.

Verb s dedicada a la particular i profunda lectura d'alguns passatge de la Bblia per part del poeta, home de fermes i arrelades conviccions catliques. Recull poemes de totes les etapes de la producci carneriana, fet que testimonia la presncia constant de l'element religis cristi en la seva obra, tant en la vessant de lectura dels llibres sagrats de la tradici com en el transcurs de l'any eclesistic i la litrgia. Els trenta-un poemes de la secci ens revelen un pensament cristocntric  i una slida base teolgica.

Mar retorna el protagonisme a la naturalesa. Aquest cop a l'element canviant i immanent per antonomsia que esdev el pretext per a la reflexi sobre el dest final de la condici humana.

Nab reprodueix, com de costum amb variants, el gran poema carneri que t com a rerefons les difcils, i a vegades tenses, relacions entre l'sser hum i la divinitat. Aix, el poeta afegeix la seva veu tant a les de la tradici literria catalana expressada en els dos Cants espirituals d'Ausis March i Joan Maragall com a la producci potica d'autors contemporanis (Elegies de Bierville de Carles Riba o Cementiri de Sinera de Salvador Espriu).  

Lluna i llanterna, com diu el subttol, s una reelaboraci de poemes de la millor tradici xinesa.

Absncia s la darrera secci i, paradoxalment, un fosc i enyorat retorn literariobiogrfic a la segona, Lloc, "per galeries del record profund". Un cop ms, Carner utilitza la literatura per fer realitat all que sempre desitj, el retorn a la ptria, per que tanmateix tenament refus per coherncia amb els seus ideals catalanistes, democrtics i republicans. De fet, el Carner que va tornar a Barcelona pocs dies abans de morir el juny del 1970 ja era una ombra molt lleugera del que havia estat en la seva plenitud.

Enllaos externs.
"Filologia de l'original: una experincia editora de la poesia de Carner" (Escola Catalana, nm. 419). Un article del professor i editor de l'obra carneriana, Jaume Coll, on s'explica i exemplifica el procs de revisi a qu Carner sotmet la seva poesia.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237876" title="Aletes (fill d'Egist)" nonfiltered="2304" processed="2301" dbindex="92320">
Aletes, en la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Egist. Fou mort per Orestes.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 15.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237878" title="Pelopea (filla de Plias)" nonfiltered="2305" processed="2302" dbindex="92321">
Segons la mitologia grega, Pelopea fou una filla de Plias, rei de Iolcos. Unida amb Ares, fou mare de Cicne.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 170.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237879" title="Meragenes" nonfiltered="2306" processed="2303" dbindex="92322">
Meragenes (Moeragenes, ) fou un gurdia reial de la cort egipcia.

El ministre Agtocles el va considerat injustament sospits de ser favorable a Tleplem i altres que conspiraven contra ell i va ordenar a Nicostrat, sacerdot d'Isis, d'interrogar al militar sota tortura. 

Per circumstancies entranyes Meragenes es va quedar sol a la sala de tortura i va poder fugir cap al campament dels gurdies, on va aconseguir iniciar la revolta entre els seus homes, que finalment va enderrocar a Agtocles (202 aC).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237881" title="Meris" nonfiltered="2307" processed="2304" dbindex="92323">
Meris (Moeris, ) normalment anomenat Meris tic, fou un destacat gramtic grec autor de l'obra  que Foci esmenta sota el nom de .

L'autor apareix esmentat tamb com Eumoeris i Enumoerides. Es suposa que va viure a la part final del segle II. La seva obra comparava el dialecte tic i altres dialectes grecs. L'obra es conserva i fou publicada per primer cop el 1712 a Oxford.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237883" title="Mero" nonfiltered="2308" processed="2305" dbindex="92324">
Mero o Miro (Mero o Myro, ) fou una poetessa bizantina, esposa d'Andrmac Filleg i mare del gramtic i poeta trgic Homer. 

Va escriure poesia de diverses classes, principalment pica, elegaca i lrica. L'esmenta Ateneu de Naucratis que dona el nom d'un dels seus poemes (. Eustaci esmenta un himne. Un dels seus epigrames s a l'antologia grega.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237884" title="Merocles" nonfiltered="2309" processed="2306" dbindex="92325">
Merocles () fou un orador atenenc nadiu de Salamina.

Fou contemporani de Demstenes i es va oposar tamb com aquest a Filip II de Macednia i a Alexandre el Gran. Fou un dels oradors dels que va reclamar l'entrega Alexandre desprs de la destrucci de Tebes, per desprs va desistir de la petici per la mediaci de Demades. 

Va ser l'autor d'un decret per la uni d'atenencs i els seus aliats contra els pirates. En un perode de la seva vida fou empresonat per no es coneixen els crrecs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237885" title="Cucon" nonfiltered="2310" processed="2307" dbindex="92326">

Cucon, en la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Licon.

Va donar nom a un poble arcadi.

Mor fulminat per Zeus juntament amb els seus germans i el seu pare.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 45.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237888" title="Cucon (fill de Celeno)" nonfiltered="2311" processed="2308" dbindex="92327">
D'acord amb la mitologia grega, Cucon fou un heroi, considerat fill de Celeno.

Introdu a Messnia els misteris de Demter.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 45.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237890" title="Brontes" nonfiltered="2312" processed="2309" dbindex="92328">
D'acord amb la mitologia grega, Brontes fou un dels ciclops Urnides.

Fou la personificaci del tro.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 38.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237891" title="Arges" nonfiltered="2313" processed="2310" dbindex="92329">
D'acord amb la mitologia grega, Arges fou un dels ciclops Urnides.

Fou la personificaci del fulgor.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 25.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237892" title="Guido Colonna di Paliano" nonfiltered="2314" processed="2311" dbindex="92330">

Guido Colonna di Paliano (Npols, Itlia 1908 - d. 1982) fou un poltic itali que va ser membre de la Comissi Europea entre 1964 i 1970.

Biografia.
Va nixer el 16 d'abril de 1908 a la ciutat de Npols. Va estudiar dret a la Universitat de Npols, en la qual es va llicenciar el 1930. 

Va morir el 27 de gener de 1982 a la seva residncia de Npols.

Activitat poltica.
Diplomtic de carrera i sense afiliaci poltica destacada l'octubre de 1947 fou nomenat delegat itali en la posada en marxa del Pla Marshall, crrec que va mantenir fins el mar de 1948.

El 1958 fou nomenat ambaixador a Noruega, l'agost de 1962 fou nomenat delegat del seu pas a l'OTAN, crrec que va ocupar fins el juliol de 1964. Abandon aquesta responsabilitat per esdevenir membre de la Comissi Hallstein II, en substituci de Giuseppe Caron, sent nomenat Comissari Europeu del Mercat Interior. En la formaci de la Comissi Rey el juliol de 1967 fou nomenat Comissari Europeu d'Empresa, abandonant el seu crrec el maig de 1970.

Enllaos externs.
  Biografia de Guido Colonna di Paliano ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237897" title="Estropes" nonfiltered="2315" processed="2312" dbindex="92331">
Segons la mitologia grega, Estropes fou un dels ciclops Urnides.

Fou la personificaci del llamp.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 85.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237898" title="Pierre Molinris" nonfiltered="2316" processed="2313" dbindex="92332">

Pierre Molinris (Nia, 21 de maig de 1920) s un ciclista francs que fou professional entre 1943 i 1955, aconseguint 42 victries durant aquests anys. 

s el pare de Jean-Luc Molinris, ciclista professional entre 1971 i 1977.

Palmars.
1943 ;
 1r a la Saint Etienne-Le Puy;
1944 ;
 1r del Premi de Saint-Chamond ;
1945 ;
 Campi del Loira;
 1r del Gran Premi de l'Alliberament a Nia;
 1r del Premi de Nia ;
1946 ;
 1r del Gran Premi de Vercors;
 1r del Premi de Toulon;
1947 ;
 1r de la Nia-Puget-Thniers-Nia;
 1r del Premi de Besanon;
1948 ;
 1r del Circuit de les 6 Provncies;
 1r del Tour de l'Alta Savoia;
 1r de la Firminy-Roanne-Firminy;
 1r de la Nia-Puget-Thniers-Nia;
 1r de la Nia-Mont Agel;
1949 ;
 1r del Premi de Grenoble;
 1r de la Poly a Li ;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1950 ;
 1r del Gran Premi del Pneumtic a Montluon;
 1r del Circuit del Mont Blanc;
 1r del Circuit de l'Aulne;
 1r del Premi de Moulins;
 1r del Premi de Nantua;
1951 ;
 1r de la Pars-Saint Amand Montrond;
 1r del Circuit de Morbihan;
 1r del Premi de Thiers;
1952 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes al Critrium del Dauphin Libr;
 1r de la Ronda de Mnaco;
 1r del Premi de Barcelonette;
1953;
 Vencedor d'una etapa dels Boucles de la Gartempe;
 1r del Circuit del Ventor;
 1r del Circuit del Mont Blanc;
 1r del Gran Premi d'Espraza;
 1r del Premi d'Aurillac;
 1r del Premi d'Ussel;
1954 ;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
 1r del Circuit de les Vall d'Ossau;
 1r del Premi de Commentry;
 1r del Premi de Saint-Vallier;
1955 ;
 1r del Circuit de Mont Blanc;
 1r del Gran Premi del Pneumtic a Montluon;

Resultats al Tour de Frana.
1948. Abandona (14a etapa);
1949. Abandona (5a etapa);
1950. 36 de la classificaci general;
1951. Abandona (15a etapa);
1952. Abandona (18a etapa). Vencedor d'una etapa;
1953. 38 de la classificaci general;
1954. 59 de la classificaci general;
1955. Abandona (7a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Pierre Molinris ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237901" title="Con" nonfiltered="2317" processed="2314" dbindex="92333">
Segons la mitologia grega, Con fou un prncep troi, fill de Pram.

Fou mort accidentalment pel seu germ Helen durant una cacera.

Ms endavant, Helen va donar el nom de Cania a una regi de l'Epir en memria seua.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 42.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237904" title="Helen" nonfiltered="2318" processed="2315" dbindex="92334">
Segons la mitologia grega, Helen (en grec        Hlenos) fou un prncep i endev troi durant la Guerra de Troia que posteriorment esdevingu rei de l'Epir. 

Prncep de Troia.
Helen (tamb anomenat Escamandre) pertanyia a l'extensa famlia reial troiana de Pram i Hcuba. De petit es va quedar adormit, juntament amb la seva germana bessona Cassandra, al temple d'Apollo. El du va fer que les serps sagrades de l'altar llepessin les orelles a la noia, d'aquesta manera va rebre el do de la profecia. Posteriorment Cassandra va ensenyar-li-ho a Helen.

Quan el seu germ Paris va presentar-se a Troia amb la bella Helena, Helen va vaticinar la destrucci de la ciutat si no es retornava Helena al seu esps Menelau. Tot i aix, quan va esclatar la guerra de Troia lluit aferrissadament per salvar la seva ciutat. En morir el seu germ Hctor a mans d'Aquilles, Helen fou nomenat comandant dels troians en el seu lloc. 

Poc desprs, el seu germ Paris tamb fou assassinat i el rei Pram va decidir casar la bella Helena amb un germ de Paris. Defob i Helen van lluitar per la m de l'espartana i finalment fou Defob qui s'hi marid. Enutjat, Helen va sortir de la ciutat per anar al Mont Ida a meditar on fou capturat per Odisseu.

Conegut pel seu do proftic, els grecs van aconseguir treure-li les claus per ocupar Troia; que aconseguissin les fletxes emmetzinades d'Hracles, robessin el Palladi i el fill d'Aquilles entrs en batalla.

Helen a l'Epir.
Desprs de l'estratagema del Cavall de Troia i la conseqent destrucci de la ciutat, Helen entr a servir com a conseller a la casa de Neoptlem, fill d'Aquilles, i van emigrar cap a la regi de l'Epir juntament amb Andrmaca, cunyada d'Helen, qui fou entregada com a esclava a Neoptlem.

All, Neoptlem va tenir tres fills amb Andrmaca i Helen fou autoritzat a fundar la seva prpia ciutat. Va buscar el lloc adient i va colonitzar la nova poblaci de Brutot. Abans de morir, Neoptlem el va nomenar successor seu i li va concedir Andrmaca en matrimoni. Helen, a ms, va fer-se crrec dels fills de l'heroi com a propis.

El nou rei Helen i la bella Andrmaca van rebre la visita del prncep troi Enees i els seus homes, que buscaven una nova ptria per fundar la Nova Troia, Roma. Tamb van tenir un fill:
Cestrinos;

En els darrers moments de la seva vida, Helen va decidir nomenar hereu seu al tron del Regne de l'Epir el fill gran de Neoptlem i Andrmaca, d'aquesta manera va deixar el seu propi fill sense corona i la va donar a Mols.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 106.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237905" title="Jacques Vivier" nonfiltered="2319" processed="2316" dbindex="92335">

Jacques Vivier (Mareuil-sur-Belle, 9 d'octubre de 1930) s un ciclista francs que fou professional entre 1952 i 1957. Durant aquests anys aconseguir 9 victries, 2 de les quals al Tour de Frana.

Palmars.
1951 ;
 1r del Circuit de Cantal;
1952 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1953 ;
 1r del Premi de Fursac;
 1r del Premi de Chteauneuf-sur-Charente ;
 1r del Premi dels Quatre-Chemins;
 Vencedor d'una etapa a Cap Breton;
1954 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1r del Premi de Felletin;
1955 ;
 1r del Premi de Lubersac;

Resultats al Tour de Frana.
1952. 49 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1953. Abandona (13a etapa);
1954. 40 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1955. Abandona (5a etapa);
1956. Abandona (3a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa de Jacques Vivier a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237908" title="Estrim (du)" nonfiltered="2320" processed="2317" dbindex="92336">
D'acord amb la mitologia grega, Estrim fou un du fluvial, fill d'Oce i de Tetis.

Algunes llegendes li atribueixen la paternitat de diversos personatges d'aquell pas, especialment Resos.

Aquest personatge mitolgic dna nom al riu Estrim (el nom modern es Struma).  El seu curs travessa la Trcia.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 86.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237910" title="Comissari Europeu d'Assumptes Econmics i Monetaris" nonfiltered="2321" processed="2318" dbindex="92337">
El Comissari Europeu d'Assumptes Econmics i Monetaris s un membre de la Comissi Europea responsable dels assumptes econmics i monetaris de la Uni Europea.

L'actual comissari responsable d'aquesta cartera s l'espanyol Joaqun Almunia.

Orgens.
En la formaci de la Comissi Hallstein I l'any 1958 es cre la cartera del Comissari Europeu d'Assumptes Econmics i Financers, cartera que posteriorment es divid en el Comissari Europeu d'Assumptes Econmics i Monetaris, Programaci Financera i Pressupostos i Assumptes Administratius, Auditoria i Lluita contra el Frau.

Llista de Comissaris d'Assumptes Econmics i Monetaris.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal d'Assumptes Econmics i Monetaris a la Comissi Europea;
  Pgina de Joaqun Almunia a la Comissi Europea;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237911" title="Egesta (filla d'Hpotes)" nonfiltered="2322" processed="2319" dbindex="92338">
Segons la mitologia grega, Egesta fou una filla d'Hpotes, heroi troi.

Quan Posid envi un monstre mar per castigar els perjuris del rei Laomedont i l'oracle declar que calia immolar-li una donzella de la noblesa, el seu pare l'envi a Siclia per estalviar-li aquella sort.

Arribada a la seua nova llar, fou seduda pel du fluvial Crims i de la seua uni va nixer Acestes.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 72.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237914" title="Crims" nonfiltered="2323" processed="2320" dbindex="92339">
Segons la mitologia grega, Crims o Crins fou un du fluvial de Siclia.

Transformat en s (o en gos, segons altres versions), s'un a Egesta (filla d'Hpotes) i fou pare d'Acestes.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 56.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237915" title="Alfa Antliae" nonfiltered="2324" processed="2321" dbindex="92340">



Alfa Antliae (  Ant /   Antliae) s l'estrella ms brillat de la constellaci de la Mquina Pneumtica.

Alfa Antliae s una estrella gegant taronja de tipus K de la magnitud aparent +4,28. Est aproximadament a 366 anys-llum de la Terra.





Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237917" title="Apis (rei)" nonfiltered="2325" processed="2322" dbindex="92341">
Segons la mitologia grega, Apis fou un rei d'Argos, fill de Foroneu i de Teldice.

Segons la versi ms acceptada, va regnar despticament sobre tot el Pelopons fins que fou mort per Etol.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 22.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237918" title="Yves-Thibault de Silguy" nonfiltered="2326" processed="2323" dbindex="92342">

Yves-Thibault de Silguy ( Rennes, Frana 1949 ) s un poltic francs que va ser membre de la Comissi Europea entre 1985 i 1999.

Biografia.
Va nixer el 22 de juliol de 1948 a la ciutat de Rennes, poblaci situada a la regi de la Bretanya. Va estudiar dret a la Universitat de Rennes, ampliant posteriorment aquests estudis a l'Institut d'Estudis Poltics de Pars i a l'Escola Nacional d'Administraci. 

Activitat professional.
El 1976 entr a formar part del Ministeri d'Afers Exteriors de Frana, i el 1981 entr a treballar a la Comissi Europea com a conseller del comissari Franois-Xavier Ortoli, crrec que va mantenir fins el 1984. Conseller econmic entre 1985 i 1988 de l'ambaixada de Frana als Estats Units d'Amrica i del primer ministre Jacques Chirac, el 1988 fou nomenat Director General d'Afers Internacionals del grup siderrgic Usinor.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista (PS), fou nomenat membre de la Comissi Santer a proposici del primer ministre douard Balladur, esdevenint Comissari Europeu d'Assumptes Econmics i Monetaris, crrec que tamb ocup de forma interina en la Comissi Marn.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237920" title="Medalla del 20 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica" nonfiltered="2327" processed="2324" dbindex="92343">


La Medalla del 20 Aniversari de la Victria a la Gran Guerra Patritica (Rus: 20                                          - Transliterat: 20 Let Pobedy v Velikoy Otechestvennoy Voyne) s una medalla commemorativa de la Gran Guerra Patritica, creada el 7 de maig de 1967 per Leonid Brjnev i a tots els militars i civils de les Forces Armades Sovitiques que van participar activament en la Gran Guerra Patritica del 1941-1945, als Partisans i membres de les organitzacions clandestines que van operar als territoris ocupats de la U.R.S.S., i a tots aquells que prviament havien rebut les medalles de "Victria sobre Alemanya" o "Victria sobre Jap"

 Histria .
Creada per Decret de la Presidncia del Consell Superior de la URSS el 7 de maig de 1965, en la commemoraci del 20 aniversari de la victria sobre l'Alemanya nazi a la Gran Guerra Patritica de 1941-1945, sent publicada a la Gasseta del Sviet Suprem de la URSS n 19

Penja a l'esquerra del pit, i se situa desprs de la Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945.

Va ser creada pels pintors Vctor Aleksandrovich Ermakov (anvers) i Yury Aleksandrovich Lukjanov (revers). 

Amb aquesta medalla s'inaugur una srie de medalles presentades el dia abans de l'aniversari del dia de la Victoria, presentant-se tamb la del 30 i 40 aniversaris. Amb el 25 aniversari s'institu una insgnia pels veterans, per que no tenia el rang de medalla.

Es va atorgar aproximadament a 16.399.550 persones.

Juntament amb la medalla s'atorgava un certificat.

 Disseny .
Una medalla en llaut de 32mm de dimetre. A l'anvers figura la imatge del monument de E.V. Vuchetich al soldat-alliberador sovitic situat a Berln (un soldat amb una espasa i un nen en braos, amb el peu al damunt de runes). A sota hi ha una corona de fulles de roure i als costats del soldat hi ha la inscripci "1945-1965". Al revers, al voltant de la circumferncia, apareix la inscripci "                                                   1941-1945   .  (Vint anys de la Victria a la Gran Guerra Patritica de 1941-1945). Al centre hi ha una estrella de 5 puntes sobre el numeral rom XX (20), amb tot de raigs que divergeixen des del centre. 

La medalla se sost d un gal pentagonal de 24mm d'ample. A l'esquerra hi ha una franja vermella de 15mm, i a la dreta, dues franges de 5 mm, la interior verda i l exterior negre. A la punta dreta hi ha una franja verda d'1mm.


 Vegeu tamb .

 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945 ;
 Medalla per la victria sobre el Jap ;
 Medalla del 30 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica ;
 Medalla del 40 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237921" title="Museu Martim de Barcelona" nonfiltered="2328" processed="2325" dbindex="92344">


El Museu Martim de Barcelona es troba emplaat a l'edifici de les Drassanes Reials de Barcelona, un espai dedicat a la construcci naval entre el segle XIII i el segle XVIII, surt documentat amb data de l'any 1243, on s'assenyalen els lmits de Barcelona, fent esment d'unes drassanes.
Histria.
Amb data 23 d'octubre de 1936 i per decret de la Generalitat es va crear el Museu Martim de Catalunya, Josep Tarradellas, conseller Primer de la Generalitat, signava el decret : La necessitat d'installar el Museu Martim de Catalunya en un lloc avinent per conservar-hi, valorats, els exemplars del Museu de l'Institut Nutic de la Mediterrnia i els nombrosos que, en el moment actual, podern aplegar-s'hi, aconsella destinar per a Museu Martim la part antiga de les Drassanes, indret nobilssim per l'arquitectura i la tradici martima de Catalunya que evoca. L'Ajuntament de Barcelona havia decidit destinar a finalitats culturals l'edifici de les antigues Drassanes, bon punt fossin aptes per a alguna installaci. Ha arribat ara el moment de fer-hi la installaci definitiva del Museu Martim de Catalunya.  
Des d'uns anys enrere i per la Junta del Patronat de l'Institut Nutic de la Mediterrnia, s'havia impulsat la creaci d'un museu martim juntament amb una biblioteca naval, ja que l'Escola de Nutica de Barcelona, fundada al 1769, disposava d'una collecci de models i d'instruments amb el nom de Museu o Gabinet Naval. Aquesta collecci s la que esdevindria la base del museu que es pretenia crear i que al lliurament de les drassanes a la ciutat, per l'abandonament de les institucions militars que les ocupaven, va fer que es destins l'edifici a aquest museu.

Per els atacs i bombardejos provocats per la guerra civil espanyola, es va prendre la decisi d'evacuar les peces ms importants i traslladar-les al Mas Figarola, situat a la poblaci de Seva. Aquestes circumstancies de la guerra i el canvi de rgim van impedir que el museu obrs les seves portes al pblic, fins que es va inaugur el 18 de gener de 1941, ja amb el nom de Museu Martim de Barcelona. 

La constituci del Consorci de les Drassanes de Barcelona, va ser un acord entre l'Ajuntament, la Diputaci i l'Autoritat Porturia de Barcelona, feta amb data de 1 de febrer de l'any 1993.

Des de l'any 1999 el museu s'ha obert a la ciutat on part dels seus espais sn per la celebraci d'actes diversos amb la cessi i lloguer a d'altres entitats de la ciutat per exposicions i activitats pedaggiques.

Edifici.

D'estil gtic, la seva construcci es va realitzar en una primera etapa entre els anys 1283/1328 i la segona entre 1328/1390. Amb posterioritat s'han realitzat reformes i ampliacions, mantenint-se bsicament la seva estructura original. 

L'entrada es fa per un portal de arc de mig punt format amb dovelles, sobre el qual hi ha un signe herldic de la Diputaci amb la data d'una reforma del segle XVII, i sobre ell un escut atribut a Pere el Cerimonis. 

De planta rectangular, a cada angle tenia una torre, de les quals es conserven dues amb coronaci de merlets catalans, alguns trams de muralla i el portal de la Drassana o Santa Madrona. L'interior t una divisi en deu naus gtiques formades per pilastres rectangulars d'uns sis metres d'altura, de cadascuna surten quatre arcs per a formar el suport del sostre a dues aiges. Les mesures d'algunes de les naus sn de uns 120 metres de longitud i entre 8,40 i 13,5 metres d'amplria , havent-hi una nau de 4,82 metres d'amplria. A la part posterior hi ha tres naus anomenades de la Generalitat, situades transversalment a les altres i construdes cap a l'any 1618.

Per encrrec de la Diputaci de Barcelona, l'arquitecte Adolf Florensa va fer una restauraci entre 1957/1966 per l's del Museu Martim.

A partir de l'any 1985, es van projectar nous canvis, amb objectiu de una nova restauraci del conjunt per els arquitectes Esteve i Robert Terrades, passant de 4000 m2 de l'any 1941 als 10000 m2. dedicats a exposici, 1500 a serveis i 2.200 a jardins.

Sales de Jaume I, Roger de Llria i Llus de Requesens.


A l'entrar sn les primeres naus que ens trobem, on es mostren els fons arqueolgics des de principis de l'era cristiana, com mfores romanes, ceps d'ncores i moles, aix com armes i peces d'artilleria, com la dita La Pantera amb les armes i el nom de Francesc III gravats i fosa al Ducat de Mdena l'any 1751. 

A la sala Roger de Llria s'exposa la rplica a mida natural, de la qual tamb es va construir en aquestes drassanes l'any 1571, la galera reial de Joan d'ustria, vaixell insgnia a la Batalla de Lepant. Es va comenar la construcci de la rplica l'any 1967, quedant acabada per al IV Centenari de Lepant commemorat el 7 d'octubre de 1971. Les dimensions sn de 60 metres d'eslora, 6,2 metres de mnega i 30 rems a banda i banda de l'embarcaci.

Al final de la sala de Jaume I, es passa a l'edifici del segle XIV i a la part alta de l'escala principal entre diversos objectes de decoraci es troba la collecci dels mascarons de proa, entre ells es troben: 
El Ninot del segle XIX, representant a un noi amb la gorra de visera a la m, prpia del mar. ;
El Negre de la Riba, que va tenir gran popularitat per haver estat, desprs del seu desballestament del veler que pertanyia, a l'entrada d'un magatzem d'efectes navals al Moll de la Riba .
La Blanca Aurora, s una talla policromada que va estar a la proa de la corbeta Blanca Aurora, construda l'any 1848 a Lloret de Mar, sent el retrat de Maria Pars filla del capit i armador Silvestre Pars.

Sala Capmany. 
Anomenada aix en honor de l'historiador, filleg i militar Antoni Capmany i de Montpalau (Barcelona 1742-Cadis 1813). 

Formada per tres grans naus, resultat d'una ampliaci efectuada al segle XVII, est destinada a la navegaci a vela, amb models de totes classes i abundant documentaci martima. Destaca un model del segle XVIII d'un navili de dos ponts i cinquanta canons. De les Escoles de Nutica catalanes del segle XVIII es representen els velers ms caracterstics, com el de la fragata Barcelona. En aquesta sala es mostren excellents aquarelles i olis de velers i retrats d'armadors, realitzats per Josep Pineda Guerra, Evans, Mongay, Soler Rovirosa, etc.

Sala de Pere el Cerimonis.



Es troba en aquesta sala una escultura realitzada en pedra per Enric Monjo l'any 1955 de Pere el Cerimonis. 
Est dedicada a la collecci de models des de l'origen fins a l'poca dels velers per a la navegaci de ms altura, com una collecci d'embarcacions Filipines i naus d'altura de l'poca del fara Sahure (cap a 2600 a.JC). 

A les vitrines es troben exposats models de vidre i figures de plom amb uniformes de la Marina, fermalls i penjolls amb temes marins i vaixells en ampolla. Hi ha una dedicaci monogrfica a Narcs Monturiol amb models dels seus Ictneos, plans i records, aix com un retrat realitzat per l'escultor Frederic Mars i un retrat del pintor Ramon Mart Alsina. Tamb es mostren documentaci i records de Isaac Peral. 

Colleccions de cermica catalana, valenciana, anglesa i holandesa amb motius martims i vitrines amb instrumental mar com octants i sextants, sonars mecnics, barmetres, comps o agulles nutiques, ballestes i astrolabis nutics.
Sala Ramon Llull.
Les exposicions d'aquesta sala sn referides principalment a la cartografia nutica i a instruments nutic-astronmics. T magnfics portalans dels segles XV, XVI i XVII, el ms antic s el de Gabriel de Vallseca (Mallorca,1439),  pergam datat, que va pertnyer a Amerigo Vespucci, segons consta al dors a una nota que diu haver pagat per ell cent trenta ducats d'or de marc. Hi han altres cartes d'en Francesc Oliva, amb una obra realitzada a Marsella de l'any 1658 i  un Atlas Nutic disenyat a Mesina al 1592 per Joan Oliva.

Sala d'Art popular. 
Es mostra en aquesta sala peces populars de pintures i principalment ex-vots d'antics santuaris mariners de tot el litoral catal, tractats amb gran encant i poder expressiu.

Sala Marqus de Comillas.
El seu nom es deu al fundador de la Companyia Transatlntica Espanyola Antonio Lpez y Lpez, Marqus de Comillas. 

Es dedica a l'exposici de l'poca de la propulsi mecnica a partir del vapor de rodes. Es troben nombrosos models de bucs de empreses navilieres com de bucs de guerra. 

De l'escengraf Josep Mestres Cabanes hi ha dos diorames, un representa la Marina Mercant al port de Cadis i l'altre la Marina de Guerra amb una divisi de l'Armada Espanyola per les costes de Cartagena.

Referncies.


Bibliografia. 
Volum 3 (1998), Art de Catalunya, Urbanisme, arquitectura civil i industrial, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-24089-04-6 ;
Volum 14 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5442-3;
Martnez-Hidalgo, Jos M.(1984), El Museu Martimo de Barcelona, Barcelona, Editorial H.M.B., S.A. ISBN  84-86054-17-6 ;
Garca Domingo, Enric, Histria del Museu Martim de Barcelona 1929/1939- Edici Museu Martim de Barcelona;
Ibaez, Cristina, Histria del Museu Martim de Barcelona 1940/1992- Edici Museu Martim de Barcelona;
Valldeoriola, Mar, Memria del Museu Martim de Barcelona 1993/1999- Edici Museu Martim de Barcelona;

Enllaos externs.
Pgina web del Museu Martim de Barcelona;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237923" title="Antonin Rolland" nonfiltered="2329" processed="2326" dbindex="92345">

Antonin Rolland (Sainte-Euphmie, 18 de mar de 1928) s un ciclista francs que fou professional entre 1946 i 1963.

Palmars.
1947 ;
 1r del Gran Premi d'Amplepuis;
 1r del Circuit dels Colls de Beaujolais;
 1r del Circuit de Bresse;
1948 ;
 1r de la Poly Lionesa;
 1r del Premi d'Avignon;
1949 ;
 Vencedor de 2 etapes al Circuit de les 6 Provncies;
1950;
 1r del Circuit de les 6 Provncies;
 1r de la Midi Libre;
1951 ;
 1r de la Bourg-Ginebra-Bourg;
1952 ;
 1r de la Bourg-Ginebra-Bourg;
 1r del Premi d'Ussel;
 1r del Premi de Macau;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1953 ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Algria;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
 1r del Premi de Bellegarde;
1954 ;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
1955;
 1r de la Bourg-Ginebra-Bourg;
 1r del Premi de Cluny;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1956 ;
 1r del Gran Premi de Midi Libre;
 1r de la Bourg-Ginebra-Bourg;
 1r del Premi d'Oyonnax;
1957 ;
 1r del Gran Premi de Cannes;
 1r del Premi de Mcon;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1958 ;
 1r de la Volta a Sardenya i vencedor d'una etapa ;
1959 ;
 1r del Premi de La Charit-sur-Loire;

Resultats al Tour de Frana.
1949. 45 de la classificaci general;
1950. 29 de la classificaci general;
1952. 21 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1953. 7 de la classificaci general;
1954. 19 de la classificaci general;
1955. 5 de la classificaci general i vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 12 etapes;
1956. 35 de la classificaci general;
1957. 39 de la classificaci general;
1958. 66 de la classificaci general;
1960. 59 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1957. 10 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1958. 58 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1960. 14 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia d'Antonin Rolland ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237925" title="Escola Joan XXIII" nonfiltered="2330" processed="2327" dbindex="92346">
Escola Joan XXII s un centre educatiu privat, promogut per l'Arquebisbat de Tarragona i gestionat pels Germans Maristes. L'escola est ubicada al barri de Bonavista de Tarragona.
s una escola concertada per la Generalitat de Catalunya i actualment ofereix ensenyament infantil (a partir dels 0 anys), primari, secundari obligatori, batxillerat, cicles formatius de grau mitj i superior. Tamb es duen a terme cursos de formaci ocupacional i un programa de garantia social (P.G.S.).

L'escola actual s fruit de la fusi el 1994 del collegi Mare de Du de Lourdes i de l'Escola de Formaci Professional Joan XXXIII, dues escoles fundades el 1967 i el 1969, respectivament, per Don Faustino Arnal, sacerdot Operari, per tal de satisfer les necessitats educatives del barri.

Enllaos externs.
 Web de l'Escola Joan XXIII;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237928" title="Ifis (rei)" nonfiltered="2331" processed="2328" dbindex="92347">
Segons la mitologia grega, Ifis fou un rei d'Argos, fill d'Alctor.

Fou pare d'Etocle i d'Evadne.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 123.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237930" title="Ifis" nonfiltered="2332" processed="2329" dbindex="92348">


 Ifis (rei);
 Ifis (heroi);
 Ifis (pastor);
 Ifis (filla de Teletusa);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237932" title="Ifis (heroi)" nonfiltered="2333" processed="2330" dbindex="92349">
Segons la mitologia grega, Ifis fou un heroi, fill d'Estnel i de Nicipe.

Va participar en l'expedici dels argonautes, durant la qual va morir enfrontant-se a Eetes.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 123.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237933" title="Alois Pfeiffer" nonfiltered="2334" processed="2331" dbindex="92350">

Alois Pfeiffer ( Bauerbach, Alemanya 1924 - d. 1987 ) fou un sindicalista i poltic alemany que va ser membre de la Comissi Europea entre 1985 i 1987.

Biografia.
Va nixer el 25 de setembre de 1924 a la ciutat de Bauerbach, poblaci situada a l'estat de Hessen. Va estudiar treball forestal a la Universitat de Frankfurt.

Mor l'1 d'agost de 1987 a la seva residncia de Bauerbach.

Activitat poltica.
Sindicalista i membre del Partit Socialdemcrata d'Alemanya(SPD), entre 1969 i 1975 fou Secretari General del sindicat de l'horticultura, agricultura i silvicultura del seu pas, crrec des del qual defens l's d'una poltica agrcola respectuosa amb el medi ambient.

El gener de 1985 fou nomenat membre de la Comissi Delors, esdevenint Comissari Europeu d'Assumptes Econmics i Monetaris. Pfeiffer mor en l'exercici del seu crrec europeu, sent substitut per Peter Schmidhuber.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237936" title="Ifis (filla de Teletusa)" nonfiltered="2335" processed="2332" dbindex="92351">
D'acord amb la mitologia grega, Ifis fou una noia de Creta, filla de Ligdos i de Teletusa.

Abans del seu naixement, el pare va disposar que, si el nad era una nena, havia de morir, per la mare, per no complir una ordre tan impia, va dir que havia tingut un nen i la vest i educ com a tal.

Quan fou gran, el pare li va emparaular el casament amb una donzella anomenada Iante, per Teletusa, tement que no es descobrs el seu secret, anava ajornant l'enlla, fins que acud a la deessa Isis per suplicar-li que hi poss remei, i la deessa va canviar el sexe d'Ifis perqu el casament pogus celebrar-se.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 123.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237937" title="Let There Be More Light" nonfiltered="2336" processed="2333" dbindex="92352">
Let There Be More Light s la primera can del segon lbum del grup britnic Pink Floyd, A Saucerful of Secrets de 1968. Composta per Roger Waters, aquest tema s'inicia amb un solo de baix. A la part cantada, la primera veu que se sent s la de Richard Wright, seguida d'un refrany interpretat per David Gilmour. Se sent, en els dos darrers minuts, molts efectes sonors de David Gilmour a la guitarra.

El ttol sembla una pardia de la frase bblica Let there be light (que es faci la llum) que apareix al Gnesi.

Crdits.
Roger Waters - baix, veu;
David Gilmour - guitarra, veu (refrany);
Richard Wright - piano, veu (estrofes);
Nick Mason - bateria, percussions;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237939" title="Ligdos" nonfiltered="2337" processed="2334" dbindex="92353">
D'acord amb la mitologia grega, Ligdos fou un ciutad de Cnosos, a Creta.

Fou esps de Teletusa i pare de la donzella Ifis.

Com que havia ordenat que, si tenia una filla, la fessin morir, aquesta fou educada com un noi sense que ell arribs a descobrir l'engany.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 138.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237940" title="Banda Simfnica de Badalona" nonfiltered="2338" processed="2335" dbindex="92354">
La Banda Simfnica de Badalona (BSB) va nixer com a Banda de Msica de l'A.VV. de Sant Crist de Can Cabanyes, a finals dels anys 80 al barri badalon de Sant Crist de Can Cabanyes, formada per msics de totes les edats. 

 Histria .

Inicialment dirigida per Guillermo Chacn, la banda comptava amb una escola de msica al local de l'associaci de vens del barri. En aquella poca els compromisos de la banda eren bsicament cercaviles pel barri, la Process de Divendres Sant al barri de la Salut, els Tres Tombs, la Cavalcada de Reis i alguns concerts arreu de la ciutat.
 
Desprs d'uns conflictes interns, la banda va passar a estar dirigida per Ismael Salido, saxofonista de la formaci. Aquest va ser el perode en qu la banda va establir contacte amb el Club Joventut de Badalona, amb l'objectiu d'amenitzar els partits al Pavell Olmpic de Badalona i atraure aix a ms pblic.

L'any 1997 es fa crrec de la direcci de la banda el mestre Esteve Nabona (actual sots-director del Cor de Cambra del Palau de la Msica) i es trasllada el local d'assaig a la Masia de Can Canyad. Es realitzen els primers concerts al Teatre Zorrilla, com ara "L'pera de Tres Rals" de Kurt Weill. s durant aquesta poca que la banda es formada tant sols per una vintena de msics. L'any 1999 Nabona deixa la direcci de la banda.

s llavors quan el mestre Manel Barea, professor de vent metall del Conservatori de Badalona, pren la direcci de la banda el 9 de juliol de 2000, transformant-se en una eina cultural al servei de la ciutat, amb l objectiu de facilitar a tothom l accs a la msica simfnica, en aquest cas adaptada a la formaci de l agrupaci. Es convert en simfnica, deixant de banda els cercaviles i centrant-se en la faceta concertstica. Aix doncs, la BSB va nixer amb la vocaci de transmetre el gust per la msica a tots els indrets possibles d una manera continuada a travs de la programaci dels seus concerts. 

s un projecte que abasta una important vessant pedaggica ja que, actualment, la major part dels components de l agrupaci sn estudiants de conservatoris i escoles de msica d arreu de les terres catalanes (Badalona, Tiana, Masnou, Mollet del Valls, Manresa, Terrassa, Barcelona, valencians i fins i tot menorquins). 

D'en que Manel Barea n's el director, la formaci ha actuat a diverses ciutats i pobles de la geografia catalana com Badalona, Tiana, Ripollet i Cabrils, entre d'altres. Tamb cal destacar el viatge a Alemanya per participar al festival Eurotreff 2001 en representaci d'Espanya, el qual tingu lloc a les ciutats de Weinheim, Hemsbach i Hirschberg. Grcies a un intercanvi amb la Banda Municipal de Limoux, la BSB va realitzar un concert a aquesta localitat francesa el 21 de mar de l'any 2004.

El 30 de mar de l'any 2008, la banda va participar en el 60 Certamen Nacional de Bandes de Msica de Cullera, obtenint el premi a la millor desfilada.

Entre les obres interpretades cal destacar Carmina Burana de Carl Orff, L'ocell de foc de Igor Stravinsky, Un americ a Pars i Rhapsody in Blue  de George Gershwin, la Simfonia nm. 3 de Mahler, Pini di Roma d'Ottorino Respighi i la Simfonia nm. 5 de Txaikovski.

El director titular de la banda s el mestre Manel Barea, i el director assistent s Miquel Arru. La banda tamb ha estat dirigida en algunes ocasions per Josep Mut, exdirector de la Banda Municipal de Barcelona, Joan Palet, violoncelista de l'OBC i Alfons Revert-Casas, director de l'Orquestra Simfnica Juli Carbonell de les Terres de Lleida.

 Concerts .

La formaci t una base mnima de tres concerts a l'any a Badalona: pel novembre el concert de Santa Ceclia, patrona dels msics, al Teatre Principal; pel febrer el concert de carnaval al Teatre Zorrilla; i al maig el concert de les Festes de Maig de Badalona, el qual t lloc a la plaa de la Plana.

 Concert de les Festes de Maig de Badalona del 13 de maig del 2005: El solista invitat va ser el trombonista Ricardo Casero. Interpret el concert per a tromb i banda de L. Grndahl. Tamb es van intrepretar bandes sonores de pellcules.

 Concert de carnaval del 3 de febrer del 2008: La formaci, dirigida pel mestre Manel Barea, va interpretar a la primera part el pasdoble El abanico, i les obres de concurs del Certamen de bandes de Cullera, Estampas de Iberia de Francisco Grau Vegara i Dilegs descriptius de Rafael Talns Pell. A la segona part es van interpretar obres variades, La pantera rosa, la banda sonora de El rei lle, un recull de peces de H. Mancini i la suite de Glenn Miller;

 Concert de les Festes de Maig de Badalona del 3 de maig del 2008: La primera part estava composta per obres relacionades amb el Certamen de bandes de Cullera, s a dir, el pasdoble Consolat de Mar de Ferrer Ferran i les obres interpretades en el concurs, Estampas de Iberia i Dilegs descriptius. Pel que fa a la segona part, s'interpret com a obres ms destacades, un recull de fragments de la banda sonora de Pirates del Carib, i per segona vegada en la histria de la formaci, el Bolero de Maurice Ravel.

 Concert de Santa Ceclia del 21 de novembre del 2008: A la primera part es dugu a terme l'estrena de les obres Apunts per a un pasdoble dirigida pel mateix compositor Arru|M.Arru] i Impromptu, recuerdo y danza, concert per a fagot i banda d'A.Civilotti, amb Laura Guastev com a solista. A la segona part s'interpret Canons de mare de Rafael Talns i Rebroll de Salvador Brotons. Aquest ltim dirig el una sardana seva, El Port de la Selva, com a bis final del concert.

 Enllaos Externs.
 Blog oficial de la formaci ;
 Web oficial  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237941" title="Teletusa" nonfiltered="2339" processed="2336" dbindex="92355">
Segons la mitologia grega, Teletusa fou una dona de Creta.

Casada amb Ligdos, fou la mare d'Ifis.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 203.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237942" title="Anaxrete" nonfiltered="2340" processed="2337" dbindex="92356">
D'acord amb la mitologia grega, Anaxrete fou una donzella de Xipre.

Va menysprear l'amor d'Ifis, un pastor xipriota, fins i tot desprs que aquest se sucid al davant de casa seua penjant-se.

Els dus la van convertir en esttua.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 19.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237943" title="Alceu (fill de Perseu)" nonfiltered="2341" processed="2338" dbindex="92357">
Segons la mitologia grega, Alceu fou un rei de Tirint, fill de Perseu i d'Andrmeda.

Casat amb Astidamia, fou pare d'Amfitri.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 13.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237944" title="Alceu (fill d'Heracles)" nonfiltered="2342" processed="2339" dbindex="92358">
D'acord amb la mitologia grega, Alceu fou un rei de Lcia, fill d'Heracles i d'mfale.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 13.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237945" title="Agelau (fill d'Heracles)" nonfiltered="2343" processed="2340" dbindex="92359">
Agelau, d'acord amb la mitologia grega, fou un fill d'Heracles i d'mfale.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 11.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237946" title="Agelau (fill de Damstor)" nonfiltered="2344" processed="2341" dbindex="92360">
Agelau, segons la mitologia grega, fou un fill de Damstor. Fou un dels pretendents de Penlope.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 11.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237948" title="Rmul" nonfiltered="2345" processed="2342" dbindex="92361">
Segons la mitologia romana, Rmul fou un rei d'Alba Longa, fill de Tiber. Va morir fulminat i fou succet pel seu germ crota.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 192.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237949" title="crota" nonfiltered="2346" processed="2343" dbindex="92362">
Segons la mitologia romana, crota fou un rei d'Alba Longa, fill de Tiber. Va succeir en el tron el seu germ Rmul.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 7.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237950" title="Mesosoma" nonfiltered="2347" processed="2344" dbindex="92363">
Els mesosomes sn invaginacions de la membrana plasmtica de cllules procariotes. Sn presents tan en bacteris gram-positius com en gram-negatius. Els mesosomes juguen un paper en la formaci de la paret cellular durant la divisi cellular, en la replicaci i distribuci dels cromosomes i en els sistemes de transferncia d'electrons de la respiraci. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237952" title="Admete (filla d'Euristeu)" nonfiltered="2348" processed="2345" dbindex="92364">
Admete, segons la mitologia grega, fou una sacerdotessa d'Hera, filla d'Euristeu, rei de Tirint.

A la mort del seu pare, fug d'Argos a Samos amb l'esttua de la deessa.

Els arglics enviaren una nau a Samos per recuperar la imatge sagrada, per no la van poder moure. Van comprendre, doncs, que el desig de la deessa era disposar d'un santuari en aquell indret.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 8.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237953" title="Adrastea (nimfa)" nonfiltered="2349" processed="2346" dbindex="92365">
Segons la mitologia grega, Adrastea fou una nimfa, filla de Mels, rei de Creta.

Juntament amb la seua germana Melissa s'encarreg de la criana de Zeus infant, d'amagat de Cronos.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 9.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237955" title="Deifontes (mitologia)" nonfiltered="2350" processed="2347" dbindex="92366">
Segons la mitologia grega, Deifontes fou un heroi, fill d'Antmac.

Es cas amb Hirneto, filla del rei d'Argos, Temen, que l'associ al poder.

Desprs que els fills de Temen van matar el pare, fou expulsat de l'Arglida i es refugi a Epidaure.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 62.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237956" title="Despina" nonfiltered="2351" processed="2348" dbindex="92367">
D'acord amb la mitologia grega, Despina ("La senyora") fou filla de Posid i de Demter.

Fou una divinitat venerada a la Tesslia, el veritable nom de la qual es mantenia en secret.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 63.

 Altres significats .
Per altres significats, consulteu Despina (satllit)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237959" title="Macris (nimfa)" nonfiltered="2352" processed="2349" dbindex="92368">
Segons la mitologia grega, Macris fou una nimfa, filla d'Aristeu.

S'encarreg de l'educaci de Dions, i per aix sofr la persecuci d'Hera, que l'oblig a marxar d'Eubea i refugiar-se a la Fecia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 141.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237960" title="Macria (filla d'Heracles)" nonfiltered="2353" processed="2350" dbindex="92369">
Segons la mitologia grega, Macria fou una herona, filla d'Heracles i de Deianira.

Se sacrific per assegurar la victria dels Heraclides durant l'assalt de Tirint.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 141.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237961" title="Jornades de la Catosfera" nonfiltered="2354" processed="2351" dbindex="92370">
Les Jornades de la Catosfera s un esdeveniment informtic que tracta sobre tot all relatiu a la catosfera, la blogosfera catalana. La primera edici se celebra a finals de gener del 2008 al Centre Tecnolgic i Universitari de Granollers. Estan promogudes per Marc Vidal i organitzades per l'ajuntament de Granollers i Poliblocs.cat

Enllaos externs.
 Lloc web de les Jornades de la Catosfera ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237962" title="Nefali" nonfiltered="2355" processed="2352" dbindex="92371">
Nefali, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Minos i de Pria.

Quan Heracles desembarc a l'illa de Paros de cam cap al pas de les amazones, Nefali se li enfront juntament amb els seus germans i mataren dos dels seus companys, per foren morts per l'heroi.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 155.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237963" title="bia (filla d'Heracles)" nonfiltered="2356" processed="2353" dbindex="92372">
bia, segons la mitologia grega, fou una filla d'Heracles. Fou dida del seu germanastre Hillos.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 5.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237964" title="Jean Dotto" nonfiltered="2357" processed="2354" dbindex="92373">

Jean Baptiste Dotto (Itlia, 27 de mar de 1928 - Ollioules, 20 de febrer de 2000) va ser un ciclista itali, de naixement, per nacionalitzat francs l'1 de setembre de 1937. 

Fou professional entre 1950 i 1963, destacant sobretot en les etapes de muntanya. Al llarg de la seva carrera esportiva aconsegu 42 victries, destacant per sobre tot, la primera posici a la Volta a Espanya de 1955. Tamb guany dues vegades el Critrium del Dauphin Libr. Era anomenat el vinyataire de Cabasse. 

Palmars.
1948;
 1r al Mont Ventor;
1950;
 1r de la Marsella-Toulon-Marsella;
 1r a Aubagne ;
 1r a Pierrefeu;
 1r a Saint-Martin-du-Var;
 1r a la cursa de la cte de la Turbie;
 1r a Mont Chauve;
1951;
 1r del Gran Premi de Mnaco;
 1r a la cursa de la cte de la Turbie;
 1r a la cursa de la cte de Mont Faron;
 1r a la cursa de la cte de Mont Agel;
 1r a Antibes;
1952;
 1r del Critrium del Dauphin Libr i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi de Mnaco;
 1r a la cursa de la cte de Mont Faron (contrarellotge);
 1r a la cursa de la cte de Mont Faron;
 1r a la cursa de la cte de Mont Agel;
 1r a la cursa de la cte del Puy-de-Dme;
1953;
 1r a la cursa de la cte de Mont Faron (contrarellotge);
 1r a la cursa de la cte de Mont Faron;
 1r a la cursa de la cte de Gourdon;
 1r a la cursa de la cte de Mont Coudon;
1954;
 1r a la cursa de la cte de Mont Faron (contrarellotge);
 1r a la cursa de la cte de Mont Faron;
 1r a la cursa de la cte de Mont Coudon;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1955;
 1r a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1957;
 1r al Tour de Vaucluse;
 1r a Als;
 1r a la Grand-Combe;
 1r a la Mnaco-Mont Agel;
1959;
 1r a Auzances;
 1r a Grand-Canabie;
 1r a Salignac;
 1r a Peyrat-le-Chteau;
1960;
 1r del Critrium del Dauphin Libr;
1961;
 1r a Avenires;
1962;
 1r a Peyrat-le-Chteau;
1963;
 1r a Saint-Cr;
 Vencedor del Gran Premi de la Muntanya del Tour de Romandia;

Resultats al Tour de Frana.
1951. 23 de la classificaci general;
1952. 8 de la classificaci general;
1953. Abandona (2a etapa);
1954. 4t de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1955. Abandona (16a etapa);
1956. 19 de la classificaci general;
1957. 10 de la classificaci general;
1958. Abandona (23a etapa);
1959. 15 de la classificaci general;
1960. 35 de la classificaci general;
1961. 8 de la classificaci general;
1962. 58 de la classificaci general;
1963. 28 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1955. 1r de la classificaci general;
1956. Abandona (16a etapa);
1957. 13 de la classificaci general;
1961. Abandona ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1955. 17 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1956. Abandona (18a etapa);






Enllaos externs.
Palmars de Jean Dotto ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237965" title="Aborgens (mitologia)" nonfiltered="2358" processed="2355" dbindex="92374">
D'acord amb la mitologia romana, els aborgens foren els primers pobladors de la Itlia central, nascuts dels arbres.

Segons la llegenda romana, van ser governats per Saturn desprs de la seua caiguda en la titanomquia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 5.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237966" title="Abdera (mitologia)" nonfiltered="2359" processed="2356" dbindex="92375">


D'acord amb la mitologia grega, Abdera fou una herona, filla de Tideu i de Depile.

Se li atribueix la fundaci de la ciutat d'Abdera.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 5.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237967" title="Adrast (fill de Cresos)" nonfiltered="2360" processed="2357" dbindex="92376">
Segons la mitologia grega, Adrast fou un fill de Cresos.

Durant una cacera de senglars va matar involuntriament el seu germ Atis i, desesperat, es va sucidar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 9.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237968" title="Haloa" nonfiltered="2361" processed="2358" dbindex="92377">
Haloa fou un festival celebrat a l'tica i principalment a Eleusis en honor de Dmeter i Dions, protectors dels fruits de la terra. Es feia una vegada a l'any. Noms es podien oferir fruits com a sacrifici i qualsevol sacrifici que comports sang estava castigat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237969" title="Amanuense" nonfiltered="2362" processed="2359" dbindex="92378">

Amanuense  (Amanuensis o Ad manum servus) fou antigament, en l'poca romana, un esclau o llibert l'ofici del qual era escriure cartes i altres coses per encrrec del seu amo o patr. Tanmateix, el terme tamb s'utilitza per fer referncia als escribes de manuscrits d'poques anteriors, aix com actualment a qualsevol persona que escriu per cpia o per dictat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237971" title="Amarntia" nonfiltered="2363" processed="2360" dbindex="92379">
Amarntia o Amarsia (Amarynthia o Amarysia) fou un festival  dedicat a l'rtemis Amarynthia o Amarysia celebrat a Amarynthus a Eubea; tamb se celebrava a alguns llocs de l'tica, per era menys espectacular.

Es feien grans processos amb tota mena de luxes. Tres mil homes armats, sis-cents cavallers i seixanta carruatges  marcaven el recorregut.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237972" title="Adrast (fill de Tlau)" nonfiltered="2364" processed="2361" dbindex="92380">
Adrast, segons la mitologia grega, fou un rei de Sici, fill de Tlau i de Lismaca.

Casat amb Amfitea, fou pare d'Egialeu, Argia i Depile.

Va acollir Polinices i Tideu, llavors exiliats, i els conced en matrimoni les seues filles. 

Com que el primer havia estat expulsat de Tebes pel seu germ Etocles, Adrast va organitzar amb els seus gendres i quatre cabdills ms l'expedici de Els set contra Tebes. Per l'empresa fou un fracs i hi van morir tots els prnceps atacants excepte Adrast, que va poder fugir cavalcant el cavall Aron. 

Deu anys desprs hi torn amb l'expedici dels epgons, que aconsegu la conquesta de la ciutat. Per en el combat va morir Egialeu, i Adrast el segu al cap de poc pel dolor de la seua prdua.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 9.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237973" title="Ambrsia" nonfiltered="2365" processed="2362" dbindex="92381">
Ambrsia fou un festival que es feia a Grcia en honor de Dions. Sembla que derivava el seu nom dels luxes de la taula i el beure (l'ambrosia era la beguda dels deus). Es celebrava una vegada cada any en una data concreta.

Segons Joan Tzetzes i Hesode el festival es feia el ms de Lenaeon, durant la verema.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237974" title="Ambbies" nonfiltered="2366" processed="2363" dbindex="92382">
Ambbies (Ambubaiae) eren unes dones musiques originaries de Sria que tocaven en pblic a Roma i especialment al circ rom. El seu nom derivava de la paraula siraca abub o anbub, equivalent a una flauta.

Tenien certes similituds amb la baiaderes de l'ndia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237976" title="Aron" nonfiltered="2367" processed="2364" dbindex="92383">

Segons la mitologia grega, Aron fou un cavall, fill de Posid i de Demter, o, segons altres versions, sorgit de la terra quan Posid hi clav el trident.

Heracles el va muntar en alguna de les seues gestes, i desprs pass a mans d'Adrast, que el va emprar en la guerra de Els set contra Tebes i grcies a ell pogu fugir desprs de la derrota.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 27.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237977" title="Snorri Sturluson" nonfiltered="2368" processed="2365" dbindex="92384">

Snorri Sturloson (Hvamm, c. 1178/1179 - Reykjaholt, 23 de setembre de 1241) fou un jurista, poeta, historiador i escriptor islands.

 Biografia .

Es va casar als vint anys amb una dona adinerada, i anys ms tard es va separar, deixant-li dos fills. Als 35 anys fou escollit cap del Allthing, l'Assamblea Legislativa d'Islndia.

L'any 1218 va viatjar a Noruega. A la cort del rei Hkon va rebre el ttol de "lenderman" o bar. Snorri es va comprometre amb el rei noruec a que els islandesos acceptessin la dependncia de Noruega. En retornar a Islndia, va enviar el seu fill a Noruega com a ostatge: per aquestes circumstncies fou declarat trador d'Islndia. Posteriorment, tamb fou declarat trador a Noruega, per no haver complert la seva promesa d'annexi.

L'any 1224 va contreure matrimoni per segona vegada, fet que el va convertir en l'home ms ric d'Islndia.

Desprs de la guerra civil d'Islndia, Snorri fou assassinat per Gizur Thorvaldsson, enviat per Hkon.

 Obra .
Fou l'autor de la Saga d'Egil Skallagrimson i la Heimskringla (o Crnica dels reis de Noruega). Tamb va escriure la famosa Edda prosaica, un manual per a poetes on figura el Gylfaginning o Allucinaci de Gylfi, una cosmogonia de la mitologia nrdica.

s considerat un dels grans literats de la Islndia medieval.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237978" title="Amfiria" nonfiltered="2369" processed="2366" dbindex="92385">
Amfiria (Amphiaraia) eren un jocs que se celebraven a Oropos a Grcia en honor de l'antic heroi Amfiaros. Es feien en un temple a la vora de la ciutat on hi havia un fams oracle. Pausnies descriu els ritus de l'amfiria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237980" title="Ampix" nonfiltered="2370" processed="2367" dbindex="92386">
Ampix o Ampictes era una diadema o banda de plata o metall que les dones gregues portaven a la part frontal del cap, al damunt del front, davant els cabells. Els ampix eren de totes classes i existien tamb d'or per no eren els ms freqents. Eurpides diu que de vegades era enriquit per pedres precioses. 

Els frontals del cavalls rebien el mateix nom i de vegades estaven fets tamb de materials valuosos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237981" title="Anaggia" nonfiltered="2371" processed="2368" dbindex="92387">
Anaggia fou una festivitat celebrada a Erix a Siclia en honor d'Afrodita.

Els habitants de la ciutat creien que al inici del festival la deessa venia de l'frica i que tots els coloms de la ciutat i la rodalia se'n anaven amb ella. Al cap de nou dies un colom era introdut en un temple i era la senyal per una gran festa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237983" title="Ancia" nonfiltered="2372" processed="2369" dbindex="92388">
Ancia (Anakeia o Anakeion) fou un festival dedicat als Dioscurs que es feia a Atenes. 

Ateneu de Naucratis esmenta un temple dedicat als Dioscuris a la capital grega i probablement era utilitzat en aquesta celebraci; es preparaven menjars pels herois. Un festival similar es feia a Amfisa per no es clar si era dedicat als Dioscurs, als Curetes o als Caberis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237984" title="Anacletria" nonfiltered="2373" processed="2370" dbindex="92389">
Anacletria (Anakleteria) era una solemnitat per la que un prncep hereu era proclamat rei. El nom fou utilitzat primerament pels reis ptolemeus d'Egipte, quan el prncep anava a Memfis i era adornat pels sacerdots amb la diadema sagrada i conduit al temple de Ptah on prometia no fer innovacions en l'any ni les festes. Desprs portava a una certa distancia el jou d'Apis per recordar els sofriments dels homes. Celebracions i sacrificis posaven fi a la festa. Desprs es va donar el mateix nom en altres lloc de cultura hellenistca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237985" title="Anacrisis" nonfiltered="2374" processed="2371" dbindex="92390">
Anacrisis (Anakrisis) era el nom que es donava a l'Antiga Grcia a la investigaci preliminar que feien els magistrats o (quan era adient) l'arcont, abans de portar un cas criminal davant d'una cort de justcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237986" title="Anaxagria" nonfiltered="2375" processed="2372" dbindex="92391">
Anaxagria era una dia de festa que celebraven tots els joves de la ciutat de Lmpsac una vegada a l'any en compliment, segons es deia, del desig expressat per Anaxgores que desprs de ser expulsat d'Atenes havia passat a Lmpsac la major part de la seva vida. Encara se celebrava en temps de Digenes Laerci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237987" title="Periclimen (fill de Posid)" nonfiltered="2376" processed="2373" dbindex="92392">
Segons la mitologia grega, Periclimen fou un heroi, fill de Posid i de Cloris. 

Defensor de Tebes durant l'assalt de Els set contra Tebes, s'enfront amb Partenopeu i el mat. Desprs an contra Amfiarau, per Zeus va fer desaparixer aquest darrer engolit per la terra abans que ningu l'encalcs.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 172.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237988" title="Androgenia" nonfiltered="2377" processed="2374" dbindex="92393">
Androgenia fou un festival amb jocs i altres celebracions que es feia una vegada a l'any al Cermic d'Atenes en honor de l'heroi Androgeu fill de Minos, que havia derrotat segons la llegenda a tots els seus adversaris en els jocs de la Panatenea i fou assassinat pels seus rivals gelosos. L'heroi tamb era conegut amb el nom d'Eurgies (possedor de grans terres) i aquest nom tamb es donava als jocs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237989" title="Androlpsia" nonfiltered="2378" processed="2375" dbindex="92394">
Androlpsia era el terme legal pel qual els atenencs podien prendre venjana sobre una comunitat o territori en el qual un atenenc havia estat assassinat si el territori es negava a entregar a l'assass per ser portat davant la llei; en aquest cas els atenencs podien agafar a tres individuals del territori i empresonar-los a Atenes com hostatges fins rebre una satisfacci o l'entrega del culpable. Els encarregats d'agafar als tres hostatges eren anomenats trierarques i solien ser comandants de vaixells. 

Els romans tenien una instituci similar anomenada darigatio.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237990" title="Angria" nonfiltered="2379" processed="2376" dbindex="92395">

Angria era el nom llat que els romans donaven al sistema postal de l'Imperi persa. Xenofont diu que fou establert per Cir II el Gran i estava basat en cavalls que es trobaven a certa distancia un de l'altre seguint les principals rutes. Els cavallers cavalcaven si convenia dia i nit, amb tots els climes. Els cavalls eren proporcionats per individuals privats de forma imperativa. 

Els romans va copiar el sistema pel seu servei postal  i el van millorar al afegir vaixells i missatgers a peu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237992" title="Periclimen (fill de Neleu)" nonfiltered="2380" processed="2377" dbindex="92396">
D'acord amb la mitologia grega, Periclimen fou un heroi, fill de Neleu i de Cloris.

Va rebre de Posid el do de metamorfosar-se a voluntat. 

Quan Heracles assalt Pilos per una desavinena amb el seu pare, es transform en liga i anava a escapar-se volant, per l'heroi el travess amb una fletxa.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 172.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237993" title="Antae" nonfiltered="2381" processed="2378" dbindex="92397">
Antae eren els pilars d'una casa que es collocaven just abans de la porta d'entrada, generalment de forma quadrada  (quadrae columnae). Generalment eren mes l'acabament de les parets que uns pilars independents. 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237994" title="Anteambulons" nonfiltered="2382" processed="2379" dbindex="92398">
Anteambulons (anteambulones) eren esclaus que anaven al davant del seu amo obrint cam utilitzant qualsevol eina o les prpies mans quan era necessari. Plini el Vell n' esmenta algun cas especfic a la seva obra "Histria natural". 

El terme anteambulones era donat tamb als lliberts o clients que acostumaven a caminar al davant dels seus antics amos o patrons quans aquestos apareixien en pblic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237996" title="Antecessores" nonfiltered="2383" processed="2380" dbindex="92399">
Antecessores o Antecursores foren soldats romans de cavalleria que normalment precedien a l'exrcit regular en la marxa, i buscaven un lloc adient per establir el campament o per recollir les provisions o aigua necessaris.

Aquest mateix nom fou donat ms tard als mestres de la llei romana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237997" title="Ilos (fill de Drdan)" nonfiltered="2384" processed="2381" dbindex="92400">

Segons la mitologia grega, Ilos era l'hereu de Drdan, rei de Dardnia, i la seva esposa Batia, filla de Teucre.

Va morir sent un infant. La seva tomba s mencionada a la Ilada d'Homer, on es diu que es trobava al bell mig de la Troade. 

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 124.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237998" title="Antefixa" nonfiltered="2385" processed="2382" dbindex="92401">
Antefixa eren els objectes d'argila cuita, terracota o altres materials similars, que estaven adornats amb diversos elements decoratius, i eren usats generalment en arquitectura com elements per decorar edificis o llocs concrets.

El nom antefixa derivava de qu les decoracions eren fixades a l'argila abans de construir el lloc on havien de ser collocades com per exemple a les faanes de les cases.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="237999" title="Ifidamant" nonfiltered="2386" processed="2383" dbindex="92402">
Segons la mitologia grega, Ifidamant fou un heroi troi, fill d'Antnor i de Teano. Va morir a la guerra de Troia a mans d'Agammnon.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 122.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238000" title="Antesfria" nonfiltered="2387" processed="2384" dbindex="92403">
Antesfria fou un festival que es feia a Siclia en honor de Dmeter i Persefone per commemorar el llegendari  retorn de Persefone amb la seva mare; es celebrava, com el fet conmemoratiu, al comenament de la primavera.

Consistia en la recollida de flors i la confecci de garlandes com feia Persefone.

Un festival similar es feia tamb a Hipponium, probablement derivat del de Siclia. A Argos es feia tamb una festa amb similar cerimonial dedicada a Hera. Els romans tenien una festa anomenada Florlia que podria ser considerada la ms propera a aquesta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238001" title="Horcos" nonfiltered="2388" processed="2385" dbindex="92404">
Segons la mitologia grega, Horcos fou una divinitat, fill d'Eris.

Personificaci del jurament, procurava la perdici dels que cometien perjuri.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 119.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238002" title="Antignia (sacrificis)" nonfiltered="2389" processed="2386" dbindex="92405">
Antignia era una jornada de sacrificis instituda per rat de Sici a la ciutat de Sici. En el dia assenyalat es feien processons, jocs i altres actes en honor d'Antgon III Dos, amb el qual rat de Sici havia concertat una aliana en contra de Clemenes d'Esparta. El festival no devia durar molt anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238003" title="Antinia" nonfiltered="2390" processed="2387" dbindex="92406">
Antinia (Antinoiea) fou un festival anyal i uns jocs quinquennals que es feien a l'Imperi Rom instituts per l'emperador Adri en honor del seu amant preferit Antinous que s'havia ofegat al riu Nil, probablement sacrificat fanticament pel seu sobir. 

El festival se celebrava a Bitnia i a Mantinea llocs on Antinous havia estat declarat du i era adorat com a tal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238005" title="Jaume Camp i Lloreda" nonfiltered="2391" processed="2388" dbindex="92407">
Jaume Camp i Lloreda (La Garriga, 11 de setembre de 1917 - Granollers, 1993) fou un poltic i activista social catalanista.

Fill de Ton Camp i Xiol i Francesca Lloreda i Ganduixer, va ser el segon de 6 germans: Josep (1914-2006), Pere (1919-2002), Roser, Enriqueta i Ester. 

Seguint els passos del seu germ gran, Jaume Camp va iniciar els seus estudis als Jesutes de Sarri, per que rpidament van ser interromputs per tres anys de guerra civil i per tres anys ms de servei militar que va haver de fer a Xauen (avui Marroc, per llavors encara territori espanyol). Va ser precisament a Xauen, als tallers mecnics on Jaume va veure clar el seu futur, que ja quedava allunyat de la doctrina estudiantil.

Jaume Camp era tcnic en electro-mecnica i era professor d'aquesta matria a l'Escola Municipal del Treball de Granollers. Tamb era catlic practicant i membre d'Uni Democrtica de Catalunya (UDC) i fundador de la delegaci del partit al Valls Oriental. Va ser regidor de l'Ajuntament de Granollers per UDC en les segones eleccions democrtiques municipals, entre el 1983 i el 1987. Tamb va ser un dels primers membres d'mnium Cultural i fundador de la delegaci de l'entitat al Valls Oriental, la qual presid fins la seva mort. Cal destacar la seva implicaci en la posada en marxa de la revista catalana juvenil Cavall Fort. Jaume Camp tamb va ser impulsor de la Ciutat Pubilla de la sardana, desprs de molts anys organitzant aplecs sardanistes com a causa reivindicativa.

L'any 2001, mnium Cultural del Valls Oriental va instaurar el Premi Jaume Camp de Sociolingstica dotat amb 6000 euros, que entre d'altres, va guanyar ex aequo la diputada Anna Sim i Castell d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en la primera edici, l'any 2001.

Tamb l'any 2001, l'Ajuntament de Granollers va posar el seu nom a un dels carrers que volta la Biblioteca Can Pedrals. Concretament es va triar el carrer que desemboca a la Plaa Maluquer i Salvador on Jaume Camp va regentar un taller mecnic durant tota la seva vida, pel que era conegut a la ciutat. Coneguda tamb la seva obsessi amb la llengua catalana, que li havia suposat alguna multa per fer-ne classes de manera clandestina, el taller rebia amb un cartell que posava "Gual Permanent", essent l'nic cartell de la ciutat en catal durant el franquisme. L'atreviment li va costar durs articles de la premsa local af al rgim, que no el van desdir en cap moment de la seva iniciativa. Actualment, el taller s ocupat per una empresa de disseny de cuines.

Jaume Camp era solter i va viure la major part de la seva vida en la mateixa habitaci de la Fonda Europa de Granollers, a escassos metres del seu taller.

Enllaos externs.
Granollers dedica un carrer a Jaume Camp






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238012" title="Ambigrama" nonfiltered="2392" processed="2389" dbindex="92408">


Els ambigrames sn paraules o frases escrites o dibuixades de tal manera que, com a mnim, admeten dues lectures diferents. La segona lectura es pot llegir desprs de realitzar algun tipus d'operaci amb el dibuix original. En la majoria d'ambigrames, la segona lectura es pot fer desprs de girar el dibuix 180, als quals s'anomena ambigrames de simetria central. En d'altres, la segona lectura apareix desprs de veure la imatge refelctida en un mirall, aquests sn els ambigrames de simetria o b horitzontal o b vertical. Finalment, hi ha ambigrames que no sn simtrics per en qu, tot i aix, hi ha una segona lectura.  





 Tipus d'ambigrames .
Els ambigrames poden tenir molts dissenys i es poden crear de diverses maneres. Tot i aix, es poden classificar els dissenys dels ambigrames de la segent manera: 
Rotacionals : Sn dissenys en qu el mot s rotat sense perdre'n el sentit de lectura en cap moment. Normalment, es mostren en 180, per tamb se solen emprar els 90 i els 45. ;
De reflexi: Sn dissenys que, un cop reflectits en un mirall, permeten llegir la matiexa paraula o frase del sentit original. ;
D'alteraci d'espais: En aquesta categoria d'ambigrames, les lletres es troben al mateix espai en tots dos sentits, la qual cosa significa que una frase o paraula llegida de l'inrevs en ser una altra.
D'espai redut: Semblants als anteriors, per sense espais. Solen ser bidimensionals.  ;
En cadena: Sol ser un ambigrama d'una paraula (o moltes) intercalades, de tal manera que es forma una cadena repetida. Les paraules s'uneixen de tal manera que all on n'acaba una en comena una altra. Aquests ambigrames solen presentar-se en forma de cercle.  ;
Tridimensionals: Sn dissenys tridimensionals que tenen lletres, paraules o frases a cada una de les cares i fan servir cossos slids amb cares diferents (s'hi solen emprar prismes). ;
Perspectius: Aquest disseny s ms aviat un joc mental que no pas un de paraules. Consta d'un disseny assimtric que s llegit segons la interpretaci que el receptor en doni. ;
Naturals: Aquests ambigrames tenen lloc quan les paraules tenen una o ms simetries prpies dels ambigrames anteriorment esmentats i sn ambigrames sense necessitat de dotar-les d'una tipografia especial. Un bon exemple s la paraula COCO, la qual t simetria horitzontal, s a dir, que la meitat inferior s igual a la meitat superior. Si es talls horitzontalment aquesta paraula per la meitat, per comprovar la segona lectura noms s'haurien de capgirar les dues dues tires i posar-les davant d'un mirall, de tal manera que se seguir llegint la paraula COCO.

A banda de ser un entreteniment ldic, ben sovint s'ha atribut als ambigrames poders mstics. Un bon exemple d'aix s el que ens mostra la novella ngels i dimonis de Dan Brown, en qu els Illuminati empren ambigrames amb els quatre elements per marcar les seves vcitmes.

La novella ngles i dimonis, del nord-americ Dan Brown, introdueix els ambigrames en la trama. Aquests ambigrames, que van ser dissenyats per John Langdon i l'origen dels quals s atribut a la societat secreta dels Illuminati, sn els ambigrames dels quatre elements en angls: fire (foc), water (aigua), air (aire) i earth (terra), a ms del smbol dels Illuminati i un disseny en qu s'hi reuneixen els quatre elements. La publicaci dEl codi Da Vinci va incrementar l'inters dels lectors per l'obra d'aquest autor, per la qual cosa l'anterior novella de Dan Brown (ngles i dimonis) va adquirir ms importncia i ajuds en la divulgaci del coneixement dels ambigrames.

Bibliografia.
 Kim, Scott, Inversions,  Byte Books (1981) (en angls);
 Hofstadter, Douglas R., "Metafont, Metamathematics, and Metaphysics: Comments on Donald Knuth's Article 'The Concept of a Meta-Font'"  Scientific American (Agost de 1982) (tornat a publicar dins el llibre Metamagical Themas) (en angls);
 Langdon, John, Wordplay: Ambigrams and Reflections on the Art of Ambigrams,  Harcourt Brace (1992, tornat a publicar l'any 2005) (en angls);
 Hofstadter, Douglas R., Ambigrammi, Hopefulmonster Editore Firenze (1987) (en itali);
 Polster, Burkard, Les Ambigrammes l'art de symtriser les mots, Editions Ecritextes (2003) (en francs);
 Polster, Burkard, Eye Twisters: Ambigrams, Escher, and Illusions, web-based book available at http://www.maths.monash.edu.au/~bpolster/ambigram.html (data desconeguda) (en angls);

Enllaos externs.

Els ambigrames d'en txescu: Fotolog en catal dedicat als ambigrames;
 Ambigramas.com;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238013" title="Quillaja saponaria" nonfiltered="2393" processed="2390" dbindex="92409">

Quillaja s un gnere de plantes de la famlia de les Quillajcies, ordre Fabals, subclasse Rsida, classe Magnoliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies .
Quillaja saponaria
Qumica.
Heterocicles Saponin
Enllaos externs.
PREHN, D, SERRANO, C, BERRIOS, CG. 2003. Micropropagacin de Quillaja saponaria Mol. a partir de semillas. ISSN 0717-9200Bosque (Valdivia), 24, 3-12 


JORDAN M, C ROVERARO In vitro Culture of Quillaja saponaria Mol. (Soap-bark Tree), Rosaceae
eurJ Hort sci

Vega A.& D.Prehn 2005. Induccin e inicio de maduracin in vitro de tejido embriognico Quillaja saponaria
Ciencia Inv. Agr. 32:197



Bankefors J. 2006. Structural classification of Quillaja saponins by electrospray ionization ion trap multiple-stage mass spectrometry in combination with multivariate analysis. Uppsala Thesis Univ sueca de Ciencias Agrcolas










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238017" title="Batalla de Besal" nonfiltered="2394" processed="2391" dbindex="92410">





La Batalla de Besal de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Arag

Antecedents.
El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV, Carles I d'Anjou, va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes, i don la investidura del Regne de Siclia a Carles I d'Anjou. 

Els francesos ocuparen la Vall d'Aran, per no pogueren seguir avanant en territori catal. L'any segent ho provaren amb les tropes que tenien al regne de Navarra, per tamb fracassaren, i en el contraatac catalano-aragons de l'any 1284, assetjaren Tudela. El 1285 els francesos entraren pel territori rosselons de Jaume II de Mallorca amb un exrcit de 100.000 infants, 16.000 cavallers i 17.000 ballesters comandat pel propi rei de Frana, Felip l'Ardit, i acamparen a Elna i Perpiny, creuant pel Pas de la Massana el juny. Els catalans, van aplicar la terra cremada, i els francesos entraren a Castell d'Empries, Girona, Figueres, Roses, Sant Feliu de Guxols i Blanes, i Peralada fou destruda sense aconseguir rendir-la.

L'estol catal, provinent de Siclia comandat per Roger de Llria havia derrotat la flota francesa a la Batalla naval de les Formigues, recuperant el territori del nord. En aquell moment la disenteria s'estengu entre els francesos, que envoltats, sense provements i malalts, hagueren de retirar-se.

La batalla.
Veient-se forat a retirar-se de l'Empord, i desconfiant del Coll de Panissars, Felip III de Frana va intentar prendre la ruta de Besal, enviant una avanada de 2.000 cavallers i 400 servents per pendre la ciutat on creien que es trobava Pere el Gran. 

Desprs d'un primer assalt croat, Asbert de Mediona, el governador de la ciutat feu obrir la porta aquaria per fer entrar seixanta cavallers que foren capturats, per sortir immediatament al front de la guarnici que va derrotar els assetjants, forant-los a la retirada.

Conseqncies.
Els francesos, veient que no podrien retirar-se per Besal, van tornar a Castell d'Empries, on es trobava el seu rei. finalment es van retirar pel Coll de Panissars, on els esperaven els almogvers, i foren massacrats, i els francesos rendien totes les viles que havien conquerit al sud dels Pirineus.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238026" title="Associaci Les Dones del 36" nonfiltered="2395" processed="2392" dbindex="92411">
Associaci Les Dones del 36 s una associaci creada el 1997 per un grup de dones supervivents de la guerra civil espanyola, a iniciativa de Llum Ventura, aleshors consellera del districte de Ciutat Vella, per tal de recordar a les futures generacions, particularment les femenines, que els avenos poltics dels quals avui gaudeix la dona no van comenar el 1975, sin amb l'adveniment de la Segona Repblica Espanyola el 1931. La presidenta s Trinidad Gallego Prieto i la coordinadora s Josefina Piquet, i hi han collaborat activament Enriqueta Gallinat i Roman i Maria Salvo Iborra.

L associaci va nixer arran del projecte presentat per un grup de vuit dones al premi Maria Aurlia Capmany que convoca cada 8 de mar  Dia Internacional de la Dona  l Ajuntament de Barcelona en memria de l escriptora i poltica catalana. L'entitat t com a objectiu oferir un homenatge a les dones oblidades per la histria oficial i que durant la guerra van ser veritables herones. Van guanyar el Premi d'Honor i tamb el de votaci popular.

Aquest grup de dones, moltes de les quals sobrepassen els 90 anys, fan xerrades als instituts, a les universitats, a les associacions, als ajuntaments, als centres culturals... I han participat tamb en mitjans de comunicaci, en llibres de testimoniatge i en documentals divulgant la histria oblidada de les dones que van ser al front i a la rereguarda fent funcionar les escoles, els tallers, els hospitals i els menjadors populars. La seva finalitat s que la histria real no es perdi i que els fets que van protagonitzar les dones no quedin soterrats en el silenci cruel de l'oblit. Des del gener del 2006, l'associaci s scia fundadora de la Coordinadora per a la Memria Histrica i Democrtica de Catalunya, i per aix ha estat distingida amb la Medalla d'Honor de Barcelona.

A finals de 2006 van decidir autodissoldre l'associaci degut a l'avanada edat dels seus membres. Han estat membres Carme Casas, Trinidad Gallego, Conxa Prez, Manola Rodrguez, Maria Salvo, Emrita Arbons, Laia Berenguer, Josefina Piquet, Victria Santamaria i les desaparegudes Victoria Carrasco, Rosa Cremn, Enriqueta Gallinat i Isabel Vicente.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238028" title="Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial" nonfiltered="2396" processed="2393" dbindex="92412">

Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial s un terme que fa referncia a aquells catalans, alguns amb nacionalitat francesa i altres no, que van lluitar com a voluntaris en l'exrcit francs per tal de donar suport als aliats durant la Primera Guerra Mundial.

El catalans del Principat de Catalunya, en tant que ciutadants espanyols i per tant estrangers a Frana, s'allistaren al Regiment de Marxa de la Legi Estrangera. Els nord-catalans en canvi, en tant que ciutadans francesos, foren allistats als regiments francesos de l'Exrcit de Frana. 

 Nmero .
El nombre de catalans que hi participaren va estar motiu de controvrsia durant els anys 1920, degut a la utilitzaci poltica que en va voler fer l'incipient independentisme catal. Aix tamb fou ajudat pel secretisme de les autoritats franceses durant la guerra pel que fa a les destinacions dels soldats, la seva nacionalitat i el seu nombre, cosa que facilit que molts periodistes exageressin les xifres. Hom ha parlat de 10.000 voluntaris catalans (alguns fins i tot de 20.000).

Nogensmenys, l'estudi de David Martnez i Fiol, basat en els arxius del doctor Joan Soler i Pla i en documentaci de la Legi Estrangera Francesa, redueix la xifra a 954 voluntaris, repartits en cinc grups:
 Nascuts a Catalunya,  546;
 No identificats per considerats catalans, 270;
 Rossellonesos, 48;
 Pancatalans, 71;
 Altres no identificats, 19;
D'ells, potser uns 30 eren militants nacionalistes reals.
 Significaci poltica dels Voluntaris Catalans .
Quan va esclatar el conflicte, molts catalans que es trobaven a Frana per raons diverses (alguns fugien de la justcia espanyola) es van allistar a la Legi Estrangera, mentre d'altres, com l'esperantista Frederic Pujul i Valls, ho feien a l'exrcit regular.

Simultniament, els grups catalanistes ms radicals, com Uni Catalanista, dirigida per Domnec Mart i Juli, i Esquerra Catalanista, d'Antoni Rovira i Virgili, consideraren que el catalanisme havia de tenir poltica exterior prpia per tal d'assolir una projecci internacional (a imitaci del Consell Nacional de Bohmia i de l'Oficina de Premsa Polonesa), i per aix decidiren donar suport als voluntaris catalans que lluitaven sota bandera francesa. El suport catalanista als aliats va augmentar desprs de la batalla del Marne i elevaren a la categoria d'heroi al general nordcatal Josep Joffre.

Molts catalanistes participaren en la fundaci de la revista Iberia (abril de 1915), que donava suport la causa aliada, alhora que Frederic Pujul fundava la revista La Catalogne a Pars. Alhora els dirigents d'Uni Catalanista Joan Soler i Pla, Alfons Maseras i Llus Massot i Balaguer contactaren amb alguns catalanistes allistat a l'exrcit francs, com Pere Ferrs-Costa i Camil Campany i Mas, director de la revista La Trinxera Catalana. Tamb van rebre algun suport de la revista rossellonesa Muntanyes Regalades. Tanmateix, fins el febrer del 1916 no es va constituir el Comit de Germanor amb els Voluntaris Catalans, presidit per Soler i Pla, per a enviar ajuda als voluntaris i canalitzar llur presncia a les cancelleries europees.

 El Comit de Germanor amb els Voluntaris Catalans .

Amb aquest Comit es pretenien establir un Comit Nacional Catal inspirat en el txec. Alfons Maseras i Pere Balma, cap del Centre Catal de Pars, van mantenir contacte amb els voluntaris i forar la seva presncia poltica, traduda en la creaci el novembre de 1916 del Comit Pro Litunia.

Els intents de buscar un lder popular entre els voluntaris foren estroncades per la mort al front del Somme de Pere Ferrs-Costa (1915) i de Camil Campany el 1916, i pel fet que el ms popular, Melcior Ferrer, era carl. 

Durant el 1917 l'inters pels Voluntaris es va apaivagar degut a la mort de Domnec Mart i Juli, el declivi definitiu de la Uni Catalanista, la vaga general de 1917 i l'Assemblea de Parlamentaris.

Aix, juntament amb l'esclat de la Revoluci Russa el mateix any, provoc que alguns membres de l'estat major francs veiessin als catalans com a possibles revolucionaris. El doctor Sol i Pla fou empresonat durant la vaga. La Lliga Regionalista i Francesc Camb, que no havien prestat massa inters per la causa dels voluntaris, van decidir no donar-hi suport.

 La Legi Estrangera de Frana .

Els voluntaris catalans no formaven una unitat autnoma dins la Legi Estrangera Francesa. Ingressaren al Regiment de Marxa de la Legi Estrangera, subdividit aquest en el 1er, 2on i 3er regiments. La presncia catalana es centr majoritriament en el 1er Regiment de Marxa de la Legi Estrangera.

 El mite dels 10.000 voluntaris catalans .

L'inters va renixer amb els Catorze Punts de Wilson el gener de 1918. Entre agost i setembre de 1918 aparegueren les revistes Som i L'Intransigent, on hi participaven els joves Vicen Albert Ballester, Daniel Cardona i Civit, Domnec Latorre i Soler i Josep Maria Batista i Roca, antimonrquiques i contrries a al Lliga, que contriburen a la difusi del mite dels 10.000 voluntaris catalans que participaren en el conflicte.

Alhora el novembre del 1918 la Lliga Regionalista inici la seva campanya a favor de l'estatut d'autonomia i torn a interessar-se pels voluntaris amb finalitat propagandstica. Alhora, Uni Catalanista  i el Partit Republic Catal donaren suport al recin constitut Comit Nacional Catal a Pars per Daniel Domingo i Montserrat. Francesc Camb viatj a Pars per a entrevistar-se amb Henri Poincar, per el comte de Romanones se li adelant i el deix en fora de joc. El 26 de gener de 1919 redactaren un text alternatiu d'estatut, per la previsible radicalitzaci de Camb es va esvair desprs de la vaga de la Canadenca (1919). Finalment, Camb accept un ministeri al govern espanyol i va perdre tot inters en el tema.

El Comit Nacional Catal va romandre a Pars com a un rgan residual d'exiliats i emigrats radicals, que va funcionar com a oficina de suport a Francesc Maci i a Estat Catal durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

 Diploma i medalla del Comit de Germanor amb els Voluntaris Catalans .


Mdaille des Volontaires Catalans. La Medalla dels Voluntaris Catalans s una medalla honorfica no oficial entregada pel Comit de Germanor amb el Voluntaris Catalans als veternas catalans de la guerra. Actualment figura entre les condecoracions honrfiques del 3er Regiment de la Legi Estrangera de Frana

 Referncies .
 David Martnez i Fiol Els "Voluntaris Catalans" a la Gran Guerra Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991;
 Joan-Daniel Bezsonoff La Guerra dels Cornuts  Ed. Empries, 2004;

Notes.


 Enllaos externs .
3me Rgiment tranger d'infanterie




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238030" title="Remember a Day" nonfiltered="2397" processed="2394" dbindex="92413">
Remember a Day s una can del grup britnic Pink Floyd que apareix com a segon tema del segon lbum A Saucerful of Secrets de 1968. La can, escrita i cantada per Richard Wright, fou enregistrada durant les session del primer disc The Piper at the Gates of Dawn de 1967 amb el ttol de Sunshine. Amb tot, es diu que la can fou refeta per al segon disc i que Wright mateix digui que no sabien ben b qu fer amb aquest tema. 

Syd Barrett apareix tamb en aquesta can, hi toca la guitarra acstica, per s David Gilmour qui toca la guitarra. Com l'altra composici en solitari de Rick Wright per a l'lbum Seee-Saw les lletres i l'atmosfera creada per la msica recorden la innocncia de la infantesa, es forma aix un contrast amb la foscor de la resta dels temes de l'lbum. 

s un dels pocs temes de Pink Floyd on Syd Barrett i David Gilmour toquen junts. 

 Crdits.
Syd Barrett - guitarra;
David Gilmour - guitarra, cors;
Richard Wright - piano, veus;
Roger Waters - baix;
amb
Norman Smith - bateria ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238032" title="Norman Smith" nonfiltered="2398" processed="2395" dbindex="92414">
Norman Smith (nascut el 22 de febrer de 1923) s un msic i productor musical britnic. Fou un dels enginyers dels estudis EMI als mtics Abbey Road de Londres. Va treballar al costat de George Martin en tots els discos de The Beatles fins a l'lbum Rubber Soul de 1965. 

Tamb va produir els tres primers discos de Pink Floyd: The Piper at the Gates of Dawn, A Saucerful of Secrets, i Ummagumma. Tamb en els lbums conceptuals del rock com S.F. Sorrow dels Pretty Things. Tamb s conegut sota el pseudnim de  Hurricane Smith .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238033" title="Mquina de Newcomen" nonfiltered="2399" processed="2396" dbindex="92415">



Thomas Newcomen (28 de febrer de 1663 - 5 d'agost de 1729) va ser ferrer per tradici i pastor baptista per vocaci. Va nixer a Dartmouth (Devon, Anglaterra).

En 1711 Thomas Newcomen va construir la primera mquina de vapor, que va suposar una millora davant la mquina de Thomas Savery.

El funcionament de les dues mquines eren similars. Ambds creaven el buit en un dipsit a base de refredar vapor d aigua. La diferncia estava en qu mentre en la mquina de Savery era el propi buit del dipsit el que absorbia l aigua de la mina, en la mquina de Newcomen , el buit creador en un cilindre tirava d una biga fins avall.

Aquesta biga estava situada en forma de balanc de manera que al omplir-se el buit el cilindre amb vapor, la biga tornava a pujar. Aquest moviment d anada i tornada accionava una bomba alternativa que extreia l aigua de la mina. 

Tant la mquina de Savery com la de Newcomen presentaven un problema: el seu funcionament es basava en calentar i tornar a refredar repetidament un dipsit. Aix provocava ruptures en si mateix, a part de suposar una prdua energtica que feia que el rendiment de la mquina fossi baix.

Posteriorment James Watt va idear una nova mquina que contava amb un condensador independent, de manera que cada part de la mquina es mantenia a una temperatura determinada.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238034" title="Motor de dos temps" nonfiltered="2400" processed="2397" dbindex="92416">

El motor de dos temps, tamb anomenat motor de dos cicles, s un motor de combusti interna que realitza les quatre etapes del cicle termodinmic (admissi, compressi, expansi i escapament) en dos moviments lineals del pist (una volta dels cigonyal). Es diferencia del ms com motor de quatre temps del cicle de Otto, en qu aquest ltim realitza les quatre etapes en dues revolucions del cigonyal.


 Caracterstiques .
El motor de dos temps es diferencia en la construcci del motor de quatre temps en les segents caracterstiques:

Les dues cares del pist realitzen una funci simultniament, a diferencia del motor de quatre temps que unicament s activa la cara superior.
La entrada i la sortida de gasos al motor es realitza a travs de les llumbreres (orificis situats en el cilindre). Aquest motor manca de les vlvules de els motors de quatre temps. El pist depenent de la posici que ocupa en el cilindre en cada moment obre o tanca el pas de gasos a travs de les llumbreres. ;
El crter del cigonyal ha de estar sellat i compleix les funci de cmera de precompressi. En el motor de quatre temps, pel contrari, el crter serveix de dipsit de lubricant. ;
La lubricaci, que en el motor de quatre temps s'efectua mitjanant el crter, en el motor de dos temps s'aconsegueix mesclant oli amb el combustible en una proporci que varia entre el 2% i el 5%. Aquesta mescla est en contacte amb totes les parts mbils del motor i aconsegueix una lubricaci adequada.


 Funcionament .
 Fase de admissi-compresi .
El pist es desplaa cap amunt (la culata) des del punt mort inferior, en el seu recorregut deixa ven oberta la llumbrera de admissi. Mentre la cara superior del pist realitza la compressi en el cilindre, la cara inferior succiona la mescla aire combustible a travs de la llumbrera. 
Perqu aquesta operaci sigui possible el crter ha de estar sellat. s possible que el pist es deteriori i la culata es mantingui estable en els processos de combusti. 
 Fase de potncia-escapament .
Al arribar el pist a un punt mort superior es finalitza la compressi i es provoca la combusti de la mescla grcies a una espurna elctrica produda per la bugia. La expansi dels gasos de combusti impulsa amb fora el pist que transmet el moviment al cigonyal a travs de la biela. 
En el seu recorregut el pist obre la llumbrera d'escapament perqu puguin sortir els gasos de combusti i la llumbrera de transferncia per la mescla aire-combustible passa del crter al cilindre. Quan el pist arriba al punt inferior comena a ascendir de nou, es tanca la llumbrera de transferncia i comenta un nou cicle.

 Combustible .
Molts dels motors de dos temps, utilitza una mescla de gasolina sense plom i oli a una proporci de 1:40 a 1:50, la gasolina s el agent de major presncia.

 Tipus de motors de dos temps .
Per entendre el funcionament del motor de dos temps, es necessari saber quin tipus de motor es tracta, perqu els diferents tipus de motors actuen de diferents maneres.
Els tipus de dissenys del motor de dos temps varia d acord amb el mtode de entrada de la mescla aire/combustible, el mtode d escombrada del cilindre (intercanvi de gasos de combusti per mescla fresca) i el mtode d esgotament del cilindre. 
Aquetes sn les principals variacions, que poden trobar-se individualment o combinades entre si.
Port del pist: s el ms simple dels dissenys. Totes les funcions sn controlades nicament pel pist tapant i destapant els ports, que sn forats en un costat del cilindre, mentre el cilindre es mou amunt i avall. ;
Escombrada de lla: utilitza ports destinats a la transferncia per escombrar la mescla fresca cap amunt en un dels costats del cilindre i cap avall en l altre costat, fent que la mescla cremada sigui empenyada endavant i expulsada per una llumbrera d escapament. L escombrament de lla o  Scnurle , pel seu inventor, s un dels sistemes d escombrament ms utilitzats. ;

 Avantatges i inconvenients .
 Avantatges .
El motor de dos temps no precisa vlvules ni dels mecanismes que les governen, per tant s ms lleuger i de construcci ms senzilla, pel que resulta ms econmic. Al produir-se una explosi per cada volta del cigonyal, cada dues voltes del cigonyal, el motor de dos temps, desarrolla ms potncia per una mateixa cilindrada i la seva marxa s ms regular. 
Poden operar en qualsevol direcci ja que el crter no emmagatzema lubricant.
 Inconvenients .
Aquest motor consumeix oli, ja que la lubricaci s aconsegueix incloent una part d oli en el combustible. Aquest oli penetra amb la mescla en la camera de combusti i es crema poden produir emissions contaminats i brutcia dins del cilindre, que en aquest cas afecta a la bugia i impedeix un funcionament correcte. 
El seu rendiment s inferior ja que la compressi, en la fase de compressi-admissi, no s tota efectiva fins que el pist tanca les llumbreres de transferncia i durant l escapament el seu recorregut s ascendent i s per aix, que en les especificacions dels motors de dos temps apareixen molte vegades dos temps de compressi, la compressi relativa(relaci entre els volums del cilindre i de la camera de combusti) i la compressi corregida, medint el cilindre solament des del tancament de les llumbreres. Aquesta prdua de compressi tamb provoca una prdua de potncia. 
A ms a ms, durant la fase de potncia-escapament, part del volum de la mescla (mescla neta), es perd per la llumbrera de escapament juntament amb els gasos resultants de la combusti provocant no noms una prdua de rendiment, sin tamb emissions contaminants. 

 Aplicacions .
Al ser un motor lleuger i econmic s mol usat en aplicacions en qu es necessita molta potncia, com per exemple: motocicletes, motors fora borda, motoserres, talladora de gespa, etc. El seu s en autombils i camions ha estat ocasional per mai no s ha consolidat. Tamb en ocasions s ha usat aquest tipus de motors per la generaci d electricitat o per la navegaci martima. 

 Vegeu tamb .

Cicle de quatre temps;
Motor de combusti interna;
Motor de combusti interna alternatiu;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238035" title="Motor d'explosi" nonfiltered="2401" processed="2398" dbindex="92417">


El motor d explosi es un tipus de motor de combusti interna que utilitza la explosi d un combustible, provocada mitjanant una espurna, per expandir un gas i empnyer aix un pist . Hi ha de dos i de quatre temps. El cicle termodinmic utilitzat es conegut com Cicle Otto.

Aquest motor, tamb anomenat motor de gasolina o motor Otto, s junt amb el motor disel, el ms utilitzat avui dia en automobilisme.

 Tipus de motors d explosi .
 Motor Otto de cicle convencion;
 Motor de cicle Miller;
 Motor de mescla pobre;

 Funcionament convencional (4 temps) .
El combustible s injecta polvoritzat y mesclat amb gas (habitualment aire o oxigen) dins d un cilindre. La combusti total de 1 gram de gasolina es realitzaria tericament amb 14,8 grams d aire per com que s impossible realitzar una mescla perfectament homognia d ambds elements se sol introduir un 10% ms d aire del necessari (relaci en pes 1/16). Una vegada dins del cilindre la mescla s comprimida. Al arribar al punt de mxima compressi (punt mort superior o P.M.S.) es fa saltar una espurna, produda per una bugia, que genera l explosi del combustible.Els gasos tancats en el cilindre s expandeixen empenyent un pist que rellisca dins el cilindre (expansi tericament adiabtica dels gasos). L energia alliberada en aquesta explosi s doncs transformada en moviment lineal del pist, el qual, a travs d una biela i el cigonyal, s convertit en moviment giratori. La inrcia d aquest moviment giratori fa que el motor no es pari y que el pist torni a empnyer el gas, expulsant-lo per la vlvula corresponent, ara oberta. Per ltim el pist retrocedeix de nou permetent l entrada d una nova mescla de combustible.


 Historia .
La benzina, la qual s obt mitjanant la destilaci fraccionada del petroli, va ser descoberta el 1857. Ms endavant, el 1860, Jean Joseph Etienne Lenoir va crear el primer de combusti interna cremant gas dins del cilindre. Per s hauria d esperar fins 1876 per que Nikolaus August Otto costrus el pimer motor de benzina de la histria, de quatre temps, que va ser la base per a tots el motors posteriors de combusti interna.En 1885 Karl Benz comeni a utilitzar motors de benzina en els seus primers prototips d automvils.
Actualment, alguns motors d explosi poden funcionar tamb amb etanol, gas natural comprimit, gas licuat de petroli i/o hidrogen, a ms de benzina.

 Vegeu tamb .

 Element Cicle Otto;
 Cicle Otto;
 Cicle de quatre temps;
 Benzina;
 Cicle Disel;
 Motor Wankel;
 Cicle Miller;
 Motor de combusti interna;
 Turbocompressor;
 Biodisel;
D'inters relacionat
 Impacte ambiental;
 Petjada ecolgica;
 Canvi climtic;






es.Motor de explosin

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238036" title="Telgraf elctric" nonfiltered="2402" processed="2399" dbindex="92418">
El telgraf s un dispositiu de telecomunicaci destinat a la transmissi de senyals a distncia. El de ms ampli us al llarg del temps ha sigut el telgraf elctric, encara que tamb s han utilitzat telgrafs ptics de diferents formes i modalitats funcionals.

 Telgraf de Morse .
Si b el telgraf elctric que coneixem avui va ser presentat per Samuel Morse el 6 de febrer de 1833, no s menys cert que Gauss y Weber es comunicaven ja al menys des de 1822 amb un telgraf elctric creat per ells mateixos que unia els despatxos d ambds, situats en l observatori astronmic i la facultat de Fsica respectivament, i distants una mica ms de dos quilmetres (no s'ha d'oblidar que Gauss collaborava activament amb Weber en les investigacions d aquest ltim sobre electromagnetisme).

El dispositiu de Morse est constitut per una estaci transmissora i una estaci receptora enllaades les dues amb una lnia constituda per un sol fil conductor.

En la figura 1 segent es representen de forma molt esquematitzada els elements que componen dos estacions.


El funcionament del conjunt s el segent:
Quan en l estaci transmissora es tanca l interruptor (manipulador) circula un corrent pel segent circuit: pol positiu, lnia, electroiman, terra, pol negatiu, el que t com conseqncia que, activat l electroiman, sigui atret una pea metllica acabada en un punx que pressiona una tira de paper, que es desplaa mitjanant uns rodets d arrossegament, moguts per un mecanisme de rellotgeria, sobre un cilindre impregnat de tinta, de tal forma que, segons la durada de la pulsaci de l interruptor, es traduir en la impressi d un punt o d una ratlla a la tira de paper.

La combinaci de punts i ratlles es pot traduir en lletres mitjanant l s d un codi convenient, en la prctica el ms utilitzat durant molts anys ha estat el codi Morse.

Posteriors millores dels dispositius emissors i traductors han perms la transmissi de missatges de forma ms rpida, sense necessitat de recrrer a la traducci manual del codi, aix com l envio simultani de ms d una transmissi per la mateixa lnia.

Un d aquests dispositius telegrfics avanats es el teletip, encara en us en molts ambients, tant informatius com empresarials, encara que ltimament est sent desplaat pel correu electrnic.

 Telgraf de Huygens .
La necessitat de codificar el text en punts i ratlles per transmetre l i descodificar-ho abans d escriure el telegrama va port al desenvolupament d altres tipus de telegrafia que realitzar aquestes tarees de forma automtica. El telgraf de Huygens es basa en dos rodes que contenen tots els smbols o carcters que es poden transmetre i giren, sincronitzades, a la mateixa velocitat. Llavors, si una roda del transmisor t, diguemne, la C abaix, el receptor tamb. Aix permet que, transmetent un pols en el moment adequat, el receptor imprimi el carcter corresponent. Com la velocitat de la transmissi depn del nombre de smbols disponibles, aquests estan separats en dos bancs (lletres i nmeros), de forma que compartiesen el mateix codi una lletra i un nmero. Existiesen dos blancs o espais, anomnats  blanc de lletres   i  blanc de nmeros , que a ms a ms de crear un espai per separar les paraules o els nmeros, indiquen, similar a un piano, amb els carcters. El telegrafista pulsa la tecla adequada i, quan la roda que cont els carcters est en la posici adequada, l aparell transmet un pols a la lnia. En el receptor, un electroimn golpeja la cinta de paper contra la roda que cont els tipu. Aquestes rodes es mouen mitjanant un mecanisme de rellotgeria, com motor de peses o hidrulic, segons els casos. Al comenament del dia s iniciava un protocol de sincronitzaci, transmetent un missatge dissenyat a tal efecte, La velocitat de transmissi era inferior a la del sistema Morse, y depenia del telegrafista, ja que un experimentant era capa d enviar diversos carcters en un gir de la roda.

 Telgraf de Baudot .
Ve a ser una evoluci del de Huygens. Es basa en la codificaci dels carcters, no en la posici d un nic pols, sin en cinc clots o intervals de temps en els que es podia transmetre un pols o no. Aix tenia un codi binari de cinc bits que permetia transmetre 31 carcters, a ms de l estat de reps o  no transmet . Tamb utilitza dos bancs de carcters, amb el seu blanc de lletres i blanc de xifres corresponents. s molt ms rpid que el telgraf de Huygens, ja que a ms de necessitar tan sols 5 slots enfront a una per carcter, Baudot va refinar els circuits magntics dels electroimants, reduint en ho possible les autoinduccions parsites, el que permetia utilitzar polsos ms curts.

 Altres .

Aix mateix, amb l s de la denominada telegrafia harmnica, es pot utilitzar un circuit telefnic per a l envio de mltiples comunicacions telegrfiques simultnies, amb la utilitzaci de tons de diferent freqncia en la banda vocal.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238037" title="Cronmetre" nonfiltered="2403" processed="2400" dbindex="92419">
 
 
El cronmetre s un rellotge o una funci de rellotge que serveix per mesurar fraccions de temps, normalment petites i amb gran precisi. La paraula "cronmetre" prove de Cronos, el du del temps en la mitologia grega.

Normalment, un cronmetre comena a contar des de 0, prement un bot, i se sol parar amb el mateix bot. A ms s molt habitual que es puguin mesurar dos temps amb el mateix comenament i diferent final.
A mes es molt habitual que es mesurin dos temps a mateix comenament i diferent final. Per fer aix s comena normalment i el primer temps es congela amb un altre bot, normalment amb el que s posa a "0". Mentrestamt, en segon pla, el cronmetre segueix contant fins que s pulsa el bot de comenament. 

Per mostrar el segon temps, o mostrar el temps actual que encara segueix contant, es pulsa el bot reset o el que es posa a 0. 

Els cronmetres es poden aturar i comenar amb altres mtodes que no necessiten la pulsaci de botons, poden tenir mes marge d'errors i necessiten alg que l'accioni. Alguns d'aquest sistemes atomatics sn: el tall d'un raig lluminos o la detecci de un transreceptor. 
Tamb en els ciclocomputadors s'utilitza un cronmetre que no necessita l'accio humana, sino que s'activa amb el moviment d'una roda. 

Sn habituals las mesures en centsimes de segon, com el rellotges de polsera, o fins i tot millsimes de segon. 

s ampliament conegut el seu treball en competicions esportives aix com en cincia i tecnologia.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238038" title="Set the Controls for the Heart of the Sun" nonfiltered="2404" processed="2401" dbindex="92420">
Set the Controls for the Heart of the Sun s un tema del grup britnic Pink Floyd que apareix en el tercer lloc del segon lbum A Saucerful of Secrets de 1968. Fou escrita per Roger Waters a partir d'un recull de poesies de la dinastia Tang xinesa. 

El grup la va interpretar en els concerts de 1967 fins a 1973. Figura en el disc en directe Ummagumma, tamb en el vdeo Pink Floyd: Live at Pompeii. Roger Waters la va reprendre ms tard en les seves gires en solitari, en una versi totalment refeta en els arranjaments, guitarra i saxofon sobertot. 

Set the Controls for the Heart of the Sun ( Posa el cap en el cor del sol ) s descomposa de la manera clssica de dues estrofes, un tros instrumental i una tercera i darrera s el refrany. La melodia dels refranys, simple i lineal, s molt oriental. L'instrumental central es divideix en dues parts: un crescendo on l'orgue, prcticament sol al principi, es deixa poc a poc submergir per la guitarra, fins a una explosi sonora que acaba en una simple lnia d'orgue que marca el principi de la segona part. Llavors sn les vibracions d'orgue i acords de guitarra que creen un ambient espeicial, units per la base i en algun moment per la bateria, abans de revenir al tema de la darrera estrofa que s'env en els ltims acords d'orgue. 

Crdits.
Roger Waters - veu, baix, gong;
David Gilmour - guitarres;
Syd Barrett - guitarres (en la versi de A Saucerful of Secrets);
Richard Wright - piano, orgue;
Nick Mason - bateria;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238039" title="Turbina d'aigua" nonfiltered="2405" processed="2402" dbindex="92421">

Una turbina d aigua s una turbomquina motora, que aprofita l energia d un flux que passa a travs d ella per produir un moviment de rotaci que, transferit mitjanant un eix, mou directament una mquina o b un generador que transforma l energia mecnica en elctrica.
En quant a la seva manera de funcionar, es pot classificar en dos grups:

1.	Turbines d acci

2.	Turbines de reacci


Les turbines d acci aprofiten nicament la velocitat del flux d aigua, mentre que les de reacci aprofiten, a ms a ms, la prdua de pressi que es produeix en el seu interior.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238040" title="Jssica" nonfiltered="2406" processed="2403" dbindex="92422">
Jssica (de      ) s un nom propi femen que prov de l'hebreu          = Yisc, que significa "(el Senyor) veur", i surt una sola vegada al Llibre del Gnesi, 11:29. L'exgesi jueva explica que fou el primer dels tres noms de Sara.

s molt usat com nom propi tant als Estats Units d'Amrica com a Anglaterra.

A Catalunya es fa servir, encara que no gaire.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238041" title="Pndol" nonfiltered="2407" processed="2404" dbindex="92423">

Un pndol s un sistema fsic ideal construt per un fil flexible, inextensible i de massa negligible, agafat per un extrem superior d un punt fix, amb una massa puntual en el seu extrem inferior que oscilla lliurement en el buit. Si el moviment de la massa es mant en un pla, es diu que s un pndul pla; en cas contrari, es diu que s un pndol esfric.
El principi del pndul es va descobrir per l astrnom i fsic itali Galileu, que va establir que el perode d oscillaci s independent de l amplitud (distncia mxima que s allunya del pndul de la posici d equilibri).
Algunes aplicacions del pndul sn la medicaci del temps, el metrnom i la plomada. Altre aplicaci es coneix com el Pndol de Foucault, el qual s empra per evidenciar la rotaci de la Terra. Es diu aix en honor del fsic Francs Len Foucault y est format per una gran massa suspesa de un cable molt lleuger.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238042" title="Cargol d'Arquimedes" nonfiltered="2408" processed="2405" dbindex="92424">
El Cargol d'Arquimedes s una mquina utilitzada per l'elevaci d'aigua, farina o cereals. Va ser suposadament inventat en el segle III aC per Arquimedes, del que rep el seu nom, encara que existeixen  hiptesis de qu ja era utilitzat a Egipte.

Es basa en un cargol que es fa girar per dins d'un cilindre buit, situat sobre un pla inclinat, i que permet elevar l'aigua situada per sota del eix de gir.

Des de la seva invenci fins ara s'ha utilitzat pel bombejat de fluids. Tamb es anomenat cargol sens fi pel seu circuit en infinit.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238051" title="Mica" nonfiltered="2409" processed="2406" dbindex="92425">

Les miques sn minerals del grup dels silicats. 

Sn sillicats complexes d'alumini, ferro, calci, magnesi i altres elements, en diferents proporcions segons la varietat. Hi ha miques de color negre o biotita, blanques o moscovita, verdes, liles i d'altres colors. Totes elles es caracteritzen per una exfoliaci fcil en lmines flexibles, elstiques, fines i brillants. Cristalitza en el sistema monoclnic. Es troba allada o formant part de les roques plutniques, com ara el granit.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238053" title="Ceix" nonfiltered="2410" processed="2407" dbindex="92426">
Segons la mitologia grega, Ceix fou un heroi, fill de Fsfor.

Es cas amb Alcone i esdevingu rei de Traquis. Va tindre un fill anomenat Hipas.

Malgrat l'oposici de la seua esposa, que temia per ell, s'embarc cap a Claros per consultar l'oracle d'Apollo. Per els presagis d'Alcone resultaren certs: durant el viatge, esclat una tempesta i la seua nau s'enfons. El cos de Ceix fou arrossegat pel mar fins a la platja del seu regne, on Alcone el va trobar. Els dus els transformaren en alcions.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 46-47.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238055" title="Ccul" nonfiltered="2411" processed="2408" dbindex="92427">
Segons la mitologia romana, Ccul fou un heroi, fill de Vulc i de Preneste.

Fou abandonat per la seua mare vora el fogar d'un temple, on el van trobar unes donzelles. Aquestes el portaren a la famlia de la mare, que l'adopt sense saber-ne l'origen. De gran va fundar al Laci una ciutat anomenada Preneste (l'actual Palestrina). Tenia el poder de passar a travs del foc sense cremar-se.

Una mica diferent s el relat que Servi dona de la seva histria, que diu que a la regi de Praeneste hi vivien dos germans "indigetes" (que representarien als lares i penates)  que tenien una germana que fou prenyada per una espurna que havia saltat d'un foc davant el qual s'havia assegut. Va donar a llum a un fill que es va dir Ccul. Aquest noi va crixer i es va dedicar al bandidatge junt amb altres camarades i junts van fundar la ciutat de Praeneste. Una vegada fundada la ciutat Ccul fou declarat fill de Vulc, per el poble de la comarca no va creure aquesta proclamaci i va exigir un signe i llavors l'assemblea fou rodejada per una flama; la gent el va reconixer com a fill de Vulc i es va establir a la nova ciutat. 

La llegenda recorda a la de Servi Tulli en relaci a Roma.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 46.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238056" title="Preneste" nonfiltered="2412" processed="2409" dbindex="92428">
D'acord amb la mitologia romana, Preneste fou una donzella latina.

Fou fecundada per Vulc sota l'aparena d'una espurna i d'aquesta uni va nixer Ccul.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 119.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238058" title="Temps moderns" nonfiltered="2413" processed="2410" dbindex="92429">
Temps moderns (Modern Times) s una pellcula realitzada als Estats Units, dirigida, escrita i interpretada per Charles Chaplin. Es va estrenar el 5 de febrer del 1936.

Aquesta pellcula s una stira morda sobre sobre la industrialitzaci, que tracta l'obrer com una mquina.

A ms de msica, la banda sonora inclou la veu del director d'una fbrica a travs d'una pantalla gegant. Tamb s la primera vegada que sentim la veu de Chaplin, cantant una can amb paraules inventades que intenten imitar l'itali.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238060" title="Ratpenat de peus grossos" nonfiltered="2414" processed="2411" dbindex="92430">

El ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii) s el ratpenat del gnere Myotis que t ms tendncia a presentar el patagi pelut: tant per la part dorsal com per la ventral s cobert d'un pelatge fosc i suau que s'estn des de les potes fins aproximadament a la meitat de la membrana.

Morfologia.

s una ratapinyada de musell llarg i cnic, i orelles estretes. Amb un tragus llarg i punxegut que arriba fins a la meitat del pavell.

Tal com indica el seu nom, t uns peus molt grans, provets d'un esper que ocupa 3/4 parts de la distncia entre el tal i la cua. Si se l'observa de prop, es veu que el recorre una franja de pls.

El dors s de color gris fumat clar, de vegades una mica grogs. La coloraci ventral s grisa clara, no ben delimitada respecte a la dorsal. El musell s de color marr torrat, i les orelles i el patagi, marrons grisoses.

Pes: 6 - 15 g.

Dimensions corporals: cap + cos (43- 54 mm), cua (34 - 42 mm), avantbra (37 - 44 mm) i envergadura alar (230 -260 mm).

Hbitat.

Viu a prop dels llocs on hi ha aigua, mai a grans altituds, i s'amaga exclusivament en coves i altres cavitats subterrnies.

Costums.

Surt a caar entrada la nit, amb un vol rpid i gil per sobre l'aigua.

Sovint reposa entre altres ratapinyades del mateix gnere o entre les colnies de ratapinyada de cova, cosa que la fa passar desapercebuda.

Espcies semblants.

El ratpenat d'aigua pot tindre alguns pls allats al llarg de la vora posterior de l'uropatagi, per no arriben a formar una franja a l'esper.

La resta de ratapinyades del gnere Myotis tenen l'esper ms curt: ocupa la meitat de la distncia entre el peu i la cua.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 96-97. ;

Enllaos externs.
 Informaci sobre aquesta espcie animal. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238065" title="Centre d'Estudis Santjustencs" nonfiltered="2415" processed="2412" dbindex="92432">


El Centre d'Estudis Santjustencs s una associaci sense nim de lucre fundada el 18 de gener de 1987 i t com a finalitats ms essencials les d'aprofundir els estudis de la nostra localitat en els ms diversos aspectes, com tamb la de vetllar per a la conservaci de tot all que significa el nostre patrimoni artstic, arquitectnic o arqueolgic el qual considera com a llegat inalienable de tot el nostre passat histric i, a l'ensems, signe de la nostra identitat d'avui.

El Centre d'Estudis Santjustencs tamb porta a terme altres iniciatives com sn:
 Cursos monogrfics i generals d'histria;
 Exposicions i conferncies;
 Sortides culturals;
 Divulgaci i/o publicaci de treballs indits que es realitzen sobre la localitat;

L'mbit de l'activitat del Centre d'Estudis Santjustencs s el de Sant Just Desvern i el de la seva comarca.

Els rgans de govern del Centre d'Estudis Santjustencs sn l'Assemblea General de Socis i la Junta Directiva.

Enllaos externs.
 Web;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238067" title="Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual" nonfiltered="2416" processed="2413" dbindex="92433">
L'Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual (OMPI) s un organisme especialitzat del sistema d organitzacions de les Nacions Unides. El seu objectiu s desenvolupar un sistema de Propietat intellectual (P.I) internacional, que sigui equilibrat i accessible i recompensi la creativitat, estimuli la innovaci i contribueixi al desenvolupament econmic, conservant aix mateix l inters pblic.

Es va establir al 1967 en virtut del Conveni de la OMPI, amb el mandat dels Estats membres de fomentar la protecci de la propietat intellectual en tot el mn mitjanant la cooperaci dels Estats i la collaboraci amb altres organitzacions internacionals. La seva seu central es troba a Ginebra (Sussa).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238072" title="Ratpenat d'aigua" nonfiltered="2417" processed="2414" dbindex="92434">


El ratpenat d'aigua (Myotis daubentonii) s una espcie en perill d'extinci a Alemanya i ustria.

Morfologia.

s un ratpenat de musell llarg i cnic i orelles curtes, provedes d'un tragus recte que no arriba a la meitat del pavell i que es va estrenyent fins a acabar en punta. 

Els peus sn llargs i presenten un esper que ocupa 3/4 parts de la distncia entre el tal i la cua. Pot tindre alguns pls llargs allats al llarg de la vora posterior de l'uropatagi, per no formen mai una franja a nivell de l'esper com succeeix en el ratpenat de peus grossos.

El pelatge dorsal s gris marrons o bronze fosc, mentre que el ventral s gris platejat amb alguns reflexos marronosos. La delimitaci entre totes dues coloracions sol ser ben marcada. El musell s marr vermells, i les orelles i el patagi, de color marr griss fosc.

Dimensions corporals: cap + cos (40 - 60 mm), cua (27 - 48 mm), avantbra (33 - 41 mm) i envergadura alar (230 - 275 mm).

Pes: 5 - 15 g.

Hbitat.

Tal com indica el seu nom, viu sempre a prop de cursos i masses d'aigua permanents, com ara rius, estanys i llacunes, dels quals rarament s'allunya ms de 2 km.

Durant el dia s'amaga en el forat d'algun arbre, en un edifici o b sota un pont, per per a hibernar prefereix cavitats subterrnies.

Costums.

Sol sortir quan ja fa una mica que s'ha post el sol i efectua vols rasants per sobre l'aigua per caar insectes, si b tamb pot caar per sobre les capades dels arbres, a uns 5 m d'altura.

El seu vol s velo i gil, amb un aleteig rpid i una mica vibrant.

Se'l pot trobar allat o b en grups d'entre una desena i un centenar d'individus.

De vegades hiberna en companyia d'altres espcies de ratapinyades.

Espcies semblants.

El ratpenat de peus grossos s de mida una mica ms gran i presenta una franja de pls a l'esper.

En la resta de ratpenats del gnere Myotis l'esper s ms curt: ocupa la meitat de la distncia entre el peu i la cua.

Referncies.


Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 98-99. ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta espcie animal. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238076" title="Broad Peak" nonfiltered="2418" processed="2415" dbindex="92435">
  
El Broad Peak, amb 8.047 m, s la dotzena muntanya ms alta de la Terra i la quarta ms alta del Pakistan. Est situada al Karakoram, a la frontera entre la Xina i el Pakistan, aproximadament a 8 km del K2.

Al Broad Peak no se li havia assignat un nmero en la cartografia original del Karakoram ja que havia quedat amagat de la vista dels topgrafs. El nom li pos Martin Conway durant la seva expedici de 1892.

S'ha intentat buscar un nom local a la muntanya, per davant la manca de noms es va decidir traduir literalment Broad PeaK al balti. El resultat s P'alchan Ri o P'alchan Kangri. Erroniament s'ha convertit en Phalchan i Falchan. Sn noms que no han triomfat i mundialment s conegut com a Broad Peak.

Exploraci.
La muntanya fou observada per totes les expedicions que s'aproparen al K2 durant els primers anys del segle XX, per no ser fins el 1954 quan es far la primera expedici per escalar-la.

 Primera ascensi .

El 1954 es fa la primera temptativa d'ascensi per Karl Herrligkoffer. Intentaren l'ascensi a la tardor, per les primeres tempestes d'hivern els obligaren a retirar-se quan estaven a 6.900m.

El 1957 s'aconseguir la primera ascenci al cim el 9 de juny per una expedici austraca dirigida per Marcus Schmuck i formada per Fritz Wintersteller, Marcus Schmuck, Kurt Diemberger, i Hermann Buhl.

Era una expedici lleugera, formada per 2 cordades i no empraren oxigen. A primers de maig arribaren a Concrdia i van preparar l'ascens per l'aresta oest. El 21 de maig ja havien muntat els Camps I (5.800m) i II (6.400m). El 28 de maig muntaren el Camp III (6.950m) i l'endem intentaren fer el cim, per hagueren de fer-se enrere quan sols els faltava 1 hora d'ascens i 15 metres de desnivell perqu era massa tard. 

El 8 de juny tornaren al Camp III i l'endem, a les 3h 30' del mat marxaren cap el cim, cosa que aconseguiren a les 17h. Buhl hi arrib a les 19h' i es convertia en el primer alpinista en fer dues primeres ascensions a un vuit mil. Tots arribaren sans i estalvi al camp base, per pocs dies desprs Buhl moriria en tenir un accident mentre baixava del Chogolisa. 

Altres ascensions.

1975 - La primera ascensi del pic central va ser realitzada per una expedici polonesa dirigida per J. Ferenski el 28 de juliol. Dels 6 expedicionaris que intentaren el cim sols dos aconseguiren baixar amb vida.

1977 - La segona ascensi no es va aconseguir fins al 8 d'agost per una expedici japonesa formada per 13 persones, de les quals, tres van assolir el cim.

1981 - Primera ascensi catalana a crrec d' Enric Pujol, que mor durant el descens, i Manuel Hernndez per la via normal.

1983 - El 30 de juny les poloneses Anna Czerwinska i Krystyna Palmowska aconseguiren fer la primera ascensi femenina en el s de la primera expedici ntegrament femenina a un vuit mil.

1984 - Primera ascensi del cim Nord a crrec de Jerzy Kukuczka i Wojciech Kurtyka. Un cop fet aquest cim seguiren cap al cim Central i el cim principal.

1988 - Primera ascensi hivernal a crrec del polons Maciej Berbeka;

1992 - Primera ascensi per la vessant est a crrec d'scar Cadiach, Enric Dalmau, Llus Rfols i l'itali Alberto Soncini.

 Enllaos externs .

Web oficial de la primera ascensi  ;
Histria de la Primera ascensi ;
Broak Peak a Peakware ;

Notes.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238078" title="Ekiga" nonfiltered="2419" processed="2416" dbindex="92436">

Ekiga, anteriorment anomenat GnomeMeeting, s un programa lliure per a fer videoconferncies i telefonia per IP per a GNOME. Utilitza el maquinari o programari compatible amb H.323 (com ara Microsoft Netmeeting) i est lliurat amb llicncia GPL. A ms est disponible per a sistemes Unix i Windows

Permet totes les caracterstiques modernes d'una videoconferncia com el suport de provedor intelligent o trucades de telefonia des de l'ordinador a un telfon.

Per al seu correcte funcionament s'ha de tindre un compte SIP, que pot crear-se des del lloc ekiga.net.
Per altra banda per a poder fer trucades a telfons convencionals des del PC s'ha de disposar d'un compte amb alg servidor de telefonia per internet VoIP. El mateix programa recomana el provedor Diamondcard Worldwide Communication Service, encara que existeixen molt ms com ara VoIPBuster. Este darrer servei no es gratut sino que s'ha de pagar al provedor en funci del lloc de dest i les tarifes del servidor.

 Caracterstiques .
Interfcie d'usuari

 Llibreta d'adreces i marcador rpid;
 Marcador de URLs i H.323;
 Histric de trucades avanat;
 Videoconferncia a pantalla sencera;
 Modes "Contesta automticament" i "No molesteu";

 Enllaos externs .

 GnomeMeeting.org en angls.
 Wiki de Ekiga en angls.
 Diamondcard Worldwide Communication Service;
 VoIPBuster;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238081" title="Glicerol" nonfiltered="2420" processed="2417" dbindex="92437">


El glicerol s un alcohol tamb anomenat propanotriol i glicerina. La seua frmula s (C3H8O3), de manera que t tres grups hidroxil.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238091" title="Gat salvatge" nonfiltered="2421" processed="2418" dbindex="92438">



El gat salvatge o gat fer (Felis silvestris) es pot hibridar amb els gats domstics que han estat abandonats a la natura, cosa que comporta un problema per a la seua supervivncia..

Morfologia.

La seua aparena general s la d'un gat domstic tigrat molt robust, amb el cap proporcionalment ms gros i una cua ms curta i gruixuda, arrodonida a la punta.

La coloraci general s grisa fosca amb tons groguencs. Quatre lnies negres recorren la part dorsal del coll, i al cos t un esbs de bandes transversals fosques, que sn les que li confereixen aspecte de gat tigrat. A la cua s'observen de dos a quatre anells negres (rarament cinc), ms o menys ben definits, i una banda ampla tamb negra a la punta. La gola i el ventre sn de color molt ms pllid, mentre que les plantes dels peus sn negres.

Dimensions corporals: cap + cos (51 - 76 cm) i cua (26 - 31 cm).

Pes: 2,8 - 5,8 kg.

Hbitat.

Tpicament forestal, pot ocupar, aix mateix, les bosquines i els matollars densos que li ofereixen prou cobertura, com tamb les zones amb abrics rocosos.

Costums.

Molt esquerp i agressiu, defuig la presncia humana, de manera que s difcil de veure. Tanmateix, a l'poca de zel, els mascles poden cercar femelles domstiques als voltants de les masies i granges.

Solitari, surt a caar preferentment al crepuscle i a la nit, tot i que pot mantindre's actiu durant les vint-i-quatre hores del dia.

Rastre.

Ronca, miola i bufa com un gat domstic, per ms fort.

 Subespcies .

Felis silvestris brockmani;
Felis silvestris cafra ;
Felis silvestris foxi ;
Felis silvestris griselda ;
Felis silvestris lybica ;
Felis silvestris ocreata ;
Felis silvestris pyrrhus ;
Felis silvestris cretensis ;
Felis silvestris jordansi ;
Felis silvestris reyi ;
Felis silvestris sarda;
Felis silvestris catus;
Felis silvestris caucasia;
Felis silvestris caudata ;
Felis silvestris ornata;
Felis silvestris shawiana ;
Felis silvestris grampia ;
Felis silvestris silvestris ;
Felis silvestris tartessia ;

Espcies semblants.

Es podria confondre fcilment amb un gat domstic (Felis catus) ferstec, per s ms gran i pesat, t el cap proporcionalment ms gros i la cua ms ampla, anellada i amb l'extrem arrodonit.

La geneta s de mida ms petita, t el cos ms prim i allargat, les potes relativament ms curtes, el musell punxegut i la cua ampla a la base i acabada en punta. A ms, les taques fosques del cos es disposen en lnies longitudinals i no transversals.

Referncies.


Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 216-217. ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta espcie animal. ;
 mplia informaci i fotografia del gat salvatge. ;
 Informaci sobre el gat salvatge ibric. ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238095" title="Josep Cun i Llaudet" nonfiltered="2422" processed="2419" dbindex="92439">

Josep Cun i Llaudet (Tiana, 1953) s un periodista catal, que ha desenvolupat la seva carrera a la rdio i a la televisi. Actualment presenta el programa Els Matins de TV3.

s germ del tamb periodista Carles Cun.

 Biografia .
Va iniciar la seua su carrera profesional en la rdio, passant per Rdio Joventut de Barcelona, Rdio Terrassa i Rdio Barcelona (Cadena SER). Al 1984 comena en la recentment creada Catalunya Rdio, on va exercir de responsable de programaci. Al 1995 va fitxar per altra emissora emergent, COMRdio. A aquesta va pressentar el magazine matinal Els matins amb Josep Cun durant quatre temporades.

A l'estiu de 2000 es va traslladar amb el seu programa i equip a Ona Catalana, on va romandre durant 3 anys.

A l'mbit televisiu ha presentat diversos programes a TV3, com L'Aventura quotidiana, Coses que passen o Els matins, el magazine matinal que dirigeix i presenta actualment.

La seua trajectria ha estat reconeguda en cinc ocassions amb el Premi Ondas.

 Enllaos externs .
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238101" title="Llebre comuna" nonfiltered="2423" processed="2420" dbindex="92440">




La llebre comuna o llebre europea (Lepus europaeus) s una espcie de lagomorf. Es caracteritza, com totes les llebres, per la gran llargada de les orelles, que doblegades endavant sobrepassen clarament l'extrem del musell.

Morfologia.
La llebre comuna es pot reconixer pel gran desenvolupament de les potes posteriors, que li permeten desplaar-se saltant per espais oberts a velocitats de fins a 50 o 60 km/h. 

Els ulls sn grans i sortints, de color groc.

La coloraci dorsal s marr grisosa puntejada de negre, de vegades amb tonalitats groguenques, mentre que la ventral s blanca. A l'extrem de les orelles hi t una taca negra que s'estn una mica per la part dorsal. La cua s de color negre per sobre i blanca per sota.

Dimensions corporals: cap + cos (49 - 56 cm), cua (8 - 10 cm) i orelles (9,7 - 12 cm).

Pes: 3 - 6,5 kg.

Hbitat.

Se la pot veure prcticament en qualsevol hbitat obert ms o menys pla, preferentment a prop de les terres conreades, per tamb dins de pinedes i boscos caducifolis poc frondosos i, amb  menys freqncia, als prats d'alta muntanya.

Costums.
D'hbits crepusculars i nocturns, durant el dia descansa en petites depressions excavades al sl, ben quieta i amb les orelles plegades sobre el cos, de manera que s fcil passar-hi a prop sense adonar-se de la seua presncia. De nit s relativament ms fcil de veure, sobretot quan els fars d'un cotxe l'enceguen en travessar una pista o carretera forestal.

Quan l'empaiten, corre canviant bruscament de direcci tot sovint, de manera que segueix una trajectria en ziga-zaga.

Rastres.
Els excrements de la llebre sn unes boletes negres una mica aplanades, d'uns 15 mm, que apareixen sempre escampades. No s'han de confondre amb les de conill, ms petites i ms esfriques.

A l'hivern, en llocs on neva fora, es poden veure unes marques a l'escora dels arbres joves: en no poder accedir a l'aliment colgat sota la neu, la llebre sol rosegar-la.

Espcies semblants.
La llebre ibrica s ms petita, t les orelles relativament ms llargues i la part superior de les potes de color blanc.

El conill s de mida fora ms petita i t les potes posteriors i les orelles ms curtes (doblegades endavant no sobrepassen l'extrem del musell). No t una coloraci tan terrosa i li manca la taca negra de l'extrem de les orelles. A ms, quan corre aixeca la cua cap amunt, de manera que mostra el color blanc de sota, mentre que la llebre ensenya la part superior fosca.

 Referncies .


Bibliografia.
 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 116-117. ;

Enllaos externs.
 Informaci sobre la llebre comuna. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238107" title="Chungking Express" nonfiltered="2424" processed="2421" dbindex="92441">
Chungking Express s una pel.lcula del director i guionista de Hong Kong Wong Kar-Wai produda per Jet Tone Productions l'any 1994, d'una durada de 103 minuts.

Aquesta pel.lcula enllaa dues histries d'amor que en principi sn independents per que a mesura que avancin les escenes s'aniran lligant i canviant els rols que les parelles tenen en cadascuna d'elles fins a trobar un equilibri.

Aquestes es desenvolupen en el barri turstic popular de Tsimhatsui a Hong Kong, on es pot veure un ambient molt modern d'una gran ciutat de negocis on hi ha petits negocis de menjar, discos, etc...

La primera d'elles s una romntica i perillosa histria d'amor entre un policia en plena depressi amorosa i una traficant de drogues, que porta un look totalment artificial amb perruca rossa i ulleres de sol per que li dona un encant especial.

La segona es una histria d'amor entre un solitari i senzill agent de policia i la jove cambrera del humil bar on ell hi acostuma a menjar.

Tot plegat ens far veure com el temps pot canviar les persones i que les dues histries podrien ser una de sola si no hi hagus l'element del temps que serveix per polir defectes i canviar vides. s una reflexi sobre com els traumes amorosos canvien les persones fins que troben la seva mitja taronja, i en aquest cas rodejat d'un ambient extraordinari i d'avions que poden simbolitzar els vols que te la vida.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238114" title="Corporal Clegg" nonfiltered="2425" processed="2422" dbindex="92442">
Corporal Clegg s una can del grup de rock britnci Pink Floyd que apareix en el segon lbum de la banda A Saucerful of Secrets de 1968. Fou escrita per Roger Waters i marca l'aparici de David Gilmour a la guitarra i a les veus, aix com del kazoo. Curiosament l'inventor del kazoo es deia Thaddeus von Clegg, que porta el mateix nom que el caporal de la can. 

Aquest tema tamb s interpretat per Nick Mason les estrofes He won it in the war, In orange red an blue, He's never been the same i From her majesty the queen. Aquesta interpretaci va ser confirmada en una emissi de rdio Rockline de 1992. s la nica pea on el bateria del grup canta, amb One of These Days, en la qual noms recita una frase i a Scream Thy Last Scream, una composici indita de Syd Barrett.

Corporal Clegg s la primera composici de Roger Waters que evoca la Segona Guerra Mundial durant la qual va morir el seu pare. Evoca l'oblit en el qual va caure el caporal Clegg, que va perdre la cama al combat sense ser recompensat; l'nica medalla la va trobar al zoo i l'alcoholisme aparent de la seva esposa (Missus Clegg, another drop of gin?).

 Crdits.
David Gilmour - guitarra, veu, kazoo;
Richard Wright - teclats;
Roger Waters - baix;
Nick Mason - bateria, percussi i veu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238117" title="Trinitat Catass i Catass" nonfiltered="2426" processed="2423" dbindex="92443">
Trinitat Catass i Catass (Sitges, 4 de juny del 1887   29 de maig del 1940), enginyer agrnom i poeta noucentista molt vinculat a Sitges.

 Biografia .
Era fill d'un "americano" que torn a Sitges per dedicar-se a la indstria i a la vitivinicultura. Desprs d'obtenir als escolapis de Vilanova i la Geltr el batxillerat en l'any 1904, an a Madrid per fer la carrera d'enginyer agrnom, que acab el 1914 com un dels quatre millors alumnes de la seva promoci (i amb l'atorgament d'una beca d'ampliaci d'estudis a l'estranger). La seva primera feina va ser a l'estaci enolgica de Reus, d'on pass a Girona per ser cap del Servei Agronmic Provincial (1918-1925). De Girona marx a Barcelona, nomenat enginyer agregat a la Secci Agronmica, fins al 1926, quan  l'encomanaren la installaci de l'estaci agropecuria de Vic. Noms un any desprs ja era professor de la Universitat Industrial de Barcelona. Al 1929 obtingu el crrec de director dels Serveis Agrcoles de la Diputaci, i quan es cre el "Consell d'Agricultura, Ramaderia i Boscos" el 1931 s'hi incorpor com a membre. En fer-se la Cambra Agrcola de Barcelona al novembre del 1934 en fou escollit membre de la directiva , i a  l'abril del 1935 (o del 1933, segons altres fonts) fou nomenat enginyer en cap i president de la Secci Agronmica de la provncia de Barcelona, post que mantingu fins a la guerra.

En la seva esfera personal, mentrestant, destacava com a poeta i escriptor. La seva primera collaboraci a lEco de Sitges aparegu al 1903, quan tenia setze anys. El seu primer recull de poemes, De l'hort i de la costa, s public el 1915, en ocasi del seu casament amb Tlia Mas i Carreras, filla d'Arcadi Mas i Fondevila; l'edici de l'obra fou un present de noces d'un grup d'amics. Ms endavant, tres altres reculls potics seus veieren la llum en la seva vila natal, a banda de moltes collaboracions en revistes d'arreu (Joventut, El Eco de Sitges, Pl & Ploma, La Revista, L'Almanac de la Revista, L'Almanac de la poesia, La Cantonada, L'Amic de les Arts, La Gaseta de Sitges).

Escriptor d'estil noucentista, per amb trets propis i singulars, la seva obra mostra unes constants: l'arrelament al paisatge sitget, agrcola i mariner, el pas de les estacions i la successi dels mesos, amb la celebraci de la tardor i de la verema, i una combinaci de versos culte i poesia popular.
 
 Activitat sitgetana .
Catass destac tamb per la seva vinculaci amb diverses activitats del Sitges de la seva poca. Va ser regidor de l'ajuntament de Sitges en els perodes 1887-1891 i 1902-1905, i fiscal municipal entre 1893 i 1901. Tamb va ser secretari del jurat de la "Festa de l'Arbre Fruiter" del 1907, i amb Miquel Utrillo public el 1914 l'nic nmero de la revista La Cantonada. A l'any 1916, un article seu propici que el consistori que presidia Sim Llaurad erigs al passeig martim el monument al doctor Gaiet Benaprs. Fou membre de la "Comissi d'Atracci de Forasters" (1916), un dels jurats de la "Festa de la poesia" (que atorg la Flor natural a Carner el 1918) i de la "III Exposici Internacional de Clavells" (1920), i el 1932 va ser membre del patronat del Cau Ferrat. Vinculat al Retiro, d'on en va ser president entre 1918 i 1920, escrigu nombroses caramelles, que musicaren -entre altres- els mestres Torrents i Pallars.

Durant la guerra civil fou objecte de persecucions i hagu d'abandonar la feina i refugiar-se a Seva. Acabada la contesa, es reintegr al seu antic crrec de cap del Servei Agronmic de Barcelona; amb la salut molt minvada per, exerc la feina poc temps, donat que al 1939 mateix fou rellevat pel tamb sitget Antoni Almirall;  mor al maig del 1940. Als deu anys del seu trasps se li va tributar un homenatge a la que havia estat la seva societat, el "Retiro", i al 1960, l'ajuntament de Sitges don el seu nom a un carrer del barri del Vinyet. Per l'homenatge ms important fou possiblement la instituci del Premi Trinitat Catass, atorgat per primera vegada el 1976, i que recompensa persones o entitats vinculades a Sitges que s'hagin distingit  pel seu treball i esfor desinteressat envers la Vila. A l'any 2008, i en el marc de la "II Festa de la poesia a Sitges", el Retiro fa dedicar-li una nova exposici-homenatge.

 Obres .
 De l'hort i de la costa Sitges: Imp. El Eco de Sitges, 1915;
 Poemes del temps Barcelona: Imp. Alts, 1918;
 Poesies en el volum antolgic Lectura Popular. Biblioteca d'autors catalans nm. 212 (192?), p. 66-96;
 Vendimiari Barcelona: La Revista, 1921 (Segona edici, Sitges: Llibres de Terramar, 2008);
 Toms Garcs, tria i prleg Trinitat Catass Barcelona: Lira, 1924. Collecci "Els poetes d'ara";
 Robins de magrana: poemes 1922-1932 per 1930 Barcelona: La Revista, 1930;

 Collaboracions en revistes i antologies .
Trinitat Catass collabor en les diverses revistes sitgetanes de la seva poca: Des del 1903, a L'Eco de Sitges. Tamb apareixen poesies i articles seus al Baluard de Sitges, La Gaseta de Sitges, La Punta, Monitor i L'Amic de les Arts. 

Fora de la seva vila, la seva firma tamb s present a Joventut, El Poble Catal, Pel & Ploma, La Revista, La Nova Revista, Quaderns d'Estudi, Viticultura i Enologia, La Veu del Camp de Reus, L'Avi Munn de Sant Feliu de Guxols i Themis de Vilanova i la Geltr.

 Musicacions de poemes de Trinitat Catass .
 Per Amadeu Cusc, Cant dels homes intrpids;
 Enric Morera, A un roser (per veu i piano), nima, Catalnia al mar, De bon mat (veu i piano) i Sis canons per a infants (cor infantil i piano);
 Josep Maria Ruera, Sant Joan (sardana per a cor mixt);
 Eduard Toldr , Can d'un vell amor (1920), Sonet de la rosada, per a viol i piano (1921), Abril (1920) i Maig (1920), arranjats per a veu i piano; aquesta darrera fou gravada en disc per Montserrat Caball amb acompanyament orquestral dirigit per Rafael Ferrer (Eduard Toldr: La rosa als llavis, L'ombra del lledoner Barcelona: Vergara, 1963);
 Gabriel Pallars, les caramelles Dissabte de Glria (la ms coneguda, del 1926) i Ha vingut la primavera;
 Jordi Paella, Abril, Caramelles;

 Bibliografia .
 Vinyet Panyella  El Sitges noucentista i la Festa de la Poesia de 1918 Sitges. Llibres de Terramar, 2008;
 Maral Subirs i Pugibet, "Trinitat Catass o la 'claredat sonora' de la poesia", article publicat a la Revista de Catalunya nm. 220 (setembre 2006), p. 83-100;
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;
 Joan Duran Ferrer, "Paisatge de tardor amb poeta", article publicat a La Xermada nm. 9 (tardor 1998), p. 37-39;
 Vinyet Panyella, "Trinitat Catass: obra indita i dispersa", article a Butllet del Grup d'Estudis Sitgetans 8 (1977);
 Vinyet Panyella, "Tres notes sobre "Vendimiari", article a Fiestas de la Vendimia. Programa 1976 Sitges: Ayuntamiento, 1976;
 Salvador Soler i Forment "Trinidad Catass, poeta de Sitges", article publicat a lAntologa de Sitges nm. 1 (1950), p. 13-25;

 Enllaos .
 Javier Tbar Hurtado Contrarevolucin y poder agrario en el franquismo, tesi doctoral ;
 Text del poema La ribera de Sitges;
 Lletra de la caramella Dissabte de Glria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238121" title="Premi Trinitat Catass" nonfiltered="2427" processed="2424" dbindex="92444">
El Premi Trinitat Catass, inspirat en el poeta sitget del mateix nom, premia des del 1976 persones o entitats vinculades a Sitges que s'hagin distingit pel seu treball i esfor desinteressat en favor d'aquesta poblaci garrafenca  . De convocatria anual, i lliurat modernament en el decurs de la Nit dels Premis Sitges (desena edici el 2007), l'atorga el collectiu de periodistes i informadors de la vila. El testimoniatge del premi s un pergam, creat per Jacint Picas i Card.

 Premiats .
 1976 Jess Prez Rosales;
 1977 Sitges Foto Film;
 1978 Vicen Ibez i Olivella, alcalde;
 1979 desert;
 1980 Josep Manuel Soler i Soler, director de L'Eco de Sitges;
 1981 Club Nataci Sitges;
 1982 Pere Stmpfli;
 1983 Club de Futbol Blanca Subur;
 1984 Societat Recreativa El Retiro;
 1985 Marta Artigas i Masdeu;
 1986 Agrupaci Comarcal de Treballadors de l'Hostaleria;
 1987 La taula ms llarga del mn, rcord Guinness fet a Sitges;
 1988 Casino Prado Suburense;
 1989 Dolors Mirabent i Muntan;
 1990 La Cubana;
 1991 Isidre Paella i Virella;
 1992 Montserrat Almirall;
 1993 Grup d'Estudis Sitgetans;
 1994 Comissi del Centenari de les Festes Modernistes;
 1995 Rafael Casanova Termes;
 1996 Coral del Patronat d'A.S.C.
 1997 Carles Montserrat Mill;
 1998 ngel Gallardo Morcillo;
 1999 P. Francesc Carrer i Vidal, escolapi amb una llarga tasca a Cuba;
 2000 Cobla Sitgetana i matrimoni Krahn-Uribe ex-aequo;
 2001 Fundaci Ave Maria, per la seva tasca envers les persones discapacitades;
 2002 Josep Vadell i Mil, per la organitzaci de nits de jazz;
 2003 Joan Antoni Flecha, per portar el nom de Sitges a l'elit esportiva  internacional;
 2004 Esther Morales i Fernndez, nedadora;
 2005 Isidre Llorens i Segarra, que aconsegu que els seus rodets de pesca es venguessin arreu del mn;
 2006 Colla Jove de Castellers de Sitges, en reconeixement al seu esfor i tenacitat durant ms de 10 anys i per la fita assolida amb el 4 de 8;
 2007 David Moncas i Argils, per la direcci del seu primer llarg metratge, La mueca del espacio;
 2008 (33. premi) Sitges Sandlies ex-aequo amb Ricardo Urgell, fundador de la discoteca Pacha;

 Enllaos  .
 Plana municipal dels "Premis Sitges";



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238122" title="Crvol com" nonfiltered="2428" processed="2425" dbindex="92445">


El crvol com, crvol vermell o "crvol colorit" (Cervus elaphus) s una espcie de crvol mpliament distribuda per l' Hemisferi Nord. S'han documentat unes 27 subespcies diferents amb una distribuci que s'estn des del Magrib, la Pennsula Ibrica i Gran Bretanya, fins a gran part d' Amrica del Nord. Entre si es diferencien  per la grandria, longitud i color del pl i la forma de les banyes. Les sis subespcies de uapits nord-americans, antigament classificats a l'espcie prpia Cervus canadensis, es classifiquen actualment com subespcies de Cervus elaphus. Els crvols arriben a la pubertat a l'any de nixer.  

Morfologia.

Els mascles tenen unes grans banyes ramificades: a partir d'un eix principal de secci cilndrica surten diverses branques, el nombre de les quals no est pas sempre relacionat amb l'edat de l'animal. Les banyes les renoven cada any; cap al mar o l'abril cauen i de seguida comencen a crixer les noves, que al juny o al juliol ja han assolit el mxim desenvolupament.

El pelatge s bru rogenc i a l'hivern adopta tonalitats ms grisoses. A la gropa hi t una taca de color castany que s'estn dorsalment per sobre la cua. Els cervatells menors de sis mesos presenten taques clares disperses.

Dimensions corporals: cap + cos (160 - 260 cm), cua (10 - 15 cm) i alada a la creu (100 - 150 cm).

Pes: les femelles fan entre 60 - 80 kg, mentre que els mascles poden pesar entre 75 i 140 kg.

Hbitat.

Boscos, tant caducifolis com perennifolis, sempre, per, que siguin ms o menys oberts o amb clarianes on hi hagi herba, aliment que prefereix a les branquetes d'arbres i arbustos.

Costums.

Alterna perodes d'activitat amb perodes de descans durant les vint-i-quatre hores del dia. Els perodes d'activitat ms llarg sn els de la matinada i el vespre. Aix, juntament amb el fet que sovint es mostra fora confiat, el fan relativament fcil d'observar.

Hi ha ramats de femelles amb les seues cries i ramats de mascles. Noms durant l'poca de zel es formen ramats mixtos, per aviat es desintegren. Els mascles ms vells sn solitaris.

Rastre.

Com el senglar, de tant en tant pren banys de fang i posteriorment es refrega contra un arbre.

A la tardor, els mascles en zel emeten uns caracterstics bramuls, greus i profunds, que es poden sentir des d'uns quants quilmetres de distncia.

Espcies semblants.

La daina i el cabirol sn ms petits, i els mascles respectius no tenen les banyes ramificades en forma de canelobre. Per a distingir les femelles de les tres espcies de crvids, cal fixar-se en el dibuix de la taca anal.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 176-177. ;

Enllaos externs.
 Informaci sobre el crvol com. ;
 mplia informaci i fotografies del crvol com. ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238124" title="Glacera de Baltoro" nonfiltered="2429" processed="2426" dbindex="92446">


La Glacera de Baltoro s una de les glaceres ms llargues del mn fora de les regions polars. Est situada al Baltistan, dins dels Territoris del Nord de Pakistan, i s'estn per part de la serralada del Karakoram. La subserralada Baltoro Muztagh est al nord i a l'est de la glacera, mentre que les muntanyes de Masherbrum es troben al sud. Amb 8.611 m, el K2 s la muntanya ms alta de la regi. En un radi de 20 km es tres vuit mils ms. 

La glacera s tributria del riu Shigar, que desemboca a l'Indus. A la seva vegada al Baltoro desemboquen diverses glaceres: la Godwin-Austen, que flueix des del sud del K2; l'Abruzos i diverses glaceres del Gasherbrum, provinents del grup de pics del Gasherbrum; la glacera de Vigne, que ve del Chogolisa i la glacera de Yermandendu, que comena a la zona del Masherbrum.

La confluncia del Baltoro amb la glacera Godwin-Austen es coneix com Concrdia. Aquest lloc i el campament base del K2 sn destinacions populars del senderisme a la zona. 

La part final de la glacera s molt ampla i la seva part central s un extens camp de neu. Petites glaceres hi van desembocant, creant cascades de gel en el punt d'uni. Les parets laterals sn molt costerudes arribant a ser veritables precipicis. La glacera ha esculpit al seu pas estries a les roques, i el gel en moviment ha format depressions que s'han convertit en nombrosos llacs glacials. 

Es pot accedir a la glacera de Baltoro per la ciutat de Skardu.

Llista de cims.
La llista de muntanyes ms importants properes a la glacera inclou: 

 K2: 2n pic ms alt de la Terra, amb 8.611m;
 Gasherbrum I: 11 pic ms alt del mn amb 8.068m;
 Broad Peak: 12 cim ms alt del mn amb 8.047m;
 Gasherbrum II: 13 cim ms alt del mn amb 8.035m;
 Gasherbrum III: 7.946 m;
 Gasherbrum IV: 7.932m;
 Masherbrum (K1): 7.821m ;
 Chogolisa: 7.665m;
 Torre Muztagh: 7.273m;
 Snow Dome: 7.160m;
 Biarchedi: 6.781m;
 Torre Uli Biaho: 6.417m;
 Torres del Trango: 6.286m (les seves parets verticals sn els precipicis ms alts del mn);
 Mitre Peak: 6.010m ;

Galeria d'Imatges.


Notes.


Vegeu tamb.
 Vuit mil;

Enllaos externs .
 Fotografies des de Concrdia de Kelly Cheng;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238126" title="A Saucerful of Secrets (can)" nonfiltered="2430" processed="2427" dbindex="92447">
A Saucerful of Secrets s un tema instrumental del grup de rock britnic Pink Floyd que va aparixer en el disc A Saucerful of Secrets aparegut el 1968. El tema portava incialment el nom de Massed Gadgets of Hercules. s el segon tema instrumental ms llarg de Pink Floyd, desprs d'Atom Heart Mother.

Composici.
El tema s molt avantguardista, inclou una important secci de percussions i es composa de quatre parts:

 Something Else : molt calmat, secci d'orgue i pujada in crescendo de dramtic.
 Syncopated Pandemonium : violent, trossos de bateria, deflagracions de guitarra, de gong i piano.
 Storm Signal : orgue, s una part embrionria, que passa desaparcebuda com una mena de transici entre les dues parts venes. ;
 Celestial Voices : Contrast total amb les parts precedents que evoquen una mena de caos. La part comena amb un tema de 15 acords sobre 8 mesures d'orgue, seguit de la guitarra, el baix, la bateria, la guitarra i la veu de David Gilmour. Va donar un aspecte eufric al conjunt del tema. Aquesta part fou represe sola en molts concerts que era tancada per una continuaci anomenada The Journey. Una versi de llargada excepcional fou executda al Royal Festival Hall el 1969 amb un gran orgue i cors, un altre al concert al Concertgebaw d'Amsterdam el 1969, en ambds casos el fragment va rebre el nom de The End of the Beginning.

Versions.
Existeixen tres versions diferents d'aquest tema:

 Una primera versi a l'lbum A Saucerful of Secrets.
 Una versi concert en el primer disc del doble lbum Ummagumma ;
 Una versi en el film Pink Floyd: Live at Pompeii, similar a la precedent, tot i que tocada molt ms rpidament.

Crdits.
Roger Waters - baix, percussi, gong;
David Gilmour - guitarra, cors;
Richard Wright - piano, orgue;
Nick Mason - bateria;

Enllaos.
Fragment de la can en el film Pink Floyd: Live at Pompeii;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238127" title="The Man and The Journey" nonfiltered="2431" processed="2428" dbindex="92448">
The Man and the Journey s el nom de dues peces musicals conceptuals tocades en concert per  Pink Floyd el 1969. S'hi troben moltes de les primeres canons i de temes indits. 

Llista de temes .

 The Man .

 Intro   0:57;
 Daybreak, Pt. I (= Grantchester Meadows)   8:09;
 Work (instrumental)   3:50;
 Teatime (el grup es feia servir el te en escena);
 Afternoon (= Biding My Time)   5:15;
 Doing It (= The Grand Vizer's Garden Party (Entertainment))   3:49;
 Sleep (= Quicksilver) - 4:40;
 Nightmare (= Cymbaline)   8:57;
 Daybreak, Pt. II (= Grantchester Meadows, represa instrumental)   1:13;

 The Journey .

 The Beginning (= Green is the Colour)   4:49;
 Beset By Creatures of the Deep (= Careful With That Axe, Eugene)   6:18;
 The Narrow Way (= The Narrow Way Pt. 3)   5:09;
 The Pink Jungle (= Pow R. Toc H.)   4:49;
 The Labyrinths of Auximines   6:34;
 Behold the Temple of Light    5:28;
 The End of the Beginning (= A Saucerful of Secrets, quatrime partie : Celestial Voices)   6:14;

Aquesta llista, extreta del concert donat pel grup a Amsterdam noms s un exemple, el desenvolupament dels concerts no estava fixat. Dong It incloa, a vegades, Up the Khyber, Syncopated Pandemonium (la segona part de A Saucerful of Secrets) o Party Sequence. The End of the Beginning incloa a vegades Storm Signal, una altra part de A Saucerful of Secrets.

 Desenvolupament.
En el curs de l'any 1969, els quatre msics de Pink Floyd van tenir l'idea de collocar junts els temes del seu repertori i d'unir-hi altres indits i de presentar aix en l'escena temes conceptuals al voltant de la idea fora. D'aquesta manera dues obres eren les que es tocaven al concert: The Journey ( el viatge ), i The Man ( L'Home ), primcies de futures creacions del grup. Es van tocar des de la primavera de 1969 a principis de 1970. 

Enllaos.
La llista de temes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238130" title="Poliplacfor" nonfiltered="2432" processed="2429" dbindex="92449">

Els poliplacfors (Polyplacophora) sn molluscs primitius que presenten diferents mides. Hi ha entre 900 i 1.000 espcies vivents.

Taxonomia. 
La major part dels esquemes de classificaci dels poliplacfors d'avui en dia estan basats en el "Manual de concologia" de Pilsbry (1892-1894), ampliat i revisat per Kass i Van Belle (1985-1990).

Des de qu els poliplacfors van ser descrits per primera vegada per Linnaeus (1758) s'han realitzat estudis taxonmics extensius a nivell d'espcie. Aix, la classificaci taxonmica a nivells superiors en el grup ha roms sense afermar.

La classificaci ms recent (Sirenko 2006) no es basa unicament en la morfologia de la conquilla, com s habitual, sin que tamb t en compte altres caracterstiques importants com la rdula, les brnquies i els espermatozous entre d'altres. Inclou tan els gneres extingits com els actuals.

Aquest sistema s'accepta de manera general.

 Classe Polyplacophora ;
 Subclasse Paleoloricata ;
 Ordre Chelodida ;
 Famlia Chelodidae ;
 Chelodes  ;
 Euchelodes ;
 Calceochiton ;
 Ordre Septemchitonida ;
 Famlia Gotlandochitonidae ;
 Gotlandochiton ;
 Famlia Helminthochitonidae ;
 Kindbladochiton ;
 Diadelochiton ;
 Helminthochiton ;
 Echinochiton ;
 Famlia Septemchitonidae ;
 Septemchiton ;
 Paleochiton ;
 Thairoplax ;
 Subclasse Loricata ;
 Ordre Lepidopleurida ;
 Subordre Cymatochitonina ;
 Famlia Acutichitonidae ;
 Acutichiton ;
 Elachychiton ;
 Harpidochiton ;
 Arcochiton ;
 Kraterochiton ;
 Soleachiton ;
 Asketochiton ;
 Famlia Cymatochitonidae ;
 Cymatochiton ;
 Compsochiton ;
 Famlia Gryphochitonidae ;
 Gryphochiton ;
 Famlia Lekiskochitonidae ;
 Lekiskochiton ;
 Famlia Permochitonidae ;
 Permochiton ;
 Subordre Lepidopleurina ;
 Famlia Ferreiraellidae ;
 Glaphurochiton ;
 ?Pyknochiton ;
 ?Hadrochiton ;
 Ferreiraella ;
 Famlia Glyptochitonidae ;
 Glyptochiton ;
 Famlia Leptochitonidae ;
 Colapterochiton ;
 Coryssochiton ;
 Proleptochiton ;
 Schematochiton ;
 Pterochiton ;
 Leptochiton ;
 Parachiton ;
 Terenochiton ;
 Trachypleura ;
 Pseudoischnochiton ;
 Lepidopleurus ;
 Hanleyella ;
 Famlia Camptochitonidae ;
 Camptochiton ;
 Pedanochiton ;
 Euleptochiton ;
 Pileochiton ;
 Chauliochiton ;
 Stegochiton ;
 Famlia Nierstraszellidae ;
 Nierstraszella ;
 Famlia Mesochitonidae ;
 Mesochiton ;
 Pterygochiton ;
 Famlia Protochitonidae ;
 Protochiton ;
 Deshayesiella ;
 Oldroydia ;
 Famlia Hanleyidae ;
 Hanleya ;
 Hemiarthrum ;
 Ordre Chitonida ;
 Subordre Chitonina ;
 Superfamla Chitonoidea ;
 Famlia Ochmazochitonidae ;
 Ochmazochiton ;
 Famlia Ischnochitonidae ;
 Ischnochiton ;
 Stenochiton ;
 Stenoplax ;
 Lepidozona ;
 Stenosemus ;
 Subterenochiton ;
 Thermochiton ;
 Connexochiton ;
 Tonicina ;
 Famlia Callistoplacidae ;
 Ischnoplax ;
 Callistochiton ;
 Callistoplax ;
 Ceratozona ;
 Calloplax ;
 Famlia Chaetopleuridae ;
 Chaetopleura ;
 Dinoplax ;
 Famlia Loricidae ;
 Lorica ;
 Loricella ;
 Oochiton ;
 Famlia Callochitonidae ;
 Callochiton ;
 Eudoxochiton ;
 Vermichiton ;
 Famlia Chitonidae ;
 Subfamlia Chitoninae ;
 Chiton ;
 Amaurochiton ;
 Radsia ;
 Sypharochiton ;
 Nodiplax ;
 Rhyssoplax ;
 Teguloaplax ;
 Mucrosquama ;
 Subfamlia Toniciinae ;
 Tonicia ;
 Onithochiton ;
 Subfamlia Acanthopleurinae ;
 Acanthopleura ;
 Liolophura ;
 Enoplochiton ;
 Squamopleura ;
 Superfamlia Schizochitonoidea ;
 Famlia Schizochitonidae ;
 Incissiochiton ;
 Schizochiton ;
 Subordre Acanthochitonina ;
 Famlia Mopalioidea ;
 Famlia Tonicellidae ;
 Subfamlia Tonicellinae ;
 Lepidochitona ;
 Particulazona ;
 Boreochiton ;
 Tonicella ;
 Nuttallina ;
 Spongioradsia ;
 Oligochiton ;
 Subfamlia Juvenichitoninae ;
 Juvenichiton ;
 Micichiton ;
 Nanichiton ;
 Famlia Schizoplacidae ;
 Schizoplax ;
 Famlia Mopaliidae ;
 Subfamlia Heterochitoninae ;
 Heterochiton ;
 Allochiton ;
 Subfamlia Mopaliinae ;
 Aerilamma ;
 Guildingia ;
 Frembleya ;
 Diaphoroplax ;
 Plaxiphora ;
 Placiphorina ;
 Nuttallochiton ;
 Mopalia ;
 Maorichiton ;
 Placiphorella ;
 Katharina ;
 Amicula ;
 Superfamlia Cryptoplacoidea ;
 Famlia Acanthochitonidae ;
 Subfamlia Acanthochitoninae ;
 Acanthochitona ;
 Craspedochiton ;
 Spongiochiton ;
 Notoplax ;
 Pseudotonicia ;
 Bassethullia ;
 Americhiton ;
 Choneplax ;
 Cryptoconchus ;
 Subfamlia Cryptochitoninae ;
 Cryptochiton ;
 Famlia Hemiarthridae ;
 Hemiarthrum ;
 Weedingia ;
 Famlia Choriplacidae ;
 Choriplax ;
 Famlia Cryptoplacidae ;
 Cryptoplax ;
 Incertae sedis;
 Famlia Scanochitonidae ;
 Scanochiton ;
 Famlia Olingechitonidae ;
 Olingechiton ;
 Famlia Haeggochitonidae ;
 Haeggochiton ;
 Famlia Ivoechitonidae ;
 Ivoechiton ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238132" title="Bacar" nonfiltered="2433" processed="2430" dbindex="92450">
El bacar es una famlia de jocs de naips llur objectiu se sumar nou punts o acostar-s hi. Hi ha tres modalitats diferents: punt i banca,  chemin-de-fer  i  baccara banque . 

Es desconeix la procedncia d aquest joc i les teories sobre el seu origen son contradictries. Segons algunes fonts, es tracta d un joc napolit del segle XVI; altres afirmen que es una evoluci del pai-gow xins. Malgrat tot s a Frana, a principis del segle XIX, quan el bacar s implanta en casinos i partides elegants.

A Catalunya es pot jugar, a l'actualitat, a la modalitat de mini-punt i banca. Tanmateix, a principis de segle XX es jugava a la modalitat 'chemin-de-fer' en el Cercle del Liceu i altres sales de joc barcelonines. Tamb era habitual organitzar partides privades en domicilis privats malgrat que el joc estava prohibit a tot l'estat desde 1891.

Valor de les cartes.
El bacar es juga amb dos, tres, sis o vuit baralles de naips francesos. Totes les cartes puntuen el seu valor nominal excepte els deus i les figures que valen cero. L as val 1. Noms importen les unitats, el nmero de les desenes cau. Per exemple: una m amb un 5 i un 4 val 9 (5 + 4 = 9), una altra m amb 7 i 8 val 5 (7 + 8 = 15 = 5). La primera m guanya sobre la segona. En aquest joc no es possible passar-se.

Els pals son irrellevants.

Chemin-de-fer.
Joc de cercle que enfronta, per torn, un banquer contra la resta de punts (jugadors). El banquer proposa una aposta que la resta de jugadors han d igualar. Desprs el banquer alternativament reparteix les cartes tapades: dos pels punts i dos ms per la banca. Una tercera carta ser repartida depenent de la suma de les dues primeres cartes dels punts:
 amb 0, 1, 2, 3 i 4 els jugadors sempre demanen una tercera carta que es dona descoberta.
 amb 5 els jugadors poden decidir. Normalment decideix el jugador que ha apostat ms.
 amb 6 o 7 els jugadors estan obligats a plantar-se.
 amb 8 o 9 (jugada natural) els jugadors destapen les cartes i les comparen amb les de la banca. En aquest cas cap carta addicional es repartida. Guanya qui tingui 9 o ms s hi acosti.

Si no s esdev cap  jugada natural , el banquer mira les seves cartes i decideix. La banca te llibertat per demanar carta o plantar-se. Seguidament mostra la seva m, es comparen i el crupier paga les apostes.

En el bacar quan hi ha empat en punts es torna a comenar la partida.

Quan el banquer perd la partida, es passa el torn i el jugador immediatament a la seva dreta ser el nou banquer. Si guanya pot mantenir la banca per no pot retirar els beneficis obtinguts que seran la nova aposta. L'aposta s'incrementa successivament si el banquer no perd i els punts poden igualar-la. El banquer pot retirar els diners per perd el dret de tenir la banca. Cada m que el banquer guanya ha de pagar una comissi del 5 per cent al crupier.

Baccara banque.
Tamb anomenat bacar a dues taules. Es un joc similar al  chemin-de-fer  per el banquer es fixe. La durada d una partida ve determinada pel nmero de baralles que hi ha en el  sabot  (dispensador de cartes).

El banquer est assegut al centre d una taula oval enfront del crupier. Al voltant hi ha la resta de jugadors. S estableixen dos equips, un a cada costat de la taula, que juguen contra la banca. El banquer reparteix cartes a cada costat i a si mateix. La banca juga contra ambds equips alhora. Primer, el banquer mira les seves cartes, si te una  jugada natural  les destapa, es compara amb les altres i s acaba la partida. Per si no te 8 o 9, mant les cartes tapades i el joc continua com al  chemin-de-fer . Exemple: si el banquer te 9 (natural), els punts de la dreta 9 (natural) i els punts de l esquerra 6; la banca empata amb la dreta i guanya a l esquerra. Per si el banquer te 9 (2 + 3 + 4), els punts de l esquerra 9 (natural) i els de la dreta 8; la banca perd a l esquerra i guanya a la dreta.

En el bacar a dues taules el banquer pot mantenir la banca durant tota la partida malgrat que perdi les mans. El banquer no pot recollir els beneficis d una jugada i aquests es mantenen com a segent aposta si la resta de jugadors poden cobrir-la. 

Punt i banca.
Es la modalitat, tipus contrapartida, del bacar. En el punt i banca els jugadors no prenen cap tipus de decisi; s un joc de pur atzar. Els jugadors s enfronten, independentment, contra un crupier que fa de banquer. Cada jugador opta entre dues apostes: punt o banca. El crupier reparteix les cartes descobertes segons unes regles establertes:

Primerament es reparteixen quatre cartes alternativament, dues pel punt i dues per la banca. No es dna cap ms carta si el punt o la banca tenen 8 o 9 (jugada natural).
En cas contrari:

 Si el punt suma entre 0 i 5 punts amb les dues primeres cartes demana carta. Si te 6 o 7, es planta.

 La suma de la banca i la tercera carta del punt determinen aleshores el joc:

 si el punt no ha demanat carta, la banca demana amb 0-5 i es planta amb 6 i 7.
 si la tercera carta del punt s 2 o 3, la banca demana si la suma de les dues cartes s 0-4 i es planta amb 5-7.
 si la tercera carta del punt s 4 o 5, la banca demana amb 0-5 i es planta amb 6 i 7.
 si la tercera carta del punt s 6 o 7, la banca demana amb 0-6 i es planta amb 7.
 si la tercera carta del punt s un 8, la banca demana amb 0-2 i es planta amb 3-7.
 si la tercera carta del punt s as, 9, 10, J, Q, K, la banca demana amb 0-3 i es planta amb 4-7.

L aposta de banca te una lleugera avantatge sobre el punt. Per els jugadors que aposten per la banca han de pagar una comissi del 5 per cent cada cop que guanyen.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238133" title="Monarquia Catlica" nonfiltered="2434" processed="2431" dbindex="92451">


Monarquia Catlica s el nom que es don al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catlics i els seus successors, des que aquests reberen el ttol de Catlica Majestat l'any 1496. Com a sinnim de Monarquia Catlica tamb s'utilitzava la denominaci Les Espanyes. 

En la historiografia contempornea, en lloc de les expressions histriques de Monarquia Catlica o Les Espanyes, s'empra l'expressi Monarquia Hispnica per considerar-ho ms adeqat. Alguns historiadors per, prefereixen l'expressi Imperi Espanyol.

Per la Constituci de Cadis de 1812, la Monarquia Catlica pass a anomenar-se de manera oficial Monarquia Espanyola


Origen del ttol Rei Catlic . 
El ttol de Reis Catlics fou concedit al Ferran II d'Arag i a Isabel de Castella pel Papa Alexandre VI (el papa Borgia, d'origen valenci) en la butlla Si convenit expedida el 19 de desembre de 1496. Les raons que el Papa invoc per a la concesi del ttol foren: 

L'alliberament dels Estats Pontificis i del feu papal del Regne de Npols, que havien estat envats pel rei Carles VIII de Frana.
La reconquesta de Granada que estava sota poder de l'Islam. ;
L'expulsi dels jueus que no hagussin acceptat el baptisme l'any 1492.
Les virtuts personals d'ambdos Reis, manifestades en la unificaci, pacificaci i enfortiment dels seus regnes. ;
Per l'esfo realizat per ambdos monarques en la croada contra els musulmans.

Per adrear-se al directament al Rei Catlic s'emprava l'expressi: la seva Catlica Majestat 

s posterior del ttol Rei Catlic . 
De manera oficial, el ttol de Rei Catlic prossegu en s l'any 1517 amb Carles V, net dels Reis Catlics, quedant incorporat a l's diplomtic i al de les cancelleries. Des d'aleshores el ttol fou emprat per tots els reis de la Casa d'Habsburg hispnics, i des de 1700 per Felip V i els reis de la Casa de Borb hispnics.

En els documents oficials fets en nom del Rei Catlic s'explicitava tota la infinitud de ttols que tenia, tal com es fix el 1556: En Felip (o, el que toqus), Per la grcia de Du, Rei de Castella, de Lle, d'Arag, de les dues Siclies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valncia, de Galcia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Sardenya, de Crdova, de Crsega, de Mrcia, de Jan, de l'Algarve, d'Algesires, de Gibraltar, de las Illes Canries, de las ndies Orientals i Occidentals, de les Illes i Terraferma del Continent Ocenic, Arxiduc d'ustria, Duc de Borgonya, de Brabant, d'Atenes i Neoptria i de Mil, Comte d'Habsburg, de Flandes, del Tirol i de Barcelona, Senyor de Biscaia i de Molina, etc.

De manera popular, i com a sinnim de Rei Catlic, tamb s'utilitzava l'expressi Rei de les Espanyes, que sintetitzava en una sola expressi la multitud de territoris sota la seva sobirania.

La Monarquia Catlica: la Corona d'Arag i la Corona de Castella. 
Uni dinstica de Corones.

La Monarquia Catlica era el nom que va rebre el conjunt de territoris peninsulars, europeus, americans i asitics extesos per tot el planeta i que estaven sota la sobirania del Rei Catlic de les Espanyes. Tamb s'empra l'expressi Imperi Espanyol 

El matrimoni dels Reis Catlics (Isabel I de Castella i Ferran II d'Arag) va unir les seves corones desprs de qu Isabel hagus ascendit al tron per la victria sobre Joana la Beltraneja a la guerra civil castellana. Tanmateix, cada regne va mantenir la seva prpia administraci. En competncia amb Portugal, Castella havia intervingut a l'Atlntic, en all que seria el comenament del seu imperi extra-peninsular, quan Enric III de Castella comen la colonitzaci de les Illes Canries el 1402 en enviar-hi l'explorador francs Jean de Bthencourt. Mentrestant, exploradors portuguesos com Gonalo Velho Cabral havien colonitzat les Aores, Cap Verd i l'arxiplag de Madeira. El tractat d'Alcaovas de 1479, que va portar la pau a la guerra civil castellana, separ les zones d'influncia de cada pas a l'frica i a l'Atlntic. El text reservava per a Portugal les terres africanes situades per dessota del cap Verd, i concedia a Castella la sobirania de les Illes Canries; el regne de Fes es repartia. La butlla papal Aeterni Regis del 1481 garantiria a Portugal tota la costa africana al sud de les Canries.

Conquesta de Granada.


Desprs de la Guerra civil castellana (1475-1479) es va reprendre la conquesta del Regne de Granada. Aprofitant que aquest regne es trobava en crisi dinstica entre el sold, el seu germ el Zagal i el seu fill Boabdil; es va comenar una guerra per la conquesta de Granada. Es distingeixen diverses fases: 

 1469: Es casen els Reis Catlics. ;

 de 1484 a 1487: Conquesta de la part occidental del regne. Boabdil signa un tractat amb els Reis segons el qual lliuraria Granada a canvi que li donessin un senyoriu a la zona oriental del regne. ;

 de 1488 a 1490: Comena la conquesta de la part oriental del regne. Es trasllada la base d'operacions a Mrcia. Durant aquesta etapa es rendeix el germ del sold, Zagal. ;

 de 1490 a 1492: S'exigeix a Boabdil el lliurament de Granada. A l'assabentar-se el poble de Granada dels pactes entre Boabdil i els Reis Catlics oposa resistncia que s resposta pels exrcits dels Reis. Boabdil lliura Granada desprs d'unes negociacions secretes. ;

La victria d'aquesta guerra va significar: 

 L'aparici d'un exrcit estructurat i professional, independent de la noblesa, que estaria format pels teros reals. ;
 L'aportaci de grans recursos econmics. ;
 El repartiment dels territoris granadins entre senyors de la noblesa, apareixent aix nous senyorius.

Conquesta de Navarra.

Navarra a principis del segle XVI estava dividida en dos bndols, agromontesos i beamontesos, cadascun partidari d'un rei distint. Els reis de Navarra van signar un tractat amb el rei de Frana per poder-se defensar dels atacs constants del Regne de Castella. Degut al fet que els reis de Navarra van fomentar certes doctrines religioses que va disgutar el Papa, se'ls va concedir un una butlla d'excomuni. 

El 1512 Ferran el Catlic, amb el pretext de recolzar un dels bndols de la Guerra civil navarresa, va demanar perms a Navarra, aliada natural de Frana, perqu les tropes castellanes passessin per Navarra per a atacar a Frana. La resposta negativa per part del rei navarrs va ser motiu suficient perqu Ferran el Catlic ordens a Fadrique lvarez de Toledo, duc d'Alba, l'ocupaci de Navarra, demanant aix ajuda als seus partidaris (els beamontesos) i, en menys d'un any, l'Alta Navarra es va incorporar a la Monarquia Catlica. Noms es va trobar certa resistncia en alguns punts del sud, i la ciutat de Pamplona, la capital, va caure noms en tres dies.

A partir d'aquell moment la dinastia Albret pass a governar noms l'Alta Navarra, mantenint-se en el poder fins el 1572, any de la mort de Joana III de Navarra. El casament d'aquesta amb Antoni de Borb comport l'entronitzaci d'una nova dinastia regnant a Navarra, la dinastia Borb que en fou l'ltima. Aix el fill de Joana III, Enric III de Navarra ascend el tron el 1572 mentre el 1598 fou nomenat rei de Frana amb el nom d'Enric IV. El fill d'aquest, Llus XIII fou l'ltim rei de Navarra ja que el 1620 aquest ttol ser revertit a la corona francesa.

Conquesta d'frica.
La poltica expansionista dels reis Catlics tamb es manifest a frica. Amb l'objectiu d'acabar amb la pirateria que amenaava les costes andaluses i les comunicacions mercants catalanes i valencianes, es van realitzar nombroses campanyes al nord d'frica. Melilla fou conquerida el 1497, Villa Cisneros el 1502, Mazalquivir el 1505, el Penyal de Vlez de la Gomera el 1508, Or el 1509, Alger i Bugia el 1510 i Trpoli el 1511. La idea d'Isabel I, manifestada en el seu testament, era que la reconquesta hauria de continuar pel nord d'frica, territori que els romans havien batejat Nova Hispnia.

 Poltica europea .
Els reis Catlics tamb van continuar la poltica mediterrnia de la Corona d'Arag, i van recolzar la Casa de Npols aragonesa enfront de Carles VIII de Frana. Quan aquesta s'exting, els reis reclamaren la reintegraci del regne de Npols a la corona aragonesa. Com a governant d'Arag, Ferran II s'havia involucrat en la disputa amb Frana i la repblica de Vencia pel control de la pennsula Itlica; aquests conflictes es van convertir en l'eix central de la seva poltica exterior. En les campanyes d'Itlia, Gonzalo Fernndez de Crdoba (el Gran Capit) cre els teros com a organitzaci bsica de l'exrcit, cosa que signific una revoluci militar que en pocs anys portaria els espanyols als seus millors moments.

Desprs de la mort de la Reina Isabel, Ferran, com a nic monarca, va adoptar una poltica ms agressiva, concentrant tots els seus esforos en expandir la seva influncia per Itlia, i contra Frana. La seva filla Joana I de Castella la Boja, va assumir el tron de Castella; incapacitada per regnar, son pare n'exerc la regncia. Si b tots dos apareixien en els documents oficials, era Ferran qui governava realment.

La primera prova de fora espanyola del rei Ferran fou en la guerra de la Lliga de Cambrai contra Vencia, en qu els soldats espanyols van sobresortir en la batalla d'Agnadello. Noms un any ms tard, Ferran es convertia en part de la lliga Catlica contra Frana, veient una oportunitat de conquerir Mil -que reclamava pels seus drets dinstics- i Navarra. Finalment el 1516, desprs de conquerir Navarra, es firm la pau.

Amb l'objectiu d'allar Frana, es va adoptar una poltica matrimonial que va portar al casament de les filles dels reis Catlics amb la dinastia regnants d'Anglaterra, i amb la de Borgonya i ustria. Desprs de la mort de Ferran i la inhabilitaci de Joana I, Carles V heretaria tots aquests pasos, Castella i Arag inclosos.

 La conquesta del Nou Mn .
Per l'expansi atlntica seria la que donaria els xits ms grans a la corona espanyola. Per poder aconseguir las riqueses d'Orient, les rutes de les quals estaven bloquejades pels otomans, els portuguesos i els espanyols competien per trobar un nou cam que no fos el tradicional per l'Orient Mitj. Els portuguesos, que havien acabat abans la seva Reconquesta, comenaren aleshores les seves expedicions per tal de circumnavegar frica, cosa que els don el control de les illes i costes d'aquest continent, inici de l'imperi portugus. Ms tard, precisament quan Castella acab la Reconquesta (1492), els reis Catlics van recolzar Cristfor Colom quan aquest, creient que la circumferncia de la Terra era menor que la real, va voler arribar a Cipango (Jap, Xina, les ndies i l'Orient) navegant cap a l'oest. Per no comptava amb l'existncia del continent americ i grcies a aix ha passat a la histria com a descobridor d'Amrica.

Les noves terres descobertes foren reclamades pels reis Catlics, amb l'oposici de Portugal, els vaixells del qual havien arribat, inesperadament, a les costes del Brasil quan tractaven de circumnavegar l'frica. Finalment el papa Alexandre VI va intervenir amb la signatura del tractat de Tordesillas, que va fixar el lmit de les zones d'influncia espanyola i portuguesa a 370 lleges a l'oest de les illes de Cap Verd (el meridi situat a 46 37  longitud oest); la zona occidental correspondria a Espanya i la oriental a Portugal. Aix Espanya es convertiria en propietria nominal de la major part del continent americ amb l'excepci d'una petita part del Brasil, corresponent a Portugal. Aquesta expansi va quedar legitimada pel decret papal, que els obligava a evangelitzar les noves terres.

Mentrestant, la colonitzaci d'Amrica continuava. A ms de la conquesta de La Espanyola, que va culminar a principis del segle XVI, els colons comenaren a buscar nous assentaments. La convicci que hi havia grans territoris per colonitzar en les noves terres descobertes va produir l'afany per aconseguir noves conquestes. Des d'all, Ponce de Len va conquerir Puerto Rico i Diego Velazquez, Cuba. Alonso de Ojeda va recrrer la costa veneolana i l'Amrica Central. Diego de Nicuesa ocup el que avui s Nicaragua i Costa Rica mentre que Vasco Nuez de Balboa colonitzava Panam i arribava al Mar del Sud (l'oce Pacfic). Anys desprs, sota Felip II, aquest Imperi es va convertir en una nova font de riquesa pels regnes hispnics i per al seu poder a Europa.

Regncies.

Regncia de Ferran II (1508 a 1516).

A la mort d'Isabel de Castella el 1504 la filla com dels dos, Joana I de Castella fou nomenada reina de Castella juntament amb el seu marit, Felip el Bell. A la mort d'aquest, el 1506, Joana pat un transtorn mental que l'apart de la corona (tot i que mai fou desposeida del ttol de reina). Les Corts van demanar a Ferran II que ocups el tron com regent, fins que el seu nt Carles I fes la majoria d'edat.

Durant la regncia de Ferran el Catlic es va incorporar Navarra a la Monarquia i es va produir el matrimoni de Ferran amb Germana de Foix. Ferran va morir el 1516, abans que Carles I arribs a Castella.

Regncies per arquebisbes.

Fins a l'arribada al tron per part de Carles I, els dos regnes van estar regits per dos bisbes: 

 El Cardenal Cisneros va prendre el control a Castella. ;
L'arquebisbe de Saragossa, Alfons d'Arag, fill natural de Ferran II, va prendre el control a la Corona d'Arag.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238134" title="Skynet (Terminator)" nonfiltered="2435" processed="2432" dbindex="92452">
Skynet s el nom que rep la intelligncia artificial que lidera a l'exrcit de les mquines en la saga de pellcules Terminator. 

 

En la pellcula, Skynet s un programa informtic capa de controlar l'arsenal militar dels Estats Units amb independncia dels humans. 

Creat originalment per l'empresa Cyberdyne Systems Corporation, una empresa subcontratada per l'exrcit dels Estats Units per a la divisi ciberntica del mateix, Skynet assoleix prendre conscincia de si mateixa en un determinat moment de la seva activaci (26 d'agost de 1997, en la primera pellcula Terminator). Immediatament comena l'extermini dels ssers humans als quals considera una seriosa amenaa per a la seva prpia supervivncia. 

El pla d'extermini consisteix a provocar una guerra atmica utilitzant les armes de les principals potncies nuclears del moment (EUA, Rssia, Xina, etc.) per a poder eliminar majors quantitats humans d'una sola vegada. Skynet funciona en xarxa, per tant no t un nucli de funcionament fix i estable i no pot ser destruda destruint un determinat ordinador o computadora en un determinat lloc ni ciutat, el que suposa un gran avantatge en cas de guerra. 

Aix, es desencadena el holocaust nuclear on les principals nacions es veuen afectades. Solament un grapat d'ssers humans sobreviu i llavors han de plantar cara als Terminators, saga de diferents robots, (amb diferents habilitats, a cadasc ms mortfera per als ssers humans) creats per la prpia Skynet para acabar definitivament amb els supervivents. 

Skynet tamb crear camps d'extermini, on els presoners humans duen codis de barres, i es fa oli per a lubricar les mquines amb els seus cadvers aix com una gamma completa de Exterminadores (Terminators), llistats a continuaci: 


Terminators de Skynet.
CSM-10 Robots de servei antropomrfics; els primers soldats.
T-1;
T-20 (service robot);
T-100 Seeker;
T-101;
T-200 Scarecrow;
T-300 Fast Walker;
T-400 and 500 Endo;
T-600 Infiltrator (rubber skin);
T-700 Infiltrator;
T-800 Terminator Infiltrator;
T-850 Terminator Infiltrator (from T3);
T-900 Newest TU models ;
T-950 (first TU model to usi onboard weapons) ;
I(nfiltrator)-950 Human/Machine Hybrid created by Skynet's captured human scientists - final union of Man and Machine ;
T-1000 (From T2, Liquid metall) Advanced Prototype Terminator Infiltrator Seris 1 Model 1A Type 1000 ;
T-X T-X Enhanced Logic Weapons Systems Cybernetic Warrior/Infiltrator Unit. ;
F(uture) H(unter) K(iller) Tank o Tanc de futurs caadors assassins ;
FHK Centurion ;
FHK Aerial ;
FHK Drone ;
Heavy Assault Aerial FHK ;
Aerial FHK M-A8 T-770c S-500 Transport ;
T-1,000,000 - Protects Skynet CPU, T2-3D ;
Sries 1200 and FHK Scouts ;
Seris 1500 Anti-Personnel Unit ;
Type 12 FOB ;
Guardian (Installation defense unit that originally protected Skynet in Terminator: Dawn of Fate before the creation of the T-1,000,000) ;
Model 75 FHK ;
FHK Chrome Widow ;
Pre-Judgment Day Semi or Fully Autonomous Service Maintenance Robots, Automated and Remote-Controlled Vehicles, and Stealth Aircraft ;
FHK Carrier ;
FHK Bomber ;
FHK Titan ;

Al llarg de les tres pellcules de la saga Terminator, es van donant ms detalls sobre la seva creaci, i encara que la histria varia, en la tercera pellcula Terminator 3: La rebelli de les mquines , el seu origen se situa en una divisi autnoma de la Fora Aria dels Estats Units situada en un complex militar secret en Mohave, (Colorit), i que la seva activaci respon al suposat atac d'un super virus a tots els ordinadors del mn inclosos els quals controlen tot l'arsenal militar dels Estats Units, i en el qual Skynet s la "vacuna" per a recuperar aquest control. Aqu apareixen els primers Terminators creats per humans (els T-1), encara que no per la prpia Skynet. S'espera una quarta pellcula on s'explicarien els caps per lligar de les tres anteriors. 

La histria de Skynet est inspirada en un conte de cincia ficci, escrit per Harlan Ellison, titulat "No tinc boca i he de cridar".













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238140" title="Monoplacfor" nonfiltered="2436" processed="2433" dbindex="92453">

Els monoplacfors (Monoplacophora) constitueixen un grup de molluscs primitius dels que es coneixen fssils que daten del perode Cambri. Foren considerats extingits fins que a l'any 1952 es van trobar exemplars vius del gnere Neopilina a una fosa submarina en les costes de Costa Rica.

Des del descobriment de Neopilina l'any 1952 s'han recuperat ms exemplars de monoplacfors de diverses espcies per sempre en aiges profondes, entre 2.000 i 7.000 m de fondria. S'han recollectat espcies de Neopilina en l'Oce Pacfic Oriental, Oce Atlntic Meridional i Golf d'Aden.

 Taxonomia .
Ordre Tryblidiida
Famlia Laevipilinidae;
Gnere Laevipilina J. H. McLean, 1979;
Laevipilina antarctica Warn & Hain, 1992;
Laevipilina cachuchensis Urgorri, Garca-Alvarez & Luque, 2005;
Laevipilina hyalina J. H. McLean, 1979;
Laevipilina rolani Warn & Bouchet, 1990;
Laevipilina theresae Schrdl, 2006;
Famla Micropilinidae;
Gnere Micropilina Warn, 1989;
Micropilina arntzi Warn and Hain, 1992;
Micropilina minuta Warn, 1989;
Micropilina rakiura Marshall, 1998;
Micropilina reingi Marshall, 2006;
Micropilina tangaroa Marshall, 1992;
Micropilina wareni Marshall, 2006;
Famlia Monoplacophoridae;
Gnere Monoplacophorus Moskalev, Starobogatov & Filatova, 1983;
Monoplacophorus zenkevitchi Moskalev, Starobogatov & Filatova, 1983;
Famlia Neopilinidae;
Gnere Adenopilina Starobogatov & Moskalev, 1987;
Adenopilina adenensis (Tebble, 1967);
Gnere Neopilina H. Lemche, 1957;
Neopilina bruuni Menzies, 1968;
Neopilina galatheae Lemche, 1957;
Neopilina rebainsi Moskalev, Starobogatov & Filatova, 1983;
Gnere Rokopella Starobogatov & Moskalev, 1987;
Rokopella brummeri Goud and Gittenberger, 1993;
Rokopella capulus Marshall, 2006;
Rokopella euglypta (Dautzenberg and Fischer, 1897);
Rokopella goesi (Warn, 1988);
Rokopella oligotropha (Rokop, 1972);
Rokopella segonzaci Warn and Bouchet, 2001;
Gnere Veleropilina Starobogatov & Moskalev, 1987;
Veleropilina reticulata (Seguenza, 1876);
Veleropilina veleronis (Menzies and Layton, 1963);
Veleropilina zografi (Dautzenberg and Fischer, 1896);
Gnere Vema (Clarke & Menzies, 1959);
Vema bacescui (Menzies, 1968);
Vema ewingi (Clarke and Menzies, 1959);
Vema levinae Waren, 1996;
Vema occidua Marshall, 2006;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238145" title="Tour de Frana de 1953" nonfiltered="2437" processed="2434" dbindex="92454">


L'edici del Tour de Frana 1953 fou la nmero 40, per a ms aquell any se celebra el cinquantenari de la prova des que el 1903 Henri Desgrange engegus el projecte. Maurice Garin, vencedor de la primera edici ser present en els actes de celebraci.

En aquesta edici foren 12 les formacions que prengueren la sortida des d'Estrasburg, per cap d'elles acab am complet. 

S'instaura una nova classificaci: la classificaci per punts o de la regularitat. El corredor que n'obstenti el liderat vestir a partir d'aquest moment una samarreta verda. 

La victria final ser per a Louison Bobet, grcies a un atac a l'etapa alpina entre Gap i Brianon, al pas pel coll de l'Izoard. Hugo Koblet es veur obligat a abandonar desprs d'una caiguda i defalliment al Coll de Soulor.

Resultats.
Classificaci general.


Gran Premi de la Muntanya.


Classificaci de la Regularitat.


Classificaci per equips.


 Etapes .


Enllaos externs.
1953. Histria del Tour de Frana ;
1953. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238147" title="Terminator" nonfiltered="2438" processed="2435" dbindex="92455">


The Terminator s una pellcula dirigida per James Cameron i protagonitzada per Arnold Schwarzenegger. La histria est basada en diversos relats i idees de Harlan Ellison, qui no va ser acreditat en la pellcula fins a molts anys ms tard. La forma de l'Exterminador, el cyborg assass, est basada en diferents malsons que Cameron va tenir estant malalt, participant desprs en la idea amb diversos storyboards. La pellcula va suposar tota una revoluci pels seus efectes especials innovadors per a l'poca i el disseny del cyborg. 

L'xit de la pellcula seria l'origen de Terminator 2: El judici final i Terminator 3: La rebelli de les mquines, en les quals es desenvolupa el viatge en el temps i el paper de Connor en la futura resistncia post-nuclear. 

Terminator va significar un punt d'inflexi en el mn de les pellcules de cincia ficci i en el cinema en general pels esmentats efectes especials, els quals van ser idea i obra de Stan Winston, productor i dissenyador de robots per a pellcules: va formar part de l'equip en la 2 i 3 part de Terminator, va dissenyar els robots per a Jurassic Park, Doom (basada en el popular videojoc del mateix nom), Constantine, Big Fish, Intelligncia Artificial, Aliens, Edward Scissorhands entre d'altres. 

El disseny de l'endoesquelet de Terminator va ser realitzat en metall i va necessitar un comandament a distncia per a poder controlar-lo. En les escenes que es veu el robot de cos sencer, aquest estava animat mitjanant la tcnica de stop-motion. 

La pellcula va ser rodada amb un pressupost de Classe B. 

Argument.
 
L'any 2029, desprs de devastar la Terra i esclavitzar a la humanitat, les mquines, governades per Skynet, estan a punt de perdre la guerra contra la resistncia humana liderada per John Connor. Enfront d'aquesta situaci, les mquines entenen que assassinar a Connor en el present seria irrellevant, ats que ja ha condut la resistncia a la victria. Per tant, Skynet elabora la seva estratgia decidint eliminar al lder enemic abans que aquest neixi, de manera que no pugui complir-se la seva missi de conducci futura. Per a aix envia al passat (any 1984) a un Terminator T-800, un cyborg assass (Arnold Schwarzenegger), a travs d'una mquina del temps, amb la missi de exterminar a Sarah Connor (Bufona Hamilton), mare de John, abans que aquest sigui concebut. 

Assabentats del pla per a assassinar a la dona que donar a llum a l'nic home capa de salvar a la humanitat, la resistncia tamb aconsegueix accedir a la mquina del temps i assoleix enviar a un soldat hum, Kyle Reese (Michael Biehn), amb la missi de protegir-la del exterminador. 

Quan el Terminator arriba a 1984, rpidament aconsegueix roba i armament, i realitza la seva missi. Assassina sistemticament a dues "Sarah Connors", de qui va trobar la seva adrea en la guia telefnica de Los ngeles. La policia est sorpresa degut al fet que els assassinats van ocrrer al mateix temps, pel nom similar de les vctimes i perqu no tenien cap relaci entre elles.

Desprs, el Terminator assassina a la millor amiga de Sarah Connor i al nuvi de l'amiga, per a trobar-la en la seva casa, encara que descobreix que ha anat a una discoteca cridada Tech Noir, on espera a la policia. Els intents d'assassinat del Terminator a Sarah sn evitats per Reese. Desprs el Terminator agarra un cotxe de policia i els segueix. 

Desprs d'una breu persecuci, Sarah i Reese s'oculten en un estacionament. En l'estacionament, Reese li explica a Sarah que en el futur, els militars crearan una intelligncia artificial cridada "Skynet", per a prendre decisions estratgiques. Skynet pren conscincia de si mateixa i decideix que la raa humana s una amenaa, pel que decideix destruir-la. Per a aix, pren el control de diverses armes nuclears dels principals pasos del planeta, i llana un atac termonuclear total, creant una guerra entre els homes i les mquines. Cap aclarir que en la primer seqela del film, Terminator 2, el T800 afirma que la guerra nuclear inicialment va enfrontar als Estats Units amb Rssia. Segons la seva explicaci, desprs d'adquirir Skynet conscincia, els militars tracten de desconnectar-lo. Aix fa que l'armament nuclear nord-americ, controlat absolutament en 1997 per Skynet, sigui llanat cap a Rssia, pas que replica l'atac amb un similar, destruint a ambds contendents. De les cendres del foc nuclear d'aquesta guerra mundial, les veritables vencedores van ser les mquines. Tornant a la trama narrada en The Terminator, John Connor seria el futur capdavanter de la resistncia i dirigiria als humans a la victria. 

El T-800 arriba de nou i els persegueix. Reese i Sarah sn duts a una comissaria de policia, mentre que el Terminator escapa. En la comissaria, Reese s interrogat pel doctor Peter Silberman i ell defineix que Kyle s un lluntic i que els seus deliris no tenen prova alguna. Mentrestant en un motel, el Terminator est reparant el seu bra danyat i el seu ull i desprs es dirigeix a la comissaria de policia. 

Mentre es troben en la comissaria el Terminator fa la seva aparici i sense donar temps a res comena a assassinar a cada oficial de policia que est en el seu cam. AL sentir l'arribada del exterminador Kyle i Sarah s'amaguen i aconsegueixen escapar d'all. Kyle i Sarah s'oculten en un camp de nit i es mostra el passat de Reese (el futur) en un flashback. En aquest futur post-nuclear, Reese t una foto de Sarah que s cremada en un violent atac d'un Terminator a una base humana. 

L'endem, Sarah i Reese s'oculten en un motel i ambds preparen diverses bombes de pipa per a estar preparats davant una nova aparici del Terminator. Sarah li pregunta a Reese si alguna vegada ha tingut a una amant i ell li respon que no i desprs li revela a Sarah que l'estima. AL principi, Reese se sent una mica ximple per haver-li revelat aix, per Sarah ho besa i llavors fan l'amor. 

A la nit, el Terminator els persegueix en una autopista i fereix a Reese. Sarah estrella al Terminator amb una camioneta, per ella tamb s'estavella. El Terminator s'aixeca del sl i agarra un cami cisterna. Sarah i Reese assoleixen escapar just a temps de la camioneta estavellada i Reese destrueix el cami amb una de les poques bombes restants. 

Quan creuen que el Terminator est destrut, l'endoesquelet sorgeix de les flames i els persegueix fins a una fbrica automatitzada. En la fbrica, Reese comena a encendre els aparells per a evitar que el Terminator els rastregi. El Terminator els troba i Reese s'enfronta noms a ell, per no li causa cap dany. Molt ferit, Reese encn altra bomba de pipa i la colloca en el tors del Terminator, llevant-li les cames. Per l'explosi, Sarah t un tros de metall clavat en una cama. Desprs, Sarah troba a Reese, qui est mort, mentre que el Terminator encara segueix viu i persegueix a Sarah, qui s gaireb escanyada per l'imparable cyborg. Sarah assoleix aixafar al Terminator amb una premsa hidrulica. 

El final de la pellcula mostra a Sarah en Mxic, gravant diverses cintes que desprs les hi donar al seu futur fill quan aquest estigui llest. Sarah ja est embarassada de John Connor. Les cintes revelen que Reese s el seu pare i que ho van concebre la nit que van estar junts en el motel. Sarah es det uns minuts per a repostar gasolina quan un nen mexic li pren una fotografia amb una cmera Polaroid i li demana cinc dlars per ella. Es pot veure que la foto s la mateixa que Reese tindr en el futur. Desprs, el nen esmenta que s'apropa una tempesta, al que Sarah respon Ho s, referint-se als foscs esdeveniments futurs. 



 Repartiment . 

 Versi original . 
 Arnold Schwarzenegger - Terminator ;
 Michael Biehn - Kyle Reese ;
 Bufona Hamilton - Sarah Connor ;
 Paul Winfield - Tinent Ed Traxler ;
 Lance Henriksen - Detectiu Vukovich ;
 Earl Boen - Dr. Peter Silverman ;
 Rick Rossovich - Matt Buchanan ;
 Dick Miller - Dependent de la botiga d'armes ;
 Franc Columbu - Terminator en guerra del futur ;
 Bill Paxton - Lder punk ;
 Brian Thompson - Punk ;
 Janniver de Moya - Punk 2.

 Curiositats . 
 La resposta a per quina es destrossen punts trilers (camions) en la sagazaga, s perqu James Cameron els odia, ja que de jove va ser camioner. ;
 En l'escena en la qual el T-800 s partit en dues, cap destacar que la bomba s posada en un punt feble de l'estructura: el maluc. Aquest s un punt feble perqu, s'ajunta la columna amb el maluc sobre la bomba, i molt prop del trax. ;
 A Terminator 2, ocorre altra escena d'un cami cisterna bolcant-se, tamb just al final de la pellcula, les diferncies: el T-1000 (antagonista) s el qual sofreix la caiguda i que el cami cisterna no transportava gasolina, transportava nitrogen lquid molt fred, que congela temporalment al T-1000. ;
 Una altra cosa interessant s que Terminator 2 s una pellcula semblant a una llegenda mexicana, mentre que Terminator tenia cervell d'home; s a dir pensava com un home, per era fet com un esquelet de metall, la llegenda conta que aquest subjecte era molt lleig i sempre havia somiat amb ser maco i fort i que en la cincia trobaria la soluci, de fet, l'estil va ser pres de la llegenda que es diu succeir. ;
 En l'actualitat s'est emetent una srie de TV en EUA anomenada Les crniques de Sarah Connor: la histria comena uns anys desprs dels successos de Terminator 2, amb una Sarah Connor fugint de la justcia (i dels infatigables robots, com no) i un John Connor adolescent.

 Enllaos externs .
 Web de la srie The Sarah Connor Chronicles - Les crniques de Sarah Connor ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238148" title="Crculo Ecuestre" nonfiltered="2439" processed="2436" dbindex="92456">

Crculo Ecuestre s una societat fundada el 26 de novembre de 1856 en un pis de la ronda de Sant Pau de Barcelona per un grup de barcelonins enamorats de l'hpica Va tenir la primera seu molt a prop d'un picador, on s'impartien cursos d'equitaci tant per a homes com per dones. El seu primer president va ser Jaume Pla, el qual tamb presid el Cercle del Liceu, i els 51 socis inicials van rebre la categoria de fundadors.

Desprs de quaranta anys a la rambla de Santa Mnica (1860-1907) i gaireb vint a la plaa de Catalunya (1907-26), l entitat es va installar en un edifici del passeig de Grcia considerat un dels ms luxosos i moderns d'Europa. La nova seu fou inaugurada pel rei Alfons XIII, per en esclatar la guerra civil espanyola fou requisada i convertida en Casal Carles Marx. 

Durant el franquisme, l'edifici va ser ocupat per Falange Espaola, que no va retornar mai la propietat. Noms la forta cohesi social interna va permetre al Crculo Ecuestre sobreviure sense seu social fins al 1947. Tres anys ms tard, quan n era president Santiago Gell i Lpez, bar de Gell, va trobar la seu definitiva en un palauet modernista construt el 1921 situat a la cantonada de Diagonal i Balmes de l'arquitecte Csar Martinell i Brunet. A final dels anys vuitanta comen una nova etapa de transformaci, i sota la presidncia d'Antonio Eyre s incorporaren noves i destacades personalitats del mn financer i empresarial de Barcelona. El 1991 en fou elegit president Carles Gell de Sentmenat i el 1992, coincidint amb els Jocs Olmpics de Barcelona 1992, se n acabaren les obres d'ampliaci i restauraci, que tingueren com a resultat 6.000 metres quadrats de superfcie i un edifici de nova planta per a s residencial. 

Cada vegada ms obert a la societat i amb 1.800 membres, des del 2002 el Crculo Ecuestre s presidit per Manuel Carreras i Fisas, el qual ha continuat fomentant l'associaci amb els clubs privats ms prestigiosos del mn i potenciant la participaci dels socis, i ha aconseguit que el club sigui un referent internacional de la societat civil catalana. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
  Web del Crculo Ecuestre;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238154" title="Escafpode" nonfiltered="2440" processed="2437" dbindex="92457">

Els escafpodes (Scaphopoda) constitueixen una classe de molluscs marins que presenten una mida compresa entre els 4 mm i els 25 cm de longitud, tot i que la majoria es troben entre 2 i 5 cm.

Aquests molluscs viuen parcialment enterrats en sediments tous. El peu punxegut surt per l'extrem ventral de la conquilla que s ms ample. Al voltant de la boca hi ha diversos tentacles ciliats i contrctils amb els extrems dilatats; sn sensitius i prnsils.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238156" title="La Residencia" nonfiltered="2441" processed="2438" dbindex="92458">

La Residencia s un hotel de luxe situat a la vila de Dei, a Mallorca. 

Inicialment es constru a partir de dues possessions, Son Canals i Son Moragues, per des de llavors ha duit a terme nombroses ampliacions, abastant tamb Son Fony.

Fou propietat del magnat Richard Branson, tamb propietari de Virgin, i molts dels artistes que editava aquest segell discogrfic passaren per Dei, atrets tamb per la seva bellesa.

Avui dia s propietat de la cadena Orient Express.

Enllaos externs.
 Web de l'hotel;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238157" title="Francesc Caballer i Tarrag" nonfiltered="2442" processed="2439" dbindex="92459">
Francesc Caballer i Tarrag (Barceloneta, 1926) s un dirigent venal catal. De professi litgraf, va entrar a treballar en una impremta als 14 anys i va ser encarregat en diverses empreses d arts grfiques fins que es va jubilar.

Durant molts anys ha estat vinculat a les festes de la Barceloneta, primer com a caixer de la Comissi de Festes els anys setanta i desprs com a president durant tres anys, temps dels quals enyora l envelat de la Festa Major. Actualment continua participant en l'organitzaci dels actes festius del barri des del seu crrec com a president del carrer de Sevilla des del 1990.

Els anys 1940 va incorporar-se al cor de l Agrupaci Coral Humorstica Rossinyol, on va ser cantaire durant tres anys. De seguida va entrar a formar part de la Junta Directiva i durant mig segle va ser president de l entitat (1953-2003), de la que n's president honorfic. Tamb ha presidit el grup coral Selectiu de Cantaires i durant l any 2000 va ser vicepresident de la Coordinadora d'Agrupacions Corals de la Barceloneta.

Amb l objectiu d aconseguir un club futbolstic de categoria al barri, va fer revifar el ja desaparegut Club de Futbol Andrea Dria, vinculat a l ACH Rossinyol, i amb seu al carrer del mateix nom. Abans de la Guerra Civil, el club tenia categoria de juvenils i entrenava a la plaa de toros de la Barceloneta, a la qual anomenaven El Torn i que va ser enderrocada l any 1944. El renaixement del club noms va durar 4 anys, en qu Francesc Caballer en va ser president. Per ja els anys vuitanta, Caballer va tornar a vincular-se al mn esportiu assumint la presidncia del FC Barceloneta. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238160" title="Sobrepenilla" nonfiltered="2443" processed="2440" dbindex="92460">
Sobrepenilla s un petit nucli pertanyent al municipi de Valderredible, a Cantbria, en el que hi viuen 4 habitants (2004). Es troba a 7 km de Polientes i a 787 m per sobre el nivell del mar.

Referncies.
  	 
 	 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238162" title="Comparsa del Carrer Nou de la Rambla" nonfiltered="2444" processed="2441" dbindex="92461">
Comparsa del Carrer Nou de la Rambla s una associaci creada el 1985 amb l'objectiu de recuperar una tradici ja antiga a Barcelona, per que s'havia deixat de celebrar durant els anys del franquisme: la Rua de Carnaval. Aquell any va organitzar la primera rua al Raval i el 1986 l Ajuntament de Barcelona els propos
treballar conjuntament per fer renixer la Rua de Carnaval de Barcelona.

En l origen, la comparsa estava formada per membres de les corals Lo Picarol, Gira-sol i Xauxa, aix com per altres vens i comerciants del barri del Raval. Actualment hi participen entre 40 i 50 membres  han arribat a ser al voltant de 90 socis , que es reuneixen en un local del Carrer Nou de la Rambla on comparteixen l'espai amb la Federaci de Comerciants del Raval i l'Associaci de Vens del Raval. Han rebut un total de 17 premis de les tres categories: primer, segon i tercer, amb disfresses que han fet referncia al Molino, les deesses de l Amor, Bali o Rssia, entre d altres, dissenyades per Pepito Losn i Mario Rodrigo i amb coreografia i maquillatge de Vidal. A ms, la comparsa acostuma a estar acompanyada cada any d'una carrossa, dissenyada pel Salvador Monterrubio i construda pel fuster Josep Maria Soler, grcies a la collaboraci dels comerciants del Raval.

Els vestuaris, les coreografi es i el llument de les carrosses es preparen prcticament amb un any d antelaci i els participants de la comparsa venen al barri loteria de Nadal i del Nio per autofi anar-se. A ms de la seva participaci a la rua de la ciutat, la Comparsa tamb s present en altres actes festius com el Festival MixTurArts d art multicultural o la Festa Major del Raval. La presidenta de la comparsa s Laura Cots Gonzlez. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238163" title="(100) Hekate" nonfiltered="2445" processed="2442" dbindex="92462">
Hekate s l'asteroide nm. 100 de la srie. Fou descobert per en James Craig Watson (1838-1880) l'11 de juliol del 1868 a Ann Arbor. Tamb va sser descobert, encara que publicat ms tard, el 18 de juliol del 1868 per en C. Wolf a Pars.

s un asteroide gran del cintur principal de magnitud 12'9 i amb una distncia mitjana del Sol de 2'68 UA. El seu nom es deu a Hcate, la deessa de la bruixeria a la mitologia grega, i tamb commemora la seva posici a la srie amb el mot grec "Hekaton" que significa cent. 

El 14 de juliol del 2003 s'observ una ocultaci d'una estrella per Hekate des de Nova Zelanda.

Referncies.
Supplemental IRAS Minor Planet Survey;
PDS lightcurve data;
G. A. Krasinsky et al Hidden Mass in the Asteroid Belt, Icarus, Vol. 158, p. 98 (2002).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238173" title="Copa de Liechtenstein de futbol" nonfiltered="2446" processed="2443" dbindex="92463">
La Copa de Liechtenstein de futbol s la mxima competici futbolstica que es disputa al pas, a causa que no existeix cap competici de lliga (els clubs de Liechtenstein disputen la lliga sussa). s organitzada per l'Associaci de Futbol de Liechtenstein (LFV) des de 1946. El vencedor obt una plaa per la Copa de la UEFA.

 Palmars .
Finals i campionats (en negreta) disputats pels equips del pas (actualitzat 2008 incls):
FC Vaduz: 49 - 37;
FC Balzers: 24 - 11;
FC Triesen: 18 - 8;
USV Eschen/Mauren: 16 - 4;
FC Schaan: 13 - 3;
FC Ruggell: 6 - 0;
FC Triesenberg: 0 - 0;

 Historial .


1946 FC Triesen 3-1 FC Vaduz ;
1947 FC Triesen 2-0 FC Vaduz ;
1948 FC Triesen 4-2 FC Vaduz ;
1949 FC Vaduz 2-1 FC Triesen ;
1950 FC Triesen 3-2 FC Vaduz ;
1951 FC Triesen 3-1 FC Vaduz ;
1952 FC Vaduz 2-0 FC Triesen ;
1953 FC Vaduz 4-2 FC Triesen ;
1954 FC Vaduz 1-0 FC Triesen ;
1955 FC Schaan 1-0 FC Vaduz ;
1956 FC Vaduz 4-1 FC Schaan ;
1957 FC Vaduz 4-0 FC Schaan ;
1958 FC Vaduz 2-0 FC Triesen ;
1959 FC Vaduz 3-0 FC Triesen ;
1960 FC Vaduz 3-2 FC Schaan ;
1961 FC Vaduz 3-0 FC Schaan ;
1962 FC Vaduz 4-0 FC Schaan ;
1963 FC Schaan 3-1 FC Ruggell ;
1964 FC Balzers 1-0 FC Triesen ;
1965 FC Triesen 4-3 FC Schaan ;
1966 FC Vaduz 7-0 FC Schaan ;
1967 FC Vaduz 2-1 FC Triesen ;
1968 FC Vaduz 4-2 FC Triesen ;
1969 FC Vaduz 1-0 FC Triesen ;
1970 FC Vaduz 2-1 FC Schaan ;
1971 FC Vaduz 4-2 FC Schaan ;
1972 FC Triesen 2-1 FC Vaduz ;
1973 FC Balzers 2-1 FC Ruggell ;
1974 FC Vaduz 2-2 FC Balzers (4-3 pens) ;
1975 FC Triesen 5-2 FC Balzers ;
1976 USV Eschen/Mauren 3-1 FC Balzers ;
1977 USV Eschen/Mauren 0-0 FC Vaduz (4-2 pens) ;

1978 USV Eschen/Mauren 3-1 FC Ruggell ;
1979 FC Balzers 3-1 USV Eschen/Mauren ;
1980 FC Vaduz 1-1 FC Balzers (4-2 pens) ;
1981 FC Balzers 3-0 FC Ruggell ;
1982 FC Balzers 5-0 USV Eschen/Mauren ;
1983 FC Balzers 1-1 USV Eschen/Mauren (5-3 pens) ;
1984 FC Balzers 2-0 FC Vaduz ;
1985 FC Vaduz 3-1 USV Eschen/Mauren ;
1986 FC Vaduz 2-0 FC Balzers ;
1987 USV Eschen/Mauren 1-0 FC Vaduz ;
1988 FC Vaduz 2-0 USV Eschen/Mauren ;
1989 FC Balzers 4-2 USV Eschen/Mauren ;
1990 FC Vaduz 4-1 USV Eschen/Mauren ;
1991 FC Balzers 2-1 FC Vaduz ;
1992 FC Vaduz 2-1 FC Balzers ;
1993 FC Balzers 5-2 FC Schaan ;
1994 FC Schaan 3-0 FC Balzers ;
1995 FC Vaduz 3-1 USV Eschen/Mauren ;
1996 FC Vaduz 1-0 USV Eschen/Mauren ;
1997 FC Balzers 3-2 FC Vaduz ;
1998 FC Vaduz 5-1 USV Eschen/Mauren ;
1999 FC Vaduz 3-2 FC Balzers ;
2000 FC Vaduz 6-0 FC Balzers ;
2001 FC Vaduz 9-0 FC Ruggell ;
2002 FC Vaduz 6-1 USV Eschen/Mauren ;
2003 FC Vaduz 6-0 FC Balzers ;
2004 FC Vaduz 5-0 FC Balzers ;
2005 FC Vaduz 4-1 USV Eschen/Mauren ;
2006 FC Vaduz 4-2 FC Balzers  ;
2007 FC Vaduz 8-0 FC Ruggell;
2008 FC Vaduz 4-0 FC Balzers ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238179" title="Merc Querol i Barber" nonfiltered="2447" processed="2444" dbindex="92464">
Merc Querol i Barber (Barcelona, 1921) s una activista social i excursionista catalana. De famlia humil, el seu pare va morir durant la guerra civil espanyola, fet que la va portar a treballar als 14 anys en una empresa de marroquineria, on es va quedar durant 44 anys fins que es va jubilar.

Des de sempre ha estat una gran amant de la natura i una persona molt activa que ha tingut com a principals aficions la muntanya, l escalada i l esqu. Va formar part des de molt jove del Club Montaero de Aragn del Centro Aragons de Barcelona, on va conixer en Valent, el seu marit. Va ser secretria del Comit Espanyol de Cmping a Barcelona, que va regular per primera vegada a l Estat aquest tipus d installacions de lleure, per les autoritats franquistes el van tancar per considerar que una organitzaci estatal no podia tenir seu a Catalunya i van confiscar-ne tot el material.

A finals dels vuitanta va entrar com a scia al Casal de Gent Gran Sant Antoni, on actualment ocupa el crrec de secretria, desprs de ser-ne vocal i vicepresidenta en diferents etapes. Durant els primers anys va fer tamb classes de mitja i ganxet, una tasca que va deixar per concentrar-se en les qestions ms organitzatives i administratives del casal, com ara l'admissi de nous socis, l organitzaci de les festes o la coordinaci del professorat. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238187" title="Josep Espins i Xivill" nonfiltered="2448" processed="2445" dbindex="92465">
Josep Espins i Xivill (Barcelona, 1928) s un qumic i activista social catal. Durant molts anys va estar vinculat als moviments de base cristiana i aquest comproms el va fer entrar en contacte, els anys quaranta, amb la realitat dels barris de la Marina, fonamentalment de classe obrera. Va ser monitor d'activitats ldiques, esportives i socials, contribuint a dignificar la vida de molts adolescents als qui va a animar a l'aprenentatge d un ofici.

Una dcada ms tard, va continuar la seva tasca al barri de Can Tunis i a la parrquia de Sant Medir, a la Bordeta, i va participar en diferents grups de treball. En aquesta etapa, la seva inquietud el va portar junt amb altres pares del barri de Sants, Hostafrancs i la Bordeta a constituir un grup de l'Escola Activa de Pares, per la qual cosa es va vincular a la prestigiosa Escola de Mestres Rosa Sensat i posteriorment va fundar amb aquest grup de pares l'Escola Proa.

Ms tard es va incorporar al Centre Social de Sants i al Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Parallelament, s un dels fundadors de l'editorial Nova Terra. El 1978 es va incorporar com a conseller de Districte i ms tard com a director de Serveis del que era aleshores el Districte VII de Barcelona (actualment, Sants-Montjuc), on va exercir com a regidor des del 1983 fins al 1987.  El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238190" title="Josep Alcover Llompart" nonfiltered="2449" processed="2446" dbindex="92466">
Josep Alcover Llompart s un arquitecte, urbanista i poltic. El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva trajectria professional en el camp de l'Administraci pblica i de la poltica. Fou president de la Diputaci Provincial el 1970 i del Patronat de la Fundaci Saridakis, i fou un dels artfex que el Palau de Marivent fos acceptat per pels Reis d'Espanya com a residncia privada.

 Enllaos externs .
 Biografia a la Web dels Premis Llull;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238193" title="Margalida Alemany Enseat" nonfiltered="2450" processed="2447" dbindex="92467">
Margalida Alemany i Enseat s una cuinera i ensenyant mallorquina, originria d'Andratx. El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement del passeig assolit com a professional en el camp de la gastronomia. Pel paper que ha complert en la recuperaci d'antigues receptes de la cuina tradicional de les Illes Balears, com tamb per la tasca divulgadora i docent que du a terme des de Can Tpera, centre de formaci social de la Caixa de Balears "Sa Nostra".

 Enllaos externs .
 Entrevista a Margalida Alemany al Diario de Mallorca.
 Biografia a la Web dels Premis Llull;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238195" title="Pica (arma)" nonfiltered="2451" processed="2448" dbindex="92468">
La pica es una arma antiga usada per l'infanteria (fou usada a les falanges de la Grcia clssica), principalment per fer front als atacs i crregues de la cavalleria. 

Construcci.
Les piques eren una mena de llana per molt llargues, que podien arribar a mesurar entre els tres i els sis metres de longitud. Aquesta mida requeria una fusta resistent per a la seva construcci, com per exemple el freixe, que es reforava a vegades amb dues tires d'acer, una a cada banda de l'asta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238202" title="Eladi Homs Zimmer" nonfiltered="2452" processed="2449" dbindex="92469">
Eladi Homs Zimmer s un poltic i escolta catal, fill d'Eladi Homs i Oller.  Antic deixeble de mossn Antoni Batlle, el 1954 es va establir a Mallorca i fou el fundador del Moviment Escolta de Mallorca el 1956 amb la seva esposa Maria Ferret, en crear la Secci Ramon Llull, acollida a una entitat anomenada Joventut Antoniana. El 1958 la seva esposa cre el primer grup femen amb l'Agrupament Reina Costana. Aix suposa el trencament amb els models educatius que eren habituals en aquells moments al mn escolar i a les organitzacions juvenils franquistes, com ara l'anomenat Frente de Juventudes.
 
El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement de la tasca desenvolupada en els ambients juvenils catlics de la postguerra, per la seva labor de formaci dels joves, ensenyant a estimar la natura, la terra, sense haver de renunciar als orgens, a la llengua prpia i a la cultura.  

 Enllaos externs .
 Referncia a Eladi Homs;
 Biografia a la Web dels Premis Llull;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238203" title="Tour de Frana de 1954" nonfiltered="2453" processed="2450" dbindex="92470">


L'edici del Tour de Frana 1954  prendr la sortida des d'Amsterdam, sent la primera vegada que el Tour de Frana s'inicia a l'estranger. 11 formacions de 10 corredors prendran la sortida, per cap d'elles arribar al complet a Pars.

La federaci italiana no enviar cap representant desprs d'una actuaci decebedora per part dels ciclistes italians al Giro d'Itlia.

Louison Bobet guanyar el seu segon Tour de Frana consecutiu, desprs de confirmar la seva superioritat al coll de l'Izoard. Jean Robic i Hugo Koblet es veuran obligats a abandonar desprs de patir sengles caigudes.

S'estableix una jornada de descans pels corredors. 

Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci de la Regularitat.


Classificaci per equips.


 Etapes .


Enllaos externs.
1954. Histria del Tour de Frana ;
1954. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238205" title="Can Fussimany" nonfiltered="2454" processed="2451" dbindex="92471">


Can Fussimany, tamb anomenada Can Forcimany, i antigament coneguda com l'Heretat s una possessi mallorquina que es troba ben a prop del nucli de Dei, a Mallorca. 

L'any 1611, el genovs Cesare Faccio la va vendre a Joan A. Forcimany, de qui prengu el nom; el nou propietari va dur a terme importants reformes que es perllongaren fins l'any 1618 (data que trobam a l'escut dels Forcimanya -torre i lle llampant- sobre el portal for). L'any 1659 estava valorada en 10.000 lliures. En el segle XVIII pass a mans dels Visconti, originaris de Mil. 

En el segle XIX la va adquirir en Guillem Cardell, senyor de Son Rullan; els seus descendents hi segueixen vivint; entre ells hi trobam el pintor Joan Miralles Llad, vidu de n'ngela Cardell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238211" title="Peter Sculthorpe" nonfiltered="2455" processed="2452" dbindex="92472">
Peter Sculthorpe s un compositor australi nascut el 29 d'abril de 1929. La seva msica est sovint basada en cants aborgens, i intenta reflectir els sons del seu continent. Sovint tamb incorpora elements de la msica japonesa i balinesa.

 Vida i obra .
Comen els seus estudis musicals quan tenia 16 anys a l'Universitat de Melbourne. El 1958 guanya una beca per estudiar a Anglaterra. El 1961 composa l'obra Irkanda I per a viol solista. El 1963 va ser nomenat professor a l'Universitat de Sydney, plaa que va ocupar fins l'any 1999. El 1986 composa l'obra per orquestra Earthcry, on expressa dues de les seves principals preocupacions, l'abs del medi ambient per part de la civilitzaci moderna i la forma en qu aquesta desposseeix els natius del medi ambient. L'any 2004 va estrenar l'obra Rquiem. Fins a l'actualitat, a composat aproximadament unes 184 obres.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238218" title="Gabriel Llompart Moragues" nonfiltered="2456" processed="2453" dbindex="92473">
Gabriel Llompart Moragues (Palma, Mallorca, 1927) s un historiador i folklorista mallorqu. El 1947 va ingressar a l'Orde dels Teatins, i es llicenci en teologia i en histria a la Universitat de Barcelona. S'ha interessat especialment per l'arqueologia balear, la iconografia i el folklore religis, publicant nombrosos treballs a la revista Traza y Baza. 

Membre de la Societat Arqueolgica Lulliana de Palma i de la Societat Catalana d'Estudis Litrgics, filial de l'IEC des del 1987; s membre corresponent de l'Asociacin Espaola de Etnologa y Folklore, ha publicat nombrosos treballs a la Revista de Dialectologa y Tradiciones Populares, a Analecta Sacra Tarraconensia, Mayurqa i altres. s membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona. 

El 1989 va formar part de la Comissi d'Experts, juntament amb Maria Barcel Cresp, l'eivissenc Joan Mar Cardona i el menorqu Joan Hernndez Mra per a decidir el disseny definitiu de la bandera oficial de les Illes Balears. El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull

 Obres .
 Las tablillas votivas del Puig de Pollensa (Mallorca) (1972);
 La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografa (1977-1980), tesi doctoral;
 Religiosidad popular, Folklore de Mallorca, folklore de Europa (1982);

 Enllaos externs .
 Biografia a la Web dels Premis Llull;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238230" title="Bartomeu Ensenyat Estrany" nonfiltered="2457" processed="2454" dbindex="92474">
Bartomeu Ensenyat Estrany, de vegades tamb escrit Enseat, (Inca, Mallorca, 1917 - 1998) fou un folklorista i prehistoriador mallorqu. Ha treballat a la rodalia de Sller. Ha publicat treballs sobre les cermiques incises, els problemes del ritu dels enterraments amb cal i les construccions talaitiques. Tamb ha estat coordinador dels Dansadors de la Vall d'Or des del 1955 i fundador i director el 1975 de l'Escola de Msica i Danses de Mallorca. El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull

 Obres .
 El pastor;
 Folklore de Mallorca;

 Enllaos externs .
 Ressenya de la seva mort al diari;
 Biografia a la Web dels Premis Llull;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238233" title="mile Bouhours" nonfiltered="2458" processed="2455" dbindex="92475">

mile Bouhours (Monnai, Orne, 3 de juny de 1870 - 7 d'octubre de 1953) va ser un ciclista francs que va crrer a cavall del segle XIX i XX. 

Gran especialista de les carreres darrera moto, estableix un rcord extraordinari en el transcurs de les 24 hores de Pars (el 3 i 4 de mar de 1906), recorrent 1.312 km a una mitjana de 54,693 km/h. 

Entre els seus xits cal destacar 4 campionat de Frana de mig fons, la Pars-Roubaix de 1900 i nombrosos rcords en pista darrera moto. 

El 10 de novembre de 1905 cobreix els 100 km que separen Orlans de Vierzon a una mitjana de 61,291km/h. 

Palmars.
1897;
 Campi de Frana de mig fons;
1898;
 Campi de Frana de mig fons;
 1r a la Roda d'Or de mig fons de Pars;
 1r a la Roda d'Or de mig fons de Berlin;
1900;
 Campi de Frana de mig fons;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r al Gran Premi d'Anvers de mig fons;
 1r al Gran Premi de Marsella de mig fons;
1901;
 1r a la Roda d'Or de mig fons de Berlin;
1902;
 Campi de Frana de mig fons;
1906;
 1r de les 24 hores de Pars darrera moto;
1913;
 Abandona al Tour de Frana (1a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'mile Bouhours ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238234" title="Polgon el Pont del Prncep" nonfiltered="2459" processed="2456" dbindex="92476">

El Polgon el Pont del Prncep s una entitat de poblaci del municipi de Vilamalla a la comarca de l'Alt Empord. En el cens de 2006 comptava amb 632 habitants. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238236" title="Palol (Torroella de Fluvi)" nonfiltered="2460" processed="2457" dbindex="92477">
Palol, o Palol de Fluvi, s un nucli de poblaci del municipi alt-empordans de Torroella de Fluvi. Est constitut essencialment per una gran finca, el Mas Palol, amb diverses edificacions auxiliars. En el cens del 2001 tenia 16 habitants.  Est situat a dos quilmetres a l'oest de Torroella i davant de Vila-robau, del que el separa el Fluvi; algun cop tamb se l'esmenta per Palol de Vila-robau.

El topnim sembla acreditar una ocupaci humana que es remuntaria a l'poca romana o en un perode poc posterior (Palol deriva de palatiowlu, "palauet"). 

Palol s'aixeca sobre les restes de l'antiga esglsia romnica de Sant Gens de Palol, documentada ja al 947. Aquesta, possessi en altre temps del monestir de sant Pere de Rodes, esdevingu esglsia parroquial, funci que conserv fins a finals del segle XVI o comenaments del XVII. Sobre les restes del temple s'hi bast entre el final del XIX i inicis  del XX el conjunt d'edificacions que formen el mas Palol, que intercala en els seus elements restes de construccions del segle XVI aix com restes dels murs i de la nau de l'antic temple.

Te anomenada local la font de Palol .

I dir de Palol de medievals centriesl'aplec pel sant patr amb rstiques cantriesd'uns goigs mig catalans, encara mig llatins...

 Enllaos .
 Palol a la plana de l'ajuntament de Torroella ;
 Fotografia del mas Palol a Fototeca.cat;
 Edicte de la comissi territorial d'urbanisme de Girona amb el pla urbanstic de la finca Mas Palol ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238237" title="Afores" nonfiltered="2461" processed="2458" dbindex="92478">
Afores s una entitat de poblaci del municipi de Vilamalla a la comarca de l'Alt Empord. En el cens de 2006 comptava amb 51 habitants. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238240" title="Enric Fajarns Cardona" nonfiltered="2462" processed="2459" dbindex="92479">
Enric Fajarns Cardona (Eivissa 1918 - 2003) fou un escriptor eivissenc que escrigu en castell. s llicenciat en dret i va cursar estudis de Sociologia i Filosofia i Lletres. Acabada la guerra civil espanyola, va impartir classes de Literatura Espanyola a l institut d Eivissa. Ha escrit articles i contes estudiant la terra, el passat i la realitat insulars. Ha tradut al castell poemes de Francesco Petrarca (Rimas en vida y muerte de Laura), Charles Baudelaire, Anthero de Quental, Friedrich von Schiller, Stphane Mallarm, Jos M. Heredia, Arthur Rimbaud, Rainer Maria Rilke i Franz Werfel i s conegut pels seus llibres de viatges. En catal noms ha publicat l'estudi Recull de dites i refranys d Eivissa (2000) per patrocini de l'Institut d'Estudis Eivissencs. El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Poesia .
 Primer cancionero (1945) ;
 Los islotes (1955) ;
 El puerto antiguo (1957);
 Dos poemas del mar pitiuso (1983);
 Narraci.
 Viaje a Ibiza (1958);
 La Ibiza de nuestro tiempo (1978) ;
 Lo que Ibiza me inspir (1987);
 Las cenizas removidas (2001);

 Enllaos externs .
 Biografia a la Web dels Premis Llull;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238241" title="Llista d'estats sobirans del 1972" nonfiltered="2463" processed="2460" dbindex="92480">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
   Repblica Federal del Camerun (fins el 2 de juny);
   Repblica Unida del Camerun (des del 2 de juny);
   Domini del Canad;
 Ceilan   Domini de Ceilan (reanomenat a Sri Lanka el 22 de maig);
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
 Repblica Khmer;
   Estat de Kuwait;

L.
 Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
 Lbia   Repblica rab Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
 Repblica Malgaixa;
   Repblica de Mali;
   Estat de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de Sierra Leone;
   Regne de Sikkim;
   Repblica de Singapur;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica de Sri Lanka (des del 2 de maig);
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
 Ras al-Khaimah   Emirat de Ras al-Khaimah (fins l'11 de febrer);
   Repblica de Rhodsia;
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;
   Repblica de la Xina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238242" title="Lucien Lesna" nonfiltered="2464" processed="2461" dbindex="92481">

Lucien Lesna (Locle, Sussa, 11 d'octubre de 1863 - Evreux, 1 de juliol de 1932) va ser un ciclista francs que va crrer a cavall del segle XIX i XX. Els seus xits esportius ms destacats foren dues victries a la Pars-Roubaix, el 1901 i 1902.

Palmars.
1890;
 Campi de la Uni Velocpeda de Romandia;
1892;
 1r la Basilea-Estrasburg;
1894;
 1r a la Bordeus-Pars;
 1r de la Pars-Saint Malo;
 1r de la Pars-Bar-le-Duc;
1895;
 Campi de Frana de mig fons;
1896;
 Campi d'Europa de mig fons;
1898;
 Campi d'Europa de mig fons;
1901;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r a la Bordeus-Pars;
1902;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r a la Marsella-Pars;

Enllaos externs.
Palmars de Lucien Lesna ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238245" title="Havr" nonfiltered="2465" processed="2462" dbindex="92482">
 Havr s un antic municipi de Blgica, a la provncia d'Hainaut de la Regi valona que al 1977 va integrar-se al muncipi de Mons. Compta amb 5390 habitants al 1990. El canal del Centre rega el poble.

Fins a l'ocupaci francesa del 1995, el poble era un feu de diverses famlies nobles, de les quals l'ltima era la dels De Cro. Al segle XIX, era un poble ric per la seva indstria: mines de carb i de fosfat, pedrera, adoberia, fbrica de plvora  Desprs de l ocs de la indstria tradicional que va comenar als anys seixanta del segle passat, el poble va convertir-se en dormitori per a les ciutats de Brusselles i Mons.

Enllaos externs.
 Web de la ciutat de Mons (en francs);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238246" title="Andreu Ferret Sobral" nonfiltered="2466" processed="2463" dbindex="92483">
Andreu Ferret i Sobral (mort el 1997)  fou un periodista i professor mallorqu. El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva gran tasca com a editorialista i articulista d'opini en el Diario de Mallorca i del seu mestratge en la professi. Per la lucidesa i el rigor amb qu sempre va analitzar, des de la independncia i la tolerncia, el mn social i de les Illes Balears.  

 Enllaos externs .
 Biografia a la Web dels Premis Llull;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238247" title="Frelimo" nonfiltered="2467" processed="2464" dbindex="92484">

El Front d'Alliberament de Moambic (FRELIMO, en portugus Frente de Libertao de Moambique) s el partit que ha governat Moambic des de la independncia el 1975. La base de poder es troba en la minoria Shangaan.

El FRELIMO fou fundat a Dar es Salaam (Tanznia) el 25 de juny de 1962, quan tres organitzacions nacionalistes regionals - la Uni Nacional Africana de Moambic]] (UNAM), la Uni Democrtica Nacional de Moambic (Unio Democrtica Nacional de Moambique UDENAMO) i la Uni Nacional Africana per a un Moambic Independent (UNAMI) - es van unir en una sola organitzaci  guerrillera. Sota la direcci d'Eduardo Mondlane, president del FRELIMO, va establir la central d'operacions a Dar es Salaam el 1962 i va lluitar per la independncia del poder colonial portugus. 

El juny de 1974 es va formar a Loureno Marques un nou moviment, el Grup Unit de Moambic (GUMO) que representava els interessos del sud, pero el Frelimo va refusar tota negociaci i va tenir el suport dels militars portuguesos del Moviment de les Forces Armades. El 25 de juny de 1975 va proclamar la independncia nacional. Desprs de 1977 es va enfrontar a un sagnant guerra civil contra l'oposici, encapalada pel grup anomenat RENAMO. El el congres de l'abril del 1993 va adoptar una nova bandera que l'assenyalava com a partit revolucionri.

El 1991 es van iniciar negociacions i el 1992 es va signar la pau. Va adoptar llavors un nou emblema i bandera (1997).

Vegeu: Transici democrtica a Moambic.

El Frelimo ha guanyat les eleccions democrtiques del 1994, 1999 i 2004 i al dia d'avui (2008) segueix en el poder.

Enllaos externs.
 Pgina web oficial del FRELIMO;
Declaraci del Centre Carter sobre les eleccions del 2004   ;
Informe final de la missi de la UE sobre les eleccions ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238248" title="Mol" nonfiltered="2468" processed="2465" dbindex="92485">


Onomstica:

Mol de Mdia, general i strapa selucida.

Mol (actor), actor trgic grec;

Mol (orador), mestre de Cicer;

Arqueologia:

Mol (mol), mol de l'edat del ferro propi de les Balears;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238249" title="Mol de Mdia" nonfiltered="2469" processed="2466" dbindex="92486">
Mol (Molon, ) fou un general i strapa selucida.

Era general selucida i el rei Antoc III el Gran li va donar la satrapia de Mdia quan va pujar al tron el 223 aC. Juntament amb el seu germ Alexandre de Persis governaria tamb les provncies de la part superior de l'imperi. Els enfrontaments amb el ministre Hrmies de Cria el van portar a la revolta amb el suport del seu germ.

Antoc va enviar un exrcit sota comandament de dos generals, que foren derrotats pel rebel. Mol va aconseguir el control de totes les provncies a l'est del Tigris i va reunir un gran exrcit. No va poder creuar el riu Tigris per el general Xenetes, enviat per Antoc amb un nou exrcit, quan va creuar cap a les provncies revoltades, fou sorprs per Mol i derrotat totalment. Mol va poder finalment creuar el Tigris i es va apoderar de Selucia i de quasi tota Mesopotmia i Babilnia.

Finalment Antoc va decidir agafar personalment el comandament. El hivern del 221 aC al 220 aC el va passar a Nisibis, i a la primavera va creuar el Tigris i va avanar cap al sud. Mol va sortir de Babilnia per anar a trobar a Antoc i es va lliurar una batalla decisiva, en la que la deserci de l'ala esquerra de l'exrcit rebel va portar a la derrota d'aquest exrcit i la victria del rei. 

Mol es va sucidar. El seu cos fou crucificat desprs de mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238250" title="Mol (actor)" nonfiltered="2470" processed="2467" dbindex="92487">
Mol (Molon, ) fou un actor trgic grec del temps d'Aristfanes.

Una referncia a Mol es troba a l'escolstica d'Aristfanes en termes irnics degut a que en el seu temps existia un fams lladre que portava tamb el nom de Mol, amb el que d'alguna manera se'l comparava en les ironies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238252" title="Molpgores" nonfiltered="2471" processed="2468" dbindex="92488">
Molpgores (Molpagoras, ) fou un orador i demagog de la ciutat de Cios a la costa de Bitnia.

Per la seva demaggia va aconseguir el poder suprem de l'estat de Cios. Polibi atribueix a aquest governant i als seus ms propers collaboradors, que la ciutat de Cios caigus en mans del rei Filip V de Macednia l'any 202 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238253" title="Molpis" nonfiltered="2472" processed="2469" dbindex="92489">


Onomstica:

Molpis (escriptor), escriptor grec.

Molpis (cirurgi), cirurgi grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238254" title="Molpis (escriptor)" nonfiltered="2473" processed="2470" dbindex="92490">
Molpis () fou un escriptor grec.

Fou  l'autor d'un llibre sobre la constituci i les costums dels lacedemonis (es a dir d'Esparta) sota el ttol . Aquesta obra es esmentada per Ateneu de Naucratis (4. p. 140, 14. p. 664), pero no es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238255" title="Molpis (cirurgi)" nonfiltered="2474" processed="2471" dbindex="92491">
Molpis () fou un cirurgi grec.

L'esmenta Herclides de Trent. Es creu que va viure i exercir vers el segle III aC o en tot cas anteriorment. Va escriure algunes obres que sembla que parlaven sobre fractures i luxacions i que no s'han conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238262" title="Paul Deman" nonfiltered="2475" processed="2472" dbindex="92492">

Paul Deman (Rekkem, 25 d'abril de 1889 - Outrijve, 29 de juliol de 1961, va ser un ciclista belga que fou professional entre 1911 i 1924. 

El seus xits ms importants foren la victria al Tour de Flandes (1913), la Pars-Roubaix (1920) i la Pars-Tours (1923).

Palmars.
1911;
 1r a Saint Elooi Vijve;
 1r a St.Trond;
1913;
 1r al Tour de Flandes;
 1r de l'Estrella Caroloregiene;
1914;
 1r a la Bordeus-Pars;
1920;
 1r a la Pars-Roubaix ;
1923;
 1r a la Pars-Tours ;
 Vencedor d'una etapa a la Bordeus-Marsella;

Resultats al Tour de Frana.
1911. 13 de la classificaci general;
1913. 14 de la classificaci general;
1914. Abandona (9a etapa);
1923. Abandona (6a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Paul Deman ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238266" title="Comissari Europeu d'Assumptes Administratius, Auditoria i Lluita contra el Frau" nonfiltered="2476" processed="2473" dbindex="92493">
El Comissari Europeu d'Assumptes Administratius, Auditoria i Lluita contra el Frau s un membre de la Comissi Europea responsable de l'administraci, reforma administrativa, personal, auditoria interna i lluita contra el frau de la Uni Europea (UE).

L'actual comissari responsable d'aquesta cartera s l'estoni Siim Kallas.

Orgens.
En la formaci de la Comissi Hallstein I l'any 1958 es cre la cartera del Comissari Europeu d'Assumptes Econmics i Financers, cartera que posteriorment es divid en el Comissari Europeu d'Assumptes Econmics i Monetaris, Programaci Financera i Pressupostos i Assumptes Administratius, Auditoria i Lluita contra el Frau.

Al llarg dels anys aquesta cartera ha rebut diferents noms, entre ells Comissari Europeu de Personal i Assumptes Administratius, Administraci i Oficina Estadstica, Assumptes Administratius, Reformes Institucionals, Personal i Traducci i, des del novembre de 2004, Comissari Europeu d'Assumptes Administratius, Auditoria i Lluita contra el Frau.

Llista de Comissaris d'Assumptes Administratius, Auditoria i Lluita contra el Frau.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Vegeu tamb.
 Tribunal de Comptes Europeu;
 Oficina Europea de Lluita Contra el Frau (OLAF);

Enllaos externs.
  Portal de Siim Kallas a la Comissi Europea;
  Direcci General de Personal i Administraci;
  Direcci General d'Auditoria Interna;
  Oficina Europea de Lluita Contra el Frau;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238270" title="Monima" nonfiltered="2477" processed="2474" dbindex="92494">
Monima () fou una destacada dama grega filla de Filpemen d'Estratonicea de Jnia (Plutarc diu que era de Milet). 

Quan Mitridates VI Eupator va conquerir Estratonicea (88 aC) va quedar encantat de la noia per la seva bellesa per aquesta va refusar totes les seves peticions per un temps fins que finalment va acceptar el casament a canvi de rebre el ttol de reina. 

Inicialment va exercir forta influncia sobre el seu marit per aviat aquest efecte va desaparixer. Monima va quedar allada dels seus conciutadans grecs i de fet una presonera de luxe i sotmesa a les costums asitiques. Quan Mitridates va haver d'abandonar els seus dominis i refugiar-se a Armnia (finals del 72 aC), Monima, que era a Farncia amb altres dones del rei (i germanes d'aquest) fou executada com totes les demes per evitar que caiguessin en mans dels romans. 

La correspondncia entre Monima i Mitridates, de carcter llicencis, va caure en mans de Gneu Pompeu quan va capturar la fortalesa de Caenon Phrourion.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238274" title="Guerres d'Itlia" nonfiltered="2478" processed="2475" dbindex="92495">
Les Guerres d'Itlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (Frana, la Monarquia Hispnica, el Sacre Imperi Romanogermnic, Anglaterra, Esccia, la Repblica de Vencia, els Estats Pontificis i la major part de les Ciutats-estat Italianes) a ms de l'Imperi Otom.  Inicialment originades per les disputes dinstiques sobre el Ducat de Mil i el Regne de Npols, les guerres van desembocar en un conflicte generalitzat pel poder i el territori entre diversos participants, i van estar marcades per un creixent grau d'aliances, contra-aliances i habituals tracions.

Origen.
El Regne de Npols, fins l'any 1442, va estar en mans de la famlia d'Anjou, casa derivada dels Capets. En aquesta data, la Corona d'Arag amb el rei Alfons el Magnnim, en va prendre el control. La famlia d'Anjou va intentar sense descans recuperar-ne la possessi. El seu darrer representant, Renat I, va morir l'any 1480, i els seus drets sobre el tron van passar a Frana, sobre la qual regnava des de lany 1483 Carles VIII. L'any 1486, alguns barons del Regne de Npols, que havien roms fidels als Angevins, van revoltar-se. Venuts, van haver de refugiar-se a Frana. A partir d'aleshores, els monarques francesos van intentar fer valdre els seus drets durant gaireb 60 anys.

Desprs de les Guerres de Llombardia entre Vencia i Mil, que van concloure l'any 1454, el nord d'Itlia havia roms en pau durat el llarg perode dels regnats de Cosimo de Medici i Lorenzo de Mdici a Florncia, amb la notable excepci de la Guerra de Ferrara (1482-1484).



 Invasions inicials .

 Guerra d'Itlia de 1494 98.

Ludovico Sforza de Mil, a la recerca d'un aliat contra la Repblica de Vencia, va encoratjar Carles VIII de Frana a envair Itlia, amb el pretext de la reivindicaci angevina del tron de Npols. En morir Ferran I de Npols, lany 1494, Carles va envair la pennsula, possiblement esperant utilitzar Npols com a base d'una croada contra els turcs. Durant uns mesos, les forces franceses van moure's per Itlia gaireb sense oposici, ats que els exrcits de les ciutats-estat italianes eren incapaos de resistir-hi. No obstant, el seu saqueig de Npols va provocar finalment la reacci, i es va constituir contra Frana l'anomenada Lliga de Vencia, amb l'objectiu de fer tornar a casa l'exrcit francs de Carles.  Malgrat una victria tctica dels exrcits francesos contra la Lliga en la batalla de Fornovo, la formaci de la Lliga va forar el rei francs a recular.  Desprs de fracassos inicials, el ms notable del quals va ser la desastrosa Batalla de Seminara, Ferran II de Npols, amb l'ajuda del general castell Gonzalo Fernndez de Crdoba, va reduir la guarnici francesa al Regne de Npols.  Ludovico, havent trat els francesos a Fornovo, va conservar el seu tron fins l'any 1499, quan el successor de Carles, Llus XII de Frana, enva la Llombardia i va capturar el ducat de Mil.

 Guerra d'Itlia de 1499 1504 .

L'any 1500, Llus XII de Frana, havent signat un acord amb Ferran el Catlic per a dividir el Regne de Npols, va marxar cap al sud des de Mil. El 1502, forces espanyoles i franceses combinades havien pres el control del regne. No obstant, desacords sobre el repartiment del regne van portar a una guerra entre Llus i Ferran. L'any 1503, Llus, venut a la Batalla de Cerignola, desprs del frustrat Setge de Salses i una nova derrota a la Batalla de Garigliano, i va ser forat a abandonar Npols per la capitulaci de Gaeta, deixant el regne sota el control de Gonzalo Fernndez de Crdoba, virrei d'Espanya conegut com el Gran Capit.

 Aliances inestables .
 Guerra d'Itlia de 1508 16.

Tamb anomenada com Guerra de la Lliga de Cambrai.

Mentrestant, el Papa Juli II havia incrementat el seu inters en frenar l'expansi territoral de la Repblica de Vencia, i l'any 1508 va formar la Lliga de Cambrai, mitjanant la qual Frana, Espanya, el Papat i el Sacre Imperi Romanogermnic acordaven oposar-se als venecians. Tot i que la Lliga va destruir la major part de l'exrcit veneci a la Batalla d'Agnadello, l'any 1509, no va reeixir en capturar Pdua, i l'any 1510, Juli, ara veient Frana com la principal amenaa, va abandonar la Lliga i es va unir a Vencia.  Desprs d'un any de lluita a la Romanya, durant el qual l'aliana vneto-papal va ser repetidament venuda, el Papa va proclamar una Lliga Santa contra Frana. Aquesta nova Lliga va engrossir rpidament, incloent-hi Anglaterra, Espanya i l'Imperi Romanogermnic.

Les forces franceses, comandades per Gast de Foix van infligir una vergonyosa derrota a l'exrcit espanyol a la Batalla de Ravena, l'any 1512, per Gast va ser mort durant la batalla, i les forces franceses van ser obligades a abandonar Itlia a causa de la invasi de Mil per part dels sussos, que van reinstaurar Maximili Sforza al tron ducal.  La Lliga Santa, victoriosa, va desfer-se per disputes sobre el repartiment del bot territorial, i l'any 1513 Vencia es va aliar amb Frana, acordant el repartiment de la Llombardia entre ambdues.  

Llus va organitzar una altra invasi de Mil, per va ser venut a la batalla de Novara, la qual va ser immediatament seguida per una srie de victries de la Lliga Santa a La Motta, Guinegate i Flodden Field, en les quals, les forces franceses, venecianes i escoceses van ser decisivament venudes.  No obstant, la mort de Juli II va deixar la Lliga sense un lideratge efectiu, i quan el succesor de Llus, Francesc I, va vncer els sussos a Marignano l'any 1515, la Lliga es va collapsar, i amb els tractats de Noyon i Brusselles, va lliurar a Frana i Vencia la totalitat del nord d'Itlia.

 Guerra d'Itlia de 1521 26 .

L'ascensi al tron de Carles I de Castella i Arag al Sacre Imperi Romanogermnic, una posici que desitjava Francesc I de Frana, va portar al trencament de relacions entre Frana i els Habsburg.  L'any 1519, la invasi espanyola de Navarra, nominalment un feu francs, va proporcionar a Francesc el pretext per a iniciar una guerra generalitzada; les forces franceses van penetrar a Itlia amb l'objectiu d'expulsar Carles de Npols. Per els francesos es van veure sorpresos per l's tctic de l'arcabs que feia l'exrcit espanyol, i hi van patir una srie de derrotes a Bicocca i Sesia contra l'exrcit espanyol comandat per Fernando de valos.  Amb el mateix Mil amenaat, Francesc, personalment, va encapalar un exrcit francs cap a Llombardia l'any 1525, per va ser novament venut i capturat a la batalla de Pavia. Empresonat a Madrid, Francesc va ser forat a acceptar importants concessions territorials sobre els seus territoris italians.

 Guerra d'Itlia de 1526 30 .

Tamb anomenada Guerra de la Lliga de Cognac

L'any 1526, el Papa Climent VII, alarmat pel creixent poder de l'Imperi, va formar la Lliga de Cognac contra Carles V, aliant-se amb la Repblica de Vencia, Florncia i diverses ciutats-estat italianes, a ms de Frana. No obstant, Vencia va rebutjar aportar-hi tropes. Amb la retirada de les tropes franceses de Llombardia, Carles va procedir a sotmetre Florncia, i l'any 1527, les tropes imperials van avanar vers el sud, produint-se fins i tot el saqueig de Roma.  Climent va ser empresonat, i no va ser capa d'oferir resistncia a Carles. Amb el Tractat de Cambrai, de 1529, que formalment retirava Frana de la guerra, la Lliga es va disoldre; Vencia va signar la pau amb Carles, mentre que Florncia va ser posada de nou sota el control dels Mdici.

 Habsburg contra Valois .
 Guerra d'Itlia de 1535 38 .

La tercera guerra entre Carles V i Francesc I va comenar amb la mort de Francesc Maria Sforza, duc de Mil. Quan el fill de Carles, Felip va heretar el ducat, Francesc va envair Itlia, capturant Tor, per no va reeixir a prendre Mil. En resposta, Carles va envair la Provena, avanant sobre Ais, per es va retirar cap a Espanya abans d'atacar la fortificada ciutat d'Aviny.  La Treva de Nia va concloure la guerra, deixant Tor en mans franceses, per no provocant de fet canvis significatius en el mapa d'Itlia.

 Guerra d'Itlia de 1542 46 .

Francesc, aliant-se amb Solim I de l'Imperi Otom, va llanar una invasi final d'Itlia.  Una flota franco-otomana va capturar la ciutat de Nia l'agost de 1543, i va posar-ne setge a la ciutadella. Els defensors van ser alliberats en el termini d'un mes. Els francesos, sota el comandament de Franois, Comte d'Enghien, van vncer un exrcit imperial a la Batalla de Ceresole l'any 1544, per no van aconseguir penetrar ms endins de la Llombardia.  Aleshores, Carles i Enric VIII d'Anglaterra van procedir a envair el nord de Frana, capturant Boulogne i Soissons.  La manca de cooperaci entre els exrcits espanyol i angls, unida a la creixent agressivitat dels atacs otomans, van forar Carles a abandonar aquestes conquestes, restaurant-ne de nou el seu status quo.

 Guerra d'Itlia de 1551 59 .

L'any 1551, Enric II de Frana, que havia succet Francesc al tron, va declarar la guerra a Carles amb l'intent de reprendre Itlia i d'assegurar el domini de Frana sobre Europa.  Una inicial ofensiva sobre Lorena va tenir xit, per la planejada invasi francesa de la Toscana l'any 1553 va ser frenada en la Batalla de Marciano. L'abdicaci de Carles l'any 1556 va dividir l'Imperi Habsbrgic entre Felip II d'Espanya i Ferran I del Sacre Imperi Romanogermnic, i va fer de Flandes el centre de la contesa, on Felip, en companyia de Manuel Filibert de Savoia va vncer els francesos a Saint-Quentin.  L'entrada d'Anglaterra en la guerra aquest mateix any, va permetre els francesos prendre Calais, i els exrcits de Frana van colpejar les possessions espanyoles als Pasos Baixos. No obstant, Enric va ser forat a acceptar la Pau de Cateau-Cambrsis, en qu va renunciar a les seues pretensions sobre Itlia.

 Arts de guerra .
Les Guerres d'Itlia van ser testimoni d'avanos significatius en la tecnologia i la tctica militar, incloent-hi artilleria de campanya, mosquets i tctiques amb armes combinades.

 Impacte .
Cap al final de les guerres, l'any 1559, Casa d'Habsburg espanyola s'havia establert com la primera potncia europea, en detriment de Frana. Els estats italians, que havien gaudit d'un poder desproporcionat respecte de la seua mida durant l'edat mitjana i el Renaixement, van quedar reduts a potncies de segon rang o van ser completament eliminats.
Les Guerres d'Itlia van influir en l'obra de Leonardo da Vinci, per exemple desbaratant els seus plans d'esculpir l'any 1495 una gran esttua d'un cavall (el "Gran Cavallo"), quan les setanta tones de bronze que hi calien van haver de ser foses per a fabricar armes per a la defensa de Mil.

 Historiografia .
Les Guerres d'Itlia sn un dels conflictes bllics dels que es disposa de ms testimonis contemporanis dels seus protagonistes, havent involucrat alguns oficials literats i sovint extremadament cultes.

 Nomenclatura .
La nomenclatura dels diferents conflictes de les Guerres d'Itlia no ha estat mai estandaritzada, i ha variat segons el punt de vista dels diferents historiadors i l'evoluci dels estudis histrics. Algunes de les guerres solen separar-se o unir-se donant un elevat nombre de permutacions, provocant que les denominacions mitjanant nombres ordinals no siguen consistents quan es comparen diferents fonts. Les guerres tamb s'ha referit usant les dates o amb els monarques que hi van intervenir.

 Fonts contempornies .
La principal font contempornia, almenys de la primera porci de les Guerres d'Itlia, s la Storia d'Italia de Francesco Guicciardini, escrita durant el conflicte, i que es va beneficiar de l'accs directe que Guicciardini tenia als afers papals.

 Conseqncies .
La mort d'Enric II de Frana durant les celebracions del final de la guerra va portar rpidament al collapse de la monarquia francesa en les Guerres de religi de Frana.

 Referncies .
 Arfaioli, Maurizio. The Black Bands of Giovanni: Infantry and Diplomacy During the Italian Wars (1526 1528).  Pisa: Pisa University Press, Edizioni Plus, 2005. ISBN 88-8492-231-3.
 Arnold, Thomas F. The Renaissance at War. Smithsonian History of Warfare, edited by John Keegan. New York: Smithsonian Books / Collins, 2006. ISBN 0-06-089195-5.
 Baumgartner, Frederic J. Louis XII. New York: St. Martin's Press, 1994. ISBN 0-312-12072-9.
 Black, Jeremy. "Dynasty Forged by Fire." MHQ: The Quarterly Journal of Military History 18, no. 3 (Spring 2006): 34 43. .
    . European Warfare, 1494 1660. Warfare and History, edited by Jeremy Black. London: Routledge, 2002. ISBN 0-415-27532-6.
 Blockmans, Wim. Emperor Charles V, 1500 1558. Translated by Isola van den Hoven-Vardon. New York: Oxford University Press, 2002. ISBN 0-340-73110-9.
 Guicciardini, Francesco. The History of Italy. Translated by Sydney Alexander. Princeton: Princeton University Press, 1984. ISBN 0-691-00800-0.
 Hackett, Francis. Francis the First. Garden City, New York: Doubleday, Doran & Co., 1937.
 Hall, Bert S.  Weapons and Warfare in Renaissance Europe: Gunpowder, Technology, and Tactics.  Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1997. ISBN 0-8018-5531-4.
 Knecht, Robert J. Renaissance Warrior and Patron: The Reign of Francis I. Cambridge: Cambridge University Press, 1994. ISBN 0-521-57885-X.
 Konstam, Angus. Pavia 1525: The Climax of the Italian Wars. Oxford: Osprey Publishing, 1996. ISBN 1-85532-504-7.
 Norwich, John Julius. A History of Venice. New York: Vintage Books, 1989. ISBN 0-679-72197-5.
 Oman, Charles. A History of the Art of War in the Sixteenth Century.  London: Methuen & Co., 1937.
 Phillips, Charles and Alan Axelrod. Encyclopedia of Wars. 3 vols. New York: Facts on File, 2005. ISBN 0-8160-2851-6.
 Taylor, Frederick Lewis. The Art of War in Italy, 1494 1529. Westport, Conn.: Greenwood Press, 1973. ISBN 0-8371-5025-6.

 Bibliografia addicional .
 Boot, Max. War Made New: Technology, Warfare, and the Course of History: 1500 to Today. New York: Gotham Books, 2006. ISBN 1-59240-222-4.
 Du Bellay, Martin, Sieur de Langey. Mmoires de Martin et Guillaume du Bellay. Edited by V. L. Bourrilly and F. Vindry. 4 volumes. Paris: Socit de l'histoire de France, 1908 19.
 Giovio, Paolo. Pauli Iovii Opera. Volume 3, part 1, Historiarum sui temporis. Edited by D. Visconti. Rome: Libreria dello Stato, 1957.
 Lot, Ferdinand. Recherches sur les effectifs des armes franaises des guerres d'Italie aux guerres de religion, 1494 1562. Paris: cole Pratique des Hautes tudes, 1962.
 Monluc, Blaise de. Commentaires. Edited by P. Courteault. 3 volumes. Paris: 1911 25. Translated by Charles Cotton as The Commentaries of Messire Blaize de Montluc (London: A. Clark, 1674).
    . Military Memoirs: Blaise de Monluc, The Habsburg-Valois Wars, and the French Wars of Religion. Edited by Ian Roy. London: Longmans, 1971.
 Saulx, Gaspard de, Seigneur de Tavanes. Mmoires de trs noble et trs illustre Gaspard de Saulx, seigneur de Tavanes, Mareschal de France, admiral des mers de Levant, Gouverneur de Provence, conseiller du Roy, et capitaine de cent hommes d'armes. Chteau de Lugny: Fourny, 1653.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238275" title="Mnim" nonfiltered="2479" processed="2476" dbindex="92496">
Mnim (Monimos, Mnimos ) fill de Fiti, fou un oficial macedoni partidari de la reina Olmpies de Macednia, en la part final de la lluita contra Cassandre, i fou un dels darrers que li va restar fidel. 

Com que no la va poder alliberar del setge a que estava sotmesa a Pidna, es va retirar a la ciutat de Pella de Macednia, ciutat que va dominar per un cert temps, per que va rendir finalment a Cassandre desprs de la caiguda de Pidna (316 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238278" title="Maria Josepa Casanellas i Escofet" nonfiltered="2480" processed="2477" dbindex="92497">
Maria Josepa Casanellas i Escofet (Moja, Alt Peneds, 1922) coneguda al barri de la Marina com la Pepita, s una pedagoga catalana. Des de ben jove va demostrar grans inquietuds i va ser l'nica noia del seu poble que va estudiar a l'institut de Vilafranca del Peneds. A 17 anys es va independitzar i installar al barri del Port per impartir classes de primria a l escola parroquial de la Mare de Du del Port, per recomanaci de mossn Pere Serra, capell a Moja. 

El 1945, va aprovar les oposicions a mestre i va fer les prctiques de Magisteri amb Maria Codina, dona del pedagog Artur Martorell, i s aix que va entrar en contacte amb el Moviment de Renovaci Pedaggica. Fou destinada a Barruera i desprs a Vilanova de Sau, per noms va anar-hi a prendre possessi i de seguida va tornar al barri del Port per exercir de mestra ja a l escola pblica. La seva ra s que calia ajudar la gent a travs de l educaci per sortir de la situaci en qu vivien. El 1986 es va jubilar per continu encarregant-se de la biblioteca de l'escola i ajudant a infants amb dificultats d'aprententatge.
  
Tamb va formar part de la Coordinaci Escolar de l Escola de Mestres Rosa Sensat, que va ajudar a fundar juntament amb Marta Mata, i on ha collaborat sovint fent classes a l escola d estiu. Aix mateix, va ser membre de la Collectiu d'Escoles per l'Escola Pblica Catalana (CEPEPC), un grup d'escoles de clara orientaci catalana. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238279" title="Monobazos" nonfiltered="2481" processed="2478" dbindex="92498">
Monobaz o Monobazos (Monobazus, ) fou rei d'Adiabene.

Era rei l'any 62 quan Tigranes V d'Armnia va envair els seus dominis. Monobazos  va demanar ajut al rei Vologs I de Prtia (51-77), i llavors forces d'Adiabene i dels parts van envair Armnia i van atacar Tigranocerta. Tiridates, germ de Vologs I fou establert com a rei.

Desprs Monobaz va acompanyar a Vologs I a Rhandeia on va negociar amb Corbul la treva entre Prtia i Roma. Algun dels fills del rei Monobaz van formar part del squit del rei Tiridates I en la seva visita a Ner a Roma l'any 66.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238280" title="Mont" nonfiltered="2482" processed="2479" dbindex="92499">


Onomstica:

Attici Mont, llegat imperial;
Curti Mont, notable rom ;
Juli Mont, rom de rang senatorial;
Voti Mont, orador rom del segle I;
Mont (profeta);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238281" title="Attici Mont" nonfiltered="2483" processed="2480" dbindex="92500">
Attici Mont (Atticinus Montanus) fou un llegat imperial del temps de Traj.

Era llegat de Lstric Butri (Lustricus Bruttianus), que desprs el va acusar de diversos delictes i de destruir les probes. Mont va llenar contra l'acusador una contraacusaci, per la cosa va fallar ja que Traj, que va presidir personalment la cort, va condemnar a Mont a pena de desterrament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238282" title="Curti Mont" nonfiltered="2484" processed="2481" dbindex="92501">
Curti Mont (Curtius Montnaus) fou un notable rom que fou acusat per Epri Marcel de difamar a Ner (any 67) i encara que el crrec no es va poder provar, l'emperador el va enviar a l'exili. 

El seu pare va intercedir davant l'emperador i fou cridat aviat amb la condici de no optar a cap crrec pblic. El 71 tornava a ser membre del senat i quan Domici va ordenar restaurar les esttues i honors de Galba, va proposar que el decret contra Pis (conspirador contra Ner) fos tanmateix aixecat.

Tamb va atacar al delator Aquili Rgul.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238283" title="Juli Mont" nonfiltered="2485" processed="2482" dbindex="92502">
Juli Mont (Julius Montanus) fou un rom de rang senatorial que no exercia cap crrec i que un dia a la nit en una de les seves borratxeres nocturnes fou assaltat inesperadament per un grup en el que estava el mateix emperador al que no va reconixer. Mont es va defensar i va fer caure a Ner i llavors el va reconixer i va demanar perd. Ner el va obligar a sucidar-se perqu no pogus revelar la trobada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238284" title="Voti Mont" nonfiltered="2486" processed="2483" dbindex="92503">
Voti Mont (Votienus Montanus) fou un orador rom del segle I, que vivia en el regnat de Tiberi.

Per la seva propensi al refinament dialctic va ser anomenat l'Ovidi dels retrics. La seva eloqncia es descrita amb elogi per Sneca (Contr. Proonm. iv., excerpt. 9.5 i  18, 20, 24, 25, 27, 28, 29, 31, 32).

Mont va acabar acusat de majestas (traci) i fou enviat a l'exili a les illes Balears on va morir l'any 25.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238286" title="Monuni" nonfiltered="2487" processed="2484" dbindex="92504">
Monunius o Monuni () fou un rei o cap de la tribu illria dels dardanis, la filla del qual Etuta estava casada amb el rei d'Illria Gentius.

Ateneu de Naucratis l'esmenta com Menunius per les monedes mostren que el nom correcte era Monunius i que la seva capital era Dyrrhachium.

De data ms anterior s coneix un prncep o cap dels dardanis que portava el nom de Monius o Moni, el qual va estar en guerra amb Ptolemeu Ceraune, i que probablement tamb es deia correctament Monunius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238289" title="Morc" nonfiltered="2488" processed="2485" dbindex="92505">
Morcus o Morc () fou un oficial militar illiri que el 168 aC fou enviat pel seu rei, Gentius, a recollir els diners i els hostatges que li entregava Perseu de Macednia a canvi de la seva ajuda en la guerra contra Roma.

Desprs d'anar a la cort macednia, va anar a l'illa Rodes on es va allotjar al Prytaneium i va convncer als rodis de romandre neutrals a la guerra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238290" title="Mrsim" nonfiltered="2489" processed="2486" dbindex="92506">
Mrsim (Morsimus, Mrsimos ) fou un poeta trgic, fill de Filocles i pare d'Astidames.

A ms de poeta era tamb metge i oculista, per en aquestes feines tenia poc xit. Aristfanes el va ridiculitzar diverses vegades per no queda clar perqu. La seva poesia es caracteritza per la seva fredor, segons es diu a Suides.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238292" title="Mric" nonfiltered="2490" processed="2487" dbindex="92507">
Mric (Morychus, Mrikhos ) fou un poeta trgic contemporani d'Aristfanes que es destacava per la seva golafreria i pel seu efeminament.

El seu carcter va esdevenir proverbial (, equivalent a "ms boig que Mric") encara que d'altres pensen que potser no estava dirigit a aquest poeta, per no es coneix cap altre personatge rellevant amb el mateix nom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238293" title="Mrzies" nonfiltered="2491" processed="2488" dbindex="92508">
Morzes o Mrzies  (Morzes o Morzias, ) fou un dels reis de Paflagnia que va lluitar contra els romans en la guerra contra Roma el 189 aC. Morzes fou derrotat per Farnaces I del Pont i desprs fou compensat en el tractat de pau entre Pont i el rei umenes II de Prgam.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238297" title="Jordi de Xipre" nonfiltered="2492" processed="2489" dbindex="92509">


Nom de dos patriarques de Constantinoble:

Jordi I de Xipre;
Jordi II de Xipre;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238299" title="Jordi Moscampar" nonfiltered="2493" processed="2490" dbindex="92510">
Jordi Moscampar (Georgius Moschampar, ) fou un eclesistic bizant amb el crrec  de chartophylax magnae ecclesiae  a Constantinoble. Fou contemporani a amic del patriarca de Constantinoble Gregori o Jordi II de Xipre (1283-1289). 

Fou opositor declarat a la doctrina de l'esglsia llatina sobre la process de l'Esperit Sant en contra de Joan Vec o Bec. Va publicar diversos tractats per oposar-se a Vec al que aquest va replicar, per tant els escrits de Moscampar com els de Vec s'han perdut. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238300" title="Mosqui" nonfiltered="2494" processed="2491" dbindex="92511">


Onomstica:

Mosqui (poeta), poeta grec.
Mosqui (escriptor segle III aC), escriptor grec ;
Mosqui (cuiner), notable cuiner grec ;
Mosqui (escriptor segle II), escriptor grec.
Mosqui (metge), metge grec ;
Mosqui (escultor), escultor grec;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238302" title="Mosqui (poeta)" nonfiltered="2495" processed="2492" dbindex="92512">
Mosqui (Moschion, ) fou un poeta grec.

Fou un poeta trgic i cmic esmentat principalment per Estobeu, que va conservar els ttols de tres de les seves obres:
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238303" title="Mosqui (escriptor segle III aC)" nonfiltered="2496" processed="2493" dbindex="92513">
Mosqui (Moschion, ) fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre la construcci d'un gran vaixell encarregat pel rei Hier II de Siracusa, sota la direcci del fams enginyer Arquimedes. 

La seva obra s esmentada principalment per Ateneu de Naucratis (Athenaeus  5. 206d, 209, e).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238304" title="Mosqui (cuiner)" nonfiltered="2497" processed="2494" dbindex="92514">
Mosqui (Moschion, ) fou un notable cuiner grec que va agafar la seva mxima fama quan fou contractat per Demetri de Falron, sota el qual va reunir una important fortuna. L'esmenta Ateneu de Naucratis (Athenaeus  6. 246b. c, 9. 382d).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238305" title="Mosqui (escriptor segle II)" nonfiltered="2498" processed="2495" dbindex="92515">
Mosqui (Moschion, ) fou un escriptor grec.

Va escriure un tractat en grec titulat , De Mulierum Passionibus, composat en forma de preguntes i respostes i amb forces temes interessants. L'original seria en llat i la traducci en grec, nica que es conserva. 

Hauria viscut vers el segle II ja que s esmentat per Sor. Podria ser que fos el mateix personatge que el metge del mateix nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238306" title="Mosqui (metge)" nonfiltered="2499" processed="2496" dbindex="92516">
Mosqui (Moschion, ) fou un metge grec esmentat per Sor, Andrmac i Asclepades Farmaci (ap. Gal. De Compos. Medicam. sec. Loc. 1.2, vol. 12. p. 416;  ibid. 7.2, vol. 13. p. 30; ibid  3.9, vol. 13. p. 646).

Va viure al segle I aC o en tot cas una mica abans, per no desprs. Podria ser el mateix personatge que Sor esmenta com Mosqui Corrector ().

Sor, Plutarc, Alexandre de Tralles, Aeci, Plini el Vell i Tertulli esmenten tamb un metge amb el mateix nom, per personatge diferent.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238308" title="Mosqui (escultor)" nonfiltered="2500" processed="2497" dbindex="92517">
Mosqui (Moschion, ), fill d'Ademes, fou un escultor atenenc. Juntament amb els seus dos germans Dionisdor (Dionisidorus) i Ladames, va fer una esttua dedicada a Isis a l'illa de Delos. Els noms dels tres artistes consten a una inscripci en aquesta esttua, que es troba actualment a Vencia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238312" title="Medalla per la Conquesta de Budapest" nonfiltered="2501" processed="2498" dbindex="92518">

La Medalla per la Conquesta de Budapest (Rus:                     - Transliterat: Za vsyatie Budapeshta) s una medalla de la Guerra Ofensiva de la Gran Guerra Patritica, creada el 9 de juny de 1945 per Stalin i atorgada a tots els soldats de l Exrcit, Marina, Tropes del Ministeri d Interior (MVD) i Tropes del Comit de Seguretat de l Estat (KGB) que van participar a la Batalla de Budapest del 20 de desembre de 1944 al 15 de febrer de 1945.

Va ser instituda a petici del Comissariat del Poble, pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS, sent publicat a la Gaseta del Soviet Suprem n34, del 9 de juny de 1945.
Penja a l'esquerra del pit, i se situa desprs de la medalla per la victria sobre el Jap.

El cap de la reraguarda de l'Exrcit Roig, General d'Exrcit Hrulev orden al Comit Tcnic de la Direcci Principal d'Intendncia l'elaboraci de projectes per crear condecoracions per la conquesta i l'alliberament de ciutats fora dels lmits de la Uni Sovitica, projecte que va atraure a molts pintors. La presentaci dels primers esbossos tingu lloc el 24 d'abril, i noms 6 dies desprs ja es va presentar una srie de projectes. Finalment s'examinaren 116 dibuixos, i el 3 de maig el gravador B. Andrianov realitz mostres sobre els projectes escollits. Finalment va ser el pintor A.I. Kuznetsov, autor d'algunes altres medalles.
 
Va ser atorgada sobre unes 362.000 vegades.

Per l'extraordinari valor i coratge en les batalles per l'ocupaci de Budapest, unes 80 divisions van ser honorades amb el ttol "Budapest".
 
Pel decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 5 de febrer de 1951 s'establ que la Medalla per la Conquesta de Budapest i el seu certificat quedaven en possessi de la famlia un cop traspasss el propietari (fins a llavors s'havien de retornar a l'Estat)

 Disseny .
s una medalla de coure de 32mm de dimetre amb la inscripci "                   " (La Conquesta de Budapest) al mig.  A sota hi ha unes branques de llorer amb la fal i el martell al mig i a la punta superior hi ha una estrella. Al revers hi ha la inscripci "13         1945" 

Es suspn sobre un gal pentagonal taronja amb una franja al mig blava.
 Vegeu tamb .

 Medalla per la Conquesta de Berln;
 Medalla per la Conquesta de Knigsberg;
 Medalla per la Conquesta de Viena;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238313" title="Manel Moscpulos" nonfiltered="2502" processed="2499" dbindex="92519">
Manel Moscpulos (Manuel Moschopulos,  ) fou un escriptor i gramtic bizant.

Tot i la gran difusi de les seves obres, ni el seu temps ni les seves circumstancies sn ben conegudes. L'poca normalment es fixa al segle XIV o segle XV quan apareixen dos personatges emparentats amb el mateix nom, el vell, nadiu de Creta, s esmentat el 1392 i el jove, se sap que era a Constantinoble quan va caure en mans dels otomans el 1453 i va fugir a Itlia. Segurament l'escriptor i gramtic era el segon i seria natural de Constantinoble.

Les obres atribuides a Moscpulos sn: 

1. Scholia ad Homeri Iliados Librumn I. et II;
2. , Sapientissimi Doctissimique Manuelis Moschopuli Cretensis Patruelis Intepretatio Operum et Dierum Hesiodi. ;
3. Scholia in Euripidis Tragocdias ;
4. Grammaticae Artis Graecae Methodus dividida en tres parts: a) Erotemata s. Quaestines ; b) Canones; c) Declinationes s. Declinationis Paradigmata. ;
5. , Vocum Atticarum Collectio;
6. , De Constructione Nominum et Verborum ;
7. , De Accentibus;
8. , De Grammatica Exercitatione;
9. , De Ratione examinandae Orationis Libellus ;
10. De Vicum Passionibus ;
11. Excrerpta in Agapetuem;
12.  ;

L'obra , Erotemata Grammatica, li es atribuda per algun, per es ms dubtosa. Un tractat anomenat De Quadralis Magicis, sobre matemtiques, seria probablement del vell Moscpulos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238319" title="Mosc" nonfiltered="2503" processed="2500" dbindex="92520">


Onomstica:

Mosc (poeta), poeta buclic i gramtic grec ;
Joan Mosc, religis bizant.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238320" title="Mosc (poeta)" nonfiltered="2504" processed="2501" dbindex="92521">
Mosc (Moschus, ) fou un poeta buclic i gramtic grec nadiu de Siracusa. Va viure al final del segle III aC i segons Suides era amic d'Aristarc. Ell mateix diu que fou deixeble de Bi d'Esmirna.

Es coneixen les segents obres de Mosc:

 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238321" title="Joan Mosc" nonfiltered="2505" processed="2502" dbindex="92522">
Joan Mosc (Joannes Moschus), anomenat per Foci Joan fill de Mosc, de renom  (Evirat, llat Eviratus) fou un religis bizant.

Inicialment monjo del monestir de Sant Teodosi a Jerusalem; desprs va viure amb els anacoretes al desert a la vora del riu Jord, i desprs va anar al convent de Sant Saba. Va visitar tamb nombrosos monestirs a Sria, Egipte i Occident. 

Hauria mort vers el 620. Va escriure un llibre sobre els monjos de la seva poca anomenat. En el llibre s'ataca la heretgia dels acfals.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238322" title="Mostis" nonfiltered="2506" processed="2503" dbindex="92523">
Mostis fou un dels reis de l'Epir, totalment desconegut.

La seva existncia noms est acreditada perqu s'han trobat monedes amb el seu nom. El seu govern s'hauria produt al segle VI aC quan els reis de l'Epir sn desconeguts i no consten en cap de les fonts existents actualment.

Referncies.
 Thodore Edme Mionnet, Description de mdailles antiques, Grecques et Romaines, Akademische Dr. -u. Verl., 1972.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238323" title="Mcia" nonfiltered="2507" processed="2504" dbindex="92524">


Onomstica:

Mcia (dona de Cras l'orador), dona de Cras l'orador.

Mcia Trcia, dona de Gneu Pompeu ;

Gens Mcia, gens romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238324" title="Mcia (dona de Cras l'orador)" nonfiltered="2508" processed="2505" dbindex="92525">
Mcia (Mucia) fou la filla gran de Quint Muci Escevola (cnsol 95 aC), i de Llia, filla de Gai Leli Sapiens.

Es va casar amb Luci Licini Cras l'orador. Tenia fama per la seva qualitat de conversadora excepcional.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238325" title="Homenatge a Llus Llach. Si vns amb mi" nonfiltered="2509" processed="2506" dbindex="92526">
Homenatge a Llus Llach. Si vns amb el mi s un disc d'homenatge al cantautor Llus Llach editat al desembre de 2007 per la companyia discogrfica Picap.

Una selecci d'intrprets internacionals canten en diverses llenges alguns dels clssics del cantautor catal, desprs de la seva retirada dels escenaris en 2007. Alguns dels temes ja s'havien enregistrat anteriorment en altres discos, uns altres s'han enregistrat per a l'ocasi per artistes que han volgut rendir tribut a l'obra de Llach.

 Canons i intrprets .

CD 1 (Versions indites).
 Penyora (Llus Llach) - Maria del Mar Bonet;
 Si arribeu (Llus Llach) - Pedro Guerra;
 Que feli era, mare (Josep Maria Llach - Llus Llach) - Marina Rossell;
 La casa que vull (Joan Salvat-Papasseit - Llus Llach) - Miquel Gil;
 Jo tamb he dormit a l'alba (Llus Llach) - Adri Punt;
 Laura (Llus Llach) - Roger Mas;
 Onades (Llus Llach) - Silvio Rodrguez;
 Venim del nord, venim del sud (Llus Llach)- Joan Amric;
 Vida (Llus Llach) - Joan Isaac;
 Despertar (Llus Llach) - Manu Guix;
 Greziako Itsas-Ontzia (Llus Llach) - Gorka Knrr;
 Amor particular (Llus Llach) - Slvia Comes;
 Madame o no sabia el seu nom (Llus Llach) - Albert Fibla;
 Roda (Llus Llach) - Trnez & Ses;
 A la taverna del mar (Kavafis - Llus Llach) - Josep Tero;

CD 2 (versions existents).
 Around mury (Llus Llach) - Jean-Michel Jarre. Extreta del DVD Solidarnosc Live (Warner, 2005);
 Que tinguem sort (Llus Llach) - Pomada. Extreta del llibre-CD 15 anys MMVV (FNAC, 2003);
 Nube blanca (Llus Llach) - Ana Beln. Extreta del disc 26 canciones y una nube blanca (CBS, 1989);
 Aprile 74 (Llus Llach) - Alessio Lega. ;
 Can d'amor (Llus Llach) - Zizi Possi. Extreta del disc Asa Morena (Polygram, 1982);
 Silenci (Llus Llach) - The Walkabouts. Extreta del disc Train Leaves at Eight (Glitterhouse Records, 2000);
 La luna (Llus Llach) - Catherine Ribeiro. Extreta del disc Vivre Libre (Alby WMD, 1995);
 Jeszcze (Llus Llach) - Zespl Reprezentacyjny;
 Can a Mahalta (Mrius Torres - Llus Llach) - Muhel. Extreta del disc Siluetes (Picap, 2003);
 A cavall del vent (Llus Llach) - Paco Muoz. Extreta del disc La meva terra (PM Produccions, 2005);
 Escriu-me aviat (Llus Llach) - VerdCel;
 La meva terra (Llus Llach) - La tresca i la verdesca;
 La gallineta o  (Llus Llach) - Inadaptats. Extreta del disc Prou propietat (Capit Swing, 1995);
 El bandoler (Llus Llach) - Kumbes del mambo. Extreta del disc Catxondeio (ReDiscus!, 2007);
 Companys, no s aix (Llus Llach) - Mesclat. Extreta del disc Manilla (DiscMedi, 2004);
 Com un arbre nu (Llus Llach) - Gerard Quintana. Extreta del disc Les claus de sal (Msica Global, 2004);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238326" title="Gens Mcia" nonfiltered="2510" processed="2507" dbindex="92527">
Mcia fou una gens patrcia romana, del comenament de la repblica i que va subsistir fins a temps de l'imperi, per va esdevenir plebea. Els nics cognoms utilitzats foren Corde (Cordus) i Escevola (Scevola).

Pels personatges sense cognom vegeu: Muci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238328" title="Muci" nonfiltered="2511" processed="2508" dbindex="92528">


Onomstica:

Publi Licini Cras Dives Muci, cnsol el 175 aC ;

Licini Muci, cnsol el 52, 70 i 75.  ;

Marc Noni Arri Muci, cnsol el 201 ;

Muci Escolstic, eclesistic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238329" title="Licini Muci" nonfiltered="2512" processed="2509" dbindex="92529">
Licini Muci, probablement Gai Licini Muci (Caius Licinius Mucianus), fou un magistrat rom. Segurament era membre de la gens Mcia i hauria estat adoptat per la gens Licnia.

Fou cnsol el 52, 70 i 75. Quan els afers l'ocupaven hi posava tota la seva energia per quan no tenia res que fer es dedicava als plaers. El primer consolat, sota Claudi, va acabar amb sospites per part de l'emperador i se'n va anar a l'exili a sia, en concret a Lcia, nominalment com a llegat imperial. 

Sota Ner va rebre altre cop el favor imperial i a la mort de l'emperador era governador de Sria amb el comandament de quatre legions, mentre Vespasi era a Judea amb noms tres legions. Muci i Vespasi no es portaven be per a travs d'amics comuns es van reconciliar; van reconixer Ot i quan va esclatar la guerra civil, Vespasi va decidir assolir el tron i Muci li va donar suport. 

Vespasi va romandre a sia i va enviar Muci contra Vitelli a Europa. Vitelli fou derrotat per Antoni Prim i aix va despertar la gelosia de Muci. En el seu cam cap Europa a travs de Frgia, va arribar a Dcia on va reprimir atacs dels dacis que havien creuat el Danubi. 

Prim havia entrat a Roma fora abans de l'arribada de Muci, per quan aquest va arribar Prim li va fer entrega del comandament. Encara que Domici, fill de Vespasi, tenia la direcci nominal dels afers, Muci fou el verdader emperador i va viure amb gran esplendor.

Quan Vespasi va anar a Itlia, Muci el va anar a rebre a Brundusium. Muci li fou fidel i l'emperador li va mantenir el seu favor. La data de la seva mort es desconeguda, per fou encara durant el regnat de Vespasi.

Fou general, orador i historiador. Com orador es elogiat per Tcit. Va escriure algun llibre d'histria per no se sap sobre quin tema encara que se suposa que es relacionava amb l'Orient.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238333" title="Alfons Mias" nonfiltered="2513" processed="2510" dbindex="92530">
Alfons Mias o Alphonse Mias (Palald, 1903   Barcelona, 1950) fou un poltic i escriptor.

Ideleg i apstol del catalanisme nord-catal als anys 1930 i defensor de la unificaci de Catalunya. Invent el terme Catalunya del nord per designar les terres catalanes de l'Estat Francs. Es convert al catalanisme el 1930 arran del seu casament amb una jove barcelonina. Comen a fer conixer les seves conviccions en el diari local Le Courrier de Cret.
 
Mias fou tamb un pedagog a travs dels cursos pblics i gratuts de catal que impart l'any 1933 als Banys d'Arles per tamb grcies a les seves publicacions : Histoire rsume de la Catalogne Franaise el 1933 i Roussillonais sauve ta langue, il est encore temps el 1935, dos obres pan-catalanistes que intentaren desmitificar la histria jacobina que els rossellonesos aprenien a l'escola francesa i defensar la unitat lingstica i cultural dels territoris de llengua catalana.

Fund el primer moviment nacionalista a Catalunya del nord, la Joventut Catalanista de Rossell, Conflent, Vallespir, Cerdanya i Capcir als anys 1930. Cre i esdevingu redactor en cap de la revista catalanista Nostra Terra, l'estiu de 1936, que agrup joves intellectuals nord-catalans com Abdon Poggi, Joan Amade, Llus Basseda, Roger Grau, Josep-Sebasti Pons, Enric Guiter o Pere Ponsich. Aquesta publicaci assol ms de mil abonats.

Exerc de secretari de l'Ajuntament de Palald i dels Banys d'Arles, al Vallespir, durant la segona guerra mundial. Bon coneixedor de la llengua occitana, adher a l'ideal de comunitat catalano-occitana escrivint a la revista Occitnia i esdevenint Mantenidor del felibritge a Catalunya.

Hagu d'exiliar-se per fora a Barcelona l'any 1944, acusat injustament i sense proves de collaboraci amb els nazis. Mor a Barcelona l'any 1950 dins l'oblit. S'ignora on s enterrat.

Obres.
 Histoire rsume de la Catalogne Franaise, 1933;
 Roussillonais sauve ta langue, il est encore temps, 1935;

Bibliografia.
 Introduction  l'tude du problme national catalan en France : Alfons Mias et les origines de " Nostra Terra, memria de mestratge a crrec de Pierre Grau sota la direcci de Grard Cholvy, Universitat de Montpeller, 1981.
 Nostra Terra, Joventut Catalanista de Rossello, Vallespir, Cerdanya, Conflent i Capcir, tude d'un mouvement de jeunes catalanistes, 1937-1939. Diploma d'Estudis Aprofundits a crrec de Pierre Grau sota la direcci de Grard Cholvy, Universitat de Montpeller, 1983.

Enllaos externs.
 La socit Agricole, Scientifique et Littraire des Pyrnes-Orientales per Pere Grau;
 Quelques observations sur l'tat actuel de la langue catalane per Alfons Mias, 1935;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238334" title="Francesc Flos i Calcat" nonfiltered="2514" processed="2511" dbindex="92531">
Francesc Flos i Calcat (Arenys de Mar, 1856 - Barcelona, 1929). 

Pedagog, callgraf i escriptor. Fundador de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana, del collegi Sant Jordi i altres escoles. Destac en el Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1906) pel mtode pedaggic d'ensenyament de la gramtica catalana als infants.

Va nixer a Arenys de Mar, al Caf d'en Flos (a la Riera). Als anys 20 descobr la seva vocaci de pedagog en una escola del Masnou, on feia de professor de dibuix. Al cap de tres anys, en aconseguir el ttol de magisteri, va obrir el seu propi collegi, tamb a El Masnou. L'Ajuntament de Barcelona el nomen callgraf de l'Exposici Universal, per no deix de treballar per aconseguir un ensenyament en catal. 

Finalment, fund el Collegi Sant Jordi, al carrer Sant Honorat, a Barcelona, que s'inaugur el 1898 amb el propsit de treballar per la causa cultural de Catalunya mitjanant una ensenyana catalana basada en el model pedaggic d'ensenyar jugant. 

D'altra banda, public diversos llibres i edit el primer mapa mural de Catalunya basat en les comarques (1906). L'any 1899 fund l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana. A ms de noves biblioteques, cer la Granja Escolar per tal que els infants experimentessin a l'aire lliure. 

En morir el pedagog, l'escola canvi de nom i pass a dir-se Escola Flos i Calcat fins que el 1939 la dictadura franquista l'oblig a tancar les portes definitivament. A Arenys, en no poder-se instituir el seu nom en cap escola, es va aconseguir, si ms no, de posar-lo a una plaa i a l'Agrupament Escolta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238335" title="Michael O'Kennedy" nonfiltered="2515" processed="2512" dbindex="92532">

Michael O'Kennedy (en irlands: Michel  Cinnide) ( Nenagh, Irlanda 1936 ) s un poltic irlands que ha estat diverses vegades ministre al seu pas aix com membre de la Comissi Europea entre 1981 i 1982.

Biografia.
Va nixer el 21 de febrer de 1936 a la poblaci de Nenagh, situada al comtat de Tipperary.

Activitat poltica.
Membre del partit conservador Fianna Fil (FF), en les eleccions legislatives de l'any 1965 va esdevenir senador del Seanad ireann, esc que va mantenir fins el 1969. Posteriorment fou escollit diputat al Dil ireann en les legislatives de 1969 per la circumscripci de Tipperary North, esc que va mantenir fins el gener de 1981. El 1970 fou nomenat secretari del Ministeri d'Educaci i el 1972 Ministre sense Cartera en el govern de Jack Lynch, esdevenint Ministre de Transport i Energia entre gener i mar de 1973. 

El 1977 el seu partit torn al poder, sent nomenat successivament Ministre d'Afers Exteriors, Finances i Serveis Pblics en el nou govern de Lynch. El desembre de 1980 abandon la poltica nacional per ser nomenat membre de la Comissi Thorn, en la qual va esdevenir Comissari Europeu de Personal, Administraci i Oficina Estadstica. 

El febrer de 1982 renunci al seu crrec europeu, sent substitut per Richard Burke, per postular-se com a candidat del seu partit a les eleccions legislatives, liderat per que guany Charles Haughey. En les eleccions legislatives de 1982 fou escollit novament diputat al Parlament, esc que no abandon fins el 1992. L'any 1987 fou nomenat Ministre d'Agricultura i Alimentaci per part del Taoiseach  Charles Haughey, i el 1991 Ministre de Treball. Al perdre el seu esc en les eleccions de 1992 fou novament nomenat senador, sent reescollit diputat l'any 1997 al Parlament. El 2002 fou el candidat del seu partit a la presidncia del pas, obtenint tant sols 21 vots d'un total de 112. Desprs d'aquesta derrota abandon aquell any el seu esc al Parlament i la poltica activa. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238342" title="Bivalve" nonfiltered="2516" processed="2513" dbindex="92533">


Els bivalves (Bivalvia) sn un grup de molluscs. Habitualment presenten una conquilla separada en dues parts, amb les dues valves simtriques respecte la lnia de la frontissa. Aquesta classe cont unes 30.000 espcies, incloent ostres, closses i msclos. 

Els bivalves sn exclusivament aqutics; n'hi ha formes marines i d'aigua dola. De totes maneres algunes, com els musclos, poden sobreviure fora de l'aigua per a perodes curts de temps tancant les valves.

Sistemtica.
La sistemtica exposada aqu est d'acord amb la classificaci de Newell (1965) basada en la morfologia de les dents de la frontissa que formen ambdues valves. No hi ha una filognia robusta.

Subclasse Palaeotaxodonta
Ordre Nuculoida;
Subclasse Cryptodonta
 Praecardioida;
Solemyoida;
Subclasse Pteriomorphia (ostres, msclos, etc)
Arcoida;
 Cyrtodontoida;
Mytiloida;
Ostreoida ;
 Praecardioida;
Pterioida;
Subclasse Paleoheterodonta
 Trigonioida;
Unionoida (tpics msclos d'aigua dola);
 Modiomorpha;
Subclasse Heterodonta 
 Cycloconchidae;
 Hippuritoida;
 Lyrodesmatidae;
Myoida;
 Redoniidae;
Veneroida;
Subclasse Anomalosdesmata
Pholadomyoida;

Tamb existeix un altre esquema sistemtic alternatiu d'acord amb la morfologia de les brnquies (Franc 1960). Aquest distingeix entre Protobranchia, Filibranchia i Eulamellibranchia. El primer grup correspon a Palaeotaxodonta + Cryptodonta de Newell, el segon a Pteriomorphia, i l'ltim cont la resta de grups. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238344" title="Fea" nonfiltered="2517" processed="2514" dbindex="92534">
Segons la mitologia grega, Fea fou una truja enorme, filla de Tif i d'Equidna, que devastava els camps de Crommi i aterria les poblacions del voltant.

Teseu la va matar quan anava cap a Atenes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 93.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238345" title="Comissari Europeu de Transport" nonfiltered="2518" processed="2515" dbindex="92535">
El Comissari Europeu del Transport s un membre de la Comissi Europea responsable de l'rea del transport de la Uni Europea (UE) aix com del Sistema de posicionament Galileu.

L'actual comissari responsable d'aquesta cartera s el francs Jacques Barrot.

Llista de Comissaris de Transport.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal de Tranport a la Comissi Europea;
  Portal del comissari Barrot a la Comissi Europea;
  Sistema Galileu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238350" title="Mrops" nonfiltered="2519" processed="2516" dbindex="92536">


 Mrops (esps de Clmene);
 Mrops (fill de Pandreu);
 Mrops (esps d'Equemea);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238351" title="Mrops (esps de Clmene)" nonfiltered="2520" processed="2517" dbindex="92537">
D'acord amb la mitologia grega, Mrops fou un rei d'Etipia.

Fou esps de Clmene i pare adoptiu de Faetont.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 148.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238352" title="Mrops (fill de Pandreu)" nonfiltered="2521" processed="2518" dbindex="92538">
Segons la mitologia grega, Mrops fou un endev, fill de Pandreu.

Va ensenyar al troi sac l'art d'interpretar els somnis.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 148.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238353" title="Mrops (esps d'Equemea)" nonfiltered="2522" processed="2519" dbindex="92539">
D'acord amb la mitologia grega, Mrops fou un rei de Cos.

Es cas amb la nimfa Equemea, que formava part del seguici d'rtemis. Desprs que aquesta fou morta per la deessa per castigar el seu aband, Mrops intent sucidar-se, per Hera el transform en liga.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 148.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238354" title="Victor Bodson" nonfiltered="2523" processed="2520" dbindex="92540">

Victor Bodson ( Ciutat de Luxemburg, Luxemburg 1902 - Mondorf-les-Bains 1984 ) fou un poltic luxemburgus que va ser ministre diverses vegades al seu pas aix com membre de la Comissi Europea entre 1967 i 1970.

Biografia.
Va nixer el 24 de mar de 1902 a la ciutat de Luxemburg. Membre actiu de la resistncia luxemburguesa contra els nazi durant la Segona Guerra Mundial ajud als jueus a escapar-se del rgim de persecuci alemany durant l'Holocaust, per la qual cosa fou guardonat amb el ttol de Justos entre les Nacions per part de l'Estat d'Israel.

Mor el 29 de juny de 1984 a la poblaci de Mondorf-les-Bains, situada al cant de Remich. 

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista dels Treballadors (LSAP), entre 1940 i 1947, i novament entre 1951 i 1959, fou nomenat Ministre de Transport, Obres Pbliques i Justcia en els governs de Pierre Dupong i Joseph Bech. Entre 1964 i 1967 fou president de la Cambra de Diputats de Luxemburg.

El juliol de 1967 abandon la poltica nacional per esdevenir membre de la Comissi Rey, en la qual fou nomenat Comissari Europeu de Transport, crrec que desenvolup fins el 1970.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238356" title="Resende (Rio de Janeiro)" nonfiltered="2524" processed="2521" dbindex="92541">




Resende s una ciutat de l'estat brasiler de Rio de Janeiro. La seva poblaci es 119 729 habitants en 2006.



En la ciutat est situada l'Acadmia Militar das Agulhas Negras i diverses indstries (les principals sn la fbrica de camions de Volkswagen i les Indstries Nuclears de Brasil (INB), responsable per la producci brasilera d'urani enriquit).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238357" title="Cllula de Purkinje" nonfiltered="2525" processed="2522" dbindex="92542">

Les cllules o neurones de Purkinje sn neurones eferents situades al cerebel. Presenten un soma gran i amb forma de pera que es troba a la capa ganglionar (capa II). Del soma en surten troncs dendrtics ascendents que penetren la capa molecular (capa I) formant grans arbres dendrtics que es distribueixen parallelament entre ells. Les dendrites presenten una gran quantitat d'espines.

L'ax d'aquestes cllules s descendent, atravessa la capa granular (capa III) i generalment acaba el seu recorregut en els nuclis cerebelosos. Tamb poden acabar a nuclis del tronc enceflic. L'ax emet collaterals a la capa III.

Les neurones de Purkinje sn neurones de projecci i fan sinpsis inhibidores, alliberen GABA. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238360" title="Perimele" nonfiltered="2526" processed="2523" dbindex="92543">

Segons la mitologia grega, Perimele fou una princesa tesslia, filla d'Admet i d'Alcestis.

Es cas amb Argos, el fill de Frixos, i fou mare de Magnes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 172.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238364" title="Perimele (filla d'Hipodamant)" nonfiltered="2527" processed="2524" dbindex="92544">
Perimele, segons la mitologia grega, fou una filla d'Hipodamant, cabdill etoli. Fou estimada per l'Aquelou i el seu pare, per castigar aquest estupre, la va llenar al mar. Posid, mogut per les spliques de l'Aquelou, la transform en una illa.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 172-173.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238366" title="Hipas" nonfiltered="2528" processed="2525" dbindex="92545">
Segons la mitologia grega, Hipas fou un heroi, fill de Ceix, rei de Traqunia.

Particip en la cacera del Senglar de Calid.

Ms endavant acompany Heracles en l'expedici contra urit, a Eclia, en la qual mor.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 116.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238367" title="Marc Noni Arri Muci" nonfiltered="2529" processed="2526" dbindex="92546">
Marc Noni Arri Muci (Marcus Nonius Arrius Mucianus) fou un magistrat rom.

Noms es conegut per aparixer esmentat als Fasti com un dels cnsols que va exercir el crrec l'any 201 sota l'emperador Septimi Sever.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238368" title="Muci Escolstic" nonfiltered="2530" processed="2527" dbindex="92547">
Muci Escolstic (Mutianus o Mucianus Scholasticus) fou un eclesistic que va viure a la meitat del segle V i va traduir al llat 34 homilies de Sant Joan Crisstom relacionades amb l'epstola als hebreus. La traducci de les homilies encara es conserva.

Tamb va traduir una obra de msica de Gaudenci.

Tenia el ttol de "vir disertissimus". 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238369" title="Guerra de les Malvines" nonfiltered="2531" processed="2528" dbindex="92548">

La Guerra de les Malvines va ser una guerra entre el Regne Unit i Argentina que va durar dues setmanes, entre el 2 d'abril i el 14 de juny de 1982, per la sobirania sobre aquests arxiplags australs presos per la fora el 1833 i dominats des de llavors pel Regne Unit. Argentina va resultar venuda.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238370" title="Transcendncia" nonfiltered="2532" processed="2529" dbindex="92549">


Matemtiques:
Nombre transcendent: Un nombre real que no s arrel de cap polinomi amb coeficients racionals.
Element transcendent: Si L/K s una extensi de cossos, els elements de L no algebraics sobre K sn transcendents sobre K.

Filosofia:
Transcendncia (filosofia): La superaci d'un lmit o concepte filosfic.
Idealisme transcendental: Una doctrina filosfica d'Immanuel Kant.
Subjecte transcendental: L'sser dotat de la capacitat de conixer, segons Kant.

Espiritualitat:
Transcendncia (religi): La idea de Du com a sser per sobre de l'univers creat.
Meditaci transcendental: Una tcnica de meditaci vdica introduda per Maharishi Mahesh Yogi.

Cinema:
Transcendent: Una pellcula.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238371" title="Mugill" nonfiltered="2533" processed="2530" dbindex="92550">


Onomstica:

Mugill (cognom) (Mugillanus) fou un cognom rom portat per la gens Papria. L'origen del nom era la ciutat llatina de Mugilla.

Luci Papiri Mugill I, cnsol el 444 aC i el 427 aC.

Luci Papiri Mugill II, trib amb potestat consular el 422 aC. ;

Marc Papiri Mugill, trib amb potestat consular el 418 aC i el 416 aC, i cnsol el 411 aC.

Luci Papiri Mugill III, cnsol el  326 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238372" title="Luci Papiri Mugill" nonfiltered="2534" processed="2531" dbindex="92551">


Onomstica:

Luci Papiri Mugill I, cnsol el 444 aC i el 427 aC.

Luci Papiri Mugill II, trib amb potestat consular el 422 aC. ;

Luci Papiri Mugill III, cnsol el  326 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238373" title="Lipit-Ishtar" nonfiltered="2535" processed="2532" dbindex="92552">
Lipit-Ishtar o Lipitistar (Lipit-Eshtar), fou el cinqu governant de la primera dinastia d'Isin, i va governar aproximadament entre el 1934 al 1924 A de C. Alguns documents i les inscripcions reials del seu temps han sobreviscut, per ell s principalment conegut per himnes en idioma sumeri escrits en el seu honor, aix com per un codi legal anomenat aix escrit en el seu nom (precedint el famos Codi d'Hammurabi aproximadament en 200 anys), es va fer servir per l'ensenyament escolar durante centenars d'anys desprs de la seva mort.

 Cites del Codi de Lipit-Ishtar .

 Si un home entr dins l'hort d'un altre home i agaf all per a robar, ell li pagar deu shekels d'argent.
 Si un hombre tall un arbre en el jard d'un altre home, ell li pagar mitja mina d'argent.
 Si a un hombre casat la seva muller li dona nens i aquests nens estan vivint, i una esclava tamb li dona nens del seu amo per el pare conced la llibertat a l'esclava i als nens d'ella, els nens de l'esclava no dividiran la propietat amb els nens del seu amo anterior.
 Si l'esposa d'un home no ha parit els nens per una prostituta de la plaa pblica ha parit els seus nens, ell mantindr amb gra, oli i roba a aquesta prostituta. Els nens que la prostituta ha parit seran els seus hereders, i mentre la seva esposa visqui que la prostituta no viur en la casa amb l'esposa.
 Si al costat de la casa d'un home una terra rasa d'un altre home ha estat abandonada i l'amo de la casa ha dit a l'amo de la terra rasa: "Degut a que la teva terra ha estat abandonada que alg pot irrompre en la meva casa: protegeix la teva casa," i aquest acord ha estat confirmat per ell, l'amo de la terra rasa restaurar a l'amo de la casa qualsevol propietat que hagi perdut.
 Si un home llog un bou i feu mal el seu ull, ell li pagar la meitat del seu preu.
 Si un home llog un bou i trenca la carn de l'anell del nas, ell li pagar un ter del seu preu.
 Si un home llog un bou i trenca la seva banya, ell pagar un quart del seu preu.
 Si un home llog un bou i danya la seva cua, ell pagar un quart del seu preu.

 Referncies .

 Martha T. Roth, Law Collections from Mesopotamia and Asia Minor. Atlanta: Scholars Press, 1995.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238377" title="Luci Papiri Mugill I" nonfiltered="2536" processed="2533" dbindex="92553">
Luci Papiri Mugill (Lucius Papirius L. F. Mugillanus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol per primera vegada el 444 aC i desprs una segona vegada el 427 aC. Cap dels dos consolats s assenyalat per cap esdeveniment important. Fou tamb un dels dos primers censors desprs de la creaci del crrec.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238378" title="Luci Papiri Mugill II" nonfiltered="2537" processed="2534" dbindex="92554">
Luci Papiri Mugill (Lucius Papirius L. F. L. N.  Mugillanus) fou un magistrat rom probablement fill de Lucius Papirius L. F. Mugillanus.

Fou trib amb potestat consular el 422 aC. Desprs fou interrex per dirigir els comicis (421 aC). Fou aquest magistrat el que va fer aprovar una llei per la qual els qestors podien ser escollits indiferentment entre patricis i plebeus. Fou censor el 418 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238379" title="Marc Papiri Mugill" nonfiltered="2538" processed="2535" dbindex="92555">
Marc Papiri Mugill (Marcus Papirius L. F. Mugillanus)  fou un magistrat rom.

Fou trib amb potestat consular el 418 aC i el 416 aC; i cnsol el 411 aC. Tit Livi esmenta com a cnsol a un Papiri Atrati (Papirius Atratinus) per l'any 411 aC, per els Fasti donen el crrec a Marc Papiri Mugill.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238380" title="Luci Papiri Mugill III" nonfiltered="2539" processed="2536" dbindex="92556">
Luci Papiri Mugill (Lucius Papirius L. F. L. N. Mugillanus) fou cnsol el 326 aC, per s dubts si el cognom era Mugill o Cursor.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238388" title="Ivoz-Ramet" nonfiltered="2540" processed="2537" dbindex="92557">
Ivoz-Ramet s una entitat del municipi de Flmalle, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica. Fins al 1977 era un municipi independent. Es troba al marge dret del Mosa. Hom hi troba la presa d'Ivoz-Ramet i la resclosa que asseguren la navegabilitat del riu.

Histria.
Al nucli Ramioul s'ha descobert al 1829 una cova prehistrica. Recentment, hom va organitzar-hi un museu interactiu, el Prhistosite, al qual es reconstrueix la vida de la gent que vivia a la cova.

Fins a la fi de l'antic rgim, el nucli d'Ivoz era una possessi de l'abadia de Val Saint-Lambert que va comprar-lo del captol de la catedral Sant-Lambert de Lieja a l'any 1261. Ramet pertenyia a l'esglsia collegial de Sant-Pau de la mateixa ciutat. Al segle XI, Ramioul i el nucli Sart le Diable formaven un feu franc de Jofr de Bouillon. Aquest va donar-lo a l'esglsia Sant-Servaci de Maastricht qui mes tard va vendre'l a l'abadia de Val Saint-Lambert, una abadia molt important al principat de Lieja. Els pobles rurals, sense histria van viure segons les segons les velletats dels seus senyors. Durant l'annexi francesa es va crear el municipi Ivoz-Ramet al departament de l'Ourte, una divisi administrativa que al 1815, el Regne Unit dels Pasos Baixos i al 1830 el regne de Blgica van mantenir.

Al 1961, el sindicalista Andr Renard del sindicat socialista FGTB, va pronunciar-hi una conferncia important al qual explicava la necessitat de ms d'autonomia econmica per al desenvolupamet de la Valnia de la gran vaga belga de l'invern 1960-1961 contra la llei nica (Eenheidswet) proposada per en Gaston Eyskens. Aquest discurs significa un revolt crucial de la histria del moviment val i l'evoluci de l'estat belga d'un estat unitari a un estat federal.

Monuments i curiositats.
La Chtaigneraie, centre val d'art contemporani;
El castell de la Croix de Saint-Hubert;
El castell de Ramioul;
El castell de Ramet;
L'esglsia Sants Pere i Pau de Ramet;

Enllaos Externs.
web del centre d'art La Chtaigneraie;
Fotos de la resclosa i de la presa d'Ivoz-Ramet;
El prhistosite (en francs);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238389" title="Mmmia Acaica" nonfiltered="2541" processed="2538" dbindex="92558">
Mmmia Acaica (Mummia Achaica) fou una dama romana, neta de Quint Lutaci Catul i neta tamb de Luci Mummi Acic.

Fou la dona de Servi Sulpici Galba i mare de l'emperador Galba i el seu germa Gai.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238391" title="Mummi" nonfiltered="2542" processed="2539" dbindex="92559">


Onomstica:

Luci Mummi, trib de la plebs el 187 aC.
Quint  Mummi, trib de la plebs el 187 aC ;
Luci Mummi Acic, cnsol el 146 aC ;
Espuri Mummi, militar i escriptor rom ;
Marc Mummi, pretor el 70 aC ;
Mummi (Mummius) fou llegat de Marc Licini Cras Dives I en la guerra servil (73 aC). Fou derrotat per Esprtac.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238392" title="Luci Mummi" nonfiltered="2543" processed="2540" dbindex="92560">
Luci Mummi (Lucius Mummius) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 187 aC. Es va oposar a la proposta de Marc Porci Cat que demanava fer publica la quantitat pagada per Antoc III el Gran als germans Publi i Luci Escipi com a preu de la pau el 188 aC. Mummi, intimidat per Cat, va acabar retirant la seva oposici i la llei fou aprovada.

Fou pretor el 177 aC i va rebre Sardenya com a provncia. Durant la seva pretoria, i per odre del senat, va implementar el decret senatorial que obligava als residents a Roma que noms tenien el dret llat a tornar a les seves ciutats.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238393" title="Quint Mummi" nonfiltered="2544" processed="2541" dbindex="92561">
Quint  Mummi (Quintus Mummius) fou trib de la plebs el 187 aC en qu fou el collega del seu germ Luci Mummi. L'esmenta Tit Livi (Titus Livius 37.54.).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238394" title="Luci Mummi Acic" nonfiltered="2545" processed="2542" dbindex="92562">
Luci Mummi Acic (Lucius Mummius L. F. L. N. Achaicus) fou un magistrat rom, fill del trib Luci Mummi (Lucius Mummius).

Fou pretor el 154 aC i va rebre la provncia de l'Hispnia Citerior, on desprs de diverses derrotes va aconseguir finalment algunes victries notables sobre els lusitans (153 aC).

Fou cnsol el 146 aC quan va guanyar el renom Acic per la destrucci de Corint, la conquesta de Grcia i l'establiment de la provncia d'Acaia. El renom es va perpetuar a la seva famlia. La Lliga Aquea sota Critolau i Dieu fou derrotada el 148 aC per Quint Cecili Metel Macednic per aquest no va actuar amb prou energia i la Lliga va seguir la seva cursa bllica. La Lliga va reunir un exrcit a l'istme abans de l'arribada de Mummi, per aquest els va derrotar i va entrar a Corint sense oposici; la ciutat fou arrasada i els corintis venuts com esclaus i les obres d'art maltractades per vencedors que en desconeixien el seu valor. Algunes obres foren venudes al rei de Prgam i altres a Roma; no obstant va respectar les propietat religioses. Va romandre a Grcia el 146 i 145 aC, el segon any com a procnsol i va arranjar la constituci fiscal i municipal de la nova provncia. Es va guanyar la confiana dels provincials per la seva integritat i justcia. Resultat del incendi de Corint fou el descobriment accidental del anomenat bronze corinti usat en escultura.

Va dedicar una esttua de Zeus a Olmpia. El 145 aC va tornar a Roma i va celebrar el triomf.

Fou censor el 142 aC amb Corneli Escipi Afric el Jove, dos carcter oposats que van portar a una mala censura.

Era un bon orador i proper al partir popular dels Gracs. Va morir pobre i el senat va pagar la dot de matrimoni a la seva filla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238395" title="Espuri Mummi" nonfiltered="2546" processed="2543" dbindex="92563">
Espuri Mummi (Spurius Mummius) fou un militar i escriptor rom germ de Luci Mummi Acic.

Fou llegat del seu germ a Corint el 146 aC i 145 aC. Fou ntim amic de Escipi Afric el Jove. Polticament era partidari dels aristcrates. Va compondre epstoles satriques i tiques en el estil que mes tard va fer popular Horaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238396" title="Marc Mummi" nonfiltered="2547" processed="2544" dbindex="92564">

Marc Mummi (Marcus Mummius) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 70 aC i  en el perode d'exercici del  crrec, com a pretor va presidir el judici contra Verres celebrat aquest any. (Cicero in Verr. 3.52.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238397" title="Muncia" nonfiltered="2548" processed="2545" dbindex="92565">
Muncia fou una gens romana plebea ja esmentada abans del segle II aC. 

Va utilitzar com a cognoms Flaccus, Gratus, Plancus i Rufus. Alguns dels Munacis no van portar cap cognom.

Personatges destacats.
Gai Munaci, triumvir;

Publi Munaci, rom notable;

Munaci (conspirador), conspirador amb Catilina. ;

Tit Munaci, poltic rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238399" title="Gai Munaci" nonfiltered="2549" processed="2546" dbindex="92566">
Gai Munaci (Caius Munacius) fou un magistrat rom.

Va seguir com tots els romans de rang, el cursus honorum, per no va arribar ms que a les magistratures inferiors. El crrec principal que va exercir fou el de triumvir per participar en el repartiment de territoris a Ligria i a la Gllia Cisalpina el 173 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238400" title="Publi Munaci" nonfiltered="2550" processed="2547" dbindex="92567">
Publi Munaci (Publius Munacius) fou un destacat rom que en una ocasi va agafar una corona de l'esttua de Mrsies al frum i se la va posar sobre el seu propi cap, cosa que era considerada llavors un sacrilegi. 

Fou denunciat per aquest fet i sotms a judici. Fou condemnat, sent seguidament empresonat. Munaci va apellar la decisi als tribuns de la plebs, apellaci a la que tenia dret, per aquests van refusar dirimir la seva petici.

La data d'aquests fets no es coneix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238402" title="Wout Wagtmans" nonfiltered="2551" processed="2548" dbindex="92568">

Wout Wagtmans (Rucphen, 10 de novembre de 1929 - Sint Willebrord, 15 d'agost de 1994) va ser un ciclista neerlands que tan va destacar en carretera com en pista. Fou professional entre 1950 i 1961, aconseguint 42 victries.

Els triomfs ms destacats foren 4 etapes al Tour de Frana, 3 al Giro d'Itlia i un Tour de Romandia.

 Wout Wagtmans era un ciclista molt popular, per la seva combativitat i entusiasme. Rebia molts renoms: Olijke Woutje, Dik Trom, Zoeloe, de Clown i het Kemphaantje. 

En retirar-se del ciclisme professional dirig l'equip neerlands del Tour de Frana 1967 que girava al voltat de Jan Janssen. Desprs d'aix agaf les regnes del negoci familiar de transport. 

Palmars.
1950;
 1r de l'Acht van Chaam;
 1r del Premi d'Halsteren;
 1r del Premi d'Oosterhout (darrera derny);
 1r del Premi de Rotterdam;
1951;
 Campi dels Pasos Baixos de contrarellotge de Clubs;
 1r del Premi de Terneuzen;
 1r del Premi d'Oostburg;
 1r del Premi de Leopoldsburg;
 1r del Premi de Wouw;
1952;
 1r del Tour de Romandia i vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
 1r de l'Acht van Chaam;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
1953;
 1r del Tour de Hesbaye;
 1r del Premi de Hoensbroek;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Algria;
 Vencedor de 2 etapes de la cursa A Travs de Blgica;
1954;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi d'Eibar;
 1r del Premi d'Helmond ;
 1r del Premi de Sint-Willebrord;
 1r del Gran Premi de Noel de Dortmund (mig fons);
 1e a Anvers (mig fons);
1955;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1r del Premi de Drachten, darrera derny;
 1r del Premi d'Appeldorn, darrera derny;
1956;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia;
1957;
 1r de la Roma-Npols-Roma i vencedor d'una etapa;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1958;
 Campi dels Pasos Baixos de mig fons;
1959;
 1r del Premi de Sint-Willebrord;
 1r del Gran Premi de Colnia de mig fons;
 1r del Gran Premi de Zuric de mig fons;
1960;
 1r del Tour dels Quatre Cantons;

Resultats al Tour de Frana.
1950. Abandona (10a etapa);
1951. Abandona (14a etapa);
1952. 25 de la classificaci general ;
1953. 5 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1954. Abandona (20a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 7 etapes;
1955. 19 de la classificaci general i vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 2 etapes;
1956. 6 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 3 etapes;
1957. Abandona (4a etapa);
1961. Abandona (9a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1953. Abandona;
1954. 14 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1955. 9 de la classificaci general;
1956. 13 de la classificaci general;
1957. 9 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Wout Wagtmans ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238403" title="Munaci (conspirador)" nonfiltered="2552" processed="2549" dbindex="92569">
Munaci (Munatius)  fou un dels  participants de  la conspiraci de Catilina. 

Fou un dels conspiradors que va romandre a Roma quan el cap principal, Catilina, se'n va anar a Etrria on poc deprs va iniciar la revoluci militar que va acabar amb la seva derrota. Cicer, la principal victima dels conspiradors, el critica molt severament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238404" title="Tit Munaci" nonfiltered="2553" processed="2550" dbindex="92570">
Tit Munaci (Titus Munacius) fou un parent de Luci Munaci Planc procnsol de la Narbonense el 44 aC. 

Militar i poltic, a la Narbonense va informar al seu parent dels moviments militars a la provncia en la poca agitada que va seguir a l'assassinat de Juli Csar. Posteriorment fou partidari de Marc Antoni quan la Gllia es va declarar al seu favor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238406" title="Luci Estaci Murc" nonfiltered="2554" processed="2551" dbindex="92571">
Luci Estaci Murc (Lucius Stacius Murcus) fou un magistrat rom.

Fou llegat de Juli Csar el 48 aC i un dels tres comissionats nomenats pel conqueridor per tractar amb els pompeians a Oricum. Fou pretor el 45 aC i va rebre Sria com a provncia (44 aC) on va succeir a Gai Sext Juli Csar mort pels seus propis soldats a Apamea a instigaci de Quint Cecili Bas. 

Amb ajut de Marci Crisp, procnsol de Bitnia, va assetjar a Bas a Apamea i el va obligar a rendir-se per al arribar Cassi Long, Murc i Crisp se li van sotmetre i des llavors Murc fou actiu partidari del partit senatorial. Cassi el va nomenar prefecte de la flota.

Va derrotar a Dolabella i als rodis a les costes de Cilcia i va bloquejar Laodicea. Desprs va anar a la costa del Pelopons i a la mar Jnica on va ocupar diverses illes enfront de Brundusium i va impedir per un temps l'embarcament de tropes de Marc Antoni cap a Illria i Grcia. 

Derrotats els republicans a Filips el 42 aC, Murc va entregar la seva flota a Sext Pompeu que era a Siclia. 

Per una intriga Murc fou assassinat i es va dir que havia estat mort pels seus propis esclaus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238407" title="Atemptat de l'Hipercor" nonfiltered="2555" processed="2552" dbindex="92572">
L'atemptat de l'Hipercor s la denominaci sota la qual es recorda l'atemptat que l'organitzaci armada ETA va fer al centre comercial Hipercor situat a l'Avinguda Meridiana de Barcelona el 19 de juny de 1987, provocant la mort a 21 persones i 40 ferits.

 Els fets .

L'atemptat va consistir en l'explosi d'un cotxe bomba en el segon soterrani del centre comercial. El cotxe, un Ford Sierra robat, contenia 200 kg d'amonal, 100 litres de gasolina, escames de sab i cola adhesiva i tenia un temporitzador.

Membres de l'organitzaci armada van fer tres trucades a les tres de la tarda avisant de l'atemptat: a la Gurdia Urbana, al diari Avui i a l'Hipercor. Digueren que l'atemptat seria entre les 16:30h i les 16:40h. Al no trobar-hi res desprs d'una inspecci ocular, la policia ho va considerar una falsa alarma.

A les 16:10h de la tarda va explotar el cotxe, que cre una bola de foc que arrib a la secci d'alimentaci del centre, on es va produir la majoria de les vctimes.

 Autors .
Els autor materials de l'acci armada van ser Rafael Caride Simn i Santiago Arrospide, lies Santi Potros, membres del Comando Barcelona. El responsable intellectual va ser considerat el collectiu Artapalo dirigent de la banda que representa una de les seves poques ms sanguinries i de gran activitat.

 Condemnes .
Els acusats van ser condemnats a 790 anys i 7 mesos de pres a Caride Simn i Santi Potros. Al primer li fou imposta la condemna per executar l'atemptat, mentre que al segon, per ordenar-lo. L'Audincia Nacional va condemnar als autors a pagar 150.000 euros als familiars de cadascun dels morts i entre 300 i 90.000 als ferits.

Tamb es va condemnar Domingo Troitio i Josefina Ernaga.

A ms a ms, l'Estat Espanyol va ser condemnat com a responsable civil subsidiari per l'actuaci de les forces de seguretat. El fet que aquesta demanda prospers revert en que s'indemnitzs a dotze dels treze demandants.

 Referncies .

 Enllaos externs .
 Diari Avui 26-7-2003. L'Audincia condemna a 790 anys els autors de l'atemptat a Hipercor;
 Diari Avui 19-6-2007. La pitjor acci d'ETA;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238408" title="Murena" nonfiltered="2556" processed="2553" dbindex="92573">



Murena (cognom), cognom rom ;
Publi Luci Murena (pretor), pretor rom;
Publi Luci Murena el Jove, erudit rom;
Luci Licini Murena (pretor), pretor i propretor a sia;
Luci Licini Murena (cnsol), cnsol el 62 aC;
Gai Licini Murena, llegat;
Aule Terenci Varr Murena, militar i cnsol sufecte el 23 aC;
Ablavi Murena, prefecte del pretori;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238409" title="Murena (cognom)" nonfiltered="2557" processed="2554" dbindex="92574">
Murena fou un cognom rom que portaven alguns membres de la gens Licnia, que originalment eren de Lanuvium (moderna Civita Lavigna). El renom sembla que derivava d'un membre de la famlia al que agradava molt un peix anomenat murena i havia construt una piscifactoria d'aquestos peixos.

Personatges de la famlia foren:
Publi Luci Murena (pretor), pretor rom;
Publi Luci Murena el Jove, erudit rom;
Luci Licini Murena (pretor), pretor i propretor a sia;
Luci Licini Murena (cnsol), cnsol el 62 aC;
Gai Licini Murena, llegat;
Aule Terenci Varr Murena, militar i cnsol sufecte el 23 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238410" title="Publi Luci Murena (pretor)" nonfiltered="2558" processed="2555" dbindex="92575">
Publi Luci Murena (Publius Lucius Murena) fou un magistrat rom. 

Fou pretor en un any desconegut, i contemporani de l'orador Luci Licini Cras (vers 140 aC a 90 aC). Fou el primer membre de la famlia que va portar el cognom Murena per no se sap si fou el origen d'aquest cognom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238411" title="Publi Luci Murena el Jove" nonfiltered="2559" processed="2556" dbindex="92576">
Publi Luci Murena (Publius Lucius Murena) fou un erudit rom, estudis del perodes antics i amb coneixements literaris.

Se suposa, per una referncia de Cicer poc clara, que va morir a la guerra entre els partidaris de Gai Mari el Jove i de Luci Corneli Sulla el 82 aC, segurament a mans dels populars. Era fill de Publi Luci Murena (Publius Lucius Murena) el primer Murena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238412" title="Luci Licini Murena (pretor)" nonfiltered="2560" processed="2557" dbindex="92577">
Luci Licini Murena (Lucius Licinius Murena) era germa de l'erudit Publi Luci Murena el Jove (Publius Lucius Murena) i fill de Publi Luci Murena (Publius Lucius Murena) el primer Murena.

Fou pretor probablement abans de servir amb Sulla a Grcia. Era present a la batalla de Queronea (86 aC) on Arquelau, el general de Mitridates VI Eupator,  fou derrotat, i en aquesta batalla va dirigir l'ala esquerra i va xocar amb el general Taxiles.

Murena va acompanyar a Sulla a la Troade on es va signar (84 aC) la pau amb Mitridates. Murena va restar com a propretor rom a sia amb el comandament de les dues legions de Fmbria que havien abandonat a aquest i s'havien passat a Sulla. 

La segona guerra mitridtica fou quasi be obra de Murena. El llegat senatorial Calidi, va donar ordres de parar la guerra per Murena va demanar les ordres per escrit. Finalment Mitridates es va haver de defensar i va guanyar la batalla del riu Halis en la que les forces de Murena van ser derrotades i van patir serioses baixes i es va haver de retirar cap a Frgia. 

El 81 aC Sulla va enviar a Aule Gabini amb ordres estrictes per Murena de parar la guerra, que aquest va haver d'obeir. Va tornar a Roma aquell mateix any i va celebrar un triomf que no mereixia.

Va morir algun temps desprs. Va deixar al menys un fill de nom Luci Licini Murena, cnsol el 62 aC.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238413" title="Canal web" nonfiltered="2561" processed="2558" dbindex="92578">


Un canal web o d'informaci web, tamb conegut com a fil web, feed o webfeed de l'angls, s un contenidor d'informaci destinat a la seua sindicaci. Aquest s tracta generalment d'un document XML i els seus formats ms habituals sn actualment l'RSS i l'Atom.

 Enllaos externs .
 Icones estndards per als canals web;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238419" title="Luci Licini Murena (cnsol)" nonfiltered="2562" processed="2559" dbindex="92579">
Luci Licini Murena (Lucius Licinius Murena) fou un magistrat rom, fill de Luci Licini Murena.

Va servir amb el seu pare al Pont el 83 aC durant la segona guerra mitridtica. Ms tard fou qestor a Roma amb el jurista Servi Sulpici. Fou edil curul i va adornar les muralles del Comitium amb pedra de Lacedemnia. A la tercera guerra mitridtica que va comenar el 74 aC va servir sota Luci Licini Luculle (cnsol 74 aC) que li va encarregar la direcci del setge d'Amisos, que Murena va conquerir el 71 aC.

Murena va seguir desprs al rei Tigranes II d'Armnia en la seva retirada des de Tigranocerta cap al Taure (69 aC). Luculle li va encarregar mantenir el setge de la capital armnia. Va tornar a Roma probablement el 68 aC  i fou nomenat comissionar per l'establiment de la provncia del Pont i el repartiments de territoris a sia.

El 65 aC fou pretor junt amb Servi Sulpici i tenia la juridictio mentre Sulpici presidia les quaestio peculatus. Durant la pretoria va tenir la superintendncia dels ludi Apollinares en els que va gastar molts diners. El 64 aC fou propretor a la Gllia Cisalpina on va tenir al seu germ Gai Licini Murena com a llegat.

El 63 aC va tornar a Roma i fou candidat al consolat pel que fou elegit junt amb Dcim Juni Sil, per l'any 62 aC. Servi Sulpici se li va oposar i fou derrotat als comicis i llavors va denunciar a Murena per ambitus, acusaci que va tenir el suport de Marc Porci Cat, Gneu Postumi i Servi Sulpici el jove; Murena fou defensat per Quint Hortensi, Marc Tulli Cicer (que era llavors cnsol)  i Marc Licini Cras. Murena fou absolt.

Els dos consols van haver de decidir sobre els catalinaris. Sil va declarar que era partidari de l'execuci dels capturats i Murena, primer indecs, finalment li va donar suport. El seu consolat fou destorbat per Quint Cecili Metel Nepot (cnsol 57 aC) que afavoria a Gneu Pompeu en oposici als optimats. Es va aprovar la Lex Licinia Junia, que fixava el termini que havia de passar entre l'aprovaci en comicis i la promulgaci d'una llei.

Va acabar el consolat i no consta que hagus governat cap provncia. Ja no torna a aparixer i probablement va morir abans de poder exercir el proconsolat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238420" title="Gai Licini Murena" nonfiltered="2563" processed="2560" dbindex="92580">
Gai Licini Murena (Caius Licinius Murena) fou un magistrat rom.

Fou llegat del seu germ el cnsol Luci Licini Murena a la provncia de la Gllia Cisalpina de la que desprs fou governador l'any 63 aC; a la provncia va capturar a alguns dels conspiradors catalinaris.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238421" title="Aule Terenci Varr Murena" nonfiltered="2564" processed="2561" dbindex="92581">
Aule Terenci Varr Murena (Aulus Terentius Varro Murena) fou probablement fill de Luci Licini Murena, per fou adoptat per Aule Terenci Varr del que va agafar el nom. 

Sembla que va perdre les seves propietats a les guerres civils i leques rom Gai Proculeu (que probablement era un cos seu) li va donar una part de la seva prpia hisenda.

El 25 aC August el va enviar contra els salassis als Alps, i els va sotmetre; els mascles foren venuts com esclaus i el territori donat en bona part als soldats pretorians que van fundar la ciutat dAugusta, la moderna Aosta. El 23 aC fou cnsol sufecte.

El 22 aC es va embolicar en la conspiraci de Fanni Cepi i fou condemnat a mort i executat tot i la intercessi de Proculeu i de Terncia, la germana de Murena.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238422" title="Ablavi Murena" nonfiltered="2565" processed="2562" dbindex="92582">
Ablavi Murena (Ablavius Murena) fou un prefecte del pretori durant el regnat de l'emperador Valeri I, entre el 253 i el 269. Es conserva una carta que va dirigir a l'emperador fent referncia a Claudi que desprs fou l'emperador Claudi II el Gtic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238423" title="Maelgwn Gwynedd" nonfiltered="2566" processed="2563" dbindex="92583">
Maelgwn Gwynedd, el nom formal del qual era Maelgwn ap Cadwallon (480 aprox. - 547) (en llat: Maglocunus, nom derivat del britnic *Maglocuu), altrament conegut com a Maelgwn Hir (l'Alt), fou un dels primers reis de Gwynedd i un personatge de la mitologia gallesa.

El Maelgwn histric, rei de Gwynedd, fou un dels lders ms destacats del segle VI britnic. Tamb ha esdevingut un dels lders ms famosos de la histria gallesa. s un dels cinc reis britans castigats pels seus pecats per l'escriptor cristi, del qual n'era contemporani, Gildas (qui l'anomena Maglocunus, que en britnic vol dir el prncep gos) al llibre De Excidio Britanniae. En aquest llibre, en el qual s descrit com a "el drac de l'illa", segurament com a referncia al seu centre de poder, situat a Anglesey, se'l considera el ms poders dels cinc reis "... tu ets l'ltim del qual escric per el primer i de ms gran maldat, amb ms talent que molts per tamb amb ms malcia, ms geners donant per tamb ms liberal en el pecat, fort en la guerra per encara ms fort destruint la teva nima...".        

Gildas acusa a Maelgwn d'haver fet fora del poder al seu oncle "quan encara era jove". Aleshores ell, ens diu Gildas, es pened dels seus pecats i fu vots per convertir-se en monjo, per aquest penediment no dur gaire i torn a la seva vida anterior. Tamb l'acusa d'haver matat la seva muller i el seu nebot per tal de poder-se casar amb la vdua del seu nebot.  

Tamb ens diu que fou un gran patr de les arts i un legislador hbil, tot i que molts atribueixen aix a la propaganda de Maelgwn. Establ la seva cort a Deganwy, on s'envolt d'un seguici de bards i artesans que narraven les seves fites entusiastament. Gildas n'adopta un punt de vista contrari, acusant-lo d'escoltar les prpies lloances en comptes de lloar a du. Segons la Historia Brittonum, ell "regn entre els britans" com al gran rei. El seu fill Rhun fou un altre rei fams de Gwynedd, i alguns historiadors (p. ex. John Morris) afirmen que un altre dels seus fills, Brude, esdevingu rei dels pictes. Als Annales Cambriae consta que mor a la pesta de febre groga de l'any 547.

Maelgwn en la llegenda.
Elis Gruffydd preserv aquesta tradici mitolgica en un manuscrit que escrigu a mitjan segle XVI, encara que alguns historiadors creuen que la histria s encara ms antiga:

El rei Maelgwn deman a un fill dels seus senyors, Elffin, que el llos a ell i la seva cort. Elffin s'hi neg, afirmant que el seu bard, Taliesin, era millor bard i la seva dona era ms maca que qualsevol que hi hagus a la cort del rei. Taliesin sabia qu estava passant perqu era vident, i ho digu a la muller d'Elffin. Aleshores Rhun, el fill de Maelgwn, an a casa d'Elffin per tal de seduir la seva dona i demostrar que les afirmacions d'Elffin eren falses. Rhun l'emborratx. Quan ella es desmai, Rhun intent treure-li l'aliana per demostrar la seva infidelitat. Com que l'anell no sortia, li tall el dit. Quan el rei Maelgwn li enseny el dit a Elffin, ell assenyal que la seva muller es tallava les ungles molt ms sovint que la propietria d'aquell dit, que tenien servents per amassar el pa i que mai no tenia restes de massa sota les ungles, que l'anell havia caigut del dit i que era massa prim per ser el de la seva dona.     ;

Aleshores Maelgwn deman a Taliesin que vingus a la cort per demostrar que les afirmacions d'Elffin eren falses. Taliesin don vint minuts als bards del rei per fer una epopeia. Els bards del rei no van poder enllestir-la. Quan arrib el torn de Taliesin, provoc un gran vent que feia ressonar el castell. Maelgwn, atemorit, man buscar a Elffin. La segent can de Taliesin va fer que les cadenes d'Elffin se separessin. Aleshores Maelgwn els desafi a una cursa de cavalls. L'endem Taliesin es present amb un cavall vell i feble. A mesura que els cavalls del rei passaven per davant de Taliesin, just al principi, ell els tocava el cul amb una branqueta de grvol. Quan tots ja havien passat, Taliesin colloc el seu barret a terra. Quan els cavalls del rei tornaven i eren a poca distncia de la meta, es van parar just davant de les branquetes de grvol que Taliesin havia deixat all i van comenar a ballar. Aleshores el cavall vell de Taliesin els pass i guany la cursa.     ;

Una altra llegenda ens conta aix:
Hi ha una antiga histria sobre una de les moltes parelles de Maelgwn que ens recorda la seva enveja constant, tot i que tamb s'explica una versi similar de la reina de Rhydderch Hael (el Geners), rei del regne d'Strathclyde. A la seva primera boda, Maelgwn entreg a la bella princesa Nesta, del sud dels Penins, l'anell d'or que tradicionalment era dut per totes les reines de Gwynedd. Aviat, emper, la nova reina perd l'anell mentre es banyava en un estany a la vora del riu Elwy. Temorosa del que pogus dir el seu marit, an a veure el bisbe de Llanelwy per a demanar-li ajuda. El bisbe convid als reis a un sopar aquella mateixa nit, en qu cont a Maelgwn qu se n'havia fet de l'anell de la reina. Maelgwn s'enfurism i acus a Nesta d'haver-lo regalat a un amant ms pobre. El bisbe aconsegu calmar al rei i fer-lo seure per menjar, i tots pregaren a Du que es trobs l'anell. De primer, se serv peix fresc, pescat a l'Elwy, i quan el rei tall el peix, hi trob l'anell! ;

Una altra antiga rondalla (registrada a lEncyclopdia Britannica i altres fonts) ens diu aix:

En el primer Eisteddfod del qual se'n t notcia se celebr a la riba del riu Conwy al segle VI, amb el patrocini de Maelgwn Gwynedd, prncep del nord de Galles. Maelgwn en aquella ocasi, per tal de demostrar la superioritat de la can cantada a la msica instrumental, ofer un premi a aquells bards i joglars que travessessin nedant el riu Conwy. Hi haug molts competidors, per mentre els arpistes no podien tocar les seves arpes pels danys causats per l'aigua, els bards tenien tan bona veu com sempre.  ;

Una altra llegenda sobre Maelgwn en diu que desafi als altres reis de Galles a una prova per decidir qui seria el rei suprem. Sugger que tots els reis havien de seure a la riba mentre la marea pujava. El rei que pogus aguantar ms temps al tron seria el guanyador. Els altres reis van caure del seus trons per culpa de la marea, per Maelgwn s'havia fet fer un tron que podia flotar, de tal manera que guany per mitj d'aquest truc.  

Un cicle de poemes galls de l'poca que tracta sobre la vida de Llywarch Hen (Llywarch el Vell) ens diu, a ms, que un dels fills de Llywarch (Maen Wyn) era un dels cambrers de Maelgwn.

En la ficci.
Maelgwn "el drac de l'illa" s un dels personatges centrals de les dues trilogies (concretament The Ancient Future i The Celestial Triad) de l'autor australi Traci Harding. En aquests llibres, Maelgwn s retratat com a un home just, amable i afectus, el tutor del qual fou Taliesin. El seu pare, Caswallon, fou empresonat pel seu oncle, Cadfer, qui desprs rapt la seva mare, Sorch Lawhir (qui se sucid per no viure amb ell). Maelgwn finalment aconsegueix matar al seu oncle i retornar el tron al seu pare. 

Maelgwn s tamb el protagonista de les dues novelles histriques de Mary Gillgannon Dragon of the Island (1994) i Dragon's Dream (1996). 

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238428" title="Enric de Cardona i Enrquez" nonfiltered="2567" processed="2564" dbindex="92584">
Enric de Cardona i Enrquez (la Seu d'Urgell 1485 - Roma 1530). Fou bisbe de Barcelona (1505-1512), arquebisbe de Mont-real de Siclia (1512) i cardenal del ttol de San Marcello (1527). 

Fill de Joan Ramon Folc IV, duc de Cardona, germ de Llus de Cardona i Enrquez, president de la Generalitat de Catalunya (1524-1527), i nebot de l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit. Per intermediaci del rei d'Arag Ferran II arribar a bisbe de Barcelona en 1505, enfront de l'ardiaca Llus Despl i d'Oms, que havia estat elegit pel captol de la catedral. El 1512 es nomenat arquebisbe de Mont-real de Siclia, renunci el bisbat si b continu residint a Barcelona. El mestre de capella de Tarragona, Francisco Tovar, li dedic en 1510 el seu Libro de la msica prctica. Collabor a l'adaptaci catalana del diccionari de Nebrija enllestida per Mart Ivarra. Acompany el nou papa Adri VI des de Barcelona a Roma (1522), a on seria nomenat prefecte del Castel Sant'Angelo. Fou enterrat a l'esglsia de Montserrat a Roma.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238432" title="Gran Premi de Sud-frica del 1963" nonfiltered="2568" processed="2565" dbindex="92585">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1963, disputat al circuit d' East London  el 28 de desembre del 1963.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:  Jim Clark    1' 28. 9;
 Volta  rpida:  Dan Gurney   1' 29. 1;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238433" title="Francesc de Solsona" nonfiltered="2569" processed="2566" dbindex="92586">

Francesc de Solsona (?, segle XV - ?, segle XVI). Canonge de Lleida, de Barcelona i de Tarragona, i President de la Generalitat de Catalunya (1527-1530).

Va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1527.

Exerc coma procurador del bisbe de Barcelona Joan de Cardona (1542).

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents, Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238434" title="Massospondylus" nonfiltered="2570" processed="2567" dbindex="92587">


Massospondylus s un gnere de dinosaure prosaurpode que podia desplaar-se a 2 o 4 potes. Mesurava entre 4 i 6 metres de longitud. Tamb fou un dels primers dinosaures herbvors que visqu a Sud-frica, on hi havia vegetaci abundant. Richard Owen  fou el paleontleg que va descriure Massospondylus.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238436" title="Francesc Nogueroles i Casas" nonfiltered="2571" processed="2568" dbindex="92588">

Francesc Nogueroles i Casas (barri del Clot, Barcelona, 1918) s un ciclista catal. Desprs de temptejar altres esports com el tennis i el futbol va ser infantil del Bara , es compr la primera bicicleta el 1933 i s inscriv al Club Esport Ciclista de les Corts, on va fer les seves primeres competicions. El 1935 particip en la seva primera cursa i un any ms tard trob uns patrocinadors que l ajudaren a participar en les Olimpades Populars, per l inici
de la guerra civil espanyola va impedir aquesta competici. 

El 1942 torn al ciclisme i particip en tres curses, retrobant-se amb antics companys i joves promeses. Ja dins la categoria de veterans, el 1960 va participar al Campionat d Espanya de Veterans, celebrat a Polanco (Cantbria), i els veterans catalans ocuparen la portada de tots els diaris de la regi pels seus xits. Aix va nixer l Esport Ciclista de Veterans de Catalunya, que encara presideix, amb seu al carrer de Joan Gamper de les Corts.

Entre les seves fites destaca l organitzaci de la Gran Cursa Ciclista de les Corts, que any rere any ha servit per fer un homenatge als esportistes vinculats al mn de la bicicleta. D altra banda, ha estat vocal de la Federaci Catalana de Ciclisme (1984-88) i membre de les associacions de la Federaci Espanyola de Ciclisme durant aquest mateix perode. Entre altres premis, ha rebut la Medalla i Diploma de la Federaci Catalana de Ciclisme, la Medalla d Or al Mrit Esportiu de la Reial Federaci Espanyola de Ciclisme i la Medalla d'Honor de la Volta per la Uni Esportiva de Sants. El 2006 a rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238437" title="Montserrat Paco i Abadia" nonfiltered="2572" processed="2569" dbindex="92589">
Montserrat Paco i Abadia (Sants, Barcelona, 1958) s una activista social catalana. Va ser militant del PSUC als seus inicis i va estar tamb vinculada al sindicat CCOO. Als 14 anys va comenar a treballar compaginant la feina amb els estudis de comer mercantil, i des d aleshores la seva trajectria professional ha estat relacionada amb tasques administratives. Els anys vuitanta va estudiar la carrera de Psicologia. Est casada i t dos fills.

La seva vida dedicada al voluntariat sempre ha estat lligada al mn de l educaci. Fou membre de l'AMPA de l'escola taca durant quinze anys i va assumir-ne la presidncia quan el centre  integrat en la cooperativa d escoles catalanes CEPEPC  va passar a ser de titularitat pblica i es va construir un nou edifici. Tamb ha estat membre i presidenta de l'AMPA de l IES Joan Bosc i ha participat en el Consell Escolar Municipal de Barcelona i el Consell Escolar de les Corts. Actualment s presidenta de la Coordinadora d AMPA de les Corts, continua vinculada a l'escola taca com a membre de la colla de diables i participa en el Secretariat de Colles Infantils i de la Coordinadora de Diables de Barcelona.

Tamb, durant ms de quinze anys, va ser membre de la Federaci d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC) i vicepresidenta de l'entitat (1997-2000), a ms d ocupar altres crrecs de responsabilitat i de collaborar en l'elaboraci del Mapa Escolar Municipal i en el projecte Eduquem ms enll de l'horari lectiu. El seu carcter altruista i voluntari l'ha fet participar en moltes altres activitats cviques. Ha impulsat diferents actes festius a les Corts, com ara la rua de Carnestoltes, el correfoc unitari o la mostra d entitats, i ha contribut tamb a l organitzaci de festes de la ciutat com ara la Merc, Santa Eullia, la Cavalcada de Reis, etc. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238439" title="See-Saw" nonfiltered="2573" processed="2570" dbindex="92590">
See-Saw s la sisena can del segon lbum del grup de rock britnic Pink Floyd, A Saucerful of Secrets, de 1968. Fou composta per Rick Wright; s la seva segona composici en el grup. 

Crdits.
Roger Waters - baix;
David Gilmour - guitarra;
Richard Wright - teclats, veu;
Nick Mason - bateria, percussi;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238441" title="Jugband Blues" nonfiltered="2574" processed="2571" dbindex="92591">
Jugband Blues s la darrera can del segon disc del grup britnic Pink Floyd, A Saucerful of Secrets de 1968. Tamb apareix a . Fou composta per Syd Barrett.

Amb aquesta can, Barrett signa una mena de testament on fa referncia a la seva sortida del grup: (And I don't care if I'm nervous with you). L'enregistrament d'aquesta can fou surrealista, com s sovint en les composicions de Barrett: va fer venir improvitzadament diversos msics de l'exrcit que s'esperaven al carrer i entraven a l'estudi quan els necessitaven. Dues versions foren enregistrades, una improvitzada segons la voluntat de Barrett (versi que apareix a l'lbum) i l'altre, ms acord amb la resta de la can, a la demanda de Norman Smith.

Msics.
Syd Barrett - guitarres, veu;
Roger Waters - baix, tuba;
Richard Wright - teclats, tromb;
Nick Mason - bateria, percussi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238442" title="More" nonfiltered="2575" processed="2572" dbindex="92592">
More s el tercer lbum del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd aparegut el 1969. 

Es tracta de la msica de la pellcula More de Barbet Shroeder. La pellcula posa en escena un jove alemany que descobreix els plaers per tamb l'infern de la droga grcies a una americana. Enregistrada en ple perode hippie, una bona part de la pellcula es desenvolupa a Eivissa que va esdevenir un lloc mtic per al moviment hippie. A la coberta es representa el Mol de la Mola de Formentera, on hi van residir Pau Riba i Bob Dylan.

L'lbum fou enregistrat per Pink Floyd durant el temps lliure que els deixava la preparaci del seu nou lbum Ummagumma. El grup va compondre la msica davant la versi prcticament definitiva del film. L'lbum fou compost i enregistrat en tan sols vuit dies al voltant de Nadal de 1968 als estudis Pye de Marble Arch, per una summa de 600 lliures per msic.

L'lbum presenta una gran varietat de gneres musicals: balades acstiques com Cymbaline o Green is the Colour, temes instrumentals improvitzats com Up the Khyber, temes psicodlics a Dramatic Theme i Cirrus Minor o tamb de hard rock amb The Nile Song, variant dIbiza Bar que, contrriament al que es pot pensar, s'interpreta en una part de la pellcula que passa en un bar a Pars. 

Fou una experincia que va agradar molt al grup. Aquest lbum d'encrrec havia de llanar molts temes que foren molt tocades en els concerts com Cymbaline que en versi de conert, que es diu Nightmare (cf. The Journey) dura ms d'11 minuts.

 Llista de temes .
Totes les canons sn escrites pels quatre membres del grup (David Gilmour, Nick Mason, Roger Waters i Richard Wright), excepte quan es menciona.;

 "Cirrus Minor" (Roger Waters)   5:18;
 "The Nile Song" (Roger Waters) - 3:26;
 "The Crying Song" (Roger Waters) - 3:33;
 "Up the Khyber" (Nick Mason, Richard Wright) - 2:12;
 "Green is the Colour" (Roger Waters) - 2:58;
 "Cymbaline" (Roger Waters) - 4:50;
 "Party Sequence" - 1:07;
 "Main Theme" - 5:28;
 "Ibiza Bar" - 3:19;
 "More Blues" - 2:12;
 "Quicksilver" - 7:13;
 "A Spanish Piece" (David Gilmour) - 1:05;
 "Dramatic Theme" (Roger Waters, Richard Wright, David Gilmour) - 2:15;

 Crdits.
David Gilmour   guitarra, veu, efectes sonors;
Roger Waters   baix, veu, gong, guitarra acstica, efectes sonors;
Richard Wright   teclats, veu, sintetitzadors;
Nick Mason   bateria, percussi;

 Ancdotes.
L'lbum fou escrit i enregistrat en vuit dies .
Roger Waters va compondre un tema titulat  Seabirds que es pot sentir en el film, per que no figura en el disc.
El tema Cymbaline existia ja abans de l'aparici de More amb el nom de Nightmare. Formava part de la gira conceptual The Journey. El tema s'atura amb alguns sorolls, veus i una porta que s'obre, tot difuminat a travs dels sintetitzadors, la can continua normalment poc desprs.

Referncies.


 Enllaos externs . 
Fitxa completa sobre l'lbum;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238443" title="Cirrus Minor" nonfiltered="2576" processed="2573" dbindex="92593">
Cirrus Minor s una can de Pink Floyd, que apareix en la primera posici de l'lbum More de 1969.  

s un tema escrit per Roger Waters i cantat per David Gilmour.  Fou composta principalment al piano i al sintetitzador i s'hi pot sentir nombrosos cants d'ocell, cosa que dna un ambient allucinogen, gaireb pastoral. Aquests mateixos cants d'ocells sn molt propers a aquells que apareixen a Grantchester Meadows de l'lbum Ummagumma. TAmb s'hi troben diferents percussions. 

Cirrus Minor apareix tamb en la compilaci Relics.

 Msics.
David Gilmour   guitarra, veu;
Richard Wright   piano, sintetitzador;
Roger Waters - guitarra, veu, efectes sonors;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238444" title="The Nile Song" nonfiltered="2577" processed="2574" dbindex="92594">
The Nile Song s una can del grup Pink Floyd, que figura en segona posici de l'lbum More de 1969. 

Es tracta d'un dels estranys temes de Pink Floyd que s'acosten al hard rock amb els temes Young Lust de l'lbum The Wall i Not Now John de l'lbum The Final Cut.

La can va ser escrita per Roger Waters i s un tema del grup on no hi ha ni piano, ni sintetitzador. El tema Ibiza Bar, en el mateix lbum, que reprn el mateix tema musical. 

 Msics .
Roger Waters - baix;
David Gilmour - guitarra, veu;
Nick Mason   bateria, percussions;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238447" title="Quelcer" nonfiltered="2578" processed="2575" dbindex="92595">
El quelcers son peces bucals dels quelicerats (Chelicerata), un subflum d'artrpodes que inclou els arcnids (Arachnida), els merostomats (Merostomata) i segurament tamb els picnognids (Pycnogonida). Ocupen una posici anatmica preoral (immediatament abans de la boca) i per tant no son homlegs de les mandbules dels mandibulats (crustacis, miripodes i insectes).

Els quelcers sn apndixs acabats en punta que s'utilitzen per processar l'aliment. A les aranyes estan associats a una glndula verinosa i s'utilizen per a inocular ver a les preses o com a mecanisme defensiu.

 Tipus de quelcers.


Poden diferenciar-se tres tipus de quelcers: quelcers en navalla (en verd a la imatge adjunta), quelcers en tisora (blau) i quelcers de tres artells en pina o quela (vermell).

Quelcers en navalla.
Aquest tipus de quelcers recorden una navalla plegable i poden considerar-se com a subquelats. Estan formats per dos artells i sn exclusius dels tetrapulmonats (Tetrapulmonata). Tenen un artell basal que s'articula amb el prosoma i un artell apical en forma d'urpa que s'articula amb el basal. 

Presenten dos formes diferents: ortognats i labidognats.
 Els quelcers ortognats s'articulen de tal manera que els hi permet moviments parallels a l'eix del cos. Aquest tipus de quelcers es presenta en araneids Mesothelae i Mygalomorphae i en els ordres amblipigis (Amblypygi), esquizmids (Schizomida) i uropigis (Uropygi).
 Els quelcers labidognats es mouen en angle recte respecte a l'eix del cos; sn caracterstics d'araneids Araneomorphae.

Quelcers en tisora.
Els quelcers en tisora tenen forma de quela i estan formats per dos artells. Els presenten els ordres pseudoscorpins (Pseudoscorpionida) i solfugs (Solifugae).

Quelcers de tres artells en pina.
Aquesta es considera la condici primitiva; es presenta als escorpins (Scorpiones) i opilions (Opiliones). A ms, es present en altres quelicerats no arcnids, com els xifosurs (Xiphosura) i els euriptrids (Eurypterida ). Els quelfors dels picnognids podrien ser homlegs d'aquest tipus de quelcers.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238458" title="Reprografia" nonfiltered="2579" processed="2576" dbindex="92596">
La reprografia s un procs que permet reproduir documents impresos mitjanant tcniques com la fotocpia (o xerocopia), el facsmil o la fotografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238459" title="Pergam" nonfiltered="2580" processed="2577" dbindex="92597">


El pergam es un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra o altres animals, fabricat especialment per a poder escriure-hi a sobre. La pell segueix un procs d'eliminaci del pl, adobat i estirament per tal d'aconseguir les lmines amb les que s'elaboraven els llibres o els rotlles a l'Antiguitat. L'origen del seu nom s la ciutat de Prgam, on hi havia una gran producci de qualitat d'aquest material, per realment la seva existncia es remunta a 1500 anys abans de Crist, es a dir, molt abans que exists la ciutat de Prgam.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238463" title="Fotocpia" nonfiltered="2581" processed="2578" dbindex="92598">




La fotocpia s el procs amb el qual es realitza la cpia literal d'un document o fotografia creada per mitjans fotoptics. La fotocpia per mitjans fotogrfics, com aparell com en les oficines, existeix almenys des de la segona guerra mundial. El procs era lent i les cpies resistien malament al temps i a la llum, perqu el procs de revelat i fixat era simultani i el resultat no era rentat. Les hi veia dhuc a la fi de la dcada 1970. La fotocpia de plnols per heliogravat (plnols blaus) va continuar molt ms temps perqu el procs al sec no cap a grans superfcies. Xerox (del grec "xeros" sec) va introduir el procs de electrofotocopia en la dcada dels 60 i durant els segents vint anys va ser reemplaant gradualment les fotocpies per procediments fotogrfics aix com la utilitzaci del paper carb, mimegrafs i altres mquines multicopistes. Est mpliament estesa en el mn dels negocis, l'educaci i en mitjans governamentals. S'ha debatut llargament sobre el fet que les fotocpies vagin quedant obsoletes, a mesura que s'incrementa la creaci i distribuci de documents digitals, confiant menys en la distribuci de documents en paper. No obstant aix, indiscutiblement, les fotocpies sn ms adequades que els ordinadors per a la vulgar comesa de copiar un humil tros de paper.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238464" title="Ayamonte" nonfiltered="2582" processed="2579" dbindex="92599">

Ayamonte s un municipi de la provncia de Huelva, Andalusia, Espanya. Amb una poblaci de 19.380 habitants (2007) i una superfcie de 142 km, t una densitat de 136,48 hab/km.

Entorn hum.
Els  ayamontinos  es van repartits en quatre nuclis de poblaci diferenciades entre s. El primer i principal s el que dna nom a la ciutat, Ayamonte, centre neurolgic de tots ells, i que es van a la seva vegada dividit en barriades, el segon en poblaci s Punta del Moral situada a la platja oriental d'Isla Canela, a uns 5 km. del primer, amb claror sabor mariner i gran centre turstic de la ciutat, els seus habitants es autodenominen "Punteros". Seguit amb ordre es troba Pozo del Camino, situat a uns 10 km. al est fronterera amb  la vena poblaci de Isla Cristina, el qual administra una tercera part d aquest nucli urb. La ltima es tamb la ms propera, pues est a pena separada de Ayamonte per un  cao de rio , situada en la zona nord de Isla Canela, rep de aquesta s nombre, sent coneguda com Barriada de Canela.

 Demografia .



 Entorn natural . 
De la singular ubicaci de la desembocadura del riu Guadiana (riu Anna, en rab), deriven varis elements naturals que donen a la ciutat d'Ayamonte una particular bellesa: Tenim principalment la prpia vista del riu Guadiana, la brillant nima de la ciutat, la qual desprs de nixer el cim d un tur baixa fins tocar la vora esquerra del riu, i expandir-se a travs d ella, formant un paisatge idllic; al fons a l altra banda las venes ciutats de Vila Real de Santo Antonio i Castromarin ja a Portugal, compartint amb la primera l orgull i el goig de la desembocadura del riu


 Enllaos externs .
 Setmana Santa;
 Ayamonte Webcam;
 Ayamonte - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Web del ajuntament;
 Portal turstic de la ciutat;
 Portal de la ciutat;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238465" title="Restaurant" nonfiltered="2583" processed="2580" dbindex="92600">


Un restaurant es un comer en el major dels casos, pblics on es paga per menjar i beguda, per ser consumida en el mateix local. Avui en dia existeix una gran varietat de modalitats de serveix i tipus de menjars.
 Histria .
La paraula prov del francs "restaurants" que significa "restauretivo", referinse al menjar que s ofereix en aquella poca (un brou de carn). La paraula es va expand per tota Europa. En alguns pasos es modifica a "Restoran", "Restaurante" o "Restauracje" " (en Polnia). El primer restaurant francs es va fondre el 1765, mentre que a Londres en 1873. 

Tipus de establiments i frmules de restauraci.

 Restaurant bufet. s possible escollir un mateix gran varietat de plats cuinats i disposats per a l'autoservei. A vegades es paga una quantitat fix o altres vegades per quantitat consumida (pes o tipus de plats). Sorgit en els anys 70's, s una forma rpida i senzilla de servir a grans grups de persones.
 Restaurant de menjar rpid. (fast food). Restaurants informals on es consumeixen aliments simples i de rpida preparaci com hamburgueses, patates fregides, pizzes o pollastre. Algunes de las cadenes de restaurants ms conegudes sn: Mc Donalds, Burger King, KFC, Pizza Hut o Domino's pizza.
 Restaurants d'alta cuina o gourmet. Els aliments sn de gran qualitat i servits a la taula. la comanda s "a la carta" o escollida d'un "men". Els aliments sn cuinats al moment. El cost va d acord al servei i la qualitat dels plats que es consumeixen. Existeixen mozos o cambrers, dirigits per un Maitre. El servei, decoraci, ambientaci, menjar i begudes sn escollides amb cura.
 Restaurants temtics. Sn classificats pel tipus de menjar ofert. Els ms comuns sn segon l'origen de la cuina, essent els ms populars en tot el mn: la cuina italiana i la cuina xinesa, per tamb la cuina mexicana, cuina japonesa, cuina espaola, cuina francesa, cuina tailandesa, entre altres.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238466" title="Biela" nonfiltered="2584" processed="2581" dbindex="92601">
Es denomina biela a una pea que es troba subjectada per un dels seus extrems a un mbol o pist que realitza un moviment en lnia recta, i per l'altre a un cigonyal, una manovella o una roda, essent capa, de esta manera, de transformar un moviment alternatiu en un moviment de rotaci, i viceversa

Actualment las bieles sn un element bsic en els motors de combusti interna en els compressors alternatius.

Parts de la biela
Es poden distingir tres parts en una biela.
	la pota de la biela, es la part amb el forat de menor dimetre, i en la que s introdueix el casquet a pressi, en el que desprs s afegeix el bulo , un cilindre o tub metllic que uneix la biela amb el pist. 
	El cos de la biela es la part central, est sotmesa  a esforos de tracci-compresi en el seu eix longitudinal, i acostuma a estar alleugerit, presentant, per regla general, una secci en forma de doble T, i en alguns casos de creu. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238467" title="Estilstica" nonfiltered="2585" processed="2582" dbindex="92602">
L'estilstica s una escola crtica en lingstica i teoria de la literatura que analitza l'estil d'un text qualsevol, intentant determinar els trets formals emprats en relaci a la intenci de l'autor i la resposta del pblic. Aix, considera la coherncia i cohesi de l'escrit, l'estructura, els recursos literaris, el gnere a qu pertany i les convencions que aquest l'imposa, el tipus de lxic emprat i la mena de frases usades. 

El corrent neix al segle XIX i un dels mxims conreadors va ser Charles Bally. Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, per sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposici a la crtica ideolgica marxista o sociolgica) i cal tenir un coneixement del lector ideal, per jutjar com aquest interpretar els artificis del text. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238469" title="Turbina de gas" nonfiltered="2586" processed="2583" dbindex="92603">

Una Turbina a Gas, s un motor de reacci, el fluid de treball els quals s un gas. Com la compressibilitat dels gasos no pot ser menyspreada, les turbines de gas sn  turbomquines  trmiques. Comunament es parla de les turbines a gas separadament de les turbines ja que, encara que funcionen amb substncies en estat gass, les seves caracterstiques de disseny sn diferents, i, quan en aquests termes es parla de gasos, no s'espera un possible canvi de fase, en canvi quan es parla de vapors s. 
Les turbines de gas sn usades en els cicles de potncia com el cicle Brayton i  en alguns cicles de refrigeraci. 
s com en llenguatge quotidi referir-se als motors dels avions com a turbines, per aix s un error conceptual, ja que aquests sn  turboreactors  els quals sn mquines que, entre d'altres coses, contenen una turbina a gas.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238470" title="FC Vaduz" nonfiltered="2587" processed="2584" dbindex="92604">
 
El FC Vaduz s un club de futbol de Liechtenstein que juga a la ciutat de Vaduz. Juga a la lliga sussa de futbol.

Histria.
El Fuball Club Vaduz va ser fundat el 4 de febrer de 1932 a Vaduz. L'any 1933, el Vaduz comen a jugar a Sussa. Guany la seva primera Copa de Liechtenstein  el 1949. Va disputar al primera divisi sussa durant el perode que an de 1960 a 1973.

Palmars.
Copa de Liechtenstein de futbol: 37;
1949, 1952, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1966, 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1974, 1980, 1985, 1986, 1988, 1990, 1992, 1995, 1996, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008;

Enllaos externs.
Web oficial  ;
Web de seguidors  ;
FCV-Forum  ;
Vaduz Nord  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238472" title="FC Triesenberg" nonfiltered="2588" processed="2585" dbindex="92605">


El Fuball Club Triesenberg s un club de futbol de Liechtenstein que juga a la ciutat de Triesenberg. Juga a la lliga sussa de futbol.

Palmars.
Sense ttols destacats;

Enllaos externs.
Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238473" title="FC Ruggell" nonfiltered="2589" processed="2586" dbindex="92606">


El FC Ruggell s un club de futbol de Liechtenstein que juga a la ciutat de Ruggell. Juga a la lliga sussa de futbol.

Palmars.
Sense ttols destacats;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238474" title="FC Schaan" nonfiltered="2590" processed="2587" dbindex="92607">


El FC Schaan s un club de futbol de Liechtenstein que juga a la ciutat de Schaan. Juga a la lliga sussa de futbol.

Palmars.
 Copa de Liechtenstein de futbol: 3;
1955, 1963, 1994;

Enllaos externs.
Web oficial ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238475" title="USV Eschen/Mauren" nonfiltered="2591" processed="2588" dbindex="92608">


El USV Eschen/Mauren s un club de futbol de Liechtenstein que juga a les ciutats de Eschen i Mauren. Juga a la lliga sussa de futbol.

Palmars.
 Copa de Liechtenstein de futbol: 4;
1976, 1977, 1978, 1987;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238476" title="FC Triesen" nonfiltered="2592" processed="2589" dbindex="92609">


El FC Triesen s un club de futbol de Liechtenstein que juga a la ciutat de Triesen. Juga a la lliga sussa de futbol.

Palmars.
 Copa de Liechtenstein de futbol: 8;
 1946, 1947, 1948, 1950, 1951, 1965, 1972, 1975;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238477" title="FC Balzers" nonfiltered="2593" processed="2590" dbindex="92610">


El FC Balzers s un club de futbol de Liechtenstein que juga a la ciutat de Balzers. Tradicionalment s el segon club del pas per palmars, juga a la lliga sussa de futbol.

Palmars.
 Copa de Liechtenstein de futbol: 11;
 1964, 1973, 1979, 1981, 1982, 1983, 1984, 1989, 1991, 1993, 1997;

Jugadors destacats.
 Mario Frick;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238478" title="Motor de gasolina" nonfiltered="2594" processed="2591" dbindex="92611">

El motor d'explosi s un estil de motor de combusti interna que utilitza l'explosi d'un combustible, provocada mitjanant una guspira, per expandir un gas empenyent aix un pist. N'hi ha de dos i de quatre temps. El cicle termodinmic utilitzat es conegut com Cicle Otto.
Aquest motor, tamb anomenat motor de gasolina o motor Otto, s, junt al motor de disel, el ms utilitzat avui en dia en automaci.


 Funcionament convencional (4 temps) .
El combustible s'injecta polvoritzat i mesclat amb el gas (habitualment aire o oxigen) dins d'un cilindre. La combusti total de 1 gram de gasolina es realitzaria tericament amb 14,8 grams d'aire per com es impossible realitzar una mescla perfectament homognia de ambds elements se sol introduir un 10% ms d'aire del necessari (relaci en pes 1/16). Un cop dins del cilindre la mescla s comprimida. En arribar al punt de mxima compressi (punt mort superior o P.M.S.) es fa saltar una guspira, produda per una bugia, que genera la explosi del combustible. Els gasos tancats en el cilindre s'expandeixen empenyent un pist que llisca dins del cilindre (expansi tericament adiabtica dels gasos). L'energia alliberada en aquesta explosi s transformada en moviment lineal del pist, al qual, a travs de una biela i la cigela, s convertida en moviment giratori. La inrcia d'aquest moviment giratori fa que el motor no es pari i que el pist torni a empnyer el gas, expulsant-lo per la vlvula corresponent, ara oberta. Per ltim el pist retrocedeix de nou permetent l'entrada d'una nova mescla combustible.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238479" title="Cigonyal" nonfiltered="2595" processed="2592" dbindex="92612">

El cigonyal normalment es dissenya amb aliatges capaos de suportar els esforos als quals es veuen sotmesos i poden tenir perforacions i conductes per al pas de lubricant. Hi ha diferents tipus de cigonyals; els hi ha de tres suports, de cinc suports, etctera, depenent del nombre de cilindres que tingui el motor.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238481" title="Termistor" nonfiltered="2596" processed="2593" dbindex="92613">


Un termistor s una resistncia elctrica que varia el seu valor en funci de la temperatura. Existeixen dues classes de termistores: NTC i PTC. 

Termistor NTC. 


Un Termistor NTC (Negative Temperature Coefficient/) s una resistncia variable el valor de la qual va decreixent a mesura que augmenta la temperatura. Sn resistncies de coeficient de temperatura negatiu, constitudes per un cos semiconductor el coeficient de temperatura del qual s elevat, s a dir, la seva conductivitat creix molt rpidament amb la temperatura. 

S'empren en la seva fabricaci xids semiconductors de nquel, zinc, cobalt, etc. 

La relaci entre la resistncia i la temperatura no s linial sin exponencial

La caracterstica tensi-intensitat (V/I) d'un termistor NTC presenta un carcter peculiar ja que, quan els corrents que l'atravessen sn petits, el consum de potncia ser massa petit per a registrar augments apreciables de temperatura, o el que s igual, descensos en la seva resistncia hmica; en aquesta part de la caracterstica, la relaci tensi-intensitat ser prcticament lineal i en conseqncia complir la llei de Ohm. 

Si seguim augmentant la tensi aplicada al termistor, s'arribar a un valor d'intensitat que la potncia consumida provocar augments de temperatura suficientment grans com perqu la resistncia del termistor NTC disminueixi apreciablement, incrementant-se la intensitat fins que s'estableixi l'equilibri trmic. Ara ens trobem doncs, en una zona de resistncia negativa en la qual disminucions de tensi corresponen a augments d'intensitat. 

Termistor PTC. 

Un termistor PTC (Positive Temperature Coefficient/) s una resistncia variable el valor de la qual es veu augmentat a mesura que augmenta la temperatura. 

Els termistors PTC s'utilitzen en una gran varietat d'aplicacions: limitaci de corrent, sensor de temperatura, desmagnetizaci, i per a la protecci contra el reescalfament d'equips tals com motors elctrics. Tamb s'utilitzen en indicadors de nivell, per a provocar retards en circuits, com termstats, i com resistors de compensaci. 

El termistor PTC perd les seves propietats i pot comportar-se eventualment d'una forma similar al termistor NTC si la temperatura arriba a ser massa alta. 

Les aplicacions d'un termistor PTC estan, per tant, restringides a un determinat marge de temperatures. 

Fins a un determinat valor de voltatge, la caracterstica I/V segueix la llei d'Ohm, per la resistncia augmenta quan el corrent que passa pel termistor PTC provoca un escalfament i s'arriba a la temperatura de commutaci. La caracterstica I/V depn de la temperatura ambient i del coeficient de transferncia de calor pel que fa a aquesta temperatura ambient. 

Sensor de temperatura senzill usant el NE555. 

Sensor de Temperatura per Port Parallel ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238482" title="Roland Barthes" nonfiltered="2597" processed="2594" dbindex="92614">
Roland Barthes (Xerburg, Frana, 12 de novembre de 1915-Pars, 25 de mar de 1980). Escriptor, crtic, semileg i teric de la literatura.

Dins l'escola estructuralista i influt pel pensament de Saussure i dels formalistes, s un dels grans referents de la teoria de la literatura moderna. La seva aportaci ms coneguda s l'anomenada "mort de l'autor", formulada en un article de 1967 anomenat precisament aix: La mort de l'autor.

Es tracta d'una reacci davant la crtica tradicional, massa preocupada per l'autor real del text i, per tant, obsessionada per la biografia de l'escriptor. Barthes proposa oblidar-se'n i centrar-se no en all que l'autor real ha volgut dir, sin en all que el lector rep, all que interpreta. Aix, la mort de l'autor es pagaria amb el naixement del lector.

En la mateixa lnia, Barthes va proposar la distinci entre text i obra. La segona seria la producci d'un escriptor, de l'autor real, en el seu conjunt. El text, en canvi, seria un fragment, amb qualitat literria, i seria l'autntic objecte de treball de la Teoria de la literatura. Aix ha provocat problemes i controvrsies, sobretot perqu si el text ha de tenir qualitat literria tornem a la vella pregunta dels formalistes: qu s la literarietat? Qu fa que un text sigui literatura? Barthes considera que s el lector el que concep el text, i per aix s'ha acusat aquest plantejament de subjectivista i, per tant, de acientfic. 

Per al marge de polmiques, el que s es reconeix s la gran utilitat d'ambdues aportacions.

Pensament.
Treballs primerencs.
Els primers treballs de Barthes sn en bona part una reacci contra l'existencialisme imperant dels anys 40. Contra els postulats de Sartre sobre l'alienaci del lector per part de l'obra, Barthes reprn la vella qesti dels formalistes rusos sobre la literarietat: qu fa que un text sigui literatura? Qu t d'original i nic un text literari? En la seva obra de 1953 El grau zero de l'escriptura afirma que tant la llengua com l'estil responen a convencions i, en conseqncia, no sn noms assumpte de creativitat. Ms aviat s en la forma (que Barthes prefereix anomenar "escriptura") on es mostra l'nica capacitat creativa de l'autor en busca d'un efecte sobre el lector. La contrapartida s que una vegada publicat el text, aquesta creativitat en la forma s susceptible d'esdevenir una convenci ella mateixa. Aix, la creativitat s un procs viu i continu. La similitud d'aquest plantejament amb la teoria de la desautomatitzaci dels formalistes russos s evident.

D'altra banda, a Michelet va estudiar l'obra de l'historiador francs decimonnic Jules Michelet, concloent que l'interessant no s all que l'autor afirma que s la veritat, sin all que condiciona el seu relat dels fets. Serien aquests condicionants all que hom podria estudiar sobre l'poca de l'autor, i no all que hi afirma. La conseqncia que en va extreure s que els escrits avantguardistes sn especialment interessant perqu, en fer servir una artificiositat evident, aconsegueixen mantenir sempre una distncia entre el text i el pblic, de manera que aquest pot fer una lectura ms objectiva.

Semiologia.
De les seves contribucions mensuals a la revista Les lettres nouvelles en va sorgir el seu llibre de 1957 Mythologies. En ell, amb clara influncia marxista, Barthes es pregunta sobre la relaci entre la cultura material i els valors en la societat burgesa, afirmant que s'usen alguns aspectes materials per refermar determinades consideracions, al marge de la realitat, esdevenint aix mites. Un exemple seria la consideraci per part de la burgesia francesa del vi com a element de salut i fora, per obviant que tamb pot provocar malalties i embriaguesa. En la seva cerca va trobar una eina molt til en la semitica (l'estudi dels signes). 

Per a Barthes, aquests mites sn significats, s a dir, signes de segon ordre. Continuant amb l'exemple del vi, una ampolla de vidre plena d'un lquid negre s un significant que refereix a un significat: el vi. Per els burgesos agafen aquest significat i el transformen, afegint-hi els seus valors i idees, per a transformar-lo en un nou significant, el significat al qual fa referncia s la idea de salut, de fora. Aquest enfoc que t tant en compte l'aspecte material de la cultura t molt evidents punts en com amb el marxisme.

Per quina relaci hi ha entre aquests fets i el mn de l'art? A Systme de la mode, de 1967, va mostrar que en el mn de l'art qualsevol paraula podia sofrir aquest procs. Aix, si la gent decidia que dur una rebeca era l'ideal per a una situaci social concreta, immediatament s'assumia que aix era una veritat inqestionable i no una convenci, al marge de qu en aquella mateixa situaci social podria haver-se dut un jersei, una jaqueta, un abric... 

Per la capacitat fagocitadora del sistema burgs tamb va poder amb els postulats de Barthes, i els va absorbir. Aix, Barthes va comenar a ser qestionat sobre diferents aspectes concrets de la cultura, intentant aix controlar la seva obra. Davant d'aquesta percepci, Barthes va reaccionar dubtant sobre la utilitat de mostrar a la massa la realitat mitolgica de la cultura, i va acabar tornant a interessar-se pels aspectes ms individuals de la creaci artstica.

Estructuralisme.
Barthes va centrar les seves investigacions estructuralistes inicials en la relaci entre llenguatge i literatura, que considerava que la crtica tradicional no valorava suficientment. Va intentar establir una correspondncia entre l'estructura de l'oraci i la del text narratiu, la qual cosa permetria aplicar l'anlisi lingstica al text literari. Per aix va fer una divisi entre 'funci', 'acci' i 'narraci'.

La 'funci', o ms aviat les funcions, serien les peces mnimes del text. Un exemple seria un adjectiu associat a un personatge i que el descriu de manera certera, per exemple. Aquest mateix personatge seria una 'acci', un dels elements que conformen la narraci. Aquesta distinci en tres nivells havia de permetre, segons Barthes, veure el paper de determinades funcions "clau" en la formaci dels personatges i, al mateix temps, veure com interactuaven entre elles i es relacionaven per conformar millor les accions; per exemple, les paraules "estrany", "misteris" i "fosc" funcionarien juntes. Per, ms important encara, Barthes esperava poder jutjar quanta realitat aportaven aquestes funcions, s a dir, en ltima instncia, veure fins a quin punt una obra era un reflex de la realitat. D'aquesta manera els seus estudis estructuralistes havien de ser una pea ms en el seu intent de comprendre la cultura burgesa.

Per a la vegada que considerava l'estructuralisme com una potent eina i acceptava un cert formalisme, tenia dubtes sobre la cientificitat del sistema. No era l'nic que el qestionava: a finals dels 60 ja es podia parlar de moviments postestructuralistes, i Jacques Derrida difonia el deconstructivisme; tots dos eren moviments que s'oposaven a all que els treballs de Barthes representaven. Derrida criticava que un sistema que noms tenia en compte l'obra mateixa, el text en si, sense referents fora d'ell mateix, no podia ser til.

Transici.
Tot aix port Barthes a reflexionar sobre les limitacions dels signes i els smbols i, encara ms, sobre la dependncia de la cultura occidental vers la idea de constncia implcita en aquests conceptes. el 1966 va viatjar al Jap, on va escriure L'imperi dels signes (que es publicaria el 1970), una meditaci sobre la cultura japonesa i l'absncia en ella d'un significant transcendental. Barthes nota que al Jap no hi ha cap mfasi en un punt focal a partir del qual jutjar tota la resta. Com a exemple posa Toquio i el Palau Imperial, qu no sn una presncia aclaparadora, sin una mena d'absncia inconscient i evitada. D'aqu n'extreu la idea de la capacitat dels signes al Jap per existir per mrits propis, retenint dels significants noms all que aporten "naturalment". s una societat qu contrasta fortament amb la descrita a Mythologies, qu sempre cercava un significat per sobre d'el natural.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238489" title="Illuminaci" nonfiltered="2598" processed="2595" dbindex="92615">


La illuminaci s l acci o efecte d illuminar. 

En la tcnica es refereix al conjunt de dispositius que s installen per produir certs efectes lluminosos, tant prctics com decoratius. Amb la illuminaci es pretn, en primer lloc, aconseguir un nivell d illuminaci, o illuminncia, adequada a l's que es requereix donar a l espai illuminat, nivell que dependr de la tasca que els usuaris hagin de realitzar.

En la religi es denomina illuminaci al esclariment religis interior mstic experimental o racional. 

Existeixen tres elements que condicionen la illuminaci flmica:

 El moviment dels actors i objectes davant de la cmera.
 La successi d un pl a un altre i la continutat de la llum entre ambds.
 La rapidesa de successi dels plans.  ;
 
Tipus de llum.

Segons el seu origen (qualitat de la llum):
 Llum natural: proporcionada per la mateixa lluminositat del dia, existeixen diferents tipus d illuminaci i es divideixen segons la temperatura que consignen.  ;
 Llum artificial: proporcionada per la illuminaci artificial. Com focos, llums, etc. ;


Segons la seva naturalesa (qualitat de la llum):
 Llum difosa: s obt per mitj de difusors i produeix ombres de vores molt difoses; d aquesta forma consegueix un efecte uniforme. Imita o refora efectes naturals de la llum de l ambient. Dia fosc, aparells tipus: softligths. ;
 Llum dura: Produeix ombres ben delimitades en els objectes i les ombres projectades per aquests. Amb aquesta llum s'aconsegueix el modelat dels volums dels objectes, el dibuix dels seus contorns i el contrallum d aquests. Llum solar directa, aparells tipus fresnell.

Estils d'illuminaci.

 De taques: Distribueix per les superfcies i perfils del decorat, que es troba escassament illuminat per una dbil llum difosa, tot un conjunt de taques lluminoses.
 De zones: Crea una srie escalonada de zones de llum major a menor lluminositat. D aquesta forma, es centra l atenci, s ajuda a expressar la distancia i crea un ambient.  ;
 De masses: Imita el efecte natural de la llum. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238491" title="Jaume Pahissa i Jo" nonfiltered="2599" processed="2596" dbindex="92616">
Jaume Pahissa i Jo (Barcelona, 7 d'octubre de 1880 - Buenos Aires, 27 d'octubre de 1969) fou un compositor i director d'orquestra catal.

El seu pare, Jaume Pahissa Laporta, dibuixant i illustrador, l'inici en les primeres nocions de msica. Estudi arquitectura a la Universitat de Barcelona i comen tot sol l'estudi de l'harmonia i la composici, que seguir posteriorment amb Enric Morera.
Les seves primeres composicions van ser per al teatre, i el seu primer xit fou l'estrena, el mar del 1906 de La pres de Lleida al Teatre Principal de Barcelona. Aquesta obra, amb llibret d'Adri Gual gaireb arrib a les cent representacions. Aquest mateix any va organitzar un concert al  Teatre Novedades de Barcelona amb obres seves, la majoria simfniques, que va significar la seva dedicaci plena a la msica. 

El 1910 estrena al Liceu el poema simfnic El cam, i a Figueres Canig, adaptaci dramtica de Josep Carner sobre l'obra homnima de Jacint Verdaguer. El 19 de gener de 1913 estrena al Liceu el drama lric Gala Placdia.

El 1921 l'Orquestra Simfnica de Barcelona estrena el poema simfnic Nit de somni, i posteriorment l'Orquestra Pau Casals estrena Simfonietta, simfonia per a orquestra de corda.

L'any 1923 Pahissa retorna al teatre amb l'pera Marianela i el 1928 La Princesa Margarida, estrenada al Liceu.

La seva producci s molt nombrosa i compren peces per a piano com ara Escenes catalanes i Peces espirituals; msica de cambra, msica orquestral, musica vocal i msica teatral, i dues sardanes.

A ms de compositor, Jaume Pahissa va exercir la crtica musical en diverses publicacions i fou director de l' Escola Municipal de Msica de Barcelona des de la jubilaci del mestre Llus Millet fins l'any 1937, que va emigrar a l'Argentina i s'establ a Buenos Aires on mor el 27 d'octubre de 1969.

 Bibliografia .

 Marc Honneger Diccionario Biogrfico de los Grandes Compositores de la Msica. Madrid: Espasa Calpe, 1994. ISBN 84-239-5389-0;
 Joaquim Rabaseda i Matas Jaume Pahissa. Un cas d'anlisi musical TDX-0629107-153755 ;

 Enllaos externs .
Jaume Pahissa (biografia en castell);
Pgina dedicada a Jaume Pahissa dins de l'Associaci Catalana d'Intrprets de Msica Clssica;
Llista de sardanes a Sardanista.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238493" title="Odontocet" nonfiltered="2600" processed="2597" dbindex="92617">


Els odonticetis (Odonto; dent, Cetus del llat; gran animal mar i del grec Ketus; monstre mar) sn un ordre de cetacis que es diferencien dels Mysticeti per tenir dentadura, un sol orifici nasal, un crani asimtric i un front  volumins degut a la presncia de l'rgan utilitzat en la ecolocalitzaci.

Morfologia i comportament.
A diferencia dels Misticets, els odontocetis sn cetacis que posseeixen una forta dentadura, presentant una dentici  homodonta . Aquesta dentici, s utilitzada com un carcter taxonmic ja que cada espcie t un nmero de dents diferents.

Els seus principals aliments sn els calamars, pops, crustacis, peixos, i incls mamfers com lleons marins  i ocells aqutics. Per exemple els catxalots  s'alimenten principalment de calamars gegants.

En algunes espcies la femella  es ms gran que el mascle. Els perode de gestaci entre 14 i 18 segons la espcie. Per lo general t una sola cria en cada part. La cria s alletada entre 1 i 2 anys de vida i est junt amb la seva mare al voltant de 5 a 10 anys. Una femella te una cria cada 2 o 3 anys 

Famlies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238494" title="Lliga del Futbol Professional" nonfiltered="2601" processed="2598" dbindex="92618">
La Lliga del Futbol Professional (LFP, en la seva denominaci oficial Liga Nacional de Ftbol Profesional) s una associaci esportiva de dret privat integrada per totes les Societats Annimes Esportives i clubs que participen a les competicions oficials de futbol d'mbit estatal i professional. T personalitat jurdica prpia i autonomia per a la seva organitzaci interna i funcionament respecte a la Federaci Espanyola de Futbol de la que forma part.



La LFP s l'organisme encarregat d'organitzar, en coordinaci amb la RFEF, les segents competicions:
Primera Divisi de la lliga espanyola de futbol;
Segona Divisi de la lliga espanyola de futbol;

Va ser creada la temporada 1984/85, any en qu comenar a organitzar la lliga espanyola de futbol masculina. T la seva seu social a la ciutat de Madrid. En sn membres tots els clubs de Primera i Segona divisi.

 Enllaos externs .
Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238495" title="Cel" nonfiltered="2602" processed="2599" dbindex="92619">

El cel s l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcci oposada a aquesta. El zenit s el punt del cel que es correspon amb la vertical del lloc, i el seu oposat s'anomena nadir.

En astronomia cel s sinnim d'esfera celestial: una volta imaginria sobre la qual es distribueixen el Sol, els estels, els planetes i la Lluna. L'esfera celestial es divideix en regions denominades constel.lacions.

En meteorologia el terme cel fa referncia a la zona gasosa ms densa de l'atmosfera d'un planeta.

El color del cel s el resultat de la radiaci difusa, interacci de la llum solar amb l'atmosfera. En un dia solejat el cel del nostre planeta es veu generalment blau clar. El color varia entre el taronja i el vermell durant l'alba i el capvespre. Quan arriba la nit el color passa a ser blau molt fosc, casi negre.

 
Durant el dia el sol es pot veure al cel, a menys que estigui ocult pels nvols. Durant la nit (i en cert grau durant el dia) la Lluna, els estels i, en ocasions, alguns planetes vens sn visibles al cel.

Alguns dels fenmens naturals vistos al cel sn els nvols, l'arc de Sant Mart i l'aurora. El llamp es pot veure al cel durant les tempestes elctriques. Com a resultat d'activitats humanes, la boira es veu sovint sobre grans ciutats durant les primeres hores del mat.

Colors.
Durant el dia.

Durant el dia el cel s normalment de color blau, aix s degut a la desviaci dels raigs de longitud d ona curta, com el blau i el violeta, s mxim, provoca que vagin rebotant de partcula en partcula i sembli arribar com una pluja fina, i per tant que aquesta radiaci es presenti ms. L ull hum s ms sensible al blau que el violeta, a ms a ms la llum solar compta amb ms blau. Aix fa que el cel no sigui lila, que t longitud ms curta. la part que envolta el Sol, t un color groc vermells, que s degut a la desviaci dels raigs de longitud d ona llarga. La del groc i el vermell s molt petita, per la qual cosa aquests arriben quasi en lnia recta des del Sol.

Posta de sol.

Durant la posta de sol la llum  del sol arriba de manera tangent a la superfcie de la Terra, per tant recorre molt ms aire, el que provoca que els raigs grocs siguin difuminats, noms els raigs vermells arriben directament del Sol , aix provoca que veiem el cel ataronjat o groguenc i el Sol prcticament vermell. Tamb influeix la pols i les partcules que  floten en l aire, factor que augmenta significativament quan hi ha altes pressions.

 Nit .

Per la nit es veu el cel extremadament fosc, es podria dir, fins i tot, negre. Aquest fenomen s degut a que no arriba un nmero molt lleu de llum, noms reflectida per la Lluna i les estrelles, que no arriben a illuminar la superfcie terrestre.

 Altres casos .

Els nvols que es formen de grans partcules incolores, reben llum i la reflecteixen sense canviar de color, per aix, veiem els nvols blancs  Aix s un exemple de la difusi de Mie. Si aquesta succes de forma exagerada, la llum no seria reflectida sin absorbida , y el blanc passaria a una escala de grisos a negre, depenent de la amplitud del nvol. 

 Vegeu tamb.
Difusi de Mie;
Longitud d'ona;
Llum;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238496" title="Copa sovitica de futbol" nonfiltered="2603" processed="2600" dbindex="92620">
La Copa Sovitica de futbol or Copa de la URSS de futbol (en rus           ) fou la segona competici en importncia de la Uni Sovitica. Es disputava per eliminatries i el campi obtenia una plaa per disputar la Recopa d'Europa de futbol.

Historial.


Palmars.

Per club.


Per repblica.


Referncies.


Enllaos externs.
RSSSF;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238497" title="Electroscopi" nonfiltered="2604" processed="2601" dbindex="92621">
 
Un electroscopi s un instrument que permet determinar la presncia de carregues elctriques i el seu signe.

Un electroscopi senzill consisteix en una vareta metllica vertical que t una boleta a la part superior i a l'extrem oposat dues lmines d'or molt primes. La vareta s suspesa a la part superior d'una caixa de vidre transparent amb una armadura de metall en contacte amb el terra. En apropar un objecte electritzat a l'esfera, la vareta s'electrifica i les lmines carregades amb el mateix signe que l'objecte es repelen, sent la seva divergncia una mesura de la quantitat de crrega que han rebut. La fora de repulsi electrosttica s'equilibra amb el pes de les fulles. Si l'objecte s'allunya de l'esfera, les lmines, en perdre la polaritzaci, tornen a la seva posici normal.

Quan un electroscopi es carrega amb un signe conegut, es pot determinar el tipus de crrega elctrica d'un objecte aproximant-lo a l'esfera. Si les llamineres se separen significa que l'objecte est carregat amb el mateix tipus de carrega que l'electroscopi. En cas contrari, si se ajunten, l'objecte y l'electroscopi tenen crregues de signes oposats.

Un electroscopi carregat perd gradualment la seva crrega degut a la conductivitat elctrica de l'aire produda pel seu contingut en ions. Per aix la velocitat amb la que es carrega un electroscopi en presncia d'un camp elctric o es descarrega pot ser utilitzada per mesurar la densitat de ions en l'aire ambient. Per aquest motiu, l'electroscopi es pot utilitzar per mesurar la radiaci de fons deguda a la presncia de materials radioactius.

El primer electroscopi vas ser creat pel metge angls William Gilbert per realitzar els seus experiments amb crregues electrosttiques. Actualment aquest instrument no s ms que una curiositat de museu, donant lloc a millors instruments electrnics.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238499" title="Sonatina" nonfiltered="2605" processed="2602" dbindex="92622">
Una sonatina s literalment una sonata petita. Com a terme musical, sonatina no t cap definici estricta per si mateixa; s un ttol aplicat pel compositor a una pea en forma sonata, per que s ms curta, ms lleugera o tcnicament ms elemental que una sonata tpica. El terme s'ha utilitzat com a mnim des de l'ltim barroc quan Hndel anomen a un moviment "Sonatina". Normalment el terme s'aplicava per a obres solistes de teclat, entre les quals destaquen les de Muzio Clementi que s'han utilitzat molt com a material didctic per a l'aprenentatge de piano; per un cert nombre de compositors han escrit sonatines per a viol i piano, com per exemple la Sonatina en Sol M per a viol i piano d'Antonn Dvo k, i ocasionalment per a altres instruments, com el Clarinet Sonatina de Malcolm Arnold.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238504" title="PFC CSKA Moscou" nonfiltered="2606" processed="2603" dbindex="92623">

El PFC CSKA Moscou ( en rus                                             , en catal: Club Professional de Futbol - Club Esportiu Central de l'Armada de Moscou) s la secci de futbol del CSKA Moscou de la ciutat de Moscou, Rssia. 

 Histria .
Va ser fundat el 1911. Va guanyar la lliga sovitica set cops (1946, 1947, 1948, 1950, 1951, 1970, 1991), la copa sovitica cinc cops (1945, 1948, 1951, 1955, 1991), a ms de diverses lligues, copes i supercopes russes.

Recentment ha rebut el suport financer de l'empresa petroliera Sibneft, propietat del multimilionari rus Roman Abrmovitx.

Histricament ha rebut les segents denominacions:
1911-1922 - Obshestvo Lyubiteley Lyzhnogo Sporta (OLLS) (Societat Amateur d'Esports d'Esqu);
1923 - Opytno-Pokazatel'naya Ploschadka Vseobucha (OPPV) (Pati Experimental i Demostratiu de l'Associaci d'Educaci Militar);
1924-1927 - Opytno-Pokazatel'naya Ploschadka Voenveda (OPPV) (Pati Experimental i Demostratiu de l'Administraci Militar);
1928-1950 - Sportivnyi Klub Tsentral'nogo Doma Krasnoy Armii (CDKA) (Club Esportiu de la Casa Central de l'Exercit Roig);
1951-1956 - Sportivnyi Klub Tsentral'nogo Doma Sovetskoy Armii (CDSA) (Club Esportiu de la Casa Central de l'Exercit Sovitic);
1957-1959 - Tsentral'nyi Sportivnyi Klub Ministerstva Oborony (CSK MO) (Club Esportiu Central del Ministeri de Defensa);
1960-Present - Tsentral'nyi Sportivnyi Klub Armii (CSKA) (Club Esportiu Central de l'Armada);

Palmars.
Tornejos nacionals.
Premier League russa (3): 2003, 2005 i 2006.
Copa de Rssia (3): 2002, 2005 i 2006.
Supercopa de Rssia (3): 2004, 2006 i 2007.
Lliga de la URSS (7): 1946, 1947, 1948, 1950, 1951, 1970 i 1991.
Copa de la URSS (5): 1945, 1948, 1951, 1955 i 1991.
Tornejos Internacionals.
 Copa de la UEFA (1): 2005;

 Jugadors destacats .
 Vladimir Gabulov;
 Albert Shesternev;
 Serguei Dadu;
 Vsvolod Bobrov;
 Serguei Semak;
 Osmar Ferreyra;
 Dmitri Kirichenko;
 Ivica Olic;
 Rolan Gusev;
 Juris Laiz ns;
 gor Yanovski;
 Bogdan Shershun;
 Ruslan Nigmatullin;
 Jiri Jarosik;
 gor Semshov;
 Dmitri Kramarenko;
 Dmitri Sennikov;
 Andrei Movsesyan;
 Vladislav Radimov;
 Edgaras Jankauskas;
 Dmitri Khokhlov;
 Eduardo;

Enllaos externs.
Web oficial del CSKA de futbol;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238513" title="Francisco Carrasquer Launed" nonfiltered="2607" processed="2604" dbindex="92624">
Francisco Carrasquer Launed (Albalate de Cinca, 1915) s poeta, assagista i una figura emblemtica del lliure pensament. 

Biografia.
La seva infantesa transcorregu a Albalat de Cinca (Arag). Va participar en la Guerra Civil Espanyola a primera lnia del bndol republic, en la Columna de Buenaventura Durruti. En acabar la guerra, va passar set mesos en un camp de concentraci a Frana. El 1943 va tornar a Espanya clandestinament fins que fou detingut a Sort, empresonat per la seva militncia i enviat com a soldat a l'frica durant tres anys. 

El 1948 va publicar la seva primera novella, Manda el corazn. Un any desprs va decidir abandonar el pas i s'exili, primer a Frana, on es llicenci en Psicologia per la Universitat de la Sorbona, i, desprs, als Pasos Baixos. Durant la seva estada a l'estranger es doctor en Llengua i Literatura Hispniques. Va retornar de l'exili el 1985 i va installar-se a la ciutat de Trrega.

Durant la seva vida ha exercit de professor universitari, traductor (ha publicat ms d'un centenar de llibres) i escriptor. A banda de ser un gran estudis de l'obra de Ramn J. Sender, tamb ha estat responsable de diverses antologies de poesia neerlandesa.

El 2006 fou distingit amb el Premio de las Letras Aragonesas que concedeix el govern autonmic d'Arag.

 Obres .
 Manda el corazn Barcelona: Bruguera, 1948;
 Baladas del alba bala Santander: La Isla de los Ratones, 1960 (2a. ed.: Madrid: Bartleby, 2001);
 Vspera Barcelona: Saturno, 1969;
 Imn y la novela histrica de Sender London: Tamesis Books, 1970;
 La verdad de Ramn J. Sender Leiden: Cinca, 1982;
 Nada ms realista que el anarquismo Mstoles: Madre Tierra, 1991;
 El grito del sentido comn Madrid: Libertarias, 1994;
 La integral de ambos mundos: Sender Zaragoza: Prensas Universitarias, 1994;
 Holanda al espaol Madrid: Libertarias, 1995;
 Palabra bajo protesta (antologa potica) Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1999;
 Ramn J. Sender, el escritor del siglo XX Lleida: Milenio, 2001;
 Sender en su siglo: antologa de textos crticos sobre Ramn J. Sender Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2001;
 Acaso y Zaragoza, dos prdidas: la prdida Zaragoza: Alcaravn, 2003;
 El altrusmo del superviviente Zaragoza: Centro del Libro de Aragn, 2007;
 Pondera, que algo queda! Zaragoza: Alcaravn, 2007;
 Servet, Spinoza y Sender: miradas de eternidad Zaragoza: Prensas Universitarias, 2007;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238514" title="Videojoc de rol tctic" nonfiltered="2608" processed="2605" dbindex="92625">
Un videojoc de rol tctic (abreviat en angls per les sigles TRPG; a vegades es refereix a un videojoc de rol i estratgia o SRPG) s un gnere de videojoc que incorpora elements de jugabilitat dels videojocs de rol (tan d'ordinador com de videoconsola), i els jocs de guerra tctics (per exemple els de taula). Al Jap aquests videojocs sn coneguts com a "RPG de simulaci", una designaci que pot ser peculiar pels angloparlants natius. L's del mot "simulaci" en japons s quan es tracta d'un "joc de simulaci d'estratgia". Els videojocs de rol tctics sn un subgnere de la tctica per torns o tctica en temps real, depenent si un videojoc s amb una jugabilitat per torns o en temps real (p.e. el Freedom Force o la saga Growlanser). Tamb cal citar els CRPG tctics que sn els mateixos per per ordinador.

Histria.

Alguns dels primers jocs de rol per ordinador utilitzen problablement una forma de combat tctica, com alguns videojocs de la saga Ultima, el Ultima III: Exodus, per citar-ne algun.  Convencionalment i no obstant aix, el terme RPG tctic es refereix al subgnere que va nixer al Jap.  Els origens dels RPG tctics sn difcils de definir fins a l'altre banda de l'Oce Pacfic ja que s un gnere creat al Jap.

Tots els RPG tctics sn descendents de jocs de rol de taula, com s el Chainmail, que t una part ben tctica. Malgrat haver diversos formats dels T/CRPG es pot definir aquest tipus de RPG per la seva aparena i estructura de normes i regles.

Generaci dels 8-16 bits.



S'accepta a grans trets que Nintendo va llanar i publicar el primer videojoc RPG tctic, el Fire Emblem per la Famicom (NES), creat i desenvolupat per Intelligent Systems. Es va llanar al Jap al 1990, el Fire Emblem va ser un arquetip per aquest gnere, establint i fixant els elements de jugabilitat que encara s'usen en els CRPG tctics d'avui en dia (encara que un gran nombre d'aquests elements eren del Ultima III). Combinant els conceptes bsics dels RPG de consola com el Dragon Quest i elements simples de l'estratgia per torns, Nintendo va crear un videojoc d'xit, que va tenir diversos episodis de continuaci i versions paralleles. Per no va ser fins el llanament del Fire Emblem: Rekka no Ken per la Game Boy Advance, diversos anys desprs, que la saga ja no prenia el punt de vista dels videojugadors asitics.

Entre algunes de les versions semblants al Dragon Quest es va crear el Langrisser per NCS/Masaya, el primer llanat per la consola Mega Drive/Sega Genesis al 1991. Es va traduir per la versi nord-americana i es va reanomenar com a Warsong. La saga Langrisser es diferencia del Fire Emblem per la seva estructura general de soldats en lloc de controlar els personatges principals.  El Langrisser ha sigut continuat amb diverses continuacions, el qual cap ha sigut importat a l'Amrica del Nord.

Master of Monsters (MoM) va ser l'nic ttol creat per SystemSoft. Mntre que el Langrisser i el Fire Emblem usaven un escenari de combat en forma de quadrcula, el MoM usava una escenari de combat ms innovador. Els jugadors podien triar un de quatre Lords diferents per defrendre les seves Towers i terrenys on es podia crear un exrcit de criatures per destruir les forces enemigues. Aquest videojoc va tenir una continuaci per la PlayStation que s'anomenava Master of Monsters: Disciples of Gaia, que va tenir xit en l'intent promocional per va fracassar perqu hi havia poca o baixa jugabilitat.  

Els primer videojocs que van tenir molt d'xit i ms vida comercial va ser la saga Super Robot Wars per la Game Boy a partir del 1991, i s un altre exemple clar dels inicis del gnere.

Altres videojocs RPG tctics dels inicis del gnere que va tenir xit va ser el Shining Force de Sega per la Sega Genesis, que va ser llanat el 1992. El Shining Force usava ms els elements RPG dels videojocs de consola que els altres videojocs inicials, permetent caminar pels pobles i parlar amb persones i comprar armes. El Shining Force va ser el primer videojoc dels continents occidentals del gnere.  

Un altre videojoc llanat noms al Jap per la SNES, el Bahamut Lagoon, va iniciar l'empresa Squaresoft (ara Square Enix) per la lnia famosa dels RPG tctics.

A l'Amrica del Nord es van llanar quatre videojocs de la saga Ogre Battle:  Ogre Battle: March of the Black Queen va ser llanat per la Super Nintendo Entertainment System i s ms que un videojoc d'estratgia en temps real, el qual el jugador juga amb personatges a l'estil dels videojocs de rol per ordinador ja que es mouen per un mapa virtual en temps real.  Quan dos personatges es troben aquests s'inicien en un combat, que es juga amb una mnima interacci del jugador. Ms tard, es va llanar el Tactics Ogre, que en un principi era un videojoc de la Super Famicom que no es va llanar a fora del Jap. Va ser tornar ha crear el mateix videojoc per per la Sony PlayStation, amb el ttol de Ogre Battle: March of the Black Queen. Els dos re-llanaments per la PlayStation van ser comercialitzats a l'Amrica del Nord per Atlus, com tamb el Ogre Battle 64: Person of Lordly Caliber per la Nintendo 64.

El Tactics Ogre va ser el que va tenir alguna mena d'influncia en els RPG tctics que els videojugadors reconeixen avui en dia com a Final Fantasy Tactics i Disgaea: Hour of Darkness. Va ser el primer videojoc en haver el mot angls "Tactics" al ttol, un mot que els jugadors distingeixen de quin gnere es tracta. No noms els jugadors eren moguts en una mena de 'grid' individualment, per com que la vista era isomtrica i l'ordre de combat estava calculat per cada personatge individualment. Tot i que aquest videojoc defineix el genere per diverses raos, els videojugadors americans no ho consideraven aix ja que va ser llanat al mercat americ fora de la data indicada. En el Final Fantasy Tactics Advance s'havien requerit la presncia de membres de l'equip del Tactics Ogre i tamb alguns elements de jugabilitat. Tamb es va llanar una continuaci del Tactics Ogre, el Tactics Ogre: The Knight of Lodis que va ser llanat per la Game Boy Advance.

Generaci de 32 bits o modern.


La etapa dels 32 bits va ser influent pels RPG tctics, com el Vandal Hearts de Konami, el Final Fantasy Tactics i el Front Mission 3 d'Square i el Shining Force 3 de Sega, considerat per molts el principal videojoc del gnere.

Vandal Hearts va ser un dels primers ttols per la PlayStation que va ajudar a popularitzar els RPG tctics als EUA. Va ser llanat per Konami i hi havia un mapa isomtric en 3D que es podia fer girar pel jugador. Conseqentment es va llanar una continuaci, tamb per PlayStation, i Konami va anunciar un tercer ttol per Nintendo DS.

Probablement, el Final Fantasy Tactics va ser un dels millors RPG tctics exportats a l'Amrica del Nord. Desenvolupat per antincs treballadors de Quest, l'empresa responsable de la saga Ogre Battle, va combinar diversos elements de jugabilitat de la saga Final Fantasy amb l'estil de Tactics Ogre.

En temps ms propers, un gran grup de fans americans van crear el Nippon Ichi, creadors de videojoc amb xit de PlayStation 2 com La Pucelle: Tactics, , Phantom Brave, Makai Kingdom i Disgaea 2. D'aquests jocs, Disgaea va ser el de ms xit fins al moment i es va llanar a l'Amrica del Nord una segona part creada per Nippon Ichi (el primer va ser , publicat per Atlus) i La Pucelle es va crear i publicar primer al Jap.

Els RPG tctics sn ms famosos que mai, ja que diverses empreses del sector reconeixen la gran audincia d'aquests tipus de videojocs, particularment per Atlus i Nintendo. La Pucelle: Tactics i , que Atlus va fer un rellanament per la gran demanda i va ser un dels grans xits fets per la Playstation 2.



El RPG tctic en ordinadors.
Alguns videojocs del gnere per ordinador creats a continents occidentals han tirat d'aquest gnere durant anys. Les diferncies que es poden veure s que hi ha una tendncia als temes militars sense elements de fantasia que es poden trobar en les cotinuacions en les videoconsoles (i principalment del Jap). Hi ha una major complexitat i llibertat quan s'interacciona amb el que passa en el videojoc. Importants exemples del gnere es poden incloure la saga X-COM, la de Jagged Alliance i la del Silent Storm.

El Fallout Tactics: Brotherhood of Steel s un spin-off de la saga de CRPG de Fallout El videojoc tracta de seguir un seguit de missions, passant per llocs donant mfasi a les tctiques (per menys rol) que els videojocs predecessors.

The Battle for Wesnoth s un altre exemple del gnere, s de programari lliure i multiplataformes i s un RPG  tctic que s millor que en les variants de consola del seu estil.

Els jocs de guerra tctics com la saga Steel Panthers a vegades tamb combina el combat militar tctic amb el rol.

Alguns CRPG, com el Pyrrhic Tales: Prelude to Darkness i els videojocs de Gold Box de finals del '80 i principis dels '90, que han caracteritzat una forma ferma del combat tctic. El The Temple of Elemental Evil apropa els RPG tctics de taula com tamb l'edici 3.5 de Dungeons & Dragons.

Exemples dels RPG tctics que es juguen en temps real es poden incloure el Freedom Force, Freedom Force vs. the Third Reich i Brigade E5: New Jagged Union (noms en aquest ltim cas el joc es pot referir al "Smart Pause").

L'xit.
Alguns RPG tctics poden calen molt de temps de prctica i i sn molt difcil. Des d'ara, la majoria dels RPG tctics sn per divertir i no per altres causes secundries. Els RPG tctics sn ms famosos al Jap per no han rebut l'xit que han tingut als Estats Units.

Cal dir, que l'audincia pels RPG tctics ha crescut progressivament durant el final de la dcada, i amb els ttols de la PS1 i la PS2 incloent-hi el Suikoden Tactics, Vanguard Bandits,  i el Stella Deus: The Gate of Eternity ha hagut un augment de l'xit d'aquest subgnere, com tamb en els videojocs de consoles porttils com el Final Fantasy Tactics Advance (GBA). Els videojocs de consoles japonesos com aquests no han tingut la mateixa vida comercial que a l'Amrica del Nord, que va durar durant tota la dcada de 1990.

En els ltims anys, s'ha incrementat la dificultat de crear RPG tctics per ordinador al continent americ. Molts es creen ara a l'Europa de l'Est.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Gnere de videojoc;
 Videojoc de rol;
 Histria dels videojocs;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238518" title="Leopold Godowsky" nonfiltered="2609" processed="2606" dbindex="92626">

Leopold Godowsky (Sozy, prop de Vilnius, Litunia,  13 de febrer de 1870 - Nova York, Estats Units, 21 de novembre de 1938) fou un pianista, professor i compositor polons nacionalitzat nord-americ el 1891.

Va ser l'nic fill d'Anna i Mathieu Godowsky. El pare, metge reputat, va morir del clera. Anna i Leopold van ser recollits per Louis i Minna Passinock, que mantenien un comer de pianos a Vilnius, la capital. Louis, bon violinista, va ensenyar el viol a Leopold, que ja dominava el Concert de Mendelssohn als 7 anys. Per era el piano el que realment fascinava al jove prodigi. Es va perfeccionar gaireb de forma autodidacte, contra la voluntat del seu mentor.

Emigrat als Estats Units, es va fer de seguida un intrpret de primer nivell, equiparable a Josef Hofmann o Rakhmninov. Va ser el professor de generacions de pianistes clebres (com Jorge Bolet), i amic de personalitats del mn dels arts i de les cincies, entre les quals Charlie Chaplin i Albert Einstein. Va patir trastorns vasculars durant els ltims anys de la seva vida, morint de sobte en el transcurs d'una gravaci dels Nocturns de Chopin.

Com a compositor, va deixar una obra abundant per a piano i el seu ensenyament, aix com moltes transcripcions de Weber, Brahms, Johann Strauss, entre altres. Els seus 53 estudis sobre els 27 estudis de Chopin(compost entre 1893 i 1914) sn les ms clebres de les seves transcripcions. "Recomposicions" ms que "transcripcions", ja que Godowsky superposa els estudis, varia els temes, els inverteix, transcriu per a la m esquerra all que Chopin havia escrit per a la m dreta, fins a posar certes fonts prpies. Aquestes peces sn entre les ms svies i les ms difcils mai no escrites per al piano, encara que Godowsky mai no hagi estat d'aquesta opini doncs no considerava les seves composicions o transcripcions massa difcils d'interpretar. Malgrat aix, els pocs pianistes que interpreten en concert aquests estudis es lliuren de fet a grans proeses fsiques, sobretot en aquelles escrites noms per la m esquerra.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238519" title="Franois Mah" nonfiltered="2610" processed="2607" dbindex="92627">

Franois Mah (Arradon, 2 de setembre de 1930) s un ciclista francs que fou professional entre 1950 i 1965, aconseguint 45 victries, les ms importants de les quals una etapa al Tour de Frana, i dues a la Volta a Espanya.

Palmars.
1949;
 1r a Auray;
1950;
 Campi de Bretanya de persecuci per equips;
 1r a Elven;
 1r a Bubry;
1951;
 1r del Tour de Calvados i vencedor d'una etapa;
1952;
 1r del Tour de l'Orne i vencedor de 2 etapes;
 1r del Circuit dels 2 Clochers;
 1r a Malan;
 1r a Toul;
 1r a Scaer;
 1r a Bannalec;
 1r a Gumn-sur-Scorff;
1954;
 1r a Brest;
 1r a Bannalec;
 1r del Circuit dels 2 Clochers;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1955;
 1r a Malansac;
 Vencedor del premi de la regularitat del Tour del Sud-oest;
1956;
 1r a Scaer;
 1r del Tour de l'Est i vencedor d'una etapa;
1957;
 1r a Plougasnou;
 Vencedor de la contrarellotge per equips del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;
1958;
 1r a Querrien;
 Vencedor de la contrarellotge per equips de la Volta a Espanya;
1959;
 1r del Premi de Bain-de-Bretagne;
1960;
 1r del Critrium dels Asos Bretons;
 1r del Circuit de l'Armrica;
 1r de la Ronda de Camors;
 1r a Boussacs;
 1r a Chauffailles;
1961;
 1r a Vannes (darrera derny);
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1962;
 1r a Plvin;
 1r a Mael-Carhaix;
1963;
 1r del Gran Premi de Cannes;
1964;
 1r a la Sena;
1965;
 1r a Grandchamp;
 1r a Vannes;

Resultats al Tour de Frana.
1953. 10 de la classificaci general. Porta el maillot groc una etapa;
1954. 15 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1955. 10 de la classificaci general;
1956. Abandona (12a etapa);
1957. 11 de la classificaci general i vencedor d'una etapa (CRE);
1958. Abandona (21a etapa);
1959. 5 de la classificaci general;
1960. 14 de la classificaci general;
1961. Abandona (2a etapa);
1962. 20 de la classificaci general;
1963. 19 de la classificaci general;
1964. Abandona (5a etapa);
1965. 43 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. 11 de la classificaci general i vencedor d'una etapa (CRE);
1961. 2n de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Franois Mah ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238523" title="Marmota alpina" nonfiltered="2611" processed="2608" dbindex="92628">


La marmota alpina (Marmota marmota) no s autctona dels Pasos Catalans, sin que hi va arribar des dels Pirineus francesos, on el 1948 es van realitzar les primeres introduccions de marmotes procedents dels Alps amb l'objectiu de reduir la predaci de l'liga daurada (Aquila chrysaetos) sobre les cries d'isard. Al cap d'un temps, alguns exemplars van passar al vessant espanyol de la serralada pirinenca. Al Principat de Catalunya van arribar cap als anys setanta: s'hi van establir i aviat van comenar a reproduir-se.

Morfologia.

Rosegador d'aspecte rabassut, cap arrodonit amb unes orelles petites i potes curtes i fortes, provedes d'ungles adaptades a l'excavaci. 

La cua s molt peluda i equival a 1/3 de la longitud del cap ms el cos.

La coloraci general del pelatge s grisa, barrejada amb groc i negre, ms fosca pel dors que pel ventre. La part superior del cap s ms fosca, de vegades negra, i la punta de la cua tamb s negra.

Dimensions corporals: cap + cos (49 - 58 cm) i cua (15 - 19 cm).

Pes: les femelles fan entre 2,8 i 4,5 kg, mentre que els mascles acostumen a fer entre 3 i 8 kg.

Hbitat.

s un mamfer tpic dels prats d'alta muntanya, que habita per sobre dels 1000 m d'altitud. No penetra mai a l'interior del bosc.

Els seus amagatalls preferits sn les tarteres de blocs i altres grans acumulacions de pedra.

Costums.

Animals colonials de costums dirns i amants del sol, les marmotes alpines sn fcils d'observar a ple dia, sobretot quan el temps s clid i assolellat. Aleshores se les pot veure parar el sol a prop de les seues galeries, excavades en un prat o entre unes roques. Rares vegades s'allunyen ms d'un metre de l'entrada, de manera que al ms petit senyal de perill es poden posar rpidament a recer. Si b els espanta la presncia humana, s'acostumen fcilment als actes rutinaris que es realitzen a prop seu.

En cas de perill emeten una mena de xiulet estrident per avisar les seues companyes.

Hivernen durant uns sis o set mesos l'any, des de mitjan octubre fins al maig.

Espcies semblants.

No es pot confondre amb cap mamfer terrestre que ocupi el mateix hbitat.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 128-129. ;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Informaci sobre la marmota alpina ;
 Videoclip sobre marmotes alpines ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238526" title="Fora de joc" nonfiltered="2612" processed="2609" dbindex="92629">

El fora de joc s una regla que s'aplica al futbol modern i s'ha establert segons les normes de la FIFA.
L'aplicaci de la regla de fora de joc es divideix en tres passos: posici de fora de joc, infracci de fora de joc i sanci. 

Posici de fora de joc.
Un jugador est en posici de fora de joc si est "ms prop de la lnia de meta contrria que la pilota i el penltim adversari", tret que es trobi dintre del seu propi camp. Un jugador que estigui en lnia amb el penltim contrincant no es considera fora de joc. Cal adonar-se que els dos contrincants poden ser el porter i altre jugador de camp, o dos jugadors de camp. Tamb ha de remarcar-se que la posici de fora de joc es determina en el moment en el qual la pilota s colpejada o jugada per un company d'equip   la posici de fora de joc d'un jugador no es veur alterada pel moviment posterior dels companys d'equip o dels adversaris. s important denotar que situar-se en situaci de fora de joc no s, en si, una infracci.

Infracci de fora de joc.
Un jugador en posici de fora de joc noms comet l'esmentada infracci si, en l'instant en qu el jugador colpeja o s jugat per alg del seu equip ell est, segons l'rbitre, involucrat en la jugada ja sigui: interferint el joc o a un contrari, o tractant de treure avantatge d'aquesta posici. Determinar si un jugador est involucrat en una jugada pot ser complex. Un jugador no comet una infracci de fora de joc si rep la pilota directament d'un servei de banda, de porta o de crner. Tampoc es comet infracci de fora de joc si el jugador colpeja o juga una pilota que ha estat tocada en ltima instancia per un jugador de l'equip contrari (si el toc fou intencionat). La FIFA va publicar uns nous consells per a interpretar la regla de fora de joc en 2003, i aquests es van incorporar a la regla 11 al juliol de 2005. La nova redacci busca definir precisament els segents tres casos : 
 Interferir el joc significa jugar o colpejar la pilota passada o tocada per un company d'equip.
 Interferir a un contrari significa evitar que un contrari colpeji o pugui jugar una pilota obstruint clarament la seva lnia de visi o els seus moviments, o fent un gest o moviment que, segons l'rbitre, cridi l'atenci o distregui al contrari. ;
 Treure avantatge de la situaci de fora de joc significa jugar una pilota que rebota contra el pal, o jugar una pilota que rebota contra un contrari, estant el jugador atacant en situaci de fora de joc. A la prctica, un jugador en posici de fora de joc pot ser penalitzat abans de jugar o tocar la pilota si, segons l'rbitre, el jugador en qesti, estant en la posici antirreglamentria, realitza algun moviment o acci per interceptar o jugar la pilota. La interpretaci de l'rbitre d'aquestes noves definicions encara s objecte de controvrsia, sobretot en la definici de quins moviments pot realitzar un jugador en situaci de fora de joc perqu no pugui jutjar-se que interfereix amb un contrari.

Sanci.
La sanci d'una infracci de fora de joc s un lliure indirecte per a l'equip contrari, en el punt en el qual es va cometre la infracci. Alguns rbitres, a discreci, permeten que el joc continu si l'equip contrari ja t l'avantatge o la pilota, concedint aix el que s'anomena com Llei de l'avantatge i agilitzant el joc.

Arbitratge.
Per a l'aplicaci d'aquesta regla, l'rbitre depn en gran mesura del seu rbitre assistent, que normalment se situa parallelament amb el penltim defensor de la part del camp que es troba (les tcniques exactes de posicionament sn ms complexes). La tasca dels rbitres assistents respecte als fora de joc poden ser difcils, ja que han d'estar atents als atacs i als contraatacs, considerar quins jugadors es troben en posici de fora de joc cada vegada que es jugui la pilota (sovint des de l'altre extrem del camp), i determinar si els jugadors situats en fora de joc estan involucrats en la jugada. El risc d'error d'arbitratge s'amplifica per l'efecte de la perspectiva, que es fa present quan la distncia entre el jugador atacant i l'rbitre assistent s significativament diferent de la distncia al jugador defensor, i l'rbitre assistent no est en lnia amb aquest ltim. La dificultat de detectar un fora de joc s, sovint, infravalorada pels espectadors. Tractar de determinar si un jugador est en lnia amb un adversari en el moment en el qual es colpeja la pilota no s fcil: si un atacant i un defensor corren en direccions contrries, poden allunyar-se dos metres en una desena de segon.

Tctica del fora de joc.
La tctica del fora de joc, o reducci d'espais, s una tctica defensiva. Quan un jugador atacant est avanant pel camp i un company d'equip est llest per a enviar-li la pilota, els defensors s'avanaran sincronitzadament de manera que l'atacant es trobi situat darrere d'ells en el moment en el qual la pilota es copegi, fent que l'atacant es colloqui en posici de fora de joc en el moment de la passada. Els defensors que empren aquesta tctica sovint intenten atreure l'atenci de l'rbitre assistent cap a la possible posici de fora de joc de l'atacant, ja sigui xisclant o aixecant el bra. Es sol dir que l's d'aquesta tctica fomenta un futbol avorrit. No obstant aix, pot ser una estratgia arriscada ja que els defensors han d'avanar junts, en cas contrari els jugadors atacants no es trobaran en posici de fora de joc; si la tctica falla, els jugadors atacants tindran una cam gaireb buit cap a la porteria. Els canvis de reglament del 2003 han fet que aquesta tctica sigui ms perillosa. Un dels defenses ms coneguts que va emprar aquesta tctica va ser Billy McCracken del Newcastle United. Es creu que la seva tctica de joc va obligar als responsables a modificar les normes en 1925, reduint el nombre de defensors necessaris entre l'atacant i la lnia de fons de tres a dos. Recentement, la tctica de la reducci d'espais s'ha tornat fins i tot ms arriscada amb la interpretaci del 2003, ja que una situaci passiva en fora de joc no es penalitza. D'aquesta manera, els equips que portin a terme aquesta tctica poden fallar si el jugador en fora de joc no est involucrat en el joc actiu.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238527" title="Museu Martim" nonfiltered="2613" processed="2610" dbindex="92630">


 Museu Martim de Barcelona;
 Museu Martim, Fluvial i Portuari de Rouen;
 Museu Martim de Dubrovnik;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238528" title="Llebre ibrica" nonfiltered="2614" processed="2611" dbindex="92631">

La llebre ibrica (Lepus granatensis) s un lagomorf endmic de la Pennsula Ibrica i de les Illes Balears.

Morfologia.

S'assembla molt a la llebre europea, per s ms petita i t les orelles una mica ms llargues comparades amb el cos, de manera que, doblegades endavant, depassen clarament l'extrem del musell. Tamb t uns ulls grans i sortints de color groc.

La coloraci s marr ocre pel dors i blanca per les parts ventrals, amb una taca negra a l'extrem de les orelles i una altra a la part dorsal de la cua. La part superior de les potes s blanca.

Dimensions corporals: cap + cos (44-47,5 cm), cua (9,3 - 12 cm) i orelles (9,4 - 11 cm).

Pes: 2 - 2,6 kg.

Hbitat.

Zones obertes i planes, conreus de sec (cereals, ametllers, oliveres, etc.), brolles i garrigues.

Costums.

Principalment crepuscular, surt a cercar aliment a les primeres hores del mat i a les darreres de la tarda. Durant el dia descansa en unes petites depressions que excava al sl, amagada sota un arbust o en un altre lloc ben protegit.

Com la llebre europea, corre en ziga-zaga quan l'empaita un enemic.

Rastre.

Com la llebre europea, deixa uns excrements en forma de boletes negres.

Subespcies.

Segons el color i la grandria, hi ha tres subespcies de la llebre ibrica:

 Lepus granatensis granatensis: la ms abundant. Es troba al Pas Valenci, Andalusia, Extremadura, Castella i el sud del Principat de Catalunya i Arag.
 Lepus granatensis gallaecius: t un pelatge ms fosc i es troba a Galcia.
 Lepus granatensis solisi o llebre mallorquina: hi ha sospites de la seua extinci ja que no ha estat vista en els darrers anys. T un pelatge ms clar i s ms petita que les altres subespcies.

Espcies semblants.

La llebre comuna s de mida ms gran, t les orelles ms curtes i la part superior de les potes del mateix color que el dors, sense taca blanca.

El conill s ms petit, de potes ms curtes i d'orelles tamb ms curtes (doblegades endavant no depassen l'extrem del musell) i sense la taca negra a l'extrem. Quan corre ala la cua cap amunt i ensenya la part blanca de sota, mentre que la llebre mant la cua avall i ensenya la taca fosca de la part de sobre.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 118-119. ;
 Hoffmann, Robert S.; Andrew T. Smith (16 de novembre del 2005), in Wilson, D. E., i Reeder, D. M. (editors): Mammal Species of the World, 3a. edici. Johns Hopkins University Press, pgs. 199-200. ISBN 0-801-88221-4.  ;

Enllaos externs.
 Informaci sobre la llebre ibrica. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238543" title="Simfonia nm. 7 de Beethoven" nonfiltered="2615" processed="2612" dbindex="92639">

La Simfonia nm. 7 en la major, Op. 92, de Ludwig van Beethoven va ser composta entre els anys 1811 i 1812. El compositor va comenar a treballar-hi durant una estada a la ciutat balneari de Teplice (Bohmia). Va ser dedicada al comte Moritz von Fries.

Estrena.
Va ser estrenada a Viena el 8 de desembre de 1813 en un concert a benefici dels soldats ferits en la Batalla de Hanau, amb el mateix Beethoven dirigint l'orquestra i amb Louis Spohr entre els violinistes. L'obra va ser ben rebuda i es va haver de repetir el clebre allegretto.

Instrumentaci.
La partitura est escrita per als segents efectius orquestrals: 2 flautes, 2 obos, 2 clarinets en la, 2 fagots, 2 trompes en la, mi i re, 2 trompetes en re, timbals i instruments de corda.

Forma.
T quatre moviments:

I. Poco sostenuto   Vivace;
II. Allegretto;
III. Presto;
IV. Allegro con brio;

La seua durada s d'aproximadament 34 minuts.

Desprs d'una introducci lenta, (com en la primera, segona i quarta simfonies) el primer moviment es desenvolupa en forma sonata i est dominat per agitats ritmes de dansa.

El segon moviment, en la menor, sona "lent", tot i que el tempo indicat s l'Allegretto, s a dir, "lleugerament rpid". En realitat resulta lent en comparaci amb els altres tres moviments, molt rapids.  Aquest ha estat el moviment ms popular de la simfonia des de la seua estrena, on el pblic va demanar la seua repetici. Cal destacasr l'ostinato (figura rtmica repetida) d'una negra, dues corxeres i dues negres.

El tercer moviment s un scherzo i trio. Ac, el trio (que est basat en un himne austrac de pelegrinaci) s'interpreta dues vegades en lloc d'una sola. Aquesta expansi de la forma comuna A-B-A de l'estructura de la forma ternria a A-B-A-B-A era bastant habitual en altres obres de Beethoven del mateix perode, com en la seua Simfonia nm. 4 i el Quartet de corda Op. 59 nm. 2.

L'obra s coneguda per l's de motius rtmics. Tamb s de tonalitat subtil, fent s de les tensions entre els centres de la, do i fa. El segon moviment s en la menor amb episodis en la major, i el scherzo s en fa major.

Recepci.
El compositor Antony Hopkins ha dit de la simfonia:

La Setena Simfonia, potser ms que les altres, ens transmet un sentiment d'espontaneitat; les notes semblen fugir de la partitura noms nixer, en una onada d'inspirada invenci. El mateix Beethoven s'hi va referir amb emoci com "una de les meues millors obres". Qui som nosaltres per discutir la seua opini?

Altre admirador, Richard Wagner, referint-se als alegres ritmes que impregnen tota l'obra, la va anomenar "apoteosi de la dansa".  

No obstant aix, l'admiraci per la setena simfonia no ha estat universal. Carl Maria von Weber considerava que la lnia cromtica baixa en la coda del primera moviment era l'evidncia que Beethoven estava "madur per al manicomi".

Media.







Notes.


Bibliografia.
Hopkins, Antony (1981) The Nine Symphonies of Beethoven, Heinemann.

Enllaos externs.
Partitura Completa;
Enregistrament lliure de la Columbia University Orchestra.
Interpretaci completa per l'Orquestra de Filadlfia.
 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238545" title="Rata cellarda" nonfiltered="2616" processed="2613" dbindex="92640">

La rata cellarda (Eliomys quercinus) s un rosegador del gnere Eliomys. 

Juntament amb el lir i la marmota alpina, l'nic rosegador de Catalunya que a l'hivern entra en letrgia.

Morfologia.
s un rosegador d'orelles grans, ulls sortints i cua llarga, recoberta de pls, que cap a la punta es van fent ms llargs fins a formar un pinzell. El tret ms distintiu de la rata cellarda s una mscara facial molt conspcua formada per dues lnies de color negre que surten del musell, envolten els ulls i acaben a la base de les orelles.

La coloraci general del dors s grisa amb un toc de vermell o de marr, ms intens en els animals ms vells. El ventre s blanc, amb una taca negra a la base de cada pota. Els pls que recobreixen la part superior de la cua sn de color marr vermells a la base i negres a l'extrem, mentre que els de la part de sota sn sempre blancs.

Dimensions corporals: cap + cos (12 - 14 cm) i cua (9,8 - 12 cm).

Pes: 60 - 120 g.

Hbitat.
Terrenys arbrats (rouredes, fagedes, avellanedes i alzinars) i tota mena d'ambients on abunden les pedres i els grans blocs. 

Tamb pot habitar zones ruderals i jardins, i a l'hivern pot amagar-se en habitacles humans com graners, pallisses o bordes. En canvi, defuig els terrenys recoberts d'herba.

Costums.
s de costums nocturns, i presenta un mxim d'activitat cap a mitjanit. Anant amb cotxe quan ja s fosc no s rar veure-la travessar la carretera, espantada per la llum dels fars i amb la cua alada.

Es mou amb gran agilitat entre les branques dels arbres i arbustos, on construeix un niu esfric amb branquillons i fulles. Els nius d'hivern, ms grans, sn ocupats per animals de diferent sexe i edat, mentre que els d'estiu sn individuals.

Al final d'octubre o al principi de novembre es retira al niu o s'amaga a les golfes d'una casa, preferentment deshabitada, a dormir, i no es desperta fins al final de mar o al principi d'abril.

Subespcies.
N'hi ha quatre:
 E. q. gymnesicus: distribut per Mallorca i Menorca.
 E. q. ophiusae: el ms gran de les quatre subespcies i present nicament a l'illa de Formentera.
 E. q. lusitanicus: de pelatge rogenc i distribut pel sud-oest d'Ibria.
E. q. quercinus: pelatge ms fosc, de menys grandria i distribut per la resta d'Ibria que no ocupa la subespcie abans esmentada.

Espcies semblants.
L'esquirol i el lir, si b de morfologia semblant i tamb arborcoles, tenen la cua estarrufada i no presenten mscara facial.

Bibliografia.
 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 132-133. ;

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre aquesta espcie animal. ;
 Informaci de la rata cellarda. ;


Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238548" title="Gai Juli Sol" nonfiltered="2617" processed="2614" dbindex="92642">
Gai Juli Solinus (Gaius Julius Solinus), fou un gramtic i compilador llat, probablement de mitjans del segle IV, tot i que Theodor Mommsen, que n'edit les seves obres, el situ en la primera meitat del segle III.

Fou l'autor d'un tractat geogrfic dividit en 57 captols amb breus ressenyes del mon antic conegut i una descripci de curiositats en un mbit corogrfic amb noticies histriques, orgens, costums, ritus religiosos, condicions socials, histria natural i altres circumstancies, i un detall de les produccions de cada regi animals, vegetals i minerals, anomenat De mirabilibus mundi ('Les meravelles del mn'), que circul tant amb el ttol de Collectanea rerum memorabilium ('Collecci de curiositats'), com de Polyhistor; essent aquest darrer ttol el promogut per l'autor. La major part est extreta de la Naturalis Historia de Plini el Vell i de la geografia de Pomponi Mela. Segons ell mateix diu, la seva obra fou seleccionada de les millors fonts, per no diu quines.

El Polyhistor s'imprim el 1473 a Vencia, per Nicolaum Ienson, sota el ttol de De situ et memorabilibus orbis capitula, ttol que apareix, en terres catalanes, a la biblioteca de l'humanista Pere Miquel Carbonell. .  


Enllaos externs.

 Caii Julii Solini de Mirabilibus Mundi a "The Latin Library".

Notes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238549" title="Can Padrosa" nonfiltered="2618" processed="2615" dbindex="92643">
Can Padrosa s una masia que est situada a la riba dreta de la riera de Sant Just, dintre del terme de Sant Just Desvern i al llindar del Parc de Collserola, comarca del Baix Llobregat, i forma part del patrimoni histric i artstic del municipi. Esta situada molt a prop de l'antic traat de la Via Augusta.

L'edifici.

L'edifici de can Padrosa est format per una planta baixa, un pis i les golfes, la coberta s a dues vessants amb teula vermella i amb un doble rfec de coberta, la faana principal est orientada cap al sud o sol de migdia, i a la banda de llevant te una galeria adossada amb una rica collecci d'eines del camp.

Destaca el portal adovellat flanquejat a banda i banda per finestres amb les llindes de pedra a la vista i protegides per reixes. Damunt el portal, a l'alada del pis, hi ha una finestra gtica germinada per un esvelt pilar i amb arcs lobulats. A l'esquerra del finestral gtic s'hi pot veure un rellotge de sol. A un costat i l'altre de la finestra hi han altres finestres, tamb gtiques, formades per arcs lobulats emmarcats en un relleu esculpit en forma d'arc conopial. A l'alada de les golfes hi ha tres finestres idntiques ms petites.

Tota la faana ha estat restaurada recentment de forma molt acurada, fent-se un treball qualitativament important. S'ha pintat de color crema, s'han netejat els llindars de les finestres de pedra vista i el portal de la masia, i s'han arreglat els bancs d'obra que el flanquegen. Al rebedor de l'entrada hi ha dues sitges que antigament servien per emmagatzemar el gra dels cereals, ara cobertes amb un vidre transparent que permet veure el seu l'interior illuminat.

La nissaga Padrosa l'ha habitada fins a l'actualitat en qu el propietari, en Pere Padrosa i Pruna, en conserva la memria que transmet de forma oral i n'assegura la continutat a travs de fills i nts. El Sr. Padrosa amb la seva empenta ha aconseguit que fills i nets retornin a ocupar diverses espais i annexes de la masia, omplin-los de vida i garantint-ne la continutat tant de la masia com de la seva herncia cultural.

La histria.

La primera referncia documentada s del 1077, i precisament aquesta data est gravada sobre pedra a la dovella central de l'arc d'accs. Inicialment la masia era coneguda com Can Puig o Can Puig de les Basses perqu tenia basses i un mol. Pere del Puig feia al 1177 una declaraci sobre una pea de terra, de la que n'era usufructuari. L'edifici actual, amb una planta basilical, s una construcci de comenaments del segle XV, i a partir de 1509 es coneix com a Can Padrosa. Durant el segle XVIII es va anomenar freqentment Can Padrosa de la Muntanya, per diferenciar-ho del nucli urb de Sant Just que anava creixent.

En terrenys propietat de la masia es va edificar al segle XIV un mol fariner de bassa, que captava l'aigua de la riera. L'aigua passava per un cup (pou) i amb la seva fora movia el rodet del mol. D'aquesta manera els pagesos molien el blat per fer farina. La primera referncia documental sobre el mol la trobem al 1306, any de la seva construcci, per el mol canvi de mans constantment. Els seus propietaris tils o usuaris eren els santjustencs Ferrer Moragues i Arnau d'Horta. A aquest mateix 1306 el senyor feudal, Guillem Durfort, era el propietari directe del mol. Al 1311 el senyor feudal ho va vendre a un mercader de Barcelona, Guerau Trilla, i al 1347 el mol apareix en un document de la catedral de Barcelona, citat com a mol mitj, el que ens fa pensar en l'existncia d'altres dos molins, propietat de Bonanat Teixidor. El mol va deixar de funcionar aviat i no es va parlar d'ell fins al 1651, amb motiu de l'enterrament a la bassa del mol de tres morts de pesta que desprs van ser retirats. El mol fariner formava part de la finca de Can Padrosa, si b els actuals propietaris de la casa mai l'havien vist funcionar. A l'any 1986 l'Ajuntament va decidir adquirir els terrenys i al 1987 les restes es van incloure al Catleg del Patrimoni Histric i Artstic Local.

Els cultius.

La major part del terreny de la finca era de sec per tenia algunes zones regades amb l'aigua de la riera, que es va reforar amb la construcci d'una mina i un pou, tan pel consum propi con per regar una petita horta vora la casa.

La producci agrcola de la finca era en primer lloc el cultiu de la vinya que ocupava gaireb la meitat de les terres de conreu, amb les varietats sanjuanes i picapolls, i molt ms enrere els cereals com el blat, l'ordi i la civada. Tamb hi havia conreu d'oliveres, garrofers, ametllers, diversos arbres fruiters (cirerers i pruneres), llegums (psols), aix con les figueres, ja que les figues seques constituen un gran aliment, sobretot durant els llargs hiverns. La producci d'hortalisses era fonamentalment per al consum familiar, i al galliner l'aviram estava constitut bsicament per gallines i capons.

Cap a 1850 una plaga d'odi, i desprs la filloxera, va malmetre la vinya i es van comenar a arrencar els ceps malalts i parallelament va crixer l'extensi dedicada a cereals. Ms tard, les gelades dels anys seixanta la van rematar. A partir del anys cinquanta del segle passat, els terrenys de la part del darrera de la masia, amb pendent i de sec, es van comenar a parcellar i donar forma al barri conegut con Plana Padrosa. En l'actualitat sn els carrers: Alzines, Ametllers, Avellaners, Garrofers, Gessam, Ginesta, Gira-sol, Mimoses, Oliveres, Pins, Roser, Tarongers, Tillers, Caadors i Perdius.

s una de les poques masies del municipi que encara avui es dedica a l'agricultura. Actualment els propietaris tenen cura de cavalls i conreen les terres de l'horta i uns quants arbres fruiters.

La collecci.

Amb el pas del temps, la famlia Padrosa ha anat guardant i recollint tots els estris domstics i eines del camp que han fet servir, en un moment o altre, en la vida quotidiana de la masia i la pagesia. De forma continuada, tots els membres de la famlia han collaborat a les tasques de neteja i manteniment de les peces, mentre anaven ampliant l'espai de la masia on les anaven recopilant. Com a fruit del seu esfor, cal remarcar una quantitat important de temps i diners invertits en la restauraci i recuperaci acurada de molts objectes, alguns ms grans i complexes com son dos carros de fusta i un tractor.

Els estris d's domstic sn els que estaven situats bsicament a la cuina, la alcova o les sales de la masia que, junt amb les eines del camp, es troben agrupats com a Collecci de Can Padrosa a la sala coneguda com el Cup Vell aprofitada quan ja havia perdut el seu valor d's. A l'inici de l'any 2007, grcies al suport de la famlia Padrosa, el Centre d'Estudis Santjustencs (CES) ha pogut establir un acord amb Institut Ramon Muntaner (IRMU) per iniciar les tasques d'inventari i catalogaci dels estris domstics i eines del camp que formen part del patrimoni de la famlia.

Les fitxes elaborades s'han posat a disposici de l'Inventari del Patrimoni Etnolgic de Catalunya (IPEC) que al mateix temps les gestionar per els investigadors del nostre pas que tinguin inters en elles. Posteriorment les fitxes seran incorporades al Museu Virtual del web del Centre d'Estudis Santjustencs.

La familia Padrosa va quedar finalista, i va rebre un diploma honorfic a l'Apartat de Preservaci del Patrimoni, durant la gala dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat Edici 2007.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238550" title="Garuda" nonfiltered="2619" processed="2616" dbindex="92644">

El Garuda (Snscrit: Garu a     , P li Garu a) s un ocell mtic molt gran que agrada als ocells. Criatura que apareix tant en la mitologia hind com en la mitologia budista. s considerat un deu menor al hinduisme i al budisme

Garuda s el nom hind per a la constellaci de l'liga.

 Garuda a l'hinduisme .
En la mitologia hind, el Garuda s una divinitat menor, generalment s la montura de Vixnu. Garuda es representa com si tingus un cos d or, cara blanca, ales vermelles, un pic d guila i ales, per el cos d un home. Porta una corona sobre el cap, s antic i enorme i pot bloquejar el sol.

El seu estatus en la religi hind es pot mesurar pel fet que la independncia de Upanishad, el Garudopanidad i un Purana, el Garuda Purana est dedicat a ell. Se li atribueixen diversos noms: Chirada, Gaganeshvara, Kamayusha, Kashyapi, Khageshvara, Nagantaka, Sitanana, Sudhahara, Suparna, Tarkshya, Vainateya, Vishnuratha. Els Vedes van proporcionar la referncia ms antiga de Garuda, encara que amb el nom de  yena, en el que aquesta poderosa au es diu que ha portat nctar a la terra des del cel. Els Puranas, que van existir molt ms tard, fan menci a Garuda com la mateixa cosa, el que indica que  yena (guila) i Garuda sn la mateixa cosa. Una de les cares de r  Pacamukha Hanuman s Mahavira Garuda. Aquesta cara apunta cap a l oest. El culte a Garuda es fa perqu es creu que pot eliminar els efectes del ver en el cos. Hanuman s tamb un dels avatars de Garuda. En el Tamil Vaishnavism, Garuda i Hanuman sn coneguts com  Periya Thiruvadi  i  Siriya Thiruvadi .

En el Bhagavad Gita (CH.10, Vers 30), enmig de la batalla Kurukshetra, Krishna explica la seva omnipresncia, diu-  De les aus, jo soc el fill de Vineeta (Garuda) - aix indica la importncia de Garuda.

Garuda desenvolupa un paper important com a Avatar de Krishna en el qual Krishna i Satyabhama viatgen sobre Garuda per matar a Narakasura. En una altra ocasi Lord Hari monta a Garuda per salvar al devot elefant Gajendra. Tamb es diu que les ales de Garuda quan volen cantaran els Vedes.

 Garuda al budisme .
A la mitologia budista, Garu as (P li: garu  ) sn enormes aus depredadores amb intelligncia i organitzaci social. Un altre nom per garuda s supar a (P li: supa  a), que significa  amb bones ales . Com les N ga, combinen les caracterstiques dels animals i els dus podent-se considerar els devas ms baixos.

La grandria exacta de Garuda s incert, per les seves ales es diu que podien fer molts quilmetres. Aix pot ser una exageraci potica, per tamb es diu que la cua de garuda crea vents huracanats que enfosqueixen el sol i fa vola cases. L sser hum s tan petit en comparaci amb un garuda que l home es podria amagar en el plomatge i no es veuria (K k t  J taka, J.327). Tamb sn capaos d agafar un grapat d arbres de rel i emportar-se ls.

Els garudes tenen reis i ciutats i com a mnim alguns d'ells tenen la potncia mgica de transformar-se en forma humana quan desitgen tenir tractes amb la gent. En algunes ocasions els reis Garuda han tingut aventures amb dones humanes en aquesta forma. Les seves cases estan en boscos del simbal  o arbres de cot o de seda.

Els Garudes sn enemics de les N ga, una raa intelligent de serp o drac i sn ssers als que s ha de caar. El Garuda va cridar a la N ga per portar-la davant els seus caps per la N ga va aprendre a empastar-se pedres perqu fos massa pesada i aix Garuda no se l pogus emportar matant-les per esgotament. Aquest secret va ser revelat als Garudes pel monjo Karambiya, el qual li va ensenyar a agafar una N ga per la cua i obligar-la a que vomits la pedra (Pandara J taka, J.518).

Els Garudes es trobaven entre els ssers anomenats per  akra per protegir el Mn Sumeru i el cel Tr yastri  a dels atacs de les asures.

En el Mahasamyatta Sutta, Buda aconsegueix una pau temporal entre els Garudes i les N ga.

La paraula Garuda en snscrit ha estat agafada i modificada en diferents llenges de diferents pasos budistes. A Tailndia la paraula Garuda s Krut (    ). A Birmnia s ga-lon. En japons s anomena Karura (la forma Garuda     ) encara que s utilitzat en la ficci japonesa.

A Tailndia i Indonsia tenen a Garuda com el seu smbol nacional, tamb l aerolnia nacional d Indonsia es diu Garuda Indonsia. Una de les formes de Garuda, s utilizada a Tailndia com una senyal de la famlia reial, s anomena Krut Pha, que significa "garuda actuant en els vehicles (de Vishnu)." 

El Garuda s el smbol de la ciutat de Ulan Bator, Monglia. Segons les creenes populars de Monglia, Khangard s l esperit de muntanya de Bojdochan - ula que es va convertir en un seguidor de la fe budista. Avui est considerat com el guardi de la muntanya de Bojdochan   ula.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238565" title="Brynjlfur Sveinsson" nonfiltered="2620" processed="2617" dbindex="92645">

Brynjlfur Sveinsson (1605 1675) va ser el bisbe luter al poble de Sklholt situat al sud d'Islndia.

Aquest mateix bisbe va decobrir el Cdex Regius i el va annomenar Edda. Brynjlfur va atribur el cdex manuscrit a Smundr fri, un sacerdot islands del s. XII. Emper, aquesta atribuci va ser negada pels savis moderns, que creuen que va ser fet per diversos autors.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238566" title="Simfonia nm. 4 de Schubert" nonfiltered="2621" processed="2618" dbindex="92646">

La Simfonia nm. 4 en do menor, D. 417, "Trgica" s una obra de Franz Schubert, composta l'any 1816, a l'edat de 19 anys.

Va ser composta desprs de la seua tercera simfonia. El seu sobrenom, donat pel mateix compositor, t relaci amb l'atmosfera de l'obra (la primera de l'autor composta en mode menor, i l'nica, llevat de la seua Simfonia Inacabada), en contrast amb les tres precedents. 

L'estrena va tenir lloc a Leipzig el 19 de novembre de 1849, s a dir, vint anys desprs de la mort del compositor.

Es composa de quatre moviments i la seua durada s d'al voltant 30 minuts.

Adagio molto   Allegro vivace;
Andante;
Menuetto : allegretto vivace;
Allegro;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238567" title="Illuminat Saperas i Ivern" nonfiltered="2622" processed="2619" dbindex="92647">
Illuminat Saperas i Ivern (Barcelona - Igualada, Anoia, 20 de mar de 1950) fou msic, organista i compositor. Instrument balls populars d'Igualada i compongu les sardanes Capvespre, Mirador, Pels cims de Camprodon i La puntaire de la costa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238569" title="Sklholt" nonfiltered="2623" processed="2620" dbindex="92648">

Sklholt (en Islands Antic: Sklaholt) s una ubicaci histrica situat al sud d'Islndia, sobre el riu Hvit.

El poble anomenat Sklholt consisteix solament en una esglsia relativament gran i unes quantes cases. No obstant aix, ha estat de gran importncia per a la histria del pas. Des de l'edat mitjana i fins a 1785 va ser, juntament amb Hlar, una de les dues seus epsicopals d'Islndia, i tamb un centre cultural i poltic. La primera escola del pas es va fundar a Sklholt. I a l'any 1550 l'ltim bisbe catlic, Jn Arason de Hlar, va ser executat all en presncia dels seus dos fills.

La grandria de l'esglsia sembla excepcional respecte dels estndards islandesos. De fet, la longitud de l'esglsia actual, construda de 1956 a 1963, s de 30 m. Per moltes de les seves predecessores van ser fins i tot ms llargues (fins a 50m).

Adn de Bremen va descriure per escrit, l'any 1075 aproximadament, a Sklholt (Scaldholz) com si fos la major ciutat d'Islndia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238571" title="Smundr el savi" nonfiltered="2624" processed="2621" dbindex="92649">
Smundr el savi o Smundr fri (1056-1133) fou un poeta islands.

Va ser sacerdot i va estudiar a Pars. Era fill Sigfs, i per tant es deia Smundr Sigfsson pels patronmics islandesos. Va fundar una escola a Oddi i va ser membre del clan Oddaverjar.

Se li atribux l'obra d'Edda, per probablement va fer simplement una recopilaci d'escrits i es discuteix la seva autoria. Aquesta hiptesi es remunta al descobriment en 1643 del manuscrit de Codex Regius , que es creu que va acabar en mans del bisbe Brynjlfur Sveinsson, qui ho va presentar al rei de Dinamarca, d'aqu el nom "Codex Regius".

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238578" title="Lambert Schaus" nonfiltered="2625" processed="2622" dbindex="92650">

Lambert Schaus (Ciutat de Luxemburg, Luxemburg 1908 - d. 1976) fou un poltic i advocat luxemburgus que va ser ministre al seu pas aix com membre de la Comissi Europea entre 1959 i 1967.

Biografia.
Va nixer el 18 de gener de 1908 a la ciutat de Luxemburg. Va estudiar dret a la Universitat de Pars i Bonn. El 1932 va iniciar la seva activitat d'advocat al Tribunal d'Apellaci de Luxemburg.

Va morir el 10 d'agost de 1976 a la seva residncia de la ciutat de Luxemburg. 

Activitat poltica.
Membre del consell municipal de la ciutat de Luxemburg, amb l'ocupaci alemanya del pas durant la Segona Guerra Mundial es neg a donar suport als nazis, per la qual cosa fou arrestat el 1941 per la Gestapo i internat en camps de treball a Sudetenland i la Selva Negra.

Membre del Partit Popular Social Cristi (CSV), al finalitzar la guerra retorn al seu pas per esdevenir diputat al Parlament de Luxemburg i ser nomenat l'agost de 1946 pel Primer Ministre de Luxemburg Pierre Dupont Ministre de Defensa, crrec des del qual impuls la creaci d'un exrcit propi. El juliol de 1948 abandon el govern i va esdevenir novament conseller municipal, crrec que va mantenir fins el 1952. Aquell any fou nomenat ambaixador del seu pas a Blgica, crrec des del qual treball per l'establiment de la Comunitat Econmica Europea (CEE) i l'Euratom.

El 18 de juny de 1958 va ser nomenat membre de la Comissi Hallstein I en substituci de Michel Rasquin, mort l'abril d'aquell any, esdevenint Comissari Europeu de Transport. En el desenvolupament del seu crrec de comissaris, que tamb realitz en la Comissi Hallstein II, va obrir els mercats nacionals al transport des d'altres estats membre de la uni.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238579" title="Carina Mejas Snchez" nonfiltered="2626" processed="2623" dbindex="92651">

Carina Mejas (Barcelona, 1964) s un poltica catalana del Partit Popular. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, exerceix d advocada des del 1991, com a procuradora dels tribunals. s membre de l organitzaci no governamental Federaci de Dones per la Democrcia.

El 1989 es va afiliar a Noves Generacions del Partit Popular (PP) i el 1991, al PP. s secretria executiva de Poltica Sectorial del Partit Popular de Catalunya (PPC) de l any 2000 en. Ha estat escollida regidora a l'ajuntament de Barcelona i diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i de 2006. A partir de 2007 portaveu al Parlament de Catalunya del PPC

 Enllaos externs .
 Carina Mejas a la Web del Parlament de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238581" title="Pantalla transparent de realitat augmentada" nonfiltered="2627" processed="2624" dbindex="92652">
Introducci.

La Realitat augmentada (Augmented Reality o AR en angls) s el concepte de combinar el mn real amb objectes virtuals. Normalment per reproduir aquest sistema s utilitzen dues tecnologies:

 Pantalla de mescla d imatges (Video-mixed Display).
 Pantalla ptica transparent (Optical See-through Display).

En el primer sistema, s integren grfics digitals amb imatges reals des d una cmera i a continuaci es presenta la imatge composta als ulls de l usuari. La imatge resultant es veu a travs d un dispositiu collocat al cap de l usuari. s l anomenat Head-Mounted-Display o HMD. El rastreig d aquest equip fa possible actualitzar la visi per pantalla, aconseguint que l usuari vegi de forma correcte els objectes virtuals.
Ms endavant es va projectar el sistema ptic transparent de reproducci, basat en la tecnologia HOE (Holographic Optical Element), s a dir, element ptic hologrfic. Per a la pantalla transparent no s necessari portar cap tipus d equip, ja que el rastreig d imatge no s necessari. L usuari veur diferents imatges depenent de la posici de visi de la pantalla.

Pantalla transparent.

L installaci es compon d una srie de projectors digitals, els quals, simultniament mostren imatges individuals sobre la pantalla transparent HOE. Aquestes sn projectades per diferents angles. Cadascuna d aquestes imatges s visible dins d un petit angle de visi, i aix permet que cada ull tingui una perspectiva diferent de la imatge projectada.
El HOE, s adequat per a les aplicacions de Realitat augmentada ja que proporciona unes qualitats perfectes de transparncia, a ms de tenir molta brillantor i per no obstruir la visi del mn real que es veu a travs d ella.

El HOE forma una imatge hologrfica i aquest s illumina. s llavors quan la llum reflectida crea una imatge real davant del HOE vista per l usuari.
Si una imatge s projectada al HOE, llavors aquesta pot ser observada noms si l ull de l usuari es posiciona de manera que miri la imatge vertadera de la pantalla que es reflecteix. s a dir, com abans s ha comentat, la imatge noms es veu des d un angle de visi en concret.
Si el projector s dirigit a un angle en concret, l holograma visualitzat per a aquesta imatge es desplaar cap a una direcci oposada a la ubicaci del projector.

Aix, al collocar els projectors en diferents posicions es poden aconseguir imatges separades en l espai. Amb totes les projeccions juntes, es crear una visi en la que l usuari veur una imatge en tres dimensions. Cal destacar que el nombre d imatges projectades depenen del nombre de projectors installats. La percepci de la imatge canviar si l usuari s apropa o s allunya del HOE. Si el posicionament s estacionari, es tindr una utilitzaci satisfactria.   

Vegeu tamb.
Realitat augmentada;
Realitat virtual;

Enllaos externs.
http://www.nada.kth.se/~alx/projects/astor/auto_ar_display.swf ;
http://www.howstuffworks.com/augmented-reality.htm ;
http://www.augmented-reality.org;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238587" title="Llanadora volant" nonfiltered="2628" processed="2625" dbindex="92653">

La llanadora volant s un enginy inventat el 1733 per John Kay que que permetia passar el fil de la trama a travs de l'ordit colpejant la llanadora grcies a un sistema de cordes, de manera que ja no calia fer-ho manualment, ja no calia la intervenci d'un operari. Va ser la primera gran innovaci de la primera Revoluci Industrial en millorar l'efectivitat dels telers, permetent teixir peces ms amples i ms rpidament.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238590" title="Michel Rasquin" nonfiltered="2629" processed="2626" dbindex="92654">

Michel Rasquin ( Ptange, Luxemburg 1899 - Brusselles, Blgica 1958 ) fou un poltic socialista luxemburgus que va ser el primer membre del seu pas en la Comissi Europea.

Biografia.
Va nixer el 19 de setembre de 1899 a la poblaci de Ptange, situada al cant d'Esch-sur-Alzette. 

Mor el 27 d'abril de 1958 a la ciutat de Brusselles.

Activitat poltica.
Membre del recentment creat Partit Socialista dels Treballadors (LSAP), en finalitzar la Segona Guerra Mundial en fou el seu president. Membre del Consell d'Estat entre 1945 i 1948, el juny d'aquest any fou escollit diputat al Parlament de Luxemburg. Entre 1949 i 1951 fou alcalde de Esch-sur-Alzette, crrec que abandon per esdevenir Ministre d'Economia en els governs de Pierre Dupont i Joseph Bech fins el 1958.

En la formaci de la Comissi Hallstein I el gener de 1958, la primera Comissi Europea de la recentment creada Comunitat Econmica Europea (CEE), fou escollit Comissari Europeu de Transport, crrec que ocup breument donada la seva mort prematura l'abril del mateix any.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238595" title="Castell de Beveren" nonfiltered="2630" processed="2627" dbindex="92655">
El castell de Beveren, actualment en runes, es troba al municipi de Beveren, a Blgica. A l'edat mitjana aquest castell, nucli de la Senyoria de Beveren, va ser una de les principals fortaleses del comtat de Flandes, principalment grcies a la seva ubicaci, al lmit de la terra i el mar, en una zona de plders que al llarg de la histria s'ha inundat diverses vegades, tant a conseqncia de desastres naturals com arran de la intervenci humana (destrucci de dics en temps de guerra). En aquest castell es va signar l'any 1585 la rendici d'Anvers.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238596" title="Senyoria de Beveren" nonfiltered="2631" processed="2628" dbindex="92656">
La Senyoria de Beveren era un petit territori relativament independent vassall del comte de Flandes. Els primers senyors de Beveren, la dinastia dels Diederiks, podrien provenir de Frsia, on aquest nom s habitual, per el seu origen s poc clar. La major part de les terres de Beveren eren plders que inicialment s'havien utilitzat per a extreure torba i que al llarg de la histria es van inundar en diverses ocasions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238599" title="Llista d'estats sobirans del 1971" nonfiltered="2632" processed="2629" dbindex="92657">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica rab Unida (reanomenada a Egipte des de l'11 de setembre);
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Estat de Bahrain (des del 16 d'agost);
   Repblica Popular de Bangladesh (des del 16 de desembre);
;
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
   Repblica Federal del Camerun;
   Domini del Canad;
 Ceilan   Domini de Ceilan;
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica del Congo (reanomenat a Zaire el 27 d'octubre);
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte (des de l'11 de setembre);
 (des del 2 de desembre);
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
 Repblica Khmer;
   Estat de Kuwait;

L.
 Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
 Lbia   Repblica rab Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
 Repblica Malgaixa;
   Repblica de Mali;
   Estat de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman (des del 2 de desembre);

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar (des del 3 de setembre);

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal;
   Sierra Leone (fins el 19 d'abril);
   Repblica de Sierra Leone (des del 19 d'abril);
   Regne de Sikkim;
   Repblica de Singapur;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire (des del 27 d'octubre);
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
 Ras al-Khaimah   Emirat de Ras al-Khaimah (des del 2 de desembre);
   Repblica de Rhodsia;
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;
   Repblica de la Xina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238603" title="Comissari Europeu de Justcia, Llibertat i Seguretat" nonfiltered="2633" processed="2630" dbindex="92658">
El Comissari Europeu de Justcia, Lliberat i Seguretat s un membre de la Comissi Europea responsable dels afers judicials, lleis d'igualtat, immigraci i seguretat ciutadana. Aix mateix s el responsable del control de l'Europol.

L'actual comissari responsable d'aquesta rea s l'Itlia itali Franco Frattini.

Orgens.
Aquesta cartera fou creada l'any 1995 en la formaci de la Comissi Santer, sent nomenada Comissari Europeu d'Immigraci, Justcia i Seguretat. En la formaci de la Comissi Prodi l'any 1999 adopt el nom actual Comissari Europeu de Justcia, Llibertat i Seguretat.

Llista de Comissaris de Justcia, Llibertat i Seguretat.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal de Justcia, Llibertat i Seguretat a la Comissi Europea;
  Portal del comissari Franco Frattini;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238605" title="Mus" nonfiltered="2634" processed="2631" dbindex="92659">


Mus (femeni mussa), esmussat, tenir les dents musses;
Mus (joc), joc de cartes;

Geografia:

Mu  o Mush, districte de Turquia i antiga ciutat armnia;

Onomstica:

Mus (cognom), cognom rom ;
Publi Deci Mus I, cnsol el 340 aC ;
Publi Deci Mus II, cnsol el 312 aC, 300 aC, 297 aC i  295 aC ;
Publi Deci Mus III, cnsol el 279 aC;

Zoologia:

Mus, un gnere de miomorfs;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238607" title="Mus (cognom)" nonfiltered="2635" processed="2632" dbindex="92660">
Mus fou un cognom rom de la gens plebea Dcia. Apareix als primers temps de la repblica quan dos membres de la famlia es van sacrificar per la repblica. 

Va donar tres cnsols:

Publi Deci Mus I;
Publi Deci Mus II;
Publi Deci Mus III;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238609" title="Publi Deci Mus I" nonfiltered="2636" processed="2633" dbindex="92661">
Publi Deci Mus (Publius Decius Mus)  fou un magistrat rom. 

Apareix esmentat el 352 aC quan fou nomenat quinqueviri mensarii amb l'encrrec de liquidar els deutes dels ciutadans. El 343 aC fou trib militar sota Marc Valeri Corv Arvina a la guerra contra els samnites i es va portar com un heroi quan l'exrcit rom va quedar rodejat pels enemics en una vall; Mus, amb 600 homes es va presentar voluntari per conquerir una posici estratgica a un lloc alt; la va ocupar i es va mantenir contra els furiosos atacs samnites; a la nit va sortir de la posici, es va reunir amb el cnsol i van atacar per sorpresa el campament samnita. Els romans van obtenir una brillant victria i van capturar el campament samnita. Va rebre en recompensa una corona d'or.

El 340 aC fou cnsol amb Tit Manli Imperis Torquat i van dirigir conjuntament la gran guerra llatina. Estaven acampats en front de l'enemic prop de Cpua quan en una visi els dus van demanar el sacrifici d'un dels dos cnsols; es va convenir que seria el primer que arribes al riu; la batalla decisiva es va lliurar al peu del Vesuvi; Mus va convocar al Pontfex Mxim i va anunciar el seu sacrifici i va morir a la lluita. Aquest relat sembla ser molt llegendari i Zonares en dona una versi diferent (diu que va morir a mans d'un soldat rom i desprs consagrat com a vctima).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238617" title="Publi Deci Mus II" nonfiltered="2637" processed="2634" dbindex="92662">
Publi Deci Mus (Publius Decius Mus) fou un magistrat rom, fill del cnsol del 340 aC Publius Decius Mus.

Fou cnsol el 312 aC junt amb Marc Valeri Mxim i va haver de restar a Roma a causa d'una malaltia, mentre el seu collega dirigia la guerra contra els samnites. Fou nomenat un dictador pel temor del senat a una guerra contra els etruscs. Aureli Vctor diu que va guanyar un triomf sobre el samnites i va dedicar el bot a Ceres, per una inscripci que ho confirmaria sembla ser una falsificaci.

El 309 aC va servir com a llegat del dictador Luci Papiri Cursor Mugill. El 308 aC fou cnsol per segona vegada amb Quint Fabi Mxim Rulli, i mentre aquest va fer la guerra als samnites, Mus la va fer als etruscs amb els que va pactar finalment una treva d'un any a canvi de pagar els vestits dels soldats romans en aquest any. El 306 aC fou magister equitum del dictador Publi Corneli Escipi Barbat.

El 304 aC fou censor amb Quint Fabi Mxim Rulli i es va reformar la llei de manera que els llibertini foren integrats a les tribus.

El 300 aC fou cnsol per segona vegada i va defensar la llei Olgnia que obria el pontificat i el crrec d'ugur als plebeus, en contra de la posici del patrici Appi Claudi Cec. Quan la llei va entrar finalment en vigor el mateix any, fou un dels primers plebeus elegit pel collegi de pontfexs.

El 297 aC fou cnsol per tercera vegada tamb amb Quint Fabi Mxim Rulli (per desig d'aquest). Els dos van anar al Samni per camins diferents i van devastar el pas. El 296 aC va romandre al Samni com a procnsol i va conquerir tres ciutats samnites (alguns relats atribueixen aquestes conquestes a Fabi Mxim o als cnsols de l'any).

El 295 aC fou cnsol per quarta vegada i tamb amb Quint Fabi Mxim Rulli. La coalici entre etruscs, samnites i gals amenaava la repblica. Mus va ser enviat primer al Samni i desprs a Etrria per ajudar a Mxim i va dirigir l'ala esquerra de l'exrcit a la decisiva batalla de Sentinum, on va morir com un heroi.

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238618" title="Publi Deci Mus III" nonfiltered="2638" processed="2635" dbindex="92663">
Publi Deci Mus (Publius Decius Mus) fou un magistrat rom fill de Publius Decius Mus, cnsol quatre vegades.

Fou cnsol el 279 aC junt amb Publi Sulpici i va combatre contra Pirros; en les files d'aquest va crrer el rumor que Mus es volia sacrificar heroicament atacant massivament el campament epirota, tal com havien fet el seu pare i avi; Pirros va fer saber als romans que havia donat ordes de no matar a Mus sin d'agafar-lo viu per desprs executar-lo com a malfactor.

Mus va combatre a la batalla d'Asculum, que segon Jernim de Crdia fou una victria de Pirros, segons Dions d'Halicarns fou una batalla equilibrada sense guanyador clar i segons els escriptors romans fou una victria d'aquestos. Aquest darrera versi se sens dubte falsa i realment la victria es pot considerar que la batalla va ser equilibrada amb lleugera avantatge del rei.

Segons Vctor, ms tard fou enviat contra Volsnia on els esclaus alliberats havien assolit el poder i tractaven amb severitat als seus antics amos. Mus va matar gran nombre d'aquests antics esclaus i altres els va retornar a la seva condici servil. Aquesta expedici es atribuda a Quint Fabi Mxim Gurges per Flor i Zonares, que la situen el 265 aC. Per el mateix Zonares diu que Gurges va morir durant el setge de la ciutat i s'ha conjecturat que potser el comandament va passar llavors a Mus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238620" title="Thomas Newcomen" nonfiltered="2639" processed="2636" dbindex="92664">

Thomas Newcomen (28 de febrer de 1663 -5 d'agost de 1729) va ser ferrer per tradici i pastor baptista per vocaci. Va nixer a Dartmouth (Devon, Anglaterra), un part del pas coneguda per les seves mines d'estany. El problema ms gran d'aquestes mines, eren les inundacions que limitaven les profunditats a les quals es podia excavar. Newcomen va perfeccionar una mquina de vapor per extreure aigua. Per tant, sovint se'l coneix com el pare de la Revoluci Industrial.

 Vida religiosa .
Thomas Newcomen va ser ms que un predicador, ja que ensenyava en l'esglsia local baptista. Per va continuar amb els seus negocis perqu l'esglsia no li podia pagar un sou a jornada completa. Els seus negocis a Londres el van portar a conixer a Eduard Wallin, ministre baptista, i a travs d'ell, al Dr. John Gyll de Horsley Down. Ambds personatges molt coneguts i influents de l'poca. Les connexions de Newcomen amb l'esglsia baptista de Bromsgrove van ajudar a l'expansi de la seva mquina de vapor

 Desenvolupament de la mquina de vapor .
La gran aportaci de Newcomen va ser la seva mquina de vapor, probablement desenvolupada al voltant de 1790, combinant les idees de Denis Papin i Thomas Savery. s probable que Newcomen conegus personalment a Savery, els avantpassats dels qual eren comerciants al Sud de Devon al 1712. Savery treballava com a funcionari en el Comissionat per mariners malalts i ferits, que el va portar fins a Dartmouth. Savery havia dissenyat una mquina, amb un sif trmic, en el qual el vapor entrava en un contenidor buit i es condensava. El buit creat s'utilitzava per succionar l'aigua del fons de la mina. Aquesta mquina no era gaire efectiva i no podia treballar ms enll d'una profunditat de 30 peus.
Newcomen va reemplaar el recipient en el qual es condensava el vapor, per un cilindre que contenia un pist. En lloc que el buit succions l'aigua, el buit empenyia el pist. El pist empenyia  l'extrem d'una llarga biga de fusta que estava ancorada en un fulcre central. L'altre extrem de la biga estava unit a una bomba d'aigua que arribava fins al fons de la mina. Quan el cilindre s'omplia de vapor, empenyia la biga, l'aigua entrava al cilindre de la bomba i era expulsada a travs d'una canonada cap a la superfcie.
Newcomen i el seu company John Calley van construir una de les primeres mquines a Conygreen, aprop de Dudley, en West Midlands. Una rplica d'aquesta mquina es troba en el Black Country Living Museum.

Vegeu tamb.
 Mquina de Newcomen;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238621" title="Antoni Musa" nonfiltered="2640" processed="2637" dbindex="92665">
Antoni Musa (Antonius Musa) fou un fams metge rom del segle I. Era germ d'Euforbe, el metge del rei Juba II. Musa fou el metge personal de l'emperador August.

Segons Di Cassi fou originalment un llibert. August estava malalt el 23 aC i cap metge el sabia curar i Musa ho va aconseguir a base de banys d'aigua freda i begudes fredes; en recompensa va rebre una gran suma de diners i el dret de portar anell d'or i se li va erigir una esttua al costat de la d'Escolapi.

El seu tractament llgicament no funcionava generalment, i va fallar amb Marc Claudi Marcel que va morir ats per Musa, al cap de poc mesos que aquest havia curat a August.

Va escriure diverses obres de farmcia que sn esmentades sovint per Gal. La majoria dels escrits s'han perdut per es conserven dos petits tractats que li sn atributs encara que s molt dubtosa la seva autoria: "De Herba Betonica" i  "Instructio de Bona Valetudine Conservanda".











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238623" title="Caputxins de Sarri" nonfiltered="2641" processed="2638" dbindex="92666">
Caputxins de Sarri sn una secci de Orde dels Germans Menors Caputxins que es va installar a Barcelona el 1578 per una petici del Consell de Cent, en contra de la voluntat del rei Felip II.  La seva primera destinaci va ser Sant Gervasi de Cassoles, per ja el mateix any es van traslladar a uns terrenys anomenats el Desert de Sarri, on hi havia l ermita de Santa Eullia. 

All l orde va fundar el primer i un dels ms emblemtics convents caputxins en terres ibriques, que va desaparixer el 1835 amb la confiscaci dels bns de l Esglsia durant la desamortitzaci de Mendizbal. Al cap d'uns anys i desprs dels intents infructuosos per recuperar l'antic convent, una famlia sarrianenca, els Ponsich, van fer donaci dels terrenys actuals, on va comenar a construir-se un nou convent el 1887. A partir del 1900, es va convertir en seu de la cria provincial, casa d estudis i centre d irradiaci intellectual freqentat per noucentistes illustres com Josep Carner, Carles Riba, Jaume Bofill i Mates, Francesc Pujols i Francesc Camb.

El 1936 el convent fou incendiat i saquejat, per els vens ajudaren a salvar una bona part de la biblioteca. El 1939 va comenar la restauraci sota la direcci de l arquitecte Pere Benavent. Durant els anys cinquanta, i per iniciativa del frare Basili de Rub, va nixer l associaci Francisclia, que convert els Caputxins de Sarri en un lloc d acolliment d artistes i intellectuals proscrits pel rgim franquista. El 1966 el convent acoll una trobada d estudiants, coneguda com la Caputxinada, on va tenir lloc l assemblea constitutiva del Sindicat Democrtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). L'actuaci de la policia, que va encerclar el convent durant tres dies, gener un ample suport popular que fins i tot tingu ress internacionalment.

Actualment, el convent de Sarri s seu del Museu Etnogrfic Missional i de la Biblioteca Hispanocaputxina i de l Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya i Balears, entre d altres. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238624" title="Publi Deci Mus" nonfiltered="2642" processed="2639" dbindex="92667">

Nom de tres cnsols romans:

Publi Deci Mus I, cnsol el 340 aC ;
Publi Deci Mus II, cnsol el 312 aC, 300 aC, 297 aC i  295 aC ;
Publi Deci Mus III, cnsol el 279 aC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238625" title="Antiga Drogueria Galvany" nonfiltered="2643" processed="2640" dbindex="92668">
Antiga Drogueria Galvany s una botiga oberta el 1910 per Jaume Rovira i Creixell l'avinguda de la Repblica Argentina de Barcelona, que t com a reclam Drogueras, Aceites y Jabones, on es venen tota mena de productes al detall. Desprs d'un periple per Sant Gervasi, primer al carrer de Pdua i ms tard al carrer de Saragossa, s inaugura l establiment al llavors anomenat carrer de Molins de Rei, actualment Madrazo.

La botiga, ja regentada per Ramon Rovira, fill del fundador, pren el nom del barri i es converteix en Drogueria Galvany. s el principi d un negoci familiar que dura gaireb un segle. Situada prop d'un mercat emblemtic, va posar a l'abast de la clientela tot tipus de productes de neteja i ferreteria. La preparaci manual de pintures a la carta, la venda a granel de dissolvents, desgreixadors i ceres van donar a la Drogueria Galvany fama de resoldre qualsevol problema de la llar. 

Aquesta fidelitzaci dels clients va ser possible grcies al bon tracte personal i l estima pel negoci mantinguts a travs de les quatre generacions de la famlia Rovira fins a arribar als actuals gestors: Montserrat Rovira i el seu fill, Ramon Segarra. De les seves existncies es destaca la varietat, amb ms de 3000 productes diferents que permeten donar servei a un ample ventall d'aplicacions.  

Aquests cent anys de tradici comercial i voluntat emprenedora fan de la Drogueria Galvany un referent no tan sols a Barcelona, sin fins i tot a la resta de l Estat. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Referncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238626" title="Anita Gradin" nonfiltered="2644" processed="2641" dbindex="92669">

Anita Gradin ( Hrnefors, Sucia 1933 ) s una poltica sueca que fou ministra al seu pas i membre de la Comissi Europea entre 1995 i 1999.

Biografia.
Va nixer el 18 de desembre de 1933 a la poblaci de Hrnefors, situada al comtat de Vsterbotten. Va estudiar relacions pbliques, treballant posteriorment com a periodista. 

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialdemcrata suec (SDWP), l'any 1982 fou nomenada Ministra d'Immigraci i Igualtat d'Oportunitats en el govern del primer ministre Olof Palme, crrec que ocup fins el 1986. Aquell any fou nomenada per Ingvar Carlsson Ministra d'Afers Exteriors, crrec que ocup fins el 1991 i en el qual jug un gran paper per la integraci del seu pas a la Uni Europea (UE).

Entre 1992 i 1994 fou ambaixadora a ustria i Eslovnia. Amb l'entrada del seu pas a la UE fou nomenada membre de la Comissi Santer el 1995, esdevenint Comissria Europea d'Immigraci, Justcia i Seguretat, crrec que ocup de forma interina en la Comissi Marn.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238628" title="Jordi Fbregas i Canadell" nonfiltered="2645" processed="2642" dbindex="92670">
Jordi Fbregas i Canadell (Sallent, 1951) s un msic catal. Va ser cantaire de l'Escola Mare de Du de Montserrat fins a l'adolescncia i de manera autodidctica, va comenar a tocar la guitarra i cantar en solitari els anys seixanta, influt pels Setze Jutges i Jacques Brel. D'aquest cantant francs, va fer-ne una versi en catal de Le diable a va, amb la qual guany el 1967 el Festival de Llobregat de Sallent (1960-74).

De pare poeta, mestre i dramaturg, ha viscut sempre un profund ambient cultural a casa seva i ben aviat fund grups musicals com ara Roda de Manresa (1967), Grup Coses (1973), l'orquestra de corda i pua L'Harmnica Brava (1979), La Murga (1980) i Primera Nota (1987). El 1988 va crear el Festival Tradicionrius de msica folk i, juntament amb Jaume Arnella, Solistes de la Costa i Primera Nota, el 1990 va fundar TRAM (Associaci Musical per la Tradici Musical). El 1991 va ser cofundador de l'Orquestra Simfnica de la Canya i el 1993 va crear el CAT Centre Artes Tradicionrius, una sala estable de msica tradicional que programa tamb balls i sessions d'improvisaci i d'intercanvi entre solistes i grups. 

En collaboraci amb Urblia Rurana i Primera Nota, va gravar el disc Folc Nou el 1995 i un any ms tard va ser cofundador de la formaci musical El Pont d'Arcals. s tamb l'organitzador de Saraus de Primavera (els anys vuitanta), de la Trobada de Msica Tradicional al Pallars (1990), de la Merc Folk (1990-2001), del Mercat de Msica Viva de Vic (1989-92) i de la Fira d'Espectacles d'arrel tradicional a Manresa (1988-99 i 2001).

T una llarga llista de treballs com a compositor, especialment de balls de gegants de diferents colles, i una mplia producci discogrfica amb diferents grups de msica popular i tradicional. Ha estat tamb guardonat amb nombrosos premis, entre els quals destaquen dos de la Generalitat: el Premi Nacional de Cultura Popular (1995) i el Premi Nacional de Msica (1991). El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238629" title="Museu (militar)" nonfiltered="2646" processed="2643" dbindex="92671">
Museu (Musaeus,  Mosaios ) fou un oficial d'Antoc III el Gran.

Desprs de la decisiva batalla de Magnsia del Sipilos (190 aC) fou enviat com ambaixador als Escipions i desprs a Sardes, per demanar autoritzaci per enviar uns comissionats del rei per tractar la pau.

El 188 aC Antoc el va enviar a Gneu Manli Vuls, procnsol rom a sia, per conixer els termes finals del tractat de pau entre romans i selucides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238631" title="Museu (poeta)" nonfiltered="2647" processed="2644" dbindex="92672">
Museu (Musaeus,  Mosaios ) fou un poeta pic grec nadiu d'Efes que va viure vers la meitat del segle II aC.

Al Suides se li atribueix un poema titulat  en deu llibres, dedicat a umenes de Crdia i al rei tal I de Prgam. Suides li aplica la poc clara expressi "".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238632" title="tal de Prgam" nonfiltered="2648" processed="2645" dbindex="92673">


Nom de tres reis de Prgam

tal I de Prgam 241 aC-197 aC ;
tal II de Prgam 159 aC-139 aC ;
tal III de Prgam 139 aC-133 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238633" title="Museu (escriptor)" nonfiltered="2649" processed="2646" dbindex="92674">
Museu (Musaeus,  Mosaios ) fou un escriptor i gramtic grec autor d'un fams poema sobre els amors d'Hero i Leandre. 

De la seva histria personal no es coneix res, per s amb seguretat posterior en el temps al mtic Museu si s que va existir, i hauria viscut al segle V aC. El poema no fou descobert fins al segle XIII i desprs s'ha publicat repetidament








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238634" title="CEIP Baldiri Reixac" nonfiltered="2650" processed="2647" dbindex="92675">
CEIP Baldiri i Reixac s una de les escoles pbliques ms antigues de Barcelona, amb una situaci realment privilegiada dins el Parc Gell, ja que ocupa l antiga masia residncia del comte Gell dissenyada per Antoni Gaud. Va ser inaugurada durant l'Exposici Internacional del 1929 per l infant Jaume de Borb i el general Miguel Primo de Rivera, encara que no hi ha constncia de cap document oficial que en confirmi la posada en funcionament.

El 29 de mar del 1931, el patronat escolar de l Ajuntament de Barcelona inaugur 11 escoles pbliques en un acte conjunt que tingu lloc al grup escolar Mil i Fontanals. Entre aquestes anomenades escoles belles, hi havia la Baldiri Reixac, nom del pedagog empordans nascut el 1703 i un dels primers difusors a Catalunya de nous sistemes educatius. L objectiu d aquestes escoles, impulsades per Manuel Ainaud, assessor tcnic de la Comissi de Cultura municipal, va ser aplegar una selecci de mestres excellents i enriquir l ensenyament amb activitats educatives innovadores, a ms de reunir a l aula alumnat de totes les classes socials.

En arribar la dictadura franquista, l'escola va canviar el nom pel de General Primo de Rivera i va substituir la pedagogia activa pel sistema propi de la ideologia nacionalsindicalista. I no va ser fi ns al 1983, ja en plena democrcia, que el va tornar a recuperar. El 1985, l Ajuntament de Barcelona project traslladar l escola a un nou edifici emplaat fora del parc, per l oposici de la comunitat escolar i diversos anys de negociacions van evitar que el projecte continus endavant. L'antic edifici
va ser rehabilitat i es va inaugurar el 1995, desprs de tot un curs en obres en qu l activitat escolar es va fer a la Instituci Pinadell de Grcia.

El CEIP Baldiri Reixac disposa d una associaci d'exalumnes amb un centenar de membres, alguns d ells octogenaris, que es mostren orgullosos d haver estat escolaritzats a l escola del Parc Gell en temps de la Segona Repblica Espanyola. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web del CEIP Baldiri Reixac de Badalona;
 Web del CEIP Baldiri Reixac de Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238635" title="Musca (cognom)" nonfiltered="2651" processed="2648" dbindex="92676">
Musca fou un renom o cognom de la gens Semprnia. Va donar pocs personatges destacats i els principals foren:
 Tit Semproni Musca (Titus Sempronius Musca) que fou un dels comissionats nomenats el 168 aC per arranjar les disputes entre Pisae i Luni.
 Semproni Musca (Sempronius Musca) que fou un rom que va sorprendre a Gai Galli en acte d'adulteri amb la seva prpia esposa i el va matar al moment.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238636" title="Nostra Terra" nonfiltered="2652" processed="2649" dbindex="92677">
Nostra Terra fou una revista catalanista creada l'estiu de 1936 a la Catalunya del Nord per Alfons Mias. Fou l'rgan de la Joventut Catalanista de Rossell, Vallespir, Cerdanya, Conflent i Capcir.

Bibliografia.
 Introduction  l'tude du problme national catalan en France : Alfons Mias et les origines de " Nostra Terra, memria de mestratge a crrec de Pierre Grau sota la direcci de Grard Cholvy, Universitat de Montpeller, 1981.
 Nostra Terra, Joventut Catalanista de Rossello, Vallespir, Cerdanya, Conflent i Capcir, tude d'un mouvement de jeunes catalanistes, 1937-1939. Diploma d'Estudis Aprofundits a crrec de Pierre Grau sota la direcci de Grard Cholvy, Universitat de Montpeller, 1983.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238637" title="Estrella de 1914-15" nonfiltered="2653" processed="2650" dbindex="92678">


L'Estrella de 1914-15 (angls: 1914-15 Star) era una medalla de campanya de l'Imperi Britnic, atorgada pel servei a la I Guerra Mundial.

Atorgada a tots aquells que van lluitar contra les Potncies Centrals entre el 5 d'agost de 1914 i el 31 de desembre de 1915, tant en terra com al mar.

Aquells que ja havien rebut l'Estrella de 1914 no eren elegibles per rebre aquesta, i no s'atorgava cap barra per aquesta medalla.

Se n van atorgar un total de 2.366.000 en total, de les quals 283.000 van ser per la Marina Reial i 71.150 pels Canadencs. Sempre s atorgava amb la Medalla Britnica de la Guerra i la Medalla de la Victria.

Entre el personal receptor hi ha el cos d infermeres que van servir al front.

Quedaven exclosos per a rebre-la aquells que havien servit en els escenaris que qualificaven per la Medalla del Servei General a l'frica o la Medalla del Kediv del Sudan 1910.

Descripci.
s una estrella de 4 puntes en bronze, de 50mm d alada i 45mm d amplada. Entre els braos de l estrella hi ha 2 espases creuades, i sobre la punta superior hi ha una corona imperial. Al mig de la estrella hi ha una corona de fulles de llorer, amb una cinta amb les dates 1914-1915.

El monograma del Rei Jordi V (GV) est a la part inferior de la corona.

El revers de la corona s llis, i hi apareixen gravats el nombre, rang i nom del receptor.

Penja d un gal blau, blanc i vermell (els colors de l'Imperi), i s igual al de l'Estrella de 1914.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238638" title="Music" nonfiltered="2654" processed="2651" dbindex="92679">
Music (Musicanus, snscrit Mshika) fou un rei de la regi de l'Indus, del qual la capital era probablement propera a Bukkur. 

Quan Alexandre el Gran s'acostava a la zona (325 aC) va decidir presentar-se al conqueridor i fer un humil acte de submissi i entregar-li valuosos regals. Alexandre el va rebre amistosament i el va confirmar com a rei del pas, que era molt frtil i ric.

Quan Alexandre va sortir i va marxar contra Portic (Porticanus), el rei fou indut a revoltar-se per la pressi dels brahmins. Alexandre va enviar contra ell a un exrcit sota el comandament de Pit, que va assolar el pas, va entrar a les ciutats que foren destrudes i on va quedar guarnici, i va fer presoner a Music i als principals brahmins. Alexandre els va fer crucificar. 

El curis nom de Music podria derivar de Moosh; Quint Curti Ruf anomena musicani al poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238648" title="Estrateg Musoni" nonfiltered="2655" processed="2652" dbindex="92680">
Estrateg Musoni (Strategus Musonianus) fou un oficial militar rom de l'emperador Constant I el Gran, nadiu d'Antioquia de l'Orontes.

Era un bon orador en grec i llat i tenia el favor de l'emperador pel qual va obtenir informaci de les doctrines dels maniqueus i altres sectes. El nom de Musoni li va ser donat per l'emperador per la seva diligencia en complir les seves ordres. Va donar suport als arrians, i sota Constanci II va arribar a prefecte del pretori d'Orient (que va exercir del 354 al 358).

El 354 va castigar una revolta a Antioquia i segons Libani va obeir les ordre de l'emperador d'actuar amb moderaci per segons Ammi fou cruel amb els innocents pobres i en canvi va permetre escapar als rics. El 355 va posar el seu govern en estat de defensa contra els perses amb els quals va buscar un acord de pau en debades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238649" title="Associaci Esclat" nonfiltered="2656" processed="2653" dbindex="92681">
Associaci Esclat s una entitat sense nim de lucre declarada d utilitat pblica, membre de les federacions APPS i ECOM, que t com a finalitat potenciar
al mxim el desenvolupament de les persones amb parlisi cerebral i altres pluridiscapacitats, afavorir-ne l acceptaci familiar i social, i promoure serveis per a la seva integraci al llarg de totes les etapes de la vida.

L associaci va nixer el 1977 al barri de les Corts com a iniciativa d un grup de pares, per des del 1994 desenvolupa tamb la seva activitat al districte d'Horta-Guinard, on gestiona tres centres de persones adultes: el centre ocupacional Esclat 2, el centre especial de treball Esclatec i el centre d atenci dirna especialitzada Cades per a persones amb pluridiscapacitats greus. A ms, el Club Esportiu Esclat promou la prctica i la competici dels esports adaptats.

El centre ocupacional Esclat 2, sostingut amb fons pblics, dna assistncia a persones amb parlisi cerebral majors de 16 anys i suposa una alternativa real i qualitativament efica per a la integraci laboral d'aquests joves. Esclatec s un centre especial de treball amb productes propis patentats per la mateixa entitat que dna feina a 13 persones amb una discapacitat greu i que s ha convertit en un referent a Catalunya perqu disposa d una unitat de recerca, desenvolupament i innovaci (R+D+i) que dissenya productes de tecnologies de suport a l autonomia de les persones amb discapacitat i la indstria en general. 

El centre mant un conveni de collaboraci amb la Universitat Politcnica de Catalunya des que es cre el 1999. A ms dels centres i serveis, l Associaci Esclat disposa d un Servei de Suport Familiar adreat a les famlies amb persones amb discapacitat que demanin ajut psicolgic i edita trimestralment una revista sobre aquest collectiu.

Tots els seus centres participen en projectes europeus i transnacionals i reben visites contnuament, per la qual cosa l entitat ha adquirit tamb prestigi fora de Catalunya. Els projectes immediats sn el trasllat de la seu i del centre Esclat a un nou edifici i la creaci i posada en marxa d una residncia amb serveis totalment innovadora. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web de l'Associaci Esclat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238651" title="Mutil" nonfiltered="2657" processed="2654" dbindex="92682">


Onomstica:

Gai Papi Mutil, general samnita de la guerra social;
Papi Mutil, senador rom del segle I;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238654" title="Gai Papi Mutil" nonfiltered="2658" processed="2655" dbindex="92683">
Gai Papi Mutil (Caius Papius Mutilus) fou un general samnita de la guerra social o guerra dels mars (90 aC-88 aC).

Al front de l'exrcit samnita va envair Campnia i va ocupar diverses ciutats i va obligar a les restants a rendir-se. Va atacar el campament del procnsol Sext Juli Csar (cnsol 91 aC) i fou rebutjat amb prdues de sis mil homes (90 aC). El 89 aC va resistir a Luci Corneli Sulla que havia entrar al Samni, per altre cop fou derrotat, i va ser malferit en un combat menor, fugint a Esrnia.

El seu nom apareix tamb com Mutilius a l'obra de Velleu Patrcul; Appi l'esmenta com Gai Papi excepte en un lloc que diu Motilus. Diodor de Siclia li dona el nom de Caius Aponius Motylus. Tit Livi diu que finalment va morir a les proscripcions de Sulla.

Appi esmenta el 42 aC  un samnita de nom Statius (Estaci) que tenia uns 80 anys i havia estat un lder a la guerra social al final de la qual havia estat adms al senat rom pels seus fets d'armes i el seu naixement noble, i se l'ha volgut identificar amb Gai Papi Mutil.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238655" title="Foment Hortenc" nonfiltered="2659" processed="2656" dbindex="92684">
Foment Hortenc s una entitat recreativa fundada l'11 de juny del 1917 per un grup de membres del Casino d'Horta que volien crear una nova societat instructiva i recreativa. El seu primer president va ser Pere Serra i Pau i la primera acci de la Junta va ser comprar la casa d'Andreu Sabadell, al carrer d Alt de
Mariner 15, que va ser destruda pel foc del Nadal del 1946 i reconstruda el 1948 amb l esfor de tots els socis de l entitat.

Des dels inicis, el Foment Hortenc ha dut a terme un gran nombre d activitats; algunes s han quedat pel cam, d altres han arribat fins avui, com l'organitzaci de diferents actes festius, l audici de concerts  l'any 2005 va actuar amb l Orquestra de Guitarres del Gran Teatre del Liceu , la celebraci de la Diada d Exaltaci del Folklore Catal, la realitzaci de tot tipus d exposicions, o les seccions de billar pool, futbol de botons i de teatre.

Una de les seves principals activitats s el teatre. El Foment Hortenc programa una mitjana d entre sis i set muntatges teatrals cada any a crrec dels quadres infantils, juvenil i sniors, dirigits cada un dels quals pels respectius directors d escena del centre. Obres clssiques com Terra baixa, La filla del mar, Cyrano de Bergerac i contempornies com Dakota, Pel davant i pel darrere o El sopar dels idiotes sn noms algunes de les que s han representat els ltims anys. Una menci a part mereixen Els pastorets de Josep Maria Folch i Torres, que des de fa ms de 26 anys es representen cada Nadal, i l espectacle comicomusical Tomquet, que t una cita obligada cada temporada als voltants de maig des de 1949.

Altres seccions i activitats de l entitat sn el tennis de taula, les excursions, el Grup de Dones, l'esbart d'antics dansaires, la biblioteca, el caf concert, el cinefrum, etc. El Foment Hortenc s una de les entitats ms emblemtiques d'Horta. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238656" title="Antnio Vitorino" nonfiltered="2660" processed="2657" dbindex="92685">

Antnio Vitorino ( Lisboa, Portugal 1957 ) s un poltic portugus que va ser membre de la Comissi Europea entre 1999 i 2004.

Biografia.
Va nixer el 12 de gener de 1957 a la ciutat de Lisboa. Va estudiar dret i cincies poltiques a la Universitat de Lisboa, esdevenint el 1989 membre del Tribunal Constitucional.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista, el 1980 va ser escollit diputat al Parlament de Portugal. A finals de la dcada del 1980 particip activament en la devoluci del territori de Macao a la Repblica Popular de la Xina.

En les eleccions europees de 1994 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu. El 1995 abandon el Parlament Europeu per esdevenir Ministre de Defensa i Vicepresident del Govern pel primer ministre Antnio Guterres. Abandon el govern el 1997 a causa de diverses acusacions d'evasi d'impostos. Al ser exhonerat de qualsevol crrec fiscal el setembre de 1999 fou nomenat membre de la Comissi Prodi, esdevenint Comissari Europeu de Justcia, Llibertat i Seguretat, crrec que va desenvolupar fins el novembre de 2004.

Enllaos externs.
  Informaci d'Antnio Vitorino al Parlament Europeu;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238657" title="Papi Mutil" nonfiltered="2661" processed="2658" dbindex="92686">
Papi Mutil (Papius Mutilus) fou un poltic rom, adulador de l'emperador Tiberi.

Era senador i va proposar al senat rom (any 16) que el dia 13 de setembre fos declarat festiu i es fessin ofrenes als deus   Jpiter, Mart i Concrdia; aquest dia era el del sucidi d' Luci Escriboni Lib Drus, que havia conspirat contra Tiberi i havia estat obligat a suicidar-se.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238661" title="Mutines" nonfiltered="2662" processed="2659" dbindex="92687">
Mutines ( aquesta darrera variant esmentada per Polibi) fou un militar libi berber de cultura fencia-cartaginesa, nadiu d'Hipponium.

Fou entrenat militarment a Cartago i va donar probes de les seves habilitats i Annbal el va seleccionar per ser comandant de Siclia a la mort d'Hipcrates de Siracusa. Mutines es va reunir amb Epcides de Siracusa i Hann a Agrigent abans del final del 212 aC i se li va donar el comandament de la cavalleria nmida amb la que va estendre els seus atacs per tota l'illa. 

Marc Claudi Marcel III va avanar fins el riu Himera on va sostenir un enfrontament amb Mutines que el va derrotar. Absent Mutines, Hanno i Epcides van presentar batalla als romans i foren derrotats per quan Mutines va tornar va ser capa de reorganitzar als cartaginesos i reprendre l'ofensiva sense haver de restar darrera les muralles d'Agrigent; cada rac de l'illa fou objecte dels seus atacs.

Marc Valeri Lev el successor de Marcel no va poder fer front a les sortides victorioses de Mutines. Quan Hanno va assolir el comandament en lloc de Mutines, que fou tractat indignament, aquest va abandonar el camp cartagins i va entrar en contacte amb els romans, als que va entregar Agrigent. Per aquest servei va ser recompensat amb els drets de la ciutadania romana i altres honors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238663" title="Mid (pintor)" nonfiltered="2663" processed="2660" dbindex="92688">
Mid (Mydon) fou un pintor grec nadiu de Soli a Cilcia.

Fou deixeble de l'escultor grec Pirmac. El seu floriment es va produir a l'entorn del l'any 228 aC (que correspon a l'olimpada 138). s esmentat per Plini el Vell a la seva Histria natural. (Plinius,  Nat. Hist. 35.11. s. 40.42.) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238664" title="Estrella de Frana i Alemanya" nonfiltered="2664" processed="2661" dbindex="92689">

L Estrella de Frana i Alemanya (angls:France and Germany Star) era una medalla de campanya del Regne Unit i de la Commonwealth, atorgada per servei durant la Segona Guerra Mundial.

Era atorgada pel servei operatiu a Frana, Blgica, Pasos Baixos o Alemanya des del 6 de juny de 1944 i fins el 8 de maig de 1945.

El personal de la Royal Navy i la Marina Mercant no tenien qualificaci temporal. La zona de servei que qualificava era en servei directe per les operaciones terrestres a Frana, Blgica, Pasos Baixos, Alemanya i al Mar del Nord. El personal de terra estava subjecte a les mateixes condicions que l Exrcit. 

El personal de la RAF havia de prendre part en una sortida operativa sobre Europa entre el 6 de juny de 1944 i el 8 de maig de 1945 (sempre i quan no sortissin de bases a la Mediterrnia)

El personal de l'Exrcit que particip en la conquesta d'ustria no qualificava per aquesta medalla, sin que per l'Estrella d'Itlia.

L estrella s immediatament concedida si el perode de servei acaba per mort, invalidesa o ferides. La concessi d una distinci al valor o per la Menci als Despatxos tamb atorga l estrella de manera immediata.

 Descripci .

Una estrella de bronze de 6 puntes de 44mm de alt i 38mm de ample. A l anvers hi ha un medall al mig amb el monograma GRI/VI (de Jordi VI, amb una corona a la part superior i la inscripci THE FRANCE AND GERMANY STAR a la part inferior. El revers es plano.

Penja d un gal de barres iguals en blau, blanc, vermell, blanc i blau. Els colors sn els de la Gran Bretanya, aix com els de Frana i dels Pasos Baixos, per no els de Blgica (negre-groc-vermell)
Una roseta sobre el gal indica la posesi de la barra.

 Barres .
Aquells que haguessin rebut l Estrella de l Atlntic o l Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa rebien una barra per l Estrella de Frana i Alemanya. 

En cas contrari, els possedors de l Estrella de Frana i Alemanya rebien una barra de l Atlntic.

No existia una barra per a les tripulacions areas, donat que aquesta no es podia atorgar pel servei posterior al 5 de juny de 1944.

Les possibles combinacions entre les Estrelles de l'Atlntic, Tripulacions Aries d'Europa i Frana i Alemanya sn:
 Estrella de Tripulaci Aria d'Europa amb Barra de Frana i Alemanya;
 Estrella de Tripulaci Aria d'Europa amb Barra de l'Atlntic;
 Estrella de l'Atlntic amb Barra de Tripulaci Aria d'Europa;
 Estrella de l'Atlntic amb Barra de Frana i Alemanya;
 Estrella de Frana i Alemanya amb Barra de l Atlntic;

Noms es podien rebre les dues primeres, i donat que les dates no concordven, no es poda tenir una Estrella de Tripulaci Aria sobre Europa i una Estrella de Frana i Alemanya

 Vegeu tamb .

 Estrella de 1939-45;
 Estrella d'frica;
 Estrella del Pacfic;
 Estrella de Birmnia;
 Estrella d'Itlia;
 Estrella de l'Atlntic ;
 Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa;
 Medalla de la Defensa ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238666" title="Mil (poeta)" nonfiltered="2665" processed="2662" dbindex="92690">
Mil (Myllus, ) fou un poeta cmic grec contemporani d'Epircarm. 

Va representar comdies a Atenes junt amb Euetes i Euxnides d'Atenes. El seu xit major fou la histria d'un home mort que ho podia sentir tot de la que va derivar el proverbi . Eustaci d'Epifania diu que fou tant escriptor dramtic con actor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238668" title="Mirmecides" nonfiltered="2666" processed="2663" dbindex="92691">
Mirmecides (Myrmecides, ) fou un escultor i gravador grec, originari be de Milet o be d'Atenes.

s esmentat generalment en connexi amb Callcrates i igual que aquest fou clebre per les seves obres amb molt de detall i molt minucioses. Feia algunes peces amb vori tant petites que quasi no es veien si no es posaven sobre un fons negre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238669" title="Mirmid" nonfiltered="2667" processed="2664" dbindex="92692">
Mirmid (Myrmidon, ) fou un militar atenenc.

Va dirigir la fora de deu mil homes enviada per Ptolemeu I Ster per sotmetre l'illa de Xipre sota el comandament suprem de Menelau (germ de Ptolemeu) el 315 aC. Desprs fou enviat a Cria en ajut d'Asandre de Cria contra els generals d'Antgon el Borni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238673" title="Hidrozou" nonfiltered="2668" processed="2665" dbindex="92693">

Els hidrozous (Hydrozoa) conformen una classe del flum cnidari que presenten espcies marines i d'aigua dola. La majoria presenta alternancia de generacions, amb plips bentnics asexuals i meduses planctniques sexuals. En la majoria dels casos, els plips formen colnies, moltes vegades polimrfiques (amb individus modificats per a desenvolupar diverses funcions) i revestides d'un exoesquelet quitins. En els casos en qu hi ha meduses lliures, acostumen a ser de petita mida i amb vel. El grup dels hidrozous comprn unes 3.000 espcies.

Enllaos externs.
 "The Hydrozoa Directory" ;
 Fotografies d'hidrozous;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238679" title="Gina Cross" nonfiltered="2669" processed="2666" dbindex="92694">
La doctora Gina Cross s un personatge fictici del videojoc d'acci en primera persona per PC, Half-Life. Apareix per primera vegada com a guia per l'entrenament d'en Gordon Freeman a Black Mesa i desprs s un dels protagonistes de .

Segons Decay, la Dra.Cross s una doctora en robtica i ingenieria elctrica de 31 anys a Black Mesa Research Facility. S'ha graduat a Caltech i s doctora en filosofia. El manual d'instrucciones tamb menciona la bioingenieria i la Ingenieria mecnica. s la dissenyadora del vestit HEV, i menciona que va fer un prototip del nou model del vestit, tot i aix no sabem si est relacionat amb el model vist a Half-Life 2. Est equipada amb un vestit HEV de color de bronze.

 Half-Life: Decay .

Al Decay, la Dra. Cross s una de les cientfiques que entrega la mostra del cristall GG-3883 al sistema de entrega (un esdeveniment presenciat per en Barney Calhoun en una cambra de seguretat durant el Blue Shift), desprs s'en va cap a la sala que es troba sota la sala de proves, on la Dra. Colette Grees, la Dra. Cross s'associa amb la Dra. Green per combatre els aliens de Black Mesa. Primer escorten al Dr. Rosenberg a la superfcie per contactar amb els militars, desprs, sota les ordres del Dr. Richard Keller, comencen una ressonancia invertida per reduir els efectes de la bretxa dimensional.

El que fa la Dra. Cross, junt amb la resta de supervivents al Decay, no se sap. Un cos semblant al seu el pot veure l'Adrian Shephard a l'expansi Opposing Force a Xen. El nom d'aquest model de la Dra. Cross s gina.mdl, el mateix que el model real, el qual significa que el cadver realment pertany a la Dra.Cross, tot i aix, Opposing Force va ser creat dos anys abans que el Decay.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238683" title="Mir (escultor)" nonfiltered="2670" processed="2667" dbindex="92695">
Mir (Myron,  fou un escultor grec un dels ms importants, esmentat tamb com a gravador.

Va nixer a Eluteres a Becia vers el 480 aC. Pausnies el fa atenenc perqu Eluteres (Eleutherae) havia estat admesa a la ciutadania atenenca. Fou deixeble d'Agelades i contemporani de Fdies. Va florir vers el 431 aC (olimpada 87)  al comenament de la guerra del Pelopons.
va morir l'any 20029

Tenia un gran poder expressiu per tota mena de formes. Primer per les figures humanes i desprs per animals que fou el primer gran artista que va representar acuradament (Plini el Vell diu  Primus hic nmultiplicasse veritatem videtur, numerosior quam Polycletus). La multiplicitat de les formes va anar en detriment de la proporci i de l'expressi intellectual. Tot i la seva grandesa no era un escultor amb excessius detalls a les seves obres i mirava ms l'efecte general. 

Quintili esmenta els seus busts com especialment admirables. 

Quasi tots els seus treballs foren en bronze, de la variat dlic (Polclet en canvi preferia el bronze d'Egina).
hola

La seva obra ms coneguda fou el Discobolus, del que els van fer nombroses copies al seu temps moltes de les quals es conserven. Lluci descriu el Discbol: .

Altres obres sn:

Un gos ;
Monstres marins;
Stir ;
Atletes;
Hrcules ;
Apollo;
Esttua colossal de Zeus, Hera, i Hracles, a Samos, ;
Dions a Helic  ;
Hrcules a Massana;
Apollo de bronze;
Hcate, en fusta, a Egina;
Diverses esttues d'atletes ;
Una dona vella beguda a Esmirna ;
Alguns animals;

Va gravar tamb en metall, i una patera es esmentada per Marcial.

Petroni diu que va morir en extrema pobresa. El seu fill Lici fou un reconegut artista.

A l'antologia grega hi ha al menys 36 epigrames sobre Mir que donen alguns detalls de la seva obra. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238690" title="Discbol" nonfiltered="2671" processed="2668" dbindex="92696">


El Discbol s una escultura del grec Mir anomenat l'Atenenc tot i que era d'Elutera a Becia, i creada vers el 455 aC. Representa un atleta just abans de llenar un disc. L'original era de bronze per noms es coneix per les copies romanes en marbre.

Mir representa el cos de l'atleta en el moment de mxima tensi, per aquest esfor no se li reflecteix a la cara. El gir del cos es vigors per de manera delicada i harmoniosa. Tot el cos est inclinat cap endavant. S'han conservat nombroses copies, la ms important s'anomena Lancellotti, que es troba al Museo Nazionale Romano de Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238691" title="Corts de Barcelona (1528)" nonfiltered="2672" processed="2669" dbindex="92697">
Les Corts de Barcelona de 1528 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Francesc de Solsona.

El regnat de Carles I es va caracteritzar per un cost molt alt en mantenir l'imperi amb el conseqent esgotament econmic. Els principals motius eren: les hostilitats amb Frana per l'inters del rei Francesc I de Frana sobre la pennsula Itlica, la defensa de les agressions turques al Mediterrani i el manteniment de l'Imperi Alemany que era cobdiciat pels prnceps alemanys.

En febrer de 1628, s'anunci una declaraci de guerra del rei francs i Carles I s'afany a convocar Corts a Barcelona. Les pretensions de la Generalitat de Catalunya consistien en el reforament de la jurisdicci de la instituci respecte als municipis, els barons i els soldats. Tamb volia l'ampliaci i professionalitzaci del seu personal i incrementar el poder sobre el comer exterior, principal font d'ingressos. Per en aquest darrer punt, el comproms signat entre el el rei i Andrea Doria el 29 de desembre de 1528, limitava les possibilitats institucionals. 

Lluny d'atendre les peticions de la Generalitat, els diputats consideraven que aquesta feia una mala gesti i afavoria interessos de les classes dirigents.

La pssima situaci de l'economia feia preveure que la Generalitat hauria de fer un fogatge per poder atendre el donatiu reial. S'introdueix una novetat en canviar la frmula de recaptaci basada en el nombre de persones, per una de progressiva en funci de les capacitats econmiques.





Bibliografia.
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. Vol. 2. ISBN 84-412-0885-9;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238692" title="Mir de Sici" nonfiltered="2673" processed="2670" dbindex="92698">
Mir (Myron,  fou tir de Sici, pare de Aristnim de Sici i avi de Clstenes de Sici.

Va guanyar una corona a les carreres de carros a la 33 olimpada (648 aC). En commemoraci d'aquesta victria va erigir un tresor a Olmpia consistent en dos cambres alineades de forma especfica. Ho esmenten Pausnies i Herdot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238693" title="Mir (general)" nonfiltered="2674" processed="2671" dbindex="92699">

Mir (Myron,  fou un dels generals de Mitridates VI Eupator enviat per aquest, juntament amb el general Menmac al front d'un poders exrcit amb infanteria i cavalleria, contra els romans, en el curs de la campanya contra Luci Licini Luculle. Els dos generals pntics foren derrotats totalment pel rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238694" title="Ascdia" nonfiltered="2675" processed="2672" dbindex="92700">


Els ascidiacis (Ascidiacea), coneguts vulgarment com a ascdies,  constitueixen una classe d'animals urocordats. Es distribueixen pels mars de tot el planeta. A diferncia dels altres tunicats, que neden lliures formant part del plncton, les ascdies sn sssils. Es coneixen unes 2.300 espcies, i tres tipus principals: ascdies solitries, ascdies socials i ascdies compostes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238695" title="Mir de Priene" nonfiltered="2676" processed="2673" dbindex="92701">
Mir de Priene (Myron,  fou un historiador grec nadiu de Priene, que va escriure un relat sobre la primera guerra messnica entre la conquesta d'Amfeia i la mort d'Aristodem de Messnia. 

La seva poca exacta no s pot precisar per en general se'l colloca a la segona meitat del segle IV aC. Pausnies diu que no es podia confiar gaire en les seves informacions. Diodor  de Siclia tamb situa a Aristdem a la primera guerra mesnica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238697" title="Mironi" nonfiltered="2677" processed="2674" dbindex="92702">
Mironi (Myronianus,  fou un escriptor grec nadiu d'Amastris al Pont. La seva poca es desconeguda.

Fou autor d'una obra que portava el ttol de . Digenes Laerci esmenta la mateixa obra per sota un ttol diferent, concretament ; tamb apareix  simplement com .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238699" title="Mironides" nonfiltered="2678" processed="2675" dbindex="92703">
Mironides (Myronides,  fou un fams general atenenc. 

El 457 aC els corintis van envair Megara amb la idea de aixecar el setge d'Egina desviant una part de les tropes atenenques que estaven assetjant l'illa. Els atenencs a ms a ms tenien un altre exercit a Egipte, per no van moure cap soldat de cap dels dos llocs sin que van reclutar als molt joves o als ms vells que havien restat a Atenes amb els que van marxar, a les ordres de Mironides, cap a territori de Megara. Van obtenir una victria, encara que no decisiva, per que va forar la retirada dels corintis; per la ciutat els va reprotxar la retirada i van retornar; els atenencs van fer una sortida des de Megara i en una batalla sagnant que va seguir, van derrotar completament als corintis; els que es retiraven van quedar rodejats i prcticament tots van morir a mans dels atenencs.

El 456 aC, 62 dies desprs de la batalla de Tanagra, Mironides va dirigir un exrcit atenenc a Becia i van derrotar els beocis a Enfita, victria que va fer als atenencs amos de Fcida i tota Becia excepte Tebes, si be fins i tot en aquesta ciutat es va establir la democrcia. Desprs de la victria Mironides va marxar contra els locris opuncis als que va exigir un centenar d'hostatges; desprs, segons Diodor de Siclia, va entrar a Tesslia per castigar la deserci dels tessalis cap al camp espart a la batalla de Tanagra. Va atacar Farslia per fou rebutjat i va haver de tornar a Atenes.

Es possible que Mironides fos el pare d'Arqu, l'home d'estat atenenc i un dels principals actors en l'enderrocament dels Trenta Tirans el 403 aC (Arqu va tenir un fill de nom Mironides el que refora aquesta suposici).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238704" title="Mirsil" nonfiltered="2679" processed="2676" dbindex="92704">
Mirsil (Myrsilus) fou un historiador grec nadiu de Lesbos d'poca desconeguda.

Dions d'Halicarns l'esmenta com a font pels seus relats sobre els pelasgs. Ateneu de Naucratis esmenta una obra de Mirsil titulada . Tamb l'esmenten Estrab (1. p. 60, 13. p. 610) i Plini el Vell (Plinius,  Nat. 3.7, 4.12-Z2). Arnobi el vell l'anomena Myrtilus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238705" title="Mirsos" nonfiltered="2680" processed="2677" dbindex="92705">
Mirsos (Myrsus, ) fill de Giges, fou un lidi al servei de Prsia que fou qui va portar a Polcrates de Samos la carta amb les falses promeses que van induir al tir a posar-se en les mans d'Oroetes, strapa de Sardes. 

El 498 aC va morir en una emboscada a Cria, durant la revolta jnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238706" title="Mirtil (poeta)" nonfiltered="2681" processed="2678" dbindex="92706">
Mirtil (Myrtyllus, ) fou un poeta cmic grec, germ d'Hermip d'Atenes. A Suides s'esmenten els ttols de dues de les seves obres:

.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238707" title="Mirtil (sicari)" nonfiltered="2682" processed="2679" dbindex="92707">
Mirtil (Myrtyllus) fou un esclau o llibert rom.

Va rebre una quantitat de diners de Marc Antoni o d'algun dels seus propers collaboradors, per provocar un atemptat contra la vida de Dcim Juni Brut Alb, per la conspiraci fou detectada i Mirtil fou detingut i tot seguit executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238708" title="Mirtis" nonfiltered="2683" processed="2680" dbindex="92708">


Onomstica:

Mirtis d'Argos, politic argiu;
Mirtis (poetessa) poetessa lrica grega;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238709" title="Mirtis d'Argos" nonfiltered="2684" processed="2681" dbindex="92709">
Mirtis (Myrtis, ) fou un poltic d'Argos.

Demstenes el va acusar, junt amb altres poltics argius, d'haver enganyat als seus conciutadans sobre el perill i l'amenaa que representava l'expansionisme de Filip II de Macednia, i no intentar la uni contra ell. Tamb el va acusar de corrupci. Polibi en canvi diu que les acusacions de Demstenes eren infundades.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238711" title="Mirtis (poetessa)" nonfiltered="2685" processed="2682" dbindex="92710">
Mirtis (Myrtis, ) fou una poetessa lrica grega, natural de Antedon. Se la suposa la mestre de Pndar amb el que desprs va competir per veure quin era superior, segon es dedueix d'un fragment de Corinna. Tenia esttues en el seu honor a diferents llocs de Grcia. Esta considerada dins les nou muses lriques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238712" title="Mis" nonfiltered="2686" processed="2683" dbindex="92711">
Mis (Mys, ) fou un artista grec. Va gravar la batalla entre centaures i lapites i altres figures a l'escut de la colossal esttua d'Atenea Promacos feta per Fdies que era a l'acrpoli d'Atenes. Segons Pausnies aquests gravats foren fets per encrrec de Parrasi, que va florir uns 50 anys desprs de Fdies, per tamb podria ser contemporani de Fdies (vers el 444 aC). Plini, Properci, Marc Valeri Marcial i Estaci l'esmenten com un dels gravadors ms distingit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238713" title="Hermandad Nuestra Seora del Roco Los Romeros" nonfiltered="2687" processed="2684" dbindex="92712">
Hermandad Nuestra Seora del Roco Los Romeros s una associaci creada el 1984 al barri de Sant Mart de Barcelona, per desprs d una primera etapa en qu va canviar diverses vegades de lloc, es va establir a Nou Barris, districte on va tenir una acollida molt favorable pels seus vens i les institucions. Actualment, el seu local es troba al carrer del Vinyar i les misses rocieras s oficien l ltim diumenge de cada mes a la parrquia de Sant Francesc Xavier.

Els components de l entitat han anat canviant al llarg de la seva trajectria, per tots han contribut a fer ms gran la Hermandad. Un dels germans ms destacats va ser el pare Jos Manuel Berdala, que va ser consiliari de Los Romeros fins a la seva mort i que va collaborar molt activament amb la Federacin de Entidades Culturales Andaluzas en Catalua (FECAC).

La Hermandad Nuestra Seora del Roco participa activament en diferents tradicions andaluses, com ara la romeria del Roco, la Feria de Abril, la commemoraci
del Dia d'Andalusia o el Canvi de Vara, que representa el relleu del germ ms gran de l'entitat. Una de les celebracions principals d aquesta associaci s l Encuentro de Coros Rocieros por Villancicos, que se celebra al Centre Cvic Zona Nord a mitjan desembre. L espectacle, en qu actuen una quinzena de cors, s gratut i noms es demana l aportaci d un quilo d aliments o articles d higiene per donar-los a Critas Diocesana i a la parrquia de Sant Francesc Xavier.

Durant tot l any, Los Romeros tamb participen en diverses festes a Nou Barris, com ara la Castanyada, la Cavalcada, el Carnaval i les festes majors, i organitzen bianualment dues peregrinacions al Roco, una al voltant de la primavera i l altra al mes de desembre. Actualment, l associaci la formen uns noranta membres, una vintena dels quals canten al cor, i est agermanada amb entitats corals d Arles (Provena-Alps-Costa Blava) i Cabezas de San Juan (provncia de Sevilla). El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web de la Hermandad;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238716" title="Miscel" nonfiltered="2688" processed="2685" dbindex="92713">
Miscel (Myscellus, ) fou un colonitzador grec natural de Ripes (una de les dotze divisions de l'Acaia), del que Ovidi diu que era un heraclida i fill d'un argiu de nom Alemon. 

Era el okistos que, sota recomanaci de l'oracle de Delfos, el qual li havia ordenat que funds una ciutat all on el sorprengus la pluja en temps sec, va marxar a Itlia i, en trobar una dona plorant, va creure interpretar l'oracle i hi fund la colnia de Crotona vers el 710 aC amb el suport d'Arquies de Corint. En la inspecci de la zona li va agradar ms el lloc de la futura Sbaris i a la tornada va demanar a l'oracle de permetre la colonitzaci de Sbaris, per no va rebre consentiment.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238718" title="Mis de Quenes" nonfiltered="2689" processed="2686" dbindex="92714">
Mis (Myson, ) fou un savi grec nadiu de Quenes o Quen (Chenae o Chen) una ciutat de Lacnia segons les indicacins d' Esteve Bizant o a la zona del mont Oeta segons les de Pausnies.

Plat l'esmenta com un dels set savis de Grcia en el lloc de Periandre de Corint (Paus. 10.24.1).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238720" title="Nabarzanes" nonfiltered="2690" processed="2687" dbindex="92715">
Nabarzanes () fou un persa al servei de Darios III de Prsia.

Curti l'esmenta com l'autor d'una carta enviada a Sisines, un persa al servei d'Alexandre el Gran en el qual li demanava de matar al rei macedoni. A la batalla d'Issos va dirigir l'ala dreta de la cavalleria persa. Desprs es va unir a Bessos de Bactriana i altres strapes que van conspirar contra el rei persa i el van matar. Quan Darios estava reunit amb l'estat major a Ecbatana va proposar-li de refugiar-se a la part oriental de l'imperi i abdicar la seva autoritat en Bessos; Darios es va ofendre tant que va treure l'espasa per matar-lo cosa que finalment es va poder evitar entre tots.  Els conspiradors van decidir fer presoner a Darios per el pla fou descobert al rei per Patr. El rei va refusar refugiar-se entre els mercenaris grecs i finalment els conspiradors el van capturar i el van carregar de cadenes i finalment el van matar.

Nabarzanes va fugir a Hircnia i desprs va escriure a Alexandre oferint la seva rendici si li garantia la seva seguretat personal; Alexandre va acceptar. Posteriorment no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238721" title="Nabdalsa" nonfiltered="2691" processed="2688" dbindex="92716">
Nabdalsa fou un cap nmida, ric i noble, que tenia el mxim favor de Jugurta que el va utilitzar per diversos serveis. Bomilcar el nmida, el ministre del rei,  va escollir Nabdalsa com a persona propera al rei, en els seus designis contra Jugurta. Per alguna confidncia de Nabdalsa va fer que la conspiraci fou descoberta. Bomilcar fou detingut i executat. La sort de Nabdalsa no s coneguda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238723" title="Claretians" nonfiltered="2692" processed="2689" dbindex="92717">
Els claritians sn l'ordre religiosa catlica dels 'Fills de l'Inmaculat Cor de Maria'  (Cordis Mariae Filius C.M.F.), tamb coneguda com a Missioners Claretians, fu fundada per Sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari dioces (sent bisbe Mn. Casadevall), amb la finalitat de difondre l'evangelitzaci catlica a les missions, l'educaci dels infants i joves. Aquesta ordre religiosa disposa de parrquies, col.legis, missions, editorials, mitjans de comunicaci,...amb un important apostolat a favor dels pobres i marginats. Est extesa pels quatre continents. 

 Sants i Beats Claretians .

Els ms destacats sn:

Beats Mrtirs de Barbastre, seminaristes claretians, afusellats durant la Guerra Civil Espanyola.

 Enllaos externs .

Claretians, web oficial;
Claretians de Catalunya, web oficial;
Fundaci Claret - Barcelona;
Editorial Claret - Barcelona;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238724" title="Josep Verd i Mateos" nonfiltered="2693" processed="2690" dbindex="92718">
Josep Verd i Mateos (Mrcia, 1931) s un sindicalista i activista social catal. El 1940 es va installar amb tota la famlia a Mra la Nova (Baix Ebre), on va ser destinat el seu pare. El 1946 es va traslladar a Barcelona i un any ms tard va entrar a treballar al Banc Central. El 1966 es va incorporar com a director al Sindicat de Banquers de Barcelona, crrec en qu va romandre fins a la seva jubilaci. Ms tard es va fer crrec de la Secretaria de Relacions Institucionals de la Uni de Jubilats i Pensionistes de la UGT de Catalunya.

Parallelament, ha desenvolupat una intensa vida associativa en els camps de la cultura i l esport a Nou Barris. Presideix l Associaci per a la Cultura i l'Oci de la Tercera Edat (ACOTE) i s membre fundador del Consell Assessor de la Gent Gran de l Ajuntament de Barcelona, amb el qual participa en diferents congressos nacionals i europeus.
Pel que fa al mn de l ensenyament, va ser fundador de l AMPA de l actual CEIP Gaud, president de l AMPA de l IES Sant Andreu  on lluit per aconseguir la construcci de l actual institut , promotor de les Jornades Culturals de Nou Barris i membre fundador del Consell Escolar del Districte.
En el camp esportiu, va promoure diverses reivindicacions que van donar fruits com la gesti municipal de la piscina de Brafa, la construcci d una pista d atletisme a Can Drag i la creaci del Club d'Atletisme de Nou Barris, del qual ara s president d honor.

Com a conseller de Districte durant tres legislatures, va impulsar la remodelaci dels camps de futbol Montaesa i Alzamora  aquest ltim li ha concedit la Medalla de Plata  i la creaci de les Jornades Olmpiques a les escoles de Nou Barris, l Escalada Ciclista a Torre Bar, la Marxa de Mountain Bike a Collserola, la Cursa Popular de Nou Barris, el Torneig de Tennis de Taula i l Aplec de Petanca. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238725" title="Pere Esquerdo Esquerdo" nonfiltered="2694" processed="2691" dbindex="92719">


Pere Esquerdo Esquerdo (La Vila Joiosa, Marina Baixa, 29 de novembre de 1851 - 29 de maig de 1922) va ser un doctor en medicina, deixeble del Dr. Bartomeu Robert. Va ser el fundador d una nissaga de metges i homes de cincia de gran prestigi en la Barcelona de finals del XIX i la primera meitat del XX, entre els que cal destacar el seu germ el Dr. lvar Esquerdo Esquerdo (1853-1921), cirurgi de l'Hospital del Sagrat Cor i fundador del servei de Ginecologia de l'Hospital de la Santa Creu, i els seus fills Francisco Esquerdo Rodoreda (1883-1956), cap del servei de Medicina Interna de l'Hospital de la Santa Creu i Pedro Esquerdo Rodoreda (1899-1936), doctor en farmcia i en cincies qumiques, director i professor del Laboratori de la Ctedra de Patolgia Mdica del professor Agust Pedro Pons. 
   
  

Biografia.
D'origen humil, Pere Esquerdo curs  els seus primers estudis a la seva vila natal, la Vila Joiosa, i el batxillerat a Alacant. Cap el 1870 es va traslladar a Barcelona per a estudiar la carrera de medicina, estudis que tant ell com el seu germ lvar sufragaren treballant de barbers en la Barceloneta. Es llicenci el 1874 amb premi extraordinari i es doctor a Madrid l any segent amb la mateixa qualificaci.
 
En 1882 guany la plaa de metge de l Hospital de la Santa Creu i un any desprs la de Professor Clnic i Auxiliar de Patologia i Clnica Mdica a la Facultat de Medicina de Barcelona. El Dr. Esquerdo, explicava el Dr. Francesc Gallart Mons  tenia grans condicions per a ensenyar, per la seva clientela nombrosa li absorvia molt de temps  Feia sempre unes comparacions justes i a l'abast de tothom. Un dia explorava un malalt, alcohlic amb cirrosi atrfica, ascitis, edemes de les extremitats amb anmia profunda, filla de la caquxia; desprs d'explicar-nos el concepte que el cas clnic li merexia, el pacient li deman quina malaltia era la seva, i el mestre contest: Teniu una bstia dolenta dintre el cos que se us beu el vi i us deixa l'aigua . D'ell s'expliquen nombroses ancdotes:  El Dr. Esquerdo  escrivia l'esmentat Dr. Gallart- fou cridat un dia per a visitar una senyora de l'alta societat barcelonina, la qual s'entest a no contestar una sola paraula al seu interrogatori. El Dr. Esquerdo, l'explor, sent indicacions teraputiques, i en preguntar-li els familiars pels seus honoraris, contest: Quan faig de metge cobro tant, i quan faig de veterinari, el doble .

Qui millor el va retratar fou Vctor Catal a les planes de revista Il.lustraci Catalana (mar de 1917): El Dr. Esquerdo  T les faccions granades i fermes i la figura slidament campada, com feta exprs per al marbre o el bronze estatuari. Tot Barcelona i la meitat de Catalunya el coneix personalment, tots saben de la seva cincia i tots l'han posada a prova. T, doncs, el prestigi de les coses consagrades, i l'eficcia, encara sencera, de l'actuaci present. La seva vida ha estat una imparable, una ardida lluita vers l'altura i el triomf ha coronat el seu esfor i el seu coratge. Cap vida ms noblement emprada i coronada que aquesta, cap vida ms til i ideal alhora, cap vida ms fecunda i ben orientada, ms beneficiosa a l'individu i a la societat. Una vida com triada per estotjar-la en l'exemplari estimulador i guiador de joveneses honradament ambiciosos. El Dr. Esquerdo, el savi popular entre els profans i entre els savis, el mestre venerat entre els deixebles i entre els mestres, s tota una instituci a casa nostra, ell s un dels homes que donen a la nostra ciutat, executria de gran ciutat, que la fan albiradora i respectable als ulls forans .

El 7 de desembre de 1883, amb tan sols 32 anys, Pere Esquerdo ingress en la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.  

Casat el 1877 amb Matilde Rodoreda Santigs (Barcelona 1859   1945), germana del msic i compositor catal Josep Rodoreda Santigs (Barcelona 1851   Buenos Aires 1921), autor de la msica del Virolai a la Verge de Montserrat, el 1916 el matrimoni Esquerdo cre tres beques per a estudiants de medicina, que guanyaren els doctors Saval, Paella i Fabi Isamat, i una altra per a estudiants de batxillerat, que guany el pare del fotogrf Xavier Miserachs:  Dije -al hacer entrega oficial ante la Junta de profesores de esta Universidad, en qu curs mis estudios, del documento subscrito por mi esposa y por m, relativo a la fundacin de cuatro becas- que, convencido de qu el resurgimiento patrio se slo un problema de cultura, deseaba contribuir a su solucin de una manera modestsima, y en la fundacin de becas he querido demostrar mi gratitud a mi patria nativa, Villajoyosa, a mi patria adoptiva, Barcelona y a la Medicina catalana, sin que con ello pretendiera pagar mi deuda, y seal cuanto influyeron en mi decisin, el recuerdo de mis padres y el del humilde maestro que inculc en mi inteligencia las primeras nociones del saber .

Fou President de l'Acadmia i Laboratori, de l'any 1884 al 1888 i membre de la Junta de la Casa de la Caritat de Barcelona (1883-1887). Fou director-redactor de la Revista de Medicina (1882-1883) i redactor de Independencia Mdica, Archivos de Ciruga i Gaceta Mdica Catalana (1877-1880). En 1907 fou membre del consell de redacci de la revista mensual Anals de Medicina. 

Entre les seves publicacions cal destacar:
 Estudios de Clnica Mdica (1881).
 Diagnstico y teraputica de los aneurismas articos (1882).
 Lecciones de Clnica Mdica (1897).
 La observacin en la medicina. ;

Afeccionat a l'pera, el Dr. Esquerdo possea una llotja en el Teatre del Liceu. All es trobava ell, en companyia de la seva dona Matilde, la seva filla Valeria i la seva neboda Cecilia Rodoreda, la trgica nit del 7 de novembre de 1893 en la que l'anarquista Santiago Salvador va llanar dues bombes al pati de butaques. 

El Dr. Pere Esquerdo mor a la seva vila natal el 29 de maig de 1922 a l'edat de 70 anys: "Los aos -explicava el Dr. Arteaga- no menguaron ni su aficin al estudio ni su actividad profesional. Parece imposible que hubiera podido alcanzar casi a la edad de setenta aos con la gallarda que demostraba, soportando la dura labor de la profesin penosa lo moral y en lo fsico, pues hasta hace muy pocos aos dorma cinco o seis horas". 

En la sessi necrolgica (15 de juny de 1923) organitzada pel cos facultatiu de l Hospital de la Santa Creu, el Dr. Antoni Jaumandreu escriv: "La desaparici del Dr. Esquerdo del regne dels vius deixa un buid impossible d'omplenar; no ja el buid que tota mort representa per a un determinat nombre d'amics, sin un buid irreparable per a tota Barcelona, un buid les conseqncies dels quals sols el temps, amb sa m carinyosa, est en situaci de compensar. Al difondre's la trista nova de sa mort, no s ja la famlia solament, no sn sos amics, s la ciutat en pes la que es condol de l'esdeveniment. I s que el Dr. Esquerdo, com a metge consultor, constitua una autoritat cientfica indiscutible, amb la qual se comptava sens excepci, essent tanta sa fama, que no hi havia cas greu o desesperat en qu no es recorregus a sos consells. Cridat en junta, la seua entrada en la casa del malalt, constitua sempre un motiu d'esperana, constitua sempre un esdeveniment que no s'esborrar amb tanta facilitat de la memria dels milers d'habitants de Barcelona que en una o altra ocasi sol.licitaren los auxilis seus. I se comprn que els qui un dia, en un moment de desesperaci, davant un malalt greu en llur famlia, recorregueren a ell, servaran eterna memria d'instants tan crtics, i associant aquesta recordana amb la del consultor que els haur mostrat un cam per a la salvaci del ser volgut en perill de mort, se juntaran avui amb nosaltres per a retre el merescut homenatge a l'il.lustre finat".

Bibliografia.
 Arteaga, Alfonso: Muertos ilustres: El Dr. D. Pedro Esquerdo, en "Revista Espaola de Medicina y Ciruga", n. 49 (julio 1922), p.369-371.
 Casassas, Oriol: La medicina catalana del segle XX. Ed. 62, Barcelona 1970.
 Gallart Mons, Francesc: Galeria de catalans i occitans il.lustres: El Dr. Pere Esquerdo, en "Medicina Catalana", n.6 (15 mar 1936), p.241-242.
 Rocha Carlotta, Alfredo: La dinasta de los Esquerdo en la Medicina Barcelonesa, p.87-97.

Referncies.


Enllaos externs.
Presidents de l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238727" title="Nabis" nonfiltered="2695" processed="2692" dbindex="92720">
Nabis ( fou tir d'Esparta, successor de Macnides el 207 aC.

Per evitar tenir cap rival en el futur va assassinar a Plops, el jove fill de Licurg d'Esparta. A tots els possibles enemics els va desterrat o executar (i als que desterrava sovint els feia matar pel cam o quan ja estaven al seu dest). Totes les persones riques que van romandre a Esparta foren vctimes d'exaccions; va inventar algunes maquines de tortura. Amb el saqueig dels temples pagava als seus mercenaris, quasi tots delinqents; als ilotes o esclaus alliberats els va donar terres. Va ajudar tamb als pirates de Creta a canvi d'una part del bot.

El 204 aC fou incls com aliat rom en el tractat entre Roma i Filip V de Macednia. Un conflicte menor amb Megalpolis va portar a la guerra. Nabis va fer incursions al territori de la ciutat enemiga; desprs va conquerir Messene tot i que formalment era un aliat de Messnia. Mentre Filpemen va reunir les forces arcdies de Megalpolis i es va dirigir a Messene que Nabis va evacuar (202 aC o comenaments del 201 aC). 

El 201 aC Filpemen va esdevenir estrateg de la Lliga Aquea i va reunir un exrcit a Tegea i va fer caure als mercenaris de Nabis en una emboscada a la frontera de Lacnia al lloc anomenat Scotitas, fent una gran mortaldat. Aix Nabis es va haver de replegar cap al seu territori. 

Quan Filpemen fou substitut per altres caps menys hbils, Nabis va renovar els seus atacs a Megalpolis. La ciutat fou bloquejada i va arribar a un punt que es va haver de plantar moresc als mateixos carrers per tenir alguna cosa per menjar. En aquesta situaci Filip V de Macednia va decidir atacar a Nabis amb la condici que la Lliga Aquea l'ajuds en la defensa de Corint i altres fortaleses sota el seu control, davant la possible amenaa romana. La Lliga no obstant va rebutjar la proposta i va enviar tropes contra Nabis (199 aC). 

El 198 aC com que Filip no podia defensar Argos, va encarregar a Filocles que dons la custodia d'aquesta ciutat a Nabis que acabava de ser adms a Argos desprs d'enganyar al poble. A Argos va fer algunes propostes demaggiques, com l'eliminaci dels deutes i el repartiment de terres, per guanyar popularitat. Nabis va acordar una treva amb la Lliga per quatre mesos i va posar una part dels seus mercenaris cretencs al servei del cnsol rom Flamin. Desprs va retornar a Esparta deixant una guarnici a Argos. 

Desprs de la guerra entre Roma i el Regne de Macednia van arribar uns comissionats romans a Grcia per arranjar els afers del pas; el senat rom va encarregar a Flamin la decisi sobre el qu fer amb Nabis. Va consultar als aliats grecs que en un congres a Corint van decretar la guerra. 

Pitgores, cunyat i gendre de Nabis, governador d'Argos, va impedir la captura de la ciutat sense setge i Flamin va decidir anar a Lacnia tot baixant per la riba de l'Eurotes. Nabis va reforar les defenses d'Esparta i va imposar el terror amb l'execuci de vuit ciutadans sospitosos de poca fidelitat. Les seves forces van fer front a l'enemic. Els atacants van ocupar l'arsenal de Gtion. Pitgores va enviar ajust per els romans i aliats eren massa poderosos. El tir va demanar una conferencia amb Flamin que va durar dos dies i se li va concedir una treva mentre es consultava als aliats els termes d'un acord; l'acord ofert fou rebutjat per Nabis; a punt de ser conquerida la ciutat, Nabis va implorar la pau que li fou concedida en les anteriors condicions que ara si que foren acceptades, i per les quals evacuava tot el Pelopons amb l'excepci de Lacnia, cedia a Roma els ports  de Lacnia i les naus de la marina espartana, i havia de fer un important pagament als hereus dels executats i exiliats; el tractat fou ratificat pel senat rom. Armenes, fill de Nabis fou enviat com hostatge a Roma, on va morir poc desprs. Mentre, els argius havien expulsat la guarnici espartana (195 aC).

Quan la Lliga Etlia, desprs de la sortida de Flamin de Grcia, van tornar a la guerra, el primer que va fer Nabis fou intentar recuperar els ports de Lacnia (Eleuthero-Lacnia); la Lliga Aquea, que s'havia erigit en protectora dels ports, van demanar ajut a Roma que va enviar al pretor Atili. Abans de la seva arribada, Filpemen, que dirigia altre cop als aqueus, ja havia iniciar operacions per fer aixecar el setge de Gtion, per els seus intents per terra i mar van fallar i el gran vaixell de l'almirall aqueu Tis fou destrut; tamb l'atac per terra fou aturat, i finalment Nabis va entrar a Gtion i Filpemen es va retirar a Tegea; quan va tornar a Lacnia fou sorprs per Nabis, per en el combat que va tenir lloc les forces espartanes foren derrotades i Filpemen, durant un mes, va poder assolar Lacnia sense cap resistncia. 

Posteriorment, la guerra va continuar de manera intermitent, segurament degut a la debilitat de Nabis que va demanar ajut a la Lliga Etlia. Aquesta va enviar una petita fora dirigida per Alexamenos, el qual assassinaria poc desprs a Nabis (192 aC).

Estava casat amb Apega, que segons es diu, robava a les dones de la mateixa manera que el marit ho feia als homes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238729" title="Naraves" nonfiltered="2696" processed="2693" dbindex="92721">
Naraves (Naravas, ) fou un cap nmida que va tenir una part rellevant a la guerra dels mercenaris. 

Inicialment es va decantar pels rebels i es va unir a l'exrcit d'Espendi, per ms tard va decidir fer costat als cartaginesos, en un moment crtic de la guerra. Segurament aquesta deserci va salvar a l'exrcit d'Amlcar Barca de la destrucci. El seu canvi s'atribueix a la influncia personal d'Amlcar que el va rebre amb els braos oberts i li va prometre la seva filla en matrimoni. 

A la resta de la guerra va fer costat als cartaginesos amb fidelitat. Naravas era la forma grega del nom que originalment era probablement Narbal o Naarbaal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238730" title="Jean Malljac" nonfiltered="2697" processed="2694" dbindex="92722">

 Jean Malljac (Dirinon, 19 de juliol de 1929 - Landerneau, 24 de setembre de 2000) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1950 i 1958.

El seu principal xit fou un segon lloc al Tour de Frana de 1953, darrere Louison Bobet. 

 Durant el Tour de Frana 1955 es veu obligat a abandonar fruit d'un defalliment durant l'ascensi al Mont Ventoux. Sembla ser que la causa fou l'ingesta d'algun producte dopant. 

Palmars.
1950 ;
 1r del Premi de Callac;
1953;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1952. 33 de la classificaci general;
1953. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 5 etapes;
1954. 5 de la classificaci general;
1955. Abandona (11a etapa);
1956. 34 de la classificaci general;
1958. Abandona (15a etapa);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238731" title="Comissari Europeu d'Empresa i Indstria" nonfiltered="2698" processed="2695" dbindex="92723">
El comissari Europeu d'Empresa i Indstria s un membre de la Comissi Europea responsable dels afers empresarials i industrials a la Uni Europea (UE).

L'actual comissari responsable d'aquesta cartera s l'alemany Gnter Verheugen.

Orgens.
Aquesta cartera es cre l'any 1967 en la formaci de la Comissi Rey amb el nom de Comissari Europeu d'Afers Industrials, adoptant el 1995 en la Comissi Santer el nom de Comissari Europeu d'Empresa. En la formaci de la Comissi Barroso l'any 2004 adopt el nom actual.

Llista de Comissaris d'Empresa i Indstria.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal d'Empresa i Indstria a la Comissi Europea;
  Portal del comissari Gnter Verheugen;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238736" title="Josep Muoz i Puerta" nonfiltered="2699" processed="2696" dbindex="92724">
Josep Muoz i Puerta (Sant Andreu de Palomar, 1922) s un activista social i dirigent venal. Gran afeccionat a les activitats esportives i culturals, particip des de ben jove a la vida associativa d aquests barris. A 14 anys entr com a cantaire a l Orfe l'Eco de Catalunya i al cap d uns quants anys es va incorporar al Centre Cultural Montserrat, on fu teatre lric. Un cop casat va ingressar a l Agrupaci Excursionista Muntanya, on continua actualment, i ocup diversos crrecs a la junta directiva durant 25 anys, entre els quals el de president.

Jubilat als 67 anys,  va ingressar a l associaci de gent gran CONEX, des d on comen a fer classes de dibuix i pintura al Centre Cvic de la Sagrera La Barraca i al Casal de Gent Gran La Palmera, on actualment s president. Ha estat fundador i secretari de la Federaci d'Associacions Catalanes de la Gent Gran (FOCAGG) des que es cre l any 1998 i de la Confederacin Espaola de Organizaciones de Mayores (CEOMA). Actualment s president Coordinadora de Casals Municipals i delegat del Consell Municipal de Benestar Social, en representaci del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona, del qual s membre des del 1991. Ha participat en 14 congressos i convencions i ha estat ponent en dos dels congressos que s han fet a Barcelona amb conferncies sobre el paper de la gent gran en la societat actual i l envelliment satisfactori.
A ms, s membre del Consell de la Gent Gran del Districte de Sant Andreu i del Consell de la Gent Gran de Catalunya, i ha collaborat amb el Departament de Benestar Social de la Diputaci de Barcelona en el grup de treball sobre la xarxa d espais i equipaments per a la gent gran de la provncia. Tamb collabora activament amb l Associaci de Vens i Venes de la Sagrera.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238739" title="Grup de Dones de la Trinitat Vella" nonfiltered="2700" processed="2697" dbindex="92725">
Grup de Dones de la Trinitat Vella s una entitat sense nim de lucre que va nixer el 1988, amb l agrupaci de diferents usuries de les activitats i les dinmiques comunitries del Centre Cvic Trinitat Vella. En l origen es fund per impulsar la Comissi de Festes del barri, una missi de la qual poc desprs es va encarregar l associaci de vens, encara que el Grup de Dones de la Trinitat Vella continua collaborant en l organitzaci dels espectacles de cultura catalana, com ara les sardanes i les havaneres.

Desprs d uns quants anys utilitzant les installacions del centre cvic, el grup va aconseguir un petit local al carrer de la Mare de Du de Lourdes, on des d aleshores du a terme tots els tallers i les conferncies. Actualment ofereix tallers de sevillanes, manualitats, pintura en terracota, i tall i confecci, entre d altres, i peridicament organitza conferncies sobre salut femenina. Les classes sn gratutes  les alumnes noms paguen el material que fan servir  i sn impartides per les integrants del Grup de Dones de la Trinitat Vella.

L entitat ha tingut un paper cabdal com a referent d integraci per a les dones immigrants del barri, en especial les dones magribines, que des de principi dels noranta formen un important collectiu a la Trinitat Vella. El grup organitza berenars interculturals amb dones d altres pasos perqu cadascuna expliqui els trets caracterstics de la seva cultura i amb l objectiu de fer-les participar en la vida comunitria del barri.
El Grup de Dones de la Trinitat Vella tamb collabora habitualment amb altres grups del barri, com ara l associaci de vens, les AMPA de les escoles o l Associaci de Gent Gran de la Trinitat Vella, en la realitzaci de diferents actes festius. I el dia 8 de mar organitza una gran festa per commemorar el Dia de la Dona Treballadora. Actualment est format per un grup de vuit dones, i la presidenta de l entitat des de l inici s Rosa Alejandre. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238740" title="Ruijas" nonfiltered="2701" processed="2698" dbindex="92726">
Ruijas s un nucli poblacional, situat al municipi cntabre de Valderredible, en la que hi viuen 22 persones (2004). Est situat a 3 km de Polientes i a 735 m per sobre el nivell del mar. S'hi conserva una esglsia romnica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238741" title="Santos Prez i Lambn" nonfiltered="2702" processed="2699" dbindex="92727">
Santos Prez i Lambn (Las Pedrosas, provncia de Saragossa, 1933) s un dirigent venal catal. El 1959 es va traslladar a Barcelona. Aviat comen a treballar a la companyia Autobuses de Barcelona i alhora ingress a l Escola Industrial de la Diputaci de Barcelona, on es va graduar en Oficialia, Mestria Industrial i Enginyeria Tcnica. Ms tard va fer de taxista durant deu anys i, finalment, va entrar a treballar a SEAT fins que es jubil.

Ha viscut en diferents barris de la ciutat i en tots s ha integrat en les associacions venals per tal d ajudar a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. El 1975 es cas i s establ al barri del Maresme, on viu des d aleshores. Aqu compagina la seva vida laboral amb el treball dins l Associaci de Vens del Maresme, que est formada per uns 500 socis, i de la qual s president des de principi dels anys noranta. Alguns dels objectius ms importants que va aconseguir amb l associaci van ser la reordenaci de la Rambla Prim, la construcci del metro Maresme/Frum, la creaci del CAP Bess o la reforma i l ampliaci del Complex Esportiu Maresme. 

Durant molts anys, l associaci venal va tenir tamb una secci d aliments per repartir entre les famlies amb fi lls necessitades del barri. El 1986 va impulsar la creaci de l equip de futbol Club Esportiu Pujades, que aviat estrenar unes installacions reformades, i tamb els anys vuitanta va ajudar a nixer l entitat juvenil CEMA, ja desapareguda, per descongestionar les installacions de l associaci de vens, que ja s estava fent petita. 

Com a president de l AV del Maresme, participa activament en l organitzaci de la Festa Major del Maresme, de la Rua de Carnaval i de la Cavalcada de Reis, aix com en els homenatges a la tercera edat i la Setmana Cultural. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238742" title="Nicasi Camps i Pins" nonfiltered="2703" processed="2700" dbindex="92728">
Nicasi Camps i Pins (Terrassa, 1931) s un escriptor catal. 

Orfe de mare als sis anys, el seu pare el va cridar a traslladar-se a Barcelona amb les seves germanes grans per no quedar-se allats durant la guerra. Als 14 anys va entrar a treballar en una benzinera garatge i poc desprs va morir el seu pare, fet que impuls l amo d aquest negoci a pagar-li l escola nocturna. Va aprendre comptabilitat i tenidoria de llibres, i uns quants anys ms tard entr a treballar en una  de metalls, on va romandre uns disset anys.

De ben jove es va interessar per les activitats socials i culturals del Poblenou. Particip en tmboles per a la reconstrucci de l esglsia de Santa Maria del Taulat i s afeg al grup que portava malalts a Lourdes, una tasca que continua fent desprs de 49 anys. Tamb va ingressar a l Orfe Virolai i es va fer soci del Centre Moral i Cultural del Poblenou, on escrivia a la revista del centre i estren la seva primera obra teatral el 1962.

El 1977 obtingu el premi Emili Vilanova als Jocs Florals de l exili per un allegat contra la pena de mort amb motiu de l execuci de Salvador Puig Antich, titulat Un dissabte gris i trist. El 1984 va rebre a Madrid el premi de l Asociacin Espaola de Teatro para la Infancia y la Juventud (AETIJ) amb l obra infantil escrita en catal La filla del carboner. Quatre anys ms tard va ser escollit per l editorial Fuente Dorada de Valladolid per representar Catalunya en una collecci amb autors de totes les comunitats autnomes, on public Ms all de los cuentos. El 2001 va obtenir un dels premis de relats de cincia-ficci Manuel de Pedrolo, organitzat per l Ajuntament de Matar, amb el conte Missatge al President.

En total ha escrit 134 obres, la majoria estrenades per grups de teatre amateurs, i n ha publicat 32. Actualment s tamb membre de l Arxiu Histric del Poblenou, on participa en les obres que s editen. L any 1987 va rebre el 25 Premi Sant Mart que concedeix el Consell Municipal del Districte per la seva obra escrita i per la seva activitat cvica al barri. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Obra dramtica.
 Stop al matrimoni;
 Clia Ferrarons, alcaldessa amb decisions;
 Quan ell s ell...i ella...;
 Un dissabte gris i trist;
 Crnica d'una soledat;
 Quatre nits de nuvis...de tres;
 El marit de la Marina s mariner;
 Blanca, vdua d'un viu;
 El personatge absent;
 dip, fill i esps ;
 L'amor a totes les edats;
 Els meus marits m'enganyen;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238744" title="Comissari Europeu de Relacions Institucionals i Estratgia de Comunicaci" nonfiltered="2704" processed="2701" dbindex="92729">
El Comissari Europeu de Relacions Institucionals i Estratgia de Comunicaci s un membre de la Comissi Europea responsable de les relacions entre la Comissi i la resta de les institucions de la Uni Europea (UE) aix com la representaci dels ciutadans de la Uni.

L'actual comissionria responsable d'aquesta cartera s la sueca Margot Wallstrm.

Orgens.
L'any 1973 en la formaci de la Comissi Ortoli es cre la cartera anomenada Comissari Europeu de Relacions amb el Parlament, encarregada de relacionar la Comissi Europea amb el Parlament Europeu, ampliant posteriorment aquestes relacions amb la resta d'institucions de la Uni Europea. En la formaci de la Comissi Barroso el novembre de 2004 adopt el nom actual.

Llista de Comissaris de Relacions Institucionals i Estratgia de Comunicaci.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal de la comissria Margot Wallstrm;
  Direcci General de Comunicaci;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238745" title="Fritz Schaer" nonfiltered="2705" processed="2702" dbindex="92730">






Fritz Schaer (Kaltenbach, 13 de mar de 1926 - Matzingen, 29 de setembre de 1997) va ser un ciclista sus que fou professional entre 1947 i 1958.

Va ser una de les figures ms notables del ciclisme sus dels anys cinquanta, al costat de Ferdi Kbler i Hugo Koblet. El 1950 fou el primer sus en vestir la maglia rosa del Giro d'Itlia abans de guanyar, tres anys ms tard, la classificaci per punts del Tour de Frana. 

Equips.
Fritz Schaer va crrer en diferents equips:
1947. Cilo ;
1948. Mondia ;
1949. Mondia i Stucchi ;
1950-1951. Mondia i Arbos ;
1952. Mondia, Garin-Wolber i Arbos-Pirelli ;
1953. Guerra i Mondia ;
1954. Guerra-Ursus i Mondia ;
1955-1956. Mondia i Faema-Guerra ;
1957. Mondia ;
1958. Molteni i Mondia-Ignis ;
 
Palmars.
1948;
 1r a Schaffouse;
 1r del Critrium de Basilea;
1949;
 1r del Campionat de Zuric;
 1r del Tour de llac Lman;
 1r de A Travs Lausana;
 1r a Olten;
 1r a Lucerna;
 1r a Schneweld;
 1r a Zurzach;
 1r a Nyon;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1950;
 1r del Campionat de Zuric;
 1r a Rapperswill;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1951;
 1r del Critrium de Berna;
 1r del Critrium de Balsthal;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;
1952;
 1r del Tour dels 4 Cantons;
 1r del Critrium de Balsthal;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1953;
 Campi de Sussa;
 Campi de Sussa de mig fons;
 1r a Regensdorf;
 1r a Rapperswill;
 1r a Schaffouse;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana i del Premi de la Regularitat;
1954;
 1r del Tour de Nord-oest;
 1r del Critrium de Bienne;
 1r del Critrium de Balsthal;
 2n al Campionat del Mn de ciclisme;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana (contrarellotge per equips);
1955;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1956;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa i del premi de la regularitat;

Resultats al Giro d'Itlia.
1949. 14 de la classificaci general;
1950. 11 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1951. Abandona (14a etapa);
1952. 27 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1953. 14 de la classificaci general;
1954. 9 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1953. 6 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r del Premi de la Regularitat;
1954. 3r de la classificaci general;
1956. Abandona (5a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Fritz Schaer ;

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238752" title="Boabdil" nonfiltered="2706" processed="2703" dbindex="92731">
Abu 'Abd Allah Muhammad (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei de Granada amb el nom de Muhammad XII, pertanyent a la dinastia nazar o nasr.


Nascut a l'Alhambra, fill de Muley Hacn y la sultana Aixa, es va sublevar en Guadix contra el seu pare en 1482, i va accedir al tron gracies al suport del clan Banu Sarray (conegut tamb com Abencerrajes) i de la seua prpia mare. Va combatre al seu pare i al seu oncle, els quals tamb es consideraven legtims reis de Granada, durant una guerra civil en la que va ser apressat pels Reis Catlics. El seu alliberament va implicar donar a Castella la part del regne que governava el seu oncle, la qual cosa va afavorir la penetraci cristiana i la finalitzaci de la guerra el 2 de gener de 1492, amb la presa de Granada pels Reis Catlics.

Segons una llegenda qu no est testimoniada ni es recull en cap document, Boabdil, al eixir de Granada cam de Las Alpujarras, quan coronava una muntanya, va tornar el cap per a vore la seua ciutat per darrera vegada i va plorar, escoltant de la seua mare la sultana Aixa: "no llores como una mujer lo que no supiste defender como un hombre" (no plores com una dona all que no vas saber defensar com un home).

En el seu exili en les Alpujarras va installarse ala poblaci de Laujar de Andarax (avui a Almeria), sent aquesta la seua darrera residncia en la pennsula abans d'anar definitivament cap al Marroc.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238768" title="Remixes 81-04" nonfiltered="2707" processed="2704" dbindex="92732">


Remixes 81-04 s un disc de remescles d'una selecci de temes del grup angls de pop electrnic Depeche Mode.

Temes.

CDMUTE L8 (Edici en doble CD).

CD 1

 Never Let Me Down Again Mix - 9:31 (Depeche Mode / Dave Bascombe, 1987) (Bong14);
 Policy of Truth Mix - 8:00 (Franois Kevorkian, 1990) (Bong19);
 Shout Remix - 7:29 (Depeche Mode & Daniel Miller, 1981) (Mute14);
 Home "Around the Golf" Remix - 3:55 (Air, 1997) (Bong27);
 Strangelove Mix - 6:32 (Daniel Miller & Rico Conning, 1987) (LBong13);
 Rush Guidance Mix - 5:27 (Jack Dangers, 1993) (from Bong23);
 I Feel You Soundwave Afghan Surgery Mix - 4:57 (Renegade Soundwave, 1993) (LBong21);
 Barrel of a Gun Hard Mix - 9:36 (Underworld, 1997) (LBong25);
 Route 66 Mix -6:18 (Beatmasters, 1987) (Bong15);
 Freelove (DJ Muggs Remix) - 4:24 (DJ Muggs, 2001) (Bong32);
 I Feel Loved Remix - 6:17 (Chamber, 2001) (LBong31);
 Just Can't Get Enough Mix - 6:45 (Depeche Mode & Daniel Miller, 1981) (Mute16);

CD 2

 Personal Jesus Mix - 7:47 (Franois Kevorkian, 1989) (LBong17);
 World in My Eyes to Joy - 6:28 (Jon Marsh, 1990) (LBong20);
 Get the Balance Right! Mix - 7:56 (Depeche Mode, 1983) (Bong2);
 Everything Counts Mix - 6:02 (Alan Moulder, 1989) (Bong16);
 Breathing in Fumes - 6:05 (Depeche Mode, Daniel Miller & Gareth Jones, 1986) (Bong10);
 Painkiller the Pain - DJ Shadow vs. Depeche Mode - 6:29 (DJ Shadow, 1998) (K7 promocional);
 Useless Kruder + Dorfmeister Session  - 9:06 (Kruder & Dorfmeister, 1997) (Bong28);
 In Your Room Jeep Rock Mix - 6:19 (Johnny Dollar i Portishead, 1994) (Bong24);
 Dream On Clarke Acoustic Version - 4:23 (Dave Clarke, 2001) (LBong30);
 It's No Good J Mix - 5:02 (Speedy J, 1997) (Bong26);
 Master and Servant ON-USound Science Fiction Dance Hall Classic - 4:35 (Adrian Sherwood, 1984) (LBong6);
 Enjoy The Silence Maas Extended Remix - 8:41 (Timo Maas, 2004) (tema indit);

XLCDMUTE L8 (Edici en triple CD).

 Els discos 1 i 2 sn els mateixos que els de la versi en doble CD.

CD 3

 A Question of Lust Remix - 5:08 (Flood, 1986) (INT126.844, edici alemanya en vinil, CBong11 K7 UK) ;
 Walking in My Shoes Carpet Mix (Full Length) - 8:37 (William Orbit, 1993) (versi completa indita; la versi reduda aparegu a LBong22);
 Are People People? - 4:28 (Adrian Sherwood, 1984) (LBong12);
 World in My Eyes Miller Mix - 4:37 `(Daniel Miller, 1990) (K7 promocional);
 I Feel Loved Tenaglia's Labor Of Love Dub (Edit) - 11:21 (Danny Tenaglia, 2001) (Bong31);
 It's No Good 69 Future Mix - 8:50 (Club 69, 1997) (K7 i CD promocional,  versi reduda en una edici nord-americana en vinil);
 Photographic the Dog Dubb Mix - 6:20 (Rex the Dog, 2004) (indit);
 Little 15 Schnauss Remix - 4:52 (Ulrich Schnauss, 2004) (indit);
 Nothing Rock Mix - 3:30 (Headcleanr, 2004) (indit);
 Lie To Me Pleasure Of Her Private Shame' Remix - 6:33 (LFO, 2004) (indit);
 Clean Version - 7:09 (Colder, 2004) (indit);
 Halo Remix - 4:22 (Goldfrapp, 2004) (indit);
 Enjoy the Silence Reinterpreted - 3:32 (Mike Shinoda, 2004) (indit);

LCDMUTE L8 (Edici en un CD).

 Never Let Me Down Again Mix - 9:32;
 Personal Jesus Mix - 7:47;
 Barrel of a Gun Hard Mix - 9:36;
 Route 66 Mix - 6:18;
 Useless Kruder + Dorfmeister Session  - 9:06;
 In Your Room Jeep Rock Mix - 6:19;
 Home "Around the Golf" Remix - 3:55;
 Strangelove Mix - 6:32;
 I Feel You Soundwave Afghan Surgery Mix - 4:57;
 Just Can't Get Enough Mix - 6:45;
 Halo Remix - 4:22;
 Enjoy the Silence Reinterpreted - 3:32;

ZMUTEL8 (Temes extra per descrrega digital).

 Behind the Wheel / Route 66  - 7:51 (Ivan Ivan, 1987);
 Dream On Pink Noise Club Mix - 7:45 (Richard Morel, 2001);
 Master and Servant Black and Blue Version - 8:04 (Joseph Watt, 1984);
 Nothing Strauss Mix - 7:05 (Justin Strauss, 1989) ;
 People Are People Edition ON-USound Remix - 7:33 (Adrian Sherwood, 1984);
 Little 15 Brothers Mix - 6:11 (Bogus Brothers, 2004) (indit);
 Freelove Wink Dub - 8:51 (Josh Wink, 2004) (indit);
 Personal Jesus Cathedral Mix - 4:18 (Franois Kevorkian, 1989) (indit);
 But Not Tonight Remix - 5:15 (Robert Margouleff, 1986);
 But Not Tonight Dance Mix - 6:08 (Robert Margouleff, 2004) (indit);
 Freelove Productions Remix - 7:58 (Powder Productions, 2001);
 Slowblow Professor Mix - 5:25 (Mad Professor, 1997) (indit);
 Rush Sun Mix - 6:02 (Coil, 1994) (indit);

 Temes escrits per Martin Gore excepte "Shout", "Just Can't Get Enough" i "Photographic" (escrits per Vince Clarke).

 Temes cantats per David Gahan excepte "Home", "Route 66" i "A Question of Lust" (cantats per Martin Gore) i els instrumentals "Painkiller" i "Slowblow".

Senzills.

 Enjoy the Silence '04 (18 d'octubre del 2004);

Enllaos externs.

 Informaci sobre el disc;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238769" title="Immaculada Concepci" nonfiltered="2708" processed="2705" dbindex="92733">
El concepte de la Immaculada Concepci de la Verge Maria, s una doctrina del catolicisme que afirma que Maria va ser preservada per Du del pecat original quan va ser concebuda, ra per la qual no va ser afligida pel pecat ni de la privaci de la grcia de santedat, i va viure una vida lliure de pecat.

Aquest concepte va ser afirmat com a dogma pel papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, encara que aquest concepte s'havia originat segles abans.

Un dogma parallel s el de l'assumpci, que indica que Maria va pujar al cel en cos i nima i no sols en nima com la resta de persones.

 Visi del Protestantisme .
El protestantisme, per contra, rebutja aquesta doctrina, principalment basant-se en el "Magnificat", ja que Maria canta  el meu esperit s'alegra en Du meu salvador , que per a ells, mostra que Maria tamb necessitava al salvador.

A ms, consideren que tots el ser humans neixen amb una naturalesa de pecat, i necessiten de l'obra redemptora de la creu, inclosa Maria. Jess, d'acord al protestants, per virtut de la concepci de l'Esperit Sant va ser l'nic home que va ser lliure de pecat, i per tant, podia prendre el lloc de cstig i de mort de la humanitat per causa dels seus pecats, i vncer a la mort, ressuscitant i prometent resurrecci als que creuen en la seva obra de redempci. 

Si Maria havia estat una dona amb grcia especial sobre el pecat, doncs, per a la teologia protestant, el sacrifici de Jess no s global, ja que una grcia especial podia restaurar la condici de pecat de l'home sense necessitat d'aplicar la justcia divina (mort) sobre el pecat de tota la humanitat.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238770" title="Rhun Hir ap Maelgwn" nonfiltered="2709" processed="2706" dbindex="92734">
Rhun ap Maelgwn (492 aprox.- 586 aprox., regn a partir de l'any 547 aprox.) tamb conegut com a Rhun Hir (l'Alt) fou un rei de Gwynedd.

Ascend al tron del que aleshores era el regne ms poders de les illes britniques amb aproximadament l'edat de vint anys desprs de la mort del seu pare, Maelgwn ap Cadwallon, el qual mor en una epidmia, i ben aviat es va veure implicat en una disputa dinstica amb Elidyr Mwynfawr, un prncep brit del nord de la casa regnant a Strathclyde. Elidyr es cas amb la germana de Rhun i per aix considerava ser el successor legtim del regne de Gwynedd. La invasi d'Elydir de Gwynedd fracass i Elidyr mateix hi mor durant l'intent. Els cosins d'Elidyr, Rhydderch Hael d'Strathclyde i Clydno Eiten d'Edimburg, emper, van seguir sent rivals de Rhun i, anys desprs, van saquejar Arfon (l'acutal Caernarfon). Rhun es venj reclutant un exrcit de tot el nord de Galles i dirigint-lo cap a l'exrcit de britans del nord del riu Forth, on hi romangueren molts anys. L'historiador John Morris associa aquesta invasi amb l'arribada al poder del germanastre de Rhun, Brude, al tron dels pictes. Desprs d'aix, Rhun regn uns vint anys ms, per se'n sap ben poca cosa ms.        











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238773" title="Gran Premi de Sud-frica del 1962" nonfiltered="2710" processed="2707" dbindex="92735">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1962, disputat al circuit d' East London  el 29 de desembre del 1962.

 Resultats .
 






 Altres .

 Pole:  Jim Clark    1' 29. 3;
 Volta  rpida:  Jim Clark   1' 31. 0;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238775" title="Ramon III de Montcada" nonfiltered="2711" processed="2708" dbindex="92736">
Ramon III de Montcada ( ? , s. XIII   1286/90), senyor de Fraga, fou un militar catal.

Va participar amb Pere el Gran a la Croada contra la Corona d'Arag, participant en les batalles al costat del rei, especialment en el Combat de Santa Maria, en el que estava al front de seixanta cavallers, i dirigint l'avantguarda almogver en la Batalla del coll de Panissars.

Ramon III de Montcada cobrava la lleuda de Tortosa i el 1285, els seus consellers van expulsar el recaptador d impostos, cosa que va provocar greus incidents amb els Templers.

Referncies.


Bibliografia.
 Bernat Desclot, Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238778" title="Francesc Oliver i de Boteller" nonfiltered="2712" processed="2709" dbindex="92737">


Francesc Oliver i de Boteller (?, segle XVI - ?, segle XVI). Canonge i prior de Tortosa i President de la Generalitat de Catalunya (1530-1533).
  
Va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1530, en una extracci feta a Manresa, ja que la Diputaci era fora de Barcelona per la pesta.

Era germ de Llus Oliver i de Boteller, vescomte de Castellb i parent dels futurs presidents de la Generalitat: Pere Oliver de Boteller i de Riquer, canonge de Tortosa i Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet.

Havia format part de l'ambaixada que va visitar al papa Adri d'Utrecht en 1522. Va participar a les Corts de Monts (1542) i (1547).

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents, Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238780" title="Llus Oliver i de Boteller" nonfiltered="2713" processed="2710" dbindex="92738">
Llus Oliver i de Boteller (Tortosa ? - ? ~ 1548). Vescomte de Castellb. 

Era fill de Francesc Oliver, senyor de la baronia de Balsareny, i germ de Francesc Oliver i de Boteller, president de la Generalitat de Catalunya.

Particip com a sndic de Tortosa a les Corts de Barcelona (1519). 

Durant la revolta de les Germanies, defens Benicarl i Penscola. Particip en la victria d'Orpesa i en la d'Almenara comandant personalment 400 infants, contra l'exrcit agermanat. 

Accedeix al vescomtat de Castellb per un prstec concedit a Germana de Foix en 1528 que no va ser tornat. La corona intent recuperar-ho i provoc la implicaci de Llus Oliver en les revoltes tortosines. Conserv el vescomtat fins el 1548 en qu passa a la Corona d'Arag.

Va estar casat amb Jernima de Riquer, amb qui va tenir a Pere Oliver de Boteller i de Riquer, canonge de Tortosa i president de la Generalitat de Catalunya (1575-1578) (1584-1587). El seu fill natural, Francesc Oliver de Boteller (1557-1598), va ser abat de Poblet i tamb president de la Generalitat de Catalunya (1587-1588 i 1596-1598).

Notes i referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238812" title="Raymond de Lacvivier" nonfiltered="2714" processed="2711" dbindex="92739">
Raymond de Lacvivier (Florena, Armanyac, Occitnia, 1852 - Elna, 1930) fou un notari que col.labor en l'elaboraci d'una llengua catalana unificada. Corresponsal de l'Institut d Estudis Catalans.

Fill de Marie-Therse-Rose Calmetes, descendent d'una famlia d'Elna ennoblida pel duc de Noailles, el primer governador francs del Rossell, i de Jean-Marie-Silve de Lacvivier, notari a Agen, descendent d'una molt antiga famlia de cavallers i comtes gascons.

Durant la guerra franco-prussiana de 1870 fou capit de la gurdia nacional, per no particip a cap batalla. Es cas amb Marie Marron de Martin amb la qual tingu tres fills Pierre (1882), Charles (1885) i Maurice, que serviren l'exrcit francs durant la primera guerra mundial. El primer fou mutilat al Fort de Vaux, el segon ferit de gravetat pels gasos alemanys i el tercer mor al front de les Dardanel.les.

Treball com el seu pare de notari. El 1906 fund la Socit d'tudes Catalanes, del qual esdevingu el soci nmero 15, juntament amb personalitats com Pierre Vidal, Jean Amade, Louis Pastre, Gustave Violet, Jules Delpont, Frdric Saisset, Horace Chauvet i Jean Bourrat. En fou membre del consell d'administraci a partir del 1911. Aquesta societat cientfica rossellonesa, que fou activa durant ms de quinze anys, es dot d'una revista La Revue Catalane que tingu com a objectiu principal de suscitar o d encoratjar totes les iniciatives per tal de desenvolupar la vida literria, artstica i cientfica nord-catalana. Lacvivier hi escriv, del 1908 al 1920, nombrosos articles, particularment sobre els monuments i la histria de la seva ciutat Elna, entre els quals: el convent dels caputxins, la campana del rellotge, la capella Nostra Senyora de la Trona, els antics cementeris, les voltes i els treballs de l esglsia. Public igualment preciosos textos manllevats del Cartulari i del Llibre verd d'Elna.

Totes les publicacions svies de principis del segle XX a la Catalunya del nord acolliren textos de Raymond de Lacvivier : Ruscino, la Revue Littraire et Historique, La Veu del Canig,...  
Del 1911 al 1920 dirig un grup de catalanitzants de la S.E.C. per tal d'elaborar el primer diccionari catal al Rossell. Malgrat la seva gran tenacitat i la dels seus collaboradors, Jean Amade, l Abat Henri Granier-Mailly, Joachim Comet, Louis Pastre i Paul Bergue, aquest projecte no es finalitz.

Col.labor en l elaboraci d una llengua catalana unificada participant des del 1913 a l empresa d Anton Griera de replega de materials lexicolgics del catal antic, literari i parlat, que foren sintetitzats en dues obres majors : el Diccionari dels dialectes catalans i l Atlas Lingstic de Catalunya. Corresponsal des de l inici de l Institut d Estudis Catalans, defens i promogu les noves normes ortogrfiques impulsades per Pompeu Fabra, que no foren acceptades per molts intellectuals rossellonesos com Jean Amade i Jules Delpont.
Mor l any 1930 als 78 anys a la seva casa d Elna assassinat pel seu cunyat Henri de Martin. 
El consistori de la vila d Elna, per voluntat de l arqueleg Roger Grau, honorific Raymond de Lacvivier donant el seu nom al Museu del claustre.

Obres.

 Canal d'Elne. Comparaison de l'tat matrice du rle de 1892 avec le dnombrement dpos aux Archives dpartementales Perpignan: imprimerie Ch. Latrobe, 1895. 21,5 cm, 16 p.
 Elne, sa cathdrale, son clotre Perpignan: Imprimerie Comet, 1909.  16 cm, 21 p. 50 centimes.
 La Rame de vingt pieds Perpignan: Revue Catalane, 1911. Prix : 2 francs.
 Les Rgles orthographiques de la langue catalane Perpignan: Imprimerie Catalane de J. Comet, 1913 . 24 cm, 12 p.
 Inventaire sommaire des documents copis dans le "cartulaire de l'glise d'Elne" par Fossa Prades: Imprimerie Cocharaux, 1914. 23 cm., 67 p.
 Analyse du Livre Vert d'Elne   Extrait de Ruscino   Perpignan: Imprimerie Barrire et Cie, 1915. 49 p. ;
 Quelques noms de plantes et synonymes: catalans-franais et franais-catalans Perpignan : Imprimerie Catalane, 1920. 54 p.
 Mmoires de Mr R. - Extrait de Ruscino - Perpignan : Imprimerie Barrire et Cie, 1924. 37 p.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238817" title="Benet Juli i Juli" nonfiltered="2715" processed="2712" dbindex="92740">
Benet Juli i Juli (Torroella de Montgr, 1726 - Montserrat, Bages, 1787) fou un msic i compositor catal de l'escola de Montserrat. Organista de l'abadia de Montserrat, fou rellevant per la profunditat i Classicisme de la seva obra.

Entre 1737 al 1745 form part de l'escolania de Montserrat estudiant amb Benet Esteve. Aquest darrer any entr al monestir i a partir de 1754 en fou l'organista . Va escriure, entre altres obres per a orgue i clavicmbal, una sonata per a clarins, una Missa de difunts i un Miserere, ambds per a doble cor i orquestra.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238818" title="Escola de Praga" nonfiltered="2716" processed="2713" dbindex="92741">
L'Escola de Praga o Cercle Lingstic de Praga va ser un grup de lingistes i terics de la literatura que van coincidir a Praga als anys 20 i 30 del segle XX. Bona part dels seus membres, com ara Roman Jakobson o Nikolai Trubetzkoi, hi havien arribat fugint de la Uni Sovitica, ja que els seus plantejaments no encaixaven en la ortodxia marxista que s'hi estava imposant; per tamb hi va haver grans pensadors txecs, com ara Ren Wellek o Jan Murakovski. 
L'esclat de la Segona Guerra Mundial va acabar amb el Cercle, desbandant-se els seus membres, per els seus postulats van continuar sent fonamentals per al pensament lingstic, sobretot des de postulats funcionalistes.
Entre les seves principals aportacions destaquen la idea de les funcions del llenguatge, molt relacionada amb les reflexions dels formalistes russos sobre la literarietat; i el desenvolupament dels conceptes de centre i perifria tal i com s'havien treballat en la teoria dels gneres literaris i la desautomatitzaci.

Enllaos externs.
 Pgina del Cercle Lingstic de Praga;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238823" title="Arxiu General d'ndies" nonfiltered="2717" processed="2714" dbindex="92742">
L'Arxiu General d'ndies neix en 1785 per desig del rei Carles III, amb l'objectiu de centralitzar en un nic lloc la documentaci referent a les colnies espanyoles fins llavors dispersa en diversos arxius: Simancas, Cadis i Sevilla. El responsable del projecte va anar Jos de Glvez y Gallardo, secretari d'Indias, encarregant-se l'acadmic i historiador Juan Bautista Muoz, cosmgraf major de ndies, de la seva execuci.

La Casa Lonja de Mercaderes de Sevilla, construda en poca de Felip II entri 1584 i 1598, per Juan de Mijares, sobre plnols de Juan de Herrera, va ser triada com seu de l'arxiu, tasca que ocupa fins al dia d'avui.

Dues raons fonamentals emmarquen la fundaci de l'Arxiu General d'ndies. Per una part la falta d'espai a l'Arxiu General de Simancas, arxiu central de la corona espanyola. Per un altre, en lnia amb l'esperit de la Illustraci, el desig d'escriure una histria de la conquesta i colonitzaci espanyola que dons resposta als escrits estrangers que havien tractat el tema.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238828" title="John i Lorena Bobbitt" nonfiltered="2718" processed="2715" dbindex="92743">
Lorena Leonor Bobbitt (Bucay (Equador), 1970) i John Wayne Bobbitt (Buffalo (Nova York) 23 de mar del 1967) es van casar el 18 de juny de 1989 i van saltar a la fama per un incident en qu la dona va tallar el penis al marit amb un ganivet de cuina el 1993.

Incident.
La nit del 23 de juny del 1993 John Bobbit va arribar a l'apartament on vivia la parella a Manassas (estat de Virgnia) intoxicat i begut desprs d'una nit sencera de festa, i acord amb el testimoni de Lorena Bobbit, va violar la seua dona. Desprs de l'incident, Lorena va anar a la cuina a beure un got d'aigua. Una vegada all es va recordar d'un article que havia llegit a un informe de la revista de l' Associaci Nacional d Estudis de la Dona (National Women's Studies Association Journal). Agafant un ganivet de cuina va tornar a la habitaci on John estava dormit i li va tallar el penis, aproximadament per la meitat.

Un cop consumada l'amputaci, Lorena va abandonar l'apartament emportant-se el penis. Desprs de conduir un temps, va tirar-lo per la finestra a un camp. Adonant-se de la gravetat de l'incident, Lorena va aturar-se i truc el 911. Desprs d'una cerca exhaustiva, la policia va trobar el penis al camp, el va empaquetar amb gel i el va portar a l'hospital on estava ingressat John.

El penis va ser reimplantat pels Doctors James T. Sehn i David E. Berman durant una operaci de nou hores i mitja. Desprs d'un llarg any de recuperaci, John va recuperar les seues funcions sexuals completament.

El cas Bobbit va ser un dels primers escndols que port a legislaci contra les violacions maritals als Estats Units. A ms va cridar l'atenci sobre la violncia domstica. Dies desprs de l'incident, diversos grups feministes justificaven l'actuaci de Lorena pels abusos continuats del seu home.

L'atenci que els medis de comunicaci van donar al cas encet un debat sobre la violncia domstica, alhora que originava tamb una gran quantitat d acudits, eslgans publicitaris, llegendes urbanes, i escenes cmiques a la televisi nord-americana. El nom de Lorena Bobbit es va transformar en sinnim de "Talla penis".










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238829" title="Lou Andreas-Salom" nonfiltered="2719" processed="2716" dbindex="92744">
Louise (Lou) Andreas-Salom dona de lletres, escriptora i intellectual russa, nascuda a Sant Petersburg el 1861, i morta la nit de reis de 1937.

 Biografia .
Els seus cognoms apartanyen als seus dos marits consecutius: Friedrich Andreas, professor a la Universitat de Gttingen, i el Bar von Salom, amb qui es cas el 1887. s considerada una de les deixebles ms properes a Sigmund Freud, i com a tal una de les fundadores de la psicoanlisi. De fet hi ha qui parla de qu la relaci entre ambdos personatges anava ms enll de la collaboraci terica o de la simple amistat. Trob en Freud per primera vegada al 1911 en ocasi del Tercer Congrs Internacional de Psicoanlisi, a Weimar.

Ella mateixa escriur: "La meva vida esperava el naixement de la psicoanlisi des que vaig deixar la infantesa". Quant s admesa als cercles psiconaltics esdevindr molt propera a Rank i a Ferenczi, i es far amiga ntima d'Anna, l'nic fill de'n Sigmund que seguir la carrera psicoanaltica. Freud far molt de cas a la seva perspectiva "femenina" de la psiconlisi, per no coincid amb la seva visi del paper de la religi, en la que ella considera la prdua de Du al domini de les energies vitals, mentre que el mestre la situa al terreny de les illusions.


Possedora de una bellesa excepcional i d'un estil seductor, que fcilment podria encapir-se en el concepte de femme fatale, captiv a mes d'un dels principals intellectuals i artistes europeus de la seva poca. Al 1882 va conixer en Friedrich Nietzsche, i ell li proposa formar el "cercle d'esperits lliures", una "trinitat" d'ells dos i en Paul Re. Nietzsche s'encatarin bojament (literalment) de na Lou, de qui deia, malgrat el seu proverbial menyspreu de les dones, que era la seva "germana intellectual", i li propos matrimoni dos cops. Dos cops que ella el rebutj, malgrat, sembla, que li havia fet creure en la reciprocitat del seu amor. Hi ha qui sost que fou a causa del trencament amb na Lou, que Friedrich embog definitivament. Follia que l'acompanyar fins a la mort al 1900.

Andreas-Salom fou desprs la parella duradora i apassionada del poeta Rainer Maria Rilke. Va ser a petici d'ella que l'escriptor canvi el seu nom Ren pel de Rainer. Durant tres anys fou la seva parella exclusiva (1897-1900). Desprs, per, fou la seva confident ntima fins a la mort d'ell, el 1926

Amb motiu de la mort de Lou, Freud dir: "Fou una personalitat que prefer romandre a l'ombra, d'una modstia poc comuna". Ella per la seva part diu a les seves memries: "A mida que lamento el fi proper de la meva existncia, m's ms senzill abraar en la seva totalitat aquest extrany objecte que s la vida humana".

Des del punt vista teric, la seva preocupaci principal fou el concepte i el desenvolupament del narcissisme. En aquest sentit, el seu treball fonamental fou: El narcissisme com a doble direcci. Entre molts d'altres escrits tamb destaca: Anal i sexual.

 Enllaos interns .
Ms fotografies de Lou i comentaris, als articles sobre Friedrich Nietzsche i Rainer Maria Rilke a la Viquipdia.

 Enllaos externs.
 biografia, bibliografia complerta i informacions adicionals (en alemany).
Gebet an das Leben / Oraci a la vida.;

 Bibliografia .
Rilke, Rainer Maria / Andreas-Salom, Lou  -  Correspondance  Gallimard, 1985
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238840" title="Francisco Pradilla y Ortiz" nonfiltered="2720" processed="2717" dbindex="92745">

Francisco Pradilla y Ortiz (Villanueva de Gllego (Saragossa), 24 de juliol de 1848   Madrid, 1 de novembre de 1921) va ser un pintor espanyol.

Va aprendre amb dos pintors decoradors a Saragossa. El 1863 es va traslladar a Madrid on hi va estudiar als antics mestres. A Roma va aprendre amb Alfredo Serri i hi va acabar els seus estudis a l'Acadmia Espanyola de Belles Arts de Roma.

El seu primer quadre d'importncia va ser El rapto de las sabinas, al qual va seguir el 1878 Doa Juana la Loca, pel que va obtenir la primera medalla d'honor que es concedia a les Exposicions Nacionals de Belles Arts i una medalla d'honor a l'Exposici de Pars de 1878. Per encrrec de l'Ajuntament de Saragossa, va realitzar els quadres de Alfonso I el Batallador i de Alfonso X el Sabio.  Es va superar amb la realitzaci de La rendicin de Granada (3,50 X 5,42 m) de 1882, quadre que va guanyar el primer premi en una exposici de Munic de 1883.

A ms d'aquestes composicions, Pradilla tamb t obres menors sobre la vida del poble, del tipus que va realitzar Fortuny.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238841" title="Rata d'aigua" nonfiltered="2721" processed="2718" dbindex="92746">

La rata d'aigua o rat-buf (Arvicola sapidus) s l'arvicol de mida ms grossa.

Morfologia.

T el cos robust i allargat, unes orelles arrodonides i curtes, que sobresurten poc entre el pelatge, i unes potes tamb curtes. La cua, de secci circular, fa poc ms de la meitat de la llargada del cap i el cos junts.

Pelatge dens, adaptat a la vida semiaqutica, de color marr fosc tirant a vermells pel dors, marr groguenc pels flancs i marr griss tacat de groc pel ventre. A la regi dorsal hi t alguns pls negres.

Dimensions corporals: cap + cos (18 -22 cm) i cua (10 - 14 cm).

Pes: 155 300 g.

Hbitat.
Viu a prop de l'aigua, ja sigui corrent o estancada, sempre que les ribes siguin cobertes d'abundant vegetaci herbcia i la terra dels marges sigui prou tova per a poder-hi excavar galeries. Tamb se la pot localitzar, per, en altres llocs humits, com maresmes, prats humits i zones torboses fins als 2.300 m d'altitud. s endmica de Portugal, Espanya i Frana .

Costums.
s una espcie solitria que s activa tant de dia com de nit, per s ms fcil d'observar durant les hores dirnes, entre la vegetaci de la riba o b dins l'aigua. Bona nedadora, se la pot veure capbussar-se amb facilitat.

Fa el niu en un cau subterrani que excava entre les arrels d'un arbre proper a la riba, no gaire complicat per amb diverses entrades.

Rastre.
S'alimenta sempre als mateixos llocs, on deixa trossos, tots de la mateixa mida, de tija de boga, canyes, canyissos, joncs i altres plantes aqutiques que constitueixen la base de la seua alimentaci.

Tamb es pot intentar localitzar el llit que es fabrica per a descansar durant les hores dirnes: un pilonet d'herbes seques, de forma ms o menys esfrica, amagat entre la vegetaci de la riba.

Espcies semblants.
La rata talpera t un aspecte ms grcil, el pelatge sense tons rogencs i la cua relativament ms curta (no arriba a la meitat de la longitud del cap ms el cos).

Bibliografia.
 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 152-153.
 Marc Duquet, Marc; Maurin, Herv i Haffner, Patrick: Inventaire de la faune de France, Ed. Nathan, 2005, ISBN 2092780468.

Referncies.


Enllaos externs.
 Informaci sobre la rata d'aigua. ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie animal. ;
 Descripci taxonmica d'aquesta espcie. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238847" title="Colette Green" nonfiltered="2722" processed="2719" dbindex="92748">
La Dra. Colette Green s un personatge fictici del videojoc d'acci en primera persona per PC, Half-Life. Va aparixer per primera vegada com un dels protagonistes a Half-Life: Decay.

Segons el Decay, la Dra.Green s una doctora en robtica i ingenieria elctrica de 31 anys a Black Mesa Research Facility. S'ha graduat a Caltech i s doctora en filosofia. El manual d'instruccions tambi menciona la bioingenieria i la Ingenieria mecnica. T un vestit HEV de color granat.

 Half-life: Decay . 

A Decay, la Dra.Green participa en l'experiment de preparar i iniciar l'espectmetre antimatria al 105% en una habitaci a sota de la sala de proves. La Dra. Gina Cross tamb entra a la mateixa sala per preparar la mostra que ser enviada a en Gordon Freeman, desprs d'aix, les dues es troben en la mateixa situaci desprs de la cascada de ressonancies. Aleshores, les dues cientfiques s'alien i lluiten per sobreviure. Escorten al Dr. Rosenberg fins a la superfcie i avisen a l'exrcit perqu els ajudin, desprs, amb l'ajuda del Dr. Richard Keller, comencen una ressonncia inversa per contrarrestar els efectes de la bretxa dimensional. El que fa la Dra. Green, desprs de Decay, junt amb els altres supervivents del joc, no se sap.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238849" title="Rata talpera" nonfiltered="2723" processed="2720" dbindex="92749">

La rata talpera (Arvicola terrestris) s una espcie colonial de rosegador que excava complicades galeries subterrnies semblants a les dels talps, d'aix li ve el nom.

Morfologia.

s un arviclid de cos allargat, potes curtes i orelles petites que sobresurten molt poc entre el pelatge. La cua no arriba a la meitat de la llargada del cap i el cos junts: s recoberta de pls curts i fins esclarissats.

El dors s de color marr groguenc ms o menys fosc amb alguns pls negres. Els flancs sn ms groguencs i el ventre s de tons grocs cendrosos. La cua sol sser fora unicolor, poc ms clara per la part inferior que per la superior.

Dimensions corporals: cap + cos (15 - 18,2 cm) i cua (6,3 - 8,6 cm).

Pes: 100 -180 g.

Hbitat.

Prats de muntanya humits i de sls profunds aptes per a excavar. Tot i que alguna vegada se la pot veure en conreus i en altres ambients, no penetra mai als boscos tancats.

Costums.

La major part del temps el passa dins les seues galeries subterrnies, de manera que s difcil veure-la, malgrat que es mant activa tant de dia com de nit.

Rastre.

En excavar les seues galeries, deixa a la superfcie munts de terra semblants als del talp, si b disposats de manera arbitrria i no pas alineats com els d'aquest insectvor. Una altra manera de saber si els pilonets de terra sn obra d'un talp o d'una rata talpera s observar-ne la galeria: si s perpendicular a la superfcie del sl, la talpera s de talp, mentre que si s inclinada, s de rata talpera.

Espcies semblants.

La rata d'aigua s ms robusta, t el pelatge de tons rogencs i la cua ms llarga (supera la meitat de la longitud del cap ms el cos).

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 154-155.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta espcie animal. ;
 Informaci sobre les rates talperes dels West Midlans (Anglaterra). ;
 Fotografies i informaci de la rata talpera. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238853" title="Llista de ciclistes" nonfiltered="2724" processed="2721" dbindex="92751">
Ciclistes per dcada.
Ciclistes d'abans de la dcada de 1880.
 James Moore;
Ciclistes de la dcada de 1880.
 Frank Bowden;
 Thomas Stevens;

Ciclistes de la dcada de 1890.
 Georgios Aspiotis;
 Edward Battel;
 Hlne Dutrieu;
 Lon Flameng;
 August von Gdrich;
 Miltiades Iatrou;
 Georgios Kolettis;
 Aristidis Konstantinidis;
 Konstantinos Konstantinou;
 Charles "Mile-a-Minute" Murphy;

Ciclistes de la dcada de 1900.
 Fernand Augereau;
 Maurice Bardonneau;
 Alos Catteau;
 Henri Cornet;
 Francois Faber;
 Carlo Galetti;
 Luigi Ganna;
 Maurice Garin;
 Gustave Garrigou;
 Edmond Luguet;
 Marie Marvingt;
 Georges Passerieu;
 Ernest Payne;
 Lucien Petit-Breton;
 Lucien Pothier;
 Rene Pottier;
 Louis Trousselier;
 Fernand Vast;

Ciclistes de la dcada de 1910.
 Jean Alavoine;
 Marcel Buysse;
 Eugne Christophe;
 Oscar Egg;
 Frederick Grubb;
 Firmin Lambot;
 Rudolph "Okey" Lewis;
 Henri Pelissier;
 Carl Schutte;
 Philippe Thys;

Ciclistes de la dcada de 1920.
 Honore Barthelemy;
 Alfredo Binda;
 Ottavio Bottecchia;
 Lucien Buysse;
 Giovanni Brunero;
 Tullio Campagnolo;
 Fernand Canteloube;
 Gosta Carlsson;
 Michael Collins;
 Maurice de Waele;
 Nicolas Frantz;
 Costante Girardengo;
 Rene Hamel;
 Henrik Hansen;
 Hector Heusghem;
 Henri Hoevenaers;
 Henry Kaltenbrun;
 Henri Pelissier;
 Leon Scieur;
 Felix Sellier;
 Frank Southall;
 Harry Stenqvist;
 Lucien Vervaecke;

Ciclistes de la dcada de 1930.
 Leo Amberg;
 Gino Bartali;
 Bernhard Britz;
 Francesco Camusso;
 Victor Cosson;
 Jef Demuysere;
 Learco Guerra;
 Charles Holland;
 Roger Lapebie;
 Andre Leducq;
 Romain Maes;
 Silvere Maes;
 Leonard Maffei;
 Antonin Magne;
 Giuseppe Martano;
 Ambrogio Morelli;
 Attilo Pavesi;
 Antonio Pesenti;
 Guglielmo Segato;
 Georges Speicher;
 Kurt Stoepel;
 Felicien Vervaecke;
 Mario Vicini;
 Lucien Vlaemynck;

Ciclistes de la dcada de 1940.
 Gino Bartali;
 Pierre Brambilla;
 Fausto Coppi;
 Edouard Fachleitner;
 Guy Lapebie;
 Fiorenzo Magni;
 Andr Mah;
 Jacques Marinelli;
 Jean Robic;
 Briek Schotte;
 Gerrit Voorting;

Ciclistes de la dcada de 1950.
 Federico Bahamontes;
 Louison Bobet;
 Ray Booty;
 Fausto Coppi;
 Wim van Est;
 Charly Gaul;
 Raphal Gminiani;
 Hugo Koblet;
 Ferdy Kubler;
 Lucien Lazarides;
 Fiorenzo Magni;
 Stan Ockers;
 Gerrit Voorting;
 Roger Walkowiak;

Ciclistes de la dcada de 1960.
 Lucien Aimar;
 Jacques Anquetil;
 Beryl Burton;
 Evert Dolman;
 Seamus Elliott;
 Felice Gimondi;
 Barry Hoban;
 Jan Janssen;
 Jean-Marie Leblanc;
 Raymond Poulidor;
 Tom Simpson;
 Michael Wright;
 Bart Zoet;

Ciclistes de la dcada de 1970.
 Alf Engers;
 Eric de Vlaeminck;
 Roger de Vlaeminck;
 Gary Fisher;
 Cyrille Guimard;
 Bernard Hinault;
 John Howard;
 Freddy Maertens;
 Eddy Merckx;
 Francesco Moser;
 Walter Planckaert;
 Jan Raas;
 Bernard Thvenet;
 Lucien van Impe;

Ciclistes de la dcada de 1980.
 Frankie Andreu;
 Pedro Delgado;
 Laurent Fignon;
 Sen Kelly;
 Greg LeMond;
 Jeannie Longo;
 Bob Mionske;
 Francesco Moser;
 Davis Phinney;
 Walter Planckaert;
 Stephen Roche;
 Bob Roll;
 Giuseppe Saronni;
 Rebecca Twigg;
 Eric Vanderaerden;
 Brendan McGee;

Ciclistes de la dcada de 1990.
 Djamolidine Abdoujaparov;
 Niki Aebersold;
 Frankie Andreu;
 Lance Armstrong;
 Michele Bartoli;
 Joseba Beloki;
 Chris Boardman;
 Tom Boonen;
 Johan Bruyneel;
 Francesco Casagrande;
 Fabio Casartelli;
 ngel Casero;
 Mario Cipollini;
 Ludo Dierckxsens;
 Fernando Escartn;
 Niki Gudex;
 Tyler Hamilton;
 Roger Hammond;
 George Hincapie;
 Tristan Hoffman;
 Miguel Indurain;
 Laurent Jalabert;
 Kevin Livingston;
 Olaf Ludwig;
 Bob Mionske;
 Christophe Moreau;
 Graeme Obree;
 Abraham Olano;
 Marco Pantani;
 Bjarne Riis;
 Fred Rompelberg;
 Marco Serpellini;
 Marla Streb;
 Rolf Srensen;
 Andrea Tafi;
 Pavel Tonkov;
 Rebecca Twigg;
 Jan Ullrich;
 Kathy Watt;
 Diana ili t ;
 Brendan McGee;

Ciclistes de la dcada de 2000.
 Lance Armstrong;
 Judith Arndt;
 Ivan Basso;
 Lyne Bessette;
 Santiago Botero;
 Tom Boonen;
 Sara Carrigan;
 Nicole Cooke;
 Katheryn Curi;
 Gunn-Rita Dahle;
 Tom Danielson;
 Alison Dunlap;
 Dede Barry;
 Chris Eatough;
 Niki Gudex;
 George Hincapie;
 Chris Horner;
 Thor Hushovd;
 Timothy Jones;
 Bobby Julich;
 Floyd Landis;
 Levi Leipheimer;
 Blake Lockwood;
 Axel Merckx;
 Rune Monstad;
 Johan Museeuw;
 Andris Nauduzas;
 Stuart O'Grady;
 Marla Streb;
 Geraint Thomas;
 Jan Ullrich;
 Sarah Ulmer;
 Alejandro Valverde;
 Jonathan Vaughters;
 Alexandre Vinokrov;
 Richard Virenque;
 Sam Whittingham;
 Erik Zabel;
 David Zabriskie;
 Leontien Zijlaard-Van Moorsel;
 Kristin Armstrong;
 Lasse Hj;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238854" title="Richard Keller" nonfiltered="2725" processed="2722" dbindex="92752">
El doctor Richard Keller s un personatge fictici de , la coexpansi del videojoc d'acci en primera persona per PC, Half-Life. El manual d'instruccions el descriu com un minusvlid de 55 anys que treballa a Black Mesa Research Facility al nivell 5. Al joc s presentat com una persona temperamental i una mica despreciable, s'intueix que guarda rencor al seu company, el Dr. Rosenberg.

Abans de qu passs l'"incident", el Dr.Keller era el supervisor de la Dra. Gina Cross i la Dra. Colette Green preparant l'experiment per la seva terminal d'ordinadors. Ell s, en part, responsable de qu es permeti que l'espectrmetre antimatria funcioni al 105%, tot i que en Rosenberg l' adverts que l'espectrmetre no estava preparat per aguantar tanta pressi, malgrat que desprs el Dr.Keller mencioni que l'Administrador s qui ho ha ordenat. Desprs de la cascada de ressonncies, el Dr.Keller assisteix a la Dra. Cross i la Dra. Green a travs del sistema d'udio dels seus vestits HEV per ajudar-les a parar els efectes de la bretxa dimensional. Les dues doctores aconsegueixen comenar una ressonncia inversa amb el seu assistent, per els fets que passen desprs de Decay no se saben.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238858" title="Jos Mara Jimnez Sastre" nonfiltered="2726" processed="2723" dbindex="92753">

Jos Mara Jimnez Sastre, de sobrenom El Chava  (nascut el 6 de febrer de 1971 a El Barraco, provncia d'vila -   6 de desembre de 2003), fou un ciclista espanyol, professional entre els anys 1992 i 2001, en els quals va aconseguir 28 victries.

 Palmars .

Classica dels Alps, campi al 2000 i tercer al 1997.

 Enllaos externs .
Palmars de Jos Mara Jimnez a memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa de Jos Mara Jimnez a sitiodeciclismo.net;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238880" title="Aventura conversacional" nonfiltered="2727" processed="2724" dbindex="92754">
Una aventura conversacional s un videojoc en el qual la descripci de la situaci en la qual es troba el jugador prov principalment d'un text. Al mateix temps, el jugador ha de teclejar l'acci a realitzar. El joc interpreta l'entrada -normalment- en llenguatge natural, la qual cosa provoca una nova situaci i aix successivament. De vegades existeixen grfics en aquests jocs, que no obstant aix sn tan sols situacionals o que oferixen ajuda complementria en alguns casos. El gnere de les aventures grfiques va sorgir com evoluci de les videoaventures i les aventures conversacionals, deixant aquestes ltimes 'passades de moda' a Occident, encara que segueixen estant molt presents al Jap.

 Histria de les aventures a l'Estat espanyol . 
Antecedents i inicis (1984-1988). 
Mentre que a Anglaterra i Estats Units el fenomen comenaria a estendre's a la fi dels anys 1970 i principis dels 80, a Espanya hem d'esperar fins a 1984 per a veure les primeres aventures. Una companyia nounada que poc desprs es convertiria en la ms important d'Espanya, Dinamic, es va estrenar amb Artist, un assistent de dibuix i Yenght, la primera aventura conversacional espanyola, programada en BASIC compilat i ensamblador, amb descripcions curtes i diverses fallades de joc, tenia a ms diverses morts sobtades. Encara aix, va aconseguir enlluernar a diversos aventurers, que van gaudir molt amb ella. Uns altres pensen que la veritable influncia van ser les cpies aconseguides del mtic "Hobbit", referit per molts creadors, el que faria pensar que Yenght no va ser ms que un obstacle per al seu desenvolupament, ja que fins a 1986 no apareixeria altra aventura, amb l'excepci de "Alicia en el Pas de les Meravelles", distribuda per una revista (la mtica MicroHobby) en 1985. Aquests serien dos dels grans suports al gnere en els seus inicis: la companyia de programari Dinamic i l'editora de revesteixis Hobby Press a travs de les seves revistes MicroHobby i MicroMana. Dinamic crearia un segell especfic (el segell AD, de "Aventures Dinamic") per a la seva lnia de jocs conversacionals entre els quals havia jocs creats per petites companyies independents i els creats per Aventures AD, un grup de creadors de Valncia que aviat destacaria de la resta. Entre els jocs del primer grup havia varietat d'arguments i estils, des d'adaptacions clssiques com El Quixot de la Manxa a literaris "Els ocells de Bangkok" amb el detectiu Pepe Carvalho de l'escriptor Manuel Vzquez Montalbn, pardies de Star Wars com "La Guerra de les Vaixelles" o jocs ambientats en el futur com "Megacorp". L'altra empresa forta de videojocs a Espanya, Topo Soft, curiosament no va treure un sol joc conversacional en tota la seva existncia. 
Aventures AD i Primera Edat d'Or (1988-1992). 
El veritable enlairament es va produir en 1988 amb la publicaci de L'Aventura Original, el primer llanament d'Aventures AD, que era una adaptaci lliure de "Adventure" que combinava puzles del joc original amb alguns retocs. El joc va ser un xit de vendes i la seva distribuci massiva va assolir un considerable augment d'afeccionats. L'altre artfex de la popularitzaci de les aventures va ser la disponibilitat del parser PAWS. Quill podia aconseguir-se solament en angls, per Tim Gilberts va ser contractat per Aventures AD i junts van treure la versi traduda de PAWS, que venien als afeccionats perqu es construssin els seus propis jocs. Aix va ocasionar un increment important del nombre dels mateixos, sent els anys 1988 i 1989 els ms populars, a causa de la convocatria d'un concurs nacional per part de la revista ms popular de Spectrum, MicroHobby, que incloa dues seccions fixes en cada nombre per a tractar qestions sobre la creaci d'aquests jocs, elaborades per Andrs Samudio, el precursor de AD. Aventures AD va anar en certa manera el Infocom espanyol. Entre 1988 i 1992 Aventures AD trauria sis jocs a la venda, tots un xit de vendes fins al declivi dels 8 bits ja en 1992: * L'Aventura Original (1988). Adaptaci lliure de "Adventure" de Crowther i Woods. Presentava grfics en gaireb totes les localitats i canviava pel que fa a l'original a l'iniciar-se el joc en l'exterior de la cova, havent d'obrir una reixa per a donar pas a la segona crrega, que es desenvolupa per complet en el subterrani. En comptes de comenar amb elements quotidians i anar introduint a poc a poc elements sobrenaturals, en aquesta versi ja existien en la primera parteix un elfo i un nan, prop del volc. * Jabato (1989). Basat en un personatge de cmic, s'ambientava en plena expansi del Imperi Rom. La seva principal novetat era el maneig de diversos personatges simultanis, que recorrien gran part de Europa i frica. * Cozumel (1990). El primer ttol de la seva trilogia "Ci-o-Than" ambientat en el Carib en la primera meitat de segle. Per a molts va ser el seu millor joc. L'explorador Doc Monro naufraga en la costa de la illa de Cozumel, on viur grans aventures. * L'Aventura Espacial (1990). Va suposar un parntesi en la realitzaci de la trilogia de "Ci-o-Than". Estava ambientat en el futur, tenia cert toc experimental. Tamb manejaves diversos personatges. * Els Temples Sagrats (1991). Segona part de la trilogia "Ci-o-Than". Un joc de transici ple de puzles, tamb ambientat en la selva caribea. * Chichn Itz (1992). Tercera part de la seva trilogia, per a molts el joc ms complet, amb gran nombre de NPC i recerques. Va arribar en un moment difcil per a la companyia i sobretot para Dinamic, a causa de la crisi dels ordinadors de 8 bits i la irrupci de les aventures grfiques. Tots els jocs de Aventures AD tenien unes caracterstiques semblants. Constaven de dues crregues, al principi de la segona era necessari introduir la contrasenya que aconseguies a l'acabar la primera. Els grfics estaven presents en gaireb totes les localitats. Van Ser programats amb un parser cridat DAAD, que permetia exportar els jocs a les plataformes de 8 i 16 bits del moment. Els jocs de 16 bits en ocasions eren ms llargs i tenien alguns puzles ms complexos. Durant un temps es va especular amb la possibilitat que Aventures AD es recicls en el llanament d'aventures grfiques, per no es va donar finalment aquest pas. L'activitat a partir d'aquell moment se centraria en els clubs amateurs, que ja havien nascut i tenien bastant activitat. En els jocs distributs per AD es distribua un anunci que promocionava el club amateur, el que sens dubte va ajudar al seu enlairament. Els dos ms importants van ser el CAAD, fundat a Valncia en 1988 pel llavors actiu Juanjo Muoz, i el Year Zero Club, fundat en Vigo en 1991 i el cap del qual ms visible va ser Fran Morell, que van reunir prop d'un miler de socis i van publicar interessants articles en les seves pgines. Els fanzines tamb oferien publicitat i llistes d'aventures que es podien comprar a baix preu, d'altres grups d'afeccionats. La producci de jocs entre 1986 i 1992, primera poca daurada de les conversacionals va poder arribar a els 300 ttols, a causa de la creaci de jocs amateurs. A partir de 1992 l'activitat dels afeccionats va decaure considerablement, deixant de publicar-se fanzines en paper poc desprs. 

Internet i Segona Edat d'Or (1997-). 
Alguns anys ms tard, l'arribada d'Internet crearia una segona poca daurada, en la qual els afeccionats poden participar a travs de llistes de correu, vries pgines webs amb la del CAAD com referncia i un canal de IRC. La pgina del CAAD es va crear en 1997, amb pocs recursos en principi i una labor de rescat d'informaci apareguda en els fanzines en paper i els jocs antics passats a format emulador. Es va intentar promocionar un newsgroup a semblana dels frums anglesos, per aviat es va envair de spams i preguntes sobre aventures grfiques, pel que el format que al final es va imposar a ser el de la llista de correu, actualment en Yahoogroups. En 1997 els dos clubs existents organitzen un concurs d'aventures al que es presenten menys d'una desena d'aventures a cadascun. En 1998 el CAAD repeteix convocatria i assoleix la participaci de 9 jocs, encara que el gnere seguia en crisi i no es votaria el guanyador fins a 3 anys ms tard. A la fi de 1999 s'organitza el primer concurs d'aventures curtes, que suposa l'enlairament d'aquesta segona poca daurada. La convocatria va tenir molt xit i al mar de 2000 se celebra una segona edici. L'organitzaci successiva de diversos d'aquests concursos (en el primer es va establir un sever lmit d'una localitat i tres objectes, que desprs s'ampliaria) faria ressorgir l'inters dels afeccionats, que amb el suport del canal IRC i la llista de correu van tornar a interessar-se pel gnere. Alguns d'aquests concursos van establir algunes variants: jocs cmics, jocs de temtica original i estranya batejats com "nanos", jocs ambientats en Tolkien  Des de 1999 fins a 2002 s'han organitzat vuit d'aquests concursos, que han elevat la producci anual a uns 50 jocs aproximadament. Des de l'any 2001 tamb se celebren una edici de premis anuals, els Premis Hispans, per a premiar el conjunt de la producci. 

Sistemes d'Autoria. 
A ms de crear aventures conversacionals, la comunitat hispana ha creat sistemes d'autoria o parsers propis per al desenvolupament d'aventures conversacionals. Cap a medidados de 1992 es publica el primer parser espanyol per a PC: SINTAC basat en PAWS i creat per Javier San Jos ("JSJ"). Distribut inicialment amb llicncia shareware, i posteriorment amb llicncia freeware, va tenir una bona base d'usuaris fins a l'aband del projecte en el 2000. Poc desprs, sobre finals de 1992, el segon sistema d'autoria en espanyol per a PC, CAECHO? va ser completat per Juan Antonio Paz Salgado (Mel Hython) i diversos collaboradors. CAECHO va representar un profund distanciament del deixant del PAWS, ja que contenia un llenguatge estructurat complet molt diferent a la 'llista de condicions' del PAWS. CAECHO? va ser publicat simultniament per a PC i AMIGA. En aquesta mateixa poca van sorgir molts altres sistemes d'autoria, tant per al mn PC com per a altres plataformes comunes en aquells temps, molts van ser ms o menys similars a PAWS, sent especialment destacable NMP. Altres paquets de desenvolupament van ser el Dissenyador d'Aventures Professional (DAP), creat per Javier Basilio (Jaba), que permetia crear la majoria de l'aventura mitjanant mens i contava amb versions per a CPC i PC, i CUTRA, d'Alberto Salazar, compatible amb el primer i amb la caracterstica de generar codi font PASCAL el qual al compilar-se produa l'aventura en concret. A l'octubre de 1998 Jos Luis Diaz ("Zak McKraken") publica InformATE (Inform Ara Totalment en Espanyol) una llibreria del parser angls Inform (basada en Inform v6.30) per a desenvolupar aventures conversacionals en espanyol. La llibreria, amb una saludable base de documentaci, utilitats i jocs creats, ha tingut ampla acceptaci en la comunitat hispana d'aventures conversacionals. L'anunci oficial de la publicaci encara pot consultar-se en la llista del caad de YahooGroups. Posteriorment, al juny de 1999, el mateix autor de SINTAC publica la primera versi d'altre parser denominat Visual SINTAC. Aquest parser va aparixer noms per a entorns Windows i seria el primer parser espanyol en aquests entorns de disposar d'un complet IDE que pretenia facilitar el desenvolupament d'aventures conversacionals. Actualment el projecte est abandonat en favor de parsers ms moderns i amb ms base d'usuaris. En 2001 es va publicar Nmesis, del mateix autor que DAP, consistent en un llenguatge especialitzat en aventures similar a BASIC i que compilava a ANSI C. Va contar amb versions per a Windows, Linux i Solaris. Al gener de 2005 Uto, Yokiyoki i Baltasar publiquen la Beta 4 de Supergls, un parser basat en PAWS i NMP que genera jocs per a Glulx, tamb mpliament utilitzat per la comunitat. A fins de 2006, un grup de collaboradors del CAAD llancen INFSP, una llibreria del parser angls Inform per a desenvolupar aventures conversacionals en espanyol que, a diferncia de InformATE, mant compatibilitat amb versions posteriors de Inform v6 i Inform v7.

Actualitat: CAAD, Fanzine SPAC i Frums. 
Al juny de 2000 els responsables de CAAD reprenen la publicaci del fanzine, aquesta vegada en format PDF per a distribuir-se per web. En total van ser set nombres molt complets, fins a desembre de 2000. Gaireb al mateix temps, a l'octubre de 2000 apareix altre ezine, de nom SPAC amb clara inspiraci de l'equivalent angls (SPAG) per de periodicitat mensual, arribant als nostres dies amb bastant salut grcies a la collaboraci d'una comunitat cada vegada ms activa. En 2004 gaireb al mateix temps que la remodelaci de la web del CAAD es creen els frums, que permeten classificar millor els temes tractats en CAAD i donen un nou aire i ms agilitat a la comunitat, les llistes continuen actives per de bon tros menys volum de missatges que antany. En 2007 se suma una Wiki per a la comunitat hispanoparlant d'aventurers. Altra iniciativa interessant dels ltims anys ha estat un projecte de recuperaci de jocs clssics, cridat Projecto Base, que en poc temps ha aconseguit recuperar ms de cent jocs clssics de fa una dcada (para ordinador ZX Spectrum). Aix mateix, el Magatzem de l'Aventura presenta una collecci creixent de jocs d'autoria ms recent (any 2000 des d'ara) mitjanant installadors per a Windows individuals. En l'actualitat, cada vegada sn ms les persones que s'interessen per aquest tipus de jocs.

 Transcripci .

La porta d'entrada s'obre en un ample arc al hall de la casa. Des del luxs hall, 
surten dos corredors, a l'est i a l'oest. Pots veure una tarjeta a la teva esquerra.
> agafa la tarjeta
Agafada.
> examina-la
La tarjeta es pot llegir: "Remington Steele"
> aquest
Has arribat a la biblioteca, on pots veure molts de llibres.
Un dels llibres, encuadernat luxosament, destaca ms que els altres.
> agafa el llibre
Del llibre cau al terra una nota.
> agafa la nota
Agafada.
> inventari
Portes:
una nota, una tarjeta i un llibre. 


 Treballs importants .
 La Sombra de la Luna Negra de Depresiv.
 Misterio en el ltimo Hogar de Kano&Kambre.
 Ocaso mortal de dhan.
 Olvido Mortal d'Andrs Viedma.
 El Extrao Caso de Randolph Dwight del Clerge Urbatain.
 El Archipilago de Depresiv.
 El libro que se aburra de Jenesis.
 La Sentencia de Zak.
 La Aventura Original d'Aventures AD.

 Vegeu tamb .

 Videojoc d'aventura;
 Aventura grfica;



 Enllaos externs .
  PMF Aventurer Preguntes Ms Freqents sobre les Aventures Conversacionals.
 Portals;
 CAAD Club d'Aventures AD - Pgina de la comunitat llatina d'Aventures Conversacionals i Relats Interactius.
 SPAC Societat per la Preservaci de les Aventures Conversacionals - Fanzine en castell d'Aventures Conversacionals.
 Premis Hispans Competncia Anual d'Aventures Conversacionals de parla castellana (2000).
 Year Zero Club Pgina web del Year Zero Club.
 Wikis;
 WikiCAAD Una wiki especialitzada en Ficci Interactiva. ;
 The Interactive Fiction Wiki Una wiki especialitzada en Ficci Interactiva en general (wiki en angls).
 Sistemes d'Autoria (Creaci d'Aventures);
 InformATE! Pgina oficial de InformATE, llenguatge basat en Inform per la programaci d'Aventures Conversacionals en castell. Llibreries, documentaci, eines i jocs creats.
 INFSP Pgina oficial de INFSP, llenguatge basat en Inform per programaci d'Aventures Conversacionals en castell. Llibreries, documentaci i eines;
 Supergls Pgina oficial de Supergls, llenguatge basat en PAWS i NMP per la programaci d'Aventures Conversacionals en castell. Llibreries, documentaci i eines;
 Bibliotecas de Aventuras;
 El Almacn de la Aventura Aventures Conversacionals en castell, amb installadors per Windows.
 El Bal Articles i comentaris de diverses Aventures Conversacionals en castell.
 Projecte BASE  Aventures Conversacionals en castell per Spectrum.
 IF Archive Repostori central de fitxers de la comunitat d'Aventures Conversacionals. Info en angls, per hi ha d'altres llenges, tamb el castell.
 Posta Aventura Cartellera amb els ltims videojocs publicats.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238881" title="Roger Hassenforder" nonfiltered="2728" processed="2725" dbindex="92755">

Roger Hassenforder (Sausheim, 23 de juliol de 1930) s un ciclista francs que fou professional entre 1952 i 1965. Aconsegu 30 victries al llarg de la seva carrera esportiva, entre elles 8 victries d'etapa al Tour de Frana i una a la Volta a Espanya.

Va tenir una gran popularitat entre els aficionats al ciclisme per les seves extravagncies i haver estat un gran animador de les curses en qu prenia part. 

En retirar-se del ciclisme regent un restaurant a Kaysersberg, Alscia. 

Palmars.
1952;
 1r del Trofeu de les Provncies franceses;
1953;
 1r del Tour del Sud-est i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1954;
 Campi de Frana de persecuci B al juny;
 Campi de Frana de persecuci C a l'octubre;
 1r del Critrium national;
 1r de la Ronda d'Aix;
 1r del Gran Premi dels Aliats a Joinville;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Oest;
1955;
 1r del Tour de Picardia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1956;
 1r del Critrium national;
 1r del Critrium de l'Echo d'Oran;
 1r a Arras;
 1r a Als;
 1r a Tulle;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana;
1957;
 1r a la Miniac-Morvan;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1958;
 1r del Critrium national;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Oest;
 Vencedor d'una etapa del Midi Libre;
1959;
 1r dels Boucles del Sena;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1953. Abandona (10a etapa). Porta el maillot groc durant 4 dies;
1954. Abandona (7a etapa);
1955. Abandona (8a etapa). Vencedor d'una etapa;
1956. 50 de la classificaci general i vencedor de 4 etapes;
1957. Abandona (17a etapa). Vencedor de 2 etapes;
1959. Abandona (15a etapa). Vencedor d'una etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1957. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Roger Hassenforder ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238885" title="Edgar Davids" nonfiltered="2729" processed="2726" dbindex="92756">
Edgar Davids (Paramaribo, Surinam, 13 de mar del 1973) s un futbolista neerlands d'origen surinams. 

Biografia. 
Es va destacar com un dels millors centrecampistes de perfil defensiu d'Europa en els anys 90' i 00'. Dotat d'una gran fortalesa fsica (malgrat que noms amida 169 cm i pesa 70 kg), s un treballador incansable que desenvolupa una gran activitat en el centre del camp, robant balons. 

Ha jugat en cinc dels millors clubs europeus: Ajax Amsterdam, AC Milan, Juventus FC, FC Barcelona i Inter de Mil, encara que va ser en el jax i la Juventus FC on va romandre ms anys i va guanyar ms ttols.

Ha estat ms de 60 vegades internacional amb la selecci holandesa (tamb va poder jugar amb la selecci de Surinam), amb la qual ha participat en la Eurocopa de 1996, 2000 i 2004 (a Portugal, va ser semifinalista), i les Copes del Mn de 1994 (a Estats Units, va arribar a quarts de final) i de 1998 (a Frana, va ser semifinalista). 

En gener del 2004, el FC Barcelona va aconseguir que la Juventus FC li ceds al jugador per a encarar la segona volta de la lliga, en la qual l'equip estava bastant malament situat. Des del club se li va situar com un dels artfexs del subcampionat de Lliga 2003-04. A l'acabar la cessi, el club li va fer ofertes perqu es queds, per va preferir marxar-se a l'Inter de Mil per la temporada 2004-05. La temporada 2005-06 la va disputar en el Tottenham Hotspur, cedit per l'Inter de Mil sense cost algun. 

Desprs de ms de 10 anys torn a l'Ajax Amsterdam amb un contracte que el llig la segona volta de la temporada 2006-2007 i la temporada 2007-2008.

Sofreix un glaucoma, el que li va obligar a jugar amb unes ulleres protectores. Aix, unit a la seva llarga cua de cavall, sempre li ha donat un aspecte inconfundible, tant en els camps de futbol, com en el terreny de la publicitat.

Ttols.
Campionats nacionals.
 Ajax Amsterdam - (Pasos Baixos) - 1993 (Copa neerlandesa de futbol);
 Ajax Amsterdam - (Pasos Baixos) - 1994 (Lliga holandesa);
 Ajax Amsterdam - (Pasos Baixos) - 1995 (Lliga holandesa);
 Ajax Amsterdam - (Pasos Baixos) - 1996 (Lliga holandesa);
 Juventus - (Itlia) - 1998 - (Lliga italiana);
 Juventus - (Itlia) - 2002 - (Lliga italiana);
 Juventus - (Itlia) - 2003 - (Lliga italiana);
 Juventus - (Itlia) - 2003 (Supercopa italiana);
 Juventus - (Itlia) - 2004 (Supercopa italiana);
 Inter de Mil - (Itlia) - 2005 (Copa Itlia);
 Ajax Amsterdam - (Pasos Baixos) - 2007 (Copa de Holanda);
 Ajax Amsterdam - (Pasos Baixos) - 2007 (Supercopa neerlandesa de futbol);

Copes internacionals.
 Ajax Amsterdam - (Pasos Baixos) - 1992 (Copa UEFA);
 Ajax Amsterdam - (Pasos Baixos) - 1995 (Lliga de Campions);
 Ajax Amsterdam - (Pasos Baixos) - 1996 (Supercopa d'Europa);
 Ajax Amsterdam - (Pasos Baixos) - 1995 (Copa Intercontinental);
 Juventus - (Itlia) - 1999 (Copa Intertoto);

Participacions en Copes del Mn.

 Copa del Mn de futbol 1994 - (Pasos Baixos) - 1994 (quarts de final);
 Copa del Mn de futbol 1998 - (Pasos Baixos) - 1998 (semifinals);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238893" title="Eroge" nonfiltered="2730" processed="2727" dbindex="92757">
Un  s un videojoc japons per a videoconsola o ordinador el contingut principal del qual s de tipus ertic o pornogrfic, usualment utilitzant l'estil artstic caracterstic de l'anime. 

A l'occident, els jocs eroge sn catalogats errniament com jocs hentai basant-se en la definici i aplicaci occidental de la paraula hentai. El terme s escurat en ocasions com joc H, o fins i tot H game, els quals tampoc solen ser utilitzats a Jap. 

Histria. 
En els anys 1980, les companyies japoneses van introduir les seves prpies marques de microordinadors per a competir amb els Estats Units. Els models en competncia incloen la srie X1 de la companyia Sharp, la FM-7 de Fujitsu, i PC-88 de NEC. NEC es trobava darrere dels seus competidors en termes de maquinari (amb solo 16 colors i sense suport per a so) i necessitava buscar una manera de controlar el mercat. Va anar arran d'aix que es van inventar els jocs ertics. 

Els primers jocs ertics posseen una histria simplificada, usualment incloent violacions en la trama. Aix va fer a la PC-88 molt popular, per els consumidors es van cansar rpidament de pagar prop de 8800 ien (85) per un sol joc. Desprs es van inventar nous gneres, Chaos Angels de la desenvolupadora ASCII, un videojoc de rol ertic inspirat en Dragon Knight de la companyia Elf i Rance de AliceSoft. No obstant aix, aquests jocs mantenien dhuc una histria pobra. 

Al 1992, Elf va llanar Dokyusei. La innovaci principal d'aquest va anar que a ms de ser simplement un ttol pornogrfic, el jugador, primerament s'havia de guanyar l'afecte d'un de diversos personatges femenins, convertint la histria en una novella de roman interactiva. Va ser llavors quan va sorgir el gnere de simulaci de cites. 

Poc desprs, el joc Otogirisou per a la videoconsola Super Famicom va atreure l'atenci de molts jugadors japonesos. Otogirisou era un joc corrent d'aventura, amb l'excepci de posseir diversos finals alterns. EL concepte va ser cridat "novella sonora". 

Al 1996, la nova editorial de programari Leaf va expandir aquesta idea, anomenant-la novella visual i llanant el seu primer joc d'xit, Shizuku. Shizuku, era un joc tpic de violaci, per al 1997 el llanament de To Heart, una histria d'amor desenvolupada en una escola superior va establir els estndards per al eroge modern. To Heart incloa msica d'alta qualitat que va resultar ser tan popular que va ser afegida a les mquines karaoke, una mica vist per primera vegada en un ttol eroge.


 Vegeu tamb .
Videojoc de bish jo;
Simulador de cites;
Novella visual;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238896" title="Videojoc simulador de cites" nonfiltered="2731" processed="2728" dbindex="92758">
Un simulador de cites, tamb conegut com a Dating sim, s un gnere de videojocs, usualment japons, amb elements romntics. Contrari a la falsa idea molt popular en occident, molt pocs d'aquests jocs estan relacionats amb sries de manga o anime, encara que existeixen alguns excepcions, com els inspirats en Tokimeki Memorial, Angelique, Sotsugyo M, Chobits i Love Hina. 

Alguns simuladors de cites han estat importats a pasos d'Amrica especialment als Estats Units per companyies com JAST USA i G-Collections; no obstant aix la majoria no ha sortit de Jap, o almenys no com llanaments oficials. 

Definicions tcniques. 
Un simulador de cites s un joc de simulaci on el jugador adopta paper, usualment el de si mateix escollint a un personatge fictici, i completant certs objectius. El ms com s sortir amb una dona, (usualment ms d'una) i arribar a un nivell alt de relaci amb ella en un temps limitat. El jugador usualment ha d'incrementar els seus diners mitjanant diferents treballs o altres activitats. Les qualitats tamb ocupen un paper important. Aquestes poden ser incrementades complint diversos objectius. Totes aquestes activitats prenen temps i els jocs d'aquest tipus usualment utilitzen temps realistes per a aix. 

Tcnicament, el terme "simulador de cites" es refereix a un ampli grup de jocs com Tokimeki Memorial que oferixen cites virtuals i les caracterstiques dels jocs de simulaci. No obstant aix, en la prctica el terme "simulador de cites" aplica a qualsevol tipus de joc romntic d'animi, incloent aquells que poden ser classificats com jocs renai o jocs bish jo per alguns fantics.

Caracterstiques. 

D ky sei va establir les convencions bsiques per als simuladors de cites en 1992. En un simulador de cites caracterstic, el jugador controla a un personatge mascul envoltat de personatges femenins. La jugabilidad embolica el converses amb una selecci d'aquests personatges femenins amb intelligncia artificial, intentant incrementar la seva "medidor d'amor" intern al seleccionar correctament els dilegs. El joc ocorre en un temps virtual definit, que poden anar des d'un mes fins a tres anys. Quan el joc acaba, el jugador pot tant perdre el joc si no assoleix desenvolupar completament el seu roman amb qualsevol de les noies, com completar-lo amb una d'elles, en ocasions tenint sexe o arribant a l'amor etern. Aix li dna al joc ms possibilitats de ser jugat novament obtenint diferents resultats a diferncia d'altre tipus de gneres, ats que el jugador es pot concentrar en diferents noies cada vegada, tractant d'obtenir un final diferent. 

Diversos ttols existeixen on el personatge que adopta el jugador s femen i els objectius d'afecte sn masculins; Angelique, Harukanaru Toki no Naka De, La Corda D'Oro, Kimagure Strawberry Cafe, i Tokimeki Memorial Girl's Side sn alguns d'aquest gnere conegut com GxB. Encara que pocs en nombre, existeixen una variant lsbica del gnere (GxG) i altres on no existeixen lnies de gnere. 

Existeixen moltes variants temtiques d'aquest gnere: els romanos d'escola superior sn els ms comuns, per un simulador de cites pot prendre lloc en atmosferes de fantasia i emboliquen desafiaments com l'haver de defensar a una noia de monstres. Els simuladors de cites, com el seu nom els suggereix, generalment s'esforcen per obtenir una atmosfera romntica.

Simuladors de cites importants.
 Angelique;
 Kana Im to;
 McKenzie & Co.;
 Season of Sakura;
 To Heart;
 Tokimeki Memorial;
 True Love '95;
 Dividead;
 Love Hina Advance;

 Vegeu tamb .
Novella visual;
Videojoc de bish jo;
Ren'ai game;



 Enllaos externs .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238897" title="Le Roussillon" nonfiltered="2732" processed="2729" dbindex="92759">
Le Roussillon fou un diari poltic perpinyans reialista, legitimista i carlista. Bi-setmanal (dilluns i dijous) i quotidi (excepte el diumenge) desprs. Fou fundat per voluntat del govern imperial per fer-se ress de les idees conservadores de la Catalunya del Nord. El seu consell d'administraci era compost de membres afortunats de l'aristocrcia nord-catalana, com el seu primer director el notari Adolphe Amouroux. Altres directors han estat Andreu Despramons, Ral de Jutglar, Francesc Maratuech i Alfons Mass.

El primer nmero sort el dilluns 2 de maig de 1870 a la impremta Charles Latrobe. A partir del 3 de juliol de 1870 adopt les tesis legitimistes i s'afirm nicament carlista i visceralment oposat als "rojos" estatals i locals. El diari s'opos en les seves columnes a l'establiment de la "Commune" i "en denunci l'absncia total de llibertat poltica i religiosa, el desordre i l'anarquia provocats per reincidents que es lliuraven de manera bestial a prctiques orgaques, pillatges i destruccions". El 1905, Le Roussillon desenvolup una violenta campanya contra l'aplicaci de la llei de separaci de l'esglsia i de l'estat a Frana.

Durant la guerra civil espanyola, del 1936 al 1939, segu reivindicant-se carlista, conservant d'aquesta manera la seva originalitat al si del moviment monrquic francs. Els republicans foren titllats de "rats d'Espagne" o d'"animaux", mentre que els carlistes aliats als nacionalistes foren considerats com a "croiss du christ et de la tradition" encarregats de salvar la civilitzaci cristiana.

El ttol desaparegu desprs del 12 d'agost de 1944 arran de les seves posicions favorables a la Frana de Vichy durant la Segona Guerra Mundial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238901" title="Henri Granier-Mailly" nonfiltered="2733" processed="2730" dbindex="92760">
Henri Granier-Mailly (Ribesaltes 1878   pol 1933) fou un sacerdot i erudit rossellons.

Descendent del Mariscal Mailly, governador militar de Perpiny, inici la carrera eclesistica el 1903. Fou successivament Vicari d Arles de Tec, de Sant Cristfor de Perpiny i de Banyuls de la Marenda i Capell de La Menera i d pol. Arran de la seva estada a Banyuls, a partir de 1908, inici nombroses recerques etimolgiques. Adher a la Socit d'Etudes Catalanes el 31 de desembre de 1910 i particip a la comissi d aquesta entitat per l elaboraci del diccionari. Fou nomenat el 15 de setembre 1913 corresponent del Diccionari de la Llengua Catalana dirigit per Antoni Maria Alcover i Sureda. Durant la primera guerra mundial fou mobilitzat tot primer com a infermer a Or (Algria) i acab ocupant el crrec de secretari d estat major grcies al Mariscal Joffre, natural com ell de Ribesaltes. Granier-Mailly sempre defens la normativitzaci del catal duta a terme per l Institut d'Estudis Catalans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238902" title="Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona" nonfiltered="2734" processed="2731" dbindex="92761">

Confraria de Sant Marc Evangelista de l'antic Gremi de Mestres Sabaters de Barcelona s la confraria gremial ms antiga de Barcelona. La primera referncia escrita a la confraria es troba en un decret firmat pel bisbe Berenguer el 23 de desembre del 1202, amb el qual donava llicncia per edificar un altar en honor de sant Marc Evangelista dins del Sepulcre de la Seu de Barcelona. 

Des d aleshores, la seva presncia a la Catedral va ser constant, amb contribucions a la construcci de capelles i donacions de retaules, pintures i peces litrgiques i d orfebreria religiosa. Des de final del segle XV, el claustre de la Catedral de Barcelona va acollir el fossar dels mestres sabaters, al davant de la Sala Capitular, i cada vegada que moria un membre del gremi es feien repicar les campanes, un costum que va perdurar fins al 1936.

Totes aquestes obres religioses eren finanades per la caixa almoinal i per donatius dels confrares. Dels fons d aquesta caixa tamb sortien ajudes per als sabaters malalts i per a les seves vdues i orfes. La confraria prenia part en totes les solemnitats de la ciutat, com ara la rebuda dels membres de la reialesa que visitaven Barcelona i les grans processons de Corpus o Dijous Sant, a les quals assistia encapalada per la bandera de seda grana amb el lle alat. Els seus prohoms van formar part del Consell de Cent des de la seva constituci el 1265. Juntament amb els altres gremis, va participar activament en la defensa de la ciutat contra els setges.

La confraria i el gremi van tenir la seva seu en un edifici del carrer de la Corrbia des del segle XVI fins a mitjan segle XIX, quan van desaparixer els gremis barcelonins amb motiu de les lleis que abolien els privilegis gremials. Actualment t la seva seu al nmero 5 de la plaa de Sant Felip Neri, on tamb hi ha installada
la seva obra cultural, el Museu del Calat. La faana s la mateixa que la confraria tenia al segle XVI al carrer de la Corrbia, que fou traslladada l any 1970. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238903" title="Miquel Aymar" nonfiltered="2735" processed="2732" dbindex="92762">
Miquel Aymar (Dorres 1818   Vilallonga de la Salanca 1894) fou sacerdot i escriptor.

Traductor oficial al catal de la butlla papal Ineffabilis de 1854. Aquest document, que proclama el dogma de la immaculada concepci de la Mare de Du, fou publicat l any 1889 a Perpiny amb un prleg d en Josep Bonafont amb el ttol: Carta apostolica de N.S. Pare Pio per la providencia sobre la definicio dogmatica de la Immaculada concepci. El mateix any Miquel Aymar public la Novena de Sant Josep Patr de la Bona mort seguida de las lletanias y dels goigs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238907" title="Depana" nonfiltered="2736" processed="2733" dbindex="92763">
Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural o Depana, s una organitzaci cvica i no governamental, sense nim de lucre, que va ser fundada a Barcelona el 1976 per defensar el patrimoni natural del pas des d una perspectiva globalitzadora dels problemes que afecten les espcies, els ecosistemes i les relacions de l sser hum amb el medi. El 1979 va ser declarada d utilitat pblica.

Depana ha treballat per posar les bases que permetin que Catalunya es desenvolupi d una manera ms sostenible, a travs d un millor equilibri en la gesti dels recursos naturals. Les campanyes i activitats que ha dut a terme, basades sempre en un rigors assessorament cientfic, l han convertit en una associaci prestigiosa que encarna
el projecte de conservaci de la natura ms important del pas. Collabora amb les administracions locals, autonmica i estatal, i forma part de nombroses comissions i juntes d assesorament d organismes pblics, com ara el Consell de Protecci de la Natura, les juntes dels parcs naturals, els consells de caa, pesca i qualitat ambiental, l Agncia Catalana de l'Aigua, el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona, etc.

La seva tasca es realitza majoritriament a travs de collaboradors voluntaris i es finana amb les aportacions dels 1.800 socis amb qu compta avui dia. El seu rgan d expressi s la revista L'Agr Negre, a travs de la qual dna a conixer les seves activitats i altres notcies i opinions destacades en temes ambientals d inters general. Depana s membre del CIDN (Consejo Ibrico para la Defensa de la Naturaleza), de la BEE (Oficina Europea del Medi Ambient), d Eurosite i de la UICN (Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura), organitzaci amb la qual collabora en la preparaci del IV Congrs Mundial de la Natura que se celebrar a Barcelona l octubre de 2008. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web de Depana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238908" title="Puig d'Ossa" nonfiltered="2737" processed="2734" dbindex="92764">

El Puig d'Ossa, tamb conegut com la muntanya de Sant Pere Mrtir, t una altura de 399 m. i s una de les darreres elevacions meridionals de la serra de Collserola. 

Puig d'Ossa correspon a l'antic topnim Monte de Ursa, que es troba documentat des de l'any 986. L'altre nom de la muntanya fa referncia a l'ermita que es va construir al seu cim al segle XVII per que va ser abandonada a l'any 1792, quan es va transformar en una fortificaci amb la presncia d'un destacament militar, prcticament des de la guerra dels segadors fins a la guerra civil espanyola. 

El seu cim es un lloc d'observaci ideal pel domini visual de l'entrada a Barcelona, ja que domina el pas de les vies de comunicaci entre el riu Llobregat i Barcelona. Aquesta situaci l'ha fet considerar durant molts anys com un punt estratgic amb finalitats militars. La histria al seu entorn l'ha configurat com una muntanya viva en el decurs del temps. 

Entre els anys 1834 i 1856, al cim hi havia una torre amb un telgraf ptic que servia de punt entremig i d'encreuament de les lnies de comunicaci ptica entre la torre de Montjuc i cap al sud la torre de l'Ordal fins a Valncia, i cap a l'oest la torre de Martorell fins a Lleida.

La ermita que hi havia a dalt de la muntanya va agermanar durant molts anys els pobles del Baix Llobregat (Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat), i del Barcelons (Les Corts, Sarri i Vallvidrera), que sovint hi feien aplecs, excursions, i pelegrinatges, especialment cada 29 d'abril.

El cim de Sant Pere Mrtir es el punt d'intersecci que divideix els municipis de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Barcelona. A prop s'hi han construt dipsits d'aigua procedent del riu Llobregat per al subministrament als habitants dels pobles del voltant i Barcelona. A la dcada dels 70 s'hi va installar una aparatosa torre de telecomunicacions que la fa identificable des d'una gran part de la metrpoli de Barcelona, sobretot a l'entrada o sortida de Barcelona per la Diagonal, i que produeix un impacte visual destacable a la serra de Collserola.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238913" title="Biblioteca Reial Danesa" nonfiltered="2738" processed="2735" dbindex="92765">
 


La Royal Library de Copenhaguen (dans:Det Kongelige Bibliotek) s la biblioteca nacional de Dinamarca i la major i ms important biblioteca d'Escandinvia. Cont molts tresors histrics, pel fet que totes les obres que s'han imprs a Dinamarca des del segle XVII es dipositen all. 

La biblioteca es va fundar entorn del 1648 per Frederic III de Dinamarca que la va dotar amb una mplia collecci d'obres europees. Va ser oberta al pblic en 1793. En 1989 es va fusionar amb la prestigiosa University Library. En 2005 s'anunci la fusi amb la Biblioteca Nacional Danesa de Cincies i Medicina (actualment Biblioteca de la Facultat de Cincies Naturals i de la Salut). El nom oficial de l'organitzaci a partir del 1 de gener del 2006 s Biblioteca Reial, Biblioteca Nacional de Dinamarca i de la Universitat de Copenhaguen. 

Avui dia compta amb quatre seus: una a Fiolstrde, al centre de Copenhaguen, especialitzada en les cincies socials, una a Amager especialitzada en el camp de les humanitats, una a Nrrebro especialitzada en cincies naturals i de la salut; i la biblioteca principal a Slotsholmen d'abast general. 

L'antic edifici de Slotsholmen fou construt en 1906 i s una cpia de la capella del Palau de Carlemany de la Catedral d'Aquisgr. En 1999, un nou edifici adjacent a l'anterior fou inagurat a Slotsholmen, conegut com el "Diamant Negre" (Den sorte diamant). El nom es deu a la seva cobertura de negre marbre i cristall. Alberga una sala de concerts, a ms de la biblioteca. 

 Robatori . 
Entre 1968 i 1978, la biblioteca va sofrir un dels robatoris de llibres ms gran que es coneixen. Alg aconsegu robar uns 3200 llibres histrics per valor de ms de 50 milions, incloent-hi manuscrits de Luter o primeres edicions de Kant, Thomas Habiti i Milton. El robatori no fou detectat fins el 1975. 

Entre 1998 i 2002 el lladre va vendre llibres per valor d'uns $2 milions en diverses subhastes. El cas va ser finalment resolt al setembre de 2003, desprs que un llibre robat es poss en venda a la seu de Londres de Christie's. 

El lladre, un empleat de la biblioteca del departament orientals que es deia Frede Mller-Kristensen, havia mort al febrer de 2003. Malgrat que havia mort, la seva famlia havia seguit venent els llibres. Desprs d'inspeccionar la casa de la famlia en novembre del 2003, ms de 1500 llibres van ser recuperats. Al juny de 2004, la seva esposa, fill, nora i un amic de la famlia van ser condemnats a penes de pres entre 18 mesos i 3 anys; encara que l'amic va ser absolt en apellaci. En abril de 2005, una filla del lladre tamb va ser declarada culpable.

 Enllaos externs . 
 Pgina principal de la biblioteca ;
 Activitats culturals de l'edifici Diamant Negre ;
 Biblioteca de la Facultat de Cincies de la Salut i Naturals ;

 La informaci relativa a la substracci . 
 Llista dels desapareguts llibres ;
 Comunicat de premsa ;
 Informe sobre el robatori  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238914" title="Gerrit Voorting" nonfiltered="2739" processed="2736" dbindex="92766">






 Gerrit Voorting (Velsen, 18 de gener de 1923) s un ciclista neerlands que fou professional entre 1950 i 1961. Al llarg de la seva carrera esportiva aconsegu 20 victries. 

Els seus xits ms destacats foren la medalla de plata als Jocs Olmpics de Londres de l'any 1948 i dues etapes al Tour de Frana.

El seu germ Adri Voorting tamb fou un ciclista professional.

Palmars.
1948;
 Medalla de plata a la prova de ruta als Jocs Olmpics de Londres;
1952 ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta als Pasos Baixos ;
1953 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1r al Premi de Machelen;
1954 ;
 1r a Acht van Chaam;
 Vencedor d'una etapa als 3 dies d'Anvers ;
1955 ;
 1r del Premi de Zandvoort;
1956 ;
 Campi dels Pasos Baixos en pista dels 50 km;
 1r del Premi de Kampen;
 1r del Premi d'Oostende;
1957 ;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta als Pasos Baixos ;
 1r al Critrium Roosendaal;
1958 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta als Pasos Baixos ;
 1r del Premi d'Hoboken;
 1r del Premi de Lummen;
 1r del Premi de Ninove ;
1959 ;
 1r al Critrium Roosendaal;
 1r del Premi de Lommel ;
 1r del Premi de Ninove;

Resultats al Tour de Frana.
1950. Abandona (11a etapa);
1951. Abandona (15a etapa);
1952. 22 de la classificaci general;
1953. 17 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1954. 17 de la classificaci general;
1955. Abandona (8a etapa);
1956. 11 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 1 etapa;
1957. 29 de la classificaci general;
1958. 47 de la classificaci general i vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 3 etapes;
1959. Abandona (14a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Gerrit Voorting ;

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238915" title="Carquinyoli" nonfiltered="2740" processed="2737" dbindex="92767">
Els carquinyolis o carquinyols sn pastes seques tpiques de Catalunya, tot i que tamb son comunes a les Balears, Arag i el Pas Valenci. A parts de Valncia es fan els rosegons, un dol de pasta seca tpica de les comarques d'interior que s'asemblen molt al carquinyoli.

Aquestes pastes s elaboren amb una mescla de sucre, farina, ou i ametlles torrades. Per confeccionar-los es forma un tronc aplanat d'uns 6 cm d'ample per 2 cm d alada que desprs es talla en llesques primes, de mxim 1 cm de gruix (els carquinyolis) que acabaran de torrar-se. Aquestes pastes es mengen fredes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238916" title="Associaci de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta" nonfiltered="2741" processed="2738" dbindex="92768">
Associaci de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta s una associaci ldica creada el 1991 per l'Agrupaci de Comerciants i Industrials de la Barceloneta per a crear uns gegants propis del barri. Es van cercar els elements simblics que identificaven la Barceloneta i es van convertir en gegants i gegantons: una peixatera, un pescador i la Torre del Rellotge del moll de Pescadors.

La parella va ser batejada a la festa major d aquell mateix any amb els noms de Pep Barcel i Maria la Neta, que en unir-se formen el nom del barri. Dos capgrossos que representen oficis tradicionals de la Barceloneta completen el seguici. Es tracta d un estibador, en Ganxut, i un cuiner, en Ramonet, que posteriorment van ser convertits en gegants de motxilla. Completen la iconografia de la colla gegantera un capgrs anomenat Barrejat i la Tarasca, presentada durant la inauguraci de les festes de la Merc de 1993, i que s un membre ms del bestiari histric de Barcelona.

El finanament per a l elaboraci dels gegants es va aconseguir amb la creaci de la figura del padr d honor, que va permetre la participaci econmica de vens i
comerciants. Tamb hi van participar entitats pbliques i privades. La colla es va adherir a la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella. El 1994, els geganters es van consolidar com a Associaci de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta, que t personalitat jurdica prpia grcies al conveni que va firmar amb l Ajuntament de Barcelona (districte de Ciutat Vella) i l Agrupaci de Comerciants. L entitat fa difusi del folklore catal a la ciutat i anualment visita moltes localitats arreu de Catalunya. Cada tercer diumenge de maig organitza la Trobada de Gegants de la Barceloneta-Port Vell, a ms de participar a les trobades
i actes festius que s organitzen al barri i al districte. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web de l'Associaci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238939" title="Pastor d'Hermes" nonfiltered="2742" processed="2739" dbindex="92769">

El Pastor d'Hermes s una obra cristiana del segle II que no forma part del canon neotestamentari i que va gaudir de gran autoritat durant els segles II i III. Tertuli i Ireneu de Li el citen com  Escriptura , el  Codex Sinaiticus el vincula al Nou Testament i en el Codex Claromontanus figura entre els Fets dels Apstols i les cartes de Pau.

Autor.

En l'Epstola als Romans (16:14), Pau saluda als cristians de Roma entre els que cita a un anomenat Hermes a qui Orgenes considera l'autor del Pastor. Tres antics testimonis, un d'ells declara ser contemporani de la prpia obra, afirma que Hermes era germ del papa Pius I entre els anys 140 i 155. . Aquests tres testimonis son:

 El Fragment Muratori, una compilaci escrita cap l'any 170 que constitueix el primer canon del Nou Testament recull:

"Quan Hermes, redact el Pastor molt recentment, en la nostra poca, a la ciutat de Roma, m'entres el bisbe Pius, el seu germ, ocupava la sede de l'esglsia de la ciutat de Roma". ;

 El Catalogus Liberianus que serviria posteriorment de base per compondre el Liber Pontificalis, recull en un pargraf datat en el 235 que:

"Sota l'episcopat de Pius, el seu germ Hermes va escriure un llibre que cont els preceptes que li entreg un ngel que se li aparegu com un Pastor".

 Un poema contra la doctrina de Marci, escrit entre els segles III i IV per un escriptor que adopta el nom de Tertuli i conegut com Pseudo-Tertuli que afirma:

"Llavors, desprs d'ell, Piu, qui el seu germ segons la carn era Hermes, el pastor anglic, perqu el declama les paraules que li foren donades pel ngel".

Aquests tres testimonis semblen citar una mateixa font, l'obra perduda de Hermes que tamb seria esmentada per Eusebi de Cesarea per elaborar la seva  Historia Eclesistica .

Contingut. 

El Pastor es compon de cinc visions, dotze manaments i deu parboles. El to de l'obra ve donat per la utilitzaci de la primera persona del singular present des de l'inici de la primera visi:

  L'amo que em cri em vengu a una tal Roda de Roma. Al cap de mols anys la vaig trobar de nou, i vaig comenar  a estimar-la com a una germana . ;

La utilitzaci d'un llenguatge allegric s'estn per tota l'obra, i transmet un missatge optimista i ple d'esperana.


Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238940" title="Angiognesi" nonfiltered="2743" processed="2740" dbindex="92770">
L'angiognesi s el procs fisiolgic que consisteix en la formaci de vasos sanguinis nous a partir dels vasos preexistents. s un fenomen normal durant el desenvolupament embrionari, el creixement de l'organisme i en la cicatritzaci de les ferides. No obstant aix tamb en un procs fonamental en la transformaci maligna del creixement tumoral. 

Angiognesi i cncer.
Les cllules cancergenes o malignes sn unes cllules que han perdut el control en la forma de dividir-se. Un tumor maligne consisteix en una poblaci de cllules cancergenes que es divideixen rpidament i cada vegada amb major velocitat. Les mutacions ocorren amb major freqncia dintre d'aquest tumor que adquireix cada vegada ms cllules. Aquestes mutacions permeten que les cllules cancergenes adquireixin resistncia als citotxics i a la radioterpia. Els tumors no poden crixer ms enll d'una certa grandria, generalment un o dos millmetres, a causa de manca de oxigen i d'altres nutrients essencials.

Els tumors indueixen l'angiognesi per mitj de la secreci de diversos factors del creixement, com el factor de creixement endotelial vascular (VEGF:Vascular Endothelial Growth Factor). Els factors de creixement, com el bFGF i VEGF poden induir el creixement capillar en el tumor, proveir els nutrients que necessita i aix creix el tumor. Per tant, l'angiognesi s un pas necessari i requerit per a la transici d'un grup inofensiu petit de cllules, a un tumor de gran grandria. 

L'angiognesi tamb s imprescindible per a la disseminaci d'un cncer o metstasi. Les cllules cancergenes poden desprendre's d'un tumor slid determinat, entrar en un vas sanguini, i traslladar-se a un lloc distant, on poden implantar-se i comenar el creixement d'un tumor secundari o metstasi. Est demostrat que els vasos sanguinis en un tumor slid dau poden estar barrejats amb cllules endoteliales i cllules malignes. Aquest mosaic de cllules permet la infiltraci de cllules tumorals en la vascularitzaci sangunia. El creixement subseqent d'aquestes metstasis tamb requerir una font d'aliments i d'oxigen. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238955" title="Llista d'estats sobirans del 1970" nonfiltered="2744" processed="2741" dbindex="92771">



Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica rab Unida;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
;
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
   Regne de Cambodja (fins el 9 d'octubre);
   Repblica Federal del Camerun;
   Domini del Canad;
 Ceilan   Domini de Ceilan;
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica del Congo;
   Repblica del Congo (fins el 3 de gener);
 - Repblica Popular del Congo (des del 3 de gener);
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Domini de les Fiji (des del 10 d'octubre);
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
 (fins el 24 d'abril);
   Repblica de Gmbia (des del 24 d'abril);
   Repblica de Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Guyana (fins el 23 de febrer);
   Repblica Cooperativa de la Guyana (des del 23 de febrer);

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen del Sud (fins l'1 de desembre);
   Repblica Democrtica Popular del Iemen (des de l'1 de desembre);
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
 Repblica Khmer (des del 9 d'octubre;
   Estat de Kuwait;

L.
 Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
 Lbia   Repblica rab Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
 Repblica Malgaixa;
   Repblica de Mali;
   Estat de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal;
   Sierra Leone;
   Regne de Sikkim;
   Repblica de Singapur;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica Democrtica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga (des del 4 de juny);
   Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Biafra (fins el 15 de gener);
   Rhodsia (fins el 20 de mar);
   Repblica de Rhodsia (des del 20 de mar);
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238958" title="Ken Follett" nonfiltered="2745" processed="2742" dbindex="92772">


Ken Follett (nascut a Cardiff, Galles el 5 de juny de 1949) s un escriptor britnic, autor de thrillers i novelles histriques.

Biografia.
Ken Follett, fill de Martin i Veenie, va nixer a Cardiff, Galles, on va viure fins que la seva famlia es va traslladar a Londres quan tenia 10 anys. Va ser quan els seus pares, fundamentalistes cristians, li van prohibir anar al cine i veure la televisi que va desenvolupar un primerenc inters per la lectura, tot i aix fou un estudiant normal i corrent fins que va arribar a l'adolescncia. El 1967 va ingressar a la University College of London, on va estudiar filosofia i es va implicar en moviments d'esquerres. Es va casar amb la seva primera muller, Mary, el 1968.

Un cop graduat, a la tardor del 1970, Follett es va matricular a un curs de periodisme de tres mesos i va aconseguir feina com a reporter al Sout Wales Echo de Cardiff. Desprs de tres anys a Cardiff va tornar a Londres per treballar de reporter al Evening Standard. Al considerar aquesta feina poc gratificant, va deixar el periodisme per passar-se a l'edici i es va convertir, a finals dels 70, en el subdirector de gesti de l'editorial Libros Everest. Follett va comenar a escriure relats, al principi noms per afici, a les tardes i als caps de setmana. L'xit li va arribar amb la publicaci, el 1978, de Storm Island (La illa de les tempestes), que el va fer internacionalment fams. Des d'aleshores totes i cada una de les seves novelles s'han convertit en un xit de ventes, i un gran nmero d'elles han estat portades al cinema.

Follett es va involucrar a finals dels anys 70 amb les activitats del Partit laborista. Al llarg de les seves activitats poltiques va conixer a Barbara Follett, una treballadora del Partit Laborista, que el 1982 es va convertir en la seva segona muller. Barbara fou escollida membre del Parlament el 1997, representant a Stevenage, i fou reescollida el 2001. El mateix Follett s un fidel partidari dels laboristes.

Bibliografia.

 The Big Needle (1974) (com a Simon Myles) (apa The Big Apple - U.S.);
 The Big Black (1974) (com a Simon Myles);
 The Big Hit (1975) (com a Simon Myles);
 The Shakeout (1975);
 The Bear Raid (1976);
 Amok: King of Legend (1976) (com a Bernard L. Ross);
 The Modigliani Scandal (1976) (com a Zachary Stone);
 The Mystery Hideout (1976) (com a Martin Martinsen) (tamb publicat com The Secret of Kellerman's Studio);
 The Power Twins (1976) (com a Martin Martinsen);
 Paper Money (1977) (com a Zachary Stone);
 Capricorn One (1978) (com a Bernard L. Ross) (basat en el gui de Peter Hyams);
 Eye of the Needle (1978) (tamb publicat com Storm Island) (Edgar Award, 1979, Millor Novella);
 Heist of the Century (1978) (amb Rene Louis Maurice i altres) (tamb publicat com The Gentleman of 16 July (EUA), Under the Streets of Nice i Robbery Under the Streets of Nice);
 Triple (1979);
 The Key to Rebecca (1980);
 The Man from St. Petersburg (1982);
 On Wings of Eagles (1983) ISBN 0-451-16353-2;
 Lie Down with Lions (1986);
 The Pillars of the Earth (Els pilars de la terra) (1989);
 Night Over Water (1991);
 A Dangerous Fortune (1993);
 A Place Called Freedom (1995);
 The Third Twin (1996);
 The Hammer of Eden (1998);
 Code to Zero (2000);
 Jackdaws (2001);
 Hornet Flight (2002);
 Whiteout (2004);
 World Without End (Un mn sense fi) (2007);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238963" title="Eurostat" nonfiltered="2746" processed="2743" dbindex="92773">

L'Eurostat (en angls: Statistical Office of the European Communities) s l'oficina estadstica de la Comissi Europea, que produeix dades sobre la Uni Europea (UE) i promou l'harmonitzaci dels mtodes estadstics dels estats membres. 

Histria.
L'any 1953 fou creada l'Oficina Estadstica de les Comunitats Europees com la divisi estadstica de la Comunitat Europea del Carb i l'Acer (CECA), passant a ser un organisme integrant de la Comunitat Econmica Europea (CEE) a partir de 1958. Des de l'any 1959 rep el nom actual.

Funcions.
Dos dels seus papers particularment importants sn la producci de dades macroeconmiques que donen suport les decisions del Banc Central Europeu en la seva poltica monetria vers l'euro, i les seves dades regionals i classificaci (NUTS) que orienten les poltiques estructurals de la Uni Europea. 

L'Eurostat s una de les Direccions Generals de la Uni Europea depenent del Comissari Europeu d'Assumptes Econmics i Monetaris, i t la seva seu a la ciutat de Luxemburg. El seu Director General actual s Herv Carre i est assistit per 7 directors, cadascun amb el seu sector d'activitat dins de l'organisme: 
 Recursos ;
 Mtodes estadstics ;
 Comptes nacionals i europees ;
 Estadstiques econmiques i regionals ;
 Estadstiques agrcoles i ambientals; Cooperaci estadstica ;
 Estadstiques socials i Societat de la Informaci ;
 Estadstiques de les empreses ;

Organitzaci temtica. 
Les dades de l'Eurostat es troben dividides en 9 rees temtiques principals i en 30 rees subtemtiques. Les rees temtiques principals sn: 
 Estadstiques generals i regionals ;
 Economia i finances;
 Poblaci i condicions socials ;
 Indstria, comer i serveis ;
 Agricultura i pesca ;
 Comer exterior (balana de pagaments);
 Transports ;
 Medi Ambient i energia ;
 Cincia i tecnologia;

Vegeu tamb.
 Uni Europea;
 Comissi Europea;

Enllaos externs.
    Portal de l'Eurostat;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238964" title="Nvia" nonfiltered="2747" processed="2744" dbindex="92774">
Nvia fou una gens romana plebea que apareix a la histria a la Segona Guerra Pnica quan un dels seus membres, Quint Nevi Mat (Quintus Naevius Matho) fou pretor. 

Durant la repblica cap membre de la famlia va arribar al consular, per a l'imperi, l'any 30, fou cnsol Luci Nevi Surd. 

Els seus cognoms foren Balb, Mat, Crista, Polli, Capella, Surd i Turpi.

Personatges destacats.
Quint Nevi (centuri), centuri rom ;
Quint Nevi Crista, prefecte dels aliats romans ;
Quint Nevi (triumvir), triumvir ;
Marc Nevi trib de la plebs l'any 184 aC.
Nevi Polli, gegant rom;
Gneu Nevi, poeta rom;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238968" title="Quint Nevi (centuri)" nonfiltered="2748" processed="2745" dbindex="92775">
Quint Nevi (Quintus Naevius) fou un militar rom.

Fou un centuri que va servir a les ordres de Quint Fulvi Flac durant el setge de Cpua el 211 aC, quan Annbal intentava alliberar la ciutat. Es va destacar per la seva valentia personal i mercs a les seves disposicions fou rebutjada la cavalleria campnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238969" title="Quint Nevi Crista" nonfiltered="2749" processed="2746" dbindex="92776">
Quint Nevi Crista (Quintus Naevius Crista) fou un prefecte dels aliats romans que va servir sota el pretor Marc Valeri en la segona  guerra pnica el 214 aC i en la guerra contra el rei Filip V de Macednia. 

Es va distingir per la seva valentia personal i eficcia militar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238971" title="Quint Nevi (triumvir)" nonfiltered="2750" processed="2747" dbindex="92777">
Quint Nevi (Quintus Naevius) fou un dels triumvirs nomenats el 194 aC per fundar una colnia llatina en territori dels brucis al sud d'Itlia. Se li va donar, igual que als seus dos collegues, l' imperium (poder) per tres anys. (Livius 34.53, 35.40-Z2.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238972" title="Marc Nevi" nonfiltered="2751" processed="2748" dbindex="92778">
Marc Nevi (Marcus Naevius) fou trib de la plebs a finals del 185 aC i quasi tot l'any 184 aC. En iniciar el perode i a instigaci de Marc Porci Cat, que era censor, va acusar Escipi Afric el Vell d'haver estat subornat a Antoc III el Gran per obtenir avantatges dels romans. El resultat final de l'acusaci no se sap.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238973" title="Nevi Polli" nonfiltered="2752" processed="2749" dbindex="92779">
Nevi Polli (Naevius Pollio) fou un ciutad rom membre de la gens Nvia que Cicer esmenta com l'home ms alt que mai havia existit. L'afirmaci es reproduda per Columella a la seva obra Admiranda. Plini el Vell tamb en parla per diu que els annals no especificaven quina altura tenia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238974" title="Gneu Nevi" nonfiltered="2753" processed="2750" dbindex="92780">
Gneu Nevi (Cnaeus Naevius) fou un poeta rom suposat nadiu de Campnia que hauria nascut vers 275 aC o 265 aC. Se sap que va combatre a la Primera Guerra Pnica (264 aC a 240 aC). Va comenar la seva carrera amb drames i el primer el va representar a Roma vers el 235 aC segon Aule Gelli. Va compondre desprs tamb poesia pica. Va morir vers el 202 aC.

Entre les seves comdies s'esmenten:

Andromache sive Hector Proficiscens;
Dana;
Hesione;
Iphigenia;
Lycurgus ;
Equus Trojanus;
Dolus;
Romulus;
Clastidium;

Es coneixen entre 30 i 40 ttols de comdies, moltes de les quals semblen agafades del grec. Tamb va escriure uns entreteniments anomenats Ludi o Satirae. 

Es conserven alguns  fragments; el fet que fou copiat per altres poetes s una mostra del seu geni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238975" title="Famlia Vergs" nonfiltered="2754" processed="2751" dbindex="92781">


Els Vergs foren una famlia de pintors catalans dels segles XV i XVI que desenvoluparen llur activitat a la ciutat de Barcelona. Foren els darrers representants de la pintura catalana quatrecentista, sense cap projecci cap el futur, ja que les noves tendncies pictriques no havien de trobar a Catalunya un terreny adobat.

 Integrants .
Destacaren especialment els germans Francesc Vergs (I) i Jaume Vergs (I) (? - Barcelona, 1460), els seus fills respectius Francesc Vergs (II) i Jaume Vergs (II) (Barcelona, ? - 1503) i els d'aquest darrer: Pau Vergs (Barcelona, 1463(?) - 1495) i Rafael Vergs (Barcelona, ? - 1500).

 La collaboraci amb Jaume Huguet .
Jaume Huguet fou un dels ms grans i agradables artistes de l'edat mitjana a tot Europa. Hom pot afirmar, sens dubte, que tota la pintura gtica barcelonina de la segona meitat del segle XV i inicis del XVI fou la del seu taller o la dels seus continuadors. La tcnica pictrica que desenvoluparen els Vergs deriva clarament de la del mestre Huguet, amb el qual algun d'ells collabor en el seu taller. Les relacions entre ambdues parts sn conegudes des que Huguet fou testimoni del primer casament de Jaume Vergs (II).

L'estreta relaci dels membres de la famlia Vergs amb el taller de Jaume Huguet representa una gran dificultat a l'hora de destriar moltes de les obres dels diferents membres de la famlia, degut a la poca documentaci de l'poca, al curt nombre d'obres conservades i a la multitud d'associacions entre tallers i artistes.

 L'obra atribuda .
Francesc Vergs (I), primer membre conegut de la famlia, tenia taller obert el 1407 i ens consta que el 1417 hi tenia un aprenent de nom Francesc Llunell.


Jaume Vergs (I) s conegut com a pintor de cortines i draps funeraris des del 1422. El 1434 fou nomenat pintor banderer de la ciutat.


Francesc Vergs (II) continu els treballs del seu oncle Jaume Vergs (I) i pint tamb diversos retaules, sol o en collaboraci amb d'altres artistes. Obra atribuda:

 Retaule de la Santa Creu (1443) per a la capella de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, en collaboraci amb Pere Terrers;
 Pintures del sepulcre d'Antoni Tallander (1446);
 Pintures damunt la porta major de Santa Maria del Mar (1446), en collaboraci amb Joan Cabrera;


Jaume Vergs (II) heret del seu pare el crrec de pintor banderer de la ciutat i se l'anomen conseller de la ciutat el 1502. El 25 d'abril del 1494, la vdua d'Huguet el nomen marmessor del seu patrimoni, fet que demostra l'ntima relaci entre ambdues famlies. La seva obra pictrica ens ha arribat sempre referenciada a l'associaci amb els seus fills o d'altres artistes. Alguns autors li atribueixen els dibuixos del Llibre d'administraci de les places que es pot veure actualment al Museu d'Histria de la ciutat de Barcelona. A rel del seu segon matrimoni, s'uniren al seu nom i al seu taller els seus fillastres Joan i Climent Domnech, l'obra personal dels quals s absolutament desconeguda. L'obra atribuda a Jaume Vergs (II) en l'actualitat s:

 Retaule dels paraires per a l'esglsia de Sant Agust de Barcelona, el 1495, amb la col.laboraci del seus fills Pau i Rafael;
 Retaule de Sant Esteve Protomrtir de Granollers, contractat el 1495 i acabat probablement el 1500, amb la collaboraci dels seus fills Pau i Rafael i del que avui se'n conserven catorze taules al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). D'aquest retaule se'n fu una cpia (fet habitual en aquell temps) per a l'esglsia de Sant Esteve de la Doma, a la Garriga, a crrec probablement d'algun deixeble dels Vergs i que encara avui es pot veure a l'emplaament original .
 Acabament el 1499 del Retaule del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, inacabat per Jaume Huguet i tamb conjuntament amb el seu fill Rafael;
 Retaule major de l'esglsia de Jonqueres, amb Pere Alemany i el seu fill Rafael;


Pau Vergs, que mor el 1495 probablement amb trenta-dos anys i del que l'activitat pictrica es remunta noms fins el 1491. Treball conjuntament amb el seu pare i germ Rafael i contract el 1492 el Retaule de Sant Antoni per a l'esglsia de Sant Agust de Barcelona, aix com el 1493 el Retaule de Sant Esteve Protomrtir de Granollers, en el qual alguns autors li atribueixen les figures dels quatre profetes, si b alguns historiadors de l'art com Josep Gudiol Ricart o Joan Ainaud de Lasarte els atribueixen a Joan Gasc.


Rafael Vergs fou el membre de la famlia de qui ms notcies es tenen sobre contractaci de retaules, en els que hi treball, b sol, b amb el seu pare i germ, b amb d'altres artistes a l'entorn de l'obrador de Jaume Huguet. Mor el 1500, sense haver arribat a la quarantena. A part de l'obra elaborada conjuntament amb el seu pare, hom li atribueix:

 Portes de l'orgue de Santa Maria del Mar, juntament amb Pere Alemany;
 Retaule de Santa Justa i Santa Rufina, de l'esglsia de Lliss;
 El petit Retaule de la Mare de Du del Roser per a la Capella Rodona de Vic, el 1492;
 Retaule de Sant Miquel de la capella de Montpalau, el 1498;
 Retaule de Sant Sebasti i Santa Tecla pel claustre de la catedral de Barcelona, actualment a la capella que porta el mateix nom. Fou elaborada en el taller de Jaume Huguet, si b es considera obra prcticament ntegra de Vergs.

 Referncies .


 Bibliografia .
 
 

 Enllaos .
Pgina web del MNAC dedicada a l'obra dels Vergs;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238978" title="Aufidi Namusa" nonfiltered="2755" processed="2752" dbindex="92782">
Aufidi Namusa (Aufidius Namusa) fou un escriptor rom deixeble de Servi Sulpici, un dels deu deixebles (entre un gran nombre d'ells) que van escriure els seus propis llibres seguint el cami del seu mestre.

L'obra de Namusa es esmentada per Ulpi, Javol i Paule.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238981" title="Narcs (llibert)" nonfiltered="2756" processed="2753" dbindex="92783">
Narcs (Narcissus) fou un llibert de l'emperador Claudi, sobre el qual va exercir notable influncia. Es cuidava de les cartes de l'emperador. 

Quan Valria Messallina es va voler desfer de Gai Appi Sil, Narcs (llavors en bona entesa amb l'emperadriu) va revelar un somni a Claudi i l'emperador va ordenar l'execuci del jove. A la conspiraci de Furi Camil Escriboni, Narcs va aprofitar per fer condemnar a molts innocents mentre va deixar lliures a alguns culpables que van poder comprar la seva sort (42). El 43 va enviar a Vespasi com a llegat de legi a Germnia. Quan els soldats d'Aule Plauci a Britnia es van amotinar Narcs fou enviat per l'emperador a restaurar l'orde; els amotinats no el van deixar parlar, per finalment va aconseguir el propsit quan els amotinats es van penedir voluntriament i van reconixer a Plauci.

Messallina es va desfer del ministre Polibi i Narcs llavors es va distanciar de l'emperadriu i quan aquesta va donar el pas de casar-se amb Gai Sili, Narcs va revelar l'iniciativa a l'emperador que era a stia, a travs d'una prostituta molt amiga de Claudi. Narcs li va dir a l'emperador que la seva nica manera de salvar-se era donar-li el comandament dels pretorians i va tornar a Roma en el carruatge de l'emperador. Quan aquest va dubtar en fer matar a l'emperadriu, el mateix Narcs va ordenar la seva mort i l'emperador va rebre noticia de qu havia mort i no va voler saber res ms. 

Narcs fou nomenat pretor. Quan es va discutir amb qui es casaria Claudi, Narcs va donar suport a Elia Petina i als drets de Claudi Tiberi Germnic Britnic fill de Claudi i Messallina. Agripina Menor, per assegurar la successi de Ner, va enviar a Narcs a Campnia amb l'excusa de qu hi havia un lloc on curaven la gota, de la que Narcs patia, i immediatament va matar a l'emperador. El mateix dia que Ner era proclamat Narcs fou executat a Campnia (54).

Per una inscripci se sap que estava casat amb Claudia Diceosina. Va deixar una fortuna de quatre cents milions de sestercis.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238982" title="Narcs (atleta)" nonfiltered="2757" processed="2754" dbindex="92784">
Narcs (Narcissus) fou un fams atleta rom. Cmmode estava fent exercicis gimnstics i Narcs el va matar com a servei a Mrcia que havia provat d'enverinar-lo sense xit (192). 

Es diu que fou per consell de Narcs que Pescenni Nger fou nomenat per Cmmode com a governador de Sria i les legions de la regi. 

Va morir al circ, a les feres, per ordre de Septimi Sever, per haver  matat a Cmmode.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238988" title="Narss" nonfiltered="2758" processed="2755" dbindex="92785">
Narss (Narses, )  (472-568 fou un general i home d'estat bizant.

Era d'origen estranger i fou venut pels seus pares i fet presoner de molt jove i fou convertit en eunuc. De la seva joventut no es coneix res. Va entrar al servei de la casa reial de Constantinoble i va arribar al servei directe de Justini I i es va donar a conixer durant la revolta de Nika (532) quan era cubicularius o camarlenc. La manera com va ascendir podria estar lligada a suborns finalment va arribar a tresorer. Desprs fou ambaixador feina que va fer a completa satisfacci de l'emperador.

El 538 fou enviat a Itlia amb reforos per Belisari, amb 5000 veterans i 2000 hruls (aquestos dirigits per un altre Narss, germ d'Araci, tamb un gran general que va morir en batalla el 543 a Anglone). Narss i Belisari es van trobar a Firmium i es van dirigir a Rimini assetjada pels gots. Belisari era contradit en tot per Narss i aquest tenia el suport dels oficials que no simpatitzaven amb Belisari. Les disputes entre els dos homes es van agreujar i finalment es van separar.

Mentre, Mil estava assetjada per gots, i els seus aliats francs i burgundis, i Belisari va decidir enviar un exrcit en ajut de la ciutat, dirigit per Joan i Just, per aquestos van respondre que noms obeen a Narss. Belisari va forar a Narss a acceptar aquesta expedici per ja era massa tard, doncs els bizantins de Mil ja s'havien rendit i la ciutat va quedar reduda en bona part a runes. Justini va pensar que el conflicte entre els dos generals podia portar desgracies pitjors i va cridar a Narss (539). El seu nom no s esmentat prcticament durant els segents 12 anys, si be va restar membre del consell privat.

El 551 Justini el va nomenar general en cap d'una nova expedici a Itlia on els gots, desprs de la retirada de Belisari el  548, tenien el control de la major part de la meitat nord de la pennsula. Narss va preparar la campanya amb cura i el 552 estava a punt. L'nic port bizant entre Ravenna i Otranto era Ancona i estava vigilat pels gots, i creuar cent mil homes era complicat. Narss va lliurar un combat navals als gots i els destruir la flota a la batalla de Sinigaglia.

Llavors va desembarcar i va decidir seguir la costa adritica, per per creuar el Po i altres rius, s'havien destrut tots els passos menys el de Verona vigilat per Teias amb els soldats got veterans. Per Narss va evitar aquesta vigilncia i amb la flota va fer construir ponts a la part de la costa amb els que l'exrcit de terra podia avanar i va arribar a Ravenna. All va romandre nou dies i va sortir cap a Rimini, per la va sobrepassar per marxar per la via Flamnia cap a Roma on l'esperava el rei Ttila. Els dos exercits es van trobar a la plana de Lentaglio, entre Tagina i les tombes dels gals. Els bizantins van guanyar la batalla i sis mil gots van morir incloent el mateix rei Ttila (juliol del 552).

Teias fou escollir nou rei got i va tenir els seus quarters a Pavia i Verona, mentre Narss va forar la entrada a Roma sota la direcci dels generals Dagisteu i Bessus 

Quan Teias es va dirigir al sud, fou derrotat pels bizantins a la riba del riu Sarno, al Draco, un petit rierol que desaigua  a la badia de Npols (mar del 553); l'exrcit got, en una batalla de dos dies fou aniquilat i Teias va morir. Narss va poder reduir llavors les fortaleses d'Itlia, una darrera l'altra, amb poca lluita, mentre guanyava la confiana dels habitants per la seva conducta justa i generosa.

Acabava de sotmetre Itlia quan es van presentar setanta cinc mil alamans i francs que van creuar els Alps sota la direcci dels seus ducs Leutaris i Buccell. La avantguarda bizantina dirigida per l'hrul Fulcaris, fou derrotada a Parma i els brbars van arribar fins al sud  d'Itlia, per desprs de saquejar se'n van voler entornar, disminuts per les prdues a les petites lluites i les malalties de les que va morir el mateix Leutaris. Narss va atacar a Buccell prop de  Cpua i el va derrotar a la batalla de Casilinum al Volturno i segons Agties dels seus trenta mil homes noms se'n van poder escapar cinc mil; aix el poder got va quedar malms definitivament i Narss es va dedicar a organitzar la nova provncia d'Itlia de la que va fer capital a Ravenna.

No se l'esmenta gaire en els segents anys. El 563 es va revoltar el comte Vidinus a Verona i Brscia amb suport de bandes de francs i alamans dirigides per Amingus. Per Narses els va atacar i els va derrotar. Verona i Brscia es van rendir. El comte fou condemnat a mort. Desprs es va revoltar el general hrul Sindual, que fins llavors havia servit fidelment a Narss, i que no va executar al comte com se li havia ordenat,  i igualment fou derrotat. Narses va perdonar al comte per va ordenar executar a Sindual. Poc desprs moria Justini.

Els luxes del que Narss es va rodejar a Ravenna, i les exaccions que feia sobre el pas, van molestar als italians. Mentre Justini va viure ning es va atrevir a denunciar al seu ministre per quan va pujar al tron Just II, va rebre denuncies que foren escoltades amb atenci. Narss fou destitut i Flavi Long nomenat al seu lloc. Narss es va retirar a Npols. 

Segons Paule Diacon, com a revenja, va enviar missatges als longobards invitant-los a venir a Itlia abandonat Pannnia; com a resultat el rei Albo va envair Itlia;  Narss noms esperava un atac i ser cridat de nou al govern per fer-hi front i quant va veure l'enfonsament bizant es va presentar a Roma i es va posar a disposici de l'emperador, el que donava sensaci de culpabilitat; suposadament del remordiment va morir el 568. La certesa d'aquestos fets es contradita per altres historiadors. Es diu que va arribar als 95 anys per no n'hi ha seguretat sobre aquesta dada.

 Notes .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238991" title="Lleonard Balada" nonfiltered="2759" processed="2756" dbindex="92786">
Lleonard Balada Ibaez s un compositor originari de Sant Just Desvern, de projecci mundial.  Des de 1956 resideix als Estats Units d'Amrica, pas del que actualment s ciutad, ostentant la doble nacionalitat, espanyola i estatunidenca.
Biografia.
Nascut el 22 de setembre de 1933, es va formar al Conservatori Superior de Msica del Liceu, de Barcelona. L'any 1956 es va traslladar als Estats Units, on va ampliar els seus estudis a la Juilliard School de Nova York. Va estudiar composici amb Vincent Persichetti i Aaron Copland, i direcci amb Igor Markevitch. El 1981, es naturalitz ciutad dels Estats Units. Des de 1970 ensenya en la Carnegie Mellon University, a Pittsburgh, Pennsylvania.

Trajectria musical.
Les seves obres durant els primers anys de la dcada dels 60 es poden considerar de naturalesa lleugerament neoclssica, Aix no li acabava d'agradar, i l'any 1966 va canviar a un estil d'avantguarda, del que la seva obra Guernica s un bon exemple. Ms endavant, el compositor sent novament la necessitat de variar el seu estil, i des de 1975 els seus treballs es caracteritzen per la combinaci de ritmes de dansa folklrics amb les tcniques d'avantguarda del perode previ. Harmnicament, hi ha una combinaci de tonalitat amb atonalitat. D'entre les obres que segueixen aquesta nova tendncia cal destacar Homenatge a Sarasate i Homenatge a Casals.
En cada una de les seves diferents fases estilstiques, la msica de Lleonard Balada ofereix emoci rtmica, sovint rondant atmosferes i orquestracions incessantment innovadores.

Obres.
pera.
Hangman, Hangman! (Botx, Botx!), pera de cambra (1982)

Zapata, pera (1984)

Christopher Columbus (Cristfol Colom), pera (1986)

Death of Columbus (Mort de Colom), pera (1996)

The Town of Greed (La ciutat de la cobdcia), pera de cambra (1997) (continuaci dHangman, Hangman!)

Faustball, pera (2007)

Orquestral.

Simfonia Nm. 1 Sinfonia en Negro, homenatge a Martin Luther King (1968)

Simfonia Nm. 2 Cumbres, simfonia curta per a banda (1972)

Simfonia Nm. 3 Steel Symphony  (Simfonia d'acer), (1972)

Simfonia Nm. 4 Lausanne, (1992)

Simfonia Nm. 5 American (Americana), (2003)

Simfonia Nm. 6 Symphony of Sorrows (Simfonia de tristors), (2005)

Guernica (1966)

Homage to Sarasate (Homenatge a Sarasate), (1975)

Homage to Casals (Homenatge a Casals), (1975)

Sardana (1979)

Quasi un Pasodoble (1981)

Fantasias Sonoras (1987)

Zapata: Images for Orchestra (Zapata: Imatges per a orquestra), (1987)

Columbus: Images for Orchestra (Colom: Imatges per a orquestra), (1991)

Divertimentos, per a orquestra de corda (1991)

Celebraci (1992)

Folk Dreams (Somnis folklrics), (1994-1998)

Passacaglia (2002)

Prague Sinfonietta (2003)

Concerts.
 
Concert de Piano Nm. 1 (1964)

Concert de Piano Nm. 2, per a, vent i percussi (1974)

Concert de Piano Nm. 3 (1999)
 
Concert de Viol Nm.. 1 (1982)

Caprichos No. 2 (2004)

Caprichos No. 3 (2005)

Concert de Cello Nm. 1, per a cello i nou intrprets (1962)

Concert de Cello Nm. 2 New Orleans (2001)

Concert per a tres cellos i orquestra A German Concerto (Un concert alemany), (2006)

Morning Music (Msica matinal), per a flauta i orquestra (1994)

Msica per a flauta i orquestra (2000)

Concert de guitarra Nm. 1 (1965)

Simfonia Concertant per a guitarra i orquestra Persistncies (1974)

Concert per a quatre guitarres i orquestra (1976)

Concierto Mgico, per a guitarra i orquestra (1997)

Caprichos No. 1 (2003)

Concert per a bandone i orquestra (1970)

Concertino per a castanyoles i orquestra Three Anecdotes (Tres ancdotes), (1977)

Msica per a oboe i orquestra Lament from the Cradle of the Earth (Lament des del bressol de la Terra),  (1993)

Vocal/Coral.
Maria Sabina (1969)

Las Moradas (1970)

No res (1974)

Ponce de Len, per a narrador i orquestra (1974)

Torquemada (1980)

Thunderous Scenes (Escenes eixordadores),  (1992)

Dionisio: In Memoriam (2001)

Ebony Fantasies (Fantasies de bans), cantata (2003)

 Enllaos externs .
Web oficial del compositor Lleonard Balada;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238992" title="Quint Nasidi" nonfiltered="2760" processed="2757" dbindex="92787">
Quint Nasidi (Quintus Nasidius) fou un militar rom al que Gneu Pompeu va enviar (49 aC)  amb una flota de 60 vaixells a Marsella per aixecar el setge de la ciutat (estava assetjada per les forces de Juli Csar dirigides per Dcim Juni Brut Alb). No ho va aconseguir, i desprs de ser derrotat per Brut va fugir a l'frica on desprs va rebre el comandament de la flota pompeiana.

Desprs de la conquesta d'frica per Csar, Nasidi va fugir a Hispnia per per un temps desapareix de la histria. El 35 aC apareix com un dels principals oficials de Sext Pompeu i va desertar al camp de Marc Antoni, del que va dirigir una part de la flota que fou derrotada a Patres el 31 aC una mica abans de la batalla d'ccium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238993" title="Nas" nonfiltered="2761" processed="2758" dbindex="92788">


Onomstica:

Nas (cognom);
Publi Nas, qestor el 44 aC ;
Antoni Nas, tribu militar el 69;
Quint Voconi Nas, magistrat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238994" title="Publi Nas" nonfiltered="2762" processed="2759" dbindex="92789">
Publi Nas (Publius Naso) fou un magistrat rom.

Fou qestor el 44 aC i probablement s el mateix personatge que tamb fou ugur i consta com a tal el 45 aC.

Cicer el descriu com "omni carens cupiditate".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238995" title="Antoni Nas" nonfiltered="2763" processed="2760" dbindex="92790">
Antoni Nas (Antonius Naso) fou un militar rom.

Fou tribu militar de les forces pretorianes l'any 69. s probablement el mateix personatge que el Luci Antoni Nas que apareix a algunes monedes amb el crrec de procurador de Bitnia, durant el regnat de Vespasi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238996" title="Quint Voconi Nas" nonfiltered="2764" processed="2761" dbindex="92791">
Quint Voconi Nas (Quintus Voconius Naso) fou un magistrat rom.

Fou judex quaestionisen el judici de Cluenci el 66 aC.

Cicer en el seu discurs per Flac el 59 aC parla d'un Quint Nas que havia estat pretor per no n'indica la data.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238997" title="Andrea Doria" nonfiltered="2765" processed="2762" dbindex="92792">

Andrea Doria (ms correctament, en itali Andrea D'Oria) (Oneglia, Itlia, 30 de novembre de 1466 - Gnova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovs, que en 1528 passa del servei de Francesc I de Frana al de Carles I d'Espanya. Un vaixell de passatgers de luxe, el SS Andrea Doria va portar el seu nom, aix com l asteroide (2175) Andrea Doria.

El suport de la seva Flota don a Carles I un lleuger predomini a la Mediterrnia occidental davant francesos, turcs i barbarescos. Les seves galeres realitzen l'empresa de Corn (1532) i ajuden la de Tunsia (1535) i Alger (1541). En 1531 s fet prncep de Melfi.

Biografia.
Formaci. 
Als 17 anys queda orfe, i deixa Oneglia per installar-se a Gnova. El 1484 es trasllada a Roma on el seu oncle Nicola Doria s capit de la gurdia del papa Innocenci VIII, ingressant com a home d'armes a la gurdia pontifcia. A la mort del papa, i en ser proclamat Alexandre VI (el papa Borgia), Doria es dirigeix a Urbino on entra al servei del duc d'Urbino. Com a capit de les seves tropes, participa en la campanya contra Mil. Pelegrina a Terra Santa, on entra en la Orde de Sant Joan de Jerusalem.

Al servei de Frana. 
Retorna a Itlia, entrant al servei de Juan de la Rovere, per protegir les places napolitanes conquerides pels francesos.

Defensa amb valentia la plaa de Rocaguillermina davant dels atacs de Gonzalo Fernndez de Crdoba, el Gran Capit. La plaa cau, per Fernndez de Crdoba mira d'atreure Doria al servei dels Habsburg. Borgia continua recolzant els francesos, i mant enfrontaments amb Cessar Borgia, que intenta recuperar les places franceses d'Itlia. El 1503 reprimeix una rebelli dels corsos.

El 1512, amb 46 anys, s nomenat almirall de la flota genovesa, i t els seus primers enfrontaments amb els francesos, que tracten de prendre el fort de Brida. El 1513 s'enfronta a una flota turca, capturant-ne dues galiasses i quatre bergantins.

El 26 de maig de 1521 l'emperador Carles V pren Gnova. Doria tracta d'entrar al port per s rebutjat. Es dirigeix a Mnaco amb les seves dotze galeres i recolza des del mar les operacions franceses de defensa de Marsella davant dels atacs espanyols. Planeja una operaci per rescatar el rei Francesc I de Frana, presoner dels espanyols, per el mateix rei el dissuadeix, ja que ha donat paraula de no tractar d'escapar-se. Doria passa al servei del Papa Climent VII. Una vegada alliberat Francesc I de Frana, Doria s nomenat Capit General de la Flota francesa de la Mediterrnia.

El 1528 les seves relacions amb el Regne de Frana passen per un mal moment. El rei li deu molts diners, en la cort hi ha intrigues poltiques en contra seva, Francesc I tracta d'exigir-li que li lliuri al Marqus de Vasto i a Antonio Colonna, presoners de Borgia per amb els quals t excellents relacions, (i que tracten de convncer-lo que es passi al bndol espanyol), i, per a smmum, arriba al seu coneixement que el rei de Frana pretenc nomenar un altre Gran Almirall al seu lloc. Doria s'entrevista amb Carles I d'Espanya, signa una aliana el 29 de desembre i passa al seu servei.

Al servei d'Espanya. 
La seva primera acci al servei d'Espanya s dirigir-se a Npols, assetjada pels francesos, ajudant a aixecar el lloc. Desprs alliber Gnova, que havia estat presa pels francesos. Els genovesos volen fer-lo seu Dux, per ell no accepta el nomenament, acceptant en canvi el ttol de Pare de la Ptria. Carles I l'anomena Almirall Gran i Gran Canceller del Regne, Prncep de Melfi i Marqus de Tursi. I el 1530 li concedeix el collaret del Tois d'Or.

El 1532 ataca la costa turca, apoderant-se de Corn. El 1535 participa a la Jornada de Tunsia, contra Barbarossa. El 1537, es troba a prop de l'illa de Nakos amb dotze galeres turques, capturant-les. En saber que Barbarossa l'est buscant amb cent naus, es retira. Barbarossa ataca Corf i Doria surt al seu encontre amb 80 galeres venecianes, 36 galeres pontifcies, 30 galeres espanyoles i 50 naus. Es disposa a prendre Preveza, ocupada per Barbarossa, per s derrotat. Per rescabalar-se d'aquest fracs, conquereix Castelnuovo di Conza, en el golf de Cattano.

El 1541 tracta, sense aconseguir-ho, de dissuadir a Carles I de la Jornada d'Alger. El 1542, els francesos ataquen Nia, i Doria els obliga a retirar-se capturant-los quatre vaixells.

El maig de 1543 torna a sortir de campanya Barbarossa, amb 110 galeres, atacant Reggio i capturant la filla del governador. A Marsella s'uneix a les galeres franceses, prenent el comandament el Comte d'Enghien, Francesc de Borb.  Conquereixen i saquegen Nia, llevat del castell. Doria acudeix des d'Espanya, desembarca en Villefranche a les tropes d'infanteria espanyoles del marqus de Vasto que recuperen Nia i fa fugir a la flota franco-turca cap a Antibes.

El 1547 sofreix un atemptat que gaireb li costa la vida. El seu nebot Giannetino el cus a estocades, per es recupera. Davant de les intrigues poltiques genoveses, accepta a Gnova una fortalesa guarnida per espanyols. El 1548, amb 80 anys, passa amb les seves naus a la badia de Roses, on embarca el prncep Felip, que l'acompanya a Itlia i s'allotja a Gnova al seu palau. Amb 84 anys continua emprenent accions contra els pirata barbaresc Dragut, al que havia alliberat el 1554 a canvi de 3.000 ducats.

El 1552 porta d'Espanya a Itlia a 6.000 homes i 1 mili de ducats, necessaris per a la guerra a Itlia. Desprs, acudeix a socrrer Npols i Siclia, atacats pels turcs. Amb 40 galeres s'enfronta a 120 galeres otomanes, sent obligat a retirar-se desprs de perdre set vaixells, per aconsegueix desembarcar tropes de refor per a Npols i Orbitello. Participa en la guerra de Crsega, alliberant-la dels francesos, acabant la campanya amb el tractat de Chateau Cambresis, entre Felip II i Frana.

Bibliografia. 
 Enciclopdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona (1957) ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238998" title="Natalis" nonfiltered="2766" processed="2763" dbindex="92793">


Onomstica:

Antoni Natalis, cavaller rom.

Minuci Natalis (Minucius Natalis) fou un jurista roma del temps de Traj. Probablement fou procnsol i ugur. El seu nom  apareix al digest.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="238999" title="Antoni Natalis" nonfiltered="2767" processed="2764" dbindex="92794">
Antoni Natalis (Antonius Natalis) fou un cavaller rom.

Fou un dels amics de Pis que quan aquest va conspirar contra l'emperador Ner, fou detingut (any 66) i sotms a tortura i va revelar el nom dels principals conspiradors, mercs al qual es va poder  escapar del cstig.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239001" title="Natta" nonfiltered="2768" processed="2765" dbindex="92795">
Natta o Nacca fou un nom de famlia de la gens Pinria de l'Antiga Roma. Tamb apareix com a Nata. Eren una antiga famlia per apareixen esmentats rarament. Cicer parla d'una antiga esttua de bronze de Natta que fou destruda per un llamp el 65 aC.

Personatges destacats foren:
Luci Pinari Natta (magister equitum), magister equitum el 363 aC;
Luci Pinari Natta  (pontfex), magistrat rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239003" title="Luci Pinari Natta (magister equitum)" nonfiltered="2769" processed="2766" dbindex="92796">
Luci Pinari Natta (Lucius Pinarius Natta) fou un magistrat rom. El seu nom apareix  als fasti.

Fou magister equitum del dictador Luci Manli Capitol el 363.

Desprs fou pretor el 349 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239005" title="Luci Pinari Natta (pontfex)" nonfiltered="2770" processed="2767" dbindex="92797">
Luci Pinari Natta (Lucius Pinarius Natta) fou un magistrat rom, germ de una primera dona del trib Publi Clodi (la dona coneguda de Clodi es deia Flvia per segurament estigu abans casat amb Pinria). Per influencia del seu cunyat va obtenir un lloc al collegi de Pontfexs. Per la seva connexi amb Clodi fou enemic de Cicer. 

La seva mare estava casada (en segones noces) amb Luci Murena cnsol el 62 aC, i per tant Natta era el seu fillastre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239006" title="Luci Pinari Natta" nonfiltered="2771" processed="2768" dbindex="92798">


Onomstica:


Luci Pinari Natta (magister equitum), magister equitum el 363 aC;

Luci Pinari Natta  (pontfex), magistrat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239007" title="Nauclides" nonfiltered="2772" processed="2769" dbindex="92799">
Nauclides fou un dels dos fors espartans que foren enviats amb el rei Pausnies d'Esparta a tica el 403 aC. Podria ser el mateix Nauclides fill de Polibades al que Lisandre va ridiculitzar pel seu estil de vida luxs i el va denunciar a l'assemblea, on tot i aix noms fou desterrat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239008" title="Naucrates d'Eritrea" nonfiltered="2773" processed="2770" dbindex="92800">
Naucrates () fou un orador grec de renom Erythraeus (Naucrates d'Eritrea). 

Fou deixeble d'Iscrates d'Atenes. El 352 aC va competir per un premi en oratria ofert per la reina Artemsia II de Cria pel funeral del seu germ i marit, Mausol. Principalment va escriure discursos judicials i politics, i oracions fnebres.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239010" title="Naucides" nonfiltered="2774" processed="2771" dbindex="92801">
Naucides () fill de Mot, fou un escultor d'Argos, germ i mestre de Policlet el Jove (Policlet d'Argos). Va fer una esttua d'Hebe d'or i vor, que va ser referncia per l'esttua d'Hera de Polclet a l'Heraeum. Tamb va fer una esttua de bronze d'Hcate a Argos i nombrosos esttues d'atletes.

Tati esmenta la seva esttua d'Erinna la poetessa. Plini el Vell el situa vers l'any 420 aC i diu que va esculpir un Mercuri, un discbol  i un home sacrificant una ovella. A ms de Polclet tamb Alip de Sici fou deixeble seu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239014" title="Attus Navi" nonfiltered="2775" processed="2772" dbindex="92802">
Attus Navi (Attus Navius) fou un ugur rom de renom en el temps de Tarquini Prisc. Ja de jove va demostrar els seus coneixements de la cincia dels auguris en el que havia estat instrut pels etruscs.  La llegenda parla de la seva oposici al repartiment de tribus que va voler fer Tarquini Prisc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239015" title="Naumaqui" nonfiltered="2776" processed="2773" dbindex="92803">
Naumac (Naumachus, Naumkhos ) fou un poeta gnmic grec d'poca desconeguda.

Estobeu va preservar alguns hexmetres d'aquest autor ( Stobaeus, vol. iii. pp. 22, 68, 234, tradut  per  Hugo Grotius a  Stobaeus, 4. p. 164, &100. p. 187, &c., 224; Fabricius, Bibl. Graec. vol. i. pp. 721, 726.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239017" title="Nauscrates" nonfiltered="2777" processed="2774" dbindex="92804">
Nauscrates () fou un poeta cmic grec que alguns situen a la comdia mitjana.

Se li atribueixen dues comdies:
;

Ateneu de Naucratis dona un extracte de la segona comdia, i l'esmenta com a Naucrates que s clarament un error; tamb recull unes lnies de la primera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239019" title="Nutia" nonfiltered="2778" processed="2775" dbindex="92805">
Nutia fou una antiga gens romana patrcia. Noms un membre de la gens va obtenir el consolat, el 488 aC.

Deien ser descendents de Nauti o Nautes un dels companys d'Enees. Desprs del temps de les guerres samnites ja no tornen a ser esmentats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239021" title="Nazari" nonfiltered="2779" processed="2776" dbindex="92806">
Nazari (Nazarius) fou un escriptor rom. 

A la collecci dels "Panegyrici Veteres" apareix el Nazarii Panegyricus Constantino Augusto llegit a Roma al cinqu any dels csars Crisp i Constant (vers 326) encara que la major part del panegric es dedicat a Constant I el Gran, el pare, que no era present a la lectura. 

El 315 i 337  apareix esmentat a la Crnica d'Eusebi de Sant Jeroni ("Nazarius insignis rhetor habetur"; i  "Nazarii rhetoris filia in eloquentia patri coaequatur"). Ausoni esmenta tamb un retric de fama de nom Nazari. 

A la collecci abans esmentada apareix tamb un panegric dedicat a Constant I el Gran que per la seva similitud degu ser obra de Nazari (aquest panegric fou llegit a Trveris el 313).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239024" title="Enric Snchez i Arias" nonfiltered="2780" processed="2777" dbindex="92807">
Enric Snchez i Arias (Marsella, Provena-Alps-Costa Blava, 13 de juny de 1941) s un dirigent venal catal. Ha desenvolupat una llarga, intensa i fructfera tasca en la promoci comercial del Raval i en la millora de les condicions de vida del barri, a travs d una gran quantitat d entitats fundades per ell mateix o que ha animat personalment, com l Associaci de Vens i Comerciants del carrer Nou de la Rambla, l Associaci de Vens i Comerciants del carrer de la Gurdia, Nou Drassanes Comercial o la Federaci d'Associacions de Comer i Entitats del Raval, Eix Comercial del Raval.

La seva dedicaci s ha centrat en la defensa dels interessos i les necessitats dels residents i comerciants, i en el foment de l activitat econmica i comercial d una de les rees de la ciutat ms marcada per la seva realitat social immediata. El seu objectiu ha estat treballar conjuntament amb les diverses entitats de la zona i amb l Administraci per construir un entorn atractiu i potenciar una activitat comercial variada i de qualitat. Les iniciatives que ha pres des de les associacions que ha presidit s han encaminat en aquest sentit, tenint sempre en compte el ve, el comerciant i el visitant del barri alhora: accions informatives, assessorament legal i suport a les accions globals de promoci del comer. Entre les iniciatives ms recents cal esmentar especialment el programa d assessorament, formaci i inclusi en el teixit associatiu dels comerciants immigrants que ha dut a terme l Eix Comercial del Raval, i pel qual aquesta entitat va rebre el Premi Barcelona Associacions.

Pertany tamb a la junta de govern de la Fundaci Tot Raval, plataforma de coordinaci d entitats, empreses i particulars que treballa per promocionar el barri i millorar-hi la qualitat de vida, i s representant associatiu del Consell Ciutad del Districte de Ciutat Vella i membre del Consell de Ciutat. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239027" title="Pilota d'Or 2007" nonfiltered="2781" processed="2778" dbindex="92808">
La Pilota d'Or 2007 va recompensar el 2 de desembre de 2007 a Kak com a millor futbolista del mn, segons la revista France Football.

 Classificaci completa .

Els altres jugadors no van obtenir cap punt

 Llista dels 50 nominats .


Vegeu tamb.
Pilota d'Or;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239030" title="Raymond Poulidor" nonfiltered="2782" processed="2779" dbindex="92809">









Raymond Poulidor, (Masbaraud-Merignat, 15 d'abril de 1936), tamb conegut com Pou Pou, s un ex-ciclista francs. Els seus majors xits van ser al Tour de Frana, on va ser segon tres cops i tercer cinc ms. Va guanyar la Vuelta a Espanya l'any 1964.

Essent com era un gran ciclista, el major problema amb qu es va enfrontar va ser que es va topar amb dos dels millors corredors de la histria: Jacques Anquetil i Eddy Merckx.

 Carrera professional .
 L'poca Anquetil .
La rivalitat d'Anquetil i Poulidor s una de les mtiques de la histria del ciclisme. Mentre el primer era bon contrarellotgista, el segon era bon escalador, de manera que cadascun jugava les seves cartes en l'especialitat en qu era superior a l'altre. L'estil de Poulidor era d'atacar, agressiu, mentre Anquetil preferia distanciar-se dels rivals a la contra rellotge i desprs gestionar la diferncia.

L'enfrontament entre ambds era tal que la part nord de Frana recolzava Anquetil, mentre el Migdia francs preferia Poulidor. Aix i tot, ambds van acabar essent amics arrel del cncer que afect mortalment Anquetil. Raymond Poulidor record el que li digu Anquetil en el llit de mort, cap a l'any 1987: "Em va dir que el cncer era tan desesperantment dolors com estar pujant el Puy de Dme cada dia, a cada hora. Aleshores digu, mai ho oblidar, "Amic meu, sers segon un altre cop"".

 L'poca Merckx .
Amb la retirada d'Anquetil, Poulidor va tenir l'opci de guanyar el Tour de Frana, per tant l'any 1967 com el 1968 no pogu participar-hi en estar lesionat. Aleshores, irromp Eddy Merckx, que guany les edicions del 1969 al 1972 ininterrompudament.

 Retirada .
Desprs d'una llarga carrera professional, es retir l'any 1977, als 41 anys d'edat.

Palmars.
Entre el 1960 i el 1977 va aconseguir 189 victries, essent les ms importants les segents:

Any 1960
 Burdeus - Saintes;
Any 1961
 Campionat de Frana;
 Mil-Sanremo;
 3r al Campionat del Mn;
Any 1962
 Tercer classificat i una etapa del Tour de Frana;
Any 1963
 Fletxa Valona;
 Grand Prix de les Nacions;
 Grand Prix de Lugano;
 5 al Campionat del Mn;
Any 1964
 Campi del Super Prestige Pernod International;
 Vuelta a Espanya i una etapa;
 Segon classificat i una etapa del Tour de Frana;
 Segon classifiact i dues etapes de la Dauphin Libr;
 3r al Campionat del Mn;
Any 1965
 Segon classificat i dues etapes de la Vuelta a Espanya;
 Segon classificat i dues etapes del Tour de Frana;
 Escalada a Montjuc;
Any 1966
 Dauphin Libr i una etapa;
 Tercer classificat del Tour de Frana;
Any 1967
 Una etapa etapes de la Vuelta a Espanya;
 Una etapa del Tour de Frana;
 Una etapa de l'Escalada a Montjuc;
Any 1968
 Critrium National;
 Una etapa de la Volta a Blgica;
 Escalada a Montjuc;
Any 1969
 Una etapa de la Pars-Nia;
 Una etapa de la Volta al Pas Basc;
 Tercer classificat del Tour de Frana;
Any 1970
 2n a la Setmana Catalana;
Any 1971
 Setmana Catalana;
 Critrium National;
Any 1972
 Pars-Nia;
 Una etapa de la Setmana Catalana;
 Critrium National;
 Tercer classificat del Tour de Frana;
Any 1973
 Pars-Nia;
 Midi Libre;
Any 1974
 Segon classificat i una etapa del Tour de Frana;
 Una etapa del Tour de Normandia;
 Segon classificat i una etapa de la Dauphin Libr;
 2n al Campionat del Mn;
Any 1975
 Una etapa al Tour de Limousin;
Any 1976
 Tercer classificat al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1962. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1963. 8 de la classificaci general;
1964. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1965. 2n de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1966. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1967. 9 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1968. Abandona (17a etapa);
1969. 3r de la classificaci general;
1970. 7 de la classificaci general;
1972. 3r de la classificaci general;
1973. Abandona (13a etapa);
1974. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1975. 19 de la classificaci general;
1976. 3r de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1964. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1965. 2n de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1967. 8 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1971. 9 de la classificaci general;




 Enllaos externs .
 Palmars complet ;
Palmars a www.memoire-du-cyclisme.net ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239037" title="Sociedad Artstico Musical de Castellnovo" nonfiltered="2783" processed="2780" dbindex="92810">
La Societat Artstica Musical de Castellnovo s una associaci sense nim de lucre de la poblaci de Castellnou (Alt Palncia), creada el 1914  que te per finalitat el manteniment d'una Banda de Msica. Esta instituci ldic-educativa, constitueix u dels focus culturals ms importants de la localitat i ha mants una tasca semblat a la resta de les societats musicals de la Comunitat Valenciana.

Per al seu manteniment compta amb una important base social que, amb les seues aportacions, mant una Escola d'Educands, fa possible la compra d'instruments i la preparaci d'actuacions musicals.

 Vegeu tamb .
 Llista de societats musicals del Pas Valenci;
 Lloren Mendoza i Ruiz;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239038" title="Sean Kelly" nonfiltered="2784" processed="2781" dbindex="92811">

Sean Kelly (24 de maig de 1956, Carrick-on-Suir), anomenat El Rei de les Clssiques, s un ex-ciclista irlands, professional entre els anys 1977 i 1994, durante els quals va aconseguir 194 victries.

Fou un gran especialista en etapes d'un dia, per tamb guany una edici de la Volta a Espanya. Tamb s digne de destacar que aconsegu set victries consecutives a la Pars-Nia, aix com tamb es fu amb la victria de la Setmana Catalana, la Volta al Pas Basc, la Volta a Catalunya i la Volta a Sussa, entre moltes altres.

Palmars.
1977
 Etapa del Tour de Normandia;

1978
 Etapa del Tour del Mediterrani;
 Etapa de la Setmana Catalana;
 Etapa del Tour de Frana;

1979
 Dues etapes de la Vuelta a Espanya;

1980
 Quart classificat, cinc etapes i classificaci per punts de la Vuelta a Espanya;
 Dues etapes del Tour de Frana;
 Etapa de la Dauphin Libr;

1981
 Etapa del Tour de Frana;
 Etapa del Dauphin Libr;

1982

 Pars-Nia i quatre etapes;
 Etapa i classificaci per punts del Tour de Frana;
 Etapa del Critrium Internacional;
 Etapa del Midi Libre;
 3r en el Campionat del Mn de ciclisme;

1983
 Giro de Lombardia;
 Volta a Sussa i dues etapes;
 Pars-Nia i tres etapes;
 Critrium Internacional i una etapa;
 Classificaci per punts del Tour de Frana;

1984
 Campi del Super Prestige Pernod International;
 Pars-Roubaix;
 Lieja-Bastonya-Lieja;
 Pars-Nia i dues etapes;
 Volta al Pas Basc i tres etapes ;
 Volta a Catalunya i quatre etapes;
 Critrium Internacional i tres etapes;
 Etapa de la Volta a Sussa;

1985
 Campi del Super Prestige Pernod International;
 Giro de Lombardia;
 Pars-Nia;
 Etapa de la Volta a Catalunya;
 Etapa del Critrium Internacional;
 Quart classificat i classificaci per punts del Tour de Frana;
 Dues etapes de la Volta al Pas Basc;
 Tres etapes i classificaci per punts de la Vuelta a Espanya;

1986
 Campi del Super Prestige Pernod International;
 Mil-San Remo;
 Pars-Roubaix;
 Pars-Nia i dues etapes;
 Volta al Pas Basc i tres etapes;
 Volta a Catalunya i una etapa;
 Dues etapes del Critrium Internacional;
 Tercer classificat, dues etapes i classificaci per punts a la Vuelta a Espanya;
 Gran Premi de les Nacions;

1987
 Pars-Nia i una etapa;
 Volta al Pas Basc i dues etapes;
 Critrium Internacional i dues etapes;
 Dues etapes de la Volta a Catalunya;
 Dues etapes de la Vuelta a Espanya;

1988
 Vuelta a Espanya, dues etapes i classificaci per punts;
 Gante-Wevelgem;
 Pars-Nia i una etapa;
 Setmana Catalana i una etapa;
 Etapa de la Volta al Pas Basc;

1989
 Lieja-Bastonya-Lieja;
 Tercer en el Campionat del Mn;
 Nov classificat i classificaci per punts del Tour de Frana;
 Etapa de la Dauphin Libr;

1990
 Volta a Sussa i una etapa;
 3r a la Copa del Mn;

1991
 Giro de Lombardia;

1992
 Mil-San Remo;
 Etapa de la Volta a Sussa;






Enllaos externs.
Palmars a memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa a sitiodeciclismo.net;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239044" title="Scintilla" nonfiltered="2785" processed="2782" dbindex="92812">


Scintilla s un component lliure d'edici de codi font. L'aplicaci ms coneguda de Scintilla s SciTE, un editor de text lliure amb moltes caracteristiques tils per a fer programes simples.

 Editors basats en Scintilla .
 Anjuta;
 Boa Constructor;
 ;
 FlashDevelop;
 Geany;
 Komodo;
 Notepad++;
 Notepad2;
 Programmer's Notepad 2;
 SciTE;

Enllaos externs.
Lloc web del projecte;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239045" title="Pram" nonfiltered="2786" processed="2783" dbindex="92813">

Segons la mitologia romana, Pram fou un jove babiloni.

S'enamor de Tisbe, vena seua, per no s'hi podia casar per l'oposici dels seus pares. Un dia, van prendre el com acord d'escapar-se i trobar-se en un indret dels afores, al costat d'una morera. Tisbe hi arrib primer, per en veure un lle que s'hi acostava cuit a amagar-se i en la fugida va perdre el vel. La fera l'estrip i el tac amb la sang de la seua darrera vctima. Quan Pram hi arrib i trob el vel all abandonat, tement el pitjor, es mat amb el seu propi punyal. Tisbe, en tornar al lloc i trobar-se'l mort, es clav el mateix punyal per morir al seu costat. La sang dels amants va regar la morera i va fer que els seus fruits, que fins aleshores havien estat blancs, es tornessin vermells.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 176.

Enllaos externs.

 Informaci sobre Pram i Tisbe. ;
 Videoclip "Pyramus and Thisbe" de The Beatles. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239046" title="Glenn Hughes" nonfiltered="2787" processed="2784" dbindex="92814">

Glenn Hughes s un vocalista i baixista de rock angls, nascut a Cannock el 21 d'agost de 1951, fams per haver estat membre dels mtics grups de rock dur Deep Purple i Black Sabbath (encara que la participaci amb aquesta ltima banda fou de curta durada i poc reeixida). Tamb fou membre del grup de rock progressiu de principis dels anys setanta Trapeze.

 Inicis .

Glenn Hughes, nascut dins una famlia de msics, deu el seu nom a l'admiraci familiar per a Glenn Miller. Durant la seva infncia, tingu dues passions: la msica i el futbol. Finalment, es decant per la primera amb el propsit de realitzar una carrera musical. s per aix que, l'any 1967, form el seu primer grup, The News, amb els quals exerc de vocalista i de guitarrista. Ms tard, s'afeg a The Finders Keepers, on toc el baix.

 Trapeze .

Trapeze fou la primera banda professional de Glenn Hughes, que fou fundada juntament amb el guitarrista Mel Galley, futur membre de Whitesnake, el bateria Dave Holland, futur membre de Judas Priest i dos ex-membres de The Montanas, Terry Rowley i John Jones. Hughes s'ocup del baix nicament. Editaren un primer lbum l'any 1970, anomenat simplement Trapeze. El mateix any, Rowley i Jones deixaren el grup per tornar a The Montanas, deixant el grup en trio. Per fou aix com arribaren a la fama, principalment al EEUU i grcies a l'LP Medusa, on Hughes tamb s'ocup del cant. Dos anys ms tard, el grup edit You Are The Music...We're Just The Band. La fama de Glenn Hughes com a jove "promesa" del rock s'incrementava cada cop ms, i se li propos d'unir-se a grups com l'Electric Light Orchestra o The Move, en el moment en qu comenaven a sorgir problemes personals entre el membres de la banda de rock dur Deep Purple.

 Deep Purple .

Fou quan el vocalista Ian Gillan i el baixista Roger Glover tenien els dies comptats amb Deep Purple que Ritchie Blackmore, Jon Lord i Ian Paice, els altres membres de la formac aconseguiren convncer Hughes per a que s'hi uns. Al principi, Hughes es neg a formar part del grup sabent que els altres membres no li deixarien ser vocalista al mateix temps que baixista ja que no estaven convenuts de la seva veu. Finalment, quan li vren promtre que tindria participaci vocal, encara que juntament amb un altre cantant, se sum a la banda. Aquest altre cantant fou finalment David Coverdale, que fou contractat desprs d'haver estat expulsats Gillan i Glover de la banda anglesa. Amb aquesta formaci, l'anamenada Mk.III, el grup edit dos discos d'estudi, Burn (1973) i Stormbringer (1974), on Hughes es reparteix la participaci vocal amb Coverdale, a part de diferents lbums en directe que es publicaren ms tard com Made in Europe, Live in London, Live in Paris, Mk.III Final Concerts, Perks and Tit, extret d'un concert ems per televisi o California Jam, extret d'un concert ems per la televisi de la BBC. El 1975, el guitarrista Ritchie Blackmore deix la banda i fou substituit per Tommy Bolin, en l'anomenada Mk.IV, amb qui Hughes s'entengu perfectament, encara que, desgraciadament, aquesta uni noms dur un any ja que el grup es dissolgu, aix si, desprs d'haver editat un lbum, Come Taste The Band. Igual que amb la formaci de la Mk.III, diferents discos en concert s'editarien posteriorment, com Final Concert In Japan, This Time Around, King Biscuit Flower Hour o On The Wings Of A Russian Foxbat, apart de dos discos amb material inedit: Days May Come And Days May Go i 1420 Beachwood Drive. Amb Deep Purple, Hughes realitz 167 recitals.

 Carrera en solitari .

El 1977, desprs d'haver col.laborat en els dos discos Tommy Bolin i d'afincar-se a Los Angeles, Glenn Hughes edit el seu primer LP en solitari, Play Me Out -un lbum que no s'assembla en res als que havia publicat anteriorment amb altres grups- on es troben funk, jazz i pop. Per el fet que Hughes col.labors continuament amb altres artistes i les nits de festa provoc que trigus quinze anys en editar el segon. Entremig d'aquests anys, Hughes torn al rock amb el guitarrista Pat Thrall i el disc Hughes/Thrall (1983) i tamb s'un al guitarrista de Black Sabbath, Tony Iommi, pel que hauria d'haver estat el primer disc en solitari d'aquest ltim. Per, tement un fracs comercial, la companyia discogrfica oblig Iommi a utilitzar el nom del seu grup. Fou aix com Glenn Hughes es convert en vocalista (nicament, s a dir, sense sser tamb baixista) de Black Sabbath en el disc Seventh Star (1986), aix si, noms dur sis concerts com a membre del grup angls desprs de barallar-se amb el "tour manager" i quedar afectat de les cordes vocals. Tot i aix, les collaboracions entre Hughes i Iommi no s'acabarien aqu: el 1996 varen grabar un lbum que finalment no va ser publicat per la gran qualitat musical del disc va provocar que la cinta fos robada i el treball va circular clandestinament en un "bootleg" (disc "pirata") anomenat Eighth Star (aprofitant el nom del disc amb Black Sabbath) fins la seva publicaci oficial l'any 2005 amb el nom The 1996 DEP Sessions. El mateix any 2005, Iommi i Hughes varen tornar a l'estudi de grabaci per pulicar Fused, que va rebre, igual que el disc anterior, molt bones crtiques. Hughes no va reprendre la seva carrera en soliatri fins el 1992, quan edit Blues. Posteriorment, public From Now On (1994), Burning Japan : Live (1994), Feel (1995), Play Me Out (1977-1995 : Reedici amb sis temes ms), Addiction (1996), The Way It Is(1999), Return Of The Crystal Karma (2000), Inciences & Peaches (2000), Building The Machine (2001), Songs In The Key Of Rock (2003). A Soulful Christmas (2004), Soulfully Live In The City Of Angels (2004, amb DVD incls). Els seus tres ltims treballs, Soul Mover (2005), Music For The Divine (2006) i First Underground Nuclear Kitchen (2008) foren grabats grabats amb les col.laboracions del bateria Chad Smith i del guitarrista John Frusciante, dels Red Hot Chili Peppers. Finalment, cal dir que Hughes tamb col.labor, els anys vuitanta, amb el guitarrista Gary Moore i que ha editat tres discos, HTP (2002), Live In Tokyo (2002) i HTP : 2 (2003), amb el cantant (ex de Deep Purple i de Rainbow) Joe Lynn Turner en l'anomenat "Hughes-Turner Poject".

 Discografia en solitari .

 Play Me Out (1977) ;
 L.A. Blues Authority Volume II: Glenn Hughes - Blues (1992) ;
 From Now On... (1994) ;
 Burning Japan Live (1994) ;
 Feel (1995) ;
 Addiction (1996) ;
 Greatest Hits: The Voice of Rock (1996) (compilaci) ;
 Talk About It EP (1997) (pistes indites: en directe i acstica) ;
 The God of Voice: Best of Glenn Hughes (1998) (compilaci) ;
 The Way It Is (1999) ;
 From the Archives Volume I - Incense & Peaches (2000) ;
 Return of Crystal Karma (2000) ;
  Soulful Christmas (2000) ;
 Days of Avalon (VHS) (2001) (primer vdeo oficial en solitari) ;
 Building the Machine (2001) ;
 Different Stages - The Best of Glenn Hughes (2002) ;
 Songs in the Key of Rock (2003) ;
 Soulfully Live in the City of Angels (DVD i CD) (2004) ;
 Soul Mover (2005) ;
  Freak Flag Flyin (2005) ;
 Music for the Divine (2006) ;
 This Time Around (2007) (compilaci) ;
 Live in Australia (DVD i CD) (2007) ;
 First Underground Nuclear Kitchen (2008);

 Discografia amb altres grups .

Amb Finders Keepers:
 Sadie, the Cleaning Lady (1968) (single);

Amb Trapeze: 
 Trapeze (1970) ;
 Medusa (1970) ;
 You Are the Music...We're Just the Band (1972)  ;
 Welcome to the Real World (1993) (en directe 1992) ;
 High Flyers: The Best of Trapeze (1996) (el millor de 1970-1976) ;
 On the Highwire (2003) (el millor de 1970-1994) ;

Amb Deep Purple:
 Burn (1974);
 Stormbringer (1974) ;
 Made in Europe (1975) ;
 Come Taste the Band (1975) ;
 Last Concert in Japan (1976) ;
 Live in London (1982) ;
 Singles A's & B's (1993) ;
 On the Wings of a Russian Foxbat: Live in California 1976 (1995) ;
 California Jamming: Live 1974 (1996) ;
 Mk. III: the Final Concerts (1996) ;
 Days May Come and Days May Go, the California Rehearsals, June 1975 (2000) ;
 1420 Beachwood Drive, the California Rehearsals, Part 2 (2000) ;
 This Time Around: Live in Tokyo (2001) ;
 Listen Learn Read On (2002) ;
 Just Might Take Your Life (2003) ;
 Perks and Tit (2004) ;
 Live in Paris 1975 (2004) ;
 Burn 30th Anniversary Edition (2004) ;
 Live in California 74 (DVD) (2005) ;
 Live in London (2007) (remastered);

Amb Black Sabbath:
 Seventh Star;

Amb Tony Iommi:
 The 1996 DEP Sessions (2004);
 Fused (2005);

 Fonts .

 Article a Viquipdia en angls;
 Biografia a Allmusic (AMG) per Stev Huey;
 Web de fans Argentina;

 Enllaos Externs .
 Web Oficial (Myspace);
 Galeria d'imatges ;
 Glenn Hughes Online @ YouTube.com;
 Web Oficial Hughes-Thrall (Myspace);
 Entrevista a Rock'n Roll Universe ;
 Entrevista ,amb Black Sabbath;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239047" title="Tisbe" nonfiltered="2788" processed="2785" dbindex="92815">


Segons la mitologia romana, Tisbe fou una donzella babilnia.

S'enamor de Pram i compart la seua sort: Pram se sucid en creure-la morta per una fera, i ella es mat desprs en descobrir el seu cos.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 211.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239052" title="Infanteria lleugera" nonfiltered="2789" processed="2786" dbindex="92816">
La infanteria lleugera s un tipus especialitzat d'Infanteria, pensada per a les incursions en profunditat en el territori enemic. 

A tal fi, va equipada amb mitjans lleugers per tal de tenir gran mobilitat i desenvolupar eficament les missions d'exploraci, emboscada i assalt. Donada la complicaci i el risc que comporten les seves missions, sn unitats formades per tropes d'elit. 

Histria de la Infanteria lleugera.

Antiguitat.

El concepte de la infanteria lleugera ja estava present en les civilitzacions de l'Antiguitat Clssica. Tropes 
com el peltastes grecs o els velites romans podrien encaixar en la denominaci de la infanteria lleugera, no tant per la lleugeresa  del seu equipament (que progressivament es feu ms pesat en el cas dels pelastes), sin pel fet de lluitar en ordre obert en una poca marcada on el combat determinat per la falange i la legi s exclusivament d'ordre tancat (en formaci tancada). 

Edat Medieval.

L'hegemonia en el mn medieval vingu marcada per la que ha estat qualificada com la millor infanteria lleugera de la Histria: la Gran Companyia Catalana d'almogvers. En el perode de conquesta cristiana dels territoris islmics peninsulars, comenaren a aparixer en tots els regnes cristians peninsulars cossos especialitzats en la incursi i el saqueig sobre les terres musulmanes. En el cas de la Corona d'Arag, aquestes cossos reberen el nom d'almogvers i constituren un tropa auxiliar abastament utilitzada en la conquesta de la Taifa islmica de Balensiya. 

Per un cop finalitzat el perode de conquesta, aquest cos es convert en un problema per els monarques, incapaos de tant de reintegrar-los en la vida civil com de donar-los un lloc en un exrcit format essencialment per l'aristocrcia de la terra. La solluci que es trob fou la de crear un cos expedicionari per lluitar contra els turcs que atacaven l'Imperi Bizant: era el naixement de la Gran Companyia Catalana d'almogvers. La fita ms important d'aquest cos fou la victria sobre la cavalleria francesa a la Batalla del riu Cefs. En una poca on l'hegemonia del camp de batalla pertanyia a la cavalleria pesada, la victria de la infanteria lleugera catalana fou quelcom inconcebible pel seu temps.   


Edat Moderna.
L'edat moderna b determinada per l'augment de la poblaci i la reaparici de les formacions tancades que imitaven la falange grega i la legi romana; tal s el cas dels Teros hispnics. Per en un mn que altre volta tornava a estar dominat per les grans formacions i la disciplina, la infanteria lleugera es rebell novament com un cos auxiliar imprescindible per els exrcits regulars.

Tal s el cas dels miquelets, unitats irregulars alades a Catalunya amb la idntica finalitat amb la que havien estat llevats els cossos d'almogvers dos-cents anys enrere. El cos de miquelets catalans fou emprat abastament tant a la Monarquia Hispnica com al Regne de Frana en les guerres del segle XVI i XVIII. 

Unitats equivalents als miquelets foren creades a la resta d'Europa a finals del segle XVIII i en especial durant el segle XIX, per en aquest cas ja no es tractava d'unitats irregulars, sin de tropes regulars integrades dins l'estructura dels exrcits permanents de l'poca. A aquestes unitats se'ls proporcionaren fusells i en alguns pasos, com ara Catalunya o Anglaterra, foren tamb coneguts pel nom de fusellers. A Frana, aquestes tropes foren anomenades voltigeurs i Alemanya, foren anomenats caadors, Jgers, denominaci imitada desprs per Frana chasseurs i tamb a l'Espanya del segle XIX, cazadores, per b que tamb se'ls anomen tiradores. En el mn anglosax, la infanteria lleugera prengu la denominaci de rangers.

Edat Contempornia.

Al llarg del segle XIX, les diferncies entre la infanteria lleugera i la pesada s'anaren dilluint. Els exrcits francs i britnic alaren regiments d'elit d'infanteria lleugera amb tasques cada volta ms especialitzades. 

Aquest tipus d'unitats acostumen a actuar a nivell de regiment o companyies, sense arribar a formar normalment divisions completes com la infanteria convencional.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239053" title="Pigmali (fill de Belos)" nonfiltered="2790" processed="2787" dbindex="92817">
Segons la mitologia grega, Pigmali fou un rei de Tir, fill de Belos (o de Mutos, segons altres genealogies).

Va matar el seu cunyat Siqueu, esps de Dido, per apoderar-se dels seus tresors. Aix va provocar la fugida de Dido. 

Mor enverinat per la seua muller Astarbe.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 175.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239055" title="SciTE" nonfiltered="2791" processed="2788" dbindex="92818">


SCIntilla based Text Editor o SciTE s un editor de textos multiplataforma escrit per Neil Hodgson utilitzant el component d'edici Scintilla. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239056" title="Busiris (fill de Posid)" nonfiltered="2792" processed="2789" dbindex="92819">
Segons la mitologia grega, Busiris fou un rei d'Egipte, fill de Posid i de Lisianassa (o de Lbia, segons altres versions).

Per conjurar una sequera que assolava el seu pas, un endev li digu que havia de sacrificar un estranger cada any. Seguint el seu consell, captur Heracles quan tornava de prendre les pomes de les Hesprides i el port al lloc del sacrifici, per l'heroi, veient el que li esperava, mat Busiris juntament amb el seu fill Ifidamant i els ministres presents a la cerimnia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 38.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239064" title="Galiassa" nonfiltered="2793" processed="2790" dbindex="92820">

La galiassa s un tipus de nau de guerra que fou usada, bsicament, al mar Mediterrani al llarg de tot el segle XVI per part dels venecians, els quals n'imposaren l's a altres pasos mariners.

La galiassa era ms llarga, alta i pesant que la galera. Estava proveda de tres veles quadres, castell de proa, castell de popa i dos ponts. Podia portar entre 32 i 46 bancs de remadors i anar equipada amb 36 canons grossos a ms a ms d'altres de mida ms petita. Es desenvolup sobre la base de les grans galeres mercants.

Qui pos ms esforos en la construcci de galiasses fou la Repblica de Vencia. Tot i aix en constru poques, per acabaren tenint un rol decisiu en la resoluci de la Batalla de Lepant, ja que la potncia de foc de les sis galiasses venecianes resultaren determinants per portar la flota cristiana a la victria. 

Les galiasses van acabar desapareixent al segle XVIII















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239066" title="Castelnuovo di Conza" nonfiltered="2794" processed="2791" dbindex="92821">
Castelnuovo di Conza s un poble de 1014 habitants de la provncia de Salern a la regi de Campnia (Campagna), Itlia. Aquest poble fou afectat pel terratrmol del 23 de novembre de 1980.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239067" title="Augr de Berbed" nonfiltered="2795" processed="2792" dbindex="92822">
Augr de Berbed (s XV   s. XVI), senyor de Ls, fou un militar catal.

Augr de Berbed fou, en el marc de la Croada contra la Corona d'Arag, el lder arans que va recolzar Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa per envair la Vall d'Aran amb un exrcit que contava entre 300 i 500 homes. Entre l'1 i el 11 de novembre de 1283 i van ocupar completament la vall, incendiant el castell de Ls, on s'havien concentrat els partidaris de mantenir-se a la Corona d'Arag, i destruint el castell d'Entransaiges.

Referncies.


}




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239070" title="Olimpada internacional de biologia" nonfiltered="2796" processed="2793" dbindex="92823">
La International Biology Olympiad (IBO) s una competici anual adreada als estudiants de Secundria. La primera va tenir lloc als anys 60 i actualment hi participen ms de 70 pasos de tot el mn. La seu central est actualment a la Repblica Txeca i cada any se celebra en un pas diferent. Els alumnes que hi accedeixen solen mostrar un inters particular per la Biologia i tenen gran capacitat d'observaci i anlisi.

El propsit de la IBO de reunir estudiants amb interessos comuns s estimular-los i ampliar els seus coneixements, alhora que permet descobrir la seva futura carrera. La competici tamb promou la Biologia com una cincia amb encant i engrescadora. Actualment la Biologia est molt present a la nostra Societat i el seus coneixements, com l'Ecologia, permeten emfatitzar la importncia en la preservaci del medi, o b com la Biologia Molecular, la qual en el dia a dia planteja nombrosos debats.

L'Olimpada serveix al professorat participant per compartir experincies educatives amb altres de diferents pasos i cultures. Aquest projecte es fa realitat grcies al suport de organitzacions administratives, com Comunitats Autnomes, Ajuntaments, Associacions de Professors i Associacions de Professionals en diferents aspectes de la Biologia i Centres Educatius.

Edicions de la IBO.
Anualment la IBO s'organitza en un pas diferent. 

 Txecoslovquia, Olomouc 1990  	 ;
 URSS, Makhatxkal 1991 	 ;
 Txecoslovquia, Poprad 1992 	 ;
 Pasos Baixos, Utrecht 1993 	 ;
 Bulgria, Odessos 1994 	 ;
 Tailndia, Bangkok 1995 	 ;
 Ucrana, Artek 1996 	 ;
 Turkmenistan, A gabat 1997 	 ;
 Alemanya, Kiel 1998 	;
 Sucia, Uppsala 1999 	;
 Turquia, Antalya 2000 	;
 Blgica, Brusselles 2001 	;
 Letnia, Riga 2002 	;
 Bielorssia, Minsk 2003 	;
 Austrlia, Brisbane 2004;
 Xina, Pequn 2005  	   	   	 ;
 Argentina, Ro Cuarto 2006;
 Canad, Saskatoon 2007;
 ndia, Mumbai 2008;
 Jap, Tsukuba 2009;
 Corea 2010;
 Taiwan 2011;
 Singapur 2012;
 Finlndia o Sussa o Vietnam 2013;
 Iran 2014;
 Dinamarca 2015;
 Regne Unit 2016;
 Polnia 2017;

Vegeu tamb.
 Olimpada espanyola de biologia;

 Enllaos externs .
International Biology Olympiad;

Pgines webs IBOs.
 Kiel 1998;
 Uppsala 1999;
 Antalya 2000;
 Brussels 2001;
 Riga 2002;
 Minsk 2003;
 Brisbane 2004;
 Beijing 2005;
 Rio Cuarto 2006;
 Saskatoon 20072007 Winners List;
 Mumbai 2008;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239075" title="Llista d'estats sobirans del 1969" nonfiltered="2797" processed="2794" dbindex="92824">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica rab Unida;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
;
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
   Regne de Cambodja;
   Repblica Federal del Camerun;
   Domini del Canad;
 Ceilan   Domini de Ceilan;
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica del Congo;
   Repblica del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
;
   Repblica de Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen del Sud;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Estat de Kuwait;

L.
 Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia (fins l'1 de setembre);
 Lbia   Repblica rab Libanesa (des de l'1 de setembre);
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
 Repblica Malgaixa;
   Repblica de Mali;
   Estat de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal;
   Sierra Leone;
   Regne de Sikkim;
   Repblica de Singapur;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Somal (fins el 21 d'octubre);
   Repblica Democrtica de Somlia (des del 21 d'octubre);
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan (fins el 25 de maig);
   Repblica Democrtica del Sudan (des del 25 de maig);
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
 Anguilla   Repblica d'Anguilla (fins el 19 de mar);
   Repblica de Biafra;
   Rhodsia;
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239076" title="Olimpada espanyola de biologia" nonfiltered="2798" processed="2795" dbindex="92825">


Per participar a la IBO cal ser seleccionat en una Fase Nacional, per la qual s'ha de ser seleccionat prviament des de cada Comunitat Autnoma pel procediment que estableix cada delegaci. La OEB es va celebrant des de 2005 a Gran Canria. Des de gener de 2007, la Real Sociedad Espaola de Historia Natural s coorganitzadora de la prova, a la vegada que participen en la seva organitzaci important institucions en el camp de la Biologia. L'objectiu de la Fase Nacional s la selecci de quatre estudiants, que el Comit Cientfic considera que poden desenvolupar un bon paper a la Fase Internacional, aix com uns altres quatre representants per a l'Olimpada Iberoamericana de Biologia.

Vegeu tamb.
 Olimpada internacional de biologia;

 Enllaos externs .
Olimpiada Espaola de Biologia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239080" title="Nora Catelli" nonfiltered="2799" processed="2796" dbindex="92826">
Nora Catelli (Rosario, Argentina, 1946) s una crtica literria i assagista argentina, professora titular de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona.

Es va llicenciar en lletres a la Universitat Nacional de Rosario i s doctora en Filologia Hispnica. Resideix a Espanya des del 1976, quan va arribar exiliada de la Guerra bruta a l'Argentina juntament amb una gran quantitat d'intellectuals.

Ha estat Visiting Fellow del Programa Albert Schweitzer d'Humanitats de la Universitat de Nova York, i s membre del Workshop del Rockefeller Archive Center, tamb de Nova York, en el projecte "Vers una histria de les elits culturals en Amrica Llatina".

En la seva ja llarga carrera ha prologat a Virginia Woolf, George Eliot i Franz Kafka, entre molts altres, a ms d'haver publicat una gran quantitat d'articles sobre teoria literria i sobre autors de la modernitat americana i europea. Est considerada una de les majors expertes en teoria de l'autobiografia de l'mbit hisp.

En l'actualitat imparteix classes de Teoria del Llenguatge Literari i de Literatures Comparades a la Universitat de Barcelona, i collabora en el suplement litarari del diari El Pas, Babelia.

Assajos.
El espacio autobiogrfico (1991).
El tabaco que fumaba Plinio (1998), en collaboraci amb Marieta Gargatagli.
Testimonios tangibles, (2001), XXIX Premi Anagrama d'Assaig.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239091" title="Jess Urbieta" nonfiltered="2800" processed="2797" dbindex="92827">
Jess Urbieta fou un dibuixant, gravador i pintor zapoteca i mexic, nascut a Juchitan, a l'Estat d'Oaxaca, el 27 de mar de 1959, i mort a la Ciutat de Mxic el 21 de mar de 1997.

 Biografia .

Enginyer civil de professi original, aviat es decid per la prctica de les arts plstiques. Estudi al Taller de Grfica de la Casa de Cultura del Istmo, a Juchitan, de 1980 a 1983. Aleshores ingress a la Escuela de Artes Plsticas, Pintura y Grabado del INBA, a la capital de l'Estat, Oaxaca. I el 1985 entr a la Escuela Nacional de Pintura, Escultura y Grabado "La Esmeralda" a la Ciutat de Mxic. Practic la ferreria, fou novelista, poeta, editor, cantador i agitador cultural. Cre la Fundaci Guie Xhuba per tal de promoure la cultura zapoteca. Mor de cirrosi al Centro Mdico Siglo XXI a punt de complir els 38 anys. Fou deixeble, company i finalment adversari de Franciso Toledo. s considerat un dels ms importants pintors mexicans de la segona meitat del segle XX. 

 Obra destacada .

Apuntando hacia la libertad, aquarella, 1984. Testamentos, trptic, tcnica mixta, 1987. Juego de pelota, aquarella, 1989. Muro de Juchitan I i II oli bicolor, 1993. Baistas de Tehuantepec, gravat en metall, 1994. Ranchero con mula, aquarella, 1996. 

 Principals Exposicions Individuals .

1980  Casa de Cultura del Istmo, Juchitan.

1985  Museo de la Ciudad de Mxico, Mxic DF

1992  Galera scar Roman, Mxic DF

1994  Galeria Chac Mool, Los Angeles, Califrnia, EUA

1997  Museo de Arte Moderno, Mxic DF

 Exhibicions Permanents .

Museo de Arte Contemporneo, Monterrey, Nuevo Len, Mxic

Museo de Arte Moderno, Mxic DF

Museum Wrt a Collection, Alemanya

Referncies.

Biografia a Artnet.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239097" title="Ratpenat cuallarg europeu" nonfiltered="2801" processed="2798" dbindex="92828">

El ratpenat cuallarg europeu (Tadarida teniotis) s, desprs del nctul gegant, la ratapinyada ms gran dels Pasos Catalans i tamb la ms fcil d'identificar, ja que, a diferncia de les altres, la meitat de la cua sobresurt del patagi, i d'aix li ve el nom.

Morfologia.

Sn molt caracterstiques les seues orelles: grans i amples, es projecten cap endavant fins a gaireb tapar els ulls i, semblantment a com ocorre en les ratapinyades orelludes i en la de bosc, queden unides a nivell de la base. Com que es disposen mig replegades, vistes de perfil semblen allargades, per si s'estenen es veu que en realitat tenen forma arrodonida. Van provedes d'un tragus petit i quadrangular, difcil de veure.

El llavi superior, gros i carns, s solcat per arrugues profundes disposades verticalment.

Les ales sn llargues i estretes, formades per una membrana gruixuda, i als dits dels peus hi t uns pls rgids.

El pelatge s curt i suau, de color gris negrs amb reflexos marronosos, ms clar per la part ventral que per la dorsal. Les orelles i la membrana alar tenen una tonalitat molt semblant.

Dimensions corporals: cap + cos (80 - 92 mm), cua (44 -57 mm), avantbra (57 -65 mm) i envergadura alar (410 -450 mm).

Pes: 25 - 50 g

Subespcies.

 Tadarida teniotis teniotis;
 Tadarida teniotis rueppelli;

Hbitat.

Qualsevol lloc on pugui trobar un amagatall adequat entre les esquerdes de les roques en cingles, espadats, coves i altres llocs inaccessibles, o b entre els blocs de pedra de les construccions humanes i, ms rarament, en els forats dels arbres.

Distribuci geogrfica.

Viu a la Pennsula Ibrica, Estat francs, Marroc, Algria, Tunsia, Lbia, Israel, Jordnia, Arbia Saudita, Iran, Iraq, Azerbaidjan, Turkmenistan, Tadjikistan, Kirguizistan, Afganistan, ndia, Xina (Yunnan), Indonsia, Madeira i les Illes Canries.

Costums.

Normalment en cada esquerda es refugien entre un i cinc individus, per en alguna ocasi se n'han vist fins a una vintena, sempre separats els uns dels altres, mai en contacte.

Quan ja s fosc, surt a caar en espais oberts, amb un vol alt, rpid i rectilini.

No entra en letrgia, per els dies ms freds de l'hivern pot optar per no sortir del seu amagatall en tota la nit.

Aquesta ratapinyada s un animal robust capa de suportar l'escassesa d'aigua i d'aliments i les temperatures extremes.

Espcies semblants.

La cua que sobresurt considerablement del patagi i les orelles grosses i carnoses la fan clarament identificable entre les altres espcies de ratpenat.

Referncies.



Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 56-57.

Enllaos externs.

 Informaci sobre el ratpenat cuallarg europeu. ;
 Informaci diversa sobre aquesta espcie animal. ;
 The Taxonomicon ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239100" title="Penitncia" nonfiltered="2802" processed="2799" dbindex="92829">
La penitncia o confessi s un sagrament del cristianisme que consisteix a penedir-se dels propis pecats, exposar-los a un sacerdot i acceptar el cstig que aquest imposi, que usualment passa per pregar o realitzar una srie de bones accions. Llavors, si el propsit de no tornar a cometre la falta s sincer, el creient que s'ha confessat obt el perd div mitjanant l'absoluci del sacerdot.

Les peregrinacions, les processons de Setmana Santa i la mortificaci corporal han estat histricament formes de mostrar en pblic que s'estava complint la penitncia. Les confessions en grup avui dia solen ser desaconsellades, ja que es considera que cada persona ha d'examinar el seu propi interior i que no pot jutjar els altres, perqu noms Du ho pot fer. S que es poden fer actes comuns entre grups de catequesi o als recessos, com cremar paperets amb els pecats escrits, cantar demanant el perd com o exposar un defecte davant dels companys.

No hi ha un nombre mxim o mnim de confessions, si b l'esglsia recomana que l'examen de conscincia tingui lloc com a mnim abans de la comuni. La Quaresma s el perode de l'any especialment propici per a la penitncia, com a preparaci per a la Setmana Santa i els seus ritus.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239103" title="Competncia comunicativa" nonfiltered="2803" processed="2800" dbindex="92830">

La competncia comunicativa s la capacitat d'usar correctament una llengua per expressar i entendre missatges. El terme va ser creat per Dell Hymes el 1966 per a les llenges estrangeres i englobava les quatre destreses tradicionals (llegir, escriure, escoltar i parlar) ms el component gramatical. s un concepte central en didctica de la llengua, que veu com a mxim objectiu dels professors aconseguir la competncia comunicativa dels seus alumnes. Suposa un apropament a l's real de la llengua i no sols el teric, s a dir, considerar l'idioma com un instrument de comunicaci i no com un simple objecte d'estudi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239108" title="Antoni Navarro" nonfiltered="2804" processed="2801" dbindex="92831">


 Antoni Navarro i Monteys, empresari i escolta catal.
 Antoni Navarro i Amors, traductor valenci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239115" title="Llus Riu" nonfiltered="2805" processed="2802" dbindex="92832">

 Llus Riu Bertran (mort el 1968), empresari hoteler;
 Llus Riu i Rovira de Villar (Sant Esteve de Palautordera, 1932   1966) va ser alcalde de Sant Esteve de Palautordera entre 1979 i 1991;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239135" title="Llista dels centres emissors de la Catalunya Nord" nonfiltered="2806" processed="2803" dbindex="92833">
Aquesta s una llista dels principals centres emissors de rdio i televisi ubicats a la Catalunya Nord.

Alta Cerdanya.
pla de Baix.
Municipi: Er

Cota: 1635m

Cobertura: Alta Cerdanya
Televisi.

Rdio.

els Reclots.
Municipi: Sant Pere dels Forcats

Cota: 1650m

Cobertura: Alta Cerdanya
Televisi.

Rdio.


Roc d'Er.
Municipi: Santa Llocaia

Cota: 1860m

Cobertura: Alta Cerdanya
Televisi.

Rdio.


Capcir.
els Angles.
Comarca: Capcir

Cota: 2180m

Cobertura: Capcir
Televisi.

Rdio.

Conflent.
Bell-lloc.
Municipi: Vilafranca de Conflent

Cota: 1000m

Cobertura: Conflent
Televisi.

Rdio.


les Tarteroses.
Municipi: els Masos

Cota: 390m

Cobertura: Conflent
Televisi.

Rdio.

Rossell.
torre de Madaloc.
Municipi: Portvendres

Cota: 656m

Cobertura: Costa Vermella
Televisi.

Rdio.

 Puig Neuls .

Municipi: Sureda

Cota: 1260m

Cobertura: Rossell
Televisi.


Rdio.


Vallespir.
puig Colom.
Municipi: el Tec

Cota: 1240m

Cobertura: Vallespir (occidental)
Televisi.

Rdio.

puig de Fontfreda.
Municipi: Ceret

Cota: 1093m

Cobertura: Vallespir
Televisi.

Rdio.

can Quirc.
Municipi: Montbol

Cota: 700m

Cobertura: Vallespir (oriental)
Televisi.


Rdio.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239136" title="Tecnocincia" nonfiltered="2807" processed="2804" dbindex="92834">
La tecnocincia s la tecnologia que ara treballa per satisfer les necessitats i solucionar els problemes de la cincia, i no nicament de les persones.

s un concepte mpliament usat en la comunitat interdisciplinria d'estudis de Cincia i Tecnologia per designar el context social i tecnolgic de la cincia. La idea mostra un reconeixement com que el coneixement cientfic no sol s un codi situat en la societat i la histria, sin que se sustenta i es fa durable per xarxes materials no humanes. Segons Javier Echeverria, s una construcci social altament artificialitzada que s'aplica als mbits ms diversos socials i emprics per produir modificacions i millores. Els ssers humans poden adherir-se (o no) a l'esmentada activitat collectiva, per cada individu sempre es confronta en la seva fase de formaci a una tecnocincia prviament constituda, que ha d'aprendre, per una part, per les aplicacions concretes de la qual pot comprovar que produeixen efectes en el seu entorn social i natural.

 Tecnologia .


Tecnologia s un concepte molt ampli que tracta sobre l's i coneixement d'eines i tcniques i de com afecten a l'habilitat d'una especie per a controlar i adaptar-se al seu entorn. Malgrat aix podrem definir la tecnologia (del grec           , que prov de           :      , "art, tcnica" i      , "tractat") com el conjunt de coneixements que permeten fabricar objectes i modificar el medi ambient, incloent-hi plantes i animals, per satisfer les necessitats i desitjos humans. Aix implica el desenvolupament i l'aplicaci d'eines, mquines, materials, tcniques, sistemes i processos.

 Cincia .


La cincia (del llat scientia) s, etimolgicament, un conjunt de coneixements. No obstant aix, tot sovint, i en gran mesura d'en de la revoluci copernicana, fa referncia especialment a l'activitat destinada a adquirir coneixements ("fer cincia"). D'altra banda, a partir del segle XIX, el camp semntic de la paraula es restringeix a l'esfor organitzat per conixer la realitat mitjanant el mtode cientfic, i es desvincula aix la filosofia de les cincies exactes i les experimentals.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239138" title="Nctul gegant" nonfiltered="2808" processed="2805" dbindex="92835">

El nctul gegant (Nyctalus lasiopterus) s el ratpenat ms gros d'Europa. Tamb es troba al nord d'frica i a l'sia occidental.

Morfologia.

El seu tret ms caracterstic sn les orelles: curtes, de forma triangular i amb la punta arrodonida, van provedes d'un tragus que s'eixampla per la part superior en forma de bolet.

Les ales sn llargues i estretes i presenten pls a la part inferior.

Com tots els nctuls, t uns polzes curts i robustos que l'ajuden a desplaar-se per terra.

Pelatge esps i fora llarg. La regi dorsal s de color marr o marr vermells i el ventre s ms clar, de color marr grogs. El musell, les orelles i les membranes alars sn de color marr fosc. Les cries presenten tonalitats ms fosques que els adults.

Dimensions corporals: cap + cos (84 - 104 mm), cua (55 - 65 mm), avantbra (61 - 69 mm) i envergadura alar (410 - 500 mm).

Pes: 41 - 76 g.

Hbitat.

Boscos ben conservats, sobretot caducifolis, per tamb pinedes i avetoses. Arborcola, generalment cerca refugi als forats dels arbres, per ocasionalment tamb es pot amagar en esquerdes de les roques i en edificis.

Costums.

Surt d'hora del seu refugi, abans de fer-se fosc, i roman actiu tota la nit. Vola entre els 15 i els 50 m d'altura o ms amunt i tot, amb un vol rpid i rectilini que incorpora alguns picats per a caar insectes i ocells petits.

Forma colnies d'unes desenes d'individus, a tot estirar, que sovint comparteixen el refugi amb altres nctuls i, ms rarament, amb altres vespertilinids.

Es retira a hivernar entre desembre i febrer.

Espcies semblants.

La resta de nctuls sn de mida ms petita: la longitud de l'avantbra no arriba als 60 mm.

El tragus en forma de bolet, caracterstic dels nctuls, fa que sigui impossible de confondre'ls amb altres ratpenats.

Bibliografia.

 Dondini, G. i  Vergari, S.: "Carnivory in the greater noctule bat (Nyctalus lasiopterus) in Italy". Any 2000, Journal of Zoology, nm. 251: pp. 233-236.

 Ibez, C.; Juste, J.; Garca-Mudarra, J. L. i Agirre-Mendi, P. T.: "Bat predation on nocturnally migrating birds". Any 2001, PNAS 98:9700-9702. Article sencer. Discussi.;
 
 Popa-Lisseanu, A. G.; Delgado-Huertas, A.; Forero, M. G.; Rodriguez, A. i Arlettaz, R. & Ibanez: "Bats' conquest of a formidable foraging niche: the myriads of nocturnally migrating songbirds". PLoS ONE 2(2): e205, any 2007. Article sencer.;

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 80-81.

Enllaos externs.
 Article sobre la predaci del nctul gegant sobre poblacions d'ocells. ;
 Estudi sobre la activitat predtoria d'aquest ratpenat a la Pennsula Ibrica. ;
 Article sobre el nctul gegant. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239139" title="Mol fariner (Sant Just Desvern)" nonfiltered="2809" processed="2806" dbindex="92836">

Els restes de l'antic mol fariner de Can Padrosa sn un monument arquitectnic que formen part del Partimoni Histric i Artstic Local de Sant Just Desvern.

En terrenys propietat de la masia de Can Padrosa es va edificar al segle XIV un mol fariner de bassa, que captava l'aigua de la riera. L'aigua passava per un cup (pou) i amb la seva fora movia el rodet del mol. D'aquesta manera els pagesos molien el blat per fer farina.

La primera referncia documental sobre el mol la trobem al 1306, any de la seva construcci, per el mol canvi de mans constantment. Els seus propietaris tils o usuaris eren els santjustencs Ferrer Moragues i Arnau d'Horta. A aquest mateix 1306 el senyor feudal, Guillem Durfort, era el propietari directe del mol.

Al 1311 el senyor feudal ho va vendre a un mercader de Barcelona, Guerau Trilla, i al 1347 el mol apareix en un document de la catedral de Barcelona, citat com a mol mitj, el que fa pensar en l'existncia d'altres dos molins, propietat de Bonanat Teixidor. El mol va deixar de funcionar aviat i no es va parlar d'ell fins al 1651, amb motiu de l'enterrament a la bassa del mol de tres morts de pesta que desprs van ser retirats.

El mol fariner formava part de la finca de Can Padrosa, si b els actuals propietaris de la casa mai l'havien vist funcionar. A l'any 1986 l'Ajuntament de Sant Just Desvern va decidir adquirir els terrenys i al 1987 les restes es van incloure al Catleg del Patrimoni Histric i Artstic Local.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239144" title="IES Bellaguarda" nonfiltered="2810" processed="2807" dbindex="92839">
L'IES Bellaguarda s un institut d'educaci secundria situat a la poblaci d'Altea, a la Marina Baixa. T uns 800 alumnes i uns 70 professors. L'institut disposa dels cursos que van des de 1er d'ESO fins a 2on de batxillerat. A ms a ms, disposa dels cicles formatius de grau mitj i superior de comer i superior de edificaci i obra civil i dins de 2 anys est previst el mdul d'informtica.

Enllaos externs.
 http://www.iesbellaguarda.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239148" title="Collegi Casp-Sagrat Cor de Jess" nonfiltered="2811" processed="2808" dbindex="92840">
Collegi Casp-Sagrat Cor de Jess s una escola que va ser creada com a continuaci de dues escoles histriques de la Companyia de Jess a Barcelona: el Collegi de Betlem, fundat el 1546, i el de Cordelles, cedit als jesutes el 1659, tots dos situats a la Rambla dels Estudis i que van existir fins l expulsi dels jesutes per Carles III d'Espanya, el 1767.

 Histria .







Va obrir les seves portes l 1 d'octubre de 1881, amb un grup inicial de 108 alumnes.  Els esdeveniments de la vida poltica del pas tamb van afectar la marxa del nou collegi, ja que el 1932 es va convertir en escola municipal arran de la dissoluci de la Companyia de Jess, a la qual va ser retornat el mar de 1939. A partir  d aleshores, el seu nombre d alumnes va crixer progressivament, i el collegi es va ampliar amb la construcci de noves plantes i la incorporaci d espais dels edificis adjacents.

El 1971 el collegi va inaugurar l ensenyament mixt amb la incorporaci de les primeres alumnes. El 1972 comen l ensenyament del catal i el 1978, l ensenyament en catal. El curs 1983-84 tota l escola ja era mixta. Actualment el collegi t ms de 1.700 alumnes d ambds sexes, distributs entre els cicles de primria (concertada), secundria obligatria (concertada) i batxillerat (no concertat). Des de la seva fundaci, els jesutes de Casp han format prop de 25.000 alumnes, molts dels quals han destacat en mbits diversos de la societat catalana. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Esglsia del Sagrat Cor de Jess .

Obra de gran dignitat arquitectnica i decorativa, molt representativa del moment premodernista, realitzada pels arquitectes Joan Martorell i Montells i Camil Oliveres i Jansana, entre els anys 1883 i 1889 i situada dins el complex escolar dels Jesutes de Casp. T planta de creu grega, amb una gran cpula central i un absis amb deambulatori, separat del presbiteri amb un seguit d'arquets de mig punt amb dobles columnes. L'entrada principal est situada enmig d'una de les naus laterals, que dna al carrer Casp. L'interior t una rica ornamentaci fora acolorida que, com tot el conjunt, recorda en gran mesura les esglsies bizantines, tot i que hi ha altres referncies historicistes derivades del romnic i del gtic. En sntesi, s una bona mostra de l'arquitectura monumental finisecular, tenyida d'un historicisme eclctic que va ser el precedent del posterior esclat modernista

En l interior de l esglsia hi podem trobar l'espasa de Sant Ignasi de Loiola, que va deixar el 1522 com a exvot a Montserrat. L espasa va arribar a l esglsia del Sagrat Cor de Jess el 1907. El capell-rector de l'esglsia de Betlem, Ramon Garriga i Molins, amb l'acord previ de la Junta d'Obra de la Parrquia i amb l'aprovaci del Bisbe, Cardenal Casaas, van lliurar l'espasa a la Companyia de Jess, sabedor de la gran estimaci que havien manifestat els PP. Joaquim Carles, el seu antic professor, i Joan Capell, Rector del Collegi de Casp. La solemne cerimnia de lliurament davant notari va tenir lloc el 25 de mar de 1907 amb la presncia de nombroses autoritats eclesistiques i civils i gran concurrncia de personalitats, entre elles D. Claudio Lpez, Marqus de Comillas. Es va collocar a l'altar de Sant Ignasi de l esglsia en una urna de bronze daurat realitzada a l'efecte. La junta constituda per aprovar el disseny de l'urna va estar presidida per Antoni Gaud i Cornet i el disseny aprovat va ser el de Bernard Martorell i Puig, nebot de l'arquitecte constructor de l'esglsia.



 Ideari del centre .

L ideari educatiu de l escola es basa en els valors cristians, el rigor intellectual, la formaci integral de la persona i el comproms amb la millora de la societat, i persegueix una constant renovaci pedaggica. El collegi ofereix les seves aules tant a les famlies que volen un ensenyament cristi per als seus fills com a aquelles partidries d altres opcions dins del respecte cap al fet cristi. 

 Antics alumnes de l'escola .
 Iaki Urdangarn;
 Francesc Vendrell;

 Enllaos externs .

 Web del Centre ;
 Esglsia del Sagrat Cor de Jess;
 Jesutes de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239150" title="N?ga" nonfiltered="2812" processed="2809" dbindex="92841">

Un N ga (snscrit i pali:    ) s un sser o classe de deu o entitat, en forma d una gran serp, que es troba en l hinduisme i el budisme. L us del terme n ga s ambigu, ja que la paraula tamb es pot referir en contextos similars, a una de les diverses tribus d humans coneguda com "N gas"; als elefants, i per quasi totes les serps, sobretot la Cobra rei i la Cobra de l ndia. Una n ga femella s una n g  o n gin .

 Etimologia .
En snscrit, una n ga  (    ) s una cobra, un tipus de serp (serp encaputxada). Un sinnim de n ga  s pha in (     ). Hi ha diverses paraules per la  serp , en general, i un dels ms comuns s sarpa  (     ). A vegades la paraula n ga  tamb s usa genricament en el sentit de  serp .

 Garuda i les nagas .
La gran nmesis de les naga en el Mahabharata s l home-ocell gegant Garuda. Garuda i les naga en un principi eren cosins. El savi Kasyapa tenia dues esposes, Kadru i Vinata, cadascuna tenia el seu propi desig, la primera volia molta descendncia i la segona poca per poderosa. Kadru va fer que de 1000 ous seus nasqussin serps i, de Vinata, en van nixer dos el du sol Surya i Garuda. A travs d una aposta Vinata es va convertir en l esclava de la seva germana i, com a resultat d aix, el fill de Vinata Garuda havia de fer el que volgussin les serps. Encara que ho compl, el seu odi i rencor  feren que mai ceds. Quan deman a les serps el que s hauria de fer perqu l'alliberssin del seu cautiveri, li digueren que hauria de portar-los amrita, l elixir de la immortalitat. Garuda va robar l elixir als dus i el va portar a les serps com a compliment del seu tracte, per a travs d una estratagema els imped participar i s ell el qui acab aconseguint la immortalitat. A partir d aquell moment en endavant, se'ls considera enemics i aliment. (Llibre I: Adi Parva, Seccions 16ff.)

 N ga en l'hinduisme .
Histries de les n gas sn, en gran mesura, producte de les tradicions culturals contempornies de les regions sobretot hinds d sia (ndia, Nepal i a l illa de Bali). En l ndia les n gas es consideren la naturalesa i els esperits protectors de les deus, pous i rius i sovint sn representades com a guardians del tresor. Sn objecte de gran devoci en algunes parts de l ndia on es creu que porten pluja, fertilitat i la prosperitat als que les veneren. Es fan grans i cars rituals en el seu honor com la Nagamandala. Tamb poden portar desastres com inundacions o sequeres. Segons les tradicions, les n gas noms sn malvoles amb ssers humans quan han estat objecte de maltractaments. Sn susceptibles a l humanitat si es fan accions irresponsables contra el medi ambient. Algunes comunitats del nord de l ndia anomenades Nagavanshi es consideren descendents de les Nagas. Segons Beer (1999), Naga i cintamani sovint sn representats junts i associats directament amb la literatura.

Varuna, el du vdic de les tormentes est considerat el rei de les Nagas. Les Nagas viuen a P t la el set regne. Es tracta dels fills de Kashyapa i Kadru. Entre les Nagas ms destacades de l hinduisme es troben Manasa, Shesha o Sesa i Vasuki.

Naga tamb porten l elixir de la vida i l immortalitat. Garuda els hi va portar i va posar una tassa amb l elixir al terra i li va treure Indra. Per van caure unes gotes sobre l herba. Els Nagas van llepar les gotes per, al fer-ho, la gespa els hi va tallar les seves llenges i, des de llavors, les seves llenges es bifurquen. 

Vixnu s descrit originalment en forma de serp per la naga Shesha o reposant sobre Shesha, per l iconografia s ha ests a d altres deitats tamb. La serp s una caracterstica comuna en la iconografia de Ganesha i apareix en moltes formes: al voltant del coll, usant-se com un fil sagrat ( snscrit: yajyopav ta) al voltant de l estmac com un cintur, en una m, al voltant dels turmells com un tron. Xiva es veu sovint engalanada amb una serp.

Segons Chattampi Swamikal, un sant hindu, que interpreta els textos antics Tamil, les Nairs eren Nakas (Naga o serp) que van governar com a senyors feudals en el regne de Chera. Algunes comunitats al nord de l ndia anomenades Nagavanshi es consideren descendents de les Nagas. 

Maehle (2007: pg.?) afirma que, segons la tradici, Patajali se sost com una encarnaci de  di S'esha.

Norbu (1999: pg.?) afirma que segons la tradici les ensenyances Prajnaparamita terma han estat donades als Nargajuna per Nagaraja, el rei dels Nagas, els quals custodien el fons d un llac.

 N ga en el budisme .
Les tradicions sobre les nagas sn molt comunes en tots els pasos budistes d sia. En molts pasos, la naga s un concepte que s ha fusionat amb les tradicions locals de les grans i intelligents serps o dracs. En el Tibet, la naga s equiparava amb el Klu (pronunciat lu), esperits que viuen en els llacs i rius subterranis que guarden tresors. A Xina, la naga s identificava amb la lng o drac xins.

La naga budista, generalment t forma d una gran serp la Cobra, normalment amb un sol cap per a vegades en pot tenir molts. Almenys algunes Nagas poden usar poders mgics per transformar-se en humans. En la pintura budista, la Naga es representa amb freqncia com un sser hum amb una serp o drac com un apndix que s allarga del seu cap. Una Naga, en forma humana, va intentar convertir-se en un monjo, i quan li van dir que aix era imposible, el Buda li va dir que la forma d assegurar que seria el renaixement d un home, capa de convertir-se en un monjo.

Es creu que les Nagas viuen en el Mn Sumeru, entre les altres deitats menors i en diverses parts de la terra habitada pels humans. Alguns d ells sn els habitants de l aigua, que viuen en els rius o el mar, d altres sn els habitants de la terra, que viuen en cavernes subterrnies. Alguns d ells dormen en la part superior d'unes montanyes. La seva alimentaci inclou les formigues i els hi encanta la llet.

Les Nagas estan al servei dels Vir p k a (P li: Vir pakkha), un dels quatre gurdies dels Reis del Cel que guarden l oest. Actuen com a gurdies del Mn Sumeru, protegint les devas de Tr yastri  a de l atac de les Asures.

Entre les Nagas ms destacades de la tradici budista sobresurt Mucalinda, protector de Buda. Segons Beer (1999), en les tradicions vajrayana i Mahasiddha moltes Nagas notables totalment illuminades van transmetre o tranportar la terma dins i fora del regne dels humans que s havia fet i codificat per adeptes.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239154" title="Ratpenat de Bechstein" nonfiltered="2813" processed="2810" dbindex="92842">


El ratpenat de Bechstein (Myotis bechsteinii) s una espcie que es pot trobar a tot Europa i a l'sia occidental.

Morfologia.

s una ratapinyada de musell llarg i cnic i orelles clarament ms llargues que el cap, de manera que doblegades endavant sobrepassen l'extrem del musell en 8 mm. El tragus, punxegut i en forma de llanceta, arriba aproximadament a la meitat del pavell de l'orella.

El pelatge s fora llarg, de color marr pllid o marr vermells per la part dorsal i gris clar per la ventral. El musell s marr vermells, i, les orelles i el patagi, marr griss clar. Les cries sn de color gris clar o gris cendra.

Dimensions corporals:  cap + cos (38 - 55 mm), cua (30 -47 mm), avantbra (39 -44 mm) i envergadura alar (250 -300 mm).

Pes: 7 - 14 g.

Hbitat.

Arborcola, viu principalment en boscos de muntanya. Generalment s'amaga en forats dels arbres, per tamb pot allotjar-se en cases, coves i avencs.

Costums.

Surt a caar desprs de fer-se fosc, amb un vol lent entre 1 i 5 m d'altura, molt hbil en espais reduts.

A l'hivern forma petits grups de tres a deu individus o b se'l troba solitari. A l'estiu forma colnies de deu a trenta individus.

Espcies semblants.

El ratpenat d'orelles dentades t les orelles ms curtes: doblegades endavant arriben a l'extrem del musell sense sobrepassar-lo.

El ratpenat de bigotis s de mida ms petita (la longitud de l'avantbra no supera els 37 mm) i t les orelles ms curtes.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 106-107.

Enllaos externs.
 Informaci sobre el ratpenat de Bechstein. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239156" title="Federaci d'Escoltisme Valenci" nonfiltered="2814" processed="2811" dbindex="92844">

La Federaci d'Escoltisme Valenci s una associaci d'agrupaments escoltes catlics del Pas Valenci. Forma part del Movimiento Scout Catlico.

La Federaci agrupa tres associacions diocesanes d'escoltisme del Pas Valenci (Scouts de Castell, Moviment Escolta de Valncia i Scouts de Alicante), i compta amb uns 75 agrupaments i uns 5.000 membres, entre educadors i xiquets.

Vegeu tamb.
 Escoltes de Menorca;
 Minyons Escoltes i Guies de Catalunya;
 Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca;

Enllaos externs.
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239158" title="Vicen Gasca i Grau" nonfiltered="2815" processed="2812" dbindex="92845">
Vicen Gasca i Grau (barri de Sant Antoni de Barcelona, 20 de maig de 1945) s un empresari, comerciant i lder venal catal. Nascut al si d una famlia de sastres i botiguers, de la qual representa la quarta generaci. Va estudiar als Escolapis de Sant Antoni i al Salesians de Sarri, on va aprendre l ofici de mestre sastre, que ha exercit al barri fins al dia d avui.

Vicen Gasca ha treballat per defensar un estil de comer vinculat al seu entorn, convenut que la interrelaci entre l entramat venal i el comercial ajuda a construir el teixit social d un barri i d una ciutat. La seva vinculaci amb el moviment venal data dels anys vuitanta, quan va comenar a collaborar amb l Associaci de Vens del Barri de Sant Antoni, de la qual avui s vicepresident. Des de la vocalia de botiguers de l entitat va promoure, juntament amb altres companys, l associaci Sant Antoni Centre Comercial, de la qual s president i que aglutina ms de 1.300 comerciants, incloent-hi els del mercat, els encants i el mercat dominical.

Va ser un dels impulsors de la Comissi Eixos de Barcelona, creada per impulsar el comer de barri, i va promoure la seva vinculaci amb el Frum Ciutat i Comer,
rgan de participaci i consulta d entitats i administracions relacionades amb el mn comercial. De la Comissi Eixos de Barcelona sorgiria posteriorment la Fundaci
Barcelona Comer, amb l objectiu de promoure projectes i activitats orientats al foment del comer en els ordres econmic, social i cultural.  

Tamb ha estat vicepresident de la Societat de Mestres Sastres de Barcelona i del Gremi de Comer Txtil i Sastreria. El novembre de l any 2006, va rebre la Medalla d Honor al Mrit de la Gurdia Urbana de Barcelona i el 2007 la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239160" title="Associaci Guiatge Valenci" nonfiltered="2816" processed="2813" dbindex="92846">

L'Associaci Guiatge Valenci s una associaci d'agrupaments guies laics del Pas Valenci. Pertany a la Federacin Espaola de Guidismo.

Actualment compta amb un nic agrupament, l'Atzavara (flor de la pitera), situat a Montcada (Horta Nord). El Grup Juvenil Tramuntana - Guies de Btera, que tamb formava part de l'associaci, es va dissoldre l'any 2006.

Vegeu tamb.
 Escoltes de Mallorca;
 Escoltes Catalans;

Enllaos externs.
 Histria d'AGV;
 Web de la FEG;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239161" title="Diversitat" nonfiltered="2817" processed="2814" dbindex="92847">

Diversitat biolgica o biodiversitat, referent a la varietat d'ssers vius qu hi ha a la Terra.
Diversitat funcional, terme sociolgic que fa referncia a les discapacitats. Comena a utilitzar-se a Espanya, per iniciativa dels propis afectats, en el Frum de Vida Independent a partir de gener de 2005. Amb aquest terme es pretn substituir altres de semntica pejorativa com discapacitat, minusvalidesa, etc. Es proposa un canvi cap a una terminologia no negativa, no rehabilitadora, sobre la diversitat funcional i s'aspira a arribar a estatus que vagin ms enll de la mera inclusi o integraci a travs del treball (Centres Especials d'Ocupaci) o l'estudi (Educaci Especial), cap a la independncia en tots els mbits de la vida quotidiana: educaci, treball, edificaci, transport, comunicaci, informaci, oci, etc. ;
Diversitat sexual, en relaci a la sexualitat humana. En els seus diferents aspectes: el biolgic-reproductor, el de la personalitat, el de l'orientaci sexual o el de la formaci de les unions familiars. ;
Diversitat cultural, quant a la riquesa cultural d'un grup hum. La diversitat cultural s la coexistncia de societats humanes o cultures dintre d'un espai concret. En diferents races existeixen respectives cultures i tradicions, es poden distingir i reconixer en els diferents camps socials i les diferncies dels quals es manifesten en la llengua, la msica, les creences religioses, l'art i l'estructura social, entre d'altres.
Diversitat alllica, un concepte emprat en Gentica.
 Diversitat d alumnat, fem s d aquest terme quan ens referim a un grup d alumnes que tenen diferent procedncia cultural, diferent ritme d aprenentatge, diferents interessos, ... i a la vegada diferents necessitats educatives per a assolir un mnim de competncies per a poder ser ciutadans d aquest mn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239162" title="Urbieta" nonfiltered="2818" processed="2815" dbindex="92848">

Onomstica:
Jess Urbieta, pintor mexic.
Nicols Redondo Urbieta, sindicalista espanyol.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239163" title="Associaci Catalana "La llar" de l'Afectat d'Esclerosi Mltiple" nonfiltered="2819" processed="2816" dbindex="92849">
Associaci Catalana "La llar" de l'Afectat d'Esclerosi Mltiple s una entitat sense nim de lucre creada el 1992, per decisi dels  socis, amb l objectiu de substituir la delegaci catalana de l Asociacin Espaola de Escleroris Mltiple (AEDEM). El seu president fundador va ser Vicen Ravents i Arquer sent presidida ara per Blas Membrives i Moya.

Actualment La Llar compta amb ms de 200 socis. T la seva seu al barri d Hostafrancs de Barcelona, en un local de dos-cents metres quadrats cedit per la parrquia del Sant ngel Custodi. Des de l any 1996 est adherida a l AEDEM, i el 6 de novembre del 2003 va ser declarada entitat d utilitat pblica. Tamb forma part de la Federaci ECOM d entitats dedicades a l atenci de les persones amb discapacitat fsica. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
 
 Activitats .
Des dels seus inicis, l entitat ha estat gestionada pels mateixos afectats, els seus familiars i voluntaris. La Llar ofereix als seus associats un ample ventall de serveis i prestacions que han anat millorant i diversificant-se amb el pas dels anys: informaci i orientaci sanitries, assessorament jurdic i laboral, informaci sobre els ajuts de les administracions, tramitaci de serveis, grups d ajut, suport psicolgic, rehabilitaci fsica, logopdia, medicina tradicional xinesa, ioga, nataci adaptada, tallers de pintura i cermica i taller d informtica.

Tots aquests serveis s adrecen a la millora o el manteniment de les capacitats fsiques de les persones afectades per esclerosi mltiple i a alleugerir els processos d ansietat generats per l'esclerosi mltiple, tot en un espai compartit que faciliti la interrelaci i la vida social.

L associaci tamb organitza visites domiciliries i activitats ldiques i culturals, com ara visites a museus, excursions, vacances i sortides de cap de setmana, exposicions de les obres creades als tallers de pintura i cermica, dinars de germanor, calotades, etc., en les quals participen tant els afectats com els seus familiars, amics i voluntaris.

 Enllaos externs .
 Web de La Llar;
 Web de la Fundaci Afectats de Esclerosi Mltiple;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239164" title="Ratpenat d'orelles dentades" nonfiltered="2820" processed="2817" dbindex="92850">

El ratpenat d'orelles dentades (Myotis emarginata) s una espcie que es pot trobar a Europa, nord d'frica i sia occidental.

Morfologia.

Un dels trets que permet reconixer aquesta espcie s la presncia d'una osca profunda a la vora externa de les orelles, que li dna nom. Aquestes sn tan llargues com el cap, de manera que doblegades endavant arriben a l'extrem del musell sense sobrepassar-lo, i presenten un tragus punxegut, en forma de llanceta, que arriba una mica ms amunt de la meitat del pavell. Al llarg de la vora de l'uropatagi hi t alguns pls curts, rectes i suaus, que no arriben a formar una franja densa com en el ratpenat de Natterer.

El pelatge s llarg i d'aspecte llans, de color vermells pel dors i gris grogs pel ventre. El musell s marr vermellos, i les orelles i el patagi, marrons grisosos. Les cries presenten una tonalitat ms fosca, grisa fumada o grisa marronosa.

Dimensions corporals: cap + cos (41 - 58 mm), cua (30 -48 mm), avantbra (36 - 44 mm) i envergadura alar (220 - 245 mm).

Pes: 6 - 15 g.

Hbitat.

Ambients molt diversos, des de parcs i jardins fins a llocs amb aigua, per evita les zones amb vegetaci molt densa. Durant l'estiu s'amaga entre l'escora dels arbres, i per a hivernar tria una cavitat subterrnia o b un edifici apartat i tranquil.

Costums.

Es desperta tard i es retira abans de la sortida del sol. El seu vol s lent i baix, entre 1 i 5 m d'altura.

Hiverna sol o en petits grups, de vegades en companyia d'altres ratpenats, com ara el ratpenat de ferradura grossa. A l'estiu, les femelles formen colnies de cria d'algunes desenes d'individus, mentre que els mascles menen una vida solitria.

Espcies semblants.

El ratpenat de Bechstein t les orelles ms llargues: doblegades endavant sobrepassen l'extrem del musell.

El ratpenat de Natterer t una franja de pls ms densos i rgids a la vora de l'uropatagi i no presenta cap osca a l'orella.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 108-109.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta espcie de ratpenat.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239166" title="Vers alliteratiu" nonfiltered="2821" processed="2818" dbindex="92851">


El vers alliteratiu s un vers que utilitza alliteraci com a principal mtode per unificar les lnies de la poesia, a diferncia d'altres mtodes com la rima. Les tradicions de vers alliteratiu ms estudiades sn les que es troben en la literatura  ms antiga de moltes llenges germniques.El vers aliteratiu, es troba en les obres literries de l'antiga tradici germnica.L'pica en angls antic Beowulf, la majoria de la poesia anglo saxona, la Muspilli en antic alt alemany, el Heliand sax antic i l'Edda potica en nrdic antic van ser escrites en vers alliteratiu. 

El vers alliteratiu  est tamb en molts altres idiomes, encara que molt poques vegades amb el rigor sistemtic de les formes germniques. Tant el Kalevala llengua finlands com el Kalevipoeg en estoni utilitzen formes alliteratives derivades de la tradici popular. Els versos turcomans tradicionals tamb sn aliteratius. 

Orgens i carecterstiques comunes germaniques .

Les formes potiques es troben en molts idiomes germnics que no sn idntics per tenen similituds suficients per indicar un possible origen com germnic. El nostre coneixement sobre aix, es basa gaireb en eanlisis de poesies supervivents. 

Una suposici que tenim sobre la naturalesa del vers aliterativo la qual ve d'un poeta alliteratiu practicant Snorri Sturluson,que va fer l'Edda en prosa. Descriu patrons mtrics i instruments potics utilitzats pels poetes ekldics a l'any 1200. La descripci de Snorri ha servit com a punt de partida pels estudiosos de reconstruir els mtodes alliteratius  de nrdic antic.Hi han diverses teories que s'han proposat, totes acompanyades de controvrsia. 


El vers aliteratiu s'ha trobat en un dels monuments ms antics de la literatura germnica. Les banyes d'or de Gallehus, descobertes a Dinamarca i, probablement, de data del quart segle, t la segent inscripci rnica en el prototip nrdics: 

 x    / x x  x   /  x x      /  x  / x x
 ek hlewagastir holtijar || horna tawid
 
 Hlewagastir fill de Holtiri, vs a l'infern

La sollicitud cont quatre sllabes toniques, i les tres primeres sn en alliteraci , essencialment t el mateix patr trobat en versos molt posteriors. 

Originalment, tota la poesia alliterativa va ser composta i transmesa oralment, i molt es va perdre al pas del temps, ja que mai va quedar registrada per escrit. El grau que la redacci ha d'haver afectat a aquesta forma d'art verbal segueix sent objecte d'un debat. No obstant aix, existeix una semblana entre els estudiosos en el fet de que el vers escrit conserva molts (alguns diuen, tots) els aspectes de la llengua parlada. 

La alliteraci combina naturalment amb les patrons prosaics de les llengues germniques.Tamb implica essencialment combinar sllabes toniques de l'esquerra. Les llenges germniques antigues comparteixen amb un patr prosdicos predominantment a l'esquerra, en altres paraules, la sllaba tonica s sempre l'arrel sillbica de la paraula. Normalment, aquesta s sempre la primera sllaba, amb l'excepci de paraules, en les qual l'arrel s precedida per un prefix ton. 
Les principals caracterstiques del vers alliteratiu tradicional germnic sn: 
 Una lnia llarga que es divideix a la meitat. Les meitats es coneixen tamb com versos o hemistquis. El primer vers d'una lnia es anomenat vers-a, i el  segon vers-b. ;
 Una llarga pausa, o cesura, separa els versos. ;
 Cada vers t,generalment, dues sllabes tniques. ;
 La primera sllaba tnica del vers-b ha de alliterar amb un o els dos del vers-a . ;
 La segona sllaba tnica no allitera amb els altres. ;

El patr de sllabes tones varia molt en les diferents tradicions aliteratives de diverses llengues germniques. Les normes per a aquests patrons segueixen sent controvertides i mal enteses. 

La necessitat de trobar una paraula alliterant apropiada cofereix al vers aliteratiu altres caracterstiques diferenciades. Els poetes aliteratius han creat un vocabulari especialitzat de sinnims que rares vegades s'utilitza en la prosa potica i en diverses metfores, s'ha anomenat kennings.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239169" title="Pub quiz" nonfiltered="2822" processed="2819" dbindex="92852">
Un pub quiz (tradut literalment com, "concurs de preguntes de pub") s un concurs de preguntes i respostes per equips que es fa en un pub. La tradici va nixer a la Gran Bretanya i va arribar al seu punt lgid als primers anys de 90. Aquesta es va estendre per pasos de la Commonwealth com Austrlia o Nova Zelanda, i tamb els Estats Units. Actualment la tradici s'ha exts a tot el mn. A les terres de parla catalana hi ha un minim de vuit pubs (britanics i no britanics) que fan quizs regularment (2 a Alacant, 3 a Barcelona, 1 a Argentona (Maresme), 1 a Santa Pona (Mallorca) i 1 a Valencia). Aquest joc s un exemple clar dels moderns jocs de pub o pub games. Encara que tots aquests concursos de pubs poden tenir una amplia gamma de formats i temes, tots tenen molts trets en com.

El pub quiz consisteix en varies rondes de preguntes que formula l'anomenat quizmaster. Els equips han de respondre per escrit i lliurar el paper amb les respostes. Normalment els premis sn consumicions al mateix pub en acabar el quiz.

 Rcord Guinness de pub quizzes .

El rcord mundial Guinness va superar-se el juny de 2007 a Irlanda, amb 1234 participants en 21 establiments. El 6 de desembre del mateix any es va intentar batre el rcord amb 2007 persones a Cornualla com part de la seva campanya per arribar a portar 50 milions de lliures esterlines de la Big Lottery Fund s The People s 50 Million Contest a Cornualla.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239170" title="Andr Darrigade" nonfiltered="2823" processed="2820" dbindex="92853">










Andr Darrigade (Narrosse, 24 d'abril de 1929) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1951 i 1966, aconseguint 124 victries al llarg de la seva carrera. 

Darrigades fou el millor esprintador francs de la seva poca i un dels millors del mn, aconseguint victries tant en pista com en carretera. Els seu xits ms importants foren el Campionat del Mn de ciclisme de 1959, a banda d'una segona i dues terceres posicions en aquesta mateixa cursa; 22 etapes i 2 Premis de la Regularitat al Tour de Frana, un Giro de Llombardia i moltes altres victries.  vict

s el ciclista amb ms victries d'etapa en edicions diferents del Tour de Frana, en haver-ne aconseguit en 11 edicions. 

Palmars.
1951;
 1r de la Bourdeus-Saintes;
1952;
 1r del Gran Premi de Le Mans;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Algria;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1953;
 1r de la Rochelle-Angoulme;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-est;
1954;
 1r del Tour de Picardia i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi del Pneumtic;
 1955;
 Campi de Frana;
 1r del Gran Premi de l'Echo d'Alger;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1956;
 1r del Giro de Llombardia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1957;
 1r de la Roue d'Or;
 1r dels 6 dies de Pars, amb Jacques Anquetil i Ferdinando Terruzzi;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana (una d'elles contrarellotge per equips);
 3r al Campionat del Mn de ciclisme en ruta;
1958;
 1r de la Pars-Valenciennes;
 1r de la Roue d'Or;
 1r dels 6 dies de Pars, amb Jacques Anquetil i Ferdinando Terruzzi;
 Vencedor de 5 etapes al Tour de Frana;
 3r al Campionat del Mn de ciclisme en ruta;
1959;
 Campi del Mn de ciclisme en ruta;
 1r del Critrium Nacional;
 1r del Critrium de Barcelona;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana i del Premi de la Regularitat;
1960;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Romandia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa a la Gnova-Roma;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
 2n al Campionat del Mn de ciclisme en ruta;
1961;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana i del Premi de la Regularitat;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1962;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Llevant;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1963;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-est;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1964;
 1r de la Gnova-Nia;
 Vencedor de 2 etapes al Critrium del Dauphin Libr;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;

Resultats al Tour de Frana.
1953. 37 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1954. 49 de la classificaci general ;
1955. 49 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1956. 16 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 5 etapes;
1957. 27 de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes. Porta el maillot groc durant 1 etapa;
1958. 21 de la classificaci general. Vencedor de 5 etapes. Porta el maillot groc durant 5 etapes;
1959. 16 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. Porta el maillot groc durant 2 etapes. 1r de la Classificaci de la Regularitat;
1960. 16 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1961. 32 de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes. Porta el maillot groc durant 1/2 etapa. 1r de la Classificaci de la Regularitat;
1962. 21 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 4 etapes;
1963. Abandona (16a etapa). Vencedor d'una etapa;
1964. 67 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1965. 93 de la classificaci general ;
1966. 62 de la classificaci general ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1959. 42 de la classificaci general ;
1960. 64 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;








Enllaos externs.
Palmars d'Andr Darrigade ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239173" title="Llus Mat i Sol" nonfiltered="2824" processed="2821" dbindex="92854">
Llus Mat i Sol (Barcelona 1948) s un dirigent venal catal. La seva vida ha estat sempre vinculada al barri de Font de la Guatlla, una estreta franja urbana situada entre la Gran Via i el vessant nord-oest de la muntanya de Montjuc. Va estudiar comer al Liceo de San Juan, al carrer Rab Rubn, i ja des de molt jove es va vincular al mn associatiu. Es va iniciar en l escoltisme com a membre dels Fulards Negres de la Capella Francesa, i posteriorment va passar pels agrupaments Mare de Du de Lourdes i Puig i Moliner. Aquest perode va decidir la seva trajectria futura, marcada per la vocaci de servei als altres.

A la dcada dels vuitanta es va incorporar a l Associaci de Vens Font de la Guatlla-Magria. Va formar part de la junta de l associaci, primer com a vocal de seguretat ciutadana i ms tard com a tresorer. L any 1992 en va ser nomenat president, crrec que ha mantingut fins ara.
L any 1994 l associaci de vens es trasllad al centre de barri del carrer Rab Rubn, actual Centre Cvic Font de la Guatlla, i n assum la gesti amb un ambicis objectiu: convertir el centre en un punt de trobada dels vens, de coneixena mtua i de participaci en la vida collectiva, ms enll de la tradicional dinmica estrictament reivindicativa, i completant la realitzaci d activitats culturals i festives amb una dimensi social i integradora. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239175" title="Samuel Dalembert" nonfiltered="2825" processed="2822" dbindex="92855">


Samuel Davis Dalembert (nascut el 10 de maig de 1981 a Port-au-Prince, Hait) s un jugador haiti de bsquet que actualment juga als Philadelphia 76ers de l'NBA.

Carrera.
Institut i Universitat.
Dalembert va comenar jugant al 1996 a Montreal, Canad, en el Lucien-Pag High School. Desprs de dues temporades es va mudar a St. Patrick's High School a Elizabeth, New Jersey, on es va convertir en el mxim taponador de l'institut en tota la seva histria tot amb noms un any i mig jugant. Desprs va passar el seu periple universitari de dos anys a la Universitat de Seton Hall a New Jersey. En la temporada 1999-00 va signar 6 punts, 6 rebots i 3.6 taps per partit. En el seu any sophomore va millorar nicament les seves xifres anotadores, 8.3 punts, 5.7 rebots i 2.1 assistncies.

NBA.
Samuel es va presentar al draft de 2001, on va ser triat en el lloc 26 de primera ronda per Philadelphia 76ers. All va tenir un inici complicat, en la seva primera campanya va tenir una actuaci testimonial, i la segona la va perdre per complet a causa de les lesions. En la 2003-04 van canviar les coses. Les lesions de Marc Jackson i Derrick Coleman li van donar l'oportunitat de contar amb molts minuts, i Samu va estar a l'altura de les circumstncies amb 8 punts, 7.6 rebots i 2.3 taps.

En la 2004-05 va mantenir els seus nombres, 8.2 punts i 7.5 rebots, descendint lleument el seu nombre de minuts per la recuperaci total de Marc Jackson. No obstant aix, el seu rendiment en playoffs va estar per sobre de l'esperat, 11.6 punts i 12.8 rebots. En aquesta i en la segent campanya li van aguaitar de nou les lesions, perdent-se 26 partits i sortint des del banc en altres 26. Les seves xifres es van mantenir en la mateixa tnica: 7.3 punts, 8.2 rebots i 2.4 taps, per desprs de la lesi va perdre la titularitat en benefici de Steven Hunter.

En aquests 4 primers anys a la lliga mai va passar de 27 minuts, no obstant aix es va guanyar un contracte de renovaci fins a la temporada 2010-11 que li garantia rebre 52.6 milions de dlars. Molts afeccionats critiquen aix, que Dalembert est sobrepagat per al rendiment que ha ofert a "Philly", basat en la seva faceta rebotejadora i taponadora, on s un dels jugadors ms destacats de la lliga. De fsic espigat, de gran envergadura i de gran agilitat. Totes aquestes condicions fsiques l'ajuden per a crrer la pista amb una facilitat inusual per a un home de la seva grandria. No obstant aix, en atac s un jugador bastant limitat. Quan ha jugat juntament amb Steven Hunter sn denominats com les "Torres Bessones", un sobrenom que van fer fams Hakeem Olajuwon i Ralph Sampson en els 80' i Tim Duncan i David Robinson en els 90'.

En la temporada 2006-07 va quallar la millor temporada des que arribs a la lliga: 10.7 punts (amb 54.1 % en tirs) i 8.9 rebots per a gaireb 31 minuts, i el ms notable, disputant els 82 partits.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239181" title="(110) Lydia" nonfiltered="2826" processed="2823" dbindex="92856">
Lydia s l'Asteroide nm. 110 de la srie. Fou descobert el 19 d'abril del 1870 des de Marsella per l'Alphonse Borrelly, i fou el seu segon asteroide descobert.

Es n asteroide fora gran del cintur principal de classe M compost per nquel i ferro. El seu nom es deu Ldia, pas d'sia Menor.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239182" title="Equip multidisciplinar" nonfiltered="2827" processed="2824" dbindex="92857">
Quan analitzem una tasca complexa veiem que s prcticament impossible que sigui realitzada per una sola persona, per ms capa i formada que aquesta sigui. L'equip multidisciplinar supleix aquesta deficincia, sumant coneixements i experincies en camps diferents, orientats al mateix fi.

Podem definir un equip multidisciplinar com: un conjunt de persones amb formaci acadmica i experincia professional diversa, que operen en conjunt durant un temps determinat per tal de resoldre un problema complex. s a dir que tnen un objectiu com, cada individu s conscient del seu paper i del dels altres, i treballen en conjunt sota la direcci d'un coordinador. Una bona analogia podria ser la d'una orquestra simfnica, on cada msic est fortament relacionat amb els altres, i sota la batuta del director obtenen el resultat final del seu treball.

La composici d'equips multidisciplinars s molt variada, tant pel que fa al nombre de disciplines involucrades com en el nombre de membres de cada especialitat. En l'inici, al planificar l'activitat, es defineix com estar format l'equip de personal encarregat d'afrontar el problema.

Alguns exemples de formaci d'equips multidisciplinars: per estudiar questions a l'entorn de l'enginyeria, la medicina, o les cincies socials.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239185" title="Monogonont" nonfiltered="2828" processed="2825" dbindex="92858">

Els monogononts (Monogononta) sn una classe de rotfers, que es troben principalment en aiges dolces per tamb en el sl i entorns marins. Inclou formes sssils i mvils. Es coneixen unes 1.600 espcies repartides en 95 gneres de monogononts.

Normalment cada individu t una nica gnada, fet que els atorga el nom al grup. Es com que els mascles noms siguin presents durant una poca de l'any i desprs desapareixin. Els rotfers monognonts presenten diverses estratgies de reproducci entre les que trobem la partenognesi cclica o heterognia. Els mascles generalment sn ms petits que les femelles.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239188" title="Ratpenat de Natterer" nonfiltered="2829" processed="2826" dbindex="92859">



El ratpenat de Natterer (Myotis nattereri) s una espcie que es troba arreu d'Europa.

Morfologia.

s un ratpenat de musell allargat i cnic, amb un bigoti de pls ms llargs que els ordinaris al llavi superior. Les orelles, relativament llargues, excedeixen de 2 a 4 mm l'extrem del musell i presenten un tragus acabat en punta que supera la meitat del pavell. El carcter que ms fcilment permet reconixer l'espcie, per, s la presncia d'una franja densa de pls rgids i corbats a la vora externa de l'uropatagi. Les ales sn amples, i, els peus, relativament llargs i estrets.

El pelatge s llarg, solt, de color gris clar amb tonalitats marronoses per la part dorsal i molt ms clar, blanc griss, per la part ventral. Les orelles i les membranes alars sn de color marr griss clar, i el tragus, de color gris grogs, es va enfosquint cap a la punta.

Dimensions corporals: cap + cos (40 -55 mm), cua (38 -47 mm), avantbra (35 -43 mm) i l'envergadura alar (245 -300 mm).

Pes: 5 -12 g.

Hbitat.

Boscos on pot trobar aigua, com tamb altres ambients no excessivament secs i poblacions. Empra refugis de tota mena: coves, mines, forats dels arbres, edificacions humanes abandonades, etc.

Costums.

De costums poc rgids, l'hora que surt a caar s variable i, fins i tot, se'l pot veure volar durant el dia. Vola a poca altura, generalment entre 1 i 4 m, amb un moviment de les ales lent i vibrant, molt apte per a maniobrar en espais reduts.

A l'hivern t poca tendncia a constituir colnies, mentre que a la primavera i a l'estiu es reuneix en grups de ms d'un centenar d'individus, que poden coexistir amb altres espcies.

Espcies semblants.

Els altres ratpenats del gnere Myotis de morfologia i dimensions semblants no presenten una franja de pls a la vora externa de l'uropatagi.

El ratpenat d'orelles dentades, que s l'espcie que ms s'hi assembla, t el pelatge d'aspecte llans, de tonalitats vermelloses pel dors, i presenta una osca a la base de l'orella.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 105-105.

Enllaos externs.

 Informaci sobre el ratpenat de Natterer. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239189" title="Tractats de la Uni Europea" nonfiltered="2830" processed="2827" dbindex="92860">

Els Tractats de la Uni Europea sn els textos constitucionals bsics de la Uni Europea (UE). En ells s'estableixen els objectius de la Uni i estableixent les diverses institucions que estan destinades a assolir aquests objectius. 

Tractats en funci.
Evoluci de l'Estructura de la Uni.


Tractats fundacionals.
La Uni Europea en l'actualitat es basa en quatre tractats fundacionals: 
 El Tractat de Pars constitutiu de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), signat a la ciutat de Pars el el 18 d'abril de 1951.
 El Tractat de Roma constitutiu Comunitat Econmica Europea (CEE), que es va signar el 25 de mar de 1957 a la ciutat de Roma.
El Tractat de Roma constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom), signat a Roma el mateix dia que l'anteior.
 El Tractat de Maastricht o Tractat de la Uni Europea, signat a la ciutat de Maastricht el 7 de febrer de 1992 i que va entrar en vigor el 1 de novembre 1993, va suposar canviar el nom de la Comunitat Econmica Europea (CEE) pel de Comunitat Europea", introduint noves estructures intergovernamentals per a plantar cara als aspectes de la Poltica Exterior i Seguretat Comuna i Justcia i Afers Interiors. L'estructura formada pels anomenats Tres Pilars s el que es denominar posteriorment Uni Europea, l'mbit d'actuaci de la qual s tant poltic com econmic. ;

Tractats modificats.
De vegades s'han produt reformes de gran abast comportant principals canvis institucionals aix com la introducci de noves rees de responsabilitat de les institucions europees: 
 El Tractat de fusi de les Comunitats Europees o Tractat de Brusselles, signat a la ciutat de Brusselles el 8 d'abril 1965. En aquest tractat es cre una Comissi nica i un Consell conjunt de tres Comunitats Europees existents (CECA, CEE i Euratom). ;
L'Acta nica Europea, signat a la ciutat de Luxemburg i La Haia el 17 i 28 de febrer de 1986 respectivament. En aquest tractat es van realitzar les adaptacions necessries per a la consecuci del mercat com de la Uni, que posteriorment esdevindria Espai Econmic Europeu. ;
 El Tractat d'Amsterdam, signat a la ciutat d'Amsterdam el 2 d'octubre de 1997, va comportar: ;
 la simplificaci de la presa de decisions i la integraci de la Poltica Exterior i Seguretat Comuna sota un mateix paraigua. Es va transferir, aix mateix, la poltica d'asil, la migraci i la cooperaci judicial en matria civil a l'esfera de les decisions supranacionals (el "primer pilar"). Tamb va afegir noves disposicions sobre poltica social i ocupaci i va integrar l'Acord de Schengen. ;
 la modificaci i reenumeraci dels Tractats de la UE i CE. Els articles del Tractat de Maastricht que en el document original eren identificats per les lletres de la "A" a la "S" es modifiquen en forma numrica. ;
 El Tractat de Nia, signat a la ciutat de Nia el 26 de febrer de 2001, va comportar:
 la preparaci de la futura ampliaci de la UE, establint un lmit mxim per al nombre de membres del Parlament Europeu (732) i de la Comissi Europea (25). Aquesta ltima disposici significa que els pasos ms grans que anteriorment havien tingut dos comissaris designats en el futur noms en tindran un. ;
 l'aplicaci de La votaci per majoria qualificada en el Consell de la Uni Europea i la supressi del dret nacional al vet. Fou introdut el concepte de "cooperaci reforada" per als pasos que desitgin assolir vincles ms estrets en rees en les quals altres estats hi estan en desacord. ;

Tractats d'adhesi.
Els tractats fundacionals s'han modificat (d'una manera ms limitada) desprs que un nou Estat membre s'ha adherit: 
1973: Actes d'adhesi de Dinamarca, Irlanda, Noruega i el Regne Unit, signat a Brusselles el 22 de gener de 1972. Finalment Noruega es va negar a ratificar-lo i no va unir-se a la CEE. ;
1981: Acta d'adhesi de Grcia, signat a Atenes el 28 de maig de 1979. ;
1986: Actes d'adhesi d'Espanya i Portugal, signat a Madrid i Lisboa el 12 de juny de 1985. ;
1995: Actes d'adhesi d'ustria, Sucia, Finlndia i Noruega, signat a Corf el 24 de juny 1994. Noruega, un altre cop, es neg a ratificar el tractat i fou novament no admesa a la Uni. ;
2004: Tractat d'adhesi de 2003 signat a Atenes el 16 d'abril de 2003 per part d'Eslovnia, Eslovquia, Estnia, Hongria, Letnia, Litunia, Malta, Polnia, Repblica Txeca i Xipre. ;
2007: Tractat d'adhesi de 2005 signat a Luxemburg el 13 d'abril de 2005 per part de Bulgria i Romania . ;

Tractats Pressupostaris. 
Finalment s'han produt dos tractats pressupostaris: 
 El Tractat de Pressupostos de 1970 (concretament "Tractat pel qual es modifica algunes disposicions pressupostries dels Tractats constitutius de les Comunitats Europees i del Tractat constitutiu d'un Consell nic i una Comissi nica de les Comunitats Europees" ). Fou signat a la ciutat de Luxemburg el 22 d'abril de 1970 i va comportar cedir al Parlament Europeu l'ltima paraula sobre el que es coneix com "despeses no obligatries". Va entrar en vigor l'1 de gener de 1971. ;

 El Tractat de Pressupostos de 1975 (concretament "Tractat pel qual es modifica algunes disposicions financeres del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea i del Tractat constitutiu d'un Consell nic i una Comissi nica de les Comunitats Europees" ). Fou signat a la ciutat de Brusselles el 22 de juliol de 1975 i va comportar cedir al Parlament Europeu el poder de rebutjar el pressupost de la Comissi en el seu conjunt, aix com la creaci del Tribunal de Comptes Europeu. Va entrar en vigor l'1 de juny de 1977. ;

Tractats no ratificats. 
El Tractat d'instituci d'una Comunitat Europea de Defensa, tractat formulat per a la creaci d'un organisme paneuropeu de les forces de defensa i la combinaci dels exrcits nacionals en virtut d'una estructura supranacional. Va ser signat el 27 de maig de 1952 per l'Assemblea Nacional Francesa es va negar a ratificar-lo. Aquest tractat era el primer impuls de la creaci d'una Comunitat Poltica Europea, tractat que es va arribar a redactar per que fou abandonat desprs de la no ratificaci del no abandonats desprs de la ratificaci del Tractat CED. 

El Tractat pel qual s'establix una Constituci per a Europa amb la intenci de consolidar, simplificar i substituir l'actual conjunt de la superposici dels tractats fou signat el 29 d'octubre de 2004, condicionat a la seva ratificaci per tots els Estats membres. Durant el procs de ratificaci, Frana (el 29 de maig de 2005) i, a continuaci, els Pasos Baixos (l'1 de juny del mateix any) van rebutjar el tractat en referndums.

Arran de la no ratificaci de la Constituci, el Tractat de Reforma o Tractat de Lisboa fou acordat a la ciutat de Lisboa el 19 d'octubre de 2007 en una reuni informal dels lders europeus amb la intenci de superar el procs de parlisi de reforma de la Uni Europea. Fou signat el 13 de desembre de 2007 i, desprs de la ratificaci per part dels Estats membres durant l'any 2008, s'espera que entri en vigor el 2009. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239191" title="Temporada 1954-1955 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="2831" processed="2828" dbindex="92861">
El Real Madrid Club de Ftbol va revalidar el seu ttol de lliga. L'equip blanc es va reforar amb l'argent Hctor Rial, que va fomar una gran davantera amb Alfredo Di Stfano, marcant 43 gols entre tots dos. El ttol el varen aconseguir la penltima jornada a l'estadi Metropolitano guanyant 2-4 a l'Atltico de Madrid.

Classificaci general.





Promoci.






Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Copa d'Europa: Real Madrid   ;

 Copa de Fires: FC Barcelona;

 Descensos: Racing de Santander i Mlaga CF. ;

 Ascensos: Cultural Leonesa i Real Murcia.

Mxim golejador .



Porter menys golejat .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239195" title="Sensibilitat (biologia)" nonfiltered="2832" processed="2829" dbindex="92862">
La sensibilitat s la facultat d'un sser viu de percebre estmuls externs i interns mitjanant els sentits. En fisiologia, s la funci del sistema nervis que permet detectar mitjanant els rgans sensorials les variacions fsiques o qumiques que procedeixen de l'interior de l'individu o del seu entorn.

Els sentits informen de l'estat de les coses que rodegen l'individu, i cadascun s selectiu respecte a la classe d'informaci que proporciona: l'ull, la pell i l'orella ofereixen informaci temporal i espacial en les seves tres dimensions; l'olfacte i el gust, per contra, sn sentits qumics que proporcionen informaci sobre la composici de la matria voltil o soluble. El tacte s el ms generalitzat i comprn: la sensibilitat cutnia (sensibilitat al dolor, la pressi o la temperatura), la cinestsia (sensibilitat que s'origina en msculs, articulacions o tendons, informa sobre el moviment del cos), orgnica (sensibilitat en els rgans interns) i laberntica (la relacionada amb l'equilibri).

Les nombroses modalitats de la sensibilitat es divideixen en:

Extereoceptiva o superficial (recull les sensacions externes) ;
Interoceptiva (recull les sensacions del rgans interns) ;
Propioceptiva (informa sobre els membres, actituds i moviments corporals);

Les impressions i estmuls percebuts poden tenir diverses dimensions: de qualitat, intensitat, extensi i duraci. Durant els tres primers mesos de vida predomina en el nad la sensibilitat interoceptiva, al sentir gana i set. A partir del quart mes comena a distingir les sensacions corporals de les que provenen de l'exterior, iniciant-se d'aquesta manera la presa de conscincia de la seva prpia individualitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239196" title="Ratpenat de bosc" nonfiltered="2833" processed="2830" dbindex="92863">


El ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) s una espcie europea de ratpenat amb una morfologia peculiar de les orelles.

Morfologia.

Aquest ratpenat s fcil d'identificar grcies a les orelles: de forma quadrangular i molt curtes, en plegar-les endavant amb prou feines arriben a l'extrem del musell. De manera semblant a com succeeix en els ratpenats orelluts, els pavellons s'uneixen per la part basal sobre el front. El tragus s triangular i amb la punta allargada. La cua s gaireb tan llarga com el cap i el cos junts i solament sobrepassa l'uropatagi en un parell de millmetres.

Els pls sn llargs i sedosos i tenen les puntes blanques, cosa que fa que l'animal sembli cobert de gebre. El dors s de color marr negrs i el ventre de color gris fosc. El musell i les orelles sn negres i les membranes alars de color marr griss o marr negrs.

Dimensions corporals: cap + cos (44 - 60 mm), cua (36 - 60 mm), avantbra (35 - 44 mm) i envergadura alar (262 - 300 mm).

Pes: 6 - 13 g.

Hbitat.

Tal com indica el seu nom, viu en boscos de muntanya, fins a altituds elevades.

A l'estiu s'amaga en forats dels arbres i en cases abandonades, per per a hivernar es trasllada a coves i fissures fredes i molt humides (s capa de suportar temperatures inferiors als 0 durant uns quants dies).

Costums.

Es desperta tard, i efectua un vol rpid i pesant per sobre la capada dels arbres o fregant la superfcie de l'aigua.

Poc gregari, normalment es distribueix alladament. Noms a l'poca de reproducci forma petites colnies d'entre 10 i 20 individus.

Sovint conviu amb el ratpenat orellut septentrional.

Espcies semblants.

La morfologia de les seues orelles el fa impossible de confondre amb altres ratpenats.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 78-79.

Enllaos externs.

 Descripci d'aquesta espcie animal. ;
 Informaci taxonmica del ratpenat de bosc. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239199" title="Maria Victria Garcia i Gaitero" nonfiltered="2834" processed="2831" dbindex="92866">
Maria Victria Garcia i Gaitero (Burgos 1940) s una mestra d'escola catalana. Va arribar a Barcelona el 1959, desprs d haver passat la seva infantesa a
Tarragona. Va comenar la seva vida laboral com a professora al collegi Bellafila, al mateix temps que es comprometia en els moviments d ajuda social al barri de Pequn de Sant Adri de Bess. El 1964 s install a les Corts.

Desprs d un perode apartada de l ensenyament, exerc en diverses escoles de Barcelona fins a arribar al CEIP Seat, on ha treballat els ltims vint anys i on ha rebut diversos guardons per treballs i projectes educatius, entre ells el Leandre Colomer de la UAB per la Histria de Catalunya adaptada als nens i el Projecte Educatiu per a Primria d Aldees Infantils SOS, del Ministeri d'Educaci i Cincia d'Espanya.

Involucrada en nombrosos projectes feministes, pedaggics i culturals, ha intervingut activament en la vida social de les Corts, on a finals dels vuitanta va promoure l Associaci de Dones del Camp Nou  rebatejada posteriorment com a Associaci Elisenda de Montcada  i simultaniej la seva presidncia amb la de l Associaci Dona i Ciutat. s membre del Consell de Dones del Districte, representant de les Corts al Consell de Dones de la Ciutat i membre del Consell de Dones de Catalunya de l Institut Catal de la Dona, crrecs que l han portat a intervenir en trobades, congressos i jornades sobre temtica femenina d abast catal, espanyol i internacional.

La seva feina al districte inclou moltes altres activitats en els mbits social i cultural, canalitzades a travs d organismes com el Consell de la Gent Gran,
el projecte Memria Histrica, el Club de Lectura o el Banc Solidari. Ha compaginat aquesta intensa labor amb la creaci potica, vocaci que l ha dut tamb a organitzar recitals potics i lectures dramatitzades per a grans i petits. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239201" title="Enric Rovira i Vall de Vilarm" nonfiltered="2835" processed="2832" dbindex="92867">
Enric Rovira i Vall de Vilaram (Barcelona, 29 d'agost de 1935) s un empresari catal. Als 14 anys va comenar a treballar al Forn del Cel de la Gran Via, primera fita del que seria un llarg periple per diverses pastisseries de Barcelona i altres poblacions com a aprenent de l ofici. D aquesta manera va passar per Carvi, Foix de Sarri, Camps de Grcia, Casanyes, Mora o La Lionesa de Manresa, entre altres establiments, i va tenir mestres com ara Francesc Casas, Joan Giner, Antoni Escrib, Llus Santa Pau o Jaume Sbat.

El 1960 va obrir a Matar el seu primer establiment, la Pastisseria Montserrat. El 1970, amb la seva esposa, Trini Montesinos, es va traslladar al barri de les Corts  de Barcelona, on obriren la Pastisseria Rovira al carrer de Gelabert. L any 1971 va nixer el seu nic fill, Enric, que havia de seguir els passos del seu pare i amb els anys es convertiria en un prestigis mestre xocolater.

La Pastisseria Rovira, especialitzada en l elaboraci de pastissos per encrrec i amb disseny propi, s ha convertit en aquests gaireb quaranta anys de vida en un referent del districte, i juntament amb altres mestres pastissers del barri collabora anualment en el disseny del pasts de la festa major. Tamb va ser fundador de l Associaci de Vens i Comerciants del Carrer de Gelabert i rodalies, entitat que l any 2006 va rebre el guard de Cortsenc de l Any per la seva vinculaci en l organitzaci d actes per al 200 aniversari de la festa major de les Corts. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239206" title="Playing the Angel" nonfiltered="2836" processed="2833" dbindex="92868">


Playing the Angel s el setz disc del grup angls de pop electrnic Depeche Mode, i el seu onz disc de material nou. Va aparixer al mes d'octubre de l'any 2005.

Possiblement com a reacci a l'ambient reflexiu i melanclic que havia predominat a Exciter, Playing the Angel s molt ms agressiu i directe, ja des de bon principi, amb els sons sinttics distorsionats que obren "A pain that I'm used to", el segon senzill. Ben Hillier fou aquesta vegada el responsable de la producci de l'lbum; el resultat s un disc molt rtmic i amb una sonoritat ms orgnica que els anteriors (degut al seu s predominant de sintetitzadors analgics), i comparable amb Violator en termes de so i atmosfera.

Playing the Angel s el primer lbum de Depeche Mode que inclou canons escrites per David Gahan. Esperonat per la bona rebuda del pblic al seu primer disc en solitari, Paper Monsters, Gahan va pressionar perqu s'acceptessin ms canons seves en el repertori del grup, en total 3 ("Suffer well" -el tercer senzill-, "I want it all" i "Nothing's impossible", totes elles escrites en collaboraci amb Andrew Phillpott i Christian Eigner). Per tant, doncs, s el primer disc (des de Some Great Reward) que inclou canons no escrites per Martin Gore.

Significativament, les crtiques que ha rebut sn, en general, molt ms positives que les d'Exciter, i les seves xifres de vendes sn tamb lleugerament superiors. Per promocionar-lo, Depeche Mode van iniciar una nova gira mundial, anomenada "Touring the angel - Pain and suffering in various countries", durant els anys 2005 i 2006.

Van extreure's dues edicions d'aquest disc: l'edici "normal", amb un CD, i una edici doble amb el disc en format SACD i un DVD extra amb "Playing the angel" en format 5.1, un petit documental sobre les sessions d'enregistrament del disc, una interpretaci exclusiva en estudi del tema "Clean" (incls a Violator), el vdeo de "Precious" -el primer senzill- i una galeria fotogrfica exclusiva. La publicaci d'aquesta edici anim Mute Records a reeditar tots els discos anteriors del grup amb el format de l'edici "doble" de "Playing the angel" (s a dir: disc en format SACD, disc en format 5.1, temes extra i documental) entre els anys 2006 i 2007.

Temes.

CD Stumm 260.

 A pain that I'm used to - 4:11;
 John the revelator - 3:42;
 Suffer well - 3:49;
 The sinner in me - 4:56;
 Precious - 4:10;
 Macro - 4:03;
 I want it all - 6:09;
 Nothing's impossible - 4:21;
 Introspectre - 1:42;
 Damaged people - 3:29;
 Lilian - 4:49;
 The darkest star - 6:57;

Temes extra.

 Clean (a la versi DVD del disc) - 3:44;
 Free (Cara B del senzill "Precious" -UK LCD BONG 35-, inclosa a la versi japonesa del disc) - 5:11;
 Newborn (Cara B del senzill "A Pain That I'm Used To");
 Better Days (Cara B del senzill "Suffer Well");
 Waiting for the Night (versi especial de l'edici d'iTunes);

Senzills.

 Precious (3 d'octubre del 2005);
 A pain that I'm used to (9 de desembre del 2005);
 Suffer well (20 de mar del 2006);
 John the revelator / Lilian (4 de juny del 2006);

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher.

 Temes escrits per Martin Gore, excepte "Suffer well", "I want it all" i "Nothing's impossible", escrits per David Gahan/Christian Eigner/Andrew Phillpott.

 Temes cantats per David Gahan, excepte "Macro" i "Damaged people" (cantats per Martin Gore) i l'interludi instrumental "Introspectre".

 Produt per Ben Hillier (140 dB).

 Mesclat per Steve Fitzmaurice i Ben Hillier.

 Programacions: Dave McCracken i Richard Morris.

 Programacions originals a "Suffer well", "I want it all" i "Nothing's impossible": Christian Eigner i Andrew Phillpott.

 Enginyers de so: Ben Hillier i Richard Morris.

 Piano ("I want it all"): Dave McCracken.

 Enregistrat a Sound Design, Santa Barbara (assistent: Nick Sevilla); Stratosphere Sound Studios, Nova York (assistents: Arjun Argerwala i Rudyard Lee Cullers); Whitfield Street Studios, Londres (assistents: Devin Workman i Kt Rangnick). Mesclat a Whitfield Street Studios.

 Temes masteritzats per Emily Lazar (The Lodge, Nova York). Assistent: Sarah Register.

 Direcci artstica, fotografies i disseny de portada: Anton Corbijn.

 Disseny: Four5one.com;

 Management: Jonathan Kessler (Baron Inc.).

 Oficina de Depeche Mode: J.D. Fanger, Venusnote Ltd.

Informaci addicional.

 El personatge dibuixat a la portada del disc s anomenat "Tubby Goth" pel grup i "Mr. Feathers" ("Senyor Plomes") pels fans.

 S'enregistr un tema anomenat "Martyr" que, de fet, havia de ser el primer senzill, per desprs es consider que no encaixava amb l'ambient general del disc i fou reservat. "Martyr" fou utilitzat com a targeta de presentaci d'una nova recopilaci, anomenada The Best Of, Volume 1.

 El tema "Precious", tal i com confess Martin, parla sobre el seu divorci i sobre les reaccions que aquest fet provocaria en els seus fills.

"Playing the angel" pren el seu ttol d'una part de la lletra de l'ltima can del disc, "The darkest star" (Oh you sad one / Playing the angel / Isn't so easy where you're from).

 S'edit una versi de "Suffer well" en Simlish, la llengua del joc The Sims.

 "John the revelator" est basat en una can tradicional del mateix nom.

Enllaos externs.

 http://www.metacritic.com/music/artists/depechemode/playingtheangel?q=playing%20the%20angel;
 Informaci sobre el disc;
 Documental sobre l'enregistrament del disc;
 Entrevista amb Martin Gore i Andrew Fletcher;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239211" title="Asociacin de Mujeres Latinas Sin Fronteras" nonfiltered="2837" processed="2834" dbindex="92869">
Asociacin de Mujeres Latinas Sin Fronteras s una associaci creada el 1990 com a fruit d una proposta dels mateixos vens, amb seu a l edifici de la Comunitat de Sant Francesc d Asss, al barri del Putxet, s un espai de formaci i de trobada per a les dones immigrants de l Amrica Llatina. 

La seva activitat, coordinada per la senyora Mamen Mart, que es dedica des de fa molts anys a tasques de suport a les persones mancades de recursos i sense integraci, s estn a diverses parrquies del districte per desig exprs de l Arxiprestat de Barcelona. D aquesta manera, es configura com una autntica xarxa d atenci social. Els serveis que ofereix sn molt diversos, entre altres l acollida a les nouvingudes per tal de facilitar-los la integraci en la societat catalana o l atenci social a les dones que s ofereixen per treballar en el servei domstic i en tasques de suport a gent gran, infants i famlies. 

En l mbit de la formaci, les seves activitats abracen un espectre molt ample de matries, com ara cursos de catal, cursos intensius de formaci en servei domstic, tallers monogrfics de servei domstic, tallers d aprenentatge com a cuidadores de gent gran i tallers de lectura prctica i reps. L associaci, a ms, gestiona una borsa de treball de servei domstic i atenci personal, i treballa per la sensibilitzaci de la societat sobre la realitat de la dona llatinoamericana. 

Actualment, l associaci est formada per 90 scies estables, encara que la seva acci s estn a ms de 1.500 dones durant tot l any. Tenen cura del funcionament
de l entitat un grup de 65 voluntries, coordinades per la responsable. Tamb organitza una jornada de portes obertes destinada a informar la ciutadania sobre les seves activitats. En aquesta jornada, els diferents collectius ofereixen mostres de la cultura, el folklore i la gastronomia de cada pas. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239212" title="Ratpenat orellut septentrional" nonfiltered="2838" processed="2835" dbindex="92870">


El ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus), igual que el ratpenat orellut meridional, es caracteritza per les grans dimensions de les orelles, gaireb tan llargues com el cos.

Morfologia.

Els seus pavellons auditius, molt fins, es toquen per sobre el front a nivell de la base, i a la vora anterior, que est coberta de pls, tenen una protuberncia en forma de bot caracterstica. El tragus s llarg, en forma de llanceta, i t una amplada mxima de 5 mm. L'animal solament aixeca les orelles poc abans d'emprendre el vol, per un cop en l'aire les mant plegades enrere. En posici de dormir les plega sobre el cos i deixa que el tragus pengi.

El pelatge s llarg, marr griss clar amb tonalitats daurades pel dors i blanquins pel ventre. El musell s marr clar i, a tots dos costats del coll, al lmit entre la coloraci dorsal i la ventral, sol presentar una taca tamb ms clara. Les orelles i les membranes alars sn del mateix color que el dors, i el tragus s de coloraci ms clara que el pavell de l'orella. Les cries sn de color gris clar i tenen el rostre fosc.

Dimensions corporals: cap + cos (41 -55 mm), cua (33 - 60 mm), avantbra (35 -43 mm) i envergadura alar (240 - 285 mm).

Pes: 5 - 11 g.

Hbitat.

Boscos poc frondosos. Tot i que no es mant lligat als assentaments humans, tamb se'l pot trobar en parcs i jardins de pobles i ciutats.

Els seus refugis preferits sn els forats dels troncs dels arbres, per tamb s'installa en cavitats subterrnies i edificis, especialment a l'hivern.

Costums.

Sol sortir a caar una mica tard, quan ja s ben fosc, amb un vol lent i oscillant per molt hbil en espais reduts, entre els 5 i els 6 m d'alada.

Pot conviure amb el ratpenat de bosc.

Espcies semblants.

El ratpenat orellut meridional t el tragus del mateix color que el pavell de l'orella i d'una amplada mxima de 6 mm.

Galeria d'imatges.



Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 76-77 .

Enllaos externs.


 Informaci del ratpenat orellut septentrional. ;
 Distribuci d'aquesta espcie animal a Itlia. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239213" title="Pere Grau i Andreu" nonfiltered="2839" processed="2836" dbindex="92871">
Pere Grau i Andreu (Pacs del Peneds, 14 d'abril de 1932) s un religis catal. Nasqu en el si d'una famlia pagesa-ramadera. Va fer tots els estudis sense deixar el treball familiar, fins i tot quan era al seminari. Un cop ordenat sacerdot, va ser destinat a un barri marginal de Castelldefels i desprs a altres parrquies d'rees amb forta problemtica social. Simultniament, va estudiar per a tcnic sanitari en radiologia.

El 1967 va ser assignat a la parrquia de la Mare de Du de la Salut de les Planes, un barri a cavall dels municipis de Barcelona i Sant Cugat del Valls que aleshores estava mancat dels serveis ms elementals, on va endegar diferents iniciatives socials i humanitries. D'aquesta manera, va nixer una escola parroquial amb guarderia i aules d'EGB; l'esplai i centre d acollida Ca l'Avi  el primer centre de la ciutat d'atenci a la gent gran, amb cinc habitacions per acollir persones necessitades en un ambient familiar , i el centre juvenil Nostre Club. 

Sempre al costat de la gent jove, va iniciar una tuna infantil i ms tard, als soterranis de l'escola, va crear una sala de festes per als joves que no podien desplaar-se a Barcelona o Sant Cugat. A principi de l'etapa democrtica, uns desconeguts van cremar Ca l'Avi, que va ser reconstrut amb l'ajuda dels vens. No ha deixat d'exercir la seva professi sanitria, primer a l'Hospital de Sant Pau i desprs a l'Hospital General de Catalunya. La seva preparaci li va servir per impulsar un lloc de socors de la Creu Roja amb ambulncia al costat de l'actual centre cvic l'Elctric, embri de l'actual Assemblea Local de la Creu Roja. Dins d aquesta instituci, va arribar al grau d'oficial tercer (alferes) i va participar en nombrosos projectes sanitaris i socials; tamb va intervenir donant cobertura als companys en molts serveis conflictius, entre ells l'assalt al Banc Central de Barcelona, el maig de 1981. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239217" title="Albert Torres i Bosch" nonfiltered="2840" processed="2837" dbindex="92872">
Albert Torres i Bosch (Barcelona, 11 de febrer de 1950) s un dirigent venal catal. Vinculat tota la vida al carrer Camprodon, ha estat president de la Federaci Festa Major de Grcia durant gaireb dues dcades, fins a la tardor de 2006. 

Funcionari de professi, fill d una altra personalitat emblemtica del barri, Llibert Torres i Nria, i impulsor del club de futbol de Grcia, va ser una pea clau en la consolidaci de la festa major. La millora de la gesti va ser un dels seus principals objectius, i seguint aquesta lnia de treball va aconseguir aportar estabilitat
econmica a l esdeveniment a base de buscar collaboracions amb diverses empreses i per mitj d acords amb les administracions per aconseguir fonts de finanament ms segures. 

Durant el seu mandat es van actualitzar els estatuts de la Federaci i la festa major va ser declarada festa d inters nacional per la Generalitat de Catalunya (1997). En la seva ltima etapa com a president va coprotagonitzar el procs de debat sobre les celebracions. L'abril de 2006, el Districte va reconixer els mrits d Albert Torres amb la concessi del Premi Vila de Grcia, en la categoria d'honor individual. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239218" title="Ratpenat orellut meridional" nonfiltered="2841" processed="2838" dbindex="92873">

El ratpenat orellut meridional (Plecotus austriacus) s un dels ratpenats ms fcils d'identificar, grcies al gran desenvolupament de les seues orelles.

Morfologia.

Les orelles, plegades endavant, sobrepassen en ms d'un centmetre i mig l'extrem del musell. El tragus tamb s molt llarg, amb una amplada mxima de 6 mm, i t forma de llanceta. Els pavellons de l'orella sn fins i es toquen a nivell de la base, sobre el front. En posici de dormir queden plegats enrere sobre el cos i el tragus penja.

Pelatge llarg i de color gris, ms clar pel ventre que pel dors. El musell, les orelles i el patagi sn de color gris fosc, i tamb presenta una mscara de color gris ms fosc al voltant dels ulls. El tragus s del mateix color que el pavell de l'orella.

Dimensions corporals: cap + cos (41 - 60 mm), cua (37 - 55 mm), avantbra (36 - 44 mm) i envergadura alar (255 - 292 mm).

Pes: 5 - 13 g.

Hbitat.

Regions arbrades i rees obertes, no gaire allunyades dels llocs habitats. Evita els boscos extensos.

De carcter antropfil, s fcil trobar-lo a les esquerdes dels murs, en cases abandonades i als campanars de les esglsies. Durant l'hivern es refugia en cavitats subterrnies, mai gaire allunyades dels seus refugis estivals.

Costums.

Surt a caar quan ja s de nit, amb un vol lent i oscillant, entre els 2 i els 5 m d'alada, molt hbil en espais reduts.

Pot compartir el refugi amb el ratpenat de musell llarg i amb el ratpenat de ferradura petita.

Espcies semblants.

El ratpenat orellut septentrional t el tragus de color ms clar que el pavell de l'orella i amb una amplada mxima de 5 mm.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 74-75.

Enllaos externs.
 Descripci d'aquesta espcie. ;
 Informaci sobre el ratpenat orellut meridional. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239223" title="Lliga sovitica de futbol" nonfiltered="2842" processed="2839" dbindex="92876">
El campionat sovitic de futbol (o lliga sovitica de futbol, en rus            , primera divisi) fou la mxima competici futbolstica de la URSS.

Es disput entre els anys 1936 i 1991, any de la partici de la Uni Sovitica. Tant el format com el nombre d'equips participants (entre un mnim de 11 fina a 26) va anar variant amb el temps. Els anys 1936 i 1976 es disputaren dos campionats, un a la primavera i l'altre a la tardor. Noms deix de disputar-se durant al Segona Guerra Mundial.

 Historial .


 Palmars .
 Per club .


 Per repblica .

Les niques repbliques mai representades a primera divisi han estat Turkmenistan i Kirguizistan.

 Enllaos externs .
 RSSSF;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239224" title="Usopp" nonfiltered="2843" processed="2840" dbindex="92877">




Usopp (    ), s un dels personatges protagonistes de la srie d'anime i manga One Piece.

 Sobre l'Usopp .


Tercer membre dels Pirates del Barret de Palla. Va ser conegut com el Mentider, Mentir en japons s    (usotsuki), d'aqu el nom d'usopp. S'el coneix amb aquest nom, ja que tenia el costum de cridar que havien arrivat pirates en el seu poble natal, cuan aix era mentira, a ms de les histories ficticies que explicava com vivencies personals a la Kaya, veina del seu poble. Desprs dels successos que van tenir lloc Enies Lobby, l'alter-ego de l'Usopp (Sogeking) poseeix una recompensa de 30 milions de belis, ja que va fer la Declaraci de Guerra al Govern Mundial al cremar la seva bandera i va derrotar un gran nombre de soldats de l'armada en la Porta de la Justicia.

 Personalitat/Aparena .
El tret ms caracterstic de l'Usopp s el seu nas llarg, allusi a Pinotxo per la facilitat que t l'Usopp per dir mentides. Aquestes metides les diu continuament a en Luffy i en Chopper. L'Usopp t una gran punteria heretada possiblement del seu pare el tirador de la Tripulaci d'en Shanks; i una gran capacitat d'invenci, ja que ell s el creador del Perfect Clima Tact,l'arma de la Nami.  

La seva personalitat s la ms complexa i alhora la ms cmica de tota la serie. En la imatge de Usopp trobem diferenciades dues personalitats. La prpia de l'Usopp, que s la d'un jove esborrajat i que li encanta la gresca, per que s increiblement poruc i sempre vol evitar tots els problemes. I per altre banda trobem la personalitat d'en Sogeking. Aquest es caractertza per ser completament el contrari que l'Usopp, encara que igualment trobem que en alguns moments en Sogeking tremola davant del perill, sempre s'aconsegueix sobreposar. 

 Derrotats per un mentider .
L'Usopp es considerat per molts, el personatge ms feble de la tripulaci encara que la seva habilitat com a tirador ha sorprs a molts rivals.  
En la llista de persones derrotades per l'Usopp, es troben el el Capit Jango de la tipulaci del Capit Kuro, el trit Shuu, en Mr.4 i la Miss Bon Nadal de la Banda Baroque,Spandam lder del CP9 i Perona subordinada de Gecko Moria.

 Histria.
Usopp el mentider.
El seu pare el fams pirata Yasopp, va deixar el seu fill i a la seva dona per poder viure aventures com a membre de la tripulaci d'en Shanks. Temps ms tard, la seva mare va patir una greu malatia que la va acabar matant. Tot i aix, l'Usopp afirmava que la trpulaci d'en Shanks havia tornat per poder animar a la seva mare. Desprs de la mort de la seva mare, ell va seguir dient aquella mentida i per continuar amb la seva aventura illusria es va fer anomenar pirata i va formar una petita tripulaci formant aix els Pirates de l'Usopp.

Usopp l'aventurer.
Usopp a l'East Blue.
L'Usopp va unir-se a la tripulaci d'en Luffy desprs de derrotar als pirates del Capit Kuro que havien tornat a la illa natal de l'Usopp. I gracies a les amistats que tenia amb una noia del seu poble, van poder aconseguir el seu primer vaixell el Going Merry.
Usopp en la Grand Line.
En la Grand Line va coneixer a les dues persones que el van marcar per tota la vida: Dorry i Broggy. Aquest dos gegans de l'Illa d'Elbaf van passar a ser els seus idols al ser uns grans guerrers amb un gran sentit de l'honor. Posteriorment, degut a que la tripulaci del Barret de Palla van haber d'abandonar el Going Merry degut al seu estat, va abandonar temporalment a la tripulaci. Tot i aix, com no podia abandonar completament a la seva tripulaci va crear al seu alter-ego en Sogeking. Aquest personatge a partir de aleshores va pasar a representar la seva personalitat de guerrer valers.

Usopp en l'actualitat.
Usopp en l'Archipelag Sabaondy.
Desprs de la fugida de la sala de subhastes d'esclaus va comenar l'interrogatori, similar al que va fer a la Nico Robin al sortir de l'Illa d'Arabasta a l'Oficial d'en Gol D. Roger Silvers Rayleigh, per va preguntar-li on es trobava el One Piece i en aquest moment en Luffy encorelitzat li va dir que si li tornava a fer aquesta pregunta i en Rayleigh li contestava, en Luffy es retiraria de la pirateria. Desprs de l'atac del segon pacificador, l'Usopp organitza un pl de fugida utilitzant les seves bombes de fum tot i que ell es troba juntament amb en Zoro amb l'Almirall Kizaru. Aleshores en Zoro es atacat per l'almirall tot i que es recatat en l'ltim moment pel ingenier Silvers Raylegh. Llavors l'Usopp decideix fugir amb en Zoro, per aquest es atacat pel Pacificador "Kuma" model PX1. Per el pitjor vindria al aixecar-se cuan contempla com s'apropa a en Zoro en Bartholomew Kuma i el fa desapareixer.

Habilitats.
Usopp t una punteria extraordinria amb la seva fona cosa que sorpren als seus enemics. La seva munici s molt variada, la qual inclou ous podrits, salsa Tabasco, pebre, shurikens i poderosos explosius. Els seus atacs sn anomenats Estrella, com per exemple l'Estrella Mortal de Tabasco. Unes altres habilitats que poseeix l'Usopp s una capacitat increible per correr, cosa a la que s'ha acostumat al estar fugint continuament i una gran capacitat de soportar els cops i les ferides.
 
Com en Sogeking, l'Usopp va introduir la seva nova arma: Kabuto, una fona concetada amb una vara. Aquesta fona est feta mitjanant cinc tires elstiques que estan unides amb unes pinces per poder donar a l'arma una major estabilitat. Aquesta arma tamb utilitza els dials d'Skypiea de manera que amb el Dial Vents pot afegir una major velocitat als projectils. A ms a ms, els dials poden ser intercambiables per poder combinar els atacs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239225" title="Montserrat Soler i Carnicer" nonfiltered="2844" processed="2841" dbindex="92878">
Montserrat Soler i Carnicer (Barcelona, 22 d'octubre de 1924) s una pedagoga catalana. Va estudiar Magisteri i va triar l escola pblica com a camp per al seu exercici professional. La seva primera destinaci va ser un poble prxim a la ciutat de Valncia, d on es va traslladar a Moi i posteriorment a l escola Joan Maragall de Barcelona, actualment desapareguda. Com a mestra va participar activament en el Moviment de Renovaci Pedaggica i va collaborar amb Marta Mata en els primers cursos de l Escola de Mestres Rosa Sensat.

Dona compromesa amb el seu moment histric, va participar en moviments pacifistes europeus i en el moviment venal a travs de l Associaci de Vens Joan Maragall i de les entitats culturals del Guinard, on residia. Va tenir un paper destacat en la lluita antifranquista i en activitats de defensa i recuperaci de la llengua i la cultura catalanes, i juntament amb el seu marit, Pere, i amb Jordi Llimona, es va implicar en la UGT i en la fundaci del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Arribada l etapa de la democrcia, va ser escollida vicepresidenta del Districte d Horta-Guinard i consellera de la Dona i de Cultura al districte en els mandats 1983-1987 i 1987-1991. Entre els anys 1999 i 2003 va tornar a ser consellera de Cultura. Sempre preocupada per promoure el dileg i la participaci ciutadana, la seva activitat al districte es va caracteritzar pel seu suport al treball de les entitats i pel bon nivell de collaboraci que va establir-hi. D aquesta etapa de treball municipal  cal destacar la creaci dels Premis Horta-Guinard, la Mostra de Teatre, la Trobada de Corals i l impuls que va donar a les aules de cultura per a la gent gran, en collaboraci amb la Universitat Autnoma. Totes aquestes iniciatives i d altres que va promoure continuen vigents actualment. El 1994 li va ser concedit el Premi Horta-Guinard a l animaci sociocultural. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239226" title="Tracy McGrady" nonfiltered="2845" processed="2842" dbindex="92879">


Tracy McGrady s un jugador de bsquet de l'NBA, actualment en la franqucia Houston Rockets amb el dorsal 1. En l'any 2003 se li va situar en la posici 48 dels millors jugadors de l'NBA de tots els temps.

 Carrera en l'NBA .
 Toronto Raptors (1997-2000) .
Va ser triat en la novena posici del Draft de l'NBA de 1997 per Toronto Raptors, en on faria parella amb el seu cos Vince Carter, que liderarien als Raptors a la seva primera participaci en Playoffs en l'any 2000, on serien eliminats per New Jersey Nets.

 Orlando Magic (2000-2004) .
Els Raptors van enviar a McGrady a Orlando Magic en un canvi que els garantia una elecci de primera ronda en el draft de l'any 2000, en la temporada del seu trasps (2000-2001), McGrady va guanyar el premi al jugador que ms ha millorat d'un any per a un altre i va ser seleccionat per a l'All-Star Game. En la temporada 2002-2003, aconsegueix el premi al mxim anotador de l'NBA (32.1 punts per partit), ttol que tornaria a aconseguir la temporada segent (2003-2004) amb 28 punts per partit, en aquesta mateixa temporada, aconseguiria un rcord personal a l'anotar 62 punts en un partit contra Washington Wizards.

 Houston Rockets (2004-?) .
El 29 de juny de 2004 es produeix un intercanvi amb 7 jugadors involucrats que acaba amb McGrady a Houston Rockets, fent parella amb el nmero 1 del Draft de l'NBA de 2003, el pivot xins Yao Ming, duent a l'equip als playoffs en la temporada 2004-2005, on van ser eliminats per Dallas Mavericks a la primera ronda, en l'any 2006 no van aconseguir els playoffs a causa de la ratxa de lesions sofertes per les 2 grans estrelles de l'equip, tant McGrady com Yao Ming, les quals fins i tot van acabar amb McGrady a l'hospital a causa de grans espasmes a la seva esquena, el que va ser la font de tots els seus problemes fsics durant aquesta temporada.

D'aquestes temporades cap destacar els 13 punts que va assolir enfront dels San Antonio Spurs en nicament 35 segons, amb 4 llanaments de 3 punts (a un dels quals cal afegir el punt del tir lliure addicional), un d'ells el triple de la victria a 1.7 segons del final del partit per a tancar el marcador amb un 80-81 per als Rockets.

 Perfil del jugador .
Com la majoria dels jugadors de l'NBA, McGrady compta amb unes capacitats atltiques increbles, entre les quals cal destacar la seva gran capacitat de salt, el que li permet realitzar esmaixades molt espectaculars (malgrat no ser dels jugadors ms alts de tota l'NBA), al que cal afegir la seva capacitat per a crear jugades del no-res, aprofitant-se de la seva explosivitat, la seva gran agilitat controlant la pilota, a part de ser un gran tirador des de ms enll de la lnia de triple, encara que no s aquest l'aspecte en el qual ms destaca, d'entre els jugadors actuals, probablement el ms semblant s Kobe Bryant, actualment a Los Angeles Lakers.

 Estadstiques .


 Rcords en l'NBA .
7 Vegades All Star (2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007);
2 Vegades mxim anotador de la temporada regular: (2003 i 2004);
2 Vegades en el millor quintet de l'NBA (2002 i 2003);
3 Vegades en el segon millor quintet de l'NBA (2001, 2004 i 2007);
1 Vegada en el tercer millor quintet de l'NBA (2005);
Jugador amb major progressi en l'any 2001;
Mxima anotaci de 62 punts en un partit el 10 de Mar de 2004 contra Washington Wizards;
44 partits amb 40 o ms punts en temporada regular;
4 partits amb 50 o ms punts en temporada regular;
3 "triples dobles" en temporada regular;
3 partits amb 40 o ms punts en playoffs;
Un 9 de Desembre de 2004 en un partit contra els Spurs de San Antonio, Mcgrady va ser capa de remuntar un marcador advers de 10 punts. Va anotar 4 triples i un tir lliure addicional per a un total de 13 punts en els ltims 33 segons de partit, per a finalment guanyar el partit 80-81.

 Estadisticas en All-Star .


 Enllaos externs .

Tracy McGrady -Web Oficial;
NBA.com Perfil;
Fitxa en castell de Tracy McGrady;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239228" title="Regla de l'octet" nonfiltered="2846" processed="2843" dbindex="92880">


La regla de l'octet fou enunciada pel qumic nord-americ Gilbert Newton Lewis (1875-1946) l'any 1916 i diu:
La tendncia dels toms dels elements del sistema peridic, s completar els seus darrers nivells d'energia (nivell de valncia) amb una quantitat d electrons tal que adquireix una configuraci similar a la d'un gas noble.;

Els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn) estan ubicats a l extrem dret de la taula peridica i sn inerts, o sigui que s molt difcil que reaccionin amb un altre element. Com que tenen les capes electrniques completes, amb 8 electrons, Lewis indic que aquest fet permet establir una regla que indica si un element ser o no reactiu i quants d'enllaos covalents formar, amb l'objectiu d'aconseguir la capa de valncia amb 8 electrons.

Pels enllaos inics Walther Ludwig Julius Kossel (1888 -1956) desenvolup la mateixa regla en la seva teoria de l'enlla inic. En conjunt es pot dir que el electrons que ha d'aconseguir un toms per completar la seva capa de valncia ho pot fer per:
 Compartici d'electrons amb un altre element qumic, la qual cosa dna lloc a l'enlla covalent.
 Prdua d'electrons, formant-se cations, s el cas dels elements alcalins (Li, Na, K, Rb, Cs i Fr) i dels elements alcalinoterris (Be, Ca, Mg, Sr, Ba i Ra) que perden un o dos electrons respectivament. Aquests cations poden formar enllaos inics amb anions.
 Adquisici d'electrons, formant-se anions, s el cas dels halgens (F, Cl, Br, I i At) o dels calcgens (O, S, Se i Te), que guanyen un o dos electrons respectivament. Aquests anions poden formar enllaos inics amb cations.

La regla s vlida pels enllaos inics pels elements que estan situats als extrems de la taula peridica. Tamb s vlida pels enllaos covalents dels elements del segon perode ja que els toms dels elements que es troben desprs del segon perode de la taula peridica, poden acomodar ms de 8 electrons a la seva capa externa. Exemples sn els compostos PCl5 i SF6. Tampoc els dos elements del primer perode (H i He) no la compleixen ja que la seva darrera capa noms pot acomodar dos electrons.

Algunes molcules o ions sumament reactius tenen toms amb menys de 8 electrons a la seva capa externa. Un exemple s el trifluorur de bor (BF3). A la molcula de BF3 l tom de bor central noms t 6 electrons al seu voltant. Aquest buit electrnic el predisposa a formar interaccions per omplir-lo.

Bibliografia.
 CARTMELL, E. i FOWLES, G.W.A. Valencia y estructura molecular. Revert, Barcelona, 1979.
 LEWIS, G.N. The Atom and the Molecule. J. Am. Chem. Soc. 1916, 38, 762-785. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239231" title="Jess Loroo Artega" nonfiltered="2847" processed="2844" dbindex="92881">

 Jess Loroo Artega (Larrabetzu, 10 de gener de 1926 - 12 d'agost de 1998) va ser un ciclista basc que fou professional entre els anys 1944 i 1962, durant els quals va aconseguir 65 victries.

La seva especialitat eren les etapes de muntanya, com proven el Campionat nacional en l'especialitat i la classificaci de la muntanya del Tour de Frana 1953. Va rivalitzar en aquest terreny amb Federico Martn Bahamontes.

Va guanyar la Volta a Espanya 1957, desprs d'haver estat segon el 1956, en qu fou superat per noms 13 segons. 

El 1953 aconsegu una victria d'etapa al Tour de Frana, a ms del Gran Premi de la Muntanya i la cinquena posici en el de 1957.  

Palmars.
1947;
 1r a la Pujada al Naranco;
 1r a la Pujada a Arantzazu;
1949;
 Campi de Bizkaia;
 1r a la Pujada a Arrate;
 1r al Circuit de Getxo;
1951;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1953;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana i vencedor del Gran Premi de la Muntanya;
1954;
 Campi d'Espanya de muntanya;
 1r a Iurreta;
1955;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa del Circuit Montanys;
 1r a la Pujada a l'Atalaia (Santander);
1956;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Astries;
 1r a la Bicicleta Eibarresa;
1957;
 1r a la Volta a Espanya i vencedor d'una etapa;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
 1r a Urduliz;
1958;
 1r a la Bicicleta Eibarresa i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1960;
 Vencedor d'una etapa a la Bicicleta Eibarresa;
 1r a Muxika;

Resultats a la Volta a Espanya.
1948. 21 de la classificaci general;
1950. 10 de la classificaci general;
1955. 4t de la classificaci general;
1956. 2n de la classificaci general;
1957. 1r de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1958. 8 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1959. 18 de la classificaci general;
1960. 9 de la classificaci general;
1961. 10 de la classificaci general;
1962. 13 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1953. 50 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1955. 20 de la classificaci general;
1956. 29 de la classificaci general;
1957. 5 de la classificaci general;
1960. 21 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1953. 43 de la classificaci general;
1954. 24 de la classificaci general;
1958. 7 de la classificaci general;






Enllaos externs.
Palmars de Jess Loroo ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239232" title="Ratpenat de musell llarg" nonfiltered="2848" processed="2845" dbindex="92882">


El ratpenat de musell llarg (Myotis myotis) s l'espcie ms gran del gnere Myotis, d'aspecte robust i ales amples.

Morfologia.

Tal com indica el seu nom, t un musell allargat, de forma ms o menys cnica. Les orelles fan entre 26 i 28 mm de llargada i si es dobleguen endavant sobrepassen entre 3 i 5 mm l'extrem del musell. El tragus s llarg (gaireb arriba a la meitat de l'orella), ample a la base i acabat en punta.

El pelatge s esps i curt. Al dors adopta tonalitats marrons grisoses clares, de vegades una mica vermelloses, mentre que el ventre s blanc griss. El musell, les orelles i el patagi sn de color gris marrons. Les cries sn ms fosques que els adults, de color gris cendra.

Dimensions corporals: cap + cos (65 - 84 mm), cua (40 - 60 mm), avantbra (55 - 68 mm) i envergadura alar (350 - 450 mm).

Pes: 18 - 45 g.

Hbitat.

Boscos i altres rees amb una cobertura arbria o arbustiva prou desenvolupada, tant a les planes com a la muntanya, per no a grans altituds.

Tpicament caverncola, s'allotja en coves humides.

Costums.

Surt tard a la nit, quan ja fa estona que s'ha post el sol, i si fa fred o plou prefereix quedar-se amagat. Generalment caa a 5-10 m d'alada, si b tamb pot fer-ho arran de terra, amb un vol lent i pesat fcil de reconixer.

Molt gregari, forma colnies de centenars d'individus, que es pengen de les parets i el sostre de les coves en rams molt compactes, de vegades associats amb altres ratpenats caverncoles, com els ratpenats de ferradura, el ratpenat de musell agut i el ratpenat de cova.

Espcies semblants.

El ratpenat de musell agut presenta sovint un floc de pls blanquinosos al front i t les orelles una mica ms curtes (no superen els 26 mm).

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 102-103.

Enllaos externs.

 Informaci sobre el ratpenat de musell llarg. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239234" title="Benito Jos Durn Snchez" nonfiltered="2849" processed="2846" dbindex="92884">
Benito Jos Durn Snchez (Barcelona 22 d'octubre de 1946) s un activista social catal. Va quedar afectat per ceguesa total a causa d una malaltia immune l any 1986. Des d aleshores ha dut a terme una intensa activitat per promoure la qualitat de vida i la integraci social de les persones discapacitades com a representat d aquest collectiu en diversos organismes i amb una constant presncia pblica en els mitjans de comunicaci, on ha estat entrevistat amb relaci a temes de salut, transport i participaci ciutadana. Ell mateix ha estat un exemple d integraci, ja que durant dotze anys va mantenir la seva activitat laboral prvia un cop fetes les adaptacions tcniques necessries al seu lloc de treball. 

Des del mateix any en qu va quedar cec i fins al 1994, va ser president de la Comunitat de Propietaris Vista Parc, del barri de Can Bar. L any 1989 va ser elegit per primera vegada representant de les persones discapacitades a la Junta Rectora de l Institut Municipal de Persones amb Disminuci de Barcelona (IMPDB), crrec que va renovar en eleccions posteriors. En aquesta mateixa instituci va ser nomenat president de la Comissi de Transports el 1998. Dos anys ms tard es va incorporar com a membre als consells de participaci de persones amb disminuci dels districtes municipals d Horta i Grcia.

Tamb ha participat en qualitat de collaborador a la Federaci ECOM, que agrupa unes 125 entitats que treballen per la integraci social de les persones afectades per discapacitat fsica. Des de 1989, a ms, s membre de la junta directiva de la Lliga Reumatolgica Catalana, i l any 2006 va ser nomenat vicepresident primer de la Confederacin Espaola de Pacientes Reumticos (CONFEPAR). Tamb ha tingut una presncia destacada en frums europeus sobre participaci ciutadana i transport. El 2002 va ser reconeguda la seva trajectria personal amb la concessi d un dels Premis Horta-Guinard. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239235" title="Antawn Jamison" nonfiltered="2850" processed="2847" dbindex="92885">


Antawn Cortez Jamison (nascut el 12 de juny de 1976 en Shreveport, Louisiana) s un jugador de bsquet professional de l'NBA que actualment milita als Washington Wizards. Jamison tamb es troba en la llista de jugadors de lla Selecci d'Estats Units. Jamison mesura 2.06 m, pesa 107 kg i juga com a aler.

Trajectria esportiva.

Universitat.
Jug el seu bsquet universitari en la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill. En les seves tres temporades en carolina del Nord va tenir una mitjana de 19.0 punts i 9.9 rebots per partit. En el seu ltim any universitari va rebre els premis Naismith i Wooden com el millor jugador universitari de la temporada 1997-1998. En els seus tres anys, Carolina del Nord va assolir arribar als semifinals nacionals (Final Four) dues vegades.

Professional.
Jamison va ser seleccionat per Toronto Raptors amb la quarta selecci en el Draft de 1998. Va ser traspassat immediatament a Golden State Warriors a canvi del seu company universitari Vince Carter. Jug cinc anys en Golden State i desprs va ser traspassat als Dallas Mavericks. Mentre jug en Dallas es guany el premi al millor sis home de l'NBA. L'any segent va ser traspassat de nou, aquesta vegada a Washington Wizards. En la temporada 2004-2005, va ser triat per a jugar l'All-Star Game.

Equips.
Golden State Warriors (1998-2003);
Dallas Mavericks (2003-2004);
Washington Wizards(2004- present);

Enllacis externs.
Fitxa de Jamison en NBA.com;
Web oficial d'Antawn Jamison;
Estadstiques d'Antawn Jamison;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239237" title="Sam Cassell" nonfiltered="2851" processed="2848" dbindex="92886">


Samuel (Sam) James Cassell s un jugador de bsquet nord-americ, que en l'actualitat juga en l'equip dels Boston Celtics de l'NBA. Va nixer el 18 de novembre de 1969 a Baltimore, Maryland. Fa 1,91 metres i juga de base. Aquesta s la catorzena temporada que juga professionalment.

Trajectria esportiva.

Universitat.
Va jugar durant dos anys en la Universitat Estatal de Florida, en els quals promitj 18,3 punts, 4,4 rebots i 4,4 assistncies per partit.

Professional.
Va ser triat en el lloc 24 de la primera ronda del Draft de l'NBA de 1993 pels Houston Rockets, on va jugar tres temporades, ajudant al seu equip en la consecuci de dos anells de campi, en 1994 i 1995. desprs de ser traspassat, en la temporada 1996-97 va jugar en tres equips diferents: Phoenix Suns, Dallas Mavericks i, finalment, New Jersey Nets, on es va quedar dues temporades ms. Al llarg de tota la seva carrera ha estat embolicat en diversos mltiples traspassos, alguna cosa sorprenent tenint en compte el seu rendiment, ja que, excepte els seus dues primeres temporades, sempre ha promitjat xifres entorn dels 16 punts i 8 assistncies per partit, sent pea clau en cadascun dels equips pels quals ha passat. En 1999 s traspassat a Milwaukee Bucks, on rom fins a 2003, on de nou fa les maletes per a anar a jugar a Minnesota Timberwolves, equip que en 2005 el traspassa de nou als Clippers, on rendeix a un alt nivell en la seva primera temporada, duent al seu equip a les semifinals de la Conferncia Oest.

En la temporada 2006-2007, malgrat els seus 37 anys, seguia rendint a un bon nivell promitjant 12,5 punts i 4,8 assistncies en gaireb 25 minuts de joc per partit.

Actualment juga amb els Boston Celtics.

Equips.
 Houston Rockets (1993-1996);
 Phoenix Suns (1996);
 Dallas Mavericks (1996);
 New Jersey Nets (1997-1999);
 Milwaukee Bucks (1999-2003);
 Minnesota Timberwolves (2003-2005);
 Los Angeles Clippers (2005- );

Enllaos externs.
Fitxa a NBA.com;
Estadstiques de Sam Cassell;
A Sam Cassell Fansite;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239238" title="Ratpenat de musell agut" nonfiltered="2852" processed="2849" dbindex="92887">


El ratpenat de musell agut (Myotis blythii) s un ratpenat amb la forma del musell, allargat i cnic.

Morfologia.

L'orella fa entre 23 i 26 mm de llargada i va proveda d'un tragus llarg i punxegut, en forma de llanceta, que arriba gaireb a la meitat del pavell. L'esper ocupa la meitat de la distncia entre el peu i la cua.

Pelatge curt, de color gris amb tons bruns pel dors i blanc griss pel ventre. Sovint presenta un floc de pls blanquinosos al front. El musell, les orelles i el patagi sn de color marr griss clar, i el tragus, blanc grogs.

Dimensions corporals: cap + cos (54 - 76 mm), cua (53 - 59 mm), avantbra (52 - 63 mm) i envergadura  alar (380 - 400 mm).

Pes: 15 - 28 g.

Hbitat.

Regions amb arbres i arbustos poc frondosos, on s'amaga en coves i altres cavitats subterrnies i, amb menys freqncia, en construccions humanes abandonades. Tamb se'l pot trobar en poblacions.

Costums.

Surt a caar quan es comena a fer fosc o b quan ja s de nit, i emprn un vol lent i regular.

Sovint comparteix el refugi amb altres ratpenats tpicament caverncoles, com ara els ratpenats de ferradura, el ratpenat de musell llarg i el ratpenat de cova.

Espcies semblants.

El ratpenat de musell llarg s una mica ms gros, t les orelles ms llargues (d'entre 26 i 28 mm) i no presenta mai un floc de pls blanquinosos al front.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 100-101.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta espcie animal. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239240" title="Teresa Salvador i Salvador" nonfiltered="2853" processed="2850" dbindex="92889">
Teresa Salvador i Salvador (Barcelona 14 de desembre de 1924) s una activista social catalana que  ha dedicat tota la seva vida a la lluita per la millora de les condicions de vida al barri de Verdum. Membre de la Germandat Apostlica del Cor de Jess, des dels anys cinquanta ha desenvolupat una intensa activitat social al barri, tant des de l associaci de vens com al collegi Luz Casanova, on va ser membre del consell escolar i fundadora del club de bsquet, mrit que la Federaci Catalana de Basquetbol li va reconixer atorgant-li la medalla d argent de l entitat.

Com a membre de l Associaci de Vens de Verdum ha intervingut en nombroses campanyes adreades a millorar l habitatge, els serveis pblics, els equipaments i la qualitat general de l entorn urb del barri, campanyes que s han materialitzat en projectes com ara el cobriment de la ronda de Dalt, la remodelaci del polgon conegut com a Habitatges del Governador  un important projecte de reforma iniciat el 1992 que ha suposat la construcci de ms de 600 habitatges , la potenciaci i diversificaci del transport pblic, la collocaci de semfors o la installaci d equipaments per a la gent gran i els nens en situacions de risc. Una de les fites ms rellevants en aquest darrer mbit de treball ha estat precisament la construcci d una residncia i centre de dia per a gent gran al solar del cinema Cristal.

Tamb ha dut a terme una labor molt destacada de promoci de l esport impulsant l obertura del pati del collegi Luz Casanova a tots els nens i nenes del barri, ha participat en la dinamitzaci del bsquet a l escola i ha collaborat activament en totes les gestions adreades a aconseguir una pista de bsquet adequada a les necessitats de la zona. La Generalitat de Catalunya va reconixer la seva tasca en favor de l esport popular amb la creaci del Trofeu de Bsquet Teresa Salvador. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239241" title="Pepsi Center" nonfiltered="2854" processed="2851" dbindex="92890">


El Pepsi Center (tamb conegut com The Can) s un pavell multiesportiu situat a Denver, Colorado. s la llar de diversos equips de diferents esports, com sn Colorado Avalanche, Denver Nuggets, Colorado Mammoth i Colorado Crush. Quan no s usat per cap conjunt de Denver, el pavell freqentment s utilitzat per a concerts musicals. El Pepsi Center, a ms, servir com seu de la Convenci Nacional Democrtica de 2008.

Construcci.

El Pepsi Center va ser construt com part del programa esportiu de millora juntament amb el Coors Field, casa de Colorado Rockies, i l'Invesco Field, de Denver Broncos. El complex va ser construt per a ser fcilment accessible, sent allotjat en la Speer Boulevard, carretera principal del centre de Denver, i amb una sortida propera a la Interstate 25. A ms, en el costat oest del complex, hi ha una estaci ferroviria, la Pepsi Center/Elitch Gardens.

El 20 de novembre de 1997 es va comenar a construir el pavell, sent acabat l'octubre de 1999. L'obertura del complex est marcada pel concert que va donar Celine Dion. La capacitat de l'estadi s de 19.309 per als partits de bsquet i de 18.007 per a l'hoquei i lacrosse. Tamb inclou un camp d'entrenament de bsquet usat pels Nuggets, i el restaurant Blue Sky Grill, accessible tant des de dintre com per fora del complex.

Abans de la seva construcci, Denver Nuggets i Colorado Avalanche disputaven els seus partits en el McNichols Sports Arena, un pavell que des de llavors ha estat derrut i actualment s utilitzat com prquing de l'Invesco Field.

Esdeveniments.
El Pepsi Center ha estat anfitri de diversos esdeveniments esportius, com l'All-Star de l'NHL i NBA el 2001 i 2005 respectivament, o les Finals de l'Stanley Cup en 2001. De 2004 a 2006, va servir com seu del torneig mascul de bsquet de la Mountain West Conference. El 2004, Denver va ser seleccionat com una de les cinc ciutats a albergar el Dew Action Sports Tour, una nova franqucia d'esports extrems que va comenar el 2005. Titulat Right Guard Open, l'esdeveniment inaugural va ser albergat pel Pepsi Center del 6 al 10 de juliol. El Dew Action Sports va tornar a Denver el 2006 del 13 al 16 de juliol.

Enllacis externs.
 Web oficial del Pepsi Center;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239243" title="Electropop" nonfiltered="2855" processed="2852" dbindex="92891">
L'electropop (tamb anomenat Technopop) s un estil particular de synth pop que va florir al principi dels anys 1980, encara que els primers enregistraments es van realitzar a finals dels anys 1970.

Molts conjunts musicals han continuat usant aquest tipus de so en els anys 1990 i en els anys 2000. L'electropop es caracteritza freqentment per un so electrnic i repetitiu.

Les canons electre pop sn en el fons canons pops, amb melodies i ritmes simples i enganxosos, per que es diferencien de les canons de msica balli que el gnere electropop ajudo a inspirar - techno, dub, house, electroclash, etc. A l'electropop s'emfatitza la composici musical per sobre de la capacitat de ball. L'electropop est relacionat amb el moviment Neo Romntic de comenaments dels anys 1980, i els moviments synthpop i electroclash a partir dels anys 1990.

Actualment ha anat fent-se ms popular, plasmat en artistes com Justin Timberlake, Britney Spears, Kylie Minogue, Madonna i grups mexicans com Belanova i Moenia i a Argentina per Lourdes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239247" title="Amparo Llanos" nonfiltered="2856" processed="2853" dbindex="92892">
Amparo Llanos (27 de maig de 1965) s una guitarrista i compositora espanyola membre del grup de msica Dover, fundada el 1992. s la lder de la banda junt amb la seva germana Cristina.

Abans de la fundaci de la banda va treballar a la botiga de la seva mare a Majadahonda. Ens les seves influncies es troben The Beatles, Nirvana o R.E.M. Dover va treure el seu primer lbum el 1994 amb la seva germana Cristina (Veus i guitarra)i amb Jess (bateria), van trobar un baixista (lvaro Daz) i van gravar l'lbum Sister, amb el qual es van emportar una gran decepci en vendre sol 400 cpies. Desprs arribaria Devil came to me (1997) amb el que van aconseguir un notable xit de vendes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239248" title="Al Harrington" nonfiltered="2857" processed="2854" dbindex="92893">


Albert (Al) Harrington (nascut el 17 de febrer de 1980 a Orange, New Jersey) s un jugador professional de bsquet que milita als Golden State Warriors de l'NBA.

 Carrera .
 High School .
Va passar tres anys en l'Institut St. Patrick's, en els quals en total va anotar 1.307 punts, va agafar 1.104 rebots, pos 179 taps, va repartir 152 assistncies i va robar 71 pilotes. En el seu any senior, promitj 18.4 punts i 11.5 rebots, procedent de l'Institut Roselle, A New Jersey, on va jugar el seu any freshman (novell).

 NBA .
Als 18 anys d'edat, va ser seleccionat per Indiana Pacers en el lloc 25 del Draft de 1998. A Indiana va passar-hi sis anys, principalment sortint des de la banqueta. En la seva primera campanya en la lliga va jugar molt poc, tan sol apareixent en 21 partits i promitjant 7.6 minuts. A ms, va formar part dels Pacers que van arribar a les Finals de l'NBA en 2000.

Per la seva temporada de consagraci va arribar a la temporada 2001-02, en la qual promitj 13.1 punts i 6.3 rebots, per la seva gran campanya se'n va anar avall quan es va lesionar el genoll en un partit davant Boston Celtics i es va perdre 38 partits de lliga regular. Va tornar totalment recuperat la temporada segent, promitjant 12.2 punts i 6 rebots, comenant com a titular en 37 partits. En la temporada 2003-04, en canvi, el seu paper de sis home va ser molt important en la franqucia, promitjant 13.3 punts i 6.4 i finalitzant segon en la votaci al premi al millor sis home.

El 15 de juliol de 2004, Harrington va ser traspassat a Atlanta Hawks per Stephen Jackson, a causa de qu no estava content en l'equip sortint contnuament des de la banqueta. En els Hawks va ser titular, per l'equip no va passar de ser un dels pitjors de la lliga.

En 2006 es va convertir en agent lliure i va ser signat pels Hawks i immediatament traspassat de nou als Pacers a canvi d'una primera ronda de draft de 2007. No obstant aix, el 17 de gener de 2007 va formar part d'un intercanvi que l'enviava juntament amb Stephen Jackson, Sarunas Jasikevicius i Josh Powell a Golden State Warriors per Troy Murphy, Mike Dunleavy, Ike Diogu i Keith McLeod. En els Warriors va ser titular des del primer moment, ajudant a l'equip a collocar-se en playoffs.

 Enllaos externs .
el_harrington/ NBA.com Perfil d' Al Harrington;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239250" title="Cristina Llanos" nonfiltered="2858" processed="2855" dbindex="92894">

Cristina Llanos (nascuda el 3 de desembre de 1975), s una cantant i guitarrista del grup madrileny Dover.

Va deixar els estudis desprs de repetir 3r de BUP, desprs de viure sis mesos a Londres va treballar a les botigues de roba que la seva mare regenta en un centre comercial de Majadahonda. s la germana menor d'Amparo Llanos, guitarrista i lder de la banda Dover, que va influir en ella ensenyant-lo a tocar la guitarra i donant-lo a conixer grups musicals com The Beatles, R.E.M. o Nirvana.

Va tenir una breu estada a Anglaterra de mig any desprs de la qual va tornar i va comenar la seva carrera musical.

Va comenar la seva carrera el 1994 amb la seva germana Amparo i amb Jess, van trobar un baixista (lvaro Daz) i van gravar l'lbum "Sister", amb el qual es van emportar una gran decepci en vendre sol 1000 cpies. Desprs arribaria "Devil came to em " (1997) amb el que van aconseguir un notable xit de vendes, 40.000 cpies. El 2006, van publicar el que fins ara s el seu ltim lbum, Follow the city ligths.

 Vegeu tamb .

 Amparo Llanos;
 Dover (grup musical);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239251" title="Pepita Ferrer Martnez" nonfiltered="2859" processed="2856" dbindex="92895">
Pepita Ferrer Martnez (Barcelona 18 de mar de 1931) s una dirigent venal catalana. De petita va viure a l Eixample i, ms tard, a Sant Vicen dels Horts. L experincia de la guerra civil espanyola la va marcar profundament, ja que va viure de prop els bombardeigs de la ciutat  el seu avi va morir en un d ells  i, un cop acabat el conflicte, el seu pare va ser recls durant dos anys en un camp de concentraci a Montjuc i posteriorment va ser vctima de diferents represlies. Aquests fets, a ms de la repressi exercida per la dictadura envers la cultura catalana, van decantar el seu comproms social i poltic.

Durant els anys cinquanta, afiliada al PSUC juntament amb el seu marit, Pepita Ferrer va intervenir activament en la lluita poltica clandestina. Ms tard, al comenament de la dcada dels setanta, es va incorporar al moviment venal a travs de les associacions del carrer de Viladrosa i de Porta. Va destacar en la campanya reivindicativa dels semfors del passeig de Verdum, arran de la qual va ser nomenada presidenta de l Associaci de Vens de Porta, crrec que va ocupar fins 2003.

D entre les reivindicacions venals que Pepita Ferrer ha impulsat o canalitzat des de l esmentada associaci al llarg dels anys, i de les quals han sorgit importants
millores per al barri, cal esmentar la construcci de les escoles Sller (actualment Palma de Mallorca) i Splai; la construcci dels habitatges de Renfe Meridiana (carrer Manuel Sanchis i Guarner); l obertura i urbanitzaci de la plaa Sller, en un solar destinat inicialment a la construcci de pisos, i la consecuci dels terrenys per alCasal de Gent Gran Casa Nostra. A principi dels anys setanta, a ttol individual, Pepita Ferrer va denunciar als mitjans de comunicaci el trgic cas de la mort d uns nens a causa d una substncia txica emprada en la fabricaci d una marca de petards, denncia per la qual va rebre un guard de Rdio Nacional d'Espanya. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239252" title="Sebastian Telfair" nonfiltered="2860" processed="2857" dbindex="92896">


Sebastian Telfair (nascut el 9 de juny de 1985 a Brooklyn, Nova York) s un jugador nord-americ de bsquet que milita als Minnesota Timberwolves de l'NBA.

Carrera.
High School.
Telfair va acudir a l'Abraham Lincoln High School, des del qual va saltar a l'NBA, convertint-se amb la seva alada d'1,83 en el jugador ms baixet a ser triat en el draft procedent de l'institut. Durant el seu any snior, Sebastian es va comprometre amb la Louisville Cardinals i amb el seu entrenador Rick Pitino. No obstant aix va decidir saltar al profesionalisme i deixar en l'estacada l'opci de l'NCAA.

NBA.
Sebastian Telfair va ser triat per Portland Trail Blazers en el lloc 13 del draft de 2004. L'1 de gener de 2005, Telfair va quallar el seu primer gran partit en l'NBA, amb 14 punts, 5 rebots i 5 assistncies. Al mes segent, el febrer, el tcnic Kevin Pritchard, que havia substitut a Maurice Cheeks, va posar de titular a Telfair i aquest va respondre amb nombres decents, per la mala sort es va encebar amb ell perdent-se 23 dels ltims 28 partits i acabant Portland amb el pitjor rcord des de 1975. Va acabar la temporada 2004-05 amb 6.8 punts i 3.3 assistncies.

En la temporada 2005-06, amb Nate McMillan de nou tcnic, Telfair va comenar la campanya com a base titular. La seva producci va crixer poc, per encara eren molts els quals consideraven que era molt inexpert per a ser titular del lloc de base. El desembre de 2005 va sofrir una lesi en el seu dit pulgar que el va obligar a perdre's 12 partits en els quals Steve Blake li va guanyar el lloc. Amb l'equip sense cap opci de collocar-se en playoffs, Telfair va aconseguir el 5 d'abril de 2006 davant Houston Rockets la seva primera cistella guanyadora. Promitj 9.5 punts i 3.6 assistncies.

El 28 de juny de 2006, Telfair va ser traspassat, juntament amb Theo Ratliff i una 2a ronda de 2008, a Boston Celtics a canvi de Dan Dickau, Raef LaFrentz i la 7a elecci del draft de 2006, que va ser Randy Foye, per que seria desprs traspassat a Minnesota Timberwolves pel 6, Brandon Roy.

L'aposta va sortir malament, ja que en Boston va tenir un rendiment molt pobre, 6.1 punts i 2.8 assistncies. A la fi de juliol de 2007, va ser traspassat a Minnesota Timberwolves juntament amb Ryan Gomes, Theo Ratliff, Al Jefferson i Gerald Green a canvi de l'ala-pivot Kevin Garnett.

Incidents.
 El 15 de febrer de 2005 els Blazers el van multar desprs de trobar-li una pistola en el jet privat de l'equip a l'Aeroport Internacional de Boston. El jugador va afirmar que l'arma pertanyia a la seva nvia Samantha i que sense voler s'havia dut la seva bossa a l'hora de viatjar amb l'equip.

 El 16 d'octubre de 2006 la policia va investigar una possible relaci del jugador amb el tiroteig del cantant de rap Fabolous, que va rebre un tir en la cama a la sortida de la discoteca Justin's. Telfair es trobava en la discoteca aquesta nit i el tiroteig es va produir poc desprs que al base dels Celtics li arrenquessin del coll una cadena valorada en 50.000 dlars.

 El 20 d'abril de 2007 Sebastian Telfair va ser detingut per dur una pistola desprs que la policia el pars per anar a massa velocitat. Condua a ms de 120 km/h en una zona on no es podien passar els 70 km/h. Telfair es trobava a Nova York i anava amb un amic en el cotxe. Per si fos poc, condua amb un carnet de Florida que estava caducat i duia sota el seient del co-pilot una pistola del calibre 45. De manera que va ser detingut per possessi d'armes de segon grau, per conduir sense llicncia i per sobrepassar el lmit de velocitat.

Enllaos externs.
Perfil a NBA.com de Sebastian Telfair;
Web Oficial de Sebastian Telfair;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239255" title="Salvador Angosto Calvet" nonfiltered="2861" processed="2858" dbindex="92897">
Salvador Angosto Calvet (Barcelona el 14 d'abril de 1947) s un sindicalista i dirigent venal catal. Nascut al si d una famlia resident a les Cases Barates del Bon Pastor, ha dut una vida de gran activisme social i poltic centrat en la millora de les condicions de vida del barri i, de manera destacada, al servei dels seus convens del polgon de les Cases Barates. 

Encara en l poca franquista, va ser president de l Asociacin de Cabezas de Familia, una entitat que va nixer en el marc de la Llei d'Associacions de 1964, i que va ser precursora de l actual Associaci de Vens i Venes del Bon Pastor, de la qual va ser tamb president des del 1975 fins al 1980. El 1976, des de l esmentada associaci de vens, va presentar a l antic Patronato Municipal de la Vivienda un projecte de substituci dels habitatges de les Cases Barates, un projecte que va ser aprovat finalment a 2003. El trasllat dels primers vens i venes als habitatges de la primera fase de remodelaci del polgon va ser al gener de 2007.

En el vessant poltic, ha estat secretari de Poltica Municipal del PSC a Sant Andreu i, ms tard, primer secretari del PSC al Districte de Sant Andreu. Ha tingut una presncia important en l Administraci municipal del districte, des de l poca de Germ Vidal fins a la d Ernest Maragall, com a conseller en diverses rees: Urbanisme, Seguretat, conseller de la Franja del Bess (Bon Pastor, Bar de Viver i Trinitat Vella), i tamb com a vicepresident.

Encara que pintor de professi, Salvador Angosto exerceix actualment a la Generalitat donant classes de garantia social a joves que han deixat els seus estudis per facilitar-los trobar una sortida professional i personal. Ha estat tamb president de l Associaci de Mares i Pares d Alumnes de les escoles parroquials del Bon Pastor, i candidat del sindicat Comissions Obreres al seu comit d empresa. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239256" title="Uni Esportiva Trrega" nonfiltered="2862" processed="2859" dbindex="92898">


La Uni Esportiva Trrega s un equip de futbol provinent de la ciutat de Trrega (Lleida).

Actualment juga a la Primera Catalana per ha passat 14 anys a la Tercera Divisi. El seu estadi, La Plana, t una capacitat per a unes 3.500 persones. Antigament l'estadi targar acollia a unes 1.000 persones, per fa poc, va ser engrandit a la xifra actual.

L'equip targar, va estar-se 11 temporades seguides a la Tercera Divisi (1994-2005), i es va convertir en un mtic de la categoria. Lstimablement, la temporada 2004/2005, va firmar una campanya nefasta, classificant-se com a 20, amb 24 punts. Desde de llavors, el Trrega, es troba a Primera Catalana, encara que aquest any, el Trrega, aspira a tornar a la categoria. 


 Temporades a Tercera Divisi .
 1950/1951 16;
 1951/1952 14;
 1952/1953 18;
 1994/1995 2on;
 1995/1996 1er;
 1996/1997 7;
 1997/1998 14;
 1998/1999 7;
 1999/2000 13;
 2000/2001 11;
 2001/2002 10;
 2002/2003 10;
 2003/2004 13;
 2004/2005 20;

 Palmars .
 1 Lliga de Tercera Divisi (1995-1996);

 Plantilla 2007/2008 .

























 Jugadors Famosos .
A la Uni Esportiva Trrega, hi va jugar el fams lateral Joan Capdevila, actual jugador del Vila-real CF (Primera Divisi), que s conegut per la seva facilitat a marcar gols al Reial Madrid





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239257" title="Acci Snchez" nonfiltered="2863" processed="2860" dbindex="92899">

scar Snchez, ms conegut com a Acci Snchez,o dj sancho s el productor musical i DJ del grup sevill d'Hip-hop SFDK. Va comenar a prendre contacte amb els plats i les taules de barreges a comenaments dels anys 90, el 1997 grava amb "SFDK" el seu primer treball en format professional.

 Discografia .

 En solitari .

 " subUrban Mix" (Maqueta) (Novembre 2002);
 " subUrban Mix 2" (Maqueta) (2003);
 "Creador sries vol.1" (EP) (Discs Creador, 2004);
 "Terror a la ciutat vol. 1" (Mixtape) (Discs Creador, 2004);
 "HipHop Classics vol. 1" 2005;

 Acci Snchez i Jefe de la M .

 "Kungfu Breaks" (Bobby Lo Records, 2003);
 "Funk i Trencaments de Servei" (LP) (Discs Creador, 2004);
 "Cinema Breaks" (LP) (Discs Creador, 2005);
 "Manual trencaments de servei vol. 1" 2005;

 Discografia amb SFDK .

 "Sevilla Krannz" (Maqueta) (1993);
 "Desprs de mil tornades" (Maqueta) (1995);
 "Aix va seriosament" (Maqueta) (1996);
 "Crida'l com ho vulguis" (Maxi) (Zeroporsiento, 1997);
 "Sempre forts" (LP) (Zona Bruta, 1999);
 "Des dels chiqueros" (LP) (Zona Bruta, 2000);
 "2001 odissea al llot" (LP) (Zona Bruta, 2003);
 "Desprs de... " (Maxi) (SFDK Records, 2004);
 "2005" (LP) (SFDK Records, 2005);
 "Original Rap University" (Maxi) (SFDK Records, 2006);
 "Els veterans" (LP) (SFDK Records, 2007);

 Collaboracions .

 Com Dj .

 Triple XXX "Sobren Paraules" (2002);
 ToteKing "Msica Para Enfermos" (2003);
 Cap de la M "Escapisme" (2005);
 995 "995 IV - Kompeticin2" (2004);
 Dj Yulian "Xoc! " (2004);
 Juanma "El que faltava" (2005);

 Com a Productor .

 ToteKing "Msica Para Enfermos" (2003);
 Juaninacka "Versi EP" (2003);
 Juaninacka "Calidoscopi" (2004);
 Juaninacka "L'Home" (2005);
 Juaninacka "Llums de ne" (2006);
 Falsalarma "Alqumia" (2005);
 El limiti "Dies insans" (2006);
 L'Excepci "Aguantant l'estrebada" (2006);
 Jesuly "D'or" (2006);

 Vegi tamb .

 SFDK;
 Zatu;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de SFDK ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239259" title="Mike Bibby" nonfiltered="2864" processed="2861" dbindex="92900">


Michael Bibby (13 de maig de 1979, a Cherry Hill, New Jersey) s un jugador de bsquet de la NBA que milita als Atlanta Hawks. Mesura 1,85 metres i pesa 86 kg, la seva posici natural s la de base i duu en l'esquena el nombre 10.

Seleccionat per Vancouver Grizzlies en la 2a posici de la 1a ronda en el Draft de l'NBA de 1998 procedent de la Universitat d'Arizona, jug aqu fins al 2001 quan va ser traspassat a Sacramento Kings.



 Enllaos externs .
Ficha NBA.com





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239260" title="Rundetrn" nonfiltered="2865" processed="2862" dbindex="92901">



La torre Rundetrn, nom que en dans significa "Torre Rodona", s un dels edificis ms emblemtics de Copenhaguen i fou construda per ordre del rei Christian IV de Dinamarca. Una de les seves caracterstiques s que per arribar al cim, en lloc de pujar per una escala cal fer-ho per un passads en forma helicoidal. La llegenda diu que el rei ho va exigir aix per tal de poder-hi pujar a cavall. Des del cim es pot observar una bonica panormica del centre de la ciutat. El jeroglfic de la faana que es pot veure a la fotografia explica que el rei Christian IV en va encarregar la construcci l'any 1624.

Actualment t una utilitat turstica, ja que ofereix molt bona vista sobre el centre de la ciutat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239262" title="Luis Felipe Zegarra" nonfiltered="2866" processed="2863" dbindex="92902">
Luis Felipe Zegarra Russo s un sacerdot peru seguidor del pensament del teleg Gustavo Gutirrez Merino.

 Biografia .

Nascut a Lima el 1938, Luis Felipe Zegarra va fer els seus estudis de Filosofia (1956-1958) i de Teologia (1959-1961) a la Facultat de Teologia de la Pontifcia Universitat Catlica de Xile, llicenciant-s'hi el 1962. El 1962 i el 1964 va fer estudis per al Doctorat en Teologia Moral a l'Acadmia Alfonsiana de la Pontifcia Universitat del Later a Roma.

Va ser Vicecanceller de l'Arquebisbe de Lima (1966-1967) i professor de teologia de l'Escola de Treball Social de la Pontifcia Universitat Catlica del Per, incorporant-se com a catedrtic de Teologia el 1967. Va ser membre de la Direcci d'Estudis Generals Lletres (1969-1973, 1975-1971), de la seva Comissi Reorganitzadora (1972-1973) i el seu Director (1974-1975), membre de Direcci de la Facultat de Lletres i Cincies Humanes (1969-1972) i Cap del Departament de Teologia set cops (1978-1981, 1984-1986, 1986-1988, 1996-1998, 1998-2000, 2002-2005 i 2005-2008).

Va ser assessor de la Uni Nacional d'Estudiants Catlics de Lima entre 1966 i 1978. L'abril de 1976 es va fer crrec de la Parrquia Santa ngela Merici del Callao. El maig del 2000 va ser nomenat rector en El Buen Pastor, a la mateixa dicesi del Callao.

 Obres .
 Hacia una cultura de vida;
 La subjetividad de la sociedad;
 Los pobres de Yavh;
 Apuntes sobre la teologa teresiana;
 Razones de la Esperanza;
 Defensa de la vida y fe cristiana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239264" title="Escola Municipal Ignasi Iglesias" nonfiltered="2867" processed="2864" dbindex="92903">
Escola Municipal Ignasi Iglsias s un centre educatiu que va obrir les seves portes el 17 de novembre de 1931. El seu origen se situa a l any 1930, quan l'associaci Amics d'Ignasi Iglsias va engegar una campanya de recaptaci de fons per aixecar una font en homenatge al poeta i dramaturg, fill de Sant Andreu de Palomar, que havia mort dos anys abans. La recaptaci va suposar un gran xit, per la qual cosa, i tenint en compte l aferrissada defensa que Iglsias havia fet de les escoles a l aire lliure mentre va ser membre del consistori barcelon, es van destinar els diners a la compra de la finca Les Carasses per crear-hi una escola pblica.

El centre, que pertanyia al Patronat d'Escoles Municipals, va seguir els principis de les escoles a l'aire lliure i impartia els ensenyaments d'acord amb el model
de l escola activa. Desprs de la guerra civil espanyola, molts mestres van ser depurats, per l escola va seguir oberta i els seus professionals van mantenir la ferma
voluntat d oferir un bon servei al barri. Amb la recuperaci de les institucions democrtiques es va crear la primera direcci collegiada i el consell escolar.

La intervenci pedaggica de l'escola Ignasi Iglsias es fonamenta en els models d'escola activa, la implantaci de les noves tecnologies, l educaci per i des de la diversitat cultural, el respecte per l entorn i una visi globalitzadora de l educaci. El centre ha estat el referent educatiu de Sant Andreu, i per les seves aules ha passat gran part dels vens i les venes del barri. El prestigi assolit ha fet que sigui una de les escoles amb ms sollicituds de matriculaci.

Destaca tamb per la seva implicaci en la vida del barri i la seva presncia en les festes populars, a les quals du el seu propi gegant. Actualment hi segueixen estudis uns 225 alumnes d entre 3 i 12 anys. El centre est integrat per la masia histrica Les Carasses, un edifici d estil modern i una nova planta que acull el gimns i sala d actes. El 2007 van rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web de l'EM Ignasi Iglesias;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239265" title="Font de Pando" nonfiltered="2868" processed="2865" dbindex="92904">
La Font de Pando est situada en la parrquia del mateix nom en el consell d'Oviedo a Astries.

Es tracta d'una font que aboca aigua miner medicinal de gran qualitat rica en sulfats i calci. La primera ressenya sobre la font es remunta a l'poca d'Ordoo II que la dna a la Catedral d'Oviedo. La font pblica, probablement construda el segle XVIII i realitzada en carreu de gres. T planta rectangular i alat neoclssic.

El cos de la font s'articula a tres carrers, la central ms ampla, en forma de medall, amb la segent inscripci: Reedificose/any 1820. Sota el medall, un relleu de pedra subjecta l'nica canella d'aigua. Es remata per un front triangular. La font est adossada i emmarcada per una a prop de pedra que impedeix despreniments.

La Font de Pando s un dels pocs exemples de fonts pbliques que es conserven en el consell d'Oviedo.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239266" title="Jerry Stackhouse" nonfiltered="2869" processed="2866" dbindex="92905">


Jerry Darnell Stackhouse (nascut el 5 de novembre de 1974 a Kinston, Carolina del Nord) s un jugador professional de bsquet de l'NBA que actualment milita als Dallas Mavericks.

Carrera.
Universitat.
Va assistir la Universitat de Carolina del Nord des de 1993 fins a 1995, on va jugar amb Rasheed Wallace. Amb els Tar Heels va passar dues temporades, promitjant en l'ltima 19.2 punts i 8.2 rebots per partit. Per llavors eren inevitables les comparances amb Michael Jordan i es deia que Stackhouse era el seu successor.

NBA.
Va ser triat per Philadelphia 76ers en la tercera posici del Draft de l'NBA de 1995. En la seva primera campanya, Stackhouse va liderar al seu equip en anotaci amb 19.2 punts per partits, sent nomenat en el millor quintet de rookies. En la temporada 1996-97, l'equip drafte a Allen Iverson. Combinats, ambds promitjaren 44.2 punts per partit per als 76ers.

A mitjan la temporada 1997-98, va ser traspassat a Detroit Pistons amb Eric Montross per Theo Ratliff i Aaron McKie. En la temporada 1999-2000, la seva segona campanya completa amb els Pistons, Stackhouse promitj 23.6 punts per partit. Un any ms tard, va explotar fins als 29.8, anotant 57 punts als Chicago Bulls en l'ltima jornada de la lliga.

Durant l'estiu del 2002, Stackhouse va ser enviat a Washington Wizards en un trasps que implicava a sis jugadors i que manava a Richard Hamilton a Detroit. En la seva primera temporada en els Wizards, Stackhouse va liderar a l'equip en anotaci amb 21.5 punts per partit. A causa d'una artroscpia en el seu genoll dret, Stack es va perdre 26 partits de la campanya segent.

En la pretemporada de 2004, Stackhouse va ser traspassat juntament amb Christian Laettner i una primera ronda a Dallas Mavericks a canvi d'Antawn Jamison. Stackhouse va servir esplndidament als Mavericks en el seu nou rol de sis home, convertint-se en un dels millors de la lliga.

Enllaos externs.
Web Oficial;
Perfil en NBA.com de Jerry Stackhouse;
Official Jerry Stackhouse MySpace;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239267" title="Berenguer III de Guillem" nonfiltered="2870" processed="2867" dbindex="92906">
Berenguer III de Guillem (Berenguer de Guilhem en occit) (1240 - ), senyor de Clarmont d'Alvrnia-Lodeva fou un militar occit al servei del rei de Frana.

El 1285, comandant un estol francs durant la Croada contra la Corona d'Arag, amb el que controlava la costa fins a Blanes, va incendiar Sant Mart d Empries per dies ms tard fou derrotat per un estol catal, tot i la superioritat numrica, a la Batalla naval de Sant Feliu de Guxols pels almiralls catalans Ramon Marquet Rub i Berenguer Mallol.

Fill de Berenguer II de Guillem i casat el 1306 amb Mathilde de Goth, va tenir dos fills, Alasie de Guillem, i Berenguer IV de Guillem, qui el va succeir com a senyor de de Clarmont d'Alvrnia i Lodeva

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239270" title="Temporada 1953-1954 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="2871" processed="2868" dbindex="92907">
El Real Madrid Club de Ftbol va guanyar el seu tercer ttol 21 anys desprs. El fitxatge d'Alfredo Di Stfano va ser fundamental per l'xit blanc, aquest va marcar 27 gols, aconseguint ser el mxim golejador del torneig. Tamb va debutar pel conjunt campi Paco Gento, extrem esquerre que tamb aconseguiria molts ttols pel club.

Classificaci general.





Promoci.





Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Campi: Real Madrid   ;

 Descensos: CA Osasuna, Real Jan, Real Oviedo i Sporting de Gijn;

 Ascensos: Mlaga CF i Hrcules CF.

Mxim golejador .



Porter menys golejat .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239271" title="Juan Carlos Rodrguez Moreno" nonfiltered="2872" processed="2869" dbindex="92908">
Juan Carlos Rodrguez Moreno, conegut com "Juan Carlos", va ser un futbolista espanyol dels anys 80' i 90'. Va nixer el 19 de gener de 1965 a Puente Castro (Lle). Va destacar com a defensa lateral esquerre, i va jugar 14 temporades com a professional en quatre equips de primera divisi de la Lliga espanyola de futbol: el Real Valladolid, Atltico de Madrid, FC Barcelona i Valncia CF. Va ser en el FC Barcelona, en el que va militar tres temporades, on va aconseguir els seus majors xits professionals: tres campionats de Lliga i la Copa d'Europa de 1992, la final dels quals va jugar ntegrament com titular.

Va ser una vegada internacional amb la Selecci nacional de futbol d'Espanya: ell 17 d'abril de 1991, quan Espanya va perdre a Cceres, per 0-2, davant de la Selecci nacional de futbol de Romania.

 Clubs .

 Real Valladolid: 1984-1987.
 Atltic de Madrid: 1987-1991.
 FC Barcelona: 1991-1994.
 Valncia CF: 1994-1995.
 Real Valladolid: 1995-1998.

 Palmars .

 1 Copa d'Europa: 1991-1992, amb el FC Barcelona.
 3 Lliga espanyola de futbol: 1991-1992, 1992-1993 i 1993-1994, amb el FC Barcelona.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239272" title="Gloria Baon Fbregas" nonfiltered="2873" processed="2870" dbindex="92909">
Glria Ban Fbregas (barri del Clot, Barcelona, 1955) s una dirigent associativa catalana. Inquieta i molt activa, el 1968 es va fer scia de la cooperativa de consum llavors anomenada La Hormiga Martinense. En aquesta entitat es va integrar en un grup de teatre amateur i en un altre de ball. Al llarg dels anys setanta va comenar a participar activament en el mn de les festes majors i en la vida associativa del barri.

La crisi que a final d aquella dcada va fer perillar l entitat va impulsar un perode de lluites i reivindicacions que va acabar, el 4 de febrer de 1983, amb la compra de la Formiga Martinenca per part de l Ajuntament i la firma d un acord de cessi. Pocs anys desprs es va incorporar a la gesti de l entitat  constituda en societat cooperativa per treballar en l mbit de la cultura  com a vocal de la junta. El 1990 en va ser nomenada sotspresidenta, comptable dos anys ms tard, i finalment, el 1999, n assol la presidncia.

En tots aquests anys, amb la voluntat de recuperar l antiga esplendor, la Formiga ha diversificat les seves activitats i ha potenciat la seva presncia en la vida del barri. Algunes fites importants han estat l ampliaci dels locals amb la incorporaci de la planta baixa, abans ocupada per la cooperativa de consum, i la celebraci dels actes del centenari, entre mar de 2002 i mar de 2003. Ha estat tamb un objectiu de la presidenta obrir la Formiga a la gent gran i a les persones discapacitades.

Glria Ban ha tingut un inters especial en la promoci del teatre amateur: ha impulsat activitats en centres com l Antiga del Camp de l Arpa o la Cooperativa La Amistad, i ha acollit al si de la Formiga l Escola d'Actors de Barcelona i entitats sense local propi, com l Orfe Martinenc. s membre de la Comissi Permanent de Civisme de Barcelona. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239274" title="Jason Terry" nonfiltered="2874" processed="2871" dbindex="92910">


Jason Terry (Seattle, Estats Units, 15 de setembre de 1977) s un jugador de bsquet de l'NBA. Mesura 1'87 i pesa 83 Kg.

Va jugar a la universitat d'Arizona. En el Draft de l'NBA de 1999 va ser triat en la desena posici de la primera ronda pels Atlanta Hawks, on va jugar fins a la temporada 2003-04. Va ser triat en el segon millor quintet de rookies en la seva temporada de debut entre els professionals, desprs de promitjar 8,1 punts i 4,3 rebots. Va ser traspassat als Dallas Mavericks, complint en l'actualitat la seva tercera temporada en l'equip de Texas.

Porta el nombre 31, juga de base i t una experincia de 7 anys a l'NBA. Actualment promitja 17,1 punts i 5,2 assistncies per partit.

Enllaos externs.
Fitxa a NBA.com;
Estadstiques de Jason Terry;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239276" title="Joan Barot i Oliv" nonfiltered="2875" processed="2872" dbindex="92911">

Joan Barot i Oliv (la Garriga, 23 de mar de 1942) s un mestre catal.

Curs estudis a l'escola que dirigia el seu pare, Manuel Barot. Portat per la seva vocaci, l'educaci dels infants, segu estudis de Magisteri i comen a exercir a la Garriga. Tres anys ms tard es va traslladar a Barcelona i va treballar a l'Escola Pere Vila. S'un seguidament al projecte educatiu endegat pel seu pare a l'Acadmia Sant Llus del Poblenou, que el 1973 es fusionaria amb el Collegi Purssim Cor de Maria. Va nixer aix l'Escola Grvol, de la direcci de la qual Joan Barot es feu crrec amb 30 anys.

Des d'un primer moment va fer efectiva la coeducaci i inici l'ensenyament del catal. Tamb orient l'ideari de l'escola envers l'educaci integral dels alumnes i la promoci dels valors de l'humanisme cristi dins del respecte pel pluralisme. Impuls la creaci d'una de les primeres associacions de pares de la ciutat. El 1995 va promoure la creaci d'una cooperativa educativa mixta que es va iniciar amb quinze membres i que el curs 2006 va arribar a tenir 38 professors socis de treball i 415 famlies scies de consum. Des de la fundaci de l'escola Grvol, Joan Barot hi ha treballant de mestre i director, i com a president del Consell Rector de la cooperativa. Dins del seu objectiu de constant innovaci pedaggica, ha promogut programes per millorar el domini de l'angls i la utilitzaci de les noves tecnologies per part dels alumnes. La seva tasca ha contribut a fomentar l'esperit cooperatiu al Poblenou. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239277" title="Joe Johnson" nonfiltered="2876" processed="2873" dbindex="92912">


Joe Marcus Johnson (29 de juny de 1981, en Little Rock, Arkansas) s un jugador de bsquet NBA que milita als Atlanta Hawks. Mesura 2,01 metres i pesa 102 kg, la seva posici natural s la d'escorta i duu en l'esquena el nombre 2.

Va ser triat el nombre 10 del draft per Boston Celtics de la universitat d'Arkansas, on sense jugar ni un partit va ser traspassat a Phoenix Suns i all suc fins al 2005, quan va ser traspassat a Atlanta Hawks.





Enllaos externs.
Fitxa a NBA.com


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239282" title="Pius Alibek Hermez" nonfiltered="2877" processed="2874" dbindex="92913">
Pius Alibek Hermez  (Ainkawa, Kurdistan iraqui, 1955) s un filleg i restaurador iraqui d'tnia assria. Va estudiar Filologia Anglesa a Bagdad i desprs va continuar estudiant a Londres. Ha enfocat la seva carrera cap a la lingstica histrica comparada i l origen i l evoluci de les llenges. Va arribar a Barcelona el 1981. Es va dedicar a l ensenyament d idiomes  va fer classes a diverses escoles i tamb a la universitat , a les traduccions per a El Peridico de Catalunya i tamb al programa de la comunitat europea Manumed, dedicat a salvaguardar el patrimoni manuscrit de la Mediterrnia oriental. Parla amb fludesa arameu, angls, rab, kurd, catal i castell.

Des de 1997 regenta el popular restaurant Mesopotmia, especialitzat en cuina de l Iraq, al carrer de Verdi. Collabora en el programa Els viatgers de la Gran Anaconda, de Catalunya Rdio, on porta l espai Paraules viatgeres, en el qual busca com van nixer i quina ha estat l evoluci de les paraules, sobretot les provinents d Orient. Per a ell, la llengua i la cuina formen part de la cultura, la qual entn com un gran arbre d on surten nombroses branques que tenen un mateix origen. D aquesta manera, tant a la cuina com a les lletres, intenta buscar sempre els elements originals comuns a la seva cultura d origen i a l actual, compaginant-les, respectant-les i estimant-les.

Durant les mobilitzacions contra la guerra de l any 2003 es va convertir en un referent de la lluita per la pau. s un defensor de la democrcia i el civisme com a formes i valors essencials per viure en societat. EL 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. Ha tradut al catal  L'edifici Iaqubian, d Alaa Al Aswani.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Pius Alibek;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239283" title="Gerald Wallace" nonfiltered="2878" processed="2875" dbindex="92914">


Gerald Jermaine Wallace (nascut el 23 de juliol de 1982 a Sylacauga, Alabama) s un jugador professional de bsquet que milita en les files dels Charlotte Bobcats de l'NBA.

Carrera.
Universitat.
Desprs de graduar-se en l'institut en 2000, on va ser nomenat "Mr. Basketball" d'Alabama i va ser capa d'anotar 59 punts en un partit, Wallace va assistir a la Universitat d'Alabama. Desprs del seu primer any, va ser nomenat en el millor quintet de freshman de la seva conferncia. En el seu nic any en la universitat promitj 9.8 punts, 6 rebots i 1.5 assistncies per partit.

NBA.
Va ser triat per Sacramento Kings en la 25a posici del Draft de l'NBA de 2001, on va passar tres anys jugant molt poc. Al 2004, Charlotte Bobcats el va seleccionar en el draft d'expansi, liderant al seu equip des del principi, promitjant 11.1 punts, 5.5 rebots i 2 assistncies en la seva primera temporada. En la seva segona campanya en els Bobcats, va aconseguir promitjar 2 taps i 2 robades, cosa que tan sols havia aconseguit David Robinson i Hakeem Olajuwon en la histria de l'NBA.

Jugador energtic i gran defensor, s conegut a ms per la seva vulnerabilitat davant les lesions, que li van obligar ha perdres 39 partits en els seus dos primers anys en Charlotte. En la temporada 2006-07 ha promitjat 18.1 punts, 7.2 rebots, 2.6 assistncies i 2 robatoris de pilota.

Enllacis externs.
NBA.com Perfil - Gerald Wallace;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239284" title="Amare Stoudemire" nonfiltered="2879" processed="2876" dbindex="92915">






Amare Carsares Stoudemire s un jugador de bsquet nord-americ que actualment milita en l'equip dels Phoenix Suns de l'NBA. Va nixer el 16 de novembre de 1982 a Lake Wales, Florida. Mesura 2,08 m., pesa 112 quilos i juga de pivot.

 Trajectria esportiva .

 High School .
La infncia de Stoudemire no va ser la d'un nen normal. El seu pare va morir quan ell tenia 12 anys, i la seva mare obstaculitza i sortia de pres contnuament. Segons va dir a Isaac Perry en un artcle per a la revista Dime Magazine, els quals realment li van fer seguir endavant van ser Du i les paraules del raper Tupac Shakur. Tot aix va condicionar els seus estudis, passant per 6 diferents instituts fins a graduar-se en el de Cypress Creek a Orlando, Florida. Apalabr el seu ingrs en la Universitat de Memphis, per va preferir declarar-se elegible per a la NBA per a poder ajudar econmicament a la seva famlia.

 NBA .
Va ser triat pels Phoenix Suns en la primera ronda del draft de l'NBA de 2002 en la novena posici. Els seus 13,5 punts i 8,8 rebots en la seva primera temporada van valdre-li per a ser triat Rookie de l'any. La seva progressi, sobretot en l'aspecte anotador, va anar espectaular, arribant a promitjar 26 punts per partit en 2005, sent el cinqu mxim anotador de la lliga en aquesta temporada. Per una lesi de genoll a l'any segent li va fer perdre's prcticament tota la temporada.

Aquest any ha tornat a les pistes, i si b el seu aspecte anotador dista encara una mica de les xifres anteriors (18,7 punts per partit), ha millorat les seves dades en rebots i en percentatge de tir. s un dels millors finalizadors de les accions, un autntic especialista en esmaixades. Aquesta temporada ha canviat la seva habitual samarreta amb el nombre 32 per la del nombre 1, volent simbolitzar un renaixement en el seu joc desprs de la lesi.

 Equips .
 Phoenix Suns (2002- ...);

 Assoliments personals .

 Triat 2 vegades per a l'All Star;
 Rookie de l'any en 2003;
 MVP del partit de rookies de l'All Star de 2004;
 Medalla de Bronze en els Jocs Olmpics d'Atenes 2004 amb la Selecci d'Estats Units;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Stoudemire en NBA.com;
Estadstiques d'Amare Stoudemire;
Fitxa en espanyol d'Amare Stoudemire;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239290" title="Felici Fuster Jaume" nonfiltered="2880" processed="2877" dbindex="92916">
Felici Fuster Jaume  (Santa Margalida, Mallorca 1924) s un enginyer i empresari mallorqu. El 1947 es doctor en enginyeria industrial a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona i el 1993 fou doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. 

Entre el 1951 i el 1963 fou enginyer municipal en cap de l'ajuntament de Palma i cap dels serveis tcnics municipals. Fou cap i director tcnic de l'Empresa Municipal d'Aigua i Clavegueram del 1972 al 1979, i director de l'Escola de Mestratge Industrial de Palma del 1952 al 1973. El 1955 s'incorpor al cos d'enginyers industrials del ministeri d'indstria i a l'empresa Gas i Electricitat (GESA), de la qual fou gerent el 1962 i president des del 1973). El 1984 fou nomenat president executiu del Grup ENDESA, crrec que ocup fins a la seva jubilaci; d'aleshores en s president honorfic de GESA. El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull. Des de l'any 2000 s president del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears.

 Enllaos externs .
 Biografia a la Web dels Premis Llull;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239291" title="Invasi de la Vall d'Aran" nonfiltered="2881" processed="2878" dbindex="92917">

Histria:
 Invasi de la Vall d'Aran (1283), durant la Croada contra la Corona d'Arag;
 Invasi de la Vall d'Aran (1944), intent maquis de reinstaurar la Segona Repblica Espanyola per la via militar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239292" title="Carlos Boozer" nonfiltered="2882" processed="2879" dbindex="92918">








Carlos Austin Boozer, Jr. (nascut el 20 de novembre de 1981 en Aschaffenburg, Alemanya Occidental, encara que va crixer en Juneau, Alaska) s un jugador nord-americ de bsquet que milita en Utah Jazz de l'NBA.

Carrera.
Universitat.
Boozer va acudir al Juneau-Douglas High School, en Juneau, Alaska. Amb els Crimson Bears va assolir dos ttols estatals consecutius, a ms de ser dues vegades Parade All-America i tres vegades Jugador de l'Any en Alaska.

Desprs de l'institut va passar a formar part de la Universitat de Duke, amb els quals va jugar 3 temporades i va assolir 1 ttol de NCAA en 2001. Va debutar com freshman en la temporada 1999-00 promitjant 13 punts i 6.3 rebots i arribant fins a la Sweet Sixteen en la qual es van topar amb Florida Gators.

En el seu any sophomore va arribar el campionat de NCAA desprs de derrotar en la final a Arizona Wildcats. Els seus promitjos van ser de 13.3 punts i 6.5 rebots. En la 2001-02, el que seria la seva ltima temporada signaria els seus millors nombres, 18.2 punts i 8.7 rebots. Va ser incls en el Tercer Quintet All-America per The Associated Press i en el Millor Quintet de l'ACC. El seu 66.5% en tirs de camp va ser el millor percentatge de l'ACC, el 2n del pas i el 2n en tota la histria de la universitat.

Va finalitzar el seu periple universitari amb 14.9 punts i 7.2 rebots de mitjana, acabant 3r en percentatges de tirs de camp (63.1) en l'Atlantic Coast Conference.

NBA.
Carlos Boozer va ser triat per Cleveland Cavaliers en el lloc 6 de la la 2 ronda del draft de 2002.

A Cleveland va passar els seus dues primeres temporades en la lliga, on es va guanyar el nom que t ara en la lliga. Va debutar en la temporada 2002-03 promitjant 10 punts (amb 53.6 % en tirs) i 7.5 rebots en 25.3 minuts de mitjana, disputant 54 partits de titular en els 81 partits que va jugar. Com titular va millorar els seus nombres, amb 11.8 punts (54.1 %) i 8.9 rebots. Va participar en el Rookie Challenge de 2001 amb els novells, signant 11 punts, 3 rebots, 2 assistncies i 3 robatoris. Va ser incls en el 2 Quintet de Rookies.

En la 2003-04 va explotar a Cleveland amb 15.5 punts, 11.4 rebots i 2 assistncies en 34.6 minuts. Va ser nomenat Jugador de la Setmana en la Conferncia Est del 19 al 25 de gener. Va participar en el Rookie Challenge formant part de l'equip de sophomores i anotant 25 punts. Va acabar la temporada 5 en rebots i 6 en percentatges en tirs de camp. Va acabar 2n en la votaci de Jugador Ms Millorat per darrere de Zach Randolph.

En l'estiu de 2004, Boozer va exercir el seu dret que li permetia declarar-se agent lliure, pel que va acabar signant un contracte multianual amb Utah Jazz en una histria que va generar controvrsia i en la qual des de llavors, els afeccionats de Cleveland no han perdonat.

En la seva primera temporada amb els Jazz, la 2004-05, va signar 17.8 punts, 9 rebots i 2.8 assistncies. El conjunt es va quedar fora de playoffs per 2a vegada en 22 anys. La mala temporada va estar fonamentada, principalment, per les lesions de Boozer i Kirilenko, que els va tenir apartats 31 i 41 partits, respectivament. Va anotar 36 punts davant Seattle SuperSonics l'1 de desembre de 2004, el que suposava el seu mxim en anotaci, mxim que superaria el 26 de mar de 2007 amb 41 davant Washington Wizards.

Boozer estava sofrint un calvari en el qual no veia la llum a la recuperaci de la seva lesi, que sempre acabava postposant-se. Finalment va tornar a l'acci a la fi de febrer de 2005. Per tant, en aquesta 2005-06 noms va poder disputar 33 partits en els quals promitj 16.3 punts, 8.6 rebots i 2.7 assistncies, demostrant que la seva recuperaci era un fet.

Ho va acabar de ratificar un any desprs, en la temporada 2006-07, on va colleccionar xits. Promitj 20.9 punts, 11.7 rebots i 3 assistncies, va ser triat per a jugar l'All-Star al que no va poder acudir per lesi, i va arribar fins a finals de conferncia amb Utah.

Es va dur a ms el Jugador de la Setmana en la Conferncia Oest desprs d'un fulgurant comenament de 12-1. El 23 d'abril de 2007 Boozer va igualar la seva millor actuaci amb els 41 punts que va endossar a Houston Rockets, en el 2n partit de 1a ronda de playoffs. En el decisiu 7 partit, Carlos va anotar 35 punts i va capturar 14 rebots per a liderar a Utah a les semifinals de conferncia, on van superar a Golden State Warriors. Van vncer 4-1 i van aconseguir unes finals de conferncia a les quals no arribaven des de 1998. Malgrat les grans actuacions de Boozer, els Spurs de Tim Duncan van ser un escull insuperable. Durant aquests playoffs, Boozer promitj 23.5 punts i 12.2 rebots.

Estadstiques.



Enllaos externs.
Fitxa NBA.com;
Tot sobre Carlos Boozer ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239295" title="Aligi Sassu" nonfiltered="2883" processed="2880" dbindex="92919">
Aligi Sassu (Mil 1912 - Pollena, Mallorca, 2000) fou un pintor itali d'origen sard. El seu pare, Antonio Sassu, fou un dels fundadors de la secci del PSI a Ssser, i la seva mare, Lina Pedretti, era originria de Parma. Es traslladaren a Thiesi, en Sardenya el 1921 on romanen 3 anys, perode breu per fonamental per a les impressions que formaven l'nim de l'artista, d'aqu la seva trobada amb els cavalls i amb els forts colors del paisatge mediterrani.

En 1925, a causa de les dificultats econmiques de la seva famlia, abandona l'escola, i comena a treballar d'aprenenta en una oficina litogrfica. Se sent atret pel futurisme d'Umberto Boccioni i Carlo Carr, sense menysprear Paul Czanne i Pablo Picasso, i particip en algunes exposicions promogudes per Filippo Tommaso Marinetti i a la Biennal de Vencia, per s'an decantant vers un realisme expressionista del qual el ms representatiu sn les sries dhomes vermells. El 1928 va signar amb Bruno Munari el Manifesto della pintura, que postula la representaci de formes antinaturalstiques. En aquest perode, estudia a fons Diego Velzquez i el nu plstic. D'aquesta poca s "L'ltim Sopar", quadre que sintetitza la potica visiva de Sassu. El quadre, de clara inspiraci realista, es refugia en el mite i, en conseqncia la seva "ltim Sopar" es converteix en un banquet en el qual Crist est envoltat per personatges vestits amb vestits moderns. En 1930 a Mil coneix a Giacomo Manz, Giandante X (Dante Persico) i Giuseppe Gorgerino, collaborador del Ambrosiano, peridic portaveu dels intellectuals milanesos. 

El 1934 estudia Delacroix i la pintura de temes histrics en el Louvre de Pars. En aquest perode crea el que ser el seu "marca": el cavall que estar present en totes les obres successives. En 1935 funda el Grup Vermell amb Nino Franchina i Vittorio Della Porta entre altres. En 1936 signa un dels seus quadres ms famosos, "El Caf", que est en Il Coupole de Pars; el mateix any pinta "Afusellament a Astries", considerat un dels pocs quadres realitzats a favor de la Resistncia. D'aquest frtil perode tamb cap assenyalar la srie "Els Concilis", sarcstica representaci del clergat rom. En 1937, s arrestat dos anys. Durant la postguerra viu una existncia social i artstica solitria ja que es mant allunyat del cubisme de Georges Braque i Picasso. En canvi, estudia a Vincent van Gogh i visita el lloc d'origen del seu pare. A Sardenya dedica diverses de les seves pintures a la vida rural i martima de la illa, les clebres "Atuneras", i estudia la pintura mural, de Masolino da Panicale a Piero Della Francesca, passant pel francs Puvis de Chavanne i els mexicans, Diego Rivera i Jos Clemente Orozco. 

Des del 1964 fu estades peridiques a Mallorca, s'installa a la Cala San Vicent, prop de Pollena. En 1967 pinta el cicle de la "Tauromquia", presentada pel poeta espanyol Rafael Alberti exiliat a Roma. El vermell es converteix en el seu color preferit ("El vermell s el seu Barroc", ha dit el crtic Raffaele Carrieri sobre ell). En 1976 treballa en les pintures al fresc de Sant Andreu a Pescara. 

Aquests sn els anys en els quals experimenta noves tcniques, on barreja la tradici amb la innovaci, com en "I Moti Angioini", una obra realitzada amb silicona i tmpera, i tamb es dedica a l'escultura i el gravat. En els ltims anys tamb pinta quadres inspirats en el mn futbolstic. En el 1993 acab de realitzar el mural en terrissa " Els mites de la Mediterrnia" a la seu del Parlament Europeu de 150 metres quadrats. En 1996 don 356 obres a la ciutat de Lugano (Sussa) donant naixement a la Fundaci Aligi Sassu que realitz en el 1999 una exposici dedicada al Futurisme, en l'any 2000 dedicada al Primitivisme, en el 2001 a "Uomini Rossi" i en el 2003 exposa el Realisme d'Aligi Sassu. 

El 17 de Juliol del 1999 celebrant els seus 80 anys s'inaugur una important exposici antolgica 1927 - 1999, en el "Palazzo Strozzi" de Florncia. El 31 de mar del 2000 es cre a Besana in Brianza la "Associazione Culturale Amici dell'Arte di Aligi Sassu" (Itlia).  

El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
 Pgina d'Aligi Sassu ;
  Biografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239300" title="Mlahttr" nonfiltered="2884" processed="2881" dbindex="92920">
Mlahttr s un mtode potic de la antiga poesia nrdica, que sol ser descrit com "estil conversacional". s semblant a fornyrislag, l'nica diferncia s que hi ha ms sllabes en una lnia, generalment cinc.

Referncies. 

Carmina Scaldica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239306" title="Skald" nonfiltered="2885" processed="2882" dbindex="92921">


Skald era membre d'un grup de poetes, de qui la poesia cortesa  (en Islands: drttkvi). s associat amb els lders de escandinavia i Islndia 
durant l'Edat dels vkings, ha compost i ha actuat interpretacions d'aspectes del que ara caracteritzem com Poesia en nrdic antic (sent l'aspecte complementari, l'annima Edda potica).

El poeta que ms predomina a la poesia skldica s drttkvtt. Els temes que tracta sn normalment histrics i eulgics detalls de les accions del rei skald. 

Les demandes tcniques de la forma skldica eren iguals a les dels complicats de versos  dominades pels bards que parlaven galls i el irlands, i com aquells poetes, molts dels versos skldics consistien en panegyrics a reis i aristcrates, o memorials i testimonials a les seves batalles. Els reis i nobles, per a la seva part, eren no noms audincies intelligents i apreciatives per als dotats skaldics sin que alguns d'ells eren poetes en el seu propi b.

Poetes Skldics notables.
Ms de 300 poetes skldics del perode entre d. C. 800 i 1200. Els ms notables sn:

Bragi Boddason "els Vells", autor de Ragnarsdrpa (possiblement la base per a Bragi, el du de la poesia);
orbjrn hornklofi;
jlfr de Hvinir - autor de Haustlng i Ynglingatal;
Einarr Sklason, autor de Geisli;
Eyvindr Finnsson, conegut tamb com skldaspillir Eyvindr o ' ' Eyvindr el Plagiarist , l'autor de Hkonarml i Hleygjatal;
Eilfr Gornarson autor de rsdrpa;
Tindr Hallkelsson un de Poetes de Sigurarson's Hkon;
Egill Skallagrmsson autor de Sonatorrek, Hfulausn i Arinbjarnarkvia;
Einarr Helgason "Sklaglamm", "de les monedes que brillen" - autor de Vellekla;
Gunnlaugr Illugason sobrenomenat "Ormstunga", "llengua de cucs", a causa de la seva propensi per la satirica.
lfr Uggason autor del Hsdrpa;
Kormkr gmundarson el carcter principal de Saga Kormks;
Hallfrer ttarsson poetadel rei lfr Tryggvason;
Arnrr rarson, "Jarlaskald", el Skald dels Comtes;
King Haraldr Harri;
Sigvatr rarson;
Snorri Sturluson;
rarinn loftunga;
rir Jkull Steinfinnsson;
rvaldr Hjaltason, un skald del rei Eric el Victoris;
ttarr svarti, un skald dels reis Olof Sktkonung i Olaf el Robust;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239308" title="Copa montenegrina de futbol" nonfiltered="2886" processed="2883" dbindex="92922">
La Copa montenegrina de futbol (en serbi: Crnogorski fudbalski kup) s la segona competici futbolstica de Montenegro. S'inici la temporada 2006-07, desprs de la independncia del pas. El vencedor es classifica per la Copa de la UEFA.

 Historial .


 Enllaos externs .
Associaci de Futbol de Montenegro;
RSSSF;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239309" title="Angela von Neumann" nonfiltered="2887" processed="2884" dbindex="92923">
Angela von Neumann (Milwaukee, Wisconsin, 1928) s una pintora estatunidenca, filla de Robert von Neumann. 

Estudi a l'Institut d'Art de Chicago des de 1946 a 1950, i an a viure a ciutat de Mxic fins al 1952 . Durant els anys 1953 i 1954 va ensenyar pintura a Denver (Colorado), i cap el 1954 an a Europa, tot establint-se a Galilea (Mallorca) amb el seu marit, el pintor John Ulbricht. 

Ha exposat la seva obra en diverses collectives d'Amrica i Europa, i ha celebrat exposicions individuals a Mxic, Milwaukee, Denver, Palma de Mallorca i Nova York. T obres als Museus d'Art de Denver i de Columbus, Ohio. El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
 Petita biografia i un quadre;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239311" title="Martin Van Geneugden" nonfiltered="2888" processed="2885" dbindex="92924">

Martin van Geneugden (Wiesnesmeer, 21 de gener de 1932) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1953 i 1963, aconseguint 41 victries al llarg de la seva carrera.

Abans, com a amateur, aconsegu el Campionat de Blgica el 1950, entre d'altres triomfs.

Palmars.
1953;
 1r a Winsterslag;
 1r del Critrium de Jameppe-sur-Meuse;
 1r del Critrium de Velaine-sur-Sambre;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1954;
 1r a Houthalen;
 Vencedor de 2 curses americanes;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1955;
 1r a Houthalen;
 1r a Tongres;
1956;
 1r a Denderleeuw;
 1r a Borgerhout;
 1r a Zutendaal;
1957;
 1r de l'Hoegaarden-Anvers-Hoegaarden;
 1r a Tirlemont;
 1r del Critrium d'Hanret;
1958;
 1r del Circuit del Centre de Blgica;
 1r del Gran Premi Fichtel i Sachs;
 1r a Hasselt;
 1r a Eisden;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1959;
 1r a Hoepertingen;
 Vencedor d'una cursa americana a Anvers;
1960;
 1r del Circuit de Limburg;
 1r del Circuit de les regions fruiteres;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1961;
 1r del Circuit de Limburg;
 1r del Circuit de les regions fruiteres;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1962;
 1r de A travs de Blgica i vencedor d'una etapa;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Alemanya;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia;
1963;
 1r a la Brusselles-Nandrin;
 1r al Critrium d'Eisden;
 Vencedor d'una etapa al Giro a Sardenya;

Resultats al Tour de Frana.
1953. 34 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1957. Abandona (16a etapa);
1958. 27 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1959. 53 de la classificaci general ;
1960. Abandona (19a etapa). Vencedor de 2 etapes;
1961. 61 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1963. 56 de la classificaci general ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1959. Abandona (21a etapa);
1961. Abandona (6a etapa);
1962. Abandona (14a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1963. 46 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars de Martin Van Geneugden ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239314" title="Jon Paredes Manot" nonfiltered="2889" processed="2886" dbindex="92925">
Jon Paredes Manot, Txiki fou el darrer condemnat a mort del franquisme. El 27 de setembre de 1975 a la matinada, Jon Paredes Manot, fou afusellat a Cerdanyola del Valls.

L'execuci fou presenciada pel seu germ i els advocats Magda Oranich i Marc Palms. Aquesta execuci juntament amb l'execuci, el mateix dia, de quatre militants (Jos Huberto Baena, Ramn Garca Sanz i Jos Luis Snchez Bravo que pertanyien al FRAP, Jon Paredes Manot i ngel Otaegui eren d'ETA) ms a Madrid i a Burgos, formava part de l'estratgia de Franco per a escarmentar el moviment opositor que reclamava llibertat i democrcia.

 Referncies . 
 Manifest de l'homenatge del 27 de setembre del 2007 ;
 Bloc amb el Testament d'en Jon Paredes;
 Web de l'Associaci catalana per a la defensa dels Drets Humans ;
 Memorial Democrtic. Instituci que fomenta el coneixement histric de la lluita per la democrcia a Catalunya, amb la finalitat de garantir el dret civil de la memria ;
 Web de la revista Ixent Cultural de Mallorca. Els darrers assassinats de la dictadura franquista (27 de setembre de 1975) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239316" title="Mounir Chaftar" nonfiltered="2890" processed="2887" dbindex="92926">
Mounir Chaftar s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al Eintracht Frankfurt.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239317" title="Xesc Forteza Forteza" nonfiltered="2891" processed="2888" dbindex="92927">
Xesc Forteza Forteza (Palma, 1926 - 1999) fou un actor, autor i director de teatre mallorqu. De formaci autodidacta, als onze anys actu per primera vegada a una companyia professional. El 1948, ingress en la companyia Artis, de la qual formaria part fins poc abans de la seva dissoluci, el 1969, i amb la qual estren ms de 150 obres (moltes d'elles en el Teatre Principal). El 1967, fund companyia prpia i, el 1971, reform el Sal Rialto en teatre, on actu fins el 1991. El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull. 

D'altra banda, ha treballat com a showman a diverses sales de festes de Palma i tamb va participar, de manera espordica, a produccions cinematogrfiques. Ms rellevants foren les seves actuacions en televisi, com a la srie Ay seor seor (1994) amb Andrs Pajares i Javier Cmara.  
 
 Representacions .
 Ninette i un senyor de Mallorca, de Miguel Mihura;
 L'avar de Molire ;
 Metge per fora, de Molire;
 Cinematografia .
 Un, dos, tres... ensamades i res ms (1985) de Joan Solivellas;

 Obres prpies . 
 El dimoni ja no fa por a ning;
 Majrica-81 ;
 Jubilat ve de jubileu;

 Enllaos externs .
 Biografia a la Web dels Premis Llull;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239318" title="Maurice Quentin" nonfiltered="2892" processed="2889" dbindex="92928">

Maurice Quentin (Maizires-ls-Metz, 2 de juny de 1920) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1945 i 1959. Al llarg de la seva carrera esportiva aconsegu 15 etapes, la ms important de les quals una etapa al Tour de Frana de l'any 1953. 

Palmars.
1945;
 1r del Gran Premi del Desembarcament Nord;
1946;
 1r del Gran Premi del Courrier Picard;
1947;
 1r del Tour de Calvados;
 1r a Nouan-le-Fuzelier;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Lorena;
1949;
 1r a la Pars-Clermont Ferrand;
 1r del Tour de Calvados;
1950;
 1r a Pont-l'Abb;
1952;
 1r als Boucles del Sena;
1953;
 1r del Circuit dels 2 Clochers;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1956;
 1r a Lannion;
1957;
 1r del Premi de Sant Joan a La Couronne;
 1r del Circuit dels Alts Vosges;
 1r del Gran Premi d'Espraza;

Resultats al Tour de Frana.
1950. Abandona (6a etapa);
1951. Abandona (4a etapa);
1952. 34 de la classificaci general;
1953. 31 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1954. 28 de la classificaci general;
1955. 11 de la classificaci general;
1956. 25 de la classificaci general;
1958. Abandona (21a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Maurice Quentin ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239319" title="EU-15" nonfiltered="2893" processed="2890" dbindex="92929">


EU-15 es refereix als 15 pasos de la Uni Europea abans de la seva expansi l'1 de maig del 2004, quan vuit pasos europeus centrals i orientals a ms de Xipre i Malta es van unir a l'organitzaci. Aquests sn:

 ustria;
 Blgica;
 Dinamarca;
 Finlndia;
 Frana;
 Alemanya;
 Grcia;
 Irlanda;
 Itlia;
 Luxemburg;
 Pasos Baixos;
 Portugal;
 Espanya;
 Sucia;
 Regne Unit;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239320" title="Tipologia lingstica" nonfiltered="2894" processed="2891" dbindex="92930">
La tipologia lingstica classifica les llenges per trets gramaticals comuns i no per famlies o semblances gentiques. s un dels grans camps d'estudi de la lingstica general, que intenta establir una srie de caracterstiques universals a totes les llenges i analitzar com es manifesten als diferents idiomes. Un dels primers autors en llistar els possibles universals va ser Greensberg, al 1963, fortament influt pel generativisme.

Ordre cannic de la frase.
La sintaxi estudia els diferents components de la frase i quines funcions fan a l'oraci. Aquestes funcions es podem dividir en tres grans grups: subjecte (S), verb (V) i objecte (O), que inclou la majoria de complements. Hi ha llenges, com el catal, que permeten una certa llibertat en l'ordre d'aquests constituents i d'altres que noms permeten un ordre fix. Per tots els idiomes tenen un ordre predilecte, que forma una oraci cannica. Segons quin sigui aquest ordre, les llenges es classifiquen en una tipologia o una altra. Per exemple el catal seria una llengua SVO ja que aquest s l'ordre ms tpic de les frases. 

Segons les permutacions possibles es troben llenges
SVO: s l'ordre present a ms idiomes, incloent les principals llenges indoeuropees. Aquest ordre s'altera en les preguntes, quan l'objecte est pronominalitzat o es vol donar mfasi a algun element de la frase. ;
SOV: sn les segones llenges ms comunes, com el japons, l'hindi i les llenges caucsiques. Juntament amb les SVO formen el 75% de les llenges analitzades.
OSV: s una construcci ms rara, present a algunes llenges de la selva de l'Amazones o a idiomes artificials (com a curiositat cal destacar que Yoda de la Guerra de les Galxies parla tots els idiomes en un ordre OSV);
OVS: aquesta estructura apareix al tmil, al klngon i a les construccions passives de moltes llenges, com el castell;
VOS: les llenges VOS acostumen a tenir un predomini del cas ergatiu, com el maia o el malgaix;
VSO: aquesta construcci s la preferida per algunes llenges celtes o l'rab antic per solen permetre altres estructures en alternana lliure;

Alguns autors destaquen que hi ha llenges que fixen un element en una posici concreta, deixant llibertat per ubicar els altres dos. Un exemple clar seria l'alemany, que marca el verb en segona posici i el subjecte i l'objecte canvien segons es tracti d'una proposici subordinada o principal, entre altres.

Acusativitat.
El verb pot regir (obligar) la presncia de certs complements per tenir sentit, per exemple el verb "oblidar-se" en catal exigeix un sintagma precedit per la preposici "de". Se sol distingir entre els complements exigits pels verbs transitius dels regits per verbs intranstius. Aquesta distinci s'anomena acusativitat i pot dur-se a terme amb un morfema concret, canviant l'ordre dels elements o amb sistemes hbrids. Segons el mecanisme predilecte, hi ha diversos tipus de llenges:

Llenges nominatives-acusatives: consideren de la mateixa manera el subjecte de verbs transitius i intransitius, com un cas no marcat (i si existeix la declinaci estan en cas nominatiu), mentre que es marca l'objecte dels verbs transitius (en cas acusatiu en les declinacions). El llat s un exemple d'aquest tipus de llengua (i per tant les llenges romniques n'han heretat alguns trets, com es veu als pronoms febles o a l'existncia de la veu passiva);
Llenges ergatives-absolutives: declinen amb el mateix cas el subjecte dels verbs intransitius i l'objecte dels transitius, ressaltant el seu carcter d'elements imprescindibles, mentre que deixen apart el subjecte dels verbs transitius (en cas ergatiu o a vegades en genitiu si hi ha declinacions). Un exemple seria el basc.
Llenges activo-estatives: els complements dels verbs intransitius poden comportar-se com els dels transitius o pertnyer a una categoria apart en funci del significat o paper temtica (en la teoria Theta) que jugui. Un exemple n's el georgi. ;
llenges austronsiques: aquesta famlia lingstica t un sistema hbrid de considerar els arguments, que dna peu a diferents veus (fins a quatre diferents).

Hi ha llenges que no s'ajusten a cap dels esquemes anteriors o que usen sistemes variables en funci del context, com certs idiomes iranians. La tipologia bsica necessita ser eixamplada amb posteriors estudis, ja que hi ha llenges poc estudiades.

Tipologia morfolgica.
Segons el procediment ms usual per formar nous mots, les llenges es classifiquen en diverses tipologies, enunciades per primer cop per Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel. Avui dia es pensa que no hi ha tipus absoluts, sin un continu amb llenges ms aglutinants o ms sinttiques que d'altres, per exemple. 

Es considera que una llengua s sinttica quan afegeix un morfema (o ms) a un lexema per formar paraules per derivaci, com el cas del catal, que pot crear "tauleta" a partir del primitiu "taula". Segons si els morfemes es poden destriar fcilment o no es parla d'una llengua analtica o fusional. Els verbs sn fusionals en catal, perqu no es pot separar el morfema de temps de l'aspecte o el de la persona i el de nombre, per exemple. En canvi el turc s un idioma clarament analtic, perqu la separaci entre els diferents morfemes es marca fins i tot fonticament.

Per altra banda, les llenges allants (que sovint sn una variaci de determinats paradigmes analtics), funcionen a base de mots invariables, com per exemple els verbs en angls, que no tenen gaireb conjugaci.

Per ltim existeixen les llenges polisinttiques, ms rares, que sn les que condensen tota una frase en un sol mot, de manera que tenen una morfologia extremadament regular per paraules molt complexes, formades per gran quantitat de morfemes. s el cas de la majoria de llenges amerndies antigues.

Existncia de classificadors.
Hi ha llenges que tenen una categoria especial, anomenada classificador, que serveix per precisar el tipus de nom de qu es tracta. No s un morfema ordinari ni una categoria separada, sin un hbrid, per aix les llenges es poden dividir entre les que tenen aquest classificador i les que no el tenen. 

Sn idiomes amb classificadors el llenguatge de signes o el japons. Lxicament aquestes partcules funcionen com a collectius (per aix es pot dir en japons "tres persones d'alumnes" en comptes de "tres alumnes" directament. Hi ha una nmina tancada de classificador, que varia segons l'idioma per que s'acosta als 20 i que permet dividir els noms en conjunts semblants als gneres d'Aristtil o als hipernims usats en la majoria de definicions.

Trets rtmics.
Les llenges tamb poden estudiar-se en funci dels elements rtmics rellevants des del punt de vista de la fontica. Les llenges sillbiques es basen en la sllaba, que dura ms o menys sempre el mateix i que t una estructura fixa (com el cas del castell). En canvi les llenges accentuals mesuren el temps entre sllabes tniques, com les llenges germniques. Les llenges tonals, com el xins, sumen a la fora de veu el to de cada mot particular, que influeix en la corba meldica general.

Bibliografia.
 Croft, W. (1990). Typology and universals. Cambridge: Cambridge UP;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239321" title="Club Atltico Lans" nonfiltered="2895" processed="2892" dbindex="92931">

El Club Atltico Lans s un club argent de futbol de la ciutat de Lans, a la provncia de Buenos Aires.

 Histria .
Va ser fundat el 3 de gener de 1915. La seva trajectria al futbol argent ha estat la segent:
Primera divisi: 1931~1949, 1951~1961, 1965~1970, 1972, 1977, 1991, 1993~present;
Segona divisi: 1950, 1962~1964, 1971, 1973~1976, 1978, 1982~1990, 1992;
Tercera divisi: 1979~1981;

Tamb t un equip professional de basquetbol que juga a la tercera divisi argentina.

 Palmars .
Lliga argentina de futbol : 2007 (Apertura);
Copa Conmebol 1996;
Segona divisi argentina: 1950, 1964, 1971, 1992;
Tercera divisi argentina: 1981;

 Jugadors destacats .


  Bernardo "Baby" Acosta (1962~1968);
  Lucas Alessandra (1997~2004);
  Cristian Osvaldo lvarez (1998~2002, 2003);
  Rodrigo Archubi (2003~2007);
  Luis Arrieta (1939~1944);
  Gonzalo Belloso (1995~1999);
  Rolando "El Roly" Bertolini (1985~1992);
 Ramn Cabrero (1965~1968);
  Gabriel Caldern (1978~1979);
  Denis Caniza (1999~2001);
  Ezequiel Carboni (1998~2005);
  Daniel "Chango" Cravero (1995~2000);
  Atilio Ducca (1935~1946);
  Claudio "Caio" Enria (1993~1998);
  Hector "El Negro" Enrique (1991~1993);
  Cristian Fabbiani (2001~2007);
  Nstor Fabbri (1992~1994);
  Mariano Fernandez (1997~2000);
  Jos Florio (1949~1951, 1954~1955);
  Miguel ngel "Pampa" Gambier (1991~1994);
  Armando "Urraca" Gonzalez (1987~1997);

  Claudio Graf (2004~2007);
  Juan "El Nene" Guidi (1949~1970);
  Ariel "El cao" Ibagaza (1994~1998);
  Diego Klimowicz (1999~2001);
  Sebastian Leto (2005~2007);
  Ariel Lpez (1994~1997, 2000~2001);
  Oscar "El Mencho" Mena (1996~1997);
  Hugo "El Diez" Morales (1995~1999, 2002~2003);
  Jose "Pepe" Nacionale (1954~1960);
  Eros Prez (2002~2003);
  Oswaldo Piazza (1967~1972);
  Ignacio Risso (2002~2004);
  Carlos "Lechuga" Roa (1994~1997);
  Leonardo Rodrguez (1983~1988, 2002);
  Alfredo Rojas (1956~1958);
  Mauricio Romero (2002~2007);
  Gabriel "Chucho" Schrrer (1988~1996);
  Angel Manuel Silva (1965~1970, 1972, 1976);
  Gustavo "Pjaro" Siviero (1996~1998);
  Gilmar "Uruguay" Villagran (1984~1992);


 Entrenadors .
 Miguel Angel Russo 1989-1993;
 Patricio Hernandez 1994;
 Hctor Cper 1995-1997;
 scar Garr 1997;
 Mario Zanabria  1998;
 Ramn Cabrero   actual;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Fotos de l'equip;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239325" title="Llotja (desambiguaci)" nonfiltered="2896" processed="2893" dbindex="92932">

arquitectura ;
 llotja, edifici destinat a les transaccions comercials.
la Llotja de Barcelona, un edifici de Barcelona.
la Llotja de la Seda, un edifici de Valncia.
La Llotja de Lleida, nom del teatre i palau de congressos de Lleida.
la Llotja de Palma, un edifici de Palma de Mallorca.
la Llotja del Tint, un edifici de Banyoles.
 llotja (espectacle), compartiment amb seients d'un teatre, sala d'espectacles o recintes d'esports.
pintura;
La llotja Quadre de Auguste Renoir;
 educaci;
 escola fundada per la Cambra de Comer al 1775 anomenada inicialment Escuela Gratuita de Diseo o Escola de la Llotja i popularment anomenada "Llotja".
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239326" title="Scouts Valencians" nonfiltered="2897" processed="2894" dbindex="92933">

Scouts Valencians s una associaci escolta del Pas Valenci afiliada a Federacin de Asociaciones Scouts de Espaa (ASDE).

Est formada per una trentena d'agrupaments escoltes d'arreu del Pas Valenci.

Vegeu tamb.
 Acci Escolta de Catalunya;

Enllaos externs.
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239329" title="Manuel Baixauli Mateu" nonfiltered="2898" processed="2895" dbindex="92934">
Manuel Baixauli Mateu (Sueca, Ribera Baixa, 2 d'octubre de 1963) s un escriptor i pintor valenci. Va realitzar estudis de Belles Arts i es dedica professionalment a l'ensenyament de la pintura. La seua obra literria s curta, amb un llibre de relats i dues novelles. Ha rebut un premi literari per cada un dels tres volums publicats.

 Obra .

 Espiral, Barcelona, Columna, 1998 (Premi Ciutat de Badalona 1998);
 Verso, Alzira, Bromera, 2002 (Premi Ciutat d'Alzira de Novella 2001);
 L'home manuscrit, Barcelona / Palma, Proa / Moll, 2007 (Premi Mallorca 2006, Premi Salamb 2007, Premi Nacional de la Crtica Catalana 2008, Premi de la Crtica dels Escriptors Valencians 2008, Premi de creaci literria del Interuniversitari de Filologia Valenciana 2008);

Notes.

 Enllaos externs .

 Manuel Baixauli al Qui s qui de la Instituci de les Lletres Catalanes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239331" title="Federacin de Asociaciones Scouts de Espaa" nonfiltered="2899" processed="2896" dbindex="92935">

La Federacin de Asociaciones Scouts de Espaa (ASDE) o abreujadament Scouts de Espaa, s una federaci d'associacions pluriconfessionals d'escoltisme de l'Estat Espanyol que tenen com a tret distintiu la prctica d'un escoltisme que roman fidel al mtode militaritzat original de Baden-Powell.

La pluriconfessionalitat de l'entitat permet als agrupaments triar si sn de caire catlic o laic.

Segons la seva web, formen el seu moviment 318 agrupaments escoltes i 32.000 escoltes.

Les associacions federades sn:
 Acci Escolta de Catalunya;
 Exploradores de Castilla y Len;
 Exploradores de Madrid;
 Exploradores de Murcia;
 Exploradores del Principado de Asturias;
 Scouts de Andaluca;
 Scouts de Aragn;
 Scouts de Baleares;
 Scouts de Canarias;
 Scouts de Cantabria;
 Scouts de Castilla - La Mancha;
 Scouts de Ceuta;
 Scouts de Extremadura;
 Scouts de Galicia;
 Scouts de La Rioja;
 Scouts de Melilla;
 Scouts Valencians;

Enllaos externs.
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239335" title="Eberardo Pavesi" nonfiltered="2900" processed="2897" dbindex="92936">

Eberardo Pavesi (Colturano, 2 de novembre de 1883 - Mil, 11 de novembre de 1974) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1904 i 1919. La Primera Guerra Mundial far que entre 1915 i 1917 no disputi cap cursa. Durant aquests anys aconsegu 13 victries, entre elles el Giro d'Itlia de 1912 que, aquell any, es disput per equips.

Fou el primer ciclista itali en acabar el Tour de Frana, el 1907.

Palmars.
1904;
 1r a la Volta del Llac de Como;
 1r de la Pavia-Bolonya;
1905;
 1r de la Roma-Npols-Roma;
 1r del Circuit de Brscia;
1906;
 1r del Circuit de Brscia;
1907;
 1r de la Mil-Brgam-Mil;
1909;
 1r del Giro de l'Emlia;
1910;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa a la Mar-Muntanya-Llac;
1912;
 1r al Giro d'Itlia, formant part de l'equip Atala;
1913;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1909. Abandona ;
1910. 2n de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1911. 8 de la classificaci general ;
1912. 1r de la classificaci general formant part de l'equip Atala. Aquest any la classificaci es fa sols per equips. Els altres components de l'equip eren: Carlo Galetti, Giovanni Micheletto i Luigi Ganna;
1913. 2n de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1914. Abandona ;
1919. Abandona ;

Resultats al Tour de Frana.
1907. 6 de la classificaci general;
1908. Abandona (4a etapa);
1913. Abandona (6a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Eberardo Pavesi ;
Palmars d'Eberardo Pavesi ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239337" title="Llista d'associacions escoltes i guies dels Pasos Catalans" nonfiltered="2901" processed="2898" dbindex="92937">


Organigrama de la WAGGGS.

Noms s'indiquen les associacions guies dels Pasos Catalans.

                                            WAGGGS
                                              |
                                            CEGE
                                              |
                      -----------------------------------------------------
                     |                                                     |
                    FCEG                                                  FEG
                     |                                                     |
    -------------------------------------                    -------------------------
    |                |                  |                    |                        |
 Minyons    Escoltes Catalans    Acci Escolta     Escoltes de Mallorca     Guiatge Valenci

Organigrama de la WOSM.
Noms s'indiquen les associacions escoltes dels Pasos Catalans.

                                           WOSM
                                            |
                                           FEE
                                            |
                      ----------------------------------------------
                     |                         |                   |
                    FCEG                     ASDE                 MSC
                     |                         |                   | 
    ------------------------------------       |       -------------------------
    |                |                 |       |       |           |           |
 Minyons   Escoltes Catalans   Acci Escolta   |     Minyons      FEV        FEGIB 
                                               |                               |
                                               |                      -------------------
                                               |                      |                 | 
              ------------------------------------------      Escoltes de Menorca     MEGM
              |                    |                   |
          Acci Escolta    Scouts de Balears   Scouts Valencians

Enllaos externs.
 Llista de grups i associacions escoltes dels PPCC (reconeguts internacionalment o no);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239340" title="Flicien Salmon" nonfiltered="2902" processed="2899" dbindex="92938">

Flicien Salmon (Rouillon-Annevoie, 14 de setembre de 1882 - Rouillon-Annevoie, 13 d'abril de 1964) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1907 i 1914. 

La Primera Guerra Mundial va posar fi a la seva carrera esportiva i en acabar es dedic al comer de bicicletes i a un negoci hoteler.

Palmars.
1907 (sense llicncia);
 30 victries sobre 50 curses disputades;
1911 (independent);
 1r dels 8 dies d'Alcyon i vencedor de 3 etapes;
 1r de la Sedan-Brusselles;
1912;
 1r a Dinant;
1913;
 1r a Dinant;

Resultats al Tour de Frana.
1912. 9 de la classificaci general;
1913. Abandona (4a etapa);

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Flicien Salmon ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239348" title="Moviment Scout Catlic" nonfiltered="2903" processed="2900" dbindex="92939">

El Moviment Scout Catlic (MSC) s una federaci d'associacions catliques d'escoltisme de l'Estat Espanyol.

Segons la seva pgina web, engloba a ms de 37.000 nens, nenes, joves i educadors escoltes de tot l'Estat Espanyol repartits en els prop de 600 agrupaments. T implantaci a totes les comunitats autnomes. En l'mbit internacional, el MSC s membre de l'Organitzaci Mundial del Moviment Escolta (WOSM). Tamb s membre de la Conferncia Internacional Catlica d'Escoltisme (CICE).

En l'mbit estatal, el MSC forma part de la Federaci d'Escoltisme a Espanya (FEE) creada el 1978 i que actualment est formada per la Federaci d'Associacions de Scouts d'Espanya (ASDE) i el propi Moviment Scout Catlic (MSC) i compta amb una entitat associada: la Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG).

El MSC s membre fundador del Consell de la Joventut d'Espanya, i gaireb totes les seves associacions formen part dels Consells de Joventut autonmics. Tamb forma part com vocal en el Consell Estatal de ONGs d'Acci Social i t relacions i projectes conjunts de solidaritat, agermanament i convivncia cultural i interreligiosa amb associacions escoltes d'altres pasos del mn.

 Associacions membres .
 Scouts Catlicos de Andaluca;
 Asociacin Interdiocesana Scouts d'Aragn - MSC;
 Scouts d'Asturies - MSC;
 Scouts Catlicos de Canarias;
 Scouts Catlicos de Cantabria - MSC;
 Federacin de Scouts Catlicos de Castilla la Mancha;
 Scouts de Castilla y Len - MSC;
 Minyons Escoltes i Guies de Catalunya;
 Euskalerriko Eskautak;
 ADE Mrida-Badajoz;
 Scouts de Galicia - Escutismo Catlico Galego;
 Federaci d'Escoltisme i Guiatge de les Illes Balears - MSC;
 Scouts de Madrid - MSC;
 Scouts Catlicos de Murcia;
 Federaci d'Escoltisme Valenci;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del Movimiento Scout Catlico;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239351" title="Flix Goethals" nonfiltered="2904" processed="2901" dbindex="92940">

Flix Goethals (Rinxent, 14 de gener de 1891 - Capinghem, 24 de setembre de 1962) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1914 i 1927. La Primera Guerra Mundial supos un important parntesi en la seva vida professional. 

Al llarg de la seva carrera professional aconsegu 13 victries, 7 d'elles al Tour de Frana.

Palmars.
1914;
 1r al Circuit de Calais;
1919;
 1r al Circuit de Champagne;
1920;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1921;
 1r a la Pars-Bourganeuf;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
1923;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1924;
 1r del Circuit del Pas de Calais;
 1r del Circuit del Nord de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1925;
 1r de la Pars-Calais;

Resultats al Tour de Frana.
1919. Abandona (10a etapa);
1920. 9 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1921. 10 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1922. Abandona (6a etapa);
1923. 13 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1924. 25 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Flix Goethals ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239354" title="Federaci Espanyola de Guiatge" nonfiltered="2905" processed="2902" dbindex="92941">
La Federaci Espanyola de Guiatge (Federacin Espaola de Guidismo, FEG) estava formada per sis associacions guies de l'Estat Espanyol fins la darrera Assemblea (gener 2008):

 Asociacin Scout-Gua Vasco da Ponte (Galcia), ha abandonat la Federaci. S'integra a ASDE.
 Asociacin Guas de Madrid (Comunitat de Madrid), es dissolen momentniament.

Per tant, actualment formen part de la FEG:

 Asociacin Guas de Aragn (Arag);
 Associaci Guiatge Valenci (Pas Valenci);
 Escoltes i Guies de Mallorca (Illes Balears);
 Euskal Eskaut Gia Elkartea (Euskadi);

En total, est formada per 15 agrupaments i aproximadament 1.000 guies.

s reconeguda internacionalment per la Associaci Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (WAGGGS) a travs del Comit d'Enlla del Guiatge a Espanya (CEGE).

Enllaos externs.
 Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239360" title="Casa Serra" nonfiltered="2906" processed="2903" dbindex="92942">


La Casa Serra s un edifici de Barcelona obra de Josep Puig i Cadafalch. Construit en 1903 a la Rambla de Catalunya, 126 cantonada amb Corsega, 311, actualment est ocupat per la seu central de la Diputaci de Barcelona.

A les faanes destaquen els elements de l'arquitectura del passat, que corresponen en aquest cas al segle XVI peninsular i, en concret, segons Cirici, a la desapareguda casa Gralla del carrer Portaferrissa. Aquestes faanes, "inspirades en el ms elegant estil plateresc", foren les que reclamaren l'atenci del jurat del concurs anual de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 1908, que no pogu atorgar-li el premi corresponent a l'any 1907 perqu l'obra no estava encara enllestida.

Pel que fa a la part escultrica obra d'Eusebi Arnau, cada finestra representa un homenatge a una personalitat de les arts (Cervantes, Wagner, Fortuny...). 

Amb faana a la Diagonal es disposava un cos baix amb terrassa, al que ms endavant se li afegiren dues plantes. Aquesta part va ser enderrocada l'any 1981 i substituida per una edificaci de tipus funcional per a oficines, obra de Federico Correa i Alfons Mil, per a allotjar les dependncies de la Diputaci de Barcelona. El contrast entre dos estils tant diferents va ser motiu de polmica al seu moment, si be actualment forma part dels icones de la ciutat.

Va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional el 6 de mar de 2001.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239366" title="Albert Dejonghe" nonfiltered="2907" processed="2904" dbindex="92943">

Albert Dejonghe, tamb conegut com a Berten Dejonghe, (Middelkerke, 14 de febrer de 1894 - Middelkerke, 9 de febrer de 1981) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1914 i 1926. Durant aquests anys aconsegu 4 victries, entre elles la Pars-Roubaix de 1922 i una etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1919;
 Vencedor d'una etapa al Circuit dels Camps de Batalla;
 3r a la Bordeus-Pars;
1920;
 2n al Tour de Flandes;
 2n a la Volta a Blgica;
 2n a la Pars-Tours;
1922;
 1r a la Pars-Roubaix;
1923;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 3r al Tour de Flandes;
1926;
 1r a la Pars-Angers;

Resultats al Tour de Frana.
1914. Abandona (8a etapa);
1919. Abandona (2a etapa);
1920. Abandona (3a etapa);
1921. Abandona (9a etapa);
1922. Abandona (2a etapa);
1923. Abandona (6a etapa). Vencedor d'una etapa;
1924. Abandona (4a etapa);
1925. 5 de la classificaci general;
1926. 6 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Albert Dejonghe ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239367" title="Medalla dels Treballadors Distingits" nonfiltered="2908" processed="2905" dbindex="92944">


La Medalla dels Treballadors Distingits (Rus:                      - Transliterat: Za trudovuyu doblest) s una medalla sovitica , creada el 27 de desembre de 1938 per Stalin i atorgada als obrers, camperols, especialistes de l'economia nacional, treballadors de la cincia, la cultura, la instrucci i la sanitat pblica, aix com altres ciutadans de la URSS:
 Pel treball creatiu abnegat, la superaci de les normes de la fabricaci i/o elaboraci, l'augment del rendiment del treball i millora de la qualitat de la producci.
 Per la utilitzaci efectiva de la tcnica nova i l'assimilaci de la tecnologia progressiva, les invencions i les propostes de racionalitzaci.
 Pels xits en els camps de la cincia, la cultura, la literatura, l'art, l'ensenyament pblic, la sanitat pblica, el comer, l'alimentaci pblica, l'administraci dels serveis comunals, el servei domstic de la poblaci, i altres branques de l'administraci laboral.
 Pel treball fructus de l'educaci comunista i la preparaci professional del jovent;
 Pels xits en el camp de la cultura fsica i l'esport.
Tamb est oberta als estrangers.

Instituda pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 27 de desembre de 1938, sent publicat a la Gazeta del Soviet Suprem de la URSS n.23. La primera modificaci sobre els estatuts de la medalla van ser el 19 de juny de 1943, i la seva posici en el rang es va determinar el 16 de desembre de 1947 i, en una nova modificaci, el 28 de mar de 1980.



Penja a l'esquerra del pit, i se situa desprs de la Medalla de Nkhimov.

Va ser una de les primeres medalles institudes a la URSS. s la superior de les dues medalles de preguerra institudes pels mrits laborals (la inferior s la Medalla de la Distinci Laboral), i serien equivalents a les seves anlogues militars (la Medalla al Valor i la Medalla pel Servei de Combat). Va ser realitzada pel pintor I.I. Dubasov.

Va ser concedida per primera vegada el 15 de gener de 1939, per a 8 treballadors de la indstria d'armament. Dos dies desprs va ser atorgada a 14 cientfics per l'elaboraci del mtode de la gasificaci subterrnia dels carbons i per l'assimilaci d'aquesta tcnica a les estacions; i 3 dies desprs (21 de gener de 1939) va ser atorgada a 87 camperols d'Uzbekistan. Pels alts ndex de treball a la indstria i l'agricultura, fins al 1941 ja havia estat atorgada a prop de 8.000 persones. Durant els anys de la Gran Guerra Patritica va ser atorgada en unes 50.000 ocasions. En total, i fins l'1 de gener de 1995, va ser atorgada sobre uns 1.825.100 de vegades.

Juntament amb la medalla, s'atorgava un certificat de la concessi.

 Disseny .

L anvers de la medalla de 34 mm de plata mostra una estrella roja d esmalt amb la fal i el martell al centre. A sota de l estrella hi ha la inscripci                      ("Pel Treball distingit") i a sota CCCP (URSS)

El revers de la medalla t la inscripci                          ( Treballar a la U.R.S.S. s una Qesti de Glria ).

La medalla se sost d un gal pentagonal morat de 24mm amb una franja vermella de 2 mm a cada costat. 

Fins al decret del 19 de juny de 1943 penjava d'una cinta vermella triangular, subjecta mitjanant un cargol.

 Vegeu tamb .

 Medalla de la Distinci Laboral ;
 Medalla per la Tasca Meritria durant la Gran Guerra Patritica de 1941-1945 ;
 Medalla dels Treballadors Veterans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239368" title="Mayumi Tanaka" nonfiltered="2909" processed="2906" dbindex="92945">
Mayumi Tanaka (     , Tanaka Mayumi?) (15 de gener de 1955 - ) es una Seiy  de Tokyo que acostuma a estar afiliada amb Aoni Production. El seu nom de naixement s Mayumi Abe (     , Abe Mayumi).

Doblatges a series de Televisi.
Bonobono (Sh  Nee-chan);
Bye-Bye Liberty Crisis (Michael);
Chou Mashin Eiyuuden Wataru (Ikusabe Wataru, Homurabe Wataru);
Ch ka Ichiban (Mao);
Cooking Papa (Osama);
Dragon Ball (anime) (Kuririn, Yajirobe);
Dragon Ball GT (Kuririn, Shusugoro);
Dragon Ball Z (Kuririn, Yajirobe, Uranai Baba (2nd season));
Gaiking Legend of Daiku-Maryu (Tsuwabuki Daiya);
Kekkaishi (Tokiko Yukimura, younger Shishio);
Kimba the White Lion (Keruru);
Kindaichi Case Files (March);
Mashin Eiyuuden Wataru (Ikusabe Wataru);
Mashin Eiyuuden Wataru 2 (Ikusabe Wataru);
One Piece (Monkey D. Luffy);
Osomatsu-kun (1988 series) (Chibita);
P man (Ichiro);
Pokmon (Jynx);
The Pursuit of Harimao's Treasure (Neo Nachirida);
Rurouni Kenshin (Tsukayama Y tar );
Sailor Moon SuperS (Robert);
Sakura Taisen (Kirishima Kanna);
Urusei Yatsura (Ryuunosuke Fujinami);
Yakitate!! Japan (Umino Kashiwo, Motohashi Yuuko);
YuYu Hakusho (Koenma);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239369" title="Marea de fang de Sidoarjo" nonfiltered="2910" processed="2907" dbindex="92946">

La marea de fang de Sidoarjo s'origin el 29 de Maig de 2006 a l'illa de Java, Indonsia, quan la companyia petrolfera indonsia PT Lapindo Brantas estava fent unes prospeccions en busca de gas.

Es creu que la broca de perforaci va alliberar part de l'aigua que es troba present a la trampa de petroli del jaciment Banjar Panji 1. Aquesta, impulsada per les grans pressions subterrnies, ha buscat un cam de sortida cap a l'exterior, passant per una capa intermitja de fang, i brollant en un forat a 200 metres del pou de perforaci.

La marea ja ha inundat els pobles vens, ha desplaat ms de 50.000 persones, ha inutilitzat una autopista i un gasoducte, i continua rajant, doncs de moment encara no s'ha trobat cap soluci per a aturar-la. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239370" title="Kazuya Nakai" nonfiltered="2911" processed="2908" dbindex="92947">
Kazuya Nakai (     , Nakai Kazuya?, nascut al 25 de Novembre del 1967) s un seiy  que va nixer a Hy go-ku, Kobe. Est representat per Aoni Production.

Es conegut per posar la veu de Roronoa Zoro a One Piece, la de Mugen a Samurai Champloo.

Veus a l'anime Televisiu.
Gintama (Hijikata Toshiro);
Death Note (Kanzo Mogi);
Immortal Grand Prix (River Maruke);
InuYasha (Hoshiyomi);
After War Gundam X (Witz Sou);
Mobile Suit Gundam Seed (Reverend Malchio);
Grenadier - The Senshi of Smiles (Yajiro Kojima);
Samurai Champloo (Mugen);
Jyu Oh Sei (Zagi);
Trinity Blood (Tres Iqus);
Noein (Karasu, Noein);
Battle Programmer Shirase (Akira Shirase);
Black Jack (Gori);
Hellsing (Jan Valentine);
Pokmon (Morio, Shintaro);
Bobobo-bo Bo-bobo (Keseran Paseran);
xxxHolic (Shizuka Doumeki);
Detective Conan (Shun Kotegawa);
Ragnarok The Animation (Iruga);
One Piece (Roronoa Zoro);
Scrapped Princess (Galil, Socom);
Hataraki Man (Fumiya Sugawara);
Digimon Savers (Gaomon);
Nodame Cantabile (Kouzou Etoh);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239371" title="Paul le Drogo" nonfiltered="2912" processed="2909" dbindex="92948">

Paul le Drogo (Pontivy, 16 de desembre de 1905 - Sarzeau, 25 de juliol de 1966) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1927 i 1939. Durant aquests anys aconsegu 20 victries. s el germ petit del tamb ciclista Ferdinand Le Drogo.

Palmars.
1927;
 1r del Gran Premi d'Alceida i vencedor de 2 etapes;
 1r a Lorient;
1928;
 1r del Gran Premi de la Sharte;
 1r del Circuit dels Asos de l'Oest;
1929;
 1r del Critrium Nacional de primavera;
 1r a la Challenge Lux a Morlaix;
 1r a la Challenge Sigrand a Brest;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1930;
 1r de la Pars-Rennes;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de les Viles d'aiges d'Alvrnia;
1931;
 1r del Gran Premi del Cinquantenari de la ruta a Monthlry;
1932;
 1r del Circuit de la Manega;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de l'Oest;
1933;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de l'Oest;
1934;
 Vencedor de 2 etapes al Circuit de l'Oest;
1935;
 1r a Saint-Brieuc;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de l'Oest;
1936;
 1r a Saint-Brieuc;

Resultats al Tour de Frana.
1927. Abandona (1a etapa);
1929. Abandona (10a etapa). Vencedor d'una etapa;
1932. Abandona (5a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Paul le Drogo ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239373" title="Gran Premi de Sud-frica del 1965" nonfiltered="2913" processed="2910" dbindex="92949">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1965, disputat al circuit d' East London  el 1 de gener del 1965.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:  Jim Clark    1' 27. 2;
 Volta  rpida:  Jim Clark    1' 27. 6 a la volta 80.








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239375" title="Circuit d'East London" nonfiltered="2914" processed="2911" dbindex="92950">




El Circuit d'East London, tamb anomenat Circuit Prince George era un traat apte per curses automobilstiques situat a la ciutat d'East London, a Sud-frica.

 Histria .
En aquest traat, construt l'any 1930 i d'una llargada de 3,920 km, s'hi van realitzar varies modificacions l'any 1959, fet que va permetre arribar a disputar-hi 3 curses del campionat del mn de Frmula 1, les corresponents al Gran Premi de Sud-frica de les temporades 1962 ,  1963 i  1965.

Desprs de disputades aquestes curses es va jutjar el circuit com a massa curt per les curses de F1 i es va traslladar la disputa del GP de Sud-frica de la temporada segent (1967 al circuit de Kyalami.

 A la F1  .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239376" title="Circuit Prince George" nonfiltered="2915" processed="2912" dbindex="92951">




El Circuit Prince George o tamb anomenat Circuit d'East London  era un traat apte per curses automobilstiques situat a la ciutat d' East London, a Sud-frica.

 Histria .
En aquest traat construit l'any 1930 i d'una llargada de 3,920 km, s'hi van realitzar varies modificacions l'any 1959, fet que va permetre arribar a disputar-hi 3 curses del campionat del mn de Frmula 1, les corresponents al Gran Premi de Sud-frica de les temporades 1962 ,  1963 i  1965.

Desprs de disputades aquestes curses es va jutjar el circuit com a massa curt per les curses de F1 i es va traslladar la disputa del GP de Sud-frica de la temporada segent (1967 al circuit de Kyalami.

 A la F1  .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239378" title="Gran Premi de Sud-frica" nonfiltered="2916" processed="2913" dbindex="92952">
El Gran Premi de Sud-frica era una cursa automobilstica puntuable pel campionat del mn de Frmula 1 que es va disputar a Sud-frica en 23 ocasions.





 Histria .

En aquest traat construit l'any 1930 i d'una llargada de 3,920 km, s'hi van realitzar varies modificacions l'any 1959, fet que va permetre arribar a disputar-hi 3 curses del campionat del mn de Frmula 1, les corresponents al Gran Premi de Sud-frica de les temporades 1962 ,  1963 i  1965.

Desprs de disputades aquestes curses es va jutjar el circuit com a massa curt per les curses de F1 i es va traslladar la disputa del GP de Sud-frica de la temporada segent (1967 ) al circuit de Kyalami.



 A la F1  .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239379" title="Faco Central" nonfiltered="2917" processed="2914" dbindex="92953">
Faco Central s una banda de rap brasilenya

Histria.

La banda de rap Faco Central, va ser fundada a la zona central de la gran ciutat de So Paulo, a Brasil, pels segents components: Nego ( avui conegut com Rapper Mag ). Eduardo i Jurandir. Ms endavant Nego i Jurandir van deixar la banda. Dum Dum i Garga van unir-se a la banda. Al comenament de l'any 1998 Garga va deixar la banda i Erick 12 es va convertir en el nou component, per ms endavant Erick 12 va deixar tamb la banda per a comenar a ajudar a la banda amb assumptes de l'estudi. Aquest passat violent dels components es va convertir en una font d'inspiraci, que ha portat al compositor Eduardo a compondre canons objectives. Els textos de les seves canons sn extremadament poltics.

 Discografia .

Juventude de Atitude (1995);
Estamos de Luto (1998);
Versos Sangrentos (1999);
A Marcha Fnebre Prossegue (2001);
Direto do Campo de Extermnio (2003);
Faco Central Ao Vivo (2005);
O Espetculo do Circo dos Horrores (2006);

 Enllaos externs . 
Lloc Web OFICIAL;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239380" title="El Rac de Can Fabes" nonfiltered="2918" processed="2915" dbindex="92954">
El Rac de Can Fabes s un restaurant situat a Sant Celoni en qu el xef s Santi Santamaria.

A aquest restaurant se li han atorgat tres estrelles a la Guia Michelin, la mxima classificaci per a un restaurant des del 1994.

 Reconeixements .

 Millor Cuiner d'Espanya 1993. Academia de Gastronoma y la Cofrada de la Buena Mesa.

 Tres estrelles Michelin des del 1994.

 Millor Cuiner i Millor Restaurant 1997. Guia Gourmetour. 	;

 Gran Prix de l'Art de la Cuisine 1997. Acadmia Internacional de Gastronomia. 	;

 Prix Internacional CIBUS aux embassadeurs des produits mditerranes dans le monde. Federalimentare et Fiere di Parma.

 Enllaos externs .

  Can Fabes - Centre d'Oci Gastronmic;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239384" title="Benito Lertxundi" nonfiltered="2919" processed="2916" dbindex="92955">
Benito Lertxundi Esoain s un cantautor basc nat a Orio, Guipscoa, el 6 de gener del 1942. Va arribar al mn de la msica fent versions en euskera dels msics que li agradaven, per no va ser fins el 1965 que va arribar a ser conegut desprs de participar a un concurs organitzat pel diari La voz de Espaa. A partir d'aquest fet va entrar en contacte amb Mikel Laboa i el moviment Ez Dok Amairu, format per J.A. Artze, Jexux Artze, Jose Angel Irigarai, Lourdes Iriondo, Mikel Laboa, Julen Lekuona i Xabier Lete, un grup avantguardista renovador de la msica en euskera al que tamb va estar lligat Jorge Oteiza i que es va dissoldre el 1972.

 Discografia .

 Euskal Kanta-Berria, 1969. Canons populars basques.
 Benito Lertxundi-Ez Dok Amairu, 1971;
 Oro lao mee batek..., 1974;
 ...eta maita herria, ken dezadan plazera, 1975;
 Zuberoa y Askatasunaren semeei, 1977. Resmasteritzat el 2004;
 Altabizkar e Itzaltzuko bardoari, 1981;
 Gaueko ele ixilen balada, 1985;
 Mauleko bidean... izatearen mugagabean, 1987;
 Pazko gaierdi ondua, 1989;
 Hunkidura Kuttunak I, 1993;
 Hunkidura Kuttunak II, 1993;
 Hitaz oroit, 1996;
 Auhen sinfonikoa, 1998. Amb l'Orquesta Sinfnica d'Euskadi.
 Nere ekialdean, 2002;
 40 urtez ikasten egonak, 2005;

 Altres .
 Zuhaitzak landatzen zituen gizona, 1993. Narrador d'un comte de Jean Giono amb msica de la Paul Winter Consort.

 Referncies .
 Benito Lertxundi - "Orioko Bardoa": Aitorpen eta testigantzak. lvaro Feito, Ed. La Voz del Folk, Alcorcn, 2006.

 Enllaos externs .
 Lletres de les canons de Benito Lertxundi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239387" title="Circuit de Kyalami" nonfiltered="2920" processed="2917" dbindex="92956">





El Circuit de Kyalami  es un traat apte per curses automobilstiques situat a Gauteng, a l'oest de Johannesburg, a Sud-frica.


 Histria .

L'any 1967 es va traslladar la disputa del GP de Sud-frica de Frmula 1 al circuit de Kyalami, on es va disputar  totes les edicions seguents fins a la seva desaparici del calendari (20  edicions).

En els ltims anys les rodalies del traat s'han transformat en un suburbi residencial i de us industrial de Johannesburgo.


 Traat .

El circuit original va estar en funcionament fins el 1986, any en qu les sancions poltiques van eliminar el Gran Premi de Sudfrica del calendari de la F1. 

A comenaments del 1990 es va remodelar com a part d'un complex residencial, eliminant el traat original fams mundialment per algun dels seus revolts i per ser un dels ms rpids del mundial, i es va convertir en un circuit estret i revoltat. Desde la seva renovaci noms s'hi van crrer dues curses ms de F1 ( 1992 i 1993).

Actualment serveix com a circuit de karts.

 A la F1  .




 Enllaos externs .

Google Maps;
Circuit de  Karts de Kyalami;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239389" title="Hassan Adams" nonfiltered="2921" processed="2918" dbindex="92957">

Hassan Adams (nascut el 20 de juny de 1984 a Los ngeles, California) s un jugador nortameric de bsquet que actualment est sense equip, els New Jersey Nets ha sigut el seu ltim equip de la NBA.

 Carrera . 

High School. 

Hassan Adams va acudir al Westchester High School a Westchester, Los Angeles. All va fer una mitjana de 18 punts, 5 rebots i 3 assistncies per liderar al seu equipo a un rcord de 32-2 i aconseguir el California State Division I-A Championship i l'USA Today No. 1 rnquing al seu any snior. Va ser un McDonald All-American i va estar en el segon equip del Parade All-America. Anomenat "California Mr. Basketball", primer base en rebre aquest honor des de Baron Davis el 1997.

Universitat.

Va arribar el 2006 a l'NBA desprs de passar por l'Universitat d'Arizona un periple de 4 anys, des de 2002 a 2006). Amb Lute Olson d'entrenador, Adams jugava d'aler, per ara ha sigut reciclat a jugar ms minuts com escolta. Va portar el nmero 21 durant la seva carrera collegial.

Estadstiques.




Rpidament, Hassan Adams es va tirar l'equipo a l'esquena i es va erigir com el lder, per va tacar la seva imatge en el seu any senior quan el mar de 2006 el van enxampar conduint amb una taxa d'alcoholmia que superava l' establert ea Arizona. A consecuencia d'aix va ser susps.

 NBA .

Al draft de 2006, Adams va ser escollit pels New Jersey Nets a la 2 ronda amb el n 54. A les sessions de treball previes al draft, Adams va tenir la mala sort de lesionar-se desprs de qu l'aler de Texas, P.J. Tucker, li trepitgs el peu.

Hassan Adams va passar amb ms pena que gloria la seva primera temporada a la lliga, on va tenir una actuaci testimonial. Va tenir la seva millor actuaci davant els Boston Celtics el 29 de noviembre de 2006 al fer 16 punts en 23 minutos de joc, el seu mxim a la lliga.

 Enllaos externs .

Fitxa de Hassan Adams a NBA.com









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239392" title="Trag de Segre" nonfiltered="2922" processed="2919" dbindex="92958">


Trag de Segre s un poble petit de 66 habitants que est situat a la vora del riu Segre, dins del municipi de Peramola. Els seus habitants viuen principalment de l'agricultura i la ramaderia. El poble t una esglsia romnica d'una sola nau i un campanar d'espadanya d'un sol ull, possiblement del segle XI tot i que les primeres referncies documentals sn del 1279. L esglsia t com a patrona Santa Llcia.

Histria i descripci.


Trag de Segre va nixer a l Edat Mitjana a cal Sant, una casa humil de Trag. Hi ha fonts que afirmen que els  orgens del poble es troben a Trag d'Ares, un dels tres Trag de Catalunya (recordem que sn Trag de Segre, l'nic que encara es mant dempeus; Trag d'Ares, actualment en runes, possiblement l'origen de Trag de Segre; i Trag de Noguera, avui sota les aiges del pant de Santa Anna, del qual noms se'n conserva el municipi).

A Trag, entre els dos valls que antigament tancaven la muralla, hi ha tres carrers que miren cap al riu Segre: el que baixa de cal Rei fins a Cal Pauqueta nou - d'on, per cert, n's fill el mag Sergi - i gira cap a Cal Casanova ( Cam de Santa Llcia ); el que va de Cal Sastre fins a Cal Grcio ( Carrer Major ) i el que uneix Cal Capcarrer amb Cal Llucrcio ( Carrer del forn ). Al cap i al peu del poble n'hi ha dos ms de parallels al Segre: el que des de la plaa va a trobar la carretera que puja cap al Pla de Trag i cap a Peramola ( Cam de Peramola ), i el tram de carretera  que ve de la Palanca i va fins a Nuncarga ( Carretera d'Oliana ). Trag t dues places: la petita, anomenada Plaa del Ball, era el lloc on antigament es feia el ball de Festa Major; la gran, en canvi, s molt ms recent, s la Plaa d'Estudi. Avui en dia s on es duen a terme la majoria d'activitats de la Festa Major. La plaa t aquest nom perqu havia estat el pati de l'escola de Trag, tancada ja fa bastants anys, que s'utilitza actualment com a consultori mdic, local d'assaig...

 La Fira .
Antigament a Trag de Segre se celebraven una fira i una Festa Major. La fira se celebrava per Santa Llcia, patrona del poble i de la vista, i consistia en unes quantes paradetes de mercaders que feien estada a la plaa de davant de l'esglsia. Aquell dia, tots els tragonins i tamb alguns nuncarguesos i peramolins, anaven a la fira a comprar alguna cosa. Es feia conjuntament amb la Festa Major, que aleshores era la mateixa per Trag i Nuncarga. Malauradament, la fira es deix de fer ara fa molts anys.

 La Festa Major .
La Festa Major de Trag antigament se celebrava el dia de Santa Llcia, a la plaa de l'esglsia, conjuntament amb la fira. Aleshores noms hi havia una Festa Major per Trag i Nuncarga. Es diu que abans a Trag hi havia dos grups i un contractava una orquestra i l'altre una altra. Per aix hi havia ball continu. 
Desprs la Festa Major de Trag i Nuncarga es va dividir en dues, una per cada poble. Tot i aix, la fira del dia de Santa Llcia es va conservar durant uns quants anys ms.
Llavors la Festa Major de Nuncarga va passar a celebrar-se el 2n cap de setmana de setembre i la de Trag el 3r. Aix ha estat aix fins fa pocs anys, que per acord del poble s'ha canviat al 2n cap de setmana d'agost per qestions meteorolgiques majoritriament. Per la Festa Major ha deixat rastre al 3r cap de setmana de setembre: cada any se celebra en aquesta data un dinar popular, que s'anomena el dinar de la Festa Major.
ltimament les Festes Majors han constat de cinema a la fresca els divendres (molt recentment s'ha introdut una sardinada popular); jocs per la canalla i ball el dissabte; i santa missa, cercavila i ball el diumenge.

 L'esglsia .

L'esglsia de Trag, que est compartida amb Nuncarga, t com a patrona Santa Llcia, antigament  Santa Maria del Pla. Santa Llcia de Trag s especialment remarcable per la seva capalera trevolada. 
L'esglsia de Trag (Drago) apareix documentada per primer cop l'any 1279. Abans d'estar dedicada a Santa Llcia havia estat sota les advocacions de Nostra Senyora del Roser i Santa Maria del Pla.  
s un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de can, de secci semicircular i reforada per dos arcs torals. La capalera, trevolada com havem dit, est formada per un absis central i dues absidioles laterals de dimensions ms redudes. Al centre de cada absis hi ha una finestra centrada de doble esqueixada. Una quarta finestra, a la faana de ponent, conserva vestigis de pintura mural. La porta s'obre a la faana sud, amb un arc adovellat. El campanar, situat a ponent, s una senzilla espadanya d'un sol ull.

 Cases .
Les de Trag de Segre sn: Cal...

Barquer, Capcarrer, Capredon, Casanova, Duric o Doric, Gavarra, Grcio, Llcio, Llucrcio, Maneu, Manuela, Maria del Torner, Mariaxic, Masses, Mitger del Capcarrer, Parpella (antic Cal Basurer), Pauqueta, Pereboix, Pubill, Rei, Rei vell, la Ribera, Salera o Jool, Sant, Sastre, Silvestre, Tona, Torner, Viola i Xeperon.
Cal dir que algunes d'aquestes cases estan avui en runes o formen part d'altres cases.

 Establiments .
Trag ha tingut diversos establiments i empreses des de sempre. Els que ara tenim present que han existit sn els segents:

 El forn del poble, que don nom a un dels carrers. Fa temps que va ser tancat.
 Serveis Trag S.L. Treballa per la fbrica d'electrodomstics TAURUS.
 El caf de Trag. Petit caf que encara avui no s'ha inaugurat. Es troba prop del carrer del forn.
 Un petit comer a Cal Rei on la gent ha anat a comprar des que es va obrir.
 El negoci de la barca que passava passatgers d'una banda a l'altra del Segre.

 Accessos .
Trag es troba a un costat del riu Segre, i les poblacions que hi ha en aquest costat no ofereixen gaires llocs de treball, i els establiments que hi ha sn mnims. Per aix els tragonins es van veure obligats a anar a l'altra banda del riu, on Oliana oferia una gran quantitat de llocs de treball en l'empresa d'electrodomstics TAURUS, i tamb una gran varietat d'establiments que no es podia trobar al municipi de Peramola.
De primer s'hi podia anar fent la volta per "lo Pont", un pont romnic que fou dinamitat l'any 1939. Posteriorment s'hi va construir un altre pont ms gran, en Pont de Peramola. Per eren molt lluny, i els tragonins van decidir travessar el riu de ms a prop. Per aconseguir-ho, van fer una srie de construccions i sistemes de transport. 

 El primer va ser una barca, propietat de Trag. Segons la gent que ho va viure, de primer sen cuidaven els de Cal Barquer, una casa que actualment no hi s, i que es trobava on ara hi ha l'actual Cal Parpella. Desprs pass a ser propietat de tot el poble. A causa d'un seguit de confrontacions poltiques abans de la guerra del 36, Trag es divid en dues parts, i cada una tenia una barca. L'una era sota del poble i l'altra a Rumbau. Quan n'hi torn a haver noms una, ja noms se'n cuidaven unes quantes cases, fins que l'any 1955 se l'endugu una riuada.
 La necessitat de travessar el riu a prop del poble va fer que s construs un sirg. El sirg era una sirga metllica de la qual penjava un caix gran, on s'hi podia encabir un mxim de quatre persones. De primer, a la politja que rodava sobre la sirga, hi havia enganxada una maneta per fer-la rodar, i aix es podia passar fcilment d'una banda a l'altra. Amb el temps, per, la maneta es va fer malb, i per fer passar el sirg d'una banda a l'altra ja era ms difcil. Hi havia d'haver una persona que dons una forta empenta al caix, i aix ja travessava la meitat del riu. Llavors hi havia d'haver una persona valenta que fes rodar la politja amb les mans fins a l'altra banda del riu.
 Amb els problemes i inconvenients que tenia el sirg, el poble va decidir canviar-lo per un pont penjant de fusta. Va ser el primer pont de Trag. Pel pont hi passaven persones, animals i fins i tot motos. Amb el temps, els llistons de fusta que formaven el terra es van anar fent malb, i molts s'hagueren de canviar. Tot i aix, algunes vegades s'havien trencat al trepitjar-los i havien donat un bon espant al vianant.
 Finalment es va acabar construint, el 1984, un altre pont penjant ms ample i fet de formig armat, que els tragonins anomenen La Palanca. Aquest pont es conserva encara avui en dia, i hi poden passar vianants, motos, cotxes, tractors... i fins i tot algun cami petit.

 Enllaos .
 Blog de Trag de Segre;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239393" title="Fabio Battesini" nonfiltered="2923" processed="2920" dbindex="92959">

Fabio Battesini (Virgilio, 19 de febrer de 1912 - 17 de juny de 1987) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1930 i 1945, en qu aconsegu 22 victries.

A banda d'aquests triomfs tamb aconsegu diversos rcords del mn de velocitat.

Palmars.
1930;
 1r de la Copa del Gran;
 1r del Critrium de Virgili (contrarellotge);
 1r de la Copa hivern;
1931;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1932;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1933;
 1r de la Mil-Mantova;
1934;
 Vencedor d'una etapa al Giro de la Tripolitnia;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1935;
 1r del Critrium dels Asos a Cremona;
 1r del Giro de la Provncia de Miln i vencedor d'una etapa;
1936;
 1r del Gran Premi de la Indstria (contrarellotge);
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Giro de la Provncia de Miln ;
1937;
 Vencedor de 2 etapes al Giro de la Provncia de Miln ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia (contrarellotge);
1938;
 1r del Critrium dels Asos a Piacenza;
1939;
 1r de la Copa Espanya a Barcelona;
1941;
 1r a Florncia (darrere moto);
1943;
 Campi d'Itlia de mig-fons;
1945;
 Campi d'Itlia de mig-fons;

Rcords del mn.
 Rcord del mn de l'hora amateur, amb 42,029 km el 11 d'octubre de 1929;
 Rcord del mn del Km llanat, amb 1' 01" 20, el 26 de maig de 1937 ;
 Rcord del mn del Km amb sortida aturada, amb 1' 04" 40, el 17 d'agost de 1938;
 Rcord del mn dels 5 km, amb 6' 21", el 18 d'agost de 1938;

Resultats al Giro d'Itlia.
1930. 17 de la classificaci general;
1931. Abandona;
1932. 33 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1933. Abandona;
1934. 22 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1935. Abandona;
1936. 42 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1937. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1938. Abandona;

Resultats al Tour de Frana.
1931. 30 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1933. Abandona (8a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Fabio Battesini ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239398" title="Selecci armnia de corfbol" nonfiltered="2924" processed="2921" dbindex="92960">

La selecci armnia de corfbol est dirigida per la Korfball Federation of Armenia (KFA) i representa Armnia a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.




Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional a la European Bowl 2005


 Entrenador: Melik Sandrosyan;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239399" title="4 de 7 amb l'agulla" nonfiltered="2925" processed="2922" dbindex="92961">


El 4 de 7 amb l'agulla s un castell de 7 pisos d'alada i 4 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 5 pisos. L'estructura d'aquest castell s ms oberta que la d'un 4 de 7 per tal que el pilar tingui espai al seu interior. Una vegada l'enxaneta fa l'aleta al 4 i comena a baixar del castell, l'acotxador entra al pilar com a enxaneta. Com la resta de castells amb l'agulla, noms es considera carregat quan el pilar complet resta sobre la pinya, s a dir, quan els segons de l'estructura del 4 ja s'han deixat anar de braos i comencen a baixar.

Encara que la estructura amb agulla es caracterstica dels castells de 4, tamb s'ha provat encabir-la als castells de 3, com el 3 de 6 amb l'agulla, el 3 de 7 amb l'agulla o el 3 de 8 amb l'agulla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239400" title="Andr Godinat" nonfiltered="2926" processed="2923" dbindex="92962">

Andr Godinat (Reuil, 3 de setembre de 1903 - Epernay, 3 d'octubre de 1979) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1925 i 1937, en qu aconsegu 13 victries, entre elles un campionat de Frana i una etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1928;
 1r a la Nancy-Colmar;
 1r del Gran Premi de la Metallrgia de les Ardenes;
1929;
 1r al Gran Premi de Reims;
1930;
 1r del Circuit de Viena del Delfinat;
1931;
 1r de la Pars-Laigle;
 1r del Gran Premi de Chabichou;
 1r a Sury-le-Cantal;
 1r de l'Epernay-Chaumont-Epernay i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1932;
 Campi de Frana;
1935;
 1r a Thizy;
 1r a Chauffailles;

Resultats al Tour de Frana.
1928. Abandona (7a etapa);
1929. Abandona (9a etapa);
1931. Abandona (12a etapa). Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1932. 47 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Andr Godinat ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239403" title="Instituto Politcnico Nacional" nonfiltered="2927" processed="2924" dbindex="92963">

L'Instituto Politcnico Nacional s una de les institucions pbliques d'ensenyament superior ms importants de Mxic.

 Histria .

Fundat el 1er de gener de 1936, mesos abans d'iniciar-se el rgim del general Lzaro Crdenas, lInstitut Politcnic, conegut popularment com a Poli, representa de manera transparent l'intent dels governs hereus de laRevoluci Mexicana de crear un ensenyament aplicat i socialment til, que contribus al desenvolupament industrial del pas. En aquest sentit, sorgeix enfrontat a la Universitat Nacional, considerada com a reaccionria i elitista. Cal entendre que la autonomia universitria, conquerida uns anys abans (1929), pot ser vista com una manera de barrar el pas a la ideologia revolucionria. Un dels conservadors capdavanters d'aquesta maniobra fou Jos Vasconcelos.

En principi, l'ensenyament al Poli era exclusivament tcnic, en el sentit ms estricte del mot. De mica en mica, per, i a mesura que la ideologia liberal de la Revoluci s'afeblia, el perfil del Politcnic es va anar desdibuixant. El nucli principal segueix essent, sens dubte, les  enginyeries, per han sorgit altres disciplines com les cincies o l'economia que el converteixen en competidor directe de la Universitat Nacional.

El campus original de lInstitut Politcnic fou el Casco de Santo Toms, una vella hisenda abandonada a les afores de la Ciutat de Mxic. Avui ha estat absorbida per la megalpolis i fins i tot podrem dir que s a prop del centre. Al comenament dels anys seixanta fou inaugurada una nova seu, moderna i funcional, a Zacatenco, un altre vella hisenda, al nord de la ciutat. Actualment ambds campi funcionen simultniament i amb plena ocupaci.

 Estructura i oferta acadmica .

A finals de 2007, el Poli comptava amb poc ms de 100.000 estudiants. D'ells, el 40% sn adolescents. s a dir, a les "prevocacionales" (de 12 a 14 anys d'edat), i a les "vocacionales" (de 15 a 17 anys). Originriament les "vocas" foren concebudes per a donar un capacitaci tcnica de curta durada en la qual no calguessin els estudis aprofundits. Es preparava als alumnes per a exercir oficis com ara fuster, lampista o mecnic. Avui en dia, per, les "vocas" han derivat vers un batxillerat estndard.

Al nivell prpiament professional, l'IPN ofereix ms de 250 carreres, que es poden cursar a aprop de les 60 "escoles superiors" o a d'altres centres equivalents. Els seus estudis sn oficialment reconeguts, al igual que els d'altres universitats. A ms, el Poli du a terme una importantssima tasca de recerca cientfica i tcnica a diversos instituts especialitzats. Un lloc destacadssim l'ocupa el CINVESTAV, Centro de Investigacin y Estudios Avanzados, on hi treballa un nombre important dels cientfics mexicans, i d'altres, a primer nivell mundial, d'arreu del mn. D'aquest centre de recerca form part, a finals dels anys seixanta, el matemtic catal Carles Perell. Les installa cions del CINVESTAV es troben tamb a Zacatenco.

 Movilitzacions d'estudiants .

Els estudiants politcnics, los burros blancos, han protagonitzat importantssims moviments reivindicatius, al llarg de la seva histria. Els ms importants sn potser el de 1954 en contra de l'ala de les tarifes del transport pblic. El de 1956 en resposta al tancament de l'internat per estudiants de pocs recursos, i, al 1967, en solidaritat contra la clausura de l'escola "Hermanos Escobar" a Chihuahua, al nord del pas. Tots ells han de ser vistos com antecedents fonamentals del gran moviment de 1968, en el que el politcnics jogaren un paper central. 

De fet la magnitud i la fora d'aquest moviment estudiantil, sense precedents, s'explica, entre d'altres coses, perqu que va ser el primer (i fins avui, l'nic) en el que politcnics i universitaris anaren plegats. Fins aleshores, pels universitaris, el politcnics eren "gent del nord" (de la ciutat), pobres, vulgars i ignorants. Pels politcnics, el universitaris eren "del sud", burgesos i "fresas" (carrinclons). Aquell any les coses, s a dir la visi recproca, canvi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239406" title="FC Ararat Erevan" nonfiltered="2928" processed="2925" dbindex="92964">
 
El FC Ararat Erevan (o FC Ararat Yerevan, en armeni:                                 ), s un club armeni de futbol de la ciutat d'Erevan (o Yerevan).

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1935. Es va anomenar successivament Spartak (1935-1937), Dynamo (1938-1953), de nou Spartak (1954-1962) i Ararat des de 1963.

L'Ararat disput per primer cop la mxima divisi de la lliga sovitica l'any 1949. Fou un dels clubs tradicionals a aquesta competici, on jug els anys 1949-1950, 1960-1963, i 1965-1991. L'any 1973 es proclam campi de la URSS de lliga i copa i el 1975 repet ttol de copa. Des del 1991, any de la independncia d'Armnia, l'Ararat disputa les competicions del nou pas, on ha estat diverses vegades campi.

Jugadors destacats.
Alesha Abramyan;
Alexandr Kovalenko;
Sergey Bondarenko;
Hovhannes Zanazanyan;
Khoren Hovhannisyan;
Arkady Andreasyan;
Levon Ishtoyan;
Eduard Markarov;
Jos Andr Bilibio;

Palmars.
 Lliga sovitica de futbol: 1;
1973;
 Copa sovitica de futbol: 2;
1973, 1975;
 Lliga armnia de futbol: 2;
1993, 1995;
 Copa armnia de futbol: 4;
1993, 1994, 1995, 1997;

Enllaos externs.
 Web oficial;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239410" title="Fernand Cornez" nonfiltered="2929" processed="2926" dbindex="92965">

Fernand Cornez (Pars, 19 de novembre de 1907 - Saint-Aventin, 7 de desembre de 1997) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1930 i 1938, aconseguint 12 victries, entre elles una etapa al Tour de Frana i al Giro d'Itlia.

Palmars.
1929 (amateur);
 Campi militar de Frana;
1930;
 1r al Critrium de Loiret;
 1r al Gran Premi de Vierzon;
 1r a Sartrouville;
1931;
 1r al Gran Premi d'Issoire;
 Vencedor d'una etapa al Gran Premi d'Annaba;
1932;
 1r a la Pars-Laigle;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de l'Oest;
1933;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1934;
 1r al Gran Premi de Cannes;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;

Resultats al Tour de Frana.
1932. 54 de la classificaci general;
1933. 35 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1933. 45 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Palmars.
Palmars de Fernand Cornez ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239411" title="Contenidor" nonfiltered="2930" processed="2927" dbindex="92966">

Un Contenidor s un sistema molt racional de transport que s'ha ests considerablement en les darreres dcades.

Els contenidors sn grans caixes metlliques, de mides i de sistemes d'ancoratge normalitzats, que s'acoblen perfectament per a ser transportats en vaixells, camions o trens.

Sn capaos de transportar grans quantitats de pes.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239413" title="Rdio Begur" nonfiltered="2931" processed="2928" dbindex="92967">
Rdio Begur s una rdio municipal de Begur.

 Histria .

Neix quan un grup d'amics de Begur i poblacions venes comencen des d'una de les dependncies del Casino Cultural. Les condicions no sn ptimes, per la illusi i l'empenta d'aquell grup de joves fa que la iniciativa tiri endavant i s'acabi consolidant.

L'any 1991 s'inauguren les actuals installacions de Rdio Begur, que consisteix formalment com a emissora municipal.

Rdio Begur ha esdevingut al llarg d'aquests anys una emissora oberta a tothom, amb gran diversitat de programes i collaboradors i sempre atenta a tota mena d'actes que se celebren al municipi de Begur. 

Actualment s'emeten 12 hores diaries de programaci prpia on destaquen el matinal Bon dia famlia, el Begurock, un espai de musica catalana amb entrevistes als principals grups del panorama catal, el Fem Temps, o el veter Compte enrera, un clssic pels dissabtes a la nit.
Els caps de setmana la programaci es tota prpia, tret de quan juga el Bara on connecten amb RAC1.

 Programaci temporada 2008-09 .

 De dilluns a divendres .



 Els dissabtes .



 Els diumenges .



 Locutors .

 Pere Molina;
 Marc Claps;
 Toni Martinez;
 Enric Ruiz;
 Issa Torres;

 Enllaos externs .

 Pgina web de Rdio Begur;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239423" title="Nikolai Vronov" nonfiltered="2932" processed="2929" dbindex="92968">
Nikolai Nikolievitx Vronov (en rus                           ), nascut el 5 de maig de 1899 a Sant Petersburg i mort el 28 de febrer de 1968 a Moscou, va ser un militar sovitic, Cap Mariscal d'Artilleria (1944), al qual li fou atorgat el ttol d'Heroi de la Uni Sovitica el 7 de maig de 1965.

Al mar de 1918 ingress voluntriament a l'Exrcit Roig, participant a la Guerra Civil. Al 1930 es gradu a l'Acadmia Militar Frunze. 

Entre 1936-1937 participa a la Guerra Civil Espanyola com a conseller militar a l'Exrcit Repblica. Al 1937 torna a la Uni Sovitica i fins a 1941 s nomenat Cap de l'Artilleria de l'Exrcit Roig, i Cap de la Direcci de la Defensa Antiaria.

Des de juliol de 1941 a mar de 1943 s Adjunt del Comissari del Poble de la Defensa de la Uni Sovitica i Cap de l'Artilleria de l'Exrcit Roig, rebent el Cap Mariscal d'Artilleria el 18 de gener de 1943, tot just desprs de la Batalla de Stalingrad, en la que particip. Com a Comandant de l'Artilleria i representant de la Stavka particip de manera directa en la preparaci i realitzaci de les operacions al font, a Leningrad, al Sudoest, a Briansk, a Vornej, al Don i a d'altres fronts.

Des de mar de 1943 a mar de 1950 s Comandant de l'Artilleria de les Forces Armades. Al 1958 va ser responsable al Ministeri de Defensa de la URSS. Al 1962 public les seves memries, "Sobre el servei Militar", i finalment serv com a Diputat al Soviet Suprem de la URSS.

Es troba enterrat a la necrpoli del Kremlin, a la plaa Roja de Moscou.

 Condecoracions .

 Heroi de la Uni Sovitica;
 Orde de Lenin (6);
 Orde de la Revoluci d'Octubre;
 Orde de la Bandera Roja (4);
 Orde de Suvrov (3) ;
 Orde de l'Estrella Roja;
 Medalla de la defensa de Moscou;
 Medalla de la defensa de Stalingrad;
 Medalla de la victria sobre Alemanya;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 20 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica;
, juntament amb altres cinc ordes estrangers.

Enllaos externs. 
 http://www.hronos.km.ru/biograf/voronov_nn.html;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239426" title="Selecci australiana de corfbol" nonfiltered="2933" processed="2930" dbindex="92969">

La selecci australiana de corfbol est dirigida per la Korfball Australia (KA) i representa Austrlia a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.







Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007


 Entrenador: Phillip Sibbons;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239427" title="Jos Pen i Contreras" nonfiltered="2934" processed="2931" dbindex="92970">
Jos Pen Contreras, nascut a Mrida (Yucatn) el 12 de gener de 1843 i mort en la Ciutat de Mxic el 18 de febrer de 1907. Metge, poeta i dramaturg mexic.

Des dels seus comenaments estudiantils va demostrar la seva habilitat i gust per l'escriptura. s aquesta ciutat on es van presentar els seus dos primers drames, El cstig de Du i Mara la Loca.

Va estudiar la carrera de medicina a la seva ciutat natal, obtenint el ttol de metge el 1862. Va treballar com a tal a Mrida, Veracruz i Orizaba, traslladant-se posteriorment el 1863 a la Ciutat de Mxic. El 1865 es va casar amb Leonor del Valle. Va obtenir per opsicin, la direcci de l'Hospital de Dements de San Hiplito i la Ctedra de Malalties Mentals. El 1873 va ingressar en la Societat Mexicana de Geografia i Estadstica.

El 1896 va ocupar la cadira nmero IX de l'Acadmia Mexicana de la Llengua. Aquell mateix any va viatjar a Europa amb el seu fill gran. Va tornar a Mxic a causa d'una paralisi ocasionada per una trombosi cerebral que li deixo impedit de moviment. Va morir a Mxic el 18 de febrer de 1907.

Va combinar el seu treball com a metge amb l'activitat literria.

 Obres .

 Fins i tot el Cel. Comdia.
 Gil Gonzlez d'vila. Drama histric.
 La filla del Rei. Drama.
 Un amor d'Hernn Cortes.
 Lluites d'amor i honra.
 Antn de Alaminos.
 Esperana.
 El sacrifici d'una vida.
 El comte de Pealva.
 Entre el meu oncle i el meu tia.
 Pel joeller del barret.
 Leonor de Sarabia.
 Viu o mort.
 El capit Pedreales.
 Solitud.
 El pare Jos.
 Laureana;
 A Juarez.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239428" title="Selecci d'Aruba de corfbol" nonfiltered="2935" processed="2932" dbindex="92971">

La selecci d'Aruba de corfbol est dirigida per la Korfball Bond Aruba (KBA) i representa Aruba a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239431" title="Bandera de la Comunitat del Carib" nonfiltered="2936" processed="2933" dbindex="92972">

La bandera de la Comunitat del Carib, CARICOM, va ser aprovada el 4 de juliol de 1984, durant el cinqu encontre de la Conferncia de Caps de Govern de l'Organitzaci que va tenir lloc a Nassau, les Bahames. Aquesta bandera est composta per dues franges horitzontals de la mateixa mida, de color blau clar la superior i blava fosc la inferior. En el seu centre figura un cercle groc, en el qual figuren dues inicials "C" de color negre, entrellaades. El cercle groc est envoltat per una circumferncia o anell de color verd.

 El color blau clar simbolitza el cel de la regi.

 El color blau fosc representa el Mar Carib.

 El cercle groc simbolitza el sol.

 La circumferncia o anell verd representa la vegetaci existent als pasos que formen part d'aquesta Organitzaci.

 Les dues lletres "C" sn les inicials del nom de l'organitzaci en espanyol i engonals: "Comunitat del Carib", Caribbean Community.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239432" title="Selecci blgara de corfbol" nonfiltered="2937" processed="2934" dbindex="92973">

La selecci blgara de corfbol est dirigida per la Bulgarian Federation Korfball and Intercrosse i representa Bulgria a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239433" title="Miranda!" nonfiltered="2938" processed="2935" dbindex="92974">
Miranda! s una banda de synthpop de argentina, formada en 2001. El nom Miranda! s un homenatge a l'actor argent Osvaldo Miranda, protagonista de pellcules com Los muchachos de antes no usaban gomina ( 1937).

Han obtingut molt xit especialment a Llatinoamrica i les seves actuacions es caracteritzen per una posada en escena de balls, maquillatge i roba estrafolria.

 Integrants .
		
 Alejandro Julin Sergi Galante "Ale": veu, guitarra.
 Juliana Sofa Gattas Grelia "Juli": secunda veu.
 Leandro Martn Fuentes "Lolo": guitarres.
 Nicolas Grimaldi "Monoto": bajo.	;

Exintegrants.

 Bruno De Vincenti:  programaci i composici virtual. ;

 Discografia .

Es mentira (2002);
Agua;
Bailarina;
Ven;
Horoscopo;
Romix;
Tu Juego;
Casualidad;
Tiempo;
Mentira;
Imn;

Sin restricciones (2004);
Yo te dir;
Don;
Quiero;
Vuelve a ti;
El profe;
Otra vez;
Tu gur;
Hoy;
El agente;
Navidad;
Traicin;
Uno de los dos;

En vivo sin restricciones Gran Rex, 2005 (2005);
Otra vez;
Tu gur/Take on Me;
Yo te dir;
Hoy;
Bailarina;
Mentira;
Traicin;
Navidad;
Quiero;
Profe;
Tu juego;
Don;
Romix;
Casualidad;

Quereme! Tributo a las telenovelas (EP) (2006);
Quereme... Tengo fro;
Esa extraa dama;
Una lgrima sobre el telfono;
Quereme (extend version);
Quereme (radio edit);

El Disco de tu Corazn (2007);
Prisionero;
Hola;
Perfecta (con Julieta Venegas);
Enamorada;
Nada es igual;
Djame;
Amanece junto a m;
Hasta hoy;
Vete de aqu (con Fangoria);
No me celes;
Te atreviste y me mor;
Voces;

 Dvd .

En vivo sin restricciones Gran Rex, 2005 (2005);

Otra Vez;
El Agente;
Casualidad;
Horscopo;
Tu gur + Take on me;
Agua;
Navidad;
Tu Juego;
Uno los dos;
Quiero;
El profe;
Don;
Imn;
Hoy;
Yo te dir;
Bailarina;
Romix;
Tiempo;
Salgamos;
Mentira;
Traicin;


 Singles .

2002 - Bailarina (#3 ARG);
2002 - Imn (#12 ARG);
2002 - Tu juego (#1, 2 semanas ARG);
2002 - Romix (#1, 3 semanas ARG);
2004 - Agua (#16 ARG) (#20 CHI);
2004 - Yo te dir (#1, 8 semanas ARG, 3 semanas MEX, 5 semanas CHI);
2004 - Navidad (#1, 7 semanas ARG, 3 semanas CHI);
2005 - Don (#1, 6 semanas ARG, 4 semanas MEX, 6 semanas CHI)(#7 ESP);
2005 - El profe (#1, 2 semanas ARG) (#7 CHI) (#14 MEX);
2006 - Uno los dos (#3 ARG);
2006 - Quereme, tengo fro (#8 ARG);
2006 - Traicin (#1, 1 semana ARG, 2 semanas MEX);
2007 - Prisionero (#2 ARG)  (#6 MEX);
2007 - Perfecta (#1, 3 semanas COL) (#3 MEX) (#8 EC) ;
2007 - Hola (#1, 1 semana ARG);

Premis.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239434" title="Es Pedrs Llarg" nonfiltered="2939" processed="2936" dbindex="92975">
Es Pedrs Llarg s una revista municipal de Begur.

Deu el seu nom a un banc de pedra, adossat a la paret de l'esglsia de Begur, que dna a la Plaa de la Vila. s un banc on els begurencs hi paren la fresca i hi fan xerrada.

Aquesta revista t un precedent: T y yo, una publicaci editada l any 1961 a iniciativa de la parrquia i com a portaveu del Casino Cultural. El setembre de 1987 va aparixer el primer nmero de Es pedrs llarg, una publicaci trimestral que recull la informaci municipal i cultural de Begur i Esclany. Actualment, i desprs d un canvi de disseny, Es pedrs llarg es coordina des de l rea de Cultura i s ha convertit en una revista moderna, oberta a la veu dels begurencs i atenta a tots els esdeveniments culturals,esportius, ldics, etc. que viu el poble.

Enllaos externs.
 Fitxa de la revista al web de l'ajuntament de Begur;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239438" title="Selecci xinesa de corfbol" nonfiltered="2940" processed="2937" dbindex="92976">

La selecci xinesa de corfbol est dirigida per la Korfball Promotion Committee of China (KCCP) i representa Xina a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.




Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007


 Entrenador:  Liu Linslieng ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239439" title="Kendama" nonfiltered="2941" processed="2938" dbindex="92977">

El kendama (    o    o   ) s una joguina infantil originria del Jap consistent en un objecte amb aparena de martell al que va unida mitjanant una corda una bola. La bola t un forat en ella, i es troba inicialment clavada en la part de dalt del kendama. Els dos costats del "martell" sn cncaus i l'objectiu del joc consisteix a llanar la bola cap a dalt i fer que aterri sobre un de les parts cncaves del "martell". Hi ha moltes maneres de jugar a aquest joc: deixar la bola penjant de la corda i llanar-la cap a dalt per intentar "punxar-la" al martell, fer que la bola vagi passant d'un lateral cncau del kendama a un altre, etc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239442" title="Solraig" nonfiltered="2942" processed="2939" dbindex="92978">



El solraig (Isurus oxyrinchus) s un taur que pot arribar a assolir els quatre metres de longitud i pot arribar a viure entre 11 i 23 anys. 

Morfologia.

 Presenta cinc fenedures branquials a cada costat.

 T dues aletes dorsals, la segona d'elles molt petita i situada a nivell de l'anal. Les pectorals sn amples i llargues mentre que les ventrals sn petites. ;

Peduncle caudal estret i provet d'una carena lateral a cada costat.

Aleta caudal en forma de mitja lluna.

 Musell afuat i dents triangulars amb la punta recorbada cap enrere. ;

 Dors i costats de to gris fosc o gris blavs.

 Ventre blanc.

Costums.

s de costums solitaris, neda moltes vegades amb les aletes dorsal i cua fora de l'aigua.

Dieta.

S'alimenta de calamars, verats, tonyines, bontols, peixos espasa, altres taurons, marsopes i tortugues.

s gastronmic.

La seua carn blanca s molt apreciada i sovint es ven al mercat juntament amb la d'altres taurons com el peix espasa, el conegut emperador, del qual s fcil diferenciar per l'estructura i la composici cartilaginosa de les vrtebres, com tamb per la pell, que no t escates sin petits denticles de constituci semblant a les dents, encara que quan s a la venda es troba sense pell.

Bibliografia.

 Llorente, Gustavo i Lope, Slvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Prtic, collecci Conixer la natura, nm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 63.

Enllaos externs.

 Vdeos, imatges i informaci sobre el solraig. ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie de taur. ;
 Informaci sobre el solraig. ;
 Informaci taxonmica d'aquesta espcie. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239443" title="Selecci francesa de corfbol" nonfiltered="2943" processed="2940" dbindex="92979">

La selecci francesa de corfbol est dirigida per la UFOLEP National Korfball Committee i representa Frana a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.




Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional a la European Bowl 2007


 Entrenador: Batrice Rouchon;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239444" title="Jos Hernndez" nonfiltered="2944" processed="2941" dbindex="92980">
Jos Hernndez (Tnger, Protectorat Espanyol al Marroc, 5 de gener de 1944) s un pintor i artista plstic espanyol, conegut especialment per les seves illustracions de  llibres. 

Exposa les seves primeres obres en la "Librairie des Colonnes" de Tnger el 1962. El 1964 comena a treballar a Madrid. Des del 1967 es dedica a l'art grfic. Resideix entre Mlaga i Madrid.

 Premis .
 Premio Nacional de Artes Plsticas. Madrid, 1981;
 Premi Internacional Biella per L'Incisione, Italia;
 Medalla d'Honor de la XII Exhibici Internacional d'ex-libris moderns de Malbork, Polnia;
 Medalla d'Honor de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungra de Sevilla;
 Membre titulaire de lAcadmie Europenne des Sciences, des Arts et des Lettres, Pars;
 Premio Nacional de Arte Grfico (Espanya, 2006);

Enllaos externs.
 Pgina de l'artista ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239445" title="Agullat" nonfiltered="2945" processed="2942" dbindex="92981">

L'agullat, allat, ferr, quelve o quissona (Squalus acanthias) s un petit taur de color cendrs, amb una forta pua a l'aleta dorsal. De la seua pell s'obt un cuir molt slid.

Descripci.

 Cos allargat i fusiforme.
 Dues aletes dorsals antecedides per una forta espina, la primera ms grossa que la segona.
 Sense aleta anal ni membrana nictitant.
 Amb cinc parells de fenedures branquials.
 Color gris clar o marronat, els costats ms clars i el ventre blanquins.
 Taques clares, irregularment escampades pel dors i els flancs, que desapareixen amb l'edat.
 El mascle pot arribar a fer 100 cm de longitud i madura entre els 59 i 72 cm.
 La femella arriba als 120 cm de longitud i madura entre els 70 i 100 cm.

Hbitat.

s, probablement, el taur ms freqent del mn i un dels ms ben estudiats. Generalment se'l troba en moles separades per sexe i per edat. Tamb se l'ha vist en grups mixtos de joves i adults, i formant agregacions amb diferents espcies de taurons. s de moviments lents per tamb se'l cita com un gran migrador. 

Cerca la termoclina ideal de l'aigua que va de 7 C de mnima a 15 C de mxima. 

Colonitza els ambients sublitorals fins als 400 m de fondria.

Alimentaci.

El seu nodriment prov de tot tipus d'sser viu que sigui copis en el seu medi. s un predador oportunista i menja peixos que formin bancs, crustacis, molluscs, cucs, ctenfors, algues, etc.

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. Desprs d'una gestaci de 18 a 24 mesos pot tindre una ventrada d'una a vint cries (la normal s d'una dotzena), segons l'edat de la mare. Els nounats en nixer poden fer de 22 a 33 cm i arribaran a viure entre 15 i 30 anys. Vers la primavera s'apropen a la costa per reproduir-se i a la tardor tornen cap al fons.

Aprofitament.

Espcie d'inters comercial pesquer. L'art per a la captura s el palangre o l'arrossegament. Immediatament desprs de la seua pesca, s escorxat i arriba a la llotja sense cap ni pell, on es ven amb diversos noms.

La carn es pot consumir fresca, congelada, bullida, escabetxada, en croquetes, salada o fumada. 

El seu fetge cont un oli de qualitat.

Tamb pot aprofitar-se com a pinso per a animals estabulats, menja per a mascotes, fertilitzants i cuir.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 77.

Enllaos externs.

  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239451" title="Shisha Pangma" nonfiltered="2946" processed="2943" dbindex="92984">
  

 El Shisha Pangma (oficialment Xixabangma), tamb conegut com a Gosaithan, amb els seus 8.027 msnm s el ms petit dels 14 vuit mils i el darrer en ser escalat per les limitacions imposades per la Xina a l'hora d'accedir al Tibet.

El seu nom en tibet significa cresta sobre la plancia d'herba. El seu nom xins (X xib ngm  F ng      ) s una interpretaci fontica del nom tibet. Per la seva banda Gosaithan en snscrit significa el tron dels dus. 

Situaci.
 Dels 14 cims que superen els 8000 msnm, el Shisha Pangma s l'nic que est totalment situat dins el Tibet, al parc nacional de Langtang. L'absncia de grans cims al seu voltant fa que ressalti majestuosament l'abrupta i rocosa cara sud.

Exploraci.
La seva exploraci s molt recent. El 1921 fou observat des d'uns 45 km per membres britnics de l'equip de reconeixement de l'Everest. El 1945 fou dibuixat per Peter Aufschnaiter i Heinrich Harrer durant un viatge per la zona. 

El 1949 Bill Tillman va dirigir una petita exploraci pel Langtang Himal. En anys posteriors continu sent fotografiat de lluny, per sense cap mena de possibilitat d'escalar-lo.

El 1961 els xinesos, en veure que era el darrer vuit mil verge, s'interessaren per ell. El 1963 van arribar a la muntanya els primers alpinistes, els quals exploraren la cara nord i arribaren fins els 7.160 m.

Primera ascensi.
El 1964 els xinesos tornen a la muntanya amb una expedici mastodntica: ms de 200 alpinistes, cientfics i portejadors. Per accedir-hi obriren una pista per a vehicles fins els 5.900 m, on edificaren una petita ciutat. Installaren 6 camps d'alada i el 2 de maig 10 escaladors, sis xinesos i 4 tibetans, feren el cim.

Ascensions posteriors.
Fins el 1980 el Tibet fou tancat als alpinistes estrangers. Aquell any una expedici alemanya feu cim el 7 i 12 de maig seguint la via normal. 

El 1981 la japonesa Junko Tabei fou la primera dona en pujar el Shisha Pangma.

Veient la relativa facilitat amb qu era pujat, el 1985 s'hi va dirigir la primera expedici comercial.

El 1990 Joan Martinez es converteix en el primer catal en fer el cim, tot seguint la via normal.

El 14 de gener de 2005 Piotr Morawski i Simone Moro feren la primera ascensi hivernal.

Enllaos externs.
Shisha Pangma a Peakware ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239452" title="Selecci belga de corfbol" nonfiltered="2947" processed="2944" dbindex="92985">

La selecci belga de corfbol est dirigida per la Koninklijke Belgische Korfbalbond (KBKB) i representa Blgica a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.






Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007


 Entrenador: Tossens Luc;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239457" title="Taur bocaample" nonfiltered="2948" processed="2945" dbindex="92986">


El taur bocaample o taur de boca grossa (Megachasma pelagios) s una espcie de taur descoberta l'any 1976.

Referncies.

  ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239458" title="Selecci del Taipei Xins de corfbol" nonfiltered="2949" processed="2946" dbindex="92987">

La selecci del Taipei Xins de corfbol est dirigida per la Chinese Taipei Korfball Association (CTKA) i representa Taipei a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.






Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007


 Entrenador: Fang-Yi Hsieh;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239463" title="Selecci txeca de corfbol" nonfiltered="2950" processed="2947" dbindex="92988">
La selecci txeca de corfbol est dirigida per la  esk korfbalov svaz (CKS) i representa a la Repblica Txeca a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.






Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007

 Entrenador: Radek Honz ek;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239464" title="Taur bronzat" nonfiltered="2951" processed="2948" dbindex="92989">


El taur bronzat (Carcharhinus brachyurus) pot arribar als 3,5 m de longitud i als 300 kg de pes.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239467" title="Arnau Roger I de Pallars Sobir" nonfiltered="2952" processed="2949" dbindex="92991">
Arnau Roger I de Pallars Sobir (1256-1288) fou un Comte del Pallars Sobir

Antecedents familiars.
Arnau era fill dels comtes Roger II de Pallars Sobir i la seva esposa Sibilla de Berga. Tenia un germ ms petit anomenat Ramon Roger.

Npcies i descendents.
El 1281 es va maridar amb la princesa bizantina Lucrcia de Ventimiglia Lscaris qui li va donar tres filles:
Sibilla, comtessa de Pallars Sobir. ;
Beatriu. ;
Violant. ;

Biografia.
Fou nomenat per Jaume I el Conqueridor tutor dels joves comtes Ermengol X i lvar II d'Urgell.

Entre 1275 i 1280, Arnau Roger de Pallars prengu part activament en les revoltes nobiliries contra Jaume el Conqueridor i Pere el Gran. Estigu pres un any, per posteriorment, esdevingu un dels collaboradors ms fidels de la monarquia, i aix particip en l'expedici a Tunis de 1282, combat a la Guerra de Siclia i el 1285 aconsell Pere el Gran en la defensa de l'Empord contra els francesos durant la Croada contra la Corona d'Arag. 

En temps d'Alfons II el Franc, feia de mitjancer entre el rei i els nobles de la Uni Aragonesa quan el sorprengu la mort a l'edat de 32 anys. La seva vdua, Lucrcia Lscaris, va haver de lliutar contra els comtes de Comenge que volien apropiar-se del comtat perqu no hi havien varons. Finalment va aconseguir proclamar comtessa de Pallars la seva filla Sibilla I.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239469" title="Selecci anglesa de corfbol" nonfiltered="2953" processed="2950" dbindex="92992">

La selecci anglesa de corfbol est dirigida per la English Korfball Association (EKA) i representa Anglaterra a les competicions internacionals de corfbol. L'any 2007 la British Korfball Association es va dividir en tres parts: Anglaterra, Esccia i Galles, que competeixen en totes les competicions internacionals excepte als World Games on ho fa com a Selecci britnica de corfbol.

Histria.

 Abans del 2007 participaren com a Selecci britnica de corfbol. ;


 Abans del 2007 participaren com a Selecci britnica de corfbol. ;

Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007

 Entrenador: Dirk Sercu;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239471" title="Selecci britnica de corfbol" nonfiltered="2954" processed="2951" dbindex="92993">

La selecci britnica de corfbol est dirigida per la British Korfball Association (EKA) i representa Gran Bretanya a les competicions internacionals de corfbol. L'any 2007 es va dividir en tres parts: Anglaterra, Esccia i Galles, que competeixen en totes les competicions internacionals excepte als World Games on ho fa com a Selecci britnica de corfbol.

Histria.

 Des del 2007 es va dividir en 3: Anglaterra, Esccia i Galles. ;




 Des del 2007 es va dividir en 3: Anglaterra, Esccia i Galles. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239474" title="Omar Khayyam" nonfiltered="2955" processed="2952" dbindex="92994">

Omar Khayyam (Nishapur, Ariana, 18 de maig de 1048 - 4 de desembre de 1131) (en persa:                                                  , Ghiy s od-D n Abul-Fatah Om r ibn Ibr h m Khayy m Nish b r ) fou un poeta, matemtic, filsof i astrnom persa. Tamb se l'anomena Omar al-Khayyami. 

s conegut per la seva poesia, i especialment fora d'Iran, pels quartets (rubaia) de l'anomenat Rubaiat d'Omar Khayyam, popularitzats des del 1859 per la traducci recreada del poeta angls Edward FitzGerald. Les seves contribucions matemtiques inclouen el Tractat sobre la demostraci de problemes d'lgebra, on dna un mtode geomtric per resoldre equacions cbiques intersecant una hiprbola amb un cercle. 

Tamb va contribuir a reformar el calendari, i podria haver proposat una teoria heliocntrica, molt anterior a la de Coprnic.

 Referncies .


 Enllaos externs .

Poesia;
Xtec;
Soluci geomtrica de la cbica que proposa Omar Khayyam;
 Obres d'Omar Khayyam al projecte Gutenberg  ;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239475" title="Selecci alemanya de corfbol" nonfiltered="2956" processed="2953" dbindex="92995">

La selecci alemanya de corfbol est dirigida per la Deutscher Turner Bund e.V (DTB) i representa Alemanya a les competicions internacionals de corfbol. 

Histria.







Equip actual.
Jugadors de la seleccio nacional al Campionat del Mn 2007

 Entrenador: Thorsten Cramer;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239476" title="Vespa (moto)" nonfiltered="2957" processed="2954" dbindex="92996">


La Vespa s una moto scooter fabricada per primera vegada l any 1946 per Piaggio & Co, S.p.A., empresa dels germans Armando i Enrico Piaggio. Al llarg de la seva histria s ha convertit en un mite per a moltes persones.

De l aeronutica a l scooter.

Piaggio va ser fundada a Gnova (Itlia) el 1884 per Rinaldo Piaggio, la fbrica primer es dedicava a la fabricaci de peces per embarcacions de luxe, ms endavant va comenar a produir vagonetes, camions de mercaderies, vehicles de luxe i motors, tramvies i carcasses per a motors especials.


Amb la Primera Guerra Mundial l empresa va comenar a fabricar aeroplans i hidroavions. A principis del segle XX es van crear noves fbriques, el 1917 a Pisa i el 1921 a Pontedera, centre de la producci aeronutica (propulsors, motors i aeronaus completes). La Segona Guerra Mundial va ser un moment important per a l economia italiana, i per tan tamb per a Piaggio. La fbrica de Pontedera va construir l innovador P 108, per a passatgers i per a bombardeig. El fet de construir avions tan potents va fer que es converts en un objectiu militar, el 31 d agost de 1943 van ser bombardejades totes les fbriques. Per a poder reconstruir les plantes de Pontedera, Enrico Piaggio va demanar als Aliats que li tornessin la maquinaria transferida a Alemanya. Ho van fer i Armando i Enrico Piaggio van comenar el procs de reconstrucci. Enrico Piaggio, qui s ocupava de les fbriques de Pontedera i Pisa, va voler entrar en el negoci de la mobilitat lleugera, per aix es va posar en contacte amb l enginyer aeronutic i inventor Corradino D Ascanio (1891-1981).


Histria de Vespa, des de 1946.



Piaggio buscava un medi de transport cmode, de fcil portar i barat. Corradino D'Ascanio primer va dissenyar el model MP5, que no va agradar gens Piaggio, qui li va demanar que la millors. L'enginyer buscava una motocicleta que no embruts per culpa de la cadena de distribuci, que fos cmoda i que les rodes es poguessin canviar fcilment. Ho va aconseguir, quan Enrico Piaggio va veure el model MP6, va exclamar Bello, sembra una vespa, per la seva peculiar forma, la part central on seia el conductor era molt ampla i el frontal estret i el manillar com unes antenes. D'aqu va venir el nom.

El nou vehicle es va presentar en societat a l'elegant "Golf Club" de Roma el 1946. I els italians la van veure per primer cop el 24 de mar de 1946 en les pgines de la revista Motor.

A finals de 1947 la producci va crixer vertiginosament i a l'any segent va aparixer la Vespa 125, model successor de la primera Vespa 98. La producci creixia constantment. L'any 1946 Piaggio va llenar al mercat 2.484 scooters, el 1947 van ser 10.535 i el 1948 la producci ja era de 19.822. Quan a l'any 1950 es va obrir una fbrica a Alemanya la producci va crixer a 60.000 vehicles i pocs anys ms tard en sortien 171.200.

Els mercats estrangers tamb es van interessar pel nou model scooter i la Vespa es va convertir en el producte de Piaggio per excellncia. A l'any 1953 hi havia ms de 10.000 punts de venda a tot el mn. El 1951 es van obrir sucursals a Anglaterra i a Frana, el 1953 va comenar la fabricaci a Espanya i a Jette. A Bombay i a Brasil, i ms endavant als Estats Units on va tenir un xit molt elevat. Aviat van haver-hi 13 pasos que la fabricaven i 114 que la comercialitzaven.

Piaggio va ampliar la seva gama, es va atrevir amb el cami Ape (de tres rodes). Amb els anys apareixien versions imaginatives de la Vespa, de Piaggio o dels seus fans, com per exemple la Vespa Sidecar. El 9 de juny de 1957, el diari rus Izvestia va informar que es fabricaria un clon perfecte de la Vespa, la Lambretta.

La Vespa 50 va nixer l'any 1963 quan a Itlia va aparixer una llei que deia que els vehicles de dos rodes de ms de 50 cc havien d'estar matriculats. Aquest model no els superava, i aix li va donar un gran xit.

Des de 1946 fins a 1965, any de mort d'Enrico Piaggio, es van fabricar 3.350.000 Vespes noms a Itlia. L'any 1977 es va llanar la  original vintage , la Vespa PX (125, 150 i 200 cc), l'xit ms elevat de vendes, se'n van vendre ms de 2 milions. Era la preferida dels nostlgics i dels joves.

Els anys 80 van portar una disminuci de vendes drstica, i ms desprs de que el cotxe es popularitzes, les bicicletes fossin especialment barates i que la moto Honda Super Cub tingus un xit sobtat grcies a les persones que vivien fora les ciutats.

Models.






Actualment hi ha ms de 140 versions de Vespa, per noms se n fabriquen 5 models: La clssica, la de transmissi manual PX: la moderna CVT transmission LX, GT, i GTS.
Aquestes sn les que han marcat a la histria:
Paperino - prototip original, 1945 a Biela ;
AMCA Troupes Aerl Portes Mle. 56 - A (Vespa modificada per els militars francesos) ;
VNC Super 125 ;
VBC Super 150 ;
VLB Sprint 150 ;
VBB Standard 150 ;
125 GT ;
V9A ;
VNA ;
Vespa U - U;
GS 150 ;
SS180 ;
GS160 ;
Standard 90 (3 spd) ;
Standard 50 (3 spd) ;
SS50 (4 spd) ;
SS90 (4 spd)-90 SS Super Sprint ;
150 GL ;
90 Racer ;
125 TS ;
100 Sport ;
125 GTR ;
150 Sprint Veloce ;
180 SS Super Sport ;
Rally 180 ;
Rally 200 ;
Primavera 125 also ET3 (3 port versi) ;
PK 50 ;
PK 50 XL ;
PK 50 Roma (Automatic) ;
50 S ;
50 Special ;
50 Special Elestart ;
50 Sprinter / 50 SR (D) ;
50 Special Revival (3000 unitats a Itlia, edici limitada realitzada el 1991) ;
COSA 1 - 125cc, 150cc, 200cc ;
COSA 2 - 125cc, 150cc, 200cc ;
P80 / P80 E (Frana) ;
P80X/PX80 E (Frana) ;
PK 80 S / Elestart ;
PK 80 S Automtica / Elestart ;
PK100 S / Elestart ;
PK100 S Automtica ;
PK100 XL ;
PK125 XL / Elestart ;
PK 125 S ;
PK 125 E ;
PK 125 automtica;
P 125 X ;
P200E ;
PX200EFL ;
PX200 Serie Speciale (400 unitats, edici limitada a Anglaterra) ;
T5 / Elestart (125cc) ;
T5 Classic (125cc) ;
T5 Millennium (400 unitats, edici limitada a Anglaterra);

El mite.



Conduir una Vespa era sinnim de llibertat, gil exploraci de l espai i facilitat per el tracte hum. L scooter es va convertir en el smbol d un estil de vida que va marcar una poca. La Vespa apareixia de manera impressionant al cine, a la literatura i a la publicitat entre els smbols ms destacats d una societat que canviava.

Es van crear clubs de seguidors, que encara existeixen, on amb els anys anava creixen el seu nombre de socis. L any 1953 els Clubs Vespa contaven amb 50.000 membres.

Un altre fenomen que acompanyava la Vespa era el viatge d aventura, on amb el mnim possible de coses i una Vespa es feia rumb cap a una destinaci concreta.

La revoluci juvenil dels anys 1960 al Regne Unit, els Mods, va fer que el Regne Unit fos el mercat global ms gran de Vespa. Va sorgir per necessitat, una scooter assequible i a l abast dels joves treballadors, a ms facilitava les sortides nocturnes.
Els Mods es modificaven les seves Vespes, s hi afegien llums, accessoris i barres de xoc. El  boom  dels miralls no va ser fins els 70, com demostren els The Who a l lbum Quadrophenia  i la pellcula. Fins I tot se ls hi posava nom.
Els models ms adoptats van ser la Vespa GS160 i la Lambretta TV175, reflex de l nsia de destacar dels Mods, que compatien per veure qui tenia ms retrovisors o llums. Es creu que el fet d afegir retrovisors va ser una resposta rebel a la llei que obligava a portar com a mnim un retrovisor. 


La Vespa al cinema.


"Vacaciones en Roma" (1953):  Gregory Peck i Audrey Hepburn passegen per Roma sobre una Vespa.
 Le notti di Cabiria  (1957): Apareixen dues Vespes en una escena clau.
"La dolce vita" (1960): La vespa simbolitza l estil de vida a Roma. ;
"La gran familia" (1962): s el vehicle amb el que es desplaa Alberto Closas, el pare.
"Quadrophenia" (1979): Phil Daniels interpreta un jove mod anomenat Jimmy, qui condueix una Lambretta. La resta de mods tamb condueixen una Vespa o una Lambretta.
"Amanece, que no es poco" (1988): El pare li regala una Vespa amb sidecar al seu fill per haver matat a la seva mare.
"Querido diario" ("Caro diario") (1993): Nani Moretti, director i actor, condueix una Vespa al mes d Agost.
 Salvados!  (2004): Patrick Fugit (Patrick) condueix una Vespa.
"Alfie" (2004): Jude Law es mou per Manhattan en una vespa blava i blanca.
"La intrprete" (2005): Nicole Kidman escapa dels dolents a Nova York conduint una Vespa;
"Misin: Imposible III" (2006): Tom Cruise circula entre Vespes en una missi.

Links d inters.

VESPA WEB OFICIAL

anunci Vespa GS160

Club Vespa Itlia
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239478" title="Taur cams" nonfiltered="2958" processed="2955" dbindex="92997">


El taur cams (Carcharhinus leucas) s un taur mar que tolera b l'aigua dola podent, fins i tot, remuntar rius.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239481" title="Selecci grega de corfbol" nonfiltered="2959" processed="2956" dbindex="92998">

La selecci grega de corfbol est dirigida per la Hellenic Korfball & Ball-Sports Federation (HKBSF) i representa Grcia a les competicions internacionals de corfbol. 

Histria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239483" title="claireuses et claireurs de France" nonfiltered="2960" processed="2957" dbindex="92999">

claireuses et claireurs de France (Guies i escoltes de Frana, EEdF) s una associaci interreligiosa i coeducativa d'escoltisme i guaitge de Frana. Els primers agrupaments escoltes de Frana es fundaren el 1911, i els primers agrupaments guies interreligiosos comenaren el 1914; els dos moviments es fusionaren el 1964 formant EEdF. Actualment, l'associaci agrupa 35000 escoltes.

EEdF s a membre de la federaci Scoutisme Franais i a travs d'aquesta s membre de la World Organization of the Scout Movement i de la  World Association of Girl Guides and Girl Scouts.

Vegeu tamb.
 Eclaireuses Eclaireurs de France - Languedoc-Roussillon;

Enllaos externs.
Official website  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239486" title="Mescla azeotrpica" nonfiltered="2961" processed="2958" dbindex="93000">
Una mescla azeotrpica s la resultant d'una barreja de lquids voltils que a una pressi determinada t un punt d'ebullici constant, i el vapor resultant de la qual t la mateixa composici que el lquid.

Algunes barreges de lquids quan estan en una determinada proporci presenten la particularitat que, al bullir, el vapor format t la mateixa composici que el lquid, s a dir els components de la mescla es troben en la mateixa proporci tant en el lquid com en el vapor, aquestes barreges s'anomenen mescles azeotrpiques o azetrops.

Com que la composici del lquid roman constant, el seu punt d'ebullici no varia, les mescles azeotrpiques es comporten com si es tracts d'una sola substncia. A diferncia del que ocorre a una mescla corrent que el lquid va enriquint-se en el component ms voltil i, per lo tant, tamb va variant el seu punt d'ebullici.

Exemples.
 cid ntric (68,4 %) / aigua, bull a 122 C;
 cid perclric (28,4 %) / aigua, bull a 203 C (azetrop negatiu);
 cid fluorhdric (35,6 %) / agua, bull a 111,35 C (azetrop negatiu);
 Etanol (95%) / aigua, bull a 78,2 C;
 cid sulfric (98,3%) / aigua, bull a 336 C;
 Acetona / metanol / cloroform forma un azetrop intermedi;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239487" title="Taur cigar" nonfiltered="2962" processed="2959" dbindex="93001">


El taur cigar (Isistius brasiliensis) s una espcie d'aiges profundes (ha estat trobat a 1000 m de fondria). 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239489" title="Covent Garden (barri de Londres)" nonfiltered="2963" processed="2960" dbindex="93003">

El Covent Garden s una plaa, un mercat i un barri londinenc on s'hi va projectar de fer la primera plaa residencial de Londres amb cases per a l'alta societat. El barri dna nom tamb al teatre d'pera Covent Garden, tamb nomenat Royal Opera House.

 Desprs del Gran incendi de Londres de 1666 que va destruir els mercats rivals a l'est de la ciutat, el mercat es convert en el ms important del pas. Els articles extics d'arreu al mn venien per vaixells i eren venuts a Covent Garden. Aix mateix, molts aristcrates es van traslladar a l'oest de Londres, i en aquella poca comerciants, prostitutes i literats, compartien el lloc.

El 1830 es va construir un gran edifici, recordant els banys romans de Bath, per ser l'indret d'un mercat permanent. 

El 1974 el mercat fou traslladat per l'intens trnsit de camions que havia de suportar i llavors els edificis es van restaurar. Aquest fet va produir que el lloc ans molt a menys fins que el seu edifici central es reobr com a centre comercial i atracci per a turistes el 1980.

Avui en dia el mercat central est ple de botigues, restaurants i parades. A la zona de vianants es poden trobar artistes que hi actuen i s l'nica part de Londres on sn autoritzats els espectacles de carrer. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239491" title="Plet del virrei estranger" nonfiltered="2964" processed="2961" dbindex="93004">
Es coneix com a plet del virrei estranger al conflicte jurdic de competncies entre els reis de la monarquia hispnica i les institucions prpies del Regne d'Arag, l'inici del qual data de 1482, quan Ferran el Catlic va nomenar al catal Joan Ramon Folch IV (1486-1513), comte de Prades, Cardona i Pallars, virrei, el que suposava un contrafur; car els Furs d'Arag estipulaven que el virrei o lloctinent general havia de ser natural del regne. 

Ms tard, el llavors prncep Felip, regnant encara Carles I, va nomenar tamb com a lloctinent un estranger: el castell Diego Hurtado de Mendoza, futur Prncep de Melito el 1553 o 1554, amb el qual va tornar a incrrer en desaforament. El 1588, el mateix rei va tornar a nomenar un virrei castell, per a un major control d'Arag (el marqus d'Almenara) substituint al comte de Sstago. Aquest fet va ser criticat pels diputats del general invocant als furs aragonesos. Almenara fou atacat i la seua casa cremada, i aix torn a Castella per a informar-ne al rei. Llavors, Felip I va nomenar virrei a Andrs Simeno (bisbe de Terol). Per el 1590 va tornar a provar-ho amb el marqus d'Almenara. Aquesta situaci, juntament amb el problema del comtat de Ribagora i l'intent d'ajusticiar a Antonio Prez va derivar en les Alteracions d'Arag el 1591. En 1592, havent el rei acabat amb la revolta, va convocar les Corts d'Arag i n'obtingu la potestat de nomenar un virrei no aragons, fet que pos fi a la fora el plet del virrei estranger desprs de ms d'un segle d'haver tingut lloc per primera vegada.

 Enllaos externs .

 Referncia a la biblioteca virtual de dret aragons ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239492" title="Taur d'aletes platejades" nonfiltered="2965" processed="2962" dbindex="93005">


El taur d'aletes platejades (Carcharhinus albimarginatus) s una espcie que es pot trobar entre els 30 i els 800 m de fondria.

Referncies.

 International Shark Attack File ;

Enllaos externs.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239498" title="Shane Battier" nonfiltered="2966" processed="2963" dbindex="93007">


Shane Courtney Battier s un jugador de bsquet nord-americ, que en l'actualitat milita en les files dels Houston Rockets de l'NBA. Va nixer el 9 de setembre de 1978 a Birmingham, Michigan. Mesura 2,03 metres i juga d'aler.

Trajectria esportiva.
Universitat.
Desprs d'un exists pas per l'institut, basquetbolsticament parlant, Battier es va matricular en la Universitat de Duke, on va romandre 4 anys, duent en dos d'ells al seu equip a la Final Four de l'NCAA, en 1999 i 2001, perdent en la primera ocasi contra la Universitat de Connecticut i guanyant 2 anys desprs als Wildcats de la Universitat d'Arizona. Aquest any va guanyar gaireb tots els premis al millor universitari existents, inclosos els prestigiosos Oscar Robertson Trophy, Naismith College Player of the Year i John R. Wooden Award. Promitj durant la seva etapa collegial 13,6 punts i 6,1 rebots per partit.

NBA.
Va ser triat en el Draft de l'NBA de 2001 en la sisena posici de la primera ronda per Memphis Grizzlies, a on va arribar al costat del catal Pau Gasol, nombre 3 d'aquest mateix any. Desprs d'una bona primera temporada com professional, on promitj 14,4 punts i 5,4 rebots i va ser triat en el millor quintet de rookies de l'any. Desprs les seves xifres van anar baixant, tenint cada vegada menys aportaci ofensiva dintre de l'equip, i passant a disputar menys minuts.

Al juny de 2006 va ser traspassat a Houston Rockets, on compta amb la confiana del seu entrenador, guanyant-se des del primer moment el lloc de titular. Promitja 10,3 punts i 4,2 rebots per partit.

Va participar en el Campionat mundial de bsquet de 2006 amb la selecci d'Estats Units, on van aconseguir la medalla de bronze.

Equips.
 Memphis Grizzlies (2001-2006);
 Houston Rockets (2006- );

Assoliments personals.
 Medalla de bronze en el Campionat mundial de bsquet de 2006 disputat al Jap.

Enllacis externs.
 Fitxa a NBA.com;
 Estadstiques de Shane Battier;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239504" title="Associaci Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes" nonfiltered="2967" processed="2964" dbindex="93008">

L'Associaci Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (World Association of Girl Guides and Girl Scouts, WAGGGS) s una federaci mundial d'associacions de guies i de noies escoltes que agrupa associacions orientades cap a les noies i associacions noms de noies de 144 pasos. Es fund el 1928 i t la seu central a Londres, Anglaterra. s l'associaci complementria de l'Organitzaci Mundial del Moviment Escolta (WOSM).

Enllaos externs.
 Web oficial;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239505" title="Taur de grans dents" nonfiltered="2968" processed="2965" dbindex="93009">

El taur de grans dents (Carcharodon megalodon) fou un taur gegant prehistric i el peix carnvor ms gros de la histria de la Terra. Visqu fa entre 20 i 1'6 milions d'anys, tot i que s'han suggerit dates d'extinci ms tardanes.

El "megalodon" es coneix nicament per nombroses dents fssils i algunes vrtebres i esquelets parcials trobats al Carib. Les dents sn, en molts aspectes, similars als del taur blanc actual, per amb una mida que pot superar els 17'5 cm de llargria, pel que se sol considerar l'existncia d'un estret parentesc entre ambdues espcies. Tot i aix, alguns investigadors opinen que les similituds entre les dents d'ambdos animals sn producte d'un procs d'evoluci convergent

Referncies.

Assaig sobre aquesta espcie de taur ;

Enllaos externs.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239510" title="Tractat d'Amsterdam" nonfiltered="2969" processed="2966" dbindex="93010">
El Tractat d'Amsterdam s un acord signat el 2 d'octubre de 1997 a la ciutat neerlandesa d'Amsterdam i supos una revisi i entrada en vigor d'una nova normativa legal de la Uni Europea (UE) desprs de revisar el Tractat de Maastricht signat l'any 1992. Aquest tractat entr en vigor l'1 de maig de 1999 desprs d'haver estat ratificat per tots els estats membres de la Uni.

El Tractat d'Amsterdam fa mfasi en diversos aspectes fundamentals pel funcionament de la Uni: dret al treball, la lliure circulaci dels ciutadans, el reforament de la justcia, poltica exterior i seguretat comuna de la Uni, i la reforma institucional necessria per afrontar l'ingrs de nous membres, assumptes que havient quedat pendents en el Tractat de Maastricht.

Antecedents. 
El Tractat va ser el resultat d'un llarg procs de negociacions, que es va iniciar a la ciutat italiana de Messina el 2 de juny de 1995, quaranta anys desprs de la signatura del Tractat de Roma i va arribar al seu final entre els dies 17 i 18 de juny de 1997 a Amsterdam, moment en el qual fou ratificat el Tractat per part del Consell de la Uni Europea. Des del 2 d'octubre de 1997, moment en el qual fou signat de forma oficial per part dels Ministres d'Afers Exteriors de tots els pasos membres de la Uni, els Estats membres van participar en un llarg i complex procs de ratificaci. El Parlament Europeu va ratificar el Tractat el 19 de novembre de 1997, i desprs de dos referndums i 13 decisions preses pels parlaments nacionals finalitz el procs de ratificaci plenari.

Sumari. 
El Tractat d'Amsterdam consta de 13 protocols, 51 Declaracions adoptades per la Conferncia i 8 Declaracions dels Estats membres i de les esmenes als Tractats existents establertes en 15 articles. 

L'Article 1 (que cont 16 pargrafs), va modificar les disposicions generals del Tractat de Maastricht i s'ocupa de la Poltica Exterior i Seguretat Comuna (PESC) i la cooperaci en matria penal i policial. Els segents quatre articles (70 pargrafs) van modificar el Tractat de Roma constitutiu de la CEE, el Tractat de Pars creant la CECA (tractat que va expirar l'any 2002), el Tractat de Roma constitutiu de l'Euratom i la Llei relativa a l'elecci del Parlament Europeu. Finalment, les disposicions finals contenen quatre articles. El nou Tractat tamb es va proposar simplificar els Tractats comunitaris, la supressi de ms de 56 obsolets, una nova numeraci d'articles amb la finalitat de fer ms llegible el conjunt. A manera d'exemple, l'article 189 B en el procediment de codecisi es va convertir en l'article 251. 

Aix mateix es van tractar temes claus com sn la seguretat personal i jurdica, la immigraci i la lluita contra el frau. En particular, la UE ser, a partir d'aquest moment, capa de legislar en matria d'immigraci, Dret privat o procediment civil, en la mesura que sigui necessari per a la lliure circulaci de persones dintre de la mateixa Uni. Al mateix temps es va intensificar la cooperaci intergovernamental de la policia i en matria de justcia penal a fi que els Estats membres hagin de coordinar les seves activitats de manera ms efica. La Uni t per objecte establir un espai de llibertat, seguretat i justcia per als ciutadans, incorporant els Acords de Schengen en el sistema jurdic de la UE (mantenint-se per Irlanda i el Regne Unit al marge d'aquest acord).

El Tractat estableix nous principis i responsabilitats en l'mbit de la poltica exterior i de seguretat, amb l'mfasi en la projecci dels valors de la UE amb el mn exterior, la protecci dels seus interessos i la reforma dels seus mecanismes d'acci. El Consell Europeu passa a establir estratgies comunes que desprs seran posades en prctica pel consell per majoria qualificada, amb subjecci per a certes condicions. En altres casos, alguns Estats poden optar per abstenir-se "de forma constructiva", s a dir, sense arribar a impedir que les decisions s'adoptin. 

El tractat va introduir un Alt Representant en la Poltica Exterior de la UE, que, juntament amb els Presidents del Consell i de la Comissi Europea, posa un "nom i un rostre" a la poltica de la UE en el mn exterior. Encara que el Tractat d'Amsterdam no preveu una defensa comuna, va fer augmentar la despesa en matria de manteniment de la pau i de tasques humanitries, en particular mitjanant la creaci d'estrets vincles amb la Uni Europea Occidental (UEO). 

Pel que fa a les institucions, hi ha dues reformes importants en relaci amb el procediment de codecisi (el procediment legislatiu amb el Parlament Europeu i el Consell), que afecten al seu mbit d'aplicaci i els seus procediments detallats, amb un Parlament Europeu que veu reforat els seu paper. El President de la Comissi Europea tamb haur de guanyar-se la confiana personal del Parlament, que li donen l'autoritat per a establir les directrius de les poltiques de la Comissi i ocupar un paper actiu en l'elecci dels membres de la Comissi per la decisi sobre el seu nomenament, de com acord amb els governs nacionals. Aquestes disposicions fan de la Comissi ms un ens polticament responsable dels seus actes, i de l'establiment de la particular relaci amb el Parlament Europeu. Finalment, el nou Tractat obre la porta, en condicions molt estrictes, a una cooperaci ms estreta entre els Estats membres que ho desitgin. Una cooperaci ms estreta es podran establir, a proposta de la Comissi, en els casos que no s possible adoptar una acci conjunta, sempre que aquests pasos no vagin en detriment de la coherncia de la UE o dels drets i la igualtat dels seus ciutadans. 

Desafiaments.
El Tractat d'Amsterdam no va resoldre totes les qestions institucionals d'una vegada per sempre. El treball sobre la reforma de les institucions est encara en curs perqu siguin capaces d'operar de manera efica i democrtica en una UE encara ms ampliada. Les qestions ms urgents sn la composici de la Comissi Europea, la ponderaci dels vots dels Estats membres i la votaci per majoria qualificada. Aquestes qestions s'aborden en la redacci de la Constituci Europea. 

Vegeu tamb.
Acords de Schengen;
Tractats de la Uni Europea;

Enllaos externs.
  Text del Tractat d'Amsterdam;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239521" title="Selecci de Hong Kong de corfbol" nonfiltered="2970" processed="2967" dbindex="93011">

La selecci de Hong Kong de corfbol est dirigida per la Hong Kong China Korfball Association (HKCKA) i representa Hong Kong a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.


Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat d'sia i Oceania 2006


 Entrenador: Cheng Warman;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239522" title="Selecci hongaresa de corfbol" nonfiltered="2971" processed="2968" dbindex="93012">

La selecci hongaresa de corfbol est dirigida per la Magyar Korfball Szvetsg (MKS) i representa Hongria a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.




Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007

 Entrenador: Alex Elewaut;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239526" title="Selecci ndia de corfbol" nonfiltered="2972" processed="2969" dbindex="93013">

La selecci ndia de corfbol est dirigida per la Korfball Federation of India (KFI) i representa ndia a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.






Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007

 Entrenador: Mukesh Khandelwal  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239527" title="Ramon Marquet Rub" nonfiltered="2973" processed="2970" dbindex="93014">
Ramon Marquet (Barcelona, 1235 - 1302) fou un mercader, armador i militar catal. 

Croada de Jaume I.
Ramon Marquet dugu el 1269 en la seva nau al rei Jaume I el Conqueridor en la seva Croada a Terra Santa, que tantmateix va haver de ser abandonada en sser dispersat l'estol per un temporal, i la malmesa galera reial va haver de refugiar-se a Aiges Mortes, prop de Montpeller, on el rei va desembarcar i va tornar per terra a Catalunya.

L'expedici a Tunis i les Vespres Sicilianes.
El 1282 s'encarreg de preparar la flota per a l'expedici a Tunis i Siclia de Pere el Gran, i fou, a ms, el cap de tota la marineria. Aquell mateix any an a cercar la reina Constana de Siclia i l'infant Jaume, i els port a Siclia des de Catalunya. Amb un petit estol de 14 galeres socorregu Messina, el 1284.

Croada contra la Corona d'Arag.
El 1285 juntament amb Berenguer Mallol, prepar un petit estol d'onze galeres, amb el comandament conjunt com a almiralls, per defensar la costa de Catalunya, contra l'estol del rei Felip III de Frana, que havia emprs una Croada contra la Corona d'Arag, aconseguint una gran victria a la Batalla naval de Sant Feliu de Guxols, capturant-ne a l'almirall Berenguer III de Guillem. Un cop reunits amb la flota de l'almirall Roger de Llria, havia tornat de Siclia, destruren l'estol francs a Roses en la Batalla naval de les Formigues. 
Expedici a Mallorca.
El mateix 1285 prengu part tamb en l'expedici de l'infant Alfons contra Jaume II de Mallorca, que acab amb la confiscaci del regne pel seu recolzament als croats en la Croada contra la Corona d'Arag.

Conquesta de Menorca.
El 1286 comand de nou amb Berenguer Mallol l'estol amb qu Alfons el Franc, conquer Menorca, encara sarrana. 

Contra els benimerins.
El 1293 comand, amb Guillem Escriv, les galeres que patrullaren a l'estret de Gibraltar contra els benimerins.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239530" title="Collegi Maria Immaculada" nonfiltered="2974" processed="2971" dbindex="93015">


El Collegi Maria Immaculada es troba a la ciutat de Tremp, (Pallars Juss). Aquesta poblaci est situada als peus dels Pirineus i el seu municipi consta de 6.700 habitants segons dades oficials de 2007.

El collegi s un centre religis que va ser fundat l'any 1859 per Maria Antonia Pars. Durant aquests anys l'escola ha anat canviant segons les necessitats de la comarca. En els seus inicis era una escola femenina i amb internat per a partir dels anys 70 passa a ser una escola mixta. 

En l'actualitat el nombre d alumnes del centre s de 330 i el de professors, sense incloure vetlladors, s de 29. El centre abraa els diferents nivells que van des dels 2 fins als 16 anys. Aquests inclouen servei de guarderia, Educaci Infantil (3-5 anys), Educaci Primria (6-11 anys) i Educaci Secundria Obligatria (12-16 anys).

El centre tamb disposa de les installacions tpiques, com sn les aules d'informtica, el laboratori de cincies naturals, l'aula de tecnologia, l'aula de msica,la biblioteca, el gimns i camp d'esports, servei de menjador, aix com una aula d'acollida de Primria i una capella per celebrar els oficis religiosos.

A continuaci, els nostres alumnes de 2n d'ESO ens ofereixen una descripci ms detallada del centre:

 Servei de guarderia .

La guarderia es un curs de l'escola que est dins de l'educaci infantil on hi van els mes petits. Tenen unes edats de 1 a 2 anys. La clase est dividida en 2, una es per els ms petits d'un any i l'altra pels ms grans de dos anys. 

Hi ha 2 professores per tota la guarderia, s a dir, per les dues classes amb 31 alumnes. Els nens petits no fan cap assignatura en concret, fan diverses coses com dibuixar, pintar, cantar, jugar, etc. 

En definitiva, es tracta de fer classes als nens petits.

 Educaci Infantil .

L'Educaci Infantil sn unes classes per nens petits. No sn uns cursos obligatoris. Hi ha tres cursos diferents: P3, P4 i P5. Sn unes classes mitjanes i espaioses, ben illuminades, amb estanteries i estan plenes de taules, cadires i joguets. 

 P3 t 26 alumnes. Aquests alumnes tenen 3 anys. A P3 hi ha tres professors (la tutora, la d'angls i la de refor algunes hores). En aquest curs s'ensenya als nens hbits especialment.
 Els alumnes de P4 sn 24 i tenen 4 anys, 3 alguns nens. Aquest curs te 4 professors (el d' informtica, el d'angls, el de gimnstica i un altre per a unes altres assignatures). Aquest curs es tracta d'educar als nens. ;
 P5 t 26 alumnes de 5 anys cadascun. Hi ha tres professsors. Els alumnes aprenen a llegir i escriure i alguns hbits.

 Educaci Primria .

L'educaci primria es l'educaci obligatria que comprn 6 cursos que van de 6 a 12 anys. El collegi disposa de sis classes, una per a cada curs. Sn classes de grandria mitjana amb taules, una pissarra, murals i algunes prestatgeries i/o armaris.

Les edats i els nmeros d'alumnes de cada classe sn: 

 1r E.P: 22 alumnes de 6 a 7 anys.
 2n E.P: 20 alumnes de 7 a 8 anys.
 3r E.P: 22 alumnes de 8 a 9 anys.
 4t E.P: 23 alumnes de 9 a 10 anys.
 5 E.P: 19 alumnes de 10 a 11 anys.
 6 E.P: 25 alumnes de 11 a 12 anys. ;

Els alumnes tamb disposen d'unes classes complementries voluntries com ara francs, informtica, expressi artstica, angls, etc. depenent dels cursos. Aquestes classes es fan cada dia a ltima hora del mat.

 Educaci Secundria Obligatria .

En el nostre collegi, la ESO est situada a dalt de tot del segon grup d'edificis de la part dreta. Esta format pels grups 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO. 

Totes les classes sn bastant espaioses i illuminades de parets gruixudes i grogues i amb 1 o ms representacins cristianes a cada classe. Les classes sn bastant amples perqu hi han bastantes persones a cada classe:

 1r ESO - hi ha 31 alumnes entre 12 i 13 anys i sn el grup amb ms alumnes de la ESO.
 2n ESO - hi ha 18 alumnes entre 13 i 14 anys.
 3r ESO - hi ha 20 alumnes entre 14 i 15 anys.
 4t ESO - hi ha 13 persones entre 15 i 16 anys, sn el grup amb menys persones de la ESO.

Hi ha un total de 10 professors (9 pel primer cicle i un ms pel segon) i noms una lnia. 

Finalment destacar que els alumnes de 4t d'ESO, com que sn els ms grans del cole, fan ms activitats. Per exemple, venen castanyes al carrer i al collegi per la castanyada i els diners que guanyen sn pel viatge de final de curs.

 Equipament .

 Aules d'informtica .

Hi ha dues aules d'informtica: 

 La primera aula t uns 23 ordinadors. Aquesta aula s bastant gran, tots els ordinadors sn nous i tamb t una impressora, una pissarra i webcams...  ;

 La segona aula t 14 ordinadors aproximadament. Aquesta aula s petita i t una impresora.

Les aules s'utilitzen per diferents assignatures. Aquests ordinadors s'utilitzen des de 1r de Primria fins 4 d'ESO.

Aquesta sala la pot utilitzar qualsevol professor, per hi ha un professor que s'encarrega de l'aula d'informtica.

La biblioteca .

La biblioteca del collegi est formada per un conjunt molt nombrs de llibres; ara mateix els estan ordenant amb un projecte anomenat (CDU), i estan tamb renovant el seu mobiliari. 

L'objectiu principal es que d'aqu un temps es puguin dur a terme ms activitats per al centre o de cara al pblic, a part dels contes de Sant Jordi i la "Maleta Viatjera" (que per cert ha tingut, o si ms no est tenint, molt bons resultats). 

Actualment no podem obtenir els llibres de la biblioteca, ja que encara estan fent una selecci, per ms endavant podrem disposar d'una catalogaci virtual, s a dir, una pgina web.

Les encarregades de la biblioteca per fer un bon treball i tenir una biblioteca ben organitzada han realitzat diversos cursets a Lleida especialitzats en biblioteques. Per aix esperem que d'aqu un temps puguem disfrutar d'una biblioteca molt ms modernitzada.

 Servei de menjador .

El menjador s molt gran. T 47 taules. Cinc treballadores i una cuinera hi treballen. Del menjar s'encarrega un servei de catering el qual porta el menjar cada dia per a tots els alumnes del collegi. 

Al menjador es queden, aproximadament, 100 alumnes fixes de totes les edats, des d'1 any als 15 o 16 anys. A ms a ms, si algun dia desitges quedar-te al menjador, ho pots fer apuntant-te a la porteria. 

Als alumnes fixes els envien la factura mensual del menjador a casa. Si solament et quedes un dia, ho pagues al moment. El menjador est fora b.

 Aula d'acollida de primria .

L'aula d'acollida s una classe on hi van els nens i nenes que no parlen catal o no l'entenen. Poden ser d'Espanya o fins hi tot d'altres pasos. D'aquests nens se n'encarrega una professora la qual els ensenya una mica de vocabulari en catal per a conixer l'entorn i poder-se defensar.

Actualment al collegi hi ha 330 alumnes dels quals 50 sn immigrants, per d'aquests 50 noms van a l'aula d'acollida 17. Els nens i nenes que hi van tenen entre 6-12 anys.

Vnen dels segents llocs:

 7 del Marroc;
 3 de Bulgria;
 1 de Moldvia;
 1 de Brasil;
 2 de Bolvia;
 1 de Argentina;
 1 de la Repblica Dominicana ;
 1 de Sevilla;

La classe a la que van s bastant gran i hi tenen els treballs que fan penjats a la paret. En alguns treballs cada alumne explica alguna cosa del seu pas o regi i a ms hi enganxa una foto seva.

 La capella .

Est situada a la dreta de la porteria de l'escola. s el lloc on normalment van a resar tots els dies les madres de l'escola i a vegades tamb ho fan a la parrquia de Tremp, per exemple per Nadal, Psqua, etc.

L'alumnat pot realitzar celebracions especials com per exemple el dia de la fundadora o el Nadal, entre d'altres.

La capella t forma de creu romana. Als laterals hi toquen els msics que acompanyen amb les seves melodies la missa, i a la nau central hi ha tot de bancs o s'hi senta la gent. Als anys setanta van reformar el nostre centre incloent-hi la capella, van fer baixar el teulat i l'espai que hi van deixar el van aprofitar per construir la sala d'actes on s'hi fan representacions teatrals, etc. 

 Enllaos externs .

 Lloc web del centre;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239531" title="Selecci indonsia de corfbol" nonfiltered="2975" processed="2972" dbindex="93016">

La selecci indonsia de corfbol est dirigida per la Persatuan Korfball Seluruh Indonesia (PKSI) i representa Indonsia a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239532" title="Miquel Marquet Mallol" nonfiltered="2976" processed="2973" dbindex="93017">
Miquel Marquet Mallol (Barcelona, Segle XIII - Segle XIV)

Fill de Ramon Marquet Rub i Maria Mallol, germ de Bernat Marquet Mallol, fou Conseller en cap de Barcelona en quatre perodes (1302-03, 1312-13, 1328-29 i 1332-33) i un cop Conseller segon (1308-09).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239533" title="Alteracions d'Arag" nonfiltered="2977" processed="2974" dbindex="93018">
Les Alteracions d'Arag foren uns conflictes esdevinguts al regne d'Arag en els anys 1590-1591 en els quals els representants del regne s'enfrontaren a la Monarquia Hispnica de Felip II.

Antonio Prez, secretari del rei Felip II fins al 1579, fou arrestat acusat de l'assassinat de Juan de Escobedo --home de confiana de Joan d'ustria--, d'abusar de la confiana reial i de conspiraci. 

L'abril de 1590, ajudat per la seva esposa, i amb una situaci ja una mica deteriorada a Arag des del 1588 arran del plet del virrei estranger i dels problemes en el comtat de Ribagora, Antonio Prez va escapar de la pres de Madrid i va fugir a Saragossa. All deman la protecci dels furs aragonesos i s'acoll al Privilegi de manifestaci i a la protecci del Justcia d'Arag.

A Arag va trobar el suport del duc de Villahermosa, al qual havien estat expropiats els dominis que tenia a la Ribagora, del comte d'Aranda i, principalment, de Diego de Heredia, membre de la baixa noblesa. Davant d'aquest panorama, Felip II va recrrer a un tribunal contra el qual el Justcia i el furs aragonesos no podien oposar-se: la Inquisici. El setembre de 1591 va traslladar-se Antonio Prez a la pres de la Inquisici. Heredia i els seus seguidors es van alar i el van alliberar. L'extensi d'aquesta revolta fou molt limitat a la ciutat de Saragossa, i la pagesia i les altres viles del regne van fer costat al rei. 

Felip II va enviar un exrcit de 12.000 soldats castellans a Arag, que a l'octubre de 1591 va acabar amb l'aixecament armat. La Diputaci del General d'Arag hi opos un contingent de 2.000 homes encapalats pel Justcia d'Arag, Juan de Lanuza, que va avanar fins a Utebo per a presentar-hi batalla. Per, davant la gran superioritat dels teros reials, l'exrcit aragons es va disgregar i es va retirar cap al sud. 

Prez i els seus seguidors van fugir a Bearn, a la Gascunya, des d'on van intentar una invasi fallida amb l'ajuda d'Enric de Navarra. Heredia fou capturat a Frana i executat, Juan de Lanuza fou decapitat i la mateixa sort van crrer molts dels que havien donat suport a la revolta. Villahermosa i Aranda van ser capturats i enviats a Castella, on van morir a la pres en circumstncies misterioses. Prez va escapar a Frana i ms tard a Anglaterra, llocs on va estimular la llegenda negra contra el monarca fins a la seva mort, el 1611. Les tropes de Felip II no es retiraren d'Arag fins al desembre de 1593.

El 1592, Felip II va convocar les Corts d'Arag a Tarassona. Cap instituci aragonesa no fou suprimida, per foren remodelades a fons. A partir d'aquell moment, el rei tindria el dret de nomenar virreis a Arag que no fossin aragonesos. La Diputaci del Regne va perdre part del control sobre els ingressos aragonesos i la vigilncia del territori, i li fou llevat el poder de convocar els representants de les ciutats. La Corona podria destituir el Justcia d'Arag i la cort de justcia es va posar sota control del monarca. Finalment, es van modificar encara d'altres aspectes del sistema legal aragons, que va perdre aix bona part de la seva independncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239536" title="Vall del Corb" nonfiltered="2978" processed="2975" dbindex="93019">


La Vall del Corb s el territori que s'estn a banda i banda del riu Corb, al llarg del seu descens des de Rauric fins a Bellpuig. El riu Corb neix a Rauric i desemboca al riu Segre a l'alada de Vilanova de la Barca, tot i que la influncia geogrfica, social, econmica i poltica de la vall s'estn des de Santa Coloma de Queralt fins a Bellpuig.  

Pobles que formen la Vall del Corb.

Rauric;
Llorac;
Albi;
Santa Coloma de Queralt;
Vallfogona de Riucorb;
Guimer;
Ciutadilla;
Nalec;
Rocafort de Vallbona (Sant Mart de Riucorb);
Rocallaura;
Vallbona de les Monges;
Lloren de Vallbona (Sant Mart de Riucorb);
El Vilet (Sant Mart de Riucorb);
Sant Mart de Mald (Sant Mart de Riucorb);
Els Omells de na Gaia;
Mald;
Belianes;

Histria de la Vall del Corb.
Al voltant dels segles IV i III aC es van formar la majoria dels pobles que actualment formen la vall. A Guimer s'han trobat restes d'un mol ibero-rom i a Santa Maria de la Bovera s'ha trobat restes de cermica ibriques. A l'poca romana (s.I)la Vall del Corb era el corredor que conectava Barcino amb Ilerda. Al llarg del s. XII l'orde del Cister es va establir a la vall i es van erigir els monestirs de Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de la Bovera, Vallsanta (Guimer) i el Pedregal (Talladell).

Associacions i entitats de la Vall del Corb.
Associaci Vall del Corb;
BTT Vall del Corb - UEV Vallfogona;
Guimera.info;
Associaci de Joves de Guimer "Lo Gambairot";

Enllaos externs.
Pgina web de l'Associaci Vall del Corb;

Bibliografia.
Duch, Joan; Gonzalvo, Gener; Foix, Lluis (2003). La Vall del Corb. Vallbona de les Monges: March Editor.
Ribas, M. Assumpci (1983). L'aventura de la vall del corb. Abadia de Montserrat;
Vallverd, Josep; Piquer, Josep Joan, et al. (1986). La Vall del Corb.Publicacions de L'Institut d'Estudis Ilerdencs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239539" title="Llista d'estats sobirans del 1968" nonfiltered="2979" processed="2976" dbindex="93020">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica rab Unida;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
;
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
   Regne de Cambodja;
   Repblica Federal del Camerun;
   Domini del Canad;
 Ceilan   Domini de Ceilan;
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica del Congo;
   Repblica del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
;
   Repblica de Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial (des del 12 d'octubre);
   Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen del Sud;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Estat de Kuwait;

L.
 Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica de Malawi;
;
   Sultanat de les Illes Maldives (fins l'11 de novembre);
   Repblica de les Maldives (des de l'11 de novembre);
 Repblica Malgaixa;
   Repblica de Mali;
   Estat de Malta;
   Regne del Marroc;
   Maurici (des del 12 de mar);
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru (des del 31 de gener);
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal;
   Sierra Leone;
   Regne de Sikkim;
   Repblica de Singapur;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Somal;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Regne de Swazilndia (des del 6 de setembre);

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
 Anguilla   Repblica d'Anguilla;
   Repblica de Biafra;
   Rhodsia;
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239550" title="Ana Rosa Quintana" nonfiltered="2980" processed="2977" dbindex="93021">
Ana Rosa Quintana Hortal (Madrid, 12 de gener del 1956) periodista i presentadora de televisi espanyola. 

Va estudiar periodisme a la Universitat Complutense de Madrid i va comenar en la rdio (Radio Nacional de Espaa, Radio Continental, Radio 80, Antena 3 Radio), per passar posteriorment a la televisi (Telecinco, Antena 3, TVE).

Va fer creure que havia escrit un llibre, Sabor a hiel, i va ser acusada de plagi. El plagiador havia estat un negre. L'obra va ser retirada del mercat per l'editorial per les evidents proves de tal acusaci.

Va estar casada amb l'Alfonso Rojo, amb qui va tenir un fill el 1986 i es va casar el 2004 amb el Juan Muoz, amb qui va tenir dos fills el 2004.

 Programes.
El programa de Ana Rosa (2006-2008). Telecinco;
Sabor a ti (1998-2004). Antena 3;
Extra Rosa (1997-1998) amb Rosa Villacastn. Antena 3;
Veredicto (1994-1995). Telecinco;
Telediario (1982-1983). TVE;

 Enllaos externs .
Ana Rosa Quintana en el IMDb ;
El Programa de Ana Rosa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239552" title="Dama de Guardamar" nonfiltered="2981" processed="2978" dbindex="93022">


La Dama de Guardamar, tamb coneguda com a Dama de Cabeo Soler fou trobada al jaciment arqueolgic de Cabeo Soler al terme municipal de Guardamar del Segura, el dia 22 de setembre de 1987.

Relativament prop de la superfcie apareixqu un gran tros de forma rodona de pedra, era el primer fragment d'un bust de dama ibrica, molt semblant a la Dama d'Elx. L'excavaci va proporcionar molts elements mes, entre ells un gran fragment que comprenia el pentinat, la cara i el coll. L'escultura, feta malb, havia estat martellejada i, fins i tot, en algunes zones hauria patit l'acci del foc. Transportada al laboratori del Museu Arqueolgic Provincial d'Alacant, el restaurador Vicente Bernabeu comen amb la neteja i identificaci de les restes trobades, aix va apareixer una pea de la barebeta, un altre dels llavis, que havian estat exposats a l'erosi al llavi inferior dret, fragments del pit i dels collars, entre altres fragments de pedra, que pertanyien a la Dama. El problema era que no encaixaven entre ells ni tenien cap superfcie llaurada. La tasca de restauraci fou delicada i minuciosa, prolongant-se des d'octubre de 1987 fins al juny de 1988. La percia del restaurador Vicente Bernabeu i la seua capacitat artistica van fer reviure una pea que era molt difcil de reconstruir, i que ara, mostra la seua bellesa que oferia fa dos mil cinc-cents anys.

s una escultura fragmentada, de pedra calcrea de color grisenc. L' altura mxima s de 50cm, dels que 25cm corresponen al cap. La Dama vesteix una tnica amb escot rod, sense cap fermall. Al front t una diadema que mostra unes ones en la seua part inferior, coberta per una banda de teixit que enllaa els dos rodets laterals, objectes cilndrics buits,originalment de metall, decorats al exterior per un umbo central i uns radis  tallats a bisell, de 16cm de dimetre. Per damunt de la banda i els rodets es troba el mantell, ajustat sobre una cofia, alta al clatell, en el que es troben detalladament llaurades les arrugues. Els ulls estan nomes indicats, ja que la cara va ser vandalitzada amb un martell. S'ha pogut reconstruir el nas, boca i barbeta que es trobaven fet trossos. Sobre el pit i a una altura de 19 cm es desenvolupen dos ordres diferents de collars. La part inferior est composada per set bullae o dijes, tots iguals menys el central, que t una perforaci fent un canal, penjades d'un gruix cord. A sota trobem un altre collar amb dijes, mes grans que els anteriors, dels que hi ha dos en forma de triangle corb. D'aquests ltims el central va decorat amb una perforaci en forma de canal. Es pot deduir que els bullae o dijes eren de metall, segurament precis.

Estticament la Dama de Guardamar s una mica mes arcaica que les de Baza, o  Elx, amb uns trets mes ibrics, en contraposici a la d'Elx amb un caire mes grec. En quant a cronologia, el jaciment data del 300 aC., i el seu mxim esplendor seria datat entre els anys 430 i el 350 aC. a gros termini.

Vegeu tamb.
Dama d'Elx;
Dama d'Eivissa;
Dama de Galera;
Dama de Baza;
Dama;
Art ber;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239553" title="Mara Teresa Campos" nonfiltered="2982" processed="2979" dbindex="93023">
Mara Teresa Camps Luque (Tetuan, Protectorat Espanyol al Marroc , 18 de juny del 1941) coneguda periodista espanyola. 

Tercera de sis germans d'una famlia de classe mitja alta, es va installar a Mlaga el 1942 i ms tarda a Madrid. Va estudiar Filosofia i Lletres per la Universitat de Mlaga i ha participat en diversos programes de rdio i televisi. s vdua, mare de dues filles i via de tres nts.
Bibliografia.
 Como librarse de los hijos antes de que sea demasiado tarde  (Humor - Ed. Temas de hoy   1993);
 Qu hombres  (Humor - Ed. Temas de hoy   1994);
 Agobios nos da la vida  (Humor - Ed. Temas de hoy   1997);
"Mis dos vidas  (Memorias - Ed. Planeta   2004);
Premis.
Premio Ondas 1980;
Antena de Oro 1994;
Premio Ondas 2003;
TP de Oro 2004;
Medalla de Oro de la Junta de Andaluca;
Premio Clara Campoamor 2007 ;
TV.
Buenas noches (TVE);
Estudio directo (TVE);
Viva la tarde (TVE);
Diario de sesiones (TVE);
Por la maana (TVE);
A mi manera (TVE);
sta se su casa (TVE);
Pasa la vida (TVE);
Telepasin (TVE);
Perdname (TVE);
Tardes con Teresa (TVE);
Da a da (Tele 5);
Cruce de caminos (Tele 5);
Buenas Tardes (Tele 5);
T dirs (Tele 5);
Cada da (Antena 3);
Lo que inTeresa (Antena 3);
Especial Roco Jurado (Antena 3);
El laberinto de la Memoria (Telecinco);
La mirada crtica (Telecinco);

 Enllaos externs .
Ana Mara Teresa Campos in the IMDb;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239555" title="Minyons" nonfiltered="2983" processed="2980" dbindex="93024">

Societat:
Minyons de Terrassa;
Minyons de l'Arbo;
Minyons de Muntanya;
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239556" title="Guns, Germs, and Steel" nonfiltered="2984" processed="2981" dbindex="93025">
Guns, Germs, and Steel: The Fates of Human Societies (Pistoles, Grmens i Acer: Els Destins de les Societats Humanes) s un llibre d'investigaci histrica escrit per Jared Diamond, bileg, fisileg i biogeograf, professor de geografia i fisiologia de la Universitat de California-Los Angeles(UCLA). El llibre es va publicar l'any 1997 i l'any segent va guanyar el Premi Pulitzer i el premi Aventis al millor llibre de cincia. El juliol de 2005, la cadena de televisi PBS va emetre un documental produit per la National Geographic Society que es basava en aquest llibre. 

 Sinopsi .

La intenci de l'autor s explicar per quines raons les societats de les diversos continents han evolucionat de forma tant diferent al llarg de la histria. Per exemple, en algunes parts del mn s'han desenvolupat societats alfabetitzades i industrialitzades, en altres parts les societats han roms agrcoles, i en altres parts no han passat de caadores-recolectores. 

Segons l'autor, aquestes desigualtats entre societats no es deuen a diferncies racials o gentiques, sin a principalment a les caracterstiques de l'entorn on aquestes societats s'han desenvolupat histricament. Per exemple la diferent distribuci mundial d'espcies vegetals comestibles i susceptibles de ser conreades va fer que algunes societats poguessin desenvolupar la producci de menjar i deixessin de ser caadores-reco lectores per convertir-se en societats agrcoles. Tamb, la disponibilitat desigual d'espcies animals susceptibles de ser domesticades don avantatge a unes societats respecte a d'altres. Molt poques espcies reuneixen les condicions per a ser domesticables (l'autor ho anomena principi d'Anna Karnina) i originriament aquestes eren practicament inexistents a Amrica o Austrlia. A ms, factors geogrfics com la gran extensi continental d'Eursia i la seva orientaci est-oest (en contraposici a l'orientaci nord-sud d'Amrica) facilitaren la propagaci del coneixement i l'extensi de la producci de menjar per aquest continent. 

Aquestes diferncies fonamentals foren la causa principal de l'aparici de societats organitzades amb especialitzaci del treball, que desenvoluparen l'escriptura, l'organitzaci poltica, la tecnologia, la navegaci, armes, etc, guanyant avantatge sobre altres societats. A ms l'evoluci de grmens, caracterstica de l'alta densitat de poblaci humana i del contacte amb animals, don un inesperat avantatge a les societats conqueridores (molts ms natius americans van morir per grmens euro-asitics que per la fora de les armes).

 Referncies .

 Jared Diamond: Guns, Germs, and Steel: The Fates of Human Societies. W.W. Norton & Company, March 1997. ISBN 0-393-03891-2 ;
 Jared Diamond: Armas, grmenes y acero. Debate Editorial, Abril 2006. ISBN 848306667X;

 Enllaos .

 Pgina oficial de Guns, Germs, and Steel Site a la PBS (en angls)  ;
 Comentari del llibre, per H. Angulo ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239563" title="Andreu Claret i Casadesss" nonfiltered="2985" processed="2982" dbindex="93026">
Andreu Claret i Casadesss (Sria, Bages, 1908 - Barcelona, 4 de gener de 2005) fou un poltic catal, pare del periodista Andreu Claret i Serra i dels msics Llus Claret i Serra i Gerard Claret i Serra. 

El 1931 va participar en la fundaci d'Esquerra Republicana de Catalunya. Malgrat que va rebutjar l oferta del president Llus Companys per formar part de l administraci de la Generalitat de Catalunya, va acceptar, en canvi, l encrrec del president de restaurar l ordre republic a la Fatarella desprs de les collectivitzacions de la FAI. Com a responsable dels hospitals de la Segona Repblica Espanyola, va ajudar molts republicans a sortir del pas. Ja a Frana, sota l ocupaci alemanya, va collaborar amb la resistncia i va ajudar i acollir exiliats republicans, entre altres Pau Casals i Pompeu Fabra. Detingut per la Gestapo, va aconseguir escapar de l hospital on l havien traslladat.

Acabada la guerra es va convertir en la persona de confiana de Pau Casals i va crear l Associaci Pau Casals d ajuda als exiliats. El 1949 es va installar a Andorra. Al llarg de tot aquest temps va treballar en oficis molt diversos (ebenista, gerent de circ, explotador forestal, decorador), per finalment va poder encarrilar la seva energia cap al camp per al qual des de petit mostrava un inters extraordinari: les carreteres i les comunicacions. Va aconseguir canviar la vida d'Andorra obrint el port d'Envalira  el ms alt d Europa i l nica comunicaci d Andorra amb Frana , que fins aleshores romania tancat tot l hivern a causa de la neu. El seu prestigi com a especialista en comunicacions d alta muntanya va anar creixent cada vegada ms. Fou tamb un del mxims impulsors del tnel del Cad.

El desembre de 1962, arran de la gran nevada de Barcelona, l alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer li va demanar que vingus a Barcelona per tal de restablir les comunicacions de la ciutat. Malgrat que el rgim franquista mantenia una ordre de detenci en contra seu, va ser rebut per milers de barcelonins a la plaa de Sant Jaume. A partir de llavors, se l va conixer com el Prncep de les Neus.  El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Un cop entrada la democrcia, va ser assessor dels governs de la Generalitat de Catalunya de Jordi Pujol i de l'Ajuntament de Barcelona en l'alcaldia de Pasqual Maragall en temes de neu.

Desprs d'estar ingressat deu dies a la clnicia Sagrada Familia de Barcelona  per un trencament del fmur, Andreu Claret va morir el 4 de gener de 2005 a l'edat de 96 anys.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239564" title="Simfonia nm. 5 de Schubert" nonfiltered="2986" processed="2983" dbindex="93027">

La Simfonia nm 5 en si bemoll major, D.485, de Franz Schubert, va ser composta l'any 1816. No es va estrenar fins l'any 1841, tretze anys desprs de la mort del compositor.

Consta de quatre moviments:

Allegro en si bemoll, en comps de 2:2.
Andante con moto en mi bemoll, en comps de 6:8.
Minuet.  Allegro molto en sol menor, en comps de 3:4, amb un trio en sol major.
Allegro vivace en si bemoll, en comps de 2:4.

La instrumentaci s molt lleugera, fins al punt que no hi calen clarinets, trompetes ni timbals.  El primer moviment est bastit en una inusual forma sonata, ats que la recapitulaci comena, com en el cas del primer moviment de la Sonata per a piano nm. 16 de Mozart, en la subdominant, i no en la clau principal de la pea com s habitual.

El moviment lent obre amb un tema en dues estrofes repetides, lleugerament prxim al tema en la bemoll de la Simfonia nm. 39 de Mozart.  Sense pausa hi ha una modulaci vers do bemoll, que s molt caracterstica de Schubert, fins i tot a l'edat de 19 anys.  El retorn al tema principal s directe, passant a travs de sol menor en el cam; desprs hi ha una repetici de la modulaci, aquesta vegada vers fa sostingut amb un retorn encara ms immediat.

El minuet gaudeix del cromatisme  per no de la polifonia  del minuet de la Simfonia nm. 40 de Mozart. La progressi usada al bell mig del moviment per a modular est emprada directament de l'esmentada simfonia  utilitzant el mateix esquema (una gradual superposici d'instruments) cap a l'acord dominant de setena. El trio s completament tranquil, i noms de manera gradual va incorporant instruments, comenant noms amb el fagot i les cordes, evocant un ambient pastoral.

El finale s una sonata en la qual el principal tema t una secci repetida, en la qual els instruments de vent repeteixen sovint els temes introduts per les cordes amb lleugeres variacions, o vice versa en la recapitulaci. No t coda.

Enllaos externs.
;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239565" title="Victria Sau i Snchez" nonfiltered="2987" processed="2984" dbindex="93028">
Victria Sau i Snchez (Barcelona, 1930) s una feminista i psicloga catalana. s llicenciada en Histria Contempornia i doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Va ser professora de psicologia diferencial de la Secci de Psicologia de la facultat de Filosofia i Cincies de l Educaci de la Universitat de Barcelona, i exerceix com a psicloga. Actualment s professora de psicologia diferencial de la Universitat Autnoma de Barcelona. Fou mentora del 1r Congrs de les Dones de Barcelona (1999) i actualment s membre del Consell de Ciutat, nomenada pel Consell de les Dones i vicepresidenta del Consell de les Dones de Barcelona.

s una de les figures ms rellevants del feminisme del nostre pas, pensadora lcida i referent. Les seves aportacions sobre la divisi sexual del treball, la maternitat, el cicle menstrual, el patriarcat i la guerra han estat molt importants. Ha dedicat la seva activitat a qestionar les bases del sistema patriarcal i a crear fonaments nous que sustentin una anlisi ms global i ms innovadora. T una mplia obra publicada, entre la qual trobem el Diccionario ideolgico feminista (1981). A la seva faceta d investigadora i d escriptora, s afegeix la de conferenciant i ensenyant amb un llenguatge directe, senzill i brillant. 

Distincions.
El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Manifiesto para la liberacin de la mujer  (1974);
 Diccionario ideolgico feminista (1981);
 Reflexiones feministas para principios de siglo (2000);
 Mujer, matrimonio y esclavitud;
 Mujeres lesbianas;
 La suegra;
 Ser mujer, el fin de una imagen tradicional;

 Fonts .
 Medalles d'Honor 2004, amb Biografia de Victria Sau;
 Biografia;
 Entrevista a Victria Sau a Illacrua;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239568" title="Caputxins del Santuari de la Mare de Du de l'Ajuda" nonfiltered="2988" processed="2985" dbindex="93029">
Caputxins del Santuari de la Mare de Du de l'Ajuda s un santuari situat al nmero 18 del carrer de Sant Pere ms Baix regentat per monjos de l'Orde dels Germans Menors Caputxins des del 4 de desembre de 1884. 

El santuari data del 1546 i ha estat al llarg dels segles fermament unit i comproms amb la realitat del barri i de la gent que l envolta. Les iniciatives espirituals del santuari han servit per unificar esforos i grups diversos en favor de les necessitats del barri de Sant Pere. Els membres de les diferents associacions de l Ajuda han treballat per assolir la conjunci entre la pregria i l acci.

La comunitat actual resta oberta al servei de la gent del barri, els malalts, els moribunds, els ancians, els infants, la gent que demana consol, la gent que vol solucions a problemes laborals i familiars, i els que necessiten roba o menjar. Aquesta obra benfica ha treballat des dels inicis de manera intensa per estendre s pel barri, en la lnia de creaci d un front com entre diferents esforos individuals i collectius per tal d assegurar l eficcia i la continutat de les accions. s el cas histric de les escoles dominicals per a noies obreres, l atenci als malalts pobres de l'Hospital de la Santa Creu i, actualment, el servei als ancians per mitj de la Fundaci Asss, una obra en favor de la gent gran que es va fundar el 1979 i de la qual la fundaci s promotora. La fundaci tamb treballa en el repartiment d aliments a persones necessitades del barri i de joguines per Nadal, i fa aportacions econmiques a famlies amb pocs recursos (amb una atenci especial a la gent gran). L agermanament amb una missi a Angola ha fet que es collabori tamb en projectes amb el Tercer Mn. 

La seva obertura a les necessitats del barri fa que sigui un lloc de trobada per a diferents entitats que necessiten espais, i que diferents entitats de carcter cultural catal tinguin la seva seu al santuari. Per aquest motiu el 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239571" title="Enric Pantaleoni i Andreu" nonfiltered="2989" processed="2986" dbindex="93030">
Enric Pantaleoni i Andreu (Barcelona, 1934) s un empresari i dirigent venal catal. De ben jove es va incorporar a l empresa familiar, la sastreria Modelo, fundada el 1860 pel seu besavi d origen itali. D'aquesta manera va comenar el seu vincle amb la Rambla i Ciutat Vella. Als 24 anys va substituir el seu pare en la direcci de l establiment Modelo, dedicat a la moda masculina. Des d aquest crrec, va desenvolupar les tendncies de moda ms avantguardistes en nous establiments a la ciutat (Leoni i MacQuinn) i anualment visitava Itlia i Londres per tal de posar les seves botigues en l ona de la moda ms puntera del moment.

Els lligams amb la Rambla es van fer ms estrets quan va substituir el seu pare a la junta de comerciants i vens que presidia el joier Amadeu Bagus. Els anys de la transici van ser molt durs a causa de la gravssima degradaci que va patir Ciutat Vella. Amb la democrcia, les noves autoritats municipals van comptar amb el suport d un moviment ciutad de vens i comerciants que va fer possible la millora de la situaci. Per recuperar la bona imatge del barri, es van fer diverses campanyes amb el suport municipal.

Advocat de formaci i comerciant per vocaci, Enric Pantaleoni va dedicar gaireb una dcada a presidir l Associaci d'Amics de la Rambla, des de la qual va batallar molt durament per regenerar la part baixa de la Rambla. Una mostra d aix s la ubicaci de la Universitat Pompeu Fabra i la del Poliesportiu Coln, que actualment presideix.
Ha estat un dels fundadors de l Associaci de Comerciants Barna Centre. Tamb va participar en la recuperaci del carrer de Pelai i en el projecte que posteriorment fou el Triangle d'Or, i es va implicar en la reconstrucci del Gran Teatre del Liceu desprs de l incendi  de 1994. Ha collaborat activament amb els regidors del districte de Ciutat Vella i actualment s membre fundador de la Fundaci Tot Raval, dedicada a la dinamitzaci del barri del Raval. El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239572" title="Mquina eina" nonfiltered="2990" processed="2987" dbindex="93031">
Una mquina eina s una mquina s un conjunt motoritzat incorporat a una eina emprat per a la conformaci de peces de diferents materials 

La mquina eina permet fer accions a diferents materials amb un estalvi d'esfor considerable per part dels seus operadors. Substitueix el treball hum per treball mecnic. Com a mquines-eina tenim el trepant o la serra de vogir. 

 Elements comuns .
 Motor d'accionament: converteix l'energia elctrica o energia pneumtica en moviment de rotaci o alternatiu als diferents sistemes de transmissi de moviment.
 Bancada: s la base de la mquina, on es recolzen i s'hi acoblen els diferents elements, generalment de ferro fos.
 Cadena cinemtica: formada per tots els elements de transmissi i avanament que proporcionen moviment a la pea, respecte a la mquina o al revs.
 Capal: s on hi ha l'eix de treball i disposa d'una caixa de velocitats que permet regular els moviments de la pea o  de l'eina.
 Eix de treball: s on es colloca l'eina o la pea a treballar.
 Carros o taules: permeten el desplaament de l'eina o la pea. Acostumen anar muntats sobre la bancada.

Enllaos externs.
 Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239573" title="Marina Comellas i Fernndez" nonfiltered="2991" processed="2988" dbindex="93032">
Marina Comellas i Fernndez (Barcelona, 1947) s una dirigent venal catalana. Ha viscut tota la vida al barri de la Sagrada Famlia. La seva infantesa va estar marcada per l'empresonament del seu pare, lluitador antifranquista, al penal de Santoa quan ella tenia 6 anys. La Marina va crixer envoltada d aquest esperit de lluita i de solidaritat. Va comenar a treballar als 14 anys i des d aleshores ha treballat sense descans al llarg de 40 anys.

La seva joventut va lligada a la vida quotidiana del barri, amb els balls del passatge de Gaiol o les festes del carrer de Crsega. Va quedar viuda molt jove i va tenir cura dels seus pares fins fa molt pocs anys. Va entrar a formar part de l Associaci de Vens i Venes de la Sagrada Famlia el gener de 1976. L'Associaci va nixer el 1975 i va participar amb fora en les reivindicacions poltiques de la transici, com l'estatut d'autonomia i la llibertat d expressi, i tamb en les reivindicacions socials, per exemple els drets de les dones. Va comenar demanant semfors al barri i que al llarg del temps ha treballat per una avinguda de Gaud per als vens i les venes, per recuperar la SAFA, per la plaa de Gaud, per la Sedeta, per la plaa de la Hispanitat, pels equipaments pel barri, etc.

Des del principi va ser secretria de la Junta i, a partir del 1995, n ha estat la tresorera. EL 2000, conjuntament amb la Vocalia de Dones de l associaci de vens, va iniciar un debat sobre la violncia de gnere al districte i, posteriorment, un projecte conjunt entre entitats i associacions i l Ajuntament que, amb el nom La violncia de gnere, un problema de la comunitat, va comportar formaci i sensibilitzaci a tots els barris de l'Eixample. Aix va permetre que l Eixample esdevingus el primer districte amb un punt d atenci i informaci per a les dones. El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239574" title="Comit d'Enlla del Guiatge a Espanya" nonfiltered="2992" processed="2989" dbindex="93033">
El Comit d'Enlla del Guiatge a Espanya (Comit de Enlace del Guidismo en Espaa, CEGE) s l'organisme representant de l'Associaci Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes a l'Estat Espanyol. Agrupa la Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge i la Federaci Espanyola de Guiatge.

Comprn les associacions segents:

Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge
 Acci Escolta;
 Escoltes Catalans;
 Minyons Escoltes i Guies de Catalunya;

Federaci Espanyola de Guiatge
 ACEGGGA (Galcia);
 Asociacin Guas de Aragn (Arag);
 Asociacin Guas de Madrid (Comunitat de Madrid);
 Associaci Guiatge Valenci (Pas Valenci);
 Escoltes i Guies de Mallorca (Illes Balears);
 Euskal Eskaut Gia Elkartea (Euskadi);

Vegeu tamb.
 Federaci d'Escoltisme a Espanya;

Enllaos externs.
 Llista de membres de la WAGGGS de la regi europea;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239576" title="Michalovce" nonfiltered="2993" processed="2990" dbindex="93034">

Situaci geogrfica.

La ciutat eslovaca de Michalovce, agermanada amb la de Vila-real (Castell), s el centre natural, econmic i cultural de la regi de Zemplin, situada en la part septentrional a les terres baixes de l est de la Repblica d Eslovquia, banyades pel riu Laborec.

Sobre el nucli urb, a 114 metres sobre el nivell del mar, s alcen dos altures boscoses que defineixen el paisatge obert de la plana natural que l'envolta: la forma distintiva del tur Hradok amb 163 metres i la ms extensa zona de Biela Hora a les rodalies del llac Sirava, que ascendeix suaument fins als 159 metres.

Michalovce sobrepassa, segons el darrer cens de 2006, els quaranta-cinc mil habitants, dedicats a la producci de serveis per a diversos nuclis menors de la contornada comarcal, l agricultura (cereals, vinyes, forratge, fruits secs), administrada a travs de variades cooperatives, i una diversificada activitat industrial: metallrgica, cermica, txtil, electrnica, de construcci i els productes alimentaris.

Dades histriques.

El seu document fundacional est datat al 1244, per a l entorn hi ha testimonis d ocupaci neoltica, dels invasors cltics, de la presncia romana i de la dominaci hongaresa. Al 1867 la vila va adquirir definitivament el seu carcter urb, com a eix de les nombroses aldees agrcoles de l entorn i seu administrativa del districte. Tota la seua histria est ben reflectida en el Museu Municipal ubicat a l'edifici barroc que va ser residncia principesca dels Sztaray, el qual adquireix la forma arquitectnica definitiva a comenaments del segle XIX, i que alberga igualment seccions dedicades a les arts plstiques, la cermica, l etnologia i al medi natural del Zemplin.

La ciutat recorda el seu passat comercial medieval amb la fira anual que celebra durant dos dies a la darrera setmana del mes d agost. La bandera oficial consta de dos barres horitzontals amb els colors blau i groc.

Serveis ciutadans.

Entre les dotacions municipals es poden assenyalar dos hospitals (un amb servei annex de psiquiatria i altre amb centre d hemodilisi) i dos policlniques d atenci immediata. A ms del Museu Municipal, l infrastructura cultural es completa amb un Auditori i un amfiteatre a l aire lliure, tres biblioteques, un observatori astronmic i una Casa de Cultura regional. L esport pot ser practicat en les diverses installacions d atletisme especialitzat dels centres educatius, per tamb en una piscina coberta, un estadi d hoquei sobre gel i dos de bal a m, i en el camp de futbol municipal.

Hi ha 10 centres d educaci Primria i 9 de Secundria (el ms antic inaugurat al 1922), a ms d Escoles Superiors d Economia, Periodisme i Informtica, i una Escola de Diplomats en Infermeria, dependents de la Universitat de Koice. Sent la religi catlica romana majoritria entre la poblaci, existeixen tamb collectius de practicants ortodoxes, calvinistes, evangliques i catlics grecs (uniates). Hi ha igualment comunitats religioses de frares salesians, redemptoristes i monges teresianes.

La parrquia catlica-romana, ubicada en un edifici neoclssic acabat de bastir al 1784, conserva un interessant retaule de l'altar major, una trona i altres elements d'estil barroc, i t com a titular l'advocaci la "Nativitat de la Verge Maria". L'esglsia catlica-grega, consagrada a l'Esperit Sant, est edificada en estil neobizant, amb iconostasi i pintures murals de comenaments del segle XX. La parrquia ortodoxa est dedicada als sants Ciril i Metodi i guarda l'estil de l'arquitectura tradicional.



Atractius turstics.
La ciutat de Michalovce s una destinaci turstica molt popular a l Europa Central per tenir a prop l embassament artificial que constitueix el llac Zemplinska Sirava, el ms gran de la zona juntament amb el Balaton hongars i popularment conegut com "la mar eslovaca". El llac t 11 km de longitud i una amplria de 3,5 km amb una profunditat mitja de 9,5 metres, la major part navegables, i est protegit dels vents per la serralada del Vihorlat i ofereix excellents condicions climtiques per al lleure i els esports aqutics, mentre que la seua part ms oriental presenta un rea natural de gran inters ornitolgic.

Al seu entorn hi ha set rees turstiques d esplai, ben accessibles per la carretera que voreja el llac amb zones d acampada i nombrosos establiments hostalers i de restauraci. Al mig de la zona boscosa i a prop de les plantacions agrries que produeixen un conegut vi blanc, es troba a ms el llac natural Vinn, rodejat de diversos punts per a l activitat esportiva i d esplai. Finalment, a pocs quilmetres de la ciutat s'enlaira el mont Vihorlat (1.075 metres) amb diversos crters d'origen volcnic, en un dels quals hi ha el llac "Morske Oko" amb una peculiar varietat de formes vegetals.

Centre urb.


A banda dels edificis esmentats (temples i Museu Palau), l'avinguda principal de la ciutat, zona peatonal i ajardinada amb intensa activitat comercial i social, permet la contemplaci de diverses edificacions d'estil modernista, entre els quals les oficines centrals de l'Ajuntament, el centre de cultura nacional "Matica Slovensk", l'antic parador hostaler "El bou daurat", el restaurat "Hotel Grand" (segle XIX) o la primera farmcia de la poblaci. Interessant tamb s la capella neogtica que alberga el mausoleu de la famlia Sztaray al tur Hradok, on es troba a ms un Cementeri Memorial dels soldats morts en la II Guerra Mundial. L'arquitectura contempornia est molt b representada en la nova estaci de ferrocarril, l'edifici del departament municipal d'Hisenda o algunes de les ms recents instalacions bancries.

L'allotjament dins de la ciutat, a banda d'altres establiments menors, est ben assegurat pels hotels "Druzba"*** (quinze plantes) i "Jalta"****, complementats per una gran diversitat de restaurants i cafeteries amb cuina tradicional eslovaca i internacional.

Agermanament amb Vila-real.

L establiment de les relacions entre Michalovce i la ciutat castellonenca de Vila-real va ser iniciat per l intercanvi cultural entre els components dels grups de danses  Subor Zemplin  i  Purssima  que va provocar a partir de l any 1983 nombrosos vincles d amistat entre les famlies dels participants, amb viatges de correspondncia que es varen consolidar quan, amb motiu de la creaci a Vila-real del  Festival Internacional de Danses  i la participaci del grup folklric  Laborec , representants dels dos municipis van iniciar rondes de contactes i la promoci d un major coneixement, en la perspectiva de la creaci de la Uni Europea.

La transici democrtica als pasos de l est i la posterior segregaci de la Repblica Eslovaca varen clarificar la situaci poltica i afavoriren les relacions oficials. Aix, als darrers anys han estat constants accions de coneixement com les visites de delegacions de grups esportius, econmics (Federaci Local de Comer i representants industrials eslovacs) i culturals, exposicions artstiques i documentals, celebracions festives, recitals musicals, etc.), els intercanvis estudiantils, la mtua retolaci del carrers amb el nom de les ciutats agermanades, aix com els contactes entre representants poltics i administratius.

Al maig de 1989, en un solemne acte a l Auditori Municipal vila-realenc i en presncia dels diversos sectors socials de les dos poblacions, els responsables municipals de Michalovce i Vila-real varen signar el definitiu protocol d agermanament oficial, en el marc d un projecte social i cultural com: l anomenada  Europa dels Pobles i dels Ciutadans  que busca servir de contraps a l exclusiu predomini del factor econmic en la configuraci futura del nostre espai geogrfic.

Els agermanaments entre ciutats europees intenten sempre establir relacions d amistat entre nuclis de poblaci de caracterstiques semblants que, fins al moment present han viscut d esquena, per posar-los a caminar en una direcci comuna; crear ponts de simpatia i de solidaritat des de tots els extrems d Europa, entre tots els seus pobles i nacionalitats, superant distncies i diferncies lingstiques, per trobar els punts essencials d afinitat humana i cultural.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239578" title="Cosme Sal i Ibars" nonfiltered="2994" processed="2991" dbindex="93035">
Cosme Sal i Ibars (Alpicat, Segri, 1935) s un economista i dirigent venal catal catal. Hereu d una famlia pagesa, no es va voler dedicar a la feina del camp i va estudiar Magisteri. Es trasllad a Barcelona, on va estudiar la carrera d Econmiques. L any 1962 va ser detingut en una manifestaci d estudiants i empresonat. Acabada la carrera va iniciar la seva vida laboral com a economista.

Vinculat al Centre Comarcal Lleidat des de la seva arribada a Barcelona, va participar en l extensi i la promoci de la cultura a travs de diverses iniciatives. Es va incorporar a l Associaci de Vens de l'Esquerra de l'Eixample, des de la qual va participar en les mobilitzacions i les lluites dels vens. Tamb des de l associaci
va impulsar diversos projectes, com ara l Intercanvi de Feines i Serveis, un dels primers bancs del temps i referent de moltes altres experincies similars. El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239583" title="Associaci de Pares de Treballadors de SEAT amb Fills Disminuts" nonfiltered="2995" processed="2992" dbindex="93036">
Associaci de Pares de Treballadors de SEAT amb Fills Disminuts (ASPROSEAT) s una associaci creada el 1976 per treballadors de SEAT de Barcelona, tot i que no es va constituir en associaci fins el 1979.

L associaci t com a finalitat dur a terme activitats adreades a la promoci, l atenci i la integraci social de persones amb discapacitat. Ofereix serveis residencials per a persones amb disminuci psquica que tenen una certa autonomia per fer les activitats prpies de la vida diria, per que malgrat aix difcilment poden residir a la llar, ja sigui per problemes derivats de la seva discapacitat, per manca de familiars o per l edat avanada dels familiars. Atn un total de 24 usuaris. Disposa tamb del servei Respir d atenci temporal, adreat als pares que, en un moment donat, el necessitin.

Entre els seus serveis tamb destaquen dos centres ocupacionals, denominats Centre Ocupacional 1981, que ofereixen serveis de terpia ocupacional amb l objectiu
de facilitar als usuaris una atenci dirna de tipus rehabilitador d acord amb les possibilitats de cada persona, mitjanant un programa individualitzat que els permeti
aconseguir una mxima integraci social. Hi participen 105 usuaris. L Associaci tamb gestiona un centre especial de treball on actualment treballen 94 persones, tot i que est previst que, en el termini de dos anys, arribi a la mxima capacitat de treballadors: 130 persones.

El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Pgina d'ASPROSEAT;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239585" title="Federaci d'Escoltisme a Espanya" nonfiltered="2996" processed="2993" dbindex="93037">
La Federaci d'Escoltisme a Espanya s l'organisme representant de l'Organitzaci Mundial del Moviment Escolta a l'Estat Espanyol. Agrupa les associacions Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG), Federacin de Asociaciones Scouts de Espaa (ASDE) i Moviment Scout Catlic (MSC).

Vegeu tamb.
 Comit d'Enlla del Guiatge a Espanya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239586" title="Salvador Soler i Forment" nonfiltered="2997" processed="2994" dbindex="93038">
Salvador Soler i Forment (Sitges, 20 de maig del 1894   15 d'octubre del 1982), periodista i poeta sitget.

 Biografia .
Desprs d'acabar els estudis de Comer, treball d'apoderat en diverses entitats bancries (Banca Marsans, Banc Hispano-Colonial). Des de jove, per, destac especialment en el camp de la premsa; se'l considera el periodista ms prolfic de la histria de Sitges, a causa dels setanta anys de collaboracions ininterrompudes en molts dels peridics de la vila. Aquestes tant foren de tipus potic, com articles de divulgaci sobre una gran diversitat de matries, com ressenyes i crtiques teatrals.

 Activitat literria .
La seva carrera literria s'inici ja al 1910, amb poesies i articles publicats al peridic Baluard de Sitges, al que rest vinculat fins al 1923, quan la dictadura de Primo de Rivera tanc la publicaci. Tot seguit, Soler fund el setmanari La Punta (1924) i, al 1929, la Gaseta de Sitges.  Escrits seus aparegueren, al mateix temps, en les diverses revistes de l'poca , tant comarcals (La Punta, 1925; L'Amic de les Arts, 1926; Gaseta de Vilafranca, 1926-1931; de 1930 a 1936 al renascut Baluard), com barcelonines (La Veu de Catalunya, La Nova Revista, Mirador).

Un cop acabada la guerra civil, i definitivament extingides la majoria de publicacions on collaborava, esdevingu un dels principals autors de L'Eco de Sitges i, posteriorment, de lAntologa de Sitges (1950-1955) i de Sitges (1962-1972). En la seva carrera empr una gran varietat de pseudnims, com Bachelor, Hlius, Batall, Glower, Himself, Juan Cristbal, Light, Summer-Boarder, Zfir i Varoic.

Ultra les innombrables contribucions en premsa, tamb public tres llibres: dos reculls de poesia (Rims de l'hora sitgetana el 1928 i 'Cntic del Vinyet i altres poemes en 1977) i el  volum de relats curts Dones del meu paisatge (1928).

 Activitat ciutadana .
Soler tamb estigu present i, quan calgu, impuls decididament molts actes poltics i culturals de la societat sitgetana dels anys 20 i 30. En el "Centre Nacionalista Catal", d'on fou tresorer el 1916 i vocal el 1920; a l'any 22, com a president del consell directiu de les "Joventuts Nacionalistes de Sitges" (adherides a Acci Catalana) , i al mateix any com a organitzador de l'homenatge popular a l'alcalde Josep Planes i Robert. Promogu la creaci dels "Amics de les Arts" (1925), entitat que port a Sitges conferenciants de la talla d'en Carles Riba, Llus Bertran i Pijoan i Josep Carner (el qual correspongu amb el madrigal A Sitges). Tamb munt l'"Exposici Histrica de l'Art Sitget" i l'homenatge nacional a Santiago Rusiol del 10 de gener del 1926.

Associat del Casino Prado, tingu un paper rellevant en molts dels seus actes, com els parlaments de les noces d'or (1927) i de plat de l'entitat. Seva fou la lletra de lHimne del Centenari (1977), musicat pel mestre Coh-Grau, i seves foren tamb les propostes dels homenatges del metge Benaprs (1952), el pintor Roig i Soler i el periodista Soler i Tasis (1955).
La seva vila li manifest el seu reconeixement en diverses maneres: amb l'homenatge ciutad, impulsat per L'Eco de Sitges el 1956; amb el premi de La Ploma d'Or del 1970, guanyada conjuntament amb l'historiador Josep Carbonell i Gener i, finalment, amb el ttol de "Fill Predilecte de la Vila" que l'ajuntament presidit per Vicen Ibez li atorg el 1977.

 Obres de Salvador Soler .
 Dones del meu paisatge: proses Barcelona: Imp. Alts, 1928;
 Rims de l'hora sitgetana Barcelona: Imp. Alts, 1928. Poesies d'estil noucentista deutores de Josep Carner i del poeta local Trinitat Catass.
 Cntic del Vinyet i altres poemes Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1977;
 Sitges guspireig de festa, passat i present Vdeo amb text de Blai Fontanals i Argenter i Salvador Soler. Sitges: Elenc Artstic de Sitges, 1995 ;

 Prleg de Salvador Soler al llibre d'Agust Esclasans Blanc damunt blau (Ritmes de Sitges 1941-1946) Barcelona: Biblioteca Ritmolgica, 1947;

 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;
 Albert Manent Centenari d'un escriptor, Salvador Soler i Forment, poeta sitget article publicat a Serra d'Or nm. 415 (1994), p. 48;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239592" title="Esbart Ciutat Comtal" nonfiltered="2998" processed="2995" dbindex="93039">
Esbart Ciutat Comtal s un esbart fundat el 1959 per Josep Maria Morana i un grup de joves. Des dels inicis ha treballat en l mbit de la dansa popular i tradicional de Catalunya. El director actual s Llus Calduch i Ramos.

Disposa d una escola de dansa adreada a nois i noies, a travs de la qual es pretn fer-los coneixedors de les danses populars tradicionals tan fidelment al seu origen
com sigui possible. L escola est estructurada en quatre nivells, que van des dels ms petits fins als preaspirants al cos de dansa. Parallelament a les activitats de dansa popular i tradicional, l escola t cura d oferir una iniciaci a la formaci musical dels nois i les noies, com tamb de fer incidncia en les festes populars que se succeeixen durant l any, tot complementant la informaci que d aquestes festes populars els nois i noies ja reben a l escola dins l ensenyament reglat.

L esbart, a partir de la partitura datada al voltant del segle XIX i recollida per Joan Amades amb la transcripci musical del mestre Joan Toms, ha recuperat el Ball de Rams d'Hostafrancs. Ats que les dades conservades no permetien fer-ne una reconstrucci exacta, l esbart va donar-li forma partint de les dades anteriors i introduint-hi elements del ball caracterstics de l poca.

L esbart ha actuat amb xit tant a Catalunya com a diversos pasos europeus. Ha participat en diferents festivals internacionals de dansa a Catalunya, Frana, Itlia,
Sussa i Polnia. Al llarg del temps, l activitat de l esbart ha anat evolucionant cap a l espectacle teatral, respectant, per, l essncia de les danses. s per aix que els espectacles de l esbart contenen danses tradicionals, arranjaments coreogrfics i noves creacions fruit de la inspiraci dels coregrafs que, en diverses poques, l han dirigit. El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Esbart Comtal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239593" title="Tractat de Nia" nonfiltered="2999" processed="2996" dbindex="93040">
El Tractat de Nia s un tractat realitzat a la ciutat de Nia per part del Consell Europeu entre els dies 7 i 9 de desembre de 2000 i signat el 26 de febrer de 2001. Desprs d'haver estat ratificat pels 15 Estats membres de la Uni Europea (UE) segons el previst en les seves respectives normes constitucionals, procs que es va estendre fins el 2002 va entrar en vigor l'1 de febrer de 2003. 

Objectius del Tractat.


El propsit primari del Tractat de Nia fou reformar l'estructura institucional per a afrontar l'ampliaci de la Uni Europea, una tasca que hauria d'haver portat a terme la Conferncia Intergovernamental del Tractat d'Amsterdam, que no obstant aix no va poder resoldre en gaireb cap punt. 

El Tractat va establir que s'augments el nombre d'escons al Parlament Europeu fins a arribar a 732, el que excedia l'acord disposat al Tractat d'Amsterdam. 

La qesti de la reducci de la grandria de la Comissi Europea es va resoldre amb una escapatria, ja que el Tractat va establir que una vegada que el nombre d'Estats membres arribs als 27, el nombre de comissaris nomenats en la segent Comissi seria redut per sota dels 27 pel consell, sense arribar a especificar com es realitzaria aquesta reducci. Com a mesura transitria especifica a partir de l'1 de gener de 2005 Alemanya, Frana, Regne Unit, Itlia i Espanya van renunciar al seu segon Comissari. 

El Tractat va establir la creaci de tribunals subsidiaris de rang inferior al Tribunal de Justcia i el Tribunal de Primera Instncia per a les rees jurdiques d'especial inters com la de patents. El Tractat de Nia va crear noves normes per a regular una collaboraci ms estreta, ja que considera inaplicables les normes introdudes pel Tractat d'Amsterdam i va destacar que aquestes normes encara no han estat emprades. 

En resposta a les fracassades sancions contra ustria, imposades desprs que una coalici que incloa al partit de Jrg Haider arribs al govern, i a causa del temor que els nous Estats membres poguessin posar novament en perill l'estabilitat de la Uni, el Tractat de Nia va adoptar per primera vegada normes formals per a aplicar sancions a un Estat membre. 

El Tractat tamb va establir disposicions sobre les conseqncies financeres de l'expiraci del Tractat de Pars pel qual es cre la Comunitat Europea del Carb i l'Acer (CECA). 

Es va considerar que el Tractat de Nia no havia tractat la qesti bsica de la reforma institucional, ja que les institucions de la Uni Europea seguien sent massa complexes, per la qual cosa es va acordar a Nia l'establiment de la Convenci Europea, que conduiria a una Conferncia Intergovernamental l'any 2004.

Crtiques.
El Tractat adoptat pel consell Europeu de Nia va ser criticat per molts dels seus firmants. Aix doncs, Alemanya havia exigit tenir un major pes en el vot a causa de la seva poblaci ms elevada, fet al qual es va oposar Frana adduint la tradicional paritat entre el dos pasos. Una proposta que hauria simplificat molt el sistema actual hagus estat la d'introduir la doble majoria d'Estats membres i poblaci per a reemplaar el sistema actual de majoria qualificada, a la qual cosa tamb es va oposar Frana per raons similars. Finalment es va arribar un comproms que consistia en una doble majoria d'Estats Membres i vots. A ms un Estat membre podria sollicitar opcionalment que es verifiqus que els pasos de vot afirmatiu representaven una proporci suficient de la poblaci de la Uni. 

La Comissi Europea i el Parlament Europeu van mostrar la seva decepci pel fet que la Conferncia Intergovernamental de Nia no va adoptar moltes de les seves propostes pel que fa a la reforma de l'estructura institucional o la introducci de nous poders, com el nomenament del Fiscal Europeu. El Parlament Europeu va amenaar amb aprovar una resoluci contra el Tractat, encara que no t capacitat formal de veto. Aix mateix el Parlament Itali va amenaar amb no ratificar-lo, si el Tractat no contava amb el suport del Parlament Europeu. No obstant aix, resc d'aix va arribar a succeir i el Parlament Europeu va aprovar el Tractat. 

Molts argumenten que l'estructura de pilars, que es va mantenir en el Tractat, s massa complicada, que els diferents tractats haurien de fusionar-se en un, que les tres (ara dues) personalitats legals de les Comunitats haurien de fusionar-se i que la Comunitat Europea i la Uni Europea haurien de fusionar-se en una nica Uni Europea amb una nica personalitat jurdica. Les regions alemanyes tamb van demandar una separaci de poders clara entre la Uni i els Estats membres. 

Per una altra banda, el Tractat de Nia tampoc incorpora la Carta de Drets Fonamentals, ja que aquest aspecte tamb va quedar per a la Conferencia Intergovernamental de 2004 desprs de l'oposici del Regne Unit. 

Vegeu tamb. 
Institucions de la Uni Europea ;
Tractat pel qual s'establix una Constituci per a Europa;

Referncies.


Enllaos externs.
  Text del Tractat de Nia;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239596" title="Centre d'Higiene Mental de les Corts" nonfiltered="3000" processed="2997" dbindex="93041">
Centre d'Higiene Mental de les Corts s un centre sanitari creat el 1975 com a proposta alternativa que oferia una atenci comunitria, preventiva, assistencial i rehabilitadora. Va ser una associaci pionera en l atenci de les malalties psiquitriques, amb un nou tarann assistencial, i va introduir aire fresc en un mbit sanitari afectat pel desfasament i la saturaci. El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona

La resposta global i multidisciplinria defineix la filosofia d aquesta instituci, que atn ms de 4.000 pacients anuals dels districtes de Les Corts i Sarri-Sant Gervasi, i que compta amb un equip de 50 professionals procedents d un ampli camp formatiu, integrat per psiquiatres, psiclegs, infermers, treballadors socials,
educadors socials i administratius implicats en la consolidaci d una nova manera d entendre el benestar psicolgic o l anomenada higiene mental, una perspectiva
relacionada amb la promoci de la salut, la prevenci, la detecci preco, la millora de la qualitat de vida i la integraci de les persones afectades en el seu entorn.

L associaci t cinc dispositius assistencials integrats en la xarxa de salut mental d utilitzaci pblica del Catsalut: un centre dirigit a infants i adolescents, dos equipaments centrats en la poblaci adulta i dos espais ms especialitzats en la rehabilitaci i la integraci social, organitzats en tres mbits o camps d actuaci. En el primer s intenta evitar la malaltia i promoure la salut mental, per tal que la persona gaudeixi de nivells ms alts de benestar psicolgic. En el segon es procura portar a
terme una detecci preco que eviti les evolucions ms negatives. En un tercer mbit, els professionals implicats intenten frenar l evoluci crnica de la patologia. Les
reunions d equip i les sessions clniques, com tamb les activitats formatives habituals i les celebracions puntuals on participen experts de renom internacional,
completen l exigncia d una preparaci competent. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239597" title="El Protocol" nonfiltered="3001" processed="2998" dbindex="93042">
El protocol s un protocol de collaboraci de diverses associacions escoltes i guies catliques dels Pasos Catalans que pertanyen al Moviment Scout Catlic.

El protocol en s fou signat el 17 de desembre de 1994 per les associacions Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (MEGM), Escoltes de Menorca (EM) i Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC). 

Posteriorment se sign un altre protocol el 3 de juny de 2001 que ja englobava, a ms de les associacions esmentades, la Federaci d'Escoltisme Valenci (FEV), que, tot i no haver signat el primer document, havia participat en el projecte des del principi.

A partir d'aqu, s'han realitzat nombroses activitats en com com sn intercanvis, campaments conjunts i han publicat 8 nmeros de la revista conjunta L'ull.

Enllaos externs.
 Web de El Protocol;
 Text del protocol de 2001.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239598" title="Merc de la Torre i Galeas" nonfiltered="3002" processed="2999" dbindex="93043">
Merc de la Torre i Galeas (Mlaga, 1948) s una activista social catalana. Quan tenia 7 anys, amb els seus pares es va traslladar a Vilafranca del Peneds buscant una millor situaci econmica. Al cap d un any, la famlia va venir a Barcelona. Molt jove, va entendre que havia de treballar i aportar el que pogus per ajudar a casa. La directora del collegi Aviny, on estudiava, la va recomanar a uns amics seus, els senyors Vidal i Portabella, propietaris de la Central de l'Estilogrfica, situada al carrer de Portaferrissa. Aqu va ser on va comenar a aprendre a parlar en catal.

Des de fa tretze anys s voluntria de la Fundaci Amics de la Gent Gran, on fa de coordinadora dels barris de Sants i Les Corts. s membre del Collectiu de Dones en l'Esglsia. El 1994 es va crear l associaci Per l'Altre Cor Cremat de Barcelona - Ajut al Quart Mn, per tal de conscienciar de la realitat de la marginaci i recaptar fons que destinats a entitats benfiques que tenen com a objectiu projectes de promoci, educaci i habitatge per a les famlies ms necessitades del barri del Raval. El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239599" title="Troll (Warhammer)" nonfiltered="3003" processed="3000" dbindex="93044">
Els trolls son criatures enormes i fortes, per tamb bastant estpides. N'hi ha de molts tipus, ja que com la resta de pellsverdes, tenen una gran varietat d'aspectes. Sn, en general, grans, lletjos i amb un budell sempre buit. Tots els trolls sn temuts per la seva ferocitat innata i la seva gana insaciable. S'usen al joc de rol Warhammer.

Tipus de Trolls.
 Trolls comuns. Es poden trobar amb facilitat en llocs especialment pudents.
 Trolls de pedra. Poden arribar a menjar pedres, cosa que els permet sobreviure a les muntanyes ms inhospites.
 Trolls de riu.

Els trolls estan sota la regla de l'estupidesa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239602" title="Salvador Albuixech i Maas" nonfiltered="3004" processed="3001" dbindex="93045">
Salvador Albuixech i Maas (Barcelona, 1946) s un comerciant i dirigent venal catal. Va viure la seva infantesa al barri de la Sagrada Famlia, per fa ms de 30 anys que es va traslladar a Sarri-Sant Gervasi, on resideix.

s president de l Associaci de Comerciants de Sant Gervasi, Barnavasi i Galvany Comer des de 1998. Aquesta entitat es va constituir el 1984 i actualment t ms de 600 comeros associats. L associaci ha aconseguit dinamitzar el barri a travs del seu teixit comercial. El comer de Sant Gervasi es caracteritza per la diversificaci, amb petits establiments, absncia de grans magatzems i oferta de nous serveis. El 52% dels vens de Sant Gervasi compra al barri.

Mant un contacte fluid amb l Ajuntament de Barcelona a travs del Consell del Districte, i que ha perms donar resposta a les necessitats de millora del teixit comercial i crear formes de collaboraci dels comerciants amb els vens del barri, com ara la Mostra d'Entitats i Comeros. Forma part, en representaci de Barnavasi, del Frum Ciutat i Comer, presidit per l alcalde.

Tamb s autor de diferents obres i de collaboracions amb publicacions sobre la ciutat de Barcelona, de les quals destaca Un passeig pel Gtic (2003). El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239603" title="Peio Ruiz Cabestany" nonfiltered="3005" processed="3002" dbindex="93046">

Peio Ruiz Cabestany (nascut el 13 de mar del 1962 a Sant Sebasti) fou un corredor ciclista basc, professional entre els anys 1984 i 1994, durant els quals va aconseguir 23 victries. Nascut al Pas Basc de pares catalans. Tot i que els pares van mantenir el catal entre ells, amb els fills parlaven en espanyol. Posteriorment, en Peio aprengu el catal i el parla amb fludesa.

Abans de passar al ciclisme en ruta, Cabestany fou campi d'Espanya en diverses proves en pista; en concret fou campi de persecuci el 1980 i el 1982, de persecuci per equips de 1980 a 1983, de puntuaci el 1983 i de contrarellotge per equips tamb el 1983.

Entre els seus triomfs ms destacats, es troben les victries d'etapa en la Vuelta a Espaa i el Tour de Frana.

En la Vuelta, la seva millor posici fou la quarta plaa obtinguda el 1985 i el 1990. A ms, fou 6 el 1986 i el 1991.

En el Tour, la seva millor posici va ser un 12 lloc, el 1991.

Palmars.
1984 Orbea

 Etapa de la Volta a la Comunitat Valenciana i Regularitat;
 Critrium de Zumrraga;
 Muntanya Vuelta a La Rioja;

1985 MG-Orbea

 Volta al Pas Basc;
 2on en el Campionat d'Espanya en ruta;
 4rt en la Vuelta a Espaa (ms una etapa);
 Etapa Vuelta a Colmbia;
 Critrium de Terrasa;

1986 SEAT-Orbea

 Etapa del Tour de France;
 Etapa del Midi Libre;
 Etapa de la Volta a Catalunya;
 Vuelta a Tres Cantos;

1987 Caja Rural-Orbea

 Vuelta a Murcia (ms dues etapes i Regularitat);
 Trofeu Luis Puig;
 Etapa Trofeo Castilla y Len;
 G.P. Llodio;
 Critrium de Fuenlabrada;

1988 Kas-Canal 10

 Etapa del Tour del Mediterrani;

1989 ONCE

 Volta a la Comunitat Valenciana (ms una etapa);
 Muntanya Vuelta a Galicia;

1990 ONCE

 Dues etapes de la Vuelta a Espaa;
 Regularitat Volta al Pas Basc;

1991 CLAS-Cajastur

 Critrium Ciudad de Murcia;

1992 Gatorade-Chateau D'ax

1993 Gatorade-Mega Drive

 Etapa Bicicleta Basca;
 Critrium de l'Hospitalet;

1994 Euskadi - Petronor

 Desprs del ciclisme .

Ruiz Cabestany ha destacat per ser un ciclista poc com. Per comenar, la seva arribada al ciclisme va ser atpica, perqu l'esport que practicava durant la seva joventut era l'esqu de fons, esport que va deixar pel ciclisme a una edat fora tardana. Ha seguit lligat a aquest esport competint en proves d'esqu de fons i especialment en proves de triatl blanc.

Persona amb nombroses inquietuds culturals i una gran capacitat de comunicaci. Durant la seva poca com a ciclista destac com a articulista de premsa, generalment amb articles relacionats amb el seu esport. Es autor del llibre: Historias de un ciclista (1997) en el que recull la seva trajectria professional i les seves vivncies en el mn de la bicicleta.

Ha treballat a televisi, essent comentarista de ciclisme en el canal de televisi d'esports Eurosport. Tamb ha participat en un altre gnere de programes de televisi, relacionats generalment amb l'aventura, la muntanya o els viatges i participant en diversos reality shows.
 En los Pirineos: Srie documental sobre muntanya i esport de la Euskal Telebista.
 Mucho viaje: programa de viatges.
 La Selva de los FamoS.O.S. (2004): reality de supervivncia.
 Desafo bajo cero (2006): reality de patinatge artstic.

T unes vinyes familiars a la comarca de la Conca de Barber 

Enllaos externs.
 Palmars complet de Peio Ruiz Cabestany;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239604" title="Agrupament escolta" nonfiltered="3006" processed="3003" dbindex="93047">
Un agrupament escolta (o agrupament guia, o agrupament escolta i guia) s la unitat bsica organitzativa dels escoltes i les guies. Est format pels educadors o caps escoltes i els infants de 5 a 18 anys, que es troben agrupats per branques o unitats, segons els seus trams d'edat.

Un agrupament sol tenir al voltant d'un centenar de membres, entre infants i educadors, encara que aquest nombre pot ser molt variable.

El funcionament de l'organisme s decidit pel Consell d'Agrupament, on hi sn representats tots els caps.

Normalment, els agrupaments es troben agrupats en associacions. En aquestes associacions, hi conviuen agrupaments que tenen trets educatius i ideolgics comuns.

Nomenclatura.
Se solen anomenar agrupament escolta si pertanyen a la Organitzaci Mundial del Moviment Escolta, agrupament guia si pertanyen a l'Associaci Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes i agrupament escolta i guia si pertanyen a ambdues organitzacions. De totes formes, moltes vegades els tres noms s'usen indistintament independentment de l'afiliaci de l'associaci que acull l'agrupament.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239610" title="Editorial Barcino" nonfiltered="3007" processed="3004" dbindex="93048">
Editorial Barcino s una empresa editorial fundada a Barcelona el 1924 per Josep Maria de Casacuberta i Roger, qui en fou director fins el 1985. El mateix any inici la collecci Els Nostres Clssics, dedicada als escriptors catalans antics, i la primera obra publicada fou Lo Somni de Bernat Metge. 

Desprs inici la collecci Enciclopdia Catalunya, manuals per a l'estudi dels Pasos Catalans, i la Collecci Popular Barcino. Abans del 1936 van iniciar altres colleccions com Els Clssics del Mn, Antologia, dedicada a escriptors moderns, i Collecci Sant Jordi, dedicada a cultura cristiana. 

La guerra civil espanyola va interrompre les activitats editorials, que no van poder continuar fins el 1946. A la segona poca foren iniciades la Biblioteca Folklrica Barcino, la Biblioteca Verdagueriana i la Biblioteca Renaixena. El 1950, per indicaci de Josep Maria Lpez-Pic, inici una segona srie de Publicacions de La Revista. El 1958 inici la collecci Tramuntana, dedicada a les comarques del Pirineu catal, i que serv com a pretexte per a editar l'obra dels principals autors contemporanis de la Catalunya del Nord. 

El 1966 edit els Manuals Lingstics Barcino, que a partir del 1981 s'anomanaren Manuals Lingstics i Literaris Barcino, destinats persones de diverses nacionalitats interessats pel catal; i el 1970 comen la Biblioteca Algueresa, amb autors i temes de l'Alguer. I al marge d'aquestes colleccions podem destacar  els llibres Natura, s o abs? Llibre Blanc de la Gesti de la Natura als Pasos Catalans, i Flora dels Pasos Catalans. 

Del 1972 en la continuaci de l'editorial ha estat assumida per la Fundaci Llus Carulla. A la mort de Josep Maria de Casacuberta el 1985, fou nomenat director Amadeu-Jess Soberanas i Lle. Continua l'edici de texts cientfics i d'inters lingstic i histric, mitjanant les seves colleccions Biblioteca algueresa, Biblioteca Bar de Mald, Biblioteca filolgica, Biblioteca folklrica, Biblioteca geogrfica, Biblioteca Renaixena, Biblioteca verdagueriana i Collecci Popular Barcino

 Enllaos externs .
 Web de l'Editorial Barcino;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239614" title="Premi d'Honor Llus Carulla" nonfiltered="3008" processed="3005" dbindex="93049">
Premi d'Honor Llus Carulla (abans, Premi d'Honor Jaume I) s un premi concedit per la Fundaci Llus Carulla cada any des del 1977 dotat amb 50.000 euros, que es concedeix a persones vives o entitats que amb la qualitat de la seva activitat cientfica, cultural o cvica hagin ajudat a enfortir la conscincia de comunitat nacional i el sentit de pertinena a la cultura dels pasos de llengua catalana.

 Guardonats .
 1977: Josep Trueta i Raspall;
 1978: Ventura Gassol i Rovira, Institut d'Estudis Catalans;
 1979: Josep Maria de Casacuberta i Roger, Obra Cultural Balear;
 1980: Andreu Alfaro i Hernndez, Abadia de Montserrat;
 1981:  Joan Coromines i Vigneaux, Centre Excursionista de Catalunya;
 1982: Joan Triad i Font, Centre de Lectura de Reus;
 1983: Oriol Martorell i Codina, Acci Cultural del Pas Valenci;
 1984: Miquel Coll i Alentorn, Orfe Lleidat;
 1985: Josep Benet i Morell, Teatre Lliure;
 1986: Avell Arts i Gener, Escolania de Montserrat;
 1987: Raimon, La Bressola;
 1988: Pilar Malla i Escofet, Serra d'Or;
 1989: Eliseu Climent i Corber, Federaci Catalana d'Escoltisme;
 1990: Ramon Folch i Guilln, Orfe Catal;
 1991: Joan Fuster i Ortells, Associaci Cultural Arrels;
 1992: Enric Casassas i Sim, mnium Cultural;
 1993: Pere Casaldliga i Pla, Universitat Catalana d'Estiu;
 1994: Joan Ainaud de Lasarte, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges;
 1995: Antoni Maria Badia i Margarit, Dagoll Dagom;
 1996: Josep Laporte i Salas, El Temps;
 1997: Francesc Candel i Tortajada, Federaci d'Associacions d'Escola Valenciana;
 1998: Josep Amat i Girbau, Collecci Clssics del Cristianisme;
 1999: Ramon Sugranyes i de Franch, CIDOB;
 2000: Jordi Savall i Bernadet, Festival Internacional de Msica de Cantonigrs;
 2001: Universitat de Valncia;
 2002: Vilaweb;
 2003: Josep Maria lvarez;
 2004: Antoni Bassas i Onieva;
 2005: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya;
 2006: Carme Ruscalleda;
 2007: Federaci Llull;
 2008: Joan Font i Fabreg;

 Enllaos externs .
 Pgina de la Fundaci Llus Carulla sobre els Premis d'Honor;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239622" title="Federaci d'Escoltisme i Guiatge de les Illes Balears" nonfiltered="3009" processed="3006" dbindex="93050">
La Federaci d'Escoltisme i Guiatge de les Illes Balears s una federaci que agrupa les dues principals associacions escoltes de les Illes Balears: Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca i Escoltes de Menorca, ambdues pertanyents al Moviment Scout Catlic.

Es cre a finals de febrer de 2004 amb l'objectiu d'estrnyer els lligams entre ambdues entitats, treballar en com i representar amb una sola veu les dues associacions a les assemblees del MSC.

Vegeu tamb.
 Federaci d'Escoltisme Valenci;

Referncies.
 La Federaci a la llista d'entitats membres de l'MSC;
 S'Aguait. Revista dEscoltes de Menorca (Mar del 2002) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239626" title="Scouts de Balears" nonfiltered="3010" processed="3007" dbindex="93051">

Scouts de Balears o Scouts de Baleares s una associaci d'agrupaments escoltes d'Eivissa afiliada a ASDE.

Est formada per tres agrupaments:
 Grup Amunt 520 de Santa Eulria del Riu;
 Grup Sant Jordi de Sant Jordi de Ses Salines (Sant Josep de sa Talaia);
 Grup Yebisah d'Eivissa;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239634" title="Llista de golejadors del Campionat del Mn sots-20 d'hoquei patins mascul 2007" nonfiltered="3011" processed="3008" dbindex="93052">
Llista completa de gols marcats al Campionat del Mn sots-20 d'hoquei patins mascul 2007 segons jugador i equip corresponent:




Enllaos externs.
 Estadstiques de golejadors;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239638" title="Jaume March I" nonfiltered="3012" processed="3009" dbindex="93053">

Jaume March I (1300 - 1375), Senyor d Erampruny i Albalat, i cavaller de Sant Jordi, fill de Pere March lo Prohom i Maria. Pare dels poetes Jaume i Pere March.

Biografia.
Joventut. Primeres noces i descendents.
 
Nascut a Barcelona l any 1300, Jaume March I entr fora jove al servei de la corona: el 1320 ja exercia crrecs de responsabilitat en l administraci de les cavallerisses reials. El 1326 Jaume II li va concedir l escrivania de Vilafranca del Peneds (segons un document del 1373, el 1346 Jaume March I va ser desposset d aquest crrec, Pere el Cerimonis va vendre aquella escrivania a Ramon de Vilafranca).

Entre els anys 1320 i 1325 Jaume March I es va casar amb Constana Messeguer, filla d Arnau Messeguer,  de la casa del Senyor Rei . D aquell primer matrimoni van nixer dues filles:  
 Bartomeua March, casada amb el cavaller valenci Jaume Castell. Va ser enterrada a la Catedral de Valncia, a la capella de Sant Marc: Bartomeua March, escriu Paz y Mlia,  mand enterrarse en la capilla del otorgante seu germ Pere March en San Marcos de la Seo de Valencia, en una tumba de piedra,  donde haban de llevarse los huesos de su otro hermano, Arnau March, enterrado en la iglesia de Foyos  .  ;
 Constana March, casada amb el cavaller valenci Guerau Fabra, Senyor de Vinalessa, Cortes, Quartell i d una alqueria a la Vall de Seg i de la meitat de Foios, mort a la batalla de Btera el desembre de 1367.

Senyor d Albalat. Segones noces i descendents.
A la mort de Pere March lo Prohom (1338), el patrimoni dels March es va repartir entre els seus fills Pere i Jaume: Pere March III, l hereu, heret Erampruny i la resta de les possessions catalanes, Jaume March I, les valencianes (el 1332 el seu pare ja li havia fet donaci del senyoriu d Albalat). Ara b, si en el termini d un any de la seva mort, Pere (o els seus fills) eren declarats ximples o malalts, l hereu d Erampruny seria el seu germ Jaume; Berenguer March, l altre fill del Prohom, era canonge de Valncia quan el seu pare va testar.  
 
Ciutad de Valncia des del 1338, Jaume March I va ser representant i jurat d aquella ciutat de 1338 a 1445 i conseller en 1347. Fidel a Pere el Cerimonis durant la revolta de la Uni Valenciana es refugi a Quartell, possessi del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por a possibles represlies.

Cap el 1334 Jaume March I es va casar en segones npcies amb Guillemona d Esplugues, filla d una noble famlia valenciana, els Esplugues, Senyors de La Pobla Llarga, amb possessions a la vila de Foios.  

D aquest segon matrimoni van nixer deu fills:  
 Arnau March, fill primognit de Jaume March I i Guillemona d Esplugues. Mor jove, abans del 1369, any en el que Jaume March I va testar. Va ser enterrat a l esglsia de Foios. Anys ms tard, d acord amb la voluntat de la seva germana Bartomeua, les seves despulles van ser portades a la Catedral de Valncia, a la capella familiar dels March. ;
 Jaume March II, Senyor d Erampruny, poeta i uixer d armes de Pere el Cerimonis, casat amb Serena de Gualbes des Bosc, natural de Barcelona. El 1393 reb de Joan I l'encrrec d'organitzar uns Jocs Florals similars als de Tolosa de Llenguadoc, encrrec compartit amb Llus d'Aver. Del poeta Jaume March II se'n conserven sis poesies i tres poemes al.legrics de tema amors i cavalleresc: Debat entre Honor e Delit (1365), La joiosa garda (1371) i Lo rauser de la vida gaia. s autor del Llibre de concordances (1371).  ;
 Pere March, Senyor de Beniarj, poeta i procurador del duc de Gandia, casat en primeres npcies amb Constana i en segones amb Elionor Ripoll.  ;
 Blanquina March, casada amb el donzell Guerau de Gualba. Segons el testament de la seva germana Violant, Blanquina March es va casar en segones amb Raimon de Plegamans.  ;
 Violant March, casada amb Bonafonant de Vallebrera, resident a Morverdre.  ;
 Isabel March, abadessa del Monestir de Pedralbes. ;
 Ramoneta March.
 Clareta March; Ramoneta i Clareta March van ser monges del monestir cistercenc de la Sadia de Valncia.  ;
 Berenguer March, Mestre de l'Orde de Montesa (1382-1409). Domstic de Joan I, va ser un dels consellers acusats de nepotisme; va ser absolt el 1398. Va ser armat cavaller de Sant Jordi per Mart l'Hum el 13 d'abril de 1399, data de la seva coronaci com a rei.  ;
 Francesc March, llicenciat en lleis, canonge de la Catedral de Valncia i vicari del bisbe de Valncia.

Jaume March I va tenir un fill natural, Lle March, mercader i patr de la galiota  Santa Eullia (el 1387 figurava com a jutge d'imposicions de la Llotja de Barcelona). Prest grans serveis a Pere de Lussignan, rei de Jerusalem i de Xipre, que li va recompensar amb un feu al Regne de Xipre. Casat amb Violant Sentbre, va morir a Xipre l'any 1411.  
  
Senyor d'Erampruny.
A la mort del seu germ Pere, esdevinguda desprs de 1347, Jaume March I inici diversos procesos per a tal d inhabilitar el seu nebot Peric March, que era sord-mut, i per a reclamar els seus drets com a llegtim hereu d Erampruny, obtenint el 30 de juny de 1351 una sentncia favorable als seus interessos. Va vendre el senyoriu d Albalat a Berenguer de Codinats, mestre racional de Pere el Cerimonis i es trasllad a viure a Barcelona amb la seva famlia.  

Conseller de Pere el Cerimonis i diputat del General de Catalunya, el 7 de desembre de 1360 el mateix rei l arm cavaller de Sant Jordi per a recompesar l actuaci dels seus fills en la Guerra dels dos Peres:  En Jacme March: Nos vos demanat per o que us direm. Vos havets bons fils, e an nos be servit en aquests affers que havem ab lo Rey de Castella, e com Nos siam certs que a els plauria puyar en estament de honor de Cavayllaria, mas vulrien hi muntar per lo grau vostre, o es que vos la presessets primer. E jassia que vos siats honrats ciutada e hayats honrada heretat, encara es molt pus honrat orde de Cavayllaria. E com vos aquest orde puscats sostenir e mantenir per la heredat que havets del castel de Alapruny, e por amor de o, e por amor de vos e de vostres fils qui a merexets, Nos vos pregam que vullats pendre Cavayllaria nostra  (Llibre de la Baronia d'Erampruny).

L acta d investidura es va fer al Monestir de Pedralbes davant la famlia reial i els principals membres de les famlies nobles de Catalunya. Acabada la celebraci religiosa, Pere el Cerimonis i la Reina Elionor de Siclia sortiren de l'esglsia per anar a Palau a dinar, on Jaume March I fou assegut a la mateixa taula dels monarques: "Lo senyor Rey se assee al mig de la taula  la part dreta, e la senyora Reyna a la part esquerra. E apres de la dita senyora sech madona a Vescomtessa de Cabrera, e lo senyor Rey volch que yo siges al cap de la taula apres del. E en un altre taula sigeren totes los altres riques dones e mullers de cavallers e mullers de ciutadans honrats.E apres vench lo noble en Gillabert de Senteylles, Mayordom del senyor Rey, qui servi en lo Palau. Axi que y ac moltes viandes en ast e en olla, aixi com paons, capons, gayllines, vadels, cabrits e bous, en ten gran quantitat que si y hages dos milia persones a tots bastaren, E con hageren menyat, passarensen lo senyor Rei e la senyora Reyna e tota la gent a la cambra de la senyora Reyna e sigeren (...). Apres, els axi estants, vencho lo dit Mayordom e feu donar vin e cumfits. E fet ao, lo senyor Rei pres comiat de la senyora Reyna e venesen a Barchinona; aixi quel senyor Rey volch que yo cavalcas ab el a la part esquerra" (Llibre de la Baronia d'Erampruny). 

Jaume March I va morir a Barcelona el 1375, la data de la mort cal situar-la al voltant del 16 d'octubre de 1375, dia en qu es public el seu testament, testament que havia estat atorgat el 29 de maig de 1369. Va ser enterrat, tal com demanava en el seu testament, al convent del frares predicadors de Barcelona, a la capella de Santa Maria ("Eligo sepulturam corpori meo in monasterio ffratum predicatorum Barchinone, in capella beate Marie, constructa in dicta ecclesia fratum predicatorum, quam capellam construhi et edificari fecit venerabilis Petrus Marchi, quondam, pater meus". Testament de Jaume March I), l antic convent de Santa Caterina (avui Mercat de Santa Caterina). 

Guillemona d Esplugues va morir a Valncia el 1400, rebent sepultura a la capella dels Esplugues del convent dels frares predicadors de Valncia. Aquesta capella havia estat fundada per Pere d Esplugues, sacrista, paborde de la Catedral de Valncia, canonge de Lleida i capell del Papa.
 
Bibliografia.
 Carreras Valls, Rafael: Noves notes genealgiques dels poetes Jaume, Pere, Arnau i Ausis March segons documents indits. Estudis Universitaris Catalans, XVIII (1934), pp.309-354.
 Chiner Gimeno, Jaume J.: Ausis March i la Valncia del segle XV (1400-1459). Generalitat Valenciana, Consell Valenci de Cultura, 1997.
 Chiner Gimeno, Jaume J.: "Cor d'acer, de carn e fust". Ausis March (1400-1459), en Ausis March: Madrid, Biblioteca Nacional del 13 de mayo al 27 de junio. Valencia, Generalitat Valenciana, 1999, pp.33-85 (Ref. Biblioteca Valenciana Digital).
 Jaume March. Obra potica crtica de Josep Pujol. Ed. Barcino, Barcelona, 1994.
 Pags, Amadeu: Ausis March i els seus predecessors. Instituci Alfons el Magnnim, Valncia, 1990.
 VV.AA: El "Llibre del Consell" de la ciutat de Barcelona. Segle XIV: les eleccions municipals. CSIC, Barcelona, 2007.

Referncies.


Enllaos externs.
Castell d'Erampruny (Gav - Baix Llobregat);
Monestir de Pedralbes (Barcelona);
Histria del Convent de Santa Caterina (Barcelona);
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239641" title="Centre d'Informaci i Documentaci Internacional a Barcelona" nonfiltered="3013" processed="3010" dbindex="93054">

Centre d'Informaci i Documentaci Internacional a Barcelona (CIDOB) s una associaci creada el 1973 que mitjanant l'estudi, la investigaci i la informaci, vincula la realitat catalana amb la dels altres pasos i amb la problemtica internacional. 

El 1979 esdevingu fundaci a crrec d'un patronat format per diverses institucions i persones representatives de Catalunya. La seva finalitat s crear opini, des de Catalunya, sobre qestions internacionals i contribuir aix a la consecuci d'unes relacions ms justes entre els pobles. 

Les seves activitats principals sn: el fons documental especialitzat, obert al pblic per a la consulta; en el camp docent, cursos i seminaris sobre relacions internacionals i poltica exterior; investigaci i publicacions peridiques, com ara la revista trimestral Afers Internacionals i el bimestral Dossier-CIDOB de relacions internacionals. L'inters principal de l'entitat s centrat a l'Amrica Llatina, la Mediterrnia i el mn rab, els pasos de l'est i l'frica subsahariana. 

Els usuaris de la fundaci sn principalment organismes pblics nacionals i internacionals, ONGs d'ajut al desenvolupament, empreses importadores i exportadores, estudiants universitaris, revistes i diaris. El 1999 reb el Premi d'Honor Llus Carulla.

 Enllaos externs .
 Web de CIDOB;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239649" title="Chelsea Hotel" nonfiltered="3014" processed="3011" dbindex="93055">
Chelsea Hotel s un programa radiofnic setmanal que s'emet a Matar Rdio, una emisora local i pblica de Matar. s un programa musical, dedicat al rock clssic.

 Orgens .

Chelsea Hotel es va comenar a emetre amb el naixement de Matar Rdio, el setembre del 2007. El primer programa es va emetre el 12 de setembre del 2007.

El nom, Chelsea Hotel, remet al fams Hotel Chelsea, de Nova York, conegut per la seva relaci amb artistes bohemis, tals com diversos escriptors, especialment de la generaci beat, i msics de rock com Jimi Hendrix, Janis Joplin, Leonard Cohen o Sid Vicious. La relaci entre Janis Joplin i Leonard Cohen en una habitaci d'aquest hotel ha estat immortalitzada en la can de Leonard Cohen Chelsea Hotel #2.

 Responsables .

Els realitzadors de Chelsea Hotel sn els germans Javier Moreno i Jos Luis Moreno, exmsics de l'escena mataronina dels anys 70 i 80 , i Salvador Climent , lingista i professor universitari, qui tamb fa les funcions de locutor. El tcnic de so titular s Carles Capella.

 Estil i filosofia del programa .

Chelsea Hotel programa majoritriament msica de rock de les dcades dels 60 i els 70. Segons les darreres estadstiques publicades en la seva pgina web, els artistes ms programats sn, per ordre de major a menor freqncia:

 The Beatles;
 The Rolling Stones;
 Bob Dylan;
 The Who;
 Jimi Hendrix;
 The Kinks;
 Led Zeppelin;
 Pink Floyd;
 John Lennon - Plastic Ono Band;
 David Bowie;
 Frank Zappa;
 Eric Burdon - The Animals;
 The Allman Brothers Band;
 The Beach Boys;
 Creedence Clearwater Revival;
 The Doors;
 Eric Clapton ;
 Humble Pie;
 Neil Young;

 Referncies .



Enllaos externs.

 Chelsea Hotel;
 Matar Rdio;
 El Blog de Chelsea Hotel (permet baixar-se els programes que s'han ems en format mp3) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239650" title="Manovella" nonfiltered="3015" processed="3012" dbindex="93056">
La manovella s un element d'un mecanisme de transmissi del moviment (un conjunt biela-manovella) que consisteix en una barra fixada per un extrem i accionada per l'altra amb un moviment de rotaci.

 Biela-manovella .

El mecanisme de biela-manovella transforma un moviment circular continu en un moviment rectilini alternatiu (premses, bombes per a fluids, mquines d'estampaci), i a l'inrevs (motors d'explosi).

Aquest mecanisme, s'utilitza sobretot en els motors d'explosi, s format bsicament per tres elements: 
 L'mbol (que tamb s'anomena pist): s una pea, generalment cilndrica, que es desplaa dins d'una guia (el cilindre) amb un moviment rectilini.
 La biela: s un element rgid i allargat que permet la uni articulada entre la manovella i l'mbol. s formada pel cap, la canya o cos i el peu. La forma i la secci de la biela poden ser molt variades, per ha de poder resistir els esforos de treball, per aix s feta d'acers especials o aliatges d'alumini.
 La manovella (que fa de cigonyal del conjunt biela-manovella): s una palanca fixada per un dels extrems a l'eix de rotaci i per l'altra al cap de la biela. Quan el pist es mou alternativament, endavant i endarrere, s'aconsegueix fer girar el cigonyal grcies al moviment general de la biela. I a l'inrevs, quan gira es cigonyal, s'aconsegueix moure l'mbol alternativament amunt i avall, a travs de la biela.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239653" title="Louis Hjelmslev" nonfiltered="3016" processed="3013" dbindex="93057">
Louis Hjelmslev (1899 - 1965) va ser un lingista dans que destac en la lingstica sincrnica seguint les idees de Saussure. Pertany a l'escola del Cercle Lingstic de Copenhaguen, que va treballar dins l'mbit de l'epistemologia de l'estructuralisme. s el creador de la teoria lingistica que va anomenar glossemtica.

Teories.
Va defensar la importncia del context per entendre qualsevol signe, del qual destac la doble dimensi (significat i forma, que pot ser verbal, icnica o qualsevol altra). Mentre que l'important s el contingut del signe, noms es pot estudiar des d'un punt de vista teric a partir de la seva forma, ja que s l'nic element tangible i objectiu. 

Concebia el llenguatge com el millor vehicle per a transmetre la cultura entre generacions i per tant cada llengua era com una via per apropar-se al grup social que la parlava. Va aplicar l'estructuralista, doncs, a l'estudi social i lingstic, allunyant-se de l'enfocament eminentment fontic i abstracte dels seus companys.

Cada llengua es divideix en diferents taxemes o elements mnims de contrast, que seran els morfemes, fonemes, etc. segons el nivell d'anlisi. Aquests taxemes segueixen tres regles: d'agrupament, d'alternana (quan un substitueix a un altre considerat no vlid per la gramtica d'aquella llengua) i d'implicaci, que explica com canvia en la seva forma.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239656" title="Club Atltico Tetun" nonfiltered="3017" processed="3014" dbindex="93058">




El Club Atltico Tetun fou un club d'Espanya, de la ciutat de Tetuan, quan a Marroc existia el Protectorat Espanyol al Marroc.

Historia.

El club fou fundat el 1922 a Tetuan, per un grup de joves. Va arribar a jugar una temporada a Primera Divisi espanyola, la de 1951/52, ocupant l'ltim lloc de la classificaci.

Desprs de la independncia de Marroc el 1956, el club es va dividir en dos; per un banda, el Sociedad Deportiva Ceuta que ms tard es convertiria en el Club Atltico de Ceuta, i per altre banda, el 1961, torn a apareixer amb el nom rab de                 (Club Moghreb Atltico Ttouan). Aquest ha pujat i baixat de primera a segona de la Lliga marroqu amb freqncia, ascendint per ltim cop a primera l'any 2004.

Uniforme.

 Uniforme titular: Camiseta franges verticals blanques i vermelles, pantal blau, mitjetes vermelles.
 Uniforme alternatiu: Camiseta blava, pantal blanc, mitgetes blaves.

Estadi.

El club disputava els seus partits en el Estadi de Varela, amb capacitat per uns 15.000 espectadors. Actualment segueix disputant els seus partits en aquest estadi, anomenat actualment Camp de "Saa de Ramel", el qual no ha sofert cap remodelaci ja que l'Ajuntament de Tetuan no ha promogut cap ajuda ni ha deixat a particulars fer-ho.

Dades del club.

 Temporades a Primera: 1;
 Temporades a Segona: 29;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239659" title="Orde de Sant Agust" nonfiltered="3018" processed="3015" dbindex="93059">


L'orde de Sant Agust s un orde religiosa de l'esglsia catlica fundada pel papa Innocenci IV el segle XIII (1244), per la necessitat d'unificar una srie de comunitats de monjos a la Toscana (Itlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de San Agust, que s un extracte de les cartes i sermons de Sant Agust d'Hipona (mort el 430).

Els monjos que en sn membres se'ls anomena agustins i porten un hbit negre cenyit amb corretja.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239660" title="Agustins" nonfiltered="3019" processed="3016" dbindex="93060">

Religi:
Agustins, nom que se'ls posava als monjos seguidors de l'Orde de Sant Agust.
Geografia:
Agustins, monument histric del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239662" title="Sanssouci" nonfiltered="3020" processed="3017" dbindex="93061">




Sanssouci era el palau d'estiu oficial de Frederic el Gran, Rei de Prssia, a Potsdam, prop de Berln.  Sovint se'l considera entre els rivals alemanys de Versalles. Tot i que l'estil de Sanssouci s d'un absolut rococ i que s bastant ms petit que el seu homleg francs, s tamb notable pels nombrosos templets i pavellons diseminats pel parc que envolta el conjunt. El palau va ser obra de l'arquitecte Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff, i va ser construt entre 1745 i 1747 com a residncia privada del rei Frederic, on poguera relaxar-se lluny de la pompa i la cerimnia de la cort de Berln. Aquesta circumstncia s palesa en el mateix nom del palau: Sanssouci s un terme francs que pot traduir-se com Sense preocupacions, simbolitzant que el palau era ms aviat un lloc de descans que un centre de poder. El palau no ultrapassa les dimensions d'una gran villa d'un sol pis ms semblant al Chteau de Marly que a Versalles. Amb noms deu habitacions principals, va ser edificat al cim d'un petit tossal aterrassat situal al bell mig del parc.  Tan gran va ser la influncia del gust personal de Frederic en el disseny i decoraci del palau, que el seu estil ha estat qualificat com "Rococ frederici". Frederic sentia el palau com una propietat tan personal que el considerava  un lloc que moriria amb ell . Jan Bouman, un arquitecte holands, va concloure el projecte. 

Durant el segle XIX el palau esdevingu una de les residncies de Frederic Guillem IV de Prssia.  Aquest va contractar l'arquitecte Ludwig Persius per a restaurar i ampliar el palau i a Ferdinand von Arnim per a millorar la ciutat i, d'aquesta manera, les vistes des del palau. La ciutat de Potsdam, amb els seus palaus, fou un dels llocs residencials preferits de la famlia imperial alemanya fins a la caiguda de la dinastia dels Hohenzollern l'any 1918.


Desprs de la Segona Guerra Mundial, el palau esdevingu una atracci turstica a Alemanya de l'Est.  Es va mantenir completament, d'acord amb la seua importncia histrica, i va ser obert al pblic. Desprs de la reunificaci alemanya l'any 1990, es va fer realitat el desig de Frederic: les seues despulles mortals van ser finalment traslladades al seu estimat palau i soterrades en una nova tomba situada sobre els jardins que ell havia creat. L'any 1990, Sanssouci i els seus grans jardins van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'any 1995 es va crear la Fundaci dels Palaus i Jardins de Prssia a Berln-Brandenburg, amb l'objectiu de conservar Sanssouci i altres palaus imperials a Berln i la seua rodalia. Aquests palaus reben avui dia la visita de ms de dos milions de persones cada any, procedents de tot el mn.

Ethos de Sanssouci .
La localitzaci i paisatge de Sanssouci sobre una vinya reflectia l'ideal pre-romntic d'harmonia entre l'home i la natura, en un ambient natural ordenat per la intervenci humana. No obstant aix, la producci de vi era un objectiu secundari en el disseny del palau i dels jardins.  El tossal en el qual Frederic va crear les vinyes aterrassades havia de ser el punt focal del seu domini, coronat pel seu nou, per petit palau "mein Weinberghuschen" ("La meua petita masia vitivincola"), tal i com l'anomenava Frederic. Amb les seues grans vistes sobre la rodalia, al bell mig de la natura, Frederic volia viure ac sans souci ("sense preocupacions") i dedicar-se a les seues aficions personals i als seus interessos artstics. Per tant, el palau va ser edificat per a l's de Frederic i els seus invitats personals noms durant els mesos d'estiu, des de finals d'abril fins a principis d'octubre.

Vint anys desprs de la construcci de Sanssouci, Frederic va edificar el Nou Palau (Neues Palais) en la banda oest del parc.  Aquest palau, bastant ms gran i en estil barroc, contrastava amb la motivaci vacacional de Sanssouci, i volia mostrar al mn el poder i la fermesa de Frederic.  El disseny del Nou Palau volia demostrar que el poder de Prssia continuava viu, malgrat la recent desfeta en la Guerra dels Set Anys. Frederic no va ocultar aquesta intenci, fins i tot referint-se a la nova construcci com la seua "fanfarronada".

Aquest concepte de gran palau destinat a impressionar ha portat a la comparaci entre els conjunts de Postdam i Versalles, amb la qual, Sanssouci ocuparia el lloc dels Trianons.  Aquesta analogia, tot i que resulta atractiva, ignora els mrits de Sanssouci, el palau per al quual va ser creat el parc i el conjunt sencer.  A diferncia dels Trianons, Sanssouci no era un refugi per a escapar del gran palau, per la senzilla ra que el gran palau no existia en el moment de la creaci de Sanssouci. Ara b, s cert que Sanssouci va ser concebut com un lloc de retir personal i no com un centre d'expressi de poder, fermesa o mrit arquitectnic. A diferncia dels Trianons, Sanssouci va ser dissenyat com una unitat en ell mateix.



Sanssouci s petit, amb el cos principal (o corps de logis) consistent en una nica planta amb una filera de noms deu habitacions que inclou un passads i cambres de servei darrere d'elles.  L'esbs que va fer el mateix Frederic l'any 1745 demostra que el seu arquitecte, Knobelsdorff, va actuar ms com a tcnic que com a creador, ats que l'obra final respon fidelment al projecte del rei. Sembla que Frederic no hi va acceptar cap suggeriment, rebutjant la idea de Knobelsdorff respecte a qu el palau havia de disposar d'un pis semi-stan, que podia haver-se usat perqu les rees de servei estigueren ms a m, i hauria elevat el pis principal a un nivell de planta noble.  Aix hauria atorgat al palau no noms una major presncia, sin que tamb hauria previngut els problemes d'humitat que sempre ha patit. No obstant aix, Frederic volia un palau ntim per a viure-hi: per exemple, volia accedir-hi immediatament des del jard, en lloc d'haver de pujar una llarga escala. Va insistir en qu fos contrut a nivell del terra, considerant que el tossat era prou com a pedestal: en conclusi, havia de ser una casa de lleure. Les seues demandes recurrents van tenir a veure amb el desig d'una casa amb una connexi directa amb la natura.  Les habitacions principals, illuminades per altes finestres, donen al sud sobre la vinya; l'accs es troba en la faana nord, on va ser construda una cour d'honneur semicircular amb dues columnates segmentades d'ordre corinti.

A la banda est del parc, es troba la Galeria de Pintura de Sanssouci, construda entre 1755 i 1764 sota la supervisi de l'arquitecte Johann Gottfried Bring. S'eleva al lloc on Frederic disposava del seu hivernacle, per al conreu de fruites tropicals. La Galeria de Pintura s el museu ms antic encara existent construt per un governant a Alemanya.  Com en el cas del palau, s llarg i baix, amb un cos central de tres navades en volta.



Desprs de la mort de Frederic va comenar una nova era, el senyal visible de la qual va ser l'evoluci de l'estil arquitectnic. Aix, el neoclassicisme, popular arreu d'Europa, per ignorat per Frederic, va trobar ara el seu lloc a Potsdam i Berlin durant el regnat de Frederic Guillem II de Prssia. Aquest va ordenar la construcci d'un nou palau en un estil ms modern, i va habitar Sanssouci noms ocasionalment.

El rebedor i les habitacions van ser completament alterats immediatament desprs de la mort de Frederic. Frederick William von Erdmannsdorff va ser l'encarregat de la reforma. Mentre que Frederic havia fet contruir el Nou Palau en estil barroc entre 1763 i 1769, Erdmannsdorff, un defensor del neoclassicisme, havia creat Schloss Wrlitz al Parc Wrlitz, el primer palau neoclssic d'Alemanya. Com a resultat d'aquesta influncia, Sanssouci esdevingu el primer dels palaus a Postdam i Berln a ser remodelat amb un interior neoclssic. L'any 1797, Frederic Guillem va ser succet per Frederic Guillem III. Aquest visit Sanssouci encara menys freqentment que son pare, estimant-se ms passar l'estiu al Palau Paretz o al Pfaueninsel de Berln.

L'arquitectura de Sanssouci.



No va ser una coincidncia l'elecci per part de Frederic de l'estil arquitectnic rococ per a Sanssouci. Aquest estil desenfadat, gaireb capritxs, aleshores de moda, corresponia exactament amb l's que Frederic volia donar al palau. L'estil rococ va aparixer a Frana a les primeries del segle XVIII com una continuaci de l'estil barroc. Per en contrast amb els temes greus i els colors foscos del barroc, el rococ es va caracteritzar per l'opulncia, la grcia, la frivolitat i la lleugeresa.  Els motius rococ expressaven la vida despreocupada de les classes aristocrtiques i els idillis superficials ms que les batalles heriques o els temes religiosos. Tamb se solien representar escenes en plena naturalesa. Aix, de nou, quadrava perfectament amb la idea de Frederic sobre l'harmonia entre la natura i l'arquitectura.  El palau va ser construt seguint bastant fidelment els esbossos de Frederic.

El palau consta d'un cos principal d'una nica planta i dues ales adjacents, ocupant gaireb completament la terrassa superior del tossal. La potencial monotonia de la faana es trenca amb una cpula central que s'eleva sobre la teulada, i on hi ha el nom del palau en lletres de bronze daurat. Les ales secundries front al jard estan tapades per dues lnies simtriques d'arbres, i acaben en uns pavellons de reixa, ricament decorats amb ornaments daurats. 

La faana que dna al jard est decorada amb figures tallades d'atlants i caritides; agrupats en parells entre les finestres, simulant suportar la balustrada superior. Executats en arenisca, aquestes figures d'ambds sexes representen bacants, companys del du del vi Bacus, i procedeixen del taller de l'escultor Friedrich Christian Glume. El mateix taller va produir els gerros de la balustrada i el grup de querubins situats damunt de les finestres de la cpula.



En contrast, la faana nord, per on s'accedeix al palau, s ms austera.  Dues columnates dividides en segments formades per 88 columnes cornties dues en profunditat es corben des de l'edifici per a abraar la semicircular cour d'honneur.  Com en la faana sud, una balustrada amb gerros d'arenisca decora la teulada del cos principal del palau.

Flanquejant el cos principal hi ha dues ales secundries que es feien servir per hostatjar el servei i com a dependncies de treball domstic necessari per a atendre a un monarca del segle XVIII, fins i tot en el seu temps de lleure. En temps de Frederic, aquestes ales d'una sola planta estaven cobertes de plantes enfiladisses amb la intenci d'amagar la seua prosaica finalitat. L'ala Est albergarva les habitacions dels secretaris, jardiners i servents, mentre que l'ala Oest contenia la cuina, l'estable i una cotxera.

Frederic va habitar regularment el palau cada estiu, per desprs de la seua mort, l'any 1786, aquest va romandre gaireb oblidat i desocupat fins la meitat del segle XIX.  L'any 1840, 100 anys desprs de l'ascensi al tron de Frederic el Gran, el fill del seu nebot, Frederic Guillem IV i la seua muller van tornar a habitar el palau. La parella reial va conservar el mobiliari original i va reemplaar les peces desaparegudes amb altres de l'poca de Frederic el Gran.  Es va plantejar el projecte de tornar al seu estat original l'habitaci on havia mort Frederic el Gran, per finalment no va poder ser realitzat a causa de l'absncia de plnols i documents originals. No obstant aix, la butaca en qu havia mort va ser novament traslladada al palau l'any 1843.

Frederic Guillem IV, un dibuixant interessat tant en l'arquitectura com en el paisatgisme, va transformar el palau des de la casa de lleure del seu oncle-avi a una funcional casa de camp a la moda del moment. Les petites ales de servei van ser ampliades entre 1840 i 1842. Aquestes modificacions van caldre perqu, tot i que Frederic el Gran filosofava i interpretava msica a Sanssouci, li agradava viure modestament i sense esplendor. A mesura que va anar envellint, la seua modstia va evolucionar vers la gasiveria. No va permetre obres de manteniment en la faana, i a males penes les va autoritzar en l'interior. Aquest capteniment va ser relacionat amb el seu desig que Sanssouci no durara ms enll de la seua prpia vida.



Entre els afegits cal destacar una planta entresol a ambdues ales. La cuina va ser traslladada a l'ala Est. El petit celler de Frederic el Gran va ser ampliat i transformat en magatzem, i al nou pis superior s'hi van collocar les habitacions del servei.

L'ala Oest va comenar a ser coneguda com L'ala de les dames, perqu hi contenia les habitacions de les dames de companyia i les invitades. Aquesta era l'habitual disposici en les grans cases del segle XIX, que sovint gaudien tamb d'un ala per als cavallers solters, destinada als membres de la casa i els invitats. Les habitacions van ser decorades amb intricades boiseries, panells i tapissos.  Aquestes noves dependncies per a les dames eren vitals: la vida social a Sanssouci sota Frederic el Gran era mnima, i se sap que la presncia de dones no hi va ser habitual, aix que evidentment calien installacions per a elles. Frederic el Gran es va casar amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Bevern l'any 1733, per s'hi va separar desprs de la seua ascensi al tron l'any 1740. Desprs de la separaci, la reina residia sola al Palau de Schnhausen, a Berln, mentre que Frederic va voler que Sanssouci fra "sans femmes" (sense dones).

 Interior del palau .



En la tradici barroca, les habitacions principals (incloent-hi els dormitoris) es troben totes en la planta noble, que a Sanssouci era la planta baixa per decisi de Frederic el Gran.  Mentre que les ales secundries tenien un pis superior, en el cos principal, ocupat pel rei, la planta baixa disposava de l'alada completa de l'edifici. La comoditat va ser tamb una de les prioritats en la distribuci de les habitacions. El palau palesa la teoria arquitectnica contempornia francesa de l'apartement double, ideal per al confort cortes, amb dos rengles d'habitacions, un darrere de l'altre. Les habitacions principals donen al jard, mirant cap al sud, mentre que les habitacions per al servei es troben a la cara nord. Aix, un apartement double consisteix en una habitaci principal ms l'habitaci per al servei. Unes portes connecten els apartaments entre si. Estan distributs en fila, de manera que la totalitat de l'interior del palau pot ser observada amb un colp d'ull. 

Frederic va esbossar-ne la decoraci i la distribuci, i els seus esbossos van ser interpretats per artistes com ara Johann August Nahl, els germans Hoppenhaupt, els germans Spindler i Johann Melchior Kambly, que no noms van crear obres d'art, sin que van decorar les habitacions en estil rococ. Tot i que Frederic no era massa exigent en temes de protocol i de moda, va voler estar envoltat de bells objectes d'art. Va arranjar els seus apartaments personals d'acord amb el seu gust i les seues necessitats, sovint ignorant les tendncies i modes contempornies.  Aquestes decoracions rococ tan personals van portar a encunyar el terme "Rococ frederici".

L'rea principal d'accs, consistent en dues antesales, la Sala Rebedor i la Sala de Marbre, es troba al centre, proveint aix un lloc de reuni per als invitats i la cort, en la tradici del concepte barroc de les sales oficials, mentre que les habitacions principals adjacents a la Sala de Marbre esdevenen progressivament ms ntimes i privades.  Aix, la Sala de Marbre era el principal lloc de recepci de la cpula central. A la banda Oest hi ha cinc habitacions per a invitats, mentre que els apartaments del rei es troben a la banda Est - una sala d'audincia, una sala de msica, un estudi, un dormitori, una biblioteca i una llarga galeria vers el costat Nord.

Habitualment s'accedeix al palau a travs de la Sala Rebedor, en l'interior de la qual es va continuar amb l'austera forma de la columnata exterior. Els murs d'aquesta cambra rectangular van ser dividits per deu parells de columnes cornties fetes amb estuc de marbre amb capitells daurats. Hi ha tres cornises en relleu sobre les portes, amb motius sobre el mite de Bacus, en lnia amb la vinya que envolta el palau. Georg Franz Ebenhech va ser l'autor dels estucs daurats. L'estricta elegncia clssica va ser alleujada per mitj del fresc del sostre, obra del pintor suec Johann Harper, que representa la deessa Flora amb els seus aclits, llanant flors des del cel.


L'ovalada Marmorsaal ("Sala de Marbre"), decorada en blanc i or i coronada per una cpula, com a principal sala de recepci va ser la seu de les celebracions a palau. Les columnes emparellades van ser realitzades en marbre de Carrara. Sobre aquestes, putti d'estuc deixen penjar els seus peus des de la cornisa. La volta s blanca amb ornaments daurats i el paviment s de mosaic de marbre itali, en teseles que irradien des d'una figura central ovalada de forma enreixada. Hi ha tres finestres coronades per un arc a la banda del jard; enfront d'aquestes, en dos nnxols flanquejant la porta d'accs, escultures de Venus Urnia, la deessa de la natura verge i la vida, i Apollo, el du de les arts, realitzades per l'escultor francs Franois Gaspard Adam, estableixen la iconografia de Sanssouci com a lloc on l'art es va unir a la natura.

La sala contigua va servir tant de sala d'audincia com de menjador. Est decorada amb pintures d'artistes francesos del segle XVIII, incloent-hi Jean-Baptiste Pater, Jean Franois de Troy, Pierre Jacques Cazes, Louis Silvestre i Antoine Watteau.  No obstant aix, ac, com en la majoria de les sales, els putti tallats, les flors i els llibres esculpits en els relleus situats damunt de les portes, van ser obra de Glume, i els frescos de sostre emfatitzen l'esperit rococ del palau. Aquesta exhuberant mena d'ornamentaci rococ, rocaille, va ser usada abundantment en en els murs i el sostre de la sala de msica.  Gran part d'aquest treball va ser realitzat per l'escultor i decorador Johann Michael Hoppenhaupt (el vell). Un fortepiano de 1746, de Gottfried Silbermann, que va ser propietat de Frederic el Gran roman com un recordatori nostlgic del propsit original de la sala.

L'Estudi del rei i el dormitori, remodelats l'any 1786 desprs de la mort de Frederic per Frederick William von Erdmannsdorff, contrasten avui dia amb les sales rococ.  Ac regnen ara les planeres i netes lnies clssiques.  No obstant aix, l'escriptori de Frederic i la butaca en qu va morir van ser reintegrades en la sala a mitjan segle XIX. Des d'aleshores, alguns retrats i mobles desapareguts de l'poca de Frederic han estat reemplaats.

La biblioteca circular es desvia de l'estructura espacial de l'arquitectura palatina francesa. La sala es troba gaireb oculta, noms accessible a travs d'un estret passads des del dormitori, subratllant el seu carcter privat. Els murs van ser panellats amb fusta de cedre, material amb el qual tamb es van fer les prestatgeries empotrades. El seu to marr fosc contrasta amb els rics ornaments daurats en rocaille, creant una atmosfera de tranquillitat.

Les prestatgeries contenen aproximadament 2.100 volums de literatura grega i romana i d'historiografia, aix com una collecci de literatura francesa dels segles XVII i XVIII, amb un mfasi especial en l'obra de Voltaire. Els llibres estan enquadernats en pell roja o marr i ricament daurats. 

La galeria que dna a la cara nord permetia contemplar el pati. Ac, de nou, Frederic es va desviar del tpic disseny francs, que hauria situat les habitacions de servei en aquesta localitzaci. Foradats en el mur interior d'aquesta llarga sala hi ha nnxols amb escultures de marbre que representen detats greco-romanes.  Cinc finestres alternant amb espills en el mur exterior reflecteixen pintures de Nicolas Lancret, Jean-Baptiste Pater i Antoine Watteau, penjades entre els nnxols d'enfront.

A l'Oest es troben les habitacions d'invitats en les quals s'allotjaven els amics que el rei considerava prou ntims com per a ser convidats al ms privat dels seus palaus.  Dos dels invitats de Frederic van ser prou distingits com per a qu les habitacions que van ocupar foren designades amb el seu nom. L'habitaci Rothenburg deu el seu nom al comte de Rothenburg, qui va ocupar aquesta cambra circular fins a la seua mort l'any 1751.  Aquesta habitaci mescla l'estil general del palau i el de la biblioteca.   L'habitaci de Voltaire sovint va ser ocupada pel filsof durant la seua estada a Potsdam entre 1750 i 1753.  L'habitaci de Voltaire s destacable per la seua decoraci, que l'ha feta guanyar-se tamb el qualificatiu de l' "habitaci de les flors". Sobre un mur lacat de color groc van ser superposades talles de fusta acolorides i ricament adornades. Micos, lloros, grues, cigonyes, fruites, flors i garlandes donen a l'abitaci un exquisit i natural carcter. Aquesta cambra va ser dissenyada per Johann Christian Hoppenhaupt (el jove) entre els anys 1752 i 1753 a partir d'esbossos fets per Frederic el Gran.

Els jardins aterrassats.



La vista panormica del jard de Sanssouci s el resultat de la decisi de Frederic el Gran de crear una vinya aterrassada en el vessant sud dels tossals de Bornstedt. L'rea havia estat prviament reforestada, per els arbres van ser talats durant el regnat del "rei soldat" Frederic Guillem I per a permetre l'expansi de la ciutat de Potsdam. 

El 10 d'agost de 1744, Frederic va ordenar que el tossal fra convertit en una vinya aterrassada. Es van crear tres terrasses amb el centre convex per a maximitzar la llum solar. Els murs de les terrasses, d'atob, es van foradar amb 168 nnxols esmaltats. Contra el mur es van plantar vinyes enfiladisses procedents de Portugal, Itlia, Frana i de la propera zona de Neuruppin, mentre que als nnxols es van plantar figueres. Cada terrassa va ser dividida per rengles de gespa, en les quals van ser plantats teixos. Petits boixos voltaven la zona, fent una mena de parterre circular ornamental. Al bell mig d'aquesta "roda" es va situar una escala de 120 graons (avui dia 132) que dividia les terrasses en sis.



Sota el tossal es va construir l'any 1745 un jard ornamental barroc a imatge del parterre de Versalles. L'any 1748 es va installar al centre d'aquest jard la Gran Font. Frederic mai no la va veure en funcionament perqu els enginyers que la van dissenyar no tenien prou coneixements d'hidrulica. A partir de l'any 1750 es van anar collocant esttues de marbre al voltant de la font. El conjunt va ser tamb una cpia de Versalles: figures de Venus, Mercuri, Apollo, Diana, Juno, Jpiter, Mart i Minerva, aix com retrats allegrics dels quatre elements; foc, aigua, aire i terra. Venus i Mercuri, obres de l'escultor Jean Baptiste Pigalle, dos grups de caadors i les allegories de dos elements (aire i aigua), de Lambert Sigisbert Adam, van ser un regal del propietari del Palau de Versalles, el rei Llus XV de Frana. La resta de les escultures van ser fetes al taller de Franois Gaspard Adam, un escultor amb renom a Berln. Cap a l'any 1764, la Rotllana francesa, com es coneix el conjunt, estava concls.

Prop hi havia un hort, que Frederic Guillem I va ordenar construir en una data anterior a 1715. El rei soldat bromejava anomenant aquest senzill jard amb el nom de "El meu Marly", en referncia al jard semblant que hi havia a la residncia d'estiu de Llus XIV a Marly-le-Roi.

En el seu projecte per als jardins, Frederic va donar molta importncia a la combinaci de jardins ornamentals amb jardins prctics, demostrant aix la seua creena en el fet que l'art i la natura han d'estar units.

 El parc .




Una vegada conclosa la vinya aterrassada i el palau, Frederic va girar la seua atenci al paisatge immediat al palau, iniciant la creaci del Parc de Sanssouci.  En la seua organitzaci del Parc, Frederic va continuar el que havia iniciat a Neuruppin i Rheinsberg. Es va traar una avinguda recta, d'al voltant de 2,5 km de llarga, comenant a l'Est, a l'obelisc 1748 i ampliada durant anys vers el Nou Palau, que marca el seu lmit Oest.

Continuant amb el tema hortcola dels jardins aterrassats, s'hi van plantar 3.000 arbres fruiters, i es van construir hivernacles i vivers, produint-hi taronges, melons, prssecs i bananes.  Tamb s'hi van erigir esttues i obeliscs, amb representacions de les deesses Flora i Pomona.  Frederic disposava tamb de diversos templets i pavellons en el mateix estil rococ del palau. Alguns eren com petites cases, que compensaven la manca de bastants habitacions per a invitats al mateix palau.

 

Frederic va invertir molts diners en un intent d'introduir un sistema de fonts al Parc de Sanssouci, amb el propsit d'emular altres grans jardins barrocs d'Europa.  En aquella poca la hidrulica es trobava als seus inicis, i malgrat la construcci de sistemes de bombeig i dipsits, les fonts de Sanssouci van haver de romandre seques durant els segents 100 anys. La invenci de la mquina de vapor va resoldre el problema un segle desprs, i aix els dipsits van poder complir la seua funci.  Finalment, al voltant de 1842, la Famlia Reial Prussiana va poder gaudir de la meravella de la Gran Font situada sota les terrasses, rajant aigua a una alada de 38 metres.  La mateixa estaci de bombeig esdevingu un altre pavell del jard en forma de mesquita turca amb el fumeral com a minaret.

El parc es va ampliar sota el regnat de Frederic Guillem II, i desprs sota el del seu fill Frederic Guillem III. Els arquitectes Karl Friedrich Schinkel i Ludwig Persius van construir el Palau de Charlottenhof al parc, en el lloc on hi havia una granja, i a Peter Joseph Lenn li va ser encarregat el disseny del jard.  Amb amples prats es van crear avingudes visuals entre Charlottenhof, els Banys Romans i el Nou Palau, i s'hi van icorporar pavellons, com ara el Temple de l'Amistat de Frederic el Gran.

 Sanssouci en poques recents .



Desprs de lac Primera Guerra Mundial, i nalgrat el final de la monarquia alemanya, el palau va romandre en possessi dels Hohenzollern.  Per, l'1 d'abril de 1927 va passar sota la protecci de la "Verwaltung der Staatlichen Schlsser und Grten" (Administraci Prussiana dels Palaus i Parcs Nacionals).

En comenar els bombardeigs estratgics sobre Berln en la Segona Guerra Mundial, les principals obres d'art dels palaus imperials van ser traslladades per seguretat a Rheinsberg (Brandenburg) i Bernterode im Eichsfeld (Turngia). L'estructura del palau va romandre intacta malgrat els combats que tingueren lloc en la seua rodalia l'any 1945, per el vell mol de vent, conservat per Frederic al Parc amb l'objectiu de posar-hi un toc d'encs rstic, va ser destrut.

En acabar la guerra, gran part dels objectes que havien estat traslladats a Rheinsberg van ser tramesos a la Uni Sovitica com a bot de guerra; noms una petita part en va retornat al palau l'any 1958. Les obres d'art de Bernterode trobades per soldats nord-americans van ser trameses en primer lloc al "Punt Central de Recollida de Bns Artstics" de Wiesbaden, i l'any 1957 al Palau de Charlottenburg, a Berln Oest. 

Comparat amb altres edificis similars, el palau va conservar-se b durant almenys 50 anys sota el rgim comunista d'Alemanya de l'Est. L'Esglsia de Sant Salvador de Sacrow i el centre de Postdam van patir d'aband, i part del centre histric de Potsdam va ser enderrocat. El Berliner Stadtschloss (Palau de la Ciutat de Berln), que contenia obra arquitectnica de Schinkel, Erdmannsdorff i Knobelsdorff va ser enderrocat l'any 1950. Sanssouci va sobreviure intacte, i l'any 1986 la seua imatge va ser usada en els bitllets de 5 DDM. Va ser el Govern de la Repblica Democrtica Alemanya qui gestion la inclusi de Sanssouci en la llista del Patrimoni de la Humanitat. La declaraci es va aconseguir l'any 1990 amb el segent esment:



El Palau i el Parc de Sanssouci, sovint qualificats com el "Versalles Prussi", sn un sntesis dels moviments artstics del segle XVIII en les ciutats i corts d'Europa. Aquest conjunt s un exemple nic de creacions arquitectniques i disseny del paisatge en el context intellectual de les idees monrquiques de l'Estat.

Desprs de la reunificaci d'Alemanya, la biblioteca de Frederic va ser retornada l'any 1992 a la seua ubicaci original al Palau de Sanssouci. Entre 1993 i 1995 s'hi van retornar trenta sis pintures a l'oli. L'any 1995 es va constituir la Fundaci dels Palaus i Jardins Prussians de Berln-Brandenburg. L'objectiu d'aquesta Fundaci s l'administraci i conservaci de Sanssouci i els altres palaus imperials a Berln i Brandenburg, que reben cada any ms de dos milions de visitants d'arreu del mn.

Vegeu tamb.
Palau nou de Potsdam;

 Referncies .


Enllaos externs.

 Avaluaci com a Patrimoni de la Humanitat;
 Guia aria;
 Imatges de Sanssouci;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239665" title="Reducci (complexitat)" nonfiltered="3021" processed="3018" dbindex="93062">
En teoria de la computabilitat i teoria de la complexitat computacional, una reducci s una transformaci d'un problema computacional en un altre problema. Depenent de la transformaci utilitzada aquesta pot ser utilitzada per a definir classes de complexitat en un conjunt de problemes.

Intutivament, si un problema A es reduble a un problema B, una soluci per a B dna una soluci per a A. D'aquesta forma, la resoluci d'A no pot ser ms difcil que la resoluci de B. Escrivim A   B, habitualment amb una subescriptura al   per a indicar el tipus de reducci que es fa servir.

 Introducci .
Sovint ens trobem intentant resoldre un problema que s similar a un problema que ja hem resolt. En aquests casos, sovint una forma rpida de resoldre el nou problema s transformar cada instncia del nou problema en instncies del vell problema i resoldre aquestes fent servir la soluci existent. Aquest s potser l's ms obvi de les reduccions.

Un altre, ms subtil s s aquest: suposem que tenim un problema que hem comprovat que es difcil de resoldre, i tenim un problema similar. Podem sospitar que aquest, tamb, s difcil de resoldre. Ho argumentem per contradicci: suposem que el nou problema s fcil de resoldre. Llavors, si podem veure que tota instncia del vell problema pot ser resolta fcilment transformant-la en instncies del nou problema i resolent aquestes, tenim una contradicci. Aix estableix que el nou problema s tamb difcil.

Un exemple molt simple de reducci s el de multiplicaci a elevaci al quadrat. Suposem que tots sabem com es fa per sumar, restar, elevar al quadrat i dividir entre dos. Podem fer servir aquest coneixement, combinat amb la segent frmula, per a obtenir el producte de dos nombres qualsevol:

 a   b = ((a + b)2   a2   b2)/2.

Tamb tenim una reducci en l'altre direcci; bviament, si podem multiplicar dos nombres, podem elevar al quadrat un nombre. Aix sembla implicar que aquests dos problemes sn igual de difcils. Aquest tipus de reducci es correspon a la reducci de Turing.

No obstant aix, la reducci es torna molt ms difcil si afegim la restricci de qu noms podem fer servir la funci d'elevaci al quadrat un cop, i noms al final. En aquest cas, encara que s'ens permet fer servir totes les operacions aritmtiques bsiques, incloent la multiplicaci, no existeix una reducci en general, perqu podem haver de computar un nombre irracional com ara  des dels nombres racionals. Anant en l'altre direcci, per, podem elevar al quadrat un nombre amb noms una multiplicaci, noms al final. Fent servir aquesta forma limitada de reducci, hem mostrat el resultat previsible de qu la multiplicaci s en general ms difcil que l'elevaci al quadrat. Aix correspon a una reducci molts-a-un.

 Definicions .
Donats dos subconjunts A i B de N i un conjunt de funcions F de N a N tancat per composici, A s'anomena reduble a B sota F si
;

Escrivim
 ;

Sigui S un subconjunt de P(N) i   una reducci, llavors S s'anomena tancat sota   si
;

Un subconjunt A de N s'anomena difcil per a S si tot problema de S es pot redur a A:
;
 
Un subconjunt A of N s'anomena complet per a S si A s difcil per a S i A est en S.

 Exemples .
 Per a mostrar que un problema de decisi P s indecidible hem de trobar una reducci des d'un problema decisional del qu ja coneguem que s indecidible fins a P. Aquesta funci de reducci ha de ser una funci computable. En particular, sovint mostrem que un problema P s indecidible mostrant que el problema de l'aturada es redueix a P.
 Les classes de complexitat P, NP i PSPACE sn tancades sota reduccions de temps polinmic.
 Les classes de compleitat L, NL, P, NP i PSPACE sn tancades sota la reducci en temps logartmic.

 Tipus i aplicacions de les reduccions .
Com s'ha descrit a l'exemple superior, hi ha dos tipus principals de reduccions que es fan servir en complexitat computacional, la reducci molts-a-un i la reducci de Turing. Les reduccions molts-a-un donen un cam dinstncies d'un cam a instncies d'un altre; les reduccions de Turing computen la soluci per a un problema, assumint que l'aletre problema s fcil de resoldre. La reducci molts-a-un s ms dbil que la reducci de Turing. Les reduccions ms debils sn ms efectives separant problemes, pero tenen menys potncia, fent les reduccions ms difcils de dissenyar.

No obstant aix, per a ser tils, les reduccions han de ser fcils. Per exemple, s bastant possible redur un dificil-de-resoldre problema NP-complet com el problema de la satisfactibilitat booleana a un problema trivial com a determinar si un nombre equival a zero, tenint una mquina que redueixi el problema en temps exponencial i escrigui zero noms si existeix una soluci. Pero aix no aconsegueix molt, perqu encara que ara podem resoldre el nou problema, fer la reducci es tan difcil com resoldre el problema vell.

Per aix, la noci apropiada de reducci depn de la classe de complexitat que s'estudi. Quan s'estudia la classe de complexitat NP i classes ms difcils, es fa servir la reducci molts-a-un de temps polinmic. Quan definim classes en la jerarquia polinomial, es fa servir la reducci de Turing en temps polinmic. Quan estudiem classes dintre de P com ara NC i NL, es fa servir la reducci d'espai logartmic. La reducci es fa servir tamb en teoria de la computabilitat per a mostrar si els problemes sn o no sn resolubles per mquines; en aquest cas, les reduccions sn restringides a noms funcions computables.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239666" title="Frodo" nonfiltered="3022" processed="3019" dbindex="93063">
Frodo fou bisbe de Barcelona (861-890), d'origen franc o germnic. Tot i que no fou el primer bisbe desprs de la l'expulsi dels musulmans el 801, se l'ha destacat com a impulsor de la restauraci de l'Esglsia a Barcelona i impulsor de les obres de reconstrucci de la catedral. Va ser contrari a la litrgia visigoda i consta que en un concili celebrat a Attigny el 870 expos el cas d'un sacerdot cordobs anomenat Tirs installat a Barcelona que administrava els sagraments i fins i tot cobrava delmes sense reconeixer l'autoritat del bisbe. Aquests fets cal relacionar-los amb la intenci, fora reeixida, dels monarques carolingis i dels seus comtes i bisbes d'origen franc, d'anar trencant els lligams religiosos entre la Marca Hispnica i la Hispnia dominada pels musulmans, a la vegada que eliminar els particularismes de rel visigtica contraris al centralisme i l'uniformisme propugnats per la cort.

El bisbe Frodo fou tamb el que trob, el 878, el cos de Santa Eullia (segons la tradici, al lloc on ara hi ha l'esglsia de Santa Maria del Mar, aleshores Santa Maria de les Arenes) i els trasllad solemnement a la catedral. Aquest descobriment i l'impuls de la devoci a la santa, juntament amb la seva oposici a la restauraci del bisbat d'Egara (Terrassa) i l'obtenci dels reis francs de privilegis fiscals i reconeixement de drets pel bisbat serviren l'objectiu d'augmentar el poder de la seu barcelonina.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239670" title="Taur de Grenlndia" nonfiltered="3023" processed="3020" dbindex="93064">


El taur de Grenlndia (Somniosus microcephalus) s una de les espcies de taur ms grans del planeta ja que pot assolir els 7 m de longitud. 

La seua carn s lleugerament verinosa i pot causar embriaguesa extrema desprs d'haver estat ingerida. Tot i aix, s considerat una delicadesa gastronmica a Grenlndia i Islndia.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.
 Informaci sobre el taur de Groenlndia. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239672" title="Taur de mans llargues" nonfiltered="3024" processed="3021" dbindex="93066">


El taur de mans llargues o camar (Carcharhinus longimanus) s una espcie pescada comercialment ja que les seues aletes sn emprades per a elaborar sopa d'aleta de taur, el seu oli serveix per a finalitats medicinals, la seua pell com a cuir i la carn per a sser menjada fumada o en sala.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239674" title="Taur de musell negre" nonfiltered="3025" processed="3022" dbindex="93068">


El taur de musell negre (Carcharhinus acronotus) viu a l'oest de l'Oce Atlntic, entre els Estats Units i Uruguai. Pot assolir els 2 m de longitud.

Referncies.

 Informaci taxonmica d'aquesta espcie de taur. ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest taur. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239676" title="Taur de musell punxegut" nonfiltered="3026" processed="3023" dbindex="93070">

El taur de musell punxegut (Rhizoprionodon acutus) s una espcie de aiges tropicals dels oceans Pacfic i Atlntic.
Referncies.

Bibliografia.
 Rppell, W. P. E. S. 1835-1838. Neue Wirbelthiere zu der Fauna von Abyssinien gehrig. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. 1-148, Pls. 1-33. Pls. 1-7; 1836:29-52, Pls. 8-14; 1837:53-80, Pls. 15-21; 1838:81-148, Pls. 22-33.. Fische Rothen Meeres 1835-38. ;
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239678" title="Taur de nit" nonfiltered="3027" processed="3024" dbindex="93072">



El taur de nit (Carcharhinus signatus) s una espcie de l'Oce Atlntic que pot assolir els 2,80 m de longitud. 

Es pot trobar fins als 600 m de fondria i en aiges amb una temperatura d'entre 11 i 16 graus. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239679" title="Taur de puntes negres" nonfiltered="3028" processed="3025" dbindex="93073">

El taur de puntes negres (Carcharhinus limbatus) pot assolir els 2,70 m i viure 12 anys.

Referncies.

 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239681" title="Taur de puntes negres dels esculls" nonfiltered="3029" processed="3026" dbindex="93075">


El taur de puntes negres dels esculls (Carcharhinus melanopterus) pot arribar als 37 km/h de velocitat.

Viu prop de les costes, generalment en grups.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239683" title="Taur dels esculls del Carib" nonfiltered="3030" processed="3027" dbindex="93077">


El taur dels esculls del Carib (Carcharhinus perezii) viu a l'oest de l'Oce Atlntic (des dels 33 graus nord als 35 graus sud).

Pot arribar als 3 m de longitud.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239685" title="Taur dormidor banyut" nonfiltered="3031" processed="3028" dbindex="93079">

El taur dormidor banyut (Heterodontus francisci) viu a l'est de l'Oce Pacfic, des de Califrnia fins a Mxic.

Pot assolir 1,20 m de longitud i viu entre la superfcie i els 150 m de fondria. 

Referncies.



 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239687" title="Temporada 1987 de Frmula 1" nonfiltered="3032" processed="3029" dbindex="93081">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1987. 



s la temporada nm. 38 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de setze (16) curses.

S 'adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1) i noms es tenen en compte els 11 millors resultats. 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

Ja no es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors del 1987 .



 Colin Chapman Trophy (per cotxes amb motors aspirats (sense turbo)).





 Clasificaci del mundial de pilots del 1987 .



()

 Enllaos externs .

La Formula 1 a l'any 1987;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239688" title="Taur follet" nonfiltered="3033" processed="3030" dbindex="93082">


El taur follet (Mitsukurina owstoni) pot assolir els 3,85 m de longitud.

Viu entre els 30 i els 1300 m de fondria.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239691" title="Taur fosc" nonfiltered="3034" processed="3031" dbindex="93084">


El taur fosc (Carcharhinus obscurus) pot assolir els 4,20 m de longitud i viure 40 anys.

Viu entre la superfcie i els 400 m de fondria. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239694" title="Taur gris" nonfiltered="3035" processed="3032" dbindex="93086">

El taur gris (Carcharhinus plumbeus) s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
 Les femelles arriben als 2-2,5 m de longitud i els mascles als 2,5 m.;
 Pot arribar als 117,9 kg de pes;
 Cos robust i allargat.
 Musell ample, arrodonit i una mica aixafat.
 Dues aletes dorsals; la primera, fora triangular, bastant ms gran que la segona.
 L'origen de la primera aleta dorsal, per sobre mateix de la inserci de les pectorals.
 T cinc parells de fenedures branquials, la darrera situada per sobre de la pectoral.
 Color gris marrons al dors i blanc al ventre.
 El mascle madura entre els 131 i 178 cm. La femella entre els 144 i 183 cm.
Alimentaci.
Mostra preferncia per agafar preses de mida petita i d'hbits bentnics. Menja palaia, bruixa, rmol, llenguado, corball, anguila, llissa, llobarro, pop i llagosta.
Hbitat.
Viu en aiges tropicals i temperades.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de l'Atlntic (des del sud de Massachusetts fins a l'Argentina, incloent-hi el Golf de Mxic, les Bahames, Cuba i el Carib), a l'Atlntic oriental (des de Portugal fins a la Repblica Democrtica del Congo, incloent-hi la Mar Mediterrnia), al Mar Roig, al Golf Prsic, des de l'frica Oriental fins a les Hawaii, a les Illes Revillagigedo i a les Illes Galpagos.
Inters pesquer.
 Espcie sense inters comercial a les costes catalanes per la poca freqncia d'aparici. ;
 Es pesca amb palangre. ;
 Es podria aprofitar la carn, les aletes, el fetge i les mandbules. ;
 Els pescadors esportius en fan algunes captures.

Referncies.

Bibliografia.
 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 127.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.  ;
 Nardo, G. D. 1827. Prodromus observationum et disquisitionum Adriaticae ichthyologiae. Giorn. Fisica Chimica Storia Nat. Med. Arti, Pavia Dec. II, v. 10: 22-40. ;

Enllaos externs.
 ;
 AQUATAB.NET;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239696" title="Circuit de Jerez" nonfiltered="3036" processed="3033" dbindex="93088">


El Circuito Permanente de Jerez es un circuit de curses de 4,428 km (2,752 milles) de longitud, situat a les rodalies de Jerez de la Frontera (Cadis), a Andalusia , Espanya.

Construit l'any 1986 per que s'hi disputes el Gran Premi d'Espanya, la seva  localitzaci apartada va dificultar l'xit en asistencia del pblic.

Malgrat haver-s'hi disputat algunes grans curses, com la victria de Ayrton Senna per noms 14 milsimes de segon en el GP del 1986, un terrible accident de Martin Donnelly a ms de 200 km/h a les qualificacions de la cursa de GP del 1990 va provocar que el circuit deixs de ser part del calendari oficial de la Frmula 1.

L'any 1994, Jerez va realitzar alguns canvis en la seguretat del circuit, incloent'hi una nova xicane a la curva Senna. Degut a aix, Jerez va tornar a ser seu de laFrmula 1, encara que com a base del Gran Premi d'Europa, ja que el Gran Premi d'Espanya ja tenia lloc al  Circuit de Montmel.

El GP d'Europa es va disputar dues vegades, els anys 1994 i 1997, aquesta darrera cursa s recordada per l'intens duel entre Michael Schumacher i Jacques Villeneuve que va acabar amb l'abandonament i la posterior desqualificaci de Michael Schumacher.





Jerez a la Frmula 1.

Els Grans Premis amb fons blau son Grans Premis d'Europa, la resta son Grans Premis d'Espanya.




 Enllaos externs .

Circuit de Jerez;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239697" title="Taur lleopard" nonfiltered="3037" processed="3034" dbindex="93089">


El taur lleopard (Triakis semifasciata) viu a l'est del Pacfic, entre les costes d'Oregon i la Baixa Califrnia.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239699" title="Taur llimona" nonfiltered="3038" processed="3035" dbindex="93091">


El taur llimona (Negaprion brevirostris) pot assolir els 3,40 m de longitud i viure 25 anys. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239701" title="Taur nodrissa" nonfiltered="3039" processed="3036" dbindex="93093">

El taur nodrissa (Ginglymostoma cirratum) viu a l'Atlntic i a l'est de l'Oce Pacfic.

Pot assolir els 4,30 m de longitud i viu entre la superfcie i els 130 m de fondria.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239703" title="Taur nodrissa lleonat" nonfiltered="3040" processed="3037" dbindex="93095">

El taur nodrissa lleonat (Nebrius ferrugineus) viu a l'Oce ndic i a l'oest del Pacfic.

Pot assolir els 3,20 m de longitud i viu entre la superfcie i els 70 m de fondria.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239704" title="Taur pigmeu" nonfiltered="3041" processed="3038" dbindex="93096">

El taur pigmeu (Euprotomicrus bispinatus) s el ms petit de tots els taurons: les femelles fan 27 cm de longitud i els mascles 22.

Viu entre la superfcie i els 1800 m de fondria.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239705" title="Taur seds" nonfiltered="3042" processed="3039" dbindex="93097">

El taur seds (Carcharhinus falciformis) pot assolir els 3,50 m de longitud i viure 25 anys.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239711" title="Taur serp" nonfiltered="3043" processed="3040" dbindex="93098">

El taur serp (Chlamydoselachus anguineus) s considerat un fssil vivent perqu s una espcie que ha canviat molt poc des de temps prehistrics.

Viu entre els 50 i el 1500 m de fondria. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239717" title="Tifus" nonfiltered="3044" processed="3041" dbindex="93103">
El tifus s una malaltia d'origen infeccis. 

Agent causal.
L'agent causal s el bacteri Salmonella tiphy i altres espcies del gnere Salmonella. La ruta d'infecci v mediada per la transmissi del bacteri a l'aigua o aliments que es contaminen amb restes fecals o contaminades amb el bacteri i sn ingerits. El perode d'incubaci s, de mitjana, d'unes poques hores a dos dies.

Histria natural.
La patologia s deguda tant a la proliferaci del bacteri a dins de l'hoste com per la segregaci de toxines a l'interior del budell. Les toxines tifoidees provoquen una alteraci de la permeabilitat de l'epiteli de l'intest provocant fortes diarrees i vmits que condueixen a una deshidrataci aguda del malalt que poden conduir a la mort si no s adequadament tractat.

Epidemiologia.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239720" title="Llista d'estats sobirans del 1967" nonfiltered="3045" processed="3042" dbindex="93104">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica rab Unida;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
;
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica dels Estats Units del Brasil (fins el 15 de mar);
   Repblica Federativa del Brasil (des del 15 de mar);
   Repblica Popular de Bulgria;
   Repblica de Burundi;

C.
   Regne de Cambodja;
   Repblica Federal del Camerun;
   Domini del Canad;
 Ceilan   Domini de Ceilan;
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica del Congo;
   Repblica del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
;
   Repblica de Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen del Sud (des del 30 de novembre);
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Estat de Kuwait;

L.
 Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica de Malawi;
;
   Sultanat de les Illes Maldives;
 Repblica Malgaixa;
   Repblica de Mali;
   Estat de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal;
   Sierra Leone;
   Regne de Sikkim;
   Repblica de Singapur;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Somal;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
 Anguilla   Repblica d'Anguilla (des del 12 de juliol);
   Repblica de Biafra (des del 30 de maig);
   Rhodsia;
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239721" title="Taur ventrut" nonfiltered="3046" processed="3043" dbindex="93105">

El taur ventrut (Cephaloscyllium ventriosum) viu a l'est de l'Oce Pacfic entre les latituds 40 N i 37 S, i entre la superfcie i 460 m de fondria.

Pot assolir un metre de llargada.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239724" title="Sant Joan del Mercat" nonfiltered="3047" processed="3044" dbindex="93107">

L'esglsia de Sant Joan del Mercat o Esglsia dels Sants Joans s una de les esglsies ms antigues de la ciutat de Valncia, situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central. Monument historicoartstic des de 1942, es bast a partir del 1240 sobre el solar on hi hagu primer una mesquita. A causa dels incendis es reedific durant el segle XIV en estil gtic, i es reform completament durant el segle XVII i XVIII, fet que li confer l'aspecte barroc actual. El 1936 pat un nou incendi. Ara es troba en procs de restauraci.

 Emplaament i denominaci .



La faana de davant de Sant Joan del Mercat mira a la placa de la Ciutat de Bruges, i la de darrere a la plaa del Mercat, tot just enfront de l'extraordinria Llotja de la Seda. El costat sud del temple mira al carrer vell de la Palla i al Mercat Central. Segons Joan Francesc Mira (p. 82-84), tots tres edificis  Sant Joan del Mercat, Llotja de la Seda i Mercat Central- formen un dels conjunts artstics ms excepcionals de la ciutat. El costat nord-est de l'esglsia ix al carreronet de Llutxent i el nord-oest a la placeta de la Comuni de Sant Joan. 

S'anomena oficialment Esglsia dels sants Joans, per trobar-se sota l'advocaci dels sants Joans Evangelista i Baptista. Tanmateix, popularment se la coneix com sant Joan del Mercat. L'afegiment del Mercat deriva del fet que a Valncia ciutat hi ha una altra esglsia homnima, la de Sant Joan de l'Hospital, tamb bastida durant el segle XIII sobre el solar d'una antiga mesquita.

 poca gtica, 1311-1592 .



Desprs d'haver estat mesquita en temps dels musulmans, cap al 1240, ja en temps de Jaume I el Conqueridor, comen el bastiment d'una modesta ermita extramurs, al raval de la Boatella. El 1311 s'incendi i es refu de nou, fins prendre l'estructura gtica que hui encara conserva, tot i que molt amagada pels afegiments barrocs posteriors. Desprs de la construcci de la muralla el 1365 per Pere el Cerimonis, rest esglsia intramurs, quasi al bell mig de Ciutat Vella.

De l'estructura gtica original noms conserva la disposici tpica de l'estil gtic mediterrani o gtic catal, amb una sola nau amb capelles laterals entre contraforts. Tamb resta un gran cul o rosassa cegada  coneguda com O de Sant Joan-, que mai no s'ha arribar a obrir, potser per falta de diners o per por que s'ensorrara tota la faana davantera. Tamb sn gtics dos arcs ogivals en la faana nord i una finestra redona en el cos inferior de la torre campanar. El 1592 s'incendi per segona vegada, fet que motiv una reestructuraci que es prolong durant ms d'un segle. El 1702 l'esglsia prengu definitivament l'actual fesomia barroca.

 poca barroca, 1592-1702 .


El 1653 s'inaugur al costat nordoest de l'esglsia la nova capella de la Comuni (a la plaa de la Comuni de sant Joan), amb una cpula amb frescos de Josep Vergara fets entre 1782 i 1786.

En la faana principal s'obr una entrada barroca, sota la O de Sant Joan, enmig del qual s'obr una petita finestra rectangular, amb molt poca grcia. Sota aquesta finestra hi ha una guila escolpida, smbol de Sant Joan Evangelista, i encara ms avall, ja fora de l'cul i damunt la porta barroca hi ha un corder, smbol de Sant Joan Baptista.

Durant la segona meitat del XVII s'al l'actual torre campanar, de planta quadrada i tres cossos, els inferiors senzills, i el de dalt ben abarrocat. 

Per la banda que mira al mercat s'ocultaren els contraforts originals en elevar el mur, a la part superior del qual s'obriren finestres rectangulars. Tambe es fu una nova portada barroca, inacabada segurament per manca de diners. 

Tot just situada a la plaa del Mercat i en el punt de trobada amb la Llotja de la Seda, a la faana posterior de Sant Joan se li vogu donar un tractament especial i fou concebuda com un gran retaule de pedra profusament decorat sobre una terrassa. 

Atribuda als artistes llombards Jacopo Bertesi i Antonio Aliprandi, es basa en l'estil barroc de tendncia italiana, dinmic i exuberant. Presenta dues portes amb nnxols al capdamunt que contenen les imatges dels sants Joans Baptista (porta esquerra) i Evagelista (dreta). Enmig de les dues portes resulta especialment teatral la imatge en estuc blanc  que imita marbre- de la Mare de Du del Roser, dinmica i exuberant, protegida per una petita teulada, i alada sobre un nvol sostingut per dos ngels, que recolza en un pedestal amb rocalla d'estuc rosa. La combinaci dels estucs blanc i rosa amb la pedra torrada calcria de la faana s ben reeixida. 

A la part superior de la faana posterior trobem d'esquerra a dreta quatre esttues exemptes de Sant Francesc de Borja (sant valenci de Gandia), Sant Joan Baptista, Sant Llus Bertran (un altre sant autcton) i Sant Joan Evangelista, obra dels escultors Lleonard Juli Capuz i Felip Coral. Entre les dues esttues centrals s'ala un campanaret triangular, obra de Bernat Pons, amb rellotge de campana i horari, tres balconets de ferro flanquejats per columnes salomniques, i al capdamunt, tres petites escultures, una de Sant Lloren Mrtir, i dos dels sants autctons Sant Vicent Mrtir i Sant Vicent Ferrer. 



El campanaret s rematat per una pirmide amb una esfera on recolza un penell de metall, obra d'Antoni Almela i Gregori Ucell, que representa l'guila de Sant Joan amb el tinter i la ploma  amb qu l'evangelista va escriure l'Apocalipsi- a la boca. 
Popularment rep el nom de Pardalot de Sant Joan. Segons la tradici, les famlies pobres portaven els xiquets al mercat i all els deien que miraren cap al penell, perqu el pardal de sant Joan anava a comenar a volar; aprofitant la distracci i enmig del trfec del mercat la famlia fugia amb l'esperana que algun mercader l'adoptara i li donara un futur. En funci de com bufe el vent, el pardalot de Sant Joan dialoga amb un altre penell ve, el de la cotorra del Mercat Central.


  
Sota la terrassa de la faana posterior hi ha les Covetes de sant Joan, unes botiguetes mnimes, i mig colgades, on treballaven manyans, sabaters, llaterners i venedors de quincalla (Joan Francesc Mira, p. 82-84). Hui es troben en un pssim estat de conservaci, amb la malesa creixent de dins les pedres.

A l'interior, d'una pletrica i fantasiosa decoraci barroca, destaquen les grans esttues en estuc blanc de Jacopo Bertesi que representen Jacob i les Dotze Tribus d'Israel i, sobretot, l'immens fresc de 1.200 metres quadrats que pint de 1697 a 1701 Antonio Palomino per tota la volta, des del presbiteri fins als peus de l'esglsia. Acabat el 1701 i de temtica diversa, reeixen els motius pictrics de l'Apocalipsi.

 Esdeveniments recents .

Tot just comeada la Guerra Civil Espanyola, el 1936, l'esglsia pat el tercer incendi en la seua histria. El retaule major i algunes esttues desapareguen i les pintures de Palomino quedaren ennegrides. En l'actualitat l'esglsia es troba en fase de restauraci. Desprs de la neteja de la faana posterior i de les esttues de l'interior, hom pretn recuperar l'immens fresc de Palomino i tornar-li l'esplendor original, desprs d'una nefasta restauraci d'aquest duta a terme el 1960. 

 Referncies .

 Mira i Caster, Joan Francesc: Valncia per a vens i visitants. Bromera, Collecci Grans Obres, Alzira. Segona edici, maig del 2007, planes 82-84.

Vegeu tamb.
 Llotja de la Seda;
 Plaa del Mercat;
 Mercat Central;

 Enllaos externs .
 Pgina web no oficial sobre Sant Joan del Mercat ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239725" title="Taur zebra" nonfiltered="3048" processed="3045" dbindex="93108">

El taur zebra (Stegostoma fasciatum) viu a les aiges tropicals de l'Oce ndic i del Pacfic oest, i entre els cinc i els 30 m de fondria.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239731" title="Principi d'Anna Karnina" nonfiltered="3049" processed="3046" dbindex="93110">
El principi d'Anna Karnina fou popularitzat per Jared Diamond, en el seu llibre Guns, Germs, and Steel (Pistoles, Grmens i Acer), per descriure qualsevol empresa en la qual la deficincia en una de les circumstncies que hi concorren en condueix irremissiblement el fracs. Conseqentment, per tal que una empresa d'aquesta naturalesa sigui exitosa, totes les possibles deficincies han de ser evitades.
 
El nom d aquest principi es deriva de la primera frase del conegut llibre Anna Karnina de Lle Tolstoi:
 
Totes les famlies felices s assemblen; cada famlia infeli ho s a la seva manera
(en rus: "                                         ,                                         -      ")

Jared Diamond utilitza aquest principi per i lustrar metafricament perqu tan pocs animals han pogut ser domesticats al llarg de la histria. Qualsevol deficincia en un sol d una serie de factors fa que una espcie no pugui ser domesticada. Totes les espcies que han pogut ser domesticades, ho han estat perqu no reunien cap caracterstica negativa que fes impossible la domesticaci. Segons Diamond, hi ha sis principals grups de raons que poden provocar que una espcie no sigui domesticable:
 Dieta: Per ser candidata a la domesticaci, una espcie ha de ser fcilment alimentable. Els animals omnvors i no excessivament selectius en el menjar sn els millors candidats.
 Velocitat de creixement: L espcie ha de crixer amb suficient rapidesa per tal que la seva criana sigui econmicament viable. ;
 Procreaci en captivitat: L espcie ha de procrear fcilment. Espcies amb rituals d aparellament o amb necessitat de privadesa dificulten la procreaci en granges.
 Agressivitat: Algunes espcies son excessivament agressives per ser domesticables. Per exemple les quatre espcies de  zebra africana, que per la seva fora serien molt valuoses per a la domesticaci (com ho s el cavall) sn massa agressives i independents per ser domades i en conseqncia domesticades. Aquesta agressivitat ha estat indispensable per a que la zebra pods adaptar-se a viure en l entorn hostil afric.
 Tendncia a la por pnica: Les diverses espcies estan genticament predisposades a reaccionar de forma diferent davant el perill. Espcies que fugen rpidament son difcils de domesticar. En canvi, espcies que per exemple es mantenen esttiques, o s intenten confondre amb el ramat, son bones candidates.
 Estructura social: Animals solitaris i independents son mals candidats a la domesticaci. En canvi, espcies amb una jerarquia social ben definida, o fins i tot espcies que poden projectar en l sser hum la figura de cap del ramat son molt bones candidates. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239732" title="Fagcit" nonfiltered="3050" processed="3047" dbindex="93111">
Un fagcit (del grec antic phgo: menjar, i kytos: cllula) s una cllula sangunia que forma part del sistema immunitari, capa d'englobar partcules o microorganismes i de digerir-los.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239737" title="Llonganissa de Vic" nonfiltered="3051" processed="3048" dbindex="93112">
La llonganissa de Vic s un embotit elaborat farcint un budell llarg i prim amb carn magra de porc picada i adobada amb pebre i altres espcies. Es conserva crua i es deixa assecar durant un perode de temps mantenint-la penjada d un cap. 

Histria.


La llonganissa de Vic s'esmenta per primera vegada en un document del segle XIV que es troba a l'Arxiu Episcopal de Vic.

La seva fama es va estendre pertot arreu al final del segle XIX. Sa Majestat Alfons XII, Rei d Espanya, quan visitava la ciutat complia escrupolosament amb tres preceptes: l un era visitar al Sr. Bisbe, l altre anar a la Catedral i l altra visitar la fbrica de les llonganisses. La frmula per a aquesta elaboraci es fa imitant la manera dels pagsos de la Plana de Vic que des de temps remots picaven les millors carns de la matana del porc i un cop adobada la penjaven a assecar al rebost.  

Procs d'elaboraci.

Actualment, es fabrica amb carn de les millors parts del porc, els pernils mancats de greixos, trinxats amb cansalada i condimentades noms amb sal i pebre negre. Per a l'elaboraci d'aquest producte noms s'utilitzen carns magres seleccionades expressament per fer la llonganissa. Un cop capolada la carn, es pasta i se sotmet a maceraci durant un perode no inferior a 48 hores en una cambra frigorfica. Un cop finalitzada la maceraci, es deixa reposar uns dies i s emboteix en tripes naturals de diferents dimetres.

Dins la gran varietat de tripes que hi ha, la cular s segurament la millor. Per tant, la llonganissa  culara , aquella que est embotida amb la tripa cular, s la ms recomanada.

La part ms delicada del procs s l assecatge, que s completament natural, com el sistema tradicional diu. s durant l assecatge que l embotit adquireix el trets distintius. La Plana t unes condicions ambientals i climtiques que donen al producte final, la llonganissa de Vic, una aroma i un sabor caracterstics.

Indicaci Geogrfica Protegida.

La Llonganissa de Vic s'elabora en empreses dels municipis de la Plana de Vic. Aquests municipis estan inscrits en el registre del Consell Regulador de la IGP (Indicaci Geogrfica Protegida). Aix assegura que el producte tingui la marca de qualitat que en garanteix la procedncia i el compliment dels requisits establerts en el procs productiu. 

La zona d elaboraci de la llonganissa s la Plana de Vic, que inclou els segents municipis: Aiguafreda, Sant Mart de Centelles, El Brull, Seva, Tona, Muntanyola, Malla, Taradell, Sant Juli de Vilatorta, Santa Eugnia de Berga, Calldetenes, Folgueroles, Vic, Santa Eullia de Riuprimer, Gurb, Tavrnoles, Roda de Ter, Manlleu, Santa Ceclia de Voltreg, Sant Hiplit de Voltreg, Les Masies de Voltreg, Ors, Torell, Centelles, Baleny, Les Masies de Roda, Sant Vicen de Torell i Sant Pere de Torell.

Les empreses inscrites a la Indicaci Geogrfica Protegida Llonganissa de Vic a data 7-11-07 sn: Consell Regulador, Agroalimentria de Savassona, Ca la Glria, Casa Riera Ordeix, Embotits Artesans Can Duran, Embotits Gely, Embotits Sol, Embotits Salgot i Sucessores de J. Pont.

Caracterstiques.

La Llonganissa de Vic t una forma cilndrica, encara que no sempre s perfecta ja que el procs d'elaboraci s completament artesanal, amb un dimetre entre 35 i 60 millmetres i un pes que pot oscillar entre 300 i 2.500 grams. Aquestes mides sn com a norma general, per sempre hi pot haver una llonganissa amb pes i dimetre diferents.

Aquest producte, quan es talla, presenta un color vermells amb la cansalada visible a daus i el pebre negre en gra. El color exterior s blanquins a causa de la flora externa prpia. 

Les llonganisses amb indicaci geogrfica han de dur una etiqueta, en la qual hi figura el nom "Llonganissa de Vic. Indicaci Geogrfica Protegida" i el logotip, a ms de les dades, que amb carcter general exigeix la normativa.



Legislaci.

 El reglament de la CEE: 2081/92 del 14 de juliol de estableix la normativa aplicable a la protecci de les denominacions d origen protegides i a les indicacions geogrfiques protegides .

 El decret 41/1998 del 3 de mar estableix les normes per a l adequaci de les denominacions de qualitat a aquesta normativa comunitria.

 En el diari oficial de la Generalitat nm. 3154 del 5-6-2000 hi consta l ordre del departament d agricultura, ramaderia i pesca, on s aprova la indicaci geogrfica protegida i el seu Reglament.

 El producte, llonganissa de Vic est inscrit en el registre Comunitari previst en el Reglament CE nm. 2601/2001.

Enllaos externs.
 http://www.gencat.net/darp/c/agroalim/igp/cigp05.htm;
 http://www.cro.es/;
 http://www.gencat.net/darp/c/agroalim/igp/cigp00.htm;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239739" title="Grup carboxil" nonfiltered="3052" processed="3049" dbindex="93113">

El grup carboxil (-COOH o CO2) s un grup funcional present als aminocids i als cids carboxlics. La seva estructura est formada per un tom de carboni unit a un tom d'oxigen mitjanant un enlla doble i a un grup hidroxil mitjanant a un enlla senzill. 

El grup carboxil t un electr de valncia al seu tom de carboni que li permet formar part de molcules ms grans mitjanant la formaci d'un enlla. El grup carboxil noms es pot trobar a l'extrem d'una cadena de carbonis perqu el carboni necessita tres dels seus quatre enllaos per formar el grup.

Sovint el grup carboxil allibera el seu prot (H+) en solucions aquoses i per tant, actua com un cid, com s el cas de l'cid actic o l'cid ctric.

Vegeu tamb.
 Aminocid;
 cid carboxlic;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239740" title="Educaci emocional" nonfiltered="3053" processed="3050" dbindex="93114">

L'educaci emocional s la capacitat de controlar i reconixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informaci per guiar el nostre pensament i les nostres accions.

L educaci emocional treballa la forma d'interactuar amb el mn. T molt en compte els sentiments, i engloba habilitats com el control dels impulsos, l'autoconscincia, la motivaci, l'entusiasme, la perseverana, l'empatia, l'agilitat mental, etc., que resulten indispensables per a una adaptaci social bona i creativa.

El sistema emocional de reacci instantnia, gaireb reflex, sembla imposar-se a la nostra voluntat conscient i que est ben amagat a les capes ms profundes del cervell. El seu fonament es troba en el que els neurlegs coneixen com a sistema lmbic que conjuntament amb l'amgdala  i l'hipocamp seria la base i l assentament de tota passi. All sorgeixen les emocions de plaer, disgust, ira, por, i es guarden els "records emocionals" associats amb ells.

Les habilitats per gaudir d'una bona intelligncia emocional es poden aprendre i sovint es basen en actituds subtils que comporten resultats sorprenents. L educaci emocional intenta potenciar la nostra intelligncia emocional per tal de facilitar el  desenvolupar-se a la vida amb xit i felicitat. Goleman distingeix dins d'ella cinc habilitats: la capacitat de reconixer els sentiments propis, d'administrar-los, l'automotivaci, el reconeixement de les emocions dels altres i l'empatia o capacitat per reaccionar correctament davant dels sentiments dels altres. Conixer aquestes eines ens permetrien moure'ns entre la maror de sentiments i emocions propis i aliens, aquests factors fan que la persona utilitzi el seu potencial cultural i intellectual amb prou enginy com per aconseguir-ne la mxima efectivitat.

No podrem ser eficaos si ens manquen, per exemple, les habilitats socials per comunicar-nos, escoltar amb eficcia, dialogar a fi de posar-nos d'acord amb els nostres collaboradors o expressar-nos posant el nostre interlocutor com a punt de referncia.

Aquestes habilitats es poden aprendre i estimular, sobretot en l'edat escolar, en aquest sentit, hi ha una clara diferncia d'actituds desprs de l'aprenentatge. Alguns factors: 

 Saber comunicar i fer-se entendre;
 Posar-se a la pell dels altres o l'empatia.
 Tenir iniciativa.
 Adaptar-se a les circumstncies;

Altres factors de la intelligncia emocional

 Confiana en un mateix;
 Visi optimista de la realitat;
 Autocontrol dels propis impulsos;
 Bona canalitzaci de l'estrs;
 Tolerncia a la frustraci;
 Autocrtica constructiva;
 Capacitat per aprendre dels propis errors i per rectificar-los;
 Actitud innovadora;
 Creaci d'objectius personals;
 Constant automotivaci;
 Flexibilitat i sentit prctic a l'hora d'encarar les dificultats;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239741" title="LaMarcus Aldridge" nonfiltered="3054" processed="3051" dbindex="93115">

LaMarcus Nurae Aldridge (nascut el 19 de juliol de 1985 a Dallas, Texas) s un jugador de bsquet professional que juga als Portland Trail Blazers de l'NBA com aler pivot.

 Carrera .

Universitat.

Aldridge va assistir a l'Institut Seagoville i a la Universitat de Texas. L'11 d'abril de 2006, el jugador va declarar que abandonava la universitat per presentar-se al Draft de l'NBA de 2006.

NBA.

Va ser seleccionat pels Chicago Bulls en la segona posici, i traspassat als Portland Trail Blazers pels drets de Tyrus Thomas, tercera elecci del Draft. En la seva primera temporada a la lliga ha fet una mitjana de 9 punts i 5 rebots en 22 minuts.

Al finalitzar la temporada, va ser seleccionat en el millor quintet de rookies.

Estadstiques. 



Enllaos externs.

Perfil a NBA;
Aldridge Leaves Early The Daily Texan Online;
LaMarcus Aldridge Perfil texassports.com;
LaMarcus Aldridge NBA Draft DraftExpress.com;
LaMarcus Aldridge Perfil sports.espn.go.com;
LaMarcus Aldridge Perfil usabasketball.com;
LaMarcus Aldridge NBA highlights  Blazersclip.com;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239742" title="Matar Rdio" nonfiltered="3055" processed="3052" dbindex="93116">

Matar Rdio s l'emisora municipal de rdio de Matar (El Maresme). Es va fundar l'any 2006, essent alcalde Joan Antoni Baron (PSC), amb el suport de tots els partits poltics de l'Ajuntament de Matar i va comenar a emetre l'11 de setembre de 2006.

La cobertura de Matar Rdio abasta prcticament tota la comarca del Maresme.

Matar Rdio t signat un conveni amb el Consorci de Comunicaci Local, cosa que li permet combinar la producci prpia amb la programaci de COM Rdio, amb desconnexions o emissions de programes concrets.

La directora de Matar Rdio s, des dels seus inicis, Mei Ros.

 Objectius .

Matar Rdio es va crear amb l'objectiu de ser l emissora de la ciutat, centrada en la informaci i el servei a la ciutadania, les entitats i les associacions de Matar.

Els principis generals de Matar Rdio sn:

 Rdio municipal participativa i de proximitat. ;
 Concebuda com un servei pblic. ;
 Gesti professional, amb una estructura simple que sigui possible mantenir. ;
 Rigor informatiu. ;
 Promoci de la pluralitat i la cohesi de la ciutat. ;
 Treball en pro de la normalitzaci de la llengua catalana. ;
 Potenciaci de la informaci i la vessant recreativa. ;

 Programes .

33 rpm ;
A cel obert;
Adonate'n ;
Alerta Otaku ;
Altaveu ;
Amb veu de dona ;
Amunt el tel;
Atmosfera;
Aula jurdica;
Banc de proves;
Bpm;
Carnet esportiu;
Chelsea Hotel;
Contes de caf;
Contes nocturns;
Culturetes;
Educaci dia a dia;
El Calaix d'Arqumedes;
El crit del collectiu;
El despertador ;
El Dron;
El portal de la muralla;
El Rac;
El somiatruites ;
Etiqueta negra ;
Finestra al mar;
Fallera gegantera;
Gent d'Avui ;
Gent Tic ;
Grand Country ;
I... Com ests de salut?
Impvids ;
INFORMATIUS ;
Infotic ;
Jazz club ;
Joc de Dames ;
Joves.tv ;
La Contraportada ;
La Guardiola ;
La veu de la gent del Parc;
La veu dels barris;
Les escoles a la rdio;
Les msiques d'en Pol;
Les nits d'en Robafaves;
L'hora de la gent gran;
L'hora del conte ;
Limitacci ;
Lloc de trobada ;
Magical Mistery Tour;
Makina sound ;
Matar, Crulla d'Europa;
Minuts potics ;
Mirant Amunt ;
No deixis de somiar;
Noticia de llibres. Msica i DVD;
Ones de mar ;
Pgines de rdio ;
Peluts ;
Perfils ;
Qui s'han cregut que som;
Retalls de nit ;
Rodamn ;
Rumbo a Rio ;
Sabem el que sabem;
La sardana d'ahir, d'avui i de sempre;
Sn al cine ;
Va de compres ;
Variacions ;
Viu la vida dia;

 Enllaos externs .
Matar Rdio;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239746" title="Sant Joan Baptista de la Salle" nonfiltered="3056" processed="3053" dbindex="93117">
 
Joan Baptista de La Salle (Jean-Baptiste de La Salle) (30 d'abril de 1651, Reims -   7 d'abril de 1719, Saint-Yon, Rouen) va ser un important sacerdot i pedagog francs, que va consagrar la seva vida a l'educaci dels ms pobres i necessitats. Va ser el fundador dels Germans de les Escoles Cristianes, Institut religis catlic de carcter lacal dedicat a l'educaci d'infants i joves. Mor el 7 d'abril de 1719 a Saint-Yon, Ruan. Va ser beatificat el 1888 i canonitzat el 24 de maig de 1900 pel papa Lle XIII. La seva festivitat se celebra el 7 d'abril. El 15 de maig de 1950, el papa Pius XII el nomen patr dels educadors.

 Itinerari biogrfic .
Nascut en una famlia benestant de juristes, va ser el fill primognit de Louis de La Salle i de Nicolle de Met de Brouillet. El seu pare li havia preparat una carrera jurdica, per Jean-Baptiste va descobrir que la seva vocaci era una altra. El 7 de gener de 1667 es va convertir en canonge de la Catedral de Reims. Va estudiar teologia a Pars a partir de 1670 i va ser ordenat sacerdot el 9 d'abril de 1678. Finalment, l'any 1680, va aconseguir el doctorat en teologia.

El 1679 va fundar una escola gratuta per a nens pobres i dos anys desprs va acollir a un grup de mestres a casa seva. Al 1683 renuncia als seus vots i el 25 de maig de 1684 funda la Congregaci dels Germans de les Escoles Cristianes per tal d'anar obrint diferents escoles per als joves que vivien al carrer. El 1684 funda a Reims la que molts consideren la primera escola de mestres i quatre anys ms tard obrir les primeres escoles a Pars.

 Innovaci pedaggica .
Joan Baptista de La Salle va introduir importants innovacions a nivell pedaggic: la lli, per exemple, va deixar de ser impartida de forma individual, per tal d'impartir-la davant del grup classe; es va comenar a ensenyar a llegir en francs i no pas en llat, que s com s'havia estat fent fins el moment. Aquestes i altres novetats van revolucionar la pedagogia a Frana.

A Joan de La Salle tamb se'l va considerar un pioner en la fundaci d'escoles per a la formaci mestres rurals (Escoles Normals), escoles especials per a joves que havien estat condemnats per la justcia, escoles tcniques i professionals, o escoles secundries per a l'ensenyana de llenges modernes, lletres i cincies.

 Obres pedaggiques i espirituals .
Va escriure un bon nombre d'obres escolars i espirituals. Destaca la Guia de les Escoles Cristianes, un dels millors llibres de pedagogia del segle XVII i que va predominar a les escoles franceses durant molts anys. Es tracta d'un llibre collectiu en el que Joan Baptista de La Salle va compilar la seva prpia experincia pedaggica i la dels primers Germans de La Salle. Tamb cal destacar, com a manual important, el llibre de les Regles de Cortesia i Urbanitat Cristianes, que va ser d'obligatria lectura per als escolars. Ofereix consells per a la bona educaci, molt ben adaptats als fills dels artesans i dels ms pobres que anaven a escola. Tamb va escriure sillabaris, salteris i catecismes per a l's escolar.

Entre les obres de carcter espiritual hi trobem Els deures d'un cristi, El mtode d'oraci mental, Les meditacions per a diumenges i festes o Les meditacions per al temps de recs, una proposta complerta que ofereix un itinerari espiritual per a mestres cristians.

 Bibliografia .
 Charles Lapierre: Camina en mi presencia. Valladolid, 2003 (CVS);
 Jean Baptiste de La Salle: Meditations. Pars, 1982 (Frres des coles Chrtiennes);
 Juan Bautista de La Salle: Meditacions sobre l'educaci cristiana. Barcelona, 1992 (Claret);
 Miguel A. Campos: Itinerario evanglico de San Juan Bautista de La Salle. Madrid, 1980 (Bruo);
 Saturnino Gallego: San Juan Bautista de La Salle, vida y pensamiento. Madrid, 1986 (BAC);

 Enllaos externs .

 Lloc web de la Salle a Catalunya ;
 Lloc web de la Salle a Espanya i Portugal ;
 Lloc web de la Salle al mn;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239750" title="Francesc Dalmau i Fbrega" nonfiltered="3057" processed="3054" dbindex="93118">
Francesc Dalmau i Fbrega, ms conegut com a Paco Dalmau (Palafrugell, 1953) s una de les persones ms conegudes i populars de la vila de Palafrugell. 

L'any 1969 va comenar a treballar de tapisser a can Bastons. Durant quatre anys, des del 1972, data en qu tamb va comenar a fer fotografies, va fer de carter al poble, i del 1977 fins avui ha treballat en una entitat bancria. El fet de treballar habitualment en horaris de mat li ha perms gaireb sempre disposar de temps per a nombroses iniciatives entre les quals dedicar-se a la fotografia i tamb a la distribuci de postals per tota la costa, sovint publicades amb imatges recollides per ell mateix. 

Collecciona de tot: pins, plaques de cava, adhesius, faixes de cigars, revistes, ampolles, discs de vinil, estampes, capses de llumins, minerals, felicitacions de Nadal, llaunes de beguda, participacions de loteria, taps de suro marcats, ...

T almenys 50000 postals i 50000 fotolits.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239753" title="Leonor de Bohun" nonfiltered="3058" processed="3055" dbindex="93119">
Leonor de Bohun va nixer al 1366, sent la primognita de les tres filles d'Humphrey de Bohun, comte d'Hereford, Essex i Northampton -besnt del rei Eduard I d'Anglaterra per lnia del seu pare-, i de Juana Fitzalan -rebesnta del rei Enric III d'Anglaterra per lnia de la seva mare Leonor de Lancaster-.

A la mort del seu pare (16 de gener 1372), els immensos estats de la famlia de Bohun sn dividits entre Leonor i la seva germana menor Mara -la segona filla, Isabel, havia mort en la infantesa en 1369.

Es va casar en 1374 amb Toms de Woodstock, cinqu fill del rei Eduard III d'Anglaterra, que usa el ttol de comte d'Essex pel dret de la seva dona.

Assassinat el seu esps, possiblement per ordres del rei Ricard II (8 de setembre 1397), Leonor decideix ordenar-se de religiosa, morint com a abadessa de l'abadia de Barking, el 3 d'octubre de 1399, als 33 anys d'edat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239754" title="Ratpenat arlequ indi" nonfiltered="3059" processed="3056" dbindex="93120">

El ratpenat arlequ indi (Scotomanes emarginatus) noms es troba a l'ndia.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239757" title="Ratpenat barbut cans" nonfiltered="3060" processed="3057" dbindex="93122">

El ratpenat barbut cans (Chalinolobus nigrogriseus) noms es troba a Austrlia i Papua Nova Guinea.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239758" title="Vctor Osorio Reyes" nonfiltered="3061" processed="3058" dbindex="93123">
Victor Osorio Reyes, periodista xil, va ser un dels principals fundadors del Comit Pro FESES l'abril de 1985, sota la dictadura militar d'Augusto Pinochet. El comit Pro FESES va agrupar els estudiants secundaris en oposici al rgim castrense, aixecant la lluita contra el seu projecte d'educaci de mercat i proposant-se la reconstrucci de la FESES (Federaci d'Estudiants Secundaris de Santiago), principal organitzaci dels estudiants secundaris fins a l'11 de setembre de 1973, quan va ser proscrita.

El moviment estudiantil secundari va ser un dels moviments socials clau en la lluita contra el rgim militar, arribant el maig de 1986 a encapalar la paralitzaci de la majoria dels estudiants de Santiago en rebuig del projecte de trasps de l'administraci dels liceus a les municipalitats (municipalitzaci). Aquell mateix any, l'organitzaci va integrar l'Assemblea Nacional de la Civilitat, multigremial que en va convocar el 2 i 3 de juliol a l'Atur Nacional de major envergadura en la histria recent del pas.

La trajectria del moviment estudiantil secundari durant la dictadura militar va ser recollida pel documental Actores Secundaris, n'estrenat el novembre de 2004, un de dels ms vistos en la histria del cinema xil i que va ser una de les fonts d'inspiraci de l'atur nacional que els estudiants secundaris van realitzar el maig del 2006.

Des dels anys 90, Osorio es va dedicar al periodisme, laborando en mitjans de comunicaci com el diari La Nacin i la revista Ercilla, a ms de ser Editor Nacional de l'Agncia United Press International, UPI, i Editor d'Informacions i Reportatges del diari El Metropolitano.

Tamb va ser coautor del llibre d'investigaci periodstica "Els Fills de Pinochet" (Editorial Planeta, Santiago, 1995) i va ser un dels 62 periodistes que van participar en l'obra collectiva "Morir s la Notcia" (Ernesto Carmona Editor, Santigo, 1997). Va rebre una menci honrosa en la Vuitena Versi del Premi Llatinoameric de Periodisme Jos Mart, patrocinat per l'Agncia Informativa Llatinoamericana Premsa Llatina.

Actualment s director periodstic del diari electrnic Crnica Digital.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239762" title="Ratpenat barbut de Dwyer" nonfiltered="3062" processed="3059" dbindex="93125">

El ratpenat barbut de Dwyer (Chalinolobus dwyeri) noms es troba a Austrlia.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239775" title="Kappei Yamaguchi" nonfiltered="3063" processed="3060" dbindex="93127">
Kappei Yamaguchi (     , Yamaguchi Kappei?) (Nom Real: Mitsuo Yamaguchi (     , Yamaguchi Mitsuo?)) (nascut al 23 de Maig de 1965) s un seiy  de Fukuoka, afiliat amb Gok  i 21st Century Fox.

Ell s'ha fet renom per agafar el rol de doblador a series de anime com LUsopp (One Piece), Ranma Saotome (Ranma  ), L (Death Note), i Shinichi Kudo Kaito Kid (ambds a Detecive Conan).

 Doblatges a Anime.
Sries de TV.
Wataru Itabashi - D.C. II  Da Capo II  (2007);
Hikozaru - Pokemon Mystery Dungeon 2: Time & Darkness (2007) ;
Chouhi Ekitoku - Koutetsu Sangokushi (2007);
Tasuku Shinguji - Super Robot Wars Original Generation: Divine Wars (2007);
Chic Jefferson - Baccano! (2007);
L - Death Note (2006);
Souichirou - Demashita! Powerpuff Girls Z (2006);
Hyu - Kiba (2006);
Frappi - Futari wa Pretty Cure Splash Star (2006);
Hideyoshi S ya - The Law of Ueki (2005);
Taro Raimon - Eyeshield 21 (2005);
Kenta Suetake - Sensei no Ojikan a.k.a. Doki Doki School Hours (2004);
Hikoro Oikawa - DearS (2004);
Daitokuji/Amnael - Yu-Gi-Oh! Duel Monsters GX (2004);
Tororo - Sgt. Frog (2004);
Shinpachi Nagakura- Peacemaker Kurogane (2003);
Danny (Boy) - Konjiki no Gashbell (2003);
Chappy - Papuwa (2003 remake);
Muon Sorata - Mouse (2003);
Master Linn - Kaleido Star (2003);
Sena - Weiss Kreuz Gluhen (2002);
Fujino - ATASHIn'CHI (2002);
Rokuta - The Twelve Kingdoms (2002);
Tochiro - Gun Frontier (2002);
Tomonori Iwaki - Rizelmine (2002);
Gokyuu - Monkey Typhoon (2002);
Ryo Misaki - Angelic Layer (2001);
Taro Yamada - Sister Princess (2001);
Michael Parker - Beyblade (2001);
Bashatto-san - Pecola (2001);
InuYasha - InuYasha (2000);
Usopp, El camell d'alabasta o  - One Piece (1999);
Noin - Kamikaze Kaito Jeanne (1999);
Rattle(Rattor) - Beast Wars (1999);
Ryuichi Sakuma - Gravitation (1999);
Keita Aono - Betterman (1999);
Chuumon - Digimon Adventure (1999);
Tanutaro - Ninpen Manmaru (Manmaru the Ninja Penguin) (1998);
Tarou Yoshida - Fancy Lala (1998);
Yorun- Edens Bowy (1998);
Flex - Silent Mbius TV (1998);
Rhint - episode 10 of Cowboy Bebop (1998);
Crane Bahnsteik (The White Prince) - Cyber Team in Akihabara (1998);
Akashi Shirase - Saber Marionette J to X (1998);
Kentaro Higashikunimaru - Clamp School Detectives (1998);
T ru (Todd Snap) - Pokmon (anime) (1997);
Donbe - Dr. Slump second series (1997);
Shesta - The Vision of Escaflowne (1996);
Takuya Enoki - Akachan to Boku (Baby and Me) (1996);
Rai Utsumi - Brave Command Dagwon (1996);
Takurou - Wedding Peach (1995);
little Zenki - Zenki (1995);
Shinichi Kudo ( Kaito Kid) - Detective Conan (1996);
Tsutomu Yamaguchi - Gokinjo Monogatari (1995) and Paradise Kiss (2005);
Gulliver - Gulliver Boy (1995);
Kimiira - B'T X (1995);
Ken Kurenai - Red Baron (1995);
Sai Saici - G Gundam (1994);
Prince Nikomo - Mahoujin Guru Guru (1994);
Yuuya Noda - Miracle Girls (1993);
Jin - YuYu Hakusho (1992);
Hideo Hanada - Mama wa Sh gaku 4 Nensei (1992);
Bart - Floral Magician Mary Bell (1992);
Pikkarin - Holly the Ghost (1991);
Yattaro - Kyatto Ninden Teyandee (the original) (1990);
Ono-kun - Chibi Maruko-chan first series (1990);
Ranma Saotome (male) - Ranma   (1989);
Shester - Captain Tsubasa (1983);

OVAs.
Bis - Freedom Project (2006);
Shou Hamura - Angel's Feather (2006);
BB Runner - Netrun-mon (2004);
RETRO - Dead Leaves (2004);
Ogawa - Viper GTS (2002);
Taku Yamada - Futari Ecchi (2002);
Shinichi Kudo - Detective Conan OVAs (2000) - (2006);
Bukida (Fumio Kida) - Gakkou ga Kowai! Inuki Kanako Zekkyou Collection (1999);
Senmatsu the Monkey - Sakura Wars Goka-Kenran (1999);
Light - Twinbee Paradise (1999);
Takuma Kusanagi - Jungle de Ikou! (1997);
Takurou - Wedding Peach DX (1997);
Kenta - Can Can Bunny (1997);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239777" title="Wanda Rutkiewicz" nonfiltered="3064" processed="3061" dbindex="93128">

 Wanda Rutkiewicz (4 de febrer de 1943 - 12 o 13 de maig de 1992) s considerada com una de les alpinistes ms grans de la histria.

Va nixer el 1943 a Plungiany, una ciutat que en aquells anys formava part de  Polnia i que avui en dia s a Litunia. Desprs de la Segona Guerra Mundial la Uni Sovitica es va annexionar les parts orientals de Polnia i la seva famlia va marxar cap a Wroclaw, on es gradu en enginyeria elctrica.

Wanda Rutkiewicz fou la tercera dona (primera europea) i el primer polons en pujar l'Everest, el 16 d'octubre de 1978. El 1986 es convertia en la primera dona en pujar el K2 com a part d'una petita expedici encapalada per Lilliane i Maurice Barrard. 

Va morir el 12 o 13 de maig de 1992 mentre pujava el Kangchenjunga. Va comenar l'ascensi amb Carlos Carsolio a les 3h 30' del mat del 12 de maig des del Camp IV, situat a 7.950 metres. Desprs de dotze hores d'escalada amb una forta nevada Carlos va assolir el cim. De baixada es va trobar Wanda que estava entre els 8.200 i 8.300 m. Ella va decidir fer bivac all i reprendre la pujada l'endem, per no tenia menjar i equip per bivaquejar. Mai ms se la va tornar a veure. 

D'haver aconseguit el cim hauria estat el seu nov vuit mil.

Principals ascensions.

 1978 - Everest;
 1985 - Nanga Parbat. Junt a Krystyna Palmowska i Anna Czerwinska. Fou el primer equip ntegrament femen en escalar aquest cim. La primera dona en fer-lo havia estat Lilliane Barrard el 1984;
 1986 - K2. Fou la primera dona en fer el cim. All esper a Michel Parmentier i a Maurice i Liliane Barrard (morts ambds durant el descens);
 1987 - Shisha Pangma, junt a Ryszard Warecki;
 1989 - Gasherbrum II, junt a Rhony Lampard;
 1990 - Gasherbrum I, junt a Ewa Panejko-Pankiewicz;
 1991 - Cho Oyu, en solitari;
 1991 - Annapurna, en solitari per la cara sud;

 Bibliografia .
 A Caravan of Dreams ISBN 0-9538631-0-7;

 Enllaos externs .
 Histria de l'Everest: Wanda Rutkiewicz;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239779" title="Ameba" nonfiltered="3065" processed="3062" dbindex="93129">

Les amebes (Amoeba) sn un gnere d'eucariotes unicellulars que es caracteritzen per la seva forma canviant.

No tenen paret cellular, aix els permet fer us del seu moviment caracterstic, el moviment ameboide mitjanant pseudpodes que tamb li serveixen per a capturar aliments.

Les amebes madures es reprodueixen de forma asexual per bipartici en la que el material gentic es duplica per mitosi mentre que la cllula s'allarga i el citoplasma es divideix en dos cllules filles, cada una quedant-se amb una copia de l'ADN de la cllula mare.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239789" title="Bernat d'Esplugues" nonfiltered="3066" processed="3063" dbindex="93130">
Bernat d Esplugues (?   Barcelona, 21 de febrer de 1433) fou un notari i escriv del Consell de la Ciutat de Barcelona.

El 1410 acced al crrec d escriv del Consell de la Ciutat de Barcelona, crrec en el que substitu al notari Bonanat Gili. Desenvolup les seves funcions com a tal fins a la seva mort, el 1433, en qu fou substitut pel notari Gabriel Canyelles.

Fou tamb notari pblic de la ciutat de Barcelona, aix com el titular de l escrivania de la procuradoria general del Comtat d Empries.

El 28 de febrer de 1433 s inici l inventari dels bns deixats a la seva mort, en els que s inclou una importantssima biblioteca, amb gaireb 200 llibres, un dels conjunts bibliogrfics ms importants de l edat mitjana a Catalunya. L original del referit inventari no es conserva, per s una cpia o trasllat de l any 1509, obra del notari i tamb important biblifil Pere Miquel Carbonell.

Tot i que es tenien dubtes de l autenticitat del referit inventari i, per tant, de la indicada fabulosa collecci de llibres, les darreres recerques semblen decantar-se per la seva versemblana. 

El propi rei Alfons el Magnnim, un altre biblifil, mostr un gran inters en la referida biblioteca deixada a la seva mort per Bernat d Esplugues, a fi d adquirir-ne alguns cdexs. Aix, el setembre de 1433, el rei manifesta que s informat que en los bns d en Bernat Splugues ha molts libres notables e de diverses facultats e ax mateix en los bns del bisbe de Barchinona e ara derrerament en los de mossn Francisco Sarcola [ ] e ax altres notables libres entre altres dels dits defuncts

Notes.


Referncies.
J. Antoni Iglesias i Fonseca, Els clssics a la biblioteca de Bernat d Esplugues ( 1433), notari i escriv del Consell de la Ciutat. I; Faventia 22/2, 2000 85-119. Disponible en lnia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239790" title="Tractat de reforma institucional de la Uni Europea" nonfiltered="3067" processed="3064" dbindex="93131">


El Tractat de reforma institucional de la Uni Europea, Tractat de Reforma o Tractat de Lisboa s un tractat acordat pel Consell de la Uni Europea a la ciutat de Lisboa el 19 d'octubre de 2007 que substueix la fallida Constituci Europea projectada el 2004.

Aquest tractat va ser signat pel plenari del Consell de la Uni el 13 de desembre de 2007, aconseguint per a la Uni Europea (UE) tenir una personalitat jurdica per a signar acords internacionals a nivell comunitari.

El juny de 2008 el tractat va ser reprovat en referndum per Irlanda, l'nic pas que tenia previst sotmetre'l a la opini pblica.

Antecedents.



]]
La fallida ratificaci de la Constituci Europea a Frana i els Pasos Baixos va comportar la paralitzaci de la reforma de les institucions europees i la crisi institucional en el si de la Uni Europea (UE). L'esborrany proposat per la Presidncia alemanya del Consell de la Uni Europea el 19 de maig de 2007 va incloure l'"essncia de la Constituci". La proposta va ser presentada desprs de les reunions de treball entre la presidncia i els delegats dels vint-i-set estats membres durant el primer semestre de l'any, decidint finalment abandonar el format del Tractat constitucional i impulsar en el seu lloc un tractat clssic que introdus esmenes en els dos tractats actualment en vigor, el Tractat de Roma i el Tractat de Maastricht.

Portugal, que va assumir la presidncia de la UE durant la segona meitat del 2007, va llanar una conferncia intergovernamental (CIG) els dies 23 i 24 de juliol per a acabar la redacci del text, coincidint amb la reuni de ministres d'Afers exteriors. El nou Tractat va ser presentat en la cimera del 18 d'octubre a la ciutat de Lisboa, amb la intenci que fos signat pels lideris nacionals abans que finalitzs l'any. Desprs s'iniciar el procs de ratificaci amb l'objectiu que el text entri en vigor l'any 2009. 

Alt Representant.
El Consell de la Uni va arribar a un acord respecte al lloc, paper i poders del futur representant de poltica exterior de la UE. 

Es va establir que el cap de Poltica Exterior s'anomenaria "Alt Representant per a la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna de la Uni Europea", esdevenint alhora Vicepresident de la Comissi Europea. Combinar els llocs ostentats fins al moment per l'Alt Representant de Poltica Exterior i el Comissari de Relacions Exteriors, que controla el pressupost de la Comissi en matria de cooperaci i poltica exterior i el personal d'aquest rea de l'executiu comunitari. Aix mateix seria l'encarregat de presidir el Consell de Ministres d'Afers exteriors de la UE. 

Doble majoria.
El tractat de reforma estableix que a partir de 2014 comenar a aplicar-se formalment el sistema de doble majoria (d'un 55% d'Estats membres, amb un mnim de 15, que englobi a un 65% de la poblaci), no obstant aix Polnia podr invocar el Tractat de Nia per a assolir una minoria de bloqueig. 

Per altra banda passen de 36 a 87 les matries que s'adoptaran per majoria qualificada. 

Referncies.


Enllaos externs.
  Documents adoptats en la Conferncia Intergovernamental de Lisboa;
   Text del Tractat de Lisboa;
Europedia: Guide to European policies and legislation;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239795" title="Josep de C. Laplana" nonfiltered="3068" processed="3065" dbindex="93132">
Josep de Calassan Laplana i Puy (Binfar, la Franja de Ponent 1943) s un historiador de l'art i historiador de l'Esglsia.
 
Format a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona, fou frare felip fins que ingress al monestir benedict de Montserrat.
Ha publicat diversos llibres, com L'oratori de Sant Felip Neri de Barcelona i el seu patrimoni artstic i monumental (1978) o el molt erudit volum L'Esglsia dels primers segles (2006).

Tanmateix la seva especialitat com a historiador de l'art ha esdevingut la figura de Santiago Rusiol, de qui s el millor especialista sobretot en la seva faceta de pintor. Sobre ell public Santiago Rusiol. El pintor. l'home (1995) i La pintura de Santiago Rusiol. Obra completa (2004), aquesta en tres volums, i en collaboraci amb Mercedes Palau-Ribes, llibres que inclouen el catleg raonat ms complet de l'obra pictrica de l'artista.
s el director del Museu de Montserrat, instituci que ha convertit en un dels principals museus d'art de Catalunya i al que ha dedicat altres llibres, guies i articles. s membre corresponent de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona des del 1994.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239798" title="Ratpenat barbut de Gould" nonfiltered="3069" processed="3066" dbindex="93133">

El ratpenat barbut de Gould (Chalinolobus neocaledonicus) noms es troba a l'arxiplag de Nova Calednia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239800" title="Associaci Nou Horitz" nonfiltered="3070" processed="3067" dbindex="93135">
Associaci Nou Horitz s una associaci sense nim de lucre creada el 1978 al districte d'Horta-Guinard. Els seus principals objectius sn, d una banda, estudiar les necessitats de la gent gran del barri i planificar la seva soluci tot collaborant amb els organismes oficials que corresponguin en cada moment i, de l altra, collaborar amb totes les entitats  tot mantenint la personalitat prpia , que, tant en l mbit de Barcelona com de Catalunya, tinguin com a missi afrontar i resoldre la problemtica de la vellesa.

L entitat va nixer a partir de les mobilitzacions que es van fer al barri del Guinard el 1975 per denunciar l estat en qu es trobava l actual Residncia Municipal Parc del Guinard. Al llarg dels anys, Nou Horitz ha anat ampliant les seves activitats i la seva presncia al districte d Horta-Guinard, amb grups d acolliment, ajut a domicili, colnies, escola de vida, etc. Des del 1980 organitza vacances d'estiu per a gent gran. 

Organitza el concurs Les vies i els avis escriuen contes i els infants els dibuixen, amb un gran seguiment per part de les escoles del districte i un gran ress social i meditic. El 2004 l Ajuntament de Barcelona va seleccionar aquest projecte per presentar-lo al proper Congrs de Ciutats Educadores de Gnova.

Aquesta entitat participa molt activament en tota la dinmica associativa del districte: Consell de la Gent Gran, Taula de Casals, comissions diverses de projectes relacionats amb la Primavera de la Gent Gran del districte, etc. A ms de treballar en la defensa de la gent gran, tamb du a terme tota una tasca per ajudar a aprendre a viure i envellir. El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Associaci Nous Horitzons;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239802" title="Ratpenat barbut petit" nonfiltered="3071" processed="3068" dbindex="93136">

El ratpenat barbut petit (Chalinolobus picatus) s una espcie que noms es troba a Austrlia.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239808" title="Marisa Ordez i Bernardo" nonfiltered="3072" processed="3069" dbindex="93138">
Marisa Ordez i Bernardo (Ciera de Gordn, provncia de Lle) s una escultora catalana. De petita va venir a viure al barri d'Horta (Barcelona). Els seus inicis artstics van ser en el mn de la pintura, per a partir que es va matricular a l Escola d Arts i Oficis es va vincular ms a l escultura.
El 1992 va fer la seva primera exposici d escultures al Centre Cvic Matas i Ramis. Arran d aquest primer contacte amb el centre i fruit de la seva vlua artstica,
com tamb de la singularitat de la seva obra, en la qual les figures de dones sn molt presents, se li va demanar que illustrs diversos cicles de conferncies adreats
a informar i sensibilitzar des d una perspectiva de gnere: Dona i Salut (1992), Dona i Famlia (1993), El Temps de les Dones (1993), Carnaval (1994), etc.

Per la veritable implicaci que l escultora t amb el districte d Horta-Guinard es produeix arran de la seva participaci en l entitat Dones d'Horta. L associaci va emprendre un seguit de projectes de collaboraci amb el Centre Cvic i el Consell de les Dones del Districte, que, des de la perspectiva de gnere, volien incidir en una major participaci i promoci de les dones en l mbit social, cultural i artstic.

Ha estat representant de la seva associaci al Consell de Dones del Districte, coincidint amb el moment en qu s iniciaven un seguit d accions contra la violncia vers
les dones. L any 2000, tamb de manera desinteressada, va participar com a illustradora de les guies El malson de la Ventafocs i Violncia domstica: quaderns per a professionals.  La seva ltima exposici, el novembre de 2003, va tractar aquest problema. Ha fet donaci al districte de l escultura El malson de la Ventafocs, que ser ubicada a la biblioteca de Can Mariner. El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Marisa Ordoez Bernardo;
 TOM MADDOCK Gallery;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239809" title="Ratpenat barbut xocolater" nonfiltered="3073" processed="3070" dbindex="93139">

El ratpenat barbut xocolater (Chalinolobus morio) s una espcie animal que noms es troba a Austrlia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239811" title="Nealces" nonfiltered="3074" processed="3071" dbindex="93141">

Nealces () fou un pintor grec que va florir a la meitat del segle III aC en temps d'rat de Sici. 

Plutarc diu que quan aquest darrer estava destruint les pintures dels tirans, la d'Aristrat pintada per Melant de Sici, fou salvada per Nealces que va pintar al damunt de la figura en negre per va deixar la resta sencer. Plini el Vell esmenta una pintura de Venus i una d'una batalla entre egipcis  i perses, en termes molt elogiosos.

La seva filla Anaxandra fou tamb pintora.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239813" title="Neantes" nonfiltered="3075" processed="3072" dbindex="93142">
Neantes () fou un historiador grec nadiu de Czic que vivia a la meitat del segle III aC. Fou deixeble del milesi Filisc (que al seu torn havia estat deixeble d'Iscrates d'Atenes) . Encara que va escriure nombroses obres quasi totes d'histria, molt poc s'ha conservat. 

L'esmenten Digenes Laerci i Ateneu de Naucratis entre d'altres. Vossi dona alguns dels seus ttols:

1. Memries  del rei tal;
2. Hellenica;
3. Vides d'homes illustres ;
4. Pythagorica;
5. ;
6. Sobre la purificaci;
7. Annals;
8. Probablement una histria de  Czic ;
9. ;
10. Panegrics;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239815" title="Nearc" nonfiltered="3076" processed="3073" dbindex="93143">


Onomstica:

Nearc d'Elea, tir d'Elea o Vlia ;
Nearc de Trent,  notable tarent;
Nearc (almirall), almirall d'Alexandre el Gran;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239816" title="Nearc d'Elea" nonfiltered="3077" processed="3074" dbindex="93144">
Nearc d'Elea (Nearchus, )  fou tir d'Elea o Vlia a la Magna Grcia. 

Noms s conegut perqu va fer torturar al filsof Zen d'Elea, que havia conspirat contra la seva vida. 

L'esmenten Valeri Mxim i Digenes Laerci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239817" title="Nearc de Trent" nonfiltered="3078" processed="3075" dbindex="93145">
Nearc de Trent (Nearchus, ) fou un notable de la ciutat de Trent que es va adherir a la causa romana durant la Segona Guerra Pnica, en contra del que van fer la majoria dels seus conciutadans, favorables a Cartago.

Era molt amic de Marc Porci Cat el censor que va viure a casa seva fins que Quint Fabi Mxim Verrugs va recuperar Trent (209 aC).

Era seguidor de la filosofia pitagrica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239818" title="Ratpenat billistat cans" nonfiltered="3079" processed="3076" dbindex="93146">

El ratpenat billistat (Saccopteryx canescens) cans es troba a Sud-Amrica, concretament a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guiana, Per, Surinam i Veneuela.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239820" title="Nearc (almirall)" nonfiltered="3080" processed="3077" dbindex="93148">
Nearc (Nearchus, ) fou un oficial d'Alexandre el Gran, un dels ms distingits oficials i amics. 

Era nadiu de Creta per s'havia establert a Amfpolis. Esteve Bizant l'anomena nadiu de Lete a Macednia per aix es clarament un error. Ocupava una posici preeminent a la cot de Filip II de Macednia per raons desconegudes, i com que era favorable al prncep Alexandre fou desterrat igual que Ptolemeu, Harpal i altres.

Al morir Felip II fou cridat per Alexandre que el va tractar amb la mxima distinci.

Desprs de la conquesta de la costa d'sia Menor fou nomenat strapa de Lcia i provncies properes (Pamflia) crrec que va exercir cinc anys (334 aC a 329 aC). 

El 329 aC es va reunir amb Alexandre a Zariaspes (Bactriana) amb un exrcit format per mercenaris grecs, i des llavors va acompanyar al rei en les seves campanyes. Fou quiliarca dels hipaspistes, i ms tard, a l'expedici a l'ndia, se li va donar el comandament de la flota construda al riu Hidaspes. Durant el descens de l'Indus no va tenir problemes  i al arribar a la costa Alexandre el va enviar de tornada seguint la lnea costera, periple que va fer amb saviesa.

Poc desprs de salpar va estar 24 dies (20 de setembre al 23 d'octubre del 325 aC) varat per manca de vents, a un lloc que va anomenar Port d'Alexandre. Desprs va seguir fins un lloc anomenat Cocala on va fer reparacions. Lleonat, governador de la provncia dels oreites, li va enviar provisions. Desprs va seguir cap a Carmnia. Va arribar a un port pescador anomenat Mosarna on va aconseguir els serveis d'un pilot que coneixia la costa i aix va poder fer rpidament la resta del viatge, i al cap de 80 dies ancorava a la desembocadura del riu Anamis, al districte d'Harmzia, i noms uns km a l'interior hi havia acampat Alexandre.

Els dos homes es van trobar  i es va fer una festa per la reuni. Desprs Nearc va seguir la seva navegaci ja sense perills cap al riu Pasitigris, i el riu Susa. A aquesta ciutat va arribar el febrer del 324. A aquesta ciutat Alexandre va celebrar festes i el seu enlla amb Esttira, i Nearc va rebre diversos honors i premis i la ma d'una filla de Mentor de Rodes i Barsine, noia amb la que anteriorment s'havia casat el mateix Alexandre.

Nearc va seguir al costat d'Alexandre i amb el comandament de la flota. Alexandre el 323 aC li va encarregar la conquesta d'Arbia per degut a la malaltia del rei, Nearc no va arribar a sortir mai.

En les discussions que van seguir Nearc va defensar els drets d'Hracles de Macednia, fill de Barsine (germ per tant de la seva dona). No va tenir cap xit com tampoc fou privilegiat en el repartiment de provncies, degut a que no era d'origen macedoni. Es va haver d' acontentar en el seu antic govern de Lcia i Pamflia com a subordinat d'Antgon el Borni, al que el 317 aC acompanyava contra umenes de Crdia, i va intercedir per la seva sort quan va caure presoner. El 314 aC Antgon el va posar com a general conseller del seu fill Demetri Poliorcetes. Desprs ja no torna a ser esmentat.

Alguns autors antics diuen que va escriure un relat del seu viatge. Flavi Arra va basar en aquesta obra la seva "Indica". 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239821" title="Ratpenat bru americ" nonfiltered="3081" processed="3078" dbindex="93149">

El ratpenat bru americ (Myotis lucifugus) s troba a Nord-Amrica, des del sud d'Alaska fins al nord de Mxic.

s el ratpenat ms abundant als Estats Units. 

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239822" title="Nebre (metge)" nonfiltered="3082" processed="3079" dbindex="93150">
Nebre (Nebrus, Nebrs ) fou el tretz descendent d'Escolapi, fill de Sostrat III i pare de Gnosidic i Cris. Va viure al segle VII aC i segle VI aC i era nadiu de l'illa de Kos. Fou el metge ms clebre del seu temps.

En l'anomenada guerra de Crissa o guerra crissea es va unir als amfictions, i es diu que va enverinar l'aigua que es bevia a la ciutat, segons Pausnies per orde de Sol (591 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239825" title="Nectari de Constantinoble" nonfiltered="3083" processed="3080" dbindex="93151">
Nectari (Nectarius, ) fou patriarca de Constantinoble,  successor en el crrec de Gregori Nazianz i predecessor de Joan Crisstom.

Quan Gregori va abdicar el 381 fou escollit Nectari, un senador de noble famlia, nadiu de Tars. En aquell moment Nectari estava a punt de marxar de visita a Tars junt amb el bisbe local Diodor que en aquell moment era a Constantinoble. Aquest li va recomanar posposar el viatge i va recomanar a Flavi bisbe d'Antioquia, com a successor per l'emperador va seleccionar a Nectari qui ni tan sols havia estat batejat. Els bisbes van haver d'accedir al nomenament imperial i Nectari fou batejat i vestit com a patriarca.

Les qestions plantejades al concili de Constantinoble, que llgicament va presidir, superaven la seva capacitat i va posar al seu costat al bisbe Cirac d'Adana, i aix es van aprovar diversos cnons (9 de juliol del 381; el concili va seguir el 382). Es va decretar que Constantinoble era la nova Roma i el patriarca el segon dignatari en autoritat desprs del papa. 

El juliol de 383 es va celebrar un nou concili, no ecumnic, a la capital, amb assistncia de tots els dirigents de sectes, als que es va exigir una confessi de fe i foren condemnats.

Quan l'emperador Teodosi el Gran era a Itlia lluitant amb Magne Mxim, va crrer el rumor de la seva mort i van esclatar disturbis (388) promoguts pels arrians i la casa de Nectari fou cremada. El 390 a causa de la seducci d'una dona noble per un diaca, hi va haver nous aldarulls i es va abolir la practica de la confessi per aquestos casos.

El 394 es va fer un altre concili no ecumnic a Constantinoble, referent a la disputa sobre el bisbat de Bostra (Bostria). 

Nectari va morir el 27 de setembre del 397. Probablement era casat i tenia un fill. Un germ seu, Arsaci de Tars, fou tamb patriarca el 404.

Va escriure l'homilia d'un mrtir, De S. Theodoro. Tamb se l'esmenta com autor de Sententia Synodalis de Episcopatu Bostrensi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239828" title="Marc Aureli Olimpi Nemesi" nonfiltered="3084" processed="3081" dbindex="93153">
Marc Aureli Olimpi Nemesi (Marcus Aurelius Olimpius Nemesianus) fou un poeta rom  (es esmentat com poeta Carthaginiensis, o  Aurelius Carthaginiensis). Vivia en temps de l'emperador Marc Aureli Car (283).

Va guanyar tots els premis en un concurs (omnibus coronis illustratus emicuit).

Flavi Vopisc esmenta les seves obres sobre pesca, cacera i activitat aqutiques:  que no es conserven excepte un fragment de la  Cynegetica. Se  li atribueixen tamb De Aucupio, i Laudes Herculis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239829" title="Kiss" nonfiltered="3085" processed="3082" dbindex="93154">
Kiss, s una banda nord-americana de hard rock  fundada el 1973 a Nova York. Es va caracteritzar per l's de quantitats industrials de maquillatge al ms pur estil de terror o tpica histria de cmic i la seva posada en escena extravagant. Mentre altres artistes com Alice Cooper i David Bowie representaven el rock d'una manera teatral, KISS van ser fins i tot ms lluny al vessant circense i autopardic del rock. Partint de les seves actuacions vives detallades s l'espectacle destacat, escopint sang, les guitarres que fumegen, i diverses pirotcnies. Kiss ha obtingut 45 lbums d'or fins al dia d'avui. Les vendes mundials del grup superen els 100 milions d'lbums.

La banda original estava conformada per Gene Simmons (baix i veu), Paul Stanley (guitarra rtmica i veu), Ace Frehley (guitarra principal i veu) i Peter Criss (bateria i veu). Amb la seva composici i vestits, ells van assumir els personatges d'El Dimoni (Simmons), el Noi De Les Estrelles (Stanley), l'As Espacial (Frehley), i el Gat (Criss). A causa dels problemes d'abs de substncies i diferncies amb els lders, Criss, va abandonar Kiss el 1980 i Frehley estava fora del grup el 1982. Les vendes comercials de la banda tamb havien minvat considerablement en aquest punt.

El 1983, Kiss va abandonar la seva composici i va gaudir d'un ressorgiment comercial al llarg de la resta de la dcada. Mantenint-se a la superfcie per una ona de nostlgia cap a Kiss en els anys noranta, la banda va anunciar una reuni de la formaci original (amb la composici) el 1996. Kiss, ressaltant la Gira d'Alive/Worldwide era l'acte cim-acumulant de 1996. Criss, abandon la banda el gener de 2001 i Ace Frehley el mar d'un any desprs. Aquell mateix any, Peter Criss torna a la banda, per gravar Kiss Symphony: Alive IV i l'abandona novament el 2004. S'han substitut per Eric Singer i Tommy Thayer, respectivament mentre Stanley i Simmons han continuat sent els nics dos membres constants de la banda.



 WEB SITES.

KISSFAQ  English Page

KISS DRESSED TO PLAY Portuguese Page

KISS OFICIAL Oficial Page

KISS ASYLUM Web Page








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239832" title="Nemesi" nonfiltered="3086" processed="3083" dbindex="93155">


Onomstica:

Nemesi d'Emesa, escriptor grec;

Nemesi de Capadcia, prefecte de Capadcia;

Mitologia:

Nmesi, deitat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239833" title="Trofeu Santiago Bernabu" nonfiltered="3087" processed="3084" dbindex="93156">
El Trofeu Santiago Bernabeu s un torneig amists que organitza el Reial Madrid tots els anys des de 1979, dedicat a la memria del president madridista Santiago Bernabu.

Historial.
Nota: En cas d'empat, l'equip de l'esquerra va guanyar per penals.



Enllaos externs.
 Trofeu Santiago Bernabeu a la rsssf.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239834" title="Jared Diamond" nonfiltered="3088" processed="3085" dbindex="93157">


Jared Mason Diamond (nascut el 10 de setembre de 1937) es un bileg, fisileg, i bio-gegraf nord-americ conegut per ser autor de nombrosos treballs en els camps de l'antropologia, la biologia, l'ecologia, la lingstica, la gentica i la histria. El seu llibre mes conegut s Guns, Germs, and Steel (Pistoles, Grmens i Acer), mereixedor d'un premi Pulitzer l'any 1998. 

 Biografia .

Diamond va nixer a Boston, fill de pare metge i mare mestra, lingista i msica. Diamond va cursar estudis a la Roxbury Latin School i ms tard va obtenir els doctorats de fisiologia de la Universitat de Harvard (l'any 1958) i de biofsica de membranes de la Universitat de Cambridge (l'any 1961).  Durant els anys 1962-1966 treball a Harvard i el 1966 va esdevenir professor de la facultat de medicina de la Universitat de Califrnia-Los ngeles (UCLA). 

Entre els vint i els trenta anys va desenvolupar una segona carrera paral lela en ecologia i evoluci dels ocells de Nova Guinea, i des de llavors ha realitzat numerosos viatges per explorar aquesta illa i les illes del voltant. A partir dels seus cinquanta anys tamb va desenvolupar una tercera carrera en historia del medi ambient, esdevenint professor de geografia i cincies del medi a UCLA, posici que mant actualment.

 LLibres .

 1972 Avifauna of the Eastern Highlands of New Guinea, Publications of the Nuttall Ornithological Club, No. 12, Cambridge, Mass., pp. 438.;
 1975 M. L. Cody and J. M. Diamond, eds. Ecology and Evolution of Communities. Belknap Press, Harvard University Press, Cambridge, Mass.
 1979 J. M. Diamond and M. LeCroy. Birds of Karkar and Bagabag Islands, New Guinea Bull. Amer. Mus. Nat. Hist. 164:469-531;
 1984 The Avifaunas of Rennell and Bellona Islands. The Natural History of Rennell Islands, British Solomon Islands 8:127-168;
 1986 J. M. Diamond and T. J. Case. eds. Community Ecology. Harper and Row, New York;
 1986 B. Beehler, T. Pratt, D. Zimmerman, H. Bell, B. Finch, J. M. Diamond, and J. Coe. Birds of New Guinea. Princeton University Press,Princeton;
 1992 The Third Chimpanzee: The Evolution and Future of the Human Animal", ISBN 0-060-98403-1. En espanyol: El Tercer Chimpanz: Origen y Futuro del Animal Humano, ISBN 9788483066942;
 1997 Why is Sex Fun? The Evolution of Human Sexuality, ISBN 0-465-03127-7. En espanyol: "Por qu es divertido el sexo?", ISBN  9788483066959 ;
 1997 Guns, Germs, and Steel: The Fates of Human Societies. W.W. Norton & Co. ISBN 0-393-06131-0. En espanyol: Armas, Grmenes y Acero, ISBN 9788483463260 ;
 2001 The Birds of Northern Melanesia: Speciation, Ecology, & Biogeography (with Ernst Mayr), ISBN 0-195-14170-9;
 2003 Guns, Germs, and Steel Reader's Companion, ISBN 1-586-63863-7.
 2005 Collapse: How Societies Choose to Fail or Succeed. New York: Viking Books. ISBN 1-586-63863-7. En espanyol: Colapso: Por qu algunas sociedades perduran y otras desaparecen, ISBN 9788483066485 ;

 Referncies .
 Pgina de Jared Diamond al departament de geografia de la Universitat de Califrnia-Los ngeles (en angls);
 Extractes de vdeo on Jared Diamond parla de diferents qestions, pgina de la Universitat de Califrnia-Los Angeles (en angls);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239835" title="Nemesi d'Emesa" nonfiltered="3089" processed="3086" dbindex="93158">
Nemesi (Nemesius, ) fou un escriptor grec. Se'l suposa bisbe d'Emesa i amb seguretat era un piets cristi. La seva poca es incerta per hauria viscut al final del segle IV i comenament del segle V.

Va escriure , De Natura Honminis, un interessant tractat filosfic.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239836" title="Nemesi de Capadcia" nonfiltered="3090" processed="3087" dbindex="93159">
Nemesi (Nemesius, ) fou un amic de Sant Gregori Nazianz nadiu de Capadcia on fou advocat i ms tard prefecte. 

Es conserven quatre de les nombroses cartes que li va dirigir Gregori Nazianz (vers l'any 386); el seu amic el va tractar de convertir al cristianisme per no se sap si ho va aconseguir. Se li atribueix l'obra  per aix es fora dubts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239837" title="Ratpenat bru de Blanford" nonfiltered="3091" processed="3088" dbindex="93160">

El ratpenat de Blanford (Hesperoptenus blanfordi) es troba a Brunei, Cambodja, Indonsia, Laos, Malisia, Birmnia i Tailndia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239841" title="Neocles" nonfiltered="3092" processed="3089" dbindex="93162">


Onomstica:

Neocles, pare de Temstocles. ;

Neocles, pare d'Epicur;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239843" title="Neocles (pare de Temstocles)" nonfiltered="3093" processed="3090" dbindex="93163">
Neocles () fou el pare de Temstocles. 

Era un atenenc de rang distingit connectat amb la casta sacerdotal dels Licmedes (Lycomedae). L'esmenten Plutarc i Herdot. 

Temstocles va tenir amb Arquipe un fill amb aquest mateix nom (Neocles)  que va morir de jove trepitjat per un cavall.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239844" title="Neocles (pare d'Epircur)" nonfiltered="3094" processed="3091" dbindex="93164">
Neocles fou un atenenc pare d'Epicur. 

Fou un dels cleruqui o colons (Cicer els anomena agripeta) enviat a Samos desprs de la conquesta de l'illa en temps de Pricles. Com que la terra assignada no li donava prou per viure, va haver de fundar una escola. 

Un fill de Neocles i germ d'Epicur va portar el mateix nom i va escriure un tractat sobre els filsofs epicuris, que s'ha perdut i fou autor tamb del lema o proverbi  sobre el qual va escriure un assaig  Plutarc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239845" title="Neolaos" nonfiltered="3095" processed="3092" dbindex="93165">
Neolaos (Neolaus, ) fou un militar selucida, germ dels strapes Mol de Mdia i Alexandre de Persis, que va ajudar als seus germans en la revolta dirigida per aquestos contra el rei selucida Antoc III el Gran.

Va dirigir l'ala esquerra de l'exrcit rebel a la batalla decisiva quan els revoltats foren derrotats. Va fugir a Persis i va matar a la seva mare i els fills de Mol i desprs de convncer a Alexandre de Persis de seguir el seu exemple, es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239846" title="Ratpenat bru de Gaskell" nonfiltered="3096" processed="3093" dbindex="93166">

El ratpenat bru de Gaskell (Hesperoptenus gaskelli) es troba a Indonsia i en perill d'extinci per la prdua progressiva del seu hbitat.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239847" title="Centro Cultural Andaluz y Artstico Manuel de Falla" nonfiltered="3097" processed="3094" dbindex="93167">
Centro Cultural Andaluz y Artstico Manuel de Falla es va fundar el 1986 i va inaugurar la seva primera seu social l any segent. L objectiu de l entitat s el manteniment dels vincles culturals i socials amb el poble andals, i la difusi de les expressions culturals andaluses a Catalunya.

L entitat ha organitzat una gran quantitat d activitats des de la seva fundaci: conferncies, exposicions, obres de teatre, concerts, cant coral, cante flamenc, dansa,
excursions, gastronomia, trobades culturals, etc. Els grups estables de l entitat han actuat, entre altres escenaris, a la Fira d'Abril de Catalunya, al Parc de Montjuc, al Sal de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, a certmens internacionals i als Jocs Olmpics de 1992, sota la direcci de Cristina Hoyos.

El Centro Cultural Manuel de Falla, grcies a les seves activitats formatives en diferents camps artstics, s ha convertit en el planter de diversos artistes joves que actualment treballen com a professionals a les millors companyies. Durant els ltims anys han patrocinat nous valors culturals del districte tant al festival flamenc a Nou Barris com en altres espais escnics de la ciutat. Finalment, cal destacar la participaci activa del Centro Cultural Manuel de Falla dins de la comissi per a la installaci en el Parc de la Guineueta d una esttua de Blas Infante. Tamb destaquen les diverses activitats de carcter social que ha portat a terme l entitat: concerts i actuacions a benefici de Sarajevo, collaboracions amb la Creu Roja, collaboracions amb collectius de treballadors, activitats benfiques de Nadal, etc.

El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web del Centro Cultural;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239850" title="Ne (desambiguaci)" nonfiltered="3098" processed="3095" dbindex="93169">




Qumica:

Ne, element qumic;

Onomstica:

Ne de Corint militar corinti ;

Ne de Messnia, governant de Messnia ;

Ne de Becia, dirigent militar i poltic beoci;

Ne de Tebes, dirigents teb;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239852" title="Ne de Corint" nonfiltered="3099" processed="3096" dbindex="93170">
Ne (Neon, ) fou un oficial corinti que va acompanyar a Timole de Siracusa en la seva expedici a Siclia i fou nomenat comandant de la ciutadella de Siracusa que li va entregar Dions el Jove.

En aquesta posici va resistir a Hicetes I de Siracusa i al general Mag, i fins i tot va aprofitar la seva absncia, quan van anar a Catana, per apoderar-se de l'important barri siracus de l'Acradina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239853" title="Ne de Messnia" nonfiltered="3100" processed="3097" dbindex="93171">
Ne (Neon, ) fill de Filides i germ de Trasbul,  fou un grec del govern de Messnia que fou acusat per l'atenenc Demstenes de haver entregat el seu pas als interessos del rei Filip II de Macednia.

Polibi, igual que fa amb altres que havien rebut la mateixa acusaci, elabor una vindicaci de la seva conducta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239854" title="Ne de Becia" nonfiltered="3101" processed="3098" dbindex="93172">
Ne (Neon, ) fou un dirigent militar i poltic beoci, partidari del Regne de Macednia a la regi durant el regnat d'Antgon III Dos.

Aquest rei va embarrancar a les costes de Becia amb la seva flota i Ne, que era hiparc en aquell moment, va anar a la zona amb la cavalleria i podia haver eliminat tot l'exrcit i flota pero en lloc d'aix els va ajudar a poder sortir i salpar amb seguretat. El beocis li van criticar el seu acte per es va guanyar el favor del rei i del seu successor Filip.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239855" title="Ratpenat bru de Nova Guinea" nonfiltered="3102" processed="3099" dbindex="93173">


El ratpenat bru de Nova Guinea (Philetor brachypterus) es troba a Brunei, Indonsia, Malisia, Nepal, Papua Nova Guinea i les Filipines.

Referncies.

 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239856" title="Societat Coral l'Ideal d'en Clav" nonfiltered="3103" processed="3100" dbindex="93174">
Societat Coral l'Ideal d'en Clav, s una societat coral fundada el 1930 al districte de Nou Barris i una de les que tenen ms presncia en la vida cultural d aquesta zona de la ciutat. Forma part de la Federaci de Cors de Clav. La presidenta s Nria Gaig i el mestre s Joan Casas i Pagerols.

Corria l any 1930 quan aquest grup es va constituir. Llavors, el terme Nou Barris no existia i els espais que actualment ocupa el districte eren, en realitat, un conjunt de
barriades acabades d aparixer on van sorgir diverses societats recreatives, esportives i culturals, com ara el Casinet de Vilapiscina, l'Ateneu Familiar Artstic i Cultural, o el Cor de l Ideal d en Clav, aquesta ltima una de les poques que encara existeixen i, per tant, testimoni nic de l esdevenir histric d aquests barris durant gaireb un segle.

Nascuda amb el nom d Agrupaci Verdunenca l Ideal d en Clav, l entitat va trobar rpidament un nombre important de veus desitjoses de participar en aquesta iniciativa cultural, que va fer la primera cantada sota la direcci del mestre Josep Donat el 7 de juny de 1930. Des de llavors, la societat s ha anat consolidant fins a arribar als nostres dies, en qu t un reconeixement molt elevat dins de l mbit del cant coral. No tan sols s una de les associacions ms veteranes del districte i de tota la ciutat, sin que tamb constitueix, avui en dia, una de les entitats de Nou Barris que ms treballa en favor de la difusi de la cultura, tant al districte com arreu de Catalunya. La seva participaci en nombrosos actes populars, com ara la Festa Major de Nou Barris i altres esdeveniments de carcter ldic i cultural, l han convertit, sens dubte, en un dels punts de referncia dins l mbit de la participaci a Nou Barris.

El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239858" title="Ne de Tebes" nonfiltered="3104" processed="3101" dbindex="93176">
Ne (Neon, ) fou un teb, probablement net del dirigent del mateix nom (vegeu Ne de Becia) de l'poca de Antgon III Dos.

Fou un dels principals dirigents tebans que van afavorir l'establiment de l'aliana entre Becia amb el Regne de Macednia, i com a conseqncia fou desprs exiliat quan les ciutats de la regi es van sotmetre als enviats romans Marci i Atili el 172 aC. Es va refugiar a Macednia a la cort de Perseu de Macednia, i va seguir la seva sort. El 168 aC desprs de Pidna, fou un dels tres companys de fugida del rei, per va acabar presoner i fou executat el 167 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239860" title="Neofr" nonfiltered="3105" processed="3102" dbindex="93177">
Neofr o Neof (Neophron o Neophon,  fou un escriptor trgic grec. Suides l'esmenta de les dues maneres i Digenes Laerci noms com Neophron i diu que era nadiu de Sici d'una poca desconeguda, per que s'ha pogut fixar al segle V aC.

A l'esclia de la Medea d'Eurpides hi consten alguns fragments i tamb unes lnees son reprodudes per Estobeu. 

Suides diu que va escriure 120 tragdies, tanmateix assegura que es va embolicar amb Callstenes d'Olint i fou executat per ordre d'Alexandre el Gran, per per altres indicacions que dona aix seria cronolgicament impossible ja que el situa al temps d'Eurpides que havia viscut molt abans d'Alexandre, i probablement fou una confusi amb Nearc, l'escriptor trgic que fou amic de Callstenes i va ser executat per Alexandre. Per tant sembla que l'poca d'Eurpides, al segle V aC, s la dataci correcta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239861" title="Ratpenat bru de Tickell" nonfiltered="3106" processed="3103" dbindex="93178">

El ratpenat bru de Tickell (Hesperoptenus tickelli) es troba a Butan, Cambodja, ndia, Birmnia, Nepal, Sri Lanka i Tailndia.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239862" title="Acta nica Europea" nonfiltered="3107" processed="3104" dbindex="93179">
L'Acta nica Europea, sovint anomenada senzillament Acta nica, s un tractat de reforma dels Tractats de Pars i Roma. Fou firmada a la ciutat de Luxemburg el 17 de febrer de 1986 i a la ciutat de La Haia el 28 de febrer del mateix any pels estats integrants de la Comunitat Europea (CE), entrant en vigor l'1 de juliol de 1987. 

Aquesta acta va contribuir de forma decissiva a la constituci de la Uni Europea (UE) cinc anys desprs. 

Orgens.
A la dcada del 1980 hi va haver un gran descontentament entre els estats membres de la Comunitat Europea (CE) per la falta d'entesa en la poltica comuna de lliure comer. Els lders poltics i empresarials desitjaven harmonitzar la legislaci entre els pasos, i per tal d'agilitzar tots els trmits es cre una comissi per analitzar i procedir a la creaci d'un mercat com a la CE, observant quines mesures caldria adoptar per a assolir aquest objectiu per part dels 12 estats membres.

En aquesta acta tamb es va presentar oficialment el concepte de la Cooperaci Poltica Europea, que va ser el precursor de la Poltica Exterior i Seguretat Comuna de la Uni Europea (UE). 

Principals punts establerts:
 Creaci d'un mercat com, que es va fer realitat l'1 de gener de 1993.
 creaci d'un sistema de cooperaci poltica europea en els camps de la investigaci, tecnologia, medi ambient, seguretat i defensa.
 millora de les estructures de decisi de la Comunitat Europea, prenent importncia l'enfortiment dels drets del Parlament Europeu.

Vegeu tamb.
Tractats de la Uni Europea;

Enllaos externs.
  Acta nica Europea;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239863" title="Nefit" nonfiltered="3108" processed="3105" dbindex="93180">
Nefit (Neophytus, )  fou un escriptor grec de Xipre.

Va escriure un tractat titulat , Neophyti Presbyteri Monachi et Inclusi, De Calamitatibus Cypri, sobre la usurpaci de l'illa per Isaac Comn i la seva derrota i empresonament per Ricard Cor de Lle i posterior venda de l'illa als llatins. 

Encara vivia al final del segle XII.  

Fou autor tamb d'altres obres: Orationes, Catena in Canticum, i altres sobre temes teolgics.

Un altre autor grec del mateix nom (Nefit) i poca desconeguda va escriure Definitiones, Divisiones Summariae totius Aristotelis Philosophiae i Epitome in Porphyrii quinque voces et in Aristotelis Organon. 

Encare un tercer escriptor de nom Nefit, distingit com Nefit Prodrom  (Neophytus Prodromenus, ), d'poca desconeguda, va escriure Demonstratio de Plantis, i algun altre tractat de qumica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239867" title="Carme Bazn i Lzaro" nonfiltered="3109" processed="3106" dbindex="93182">
Carme Bazn i Lzaro (Barcelona, 1944) s una mestra catalana. Filla d'aragonesos, el 1978 va arribar al CP Prncep de Viana I   un dels quatre centres en qu s havia dividit l antiga Escola Pegaso per tal de facilitar la complexa organitzaci de 1.200 alumnes i 62 mestres  amb la idea que l escola pblica era clau per democratitzar el pas. Va ocupar la direcci d'aquest centre durant vuit anys.

Del desenvolupament de la seva tasca pedaggica destaquen les seves aportacions a l ensenyament de les matemtiques i al tractament de la imatge i la informtica,
i el treball didctic L habitatge de Sant Andreu a travs del temps. A partir de l any 1988, arran de la trobada amb J. M. Serra i Mart, tinent d alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, la seva labor compromesa amb l escola pblica va prendre una nova dimensi, com ara la construcci d un nou gimns el 1992, la transformaci d un espai molt degradat en sala d actes  que s utilitzada per diferents entitats del barri  i la humanitzaci dels voltants del centre.

Va motivar el professorat a conixer i aplicar un projecte de competncia social amb l nim de preveure i solucionar conflictes entre els alumnes, i va promoure l ajut i el suport a totes les famlies autctones i immigrants que pateixen problemes d integraci per mitj de la creaci d un grup de relaci d ajuda i acompanyament de les famlies autctones envers les famlies immigrants. En la celebraci del vint aniversari del centre, el Departament d Educaci i el districte van permetre el canvi de nom de l escola per Pegaso. El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239869" title="Ratpenat bru fals" nonfiltered="3110" processed="3107" dbindex="93183">

El ratpenat bru fals (Hesperoptenus doriae) viu a Malisia i es troba amenaat per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239871" title="Pere Heredero i Mayol" nonfiltered="3111" processed="3108" dbindex="93185">
Pere Heredero i Mayol (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1936) s un empresari i comerciant catal. s el petit de sis germans. Els seus pares, l Eduard i la Carme, des de 1928 tiraven endavant el Petit Versailles com a negoci familiar, en el qual van collaborar tots els germans. Desprs de la guerra i obligat pel nou rgim, l establiment va canviar el nom pel de bar Versalles.

Amb la mort del pare el 1974, el Pere va assumir la responsabilitat de l establiment i el va convertir en un autntic local social des d on impuls iniciatives esportives,
cafs teatre o tertlies literries. Tant s aix que aquell any 1974 i davant de la possibilitat de tancament del bar, el barri es mobilitz amb els crits de Caixa,
no; Versalles, s.

Durant els anys de la transici democrtica, la labor social que el Pere realitzava en el seu bar va arribar fins al punt que ell mateix pactava amb el sereno del barri els recorreguts del grup de joves que sortien a fer pintades contra la dictadura per tal que el sereno no se ls trobs durant les rondes. Un altre bon exemple, i ja una tradici a Sant Andreu, s la celebraci de les avanades com a festa de Cap d Any anticipada perqu els amics que el dia 31 tenien compromisos familiars poguessin celebrar-ho junts. Fins a la seva jubilaci, el Versalles ha estat l exemple d una manera molt especial d entendre l activitat comercial. El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239872" title="Felicidad Gracia i Alconchel" nonfiltered="3112" processed="3109" dbindex="93186">
Felicidad Gracia i Alconchel (Barcelona, 1937) s una dirigent venal catalana. Va nixer al carrer de l Est del barri del Raval. El 1953, amb 16 anys, es va traslladar al barri de la Via Trajana. 

Va estudiar Peritatge Mercantil, per no va exercir, sin que va dedicar la seva vida laboral a treballar de modista.
Un any desprs de la seva arribada al barri, el 1954, es va constituir l Associaci de Vens de la Via Trajana. La Felicidad sempre ha estat estretament lligada a l associaci, b com a scia activa o b com a presidenta de la comunitat, impulsant i promovent un ample ventall d accions reivindicatives per aconseguir la millora de la
qualitat de vida dels habitants del barri. El 1991 va ser elegida vicepresidenta i, l any 1992, presidenta de l Associaci de Vens i Venes de la Via Trajana.

La seva implicaci i participaci activa en tots els projectes de millora del barri, tant en qualitat urbanstica com en cohesi social, han contribut a potenciar i dinamitzar la vida associativa de la Via Trajana. Actualment, l Associaci de Vens i Venes de Via Trajana forma part de la Coordinadora d'Entitats Eix Prim. El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239874" title="Ratpenat bru de Tomes" nonfiltered="3113" processed="3110" dbindex="93187">

El ratpenat bru de Tomes (Hesperoptenus tomesi) viu a Malisia.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239876" title="Jos Manuel Rodrguez Mndez" nonfiltered="3114" processed="3111" dbindex="93188">
Jos Manuel Rodrguez Mndez (La Caridad, Astries, 1945) s un mestre catal d'origen asturi. s diplomat en Magisteri i llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona.

Fou mestre i funcionari del Ministeri de Justcia d'Espanya al llarg dels anys 1968, 1969 i 1970. Posteriorment va exercir com a professor en diverses escoles pbliques de l rea metropolitana  Graduada San Pedro, de Monistrol de Montserrat, i Jacinto Verdaguer, de Cornell de Llobregat  i de la ciutat de Barcelona  Prncep de Viana I i Antoni Brusi . El mes de setembre de 1979 es va incorporar com a professor i membre de l'equip directiu del CEIP Catalnia, que es va inaugurar aquell mateix any. Ha estat director del CEIP Catalnia, per reeleccions consecutives, des del curs escolar 1979-1980 fins el curs 2004-2005.

Durant tots aquests anys ha destacat pel seu esfor i dedicaci en favor de la integraci de l alumnat estranger i d tnies minoritries mitjanant un programa pilot,
aplicat en collaboraci amb els Serveis Socials del districte de Sant Andreu, d utilitzaci dels recursos de l escola en l atenci preferent a les necessitats primries de les famlies d aquests alumnes. Tamb ha destacat com a actiu defensor dels hbits i les actituds cviques i ha collaborat en la cohesi social del barri, generant una cultura de participaci de la comunitat educativa i del venat en tota mena de celebracions, esdeveniments i actes promoguts pel centre. El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239877" title="Pilota d'Or 2006" nonfiltered="3115" processed="3112" dbindex="93189">
La Pilota d'Or 2006 va recompensar el 27 de novembre de 2006 a Fabio Cannavaro com a millor futbolista del mn, segons la revista France Football.

 Classificaci completa .

Els altres jugadors no van obtenir cap punt

 Llista dels 50 nominats .


Vegeu tamb.
Pilota d'Or;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239878" title="Ratpenat camallarg" nonfiltered="3116" processed="3113" dbindex="93190">

El ratpenat camallarg (Macrophyllum macrophyllum) s una espcie animal prpia de Sud-Amrica i Amrica Central.
Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239882" title="Aldees Infantils SOS" nonfiltered="3117" processed="3114" dbindex="93192">
Aldees Infantils SOS s una organitzaci sense nim de lucre d'ajuda a la infncia, de carcter privat i mbit mundial interconfesional i independent de tota orientaci poltica, que es dedica a l atenci a nens i adolescents en situaci de risc social i de desempar, a travs de llars  de Sant Feliu de Codines, residncies per a menors i pisos assistits i d alta autonomia per a majors d'edat i tamb atenci a menors normalitzats en horari extraescolar a travs del Centre Obert de Sant Adri de Bess. Foren fundades a nivell europeu el 1949, per el primer centre a Espanya el fund el 1967 Montserrat Andreu Batll a Sant Feliu de Codines, per no fou reconeguda legalment com a associaci fins el 1981.

s membre de la UNESCO i amb un assessor permanent al Consell Econmic i Social de la ONU. El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Estructura .
Mantenen 449 Aldees i 1249 Dispositius SOS que acullen 200.000 nens i joves a 132 pasos. A Espanya hi ha 8 Aldees Infantils SOS: Barcelona, Pontevedra, Madrid, Granada, Conca, Saragossa, Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. Per a joves hi ha Residncies i pisos.

 Objectius .
El seu objectiu s oferir als nens una famlia, una llar estable i una formaci slida per a aconseguir una vida autnoma. Adopta un model familiar de carcter universal, el contingut del qual est definit per les caracterstiques socials i culturals prpies de cada pas. Per tant pretenen integrar social i familiarment als nens que els sn confiats de forma efica i positiva, impulsant la seva autonomia i emancipaci, en igualtat de drets i obligacions que la resta de joves, aconseguint que siguin i se sentin ciutadans vlids per a la societat.

 Enllaos externs .
 Web d'Aldeas Infantiles SOS;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239883" title="Ratpenat canyella" nonfiltered="3118" processed="3115" dbindex="93193">

El ratpenat canyella (Myotis fortidens) s una espcie prpia de Guatemala i Mxic.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239891" title="Ratpenat cuacurt d'Allen" nonfiltered="3119" processed="3116" dbindex="93195">

El ratpenat cuacurt d'Allen (Carollia castanea) s una espcie de Sud-Amrica i Amrica Central. 

Referncies.

 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239894" title="Joan De Giorgio Vitelli i Simon" nonfiltered="3120" processed="3117" dbindex="93197">
Joan de Giorgio Vitelli i Simon (l'Alguer 1870 - Roma? 1916) fou un escriptor i advocat alguers, un dels principals exponents de la Renaixena a l'Alguer. El 1892 es llicenci en dret i treball per al Ministeri de l'Interior d'Itlia, qui el nomen el 1913 prefecte a Ravenna.

El 1887 contribu a facilitar els estudis d'Eduard Toda i Gell als arxius algueresos. Ha escrit nombroses poesies en catal i tradu al catal els poetes italians Dante Alighieri, Giacomo Leopardi i Giosu Carducci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239896" title="Ratpenat cuacurt de Hahn" nonfiltered="3121" processed="3118" dbindex="93198">

El ratpenat cuacurt de Hahn (Carollia subrufa) s una espcie prpia de El Salvador, Guatemala, Honduras, Mxic i Nicaragua.

Referncies.



 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239898" title="Pallasso" nonfiltered="3122" processed="3119" dbindex="93200">

Un pallasso s una persona que es dedica professionalment a fer riure els altres mitjanant les bromes i els acudits. Es diferencia de l'humorista, que basa el riure en els jocs verbals, perqu el pallasso est associat a un aspecte extravagant, ple de colors i exageracions i les seves actuacions inclouen gestos, interaccions amb el pblic i referncies al circ, on va nixer.

El pallasso prototpic porta la cara plena de maquillatge blanc, amb un gran nas vermell a joc amb els sabatots. Duu perruca, un gran somriure dibuixat i la roba plena de pedaos i butxaques, d'on treu artilugis per divertir la gent, especialment els nens. Com a habilitats complementries sol saber tocar un instrument (com la trompeta), fer figures amb globus, fer equilibris i torsions.

L'humor del pallasso s l'anomenat blanc, basat en caigudes, en acudits senzills i en el mim. El seu origen histric est en el clown o gracis del teatre i els bufons medievals.

Pallassos clebres.
Tortell Poltrona;
Charlie Rivel;
Germans Tonetti;
Joker, el dolent de Batman;
Krusty, dels Simpsons;
Ronald McDonald, de la cadena de menjar rpid homnima;
Gaby, Fof i Miliki;
Bim Bom, de Rssia;
Buffo;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239899" title="Antoni Ballero de Cndia" nonfiltered="3123" processed="3120" dbindex="93201">
Antoni Ballero de Cndia (l'Alguer 1927) s un poeta i advocat alguers, que el 1950 va ressuscitar la societat la Palmavera. La seva producci potica s escrita gaireb tota en catal, amb temtica i mtrica variades, i que reflecteix la seva preocupaci per escriure en un catal normatiu, cosa que l'ha convertit en un dels capdavanters a l'Alguer, del corrent literari que proposa la integraci en la tradici cultural catalana. 

 Obres .
 Msica de serenades (1951);
 Vida (1951) ;
 Alghero, Cara de roses (1961) ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239901" title="Rafael Sari" nonfiltered="3124" processed="3121" dbindex="93202">
Rafael Sari (l'Alguer 1904 - 1978) fou un escriptor alguers. Treball com a mestre d'escola elemental i com a director de l'arxiu histric de l'Alguer. Des del 1929 public articles i poesies en alguers a nombrosos diaris i revistes amb articles i poesies i obtingu diversos premis. La seva obra potica s intimista i encara no ha estat recollida ni publicada, per s un autor molt popular a l'Alguer grcies a que algunes composicions seves han estat musicades. Tamb fou fundador i primer secretari del Centre d'Estudis Algueresos, amb Rafael Catardi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239902" title="Morfologia" nonfiltered="3125" processed="3122" dbindex="93203">


 Morfologia (general), l'estudi de les formes de les coses en general.
 Morfologia (lingstica), l'estudi de l'estructura i el contingut de les formes dels mots.
 Morfologia (biologia), l'estudi de la forma d'un organisme o d'una part d'un organisme.
 Morfologia (astronomia), la forma d'un objecte astronmic, com ara les nebuloses, les galxies i altres objectes extensos. ;
 Morfologia (arquitectura), l'estudi de l'estructura i forma dels edificis.
 Morfologia (metallrgia), l'estudi de la microestructura dels metalls.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239904" title="Pilota d'Or 2005" nonfiltered="3126" processed="3123" dbindex="93204">
La Pilota d'Or 2005 va recompensar el 28 de novembre de 2005 a Ronaldinho com a millor futbolista del mn, segons la revista France Football.

 Classificaci completa .
Ronaldinho : 225 Punts;
Frank Lampard : 148 Punts;
Steven Gerrard : 142 Punts;
Thierry Henry : 41 Punts;
Andrii Xevtxenko : 33 Punts;
Paolo Maldini : 23 Punts;
Adriano : 22 Punts;
Zlatan Ibrahimovic : 21 Punts;
Kak : 19 Punts;
Samuel Eto'o : 18 Punts;
John Terry : 18 Punts;
Juninho : 15 Punts;
Claude Makll : 8 Punts;
Michael Ballack : 7 Punts;
Petr Cech : 7 Punts;
Didier Drogba : 7 Punts;
Juan Roman Riquelme : 7 Punts;
Zinedine Zidane : 5 Punts;
Gianluigi Buffon : 4 Punts;
Jamie Carragher : 3 Punts;
Cristiano Ronaldo : 3 Punts;
Michael Essien : 2 Punts;
Luis Garcia : 1 Punt;
Pavel Nedved : 1 Punt;
Els altres jugadors no van obtenir cap punt

 Llista dels 50 nominats .


Vegeu tamb.
Pilota d'Or;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239906" title="Coral Canticrum" nonfiltered="3127" processed="3124" dbindex="93205">


Coral Canticorum s una societat coral fundada el 1979 en el barri de la Guineueta de Barcelona per Constant Sotelo i Paradela (director), Juli Marco i Abellan i Carles Mata i Fierro. En l actualitat est integrada per 52 cantaires. Ha estat guardonada amb la Medalla d'Honor de Barcelona de 2003, el premi Nou Barris de 2006 i el Premi Francesc Layret de 2007. s membre de la Federaci Catalana d'Entitats Corals des de 1980 i ha participat activament amb la seva Delegaci del Barcelons: Jornades Internacionals de Cant Coral, Cicle de Concerts del Maig Coral i Trobades al Barri Gtic per les Festes de la Merc.

Ha realitzat concerts al Palau de la Msica Catalana i l Auditori de Barcelona (amb motiu de la graduaci dels alumnes de l IQS), al Sal Sant Jordi del Palau de la Generalitat, al Sal de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, a la Catedral de Barcelona, a l'esglsia de Santa Maria del Mar, a l'esglsia de Santa Maria del Pi, a l'esglsia de la Merc, etc. Tamb ha actuat arreu de Catalunya (Alcanar, Arbcies, Balaguer, Cabestany, Linyola, Navs, Perpiny, Reus, Sabadell, Salses, Trrega, etc.), a Espanya (Conca, Ejea de los Caballeros, scar, Madrid, Said, Zumarraga, etc.) i a l estranger (Andorra, Castras, Klagenfurt, Mariazell, Praga, Salzburg, Viena, etc.)

Collabora assduament en els actes culturals que organitzen el Districte de Nou Barris, el Centre cultural Els Propis, l Agrupaci sardanista l'Ideal d'en Clav i l Associaci de Vens de la Guineueta. Des de 1984 organitza anualment la popular Trobada de Corals a la Guineueta. Darrerament la Trobada forma part del programa de la Festa Major de Nou Barris. Tamb organitza en el barri els seus tradicionals concerts de Nadal i de Fi de Curs.

 Enllaos externs .
 Web de la Coral Canticrum;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239913" title="Centre de Recursos Pedaggics Maria Montessori" nonfiltered="3128" processed="3125" dbindex="93206">
Centre de Recursos Pedaggics Maria Montessori s un centre creat a l'Alguer mitjanant un conveni signat el 1993 entre mnium Cultural i la universitat de Ssser i que t com a objectiu promoure accions de formaci del professorat, cursos de llengua i crear materials didctics en el registre propi del catal de l'Alguer, editant tots els texts que afavoreixin la difusi del catal, sota la tutela de la ctedra de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Ssser. 

Des del 1993 organitza una Escola d'Estiu per a Mestres. Tamb ha dut a terme el projecte Palomba d'ensenyament de l'alguers. Edita la revista infantil mensual Mataresies i des del 1999 s la seu del punt de suport que la Universitat Oberta de Catalunya t a l'Alguer. 

 Enllaos externs .
 Web del Centre de Recursos Maria Montessori;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239915" title="Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu" nonfiltered="3129" processed="3126" dbindex="93207">
Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu s una associaci  fundada el 1982 a Sant Andreu de Palomar (Barcelona), amb l objectiu de participar i fer participar tothom en la festa major i altres esdeveniments culturals que s organitzen tant a Sant Andreu com a d altres indrets.  L entitat est formada en l actualitat per aproximadament 140 persones, entre adults, joves i infants una gran part de les quals participa activament en els tres grups: trabucaires, geganters i grallers.  Organitzen per la Festa Major de Sant Andreu, l'Esclat Andreuenc, la Despertada, les Matinades i el Cercavila. Tamb han actuat a Ma, Vilafranca de Conflent, Tquio, Yokohama i a les campanades de Cap d'Any de TV3 de 2003.

Sn molt vinculats a la Coordinadora de Geganters de Barcelona i a l Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya. El 2003 van rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web de la Germandat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239917" title="Obra Cultural de l'Alguer" nonfiltered="3130" processed="3127" dbindex="93208">
Obra Cultural de l'Alguer (OCA) s una entitat sense nim de lucre creada el 1985 a l'Alguer que t com a finalitat fonamental promocionar la cultura algueresa i sobretot la peculiaritat lingstica. Promou la funci cultural de la colletivitat catalana de l'Alguer, dins un quadre de programaci socio-poltico-econmica, a l'esfera mediterrnia en general, privilegiant les relacions entre les nacionalitats emergents i en particular les relacions entre l'Alguer i la resta de Pasos Catalans.

 Organitzaci .
L' OCA s costituida en diverses seccions en proporci de les disponibilats. Cada secci t un responsable amb un ampla autonomia operativa en l'mbit dels programes de l'Estatut, i ha de donar comptes al Directiu. Organitza convenis i debats, com: Dia de la cultura, encontres amb autors de llibres; organitza cada dos anys el Premi Josep Sanna per tesis de lurea i obres indites, sobre el seu territori, la histria, la llengua i tot all que s la cultura algueresa, en col.laboraci amb l'Escola d'Alguers Pascual Scanu. Ta,b organitza cada any el premi de poesia i prosa Rafael Sari, el Premi Una can per l Alguer, el Premi fotogrfic L Alguer, la gent, el territori.

Des del 1988 ha promocionat una Biblioteca Catalana, que rep suport del govern regional de Sardenya i algunes donacions de la Generalitat de Catalunya. Edita publicacions en catal, collabora amb peridics i amb altres organismes de formaci i instituts de recerca, Universitats i altres associacions culturals, organitza representacions amb el Grup Teatral "El Tel", espectacles musicals de canons, i lriques alguereses. Cura el servei de assistncia i traducci a les escoles de l'Alguer i als estudiants universitaris i disposa del servei lingstic de traducci per a tots els algueresos.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Obra Cultural de l'Alguer;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239919" title="Ratpenat cuacurt de Seba" nonfiltered="3131" processed="3128" dbindex="93209">

El ratpenat cuacurt de Seba (Carollia perspicillata) s una espcie prpia de Sud-Amrica i Amrica Central.

Referncies.



 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239923" title="Ratpenat cuacurt seds" nonfiltered="3132" processed="3129" dbindex="93210">

El ratpenat cuacuart seds (Carollia brevicauda) s una espcie prpia de Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Panam, Per, Surinam i Veneuela.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239927" title="Antoni Lofrasso" nonfiltered="3133" processed="3130" dbindex="93212">
Antoni Lofrasso (l'Alguer, 1520 - Cller 1595) fou un militar alguers i escriptor en castell. Pertanyia a l'estament militar. Va viure un temps a Barcelona, desprs d'uns quants mesos de pres per motius que es desconeixen, public dos llibres en castell, ambds amb inters histric, Los mil y doscientos consejos y avisos discretos (1571) que cont consells sobre diverses professions i feines i una descripci de la batalla de Lepant, en la qual potser hi va prendre part, i la novella pastoral Diez libros de la Fortuna de Amor (1573) on dna una descripci de l'illa de Sardenya i de la vida de l'alta societat barcelonina. Aquesta obra fou citada sovint per Miguel de Cervantes en les seves obres. Tamb va escriure dues poesies en catal i dues en sard.

 Obres .
 Los mil y doscientos consejos y avisos discretos (1571);
 Diez libros de la Fortuna de Amor (1573);

 Vegeu tamb .
 Literatura sarda;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239928" title="Institucions de la Uni Europea" nonfiltered="3134" processed="3131" dbindex="93213">


Les Institucions de la Uni Europea (UE) sn els organismes poltics i institucions en els quals els estats membres deleguen part dels seus poders i sobirania. Amb aix es busca que determinades decisions i actuacions institucionals provinguin d'rgans de carcter supranacional, la voluntat del qual s'aplica en el conjunt d'estats membre, desapoderant aix als rgans propis de cada pas. 

Com qualsevol Estat la UE disposa d'un parlament, un poder executiu i independent, que estan protegits i complementats per altres institucions. 

Els tractats de la Uni Europea sn els que creen les institucions i en elles es basen totes les activitats de la UE. Actualment els tractats que defineixen l'estructura institucional sn el Tractat de Roma, pel qual es va crear la Comunitat Econmica Europea (CEE) l'any 1958, i el Tractat de Maastricht de l'any 1992. 

El Tractat de Reforma, segons la proposta la Presidncia alemanya del Consell de la Uni Europea s el que ha de substituir a la fallida Constituci Europea. El nou tractat haur d'estar llest per a la cimera que se celebrar el 18 d'octubre de 2007, amb la intenci que sigui signat pels lideris nacionals abans que finalitzi l'any, i iniciar seguidament el seu procs de ratificaci per cada estat membre.

Institucions. 
En la presa de decisions dins de la Uni Europea (UE) hi intervenen principalment quatre institucions:
 Parlament Europeu (PE), escollit de forma democrtica pels ciutadans de la Uni, s l'assemblea parlamentria i nic parlament plurinacional escollit per sufragi universal directe al mn. Encara que intenta aparentar ser un valus i democrtic rgan de la UE en realitat sol s consultiu. ;

Consell de la Uni Europea (CUE), abans anomenat Consell de Ministres, s el principal rgan legislatiu i de presa de decisions en el si de la UE. Representa als Governs dels Estats membres. ;
 
Comissi Europea (CE), instituci polticament independent que representa i defensa els interessos de la Uni en el seu conjunt, proposa la legislaci, poltiques i programes d'acci i s responsable d'aplicar les decisions del Parlament i el Consell de la Uni. En principi la Comissi proposa les noves lleis de la Uni per sn el Parlament i el Consell els quals les adopten. ;

Consell Europeu (no confondre amb el Consell de l'Uni Europea), format pels Caps d'Estat o de Govern dels Estats membres. ;

Altres institucions: 
Tribunal de Justcia de la Uni Europea (TJUE), garanteix el compliment de les lleis de la Uni, i a ell estan supeditats els poders judicials dels Estats membres. ;

Tribunal de Comptes Europeu (TCE), efectua el control de la legalitat i la regularitat de la gesti del pressupost de la UE. ;

Les normes i procediments que les institucions han de seguir s'estableixen en els tractats, negociats pels representants en el Consell i ratificats pels parlaments de cada estat. 

rgans. 
Els rgans s'ocupen d'mbits especialitzats. 
 Defensor del Poble Europeu, defensa als ciutadans i empreses de la UE en relaci al mal funcionament de les institucions o dels organismes comunitaris.

Supervisor Europeu de Protecci de Dades (SEPD), garanteix que les institucions i organismes de la UE respectin el dret de les persones a la intimitat en el tractament de les seves dades personals. ;

rgans financers. 
Banc Central Europeu (BCE), s responsable de la poltica monetria europea. s el banc central de la moneda nica europea, l'euro (). ;

Banc Europeu d'Inversions (BEI), t per missi contribuir al desenvolupament equilibrat del territori comunitari a travs de la integraci econmica i la cohesi social.

Fons Europeu d'Inversions (FEI), facilita garanties i fons de capital de risc com ajuda a les petites i mitjanes empreses (Pime).

rgans consultius. 
Comit Econmic i Social Europeu (CESE), representa els interessos dels diferents grups econmics i socials d'Europa.

Comit de les Regions (CDR), representa a les autoritats regionals i locals. ;

rgans interinstitucionals. 
Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees (DOUE), publica, imprimeix i distribux informaci sobre la UE i les seves activitats.

Oficina Europea de Selecci de Personal (OESP), contracta al personal de les institucions de la UE i altres organismes. ;

rgans descentralitzats.

Agncies. 
Existeixen 23 agncies comunitries encarregades de tasques especfiques de tipus tcnic, cientfic o de gesti dintre de l'mbit comunitari. 

Aquestes agncies no estaven previstes en els tractats europeus: cadascuna s'ha creat mitjanant un acte legislatiu i no totes possexen el terme "agncia" en el seu ttol oficial, rebent indistintament el nom d'autoritat, centre, institut, oficina o fundaci. 

Poltica Exterior i de Seguretat Comuna.
Agncia Europea de Defensa;
Institut d'Estudis de Seguretat de la Uni Europea, Contribueix a crear una cultura europea comuna de seguretat i promou el debat estratgic. ;
Centre de Satllits de la Uni Europea ;

Cooperaci Policial i Judicial.
Sn organismes creats per a ajudar als Estats membres a cooperar en la lluita contra el crim internacional organitzat. Aquestes agncies desenvolupen tasques en el context del dileg, l'assistncia i la cooperaci entre policies, duanes, serveis d'immigraci i ministeris de justcia dels Estats membres. 

Europol, s'encarrega de facilitar les operacions de lluita contra la criminalitat en el si de la Uni. ;
Eurojust, estableix el refor de la cooperaci judicial entre els Estats membres. ;
Escola Europea de Policia, fomenta la cooperaci transfonterera en la lluita contra la delinqncia, el manteniment de la seguretat pblica i la llei i l'ordre. ;

Enllaos externs.
  Guia de contactes per instituci, rgan o agncia de la UE ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239929" title="Ratpenat cuallarg d'Ansorge" nonfiltered="3135" processed="3132" dbindex="93214">

El ratpenat cuallarg d'Ansorge (Chaerephon ansorgei) es pot trobar a Angola, el Camerun, la Repblica Democrtica del Congo, Etipia, Nigria, Sud-frica, el Sudan i Zimbabwe.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239930" title="Gran Premi de Sud-frica del 1967" nonfiltered="3136" processed="3133" dbindex="93215">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1967, disputat al circuit d' Kyalami  el 2 de gener del 1967.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:  Jack Brabham   1: 28. 3;
 Volta  rpida:  Denny Hulme   1: 29. 9;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239933" title="IES Vila de Grcia" nonfiltered="3137" processed="3134" dbindex="93217">
IES Vila de Grcia s un institut d'ensenyament secundari de Barcelona inaugurat el curs 1992-1993 per a aplegar els alumnes excedentaris en altres centres d'ensenyament secundari del barri de Grcia, tot i que des del curs 1986-1987, amb el nom de Extensi nm. 1 de La Sedeta, ja s'impartien classes en uns barracons situats al carrer Secretari Coloma. s un centre petit. Hi estudien uns 300 alumnes i el Claustre est format per 36 professors i professores.

Hi ha cursos d'ensenyament secundari obligatori i de batxillerat. El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona en reconeixement a la tasca de pares, mares i professors en defensa de l'escola pblica.

 Enllaos externs .
 Web de l'IES Vila de Grcia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239934" title="Aristenet de Dimes" nonfiltered="3138" processed="3135" dbindex="93218">
Aristenet de Dimes (Aristaenetus, Aristanetos ) fou un general aqueu nadiu de Dymae.

Fou el general que va dirigir l'ala dreta a la batalla de Mantinea del 207 aC. L'esmenta Polibi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239942" title="Ratpenat cuallarg d'orelles amples" nonfiltered="3139" processed="3136" dbindex="93219">

El ratpenat cuallarg d'orelles amples (Eumops bonariensis) s una espcie prpia de Sud-Amrica i Amrica Central.

Referncies.



 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239943" title="Aristander" nonfiltered="3140" processed="3137" dbindex="93220">
Aristander (Arstandros ) fou l'herald i endev ms fams d'Alexandre el Gran.

Va sobreviure al seu rei. Va escriure amb tota probabilitat un llibre sobre diversos prodigis que s esmentat per Plini el Vell (H. N. xvii. 25. s. 38 ; Elenchus, lib. viii. x. xiv. xv. xviii.) i Lluci (Philopat. c. 21).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239944" title="Renault F1" nonfiltered="3141" processed="3138" dbindex="93221">


Renault F1 es el nom de l'escuderia de Frmula 1 del fabricant de cotxes Renault.
T la seu a Enstone, Oxfordshire, Regne Unit. 


 Histria .

Renault competeix des de finals dels anys 1970 i desprs d'uns anys apartada de la F1 va tornar a la competici a la temporada 2002, comprant l'equip Benetton.

 Palmars a la F1 des del seu retorn .

 2002: 4, 23 punts.
 2003: 4, 88 punts.
 2004: 3, 105 punts.
 2005: Campi, 191 punts.
 2006: Campi, 206 punts.
 2007: 3, 51 punts.

 A la F1 .

 Debut:  Gran Premi de Gran Bretanya del 1977;

Resultats a finals de la temporada 2007

 Curses disputades:  231 ;

 Victries: 33 ;

 Pole positions: 49 ;

 Voltes Rpides: 24 ;

 Campionats del mn de pilots: 2 ( 2005 i 2006 ) ;

 Campionats del mn de constructors: 2 ( 2005 i 2006 ) ;

 Ultima pos. al mundial (2007):  3 (amb 51 punts).



 Enllaos externs .


Pgina oficial de Renault F1;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239949" title="Ratpenat cuallarg d'Underwood" nonfiltered="3142" processed="3139" dbindex="93223">

El ratpenat cuallarg d'Underwood (Eumops underwoodi) es pot trobar a Belize, El Salvador, Honduras, Nicaragua i els Estats Units.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239953" title="Tour de Frana de 1955" nonfiltered="3143" processed="3140" dbindex="93225">


El Tour de Frana 1955 servir per a qu Louison Bobet aconsegueixi el seu tercer Tour de Frana consecutiu i iguali d'aquesta manera Philippe Thys com a ciclistes amb ms edicions guanyades.

Miquel Poblet es converteix en el primer catal en vestir el maillot groc del Tour de Frana.

Prendran la sortida 13 formacions de 10 corredors cadascuna a Le Havre. Cap d'elles arribar amb tots els corredors al final de la cursa. 

Aquesta edici t com a principal novetat tcnica la introducci de la photo-finish per ajudar a decidir el guanyador de les etapes. 

Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci de la Regularitat.


Classificaci per equips.


 Etapes .


Enllaos externs.
1955. Histria del Tour de Frana ;
1955. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239955" title="Arstees de Xipre" nonfiltered="3144" processed="3141" dbindex="93226">
Arstees (Aristeas, ) fou un militar nadiu de Xipre al servei de Ptolemeu II Filadelf d'Egipte.

Ptolemeu el va enviar a Jerusalem per obtenir una copia de la llei jueva; el gran sacerdot Eleazar el va rebre i li va donar el que demanava, una copia del Pentteuc que seria traduida per setenta dos ancians, sis de cada tribu; aquestas traductors van anar a Egipte on es van allotjar a Paros i van fer la traducci en 72 dies, que fou coneguda pel Septuagint . Aquesta versi dels fets sembla estar basada en una falsificaci feta per un monjo grec ja que el septuagint hauria estat traduit durant el regnat de Ptolemeu I Ster, vers 298 aC.

Vegeu carta d'Arstees





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239957" title="Ratpenat cuallarg de Bemmelin" nonfiltered="3145" processed="3142" dbindex="93227">

El ratpenat cuallarg de Bemmelin (Chaerephon bemmeleni) s una espcie africana, concretament de Burkina Faso, Camerun, la Repblica Centreafricana, el Txad, la Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Etipia, Guinea, Guinea Bissau, Kenya, Libria, Mali, Nigria, Rwanda, el Senegal, Sierra Leone, el Sudan, Tanznia i Uganda.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239959" title="Malik Allen" nonfiltered="3146" processed="3143" dbindex="93229">

Malik Omar Allen (nascut el 27 de juny de 1978 a Willingboro, New Jersey) s un jugador de bsquet que milita als New Jersey Nets de l'NBA.

 Carrera .

Universitat. 

Procedent de l'Institut Shawnee a Medford, New Jersey (on va guanyar dos campionats estatals), Allen va disputar quatre anys a la Universitat de Villanova, amb una mitjana de 9 punts i 5.7 rebots amb un 51.6% en tirs de camp en 125 partits, 93 d'ells com a titular. En cada una de les tres temporades, els seus termes mitjans d'anotacions i rebots van millorar respecte als de la campanya anterior. En el seu any snior va ser anomenat en el segon millor quintet de la Big East Conference anotant 14,2 punts, agafant 7.4 rebots i fent 1,88 taps per partit. Allen s un dels 22 jugadors a la histria dels Wildcats en anotar ms de 1.000 punts i agafar ms de 500 rebots desprs de finalitzar la seva carrera universitria amb 1.131 punts i 708 rebots.

Lligues menors i NBA.

Ja que no el van escollir al draft, Allen es va haver de buscar la vida a la ABA jugant amb els San Diego WildFire i a la International Basketball League amb el Trenton la emporada 2000-01.

Miami Heat el va fitxar com agent lliure la temporada 2001-02, jugant 12 partits i perdent-se'n 35 per culpa d'una lesi. En la seva segona temporada amb els Heat va disputar 80 partits, 73 d'ells com a titular, amb una mitjana de 9.6 punts i 5.3 rebots per nit en 29 minuts de joc. Desprs de tres temporades i mitja amb els Heat, va ser traspassat als Charlotte Bobcats el 24 de febrer de 2005 a canvi de Steve Smith.

L'estiu de 2005 va firmar com agent lliure amb els Chicago Bulls, on ha jugat les dues ltimes temporades amb una mitjana de gaireb 5 punts i 3 rebots per nit. El 2007 s traspassat als New Jersey Nets.

 Trivia .

 s el fill de Tracey Allen;
 Va conixer a la seva esposa Kara (Saylor) a Villanova i es van casar el 16 de juny de 2005 a Philadelphia.
 Es va llicenciar en comunicacions a Villanova.
 Li agrada escoltar msica i llegir en el seu temps lliure.
 El seu restaurant preferit s el Cheesecake Factory.
 Els seus equips preferits de futbol americ sn Philadelphia Eagles i San Francisco 49ers.
 La seva pellcula preferida s Sospitosos Habituals.

 Enllaos externs .
Fitxa de Malik Allen a NBA.com













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239960" title="Ratpenat cuallarg de Bonda" nonfiltered="3147" processed="3144" dbindex="93230">

El ratpenat cuallarg de Bonda (Molossus bondae) s una espcie prpia de Sud-Amrica i d'Amrica Central.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239963" title="Ratpenat cuallarg de Chapin" nonfiltered="3148" processed="3145" dbindex="93232">

El ratpenat cuallarg de Chapin (Chaerephon chapini) es troba a la Repblica Democrtica del Congo, Etipia, Ghana, Kenya i Uganda.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239965" title="RapidShare" nonfiltered="3149" processed="3146" dbindex="93234">
RapidShare s una empresa d'origen alemany, tot i que ara radica a Sussa, que opera principalment a internet. RapidShare ofereix un sistema senzill i accessible d'allotjament i distribuci d'arxius a travs d'internet.

Vegeu tamb.
 Allotjament instantani;
 Comparaci d'allotjaments d'un sol clic;

Enllaos externs.
rapidshare.de ;
rapidshare.com ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239966" title="Aristides de Tebes" nonfiltered="3150" processed="3147" dbindex="93235">
Aristides de Tebes  (Aristeides, ) fou un destacat pintor grec, fill d'Aristdem. Els seus mestre foren Euxnides i el seu germ Nicomac. Va florir vers el 360 aC a 330 aC. Plini el descriu amb aquestes paraules: "Is omnium primus animum pinxit et sensus hominum expressit, quae vocant Graeci, item perturbationes". 

La seva millor pintura s una nena acostant-se a la seva mare mortalment ferida que treu sang en lloc de llet pel pit. Alexandre el Gran va portar aquesta pintura a Pella (Macednia). Un altre pintura genial fou un suplicant que sembla que parli realment. Plini el Vell esmenta altres pintures entre les quals un Iris inacabat. Va pintar per Mnas d'Elea una batalla contra els perses amb un centenar de figures. tal de Prgam va pagar cent talents per una de les seves pintures (desprs de mort el pintor); Tambe el rei de Prgam va comprar a Mummi una pintura de Baccus per sis-cents mil sestercis, pero quan Mummi es va assabentar del seu valor va refusar la venda i la va portar a Roma al temple de Ceres.

Va deixar dos fills: Niceros i Arist que tamb foren pintors. Un deixeble seus port tamb el nom d'Aristides.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239971" title="Els Fills de la Terra" nonfiltered="3151" processed="3148" dbindex="93236">
Els fills de la Terra s una saga de novelles ambientades a la prehistria escrites per Jean M. Auel.  Est previst que siguin sis llibres, dels quals de moment n'han aparegut cinc al mercat. La saga explica la histria d'Ayla, una dona cromany que passa la seva infantesa entre neandertals i visita diverses cultures paleoltiques. Tamb s una histria d'amor amb l'aventurer Jondalar. L'estil senzill juntament amb l'abundant documentaci han fet que la srie fos un gran xit.

L'argument.

El clan de l's de les cavernes: Ayla s separada de la seva famlia per un terratrmol i s adoptada per una altra espcie. La seva vida no ser fcil, ja que es tracta d'una societat on impera el masclisme. Aprn els secrets de la medicina natural, a expressar-se per signes i s estimada pels seus pares adoptius. El fill del cap l'odia i busca desafiar-la perqu trenqui els tabs socials, per aconseguir que el clan la rebutgi. Ella, per, es va enfortint amb les proves i es guanya el respecte general. T un fill, a qui ha d'abandonar al final del llibre quan fuig a la recerca dels "altres", la seva espcie;

La vall dels cavalls: El llibre comena explicant la vida parallea d'Ayla a una vall deserta, on domestica els primers animals i aprn tcniques avanades de supervivncia, i de Jondalar, un home que viatja amb el seu germ per Europa fins que aquest mor. Ayla i Jondalar es troben a la vall, on s'enamoren. Comena el xoc cultural entre els dos, sembrat en els prejudicis;

Els caadors de mamuts: Jondalar y Ayla van a una comunitat humana, els Mamutoi, on s'han d'enfrontar al rebuig que causa la criana d'Ayla. All sorgeix un rival, Ranec, que lluita per l'amor d'Ayla.  Descobreixen diferents maneres de relacionar-se entre les persones i afloren les inseguretats de Jondalar, que gaireb perd la seva estimada per no acceptar com s i per la gelosia. Finalment decideixen tornar a casa de Jondalar;

Les planes del trnsit: Jindalar i Ayla fan un llarg viatge ple de perills (s l'poca de la glaciaci de Wrm i la natura s fora alvatge. Coneixen diverses tribus, cadascuna amb els seus costums, inclosa un matriarcat ferotge que resulta l'anvers de la societat dels "caps plans" on es va criar Ayla. Ella dna mostres de la seva empatia, que la porta a voler ajudar el prosme malgrat el possible risc per a ella;

El refugi de pedra: A la llar de Jondalar les coses no sn tampoc fcils, ja que no accepten a Ayla per ser diferent. All es retroben amb un antic amor de Jondalar, que introdueix Ayla en els poders de la mgia del mn espiritual. Grcies al seu domini de la medicina, acaba sent acollida i es casen ("lliguen el nus". Neix la seva primera filla, Jonayla. ;

Temes.
El tema que plana sobre totes les novelles s la diferncia entre cultures i els prejudicis, que recorden el racisme contemporani. Un missatge central s que l'amor aconsegueix vncer tot els obstacles si s de deb. Tamb s'aborda el tema de la sexualitat i el paper de la dona a les diferents societats.

La saga pertany al gnere de la novella histrica i per tant predominen les descripcions de tcniques i costums, en aquest cas prehistrics, amb gran versemblana. Ayla esdev un prototipus de la humanitat, ja que ella fa els principals descobriments de l'espcie. La relaci amb la natura i la tecnologia s un altre dels temes centrals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239974" title="Sant Joan Evangelista" nonfiltered="3152" processed="3149" dbindex="93237">

Segons el Nou Testament, Joan (en arameu Yohanan bar Zibhdi i en grec         Iohannes) conegut com l'Apstol Sant Joan (Galilea, v6/9 dC - Efes, Capadcia, 101/103 dC) fou el ms jove dels Dotze Apstols de Jess de Natzaret. Sovint se l'ha identificat amb Sant Joan Evangelista, tot i que la coincidncia en la mateixa persona entre l'apstol i l'evangelista no s del tot provada.

Era fill de Zebedeu i Salom i fou l'apstol ms jove de Jess de Natzaret, aix com el germ petit del tamb apstol Jaume. Jess els anomenava boanergus (que significa fills del tro).

Segons el Nou Testament, Joan era el deixeble ms estimat per Jess i va seure a la seva dreta durant el Sant Sopar. Tamb va acompanyar la Verge Maria durant la crucifixi del seu fill i fou, juntament amb Pere el primer deixeble a anar al sepulcre de Crist, desprs de l'anunci de la resurrecci.

Va predicar per Samaria amb Sant Pere, i desprs an fins a l'sia menor. Sant Pau el menciona com un dels pilars de l'Esglsia.

Segons Sant Ireneu de Li (deixeble de Sant Policarp), desprs del martiri de Pere i Pau, es va establir a Efes. A partir d'aqu hi haurien dues versions de la seva vida, tot i que l'Esglsia Catlica n'accepta la segona: 

 Mrtir. Fou empresonat i traslladat a Roma, on l'emperador rom Domici el va fer cremar viu en oli bullent.
 Escriptor. Desprs d'estar pres a Roma, fou portat a l'exili arran de la mort de Domici (96 dC) a l'illa de Patmos (Mar Egea). All, segons la tradici, escrigu l'Apocalipsi i fou mestre de Sant Policarp. Uns anys ms tard, se li permet retornar a Efes, on va escriure algunes cartes i on, finalment, va morir.

La seva festa se celebra el 27 de desembre.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239982" title="Rafael Tristany i Parera" nonfiltered="3153" processed="3150" dbindex="93238">
Rafael Tristany i Parera (Ardvol, Solsons, 1814 - Lorda, Gascunya 1899), comte d'Aviny, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya en la Segona Guerra Carlina i cap de l'exrcit carl del Principat en la Tercera Guerra Carlina.

Nebot de Benet Tristany, amb dinou anys s'incorpor als rengles carlins. Durant la Primera Guerra Carlina particip en un gran nombre de combats, com els del Bruc, Calaf, Tona, l'assalt a Solsona i d'altres i assol el grau de tinent coronel. Fou ferit al combat de Biosca (abril del 1840) i, acabada la guerra, rest amagat.

Lluit novament a la Segona Guerra Carlina i arrib a comandar una brigada de 3000 homes, amb el grau de brigadier (1849); prengu Berga i Sallent, fu presonera la guarnici d'Igualada, rend el fort de Prades i a Aviny, juntament amb Cabrera, derrot i fu presoner el brigadier Manzano i 700 isabelins (novembre del 1848); entr per sorpresa a Cardona i lliur el combat de Pins. Per, perduda la guerra, hagu d'exiliar-se a Frana (maig del 1849).

El juliol del 1855 entr novament a Catalunya i s'hi mantingu prop d'un any amb un escamot de 200 homes. El 1861 ofer els seus serveis a Francesc II de Npols, a favor del qual lluit; caigu presoner i fou deportat a Frana.

El maig del 1872 torn a entrar al Principat, en esclatar la Tercera Guerra Carlina, i fou comandant general de Catalunya. Venc en diversos combats, oblig les guarnicions de Sant Feliu de Pallerols, Sant Hilari Sacalm, Taradell i Salelles a rendir-se; derrot els voluntaris de la llibertat a la Llacuna i desfu a Sanaja una columna de la gurdia civil. Quan l'infant Alfons Carles de Borb prengu el comandament general de Catalunya (1873), fou nomenat comandant general de les provncies de Lleida i Tarragona i obtingu victries a la Pobla de Segur, Gerri de la Sal, on obtingu la rendici de la guarnici i altre cop a Sanaja, on fu presoner un esquadr de llancers de Calatrava i ms de cent voluntaris. Particip en l'assalt i la presa d'Igualada, a la victria de Casserres i derrot el coronel Maturana  que mor en el combat  i fu 300 presoners. El 1874 assalt Vic, prengu Manresa i el Vendrell, i quan Alfons de Borb pass al centre, esdevingu cap dels carlins de Catalunya, amb 12000 infants i 500 cavalls. Al mar del 1875 pass al nord de la Pennsula com a cap de la casa militar del pretendent Carles de Borb i Austria-Este i assist al setge de Getaria. Fou nomenat capit general de Catalunya (1875) en un darrer intent de reviscolar-hi la causa carlina, per la guerra ja era perduda. Poc desprs pass a Lorda, on s'establ.

Mor a Lorda el 1899 i les seves restes foren traslladades a Ardvol el 1913. Com a militar, es disting pel seu humanitarisme. Heret del seu pare, Joan Tristany, el ttol de bar d'Altet, Carles Llus de Borb li atorg el de comte d'Aviny i Carles Maria dels Dolors de Borb el de marqus de Casa Tristany.

Referncies.
 Histria del Carlisme;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239988" title="Aris Salnica F.C." nonfiltered="3154" processed="3151" dbindex="93239">


L'Aris Salnica FC s la secci de futbol del Atlitikos Sillogos Aris, a la ciutat de Salnica, Grcia.

Histria.
El AS Aris va ser fundat el 25 de mar de 1914 a Salnica. El seu nom prov del du grec de la guerra Ares. Els seus colors, el groc i el negre sn un record de l'Imperi Bizant.

L'any 1923 guany el seu primer ttol, el campionat de Salnica, on amb 13 triomfs s el club que ms n'ha guanyat. El seu primer campionat grec el guany el 1928, repetint tres anys ms tard, el 1931. Amb la seva tercera lliga el 1946, s'inici una poca de sequera de ttols que no es trenc fins la victria a la copa grega de l'any 1970.

 Palmars .
 3 Lliga grega de futbol: (1928, 1931, 1946);
 1 Copa grega de futbol: (1970);
 13 Campionat de Salnica: (1923, 1924, 1926, 1928, 1929, 1930, 1931, 1934, 1938, 1946, 1949, 1953, 1959);

 Jugadors destacats .
 Kleanthis Vikelides;
 Dinos Kouis;
 Alketas Panagoulias;
 Alexandros Alexiades;
 Giorgos Semertzidis;
 Giorgos Foiros;
 Traianos Dellas;
 Angelos Charisteas;

 Enllaos externs .
Web oficial de la secci de futbol;
Web Emperor;
Web Super3;
Web Club amics de l'Aris;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239990" title="Tour de Frana de 1956" nonfiltered="3155" processed="3152" dbindex="93240">


L'edici del Tour de Frana 1956 vindr marcada per una llarga escapada que tindr lloc a la setena etapa entre Lorient iAngers en qu 19 ciclistes aconseguiran 19' de ventatge sobre els grans favorits. Entre els escapats hi havia Roger Walkowiak, el qual acabar guanyant el Tour de Frana amb 1' 25" de ventatge sobre Gilbert Bauvin. 

 Prendran part en aquesta edici, des de Reims, 12 formacions de 10 corredors, de les quals sols Itlia arribar al complet a Pars.

El grans triomfadors d'aquesta edici foren el francs Roger Hassenforder, amb 4 triomfs d'etapa, entre elles una escapada en solitari de 187 km a la 21a etapa, entre Li i Montluon; i el belga Alfred de Bruyne, amb 3 etapes guanyades.

Per primera vegada s'autoritza el canvi de roda desprs d'una punxada. 

Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci de la Regularitat.


Classificaci per equips.


 Etapes .


Enllaos externs.
1956. Histria del Tour de Frana ;
1956. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239995" title="Ratpenat cuallarg de Gallagher" nonfiltered="3156" processed="3153" dbindex="93241">


El ratpenat cuallarg de Gallagher (Chaerephon gallagheri) s un endemisme de la Repblica Democrtica del Congo.

s una espcie en perill d'extensi per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239997" title="Ratpenat cuallarg de les Fiji" nonfiltered="3157" processed="3154" dbindex="93243">

El ratpenat cuallarg de les Fiji (Chaerephon jobensis) es troba al Jap, Nova Guinea i el nord d'Austrlia.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="239999" title="Gerolamo Araolla" nonfiltered="3158" processed="3155" dbindex="93245">
Gerolamo Araolla (Ssser ? - mort entre 1595 i 1615) fou un poeta i eclesistic sard. Fou alumne del metge i filleg Gavino Sambigucci, estudi filosofia i lletres i es gradu en dret. Abra la carrera eclesistica quan ja era gran, i aleshores es dedic a la literatura. Escriv en sard, itali i castell, i va editar i corregir el fams poema d'Antoni Canu.

 Obres .
 Discurso de sa miseria humana (1582);
 Sa vida, su Martiriu, et morte dessos gloriosos Martires Gavinu, Protho, et Gianuari (1582);
 Rimas diversas Spirituales de su Dottore Hieronimu Araolla Sardu Sassaresu (1597);
 Su velu de Calpurnia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240000" title="Ratpenat cuallarg de llavis arrugats" nonfiltered="3159" processed="3156" dbindex="93246">

El ratpenat cuallarg de llavis arrugats (Chaerephon plicata) es troba a Bangladesh, Butan, Cambodja, Xina, Illes Cocos, ndia, Indonsia, Laos, Malisia, Birmnia, Nepal, Filipines, Sri Lanka, Tailndia i Vietnam.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240001" title="Giovanni Francesco Fara" nonfiltered="3160" processed="3157" dbindex="93247">
Giovanni Francesco Fara (Ssser, 4 de febrer de 1543 - Bosa, 1591) fou un escriptor sard en llat. Fill d'un notari, estudi dret i filosofia a Bolonya en el Collegi Espanyol fundat pel cardenal Albornoz i a Pisa amb Camilo Plozio. Desprs de recollir documentaci per a la seva obra a Pisa, Florncia, Bolonya i Roma, el 1580 torn a Sardenya, on fou nomenat arxipreste de la catedral de Ssser i el 1591 bisbe de Bosa.

 Obres .
 Tractatus de essentia infantis, proximi infantiae et proximi pubertatis (1567);
 De rebus sardois (1580);
 De corographia Sardiniae   ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240004" title="Guiatge" nonfiltered="3161" processed="3158" dbindex="93249">


El Guiatge, format pel que s'anomenen noies guies o noies escoltes, s un moviment parallel a l'escoltisme. Quan, el 1907, Baden-Powell fund l'escoltisme, estava pensat noms per nois. A principis de 1909, algunes noies volgueren incorporar-se als grups de nois. Baden-Powell rebutj les seves peticions i deman a la seva germana Agnes de crear un moviment per a les noies. Posteriorment, tamb s'implic en el moviment Olave Baden-Powell, la dona del fundador de l'escoltisme.

Els primers programes per a les noies Guies incloen l'economia, la nutrici, la cuina i infermeria, a ms de l'acampada, la navegaci i la prctica de nusos i de senyals. Avui en dia, la lnia pedaggica dels escoltes i de les guies ja presenta poques diferncies.

Al llarg dels anys, la majoria d'organitzacions escoltes varen apostar per la coeducaci, per el Guiatge va romandre separat a molts pasos per practicar una educaci centrada en les noies.

Internacionalment s governada per World Association of Girl Guides and Girl Scouts que t  organitzacions membres a 144 estats.

El smbol internacional usat pel guiatge s un trvol de tres fulles.

Vegeu tamb.
 Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge;
 Federaci Espanyola de Guiatge;
 Comit d'Enlla del Guiatge a Espanya;

Enllaos externs.
  Histria del Guiatge al web de la WAGGS;
  Histria del Guiatge al web de la FEG;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240011" title="Salvatore Vidal" nonfiltered="3162" processed="3159" dbindex="93250">
Salvatore Vidal (Maracalagonis 1581 - Roma 1647 fou un escriptor sard, anomenat realment Giovanni Andrea Contini. Estudi a Cller, on es gradu en dret civil i cannic. Desprs es consagr sacerdot i durant uns anys fou comissari apostlic de la Santa Croada. Fou prroc de Muravera i de Maracalagonis durant 15 anys. El 1617 esdevingu frare a Cller i el 1619 fou enviat a Espanya, on ingress als convents d'Alczar i Cartagena. Desprs estudi llenges orientals al collegi de San Pietro in Montorio (Roma) i viatj predicant arreu d'Itlia. Va escriure en llat, itali i castell. 

 Obres .
 Annales Sardiniae (1639);
 Clypeus aureus excellentiae calaritanae (1641);
 Respuesta al historico Vico (1644);

 Vegeu tamb .
 Literatura sarda;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240013" title="Ratpenat cuallarg de Miller" nonfiltered="3163" processed="3160" dbindex="93251">

El ratpenat cuallarg de Miller (Molossus pretiosus) es troba a Colmbia, Costa Rica, Guyana, Mxic, Nicaragua, Trinitat i Tobago i Veneuela.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240017" title="Segimon Arquer" nonfiltered="3164" processed="3161" dbindex="93253">
Segimon Arquer (Cller, Sardenya 1523 - Toledo 1571) fou un humanista i teleg sard. Pertanyia a una famlia d'infanons aragonesos de l'estament militar, i vinculat a l'alta burocrcia. Estudi dret a la Universitat de Pisa i el 1547 teologia a Siena. 

Collabor en la Cosmographia de Sebastian Mnster amb la breu monografia Sardiniae brevis historia et descriptio (1550) interessant per les referncies a la situaci del bilingisme catal-sard a Sardenya i pels atrevits atacs contra l'actuaci de la inquisici. El 1554 fou nomenat advocat fiscal, per la seva lluita contra els privilegis de la noblesa feudal provoc el seu empresonament el 1556. El 1557 fou alliberat i rest a la cort. Era amic de Gaspar de Centelles, amb qui va mantenir correspondncia, i quan aquest fou jutjat per la inquisici el 1563 fou novament arrestat, acusat de luteranisme. Desprs d'un procs llarg interromput per dues evasions de les presons inquisitorials, va morir cremat a la foguera.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240019" title="Ratpenat cuallarg de Nigria" nonfiltered="3165" processed="3162" dbindex="93254">

El ratpenat cuallarg de Nigria (Chaerephon nigeriae) s una espcie africana. 

Es troba amenaat per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.


 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240021" title="Nicolau Canyelles i Delseny" nonfiltered="3166" processed="3163" dbindex="93256">
Nicolau  Canyelles i Delseny (Esglsies, Sardenya 1515 - Cller 1585) fou un religis i editor sard d'origen catal. Estudi teologia, lleis i llenges orientals a Roma, on fou protegit pel papa Juli III. El 1560 s'orden sacerdot. Potser indut per l'impuls editorial promogut a Roma pel concili de Trento, el 1566 va crear amb l'impressor Vincenzo Semberino la primera impremta de Sardenya i una llibreria. Del 1578 al 1585 fou bisbe de Bosa, per la impremta fou continuada a la seva mort per Joan Maria Galcerino, i es va mantenir fins el 1714.

 Obres impreses .
 Catecismo o suma de la religin cristiana (1566), traducci al castell de l'obra d'Edmond Anger. ;
 Edictes e pragmtiques generals per lo bon govern (1572);
 Captols de cort de l'estament militar de Sardenya (1572); ;
 Carmina (1574) de Venanzio Fortunato;
 Flores theologicarum quaestionum in quartum librum sententiarum (1575) de Josep Angls;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240022" title="Roure martinenc" nonfiltered="3167" processed="3164" dbindex="93257">

El roure martinenc (Quercus pubescens) s un arbre caducifoli mitj que pot arribar als 25 metres. s el roure per excellncia  dels pasos submediterranis. A Catalunya es troba als boscos de muntanya mitjana. Tal com indica el seu nom llat, els branquillons i les fulles sn peluts. 

Morfologia.
El seu  tronc poc dret d escora marronosa i fisurada, presenta una ramificaci sinuosa i capada irregular. Presenta les fulles densament peludes, de joves per totes dues cares, per desprs mantenen els pls noms al revers. De dimensions mitjanes i gruixudes, les fulles tenen els marges profundament lobats. Les flors masculines es disposen en aments pnduls i les femenines estan envoltades d un involucre d on tan sols sobresurten els estils. El gla en forma d ovoide allargat, peduncle curt i pelut, s cobert per una cpula amb escames molt apretades.  

Als llocs de transici es pot confondre amb el roure de fulla gran, amb el qual s hibrida fcilment.

Ecologia.
Es distribueix en l rea de la muntanya mitjana , tpicament a l estatge submont, encara que pot pujar ms amunt dels  1.500 m d altitud en vessants clides. El seu mxim desenvolupament es troba en vessants assolellats, tot i que es fa en orientacions diverses. s tpic del clima medioeuropeu submediterrani o mediterrani muntanyenc i creix en substrats calcaris o margosos; sls bsics o neutres i eutrfics.

Distribuci. 
Es distribueix per l Europa meridional, des del nord-est de la pennsula Ibrica, passant per Itlia i els Balcans, fins a l sia Menor. Dins del  territori catal s abundant als boscos de la muntanya mitjana , des dels Pirineus a la zona litoral, fins a Barcelona. En condicions naturals encara ocuparien ms superfcie, ja que actualment noms es conserven, sovint fora malmesos,  als vessants que no sn adequats per altres usos.

Boscos de roure martinenc.
L aspecte ms tpic s el d una roureda pura, tot i que s hi poden barrejar exemplars de pi roig o, ms rarament, de faig. L estrat arbustiu s ben desenvolupat i divers. Al contrari que l estrat herbaci que acostuma a ser bastant esclarissat.

Gesti, usos i conservaci.
La  fusta del roure martinenc t una qualitat semblant a la de l alzina, cosa que la fa adequada per a la construcci i treballs d ebenisteria. s per aix que han les aquestes rouredes han estat tradicionalment molt explotades, aix com pasturades o tallades per aconseguir terrenys de pastura o conreu. Encara avui es troben sota un important impacte hum i es continuen explotant amb finalitats comercials. A ms, acostumen a ser substituts per pinedes de pi roig o de pinassa, de creixement ms rpid. s a dir, la regeneraci d aquestes rouredes depn de qu l acci humana deixi d impedir el seu lent procs de creixement.

Referncies.

VVAA, Histria Natural dels Pasos Catalans. Plantes superiors, volum 6. Barcelona, 1988. Ed. Enciclopdia Catalana;
VVAA, Histria Natural dels Pasos Catalans. L'herbari: Arbres i arbusts al natural. Volum I. Barcelona,1998. Ed. Enciclopdia Catalana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240023" title="Ratpenat cuallarg de Pallas" nonfiltered="3168" processed="3165" dbindex="93258">

El ratpenat cuallarg de Pallas (Molossus coibensis) es troba al Brasil, Costa Rica, El Salvador, Mxic, Panam, Per i Veneuela.

Referncies.



 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240025" title="Pietro de Litala" nonfiltered="3169" processed="3166" dbindex="93260">
Pietro de Litala o Pietro Delitala (Bosa, Sardenya, 1550 - 1590?) fou un escriptor sard, fill del vescomte de Sanluri. s considerat el primer poeta sard que empr l'itali a les seves poesies, a Rime diverse (Cller, 1595), llengua que adopt desprs de fugir de Sardenya a causa d'un disputa amorosa i visitar Crsega i Itlia, on es va fer amic de Torquato Tasso. Quan torn a Sardenya fou arrestat per la Inquisici, per fou alliberat per la intercesi del bisbe de Bosa, Giovanni Francesco Fara, a qui dedic alguns poemes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240027" title="Ratpenat cuallarg de Railer" nonfiltered="3170" processed="3167" dbindex="93261">

El ratpenat cuallarg de Railer (Mops thersites) s una espcie africana.

Es troba amenaat per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Espcies Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240030" title="Giovanni Delogu Ibba" nonfiltered="3172" processed="3168" dbindex="93264">
Giovanni Delogu Ibba (Ittiri Cannedu, 1650 - Villanova Monteleone, 21 d'agost de 1738) fou un escriptor i religis sard. Es va fer capell i fou vicari forani, qualificador de la Inquisici i examinador sinodal de la dicesi de Bosa, fins que fou nomenat rector de la parrquia Villanova Monteleone. La seva obra s de temtica religiosa, i escrita en llat, castell i sard.

 Obres .
 Index libri vitae cui titulus est Iuesus Nazarenus Rex Iudeorum (1736);
 Tragedia in su isclavamentu;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240033" title="Pau Orosi" nonfiltered="3173" processed="3169" dbindex="93265">


Pau Orosi (vers 385   vers 420), fou un historiador, teleg i apologista cristi, natural de la Hispnia Romana (nascut, probablement, a Tarragona  (Tarraconense) o a Braga (Gallaecia)).

 Vida .

Des de qu es feu clergue cristi, prengu part en les controvrsies dels priscillianisme, heretgia existent a la Pennsula Ibrica. 

Cap al 413 o 414 viatj a Hipona, a fi de visitar-hi Agust, del que fou deixeble i amb qui s'hi est un temps. Aquest l'envi a Palestina amb una carta de presentaci dirigida a Jeroni d'Estrid, que feia vida monacal a Betlem. 

La finalitat de la missi que Agust li confi (a part de la peregrinaci a Terra Santa i potser la "cacera" de relquies) era l'estudi, conjuntament amb Jeroni, dels punts que unien la teologia priscillianista i la d'Orgenes, per a combatre-les millor. Tanmateix, sembla que la seva veritable idea seria la d'auxiliar Jeroni i els altres ortodoxes contra Pelagi, que havia estat condemnat com a heretge pel snode de Cartago de 411, i que des d'aleshores es refugiava a Sria-Palestina, on les seves idees gaudiren de cert acolliment.

A l'arribar a Palestina, el 415, fou cridat pel Patriarca de Jerusalem, Joan, per a participar en un snode local, en el que Orosi comunic les decisions del snode cartagins celebrat quatre anys abans i hi lleg textos d'Agust contra Priscilli. Amb tot, el seu xit no fou massa destacat, ja que molts dels cristians orientals ja comenaven en aquell temps a no entendre el llat (de la mateixa manera que els occidentals, comenant pel propi Agust d'Hipona, ja no entenien el grec. Tamb es diu que hauria quedat sobtat davant de la qesti que li plantej Pelagi durant el concili: et quis est mihi Augustinus? (i qui s per a mi aquest tal Agust?).

Tot el que l'hisp Orosi aconsegu fou obtenir el consentiment del Patriarca Joan per enviar cartes i legats per al papa Innocenci I. A finals del 415 o principis del 416 abandon Palestina, assistint el 416 a un snode a Cartago. Posteriorment s plausible que es desplacs a Hipona i, posteriorment s'encamin cap a la Pennsula Ibrica.

Tanmateix, davant de les dificultats d'endinsar-se a les terres oeninsulars, s'encamin capo a Menorca, on arrib vers la tardor de l'any 417  i hi deix les relquies del primer mrtir cristi, Sant Esteve (lapidat vers el 37, poc abans de la conversi de Pau de Tars). La presncia d'aquestes relquies a Magona (actual Ma), ciutat dominada pels prohoms jueus, segons el que es despn dels testimonis del bisbe Sever i del laic Consenci (corresponsal d'Agust d'Hipona), serv de catalitzador per a obtenir la conversi de la poblaci judaica de l'illa al cristianisme. 

 Obres .
Consultatio.
La primera obra d'Orosi, titulada Consultatio sive commonitorium ad Augustinum de errore Priscillianistarum et Origenistarum (Consulta o advertncies d'Agust sobre l'error dels priscillianistes i els origenistes), explica el seu objectiu en el propi ttol. Fou escrita poc desprs de la seva arribada a frica, havent estat generalment impresa amb la resposta que Agust en feu, en el seu Contra Priscillianistas et Origenistas liber ad Orosium.

Liber apologeticus.
El seu segon tractat, Liber apologeticus de arbitrii libertate (En defense del lliure albir), fou escrit durant la seva estada a Palestina, i t relaci amb la controvrsia que l'hi port. Es tracta d'una crtica entusiasta contra el pelagianisme.  

Historiae adversum paganos.
Les Histori adversum Paganos (Histries contra els pagans) foren escrites a suggeriment d'Agust, davant del fet del saqueig de Roma pels visigots d'Alaric I, el 410, que aflig notablement el sant nord-afric, aix com a altres notables cristians de l'poca, com Jeroni o Ambrosi. Agust, a qui est dedicada l'obra d'Orosi, estava escrivint el seu De Civitate Dei (la Ciutat de Du), en el tercer llibre del qual Agust demostra que l'Imperi Rom sofria calamitats tant abans com desprs de declarar el cristianisme com a religi oficial, contra la tesi pagana segons la qual el fet d'haver abandonat la religi dels romans era la causa de tals calamitats.

Agust volia que aix fos demostrat mitjanant una obra que analitzs per complet la histria de totes les poblacions de l'antiguitat, amb la idea fonamental de qu s Deu qui determina el dest de les nacions. Amb base en la seva teoria, dos imperis havien governat el mn, bsicament: Babilnia a l'orient i Roma a l'occident. Roma havia rebut l'herncia de Babilnia a travs dels imperis Macedoni i Cartagins. Aix sost que hi hagueren quatre grans imperis en la histria, una idea mpliament acceptada a l'edat mitjana. 

El primer llibre descriu breument el mn i en traa la histria des del Diluvi universal fins a la fundaci de Roma. El segon proporciona la histria de Roma fins al saqueig de la ciutat per obra dels gals, de Prsia fins a Cirus i de Grcia fins a la batalla de Cunassa. El tercer s'ocupa principalment de l'imperi macedoni sota Alexandre el Gran i els seus successors, aix com la histria romana contempornia. El quart porta la histria de Roma fins a la destrucci de Cartago. Els darrers tres llibres tracten noms la histria romana, des de la destrucci de Cartago fins als dies de l'autor. 

L'obra, acabada el 418 mostra els rastres d'una certa pressa. A ms de la Sagrada Escriptura i de la Crnica d'Eusebi revisada per Jeroni, empr com a fons Titus Livi, Eutropi, Juli Csar, Suetoni, Florus i Just . 

D'acord amb la seva finalitat apologtica, hi sn descrites totes les calamitats sofertes per les diverses poblacions. Malgrat ser superficial i fragmentria, l'obra s apreciable perqu cont informaci contempornia sobre el perode posterior al 378. 

Fou mpliament utilitzada durant l'edat mitjana com a compendi. Coneguda com a Hormesta, Ormesta o Ormista mundi, tal i com fou anomenada no se sap perqu, aviat ateny una gran popularitat i fou present a totes les biblioteques medievals mnimament importants, esdevenint Orosi un autor de gran influncia i font dels treballs de posteriors compiladors, des de Cassiodor fins a Pau el Diaca, passant per Isidor de Sevilla i Beda el Venerable. N'han pervingut fins a 200 manuscrits. 

El rei Alfred el Gran la tradu a l'angls al segle IX. Tamb fou traduida a l'rab a Crdova, durant el regnat del califa Al-Hakam II. En el regnat de Pere el Cerimonis, Domingo de Garca Martn, sota el patrocini de Joan Fernndez de Heredia, en feu, a Aviny, una traducci a l'aragons, prenent com a font la traducci italiana de Bono Giamboni. 

 Llista d'obres .

Conservades:
I. Historiarum adversus Paganos Libri VII;
II. Liber apologeticus de arbitrii libertate ;
III. Commonitorium ad Augustinum;
IV. Epistolae ad Augustinum;
Altres obres atribudes:
1. Dialogus sexaginta quinque Quaestionum Orosii percontantis et Augustini respondentis;
2. Quaestiones de Trinitate et aliis Scripturae Sacrae Locis ad Augustinum;
3. Commentarium in Criticum Canticorum;
4. De Ratione Animae;

Notes.


Referncies.
Josep Amengual i Batle; Consentius/Severus de Menorca, vint-i-cin anys d'estudis, 1975-2000  Disponible en lnia;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240034" title="Guillem III d'Anglesola" nonfiltered="3174" processed="3170" dbindex="93266">
Guillem d'Anglesola (Segle XIII - 1260) fou un militar catal.

Npcies i descendents.
Es va casar amb Constana d'Alagn, filla de Blasco I d'Alagn. D'aquest matrioni nasqueren:
 Guillem d'Anglesola ;
 Artal;
 Berenguer;
 Marguelina;

Biografia.
Guillem d'Anglesola  va ser un dels repobladors del Maestrat i l'Alcalatn, desprs de la seva conquesta el 1233 pel seu sogre Blasco I d'Alagn, car la seva primitiva poblaci musulmana, com a atres llocs del nord valenci, seria expulsada del nou territori cristi que esdevindria aix, homogeni culturalment i religiosa. Don carta poblaci a Culla el 1244, a Vistabella del Maestrat el 3 d'abril de 1251, i a Atzeneta del Maestrat l'11 de gener de 1272 per vuitanta pobladors i el 1303 la ven a l'orde del Temple.

El febrer de l'any 1251 l'orde del Temple li va oferir ingressar per quedar-se amb Culla. Prxim de nou a ingressar a l'orde del Temple, vengu el castell de Sidamon a Hug de Cervi, per la muller d aquest darrer, Guilleuma, denunci al mestre dels Templers (1260) que el fill de Guillem, Guillem d Anglesola, fill menor havia ocupat violentament el castell de Sidamon d acord amb el seu pare, ja templer.

Felip IV de Frana va acusar l'Orde del Temple d'idolatria, sodomia i altres ignomines, exigint al papa Climent V que actus contra l'orde. L'1 de desembre de 1307 van comenar les detencions, i el gener de 1308 Jaume II va demanar a Guillem d'Anglesola que es dirigs al Castell de Miravet per convncer al lloctinent dels templers catalans Ramon de Sagurdia que es lliurs. No ho va aconseguir, per finalment es van rendir. El 1312 se celebr a Tarragona un concili provincial on els templers catalans van ser declarats innocents i quedaren lliures de culpa el 4 de novembre.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240039" title="Wikio" nonfiltered="3175" processed="3171" dbindex="93267">
Wikio s un motor de cerca europeu per a notcies i blogs. Va ser creat el 2006 per l'enginyer que va crear Kelkoo, Pierre Chappaz. Desprs fou venut a Yahoo!.

Enllaos externs.
 Wikio Estats Units ;
 Wikio Regne Unit ;
 Wikio Frana ;
 Wikio Alemanya ;
 Wikio Itlia ;
 Wikio Espanya ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240041" title="ThreadX" nonfiltered="3176" processed="3172" dbindex="93268">
ThreadX s un sistema operatiu de temps real, desenvolupat i comercialitzat per l'empresa Express Logic. Altres sistemes operatius de temps real sn, per exemple, VxWorks, Nucleus RTOS, OSE, QNX, etc. L autor original de Threadx s William Lamie, que a ms tamb s el president i cap executiu d'Express Logic. El ThreadX es distribueix utilitzant un model en qu el codi font i les llicencies sn lliures de pagament.

El ThreadX t la majoria de caracterstiques generals dels sistemes operatius de temps real: utilitza un nucli multitasca i preemptiu, proporciona resposta rpida a interrupcions, comunicaci entre fils d execuci, capacitat d'exclusi mtua, notificaci d'esdveniments, i facilitats per a la sincronitzaci de fils d execuci.

Algunes de les caracterstiques principals de ThreadX sn l'herncia de prioritat, la possibilitat d'establir un llindar de preempci, la gesti eficient de temporitzadors, i la seva mida reduda.

ThreadX s'utilitza generalment en sistemes incrustats i pot crrer en molts processadors diferents, ja siguin d'arquitectura CISC, RISC, o b DSPs.  Molts productes d'electrnica de consum utilitzen ThreadX, per exemple moltes impressores de Hewlett Packard.

Diverses empreses proporcionen programari de desenvolupament. Els entorns ms coneguts sn Wind River Workbench, ARM RealView, Green Hills Software MULTI, Metrowerks Code Warrior, IAR C-SPY, Lauterbach TRACE32 i visionCLICK.

 Referncies .
Pgina de l'empresa Express Logic ;
Informaci de ThreadX a la pgina d' Express Logic ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240047" title="Efecte pinta" nonfiltered="3177" processed="3173" dbindex="93269">


L'efecte pinta (en angls, "combing effect") apareix quan els objectes que es mostren per pantalla es mouen a gran velocitat. Es visualitzen imatges consecutives en les que es produeix un canvi substancial. Les lnies, es a dir els camps entrellaats, estan poc correlacionats: l'entrellaat no s correcte.

Com es mostra en la imatge de la dreta, la part que no t canvis bruscs de velocitat (el fons) no pateix aquest efecte, al contrari que la silueta de la noia (la qual abandona l'habitaci a tota velocitat), que s que el pateix.

Per evitar aquest efecte, una soluci s utilitzar un filtre desentrellaador per representar les lnies una a una, i fer una exploraci progressiva lnia a lnia de tota la imatge evitant aix l'entrellaat. Aix solucionaria el problema per implicaria que la freqncia fos major (el doble) i per tant augmentaria l'ample de banda. Una altra soluci s descartar un dels dos camps (parell o imparell) i desprs fer una interpolaci per a completar la informaci eliminada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240054" title="Parc elic" nonfiltered="3178" processed="3174" dbindex="93270">


Un parc elic s un indret, terrestre o martim, on hi ha una agrupaci d'aerogeneradors que produeixen energia elctrica. Es troba en general en un lloc on el vent s fort i regular.

El nombre d'aerogeneradors que componen un parc s molt variable, i depn fonamentalment de la superfcie disponible i de les caracterstiques del vent a l'emplaament. Abans de construir un parc elic s'estudia el vent a l'emplaament elegit durant un temps que sol ser superior a un any. Per a aix s'installen penells i anemmetres. Amb les dades recollides es traa una rosa dels vents que indica les direccions predominants del vent i la seva velocitat.

 Principals parcs elics als Pasos Catalans .

 Parc elic de Rubi.
 Parc elic Serra del Tallat.
 Parc elic de Les Colladetes.
 Parc elic d'Ecovent.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240055" title="Ray Allen" nonfiltered="3179" processed="3175" dbindex="93271">







Walter Ray Allen (nascut el 20 de juliol de 1975 a Merced, Califrnia) s un jugador americ de bsquet que actualment milita als Boston Celtics de l'NBA. s un dels millors tiradors de la lliga, en especial des de la lnia de tres punts.

 Carrera .

Institut.

Allen va jugar a l'Institut Hillcrest a Dalzell, South Carolina, aconseguindt ser campi estatal amb el seu equip.

Universitat.

Allen va ser una estrella a la Universitat de Connecticut des de 1993 fins a 1996. Durant la temporada 1994-95 va aconseguir ser All-American i tamb va assolir ser anomenat jugador de l'any a Estats Units el 1995. En la seva segent i ltima campanya va ser seleccionat pel primer quintet de l'All-America i va rebre el premi al millor jugador de la Conferencia Big East.

El 5 de febrer de 2007 la seva samarreta va ser retirada al pavell Gampel Pavilion de la Universitadt de Connecticut, durant el descans del partit que els enfrontava als Syracuse Orangemen.

NBA.

Escollit pels Minnesota Timberwolves al draft de 1996 en el cinqu lloc, va ser traspassat junt amb una primera ronda als Milwaukee Bucks pels drets d'Stephon Marbury, escollit prviament a la quarta posici. El dorsal de Ray Allen llavors era el 2, canviant-lo pel 34 l'any 1998.

Va ser anomenat en el segon millor quintet de rookies d'aquella temporada, i aviat es va collocar a l'lit de la lliga, aconseguint fer una mitjana de ms de 20 punts per partit en les ltimes set temporades.

Est considerat com un dels tiradors ms fiables de la histria de l'NBA, amb termes de 40% en tirs de tres al llarg de la seva carrera, i de 90% en tirs lliures. El 2001, va guanyar el concurs de triples de l'All-Star.

Allen va jugar amb els Bucks fins a la temporada 2002-03, en la que tan sols va disputar amb l'equip els primers 47 partits fins que va ser traspassat als Sonics junt amb con Kevin Ollie, Ronald Murray  i una primera ronda de draft a canvi de Gary Payton i Desmond Mason. Desprs del canvi, el joc d'Allen no va canvi i fins i tot va incrementar el seu nivell, sent nomenat pel segon millor quintet de la lliga de 2005.

Allen va firmar amb els Sonics el 2005 un nou contracte de 5 anys de duraci per 80 milions de dlars. La temporada del 2005-06, va fer una mitjana de 25.1 punts per partit, a ms de 4.3 rebots i 3.7 assistncies.

El 12 de mar de 2006, Allen es va convertir en el 97 jugador de la histria de l'NBA que anota 15.000 punts.

El 7 d'abril del 2006, Allen va aconseguir collocar-se en la segona plaa a la llista de ms triples encistellats de tots els temps desprs d'un partit davant els Portland Trail Blazers, noms per darrere del llegendari Reggie Miller.


El 19 d'abril del 2006, contra els Denver Nuggets, Allen va superar el rcord de Dennis Scott de ms triples anotats en una temporada, amb els seus 268. Al final del partit, va rebre una gran ovaci del seu pblic. El 12 de gener de 2007, va fer contra els Utah Jazz la seva millor actuaci anotadora, encaixant 54 punts en la victria a la prrroga per 122-114, la segona marca ms alta de la histria dels Sonics, darrere dels 58 punts de Fred Brown el 1974.

El 28 de juny de 2007 va ser traspassat als Boston Celtics junt amb els drets de la 35 posici del draft per Delonte West, Wally Szczerbiak i el nmero 5 del draft, Jeff Green. Actualment forma part del 'Big Three' de Boston que sn l'essncia de l'equip.

 Trivia .

 Ray Allen apareix a la pellcula He Got Game de Spike Lee, fent de de Jesus Shuttlesworth, una estrella de bsquet universitria.
 Allen s membre de la famosa marca Air Jordan de Nike;

 Enllaos externs .

Ray Allen Fan Blog;
a Internet Movie Database (en angls);
Estadstiques;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240058" title="Cabria" nonfiltered="3180" processed="3176" dbindex="93272">
Cabria (Cabeiria) fou un festival, misteris i orgies celebrades a les ciutats on eren adorades les detats dels cabiris pelasgs, especialment a Samotrcia, Imbros, Lemnos, Tebes, Antedon, Prgam i Beirut. Els seus ritus son desconeguts ja que no es podien revelar, per se sap que causaven indignaci als atenencs.

La principal celebraci era la de Samotrcia; aquesta celebraci era cada any i durava nou dies; els que hi participaven eren purificats dels seus crims anteriors per uns sacerdots especials. Els iniciats portaven una cinta porpra al entorn dels seus cossos i un amulet que els preservava dels perills de les turmentes a la mar. A Lemnos la festa es feia de nit i durava tamb 9 dies en els quals tots els focs de l'illa eren apagats i s'oferien sacrificis als morts; el foc s'encenia quan retornava el vaixell que havia portat ofrenes a Delos, i es celebraven banquets. 

Aquesta festa va entrar en decadncia molt aviat i va desaparixer al segle IV aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240060" title="Cadus" nonfiltered="3181" processed="3177" dbindex="93273">
Cadus fou un gran vaixell antic que s'usava principalment per transportar vi.

Les mfores que portaven els cadus tamb rebien aquest mateix nom.

Era tamb el nom d'una espcie d'urna on es dipositava el vot en els judicis per en general per aquesta funci es feia servir el diminutiu del mot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240063" title="Calendari de l'Antiga Grcia" nonfiltered="3182" processed="3178" dbindex="93274">
El calendari de l'Antiga Grcia es composava inicialment de dos estacions, hivern i estiu, al que desprs es van afegir perodes transitoris. 

Quan es va anar avanant en els descobriments astronmics es van establir els mesos, que no eren arreu iguals.

Calendari de l'tica .


1Una ciutat de l'tica es deia Munquia

 Calendari d'Esparta .



 Calendari de Becia .



 Mesos a Delfos .

1. Bucatius ;
2. Heraeus ;
3. Apellaeus;
4. Desconegut;
5. Dadaphorius;
6. Poetropius ;
7. Bysius ;
8. Artemisius;
9. Heracleius;
10. Boathous ;
11. Ilaeus ;
12. Theoxenius;

 Mesos a Czic .

1. Boedromion ;
2. Cyanepsion ;
3. Apaturion ;
4. Poseideon;
5. Lenaeon;
6. Anthesterion;
7. Artemision ;
8. Calamaeon;
9. Panemus;
10. Taureon ;
11 i 12. Desconeguts;

 Mesos a Siclia .

1. Thesmophorius;
2. Dalius ;
3. Desconegut;
4. Agrianius ;
5. Desconegut;
6. Theudasius ;
7. Artamitius ;
8. Desconegut;
9. Badromius ;
10. Hyacinthius ;
11. Carneius ;
12. Panamus ;

 Mesos al Regne de Macednia .

1. Dius;
2. Apellaeus;
3. Audynaeus ;
4. Peritius ;
5. Dystrus ;
6. Xanthicus;
7. Artemisius;
8. Daesius;
9. Panemus ;
10. Lous ;
11. Gorpiaeus ;
12. Hyperberetaeus;

 Mesos a la provncia romana d'sia en poca imperial .

1. Caesarius ;
2. Tiberius ;
3. Apaturius ;
4. Posidaon ;
5. Lenaeus ;
6. Hierosebastus ;
7. Artemisius ;
8. Evangelius ;
9. Stratonicus;
10. Hecatombaeus ;
11. Anteus ;
12. Laodicius;

 Mesos a Efes en poca imperial .

1 a 4. Desconeguts;
5. Apatureon ;
6. Poseideon ;
7. Lenaeon.
8. Desconegut ;
9. Artemision ;
10. Calamaeon;
11 i 12.  Desconeguts

 Mesos a Bitnia en poca imperial .
 
1. Heraeus ;
2. Hermaeus;
3. Metrous;
4. Dionysius;
5. Heracleius;
6. Dius;
7. Bendidaeus;
8. Strateius ;
9. Periepius;
10. Areius ;
11. Aphrodisius ;
12. Demetrius;

 Mesos a Xipre en poca imperial .

1. Aphrodisius;
2. Apogonicus;
3. Aenicus;
4. Julius;
5. Caesarius ;
6. Sebastus ;
7. Autocratoricus;
8. Demarchexusius ;
9. Plethypatus;
10. Archiereus ;
11. Esthius;
12. Romaeus;

 Mesos a Creta .

1. Thesmophorion;
2. Hermaeus;
3. Eiman ;
4. Metarchius ;
5. Agyius ;
6. Dioscurus;
7. Theodosius ;
8. Pontus ;
9. Rhabinthius ;
10. Hyperberetus;
11. Necysius;
12. Basilius ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240067" title="Boedromion" nonfiltered="3183" processed="3179" dbindex="93275">
Boedromion era el tercer mes del calendari de l'tica. Tamb era el primer mes del calendari a Czic.

Tenia 30 dies i era bsicament equivalent al modern ms de setembre. A Czic corresponia bsicament al modern octubre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240072" title="Enercon" nonfiltered="3184" processed="3180" dbindex="93276">


Enercon GmbH s el lder alemany en la fabricaci d'aerogeneradors. La seu troba a Aurich (Baixa Saxnia). La societat va ser fundada el 1984 per Aloys Wobben i avui en dia t ms de 8.000 treballadors en tot el mn i una facturaci superior als 1.200 milions d'euros. Aix mateix, posseeix ms del 40% de totes les patents mundials en la fabricaci d'aerogeneradors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240073" title="Poseideon" nonfiltered="3185" processed="3181" dbindex="93277">
Poseideon era el sis mes del calendari de l'tica. Era el quart mes del calendari a Czic i el sis a Efes

Tenia 29 dies i era bsicament equivalent al modern ms de desembre. A Czic era equivalent al modern gener i as Efes al modern desembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240075" title="Anthesterion" nonfiltered="3186" processed="3182" dbindex="93278">
Anthesterion era el vuit mes del calendari de l'tica. A Czic era el mes sis.

Tenia 29  dies i era bsicament equivalent al modern ms de febrer. A Czic equivalia al mes de mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240084" title="Apellaeus" nonfiltered="3187" processed="3183" dbindex="93279">
Apellaus (Apellaios) era el segon mes del calendari a Esparta. Estava dedicat a Apelles. Era el tercer mes del calendari a Delfos amb la mateixa dedicaci. Al Regne de Macednia hi havia tamb un mes amb aquest nom, de correspondncia desconeguda.

Equivalia al modern mes de novembre tant a Esparta com a Delfos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240091" title="Panamus" nonfiltered="3188" processed="3184" dbindex="93280">
Panamus (Pnamos)  era el darrer mes del calendari a Esparta. Equivalia bsicament al modern mes de setembre.

Tamb era el nou mes del calendari a Becia, on equivalia igualment al mes modern de setembre.

A Siclia el Panamues era, com a Esparta, el darrer mes de l'any, i equivalent al setembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240092" title="Bucatius" nonfiltered="3189" processed="3185" dbindex="93281">
Bucatius (Bouktios)  era el primer mes del calendari a Becia on l'any comenava amb el solstici de hivern. Tamb era el nom del primer mes a Delfos on l'any comenava abans del solstici de tardor.

Equivalia bsicament al modern mes de gener a Becia i al mes de setembre a Delfos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240093" title="Sonata Arctica" nonfiltered="3190" processed="3186" dbindex="93282">

Sonata Arctica es una banda de Power Metal finlandesa provinent de la ciutat de Kemi formada l'any 1996 sota el nom Tricky Beans, que desprs canvi a Tricky Means, i finalment a Sonata Arctica, en el 1999.

Sonata Arctica ha rebut l'influncia de bandes com Stratovarius, entre altres.

Discografia.

lbums.
Ecliptica (1999);
Silence (2001);
Winterheart's Guild (2003);
Reckoning Night (2004);
Unia (2007);

Concerts a Catalunya.
Barcelona, 17 de novembre de 2007 a la sala Razzmatazz I.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240094" title="Hermaeus" nonfiltered="3191" processed="3187" dbindex="93283">
Hermaeus (Ermaios)  era el segon mes del calendari a Becia. Estava dedicat a Hermes. Equivalia bsicament al modern mes de febrer.

Era tanmateix el segon mes del calendari a Bitnia al segle I, tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 d'octubre.

I era tamb el segon mes del calendari de Creta amb 30 dies, i comenant el 23 de setembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240095" title="Colla Gegantera de Dosrius" nonfiltered="3192" processed="3188" dbindex="93284">
Els primers gegants de la Colla Gegantera de Dosrius daten de l'any 1978, en "Rovell i la "Pimpinella". Nascut del grup d'esplai "El Rovell", fets de roba, llana, paper de diari i molta pacincia. L'any 1981 va nixer la "Rovassola", fruit de la relaci anterior.

A l'any 1990 a Sant Joan de les Abadesses es van construir dos gegants nous ms en "Felip de Dosrius" i la "Blanqueta dels arquells".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240104" title="Clients de missatgeria" nonfiltered="3193" processed="3189" dbindex="93285">


Els clients de missatgeria o missatgeria instantnia, sn programes que utilitzen el protocol TCP/IP i serveixen per a enviar i rebre missatges instantanis amb altres usuaris connectats a Internet o altres xarxes.

 Introducci .
Els clients de missatgeria es diferencien del correu electrnic en qu les converses es realitzen en temps real, cosa que no passa amb el correu. Gran part dels clients oferixen el que s'anomena "avs de presncia", indicant quan el client d'una persona en la llista de contactes es connecta o que estat es troba, si est disponible per a tenir una conversa.

En els primers clients de missatgeria, cada lletra s'enviava segons s'escrivia i les correccions de les errates tamb es veien en temps real. Aix donava a les converses la sensaci d'una conversa telefnica ms que un intercanvi de text. En els programes actuals, habitualment s'envia cada frase de text a l'acabar-se d'escriure. A ms, en alguns, tamb es permet deixar missatges encara que l'altra part no estigui connectada a l'estil d'un contestador automtic. Altra funci que tenen molts serveis s l'enviament de fitxers.

La majoria dels clients de missatgeria usen xarxes propietries dels diferents programaris que oferixen aquest servei. Addicionalment, hi ha programes de missatgeria instantnia que utilitzen el protocol obert Jabber, amb un conjunt descentralitzat de servidors. Els missatgers instantanis ms utilitzats sn ICQ, Yahoo! Messenger, Windows Live Messenger, AIM (AOL Instant Messenger) i Google Talk (que usa el protocol obert Jabber). Aquests serveis han heretat algunes idees del vell, encara que encara popular, sistema de conversa IRC. Cadascun d'aquests missatgers permet enviar i rebre missatges d'altres usuaris usant els mateixos programaris clients, no obstant aix, ltimament han aparegut alguns clients de missatgeries que oferixen la possibilitat de connectar-se a diverses xarxes al mateix temps (encara que necessiten registrar usuari distint en cadascuna d'elles). Tamb existeixen programes que oferixen la possibilitat de connectar-te a diversos comptes d'usuari alhora com a MSN.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240105" title="Claude Elwood Shannon" nonfiltered="3194" processed="3190" dbindex="93286">
Claude Elwood Shannon (30 d'abril de 1916 - 24 de febrer de 2001) va ser un enginyer electrnic i un matemtic estatunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informaci.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240106" title="Heraeus" nonfiltered="3195" processed="3191" dbindex="93287">
Heraeus (Hraios)  era el segon mes del calendari a Delfos on l'any comenava una mica abans del solstici de tardor. Estava dedicat a Hera. Equivalia bsicament al modern mes d' octubre.

Era tanmateix el primer mes del calendari a Bitnia al segle I, tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 de setembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240107" title="Dadaphorius" nonfiltered="3196" processed="3192" dbindex="93288">
Dadaphorius (Dadaphrios)  era el cinqu mes del calendari a Delfos .

Equivalia bsicament al modern mes de gener.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240108" title="Poetropius" nonfiltered="3197" processed="3193" dbindex="93289">
Poetropius (Poitrpios)  era el sis mes del calendari a Delfos.

Equivalia bsicament al modern mes de febrer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240109" title="Bysius" nonfiltered="3198" processed="3194" dbindex="93290">
Bysius (Bsios)  era el set mes del calendari a Delfos.

Equivalia bsicament al modern mes de mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240110" title="Heracleius" nonfiltered="3199" processed="3195" dbindex="93291">
Heracleius (Hrcleios)  era el nou mes del calendari a Delfos. Estava dedicat a Hrcules.  Equivalia bsicament al modern mes de maig.

Era tanmateix el cinqu mes del calendari a Bitnia al segle I; tenia 28 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de gener.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240111" title="Boathous" nonfiltered="3200" processed="3196" dbindex="93292">
Boathous (Boathos)  era el des mes del calendari a Delfos.

Equivalia bsicament al modern mes de juny.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240112" title="Selecci irlandesa de corfbol" nonfiltered="3201" processed="3197" dbindex="93293">

La selecci irlandesa de corfbol est dirigida per la Irish Korfball Association (IKA) i representa Irlanda a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.


Equip actual.
Jugadors de la seleccio nacional a la European Bowl 2007


 Entrenador: Tom Brady;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240113" title="Ilaeus" nonfiltered="3202" processed="3198" dbindex="93294">
Ilaeus (Ilaios)  era el onz mes del calendari a Delfos.

Equivalia bsicament al modern mes de juliol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240114" title="Theoxenius" nonfiltered="3203" processed="3199" dbindex="93295">
Theoxenius (Theoxnios)  era el darrer mes del calendari a Delfos.

Equivalia bsicament al modern mes d' agost.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240116" title="Cyanepsion" nonfiltered="3204" processed="3200" dbindex="93296">
Cyanepsion (Kyanepsin)  era el segon mes del calendari a Czic on l'any comenava al solstici de tardor.

Equivalia bsicament al modern mes de novembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240117" title="Apaturion" nonfiltered="3205" processed="3201" dbindex="93297">
Apaturion (Apatourion)  era el tercer mes del calendari a Czic.

Equivalia bsicament al modern mes de desembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240118" title="Lenaeon" nonfiltered="3206" processed="3202" dbindex="93298">
Lenaeon (Lenain)  era el cinqu mes del calendari a Czic i el set a Efes.

Equivalia bsicament al modern mes de febrer a Czic i al gener a Efes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240119" title="Fons Europeu d'Inversions" nonfiltered="3207" processed="3203" dbindex="93299">

El Fons Europeu d'Inversions (FEI) s una instituci de la Uni Europea (UE) que recolza la creaci, el creixement i desenvolupament petites i mitjanes empreses (PIME).  T la seu principal a la ciutat de Luxemburg i oficines a Brusselles (Blgica) i Madrid (Espanya).

El Fons pot actuar en els estats membres de la Uni Europea, aix com en els pasos candidats per als quals ja es trobin en la fase de plena adhesi.

 Histria .
El FEI va ser creat l'any 1994 per tres accionistes: el Banc Europeu d'Inversions (BEI), la Comissi Europea i diversos rgans financers europeus. El 2000 el seu estatut va ser revisat i el BEI va passar a ser l'accionista principal amb el 59,15 % de les accions, retenint la Comissi Europea el 30 % i les institucions privades el 10,85 %.

Vegeu tamb.
 Institucions de la Uni Europea;

Enllaos externs.
  Portal del Fons Europeu d'Inversions;
  Informaci del Fons Europeu d'Inversions a l'European Navigator;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240120" title="Calamaeon" nonfiltered="3208" processed="3204" dbindex="93300">
Calameeon (Kalamaion)  era el vuit mes del calendari a Czic i el des a Efes.

Equivalia bsicament al modern mes de maig a Czic i al mes d'abril a Efes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240121" title="Panemus" nonfiltered="3209" processed="3205" dbindex="93301">
Panemos (Pnemos)  era el nou mes del calendari a Czic.

Equivalia bsicament al modern mes de juny.

Un mes del regne de Macednia portava el mateix nom per no se sap a quin mes equivalia.

No s'ha de confondre amb el mes de Panamus (Pnamos).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240122" title="Selecci japonesa de corfbol" nonfiltered="3210" processed="3206" dbindex="93302">

La selecci japonesa de corfbol est dirigida per la Japan Korfball Association (JKA) i representa Jap a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240123" title="Taureon" nonfiltered="3211" processed="3207" dbindex="93303">
Taureon (Tauren)  era el des mes del calendari a Czic. Els dos darrers mesos, si existien, no es coneixen.

Equivalia bsicament al modern mes de juliol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240124" title="Thesmophorius" nonfiltered="3212" processed="3208" dbindex="93304">
Thesmophorius (Thesmophrios)  era el primer mes del calendari a Siclia.

Equivalia bsicament al modern mes d' octubre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240125" title="Dalius" nonfiltered="3213" processed="3209" dbindex="93305">
Dalius (Dlios)  era el segon mes del calendari a Siclia.

Equivalia bsicament al modern mes de novembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240126" title="Agrianius" nonfiltered="3214" processed="3210" dbindex="93306">
Agrianius (Agrinios)  era el quart mes del calendari a Siclia.

Equivalia bsicament al modern mes de gener.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240127" title="Theudasius" nonfiltered="3215" processed="3211" dbindex="93307">
Theudasius (Theudsios)  era el sis mes del calendari a Siclia.

Equivalia bsicament al modern mes de mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240128" title="Artamitius" nonfiltered="3216" processed="3212" dbindex="93308">
Artamitius (Artamtios)  era el set mes del calendari a Siclia.

Equivalia bsicament al modern mes d' abril.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240129" title="Selecci luxemburguesa de corfbol" nonfiltered="3217" processed="3213" dbindex="93309">

La selecci luxemburguesa de corfbol est dirigida per la Federation Luxembourgeoise du Korfball (FLKB) i representa Luxemburg a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.




Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional a la European Bowl 2007

 Entrenador: Jan Van Waarden;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240130" title="Badromius" nonfiltered="3218" processed="3214" dbindex="93310">
Badromius (Badrmios)  era el nou mes del calendari a Siclia.

Equivalia bsicament al modern mes de juny.

No s'ha de confondre amb el mes de Boedromion.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240131" title="Hyacinthius" nonfiltered="3219" processed="3215" dbindex="93311">
Hyacinthius (Iakntios)  era el des mes del calendari a Siclia.

Equivalia bsicament al modern mes de juliol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240132" title="Rodney McKay" nonfiltered="3220" processed="3216" dbindex="93312">
Rodney McKay s un personatge de ficci de la srie Stargate Atlantis interpretat per l'actor  David Hewlett

 Histria .
El doctor McKay s un brillant astrofsic i un dels ms destacats experts mundials en l'Stargate. McKay es va sumar a l'expedici de la Dr. Elizabeth Weir per a trobar la ciutat prduda d'Atlantis en la galxia Pegasus. Una vegada all es va incorporar com membre de l'equip del Major Sheppard per a reconixer i explorar altres mons.
Abans de formar part de l'expedici Atlantis, McKay havia treballat previament en l'rea 51, una installaci secreta de les forces aeries dels EUA, on investigava assumptes relacionat amb l'Stargate i els artefactes que venien d'altres planetes. En este temps va conixer a Samantha Carter integrant del SG-1, amb la qual rivalitza per vore qui s el ms intelligent, per que en el fons respecta. Finalment, desprs que el SG-1 descobrir la base del Antics en la Antrtida, va ser recolocat all, per descobrir la forma d'arribar a la ciutat prduda dels Antics.
Rodney t una germana, Jeannie, que est casada i t una filla. Els dos van estar separats per molts anys, no obstant aix, es tornaren a retrobar quan Jeannie va fer un gran descobriment que podria ajudar a l'expedici Atlantis.

 Enllaos externs .

Rodney McKay en GateWorld;
Rodney McKay en Metro-Goldwyn-Mayer;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240133" title="Dius" nonfiltered="3221" processed="3217" dbindex="93313">
Dius (Dios)  era el primer mes del calendari al Regne de Macednia. Equivalia bsicament al modern mes d' octubre.

Era tanmateix el sis mes del calendari a Bitnia al segle I; tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 21 de febrer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240134" title="Selecci holandesa de corfbol" nonfiltered="3222" processed="3218" dbindex="93314">

La selecci holandesa de corfbol est dirigida per la Koninklijk Nederlands Korfbalverbond (KNKV) i representa Pasos Baixos a les competicions internacionals de corfbol.

L'onze de juny de 1933 va ser una de les fundadores de la Federaci Internacional de Corfbol juntament amb la Federaci belga.

Histria.






Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007

 Entrenador: Jan Sjouke van den Bos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240135" title="Audynaeus" nonfiltered="3223" processed="3219" dbindex="93315">
Audynaeus (Audynaios)  era un mes del calendari al Regne de Macednia.

La seva correspondncia es probablement el modern desembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240136" title="Peritius" nonfiltered="3224" processed="3220" dbindex="93316">
Audynaeus (Audynaios)  era un mes del calendari al Regne de Macednia.

La seva correspondncia es probablement el modern gener.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240137" title="Histria del Per" nonfiltered="3225" processed="3221" dbindex="93317">
Per antic .

Les restes arqueolgiques ms antigues atribudes a la presncia humana al Per corresponen al XII millenni adC, molt temps desprs que els primers humans, recollectors i caadors procedents d'sia, creuessin l'Estret de Bering. Aquesta data es basa en les restes de Paccaicasa, en la cova de Piquimachay (Regi d'Ayacucho).
S'han trobat vestigis de l'origen de l'agricultura americana a la Cova del Guitarrero a Yungay, Ancash de fa 12.600 anys (10.600 adC), de poblacions en La Llibertat de dotze mil anys d'edat i en Tacna de fa onze mil anys. Cap al final de l'ltima glaciaci aquests primers pobladors van comenar el lent procs de domesticaci de la biota local (vegi's: Revoluci Neoltica) i conseqentment a reunir-se en tribus i llogarets per a formar eventualment ayllus.

A mitjan III millenni adC es van instaurar les primeres ciutats-estat de rgim teocrtoc. La civilitzaci de Caral, la ms antiga del continent americ, va ser coetnia d'unes altres com les de Xina, Egipte, ndia i Mesopotmia; havent-se convertit ja en aquella poca en una ciutat estat, envoltada per altres civilitzacions emmarcades encara en el que es denomina "societat de llogarets". Aix, es tracta d'una de les zones geogrfiques que poden considerar-se com bressol de la civilitzaci del mn per la seva antiguitat (c. 5.000 anys). A la fi d'aquest perode la Chavn va prevaler sobre les altres, fins que va decaure la seva influncia i es va incentivar el desenvolupament d'Estats ms amplis en la base de noves cultures locals com Mochica, Lima, Neixi, Wari i Tiwanaku.

La cultura Wari va desenvolupar el model clssic de l'Estat and amb el sorgiment de les ciutats de cort imperial, model que es va expandir pel nord cap al segle VIII. Aquesta cultura juntament amb la Tiwanenca van aconseguir superposar-se a les altres fins a fins del segle IX. a partir de llavors, s'erigeixen nous estats imperials d'abast regional al llarg dels Andes (com Chim) amb el desenvolupament d'Estats amb major territorialitat. D'entre aquests pobles senyorials destaca el dels inques, el qual cap al segle XV va annexar tots els pobles andins entre els rius Maule i Ancasmayo, arribant a un rea propera als 3 milions de km, avui situada en els territoris de Colmbia, Equador, Per, Bolvia, Argentina i Xile, conformant el que avui es coneix com l'Imperi Inca. El seu capital va ser Cusco, situada en la serra peruana. A ms del seu poder militar, van destacar en arquitectura, construint magnfiques estructures com la ciutatde Machu Picchu. 

 poca virregnal .

A mitjans del segle XVI, les tropes encapalades per Francisco Pizarro, amb el suport d'alguns pobles governats pels inques, van conquerir aquest imperi per Espanya. El 1542 es va establir el Virregnat del Per, que en un inici va abastar un territori des del que avui s Panam fins a l'extrem sud del continent. L'imperi espanyol va significar per al Per una profunda transformaci social i econmica. Es va implantar un sistema mercantilista, sostingut per la mineria de  plata, el monopoli comercial i l'explotaci de la m d'obra indgena sota una forma de mita.

A partir de fins del segle XVI i inicis del XVII, el poder virregnal es va veure lentament soscavat pel contraban comercial i la insurrecci separatista, primerament indgena (com la de Tpac Amaru II) i posteriorment tamb criolla. No obstant aix, en els ltims anys aquestes van ser fortament reprimides, pel que cap va assolir el seu objectiu final.

 Independncia .

El 28 de juliol de 1821, el moviment independentista dirigit pel general argent Jos de San Martn, provinent de Xile, va declarar la independncia i va instaurar un nou estat: la Repblica del Per el nom de la qual ho consigna tcitament l'Acta d'Independncia d'aquest pas. No obstant aix, el 1824 el general veneol Simn Bolvar va assolir expulsar definitivament les tropes realistes establertes en la serra sud desprs de les batalles de Junn i Ayacucho, el 6 d'agost i 9 de desembre de 1824 respectivament.

Els primers anys d'independncia es van desenvolupar entre lluites cabdillesques organitzades pels militars per a arribar a la Presidncia de la Repblica. En aquest context, entre 1836 i 1839, es va conformar la Confederaci Peruano-Boliviana, dissolta desprs de la derrota de Yungay contra l'Exrcit Unit Restaurador.

Les pugnes entre cabdills van continuar fins al primer govern constitucional del mariscal Ramn Castilla, qui va poder reestructurar i ordenar l'Estat grcies a la bonana econmica generada per l'exportaci del guano de les illes del litoral. En 1865, es va produir un enfrontament amb Espanya per l'ocupaci de les Illes Chincha, per a pressionar al govern peru, el que aquest govern va interpretar com un acte de guerra. Tant Xile com Equador, van decidir donar suport a Per per a la seva defensa, i mentre l'esquadra espanyola va bloquejar els ports de El Callao i Valparaso, la flota aliada es va apostar en la illa de Chilo, al sud de Xile. En tant la corbeta xilena Esmeralda va capturar la goleta ovadonga ala batalla de Papudo i l'esquadra aliada va rebutjar l'atac hisp al combat naval d'Abtao, amb la qual cosa l'Armada espanyola bombardeja el port de Valparaso que no disposava de defenses, destruint ms de la meitat de la flota mercant Xilena. Posteriorment es va atacar El Callao, per els seus grans forts i la seva frria defensa van posar en greus angnies a la flota espanyola, que hagu de retirar-se i deixar les aiges sud-americanes.

Guerra amb Xile.

El 1879, Xile va declarar la guerra al Per, que va intervenir en un problema d'impostos entre Bolvia i Xile a ra d'un Tractat Secret de Mtua Defensa. Aquesta declaraci de guerra, va esdevenir en el que avui es coneix com Guerra del Pacfic i que es va desenvolupar entre 1879 i 1883. La Guerra del Pacfic es va desenvolupar en diverses etapes, corresponent la primera a la campanya naval i que culmina el 8 d'octubre d'aquest any amb el combat naval d'Angamos, on es va immolar l'almirall Miguel Grau Seminari, heroi mxim de la Marina de Guerra del Per.

Desprs de vncer a l'esquadra peruana, Xile dna inici a la campanya terrestre de la guerra. Aquesta va comenar amb el desembarcament de Pisagua i es va desenvolupar durant quatre llargs anys, fins que s'esdev la batalla de Huamachuco, desprs d'aix el president Miguel Iglesias va signar el Tractat d'Ancn que va posar fi a les hostilitats, a pesar de la resistncia ala Serra peruana comandada per Andrs Avelino Cceres, el denominat Bruixot dels Andes. Una de les batalles ms recordades s la Batalla d'Arica. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240138" title="Dystrus" nonfiltered="3226" processed="3222" dbindex="93318">
Dystrus (Dystros)  era un mes del calendari al Regne de Macednia.

La seva correspondncia es probablement el modern febrer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240139" title="Xanthicus" nonfiltered="3227" processed="3223" dbindex="93319">
Xanthicus (Xanthiks)  era un mes del calendari al Regne de Macednia.

La seva correspondncia es probablement el modern mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240140" title="Daesius" nonfiltered="3228" processed="3224" dbindex="93320">
Daesius (Dasios)  era un mes del calendari al Regne de Macednia.

La seva correspondncia es probablement el modern maig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240142" title="Lous" nonfiltered="3229" processed="3225" dbindex="93321">
Lous (Loos)  era un mes del calendari al Regne de Macednia.

La seva correspondncia es probablement el modern juliol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240143" title="Gorpiaeus" nonfiltered="3230" processed="3226" dbindex="93322">
Gorpiaeus (Gorpiaios)  era un mes del calendari al Regne de Macednia.

La seva correspondncia es probablement el modern agost.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240144" title="Hyperberetaeus" nonfiltered="3231" processed="3227" dbindex="93323">
Hyperberetaeus (Hyperberetaios)  era un mes del calendari al Regne de Macednia.

La seva correspondncia es probablement el modern setembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240145" title="Selecci neozelandesa de corfbol" nonfiltered="3232" processed="3228" dbindex="93324">

La selecci neozelandesa de corfbol est dirigida per la Korfball New Zealand (KNZI) i representa Nova Zelanda a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.


Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat d'sia i Oceania 2006

 Entrenador: Daniel De Rudder;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240146" title="Caesarius" nonfiltered="3233" processed="3229" dbindex="93325">
Caesarius (Kaisrios) fou el primer mes del calendari a la provncia romana d'sia, al segle I. Estava dedicat a Juli Csar. Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de setembre. 

Era tanmateix el cinqu mes del calendari a Bitnia al segle I, tenia 28 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de gener.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240147" title="Selecci polonesa de corfbol" nonfiltered="3234" processed="3230" dbindex="93326">

La selecci polonesa de corfbol est dirigida per la Polska Federacja Korfballu (PFK) i representa Polnia a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.






Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007

 Entrenador: Aubrey Czhzak;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240148" title="Tiberius" nonfiltered="3235" processed="3231" dbindex="93327">
Tiberius (Tibrios) fou el segon mes del calendari a la provncia romana d'sia, al segle I. Estava dedicat a l'emperador Tiberi.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 d'octubre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240149" title="Apaturius" nonfiltered="3236" processed="3232" dbindex="93328">
Apaturius (Apatorios) fou el tercer mes del calendari a la provncia romana d'sia, al segle I. 

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de novembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240150" title="Posidaon" nonfiltered="3237" processed="3233" dbindex="93329">
Podidaon (Posidan) fou el quart mes del calendari a la provncia romana d'sia, al segle I. Estava dedicat a Posid.

Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 25 de desembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240151" title="Hierosebastus" nonfiltered="3238" processed="3234" dbindex="93330">
Hierosebastus (Ierosbastos) fou el sis mes del calendari a la provncia romana d'sia, al segle I. 

Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 22 de febrer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240152" title="Evangelius" nonfiltered="3239" processed="3235" dbindex="93331">
Evangelius (Evanglios) fou el vuit mes del calendari a la provncia romana d'sia, al segle I. 

Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 d'abril.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240153" title="Stratonicus" nonfiltered="3240" processed="3236" dbindex="93332">
Stratonicus (Stratnikos) fou el nou mes del calendari a la provncia romana d'sia, al segle I. El seu nom tenia relaci amb Estratonice (reina o ciutat).

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de maig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240154" title="Selecci portuguesa de corfbol" nonfiltered="3241" processed="3237" dbindex="93333">

La selecci portuguesa de corfbol est dirigida per la Federaao Portuguesa de Corfebol (FPC) i representa Portugal a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.








Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007

 Entrenador: Jorge Ramos;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240155" title="Hecatombaeus" nonfiltered="3242" processed="3238" dbindex="93334">
Hecatombaeus (Ekantombaios) fou el des mes del calendari a la provncia romana d'sia, al segle I.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de juny. 

No s'ha de confondre amb el mes d'Hecatombaeon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240156" title="Anteus" nonfiltered="3243" processed="3239" dbindex="93335">
Anteus (Anteos) fou el primer mes del calendari a la provncia romana d'sia, al segle I. Estava dedicat a Juli Csar.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 25 de juliol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240157" title="Selecci romanesa de corfbol" nonfiltered="3244" processed="3240" dbindex="93336">

La selecci romanesa de corfbol est dirigida per la Romanian Korfball Association (RKA) i representa Romania a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240158" title="Laodicius" nonfiltered="3245" processed="3241" dbindex="93337">
Laodicius (Laodkios) fou el darrer mes del calendari a la provncia romana d'sia, al segle I. El seu nom tenia relaci amb Laodice o Laodicea (reina o ciutat)

Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 d'agost.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240159" title="Selecci russa de corfbol" nonfiltered="3246" processed="3242" dbindex="93338">

La selecci russa de corfbol est dirigida per la Russian Korfball Federation (RKF) i representa Rssia a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.






Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007

 Coach: Nikolay Podrezov;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240162" title="Apatureon" nonfiltered="3247" processed="3243" dbindex="93339">
Apatureon (Apatouren) fou el cinque mes del calendari a Efes, al segle I.

Era bsicament equivalent al modern mes de novembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240163" title="Selecci escocesa de corfbol" nonfiltered="3248" processed="3244" dbindex="93340">

La selecci escocesa de corfbol est dirigida per la Scottish Korfball Association (SKA) i representa Esccia a les competicions internacionals de corfbol. Apareix l'any 2007 desprs que la selecci britnica de corfbol es divids en tres equips: Anglaterra, Esccia i Galles.

Histria.


Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional a la European Bowl 2007

 Entrenador: Gavin Legg;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240164" title="Metrous" nonfiltered="3249" processed="3245" dbindex="93341">
Metrous (Metroos)  era el tercer mes del calendari a Bitnia al segle I.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 de novembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240165" title="Dionysius" nonfiltered="3250" processed="3246" dbindex="93342">
Dionysius (Dionsios)  era el quart mes del calendari a Bitnia al segle I.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de desembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240166" title="Bendidaeus" nonfiltered="3251" processed="3247" dbindex="93343">
Bendidaeus (Bendidaios)  era el set mes del calendari a Bitnia al segle I.

Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 de mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240167" title="Strateius" nonfiltered="3252" processed="3248" dbindex="93344">
Strateius (Strteios)  era el vuit mes del calendari a Bitnia al segle I.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 d'abril.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240168" title="Selecci srbia de corfbol" nonfiltered="3253" processed="3249" dbindex="93345">

La selecci srbi de corfbol est dirigida per la Korfbol savez Srbije i representa Srbia a les competicions internacionals de corfbol. 

Histria.




Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional a la European Bowl 2007





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240169" title="Periepius" nonfiltered="3254" processed="3250" dbindex="93346">
Periepius (Peripios)  era el nou mes del calendari a Bitnia al segle I.

Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de maig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240170" title="Aphrodisius" nonfiltered="3255" processed="3251" dbindex="93347">
Aphrodisius (Aphrodsios)  era el tercer mes del calendari a Bitnia al segle I. Estava dedicat a Afrodita. 
Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de juliol.

Era tanmateix el primer mes del calendari a Xipre al segle I, tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 de setembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240171" title="Demetrius" nonfiltered="3256" processed="3252" dbindex="93348">
Demetrius (Demtrios)  era el darrer mes del calendari a Bitnia al segle I. Estava dedicat a Dmeter.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 d'agost.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240172" title="Apogonicus" nonfiltered="3257" processed="3253" dbindex="93349">
Apogonicus (Apogoniks) era el segon mes del calendari a Xipre al segle I.

Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 d'octubre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240173" title="Aenicus" nonfiltered="3258" processed="3254" dbindex="93350">
Aenicus (Ainiks) era el tercer mes del calendari a Xipre al segle I.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 de novembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240174" title="Julius" nonfiltered="3259" processed="3255" dbindex="93351">
Julius (Ioulios) era el quart mes del calendari a Xipre al segle I. estava dedicat a Juli Csar.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de desembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240175" title="Sebastus" nonfiltered="3260" processed="3256" dbindex="93352">
Sebastus (Sebastos) era el sis mes del calendari a Xipre al segle I.

Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 21 de febrer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240176" title="Autocratoricus" nonfiltered="3261" processed="3257" dbindex="93353">
Autocratoricus (Autokratoriks) era el set mes del calendari a Xipre al segle I.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 de mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240177" title="Demarchexusius" nonfiltered="3262" processed="3258" dbindex="93354">
Demarchexusius (Demarkhesosios) era el vuit mes del calendari a Xipre al segle I.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 d'abril.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240178" title="Plethypatus" nonfiltered="3263" processed="3259" dbindex="93355">
Plethypatus (Plethpatos) era el nou mes del calendari a Xipre al segle I.

Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de maig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240179" title="Archiereus" nonfiltered="3264" processed="3260" dbindex="93356">
Archiereus (Arkhieres) era el des mes del calendari a Xipre al segle I.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 de juny.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240180" title="Esthius" nonfiltered="3265" processed="3261" dbindex="93357">
Esthius (Esthios) era el onz mes del calendari a Xipre al segle I.

Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de juliol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240181" title="Romaeus" nonfiltered="3266" processed="3262" dbindex="93358">
Romaeus (Romaios) era el darrer mes del calendari a Xipre al segle I. Estava dedicat a Roma.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 d'agost.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240182" title="Thesmophorion" nonfiltered="3267" processed="3263" dbindex="93359">
Themosphorion (Thesmophorin) era el primer mes del calendari a Creta.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 de setembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240183" title="Eiman" nonfiltered="3268" processed="3264" dbindex="93360">
Eiman (Eiman) era el tercer mes del calendari a Creta.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 de novembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240184" title="Metarchius" nonfiltered="3269" processed="3265" dbindex="93361">
Metarchius (Metrkhios) era el quart mes del calendari a Creta.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de desembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240185" title="Agyius" nonfiltered="3270" processed="3266" dbindex="93362">
Agyius (Agyos) era el cinqu mes del calendari a Creta.

Tenia 28 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de gener.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240186" title="Classificaci IKF" nonfiltered="3271" processed="3267" dbindex="93363">
La classificaci de la IKF (Federaci Internacional de Corfbol) s un llistat que publica el Comit de Competici de la IKF en el que es classifica les seleccions internacionals de corfbol atenent els resultats aconseguits els darrers quatre anys. Aquests resultats es ponderen per donar ms valor als resultats ms recents. A partir del 2007 inclou el Campionat Jnior d'sia i Oceania i les divisions est i oest de l'European Bowl.


La darrera actualitzaci s de Novembre de 2008. Els 10 millors equips sn: 





L'anterior classificaci, de Gener de 2008, amb els 25 millors equips era:





Referncies.
Rnquing IKF - novembre 2008;
Rnquing IKF - gener 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240187" title="Dioscurus" nonfiltered="3272" processed="3268" dbindex="93364">
Dioscurus (Discouros) era el sis mes del calendari a Creta. 

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 21 de febrer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240188" title="Theodosius" nonfiltered="3273" processed="3269" dbindex="93365">
Theodosius (Theodsios) era el set mes del calendari a Creta.

Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 de mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240189" title="Pontus" nonfiltered="3274" processed="3270" dbindex="93366">
Pontus (Pntos) era el vuit mes del calendari a Creta.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 d'abril.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240190" title="Rhabinthius" nonfiltered="3275" processed="3271" dbindex="93367">
Rhabinthius (Rabnthios) era el nou mes del calendari a Creta.

Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de maig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240191" title="Hyperberetus" nonfiltered="3276" processed="3272" dbindex="93368">
Hyperberetus (Iperbretos) era el des mes del calendari a Creta.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 de juny.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240192" title="Necysius" nonfiltered="3277" processed="3273" dbindex="93369">
Necysius (Neksios) era el onz mes del calendari a Creta.

Tenia 30 dies i comenava el dia equivalent al modern 24 de juliol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240193" title="Basilius" nonfiltered="3278" processed="3274" dbindex="93370">
Basilius (Baslios) era el darrer mes del calendari a Creta.

Tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 d'agost.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240194" title="Cliga" nonfiltered="3279" processed="3275" dbindex="93371">

Cliga fou una forta i resistent sabata que portaven els soldats romans.

El seu s es va estendre als centurions per no als oficials superiors. Sovint els centurions i soldats inferiors eren distingits com caligaii. Aquesta sabata va donar el nom a l'emperador Calgula. La deferncia entre la cliga dels soldats rasos (arma) i el calceu dels oficials (abolla) era considerable. 

Els soldats encarregats de vigilar l'enemic (speculatores) utilitzaven una sabata especial anomenada caliga speculatoria, bastant ms lleugera.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240195" title="Callstia" nonfiltered="3280" processed="3276" dbindex="93372">
Callstia fou un festival o una part d'un festival, que portaven a terme les dones de l'illa de Lesbos, que es reunien al santuari d'Hera i la ms maca rebia un premi per la seva bellesa.

Un concurs de bellesa similar, institut per Cpsel de Corint,  es feia a Parrhsia a Arcdia, en honor de Dmeter.

Encara un tercer concurs similar s esmentat per Ateneu de Naucratis que diu que el feien a Elis en honor d'Atenea, per entre els homes; el guanyador rebia corona de mirtal. 

Probablement es feia tamb a Tnedos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240196" title="Calo" nonfiltered="3281" processed="3277" dbindex="93373">
Calo (plural calones) eren els servidors dels soldats romans, que recollien la llenya pel seu s i coses similars; eren probablement esclaus i formaven part de l'exrcit com auxiliars.

D'aquestos soldats auxiliars el nom de calones va passar a tots els servidors de granges i altres llocs. 

En temps de l'imperi la feina era sovint feta per lliberts per no s'han de confondre amb els lixes (lixae) que seguien a l'exrcit per fer negocis (sobre tot vendre al soldats alguns articles o els menjats ja preparats).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240197" title="Capsari" nonfiltered="3282" processed="3278" dbindex="93374">
Capsari (plural capsarii) era un tipus especial d'esclaus a l'antiga Roma, que es dividien en tres categories:

Els que es cuidaven de la roba de les persones que feien servir els banys pblics;
Els que es cuidaven de les capses amb llibres o documents;
I els que portaven els llibres, per exemple als nois cap a l'escola.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240198" title="Carmentlia" nonfiltered="3283" processed="3279" dbindex="93375">
Carmentlia fou un antic festival rom en honor de la nimfa Carmenta o Carmentis. Es feia cada any el 15 de gener i no s'esmenten les celebracions que en formaven part excepte les invocacions a Carmenta que era anomenada Pastvorta i  Antevorta, en referncia al seu poder passat i el seu poder futur. Era un festival principalment de dones. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240199" title="Crnia (festival)" nonfiltered="3284" processed="3280" dbindex="93376">
Crnia (Carneia, Krneia ) fou un gran festival espart i d'altres ciutats driques, celebrat en honor de l'Apollo Carni (Apollo Carneios) nom sota el que Apollo era adorat en diversos llocs del Pelopons i alguns llocs de l'emigraci drica. Juntament amb les gimnopdies i les iacnties, que es celebraven a Amicles, era una de les ms importants de les nou festivitats majors del calendari espart.

Les festes de la "karneia" comenaven el set dia del ms  de Carneius (equivalent al Metageitnion atenenc, i aproximadament el modern ms d'agost) i durava nou dies en els que es realitzaven diverses cerimnies per obtenir una collita prspera. Era semblant a la Bedrmia de l'tica. Un sacerdot dirigia les celebracions, amb cinc solters com ajudants, i el crrec durava quatre anys durant els quals no es podien casar. Se sap que es feien concursos musicals perqu Terpander en va guanyar el primer. 

D'acord amb la tradici, no era perms a l'exrcit d'abandonar el territori espart durant la celebraci de les festes per combatre als enemics. Els dirigents d'Esparta tampoc podien dur a terme cap mena de campanya militar ni podien declarar guerres. Per aquest motiu, el 490 aC, els atenencs van haver de lluitar sols la batalla de Marat.

Un festival amb el mateix nom es feia a Cirene, a Tera, a Gtion, a Messene, a Sici i a Sbaris.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240200" title="Carnifex" nonfiltered="3285" processed="3281" dbindex="93377">
Carnifex era el botx pblic de l'antiga Roma, encarregat de l'execuci dels esclaus i estrangers, per no podia executar ciutadans romans, que eren castigats d'una manera diferents als esclaus. Tamb s'encarregava de la tortura. 

L'ofici era desgraciat i el que l'exercia no podia residir al interior de la ciutat i vivia a la Porta Mtia o a la Porta Esquilina, prop de la plaa on es feien les execucions d'esclaus coneguda com Sestertium sota els emperadors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240201" title="Carpentum" nonfiltered="3286" processed="3282" dbindex="93378">
Un Carpentum fou un carruatge rom (similar a la Harmamaxa grega), un dels ms antics que apareix esmentat. 

Era utilitzat per les dones (matrones) romanes per anar a les processons publiques  i aix era considerat un privilegi ja que el s de carruatges a la ciutat estava prohibit durant la repblica. Durant l'imperi es va concedir alguna vegada el privilegi especial a dones de la famlia imperial.

El carpentum era un carro amb un sostre aguantat per quatre columnes o pals, de vegades formant un conjunt ricament adornat. Era usat tamb per persones privades pels seus viatges. Hi podien viatjar dos o tres persones a ms del conductor i era portat per un parell de mules (carpentum mulare) i rarament per cavalls o bous. 

Quan Calgula va instituir jocs en honor de la seva difunta  mare Agripina Major va posar el carpentum de la difunta a la process.

Aquest tipus de carruatge cobert era usat pels britons, els gals, els cimbres, el allbroges, el helvecis i altres nacions. El seu nom celta original era carra o carri.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240202" title="Carrago" nonfiltered="3287" processed="3283" dbindex="93379">
Carrago era una fortificaci del perode rom formada per un gran nombre de carros collocats a l'entorn de l'exrcit en forma de cercle.

El sistema era utilitzat principalment per les nacions barbares, entre elles els escites, gals i gots. 

Aquest nom es donava tamb al equip militar que acompanyava a un exrcit rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240203" title="Carruca" nonfiltered="3288" processed="3284" dbindex="93380">
Carruca fou un carruatge el nom del qual no s'esmenta abans de l'poca imperial.

Tenia quatre rodes i era usat pels viatges. Es diu que Ner va viatjar en ms de mil carrucae. Era usat per persones distingides, com el carpentum, i sovint estava cobert de plaques de bronze, plata i fins i tot or. Alexandre Sever va concedir el dret d's de la carruca als senadors. Marcial diu que una aurea carruca tenia el mateix cost que una granja.

Eren estirades per mules (mulae carrucariae).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240204" title="Cariatis" nonfiltered="3289" processed="3285" dbindex="93381">
Cariatis fou un festival celebrat a Caryae a Lacnia, en honor d'rtemis coneguda per rtemis Cariatis. Era de celebraci anyal i principalment pels joves lacedemonis (Kapvarides) amb danses nacionals i amb himnes. Quan Caryies va passar a Esparta, els joves espartans van conservar el festival.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240205" title="Caritide" nonfiltered="3290" processed="3286" dbindex="93382">

Caritide (plural Caritides) foren esttues de forma humana.

La llegenda diu que deriva de la ciutat de Caryes a Lacnia, que durant la invasi persa, desprs de les Termpiles, es van aliar als perses; quan aquestos foren derrotats i expulsats, la ciutat fou arrasada, els homes massacrats i les dones empresonades. El seu territori va passar a Esparta.


Quan ms tard, figures d'homes representant a perses foren usades en arquitectura en lloc de columnes, Praxteles i altres artistes atenencs van comenar a usar figures femenines per conmemorar la desgrcia de les dones caritides.

 Enllaos externs .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240207" title="Castrum" nonfiltered="3291" processed="3287" dbindex="93383">
El castrum (nom llat; en plural castra) era el campament nocturn rom.

Cada vegada que l'exrcit rom s'aturava en algun lloc per passar la nit establia el castrum, dins dels lmits del qual quedava protegit l'exrcit. Aquesta operaci no es va ometre mai ni quan estaven a punt d'entrar en combat, i els soldats encarregats de construir-lo ho feien sense interferir en els que duien a terme la batalla.


Contrriament a tots els exrcits antics, les legions romanes de l'antiga Roma en campanya construen cada vespre un campament fortificat. Aquest costum s molt antic, i es remunta potser a les reformes de Marc Furi Camil (Gai Mari va codificar ms tard aquests costums).

 Construcci .
Un campament d'etapa per a quatre legions (de 16.000 a 20.000 homes) t forma rectangular, aproximadament de 655 per 610 metres de costat (o sigui una superfcie de 40 hectrees). Un campament d'hivernada o permanent seria dues vegades ms gran. 

 Tria de l'indret .
Per raons tctiques, l'emplaament preferit era en un lloc alt. Per els criteris essencials eren l'accs segur i fcil (ja que el campament s installa en finalitzar la jornada, i les tropes estan cansades), la presncia d'un punt d'aigua, prats suficients per al farratge dels cavalls i dels animals de crrega i un terreny com ms uniforme millor, amb prou pendent per al drenatge: ni boscos, ni roques, ni torrents.

 Plnol .

El plnol s sempre el mateix, i permet una construcci molt rpida. El trib i els centurions encarregats d'establir el campament recorren el terreny i fixen l'emplaament del pretori o praetorium (la tenda de campanya del general), un quadrat de 60 metres de costat. La bandera blanca plantada en aquest indret serveix d'indicaci per organitzar-hi tot el campament al voltant: els camins, les tendes de campanya, el frum i la tanca. Darrere la tanca, es deixa lliure un espai de prop de seixanta metres per tal de permetre els moviments de les unitats; aix, a ms a ms, els primers rengles de tendes queden resguardats dels llanaments enemics.

Dues vies principals, el cardo o via praetoria i el decumanus o via principalis, s'encreuen en angle recte davant el pretori. Si el nombre de legions que allotja el campament s ms elevat, tamb era traada una via quintana parallela a la via principalis.

Les tropes d elit acampen a banda i banda del pretori i estan formades per infanteria i cavalleria.

Els valetudinaria sn zones mdiques incorporades al campament a partir de la professionalitzaci dels exrcits d'August, autntics hospitals de campanya.

 Desenvolupament de la construcci .
Els soldats no comencen a condicionar el campament fins que el lloc s completament marcat a terra per banderoles de color. S'excava un fossat i es forma un tals o terrapl (agger), que s estabilitzat per terrossos de gespa. La infanteria pesant (3.000 homes) s l'encarregada d'excavar, mentre que les tropes lleugeres i la cavalleria munten gurdia entre l'enemic i el campament. Aquesta gurdia neteja el glacis, per tal d'impedir que s'hi acosti l'enemic. Les branques sn utilitzades per fer-ne cervices, punts de fre disposats sobre el glacis, el fossat o el tals. Aleshores s'entren els equipatges. Desprs, a poc a poc, quan es posa la tanca d'estaques (vallum), entra la infanteria pesada, seguida de la cavalleria.

Aquest s l esquema clssic. Si cal fer cas de l'arqueologia i dels textos, sembla que cada vespre les tropes repetien la maniobra d'urgncia. La columna (agmen) es divideix en dues columnes que se separen fins a formar un rectangle (agmen quadrata). El comboi de mules entra dins el rectangle i la rereguarda pren posici en lnia sobre l'ltim costat. Una vegada immobilitzades i havent rectificat les alineacions, les tropes passen a fer les tasques de fortificaci i els mulaters installen les tendes de campanya. El resultat s un campament amb els costats generalment rectes, tot i que els angles sn ms aviat aproximats, amb un permetre, i sovint amb cada costat, que s un mltiple de 94 m, la longitud ideal del maniple.

 El recinte .


Fins i tot per a una sola nit, sempre es construeix el castrum, malgrat els esforos considerables que requereix. Al voltant del campament s'excava un fossat de tall triangular, de 2,25 m de fons i 4,5 m d ample. La terra s llenada cap a l'interior del camp per tal de formar un tals (agger) de tall trapezodal (5,25 m d'ample a la base i 2,75 m a dalt, amb una alada d'1,25 m). Aquest tals o terrapl, que forma un cam de ronda al capdamunt, prou ample per deixar-hi passar diversos homes de front, s superat per una palissada, formada d'estaques portades pels legionaris. Aquestes estaques sn d una alada d'aproximadament 1,7 m, i punxegudes a tots dos extrems (per facilitar que es clavin b a terra per sota i per millorar-ne l'aspecte defensiu per dalt). Enfonsades uns 30 cm, fan crixer l'alada del tals 1,4 m (o sigui, que en total fa uns 4 m). 

Les portes sn simples obertures en aquest fossat, i n hi ha quatre. Davant de cada obertura, un nou fossat i tals obstrueixen el pas, per tal d'entrebancar l'accs dels eventuals atacants. 

 Defensa del camp .
El castrum de permetre redut permet no ocupar ms que una petita part de la legi en tasques de vigilncia: per a un permetre de 1.000 m, amb un gurdia cada 10-15 m, noms cal tenir desperts de 70 a 100 homes (ms els de les entrades i les rondes), o sigui menys d'una trentena part de la tropa. La legi que marxar l'endem estar fresca i a punt per a la batalla, ja que s'haur beneficiat d'un son reparador.

 Organitzaci de la gurdia .
Els velitares (tropes lleugeres de la Repblica) formaven en posici avanada fora del camp, prop de les portes, a les quals asseguraven la vigilncia.
A cada sentinella designat per un sotsoficial del seu maniple se li lliura una tauleta de terra cuita (tessera) que porta un senyal escrit.
En el transcurs de la nit, quatre cavallers efectuen junts quatre rondes. Al comenament de cada torn de vigilncia, sona la corneta i comencen les rondes. Els cavallers demanen a cada sentinella la seva tessera. Aix es comprova que els diversos sentinelles no s hagin adormit o hagin deixat el seu lloc, i llavors continua la ronda. Les tesserae es porten el mat al trib, que troba el culpable i immediatament s condemnat a mort i executat per lapidaci.

 En cas d'atac .

Cada 50 m, homes que dormen amb les armes estan llestos per intervenir. Aquest pla immutable permet que, en cas d'atac, mai els agafin totalment desprevinguts, ja que al davant tenen un glacis despullat de vegetaci d'almenys 50 m d'ample, i tots els legionaris puguin anar al punt previst sense una ordre precisa, segons el pla i els exercicis repetits. Aquesta disposici permet rebutjar un atac sobtat i limitat.

En cas d'un atac en massa, l'escs permetre (1.000 m) permet d'alinear 3 homes a cada metre i, fent entrar la infanteria lleugera, conservar 1.500 homes en reserva per reforar un punt concret que es trobi en dificultats. Aquests efectius es mouen rpidament i es colloquen al lloc que els pertoca, ja que la disposici del camp i els llocs prefixats sn sempre els mateixos, i no cal que els donin cap ordre determinada. En tota la histria de Roma, no es va prendre mai cap campament defensat per la seva legi sencera, en cap atac de dia o de nit.

 Base de sortida .
Aquests campaments poden servir de base de sortida per combatre l'enemic i llavors la legi t un lloc segur on poder replegar-se. Es deixen efectius de gurdia importants per guardar el campament i els equipatges. L'avantatge, fins i tot amb efectius reduts, s que la legi llavors s expedita: no porta tota la impedimenta a sobre, mentre que en marxa es troba impedita, s a dir, es veu destorbada per la crrega personal de cada legionari, les mules amb els equipatges, etc.

 Camps semipermanents o permanents .
El plnol s idntic, amb una muralla de pedra i un fossat una mica ms profund. Per al conjunt del recinte, s han previst quatre torns de gurdia. Nombroses ciutats tenen l'origen, i fins i tot el nom, en aquests camps romans, principalment a les antigues provncies frontereres de l'Imperi, on s'establien les fortificacions ms importants: Castres o Estrasburg, a Frana; Barcelona o Tarragona, a Catalunya; Chester, Lancaster, Lincoln o Manchester, a Anglaterra; Colnia, Bonn o Magncia, a Alemanya; Nimega als Pasos Baixos, etc.

 Vegeu tamb .
 Legi romana;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240210" title="Trib celer" nonfiltered="3292" processed="3288" dbindex="93384">
Trib celer (tribunus celerum)  era el comandant de la guardia reial romana, els anomenats celeres.

Tenia la mateix relaci amb el rei que el magister equitum ms tard va tenir amb el dictador. 

El trib celer era el segon personatge del regne i en absncia del rei podia convocar als comicis; segurament era de nomenament reial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240211" title="Cenotafi" nonfiltered="3293" processed="3289" dbindex="93385">
Cenotafi (Cenotaphium)  fou una tomba honoraria buida, erigida en memria de persones que estaven enterrades a un altre lloc o de les que no s'havia trobat el cos per enterrar.

Els cenotafis eren considerats sagrats fins que un rescripte imperial d'Anton Pius i Luci Ver va declarar que no ho eren.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240212" title="Cerelia" nonfiltered="3294" processed="3290" dbindex="93386">
Cerelia (Cerealia) fou un festival celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, els laments de la qual per la seva filla perduda Proserpina eren representats per dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc. Durant la festa es feien jocs al Circ Mxim i els espectadors anaven vestits de blanc. 

El dia de la festa era probablement el 7 o el 13 d'abril.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240213" title="Cetra" nonfiltered="3295" processed="3291" dbindex="93387">
Cetra era un escut rod i petit de pell d'animal usat principalment pels indgenes a Hispnia i Mauretnia (en aquest lloc era fet de pell d'elefant) . Tcit diu que tamb l'utilitzaven els britons i segurament els caledons.

Els romans no van utilitzar mai la cetra; en canvi els grecs i macedonis utilitzaven un escut petit i lleuger de nom pleta, bastant similar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240214" title="Clcia" nonfiltered="3296" processed="3292" dbindex="93388">
Clcia (Chalceia) fou un antic festival celebrat a Atenes, que va canviar amb el temps.

Primer fou en honor d'Atenea Ergane i era celebrada per tot el poble amb el nom d'Atnia. Ms tard es va circumscriure a artesans, especialment ferrers, i era en honor d'Hefest i es celebrava el dia 30 del mes de Pyanepsion, i fou llavors quan es va anomenar Clcia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240216" title="Calcicia" nonfiltered="3297" processed="3293" dbindex="93389">
Calcicia (Chalcioicia) fou un festival anyal que celebraven els espartans en honor d'Atenea de renom Atenea Kalkioikos. Els joves desfilaven per l'ocasi amb tot el seu armament complert fins al temple de la deessa; els fors no entraven al temple per havien de prendre part als sacrificis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240217" title="Quirotnia" nonfiltered="3298" processed="3294" dbindex="93390">
Quirotnia (Cheirotonia) era una de les maneres de votar a les assemblees atenenques, una per vots i una a ma alada; aquesta darrera s'anomenava en general quirotnia i es feia servir a les assemblees publiques on s'elegien magistrats  i algunes on es votaven lleis, per principalment per judicis.

Per alar les mans l'herald anunciava que s'havia d'aixecar la ma en cas de estar d'acord en una cosa; desprs feia el mateix per que aixequessin la ma els que pensaven el contrari. Cada vegada es comptaven les mans i el president declarava quin era el resultat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240218" title="Quelidnia" nonfiltered="3299" processed="3295" dbindex="93391">
Quelidnia era una costum observada a l 'illa de Rodes al mes de Boedromion quan retornaven les orenetes; durant aquest temps els joves anaven de casa a casa recollint petits regals i cantant una can que encara es conserva. 

Es diu que la costum la va introduir Cleobultis de Lindos en un moment que la ciutat passava un moment desgraciat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240220" title="Quitnia" nonfiltered="3300" processed="3296" dbindex="93392">
Quitnia fou un festival celebrat a la ciutat tica de Quitone en honor de l'rtemis Quitona.

Els siracusans tamb celebraven un festival amb el mateix nomi en honor de la mateixa detat, que es distingia per un tipus especial de dansa i per la msica de flauta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240224" title="Temporada 1988 de Frmula 1" nonfiltered="3301" processed="3297" dbindex="93393">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1988. 



s la temporada nm. 39 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de setze (16) curses.

S'adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1) i noms es tenen en compte els 11 millors resultats. 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

Ja no es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors del 1988 .







 Clasificaci del mundial de pilots del 1988 .



()

 Nota .
 Ayrton Senna va ser el campi del mn tot i treure menys punts que Alain Prost en el conjunt de totes les curses perqu noms es comtabilitzaven els 11 millors resultats.

 Enllaos externs .

La Formula 1 a l'any 1988;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240225" title="Minardi" nonfiltered="3302" processed="3298" dbindex="93394">

Minardi s l'escuderia de Frmula 1 fundada el 1979 per Giancarlo Minardi i que va disputar curses a la F1 entre la temporada 1985 i la del 2005.

Tenia la seu a Faenza, Itlia. 

 Histria .
Minardi va competir desde la temporada 1985, sempre amb uns mitjans modestos que no li van permetre mai assolir grans resultats, per ha estat un gran planter de pilots de les graelles de la F1, ja que molts van comenar a disputar curses amb Minardi per desprs fer el salt cap escuderies amb mes mitjans i amb mes posibilitats. 

A final de la temporada 2005 va vendre l'equip i va passar a ser l'escuderia Toro Rosso. 



 A la F1 .
 Debut:  Gran Premi de Brasil del 1985;
 Curses disputades:  345 ;
 Victries: 0 ;
 Pole positions: 0 ;
 Voltes Rpides: 0 ;
 Punts aconsseguits al Camp. Mundial: 38;
 Ultima cursa disputada:  Gran Premi de Xina del 2005;

 Enllaos externs .

Web oficial de Minardi;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240231" title="Arrows" nonfiltered="3303" processed="3299" dbindex="93395">

Arrows s el nom de l'escuderia de Frmula 1 fundada el 1977 per Franco Ambrosio, Alan Rees, Jackie Oliver, Dave Wass  i Tony Southgate.

Tenia la seu a Milton Keynes, i desprs a Leafield, Regne Unit.


 Histria .
Arrows va ser fundada el 1977 per  Franco Ambrosio (A), Alan Rees (R), Jackie Oliver (O), Dave Wass (W) i Tony Southgate (S) quan Rees, Oliver, Wass i Southgate van deixar l'escuderia Shadow. 

Arrows es un acrnim fet amb les inicials dels cognoms dels seus fundadors.

Arrows va competir des de la temporada 1978,  amb uns mitjans modestos que no li van permetre assolir grans resultats, per si estar en els llocs intermitjos de la graella.

Footwork .
A final de la temporada 1990 Wataru Ohashi va comprar part de l'equip i va passar a anomenar-se l'escuderia Footwork. 

 Arrows .
A partir de la temporada 1997 i desprs de la compra de l'equip per part de Tom Walkinshaw  va tornar a anomenar-se Arrows.

A mitjans de la temporada 2002 va haver de deixar de crrer pels greus problemes econmics que tenia.

 A la F1 .

 Debut:  Gran Premi de Brasil del 1978;
 Curses disputades:  368 ;
 Victries: 0 (5 segons llocs com a millor resultat);
 Pole positions: 1 ;
 Voltes Rpides: 1 ;
 Punts aconseguits al Camp. Mundial: 164;
 Ultima cursa disputada:  Gran Premi d'Alemanya del 2002;

 Enllaos externs .

F1 Articles sobre Arrows;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240232" title="Footwork" nonfiltered="3304" processed="3300" dbindex="93396">
Footwork fou una escuderia de Frmula 1 que va disputar el campionat del mn de F1 .

 Histria .
Wataru Ohashi va comprar a finals de la temporada 1990  la part majoritria de Arrows i li va canviar el nom pel de Footwork.

L'escuderia va ser venguda el 1996 a  Tom Walkinshaw qui la va tornar a anomenar Arrows.

 A la F1 .
 Debut:  Gran Premi dels Estats Units del 1991;
 Curses disputades:  97 ;
 Victries: 0 (1 cop 3 com a millor resultat);
 Pole positions: 0 ;
 Voltes Rpides: 0 ;
 Punts aconseguits al Camp. Mundial: 25;
 Ultima cursa disputada:  Gran Premi de Jap del 1996;

 Vegeu tamb .
 Arrows;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240237" title="Sant Vicent mrtir" nonfiltered="3305" processed="3301" dbindex="93397">

Sant Vicent Mrtir conegut tamb com Sant Vicent de la Roda o com Vicent de Saragossa (Osca o Saragossa, ?   Valncia, v. 304) fou un religis hispanorom, diaca de sant Valeri de Saragossa. Fou capturat i torturat en temps de Diocleci, per la qual cosa l Esglsia el venera com a mrtir.

Segons la tradici, Vicent de Saragossa s encarreg de la predicaci de la fe, per tal com el bisbe Valeri quequejava.

La persecuci a Hispnia.
El 303 es public el primer edicte imperial per perseguir els cristians, decretat per l emperador Diocleci. El prefecte Daci fou l encarregat de dur-lo a terme a Hispnia. Vingu de Roma i romangu a Hispnia dos anys, on arrib per Girona, per passar desprs a Barcelona, Saragossa i Valncia. 

Valeri i Vicent foren presos l any 303 per orde de Daci i portats a Valncia. Valeri fou desterrat i Vicent martiritzat. Segons la tradici mor i renaix el 22 de gener del 304 o potser del 305.

En el lloc de Valncia on se suposa que fou martiritzat el diaca Vicent cap al 304-305 fou construda l esglsia primitiva de la Roqueta, per venerar-hi les restes del mrtir. Aquest lloc es trobava junt a la Via Augusta, al sud de la ciutat, a l altura del nmero 136 de l actual carrer de Sant Vicent Mrtir. Durant el segle XIII Jaume I man fer-hi una esglsia, un monestir i un hospital, coneguda hui com Santuari de Sant Vicent de la Roqueta. Durant el XVIII pat grans transformacions i durant el XIX, amb les guerres carlines, fou parcialment enderrocat. El que encara resta hui dia es troba altament degradat.

La relquia del bra de sant Vicent.
Arrib el 1970 a la Catedral de Valncia, procedent de la catedral de Bari. Hui es troba exposada a la capella renaixentista de la resurrecci que es troba a la girola de la Seu, tancada per un magnfic prtic d alabastre de tres arcs, on hi ha un bell relleu encarregat per Alexandre VI cap al 1510 per honrar la memria de Calixt III. Segons la tradici, durant el segle XII un bisbe valenci volgu portar el bra incorrupte de sant Vicent mrtir a Terra Santa, per mor a Bari i all rest la relquia fins al 1970.

 Iconografa, martiri i culte .


Sol aparixer en pintura amb roba de diaca, acompanyat per un corb o sostenint una roda de mol, ra per la qual es coneix tamb com sant Vicent de la Roda. Aquests smbols fan referncia al seu martiri, per tal com se suposa que desprs de torturat i mort el seu cos fou llanat a un femer i respectat pels corbs. Encara desprs el seu cos fou llanat a la mar i afonat amb una roda de mol, per torn a la vora, per rebre sepultura al santuari de la Roqueta de Valncia. Sempre seguint la tradici, en temps dels musulmans les seues restes foren portades a l esglsia de Sant Vicent de Fora de Lisboa, ciutat de la qual s patr des de 1173. s tamb patr de Vicenza i de Valncia ciutat.

Vegeu tamb.
Cripta Arqueolgica de Sant Vicent Mrtir.
Plaa de l'arquebisbe de Valncia.



Enllaos externs.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240239" title="LCR" nonfiltered="3306" processed="3302" dbindex="93398">

Biologia: sigles de lquid cefaloraquidi.
Immunologia: Tcnica serolgica de determinaci de presncia d'antgens.
Poltica: Partit poltic, Lliga Comunista Revolucionria;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240247" title="Interiorisme" nonfiltered="3307" processed="3303" dbindex="93399">
L'interiorisme s una activitat professional de disseny orientada a procurar, com a servei a la societat, la ms idnia resoluci de l'entorn habitable de l'home, mitjanant l'aplicaci de determinats elements i normes bsiques de disseny, tcniques, funcionals, esttiques, ambientals, psicosocials, econmiques i legals, a fi de millorar la qualitat de vida dels usuaris. 

L'interiorisme s el procs de donar forma a l'experincia de l'espai interior, a travs de la manipulaci del volum espacial aix com de tractar la superfcie.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240249" title="Llista d'estats sobirans del 1966" nonfiltered="3308" processed="3304" dbindex="93400">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica rab Unida;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
 (des del 30 de novembre);
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana (des del 30 de setembre);
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Regne de Burundi (fins el 28 de novembre);
   Repblica de Burundi (des del 28 de novembre);

C.
   Regne de Cambodja;
   Repblica Federal del Camerun;
   Domini del Canad;
 Ceilan   Domini de Ceilan;
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica del Congo;
   Repblica del Congo (fins l'1 de juliol);
 Repblica Democrtica del Congo (desprs de l'1 de juliol);
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
;
   Repblica de Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Guyana (des del 26 de maig);

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Estat de Kuwait;

L.
 Laos;
   Regne de Lesotho (des del 4 d'octubre);
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Malawi (fins el 6 de juliol);
   Repblica de Malawi (des del 6 de juliol);
;
   Sultanat de les Illes Maldives;
 Repblica Malgaixa;
   Repblica de Mali;
   Estat de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal;
   Sierra Leone;
   Regne de Sikkim;
   Repblica de Singapur;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Somal;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
   Rhodsia;
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240250" title="Franz Bopp" nonfiltered="3309" processed="3305" dbindex="93401">
 
Franz Bopp (1791-1867) va ser un filleg i lingista alemany, nascut a Magncia, cofundador de la gramtica comparada juntament amb Rasmus Christian Rask. 

Biografia.
Deixeble de Windischmann, i per aix molt imbut de les doctrines de l'escola simbolista de Heidelberg, va estar a Pars entre 1812 i 1816, on va estudiar persa, rab, hebreu i snscrit. All va nixer la seva memria ber das Konjugationssystem der Sanskritsprache in Vergleichung mit jenem der griechischen, lateinischen, persischen und germanischen Schprache, Frankfort, 1816, que fa de Bopp el fundador de la gramtica comparada. 

Windischmann obt per a ell una beca del rei de Baviera i amb ella es dirigeix a Londres (1816-1820), on va ensenyar a Wilhelm von Humboldt el snscrit i es troba amb Henry Thomas Colebrooke i Charles Wilkins. Humboldt dna a Bopp la ctedra de snscrit en la Universitat de Berln el 1821. Des d'all impulsar el desenvolupament de la gramtica comparada a Alemanya. 

Progressivament anir descobrint parentius indoeuropeus en el litu, l'eslau, l'armeni, el celta i l'albans a partir sobretot del sistema verbal, mentre que Rask es centrar ms aviat en les llenges nrdiques. 

Va rebutjar la idea que totes les llenges vinguessin del snscrit, va pensar ms aviat en una llengua comuna ms antiga i va prescindir del misticisme nacionalista que entelava fins a llavors la investigaci filolgica alemanya, estudiant de forma ms moderna les llenges per si mateixes, com objecte i com mitj de coneixement. Per altra banda, Bopp, juntament amb Schlegel, s l'autor del concepte modern de flexi.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240252" title="Cantonigrs" nonfiltered="3310" processed="3306" dbindex="93402">

Cantonigrs s una entitat de poblaci del municipi de Santa Maria de Corc a la comarca d'Osona. En el cens de 2005 comptava amb 336 habitants. 

El poble s conegut per haver celebrat el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigrs, un dels primers festivals potics en catal desprs de la Guerra Civil, el Festival Potic de Cantonigrs. Actualment celebra un festival de msica coral d'arreu del mn.

El topnim t l'origen en el mas de can Toni Gros, del 1565, renom d'Antoni Prat. Popularment s'anomena Cantoni.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240254" title="Sant Mart Sescorts" nonfiltered="3311" processed="3307" dbindex="93403">


Sant Mart Sescorts s una entitat de poblaci de Santa Maria de Corc a la comarca d'Osona. En el cens de 2005 comptava amb 193 habitants. 

Llocs d'inters.

Esglsia romnica de Sant Mart Sescorts;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240255" title="Sant Miquel de Baleny" nonfiltered="3312" processed="3308" dbindex="93404">










Sant Miquel de Baleny s un nucli de poblaci de la comarca d'Osona situat a la falda del masss del Montseny. Actualment pertany al municipi de Seva, del que ocupa la part oest. Limita al sud amb el nucli de Sant Jaume de Viladrover (el Brull), al sud-oest amb els Hostalets de Baleny (Baleny), al oest amb Tona, al nord-oest amb Malla i al nord-est amb Taradell. Tamb se l'anomena Baleny o Baleny Estaci.

Histria.
Bona part d'aquest histria, s comuna amb Hostalets de Baleny (Baleny) ja que els terrenys tenien els mateixos senyors. Sant Miquel de Baleny formava part d'una gran propietat agrcola juntament amb els Hostalets de Baleny, el Pla de Baleny i Sant Fruits de Baleny (l'Ajuda).

Segle X.
Els primers documents escrits que parlen sobre els terrenys que ocupen el nostre poble daten de l'any 944. En aquests documents que formen part del testament de Guadamir que possea grans bens a L'Aguilar (actual Serrat de L'Aguilar), i que donava un bou a l'esglsia de Sant Fruits de Baleny.

Segle XI.
El territori que actualment ocupa Sant Miquel de Baleny formava part d'una Vila (extensa propietat agrcola) que ocupava banda i banda de la capalera del riu Congost. Aquests terrenys eren propietat de Adalbert, pare de Mir Adalbert i d'Guilalbert, signataris de l'Acta de Consagraci de Sant Fruits de Baleny al 1083. A finals de segle Mir Adalbert fa donaci d'uns terrenys de prop de l'Aguilar a Sant Pere de Vic.

Segle XII.
Mor al 1117 Berenguer Ermengol, net de Mir Adalbert i deixa en testament els seus bens al noble Guillem. Aquest seria conegut a partir del 1131 com Guillem I de Baleny, essent el primer en utilitzar el mot Baleny com a cognom. Guillem es va casar amb Dola. Es un personatge de gran rellevncia en els documents de l'poca ja que va fer donacions de les seves immenses terres a diverses parrquies, permutes amb nobles i l'Orde del Temple. Guillem II de Baleny casat amb Beatriu de Montcada el va succeir sense canvis importants malgrat que el constant degoteig de donacions de terreny feia que les propietats de la famlia s'anessin reduint amb la seva mort hereta la major part de les terres Guillem III. Guillem III es casa amb Maria.

Segle XIII.
Pere Guillem I de Baleny hereta del seu pare. Les penries econmiques obliguen a empenyorar els dominis a Bertran de Bellpuig, senyor de Sant Juli de Vilatorta i a contractar masovers per a treure rendiment de les terres i la casa. L'ultim descendent de la nissaga de Baleny fou Bernat I de Baleny que mor sense descendncia i que deix el Casal al seu nebot Pere de Vilagelans, els Baleny eren tamb castlans del Castell de l'Aguilar, que era propietat de Pere Ramon de Vilademany. El Casal s'abandona.

Segle XV.
L'abandonament del Casal de Baleny per part dels seus hereus i del Monestir de Sant LLoren propietari dels terrenys, fa que el casal quedi en runes.

Segle XIX.
El nucli de poblaci anomenat actualment i per imperatiu legal Sant Miquel de Baleny, va nixer al voltant de l'estaci de Baleny-Tona-Seva-Taradell, que va ser construda l'any 1874 i fou inaugurada l'any 1875. Quan es va construir el baixador de Taradell-Montrodon, l'estaci pass a anomenar-se Baleny-Tona-Seva.

Segle XX.
Als voltants de l'any 1964, a partir de necessitats de treballadors de la zona de tenir un habitatge, a un preu assequible, es va formar una Cooperativa d'habitatges, que va ser la responsable del ms gran creixement que ha tingut el poble fins l'actualitat.

Els resultats de tot aix va ser el naixement d'un poble que es deia Baleny que pertanyia a quatre municipis: els Hostalets de Baleny, Malla, Seva i el Brull.

El estar partit en quatre municipis, portava un munt de problemes a l'hora de poder fer coses al poble i es donaven casos de gent que si es moria en una habitaci o altre de la casa, havien de fer els trmits a un o altre ajuntament.

Entre els anys 1991 i 1993, es van fer les accions necessries per aconseguir la segregaci dels quatre municipis per crear-ne un de nou, tot semblava indicar que la segregaci s'aprovaria, per un canvi sobtat de responsables a governaci va fer que canvis el sentit de la resoluci i van agregar tot el nucli al municipi de Seva, tot indicant que la soluci al conflicte havia de ser la creaci d'una entitat municipal descentralitzada.

Desprs d'aquest fet, el desnim va fer que no se seguis el cam per convertir el poble en una entitat menor i com que a l'ajuntament de Seva tampoc l'hi ha interessat mai, tema ha quedat mort.

L'any 1991, el nom del poble el varen canviar pel de Sant Miquel de Baleny, ja que van dir que el de Baleny, era el que pertanyia al municipi dels Hostalets de Baleny.

Els habitants de Sant Miquel de Baleny i tots els dels pobles vens, l'han seguit anomenant Baleny o Baleny Estaci, que sn els noms pels que s'ha conegut des de la seva creaci.

Segle XXI.
Els darrers anys hi ha hagut un nou impuls en la construcci, per aquesta vegada impulsat per constructors privats que ha fet que h arribessin al poble nous vens provinents del Valls i de l'rea de Barcelons, principalment. Aquesta gent, juntament amb gent del poble que no han parat mai de fer activitats estan donant un nou impuls a les activitats i les reivindicacions de serveis per Baleny.

Mitjans de comunicaci.

El Gallaret.

Revista participativa dels vens de Baleny que va ser fundada l'any 1978 i que ha perdurat fins l'actualitat.

El nou diari de l'estaci.

Bloc a Internet que va ser fundat l'any 2007.

Entitats.

Colla Gegantera

Colla dels Tonis

Club esportiu Sant Miquel de Baleny

AMPA  Les Basseroles 

Associaci de Vens de Baleny

Punt Jove.

Festes i activitats.

Festa Major, 25 de Juliol

Trobada Gegantera: vegeu calendari

Tres Tombs: vegeu calendari

Caminada

Castanyada, Tots Sants

Revetlla de Sant Joan

Enllaos externs.

 Blog de Sant Miquel de Baleny;
 Blog de l'estaci de Baleny-Tona-Seva;
 CEIP Les Basseroles;
 Sant Miquel de Baleny al Frum Pobles d'Osona.com;

Fonts.

 Pgina de Baleny (Hostalets) a galeon.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240260" title="The Crying Song" nonfiltered="3313" processed="3309" dbindex="93405">
Crying Song s un tema del grup britnic Pink Floyd, concretament el tercer tema del disc More. Aquest tema mai es va tocar en concert i comena amb un vibrfon tocat per Richard Wright. David Gilmour toca la guitarra acstica i un solo de guitarra elctrica que acaba amb el tema propera a la lnia meldica. Aquest apropament s tpic a l'evoluci que Gilmour anir adquirint.  

Crdits.
Roger Waters   baix, veu;
David Gilmour   guitarra acstica, guitarra electrica, veu;
Nick Mason   percussions;
Richard Wright   vibrfon;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240261" title="Up the Khyber" nonfiltered="3314" processed="3310" dbindex="93406">
Up the Khyber s un tema instrumental del grup britnic Pink Floyd, que apareix en la quarta posici del disc More. Consisteix en un llarg solo de bateria amb un joc de piano trepidant i efectes sonors. El ttol fa referncia al Pas de Khyber entre l'Afganistan i el Paquistan. Va ser tocat en concerts amb una versi modificada en el tema The Journey, sota el nom de Doing It. 

 Crdits .
 Nick Mason   bateria, percussions;
 Richard Wright   sintetitzador, orgue, piano;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240264" title="Pas de Khyber" nonfiltered="3315" processed="3311" dbindex="93407">




El Pas de Khyber o  Pas de Khaibar  s un llarg pas de de 58 quilometres (36 milles) sinus entre les muntanyes de Safed Koh i Kachmund que formen part de l'Hindu Kush. s un dels passos ms importants entre l'Afganistan i el Paquistan.

El pas, que des de 1978 s sota el control paquistans en la major part del trajecte, es dirigeix al nord oest des de Peshawar vers Kabul. Des de 1978 compta amb una carretera i una lnia de ferrocarril que compta amb 34 tnels i 92 ponts, construt durant la dcada de 1920 amb un preu astronmic de 2 milions de lliure esterlines. En el lloc ms estret no fa ms de 15,89 metres de llarg i puja fins a 1600 metres.  

El pas comena a 18 quilometres de Peshawar al fort de Jamrud, construt el 1823 pels Sikhs, on el fams general Hari Singh hi fou mort i enterrat. Un arc de pedra d'estil medieval, el Bab-i-Khyber fou erigit el 1964 aprop del fort al mateix temps que una plataforma d'observaci destinada a les autoritats. El pas acaba a la ciutat de Landi Kotal, a 1067 m situat a 8 quilometres de la frontera afganesa, a Torkham. 

Els exercits han utilitzat aquest pes des del 330 aC quan Alexandre Magne i el seu exercit el van passar per anar a l'ndia. El pas fou utilitzat pels perses, els mongols i els trtars i tamb per escampar l'islam a l'ndia. 

El gener de 1842 el Dr William Brydon el va passar desprs de la desfeta del contingent del general William Elphistone, que comptava amb 16500 homes, civils i militars. Els guerrillers Ghilzai els van atacar al pas d'Andamak, entre Kabul i Jalalabad. 

Actualment el pas compta amb dues vies, una per al trafic motoritzat i l'altre, una mica ms alt, per a les caravanes tradicionals. La carretera uneix les ciutats de Kabul i Peshawar. Es una zona de domini de l tnia Pashtu.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240266" title="Ramon d'Urtx" nonfiltered="3316" processed="3312" dbindex="93408">
Fill de Ramon II d'Urtx i Esclarmunda de Pallars fou majordom reial dels bens del rei Jaume II a Mrcia. 

Per ordre de Pere el Gran, va defensar Elna amb trenta cavallers durant el setge de la Croada contra la Corona d'Arag, per van marxar abans de la conquesta francesa en veure la desuni dels vilatans i copsar que no es deixaven aconsellar. La ciutat d'Elna seria cremada i els seus ciutadans massacrats. Uns mesos ms tard va embarcar amb Alfons el Franc en la Confiscaci del Regne de Mallorca a Jaume II de Mallorca. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240267" title="Arnau de Cortsav" nonfiltered="3317" processed="3313" dbindex="93409">
Arnau de Cortsav, (Segle XIV - Segle XV) fou senyor de Cortsav.

Fill de Ramon de Serrallonga. 

El 1274 va donar suport a la rebelli de Ramon Folc VI de Cardona contra Jaume I el Conqueridor amb Ferran Sanxs de Castre. El 1275 va atacar els terres de Guillem VI de Castellnou mentre era a Pars amb l'Infant Pere qui el va derrotar a la seva tornada a Montbol

El 1279 fou un dels responsables de la infeudaci de Jaume II de Mallorca al seu germ Pere el Gran mitjanant el Tractat de Perpiny

Va participar en la Croada contra la Corona d'Arag a favor de Pere el Gran, qui un cop els croats van travessar els Pirineus va demanar-li que torns als seus dominis a reforar la defensa al Vallespir, que foren confiscats per Felip l'Ardit. Un cop acabada la Croada, va participar a la Confiscaci del Regne de Mallorca a Jaume II de Mallorca per part d'Alfons II el Franc, i va recuperar les seves terres el 1298 quan se signa el Tractat d'Argelers.

Mort sense descendncia, la senyoria pass vers el 1325 al seu nebot Bernat de So, fill de la seva germana Gueraula de Cortsav.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240283" title="Ratpenat cuallarg de Tanznia" nonfiltered="3318" processed="3314" dbindex="93410">


El ratpenat cuallarg de Tanznia  (Chaerephon major) s una espcie africana.

El seu hbitat natural s la sabana. 

Referncies.



 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240284" title="Ramon II d'Urtx" nonfiltered="3319" processed="3315" dbindex="93411">
Ramon II d'Urtx (Segle XIII - 1297) fou un noble catal.

Fill segon de Galceran II d'Urtx vescomte d'Urtx, fou un cavaller que va estar al servei del rei de la Corona d'Arag, tot i que la Cerdanya pertanyia al Regne de Mallorca, i va participar junt amb Bernat de Corbera i Berenguer d'Enveitg i Bernat d'Enveitg a l'expedici contra el Castell de Vallariu, a la costa empordanesa, possessi del rei mallorqu. 

Com a llegat patern va rebre alguns dominis a Cerdanya i Urtx, i per part de mare va rebre (1290) Bulaternera i el ttol de bar de Mataplana amb extenses possessions. Va donar carta de poblament a Castellar de n'Hug el 1292 i a la Pobla de Lillet el 1297. 

Es va casar amb Esclarmunda de Pallars (coneguda tamb com Esclarmunda de Conat) i va tenir dos fills: Ramon d'Urtx (que va morir abans que el pare i fou el desafortunat defensor d'Elna enfront els francesos el 1285 durant la Croada contra la Corona d'Arag i Hug VII de Mataplana) que el va succeir. En el seu testament Ramon II va ordenar vendre els bns per compensar les seves injustcies i el seu propi fill Hug de Mataplana els va haver de comprar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240292" title="Ratpenat cuallarg de Thomas" nonfiltered="3320" processed="3316" dbindex="93413">


El ratpenat cuallarg de Thomas (Promops centralis) s una espcie prpia de Sud-Amrica i de l'Amrica Central.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240293" title="Bargello" nonfiltered="3321" processed="3317" dbindex="93414">
 
El Museu Nacional del Bargello (en itali Museo Nazionale del Bargello) s un museu de Florncia situat des del 1786 al Palazzo del Bargello, dedicat principalment a l'escultura. 

Exhibeix els dissenys del Sacrifici d'Isaac que Lorenzo Ghiberti i Filippo Brunelleschi van presentar al concurs convocat per a la construcci de la segona porta del Baptisteri florent (1401). 

Altres obres mestres exposades al Bargello sn: 

el Bacus de Miquel ngel;
el Brutus de Miquel ngel ;
el David de Donatello ;
el Tabernacle de Sant Jordi de Donatello ;
el Bacus de Sansovino ;
L'Arquitectura de Giambologna;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240296" title="Piero della Francesca" nonfiltered="3322" processed="3318" dbindex="93416">
 
Piero De Benedetto Dei Franceschi  (Sansepolcro, Toscana, 1416-1492) va ser un pintor del Quattrocento itali conegut pel seu lies Piero della Francesca. 

Obra. 

La seva obra es caracteritza per una dignitat clssica, similar a Masaccio. El tractament de les figures s molt volumtric i es percep un estudi anatmic, i una certa monumentalitat. Destaca la inexpressivitat i fredor dels personatges, amb figures que semblen estar molt esttiques, com congelades i suspeses en els seus propis moviments. Es percep tamb la voluntat de construcci d'un espai racional i coherent. Piero es va interessar molt pels problemes del clarobscur i perspectiva, com el seu contemporani Melozzo da Forli. 

La llum en els seus quadres s molt difana, amb un tractament uniforme, sense intensitats ni gradaci lluminosa (lleugerament arcaica, similar a la de Fra Angelico). Els seus assajos en aquest sentit arriben a donar la sensaci que les seves figures estan modelades en material dotat de llum prpia, ntima, radiant. Els frescos com la Llegenda de la Santa Cruz, a l'absis de l'Esglsia de San Francesc, Arezzo, sn una obra d'art en lluminositat. 

La perspectiva lineal era la seva caracterstica principal a l'hora de pintar, el que es pot apreciar en tots els seus quadres, que es distingeixen bsicament pels seus colorits lluminosos i un suau per ferm tra en les figures.

Obres.

El baptisme de Crist, 1450, National Gallery de Londres.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240300" title="Selecci eslovaca de corfbol" nonfiltered="3323" processed="3319" dbindex="93417">

La selecci eslovaca de corfbol est dirigida per la Slovak Korfball Association (SAK) i representa Eslovquia a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.






Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional a la European Bowl 2007


 Entrenador:  Marcel Kavala ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240302" title="Selecci sud-africana de corfbol" nonfiltered="3324" processed="3320" dbindex="93418">

La selecci sud-africana de corfbol est dirigida per la South African Korfball Federation (SAKF) i representa Sud-frica a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.


Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007

 Entrenador: Gertjie Theyse;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240303" title="Selecci sueca de corfbol" nonfiltered="3325" processed="3321" dbindex="93419">

La selecci sueca de corfbol est dirigida per la Svenska Korfballfrbundet (SKF) i representa Sucia a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.


Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional a la European Bowl 2007

 Entrenador: Atte Van Haastrecht;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240305" title="Selecci nord-americana de corfbol" nonfiltered="3326" processed="3322" dbindex="93420">

La selecci nord-americana de corfbol est dirigida per la United States Korfball Federation (USKF) i representa als Estats Units a les competicions internacionals de corfbol.

Histria.




Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional al Campionat del Mn 2007

 Entrenador: Ronald Buis;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240306" title="Selecci gallesa de corfbol" nonfiltered="3327" processed="3323" dbindex="93421">

La selecci galesa de corfbol est dirigida per la Welsh Korfball Association (WKA) i representa Galles a les competicions internacionals de corfbol. Apareix l'any 2007 desprs que la selecci britnica de corfbol es divids en tres equips: Anglaterra, Esccia i Galles.

Histria.


Equip actual.
Jugadors de la selecci nacional a la European Bowl 2007

 Entrenador: Steve Jones;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240313" title="Llista de quadres de Paul Gauguin" nonfiltered="3328" processed="3324" dbindex="93422">
Llista de quadres de Paul Gauguin, en ordre cronolgic:

Primers anys, fins 1885.
 Mette cosint, 1879-80. Oli. Zurich, Stiftung Sammlung E.G. Bhrle.
 Estudi d'un nu o Suzanne cosint, 1880. Oli 115x80. Copenhaguen, Ny Carlsberg Glyptotek.
 Famlia del pintor al jard, 1880. Oli 87x114. Copenhaguen, Ny Carlsberg Glyptotek.
 L'escultor Aub i el seu fill, 1882. Pastel 53x72. Pars, Muse du Petit Palais.
 Jard amb neu, 1883. Copenhaguen, Ny Carlsberg Glyptotek.
 Natura morta amb mandolina, 1885. Oli 61x51. Pars, Muse d'Orsay.

Bretanya i la Martinica, 1886-1890.
 Quatre bretones, 1886. Oli 72x91. Munic, Neue Pinakothek.
 Roques al mar, 1886. Oli 71x92. Goteborg, Kuntsmuseum.
 A la vora del llac, 1887. Oli 54x65. Amsterdam, Museu van Gogh.
 Vegetaci tropical, 1887. Oli 115x88,5. Edimburg, National Gallery of Scotland.
 Les recollectores de mangos, 1887. Oli 89x116. Amsterdam, Museu van Gogh.
 Riu sota els arbres, 1887. Oli 90x150. Munic, Neue Pinakothek.
 Tres nenes bretones dansant, 1888. Oli 73x92,7. Washington D.C., National Gallery of Art.
 Retrat de Madelaine Bernard, 1888. Oli 72x58. Grenoble, Muse de Peinture et de Sculpture.
 La visi desprs del serm, o La lluita de Jacob amb l'ngel, 1888. Oli 72x91. Edimburg, National Gallery of Scotland.
 Camperol bret amb porcs, 1888. Oli 73x93. Los Angeles, Los Angeles County Museum of Art.
 Autoretrat amb retrat de Bernard, o Els Miserables, 1888. Oli 45x55. Amsterdam, Museu van Gogh.
 Caf nocturn a Arle, o Madame Ginoux, 1888. Oli 73x92. Moscou, Museu Puschkin.
 Van Gogh pintant gira-sols, 1888. Oli 73x91. Amsterdam,  Museu van Gogh.
 Dones al jard de l'hospital d'Arle, 1888. Oli 72x93. Chicago, Art Institute of Chicago.
 Bon dia senyor Gauguin, 1889. Oli 113x92. Praga, Nrodni Galerie.
 El Crist groc, 1889. Oli 92x73. Buffalo, Albright-Knox Art Gallery.
 El Crist verd, Calvari bret, 1889. Oli 92x73,5. Brusselles, Muse d'Art Modern.
 Autoretrat amb Crist groc, 1889. Oli 38x46. Saint-Germain-en-Laye, collecci Maurice Denis.
 Autoretrat amb aurola, 1889. Oli 79,2x51,3. Washington, National Gallery of Art.
 Ondina, 1889. Oli 92x72. Cleveland, Cleveland Museum of Art.
 Nirvana, o Retrat de Jacob Meyer de Haan, 1889. Oli i tremp 20x29. Hartford, Wadsworth Atheneum.
 La bella Angle, retrat de Madame Satre, 1889. Oli 92x73. Pars, Muse d'Orsay.
 Bretones recollint algues, 1889. Oli 87x123. Essen, Museu Folkwang.
 Dos bretones a la vora del mar, 1889. Oli 92,5x73. Tokio, Museu Nacional d'Art Occidental.
 Retrat de Marie Derrien amb natura morta de Czanne, 1890. Oli 65x55. Chicago, Art Institute of Chicago.
 La prdua de la virginitat, 1890-91. Oli 90x130. Norfolk, Chrysler Museum of Art.

Tahit, 1891-1892.
 Ia Orana Maria (Salve Maria), 1891. Oli 113,7x87,6. Nova York, Metropolitan Museum of Art.
 Vahine no te Tiare (Dona amb una flor), 1891. Oli 70x46. Copenhaguen, Ny Carlsberg Glyptotek.
 Te Faaturuma (La malenconiosa), 1891. Oli 91,2x68,7. Worcester (EUA), Worcester Art Museum.
 Les Parau Parau (La xerrada), 1891. Oli 62x92. Leningrad, Hermitage.
 Dones de Tahit a la platja, 1891. Oli 69x91,5. Pars, Museu d'Orsay.
 Home amb una destral, 1891. Oli 93x70. Collecci privada. 
 Faaturuma (Malenconia), 1891. Oli 93x68. Kansas City, Gallery Nelson Atkins Museum. 
 La migdiada, 1891-92. Oli 89x116. Nova York, Metropolitan Museum of Art.
 Parau Api (Qu hi ha de nou?), 1892. Oli 67x91. Dresden, Gemldegalerie Neue Meister.
 Vahine no te Vi (Dona amb mango), 1892. Oli 72,7x44,5. Baltimore, Baltimore Museum of Art.
 Ta Matete (El mercat), 1892. Oli 73x91,5. Basilea, Kunstmuseum Basel.
 Arearea (Passatemps), 1892. Oli 75x94. Pars, Muse d'Orsay.
 Manao tupapau, o L'esperit dels morts vigila, 1892. Oli 73x92. Buffalo, Albright-Knox Art Gallery.
 Fatata te Miti (Prop del mar), 1892. Oli 67,9x91,5. Washington, National Gallery of Art.
 Nafea Faa Ipoipo? (Quan et cases?), 1892. Oli 101,5x77,5. Basilea, Kunstmuseum Basel.
 E Haere i hia? (On vas?), 1892. Oli 96x69. Stuttgart, Staatsgalerie.
 Aha oe feii? (Qu, ests gelosa?), 1892. Oli 68x92. Moscou, Museu Puixkin.
 Eu haere ia oe? (Dona amb un fruit), 1893. Oli 92,5x73,5. Leningrad, Hermitage.
 Paisatge tahiti amb muntanya, 1893. Oli 68x92. Minneapolis, Minneapolis Institute of Art.
 Pape Moe (Aigua misteriosa), 1893. Oli 99x75. Collecci privada.
 Hina Tefatou (La Lluna i la Terra), 1893. Oli 114,3x62,2. Nova York, Museum of Modern Art.


Pars i Bretanya, 1893-1895.
 Aita Tamri vahina Judith te Parari (La petita Judith s encara verge, o tamb, Annah la javanesa), 1893. Oli 116x81. Collecci privada.
 Autorretrat amb barret, 1893-94. Oli 46x38. Pars, Muse d'Orsay. 
 Dos bretones al carrer, 1894. Oli 66x93. Pars, Muse d'Orsay.
 Nave Nave Moe (Aigua deliciosa), 1894. Oli 73x98. Leningrad, Ermitage.
 Nave Nave Mahana (Dia delicis), 1894. Lyon, Muse des Beaux Arts.
 Mahana no Atua (El dia dels dus), 1894. Oli 66x87. Chicago, Art Institute of Chicago.
 Nit de Nadal, la benedicci dels bous, 1896. Collecci privada.

Tahit, 1896-1900.
 Autoretrat prop del Glgota, 1896. Oli 76x64. So Paulo, Museu de Arte.
 No te aha oe riri? (Per qu ests enfadada?), 1896. Oli 95,3x130,5. Chicago, Art Institute of Chicago.
 Te Tamari no Atua (El naixement de Crist), 1896. Oli 96x128. Munic, Bayerische Staatsgemldesammlug.
 Nevermore O Tati, Nu de Pa'ura estirada, 1897. Oli 83,7x139. Londres, Courtauld Institute Galleries.
 Te Rerioa (El somni), 1897. Oli 95x130. Londres, Courtauld Gallery.
 Vairumati, 1897. Oli 72x93. Pars, Museu d'Orsay.
 D'o venons-nous? Que sommes-nous? O allons-nous? (D'on venim? Qu som? On anem?), 1897. Oli 139x375. Boston, Museum of Fine Arts.
 Faa Iheihe, Pastoral tahitiana, 1898. Oli 54x169,5. Londres, Tate Britain.
 El cavall blanc, 1898. Oli 140,5x92. Pars, Muse d'Orsay.
 Pits amb flors roges, o Dues tahitianes amb flors de mango, 1899. Oli 94x72. Nova York, Metropolitan Museum of Art.
 Tres tahitians, 1899. Oli 73x94. Edimburg, National Gallery of Scotland.
 Natura morta amb flors i gats, 1899. Oli. Conpenhaguen, Ny Carlsberg Glyptotek.
 El guitarrista, retrat de Francisco Durrio, 1900?. Oli. Collecci privada.

Hiva Oa, 1901-1903.
 Gira-sols en una cadira, 1901. Oli 73x92. Leningrad, Hermitage.
 La crida, 1902. Oli 130x90. Cleveland, Cleveland Museum of Art
 Jove amb ventall, 1902. Oli 92x73. Essen, Museum Folkwang.
 Contes brbars, 1902. Oli 131,5x90,5. Essen, Museum Folkwang.
 Jenets a la platja, 1902. Oli 73x92. Collecci Stavros Niarchos.
 Jenets a la platja, 1902. Oli 65,5x75,9. Essen, Museum Folkwang.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240331" title="Korfbal Club Sant Cugat" nonfiltered="3329" processed="3325" dbindex="93423">


El Korfbal Club Sant Cugat (KCSC) s un club de korfbal de Sant Cugat del Valls.

Competicions.
L'equip snior del KCSC participa aquesta temporada a la Primera Divisi Nacional de la Lliga Catalana de Korfbal, juntament amb el CK Assessoria Vallparads (Terrassa), el CK Vacarisses, el CK Badalona, el CK Cerdanyola, el SLCA (Terrassa), el CK Castellbisbal i el CEViG - Restaurant Stirling (Vilanova i la Geltr).

EL KCSC t un filial a segona divisi, el Korfbal Club Barcelona.

Cada any, durant les dates nadalenques, el KCSC organitza el Torneig de Nadal de Korfbal, un torneig que aplega els millors clubs de la Lliga Catalana.

Plantilla.
Jugadors del primer equip 2008-2009.

 Entrenador:  Rosendo Garcia Bernedo;

Jugadors Internacionals.
 Jonathan Malo Ruiz, seleccionador de la Selecci Catalana sots'16 (2006 i 2007). Abans va jugar amb les Seleccions Catalanes sots'19 (1998), sots'21 (2002) i sots'23 (1996, 1998).
 Albert Parrn Herrera, internacional amb la Selecci Catalana sots'19 (2006, 2007 i 2008 i sots'23 (2008).
 Berta Alom Ses, internacional amb la Selecci Catalana sots'16 (2006, 2007 i 2008), sots'19 (2008) i sots'23 (2008).

Enllaos externs.
Web del club;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240335" title="Josep Palomer i Alsina" nonfiltered="3330" processed="3326" dbindex="93425">
Mossn Josep Palomer i Alsina (Arenys de Mar, 1886 - 1961) va ser sacerdot, historiador i escriptor. 

Va nixer al carrer de la Parera d'Arenys de Mar. Curs estudis al seminari de Barcelona. Ordenat sacerdot el 1908, de primer resid a Girona com a familiar del bisbe Francesc de Pol i Baralt, desprs fou vicari de Riudellots, Calella i, finalment, Arenys de Mar, d'on el 1918 fou designat beneficiat. 

El 1943, desprs de passar un any com a capell dels Germans Grabielistes de Caldes, torn a Arenys on fou capell de les monges Clarisses fins al 1960. 

Pels volts del 1912 comen a publicar prosa religiosa i, al cap de pocs anys, s'inici en les obres d'ambient histric local, com ara L'aventurer Bernat Pasqual, Ancdotes arenyenques, La famlia dels Pasqual, En Joan Pau Cantalagrella, entre d'altres. 

De fet, com a estudis, public dotze llibres, entre els quals cal destacar Estampes de Poblet (1927), Siluetes de Santes Creus (1927), La decadncia de Poblet (1929) i Un patge de Maria Antonieta (1917) i un miler d'articles periodstics. A ms pronunci centenars de conferncies. 

Fou nomenat membre de la Real Academia de la Historia de Madrid (1918), i de la Reial Acadmia de les Bones Lletres de Barcelona (1922). L'any 1933 es fu crrec de l'oficina dels Amics de l'Art Vell, que depenia de la Generalitat de Catalunya, i l'any segent fou nomenat membre del Patronat de l'Arxiu Histric Fidel Fita d'Arenys de Mar. 

De carcter amable i gran conversador, es fu estimar per tothom. Mor l'any 1961 a Arenys de Mar deixant una gran quantitat d'obres indites, entre les quals hi ha assaigs biogrfics locals i nacionals (uns vint-i-cinc ttols), costumaris populars i, tamb les seves memries.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240336" title="Santa Fe de Conques" nonfiltered="3331" processed="3327" dbindex="93426">
L abadia de Santa Fe s situada al municipi francs de Conques (al departament d Avairon, Migdia-Pirineus). L esglsia monstica centra el petit nucli urb.

Histria.

L abadia s dedicada a Santa Fe, una jove mrtir d Agen (Olt i Garona) que cal situar a comenament del segle IV. El cos de la santa, molt venerat en aquella ciutat, fou robat pels monjos de Conques el 866. De fet, hom t constncia de la veneraci en aquest lloc de les relquies de Santa Fe des del 884.

Aquest lloc possiblement ja va ser habitat en poca merovngia, per la primera notcia que hom t ens parla de l eremita Datus (Deodat) a qui s hi va afegir Medraldus, el 819. Ms endavant Datus va retirar-se en un lloc proper i solitari mentre deixava Medraldus al cap de l incipient monestir, que havia adoptat la regla benedictina.

Rpidament va guanyar-se el favor de la reialesa, especialment de Llus I el Piets i Pip II d Aquitnia. Amb l arribada de les relquies de Santa Fe el lloc va adquirir molta anomenada i devoci dels fidels, el que es va traduir en una poca de vitalitat, religiosa i econmica. En aquesta poca hom situa una srie de miracles amb la participaci de la santa, que va fer de Conques el centre d un conglomerat d esglsies i possessions a la mateixa regi i encara en llocs allunyats.

Entre el segles XI i XII, i especialment sota l abadiat de Beg III (1087-1107), es coneix la mxima esplendor de l abadia, amb la construcci de l esglsia, el claustre i altres dependncies monstiques.

Aix precedeix la decadncia causada, entre d altres, per la Pesta Negra (1348) i la Guerra dels Cent Anys. Comena un perode de relaxaci dels costums. El 1537 hi interv el papa Pau III, que dissol la comunitat benedictina, i que obre el pas a una collegiata canonical.

Passa per perodes de saqueig, al mateix segle XVI i ms endavant amb la Revoluci. El lloc queda molt tocat i sense mitjans econmics per redrear-lo. L escriptor Prosper Mrime, llavors inspector dels Monuments Historiques, va poder evitar la runa del monument. A finals del segle XIX Conques s ocupat per premostratencs i restaurat.


L esglsia.
L actual esglsia es va comenar a bastir en l abadiat d Odolric (1031-1065) sobre una edificaci anterior, fou continuada pels seus successors Esteve II (1065-1087) i especialment Beg III (1087-1108). Es tracta d un important edifici de tres naus amb creuer. Les naus laterals estan comunicades per darrere el presbiteri formant un deambulatori, amb tres capelles absidals. El creuer, de grans dimensions, tamb t tres naus, de factura similar al cos central de l edifici.

La nau central s coberta per una volta de mig punt i les laterals, ms baixes, disposen d una mplia tribuna amb finestrals que s obren sobre la nau central. La mateixa estructura es repeteix al creuer.

El llantern romnic original va caure en poca indeterminada, segurament per les seves deficincies constructives, es va refer entre el 1460 i 1490 amb tcniques gtiques. Ms endavant i arran d un incendi calgu reforar els pilars interiors.

Interiorment s hi poden veure elements escultrics, capitells, etc, a ms d un interessant grup de l Anunciaci. El presbiteri guarda una reixa de l poca.

La faana, massissa, est flanquejada per les dues torres dels campanars, amb contraforts poc evidents. La porta principal s decorada amb un magnfic timp.

El timp.
s una de les obres cabdals de l escultura romnica, de grans dimensions (6,70 x 3,60 m). Una obra annima (Mestre del Timp) executada sota l abadiat de Bonifaci (1107-1125) i dedicada al Judici Final. La pea s dividida horitzontalment en tres espais, al centre hi ha un Crist en Majestat, a la seva dreta un grup on s hi veu la Mare de Du, sant Pere, l abat Beg i un rei, entre d altres personatges. A l esquerra un grup de condemnats. El registre inferior s centrat per escenes del pesatge de les nimes amb les entrades al Parads i a l Infern, representats als seus costats.


Altres elements.
Es conserva una de les ales del claustre amb una galeria de columnes dobles amb capitells.

Adossat a l esglsia, a la zona del claustre, es troba un arcosoli amb l enterrament de l abat Beg III.

El Tresor.
L abadia de Conques guarda un preuat tresor d orfebreria medieval, entre les seves peces poden destacar-se:

 
 Majestat de santa Fe;
Creada per a conservar el crani de la santa. Existia una imatge anterior, que arran de la devoci despertada per un dels seus miracles (l any 985), fou refeta profundament. La pea que ara es pot veure tenia ja aquest aspecte al segle XI. Es tracta d una imatge de fusta de la santa asseguda en un tron. Est daurada enterament i amb incrustacions de pedres diverses.
 Reliquiari de Pip, o de la Circumcisi;
D or, pedres precioses i esmalts. Del segle VIII amb moltes modificacions, fins al segle XVI. Tradicionalment s admet que es tracta d una donaci del rei Pip (el Breu o d Aquitnia), tamb hom diu que servia per guardar la relquia del Sant Prepuci.
 Reliquiari pentagonal;
Amb elements dels segles VII a XIII. Guarda relquies de diversos sants.
 Reliquiari exagonal;
Amb elements dels segles VII a XII. Tamb guarda les relquies de diversos sants.
 Llanterna de Beg;
Segona meitat del segle XII. D argent daurat. Guarda relquies de profetes.
 Reliquiari  A  de Carlemany;
De l poca de Beg III, amb elements anteriors i modificacions posteriors. D or, argent, pedres precioses i esmalts.
 Reliquiari del papa Pascal II;
Del 1100. D argent daurat. Amb la representaci de Crist crucificat entre la Mare de Du i sant Joan.
 Altar porttil de Santa Fe;
 Altar porttil de Beg;
 Creu processional, gtica;
 Trptic reliquiari;
 Bra reliquiari de sant Jordi;

Enllaos externs.
 Fotografies de Conques

Bibliografia.
 Claire Delmas, Jean-Claude Fau. Conques. ditions du Beffroi. Millau, 1989. ISBN 2-908123-04-5;
 Violaine Bouvet-Lanselle i altres. Le trsor de Conques. Monum, ditions du patrimoine. Paris, 2001. ISBN 2-901785-18-2;

     





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240338" title="Sant Pasqual Baylon" nonfiltered="3332" processed="3328" dbindex="93427">
Sant Pasqual Baylon Yubera nasqu a Torrehermosa, provncia de Saragossa, el 16 de maig de 1540, dia de Pasqua de Pentecosta, per aix el seu nom.


 Biografia .
Fins als vint anys romangu a la casa dels pares, on portava les ovelles a pasturar, mentre aprenia a llegir i a escriure amb devocionaris. 

Als vint anys abandon la casa paterna i ingress al convent francisc de Nostra Senyora de Loreto (a l Orito, Montfort, Vinalop Mitj) fams per la senzillesa dels religiosos que l habitaven.
Vest els hbits a la ciutat d Elx i profess a l Orito el 2 de febrer de 1565. Amb una personalitat asceta i mstica, desenvolup la seua fe en l Eucaristia a travs de la caritat fraterna.

Desprs d una vida durant la que cultiv el seu esperit amb l oraci, l escriptura i realitzant els ms modests treballs de llec en diversos convents valencians, mor al convent alcanter del Roser a Vila-real el 17 de maig de 1592, tamb Pasqua de Pentecosta.

 Patronat .
Fou beatificat pel papa Pau V el 19 d octubre de 1618 i canonitzat per Alexandre VIII el 16 d octubre de 1690. Patr de totes les associacions i congressos eucarstics pel papa Lle XIII el 28 de novembre de 1897. Fou declarat Patr de la Dicesi de Sogorb-Castell pel papa Joan XXIII el 12 de maig de 1961. Patr de Vila-real, Torrehermosa i la pedania d Orito, a Montfort (Vinalop Mitj), entre altres localitats. Sant titular de molts temples, parrquies i monestirs pel mn, com ara el que hi ha al carrer del Doctor Moliner de la ciutat de Valncia i al Trastevere de Roma.
 
El rei Carles II establ el Reial Patronatge sobre la Capella de Vila-real on reposaven les seues restes el 1681. La baslica de Sant Pasqual de Vila-real, joia del barroc valenci, fou cremat el 1936. Desprs se n fu un de nou. El 17 de maig de 1992, 4t centenari de la seua mort, Joan Carles I reinaugur la Reial Capella i presid el trasllat de les restes del sant al seu nou sepulcre, obra de l escultor Vicent Llorens Poy.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240343" title="Josep Maria Arnau i Pascual" nonfiltered="3333" processed="3329" dbindex="93428">
Josep Maria Arnau i Pascual (Arenys de Mar, 1831 - 1913), advocat i dramaturg, pioner en la Renaixena catalana. 

Fou un dels comedigrafs teatrals ms populars de l'poca. Comen a escriure en castell per al cap de poc fou sensible a la normalitzaci proposada per Pompeu Fabra i, a partir d'aleshores, noms utilitz el catal. 

Public obres de gran xit com ara Les Ametlles d'Arenys (1860), Els Banys de Caldetes, Un pollastre aixellat, La mitja taronja i Dones, entre molts d'altres. 

En les seves obres, la majoria estrenades al Teatre Romea de Barcelona, defugia les paraules del mal gust i emprava mots propis d'Arenys, introduint-hi una ironia que sovint ridiculitzava les dones tafaneres o carrinclones. 

En faltar-li el seu fill deix d'escriure i es reclogu a casa seva fins que va morir.

Obra dramtica.
 La pubilla del Valls, estrenada al teatre Romea, el 19 de setembre de 1866.
 Un embolic de cordes, estrenada al teatre Romea, el 8 d'abril de 1867.
 Un pollastre eixelat, estrenada al teatre Romea, el 17 de setembre de 1867.
 Els banys de Caldetes, estrenada al teatre Romea, el 13 de novembre de 1867.
 Les ametlles d'Arenys, estrenada al teatre Romea, el 22 de febrer de 1868.
 La mitja taronja, estrenada al teatre Romea, el 3 mar de 1868.
 Les pubilles i els hereus, estrenada al teatre Romea, el 12 de gener de 1869.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240347" title="Sant Rom de Sau" nonfiltered="3334" processed="3330" dbindex="93429">

Sant Rom de Sau s una entitat de poblaci del municipi de Vilanova de Sau a la comarca d'Osona.

Els seus orgens situen a la poblaci de Sau en el 917 i, l'esglsia parroquial, al segle XI.

L'actual poblaci es va formar quan al 1962 en va construir l'embassament de Sau que havia de cobrir l'antic poblat. Tot i estar fora despoblat (ja al nomencltor de 1860 la parrquia figurava com "deshabitada"), comptava amb unes quantes masies, un pont romnic i una bonica esglsia que reapareix en poques de sequera.

 Esglsia de Sant Rom de Sau .
L'esglsia d'estil romnic llombard est datada al segle XI. s d'una sola nau orientada de llevant a ponent amb absis i arcs llombards a la banda nord. T adossat un campanar de tres pisos amb finestres geminades de capitell llis al segon pis, arquets llombards i dents de serra. Les finestres del tercer pis sn d'arc de mig punt.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240349" title="Neoptlem (desambiguaci)" nonfiltered="3335" processed="3331" dbindex="93430">


Onomstica:

 Neoptlem, fill de l'heroi Aquilles i mtic rei de l'Epir.

 Neoptlem I d'Epir, Rei de l'Epir vers 370 a 360 aC.

 Neoptlem II d'Epir, Rei de l'Epir vers 326 a 323 aC, de 317 a 313 aC i de 302 a 296 aC.

 Neoptlem (didoc), oficial macedoni d'Alexandre el Gran.

 Neoptlem (militar), oficial macedoni del segle IV aC.

 Neoptlem (general), un dels generals de Mitridates VI Eupator.

 Neoptlem de Paros, eminent literat grec.

 Neoptlem de Milet, escriptor grec.

 Neoptlem d'Atenes, poeta trgic i poltic atenenc del segle IV aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240350" title="Neoptlem II d'Epir" nonfiltered="3336" processed="3332" dbindex="93431">
Neoptlem II d'Epir (Neoptolemos, ) fou rei de l'Epir vers 326 aC a 323 aC. 

Era fill d'Alexandre I d'Epir al que va succeir a la seva mort vers el 326 aC. Era llavors probablement un infant i al cap de tres anys l'antic rei Arimbes d'Epir el va apartar del poder i va ocupar el tron fins que va morir uns mesos desprs i la successi va restar a la seva branca.

El 317 aC una revoluci el va portar altra cop al tron amb el suport de Cassandre de Macednia. El 313 aC, cansats els epirotes de la influncia de Cassandre, van cridar altre cop al tron a Aecides d'Epir. Cassandre i va enviar un exrcit que va derrotar a Aecides en dos batalles a la darrera de les quals va morir. El seu germ Alcetes II fou proclamat rei i al cap de poc es va aliar amb Cassandre.

Una revolta popular amb suport de Glucies rei d'Illria el va enderrocar i va posar al tron a Pirros, fill d'Aecides (307 aC).

El 302 aC, absent Pirros, una nova revolta el va deposar i va portar al tron a Neoptlem II. Va regnar llavors sis anys sense oposici, de manera tirnica, obrint el cam al retorn de Pirros que va desembarcar vers el 297 aC al front d'un exrcit que li havia donat Ptolemeu I Ster d'Egipte. Neoptlem va signar un acord amb Pirros pel qual els dos compartirien la sobirania. L'acord fou de curta durada; Neoptlem va planejar eliminar a Pirros en un festival en el que estava reunida tota la noblesa i els dos reis; per la conspiraci fou descoberta i Pirros va matar al seu rival en el mateix banquet. 

Referncies.
Hellenica, de Michael Lahanas ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240354" title="Neoptlem (didoc)" nonfiltered="3337" processed="3333" dbindex="93432">
Neoptlem (, ) fou un oficial macedoni d'Alexandre el Gran, segons Flavi Arra membre de la dinastia epirota dels Aecides. 

Va servir a la gurdia reial () i es va destacar al setge de Gaza (332 aC) on fou el primer en escalar les muralles. En posteriors campanyes va seguir demostrant que era un militar capacitat.

A la mort del rei (323 aC) va obtenir en el repartiment la provncia d'Armnia. El 321 aC Perdicas d'Orstia, que marxava a Egipte, el va posar sota dependncia d'umenes de Crdia ja que no se'n fiava. Efectivament Neoptlem, tant bon punt Perdicas va sortir, va entrar en contacte amb Antpater i Crter d'Orstia; quan umenes li va ordenar enviar un contingent, va desobeir obertament.

Llavors umenes el va atacar i el va derrotar fcilment i va obligar a les seves forces macednies a fer jurament de fidelitat a Perdicas. Neoptlem es va escapar amb un petit cos de cavalleria i es va unir a Crter al que va convncer de marxar contra umenes immediatament mentre no estava preparat per un nou combat. Per l'atac no fou tant sorprenent com esperaven i les forces aliades foren derrotades i umenes personalment va matar a Neoptlem en combat singular.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240356" title="Neoptlem (militar)" nonfiltered="3338" processed="3334" dbindex="93433">
Neoptlem (Neoptolemus, ) fou un oficial militar  macedoni que va participar a la conquesta de l'sia Menor,  i va resultar mort durant el setge de la ciutat d'Halicarns, a Cria, el 333 aC.

Flavi Arra parla d'un Neoptlem fill d'Arrabeu i germ d'Amintes, que havia lluitat inicialment al costat dels perses per passar desprs al servei d'Alexandre el Gran i de Macednia, per no se segur que sigui el mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240358" title="Neoptlem (general)" nonfiltered="3339" processed="3335" dbindex="93434">
Neoptlem (Neoptolemus, ) fou un dels generals de Mitridates VI Eupator. 

Era germ d'Arquelau. El seu primer servei destacat fou contra els brbars del nord de l'Eux als que va derrotar en diverses batalles i va portar les conquestes fins a la desembocadura del Tyras (Dniester) on va erigir una fortalesa que va anomenar castell de Neoptlem. Es diu que en aquestes guerres va derrotar els brbars en un combat de cavalleria a l'entrada del Palus Maeotis que estava glaat, al mateix lloc on a l'estiu va guanyar una batalla naval.

El 88 aC junt amb el seu germ, va dirigir l'exrcit que va envair el Regne de Bitnia i va derrotar a Nicomedes III al riu Amnius. Tot seguit Neoptlem i el general Menfanes van derrotar el general Marc Aquilli el jove en una segona batalla i el van fer fugir cap a Prgam. 

Desprs va acompanyar a Arquelau a Grcia on fou derrotat pel general rom Munaci, lloctinent de Luci Corneli Sulla, prop de Calcis, amb fortes prdues (86 aC). 

Desprs apareix amb el comandament de la flota pntica estacionada a Tnedos (85 aC) on fou atacat i derrotat per Luci Licini Luculle, qestor de Sulla.

No torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240359" title="Neoptlem de Paros" nonfiltered="3340" processed="3336" dbindex="93435">
Neoptlem de Paros (Neoptolemus, ) fou un literat grec nadiu de Paros, el ms eminent dels que portaren aquest nom. No s'esmenta la seva poca.

Obres seves foren:

1.;
3. Un comentari sobre Homer;
4. Un comentari sobre Tecrit de Siracusa ;
5. Un tractat de poesia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240362" title="Neoptlem de Milet" nonfiltered="3341" processed="3337" dbindex="93436">
Neoptlem de Milet (Neoptolemus, ) fou un escriptor grec nadiu de Milet.

L'escolstica d'Apolloni Rodi li atribueix l'obra pica anomenada en grec , i en llat Naupactia, que Pausnies pensa que fou obra de Carc; aquest darrer autor era natural de la ciutat de Naupacte el que ho fa possible.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240363" title="Neoptlem d'Atenes" nonfiltered="3342" processed="3338" dbindex="93437">
Neoptlem d'Atenes (Neoptolemus, ) fou un poeta trgic i poltic atenenc del segle IV aC. Era als jocs del 336 aC en els quals Filip II de Macednia fou assassinat. Va escriure tamb sobre aquesta mort. 

Com a poltic atenenc va participar activament a les negociacions entre Atenes i el Regne de Macednia. Inicialment sense adscripci, finalment va abraar el partit favorable a Macednia i es va establir a la cort del rei, abandonant Atenes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240365" title="Nepot" nonfiltered="3343" processed="3339" dbindex="93438">


Onomstica:

Corneli Nepot o Corneli Nepos, escriptor rom del segle I aC;
Juli Nepot, penltim emperador de l'Imperi Rom a l'Occident (474 a 475).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240372" title="Raimondu Congiu" nonfiltered="3344" processed="3340" dbindex="93439">
Raimondu Congiu   (Oliena, provncia de Nuoro, 15 d'octubre de 1763 - 1813) s un escriptor sard, fill de Francesco Congiu i de Luigia Ledda. Estudi teologia, per l'abandon per a estudiar dret. Un cop llicenciat, destac com a magistrat de dret civil i penal. Va escriure en sard Su triumphu de sa Sardigna espostu in ottava rima sarda, con la parafrasi italiana di Giovanni Maria Dettori, publicat a Ssser el 1793.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240373" title="Juli Nepot" nonfiltered="3345" processed="3341" dbindex="93440">
Juli Nepot (Julius Nepos) fou el penltim emperador de l'Imperi Rom a l'Occident (del 474 al 475). 

Era fill de Nepoci i d'una germana de Marcell d'Illria, que s'havia creat un imperi independent a Illria. Nepoci se sap que fou un general de l'exrcit a Dalmcia el 471  per alguns pensen que la noticia es refereix al mateix Nepot, ja que la lectura tant pot ser Nepotianus com Nepos i Tefanes Isuric dona a l'emperador el nom de Nepoci i diu que era nadiu de Dalmcia. Modernament es considera que Nepot havia succet al seu oncle Marcell a la mort d'aquest el 468 i per aix fou escollit per Lle I l'emperador oriental, com esps de la neboda de la seva dona Verina, i li va donar el ttol d'august d'Occident per mans del seu oficial Domici a Ravenna. 

Nepos, amb ajut oriental, va marxar contra Gliceri que era emperador a Roma, al que va derrotar i va fer presoner a Portus, el port de Roma a la boca del Tber, i el va obligar a esdevenir monjo (vers comenaments de l'estiu  del 474, tot i que Tefanes situa els fets el 473; el cronic annim publicat per Caspianus situa la exaltaci de Nepot el 24 de juny del 474, que correspondria a la victria sobre Gliceri, mentre la proclamaci a Ravenna podia haver estat l'agost del 473).

En aquest temps Euric el rei dels visigots va expulsar als romans de l'Alvrnia, darrera provncia que conservaven els romans a la Gllia i que fou defensada per Ecdici (Ecdicius, Jordanes l'anomena Deci), cunyat de Sidoni Apollinar. Els visigots van assetjat Clermont, capital regional, l'estiu del 474; Nepot va enviar a negociar al bisbe Epifani de Ticinum (Pavia) que va arranjar la pau, que Euric no va tardar a trencar. Nepot va haver de signar un segon tractat per mitja del qestor Licini en el qual va cedir Alvrnia als visigots.

Ecdici fou cridat a Roma i Orestes fou nomenat magister militium. Orestes va assolir el comandament de les tropes reunides a Roma i va avanar cap a Ravenna per anar a la Gllia, per al arribar a aquesta ciutat, aprofitant que les tropes d'Itlia, formades principalment per mercenaris germnics, li eren ms lleials a ell que no pas a l'emperador, va  organitzar un cop d'estat, i Juli Nepot fug cap a la Dalmcia. Orestes va proclamar al seu fill Rmul August. La fugida est datada al cronic annim el 28 d'agost del 475.

Desprs de la seva expulsi va conservar Illria i Dalmcia i era reconegut tamb com emperador per l'emperador d'Orient. Orestes i Rmul foren deposats i executats per Odoacre, el general hrul, que va buscar el reconeixement de l'emperador oriental Zen, reconeixement que no va obtenir. 

El 480 Nepot fou assassinat prop de Salona, per dos dels seus oficials, Viator i Ovida (o Odiva) segurament per instigaci de l'antic emperador Gliceri, que era bisbe de Salona. Ovida sembla que va assolir el poder per fou derrotat el 481 per Odoacre que va envair i ocupar el pas.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240375" title="Nepoci" nonfiltered="3346" processed="3342" dbindex="93441">


Onomstica:

Nepoci, pare de l'emperador Juli Nepot, i nom donat tamb a aquest emperador.
Popili Nepoci, pare de Flavi Popili Nepoci.
Flavi Popili Nepoci, emperador rom prop d'un mes l'any 350.
Nepoci d'Astries, rei usurpador.
Nepoci (retric), professor de Burdigala.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240379" title="Flavi Popili Nepoci" nonfiltered="3347" processed="3343" dbindex="93442">
Flavi Popili Nepoci  (Flavius Popilius Nepotianus) fou fill de Popili Nepoci i d'Eutrpia, germanastre de Constant el Gran.

Fou probablement el cnsol del 336 que apareix als Fasti sota aquest nom, que va exercir junt amb Facund (Facundus).

Quan es va produir la usurpaci de Magnenci el 350, Nepoci va reunir una banda de gladiadors, esclaus fugitius i altres fora de la llei i es va revoltar. El 3 de juny del 350 es va proclamar august, va avanar contra Roma, va derrotar a Anici o Anicet, el prefecte del pretori, i es va apoderar de la ciutat que fou objecte de sagnants lluites entre faccions. 

Va gaudir durant una 28 dies d'un cert poder fins que Marcell, canceller de la hisenda de l'imperi (comes sacrarum larqitionum), principal suport de Magnenci, el va derrotar i va executar als senadors i nobles que li havien donat suport. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240380" title="Nepoci (professor)" nonfiltered="3348" processed="3344" dbindex="93443">
Nepoci (Nepotianus) fou un dels professors de Burdigala (Bordeus) commemorats per Ausoni (Prof. Burdig. xv.). 

Segons aquesta obra fou un distingit mestre de gramtica, retrica i poesia, i fou tamb un filsof, exercint a la ciutat de Burdigala. Va morir a una avanada edat (al tomb dels noranta anys d'edat)  i va deixar al morir dos fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240381" title="Giovanni Pietro Cubeddu" nonfiltered="3349" processed="3345" dbindex="93444">
Giovanni Pietro Cubeddu (Pattada, 1748 - Oristany 1828) s un escriptor sard en logudors. Estudi de petit a Ssser, i amb 16 anys va compondre el seus primers poemes. Abra l'ordre religiosa dels escolapis i es dedic durant un temps a l'ensenyament, per al cap d'un temps penj els hbits i torn al seu poble, per tal de viure al camp i cantar els seus poemes a pagesos i pastors. Quan es va fer vell retorn a l'Orde i es dedic a predicar, ensenyar i fer obres de caritat. s considerat un dels ms grans poetes sards del segle XVIII, i la major part de la seva obra fou publicada desprs de la seva mort.

 Obres .
 Su cuccu e sa rondine. Su leone e s ainu. Protesta de amore. Sa femina onesta;
 Sa congiura iscoberta de sos troianos madamizantes: dramma sardu;
 Sa famosa Giuditta: Su rusignolu: ottava rima sarrada;
 Apollo. Sa dama incantadora: poesias sardas ;
 Lodes de sa bellesa. Sa femmina onesta;
 Sos piagheres mundanos: cantigu in limba sarda logudoresa;
 Sa potenzia de Deus, o siat Veridade e grandesa de sa religione cristiana: cantigu cumpostu in limba sarda logudoresa;
 Sa rosa. Sas tres rosas. S amante e sas deas de su parnasu;
 a nobilissima dama incantadora. Esagerazione amorosa. Apollo cun sas musas d Elicona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240382" title="(126) Velleda" nonfiltered="3350" processed="3346" dbindex="93445">
Velleda s l'asteroide nm. 126 de la srie. Fou descobert el 5 de novembre del 1872 a Pars per en Paul Pierre Henry (1848-1905), fou el seu primer descobriment dels 14 que van descobrir amb el seu germ Prosper Henry.

s un asteroide del tipus S del cintur principal que rota un cop cada poc ms de 5 hores. El seu nom es deu a la princesa i profeta alemanya Vileda del segle I que provoc i pred la rebelli de les tribus bataves contra l'antiga Roma.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240396" title="Eyvindr skldaspillir" nonfiltered="3351" processed="3347" dbindex="93446">
L'Eyvindr Finnsson skldaspillir  era un skald noruec del segle X. Era el poeta de la cort de rei Hkon el Bo i el comte Hkon de Hlaanar. El seu fill Hrekr ms endavant va esdevenir un cacic a Noruega.

El seus treballs conservats sn: 

Hkonarml - compost en memria de rei Hkon i parla de la seva recepci en Valhalla. El poema s similar a l'anterior Eirksml. ;
Hleygjatal - recomptes que els avantpassats del comte Hkon retornen a Odin i parlen de les seves morts. El poema s similar a l'anterior Ynglingatal. ;
Unes 14 estrofes separades sobre esdeveniments histrics. ;

referncies.

Skldatal;
An index of Eyvindr's poetry;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240405" title="Sant Juli" nonfiltered="3352" processed="3348" dbindex="93447">

Hagiografia:;
Sant Juli d'Antinpolis, mrtir.
Sant Juli de Conca, bisbe.
Sant Juli de Le Mans, bisbe.
Sant Juli de Toledo, bisbe.

Geografia:
Sant Juli, entitat de poblaci del municipi de la Jonquera, a l'Alt Empord.
Sant Juli, o Sant Juli d'Altura, antic terme del municipi de Sant Pere de Terrassa, incorporat a Sabadell el 1904.
Sant Juli d'Alfou, o del Fou, entitat de poblaci del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, al Valls Oriental.
Sant Juli de Boada, entitat de poblaci del municipi de Palau-sator, al Baix Empord.
Sant Juli de Cabrera, entitat de poblaci del municipi de Santa Maria de Corc, a Osona.
Sant Juli de Cerdanyola, municipi del Bergued.
Sant Juli del Llor, entitat de poblaci del municipi de Sant Juli del Llor i Bonmat, a la Selva.
Sant Juli del Llor i Bonmat, municipi de la Selva.
Sant Juli de Lria, una de les parrquies d'Andorra.
Sant Juli de Ramis, municipi del Girons.
Sant Juli de Saltor, entitat de poblaci del municipi d'Ogassa, al Ripolls.
Sant Juli Sassorba, entitat de poblaci del municipi de Gurb, a Osona.
Sant Juli de Vilatorta, municipi d'Osona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240406" title="Servei d'hostatge d'imatges" nonfiltered="3353" processed="3349" dbindex="93448">
Un servei d'hostatge o allotjament d'imatges permet a les persones pujar imatges a un lloc web d'Internet. La imatge s desada en el servidor d'allotjament i pot ser vista per la resta de persones.

Vegeu tamb.
Wikimedia Commons;
Flickr;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240408" title="Iraklis Salnica F.C." nonfiltered="3354" processed="3350" dbindex="93449">

L'Iraklis FC (tamb escrit Hraklis FC, en grec modern        ) s la secci de futbol del Gimnastikos Syllogos Iraklis Thessaloniki, a la ciutat de Salnica, Grcia.

Histria.
Fundat l'any 1908, el club reclama per a si ser el club de futbol ms antic del pas, d'aqu el seu sobrenom de "l'antic". El seu nom est dedicat al semidu Hrcules, de la mitologia grega. El club nasqu el 1899 com el Club Amics de les Arts, dedicat a la msica i la literatura. El 1903 es van incloure els esports dins les seves activitats, com ara la gimnstica, el ciclisme o la nataci. El 1905 tamb s'incorpor el futbol.

El 1908, a causa de diverses dificultats econmiques, el club es fusion amb l'Olympia Club, creant-se el 29 de novembre l'Iraklis. S'escolliren els colors blau i blanc de la bandera grega. El nom complert era Ottoman Hellenic Club de Thessaloniki   Iraklis (en aquells temps, Salnica formava part de l'imperi otom. El mot otom va desaparegu el 1913, en separar-se la ciutat de l'Imperi.

Tingu gran rivalitat amb l'Aris al campionat de Salnica, competici que guany cinc cops. El seu nic ttol nacional arrib a la Copa grega de l'any 1976, on guany 6-5 als penals, desprs d'empatar a 4, a l'Olympiakos a la final.

Palmars.
Copa Balcnica de clubs (1): 1985;
Copa grega de futbol (1): 1976;
Campionat de Salnica (5): 1927, 1939, 1940, 1951, 1952;

Jugadors destacats.


  Giorgos Aidiniou;
  Giorgos Anatolakis;
  Kostas Chalkias;
  Grigoris Fanaras;
  Georgios Georgiadis;
  Dimitris Gesios;
  Vassilis Hatzipanagis;
  Savvas Kofidis;
  Christos Kostis;
  Vagelis Kousoulakis;
  Panagiotis Lagos;

  Nikos Machlas;
  Daniil Papadopoulos;
  Lakis Papaioannou;
  Ieroklis Stoltidis;
  Efstathios Tavlaridis;
  Michalis Konstantinou;
  Sebastian Rambert;
  Ederson Fofonka;
  Joel Epalle;
  Andreas Reinke;
  Ebenezer Hagan;

  Giuseppe Signori;
  James Debbah;
  Kelvin Sebue;
  Cezary Kucharski;
  Marcin Mieciel;
  Sznaucner Miros aw;
  Jovan Gojkovi  ( );
  Ivan Jovanovi ;
  Duan Mitoevi ;
  Marko Panteli ;
  Kennedy Bakircioglu;


Enllaos externs.
Web oficial (en grec i angls);
Frum (en grec);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240422" title="Ratpenat cuallarg del duc d'Abruzzi" nonfiltered="3355" processed="3351" dbindex="93450">


El ratpenat cuallarg del duc d'Abruzzi (Chaerephon aloysiisabaudiae) s una espcie africana. 

El seu hbitat natural es veu amenaat per la desforestaci.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240425" title="Ratpenat cuallarg fosc" nonfiltered="3356" processed="3352" dbindex="93452">

El ratpenat cuallarg fosc (Promops nasutus) s una espcie prpia d'Amrica del sud i d'Amrica Central.

Referncies.


 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240431" title="Allotjament instantani" nonfiltered="3357" processed="3353" dbindex="93454">
L'allotjament instantani, allotjament immediat, allotjament d'un sol clic o one-click hosting en angls, sn serveis web que permeten a qualsevol internauta pujar fcilment qualsevol tipus de fitxer des del seu disc dur al servidor d'allotjament gratutament i sense registre.

 Vegeu tamb .
 RapidShare;
 Comparaci d'allotjaments d'un sol clic;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240433" title="Ratpenat cuallarg gegant americ" nonfiltered="3358" processed="3354" dbindex="93455">

El ratpenat cuallarg gegant americ (Eumops perotis) s la ratapinyada ms grossa autctona de Nord-Amrica. 

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240439" title="Matteo Madao" nonfiltered="3359" processed="3355" dbindex="93457">
Matteo Madao (Ozieri, 9 de gener de 1723 - Cller 1800) fou un religis i escriptor sard. Fill de Pietro Madao Cocco i de Martina Cossu Pinna. Estudi a Ozieri i all va ingressar a la Companyia de Jess. Es dedic a l'estudi de teologia i filosofia. Quan l'orde fou abolida es retir al monestir de San Michele a Cller, on hi va romandre fins a la seva mort. Estudi profundament la histria i les antigitats sardes i compil un  diccionari de 100.000 paraules sardes, alhora que va compondre alguns versos en sard.

 Obres .
 Saggio d un opera intitolata il ripulimento della lingua sarda  (1782);
 Le Armonie de  sardi opera dell abate Matteo Madau (1787);
 Versione de Su Rithmu Eucaristicu cum paraphrasi in octava rima facta dai su latinu in duos principales dialectos (1791);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240440" title="Repblica de Gnova" nonfiltered="3360" processed="3356" dbindex="93458">
La Repblica de Gnova fou un estat independent a Ligria que va existir entre el segle XI i el 1797, quan fou envada pels exrcits de la Frana revolucionria. Napole la transform en la Repblica Lgur, que fou anexada al Primer Imperi Francs l'any 1805. Tot i que fou breument restaurada el 1814, desprs de la derrota final de Napole, va ser finalment absorbida pel Regne de Sardenya.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240443" title="Ratpenat cuallarg negre" nonfiltered="3361" processed="3357" dbindex="93459">


El ratpenat cuallarg negre (Molossus ater) s una espcie prpia de Sud-Amrica i de Amrica Central. 

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240445" title="ImageShack" nonfiltered="3362" processed="3358" dbindex="93461">
ImageShack s un lloc web que fa de servei d'allotjament d'imatges.

El lloc va obrir el novembre de 2003, oferint una interfcie amigable i fcil d'usar. Des de llavors ha experimentat un constant creixement sostingut en popularitat. La pgina principal t un quadre de dileg on es pot seleccionar l'arxiu a pujar. El format de la imatge ha de ser JPEG, PNG, GIF, TIFF, BMP o SWF, i a ms, no ha de sobrepassar el 1.5 megaoctets. Les imatges en format BMP o TIFF sn automticament convertides a PNG.

 Vegeu tamb .
 Fotolog;
 Flickr;

 Enllaos externs .
 ImageShack;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240448" title="Judith de Welp" nonfiltered="3363" processed="3359" dbindex="93462">

Judith de Welp s una obra d'ngel Guimer.

Tragdia redactada en versos decasllabs, ambientada en l antiguitat imitant els models de Shakespeare o Vctor Hugo.

L obra s inclou en el perode ms romntic de la seva producci, s a dir, la seva primera etapa. Aquesta etapa s inici amb l estrena de la seva primera obra dramtica, al 1879. En l obra ja s aprecia el tret principal del seu teatre: els conflictes interns del protagonista. L obra descriu personatges que es mouen en ambients romntics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240449" title="DeviantART" nonfiltered="3364" processed="3360" dbindex="93463">
deviantART s una comunitat artstica en lnia. Va ser llanada el 7 d'agost del 2000 d'entre d'altres per Scott Jarkoff, Matthew Stephens i Angelo Sotira.

Enllaos externs.
 Lloc web de deviantART;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240450" title="Ratpenat cuallarg petit afric" nonfiltered="3365" processed="3361" dbindex="93464">

El ratpenat cuallarg petit afric (Chaerephon pumila) s una espcie animal africana i del Iemen.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240451" title="Galla Placdia (ngel Guimer)" nonfiltered="3366" processed="3362" dbindex="93465">

Galla Placdia s una obra d'ngel Guimer.

L acci transcorre l any 416, i es centra en dos personatges histrics: Atalf, rei got, i Galla Placdia, filla de l emperador rom Teodosi I el gran.

Verneulf, un jove guerrer de la cort goda d Atalf, intenta atacar Galla Placdia i s condemnat a mort; per aconsegueix l indult al confessar que est enamorat d aquesta. Atallf segresta Galla, que correspon l amor a Verneulf; i Verneulf ajuda Galla a escapar i mata Atalf. s sorprs, per, pels altres guerrers i mor al costat de Galla, que havia tornat a buscar-lo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240454" title="Ratpenat d'ales falcades cub" nonfiltered="3367" processed="3363" dbindex="93467">

El ratpenat d'ales falcades cub (Phyllops falcatus) es troba a Cuba, Illes Caiman, la Repblica Dominicana i Hait.

Referncies.



 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240457" title="Francescu Ignaziu Mannu" nonfiltered="3368" processed="3364" dbindex="93469">
Francescu Ignaziu Mannu (Ozieri, 18 de maig de 1758 - Cller, 1839) fou un poeta sard. De famlia noble, fou jutge de l'Audincia Reial i particip en la revolta dirigida per Giovanni Maria Angioy dels vassalls contra els feudals quan els sards derrotaren als francesos de l'almirall Trouguet i reclamaren als piemontesos el dret a participar en el  govern de l'illa.

Durant un temps treball en un compendi de vocabulari sard, per finalment s recordar per S innu de su patriottu sardu a sos feudatarios, poema reivindicatiu en logudors que esdevingu l'himne de la revolta. Fou imprs clandestinament a Crsega i publicat a Cller el 1923. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240458" title="Ratpenat cuallarg tacat" nonfiltered="3369" processed="3365" dbindex="93470">

El ratpenat cuallarg tacat (Chaerephon bivittata) s una espcie africana. 

El seu hbitat natural s la sabana i les rees rocalloses.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240465" title="Ratpenat d'espasa de Fernndez" nonfiltered="3370" processed="3366" dbindex="93472">

El ratpenat d'espasa de Fernndez (Lonchorhina fernandezi) s un endemisme de Veneuela i es troba amenaat per la desaparici del seu hbitat natural. 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240469" title="Pietro Pisurzi" nonfiltered="3371" processed="3367" dbindex="93474">
Pietro Pisurzi (Bantine, 1724 - 1799) fou un religis i poeta sard. A la mort dels seus pares marx a Ssser, on entr al servei d'uns nobles que l'educaren i l'ensenyaren a llegir i escriure. Es va ordenar sacerdot i fou prroc de Tissi. A les seves poesies descriu la campinya sarda, per tamb va conrear la stira i la insporaci histrica. La major part de la seva obra resta en manuscrits dispersos.  

 Obres .
 S anzone; S abe; Su cazzadore et sa pudda ;
 S imbustu  ;
 Su cazzadore, sa chelva e  i su pastore;
 Malissias e difettos de sas feminas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240471" title="Apropiacionisme" nonfiltered="3372" processed="3368" dbindex="93475">



L'apropiacionisme s un moviment artstic que segueix el procediment de l'apropiaci. En les arts visuals, el terme apropiaci es refereix sovint a l's d'elements manllevats per a la creaci d'una nova obra. Aquests elements manllevats poden ser imatges, formes o estils de la histria de l'art o de la cultura popular, o b materials o tcniques obtingudes d'un context no artstic. Des dels anys '80 el terme tamb s'ha referit ms especficament al fet de citar l'obra d'un altre artista per crar una nova obra. L'obra pot alterar o no l'obra l'original. 

Alguns artistes apropiacionistes sn Sherrie Levine o Walker Evans.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240473" title="Ratpenat d'espasa de l'Orinoco" nonfiltered="3373" processed="3369" dbindex="93476">

El ratpenat d'espasa de l'Orinoco  (Lonchorhina orinocensis) es troba a Colmbia i Veneuela.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240476" title="Neraci Prisc" nonfiltered="3374" processed="3370" dbindex="93478">
Neraci Prisc (Neratius Priscus) fou un jurista rom del segle II, que va viure sota Traj i Adri. Traj va tenir al cap fins i tot nomenar-lo successor en lloc d'Adri. Sota aquest darrer va gaudir de gran reputaci i fou un dels seus consiliarii. Fou cnsol en dade incerta.

Va escriure cinc llibres de Regulae, tres de Responsa i set de Membranae. Tamb consten referncies d'un llibre d'Epstoles, un tractat anomenat  Libri ex Plautio, i el llibre titulat  De Nuptiis.

Va escriure en un estil clar i condensat i es molt esmentat per juristes posteriors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240477" title="Aliments amb calories negatives" nonfiltered="3375" processed="3371" dbindex="93479">

Els aliments amb calories negatives sn aquells aliments en qu la seva aportaci nutricional i el cost que t al nostre cos per digerir-lo provoquen que l'aliment no supleixi la demanda calrica del cos; si b en primera lectura d'aquest terme pot dur a la confusi perqu certament emprar aquest terme no es del tot correcte, ats que cap aliment, de forma intrnseca, t calories negatives.

De fet, es parla d'aliments amb calories negatives quan el cos necessita ms energia per processar un aliment que la que allibera aquest, es produeix una prdua d'energia (calories) al nostre cos.

 Polmica .
Tot i que no hi ha cap base cientfica que pugui suportar la premissa de "calories negatives" el terme s'usa de forma colloquial.

La quilocaloria s, per definici, la quantitat necessria per incrementar la temperatura d'1 quilogram d'aigua en 1 grau celsius. Aix doncs, si l'energia necessaria per augmentar l'aigua d'un api a temperatura del cos -mesurat en calories gram- es compara amb l'api -mesurada en calories kilogram- sense convertir aquestes unitats de mesura, el contingut energtic ser baix, noms perqu una caloria kilogram (kilocalories) sn 1.000 cops majors a les calories gram.

Amb un baix contingut energtic, els productes amb un alt contingut de cellulosa poden consumir lleugerament ms energia per digerir-los; limitant la dieta en aquest tipus d'aliments pot produir malnutrici. Tanmateix, amb un consum equilibrat d'aquests aliments, poden ajudar a tenir una dieta compensada.

Veritables aliments amb calories negatives sn rars, limitats a aliments rics en fibra vegetal com l'api i alguns productes com l'herba o el paper.

 Aliments .
Vegetals i fruites solen ser de "caloria negativa". Molts dels de la llista sn de baixes calories, i a ms tenen fora fibra indigerible, que costa de pair.  :



 Referncies .


 Enllaos externs .
 Negative Calorie Diet: Diet Review ;
 Negative Calorie Foods!  Are They For Real? ;
 Urban Legends Reference Pages: Celery and Negative Calories ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240478" title="Nereis de l'Epir" nonfiltered="3376" processed="3372" dbindex="93480">
Nereis () fou una princesa de l'Epir,  filla de Pirros rei de l'Epir.

Es va casar desprs de la mort del seu pare amb Gel II, fill d'Hier II de Siracusa i fou la mare de Jernim de Siracusa. Es creu que va sobreviure a la seva neboda Didmia i fou per tant la darrera representant de la casa reial dels aecides de l'Epir.

El seu nom apareix a una inscripci al teatre de Siracusa, on consta que tenia el ttol de reina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240479" title="Gneu Neri" nonfiltered="3377" processed="3373" dbindex="93481">
Gneu Neri (Cnaeus Nerius) fou un destacat rom de la tribu Papnia.

Fou qestor el 49 aC i d'aquest crrec es conserven algunes monedes amb la representaci del temple de Saturn on es guardava el tresor. Desprs  va acusar a Publi Sesti de suborn el 56 aC, segons esmenta Cicer (Cicero,  ad Q. Fr. 2.3.5). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240481" title="Clia" nonfiltered="3378" processed="3374" dbindex="93482">
Clia (Khloia o Kholeia) fou un festival que se celebrava a Atenes en honor de la deessa anomenada Dmeter Chloe, un dels sobrenoms de Dmeter, que tenia el seu temple prop de l'acrpoli a la ciutat d'Atenes.

Es celebrava a la primavera el dia 6 de Thargelion, i s'iniciava amb el sacrifici d'un be i amb molta festa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240482" title="Ratpenat d'espasa de Marinkelle" nonfiltered="3379" processed="3375" dbindex="93483">

El ratpenat d'espasa de Marinkelle (Lonchorhina marinkellei) es troba a Brasil, Colmbia, Guaiana Francesa, Guyana, Surinam i Veneuela.

Referncies.


 ;

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240486" title="Corgia" nonfiltered="3380" processed="3376" dbindex="93485">
La corgia (Choregia) era un ofici d'Atenes, que realitzava el choregus, nomenat per la seva tribu; un choregus podia servir per dues tribus al mateix temps. A partir del 412 aC dos persones podien exercir conjuntament com a choregus.

La seva tasca era facilitar els materials per les tragdies i comdies que es representaven a la ciutat, concursos lrics infantils i juvenils, i concursos de msica de flauta als diferents festivals. El choregus designava a un chorus per cada artista, que com que eren joves eren sovint objecte d'actes pedfils fins que Sol va establir que els choregi havien de tenir ms de 40 anys, per la llei no fou del tot observada. 

El choregus pagava als choregi i rebien al seu torn un premi de l'estat si acomplien correctament els seus deures. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240488" title="Ratpenat d'espasa de Tomes" nonfiltered="3381" processed="3377" dbindex="93486">

El ratpenat d'espasa de Tomes (Lonchorhina aurita) s una espcie autctona de Sud-Amrica i d'Amrica Central.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240493" title="Gorobat" nonfiltered="3382" processed="3378" dbindex="93488">
Gorobat (Ghorobates) era un instrument de l'antiga Roma per determinar els desnivells d'un aqeducte i els nivells del pas que havia de travessar.

S'assemblava a un nivell de fuster que consistia en una regla recta que aguantava una part perpendicular, del que penjava una corda amb un plom. Els chorobates tenien dos peces perpendiculars i dues lnies de plomada, una en cada extrem, en lloc de noms una al mig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240496" title="Ratpenat d'espatlles grogues de Bogot" nonfiltered="3383" processed="3379" dbindex="93489">

El ratpenat d'espatlles grogues de Bogot (Sturnira bogotensis) es troba a l'Argentina, Bolvia, Colmbia, Equador, Per i Veneuela.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240498" title="Coeficient de Gini" nonfiltered="3384" processed="3380" dbindex="93491">
El Coeficient de Gini s una mesura de la desigualtat ideada per l'estadstic itali Corrado Gini. Normalment s'utilitza per mesurar la desigualtat en els ingressos, per pot utilitzar-se per calcular qualsevol forma de distribuci desigual. El coeficient de Gini s un nombre entre 0 i 1, on 0 es correspon amb la perfecta igualtat (tots tenen els mateixos ingressos) i 1 es correspon amb la perfecta
desigualtat (una persona t tots els ingressos i els altres cap). L'ndex de Gini s el coeficient de Gini expressat en percentatge, i s igual al coeficient de Gini multiplicat per 100.
Encara que el coeficient de Gini s'utilitza sobretot per a mesurar la desigualtat en els ingressos, tamb pot utilitzar-se per a mesurar la desigualtat en la riquesa. Aquest s requereix que ning disposi d'una riquesa negativa.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240499" title="Cip" nonfiltered="3385" processed="3381" dbindex="93492">

Cip (Cippus) fou una columna de baixa altura generalment rectangular (de vegades tamb rodona) que es collocava als monuments funeraris a l'antiga Roma. Alguns cips destacats es troben a les colleccions del museus, especialment el Museu Britnic.

A diversos cippus es troba la inscripci S. T. T. L. que vol dir Sit titi terra levis. Els cippus eren collocats generalment a la rodalia de la tomba a la part frontal, mirant a la via, amb la inscripci "lioc, monumentum leredes non sequitur"  per advertir de no passar als hereus i acabar venut.

Una pedra o fita que posaven els agrimensores al marcar la divisi de les terres es deia tamb cip. Tamb portava aquest nom una fortificaci militar feta d'arbres i pals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240500" title="Circ" nonfiltered="3386" processed="3382" dbindex="93493">
Circ (Circinus) era un comps usat per escultors, paletes, arquitectes, i fusters a l'antiga Roma.

Hi havia els circins normals per fer cercles i mesurar distancies i uns de corbats probablement per mesurar columnes, peces cilndriques o similars. S'atribueix el seu invent a Prdix, nebot de Ddal. S'han descobert nombroses d'aquestes eines a les excavacions destacant el gran nombre trobat a la casa d'un escultor a Pompeia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240501" title="Ratpenat d'espatlles grogues equatori" nonfiltered="3387" processed="3383" dbindex="93494">

El ratpenat d'espatlles grogues equatori (Sturnira aratathomasi) es troba a Colmbia, Equador, Per i Veneuela. 

Referncies.


 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240503" title="Efisio Luigi Pintore" nonfiltered="3388" processed="3384" dbindex="93496">
Efisio Luigi Pintore (Cller 1765 - 1814) fou un advocat i poeta sard. Amb Vincenzo Cabras va prendre part a la revolta de Cller de 1793 a 1796. Fou un dels membres del parlament de Cller reunit el 1793 que propos la defensa de Sardenya contra els francesos. Tanmateix, es va oposar a la concentraci de poder en mans de Giovanni Maria Angioy. Va escriure poemes en llat, itali i sard, amb humorisme i sarcasme.  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240506" title="Circ Mxim" nonfiltered="3389" processed="3385" dbindex="93497">

El Circ Mxim fou el principal circ rom on es feien els espectacles, principalment carreres de carros o de cavalls, combats de boxa i altres. 

Tenia forma rodona amb seients a tot el tombant. En queden actualment un mnims restes i el seu aspecte es pot suposar pel millor conservat Circ de Caracalla a la via pia. Els seients es deien gradus, sedilla, o  subscllici, separades del fons pel pdium i dividits longitudinalment praecinctiones, i diagonalment per cunei, amb  voinitoria annexes. A la part superior de la cavea es trobava el pulvinar o lloc de les autoritats (desprs l'emperador) a la part millor del circ. 

La diferencia entre els circs era de mesura i embelliment i el Circ Mxim era el ms gran i ms embellit. Dions d'Halicarns diu que podia albergar 150.000 espectadors, Plini 260.000 i Vctor 380.000, i encara que aix es una exageraci possiblement la primera xifra era propera a la realitat i no incloa als espectadors drets. 

En l'poca imperial els senadors i cavallers foren separats del poble i se'ls van assignar tamb portes especials. L'exterior del Circ Mxim estava rodejat d'un pati o prtic on es venien begudes.







 Enllaos externs .
 James Grout: Circus Maximus, part de l'Enciclopdia Romana ;
Circus Maximus: Art & History ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240509" title="Jocs circenses" nonfiltered="3390" processed="3386" dbindex="93498">
Els jocs circenses (ludi circenses) foren uns jocs romans instituts primer per Rmul quan va voler atreure a la poblaci sabina a Roma, i foren en honor del deu Census o Neptunus Equestris, pel qual s'anomenaren ludi consuales. Amb Tarquini Prisc, quan es va construir el Circ Mxim, van prendre el nom de ludi circenses. 

Consistien en sis tipus de jocs:

curses (cursus) generalment de carros o quadrigues;
ludus trojae, una forma de lluita suposadament inventada per Enees;
pugna equestris et pedestris, la representaci d'una batalla;
certamen gymnicum, probes atltiques;
venatio, exhibici de feres;
naumachia, representaci de batalles navals;

Els dos darrers no eren exclusius del circ sin que tamb es feien a l'amfiteatre o altres llocs apropiats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240510" title="Ratpenat d'espatlles grogues petit" nonfiltered="3391" processed="3387" dbindex="93499">

El ratpenat d'espatlles grogues petit  (Sturnira erythromos) es troba a l'Argentina, Bolvia, Colmbia, Equador, Per i Veneuela. 

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240512" title="Cisium" nonfiltered="3392" processed="3388" dbindex="93501">
Un Cisium era un carruatge rom obert, de dues rodes, adaptat per portar a persones d'una ciutat a un altre de manera rapida. Era tirat generalment per una nica mula, i podia fer llargs recorreguts en poc temps (100 km en  deu hores) parant a les estacions del cam on es podia canviar l'animal. 

Els conductors d'aquests vehicles eren anomenats cisiaris (cisiarii) i estaven sotmesos a dures sancions en cas de conducci perillosa o manca d'atenci. El conductor podia ser un treballador o esclau del propietari, o tenir aquest ofici per compte d'altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240514" title="Cistfor (moneda)" nonfiltered="3393" processed="3389" dbindex="93502">
Cistfor (Cistophorus) fou una antiga moneda prpia del Regne de Prgam, la circulaci de la qual va passar a tota l'sia Menor quan els romans van adquirir el regne i van formar la provncia d'sia.

El seu valor es desconegut ja que els autors que l'esmenten en donen diferents equivalncies.

S'han trobat alguns exemplars d'aquesta moneda que es poden considerar rars, i tenen a un costat una cista sagrada de Dions mig oberta  (que els dona el nom) amb una serp i una branca; i a l'altre costat la cara de Dmeter. Va estar en circulaci des de vers el 200 aC fins vers el 30 aC.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240518" title="Clipeu" nonfiltered="3394" processed="3390" dbindex="93503">
Clipeu (Clipeus) era l'escut dels grecs i romans. Originalment de forma circular fou usat per primer cop pel mtics Proteu i Acrisi d'Argos i s'anomen clipeu arglic; sembla que fou copiat dels egipcis igual que el elm.

Els escuts homrics eren ja ms grans i cobrien tota la persona; eren fets de vmet i fusta que ms tard foren cobertes de pells de bou doblada diverses vegades i finalment vorejada amb metall.

Els grecs acostumaven a penjar els seus clipeus (escuts) als temples al final de les guerres.

A Roma el clipeu era usat primer noms pels soldats de primera classe mentre els de segona classe portaven scutum, per quan les soldats van comenar a rebre paga, es va introduir el clipeu (sense desaparixer l' scutum). Segons Digenes Laerci l'escut roma original era quadrat i va passar a ser rodo per haver-lo copiat dels etruscs.

Els clipeus eren decorats amb objectes divers o emblemes costum ja esmentada a l'poca heroica grega.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240520" title="Ratpenat d'esquena nua de Beaufort" nonfiltered="3395" processed="3391" dbindex="93504">

El ratpenat d'esquena nua de Beaufort (Dobsonia beauforti) s un endemisme d'Indonsia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240521" title="Batalla de Benevent" nonfiltered="3396" processed="3392" dbindex="93505">


La Batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud de Itlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Siclia. Manfred s derrotat i mort, i com a resultat s capturat el Regne de Siclia.

 Antecedents .
El Papat ha estat durant molt temps en conflicte amb el Regne de Siclia de la Casa Imperial dels Hohenstaufen. Manfred de Siclia, fill ilegtim de Frederic II de Siclia. El legtim hereu del regne era Conrad de Siclia, que era jove i estava a Baviera. Prenent avantatge d'un rumor fals sobre la mort de de Conrad, Manfred va usurpar el tron en 1258, per el Papa Urb IV estava decidit a treure-li el regne, i el 1263, va signar un tractat secret amb Carles d'Anjou, donant-li el tron sicili.

Carles d'Anjou va arribar a Roma el 1265, per va ser detingut per problemes financers. Manfred no va atacar fins al gener de 1266, quan els exrcits principals de Carles havien creuat els Alps. Alarmat per les desercions entre els seus i el temor a la traci, Manfred va intentar dur a Carles a la batalla el ms rpid possible. Carles va intentar arribar a Capua on era Manfred creuant perillosament els Apenins per trencar la lnia de subministrament, per Manfred ho va saber i es va traslladar a l'altra banda del Calore Irpino, travessable noms per un pont.

Ordre de Batalla.
Carles d'Anjou havia dividit la seva cavalleria en tres "batalles". La infanteria i la primera batalla, de 900 cavallers de Provena es trobaven en la primera, comandada per Hug de Mirepoix i Felip de Montfort darrere d'ells la segona batalla, 400 italians i 1000 homes de Llenguadoc, i el centre de Frana, comandant Carles en persona; darrere d'ells, la tercera batalla d'uns 700 homes del Comtat de Flandes comandats per Gilles II de Trasignies i Robert III de Flandes.

Manfred de Siclia va adoptat disposicions similars. Els 10.000 arquers sarrans estaven en el primera lnia. Darrere d'ells, la primera batalla, 1200 mercenaris alemany armats amb abrics de plaques (una novetat en l'poca) comandats pel seu cos Giordano Lancia i Galvano d'Anglona. La segona batalla eren uns 1.000 mercenaris italians, i 300 Cavallers lleugers al comandament del seu oncle Galvano Lancia. La tercera batalla, de 1400 feudataris del Regne, estava comandada per Manfred.

 La Batalla .
La batalla va comenar al mat, quan l'avanada dels arquers i Cavallers lleugers sarrans van travessar el pont fent fugir la infanteria de Carles d'Anjou, per fugir en trobar-se la primera batalla. La primera batalla de Manfred va creuar el pont per contraatacar. Al principi els mercenaris alemanys semblaven imparables amb les seves plaques d'armadura, i Carles es va veure obligat a enviar la seva segona batalla. Els alemanys van seguir avanant, per els francesos van descobrir que la nova placa de l'armadura no protegeix les aixelles quan s'aixeca el bra, i els alemanys van ser rpidament trencats.

La batalla es va tornar rpidament en contra de Manfred. Les seves tropes es van veure obligades a travessar l'estret pont sobre el Calore Irpino. Quan la segona batalla va creuar el pont, Carles va ordenar a la seva tercera batalla carregar els flancs i van ser rpidament destruts. Desprs de la derrota dels italians, la majoria dels nobles de la tercera batalla de Manfred va desertar, deixant solament el rei i alguns fidels seguidors. Desprs de canviar la capa real amb el seu amic Tebaldo Annibaldi, Manfred i els seus seguidors van atacars van ser morts.

 Conseqncies.
La destrucci de l'exrcit de Manfred va marcar el collapse de l'imperi Hohenstaufen a Itlia. La resta del Regne de Siclia va ser conquerida gaireb sense resistncia. Installat en el seu nou regne, Carles va esperar l'arribada de Conrad de Siclia, l'ltima esperana dels Hohenstaufen, que va provocar una revolta dels gibellins lluitant amb ell en la Batalla de Tagliacozzo el 1268.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240522" title="Clitelles" nonfiltered="3397" processed="3393" dbindex="93506">
Clitelles  (Clitellae) eren les dues bosses que es posaven als dos costats del cavall, mula o ase, per portar objectes diversos. 

La paraula s'usava sempre en plural ja que sempre eren dues, una a cada costat. A Itlia es posaven a les mules i ases per en altres llocs es posaven tamb als cavalls. Els que portaven aquestes clitelles eren anomenats homo clitellarius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240525" title="Coactor" nonfiltered="3398" processed="3394" dbindex="93508">
Coactor era el nom rom aplicat als recaptadors de diverses classes, per exemple als ajudants del publicans (publicani) que tenien o administraven terres, o els que recaptaven taxes per compte de l'estat rom.

Tamb tenien aquest nom els que recollien els diners dels compradors en vendes publiques. Tanmateix s'anomen coactors als prestamistes de diners, perqu recollien les deutes.

El coactor ms conegut fou probablement el pare d'Horaci, que treballava per un publicani. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240531" title="OFI Creta" nonfiltered="3399" processed="3395" dbindex="93509">

L'OFI Creta o OFI (en grec modern:     -                           - Omilos Filathlon Irakleiou, en catal Fans Club d'Irklio) s un club poliesportiu grec, destacat en futbol, de la ciutat d'Irklio, a l'illa de Creta.

Histria.
El club va ser fundat la tardor de 1925. Els primers anys d'existncia del club es limitaren principalment a partits a la illa de Creta, a causa de les dificultats de poder desplaar-se fora d'ella. No fou fins la temporada 1957/58 que l'OFI particip per primer cop al Campionat Nacional Grec.

El 1962/63 es cre la segona divisi a Grcia i l'OFI hi va ser incls. L'any 1968 el club ascend per primer cop a la mxima divisi del futbol grec on, des d'aleshores, s un habitual. L'poca ms destacada fou el perode 1985-2000, on sota els regnes de l'entrenador holands Eugene 'Egen' Gerard, l'OFI guany el seu primer ttol, la copa grega, i fou segon classificat a la lliga el 1986.

Palmars.
Copa grega de futbol: 1: 1987;

Jugadors destacats.
Jugadors amb ms partits (era professional 1980-present)
Fins a final de la temporada 2005-06
 416  Nikos Nioplias;
 258  Petros Marinakis;
 255  Kostas Chaniotakis;
 250  Manolis Patemtzis;
 249  Nikos Goulis;
 217  Giannis Samaras ;
 206  Nikos Machlas;
 206  Giorgos Vlastos;
 206  Miltos Andreanidis;
 204  Nikos Papadopoulos;

Enllaos externs.
 Web oficial dels esports amateurs;
 Web de seguidors;
 Web oficial secci de futbol;
 OFI Creta Tei-Club;
 OFI Creta a Myspace;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240535" title="Giovanni Andrea Massal" nonfiltered="3400" processed="3396" dbindex="93510">
Giovanni Andrea Massal (L'Alguer 27 d'abril de 1773 - 20 de febrer de 1817) fou un escriptor sard. Fill d'Antonio Massal i Isabella Pilo. Pertanyia a una famlia noble, estudi jurisprudncia a la Universitat de Ssser, per la revolta sarda de 1793 l'oblig a tornar a l'Alguer, on es va dedicar a l'ensenyament. El 1803 torn a Ssser i fou ordenat sacerdot, alhor que entrava en contacte amb els principals intellectuals del moment. El 1805 esdevingu membre de l'Acadmia Italiana de Cincies, Lletres i Arts i el 1807 project la publicaci d'una revista literria, per no ho pogu fer per manca de subscriptors. El 1816 Vctor Manuel I de Sardenya li ofer una canongia.

 Obres .
 Dissertazioni sul progresso delle scienze e della letteratura in Sardegna (1803);
 Saggio istorico-fisico sopra una grotta sotterranea esistente presso la citt di Alghero (1805);
 rogramma d un giornale di varia letteratura ad uso de  Sardi (1807);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240540" title="Ratpenat d'esquena nua de l'illa Biak" nonfiltered="3401" processed="3397" dbindex="93511">

El ratpenat d'esquena nua de l'illa Biak (Dobsonia emersa) s un endemisme d'Indonsia.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240541" title="Michael Redd" nonfiltered="3402" processed="3398" dbindex="93512">






Michael Wesley Redd (24 d'agost de 1979, a Columbus, Ohio) s un jugador de bsquet NBA que milita als Milwaukee Bucks. Mesura 2,03 metres i pesa 97 kg, la seva posici natural s la d'aler i duu en l'esquena el nombre 22.

Va ser triat el nombre 43 del draft de l'NBA de 2000 per Milwaukee Bucks procedent d'Ohio State, on juga actualment.



Rcords en l'NBA.
1 vegada All-Star Game (2004);
1 vegada triat per al Tercer Equip Ideal NBA (2004));

Estadstiques en l'All-Star Game.
All-Star Game 2004: 15 min, 13 pts, 3 reb, 2 asi, 3 rob, 0 tap.

Enllaos externs.
Fitxa a NBA.com;
Tot sobre Michael Redd en castell Estadstiques, premis, trajectria NBA, ...



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240544" title="Paolo Mossa" nonfiltered="3403" processed="3399" dbindex="93514">
Paolo Mossa (Bonorva, provncia de Ssser  1821 - 1892) fou un escriptor sard. Inici els seus estudis a Bonorva i els continu a la Universitat de Ssser, per abandon els estudis i torn al seu poble per a dedicar- se a l'explotaci de les terres familiars. Comproms amb les lluites poltiques de Sardenya de finals del segle XIX, es va veure embolicat en rivalitats de terratinents i fou assassinat per tres sicaris quan tornava del camp.  Va escriure nombrosos poemes en sard, publicats a la revista La Stella di Sardegna.

 Obres .
 A su canariu de flora (1876);
 A Dori lontana (1876);
 Amore disisperadu: elegia a Gisella (1876);
 I chignons: scherzo (1876);
 Ripiegu vanu (1876);
 S incontru fortunadu (1876);
 Baddemala: elegia (1878);
 Un iscrupulu de cunsenzia (1878);
 In sa domo de campagna (1885);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240551" title="Melchiorre Murennu" nonfiltered="3404" processed="3400" dbindex="93515">
Melchiorre Murennu (Macomer, 1803 - 1854) Fou un escriptor sard. Pertanyia a una famlia de petits propietaris que fou reduda a la misria desprs de l'empresonament del seu pare, que potser va morir a la pres. Aix el va fer pobre i analfabet, per era dotat d'una memria prodigiosa i adopt la cultura popular amb els discursos dels predicadors. Esdevingu fora popular a Sardenya com a improvisador moralistra i irnic. Hom creu que va morir assassinat per alg a causa de la burla que va fer d'ell en alguns versos.
  
 Obres .
 Sa giovana vana, capricciosa e libertina;
 Sas immondizias de Bosa;
 Su giudiziu universale ;
 Su campu fioridu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240552" title="Ratpenat d'Ikonnikov" nonfiltered="3405" processed="3401" dbindex="93516">

El ratpenat d'Ikonnikov (Myotis ikonnikovi) es troba a la Sibria oriental, l'illa de Sakhaln, Jap i la pennsula de Corea.

Referncies.


 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240554" title="Antihemorrodal" nonfiltered="3406" processed="3402" dbindex="93518">
Un antihemorrodal s una substncia que t acci sobre les hemorroides o en calma el dolor que produeixen.

Hi ha plantes que s'utilitzen com antihemorrodals com per exemple el salze blanc i el llorer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240557" title="Ratpenat d'orelles d'embut de Gervais" nonfiltered="3407" processed="3403" dbindex="93519">


El ratpenat d'orelles d'embut de Gervais (Nyctiellus lepidus) es troba a les Bahames i a Cuba.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240560" title="Comissari" nonfiltered="3408" processed="3404" dbindex="93521">
En art, s'anomena comissari a la persona que organitza una exposici. En aquest context, comissariar significa seleccionar objectes i arranjar-los per tal d'obtenir l'efecte desitjat. Normalment, aix significa trobar la manera d'enllaar temticament un conjunt d'obres, o b trobar obres que es corresponguin al tema triat.

A ms de seleccionar les obres, el comissari s el responsable de redactar-ne les etiquetes, els escrits del catleg, i altres continguts de suport per a l'exposici.

Els comissaris poden ser membres permanents del personal, comissaris convidats procedents d'alguna organitzaci o universitat, o b comissaris freelance treballant com a consultors.

 Enllaos externs  .
 The Exhibitionists  guia interactiva sobre la preparaci d'una exposici;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240561" title="Santa Maria de Castell d'Empries" nonfiltered="3409" processed="3405" dbindex="93522">

La baslica de Santa Maria de Castell d'Empries s un edifici gtic situat al nucli de Castell d'Empries, a l'Alt Empord.

Considerada com el segon monument religis ms important de les terres gironines desprs de la Catedral de Girona, destaca per la seva monumentalitat. Fou construt a sobre l'esglsia romnica primitiva, de la que en queden alguns vestigis, com els primers pisos de la torre campanar o la gran pica baptismal.

 Desprs de la destrucci d'Empries, Castell va passar a ser capital del comtat, amb el trasllat a la vila dels comtes d'Empries. Aix, el lloc es va convertir en una zona estratgicament defensiva envoltada de muralles. Els comtes van voler que la vila acolls la seu episcopal de l'Empord, aix explicaria la seva monumentalitat.


L'obra, comenada al segle XIII, prossegu fins a l'inici del segle XV, quan es constru la faana amb la bella portalada de marbre. T una estructura i unes dimensions prpies d'una catedral, una dignitat que no va aconseguir malgrat els diversos intents que promogueren els comtes d'Empries.

Clar exponent del gtic catal, la seva planta la formen tres naus, una central ms ampla i dos laterals. Aquestes ltimes presenten la particularitat que la seva altura s diferent a la central en alguns trams.

Destaca la bellesa de la faana principal formada per sis arquivoltes que delimiten el timp i el front, rematades per dotze forncules que allotgen als dotze apstols. Sota les forncules, un scol amb finestres cegues descansen en un banc. 

A l'interior, paradigma del gtic mediterrani, cont les singulars fonts baptismals romniques, el molt notable retaule major d'alabastre del segle XV, dos sarcfags comtals i un vitrall gtics, el retaule dels Dolors del segle XVIII, l'orgue del segle XIX i molts altres elements d inters.

El campanar, segurament del segle XIII, segueix encara la composici arquitectnica dels campanars romnics d'influncia llombarda per ja amb decoraci gtica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240564" title="Green is the Colour" nonfiltered="3410" processed="3406" dbindex="93523">
Green Is the Colour s un tema del grup britnic Pink Floyd, que figura en cinquena posici de l'lbum More de 1969. 

Aquest tema pastoral el canta David Gilmour. En l'enregistrament es pot sentir la flauta, per no est posada en els crdits de producci. Sembla que fou Lindy, l'esposa de Nick Mason qui la tocar, com tamb ho va fer a The Grand Vizier's Garden Party, de l'lbum Ummagumma.

Les diferents versions en directe d'aquest tema sn molt diferents de la versi inicial. Gilmour hi feia servir una guitarra elctrica i el tema podia arribar a durar fins a 8 minuts. 

 Crdits .
David Gilmour   guitarra acstica, veus;
Richard Wright   orgue, piano;
Roger Waters   baix;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240565" title="Cymbaline" nonfiltered="3411" processed="3407" dbindex="93524">
Cymbaline s el sis tema del l'lbum More del grup britnic Pink Floyd, aparegut el 1969.

En aquest lbum era cantada per David Gilmour, mentre que en el film fou Roger Waters qui la va cantar, amb una lletra en part diferent. Fou un tema que va sonar bastant en els concerts que van fer entre 1969 i 1970.  

 Crdits .
David Gilmour   guitarra, veu;
Roger Waters   baix;
Richard Wright   orgue, piano;
Nick Mason   bateria, percussions, bongo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240568" title="Party Sequence" nonfiltered="3412" processed="3408" dbindex="93525">
Party Sequence s un tema instrumental del grup britnic Pink Floyd, apareix en la setena posici de l'lbum More. Fou un tema escrit per tots els membres del grup i consisteix en una seqncia de percussions a partir d'uns models tribals amb una flauta que dna una lnia meldica. 

 Crdits.
Nick Mason - Bongo;
Lynette Mason - Flauta irlandesa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240570" title="Pietro Casu di Barchidda" nonfiltered="3413" processed="3409" dbindex="93526">
Pietro Casu di Barchidda (Berchidda, 1878-1954) fou un poeta sard. Era fill d'una famlia pobra i nombrosa, treball al camp per pogu estudiar teologia i el 1900 fou ordenat sacerdot. Estudi al seminari d'Ozieri i des del 1912 fou prroc de Berchidda, on destac com a predicador en logudors. Alhora, particip en la fundaci de la revista Il Nuraghe i tradu al sard la Divina Commedia de Dante Alighieri (1929) i Dei Sepolcri d'Ugo Foscolo. El 1950 va rebre el Premi Grazia Deledda i el seu treball fou lloat per Max Leopold Wagner.

 Obres .
 Spigolature storiche sulla Barbagia (1904);
 Notte sarda. Vecchia storia di Gallura (1910);
 Ghermita al core (1920);
 Aurora sarda (1920);
  Per te Sardegna! (1922);
 Giovaneddha canta e rie (1938);
 Su massaju (1955) poema publicat a S'Ischiglia ;
 Vocabolario Sardo Logudorese-Italiano inacabat;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240573" title="Main Theme" nonfiltered="3414" processed="3410" dbindex="93527">
Main Theme s un tema instrumental del grup britnic Pink Floyd, que apareix en vuit lloc a l'lbum More. Fou un tema escrit pel conjunt de membres del grup i funciona com un tema de jazz amb la construcci progressiva d'una melodia a partir d'una lnia de baix apuntada per un orgue. 

 Crdits.

David Gilmour - guitarra;
Nick Mason   bateria, percussions i bongo;
Roger Waters   baix, efectes sonors;
Richard Wright   sintetitzadors;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240575" title="Antioco Casula" nonfiltered="3415" processed="3411" dbindex="93528">
Antioco Casula, ms conegut com a Montanaru (Desulo, 1878-1957) fou un poeta sard. Estudi per a mestre, per desprs de donar classes uns anys pass a ser funcionari de correus. Comen publicant alguns sonets a revistes com Il Nuraghe i esdevingu un dels poetes ms populars de Sardenya.

 Obres .
 Cntigos di Ennargentu (1922);
 Boghes de Barbagia (1904);
 Sos Cantos de sa solitudine (1933);
 Sa lantia (1950);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240577" title="Ibiza Bar" nonfiltered="3416" processed="3412" dbindex="93529">
Ibiza Bar s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, que apareix en novena posici en l'lbum More, de 1969. s una can molt similar a The Nile Song, tamb del mateix lbum, amb la diferncia que aqu hi ha ms s dels sintetitzadors i s'acosta molt al hard rock.
 
Crdits.
David Gilmour - guitarra;
Nick Mason   bateria, percussions;
Roger Waters   baix;
Richard Wright   sintetitzador, piano;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240580" title="Anne Hathaway" nonfiltered="3417" processed="3413" dbindex="93530">


Anne Jacqueline Hathaway (nascuda el 12 de novembre de 1982) s una actriu de cine i teatre dels Estats Units nominada als Oscar i als Globus d'Or.

Hathaway va debutar com actriu l'any 1999, quan va participar en la srie de televisi Get Real. Per, el seu primer paper determinant va venir de la m de Disney, amb la comdia juvenil Princesa per sorpresa (2001). Durant els tres anys segents va seguir treballant per a Disney en pellcules com Encantada i la seqncia de Princesa per sorpresa, Princesa per sorpresa 2 (ambdues de 2004), en les quals va tenir el rol protagonista. Malgrat tot, la seva maduresa cinematogrfica no va arribar fins l'any 2005, quan Anne va prendre un control creatiu ms gran sobre la seva carrera i va decidir participar en les seves primeres pellcules per a adults, Caos i Brokeback Mountain.

Un creixement artstic que es va consolidar el 2006, amb El diable es vesteix de Prada, on va tenir l'oportunitat de compartir cartell amb la consagrada actriu nordamericana Meryl Streep. Demostrant que estava a l'altura de les grans actrius cinematogrfiques, aquest ltim film va comportar el seu reconeixement meditic i professional i la va catapular com una de les actrius ms prometedores de Hollywood. Aix, el 2007, va ser escollida per a plasmar a la inimitable escriptora britnica, Jane Austen, a la gran pantalla, amb La jove Jane Austen i el 2008 va obtenir la seva primera nominaci als Oscar per la seva interpretaci a Rachel getting married, del conegut director de El silenci dels anyells, Jonathan Demme.

 Biografia .

 Infantesa i joventut .

Filla de l'actriu de teatre Kate McCauley i de l'advocat Gerald Hathaway, Anne Hathaway sempre va trobar la inspiraci i el suport necessaris en la seva famlia per seguir els passos de la seva mare. Malgrat tot, la coincidncia del seu nom amb el de la dona del dramaturg i poeta angls William Shakespeare, s noms una casualitat. s la nica filla d'una famlia d'origen franco-irlands, tenint un germ ms gran, Michael, que s escriptor, y un altre ms petit, Thomas, que s actor com ella. D'aquesta manera, en base a les seves arrels, no s sorprenent que l'Anne fos educada sota els principis i valors de la religi catlica. Durant la seva infantesa, fins i tot s'havia plantejat entrar a formar part de l'Esglsia Catlica. No obstant aix, a l'edat de quinze anys, desprs de saber que el seu germ Michael era homosexual, va sentir que no poda defensar una religi que desaprovava l'orientaci sexual del seu germ i va decidir abandonar la idea de ser monja.

Va passar gran part de la seva joventut a Short Hills (Nova Jersey) i es va graduar en el Millburn High School. La seva permanncia a l'institut pblic de Millburn li va servir per introduir-se en el mn escnic i dur a terme els seus primers intents artstics en el teatre. El resultat va ser tan satisfactori per a l'Anne que va acabar estudiant art dramtic a la Paper Mill Playhouse de Nova Jersey i, assistint encara a l'institut, va ser nominada al "Premi Estrella Naixent" de la Playhouse per a la millor representaci escolar de l'estat. Posteriorment, es va instruir durant diversos semestres en el Vassar College de Pougkeepsie (Nova York) abans de traslladar-se definitivament a la Gallatin School of Individualized Study, dependent de la Universitat de Nova York. Una poca de la qual ella en guarda molt bons records i a la que es refereix com una de les seves millors decisions. All, va ser la primera i nica adolescent en ser admesa en el programa d'estudis intensius d'actuaci organizat per la premiada companyia de teatre Barrow Group. Tamb va estudiar en el programa de teatre musical organizat pel Collaborative Arts Project, CAP 21, afiliat a la seva universitat. D'aquesta manera, Hathaway compta amb una ampla formaci professional que la porta a preferir l'escenari abans que el mn del celluloide.

L'Anne s, a ms, una destacada ballarina que va estudiar en el Broadway Dance Center de la ciutat de Nova York i, com a primera soprano, el 1998 va tenir el privilegi d'oferir dos concerts en el Carnegie Hall com a membre del All-Eastern US High School Honors Chorus.

 Inicis amb la Disney .

La seva edat i la seva alada van ser, en un principi, un inconvenient per aconseguir papers a Broadway, ja que era massa alta pels papers de nens, i massa jove pels papers d'adults. Malgrat tot, tres dies desprs d'actuar en el Carnegie Hall de Nova York, l'Anne va se acceptada per a formar part del repartiment de la srie de televisi, Get Real. Encara que aquesta noms va durar una temporada, el paper de germana gran de Meghan Green li va comportar molt bones crtiques a l'Anne i va arribar a ser nominada com a millor actriu dramtica en els Teen Choice Awards de l'any 2000. 

El salt al cine es va produir noms dos anys ms tard quan va participar en el drama A l'altre costat del cel amb Christopher Gorham. Per, abans de comenar la seva producci a Nova Zelanda, l'Anne es va presentar al csting pel paper protagonista de Mia Thermopolis a la comdia familiar de Garry Marshall Princesa per sorpresa. Segons diu la llegenda, Marshall va decidir contractar a l'actriu per interpretar a la princesa propensa als accidents quan ella va caure de la seva cadira durant l'audici. Princesa per sorpresa va ser la primera de les seves pellcules que es va estrenar. D'aquesta manera, l'audincia cinematogrfica la va veure per primera vegada com a Mia, una adolescent de San Francisco que descobreix que pertany a la reialesa. Treballant amb estrelles tan importants com Julie Andrews (com la seva via), Hector Elizondo (com un conseller) i Heather Matarazzo (com l'amiga de Mia), Hathaway va demostrar una flexible comicitat i un increble desplegament escnic que, juntament amb la seva afabilitat i el seu ample somriure, li van valer l'opini favorable del pblic i la crtica. Segons explica ella mateixa, Garry Marshall li va donar el millor consell de tota la seva carrera quan li va dir: "mai saps si una pellcula ser un xit, aix que val ms que ho passis b rodant-la". I es va divertir gravant-la per, a ms, la pellcula va ser un xit mundial que va donar a l'Anne fama internacional amb noms 19 anys. La seva altra pellcula, A l'altre costat del cel, basada en la histria real d'una missionera a Tonga, no va tenir tant de ress meditic. Seguramente degut a la seva temtica religiosa. 

Seguidament va protagonitzar un segon drama amb La llegenda de Nicholas Nickleby basada en la novella de Charles Dickens. La pellcula va comenar amb bones referncies per part de la crtica. De fet, fins i tot el diari Deseret Morning News va predir que era una possible candidata als Oscars. Malauradament, tot i l'aclamaci dels experts, el film mai va aconseguir una gran audincia i es va acabar enfonsant a la cartellera nordamericana. Posteriorment, l' Anne va decidir recuperar la seva imatge d'dol del pblic infantil grcies al seu paper a Encantada, un nou ttol familiar. La histria es desenvolupava en un mn mgic habitat per fades madrines, ogres i prnceps. Per, encara que la novella del mateix nom havia estat molt ben acceptada pel pblic, la pellcula va passar desaparcebuda per la gran pantalla. 

El 2004 Hathaway podia haver estat la companya de repartiment de Gerard Butler en l'adaptaci cinematogrfica de El fantasma de l'pera. Per, va acabar rebutjant el paper degut al seu conflictiu contracte amb la companyia Disney, amb el qual tampoc estava massa satisfeta. Disney va comenar la seva producci de Princesa per sorpresa 2 a principis de l'any 2004 i seguint la seva trajectria de figura per a tots els pblics, l'Anne va repetir personatge en la seqncia de Princesa per sorpresa. En aquest cas, l'espant de saber-se hereva a la corona de Genovia deixava lloc a la necessitat de trobar un marit adequat. La seva vinculaci amb el mn infantil va continuar amb la cinta d'animaci La increble per certa histria de la Caputxeta Vermella de 2005, on va donar veu a la protagonista del conte. Un doblatge que li va servir per explotar una altra de les seves qualitats, ja que va cantar un tema de la banda sonora. No obstant aix, reclosa al cine infantil, l'Anne corria el perill de ser flor d'un sol dia i passar en poc temps a l'oblit.

 Transici artstica .

Princesa per sorpresa 2 va suposar la despedida d'Anne Hathaway del cine familiar. Conscient de qu s'havia quedat encallada com una icona infantil, l'Anne va seguir el valus consell que li va donar Julie Andrews durant el rodatge de la pellcula de Disney; per tal de deslligar-se d'aquest clix , no hi havia res millor que una escena nudista a temps com el que la mateixa Julie va protagonitzar a S.O.B (1981). Anne Hathaway en va prendre nota i de seguida va comenar a comentar a les entrevistes que, encara que sempre se l'associava al cine familiar, no li importaria acceptar algun paper una mica ms pujat de to. I l'oportunitat li va arribar amb la pellcula independent Caos, on va interpretar a una adolescent rebel de classe alta que desitjava provar nous estmuls i acabava involucrada en el mn de les drogues i la corrupci. La ruptura amb la seva versi infantil, per tant, va ser radical. Malgrat tot, quan l'Anne es va guanyar el seu reconeixement com actriu i va demostrar la seva maduresa professional va ser amb la seva participaci en la controvertida i premiada Brokeback Mountain. Ang Lee la va escollir per a interpretar a la dona del personatge de Jake Gyllenhaal. I de nou, l'Anne no es va acobardir davant un paper amb poques frases i molta pell. D'aquesta manera, es va apuntar el seu primer gran xit en el cine adult ja que la pellcula va aconseguir prcticament tots els premis als que va estar nominada, inclosos dos Oscars de l'Acadmia.


Noms un any ms tard, al 2006, amb El diable es vesteix de Prada, l'actriu va aconseguir consolidar-se encara ms en el seu ascens professional. El paper d'Andy Sachs, la jove innocent que arriba a Nova York per a treballar com l'assistent personal de la implacable editora de moda Miranda Priestly (Meryl Streep), va resultar ser perfecte per a l'aire genu dels ulls i el somriure de l'Anne. Malgrat que el seu paper no aportava res de nou al seu registre interpretatiu, l'Anne va donar una rplica molt digna a una espectacular Meryl Streep i va aconseguir no quedar en cap moment eclipsada per la presncia de la veterana. La pellcula va recaptar ms de 125 millons de dlars noms als Estats Units i li va permetre donar-se a conixer entre un pblic sense lmit d'edat. El seu desig, doncs, s'havia complert ja que, com ella mateixa diu, el que ms li agrada de la seva professi sn els nous reptes.

Aix es va plantejar la seva segent pellcula La jove Jane Austen (2007), el seu projecte ms ambicis fins el moment ja que per primer cop, Anne duia el pes de la histria tota sola. En aquest drama biogrfic l'Anne va haver de ficar-se en la pell de l'escriptora britnica responsable de novelles com Sentit i sensibilitat i Orgull i prejudici, en les quals Jane Austen va saber plasmar com pocs l'ambient social i moral de la seva poca. Per aix, l'Anne va haver de documentar-se sobre el perode de la Regncia, aprendre els costums, balls i modals propis de la seva societat i, sobretot, aprendre un ms que necessari accent britnic al mateix temps que explotava la seva vena ms romntica. La seva immersi en el paper de Jane fou tal que la mateixa Anne va arribar a afirmar:  Vaig tornar a llegir-me tota l'obra de Jane Austen i unes quantes biografies. Tamb vaig llegir assajos crtics sobre ella, les seves cartes i em vaig documentar sobre el perode de la Regncia. Llegia tot el que arribava a les meves mans. Va arribar un moment que el director, fins i tot, m'arrancava els llibres de les mans perqu jo no deixava de senyalar detalls incongruents entre el gui i l'poca .

 Actualment .
Des de llavors, la projecci artstica d'Anne ha seguit un bon ritme. El 2008 va venir acompanyat de tres de les seves estrenes. Desprs de mostrar la seva faceta ms dola amb La jove Jane Austen, aquell any l'actriu va voler provar sort amb la seva primera cinta d'acci, el remake cinematogrfic de la mtica telesrie Get Smart -ms coneguda com Superagent 86, en el qual va encarnar a la mtica Agent 99. Tamb va participar en el drama de Passengers que va suposar la seva primera incursi en el thriller sobrenatural. Per, quan realment es va poder comprovar que el seu salt a la maduresa era permanent va ser sota les ordres de Jonathan Demme a Rachel getting married. En aquest retorn de l'oscaritzat director de El silenci dels anyells, Hathaway va tenir l'oportunitat de demostrar el seu talent interpretatiu grcies al paper de Kym, l'ovella negra d'una famlia aparentment ben avinguda. Amb unes marcades olleres i el rmel mig corregut, Anne Hathaway es va haver d'enfrontar a un dels personatges ms complexos i atormentats de tota la seva carrera. El New York Post no va dubtar en definir-la com "la guinda imprescindible de la pellcula" i els crtics a poc a poc van comenar a alabar-la. Evidentment, Rachel getting married confirmava que aquella actriu perfumada de Disney havia desaparegut i en el seu lloc havia quedat una actriu refinada i elegant que apuntava a gran estrella. Una transformaci que va ser premiada en diversos festivals de cine per, a ms, li va merixer la seva primera nominaci als Oscars i Globus d'Or com a millor actriu principal. 

s precisament en aquest moment, quan una nova Anne ha decidit tornar a la companyia Disney. Aquesta vegada per, en unes condicions completament diferents. En collaboraci amb un dels grans directors del cinema americ, Tim Burton, donar cos a la Reina Blanca dAlice in Wonderland acompanyada per Helena Bonham Carter i Johnny Depp. Mentrestant, mentre s'espera la seva producci, l'actriu es dedica a promocionar la seva ltima pellcula Bride Wars i prepara nous projectes pels propers anys. En concret, l'adaptaci cinematogrfica de la novella de Julie Buxbaum The opposite of love i la comdia romntica The Fianc.

 Vida personal .
La seva intercallaci de dolor i fermesa a l'hora d'actuar deixa entreveure un estil que ms d'un ha arribat a comparar amb el propi de Judy Garland i Audrey Hepburn, dos de les seves actrius clssiques preferides. Tenint com a model la classe d'Audrey Hepburn i prenent com a dol a la seva antiga companya de repartiment Meryl Streep, Anne Hathaway aconsegueix oferir unes representacions refrescants i atractives que li valen l'aprovaci de la crtica cinematogrfica i del pblic.

D'aquesta manera, Anne ha arribat a ser portada de les millors revistes de moda internacionals. El seu ample somriure, semblant al de la Julia Roberts s'ha guanyat tant a grans com a petits. En el 2006, fins i tot la revista People la va incloure en la seva llista de les 50 persones ms guapes del mn i el 2008 Lancme la va escollir perqu fos la imatge de la seva nova fragncia Magnifique. Malgrat tot, l'Anne reconeix que no es cuida gens. Com ella diu:  La veritat, tinc millors coses a fer que preocupar-me pel meu look . De fet, l'actriu fuig tant dels cnons de Hollywood que ha acabat establint la seva residncia a Nova York. Segons ella mateixa ha declarat, a Los Angeles hi s noms per treball, ja que no li agrada gens aquesta ciutat. I fa bromes al respecte dient que t la pell molt blanca i no pot prendre el sol de Califrnia. 

Tot i que va abandonar la idea de treballar per l'Esglsia Catlica, ella sempre ha tingut molt clar que volia ajudar als altres. Aix, ha viatjat a diversos pasos a la recerca d'ajuda humanitria. Al gener del 2005 va viatjar a Cambodja per participar en el documental A Moment in the World (2005), organitzat per l'actriu Angelina Jolie. Participa en la Step Up Women's Network, una fundaci creada per enfortir els recursos comunitaris per a les dones i les nenes, la qual la va homenatjar a l'abril del 2005, i integra la junta assesora del Lollipop Theater Network, una organitzaci que projecta pellcules en els hospitals per a pacients de pediatria.

Aix mateix, al 2007 va estar a Nicaragua clausurant la Campanya de Vacunaci contra l'Hepatitis A. Va ser en aquest pas on l'actriu va senyalar: "Em van donar el regal de ser actriu i ara sento com puc utilitzar la meva veu per ajudar"

Filmografia.


Premis.

 Oscar .

 

 Globus d'or .

 

 National Board of Review .

 

 Enllaos externs .

Pgina sobre Anne Hathaway (En castell);
Anne Hathaway Fan (En angls);
Pgina d'Anne Hathaway (En angls);
Pgina de fans d'Anne Hathaway (En angls);
Anne Hathaway forever (En francs);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240587" title="Mateu Llus" nonfiltered="3418" processed="3414" dbindex="93531">
Mateu Llus (l'Alguer, 1761 - Pars, 1816) fou un magistrat i historiador alguers. Va estudiar a l'Alguer, Ssser i Cller, i quan la revolta de Giovanni Maria Angioy va donar suport els francesos, ra per la qual va haver de fugir a Frana, on va ocupar alguns crrecs poltics. La seva obra, escrita en itali i en francs, rest indita i fou publicada des del 194 per Rafael Catardi.

 Obres .
 Crisi poltica dell'isola di Sardegna (1964);
 Il bombardamento di Cagliari (1964) ;
 Mmoire pour Napolon (1967);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240590" title="Ratpenat d'orelles d'embut de les Bahames" nonfiltered="3419" processed="3415" dbindex="93532">

El ratpenat d'orelles d'embut de les Bahames (Natalus tumidifrons) s una espcie endmica de les Bahames.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240593" title="Joan Francesc Simon i Delitala" nonfiltered="3420" processed="3416" dbindex="93534">
Joan Francesc Simon i Delitala (l'Alguer 1762 - 1819) fou un teleg i biblifil alguers. Estudi a Ssser i Cller i el 1784 es doctor en teologia. El 1787 fou nomenat abat de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea, el 1790 protonotari apostlic, el 1793 consultor canonista del rei Vctor Amadeu III  de Sardenya i EL 1794 director del Collegi dels Nobles de Cller. 

Treball per la reforma poltica de Sardenya i desprs de la revolta sarda de 1793, el 1796 es va exiliar a l'Alguer i a Florncia. El 1797 fou acollit pel bisbe d'Esglsies desprs que fos exculpat de jacobinisme. Es retir a l'Alguer i deix escrits ms de 200 sonets en itali i una Descrizione della Grotta di Porto Conte inacabada. 

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240594" title="Sri Aurobindo" nonfiltered="3421" processed="3417" dbindex="93535">

Sri Aurobindo (Calcuta 1872 - Pondicherry 1950). Figura polifactica la vida del qual est a cavall entre els segles XIX i XX, Sri Aurobindo fou poltic i lluitador per la independncia de l'ndia; filsof, integrador de dues civilitzacions: Orient i Occident; vident, i descobridor d'una nova, misteriosa i ascendent geografia d'aquesta terra i d'aquest univers; mestre de ioga i de nous camins d'acostament a la divinitat; poeta de sonets i d'una extensa epopeia pica, Savitri, compendi de la seva experincia.

 Els primers anys .

Sri Aurobindo nasqu a Calcuta el 15 d'agost de 1872. A l'edat de 7 anys fou enviat a Anglaterra, on pass els segents anys d'estudis. El 1889 va ingressar a Cambridge amb una beca d'estudis concedida per la St. Paul's School de Londres, on reiix brillantment els seus estudis amb menci de "primera classe".

Desprs d'haver adquirit els ttols necessaris per a entrar en el servei civil de l'ndia, en el qual no va entrar per haver rebutjat presentar-se a l'exmen d'equitaci, va tornar al seu pas i va integrar, el 1893, el servei administratiu del principat de Baroda (actual districte de l'estat indi de Gujarat). A part del seu treball administratiu, fou nomenat professor de francs del collegi de Baroda i, posteriorment, d'angls.

En aquest perode va aprendre el snscrit i altres llenges de l'ndia, i va seguir al mateix temps amb inters els esdeveniments poltics del seu pas.

 L'activitat poltica .

Amb motiu de la divisi de Bengala, el 1905, abandon Baroda i va comenar a participar obertament en poltica. Fou un dels grans lders del moviment nacionalista de Bengala, durant el trgic perode de 1906 a 1910. La seva influncia en la transformaci del pensament i opini de tota l'ndia fou molt profunda, especialment mitjanant el diari Bande Mataram.

Detingut a causa de la seva activitat poltica, el 1908 fou empresonat durant un any a la pres d'Alipore (Calcuta).

 El ioga .

La seva estada a la pres va significar un canvi decissiu en la seva vida. En un medi tan poc favorable, se submergia quasi continuament en la meditaci. La seva vida interior i les seves realitzacions espirituals aviat el duren a fixar-se en un objectiu ms ampli i universal que l'alliberamnt del seu pas: l'esdevenidor de la humanitat, la nova era de l'esperit i l'aparici d'una nova raa humana.

En sortir de pres va fundar dos setmanaris, un en angls, Karmayogin, i un altre en bengals, Dharma. Va continuar durant algun temps les seves activitats poltiques, per una nit va rebre l'avs que la policia projectava realitzar un registre al seu despatx de Karmayogin i, per a no ser detingut o deportat, an a amagar-se a Chandemagore, a pocs quilmetres de Calcuta. All va rebre, segons ell, "una ordre des de dalt" d'anar a Pondicherry, on arrib el 4 d'abril del 1910. Aquest fet siginific la ruptura definitiva amb la seva vida anterior.

Desprs de quatre anys de practicar el ioga en el silenci va fundar, el 15 d'agost del 1914, una revista filosfica mensual, Arya, en la qual expressava, en llenguatge intellectual, la seva visi de l'home i de la Histria, del dest div de l'home i del cam a seguir per assolir-lo, de la marxa de la societat humana cap a la unitat i l'harmona, de la naturalesa i de l'evoluci de la poesia, del sentit profond dels Vedes, dels Upanishad i de la Bhagavad-gita i de l'esperit i de la significaci de la cultura india.

 L'obra escrita .

 
Filosofia:;
Els continguts apareguts a Arya estan actualment recollits i publicats en llibres: The Life Divine (La Vida Divina), The Synthesis of Yoga (La Sntesi del Ioga), The Human Cycle (El Cicle Hum), The Ideal of Human Unity (El Ideal de la Unitat Humana), The Future Poetry (La Poesia Futura), The Secret of the Veda (El Secret del Veda), The Unpanishads (Els Upanishads), Essays on the Gita (Assaigs sobre la Gita), The Foundations of Indian Culture (Els Fonaments de la Cultura India). A cavall entre la filosofia i el ioga, per l'accessibilitat de la seva lectura al tractar-se de sentncies breus, s'ha de destacar els Aforismes i Cops d'ull i Pensaments.


Poesia:;
La prctica totalitat de la seva obra potica est recollida a: Collected Poems (Recull de poemes). Cal una menci a part pel poema pic Savitri, considerada pel propi Sri Aurobindo com la seva obra ms representativa i que, prenent com inici un breu relat conegut en el Mahabarata, constitueix una descripci en to pic-potic de tota l'experincia interior i espiritual de l'autor.


Ioga:;
 
A ms dels anteriors, des del punt de vista prctic, com a guia i orientaci en el cam del seu ioga, el Ioga integral, existeix una extensa recopilaci d'escrits i cartes enviades als seus deixebles: Letters on Yoga (Cartes del Ioga), publicada de forma parcial sota els segents ttols: The Life Divine (La Vida Divina), The Synthesis of Yoga (Sntesi del Ioga). Algunes d'aquestes cartes, per la importncia i profunditat del tema que tracten, han assolit el carcter de petites obres a part amb substantivitat prpia. s el cas de The Supramental Manifestation Upon Earth (La Supramental Manifestaci sobre el Mn) i de Mother's Agenda (L'Agenda de La Mare), conjunt de cartes que de forma suscinta i de la prpia m de Sri Aurobindo exposen el contingut essencial del seu ioga.



 Darrers anys .

Durant la Segona Guerra Mundial es va pronunciar obertament en suport de la causa aliada -en un escenari colonial on qualsevol tipus d'aliana amb els ocupants anglesos era ms que qestionada-, en percebre amb claredat el perill que les forces del nazisme representaven per a l'evoluci futura de la humanitat.

Desprs de la independncia va declinar l'oferiment de presidir el Congrs Nacional Indi.

Sri Aurobindo mor el 5 de desembre del 1950.

 L'essncia del seu ensenyament .


 La divinitat no s quelcom lluny i inaccesible, sin que es troba per tot arreu i tamb dins de l'sser hum, s la "divinitat interior". Sri Aurobindo dessigna aquest principi div l'interior de l'home com l'"sser psquic" i mostra el cam per a entrar en contacte amb ell i fer que el seu influx pugui deixar tamb la seva empremta en la vida exterior.



 
 En el vessant universal o csmic Sri Aurobindo planteja l'existncia d'un principi actiu de la divinitat - all que denomina "Superment" - que porta en si mateix la capacitat, el poder inherent, de canviar el decurs de la marxa de la humanitat, des de l'actual situaci en la ignorncia cap a un desenvolupament evolutiu amb una major presncia de la llum i de la conscincia.
 


 La Mare .

La seva ntima collaboradora, Mirra Alfassa, ms coneguda com "La Mare", nascuda a Pars de pare turc i mare egpcia, arrib a Pondicherry el 29 de mar de 1914, installant-se all definitivament el 1920.

Sri Aurobindo la considerava la seva igual, i a causa de la seva capacitat per a l'organitzaci, es feu crrec de la vida diria de l'Ashram a partir del 24 de novembre del 1926, quan Sri Aurobindo es va recloure retirant-se de la vida pblica. Des d'aquesta data, la supervisi dels assumptes de l'Ashram queda a crrec de La Mare, inclosos els seus Instituts i Auroville, la ciutat internacional propera a Pondicherry, fundada el 1968.

Desprs de la desaparici de Sri Aurobindo, La Mare va continuar el treball iguic emprs per aquest.

Els ensenyaments de La Mare foren impartits principalment de forma oral, sent recopilats en diversos volums sota els ttols de Collected Works i de Mother's Agenda (L'Agenda de La Mare).

De la seva obra escrita destaca Prayers and Meditations (Precs i Meditacions).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240595" title="Joan Pla Villar" nonfiltered="3422" processed="3418" dbindex="93536">
Joan Pla Villar, ms conegut com Joan Pla (va naixer a Artana, al 1942), escriptor i novellista. S ha convertit, des de la seua primera obra, Mor una vida, es trenca un amor, en un dels primers o ms importants autors de novelles juvenils en valenci a l'actualitat. Des d aleshores ha publicat ms de trenta ttols i ha obtingut nombrosos premis literaris. Publicant a l'editorial Tabarca Juvenil i Narrativa diverses de les seues obres.

Amb La vida secreta de Marta va quedar finalista del 2n Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent (2000).

Obres.

 Mor una vida, es trenca un amor;
 La mquina infernal;
 L'ordinador mgic;
 L'omicron;
 L anell del Papa Luna;
 El segrest i El crist romnic;
 Cartes d amor i de mort;
 El Misteris Punyal del Pirata;
 La Secta del Graal;
 La Vida Secreta de Marta;
 La Venjana dels Criptosaures;
 Noms la mar ens parlar d'amor;
 El temps no passa per Montmartre;
 L'estranya mort de Berta;
 L'illa del fara;
 El Crist romnic;
 Graffitis";
 Lltima papallona;
 Tots els noms d'Eva" ;


Enllaos externs.
 Mor una vida, es trenca un amor; Joan Pla Villar;
 Llibres de Joan Pla segons l'editorial Unilibro (castell);
 Fitxa del llibre "L'ordinador mgic" amb proposta didctica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240607" title="Camil Campany i Mas" nonfiltered="3423" processed="3419" dbindex="93537">
Camil Campany i Mas (Barcelona, 1892 - Belloy-en-Santerre, Somme, Picardia, 1916) fou un poltic i militar catal. Fou un dels caps de la Joventut Catalanista, secci juvenil d'Uni Catalanista, i collabor als diaris La Tralla i La Naci. Es va veure obligat a fugir primer a Santiago de Cuba, on collabor al diari Fora Grillons!, i desprs a Frana. Quan va comenar la Primera Guerra Mundial es declar aliadfil i defensor del poble serbi, organitz una oficina de reclutament de voluntaris catalans i ell mateix es va allistar en la Legi Estrangera Francesa.  

Amb altres catalans fund la revista La Trinxera Catalana el 1915. Posteriorment contact amb Joan Soler i Pla i fou el membre ms carismtic i visible dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial fins que va morir al front del Somme el 1916.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240609" title="Glria Llobet i Brandt" nonfiltered="3424" processed="3420" dbindex="93538">
Glria Llobet Brandt (nascuda a Barcelona a l'any 1956), es una escriptora i novellista principalment en catal. Els seus primers pasos al mn de la narrativa (on l'influenciaren escriptores com Enid Blyton) la portaren a escriure per a jvens. Fent una novella juvenil que es de les ms importants a l'actualitat de la nostra llengua.

Dins d'aquest camp ha obtingut el premi Vila de Eliana al 1992 amb l'obra Qu t'angoixa, Nria? i el Premi de narrativa juvenil Enric Valor al 1993 amb Malgrat la boira. 

A les seves obres mant un to directe i gil per a l'apreciaci dels lectors. Els seus llibres han compartit collecci editorial amb altres llibres d'autors contemporanis com Joan Pla, Merc Company, Isabel-Clara Sim, David Duran...

T una quantitat de llibres publicats important entre d'altres:

Obres.
 Qu t'angoixa, Nria?;
 Malgrat la boira;
 I ara qu Nria?;
 A l'ombra d'un germ bess;
 Lara, quin nom!;
 Pensar en tu;

Enllaos externs.
Web biografica de l'escriptora (Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana);
Pagina respecte a l'autora(gallec);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240614" title="Joan Soler i Pla" nonfiltered="3425" processed="3421" dbindex="93539">
Joan Sol i Pl (Barcelona, 1874 - Barranquilla, Colmbia, 1950) fou un metge i poltic catal. Estudi medicina a la Universitat de Barcelona. D'antuvi milit en el republicanisme federal i fou membre del Centre Escolar Catalanista, per desprs d'afili a la Uni Catalanista convenut per Domnec Mart i Juli. El febrer de 1916 contact amb Camil Campany i Mas i fund el Comit de Germanor amb els Voluntaris Catalans, juntament amb Alfons Maseras i Llus Massot i Balaguer, recaptant diners pels voluntaris i fins i tot visitant les trinxeres. 

El 1917 fou president d'Uni Catalanista a la mort de Mart i Juli i fou empresonat arran dels aldarulls de la vaga general de 1917. Posteriorment donaria suport al Comit Nacional Catal establert a Pars per Daniel Domingo i Montserrat el 1919. En fracassar aquest es dedic a la medicina i fou membre de l'Acadmia d'Homeopatia de Catalunya i vicepresident de la Instituci Catalana d'Histria Natural, filial de l'IEC.

El 1932 fou diputat al Parlament de Catalunya i delegat del govern de la Generalitat a l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar i es va establir, a Barranquilla on exerc la medicina estudi de botnica. Va sser catedrtic de botnica a la Universitat Atlntica de Barranquilla i director del Museu Botnic de la ciutat. Va participar en la fundaci del Casal Catal de Barranquilla i el 1940 hi cre la delegaci de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana. Als seus darrers anys va collaborar a la premsa catalana publicada a l'exili.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240616" title="President del Consell de la Uni Europea" nonfiltered="3426" processed="3422" dbindex="93540">

El President del Consell de la Uni Europea, anomenat informalment President de la Uni Europea s el ttol amb el qual es denomina el president rotatiu del Consell de la Uni Europea.

La seva principal responsabilitat s la d'organitzar i presidir totes les reunions del Consell de la Uni Europea, i s de vital importncia a l'hora de resoldre les dificultats poltiques de negociaci entre els estats membres. 

La presidncia d'aquest consell ha tingut un carcter rotatori des dels inicis del procs d'integraci l'any 1952 amb l'entrada en vigor del Tractat de Pars. El crrec de President del Consell de la Uni Europea recau en el Ministre d'Afers Exteriors de cada estat membre. De forma separada existeix tamb el Consell Europeu, que es reuneix en cimeres europees al voltant de quatre vegades l'any. La tasca com a President de l'assemblea del Consell Europeu s realitzada pel cap de govern o cap d'Estat de l'Estat membre que exerceixi la Presidncia. El President s el principal responsable de preparar i presidir les reunions del Consell, i no t poders executius.

Presidncies rotatries.
1958 a 2006.
El Consell de la Uni Europea s presidida per un perode de sis mesos per cada estat membre de la Uni Europea (UE), al seu torn, d'acord amb una llista preestablerta tret que el Consell prengui una nova decisi.


1Alemanya havia de succer ustria en la presidncia rotatria entre juliol-desembre de 2006, per l'adveniment de les eleccions generals en aquest porode feu que Finlndia, el segent de la llista, prengus el seu lloc.

A partir de 2006.
Per fer front a l'entrada d'un nombre gran de pasos en el si de la Uni Europea a partir del semestre gener-juny de 2007 s'utilitza el sistema de "Triple presidncia", en la qual els successius presidents han de treballar conjuntament per un perode d'un any i mig a partir d'uns objectius comuns. 



Enllaos externs.
  Portal del Consell de la Uni Europea;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240619" title="La Trinxera Catalana" nonfiltered="3427" processed="3423" dbindex="93541">
La Trinxera Catalana fou una revista catalana el primer nmero de la qual va sortir entre juliol i setembre de 1916. Fou editada per Camil Campany i Mas, Joaquim Blanchart, Joaquim Sanahuja, Joan Carreras, Juli Comerma, Joaquim Cots, Joan Ill, Pere Muxinac, Josep Rectoret, Enric Serra, Josep Xercavins i Emili March, per tal de donar a conixer les proeses i la situaci dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial. Mantingu contactes amb la Uni Catalanista i el doctor Joan Soler i Pla. La seva publicaci va decaure desprs de la mort de Camil Campany. El novembre de 1918 va adrear un missatge al president dels EUA Woodrow Wilson reclamant el suport estatunidenc a l'autogovern catal en nom dels catalans caiguts al front.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240620" title="sia Oriental (1984)" nonfiltered="3428" processed="3424" dbindex="93542">

sia Oriental (Eastasia en l'original angls) s un dels tres superestats que queden mn al futur distpic presentat a la novella "1984" de George Orwell, juntament amb Oceania i Eursia.

s la ms recent i ms reduda de les tres potncies, i les seves fronteres tant clarament definides. Com a mnim comprenen les actuals Xina, Jap, Corea, i territoris variables de l'extrem oriental de Rssia, Monglia, ndia, les Filipines, Indonsia, i l'Orient Mitj. Segons el llibre de Goldstein, sia Oriental s capa de competir amb la major extensi i industrialitzaci dels altres dos superestats grcies a la fecunditat i laboriositat dels seus habitants.

Com el socang a Oceania o el neobolxevisme a Eursia, l'estat s'estructura al voltant d'una ideologia que, segons la novella, "t un nom xins tradut usulment com a Culte a la Mort, per que potser s'expressaria ms adequadament com a Obliteraci d'Un Mateix."








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240621" title="Hkonarml" nonfiltered="3429" processed="3425" dbindex="93543">
Hkonarml s un poema Skldic creat per l'Skald Eyvindr skldaspillir tracta sobre la caiguda del rei noruec Hkon el bo a la batalla de Fitjar i la seva recepci al Valhalla. Aquest poema s'assembla al Eirksml est conservat en tota la seva totalitat i s considerat de ser bonic i bo.

Heus aqu les ltimes tres estrofes:

Enllaos externs.
Lee M. Hollander's English translation and commentary ;
Samuel Laing's translation ;
Una edici del poema ;
Dues edicions del poema ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240622" title="Can Raspall" nonfiltered="3430" processed="3426" dbindex="93544">


Can Raspall, anteriorment coneguda com Can Mayol de la plaa s la primera obra realitzada per Manuel Joaquim Raspall i Mayol en 1903 a partir de la casa pairal de la seva mare. 
 
Ubicada al carrer dels Banys (antic cam ral) i la plaa de Santa Isabel que va ser el centre del poble medieval, es tracta d'una masia del segle XIV de dues plantes i golfes amb una galeria de set buits. Al primer pis destaquen dues finestres gtiques una de llinda plana i l'altre conopial.

 Intervenci de Joaquim Raspall .
En 1903, quan encara no havia acabat els estudis d'arquitectura, Raspall modifica la casa medieval en una edificaci modernista amb clara influncia del seu mestre Josep Puig i Cadafalch. Es va respectar l'aire gtic mantenint les finestres del primer pis. Converteix l'antiga porta de la plaa en una finestra amb arc de punt d'ametlla i situa una altra d'igual a la faana del carrer Banys.

A l'interior va crear diferents ambients separats, tamb, per arcs apuntats i destaquen els vitralls emplomats que serien una caracterstica de la seva etapa modernista.

 Restauraci al 2007 .
Actualment s'hi est transformant i rehabilitant per tal de convertir-la en un espai pblic que pugui acollir la Fundaci Manuel J. Raspall, un projecte iniciat al 1997.




Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240627" title="Hvaml" nonfiltered="3431" processed="3427" dbindex="93546">
Hvaml (Dites d'Hr o Discurs de l'Altssim) s un dels poemes de l'Edda potica. Proposa una srie de regles per a viure amb saviesa i per a la supervivncia. Alguns versos estan escrits des de la perspectiva d'Odn (particularment cap al final, on hi ha un relat sobre com Odn va obtenir les runes mgiques i els encantaments que va aprendre). El contingut de l'obra s tant prctic com metafsic. L'nica font en la qual va sobreviure aquest poema s el Codex Regius i es creu que no va ser escrita ms enll de c. any 800. Una de les primeres referncies sobre aquest poema la dna Eyvindr skldaspillir en Hkonarml, c. 960. 

Hvaml consisteix de nombrosos poemes, que varien en to, tenor i forma narrativa.
 
Gestattr.
La primer secci Gestattr, la "secci del convidat", estrofes 1 - 79, comprn una srie de mximes sobre com comportar-se amb un hoste o quan s'est de viatge, centrant-se particularment en l'etiqueta i la relaci de comportament entre hostes i convidats i el sagrat deure l'tica de la reciprocitat i l'hospitalitat, la qual era de vital importncia per a viatgers. La primera estrofa dna un exemple prctic de conducta a manera de consell: 

Hi ha una traducci al castal de la versi de Carolyne Larrington, 1996: 

Tots els llindars, abans de creuar-los, ;
han de mirar-se, ;
mirar atentament el seu cam: ;
no es pot saber per endavant quins enemics estaran asseguts ;
esperant-la en el sal ;

La nombre 77 s probablement la ms coneguda del Gestattr: 
Deyr f, ;
deyja frndr, ;
deyr sjlfr et sama; :ek veit einn, ;
at aldri deyr: :dmr of dauan hvern. ;
Traducci al catal de la versi de Larrington:
Les riqueses moren, els familiars moren ;
un tamb ha de morir; ;
Se de una cosa que mai mor ;
la reputaci de cada home mort. ;

Loddffnisml.
La segent secci principal del Hvaml tracta sobre la moral, la tica, l'acci correcta i els codis de conducta. Est dirigida a Loddffnir ("trobador-apartat"), per aix el nom de la secci, Loddffnisml, que pren el lloc del lector (o, com era el cas en aquesta poca, de l'espectador). 

Rnatal.
El Rnatal (Rnatls-thttr-Odhins o Can rnica de Odn) s una secci del Hvaml en la qual Odn revela el secret de les runes. Comprn les estrofes 138 a 165. Odn parla del seu propi sacrifici a la estrofa 138. El text (escrit en nrdic antic i en una traducci des de l'angls) s el segent: 
 
Ljatal.
L'ltima secci, el Ljatal, s molt mtica, tracta sobre la transmissi de coneixement, i sobre els misteris odnics. s essencialment una llista i una guia cap a un nombre d'encanteris rnics. Existeixen semblances entre aquesta secci i el Sigrdrfuml, on la valquiria Sigrdrfa detalla cert nombre de runes que ella maneja. Estrofa 151, traducci al catal d'acord a la traducci de Larrington: 
 Jo conec un sis, si un home em fereix ;
amb les arrels d'un arbre plenes de saba: ;
aquell home que ha fet un conjur per a ferir-me, ;
el mal ho consumir a ell, no al meu. ;
L'enviar una arrel d'un arbre amb runes tallades est molt b documentada en la literatura nrdica; va ser aquesta, per exemple, la causa de la mort de Grettir el Fort. 

Neopaganisme. 
Molts dels quals proposen la moderna fe de l'satr i altres grups que van reconstruir la   mitologia germnica donen certa mfasi al Hvaml com una de les fonts de les creences de la seva religi, entre moltes altres fonts histriques. 

Referencies. 
The Poetic Edda: A new translation by Carolyne Larrington - Larrington (1996) (ISBN 0192839462) ;

Enllaos externs. 
Havamal ;
Havamal traducci i comentaris per H. A. Bellows ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240628" title="Monteixo" nonfiltered="3432" processed="3428" dbindex="93547">

El Monteixo s una muntanya de 2905 m d'altitud situat als Pirineus occidentals, a la Vallferrera (Pallars Sobir). Juntament amb el pic de Nors de 2820 m i lo Sentinella de 2562 m, forma part d'una cadena de muntanyes que envolta el llac d'Aixeus, llac d'origen glacial situat a 2400m d'altitud.

Just al seu peu hi ha el petit poble d'reu, que amb una altitud de 1245 m s capalera de la vall, i dna accs a travs d'una pista forestal a muntanyes com la pica d'Estats, Baborte, Sotllo i el Comapedrosa.

Rutes.
Cara Oest.
Des d'reu es travessa el punt que creua el riu Noguera de Vallferrera al mateix prquing del poble. A partir d'aqu s'inicia una ascensi directa i vertical camp a travs fins a arribar a un petit bosquet situat en un pla a 2100 m. d'altitud, per continuar per la carena amb un fort pendent i per terreny rocs fins al cim.

Aquest s el recorregut ms dur i exigent, degut al fort desnivell. s la ruta utilitzada en la cursa d'alta muntanya "La cuita al sol".

Cara Nord.
La ruta comena al poble d'reu al que s'arriba en carretera asfaltada. A partir d'aqu comena una pista forestal transitable per turismes que acaba en un prquing situat al "Pla de la Farga" a 1400 m. d'altitud. La pista continua, tot i que s nicament transitable per 4x4 o turismes alts, fins arribar al "Pla de la Selva" situat a 1600 m. d'altitud. Aqu la pista es bifurca en dos camins, el que continua recte i que dona accs a la pica d'Estats, i el que gira a la dreta que acaba en un punt situat a 1950 m. en el que hi ha un rierol que baixa del llac d'Aixeus situat a 2400 m d'altitud i que dona accs al cim a travs d'un cam costerut i rocs marcat amb fites.

Aquest recorregut s menys exigent i de ms bellesa paisatgstica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240630" title="Merc Company i Gonzlez" nonfiltered="3433" processed="3429" dbindex="93548">
Merc Company i Gonzlez, escriptora, va nixer a Barcelona el 19 de maig de 1947. Va fer  estudis de batxillerat i Periodisme, fent de collaboradora a diverses revistes i editorials. Autora de ms de 170 ttols. El seu treball com escriptora de llibres infantils i juvenils ha sigut reconegut a nombroses ocasions amb diferents premis.

Va guanyar el Premi Ciutat d'Olot, de Contes Infantils, al 1982. I va ser Premi de la Crtica Serra d'Or, al 1983, pel llibre En Gil i el paraigua mgic, de 1982.

A l'any 1999 s'hi va reconixer el seu treball amb la Medalla d'Honor de Barcelona.

Obres.
 Els contes de l'oncle Agust, 1973. (col. de 4 tt.);
 Anna i Vctor, 1981.
 Kiko, el pollet;
 La Bruixa Bufuruda 1983.
 En Gil i el paraigua mgic, 1982.
 Les peripcies d'en Quico Pelacanyes, 1983.
 Charlot, 1984.
 La casa del catus, 1984.
 La petita fantasma, Col. de 6 ttols.
 La Nana Bunilda menja malsons, 1985.
 La histria de Ernest, 1985.
 El mn de les coses perdudes, 1986.
 El senyor dels nvols, 1987.
 A les golfes, 1988.
 La reina calva, 1988.
 El jard de l'Espai, 1989.
 Bruixes, diables i apareguts, 1989.
 Tips de riure, escrit amb collaboraci, 1989.
 La granja dels artistes, Merc Arnega, Timun Mas, 1989-90. Collecci de 4 ttols.
 La Nana Bunilda, 1990.
 La Presncia;
 La Dama del Medall, 2000.
 La Veu;

Tamb cre en collaboraci amb la productora barcelonesa Cromosoma la srie animada per a televisi i els diversos llibres de Les tres bessones (Las tres mellizas en la versi en castell).

Obres en castell.
 Bamba, el rey gordo, 1982.
 La nia del drap;
 Mmm... qu rica manzana, 1990.
Prcticament tots els seus llibres tenen traducci del catal al castell, i vice-versa, a ms d'estar presents en traduccions a d'altres llenges.

Obres en francs.
 Nous sommes les trois petits soeurs, 1985.
 Angela Raton, trad. al francs per Marie-France Palomra, 1988.
 L'Arbre-mmoire, 1990.
 La Bougie magique, 1990.
 Le Cadeau du Pre Nol, 1991.
 Les racines perdues, 1991.
 Les ours dormeurs, 1992.

Enllaos externs.
 Pgina respecte a l'escriptora. (catal);
 Pgina sobre l'obra i biografia de l'autora (castell);
 Pgina amb ms dades de l'autora (castell);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240631" title="The Best Of, Volume 1" nonfiltered="3434" processed="3430" dbindex="93549">

The Best Of, Vol. 1 s el disset disc del grup angls de pop electrnic Depeche Mode, i la seva cinquena recopilaci. Va aparixer al mes de novembre de l'any 2006.

"The Best Of..." inclou seleccions de quasi tots els discos del catleg de Depeche Mode (l'nic disc que no aporta cap can s, curiosament, Black Celebration). A ms, cont un tema nou, "Martyr", enregistrat durant les sessions del disc anterior, Playing the Angel, i que posteriorment va ser descartat de la selecci final. El senzill de "Martyr" aparegu poc abans de la recopilaci, concretament a finals d'Octubre.

Juntament amb el disc s'edit un DVD amb vdeos del catleg de Depeche Mode, titulat "The Best Of Depeche Mode Videos". Quan la recopilaci sort a la venda, algunes cpies duien el DVD amb els vdeos en una edici doble; finalment, al mes de mar del 2007, el DVD fou editat separadament.

CD: Temes.

 Personal Jesus (de Violator);
 Just can't get enough (de Speak & Spell);
 Everything counts (de Construction Time Again);
 Enjoy the silence (de "Violator");
 Shake the disease (de The Singles 81-85 o Catching up with Depeche Mode);
 See you (d'A Broken Frame);
 It's no good (d'Ultra);
 Strangelove (de Music for the Masses);
 Suffer well (de Playing the Angel);
 Dream on (d'Exciter);
 People are people (de Some Great Reward);
 Martyr (tema indit);
 Walking in my shoes (de Songs of Faith and Devotion);
 I feel you (de "Songs of Faith and Devotion");
 Precious (de "Playing the Angel");
 Master and servant (de "Some Great Reward");
 New life (de "Speak & Spell");
 Never let me down again (de "Music for the masses");

DVD: Temes.

 Just Can't Get Enough (Dirigit per Clive Richardson)*;
 Everything Counts (Dirigit per Clive Richardson)*;
 People Are People (Dirigit per Clive Richardson)**;
 Master & Servant (Dirigit per Clive Richardson)*;
 Shake the Disease (Dirigit per Peter Care)*;
 Stripped (Dirigit per Peter Care);
 A Question Of Time (Dirigit per Anton Corbijn);
 Strangelove de 1987 (Dirigit per Anton Corbijn);
 Never Let Me Down Again (Dirigit per Anton Corbijn);
 Behind The Wheel (Dirigit per Anton Corbijn);
 Personal Jesus (Dirigit per Anton Corbijn);
 Enjoy the Silence (Dirigit per Anton Corbijn);
 I Feel You (Dirigit per Anton Corbijn);
 Walking In My Shoes (Dirigit per Anton Corbijn);
 In Your Room (Dirigit per Anton Corbijn);
 Barrel of a Gun (Dirigit per Anton Corbijn);
 It's No Good (Dirigit per Anton Corbijn);
 Only When I Lose Myself (Dirigit per Brian Griffin);
 Dream On (Dirigit per Stephane Sednaoui)**;
 I Feel Loved (Dirigit per John Hillcoat)**;
 Enjoy the Silence 04 (Dirigit per Uwe Flade)**;
 Precious (Dirigit per Uwe Flade);
 Suffer Well (Dirigit per Anton Corbijn);

(*) Primera edici en DVD.

(**) Primera edici oficial.

Dades.

 Temes cantats per David Gahan.

 Temes escrits per Martin Gore, excepte "New Life" i "Just can't get enough" (escrits per Vince Clarke) i "Suffer well" (escrit per Gahan/Eigner/Phillpott).

Informaci addicional.

 A la recopilaci dels vdeoclips no hi apareix cap tema del disc "A Broken Frame".

Enllaos externs.

 Depeche Mode: The Best Of, Volume 1 (Lloc oficial);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240633" title="Ratpenat d'orelles llargues de DeWinton" nonfiltered="3435" processed="3431" dbindex="93550">


El ratpenat d'orelles llargues de DeWinton (Laephotis wintoni) es troba a Etipia, Kenya, Lesotho, Sud-frica i Tanznia.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240635" title="Dag Nasty" nonfiltered="3436" processed="3432" dbindex="93552">

Dag Nasty va ser un grup de msica hardcore de Washington D.C. (Estats Units) format el 1985 per Brian Baker (guitarra) procedent de Minor Threat, Colin Sears (bateria) i Roger Marbury (baix), els dos procedents de Bloody Mannequin Orchestra, i Shawn Brown (cantant) procedent de Swiz i Jesuseater. El seu estil va evolucionar des del hardcore cap a un estil ms personal i complex que es va conixer com a hardcore meldic. 

Membres.
Veus
 Shawn Brown (1985-1986);
 Dave Smalley (1986-1986/1991/2002);
 Peter Cortner (1986-1988);

Guitarra
 Brian Baker;

Baix
 Roger Marbury (1985-1987/1991/2002);
 Doug Carrion (1987-1988);

Bateria
 Colin Sears (1985-1987);
 Scott Garret (1987-1988);

 Discografia .

 Can I Say LP (Dischord Records, 1986);
 Wig Out at Denko's LP (Dischord Records, 1987);
 All Ages Show 7" (Giant Records, 1987);
 Field Day LP (Giant Records, 1988);
 Trouble Is 12" (Giant Records, 1988);
 Can I Say/Wig Out at Denko's CD (Dischord Records, 1991);
 85-86 LP/7" Box Set/CD (Selfless Records, 1991);
 Four on the Floor LP/CD (Epitaph Records, 1992);
 Minority of One LP/CD (Revelation Records, 2002);

Enllaos externs.
 Web oficial de Dag Nasty;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240637" title="Atlaml hin groenlenzku" nonfiltered="3437" processed="3433" dbindex="93553">
Atlaml hin groenlenzku (La groenlandesa can d'Atli) s un dels poemes heroics de l'Edda potica. Relata la histria com Atlakviia amb un estil diferent. El poema s creible i ha estat composat a Groenlndia, segurament el segle XII.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240638" title="Noel Odell" nonfiltered="3438" processed="3434" dbindex="93554">
Noel Ewart Odell (25 de desembre de 1890 - 21 de febrer de 1987) va ser un geleg i alpinista angls. El 1924 va participar en la Tercera Expedici a l'Everest en la qual van perdre la vida George Mallory i Andrew Irvine quan intentaven assolir el cim. 

El 8 de juny de 1924 George Mallory i Andrew Irvine van intentar l'ascens a l'Everest a travs de la ruta nord. Odell va informar d'haver-los vist a les 12:50 p.m. pujant un dels principals "esglaons" de l'aresta nord-est i "marxar amb fora cap el cim", per no hi ha evidncies que vagin assolir el cim. Mai no van tornar al campament VI i van morir en algun lloc dalt de la muntanya. Odell va ser l'ltima persona en veure'ls amb vida. 

 Seguint els passos dels desapareguts, Odell va ascendir en solitari fins als 8.500 metres a la recerca dels dos escaladors, passant dues setmanes per sobre els 7.000 msnm sense ajuda suplementria d'oxigen.

En 1936 Noel Odell i Bill Tilman van assolir el Nanda Devi (7.816 msnm), convertint-se la muntanya ms alta escalada fins el 1950. Odell va tornar a l'Everest el 1938 amb l'expedici conduda per Tilman .

Va ser un destacat escalador en roca, fams per la seva primera ascensi en solitari el 1919 del traat Tennis Shoe a Idwal Slabs (Snowdonia).

Noel Odell va tenir una dilatada carrera fora del muntanyisme, servint al Royal Engineers a les dues Guerres Mundials, com a consultor en indstries del petroli i de la mineria i com a professor de geologia en diverses universitats del mn, incloent Harvard i Cambridge. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240641" title="Legi del Mrit" nonfiltered="3439" processed="3435" dbindex="93555">


La Legi del Mrit (angls: Legion of Merit) s una condecoraci militar dels Estats Units, creada per Franklin D. Roosevelt el 20 de juliol de 1942, i atorgada als membres de les Forces Armades americanes i de les nacions aliades per la seva tasca meritria en servei als Estats Units. s la nica condecoraci americana amb graduacions, i, per un altre costat, s una de les dues condecoracions de coll americanes (l'altre s la Medalla d'Honor).

Se situa en el 6 lloc en l'ordre de precedncia de les condecoracions militars nord-americanes, situant-se entre la Medalla del Servei Superior de Defensa i la Creu dels Vols Distingits.

Est dividida en els segents rangs:

 Cap Comandant de la Legi del Mrit: Atorgada a Caps d Estat o caps de govern.
 Comandant de la Legi del Mrit: Atorgada a equivalents estrangers del Cap d Estat Major dels E.U.A., o el rang inferior al Cap d Estat.
 Oficial de la Legi d Honor: Atorgada a Generals o Almiralls, altes autoritats civils, etc.
 Legionari de la Legi d Honor: La resta.

Els graus i el disseny de la condecoraci estan clarament inspirats en la Legi d'Honor francesa. 

 Histria .

Si b les propostes per a la creaci d'una Medalla al Servei Meritori es van iniciar al setembre de 1937, no es va fer res per a la seva aprovaci. El 24 de desembre de 1941 se sollicit formalment la creaci d'aquesta distinci, i el 5 de gener de 1942 van comenar a arribat els primers dissenys. El 3 d'abril de 1942 s'aprovava el disseny recomanat i es disposava que el disseny de la Legi del Merit (ja s'havia adoptat aquest nom) estigus preparat un cop que s'aprovs la llei corresponent. Aquesta va ser la Llei Pblica 671 del 20 de juliol de 1942 mitjanant un Acta del Congrs, i va ser anunciada pel Butllet del Departament de la Guerra N.40 del 5 d'agost de 1942, i la Ordre Executiva 9260 del 29 d'octubre de 1942 establ el reglament de la Legi del Mrit, on es requeria l'aprovaci presidencial per a la seva concessi. No obstant aix, al 1943 i a petici del General Marshall s'aprov l'autoritzaci del personal militar per a la seva concessi, si b l'Ordre Executiva 10600 del 15 de mar de 1955 del President Eisenhower revis l'autoritzaci per a la seva aprovaci.

Receptors Notables .
 
 Cap Comandant : ;
 General Sir Kenneth A.N. Anderson, KCB, MC (primer receptor) (Regne Unit);
 General Hilmi zkk, ex-Comandant en Cap de les Forces Armades (Turquia);
 General Mehmet Ya ar Bykan t, Comandant en Cap de les Forces Armades (Turquia) ;
 Generalssim Chiang Kai-shek (Xina);
 Mariscal de la Uni Sovitica Gueorgui Jkov;
 El Rei Miquel I de Romania;
 Mariscal de Camp Kodandera Madappa Cariappa (ndia);
 General Dragoljub Mihailovich (Iugoslvia);
 Almirall Sir Victor Crutchley VC, comandant de la Marina Australiana durant la II Guerra Mundial (Regne Unit);
 General Sir Peter de la Billire KCB, KBE, DSO, MC & barra, comandant de les forces britniques durant la Guerra del Golf (Regne Unit);

 Disseny .

s una estrella de 5 puntes d esmalt blanc, amb ribet vermell, sobre una corona de llorer d esmalt verd. Les puntes de la creu marquen una V i hi ha una perla daurada a cada punta. Al centre hi ha un medall d esmalt blau encerclat en or amb 13 estels blancs (segons el disseny que apareix a l'escut dels Estats Units). Entre els braos de la creu hi ha dues fletxes en or creuades. Al revers apareix la inscripci "UNITED STATES OF AMERICA ".

 Cap Comandant de la Legi del Mrit: s una estrella que penja a l'esquerra del pit.
 Comandant de la Legi del Mrit: La insgnia penja del coll.
 Oficial de la Legi d Honor: Penja d'un gal a l'esquerra del pit. Sobre el gal hi ha una rplica de la insgnia.
 Legionari de la Legi d Honor: Penja d'un gal a l'esquerra del pit.

Penja d un gal de 35mm d'ample morat amb una franja blanca de 2mm als costats.



Les condecoracions segents s'indiquen mitjanant fulles de roure a l'Exrcit i a la Fora Aria i mitjanant estrelles a l'Armada, els Guardacostes i els Marines. A l'igual que a l'Estrella de Bronze Una V sobre el gal indica la concessi com a resultat d una acci d heroisme en combat o valor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240642" title="President del Consell Europeu" nonfiltered="3440" processed="3436" dbindex="93556">

El President del Consell Europeu o President en exercici s el crrec que presideix el Consell Europeu en el si de la Uni Europea (UE). En l'actualitat es tracta d'una posici clau de baix rang que s ocupada de forma rotatria entre els estats membres cada sis mesos i que assumeix el Cap d'Estat o cap de govern de cada pas membre. 

En el marc del projecte de Tractat de Lisboa aquest sistema se substituir per un crrec permanent amb una durarda temporal de dos i mig anys. Si el nou tractat s ratificat amb aquest punt per part de tots els membres integrants de la UE aquest crrec seria nomenat el gener de l'any 2009, esdevenint el "President de la Uni Europea".

Llista de Presidents del Consell Europeu.

El primer Consell Europeu fou celebrat entre el 10 i l'11 de mar de 1975 a la ciutat de Dubln sota la presidncia irlandesa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240643" title="Tresor" nonfiltered="3441" processed="3437" dbindex="93557">
Un tresor s una gran acumulaci de riqueses, especialment monedes i joies antigues. Els tresors sn sovint restes de naufragis, fortunes amagades a jardins o cases, etc. La legislaci internacional regula el dret a buscar i quedar-se amb part del tresor depenent de la zona on es trobi, per la qual cosa existeixen professionals dedicats a buscar-los. Tamb sn un referent per a l'arqueologia.

Per sens dubte els tresors sn un objecte mtic que justifca aventures en la ficci, com en la fantasia pica, les histries d'un tresor pirata (amagat en una illa deserta o cova dins d'un cofre) o les de mgia. En aquests relats sovint l'important s la prpia recerca, que acaba sent un viatge d'autoconeixement. Per aix, a vegades el tresor final s un smbol i no riqueses materials. Un exemple arquetpic seria el Sant Graal.

Tresors famosos.
El de lIlla del Tresor de Robert Louis Stevenson;
Oak Island;
El tresor de la tomba de Tutankamon, amb una suposada maledicci ;
Les mines del Rei Salom;
El tresor de Darius III;
El tresor dels templers;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240647" title="Forn solar" nonfiltered="3442" processed="3438" dbindex="93558">


El forn solar o cuina solar s un sistema de cocci de menjar basat en la captura dels rajos emesos pel Sol. Com que no utilitzen cap combustible, les organitzacions humanitries estan promovent el seu s a escala mundial per ajudar a evitar la desforestaci i la desertitzaci.

Les cuines solars es divideixen en dues famlies:

 De concentraci: Algun mecanisme, normalment un mirall, s'utilitza per concentrar llum en un punt i escalfar a una rea del forn. En aquest punt es cuinar el menjar. Genera altes temperatures i permet fregir aliments o fer bullir aigua.

 De capsa. El forn de capsa solar s una capsa allada, dissenyada per capturar l'energia solar i mantenir calent el seu interior. La seva part superior s transparent per deixar passar la llum solar, plafons reflectors (de paper d'alumini o mirall) ajuden a capturar ms la calor. L'interior i el recipient on es cuina han de ser negres per absorbir la calor. La part superior sol ser un vidre desmuntable per facilitar la neteja i manejar el menjar.

 Avantatges i desavantatges .

 Avantatges .

 Sn ecolgiques i no contaminen. ;
 Fomenten l's d'energies renovables.
 S'economitza quant a diners utilitzats en la cocci d'aliments.
 s una bona soluci en llocs on el clima permet el seu s quotidi.
 s un benefici en pasos i llocs on els recursos energtics per cuinar sn escassos o de costos massa alts.

 Desavantatges .

 Es requereix ms temps per cuinar.
 Depn de les condicions del temps per poder cuinar. No s possible a l'hivern amb dies ennuvolats o amb pluja.
 Es requereix una temperatura elevada.

Enllaos externs.
 Cuinant amb el Sol wiki;
 Cuinant amb el Sol: Plnols de Cuines Solars;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240648" title="Canal Bruges-Oostende" nonfiltered="3443" processed="3439" dbindex="93559">


El Canal Bruges-Oostende (en neerlands Oostendse Vaart o Kanaal Brugge-Oostende) s un canal de Blgica d'una llargada de 24,611 km. Connecta el port interior de Bruges amb el port d'Oostende. s navegable per a embarcacions fins a 2000 tones (Classe V).

Geografia.
A Bruges el canal s'enllaa amb els canals Gent-Brugge, Boudewijnkanaal i Damse Vaart, a Plassendale amb el canal Plassendale-Nieuwpoort. A Oostende es connecta amb el mar via la resclosa Doksluis, els molls del port interior i la Demeysluis. Una presa, el Sas Slijkens, talla el canal del port exterior tot i a estabilitzar el nivell d'aigua en suprimir l'influncia de la marea.

Histria.
La histria del canal s fora vinculat amb l'evoluci de les connexions martimes del port de Bruges. Noms quan Bruges va perdre el seu enlla directe via l'Zwin, es far sentir la necessitat de una alternativa.

De l'edat mitjana fins a 1604.
A l'edat mitjana existia una via navegable poca pregona, format per un riu semi-artificial, l'Ieperleet i una cala ms o menys parallela a la lnia de la costa que connectaven Bruges amb Nieuwpoort i amb Ieper. 

L'Ieperleet, mig riu, mig cala i mig canal bifurcava a Plassendale: el bra d'esquerra desembocava al mar del Nord a l'est d'Oostende, el bra de dreta a l'estuari del Reie, l'Zwin entre Damme i el mar. Aquesta via pertanyia a la ciutat d'Ieper que en cobrava els peatges fins al l'any 1488.

El seu curs va canviar fora sovint, d'un costat per efectes naturals: les ingressions i regressions del mar i les marees tempestuoses, i d'altre costat per intervencions humanes: la construcci de dics, de recs, l'assecament dels plders o per a la negligncia o la destrucci d'aquestes mateixes obres quan noves fronteres van traar-se  a travs dels dics i dels recs durant les guerres de religi entre la la repblica de les Set Provncies Unides contra Castella o ustria i les guerres d'expansi de Frana.

L'exrcit dels Estats de l'stadhouder Maurici de Nassau va conduir una campanya contre l'exrcit castell al  1604 per a apoderar-se Oostende. No va reeixir, per en ocupar Sluis, va tancar l'Zwin i Bruges va perdre el seu accs al mar ja fora ensorrat. A la mateixa poca, Gant i Anvers tamb van perdre el seu accs al l'Escalda desprs de la annexi de l'ltim tram del canal Sassevaart i la ciutat Sas van Gent i del bloqueig de la desembocadura del riu. Aquesta situaci de fet va esdevenir definitiva a la pau de Westflia al 1648.

De 1604 en.

1. Resclosa Demeysluis2. Resclosa Doksluis3. Presa Sas-Slijkens4. Resclosa de Plassendale]]L'apregonament del canal Gant-Bruges del 1613 cre problemes de desguassament amb el seu enlla amb l'Ieperleet. Era indispensable d'apregonar tamb aquesta via. Al 1618, els Estats del comtat de Flandes van decidir de canalitzar l'Ieperleet. Encara no hi havia una connexi martima amb Oostende. D'antuvi la via navegable Bruges-Plassendale-Duinkerke (pels canals Plassendale-Nieuwpoort i Nieuwpoort-Duinkerke) era ms important. Es preferia aquest canal terra endins, ms segura, que la navegaci costera, molt ms arriscada per a les petites embarcacions. 

Al 1623 la primera resclosa va construir-se a Plassendale i va excavar-se l'ltim tram entre Passendale i Oostende, encara molt tributari dels moviments de la marea i poc practicable. Quan Frana va annexar Duinkerke i Flandes francs al 1658, ja no hi havia cap altra alternativa per als Pasos Baixos austracs que desenvolupar el port i fortificar la ciutat d'Oostende, que formava un enlla ms curt que el detorn per Nieuwpoort. Al 1669 l'obra per a una resclosa ms aprop del mar, el Sas Slijkens va comenar. Aquesta resclosa, mal concebuda, va destrossar-se al 1752 i va durar fins al 1760 abans de reconstruir-la.

El canal Bruges-Oostende tenia una doble funci: la de via navegable i la de desgus  per als plders i per al canal Gant-Brugesel que cre un conflicte estructural entre els navegants i la direcci dels plders, com que el corrent massa fort en desguassar, dificultava la vida dels barquers. 

De 1795 a 1830 (durant l'ocupaci francesa i el Regne Unit dels Pasos Baixos) el canal va perdre el seu paper estratgic pel trnsit i ensorrar-se per manca de manteniment, com que l'Escalda tornava a sser obert.

Desprs, l'Estat belga va reparar el canal per a embarcacions fins a 300 tones. Als anys seixanta del segle passat, va eixamplar-lo per a fer-ne un canal de classe V (fins a 2000 tones).

Rescloses.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240650" title="Andrew Irvine" nonfiltered="3444" processed="3440" dbindex="93560">
Andrew "Sandy" Irvine (8 d'abril de 1902 - 8 o 9 de juny de 1924) va ser un alpinista angls que va prendre part a la Tercera Expedici Britnica a l'Everest el 1924. Irvine va desaparixer en algun lloc de l'Aresta Nord junt a George Mallory, mientra intentava realitzar la primer ascensi a la muntanya ms alta de la Terra. La parella va ser vista per ltima vegada a uns centenars de metres del cim.

Biografia.
Irvine va nixer a Birkenhead, Anglaterra, en el s d'una famlia amb arrels gallesa i escocesa. Estudi a les escoles de Birkenhead i Shrewsbury i ms tard al Merton College d'Oxford per cursar enginyeria. Irvine va destacar en rem i va ser el remer nmero 5 de la tripulaci d'Oxford que va guanyar la Regata Oxford-Cambridge de 1923, en el que va ser l'nica victria d'Oxford entre 1913 i 1937.

 L'expedici a l'Everest.
El 1923 Irvine va ser escollit per prendre part en una expedici universitria a Spitsbergen, on va destacar en tots els aspectes. De resultes de la bona impressi que don fou seleccionat per prendre part en la "Tercera Expedici Britnica" a l'Everest. Encara no s'havia llicenciat i sols tenia 21 anys.

Un cop a l'Himlaia va realitzar innovacions importants en els equips d'oxigen de l'expedici, millorant el seu funcionament. 

 L'ascensi comen a comenaments de juny, i l'ltim dia en qu els escaladors van ser vistos fou el 8 de juny de 1924. Noel Odell va informar d'haver-los vist a travs d'un telescopi tot pujant cap al cim les 12:50 del migdia. Mai no van tornar al Camp Base i es desconeix si van aconseguir arribar al cim. El cos d'Irvine no ha estat trobat malgrat les expedicions realitzades en el seu busqueda.

Vegeu tamb.
George Mallory;
Everest;
alpinisme;

Bibliografia.
 Firstbrook, Peter. Lost on Everest: The Search for Mallory and Irvine, BBC Books (1999) ISBN 0-563-48712-7 ;
 Holzel, Tom. El Misterio del Everest. Barcelona: Ed.Mondadori, 2000 ISBN 84-397-0480-1 ;
 Summers, Julie. "Fearless on Everest: The Quest for Sandy Irvine" (2000) ISBN 0-297-64682-6 ;

Enllaos externs.
 Pgina d'histria de l'Everest de la BBC;
 Article de l'"Everest News" sobre Andrew Irvine;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240655" title="Cicle Bis" nonfiltered="3445" processed="3441" dbindex="93561">
El Cicle Bis es un llibre de David Duran originalment en catal, de literatura juvenil amb tematica sexual.

S'han fet traduccions de l'obra literaria a diverses llengues. I es considerat un llibre d'exit i recomanaci per als alumnes de l'inici de l'adolescncia.

Llibre.
Ms enll de l'entreteniment i la diversi que proporciona meter un poco la polla x el coo, els lectors se incitan i tienen la oportunidad de follar mentalmente o d'adquirir o revisar tot un seguit de coneixements molt tils sobre una matria tan important, per sovint silenciada, com la sexualitat.

Argument.

La Jlia est farta dels mals que fa follar i ms d'una vegada ha desitjat ser un xic. Un dia, la Gnia de la Menstruaci, una fada protectora, se li apareix per concedir-li el desig. La Gnia li ofereix el cicle bis: fins a la propera regla tindr el poder extraordinari de ser un xic o una xica segons li convinga. Finalment haur de decidir si canvia de sexe o accepta la seua condici de dona. Durant aquesta experincia, la Jlia s'ho passa pipa i aprn una pila de coses sobre la qesti sexual i les relacions entre les persones.



En conclusion que mola acerse pajas i dedillos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240657" title="Joan Carles de Borb i de Bragana" nonfiltered="3446" processed="3442" dbindex="93562">

Joan Carles de Borb i de Bragana, comte de Montizn (Palau d'Aranjuez, 1822 - Brighton, 1887) fou pretendent carl al tron d'Espanya amb el nom de Joan III. 

Nascut al Palau d'Aranjuez el dia 15 de maig de 1822. Fill de l'infant Carles Maria Isidre de Borb i de la infanta Maria Francesca de Portugal i germ de Carles Llus i de Ferran de Borb i de Bragana. Nt per via paterna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma i per via materna ho era del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya. Es va convertir en el pretendent carl dues vegades (1849 i 1860) a causa de les renncies del seu germ gran, Carles VI. 

Part a l'exili portugus i desprs angls amb la seva famlia l'any 1832 en no acceptar la infanta Isabel com a reina Isabel II d'Espanya.

Casat el dia 6 de febrer de 1847 amb l'arxiduquessa Maria Beatriu d'ustria-Este a la ciutat de Mdena. Maria Beatriu era filla del duc Francesc IV de Mdena i de la princesa Maria Beatriu de Savoia. La parella tingu dos fills:

 SAR l'infant Carles de Borb, duc de Madrid, nat a Laibach el 1847 i mort a Varese (Llombardia) el 1909. Es cas en primeres noces amb la princesa Margarida de Borb-Parma i en segones noces amb la princesa Berta de Rohan.

 SAR l'infant Alfons de Borb, nat a Londres el 1849 i mort a Viena el 1936. Es cas en primeres noces amb la infanta Maria Neus de Portugal.

El 23 d'abril de 1860 el seu germ gran, el pretendent Carles Llus de Borb i de Bragana, desprs de ser detingut per la Revolta de Sant Carles de la Rpita fou obligat a firmar la denncia als seus drets al tron d'Espanya. Immediatament Joan s'erig com a pretendent carl. No obstant aix, el seu germ Carles se'n desd i recuper els drets al tron.

A la mort de Carles Llus de Borb i de Bragana el 1861, els drets tornaren a caure en Joan, el qual era  curiosament- un liberal convenut i canvi profundament l'orientaci del carlisme acceptant la instauraci d'un rgim liberal; ara b, no acat en cap cas ni el rgim isabel ni la figura de la reina Isabel II d'Espanya. Era un admirador del progrs, d Itlia i de Garibaldi, amant de viatjar i dels idiomes. La seva esposa, Beatriu d ustria-Este, arxiduquessa d ustria i germana de Francesc V de Mdena (radicalment diferent a ell) i la seva madrastra Maria Teresa de Bragana (princesa de Beira) el van considerar incapa de dirigir el carlisme i l obligaren a cedir els drets en el seu fill gran Carles de Borb i Austria-Este (futur Carles VII).

Separat de la seva esposa i rebutjat pels carlins (que el titllaren de boig liberal), va dedicar-se a llegir, viatjar, practicar esports i patrocinar expedicions cientfiques. Ancdotes sobre ell diuen que quan necessitava diners deia que subhastava, com a  rei  d Espanya, el Museu del Prado o el Parque del Retiro. Tot i aprofitar-se de la seva posici continuava defensant el sistema liberal, la llibertat de premsa i la llibertat individual. 

El peridic carl La Esperanza va arribar a fer pblic un article on deia d ell:  Lo que conviene a don Juan de Borbn, como a todos los prncipes que toman su rumbo, es ir a una casa de locos. Si la hubiera especial para bobos, an nos parecera mejor . 

Ancdotes apart, s ha de dir que fou, segurament, el membre ms erudit de tota la famlia reial carlina; ja que parlava 7 idiomes, era bon msic amb especialitat pel piano, pescador de coralls i perles, magnfic nedador i remer, inventor, enginyer militar, aficionat als globus i als daguerrotips, caador i acurat taxidermista (tenia molts coneixements de fsica, qumica i botnica). 

L any 1862, Isabel II va permetre que -noms ell- torns a Espanya una temporada. Com que a ell el carlisme li importava ms o menys molt poc, no va tenir cap inconvenient en deixar lliure el cam al seu fill Carles VII (1868) renunciant als seus drets dinstics. Durant la Tercera Guerra Carlina es va presentar un dia a Estella com a inventor i oficial d enginyers, per oferir-li al seu fill -noms per negocis- una espcie de ponts inflables -destinats a les operacions de guerra- que havia inventat.

L'any 1883, a la mort d'Enric de Borb, comte de Chambord, es convert en el Cap de la Famlia Reial francesa i en el Cap de la Casa dels Capet.

Va acabar per residir a Brighton, Anglaterra, on port una vida lliure i del seu estil fins a morir-hi tranquillament l any 1887, als 64 anys d edat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240659" title="Marc Mart" nonfiltered="3447" processed="3443" dbindex="93563">
Nascut l'1 de mar de 1966 a Molins de Rei, Marc Mart est considerat un dels millors copilots actuals del Campionat del Mn de Rallis, en el que actualment copilota a Daniel Sordo, haguent-ho fet previament amb el bicampi mundial de l'especialitat Carlos Sainz.

El seus primers passos professionals dintre del copilotatge els realitz amb el pilot catal Oriol Gmez, conduint diferents marques com Peugeot, Renault i Seat, arribant a guanyar el Campionat d'Espanya de Rallis d'Asfalt.

Posteriorment fitx per Citron on es convert en el copilot de Jess Puras amb el que tamb arrib a guanyar el Campionat d'Espanya de Rallis d'Asfalt. Aquest reconeixement a nivell estatal li valgu per que quan Carlos Sainz necessit un copilot pel Ralli Catalunya-Costa Brava per la lesi de Lus Moya es converts en el substitut triat.

Quan Lus Moya es retir de la competici l'any 2003 provoc que Marc Mart es converts en el copilot de Carlos Sainz amb Citron per la temporada 2004 del Campionat del Mn de Rallis amb el que acab tercer i aconsegui algunes victries.

El 2005, amb la retirada de Carlos Sainz, Marc Mart es converteix en el copilot de Daniel Sordo, amb el que es proclama campi del Campionat del Mn de Rallis Junior i del Campionat d'Espanya de Rallis d'Asfalt amb un Citron C2.

Des de la temporada 2006 Marc Mart segueix sent el copilot de Daniel Sordo aquest cop en el Campionat del Mn de Rallis a l'equip Citron.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240660" title="Poos de Caldas" nonfiltered="3448" processed="3444" dbindex="93564">



Poos de Caldas s una ciutat de l'estat brasiler de Minas Gerais. La seva poblaci estimada el 2007 era de 144 386 habitants. Seva rea total es 544,4 km.

La ciutat t un conjunt de balnearis d'aiges trmiques dintre del crter d'un volc extint.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240662" title="Llista de Consells Europeus" nonfiltered="3449" processed="3445" dbindex="93565">

Els primers Consells Europeus es van celebrar el febrer i juliol de 1961 a les ciutats de Pars i Bonn respectivament. Aquests van ser unes cimeres oficioses dels dirigents de la Comunitat Europea. La primer cimera influent es va celebrar el 1969 a La Haia, durant la qual es va arribar a un acord sobre l'ingrs del Regne Unit a la Comunitat i inici la poltica exterior de cooperaci. Les cimeres es va formalitzar l'any 1974, en una cimera realitzada el desembre d'aquell any a Pars a instncies del president Valry Giscard d'Estaing.

Consells Europeus formals.
Comunitats Europees (1975-1984).


Comunitat Europea (1984-1993).


Uni Europea (1993-2004).


Desprs de l'ampliaci de 2004-actualitat.


Proper Consell.


Vegeu tamb.
Consell Europeu;
President del Consell Europeu;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240665" title="Plassendale" nonfiltered="3450" processed="3446" dbindex="93566">
Plassendale s un nucli del municipi d'Oudenburg a la provncia Flandes Occidental de Blgica.

Histria.
El poble s conegut per a la resclosa epnima, construda al 1623 que connecta el canal Plassendale-Nieuwpoort al canal Bruges-Oostende, ambds excavats al llit de l'antic riu Ieperleet. Antigament hi havia un fort per a defendre les installacions del canal.
Avui.
Plassendale s tamb el nom d'una serie de cinq polgons industrials entre Oostende, Plassendale administrats pel port d'Oostende. Profita les bones connexions del nucli: l'autopista Oostende-Brusselles, el ferrocarril i el canal Bruges-Oostende. L'altre canal fins a Nieuwpoort va perdre el seu paper econmic per s aficionat pels navegants de plaer i els seus camins de sirga pels cicloturistes.  
Enllaos externs.
El projecte industrial
Notes.

 El nom del poble es confon sovint amb el municipi Passendale a mig cam entre Roeselare i Ieper.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240667" title="Anapest" nonfiltered="3451" processed="3447" dbindex="93567">
L'anapest s un peu de vers d'origen grec format per dues sllabes curtes i una llarga. s un peu mtric usat en poesia clsica. Des de la perspectiva accentual consisteix en la combinaci de dues sllabes tones seguides d'una sllaba tnica. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240668" title="Arcdia (poesia)" nonfiltered="3452" processed="3448" dbindex="93568">
Arcdia s un tipus poesia pastoril que es caracteritza per tenir un esquema senzill, que ens parla de la bellesa de la vida senzilla prop de la natura.

Del grec:         era una provncia de l'antiga Grcia. Amb el pas del temps, s'ha convertit en el nom d'un pas imaginari, creat i descrit per diversos poetes i artistes, sobretot del Renaixement i el Romanticisme. En aquest lloc imaginari regna la felicitat, la senzillesa i la pau en un ambient idllic habitat per una poblaci de pastors que viu en comuni amb la natura, como en la llegenda del bon salvatge. En aquest sentit t gaireb les mateixes connotacions que el concepte d'Utopia.

El tema s part dels mites de l'Antiga Grcia i era esmentat en els contes populars i en els discursos d'alguns savis com a exemple de vida.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240669" title="McGuffin" nonfiltered="3453" processed="3449" dbindex="93569">
El McGuffin, tamb anomenat MacGuffin, s un terme que el director de cinema Alfred Hitchcock va inventar com a excusa argumental que motiva als personatges i al flux d'una histria, tot i que en realitat no t cap rellevncia.

La caracterstica que distingeix al McGuffin d altres tipus de excuses argumentals s la seva intercanviabilitat. Des del punt de vista de l audincia, el McGuffin no s l'element important de la histria narrada. El McGuffin tracta de captar l'atenci de l'espectador rpidament per a donar pas, tot seguit, a la trama real.

Un exemple de McGuffin seria el personatge de George Kaplan, l'espia inexistent i irrellevant amb qui Cary Grant s confs a  Perseguit per la mort  (North by Northwest) sobre el que Hitchcock construeix la narraci que portar Cary Grant a un estat de confusi permanent .

Hitchcock afirm el 1939 sobre el McGuffin:

En histries de lladres sempre s un collar, i en histries d'espies sempre sn els documents.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240673" title="Bergenvaart" nonfiltered="3454" processed="3450" dbindex="93570">

El Bergenvaart (tamb anomenat Kolme o en francs: canal de la Colme) s un canal de Blgica i de Frana que connecta les ciutats de Veurne i Sint-Winoksbergen. 

A l'poca de la seva construcci, tot el canal es trobava al territori del comtat de Flandes. En aquesta regi costera, els rius Aa i IJzer desembocaven al mar del Nord en un embolic de braos, de recs i de rierols. En fer plders, l'home va omplir els braos ms petits van omplir-se i utilitzar els altres per a fers canals de desgus o navegables.  

El tram belga de 11.028 metres ja no s navegable. A Frana, noms el tram entre Waten i Sint-Winoksbergen, anomenat canal de la Haute-Colme ho s.

Rescloses.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240677" title="Houtem (Veurne)" nonfiltered="3455" processed="3451" dbindex="93571">


Houtem s un nucli de la ciutat de Veurne a la provncia Flandes Occidental de Blgica.

Histria.
Al 1622, els ocupants castellans van construir-hi una resclosa al Bergenvaart per a protegir la regi de Veurne contra el risc d'inundaci per les aiges de desgus de la ciutat flamenca de Sint-Winoksbergen (annexionada definitivament per Frana al 1658). La inundaci sovint va servir d'arma durant les  campanyes militars fora freqents a aquesta rgio. La ltima vegada sera durant la Primera Guerra Mundial a la batalla d'Ieper.
Geografia.
Es troba als marges del canal Bergenvaart que hi travessa la frontera amb Frana. Toca a la ciutat d'Hondschoote a Flandes francs. El poble agricultural s'ha fora despoblat: de 1846 a 2007 el nombre d'habitants va baixar de 1727 a 671.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240679" title="Aganipe" nonfiltered="3456" processed="3452" dbindex="93572">
Aganipe s el nom d'una font i de la nimfa (una crenea) associada amb ella a la mitologia grega. Aganipe era la filla del riu Ternes.

La font d'Aganipe s a prop del peu del mont Helic, en Tespias (Becia). Es deia que fou creada pels cascos del cavall Pegs i estava relacionada con las Muses com font d'inspiraci potica.

 Fonts .
 Pausnies, Descripci de Grcia ix.29.5;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240680" title="Crenea" nonfiltered="3457" processed="3453" dbindex="93573">
En la mitologia grega, les Crenea eren un tipus de nimfa associades amb les fonts.

Les Crenaeae incloen:
 Aganipe;
 Apies (Mitologia romana);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240681" title="Apies" nonfiltered="3458" processed="3454" dbindex="93574">
En la mitologia romana, Apies era una de les Crenea, una niada que vivia a les dos fonts fora del temple de Venus al Frum rom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240683" title="Gran Premi de Sud-frica del 1968" nonfiltered="3459" processed="3455" dbindex="93575">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1968, disputat al circuit d' Kyalami  el 1 de gener del 1968.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:  Jim Clark   1: 21. 6;
 Volta  rpida:  Jim Clark  1: 23. 7 a la volta 73.








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240685" title="Ratpenat d'orelles llargues de Nambia" nonfiltered="3460" processed="3456" dbindex="93576">

El ratpenat d'orelles llargues de Nambia (Laephotis namibensis) noms es troba a Nambia.

Els seus hbitats naturals sn la sabana i el desert temperat.

Referncies.



 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240687" title="Ratpenat d'orelles rodones de Carriker" nonfiltered="3461" processed="3457" dbindex="93578">

El ratpenat d'orelles rodones de Carriker (Lophostoma carrikeri) s una espcie que es troba a Bolvia, Brasil, Colmbia, Guyana, Per, Surinam i Veneuela. 

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240689" title="Ratpenat d'orelles rodones de Davis" nonfiltered="3462" processed="3458" dbindex="93580">


El ratpenat d'orelles rodones de Davis (Lophostoma evotis) es troba a Belize, Guatemala, Honduras i Mxic.


Referncies.



 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240691" title="Ratpenat d'orelles rodones de Spix" nonfiltered="3463" processed="3459" dbindex="93582">

El ratpenat d'orelles rodones de Spix (Tonatia bidens) es troba a l'Argentina, Brasil, Per, Paraguai i Trinitat i Tobago.

Referncies.

 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240693" title="Ratpenat d'orelles rodones del Brasil" nonfiltered="3464" processed="3460" dbindex="93584">

El ratpenat d'orelles rodones del Brasil (Lophostoma brasiliense) es troba a Sud-Amrica i Amrica Central.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240697" title="Ratpenat de Caixmir" nonfiltered="3465" processed="3461" dbindex="93586">

El ratpenat de Caixmir (Myotis longipes) es troba a l'Afganistan, ndia i Nepal.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240699" title="Ratpenat de cap pla de Moloney" nonfiltered="3466" processed="3462" dbindex="93588">

El ratpenat de cap pla de Moloney (Mimetillus moloneyi) s una espcie africana.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240701" title="Ratpenat de cua de beina afric" nonfiltered="3467" processed="3463" dbindex="93590">

El ratpenat de cua de beina afric (Coleura afra) s una espcie present a frica i al Iemen.

El seu hbitat natural s la sabana i els deserts.

Referncies.



 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240703" title="Ratpenat de cua de beina de les Seychelles" nonfiltered="3468" processed="3464" dbindex="93592">

El ratpenat de cua de beina de les Seychelles (Coleura seychellensis) viu a les illes Seychelles.

s un dels animals ms amenaats d'extinci del planeta ja que es creu que no n'hi ha ms de 100 exemplars.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240705" title="Ratpenat de cua de beina de Vanuatu" nonfiltered="3469" processed="3465" dbindex="93594">

El ratpenat de cua de beina de Vanuatu (Emballonura semicaudata) es troba a la Samoa Nord-americana, Fidji, Guam, Micronsia, Repblica de PalauPalau, Samoa, Tonga i Vanuatu.

Es veu amenaat per la prdua del seu hbitat.
Referncies.



 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240707" title="Ratpenat de Deignan" nonfiltered="3470" processed="3466" dbindex="93596">

El ratpenat de Deignan (Myotis horsfieldii) viu a Indonsia, Xina, Malisia, Birmnia, Filipines, Tailndia i Vietnam.

Referncies.



 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240711" title="Categories inferiors de la Lliga Catalana de corfbol" nonfiltered="3471" processed="3467" dbindex="93598">
Les categories inferiors de la Lliga Catalana de Corfbol sn competicions organitzades per la Federaci Catalana de Korfbal on s'enfronten els jugadors ms joves dels Equips catalans de Corfbol.

 Categories .
A banda de les dos divisions que composen la categora snior (vegeu Lliga Catalana de Corfbol), a Catalunya tamb es dispuen competicions de categories inferiors:
La categoria jnior va nixer a l any 2001 i va sofrir una aturada durant la temporada 2005-06 per manca d equips. La temporada segent, la 2006-07 va tornar a disputar-se, englobant tamb equips de categoria cadet.

La categoria infantil es va iniciar a l'any 2003, i la temporada 2006-07 ha canviat el seu nom per categories inferiors, ja que tamb engloba equips de categoria cadet i pre-infantil.

 Palmars .
Jnior.
2006-07 IES Montserrat Mir;
2004-05 KECA;
2003-04 IES Nicolau Coprnic;
2002-03 IES Nicolau Coprnic;
2001-02 UKSA;
Infantil.
2006-07 KECA;
2005-06 IES Montserrat Mir;
2004-05 CK Badalona;
2003-04 CK Badalona;

 Ttols.
 Jnior .
2 IES Nicolau Coprnic - Terrassa;
1 UKSA - Sant Adri de Bess;
1 KECA - Terrassa;
1 IES Montserrat Mir - Cerdanyola del Valls;

 Infantil .
2 CK Badalona - Badalona;
1 IES Montserrat Mir - Cerdanyola del Valls;
1 KECA - Terrassa;

Vegeu Tamb.
Lliga Catalana de Corfbol;
Copa Catalunya de Corfbol;
Temporada 2006 - 2007;

Enllaos externs.
Federaci Catalana de Korfbal;
UKSA: Uni Korfbalera de Sant Adri de Bess;
Web CK Badalona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240713" title="Ratpenat de dits grossos" nonfiltered="3472" processed="3468" dbindex="93600">

El ratpenat de dits grossos (Myotis macrodactylus) es troba a Corea, Jap, l'illa de Sakhalin i Sibria Oriental.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240714" title="Ratpenat de dits llargs austral" nonfiltered="3473" processed="3469" dbindex="93601">

El ratpenat de dits llargs austral (Miniopterus australis) es troba a Austrlia, Indonsia, Filipines i Vanuatu.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240716" title="Ratpenat de dits llargs de les illes de la Lleialtat" nonfiltered="3474" processed="3470" dbindex="93603">

El ratpenat de dits llargs de les illes de la Lleialtat (Miniopterus robustior) viu noms a Nova Calednia.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240718" title="Ratpenat de dits llargs de les Ryukyu" nonfiltered="3475" processed="3471" dbindex="93605">

El ratpenat de dits llargs de les Ryukyu (Miniopterus fuscus) noms es troba al Jap.
Es una especie en perill d'extinci ja que noms queden tres-centes parelles d'aquest mamfer a l'illa de Jap. La seva allimentaci9 es basa en salsitxes de frenkfurt i bocates de slam amb formatge fresc.
Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240723" title="Turbina de vapor" nonfiltered="3476" processed="3472" dbindex="93607">

Una turbina de vapor s una turbomquina que transforma l energia d un flus de vapor en energia mecnica. Aquest vapor es genera en una caldera, on surten unes condicions elevades de temperatura i pressi. En la turbina es transforma l energia interna del vapor en energia mecnica que, tpicalisimament, s aprofitada per un generador per produir electricitat.
 
 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240724" title="Foucault" nonfiltered="3477" processed="3473" dbindex="93608">


Lon Foucault, fsic;
Pndol de Foucault;
Michel Foucault, filsof;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240725" title="Energia mecnica" nonfiltered="3478" processed="3474" dbindex="93609">
L'energia mecnica s la capacitat que posseeixen  els cossos amb massa d'efectuar un treball.

s igual a la suma de les energies cintica i potencial (dels diversos tipus).

En l'energia potencial, sol considerar-se l'energia potencial gravitatria, encara que pot considerar-se tamb l'energia potencial elstica.

Vegeu tamb.
Energia;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240726" title="Motor de quatre temps" nonfiltered="3479" processed="3475" dbindex="93610">

S anomena cicle (o motor) de quatre temps el que precisa de quatre curses del pist o mbol (dos voltes completes del cigonyal) per a completar el cicle termodinmic.

 Temps del cicle .

Primer temps o admissi: en aquesta fase el descens del pist aspira la mescla d aire combustible als motors d encs provocat o l aire en motors d encs per compressi. La vlvula d admissi es mant oberta,  mentre que la de sortida est tancada. Al primer temps el cigonyal dona 180 i l arbre de lleves dona 90 i la vlvula d admissi es troba oberta i la seva cursa es descendent.

Segon temps o compressi: Al arribar al final de cursa inferior, la vlvula d admissi s obre, comprimint-se el gas contingut a la cambra per l ascens del pist. Al 2n temps el cigonyal dona 180 i l arbre de lleves dona 180, i a ms les dues vlvules es troben obertes i la seva cura es descendent.

Tercer temps o explosi: En arribar al fi de carrera superior el gas ha assolit la pressi mnima. Als motors d encs provocat, salta la guspira a la bugia provocant la inflamaci de la mescla, mentre que als motors diesel, s injecta el combustible que s autoinflama per la pres i temperatura existents a l interior del cilindre. Als dos casos, una vegada iniciada la combusti, aquesta progressa rpidament incrementant la temperatura a l interior del cilindre i expandint els gasos que empenyen el pist. Aquesta s la nica fase en la qual s obt treball. En aquest temps, el cigonyal dona 180 mentre que l arbre de lleves dona 270, les dues vlvules es troben tancades i la seva carrera es descendent

Quatre temps o d escapament: A aquesta fase el pist empenya, en el seu moviment ascendent, els gasos de la combusti a travs de la vlvula d escapament que s est tancada. En arribar al fi de carrera superior, es tanca la vlvula d escape i s obre la d admissi reiniciant-se el cicle. En aquest temps, el cigonyal, dona 720 i l arbre de lleves dona 180 i la seva carrera es descendent




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240727" title="Ratpenat de dits llargs gros" nonfiltered="3480" processed="3476" dbindex="93611">


El ratpenat de dits llargs gros (Miniopterus inflatus) s una espcie africana.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240731" title="Turbomquina" nonfiltered="3481" processed="3477" dbindex="93613">
Una turbomquina s una mquina que el seu element principal s un rodet (rotor) a travs del qual passa un flux de forma continua, canviant aquest la seva quantitat de moviment per acci de la mquina, significant aquest fet una transferncia d energia entre la mquina i el flux, la qual pot ser en sentit mquina-flux o flux-mquina-.

Les turbomquines es diferencien d altres maquines trmiques en que funcionen de manera continua i no discreta, com els compressors d mbol i les bombes de vapor a pist, les quals sn maquines de desplaament volumtric o positiu. A semblana d altres mquines trmiques, sn transformadores d energia, entregant-li energia mecnica al flux de treball convertint-la en pressi (energia potencial), energia trmica o energia cintica del flux, podent ser aquest intercanvi en el sentit contrari.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240732" title="Ratpenat de dits llargs malai" nonfiltered="3482" processed="3478" dbindex="93614">

El ratpenat de dits llargs malai (Miniopterus magnater) es troba a Indonsia, Xina, ndia, Laos, Malisia, Birmnia, Papua Nova Guinea, Tailndia, Timor i Vietnam.
Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240734" title="Ratpenat de dits llargs melanesi" nonfiltered="3483" processed="3479" dbindex="93616">


El ratpenat de dits llargs melanesi (Miniopterus pusillus) es troba a Bangladesh, Butan, ndia, Indonsia, Laos, Malisia, Nepal, Filipines, Tailndia i Vietnam.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240736" title="Ratpenat de dits llargs mitj" nonfiltered="3484" processed="3480" dbindex="93618">

El ratpenat de dits llargs mitj (Miniopterus medius) es troba a Indonsia, Xina, Malisia, Papua Nova Guinea, Filipines i, possiblement, a les Illes Salom i Tailndia.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240737" title="Pau Mongui i Segura" nonfiltered="3485" processed="3481" dbindex="93619">

Pau Mongui Segura arquitecte catal nascut a Tarragona (Catalunya) el 10 de juliol de 1865 i mor a Barcelona el 21 de gener de 1956. Estudi a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, obtenint el ttol el 1889, on tingu com a professors a Llus Domnech i Montaner, Antoni Rovira i Trias i August Font.

Fou primer arquitecte municipal de Tarragona on constru l'esglsia i convent neogtic dels carmelites (1897) i la reixa (1893) de la Catedral de Tarragona. A Reus se conserva encara avui la casa Laguna (construda el 1904). El 1901 dirigia la restauraci del claustre de la "iglesia de San Pedro" (Terol) com arquitecte municipal. D'aquesta primera etapa aragonesa sn tamb la casa Escriche i les Escoles del Arrabal que des del 1987 sn la seu de l'Arxiu Histric Provincial. Entre el 25 de novembre de 1901 i desembre de 1908 fou arquitecte municipal de Tortosa on feu de mestre als alumnes obrers (1903) i en la que deix notables construccions: la casa Manel Cams (1904; restaurada el 2001), la casa Ramon Sech (1904, remodelada 10 anys desprs por Josep Maria Vaquer Urquiz, mestre d'obres), l'Escorxador Pblic (projectat el 1905 i construt entre 1906 i 1908; en restauraci), la casa-xalet Ferran Pallars (restaurada el 2005) i la Casa de Na Pilar Fontanet (coneguda tamb com a Casa Grego, 1908); i en una segona etapa: l'escalinata d'accs al llac nou del parc municipal (1921) i la Casa David Pinyana (1923).

El desembre de 1908 marx novament a Terol, com arquitecte provincial, ocupant novament plaa d'arquitecte municipal entre 1911 i 1918. All sobresurten la Portada neomudjar de la Catedral (1909-1910), el Teatre Marn, la casa Ferran (1910), la casa El Torico (1912), la casa La Madrilea, la restauraci del Teatre municipal, la Iglesia de El Salvador (barrio de Villaspesa, 1912) i el grup escolar de Rubielos de Mora. Fou membre de la "Real Sociedad Econmica Turolense de Amigos del Pas", arribant a ser president de la secci d'Instrucci i Belles Arts.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240741" title="Ratpenat de dits llargs petit" nonfiltered="3486" processed="3482" dbindex="93621">

El ratpenat de dits llargs petit (Miniopterus minor) es troba a la Repblica del Congo, la Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Tanznia i So Tom i Prncipe.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240744" title="Ratpenat de dits llargs sud-afric" nonfiltered="3487" processed="3483" dbindex="93623">


El ratpenat de dits llargs sud-afric (Miniopterus fraterculus) s una espcie africana que viu a boscos temperats i coves. 

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240746" title="Diamantina" nonfiltered="3488" processed="3484" dbindex="93625">



Diamantina s una ciutat de l'estat brasiler de Minas Gerais. La seva poblaci estimada el 2006 era de 44.229 habitants. Seva rea total es 3.869,8 km. La UNESCO va declarar el seu centre histric Patrimoni de la humanitat el 1999.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240752" title="Convent del Carme de Peralada" nonfiltered="3489" processed="3485" dbindex="93626">


El convent del Carme de Peralada s un edifici gtic que actualment s la seu del Museu del castell de Peralada. Hi destaquem el seu claustre i la seva esglsia, que conserva un excepcional enteixinat de fusta policromada.

Fou un monestir de frares carmelites, establert a les afores de la poblaci, en un lloc proper a l'esglsia de Sant Lltzer, o possiblement en la mateixa esglsia, el segle XIII, encara que hi ha documents que situen la fundaci en el 1206, aquesta data sembla improbable. Ms tard, al 1293, se'ls va cedir un terreny a l'interior, la mateixa casa, que havien deixat els "frares del sac" el 1274.

El trasllat no es va produir fins a mitjan el segle segent, ja que al 1346 consta el mal estat en el qual es trobava el lloc que ocupaven extramurs. L'any segent obtenen una casa al costat de la que ja tenien des del 1293, en la qual hi havia una esglsia en construcci. Les obres de l'esglsia i el nou convent es van accelerar, la consagraci es va produir abans del 1400. s una poca d'esplendor del centre religis, que s objecte de donacions de personalitats dels voltants. Al 1435 compren els bns de la casa del Sant Sepulcre.

 L'esglsia s una construcci de la segona meitat del segle XIV. Es conserva tamb el claustre gtic de la mateixa poca.

Museus.

El lloc s'utilitza ara per acollir dos museus. El Museu del Vidre cont una de les colleccions ms grans i millors del mn amb una mplia selecci de vidre catal i nombroses representacions de vidre de totes les poques. El Museu del Vi es va crear als anys 60 a la cava on fins aleshores s'elaboraven els vins de Peralada. Tots els elements i els objectes exposats corresponen a la cultura del vi en qualsevol de les seves fases.

Biblioteca.

El convent tamb cont una espectacular biblioteca amb prop de 80.000 volums i ms de 1.000 edicions d'El Quijote, en diferents idiomes i de pasos distants, tals com la Rssia anterior.

La biblioteca fou creada per Toms de Rocabert-Boixadors Dameto i de Ver, advocat, home de lletres, que a partir del 1888 comena a viure permanentment al castell. Llavors la collecci ja consistia en prop de 20.000 volums.

L'any 1923, Miquel Mateu va assumir el control del complex emprenent immediatament les tasques de la seva restauraci i donant continutat a la biblioteca fins arribar a la magnitud actual. Mateu era colleccionista apassionat; sempre que assistia a un dinar oficial, se'n guardava la carta del men i l'arxivava a la biblioteca. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240754" title="Colpbol" nonfiltered="3490" processed="3486" dbindex="93627">
El Colpbol s un esport de recent invenci (1996-1997), creat pel professor d'educaci fsica d'Albalat dels Sorells, Juanjo Bendicho amb l'objectiu de fer un esport on tot els participants foren igualment importants (sense que la fora fsica fra determinant) i que pugueren jugar xiquets i xiquetes alhora.

A hores d'ara, l'esport s'ha escampat per tota la Comunitat Valenciana, es fan jornades (les ltimes en l'Horta Nord) que han fet aplegat a 2000 xiquets.

El joc t semblances amb la pilota valenciana (es juga pegant `colps' amb la m , d'ac el nom de l'esport, i no es pot agafar la pilota) i el futbol (la grandria de la pilota, el terreny de joc, els porters, etc.) i t com a regla d'or que sempre cal tindre almenys un xic i una xica en cada equip (o siga, els equips han de ser mixts).

 Enllaos externs .
 Reportatge sobre l'esport a nostresport.com ;

Vegeu tamb.
 Pilota valenciana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240755" title="Ratpenat de Dominica" nonfiltered="3491" processed="3487" dbindex="93628">


El ratpenat de Dominica (Myotis dominicensis) es troba a les illes de Dominica i Guadeloupe.

Referncies.


 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240759" title="Ratpenat de dues ratlles brasiler" nonfiltered="3492" processed="3488" dbindex="93630">

El ratpenat de dues ratlles brasiler (Saccopteryx gymnura) es troba al Brasil i a la Guyana.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240761" title="Ratpenat de dues ratlles gros" nonfiltered="3493" processed="3489" dbindex="93632">

El ratpenat de dues ratlles gros (Saccopteryx bilineata) es troba a Sud-Amrica i Amrica Central.

Referncies.



 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240764" title="Ratpenat de dues ratlles petit" nonfiltered="3494" processed="3490" dbindex="93634">

El ratpenat de dues ratlles petit (Saccopteryx leptura) viu a Sud-Amrica i a l'Amrica Central.
Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240766" title="Pentmino" nonfiltered="3495" processed="3491" dbindex="93636">
Un pentmino s una figura geomtrica plana formada per cinc quadrats units pels costats. S'anomenen amb lletres de l'abecedari i noms n'hi ha dotze de diferents ja que els pentminos que s'obtenen per simetria axial o rotaci no es consideren (si es fes, en serien divuit).

La paraula t origen grec       (pente). En espanyol s'anomena pentamin, en francs pentamino i en angls pentomino. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240767" title="Ratpenat de ferradura austral" nonfiltered="3496" processed="3492" dbindex="93637">


El ratpenat de ferradura austral (Rhinolophus megaphyllus)  es troba a Austrlia, Indonsia, Malisia, Papua Nova Guinea i Tailndia.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240769" title="Arax" nonfiltered="3497" processed="3493" dbindex="93639">



Arax s una ciutat de l'estat brasiler de Minas Gerais. La seva poblaci estimada el 2007 era de 87.722 habitants. Seva rea total es 1 283 km.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240770" title="Ratpenat de ferradura de Bourret" nonfiltered="3498" processed="3494" dbindex="93640">

El ratpenat de ferradura de Bourret (Rhinolophus paradoxolophus) es troba a Laos, Tailndia i Vietnam.

Referncies.



 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240771" title="Juli Garola Monn" nonfiltered="3499" processed="3495" dbindex="93641">
Juli Garola Monn (Reus, Baix Camp, 19 d'abril de 1927 - 18 de febrer de 2002) va ser un important pintor de la capital del Baix Camp, conegut com pintor eclctic i polifactic, form part de la brillant generaci de pintors avantguardistes de la postguerra, amb noms tant illustres com: Joan Rebull, Ferre Revascall, Morat Aragons, Cefer Oliv, o Ramon Ferran. La seva activitat professional fou extensa i variada, alternant l'obra pictrica amb labors de decoraci, illustraci, cartellista, publicitari, escultura, escenografia, camp aquest darrer en el qual conegu a la seva muller mentre exercitava de ballarina a l'escola de dansa del Centre de Lectura.

 L'artista Pintor .

Com a pintor, tingu dos temes fonamentals, el paisatge i el retrat. Com a paisatgista va ser un pintor d'u territori molt determinat, el pintor d'una geografia especfica lligada a la seva memria, records i vivncies. Tingu predilecci especial per |Siurana, muntanya mgica per a tants artistes plstics . Moltes de les seves obres prengueren un fort carcter expressionista, on les muntanyes, arbres i edificacions participen de moviment i dinamisme, interpretant un cert dramatisme en la seva obra.
L'any 1966, coneix Pars, all s'influencia de l'obra de Picasso, progressant la seva pintura cap a una geometritzaci, es veu en la etapa pictrica de les obres de Montblanc i Miravet.

 Tasques Docents .

En una poca tant difcil com fou la postguerra a Catalunya, Juli va alternar la seva faceta creativa amb la docent, formant part de la Secci d'Art del Centre de Lectura, assolint l'any 1959 la Presidncia de la Secci a ms de promoure cursets d'orientaci Plstica.

 Els Premis .

Els primers reconeixements foren l'obtenci de la Medalla Tapir el 1947, Medalla Fortuny l'any 1952 i 1976, biennals de Montblanc i Amposta, aix com premis per la seva faceta professional com a decorador en muntatges d'exposicions a Pars i Madrid. L'any 2002 a nivell pstum, es va realitzar un exposici homenatge a la trajectria de la seva obra . L'any 2003 passa a sser nomenat com a ciutad illustre de la ciutat de Reus, ubicant el seu nom a una plaa dins el municipi l'any 2007.

 La Seva Obra .

Degut al fet que la seva obra s tant variada, la trobem molt distribuda tant a nivell particular com pblic.
Privat: Moltes obres repartides en particulars, amistats, familiars, la qual cosa fa que el personatge sigui molt popular entre un nombrs collectiu.
Pblic: Obres per museus :Museu d'Art i Histria de Reus, Museu comarcal de Montblanc, Ajuntament d'Amposta, illustracions a la Propietat Urbana de la Comarca de Reus, Ajuntament de Reus, o dibuixos a la revista de la Cooperativa Avcola.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240773" title="Ratpenat de ferradura de les illes Natuna" nonfiltered="3500" processed="3496" dbindex="93643">

El ratpenat de ferradura de les illes Natuna (Rhinolophus nereis) s un endemisme d'Indonsia.

Referncies.



 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240776" title="Ratpenat de ferradura de Marshall" nonfiltered="3501" processed="3497" dbindex="93645">

El ratpenat de ferradura de Marshall (Rhinolophus marshalli) es troba a Laos, Malisia, Tailndia i Vietnam.

Referncies.
 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240779" title="Heinrich Schliemann" nonfiltered="3502" processed="3498" dbindex="93647">

Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann (Neubukow, Mecklenburg-Schwerin, 6 gener de 1822 - Neapel, 26 de desembre de 1890) va ser un comerciant a Sant Petersburg i un pioner de l'arqueologia. 

Schliemann va ser el primer a emprendre una excavaci a Hisarlik (Turquia) i all finalment va trobar les restes de l'antiga Troia. 

La infncia de Schliemann.

H. Schliemann va nixer a un poble situat al nord l Alemanya, a Mecklemburg l any 1822. De nen va ser molt imaginatiu i li agradaven moltssim les llegendes de la seva zona.

El seu pare, pastor de l Esglsia, li va regalar cap a l any 1829 un llibre de Jerrers, la Histria Universal Illustrada. 
A Schliemann les imatges d aquest llibre li van encantar, i en especial les que mostraven a Eneas fugint de Troia amb el seu pare Anquises i el seu fill Ascani (Iulus).

En aquella poca ning sabia on era Troia i aix l intrigava en gran mesura, i creia que en algun lloc encara havien d estar les restes de tan magnfica ciutat. Aix doncs, quan noms tenia set anys va decidir que la seva meta a la vida era trobar aquella ciutat.

La seva joventut.

Va passar el temps, i noms amb catorze anys va deixar els estudis perqu la seva famlia passava per problemes econmics i es va posar a treballar a una tenda com a aprenent.

Es va dedicar a aquesta feina durant quasi cinc anys, i all va conixer a un mariner que recitava uns versos en grec antic.
Quan Schliemann va descobrir que el que recitava eren els versos de la Ilada, la seva vida va donar un tomb i cap a l any 1841 va viatjar fins a Hamburg per enrolar-se com a grumet i anar a conixer mn.

Al poc temps va haver de tornar ja que el vaixell es va enfonsar, i no va poder complir els seus somnis, es va haver d  installar a Amsterdam on va comenar a treballar com a administratiu i es va dedicar, com autodidacta,  a estudiar llenges modernes.
Tenia tanta facilitat per aprendre llenges que amb noms vint-i-un anys, a part de la seva llengua materna, l alemany, ja coneixia l angls, l holands, el castell, el francs,  el portugus, l itali, i ho estava intentant amb el rus.
El fet de conixer tants idiomes li va permetre ascendir a la seva feina i arribar, fins i tot a fundar, anys ms tard, cap al 1847, la seva prpia empresa.

Tot un empresari.

Com a empresari va viatjar arreu del mn i va tenir molts xits, i durant la seva estada als Estats Units es va nacionalitzar com a nord-americ. El seu afany per aprendre llenges va continuar, i va afegir a la seva llista el suec, el polons, i finalment el grec modern i l antic, s a dir, la llengua d Homer, el llat i l rab.

Cap a l any 1864, tenint a les seves mans una gran fortuna, va abandonar els negocis i es va dedicar exclusivament als seus estudis i a realitzar el somni de la seva infantesa.

Va viatjar per tot el mn durant uns dos anys, traient material per publicar el seu primer llibre, i cap a l any 1868 va arribar a taca desprs de visitar el Pelopons i la Trade.
I ara, desprs de tants anys, havia arribat el moment de cercar el seu tresor, Troia.

Troia, el seu tresor.


En aquella poca ja havien sorgit alguns estudiosos com Charles McLaren i Eckenbrecher interessats per l emplaament de Troia. Alguns, fins i tot, crien que havia d sser a la poblaci de Burnabashi, i d altres que provablement les seves restes estarien ubicats a un tur que els trucs anomenaven Hisarlik i que significava palau.
Schliemann seguia al peu de la lletra les descripcions del terreny que Homer feia a la seva obra i coincidia amb l emplaament de Hissarlik, aix que en va decidir per buscar en aquesta zona.

El seu somni el volia viure amb alg que pogus entendre la seva passi i per aix es va casar amb una dona grega cap a l any 1869, Sofia Engastromenos, i un any ms tard va iniciar al seu costat les excavacions.
Desprs d anar excavant i trobant restes d una ciutat darrera d una altra, l any 1873 Schliemann va identificar la Troia d Homer a la penltima i antepenltima capa, justament quan estava a punt d abandonar les excavacions.

Va enviar els treballadors a casa i ell i la seva dona van desenterrar el que ells van anomenar com a Tresor de Pram, joies d or i marfil, objectes preciosos, etc.

En aquesta gesta va emprar els ltims anys de la seva vida, compaginant Troia amb altres campanyes d excavacions a Micenes (1874-1876), Orcmenos (1880) i Tirint (1884-1885).

Schliemann va morir als seixanta vuit anys durant unes vacances a Npols. Es va posar malalt de cop durant el Nadal de l any 1890 mentre feia un passeig, i al dia segent va morir al costat de la seva esposa i dels seus dos fills Andrmaca i Agammnon, que portaven els noms de grans personatges de la Ilada.   
   
Bibliografia.

 Los grandes descubrimientos de la Arqueologia,  vol.4, Ed. Planeta Agostini.
 Irving Stone, Mi tesoro griego.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240780" title="Ratpenat de ferradura de Pearson" nonfiltered="3503" processed="3499" dbindex="93648">

El ratpenat de ferradura de Pearson (Rhinolophus pearsoni) es troba a Butan, Xina, ndia, Laos, Malisia, Birmnia, Nepal, Tailndia i Vietnam.

Referncies.



 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240782" title="Ratpenat de ferradura de Taiwan" nonfiltered="3504" processed="3500" dbindex="93650">

El ratpenat de ferradura de Taiwan (Rhinolophus monoceros) s un endemisme de Taiwan.

Referncies.


 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240784" title="Ratpenat de ferradura filip" nonfiltered="3505" processed="3501" dbindex="93652">

El ratpenat de ferradura filip (Rhinolophus philippinensis) es troba a Austrlia, Indonsia, Malisia, Papua Nova Guinea i Filipines.

Referncies.


 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240787" title="Glacera de Rongbuk" nonfiltered="3506" processed="3502" dbindex="93654">


La Glacera de Rongbuk es troba a l'Himlaia, al sud del Tibet. La glacera compta amb unes altres dues grans glaceres tributries afluents, la Glacera de Rongbuk Oriental i l'Occidental que s'uneixen al principal que flueix cap al nord, s'endinsa al Tibet i forma la Vall de Rongbuk. El Monestir de Rongbuk es troba al final de la Vall de Rongbuk. 

L'Everest s la font d'origen de la Glacera de Rongbuk i de la Glacera de Rongbuk Oriental. La Glacera Occidental passa per la base del Pumori (7.161 msnm), on se li uneix la glacera del mateix nom.

 Les expedicions que intenten escalar l'Everest per la cara nord utilitzen la glacera per assolir el Camp Base Avanat a l'inici de la Glacera Oriental. D'all, les expedicions es dirigeixen al Coll Nord i, desprs a l'Aresta Nord-est al seu cam cap al cim.

L'angls George Mallory va fer un reconeixement de la Vall de Rongbuk i les seves glaceres mentre buscava rutes possibles per a l'ascensi a l'Everest durant el primer reconeixement de la regi realitzat per occidentals el 1921.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240795" title="Josep Llobet Navarro" nonfiltered="3507" processed="3503" dbindex="93655">

Josep Llobet s un poltic catal del Partit Popular.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240796" title="Jean Brankart" nonfiltered="3508" processed="3504" dbindex="93656">

Jean Brankart (Momalle, 12 de juliol de 1930) va ser un ciclista belga que va ser professional entre 1953 i 1960, aconseguint 29 victries.

Palmars.
1953 ;
 Campi de Lieja per equips;
 1r del Premi de Houdeng;
 1r del Premi d'Hannut ;
1954 ;
 Campi de Lieja per equips;
 1r del Critrium de Waremme;
 1r del Critrium de Gembloux;
 1r del Critrium d'Huy;
1955 ;
 Campi de Lieja per equips;
 1r del Critrium de Charleroi;
 1r del Critrium d'Herve;
 1r del Gran Premi de Londerzeel ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa als 3 dies d'Anvers;
1956 ;
 Campi de Blgica de persecuci;
 Campi de Lieja per equips;
 1r del Gran Premi de la Banca a Roeselare;
 1r del Premi de Libramont;
 1r del Premi d'Alken;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1957 ;
 Campi de Lieja per equips;
 1r del Critrium d'Herve;
 1r del Premi de La Hulpe;
 Vencedor d'una etapa als 3 dies d'Anvers;
1958 ;
 Campi de Blgica de persecuci;
 Campi de Lieja per equips;
 1r del Gran Premi de la Muntanya al Giro d'Itlia;
 1r del Critrium de Namur;
 1r del Critrium d'Hoegaarden;
 1r del Critrium de Brassard de persecucu a Anvers ;
1959 ;
 Campi de Blgica de persecuci;
 Campi de Lieja per equips;
 1r del Gran Premi de Midi Libre i vencedor d'una etapa;
 1r del Premi d'Hamme;
 1r del Critrium de Florenville;
 1r del Critrium de Seraing;
 1r del Critrium d'Hanret;
1960 ;
 Campi de Lieja per equips;

Resultats al Tour de Frana.
1954. 9 de la classificaci general;
1955. 2n de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1956. 39 de la classificaci general;
1958. Abandona (20a etapa);
1959. 10 de la classificaci general;
1960. Abandona (12a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1956. 7 de la classificaci general;
1958. 2n de la classificaci general i vencedor del Gran Premi de la muntanya;

Resultats a la Volta a Espanya.
1959. Abandona (17a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jean Brankart ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240797" title="Rafael Luna Vives" nonfiltered="3509" processed="3505" dbindex="93657">

Rafael Luna Vives (Lleida, 1958) s un poltic catal del Partit Popular. Llicenciat en cincies del treball per la Universitat Internacional de Catalunya, s mster en Desenvolupament Organitzacional i Postgrau Internacional en Resoluci de Conflictes per la Universitat d'Alcal de Henares. En els anys setanta es trasllad a Tarragona. Militant des del 1977 del Partit Popular (aleshores Aliana Popular), el 1993 fou nomenat president provincial del partit i fou escollit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, 1999, 2003 i 2006, i fou designat Senador per la Comunitat Autnoma de 1999 a 2002.

 Enllaos externs .
 Fitxa de Rafael Luna al Senat Espanyol;
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240799" title="Josep Enric Millo i Rocher" nonfiltered="3510" processed="3506" dbindex="93658">


Josep Enric Millo i Rocher s un poltic catal del Partit Popular, exmilitant d'Uni Democrtica de Catalunya. Actualment s diputat al Parlament de Catalunya pel PP, i fins 2003 fou portaveu adjunt al Parlament catal per a CiU. 

Enllaos externs.
Web personal de Josep Enric Millo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240802" title="Poema pic" nonfiltered="3511" processed="3507" dbindex="93659">
Poema pic o epopeia sn termes que defineixen en literatura el gnere potic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris. En els seus orgens la seva transmissi era oral i per tant hi podia haver diverses versions d'una mateixa histria. 

De poemes pics en trobem ja a les primitives civilitzacions, com el Gilgamesh a Mesopotmia, les Aventures de Sinuh escrites cap al 2000 a. C a Egipte, el Poema pic de Manas de tradici Kirgus (Kirguizistan i Xina), l'epopeia snscrita Mahabharata o el Ramayana i, ms properes a la cultura occidental, les obres d'Homer: la Ilada i l'Odissea (segle VIII a. C). 

Tamb van conrear aquest gnere els grecs Hesode amb la Teogonia, Queril de Samos, Pisandre de Camiros, Callmac o Apolloni de Rodes amb la seva famosa obra els Argonautes, on l'heroi Jas viatja fins la llunyana Clquida per aconsegu el vell d'or. El primer poema pic en llat va ser una traducci de l' Odissea, portada a terme per l'esclau grec de Tarent Livi Andrnic, i darrera d aquest van sobresortir poetes com Enni (els Annals), Gneu Nevi (Bellum Punicum), i especialment Virgili amb la seva gran obra mestra l' Eneida. Altres autors posteriors que van escriure en llat poemes pics sn Luc, que al contrari de la resta d'autors, va fer intervenir personatges reals com Juli Csar o Pompeu a la seva obra Farslia, Estaci, Claudi Claudi, Sili Itlic, etc. D'autors cristians d'entre els segles IV i VI cal destacar Aureli Climent Prudenci, Sidoni Apollinar o Avit, que van influenciar els autors d'una poca posterior. 

A l'Edat Mitjana va ser la can de gesta la que narrava en les diverses llenges romniques les aventures dels herois del pas. En llengua castellana el Cantar de Mo Cid s el poema pic ms representatiu. De ms al nord d'Europa han arribat tant les sagues escandinaves i la recopilaci dels Edda islandesos com l'epopeia  germnica el Cant dels Hildebrands (s. VIII) o ms tard el Cant dels Nibelungs (XIII). 

A partir del Renaixement aquest gnere es va continuar conreant per amb la voluntat principal d'exaltar un personatge real i el seu propi pas, rebent com a influncia principal els continguts i ideals de l'obra de Virgili, com es veu a L'Araucana.

Cap al segle XVIII aquest gnere va caure en decadncia, i per tant en dess, i noms va tornar a florir durant el Romanticisme. En llengua catalana van destacar dos grans homes, Joaquim Rubi i Ors i Manuel Mil i Fontanals. A finals del segle XIX Jacint Verdaguer va representar la culminaci d aquest gnere amb obres com L'Atlntida i especialment Canig, on canta mitjanant histries cavalleresques i fabuloses procedents del folklore catal, els orgens de la Catalunya cristiana.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240803" title="Alfred de Bruyne" nonfiltered="3512" processed="3508" dbindex="93660">

Alfred de Bruyne (Berlare, 21 d'octubre de 1930 - Seillans, Frana, 7 de febrer de 1994), tamb conegut com a Fred de Bruyne, fou un ciclista belga que fou professional entre 1953 i 1961. Durant aquests anys aconsegu 25 victries. Va destacar en les clssiques, guanyant 3 edicions de la Lieja-Bastogne-Lieja, una Mil-Sanremo, una Pars-Roubaix, un Tour de Flandes i una Pars-Tours com a ttols ms rellevants. En les curses per etapes va destacar a la Pars-Nia, on guany les edicions de 1956 i 1958. Al Tour de Frana aconsegu 6 etapes. 

Palmars.
1953;
 1r a Gentbrugge;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de les 6 provncies;
1954;
 1r del Critrium de Flandes Oriental;
 1r a Berlare;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de les 6 provncies;
1955;
 1r del Circuit del Centre de Blgica;
 1r del Gran Premi de Lede;
 1r a Nederbrakel;
 1r a Zele;
 Vencedor d'una etapa de A travs de Blgica;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
1956;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r de la Pars-Nia i vencedor de 2 etapes;
 1r del Critrium d'Alost;
 1r de la Challenge Desgrange-Colombo;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
1957;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1r del Tour de Flandes;
 1r de la Pars-Tours;
 1r de la Ssser-Cagliari;
 1r a Berlare;
 1r del Critrium de Gembloux;
 1r de la Challenge Desgrange-Colombo;
 1r dels 6 dies de Gant amb Rik van Steenbergen;
 Vencedor d'una ciutat Roma-Npols-Roma;
1958;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r de la Pars-Nia;
 1r de la Challenge Desgrange-Colombo;
 1r a Berlare;
 1r del Critrium Maison-Lousteau;
 1r del Critrium de Gant darrere derny;
 1r del Critrium de Brusselles darrere derny;
1959;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r del Critrium d'Offin;
 1r del Critrium de Mondovi;
 1r dels 6 dies de Gant amb Rik van Steenbergen;
1960;
 1r del Critrium de Zedelgem darrere derny;
1961;
 1r de la Kuurne-Brusselles-Kuurne;

Resultats al Tour de Frana.
1953. 52 de la classificaci general;
1954. 36 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1955. 17 de la classificaci general ;
1956. 20 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1957. Abandona (10a etapa);
1959. 30 de la classificaci general ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1958. 16 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars d'Alfred de Bruyne ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240808" title="Jordi Molina i Membrives" nonfiltered="3513" processed="3509" dbindex="93661">
Jordi Molina i Membrives (Blanes, Selva, 12 de mar de 1962) s un intrpret de tenora i compositor de sardanes.

Comen la seva carrera amb estudis de clarinet i tenora a la cobla del Collegi de Santa Maria de Blanes sota el guiatge de Joaquim Alqueza. Va comenar els estudis de solfeig amb Maria Rosa Vidal i tenora amb Ricard Viladesau. Estudi desprs clarinet i harmonia al Conservatori Municipal de Barcelona perfeccionant-lo ms tard amb Maria ngels Alabert.

Pass desprs a La Principal de Barcelona, als Montgrins, ocupant la plaa vacant de Josep Gispert. Hi estigu fins el 1996 que entr a la Maravella fins el 1999. Posteriorment es dedic a la composici i a promoure un repertori propi de la tenora fora de l'mbit de la cobla. 

Actualment actua com a tenora solista a la Companyia Elctrica Dharma i a la Cobla Simfnica de Catalunya. Fa 7 anys enregistr el seu primer disc amb obres seves i amb la cobla Montgrins. Tamb ha enregistrat un CD amb msica per a tenora, piano i percussi denominada Mosaic. Tamb va treure un compacte amb obres seves gravades per la cobla Marinada, que ell mateix dirigeix, coincidint amb el vint aniversari d'aquesta emprenedora formaci.

Juntament amb el tenores Enric Ort, Quim Duran, Xavi Molina, Jordi Paul i lex Vila forma part del Jordi Molina Sextet de tenores, formaci estable que es dedica a la promoci de la tenora fora de la formaci de cobla.

El seu germ Xavier Molina i Membrives tamb s compositor de sardanes.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240819" title="Francesc Casanovas Gorchs" nonfiltered="3514" processed="3510" dbindex="93662">
Francesc Casanovas Gorchs (Barcelona 1853 - 11 de novembre de 1921) fou un artista polifactic. Pintor, cantant d'pera, crtic d'art, comedigraf, director d'escena i empresari.

Format a l'escola de Llotja de Barcelona, com a mnim el 1871-72, expos per primer cop el 1877 a l'Associaci del Foment de les Belles Arts de Girona. Molt afeccionat a Itlia, ja hi an, al menys, el 1880. El 1882 estren al Teatre Romea la comdia Infanticidi!, versi personal d'una pea italiana.

Entre 1886 i 1889 recorregu Itlia integrat en companyies d'pera on cantava papers de baix. D'aquesta poca queda un carnet de notes (Biblioteca de Catalunya) amb apunts del natural d'assaigs, intrprets i paisatges dels indrets per on passava.

De nou a Barcelona el 1891 particip en la I Exposici General de Belles Arts. Noves comdies estrenades per ell (Mala jugada (1891) i L'ltima voluntat (1892), es publicaren tamb amb illustracions seves. Fou tamb l'illustrador principal de la revista La Llanterna de Manresa (1898-99). 
Public la monografia Catedral de Palma de Mallorca (1898) i pos textos al volum Arquitectura moderna de Barcelona (1900).

Fou el crtic d'art del diari La Publicidad i de la revista lbum Saln (1900-1907), defensant-hi una lnia moderada.
B que espordicament torn a cantar, al Gran Teatre del Liceu, a partir del 1901 en fou el director artstic i hi va fer tamb tota mena de tasques, entre les quals la de traductor i figurinista. El 1911 esdevingu una temporada empresari del teatre.

Des del 1907 torn a exercir la pintura i expos diversos cops, en individuals (a la Sala Pars) i collectives.

Els darrers anys de la seva vida s'integr a l'actiu taller Renart, d'arts Sumpturies, on Joaquim Renart va fer d'ell diversos apunts.

La Unitat Grfica de la Biblioteca de Catalunya conserva d'ell un centenar llarg de dibuixos, que foren exposat conjuntament el 1982 all mateix.

 Fonts: .

Francesc Fontbona: Francesc Casanovas (1853-1921). Catleg de l'exposici de dibuixos i litografies, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1982.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240821" title="Actinocladum verticillatum" nonfiltered="3515" processed="3511" dbindex="93663">


Actinocladum verticillatum s una espcie de bamb de la (tribu de les Bambuseae de la famlia de les Poaceae) i l'nica espcie del seu gnere, Actinocladum.

T hbit perenne, i rizomes curts; paquimorf. Tija erecte, de 30 46 dm de longitud; planta llenyosa. Els seus internuts terets. Macolls laterals dendroides, ms fins que la tija principal. Les lgules amb membranes eciliades. Base de la lmina de la fulla amb un breu pecol; fulles lanceolades.

La inflorescncia s una pancula oberta. 

El fruit s un cariopse amb pericarpi brillant lliure; ellipsoide. L'embri s 0,15 la longitud del cariopse. L'hilum s lineal; 1 vegada la longitud del cariopse.

Font.
 Clayton, W.D., Harman, K.T. i Williamson, H. (2007 -). GrassBase - The Online World Grass Flora.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240828" title="Oblix" nonfiltered="3516" processed="3512" dbindex="93664">
Oblix (en francs Oblix) s el company d'Astrix als cmics d'aquest personatge d'Astrix de Ren Goscinny i Albert Uderzo.


El seu nom pot tenir dos orgens (complementaris):
obelisc (n.m.  columna formada per un sol bloc de pedra tallada en forma de pirmide molt elevada).
obel (n.m.  signe que permet adonar-se'n d'un passatge dubts en un manuscrit antic, ja que s'ha de tenir en compte que Goscinny coneixia el mn de la impremta perqu la seva famlia en tenia una).

El radical "obe" tamb fa pensar en la paraula "obs", caracterstica principal de la fisonomia d'aquest personatge.  A aquest radical tamb se li afegeix el sufix -ix (cf. Vercingtorix) que caracteritza als personatges de la serie.

Oblix i els seus gustos.

Oblix s un apassionat dels porcs senglars, li encanta sortir al bosc a caar-los acompanyat del seu amic Astrix.  Si en algn moment no els ha trobat s'enfada molt ja que malgrat el seu cos corpulent, t un carcter molt infantil .

Ha sentit una certa passi amorosa inconfessada per la senyora Edatdepdrix i per la Farbal, aix com per la dona obesa de l'Almbix (el venedor de vi de "l'Escut Avern"). No obstant aix, sempre est solter i sense comproms.

Oblix i la poci mgica.

Oblix quan era petit es va introduir discretament a la marmita del druida mentre ell estava despitat i se la va beure tota.  Des de llavors, els efectes sn permanents i mai li deixen beure poci mgica ja que t una fora superhumana.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240829" title="Auditoria energtica" nonfiltered="3517" processed="3513" dbindex="93665">


L auditoria energtica s una anlisi d'un procs productiu per a la minimitzaci de la despesa d energia. s un procs sistemtic i una eina mitjanant la que s obt un coneixement suficientment fiable del consum energtic a les empreses. 

A conseqncia de la crisi del petroli, es pos de relleu la necessitat de racionalitzar el consum energtic i fer un s adequat d'aquest. Actualment, l eficcia energtica s un aspecte cabdal per la competitivitat de les empreses.

Per aconseguir-ho, es realitzen estudis tcnics i econmics per reduir el consum d energia. Entre d altres, els mtodes per aconseguir optimitzar el consum d energia sn les operacions de demostraci, la introducci de nous equipaments amb millors rendiments i esquemes de finances aix com l auditoria energtica.

Pre-auditoria.
Normalment s'estructura de la segent manera. Es realitza el primer diagnstic de la installaci, la revisi inicial. En aquesta es pren contacte amb la installaci, s agafa informaci sobre els equips, mtodes de treball, protocols d actuaci, dades de tarifes i consums energtics (elctrics, combustibles fssils i energies alternatives).

L objectiu d aquesta etapa s detectar els punts crtics de consum, mals hbits... i establir un pla d acci en quant als perodes i punts de presa de dades, mesures i entrevistes amb el personal.

Presa de dades.
Mesures de la quantitat i tipus d energia incorporada en cada activitat del procs (illuminria, calefacci, aire condicionat, ventilaci, aire comprimit, vapor, informtica, comunicacions...).

Diagnstic.
L estudi de les dades anteriors ha de permetre identificar els punts on no s est aconseguint un s efica de l energia i establir mesures correctores oportunes.

A ms de la viabilitat tcnica, s ha d analitzar la part econmica, determinant les inversions, els beneficis, els costos i perodes de recuperaci.

Implantaci i seguiment.
Les mesures proposades s apliquen i es realitza un seguiment per comprovar que s estan executant correctament i confirmar que efectivament milloren el rendiment del procs i per tant, s aconsegueix l objectiu d estalviar energia. Un complement important a l auditoria seria la formaci i entrenament d optimitzaci energtica del personal.

En resum, l auditoria com a resultat final mostrar rees de prdua d energia que poden ser corregides, els punts vulnerables energticament i les formes de millorar l eficincia energtica de les parts del procs, s a dir, l estalvi d energia en funci de la seva rendibilitat.

Mesures d estalvi.
Mesures d estalvi energtiques inicials (good housekeeping):
 Utilitzar calderes a crrega alta per a obtenir un rendiment elevat.
 Minimitzar les fugues de vapor.
 Millorar l operaci de purgadors.
 Utilitzar vapor a baixa pressi si s possible.
 Assegurar un bon allament.
 Reduir fouling d intercanviadors de calor.
 Sistemes d aire comprimit.

Estratgia general per millorar l eficincia energtica.
La generaci conjunta d energia trmica i electricitat, utilitzant sistemes de cogeneraci i la producci adicional de fred, utilitzant mquines d absorci en una central de trigeneraci, suposen un augment de la eficincia tan important com necessari per reduir els costos de producci en la industria

L energia elctrica generada s consumida per la prpia fbrica per a satisfer les necessitats dels seus processos. L energia sobrant produda s venuda a la red pblica. Per altra banda, l energia trmica i frigorfica sn directament aprofitades per a obtenir alts rendiments que poden arribar al 80%.

 Cogeneraci 					Trigeneraci

La cogeneraci i trigeneraci ofereixen importants avantatges respecte qualsevol altre sistema de producci d electricitat, assegurant un desenvolupament en el futur per les segents raons:

 s el procs ms eficient i menys contaminant per a produir electricitat a partir de gas natural.
 Disminueixen prdues per transport a partir d una generaci distribuda.
 Les centrals de cogeneraci installades en les fbriques, suposen per a l empresa un estalvi de combustible i un ingrs per la venta d energia sobrant. s a dir, els costos energtics passen a ser ingressos.

Cost de l energia.
Tota energia t un cost econmic real, que es pot descomposar en diferents tems:

 Cost de compra d electricitat o combustible;
 Costos fixos (interessos de capital, assegurana, manteniment, recanvis, equips );
 Costs variables (tractaments de residus, despeses no previsibles );

L eficincia energtica t un condicionant, la rendibilitat econmica. El procediment clssic del clcul de la rendibilitat s tenir el coneixement de la inversi efectuada i l estalvi econmic obtingut.

Per tal de poder fer un estudi detallat es necessita conixer parmetres tals com:

 Inversi: Valoraci dels equips que s han d adquirir i treballs que s han de dur a terme. Per tal d avaluar les diferents inversions s utilitzen les relacions de rendibilitat segents:

Pay-back (perode d amortitzaci bruta):

 PB = I/AEA (temps de retorn de la inversi)

 Disminuci anual dels costs energtics: Valoraci de l estalvi en els costs energtics deguts a la implantaci de la millora energtica.
 Augment dels costs de manteniment i operaci: Valoraci de l increment anual d aquests costs associats a la millora energtica introduda.
 Estalvi econmic anual: Valoraci de l estalvi resultant, que s obt a partir de :

 AEA = DCE   ACMO

 ndex de rendiment indirectes: relacionen el benefici al llarg de la vida de l equip:
Rendiment brut d inversi. Per tal de determinar-ho es necessiten conceptes com ara la vida til de l equip i l estalvi econmic durant el projecte.

	AEAn = AEA Vu
	RBI = (I-AEAn) 100/I

Rendiment brut anual: Serveix per calcular l estalvi anual, que sol ser ms operatiu:

	RBA = RBI(%)/Vu

Taxa de retorn de la inversi: A travs d aquest indicador es pretn disposar d una base per comparar diferents alternatives d inversi. Es calcula mitjanant la depreciaci de l equip:
		
        D=I/Vu

        TRI= (AEAn-D)/I

5.Auditor energtic.

L auditor energtic s el professional que realitza l auditoria, en alguns casos coordinant a un grup de treball, per la amplitud i complexitat de la installaci de la qual fan l estudi. 

La diversitat de les empreses amb processos prou diferenciats, i amb diferent orientaci cara al consum, exigeixen que l auditor tingui una formaci ampla i profunda. s per aix que l auditor energtic ha de posseir els coneixements necessaris per a la realitzaci de clculs tcnics i econmics, a la vegada que ha de tenir la capacitat de lideratge i gesti necessries per a prendre decisions o les mesures que calguin. Per tant, seran enginyers superiors o tcnics en especialitats energtiques les persones que ocuparan aquest crrec. Tanmateix, a ms de la base terica, han de tenir una ampla experincia professional de treball en plantes, de disseny i/o de realitzaci d auditories energtiques. 

Comentar tamb que no existeix un registre oficial de professionals en auditories energtiques, ni d empreses auditores, ni organismes de certificaci.

6. Beneficis de l auditoria      

Els beneficis que es poden assolir sn: 

 Optimitzaci del consum energtic, cosa que es tradueix en una important reducci dels costos. ;
 Augmentar el temps de vida dels equips, ja que s assegura que aquests treballen en les condicions ms adequades, evitant sobredimensionaments o sobrecrregues. ;
 Millorar la competitivitat de l empresa al reduir-se els costos de producci. ;
 Major respecte i conservaci del medi ambient, ja que, al no consumir-se  ms energia que la necessria, es disminueixen les emissions de CO2, tant en la planta com en  la producci de l electricitat consumida. Tot es tradueix en una contribuci a la millora de l escalfament global i en una millora de la imatge de l empresa al contribuir al benestar social. ;

Per a ampliar els beneficis de l'actuaci individual en cada empresa auditada es poden utilitzar els instruments segents:

-	Millores prctiques

Les millores prctiques sn mtodes identificats per l'experincia conjunta de molts usuaris i experts en energia, sobre la millor forma de dissenyar, desenvolupar, implantar, operar i mantenir els sistemes productius i els serveis de les fbriques per a aconseguir una major eficincia energtica en un mbit determinat. La realitzaci dels prediagnstics i auditories permeten recopilar les millores prctiques energtiques desenvolupades intutivament en les fbriques visitades, i la seva posterior normalitzaci i presentaci per a profit del collectiu industrial. 



-	 Benchmarking 

El benchmarking energtic (estudi comparatiu) es desenvolupa per a conixer l'estat del consum energtic de diverses empreses del mateix sector, i comparar de manera sistematitzada les diferents caracterstiques del consum d'energia. s una informaci molt valuosa per a detectar l'excellncia energtica i aix, prendre decisions sobre reformes o noves inversions, sense haver de reinventar des de zero, reduint costos i temps. El benchmarking ha d'incloure diferents elements, perqu sigui efectiu:

 Variables energtiques a comparar i les condicions de comparana. Importncia relativa de cada variable.
 Caracterstiques similars entre empreses estudiades.
 Elements avaluats. Classificaci i agrupaci: caracterstiques i valors.
 Projectes innovadors, avantatges competitius, deficincies i rees d'oportunitat.

En definitiva, el benchmarking energtic s una recerca de l'excellncia energtica. s un procs lent i que requereix una participaci molt proactiva de les empreses i persones participants-


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240836" title="Xavier Molina i Membrives" nonfiltered="3518" processed="3514" dbindex="93666">
Xavier Molina i Membrives (Blanes, Selva, 31 de maig de 1967) s instrumentista de tenora i compositor de sardanes. s germ de Jordi Molina i Membrives.

Als 9 anys comena a estudiar tenora i clarinet a la Banda i Cobles del Collegi Santa Maria de Blanes. Posteriorment amplia els seus estudis de tenora amb Josep Gispert i Ricard Viladesau. L'any 1992, seguit pel seu inters pel jazz es matricula al Taller de Msics de Barcelona i estudia saxo amb Eladio Reinn i Bill McHenry. Fins a l'any 2006 ha format part de diverses cobles-orquestres i darrerament de l'orquestra Els Casanoves de Perpiny.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240837" title="Jean Forestier" nonfiltered="3519" processed="3515" dbindex="93667">
 
Jean Forestier (Li, 7 d'octubre de 1930) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1953 i 1965. 

Obtingu 55 victries al llarg de la seva carrera, entre elles el Gran Premi de la Regularitat del Tour de Frana 1957, un Tour de Romandia, un Tour de Flandes i una Pars-Roubaix. 

Palmars.
1953;
 1r de la Poly Lionesa;
 1r del Gran Premi de Valence d'Agen;
 1r del Gran Premi de Vals-les-Bains;
 1r a Thizy;
 1r del Gran Premi Mostradors de Teixits a Valence;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de les 6 Provncies;
1954;
 1r del Tour de Romandia i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi de Vals-les-Bains;
 1r del Gran Premi d'Europa a Li;
 1r a Thizy;
 1r Chalon-sur-Sane;
 1r del Gran Premi de Gonon;
 Vencedor de 2 etapes del Circuit de les 6 Provncies;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1955;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1r del Gran Premi d'Europa a Li;
 1r del Gran Premi de Cannes;
 1r del Critrium de Fameries;
 1r del Critrium de Seilles;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-oest;
1956;
 1r del Tour de Flandes;
 1r del Gran Premi d'Europa a Li;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1957;
 1r del Tour de Romandia i vencedor de 2 etapes;
 1r del Critrium Nacional;
 1r del Gran Premi de Ravennes (CRE);
 1r del Critrium de Brest;
 1r del Gran Premi de la Regularitat al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1958;
 Campi del Super Prestige Pernod International;
 1r a Charlieu;
 1r a Nantua;
 1r a Saint-Claud;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1959;
 1r a La Rssie;
 1r a Villemur;
 1r a Magdeleine-sur-Tarn;
 1r a Cazs-Mondenard;
1960;
 1r del Circuit de les regions flamenques;
1961;
 1r del Gran Premi de Le Parisien;
 1r a Villefranche-sur-Marne;
 1r a Moulin du Virey;
 1r a Saint-Hilaire du Harcout;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1962;
 1r del Tour de Var i vencedor d'una etapa;
 1r a Saint-Junien;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia (CRE);
1963;
 1r a Charlieu;
1965;
 1r a Basssoues d'Armagnac;

Resultats al Tour de Frana.
1953. 39 de la classificaci general;
1954. 27 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1955. 32 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1956. 12 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1957. 4t de la classificaci general. 1r del Gran Premi de la Regularitat. Porta el maillot groc durant 2 etapes;
1958. Abandona (2a etapa);
1959. 34 de la classificaci general;
1960. Abandona (7a etapa);
1961. 35 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1962. 36 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jean Forestier ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240839" title="Louis Bergaud" nonfiltered="3520" processed="3516" dbindex="93668">

Louis Bergaud (Embrassac de Jabeyrac, 30 de novembre de 1928), anomenat Lily o la pua del Cantal, fou un ciclista francs que fou professional entre 1954 i 1963. Aconsegu 31 victries, entre elles 2 etapes al Tour de Frana.

Palmars.
1954;
 1r del Tour de Corrze;
 1r a Aurillac;
1955;
 1r a Montluon;
 1r a Felletin;
 1r a Issoire;
 1r a Aurillac;
1956;
 1r a Belvs;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Oise;
1957;
 1r de la Polymultiplie;
 1r al Circuit de la Dordonya;
 1r a Belvs;
 Vencedor d'una etapa al Tour de la Champanya;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1958;
 1r de la Polymultiplie;
 1r a Bort-les-Orgues;
 1r a Getxo;
 1r del Gran Premi de la Muntanya del Tour del Sud-est;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1959;
 1r del Circuit d'Alvrnia i vencedor de 3 etapes;
 1r a Clermont-Ferrand;
 1r a Meymac;
 1r a Pleaux;
 1r a Saint-Amandin;
 1r a Saint-Flour;
1961;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Var;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1r a Pleaux;

Resultats al Tour de Frana.
1954. 7 de la classificaci general;
1955. Abandona (12a etapa);
1956. 54 de la classificaci general;
1957. 26 de la classificaci general;
1958. 9 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1959. 13 de la classificaci general;
1961. 46 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Louis Bergaud ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240841" title="More Blues" nonfiltered="3521" processed="3517" dbindex="93669">
More Blues s un tema instrumental del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, que va aparixer en desena posici a l'lbum More de 1969. Compost pels quatre membres del grup s d'un marcat carcter blues, cosa estranya en ells.  

 Crdits.

David Gilmour   guitarra elctrica;
Nick Mason   bateria;
Roger Waters   baix;
Richard Wright   sintetitzador;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240842" title="Municipis d'Hidalgo" nonfiltered="3522" processed="3518" dbindex="93670">
L'estat d'Hidalgo esta format per 84 municipis:









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240843" title="Quicksilver (can)" nonfiltered="3523" processed="3519" dbindex="93671">
Quicksilver s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, que figura en onzena posici de l'lbum de 1969 More. El tema tamb va aparixer d'una manera ms curta en el directe The Journey amb el ttol Sleep. Consisteix en una srie d'efectes sonors.  

 Crdits.
David Gilmour   guitarra, efecters sonors;
Nick Mason   percussions;
Roger Waters   gong, efectes sonors, sorolls diversos;
Richard Wright   sintetitzadors, orgue, vibraphone, efectes sonors;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240844" title="A Spanish Piece" nonfiltered="3524" processed="3520" dbindex="93672">
A Spanish Piece s un tema instrumental del grup de rock progressiu Pink Floyd, que apareix en dotzena posici de l'lbum More. Fou compost i interpretat per David Gilmour i s a base d'uns acords de guitarra espanyola acompanyada de vocalistes darrera el pla sonor. 

 Crdits .

 David Gilmour   guitarra, veu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240845" title="Dramatic Theme" nonfiltered="3525" processed="3521" dbindex="93673">
Dramatic Theme s un tema instrumental del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, que apareix en tretzena posici de l'lbum More de 1969. Fou escrit per Waters, Gilmour i Wright i reprn el mateix tema musical que el Main Theme tot i que se sustenta ms sobre la guitarra de Gilmour.  

 Crdits .
David Gilmour - guitarra;
Roger Waters   baix;
Richard Wright - sintetitzador;
Nick Mason - bateria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240856" title="Mineral del Monte (municipi)" nonfiltered="3526" processed="3522" dbindex="93674">

Mineral del Monte (conegut tamb sota el nom de Real del Monte) es un municipi de l'estat d'Hidalgo que es troba a la zona nord-central d'Hidalgo, a l'oest de la Sierra Madre Oriental.

Mineral del Chico, Epazoyucan, Pachuca i Omitln de Jurez sn els municipis colindants amb ell. Es tracta d'un dels municipis ubicats a major altura del pas amb 2.660 metres sobre el nivell del mar; el terme municipal t 77,10 km2 i la poblaci es de 11.944 hab.

Forma part del avui dia anomenat "Corredor de la Montaa".

 Histria .

Antigament era conegut sota el nom de Magotsi, terme de l'otom "Ma" que significa altura i "Gohtsi" que vol dir "pas, portell" i que precisament era el pas dels que venien de la Huasteca o del senyoro de Meztitlan per a dirigir-se a la gran Tenochtitlan. Maghotsi va degenerar-se a "Gosti" i posteriorment a "El Hiloche", nom d'un bosc que es troba en aquest municipi.

L'origen del municipi es remunta en l'poca colonial, encara que diferents fonts asseguren que l'explotaci de les mines ja existia molts anys abans de la conquesta. Dels tolteques es diu que coneixien les turquesas, trobaren les mines i el Monte de plata, de l'or, del coure, de l'estany, del metall de la lluna; i dels mexiques, a Coatepec, estat d'Hidalgo, van donar or i plata per a que gaudiren a Huitzilopochtli, que vol dir quan els mexiques arribaren, els tolteques ja explotaven les mines en l'actual serra de Pachuca.

Ara b, l'essncia histrica real del, valga la redundncia, Real del Monte, es amb l'arribada dels miners anglesos; ja existien camins que comunicaven amb Pachuca i les Haciendas de Beneficio, situades al nord fins a San Miguel Regla.

D'aquelles poques provenen unes memries del general Porfirio Daz, qui al 20 d'octubre del 1861, al referir-se als combats que va tenir contra les tropes reaccionaries del general Leonardo Mrquez, a Pachuca i fins a Atotonilco, diu haver tornat a Real del Monte a on el general Santiago Tapia, cap de les forces, aquarter les tropes que participaren en la persecuci i desprs d'estar-hi 4-5 dies per enterrar als morts, van tornar a la capital.

El 8 de novembre del 1866, al Rancho de los Britos conegut actualment com "Casas Quemadas", tingu lloc una acci militar encapalada pel coronel Jos Mara Prez, de Omitln, en el que participaren els barreters d'aquest Real i Don Evaristo Daz, el coronel Guillermo E. Pascoe i un altre coronel ms de cognom Padrn, contra una fora d'austracs. El coronel Prez i la seva idea principal consistia en atacar a la ciutat de Pachuca.

 Clima .

Degut a la seva altitud, predomina el clima fred. S'ennuvola amb facilitat i sol ploure amb freqncia, incrementant-se el clima de fred durant l'hivern; ocasionalment, apareix la boira.

La precipitaci pluvial ascendeix a uns 951 mm i la temperatura mitja anual es de 12,1 C, amb una mitjana de 42 gelades a l'any.

En la classificaci de Martonne, parlem d'un clima subtropical d'altura.

 Turisme .

Tot i tenir activitats econmiques tant agrcoles com mineres, el turisme deixa una important quantitat d'ingressos degut a que el municipi t atractius com el seus carrers, productes com el paste, els cocoles, el pa de pulque i les enchiladas mineras. Destacar els segents llocs:

 Casas Quemadas (zona de restaurants, hotels, benzineres, tallers, etc).
 Parrquia de la Asuncin de 1563.
 Plaza principal (al costat de la parrquia) del 1869.
 Plaza Jurezl, a on trobel el monument al miner.
 Ex-Hospital Minero, que en l'actualitat es un auditori on es realitzen activitats culturals.
 Pante angls, situat en un bosc d'oyameles, a on les tombes s'ubicaven direcci Regne Unit, excepte la de Richard Bell (degut al menyspreu del seus compatriotes).
 Mines.
 Centro Social Deportivo (activitats culturals).
 Bosque del Hiloche (carretera Mxico-Tampico).
 Valle de las Peas Cargadas (3km de Mineral de la Reforma).
 Cascada de San Pedro (nord-est de Mineral del Monte, a 1,5 km).

 Enllaos externs .
 Enciclopedia de los Municipios de Mxico ESTADO DE HIDALGO ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240859" title="Christian IV de Dinamarca" nonfiltered="3527" processed="3523" dbindex="93675">

Christian IV (Hillerd,12 d'abril de 1577 - Copenhage,28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.


 Biografia .

Va nixer al Castell de Frederiksborg el 1577, primer fill de Frederic II de Dinamarca i Sofia de Mecklemburg. Va succeir el seu pare quan noms tenia 11 anys, arribant a la majoria d'edat el 1596. 
El 30 de novembre de 1597 va casar-se amb Anna Caterina de Brandenburg, filla de Joan Frederic, marqus de Brandenburg i duc de Prssia.

Les seves primeres obres destacades de govern van ser reformes en poltica interior. Es va ocupar tamb per la reorganitzaci defensiva del regne. Va construir noves fortaleses, amb la collaboraci d'enginyers holandesos. La Flota Reial Danesa, que el 1596 comptava amb unes vint-i-dues naus, va passar a tenir-ne seixanta el 1610, alguns dels quals van ser dissenyats pel rei mateix. La formaci d'un exrcit de talla nacional va ser ms difcil, ja que depenia de tropes procedents de lleves camperoles dels dominis reials.

Christian va seguir una poltica d'expansi del comer martim dans, per treure profit del mercantilisme que imperava a Europa en aquella poca. Per aix va establir la colnia de Trankebar a la costa de la India i va fundar la Companyia Danesa de les Indies Orientals
Aquest fet va marcar l'inici de l'imperi colonial dans.

 Guerra de Kalmar .

Reformat l'exrcit, el 1611 va emprendre la guerra contra Sucia, coneguda com la Guerra de Kalmar, ja que la major part dels fet van desenvolupar-se al voltant de la ocupaci danesa d'aquest port.
Amb el Tractat de Knred del 1613 el rei Gustau Adolf II de Sucia va comprometre's a pagar un mili de riksdal en concepte d'indemnitzacions de guerra.

Desprs de la victria a Sucia, Christian va atacar Alemanya, amb l'objectiu d'aconseguir el control sobre els rius Elba i Wesser, que li donaven el control sobre els mars i reclamar els territoris secularitzats de Bremen i Verder, com a herncia per als seus fills menors.
Aprofitant-se de la desfeta dels protestants a la Batalla de la Montanya Blanca el 1620, va aconseguir els seus objectius i amb el Pacte de Steinburg del juliol del 1621, Hamburg va recneixer la sobirania danesa sobre Holstein.


 La Guerra dels Trenta Anys .

Els catlics van comenar a guanyar poder al nord d'Alemanya, en la Guerra dels Trenta Anys.
Christian se'n va mantenir inicialment al marge, per les demandes d'auxili dels protestants i el temor a que el seu rival Gustau Adolf II es converts en el nou abanderat de la causa protestant, van fer-lo entrar en guerra el 1625.
Amb un exrcit d'entre 19.000 i 25.000 homes, Christian IV va dirigir-se a Alemanya, per enfrontar-se a les tropes combinades de l'emperador i de la Lliga Catlica.
Desprs d'uns xits inicials, les seves tropes van ser decisivament derrotades a Lutter-am-Badenberger pel comte Johann Tserclaes de Tilly.
Aix va provocar la devastaci dels ducats de Schlewig i Holstein i de tota la Pennsula de Jutlandia l'estiu del 1627.

Per evitar la desfeta danesa, Christian IV va pactar l'1 d'abril del 1628, una aliana amb el seu antic enemic, Gustau Adolf II de Sucia i una flota i un exrcit combinat de suecs i danesos va aconseguir derrotar els exrcits catlics i el 1629 Christian va firmar la pau amb l'emperador Ferran II, emperador romanogermnic sense prdues territorials. 

 Nova guerra amb Sucia .

Christian mai es va reconciliar amb Sucia, el seu enemic ms perills, per tampoc va encarregar-se de teixir unes aliances que el protegissin del perill suec. Va servir de de moderador en favor de l'emperador a la mort de Gustau Adolf II el 1632, intentant minimitzar la influncia sueca a Alemanya, que portaria greus desavantatges per Dinamarca en cas de guerra.
A ms a ms la seva poltica de confrontaci a Escandinavia va irritar el parlament suec i va motivar una nova guerra la primavera de 1643.

Amb les conquestes que havien obtingut a la Guerra dels Trenta Anys, els suecs podien atacar dinamarca des del sud i des de l'est. A ms a ms Sucia va pactar amb la repblica de les Set Provncies Unides per contrarestar la superioritat naval de Dinamarca. Al maig, el Consell suec va decidir anar a la Guerra i el 12 de desembre el mariscal suec Lennart Torstensson va avanar des de Bohmia, va creuar la frontera sud de Dinamarca i a finals del gener de 1644 ja tenia Jutlandia sota el seu control. Aquest atac va paralitzar Dinamarca, per Christian encara estava disposat a lluitar per defensar el seu regne.

A pesar dels seus seixanta-sis anys, el rei dans va mostrar una gran energia. Va treballar sense parar per equipar un exrcit i una flota.
Afortunadament el govern suec va retrassar fins el febrer de 1644 l'atac contra Escania, la part occidental de Dinamarca, de manera que els danesos van poder preparar la defensa i salvar la important plaa de Malm.

Torstensson no va poder creuar de Jutlandia a l'illa de Fionia, ja que la flota holandesa que l'havia de transportar va ser destruida pels danesos a les illes de Sylt i Rm. Un nou intent de transportar l'exrcit de Torstensson a les illes va ser frustrat per Christian IV en persona l'1 de juliol de 1644. Les flotes enemigues van trobar-se al sudest de la bada de Kiel i el sobir dans va donar mostres de gran herosme, encara avui lloat pel poble dans.
Christian es trobava a la coberta del vaixell Trefoldigheten (Trinitat) i una canonada va explotar al seu costat i les astelles i el ferro van impactar en el cos del rei, impactant-li en un ull i tirant-lo per terra. Imediatament es va posar dret i va seguir dirigint la batalla fins al final. Dinamarca va tenir superioritat en la batalla acorralant a la flota sueca, tot i que aquesta al final va poder escapar-se.

A finals de setembre, l'armada danesa va ser aniquilada pels suecs i neerlandesos entre Fehmarn i Lolland. Amb la capacitat militar esgotada, Dinamarca es va rendir i Christian es va veure obligat a firmar la pau a Brmsebro el 8 de febrer de 1645, amb Frana i la repblica de les Set Provncies Unides de moderadors,  cedint a Sucia les illess de Gotland i Saaremaa i, per trenta anys, la provincia de Halland.

Christian va morir a Copenhague el 28 de febrer de 1648.
s la figura central de l'himne reial dans Kong Kristian

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240867" title="Vicent Sos Baynat" nonfiltered="3528" processed="3524" dbindex="93676">
Vicent Sos Baynat (Castell de la Plana, 1895-5 de setembre de 1992) va ser un geleg valenci.

 Biografia .
Fill de Vicente Sos Ferrando i Maria Baynat Sorribes va fer els seus estudis primaris a Castell de la Plana, al collegi del senyor Carlos Selma, a qui sempre va considerar com a model. Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Castell, tenint com a professors a Francisco Domnech Carb i Antimo Bosc Seytre, els qual van despertar la seua vocaci per les cincies naturals. Amb els seus dos oncles, Gaspar Sos i Jos Baynat, es va introduir en l'estudi de les llenges clssiques i en general en les humanitats. A tots ells, i principalment a son pare, que possea una formaci enciclopdica i que el va educar inculcant-li el seu optimisme, idealisme, vocaci i dedicaci al treball, deu el seu tarann d'humanista i, alhora, de cientfic.

Va cursar la carrera de Cincies Naturals a la Universitat de Madrid. Va aprofundir en l'estudi del medi ambient local (Serra de Guadarrama, el Tajo i el Jarama). Tamb hi va conixer el geleg Eduardo Hernndez Pacheco. Va obtenir la llicenciatura l'any 1919 i es va doctorar l'any 1924.

El 1922 va ingressar en el Museu Nacional de Cincies Naturals de Madrid i dos anys desprs era professor de geologia d'aquest museu. A ms, va ser professor de Cincies en l'Instituto Escuela i de la Institucin Libre de Enseanza. L'any 1933 va guanyar la ctedra d'Histria Natural de l'Institut Quevedo.

L'any 1935 era catedrtic per oposici a l'Institut de Castell. L'any segent, es va traslladar als instituts Llus Vives i Blasco Ibez de Valncia. L'any 1937 va tornar com a director a l'institut de Castell.

El 2 de gener de 1936 va contraure matrimoni amb Mercedes Paradinas Prez del Pulgar i tamb a Castell van nixer els seus fills Alejandro i Mercedes.

L'any 1937 va formar part de la delegaci espanyola en el Congrs Geolgic Internacional celebrat a Rssia, on va presentar un treball sobre la geologia de la provncia de Castell. En acabar la Guerra Civil Espanyola, els components de la delegaci van ser depurats i despossets dels seus crrecs. Amb penes i treballs va poder continuar la seua formaci a Frana, Anglaterra i a la Universitat de Cincinnati, als Estats Units, on va especialitzar-se en petrografia.

Va prendre part en tots els treballs d'investigaci del laboratori de geologia del Museu Nacional de Cincies, i a principis de l'any 1950 va comenar a treballar a Extremadura, on va dirigir, en qualitat de geleg, diverses mines de cassiterita i wolframita. Les mostres que hi va recollir, producte dels seus estudis, constitueixen els fons de l'actual Museu de Geologia d'Extremadura, el qual compta amb ms de 10.000 exemplars.

L'any 1967 se li va permetre reingressar com a catedrtic d'Institut, amb la condici que es retirara immediatament sense dret a jubilaci. Va iniciar un plet fins que el Tribunal Suprem va fallar a favor seu, permetent-li tornar a l'ensenyament durant tres anys i amb dret a jubilaci.

Va publicar nombroses monografies i estudis sobre Villuercas, Montnchez, Sierra de San Cristbal, i en especial la seua mineralogia. Entre els seus estudis sempre ha estat present la geologia de Castell.

 Reconeixements .
La tasca de Sos Baynat ha estat ampliament reconeguda. Aix, l'any 1965 va obtenir el premi nacional atorgat per la Reial Acadmia de Cincies Exactes, Fsiques i Naturals de Madrid pel seu treball Geologa y mineraloga de la Sierra de San Cristbal de Logrosn de Cceres.

Soci d'Honor de la Societat Espanyola d'Histria Natural, de la Societat Espanyola de Geologia, de la Instituci Catalana d'Histria Natural, va ser president de la Societat Espanyola de Mineralogia.

L'any 1983 va ser nomenat acadmic de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona. Aquest mateix any va ser vicepresident del I Congrs Espanyol de Geologia.

L'any 1984 se li va concedir la Medalla de Plata de l'Ateneu de Castell de la Plana i se li va donar el seu nom a un institut de batxillerat de la ciutat.

L'any 1985 se li va concedir la Medalla de Plata de la Ciutat de Castell de la Plana.

L'any 1988, l'IGME i l'Escola d'Enginyers de Mines de Madrid li van retre un homenatge en reconeixement del seu treball i personalitat cientfica. En aquest mateix any, se li va atorgar el Trofeu Ciutat de Mrida.

L'any 1989 va ser nomenat Fill Predilecte de la Ciutat de Castell.

El 1990 va ser declarat Valenci de l'Any.

L'any 1991 s'inaugur el Museu de Geologia d'Extremadura, que porta el seu nom, creat per ell, i va ser nomenat Fill Adoptiu de Mrida, alhora que se li conced la Medalla d'Or d'Extremadura.

El 18 de maig de 1992 va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat Jaume I de Castell.

 Obres .
 La paleontologa y el origen del hombre;
 El nuevo mapa geolgico de Espaa;
 La tectnica de Catalua;
 Geologa del Estrecho de Gibraltar;
 Las tierras rojas mediterrneas;
 Los Pirineos vasco-espaoles;
 Aportaciones a la Geologa de la provincia de Castelln;
 El Trisico en la Sierra de Espadn y El Eoceno Continental de Vallibona;
 Excursin geolgica al Desierto de las Palmas;
 Sobre Geologa de Peagolosa;
 El cretcico de Vallibona';
 Tratado de Paleontologa general y prctica;
 La Geologa de la Sierra de Villuercas;
 El Mapa Geolgico de Caaberal;
 La Geologa de las casiteritas de Extremadura;
 Los yacimientos de Wolframita de la Sierra de Montnchez;
 Geologa, mineraloga y mineralogenia de la Sierra de San Cristbal, Logrosn (Cceres). Real Academia de Ciencias Exactas, Fsicas y Naturales de Madrid, 1967. BNE Signatura 12/372806.
 Morfoestructura de las costas de Castelln;
 Los terrenos paleozicos, trisicos y cretcicos de Mor-Villafams;
 Los terrenos del valle de Borriol, Pobla Tornesa y Bartolo;
 Introduccin a la mineraloga de Castelln;
 La Plana de Castelln como glacis relicto;
 El cretcico entre el barranco Carb y Peagolosa;
 Los yacimientos fosilferos del cuaternario de Castelln;
 La Geologa de la provincia de Castelln;
 Bibliografa Geolgica de Castelln;

 Bibliografia .
 Article Sos Baynat, Vicente de l' Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240871" title="Ro Cuarto" nonfiltered="3529" processed="3525" dbindex="93677">
Ro Cuarto s una ciutat de la provncia de Crdoba, Argentina. Situada al sud de la provncia , t prop de 144.000 habitants (2001) i s un important centre comercial i agrcola. Fundada el 1786 com "Villa de la Concepcin del Ro Cuarto", pel llavors governador Rafael de Sobremonte.

Ro Cuarto s el riu principal de Crdoba.


Enllaos.
 Ajuntament de Ro Cuarto - Pgina oficial.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240875" title="La bala blava" nonfiltered="3530" processed="3526" dbindex="93678">


La bala blava s una famosa fotografia de la Terra presa el 7 de desembre del 1972 per la tripulaci de la nau Apollo 17 a una distncia de 45000 quilmetres.

Aquesta fotografia s una de les poques on apareix tota la Terra illuminada, ja que la nau estava entre el Sol i la terra al moment de fer-la. El nom s degut al fet que els astronautes de lApollo al moment de retratar la Terra la veien de la mida d'una bala.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240878" title="Llus Massot i Balaguer" nonfiltered="3531" processed="3527" dbindex="93679">
Llus Massot i Balaguer (Figueres, Alt Empord 1890 - Roma 1962) fou un advocat i poltic catal. De jove dirig les publicacions Cultura Escolar i Butllet de Catalunya, fou assessor del CADCI i membre de la Uni Catalanista. El 1916 form part del Comit de Germanor amb els Voluntaris Catalans amb Joan Soler i Pla. Tamb milit en la Lliga Regionalista i fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona, per, decebut pel gir dels esdeveniments durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, abandon la Lliga i s'afili a Acci Catalana.

En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola deix el partit i torn a la Lliga Catalana, amb la que fou escollit diputat per Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1933. Tamb fou dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat i mantingu una gran amistat amb el cardenal Anselm Albarera i Ramoneda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240880" title="Mineral de la Reforma" nonfiltered="3532" processed="3528" dbindex="93680">
Mineral de la Reforma s un municipi de l'estat d'Hidalgo que t com a capalera municipal Pachuquilla. Oscilla en un rang d'altitud sobre el nivell del mar de 2.400 a 2.800 metres sobre el nivell del mar. La seva extensi total es de 92,50 km2 i t una poblaci estimada de 129.741 hab.

Collinda amb Mineral del Monte, Zempoala, Epazoyucan, Pachuca de Soto i Zapotln de Jurez.

 Informaci general .

Ubicat a l'eix Neovolcnico, el seu terreny es un 55% planures i 40% serra, amb zones fora accidentades -nord-oest del municipi-, zones semi-planes -com la Venta, Carboneras, Saucillo, Pachuquilla, Cardonal, Amaque, Dos Carlos- i per ltim, planes -Venado, La Higa i Chavarra-; existeixen algunes elevacions com els turons (cerros) de Tlaquilpan, Chilolote, Gordo, Amaque y Pea Pegada.

T un riu, el de los Hules que passa pel municipi de nord a sur, desembocant al sur amb el riu Atempa.

El clima es temperat-fred, amb pluges els mesos de Juny, Juliol, Agost i Setembre, amb una mitjana de 392 mm anual. Maig, Juny, Juliol i Agost sn els ms calorosos, Febrer, Mar i Abril solen tenir ms vents de Sud-Oest i la temperatura mitja anual es de 16 C.

 Educaci i salut .

Existeixen 14 escoles de preescolar, 19 primries i 3 secundries; 2 batxillerats, el C.B.T.I.S n 8 ubicat al PRI-Chacn i un COBAEH ubicat a la Unidad Minera. Trobem la ciutat universitria de la UAEH.

Es troba tamb un Centro de Capacitacin per al Trabajo (dona suport als aturats amb l'ensenyament d'un ofici, a dems de comptar amb una borsa de treball) i 2 biblioteques pbliques.

3 unitats mdiques que depenen del Centro de Salud; centre de salut animal, depenent del SARH.

El subministrament d'aigua potable cobreix el 93% del total dels habitants; un 75% tenen sistema de drenatge i el 98% tenen electricitat. El clavegueram es cobert en totes les localitats.

 Economia .

5.000 ha de les quals el 15% rep reg, se sembra bsicament ordi, blat, fesols i blat de moro. L'alfals es el principal cultiu en la zona de reg.

En ramaderia l'activitat no es notable, aix com tamb la silvicultura i la mineria (fet que anteriorment si tenia molta importncia).

El sector secundari t una presencia notable amb un polgon industrial a on hi ha indstries de manufactura d'aliments, begudes, txtil, productes de serradora i (destacant) les de productes metllics, maquinaria i equips.

Tamb la indstria de la construcci, amb llocs a on es fabrica ciment, cal, ges, blocs i matxembrats.

En empreses, destaquen les segents:

 Embotelladora La Paz.
 Coca Cola (Embotelladora las Margaritas).
 Aceros de Hidalgo.
 Anfora.
 Carnival.
 March.
 Materiales Islas.

El sector comercial es redueix a establiments d'aliments al major, aliments i begudes al menor, incloent pneumtics i recanvis, farmcies, papereries, etc.

En mercats existeixen 2: una tenda d'abastiment de llet (DICONSA) i tres tianguis (mercats pblics a on hom pot comprar i vendre queviures i altres productes).

 Polmica amb Pachuca de Soto .

Fins al 31 de gener del 2007 exist un plet histric entre la divisi de Pachuca i Mineral de la Reforma degut a que ambds municipis estan literalment fusionats (els carrers de Pachuca conflueixen amb d'altres de Mineral de la Reforma i viceversa). Per posar fi amb aquest embolic, s'ha decidit en aquesta data fixar una delimitaci territorial (a travs d'un conveni) entre ambds municipis, de tal forma que les segents comunitats passen a ser en mans de Mineral de la Reforma:

 11 de Julio

 Abundio Martnez

 Alamo IMSS, El

 Alamo Rustico

 Azoytatla

 Campestre Villas del lamo

 Carboneras

 C.T.M.

 El Saucillo

 Fracc. Rincones del Paraso

 Industrial Canacintra.

 Jorge Rojo Lugo (Fracc.).

 La Colonia (Fracc.).

 Los Cipreses.

 Magisterio.

 Manuel vila Camacho.

 Militar (Col.).

 Paseo de Los Tulipanes

 Paz, La (Fracc. Ind.).

 Portezuelo.

 PRI Chacn.

 Privada Santa Patricia.

 Pueblo Nuevo.

 Pva. Las Perlas (Tulipanes).

 Pva. de San Javier.

 Reforma, La.

 Reforma, La (Fracc.).

 Real de Oriente.

 Sahop (Fracc.).

 San Cristbal.

 Taxistas.

 Tulipanes, Los.

 Venado, El (Col.).

 Villas del lamo (Fracc.)

Podeu consultar el contingut del conveni, aix com un mapa amb la fita en aquest enlla.
 Vegeu tamb .

 Per conixer la histria de Mineral de la Reforma, vegeu Pachuquilla.

 Enllaos externs .

 H. Ayuntamiento de Mineral de la Reforma ;
 Enciclopedia de los Municipios de Mxico ESTADO DE HIDALGO ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240886" title="Tapati" nonfiltered="3533" processed="3529" dbindex="93681">
Tapati s una festa tradicional Rapa Nui que es realitza durant 10 dies al gener des de 1975.
La qual va comenar sent una festa sol entre pascuenses, ara s una instncia per a compartir la cultura amb els turistes que arriben en aquesta poca de l'any.
Durant aquests dies la poblaci Rapa Nui es divideix en aliances que van guanyant puntatges per a coronar la seva candidata com la reina.

 Competncies .
Aquestes pretenen recrear els esports ancestrals com:

Vaka Tuai: cada equip ha de recrear un embarcaci tradicional polinsica per a desprs viatjar en ella.

Takona: competncia de pintura corporal. Els competidors mantenen la tcnica de barrejar pigments naturals i de descriure davant la comunitat el significat de la seva pintura.

Riu: competncia on els ms experimentats de cada aliana interpreten cants rituals que relaten histries piques i llegendes del poblerapanui.

Hoko Haka Opo: competncia entre grups musicals representatius de cada aliana, on es destaca l'habilitat coral dels participants a l'interpretar temes en forma alternada amb els grups rivals, sense repetir ni equivocar-se en les lletres.

Haka Pei: competncia on arriscats joves es llisquen en troncs de pltans en el pendent de 45 i 120 m de longitud del tur Pu'i. Els esportistes arriben a velocitats de fins a 80 km/h

Pora: competncia de nedar sobre un flotador de boga. Medeix la resistncia i destresa dels competidors que cobreixen una distncia de 1.500 m, amb vestits tpics i pintura corporal.

Tau'a Rapa Nui: competncia esportiva que es desenvolupa a Rano Raraku. A manera de triatl, s'alternen tres modalitats de carreres tradicionals: Vaka Ama (canotaje en petites embarcacions de boga), nataci amb Pora (flotador de boga) i Aka Vingui (crrer amb dos caps de pltans transportades en una vareta sobre els muscles).

Titingi Mahute: competncia de treball amb mahute (planta introduda pels primers habitants polinsics) en la qual desprs de processar la matria primera, es confeccionen vestits tpics.

 Enllaos externs .
 Fotografies de Tapati anteriors;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240887" title="Maria Camps Rossell" nonfiltered="3534" processed="3530" dbindex="93682">
Maria Camps i Rossell s una religiosa de les Illes Balears. El 1998 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement a la seva labor a favor de la infncia ms desvalguda i vulnerable, reconvertir una instituci de caritat en una d'assistncia (les Llars del Temple) i integrar els infants que s'hi acullen en un mbit escolar obert, amb l'objectiu d'afavorir-ne la inserci social. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240890" title="Beat 'em up" nonfiltered="3535" processed="3531" dbindex="93683">
Els beat 'em ups o busca-raons en catal (sovint anomenats en angls com a scrolling fighting games, fighting action games, scrolling beat 'em ups o a vegades brawlers) sn videojocs on hi ha un combat tancat contra diversos contricants i guanyar-los s el mxim objectiu. Els beat 'em up tamb es basen en la lluita amb armes blanques sovint anomenades tamb hack 'n' slash (o colpeja i destrossa). Aquest no s un gnere distingit dels altres, per si que s un subgnere temtic. A diferncia dels videojocs de lluita competitius, durant el joc el jugador ha de fer front al llarg de un gran nombre de nivells, amb la vista del tipus scrolling i el jugador es va movent per l'escenari. Les armes de foc poden sortir en el joc, per s un element propi dels videojocs shoot 'em up, ja que el propsit dels busca-raons s el combat cos a cos contra diversos enemics.


En aquesta classe de videojoc, un o ms jugadors (sovint ms de dos, per a vegades fins a sis) poden triar un nic personatge cadasc i equip per desprs lluitar contra els enemics controlats per la mquina. D'aquesta manera, a diferncia dels videojocs de lluita u-contra-u, quan els jugadors juguen alhora, no han de lluitar noms pel personatge enemic que els hi toca lluitar. En poques ocasions, els jugadors no es poden fer mal entre ells, tot i que hi ha escepcions per no s un objectiu del joc. La lluita t lloc en escenaris d'avanament horitzontal, i alguns dels videojocs que determinen el gnere hi tenen un enemic (o boss) al final. La majoria dels beat 'em up estan caracterizats pel moviment d'esquerra i dreta (i saltar) com tamb els moviments verticals dels jugadors, en tot l'escenari. 

Histria.
Origens.


Els primers beat 'em up sn en general ms simples que els que van venir desprs, que van sorgir a l'edat d'or dels videojocs, on era com jugar a videojocs d'aquest gnere sense gaires moviments. Potser, l'exemple ms important en fou el Kung Fu Master de l'empresa Irem al 1984, per tamb hi van haver altres ttols importants com el Fist II, Knuckle Busters i The Way of the Tiger del 1986, i Altered Beast del 1988.

Als origens del gnere, potser el primer exemple dels beat 'em up va ser el Nekketsu Koha Kunio-kun (conegut com a Renegade als EUA). El Kunio-Kun va introduir tres caracterstiques que van ser estndard al gnere: una vista de 3/4 que permetia uns moviments no ms d'esquerra i dreta per tamb verticalment sin tamb sortir i entrar de l'escenari que es veia; hi havia tres accions de botons el "saltar, ataca per l'esquerre, ataca per la dreta" i un nic enemic final a cada pantalla. Hi ha dos caracterstiques ms dels busca-raons que no van sortir al Kunio-kun per si als videojocs segents: el mode multijugador i nivells extremadament petits. Al Kunio-kun, cada pantalla era en una rea tancada, i tot els beat 'em ups subsegents tracten la lluita contra enemics i superant obstacles al llarg de les pantalles i al final s'havien s'enfrontar a un enemic final, a l'estil de la majoria dels videojocs scrolling en 2D.

L'edat d'or dels beat 'em ups.
Quan es comena a mitjan de la dcada de 1980, particularment amb el Double Dragon, el jugador havia de trancrrer a travs dels nivells o pantalles del joc eliminant tots els enemics que es trobs i superant els obstacles, i al final de cada nivell s'havia d'enfrontar al enemic final, que quan el guanyava se superava el nivell guanyant una srie de punts. Els millors videojocs del gnere des d'aleshores foren el Double Dragon i el Final Fight; que ambds videojocs van ser continuats amb ms videojocs que encara hi sn avui en dia, i va ser a finals dels anys 80 i mitjan dels 90 que els videojocs d'aquest gnere tenien la mateixa jugabilitat. Aquests videojocs van ser molt famosos entre les mquines recreatives i se solien trobar normalment a les sales recreatives, per han tingut un greu declivi. L'empresa Capcom es va fer famosa per produir diversos videojocs de lluita d'aquest gnere, llanant diversos ttols originals com el Captain Commando i la saga Final Fight com tamb els videojocs amb llicncia com el Dungeons & Dragons: Shadow over Mystara, Knights of the Round i Alien vs. Predator.

Els videojocs beat 'em up per consola tamb es van fer molt famosos, en particular el River City Ransom per la NES, i la saga Streets of Rage per la Sega Mega Drive, Sega Master System i Sega Game Gear.

La proliferaci dels beat 'em up a finals dels anys 80 i principis dels 90 no van seguir sempre una mteixa lnia de semblana; ja que hi ha centenars de busca-raons diferents, com la franqucia Bebe's Kids.  La seva popularitat va seguir fins la renaixena dels videojocs de lluita u-contra-u (a principis del 1991 amb el llanament del Street Fighter II).

Els beat 'em up actuals.

Alguns dels videojocs del gnere actuals tenen semblances amb els antics beat-em 'up. El Bushido Blade, un videojoc de lluita que surten armes realistes, i el Tekken 3, un dels que han obtingut ms xit en els de lluita u-contra-u, ambdos per la PlayStation, tenen semblances amb els beat 'em up. El Guilty Gear Isuka, un videojoc de lluita u-contra-u en 2D, que t un mode de joc anomenat Boost Mode el qual es pot jugar amb personatges a l'estil dels beat 'em up. No obstant aix, en el Bushido Blade es pot eliminar a un enemic en un sol cop, contrriament als ttpics beat 'em up. 

Les noves tecnologies tamb han influt en el gnere, n'hi ha amb grfics en 3D (alguns exemples poden ser el Urban Reign, el Die Hard Arcade  i el Spikeout de Sega, el The Bouncer de Squaresoft i el Teenage Mutant Ninja Turtles al 2003 i el Viewtiful Joe de Konami). Per la majoria de les empreses busquen recrea els clssics del gnere, com les seves sagues o franqucies. La gran innovaci dels busca-raons moderns s la introducci dels combos, i l'estil dels videojocs de lluita u-contra-u per realitzar molts atacs. En un sistema d'una combo (o combinaci d'atacs), el jugador pot fer una srie de moviments perqu el jugador contrincant hagi de respondre defesant-se, si el jugador atacant guanya amb la combo tamb guanyar punts extres i un gran nombre d'xits consecutius. Aquest tipus de jugabilitat no seria possible si no hi hagus els nous comandaments amb un gran nombre de botons, tot i tenir una simple jugabilitat de joc (amb algunes excepcions, com s el cas dels videojocs Kunio Kun).

No obstant aix, en els beat 'em up moderns s'han incrementat la tradicional combinaci d'elements de jugabilitat d'altres gneres dels videojocs. Aquests videojocs tenen grans millores com l'afegiment de missions, tamb amb armes de foc (tot i que els videojocs de lluita noms es basen en el combat cos a cos). La majoria dels busca-raons en 3D sn videojocs que combinen amb el gnere de l'acci en tercera persona. Els videojocs que es relacionen amb aix poden ser The Warriors i el Dead to Rights.

Dynasty Warriors 2 s un nou videojoc de lluita del tipus hack and slash que t noves caracterstiques, amb nivells oberts, i que abandona la clssica perspectiva lineal dels beat 'em up. En el Devil May Cry s'ajuda a popularitzar els hack and slash que incorpora l'exploraci d'escenaris com els videojocs d'aventures. Que va servir d'influncia pel God of War i el Heavenly Sword.

Estils dels beat 'em up.
Hi ha dos tipus principals de combat: el combat cos a cos o arts marcials i combat amb armes, normalment amb objectes que es van trobant per l'escanari, com el Double Dragon i el Final Fight. Des que van sortir els videojocs amb lluita cos a cos, les armes sn un recurs secundari. Els videojocs que serveixen d'exemple poden ser les sagues Streets of Rage, River City Ransom, Final Fight, i la saga Double Dragon.


En alguns videojocs que s'usen les arts marcials per lluitar per que tamb surten armes (com el nunchaku i el shuriken), els jugadors troben aquests objectes a mesura que van avanant en el joc, per no les tenen disponibles en comenar el videojoc. Per tamb hi ha una altra srie de videojocs que utilitze armes que sn prpies dels personatges i les tenen des del principi, malgrat ser armes blanques. Els exemples de jocs de lluita beat 'em up amb armes blanques poden ser  les sagues Teenage Mutant Ninja Turtles i la de Golden Axe.

Altres videojocs del gnere sn caracterstics per altres elements. Sovint, el jugador ha de triar un  de tres personatges: un de fort per lent, un de fluix per rpid o un altre personatge que est equilibrat en fora i velocitat. L'exemple clssic example d'aix s la saga Final Fight (en Haggar s fort per lent, en Guy s rpid per fluix i en Cody s el que est ms o menys equilibrat). D'aix tamb t semblances amb altres gneres. Tamb, menjar alguna cosa serveix per recuperar vida en un joc d'aquestes caracterstiques, normalment en objectes destrossables com caixes o dipsits.

 Vegeu tamb .
Videojoc de lluita;
Gnere de videojoc;
Histria dels videojocs ;
Llista de desenvolupadors de videojocs de lluita;
Llist de videojocs beat 'em up;


 Enllaos externs .
  Scrollboss;
  Una guia dels Beat-'em-up;
  Videojocs beat em-up al Home of the Underdogs;
  Videojocs de lluita & Side-scrolling a MobyGames;
  Wiki del videojoc de lluita Shoryuken;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240892" title="Josep Maria Casasayas Truyols" nonfiltered="3536" processed="3532" dbindex="93684">
Josep Maria Casasayas Truyols (Palma de Mallorca 1937-2004) fou un filleg mallorqu. El 1973 fou fundador, mecenes i primer president del Grup d'Ornitologia Balear fins el 1980. Tamb va fundar l'Associaci de Cervantistes amb Jos Mara Asensio, Isidre Bonsoms i Siscart i Joan Sed, en la que va treballar per la compilaci de tota la bibliografia referent a Miguel de Cervantes i fins i tot va traduir el Quixot al catal. El 1998 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Ensayo de una gua de bibliografa cervantina. Tomo V. Ediciones castellanas del  Q.  Hasta su tricentenario (1605-1615) (1995);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240905" title="Richard Van Genechten" nonfiltered="3537" processed="3533" dbindex="93685">

Richard Van Genechten (Brusselles, 23 de juliol de 1930) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1953 i 1961. 

En aquests anys aconsegu 17 victries, entre les que destaquen la Volta a Catalunya de 1958 i la Fletxa Valona de 1956.

Palmars.
1953;
 1r del Critrium de Brusselles;
1954;
 1r de la Polymultiplie ;
1955;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1956;
 1r de la Fletxa Valona;
 1r de la Polymultiplie ;
 1r a La Hulpe;
 1r del Critrium de Loverval;
 1r del Cap de setmana de les Ardenes;
1957;
 1r a Anderlecht;
1958;
 1r de la Volta a Catalunya, vencedor de 2 etapes i 1r de la regularitat;
 1r a Wavre;
 1r a Westrozebeke;
 1r a Geraardsbergen;
1959;
 1r a Lendelede;

Resultats al Tour de Frana.
1953. 33 de la classificaci general;
1954. 22 de la classificaci general. 3r del Gran Premi de la Muntanya;
1955. Abandona (21a etapa);
1956. 45 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1959. 26 de la classificaci general. 2n del Gran Premi de la Muntanya;

Enllaos externs.
Palmars de Richard Van Genechten ;

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240908" title="Manuel Elices Calafat" nonfiltered="3538" processed="3534" dbindex="93686">
Manuel Elices Calafat (Ma, Menorca, 1938) s un enginyer i fsic menorqu. Fill d'un militar madrileny i una menorquina, es llicenci en enginyeria de ponts i camins i en cincies fsiques a Madrid el 1966. s catedrtic de Cincia de Materials per la Universitat Politcnica de Madrid i s membre de la Reial Acadmia d'Enginyeria. El 1998 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement a la seva trajectria com a enginyer de materials i a la seva contribuci eminent al progrs d'aquesta cincia. El 2001 va rebre el Premi Mongofre de la Fundaci Rubi i Tudur. 

 Enllaos externs .
 Currculum de Manuel Elices;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240919" title="Willy Kemp" nonfiltered="3539" processed="3535" dbindex="93687">

Willy Kemp (Kopstal, 28 de desembre de 1925) va ser un ciclista luxemburgus que fou professional entre 1947 i 1957, aconseguint 12 victries. 

Abans de passar a professional particip en el Campionat del Mn Universitari de 1947, en qu aconsegu una medalla d'or en la prova individual, una de plata en persecuci per equips i una de bronze en persecuci individual. 

Palmars.
1949;
 Campi de Luxemburg;
 Campi de Luxemburg per equips;
1950;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1952;
 2 victries en ciclo-cross;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Eibarrera;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
1954;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oise;
1955;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oise;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1956;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;

Resultats al Tour de Frana.
1948. Abandona (11a etapa);
1949. Abandona (1a etapa);
1950. 21 de la classificaci general ;
1951. 55 de la classificaci general ;
1952. Abandona (11a etapa);
1953. 66 de la classificaci general ;
1954. 30 de la classificaci general ;
1955. 60 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1956. 83 de la classificaci general ;
1957. Abandona (2a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1956. Abandona (18a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Willy Kemp ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240920" title="Kolkhoz" nonfiltered="3540" processed="3536" dbindex="93688">



 Definici .  
Etimolgicament, Koljos s un mot rus (kolkhozos /       ) creat a partir de la contracci dels mots  economia collectiva  (kollektivno khoziastvo). El mot designa les cooperatives agrries basades en la propietat collectiva dels bens produts, caracterstica de la URSS. Tot i que ja existien des de 1917, per iniciativa voluntria d alguns camperols, fou Iosif Stalin, al 1929, qui va promoure els koljos com a associaci obligatria de tots els productors agrcoles fortament centralitzada on l Estat cedia la propietat de la terra (conreable o forestal) a la comunitat rural que regiria la cooperativa amb l obligaci d assolir els objectius marcats per l Estat, que tenia un control absolut sobre la producci i distribuci. Al 1936 n hi havia 248.000, dirigides majoritriament per membres del PCUS. D altra banda, cal destacar que els primers kolkhozos documenten de 1917, quan foren adoptats voluntariament per alguns camperols.

Stalin tamb va idear un altre tipus de propietat socialista: els sovkhozos que eren granges estatals emprades en sectors no agrcoles, de funcionament semblant als kolkhozos per que empraven m d obra assalariada. Numricament foren molt inferiors a aquests. 

Els kolkhozos eren la manifestaci prctica en el medi rural del programa collectivitzador de l  economia sovitica (els plans quinquennals), que pretenia estatalitzar la producci, i el consum, industrial i agrcola amb l objectiu d efectuar una revoluci socio-econmica que comportaria la desaparici de la desigualtat social mitjanant la supressi del sistema social classista i de la propietat privada de la URSS, tot seguint  l ideal revolucionari bolxevic de crear una nova societat socialista ms enll del model capitalista. 

Aix, segons els comunistes, l arrelament del sistema econmic d explotaci agrcola collectivitzat stalinista basat en els kolkhozos hauria comportat l arrelament del socialisme al camp sovitic. Tanmateix, aquesta fita seria inviable mentre la URSS no s emancips econmicament dels pasos capitalistes, doncs, com digu Stalin  la tasca essencial del Pla quinquennal s (...) transformar la URSS d un pas agrcola i dbil, que depn dels capitalistes, en un pas industrial i potent, perfectament independent dels capricis del capitalisme mundial(discurs d'Stalin, gener 1933).

  Antecedents histrics .

 La economia rural russa  clssica  o prerrevolucionria .

Abans de la Revoluci iniciada al 1919, Rssia era un pas bsicament rural -Els investigadors estimen que la poblaci rural comprenia el 80-90% de la poblaci total- , histricament regit pel model socio-econmic del feudalisme de gleva, la variant ms dura del feudalisme, abundant a l est europeu, segons la qual els serfs, a ms de treballar llurs petites parcelles (ja fos com a propietaris o arrendataris), havien de treballar durament tamb a la reserva senyorial, tal com establien els pactes feudals.

Histricament, a la societat rural russa ha predominat el MIR, s a dir, la comunitat camperola que posseeix i explota les terres en com, distribuint les parcelles de terreny entre les famlies, en funci de llur grandria, que les explotaven, el benefici del qual esdevenia la base de la seva subsistncia.  A canvi, els pagesos integrats havien de pagar imposts al MIR, que es responsabilitzava d aquests davant del govern.

Hereva d aquest llegat, sembla ser que la situaci de la pagesia russa va esdevenir inalterable fins l arribada dels comunistes al poder, ja que les reformes del segle XIX i de la primera dcada del XX foren insuficients per a canviar la situaci socio-econmica de la gran massa pagesa. Al 1861, el tsar Alexandre II va abolir la servitud tot i que noms formalment, ja que el decret  noms establia un preu (massa alt per a molts) per a que els pagesos poguessin comprar la seva llibertat. Per tant, els efectes foren escassos. 

Fruit del conservadorisme tsarista va anar creixent l oposici popular, quelcom que culmin la Revoluci de 1905, on una manifestaci pacfica a favor de reformes democrtiques i socials, localitzada davant el palau d Hivern, la seu dels tsars a Petrograd, va finalitzar amb una dura repressi per part de l exrcit, que caus vora de 300 morts (Diumenge Sagnant). Davant del descontent popular, el tsar Nicolau II va promoure tmides democrtiques (convocatria de la Duma o assemblea legislativa), juntament amb la reforma agrria del ministre Stolypin, que pretenia capitalitzar l agricultura, tot suprimint el MIR i liberalitzant la compra-venta de les propietats agrries, amb una doble finalitat: guanyar ms adeptes del sistema tsarista creant una nova classe social de pagesos propietaris (kulaks) i frenar aix la lluita dels pagesos per la terra (una causa fortament reprimida pel tsar). El resultat fou l orientaci de l agricultura cap al mercat, deixant enrera l  agricultura de subsistncia.

 L'ascens dels bolxevics al poder .

Al 1917 va esclatar la insurrecci comunista dirigida per Lenin, allegant la necessitat d efectuar immediates reformes socials i acabar amb la desigualtat social, quelcom que, segons els comunistes, augmentava amb la introducci de les mesures lliurecanvistes tpiques del sistema capitalista, que s havia introdut a Rssia d en principis de segle.

La primera gran mesura revolucionria, relativa a la propietat de la terra, fou l expropiaci de les terres de la Corona i de l Esglsia, que passaren a mans dels pagesos que les explotaven. Com molt b digu Lenin, la Revoluci Russa era una revoluci proletria, una lluita de classes, i com a tal, havia de significar per fora l enfrontament amb els reaccionaris, formats per la noblesa, l esglsia, l empresariat industrial, els kulaks i una part del vell exrcit tsarista. 

S inici una cruenta Guerra Civil Russa que dur dos llargs anys (1918-1920), durant la qual el govern bolxevic va desenvolupar l etapa econmica coneguda com a comunisme de guerra, basada en l estatalitzaci econmica (per tal que l  Estat controls l  economia amb l objectiu de mantenir l esfor bllic) i en les nacionalitzacions (banca, empreses de ms de cinc treballadors, comer interior i exterior i del transport), quelcom que supos un ferm pas endavant per eliminar de la propietat privada.

D altra banda, a causa del context bllic, l  Estat tingu que imposar mesures a la fora per tal d assegurar el provement de l  exrcit i de les ciutats. Aix, es va aplicar la militaritzaci de la producci, tot augmentant la disciplina laboral, eliminant els sindicats i prohibint el dret de vaga; dures mesures que provocaren revoltes com la dels mariners de Kronstadt, durament reprimides. A ms, la producci de blat va ser controlada estretament i es va obligar als pagesos a lliurar la major part de llurs collites. 

Les enormes penries que tingu que suportar la poblaci a causa dels diversos esdeveniments bllics que lacraren a Rssia durant 7 anys (1914-1921) feu recapacitar a Lenin sobre la poltica econmica que havia d impulsar un cop guanyada la guerra. La NEP suposava trencar amb l ortodxia marxista, retornant, en part, a una economia de mercat  amb l objectiu d augmentar rpidament la producci i millorar les condicions de vida de la poblaci, alhora que els bolxevics tindrien l oportunitat de captar adeptes ms moderats. 

La NEP es basava en una economia mixta que combinava el manteniment del control estatal de les grans empreses tot permetent les petites empreses d iniciativa privada, pel que es produen guanys privats, beneficiant al nepmans i als kulaks. Tot i que la producci agrcola i industrial va millorar notablement, la NEP no fou capa de resoldre el problema de l efecte tisora, s a dir, la combinaci del creixement dels preus industrials amb la caiguda preus agraris, quelcom que va repercutir fortament en el nivell de vida dels camperols, car el preu del cada cop ms baix i els camperols s escaquejaven de vendre l o d augmentar la producci, de forma que majoritriament el producte es destinava a l autoconsum o b s emmagatzemava esperant a que el preu de mercat pugs (especulaci). El problema estava en qu el subministrament de les ciutats depenia directament del mercat agrari, pel que l amenaa de fam fou factible. 

D altra banda, tamb hi hagueren greus problemes per tirar endavant la magna tasca d industrialitzar un pas endarrerit, sobretot a causa de la manca de capital necessari per a  invertir en la industrialitzaci.



 La poltica Stalinista .
A partir de la mort de Lenin al 1924, Stalin va iniciar la seva cursa per aclaparar el poder absolut dins del Politbur, a base d eliminar a llur oposici interna, tasca que completaria en els anys trenta amb els famosos Processos de Moscou (1936, i 1939, on es va decretar eliminar figures clebres del partit com Zinoviev, Kamenev, Bukharin, Rykov, Yagoda) o amb l assassinat de comunistes crtics a l estranger com Lev Trotsky o Andreu Nin. Un cop tingu llur poder fermament consolidat al 1928, impuls un extraordinari ritme de transformaci socialista per eliminar totalment la propietat privada, deixant enrere la NEP, fomentant tamb la industrialitzaci i la reforma agrria.

La revoluci socialista provocava l aplicaci d un nou model econmic planificat o estatalitzat. La propietat privada va desaparixer donant lloc a una socialitzaci dels mitjans de producci, per tamb de la distribuci i el consum. Els Plans Quinquennals o Piatiletkas, l exemple ms clar d economia planificada, eren uns projectes nacionals per a estatalitzar l economia sovitica, deixant enrere el model de la NEP. El partit elegia el Gosplan (Comissi de Planificaci General de l Estat, l rgan directiu dels Plans Quinquennals) que planificaven l economia en perodes de 5 anys. Aquesta, era una data solament orientativa ja que mentre alguns projectes s acabaven abans d hora, altres eren abandonats a causa del seu fracs. 

L objectiu principal del primer Pla Quinquennal (1928-1932) fou la rpida industrialitzaci i estatalitzaci econmica de la URSS com a mesura per promoure el desenvolupament econmic i la lluita per la igualtat social, pel que l  Estat comunista va centrar esforos en desenvolupar la indstria pesada sovitica. Les dades mostren com, destinant el 80% de les inversions en la indstria i els ferrocarrils, la producci industrial va augmentar un 63% en 10 anys (1940-1950), pel que es pot dir que els Plans Quinquennals van modernitzar l endarrerida economia sovitica, tot i que a un molt alt cost social (i moral). De fet, aplicar aquesta poltica econmica va convertir la URSS en la segona economia mundial, alhora que en una superpotncia militar. Es van construir rpidament grans complexes industrials centrats en la indstria metallrgica (ferro i acer) donant alta prioritat a la producci de tractors, necessaris per industrialitzar el camp, i que, a ms, podien servir per construir tancs en poques de guerra. A nivell social, tot i les llibertats restringides, la poblaci va rebre educaci (marxista i laica), acabant amb l analfabetisme, i una reforma de l habitatge, que va passar a sser un b universal .

Un problema afegit pel Estat sovitic fou dur a terme la magna tasca d industrialitzar el pas sense dependre de les inversions estrangeres, quelcom que, a causa de l escassetat de capital inicial, el pobre comer internacional i l endarreriment de les infrastructures va portar el govern a finanar aquest projecte a base de restringir el consum dels ciutadans per tal que el capital fos reinvertit en el sector industrial amb la finalitat de deixar de dependre d articles d importaci (rgim d' autarquia). L Estat va fixar uns preus agrcoles baixos per als agricultors i alts per al consum, quelcom que va permetre la formaci d excedents de capital que afavoriria la inversi en el sector secundari.

D altra banda, l enorme incentiu que l Estat va atorgar al sector secundari va comportar cert abandonament del sector agrcola. Tanmateix, un altre objectiu fonamental del 1r Pla Quinquennal fou la realitzaci de la campanya de collectivitzacions, car l Estat no va oblidar la realitat de la societat sovitica eminentment rural. Calia promoure la reforma agrria i les collectivitzacions per acabar amb la desigualtat social al camp i multiplicar la producci agrcola per tal d exportar i satisfer les necessitats de consum de la poblaci.

Tanmateix, per assolir les metes proposades, es va sotmetre als obrers a llargues jornades laborals (16 i 18h. diries), sota l amenaa de processament per traci, en unes condicions pssimes, causa de grans xifres de baixes per mortaldat. Mentrestant, l Estat anunciava propaganda del miner Alexei Stakhanov, capa d extreure en una jornada laboral quantitats desorbitades de mineral, com a mostra irrefutable de la superioritat del comunisme sobre el capitalisme. Fou a base de l explotaci dels treballadors que la producci de ferro colat va augmentar de 3,3 a 10 milions tones anuals, el carb de 35,4 a 75, i el ferro de 5,7 a 19.

 La collectivitzaci de l'agricultura .

 Rpid procs collectivitzador .

El principal objectiu de les collectivitzacions agrcoles impulsades per Stalin era socialitzar l economia camperola (producci i distribuci), alhora que s acabava amb la propietat privada i les classes socials. Les estadstiques reflecteixen la velocitat amb la que es va collectivitzar el pas des de l aprovaci del procs per part del Comit Central del Partit, al Setembre de 1929, passant del 1,7% al 93% en gaireb una dcada. De 1930 a 1933, 14 milions de petites parcelles es van convertir en 200.000 koljos.

L objectiu d implantar un ritme de collectivitzaci tan rpid era palliar la necessitat d industrialitzar el pas, quelcom que no s aconseguiria sense promoure el creixement de la poblaci urbana (quelcom motivat per l xode rural), i la necessitat de frenar el deute extern mitjanant l increment de les matries primeres. Per aix Stalin va donar prioritat a l exportaci de gra sobre llur consum per part de la poblaci.


 
 La collectivitzaci forosa .

Per tal d assolir el projecte revolucionari agrcola i la conseqent industrialitzaci i socialitzaci del pas, Stalin va impulsar un accelerat ritme de collectivitzaci, un ritme que no podia disminuir, pel que va centrar esforos (materials i humans) en aquesta tasca. El dictador tenia clar tamb que tindria que esclafar qualsevol resistncia al procs, fet que legitim titllant als detractors de terroristes contrarevolucionaris, enemics del socialisme, justificant amb el precepte de la  lluita de classes  llur eliminaci fsica i la confiscaci de la seva collita i bens materials, que passaren a ser propietat de les collectivitats. 

Partint de la collita de 1927, on predomin l especulaci camperola amb els cereal -el qual, com ja s ha esmentat, els camperols es negaven a malvendre a preus molt baixos a causa del problema de l efecte tisora- , Stalin, sense intentar resoldre la causa del comportament dels pagesos, l efecte tisora, incentivant l augment de la producci industrial i el preu del gra, va iniciar una campanya repressora contra aquells agricultors que no produssin al mxim o b especulessin amb el cereal. D aquesta manera, es va iniciar el procs conegut com la deskulakitzaci, s a dir, l eliminaci dels kulaks, una classe, contraria a la desaparici de la propietat privada, que havia ressorgit durant la NEP i que comprenia el 5% de la pagesia sovitica. Per la seva part, el govern va actuar propagandsticament per tal de mostrar a la poblaci (i a la Histria) la faceta ms demonaca dels kulaks: no eren vctimes innocents, sin que van sublevar-se contra les collectivitzaci, matant a comunistes, atacant als koljos,  sabotejant l agricultura i organitzant grups violadors. Els afectes al rgim senyalaren que la repressi no  va ser un bany de sang stalinista sin una batalla pel futur del camp (...), una lluita entre classes  .

El 1r ministre sovitic, Vyatxeslav Molotov pretenia que amb l exemple dels kulaks els dems camperols  es posessin rectes davant nostre , per tal de produir al mxim. Va subdividir els kulaks en tres classes: els hostils, que havien d sser afusellats o deportats a camps de treball forat, els perillosos, que serien deportats al nord, a Sibria o al Kazajstn, i els no perillosos que serien expropiats per que podrien mantenir-se en llur regi d origen. Segons dades del mateix Molotov, 210.000 llars (aproximadament 1.500.000 persones) pertanyien als dos primers grups. 

D altra banda, a regions com Ucrana, Polnia, Kazajstn o Txetxnia, juntament amb tnies sense un territori estatal d ubicaci com els cosacs o els trtars, l enfrontament seria vist des d un ptica nacionalista. Stalin, lluny de la visi leninista defensora de les nacionalitats oprimides, pretenia que la URSS fos un Estat proletari unitari i supranacional pel que va practicar l  imperialisme vers aquestes nacions, tot causant terribles genocidis.

El fet ms extrem es va produir a Ucrana on es va produir el genocidi conegut com el Holodomor, una regi majoritriament hostil al comunisme ja que combinava la resistncia nacionalista amb l alt nombre de kulaks anticollectivitzadors (burgesia). A ms, les bastes planures ucraneses representaven la principal regi sovitica productora de blat, pel que Stalin va utilitzar la producci cerealstica d aquesta regi per augmentar el volum d exportacions i frenar l amenaa de fam de les ciutats sovitiques. La crisi va iniciar-se quan al 1931 quan l  Estat va requisar 23 milions de tones de gra d una collita de 69 a tot l  Estat. Ucrana va ser obligada a contribuir amb el 42% de llur producci cerealstica el que va provocar un greu empitjorament de la qualitat de vida popular (ja que fins i tot es va haver d invertir el gra destinat a sembrar futures collites i els 15 kg. destinats a la supervivncia dels pagesos) i la desorganitzaci del cicle productiu. A la collita de 1932,castigada per les condicions meteorolgiques, el govern central sovitic va ordenar requisar 7 milions de tones de blat ucrans (24% del total de blat produt al territori sovitic, 29 milions)wikipedia.org/wiki/Holodomor.  Les confiscacions de blat eren tan elevades que els camperols van haver d amagar part de la collita per tal de sobreviure.

Inicialment, Stalin va mostrar-se impacient davant la lentitud del procs collectivitzador d  Ucrana, acusant als dirigents locals d ineptes. Certament, molts dirigents locals dimitiren al negar-se a aplicar aquestes mesures que condemnarien a passar fam a tants milers de persones. Cansat d esperar, Stalin va legislar la  llei de les cinc espigues  -Llei sobre el  robatori i dilapidaci de la propietat social , vigent des del 07-08-1932- , que comportava penes de fins 10 anys en camps de treball forat o la pena de mort a aquell que osss amagar cereal. Per aix, les brigades de collecta del GPU foren autntiques expedicions de cstig contra kulaks i camperols resistents. Les xifres mostren la frria repressi: ms de 100.000 persones foren condemnades a mort i   del total de deportats eren ucranesos.
A finals d octubre de 1932, Stalin va enviar  comissions extraordinries  dirigides per V. Molotov i L. Kaganovich amb l objectiu d accelerar la collecta, ja que noms s havien requisat el 39% de la taxa de blat a requisar establerta. Parallelament, tamb foren enviats amb el mateix objectiu esquadrons de la GPU i l artilleria i aviaci de l  Exrcit Roig. Els camperols, desesperats per evitar el que consideraven que era un robatori de la collita (i que comparaven amb el retorn de la servitud) i per evitar la fam, no dubtaren a sublevar-se emprant escopetes, tridents i dalles causant combats aferrissats contra els recaptadors. Entre novembre i desembre de 1932 27.000 persones foren detingudes acusades de sabotatge (el 70% camperols resistents i un 30% de funcionaris comunistes locals que es negaren a efectuar tal acte).

Fou en aquest context de violncia generalitzada i caos quan Stalin va decidir emprar la fam provocant-la artificialment com a mesura repressora per tal d aniquilar totalment la poblaci rural ucranesa. El dictador va ordenar sistemticament l augment de les quotes de producci de menjar, quelcom que es va dur a terme fins l esgotament dels subministres dels pagesos. El blat de la collita de 1933 va ser requisat i malvenut al mercat mundial a preus per sota del mercat per esgotar-la. El PC d Ucrana va sollicitar a Stalin la reducci de les quotes de menjar, i el lder sovitic va contestar-los enviant l  exrcit per reprimir-los. Les conseqncies de l  Holodomor foren la mort de fam d entre   i 1/3 de la poblaci d  Ucrana, morint en els pitjors moments, 25.000 persones diries, mentrestant, el govern sovitic legitimava la seva acci: "fou una mesura necessria per acabar amb la retenci i sabotatge de productes que illegalment practicaven els kulaks . En total, durant el perode  de 1932 a 1934 van morir a Ucrana de 6 a 7 milions de persones. 



La fam de la massa popular era el pa de cada dia. Es va estendre entre els camperols que emigraven a la ciutat la trista prctica d abandonar les criatures degut a que no les podien mantenir. El cnsol itali a Jarkov va informar al seu pas que  patrullen per la ciutat els dvorniki, ajudants d uniforme blanc que recullen a nens (abandonats) (...). Un equip mdic els passa revisi (...) i els que tenen alguna possibilitat de sobreviure sn enviats als edificis Jolodnaya Gora, en els grans hangars dels quals hi ha 8.000 persones, la majoria nens, agonitzant en llits de palla. Els que no passen la revisi son transportats en trens de mercaderies i s abandonen a uns 60 km de la ciutat (...)  . Per la seva banda, els camperols de les collectivitzacions no ho tenien pas millor: patien l absncia de gra, gaireb sense animals de tir, amb moltes cases cremades i nombroses famlies reprimides per les purgues stalinistes. El canibalisme es va estendre a Ucrana, on els antropfags van ser tirotejats pels agents del GPU amb total impunitat. 

Els gulags o camps de concentraci que ocupaven milers de deportats, deixaren d sser simples presons per a esdevenir camps de treball forat. Els reclusos deportats foren explotats en les mines del lluny nord, les indstries fusteres dels boscos o en la construcci de grans obres pbliques. El nord-americ D. Rayfield va assenyalar que  el GPU va estendre un imperi econmic que demandava cada cop ms esclaus. La grandria dels gulags no depenia del nmero d arrestaments, succea al contrari, eren les necessitats econmiques d aquests, amb llur terrible mortaldat i la seva inesgotable fam de treballadors prescindibles, les que dictaven el nombre d arrestaments. Aix doncs, l objectiu era emprar als deportats com a ma d obra esclava per a explotar els rics recursos de les terres remotes del nord. A ms, tal com criticaren alguns funcionaris posteriorment, els presos patien la falta d aliment i de calefacci, tan necessria en les inhspites regions del Cercle Polar rtic. Hi ha testimonis que parlen de l abandonament de presos per tal que morissin de fred. Tal era la situaci dels presos que molts s automutilaven per tal d sser enviats als hospitals, on almenys menjaven tots els dies .

 Model de collectivitzaci .

Un cop acabat el procs de nacionalitzaci o estatalitzaci de la terra, aquesta esdevenia propietat de l  Estat, que les cedia als camperols. Amb la finalitat d explotar i organitzar els camperols, el govern va impulsar el model cooperativista dels kolkhozos i sovkhozos, pel que es van erigir grans granges collectives per tot el territori sovitic, creant una estructura fortament centralitzada amb la qual l  Estat s assegurava el control dels processos productius i distributius del sector primari, alhora que va assolir un major control poltic i administratiu sobre la poblaci. D aquesta manera l Estat Sovitic establiria els plans d explotaci, que els kolkhozos havien de complir, per regular la producci i obtenir el mitj per a alimentar les ciutats i a l ampli exrcit, aix com per exportar productes.

Els principals objectius del sistema comunista de cooperatives era principalment acabar amb les desigualtats socials al camp, sense descuidar augmentar la productivitat del sector primari. Respecte el primer punt cal dir que tot i que es van eliminar les classes socials, les diferncies socials van continuar existint a la URSS: la burocrcia governamental s erigia com a nova classe social dominant dins de la societat comunista. 

Pel que fa al segon gran objectiu, cal dir que el govern va mostrar-se excessivament convenut que la tasca d augmentar la productivitat del sector primari seria bufar i fer ampolles. En els primers anys de la collectivitzaci s estimava  que la producci agrcola i industrial creixeria un 200% i 50% respectivament. Tanmateix, aix com el sector secundari va complir amb creus amb el programa de creixement previst, la producci conjunta del sector primari va disminuir. Cal precisar que no tot el sector primari va sortir-ne igualment mal parat, car la producci cerealstica va restar proporcionalment molt per sobre de les xifres del sector ramader, el sector ms fluix en termes de productivitat. Les principals causes del minvament de la producci agrcola foren:


 El procs de deskulakitzaci, que va provocar una davallada demogrfica important, notria sobretot a escala local en regions com Ucrana. Per palliar els efectes d aquest procs el govern va impulsar la  colonitzaci  d aquestes terres.
 El fet d invertir noms el 20% del PIB en agricultura (front el 80% de la indstria) va provocar que aquest sector fou el ms dbil de l economia sovitica. ;
 Tot i que els Plans Quinquennal preveien invertir en millores tecnolgiques per tal de mecanitzar el camp sovitic, aquesta mecanitzaci no s assoliria rpidament, car requeria grans quantitats d equipament industrial i maquinaria, quelcom que es va aconseguir a base d exportar cereal i altres bns agrcoles. Un exemple clar dels problemes per mecanitzar els kolkhozos fou la falta d animals de tir, que provocaria llaurar a m les terres, o la l alta quantitat de tractors defectuosos. ;
 Hi ha autors poc favorables al comunisme que senyalen tamb una causa moral, un fenomen psicolgic que desmotivaria als camperols alhora de produir: la reducci de la qualitat de vida dels camperols provocada per la falta de bns de consum i el carcter repressiu de la dictadura. Aquesta dinmica, no aplicable al conjunt de la massa pagesa, afectaria sobretot en aquells pagesos que passaren de treballar les seves terres, per a benefici personal, a treballar les terres de l Estat per a benefici d aquest.

Les relacions d intercanvi entre els camperols i les autoritats foren fora de treball en el procs productiu a canvi d inversions estatals per millorar el rendiment tecnolgic (subministrament de tractors i mecanitzaci) d aquests. Amb la planificaci econmica els camperols es van convertir en mers instruments de finanament de la indstria. Si la Revoluci Russa de 1917 havia acabat amb el rgim tsarista i la gran propietat agrria, la collectivitzaci de 1929-30 va liquidar l aldea tradicional i la petita propietat familiar. Quelcom, va repercutir negativament en la qualitat de vida dels camperols que van ser testimonis involuntaris del procs de canalitzaci de gran part de les seves rendes a les ciutats, on va anar-se concentrant una creixent poblaci a causa de l xode rural .

 Vigncia del model collectivitzador .

Desprs de la mort d Stalin al 1953, el seu successor, Nikita Khrusxov, va impulsar plans orientats a liberalitzar l economia sovitica amb l objectiu d atrapar en termes de creixement i productivitat als EEUU. Trencant amb el socialisme ortodox del seu predecessor, Khruixtxov va descentralitzar la planificaci augmentant l autonomia de les regions i empreses, va impulsar la colonitzaci de terres verges a Sibria, va fomentar la investigaci cientfica i emfatitz molt ms que Stalin llur inters en el sector primari i la a indstria lleugera, donant prioritat a l aprovisionament de bens de consum sobre les exportacions. En resum, es va dur a terme una nova poltica econmica basada en els principis del economisme. Una poltica que, no obstant, fracass en econmica, deguts als pobres resultats agrcoles i a la conseqent importaci massiva de cereals, fet que juntament amb l allament exterior provocaren la caiguda de Khruixtxov. 

Desprs d sser modificat per Jruschev i els seus predecessors, el model de les collectivitzacions desapareixeria definitivament amb l ascens del liberal Boris Ielstin al poder, a inicis de la dcada de 1990. Amb Yelstin, l URSS va desaparixer quedant en la memria de la Histria i d aquelles persones que visqueren el perode  a peu de can .  L Imperi  socialista sovitic es desintegr combinant el procs de  russificaci de l espai sovitic , la Nova Rssia que heretaria el llegat nacional de la URSS, i les tendncies nacionalistes regionals (Ucrana, Bielorrssia, Kazajstn, entre moltes altres). El mateix Yelstin va rellanar la privatitzaci de terres, decretant per llei la compra/venta de les terres i koljos que abans eren propietat de l Estat, de forma que l antiga terra estatal es dividiria entre els agricultors que es poguessin permetre pagar el preu de les parcelles.

 Adopci, crtiques i alternatives al model collectivitzador sovitic .

La Revoluci que es va realitzar a Rssia a inicis del segle XX fou vista per a moltes persones de tot el mn com la materialitzaci de les esperances per canviar llur situaci socio-econmca. Per aix, a tots els continents es van produir revolucions, amb major o menor intensitat, inspirades en el model sovitic: a Alemanya, Iugoslvia, a mltiples pasos de l Europa de l est, a Xina, Corea, Vietnam, Llatinoamrica, Angola, etc.

D altra banda, alhora que les el model comunista s estenia pel  segon mn , anaren apareixent divergncies i crtiques al model socialista sovitic. De fet, noms a Corea del Nord es va instaurar un rgim comunista de caire stalinista ortodox, adoptant el model de collectivitzaci fortament centralitzat, dirigit pel dictador Kim Il Sung, que governaria el pas vitalciament des de 1948 a 1994. 

Per tal de no desviar-nos del tema inicial ens centrarem en les principals discrepncies amb l exemple sovitic alhora d adoptar el model collectivitzador. Els dos casos ms significatius foren la Xina de Mao Zedong i la Iugoslvia del mariscal Iosif Broz Tito, dos dels principals pasos comunistes que trencaren relacions amb la URSS al 1959 i 1948 respectivament.

El primer va criticar durament a Stalin per que va emprendre la collectivitzaci abans que els propis camperols tinguessin l experincia prpia de treballar les terres collectivament i compartir els estris agrcoles, de forma que el moviment no va gaudir d una ferma base ideolgica entre els camperols. El lder comunista xins tamb va criticar les altes taxes d extracci de blat, quelcom que alhora que empobria la poblaci, perjudicava les relacions entre les zones rurals i urbanes. 

Mao va impulsar ms de 24.000 mtues populars (nom alternatiu als koljos sovitics), centres econmics, administratius i culturals en els quals es desenvolupava la vida del collectiu i on es combinava l explotaci agrcola, l artesania tradicional i les petites indstries rurals. D altra banda, els resultats econmics d aquest experiment no foren pas millors que els de la URSS: entre 1959-1961 una gran fam va causar el cessament de Mao i les seves poltiques que foren reemplaades per una nova poltica econmica que permetia la petita propietat camperola, alhora que impulsava la descentralitzaci de la producci i desaccelerava el creixement industrial.

Per la seva part, el model que mariscal Tito va impulsar a Iugoslvia era molt ms distant del stalinisme que el maoisme. El socialisme autogestionari (o d autogesti) era un sistema poltic basat en la el federalisme poltic i la descentralitzaci econmica. Parteix de la base terica que existeixen tres grans comunitats: la laboral, la ideolgica i la territorial, cadascuna representada per un rgan (sindicats, partits poltics i les diferents Federacions nacionals que formen la Confederaci o l Estat, respectivament). Seguint el principi de les  tres comunitats , el socialisme d autogesti accepta tamb el principi tricameralitat, on el Parlament consta de la camera baixa (o Parlament prpiament dit), la camera alta (o el Senat) (funcions de representaci territorials) i la camera laboral, amb representaci sindical. Cada Federaci te dret a decidir lliurement la seva via cap al socialisme, seguint la poltica de No alineament en el Bloc Comunista durant la Guerra Freda.

Aquesta variant del socialisme critic l alt grau de centralitzaci econmica de la URSS, aix com la jerarquitzaci del sistema, la burocratitzaci i la planificaci del consum de la poblaci des de l  Estat. En aquest sistema, la llei bsica s la gesti autnoma per part dels treballadors de la unitat productiva, sense interferncies per part de l  Estat. Tamb cal dir, que a partir de determinats nivells de volum de treball la propietat dels medis de producci se socialitzada o collectivitzada. Per la seva part, la comunitat poltica superior, l  Estat Confederat, s encarrega nicament dels elements clau l economia estatal: el sistema bancari i l Hisenda Pblica (imposici distributiva). A ms, cal dir a favor del sistema que s regit pel principi de  Democrcia directa : el collectiu obrer, la massa conjunta de tots els treballadors, elegeix el Consell Obrer que s encarrega d aprovar el pla general de l empresa i distribueix llur benefici net. Alhora, el Consell Obrer elegia el Comit de Gesti, que dirigeix i organitza l empresa (contracta i despatxa treballadors) i aplica les lleis socials. A la cspide de l organigrama directiu de l empresa s erigeix el director, elegit pels delegats del Comit de Gesti i del Consell Obrer . 

Pel que fa a les revolucions produdes a la segona meitat del segle XX, cal dir que el model collectivista stalinista noms va ser aplicat a Cuba, on es va realitzar un procs de  nacionalitzaci de terres  fortament centralitzat per l INRA (Instituto Nacional de Reforma Agraria), dirigit per Fidel Castro. Aquest organisme s encarregava de coordinar les grans expropiacions als latifundis i a les empreses nord-americanes, el pagament de les indemnitzacions i les nacionalitzacions de les empreses privades. Aquests organisme fou l encarregat tamb d establir la poltica sucrera, ocupant-se bsicament dels preus de venta. Per tal de controlar el correcte desenvolupament de la reforma agrcola, la INRA va crear diferents organismes locals anomenats Zonas de Desarroyo Agrario (ZDA), encarregats tamb de crear i controlar les diferents cooperatives en les que s organitzaren els camperols i d impulsar amplies millores en la qualitat de vida dels camperols de l illa (extens programa educatiu, construcci d habitatges, electrificaci de les zones rurals, activitats culturals, etc.). La vigncia del model stalinista era clara.


BIBLIOGRAFIA

 	S. COURTOIS,  El llibre negre del comunisme .

 	J.A. GETTY i O.U. NAUMON;  La lgica del terror. Stalin i l autodestrucci dels bolxevics , 2001

 	C. TAIBO,  L espai russosovitic en el segle XX , 1999.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240921" title="Ner (desambiguaci)" nonfiltered="3541" processed="3537" dbindex="93689">



Ner, emperador rom;
Tiberi Claudi Ner (Tiberius Claudius Nero) fou un dels quatre fills d'Appi Claudi Cec que fou censor el 312 aC. nicament es conegut com ancestre de l'emperador Tiberi.
Gai Claudi Ner (cnsol 207 aC), cnsol el 207 aC ;
Gai Claudi Ner (pretor), pretor el 181 aC.
Appi Claudi Ner,  pretor el 195 aC. ;
Tiberi Claudi Ner (cnsol 202 aC), cnsol el 202 aC ;
Tiberi Claudi Ner (pretor), pretor peregr el 178 aC, i pretor el 165 aC ;
Tiberi Claudi Ner (militar) militar  rom del segle I aC;
Tiberi Claudi Ner (pretor 42 aC), pretor el 42 aC ;
Ner Csar, fill gran de Germnic Csar i Agripina Major.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240935" title="Gai Claudi Ner (cnsol 207 aC)" nonfiltered="3542" processed="3538" dbindex="93690">
Gai Claudi Ner (en llat Caius Claudius Nero) fou un magistrat rom que pertanyia a la gens Cludia, branca dels Tiberii. Ner, paraula d'origen sab que pel que sembla volia dir "vigors", va ser adoptat pel fundador de la famlia Tiberi Claudi Ner, fill d'Api Claudi Cec. Caius era nt de Tiberi Claudi Ner.

En el quart consolat de Quint Fabi Mxim i el tercer de Marc Marcel (214 aC) va comandar un cos de cavalleria. Va rebre ordes d'atacar la rereguarda d'Annbal a Nola, per no va arribar a temps i el cnsol Marcel fou derrotat pels cartaginesos. Marcel el va castigar severament. Fou desprs pretor segurament el 212 aC i fou cridat pels cnsols Quint Fulvi i Appi Claudi per ajudar al setge de Cpua. 

Va ser designat propretor a Hispnia el 211 aC a la mort de Gneu Corneli Escipi per lluitar contra sdrubal Barca, i va desembarcar a Tarraco, per sdrubal va eludir el seu atac. 

Cridat desprs a Itlia i el 209 aC fou llegat sota Marcel, i va participar a la batalla de Canusium, on Annbal fou derrotat.

El 207 aC va exercir com a cnsol (al costat del seu amic personal Marc Livi Salinator) i va anar al sud d'Itlia contra els cartaginesos i va derrotar a Annbal en alguns encontres. Annbal es va retirar a Metapontum i Ner va capturar als missatgers que li enviava el seu germ sdrubal. Ner va decidir marxar contra sdrubal que es volia reunir amb Annbal a l'mbria, va comunicar el seu desig al senat i el va instruir de com actuar. Junt amb el seu collega Marc Livi (al que es va reunir al Pic) es va dirigir a l'mbria on va lliurar batalla contra sdrubal  a la riba del Metaure, en la que el general cartagins va morir; fou la ms gran carnisseria de tota la guerra. Ner va retornar al sud portant el cap d'sdrubal que va tirar al campament d'Annbal, i dos captius per explicar el que havia passat. Quan es va celebrar el triomf Marc Livi va gaudir dels mxims honors (carruatge amb quatre cavalls) perqu la batalla s'havia lliurat a la seva provncia, per l'opini publica sabia que el mrit era de Ner.

Ms tard va ser censor (204 aC) i el 201 aC fou enviat com ambaixador a Ptolemeu V Epfanes d'Egipte, per comunicar la victria final a la guerra i agrair la fidelitat egpcia.

Va morir ja en el segle I aC.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240936" title="Gai Claudi Ner (pretor)" nonfiltered="3543" processed="3539" dbindex="93691">
Gai Claudi Ner (Caius Claudius Nero) fou un magistrat  rom.

Desprs d'exercir algunes magistratures menors va arribar a la de pretor el 181 aC. Va governar com a provncia l'illa de Siclia. Encara que noi se sap segur se'l suposa fill del cnsol del 207 aC Gai Claudi Ner, el vencedor d'sdrubal Barca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240937" title="Appi Claudi Ner" nonfiltered="3544" processed="3540" dbindex="93692">
Appi Claudi Ner (Appius Claudius Nero) fou un magistrat  rom.

Desprs d'exercir algunes magistratures menors va arribar a pretor el 195 aC. L'any segent fou propretor amb l'Hispnia Ulterior  com a provncia, per no se sap si va arribar a anar a la mateixa provncia o la va governar per llegats.

El 189 aC fou un dels deu comissionats enviat a sia a arranjar els afers locals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240938" title="Tiberi Claudi Ner (cnsol 202 aC)" nonfiltered="3545" processed="3541" dbindex="93693">
Tiberi Claudi Ner (Tiberius Claudius Nero) fou un magistrat rom probablement fill de Gai Claudi Ner (cnsol 207 aC). 

Desprs d'exercir algunes magistratures menors va arribar a pretor el 204 aC i a l'any segent fou propretor amb el govern de l'illa de Sardenya.

El 202 aC fou cnsol juntament amb Marc Servili Gemine i va rebre la provncia d'frica amb l'encrrec de fer la guerra a Annbal juntament amb Publi Corneli Escipi. No va estar present a la batalla de Zama, ja que una violenta tempesta va apartar la seva flota del cam i la va desviar a Populonii, d'on va passar a l'illa d'Elba i a Crsega i desprs a Sardenya on va haver de passar l'hivern a Caralis i quan va tornar a Roma, el seu perode ja havia acabat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240939" title="Tiberi Claudi Ner (pretor)" nonfiltered="3546" processed="3542" dbindex="93694">
Tiberi Claudi Ner (Tiberius Claudius Nero) fou un magistrat  rom.

Desprs d'exercir algunes magistratures menors va arribar a pretor peregr el 178 aC, i encara que tenia la jurisdicci peregrina fou enviat amb un comandament militar a Pisae per ocupar el lloc del cnsol Marc Juni que havia estat enviat a la Gllia per reclutar tropes.  Segurament va restar a Etrria com a propretor.

El 172 aC fou enviat a sia en missi especial.

El 165 aC fou altre cop pretor i desprs propretor amb l'illa de Siclia com a provncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240940" title="Tiberi Claudi Ner (militar)" nonfiltered="3547" processed="3543" dbindex="93695">
Tiberi Claudi Ner (Tiberius Claudius Nero) fou un militar  rom.

Encara que segurament va fer diversos serveis militars noms se'l coneix per la participaci que va tenir a la guerra contra els pirates de la Mediterrnia a les ordes de Gneu Pompeu Magne el 67 aC.  El 63 aC s esmentat per Sallusti i Appi quan va recomanar mantenir en pres als conspiradors de Catilina detinguts fins que el mateix Catilina fos arrestat i s'aclars la part de cadascun.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240945" title="Tiberi Claudi Ner (pretor 42 aC)" nonfiltered="3548" processed="3544" dbindex="93696">
Tiberi Claudi Ner (Tiberius Claudius Nero) fou un magistrat  rom, pare de l'emperador Tiberi. Era probablement fill del militar del mateix nom que va lluitar amb Gneu Pompeu a la Mediterrnia el 67 aC.

Va servir com a qestor de Gai Juli Csar (48 aC) durant la guerra alexandrina i va dirigir la flota que va derrotar els egipcis a la desembocadura de la branca canpica del Nil. Csar el va recompensar i el va nomenar pontfex al lloc de Publi Corneli Escipi;  es va ocupar de l'establiment de colnies a la Gllia al nord dels Alps entre les quals Narbo (Narbona)  i Arelate (Arle), si be la primera era un suplement ja que ja havia estat fundada el 116 aC.

El 44 aC  va proposar la recompensa als assassins de Csar. El 42 aC fou pretor i es va unir al cnsol Luci Antoni a Perusa (41 aC); en aquest mateix any va nixer el seu fill Tiberi, el futur emperador, de la seva dona Lvia Drusilla filla de Livi Drus. Quan Perusa es va rendir, Tiberi Claudi Nero va fugir a Praeneste  i de all a Npols (40 aC) i desprs d'intentar sense xit armar i revoltar als esclaus a canvi de la llibertat, va passar a Siclia on es va posar al servei de Sext Pompeu. La seva dona i el seu fill l'acompanyaven i els plors del nen van estar a punt de descobrir-lo en la fugida.

Llavors es va posar en contacte amb Marc Antoni a Acaia i quan aquest, August i Pompeu es van reconciliar el mateix any 40 aC va tornar a Roma amb la seva dona i fill. Lvia que era molt bella, va excitar la passi d'Octavi  al qual fou cedida pel seu marit (38 aC) quan estava prenyada d'un segon fill, el futur Drus Major, i segurament, tot i que fou una donaci vulgar com la d'un pare en relaci a la filla, va formalitzar els papers del divorci ja que Octavi i Lvia es van casar. Quan va nixer Drus, August el va enviar amb el seu pare biolgic.

Claudi Tiberi Ner va morir poc desprs(34 aC o 33 aC)  i va deixar a Octavi August la tutoria dels seus dos fills. El jove Tiberi, de 9 anys, va pronunciar l'oraci fnebre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240946" title="Jaume Mir Mateo" nonfiltered="3549" processed="3545" dbindex="93697">
Jaume Mir Mateo s un enginyer agrnom menorqu. El 1998 va rebre elPremi Ramon Llull en reconeixement a la seva tasca d'investigaci sobre el mn rural menorqu i de promoci contnua de la seva modernitzaci. Ha muntat i posat en marxa l'Escola de Capacitaci Agrria de Ma, de la qual ha estat director fins a la jubilaci. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240948" title="Ner Csar" nonfiltered="3550" processed="3546" dbindex="93698">
Ner Csar  (Nero Caesar Germanicus) fou el fill gran de Germnic Csar i Agripina Major. Tenia 12 anys quan va morir el seu pare (any 19).

L'any segent Tiberi el va recomanar al senat per permetre que fos qestor cinc anys abans de l'edat mnima legal. Tamb fou pontfex per la mateixa poca per concessi de Tiberi, i es va casar amb Jlia Drusa la filla de Drus Menor, el fill de Tiberi. Anteriorment el seu pare l'havia proms a la filla de Sil, per aquest matrimoni mai es va produir que se spiga. 

A la mort de Drus Menor enverinat per instigaci de Sej (23) Ner va esdevenir l'hereu de l'imperi i com que Sej, el cap dels pretorians, planejava la seva prpia successi a l'imperi, Ner va passar a ocupar un lloc perills igual que el seu germ Drus Csar. El suport popular a Ner Csar i Drus Csar (especialment perqu eren fills del molt estimat Germnic) va alarmar a Tiberi que ho consider una mostra contra ell, i va comenar a conspirar contra ambds.

La dona de Ner estava en el bndol de Sej ja que la seva mare (sogra de Ner Csar) era l'amant del cap dels pretorians. Drus Csar, que no tenia el suport de la seva mare Agripina Major, fou convenut de participar en els designis de Sej, que li va assegurar que mort Ner li correspondria la successi. El 29 Tiberi va enviar una carta al senat en la que acusava a Agripina Major i al seu fill Ner Csar de forma genrica per sense aportar cap prova de rebelli o deslleialtat. El poble es va manifestar davant el senat cridant que la carta era un invent; el senat va posposar la discussi per al dia segent Tiberi va repetir els crrecs; el senat no es va poder oposar ms. Ner fou declarat enemic de l'estat i enviat a l'illa de Pntia (Pona) on va morir de gana (aquesta es la versi ms comuna per tamb alguns diuen que es va sucidar abans de ser executat).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240950" title="Joan Mir Ramis" nonfiltered="3551" processed="3547" dbindex="93699">
Joan Mir Ramis s un escultor de les Illes Balears. La seva obra es caracteritza per tenir una deixa pica, llegendria, poblada de figures de la Illes Balears, tractada amb la consideraci de mites. Entre les seves creacions destaca la fora gil dels foners, la grcia trgica de Nuredduna, el misteri de la Balenguera i la solidesa dramtica de Guillem Sagrera. El 1998 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240954" title="Rafael Nadal Nadal" nonfiltered="3552" processed="3548" dbindex="93700">
Rafel Nadal Nadal s un msic de Manacor (Mallorca). Del 1955 al 1995 ha estat director de l'Escola i la Banda de Msica de l'Ajuntament de Manacor. El 1998 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240956" title="Charly Gaul" nonfiltered="3553" processed="3549" dbindex="93701">






Charly Gaul (Pfaffenthal, 8 de desembre de 1932 - Luxemburg, 6 de desembre de 2005) va ser un ciclista luxemburgus que fou professional entre 1953 i 1965. 

Era anomenat le Grimpeur ail (el Grimpador alat) i l'Ange de la montagne (l'ngel de la muntanya). Ha estat un dels millors especialistes en etapes de muntanya, especialment quan les condicions meteorolgiques eren dolentes, quan era capa d'aconseguir diferncies gegantines i provocar un tomb radical a la classificaci general. 

Va obtenir grans victries, entre elles dos Giro d'Itlia i un Tour de Frana. El fet de ser d'un pas petit el va obligar a participar sovint en equips mixtos al Tour de Frana, ja que en aquells anys era disputat per equips nacionals. Aix el perjudic ja que no comptava amb bons gregaris i sovint sols podia refiar de Marcel Ernzer. 

Palmars.
1954;
 Campi de Luxemburg de ciclo-cross;
 1r del Circuit de les 6 provncies;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;
 Vencedor d'una etapa i del Gran Premi de la Muntanya al Critrium del Dauphin Libr;
1955;
 1r del Tour del Sud-est i vencedor d'una etapa;
 Vencedor de 2 etapes i del Gran Premi de la Muntanya al Tour de Frana;
1956;
 Campi de Luxemburg;
 1r del Giro d'Itlia i vencedor de 3 etapes;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa;
 Vencedor de 2 etapes i del Gran Premi de la Muntanya al Tour de Frana;
1957;
 Campi de Luxemburg;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;
1958;
 1r del Tour de Frana i vencedor de 4 etapes;
 1r de la pujada a Mont Faron;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1959;
 Campi de Luxemburg;
 1r del Giro d'Itlia, vencedor de 3 etapes i del Gran Premi de la Muntanya;
 1r de la Volta a Luxemburg;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1960;
 Campi de Luxemburg;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1961;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1962;
 Campi de Luxemburg;
 Campi de Luxemburg de ciclo-cross;

 Resultats al Tour de Frana .
1953. Abandona (6a etapa);
1954. Abandona (12a etapa);
1955. 3r de la classificaci general, vencedor de 2 etapes i 1r del Gran Premi de la Muntanya ;
1956. 13 de la classificaci general, vencedor de 2 etapes i 1r del Gran Premi de la Muntanya ;
1957. Abandona (2a etapa);
1958. 1r de la classificaci general i vencedor de 4 etapes;
1959. 12 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1961. 3r de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1962. 9 de la classificaci general;
1963. Abandona (16a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1956. 1r de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1957. 4t de la classificaci general i vencedor de 2 etapes ;
1958. 3r de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1959. 1r de la classificaci general, vencedor de 3 etapes i 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1960. 3r de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1961. 4t de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1962. Abandona;

Resultats a la Volta a Espanya.
1960. Abandona ;












Enllaos externs.
Palmars de Charly Gaul ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240958" title="Nerva (desambiguaci)" nonfiltered="3554" processed="3550" dbindex="93702">


Onomstica:

Marc Cocceu  Nerva I, cnsol el 36 aC.
Marc Cocceu  Nerva II, cnsol l'any 22. ;
Marc Cocceu Nerva, jurista  rom suposadament fill de l'amic de Tiberi.
Marc Cocceu  Nerva, emperador rom. ;
Gai Licini Nerva (pretor), pretor rom el 167 aC ;
Aule Licini Nerva (trib), trib de la plebs el 178 aC ;
Aule Licini Nerva (pretor), pretor el 143 aC ;
Gai Licini Nerva (trib), trib de la plebs el 63 aC;
Publi  Licini Nerva, pretor rom el 104 aC ;
Aule Licini Nerva Sili, cnsol l'any 20 aC i l'any 7 dC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240960" title="Marc Cocceu Nerva" nonfiltered="3555" processed="3551" dbindex="93703">


Onomstica:

Marc Cocceu  Nerva I, cnsol el 36 aC.
Marc Cocceu  Nerva II, cnsol l'any 22. ;
Marc Cocceu Nerva, jurista  rom suposadament fill de l'amic de Tiberi.
Marc Cocceu  Nerva, emperador rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240961" title="Aule Licini Nerva" nonfiltered="3556" processed="3552" dbindex="93704">


Onomstica:

Aule Licini Nerva (trib), trib de la plebs el 178 aC ;
Aule Licini Nerva (pretor), pretor el 143 aC ;
Aule Licini Nerva Sili, cnsol l'any 20 aC i l'any 7 dC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240962" title="Gai Licini Nerva" nonfiltered="3557" processed="3553" dbindex="93705">


Onomstica:

Gai Licini Nerva (pretor), pretor rom el 167 aC ;
Gai Licini Nerva (trib), trib de la plebs el 63 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240963" title="Marc Cocceu Nerva I" nonfiltered="3558" processed="3554" dbindex="93706">
Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) fou un magistrat rom.

s probablement la persona que va aconseguir la reconciliaci entre Marc Antoni i Octavi el 40 aC, tot i que Appi parla de Luci Cocceu. Fou cnsol juntament amb Luci Gelli Poplicola el 36 aC. Si b se l'ha considerat alguna vegada l'avi de l'emperador Nerva, aix no es possible ja que l'avi de Nerva va morir l'any 33 i en aquest any hauria tingut al menys 110 anys; l'avi fou probablement un fill del mateix nom (Marc Cocceu Nerva II).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240964" title="Marc Cocceu Nerva II" nonfiltered="3559" processed="3555" dbindex="93707">
Marc Cocceu  Nerva (Marcus Cocceius Nerva) fou un magistrat rom.

Era probablement fill del Marc Cocceu Nerva I que fou cnsol el 36 aC, i fou l'avi de l'emperador Nerva.

Fou cnsol junt amb Gai Vibi Ruf l'any 22. Amic personal de l'emperador Tiberi aquest li va confiar la superintendncia dels aqeductes de Roma. El 26 va acompanyar a l'emperador en el seu retirament a Capri. Es va sucidar deixant de menjar, l'any 33, tot i els intents de Tiberi per evitar-ho. Les causes no sn clares per es deixa entendre que era perqu havia esdevingut fart del seu amic.

Va escriure alguns tractats legals dels que no s'esmenta el nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240965" title="Marc Cocceu Nerva (jurista)" nonfiltered="3560" processed="3556" dbindex="93708">
Marc Cocceu  Nerva (Marcus Cocceius Nerva) fou un jurista  rom suposadament fill de l'amic de Tiberi (Marc Cocceu Nerva II). 

Ja va fer publice de jure responsitasse al 17 anys el que indica que era fora preco. Tcit esmenta un Nerva que fou pretor designatus, que probablement fou aquest mateix personatge. Papini diu que va escriure un llibre titular  De Usucapionibus. Al Digest se l'esmenta com Nerva Filius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240970" title="Gai Licini Nerva (pretor)" nonfiltered="3561" processed="3557" dbindex="93709">
Gai Licini Nerva (Caius Licinius Nerva) fou un magistrat rom, fill de Gai Licini Nerva, personatge desconegut per sens dubte un rom destacat.

Fou llegat el 168 aC i va portar la noticia a Roma de la derrota de l'exrcit illiri i la captura del rei Gntius. El 167 aC fou un dels sis pretors i va tenir com a provncia la Hispnia Ulterior, per potser no hi va anar ja que al final de l'any era un dels comissionats nomenats per portar els hostatges tracis, si b tenia temps per fer aix i desprs anar a la provncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240973" title="Aule Licini Nerva (trib)" nonfiltered="3562" processed="3558" dbindex="93710">
Aule Licini Nerva (Aulus Licinius Nerva) fou un magistrat rom, fill de Gai Licini Nerva, personatge desconegut per sens dubte un rom destacat, i germ del pretor Gai Licini Nerva.

Fou trib de la plebs el 178 aC i va proposar limitar el comandament del cnsol Aule Manli Vuls a stria fins un determinat dia, ja que el volia processar per mala direcci de la guerra. 

El 171 aC fou un dels tres comissionats enviats a Creta per reclutar arquers per l'exrcit del cnsol Publi Licini Cras; el 169 aC fou enviat al Regne de Macednia per estudiar l'estat de l'exrcit rom en aquest pas i els recursos del rei Perseu de Macednia. 

El 166 aC fou pretor i desprs va tenir una de les dues Hispnies com a provncia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240974" title="Aule Licini Nerva (pretor)" nonfiltered="3563" processed="3559" dbindex="93711">
Aule Licini Nerva (Caius Licinius Nerva) fou un magistrat rom,  fill del trib del mateix nom (Aule Licini Nerva)

Fou pretor el 143 aC i el 142 aC va governar Macednia. El seu qestor Luci Tremelli va derrotar al pseudofilip, per sota les ordes de Nerva, que fou saludat pels seus setze mil soldats com imperator, amb connotacions diferents del ttol posterior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240976" title="Gai Licini Nerva (trib)" nonfiltered="3564" processed="3560" dbindex="93712">
Gai Licini Nerva (Caius Licinius Nerva) fou un magistrat rom de parentiu no determinat amb altres membres de la famlia. Podria ser el collega de Luci Calpurni Bstia (121 aC) o Luci Calpurni Bstia el jove (63 aC) com a trib de la plebs. Cicer l'esmenta algunes vegades i el considerava una mala persona, per amb bones qualitats d'orador.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240977" title="Publi Licini Nerva" nonfiltered="3565" processed="3561" dbindex="93713">
Publi  Licini Nerva (Publius Licinius Nerva) fou un magistrat rom. 

El 104 aC fou pretor i el 103 aC propretor a Siclia. Un decret del senat establia que cap persona lliure d'estats aliats a Roma podia ser esclavitzada i s'allegava que els publicans havien agafat i venut molts esclaus per no pagar les taxes i probablement no ho podien ser. Publi Nerva va publicar un decret que cridava a tots els que es podien beneficiar del decret a reunir-se a Siracusa per ser escoltats. S'hi van presentat 800 persones que foren alliberades, per desprs d'aix el pretor fou convenut pels propietaris d'esclaus  de no alliberar a cap ms en endavant, i quan aix es va saber els esclaus es van revoltar i va esclatar la segona guerra servil que va durar quatre anys. Inicialment Publi Nerva va obtenir algunes avantatges sobre els revoltats, i desprs els romans es van retirar als seus quarters, per els esclaus es van organitzar sota la direcci d'Ateni. El 102 aC Luci Licini Luculle, pare del fams Luci Licini Luculle, el va succeir en el govern.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240978" title="Aule Licini Nerva Sili" nonfiltered="3566" processed="3562" dbindex="93714">
Aule Licini Nerva Sili (Caius Licinius Nerva Silianus) fou un magistrat rom, membre de la gens Slia, probablement fill de Publi Sili i adoptat per un Nerva.

Fou un destacat cap militar sota August i cnsol l'any 20 junt amb Marc Appuleu. Fou altre cop cnsol l'any 7 si b Di Cassi l'esmenta com Licini Sil mentre el cnsol del 20 apareix esmentat als Fasti com P. Sili  Nerva.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240979" title="Cincia militar" nonfiltered="3567" processed="3563" dbindex="93715">
La cincia militar s la cincia social que estudia i analitza de manera sistemtica el procs, la planificaci, prctica, tcnica, psicologia, resoluci i conseqncies dels conflictes entre les societats humanes al llarg del temps i l'espai.

En la cincia militar es determinen sis eixos principals: organitzaci, estratgia, tecnologia, educaci, histria i geografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240984" title="(127) Johanna" nonfiltered="3568" processed="3564" dbindex="93716">
Johanna s l'asteroide nm. 127 de la srie. Fou descobert el 5 de novembre del 1872 a Pars per en P. M. Henry(1849-1903).

s un asteroide gran del cintur principal amb una superfcie molt fosca i probablement compost de carboni.

Es considera que el seu nom es deu a Joana d'Arc (1412-1431.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240990" title="David Duran i Gisbert" nonfiltered="3569" processed="3565" dbindex="93717">
David Duran Gisbert, als seus llibres com David Duran (Barcelona, 1963), professor i escriptor. Ha treballat molts anys com a professor d'ensenyament secundari. Llicenciat en Psicologia, es va doctorar en Psicologia de l'Educaci i, actualment, treballa de professor a la Facultat de Cincies de l'Educaci de la Universitat Autnoma de Barcelona.

En l'mbit professional, ha publicat nombrosos articles i llibres sobre aprenentatge cooperatiu. Entre d'altres el llibre Tutoria entre Iguales.

En el camp de la literatura ha publicat diverses novelles juvenils,  com ara QRZ Rat Penat, Coses que passen, Cicle Bis o Generaci Z, finalista del Premi Bancaixa de Literatura Juvenil.

Tamb s autor de les novelles Cataconya. La Via Ridiculista d'Accs a la Independncia i L'ltima Vida: Una Historia De Bojos.

Enllaos externs.
 Biografia a la suposada pgina personal de l'autor;
 Pgina biografica respecte a l'autor  ;
 Llibres de David Duran segons Unilibro;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240991" title="Coherncia" nonfiltered="3570" processed="3566" dbindex="93718">

La coherncia s la unitat temtica d'un discurs o text, de manera que el receptor t la sensaci de trobar-se davant un tot estructurat que transmet un missatge i no davant frases allades. La coherncia s'aconsegueix amb mecanismes de cohesi (com els connectors que ajuden a fer evident l'estructura textual) per tamb encadenant els temes de manera que la informaci nova estigui precedida per informaci ja coneguda. D'aquesta manera el lector pot assimilar el que se li explica de manera progressiva i connectant-ho amb el que ja sap (i per tant es pot produir un aprenentatge significatiu si s un text didctic). El pargraf assegura que la informaci estigui ben repartida en unitats coherents en elles mateixes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240994" title="Confiscaci del Regne de Mallorca" nonfiltered="3571" processed="3567" dbindex="93719">

El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV, va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes i don la investidura del Regne de Siclia a Carles I d'Anjou. 

Els francesos ocuparen la Vall d'Aran, per no pogueren seguir avanant en territori catal. L'any segent ho provaren amb les tropes que tenien al regne de Navarra. En el contraatac catalanoaragons de l'any 1284, assetjaren Tudela. El 1285 els francesos entraren pel territori rossellons de Jaume II de Mallorca amb un exrcit de 100.000 infants, 16.000 cavallers i 17.000 ballesters comandat pel mateix rei de Frana, Felip l'Ardit, i acamparen a Elna i Perpiny, creuant pel pas de la Maana el juny. Els catalans, van aplicar la terra cremada, i els francesos entraren a Castell d'Empries, Girona, Figueres, Roses, Sant Feliu de Guxols i Blanes, i Peralada fou destruda sense aconseguir rendir-la.

L'estol catal, provinent de Siclia comandat per Roger de Llria havia derrotat la flota francesa a la Batalla naval de les Formigues, i recuper el territori del nord. En aquell moment la disenteria s'estengu entre els francesos, que, envoltats, sense provements i malalts, hagueren de retirar-se, per es trobaren la retirada tallada al coll de Panissars (l'actual Perts) i al de la Maana. Els exrcits catalans accediren a no atacar-los, i els van deixar passar per Agullana. Una part de l'exrcit francs volgu igualment creuar pel coll de Panissars, a la Jonquera.

L'exrcit catal es va avanar a la retirada francesa i esper l'exrcit francs a la Jonquera. Els catalans van atacar la rereguarda de les tropes franceses que es batien en retirada, delmades per les malalties. Per l'avantguarda, Ramon de Montcada i els seus almogvers van massacrar als fugitius, mentre es respectava l'angoixat rei francs i els membres de la seva famlia, entre els quals hi havia Carles I de Valois, en la lnia successria de la Corona d'Arag per la seva mare, Elisabet d'Arag, germana de Pere el Gran. Quan va acabar el primer atac, la columna francesa va ser de nou atacada per les tropes de Roger de Llria, que havien desembarcat desprs de la seva victria naval davant les costes de l'Empord, a la Batalla naval de les Formigues. Els francesos rendiren totes les viles que encara tenien a l'Empord i Girona, per controlant el Rossell.

El mateix 1285 Pere el Gran envi una flota que va sortir de Salou contra el seu germ Jaume II de Mallorca com a cstig pel seu suport a la croada, i li confisc el regne, per no pogu veure els resultats de l'expedici ats que es mor pocs dies desprs a Vilafranca.

El 19 de novembre, la ciutat de Mallorca es rendeix a Alfons el Franc, mentre que uns dies ms tard, el 24 de novembre Pon Sagurdia, el lloctinent del rei Jaume II de Mallorca rendeix la ciutat al rei Alfons i els sndics dels pobles de Mallorca juren homenatge al rei.

El 25 de novembre de 1285 Alfons II insta a la rendici l'alcaid del castell d'Alar, Ramon Ballester, per finalment el 30 de desembre es produeix l'Assalt al castell d'Alar on la guarnici est formada pel mateix Ramon Ballester, Guillem Capello "Cabrit", Guillem Bassa, Arnau Ramon, Lleonard Marsello i Albert Perpiny, que van morir cremats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240996" title="Cleste Albaret" nonfiltered="3572" processed="3568" dbindex="93720">
Cleste Albaret (Auxillac 1891  - ?? 25 abril 1984) s recordada per haver estat l'ajudant personal de Marcel Proust durant els ltims nou anys de vida de l'autor de A la recerca del temps perdut, tasca per la qual el govern francs li va atorgar pocs anys abans de morir el guard Comandant de l'ordre de l'Art i les Lletres.

Cleste Gineste (cognom de soltera) va nixer el 1891 a Auxillac (Losera), un petit poble del Llenguadoc-Rossell. Va tenir una infncia i joventut felices en un slid entorn rural i familiar. El 1913 es va casar amb Odilon Albaret, que treballava de xfer a Pars i que tenia entre els seus clients a Marcel Proust. Aquesta circumstnia canviaria la vida de Cleste Albaret, no tan sols perqu es va traslladar a viure a Pars, sin perqu mesos ms tard es convertiria en l'ajudant de Proust. Va entrar a la casa de l'escriptor (el 102 del boulevard Haussmann) primer com a correu (portava exemplars de regal de Du ct de chez Swann pels amics i coneguts de Proust), per poc a poc, i grcies a la bona entesa personal que de seguida va sorgir entre ells, es va convertir-se en minyona, amiga i confident de Proust. 

"All bonic de la nostra relaci era que de vegades jo em sentia com si fos la seva mare, i d'altres com si fos la seva filla", va explicar Cleste Albaret en el llibre Monsieur Proust, que va publicar al final de la seva vida per tal de desmentir rumors sobre l'escriptor; "noms he volgut, abans de desaparixer jo tamb, i en la mesura de les meves possibilitats, reestablir la seva imatge". Tot i que feia cinquanta anys que Proust havia mort, Cleste Albaret demostra en aquestes memries tenir una gran capacitat retentiva i viu record de l'autor. 
La redacci del llibre va anar a crrec del periodista Georges Belmont a partir d'una srie d'entrevistes que van mantenir al llarg de cinc mesos i que van sumar plegades setanta hores de conversa. Es tracta d'una obra imprescindible per conixer la personalitat de Proust, aix com moltes claus d'una de les majors obres literries del segle XX, com s A la recerca del temps perdut.

Desprs de la mort de Proust, Cleste Albaret i el seu marit van regentar un hotel anomenat 'Alscia i Lorena', a la rue des Canettes.  Desprs de la mort d'Odilon Albaret (el 1960), Cleste es va ocupar del Museu Ravel (a Montfort-l'Amauri). 
Va morir als 92 anys d'edat a causa d'un emfisema, deixant una filla (Odile Albaret).
Proust va incloure Cleste Albaret (i tamb la seva germana Marie) a la A la recerca del temps perdut; sn els dos nics personatges que apareixen anomenats amb el seu nom real. L'escriptor els fa un dol retrat a Sodome et Gomorrhe i tamb a La prisonnire. 

Enllaos externs.
Necrolgica del New York Times;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="240998" title="Orde Sacerdotal" nonfiltered="3573" processed="3569" dbindex="93721">

Sagrament de l'Esglsia catlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat. Segons el Catecisme de l'Esglsia Catlica editat l'any 1993, l'Orde s el sagrament grcies al qual la missi confiada pel Crist als seus apstols continua a sser exercida en l'Esglsia fins a la fi dels temps: s per tant, el sagrament del ministeri apostlic. (CEC 1536). 
La paraula Orde, en l'antiguitat romana, designava uns cossos constituts en el sentit civil, sobretot el cos dels governants. Ordinatiodesigna la integraci en un ordo. En l'Esglsia, hi ha uns cossos constituts que la Tradici, no sense fonament en la Sagrada Escriptura anomena des dels temps antics amb el nom de taxeis (en grec), Ordines (en llat): aix la litrgia parla de l' ''ordo episcoporum'' de l' ''ordo presbyterorum'' i de l' ''ordo diaconorum''. Altres grups reben tamb aquest nom dordo,: els catecmens, les verges, els esposos, les viudes...
(CEC 1537). 
Aix, doncs, tenim que l'orde sacerdotal s una instituci divina, volguda per Du i exercida per homes. 
L'episcopat, del grec episkopos, (bisbe) (o dirigent) s el grau ms alt al qual arriben homes escollits entre els presbyteros (preveres) i el diaconat, del grec diakonos (servidor). Aquest ltim grau pot ser exercit per homes casats, idonis, que hagin donat mostres clares de saber administrar la seva llar i la seva famlia. El diaconat, en grau permanent, va ser reinstaurat desprs del Concili Vatic II, perqu fins aleshores noms era conferit als candidats al presbiterat; en podrem dir doncs, diaconat transitori.
 
La paraula sacerdotal ve de molt antic. Ja a la narraci de l'xode (Ex 19,6) trobem que el poble hebreu fou escollit per ser constitut per Du com un reialme de sacerdots i una naci sagrada. Per a l'interior del poble d'Israel, Du escoll una de les dotze tribus, la de Lev, posada a part per al servei litrgic (Nm 1,48-53). Van ser consagrats amb un ritu propi els orgens del sacerdoci de l'Antiga Aliana (Ex 29,1-30; Lv 8). Els sacerdots hi sn "constituts en pro dels homes en les coses que sn de Du, per oferir dons i sacrifics pels pecats". (He 5,1). (CEC 1539).

Per en l'Esglsia Catlica, Crist s l'nic sacerdot perqu totes les prefiguracions del sacerdoci de l'Antiga Aliana troben acompliment en Jesucrist, constitut nic mitjancer entre Du i els homes (1Tm 2,5). 
Aix grcies a aquesta assumpci del sacerdoci del Crist, tots els batejats de l'Esglsia cristiana sn participants com a fills de l'Esglsia d'un reialme de sacerdots per al Du i Pare seu. (Ap 1,6). Tota la comunitat dels creients s sacerdotal. Els fidels, pel mateix fet, exerceixen el seu sacerdoci baptismal a travs de la seva participaci, cadasc segons la vocaci prpia, en la missi del Crist, Sacerdot, Profeta i Rei. Pels sagraments dels Baptisme i de la Confirmaci, els fidels sn consagrats per a ser (...) un sacerdoci sant.


BIBLIOGRAFIA: 

Catecisme de l'Esglsia Catlica, Coeditors catalans del Catecisme, Barcelona 1993.
 
Sartore, D, (et alii) Nuevo diccionario de LitrgiaMadrid: San Pablo 1984 (2a)




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241001" title="Ren Privat" nonfiltered="3574" processed="3570" dbindex="93722">

Ren Privat (Coux, 4 de desembre de 1930 - Le Puy-en-Velay, 19 de juliol de 1995) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1952 i 1962, aconseguint 41 victries.

Palmars.
1952;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de les 6 provncies;
1953;
 1r del Circuit Drme-Ardche;
 1r del Gran Premi de Rives;
 1r a Annemasse;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest;
1954;
 1r del Circuit del Mont-Blanc;
 1r del Gran Premi de Tarentaise a Chambery;
 1r a Sallanches;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1955;
 1r del Critrium Nacional;
 1r de la Gnova-Nia;
 1r a Puy;
 Vencedor d'una etapa del Tour de les 6 provncies del Sud-est;
 Vencedor d'una etapa i del Premi de la Regularitat del Critrium del Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa de la Li-Montluon-Li;
1956;
 1r del Circuit dels Boucles del Sena;
 1r del Gran Premi del Pneumtic;
 1r del Circuit de l'Ain;
 1r del Gran Premi de Vals-les-Bains;
 1r del Circuit de la Rade de Brest;
 1r a la Grand-Combe;
 1r del Circuit d'Aix;
1957;
 1r de la Pars-Limoges;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
1958;
 1r del Tour de Var i vencedor d'una etapa;
 1r a Salignac;
1959;
 1r del Tour del Sud-est i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi Stan Ockers;
 1r a Montlimar;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Var;
1960;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r a Auxerre;
 1r de la Ronda de Seignelay;
 1r a Dinan;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1953. Abandona (13a etapa);
1954. 52 de la classificaci general;
1957. 31 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes ;
1958. 60 de la classificaci general;
1959. Abandona (16a etapa);
1960. Abandona (13a etapa) i vencedor d'una etapa;
1961. Abandona (2a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Ren Privat ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241005" title="Fernando Vicente Fibla" nonfiltered="3575" processed="3571" dbindex="93723">



Fernando Vicente Fibla s un tennista valenci, nascut a Benicarl el 8 de mar de 1977.

 Ttols (5; 3+2) .

 Individuals (3) .




 Finalista en individuals (3) .

1999: Casablanca (perd davant Alberto Martn);
1999: Kitzbuhel (perd davant Albert Costa);
2002: St. Poelten (perd davant Nicols Lapentti);

 Classificaci en tornejos del Grand Slam .



 Dobles (2) .




 Finalista en dobles (4) .
2000: Mallorca (amb Alberto Martn per davant Michael Llodra i Diego Nargiso);
2001: Barcelona (amb Tommy Robredo per davant Donald Johnson i Jared Palmer);
2002: Umag (amb Albert Portas per davant Frantisek Cermak i Julian Knowle);
2003: Acapulco (amb David Ferrer per davant Mark Knowles i Daniel Nestor);

 Enllaos externs .

 Perfil ATP (en angls);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241006" title="Ngo Dinh Diem" nonfiltered="3576" processed="3572" dbindex="93724">

Ngo Dinh Diem (Ng  nh Di m al vietnamita) (1901-1963) fou un poltic vietnamita. Amb ajuda nord-americana aconsegu, mitjanant d'un referndum amanyat, expulsar del tron a l'emperador Bao-Dai, del qual n'era el primer ministre, i va instaurar la Repblica de Vietnam del Sud (1955). El seu despotisme i intolerncia amb els budistes, encapalats per Thich Tri Quang, li van donar impopularitat que va culminar amb el seu enderrocament al 1963.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241007" title="Josep Barcons i Palau" nonfiltered="3577" processed="3573" dbindex="93725">
Josep Barcons i Palau (Clariana de Cardener, Solsons, 15 de desembre de 1978) s instrumentista de contrabaix i compositor de sardanes.

S'inici en l'estudi de guitarra clssica i contrabaix a l'Escola de Msica de Solsona. Com a intrpret va ser membre de la cobla Juvenil Ciutat de Solsona, on es va poder estrenar en la composici de sardanes. Ttol Superior de Guitarra al Conservatori Superior de Barcelona. Actualment amplia la seva formaci i cursa estudis de direcci i composici amb els mestres Antoni Ros Marb i Manel Valdivieso. Desenvolupa tasca docent a dos centres de Barcelona.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241012" title="Fidel Fita i Colomer" nonfiltered="3578" processed="3574" dbindex="93726">
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 1835 - Madrid, 1918), arqueleg, epigrafista, filleg i historiador espanyol. Director de la Real Academia de Historia d Espanya. 

Fill d un matrimoni de la puixant burgesia catalana, Flix Fita i Roura i Antnia Colomer i Esparrag, era el petit de vuit germans. 
Assist a l escola pblica d Arenys dirigida per Joan Monjo. El 1844, va marxar a Barcelona, on va iniciar estudis de gramtica i entr al seminari. Guiat per la seva vocaci religiosa, el 1850, va ingressar a la Companyia de Jess, a Frana, on va iniciar el noviciat. Desprs d estudiar en altres centres de l orde, es va traslladar a Loiola el 1853 com professor d Humanitats i Grec. Un any desprs hi reb la tonsura clerical i els ordes menors.  

Amb les noves expulsions dels jesutes, entre 1854 i 1856 va estar exiliat en Laval (Frana); va tornar a l any segent i el 1857 va ser destinat al collegi de Carrin de los Condes (Palencia) com professor de llat, francs, grec, angls, llenges orientals i sobre les Sagrades Escriptures. Entre 1860 i 1866 va residir a Lle on va cursar teologia, filosofia i lingstica i va comenar les seves investigacions histriques, arqueolgiques i epigrfiques. 

En publicar les seves obres va ser nomenat vicepresident de la Comissi de Monuments de Lle; com a tal va conixer a l enginyer Eduardo Saavedra, amb qui va mantenir una duradora amistat fundada en les seves comunes aficions i publicacions. 

Entre 1866 i 1867, Fita va ser traslladat a Catalunya per la Companyia, per va haver d exiliar-se de nou a Frana el 1868, on va investigar sobre els Templers i de la qual no tornaria fins a 1870, i, desprs de residir en diversos llocs, va fixar la seva residncia a Banyoles (Girona). 

En aquesta etapa va realitzar estudis sobre l arqueologia i la histria civil i eclecistica de Catalunya i les inscripcions epigrfiques de Girona, especialment les hebrees. Tamb per aquestes dates va mantenir correspondncia amb Juan de Dios de la Rada Delgado, que estudiava les escultures trobades en el Cerro de los Santos (Albacete) i li va consultar sobre la llengua i la grafia que presentaven algunes d elles  en bona part falses- per si es tractava d inscripcions hebrees. 

Per les ambicions lingstiques de Fita anaven ms enll: partidari del corrent del basc-iberisme defensada per Wilhelm von Humboldt i, potser influenciat per Jacobo Zbel de Zangrniz es va preocupar tamb per les inscripcions preromanes i va ser el primer en publicar el bronze de Luzaga sobre la transcripci del qual consultaria a Zbel. Tamb va mantenir correspondncia sobre el mateix amb el filleg Vctor Stempf, editor d una traducci de les Linguae Vasconum Primitiae de Bernart Etxepare; tamb va realitzar un treball pioner sobre la llengua celtibrica. No es va interessar, no obstant aix, pels testimoniatges de la llengua i escriptura gregues en la Pennsula. 

El 1877 va ser escollit Acadmic numerari de la Real Academia de la Historia i es va traslladar definitivament a Madrid, on va viure ms de trenta anys lliurat a una ingent labor cientfica, prenent part en diversos projectes com les Comissions de l Espanya Sagrada, la d Antiguitats o el Diccionari Geogrfic. Per on millor es reflecteix la seva producci cientfica s en el Butllet de l Acadmia, del que seria nomenat director el 1883, i en el qual publicaria entorn de set-cents articles, dels quals gaireb un ter tracten sobre epigrafia (se li confi l estudi de les etimologies dels mots castellans procedents de l alemnany, l hebreu, el snscrit, el celta i el basc per al Diccionario de la Lengua Castellana). 

Va tenir amistat amb aristcrates com el Marqus de Monsalud, gran aficionat a les antiguitats, arquelegs com George Bonsor, enginyers com Horace Sandars, per sobretot amb Emil Hbner que en aquells moments havia publicat ja el volum II del Corpus Inscriptionum Latinarum (1869) aix com les Inscriptiones Hispaniae Christianae (1871). Fidel Fita va ser el seu gran informador en el Supplementum i en les posteriors addenda als volums, que es van publicar en Ephemeris Epigraphica. 

El 1912, a la mort de Marcelino Menndez Pelayo, va ser nomenat director de la Real Academia de la Historia, crrec que ocuparia fins a la seva defunci sis anys desprs. Pretangu a la Reial Acadmia de Belles Arts, a la Reial Acadmia de les Bones Lletres, a l Institut Arqueolgic de Coimbra i al de Berln, que l eleg com un dels ms savis antiquaris, i als Instituts Arqueolgics de l imperi germnic i de Roma. 

Encara que va desenvolupar investigacions sobre diverses Histria de l Esglsia, Histria Medieval, Paleografia i Diplomtica, Fidel Fita va ser sobretot un epigrafista amb especial dedicaci a les inscripcions llatines; la seva obra referent a aix s immensa i comprn les inscripcions de la majoria de les provncies espanyoles. Per tamb des del seu lloc en l Acadmia, ja que noms va emprendre viatges en contades ocasions per a la verificaci i comprovaci de les dades que li arribaven, el que va perjudicar amb relativa freqncia l edici dels textos i va danyar la investigaci, ja que a causa del seu prestigi i autoritat les seves propostes normalment no es van posar en dubte. 

Reb la Creu de Carlos III, la gran Creu de l Ordre de Crist (Portugal) i la d Alfons XII (Espanya). Fou nomenat fill adoptiu d vila, i el 1917, fill predilecte d Arenys de Mar. Avui a Arenys, la biblioteca i l arxiu histric porten el seu nom, aix com un fons del museu local i el tram ms llarg de la Riera (rambla principal). 

Reconegut a nivell mundial, l eminent historiador, que destac en el coneixement de l epigrafia i de molts idiomes, mor deixant escrits 49 llibres i 997 articles de gran qualitat cientfica (i alguns d indits).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241015" title="Johann Josef Loschmidt" nonfiltered="3579" processed="3575" dbindex="93727">


Johann Josef Loschmidt, nascut a Po erny, Putschirn, el 15 de mar de 1821 i traspassat a Viena el 8 de juliol de 1895, va ser un qumic i fsic austrac recordat per ser el primer en donar la primera estimaci del nmero d'Avogadro el 1865.

Biografia.
Josef Loschmidt (durant la seva vida noms utilitz el seu segon nom i en literatura igualment s noms conegut pel nom Josef Loschmidt). Va nixer en Putchrin (actualment Repblica Xeca) en una famlia pobre de pagesos. Gracis al sacerdot Adalbert Czech va rebre accs a la formaci que desprs del seu temps escolar el va dur a un monestir a Ostrau (1833-1837) i ms tard a Praga. All el 1839 an a la universitat i conegu el professor de filosofia Franz Serafin Exner.

El 1841 arrib a Viena i es gradu el 1846 en qumica i fsica. Desprs de no poder aconseguir cap treball fix com a cientfic va treballar en una siderrgia abans de crear la seva prpia empresa per a l'obtenci de nitrat de potassi en vi. Aquesta empresa va fer fallida i a partir d aix en 1856 va treballar de mestre en una escola a Viena. El 1866 va rebre un lloc de treball a la universitat de Viena on va ser des de 1872 a 1891 professor per fsica i qumica.El varen nomenar membre de l'Acadmia de la cincia de Viena.

Amb 66 anys es va casar amb la seva mestressa de casa Carolina, poc desprs, 1887, va nixer el seu nic fill que amb noms 2 anys va morir. La tomba de la famlia es troba en el cementiri central de Viena.

Obra.

Va experimentar en els camps de la termodinmica, electrodinmica i ptica de les lents. Va aceptar l'existncia de valncies variables per certs toms com el sofre i la valncia fixa per altres com l'hidrogen, el carboni i l'oxigen. L'any 1861 va proposar innovacions per a l'estructura del benz indicant que era una molcula cclica. Tamb va indicar que la composici del oz era de tres toms d'oxigen, i va desenvolupar la representaci dels dobles enllaos i triples enllaos mitjanant dues i tres ratlles respectivament, com se segueix fent en l'actualitat.

L'any 1865 va fer una gran contribuci a la cincia: la primera determinaci experimental del nmero d'Avogadro. Treballant sobre la teora cintica del gasos, va calcular per primera vegada el valor exacte de la mida de les molcules de l'aire. Amb aquest valor estim errniament el nombre de molcules que hi ha en un centmetre cbic d'aire, que s'anomena constant de Loschmidt o nmero de Loschmidt (nombre de partcules d'un gas ideal, en condicions normals de pressi i temperatura, per volum molar), d'on es pot obtenir el nmero d'Avogadro.

Obres.

 Estudis qumics, formules de constituci de la qumica orgnica en representaci grfica (1861);

 Determinaci del nombre de molcules del aire, Constant de Loschmidt (1865);

Bibilografia.

 Peter M. Schuster: From Curiosity to Passion. Loschmidt's Route from Philosophy to Natural Science. In: Wilhelm Fleischhacker, T. Schnfeld (Hrsg.): Pioneering Ideas for the Physical and Chemical Sciences. Proceedings of the Josef Loschmidt symposium, held June 25 27, 1995, in Vienna, Austria. Plenum Press, New York 1997, ISBN 0-306-45684-2;
 Peter M. Schuster: Schpfungswoche Tag zwei   Per omenatge a Joseph Loschmidt . Living Edition, Pllauberg 2004, ISBN 3-901585-04-4.

Enllaos externs.
 www.loschmidt.cz Extensa biografia amb molta informaci;
 www.ch.ic.ac.uk/rzepa/loschmidt/ Treballs sobre les estructures de les molcules ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241031" title="Vapors de Sabadell" nonfiltered="3580" processed="3576" dbindex="93728">

Els Vapors sn aquelles antigues fbriques textils que funcionaven amb la mquina de vapor i que per extensi es va generalitzar a tota la fbrica. A Catalunya i especialment a diverses ciutats del Valls Alguns d'aquests edificis s'han reconvertit i es troben espais nous que han heretat el nom d'aquelles antigues fbriques; llocs on a vegades noms queda una altssima xemeneia o el mateix edifici reconstrut i adaptat a noves necessitats socials. 

Al segle XIX les mquines de vapor van constituir tota una revoluci en l'era industrial i, molt particularment a Sabadell, tranformant les fbriques txtils i conseqentment la seva producci. De fet la industrialitzaci durant aquest segle converteix Sabadell de Vila en una important ciutat fabril. Es va passar d'una vila artesana i menestral, que basava la seva economia en l'agricultura i en la manufactura tradicional de la llana, en un dels principals centres industrials del pas.


Utilitat dels vapors.
 
Les fbriques s'anomenaven vapors, perqu funcionaven grcies a l'energia del vapor. El vapor constava de la sala de les mquines i les quadres disposades en forma d'U o de pinta al voltant d'un pati que permetia  l'accs a les diverses dependncies fabrils i la crrega i descrrega de les mercaderies. Les quadres eren de construcci senzilla i amb grans finestrals per maximitzar l'entrada de llum solar. A l'interior hi havia les mquines disposades una al costat de l'altra per aprofitar al mxim l'espai. Aquestes estaven connectades a un sistema de corretges i politges mogudes per l'energia del vapor que produa la mquina (anomenada popularment com "la burra") En molts casos convivien en el mateix vapor diverses petites empreses que llogaven l'espai i pagaven l'energia que utilitzaven.

La mecanitzaci de tot el procs txtil va ser progressiva. En un primer moment es mecanitz el procs de filatura, amb l'aparici de les selfactines. L'ltim ter de segle es va mecanitzar el tissatge, i aix provoc que bona part dels teixidors artesans que encara quedaven a la ciutat s'haguessin d'incorporar a la dura disciplina fabril. A Sabadell pocs eren els vapors que concentraven tot el procs txtil. Les diverses operacions que implicava la fabricaci del teixit es duien a terme en diferents establiments especialitzats i per aix a Sabadell se la va anomenar ciutat fbrica.

Primeres fbriques.

A comenament de segle XX i, durant gaireb 30 anys, els molins del riu Ripoll es van anar transformant en fbriques i a la vila van aparixer els primers sistemes d'embarrats i corretges, moguts per la fora de cavalls i mules. Arrib un moment en qu el cabal del riu va ser insuficient per a les necessitats energtiques del moment.

El relleu energtic va arribar amb el vapor. La primera mquina de vapor que es va installar va ser al 1938 a la casa-fbrica Mag Planas del carrer de Sant Quirze, provocant un gran impacte al venat doncs creixien les preocupacions per les explosions i la por a perdre la feina. Els vapors van tenir un efecte totalment contrari. Es va necessitar ms m d'obra i durant dcades es va experimentar una contnua arribada de gent que deixava el camp per incorporar-se a les fbriques. Els primers immigrants venien, majorment, de la Catalunya interior, d'Arag i de Valncia.

El primer gran vapor, anomenat el Pisit, es va construir al carrer d'Alemanya el 1843. Ja la indstria del cot coexistia amb la de la llana, per als volts de 1860 Sabadell es convert en la ciutat llanera ms important de l'Estat espanyol, rebent el nom popular de la Manchester catalana. L'augment de fbriques i xemeneies va ser constant durant el segle XIX fins arribar a haver-n'hi un centenar de totes mides.

Poblaci laboral.

El sistema fabril va permetre que la poblaci femenina s'incorpors cada cop ms en el mn laboral, exercint tasques que, com les de teixidor, fins aleshores noms havien desenvolupat els homes. Els nens tamb treballaven, fins i tot desprs que la llei prohibs el treball infantil. Les seves mans, ms petites, podien arribar a ms racons a l'hora de netejar les mquines i el seu cos els permetia pujar fins dalt de la xemeneia per netejar-la. Els incendis i els accidents estaven a l'ordre del dia i tothom, inclosos els ms petits, estaven exposats a patir-los.

El combustible.
Un dels problemes per fer rendible l'energia del vapor era el subministrament de combustible. El carb de Catalunya era de baixa qualitat, i per aix ms del 90% del que es consumia s'importava d'Anglaterra i d'Astries i s'havia de transportar amb carro des de Barcelona, la qual cosa encaria molt el seu preu. L'any 1855 aquest problema es va reduir amb l'arribada del ferrocarril, que abaratia el subministrament tant de carb com de maquinria i afavoria l'arribada de m d'obra i de compradors, facilitant la comercialitzaci dels productes manufacturats. Noms durant la dcada de 1950 la indstria txtil local es va multiplicar per nou.

Prosperitat.

La indstria llanera prosperava, augmentava la poblaci i la ciutat creixia amb la nova construcci de carrers i edificis. Dos eixos importans van ser el carrer Indstria i la Rambla. Desprs de Madrid i Barcelona, Sabadell va ser capdavantera en presentar un projecte urbanstic que dividia la ciutat en quatre districtes, cada una amb una plaa i diversos equipaments. Per afavorir les comunicacions exteriors es van construir la carretera de Montcada i el Pont de la Salut. L'arribada de la indstria sempre va anar per davant dels serveis urbans, com ho demostra el fet de qu el subministrament d'aigua es va garantir a les fbriques, per la gent encara feia s dels pous, les fonts i els safaraeigs, fins ben entrat el segle XX.

El llum de gas tamb van arribar a la ciutat, primer usades pels empresaris i anys desprs per illuminar els carrers, els quals durant tota la meitat del segle XIX feia servir fanal d'olis d'oli. L'episodi del gas va ser breu, perqu de seguida va quedar desplaat per l'electricitat. L'energia elctrica era ms econmica, segura i efica; a Sabadell es va introduir per primer cop el 1879, a la sala de filar del Vapor Buxeda Vell.

Algunes vistes pels carrers de la ciutat.

Actualment, passejant per la ciutat, podem descobrir indrets on els espais pblics sn acompanyats d'altes xemeneies que han quedat com a smbol de la prosperitat de tot un poble

Bibliografia.
 Callarisa Joan, Sabadell, de vila a ciutat (Valls Occidental). Ajuntament de Sabadell (2003);
 Benaul Berenguer, J.M. El vapor a Sabadell. Museu d'Histria de Sabadell, (2000);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241036" title="Vicent Enrique i Tarancn" nonfiltered="3581" processed="3577" dbindex="93729">
Vicent Enrique i Tarancn va nixer a Borriana el dia 14 de maig de 1907, al si d una famlia de tradici llauradora. Desprs de seguir estudis eclesistics al Seminari de Tortosa es va doctorar en Teologia i va ser ordenat sacerdot al 1929. Dos anys ms tard es va traslladar a Madrid o es va integrar els equips propagandstics que durant la Segona Repblica recorrien Espanya fent promoci d Accin Catlica. Acabada la guerra civil, desprs d haver ocupat els crrecs d arxipreste a Vinars i Vila-real, amb 38 anys va ser promogut bisbe de Solsona. En aquesta dicesi romandria fins al 1964, quasi dos dcades, potser perqu algunes de les seues pastorals varen presentar un lleu caire social que no varen agradar al rgim de la dictadura franquista.
 
Desprs d'exercir com a bisbe d'Oviedo durant cinc anys, al 1969 va ser nomenat arquebisbe de la Seu Primada de Toledo, rebent els honors cardenalicis de mans del papa Pau VI, i al 1971 va passar al davant de l'arxidicesi de Madrid-Alcal, al temps de ser elegit President de la Conferncia Episcopal Espanyola. En aquest crrec, que va ocupar fins al 1981, el cardenal Enrique i Tarancn es va convertir en una pea clau del canvi de rumb en un cert sentit modernitzador que durant algun temps va adoptar l'Esglsia Catlica, com a conseqncia dels debats del Concili Vatic II, del qual va ser un fidel executor. 

 Protagonista en la Transici democrtica .
D'aquesta manera, i enfrontant l'agressiva irritaci dels dirigents franquistes, el cardenal Tarancn va representar un important paper conciliador durant els anys finals de la dictadura i el pas de la societat espanyola cap a un sistema democrtic, defenent per una banda la independncia de l Esglsia front a l Estat i al mateix temps la consolidaci de la legalitat emanada de la Constituci de 1978. Especial impacte varen presentar les seues homilies en el moment de la mort del dictador Franco i sobretot en la missa d acci de grcies per la proclamaci del rei Joan Carles I en l esglsia madrilenya dels Jernimos, considerada com un smbol de l inici de la Transici poltica, en la qual va ser un destacat protagonista com a hbil interlocutor entre els nous poders poltics i els estaments eclesistics.
 
A l'abril del 1983 el Papa li va acceptar la renncia, oficialment per motius de la seua edat, tot i que el Cardenal, sempre lleial amb la jerarquia catlica, es presentava ja com una persona discretament desencantada pel fre al progrs que l Esglsia oficial tornava a presentar, abocant-se novament a postures cada vegada ms conservadores. Es va retirar a una finca privada al terme d Almassora, molt a prop del Termet de la Mare de Du de Grcia i de totes les seues velles amistats de Borriana i Vila-real, i va morir a Valncia el 27 de novembre de 1994. Est soterrat a la Collegiata de sant Isidre de Madrid. 

 Activitat cultural .
Escriptor incessant, entre les seues obres cal esmentar La renovacin total en la vida cristiana (1954), Los seglares en la Iglesia (1958), Sucesores de los apstoles (1960), La parroquia, hoy (1961), La Iglesia en el mundo de hoy (1965), El sacerdocio a la luz del Concilio Vaticano II (1966), La crisis de fe en el mundo actual (1968), Liturgia y lengua del pueblo (1970), Unidad y pluralidad en la Iglesia (1970), Cartas a un cristiano (1987). Va ser tamb autor de multitud de ponncies, conferncies i articles periodstics, protagonista de diversos llibres d entrevistes i estudis sobre la seua persona, i va iniciar una mena d autobiografia amb el ttol de Confesiones.

Va ser membre de l Acadmia Espanyola de la Llengua, des d'on va defendre i afermar la unitat filolgica del valenci amb el catal; membre del Consell Valenci de Cultura, on va presidir la Comissi de Promoci Cultural; i Doctor Honoris Causa per la Universitat Politcnica de Valncia. 

A Vila-real, on tot just va exercir pastoralment com a arxipreste entre el juliol de 1943 i el novembre de 1945, va ser nomenat fill adoptiu el 31 d octubre de 1969, t dedicats al seu nom una important avinguda i el Centre Associat de la Universitat a Distncia, i al setembre de 2006 li ha estat erigit un monument, obra de l escultor Enrique Gimeno.


Font.
 Vilapdia ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241039" title="Llista de membres del Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees" nonfiltered="3582" processed="3578" dbindex="93730">

Llista de membres del Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees:

 actualitazat a 13 de febrer de 2007:








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241043" title="Ratpenat de ferradura mitj" nonfiltered="3583" processed="3579" dbindex="93731">


El ratpenat de ferradura mitj (Rhinolophus mehelyi) es troba a l'Afganistan, Algria, Armnia, l'Azerbaidjan, Bsnia i Hercegovina, Bulgria, Crocia, Frana, Gergia, Grcia, l'Iran, l'Iraq, Israel, Itlia, Lbia, la Repblica de Macednia, el Marroc, Portugal, Romania, Rssia, Srbia, Montenegro, Eslovnia, l'Estat espanyol, Tunsia i Turquia. 

Es veu amenaat per la prdua del seu hbitat natural.

Morfologia.

s molt semblant a la resta de ratpenats de ferradura: t unes ales curtes i amples i l'uropatagi de forma quadrada.

Pelatge marr griss pel dors i gaireb blanc pel ventre, amb una lnia de separaci ben marcada entre les dues coloracions. Al voltant dels ulls hi t una mscara que pot sser molt conspcua. Les orelles i el patagi sn del mateix color que el dors, de vegades en un to morat.

Dimensions corporals: cap + cos (49 - 64 mm), cua (21 - 32 mm), avantbra (47 - 54 mm) i envergadura alar (330 -340 mm).

Pes: 10 - 18 g.

Hbitat.

Mquies i alzinars litorals, on s'amaga en coves i altres cavitats subterrnies, rarament en edificacions humanes.

Costums.

Ix en fer-se fosc i caa arran de terra o per sobre les capades dels arbres i arbustos, amb un vol lent a base de planatges curts. s una espcie gregria que pot formar colnies d'uns quants centenars d'individus, de vegades barrejats amb altres ratapinyades del mateix gnere o d'un altre.

Espcies semblants.

La manera ms prctica de diferenciar-la de la resta de ratapinyades de ferradura s comparar la morfologia de les excrescncies nasals.

La mscara negra del voltant dels ulls pot ajudar a determinar-ne l'espcie, per aquest carcter no sempre s evident.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 64-65.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241045" title="Ratpenat de ferradura mitrat" nonfiltered="3584" processed="3580" dbindex="93733">

El ratpenat de ferradura mitrat (Rhinolophus mitratus) s un endemisme de l'ndia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241047" title="Ratpenat de ferradura pigmeu" nonfiltered="3585" processed="3581" dbindex="93735">


El ratpenat de ferradura pigmeu (Rhinolophus pusillus) es troba a Indonsia, Xina, ndia, Laos, Malisia, Birmnia, Nepal i Tailndia.

Referncies.



 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241052" title="Ratpenat de ferradura xins" nonfiltered="3586" processed="3582" dbindex="93737">

El ratpenat de ferradura xins (Rhinolophus rex) s un endemisme de Xina.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241054" title="Ratpenat de Findley" nonfiltered="3587" processed="3583" dbindex="93739">

El ratpenat de Findley (Myotis findleyi) noms es troba a Mxic.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241056" title="Ratpenat de Guatemala" nonfiltered="3588" processed="3584" dbindex="93741">

El ratpenat de Guatemala (Myotis cobanensis) noms es troba a Guatemala.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241059" title="Ratpenat de Hasselt" nonfiltered="3589" processed="3585" dbindex="93743">

El ratpenat de Hasselt (Myotis hasseltii) es troba a Cambodja, ndia, Indonsia, Malisia, Birmnia, Sri Lanka, Tailndia i Vietnam.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241061" title="Ratpenat de Hosono" nonfiltered="3590" processed="3586" dbindex="93745">

El ratpenat de Hosono (Myotis hosonoi) es troba noms al Jap.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241063" title="Ratpenat de Keays" nonfiltered="3591" processed="3587" dbindex="93747">

El ratpenat de Keays (Myotis keaysi) es troba a Sud-Amrica i Amrica Central.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241065" title="Ratpenat de les illes Kei" nonfiltered="3592" processed="3588" dbindex="93749">

El ratpenat de les illes Kei (Myotis stalkeri) noms es troba a Indonsia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241067" title="Ratpenat de Maximili" nonfiltered="3593" processed="3589" dbindex="93751">

El ratpenat de Maximili (Centronycteris maximiliani) es troba a Sud-Amrica.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241069" title="Ratpenat de Levis" nonfiltered="3594" processed="3590" dbindex="93753">

El ratpenat de Levis (Myotis levis) es troba a l'Argentina, Bolvia, Brasil i Uruguai.
Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241071" title="Ratpenat de nas tubular d'Halmahera" nonfiltered="3595" processed="3591" dbindex="93755">

El ratpenat de nas tubular d'Halmahera (Nyctimene aello) es troba a Indonsia i Papua Nova Guinea.

Referncies.



 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241073" title="Ratpenat de nas tubular d'orelles rodones" nonfiltered="3596" processed="3592" dbindex="93757">

El ratpenat de nas tubular d'orelles rodones (Nyctimene cyclotis) es troba a Indonsia i Papua Nova Guinea.

Referncies.


 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241075" title="Ratpenat de nas tubular de Nova Guinea" nonfiltered="3597" processed="3593" dbindex="93759">

El ratpenat de nas tubular de Nova Guinea (Nyctimene celaeno) s un endemisme d'Indonsia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241077" title="Ratpenat de nas tubular de Pallas" nonfiltered="3598" processed="3594" dbindex="93761">

El ratpenat de nas tubular de Pallas (Nyctimene cephalotes) es troba a Indonsia i Papua Nova Guinea.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241079" title="Ratpenat de nas tubular de panxa blanca" nonfiltered="3599" processed="3595" dbindex="93763">

El ratpenat de nas tubular de panxa blanca (Nyctimene albiventer) es troba a Austrlia, Indonsia, Papua Nova Guinea i les Illes Salom.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241081" title="Ratpenat de Nicholls" nonfiltered="3600" processed="3596" dbindex="93765">

El ratpenat de Nicholls (Ardops nichollsi) viu a Dominica, Guadeloupe, Martinica, Montserrat, les Antilles Holandeses, Saint Lucia i Saint Vincent i les Grenadines.

Referncies.



 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241083" title="Ratpenat de peus petits oriental" nonfiltered="3601" processed="3597" dbindex="93767">

El ratpenat de peus petits oriental (Myotis leibii) viu al Canad, els Estats Units i Mxic.
Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241085" title="Ratpenat de Rickett" nonfiltered="3602" processed="3598" dbindex="93769">

El ratpenat de Rickett (Myotis ricketti) viu a Laos i Xina.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241087" title="Zulte" nonfiltered="3603" processed="3599" dbindex="93771">


Zulte s un municipi de  Blgica, situat a Leie a la provncia de Flandes Oriental, que forma part de la regi flamenca. Avui t uns 14.600 habitants. La frontera oriental del municipi era el Leie que form tamb la frontera amb la provncia de Flandes Occidental. 
Geografia.

El municipi de Zulte s el resultat de la fusi de tres municipis. Les fronteres orientals segueixen l'antic curs del Leie. El riu va canalitzar-se i rectificar-se. Tret del riu canalitzat de categoria IV, hi queda un bra navegable de categoria I de 1.810 metres.



Museus.
 A Olsene hi ha un museu de la punta. ;
 A Machelen es troba el museu del pintor Roger Raveel.

Fills predilectes de Zulte.
 Han Coucke, comediant, actor i director d'escena;
 Andr Denys, governador de la provncia de Gant;
 Modest Huys, un pintor nascut a Olsene;
 Gaston Martens, escriptor de drames del qual el ms conegut s  De Paradijsvogels del qual van fer un film amb el mateix nom;
 Roger Raveel, pintor;
 Gerard Reve, escriptor;
 Fons Verplaetse, antic governador (actualment governador honorari) de la Banca nacional de Blgica;
Ancdotes.
 Hi ha una cervesa epnima Zulte que es feia a la fbrica de cervesa Anglo-Belge. Poc desprs de comprar la companyia Anglo-Belge, la companyia Alken-Maes va tancar la fbrica i transferir la producci a Waarloos.
L'escriptor neerlands Gerard Reve va estar-se els dos ltims anys de la seva vida a un hospici a Zulte, on va morir el 8 d'abril 2006;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241088" title="Jan Adriaenssens" nonfiltered="3604" processed="3600" dbindex="93772">

Cesar Jan Adriaenssens (Willebroek, 6 de juny de 1932) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1952 i 1961. Aconseguir 25 victries. 

Palmars.
1952;
 1r a Lot;
1953;
 1r al Circuit de les 6 Provncies;
1954;
 1r a Tirlemont;
 1r a Stekene;
1955;
 1r de la Volta al Marroc ;
 1r a Esse St.Lievin;
1956;
 1r del 4 dies de Dunkerque i vencedor de 2 etapes;
 1r del Tour de Brabant;
 1r a Vichte;
 1r a Londerzeel;
1957;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1958;
 1r del Tour de Tessin;
 1r del Circuit de l'Oest a Mons i vencedor de 2 etapes;
 1r a Koksijde;
1959;
 1r a Ruisbroek;
 1r a Willebroek;
1961;
 1r de la Cras Avernas-Remouchamps-Cras Avernas;

Resultats al Tour de Frana.
1953. 45 de la classificaci general;
1955. 28 de la classificaci general;
1956. 3r de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 3 etapes;
1957. 9 de la classificaci general;
1958. 4t de la classificaci general;
1959. 7 de la classificaci general;
1960. 3r de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 4 etapes;
1961. 10 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1957. 7 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1959. Abandona (9a etapa);
1961. 17 de la classificaci general ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1958. 11 de la classificaci general;
1960. 12 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jan Adriaensens ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241089" title="Llibre d'emblemes" nonfiltered="3605" processed="3601" dbindex="93773">
El llibre d'emblemes s un gnere tpic del Renaixement i el Barroc que elabora allegories a partir de tres elements claus: linscriptio, o lema, la pictura (imatge) i la subscriptio (una glosa, tpicament potica). El primer llibre d'emblemes fou el Emblemata d'Andrea Alciato. Encara que molts autors catalans practicaren el gnere, com Francesc Fontanella i Pere Seraf, l'nic llibre d'emblemes imprs en catal fou l'Atheneo de grandesa de Josep Romaguera (Barcelona, 1681).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241091" title="Juan Rana" nonfiltered="3606" processed="3602" dbindex="93774">
Cosme Prez, ms conegut com Juan Rana, ( Madrid, 1672) fou un clebre actor cmic espanyol del segle d'or.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241092" title="Gran Premi de Sud-frica del 1969" nonfiltered="3607" processed="3603" dbindex="93775">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1969, disputat al circuit d' Kyalami  el 1 de mar del 1969.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:  Jack Brabham    1: 20. 0;
 Volta  rpida:  Jackie Stewart   1: 21. 6  a la volta 50.








 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241103" title="Oxigenoterpia" nonfiltered="3608" processed="3604" dbindex="93776">

L'oxigenoterpia s el conjunt d'activitats que permeten introduir oxigen al pacient com a tractament transitori d'una patologia, generalment respiratria.
Aquest tractament pot ser administrat en algunes malalties com les pulmonars, fractures de costelles, desprs d una lesi diafragmtica, etc.

La determinaci de l'oxigen en sang.
La determinaci de l'oxigen en sang es pot fer de dues maneres: mitjanant la realitzaci d'una gasometria arterial (determinaci dels gasos circulants en sang arterial) i mitjanant la pulsioximetria.

La gasometria arterial.
La gasometria arterial consisteix en punxar una artria, quasi sempre la radial. S extreu sang i es determina la concentraci d'oxigen i de dixid de carboni. s la determinaci ms fiable del grau d'oxigenaci dels teixits perqu determina la concentraci de l'oxigen transportat per la sang arterial. L'extracci s una mica dolorosa i dificultosa en alguns pacients.

La Pulsioximetria.
La pulsioximetria s la mesura de la concentraci d oxigen en la sang en els capillars. Es determina de manera contnua i s monitoritzable.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241104" title="Ummagumma" nonfiltered="3609" processed="3605" dbindex="93777">
Ummagumma s el quart disc del grup de rock progressiu de la Gran Bretanya Pink Floyd. Va aparixer com a doble lbum l'octubre de 1969 a la Gran Bretanya i una mica ms tard als Estats Units i es composa d'un disc d'estudi i un disc de concert. 

El terme Ummagumma sembla que no vol dir res. Per s una expressi d'argot que significa treure's les botes, per tamb significa fer l'amor. Ummagumma pot tamb designar el rock. D'altra banda, la pronunciaci varia: Nick Mason ho pronunciava oo-mah-goo-mah, mentre que Roger Waters, en un concert ho pronunciava uh-ma-gum-a.

 L'lbum .
 Disc d'estudi .
La part de l'estudi s una continuaci de les composicions psicodliques de majoria instrumental de cada membre del grup com els discos anteriors. Una ancdota mostra fins a quin punt aquest lbum fou compost per cada membre del grup independentment dels altres: David Gilmour que mai no havia compost excepte el tema A Spanish Piece al disc More, va demanar una mica d'ajuda a  Roger Waters que li va respondre que no. La idea de deixar a cada membre del grup una part de l'lbum va sorgir de Richard Wright, que se sentia frustrat perqu no podia tocar msica seriosa. Anys ms tard ell mateix va dir que la seva pea Sysyphus era pretensiosa.

El ttol Embryo, que apareix a la compilaci Works, fou enregistrada per Ummagumma, per era una composici del grup, fou descartada. Fou molt usada en el repertori del concert del grup en aquella poca. 

 Disc en directe .
La part en directe s d'un concert enregistrat al Mother's Club de Birmingham el 27 d'abril de 1969 i al Manchester College of Commerce el 2 de maig de 1969. Presenta, a ms dAstronomy Domine i Careful with That Axe, Eugene, noves versions de dos temes de l'lbum A Saucerful of Secrets el tema A Saucerful of Secrets, enriquit amb la veu de Gilmour als acords finals. Tamb apareix el tema psicodlic Set the Controls for the Heart of the Sun compost d'un apart central improvisada que fa doblar la durada original. 

Aquest lbum concepte va decebre els membres del grup: David Gilmour no va saber explicar el seu xit comercial, mentre que Roger Waters va dir que Ummagumma era un desastre. 

 La cartula .
Va ser dissenyada per l'estudi Hipgnosis, que ja collaborava amb el grup i que hi havia de collaborar molt temps. La cartula de l'lbum d'estudi est dividida verticalment en dues parts. En la de la dreta es veu l'exterior d'una habitaci cap a un jard d'estil angls. En el jard s'hi veuen els diferents membres del grup (la foto s presa d'una manera que cada un dels membres no amaga aquell que t al darrera):

 en primer pla, assegut sobre un tamboret al costat del mur hi ha David Gilmour;
 darrera Gilmour, assegut per terra hi ha Roger Waters;
 una mica ms enrere, al principi de la gespa tenim Nick Mason que mira el cel;
 al fons trobem Richard Wright.

La part de l'esquerra s un mur en blanc: 

 al peu del mur hi ha l'lbum de la pellcula Gigi (absent de la versi americana per raons de copyright), una comdia musical de 1958;
 en aquest mur hi ha escrit Pink Floyd en lletres majscules blanques posades al terra;
 en el mur hi ha un quadre amb una mateixa fotografia posada en una cascada infinita. En aquest quadre la posici dels membres del grup canvia: qui est en el primer pla passa al fons i el del segon pla avana un lloc, com tamb el tercer i el quart. En la cartula original del disc de 33 revolucions l'ltima fotografia del quadre s  A Saucerful of Secrets i que no fou el cas del pster que va acompanyar la versi en CD.

La cartula de l'lbum en directe est presa a l'aeroport de Big Hill de Londres, representa els membres del grup, amb un cami de gira i dels seus instruments, estirats a la carretera de manera a formar un triangle amb la punxa avall. Sobre la cartula original de 33 revolucions, aquesta mateixa foto d'esquena al revers de la cartula. 

 Llista de temes .

 lbum d'estudi .
 "Sysyphus" (Richard Wright)   13:26;
 Part I   1:08;
 Part II   3:30;
 Part III   1:49;
 Part IV   6:59;
 "Grantchester Meadows" (Roger Waters)   7:26;
 "Several Species of Small Furry Animals Gathered Together in a Cave and Grooving with a Pict" (Roger Waters)   4:59;
 "The Narrow Way" (David Gilmour)   12:17;
 Part 1   3:27;
 Part II   2:53;
 Part III   5:57;
 "The Grand Vizier's Garden Party" (Nick Mason)   8:44;
 Entrance   1:00;
 Entertainment   7:06;
 Exit   0:38;

 lbum live .
 "Astronomy Domine" (Syd Barrett)   8:29;
 "Careful with That Axe, Eugene" (Roger Waters, Richard Wright, David Gilmour, Nick Mason)   8:50;
 "Set the Controls for the Heart of the Sun" (Roger Waters)   9:12;
 "A Saucerful of Secrets" (Roger Waters, Richard Wright, David Gilmour, Nick Mason)   12:48;

 Crdits.
David Gilmour - guitarra, veu, sintetitzador, bateria i baix a The Narrow Way;
Roger Waters - baix, cant i guitarra a Grantchester Meadows, efectes sonors a Several Species...;
Nick Mason - bateria i percussions a The Grand Vizier's Garden Party;
Richard Wright - sintetitzador, veu, telcat, bateria, guitarres i cant a Sysyphus;

 Msics addicionals .
Lindy Mason - flauta (no s'esmenta als crdits);

 Ancdotes.
 Grantchester Meadows s un parc a prop de Cambridge on anaven els membres del grup.
 Lindy Mason, la dona de Nick Mason, s qui toca la flauta a The Grand Vizier's Garden Party;
 Judy, la futura dona de Roger Waters a l'poca, apareix en la cartula interior de l'lbum, per va ser treta en versions posteriors. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241112" title="Joaquim Duran" nonfiltered="3610" processed="3606" dbindex="93778">
Quim Duran (Badalona, 8 de febrer de 1972) s un interpret de tenora. 

A l'edat de 14 anys va comenar la seva carrera musical al Conservatori Professional de Msica de Badalona amb estudis de solfeig, harmonia, viol amb el mestre Jordi Cervell, i a l'Escola de Cobla Marinada els estudis de tenora amb el mestre Josep Colomer. Ms endavant va compaginar els estudis de tenora amb els d'obo amb Philippe Vallet.

Ha tocat en diverses formacions musicals com intrpret de viol, obo i tenora, d'entre d'elles, l'Orquestra del Conservatori de Badalona, la Banda Simfnica de Badalona, amb la que ha actuat en diversos festivals internacionals, i en diferents cobles: Escola de Cobla Marinada de Badalona (1985), Cobla Rambles (1988-1990), Cobla Badalona (1990-1992), Cobla Marinada (1992-2002), i actualment amb la Cobla Mediterrnia.

Juntament amb el tenores Jordi Molina, Enric Ort, Xavi Molina, Jordi Paul i lex Vila forma part del Jordi Molina Sextet de tenores, formaci estable que es dedica a la promoci de la tenora fora de la formaci de cobla. Tamb ha tocat al Ramon Escal Trio i a la Cobla de Cambra de Catalunya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241117" title="Contratenor" nonfiltered="3611" processed="3607" dbindex="93779">
 
Un contratenor es un cantant adult de sexe mascul que canta amb el registre vocal ms agut. El seu rang vocal equival al d'una contralt, mezzosoprano o (menys freqentment) una soprano, generalment mitjanant l's de falset. Aquest terme s'utilitza exclusivament en el context de la tradici clssica vocal, tot i que alguns artistes de la msica popular tamb utilitzen la veu de falset. 

El registre d'un contratenor s aproximadament el d'una contralt femenina i es mou entre el La2 i el Mi5, tot i que es pot ampliar al Sol2 i al Fa5.

El terme es va comenar a utilitzar a Anglaterra a mitjans del segle XVII i era mpliament utilitzat a finals d'aquest segle. Durant el perode romntic, la seva popularitat va disminuir i poques composicions van ser escrites pensant en aquest tipus de veu. A la segona meitat del segle XX, la veu de contratenor va experimentar un ressorgiment en popularitat, en part degut a pioners com Alfred Deller, per l'augment de popularitat de l'pera barroca i la necessitat dels cantants masculins de substituir els papers de castrato en les peres. Malgrat que la aquesta veu ha estat considerada en gran mesura com a especfica de la msica antiga, ha sorgit un creixent repertori modern.

Origen del terme.

En les composicions polifniques del segle XIV i inicis del XV, el contratenor era una veu afegida a les dues veus bsiques de la textura contrapuntstica: el discantus o superius i el tenor. Malgrat tenir aproximadament el mateix mbit que el tenor, en general es de naturalesa menys meldica que qualsevol d'aquestes dues parts. Amb la introducci al voltant del 1450 de l'escriptura a quatre veus de la m de compositors com Ockeghem i Obrecht, el contratenor es dividieix en contratenor altus i contratenor bassus, que eren, respectivament, per sobre i per sota el tenor. Ms tard, el terme es va tornar obsolet: a Itlia, contratenor altus simplement es va convertir en alto, a Frana, Haute-contre, ia Anglaterra, contratenor. 

Tot i que originalment aquestes paraules s'utilitzaven per designar una part vocal, en l'actualitat es fan servir per designar els cantants d'aquesta part, amb una tcnica vocal especfica. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241125" title="Josep Colomer i Ribera" nonfiltered="3612" processed="3608" dbindex="93780">
Josep Colomer i Ribera (Vidreres, la Selva, 17 de novembre de 1913 - 9 de setembre de 1994) fou un notable instrumentista i mestre de tenora.

Actu successivament a les cobles de l'empresa SAFA de Blanes (amb noms quinze anys), Canig, Uni artstica, la Principal de la Bisbal, Peps, Barcelona, Selvatana, Girona, Carb, la Principal de Badalona, Combo Gili, la Principal barcelonina, la Principal del Llobregat, on hi va estar tretze anys.

A partir de l'any 1966 es dedic exclusivament  a donar classes de tenora. Va ensenyar a una trentena d'instrumentistes. L'any 1973, la diputaci de Barcelona li conced la Medalla al Mrit Cultural en la categoria de bronze.

L'1 de desembre de 1987 va rebre un emocionant homenatge al Palau de la Msica Catalana en el que van actuar 30 intrprets de tenora, tots deixebles seus.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241129" title="Ratpenat de sacs alars de Kappler" nonfiltered="3613" processed="3609" dbindex="93781">

El ratpenat de sacs alars de Kappler (Peropteryx kappleri) es troba a Brasil, Colmbia, Equador, Guyana, Guaiana Francesa, Per, Surinam i Veneuela.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241131" title="Francesc Elias i Prunera" nonfiltered="3614" processed="3610" dbindex="93783">
Francesc Elias i Prunera (Barcelona, 25 de gener de 1935) s un instrumentista i professor de tible i saxfon.

Va cursar els estudis de viol, saxfon, tible i altres estudis superiors al Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona, obtenint el premi d'honor del Grau Superior de Saxfon. L'any 1965 va guanyar per oposici la plaa de saxfon i tible a la Banda Municipal de Barcelona, de la qual ms endavant fou subdirector (1976-1979) i director en funcions (1979-1981).

Com a solista de saxfon, ha tocat amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona i l'Orquestra Simfnica del Gran Teatre del Liceu, i tamb ha estat membre del Quartet de Saxfons de Barcelona.

Ha format part des de la seva fundaci de les cobles Laietana (1962) i Municipal Ciutat de Barcelona (1968), amb la qual ha actuat a diverses ciutats del Principat, a Madrid i a l'estranger (Estats Units, Frana i Turquia). Ha realitzat enregistraments amb diverses cobles i amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona, Orquestra de la Rdio i Televisi Espanyola i amb l'Orquestra Simfnica de Pars.

Va ser fundador, junt amb Ferran Blanch, de les classes de tible al Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona. En va ser professor del 1966 al 1989, i des d'aquesta darrera data fins a l'any 1999 ho va ser del Conservatori Superior del Liceu.

Des del 1981 fou tamb professor de tible de l'Escola Experimental de Msica de Cobla de les Escoles Pies de Sabadell i, des del 1983, director de la Cobla Jovenvola de Sabadell, amb la que va enregistrar diversos CD i va dirigir en concerts tant al nostre pas com a l'estranger: Brusselles, Florncia, Tolosa de Llenguadoc, Zuric, etc.

Ha collaborat com a director convidat amb diverses cobles. Es va jubilar el mes de gener de l'any 2000.

Com a compositor ha escrit diverses sardanes amb Miquel Pongiluppi signant com Eli-Pon.

s autor junt amb Joan Elias i Mas, el seu fill, del Mtode bsic per a l'estudi del tible.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241133" title="Ratpenat de sacs alars de Wagner" nonfiltered="3615" processed="3611" dbindex="93784">

El ratpenat de sacs alars de Wagner (Cormura brevirostris) es troba a Brasil, Colmbia, Costa Rica, Guaiana Francesa, Guyana, Nicaragua, Panam, Per, Surinam i Veneuela.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241135" title="Ratpenat de sacs alars leucpter" nonfiltered="3616" processed="3612" dbindex="93786">

El ratpenat de sacs alars leucpter (Peropteryx leucoptera) es troba a Sud-Amrica.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241137" title="Ratpenat de sacs alars petit" nonfiltered="3617" processed="3613" dbindex="93788">

El ratpenat de sacs alars petit (Peropteryx macrotis) viu a Sud-Amrica i a l'Amrica Central.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241140" title="Ratpenat de Samoa" nonfiltered="3618" processed="3614" dbindex="93790">

El ratpenat de Samoa (Myotis insularum) es troba a Samoa i a la Samoa Nord-americana.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241142" title="Ratpenat de trompa" nonfiltered="3619" processed="3615" dbindex="93792">

El ratpenat de trompa (Rhynchonycteris naso) viu a Sud-Amrica i a l'Amrica Central.

Aquesta petita espcie de ratpenat ocasionalment s'ha trobat fet presa de l'aranya Argiope savignyi.

Referncies.


Bibliografia.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241144" title="Ratpenat de xarretera nan" nonfiltered="3620" processed="3616" dbindex="93794">
 
El ratpenat de xarretera nan (Micropteropus pusillus) s una espcie d'frica.

Viu als boscos i a la sabana.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241146" title="Competncies bsiques" nonfiltered="3621" processed="3617" dbindex="93796">
Les competncies bsiques s un terme que pren especial protagonisme arrel de la implantaci de la LOE del maig de 2006, i concretat a Catalunya amb el Decret 143/2007 del 26 de juny en el qual s estableix l ordenaci dels ensenyaments a l ESO el qual li dedica l annex 1.

Definici.

Competncia vol dir ser capa d utilitzar els coneixements i les habilitats que una persona t en contextos i situacions quotidianes, en les quals es fa necessari coneixements vinculats a diferents sabers i per tant coneixements transversals. Ser competent implica  comprendre  les situacions,  reflexionar  sobre all que est passant i  discernir  sobre la millor acci a fer d acord a la dimensi social de cada situaci. Aix doncs, el terme "competncia" inclou tant els sabers (coneixements terics) com les habilitats (coneixements prctics o aplicatius) i les actituds (compromisos personals). El terme competncia va ms enll del saber i del saber fer perqu inclou tamb el saber ser o estar.

La llei d educaci estableix quines sn les competncies que es consideren bsiques per a tot ciutad que amb 16 anys obt el ttol en Graduat en Educaci Secundria.

Per assolir les competncies bsiques cada rea, matria o assignatura hi contribueix d acord amb all que estableix el currculum i ser a ms a ms la seva finalitat ltima. Per no noms es considera important el treball a l aula, sin que tamb es t molt en compte la prpia organitzaci dels centres escolars, les relacions personals que s estableixen, la prpia comunicaci entre tots els membres de la comunitat educativa (professors, alumnes, famlies i personal no docent) o la relaci amb l entorn. Tot plegat, amb el dia a dia als centres escolars, contribueix a que els alumnes puguin assolir les anomenades competncies bsiques.

Tipus de competncies bsiques.

Les competncies bsiques s agrupen en dos grans grups:

 Les competncies transversals que impregnen tot el currculum. Les comunicatives, que ens permeten comprendre i expressar la realitat; les metodolgiques que ens permeten activar l aprenentatge; i les que es relacionen amb el desenvolupament personal.
 Les competncies ms especfiques, que es relacionen amb la cultura i la visi del mn que tenen com a objectiu afavorir que els nois i noies siguin cada vegada ms reflexius, crtics i adequats.

Les 8 competncies bsiques.

Competncies transversals:

Les competncies comunicatives:

1.Competncia comunicativa, lingstica i audiovisual.
  
2.Competncia artstica i cultural.

Les competncies metodolgiques:

3.Tractament de la informaci i competncia digital.

4.Competncia matemtica.

5.Competncia d aprendre a aprendre.

Les competncies personals:

6.Competncia d autonomia i iniciativa personal.

Competncies especfiques centrades en conviure i habitar el mn:

7.Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.

8.Competncia social i ciutadana.

Enllaos externs.
 Web del Departament d Educaci;
 Normativa: Decret 143/2007, de 26 de juny;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241147" title="Ratpenat del bamb gros" nonfiltered="3622" processed="3618" dbindex="93797">


El ratpenat del bamb gros (Tylonycteris robustula) es troba a Cambodja, Xina, ndia, Indonsia, Laos, Malisia, Birmnia, Filipines i Tailndia.

Referncies.



 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241148" title="Host" nonfiltered="3623" processed="3619" dbindex="93798">
Host era la denominaci que rebia durant l'edat mitjana un exrcit alat segons el dret feudal per a lluitar en una campanya militar. Segons aquest, el senyor feudal tenia el dret de mobilitzar els vassalls del seu feu i aquests la obligaci d'acudir-hi aportant armes i equipament propi.   

 Host Reial - Prnceps Namque .
Dins de la Corona d'Arag, al  Principat de Catalunya, la Host Reial era convocada a requeriment del Prncep de Catalunya (el Comte de Barcelona i Rei d'Arag) apellant a l'Usatge Princeps namque, dels Usatges de Barcelona (reglamentat i reestructurat al 1368 per Pere IV d'Arag "el Cerimonis"). 

La Host Reial estava integrada per les tropes de la Casa del Rei d'Arag, les Host Senyorials dels senyors feudals vassalls del Rei, les Hosts Veinals de les ciutats sota jurisdicci del Rei, les tropes de les Ordes Militars, els cossos d'Almogvers i les tropes mercenries.

 Host Veinal - Sometent - Via Fora .
L'Host Veinal, anomenada des del segle XIII Sagramental i a partir del segle XVI Sometent, era convocada pel Veguer o pel Batlle, ambds funcionaris reials, amb el so de corn, el toc de trompeta o el repic de campanes (so metent) i al crit de Via Fos! o Via Fora! si s'anava a guerrejar fora de la terra. L'organitzaci interna s'estructurava per desenes a les ordres del desener, per cinquantenes a les ordres del cinquantener, o per centenes a les ordres del centener; tots ells estaven sota les ordres del capit, normalment un noble del bra militar.

 Host Senyorial .
Del selge XII al segle XV, l'Host Senyorial estava formada pel senyor feudal (bar) i la seva mainada. La mainada estava formada pels radicats al seu feu, ja fossin cavallers o no. Si la campanya era inferior a un dia rebia el nom de cavalcada i solia convocar tan sols el cavallers provets del seu cavall; si per contra la campanya durava ms temps la Host tamb estava formada per serfs i el senyor tenia les obligacions de fornir-la amb queviures i de redimir el vassall si queia presoner. En cas de caure mort per, no tenia obligaci d'indemnitzar la famlia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241151" title="Ratpenat del bamb petit" nonfiltered="3624" processed="3620" dbindex="93800">

El ratpenat del bamb petit (Tylonycteris pachypus) es troba a Bangladesh, Xina, ndia, Indonsia, Malisia, Birmnia i Filipines.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241153" title="Ratpenat del Jap" nonfiltered="3625" processed="3621" dbindex="93802">

El ratpenat del Jap (Myotis pruinosus) noms es troba al Jap.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241155" title="Ratpenat elegant" nonfiltered="3626" processed="3622" dbindex="93804">

El ratpenat elegant (Myotis elegans) es troba a Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras, Mxic i Nicaragua.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241158" title="Copa de l'AFC de futbol" nonfiltered="3627" processed="3623" dbindex="93806">

La Copa AFC s una competici internacional anual de futbol entre els pasos de la Confederaci Asitica de Futbol (AFC). 

Els equips que es classifiquen per aquesta competici sn el pasos que es troben en progrs. Els pasos que sn mes slids participen en la AFC Champions League i els pasos que acaben de "emergir" participen en la Copa AFC del president.

El vigent campi s Shabab Al-Ordun. Van guanyar a l'Al-Faysali en doble partit(0-1,1-1). Al-Faysali va guanyar aquesta competici el 2006 i 2005.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241159" title="Allergologia" nonfiltered="3628" processed="3624" dbindex="93807">
Anomenem allergologia a l'especialitat mdica que estudia les malalties relacionades amb els processos allrgics.

L'allrgia s una resposta de defensa exagerada del organisme quan entra amb contacte amb determinades substncies provinents de l'exterior o que l'organisme identifica com agressives.
Aquestes substncies capaces de provocar una reacci allrgica es coneixen com substncies allergniques o allergens. El 1905, Pirquet va suggerir que la malaltia del srum ( fenomen de hipersensibilitat) t relaci directa amb la producci de anticossos  contra el srum injectat, introduint el terme d'allergia per referir-se a la reactivitat immunolgica alterada.

La allergologia est molt relacionada amb la immunologia, la dermatologia i la pneumologia, posat que en els processos allrgics interv el sistema immunitari, i les manifestacions apareixen freqentment en la pell i en l'aparell respiratori.

No s'ha de confondre l'allergia als aliments amb la intolerncia als aliments, que es la incapacitat de consumir certs aliments o nutrients sense patir efectes adversos sobre la salut. Els efectes poden ser ms o menys rpids sobre la salut. La intolerncia als aliments es distingeix de les allrgies en qu aquestes ltimes provoquen una resposta del sistema immune, activant la immunoglobulina E (IgE), mentre que les intolerncies no.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241160" title="Ratpenat escuat de Fischer" nonfiltered="3629" processed="3625" dbindex="93808">

El ratpenat escuat de Fischer (Rhinophylla fischerae) es troba a Brasil, Equador, Colmbia i Per.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241163" title="Ratpenat escuat gris" nonfiltered="3630" processed="3626" dbindex="93810">

El ratpenat escuat gris (Rhinophylla pumilio) es troba a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i Veneuela.

Referncies.



 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241166" title="Ratpenat escuat negre" nonfiltered="3631" processed="3627" dbindex="93812">

El ratpenat escuat negre (Rhinophylla alethina) es troba a Colmbia i Equador.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241169" title="Ratpenat frare" nonfiltered="3632" processed="3628" dbindex="93814">

El ratpenat frare (Myotis frater) s una espcie asitica.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241171" title="Ratpenat frugvor amazoni" nonfiltered="3633" processed="3629" dbindex="93816">

El ratpenat frugvor amazoni (Artibeus planirostris) es troba a l'Argentina, Brasil, Colmbia, Paraguai i Veneuela.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241173" title="Ratpenat frugvor cuallarg" nonfiltered="3634" processed="3630" dbindex="93818">

El ratpenat frugvor cuallarg (Notopteris macdonaldi) es troba a Fidji,Nova Calednia i Vanuatu.

Est amenaat per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241175" title="Host Senyorial" nonfiltered="3635" processed="3631" dbindex="93820">


La host senyorial era la host llevada per un senyor feudal segons les lleis del dret feudal. Des del segle XII fins al segle XV, l'host senyorial estava formada pel mateix senyor feudal (bar) i la seva mainada.

La mainada estava formada pels radicats al seu feu, ja fossin cavallers o no. Si la campanya era inferior a un dia rebia el nom de cavalcada i solia convocar tan sols el cavallers provets del seu cavall; si per contra la campanya durava ms temps l'host tamb estava formada per serfs i el senyor tenia obligaci de fornir-la amb queviures i de redimir el vassall si queia presoner. En cas de caure mort per, no tenia obligaci d'indemnitzar-ne la famlia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241176" title="Ratpenat frugvor de Bergmans" nonfiltered="3636" processed="3632" dbindex="93821">

El ratpenat frugvor de Bergmans (Myonycteris relicta) es troba a Kenya, Tanznia i Zimbabwe.

Viu als boscos i a les sabanes.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241178" title="Chillida-Leku" nonfiltered="3637" processed="3633" dbindex="93823">
El museu Chillida-Leku, mostra la trajectria escultrica de l'autor, Eduardo Chillida, durant 50 anys. Situat a uns 15 kilmetres de Donostia, s un parc d'escultures a l'aire lliure, on s'exposa una collecci que l'escultor Eduardo Chillida ha guardat durant anys i on es plasma de manera perfecta la seva visi de la forma, de l'espai i el temps acumulat. El Chillida-Leku s un espai que compta amb un jard de 12 hectrees, arbrat, en el que al llarg de disset anys s'han anat collocant unes 40 peces de grans dimensions, la majoria de ferro i granits. En el museu es pot veure el tema de la forma oberta i la forma tancada o que s'obre en el seu interior i el seu exterior, l'espai buit, dimensionat per espais no creats, un buit com el silenci i la resistncia que troba. Aix, defineix l'escultura com a forma d'acci.

 Histria .
El nucli del museu s Zabalaga, una casa del 1543 amb tota l'estructura de fusta a la vista, que, el 1983 quan Chillida i la seva dona Pilar Belzunce visiten per primera vegada es trobava en un estat runs. L'any 1984 els Chillida-Belzunce van comprar una part de la finca que incloa una part de la casa en runes. Aquests la van restaurar amb un gran respecte, amb l'ajuda de l'arquitecte Joaqun Montero, durant 17 anys, fins la seva obertura el 16 de Setembre del 2000. Es tractava d'un lloc ideal per proposar les seves escultures durant l'ltim procs de rovellament del material. Una vegada acabat aquest procs, sortien des del museu per ser exhibides i venudes pel mn. Poc a poc, Chillida perdia el desig per vendre les obres i comenava a colleccionar-les a la casa, creant el Chillida-Leku.

Es compleix aix un dels somnis de l'escultor donostiarra; tenir un lloc a la mesura de la seva obra, on aquesta pogus estar sempre exposada, un espai que li permets seguir l'evoluci de la seva trajectria en tots els seus camps. Una ajuda per entendre a Chillida en el seu conjunt, en els seus dibuixos, en 50 anys de creacions. L'espai va crear sempre un espai fonamental en la obra de l'escultor, d'aqu el seu nom, Chillida-Leku. Leku, en euskera, s lloc, espai o paratge, per tamb s la tensi d'un cop net, la ra de l'acer davant possibilitats sense lmit, tant provocador de la m de l'artista. Chillida-leku s la seva ltima obra, una recreaci viva del buit, una visi potica del seu concepte d'obra, espai i natura.   

 La collecci permanent .
El museu s una mostra de la trajectria escultrica de l'autor durant cinquanta anys. El recinte consta de tres rees definides; La zona de serveis, dotada d'un auditori on es poden veure imatges de l'artista treballant; el jard, de 12 hectrees dominat per roures i magnlies, en el que es troben ms de 40 escultures. I, per ltim, com a pea central del museu, la casa Zabalaga, que recull obres de menor format realitzades amb acer, alabastre, granit, terracota, guix, fusta o paper.

 L'entrada .
A peu de carretera, de cam cap a Hernani, i com a emblema provisional de Chillida-Leku, es troba Berln, un estel d'acer. Baixant el cam que s'obre a l'esquerra s'accedeix al prquing, de d'on ja es pot observar un panorama espectacular.
Una obra de l'arquitecte Joaqun Montero dna la benvinguda al visitant. Prop del rierol que anys abans desembocava en el peine del viento de San Sebastian, una de les obres principals de l'artista, es troben la biblioteca, la botiga-llibreria i l'auditori.
La primera pea que es veu des d'aquest punt s el  Peine del Viento XXIX.    

 El jard .
Un prat immens s'estn a la vista, amb aspecte de camp de golf. Per tots costats es troben les obres de gran dimensi d'acer, ferro, granit... disposades per un recorregut lliure, sense un aparent ordre establert.

La natura i les obres aconsegueixen una simbiosis nica al jard, una de les claus en l'art de Chillida. Les primeres obres es van comenar a installar en el museu a partir de la compra dels primers terrenys el 1984. Moltes d'elles van ser disposades en llocs especfics, per aix algunes vegades no s'entenien obra i espai.

A la part del jard del darrere la casa, els roures, magnlies, plataners i castanyers contrasten amb les praderes que envolten Zabalaga, on hi ha noms alguns pomers.  En el bosc hi ha una atmosfera misteriosa , amb caminets que porten a descobrir obres de menor dimensi, ms recollides, en petits espais.

Algunes tenen un significat especial, com l Homenaje a Bracque , el primer pintor que li va canviar una obra a Chillida, el 1954, o el  Peine del Viento  inspirat en els rissos del cabell de la seva dona, Pilar Belzunce.


 La casa Zabalaga .
Es van necessitar catorze anys per restaurar el runs edifici de pedra i fusta descoberta, comprat per la famlia Chillida l'any 1984.

No va ser una restauraci i rehabilitaci normal el que es va dur a terme, sin que Joaqun Montero i els Chillida-Belzunce van tractar a la casa com una obra ms , una altra escultura, al buidar el seu interior i introduir en ella l'espai i la llum. Sense presses, la obra ha anat sent el resultat d'un procs lent de maduraci en el que el treball s realitzat a m.

En el seu interior acull unes cent obres de petit i mitj format, entre dibuixos, gravitacions en paper, en alabastres, guixos, ferros, murals i collages. Per reunir una mostra representativa de totes les etapes de l'artista, la famlia va haver de recrrer al mercat per comprar moltes de les obres, ja que fins al 1980 l'artista va tenir un contracte en exclusiu amb la galeria Maeght de Pars.

 Planta baixa .
Un enorme finestral projecta la llum natural sobre les peces. La casa s plena d'espai viu, i impressionants bigues de roure sostenen la pedra vista de l'edifici. Aqu s on es troben peces de mitj format, en la seva majoria, projectes realitzats per a monuments pblics, com  Campo espacio de paz II , que est a Lund, Sucia.

Tamb trobem altres peces mol arquitectniques que no estan en la categoria de projectes, dels seixanta i setanta, com granits, alabastres, obres en ferro i gravitacions que pengen dels murs. Peces d'alabastre com "Elogio de la Luz XX" recorden inevitablement el projecte que l'artista volia realitzar a la muntanya del Tindaya, a Fuerteventura, l'obra ms ambiciosa projectada per l'artista.

 Planta superior .

A la dreta, a l'entrada de la casa, una gran escala de fusta porta cap a la galeria superior, on es troba la nica sala d'ordre cronolgic,el Chillida dels dibuixos, de les primeres escultures de torsos, els guixos fets a Pars (1948-1951) i dels ferros de la primera poca. Tamb s'hi troben els seus primers ferros i  Peines , dels anys cinquanta.

Per ltim, a la planta superior, una porta de vidre dona pas a la part ms delicada, a l'anomenada  el Chillida ms ntim , la que ell anomenava la sala de la cmera. Un lloc sagrat on es veu el que ha guiat a l'artista durant cinquanta anys. En aquesta sala es troben les  lurras , elaborades amb terra cuita, un material que l'artista donostiarra descobria pel so, i les gravitacions en paper, amb les que Chillida va incorporar l'espai al dibuix per primera vegada, en un joc de superposici de capes, traats i talls en el paper.  

 Les colleccions temporals .
El museu ofereix una srie d'exposicions temporals relacionades amb series d'poques de l'autor. La collecci temporal ms important que es va dur a terme va ser l'exposici de 17 de les 22 obres creades per l'escultor entre 1952 i 1999, sries de les que va sorgir la famosa obra  Peine del Viento, cronologia d'una srie .

Aquesta va ser la segona mostra organitzada pel museu per commemorar el 30 aniversari, el 2007, de la installaci del  Peine del Viento , l'any 1977 a la platja d'Ondarreta a La Concha. Aquesta primera obra t una important crrega emocional, ja que s la que va inaugurar el concepte de  Peine , i va ser una de les primeres obres amb les que Chillida va iniciar el seu treball innovador, encara que l'obra de San Sebasti, que fa el nmero 15, s la culminaci de la srie.

Algunes de les obres d'aquesta srie no van ser mostrades en el museu, ja que estaven exposades en llocs pblics, per van comptar amb fotografies, dibuixos i collages. La recopilaci de les obres va permetre transmetre l'evoluci que el concepte  Peine del Viento  va tenir en la ment de Chillida, passant per diferents escultures que semblen vibrants ramificacions dels arbres, fins que finalment es converteixen en fortes urpes que volen pentinar el vent. L'exposici permetia tamb ensenyar el llarg cam existent des que sorgia una idea en la ment de Chillida, fins que es plasmava a la realitat en una obra, o sries d'elles.

Fonts.
Vdeo.
 Chillida. El arte y los sueos.  Vdeo que presenta a l'artista i les seves obres, amb diverses entrevistes i colloquis. Tamb cont dades de la seva biografia.

Llibres.
  Chillida en San Sebastian ;
 "Chillida." Fundaci Mir. Barcelona;
  Chillida, escala humana ;
  Eduardo Chillida. Elogio del hierro ;

 Enllaos externs .
 Web del museu;
 Eduardo Chillida;
 Art;
 Youtube;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241183" title="Ratpenat frugvor de cap negre" nonfiltered="3638" processed="3634" dbindex="93824">

El ratpenat frugvor de cap negre (Chironax melanocephalus) es troba a Tailndia, Malisia, Sumatra, Java i Sulawesi.

Referncies.


 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241186" title="Classicisme musical" nonfiltered="3639" processed="3635" dbindex="93826">
En la msica occidental, el classicisme musical correspon aproximadament a la msica composta entre els anys 1750 i el 1820, amb superposicions considerables als dos extrems amb la msica dels perodes precedent, el barroc musical, i posterior, el romanticisme musical.

El perode clssic se situa entre el  Barroc i el Romanticisme. Els compositors ms destacats sn Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven, tot i que tamb posseeixen un gran renom autors com Luigi Boccherini, Muzio Clementi, Johann Ladislaus Dussek, Carl Philipp Emanuel Bach i Christoph Willibald Gluck. En determinades ocasions, Beethoven s considerat compositor romntic o figura de transici al Romanticisme, com tamb Franz Schubert, Johann Nepomuk Hummel, Luigi Cherubini i Carl Maria von Weber. Classicisme Viens (en alemany: Wiener Klassik) s un altre terme emprat per referir-se a aquesta poca i t el seu origen en el fet que, Mozart, Haydn, Beethoven i tamb Schubert, van treballar, en major o menor mesura, a la ciutat de Viena, constituint l'anomenada "Primera Escola de Viena".

 Classicisme .

A mitjans del segle XVIII, Europa s encamina cap a un nou estil arquitectnic, literari, artstic en general, conegut com Classicisme. Encara fortament lligat a la cultura cortesana i a l absolutisme i fonamentat en l ordre, el formalisme i la jerarquia, el nou estil suposar una alenada d aire fresc. De carcter netejador, afavorir una clara divisi entre les diferents parts, els contrastos lluminosos i brillants, la simplicitat davant la complexitat. El notable desenvolupament de les idees d acord amb una  filosofia natural , el va establir en la conscincia pblica amb la fsica de Newton com a paradigma: les estructures han d estar ben fonamentades en axiomes, articulades i ordenades. Aquest gust per la claredat estructural tamb es va traslladar al mn de la msica, on va suposar la substituci de la pomposa polifonia del perode Barroc pel que es coneix com a homofonia, es a dir,  una melodia sobre una harmonia subordinada. Aix es tradueix en un major protagonisme dels acords i, alhora, una major facilitat per percebre l estructura tonal de les obres.

Aquest nou estil tamb fou impulsat pels canvis en l economia i l estructura social de l poca. En el transcurs del segle XVIII, la noblesa esdevingu principal mecenes de la msica instrumental i origen del creixent gust per l'opera buffa. Aix va comportar canvis en la forma d'interpretar la msica com ara la reducci en la importncia del continu o la tendncia cap a l s de grups instrumentals estndards. Es pot establir un parallelisme entre la caiguda en dess del continu i l evoluci del terme obbligato, emprat per assenyalar una part instrumental obligada en una obra de msica de cambra. En el mn barroc, instruments addicionals podien ser opcionalment afegits al continu; en el mn clssic, totes les parts estaven indicades per a ser interpretades amb instruments i la paraula obbligato es va convertir en redundant.  Al 1800, el terme estava virtualment extingit, al igual que la prctica de dirigir l obra des del teclat.

Els canvis en la situaci econmica tamb van alterar el balan entre la disponibilitat i la qualitat dels msics. Mentre que a finals del perode barroc un gran compositor podia beneficiar-se de la gran oferta musical que li oferia la ciutat, els recursos disponibles en un pabell de cacera eren molt menys nombrosos i ms fixats per la prpia capacitat. Aquesta situaci afavoria l existncia de dues postures clarament diferenciades: l inters per a disposar de peces senzilles per a tocar i, en el cas d un grup virtus de residents, l estmul per escriure de forma espectacular peces idiomtiques per a certs instruments; aquest s el cas de l orquestra de Mannheim. A ms, l anhel pel continuat subministrament de nova msica, implicava que les obres, en el millor dels casos, havien de ser interpretades amb un sol assaig. De fet, incls desprs del 1790, Mozart escrivia sobre aquest tema, manifestant que els seus concerts noms comptaven amb un assaig previ.

Des que la textura polifnica va deixar de ser el centre d atenci de la msica al ser substituida per la melodia acompanyada, s observa un inters creixent per les dinmiques i el fraseig. Com a conseqncia de la simplificaci de la textura, va adquirir una gran importncia el detall, la precisi instrumental i l s de ritmes caracterstics, com el toc d'atenci de les fanfares inicials, el ritme de la marxa fnebre o el gnere del minuet, ms important en establir i unificar el to d'un moviment nic.

El gradual abandonament de l hbit barroc de dedicar cada moviment musical a un sol estat anmic o emoci, va convertir l'estil clssic en l estil predilecte per a establir contrastos entre les seccions d un moviment, donant a cada secci un color emocional propi, mitjanant una srie de tcniques: contrast entre els modes major i menor; marcats temes rtmics en oposici a moviments ms lents i meldics; i especialment, moviments entre les diferents rees tonals, que s el recurs ms important per a crear contrastos dramtics i unitat. Els episodis de transici van anar assolint major rellevncia; compositors i msics van comenar a centrar la seva atenci en aquests passatges de sorpresa i plaer, subratllant el seu inici i facilitant la seva audici. Aix doncs, els compositors creaven ms i ms falses expectatives per tal poder fer volar desprs la msica cap a altres direccions.

 Caracterstiques principals .

La msica clssica t ms lluminositat, claredat i s menys complicada que la msica barroca. La textura predominant s la melodia acompanyada, per el contrapunt no s'oblida del tot, especialment al final del perode.  Es posa l'mfasi en la grcia i la bellesa de la melodia i la forma; proporci i equilibri, moderaci i control. s polit i elegant en el carcter, cercant un perfecte equilibri entre l'expressivitat i l'estructura formal. 

La varietat i el contrast dins de l'obra s ms marcada. Varietat de tonalitats, melodies, ritmes i dinmiques (utilitzant crescendo i sforzando), amb freqents canvis de carcter i timbre, sn alguns dels recursos ms emprats en les peces d aquesta poca. I s que la varietat i el contrast sn els trets ms caracterstics del perode clssic.  Les melodies solen ser ms curtes que les del barroc, amb finals de frase molt clars i cadences fortament marcades. L orquestra va crixer en mida i registres; el continu cau en dess i els instruments de vent formaren una famlia autnoma. El clavicmbal s substitut pel piano (o fortepiano). La primera msica per a piano t una textura molt clara,  sovint amb l'acompanyament en baix d'Alberti, per amb el temps s'anir fent ms rica, potent i amb una sonoritat ms ampla.

La msica instrumental adquireix una gran preeminncia, per aix les composicions ms destacades seran la sonata, trio, quartet de corda, simfonia i concert. Es va desenvolupar la forma sonata i es va convertir en el disseny favorit dels compositors, el qual fou emprat tant per a compondre el  primer moviment dels cicles instrumentals clssics, com per a altres moviments i peces individuals (per exemple, les obertures).

 Histria .
 Els inicis (1730-1760) .

Al comenament el nou estil es va apoderar de les formes barroques   l'ria da capo,  la simfonia i el concerto   per compostes en parts simples, amb ms ornamentaci escrita i una ms clara divisi en seccions. Tanmateix, amb el pas del temps, la nova esttica caus canvis radicals en com s unien les peces, i les composicions bsiques van canviar.

Els compositors d aquest perode intentaven aconseguir efectes dramtics, melodies destacades, i textures ms clares. El compositor itali Domenico Scarlatti va ser una figura important durant la transici del barroc al classicisme. El seu estil compositiu nic est fortament relacionat amb aquests inicis del perode clssic. s conegut especialment com a compositor de ms de cinc centes sonates per a teclat d un nic moviment. Un altre innovaci important va ser la radical revisi de l pera de la m de Christoph Willibald Gluck, que va deixar enrere el complicat entramat de les veus i l ornamentaci improvisada i es va centrar en aspectes com la modulaci i les transicions. Focalitzant de manera clara els canvis harmnics, va aconseguir que fossin ms poderosament dramtics en l'aspecte emocional de la msica. Per destacar aquests aspectes aplicava canvis en la instrumentaci, la melodia i el mode. Considerat un dels compositors amb ms xit del seu temps, Gluck va tenir molts seguidors, un dels quals fou Antonio Salieri. El seu mfasis en l accessibilitat va portar enormes xits a l pera i ms amplitud a la msica vocal: canons, oratoris i cors. Aquests van ser considerats els tipus de msica ms importants per a l'escena i d aqu el gran xit aconseguit entre el pblic.

L'etapa entre el barroc i el naixement del classicisme, amb la seva extensa mescla d idees competidores i intents d unificar diferents demandes de gust, economia i societat, rep diferents noms. A vegades se l'ha anomenat Galant, Rococ, o pre-classicisme; altres cops  classicisme inicial. s en aquest periode on alguns compositors encara treballen en l estil florit del Barroc, malgrat a vegades pensant ms en el passat que en el present - Bach, Hndel, i Telemann van compondre b ms enll del punt en el que l estil homofnic era clarament ascendent. La cultura musical va assolir un moment decisiu: els mestres del vell estil tenien la tcnica, per el pblic desitjava novetats. Per aix Carl Philipp Emanuel Bach va ser tan ben acollit: ell coneixia les formes antigues fora b i sabia com presentar-les amb vestimenta nova, destacant-ne la varietat de formes.

 Classicisme primerenc (1760-1775) .

A finals del 1750 sorgiren centres del nou estil a Itlia, Viena, Mannheim i Pars; es van compondre gran quantitat de simfonies i hi havia conjunts instrumentals associats a teatres. L'pera era present en la majoria d esdeveniments musicals, amb concerts i simfonies (sorgides de l'obertura), que servien com interludis instrumentals i introduccions per a les peres i fins i tot per a serveis a l'esglsia. Aquestes formes instrumentals s'aniran desenvolupant durant el classicisme primerenc fins a convertir-se en obres independents. L'orquestra es desenvolupar a partir de la famlia de la corda, a la que s'hi podran afegir instruments de vent, normalment en parelles, que reforaran la sonoritat del conjunt. Per les dimensions i la densitat de les obres encara son molt properes a les obres barroques. 

C.P.E. Bach i Gluck sn considerats dos compositors destacats de l'estil Clssic inicial, per el primer gran mestre de l estil clssic va ser Joseph Haydn. La seva primera simfonia data del 1759, sense minuet i amb un carcter molt proper a l'estil galant. Durant la dcada dels 60 va escriure unes 40 simfonies com a Mestre de capella del Prncep Esterhzy. Algunes sn simfonies concertants, encara infludes per la tradici barroca. Tamb sn d'aquesta poca la trilogia amb ttols programtics "Le matin, Le midi, Le soir" . A partir del 1762 aconsegueix una orquestra ms nombrosa, d'acord amb la opulncia de la cort d'Esterhza i poc a poc la seva influncia tamb s'anir expandint. 
Haydn agaf idees ja existents, i alter radicalment el seu funcionament   guanyant els ttols de  pare de la simfonia  i  pare del quartet de corda . En els anys 70 notem la influncia de l'estil sensible, parallel al moviment literari Sturm un Drang. Moltes de les simfonies d'aquesta poca estan en mode menor, com ara la nmero 39 en sol menor o la 44 en mi menor, "fnebre". La simfonia nmero 45 en fa# menor "simfonia dels adus", exemplifica l'assumpci de Haydn de les diferents demandes del nou estil, amb canvis sorprenentment contrastats i un llarg adagio al final de la pea. Al 1772, Hadyn completa els 6 quartets Opus 20 en els quals desenvolupa unes tcniques polifniques, provinents de l'estil antic,  per donar una coherencia estructural capa d'entrellaar les seves idees meldiques. Per molts aix marca el comenament de l estil clssic madur, on el periode de reacci en contra de la complexitat del barroc tard comena a ser reemplaat pel periode d integraci dels elements d ambdos l estils, clssic i barroc.

 Classicisme mitj (1775-1790) .
Haydn va ser el gran impulsor del nou estil musical. Un pas ms en l'assoliment d'aquest estil el trobem en el seu Opus 33, uns quartets de corda que daten de l any 1781, on els papers meldics i harmnics no es troben assignats a un sol instrument, sin que estan repartides entre ells, fins el punt que sovint  es fa difcil distingir entre qu s melodia i qu s harmonia. Aquest fet modifica la manera com el conjunt treballa el pas de moments dramtics de transici a seccions temtiques; la msica flueix suaument i sense grans interrupcions. Haydn, posteriorment, va aplicar aquest estil integral a la msica orquestral i vocal.

El llegat de Haydn a la msica s una manera de compondre, d estructurar les obres, que alhora es corresponia amb l esttica del nou estil. I no noms aix, un jove coetani seu, Wolfgang Amadeus Mozart, va desenvolupar la seva genialitat a partir del treball fet per Haydn, i tamb el va aplicar a dos dels gneres ms importants del moment, l pera i el concert.

Mentre que Haydn va passar la major part de la seva carrera treballant de compositor de la cort, Mozart buscava l aprovaci del pblic. Potser tamb per aix, va donar molta ms importncia a l pera aix com als nombrosos concerts que va oferir com a solista virtus.Tot i ser un bon instrumentista, Haydn no era un virtus a escala internacional i tampoc buscava la creaci d obres per a ser tocades moltes nits davant una gran audincia. En canvi, Mozart si que valorava aquestes dos aspectes. 

Mozart tenia una especial predilecci  pels acords cromtics, pels contrastos harmnics i una gran capacitat meldica que es veu sovint reflectida en la seva obra, sense oblidar un estil ms a la italiana en la concepci de les obres. Mozart va trobar en la msica de Haydn, i posteriorment en l estudi polifnic de Bach, els mitjans que li van proporcionar una disciplina i un enriquiment de les seves capacitats. Rpidament, Mozart va cridar l atenci de Haydn, que el va acollir i defensar, va estudiar-ne les obres, i va considerar-lo el seu nic punt de referncia en msica. En Mozart, Haydn va trobar-hi una mplia instrumentaci, efecte dramtic i recursos meldics; les influncies entre aquests dos grans compositors fa ser mtua.

L arribada de Mozart a Viena el 1780 va provocar una acceleraci en el desenvolupament de l estil clssic. Fou all on va fusionar el carcter brillant provinent d Itlia, i la cohesi alemanya, desenvolupada al llarg dels darrers 20 anys. El propi gust de Mozart per la brillantor, la complexitat meldica, i rtmica, llargues cantilenes i tocs virtuosos es va fusionar amb la coherncia formal i la connexi interna de les obres.

s en aquest moment quan la guerra va ser un fre pel desenvolupament de les orquestres dels teatres, moltes de les quals es van haver de reduir o simplement dissoldre. Aquest fet va obligar a canviar el punt de mira dels compositors; en lloc d'escriure per grans formacions o b compondre obres que representessin un repte tcnic- assignant en ocasions la melodia als instruments de vent-fusta, escrivint en terceres per fer destacar la melodia- es va donar ms importncia a la msica de cambra, estimulant fortament formacions com el quartet de corda i altres formacions redudes.

Va ser al llarg d aquesta poca que el pblic va comenar a reconixer que Haydn i Mozart havien assolit un nivell superior de composici, ja que a principis de la dcada dels 80 d'entre els estils que predominaven a Viena s hi podia reconixer l estil clssic primerenc, sorgit desprs del 1750. Al final dels anys 1780 va ser establert l estil dels autors que imitaven Mozart i Haydn; canvis en l execuci, relaci entre la msica instrumental i vocal i exigncia tcnica. Durant aquesta poca, Mozart va compondre la majoria de les seves peres ms famoses, les seves ltimes sis simfonies, que van ajudar a definir el gnere, i un concert per a piano i orquestra.

Un compositor influent en estendre l'estil ms seris de Haydn i Mozart va ser Muzio Clementi, un pianista virtus, que va tenir un duel amb Mozart davant l emperador, quan van fer una exhibici de les seves composicions.  Les seves sonates per piano van circular extensament, i va esdevenir el compositor de ms xit a Londres durant els anys 80. Tamb a Londres hi trobem Johann Ladislaus Dussek, qui, de la mateixa manera que Clementi, va pressionar els constructors de piano per ampliar-ne el registre i altres qualitats, fet que obria el camp de possibilitats a qu el piano estava exposat. 

La importncia de Londres en el perode clssic sovint est infravalorada; per va proporcionar la fbrica Broadwood s per construir i millorar tcnicament el piano, i tamb com a base de compositors que, malgrat ser menys famosos que els vienesos, van tenir una certa influncia en el perode posterior. Alguns van ser compositors d obres excellents, en un estil propi. El gust de l escola de Londres pel virtuosisme va influir segurament en l aprofundiment en el camp de la complexitat tcnica.

 Classicisme tard (1790-1825) .

Quan Haydn i Mozart va comenar a compondre, les simfonies eren obres en un sol moviment que s'interpretaven com a preludis o com a interludis d'altres obres de grans dimensions. La majoria de simfonies tenien una durada de deu o dotze minuts, el conjunt instrumental que les interpretava podia ser molt divers i el baix continu era una part important de l obra. 

Al llarg d aquells anys, la poblaci havia viscut canvis molt importants: hi havia hagut un increment espectacular de les publicacions a nivell internacional, es comenaven a formar les primeres societats musicals, la notaci s havia tornat molt ms especifica que en el barroc, ms descriptiva, i l estructura de les obres va experimentar canvis importants.

El 1790, just abans de la mort de Mozart, en un moment en qu la seva reputaci s estenia rpidament, Haydn va produir grans obres, com els seus oratoris  i les simfonies de Londres. Van ser els punts de referncia de tots els compositors del moment de Pars, Itlia i Alemanya.  

Es tornava a presentar una bona ocasi per a un altre canvi. Al llarg dels anys 90, va sorgir una generaci de nous compositors, nascuda cap el 1770, que van trobar en les darreres obres de Haydn i Mozart un vehicle de gran expressi. 

El 1788 Luigi Cherubini va establir-se a Pars, i el 1791 va compondre una pera, Lodoiska, que el va dur a la fama. L estil d aquesta obra reflecteix el de Haydn i Mozart en les respectives etapes de maduresa. La instrumentaci de l pera li va donar un pes que encara no s havia experimentat mai en el mn operstic. El seu contemporani tienne Mhul va estendre els efectes instrumentals en l pera de l'any 1790, Euphrosine et Coradin, que va aconseguir un gran xit.  

Dels compositors de la nova generaci, per, el que tenia ms perspectives de futur era Ludwig van Beethoven, que va comenar a publicar les seves obres el 1794, amb una collecci de tres trios amb piano, trios que encara formen part del repertori cambristic actual. 

Johann Nepomuk Hummel, lleugerament ms jove que els seus companys de generaci, per tamb molt ben valorat, possea unes qualitats innates i a ms, havia estudiat amb Mozart. Tamb va ser alumne de Haydn i amic de Beethoven i Schubert, i professor de Franz Liszt. Va concentrar-se sobretot en el piano, i durant els anys que va ser a Londres (1791-1792) va compondre i publicar les tres sonates per piano, opus 2, en les que emprava les tcniques mozartianes d evitar la cadncia esperada, i les figuracions virtuoses incertes de Clementi.

Conjuntament, tots aquests compositors poden ser vistos com l avantguarda d un gran canvi d estil i centre de la msica. Es van estudiar mtuament les obres, es van copiar estils i, a vegades, es comportaven com autntics rivals. 

Les principals diferncies amb la generaci anterior sn els canvis en el comportament meldic, l augment de la duraci dels moviments, l acceptaci de Mozart i Haydn com a paradigmes, el mxim s dels recursos del teclat, el canvi de l escriptura vocal a la pianstica, l'increment d'us del mode menor i de l ambigitat modal, i la importncia creixent de l s de diferents tipus d acompanyament per tal de donar textures diferents a la msica. 

El classicisme tard buscava una msica internament ms complexa. El creixement de les societats de concert i les orquestres amateurs, fent de la msica una part important de la vida de les classes mitjanes, va contribuir a l expansi de la msica per piano, i el virtuosisme exemplar. Hummel, Beethoven i Clementi eren ben coneguts per les seves capacitats d improvisaci. 

A nivell de prctica interpretativa, la influncia directa del barroc continuava decreixent. Una de les darreres en caure en dess va ser la prctica del baix continu com a mitj per a conjuntar i coordinar l'execuci musical. Malgrat aix, es va incrementar l accs a edicions completes dels principals compositors barrocs, fet que va fer que la influncia del barroc es fes present, sobretot en l s cada cop ms corrent dels instruments de metall. Una altra caracterstica del perode s el nombre creixent d actuacions on el compositor no hi era present. Aquest fet va comportar una notaci diferent, ara ms especfica i detallada. Per exemple, hi havia menys parts  opcionals  afegides a la partitura. 

La potncia de tots aquests canvis d estil es va fer evident en la Tercera simfonia de Beethoven, anomenada Heroica pel mateix compositor. Potser aquesta obra no va ser la primera en presentar totes les innovacions, per l s contundent de cada un dels aspectes de l estil clssic la va distanciar de les obres anteriors, tant en llargada i ambici com en la densitat del llenguatge i els recursos harmnics emprats.

 Influncia clssica en compositors posteriors .

Les eres musicals rarament desapareixen de cop; sin que els seus trets caracterstics se substitueixen amb el pas del temps, fins que all antic passa a anomenar-se  passat de moda . L estil clssic, per tant, no mor mai: noms es va transformant com a conseqncia del pes que tenen els canvis en la societat. 

Un dels canvis crucials del classicisme va ser la tendncia cap a harmonies centrades al voltant de tonalitats amb bemolls en direcci de la subdominant. En l estil clssic, el mode Major era molt ms habitual que el menor, i els cromatismes es moderaven amb l s de modulacions cap a tonalitats amb sostinguts, i les seccions en mode menor acostumaven a ser utilitzades merament per a crear contrastos. Comenant amb Mozart i Clementi, es va iniciar una colonitzaci que s arrossegava cap a  la regi subdominant. Amb Schubert, els moviments cap a la subdominant van triomfar desprs d'utilitzar-los en contextos en els quals compositors anteriors s haguessin limitat a l'rea de la dominant. Tot aix va introduir textures i colors ms foscos a la msica, va donar ms fora al mode menor i va dificultar que es mantingus l estructura de les obres. Beethoven va contribuir a tot aix amb l'augment constant de l s de la quarta com a consonant, i amb l ambigitat modal  com per exemple, en l inici de la simfonia en Re menor op. 125 "coral"

Franz Schubert, Carl Maria von Weber i John Field destaquen entre els ms prominents d aquesta generaci de  Romntics-Clssics , com tamb el jove Felix Mendelssohn. El seu sentit de la forma estava fortament influenciat per l estil clssic, i encara no se ls  ensenyava  (imitant les normes que codificaven altres) per el seu estil responia directament a obres de Beethoven, Mozart, Clementi, i altres, a mida que els anaven descobrint. Les forces instrumentals de qu disposaven tamb eren de forma  clssica , quant a nombre i varietat,i permetien aquesta similitud entre les seves obres i les clssiques.
Ara b, les forces destinades a acabar amb all que retenia l estil clssic, concentraven el seu esfor en les obres de cadascun d aquests ltims compositors. El fet que ms es cita habitualment s la innovaci harmnica. Tot i aix, tamb s important el creixent mfasi que posaven en conservar la continutat i la uniformitat rtmica en les figures de l acompanyament: La Sonata en do# menor Op. 27 No. 2 "Clar de Lluna" de Beethoven va servir de model a centenars d obres posteriors   en qu el moviment tonal de les figures rtmiques proporciona molt drama i inters en l obra, mentre una melodia es mou lliurement per sobre. Un coneixement molt ampli d obres, una major especialitzaci instrumental, un augment en la varietat dels instruments, el creixement de l'inters pels concerts en la societat ,i l imparable domini del piano   que va crear un pblic molt extens per a msica sofisticada   contribuen al canvi cap a l estil Romntic.

Definir una lnia exacta cap al Romanticisme resulta impossible: hi ha fragments de l obra de Mozart que, agafades individualment, sn indistingibles en harmonia i orquestraci de la msica escrita 80 anys enrere, i els compositors continuaven escrivint amb la normativa de l estil clssic encara al segle XX.

Fins i tot abans de la mort de Beethoven, compositors com Louis Spohr es definien a ells mateixos com a Romntics, incorporant, per exemple, ms cromatismes extravagants en les seves obres. Tot i aix, generalment es diu que la caiguda de Viena com a centre musical per a composicions orquestrals va ser l ocasi de l eclipsi final del Classicisme, juntament amb el continu desenvolupament orgnic d un compositor que aprn d altres per influncies i cercles prxims i tancats. Franz Liszt i Frdric Chopin van visitar Viena quan eren joves, per van voler continuar cap a altres horitzons. Compositors com Carl Czerny, que tot i que estava profundament influenciat per Beethoven, tamb buscava noves idees i formes que continguessin el mn ms gran d expressi i interpretaci en qu vivien.

Interessos renovats en l equilibri formal i restringits de la msica clssica del segle XVIII van portar a principis del segle XX a desenvolupar el tant anomenat estil Neoclssic, que recull a gor Stravinski i Serguei Prokfiev entre els seus propulsors.

Vegeu tamb.
;
Llista de compositors del classicisme musical;
;
Neoclassicisme;

 Bibliografia .

 Ulrich Michels Atlas de msica, II. Alianza Editorial (Madrid, 1992) ISBN 84-206-6210-0;
 Giorgio Pestelli Historia de la msica, 7 - La poca de Mozart y Beethoven Ed. Turner Msica (Madrid 1986) ISBN 84-7506-163-X;
 Charles Rosen El estilo clsico: Haydn, Mozart, Beethoven. Alianza editorial (Madrid, 1986) ISBN 84-206-8529-1;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241194" title="Ratpenat frugvor de collar" nonfiltered="3640" processed="3636" dbindex="93827">

El ratpenat frugvor de collar (Myonycteris torquata) es una espcie africana que viu a la sabana i als boscos.

Aquesta espcie de ratapinyada s, juntament amb altres dues, sospitosa d'actuar com a reservori del virus d'Ebola. 

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241196" title="Premi d'Arquitectura Contempornia Mies van der Rohe" nonfiltered="3641" processed="3637" dbindex="93829">
 
El Premi d'Arquitectura Conmtempornia Mies van der Rohe o Premi Mies Van der Rohe s un premi d'arquitectura concedit per la Uni Europea i la Fundaci Mies Van Rohe de Barcelona cada 2 anys des de 1988. s el Premi d'Arquitectura contempornia ms important de la Uni Europea. Est dotat amb 50.000 euros i una escultura que evoca el Pavell Alemany de Mies van der Rohe.

 Llista de guanyadors . 
 1988 - lvaro Siza, Banc Borges i Irmo, Vila do Conde, Portugal. ;
 1990 - Sir Norman Foster, Nova terminal de l'Aeroport de Stansted, Londres, Regne Unit.
 1992 - Esteve Bonell i Francesc Rius, Estadi municipal d'esports, Badalona. ;
 1994 - Nicholas Grimshaw & Partners, Estaci ferroviria de Waterloo, Londres, Regne Unit. ;
 1996 - Dominique Perrault, Biblioteca Nacional de Frana,Pars, Frana. ;
 1998 - Peter Zumthor, Museu d'Art de Bregenz, ustria. ;
 2001 - Rafael Moneo, Kursaal de Sant Sebasti. ;
 2003 - Zaha Hadid, Aparcament i Terminal Hoenheim Nord, Estrasburg, Frana. ;
 2005 - Rem Koolhaas, Ambaixada dels Pasos Baixos, Berln, Alemanya. ;
 2007 - Emilio Tun i Luis Bru Mansilla, Musac, Lle, Espanya.

Enllaos externs.
 Web Oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241197" title="Ratpenat frugvor de Frost" nonfiltered="3642" processed="3638" dbindex="93830">

El ratpenat frugvor de Frost (Neopteryx frosti) s un endemisme d'Indonsia.

Viu als boscos subtropicals i tropicals. 

Referncies.


 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241199" title="Peter Zumthor" nonfiltered="3643" processed="3639" dbindex="93832">
  
Peter Zumthor (26 d'abril 1943 a Basilea, Sussa) s un dels arquitectes sussos ms importants de l'actualitat.

 Obres representatives . 
Termes de Vals ;
Museu d'Art de Bregenz ;

 Premis . 
 1998: Premi d'Arquitectura Contempornia Mies van der Rohe ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241200" title="Ratpenat frugvor de Gray" nonfiltered="3644" processed="3640" dbindex="93833">

El ratpenat frugvor de Gray (Ariteus flavescens) s un endemisme de Jamaica.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241202" title="Museu d'Art de Bregenz" nonfiltered="3645" processed="3641" dbindex="93835">
 

El Museu d'Art de Bregenz (en alemany: Kunsthaus Bregenz) alberga exposicions temporals d'obres d'art modern. Aquesta galeria est situada en la ciutat de Bregenz, ustria, a la vora del llac Constana. Va ser inaugurat el 1997 i l'arquitecte de l'edifici que alberga el museu s Peter Zumthor. Aquest immoble t quatre plantes i forma part d'un projecte en el qual tamb es va construir altre edifici de dues plantes on estan les oficines i serveis del museu. 

Aquesta construcci s un dels millors exemples de l'arquitectura minimalista prpia de Zumthor. Aparenta ser bastant senzill per realment amaga una complexitat sorprenent i en ocasions poc entenible. L'edifici que alberga les exposicions t una faana coberta de cristalls transllcids que deixen intuir zones opaques de l'interior que resulten ser ms complexes del que a primera vista es veu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241205" title="Ratpenat frugvor de Hart" nonfiltered="3646" processed="3642" dbindex="93836">


El ratpenat frugvor de Hart (Enchisthenes hartii) es troba a Bolvia, Colmbia, Costa Rica, Equador, El Salvador, Guatemala, Honduras, Mxic, Panam, Per, Estats Units i Veneuela.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241208" title="Ratpenat frugvor de Horsfield" nonfiltered="3647" processed="3643" dbindex="93838">

El ratpenat frugvor de Horsfield (Cynopterus horsfieldi) es troba a Indonsia, Malisia i Tailndia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241210" title="AM 748 I 4to" nonfiltered="3648" processed="3644" dbindex="93840">
AM 748 I 4to s un mauscrit d'Islndia que cont uns quants poemes ddics data del comeament del segle XIV. Les sis pgines que han estat ben conservades, contenen totes els anteriors poemes tots mitolgics.

Grmnisml (complet);
Hymiskvia (complet);
Baldrs draumar (complet);
Skrnisml (parcial);
Hrbarslj (parcial);
Vafrnisml (parcial);
Vlundarkvia (noms es conserva el comenament escrit en prosa);

AM 748 I 4to s l'nic manuscrit mediaval que conserva Baldr Draumar.Els altres poemes estan conservats en el cdex Regius.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241211" title="Ratpenat frugvor de nas curt gros" nonfiltered="3649" processed="3645" dbindex="93841">


El ratpenat frugvor de nas curt gros (Cynopterus sphinx) es troba a Bangladesh, Butan, Cambodja, Xina, ndia, Indonsia, Laos, Malisia, Birmnia, Filipines, Sri Lanka, Tailndia i Vietnam.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241214" title="Mosaic de la creaci" nonfiltered="3650" processed="3646" dbindex="93843">

El Mosaic de la creaci , d'estil bizant i  ubicat al nrtex nord de la Baslica de Sant Marc de Vencia, fou composat al segle XIII.


  

L esglsia de Sant Marc de Vencia, la ms important de la ciutat , comen a construir-se l any 830, i no estigu acabada completament fins al segle XIII. Durant tot aquest perode, es varen fer reformes tant a l interior de l esglsia com en la faana exterior. 

La baslica destaca  especialment per la quantitat de mosaics que adornen el seu interior. Entre aquests mosaics, representaci tpica de l art bizant, es troba el mosaic de la Creaci.

L'obra embelleix una cpula en el nrtex nord de l esglsia, nrtex que t la peculiaritat de reunir les escenes principals del Pentateuc (nom del conjunt dels cinc primers llibres de la Bblia), des de la Creaci fins a la histria de Moiss. Aquest conjunt de mosaics, es van anar realitzant al llarg del segle XIII. 

El mosaic de la  Creaci fou construit juntament amb les representacions de la Histria  de Can i Abel, i de No. Varen finalitzar-se l any 1220. 

Tot aquest conjunt de mosaics forma part del cicle iconogrfic dedicat a l Antic Testament, que avana d esquerra a dreta ocupant totes les cpules del nrtex. 
Totes les escenes, tenen com a punt en com fer esment de l Aliana de Du amb els homes, des de la Creaci fins a Moiss.

 Origens .

	Una dada sobre quin model va escollir l autor per inspirar les escenes bbliques, fou des de les illuminacions extretes de la Bblia que es coneix amb el nom de Cotton. Aquesta Bblia, fou escrita i illustrada en el segle V-VI on el seu origen s d estil oriental (Constantinoble o Alexandria),actualment es troba en el British Museum.

 Caracterstiques .

	Un dels trets caractrstics dels mosaics, i de l art bizant, s la representaci que es fa de Du, on apareix en forma d home jove, que molts poden identificar amb jesucrist, com a signe de la Nova Aliana.

El Mosaic de la Creaci est format per tres cercles concntrics, a l entorn d un espai buit ( a diferncia del Taps de la Creaci de Girona, l'interior del qual s ocupat pel Pantcrator). 

Primer cercle: est ocupat per cins escenes;  ens parla dels tres primers dies d ela Creaci.
	
Segon Cercle: est ocupat per vuit escenes que narren des de la creaci dels astres fins a la creaci de l home, i el set dia,on es representa a Du-Crist entronitzat i otorgant la benedicci a tota la Creaci, que se li sotmet.

Tercer Cercle: ens parla de la Creaci de la dona, del pecat d Adam i Eva, i la sortida del Parads.

 Enllaos externs .
article sobre la Baslica de Sant Marc;

web oficial de la Baslica de Sant Marc;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241217" title="Ratpenat frugvor de Nova Guinea" nonfiltered="3651" processed="3647" dbindex="93844">

El ratpenat frugvor de Nova Guinea (Aproteles bulmerae) s un endemisme de Papua Nova Guinea.

Es veu amenaat per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.


 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241220" title="Ratpenat frugvor de paladar curt" nonfiltered="3652" processed="3648" dbindex="93846">

El ratpenat frugvor de paladar curt (Casinycteris argynnis) es troba al Camerun, Repblica Centreafricana i la Repblica Democrtica del Congo.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241225" title="Ratpenat frugvor de So Tom" nonfiltered="3653" processed="3649" dbindex="93848">

El ratpenat frugvor de So Tom (Myonycteris brachycephala) s un endemisme de Sao Tom i Principe

Es veu amenaat per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241239" title="Ratpenat frugvor de Veldkamp" nonfiltered="3654" processed="3650" dbindex="93850">

El ratpenat frugvor de Veldkamp (Nanonycteris veldkampi) es troba a Guinea, Libria, Nigria, Sierra Leone i Togo. 

Referncies.


 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241242" title="Ratpenat frugvor intermedi" nonfiltered="3655" processed="3651" dbindex="93852">

El ratpenat frugvor intermedi (Artibeus intermedius) es troba a Belize, Colmbia, Costa Rica, Equador, El Salvador, Guatemala, Honduras, Mxic, Nicaragua, Panam i Veneuela.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241244" title="Ratpenat frugvor jamaic" nonfiltered="3656" processed="3652" dbindex="93854">

El ratpenat frugvor jamaic (Artibeus jamaicensis) viu a l'Amrica Central i Sud-Amrica. 

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241265" title="Ratpenat frugvor maculat" nonfiltered="3657" processed="3653" dbindex="93856">

El ratpenat frugvor maculat (Balionycteris maculata) s el ratpenat frugvor ms petit de tot el mn.

Es troba al sud de Tailndia, Malisia i Borneo. 

Referncies.



 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241278" title="Ratpenat frugvor sud-americ gros" nonfiltered="3658" processed="3654" dbindex="93858">

El ratpenat frugvor sud-americ gros (Artibeus lituratus) es troba a Sud-Amrica i a l'Amrica Central.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241282" title="Ratpenat frugvor sud-americ pigmeu" nonfiltered="3659" processed="3655" dbindex="93860">

El ratpenat frugvor sud-americ pigmeu (Artibeus phaeotis) viu a Sud-Amrica i a l'Amrica Central.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241284" title="Roger Walkowiak" nonfiltered="3660" processed="3656" dbindex="93862">

Roger Walkowiak (Montluon, 2 de mar de 1927) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1951 i 1960, durant els quals va aconseguir 11 victries.

El seu major xit professional fou la victria al Tour de Frana 1956, el qual va guanyar grcies a una escapada en una etapa plana en qu va obtenir una renda de ms de 18 minuts que li van servir per aconseguir el triomf final. 

Des de llavors es coneix el terme guanyar a la walkowiak o a la Walko a guanyar grcies a una gran renda de temps obtinguda en alguna etapa plana i sent un ciclista poc conegut. 

Palmars.
1952;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'oest;
1955;
 1r a Guret;
 1r a Montluon;
 1r a Commentry;
 1r a Sardent;
1956;
 1r al Tour de Frana;
 1r a Bourganeuf;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;
1957;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;
1958;
 1r a Pontivy;
1959;
 1r a Creusot;

Resultats al Tour de Frana.
1951. 57 de la classificaci general;
1953. 47 de la classificaci general;
1956. 1r de la classificaci general;
1957. Abandona (18a etapa);
1958. 75 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1956. Abandona (16a etapa). Vencedor d'una etapa;
1957. 15 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;








Enllaos externs.
Palmars de Roger Walkowiak ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241286" title="Ratpenat frugvor tolteca" nonfiltered="3661" processed="3657" dbindex="93863">


El ratpenat frugvor tolteca (Artibeus toltecus) es troba a Belize, Colmbia, Costa Rica, Equador, El Salvador, Guatemala, Honduras, Mxic, Nicaragua i Panam.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241288" title="Ratpenat nasofoliat crestat" nonfiltered="3662" processed="3658" dbindex="93865">

El ratpenat nasofoliat crestat (Hipposideros inexpectatus) s un endemisme d'Indonsia.

Referncies.



 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241289" title="Anton Busquets i Punset" nonfiltered="3663" processed="3659" dbindex="93866">
Anton Busquets i Punset (Sant Hilari Sacalm, 20 d'octubre del 1876   Calders, 1934), poeta i escriptor en llengua catalana.

Va iniciar els estudis eclesistics per els deix inacabats. Polgraf en el sentit ms estricte del mot ja que era narrador, poeta, periodista, pedagog i dinamitzador culturals. Va passar la seva infantesa i adolescncia a prop de les Guilleries en contacte amb els boscos i els seus moradors.
El seu pare, tamb nascut a Sant Hilari Sacalm, feia de flequer i la seva mare venia de Ripoll. El seu pare va morir als quaranta-dos anys (quan el seu fill en tenia noms sis i mig), cosa que port un gran trasbals a la famlia.

Anton es diferenciava de la resta de nois de Sant Hilari Sacalm per la seva obstinaci en fer escapades pel bosc seguint els traginers o anar a trobar els roders, carboners i llenyataires de qui sempre aprenia algunes canons, llegendes, dites i acudits. Aquesta riquesa lxica del saber popular va constituir la base estillstica i imaginativa del narrador. Una altra dria que el diferenciava dels altres nois era el fet de fer versos. Als disset anys d'edat es trasllad a Ripoll amb la seva germana i la seva mare.

Als dinou anys va publicar els seu primer llibre Lliroia(la flor de la ginesta), editat pel ripollenc Ramon Bonet. Va establir ms endavant la Llibreria Sant Josep, que comercialitzava llibres i objectes d'escriptori, i fund una entitat de nois i noies amb el nom de Joventut Catalanista de Ripoll, que organitz un certament literari en honor de Frederic Soler i Hubert.

El 1895 es trasllada a Vic per acabar el batxillerat i redacta El Pirineu Catal. Publica els seus primers treballs periodstics a La Veu de Montserrat i La Comarca. Als vint anys s'installa a Barcelona amb la mare i la germana. El 15 de maig del 1896, apareix el primer nmero de L'Atlntida, una revista fundada amb el vist-i-plau de Verdaguer i amb la collaboraci de Folch i Torres.

Al 1897 publica el seu segon llibre de poemes Flors del Montseny. A la primavera del 1900 guanya, als Jocs Florals, el premi patrocinat per la Societat Catalana del Gas. El premi consisteix en el retrat de l'autor el qual li far Pablo Ruiz Picasso.

L'any 1901 publica el seu tercer llibre de versos, Ventijols de Guilleria. Al 1903 publica el llibre de narracions breus Del Montseny , al 1905 Aplech, al 1907 surten dos llibres nous de narrativa: Dos amors i nimes ferides i al 1908 la novella Plantalamor. Al 1917 escriu la novella Calvari i Flor d'ermita. Al 1918 la narraci Amor de senyor i Poesies.
Al 1929 Del meu viure rural.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241291" title="Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca" nonfiltered="3664" processed="3660" dbindex="93868">



La Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca fou alada per En Guillem II de Bearn i Montcada, Vescomte de Bearn a instncies del Rei en Jaume I per a la Croada contra Al-Mayrqa.

 La Host de Guillem II de Bearn i Montcada .
La Host estava formada per 100 cavallers i la seva mainada; tot i aix, el Rei En Jaume I afirma en la seua crnica que En Guillem II de Bearn i Montcada es va oferir per aixecar una host de fins a 400 cavallers.

D'entre els ms destacats de la Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca els ms destacats foren Guillem de Sant Mart, Guerau VI de Cervell, Ramon Alemany Cervell de Querol, Guillem de Claramunt, Hug V de Mataplana, Guillem de Sant Vicen, Ramon de Bell Lloc, Bernat III de Centelles, Guillem de Palafolls i Berenguer de Santa Eugnia

 La Batalla de Porto P .


L'acci ms recordada de la host tingu lloc durant la Batalla de Portop el 12 de setembre de 1229. Desprs del desembarcament a Santa Pona, En Guillem II de Bearn i Montcada s'avan amb una partida de cavallers de la seva host per prendre l'estratgic Puig de Sa Batalla. Les tropes islmiques reaccionaren immediatament enviant el gruix de la seva infanteria i cavalleria a ocupar el puig i Guillem II de Bearn i Montcada orden contraatacar els cavallers de la seva partida, quedant-se sol al cim del puig. Els cavallers foren rpidament massacrats per les tropes islmiques i Guillem de Montcada, veient-se copat, prov de desallotjar el puig per fou encalat i mort. 

A la Batalla de Portop hi moriren 8 cavallers de l'Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca incls el mateix Guillem II de Montcada i de Bearn, i poca mainada. Entre els altres cavallers morts es recorden els noms d'en Ramon de Montcada parent d'en Guillem II de Montcada i de Bearn, n'Hug V de Mataplana, n'Hug des Far i En Guerau IV de Cabrera. Tots ells foren enterrats on hui en dia s'ala la Creu dels Montcada.

Vegeu tamb.
Croada contra Al-Mayrqa;
Creu dels Montcada;

Enllaos externs.

A Medieval Catalan Noble Family: the Montcadas 1000-1230





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241292" title="Ratpenat nasofoliat de Cantor" nonfiltered="3665" processed="3661" dbindex="93869">

El ratpenat nasofoliat de Cantor (Hipposideros galeritus) es troba a l'ndia, Indonsia, Malisia, Sri Lanka i Tailndia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241294" title="Ratpenat nasofoliat de Dyak" nonfiltered="3666" processed="3662" dbindex="93871">

El ratpenat nasofoliat de Dyak (Hipposideros dyacorum) es troba a Indonsia i Malisia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241297" title="Ratpenat nasofoliat de Horsfield" nonfiltered="3667" processed="3663" dbindex="93873">

El ratpenat nasofoliat de Horsfield (Hipposideros larvatus) es troba a Bangladesh, Cambodja, Xina, ndia, Indonsia, Laos, Malisia, Birmnia, Tailndia i Vietnam.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241299" title="Ratpenat nasofoliat de Jones" nonfiltered="3668" processed="3664" dbindex="93875">

El ratpenat nasofoliat de Jones (Hipposideros jonesi) es troba a Burkina Faso, Costa d'Ivori, Ghana Guinea, Libria, Mali, Nigria i Sierra Leone.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241301" title="Ratpenat nasofoliat de Khajuria" nonfiltered="3669" processed="3665" dbindex="93877">

El ratpenat nasofoliat de Khajuria (Hipposideros durgadasi) s un endemisme de l'ndia.

s amenaat per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241307" title="Ratpenat nasofoliat de Peling" nonfiltered="3670" processed="3666" dbindex="93879">

El ratpenat nasofoliat de Peling (Hipposideros dinops) es troba a Indonsia, Papua Nova Guinea i les Illes Salom.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241309" title="Nan" nonfiltered="3671" processed="3667" dbindex="93881">
Els nans sn una raa fantstica. Sn ssers de semblants caracterstiques als humans, per de menor alada. Solen formar part de la de relats fantasiosos, per les seves caracterstiques.

Articles relacionats.
 Gnom;
 Fada;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241311" title="Ratpenat nasofoliat de Sarawak" nonfiltered="3672" processed="3668" dbindex="93882">

El ratpenat nasofoliat de Sarawak (Hipposideros doriae) s un endemisme de Malisia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241314" title="Gary Payton" nonfiltered="3673" processed="3669" dbindex="93884">







Gary Payton (Oakland, Califrnia, 23 de juliol de 1968) s un jugador de bsquet professional nord-americ de color fosc, i amb un domini impressionant de la pilota.  Actualment milita als Miami Heat, de la lliga NBA. Juga en la posici de base, i s conegut amb el renom de The Glove (el guant), per la seva habilitat en defensa de robar pilotes.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241317" title="Jan Neruda" nonfiltered="3674" processed="3670" dbindex="93885">

Jan Nepomuk Neruda (pronunciaciat  jan  n pomuk  n ruda)  (9 de juliol de 1834   22 d'agost de 1891) fou un escriptor txec.

Encara que el seu nom esta ms lligat a llibres de poemes (Flors de cementeri, Llibres de versos, Cants csmics, Motius sencills, Cants de divendres), el seu temperament irnic s desenvolup millor a la narrativa (Mala Strana).

Principals treballs.

 H bitovn kvt ("Cemetery Flowers"), 1857;
 Knihy ver  ("Books of Verses"), 1867;
 Zp vy pte n ("Friday Songs"), 1869;
 Povdky malostransk ("Tales of the Little Quarter"), 1877, ISBN 0-8371-9344-3;
 Psn  kosmick ("Cosmic Songs"), 1878;
 Balady a romance ("Ballads and Romances)", 1878 83;
 Prost motivy ("Plain Themes / Simple Motifs"), 1883;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241318" title="Plastic Ono Band" nonfiltered="3675" processed="3671" dbindex="93886">
 Plastic Ono Band va ser un efmer grup musical de components variables articulat al voltant de John Lennon i Yoko Ono. Va estar en activitat durant l'any 1969. Entre els msics coneguts que hi van participar hi ha Eric Clapton, George Harrison, Ringo Starr, Keith Moon, Nicky Hopkins o Billy Preston.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241323" title="Winnipeg" nonfiltered="3676" processed="3672" dbindex="93887">

Winnipeg s la capital de la provncia de Manitoba, Canad. La sisena ciutat ms gran de Canad i la ms important del centre de Canad. Conta amb una poblaci de 632.837 habitants (estimaci 2006). La ciutat es troba a la confluncia dels rius Vermell (Rouge (francs), Red (angls) i l'Assiniboine. Caracteritzada per un clima rigors (temperatura mitjana de -19C a gener, per de 19.7C a juliol) s considerada com una de les grans ciutats ms fredes del mn.

Ciutat de naixement del msic Randy Bachman, fundador dels grups musicals The Guess Who (60's) i posteriorment de Bachman Turner Overdrive (70's) i Neil Young aix com de l'eclctic Aaron Funk de Venetian Snares.



-- (discussi) 16:01, 18 des 2007 (CET)














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241326" title="Premis Sitges" nonfiltered="3677" processed="3673" dbindex="93888">
Els Premis Sitges sn un seguit de guardons que s'atorguen anualment a Sitges. El seu lliurament es fa a l'octubre, en el decurs de la Nit de Premis Sitges (X edici, 2007).

A continuaci es relacionen per ordre d'antiguitat.

 Ploma d'Or .
Distinci concedida per l'Ajuntament de Sitges a un escriptor per la seva obra en els camps de la literatura, la llengua, l'assaig o el periodisme. El premi se simbolitza amb un bot d'or amb una ploma d'au i, des del 2006 l'atorga el Consell Municipal de Cultura. Alguns anys (1976-1979, 1981) no s'ha convocat.

 1967 Josep M. Soler i Soler, director del peridic local L'Eco de Sitges;
 1968 Ramon Planes i Izabal;
 1969 Rafael Casanova Termes;
 1970 Josep Carbonell i Gener i Salvador Soler i Forment;
 1971 Pasqual Maisterra i Riu;
 1972 Rafael Monz i Valiente;
 1973 Jacint Picas i Card;
 1974 Antoni Mirabent i Muntan;
 1975 Joan Miret i Alemany;
 1980 Montserrat Lago Lafuente;
 1982 Miguel Ansn Alegre;
 1983 Vinyet Panyella i Balcells;
 1984 Miquel Utrillo i Vidal;
 1985 Antonio Mingote Barrachina;
 1989 David Jou i Mirabent;
 1990 Ventura Sella i Barrachina;
 1991 Joan Yll i Martnez;
 1992 Josep Maria Castellet;
 1993 Rafael Font i Farran;
 1994 Jaume Bosc i Pardo;
 1995 Froilan Franco, professor i estudis de la histria de la pedagogia a Sitges;
 1996 Maria Llusa Marsal i lvarez;
 1997 Roland Sierra i Farreras;
 1998 Xavier Miret i Mestre;
 1999 David Jou i Andreu;
 2000 Ignasi Maria Muntaner i Pascual, historiador;
 2001 Vicen Morando i Tarrs, periodista i coordinador de Rdio Maricel i columnista a L'Eco de Sitges;
 2002 Josep Maria Matas i Arnalot, comentarista gastronmic;
 2003 Toni Paella de Ferrer, poetessa;
 2004 Antoni Sella i Montserrat, antropleg i periodista. President (2007) de la Societat Recreativa El Retiro;
 2005 Rosa Muntan i Estivill, presidenta del Ram de Tot l'Any, pels seus article a L'Eco;
 2006 desert;
 XXXVI - 2007 Joan Duran i Ferrer, poeta i bioqumic, per la seva trajectria i per la restauraci de la "Festa de la Poesia" a Sitges;
 2008 desert;

 Premi Trinitat Catass .

Fundat el 1975, distingeix persones o entitats que hagin portat el nom de Sitges arreu. El premi porta el nom de Trinitat Catass i Catass, un poeta molt vinculat a la vida sitgetana. 32 edicions al 2007.

Vegeu l'article Premi Trinitat Catass;

 Premi Josep Carbonell i Gener .
Du el nom d'un promotor cultural, poltic i historiador, molt vinculat a l'apropament Occitnia-Catalunya, i que fou guardonat amb la Ploma d'Or el 1970. El concedeix el Grup d'Estudis Sitgetans per promoure els estudis locals i premia dues categories, batxillerat (batxillerat, ESO o FP) i universitria.

 1982 Jordi Artigas i Masdeu (batx);
 1983 Jordi Artigas i Masdeu (batx); Xavier Miret i Mestre (univ);
 1984 Artur Carbonell, Jordi Casterad, Jaume Sabat i Jordi Vidal (batx);
 1985 Neus Gutirrez, Xavier Borderia, Artur Llans, Jordi Olivella i Llus Vellet (batx); Montserrat Martnez i de la Mata (univ);
 1986 Antoni Ferrer i Baig (batx); Lourdes Marcos i Bretos (univ);
 1987 Jordi Olivella i Llus Vellet (batx);
 1989 Carme Andreu i Requena, Eva Farreras i Castellv i Ester Font i Vendrell (batx);
 1990 Alcia Mirabent i Rodrguez, Emma Reverter i Barrachina i Sandra Villalonga i Martnez (batx);
 1991 Neus Girons i Mireia Rosell (batx); Lourdes Snchez i Rodrigo (univ);
 1993 Sergi Martnez i Rigol (univ);
 1995 A. Lpez, Laura Turolla i Carrasco, A. Ventaja i D. Domingo (batx);
 1998 Blanca Gisbert i de Sebastian (univ);
 1999 Brbara Elena i Figueres (batx); Maria Gens, Aurora Moyano i Carmen Perez (univ);
 2000 Guiomar Coll i Coll i Josep Soler i Marc ex aequo (batx); Josep Torell i Junyent (univ);
 2001 Neus Andreo i Santisteban i Carme Muntaner i Alsina ex aequo (batx); Isabel Viv i Josep Miln i Parellada (univ);
 2002 Siurana Virgili i Su (batx);
 2003 Albert Soler i Marc (batx);
 2004 Jordi Varn i Prez (batx); Carme Muntaner i Alsina (univ);
 2005 Anna Milln i Adeva (batx);
 2006 desert;
 2007 Alba Grcia i Paella (batx); Nieves Andreo i Santiesteban i Edgar Camars (univ);
 XXVII - 2008 desert (accssit batx: Xavier Mirabent i Coll);

 Premi de Folklore de Sitges Jofre Vil .
El premi fou creat i porta el nom d'un folklorista i animador cultural de Sitges, Jofre Vil i Soler (guardonat al seu torn el 2002 amb el Premi Tradicions Sitgetanes). El seu objectiu s recopilar el coneixement d'antigues tradicions sitgetanes i estudiar i difondre les de creaci ms recent.

 1987 Miquel Marzal i Ortiz;
 1988 Frederic Montorns i Dalmau;
 1989 La Moixiganga de Sitges;
 1990 a 1993 deserts;
 1994 Francesc Parra i Mestres;
 1995 Pere Ferrando i Romeu;
 1996 desert;
 1997 Miquel Forns i Fuster;
 1998 desert;
 1999 Jordi Mil i Franco, pel seu treball Borregaires i altres antics msics populars a les muntanyes del Garraf;
 2000 Mossn Santiago Casanova i Giner,
 2001 Josep Miln i Parellada;
 2002 Miquel Forns i Fuster, pel treball Santa Tecla, vaivens de la Festa Major petita;
 2003 Enric Roqueta i Capilla, pel seu estudi de recerca sobre el ball de la Moixiganga;
 2004 Xavier Miret i Mestre, director de l'Arxiu Histric de Sitges, per un estudi dels exvots del Santuari del Vinyet;
 2005 Blai Fontanals i Argent;
 2006 Agust Albors i Soler, per l'edici del llibre Solsticis;
 2007 Loln Rocha i Montan, per un estudi sobre el vestuari del Ball de Gitanes;
 2008 Jordi Dlera i Mirabent i Santi Terraza, pel llibre Jove de Sitges. La fbrica d'illusions (1993-2008);

 Premi de Pintura Sanvisens .
Creat pel pintor Ramon Sanvisens per promoure els artistes novells i la pintura a Sitges. Organitzat incialment entre l'Escola Sanvisens i la sala d'art "gora 3", des del 1993 s'hi implica l'ajuntament.

 1996 Carme Parellada i Corts;
 1997 Katerina Alavedra i Duchoslav;
 1998 Aurlia Garcia;
 1999 Daniel Machado;
 2000 Rosa Mart i Pujol;
 2001 Antoni Snchez i Cano;
 2002 Mariano Espinosa Gonzlez de San Pedro;
 2003 Enric Domnech i Mrcia;
 2004 Emlia Huguet i Ciurana;
 2005 Enric Domnech i Mrcia;
 2006 Daniel Tabasco Guzmn;
 2007 Pablo Sebastin Fuentes Osorio, per l'obra Csped escultrico;
 XXII - 2008 Agust Viladesau i Martnez, per l'obra Les barques al capvespre;

 Premi Tradicions Sitgetanes .
Impulsat pel "Foment del Turisme" de Sitges des de l'any 1991, homenatja persones i institucions que hagin demostrat mrits especials d'estimaci a Sitges.

 1991 Administraci de la Trinitat;
 1992 Quarto de Reixa;
 1993 Ram de Tot l'Any;
 1994 Amics del Garraf;
 1995 Joan Planas Miru;
 1996 Hospital de Sant Joan, elaborador de la Malvasia l'Hospital;
 1997 Jordi Paella i Virella, impulsor de les caramelles;
 1998 Confraria de pescadors de Sitges;
 1999 Joan Vidal i Joan Muntan, grallers;
 2000 Jaume Coll i Matas, per la conservaci de l'entorn natural de Sitges;
 2001 Pastisseria Sabat;
 2002 Jofre Vil i Soler, folklorista i animador cultural;
 2003 Mossn Santiago Casanova i Giner, per les seves contribucions als goigs i al patrimoni arqueolgic sitgetans;
 2004 Josep M. Soler i Soler, director de L'Eco de Sitges;
 2005 Antoni Caverds i Caverds, un dels darrers pagesos de Sitges;
 2006 Grup Pessebrista de Sitges;
 2007 Penya d'Escacs del Casino Prado, en el seu setanta-cinqu aniversari;
 2008 Grup de campaners de Sitges;

 Concurs Josep Mirabent i Magrans de cant i msica de cambra .
L'any 1992, amb la finalitat de recordar a Josep Mirabent i Magrans, la seva famlia va comenar a organitzar un concurs musical amb el suport de Joventuts Musicals de Sitges, societat de la qual ell fou fundador i primer president. En l'actualitat s un concurs on hi participen msics d'arreu del mn i es reparteixen premis per valor de ms de 14.000 . L'atorgament es realitza al Sal d'Or del Palau Maricel el darrer cap de setmana de juny i consta de dos apartats: cambra (per a formacions de cambra amb una mitjana d'edat inferior als 30 anys) i de cant (edat mxima, 35 anys).

Vegeu l'article Concurs Josep Mirabent i Magrans;

 Premi d'Escultura Pere Jou .
Porta el nom de l'escultor Pere Jou i Francisco i l'atorguen els seus familiars per distingir l'autor d'una pea escultrica que es presenta en el transcurs d'una exposici.

 1997 Rosa Maria Alegre i Javierre;
 1998 Mari Carmen Wiegerink;
 1999 Magda Gregori;
 2000 Josep Maria Rius i Perez;
 2001 Juan Ignacio Pintabona;
 2002 Mara Pilar Mingorance Fresneros;
 2003 Miquel Pang Ly;
 2004 Jordi Parellada i Rodn, amb l'escultura Velocitat;
 2005 Ramon Pueyo i Reig;
 2006 Mara Pilar Mingorance Fresneros;
 2007 Regina Amalia Gmez Gonzlez;
 2008 Albert Vall i Martnez, per l'obra Codi 216;

 Premi Especial .
Des de l'any 1998 l'atorga l'ajuntament a una entitat o collectiu que hagi destacat per organitzar activitats amb ress a Sitges o que s'hagi distingit per millorar desinteressadament la cultura de la vila.

 1998 Grup de Teatre La Cubana;
 1999 Societats centenries Casino Prado Suburense i Societat Recreativa El Retiro;
 2000 Josep M. Soler i Soler, en representaci de L'Eco de Sitges;
 2001 Associaci de vens de les Casetes del Garraf;
 2002 Colles de grallers de Sitges;
 2003 Ball de Bastons, de Diables, dels Cercolets, de les Gitanes, de la Moixiganga i dels Pastores, en commemoraci dels 150 anys de la seva primera referncia escrita;
 2004 Rafael Marcet i Almirall, sardanista, fundador de la colla Marycel i lEsbart sitget;
 2005 Comissi del 50. aniversari de la Creu de Sant Isidre;
 2006 Dolors Mirabent, bibliotecria durant ms de 50 anys;
 2007 Associaci Comunitat Aragonesa a Sitges, en el seu vint-i-cinqu aniversari;
 2008 Confraria de pescadors de Sitges, per conservar la tradici de l'Homenatge a la Vellesa del Mariner;

 Premi Albert Singla .
Convocat des del 2004 per l'Escola Pia de Sitges, l'Associaci Cultural de Sitges, lAssociaci de Mares i Pares de l'Escola Pia de Sitges i la Fundaci Joan Profits amb l'objectiu de fomentar la creaci de material didctic multimdia que difongui els valors de la civilitat i/o de la integraci europea. Porta el nom d'un dels Escola Pia de Catalunya1escolapis que ms petjada han deixat a Sitges.

En la seva primera edici (2004) el van guanyar en Jordi Masip i Vidal i na Zoe Mas i Maluquer. Els anys 2005, 2006 i 2007 va quedar desert.

 Premi Ramon Planes .
Premi de narrativa breu convocat per la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Sitges i Pati Blau Edicions. Homenatja Ramon Planes i Izabal, escriptor i periodista, i el seu atorgament comporta el comproms de publicaci per part de Pati Blau. La seva primera edici va ser el 2004. A diferncia dels altres premis, el seu guanyador no s'anuncia amb antelaci, sin al llarg de la "Nit dels Premis Sitges".

 2004 Berta Vidal, amb el recull de contes La petita Yu i altres oblidats;
 2005 desert;
 2006 Slvia Romero, amb el recull Verbes;
 El 2007 i el 2008 no es va convocar;

 Premi Sitges Capa .
Convocat pel Consell Municipal de l'Accessibilitat amb la collaboraci de la Fundaci Caixa Sabadell, t la voluntat de premiar aquelles accions fetes a Sitges que s'adrecin a millorar la qualitat de vida i la integraci sociolaboral de les persones amb discapacitat. El 2007 es preveia lliurar-lo el 3 de desembre (Dia Europeu de les Persones amb Discapacitat) en una festa a la Societat Recreativa El Retiro.

 2005 Cmping el Garrofer, per la seva predisposici a adequar totes les seves installacions;
 2006 Ramon Soler, per la seva sensibilitat envers el mn dels discapacitats en les seves facetes d'editor de L'Eco de Sitges i president de la Comissi de Festa Major i Santa Tecla ;
 III - 2007 L'"Entitat Tutelar del Garraf", pel tutelatge de persones discapacitades sense famlia;
 2008 no es va convocar;

 Altres premis .
 Premi Sitges de fotografia: 1999, Maria Victria Plana;
 Premi Sitges de pintura: 1999, Albert Lluch;

 Enllaos externs.
 Plana dels Premis Sitges al web de l'Ajuntament de Sitges;
 Honors al nou Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes, article de Froilan Franco;
 Premi Mirabent Magrans ;
 Premi Sitges Capa;
 Bases del III premi;
 Crnica de l'atorgament dels premis del 2007;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241332" title="Vall del Madriu-Perafita-Claror" nonfiltered="3678" processed="3674" dbindex="93889">


La vall del Madriu-Perafita-Claror s una vall glacial del sud-est del Principat d'Andorra, formada per la conca del Madriu (tributari de la Valira d'Orient) i dels seus afluents els rius de Perafita i de Claror (o Clar), que configuren la segona conca hidrogrfica andorrana ms extensa. Ocupa una superfcie de 42,47 km, aproximadament un 9% del territori del Principat, que es reparteix entre les parrquies d'Andorra la Vella, Encamp, Escaldes-Engordany i Sant Juli de Lria. Aquesta vall isolada, refugi per a la flora i la fauna salvatge d'espcies rares o en perill, el juliol del 2004 va ser inscrita per la UNESCO dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en la categoria de bns culturals, amb una petita extensi el 2006; fins al moment, s l'nic b andorr que hi figura.

 

La vall presenta un paisatge glacial, amb pastures, cingles, espadats i grans extensions boscoses. s limitada per muntanyes al sud, l'est i l'oest (la part sud conforma la frontera amb l'Estat espanyol), mentre que pel nord forma un escarpament que va a parar a la Valira. Es troba allada de la resta d'Andorra i noms s'hi arriba per senderes inaccessibles als vehicles. Els petits habitatges (bordes), els bancals en terrasses, els camins i les restes d'antigues fargues testimonien l's dels recursos naturals de l'alt Pirineu per part dels habitants de la regi durant ms de 700 anys, tot i els diversos canvis en el clima, l'economia i les estructures socials.  

A l estreta vall del riu principal, el Madriu, es troben els llogarets d Entremesaiges i Rmio, que fins als darrers cinquanta anys estaven habitats tot l any, per actualment noms ho sn a l estiu. Entre tots dos compten una dotzena de cases i bordes, fetes de pedra grantica i amb teulada de pissarra, cadascuna amb un graner per guardar-hi els cereals i la palla. Aquests habitatges i els tancats vora els llogarets sn les niques rees de propietat privada, que amb prou feines arriben a l 1% de la superfcie de la vall, gaireb tota de propietat comunal.  

Els llogarets sn voltats de feixes fetes en vessants de fort pendents, on s hi solia conrear blat i sgol, per que avui dia s utilitzen com a pastura per al bestiar. Els camps ms alts van sent envats pel bosc, que tamb ocupa els vessants on a l edat mitjana hi creixien vinyes. Els boscos, tamb de propietat comunal, s usaren per a la producci de carb vegetal fins al segle XIX.



A la vall del Madriu tamb hi va haver una destacada indstria siderrgica, que utilitzava el mineral de ferro local. Aquests exemples de farga catalana, tpics dels Pirineus, foren abandonats a la darreria del segle XVIII.

A l estiu, a les muntanyes hi pasturaven ovelles, vaques i cavalls, en terrenys de propietat comunal des d poca medieval. Els pastors passaven l estius a les bordes, petites cabanes amb sostre de palla. Amb la llet dels animals s elaboraven formatges.
  
La vall s travessada per dos senders de gran recorregut: el GR-11, que travessa els Pirineus des del Cantbric fins a la Mediterrnia, i el GR-11-10, que va d Entremesaiges fins a la vall de la Llosa, a l Alt Urgell. Camins enllosats connecten la vall amb el centre d Andorra. 

Desprs de molt de temps d aband, moltes de les estructures, com ara bordes, camins i parets de marge, han estat restaurades recentment. No est planificat construir-hi un accs per carretera, i la vall es vol desenvolupar com a regi distintiva per a la cria de bestiar de qualitat i per a un turisme limitat.

Enllaos externs.
Paisatge cultural de la vall del Madriu-Perafita-Claror Patrimoni Mundial Pgina de presentaci de la candidatura ;
Vall del Madriu-Perafita-Claror Pgina de la UNESCO  ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241343" title="Copa lituana de futbol" nonfiltered="3679" processed="3675" dbindex="93890">
La Copa Lituana de futbol (Lietuvos taur ) s la segona competici futbolstica de Litunia. Es disputa anualment. Es disputa des de l'any 1990, desprs de la independncia del pas.

 Historial .


 Enllaos externs .
RSSSF;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241344" title="Copa bielorussa de futbol" nonfiltered="3680" processed="3676" dbindex="93891">
La Copa Bielorussa de futbol (              ) s la segona competici futbolstica de Bielorssia. Es disputa anualment. Es disputa des de l'any 1992, desprs de la desaparici de la copa sovitica de futbol.

 Historial .


 Palmars .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241345" title="Hauksbk" nonfiltered="3681" processed="3677" dbindex="93892">
El Hauksbk (llibre de haukr) s un dels pocs manuscrits nrdics medievals de qui nosaltres coneixem l'autor el nom del qual s Haukr Erlendsson (?-1334). Aquest llire est escrit parcialment per ell i parcialment pels seus assistents i conr les versions,a vegades noms versions existents, de molts textos en islands antic com el Landnmabk, la saga Fstbrra, la saga raua Eirks, la saga Hervarar i el Vlusp.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241346" title="Copa ucranesa de futbol" nonfiltered="3682" processed="3678" dbindex="93893">
La Copa Ucranesa de futbol s la segona competici futbolstica d'Ucrana. Es disputa anualment. Es disputa des de l'any 1992, desprs de la desaparici de la copa sovitica de futbol.

 Historial .


 Palmars .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241347" title="Copa russa de futbol" nonfiltered="3683" processed="3679" dbindex="93894">
La Copa Russa de futbol (            ) s la segona competici futbolstica de Rssia. Es disputa anualment els clubs professionals del pas, es a dir, els de la Premier League, First Division i Second Division russes.

 Historial .
La copa russa es disputa des de l'any 1992, desprs de la desaparici de la copa sovitica de futbol.


 Palmars .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241363" title="Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borb" nonfiltered="3684" processed="3680" dbindex="93895">
L'Arxiduc Carles Pius d'Hasburg-Lorena i Borb, Prncep de Toscana, (Viena, 4 de desembre del 1909 - Barcelona, 24 de desembre del 1953), fou un noble austrac, pretendent al tron d'Espanya.

Era fill de Leopold Salvador d'Habsurg, prncep de Toscana, i de la Infanta d'Espanya Blanca de Borb (1868-1949), filla del Duc de Madrid Carles Maria de Borb i Austria-Este i es postul com a pretendent carl al tron d'Espanya amb el nom de Carles VIII. Era, per tant, descendent directe de Leopold II del Sacre Imperi Romanogermnic i de Carles IV d'Espanya.

Va reclamar el tron d'Espanya com a propi, fent-se conixer amb el nom de Carles VIII fins a la seva mort a Barcelona. Del seu matrimoni amb Christa Satzger de Blvnyos nasqueren dues filles:

Alexandra Blanca d'Habsburg-Borb(1941- );
Maria Immaculada Pia d'Habsburg-Borb (1945- );









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241367" title="La Ciudad Encantada" nonfiltered="3686" processed="3681" dbindex="93897">


La Ciudad Encantada s al nord de Conca (Castella - la Manxa). All trobem un conjunt de roques amb formes extranyes i originals degudes a l erosi i un fenmen geolgic poc habitual. Aquestes roques reben noms segons la forma que tenen. Si es vol visitar s ha de pagar una entrada de preu simblic per la conservaci del parc. Si no es vol pagar l entrada, hi ha un altre lloc prop de Conca  anomenat Las Majadas on es poden veure " Los callejones de Majadas". All tamb s hi troben grans roques i petits carrerons de pedra de gran bellesa natural.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241373" title="Hidrocarbur aromtic" nonfiltered="3687" processed="3682" dbindex="93898">
Els hidrocarburs aromtics, sn polmers cclics conjugats que compleixen la Regla de Hckel, s a dir, tenen un total de 4n+2 electrons pi a l'anell. Per a ser aromtics s'han de complir alguns trets: per exemple que els dobles enllaos ressonants de la molcula estiguin conjugats i que es donin al menys dues formes ressonants equivalent. L'estabilitat excepcional d'aquests compostos i l'explicaci de la regla de Hckel han estat explicats qunticament, mitjanant el model de "partcula en un anell".

Caracterstiques.
Els compostos aromtics sn compostos orgnics derivats del benz (de frmula C6H6), el qual est format per un anell hexagonal de sis carbonis, units entre ells amb enllaos dobles o senzills. Cada carboni, a ms, est unit a un hidrogen. El benz t una estructura plana amb 3 dobles enllaos .

Encara que en la imatge els enllaos dobles es troben en posicions concretes , en l' estructura del benz no s aix , sin que ens donen unes estructures de ressonncia com les que s'exposen a continuaci :


Llavors per simplificar , el benz es representa amb l' hexgon de carbonis en els vrtex i una circumferncia al mig .

Exemples de compostos aromtics.
A part del benz , alguns dels compostos aromtics ms coneguts sn :
 tolu;
 xil;
 fenol;
 diclorobenz;
 naftal;
 antrac;
Propietats dels compostos aromtics.
 Sn molt inflamables;
 Solen ser molt txics .Concretament el benz provoca una disminuci important de glbuls vermells i glbuls blancs si la inhalaci s perllongada , arribant a provocar la mort .A ms molt d' ells sn carcingens ;
 Sn insolubles en aigua , en canvi sn solubles en dissolvents orgnics . ;
 El seu punt de fusi i el seu punt d' ebullici , acostumen a ser una mica ms alts que els seus anlegs aliftics amb el mateix nombre de carbonis . Exemple: l' hex fon a -95C i el benz a   5,5C , l' hex bull a 69 C i el benz a 80 C .
 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241374" title="Maria Gaetana Agnesi" nonfiltered="3688" processed="3683" dbindex="93899">

Maria Gaetana Agnesi ( Mil, Ducat de Mil 16 de maig de 1718 - d., Repblica Cisalpina 9 de gener de 1799) es va distingir per la seva precocitat com a poliglota i polemista illustrada. Es recordada sobretot com a matemtica, per tamb se la qualifica de lingista i filsofa.

Per a la histria de les matemtiques Agnesi s important per la seva influncia en la divulgaci del clcul. Tamb es un dels personatges ms citats en les reflexions sobre el paper histric de la dona a les matemtiques juntament amb Hipatia.

Agnesi s notria pel seu treball en el camp del clcul diferencial. Quan tenia 7 anys  dominava el llat, el grec, i l'hebreu, i a l'edat de 9 anys va publicar un discurs en llat en defensa de l'educaci elevada per a les dones. Durant la seva adolescncia, va estudiar privadament les matemtiques de Descartes, Newton, Leibniz i Euler.Va ser rebuda en reunions matemtiques i cientfiques organitzades pel seu pare, Pietro Agnesi, on va causar sensaci per la seva precocitat. La formaci que va rebre a la seva infncia i joventut va tenir sempre a la religi al costat de la cincia. Fet que la va fer profundament religiosa.

A l'edat de 20 anys va publicar les Propositiones Philosophicae, un tractat sobre filosofia. Durant la dcada segent, va treballar en el seu llibre de matemtiques en dos volums Instituzioni analtiche ad uso della giovent italiana que es va publicar finalment el 1748. A aquest manual se l'atribueix haver estat el primer llibre de text que va tractar conjuntamentel clcul diferencial i el clcul integral. El volum 1 tracta de l'lgebra i de les matemtiques prvies al clcul, i el volum 2 aborda el clcul diferencial i integral, les sries infinites i les equacions diferencials. Tradudes a l'angls i francs, les Instituzioni van tenir un gran impacte a l'ensenyament, ja que englobaven materials dispersos i heterogenis de matemtics anteriors, mostrant per primera vegada una seqncia lgica i didctica des de l'lgebra fins les equacions diferencials.

Els seus llibres de text inclouen un tractament de la corba cbica coneguda ara com "La bruixa d'Agnesi" (la paraula bruixa s de fet una mala traducci del terme itali versiera, que pot significar o b "corba" o b "bruixa"). Les Instituzioni van rebre elogis immediats, i l'acadmia de cincies de Bolonia la va escollir com a membre. 

En 1749 el papa Benedicte XIV la va premiar amb una medalla d'or, i a l'any segent va ser proposada per ensenyar matemtiques a la Universitat de Bolnia, un lloc extremadament estrany per una dona degut a que a molt poques se les permetia ni tan sols anar a la universitat. Tanmateix va declinar aquesta designaci i desprs de la mort del seu pare dos anys ms tard, va deixar per complet el seu treball cientfic. Agnesi dedic els ltims quaranta set anys de la seva vida  a la cura de dones malaltes o moribundes en un hospici.

Referncies.

PICKOVER CLIFFORD A.(2000): Wonder of numbers. Oxford University Press.

Enllaos externs.
  http://divulgamat.ehu.es/weborriak/Historia/MateOspetsuak/Agnesi.asp ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241375" title="Transport a Sant Just Desvern" nonfiltered="3689" processed="3684" dbindex="93900">


El transport i la evoluci dels medis de transport ha sigut un element dinamitzador de Sant Just Desvern ja que, al igual que moltes poblacions, des de l'existncia del ser hum aquest s'ha vist obligat a traslladar-se d'un lloc a un altre per diferents raons segons les necessitats de cada poca de l'histria.

Progressivament les necessitats comercials i militars van exigir el desplaament de la gent i el transport de mercaderies d'un punt a un altre, i per aix el transport ha sigut, i encara es, un factor de dinamitzaci i progrs que ha ampliat les funcions del mercat local i ha estimulat la mobilitat de la poblaci.

Les vies de comunicaci.

Antigament, les persones es desplaaven a peu, i ms tard a cavall, seguint el camins traats per les petjades dels animals. Desprs d'inventar-se la roda cap a l'any 5000 a.c., i els vehicles que les utilitzaven, va sorgir la necessitat de disposar d'alguna mena de carretera per circular.

En el temps dels romans, les calades o vies es consideraven arteries d'enlla entre el cor de l'imperi i les regions mes llunyanes, i conscients de la seva utilitat en van construir fins a 160.000 Km.

Parallelament, estableixen un sistema de postes aproximadament cada 30 Km. per tenir cavalls de refresc, dormitoris, taberna i un ferrer, ja que aquesta es la distancia aproximada d'una jornada de marxa d'una legi en moviment formada per unes 5000 persones. L'emperador Csar Augusto fa la primera xarxa de camins o  vies  cap a l'any 40 a.c.

La segona gran xarxa de camins es va reconixer amb el nom dels  Camins Rals , contracci de reial, que eren aquelles rutes concedides, afavorides i protegides pels reis, on el rei Jaume I, va ser un dels seus mxims impulsors a Catalunya.

Els masos i pobles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven del comer que el cam proporcionava, com per exemple la concessi de fires i mercats. Al llarg del trajecte s'hi van construir, cada 50 Km. aproximadament, hostals perqu viatgers i animals reposessin.

Les principals xarxes de carreteres a la pennsula ibrica que passen per Sant Just van ser les segents:

 218 a.c. els cartaginesos fan la Via Herclia;
 63 a.c. els romans fan la Via Augusta;
 1761 es fa el primer pla de carreteres de Espaa en forma radial i traat recta;
 1763 es fa la Carretera Reial de Madrid a Frana (Madrid-Barcelona 15 dies, 1840 4 dies);
 1940 es fa la xarxa radial de carreteres de l'estat, quan es va definir la N-II i la N-340;

A mesura que el sistema de transport evoluciona, especialment el tipus de vehicle i de carretera, hi ha un augment de la velocitat, una disminuci del temps de viatge, ms relleus d'animals i conductors, i viatges durant el dia i la nit.

La xarxa radial copia el model centralista de l'estat francs cap a l'any 1700, poca del rei sol Llus XIV, de tarann absolutista, centralista i jacob. L'avantatge era que permetia transmetre a la perifria, amb rapidesa, les decisions que emanen de la cort de Felip V.

Aquesta configuraci obligava que per fer comunicacions transversals era necessari passar sempre per Madrid, i aix fa que molts bens. i serveis accedeixen al mercat a travs del paper intermediari de Madrid.

Cap al 1815 es constitueix el primer servei regular de diligencies entre Barcelona i Madrid, passant per la Carretera Reial, i cap al 1850 els carros i les diligencies eren el principal medi de transport per Catalunya, poca de construcci dels primers Hostals o Fondes.

Entre 1900 i 1960 totes les ciutats de certa importncia demogrfica i econmica recaptaven una srie de tributs gravant les mercaderies i els vehicles que entraven al poble, com uns drets d'entrada de certs articles. Els homes encarregats d'aquesta feina es deien  els burots , i tenien les seves casetes installades a peu de carretera.

Els medis de transport.

 Al segle XIX .

El 8 de novembre de 1854 es va inaugurar la lnia de ferrocarril Barcelona   Molins de Rei, que va ser la segona lnia de Catalunya, desprs de Barcelona   Matar el 1848. L'any 1891 es va inaugurar l'estaci de Sant Joan Desp. El 31 de mar de 1927 es va construir una via de ferrocarril per transport de mercaderies entre la fabrica de ciment Sansn i l'estaci del tren a Cornell de Llobregat, amb previsi de prolongaci fins a l'estaci del carrilet de Sant Boi de Llobregat. El 27 de juny de 1872 es construeix el primer tramvia a Barcelona, entre La Rambla i la Plaa dels Josepets de Gracia. El 26 de gener de 1899 va comenar a circular el primer tramvia de tracci elctrica a Barcelona. L'1 de abril de1903 es fa un projecte de tramvia de Barcelona a Molins de Rei aprofitant el traat de la Carretera Reial.

 Al segle XX .

A l'any 1900 es crea el primer servei de transport amb vehicles de tracci animal, ofert per les tartanes Pere Astals d'Esplugues, entre Sant Just Desvern i Sants, aprofitant el traat de la Carretera Reial fins a Barcelona, asseguren l'intercanvi de mercaderies, persones i idees entre zones de producci i residencia diferents.

Al 1916 es crea per accions individuals la Companyia Popular d'Autobusos (CPA) d'en Josep Torn, com un servei de vehicles a motor, amb capital local, per enllaar amb Barcelona per al cap de poc temps va plegar pel mal estat de la carretera. Al 1918 es crea la companyia  La Santjustenca  que dona servei entre Sant Just Desvern (Plaa Camprecis) i la Plaa d'Espaa (bar La Pansa)El 22 de mar de 1922 es va constituir a Barcelona la Companyia General d'Autobusos (CGA), i el 1925 es crea la companyia Soler i Sauret (SIS) que dona servei entre Vallirana i Barcelona, passant per la Carretera Reial.El 6 de agost de 1930 la CGA va posar en servei la lnia  SJ , entre la Plaa Catalunya i Sant Just Desvern, amb autobusos de 2 pisos, amb 64 seients, a dalt descobert, una escala corba per pujar, rodes massisses, volant a la dreta, i conducci exterior.Els autobusos tenien una placa amb lletres  SJ  negres sobre fons en diagonal blau y blanc. El preu del bitllet segons trajecte valia: 15, 20, 30, 35, 40, 50, 60, 65, 75 i 80 cntims de pesseta.El 24 de octubre de 1936 un Decret de la Generalitat de collectivitzaci, va provocar que els autobusos de la Santjustenca van ser incautats pels  Comites Obrers  i van passar a formar part de l'empresa  Autobusos G . El 2 de mar de 1937 la lnia va ser rebatejada amb la denominaci  JD , que era el nou nom del poble  Just Desvern .

El 13 de febrer 1937 van comenar els bombardejos al centre de Barcelona, i ax produeix el desplaament de la poblaci civil de Barcelona en busca de llocs propers i segurs de l'abast dels freqents bombardejos. Durant  1937 es van despatxar casi tres milions de bitllets, entre les lnies SJ i JD, a causa de la fugida continuada

El 26 de gener de 1938 es paralitza el servei de la lnia SJ pel mal estat del paviment, les continuades avaries, la falta de recanvis i de personal. En contrapartida s'allarga la lnia JD des de la Plaa Espaa fins a la Plaa Catalunya, passant per la Gran Va de les Corts Catalanes. El 6 de desembre de 1938 se suspn el servei de la lnia JD. El 20 de desembre de 1939 es restableix de forma precria el servei de la lnia SJ. El 1944 l'ajuntament de Sant Just construeix  El Parador , bar i sala d'espera per protegir als usuaris del fred.

Canvis del recorregut de l'autobs SJ:
 1 de agost fins 18 de octubre de 1940 se suspn el servei;
 18 de octubre de1940 Sarri   Sant Just;
 17 de novembre de 1947 Pedralbes   Sant Just (30');
 6 de febrer de 1949 Calvo Sotelo   Sant Just;
 19 de juny de 1949 Plaa Universitat   Sant Just;
 5 de febrer de 1975 Pedralbes   Sant Just;

El 20 de octubre de 1944 Tramvies de Barcelona constitueix una empresa filial anomenada  Urbanitzacions i Transport  (Urbas), a la qual se li transfereix la explotaci de les lnies suburbanes entre Barcelona i les poblacions del voltant, com la lnia SJ. El 14 de abril de 1945 la Companyia d'Autobusos Roca va absorbir La Santjustenca, i l'antiga lnia de la Santjustenca (JD) canvia la nomenclatura per lnia  3 . El 17 de juny de1946 l'empresa Urbas absorbeix la Companyia d'Autobusos Roca i li canvia la nomenclatura de la lnia 3 per lnia  EJ . El 1955 es crea la companyia  Transports Suburbans de Barcelona  (TSB) que absorbeix  les lnies de Urbas (SJ i EJ). Els autobusos eren de color verd (al mig-baix) i blanc (al mig-alt), i els cobradors portaven un uniforme verd i gorra cilndrica verda amb visera, tamb coneguts com els coreans.

Entre el 15 de octubre de 1965 i el 5 de gener de 1967, degut a les obres de construcci del metro Lnia V (blava) a la carretera de Sants, la lnia EJ es desvia per la Travessera de les Corts i els carrers Numancia i Tarragona. El 24 de agost de 1974 es crea L'Entitat Municipal Metropolitana (EMM) per la necessitat d'abordar amb criteris d'unitat els problemes que plantejava l'accelerat creixement urbanstic. El 17 de juliol de 1977 es crea la Corporaci Metropolitana de Barcelona (CMB), que substitueix a la EMM, en la qual participarien 27 municipis metropolitans. El 1 de setembre de 1976 es crea una empresa gestora del transport pblic de l'rea metropolitana de Barcelona, amb el nom de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que absorbeix els transports municipals i els suburbans de Barcelona, de metro i autobs. TMB absorbeix l'empresa Urbas i per tant les lnies SJ i EJ. El 17 de juliol de 1977 es prolonga el recorregut de les lnies SJ i EJ per Sant Just Desvern. Des del final d'El Parador segueix pel carrer Tudona i la Avinguda Indstria. El 29-12-1979 es prolonga de nou el recorregut fins al carrer Isaac Peral, al costat del cementiri de Sant Just

El 24 de desembre de 1985 s'arriba a un acord amb TV3 per prolongar la lnia SJ fins als nous estudis de Televisi de Catalunya a Sant Joan Desp. L'11-2-1986 la lnia EJ es prolonga fins a l'edifici Walden-7. El 4 de abril de 1987 es crea l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), que substitueix la CMB i esta formada per 18 municipis, incloent Sant Just.

Des del 20 de mar de 1990 fins al 17 de mar de 1992, degut a les obres de construcci de la Ronda de Dalt, la lnia SJ deixa de circular per la Avinguda Pedralbes i la Carretera d'Esplugues. Circula directament per la Avinguda Diagonal pel tram de la Zona Universitria.

El 8 de febrer de 1993 TMB vol donar una imatge d'oferta ms global i integradora, i comena una campanya per suggerir que les targetes multiviatges tamb servien en autobusos interurbans. Canvia la nomenclatura de la lnia  SJ  pel nmero  63 , i la lnia  EJ  pel nmero  52 , amb ms de 5000 passatgers diaris a cada lnia

El 25 de abril de 1994 canvia el recorregut de la lnia 63 per acabar al Barri de Torreblanca a Sant Joan Desp

El 19 de mar de 1997 es crea l'Autoritat del Transport Metropolit (ATM) per planificar globalment totes les infraestructures de transport pblic collectiu. Es un consorci constitut per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport.

El 9 de desembre de 1997 la ATM fa una reordenaci de totes les lnies del Baix Llobregat i crea la lnia 157 entre el Passeig Martim de Barcelona i Sant Just Desvern, que absorbeix l'antiga lnia 52 (EJ). El 22 de maig de 1999 la lnia 157 es prolonga fins als estudis de TV3

 Al segle XXI .

El 26 de juny de 2002 es crea la lnia 257 entre Collblanc i Sant Just, noms pels dies feiners. El 31 de octubre de 2002 la nova numeraci adjudicada per l'ATM el canvia per 158

El 25 de juny de 2001 la Generalitat aprova el Pla Director de Infraestructures 2001 2010, que planifica les futures actuacions en infraestructura de transport pblic a la Regi Metropolitana de Barcelona (RMB).

El 3 de abril de 2004 comena el servei de tramvies del Trambaix entre la Plaa Francesc Maci i Sant Joan Desp, i el 5 de gener de 2006 el tramvia arriba a Sant Just.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241377" title="Receptor - Decodificador Integrat" nonfiltered="3690" processed="3685" dbindex="93901">
El Receptor - Decodificador Integrat (IRD) s un dispositiu, la funci principal del qual s descomprimir els senyals de vdeo i udio digitals rebuts en format MPEG-2, una vegada han estat desmodulats i corregits de possibles errors introduts pel canal de transmissi, i transformar-les en dos senyals d'udio i vdeo analgiques que ja podran ser visualitzades en el televisor. 

El IRD s el dispositiu que cont el maquinari, el programari i interfcies necessaris per a seleccionar, rebre, descodificar i visualitzar els programes i serveis oferts per la TV digital. 

Un IRD convencional es compon bsicament d'un desmodulador QPSK amb components analgics, un descodificador Viterbi, correcci d'errors Reed-Solomon, demultiplexor per a separar els diferents canals, descodificador de vdeo i udio MPEG-2, convertidors digitals/analgics, modulador PAL, interfcies per a targetes intelligents i altres dispositius, i tot aix governat per una CPU. 


Parts.
Sintonitzador.
Recull el senyal amplificat i batuda en freqncia en la LNB, i la trasllada a una segona freqncia intermdia de 479.5 MHz mitjanant un mesclador amb un oscillador sintonitzat al canal que l'usuari hagi seleccionat. 


Demodulador QPSK .

Amb el senyal a freqncia fixa es procedeix a la seva desmodulaci. El senyal ve modulada en QPSK, pel que la desmodulaci realitzada en el receptor haur de ser coherent, i per a aix ser necessari una recuperaci i un seguiment adequat tant de la fase com de la freqncia de la portadora. A ms per a contrarestar les distorsions lineals que introdueixi el canal se li dna al senyal en banda base una forma de cosinus alat, la finalitat s tenir un equalitzador que eviti la interferncia entre smbols transmesos a travs del canal. 

Correcci d'errors .
S'empren dues tcniques de codificaci de canal diferents: les de bloc i les convolucionals, sent la primera molt efectiva contra els errors de rfega i la segona contra els errors de tipus aleatori. Per a recuperar aquests ltims s'empra l'algorisme de Viterbi, i per als primers es fa servir un codi de bloc del tipus Reed-Solomon juntament amb un entrellaat dels smbols en el transmissor per a dispersar els errors de rfega i convertir-los en aleatoris, fcilment corregibles pel descodificador Reed-Solomon. 

El conjunt de totes aquestes tcniques subministra una sortida prcticament lliure d'errors(Quasi-Error-Free) amb un BER d'entre 10-10 i 10-11, o de 7x10-4 en presncia d'errors de rfega. 

A ms d'aix s necessari desfer l'aleatoritzaci del senyal introdut en el transmissor amb l'objecte de mantenir l'amplria de l'espectre el ms constant possible i tenir un senyal amb transicions uniformement distribudes a l'entrada de l'equalitzador. 

Demultiplexat.

Una vegada es t el flux de dades (la trama de transport MPEG-2) lliure d'errors s necessari demultiplexar tota la informaci continguda per a obtenir les trames comprimides de vdeo, udio i dades que passaran a ser descomprimides en el descodificador MPEG-2 . 


Microprocessador.

Ser la CPU, el cervell encarregat de controlar tots els sistemes que estem descrivint. Amb arquitectura de 16/32 bits, capa de treballar amb almenys 5 MIPS i emmagatzemar la informaci en una memria DRAM amb capacitat superior a 512 Kbytes, a ms disposar d'una memria ROM de 512 Kbytes amb possibilitat de carregar el programari d'operacions i la seva futura expansi. 

Decodificador MPEG-2.
MPEG-2

Serveis.

Els serveis que ofereixen els receptors de televisi sn:
Recepci de senyals de televisi.
Selecci de canals.
Interacci amb menus existents en les imatges que l'espectador visualitza.
Interacci amb la Guia Electrnica de Programes (EPG).
Interacci amb els VPI (Visual Program Index: canal on es poden veure simultneament tots els programes que realitza un determinat provedor de contingut. La resoluci amb la qual es veuen tots aquests canals no s gaire bona. A ms la implementaci tecnolgica per a poder utilitzar els VPI s complexa doncs es requereix una decodificaci en temps real de mltiples canals).

Tots aquests serveis enumerats fins ara no necessiten un canal de retorn cap al provedor. En canvi el serveis segents si que el necessitaran:
Participaci via telefnica a certs programes.
Transacci per veure la televisi de pagament (Pay-per-view).
Connexi a internet via mdem.
Enviament de correus electrnics.
Videoconferncies.
Excepte el cas de l'IPTV, el canal de retorn sol ser un canal diferent del canal pel qual rebem el senyal de televisi. Exemples de possibles canals de retorn serien les lnies telefniques fixes o la telefonia mbil.

Vegeu tamb.
Televisi digital;
Televisi mbil;
Televisi analgica;
Televisi digital terrestre;
Televisi per satllit;
Televisi per cable;
DVB;
Televisi;
Fibra ptica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241387" title="Indicador Pblic de Renda d'Efectes Mltiples" nonfiltered="3691" processed="3686" dbindex="93902">
L'Indicador pblic de renda d efectes mltiples (IPREM) s l'ndex de referncia a l'Estat espanyol pel clcul del llindar d'ingressos en certes circumstncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur ). 

Fou introdut a la legislaci l'1 de juliol del 2004 en substituci del Salari mnim interprofessional (SMI) la funci del qual s'ha redut a l'mbit laboral.

El 2004 doncs, la quantia de l'IPREM coincid amb la de l'SMI. A partir del 2005, el creixement anyal de l'IPREM ha estat menor a la de l'SMI.

L'IPREM s'actualitza a principis de cada any a la Llei de Pressupostos. Entre el 2004 i el 2006 va crixer un 2% anual, s a dir, menys que l'IPC. Entre el 2006 i el 2007 va crixer un 4,2%. 

 

L'IPREM anyal amb pagues extres s'empra en substituci del Salari Mnim Interprofessional quan la normativa es refereix a l'SMI en cmpute anyal, tret que s'especifiqui que s'exclouen les pagues extraordinries  Per exemple, els lmits d'ingressos per accedir a un Habitatge de Protecci Oficial es calculen a partir de mltiples de l'IPREM anual amb pagues extres.


Notes.





 Ms informaci a .
 Ajuts al lloguer jove de la Generalitat amb clculs en funci de l'IPREM (catal);
 Subvencions corresponents a l'any 2007 per ajudar a pagar el lloguer a arrendataris amb risc d'exclusi social per motius residencials de la Generalitat i en funci de l'IPREM (catal);
 L'IPREM a l'Organitzaci de Consumidors i Usuaris, l'OCU (castell);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241391" title="Fyrus" nonfiltered="3692" processed="3687" dbindex="93903">
REDIRECTDarbus i els Goron Elders;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241399" title="Joaquim Forn i Roget" nonfiltered="3693" processed="3688" dbindex="93904">
Pare Joaquim Forn i Roget (Arenys de Mar, 1813 - Roma, 1870), acadmic i teleg eminent. 

De petit, en comptes de jugar s'estimava ms estudiar i, als 14 anys entr al noviciat i el 1842 fou ordenat sacerdot. 

Enseny lgica, metafsica, teologia i dret cannic a Ovrieto, Frana, Anglaterra i Roma, on va escriure un tractat sobre el dogma de la Immaculada Concepci. El 1855 va ser nomenat assistent d'Espanya i Anglaterra per al cap de 4 anys ja era a Barcelona on exerc com a Catedrtic fins al 1868. 

D'altra banda, cal destacar que excell en la predicaci i fund i dirig la Congregaci Mariana de Joves de Barcelona. Amb la revoluci de 1868 va rebre l'ordre de sortir de Barcelona per, tant a ell com a d'altres jesutes companys seus, els negaren el passaport i les cdules personals. Llavors el Pare Forn es record dels amics i parents d'Arenys i aquests aconseguiren que la Junta Revolucionria estengus els documents que li calien. Al cap de poc dies, arrib a Londres, el nomenaren Rector de Westminster i, el 1870, fou elegit teleg consultor al Concili Vatic. En arribar a Roma, caigu a l'Esglsia de Jess i es trenc una cama i la ferida se li va cangrenar. 

El Pare Joaquim Forn, que havia estudiat Medicina, que parlava nou idiomes i s'escrivia amb molts savis europeus, va morir a Roma - tal com havia pressentit feia temps -  i fou enterrat a la mateixa esglsia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241405" title="Malgrat (Cervera)" nonfiltered="3694" processed="3689" dbindex="93905">
Malgrat de Segarra s un nucli agregat a la poblaci de Cervera (Lleida), comarca de la Segarra, a Catalunya.

Amb un total de 8 habitants censats el 2007, antigament fou municipi agregat al actual agregat de Cervera La Prenyanosa. Situat a la vall del riu Si, a 3 km de Cervera i 13 de Guissona, el poble t prop de 10 cases disposades sobre la pendent de la vall i encarades vers ponent.
Actualment el seu castell es troba en reformes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241408" title="Francesc Xavier Vil i Mateu" nonfiltered="3695" processed="3690" dbindex="93906">
Francesc Xavier Vil i Mateu (Arenys de Mar, 1854 - Guam, Illes Mariannes, 1913), caputx, bisbe d'Adra i vicari apostlic de Guam. 

Als 15 anys volgu ingressar als caputxins per eren clausurats des de 1835, de manera que s'embarc cap a Amrica. Entr com a novici al Convent que tenia l'orde a Puerto Barrios, a Guatemala, per ben aviat, la revoluci d'aquell pas el desterr als Estats Units, des d'on pass a Frana per continuar els estudis eclesistics. 

El 1875 s'embarc cap a les missions de l'Equador per arrib a Quito precisament l'endem d'haver estat assassinat el president Gabriel Garcia Moreno. El 1877 reb l'ordenaci sacerdotal. A l'Equador es dedic a treballs apostlics, per aviat es ressent la seva salut a causa del clima que pos en perill la seva vida. 

El 1881 torn a Arenys per refer-se i, al cap d'un any, fou nomenat Guardi dels Caputxins d'Arenys. Tamb fou Guardi de Fuenterrabia, i dues vegades d'Arenys i del convent de Sarri de Barcelona. El 1889 l'elegiren Definidor de l'Orde i Pare Provincial d'Arag. 

L'any 1900 fou nomenat Povincial de Catalunya i reelegit al cap de tres anys. Nou anys desprs, fatigat per una vida tan activa, el Captol el destin un altre cop al convent d'Arenys, on reform la Casa, canvi vells altars de l'esglsia i arranj l'horta del Convent, per tal que els novicis tinguessin un bon lloc de recreaci. 

Aqu el sorprengu el nomenament de Bisbe d'Adra i Vicari Apostlic de Guam (Illes Mariannes), i hagu de deixar Catalunya quan ja tenia cap a 60 anys. 

El 1913 quan realitzava grans projectes per a aquella missi (construcci d'esglsies, collegis..), mor inesperadament.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241410" title="Agaporni" nonfiltered="3696" processed="3691" dbindex="93907">


Els agapornis, tamb anomenats "inseparables", s una au que crida l'atenci pel seu plomatge acolorit. Podem trobar bonics exemplars a partir dels 10 centmetres d'altura i una de les caracterstiques morfolgiques ms visible s el bec. Pertany al l'ordre dels psitaciformes (com els periquitos) i pot arribar a desenvolupar la capacitat d'emetre sons articulats per imitaci, per no de parlar tal i com ho fan els lloros. La seva arribada al continent europeu es produeix al voltant de l'any 1820. El seu carcter es viu, alegre, carinys, sociable i juganer. 
La versatilitat de les potes fa que l'agaporni les pugui utilitzar per a manipular objectes, per aix no s d'estranyar que les utilitzi, a ms del bec per alimentar-se i tamb per caminar. En captivitat l'agaporni pot viure fins a 15 anys.

Alimentaci.
Principalment sn les llavors, que sn l'aliment per excellncia d'aquests ocells, aquestes solen ser: gira-sol, mill... per acabar de completar la seva dieta, s'alimenten de fruita com la poma, pera, mel o verdures com la pastanaga, l'enciam, l'escarola, escaiola, ...

Espcies.
El genere dels agapornis t ms de 300 espcies descrites, per les ms populars sn les segents:

 Agapornis fischer (15 cm.), el seu origen est a les proximitats de llac Victria a l'frica. La seva alimentaci, a part les les llavors, tamb admet algunes verdures i fruites. L'exemplar femen s una mica ms gran que el mascul. Els seus colors bsics son: la panxa groga, les plomes verdes i el coll i el front ataronjats. Viu uns vuit anys. En quan a la reproducci, no t problemes en captivitat i poden arribar a nixer fins a 5 pollets que sn independents al cap d'un mes i mig, aproximadament. ;
 Agapornis roseicollis (de 15 a 17 cm.), s un exemplar que li agraden molt les llavors tan de gira-sol, avena, mill i "alpiste". Els colors del seu cos sn: verd, plomes vermelles i al coll roses. Un hbrid d'aquesta espcie presenta el coll vermell i el cos groc. En captiveri es cria sense cap problema i la incubaci dura uns 23 dies. ;
 Agapornis personata (14 cm.), pot arribar a viure 10 anys. La seva reproducci es igual a la del roseicollis. El seu color s verd (al cos), groc al pit i negra la cara. ;
 Agaporni cana (13 cm.), els seus orgens sn de Madagascar. s molt fams per la seva cara grisenca i pel color verd de les femelles. La seva dieta es compon a base de fruites, verdures i llavors. Viu uns 8 anys.. ;
 Agapornis taranta o agaporni d'Abisinia (17 cm.), potser l'espcie ms comuna dins els ocells de l'amor. Coincideix amb la lnia de la monogmia i la reproducci generalment s com la dels seus parents. S'alimenta principalment de llavors, fruita i verdura. s de color verd i el front presenta una tonalitat entre salm i rosa.

Reproducci.
Els agapornis sn frtils abans de l'any de vida tot i que es recomana no fer-los criar abans. Els seus nius (en captiveri) sn de fusta i de forma rectangular amb un forat on poder-hi entrar. 
Els agapornis poden arribar a pondre fins a 8 ous, que la seva mare incubar amb una mitjana de 25 dies (depenen de la temperatura ambiental).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241411" title="Gilbert Desmet" nonfiltered="3697" processed="3692" dbindex="93908">
 
Gilbert Desmet (Roulers, 3 de febrer de 1931) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1952 i 1967. Durant aquests anys aconsegu 100 victries, entre les que destaquen la Fletxa Valona i la Pars-Tours. Tamb port el maillot groc del Tour de Frana durant 12 etapes en les seves 6 participacions a la cursa francesa.

Cal no confondre aquest ciclista amb un altre ciclista belga coetani de nom molt similar: Gilbert De Smet.

Palmars.
1952;
 1r del Circuit del Port de Dunkerque;
 1r del Premi de Vichte;
 1r del Premi de Staden;
 1r del Premi de Ruislede;
1953 ;
 1r del Premi de Boom;
1954 ;
 1r d'Anvers-Herselt;
 1r del Premi de Zottegem;
 1r del Premi de Welle;
 1r del Premi de Renaix;
1955;
 1r del Premi de Vichte;
 1r del Premi de Moorsele;
 1r del Premi d'Heule;
 1r del Premi de Kortrijk;
 1r del Premi de Desselgem;
 1r del Premi d'Hamme;
 1r del Premi d'Houthuslt;
1956 ;
 1r del Circuit de Flandes Oriental;
 1r del Premi de Malines;
 1r del Trofeu de les Tres Nacions i vencedor d'una etapa ;
 1r del Critrium de Beernem;
1957 ;
 1r del Circuit de les Regions Frontereres;
 1r del Circuit de les Tres Viles Germanes;
 1r de la Geraarsbergen-Anzegem;
 1r del Critrium d'Avelgem;
 1r del Critrium de Chteau-Chinon;
 1r del Premi de Saint-Andries;
 1r del Premi de Lichtervelde;
 1r del Premi de Kortrijk;
 1r del Critrium de Beernem;
1958 ;
 1r de la Pars-Tours;
 1r de la Kuurne-Brusselles-Kuurne;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 1r del Critrium de Beernem;
 1r del Premi de Lichtervelde;
 1r del Critrium de Zingem;
 1r del Premi d'Handzame;
 1r del Critrium d'Eeklo;
 1r del Premi de Roulers;
 1r del Premi d'Eke;
1959 ;
 1r del Circuit dels Cinc Turons ;
 1r del Premi de Mortsel;
 1r del Premi de Diksmuide;
 1r del Premi de Gistel;
 1r del Premi de Zele;
 1r del Premi de Kortrijk;
 1r del Premi de Desselgem;
 1r del Premi de Meulebeke;
 1r del Premi de Langemark;
 1r del Premi de Zwevegem;
 1r del Premi de Ronse;
 1r del Premi de Westrozebeke;
 1r del Premi d'Heusden;
 1r del Premi d'Herenthout;
1960 ;
 Campi de Flandes;
 1r de la Ginebra-Roma i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 1r del Premi de Desselgem;
 1r del Critrium de Ronse;
 1r del Premi de Bellegem;
 1r del Premi de Zele;
 1r del Premi de Nokere;
 1r del Premi de Buggenhout;
 1r del Premi de Kortemark;
 1r del Premi d'Handzame;
1961 ;
 1r del Gran Premi de Prato;
 Vencedor d'una etapa del Giro de Sardenya;
 1r del Premi de Bellegem;
 1r del Premi de Roeselare;
 1r del Premi d'Alsemberg;
 1r del Premi d'Ede;
 1r del Premi d'Assebroek;
 1r del Premi de Koersel;
1962;
 1r del Circuit de les Tres Provncies;
 1r de la Fletxa Ctire;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 1r del Critrium de Riom;
 1r del Critrium de Vailly-sur-Sauldre;
 1r del Critrium de Brioude;
 1r del Critrium de Saint-Georges-de-Chesn;
1963 ;
 Vencedor de 2 etapes dels 4 dies de Dunkerque ;
 1r del Critrium de Brioude;
 1r del Premi de Desselgem;
 1r del Critrium de Woluwe;
 1r del Critrium de Mons;
 1r del Critrium de Tro-Ker a Guerlesquin;
 1r del Critrium de De Panne;
1964 ;
 1r de la Fletxa Valona;
 1r dels 4 dies de Dunkerque ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
 1r del Critrium de Pommeroeul;
 1r del Critrium de Boulogne;
1965;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
 1r del Premi de Lichtervelde;
1966 ;
 1r del Gran Premi d'Orchies;
 1r del Premi de Zonnebeke;
 1r del Premi de Kortemark;

Resultats al Tour de Frana.
1956. 21 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 2 etapes;
1958. Abandona (20a etapa);
1962. 4t de la classificaci general;
1963. Abandona (17a etapa). Porta el maillot groc durant 10 etapes;
1964. 8 de la classificaci general;
1965. 16 de la classificaci general;

Resultats al Volta a Espanya.
1958. 12 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1960. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Gilbert Desmet ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241420" title="European Telecommunications Standards Institute" nonfiltered="3698" processed="3693" dbindex="93909">
Introducci.

European Telecommunications Standards Institute (ETSI) o Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions s una organitzaci d'estandarditzaci de la indstria de les telecomunicacions (fabricants d'equips i operadors de xarxes) d'Europa, amb projecci mundial. 

El ETSI ha tingut gran xit a l'estandarditzar el sistema de telefonia mbil GSM. 
Cossos d'estandarditzaci significatius dependents del ETSI sn 3GPP (per a xarxes UMTS) o TISPAN (per a xarxes fixes i convergncia amb Internet). El ETSI va ser creat en 1988 pel CEPT. 

Descripci.

ETSI produeix normes globalment aplicables per a ICT (Informaci i Tecnologies de Comunicacions), incloent-hi rdio, telefonia mbil i fixa, convergit, tecnologies d'emissi i Internet. 

Oficialment reconeguts per l'EC (Comissi Europea) com a Organitzaci Estndard Europea. L' alta qualitat del treball i l'enfocament obert a estandarditzaci  ha ajudat a convertir-se en un referent europeu - funcionament de branques global amb una reputaci slida
per a l'excellncia tcnica. 

ETSI s una organitzaci sense nim de lucre amb gaireb 700 organitzacions inscrites, provinents de  60 pasos d'arreu del mn.
Els membres operen en un ambient cada vegada ms internacional i competitiu a causa de globalitzaci. 

Com una organitzaci independent basada al parc tcnic de Sophia Antipolis al sud de Frana, es comprometen a servir als seus membres i ajudar en el desenvolupament del seu potencial de mercat.

Actius  en  rees vitals  d'estandarditzaci com interoperabilitat, incloent-hi testatge de protocols i metodologia, tamb  oferint frum relacionat amb estandarditzaci.  

ETSI uneix:.

Fabricants;
Operadors de Xarxa;
Administracions Nacionals;
Provedors de serveis;
Grups d'usuaris;
Consultories;
Grups de recerca;

Aquesta cooperaci ha ocasionat un corrent constant de normes d'ICT altament reeixides en  telefonia Mbil, Fix, i Rdio i una gamma d' altres normes que creuen aquests lmits. 
 
Altres mbits d'influncia.

Seguretat;
Satllit;
Difusi;
Factors Humans;
Protocols i Tests;
Transport intelligent;
Power-Line Telecomunicacions;
eHealth;
Targetes Intelligents;
Comunicacions d'emergncia;
GRID;
etc;

ETSI es basa en el consens i dirigeix el seu treball mitjanant Comits, amb l'Assemblea General d'ETSI  que guia al Secretariat cap a la seva Visi i Missi i Comits Tcnics d'ETSI (TCs) que produeixen Normes i especificacions.

Pgina Oficial.

Podeu trobar molta ms informaci a la seva pgina Oficial























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241421" title="Nino Defilippis" nonfiltered="3699" processed="3694" dbindex="93910">







Nino Defilippis (Tor, 21 de mar de 1932) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1952 i 1964. 

Durant aquests anys aconsegu 60 victries, entre elles dos campionats d'Itlia, el 1960 i el 1962, 7 etapes al Tour de Frana, 9 etapes al Giro d'Itlia i 2 a la Volta a Espanya. 

Palmars.
1952 ;
 1r del Trofeu Baracchi amb Giancarlo Astrua;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
 1r del Gran Premi d'Automne;
 1r del Premi de Bra;
 1r del Premi d'Isola San Antonio ;
1953 ;
 1r del Circuit de les Tres Valls Varesines;
1954 ;
 1r del Giro del Piemont;
 1r del Giro de l'Emlia;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1955 ;
 1r del Giro de l'Emlia;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1r del Premi de Cuneo;
 1r del Premi d'Omegna;
1956 ;
 1r del Gran Premi de la Muntanya de la i d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor de 3 etapes del Tour de Frana ;
 1r del Premi de Marghera;
1957 ;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;
1958 ;
 1r del Premi de la Regularitat del Giro d'Itlia;
 1r del Giro de Llombardia;
 1r del Giro del Latium;
 1r del Giro del Piemont;
 1r de la Nia-Gnova;
 Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa del Giro de Sardenya;
 Vencedor de 3 etapes del Tour de l'Oest;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 1r del Gran Premi d'Antibes;
 1r del Premi de Maggiora;
1959 ;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa del Giro de Sardenya;
1960 ;
 Campi d'Itlia en ruta;
 1r del Giro de la Toscana;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Gnova-Roma;
 Vencedor d'una etapa del Giro de Sardenya;
1961 ;
 1r del Giro de Vencia;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
 1r del Gran Premi de Cannes;
 1r de la Ronde de Mnaco;
 1r del Premi de Gonzaga;
 1r del Premi de Cambiano;
 1r del Premi de Brscia;
 2n al Campionat del mn de ciclisme;
1962 ;
 Campi d'Itlia en ruta;
 1r del Giro del Latium;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya ;
 1r de la Munic-Zuric;
 1r del Premi de Solesino;
 1r del Premi de Ciri;
 1r del Premi d'Acireale;
1963 ;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia ;
1964 ;
 Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itlia;

Resultats al Tour de Frana.
1956. 5 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1957. 7 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1960. 67 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1962. Abandona (2a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1952. 22 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1953. 12 de la classificaci general ;
1954. 15 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1955. 51 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes (una d'elles CRE);
1956. Abandona;
1957. 13 de la classificaci general ;
1958. 34 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1959. 18 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1960. 22 de la classificaci general;
1961. 10 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1962. 3r de la classificaci general;
1963. Abandona;
1964. 35 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Resultats al Volta a Espanya.
1956. 18 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa i 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1962. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Nino Defilippis ;
Biografia i palmars de Nino Defilippis ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241423" title="Potencial d'escalfament global" nonfiltered="3700" processed="3695" dbindex="93911">
El potencial d'escalfament global (PEG), anomenat tamb en angls Global  Warming Potencial (GWP),  s  una mesura de quant s'estima que una massa donada de gas hivernacle contribueix a l'escalfament global. s una escala relativa que compara el gas en qesti amb  la mateixa massa de dixid de carboni (el PEG del qual s per definici 1). UN PEG es calcula durant un interval de temps especfic i el valor d'aquest ha de ser manifestat quan un PEG es cita, ja qu en cas contrari  el valor manca de sentit.

Igual que el forant radiatiu, proporciona un mitj simplificat per comparar els diversos factors que es creuen influeixen en el sistema climtic, els potencials d'escalfament global (PEG) sn un tipus d'ndex simplificat basats  en les propietats radiatives  que es poden emprar per calcular en un sentit relatiu els potencials impactes futurs degut  a les emissions de diferents gasos en el clima.
El PEG  es basa en un nombre de factors, incloent l'eficincia radiativa  (capacitat d'absorci de calor) de cada gas relativa a la del dixid de carboni, aix com l'ndex de caiguda de cada gas (la quantitat eliminada de l'atmosfera en un nombre determinat d'anys) relativa a la del dixid de carboni.

 Clcul .

El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climtic (GIECC), en angls Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) proporciona els valors generalment acceptats pel PEG, els quals van canviant lleugerament entre els diferents informes, degut a l'eliminaci d'incerteses. La definici exacta de com es calcula el PEG es troba en el quart informe d'avaluacidel GIECC publicat el 2007. El PEG es defineix com la  rtio de la integral en el temps del forant radiatiu a partir de l'alliberament instantani de 1 kg d'una substancia traa en relaci a la de 1 kg d'un gas de referncia

A on: 
  s l'interval temporal sobre el qual es considera el clcul;
  es l'eficincia radiativa o forant radiatiu deguda a l'increment de l'abundncia atmosfrica de la substancia. (i.e., Wm-2 kg-1)  ;
  es la dependncia en el temps de la disminuci de la substancia seguint una alliberaci instantnia a t=0. ;
 El denominador cont les quantitats corresponents per al gas de referncia (i.e. CO2). ;
 Les eficincies radiatives  i  no son necessriament constants en el temps. ;
Mentre que l'absorci de radiaci infraroja per molts gasos hivernacle varia linealment amb la seva concentraci, per a alguns altres fora  importants  (p.ex., CO2, CH4  i N2O) mostren comportaments no lineals per les actuals i probables abundncies futures. Per a aquests gasos, el forant  radiatiu relatiu dependr de la seva abundncia i per tant de l'escenari futur adoptat.

Cal assenyalar que degut a  qu tots els clculs del PEG es fan comparant amb el CO2 que s no lineal, provoca que  tots els valors del PEG es vegin afectats. Assumint altrament que el CO2 te un comportament lineal com s fa ms damunt ens port a uns valors de PEG ms baixos dels que ens  donaria una aproximaci ms detallada.

s en Protocol de Kyoto.

Sota el Protocol de Kioto, la Conferncia de les Parts va decidir (decisi 2/CP.3) que els valors de PEG calculats en  el segon informe d'avaluaci del GIECC s'han d'utilitzar per convertir les diverses emissions de gasos hivernacle en equivalents de CO2 comparables quan es calculin les seves fonts i embornals globals.

 Importncia de l'horitz de temps .

Cal notar que el PEG  d'una substncia depen del interval temporal sobre el qual es calcula el potencial. Un gas que s'elimina rpidament de l'atmosfera i que t al comenament  un efecte gran, en perodes llargs es converteix en menys important. Aix el met t un potencial de 72 en un interval temporal  de 20 anys i de 25 en un  de 100 anys i per contra un gas de vida llarga com  l'hexafluorur de sofre augmenta el seu  PEG de 16.300 en un perode de 20 anys a un  PEG de 22.800 en un termini de 100 anys. El valor de PEG depen de com decau la concentraci de gas gradualment en l'atmosfera. Aix sovint no es  conegut amb precisi i per aix els valors del PEG no s'han de considerar exactes. Per aquesta ra quan citant un PEG s important donar una referncia al clcul. Normalment el ms emprat pels diferents reguladors es un termini de 100 anys.
Cal tamb destacar que el PEG  per a una mescla de gasos no pot ser determinat a partir dels PEG dels gasos component per cap formula d'addici lineal simple.

Valors.
El dixid de carboni t un PEG d'exactament 1 (ja qu s la unitat de lnia de base amb que es comparen tots els altres gasos hivernacle.)


Per al vapor d'aigua no se sol calcular el PEG encara que el vapor d'aigua t una influncia significativa pel que fa a l'absorci de la radiaci infraroja; tanmateix la seva concentraci en l'atmosfera  depen principalment de la temperatura de l'aire. Com no hi ha cap possibilitat per influir directament en la concentraci de vapor d'aigua a l'atmosfera, el PEG per a vapor d'aigua no es compta; vegi gas hivernacle.

Enllaos externs.
Quart informe d'avaluaci de l'IPCC (AR4) by  (WG1) i en concret el capitol 2 de l'informe (Changes in Atmospheric Constituents and in Radiative Forcing) el qual cont la informaci sobre els PEG.

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241454" title="Projecci de Fischer" nonfiltered="3701" processed="3696" dbindex="93912">




La projecci de Fischer s una representaci bidimensional de les molcules orgniques tridimensionals obtinguda per mitj d'una projecci.

En les molcules orgniques, els toms de Carboni (C) poden fer quatre enllaos covalents amb altres toms vens. Aquesta estructura pren la forma d un tetraedre que t com centre al C i situa en els quatre vrtexs als toms enllaats.
Cas que els quatre grups enllaats al C siguin diferents, la molcula resultar assimtrica i direm que t un carboni quiral.

Aquesta molcula presenta dues formes ismeres espaials (estereoismers) que mostren les mateixes propietats qumiques per un comportament diferent en ser illuminades amb llum polaritzada (mostren activitat ptica).

Emil Hermann Fischer imagin una representaci plana (en paper) per distingir els dos estereoismers. Fu servir el Gliceraldhid, com a model. s una aldo-triosa i presenta un sol carboni assimtric, el C2.
Per situar un C quiral en projecci de Fischer cal,

 Situar la cadena de carbonis en posici vertical, amb el C quiral enmig.
 Fer que el grup ms oxidat ocupi la posici superior.
 Girar la cadena fins que els C1 i el C3 s allunyin, de l observador  alhora que el C2 quiral s hi apropi.

Fet aix, els altres dos substituents H i OH, sobresortiran del pla a esquerra o dreta.

Fischer anomen ismer D-Gliceraldhid al que presentava l'OH a la dreta i ismer L-Gliceraldhid al que presentava l'OH a l'esquerra .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241455" title="Gastone Nencini" nonfiltered="3702" processed="3697" dbindex="93913">

Gastone Nencini (Mugello, 1 de mar de 1930 - Florncia, 1 de febrer de 1980) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1953 i 1965.  Era anomenat el lle de Mugello.

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 23 victries, entre elles un Giro d'Itlia i un Tour de Frana. 

Palmars.
1954;
 1r de la Copa Campagni a Barberino;
 1r del Gran Premi de Porretta Terme;
1955;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1956;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1r del Circuit de les Tres Valls Varesines;
1957;
 1r del Giro d'Itlia;
 1r del Giro de Calbria;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1958;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1r del Premi de Lokeren;
 1r del Premi d'Omegna;
1959;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Ciclomoturstic;
1960;
 1r del Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 1r del Gran Premi de Nia;
 1r del Premi de Montlimar;
1961;
 1r del Premi d'Acireale;

Resultats al Giro d'Itlia.
1955. 3r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1956. Abandona;
1957. 1r de la classificaci general;
1958. 5 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1959. 10 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1960. 2n de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1962. 13 de la classificaci general ;
1963. Abandona;
1964. Abandona;

Resultats al Tour de Frana.
1956. 22 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1957. 6 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1958. 5 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1960. 1r de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 14 dies;
1962. Abandona (14a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1955. 18 de la classificaci general;
1957. 9 de la classificaci general;
1958. Abandona;










Enllaos externs.
Palmars de Gastone Nencini ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241457" title="Gran Premi de Sud-frica del 1970" nonfiltered="3703" processed="3698" dbindex="93914">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1970, disputat al circuit de Kyalami  el 7 de mar del 1970.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:  Jackie Stewart ;
  
 Volta  rpida:  Jack Brabham   1' 20. 8;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241459" title="Eximn de Artieda" nonfiltered="3704" processed="3699" dbindex="93915">
Eximn de Artieda fou un militar aragons del segle XIII. Eximn de Artieda va atacar el 1263 el castell de Navardn, i posteriorment va defensar el castell d'Ull, a l'actual municipi Navardn durant el seu setge l'any 1283 a Croada contra la Corona d'Arag on fou capturat per l'exrcit invasor d'Eustaqui de Beaumarchais, que el va dur pres a Tolosa, d'on va escapar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241461" title="Torre Iris" nonfiltered="3705" processed="3700" dbindex="93916">


La Torre Iris, construida en 1910, est considerada una de les obres ms significatives del perode modernista de Joaquim Raspall. 
Ubicada al Passeig num. 1, dins de la quarta mansana Raspall, junt amb la Casa Barbey , la Bombonera  i la casa Antoni Barraquer, van ser declarades bens culturals d'inters nacional en 1997. s la nica de les quatre cases amb tres habitatges, si b l'aparena externa s de torre d'estiueg com la resta. Es va construir per a llogar als estiuejants. 

Es tracta d'una casa de nova planta composta de soterrani, planta baixa, planta i golfes, amb una torre mirador que cont l'escala que comunica els tres habitatges i rematada al carener amb una crestallera de ferro forjat. Les cobertes sn de dues vessants amb teula rab de dos colors, amb rfecs sostinguts per bigues i msules de fusta, amb rajoles blanques i grogues al sotarfec. 
 
A l'exterior, est estucada en color groc  amb esgrafiats de motius vegetals ms rics quan ms amunt, emmarcant les finestres, simulant una imposta i decorant el capcir i la torre mirador. 

Com a altres cases de Raspall, la tanca del jard forma part del llument dels artesans. Est formada per un mur baix de paredat capserrat de perfil ondulat i rematat en peces cermiques grogues i blanques. La reixa de la tanca s de forja treballada amb cop de fuet. A la torre Iris trobem el nom de la casa escrit a cadascun dels pilars de carreus de la porta d'accs. 

Les reixes dels balcons i terrasses sn molt treballats amb decoracions vegetals

 Modificacions .
En unes obres en 1973 es va alterar la coberta de la galeria que tenia forma ondulada a dues vessants, per una forma rectilnia amb teula rab.



Notes.


 Bibliografia .
Llus Cuspinera. La Garriga, crnica d'una destrucci. ISBN 84-7705-086-4;
Inventari del patrimoni arquitectnic de la Garriga. Ajt. de la Garriga.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241476" title="Ratpenat nasofoliat de Sri Lanka" nonfiltered="3706" processed="3701" dbindex="93917">

El ratpenat nasofoliat de Sri Lanka (Hipposideros lankadiva) es troba a Bangladesh, ndia i Sri Lanka.

s amenaat d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.



 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241479" title="Ratpenat nasofoliat de Yenbutra" nonfiltered="3707" processed="3702" dbindex="93919">

El ratpenat nasofoliat de Yenbutra (Hipposideros halophyllus) s un endemisme de Tailndia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241481" title="Josep Polo de Bernab i Borrs" nonfiltered="3708" processed="3703" dbindex="93921">
Josep Polo de Bernab i Borrs s un poltic i terratinent valenci nascut a Quartell (Camp de Morvedre) el 12 de desembre de 1812, on la seua famlia s'havia refugiat, fugint durant la guerra del Francs. Des de molt jove, estudiant de Dret a la Universitat de Valncia, va sentir-se atret per la poltica, intervenint en actes pblics i mtings de tendncia lliberal a Vila-real, i el 1843 va formar part de l'Ajuntament de Valncia, com a tinent d'alcalde de la corporaci presidida per Jos Campo. 

En 1846 va arribar al Congrs dels Diputats, on va ser triat secretari de la taula presidencial, reelegit durant diversos anys, i ocupant la vicepresidncia en les ltimes Corts d'Isabel II. 

Des de 1840 a 1850 va militar al Partit Moderat, en l'anomenada "oposici conservadora" a Narvez, per al 1856 va ingressar al partit "Unin Liberal" que ja no va abandonar fins a la caiguda de la monarquia. Amb la Restauraci d'Alfons XII va formar part del Partit Conservador i va presidir a les Corts la comissi de la llei electoral. Al 1880 va seguir els centralistes passant-se a la "Fusin Liberal" i, ms tard, al 1883 es va afegir a l'escissi de l'Esquerra Dinstica. Al 1881 va ser anomenat senador electiu pel districte de les Balears, passant desprs (1883) a ocupar el crrec amb carcter vitalici per designaci del seu amic Posada Herrera. 

Al costat d aquesta gran activitat poltica va atendre les nombroses propietats agrcoles heretades dels seus pares, recuperant-les de l'embargament a que havien estat sotmeses pels carlins als inicis de la primera guerra contra Isabel II, en assaltar Vila-real; a les extenses finques de la Plana va continuar des de 1835 la tasca de conversi de les terres familiars de garroferes, vinyes i oliveres, a tarongers mandariners. Les seues propietats agrcoles superaven les 2.500 fanecades en els termes de Atzeneta del Maestrat, Vistabella del Maestrat, Borriana, Vila-real i Almenara, a les quals cal afegir extenses plantacions d'arrs en distints pobles de Ribera Alta i Ribera Baixa. Va ser un gran impulsor de la mandarina comuna en la Plana, en especial a Vila-real, i l exportava a diversos pasos com ara Frana, Anglaterra, Alemanya i Sussa. 

Polo de Bernab va impulsar la creaci del port de Vinars i va saber forjar, des del Grau de Burriana, el futur del modern comer d'exportaci a Pars i a diversos mercats anglesos. Una de les primeres marques de ctrics patentada a Espanya portava el seu nom i a finals de la dcada del 1860 exportava ms de cinquanta mil caixes de taronges. 
Va ser un dels primers agricultors a emprar per a l'adobament els guanos del Per en 1850 i desprs els superfosfats i adobs minerals, augmentant en gran percentatge la producci. Tamb va experimentar amb altres cultius com el canyamel i el tabac. Al 1870 va fundar a Valncia la "Compaa Annima de Barrios Obreros", promotora de cases barates per a treballadors, conscient del paper que havia de representar el sector burgs davant les organitzacions obreres de tall internacionalista. Al 1879 va participar com a copropietari d'una fbrica de taulells a Onda. 

Passava ocasionals temporades a Vila-real, on desprs de vendre la mansi dels Mundina al carrer Major, heretada de la famlia materna del seu pare i que ell mai no va ocupar, va reformar al seu gust l'alqueria que encara es conserva, hui convertida en Museu de la Ciutat, al carrer que en vida li dedic l'Ajuntament i on va morir el dia 4 d'octubre de 1889, als 77 anys d'edat. Tot i que al cementeri de Vila-real, on va ser soterrat en un primer moment, continua havent un cenotafi en la seua memria, les despulles del prohom van ser traslladades el 20 de juliol de 1911 al pante familiar de la famlia Polo de Bernab, a l'altar de sant Josep de l'esglsia parroquial de Vistabella del Maestrat. 

Enfront de la baslica de Sant Pasqual, es va alar per subscripci popular, al 1949, un monument amb la seua efgie, obra de Josep Ortells. En l'actualitat, desprs de la remodelaci de la plaa de Sant pasqual, aquesta esttua ha estat collocada al centre del jard de la plaa. 

Del seu matrimoni tingu tres fills, un dels quals, Araceli, coneguda de forma popular com "la Pola", va heretar i malbaratar totes les possessions familiars, entre les quals hi havia una finca familiar en la mar de Borriana, en la platja rocosa prxima a la desembocadura del riu Millars coneguda com la Pola.

 Font .
Vilapdia 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241486" title="Ratpenat nasofoliat del mont Nimba" nonfiltered="3709" processed="3704" dbindex="93923">

El ratpenat nasofoliat del mont Nimba (Hipposideros lamottei) es troba noms a Costa d'Ivori, Guinea i Libria.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241487" title="Ratpenat nasofoliat fuligins" nonfiltered="3710" processed="3705" dbindex="93924">

El ratpenat nasofoliat fuligins (Hipposideros fuliginosus) viu al Camerun, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Gabon, Ghana, Guinea, Libria, Nigria, Sierra Leone i Uganda. 

Es troba amenaat per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241490" title="Ratpenat nasofoliat lleonat" nonfiltered="3711" processed="3706" dbindex="93926">

El ratpenat nasofoliat lleonat (Hipposideros fulvus) viu a l'Afganistan, Bangladesh, Cambodja, ndia, Laos, Birmnia, Pakistan, Sri Lanka, Tailndia i Vietnam.

Referncies.



 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241493" title="Cercaterm" nonfiltered="3712" processed="3707" dbindex="93928">
El Cercaterm s un servei automatitzat de consultes en lnia multilinge del TERMCAT que cont ms de 180.000 fitxes que inclouen els termes normalitzats pel Consell Supervisor, informaci provinent dels treballs de recerca del Centre, productes publicats des de l'any 1985, termes provinents dels treballs d'assessorament i projectes en fase de recerca avanada.

La interfcie funciona amb un motor de cerca multilinge i temtic que, a ms, permet adrear consultes terminolgiques al TERMCAT a travs d'un mdul d'atenci personalitzada.


Enllaos externs.
TERMCAT;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241494" title="Ratpenat nassut bananer" nonfiltered="3713" processed="3708" dbindex="93929">

El ratpenat nassut bananer (Musonycteris harrisoni) s un endemisme de Mxic.

Referncies.



 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241496" title="Alex Salmond" nonfiltered="3714" processed="3709" dbindex="93931">

Alexander Elliot Anderson Salmond, ms conegut com Alex Salmond, (Gleann Iucha, Esccia, 31 de desembre de 1954), s poltic, economista i historiador escocs; i Primer Ministre des del 16 de maig de 2007. 

Naixement i estudis.
Va nixer el 31 de desembre de 1954 a Gleann Iucha, al comtat de Lodainn an Iar, a Esccia. 
Va cursar els seus estudis a la Oilthigh Chill Rmhinn, on es va llicenciar en economia i histria. Desprs d'uns anys com economista al Banc Reial d'Esccia, va ser elegit al Parlament del Regne Unit.

Inicis poltics.
El 1973 va entrar a les joventuts del Partit Nacional Escocs, on va ser expulsat i readms. El 1985 entr al Partit Nacional Escocs. L'11 de juny de 1987 va ser elegit membre al parlament per Banff i Buchan.
El 22 de setembre de 1990 es va fer cap del partit Partit Nacional Escocs, tot i ser considerat com de tendncia esquerrana. En aquesta poca, el SNP va tenir noms quatre diputats al Parlament, per Salmond, per mitj del seu intens combat, es va guanyar l'atenci dels votants.

Desprs de la victria  del Partit Laborista en les eleccions britniques de 1997, Salmond avoca amb el seu partit per la devoluci, el trasps de competncies sobre els assumptes escocesos a un Parlament Escocs. Va ser una decisi difcil per a l'ala centrista del SNP, per temor que afebls l'argument pro-independncia. Al final, noms el vint-i-cinc per cent dels escocesos van votar en contra de la devoluci.

El 26 de setembre de 2000, de manera inesperada, va dimitir del seu lloc com cap del SNP. Va romandre com cap del grup parlamentari a Westminster, on es va oposar virulentament a la invasi de L'Iraq, acusant al Primer Ministre Tony Blair de mentir.

Desprs de la dimissi del seu successor, John Swinney, Salmond va ser elegit a l'agost de 2004, com a cap del SNP, amb ms del 75% dels vots.

Primer Ministre d'Esccia (des de 2007).
En les eleccions de 2007 al Parlament Escocs, el SNP va obtenir 47 escons, superant als Laboristes per un marge d'un esc. El 16 de maig, grcies al suport dels Verds, Salmond va ser elegit Primer Ministre d'Esccia, tot i que governa amb minoria. Cap al 2010 est previst de fer un referndum d'independncia a Esccia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241497" title="Bodyboard" nonfiltered="3715" processed="3710" dbindex="93932">
El bodyboard o bodyboarding s un esport basat en el lliscament sobre la superfcie d'una onada sense trencar, amb una taula d'escuma sinttica d'al voltant de 1,15 metres de llargada dita bodyboard. 

Hi ha dos estils o maneres de lliscar-se sobre la taula: 

 Tombat (prone) ;
 Amb una cama agenollada (drop knee) ;
 De peu (stand up) ;

D'aquestes tres modalitats la ms usual s la primera.

 Histria .

El bodyboarding t els seus orgens en la ms primerenca forma de lliscament sobre una ona, si exceptuem el bodysurfing. Diaris de 1778 descriuen com els homes en Hawaii cavalcaven les ones sobre taules tipus paipo.

 ...a diversion most common is upon the Water, where there is a very great Sea, & surf breaking on the Shore. The Men sometimes 20 or 30 go without the Swell of the Surf, & lay themselves flat upon an oval piece of plank about their Size & breadth, they keep their legs close on top of it, & their Arms are used to guide the plank." (Lt. James King, 1778, Kealakekua Bay, Hawai`i, from King s unedited log of 1778).

No obstant aix, el bodyboard modern i la seva condici d'esport l'hi devem A Tom Morey, que el 1971 va comenar a comercialitzar els seus Boogie Boards usant materials ms confortables i duradors que els de les tradicionals taules paipo hawaianas. 
Aquesta nova manera de lliscar sobre les ones es va popularitzar en poc temps, degut fonamentalment a la seva menor corba d'aprenentatge inicial i el menor preu de les taules respecte a les del surf.

A mitjans  dels 80 van comenar a sorgir una srie de bodyboarders que van canviar  la histria d'aquest esport aplicant tcniques i  innovacions. Noms com Mike Stewart, Pat Caldwell, Keith Sasaki o Ben Severson, van desenvolupar aquest esport i el  van dur ms all del mer lliscament sobre una ona. L'estil predominant en el bodyboarding era un lliscament de grans i mplies traades, i les maniobres ms repetides eren el 360 i El Rotllo. 
Ms tard, a l poca dels  90, es va produr una  altra revoluci en aquest esport. Bodyboarders com Guilherme Tamega, Michael Eppelstun o Ben Holland van dur les acrobcies o maniobres desenvolupades fins a les seves cotes mes radicals. Arrivant fins i tot a desenvolupar noves maniobres impensables fins  llavors, com Air Roll Spin de Michael Eppelstun.

Avui dia, el panorama mundial del bodyboard esta representat per noms com els Hawaians Mike Stewart (pioner d'aquest esport que continua estant entre l lit), Jeff Hubbard (revolucionari bodyboarder per la seva facilitat i espectacularitat per a realitzar maniobres aries), Spencer Skipper (reconegut com digne successor de Stewart pel seu elegant estil deslliant-se). Cal destacar tamb, a causa de la seva joventut, radicalitat i la seva afici per les monstruoses ones d'escull australianes, un nodrit grup de joves Australians format per noms com Ryan Hardy, Mitch Rawlins, Rave Winchester, i Brendan Newton

Articles relacionats.
Bodyboard;
Windsurf;
Surf;

 Enllaos externs .
 Bodyboard Catalunya i Mediterrani;
 Zona Bodyboard;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241498" title="Ratpenat nassut de Birmnia" nonfiltered="3716" processed="3711" dbindex="93933">

El ratpenat nassut de Birmnia (Harpiocephalus mordax) viu a Laos, Malisia, Birmnia i Tailndia.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241501" title="Ratpenat nassut de Colmbia" nonfiltered="3717" processed="3712" dbindex="93935">

El ratpenat nassut de Colmbia (Choeroniscus periosus) vi a Colmbia i Equador.
Referncies.

 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241503" title="Ratpenat nassut de l'Ussuri" nonfiltered="3718" processed="3713" dbindex="93937">

El ratpenat nassut de l'Ussuri (Murina ussuriensis) viu a Corea i Rssia.

Es troba amenaat per la prdua del seu hbitat natural.
Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241507" title="Ratpenat nassut de Peters" nonfiltered="3719" processed="3714" dbindex="93939">

El ratpenat nassut de Peters (Murina grisea) viu in ndia. 

Referncies.


Bibliografia.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241509" title="Respiraci profunda" nonfiltered="3720" processed="3715" dbindex="93941">
La respiraci profunda s una srie d'exercicis el qual el seu objectiu d'aquests exercicis s aconseguir una bona respiraci profunda, que desprendr les secrecions de les vies respiratries, i aix permetr que la tos es pugui eliminar, deixant aix el pas d'aire lliure. Es recomanable repetir-ho diferents cops al dia.

Procediments.
Per fer la respiraci profunda hi ha un procediment:

Tancar la finestra per evitar els corrents d'aire i la dispersi de la pols. Regular la calefacci i correr la cortina per a mantenir la intimitat del pacient. Una vegada fer el segents procediments: portar el material necessari a l'habitaci, rentar-se les mans i posa`t guants, si es creus necessari. Asseure's en una cadira o en el llit, amb l`ajut de uns coixins. Si la sedestaci esta contraindicada, posar-se en moviment de decbit sup amb els genolls flexionats. Si es pateix dolors, quinze minuts abans s'haur de realitzar uns exercicis hauran d'administrar-se els seus analgsics prescrits.Observa el seu trax i l'abdomen i treu-li les peces li puguin fer nosa.

Si s'est recentment operat, caldr que es mantingui immbil la zona d'incisi mentre s'extreuen les secrecions i tamb quan respira.

S'ha d'inclinar lleugerament una mica cap endavant i anima-la a fer unes quantes respiracions profundes i lentes, inspirant pel nas i expirant per la boca. Repetir unes vegades com a mxim quatre cops. Si sent un malestar, s'ha de parlar. Si es t ganes de tossir, s'ha de subjecta mentre expectora. Un cop acabat el tractament de aquell dia, estirar-se al llit.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241510" title="Ratpenat nassut mexic" nonfiltered="3721" processed="3716" dbindex="93942">

El ratpenat nassut mexic (Choeronycteris mexicana) es troba a Mxic, els Estats Units, El Salvador, Guatemala i Honduras.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241512" title="Hajd-Bihar" nonfiltered="3722" processed="3717" dbindex="93944">


Hajd-Bihar s un comtat administratiu (megye) de l'est d'Hongria, a la frontera amb Romania. El comtat comparteix fronteres amb els comtats de Szabolcs-Szatmr-Bereg, Borsod-Abaj-Zempln, Jsz-Nagykun-Szolnok i Bks. 

La poblaci s de 549.000 habitants i compta amb una extensi de 6211 km; la capital s Debrecen. 

En general Hajd-Bihar t molts pocs llocs habitats: 19 ciutats i 62 viles. Les quatre ciutats ms grans pel que fa a territori i poblaci sn: Debrecen, Hajdbszrmny, Hajdnns i Hajdszoboszl.

Estrutura regional.

Ciutat amb drets de comtat.


 Debrecen;

Viles principals.
(ordenades per poblaci segons el cens de 2001)



 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
 Hajdu Online - Portal del comtat;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241520" title="Ratpenat nassut vermell" nonfiltered="3723" processed="3718" dbindex="93945">

El ratpenat nassut vermell (Harpiocephalus harpia) viu a l'ndia, Indonsia, Filipines i Taiwan.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241525" title="Arenaria grandiflora" nonfiltered="3724" processed="3719" dbindex="93947">

Arenaria grandiflora s una planta molt com al camp, ajuda als agricultors a controlar les estacions per els seus canvis de tonalitat durant l'any. El seu fruit es la font d'alimentaci de les puces.

Enllaos externs.

 Herbari Virtual del Mediterrani Occidental;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241526" title="Ratpenat orellut bru" nonfiltered="3725" processed="3720" dbindex="93948">

El ratpenat orellut bru (Glyphonycteris sylvestris) viu a Sud-Amrica i a l'Amrica Central.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241528" title="Ratpenat orellut californi" nonfiltered="3726" processed="3721" dbindex="93950">

El ratpenat orellut californi (Macrotus californicus) viu a Mxic i als Estats Units.

El seu hbitat natural s el desert. 

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241530" title="Ratpenat orellut de Davies" nonfiltered="3727" processed="3722" dbindex="93952">

El ratpenat orellut de Davies (Glyphonycteris daviesi) es troba a Colmbia, Brasil, Costa Rica, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Honduras, Panam, Per, Surinam, Trinitat i Tobago i Veneuela.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241533" title="Ratpenat orellut de Waterhouse" nonfiltered="3728" processed="3723" dbindex="93954">

El ratpenat orellut de Waterhouse (Macrotus waterhousii) viu a les Bahames, les Illes Caiman, Cuba, la Repblica Dominicana, Guatemala, Hait, Jamaica, Mxic i Puerto Rico.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241538" title="Ratpenat pllid" nonfiltered="3729" processed="3724" dbindex="93956">

El ratpenat pllid (Myotis macrotarsus) es troba a Malisia i Filipines.

Referncies.

 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241542" title="Ratpenat pllid nord-americ" nonfiltered="3730" processed="3725" dbindex="93958">

El ratpenat pllid nord-americ (Antrozous pallidus) viu a Mxic, als Estats Units i a l'oest del Canad.

Referncies.


 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241544" title="Ratpenat pllid de Van Gelder" nonfiltered="3731" processed="3726" dbindex="93960">

El ratpenat pllid de Van Gelder (Bauerus dubiaquercus) es troba a Belize, Costa Rica, Honduras i Mxic. 

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241546" title="Ratpenat papallona argentat" nonfiltered="3732" processed="3727" dbindex="93962">


El ratpenat papallona argentat (Glauconycteris argentata) viu a l'frica. 

El seu hbitat natural sn els boscos tropicals i subtropicals, i la sabana.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241548" title="Ratpenat papallona bigarrat" nonfiltered="3733" processed="3728" dbindex="93964">

El ratpenat papallona bigarrat (Glauconycteris superba) es troba a la Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori i Ghana.


Referncies.



 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241550" title="Ratpenat papallona d'Abo" nonfiltered="3734" processed="3729" dbindex="93966">


El ratpenat papallona d'Abo (Glauconycteris poensis) es troba al Benn, el Camerun, la Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Ghana, Guinea i Kenya.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241556" title="Criseida" nonfiltered="3735" processed="3730" dbindex="93968">
Criseida s la filla del sacerdot d'Apollo anomenat Crises, de la ciutat de Crisa, a la Troade. El seu nom vertader s Astnome. Va ser raptada per els grecs, i entregada a Agammnon com la seva part del bot. El seu pare va acudir a reclamar-la al rei, per aquest no va accedir. Llavors Crises va pregar a Apollo que envis als grecs una epidmia que els forces a tornar amb el seu acord, i el du el va escoltar. Els grecs van obligar a Agammnon a restituir a Criseida, per el rei va exigir a canvi el lliurament de Briseida, originant amb aix la clera d'Aquilles.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241558" title="Samuel Houston" nonfiltered="3736" processed="3731" dbindex="93969">

Samuel Houston (2 de mar de 1793 - 26 de juliol de 1863) va ser un estadista, poltic i soldat nord-americ. Orind de l'estat de Virginia, Houston s una figura clau en la histria de Texas, incloent els crrecs de President de la Repblica de Texas, Senador i Governador d'aquest estat desprs que es va unir a Estats Units.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241559" title="Ratpenat papallona d'Allen" nonfiltered="3737" processed="3732" dbindex="93970">


El ratpenat papallona d'Allen (Glauconycteris alboguttata) es troba al Camerun i la Repblica Democrtica del Congo.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241561" title="Penthesilia" nonfiltered="3738" processed="3733" dbindex="93972">
Penthesilia s un Amazona, filla d'Ares, la seva mare s Otrere.
A la mort d'Hctor, Penthesilia va anar a ajudar a Pram amb un grup d'amazones. 
Troia s distingit per numeroses gestes, per no va trigar a sucumbir a mans d'Aquilles, que la va ferir al pit dret. Aquest quan la va veure es va enamorar.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241562" title="Laocoont" nonfiltered="3739" processed="3734" dbindex="93973">



Laocoont, segons la mitologia grega, fou un sacerdot d'Apollo Timbri troi, fill d'Antnor. La seva esposa fou Antope, la qual li va donar dos fills, Etrn i Melanto, o b Antifos i Timbreu. Laoocont va atreure de clera d'Apollo al casar-se amb la seva muller davant l esttua consagrada, cosa que constitua un sacrilegi. 
Quan els grecs van desembarcar a Troia, els troians havien lapidat al sacerdot de Posid amb el pretext de qu no havia sabut obtenir, mitjanant sacrificis, la protecci d'aquest deu i tampoc imped l arribada de les tropes enemiges.

Quan els grecs deixaren el cavall de fusta a les portes de la ciutat se'n malfi i mir de convncer els seus conciutadans que no l'acceptessin com a obsequi, pero no li van fer cas. En el moment que els grecs van simular el reembarcament deixant un cavall de fusta en la platja, els troians van encarregar a Laocoont que ofers un sacrifici a Posid amb el prec que fes caure grans tempestats en la ruta de les naus enemigues.

Quan Laocoont es disposava a oficiar el sacrifici a Posid en plena platja immolant al du un toro, dues serps gegants van sortir del mar i es van enroscar en els seus dos fills. Laocon va crrer en el seu auxili, per els tres van morir estrangulats pels monstres, els quals van anar desprs a trobar-se al peu de l'esttua d'Atenea, al temple de la ciutadella. Davant aquest prodigi, els troians van recordar que Laocoont s'havia oposat que s'introdus en la ciutat el cavall abandonat pels grecs, havia aconsellat cremar-lo i fins i tot havia revelat que era buida. Van creure que la mort de Laocoont era un cstig per aquest acte sacrleg, quan, en realitat, encara que ells no podien saber-ho, Apollo venjava un sacrilegi anterior: la profanaci del seu temple. 

Ja no es va dubtar a consagrar el cavall a la divinitat, i aix com se sap, va originar la runa de la ciutat. Els troians ho interpretaren com un cstig dels dus per haver-se oposat a una oferta de pau, per generalment se suposa que les serps van ser enviades per Atena, que desitjava la caiguda de la ciutat.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 132.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241563" title="David Edward Finlay" nonfiltered="3740" processed="3735" dbindex="93974">
David Edward "Dave" Finlay (nascut el 20 d'octubre de 1958) s un lluitador professional irlands que treballa actualment per a la World Wrestling Entertainment en la marca ECW sota el nom de Finlay.                                   

 Carrera .
 Inicis .

Finlay va comenar la seva carrera de lluitador en Carrickfergus, Irlanda del Nord, abans de moure's a Gran Bretanya en 1978. En Anglaterra, lluito per a diverses companyies. Finlay va vncer a Alan Kilby el 9 de juny de 1982 per a guanyar el seu primer ttol, el Campionat dels pesos Mitjos de les Empreses Britniques Unides. Va perdre i va guanyar el ttol diverses vegades, per l'ltima vegada que ho va perdre en 1983. Desprs el va guanyar un torneig per a coronar-se com nou Campi dels pesos semipesados de Gran Breaa, un ttol sense amo, guanyant a British Legend Ringo Rigby en la final.

Finlay va perdre el ttol contra Albert Jov, per aviat va guanyar altre, vencent a Marty Jones i guanyant el Campionat Mundial dels pesos semi-pesats. Va perdre i va guanyar moltes vegades el ttol contra Jones, per ho va perdre definitivament contra Jones per desqualificaci. Mes tarda, Finlay va tornar a vncer a Jones guanyant el Campionat dels pesos Mitjos de les Empreses Britniques Unides altra vegada. Guanyo el All-Star Campionat Britnic dels Pesos Pesats. Tamb lluito en el programa de la ITV World Of Sports, sota el sobrenom de Dave "Fit" Finlay.

Durant aquesta poca, Finlay va comenar a lluitar en Alemanya per a una de les empreses de lluita lliure mes grans d'Europa, la Catch Wrestling Association. Amb el ttol All-Stars, Finlay va fer equip amb Marty Jones guanyant el campionat de tag de CWA a Tony St.Clair i al seu company Milers Zrno. Desprs de perdre el titulo All-Stars contra Dave Taylor, Finlay es va concentrar en la CWA, guanyant molts dels seus ttols.

 World Championship Wrestling .

Abans de lluitar en la WWE, Finlay va ser conegut En els Estats Units per lluitar en la WCW des de 1995 fins a 2000, primer com The Belfast Bruiser i desprs com Dave "Fit" Finlay. La seva popularitat va comenar amb una rivalitat amb Lord Steven Regal en 1996, incloent una Prquing Lot Brawl en WCW Monday Nitro, on Finlay es va clavar un cristall en l'ull, el que li va obligar a lluitar amb un pegat en l'ull. En 1998, guanyo el Campionat Mundial de la Televisi de WCW i va tenir rivalitats amb Chris Benoit i Booker T.

Prop de la fi de la seva carrera en la WCW, el guanyo la "Invitaci hardcore del dipsit de Ferralla" per a Bash at the Beach guanyant un "Trofeu Hardcore". Encara que el va sofrir d'un nervi malament lacerat en la cama en un combat harcore que li va impedir usar la cama en 1999 quan lluitava contra Brian Knobbs. En aquest combat va ser llanat a una taula que havia en un cant del ring, que es romi i li va fer corts en les cames. Quan va tornar mes tarda en aquest any, tota la popularitat havia estat perduda. En 2000, Finlay va formar un trio de "Soldats Hardcore" juntament amb Brian Knobbs i AL Green. Ells van tenir una rivalitat amb Vampir, incloent un combat en WCW Uncensored que seria l'ltima aparici de Finlay en un PPV de la WCW. El seu ltim combat en la WCW va ser un combat hardcore contra Norman Smiley que va perdre.



 World Wrestling Entertainment .
Desprs de deixar la WCW Finlay es va convertir en   un road agent   i un entrenador de WWE Divas.

Finlay va comenar a treballar en una reaparici en 2004, lluitant en un combat contra Jamie Noble en un show en Glasgow, Esccia i es va comenar a promocionar el seu retorn per a Desembre de 2005. El seu personatge era el d'un Irlands que estimava la lluita. El seu primer combat televisat en el 20 de gener de 2005 en SmackDown! contra Matt Hardy, que va acabar en una victria para Hardy per desqualificaci, per irrompre en el cuadrilatero Oriol Queralt. Desprs del combat, Finlay va estampar la cara de Hardy contra una escala i la va aixafar amb la seva cara i Oriol Queralt, fams pels seus crits guturales de guerra, ho va rematar amb el seu doble finisher cop de colze en el clatell. Finlay, es va convertir automticament en un "heel" (villano). Aix li va ajudar a aconseguir el sobrenom de "The Fighting Irish Bastard" (el lluitador irlands bastard).

Durant Febrer i Mar de 2006, Finlay va ser involucrat en una intensa rivalitat amb Bobby Lashley, que va comenar quan Finlay va interferir en un combat de Lashley contra JBL en No Way Out costant-li el record d'invicte a Lashley. En aquesta rivalitat es van lluitar moltes Brawls (reyertas), incloent un Prquing Lot Brawl. Mes tarda, Lashley i Finlay van competir en un combat de classificaci para Money in The Bank en una Lluita de Llenyataires, que va guanyar Finlay. A partir d'aqu Finlay va comenar a usar un bast (makelele).

En el 2 d'abril de 2006 Finlay va lluitar en el seu primer WrestleMania, Wrestlemania 22. On es va enfrontar a superestrellas de RAW i SmackDown! en el combat Money in the Bank. Aquest combat ho va guanyar Rob Van Dam.

Desprs Finlay va entrar en el King of the Ring de SmackDown!, vencent al seu oponente de primera ronda, Chris Benoit, per desprs va ser venut en segona ronda per Lashley, qui va avanar a la final en WWE Judgement Day 2006, on Finlay va perdre davant Chris Benoit. Finlay va ajudar a Booker T en la final del King of the Ring contra Lashley.

En l'episodi del 26 de maig de SmackDown!, Finlay es va unir al Litte Bastard, qui sortia de sota ring per a atacar als oponentes de Finlay o distreure a l'rbitre. Finlay va unir forces amb William Regal com lleials subjectes del recin nomenat King Booker i la seva cort. Els dos homes van ser nomenats cavallers per Booker i Finlay va usar el sobrenom de Sir Finlay.

Durant el seu pas per la cort, Finlay va guanyar contra Campi mundial pes pesat Rei Mysterio en un combat que no era pel ttol abans de guanyar a Bobby Lashley guanyant el Campionat dels Estats Units. Finlay va defensar el ttol en diverses ocasions, incloent una contra altre membre de la talli William Regal en The Great American Bash, abans de perdre el ttol contra Mr.Kennedy el 1 de setembre de 2006 en una Triple Amenaa que tamb lluitava Bobby Lashley.

Desprs de perdre el ttol, Finlay va continuar atacant als lluitadors que amenaaven a King Booker i el seu nou Campionat Mundial dels Pesos Pesats, incloent a Bobby Lashley i Batista. Finlay va derrotar a King Booker en un combat normal i va perdre un Fatal 4 Way pel ttol en No Mercy 2006. Desprs de deixar la cort, Finlay va continuar la seva feu amb Batista. En l'edici del 10 de novembre de de SmackDown!, Finlay va tornar a lluitar contra  Batista que li va derrotar cobrint-lo desprs d'una "Spinebuster".

En WWE Armageddon Finlay i Booker van lluitar contra Batista i el seu company, el Campi de la WWE, John Sopar, per van ser derrotats.

Royal Rumble 2007 va ser el primer Royal Rumble de Finlay. Va entrar en segon lloc, desps de Ric Flair i va ser eliminat el nombre 12 per Shawn Michels. Poc desprs de Royal Rumble, Finlay va comenar una rivalitat amb The Boogeyman. En WWE No Way Out va competir en un combat per parelles juntament amb Little Bastard contra The Boogeyman i Little Boogeyman. Van guanyar Finlay i Little Bastard, que desprs es va cridar Hornswoggle.

Finlay va guanyar un lloc en el combat Money in the Bank de WrestleMania 23, vencent a Chris Benoit i a Montel Vontavious Porter en una triple amenaa. En WrestleMania, aquest combat va ser guanyat per Mr.Kennedy. En l'edici del 25 de maig de SmackDown!, Finay va competir en una Flatal 4 Way per ser el #1 Contendre, que va guanyar Batista. Desprs, Finlay i el seu amic Hornsoggle van tenir altre feu amb Boogeyman i Little Boogeyman. En Saturday's Night Main Event, Finlay i Hornswoggle van guanyar. El 6 de juliol, Finlay es va enfrontar a Ric Flair per primera vegada en la seva carrera, guanyant Finlay quan va forar a rendir-se a Flair amb el Celtic Knot desprs de pegar-li amb el "Makelele". S'enfronto en no mercy amb rei mysterio per una oportunitat de lluitar pel campionat dels pesos pesats,engany a rei mysterio al final del combat haciendole creure que estava lesionat i quan els infermers ho duien en llitera l'es aixeco i atiz a rei mysterio. El feu continuaria fins a Ciber Sunday on es enfreto a Misteri en un combat de Lliteres on va ser derrotat per aquest ultimo. En Survivor series Finlay formava part de l'equip de Umaga, que va ser derrotat per l'equip de Triple H, Finlay va ser el sis eliminat al asestarle Triple H un "Pedigree".

En lluita.


Finishers i Signatures.

o Celtic Knot ("Indian Deathlock") -WWE

o Celtic Cross ("Air Raid Crash") -WWE

o Finlay Roll ("Rolling Fireman's carry eslam") -WCW

o "Piledriver" -WCW

o "Elevated Boston crab"

o "Arm breaker DDT"

o "Leg drop"

o "European uppercut"

o "Running seated senton"

o "Short-arm clothesline"

o Objectes o Persones Signature:

+ "Makelele"

+ Hornswoggle

Lluitadors amb Finlay de Manager.

o The Dog

o Brian Knobbs

Sobrenoms.

o The Man Who Loves To Fight

o The Celtic Bruiser

o The Irish Man

Musica d'Entrada.

o "Lambeg".



Campionats i assoliments .

Promocion All-Star.

o Campeon Peso Pesat de Gran Bretanya (1 vegada)

Campionats del Regne Unit.

o Campi Pesos Semi-Pesats (4 vegades)

Campionats Commonwealth.

o Campi dels Pesos Pesats de la CW (1 vegada)

o Campi Intercontinental de la CW (1 vegada)

o Campi dels Pesos Mitjos de la CW (4 vegades)

o Campi per parelles de la CW (1 vegada) (amb Marty Jones)

Fighting Spirit Magazine.

o Premi LL Cool J

Campionats Irlandesos.

o Campi Nacional Irlands (1 vegada)

Joint Promotions.

o Campi Semipesado de Gran Bretanya (5 vegades)

o Campi dels Pesos Lleugers de Gran Bretanya (2 vegades)

World Championshp Wrestling.

o Campi Mudial de Televisi de la WCW (1 vegada)

o Guanyador del Trofeu de la Invitaci Hardcore del dipsit de ferralla (Lloc per la WWE com un regnat de campi Hardcore de la WCW)

World Wrestling Entertainment.

o Campi dels Estats Units (1 vegada)


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241564" title="Ratpenat papallona de Beatrix" nonfiltered="3741" processed="3736" dbindex="93975">


El ratpenat papallona de Beatrix (Glauconycteris beatrix) es troba a Angola, la Repblica Centreafricana, la Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Kenya i Nigria.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241570" title="Ratpenat papallona de Bibundi" nonfiltered="3742" processed="3737" dbindex="93977">

El ratpenat papallona de Bibundi (Glauconycteris egeria) es troba al Camerun, la Repblica del Congo i Uganda.


Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241574" title="Xarxa d'rea Personal" nonfiltered="3743" processed="3738" dbindex="93979">
Es una xarxa de computadores per a la comunicaci entre els diferents dispositius (tant computadores, dispositius d udio, impressores) propers al punt d accs. Aquestes xarxes normalment tenen un abast d'uns pocs metres i per a s personal.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241575" title="Ratpenat papallona de Glen" nonfiltered="3744" processed="3739" dbindex="93980">

El ratpenat papallona de Glen (Glauconycteris gleni) es troba al Camerun i a Uganda.


Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241578" title="Ratpenat papallona de Machado" nonfiltered="3745" processed="3740" dbindex="93982">

El ratpenat papallona de Machado (Glauconycteris machadoi) noms es troba a Angola.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241581" title="Kuji-In" nonfiltered="3746" processed="3741" dbindex="93984">
Kuji-In ([[   ]]), Els segells de les nou sllabes s una forma especialitzada de meditaci budista. Es deriva de les Nou Assemblees Mandala de l'Univers Diamant, del budisme Shingon. Tamb s utilitzat per altres sectes budistes, especialment al Jap; alguns daoistes i practicants del xintoisme i religions tradicionals xineses; i en mgia folklrica per tot arreu de l'est d'sia.

Tcnicament, la paraula "Kuji-in" es refereix nicament a les postures de les mans (mudra) i els seus encantaments (mantra). N'hi ha una prctica relacionada que consisteix en fer nou talls, cinc horitzontals i quatre verticals, alternant, en l'aire amb dos dits o sobre paper amb una broca fina. Aquesta prctica s anomenada "Kuji-Kiri", i significa literalment "Nou talls de sllabes", encara que el seu significat contextual s "Destrucci dels nou segells". En la mgia folklrica japonesa i l'Onmyodo, els nou talls es fan normalment sobre algun escrit o una imatge, per a obtenir el control d'aquest objecte u home representat. D'aquesta manera, un mariner que vulgui protegir-se d'ofegar-se podria escriure aquests encantaments sobre el kanji que signifiqui "mar" o "aigua".

La prctica del Kuji-in simbolitza que totes les forces de l'univers estan unides contra el mal; per aix, era utilitzat com a "amulet de sort" per la gent normal quan viatjava, especialment a les muntanyes.


 Significats en Ninjutsu .

El Kuji-in no t cap relaci nica amb el Ninjutsu per les tradicions ninja es basen en les creences budistes esotriques, especialment Mikkyo. el Kuji-in s utilitzat en algunes de les seves meditacions, tant a les simplement relacionades amb les seves prctiques religioses com a les que s'ocupen de les arts marcials en si; en algunes de les seves formes s'utilitzen de manera similar a les idees Taoistes en les arts marcials xineses internes (algunes d'aquestes idees sn incloses a moltes arts japoneses, incloent Ninjutsu i Jujutsu. Les interpretacions del Kuji in sn:

 Rin - Fora;
 Kyoh - Canal;
 Toh - Harmonia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241582" title="Ratpenat papallona keny" nonfiltered="3747" processed="3742" dbindex="93985">

El ratpenat papallona keny (Glauconycteris kenyacola) noms es troba a Kenya.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241591" title="Ceclia Metella" nonfiltered="3748" processed="3743" dbindex="93987">


Onomstica:

Ceclia Metella (germana de Metel Numdic), esposa de Luci Licini Luculle (pretor) pare del gran general ;

Ceclia Metella (filla de Metel Baleric), esposa d' Appi Claudi Pulcre ;

Ceclia Metella (filla de Metel Dalmtic), esposa de Marc Escaure i de Sulla;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241592" title="Llista d'abats del monestir de Sant Cugat" nonfiltered="3749" processed="3744" dbindex="93988">


 Notes .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241595" title="Ratpenat papallona variegat" nonfiltered="3750" processed="3745" dbindex="93989">

El ratpenat papallona variegat (Glauconycteris variegata) s una espcie africana.

s amenaat per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241597" title="Ratpenat pils d'Etipia" nonfiltered="3751" processed="3746" dbindex="93991">

El ratpenat pils d'Etipia (Kerivoula eriophora) noms es troba a Etipia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241600" title="Ratpenat pils de coure" nonfiltered="3752" processed="3747" dbindex="93993">


El ratpenat pils de coure (Kerivoula cuprosa) viu al Camerun, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori i Guinea.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241602" title="Ratpenat pils de Damara" nonfiltered="3753" processed="3748" dbindex="93995">

El ratpenat pils de Damara (Kerivoula argentata) es troba a la Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Kenya, Angola, Moambic, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia, Uganda, Zmbia i Zimbabwe.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241607" title="Ratpenat pils de Flores" nonfiltered="3754" processed="3749" dbindex="93997">

El ratpenat pils de Flores (Kerivoula flora) viu a Indonsia i Malisia.

Referncies.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241609" title="Ratpenat pils de Hardwick" nonfiltered="3755" processed="3750" dbindex="93999">

El ratpenat pils de Hardwick (Kerivoula hardwickii) es troba a l'ndia, Xina, Indonsia, Laos, Malisia, Birmnia, Filipines, Sri Lanka i Tailndia.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241612" title="Ratpenat pils de Louisiade" nonfiltered="3756" processed="3751" dbindex="94001">

El ratpenat pils de Louisiade (Kerivoula agnella) noms es troba a Papua Nova Guinea.

Referncies.



 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241621" title="Ratpenat pils de Tanznia" nonfiltered="3757" processed="3752" dbindex="94003">

El ratpenat pils de Tanznia (Kerivoula africana) noms es troba a Tanznia.

s amenaat per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241623" title="Ratpenat pils incert" nonfiltered="3758" processed="3753" dbindex="94005">

El ratpenat pils incert (Phoniscus aerosa) noms es troba a Sud-frica.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241625" title="Ratpenat pils intermedi" nonfiltered="3759" processed="3754" dbindex="94007">

El ratpenat pils intermedi (Kerivoula intermedia) noms es troba a Malisia.

Referncies.



 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241628" title="Taixkent" nonfiltered="3760" processed="3755" dbindex="94009">


Taixkent (del rus        ; en uzbek Toshkent, o         en alfabet cirllic) s la capital de l'Uzbekistan. El 2006 tenia 1.967.879 habitants.

El nom actual procedeix del turcman i significa "ciutat de pedra". En el passat, la ciutat ha tingut tamb els noms de Txatx, Xaix i Binkent. Va ser durant molts segles un punt de pas important en la ruta de la seda, ruta comercial que unia l'sia amb Europa.

A pesar de no tenir el valor histric d'altres ciutats uzbekes, com ara Bukhar, Samarcanda o Khiv, Taixkent s el principal centre econmic i cultural de l'Uzbekistan. S'hi troben les principals institucions acadmiques de l'estat, aix com les seus de les empreses transnacionals amb activitat a l'Uzbekistan. A la ciutat es publiquen nou peridics en uzbek, nou ms en rus, aix com quatre publicacions en angls.

Geografia.

Taixkent se situa prop de l'extrem oriental de l'Uzbekistan, al costat de la frontera amb el Kazakhstan, i molt prop de la vall de Fergan i del Kirguizistan.

Histria.
Taixkent apareix esmentada per primera vegada en fonts escrites al segle III aC, amb el nom de Txatx o Xaix, per la qual cosa sembla procedent del terme xins "pedra". Aquest nom es combinaria posteriorment amb el terme turqus kent ("ciutat"), amb qu va donar lloc al nom actual.

Als segles IV i V de la nostra era, ja existia un assentament urb permanent a l'emplaament de la ciutat actual.

Les forces rabs van prendre la ciutat l'any 751, amb qu va comenar l'expansi de l'islam a la regi. Durant els segles IX i X, Taixkent va passar a estar sota el control de l'imperi samnida. Al segle XI Taixkent apareix esmentada per primera vegada com a ciutat.

El 1220, Genguis Khan va conquerir la ciutat i va incorporar-la al gran imperi mongol. Al segle XIV la ciutat va ser part de l'imperi de Tamerl, que acabaria conquistat per altres pobles d'origen mongol.

Durant els segles XVII i XVIII van augmentar els contactes comercials entre Taixkent i Rssia, en particular durant el regnat del tsar Pere el Gran (1682-1725), arran de les quals s'establiran relacions diplomtiques per primera vegada entre la cort russa de Sant Petersburg i els khanats centreasitics.

El 1839, el tsar rus Nicolau I va tractar d'evitar l'expansi britnica a l'sia Central; els britnics des de l'ndia s'havien endinsat a l'Afganistan i mostraven ambicions imperialistes a tot l'sia Central. El 1865, Taixkent s conquistada per les tropes russes, que estableixen a la ciutat el Govern General del Turquestan.

Desprs de la Revoluci d'Octubre de 1917, es funda la Repblica Autnoma del Turquestan, amb Taixkent com a capital. Posteriorment, el 1924, Samarcanda s la substituta de Taixkent com a capital, primer del Turquestan, i desprs de la Repblica Socialista Sovitica (RSS) de l'Uzbekistan, fundada el 27 d'octubre d'aquest mateix any. Finalment, el 1930, Taixkent recupera la qualitat de primera ciutat de la RSS de l'Uzbekistan.

El 26 d'abril de 1966 la ciutat va sofrir un terratrmol que en va provocar la destrucci gaireb total. El 31 d'agost de 1991 a Taixkent es va declarar la independncia de l'Uzbekistan.

Llocs d'inters.
A causa de la destrucci de molts dels seus edificis histrics desprs de la Revoluci Russa de 1917 i, posteriorment, durant el devastador terratrmol de 1966, s'ha perdut gran part de l'arquitectura tradicional de Taixkent. Un dels edificis ms importants que encara es conserven a la ciutat s la madrassa de Kukeldash, del segle XVI. Actualment l'edifici acull una mesquita i est sent transformat en museu. La construcci d'aquest edifici es remunta al regnat d'Abdull Khan (1557-1598).

Durant el segle XIX, el gran duc Nikolai Konstantnovitx Romnov, nt del tsar Nicolau I de Rssia, va ser desterrat a Taixkent, on va morir i va ser enterrat. El seu palau es conserva encara al centre de la ciutat, prop de la plaa Mustaqillik.

L'edifici ms emblemtic del Taixkent actual s la torre de televisi, coneguda com la Torre de Taixkent, la ms alta de l'sia Central, que destaca pel fet d'integrar elements arquitectnics tradicionals uzbeks. La torre rep uns 70.000 visitants anuals.

A Taixkent es conserva un dels exemplars ms antics de l'Alcor.

Transport pblic.
Taixkent compta amb un sistema de metro, l'nic de l'sia Central.

Vegeu tamb.
;

 Enllaos externs .

Taixkent, Uzbekistan - Histria, fotos i guia de carrers ;
Descobrir Taixkent ;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241640" title="Disseminats (les Masies de Roda)" nonfiltered="3761" processed="3756" dbindex="94010">
Disseminats s una entitat de poblaci del municipi de les Masies de Roda a la comarca d'Osona, no s cap nucli de poblaci, sin que sn diferents poblaments dispersos en el terme municipal d'aquest municipi. En el cens de 2006 hi havia 137 habitants. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241644" title="Palau de Congressos i Auditori Kursaal" nonfiltered="3762" processed="3757" dbindex="94011">

El Palau de Congressos i Auditori Kursaal s un complex arquitectnic constitut per un auditori, una gran sala de cambra, sales polivalents i sales d'exposicions, projectat per Rafael Moneo i situat a Sant Sebasti (Pas Basc). S'inaugur el 1999, i des de llavors s la seu principal del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebasti que se celebra cada any a finals del mes de setembre.


Histria.



Situaci: solar K.
Amb l'enderrocament del Gran Kursaal (palau construt l'any 1921 que incorporava un casino, un restaurant, sales de cine i diverses sales complementries, aix com un teatre amb capacitat per 859 espectadors situat davant la platja de Gros i al costat de la desembocadura del riu Urumea) en 1973, qued lliure un solar que reb el nom de Solar K. Fou destacada l'absncia de qualsevol tipus d'estructura arquitectnica o d'adequaci d'un espai situat en un lloc tan privilegiat com aquest durant tants anys. L'aprovaci del projecte definitiu va tenir una llarga histria, amb un primer projecte que s'aprovaria l'any 1965.


Projectes rebutjats.
En el moment de l'enderrocament ja s'havia convocat un concurs pblic de projectes, entre els que es va seleccionar un. Degut a la dificultat de construcci, fou finalment rebutjat.

Un nou projecte fou presentat l'any 1972. Desprs de la correcci de certs aspectes de l'edifici que no agradaren als organismes municipals de Sant Sebasti, s'inici la construcci de l'edifici el 1975. Tanmateix, les obres s'aturaren durant un temps desprs de la construcci del mur perimetral i els fonaments. Durant aquest interval de temps, el solar pass de mans privades a mans pbliques, fet que origin la constituci d'un consorci integrat per diverses institucions pbliques compromeses amb la construcci d'un nou edifici i el finaament del mateix.


Elecci definitiva.
Aparcat el projecte de 1972, i centrat l'Ajuntament de Sant Sebasti en l'opci de construir un gran auditori en el Solar K, el 1989 es convoc una consulta tcnica a la que assisteixen sis arquitectes de nivell internacional: Mario Botta, Norman Foster, Arata Isozaki, Rafael Moneo, Juan Carlos Baldeweg i Lus Pea Ganchegi. Dels sis projectes presentats s'escoll el de l'arquitecte navarrs Rafael Moneo per l'"encert en la consideraci del Solar K com un accident geogrfic a la desembocadura de l'Urumea, per l'alliberament d'espais pblics com a plataformes obertes al mar i especialment per la rotunditat, coratge i originalitat de la proposta" tal i com explic la resoluci del jurat.


Inici i finalitzaci de les obres.
Desprs de redactar el projecte entre 1991 i 1994, el 1995 s'aprov definitivament l'inici de les obres, que s'iniciaren el 1996 i que no finalitzarien fins el 1999. Durant el desenvolupament de les obres es produren certs problemes de finanament, sobre tot davant la negativa del Govern Basc (que aportaria el 16% dels costos totals de l'obra) d'ampliar els fons destinats a la construcci. Solventats aquests problemes, les obres (amb l'enrunament fortut d'una escala interior incls) finalitzaren l'any 1999.

L'impacte inicial en el paisatge urb de Sant Sebasti, caracteritzat per la seva arquitectura clssica d'estil francs, result negatiu per a bona part dels donostiarres : a la pedra tpica dels edificis donostiarres i a les seves formes clssiques i guarnides, es contraposava un edifici de lnies rectes i formes geomtriques construt en vidre. La importncia de l'edifici, inaugurat el 23 d'agost de 1999 amb un concert de l'Orquestra Simfnica d'Euskadi i Ainhoa Arteta, qued eclipsada per la construcci parallela del Museu Guggenheim de Bilbao, amb un cost superior al del Kursaal. 

Malgrat aix, desprs d'un perode d'adaptaci i grcies a l'impacte positiu de l'edifici sobre l'economia, el turisme i la vida cultural de Sant Sebasti, avui la gran majoria dels donostiarres aprecia l'edifici i en recolza la construcci.


L'edifici.



Est constitut, principalment, per dos grans volums prismtics que emergeixen d'una plataforma. Cada cub, com popularment se'ls anomena, est format per un prisma interior d'obra que configura interiorment una sala, tancada per una doble paret formada per panells translcids de vidre prensat subjectes a una estructura metllica que abraa tamb els vestbuls i els passadissos.

Entre els dos cubs es forma una gran superfcie o terrassa transitable i amb vistes al mar, tant a la Platja de la Zurriola com a la desembocadura del riu Urumea. En aquesta terrassa, a dues alades diferents, s'organitzen diferents concerts del Festival de Jazz de Sant Sebasti aix com d'altres activitats durant les festes de la Semana Grande donostiarra.



AuditoriRafael Moneo reb l'encarrec inicial de dissenyar un "auditori", s a dir, un recinte la funci del qual fs la d'acollir concerts simfnics o espectacles similars. Moneo reb l'ordre de transformar lauditori en un "teatre amb possibilitat d'oferir pera". bviament aquest concepte de sala s molt diferent a l'inicialement proposat, car en ell, el fossat orquestral i la tramoia tenen un paper fonamental. Aquests requeriments patiren en el projecte definitiu les limitacions prpies d'una reestructuraci de la idea inicial, de forma que les possibilitats que posseeix la sala principal del Kursaal per oferir grans muntatges d'pera sn molt limitades, encara que pot acollir representacions de complexitat mitjana. T capacitat per a 1800 espectadors. Est situada dins el cub gran, el ms proper al riu, i s l'utilitzat per a grans activitats. Per representacions operstiques posseeix un fossat, que es forma mitjanant el descens de la part davantera del terra del pati de butaques, aix com un sistema de telons laterals que permeten modificar les caracterstiques acstiques de la sala.

Sala de CambraT capacitat per a 600 espectadors i est situada en el cub petit. Poseeix una tramoia d'alada limitada, impedint l'ocultaci de decorats penjats de les seves barres, por lo que no se pueden realizar grandes cambios de decoracin. Posee un ascensor de pianos en el escenario.

Sales polivalentsEs trata de sales utilitzades per concerts, reunions, etc... d'aforament limitat.

Sales d'exposicionsSn sales utilitzades per la celebraci d'exposicions.

Sala KuboEs trata d'una sala d'exposicions dependent de la Kutxa, caixa d'estalvis.

L'edifici compta amb un restaurant regentat per Martn Berasategui, diversos comeros en els baixos i un aparcament.

Enllaos externs.

Pgina web oficial del Palau de Congressos i Auditori Kursaal;
Pgina web de la Fundaci Kursaal;
Vdeo del Kursaal, comentat per Rafael Moneo;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241646" title="Vespertilinid" nonfiltered="3763" processed="3758" dbindex="94012">


Els vespertilinids (Vespertilionidae) sn una famlia de ratpenats que es caracteritzen per tindre un musell semblant al dels ratolins, mancat d'excrescncies nasals, i per la presncia d'una eminncia cartilaginosa, anomenada tragus, davant de l'orifici auditiu. La forma del tragus s molt variable: pot sser de secci cilndrica o b plana, amb l'extrem arrodonit, acabat en punta o b eixamplat, en forma de bolet, etc., i s un dels trets que serveix per a determinar l'espcie. Els pavellons de les orelles tamb sn de mida i formes molt diferents segons l'espcie, mentre que les ales poden ser llargues i estretes o b curtes i amples, per sempre engloben del tot o gaireb del tot la cua.

Per a dormir poden penjar-se de cap per avall com els ratpenats de ferradura, per ms sovint s'amaguen entre les clivelles de les roques o els troncs. Les que es pengen, pleguen les ales al costat del cos -llevat, de vegades, dels ratpenats orelluts-, de manera que no el recobreixen per complet com passa amb els rinolfids. Tamb, a diferncia d'aquests, dobleguen la cua sobre l'abdomen i no sobre el llom, i la majoria sn quadrpedes gils.

Responent a les variacions estacionals de temperatura, els vespertilinids entren en hibernaci, i algunes espcies de vol rpid i constant realitzen llargues migracions, de fins a ms de 1000 km, per anar a cercar els seus refugis d'hivern.

Hi ha 300 espcies d'aquesta famlia repartides per tot el mn. Gaireb totes sn insectvores, llevat d'alguns Myotis i Pizonyx que poden pescar peixos, i de les espcies ms grosses del gnere Nyctalus que poden caar ocells volant. 

Als Pasos Catalans, el nombre de representants d'aquesta famlia s molt gran i algunes espcies sn morfolgicament molt semblants.

Classificaci.

Sn reconegudes cinc subfamlies:

 Subfamlia Vespertilioninae;
 Gnere Eudiscopus ;
 Gnere Pipistrellus ;
 Gnere Scotozous;
 Gnere Nyctalus ;
 Gnere Glischropus ;
 Gnere Eptesicus ;
 Gnere Ia ;
 Gnere Vespertilio;
 Gnere Laephotis;
 Gnere Histiotus ;
 Gnere Philetor;
 Gnere Tylonycteris ;
 Gnere Mimetillus ;
 Gnere Hesperoptenus;
 Gnere Chalinolobus ;
 Gnere Glauconycteris ;
 Gnere Nycticeius ;
 Gnere Nycticeinops ;
 Gnere Scoteanax ;
 Gnere Scotorepens ;
 Gnere Scotoecus;
 Gnere Rhogeessa ;
 Gnere Scotomanes ;
 Gnere Scotophilus;
 Gnere Otonycteris ;
 Gnere Lasiurus;
 Gnere Barbastella ;
 Gnere Plecotus;
 Gnere Idionycteris ;
 Gnere Euderma ;
 Gnere Nyctophilus ;
 Gnere Pharotis;
 Gnere Corynorhinus ;
 Gnere Hypsugo ;
 Subfamlia Murininae;
 Gnere Murina ;
 Gnere Harpiocephalus ;
 Subfamlia Myotinae;
 Gnere Cistugo ;
 Gnere Myotis ;
 Gnere Lasionycteris ;
 Subfamlia Miniopterinae;
 Gnere Miniopterus ;
 Subfamlia Kerivoulinae;
 Gnere Kerivoula;

Bibliografia.


 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, plana 68.
 Wilson D.E. i Reeder D.M.: Mammal Species of the World, Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 0-801-88221-4. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241649" title="Crisi del videojoc" nonfiltered="3764" processed="3759" dbindex="94013">



Les Crisis del videojoc es poden dividir en una srie d'etapes en la histria d'aquesta branca tecnolgica, d'acord amb el comportament del seu mercat o a l'aparici de noves tecnologies i situacions en contra d'aquesta indstria.

 Primera Crisi .

La primera crisi dels videojocs va tenir lloc a principis de la dcada de 1980, que va afectar principalment al sector d'empreses derivades dels videojocs del tipus arcade, que es podria dir que eren la majoria de les empreses importants en aquella poca. Les causes van ser la proliferaci de sistemes domstics (consoles de videojocs) i microordinadors, i els clients potencials en comptes de deixar els diners en les mquines recreatives, optaven per adquirir els productes originals i pirates anteriorment comentats.

La primera acci paliativa de les empreses del sector va ser aprofitar el mercat en expansi de l'oci domstic, creant les seves prpies consoles o desenvolupant ms de les ja existents.

La segona acci per sortir del forat va ser millorar les mquines recreatives afegint-los un nou nivell a la interacci de l'usuari amb el videojoc, el primer va ser el videojoc Hang On de SEGA, que era un videojoc de curses de motos amb la novetat des de llavors que en comptes jugar-hi amb un joystick es muntava el jugador en una moto fixa a la mquina recreativa per que es podia tombar per agafar un giravolt fictci i aquest moviment era recollit per uns sensors que el representaven en el videojoc com un gir, a ms d'accelerar amb un manillar idntic de les motos reals.

Aix se'n van sortir de la primera crisi del videojoc i va donar una nova realitat al mn de les mquines recreatives anant-se de la idea original actualment per exemple a una minipista de ball (saga Dance Dance Revolution), pistoles... fins i tot cotxes amb capacitat de girar i simular resistncia del volant davant de determinats terrenys.

 Segona Crisi .
Suposadament apareguda amb els videojocs a les llars, s la crisi de la pirateria el qual ha tingut dos ndexs alts en el passat els quals sn:

La primera situaci de pirateria va tenir lloc amb el xit dels microordinadors de 8 bits que usaven com a sistema d'emmagatzenament de dades les cintes de casset, que es podien copiar sense gaires problemes amb una doble pletina de mitjana o alta gamma, les solucions que es va prendre van ser afegir modulacions ms complexes de so, demanar una contrasenya al comenament del videojoc que estava en el manual del videojoc organitzada en columnes, amb el que demanava la clau per un sistema de coordenades o com el joc de les barquetes en una pgina de colors foscos per a que fos infotocopiable i altres mtodes ms originals.

La segona situaci de pirateria massiva va tenir lloc al cap d'uns mesos de l'aparici de la consola PS de Sony, per es segueix dubtant si realment va ser una crisi pel sector del videojoc o pel sector del videojoc que no fos Sony, perqu les vendes d'aquesta consola grcies al seu problema van augmentar com molt, vers a ser tecnolgicament inferior als seus coetnis (N64, Saturn). Es va arribar a situacions que fins a basars i botigues de electrodomstiques els posaven un xip per a que es pogus utilitzar jocs pirates, situaci allegal a l'Estat espanyol (abans i actualment 2005) per illegal a altres pasos, per no quedava noms en aquella acci sin que alguns d'aquests establiments venien cpies pirates de jocs per aquesta consola, quelcom que s illegal.

I en el mn dels ordinadors sempre ha hagut pirateria, simplement es frenava quelcom amb l'aparici d'un nou format d'emmagatzenament com va ser el CD-ROM que va durar fins que l'usuari va poder accedir a gravadores de CD a preus assequibles, amb el DVD el marge de temps per la calmar aix ha durat menys encara.

 Tercera Crisi  .
La tercera crisi, a ms de ser difosa en el temps perqu alguns la situen amb l'aparici de l'ordinador, altres entesos fins i tot abans, encara que la premsa del sector la sita amb l'aparici de la consola PlayStation, a ms d'aix s un tant subjectiva si s'admira de manera global. La 3a crisi s la falta d'originalitat i el mercantilisme, que est fent que excepte rares ocasions com empreses amb solera, el mn del programari lliure i algun cap de desenvolupament que desenvolupa videojocs com si de cinema d'autor es tracts. I referebt al cinema s la mateixa crisi del cinema que es fabriquen pellcules, i no es desenvolupen o es creen obres artstiques. Indicis clars es poden veure en ambds sectors en la proliferaci dels remakes de clssics, l'extensi excessiva i carent d'argument d'algunes de les seves sagues famoses (per exemple la saga Tomb Raider, la saga de videojocs de futbol FIFA) els quals no aporten res de nou al ttol anterior, a ms de si un tipus de producte triomfa (per exemple el GTA 3) les altres empreses del sector copien la frmula del triomf sense afegir res de nou. Per tant, aquesta crisi en noms afectar al costat dels usuaris/jugadors i no afectar al sector empresarial del videojoc ja que fins i tot obtenen ms beneficis que arriscant-se a nous productes, s una crisi no declarada oficialment.

 Visi cap al futur .
Possiblement la ltima crisi del videojoc es produir quan la gent vegi l'aberraci que s que els jocs presenten uns preus que s'han anat augmentant any rere any, amb l'excusa de qu la dificultat en la seva programaci tamb s'ha nat incrementant. No s possible que ara costin ms els jocs quan s'entreguen en un suport tan barat com un DVD. Quan fa uns anys els jocs es venien en cartutxs i el joc necessitava un nmero de xips de memria x, i es podia arribar a plantejar un preu ms elevat per un determinat joc. s increble que la gente no vulgui comprar els CD de msica pel seu elevat preu i estiguin disposats a gastar-se ms de 60 en un joc que no s ms difcil de distribuir ni produir en massa. Molt pitjor si es planteja la quantitat d'usuaris de videojocs que hi ha actualment al mn.

De totes maneres, el preu d'un videojoc no s'ha de veure noms en la part fsica,
ja que el format, sigui CD, DVD, UMD... Sn hores i hores darrere de la realitzaci d'un videojoc 
i s normal que s'incrementi molt el preu final d'un videojoc. Alguns videojocs
actuals (2007) sn comparables en presupost al de la realitzaci d'una pellcula de Hollywood, i fins i tot algunes superproduccions de videojocs el superen.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241651" title="James Hutton" nonfiltered="3765" processed="3760" dbindex="94014">

James Hutton (Edimburg, 14 de juny de 1726 (3 de juny, segons el calendari juli)   Edimburg, 26 de mar de 1797), va ser un geleg escocs, naturalista, qumic i fins i tot es va dedicar a la pagesia. Va formular la teoria plutonista i l'actualista (o uniformitarista). Est considerat com a pare de la geologia moderna.

 Estudis i formaci de les roques .
Va estudiar a la Royal High School, i a la universitat de la seva ciutat natal. Tot i qu va treballar com a aprenent d'advocat i de metge, es va apassionar per la investigaci cientfica i sobretot per la naixent cincia de la geologia.

Va estudiar tres anys a Edimburg i va acabar l'educaci de metge a Pars. Posteriorment va tornar als Pasos Baixos on va aconseguir el ttol de doctor en medicina a Leiden el 1749. Aix no obstant va abandonar la professi mdica i, com havia heretat del seu pare una petita granja a Berwickshire, decideix dedicar-se a l'agricultura. Va viatjar a Norfolk per a aprendre la feina de pags i, posteriorment, va anar a Holanda, Blgica i el nord de Frana.

Durant aquests anys va comenar a estudiar la superfcie de la Terra. L'estiu del 1754 es va establir a la seua granja de Berwickshire, on va residir-hi catorze anys i on va introduir noves maneres d'agricultura. Ms tard, del 1768 fins al 1797 va traslladar-se a Edimburg on va viure amb les seues tres germanes i envoltat d'amics literats i cientfics que l'estimulaven en les seues investigacions.

Va deixar escrits molt importants entre els qu cal destacar el seu treball ms important, la "Theory of the Earth" (Teoria de la Terra, 1785).

 El temps en geologia . 

James Hutton va ser dels primers a comprendre el paper fonamental dels agents exgens en el modelat de la superfcie terrestre i va intuir el paper determinant del factor temps en geologia. Va ser el primer gran estudis a intuir l'antiguitat de la Terra: molts milions d'anys, no els 6.000 anys que li atribuen sobre la base di una grotesca interpretaci literal de la Bblia. Hutton defensava una visi racional de la cincia, sense prejudicis.

 L'Actualisme .
Va ser el fundador d'aquesta escola de pensament, fecunda encara avui, que s l'Actualisme (o Uniformitarisme), defensada tamb per Charles Lyell. El principi de l'actualisme, pedra angular de la paleoecologia, afirma que aix que veiem que succeeix avui (en mbit astronmic, geolgic, paleontolgic, etc.), pot sser usat per interpretar all que ha succet en el passat.

 El Plutonisme . 

James Hutton va esdevenir el principal exponent del Plutonisme com a contraposici al Neptunisme (teoria proposada per Abraham Gottlob Werner, segons la qual un temps la Terra havia estat tota coberta d'aigua). La teoria de Hutton, encara que no desconeixia els mecanismes dels sediments propugnada pels neptunistes, l'origen de moltes roques (basalts i granits), era magmtica.

Hutton va ser el primer a reconixer la naturalesa de les roques intrusives i a fer una hiptesi sobre el seu origen d'un magma primordial. Tamb va fer hiptesis sobre la sortida del calor terrestre a travs de les erupcions volcniques que, al mateix temps, determinaven un alament del terreny que posteriorment era erosionat. L'originalitat del seu pensament consisteix en la formulaci d'un model cclic de l'evoluci de la Terra, associat ntimament al concepte d'actualisme.

 Bibliografia .
 James Hutton's System of the Earth, 1785, Theory of the Earth, 1788. Observations on granite, 1794; together with Playfair's biography of Hutton, introduction by Victor A. Eyles, foreword by George W. White, Darien, Conn., Facsimiles of the original editions.
 James Hutton, An investigation of the principles of knowledge: and of the progress of reason, from sense to science and philosophy, with a new introduction by Jean Jones and Peter Jones, Bristol: Thoemmes, 1999.
 James Hutton, Elements of Agriculture, 1797.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241652" title="Ca rater" nonfiltered="3766" processed="3761" dbindex="94015">
El Ca Rater Mallorqu s un ca de petites proporcions, originari de Mallorca. 

L'origen d'aquesta raa no est del tot clar, per la seva vinculaci amb el Gos rater valenci s molt evident per la seva proximitat geogrfica i per referncies histriques. A principis del segle XX, es varen produir migracions de valencians a l'illa pel cultiu d'arrs en zones humides d'albufera. Aquest fet va poder implicar la introducci de cans per a la caa de rosegadors.

La seva implicaci amb l'mbit agrari, a ms de caador (les rates de camp eren utilitzades pel consum hum), tamb ha sigut un excellent caador de llebres i conills. Per altra banda, en un context popular s'ha anomenat erioner, ja que s molt probable que erions i altre caa menor hagin sigut les seves preses ms assequibles. Per el sistema de caa s diferent a altres cans, com el Ca Eivissenc. Ja que el Ca Rater s'introdueix dins els batzers i va traient poc a poc la llebre (aquest fet es denomina buidar). Les seves qualitats com gran caador li ve donat per la seva estructura fsica petita y per les seves cames musculades les quals li proporciona l'habilitat de realitzar grans bots.

Per altra banda, el Ca Rater Mallorqu s un bon ca de companyia. Antigament vinculat a mantenir les installacions de ramat lliures de rosegadors i, tamb, s un ca de gurdia ideal. El seu carcter s ben despert, nervis i intelligent, a ms de ben amors amb el seu amo.

 Estndard .

El Ca Rater Mallorqu est reconegut oficialment com a raa canina pel Govern de les Illes Balears i pel Govern d'Espanya des de 2002. En aquest any s'enregistra el Club Espanyol de Ca Rater Mallorqu, per la seva existncia se situa des de 1990. Tamb est catalogat dins de les races autctones de les Illes Balears.

L'aparena general del Ca Rater Mallorqu s de ser un ca de no ms de 5 kilograms.

El cap es troba en proporci amb el cos. La cara s'aguditza cap el nas de color negre, ulls rodons i de color ambre, llavis fins, orelles fermes i coll robust, de la mateixa longitud que el cap.

L'estructura del cos s quadrangular als mascles i ms allargada a les femelles, aquestes sn de menors proporcions. El pit s ample, el costellam arquejat, el ventre recollit i la gropa s musculada i arrodonida. La coa est tallada a ran del cos o pot presentar una vrtebra, per hi ha vegades que els cussons poden nixer sense coa o amb una rudimentria que cau.

Les extremitats sn musculades i fortes, especialment les posteriors, i els peus de "lebre", fins.

La pell es fina i aferrada al cos, no presenta plecs ni papada, el pl s curt i llis. Quant el color es dona sempre clapes de color foc al nas seguint el llambrot, fins les galtes, damunt dels ulls (donant l'expressi quatre ulls) i al perfil intern de les orelles. Tamb s corrent que aparegui una clapa de color foc al pit. El to foc pot variar de ser ms encs fins mat.

A part d'aquesta generalitat, el Ca Rater Mallorqu pot ser negre, el ms com, per tamb existeix la variant en color marr, amb el color ambre d'ulls ms clar. A ms, aquesta raa tamb pot ser tricolor en negre o marr (tricolor en negre, blanc i foc; o tricolor en marr, blanc i foc). Totes aquestes variants sn reconegudes, amb major o menor clapejat del blanc sobre l'altre color. Aix, als tricolors les ungles no sn negres com els individus negre i foc, sin que depenent de les clapes de la pell poden ser blanques i negres, al igual que els mugrons de les femelles.

 Enllaos relacionats .
 http://www.freewebs.com/caratermallorqui;
 http://caratermallorqui.blogspot.com/;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241654" title="Sysyphus" nonfiltered="3767" processed="3762" dbindex="94016">
Sysyphus s una can en quatre parts del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd que va aparixer en l'lbum Ummagumma de 1969. Aquesta contribuci en solitari de Rick Wright s una simfonia curta de rock progresiu en la qual el teclista explora i exposa facetes ben diferents del seu art. La histria mitolgica de Ssif s qui li dna el tema. 

La mitologia.
Ssif fill del deesa Eoli i del rei de Creta, un dia va veure Zeus robant Egina, filla del seu amic el du del riu Asopos, i es posa el deure d'explicar-ho. Zeus empipat envia la Mort per ocupar-se del xerraire. Per Ssif encadena la mort i durant un emps ning mort. Hermes interv i obt la rendici se Ssif, que va a l'Hades, per com que la mort est lliure retorna a la terra. Promet ocupar-se de refer tots els mals, per no ho fa i al final ser condemnat dins de l'infern a pujar una pedra rodona per un pendent d'una muntanya i quan arriba a dal aquesta cau a l'altre costat i l'ha de tornar a pujar. 
 
De la llegenda al tema musical.
Aquesta llegenda va donar a Wright l'ocasi de compoondre un poema musical instrumental en diferents parts, amb climes diferents. El tema antic l'obliga a un inici ampuls amb sons de sintetitzador, de ritme lent i solemne, sembla l'escena del circ de Ben Hur. El tema d'aquesta introducci serveix tamb per al final: Ssif mort per segon cop, aquest tema pot evocar aquestes dues morts i Wright illustra d'aquesta manera el pas entre el temps. 

Un piano comena molt meldic i de to swing, que sembla de mica en mica perdre els pedals, sembla evocar la primera arribada de Ssif als inferns. El trtar que ens exposa tot seguit Wright no t res de bonic: sons sincopats, crits, ambient opressiu, aquesta seqncia als colors de free-jazz fa pensar una mica a la "Pink Jungle" de la continuaci de The Journey. s amb aquesta atmosfera de fbrica que Ssif torna a l'Hades i obt el perms de tornar a la terra. 

Contrast total: clima zen, llargs moments de sintetitzador, mugits de vaques que s'imaginenn grosses i serenes, llum de vespre d'estiu... la vida a la terra es deu Ssif. 

Per no dura gaire, els dus amb un bell acord discordant, recorden a Ssif que ha de tornar a l'infern i que haur de fer rodar una pedra durant tota l'eternitat. El tema s'hauria pogut dir Like a Rolling Stone, per ja estava pres. El tema d'inici retorna i tanca la pea.

Un poema simfnic de rock.
Wright volia que la composici ocups tota la cara d'un disc de 33 revolucions, havia de ser un tema experimental un any i mig desprs que Syd Barrett hagus deixat el grup. Es troben deixos que ms tard es veuran a Atom Heart Mother i es nota l'absncia de la guitarra, que cada vegada ser ms clau en les composicions del grup. Aquesta absncia s una constant en les composicions dels discos en solitari de Wright. 

Per al mateix temps que Sysyphus es presenta com un camp d'experimentaci musical, aquesta pe s'inscriu en lnia directa a les composicions del segle XIX com Moussorgski, Smetana, Dvorak o Mendelssohn (a qui Pink Floy va prendre el ttol d'una composici Fingal's Cave en el qual els poemes musicals es presenten com a veritables pintures musicals. Tamb s'hi troba Berlioz i la seva Simfonia Fantstica que com Sysyphus esxplica una histria. Aquest tema mostra la dependncia de la msica clssica descriptiva. 

En escena.

"Sysyphus", la histria d'aquest sser mitolgic no va tenir gaire xit en directe, noms una sola vegada, l'11 de febrer de 1970 es va tocar. Massa conceptual i massa difcil d'improvitzar en directe la van condemnar a ser noms pea d'lbum. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241656" title="More (pellcula)" nonfiltered="3768" processed="3763" dbindex="94017">
More s una pellcula de Barbet Schroeder de (1969), que mostra l'aventura d'un jove alemany que descobreix els plaers, per tamb l'infern de la droga, grcies a una americana. Filmada en ple perode hippie, una bona part del film passa a Eivissa que va esdevenir un lloc mtic per a aquest moviment. 

La banda sonora original fou signada pel grup britnic Pink Floyd que va aprofitar aquesta msica per treure un lbum tamb el 1969 titulat More. 

 Sinopsi .
Stefan, un jove alemany marxa en auto-stop a Pars. Es troba amb Charlie, jugador genial i petit estafador. Durant un vespre, Stefan coneix a Estella i deixa Pars per retrobar-la a Eivissa. 

 Fitxa tcnica .
Ttol: More;
Ttol original : More;
Director: Barbet Schroeder;
Gui: Barbet Schroeder, Paul Ggauff;
Gnere: comdie dramatique;
Msica: Pink Floyd;
Durada: 114 minutes;

 Crdits .
Mimsy Farmer : Estelle Miller;
Klaus Grnberg : Stephan Brckner;
Henry Wolf : Henry;
Heinz Engelmann : Dr Ernesto Wolf;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241658" title="Lon Level" nonfiltered="3769" processed="3764" dbindex="94018">

Lon Level (Hdouville, 12 de juliol de 1910 - Pars, 26 de mar de 1949) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1932 i 1947. Al llarg de la seva carrera esportiva aconsegu 11 victries, entre elles una etapa del Tour de Frana de 1936.

Palmars.
1933;
 Vencedor d'una etapa al Gran Premi Wolber;
1935;
 1r de la Pars-Contres;
 1r de la Polymultiple;
 1r del Circuit del Mont Blanc;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1936;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1938;
 1r a Boussac;
 1r de la Lousana-Ginebra;
 Vencedor d'una etapa a la Volta al Marroc;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya;
1942;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1933. 7 de la classificaci general ;
1934. 21 de la classificaci general ;
1936. 10 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1935. 24 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars de Lon Level ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241660" title="Tupac Shakur" nonfiltered="3770" processed="3765" dbindex="94019">

Tupac Amaru Shakur (16 de juny de 1971   13 de setembre de 1996), tamb conegut per apellatius com 2Pac o Makaveli, va ser un raper i music de hip hop americ, esta considerat per molts com el ms gran artista de hip-hop. Denotat com poeta i destacat per les seues reivindicacions socials. Amb un estil de vegades prou violent, per comproms quasi sempre amb els missatges crtics de les seves lletres.

Ha venut uns 50 milions de copies noms als Estats Units i prop de 80 milions a la resta del mn.

 Discografia .






 lbums d'estudi .
 1991: 2Pacalypse Now;
 1993: Strictly 4 My N.I.G.G.A.Z.;
 1995: Me Against the World;
 1996: All Eyez on Me;
 1996: The Don Killuminati: The 7 Day Theory;

 Posthumous lbums .
 1997: R U Still Down? (Remember Me);
 1999: Still I Rise;
 2001: Until the End of Time;
 2002: Better Dayz;
 2004: Loyal to the Game;
 2006: Pac's Life;

 Altres lbums .
 1993: Poetic Justice;
 1994: Above the Rim;
 1994: Thug Life: Volume 1;
 1997: Gridlock'd;
 1997: Gang Related;
 1998: Greatest Hits;
 2000: The Rose that Grew from Concrete;
 2003: The Prophet: The Best Of The Works;
 2003: Nu-Mixx Klazzics;
 2003: ;
 2004: 2Pac Live;
 2005: The Rose, Vol. 2;
 2005: ;
 2007: ;
 2007: Nu-Mixx Klazzics Vol. 2;
 2007: Best of 2Pac Part 1: Thug;
 2007: Best of 2Pac Part 2: Life;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241662" title="Primer ministre d'Austrlia" nonfiltered="3771" processed="3766" dbindex="94020">

El Primer Ministre d'Austrlia s el cap de govern d'aquest pas. Actualment i des del 3 de desembre de 2007 s Kevin Rudd (Partit Laborista d'Austrlia)

Llista dels Primers Ministres d'Austrlia (1901-actualitat).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241666" title="Dante Gianello" nonfiltered="3772" processed="3767" dbindex="94021">

Dante Gianello (Chiesa, Itlia, 26 de mar de 1912 - 14 de novembre de 1992) va ser un ciclista itali de naixement per nacionalitzat francs el 22 de gener de 1931. Fou professional entre 1935 i 1945, aconseguint 30 victries. 

La seva carrera professional acab trfigament quan el el transcurs del Gran Premi del Desembarcament del Sud que se celebr el 15 d'agost de 1945 un jeep americ l'embest a l'entrada de Marsella. De resultes del xoc perd una cama. 

Palmars.
1935;
 1r al Gran Premi Peugeot a Mulhouse;
 1r de la Nia-Tol-Nia;
1938;
 1r de la cursa de la cota de Mont Faron;
 1r del Circuit del Ventor;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1939;
 1r del Tour de Vaucluse;
 1r del Gran Premi de la Costa Blava;
 1r dels Boucles de Sospel;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
1940;
 1r del Gran Premi de la Costa Blava;
 1r del Gran Premi del Pays Grassois;
1941;
 1r del Gran Premi de Nia;
 1r del Circuit de Midi i vencedor d'una etapa;
 1r de la Vichy-Limoges;
1942;
 1r de la Limoges-Vichy-Limoges i vencedor d'una etapa;
 1r de la Copa Marcel Vergeat;
 1r del Circuit de Mont Chauv;
 1r a Brive-la-Gaillarde;
 1r dels Boucles del Baix Llemos;
 Vencedor d'una etapa del Circuit del Ventor;
1943;
 1r de la Saint-Etienne-Li;
 1r del Gran Premi dels Alps;
1945;
 1r del Circuit de les Viles d'aigua d'Alvrnia;
 1r del Circuit de Midi i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi 'la Marsellaise du Centre' a Limoges;

Resultats al Tour de Frana.
1935. 21 de la classifiaci general;
1936. Abandona (7a etapa);
1938. 10 de la classifiaci general i vencedor d'una etapa;
1939. 11 de la classifiaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1942. Abandona (1a etapa);

Palmars.
Palmars de Dante Gianello ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241672" title="Glauco Servadei" nonfiltered="3773" processed="3768" dbindex="94022">

Glauco Servadei (Forl, 28 de juliol de 1913 - Forl, 27 de desembre de 1968) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1936 i 1950. Durant aquests anys aconsegu 22 victries, 6 d'elles al Giro d'Itlia i 2 al Tour de Frana.

Palmars.
1937;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1938;
 1r al Campi d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1939;
 1r a Lugo;
 1r de velocitat al Giro de la Provncia de Tor, amb Giordano Cottur;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1940;
 Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itlia;
1942;
 1r de la Copa Bernocchi;
 1r del Trofeu Moschini;
 1r de la Tor-Piacenza;
 1r de la Copa Vall Scribia;
 1r de la Copa Serafini;
 1r de velocitat al Giro de la Provncia de Mil, amb Fiorenzo Magni;
1943;
 1r al Giro de la Provncia de Mil, amb Fiorenzo Magni i vencedor de la prova de velocitat i de duo;
 1r del Giro d'Itlia de la Guerra i del Gran Premi de Roma;

Resultat al Giro d'Itlia.
1937. 14 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1939. 13 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1940. 22 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1946. Abandona;
1947. 23 de la classificaci general ;
1949. 48 de la classificaci general ;

Resultat al Tour de Frana.
1937. Abandona (2a etapa);
1938. 20 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Glauco Servadei ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241673" title="Mika Penniman" nonfiltered="3774" processed="3769" dbindex="94023">


Michael Holbrook Penniman  (Beirut, 1983), conegut com a Mika (IPA), s un cantant nascut al Lban i resident a Londres. Nominat als premis Grammy, t contracte amb Casablanca Records i Universal Music, i va assolir la fama a finals del 2006 i principis del 2007. 
El seu nom de naixement es Michael Holbrook Penniman.

 Vida primerenca .


Mika va nixer el 18 d'agost de 1983 a Beirut (Lban). s el tercer de cinc fills de mare libanesa i pare estatunidenc. Quan tenia un any la seva famlia va ser obligada a evacuar el Lban a causa de la guerra i mudar-se a Pars. Desprs d'escoltar la cano "Heart-Shaped Box" de Nirvana va compondre la seva primera can, "Angry", que ell mateix descriu com una pea instrumental de piano "horrorosa". La famlia es va mudar a Londres quan ell tenia nou anys. A Londres va asistir al collegi "Lyce Franais Charles de Gaulle" on va ser vctima d'insults per part dels seus companys, la qual cosa va repercutir en greus problemes de dislxia i va ser la principal ra per la qual va deixar el collegi als 11 anys. Aix va passar vuit mesos a casa rebent estudis de la seva mare. Posteriorment va estudiar al collegi St Philips en Kensington, collegi Westminster i l'acadmia musical Royal. I al finalitzar els estudis va gravar el su primer lbum amb compania Casablanka.

 Carrera musical .

Mika va rebre llions de cant d'Alla Ardakov (Ablaberdyeva), una professional d'pera russa. La seva carrera musical ha incls des de msica clssica, amb actuacions a la Royal Opera House, fins a la composici de peces d'encrrec per a l'aerolnia British Airways i altres jingles publicitaris. Desprs de les seves primeres actuacions a "Dermot O'Leary's" a la rdio "BBC Radio 2" el setembre de 2006 i als programes "Later with Jools Holland" i "The Friday Night Project" el 19 de gener de 2007 es va arribar a rumorejar que el seu rang vocal era de cinc octaves, per Mika va confirmar posteriorment que era de tres i mig. Mika va alterar lleugerament el seu nom, Mica, canviant la "c" per la "k", perqu la gent el solia pronunciar malament.

Al gener del 2007 va ser elegit msic de ms talent a l enquesta de la BBC News's "Sound of 2007".

La seva primera can disponible per a les descrregues va ser "Relax, take it easy" (2006). Aquesta va entrar a la lista de "BBC Radio 1" al Regne Unit i a la "Record of the week" dirigida per DJ Scott Mills. La seva can "Billy Brown" va estar disponible a descrrega gratuta una setmana a iTunes Store.

Discografia.
lbums.
5 de febrer, 2007: Life in Cartoon Motion.

DVDs.
Live In Cartoon Motion;

Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241676" title="Franois Neuville" nonfiltered="3775" processed="3770" dbindex="94024">

Franois Neuville (Mons-Crotteux, 20 de novembre de 1912 - Dadizele, 12 d'abril de 1986) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1935 i 1949. Durant la seva carrera esportiva aconsegu 40 victries, moltes d'elles en pista.

En carretera destaquen els triomfs a la Volta a Blgica de 1938, aix com una victria al Tour de Frana del mateix any.

Palmars.
1938;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa;
 1r a Hollogne-aux-Pierres;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1939;
 Campi de VC Jameppe;
1941;
 1r a Grivegne;
 1r a Marchienne;
 1r a Antheit;
 1r a Lieja;
1942;
 1r del Circuit de Frana i vencedor d'una etapa;
 1r a Haccourt;
 1r a Antheit;
 1r a Wanzin;
 1r a Ivoz-Ramet;
 1r a Stockay;
1943;
 Campi provincial de clubs;
 1r a Antheit;
1944;
 1r a Verviers;
1946;
 1r del Gran Premi de la Basse-Sambre;
1947;
 Campi provincial de clubs;
 1r a Oekene;
 1r del Critrium de Namur;

Resultat al Tour de Frana.
1935. Abandona (9a etapa);
1936. 19 de la classificaci general;
1938. 17 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1935. 27 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Franois Neuvill ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241679" title="Antoni Rigalt i Blanch" nonfiltered="3776" processed="3771" dbindex="94025">

Antoni Rigalt i Blanch. Barcelona 1861 - 1914. Fou un pintor, vitraller i dibuixant modernista. 

Com dibuixant va collaborar a diverses publicacions de l'poca, com La Ilustracin Espaola y Americana. 

Aprofitant el gran apogeu que va tenir l'aplicaci dels vitralls al nou corrent artstic del modernisme, va fundar juntament amb l'arquitecte Jeroni Ferran Granell un taller de vitralls artstics, dedicat tant a la restauraci d'antics vitralls gtics, com a les noves realitzacions en collaboraci amb arquitectes. Un dels arquitectes amb els que ms va treballar va ser Llus Domnech i Montaner, amb el qui va realitzar el gran vitrall del sostre del Palau de la Msica Catalana i els de la Casa Lle-Morera. 

Fou professor de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i va ingressar com membre de l'Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona el dia 21 de maig de 1884. 

L'any 1888 se li va concedir la medalla d'or de l'Exposici Internacional barcelonina.
Bibliografia.
Volum 17 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5445-8 ;
Volum 2 (1982), Modernisme a Catalunya, Barcelona, Edicions de Nou Art Thor. ISBN 84-7327-052-5 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241683" title="Lumaquella" nonfiltered="3777" processed="3772" dbindex="94026">
La lumaquella s una pedra sedimentria bioqumica carbontica formada per l'acumulaci de les closques dels mollusc.
Al ser una roca carbontica, reacciona amb l'cid clorhdric (HCI).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241687" title="Sant Sixt dels Valdeses" nonfiltered="3778" processed="3773" dbindex="94027">
Sant Sixt dels Valdeses (en itali San Sisto dei Valdesi) s el nom d'una vila calabresa en qu l'occit s parlat per una part important de la poblaci (aproximadament el 48%). L's de l'occit s'hi deu a la presncia dels valdesos des de segles enrere.

Amb La Grdia s un dels enclaus lingstics occitans a Calbria.

D'en de l'any 2002 l'occit s l'objecte del projecte "La lenga Occitana" dins l'escola elemental del municipi.

 Enllaos externs .
 Lloc de la comuna de Sant Sixt dels Valdeses ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241688" title="Casa Lle Morera" nonfiltered="3779" processed="3774" dbindex="94028">


La Casa Lle Morera s un projecte de l'any 1902, de l'arquitecte Llus Domnech i Montaner, sobre una reforma de l'antiga casa Rocamora de l'any 1864, situada al Passeig de Grcia, nm. 35, de Barcelona. 

Va aconseguir l'any 1906 el primer premi d'Arquitectura atorgat per l'Ajuntament. 

La Casa Lle Morera s una magnfica obra modernista, que Llus Permanyer qualifica com "un Palau de la Msica Catalana a escala reduda".

En la seva decoraci, com era habitual a l'poca modernista, van participar nombrosos artesans: Mario Maragliano i Llus Bru en els mosaics, Antoni Serra i Fiter en la cermica, Antoni Rigalt i Blanch en els vitralls i Gaspar Homar i Josep Pey en el mobiliari interior.

La faana i la planta baixa estaven decorades amb ornaments modernistes grans i variats. Els ms vistosos eren unes escultures d'Eusebi Arnau que representaven dues parelles de figures femenines sostenint unes jardineres, les quals emmarcaven l'entrada amb doble joc de columnes de marbre rosa. A la base de la tribuna del primer pis apareixien un grup de caps femenins. 

Tota aquesta ornamentaci es va destruir quan es van realitzar unes obres per a l'adequaci de la planta baixa com a botiga. Les escultures van ser destrossades i els caps els va recuperar el gerent de la botiga, que ms tard els va vendre a Salvador Dal, qui els va emplaar al mur del pati del seu Teatre-Museu de Figueres.

L'arquitecte scar Tusquets, a mitjan anys vuitanta del segle XX, es va encarregar de la restauraci de la resta de l'edifici i va restituir els pinacles i el templet de la cornisa, que havia sofert greus destrosses pel foc de metralladores durant la guerra civil espanyola de 1936. 

L'any 1992 es va portar a terme una nova restauraci amb la recuperaci d'elements arquitectnics de la faana. 

Com que s de propietat privada, aquesta casa no es pot visitar interiorment.



Vegeu tamb.
Modernisme catal;

Referncies.


Bibliografia.
Permanyer, Llus: Barcelona modernista. Barcelona: Polgrafa, 1992. ISBN 84-344-0723-5.

Enllaos externs.
Arte Historia - Casa Lle Morera;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241690" title="Walter Diggelmann" nonfiltered="3780" processed="3775" dbindex="94029">
Walter Diggelmann (Zuric, 11 d'agost de 1915 - Guntalingen, 5 de mar de 1999) va ser un ciclista sus que fou professional entre 1939 i 1953. Durant la seva carrera esportiva aconsegu 15 victries, entre elles una etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1939;
 1r a Schaffhausen;
 1r a Locarno;
1940;
 1r del Circuit de Bienna;
 1r de la Brig-Ginebra;
1941;
 1r a la Meirsterschaft de Zuric;
1942;
 1r del Gran premi de la muntanya a la Volta a Sussa;
1943;
 1r del Tour dels 3 llacs;
1945;
 Campi de Sussa de mig fons;
1947;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1948;
 1r als 6 dies de Chicago, amb Hugo Koblet;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1949;
 1r als 6 dies de Nova York, amb Hugo Koblet;
1950;
 Campi de Sussa de mig fons;
1952;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;

Resultat al Giro d'Itlia.
1940. 11 de la classificaci general;
1953. 69 de la classificaci general;

Resultat al Tour de Frana.
1952. 50 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Walter Diggelmann ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241691" title="Valentin Huot" nonfiltered="3781" processed="3776" dbindex="94030">

Valentin Huot (Creyssensac-et-Pissot, 1 de maig de 1929) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1953 i 1961. En aquests anys aconsegu 32 victries, entre elles 2 campionats de Frana.

Palmars.
1953;
 1r del Tour de les Provncies franceses;
1954;
 1r de la Pars-Limoges;
 1r de La Rochelle-Angolme;
 1r de la Challenge Martini;
 1r a Oradour-sur-Glane;
 1r a Montbazillac;
 1r a Cenon;
 1r a Niort;
 Vencedor d'una etapa del Tour d'Alscia-Lorena;
1955;
 1r del Tour de Corrze;
 1r de la Polymultiple;
 1r a Cenon;
 1r a Boucau;
 1r a Pontivy;
 1r a Peyrat-le-Chteau;
1956;
 1r al GP Ouest France-Plouay;
 1r al Circuit de l'Aulne;
 1r a Meymac;
 1r a la Mnaco-Mont Agel;
 1r a Mont Faron (en lnia);
1957;
 Campi de Frana;
 1r al Gran Premi de la Trinitat a Guret;
 1r a Mont Faron (CRI);
1958;
 Campi de Frana;
1959;
 1r a Cenon;
 1r a Plonour-Lanvern;
 1r a Gourin;
1960;
 1r del Midi Libre i vencedor d'una etapa;
 1r del Bol d'Or de Mondires;
 1r a Peyrat-le-Chteau;
1961;
 1r a Lubersac;

Resultat al Tour de Frana.
1954. Abandona (13a etapa);
1955. Abandona (2a etapa);
1956. 61 de la classificaci general. 3r del Gran Premi de la Muntanya;
1957. Abandona (12a etapa);
1959. 48 de la classificaci general;
1961. 39 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Valentin Huot ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241693" title="Illa de Saint Thomas" nonfiltered="3782" processed="3777" dbindex="94031">

Saint Thomas  s una illa situada en el Mar Carib. Es l'illa principal de les Illes Verges Nord-americanes territori dels Estats Units i en ella se situa la principal ciutat i port de l'illa :Charlotte Amalie, que es tamb la capital del arxiplag. En el cens del any 2000 la poblaci de Saint Thomas era de 51.181 habitants, que constitueixen el 47% aproximadament de la poblaci de l'illa. L'illa t una extensi de 80,9 km.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241696" title="Fernand Picot" nonfiltered="3783" processed="3778" dbindex="94032">

Fernand Picot (Pontivy, 10 de maig de 1930) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1951 i 1965. Durant la seva carrera esportiva aconsegu 31 victries, entre elles dos GP Ouest France-Plouay, 4 etapes al Critrium del Dauphin Libr i una a la Pars-Nia.

Palmars.
1953;
 Vencedor de 2 etapes a la Ruta francesa;
1954;
 1r del Circuit de l'Aulne;
 1r a Chteaurenard-du-Faou;
 Vencedor d'una etapa de la Cursa de la Pau;
1955;
 1r del Tour de Champanya i vencedor de 2 etapes;
1956;
 1r a Saint-Pierre le Moutiers;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1957;
 1r a Hennebont;
 1r a Gourin;
 Vencedor de 2 etapes al Critrium del Dauphin Libr;
1958;
 1r a Plonour-Lanvern;
 1r a Ussel;
 1r a Angillon;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1959;
 1r a Ussel;
 1r a Aix d'Angillon;
 Vencedor d'una etapa de la Midi Libre;
1960;
 1r a Gunin;
 1r a Dinan;
 1r a Requigny;
1961;
 1r de la Gnova-Nia;
 1r al GP Ouest France-Plouay;
 1r a la mig-agost Bretona;
 1r a Thouars;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1962;
 1r a Saint-Men-le-Grand;
1963;
 1r al GP Ouest France-Plouay;

Resultat al Tour de Frana.
1955. Abandona (9a etapa);
1956. 18 de la classificaci general. 2n del Premi de la Regularitat;
1957. 13 de la classificaci general;
1958. 49 de la classificaci general;
1959. 44 de la classificaci general;
1960. 46 de la classificaci general;
1961. 27 de la classificaci general;
1962. 55 de la classificaci general;

Resultat al Giro d'Itlia.
1958.  Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Fernand Picot ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241697" title="Barbet Schroeder" nonfiltered="3784" processed="3779" dbindex="94033">
Barbet Schroeder (Teheran 26 d'agost de 1941), s un director, actor i productor de cinema. Va comenar la carrea en el cinema francs de la dcada de 1960, al costat de Jean-Luc Godard i Jacques Rivette. Als 23 anys, Schroeder va fundar la seva prpia productura, anomenada  "Les Films du Losange" i va produir alguna de les millors pellcules de la nouvelle vague. Com a director va debutar amb la pellcula More (1969), sobre l'addicci a l'herona i que es va convertir en un xit a tota Europa, entre altres coses perqu el grup britnic Pink Floyd es va encarregar de fer la banda sonora. El 1972 va escriure i dirigir La Valle, pellcula que tamb va comprtar amb Pink Floyd com a creadors de la banda sonora i va donar el disc Obscured by Clouds.

En la dcada de 1980 Schroeder va dirigir ms pellcules i va entrar de ple en el mn de Hollywood. D'aquesta poca sn Barfly (el borratxo) de 1987 i protagonitzat per Mickey Rourke, Single White Female (Dona blaca soltera busca) de 1992 i Reversal of Fortune de 1990, per la qual va rebre una nominaci a l'oscar i on Jeremy Irons en el paper de Claus von Blow va rebre l'scar a millor actor. 

Tot i l'xit, Schroeder ha continuat amb projectes personals de baix pressupost com l'adaptaci de l'obra de l'escriptor colombi Fernando Vallejo La virgen de los sicarios del 2000 o el documntal sobre el director ugands el general Idi Amin Dada de 1974, Terror's advocate del 2007 mostra el terrorisme dels ltims 50 anys a travs dels ulls de l'advocat Jacques Verges.

Schroeder tamb ha fet algunes aparicions com a actor, la darrera era el president de Frana a la pellcula Mars Attacks! (1996) de Tim Burton.

En el 2006 se li va fer una retrospectiva en el Festival Internacional de Cinema de San Sebastin. 


 Filmografia .

 Director .
 More (1969) - Banda Sonora de Pink Floyd: More;
 La Vall (1972) - Banda Sonora de Pink Floyd: Obscured by Clouds.
 Gnral Idi Amin Dada: Autoportrait (General Idi Amin Dada: A Self Portrait) (documental) (1974);
 Matresse (1976) ;
  (Koko: A Talking Gorilla) (documental) (1978);
 Tricheurs (1984);
 Barfly () (1987) ;
 Reversal of Fortune (1990);
 Single White Female (1992);
 Kiss of Death (1995);
 Before and After (1996);
 Desperate Measures (1998);
 La virgen de los sicarios (2000);
 Murder by Numbers (2002);
 Terror's Advocate' (2007);

Productor.

 La carrire de Suzanne (1963), d'Eric Rohmer.
 La boulangre de Monceau (1963) d'Eric Rohmer.
 Paris vu par... (1965) de Jean Rouch.
 La collectioneuse (1967) d'Eric Rohmer.
 Ma nuit chez Maud (1969) d'Eric Rohmer.
 Le genou de Claire (1970) d'Eric Rohmer.
 L amour l aprs-midi (1972) d'Eric Rohmer.
 Cline et Julie vont en bateau (1974) de Jacques Rivette.
 Chinesisches Roulette (1976) (Chinesisches Roulette), de Rainer Werner Fassbinder.
 Die Marquise von O (1976) d'Eric Rohmer.
 Perceval le Gallois (1978), d'Eric Rohmer.
 Burfly (Matresse) (1987) ;
 Single White Female (1992);
 Kiss of Death (1995);
 Before and After (1996);
 Desperate Measures (1998);
 La virgen de los sicarios (2000);
 Murder by Numbers (2002);

Enllaos externs.
Les Films du Losange;
 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241699" title="Llista d'estats sobirans del 1965" nonfiltered="3785" processed="3780" dbindex="94034">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica rab Unida;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Regne de Burundi;

C.
   Regne de Cambodja;
   Repblica Federal del Camerun;
   Domini del Canad;
 Ceilan   Domini de Ceilan;
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica del Congo;
   Repblica del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
 (des del 18 de febrer);
   Repblica de Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Estat de Kuwait;

L.
 Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Malawi;
;
   Sultanat de les Illes Maldives (des del 26 de juliol);
 Repblica Malgaixa;
   Repblica de Mali;
   Estat de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania (fins el 21 d'agost);
   Repblica Socialista de Romania (des del 21 d'agost);
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal;
   Sierra Leone;
   Repblica de Singapur (des del 9 d'agost);
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Somal;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica de Zmbia;

Estats que proclamen la sobirania.
   Rhodsia (des de l'11 de novembre);
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241700" title="Social Distortion" nonfiltered="3786" processed="3781" dbindex="94035">
Social Distortion s un grup de Punk format al 1978 a Orange County, Califrnia. Actualment, la banda est formada per: Mike Ness (cantant principal i guitarrista), Jonny "2 Bags" Wickersham (guitarrista i cors), Brent Harding (baixista) i Charlie Quintana (bateria). Durant la seva carrera han tocat amb grups com: Minor Threat, Black Flag, Dead Kennedys, Bad Religion, Bad Brains i molts ms. Social Distortion est considerada un dels grups lders a l'explosi punk dels EUA.

Biografia de la banda.
Social Distortion es va formar al 1979. Mike Ness (guitarrista i veu principal), conjuntament amb els germans Frank Agnew (baixista) i Rikk Agnew (guitarrista) i Casey Roger (bateria), eren els components de la banda. Els germans Agnew van deixar la banda per formar el grup The Adolescents ; llavors entr Dennis Danell al baix (quan va entrar per, no sabia tocar cap instrument, noms anava al mateix collegi que en Mike Ness). Amb noms tres components van gravar les seves primeres canons a l'abril de 1981 per Posh Boy Records (s'inclueixen al disc Mainliner). Mainliner (la can) va ser la primera gravaci del grup, un 7".

A mitjans del 81 van entrar Brent Liles (baixista) i Derek O'Brien (Bateria). En aquest any van participar en el recopilatori de "B.Y.O. Records" Someone got their head kick in, aportant la can Mass Hysteria. Entre 1982 i 1983, treuen el seu primer disc Mommy's Little Monster per 13th Floor.

Van fer una gira per tot el pas juntament amb Youth Brigade i en alguns llocs amb Minor Threat. D'aquesta gira es publica a "B.Y.O. Records" una pellcula titulada Another State of Mind. Al 1983, Mike Ness i Dennis Danell van tenir problemes amb les drogues; pel que Brent i Derek van deixar la banda.

Al 1985, i aparentment amb el problema de les drogues solucionat, es va "refer" la banda. S'hi van unir John Maurer (baixista) i Christopher Reece (bateria). Al 1988 apareix el segent treball de la banda, Prision Bound, editat a "Sticky Fingers/Restless". En aquest disc abandonen el so punk que els caracteritzava per sonar ms a rock dels 60-70.

El 1990 editaren el disc Social Distortion, a Epic(Sony); i van fer una gran gira amb Neil Young. El 1992 treuen Somewhere Between Heaven & Hell, tamb a Epic, i fan una gira amb "The Ramones". Desprs d aquest disc, Christopher marxa del grup i s substitut per Chuck Biscuits. Fins al 1996 no treuen ms discos, aquest any apareix el que, fins ara, ha estat el seu millor treball, White Light, White Heat, White Trash. Al 1997 fan una gira al Vans Warper Tour i al 1998 graven el directe Live at the Roxy, els dies 7, 8 i 9 d'abril; en aquest disc hi ha els millors temes de la seva carrera.
 
A partir d'aquest moment la banda s'agafa unes  vacances  i Mike Ness edita dos discos en solitari: "Cheating at Solitaire" i "Under The Influences". En el primer, la majoria de les canons estan composades per Mike Ness i en el segon sn versions de grups que l'havien influt. Al febrer del 2000 Dennis Danellmor per causes naturals (Dennis Danell 1961-2000).

El 6 de Maig es va celebrar un concert a benefici de la famlia Danell on van tocar grups com Pennywise, Offspring, T.S.O.L., X i, com no, els Social Distortion. 

Johnny "Two Bags" Wickersham entra al grup com a guitarrista, a omplir el forat que havia deixat Dennis Danell. Chuck Biscuits no torna en acabar aquestes  vacances , i en el lloc de la bateria hi entra Charlie Quintana.

Discografia.
lbums.
 Mommy's Little Monster (1983);
 Prison Bound (1988);
 Social Distortion (1990);
 Somewhere Between Heaven and Hell (1992);
 White Light, White Heat, White Trash (1996);
 Sex, Love and Rock 'n' Roll (2004);
 TBA (2009);

Recopilacions grabacions en directe.
 (1995);
Live at the Roxy (1998);
Live in Orange County (2004);
Greatest Hits (2007);


Membres de la banda.

Membres Actuals.
 Mike Ness - Vocal i guitarra (1978-actualitat) ;
 Johnny "Two Bags" Wickersham - Guitarra i cors (2000-actualitat) ;
 Charlie Quintana - Bateria (2000-actualitat) ;
 Brent Harding - Baix i cors (2005-actualitat) ;

Membres per dcades. 

1978 - 1980;
 Mike Ness - Guitarrista (1978-1980) ;
 Tom Corvin   Veu principal (1978) ;
 Rikk Agnew - Guitarrista (1978-1980) ;
 Frank Agnew - Guitarrista (1978-1980) ;
 Casey Royer - Bateria (1978-1980) ;
 Timothy Maag - Guitarrista (1979-1981) ;
 Dennis Danell - Baixista (1979-1984) ;


1980 - 1990;
 Mike Ness   Veu principal i guitarrista (1978-actualitat) ;
 Brent Liles - Baixista (1980-1984) ;
 Derek O'Brein - Bateria (1980-1984) ;
 Chris Reece - Bateria (1984-1993) ;
 John Maurer - Baixista (1984-2004) ;

1990 - 2000;
 Mike Ness - Veu principal i guitarrista  (1978-actualitat) ;
 Dennis Danell - Guitarrista (1984 - 2000) ;
 John Maurer - Baixista (1984-2004);
 Randy Carr - Bateria (1993-1995) ;
 Chuck Biscuits - Bateria (1995-2000) ;

2000 - Actualitat;
 Mike Ness - Veu principal i guitarrista  (1978-actualitat) ;
 Charlie Quintana - Bateria (2000-actualitat) ;
 Johnny "Two Bags" Wickersham - Guitarrista (2000-actualitat) ;
 John Maurer - Baixista (1984-2004);
 Matt Freeman - Baixista (2004-2005) ;
 Brent Harding - Baixista (2005-actualitat) ;


(*) Dennis Danell va morir l'any 2000
(*) Brent Liles va morir l'any 2007 (1963-2007)

Enllaos externs.
Pgina web oficial del grup ;
Pgina web NO oficial del grup ;
Frum no oficial de SD ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241701" title="Felix Salzer" nonfiltered="3787" processed="3782" dbindex="94036">
Felix Salzer (13 de juny de 1904- 12 d'agost de 1986) fou un teric de la msica, musicleg i pedagog austrac nacionalitzat estatunidenc. Va ser un dels principals seguidors de Heinrich Schenker i el principal difusor del mtode d'anlisi schenkeriana desprs de la mort del seu mestre.

Va nixer a Viena i va estudiar Musicologia amb Guido Alter a la Universitat de Viena, on va finalitzar els estudis amb una dissertaci sobre la forma sonata a les obres de Franz Schubert. Al mateix temps va estudiar teoria musical i anlisi amb Heinrich Schenker i Hans Weisse. El 1939 va emigrar als Estats Units, i n'esdevingu ciutad el 1945. All va ensenyar a diverses escoles, incloent el Mannes College of Music i el Queens College de la New York University.

La seva contribuci a la teoria schenkeriana va ser doble: en primer lloc, va atraure l'atenci dels terics i musiclegs americans sobre les idees de Schenker, i en segon lloc va aplicar la tcnica analtica a la msica fora dels lmits de l'anomenada "era de la prctica com", que era on s'havia centrat exclusivament Schenker, particularment amb la msica del Renaixement, l'Edat Mitjana i algunes obres del segle XX. Els terics posteriors van aplica tamb les tcniques schenkerianes a la msica popular.
Algunes de les millores que va fer Salzer a la teoria schenkeriana inclouen aspectes de la conducci de veus i la diferenciaci dels acords dintre l'estructura contra les categories contrapuntstiques.
Les obres de Salzer inclouen Structural Hearing (Audici Estructural) (1952 i 1962), Counterpoint in Composition:The Study of Voice Leading (escrita conjuntament amb Carl Schachter, 1969) i la publicaci peridica The Music Forum (iniciada el 1967).

 Referncies i bibliografia .

 Saul Novack. "Salzer, Felix", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie (London: Macmillan, 1980), XVI, 444.
 Allen Forte.  "Schenker, Heinrich", ibid., XVI, 627-628.
 The Concise Edition of Baker's Biographical Dictionary of Musicians, 8th ed.  Revised by Nicolas Slonimsky.  New York, Schirmer Books, 1993.  ISBN 0-02-872416-X;
 Felix Salzer. Audicin estructural. Coherencia tonal en la msica. Editorial Labor (Barcelona 1990) ISBN 84-335-6313-0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241704" title="Pumori" nonfiltered="3788" processed="3783" dbindex="94037">
  

El  Pumori (o Pumo Ri) s una muntanya de l'Himlaia, situada a la frontera entre el Tibet i el Nepal, uns vuit quilmetres a l'oest de l'Everest

El nom Pumori, que vol dir "germana soltera" en el dialecte tibet de la zona, fou posat per George Mallory. Els alpinistes l'anomenen sovint "La Filla de l'Everest".

El seu cim s fora concorregut per la seva relativa facilitat en comparaci amb els vens Everest i Lhotse. 

La primera ascensi al Pumori es realitz el 1962 per Gerhard Lenser, membre d'una exopedici susso-alemanya. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241707" title="Josep Maria Miquel i Vergs" nonfiltered="3789" processed="3784" dbindex="94038">
Josep Maria Miquel i Vergs (Arenys de Mar, 1903 - Coyoacn, Mxic, 1964). Escriptor, literat especialitzat en la Renaixena i en la histria de Mxic. 

Estudi amb el mestre Jacint Arxer i desprs a les Escoles Pies d'Olot, on Joan Garganta li desvetll la vocaci literria. Als 16 anys entr a formar part de la Joventut Nacionalista i al cap de tres anys pass a Acci Catalana, grup ms radical. En aquesta mateixa poca, fou un dels fundadors del Club Nataci Arenys (era un gran nedador). 

Pel que fa als treballs literaris cal destacar Canons d'Estiu (aplec de 32 poemes, i diverses obres de teatre. A partir del 1930 collabor amb la revista Arenys i Sa Comarca i comen a estudiar l'poca de la decadncia i la Renaixena. Amb Llus Ferran de Pol, fund la revista Oreig (1932-1933), rgan local d'Acci Catalana i tamb collabor amb La Publicitat, la Revista de Catalunya i Salobre. 

Fu de secretari als X Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc, en un jurat on figuraven Joaquim Ruyra i Oms, Carles Riba, Llus Bertran i Mn. Josep Palomer i Alsina. Tingu cura de l'edici de J.M. Bartirna, Antologia General de la Poesia Catalana. Tamb public un estudi sobre la premsa catalana del segle XIX. 

En esclatar la guerra civil intervingu, amb l'abb Dupont, en el salvament del Retaule Major de l'esglsia de Santa Maria d'Arenys i es preocup de la seguretat de molts arenyencs. Del 1937 al 1939, fou secretari del conseller de Justcia de la Generalitat de Catalunya, Pere Bosch i Gimpera. En acabar la guerra s'exili a Mxic, on investig personatges locals. Comen a escriure en castell per recordant amb enyorana Catalunya i Arenys de Mar. Mai no deix de celebrar les tradicions catalanes i arenyenques. 

Collabor en revistes catalanes i mexicanes i fund el Full Catal, Pont Blau, Xaloc, La Nostra Revista i Quaderns de l'exili, amb Llus Ferran de Pol i d'altres. Guany l'Englantina als Jocs Florals celebrats a Mxic amb La veu del vianant (1942), i la Flor Natural, amb Quatre sonets (1957). 

Doctorat en lletres per la Universidad Autnoma de Mxico, public diversos estudis i novelles. Amb tot, per poder viure hagu de muntar un taller d'enquadernaci. Mor a Coyoacn, el 1964 sense poder tornar a Arenys de Mar. El 1996, fou nomenat fill predilecte i l'Ajuntament d'Arenys de Mar, a petici de Josep Montmany i Vidal recuper dues obres indites Giratomb de Vida i Un deliri de Mar. 

 Obres .
 El preu del silenci (1929);
 Antologia general de la poesia catalana  (1936);
 La premsa catalana del vuit-cents (1937) ;
 La independencia de Mxico i la prensa insurgente  (1941);
 Els primers romntics dels pasos de llengua catalana (1944);
 Escritos inditos de Fray Servando Teresa de Mier  (1944);
 Mina, el espaol frente a Espaa  (1945);
 El general Prim en Espaa y en Mxico  (1949);
 La diplomacia espaola en Mxico 1822-1823 (1956);
 Diccionario de insurgentes  (1969), sobre els 2.300 mexicans que lluitaren per la independncia de Mxic (entre ells alguns catalans);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241708" title="Copa d'Europa de futbol 1955-56" nonfiltered="3790" processed="3785" dbindex="94039">
A la temporada 1955-56 es va disputar la primera edici de la Copa d'Europa de futbol, organitzada per la UEFA. Hi van participar setze equips. L'equip guanyador va ser el Real Madrid CF a una gran final davant el Stade de Reims a l'estadi Parc des Princes de Pars. El primer partit va ser el 4 de setembre del 1955, a l'Estadi Nacional de Lisboa, entre el Sporting de Lisboa i el FK Partizan. Tots els equips que van disputar la competici ho van fer invitats per l'organitzaci, un per cada federaci nacional, la gran absncia varen ser els anglesos.

Vuitens de final.









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .


|}

 Final .






Enllaos externs.
 Temporada 1955-56 a la pgina oficial de la UEFA   ...
 Resultats de la Copa de Campions d'Europa a la pgina oficial de la RSSSF ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241710" title="Kazakhs" nonfiltered="3791" processed="3786" dbindex="94040">
Els  kazakhs sn un poble, de llengua kazakha, que habita principalment al Kazakhstan

Els kazakhs i els uzbeks descendeixen de les hordes del mongol Dietxi, fill de Gengis Khan. Un dels seus fills fou Shayban, els successors del qual van formar dues lnies el 1428, la dels khans de Sibir (encapalada per Ibak) i la lnia d'Abul Khayr Khan, khans de Bukhara i Samarcanda

Dietxi va tenir altres fills, i un d'ells va ser l'avanpassats de Djanibeg i Karai, que governaven una horda del 1468 al 1488 i que va originar l'horda dels kazakhs.

Llista de khans kazakhs.

Djanibek i Karai 1468-1488;
Burunduk (fill de Karai) 1488-1509;
Kasim (fill de Burunduk) 1509-1518;
Mamash (fill) 1518-1523 ;
Tagir (germ) 1523-1533;
Buydash (germ)1533-1538;
Haqq Nassar  (germ) 1538-1580;
Teukkel Khan (fill) 1580-1598;
Ishim (fill) 1598-1628;
Djangir (fill) 1628-1680;
Tauke 1680-1718;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241716" title="Fragmentaci" nonfiltered="3792" processed="3787" dbindex="94041">
La fragmentaci s un sistema de reproducci no sexual que consisteix en qu una o diverses parts del cos es perden i cada una regenera un nou individu. Es dna a molts equinoderms i molts cnidaris i anllids.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241717" title="Reproducci asexual" nonfiltered="3793" processed="3788" dbindex="94042">


La reproducci vegetativa o asexual s dna quan es produeixen nous organismes a partir d'un sol organisme progenitor sense intercanvi de material gentic amb cap altre, de manera que els organismes fills sn genticament iguals al progenitors. s dna en alguns invertebrats i algunes plantes i, sobretot, en molts microorganismes i fongs. En general, com ms senzill s l'organisme, ms fcil s que hi sigui viable la reproducci asexual.

La reproducci asexual en les plantes.
La reproducci vegetativa o asexual s possible grcies a la presncia de teixits meristemtics en algunes zones de les plantes. En contacte amb la terra, l'aigua, etc., els teixits embrionaris originen, en primer lloc, noves arrels per fixar-s'hi. Posteriorment desenvolupen la resta de les estructures tpiques d'una planta.
Les zones capaces d'originar nous individus canvien d'unes plantes a unes altres. s tpic l'exemple de la violeta africana, les fulles de la qual originen una planta complerta. En d'altres s un tros de tija amb fulles que t aquesta funci; s el cas dels geranis. A vegades, estructures subterrnies, com rizomes, bulbs, etc., originen noves plantes.

Avantatges de la reproducci vegetativa.
Un dels avantatges d'aquest tipus de reproducci s la rapidesa a l'hora d'obtenir-ne nous exemplars. Per exemple, per aconseguir lliris a partir d'una llavor a vegades calen diversos anys. Els que s'han obtingut a partir d'un bulb floreixen, generalment, el mateix any.
Un altre dels avantatges s l'obtenci de plantes amb idntics gens que la planta de la qual procedeixen. Aix s important quan es parteix d'individus amb unes caracterstiques gentiques adequades per a les condicions d'un lloc o que permeten un desenvolupament ms gran del vegetal.
La reproducci vegetativa es realitza espontniament en fora plantes. En d'altres hi s induda d'una manera artificial.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241759" title="Salvador Castell i Carreras" nonfiltered="3794" processed="3789" dbindex="94043">
Salvador Castell i Carreras (Arenys de Mar, 1863 - 1950) fou zoleg, enginyer agrnom i fundador de la Reial Escola d'Avicultura. 

Es cas amb Carolina-Antnia de Plandlit O'Daly, de noble famlia barcelonina. De molt jove, tingu afici per a l'avicultura de manera que estudi per enginyer agrnom a la Universitat de Lovaina (Blgica) i ampli estudis a Frana, Alemanya i Blgica. Estudi zootcnica a la Facultat d'Agronomia de Gembloux (Blgica), on adquir amplis coneixements sobre els coloms missatgers, cosa que li permet de collaborar amb la Reial Societat Colombfila de Catalunya (s'especialitz en l's militar dels coloms missatgers). 

Ostent diversos crrecs relacionats amb l'ornitologia, l'avicultura i la colombfia. A ell es deu el gran augment de la indstria avcola a Espanya iniciat el segle XIX. A ms public articles a diverses revistes tcniques i fu conferncies a Mxic, Uruguay, Xile i Argentina. Va dir que amb la primera visita a Amrica comen a veure realitzat el seu ideal de recrrer el continent i propagar el seu coneixement. 

El 1908, el rei Alfons XIII visit la Granja-Escola d'Arenys de Mar, acompanyat pel seu cap de govern, Antonio Maura, i li conced la Creu del Mrit Agrcola (costejada pel poble d'Arenys de Mar). El rei fu una segona visita, aquest cop privada, a l'Escola d'Avicultura. 

Molts joves d'arreu d'Espanya i Amrica assistiren a les seves classes per estudiar peritatge avcola, i en sortiren prits agricultors perfectament instruts en zoocultura, grcies a un sistema d'ensenyament gaireb desconegut fins aleshores. 

El 1916 aparegu el primer volum de la Biblioteca Avcola Popular, amb el ttol de L'art de Criar Gallines i reaparegu la revista Avicultura Prctica. Quatre anys desprs, aconsegu, amb diversos encreuaments, una nova raa d'aviram anomenada gallina Parads , premiada amb Honor Especial a l'Exposici Avcola de Pars. L'any 1924 la seva escola fou declarada Escola Superior de l'Estat. 

L'any 1943, l'Ajuntament d'Arenys de Mar el nomen fill predilecte de la vila. Tres anys desprs, el general Francisco Franco el fu objecte de les seves particulars atencions. 

Als 83 anys, Salvador Castell encara s'interessava per la Granja-Escola, on continuava impartint classes. Fou un home tan respectus i respectat que ni durant la guerra civil fou molestat. Mor a la seva finca El Paraso el 1950, als 86 anys.   



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241761" title="Energia elica marina" nonfiltered="3795" processed="3790" dbindex="94044">
L energia elica marina s, de la mateixa manera que la elica terrestre, una aplicaci de la fora produda pel vent. La diferncia respecte a la obtinguda a la terra radica en qu els aerogeneradors s ubiquen mar endins. 

El seu cost d installaci s molt superior al de les zones terrestres, per tamb la seva vida til s major. A ms a ms, els costos de les cimentacions i ancoratges han disminut de forma espectacular als ltims anys, amb el que el preu del megawatt (MW) de potncia s est igualant a d altres energies renovables.


El pas on es va iniciar l energia elica marina va ser a Dinamarca. Als seus mars es troben a l actualitat els majors parcs d aerogeneradors. 

Aquesta mena d obtenci d energia compta a ms amb el beneplcit d organitzacions ecologistes com Greenpeace, ja que consideren molt important el seu carcter renovable i la seva mnima incidncia a l ecosistema.

A ms a ms, l energia elica marina t, segons els experts, un prometedor futur, sobretot a pasos amb una alta densitat de poblaci que redueix les possibilitats de trobar un lloc apropiat a terra. 
A l actualitat els parcs offshore, se situen en aiges poc profundes, allunyats de les rutes marines comercials, dels emplaaments militars i dels espais d inters natural. La distncia a la costa ha de ser de com a mnim de 2 quilmetres per tal d aprofitar millor el vent. 

 Avantatges de l'energia elica marina . 

 L energia elica no contamina, s inesgotable i frena l esgotament de combustibles fssils, collaborant a evitar el canvi climtic. ;

 s una de les fonts ms econmiques, pot competir en rendibilitat amb altres fonts energtiques tradicionals con les centrals trmiques de carb, les centrals de combustibles i fins i tot amb les centrals nuclears, si es consideren els costos de reparar els danys mediambientals.

 El generar energia elctrica sense que existeixi un procs de combusti o una etapa de transformaci trmica suposa, des del punt de vista mediambiental, un procediment molt favorable per ser net, sense problemes de contaminaci, etc.

 Es suprimeixen radicalment els impactes originats pels combustibles durant la seva extracci, transformaci, transport i combusti, el que beneficia a la atmosfera, al sl, a l aigua, a la fauna, a la vegetaci, etc.

 L energia elica evita  la contaminaci que comporta el transport dels combustibles, redueix l intens trfic martim i terrestre proper a les centrals i, suprimeix els riscos d accidents durant els transports.

 La generaci d electricitat a partir del vent no produeix gasos txics, ni contribueix a l efecte hivernacle, ni destrueix la capa d oz. Tampoc origina productes secundaris perillosos ni residus contaminants.

 Al mar, el vent es troba amb una superfcie de rugositat variable, les onades, i sense obstacles com illes, illots, etc., el que implica que la velocitat del vent no experimenta grans canvis. Aix doncs, poden installar-se torres ms baixes que a la superfcie terrestre. A ms a ms, el vent s, generalment, menys turbulent que a la terra, amb el que s amplia el perode de treball til d un aerogenerador. ;

 Desavantatges de l'energia elica marina .

 El vent al ser un fluid de baix pes especfic, implica fabricar mquines grans i en conseqncia cares. L alada ha de ser de ms de 30 metres.

 Des del punt de vista esttic, l energia elica marina produeix un impacte visual inevitable.

 Dificultat de transport i manteniment de les installacions;

 alt nivell de corrossi degut al medi sal;

 El  know-how  o coneixement tecnolgic per al desenvolupament a gran escala d aquesta forma d energia. Deuen superar-se reptes tecnolgics especfics com la construcci de cimentacions en aiges ms profundes.

 Per un dels desavantatges ms important s la gran inversi inicial que cal fer.

 Generadors elics marins .
La maquinria utilitzada en els generadors marins s la mateixa que pels generadors clssics. La nica diferencia significativa que existeix s la mida de las turbines, ja que per una installaci marina la cimentaci i el cablejat s molt car per tant s ms rentable installar turbines de grans potncies.

Les parts que formen el generador elic sn:

 Rotor;
 Caixa d engranatges;
 Generadors elctrics;
 Sistemes de regulaci de potncia i velocitat;
 Sistemes d orientaci;
 Sistemes de connexi a xarxa;
 Sistemes de seguretat;
 Controladors electrnics locals;
 Elements d acoblament mecnic;
 Xasss principal;
 Torres;
 
Les peces han de reforar la resistncia mecnica a causa de l ambient corrosiu mar.

Com ja s ha esmentat, la dificultat dels aerogeneradors resta en la cimentaci i el cablejat submarins, ja que requereixen de tcniques elaborades i fora cares fins al moment. Aquest generadors de grans potncies comencen a ser rendibles a profunditats d uns 15 m.

Economia.

Millora econmica de l energia elica marina.

La principal ra per la qual l energia elica marina resulta econmica s que els costos de les cimentacions han minvat de manera espectacular. La inversi total que s estima necessria per installar 1 MW d energia elica marina a Dinamarca s avui dia de al voltant de 1,6 milions d'euros.

No obstant aix, donat que hi ha molt ms vent a la mar que no pas a terra, s arriba a un cost mitj d electricitat d uns 0,048 /kWh (taxa de descompte real del 5%, 20 anys de vida de projecte i 0,01 /kWh de costos d'operaci i manteniment).

Justificaci d una vida de projecte ms llarga.

No obstant aix, sembla ser que les turbines en el mar tindran una vida tcnica ms llarga, degut al fet que la turbulncia s ms baixa.

Si es considera un vida de projecte de 25 anys en lloc de 20, els costos es redueixen en un 9%, fins al voltant de 0,044 /kWh.

La sensibilitat dels costos a la vida de projecte ve representada al grfic segent, que ha estat feta utilitzant el programa de clcul de la Associaci Danesa de la indstria elica.
 
Les companyies d'energia daneses semblen estar optimitzant els projectes amb vista a obtenir una vida de projecte de 50 anys. 

Aix pot veure's en el fet que planifiquen tenir una vida de projecte de 50 anys a les cimentacions, a les torres, a l'embolcall de la gndola i als eixos principals de les turbines.
 
Si es considera que les turbines tenen una vida de projecte de 50 anys i s afegeix una revisi general (recondicionament) als 25 anys, que costi al voltant del 25% de la inversi inicial (aquesta xifra s un exemple purament numric), s obtindr un cost de l'electricitat de 0,038 /kWh, similar al de les localitzacions terrestres a Dinamarca.

Costos d operaci i manteniment.

La majoria de costos de manteniment sn una quantitat anual fixa per al manteniment regular de les turbines, encara que alguns prefereixen utilitzar en els seus clculs una quantitat fixa per kWh produt, normalment al voltant de 0,01 /kWh. El raonament sobre el qual es dna suport a aquest mtode s que el desgast i el trencament en la turbina generalment augmenten amb l'augment de la producci.

Alguns components de l aerogenerador estan ms subjectes que altres al desgast i al trencament. Aix s particularment cert per a les pales i per al multiplicador.

Els propietaris d aerogeneradors que veuen que el final de la vida de disseny de la seva turbina est a prop, poden trobar avantatjs allargar la vida de la turbina fent una revisi general de la turbina, per exemple reemplaant les pales del rotor.
El preu d'un joc nou de pales, un multiplicador o un generador sol ser de l'ordre de magnitud del 15-20% del preu de la turbina. 

El medi ambient.

Turbines i paisatge.

Els aerogeneradors sn sempre elements altament visibles als paisatges. Aquests se solen disposar a lo llarg de formes geomtriques simples; a lo llarg d una lnia recta s una bona soluci.
 
La pintura gris fa que es confonguin realment b amb el paisatge.

La mida de l aerogenerador tamb condiciona el paisatge ja que turbines ms altes giren a menor velocitat i no contaminen tant el paisatge com ho fan les turbines petites de gran velocitat de gir.
 
Nombrosos estudis sobre la percepci dels aerogeneradors en el paisatge, revelen que la gent que conviu amb aquests est ms a favor que les persones de ciutat.

Balisament.


La mida dels rotors dels aerogeneradors en l actualitat ha crescut de forma considerable, com ha conseqncia els que excedeixen d una altura de 100 m exigeixen balisament.
 
Les autoritats daneses sn les que primer es van trobar amb aquest problema degut a la construcci de dos grans parcs d aerogeneradors d altures superiors a 100m, els enginyers van arribar a una soluci que fos prctica i agradable a la vista.
Aquest resultat s aconsegueix grcies a una visualitzaci en 3D mitjanant uns softwares que tenen en compte el diferents tipus de parcs, intensitats lumniques i colors. D aquesta manera sempre seran visibles sota les diverses condicions climatolgiques.

So en turbines.

ltimament el so s un problema secundari ja que els nivells de contaminaci sonora en aerogeneradors tendeixen a agrupar-se entorn als mateixos valors degut a les millores significatives com el disseny de puntes de pala ms silencioses.

Els aerogeneradors sempre estan installats a ms de 7 dimetres de rotor d alguna construcci habitada els sorolls no sn significatius.

La distinci entre el soroll i el so s un fenomen psicolgic, no s fcil elaborar un model senzill, per tant aix sembla indicar que la percepci del so d un aerogenerador per part de les persones est ms governada per la seva actitud cap a la font que l emet que pel so en si mateix.

Aus i aerogeneradors marins.

Els aerogeneradors marins no tenen un efecte significatiu en les aus aqutiques. Es va realitzar un estudi al major parc elic mar a Dinamarca. Aquest estudi es va realitzar sobre la poblaci d aus marines de la zona i de molluscos marins. L estudi va reafirmar que els aerogeneradors no afecten al medi mar.

Investigaci i desenvolupament.

Dispositius de millora aerodinmica.

Un nombre creixent de tecnologies de la indstria aeronutica est sent aplicada en el rotor dels aerogeneradors per millorar el seu funcionament, un exemple serien els generadors de remol que es troben en la superfcie de les ales dels avions.

Aquestes aletes creen una lleugera corrent d'aire turbulenta en la superfcie de les ales. Curiosament la creaci d'aquestes turbulncies evita que l'avi perdi sustentaci. Les pales dels aerogeneradors sn propenses a patir prdues de sustentaci a prop de la base de la pala. Conseqentment,en algunes de les pales dels aerogeneradors ms noves es troben equipades amb generadors de remol.

Producci i desenvolupament.

Els comenaments de l energia elica marina.

El pas pioner de aquest tipus de renovable s Dinamarca i es troba al cap de la carrera elica marina. Sn possedors dels parcs elics ms extensos, no per casualitat, ja que fer s d aquest recurs s una alternativa per pasos relleu poc favorable o amb densitats urbanes molt elevades. El seu primer parc elic martim estava format per onze unitats, i va ser construt al mar Bltic en 1991.

El parc martim ms gran del mn es troba a Horns Rev, a una distncia de entre 14 i 20 kilmetres de la costa danesa del Mar del Nord. 

Projectes a altres pasos.

Gran Bretanya preveu arribar a installar 3000 aerogeneradors, que arribarien a cobrir el 15% de la demanda elctrica domstica. El Govern del Regne Unit ha concedit la tercera autoritzaci administrativa dintre de la segona fase de desenvolupament elic mar del pas. Es tracta del parc Greater Gabbard de 500 MW, que eleva a 3.081 MW els projectes marins autoritzats, en construcci o en operaci. s, sens dubte, un fort avan cap a l objectiu britnic de ser lder mundial del sector martim.

Alemanya ha establert com nou objectiu a llarg termini per la energia elica produir al menys un 25% de la electricitat del pas al 2025. Molta d aquesta electricitat ser subministrada per parcs elics marins als mars del Nord i Bltic. A l actualitat, 3000 MW de potncia elica marina estan confirmats per projectes al Mar del Nord per a 2010.
 
Irlanda ja ha aprovat la installaci del que ser el major parc offshore del mn amb 520 MW.

Parcs elics a Espanya.

Espanya ja s un dels principals productors d energia elica amb una capacitat de 12000 MW installats, tot i que la generaci d energia elica marina no ha sigut factible existint localitzacions adequades a l Estret de Gibraltar i el nord-oest del pas, fins al estiu de 2007 ja que es mancava d una normativa que reguls aquesta indstria.

Els parcs offshore hauran de tenir una potncia mnima installada de 50 MW, malgrat que aquest nombre pot variar un 20% si el Ministeri d'Indstria el creu convenient.

Tenint en compte que Espanya t en Gamesa al segon productor mundial d'aerogeneradors i algunes de les companyies que ms aposten per les energies renovables anomenades netes, com Iberdrola o Acciona, es preveu un gran desenvolupament de l energia elica marina als prxims anys. 

Bibliografia.
Garca Galludo, Mario;   Energia elica . Ed Progensa d.L. Sevilla - 1987;
Gipe, Paul; -  Energia elica prctica  - ao 2000;

Referncies.


Enllaos externs.
Delivering UK wind, wave and tidal energy ;
Energas Renovables, el periodismo de las energas limpias;
The European Wind Energy Association ;
Collaborative Offshore Wind Research Into The Environment ;
Vindmlleindustrien ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241764" title="Willie (Els Simpson)" nonfiltered="3796" processed="3791" dbindex="94045">

William MacMoran, Willy l'encarregat de manteniment o simplement Willy l'escocs s un personatge de ficci de la srie animada Els Simpson. La seva veu original li dna Dan Castellaneta. A Llatinoamrica estava doblat fins a la quinzena temporada (inclosa) per Alejandro Villeli, actualment reemplaat per Sebastin Llapur.

 Biografia .
s escocs i s el jardiner encarregat de mantenir la netedat a l'escola primria de Springfield. s un home malcarat i brut, calb en la coroneta, amb una gran cella, barba i bigotis pl-roigs. Prefereix lluitar contra un llop salvatge d'Alaska a asseure a prendre un te. Practica lluita i s per aix que t un cos musculs, encara que no ho aparenta. Sol usar  una camisa, per s'ho va veure usant un vestit escocs en l'episodi del pou i vestit de la mateixa manera quan bart li gasta una broma en l'episodi que era nuvi de la filla del reverend Lovejoy. Willy segueix una estricta dieta a base d'haggies i el promou de la segent manera: "Cor i pulmons tallats i bullits dins de l'estmac d'una petita ovella. Sap tan b com sona. s bo per al que els afligeix! ". Willie en certa forma odia el director Skinner encara que davant d'ell es desf en afalacs, tamb li agrada gravar a la gent mentre mant relacions.

 Aparicions especials .

En un dels especials d'Halloween apareix en tres de les tres histries i en totes elles mor atacat (la primera vegada per Homer, la segona per una Maggie d'un univers parallel i la ultima vegada pel Director Seymour Skinner) i en clavar-se a la seva esquena un destral. El ms curis s que en totes les seves aparicions, l'havia de ser l'heroi. En un altre d'ells apareix parodiant Freddy Krueger.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241779" title="Les Borges" nonfiltered="3797" processed="3792" dbindex="94046">


 Les Borges Blanques, municipi de les Garrigues.
 Les Borges del Camp, municipi del Baix Camp.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241780" title="wix" nonfiltered="3798" processed="3793" dbindex="94047">
wix s un grup de msica provinent de les comarques del sud del Pas Valenci. Les seues canons comprenen diversos estils propers al rock, el reggae o el mestissatge, mentre les seues lletres mostren la realitat quotidiana que es troben a la seua rea.

Discografia.

 La senda del cel .
Primer disc compacte d'wix, gravat a Benidorm (Marina Baixa). Una versi de la popular La Manta al Coll s'ha convertit en la can ms coneguda d'aquest CD de debut.

 01. La senda del cel  	;
 02. Estana al Parads 	 ;
 03. El b o el mal 	 ;
 04. Dues llgrimes 	 ;
 05. Males llenges 	;
 06. L'autoterpia 	 ;
 07. Carvajal 	 ;
 08. La manta al coll;

 Al Pas Valenci.
Enregistrat al 2002, suposa la consolidaci d'aquest grup. A ms a ms, compta amb les collaboracions d'instruments de corda com violins o violes.

 01. Recordant els estels  	 ;
 02. Karpanta Diem 	;
 03. Guerra a la vista 	;
 04. Metafsica de l'emoci 	 ;
 05. Els temps han canviat 	 ;
 06. Sk mexic 	 ;
 07. Tarantel.la 	;
 08. Lliure 	 ;
 09. Solidaria 	 ;
 10. Histria de Joglars 	;
 11. Mariner 	 ;
 12. Promesa 	 ;
 13. El Mossn encantat 	 ;
 14. Al Pais Valenci;

 Bullir el mar - CC.
El tercer i a hores d'ara, darrer disc d'wix veu la llum al 2006, tot suposant una continuaci del seu estil aglutinador. Amb aquest compacte, la formaci comena a sortir fora de les seus escenaris ms familiars, com sn les comarques meridionals valencianes, i participen en concerts en altres indrets de parla catalana, com ara Granollers o Roda de Bar

 01. Brut 36  	;
 02. Estime l'Ovidi 	;
 03. Bullir el mar 	 ;
 04. Aisha 	;
 05. Dis-me 	 ;
 06. Flow 	 ;
 07. Histria de Pau 	 ;
 08. Mare 	 ;
 09. L'estaca 	 ;
 10. Fes 	;
 11. No tindrs cel 	 ;
 12. Xarlest;

Enllaos.

 Pgina oficial d'wix;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241782" title="Tour de Frana de 1957" nonfiltered="3799" processed="3794" dbindex="94048">


L'edici del Tour de Frana 1957 veur l'aparici d'una gran estrella: Jacques Anquetil, amb 23 anys, guanyar el primer dels seus 5 Tours. 

La sortida es far a Nantes, on 12 formacions de 10 corredors prendran la sortida. Cap d'elles arribar al complet a Pars. Els francesos exerceixen un domini absolut en aquesta edici, en guanyar 16 de les 24 arribades.

El Tour de Frana arribar a Barcelona per primera vegada, amb la realitzaci d'un contrarellotge a Montjuc. 

Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci de la Regularitat.


Classificaci per equips.


 Etapes .


Enllaos externs.
1957. Histria del Tour de Frana ;
1957. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241784" title="Trance" nonfiltered="3800" processed="3795" dbindex="94049">
El trance s un gnere musical de msica electrnica que vol induir un estat de separaci amb el mn, d'aqu el seu nom. Es un estil que busca allar l'odor perqu es concentri noms en els sons a partir d'uns ritmes progressius entre 130 i 160 bpm i unes melodies psicodliques. L'estil s propi dels anys 90 i t diverses ramificacions, ms ambient, ms semblants al dance o a determinats tipus de techno, per aix sovint s'adjectiva la can i aix es parla de technotrance, hard trance i similars.

Alguns dels DJ ms importants d'aquest estil sn Armin van Buuren, Paul Van Dyk, Ferry Corsten, Marco V i altres. Les zones d'irradiaci d'influncies trance sn Eivissa i Alemanya.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241788" title="Fragile" nonfiltered="3801" processed="3796" dbindex="94051">

Fragile s un videojoc de rol per a Wii de la companyia japonesa Bandai-Namco. Va ser presentat oficialment el 22 de novembre de 2007 al Jap, es trova en desenvolupament i no se n' ha anunciat cap data de llanament.

Fragile, pretn revolucionar el gnere, i es que la Bandai-Namco ha anunciat una mesura indita al mn dels videojocs. La mesura vol establir una interactivitat mai vista entre jugador i joc, que va mes enll del simple fet de jugar, caldr crear, escriure, dibuixar. Es tracta d' un projecte conjunt de Bandai-Namco amb l' editorial japonesa Mediaworks, que consistir en qu els lectors de tres revistes d' aquesta editorial, podrn enviar relats curts i grafits, se'n seleccionarn els millors, i sern introduts al joc, on tindrn la funci d' ajudar a comprendre que ha passat amb la poblaci del planeta i de donar pistes en la recerca de supervivents.

D' altres detalls que es coneixen sobre l' obra sn:
 Seto, s el protagonista de l' aventura, viatja pel mn buscant gent, pero sobretot hi ha alg que busca especialment: una noia anomenada Herona.
 L' aventura te lloc al futur, en un mn tenebrs.
 La prctica totalitat de la poblaci de la Terra ha desaparegut.
 La boira impera a l' ambient.
 La Lluna ser un element clau al joc.
 Com a principals eines tindrem una llanterna, que ens servira per esclarir la boira, descobrir enemics, resoldre trencaclosques i interactuar amb l' escenari. Tamb emprarem vares de metall i de fusta que farem servir d' armes.

Enllaos externs.
 Web oficial de Fragile;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241789" title="Mostela" nonfiltered="3802" processed="3797" dbindex="94052">

La mostela (Mustela nivalis) s el carnvor ms petit de tots, de mida, fins i tot, inferior a la d'una rata de claveguera.

Morfologia.

Presenta la morfologia tpica dels mustlids: cos i coll allargats, potes curtes i cua mitjanament llarga.

El cos s recobert totalment per un pelatge curt de color bru clar per les parts dorsals i blanc per les ventrals, amb una lnia de demarcaci ben clara per sinuosa entre totes dues coloracions. La cua s monocolor, bruna tant per la part superior com per la inferior.

Dimensions corporals: cap + cos= 15 - 25 cm i la cua entre 3 i 7 cm.

Pes: 45 - 180 g.

Hbitat.
Se la pot trobar en tota mena de boscos, mquies, garrigues, camps de conreu, prats, maresmes, etc. Tamb habita en jardins i, fins i tot, s'arriba a installar en construccions humanes de pobles i ciutats.

Costums.
s un animal molt nervis, que es mou contnuament. Sovint es posa dret sobre les potes del darrere per observar els voltants i aix que se sent amenaat s'amaga rpidament sota un munt de pedres o en qualsevol forat, ja que no t un cau permanent.

Grcies a la seua mida petita, s l'nic carnvor que pot accedir a les galeries subterrnies dels talpons i capturar-los directament dins els caus.

Tant dirna com nocturna, mostra un mxim d'activitat al crepuscle.

Espcies semblants.
L'ermini, una mica ms gros, t la cua una mica ms llarga i amb una taca negra a l'extrem.

Bibliografia.
 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 194-195.

Referncies.


 ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241797" title="Heiri Suter" nonfiltered="3803" processed="3798" dbindex="94054">
Heinrich 'Heiri' Suter (Grnichen, 10 de juliol de 1899 - Bllach, 6 de novembre de 1978) va ser un ciclista sus, que fou professional entre 1918 i 1941, aconseguint 60 victries. 

Era un especialista en les clssiques d'un dia i aconsegu guanyar fins a 6 edicions del Campionat de Zuric, dues Pars-Tours, una Pars-Roubaix i un Tour de Flandes.

Palmars.


Enllaos externs.
Palmars d'Heiri Suter ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241802" title="Vlusp" nonfiltered="3804" processed="3799" dbindex="94056">
Vlusp (La profecia de l'endevina) s el primer i el millor poema conegut de l'Edda potica. Parla de la creaci del mn i de com acaba, est escrita per un vlva o una endevina adressant-se a Odn. s una de les fonts ms importants per estudiar la mitologia escandinava.

La profecia comena amb una conversaci adreada a Odn. La endevina comena a explicar resumidament la creaci del mn. Ella explica com coneix aix i com comprn les omniscients fonts d'Odn, i dalteres sectrets dels gots d'Asgard. Ella tracta les coses amb un futur proper, tocant molts dels mites nrdics, com ara, la mort de Baldr i lligams de Loki. Al final de la profecia la endevina parla del final del mn, anomenat ragnark per la mitologia escandinava, i del comenament del segon mn.

Enllaos externs.


Traduccions en angls.
Voluspo Traduccions i comentaris per Henry A. Bellows;
Vlusp ;
Vluspa Traducci per Benjamin Thorpe;
Volusp Traducci per Lee M. Hollander;
The Song of the Sybil Traducci per W. H. Auden and P. B. Taylor;
Faroese Post Office. Vlusp ;

Edicions en nrdic antic.
Vlusp ;
Vlusp ;
Vlusp ;
 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241803" title="Supervisor Europeu de Protecci de Dades" nonfiltered="3805" processed="3800" dbindex="94057">

El Supervisor Europeu de Protecci de Dades (SEPD) s una instituci independent responsable de garantir que les institucions o organismes de la Uni Europea (UE) respectin el dret dels seus ciutadans a la intimitat en el tractament i processament de les seves dades personals. 

Funcionament. 
El SEPD gestiona la recollida, el registre, l'organitzaci i l'emmagatzematge de la informaci, recuperant-la per a la consulta, enviant-la o collocant-la a la disposici d'uns altres, aix com bloquejant, esborrant o destruint dades. 

No es permet que les institucions i els organismes de la UE processin les dades personals que revelen l'origen racial o tnic, opinions poltiques, creences filosfiques o religioses o la seva afiliaci a sindicats, exceptuant-ne circumstncies especfiques. Tampoc es poden processar dades sobre la vida sexual o sanitria, tret que sigui necessari per raons sanitries. 

Histria.
En la signatura del Tractat de Maastricht l'any 1992 es regul aquest organisme mitjanant l'article 286, si b no fou creat fins l'any 2001.

El 2004 el Parlament Europeu i el Consell de la Uni Europea van designar el neerlands Peter Hustinx Supervisor d'aquest organisme i l'espanyol Joaqun Bayo Delgado supervisor adjunt.

Enllaos externs.
  Portal del Supervisor Europeu de Protecci de Dades ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241804" title="Likir" nonfiltered="3806" processed="3801" dbindex="94058">
El gompa (monestir) de Likir est situat al districte de Ladakh (a l estat indi de Jammu i Caixmir), una mica apartat de l Indus, a la seva riba dreta i a uns cinquanta km aiges avall de Leh, la capital.

El nom de Likir fa referncia a que hom considera que el gompa est rodejat pels esperits de dues nagues (serps): Nando i Tagsako.

En 1065, el monarca de Ladakh, Lhachen Gyalpo, va donar els terrenys on ara s aixeca el monestir al lama Drupwang Chedje, qui va comenar la construcci del conjunt monstic. Va passar per un perode d esplendor a l poca de Lhawang Lodos Sangphu (al segle XV), que va incorporar el monestir a l orde gueluk. El monestir s la seu de les successives reencarnacions de Naris Rimpotxe.

El conjunt t una mplia srie de dependncies, capelles, sales d assemblees (dukhang), etc. on es conserven imatges i decoraci mural d inters. A l exterior s aixeca una imatge gegantina, poc habitual a aquesta regi.

Allotja un centenar de monjos i una escola.

Bibliografia.

Janhwij Sharma. Architectural Heritage Ladakh. Har-Anand Publications Pvt Ltd. Nova Delhi, 2003. ISBN 81-241-0979-6






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241805" title="Ermini" nonfiltered="3807" processed="3802" dbindex="94059">


L'ermini (Mustela erminea) s un carnvor amb la morfologia tpica dels mustlids.

Morfologia.

El cos i el coll sn allargats, les potes curtes i provedes d'ungles esmolades, cua mitjanament llarga i orelles petites i arrodonides.

La coloraci del pelatge varia amb les estacions. A l'estiu s bru per les parts dorsals i blanc per les ventrals, amb una lnia recta i ben marcada que separa els dos colors. La cua s bruna tant per la part de sobre com per la de sota i t l'extrem de color negre. A l'hivern tot el pelatge es torna blanc -de vegades amb tints groguencs-, llevat de la punta de la cua, que continua negra.

Dimensions corporals: cap + cos (18 - 26 cm) i cua (6 - 10 cm).

Pes: 100 - 320 g.

Hbitat.

Prats d'alta muntanya, preferentment propers a un riu o un rierol i amb roques on es pugui amagar. Tamb ocupa boscos de pi negre i d'avet no gaire densos. No s estrany veure'l rondar a prop dels refugis de muntanya o de les estacions d'esqu, on va a cercar menjar entre les deixalles.

Costums.

Es mou amb salts rpids, canviant de direcci amb facilitat i parant-se bruscament. Quan corre porta l'esquena arquejada, i quan s'atura per observar els voltants es posa dret sobre les potes del darrere, semblantment a com ho fa la mostela.

Solitari, se'l pot veure actiu tant durant el dia com a la nit.

Espcies semblants.

Amb el pelatge d'estiu es pot confondre amb la mostela, que s, per, ms petita i no presenta la taca negra a la punta de la cua.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 196-197.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241813" title="Martes flavigula" nonfiltered="3808" processed="3803" dbindex="94063">

La marta de coll groc (Martes flavigula) es troba al continent asitic, concretament als boscos temperats de l'Himlaia, Corea, est de Rssia i  sia Sud-oriental).

s un animal solitari.

Referncies.

 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241815" title="Rexurdimento" nonfiltered="3809" processed="3804" dbindex="94065">

Rexurdimento s el nom amb qu es coneix el segle XIX (o la seva segona meitat) a la histria de Galcia i expresa una trajectria de recuperaci no noms literria, sin tamb cultural, poltica i histrica. La inaugura la publicaci el 1863 de Cantares Gallegos, obra escrita ntegrament en gallec per na Rosala de Castro (les obres anteriors sn encabudes dins el nom genric de Prerexurdimento). A na Rosala cal afegir-li Eduardo Pondal, Valentn Lamas Carvajal i Manuel Curros Enrquez com els principals escriptors en gallec d'aquesta poca. 

A la primera meitat del segle XIX Galcia fou l'escenari d'una srie d'aconteixements que dibuixaren una nova situaci poltico-cultural que va preparar el cam per a l'anomenat Rexurdimento. 

Qualcuns aconteixements histrics varen contribuir a despertar la conscincia nacionalista de molts de gallecs (no anomenada aix llavors). Una d'elles fou la invasi francesa, que va propiciar la circulaci de textos d'agitaci popular escrits en gallec. La consincia d'una Galcia diferenciada de la resta d'Espanya va anar augmentant progresivament. Aquesta estima a la identitat es va manifestar en publicacions a les quals els escriptors i poltics valoritzaven all que veien com a propi en oposici a all exterior, considerat una amenaa.

El 1856 va tenir lloc el banquet de Conxo, en el que varen confraternitzar estudiants i treballadors, i en el que el galleguisme va prendre caracterstiques revolucionries. Es reivindicava el dret de Galcia a administrar els seus propis recursos, participant homes que tenien un gran protagonisme en el moviment regionalista gallec, com Aurelio Aguirre o el mateix Eduardo Pondal.

Amb la publicaci el 1853 del primer llibre escrit en llengua gallega en el segle XIX, A gaita galega, es va donar una passa important en el cam de la normalitzaci literria gallega. El seu autor va ser Xon Manuel Pintos, que amb Francisco An, Manuel Murgua i altres, pertany al grup anomenat "els Precursors", que anticipava el moviment que havia de rebre el nom de "Rexurdimento" a la cultura gallega.

Aquest Rexurdimento prpiament dit noms arribaria amb la publicaci dels Cantares Galegos de Rosala de Castro el 1863, l'obra que va marcar la maduresa d'aquest "renaixement" de la cultura gallega. Altres escriptors destacats varen ser Curros Enrquez (Aires da mia terra, 1880) i Eduardo Pondal (Queixumes dos pinos, 1886), que varen proporcionar al gallec la prenitut literria que havia perdut segles enrere. 

La presncia de la llengua gallega als diaris contribueix al prestigi de la llengua. El 1876 s'edita, promogut per Valentn Lamas Carvajal, O To Marcos da Portela, el considerat pioner dels diaris ntegrament en gallec. Aquest diari, de marcat carcter anticaciquil, va tenir un enorme xit popular. Entre els anys 1886 i 1888 es va anar consolidant el periodisme a Galcia, amb l'aparici de noves iniciatives monolnges: O Galiciano, a Pontevedra; A Monteira a Lugo; i As Burgas, a Ourense.


 Per a saber-ne ms .
 Descripci del Rexurdimento;
 Del Prerexurdimento al Rexurdimento;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241816" title="Martes americana" nonfiltered="3810" processed="3805" dbindex="94066">

La marta nord-americana (Martes americana) s un mustlid de Nord-Amrica.

Referncies.

 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241819" title="Odr" nonfiltered="3811" processed="3806" dbindex="94069">
Odr s un personatge fictici de la saga Thriller Bark de One Piece, fou un dimoni molt temut que va morir 500 anys abans que es produssin els fets narrats a One Piece. Va morir congelat. Gecko Moria junt amb Hogback recuperen el cos i el congelen, fins que arriba la tripulaci del barret de palla i amb l'ombra d'en Luffy aconsegueix "reviure" a en Odr. L'Odr comena fent el que li sembla i no es controlat per Moria, per al final si que aconsegueix dominar-lo, i es possa a lluitar contra els barret de palla, al final cau eliminat per un atac conjunt dels barret de palla que li trenquen la columna, el Luffy amb un Gigantto Bazooka.

El nom de Odr ve de la mitologia nordica r, el marit de Freyja la deessa nrdica de l'amor, el seu nom significa ingeni i anima, i es usat en paraules compostes significant en aquest cas, poder ferotge o energia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241820" title="Martes zibellina" nonfiltered="3812" processed="3807" dbindex="94070">

La marta gibelina (Martes zibellina) s un mustlid fams per la seua pell.

Referncies.

 ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241822" title="Martes melampus" nonfiltered="3813" processed="3808" dbindex="94072">

La marta del Jap (Martes melampus) viu al Jap i a Corea.

N'hi ha tres subespcies:

 Martes melampus melampus, que viu a diferents illes japoneses.
 Martes melampus tsuensis, que viu a l'illa de Tsushima.
 Martes melampus coreensis, que viu a Corea.

Referncies.

 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241824" title="Martes pennanti" nonfiltered="3814" processed="3809" dbindex="94074">

La marta pescadora (Martes pennanti) s un mustlid que es troba des de Sierra Nevada (Califrnia) fins als Apalatxes (Virgnia de l'Oest), tamb s present a Nova Anglaterra, el sud d'Alaska i la major part del Canad.

Referncies.

 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241830" title="Correcci gamma" nonfiltered="3815" processed="3810" dbindex="94078">
Aquesta tipus de correcci s'aplica tot introduint artificialment una distorsi oposada per equilibrar la no linealitat del receptor (un dispositiu de projecci), ja que aquests no reprodueixen linealment cada color del senyal RGB. La correcci gamma controla tot el rang de luminncia de cada imatge. Les imatges que no estiguin correctament corregides es veuran ms fosques o ms clares. Variant el valor de gamma el que fem s variar les relacions dels colors vermell, verd i blau.

Desprs d'aplicar aquesta correcci al nostre senyal RGB, tindrem el senyal R'G'B' (on ' indica que sn senyals amb els valors de gamma corregits), i conseqentment tamb ens varia la nostra luminncia Y que passa a dir-se Y' (luma).
A partir d'aix podem definir l'espai de color digital anomenat Y'CbCr i el seu equivalent en analgic Y'PbPr, on la Y' s la luma, Cb/Pb provenen del color blau (B) i Cr/Pr provenen del vermell (R).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241831" title="Andrea Alciato" nonfiltered="3816" processed="3811" dbindex="94079">
Andrea Alciato, conegut com Alciati (Andreas Alciatus) (12 gener 1492 - 1550), fou jurista i escriptor itali. s considerat el fundador de l'escola francesa d'humanistes legals. Fou l'inventor del llibre d'emblemes, un gnere molt popular a la Europa del Renaixement i Barroc.

Obres.

 Annotationes in tres libros Codicis (1515);
 Emblematum libellus (1522);
 Opera omnia (Basel 1546-49);
 Rerum Patriae, seu Historiae Mediolanensis, Libri IV (Milan, 1625) una histria de Mil;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241832" title="Emblemata" nonfiltered="3817" processed="3812" dbindex="94080">

Conegut simplement com els "Emblemata", aquest llibre d'emblemes d'Andrea Alciato aparegu a Augsburg (Alemanya) l'any 1531 sota el ttol Viri Clarissimi D. Andreae Alciati Iurisconsultiss. Mediol. Ad D. Chonradum Peutingerum Augustanum, Iurisconsultum Emblematum Liber. Produt per impressor Heinrich Steyner, la primera edici (no autoritzada) constava d'un manuscrit de poemes en llat que Andrea Alciato havia dedicat al seu amic, Conrad Peutinger, i que havia circullat amb els seus companys. L'edici de 1531 fou seguit per la de 1534, aquesta autoritzada per Alciato, publicada a Pars per Christian Wechel, que aparegu sota el ttol Andreae Alciati Emblematum Libellus ("Llibret d'emblemes d'Andrea Alciato"). La paraula "emblemata" s el plural del grec "emblema", que vol dir una pea d'un mosaic o ornament: en el seu prleg a Peutinger, Alciato descriu els seus emblemes com una recreaci erudita, un passatemps per humanistes.

Hi havia centes d'edicions del llibre, a vegades amb comentaris, com la del Brocense. L'obra d'Alciato va produir centes d'imitacions per tota Europa, incloent-hi un llibre d'emblemes en catal, l'Atheneo de grandesa de Josep Romaguera i una traducci al castell de Bernardo Daza Pinciano, Los emblemas de Alciato traducidos en rimas espaolas.

Poetes catalans com Pere Seraf i Francesc Fontanella van escriure emblemes (per sense imatges).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241833" title="Acadmia Sueca" nonfiltered="3818" processed="3813" dbindex="94081">
L'Acadmia Sueca (Suec: Svenska Akademien), fundada l'any 1786 pel rei Gustav III, s una de les acadmies reials de Sucia. Modelada sobre la Acadmie Franaise, t 18 membres. El lema de l'acadmia s "Talent i Gust" ("Snille och Smak" en suec). El propsit fonamental de l'acadmia s promoure la "puritat, fortalesa i sublimitat" del suec, i per tant publica dos diccionaris.

L'Acadmia Sueca atorga els Premis Nobel.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241844" title="Gran Premi de Sud-frica del 1971" nonfiltered="3819" processed="3814" dbindex="94082">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1971, disputat al circuit de Kyalami  el 6 de mar del 1971.

 Resultats .
 






 Altres .

 Pole:  Jackie Stewart   ;

 Volta  rpida:  Mario Andretti  1' 20. 3;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241859" title="Cllula mare adulta" nonfiltered="3820" processed="3815" dbindex="94083">
Les cllules mare adultes sn cllules mare no diferenciades trobades entre cllules diferenciades d'un teixit especfic, normalment multipotents. Actualment ja sn emprades en els tractaments per un centenar de malalties i condicions. Tamb sn anomenades cllules mares somtiques, ja que no cal que provinguin de cllules d'adults sin que tamb es troben en la mainada.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241861" title="Autenticaci nica" nonfiltered="3821" processed="3816" dbindex="94084">
L' autenticaci nica, single sign-on (SSO), en angls, s un mtode que permet a un/a usuari/ria haver de procedir noms a una autenticaci (comprovaci de la conformitat de dades transmeses generalment per mitj d'Internet) per accedir a diverses aplicacions informtiques o llocs web.

Alguns autors s'estimen ms emprar el terme enterprise reduced sign-on (signatura reduda d'empresa) perqu argumenten que ning no pot assolir aquest tipus de signatura sense una infraestructura IT homognia que la suporti.

Objectius.
Els objectius de l'autenticaci nica son mltiples:

 simplificar per a la persona usuria la gesti d'identificadors i contrasenyes;
 guanyar en gesti eficient de la seguretat dels sistemes informtics ja que com ms contrasenyes hagi de gestionar un/a usuari/ria, ms tendncia tindr a fer servir contrasenyes similars i/o senzilles de memoritzar, amb la qual cosa es va rebaixant el nivell de seguretat de les contrasenyes;
 simplificar la gesti de les dades personals hostatjades pels diversos serveis en lnia, coordinant-les mitjanant mecanismes del tipus meta-annuari;
 simplificar la definici i la posada en marxa de poltiques de seguretat informtica.

Serveis d'atenticaci nica.

Els productes ms rellevants d'autenticaci simplificada sn:

 CA : SiteMinder;
 Citrix Password Manager;
 Entrust :GetAccess;
 Evidian : PortalXpert;
 HP : Identity and Access Management (IdM);
 IBM : Tivoli Access Manager (TAM) with WebSeal;
 Imprivata : OneSign;
 Passlogix : v-GO Sign-On Platform;
 RSA : ClearTrust;
 Sun : Sun Java System Access Manager;

Vegeu tamb.

 OpenID;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241864" title="Toms Vicent Tosca i Masc" nonfiltered="3822" processed="3817" dbindex="94085">
Toms Vicent Tosca i Masc (Valncia, 21 de desembre de 1651 - 17 d'abril de 1723) fou un erudit valenci, matemtic, cartgraf i teleg, a banda de creador del moviment Novatores.

Estudis.
Va ingressar en l'acadmia valenciana estudiant Gramtica, Filosofia i Teologia. Va estudiar Grec, Hebreu i Itali. Es va dedicar durant la seua joventut a l'estudi de les Cincies Matemtiques. Va ser a l'Acadmia de Gandia i l'any 1672 va obtindre el ttol de Teleg. 

El 21 de Mar de 1675 va ser ordenat sacerdot grcies als estudis eclesistics que va realitzar. El 29 d'octubre de 1678 els preveres de la Congregaci de l'Oratori de Sant Felip de Neri de Valncia el van anomenar Prevere pel fet que des dels setze anys havia assumit diferents crrecs com a zelador, secretari, lector, etc. Entregat a les tasques de prevere va poder conjugar la resta del seu temps a l'estudi de les cincies i la matemtica.

Fundaci de Novatores.
L'any 1686 fund a Valncia el moviment dels Novatores. La idea inicial fou crear una espcie d acadmia matemtica. Anys ms tard, Tosca form una nova acadmia, que funcionava com una Universitat, dirigida a la joventut estudiant valenciana i on el propi pare Tosca impartia les classes relacionades amb les cincies. L'acadmia va continuar funcionant fins a l'any 1717.

Treballs.

Va dissenyar un minucis plnol urb de la ciutat de Valncia, nic i excepcional per al principi del segle XVIII, que es pot veure en forma de maqueta en l'actualitat en el MUVIM (Museu Valenci de la Illustraci i la Modernitat). L'original es troba en l'Arxiu Municipal de la ciutat. Fet entre 1703 i 1704, aquest plnol de la ciutat fou dibuixat en perspectiva cavallera. S'hi pot observar la destresa de Tosca per al dibuix lineal; t minuciosos detalls d edificis pblics (com ara la Llotja de la Seda)i privats, carrers, places (com ara la plaa del Mercat), etc. Es diu que durant la seua execuci ell anava pels carrers de Valncia amb moltes lmines, cavallets i altres atifells per dibuixar i, en veure'l, la gent va arribar a posar-li com a malnom el capell dels ratlletes.

Durant els anys posteriors va dissenyar i fabricar una mquina catptrica que va dissenyar ell mateix d'acord amb les regles de la perspectiva, amb la qual entretenia i delectava els jvens estudiants. Va dissenyar i va construir a m un "Globus geogrfic" d'aproximadament 80 centmetres de dimetre, amb el dibuix dels pasos.

Entre 1707 i 1715 (25 anys abans que l'obra d Isaac Newton) dugu a terme la seua gran obra escrita Compendium Mathematicum en nou volums.. L'xit d'esta obra va ser tan gran que van existir altres reedicions posteriors, algunes en alemany, francs i itali.  

El contingut dels volums del Compendium Mathematicum de Tosca eren: 

Tom I. Geometria Elemental. Aritmtica Inferior. Geometria Prctica. ;
Tom II. Aritmtica Superior. lgebra. Msica.
Tom III. Trigonometria. Seccions Cniques. Maquinria.
Tom IV. Esttica. Hidroesttica. Hidrotcnia. Hidrometria.
Tom V. Arquitectura Civil. Fletas i picapedreria. Arquitectura Militar. Pirotcnia o Artilleria.
Tom VI. ptica. Perspectiva. Catptrica. Diptrica. Meteors.
Tom VII. Astronomia.
Tom VIII. Astronomia prctica. Geografia. Nutica.
Tom IX. Gnomnica. Ordenaci del Temps. Astrologia.

Altres obres van ser el Compendium Philosophicum, de 1721, imprs en cinc toms, que comprenen les principals parts de la filosofia: Racional, Natural, Transnatural, Lgica i Metafsica. Realitz un tractat d'Arquitectura Civil, fletxa i pedrapiqueria i rellotges, que es va editar en 1794 havent mort Tosca.

Es va encarregar del disseny i execuci de l'esglsia de Sant Toms i Sant Felip Neri, a la plaa de Sant Vicent Ferrer, que es comen a construir el 1725.

En el moment de la seua mort, el 17 d'abril de 1723 a l'edat de 71 anys, es trobava treballant en un altre compendi, ara teolgic. En morir va deixar una biblioteca estimada en 1.000 volums. 

Literatura.

La biografia detallada del Pare Tosca l'escrigu Gregori Maians i Siscar el 1754, Vita Thomae Vicenti Toscae. 

Vicen Rossell i Verger escrigu Toms V. Tosca i el seu entorn illustrat a Valncia. Obra autgrafa i atribucions (en : Era, ISSN 0211-0563, NM. 64-65, 2004, p. 159-176). 

Vicen Rossell i Verger tamb va escriure La toponmia urbana de la Valncia de 1704 segons el pla de Toms Vicent Tosca, dins El Plano de Valencia de Toms Vicente Tosca (1704),  2003, 290 p. ISBN 84-4823588-6, p. 131-158.  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241867" title="Ratpenat de bigotis" nonfiltered="3823" processed="3818" dbindex="94086">

El ratpenat de bigotis (Myotis mystacinus) s l'espcie ms petita del seu gnere.

Morfologia.

Les orelles sobrepassen en 2 mm l'extrem del musell quan es dobleguen endavant i van provedes d'un tragus llarg i punxegut que supera de poc la meitat del pavell. Els peus sn petits i tenen un esper que ocupa la meitat de la longitud entre el tal i la cua. La part del patagi compresa entre les dues extremitats posteriors presenta pls a tot el dors i a la base de la part ventral. Tamb t molts pls al llavi superior, tret que li dna nom.

El pelatge s llarg i una mica arrissat, de color marr o marr daurat fosc pel dors i de tonalitats grises o crema pel ventre. El musell, les orelles i el patagi sn de color marr negrs.

Dimensions corporals: cap + cos= 35 - 54 mm, cua= 30 - 43 mm, avantbra= 30 - 37 mm i envergadura alar= 190 - 225 mm.

Pes: 3 - 10 g.

Hbitat.

Diferent tipus de boscos. Els seus amagatalls preferits sn els forats dels arbres, les esquerdes de les roques i les coves.

Costums.

Sol sortir del refugi fora d'hora, quan tot just comena a fosquejar, i, fins i tot, se l'ha vista volar de dia, amb un vol sinus entre 1,5 i 6 m d'altura.

Viu solitari o en grups petits, per a l'estiu les femelles formen colnies de cria d'entre 20 i 70 individus.

Espcies semblants.

s de mida ms petita que els altres ratpenats del gnere Myotis, cosa que es pot observar mesurant la llargada de l'avantbra (30-37 mm).

L'nica espcie de dimensions clarament inferiors s el ratpenat d'aigua, que t, per, l'esper ms llarg: ocupa 3/4 parts de la distncia entre el peu i la cua.

Referncies.


Bibliografia.


 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 110-111.
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241871" title="Ratpenat de bigotis de Macleay" nonfiltered="3824" processed="3819" dbindex="94088">

El ratpenat de bigotis de Macleay (Pteronotus macleayii) es troba a Cuba i Jamaica.

Es veu amenaat per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241874" title="Ratpenat de bigotis de Parnell" nonfiltered="3825" processed="3820" dbindex="94090">

El ratpenat de bigotis de Parnell (Pteronotus parnellii) s una espcie insectvora que es pot trobar des de l'estat de Sonora, a Mxic, fins al Brasil.

Referncies.

 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241877" title="Ratpenat de bigotis de Wagner" nonfiltered="3826" processed="3821" dbindex="94092">

El ratpenat de bigotis de Wagner (Pteronotus personatus) s una espcie que es troba a Sud-Amrica i a l'Amrica Central.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241879" title="Ratpenat de bigotis fuligins" nonfiltered="3827" processed="3822" dbindex="94093">

El ratpenat de bigotis fuligins (Pteronotus quadridens) es troba a Cuba, la Repblica Dominicana, Hait, Jamaica i Puerto Rico. 

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241889" title="Ratpenat de vores clares" nonfiltered="3828" processed="3823" dbindex="94096">

El ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii) forma colnies d'una vintena d'individus, a tot estirar.

Morfologia.

s un ratpenat de musell gros i curt i orelles triangulars, provedes d'un tragus de punta arrodonida. La cua solament sobresurt 1 mm de l'uropatagi i el cinqu dit fa uns 44 o 45 mm de llargada.

El color del pelatge s variable. En general, la regi dorsal presenta tonalitats brunes grogoses o brunes vermelloses, i la ventral, grises clares o blanques grisoses. Les orelles, el musell i el patagi sn de color marr negrs. A la vora posterior de la membrana alar compresa entre el cinqu dit i el peu s'observa una franja blanca d'uns 2 mm de gruix, molt visible i ben delimitada.

Dimensions corporals: cap + cos (40 - 50 mm), cua (30 - 40 mm), avantbra (28 - 37 mm) i envergadura alar (210 - 230 mm).

Pes: 5 - 10 g.

Hbitat.

Tota mena d'ambients, fins i tot les rees habitades pels humans, sense ocupar, per, les poblacions humanes gaire grans. Normalment es refugia a les fissures de les roques o en esquerdes de construccions humanes.

Costums.

Surt del seu refugi quan ja s fosc i caa al voltant dels fanals, sobre l'aigua o la vegetaci, amb un vol rpid i hbil.

Espcies semblants.

La ratapinyada falsa, si fa no fa de la mateixa mida, pot presentar tamb una franja ms clara a la vora del patagi, per no tan blanca ni ben delimitada.

La ratapinyada pipistrella es caracteritza per un cinqu dit ms curt, de menys de 43 mm.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 92-93.

Referncies.


 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241893" title="Antoni Planells Tur" nonfiltered="3829" processed="3824" dbindex="94098">
Antoni Planells Tur s un ballador i msic eivissenc de Sant Miquel de Balansat (municipi de Sant Joan de Labritja), ms conegut com a Planes.  El 1935-1936 fou director del diari La Defensa, que reclamava un estatut especial per a les Illes Pitises, i fins el 1954 form part del Grup de Ball Pags, quan es va unir a l'Agrupaci de Cors i Danses de la Secci Femenina. El 1998 va rebre el Premi Ramon Lull per la seva tasca d'investigaci i difusi del folklore d'Eivissa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241898" title="El testament d'Amlia" nonfiltered="3830" processed="3825" dbindex="94099">
El testament d'Amlia s un dels romanos ms coneguts de la cultura catalana. Ens relata la histria d'una noia que s enverinada per la seva mare per interessos personals. Tot i que s una can tradicional catalana ha tingut ress en altres pasos d'Europa, com Frana. Per aquest motiu existeixen altres versions.

Lletra.

L'Amlia est malalta,
la filla del bon rei.
Comtes la van a veure.
Comtes i noble gent.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.

Filla, la meva filla,
de quin mal us queixeu?
El mal que jo tinc, mare,
b prou que me'l sabeu.

Filla, la meva filla,
d'aix us confessareu.
Quan sereu confessada
el testament fareu.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.

Un castell deixo als pobres
perque resin a Du.
Quatre al meu germ en Carles.
Dos a la Mare de Du.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.

I a vs, la meva mare,
us deixo el marit meu
perqu el tingueu en cambra
com fa molt temps que feu.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.

Anlisi.



Autors: Can popular catalana
Mtrica: ternria composta
Comps: 9/8 (u/t  negra amb punt, u/c rodona amb corxera) 
Comenament: acfal
Final: mascul  
Tonalitat:  Do Major
Estructura: AA  (4 compassos)

L'Amlia est malalta, la filla del bon rei;
metges la van a veure, metges i altra gent.

- Filla, la meva filla, i quin mal s el teu?
- Mare, la meva mare, penso prou que ho sabeu:

metzines me n'heu dades, que matar-me voleu.
- Filla, la meva filla, d'aix us confessareu;

desprs de confesar-vos, el testament fareu.
- El testament que faci, vs, mare, ja el sabeu:

el vestit d'or i plata, en 'sent morta, em poseu:
el millor per mortalla per adornar el cos meu,

tamb el mantell de perles, el coix i vel d'argent.
- Malaguanyada roba, que tota us podrireu.

- El cos ha de podrir-se, doncs la roba tamb:
que es podreixin les pompes, l'nima vagi al cel.

- Filla, la meva filla, a mi, qu em deixareu?
- Mare, la meva mare, a vs, el marit meu,

que us el tingueu en cambra tothora que vulgueu,
perqu el vetlleu de dia tant com de nit ho feu.

besant-lo i abraamt-lo tal com fa temps sabeu,
que ara no us far nosa a l'hora que ho fareu.

- Filla, la meva filla, que m'ho perdoni Du:
s un fals testimoni que vs filla, em poseu. -

Son pare ho escoltava amb un ministre de Du:
- Filla, la meva filla, qu s aix que dieu?

- Ai pare, lo meu pare, en cartes ho trobareu;
metzines me n'heu dades perqu mat'm voleu. -

Enllaos.
 http://telemundo.video.yahoo.com/video/play?vid=144204&fr=;
 http://www.youtube.com/watch?v=FfeDW7wgyCE&mode=related&search=;
 http://www.youtube.com/watch?v=sJvVuhVu1vM;
 http://video.aol.com/video-detail/el-testament-damelia-by-miquel-llobet-arne-svindland/1140880346;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241899" title="Mufl" nonfiltered="3831" processed="3826" dbindex="94100">

El mufl (Ovis orientalis) es reconeix pel seu aspecte d'ovella ja que aquesta darrera t el seu origen en el mufl.

No s una espcie autctona dels Pasos Catalans, sin que hi va ser introduda amb finalitats cinegtiques a partir de poblacions procedents de Crsega.

Morfologia.

Els mascles tenen unes banyes grosses, semblants a les del marr, que es corben enrere fins a gaireb tancar un cercle i de mida ms gran com ms vell s l'animal (mxim 80-90 cm). Les femelles, si tenen banyes, sn molt petites, de 18 cm a tot estirar. Les diferncies entre mascles i femelles no noms sn patents en la cornamenta: els mascles sn ms grans, tenen una gorgera de pl al coll i al pit i presenten una coloraci general ms fosca.

El pelatge hivernal s de color marr xocolata amb taques blanques a les potes, la cara i la gropa, que s travessada per una cua curta de color fosc. El ventre s blanc. Els mascles adults tamb presenten una gran taca blanca molt conspcua al mig dels flancs. El pelatge d'estiu s molt ms clar que el d'hivern i les taques blanques gaireb desapareixen per complet, llevat de la dels flancs dels mascles.

Dimensions corporals: cap + cos (127 - 145 cm), cua (3,5 - 6 cm) i alada a la creu (70 - 80 cm).

Pes: les femelles fan entre 25 i 35 kg, mentre que els mascles oscillen entre els 35 i els 40 kg.

Hbitat.

Espais oberts de muntanya, preferiblement de terrenys accidentals, secs i durs que a l'hivern no quedin coberts d'una gruixuda capa de neu. 

Costums.

Bsicament dirn, a l'hivern se'l pot veure alimentar-se des de l'alba fins a la posta del sol, mentre que a l'estiu mostra activitat sobretot a les primeres hores del mat i al vespre.

Viu en ramats de composici i nombre variable segons l'poca de l'any. A la primavera i a l'estiu, les femelles i els joves formen ramats separats dels mascles, que poden agrupar-se o b anar sols. En arribar la tardor -que s l'poca de zel-, els mascles cerquen un ramat de femelles on integrar-se. 

Rastre.

Els excrements sn semblants als de l'ovella: unes boletes negres d'1 cm de dimetre (ms petits que els de les llebres). Les femelles i les cries de mufl belen com les ovelles.

Espcies semblants.

L'isard i la cabra salvatge tenen aspecte de cabra i no d'ovella i els manquen les taques blanques a les potes, la gropa i el musell. Les tres espcies de bvids sn fcils de diferenciar grcies a la forma de les banyes.

Tot i que no s freqent, el mufl pot hibridar-se amb ovelles domstiques (Ovis aries) esgarriades, de tal manera que entre els ramats de muflons podria observar-se algun exemplar amb caracterstiques intermdies.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 188-189.

Referncies.
 ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241902" title="Gabriel Rebassa Oliver" nonfiltered="3832" processed="3827" dbindex="94102">
Gabriel Rebassa Oliver fou un promotor cultural mallorqu, pare del pintor Manuel Rabassa. Treball com a mestre d'escola, desprs de la guerra civil espanyola fou delegat d'ex-cautivos, responsable de les Milcies de Falange Espaola a les Illes Balears i delegat de Cultura del Movimiento Nacional. El 1951 fou secretari general de l'Estudi General Lulli, al qual hi va atraure com a collaboradors entre d'altres a Francesc de Borja Moll. Ms tard fou director de l'Escola de Formaci Professional que el rgim franquista obr a l'antiga Casa del Poble, i de la Escola Sindical d'Hostaleria, la primera a les Illes Balears. El 1998 va rebre a ttol pstum el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241905" title="Mariano Riera Torres" nonfiltered="3833" processed="3828" dbindex="94103">
Mariano Riera Torres s un empresari eivissenc. Nascut en els anys 20, va haver d'emigrar cap a l'Argentina, on durant molts anys fou president i l'nima del Centre Balear de Santa Fe fomentant la participaci dels joves, promovent el coneixement cel catal i promovent els contactes amb les Illes Balears. El 1998 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241906" title="Cranc de riu americ" nonfiltered="3834" processed="3829" dbindex="94104">

El cranc de riu americ (Procambarus clarkii) s un cranc d'introducci recent que s'ha ests de manera molt rpida pels Pasos Catalans. Prcticament, la totalitat dels exemplars que es poden trobar als mercats pertany a aquesta espcie.

Morfologia.

Semblant al cranc de riu ibric, arriba a mides ms grans. Les pinces sn molt ms allargades i amb tubercles molt manifests. 

L'exosquelet s ms dur i de consistncia vtria. 

El color s vermell fosc.

Costums.

Es diferencia en el seu comportament del cranc de riu autcton catal perqu el cranc de riu americ s un excavador actiu que pot suportar llargs perodes de dessecaci fent caus en els marges sorrencs. La seua activitat excavadora s tan gran que al Parc de Doana, on s extraordinriament abundant, fa tantes galeries que, fins i tot, pot arribar a esfondrar petits ponts. 

A ms a ms, resisteix les aiges salobres i aix pot colonitzar ambients on no pot viure el cranc de riu ibric. Al Delta de l'Ebre ha esdevingut una veritable plaga.

Inters gastronmic.

La seua qualitat gastronmica s molt inferior a la del cranc de riu ibric.

Bibliografia.

 Llorente, Gustavo i Lope, Slvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Prtic, collecci Conixer la natura, nm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 50.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241907" title="Centre Balear de Santa Fe" nonfiltered="3835" processed="3830" dbindex="94105">
Centre Balear de Santa Fe s una de les Comunitats Balears a l'Exterior fundada el 23 de setembre de 1923 a Santa Fe (Argentina)  per Jaume Llobera, home molt reconegut pels seus paisans. Tamb en fou president molts anys l'empresari eivissenc Mariano Riera Torres. L'actual president s Maria Taura Matas.

 Enllaos externs .
 Referncia a les Comunitats Balears a l'Exterior;
 Diari de les Cases Balears a Amrica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241912" title="Melcior Rossell Simonet" nonfiltered="3836" processed="3831" dbindex="94106">
Melcior Rossell Simonet fou un mestre mallorqu. Professor de l'Escola de Magisteri de les Illes Balears i deixeble de Jos Mara Eyaralar Almazn. Tamb collabor amb el Grup Excursionista de Mallorca. El 1998 va rebre el Premi Ramon Llull com a reconeixement per tota una vida dedicada a l'ensenyament i a la formaci dels mestres de les Illes Balears. El 2006 va fer donaci a la Universitat de les Illes Balears d'un retrat de Bartomeu Rossell-Prcel i del llibre La invencin del Quijote y otros ensayos, de Manuel Azaa (Madrid, Espasa Calpe, 1935), que fou propietat de Bartomeu Rossell-Prcel i que porta una dedicatria de l'autor. Una escola pblica de Santa Maria del Cam porta el seu nom.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241913" title="Habilitats socials" nonfiltered="3837" processed="3832" dbindex="94107">

Les habilitats socials sn totes aquelles maneres de fer o de comportar-se, verbals i no verbals, que serveixen per afavorir les relacions interpersonals. La majoria de les vegades sn verbals ja que utilitzem el llenguatge oral i/o escrit per comunicar-nos, per tamb poden ser no verbals ja que, sovint, ens comuniquem amb el llenguatge corporal (els gestos, la mirada, )

Aix doncs, podrem anomenar com habilitats socials, les segents conductes (entre d'altres):
 Saber escoltar;
 Saber demanar un favor;
 Saber donar les grcies;
 Saber elogiar el que est ben fet;
 Saber disculpar-se per alguna cosa mal feta;
 Saber presentar una queixa;
 Saber posar-se d'acord amb qui ests en desacord;
 Saber expressar els sentiments;
 Saber rebre una crtica;

Bibliografia.
 Manuel Segura Morales:Programa de Competncia Social, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241926" title="Mirra Alfassa" nonfiltered="3838" processed="3833" dbindex="94108">

Mirra Alfassa (1878   1973), ms coneguda como "La Mare", fou la companya espiritual de Sri Aurobindo (1872   1950).

 Els primers anys .

Mirra Alfassa, nasqu a Pars el 21 de febrer de 1878, filla de Maurice Alfassa, turc, i de Mathilde Ismalaun, egpcia. En un ambient familiar ms aviat pragmtic i ateu, Mirra des de molt petita va comenar a tenir diverses experincies interiors.

El 13 d'octubre de 1897, a l'edat de 19 anys, contrau matrimoni amb Henri Morisset, pintor impressionista amb taller a Pars per la qual cosa Mirra viur en els anys seguents el mn artstic i intellectual del Pars de principis de segle. El seu fill Andr nasqu el 23 d'agost de 1898.

El 1903 comena a collaborar en l'edici francesa de "La Revista Csmica" que dirigeix Max Theon, fams ocultista, al que acompanyar a Tlemcem (Algria) entre 1905 i 1906. Sent Alma, dona de Theon, una notable mdium, per a Mirra una poca d'experincies ocultistes aix com d'explicaci del seu significat.

El 1908 es divorcia d'Henri Morisset i dos anys ms tard, el 1910, contrau nou matrimoni amb Paul Richard, advocat, intellectual i poltic, amb el qual anir a Pondicherry (ndia) l'any 1914, amb motiu de la celebraci d'eleccions generals a Frana, a l'sser Pondicherry capital de les colnies franceses a l'ndia i per tant districte electoral. A Pondicherry coneixer a Sri Aurobindo, quedant-se un any en aquesta ciutat. Torna a Europa i l'any 1916 marxa cap al Jap on viur durant quatre anys, tornant a Pondicherry definitivament el 24 d'abril del 1920.

 Dins l'ashram de Pondicherry .

Quan el 1926 Sri Aurobindo es retira de la vida pblica, Mirra, a la que tots comencen a conixer com "La Mare" pren cura de l'ashram fundat per Sri Aurobindo a Pondicherry que ella acabar d'organitzar. Durant prop de cinquanta anys continuar al capdavant de l'ashram, dedicant-se a la cura i organitzaci material i espiritual dels seus components. Funda l'"Escola Internacional d'Educaci", que infundeix una nova orientaci al sistema educatiu. Durant la Segona Guerra Mundial va compartir amb Sri Aurobindo el decidit suport a la causa aliada. Desprs de la mort de Sri Aurobindo el 1950, La Mare es feu crrec en solitari de la direcci i organitzaci de l'ashram fins el moment de la seva mort el 17 de novembre del 1973.

 Obra escrita .

La Mare pertany ms aviat a una cultura oral i en conseqncia la major part de la seva obra consisteix en recopilacions de converses mantingudes amb els seus deixebles durant la seva vida quotidiana dins l'ashram. Escapen a aquest esquema dues obres: "El Coneixement Suprem" i Prayers and Meditations ("Pregries i Meditacions"), diari escrit per La Mare entre novembre del 1912 i octubre del 1937.
 
Les activitats que es desenvolupen a l'ashram sota la seva iniciativa sn diverses: Imparteix classes de francs als nens al mateix temps que els hi explica els fonaments del ioga, el Ioga integral, donant lloc a una recopilaci titulada "Conversations" ("Converses"). Aix mateix La Mare acostumava a donar flors als deixebles, atorgant a cadascuna d'elles un significat espiritual que posteriorment ha donat lloc a la recopilaci titulada "Les Flors i els seus Missatges". Destaca entre aquestes recopilacions o transcripcions "The Agenda" ("L'Agenda"), conjunt de tretze volums que recullen les converses mantingudes amb el seu deixeble Satprem.

 Auroville .

Entre els projectes duts a terme per La Mare, destaca la ciutat-laboratori d'Auroville, fundada el 1968, l'experincia de la qual se segueix desenvolupant en l'actualitat.

 Deixebles .

L'experincia de la relaci de La Mare amb els seus deixebles ha quedat plasmada en diversos escrits, a vegades sota forma de diaris personals, entre els quals poden citar-se: "En aquest mateix terreny", biografia de Nata; "Attempt" ("Intent"), biografia del seu deixeble nord-americ Auroarindam; "The Agenda" ("L'Agenda"), ja citada, de Satprem. Aquest darrer s autor de diversos llibres relacionats amb el ioga de Sri Aurobindo i de La Mare entre els que destaca "Sri Aurobindo or the Adventure of Consciousness" ("Sri Aurobindo o l'aventura de la conscincia").











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241932" title="Andr Trochut" nonfiltered="3839" processed="3834" dbindex="94109">

Andr Trochut (Chermignac, 6 de novembre de 1931 - Geay, 4 d'agost de 1996) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1956 i 1963. En acabar la seva vida professional continu participant en curses com a individual fins el 1970. 

Al llarg de la seva carrera aconsegu 6 victries, entre elles una etapa al Tour de Frana, en la seva nica participaci a la cursa francesa.

Palmars.
1957;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Aude;
1958;
 1r al Premi de Gua;
1959;
 1r al Premi de Castillon-la-Bataille;
 1r al Premi de Langon;
1968;
 1r al Premi de Saint-Aigulin;

Resultats al Tour de Frana.
1957. Abandona (a etapa). Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa d'Andr Trochut a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241935" title="Ratapinyada muntanyenca" nonfiltered="3840" processed="3835" dbindex="94110">

La ratapinyada muntanyenca (Hypsugo savii) es troba a Eursia.

Morfologia.

s un ratpenat de musell gros i curt. Les orelles sn amples i arrodonides, i doblegades endavant arriben a la meitat de la distncia entre l'ull i els narius. El tragus no arriba a la meitat de l'orella, es va eixamplant cap a la part superior i acaba en una punta arrodonida. La cua sobrepassa de 2 a 5 mm l'uropatagi.

Pelatge fora llarg. La coloraci dorsal varia entre el marr grogs, el marr daurat i el marr fosc. La ventral s molt ms clara, blanca grogosa o blanca grisosa, de manera que contrasta molt amb la dorsal. Les orelles, el morro i el patagi sn de color marr molt fosc, gaireb negre.

Dimensions corporals: cap + cos (40-55 mm), cua (31 - 45 mm), avantbra (31-40 mm) i envergadura alar (220 - 230 mm).

Pes: 5 - 10 g.

Hbitat.

Tal com indica el seu nom, viu en zones de muntanya a gran altitud, per tamb en rees baixes, on freqenta els espais agrcoles i urbans. Cerca refugi en esquerdes de les roques i dels murs de pedra i, ms rarament, en forats dels arbres.

Costums.

Surt a caar al capvespre i vola per sota dels 10 m d'altura, amb un vol recte, silencis i no gaire rpid.

Espcies semblants.

La forma del tragus, ms ample per la part superior que per la inferior, la diferencia de les altres ratapinyades de la mateixa mida.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 88-89.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241939" title="Joan Torres Mayas" nonfiltered="3841" processed="3836" dbindex="94112">
Joan Torres Mayas, ms conegut com Joan des Moliner, s un restaurador de molins de les Illes Balears. El 1998 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement a la seva tasca artesana i pacient, avalada per l'experincia en l'ofici de moliner, que ha perms la supervivncia de molts pobles de les Illes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241940" title="Nicolas Barone" nonfiltered="3842" processed="3837" dbindex="94113">

Nicolas Barone (Pars, 6 de mar de 1931 - Mougins, 31 de maig de 2003) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1955 i 1961. Al llarg de la seva carrera aconsegu 7 victries. El 1957 vest el maillot groc del Tour de Frana durant 1 etapa.

Palmars.
1955;
 1r al Critrium de Langon;
 1r al Premi de la Trinitat a Guret;
1957;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1958;
 1r de la Pars-Camembert;
 1r al Premi de Cazes-Mondenard;
1959;
 1r de la Pars-Camembert;

Resultats al Tour de Frana.
1955. 56 de la classificci general;
1956. 38 de la classificci general;
1957. 40 de la classificci general. Porta el maillot groc durant 1 etapa;
1958. Abandona (15a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Nicolas Barone ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241941" title="Centre d'Esplai Drac Mgic" nonfiltered="3843" processed="3838" dbindex="94114">
El Centre d'Esplai Drac Mgic s una entitat laica i progressista d'educaci en el lleure per a infants i joves, situada a Vilanova i la Geltr, i que forma part d'Esplac (Esplais Catalans).

 L'entitat .
Actualment, l'entitat est formada per un equip de 25 monitors i monitores voluntaris d'entre 18 i 30 anys, 4 grups de nens i nenes d'entre 4 i 13 anys (anomenats Cigronets, Piules, Espurnes i Trons) i un grup de joves d'entre 14 i 17 anys (Trakes).

Aquest centre realitza la seva activitat les tardes dels dissabtes d'esplai, combinant-ho amb sortides d'un dia i de cap de setmana. En acabar el curs s'organitzen les colnies d'estiu i les rutes, generalment a finals de juliol. 

Tamb collabora en diverses plataformes i associacions com la Plataforma per una Escola Inclusiva, La Roda d'Espectacles Infantils i Juvenils als Barris, el Moviment Laic i Progressista, Espavila (Coordinadora d'esplais de Vilanova i la Geltr) i altres entitats vinculades a Esplac.

 Histria .
Les arrels del Centre d'Esplai Drac Mgic es remunten a un seguit d'espais de lleure per infants i joves del barri de Sant Joan de Vilanova i la Geltr, des de l'any 1979 (La Xiruca, Espai d'Esplai i altres), que a travs d'un procs de canvis i reorganitzacions consoliden la seva presncia entre els nens i nenes d'aquest barri. No s, per, fins el 22 de setembre de 1989 quan l'esplai es legalitza com a entitat de lleure infantil i juvenil amb el nom de Centre d'Esplai Drac Mgic, escollit pels infants que en aquell moment en formaven part.

L'esplai, ubicat al Centre Cvic del barri de Sant Joan, comen sent un projecte de barri i posteriorment, grcies en part a la seva federaci a Esplac, esdevingu un esplai referent dins la poblaci, per tractar-se de l'nic esplai laic de la ciutat.

Degut al constant increment de nens i nenes vinculats a l'esplai, l'entitat va haver de modificar la seva organitzaci i aix els 2 grups d'infants abans anomenats Menjarocs (petits) i Trencapinyes (grans) es van ampliar a 3, que van adoptar noms de coets, jugant amb el nom del barri on es troba l'esplai. A partir d'aquell moment els grups es van anomenar Piules, Espurnes i Trons. Posteriorment, degut a la demanda de places, es crearen dos grups ms: els Cigronets (4-5 anys) i les Trakes (grup de joves).

Des del curs 2004-2005, l'esplai acull una mitjana de 140 infants inscrits. Per aquest motiu, l'entitat es troba en negociacions amb l'Ajuntament de Vilanova i la Geltr per a la cessi d'un local ms ampli, que s'adapti al volum de participants.

 Pgines relacionades .
 Esplai;
 Esplac (Esplais Catalans);

 Enllaos externs .
 Centre d'Esplai Drac Mgic;
 Esplac;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241942" title="Ultima Online" nonfiltered="3844" processed="3839" dbindex="94115">

Ultima Online es un joc multijugador de rol (MMORPG) el cual va ser el que va popularitzar aquest genere.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241945" title="Catalina Valls Aguil" nonfiltered="3845" processed="3840" dbindex="94117">
Catalina Valls Aguil s una escriptora i actriu de teatre mallorquina de Son Servera. Durant la dictadura franquista va fer teatre en mallorqu / catal i fins i tot retransmissions a la rdio. Ha representat obres d'autors com Bartomeu Ferr, Josep Tous i Maroto, Joan Santamaria, Lloren Villalonga, Mart Mayol i altres. El 1998 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Aquella placeta dels gunjols 2002, Editorial Moll.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241946" title="Akihabara" nonfiltered="3846" processed="3841" dbindex="94118">




Akihabara  ("Camp de fulles de tardor"), tamb conegut amb el nom  (Ciutat elctrica d'Akihabara), s una rea de Tquio, Jap a dues estacions de l'estaci central de Tquio (amb la lnea Yamanote). Cal dir que tot i que el lloc s anomenat Akihabara la major part es troba, oficialment, a Soto-Kanda, una part de Chiyoda-ku. 

Akihabara s la zona comercial ms important, tant per a objectes nous com per a objectes usats,  d'electrnica, informtica, anime i otaku. Els objectes nous es troben en el carrer principal, Ch  d ri,i els objectes usats es troben principalment en els carrers de Soto Kanda 3. 

Histria.



 1869: Un gran incendi va destruir la zona. Es va prendre la decisi de netejar uns 30000 metres quadrats com a tallafoc, per evitar que nous focs entressin a la ciutat de Tquio. A major blaze destroyed the area. It brought about the decision to clear the 30,000 square metres of land in order to keep future fires from getting into inner Tokyo city.
 1870: En el terreny netejat es va construir un temple Xintoista que havia estat en el castell d'Edo. El nom del temple era , que significa "el temple apagafocs").
 Tanmateix, molts residentsde Tquio van interpretar de forma correcte el nom del temple. Van creure que el temple estava dedicat a la deesa Akiba o Akiha (), que era la deesa contra el foc ms popular en el jap central i oriental. Anomenaven la zona "Akiba ga hara" o "Akibappara", que significa "la plaa de la deesa Akiba".
 1888: El temple es va desplaar a Matsugaya, prop d'Asakusa.
 1890: Es va allargar la linea de ferrocarril (actualment la lnea T hoku) de Ueno a Akihabara. ;
 De l'Era Meiji a l'Era Sh wa, Akihabara va ser mercat de fruita i verdures (    , Seika Shij ).
 1925: Es va allargar la linea T hoku fins a l'estaci de Tquio, connectant aix Akihabara i Tquio. ;
Circa 1945-1955 Desprs de la Segona Guerra Mundial, es va establir un mercat negre a Kanda. Al voltant de la linea S bu es va establir un mercat de botigues per vendre aparells elctrics als estudiants de l'actual universitat (      , Tokyo Denki University, Universitat Elctrica de Tquio). ;
 1960s: A Osaka, el districte de Nipponbashi fa competncia d'igual a igual amb Akihabara. ;
 1989: El mercat de fruita i verdures (Seika Shij ) marxa a ta-ku, un districte al sud de Tquio. ;
 1990s: Amb l'aparici de les cadenes d'electrodomstics Yamada i Kojima, que obriren botigues en altres zones de Tquio, la venda de productes baixa. Tanmateix, al mateix temps, els productes relacionats amb la informtica s'incrementen amb una mesura similar. ;
 Durant els 1990s comena el boom relacionat amb l'anime i l'otaku. ;
 A partir del 2000, el negoci relacionat amb la informtica ha baixat i s'ha vist incrementat, en canvi, el comer relacionat amb l'otaku.
 El 25 d'agost de 2005, s'ignagura el Tsukuba Express, que s el ferrocarril privat ms rpid de Tquio. Connecta l'estaci amb Tsukuba. ;

 Actualitat .
L'entreteniment relacionat amb anime i videojocs es concentra en aquesta zona, tal com: galeries d'artistes reconeguts, principalment de Square-Enix i Gonzo, Karaokes especialitzats en msica d'anime, esdeveniments de l'aidoru de la setmana, maid i cospa cafs. Esdeveniments involucrant seiyus famosos sn comuns. 

Altres establiments que han guanyat terreny ltimament han estat els maid caf. En aquests, es compleix la fantasia de diversos de ser servits per una dona fent cosplay de tpica serventa francesa. El servei no necessriament s culinari i pot variar des d'una tassa de caf fins a un massatge de peus. Si b la majoria no implica gens inescrupuls, es recomana precauci.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241947" title="Violadores del Verso" nonfiltered="3847" processed="3842" dbindex="94119">

Violadores del Verso (que al catal/valenci seria Violadors del Vers), V de V o Doble V (amb problemes de copyright per aquesta ultima denominaci amb coincidir la nomenclatura amb el nom d'una marca de whiskey) son un grup de rap de Saragossa. Format per Hate (o Sho Hai) (Sergio Rodrguez, MC), Kase-O (Javier Ibarra, MC), Lrico (David Gilaberte, MC) i R de Rumba (Rubn Cuevas, DJ i productor). El seu manager es Jos Ramn Alconchel.

Fan un hip hop agresiu amb fortes critiques que casi sempre es podria qualificar com Hip hop hardcore, dels ms importants dins del panorama del hip hop d'Espanya.


 Discografia .
Com Violadores del Verso:
 Violadores del verso (EP) (Avoid, 1998);
 Violadores del Verso presenten a Kase-O en: Mierda (Maxi) (Boa Music, 1998);
 Genios (LP) (Avoid, 1999);
 Violadores del Verso + Kase-O Mierda (Reedici, (Boa Music, 2001) ;
 T eres alguien/Bombo clap (DVD en directe) (Rap Solo/Boa Music, 2002);
 Vivir para contarlo / Haciendo lo nuestro (Maxi) (Rap Solo/Boa Music, 2006) (Disc d'Or);
 Vivir para contarlo (LP) (Rap Solo/Boa Music, 2/11/2006) (Disc d'Or);
 Vivir para contarlo (LP/DVD) (Rap Solo/Boa Music, 12/12/2007);
Com Doble V:
 Atrs (Maxi) (Rap Solo, 2001);
 Vicios y Virtudes (LP) (Rap Solo/Boa Music, 2001);

 Discografies en solitari .
 Hate .
Amb Bufank:
 Bufank (maqueta) (1996);

 Lrico .
Amb Gangsta Squad:
 ...Es tan solo un aviso (maqueta) (1994);

 Kase-O .
 Dos Rombos (maqueta) (1994);
 Rompecabezas (maqueta) (1992);

 R de Rumba .
 Reunin - Sistema R.A.P." (maxi) (Rap Solo, 2003);
 1er contacto - Ley natura mantiene (maxi) (Rap Solo, 2004);
 R de Rumba (LP) (Rap Solo, 2004);

 Collaboracions .
 SFDK  Desde los chiqueros (2000);
 Hazhe  Con el micrfono en la mano (2000);
 Hablando en plata  A sangre fra (2001);
 Frank T  90 kilos (2002);
 Chulito Camacho  Las heridas del corazn (2003);
 Gran purismo Suizaragoza II;
 Recopilatori  Zaragoza realidad (2004);
 Recopilatori  Cuando la calle suena (2003);
 Elphomega  El Testimonio Libra (2007);
 Xhelazz  El soador elegido (2007);

 Referencies .


 Enllaos externs .
Pagina oficial del grup (castell);
Myspace oficial del grup (castell);

 Vegeu tamb .
 Hip Hop;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241948" title="Gas inert" nonfiltered="3848" processed="3843" dbindex="94120">
Un gas inert s un gas no reactiu sota unes determinades condicions de treball qumic que pot presentar-se en estat lquid o gass o trobar-se dissolt.

Els gasos inerts ms comuns sn el nitrogen i els gasos nobles.

El nitrogen reacciona difcilment a temperatura ambient i generalment sn necessries altes temperatures, pel que segons les condicions pot emprar-se com gas inert; igual succex amb altres gasos. Els gasos nobles sn menys reactius, disminuint aquesta reactivitat amb els ms lleugers.

Els gasos inerts s'empren en algunes reaccions qumiques en les quals cal evitar la presncia d'un gas reactiu, com per exemple l'oxigen, en processos de soldadura, com gasos portadors en cromatografia de gasos, etc.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241949" title="Camuflatge" nonfiltered="3849" processed="3844" dbindex="94121">
El camuflatge s el mtode que permet als organismes o objectes que d'altra forma serien visibles romandre indistingibles de l'entorn que els envolta. Alguns exemples del camuflatge sn les ratlles d'un tigre i l'uniforme d'un soldat modern. La paraula camuflatge prov de la paraula francesa camoufler que significa disfressar. A la natura es parla de mimetisme.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241950" title="Doom 3" nonfiltered="3850" processed="3845" dbindex="94122">

Doom 3 s un videojoc d'acci en primera persona desenvolupat per id Software i publicat per Activision. De moment existeixen quatre versions del mateix, una per a Windows, una altra per a Linux, una altra per a Mac i una altra per a la consola Xbox (desenvolupat per Vicarious Visions).

A pesar de ser el tercer, Doom 3 no s una continuaci de la srie, si no ms aviat un remake del Doom original. El joc t lloc en l'any 2145, en el centre d'investigaci de la Union Aerospace Corporation (UAC), a Mart i malgrat que la base argumental de la histria s la mateixa, es desenvolupa de manera diferent. Un exemple d'aix s que al Doom original el protagonista entra a la base marciana ja envada per hostes infernals i en el Doom 3 veu com els dimonis l'envaxen.

La seva expansi, Resurrection of Evil, va ser anunciada el 25 d'octubre de 2004 i s desenvolupada per id Software i Nerve Software. Inclou una campanya completa per a un sol jugador i tamb mapes nous per a multijugador que admeten fins a 8 jugadors.


 Manera de joc .

La manera de joc s bastant similar al Doom original, el qual en el seu temps, va ajudar a establir les convencions dels jocs d'acci en primera persona. El principal objectiu del jugador s recrrer un cam, a travs de l'entorn hostil del joc, fins a un punt de relativa seguretat al final de cada nivell. La mecnica bsica del joc s disparar i crrer, en la qual el jugador ha de, literalment, disparar a tot el que es mogui. El moviment en Doom 3 s inusualment simple comparant-lo amb altres jocs contemporanis, permetent moure's noms cap endavant, cap a enrere, de costat, saltar, ajupir-se i fer un esprint. Aix ha estat el centre d'algunes crtiques al joc. El disseny de nivells i la seva arquitectura s bsicament lineal, encara que hi ha ocasions en les quals el jugador, per a anar d'un punt A a un punt B, ha de passar abans per un punt C. Per a arribar al lloc desitjat i completar un objectiu, cert nombre de situacions han de completar-se: eliminar a tots els enemics del nivell, recollir objectes, resoldre puzles bsics, etc.

Per a ajudar a l'ambientaci del joc, s'han afegit millores com una PDA la qual en el joc serveix com a identificaci dels treballadors de la UAC. Al jugador li serveix per a recollir informaci d'ordinadors repartits per les installacions aix com registrar el contingut de les PDAs d'altres personatges que van quedar abandonades desprs de la invasi demonaca. La PDA recull e-mails, arxius d'udio i vdeo que el jugador utilitza per a conixer la histria de les installacions abans de la seva arribada i obtenir els codis amb els quals pots obrir armaris segellats, que contenen munici, recarregues per a l'armadura, etc. L'innovador d'aquest sistema s que el fil argumental ha de ser dedut pel jugador com si realment fos un noven que acaba d'arribar a les installacions i no coneix gens del que all passar. Aquesta informaci apareix en els e-mails que envia el personal de la UAC aix com registres sonors amb les seves impressions. Tamb destaca el fet que aquesta informaci s'ha tractat de forma molt real ja que al costat dels mails que informen sobre l'argument tamb apareixen textos d'assumptes personals i mails de publicitat (SPAM).


Caracterstiques.

A diferncia dels altres jocs Doom, en Doom 3 el jugador no s'enfronta a enormes hordes d'enemics si no que, com descriuen els creadors del joc, "s un enemic el qual ens aguaita". Aix es compensa amb el fet que les criatures necessiten mes tirs per a ser derrotades, a excepci tal vegada dels "imp" que necessiten entre 1 i 2 tirs d'escopeta depenent de la distncia. En aquest joc, els efectes de llum han estat summament cuidats i el disseny dels nivells, la illuminaci i la situaci dels enemics estan pensats perqu el jugador asseu por. Aquest s un canvi molt gran considerant que en els anteriors jocs havem d'avanar liquidant a grans quantitats d'enemics poc camuflats. En Doom 3 ara el normal s avanar a poc a poc, observant cada cant i cada possible amagatall amb la llanterna. Noms ocasionalment hi ha sales grans en la qual apareixen molts enemics i el jugador ha de crrer per a evitar ser arribat a. Altra diferncia s que en la major part del joc hi ha gaireb total foscor. AL comenament del joc se li lliura a l'usuari una llanterna que no arriba a illuminar ni la meitat del camp de visi, la qual no es pot equipar alhora que l'arma, amb el que s'exposa a no tenir temps suficient per a armar-se si s's atacat d'imprevist (el que ocorre gaireb sempre, o a no poder veure a un enemic que es prepara per a atacar si es prefereix utilitzar un arma.

El joc no t banda sonora musical, per aquesta no es fa necessria ja que el sistema de ambientaci acstica s excepcionalment pertorbadora. Aquest ltim ve acompanyat per l'efecte de la llum. Ambds s'activen en tot el seu potencial en les zones mes hostils per a fer que el jugador es desesperi. Un exemple d'aix s l's d'una boira vermella que envolta al jugador quan va a ser atacat o el qual quan un dimoni es "teletransporta" fins a la posici del protagonista, les parets de l'habitaci s'illuminen amb smbols satnics d'una lluentor vermellosa fuga. Tots aquests elements provoquen una situaci contnua d'opressi i veritable incertesa i terror, on la por pot arribar a provocar que el jugador vegi coses on no les hi ha i hagi d'estar guardant la partida contnuament. Una altra observaci s que el decorat s extremadament animat ja que es trenquen parets de les quals sorgeixen monstres, es trenquen mquines, apareix foc o sang, etc.

En aquest sentit, vegem la gran influncia que Doom3 conjunt de pellcules com l'original Alien de Ridley Scott (1979), on l'efecte de terror s l'essencial del mal. Al mal no se li distingeix clarament i en detall fins que aquesta damunt nostre. Potser, fins que no se li derrota solament se li demora; el mal no s'atura amb advertiments previs; el mal "est all". Les ombres, les illuminacions de l'estil "catedral", l's de llums naturals, les terminacions antigues metlliques o arrunades, tot conflux per a produir terror. L'impacte de Doom 3 el complex estreo envolupant que possex: si hi juga amb auriculars, pot realment terroritzar.

En l'any del seu llanament fer menci de l'estil grfic de Doom 3 era sinnim de "increble" i sens dubte duia la davantera. En aquest sentit, id Software assent l'estndard del que serien els jocs en anys esdevenidors. Era aix tamb el seu major defecte: necessita molta potncia de PC, placa grfica i processador. Impacten els decorats i l'estil biomecnic que aquests tenen, realment l'ambientaci s nica, una base en Mart que es dedica a estranys i moltes vegades immorals experiments de tota classe, una base que es troba en decadncia moral i que ja no t suficient potncia per a continuar amb les investigacions. Durant el joc el jugador recorrer diverses zones del complex i tindr ocasi de veure que tot aquesta summament cuidat, tot t una lgica i malgrat que les mquines siguin fictcies tenen una base cientfica lgica aix com una mecnica funcional.

Sobre els enemics s'ha dit en to de broma que els programadors d'id Software potser tinguin seriosos problemes mentals. Sn els mateixos de l'original, per duts a un extrem. El joc en si, t imatges ttriques (aranyes que amb caps humans invertides, cadvers trossejats o decapitats, sang i llegendes satniques escrites en les parets, beus diabliques i rius de sang que indiquen el cam a seguir (especial menci per al laboratori DELTA 4)) que marquen a les clares "amb qui es baralla".

El llanament d'aquest joc va ser prcticament cinematogrfic, i va ser el primer joc a incorporar en el seu lloc web "trailers" al mateix estil dels films d'Hollywood. Aquesta tradici es va mantenir amb la expansi "Resurrection of Evil" i amb el joc Quake 4, que utilitza el mateix motor grfic.

Armes.

En Doom 3 apareixen les armes del joc original com la pistola, l'escopeta, la metralladora, el llanamssils, el projector de plasma, la BFG9000 molt famosa serra elctrica. Una nova caracterstica en la srie, per no en el gnere, s que hem de recarregar les armes quan se'ns esgoti la munici. Tamb, els temps de recarrega perllongats contribuxen a crear situacions de tensi quan ens queden poques bales i som atacats. Una nova arma, el "Galleda d'nimes", s un objecte necessari per a poder acabar el joc. En soltar-lo, ell sol es dirigeix per si mateix cap als enemics de la zona i els hi roba la salut per a donar-nos-la a nosaltres.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241951" title="cid frmic" nonfiltered="3851" processed="3846" dbindex="94123">

L'cid frmic s'anomena cid metanoic en la nomenclatura sistemtica. s un cid carboxlic estudiat per la qumica orgnica. Es troba a les formigues de les quals es va obtenir per primera vegada per destillaci i tamb en les ortigues i quan una abella pica , injecta cid frmic, d'aqu el dolor que provoca. Es un lquid incolor, d'olor semblant al dixid de sofre de punt de fusi 8C i punt d'ebullici 101C.


s un cid dbil (pk=3,75), per ms fort que l'cid etanoic, s un bon reductor s'obt per la reacci del monxid de carboni (CO) amb l'hidrxid de sodi (NaOH) a 200C i 8atm. S'utilitza en l'industria texil i en el curtit de pells.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241952" title="All que tal vegada s'esdevingu" nonfiltered="3852" processed="3847" dbindex="94124">
All que tal vegada s'esdevingu s una obra de teatre de l'escriptor Joan Oliver. s l'obra ms reeixida de la primera etapa de l'autor, i una de les ms importants de la seva producci dramtica.



 Les dues versions .
L'obra, com d'altres de l'autor, presenta dues versions: la primera data de 1936 i fou reeditada el 1970; la segona, de 1977, fou publicada dins Teatre original.

 Personatges .
L'obra presenta set personatges ms uns ngels i una veu en off -la de Jahv. L'autor, a l'hora de crear-los, s'ha basat en el primer llibre de l'Antic Testament, el Gnesi, per la valoraci dels personatges ha estat completament invertida. Aix, aqu els bons sn els dolents i els dolents sn els bons.

El personatge central de l'obra s Cam. Com en la Bblia, el seu rival s Abel, per aqu el procs s'ha capgirat: Cam s'ha convertit en l'individu positiu de la histria. L'autor ens el presenta com un artista (pinta en una cova amagada). s un home nou, que fa s d'unes noves armes: la protesta, el rebuig de tot all imposat, el treball... Per dominar el seu entorn en t prou amb les seves forces.

Abel s la contrafigura de Cam: feble, envejs, covard i sense cap mena d'imaginaci ni voluntat de domini. Acata sense vacillar l'autoritat i accepta tot all establert intentant utilitzar-ho en benefici propi. Cam li inspira enveja i alhora por per la seva fora i la seva superioritat; per protegir-se'n s'aixopluga en el pare, que el prefereix a Cam.

Nara, germana de Cam i Abel, ens s presentada com una bestioleta agradable, capritxosa, senzilla i despreocupada. s el centre de les disputes entre els seus dos germans per la possessi de la femella

 Estructura .
La comdia est estructurada en un acte i es clou amb un final obert. L'estructura evoluciona de manera parallela al personatge de Cam, i aix, quan ja s'ha plantejat la situaci de l'obra, s'arriba al clmax: Cam, negligint els advertiments, torna a saltar la tanca i s'apropia de la fruita de l'arbre de la vida. El desenlla es produeix desprs de la mort d'Abel, quan Cam rep el reconeixement de Jahv a travs d'un senyal que el protegeix.

 Els temes .
Jordi Carbonell destaca tres temes principals: l'autoritarisme, el mite bblic i la crtica del conformisme.

 El llenguatge .
Joan Oliver intenta, en aquesta obra, combinar un llenguatge literari ric, acurat i culte amb l's de registres populars, per tal d'obtenir espontanetat i fer-se ms entenedor. El centre d'inters lingstic se situa en el fet de la generaci lingstica. En aquest sentit, Cam manifesta que la capacitat de creaci lingstica dna una categoria superior als ssers humans i els diferencia dels simis.

En general, els personatges usen un llenguatge clar i entenedor. Els dilegs sn vius i rpids, amb predomini de frases curtes, d'exclamacions i preguntes. Tot aix combinat amb elements que donen un cert to popular a l'obra, com l's d'expressions o frases fetes, d'exclamacions i d'insults.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241953" title="Cromatina" nonfiltered="3853" processed="3848" dbindex="94125">

La cromatina s la substncia fonamental del nucli cellular. El seu nom procedeix de chroma que significa color, en grec, a causa del color que adquireix el nucli quan es tenyeix amb colorants com la fucsina, safranina, hematoxilina...

De qu est formada?.
Est constituda per filaments d'ADN ms o menys condensats, segons l'estat en qu es troba la cllula. Quan la cllula es divideix i forma els cromosomes, l'ADN est molt compactat i quan els cromosomes es descondensen en acabar el procs de divisi del nucli, forma la cromatina.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241954" title="Yannick Vu" nonfiltered="3854" processed="3849" dbindex="94126">
Marie-Claire Yannick Vu (Montfort-L'Amaury, Yvelines, Illa de Frana (27 d'agost de1942) s una pintora i escultora d'origen vietnamita, nacionalitzada britnica i resident a Mallorca des de 1963, en qu comen a passar temporades. Era filla de Vu Cao Dam, conegut pintor vietnamita de l'impressionisme, nacionalitzat francs.

Actualment viu a la finca de la Bassa Blanca Alcdia (Mallorca). s casada amb el tamb artista Ben Jakober. 
En 1962 va comenar a exposar a Paris. Des de 1993 treballa en conjunt amb el seu esps.  Des de llavors, el matrimoni va fundar la Fundaci Ben Jakober per tal de conservar i restaurar obres de l'herncia histrica espanyola i promoure les arts en general. 
La Fundaci a exposat a Alemanya, Anglaterra, Itlia o Frana.

El 1998 va obtenir el Premi Ramon Llull.

El 26 de juliol de 2008 la seva fundaci rebr la medalla d'Or de la Ciutat d'Alcdia de mans del batlle, Miquel Ferrer Viver. La ceremnia es va celebrar a la seu de la seva fundaci.

La seva obra, influda per Leonardo da Vinci i Paolo Uccello, s l'expressi ms autntica de la introspecci, de la reflexi, de la confrontaci entre les forces dels vells mites que de sempre han mogut el mn del Mediterrani i de l'Orient enll. Crea espais entre la realitat i el somni, amb paratges de costa carregats de malenconia i misteri, i amb nens d'ulls trists i badats que miren amb calma intrigant. 

Ha collaborat en catlegs de diferents exposicions com:

Gnoli (1990);
Llista d exposicions de la Collecci  Nins ;
Nins: del Rei Nin al Nin rei, Centre Cultural de la Misericrdia, Palma, febrer-mar 1991;
Nins: la Histria dels ms Petits, Torre dels Enagistes, Manacor, 14 octubre-5 novembre 1995; Centre Cultural, Felanitx, 23 desembre 1995-14 gener 1996; Sa Quartera, Inca, 2-25 febrer 1996;  Sa Nostra , Sa Pobla, 3-25 abril 1996;
Nins: Retratos de Nios de los Siglos XVI-XIX, Museo de Bellas Artes, Valncia, 22 juny-setembre 2000;
Nins: Retratos de Nios de los Siglos XVI-XIX, Centre Cultural de la Merc, Burriana, 2000;
Nins: Retratos de Crianas dos Sculos XVI ao XIX, Fundao Armando Alvares Penteado, Museu de Arte Brasileira-MAB, So Paulo, 18 octubre-5 desembre 2000;
Kleine Prinzen. Kinderbilnisse vom 16. bis 19. Jahrhundert aus der Fundacin Yannick y Ben Jakober, Kunst und Ausstellungshalle der Bundesrepublik Deutschland, Bonn, 3 octubre 2003-4 gener 2004;
Principios. Retratos de Nenos dos Sculos XVI ao XIX, Museo de Belas Artes da Corua, A Corua, 18 febrer-16 maig 2004;
Golden Children. Four Centuries of European Portraits, Frist Center for the Visuals Arts, Nashville, Tennessee, 24 setembre 2004-2 gener 2005;
Golden Children, State Historical Museum, Moscou, 15 desembre 2005-2 abril 2006;

Collecciona retrats de nins dels segles XVI-XIX a la seva fundaci.

Entre els seus amics destaquen:
Robert Graves, Mati Klarwein, Caterine Milinaire, Donald Cammel, Mario Schifano, Achille Bonito Oliva, Rebeca Horn, Fabrizio Plessi.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la Fundaci;
Entrevista al Diario de Mallorca;
Reportatge a Diario de Mallorca;
Reportatge a El Pais;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241956" title="Hidrxid de potassi" nonfiltered="3855" processed="3850" dbindex="94127">

L'hidrxid de potassi s un hidrxid de frmula KOH, tamb anomenat potassa custica. s un slid blanc, d'aparena cerosa molt soluble en aigua. T la propietat anomenada deliqescncia, d'absorbir la humitat de l'aire i a conseqncia liquar-se. En posar el slid dintre l'aigua, aquest s'ionitza totalment en els seus dos ions: K+ , que s l'i potassi, i OH-,l' i hidrxid, per la qual cosa s una base forta (a causa de l'i OH-). Tamb absorbeix el dixid de carboni de l'aire per formar carbonat de potassi (K2CO3).

 Fabricaci .
Es fabrica a partir de l'electrlisi del clorur de potassi (KCl) o tamb per reacci entre la cal apagada (CaO) i el carbonat de potassi. 
S'utilitza en la fabricaci d'alguns sabons.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241957" title="Nctul gros" nonfiltered="3856" processed="3851" dbindex="94128">

El nctul gros (Nyctalus noctula) s una espcie present a Europa, sia i frica del Nord.

Morfologia.

s un ratpenat gran i robust, amb unes orelles molt curtes que, plegades endavant, arriben a la meitat de la distncia entre l'ull i el musell. El tragus tamb s curt i ample i t forma de bolet. Com tots els nctuls, t les ales llargues i estretes i uns polzes curts i robustos que li serveixen per a desplaar-se per terra.

A l'estiu el pelatge s de color marr torrat pel dors i ms clar pel ventre, i en arribar la tardor adquireix una tonalitat marr pllida amb lleugers reflexos grisos. A diferncia del nctul petit, els pls sn d'un sol color. Les orelles i el patagi sn marrons negrosos. Les cries solen ser ms fosques que els adults.

Dimensions corporals: cap + cos (60 - 85 mm), cua (38 - 61 mm), avantbra (45 - 58 mm) i envergadura alar (320 - 400 mm).

Pes: 15 - 46 g.

Hbitat.

Boscos, tant de conferes com caducifolis. Com tots els seus congneres, s de costums arborcoles i cerca refugi a les cavitats dels arbres, tot i que tamb es pot amagar en esquerdes i fissures dels edificis, sobretot a l'hivern.

Costums.

Surt d'hora del seu refugi, fins i tot abans que es pongui el sol, per tamb es retira d'hora, abans de l'alba. El seu vol s alt, recte i rpid (de fins a 50 km/h), i intercala picats i planatges.

Espcie gregria, es reuneix en colnies que van des d'unes quantes desenes fins a centenars d'individus.

Espcies semblants.

El nctul petit s de mida una mica ms petita i de tonalitats generalment ms fosques, i t els pls bicolors, ms foscos a la base que a la punta.

El nctul gegant s de mida fora ms grossa: la longitud de l'avantbra supera els 60 mm.

Referncies.


Bibliografia.


 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 84-85.
 ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241960" title="Gineceu" nonfiltered="3857" processed="3852" dbindex="94130">

El gineceu s el conjunt d'rgans femenins d'una flor i s el ms intern dels verticils florals. L'homleg mascul s l'androceu. El gineceu est format per l'estigma, l'estil i l'ovari i, en el seu conjunt, forma el pistil. Gineceu prov del grec antic gynaeceum (          / gynaik), que era una sala destinada a les dones (gymnos). 

La principal funci del gineceu s la reproducci ats que a l'interior de l'ovari t lloc la fecundaci de l'vul (que es troba dins del sac embrionari) pel pollen.

Funcionalment, un gineceu es compon d'un o ms pistils. Un pistil pot constar d'un carpel lliure senzill (gineceu monocarpellar o unicarpellar) o b estar format per un cert nombre de carpels (gineceu pluricarpellar o policarpellar) que se solden uns als altres (gineceu sincrpic). Els gineceus apocrpics tenen dos o ms carpels individualitzats de manera definida. 

 Vegeu tamb .
 Carpel;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241961" title="Caixa d'Estalvis de Pollena" nonfiltered="3858" processed="3853" dbindex="94131">
Caixa d'Estalvis de Pollena, tamb coneguda com a Colonya s una caixa d'estalvis fundada a Pollena el 1880 per Guillem Cifre de Colonya, fundador a la seva vila de la Institucin Libre de Enseanza, per tal de modernitzar la ciutat. De fort carcter local, fins als anys 1960 noms va mantenir una oficina a Pollena, i noms el 1967 va obrir-ne una altra al Port de Pollena i a cala Sant Vicen. El 1974 obr una sucursal a Alcdia i actualment t un total de 19 oficines a Inca, Manacor, Ma, Muro, Sa Pobla, Ciutadella de Menorca, Eivissa i Palma de Mallorca.

s una entitat financera moderna, que pot oferir qualsevol producte del mercat financer amb unes condicions competitives, utilitza les tecnologies ms avanades, renovant-se constantment, tant en l'aspecte tcnic com hum, de formaci de personal. El 2000 va rebre el Premi Ramon Llull, endems per la seva labor a favor de l'ensenyament i de promoci i protecci de la llengua i cultura catalanes.

 Enllaos externs .
 Web de Caixa d'Estalvis de Pollena;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241962" title="Mart de Riquer i de Comelles" nonfiltered="3859" processed="3854" dbindex="94132">
Mart de Riquer i de Comelles (Barcelona, 1820-Torre Bassols, 1888), 6 marqus de Benavent i 6 comte de Casa Dvalos fou un militar carl. 

Bibliografia.
 Riquer, Mart de. Quinze generacions d'una famlia catalana. Barcelona, 1998.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241964" title="Nctul petit" nonfiltered="3860" processed="3855" dbindex="94133">

El nctul petit (Nyctalus leisleri) es troba a tot Europa i sia occidental (fins als Urals i l'Himlaia). Tamb es troba a l'frica del Nord, les illes Canries i Madeira. Tanmateix, en aquesta darrera illa hi ha qui considera que s una espcie diferent: nctul de les Aores (Nyctalus azoreum).

Morfologia.

s el nctul de mida ms petita. T unes orelles curtes i triangulars, acabades en una punta arrodonida, i un tragus en forma de bolet, gaireb tan llarg com ample. Les ales sn llargues i estretes. Es pot desplaar per terra ajudant-se dels polzes, curts i robustos, que, per aquesta ra, de vegades apareixen desgastats.

Pelatge curt, de color marr vermells fosc per la part dorsal i marr grogs per la ventral. Els pls sn bicolors, ms foscos per la part basal que per la punta. Les orelles i les membranes alars sn de color marr negrs.

Dimensions corporals: cap + cos (48 - 75 mm), cua (35 - 48 mm), avantbra (35 - 46 mm) i envergadura alar (260 - 320 mm).

Pes: 13 - 20 g.

Hbitat.

Com tots els nctuls, s un ratpenat forestal que es pot trobar en boscos de tota mena, on cerca refugi en clivelles i forats dels troncs.

Costums.

Poc desprs de la posta del sol surt a caar, amb un vol rpid que intercala caigudes en picat.

A l'poca reproductora, les femelles formen colnies d'entre 10 i 50 individus.

De vegades comparteix el refugi amb altres nctuls o amb el ratpenat d'aigua.

Espcies semblants.

El nctul gros s de mida ms grossa i de tonalitats generalment ms clares i t els pls d'un sol color.

El nctul gegant s de mida fora ms grossa: la longitud de l'avantbra s superior als 60 mm.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 82-83.

Referncies.


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241965" title="Hidrosfera" nonfiltered="3861" processed="3856" dbindex="94134">

La hidrosfera s el conjunt d'aiges que cobreixen la part corresponent de superfcie terrestre. Podem considerar que les aiges poden ser de dos tipus:

Oceniques;
Continentals;

Aiges oceniques.
Constitueixen el 97,3% del volum de la hidrosfera que engloba mars i oceans.

Aiges continentals.
Representa 2,7% del volum de la hidrosfera.
Aquestes aiges poden estar en forma de:

aigua slida i glacials 79%;
aqfers subterranis 20%;
llacs;
rius, torrents i rieres > 19%;
vapor d'aigua atmosfric;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241976" title="Miquel Aleny Fuster" nonfiltered="3862" processed="3857" dbindex="94136">
Miquel Aleny Fuster s un economista de les Illes Balears. Ha estat president de l'OCB el 1987-1989, director gerent de la Fundaci Sa Nostra de Caixa de Balears, president de la Creu Roja de les Illes Balears el 2004, membre del Consell Econmic i Social de les Illes Balears i des del 2007 president de la Acadmia de Belles Arts de Sant Sebasti. Ha analitzat les relacions econmiques existents entre els antics pasos de la Corona d'Arag. El 2000 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixena als seus mrits en el camp de l'anlisi econmica.

 Obres .
 Baleares y el coste de su autonoma: debate contra un prejuicio (1978);
 Una poltica econmica per a les nostres illes (1979);
 Introducci a l'economia de les Balears (1984);
 La pintura moderna a Mallorca (1830-1970) (1995);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241978" title="Ocre" nonfiltered="3863" processed="3858" dbindex="94137">
Ocre s una varietat d'argila rica en hematites, que li dona aquest color caracterstic. S'utilitza per a pintar. s usualment descrit com un groc daurat, tirant lleugerament a caf.

Una mostra del color ocre:
 



















 Vegeu tamb .
 Llista de colors;

Enllaos externs.
 Red Ochre, Yellow ochre, y Brown ochre, de Pigments through the ages.
;
 Okhra, Conservatori d'ocres i pigments aplicats (en francs).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241982" title="Coip" nonfiltered="3864" processed="3859" dbindex="94138">

El coip (Myocastor coipus) s un mamfer rosegador de la famlia dels miocastrids, propi de Sud-Amrica, de pell molt apreciada.

 Morfologia .

s un animal gran i masss, amb una cua llarga i esquamosa, de secci rodona, gaireb desproveda de pl. Altres trets que el caracteritzen  sn la presncia de membranes interdigitals als peus, unes orelles petites, unes vibrisses llargues i uns incisius potents de color ataronjat.

El pelatge, molt suau, s gris marrons amb tons groguencs.

Dimensions corporals: cap + cos (38 - 63 cm) i cua (23 - 45 cm).

Pes: 6 - 10 kg.

 Hbitat .

Vores de masses d'aigua corrents o estancades amb abundant vegetaci a les ribes.

 Costums .

De costums amfibis, neda i busseja amb facilitat, i quan s'espanta pot romandre ben quiet sota l'aigua durant uns quants minuts. A terra, en canvi, no es mou amb tanta agilitat.

Viu en colnies o en parelles en unes galries no gaire profundes i poc ramificades que construeix a la vora de l'aigua, i s actiu sobretot al crepuscle i a la nit, per tamb de dia.

 Presncia als Pasos Catalans .

Originari de la part meridional de l'Amrica del Sud, va arribar al Principat de Catalunya per sser criat en granges pelleteres. Alguns exemplars es van escapar i van aconseguir sobreviure en estat salvatge a la part alta del riu Tordera i a la riera d'Arbcies, al Montseny, a la riera de Vallfogona (Ripolls) i a la riera de la Gavarresa (Bages). Tamb exemplars procedents de Frana es van observar a la Garona (Vall d'Aran). Tanmateix, mai no van arribar a constituir poblacions estables com ha succet en altres punts de la pennsula Ibrica, com ara Guipscoa i Navarra.

 Espcies semblants .

Tot i que t un cert aspecte de rata, la seua mida gran el fan impossible de confondre amb cap altre rosegador o insectvor d'hbits amfibis.

 Bibliografia .

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 224-225.

 Referncies .

 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241991" title="Musaranya etrusca" nonfiltered="3865" processed="3860" dbindex="94140">

La musaranya etrusca (Suncus etruscus) s una espcie de musaranya i el mamfer ms petit del mn quant a pes. T una esperana de vida de 15 mesos.

Morfologia.

El tret ms caracterstic de la musaranya etrusca s la seua mida diminuta, que la converteix, no tan sols en el mamfer ms petit dels Pasos Catalans, sin tamb d'arreu del mn. Aquestes petites dimensions fan que sovint es vegi obligada a caar insectes ms grans que ella mateixa. A banda de la seua mida minscula, es reconeix perqu t el cap relativament gran respecte al cos, el musell molt punxegut, les dents totalment blanques i, sobretot, per les orelles, que sn grans i no queden tapades pel pelatge.

T el cos cobert per dos tipus de pls: uns de fins i curts disposats atapedament, i uns altres de llargs que sobresurten dispersos entre els primers i que sn visibles sobretot a la cua. La tonalitat s grisosa o grisa marronosa, ms clara per la part ventral, sense que es vegi, per, una demarcaci neta entre el dors i el ventre. Els pls que recobreixen les potetes sn prcticament incolors.

Dimensions corporals: cap + cos (3,6 - 5,3 cm) i cua (2 - 3 cm).

Pes: 1,7 - 2,7 g.

Hbitat.

Alzinars, suredes, rouredes i espais oberts, on li agrada amagar-se entre les pedres d'antics conreus en terrassa abandonats i recoberts d'abundant vegetaci herbcia.

Costums.

Activa les vint-i-quatre hores del dia, preferentment durant la nit i poc abans d'eixir el sol.

Espcies semblants.

La musaranya comuna i la musaranya de jard sn de mida ms gran i presenten la coloraci ventral ms contrastada respecte a la dorsal.

La musaranya nana t el cos i la cua recoberts per un sol tipus de pl, i les orelles, amagades entre el pelatge.

Referncies.


Bibliografia.


 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 34-35;
 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241995" title="Gustau III de Sucia" nonfiltered="3866" processed="3861" dbindex="94142">

Gustau III (13 de gener de 1746   29 de mar de 1792) fou rei de Sucia des de 1771 fins la seva mort. Fou fill gran del rei Adolf Frederic de Sucia i Llusa Ulrika de Prssia, germana de Frederic el Gran.

Gustav fou un benefactor de les arts i la literatura. Fund vries acadmies, entre elles l'Acadmia Sueca, i va fer construir la pera Reial de Sucia. 

Ja que opos les reformes parlamentries que s'havien establerts abans del seu regne, en l'Edat de Llibertat, i com va gastar molts diners en coses que l'agradava, fou un monarca controvertit. Intent expandir les fronteres de Sucia mitjanant una Guerra contra Rssia (1788-1790), per l'intente es va fracassar. A la fi, Gustav fou assassinat per una conjuraci de nobles.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241996" title="Musaranya de jard" nonfiltered="3867" processed="3862" dbindex="94143">

La musaranya de jard (Crocidura suaveolens) s una espcie autctona d'Europa.

 Morfologia .

Prcticament idntica a la musaranya comuna, com la seua congnere presenta pls llargs esparsos entre els ordinaris, sobretot a la cua. Les orelles sobresurten entre els pls del cap i les dents sn blanques.

El pelatge del dors s marr vermells, ms o menys fosc, mentre que el ventral s gris amb tons una mica groguencs. Es diferencien b l'un de l'altre, per no hi ha una lnia de separaci definida entre tots dos.

Dimensions corporals: cap + cos (5 - 6,6 cm) i cua (2,8 - 4,2 cm).

Pes: 3 - 4 g.

 Hbitat .

Terres conreades, jardins, boscos clars, dunes litorals i mquies.

 Costums .

Activa tant de dia com de nit. La mare i les seues cries surten a passejar en fila ndia com fa la musaranya comuna.

 Espcies semblants .

La musaranya comuna s de mida una mica ms gran (els adults pesen entre 7 i 13 g) i t la cua relativament ms curta.

La musaranya etrusca s de mida ms petita i t la coloraci ventral poc diferenciada respecte a la dorsal.

Referncies.


 Bibliografia .


 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 38-39.
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="241998" title="William Penn" nonfiltered="3868" processed="3863" dbindex="94145">
William Penn (14 octubre 1644   30 juliol 1718) fou el fundador i propietari absolut de la Provncia de Pennsilvnia, la colnia anglesa i futur estat de Pennsilvnia. Fou un defensor de la democrcia i llibertat religiosa i fams pel seu tractat amb els indis Lenape.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242001" title="Orina" nonfiltered="3869" processed="3864" dbindex="94146">
L'orina s un lquid aqus transparent i groguenc, d'olor caracterstica, excretat pels ronyons i eliminat a l'exterior per l'aparell urinari. En els laboratoris clnics s'abreuja com a uri (del llat urinam). Desprs de la producci d'orina pels ronyons, aquesta recorre els urters fins a la bufeta urinria on s'emmagatzema i desprs s expulsada a l'exterior del cos a travs de la uretra, mitjanant la micci. 

 Funcions .
Les funcions de l'orina influxen en l'homestasi com sn: 
 Eliminaci de substncies txiques produdes pel metabolisme cellular com la urea.
 Eliminaci de substncies txiques com la ingesta de drogues.
 El control electroltic, regulant l'excreci de sodi i potassi principalment.
 Regulaci hdrica o de la volmia, per al control de la tensi arterial.
 Control de l'equilibri cid-base.

 Composici . 
L'sser hum elimina aproximadament 1,5 litres d'orina al dia. Prop de la meitat dels slids que cont sn urea, el principal producte de degradaci del metabolisme de les protenes. La resta inclou sodi, clor, amoni, creatinina, cid ric i bicarbonat. Un litre d'orina cont normalment aigualeix, 10 mg de clorur de sodi i dos productes txics: la urea (25 g) i l'cid ric (0,5 g). L'orina pot ajudar al diagnstic de diverses malalties mitjanant l'anlisi d'orina o l'urinocultiu.
Vegeu tamb.
Enuresi;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242003" title="Musaranya aqutica mediterrnia" nonfiltered="3870" processed="3865" dbindex="94147">

La musaranya aqutica mediterrnia (Neomys anomalus) s una espcie present a Europa i Turquia.

Morfologia.

S'assembla molt a la musaranya aqutica pirinenca, per s de mida una mica ms petita i t les extremitats posteriors i la cua relativament ms curtes. Tamb t una quilla de pls sota la cua, que no la ressegueix de dalt a baix, sin solament la punta, i una altra al marge extern dels peus, per poc patent. La sua saliva s neurotxica per als petits vertebrats.

La coloraci s grisa fosca o negra pel dors i blanca tenyida de gris per la part ventral, amb una lnia de demarcaci molt ntida entre totes dues.

Dimensions corporals: cap + cos (7 - 8,8 cm) i cua (4,7 - 6,4 cm).

Pes: 8,7 - 16 g.

Hbitat.

Vores de rius i rierols. Pot freqentar indrets ms allunyats de l'aigua que la musaranya aqutica pirinenca, com, per exemple, els boscos mixtos.

Costums.

De costums semiaqutics, per menys dependent de l'aigua que la seua congnere, com aquesta s'unta el pl amb greix per impermeabilitzar-lo.

s una espcie nocturna que presenta dos mxims d'activitat, un al vespre i l'altre a l'alba.

Espcies semblants.

En la musaranya aqutica pirinenca, la quilla de pls de sota la cua la ressegueix de dalt a baix i la del marge extern dels peus s ms patent.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 42-43.

Referncies.



 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242006" title="Beda" nonfiltered="3871" processed="3866" dbindex="94149">


Beda (672/673   25 de maig de 735), conegut tamb com a Sant Beda o Beda el Venerable, va ser un monjo benedict als monestirs de Sant Pere i Sant Pau del comtat de Durham a Northmbria (actual Sunderland). Va ser un estudis de gran prestigi, i la seva autoria de la Historia ecclesiastica gentis Anglorum (L historia eclesistica del poble angls) li va fer guanyar el sobrenom de  el pare de la histria anglesa .













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242009" title="lex Ubago" nonfiltered="3872" processed="3867" dbindex="94150">
lex Ubago (Alejandro Martnez de Ubago Rodrguez) s un cantautor nascut a Vitria el 29 de gener de 1981 la seva msica es pot catalogar en el pop.

Aquestes sn les curiositats mes importants de l'Alex Ubago:  La culpable que lex escrivs canons tan boniques com "Sabes?" es diu Araceli. "No et rendeixis" va ser escrita per lex para un amic seu que va anar a Madrid a buscar-se la vida i va anar una forma per a donar-li nims. 

Discografia.

Qu pides t? (2001).
 Qu pides t?
 A gritos de esperanza;
 Sabes?
 No te rindas;
Hay que ver;
Sin miedo a nada;
Ahora que no ests;
 Por esta ciudad;
 Vuelves a pensar;
 Dime si no es amor;

Qu pides t? Edici especial (CD + DVD).
 Que Pides Tu;
 A gritos de esperanza;
 Sabes?
 No te rindas;
 Hay que ver;
 Sin miedo a nada;
 Ahora que no ests;
 Por esta ciudad;
 Vuelves a pensar;
 Dime si no es amor;

21 meses, 1 semana y 2 das (2003).
CD 1:          ;
 Qu pides t?
 A gritos de esperanza;
 Sabes?
 No te rindas;
 Hay que ver;
 Sin miedo a nada;
 Ahora que no ests;
 Por esta ciudad;
 Vuelves a pensar;
 Dime si no es amor;
    
CD 2:  ;
 Sin miedo a nada (Versin sin dueto);
 Qu pides t? (Maqueta 2000);
 Por esta ciudad (Versin 2003);
 Temblando (Tema homenaje a Hombres G);
 Sigo aqu (Tema principal de la B.S.O. "El planeta del tesoro");

Fantasa o realidad (2003).
 Aunque no te pueda ver;
 Fantasa** realidad;
 Dame tu aire;
 Prefiero;
 Cuanto antes;
 Otro da ms;
 All estar;
 Despertar;
 Lo ms grande;
 Por tantas cosas;
 Salida;
 No soy yo;

lex Ubago en directo (CD + DVD) (2003).
Concert gravat a Algorta (Bizkaia) el 23 de juny de 2004. Msics: Alex Ubago - veu i guitarra acstica, Karlos Arancegui - Bateria.
 All estar;
 Qu pides t?
 Por tantas cosas;
 Ahora que no ests;
 Dame tu aire;
 Otro da ms;
 No te rindas;
 Salida;
 Sabes?
 A gritos de esperanza;
 Por esta ciudad;
 Aunque no te pueda ver;
 Despertar;
 Cuanto Antes;
 Prefiero;

Aviones de cristal (CD + DVD) (2006).
 Sigo buscando;
 Viajar contigo;
 Cada da;
 La estacin;
 Mara;
 Aviones de cristal;
 Si t me llevas;
 El nico habitante;
 No dices nada;
 Reinas de la fiesta;
 Instantes;
 Como en los sueos;

(2007) Siempre en mi mente (els seus grans xits) (CD + DVD).
 Que Pides T?
 A Gritos De Esperanza;
 Sin Miedo A Nada (Feat. Amaia Montero);
 Hay Que Ver;
 Aunque No Te Pueda Ver;
 Dame Tu Aire;
 Cuanto Antes;
 Fantasa o Realidad;
 Viajar Contigo;
 Sigo Buscando;
 Siempre En Mi Mente;
 Temblando (Tema dels Hombres G);
 La Estatua Del Jardn Botnico (Tema De Rdio Futura.
 Esos Ojos Negros (Tema de Duncan Dhu);
 Sigo Aqu Planet (Tema principal de la BSO de "Treasure Planet");













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242010" title="Daigo Fukuryu Maru" nonfiltered="3873" processed="3868" dbindex="94151">
Daigo Fukury  Maru(     ) Afortunat 5 fou una barca pesquera japonesa, que fou exposada i contaminada per radiaci nuclear de l'aparell termonuclear Castle Bravo dels Estats Units durant les proves a l'atol de Bikini l'1 de mar de 1954.

Kuboyama Aikichi, el patr de la barca, mor sis mesos desprs, patint d'enverinament de radiaci. s considerat la primera vctima de la bomba d'hidrogen.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242013" title="Factor de conversi" nonfiltered="3874" processed="3869" dbindex="94152">
El factor de conversi s una mesura amb el mateix valor que est en diferents unitats de mesura i expressades en forma de fracci. Serveixen per canviar rpidament d'unitat de mesura.


Exemples:

2,5 dies --
</doc>
<doc id="242023" title="Riu Bo-Bo" nonfiltered="3875" processed="3870" dbindex="94153">

El Riu BoBo, s un riu que travessa part de la zona sud de Xile i un dels principals del pas, tant per les seves caracterstiques geogrfiques com la seva importncia histrica i econmica. Neix a la llacuna Galletu, situada a l'extrem nordoriental de la IX Regi de la Araucnia a la Serralada dels Andes, prop del lmit internacional amb Argentina. Des d'all, recorre gran part de la zona sud de la Vall Central, creuant les provncies del Biobo i de Concepcin, a la VIII Regi del Biobo. Finalment, desemboca a la ciutat de Concepcin.

El Biobo s el segon riu ms llarg de Xile, amb una longitud de 380 km, i s la llera principal de la tercera foia hidrogrfica ms gran del pas (desprs del Loa i el Baker). Diversos rius d'importncia, com el riu de La Laja i el Malleco sn afluents del Biobo. Correspon al riu ms ample del pas, amb un quilmetre en terme mitj, sent travessat a l'rea metropolitana de Concepcin per quatre ponts: Pont Ferroviari Biobo (1889), Biobo (1942), Pont Juan Pablo II (1973) i Llacoln (2000).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242030" title="Johnny Depp" nonfiltered="3876" processed="3871" dbindex="94154">

Johnny Depp s un actor nord-americ fams per pellcules com les de la trilogia Pirates del Carib, Charlie i la fbrica de xocolata, Descobrint el pas de mai ms o Eduard Mans Tisores. s l'actor que millor s'entn amb el director Tim Burton, amb qui ja ha treballat en sis pellcules, sent l'ltima Sweeney Todd (2008).





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242031" title="Musaranya nana" nonfiltered="3877" processed="3872" dbindex="94155">

La musaranya nana (Sorex minutus) s l'nica musaranya autctona d'Irlanda.

Morfologia.

T les orelles amagades entre el pelatge, un sol tipus de pls al cos i dents amb les puntes de color vermell viu. La cua equival a 3/4 parts de la longitud del cap ms el cos i t la base de secci circular.

La coloraci general s marr, ms fosca per les parts dorsals que per les ventrals. Els flancs sn del mateix color que el dors, de manera que l'animal t un aspecte bicolor, mai tricolor. La cua s de color marr per sobre i clara per sota.

Dimensions corporals: cap + cos (5 - 7 cm).

Pes: 2,7 - 6,5 g.

Hbitat.

Boscos caducifolis i prats, on tria, preferentment, llocs humits i obacs, per tamb es pot veure en marges de pedra assolellats.

Costums.

Gaireb mai no excava per a cercar aliment, sin que en t prou amb els insectes i altres invertebrats que troba sobre el sl.

Activa tant de dia com de nit.

Espcies semblants.

La musaranya cuaquadrada i la musaranya de Millet sn de mida ms gran i tenen la cua relativament ms curta (equival a 2/3 parts de la longitud del cap ms el cos) i de secci quadrangular a la base.

Referncies.


Bibliografia.


 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 48-49.
 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242033" title="Paris Hilton" nonfiltered="3878" processed="3873" dbindex="94157">


Paris Whitney Hilton (nascuda a Nova York el 17 de febrer del 1981) s una cantant, actriu,model, escriptora i celebritat nord-americana. s coneguda per la seva herncia milionria i mltiples escndols de la farndula. 

Biografia.
Hilton s una famosa que ha estat descrita com una celebutant, una barreja de celebritat i debutant. Es va fer coneguda al principi amb la srie The Simple Life i tamb en el vdeo 1 Night in Paris, un vdeo sexual no autoritzat amb el seu exnuvi Rick Salomon, que va ser pujat a Internet en el 2003. Paris Hilton s la major dels quatre fills de Richard Hilton i Kathy Richards. La seva germana menor s Nicky Hilton i els seus germans menors Barron Hilton i Conrad Hilton. Pel costat matern de la seva famlia s neboda de Kim Richards i Kyle Richards, dos actors dels anys 1970, qui van aparixer en la pellcula Escapi to Witch Mountain i en els programes de televisi com Nanny i el professor, entre uns altres. Paris Hilton va tenir moltes persones que la van ajudar per a saltar a la fama, per va anar en l'escandals vdeo de 2003 on, a pesar de la polmica sexual que va deslligar als Estats Units i a pesar de les crtiques, va assolir superar l'ensopec realitzant televisi, cinema, modelatge i un disc. Va haver remors que el seu Avi Barron Hilton la va despullar de la seva herncia per l'haver ella anat a pres, per aquestes remors van ser desmentits, de part dir que Paris mant una excellent relaci amb el seu avi. Va estar sortint amb Nick Carter durant 7 mesos en 2004. 

Carrera meditica.
En els ltims anys Paris ha cobrat molts diners per aparixer en pellcules, televisi, anuncis i en el modelatge. D'acord amb el Forbes Magazine, del 2003-2004, va obtenir US$ 2.000.000% pels seus variats papers en la televisi i el cinema. Per del 2004-2005 va obtenir addicionalment US$ 6.500.000 per sortir en televisi, cinema, modelar i tamb per aparixer en alguns esdeveniments. En el 2005-2006 Paris va guanyar uns US$ 7 milions de dlars per le seves pellcules, perfums, el seu disc, i modelar. Durant aquest perode el Forbes Magazine la va classificar com una de les 100 majors "celebritats" del mn. 

The simple live.
Un dels somnis de Paris Hilton es complix quan aconsegueix tenir el seu propi programa de televisi, The Simple Life. Es tracta d'un reality show en el qual s'interpreta a si mateixa i en el qual comparteix pantalla amb la qual per aquell temps s una de les seves millors amigues, Nicole Richie. La cadena nord-americana FOX va assolir una fita amb aquest programa, la gran acceptaci del qual per part del pblic li va dur a sser en la seva primera temporada un dels de ms xit de la histria. El seu plantejament inicial jugava amb el morb que despertava entre els nord-americans veure com dues noies de bona famlia es desembolicaven treballant sense diners en una granja de Altus, en Arkansas. La primera edici de The Simple Life va obtenir uns resultats tan bons que els seus responsables van fer que Paris protagonitzs dues temporades ms del programa. En la segona ella i la seva companya les hi enginyaven per a creuar el pas des de Miami a Beverly Hills sense prcticament diners i en l'ltima demostraven com les hi apanyaven per a treballar en ocupacions d'all ms normal en l'Amrica empresarial.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242037" title="Narguil" nonfiltered="3879" processed="3874" dbindex="94158">

Un narguil catximba, hookah o shisha s una pipa d'aigua tradicional sobretot de l'sia i de l'Orient Mitj.

Tamb s'utilitza a Europa i sia, com per exemple a Istambul i a Amrica Llatina on s curis trobar-la a la turstica ciutat d'Antiga Guatemala, producte de la immigraci euroindia i vida turstica, aix com cas particular. 
A Turquia, el seu s s ofert en llocs de menjar. A Istanbul es troba Kulturnargilecaf,on els clients arriben a beure te, caf, a jugar baggamon i a passar una estona fumant Narguil. En aquest lloc s'oferix per mitj d'un men, un tast. El client pot escollir entre gustos que varien des de gust de poma, llimona,taronja, caf, caputxino, etc. 

s una pipa que cont en la seva base aigua, el tub de succi, el seu cendrer, el contenidor de tabac o herbes, que s cobert amb paper d'alumini, sobre el qual es colloquen els trossos de carb, que sn canviats per cremar cada 15-20 minuts. Tamb es troben en els abundants restaurants d'aquesta ciutat situada entre els continents d'Europa i sia, una barreja de melassa, glicerina amb gust de roses, poma, taronja, llimona i fins i tot gustos extics com caf caputxino, after eight.

Ha esdevingut, tamb, una cosa molt com a Israel, existeixen molts gustos per provar ja que se n'han anat traient noves varietats. Els gustos extics s'han fet servir per a terpies de relaxaci i estrs.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242045" title="Ictalurus pricei" nonfiltered="3880" processed="3875" dbindex="94159">


Ictalurus pricei s una espcie de peix de la famlia dels Ictaluridae. s endmic de Mxic. 

Referncies.
 Contreras-Balderas, S. & Almada-Villela, P. 1996.  Ictalurus pricei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   4 d'agost 2007.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242046" title="Estaci del Nord (Valncia)" nonfiltered="3881" processed="3876" dbindex="94160">


L'Estaci del Nord (oficialment, Valncia-nord, i antigament tamb coneguda com Valncia-terme) s la principal estaci de ferrocarril de la ciutat de Valncia i un dels monuments ms emblemtics de la seua arquitectura civil. 

 Ubicaci .

Construda entre 1906 i 1917 per Ferrocarrils del Nord sobre un enorme solar que havia restat lliure enmig d'una ciutat en plena transformaci urbanstica, l estaci del nord se situa en el centre de la capital valenciana, junt a la plaa de bous i a noms 250 m de l'ajuntament. 

L'estaci s ubica al carrer de Xtiva, al costat de l estaci de metro de Xtiva, i molt prxima a les de Bailn, Plaa d'Espanya i Alacant (aquesta darrera encara en construcci).

s previst que el trnsit ferroviari que ara acull es trasllade a la nova estaci de Valncia-Parc Central, mig quilmetre al sud de l actual, quan el TAV (Tren d'Alta Velocitat) arribe a la capital valenciana en ample de via internacional (1435 mm), i es baralla la possibilitat que l'edifici actual es convertisca en espai d oci, cultural o musestic.


 Arquitectura .

L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Demetri Ribes, es relaciona amb l'estil modernista viens anomenat Sezession, i especialment amb Otto Wagner, caracteritzat per les lnies rectes en contraposici a les formes sinuoses ms prpies de l Art Nouveau, el modernisme predominant a Frana, Blgica, Catalunya i resta de Valncia. A la influncia vienesa s'afegirien, per un costat reminiscncies del gtic perpendicular angls junt amb alguns trets del que ms tard seria el racionalisme. 

L'edifici s de planta rectangular i compta amb dues zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat amb estructura d'arcs articulats d'acer laminat, i l'edifici de viatgers prpiament dit o vestbul, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar. En la seua construcci s'empraren nous materials introduts a finals del XIX, com ara l'estructura metllica en forma de marquesina. Un altre tret tpic d aquesta estaci modernista s la integraci de totes les arts en una mateixa edificaci: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratives.

La faana principal est rtmicament desenvolupades segons mduls d'un gran esquematisme formal. De predomini horitzontal, presenta tres cossos d'edificaci ressaltats en forma de torrasses, situats als extrems i al centre, que avancen respecte a la lnia general de la faana i que recorden la torre de la Llotja de la Seda, d escassa alria. Els ritmes verticals en les entrepilastres de les torrasses que no arriben a desequilibrar l'horitzontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per aquestes entrepilastres i per pinacles terminals de perfil aparentment emmerletat.




En oposici a la sobrietat estructural se superposa a la faana una profusa decoraci d'elements cermics i temes inspirats en l'agricultura valenciana, com ara motius vegetals, taronges i flors de tarongina, i inclou les quatre barres roges sobre fons d or de l'escut herldic de la ciutat. Aquest fet evidencia un tret significatiu de la tensi modernista entre la modernitat i la tradici, entre all local i all cosmopolita. A aquests elements de clar valor simblic s'afig la repetici d elements emblemtics allusius a la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, com ara l'estrela de cinc puntes i l'guila, smbol de la velocitat, que remata el cos central de l'edifici. La decoraci s completada en el bloc central per dos mosaics simtricament collocats. Els mosaics sn obra del valenci afincat a Barcelona, Llus Br i Salelles  i es van realitzar entre 1913-1918.

A l interior del vestbul la planta baixa est exclusivament destinada al pblic, mentre que l'entresl i primer pis es destinen a oficines. Destaca l'ornamentaci de la planta baixa, amb cermiques vidriades, trencads i un mosaic de Josep Mongrell, tancat per restauraci des de fa ms de dues dcades. La combinaci de fusta, vidre i marbre fusionen calidesa, transparncia i lluentor. T una infinitat d'elements decoratius de cermica, fusta, metall, vidre i altres materials. Els scols de cada porta o finestral interior del hall estan fets de fusta i en els ms alts es pot llegir el lema "bon viatge" en distints idiomes, entre els quals no est ni el valenci ni el francs. Els seus grans finestrals presenten una rosassa en la seua part superior.




La coberta principal del hangar o nau central, que cobreix les vies, t forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aix mateix, t una gran obertura longitudinal per tal que escaparen els fums de les mquines quan aquestes funcionaven a vapor.





 Serveis de transport que atn l'Estaci del Nord .





Trens de llarga distncia








 Circulacions externes a l estaci .

Des dels trens de rodalia, regional i de llarga distncia existeix la possibilitat d'enllaar amb diverses modalitats de transport metropolit situades ben a prop de l'estaci:

Metro

Hi ha tres estacions de metro al voltant de l'estaci, destacant la de Xtiva que es troba a l'eixida principal (carrer de Xtiva), i la de Bailn que es troba a l'eixida lateral de l'estaci (carrer de Bailn). A 5 minuts passejar al sud-oest es troba l'estaci de metro de la plaa d'Espanya. L'estaci d'Alacant s una estaci de tramvia en projecte que donar servei a la nova estaci Cental de Valncia. Les tres estacions dnen servei a les segents lnies de metro:
 
Estaci de Xtiva: Lnia 3 (Rafelbunyol   Aeroport) i Lnia 5 (Martim-Serrera - Aeroport); 

Estaci de Bailn: Lnia 5  (Martim-Serrera - Torrent Avinguda);

Estaci de Plaa d'Espanya: Lnia 1 (Llria / Btera - Torrent Avinguda / Villanueva de Castelln); 

Estaci d'Alacant: Lnia 2 (en construcci: Museus (Pont de Fusta)-Xtiva-Estaci Central-Natzaret).

Autobusos

Hi ha un seguit d'autobusos municipals i metropolitans que tenen parades als carrers de Xtiva, de Bailn o d'Alacant, que sn els tres carrers que envolten l'estaci de ferrocarril:
 
Autobusos EMT: lnies L5, L6, L7, L10, L11, L14, L15, L19, L32, L35, L40, N1, N7, 63, 5B

Autobusos Metrobs (FGV) i altres: l'Aerobs, autobusos al Perell (Albufera de Valncia), Aldaia i el centre comercial Bonaire, i Catarroja.

Vegeu tamb.
Estaci del Cabanyal;
Estaci de la Font de Sant Llus;
Parc Central;
Referncies.


Enllaos externs.
Plana web de Renfe;
Plana web d'ADIF amb informaci sobre l'estaci;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242047" title="Ictalurus" nonfiltered="3882" processed="3877" dbindex="94161">

Ictalurus s un gnere de peix gat pertanyent a la famlia dels Ictaluridae. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242048" title="Silurus" nonfiltered="3883" processed="3878" dbindex="94162">

Silurus s un gnere de peix de la famlia Siluridae. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242050" title="Silurus furness" nonfiltered="3884" processed="3879" dbindex="94163">

Silurus furness s una espcie de peix de la famlia Siluridae. s endmic de   Malisia. 

Referncies.
 World Conservation Monitoring Centre 1996.  Silurus furness.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  5 d'agost 2007.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242061" title="Flateyjarbk" nonfiltered="3885" processed="3880" dbindex="94164">
El llibre Flatey, (en islandsel Flateyjarbk) s un dels manuscrits medievals islandesos ms importants. Tamb s conegut com GkS 1005 fol i com a Cdex Flatiensis.De vegades tamb s anomenat amb el nom anglicitzat que s Flateyjarbok.

Descripci.
El llibre Flatey s el manuscrit medieval islands ms gran, es compn de 225 fulles de paper escrites i illustardes. Cont la majoria de les sagues dels reis noruecs que es poden trobaren el Heimskringla, espacificament les sagues que tracten sobre Olaf Tryggvason, St. Olaf, Sverre, Hakon el Vell, Magnus el Bo, i Harald Hardrada. Per ells apareixen exegerats amb dades adicionals que no es veuen en altres llocs (algues dades sn molt antigues) i amb poques diferencies. La majoria (per no tot el material est figurat deis de les sagues reials, alguns cops entrellaades. Tamb en el manuscrit hi ha la nica copia del poema ddic Hyndluljd,creada al 1394, i tamb hi han contes curts recollits en el Nornagests ttr ('El llibre de la norna').

Continguts.

Flateyjarbk consisteix en els segents textos.

Geisli - Un poema religis sobre St.Olaf II de Noruega  ;
lafs rma Haraldssonar - Un poema sobre St.Olaf II de Noruega escrit en estil rmur.  ;
Hyndlulj;
Una pea curta per Gesta Hammaburgensis Ecclesiae Pontificum;
Sigurar ttr slefu ;
Hversu Noregr byggist    ;
Genelogies dels reis noruecs;
Eirks saga vfrla;
lafs saga Tryggvasonar (inclou la saga de Groenlandia, La saga faroesa i La saga d'Orkneyinga);
lafs saga helga ;
saga Sverris  ;
saga Hkonar  Hkonarsonar  ;
Un arrebjament de lafs saga helga per Styrmir Krason;
Una saga del rei Magnus el Bo, rei Haraldr el bon Governant de la Morkinskinna.
Hemings ttr slkssonar ;
Auunar ttr vestfirzka ;
Sneglu-Halla ttr ;
Halldrs ttr Snorrasonar ;
orsteins ttr forvitna ;
orsteins ttr tjaldstings ;
Bl-Egils ttr ;
Grnlendinga ttr (es pot confondre amb la saga de Groenlndia Grnlendinga saga);
Jtvarar saga helga - Saga del rei Edward;
Flateyjarannll;

Referncies i enllos externs.
(Tots en angls)
 The rni Magnsson Institute website;
http://www.am.hi.is/WebView/VefUtgafa.aspx?ListIndex=0&RorV=R;
 http://saga.library.cornell.edu/saganet/?MIval=/ManuscriptSagasB&language=english&STitle=Flateyjarb%F3k Sagnanet: ;
 Sagnanet;
 Text i una traducci en Angls per Loptsson de Eireks ttr raua ('Conte d'Eirk el Roig') i Grnlendinga ttir ('Conte dels Groenlandesos') del Llibre Flatey;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242063" title="Cristfol Serra Sim" nonfiltered="3886" processed="3881" dbindex="94165">
Cristfol Serra Sim (Palma, 1922) s un escriptor i traductor mallorqu en llengua espanyola. El 1946 es llicenci en dret per la Universitat de Madrid i el 1963 en filosofia i lletres per la Universitat de Valncia. Ha tradut a l'espanyol obres de William Blake, Lao Tse, Edward Lear, Herman Melville, Henri Michaux i Jonathan Swift. s interessat per la cultura de signes proftics i per la filosofia xinesa. El 2000 va rebre el Premi Ramon Llull i el 2006 fou investit doctor honoris causa a la Universitat de les Illes Balears.

 Obres .
 Pndulo (1957);
 Viaje a Cotiledonia (1965);
 Retorno a Cotiledonia (1973);
 Pndulo y otros papeles (1975);
 Diario de signos (1980);
 Guia para el lector del Apocalipsis (1980);
 Con un solo ojo (1986);
 La noche oscura de Jons (1984);
 La soledad esencial (1987);
 Augurio Hipocampo (1994);
 Ntulas (1999);
 Las lneas de mi vida (2000);
 Visiones de Catalina de Dlmen (2000);

 Enllaos externs .
 Entrevista a Cristfol Serra Sim;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242066" title="Bartomeu Suau Serra" nonfiltered="3887" processed="3882" dbindex="94166">
Bartomeu Suau Serra s un sacerdot i activista social mallorqu. El 2000 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement a la seva tasca educativa al barri de Palma de sa Indioteria i el seu ajut a la infncia. Actualment s rector de sIndioteria i es Pont d'Inca i conciliaria del Club d'esplai Jovent i de l'Associaci Jovent Segle XXI.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242068" title="Aliana Nacional Mallorquina" nonfiltered="3888" processed="3883" dbindex="94167">
Aliana Nacional Mallorquina (ANAM) fou un partit poltic de Mallorca fundat el 1975 per Climent Garau Arbona i Josep Meli i Perics, d'ideologia centrista, amb la pretensi de donar suport a les peticions d'autogovern per a les Illes Balears. Desaparegu als pocs mesos, per reaparegu el 1976 per a integrar el Grup Autonomista i Socialista de les Illes (GASI), el Partit Nacionalista Mallorqu, els dissidents del Partit Socialista de les Illes (PSI), i un grup d'independents agrupats per Josep Meli.

En el seu programa reclama llibertats, democrcia, un estatut d'autonomia per a les Illes Balears, la negociaci amb l'Estat de les competncies que han de ser transferides a les organitzacions autonmiques, i la planificaci d'un model de societat ajustat a les necessitats del pas. Cap el 1977 l'ANAM es transform en Uni Autonomista de Balears. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242073" title="Lema d'Euclides" nonfiltered="3889" processed="3884" dbindex="94168">
 Enunciat .

El lema d Euclides diu que si un nombre primer p divideix el producte  i no divideix a llavors divideix b.


 Demostraci .
Si p divideix  vol dir que existeix un nombre enter  tal que 

La demostraci del lema d Euclides es fa trobant un nombre enter  n tal que 

El primer pas ser trobar dos nombres enters x e y tals que:

  

Un cop s hagin trobat aquests dos nombres multiplicant per b els dos termes de la igualtat es tindr que 

 

i com que  

substituint resulta que 

 

i per tant 

 

Amb lo que fent  ja es tindr el nombre que es buscava i quedar demostrat que b s mltiple de p.

Per a trobar els dos nombres x e y cal fixar-se que si un nombre s divisor com de uns altres dos, tamb ho s del residu. Aix s evident: siguin a,b dos nombres, en dividir a entre b es troba el quocient q i el residu r i es pot expressar:



Per tant 



Si un nombre d s divisor com de a i de b vol dir que existeixen nombres n i n  tals que  i , substituint resulta que;


per tant d tamb s divisor de r.

Aquesta idea s amb la que es basa l Algorisme d'Euclides per a trobar el mxim com denominador de dos nombres. Aqu es far servir per a trobar els nombre x e y de forma que quedar completada la demostraci del lema.

Dividint a entre p es t:

 (amb  diferent de zero perqu p no divideix a)

Ara dividint p entre  es t: 

 (amb  diferent de zero perqu p s un nombre primer)

A partir d aqu es continua dividint: 



Fins a trobar un  amb  que sigui zero:



 

Com que ,   s divisor com de , ,... , , a,p. Per p s un nombre primer, per tant l nic divisor que t diferent de ell mateix s 1. Per tant .

D aqu resulta que:



Substituint , ,...  pels valor trobats, al final queda:

 on x i y sn els dos nombres sencers que es buscaven (un dels dos s negatiu per no hi ha cap problema perqu no cal que siguin positius)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242077" title="Mark Calaway" nonfiltered="3890" processed="3885" dbindex="94169">

Mark William Calaway (The Undertaker) s un lluitador professional provinent de Houston, Texas (EUA). Calaway actualment lluita en la World Wrestling Entertainment (WWE) a la marca Smackdown!.

Calaway s un dels lluitadors amb una trajectria ms llarga dins de la WWE. Va comenar al 1990 i porta 18 anys de carrera en la WWE. Tamb s, junt amb Shawn Michaels, l'nic lluitador que des de la primera edici de Monday Night Raw t contracte en vigor.

Calaway t una trajectria implacable a WrestleMania, amb 16 victries i 0 derrotes.

Va tornar a l'empresa a summerslam 2008.

 Noms artstics .
The Undertaker ("L'enterrador"), The phenom, The Deadman 
                
 Dades del lluitador . 
 Alada: 2,08 m (6 peus i 11 polzades);
 Pes: 149 kg (299 lliures);
 Data de naixement: 24 de mar de 1965;
 Lloc de naixement: Houston, Texas;
 Residncia habitual: Death Valley;
 Debut artstic: 1990;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242079" title="Estaci del Nord" nonfiltered="3891" processed="3886" dbindex="94170">

En algunes poblacions, s'ha anomenat tradicionalment Estaci del Nord aquella per on passaven els trens de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, coneguts com els Ferrocarrils del Nord, absorbida per la Renfe el 1941.
Estaci del Nord de Barcelona, actualment reconvertida en estaci d'autobusos, els usos ferroviaris de la qual es mantenen en l'intercanviador d'Arc de Triomf.
Estaci del Nord de Granollers, oficialment Granollers-Canovelles. ;
Estaci del Nord de Mollet del Valls (Valls Oriental), oficialment anomenada Mollet   Santa Rosa.
Estaci del Nord de Terrassa (Valls Occidental), oficialment anomenada Terrassa.
Estaci del Nord de Valncia, oficialment anomenada Valncia-Nord.

Altres.
Estaci del Nord de Port Aventura (Tarragons), a l'rea de la Mediterrnia d'aquest parc temtic.
Gare du Nord, l'Estaci del Nord de Pars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242082" title="Grup Blanquerna" nonfiltered="3892" processed="3887" dbindex="94171">
Grup Blanquerna s un espai de reflexi i debat plural i transversal, des d'una ptica sobiranista i progressista, fundat a Mallorca el 1985 per Climent Garau Arbona (president), Josep Magriny, Francesca Bosch, Dami Pons, Pere Llabrs i Joan Vidal, i que prengu com a objectius fundacionals: 

 Reflexionar sobre els fets histrics que han configurat el poble catal;
 Valorar i apreciar les arrels cristianes que formen part de la identitat catalana;
 Investigar i promoure nous valors d'acord amb una visi progressista de la societat ;
 Defensar i promoure la naci, llengua i cultura catalanes. ;

Durant la segona meitat dels anys vuitanta i tota la dcada dels noranta les seves activitats i, en especial, el seu tradicional seminari de tardor, foren els principals espais de trobada, reflexi i formaci per a diverses generacions de joves illencs propers als valors del nacionalisme, l'independentisme, l'esquerra i l'ecologisme. Nombroses iniciatives de la societat civil mallorquina, com els Joves de Mallorca per la Llengua o el moviment estudiantil (tant el Bloc Nacionalista d'Estudiants -Bloc-, als vuitantes, com el Bloc d'Estudiants Independentistes -BEI-, als anys noranta) sorgiren fruit del treball i les sinrgies que va generar. Un nombre important de joves de Principat de Catalunya i el Pas Valenci, a ms, participaren habitualment a les trobades i seminaris impulsats pel Grup Blanquerna. Uns aplecs que conjugaven la lluita i la festa, all formatiu i all ldic, d'una forma molt habitual.

El 2005, coincidint amb el vint aniversari, reprengu una nova poca amb un equip de gent jove estretament vinculat als moviments socials i a l'esquerra nacionalista i entre els que destacaven Miquel ngel Maria, Catalina Mas, Pere Bueno, Rafel Juan, Antoni Llompart,Maria del Mar Vives, Caterina Canyelles, Tomeu Mart, Maci Calafat i Antoni Trobat.

L'octubre de 2006, Cala Millor va acollir el XX Seminari de Formaci que, sota el ttol "tica, identitats i democrcia. Propostes per al segle XXI", va gaudir de la presncia de ponents com Alec Reid, Uxue Barkos, Mariano Ferrer, Mnica Sabata, Maci Blzquez, Josep Manel Busqueta, Antoni Marimon, Agust Colomines, Tomeu Mart, Antoni Strubell, Arcadi Oliveres o Rita Marzoa. El 2007 a  Platja de Muro, el seminari prengu per ttol "Europa i la Mediterrnia. Pasos Catalans i Mallorca. Els reptes de futur" i compt amb Michael Keating, Miquel Sellars, Miquel ngel Maria, Joaquim Arrufat, Margalida Capell, Jordi Perales o Xavier Vence, entre d'altres. 

 Enllaos externs .
 Web del Grup Blanquerna;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242083" title="Grup Autonomista i Socialista de les Illes" nonfiltered="3893" processed="3888" dbindex="94172">
Grup Autonomista i Socialista de les Illes (GASI) fou un partit catalanista de les Illes Balears fundat per Climent Garau Arbona el 1976 amb la finalitat de defensar l'autogovern balear. Uns mesos desprs de la seva fundaci es va integrar en l'Aliana Nacional Mallorquina (ANAM), per a les eleccions generals espanyoles de 1977 es va integrar en l'aliana formada pel Partit Socialista de les Illes (PSI), el Moviment Socialista d'Eivissa i Formentera i el Moviment Socialista de Menorca. Els seus membres acabaren integrant-se en el Partit Socialista de Mallorca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242090" title="Partit Nacionalista Mallorqu" nonfiltered="3894" processed="3889" dbindex="94173">
Partit Nacionalista Mallorqu (PNM) fou un partit fundat el 1976 a Mallorca per Josep Meli i Perics i amb suport de Climent Garau Arbona. Pretenia la consecuci d'un estatut d'autonomia per a les Illes Balears. Poc desprs va formar part de l'Aliana Nacional Mallorquina (ANAM) i a les eleccions generals espanyoles de 1977 don suport la Uni Autonomista de Balears, per no va obtenir cap esc i es va dissoldre. Alguns dels seus membres marxaren cap al Partit Socialista de Mallorcai Josep Meli acab integrant-se a UCD.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242094" title="Vicent Pardo Peris" nonfiltered="3895" processed="3890" dbindex="94174">
Vicent Pardo Peris (nascut l'1 de gener de 1954 a Vinalesa, Valncia), ensenyant de professi i escriptor. Ha escrit diversos llibres narratius i novelles a la nostra llengua, rebent diferents premis.
 
Premis literaris.
 Enric Valor de narrativa juvenil de Picanya, al 1985 per: Fiuuuu...!;
 Camacuc, al 1989 per: Hola, Flac!;
 Diputaci de Valncia - Tirant lo Blanch, al 1993 per: Una escola blanca que s'obri i mai no es tanca;
 Samaruc de l'Associaci de Bibliotecaris Valencians, al 1994 per: Una escola blanca que s'obri i mai no es tanca;
 Premis Literaris de Girona-Ramon Muntaner de literatura juvenil, al 1995 per: Somnien les flors del camp amb cossiols?;
 Samaruc de l'Associaci de Bibliotecaris Valencians, al 2000 per: Per Jpiter!;
 Ciutat d'Alzira de narrativa juvenil, al 2001 per: Darrere d'una cortina;
 Samaruc de l'Associaci de Bibliotecaris Valencians, al 2003 per: 8.388.607 caramels per a un aniversari;
 
 ==Llibres publicats de Narrativa == * Fiuuuu...!. == Libros publicados de Narrativa == *Fiuuuu ...!. Valencia: Federaci d'Entitats Culturals del Pas Valenci, 1986  * Poti poti. Valencia: Federacin de Entidades Culturales del Pas Valenciano, 1986  *Poti poti. Valencia: Gregal, 1987  * Hola, Flac!. Valencia: Gregal, 1987  *Hola, Flaco!. Valencia: JJ2, 1990 * Guillem i els 880.000 pastissets. Valencia: JJ2, 1990 *Guille y los 880.000 pastelitos. Alzira: Bromera, 1991  * Misteri a la llacuna. Alzira: Bromera, 1991  *Misterio en la laguna. Alzira: Bromera, 1992  * Una escola blanca que s'obri i mai no es tanca. Alzira: Bromera, 1992  *Una escuela blanca que se abre y nunca se cierra. Alzira: Bromera, 1994  * Sabor de llibre. Alzira: Bromera, 1994  *Sabor de libro. Valencia: Tndem, 1997  * 111.111 idees per a escriure 111.111.111 contes en un any. Valencia: Tndem, 1997  *111.111 ideas para escribir 111.111.111 cuentos en un ao. Valencia: Bromera, 1998  * 8.388.607 caramels per a un aniversari. Valencia: Bromera, 1998  *8.388.607 caramelos para un aniversario. Alzira: Bromera, 2002  Alzira: Bromera, 2002 

Novelles. 
 Somnien les flors del camp amb cossiols?. Barcelona: Empries, 1996 ;
 Hiperespai. Barcelona: Empries, 1997 ;
 I de sobte... un grapat de milions!. Barcelona: Columna, 1997 ;
 Per Jpiter!. Alzira: Bromera, 1999;
 Darrera d'una cortina. Alzira: Bromera, 2002 ;

Enllaos externs.
Informaci de l'autor a la Web de l'AELC (Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242101" title="Uni Autonomista de Balears" nonfiltered="3896" processed="3891" dbindex="94175">
Uni Autonomista de Balears (UAB) fou una coalici electoral que es present a les eleccions generals espanyoles de 1977 per les Illes Balears. Era presidida per Josep Meli i Perics i formada per l'Aliana Nacional Mallorquina i el Partit Nacionalista Mallorqu. Noms va obtenir 11.914 vots i cap representant. Poc desprs es va dissoldre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242129" title="Pleuritis" nonfiltered="3897" processed="3892" dbindex="94176">
La pleuritis s la inflamaci de la pleura provocant que la superfcie de contacte entre una fulla pleural i l'altra es torni aspra. Es poden classificar en pleuritis seques (sense acumulaci de exsudat en la cavitat pleural) i pleuritis humides.

Causes.
Pot desenvolupar-se a causa d'infeccions respiratries (pneumnia, tuberculosi) i certs tipus de cncers.

Signes i smptomes.
 Dolor torcic.
 Dolor produt amb la respiraci profunda.
 Dolor al canviar de postura.

Diagnostic.
Es determina en relaci al quadre clnic i amb una radiografia del trax.

Tractament.
En principi ha de ser casual acompanyar-lo d'antiinflamatoris i analgsics per controlar el dolor. En cas de qu no sigui possible alleujar el dolor ser necessari bloquejar els nervis intercostals.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242132" title="Sanfermines de 1978" nonfiltered="3898" processed="3893" dbindex="94177">

Sanfermines de 1978 sn els trgics successos esdevinguts a Pamplona (Navarra) durant els Sanfermines, el 8 de juliol de 1978, en plena transici espanyola, que posteriorment es van estendre per laba, Guipscoa, Biscaia i la resta de Navarra. Els responsables mai van ser jutjats. 

Relat dels fets. 

Es van iniciar desprs de la irrupci de la Policia Armada en la plaa de toros de Pamplona, on hi havia 20.000 persones. La intervenci havia estat precedida perqu en la baixada tradicional de les penyes a la plaa, en acabar la cursa, un grup de persones duia una pancarta a favor de l'amnistia, produint-se protestes des d'un altre sector, cosa que provoc enfrontaments verbals i algun fsic. 

L'entrada de la policia amb material antidisturbis es va transformar rpidament en s d'armes de foc, quan part dels assistents va comenar a llanar objectes a la policia. Es van produir 55 ferits, dels quals sis ho foren per arma de foc. Els incidents es van estendre rpidament per tota la ciutat convertint-se en un autntic camp de batalla urb. En una dels carrers va resultar mort Germn Rodrguez d'un tret al cap, per trets de la policia. A ms, dels ms de 150 ferits n'hi havia uns altres deu amb ferides de bala. 

Segons Rodolfo Martn Villa, ministre de l'Interior en aquell moment, noms en sis hores i a la zona del centre de Pamplona es van fer 7.000 trets de material antidisturbis i 130 trets de bala. Pel que fa a l'inici dels incidents, una "comissi d'investigaci", creada per les penyes i en la qual formava part l'advocat ngel Ruz de Erenchun, desprs de recollir nombroses proves, va proporcionar el segent informe:.

Desprs de l'ltim toro, el nov dels que havien aparegut a la plaa, al voltant de cinquanta persones van baixar des de l'estesa sis al ruedo, on van desplegar una pancarta verda on amb lletres blanques es llegia: AMNISTIA TOTAL PRESOAK KALERA. SAN FERMIN SIN PRESOS. Des d'aquesta mateixa estesa, i una vegada estesa la pancarta, van comenar a fer una volta al ruedo mentre a les esteses les opinions es dividien. Uns aplaudien i uns altres xiulaven.  
Cap a la meitat de l'estesa 3, una persona sense identificar, d'uns 45-50 anys, va comenar a insultar els que estaven al ruedo mentre diverses persones del seu voltant llenaven a la sorra diversos coixinets i alguna ampolla buida de cava. La reacci dels que estaven al ruedo -al voltant de cent persones- va ser immediata. Un grup va pujar fins a l'estesa intercanviant amb els que els havien llanat els coixinets i ampolles, cops i insults. Sense que la brega hagus acabat, el pblic de la plaa va comenar a cridar, de forma gaireb unnime: San Fermn, San Fermn.

Quan semblava que tornava la calma, els txikis de les penyes van entrar pel carrer, res ms obrir-se la porta, amb les seves xarangues i pancartes. Immediatament darrere i a escassos segons, irrompien violentament uns 40 membres de la policia armada, amb dotaci de material antidisturbis, juntament amb Miguel Rubio, comissari en cap de Pamplona. En els primers moments es va poder veure com Rubio donava ordres de carregar contra els mossos que estaven en la sorra, i en conseqncia els membres de la policia armada, que eren de la dotaci de Pamplona, van iniciar una crrega violenta amb ocupaci d'abundants tirs de pilotes de goma i pots de fum, i colpejant amb les porres. 

El grau de violncia emprat va quedar reflectit en les ordres que es donaven des de la central als policies per rdio, i que van ser gravades:
Prepareu totes les bocatxes i llenceu amb totes les energies i el ms fort que pugueu. No us importi matar. 

Les imatges que TVE va gravar en la plaa de toros van ser emeses noms un cop el 9 de juliol, i posteriorment desaparegueren dels arxius. Aquestes imatges han estat recuperades d'una televisi francfona pels autors del documental Sanfermines 78, Juan Gautier i Jos ngel Jimnez, el 2005. Els incidents es van estendre arreu del Pas Basc i Navarra els dies segents, morint per trets de la policia a Sant Sebasti Jos Ignacio Barandiaran l'11 de juliol. 

Les autoritats espanyoles sempre han sostingut que va ser un error, ra per la qual el governador civil Ignacio Llano va ser cessat i els comandaments policials (comandant vila i comissari Miguel Rubio) van ser traslladats. Rodolfo Martn Villa en la roda de premsa realitzada en televisi en referncia a aquests esdeveniments comparant-los amb les accions de ETA va dir:
 Al cap i a la fi els nostres seran errors, per all altre sn crims 

El governador civil Ignacio Llano afirma que va cessar al comandant vila de forma immediata i que ell mateix va presentar la dimissi, encara que el ministre de l'interior digus que l'havia cessat. Per altra banda la comissi d'investigaci va plantejar una querella contra el comissari Rubio . Finalment, els fets foren arxivats sense judici.
Inseriu ac text sense format

 Referncies .


Bibliografia.
 Floren Aoiz, El jarrn roto, ISBN 84-8136-329-4;
 Juan Gautier y Jos ngel Jimnez, Sanfermines 78, pelcula documental.

Enllaos externs.
Dossier de la Comisin de peas de Pamplona;
Cartell anunciador de les festes de 1978, realitzat per Jos Mara Nebreda Urdiroz;
Pgina web del documental;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242135" title="cid carbnic" nonfiltered="3899" processed="3894" dbindex="94178">

















L'cid carbnic s l'cid que s'obt en dissoldre el dixid de carboni en aigua, segons l'equilibri qumic: 
CO2(g) +  H2O(l)   H2CO3. Aquest, es troba molt desplaat cap a l'esquerra ( k1= 4,45.10-7  i  k2=4,69.10-10 a 25C). Noms una molcula de cada 480 molcules forma l' cid a 25C . L'cid com a tal no s' ha allat mai per se sap de la seva existncia perqu forma els carbonats i els hidrogencarbonats (altrament anomenats bicarbonats).

Localitzaci.

Aquest cid es troba dissolt en les begudes carbniques i les bombolles de dins la beguda estan formades per dixid de carboni procedent de la descomposici d'aquest cid. Tamb l'aigua de la pluja en cont una petita quantitat per dissoluci del dixid de carboni de l'aire. En les pastilles efervescents es forma l'cid. La sang tamb en cont una petita quantitat.

Vegeu tamb.
Aigua carbonatada











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242138" title="Artweaver" nonfiltered="3900" processed="3895" dbindex="94179">




Artweaver s un programa freeware d'edici d'imatges per a Windows creat i desenvolupat per Boris Eyrich, principalment orientat a artistes professionals i amateur acostumats a treballar amb programes comercials com Adobe Photoshop i molt especialment Corel Painter. Com aquest ltim, Artweaver s capa d'imitar un ample ventall de materials tradicionals de dibuix i pintura (com pintura a l'oli i acrlica, pastel, llapis, aergrafs, etc.) per a crear imatges artstiques de gran qualitat i aspecte real. Tamb ofereix altres caracterstiques avanades com transparncia i suport multicapa, diversos filtres d'efectes, capacitat per a importar i exportar arxius en els formats ms comuns com BMP, GIF, JPEG, PCX, TGA, TIFF, PNG, PSD (sense suport per a capes) i el seu propi (AWD, l'nic que permet desar imatges multicapa); eines tpiques que permeten crear gradients, retallar, omplir i seleccionar, i possibilitat d'emprar una tauleta grfica digitalitzadora en lloc del clssic ratol per a una major sensaci de realitat .
Artweaver tamb pot sser executat en GNU/Linux i altres sistemes operatius basats en Unix emprant el Wine.


Referncies.



Enllaos externs.
 Web oficial: http://www.artweaver.de/;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242140" title="Marc Suilli Nerul" nonfiltered="3901" processed="3896" dbindex="94180">
Marc Suilli Nerul (Nerulinus), fill de Publi Suilli, fou un del collaboradors de l'emperador Claudi i cnsol (esmentat com Marc Suilli) el 50, junt amb Luci Antisti. Fou jutjat al comenament del regnat de Ner per alliberat perqu l'emperador va considerar que ja havia rebut prou cstig (59). 

En temps de Vespasi fou probablement procnsol a sia, ja que s'han trobar monedes amb el nom del prconsol Marc Suilli Nerul a Esmirna.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242141" title="Nesiotes" nonfiltered="3902" processed="3897" dbindex="94181">

Nesiotes fou un escultor grec. Suposadament fou l'ajudant del gran artista atenenc Crties, encara que alguns van suposar que fou un renom d'aquest darrer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242142" title="SES Sant Salvador" nonfiltered="3903" processed="3898" dbindex="94182">
La SES Sant Salvador (Secci d'Ensenyament Secundari Sant Salvador ) s l'institut d'ensenyament secundari dels barris de Sant Salvador i Sant Ramon de Tarragona.

Histria.
Va sser creada, pel Departament d'Ensenyament de la Generallitat de Catalunya, l'any 1998.

Anteriorment, a la SES Sant Salvador, al barri de Sant Salvador va haver-hi classes d'ESO (Ensenyament Secundari Obligatori),  durant tres cursos, per aplicaci de la LOGSE, en una secci de l'IES Vidal i Barraquer de Tarragona. 

Situaci.
Est ubicada a la zona escolar del barri. 

El Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya, durant l'exercici 2007, ja ha destinat la  partida pressupostria corresponent per a la construcci d'un nou edifici en un solar proper a l'edifici actual.

Enllaos externs.
Web del centre;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242149" title="Nestori" nonfiltered="3904" processed="3899" dbindex="94183">

Nestori (Nestorius) fou un patriarca de Constantinoble i un heresiarca grec del segle V.

Segon Scrates i Teodoret va nixer a Germnicia, al nord de Sria, encara que Ammi Marcell el fa nadiu d'Alexandria (Cassi diu que hi fou batejat). De naixement humil i mnima educaci, va anar a viure a Antioquia de l'Orontes i fou ordenat prevere.

Fou consagrat com patriarca de Constantinoble el 10 d'abril del 428 , segon Scrates, per Lliberat diu el 1 d'abril que era diumenge, que sembla ser ms adequat a la tradici. L'any es discutit per probablement fou el 428, pocs mesos desprs de la mort del seu predecessor. 

De seguida es va dirigir a l'emperador Teodosi II: "Senyor. Purgueu el mon d'heretges i os retornar el cel; ajudeu-me a acabar amb els heretges i os ajudar contra els perses". Al seu cinqu dia va tractar de destruir un centre d'oraci dels arrians i aquestos mateixos van decidir incendiar el lloc; Els novacians i els quartodecimans d'sia tamb van patir persecuci i es van produir tumults a Milet i Sardes amb uns quants morts; tamb es va perseguir als macedonians.

De mica en mica va anar imposant punts de vista que no s'ajustaven a l'ortodxia imperant ajudat pel prevere Anastasi d'Antioquia que va convertir en el seu ajudant (sincelle) i confident, distingint cuidadosament entre la natura humana i la natura divina de Crist en contra dels apollinars. Aix Nestori desaprov que la verge Maria fou anomenada "Mare de Deu"; Anastasi objectava que si Maria era humana no podia ser la mare de Deu. Les objeccions a aquest punt de vista i el seu manteniment (en especial la objecci al terme  van agreujar la disputa teolgica.

Els opositors a Nestori en lloc de veure una precauci per la doble natura van veure un rebrot de les doctrines de Pau de Samosata que deia que Crist era  un  "simple home". La violncia per ambds costats va portar a cstigs i empresonaments. Procle, bisbe de Czic, candidat al patriarcat, va encapalar el moviment per nomenar a la verge "Mare de Deu" i en resposta Nestori va fer un discurs que es conserva en transcripci llatina. 

Doroteu, bisbe de Marcianpolis, seguidor de Nestori, va pronunciar l'anatema contra els partidaris del terme "Mare de Deu" i es va produir una gran divisi en l'esglsia. Nestori va convocar un concili on el clergat que si li oposava fou destitut, acusats de maniqueisme. 

El bisbe Ciril d'Alexandria va abraar el partit oposat a Nestori i va convocar un concili de bisbes a Alexandria i va pronunciar dotze anatemes contra els errors de Nestori, als que aquest va respondre amb el mateix nombre d'anatemes. Ciril el va amenaar amb l'excomunicaci en deu dies si Nestori no acceptava l'ortodxia d'Alexandria i Roma, i va pronunciar sentencia de deposici i excomunicaci contra el Patriarca. Joan, Patriarca d'Antioquia, li va demanar a Nestori retirar l'oposici, per aquest va explicar que quan va arribar a Constantinoble la verge era anomenada per uns "mare de Deu" i per altres "Mare de l'home"  i que havia proposat el nom "Mare de Crist", i que mantenia aquesta proposta, per ja els nims estaven massa encesos i noms un concili general ho podia solucionar.

Els emperadors Teodosi II i Valentini III el van convocar un concili a Efes (431). Nestori hi va anar personalment; Ciril va enviar a Celest. En absncia de Nestori, que es va retirar amb els seus per les violncies exercides, els seguidors de Ciril va imposar els seus punt de vista (22 de juny) i Nestori fou deposat; quant van arribar els bisbes orientals que mancaven,  partidaris de Nestori, es van ajuntar amb els nestorians i van reunir un contra concili en el que van deposar a Ciril i a Memn bisbe d'Efes, el seu principal suport. Aquest va respondre deposant a Joan (Ciril va tenir el suport de Juvenal bisbe de Jerusalem). 

El comte imperial Joan va considerar prudent posar als tres implicats (Ciril, Nestori i Joan) sota vigilncia. Nestori va apellar a l'emperador i Ciril va fer el mateix i tamb Joan i els bisbes orientals que li donaven suport. Finalment l'emperador va confirmar la deposici de Nestori, i encara que de moment Joan va posar problemes finalment es va reconciliar amb Ciril i es va restablir la pau. 

Nestori va abandonar la seva oposici a la paraula "mare de deu" per els bisbes del seu partit van continuar mantenint la doctrina. Aquestes doctrines es van difondre molt cap a Orient i especialment a Prsia i van originar els nestorians (ells s'anomenaren caldeus cristians).

Nestori es va retirar al monestir d'Euprepi prop d'Antioquia, per desprs de 4 anys, com que mantingu les seves opinions, fou desterrat al gran oasi de l'Alt Egipte (vers 435). Al cap d'uns anys, sense canviar les seves opinions, va caure en mans dels Blmies que van saquejar l'oasi, per per la seva pietat fou alliberat i va poder tornar a la Tebaida. Va passar per diversos llocs de desterrament i va morir finalment degut a una caiguda, probablement desprs del 450.

Gennadi esmenta un nic llibre de Nestori: de Incarnatione Domini. Tamb consten els seus escrits a  Ciril d'Alexandria, en el  Adressis Nestorii Blasphemias Contradictionum, Libri V, i algunes homilies.

Se li atribueixen altres obres, de forma dubtosa:

1. De Resurrectione et Ascessione Christi (dues homilies);
2. Una Epstola, ;
3. Una litrgia (en s encara entre els nestorians);
4. Confessi de fe ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242160" title="Nicea (filla d'Antpater)" nonfiltered="3905" processed="3900" dbindex="94184">
Nicea (Nicaea, Nikaa ) fou filla d'Antpater (regent de Macednia). El seu pare la va enviar a sia per casar-se amb Perdicas d'Orstia (323 aC). Perdicas s'hi va casar per al cap de poc, per consell d'umenes de Crdia, se'n va divorciar i es va casar amb Clepatra el que va portar a la ruptura amb Antpater.

Ms tard es va casar amb Lismac de Trcia, que va donar el seu nom a la ciutat de Nicea a la vora del llac Ascnia a Bitnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242164" title="Rafel Tur Costa" nonfiltered="3906" processed="3901" dbindex="94185">
Rafel Tur Costa (Santa Eulria des Riu, illa d'Eivissa, 1927) s un pintor eivissenc. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis Artstics d'Eivissa, encara que la seva formaci es pot qualificar de bsicament autodidctica. El 1955 va conixer els integrants de la Hochschule Fr Bildende Kunste de Berln, ui es cas amb una d'elles, Anneliese Wit. Aix el pos en contacte amb els plantejaments artstics d'avantguarda europea. Des del 1959 va mantenir contacte amb el Grupo Ibiza 59.

La seva primera exposici individual va ser el 1962 a la Sala de Cultura de la Caixa de Pensions, d'Eivissa, on tornaria a exposar el 1963. En les seves primeres obres abstractes de la dcada dels seixanta apareix predominantment el color negre, que aviat va ser desterrat pel blanc i per altres d'intensa vibraci, que anaven ocupant l'espai pictric de manera caracterstica i per sempre.

Al comenament dels anys setanta, l'obra de Tur es personalitz pel l'elecci del blanc com espai-color i dels traos de perfil informalista de colors purs i argent. A la seva obra es manifesta amb fora la preocupaci per les textures de la matria. Apareixen collages en qu els papers se superposen a la tela cercant la profunditat dels blancs, per tamb una reflexi sobre l'espai plstic mateix. En aquesta dcada, precisament, quan la seva obra reflecteix un fort principi per racionalitzar l'espai seguint les formes geomtriques.

Posteriorment va exposar a la galeria Carl van der Voort (Eivissa, 1970, 1972, 1974, 1976 i 1978), a les galeries Nova (Barcelona, 1971), Pakhaus (Berln 1973), Sala Pelaires (Palma,1975), Berdussn (Saragossa, 1976), Internacional (Madrid, 1976), Ponce (Ciutat de Mxic, 1976) i Ren Metras (Barcelona, 1977).

Els anys vuitanta es caracteritza per una conjunci d'aspectes informalistes i geomtrics, que atorguen a l'obra una major riquesa de textures. L'artista alenteix les exposicions i es limita a mostrar la seva obra a l'illa (Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, 1983;i galeria Carl van der Voort, 1988); a Barcelona (Ren Metras, 1980) i a Palma (Sala Pelaires, 1980).

Ha participat en nombroses exposicions collectives arreu d'Europa i els EUA. Hi ha obra seva al Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, al fons d'art de l'Ajuntament de Palma i del Govern de les Illes Balears, al Museu Internacional Salvador Allende i a la National Gallery of Modern Art de Nova Delhi. El 2001 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
 Obra de Rafel Tur;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242165" title="Nicea de Corint" nonfiltered="3907" processed="3902" dbindex="94186">
Nicea (Nicaea, Nikaa ) fou la dona del tir Alexandre de Corint durant el regnat d'Antgon II Gnates. Desprs de la mort del seu marit, suposadament enverinat per ordre del rei macedoni, Nicea va conservar el control de Corint. 

Antgon li va oferir la ma del seu fill Demetri, i aprofitant les festes per les npcies es va apoderar de la ciutadella (abans del 244 aC). 

Suides esmenta una Nicea com a patrona del poeta Eufori, per diu que el seu marit havia governat Eubea (en lloc de Corint) el que no permet assegurar que fos la mateixa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242166" title="Nicenet" nonfiltered="3908" processed="3903" dbindex="94187">
Nicenet (Nicaenetus, ) fou un poeta epigramtic grec, possiblement nadiu d'Abdera per establert a l'illa de Samos. Ateneu de Naucratis diu que era b d'Abdera o de Samos, i Esteve Bizant l'esmenta entre els abderites famosos. 

Va viure a la primera part del segle III aC, abans de Filarc que escrivia vers el aC. Va escriure una llista de dones illustres i tamb alguns epigrames, dels quals sis figuren a l' Antologia  de Jacobs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242167" title="Nicgores" nonfiltered="3909" processed="3904" dbindex="94188">


Onomstica:

Nicgores de Messnia, notable messeni;

Nicgores de Rodes, poltic de l'illa de Rodes;

Nicgores d'Atenes, sofista atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242168" title="Maruja Alfaro i Brenchat" nonfiltered="3910" processed="3905" dbindex="94189">


Maruja Alfaro i Brenchat (Barcelona, 1930) s una actriu catalana. Comena la seva vida artstica amb la companyia de Marcos Redondo el 1947, interpretant sarsueles com Katiuska, La dolorosa, etc. Desprs, entra en el grup de teatre dels Obrers Catlics i passa a formar part successivament de la companyia Illa d'Or i de la Companyia Majrica. Va ser cofundadora de l'Agrupaci Bellver i del grup de l'Assistncia Palmesana, del qual va ser directora d'escena i actriu. Va ser tamb cofundadora i copropietria de la Companyia Zanoguera-Alfaro. Ha collaborat amb diversos grups teatrals com la companyia de Xesc Forteza Forteza, Anselm Turmeda, Iguana Teatre, Teatre Principal, etc.

Enquadrada dins el teatre costumista, ha representat preferentment obres de Joan Mas i Bauz, Maurici Gallardo i Andreu Amer, aix com de Xesc Forteza, al costat del qual va treballar a Tntol, que s una guerra femella i Majrica 81.

Ha participat en ms de 70 muntatges teatrals, entre els quals destaquen: Cavallet, quan eres jove , s na Xima xema? All que tal vegada s'esdevingu, Ai Quaqun, que has vengut de prim!, Les alegres casades de Windsor, La importncia de ser Frank, etc. s especialment memorable la interpretaci que va fer de dona Obdlia, en el muntatge teatral que sobre la novella de Lloren Villalonga, Mort de Dama, port a terme Pere Noguera. El 2001 va rebre el Premi Ramon Llull.

Obres publicades. 
    
Catalina sota els arbres (El Gall Editor);

No tot foren flors (El Gall Editor) ;

Enllaos externs.
Catalina sota els arbres

No tot foren flors





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242169" title="Nicgores de Messnia" nonfiltered="3911" processed="3906" dbindex="94190">
Nicgores de Messnia  (Nicagoras, Nikagras ) fou un notable messeni connectat per llaos d'hospitalitat amb Arquidam V d'Esparta. Quan aquest darrer va fugir a Messnia, Nicgores el va acollir i desprs va negociar la seva tornada a Esparta.

Arquidam fou executat per Clemenes III per Nicgores fou perdonat. Ms tard Nicgores va trobar a Clemenes a Egipte, quan havia fugit a la cort de Ptolemeu III Evergetes I i va voler venjar la mort d'Arquidam, i va convncer al ministre Sosibi d'acusar a Clemenes de conspiraci, sent aquest empresonat; tot i aix Clemenes va poder escapar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242170" title="Fordisme" nonfiltered="3912" processed="3907" dbindex="94191">
El terme fordisme es refereix al sistema de producci en cadena que va portar a la prctica Henry Ford; fabricant de cotxes dels Estats Units. Aquest sistema que es va desenvolupar entre finals de la dcada dels 20 i principis dels 70, suposa una combinaci de cadenes de muntatge, maquinaria especialitzada, salaris alts i un nombre elevat de treballadors en plantilla. Aquest mode de producci resulta rendible sempre que el producte es pugui vendre a un preu baix en una economia desenvolupada.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242171" title="Nicgores de Rodes" nonfiltered="3913" processed="3908" dbindex="94192">
Nicgores de Rodes   (Nicagoras, Nikagras ) fou un poltic de l'illa de Rodes.

Fou enviat per dues vegades, juntament amb dos poltics ms, Agesloc i Nicandre, com ambaixador davant els romans (169 aC), la primera vegada directament a Roma i la segona (un any ms tard, el 168 aC) al cnsol Emili Paulle a Macednia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242172" title="Nicgores d'Atenes" nonfiltered="3914" processed="3909" dbindex="94193">
Nicgores d'Atenes  (Nicagoras, Nikagras ) fou un sofista atenenc que va viure en temps de l'emperador Felip l'rab. 

Va escriure unes biografies de diversos homes illustres  (), una de Clepatra de Troade, i un relat d'una ambaixada a l'emperador. Va tenir un fill de nom Minuci que fou tamb escriptor i un net de nom Nicgores al que es van atribuir alguns escrits del seu pare (Suides, ,  Filostrat,  Vit. Soph. II. Aspas. extr.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242173" title="Andreu Ripoll i Muntaner" nonfiltered="3915" processed="3910" dbindex="94194">
Andreu Ripoll i Muntaner (Barcelona 1933) s un enginyer catal. De famlia mallorquina, de molt petit torn a Mallorca. El 1952, ingress a l'Acadmia Militar de Saragossa i el 1957 deix l'exrcit. Obtingu el ttol d'enginyer a l'Escola Politcnica de Madrid i ampli estudis sobre investigaci operativa a la Universitat Complutense de Madrid (1964-1966) i al Centre de Vol Espacial Goddard, de Maryland (Estats Units, 1967-68). Fou professor de la Universitat Politcnica de Madrid (1966-1968) i es doctor en enginyeria a l'Escola Superior Politcnica. Entre 1965 i 1968 fou cap de la secci d'enginyers que installaren a Espanya els mssils Hawk. Fou sotsdirector i cap del Departament de Manteniment i Operacions de l'Estaci de Seguiment Espacial de l'Agncia Aeronutica i Espacial dels Estats Units (NASA) de Fresnedillas (Madrid) i particip en els programes Apollo, Skylab i Apollo-Soyuz (1968-1975).

Organitz i dirig l'Estaci de Seguiment Espacial de l'Agncia Espacial Europea (ESA) de Villafranca del Castillo (Madrid), entre 1975 i 1988. Des d'aquesta estaci impuls programes d'exploraci dels raigs ultravioleta i dels raigs x mitjanant observatoris situats a l'espai. El 1982, organitz el Congrs Internacional d'Investigadors dels Raigs Ultravioleta. El 1983, fou el cap d'un grup d'enginyers que estudi la creaci d'un satllit espanyol de comunicacions. El 1986, fu part de l'equip que redact el Pla nacional de l'espai espanyol. A ms, ha estat impulsor i director (1988-1994) del Centre Europeu d'Astronautes de l'ESA, situat a Colnia (Alemanya). Des d'aquest crrec fou el responsable d'establir els criteris de selecci i entrenament dels astronautes europeus. El 1994, torn a Mallorca. 

Ha collaborat a Enciclopedia de Aviacin y Astronutica (1972), The Cambridge Encyclopaedia of Space (1990) i Atlas de l'Espace (1990). Ha publicat nombrosos articles de recerca cientfica i tcnica a Bit, Ibrica, Actualidad Cientfica Espaola, Sapce Technology, Acta Astronutica, ESA Bulletin i La Revista de Aeronutica y Astronutica. Tamb ha publicat articles de carcter divulgatiu a El Pas i La Vanguardia i a revistes com Actualidad Electrnica, Conocer i Electrnica Hoy.

Ha estat membre del jurat del premi Prncep d'Astries (1989-90) i fa part del consell de l'Institut Nacional de Tcnica Aerospacial d'Espanya (des de 1989). Des de 1992, s membre de l'Acadmia Astronutica Internacional (IAA) i membre de l'Acadmia d'Enginyeria (Madrid), des de 1994. El 2001 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Electrnica militar (1984);
 El gran atlas del espacio (1987), director cientfic;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242179" title="Decantaci" nonfiltered="3916" processed="3911" dbindex="94195">
La decantaci s una tcnica que permet de separar un slid mesclat heterogniament amb un lquid en el qual s insoluble o b dos lquids immiscibles de densitat diferent.

Decantaci d'un slid.
Si el slid s prou dens i gros, potser es dipositar al fons del recipient. Aix doncs, inclinat el recipient, es pot separar el lquid o sobrenedant, vessant-lo en un altre recipient sense que caigui el slid o sediment.
Decantaci d'un lquid.

Per separar lquids immiscibles, com per exemple aigua i oli, cal introduir la mescla en un recipient anomenat embut de decantaci i deixar que reposi fins que els lquids se separen en dues capes. Desprs, s'obre la clau i es deixa sortir el lquid de la capa inferior a poc a poc, i tanquem la clau quan falti poc perqu surti l'altre lquid. Per no contaminar els components de la mescla en separar-los, no s convenient aprofitar ni el final del primer lquid ni el comenament del segon. Finalment, cal agafar un altre recipient i recollir el segon lquid.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242180" title="Biologia marina" nonfiltered="3917" processed="3912" dbindex="94196">
La biologia marina s la branca de la biologia que estudia els ssers vius i les seves interrelacions amb l'ecosistema mar. 

s un camp molt ampli i abasta l'estudi tant la zoologia dels vertebrats i invertebrats marins com els estudis sobre les seves algues i microorganismes i la seva relaci amb l'entorn. Aquests estudis conformen l'ecologia del mar aix com tamb l'oceanografia i geologia marina. En ecologia marina s'estudien especialment les xarxes trfiques que s'interconnecten entre elles i l'ecosistema. Aquesta branca biolgica s'ocupa del deteriorament del medi, per a determinar la millor forma de cuidar l'oce i als seus habitants
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242181" title="Guerra de les Dues Roses" nonfiltered="3918" processed="3913" dbindex="94197">


La Guerra de les Dues Roses (1455 1485) van ser una srie de guerres civils pel tron del Regne d'Anglaterra que va enfrontar els partidaris de la Casa de Lancaster i la Casa de York. Ambdues cases descendien de la casa reial dels Plantagenet, a travs del rei Eduard III.

Els participants a la guerra eren majoritriament l'aristocrcia terratinent i els exrcits dels senyors feudals. El suport per les dues cases era condicionat per factors dinstics, com matrimonis entre la noblesa o la concessi de ttols feudals, i les lleialtats de molts dels participants van canviar durant els diferents enfrontaments. Per aquest motiu resulta complicat de fer un seguiment de les aliances i els equilibris de poder durant el conflicte.

La Guerra va acabar amb l'extinci de la lnia dels Plantegenet i va debilitar molt a la noblesa. Aquest perode de guerra civil va marcar el declivi de la influncia anglesa al continent europeu, el debilitament del poder feudal dels nobles, i l'increment del poder dels comerciants i la centralitzaci del poder monrquic sota la nova dinastia dels Tudor. La fi de la guerra s considerada pels historiadors com la fi de l'edat mitjana anglesa i l'inici del renaixement.

El nom del conflicte, producte del romanticisme, t el seu orgen en que els emblemes herldics de les dues cases eren una rosa.

Histria.
Els orgens: la disputa successria.









La disputa entre les dues cases va comenar el 1399 amb la deposici del rei Ricard II per part del seu cos Enric Bolingbroke, el duc de Lancaster. Enric era el fill del tercer fill d'Eduard III, i per tant la seva candidatura al tron era feble. D'acord amb les normes successries i amb la tradici, la corona hauria d'haver passat   alls descendents masculins de Lionel d'Anvers, el segon fill d'Eduard, i de fet Ricard II ja havia nomenat Edmund Mortimer com el seu hereu. Tanmateix, Bolingbroke tenia un exrcit al darrera i el control de la situaci, mentre que Edmund tan sols tenia 8 anys. Com que el regnat de Ricard II havia estat molt impopular, es va tolerar la usurpaci d'Enric que es feu coronar com a Enric IV.

Per al cap d'uns anys d'haver pres el tron, els descontents organitzaren una srie de rebellions a Galles, Cheshire i Northumberland, fent servir la figura de Mortimer com a nexe d'uni. Enric IV va aplacar les revoltes, i garant la successi de la seva lnia en la figura del seu fill Enric V.

Enric V va ser un gran soldat, i els seus xits militars a Frana durant la Guerra dels Cent Anys li atorgaren una gran popularitat, afermant els Lancaster al tron. 

Per el segent rei Lancaster, Enric VI, result un rei feble que a ms patia alienacions mentals. A ms a ms Ricard de Conisburgh de la Casa York (fill del quart fill d'Eduard III), es va cas amb Anna Mortimer, la germana d'Edmund Mortimer. Aix convertia els drets successoris dels York en tant o ms vlids que els de la dinastia dels reis Lancaster.

El regnat d'Enric VI.

Quan Enric VI va pujar al tro el 1422, era un nad de tan sols nou mesos. La primera part del seu regnat el govern estava en mans de regents i consellers. Els francesos van obtenir una srie de victries en la Guerra dels Cent Anys i de mica en mica van anar recuperant les conquestes continentals angleses, incloent-hi les obtingudes per Enric V. A la cort les diferents faccions es barallaven pel poder: Humbert de Gloucester va ser acusat de traci i mor esperant judici, i el duc de Suffolk va ser exiliat i assassinat. Enric VI no prenia part en cap de les intrigues i era vist com un rei dbil que, a ms, patia episodis de bogeria.

El Duc de Somerset es feu amb el control del govern i intent de negociar la pau amb els francesos. Mentrestant Ricard Plantagenet, el Duc de York, s'erig com a representat dels que volien continuar la guerra amb Frana.

La creixent discrdia a la cort tamb es reprodua a tot el pas. Les famlies nobles s'embarcaren en feus privats sense mostrar cap mena de respecte per l'autoritat reial. El ms conegut d'aquests feus enfront els poderosos Percy i Neville, per n'hi hagueren molts d'altres que especialment enfrontaven les cases nobles d'antiga tradici amb les famlies nouvingudes que Enric IV havia donat ttols i terres com a agrament al seu suport. Un factor que va contribuir a aquestes guerres internes va ser la prdua dels territoris a Frana, que havia fet tornar a molts soldats desocupats al territori angls.

Com que el rei era fcilment manipulable, aquells de la cort ms prxims a ell monopolitzaven el poder, mentre que Ricard i els seus n'eren apartats. La reina d'Enric, Margarida d'Anjou, va conspirar amb altres nobles per reduir el poder dels York. Les tensions entre els York i els Lancaster, afegides al creixent malestar entre la poblaci, els abundants feus entre la noblesa i la corrupci a la cort d'Enric VI van propiciar l'esclat de la guerra civil. 



L'inici de la guerra.
Ricard Plantagenet, cada cop ms acorralat, va decidir finalment de recrrer a l'enfrontament armat. El primer encontre va ser el 22 de maig de 1455, a la Primera Batalla de Sant Albans. La batalla va acabar amb una derrota dels Lancasters, i la mort d'alguns dels seus lders destacats com Somerset i northumberland. D'entrada les niques intencions que Ricard havia manifestat eren apartar els "mals consellers" del costat del rei Enric. Per aix quan els York van capturar el rei, que es trobava seient tranquillament a la seva tenda patint un altre atac de bogeria, es van limitar a fer que els hi atorgus un altre cop posicions d'influncia. Es va intentar reconciliar ambds bndols i Ricard va ser nomenat Protector, apartant Margarida de la presa de decisions.

Els problemes van comenar a sorgir quan es plantej el dilema de nomenar com a successor del rei Enric VI el seu fill Eduard o el mateix Duc de York Ricard. Margarida es va oposar frontalment a qualsevol soluci que allunys el seu fill del tron. El 1456, mentre ella i el rei eren de viatge, margarida va decidir no tronar a Londres i establir la cort a Coventry. Des d'all va aconseguir que el rei anulls el nomenament de York com a protector, i el va obligar a tornar al seu crrec de lloctinent a Irlanda.

La represa de les hostilitats i l'Acta d'Acord.
El setembre de 1459 York va tornar d'Irlanda sense perms, i les hostilitats es van reprendre. Tot i que d'entrada els Lancasters van ser incapaos d'aturar l'avan dels York, la seva victria a la Batalla del Pont de Ludford van obligar a fugir els lders rivals. Ricard va tornar a Irlanda, i el seu fill Eduard i el comte de Warwick es van refugiar a Calais. 

Durant el segent any, Warwick va anar organitzant rtzies ala costa anglesa des de Calais, augmentant la sensaci de caos al regne. El 1460 va organitzar una invasi en tota regla, i rpidament es feu amb el control de Kent i Londres. Enric va liderar un exrcit per combatre'ls, i el 10 de juliol de 1460 Yorks i Lancasters es van tornar a enfrontar a la Batalla de Northamton. La batalla va resultar desastrosa pels Lancasters, que van ser derrotats, i per segona vegada a la guerra els Yorks van capturar el rei Enric mentre es trobava patint un nou atac de bogeria a la seva tenda. Amb el rei al seu control, els yorkistes van tornar a Londres.

Animat pels xits militars de la seva facci, Ricard va tornar a Gran Bretanya amb la intenci de reclamar el tron per a ell basant-se en els seus drets dinstics superiors a la lnia lancastriana. Desembarcant al nord de Galles, ell i la seva esposa Ceclia van entrar a Londres amb tota la cerimnia habitualment reservada per a els monarques. Quan el Parlament s'hagu reunit, Ricard va entrar i es va asseure directament al tron. Els lords van emmudir sorpresos per la seva presumpci, incloent-hi els seus aliats Warwick i Salusbury. L'objectiu dels revoltats havia estat expulsar els consellers hostils de rei, i no substituir-lo.

El segent dia Ricard els va presentar genealogies detallades per defensar la seva candidatura al tron basant-se en la seva descendncia de Lionel d'Anvers, i va trobar-se amb ms comprensi per part dels parlamentaris. L'octubre de 1460 es va aprovar, per un marge de cinc vots, l'Acta d'Acord. Segons l'acta Enric VI havia de continuar com a rei, per Ricard era designat com el seu successor en detriment del seu fill de sis anys Eduard. Ricard va acceptar el tracte, que tamb el designava Protector del Regne i li permetia governar en nom d'Enric. L'Acta d'Acord va ser considerada inacceptable pels Lancaster, que es van aplegar al nord amb Margarida i el prncep Eduard per formar un exrcit.

El contraatac dels Lancaster.

El Duc de York va voler consolidar la seva posici de fora impedint que l'exrcit de Margarida es fes fort al nord. El nadal de 1460 Ricard va acampar en una posici defensiva al Castell de Sandal, prop de Wakefield. Tot i que els informes afirmaven que l'exrcit de margarida superava el de Ricard per dos a un, el 30 de desembre Ricard de York va ordenar abandonar el castell i llanar un atac. El seu exrcit va sofrir una derrota contundent a la Batalla de Wakefield. El mateix Ricard va morir en el combat, i el seu fill de 17 anys, Edmund, i el comte de Salsbury van ser capturats i executats. Margarida va ordenar que els caps de tots tres fossin penjats sobre les portes de la ciutat de York.

La mort de Ricard deixava a el jove Eduard, de divuit anys, com a nou Duc de York i l'hereu al tron de la seva facci. Va portar el seu exrcit a les marques entre Anglaterra i Galles, i obtingu una victria contra el Comte de Penbroke a Herefordshire.

Margarida, mentrestant, havia proms el seu fill Eduard amb la filla de la reina d'Esccia a canvi de que aquesta li proporcions un exrcit. Margarida, per, no estava en condicions de pagar el seu creixent exrcit i tan sols podia prometre als seus homes la promesa dels botins del sud d'Anglaterra. A Londres, Warwick feia servir aquests saquejos com a arma de propaganda contra els Lancasters, i aix aconsegu que la ciutat de Coventry es passs al bndol dels York. Per Warwick no va ser a temps de reclutar un exrcit prou poders per plantar cara als Lancaster, i mentre Eduard era a Galles, va ser sorprs a la Segona Batalla de Sant Albans. Els Lancaster van obtenir una important victria, i van obligar a les forces dels York a fugir abandonant al rei Enric.

La guerra ja s'havia tornat terriblement cruel, com exemplifica el fet que la reina Margarida va fer que el seu fill Eduard, de set anys, decids la manera com havien de ser executats els cavallers York que havien rebut l'encrrec de protegir Enric VI durant la batalla. Els cavallers no havien participat a la batalla i s'havien quedat a vigilar que no passs res al rei, i es van quedar al seu costat sense ni tan sols fugir quan el seu bndol va perdre la batalla.

L'exrcit Lancaster va continuar cap al sud i va arribar a les portes de Londres, per el temor de que els saquejos als comtats dels voltants es repetissin a la capital van fer que els barressin l'entrada. La ciutat va tancar les portes als Lancaster i va rebutjar de subministrar provisions a l'exrcit.

El triomf dels York.

Mentrestant Eduard va arribar a Londres des de l'oest i va unir el seu exrcit al de Warwick. La reina es va retirar a Dunstable, i Eduard i Warwick van ser benvinguts a Londres amb el seu exrcit. La ciutat, majoritriament partidria dels York, els va rebre amb entusiasme. Eduard ja no podia allegar que la lluita era noms per apartar els mals consellers del rei, i havia d'admetre que s'havia convertit en una guerra per la corona. Quan el Bisbe de Londres va demanar l'opini al poble de Lodres van contestar amb crits de "el Rei Eduard". Rpidament l'elecci va ser ratificada pel parlament, tot i que Eduard no va voler coronar-se oficialment fins qui Enric i margarida no fossin executats o exiliats. La justificaci de la proclamaci d'Eduard era que Enric havia perdut els seus drets a la corona al permetre que la seva reina ataqus els que, segons l'Acta d'Acord, eren els seus hereus. Tanmateix, cada cop ms s'argumentava que la legitimitat a la corona corresponia als York, i que tots els reis Lancaster havien estat usurpadors.

Eduard i Warwick van marxar cap al nord, i s'enfrontaren amb l'exrcit dels Lancaster a Towton, prop de la ciutat de York. La Batalla de Towton seria la batalla ms gran de la Guerra de les Dues Roses fins al moment. Les dues parts van acordar que aquell enfrontament havia de ser el que sentencis la guerra, i que es lluitaria a mort. Eduard va obtenir una decisiva victria, en la que la majoria dels comandants dels Lancaster van morir. Molts dels nobles que van sobreviure, van jurar lleialtat al rei Eduard. Enric i Margarida, que havien estat pendents de la batalla des de York amb el seu fill Eduard, van fugir cap a Esccia. Eduard va avanar per capturar York, on encara penjaven els caps del seu pare, el seu germ, i Salsbury, que van ser rpidament substituts per caps de nobles lancastrians que havien caigut en la batalla.

Eduard IV va ser coronat el juny de 1461 a Londres, i va ser capa de governar el regne amb relativa comoditat durant un perode de 10 anys. De mica en mica, els rebels Lancaster que encara resistien al nord van anar caient. En una de les revoltes al nord els York van aconseguir capturar al rei Enric VI, que va ser empresonat a la Torre de Londres.


La restauraci d'Enric VI.
Les relacions entre el rei Eduard i els seu principal avalador (i antic mentor), el poders comte de Warwick Ricard Neville, es van deteriorar cada cop ms. Les causes foren diverses, per una de les ms importants va ser la decisi d'Eduard de casar-se en secret amb Elisabet Woodville el 1464. Quan el rei va anunciar el matrimoni com un fet consumat, Warwick va quedar pblicament en evidncia, ja que s'havia estat dedicant a negociar un matrimoni entre Eduard i una princesa francesa per tal de guanyar una aliana estratgica. Que els Woodvilles van comenar a ser preferits per sobre els Nevilles a la cort, Eduard va posar impediments a que els dues filles de Warwick (Isabel i Anna Neville) es casesin amb els seus dos germans, o que el rei prefers aliar-se amb Borgonya que no pas amb Frana com ell aconsellava, van aprofundir el ressentiment de Ricard Neville.

El 1469 Warwick es va aliar amb Jordi, germ d'Eduard i hereu aparent al tron. Van reclutar un exrcit que va vncer el rei i el va fer presoner. Tamb va fer executar el pare de la reina, Ricard Woodville, i va obligar a Eduard a convocar el Parlament a York on es pretenia declarar Eduard un fill illegtim i en conseqncia proclamar rei al seu germ Jordi. Per el germ d'ambds, Ricard, amb el suport de la majoria dels nobles, es mantingu fidel al seu germ i va arribar al capdavant d'un gran contingent per alliberar el rei.

Ricard Neville i Jordi Plantagenet van ser declarats tradors i van haver de fugir a Frana, on s'uniren a l'exiliada Margarida d'Anjou que intentava obtenir l'ajut del rei Llus XI de Frana per recuperar el tron del seu marit. La filla de Warwick, Anna Neville, es cas amb el fill de Margarida i l'hereu Lancaster al tron: Eduard de Westminster. La tardor de 1470 Warwick va tornar a Anglaterra al capdavant d'un exrcit.

Eduard no estava preparat per fer front a la invasi, i aquest cop es va veure obligat a fugir. Va ordenar al seu exrcit que es disperss, i va exiliar-se a Borgonya. Warwick va alliberar al rei Enric VI, el va fer desfilar pels carrers de Londres proclamant-lo rei de nou, i va declarar Eduard i el seu germ Ricard tradors.

La restauraci d'Eduard IV.
L'xit de Warwick va ser efmer. A l'aliar-se amb el rei de Frana declarant la guerra a Borgonya, va involucrar a Carles de Borgonya en la disputa, que va ajudar militarment i financera a Eduard per que llancs una invasi a Anglaterra el 1471.

Eduard va desembarcar amb un petit exrcit a Ravenspur, i aviat va aconseguir guanyar la ciutat de York i aplegar simpatitzants. Aquest cop el seu germ Jordi va a trar a Warwick i va tornar amb el seu germ. Desprs de capturar Londres Eduard es va enfrontar a Warwick a la Batalla de Barnet, que  es disput enmig d'una densa boira. Alguns homes de Warwick s'atacaren els uns als altres per error, i el mateix Ricard Neville va morir mentre intentava recuperar el seu cavall.

Margarida i el seu fill Eduard havien desembarcat a Anglaterra i estaven reunint forces per a la causa Lancaster. El seu avan es va interrompre quan la ciutat de Glucester els imped el pas a travs del riu, i el seu exrcit va ser derrotat a la batalla de Tewkesbury. A Tewkesbury mori el prncep Eduard de Westinster, l'hereu al tron dels Lancaster de tan sols disset anys.

Amb Eduard IV un altre cop al tron, Enric VI va ser recls un altre cop a la Torre de Londres. Sense hereus que el successin i amb els Lancasters derrotats, Enric VI va ser assassinat el 14 de maig de 1471, afermant la lnia dels York al tron havent eliminat tots els rivals aparents.


Ricard III.
Amb tota l'oposici morta o a l'exili, la darrera etapa del regnat d'Eduard IV va veure el retorn de la calma a Anglaterra. Per quan els excessos d'Eduard IV el van portar a una mort prematura el 1483, les intrigues poltiques i dinstiques van tornar a sorgir. El seu fill i hereu, Eduard V, tenia tan sols 12 anys d'edat, i la cort estava dividida entre els Wodvilles (els parents de la reina) i els que s'oposaven a la creixent influncia que aquests havien anat adquirint. El germ d'Eduard, Ricard de Gloucester, havia estat nomenat en el seu testament com a Protector del Regne, i s'erig en lder de la facci anti-Woodville.

Amb l'ajuda del Duc de Buckingham, Ricard de Gloucester va capturar el jove rei Eduard de les mans dels Woodvilles, i justificant-se en que calia protegir el rei, el va recloure a la Torre de Londres acompanyat del seu germ petit de tan sols 9 anys. Un cop reclosos els dos nois, Ricard va declarar que el matrimoni d'Eduard IV amb Elisabet Woodville havia estat illegal i que en conseqncia els dos nois eren illegtims. El Parlament va estar-hi d'acord, convertint a Gloucester en el rei Ricard III. Els dos nois, que serien coneguts com els "Prnceps a la Torre", van desaparixer i probablement foren assassinats, tot i que la identitat del culpable s un misteri.

Enric Tudor.

Mentrestant els la facci dels Lancaster s'aplegaven radera Enric Tudor, que a travs de la seva mare Margarida Beaufort descendia d'Eduard III (Joan Beaufort fou un fill bastard de Joan de Gant que va ser legitimat). A ms a ms, la Casa de Tudor estava estretament vinculada l'extingida Casa de Lancaster (com exemplifica el fet que l'avi d'Enric, Owen Tudor, es cass amb Caterina de Valois quan aquesta enviud d'Enric V.

Enric Tudor, que havia fugit a l'exili desprs de la desfeta dels Lancaster, va tornar a Anglaterra  l'estiu de 1485 fins que va aconseguir derrotar a Ricard III a la Batalla del Camp de Bosworth.  Ricard va morir durant la batalla i Enric es feu coronar com a Enric VII. Per reforar la seva posici al tron es va casar amb Elisabet de York, filla d'Eduard IV i la pretendent de la nissaga dels York amb drets dinstics superiors. D'aquesta manera, les dues lnies s'unien i convertien la descendncia de la parella en nics candidats al tron, com va voler simbolitzar unificant els smbols de les dues cases en el nou emblema dels Tudor: la rosa roja i blanca.

Les febles candidatures que durant els segents anys van declarar-se hereves de la causa York van ser rpidament reprimides, i els pretendents executats.

Batalles.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242182" title="Nicandre" nonfiltered="3919" processed="3914" dbindex="94198">


Onomstica:

Nicandre d'Esparta rei d'Esparta,

Nicandre d'Etlia, poltic de la Lliga Etlia;

Nicandre de Claros o Nicandre de Colof, poeta grec;

Nicandre d'Alexandria, filsof peripattic grec.

Nicandre de Calcednia, historiador grec.

Nicandre de Tiatira, gramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242183" title="Nicandre d'Esparta" nonfiltered="3920" processed="3915" dbindex="94199">
Nicandre d'Esparta rei d'Esparta, el vuit de la lnea dels Prclides, fill de Carilau d'Esparta i pare de Teopomp d'Esparta.

Segons Pausnies va regnar uns 28 o 29 anys vers 809-770 aC (cronologia antiga) o 750-720 aC (cronologia moderna), i fou contemporani de Telecle (vers 760-740 aC). Plutarc esmenta algunes de les seves dites (Plutarch Lacon. Apophthegm. vol. 2. p. 155, ed. Tauchn.).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242185" title="Producci en cadena" nonfiltered="3921" processed="3916" dbindex="94200">

La producci en cadena va ser un procs revolucionari en la producci industrial basat en la cadena de muntatge; una forma d organitzaci de la producci que delega a cada treballador una funci especfica i especialitzada en mquines ms desenvolupades tecnolgicament. La seva  idea terica neix amb el taylorisme, per madura en el segle XX amb Henry Ford. A finals del segle XX s superada por una nova forma d organitzaci industrial anomenada toyotisme que s ha profunditzat en el segle XXI.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242186" title="Nicandre d'Etlia" nonfiltered="3922" processed="3917" dbindex="94201">
Nicandre d'Etlia (Nicander, Nkandros ) fou un poltic de la Lliga Etlia, que quan els seus conciutadans van organitzar la coalici contra Roma, fou enviat com ambaixador a Filip V de Macednia (193 aC) per animar-lo a unir-se a la Lliga, per no va tenir xit. 

El 191 aC fou enviat, juntament amb Thoas, en suport d'Antoc III el Gran de Sria, missi que va acomplir en dotze dies. Va caure en mans del rei Filip que el va tractar amb amabilitat i va ser alliberat, arribant a Hypata just al moment en qu els etolis deliberaven sobre la pau, i amb alguns diners que havia rebut d'Antoc i la promesa d'xits militars, els va convncer de seguir en armes i rebutjar la pau proposada pels romans.

El 190 aC fou nomenat estrateg dels etolis i va intentar obligar al cnsol Fulvi Nobilior a aixecar el setge d'Ambrcia, per va fracassar; desprs fou enviat a Roma com ambaixador juntament amb Fenees per ajustar la pau.

Sospits de ser favorable al Regne de Macednia, a la guerra entre romans i Perseu de Macednia (171 aC a 168 aC) fou cridat a la ciutat de Roma, on va restar fins a la seva mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242187" title="Jocelyn Nigel Hillgarth" nonfiltered="3923" processed="3918" dbindex="94202">
Jocelyn Nigel Hillgarth (Londres, 1929) s un historiador britnic. Ha estat catedrtic d'Histria al Centre d'Estudis Medievals de la Universitat de Toronto (Canad) i Senior Fellow del Pontifical Institute of Medieval Studies. S'ha especialitzat en temes d'histria i cultura catalana i hispnica de l'edat mitjana, sobretot en tres grans mbits: l'Espanya visigtica, la Corona d'Arag i el Regne de Castella als segles XIII, XIV i XV i la histria intellectual i cultural de Catalunya i de Mallorca a l'edat mitjana. s membre corresponent de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona (1974) i de l'Institut d'Estudis Catalans (1996).

La contribuci del professor Hillgarth als estudis sobre Ramon Llull i el lullisme ha esdevingut un punt de referncia bsic que ha perms una concepci renovada de la figura histrica del ms gran dels intellectuals de parla catalana.  Ha fet un estudi histric de gran abast sobre la significaci i la influncia de la figura i de l'obra de Ramon Llull en el mn del seu temps, i sobre la formaci del primer lullisme parisenc a l'entorn de l'obra de Toms Le Mysier.  Els estudis lullians del professor Hillgarth tenen una amplitud temtica i una gran varietat metodolgica. Comprenen recerques sobre la presncia d'eremites entre els primers seguidors del beat Ramon a Mallorca, catlegs utilssims de manuscrits, semblances sobre Ramon Llull a diverses enciclopdies angleses i americanes, estudis sobre la Vita coaetanea lulliana, sobre el lullisme mallorqu i francs dels segles XIV i XV, etc. En l'actualitat, Hillgarth, encara en actiu, ha treballat en una recopilaci de les fons histriques conservades sobre Ramon Llull, que constituir una nova pea fonamental per als estudis lullians contemporanis; s el Diplomatari lulli: documents relatius a Ramon Llull i a la seva famlia, que t en premsa a la collecci Blanquerna que promouen la Universitat de les Illes Balears i laUniversitat de Barcelona.

Pel prestigi internacional que ha aconseguit com a lullista i com a medievalista, ha estat un dels brillants ambaixadors que la cultura catalana ha tingut en els darrers quaranta anys en l'mbit universitari i de l'alta recerca histrica. El seu nom figura a totes les enciclopdies i repertoris sobre l'edat mitjana d'arreu del mn associat a Ramon Llull i a la histria catalana medieval.  El 2001 va obtenir el Premi Ramon Llull.

 Obres .
  Christianity and Paganism, 350-750 The Conversion of Western Europe (1986);
 The Spanish Kingdoms, 1250-1516 (1976-78; traducci espanyola, 1979-84);
 Ramon Llull and Fourteenth Century France (Oxford, 1971; versi catalana, Ramon Llull i el naixement del lullisme, Barcelona, 1998) ;
 Readers and Books in Majorca, 1229-1550 (1991);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242188" title="Nicandre de Claros" nonfiltered="3924" processed="3919" dbindex="94203">
Nicandre de Claros (Nicander, Nkandros ), fill de Damneu, fou un poeta grec autor de dos poemes que es conserven i d'altres que s'han perdut. Tamb fou metge i gramtic a ms de poeta. Era sacerdot hereditari del culte a l'Apollo Clari, crrec en el que va succeir al seu pare. Era natural de Claros prop de Colof a la Jnia, i de vegades es anomenat Nicandre de Colof. Va escriure un llibre sobre Etlia i podria haver estat contemporani d'rat de Sici i de Callmac per ms probablement va viure un segle desprs. Va dedicar un poema al rei tal de Prgam que probablement fou tal III de Prgam (139 aC-133 aC) i per tant hauria viscut vers 185 aC a aC. 

El seu poema ms llarg s  format per un miler de lnies hexmetres. L'altre poema  est format per sis-centes lnies hexmetres.

Les seves obres perdudes sn:
1.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242190" title="Nicandre d'Alexandria" nonfiltered="3925" processed="3920" dbindex="94204">
Nicandre d'Alexandria (Nicander, Nkandros ) fou un filsof peripattic grec. La seva poca s totalment desconeguda, per el seu origen si que s conegut: la ciutat d'Alexandria  a Egipte. Va escriure una obra coneguda amb el seu ttol grec de .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242191" title="Nicandre de Calcednia" nonfiltered="3926" processed="3921" dbindex="94205">
Nicandre de Calcednia (Nicander, Nkandros ) fou un historiador grec.

Era originari de la ciutat de Calcednia a Bitnia i va viure al segle I aC. La seva obra era referent al rei Prsies de Bitnia, en quatre llibres titulats . Un dels llibres, el quart, s esmentat per Ateneu de Naucratis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242193" title="Nicandre de Tiatira" nonfiltered="3927" processed="3922" dbindex="94206">
Nicandre de Tiatira (Nicander, Nkandros ) fou un gramtic grec.

Era suposadament originari de Tiatira (Thyatira). Molts el suposen el mateix personatge que Nicandre de Colof.

Va escriure  i , probablement el mateix que 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242194" title="Andreu Murillo Tudur" nonfiltered="3928" processed="3923" dbindex="94207">
Andreu Murillo Tudur (Ma, Menorca, 22 de juny de 1930) s un historiador menorqu. Es llicenci en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i s especialista en histria moderna i contempornia; va exercir de mestre d'ensenyana primria a Girona, primer, i a Ma fins a la seva jubilaci.

s redactor de diverses entrades que la Gran Enciclopdia Catalana t per a Menorca i ha estat encarregat d'elaborar els fascicles d'histria de l'Enciclopdia de Menorca. s membre de l'Institut Menorqu d'Estudis i del seu Consell Cientfic. Ha intervingut als congressos i a les trobades en nom de Menorca, l'etern representant a les taules rodones, conferenciant, polemista al diari, prologuista, pregoner de la Festa Major, s a dir, l'intellectual al carrer. 

Actualment, s coordinador de la UNED. Ha participat a l'Universitat Catalana d'Estiu a Prada, al Primer Encontre de Cincies Humanes i Socials dels Pasos Catalans, a la Segona Setmana de Cultura Catalana a la Universitat de Barcelona i, tamb, a les Trobades a les Illes de la Mediterrnia. Fou secretari de l'Ateneu de Ma els anys 60, conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca en els anys de la preautonomia (1979-1983), tamb form part del Consell General Interinsular i va intervenir directament en la ponncia redactora de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983.

EL 1995 va rebre el Premi Josep M. Llompart als Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear, i el 2001 el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 La revoluci menorquina de 1810 (1977);
 Documentaci medieval menorquina: el llibre la Cort Reial de Ciutadella, ndex de cartes registrades des de 1350 a 1403 (1981);
 L'home i la terra a Ferreries: finals del segle XVI i comenaments del XVII (1987);
 Aportaci documental a la histria de Menorca; El segle XV; Els jueus dins la societat menorquina del segle XIV (Ma,1990) amb Ramon Rossell Vaquer;
 La revolta menorquina contra Joan II (1463-1472) (Ma, 1981).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242195" title="Lloren Tous Massanet" nonfiltered="3929" processed="3924" dbindex="94208">
Lloren Tous Massanet (Capdepera, Mallorca 1933) s un teleg i poeta mallorqu. El 1957 fou ordenat de prevere. El 1960, es llicenci en teologia i sagrada escriptura a la Pontifcia Universitat Gregoriana i al Pontifici Institut Bblic de Roma. Fou professor del Seminari de Mallorca (1960-70) i s des de 1970 professor del CETEM. El 1962, fou nomenat canonge. Va ser vicepresident del Captol Catedralici de Mallorca del 1986 al 1989.  

Ha collaborat a revistes com Comunicaci, Bblia i Fe i Arran. Des del decenni de 1980, ha estat especialment rellevant la seva tasca social en el Jonquet i a la Pres Provincial. El seu pensament i la seva poesia reflecteixen el patiment i la marginaci des del vessant evanglic i de comproms. El 2001 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Cala Gat: reflexions (1974);
 Cristo en casa 74: Emisiones bblicas (1975);
 Experiencias humanas (1975);
 Los sentidos del espritu (1975);
 San Juan un telogo de hoy: comentario al IV Evangelio (1978);
 Trapos al sol: experiencias de Dios con los pobres (1989);
 El vell vident: retalls de vida en l'esperit (1990);
 Llavor de mostassa (1990);
 Matzoc: diari d'un pelegr (1990);
 Como la sal: comentaris als evangelis dels diumenges i festes (1992);
 Homilies del cicle B i Vitrales de la catedral de Mallorca (1993), amb fotografies de Pere Coll;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242198" title="Nicnor" nonfiltered="3930" processed="3925" dbindex="94209">


Onomstica:

Nicnor (militar), oficial macedoni d'Alexandre el Gran;

Nicnor (pare de Balacros), oficial macedoni;

Nicnor d'Estagira, militar macedoni o;

Nicnor de Macednia, general macedoni que va servir a Cassandre de Macednia ;

Nicnor, germ de Cassandre de Macednia.

Nicnor d'Egipte, amic i general de Ptolemeu I Ster d'Egipte;

Nicnor, assass de Seleuc III Ceraune ;

Nicnor  l'Elefant, general macedoni;

Nicnor d'Epir, poltic epirota .

Nicnor (general), general selucida.

Nicnor (elefantarca), amic de Demetri  I  Soter ;

Nicnor, gramtic grec del segle II;

Nicnor, escriptor grec ;

Sevi Nicnor, gramtic rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242199" title="Nicnor (militar)" nonfiltered="3931" processed="3926" dbindex="94210">
Nicnor () fill de Parmeni, fou un destacat oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran. 

Es esmentat per primer cop al pas del Danubi en l'expedici d'Alexandre contra els getes (335 aC) quan va dirigir la falange. A l'expedici a sia va dirigir les tropes anomenades Hypaspistes ()  o gurdies de peu, i el seu germ Filotes dirigia els  o gurdies locals. Va tenir aquestes responsabilitats a Grnic, Issos i Arbela.

Desprs va acompanyar a Alexandre en la persecuci de Darios III de Prsia (330 aC) i va morir de malaltia una mica desprs quan Alexandre es dirigia a Bactriana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242200" title="Fundaci Deixalles" nonfiltered="3932" processed="3927" dbindex="94211">
Fundaci Deixalles s una instituci fundada a Palma de Mallorca el 1987 per Acci Social de Critas Diocesana i per la Federaci de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) sota el patrocini del seu president Demetrio Jorge Pea Collado, amb l'objectiu de dignificar les condicions i els recursos bsics de persones desfavorides, aix s possibilitar habitaci, feina, vestit i menjar. El 2001 va rebre el Premi Ramon Llull.

Els tallers on els beneficiaris de Deixalles fan la seva feina tenen una funci doble: social i teraputica i de recuperaci de residus slids urbans.

 Taller de Fusteria: restauraci de mobles i recuperaci de fusta vella per a mobles nous.
 Taller d'electrodomstics: reparaci d'electrodomstics i desballestament dels que no es poden reparar per reciclar-los.
 Selecci de roba i paper: selecci de roba segons les seves qualitats i posterior premsat.
 Selecci i premsat de paper. Selecci de llaunes: separar llaunes d'alumini de les frriques.
 Selecci d'ampolles: selecci de les ampolles senceres que poden ser reutilitzades.  ;
 Recollida selectiva: des del 1994, Deixalles s la responsable de la recollida selectiva amb fins de reciclatge de tots els Parcs Verds dels pobles de Mallorca, mitjanant un conveni entre Deixalles, el Consell de Mallorca i els ajuntaments.
 Gabinet d'inserci sociolaboral: projecte incls en la iniciativa europea "Empleo Horizon", cofinanat pel Fons Social Europeu, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Palma de Mallorca.

 Enllaos externs .
 Web de la Fundaci Deixalles;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242201" title="Nicnor (pare de Balacros)" nonfiltered="3933" processed="3928" dbindex="94212">
Nicnor () fou un oficial macedoni,  pare de Blacros que fou nomenat per Alexandre el Gran strapa de Cilcia. 

Va tenir una actuaci destacada com a militar durant el regnat de Filip II de Macednia i va participar a diversos esdeveniments militars. L'esment Plutarc,  per no dona cap detall dels seus fets d'armes ni gaireb de la seva vida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242202" title="Nicnor d'Estagira" nonfiltered="3934" processed="3929" dbindex="94213">
Nicnor d'Estagira () fou un militar macedoni originari d'Stageira.

Alexandre el Gran el va enviar a  Grcia a proclamar, durant els jocs olmpics del 324 aC, el decret per la crida dels exiliats de totes les ciutats de Grcia. 

Probablement es el mateix Nicnor que apareix ms tard amb el comandament de la flota durant el setge de Milet  (Arr. Anab. 1.18, 19-Z1) i tamb probablement es el mateix Nicnor que en el repartiment de Triparadisos del 321 aC va obtenir la important satrapia de Capadcia i fou partidari d'Antgon el Borni al que va acompanyar a la guerra contra umenes de Crdia; desprs de la segona batalla de la Gabiene, Nicnor fou l'encarregat de recollir a umenes, que com a presoner entregaven els argiraspides.

A la mort de Pit i els seus associats el 316 aC, fou nomenat governador o strapa de Mdia i provncies adjacents (les anomenades "Altes Satrapies"), govern que va conservar fins el 312 aC en qu Seleuc es va apoderar de Babilnia; Nicnor va reunir un exercit i va marxar contra Seleuc per fou sorprs i derrotat per aquest quan passava el Tigris i les seves tropes foren aniquilades o es van passar a l'enemic; segons Diodor de Siclia, Nicnor va poder escapar cap al desert des de on va demanar ajut a Antgon; segons Appi en canvi va morir a la batalla; aquesta segona versi sembla ms probable ja que no torna a ser esmentat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242203" title="WWE Friday Night SmackDown!" nonfiltered="3935" processed="3930" dbindex="94214">
WWE SmackDown! s un programa de televisi de lluita lliure professional que s ems als Estats Units per la cadena CW, ESPN Radio i al Canad per la cadena The Score. s produit per World Wrestling Entertainment (WWE). La cadena Cuatro, s l'encarregada d'emetre-ho a l'Estat espanyol, els caps de setmana a les 15:30, dissabte i diumenge (dissabte-RAW i diumenge-SmackDown!), per els dos entren a la mateixa lliga, WWE.

Les Superestrelles de SmackDown!, estan preparades per fer lluita lliure professional sense fer-se mal. Porten molts anys practicant i perfeccionant les tcniques, per fer-ho de forma segura. En cada captol, les estrelles d'aquesta lliga informen als espectadors que no intentin fer-ho ni a casa ni a l'escola.

Actualment, els campions amb el pes i tipus corresponent, sn:

Campi mundial de pes pesat: The Undertaker;
Campi d'Estats Units: MVP;
Campions per parelles: John Morrison i The Miz;

Enllaos externs.

WWE Friday Night SmackDown;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242204" title="Nicnor de Macednia" nonfiltered="3936" processed="3931" dbindex="94215">
Nicnor  () fou un militar macedoni que va servir a Cassandre de Macednia; a la mort de Antpater (regent de Macednia) el 319 aC, Cassandre, el fill del difunt, el va enviar a prendre el comandament de Munquia a l'tica. Nicnor va arribar abans que la noticia de la mort d'Antpater i va obtenir la fortalesa que desprs no va voler entregar tot i les ordes de Poliperc. Va entrar en negociacions amb l'atenenc Foci que demanaven la retirada de la guarnici macednia de Munquia tal i com establia el decret de Poliperc, i mentre dirigia les negociacions i donava falses esperances, va aprofitar per sorprendre el Pireu que va ocupar amb una forta guarnici, sempre al servei de Cassandre.

La reina Olmpia d'Epir va ordenar tamb la retirada per no fou escoltada. Va arribar llavors Alexandre Poliperc (primavera del 315 aC) amb un exrcit per no va poder desallotjar a Nicnor i tot seguit va arribar Cassandre amb una flota de 35 vaixells i Nicnor li va entregar el Pireu i ell mateix va conservar el comandament a Munquia.

Una mica desprs Cassandre el va enviar amb una flota a l'Hellespont on es reun amb una flota d'Antgon el Borni; va ser derrotat inicialment per Clit, l'almirall de Poliperc, per aviat es va recuperar i finalment va destruir o capturar la flota enemiga al complert.

Quan va tornar a Atenes, Cassandre el va rebre amb gran distinci i el va tornar a enviar a Munquia com a comandant; per Cassandre va comenar a sospitar que tenia ambicions prpies i amb un engany el va agafar i el va fer matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242205" title="Nicnor (germ de Cassandre)" nonfiltered="3937" processed="3932" dbindex="94216">
Nicnor  () fou fill d'Antpater, el regent de Macednia, i per tant germ de Cassandre de Macednia.

La reina Olmpies el va fer matar el 317 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242206" title="Nicnor d'Egipte" nonfiltered="3938" processed="3933" dbindex="94217">
Nicnor  () fou un amic i general de Ptolemeu I Ster d'Egipte. 

Aquest el va enviar el 320 aC a Celesria i Fencia per sotmetre aquestos territoris. Nicnor va complir el seu objectiu i va fer presoner a Laomed, el governador d'aquestes regions, dels quals es va apoderar i va proclamar la sobirania dels Ptolemeus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242207" title="Nicnor (assass)" nonfiltered="3939" processed="3934" dbindex="94218">
Nicnor  () fou un grec de Sria assass de Seleuc III Ceraune conjuntament amb un gal anomenat Apaturius.

L'assassinat es va produir durant l'expedici que va fer Seleuc III Ceraune contra el rei tal I de Prgam el 222 aC. Desprs del crim fou capturat i executat per odre d'Aqueos, el general i prncep selucida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242208" title="Nicnor l'Elefant" nonfiltered="3940" processed="3935" dbindex="94219">
Nicnor  l'Elefant () fou un general macedoni.

Va servir sota Filip V de Macednia i va dirigir l'exrcit macedoni que va envair tica poc desprs de l'esclat de la guerra entre el Regne de Macednia i els romans (200 aC). desprs de saquejar el territori, per davant les amenaces dels ambaixadors romans que llavors eren a Atenes, es va haver de retirar.

Torna ser esmentat com a comandant de la reraguarda de l'exrcit de Filip en la batalla de Cinoscfals (197 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242210" title="Nicnor d'Epir" nonfiltered="3941" processed="3936" dbindex="94220">
Nicnor d'Epir   (), fill de Mirt, fou un poltic epirota .

Junt amb el seu pare va donar suport als procediments establerts per Carops el vell en el govern de l'Epir. (Polibi, 32.21.)

Vegeu: Carops el jove.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242211" title="Nicnor (general)" nonfiltered="3942" processed="3937" dbindex="94221">
Nicnor  (), fill de Patrocle, fou un general selucida.

Fou un dels tres generals enviats per Lsies, regent de Sria per absncia d'Antoc IV Epfanes, per combatre als revoltats jueus. Va avanar fins a Emmaus, on foren totalment derrotats per Judes Macabeu (165 aC). Ja abans d'aquests fets havia exercir un ofici administratiu a Palestina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242212" title="Nicnor (elefantarca)" nonfiltered="3943" processed="3938" dbindex="94222">
Nicnor () fou un amic de Demetri I Soter amb el que va romandre com hostatge a Roma i del que fou un dels companys de fuita.

Quan Demetri fou proclamat rei, va nomenar al seu amic com elefantarca o mestre dels elefants, i el va enviar a Judea a combatre als jueus revoltats dirigits per Judes Macabeu. Nicnor va intentar capturar a Judes a traci sota pretext d'una negociaci, per va fracassar, i llavors es va lliurar la batalla de Cafarsalem, on fou derrotat amb fortes prdues. Una segona batalla prop de Bethoron, fou encara ms desastrosa, i el mateix Nicnor va morir al combat i el seu exrcit fou aniquilat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242213" title="Nicnor (gramtic)" nonfiltered="3944" processed="3939" dbindex="94223">
Nicnor  () fou un gramtic grec que va viure en temps de l'emperador Adri vers 127. 

Era nadiu d'Alexandria segons Suides i d'Hierpolis segons Esteve Bizant. Els seus treballs es dedicaven principalment a la puntuaci per lo que va rebre el nom de  i per la seva dedicaci a la puntuaci a l'obre d'Homer es anomenat per Bizant com . Tamb va escriure tanmateix sobre la puntuaci a l'obra de Callmac i l'obra .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242214" title="Nicnor (escriptor)" nonfiltered="3945" processed="3940" dbindex="94224">
Nicnor  () fou un escriptor grec esmentat per Esteve Bizant.

Fou l'autor d'una obra titulada . Ateneu de Naucratis esmenta la mateixa obra i diu que l'autor era de Cirene. Probablement es el mateix Nicnor esmentat a l'escolstica d'Apolloni Rodi en connexi amb l'origen dels egipcis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242216" title="Sevi Nicnor" nonfiltered="3946" processed="3941" dbindex="94225">
Sevi Nicnor (Saevius Nicnor)  fou un gramtic rom esmentat per Suetoni con el primer gramtic que va adquirir reputaci entre els romans.

Fou autor de comentaris i alguna stira. El propi autor declara ser un llibert i esmenta els seus dos cognoms: "Saevius Nicnor, Marci libertus, negabit, Saevius Postumius idem, at Marcus docebit". Suetoni diu que es va retirar a Sardenya on va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242218" title="Inquiet" nonfiltered="3947" processed="3942" dbindex="94226">
L'Inquiet s un festival de cinema que t lloc a Picassent, al Pas Valenci, el qual destaca per ser l'nic en el qual hi participen pellcules en valenci. Per aquesta ra, tamb rep  la denominaci "Festival de Cinema en Valenci".

Histria.
L'Inquiet neix a l'any 2005, a partir de la iniciativa de dos picassentins, el realitzador i periodista Francesc Felipe Campillo (1981), i el regidor pel Bloc Artur Hernndez i Gastaldo (1976). Ja des del principi va comptar amb el recolzament de les universitats valencianes i els mitjans de comunicaci pblics, tant RTVV com Televisi de Catalunya, i es va preocupar per mostrar els diferents estils audiovisuals: ficci, documentals, curts 

Edici del 2007.
Fins a 133 obres audiovisuals es van presentar a les diferents seccions, tot comptant llargmetratges, curts, documentals, vdeos universitris, videoclips  A ms a ms, es va dedicar el festival al paper  de la dona dins aquest mn, destacant l'homenatge a l'actriu i presentadora Rosa Maria Sard. 
Va tindre lloc del 22 de novembre a l'1 de desembre del 2007 i es va alternar les projeccions entre Picassent i Valncia. Algunes de les obres participants van ser:

Secci Oficial: "La vida abismal", de Ventura Pons; "El pallasso i el Fhrer", d'Eduard Corts; "Cartes de Sorolla", de Jos Antonio Escriv o "El Coronel Maci", de Josep M.Forn, "Ficci", de Cesc  Gay.

Secci Mostra: "Un negre amb un saxo", "Barcelona un mapa", "El domini dels sentits", "Boom boom", "La rambla de les floristes".

Secci Inquieta: Srie de curtmetratges realitzats per estudiants de Primria i Secundria;

Enllaos externs.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242219" title="Barcelona World Race" nonfiltered="3948" processed="3943" dbindex="94227">


La Barcelona World Race s una competici de vela esportiva per a vaixells de dos tripulants que es disputar cada quatre anys.

La competici s organitzada per la Fundaci per la Navegaci Ocenica de Barcelona (FNOB) i OC Events i t com a punt de partida el port de Barcelona (Catalunya). T una durada de 3 mesos, i una distncia recorreguda de 46.300 quilmetres pels diferents oceans i mars del mon, sense escales. s oberta a naus de tipus IMOCA Open 60, monocascs de 18 metres.

 Primera Edici .
La primera edici de la prova sort del port de Barcelona l'11 de novembre de 2007.

 Equips participants .
Hi prenen part els segents equips:


 Recorregut .
El recorregut de la competici s el segent:
 Barcelona-Estret de Gibraltar;
 Estret de Gibraltar-Illes Canries;
 Illes Canries-Fernando de Noronha;
 Fernando de Noronha-Cap de Bona Esperana;
 Cap de Bona Esperana-Estret de Cook;
 Estret de Cook-Cap d'Hornos;
 Cap d'Hornos-Fernando de Noronha;
 Fernando de Noronha-Estret de Gibraltar;

 Classificaci .
1r - Paprec-Virbac, 92 dies, 8 hores, 49 minuts, 49 segons.
2n - Hugo Boss, 94 dies, 17 hores, 34 minuts, 57 segons.
3r - Temenos II, 98 dies, 6 hores, 9 minuts , 10 segons. ;
4t - Mutua Madrilea, 99 dies, 12 hores, 18 minuts , 40 segons. ;
5 - Educacin sin Fronteras, 108 dies, 18 hores, 55 minuts, 2 segons. ;

Abandonaments
PRB, abandona el 8 de desembre.
Delta Dore, abandona l'11 de desembre.
Estrella Damm, abandona el 14 de desembre.
Veolia Environnement, abandona el 17 de desembre.

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Estrella Damm Sailing Team;
 Web de Guillermo Altadill;

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242220" title="Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42" nonfiltered="3949" processed="3944" dbindex="94228">


La Medalla de la Campanya d Hivern a l'Est 1941/42 (alemany:Medaille Winterschacht im Osten 1941/42) s una condecoraci nazi creada per Adolf Hitler el 26 de maig del 1942 atorgada pel servei al Front Oriental entre el 15 de novembre de 1941 i el 15 d'abril de 1942.

Va ser creada per reconixer la dura tasca empresa pels alemanys i els seus aliats de l'Eix, tant combatents com no-combatents, durant el dur hivern rus del 41-42 (les dures condicions sofertes van fer que la medalla rebs el malnom de "Gefrierfleischorden (Orde de la Carn congelada)

Va ser creada pel SS-Unterscharfhrer E. Kraus, pertanyent a la Leibstandarte-SS Adolf Hitler.

Se'n van atorgar ms de 4 milions, i es tracta de la medalla de campanya nazi ms com.

No es llua habitualment sobre l'uniforme de combat, per el gal es podia lluir al segon bot, com es feia amb el de la Creu de Ferro o la Creu del Mrit de Guerra de 2 Classe. 

Es situava desprs de la Medalla dels Pobles de l'Est

Les qualificacions per la seva concessi eren:
 14 dies de servei de combat a la zona especificada entre el 15 de novembre de 1941 i el 15 d'abril de 1942.
 60 dies de servei no combatent a la zona especificada 15 de novembre de 1941 i el 15 d'abril de 1942.
 Ferit en acci;
 Ferides causades per la congelaci (o altres ferides relacionades amb el clima), suficients per rebre la Insgnia de Ferits;
 Mort en acci;

 Disseny .

Una medalla de 36mm de dimetre en zinc, d'un color metallitzat. L'anvers (de forma cncava) mostra un liga amb una esvstica a les urpes, amb una branca de llorer sota l'esvstica, i al revers (convex) apareix la inscripci "Winterschlacht Im Osten 1941/42" (Campanya d Hivern a l'Est 1941/42), amb una espasa creuada amb una branca de llorer a sota. 

A la part superior de la medalla hi ha un casc de soldat amb una bomba de m, que queda subjecte a l'anella. 

Penja d'un gal vermell, amb una franja blanca al mig i una negra al mig d'aquesta (els colors d'Alemanya, i en representaci de la sang, la neu i la mort)

 Vegeu tamb .

 Escut de Cholm;
 Escut de Crimea;
 Escut de Demjansk;
 Escut de Kuban;
 Escut de Laplnad;
 Escut de Narvik;
 Cinta de mniga d'frica;
 Cinta de mniga de Creta;
 Cinta de mniga de Kurland;
 Cinta de mniga de Metz;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242225" title="Silurus mento" nonfiltered="3950" processed="3945" dbindex="94229">

Silurus mento s una espcie de peix de la famlia Siluridae. s endmic de la Xina.

Referncies.
 Kottelat, M. 1996.  Silurus mento.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   5 d'agost 2007.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242227" title="Enric IV d'Anglaterra" nonfiltered="3951" processed="3946" dbindex="94230">

Enric IV (3 d'abril de 1367 - 20 de mar de 1413) va ser rei d'Anglaterra, senyor d'Irlanda, i pretendent angls al tron de Frana entre 1399 i 1413. Va nixer al castell de Bolingbroke a Lincolnshire, i d'aqu reb el nom d'Enric Bolingbroke o "el Bolingbroke". El seu pare, Joan de Gant, va ser el tercer fill d'Eduard III (el ms gran dels que arrib a l'edat adulta), i va gaudir d'una posici considerablement influent durant el regnat de Ricard II. La seva mare Blanca era l'hereva de les importants terres de la Casa Lancaster.

Biografia.
Relacions amb Ricard II.
Les relacions d'Enric amb el rei Ricard II van patir molts alts i baixos.  Eren cosins germans i companys d'infncia, i van ser admesos alhora a l'Orde de Garrotera el 1377, per Enric va participar a la rebelli dels Lords Apellants contra el rei el 1387. Desprs de recuperar el poder, Ricard no va castigar Enric (tot i que molts dels altres barons van ser executats o exiliats), i en canvi el va nomenar comte de Derby i Duc de Hereford.

La relaci entre Enric Bolingbroke i el Rei va patir una segona crisi el 1398, quan Ricard va exiliar Enric del regne per un perode de deu anys (amb l'aprovaci de Joan de Gant, pare d'Enric), per evitar un duel entre Enric i el Duc Toms de Mowbray, que va ser exiliat a perpetuitat. Enric va passar-se un any sencer collaborant amb els cavallers teutnics en l'infructus setge de Vlnius (aleshores capital del Gran Ducat de Litunia).

Joan de Gant va morir el 1399, i sense explicaci, Ricard va anullar els documents legals que haurien perms a Enric heretar automticament les seves terres. Ricard pretenia que Enric li demans personalment el retorn de les possessions familiars, per finalment Enric es reun amb Toms Arundel (l'antic bisbe de Canterbury que havia perdut el crrec per la seva implicaci amb els Lords Apellants) i amb ell com a conseller van tornar a Anglaterra aprofitant que Ricard es trobava a Irlanda. Van iniciar una campanya militar, confiscant les terres de tot aquell que s'hi oposava i un cop obtingueren el suport necessari Enric es va fer proclamar rei el 13 d'octubre de 1399. Va fer empresonar el rei Ricard, a qui va obligar a abdicar, i va fer excloure el seu hereu (Edmund de Mortimer) de la lnia successria.

Regnat.
Enric IV va mantenir el rei Ricard a la pres fins que el gener de 1400 un intent frustrat d'assassinat (la Rebelli de l'Epifania) el va portar a ordenar la mort de Ricard, probablement privant-lo de menjar. Ricard moriria el 14 de febrer de 1400, i el seu cos va ser exposat pblicament a la vella Catedral de Sant Pau per demostrar als seus partidaris que realment era mort. Sols tenia 33 anys.

Enric es passaria gran part del seu regnat protegint-se de revoltes, complots i intents d'assassinat. Owain Glynd r es va proclamar Prncep de Galles el 1400, i el comte Henry Percy de Northumberland es va rebellar. El rei va aconseguir aplacar les dues revoltes en gran part grcies a les habilitats militats del seu fill Enric, que ms tard esdevindria rei.

Durant el seu regnat Enric va rebre la visita de Manel II Paleleg, l'nic emperador bizant que va visitar Anglaterra, i a la seva partida li don ajuda econmica per combatre l'Imperi Otom. El 1406 pirates anglesos van capturar el futur rei d'Esccia Jaume I, i el va retenir com a presoner durant la resta del seu regnat a l'espera del cobrament d'un rescat.

Els darrers anys del regnat d'Enric van estar marcats pels seus seriosos problemes de salut. Patia una malaltia que li desfigurava la pell, i va patir atacs sobtats d'una malaltia desconeguda el juny de 1405, l'abril de 1406, el juny de 1408, l'hivern del 1408/09 i el que acab amb la seva vida el mar del 1413. Els estudiosos han intentat identificar la natura de les seves afliccions: la malaltia de la pell hauria pogut ser lepra, psoriasi, o potser un smptoma de la sfilis; mentre que l'explicaci dels atacs podria estar en l'epilpsia o en una malaltia cardiovascular

Famlia.
Llinatge reial.












Marcats en verd hi trobem els descendents d'Eduard III que eren vius al moment de la mort de Ricard II. Com es pot observar, dinsticament la pretensi d'Enric a tron no era slida. Tanmateix, era l'hereu mascle adult d'Eduard ms prominent, i un cop el pas va unir-se a ell no es plantejaren dubtes sobre la seva legitimitat.

Avantpassats.



Npcies i descendncia.

El 27 de juliol de 1380, 19 anys abans de la seva coronaci, Enric es va casar amb Maria de Bohun al castell d'Arundel, amb qui tindria set fills:
Eduard (1382-1382).
Enric (1387-1422), que esdevindria el futur Enric V.
Toms de Clarncia (1388-1421), 1r Duc de Clarence.
Joan (1389-1435), 1r Duc de Bedford.
Humphrey (1390-1447), Duc de Gloucester.
Blanca (1392-1409), esposa de l'elector palat Llus III.
Felipa (1394-1430), esposa d'Eric de Pomernia, rei de Dinamarca, Noruega i Sucia.

Maria va morir el 1394, i el 7 de febrer de 1403 Enric es casava en segones npcies amb Joana de Navarra, la filla de Carles II de Navarra. Era la vdua de Joan V de Bretanya, amb qui havia tingut quatre filles i quatre fills, per el seu matrimoni amb Enric no gener descendncia.

El fet que el 1399 Enric tingus ja quatre fills barons del seu primer matrimoni va ser un factor important en la seva acceptaci al tro, comparat amb Ricard II que no tenia fills.

Taula sucessria.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242230" title="Glen Jacobs" nonfiltered="3952" processed="3947" dbindex="94231">


Glen Jacobs, va nixer al 26 d'abril de 1967, ms conegut per Kane, s el nom artstic i que utilitza al ring. s un lluitador professional que treballa actualment en la World Wrestling Entertainment en la marca RAW.

Nom artstic: Kane
Alada: 2.10 m (6 peus 11 polzades)
Pes: 148 kg (326 lb)
Naixement: Madrid, Espanya 
Viu: Estats Units
Debut: 1992


Tota la seva vida ha estat un fantic de la lluita lliure. Finalment, va treure profit de la seva estatura i es va inscriure a una escola; "Malenko Wrestling", estava dirigida per Dean Malenko i pel seu pare, Boris.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242232" title="Escut de Narvik" nonfiltered="3953" processed="3948" dbindex="94232">


L'Escut de Narvik (alemany:Narvikschild) s una condecoraci nazi creada per Adolf Hitler el 19 d'agost de 1940 atorgada a totes les tropes alemanyes que van participar a les Batalles de Narvik entre el 9 d'abril i el 9 de juny de 1940.

Se situava desprs de les insgnies de combat sense numerar. 

Se'n van atorgar 8.577 El primer en rebre-la va ser el Generaloberst Eduard Dietl de mans de Hitler el 21 de mar de 1941. Les concessions van ser:
 Heer: 2.755 (96 pstumes);
 Luftwaffe: 2.161   1.309 a les tripulacions de vol i 756 als paracaigudistes (410 pstumes);
 Kriegsmarine: 3.661 - 2.672 a les tripulacions de destructors, 115 a les tripulacions d'altres naus (410 pstumes);
 Marina Mercant: 442 (22 pstumes);
Es llua al bra esquerra, per damunt del colze.

Es van fer 3 versions, dues en plata i una en or (aquesta pels membres de la Kriegsmarine). 
Si s'atorgava un segon escut, es podien lluir tots dos un al costat de l'altre, separats per 5mm.

 Disseny .

En forma d'escut, sobre el qual es pot veure l'liga del Reich amb l'esvstica. Dins de l'escut a la part superior apareix el nom Narvik. A la part inferior apareixen els smbols de les forces que hi van combatre: un ancora (pels destructors del Comodoro Friedrich Bonte) amb una hlix d'avi creuades (pels membres de la Luftwaffe), amb una flor d'Edelweiss (representant les tropes de muntanya de Dietl) i la data 1940.

Anaven cosides en roba perqu es poguessin cosir a l'uniforme: per la Kriegsmarine era en blau, per la Luftwaffe en blau gris i pel Heer en gris de camp. Deixant de costat el color, el disseny de les 3 era el mateix.

 Vegeu tamb .
 Escut de Cholm;
 Escut de Crimea;
 Escut de Demjansk;
 Escut de Kuban;
 Escut de Laplnad;
 Cinta de mniga d'frica;
 Cinta de mniga de Creta;
 Cinta de mniga de Kurland;
 Cinta de mniga de Metz;
 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242233" title="Santa Maria d'Arenys" nonfiltered="3954" processed="3949" dbindex="94233">

La parrquia de Santa Maria d'Arenys (Arenys de Mar) pertany al Bisbat de Girona. Va nixer com una desmembraci de la de Sant Mart d'Arenys (Arenys de Munt)  l'any 1575, encara que no fou independent del tot fins al 1781. Va ser consagrada el 28 de juliol de 1686 i posada sota el patronatge de la Mare de Du Assumpta, la imtge de la qual presideix el retaule de l'altar major.

Histria.

Antecedents.

Fins al segle XVI, Arenys de Mar era el barri de Ribera d'Arenys de Munt. De fet, a finals del segle XIV, el venat de mar ja constitua una comunitat diferenciada de la de Sant Mart d'Arenys, i com que les seves necessitats tamb eren diferents, hi naix el desig de regir-se pel seu compte. En aquell temps, les poblacions anaven lligades al terme de cada parrquia, de manera que, per independitzar-se, havien de tenir una esglsia prpia. 

Aix s com, els de la ribera, sollicitaren el perms per bastir una esglsia parroquial, adduint la problemtica de la llunyania respecte de Sant Mart d'Arenys i, tamb, la dificultat de desplaar-s'hi per la llera de la Riera d'Arenys, una via difcil de transitar quan plovia. D'altra banda, argumentaren raons com ara el perill sovintejat que representava la pirateria, cosa que els impedia allunyar-se del poblat per tal d'estar alerta constantment. 

L'11 de juliol de 1574 convocaren, a tocs de campana, els caps de casa de la ribera de mar. Presidida pel batlle d'Arenys de Munt i d'Arenys de Mar), Antic Tries, l'assemblea reunida a la torre de defensa de la platja (coneguda com La Fortalesa), acord, entre d'altres qestions, de demanar perms per bastir una esglsia parroquial. Era el primer cop que es reunia la universitat amb noms els homes del barri martim (amb el consentiment del Governador General del Vescomtat de Cabrera). Desprs, els sndics elegits, presidits pel batlle natural, transmeten la sollicitud al bisbe de Girona, fra Benet de Tocco, el qual es despla fins a Sant Mart, on comprov que la riera era un torrent que discorre quan plou, que el poblament havia augmentat considerablement (ja hi havia 140 cases) i que, per tant, les pretensions dels arenyencs de la ribera eren acceptables.

Construcci.

El 18 de mar de 1575, el bisbe fra Benet de Tocco don llicncia pr bastir una esglsia al venat de mar, qui es faria crrec de les despeses, amb fonts baptismals, cementiri i tabernacle. Amb tot, el rector havia de ser el de la parrquia matriu de Sant Mart, amb potestat per nomenar un vicari que residiria al barri de la ribera. 

Es bast la nova esglsia, dedicada a Santa Maria, tot aprofinant i ampliant la capella de Sant Elm. Cal dir que la nova esglsia, que naixia com a sufragnia de la de Sant Mart, en dependria fins al 1781 (encara que els municipis se separaren civilment amb la sentncia arbitral del Vescomte de Cabrera el 1599). En realitat no se sap del cert si el Temple es constru al costat de la capella dedicada a Sant Elm (tal com indic el bisbe), o es bast al voltant de l'antiga capella, tal com acostumava a fer-se en aquella poca. 

Aix doncs, aquesta s la segona esglsia parroquial d'Arenys de Mar, comenada a construir el 1584 pel mestre Joan de Tours, i acabada pels seus fills Joan i Dions Torres l'any 1628. En el contracte es pact la construcci en l'estil renaixentista anomenat aleshores a la romana, si b la coberta, tant de la nau com de les capelles, segu encara l'estil gtic. 

A ms, s'hi dna la curiosa peculiaritat que les nervadures de les voltes gtiques arrenquen de mnsules del ms pur ordre dric. Aquesta diversitat entre la construcci renaixentista dels panys de paret i les motllures i la gtica de claus de volta, arcs i nervadures no provoca la contradicci detonant que caldria esperar d'un acoblament d'estils tan divergents, sin que mostren un bellssim apariament. 

Bon punt fou enllestida l'obra de l'esglsia, es derroc l'antiga capella que havia fet de temple parroquial i que havia estat dins de l'esglsia nova. Llavors es fu el trasllat del Santssim i les fonts baptismals. Entre el 1636 i el 1638, el prestigis escultor arenyenc Antoni-Joan Riera projecta l'altar major d'estil renaixentista, amb motius geomtrics, on destaca l'escut d'Arenys en marbre blanc. Per un cop acabat el scol, els treballs queden interromputs. El 1646 s'hi install l'orgue.

Ampliacions.

L'any 1755, el Temple fou allargat per la banda davantera i s'hi constru un nou portal, ja d'estil barroc, pel mestre Forti Anglada. Del 1777 fins al 1789 s'hi feren eixamplaments laterals a manera de creuer, la supressi de les sagristies de les dues bandes del presbiteri i una nova ampliaci darrera l'absis, dirigint l'obra l'arquitecte Joan Mas. 

No es consum, per, tot el projecte, ja que a la banda esquerra no comen sin a continuaci de la capella del Roser -avui de la Merc- i es prescind d'un cimbori en forma de mitja taronja, incls en el plnol. Poc desprs s'acaba la capella que era autnoma i prpia de la seva Congregaci. A mitjan segle XIX es constru la capella del Santssim Sagrament.

Consagraci.

El 28 de juliol de 1686 el bisbe de Vic, fill d'Arenys de Mar, Antoni Pascual, consagr el Temple. La crnica diu que: 

"Tan bon punt apuntava l'alba aquell 28 de juliol, ja una multitud de vens sortien de casa i es dirigien al Temple. A les 6 del mat, precedits de msiques i d'aclamacions, entraven a l'esglsia els Obrers de la Parrquia, el Gremi de Mariners, la guarda de la Torre de Mar, les administracions, les clergues de la vila i els de Sant Mart d'Arenys, els bisbes de Vic i de Girona i, tancant la comitiva, els Jurats vestits de festa. Tot seguit comen una cerimnia llarga i variada. El Prelat ungia l'ara de l'Altar Major i les columnes del Temple marcades amb una creu litrgica. Els clergues cantaven salms i versets. La msica omplia de notes el circuit, les nuvolades d'encens, formant gracioses espirals que es dilataven i es perdien, i aital en el temple de Salom, la majestat del Senyor omplia l'espai, i els fidels veien davallar aquell foc mstic, i postrats a terra, adoraven Du i li cantaven lloances." 

Acabada la cerimnia es reuniren els Jurats, Homes de Consell i els clergues de la parrquia, presidits pel Prelat i acordaren de celebrar cada any la festa de la Consagraci el vespre de la viglia del dia 30 de juny (Sant Maral). Aix, cada any s'illuminaria el campanar i, al mig de la Riera, es cremaria una bta enquitranada (aix faria ms flama) que proporcionaria el Gremi de Sant Elm. En desaparixer el gremi, la tradici continua, tot i que actualment la bta no s enquitranada i es crema junt amb les palmes de Rams i altres andrmines. 

El fet que es cremi una bta s'explica perqu, o fou l'ltima andrmina que qued desprs de la construcci de l'esglsia, o b, perqu dins una bta era on es guardaven els diners per costejar les obres.

Fets histrics.

El 1694, les tropes de Llus XIV, ocupen Girona, el bisbe d'aquesta ciutat es trasllada durant tres anys a Arenys amb tota la curia, convertint-se aix la poblaci en seu episcopal.

El 1834, la poblaci, que t una poderosa Comunitat de Preveres, ha estat erigida seu arxiprestal.

El 1906 hi t lloc el nomenament de Francesc de Pol i Baralt com a bisbe de Girona.

Exterior.

La faana.

A partir de 1755, sota la direcci del mestre d'obres vigat Forti Anglada, es va allargar la nau de l'esglsia i es va aixecar una nova faana. s declarada monument histrico-artstic de carcter nacional per un Decret del 1976.  

Hi destaca la notable portalada barroca, amb obertura rectangular flanquejada per columnes compostes que sostenen un entaulament mixtilini. Damunt la llinda hi esculpit l'escut de la vila. Corona la composici una forncula, envoltada de volutes barroques, amb una imatge de la Mare de Du.

La rosassa es colloc el 1757 aprofitant les dovelles de l'antiga. L'actual, del 1893, s de vidres de colors amb l'escut d'Arenys al mig, envoltat dels smbols dels evangelistes, tal com va voler Joan Roura i Preses, el benefactor que la va pagar. Darrerament ha estat restaurada. 

El portal Xic. 

En el lateral de l'esglsia, al carrer de l'Esglsia hi ha el portal xic. De dimensions bastant ms redudes que la portalada principal, damunt la llinda hi ha una forncula amb una imatge de Sant Elm (la capella que es trobava abans en aquest lloc estava dedicada a aquest sant). La imatge fou costejada per Josep Pons i Vil. 

El portal xic tamb vari el seu lloc amb les ampliacions del Temple. 

El Campanar.

El campanar s de base quadrada i vuitavat a partir de la segona planta. A comenament del segle XX s'hi sobrepos una torratxeta d'estil indefinit per a la campana major, on destaquen els pinacles del terradet i el cercle d'esveltes pilastres que sostenen una extica cpula acampanada sobre un entaulament classicista. El 1618 s'hi colloc un rellotge de sol, substitut el 1636 per un de corda. 

Les Campanes.

L'any 1633, el mestre Calsa de Barcelona, constru dues campanes, la grossa i la dels quarts. Els treballs de foneria els realitz a Arenys de Mar amb coure de Roses i estany de Barcelona i Matar. La campana de les hores (o del sometent), s sostinguda per uns ferros que sn una meravella del forjat, rematats amb uns caps humans impressionants.

Les despeses, incloent-hi el transport, els motlles i la llicncia del Bisbat de Girona per a la benedicci arribaren a 416 lliures, 1 sou i 8 diners. Les campanes es van fondre i refer en diverses ocasions. 

La Bandereta.

Al campanar de Santa Maria d'Arenys, hi oneja la Bandereta. A la Bandereta, que es renova el primer diumenge de maig de cada any, hi ha pintat l'escut d'Arenys de Mar (un arenyoner damunt del mar), dos xiprers i una creu (en commemoraci de la separaci civil de Santa Maria d'Arenys respecte de Sant Mart d'Arenys). A una banda de l'arenyoner hi ha una A, i a l'altra una R (que representen l'escut de la vila). Els dos xiprers amb la creu al mig representen l'escut de Sant Elm (patr de pescadors, mariners i navegants). 

Des de temps molt antics, al cim del Tur de la Pietat (on actualment hi ha el Cementiri de Sinera) hi havia un pal on onejava una bandera blanca que indicava la direcci del vent als pescadors. Quan el 1599 les viles es van separar, els prohoms de la vila es reuniren i acodaren de collocar la Bandereta al terradet del campanar de la parrquia perqu fos el smbol de l'empancipaci. Segons la llegenda, les noies que es volien casar al cap de l'any donaven tres voltes al terradet amb la bandera abans d'hissar-la.

El Comunidor.

El comunidor, acabat el 1631, s una pea destacable del conjunt arquitectnic. Aadaptat sobre el que foren les sales de juntes de la Insigne Comunitat de Preveres i el seu arxiu, ofereix una silueta inconfusible que, potser, s una de les parts ms caracterstiques i originals d'aquest monument.

Antigament, quan s'apropava una tempesta tocaven les campanes i el rector hi sortia a llegir el breviari amb frases en llat per conjurar la tempesta. 

Interior.

La pica baptismal.

La pica baptismal, del 1575, s procedent de la primera esglsia que hi hagu a Arenys de Mar. Hi ha la inscripci: "Sebasti Doy i Miquel Riera - Sendichs". Aquests dos sndics elegits el 1574 sn els que van demanar llicncia al bisbe de Girona per bastir l'esglsia actual. 

La primera inscripci al llibre de baptismes (1 de gener de 1576) s'obre amb la partida d'Elvira Fortuny. I la primera sepultura al cementiri de la sagrera de la Plaa de l'Esglsia (26 de setembre de 1576) s'obr tamb amb Elvira Fortuny. 

El retaule major.

L'element ms destacat de l'Esglsia Parroquial de Santa Maria d'Arenys, que justifica la seva declaraci com a monument s, sens dubte, el retaule major, una de les millors obres del barroc catal. 

El 1636, l'escultor Antoni-Joan Riera, fill d'Arenys de Mar, recentment tornat del regne de Castella, on havia treballat molts anys com escultor i arquitecte, project el basament per al retaule major, amb motius geomtrics, emprant jaspi de Tortosa, i hi afeg dos bells relleus amb, l'escut de la vila esculpit en marbre. Durant molts anys, la universitat (ajuntament) i els Obrers de la vila intentaren de tirar endavant la construcci del retaule, que resultava una obra inacabable. 

Al tombant del segle XVIII, Arenys de Mar s una de les localitats ms florents de la costa. El 1706 s'ho va emprendre pel seu compte la poderosa Comunitat de Preveres de Santa Maria d'Arenys, la qual es concert amb l'escultor de Vic, Pau Costa, i es desmunt la part de retaule construda anteriorment. Es pact davant notari, que per un preu de 600 doblers barcelonins el retaule estaria acabat abans de 1714. 

Aix, de 1706 a 1711, en plena guerra de Successi, es construeix el retaule major, una de les joies del barroc catal. Obra de l'escultor de Vic, Pau Costa, s dedicat a l'Assumpci de la Mare de Du. Fou costejat en gran part pel poble, i va ser daurat amb fines lmines d'or, i desprs policromat pels mestres barcelonins, Erasme i Flix Vials. La pea mostra diversos passatge de la vida de Maria, envoltats de Sants i ngels. I en un lloc preeminent hi trobem Sant Zenon, patr d'Arenys de Mar.

Pau Costa es va inspirar, tant en la imatge de l'Assumpci de Maria com en els relleus de la Nativitat, la Presentaci, la Visitaci i l'Epifania, en gravats del pintor pontifici Carlo Maratta. Un dels mrits a favor de Pau Costa s d haver aprofitar dignament el basament preexistent del retaule. I s que l austeritat renaixentista d Antoni-Joan Riera lliga perfectament amb el retaule de Pau Costa.


Enllaos externs.
Descripci detallada del retaule;
El retaule major de Santa Maria d'Arenys de Mar;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242235" title="Musaranya comuna" nonfiltered="3955" processed="3950" dbindex="94234">

La musaranya comuna (Crocidura russula) es troba a Europa i a l'frica del nord.

Morfologia.

Per a reconixer aquesta musaranya, cal fixar-se en tres coses: el pl, les orelles i les dents. Els pls que recobreixen el cos sn de dues menes: uns de curts i atapets i uns altres de llargs que neixen escampats entre els primers i sn visibles, sobretot, a la cua. Les orelles, grans, sobresurten entre el pelatge, i les dents sn totalment blanques.

La coloraci s molt variable. Els exemplars joves sn totalment grisos, mentre que els adults exhibeixen unes tonalitats diferents al ventre i a l'esquena, tonalitats que varien segons l'estaci de l'any. A l'estiu mostren colors marronosos pel dors i els flancs, i grisosos o gris marronosos pel ventre; quan arriba l'hivern, la coloraci dorsal s'ha fet totalment grisa amb alguns reflexos argentats. A mesura que l'estaci avana, el pelatge dorsal va adquirint progressivament tons vermellosos, mentre que el ventre es va fent marrons.

Dimensions corporals: cap + cos (6,3 - 8,5 cm) i cua (3 - 4 cm).

Pes: 7 - 13 g.

Hbitat.

Alzinars, suredes, mquies i vores de camps i camins, on s'amaga entre les pedres i les herbes. Tamb se la pot trobar als jardins de les cases i en estables.

Etologia.

s agressiva i molt vora. Mostra activitat dirna i nocturna durant tot l'any.

Les femelles que estan criant surten a passeig quan els seus petits sn capaos de caminar. Normalment la mare va al davant, la primera cria se li enganxa a la base de la cua, la segona s'agafa a la cua del seu germ  avanant en fila ndia.

Espcies semblants.

La musaranya de jard s una mica ms petita (els adults no superen els 4 g de pes) i t la cua relativament ms llarga.

La musaranya etrusca s de mida ms petita, t el cap ms gran comparat amb el cos i la cua relativament ms llarga. A ms, no t la coloraci ventral tan clarament diferenciada de la dorsal.

Referncies.


Bibliografia.


 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 36-37.
 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242238" title="The Great Khali" nonfiltered="3956" processed="3951" dbindex="94236">



The Great Khali s el sobrenom professional de Dalip Singh Rana (Dhirana, Himachal Pradesh, ndia 27 d'agost de 1972) s un lluitador professional indi que treballa actualment per a l'empresa WWE, on lluita a la cadena SmackDown!. Abans de comenar la seva carrera com a lluitador va ser policia del Punjab i campi en aixecament de peses.

Noms artstics: The Great Khali, Giant Singh 
Alada: 2.21 m (7 peus 3 polzades) 
Pes: 191 kg (420 lb) 
Naixement: 17 d'agost de 1972 
Lloc de naixement:  
Viu a: Jalandhar, Punjab, ndia 
Debut: 7 d'octubre de 2000

Mort accidental.
El 28 de maig de 2001, Brian Ong va morir desprs de rebre un flapjack a mans de Giant Sigh. Ong havia patit una petita conmoci cerebral abans de la sessi, per els metges de l'All Pro Wrestling el van deixar continuar, essent una segona conmoci provocada pel flapjack la que el va matar. Com que la mort va ser involuntria, la famlia d'Ong va portar als tribunals a l'APW por negligncia, ja que no li havien proporcionat cap protecci ni supervisi durant el moviment. El tribunal va fallar a favor de la famlia d'Ong, als quals l'APW va haver de pagar  1,7 milions de dlars.

Mnagers
 Daivari
 Rajin Sigh
 Ulises

Enllaos externs.
Informaci sobre The Great Khali


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242240" title="Musaranya aqutica pirinenca" nonfiltered="3957" processed="3952" dbindex="94237">

La musaranya aqutica pirinenca (Neomys fodiens) s la musaranya de mida ms gran dels Pasos Catalans.

Morfologia.

La caracterstica que la distingeix de la resta de musaranyes s la cua: de secci cilndrica, prima i tan llarga com el cos, s resseguida per la part inferior, des de la base fins a la punta, per una filera de pls rgids que formen una quilla. Uns pls semblants ressegueixen la vora externa de les potes. Les orelles queden amagades entre el pelatge del cap, no t pls llargs sobresortints entre els ordinaris i les dents tenen les puntes d'un color vermell intens, que en els individus vells es pot haver descolorit ms o menys.

A la boca hi t unes glndules que secreten una saliva d'acci neurotxica per als petits vertebrats -com, per exemple, granotes- que formen part de la seua alimentaci. Tanmateix, les seues dents no sn capaces de perforar la pell de grans mamfers, com ara els humans.

La coloraci dorsal s grisa pissarra molt fosca, gaireb negra, i el ventre exhibeix tons des de blancs o groguencs fins a marrons clars. La lnia que separa les dues coloracions queda ben marcada. Sovint presenta una taca blanca a la part interna de l'orella i una altra darrere l'ull. La cua s unicolor: bruna fosca amb la quilla platejada. El pelatge s ms fosc a l'hivern que a l'estiu.

Dimensions corporals: cap + cos (6,2 - 9,5 cm) i cua (4,6 + 6,8 cm).

Pes: 10 - 22 g.

Hbitat.

Vores de torrents i rius de muntanya no gaire cabalosos i d'aiges fresques i oxigenades, si b pot construir el niu a una certa distncia. Se la pot trobar fora allunyada de l'aigua, per sempre en indrets molt humits.

Costums.

De costums semiaqutics, neda per la superfcie amb moviments rpids i tamb es pot capbussar, grcies al fet que s'unta el pl amb greix per impermeabilitzar-lo.

Activa tant de dia com de nit, el mxim d'activitat, per, el presenta en eixir el sol.

Espcies semblants.

La musaranya aqutica mediterrnia tamb t una quilla de pls sota la cua, per no la ressegueix de dalt a baix, sin solament la punta.

Referncies.


Bibliografia.


 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 40-41.
 ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242242" title="Llista d'estats sobirans del 1964" nonfiltered="3958" processed="3953" dbindex="94239">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica rab Unida;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Regne de Burundi;

C.
   Regne de Cambodja;
   Repblica Federal del Camerun;
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica del Congo;
   Repblica del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Kenya (fins el 12 de desembre);
   Repblica de Kenya (des del 12 de desembre);
   Estat de Kuwait;

L.
 Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Malawi (des del 6 de juliol);
;
 Repblica Malgaixa;
   Repblica de Mali;
   Estat de Malta (des del 21 de setembre);
   Regne del Marroc;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal;
   Sierra Leone;
   Regne de Sikkim;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Somal;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica de Tanganyika (des del 27 d'abril);
 Tanganyika i Zanzbar   Repblica Unida de Tanganyika i Zanzbar (del 27 d'abril al 29 d'octubre);
   Repblica Unida de Tanznia (des del 29 d'octubre);
   Repblica Togolesa;
   Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica de Zmbia (des del 24 d'octubre);
   Sultanat de Zanzbar (fins el 12 de gener);
 Repblica Popular de Zanzbar (del 12 de gener al 27 d'abril);

Estats que proclamen la sobirania.
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242245" title="Musaranya cuaquadrada" nonfiltered="3959" processed="3954" dbindex="94240">

La musaranya cuaquadrada (Sorex araneus) t una esperana de vida de, aproximadament, 23 mesos.

Morfologia.

La caracterstica ms distintiva d'aquesta musaranya s la cua: fora llarga (fa aproximadament 2/3 de la longitud del cap ms el cos), s de secci quadrangular a la base, d'aix li ve el nom. No presenta pls llargs esparsos entre els curts, ni tampoc una filera de pls ventrals a la cua i als peus. Les orelles queden amagades entre el pelatge del cap, i les dents tenen les puntes vermelles.

El pelatge s curt, dens i molt suau. De color marr fosc pel dors, es pot aclarir lleugerament als flancs fins a adquirir un to avellana que enllaa amb el marr clar o gris de les parts ventrals. La transici gradual entre el pelatge dorsal i el ventral donen a l'animal un aspecte bicolor. La cua s de color marr fosc per la part superior i marr clar per la part de sota. En general, el pelatge mostra unes tonalitats ms fosques a l'hivern que a l'estiu.

Dimensions corporals: cap + cos (6,9 - 8,4 cm) i cua (4,2 - 5,5 cm).

Pes: 6 - 15 g.

Hbitat.

Preferentment boscos humits, on s'amaga entre la molsa i les herbes baixes. Tamb se la pot trobar en pedruscalls i marges de pedra.

Costums.

Ix a cercar menjar preferentment a la nit, per tamb pot estar activa durant el dia. La seua dieta inclou cucs de terra i altres invertebrats subterranis, per aix li cal excavar.

Espcies semblants.

La musaranya de Millet exhibeix un pelatge ms clarament tricolor, amb les franges del dors, els flancs i el ventre ben diferenciades.

La musaranya nana t la cua relativament ms llarga (equival a 3/4 parts del cap ms el cos) i de secci circular a la base.

Referncies.




Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 44-45.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242250" title="Musaranya de Millet" nonfiltered="3960" processed="3955" dbindex="94242">

La musaranya de Millet (Sorex coronatus) viu a la Pennsula Ibrica, ustria, Blgica, Frana, Alemanya, Liechtenstein, Pasos Baixos, Sussa i el Regne Unit.

Morfologia.

s prcticament idntica a la musaranya cuaquadrada, tant pel que fa a les dimensions com a la morfologia. Presenta una cua llarga (equival a 2/3 parts de la longitud del cap, ms el cos), de secci quadrada a la base, no t pls llargs esparsos entre els de recobriment, les orelles queden amagades entre els pls del cap, i les puntes de les dents sn de color vermell intens.

La coloraci general t un aspecte tricolor: marr fosc pel dors, marr ms clar pels flancs i gris o marr pllid pel ventre. Les tres franges de color es diferencien perfectament, tot i que la transici de l'una a l'altra s ms o menys gradual.

Dimensions corporals: cap + cos (6,7 - 7,6 cm) i cua (4,3 - 4,9 cm).

Pes: 6 - 10 g.

Hbitat.

Pinedes, vores de rius, pastures i altres indrets humits de muntanya.

Costums.

Per capturar cucs de terra i altres invertebrats subterranis, excava galeries al sl ajudant-se del musell i les potes anteriors, o b s'introdueix als caus excavats per talpons i altres animals.

Activa tant de dia com de nit.

Espcies semblants.

La musaranya cuaquadrada tendeix a ser bicolor, i en tot cas, els exemplars tricolors no presenten les tres franges de color tan clarament separades.

La musaranya nana t la cua relativament ms llarga (equival a 3/4 parts de la longitud del cap ms el cos) i de secci circular a la base.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 46-47.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242254" title="Cabra rossellonesa" nonfiltered="3961" processed="3956" dbindex="94244">
La cabra rossellonesa t les extremitats llargues i fines, un cap proporcionalment petit per llarg, i el pelatge roig o ros ("cabra sora"), amb taques blanques o sense; recorda una mica la cabra murciana.

Va sser descrita per primera volta l'any 1923 i, actualment, el seu cens s d'uns 120 animals, agrupats en un nic ramat del Perts, al vessant oriental de la serra de l'Albera, a la plana rossellonesa.

Bibliografia.

 Pars i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Mart, Xavier: Catalans de pl i ploma. Races domstiques autctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, plana 171.

Referncies.

 Avon, L., 2001. Race caprine catalane: Visite du tropeau de Monsieur Martin Quintana  Maureillas Las Illas (Pyrnes-Orientales) le 6 avril 2001. Mecanoscrit. Institut de l'levage. Pars.
 Bar-Gal, G. K.; Khalaily, H.; Marder, O.; Ducos, P.; Kolska Horwitz, L. 2000. Ancient DNA evidence for the transition from wild to domestic status in Neolithic goats: a case study from the site of Abu-Gosh, Israel. 5th International Ancient DNA Conference. UMIST. Manchester, Anglaterra.
 Impastato, M. 2003. Los orgenes de la cabra domstica. La Cabra, nm. 7: 28-31.
 Lpez, J. 1942. El Ganado Cabro. Ministerio de Agricultura. Madrid.
 Matons, A.; Rossell, M. 1928. Diccionario de Agricultura, Zootecnia y Veterinaria. Volum I. Salvat Editores, Barcelona.
 Mntrier-Marcadal, B. 2002. La Cabra dels Pirineus Nord-Occidentals. Histria, costums i usos; desaparici i recuperaci d'una raa local. IBIX, Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripolls, 2000-2001: 291-300.
 Ricordeau, G.; Mah, M.-F.; Persuy, M.-A.; Leroux, C.; Franois, V.; Amigues, Y. 1999. Frquences allliques des casines chez les chvres des Pyrnes. Cas particulier de la casine  nulle. INRA. Productions Animales, 12: 29-38.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242255" title="Mniskos" nonfiltered="3962" processed="3957" dbindex="94245">
El mniskos (en grec:         ) era una mena d'ombrella, de metall, emprada per a protegir les esttues exposades a l'aire lliure, i sobretot sobre l'Acrpoli d'Atenes. La seva funci era impedir que els ocells i altres voladors reposessin sobre el cap de l'escultura i el fessin malb. El mniskos s mencionat en la comdia d'Aristfanes Els Ocells.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242258" title="Manuel Luis Alonso" nonfiltered="3963" processed="3958" dbindex="94246">
Manuel Luis Alonso s un escriptor de literatura juvenil en llengua castellana.

Biografia.
Manuel Luis Alonso va nixer el 24 d abril de 1948 a Saragossa. Sempre va voler ser escriptor. Als dotze anys va comenar a escriure i als quinze ja publicava relats de terror i de misteri a diferents revistes. Va compaginar aquesta afici amb altres ocupacions: encarregat de llibreria, executiu, crtic de cinema i teatre, etc. Tanmateix, des de 1979 es dedica exclusivament a la literatura. Ha publicat al voltant de quaranta llibres de tots els gneres (aventures, terror, humor ) i ha rebut diversos premis literaris.

 Premis.
Premi Altea 1989 (Consuelo est sola en casa), Premi Jan 1995 (Las pelirrojas traen mala suerte), Premi Protagonista Jove 1997 (L'impostor), Premi Librerio 1997 (Vacaciones peligrosas) i Premi Ala Delta 2005 (Rumbo Sur).

Enllaos externs.
Las pelirrojas traen mala suerte. Una proposta de lectura guiada de l'edu365.cat sobre aquesta obra de Manuel Luis Alonso.;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242259" title="Marcel Janssens" nonfiltered="3964" processed="3959" dbindex="94247">

Marcel Janssens (Edegem, 30 de desembre de 1931 - Nukerke, 29 de juliol de 1992) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1954 i 1965. 

Al llarg de la seva carrera professional aconsegu 26 victries, per abans, com a aficionat obtingu el Campionat de Blgica en carretera el 1951 i una etapa a la Volta a Catalunya. Com a professional destaquen dues etapes al Tour de Frana.

Palmars.
1953;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1954;
 Campi de la Provncia d'Anvers;
 1r al Gran Premi de Kalmthout;
1955;
 Campi de la Provncia d'Anvers;
 1r al Tour de l'Oest i vencedor d'una etapa;
 1r al Circuit de Brabant Valon ;
 1r al Circuit d'Escaut-Dendre-Lys;
 1r al Gran Premi de Kalmthout  ;
 1r al Premi de Nederbrakel;
 1r al Premi de Wilrijk;
 1r al Premi de Brasschaat;
 1r al Premi d'Aurillac;
 Vencedor d'una etapa al 3 dies d'Anvers;
1956;
 1r al Premi de Wilrijk;
1957;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1958;
 Vencedor d'una etapa i del premi de la muntanya al Tour de Romandia;
 1r al Premi de Waarschoot;
1959;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 1r de l'Anvers-Ougre;
 1r al Premi d'Aarschot;
1960;
 1r a la Bordeus-Pars;
 1r al Premi de Liborna;
1961;
 1r al Premi de Zele;
1963;
 1r al Premi d'Herenthout;

Resultat al Tour de Frana.
1956. 32 de la classificaci general;
1957. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1958. Abandona (6a etapa);
1959. 25 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1960. Abandona (11a etapa);
1963. Abandona (6a etapa);

Resultat al Giro d'Itlia.
1956. Abandona (6a etapa);
1957. 20 de la classificaci general;

Resultat a la Volta a Espanya.
1962. 32 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Marcel Janssens ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242261" title="The Complete Depeche Mode" nonfiltered="3965" processed="3960" dbindex="94248">

The Complete Depeche Mode s una edici en format digital, per descrrega des d'iTunes, de la discografia del grup angls de pop electrnic Depeche Mode. Cont tots els seus discos, a ms de tots els seus senzills (amb les corresponents cares B), temes en directe, remescles exclusives, rareses i versions acstiques. En total, 644 canons que abasten el perode comprs entre els anys 1980 i 2006.

Llistat.

lbums

1. Speak & Spell (edici remasteritzada, 12 canons)

2. A Broken Frame (edici estndar remasteritzada, 10 canons)

3. Construction Time Again (edici estndar, 9 canons)

4. Some Great Reward (edici remasteritzada)

5. Black Celebration (edici estndar, 11 canons)

6. Music for the Masses (edici estndar remasteritzada, 10 canons)

7. Violator (edici remasteritzada)

8. Songs of Faith and Devotion (edici remasteritzada)

9. Ultra

10. Exciter

11. Playing the Angel

Discos en directe

12. 101

13. Songs of Faith and Devotion Live

14. Touring the Angel: Live in Milan (versi udio, 8 canons)

Recopilacions

15. The Singles 81>85

16. The Singles 86>98

17. Remixes 81-04 (edici normal, 24 canons)

Capses de senzills.

Singles Box Set 1;

1. Dreaming of Me

2. New Life

3. Just Can't Get Enough

4. See You

5. The Meaning of Love

6. Leave in Silence

Singles Box Set 2;

1. Get the Balance Right

2. Everything Counts

3. Love, In Itself

4. People are People

5. Master and Servant

6. Blasphemous Rumours / Somebody

Singles Box Set 3;

1. Shake the Disease

2. It's Called a Heart

3. Stripped

4. A Question of Lust

5. A Question of Time

6. Little 15

Singles Box Set 4;

1. Strangelove

2. Never Let Me Down Again

3. Behind the Wheel

4. Everything Counts Live

5. Personal Jesus

6. Enjoy the Silence

Singles Box Set 5;

1. Policy of Truth

2. World in My Eyes

3. I Feel You

4. Walking in My Shoes

5. Condemnation

6. In Your Room

Singles Box Set 6;

1. Barrel of a Gun

2. It's No Good

3. Home

4. Useless

5. Only When I Lose Myself

6. Dream on

Singles Box Set 7 (Sense equivalent fsic);

1. I Feel Loved

2. Freelove

3. Goodnight Lovers

4. Enjoy the Silence 04

5. Precious

6. A Pain That I'm Used To

Singles Box Set 8 (Sense equivalent fsic);

1. Suffer Well

2. John the Revelator / Lilian

3. Martyr

Remescles digitals exclusives.

1. Enjoy the Silence (Richard X Mix)

2. Something to Do (Black Strobe Alternative Mix)

3. Photographic (Rex the Dog Faithful Mix)

4. Enjoy the Silence (Timo Maas Instrumental)

5. Enjoy the Silence (Ewan Pearson Extended Instrumental)

6. Precious (Calderone & Quayle Damaged Club Mix)

7. A Pain That I'm Used To (Telex Club Mix)

8. A Pain That I'm Used To (Telex Remix 2)

9. A Pain That I'm Used To (Radio version)

10. Suffer Well (M83 Instrumental)

11. John the Revelator (Bill Hamel's Audio Magnetics Club Remix)

12. John the Revelator (Bill Hamel's Audio Magnetics Dub)

13. John the Revelator (Bill Hamel's Audio Magnetics Edit)

14. John the Revelator (Boosta Edit)

15. John the Revelator (James T. Cotton Dub)

16. John the Revelator (Murk Miami Remix)

17. John the Revelator (Tiefschwarz Edit)

18. John the Revelator (UNKLE Edit)

19. John the Revelator (UNKLE Instrumental)

Remescles indites i versions acstiques exclusives.

1. John the Revelator (New York Rehearsal)

2. Walking in My Shoes (New York Rehearsal)

3. Home (New York Rehearsal)

4. The Sinner in Me (New York Rehearsal)

5. Suffer Well (New York Rehearsal)

6. I Feel You (New York Rehearsal)

7. Goodnight Lovers (New York Rehearsal)

8. Clean (Bare)

9. Surrender (Bare)

10. Waiting for the Night (Bare)

11. Nothing's Impossible (Bare)

Temes primerencs en viu.

1. My Secret Garden 

2. See You 

3. Satellite 

4. Tora! Tora! Tora! 

5. New Life 

6. Boys Say Go! 

7. Nothing to Fear 

8. The Meaning of Love 

9. Just Can't Get Enough 

10. A Photograph of You 

11. Shout! 

12. Photographic 

13. Somebody

14. Two Minute Warning 

15. Told You So 

16. Ice Machine 

17. Everything Counts 

18. Master and Servant 

19. People Are People 

20. If You Want 

21. Shame 

22. Blasphemous Rumours 

 Temes 1-12 enregistrats en directe al Hammesmith (Londres).

 Temes 13-17 enregistrats en directe a Liverpool.

 Temes 18-22 enregistrats en directe a Basilea.

Remescles promocionals i rareses.

1. People Are People (ON-Usound Remix)

2. Are People People?

3. Master and Servant (Black and Blue Mix)

4. (Set Me Free) Remotivate Me (US 12" Mix)

5. Flexible (Pre-Deportation Mix)

6. It's Called a Heart (Slow Mix)

7. It's Called a Heart (Emotion Mix)

8. It's Called a Heart (Emotion Dub)

9. But Not Tonight (Margouleff US 12" Mix)

10. But Not Tonight (Margouleff Dance Mix)

11. A Question of Lust (Flood Remix)

12. Route 66 / Behind the Wheel (Mega Single Mix)

13. Route 66 / Behind the Wheel (Megamix)

14. Route 66 / Behind the Wheel (Megadub)

15. Little 15 (Bogus Brothers Mix)

16. Personal Jesus (Kazan Cathedral Mix)

17. World in My Eyes (Daniel Miller Mix)

18. Walking in My Shoes (Random Carpet Mix )

19. Slowblow (Mad Professor Mix)

20. Rush (Black Sun Remix)

21. It's No Good (Club 69 Future Mix)

22. Dream on (Morel's Pink Noise Club Mix)

23. Dream on (Pink Noise Dub)

24. Dream on (The BRAT Mix)

25. Dream on (Morel's Pink is Waiting Mix)

26. I Feel Loved (Danny Tenaglia's Labor of Love Mix)

27. I Feel Loved (Danny Tenaglia's Labor of Love Instrumental)

28. Freelove (Deep Dish Freedom Remix)

29. Freelove (Deep Dish Freedom Dub)

30. Freelove (Dave Bascombe Mix)

31. Freelove (Powder Productions Mix)

32. Freelove (Josh Wink Dub)

33. Nothing (Headcleanr Rock Mix)

34. Lie to Me ('The Pleasure of Her Private Shame' Remix by LFO)

35. Precious (DJ Dan's 4am Mix)

36. Precious (DJ Dan's 6am Mix)

37. Martyr (Paul Van Dyk Radio Mix)

38. Martyr (Paul Van Dyk Vonyc Lounge Mix)

39. Martyr (Paul Van Dyk Dub Mix)

40. Martyr (Paul Van Dyk Remix)

41. Everything Counts (Troy Pierce Shadows Remix)

Enllaos externs.

 The Complete Depeche Mode Edici digital a iTunes;
 The Complete Depeche Mode Lloc oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242262" title="Cecil Rhodes" nonfiltered="3966" processed="3961" dbindex="94249">

Cecil John Rhodes (Bishop's Stortford, Hertfordshire, Anglaterra, 5 de juliol de 1853 - Groote Schuur, Sud-frica 26 de mar de 1902) va ser un empresari, colonitzador i poltic britnic, fundador de la companyia De Beers i colonitzador del pas que, a la seva mort, portaria el seu nom: Rhodsia (actuals Zmbia i Zimbabwe).


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242263" title="Gran Premi de Sud-frica del 1972" nonfiltered="3967" processed="3962" dbindex="94250">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1972, disputat al circuit d' Kyalami el 4 de mar del 1972.

 Resultats .
 




 Altres .

 Pole: Jackie Stewart ;

 Volta rpida: Mike Hailwood 1' 18. 9;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242265" title="La Bombonera (la Garriga)" nonfiltered="3968" processed="3963" dbindex="94251">


La Bombonera s el nom popular amb que es coneix la casa construida en 1910 a la Garriga, per encrrec de Cecilia Reig i Argelags a l'arquitecte modernista Joaquim Raspall. 

Ubicada al Passeig num. 3, dins la quarta mansana Raspall, junt amb la Casa Barbey , la Torre Iris i la casa Antoni Barraquer, van ser declarades bens culturals d'inters nacional en 1997. s la ms petita de les quatre cases i, a l'igual que la Torre Iris, es va construir per a llogar als estiuejants. 

Es tracta d'una casa de nova planta composta de soterrani, planta baixa, que al 1912 s'ampli amb un pis i amb una torre mirador. Les cobertes sn de dues vessants amb teula rab i carenat amb rajoles vidriades verdes. 
A la faana posterior apareix una galeria de planta poligonal amb vitralls emplomats que dna a un jard de petites dimensions.

A l'exterior, el scol de l'edificaci s de pedra, com a la majoria de l'obra Raspall i est estucada en color verd  amb esgrafiats de motius geometricoflorals, enmarcant les finestres, simulant una imposta i decorant la torre mirador. 
Al peu de l'escala exterior hi ha un fanal de ferro forjat i vidres de colors.

Les portes i finestres sn -de forma excepcional en Raspall- de mig punt i, aquestes darreres, es tanquen amb unes persianes de fusta de llibret mbil amb treballs decoratius artesanals.

Com a altres cases de Raspall, la tanca del jard forma part del llument dels artesans. Est formada per un mur baix de paredat capserrat a on aparixen, per nic cop a l'obra de l'arquitecte, unes peces cermiques verdes entre les juntes (a forma d'encintat) i rematat en peces cermiques verdes i blanques. La reixa de la tanca s de forja treballada amb cop de fuet.  

La reixa de la terrassa de primer pis t ja un aire clarament noucentista, amb un disseny mes sencill i rectilni.

Modificacions.
L'ampliaci de 1912 feta pel mateix Joaquim Raspall en qu s'afeg un pis amb balc-terrassa i la torre mirador.
Una restauraci de rajoles, vitralls i paviments interiors feta entre 1988 i 1990.



Notes.


 Bibliografia .
Llus Cuspinera. La Garriga, crnica d'una destrucci. ISBN 84-7705-086-4;
Inventari del patrimoni arquitectnic de la Garriga. Ajt. de la Garriga.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242266" title="Yvan Colonna" nonfiltered="3969" processed="3964" dbindex="94252">

Yvan Colonna (Ajaccio, 7 d'abril de 1960) s un militant independentista cors.

Yvan Colonna va formar part de l'escamot que va atacar la gendarmeria de Pietrosella, al sud de Crsega el setembre de 1997, on uns gendarmes van ser presos ostatges, i fou condemnat el 13 de desembre de 2007 a cadena perptua per l'assassinat el 6 de febrer de 1998 de Claude Erignac, el perfecte de Crsega de tres trets al clatell, formant part d'un escamot de set membres, entre ells Pierre Alessandri i Alain Ferrandi, tamb condemnats a cadena perptua.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242271" title="Meliponicultura" nonfiltered="3970" processed="3965" dbindex="94253">

La cria de les abelles melipones o abelles sense fibl es denomina meliponicultura. Noms en el cas de qu es crin  abelles del gnere Apis es denomina apicultura.

La meliponicultura s una activitat creixent que a mesura que els investigadors descriuen el cicle de vida d  altres espcies d  abelles sense fibl.

Cal destacar que la meliponicultura, no s, com l  apicultura, una prctica, on les abelles explotades pertanyin a una o dos espcies. En la meliponicultura, s  utilitza en la producci a cents d  espcies diferents; aquest s el motiu de la diversitat tan en els ruscos i metodologies. Podrem dir que els meliponicultors de cada regi tropical o subtropical adeqen les seves prctiques de producci a l  espcie d  abella que manegen, motiu pel qual hi ha menys homogenetat en els mtodes. 

L  extracci de la mel difereix de la que es dna en l  apicultura, que treballa sempre amb ruscos. Com en la meliponicultura les abelles ajunten la mel en anfores, aquestes han de ser obligatriament trencades o triturades per extraure el producte.

La prctica est molt estesa  en els paisos tropicals, especialment a Centreameric i Brasil, on els aborigens les van cultivar per milers d anys ( Maies i Nahua). Meliponaris de cents de colnies de l espcie melipona beecheii van subministrar mel i cera per la seva exportaci a Europa duran bastants segles.

La meliponicultura no noms s interessant per la producci de mel o cera. Aquestes abelles tenen potencial com pollinitzadores naturals entre altres aspectes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242285" title="Ventilador" nonfiltered="3971" processed="3966" dbindex="94254">

Un ventilador s un dispositiu per a agitar o moure aire o gas. Bsicament crea un corrent d'aire movent unes taujanes o leps. Va Ser Inventat en 1882 pel nord-americ Schuyler S. Wheeler. S'utilitza per a desplaar aire o gas d'un lloc a un altre, dintre d'o entre espais, per a motius industrials o s residencial, per a ventilaci o per a augmentar la circulaci d'aire en un espai habitat, basicament per a refrescar. Un ventilador tamb s la turbomquina que absorbeix energia mecnica i la transfereix a un gas, proporcionant-li un increment de pressi no major de 1000 mmH2O aproximadament. 

En energia, els ventiladors s'usen principalment per a produir flux de gasos d'un punt a un altre; s possible que la conducci del propi gas sigui l'essencial, per tamb en molts casos, el gas actua noms com mitj de transport de calor, humitat, etc; o de material slid, com cendres,plvores, etc. Entre els ventiladors i compressors existeixen diferncies. L'objecte fonamental dels primers s moure un flux de gas, sovint en grans quantitats, per a baixes pressions; mentre que els segons estan dissenyats principalment per a produir grans i fluxos de gas relativament petits. 

En el cas dels ventiladors, l'augment de pressi s generalment tan insignificant comparat amb la pressi absoluta del gas, que la densitat d'aquest pot considerar-se in alterada durant el procs de l'operaci; d'aquesta manera, el gas es considera incompressible com si ans un lquid. Per tant en principi no hi ha diferncia entre la forma d'operaci d'un ventilador i d'una bomba de construcci similar, el que significa que matemticament es poden tractar en forma anloga. Tamb de forma secundria, s'utilitza el ventilador juntament amb un dissipador o un radiador per a augmentar la transferncia de calor entre un slid i l'aire, b per a refrigerar, b per a escalfar qualsevol dels dos elements en contacte. En altres paisos se li coneix amb el nom de ventall, a l'aparell que refreda l'aire per a s industrial o domstic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242286" title="Universal" nonfiltered="3972" processed="3967" dbindex="94255">














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242289" title="Ambrose Bierce" nonfiltered="3973" processed="3968" dbindex="94256">

Ambrose Gwinett Bierce (24 de juny de 1842   1914?) va ser un escriptor, periodista i editorialista estatunidenc. El seu estil lcid i vehement li ha perms conservar la popularitat, mentre que molts dels seus contemporanis han passat a l'oblit. Aquest mateix estil custic va fer que un crtic el qualificara com L'amarg Bierce (Bitter Bierce).

 Infncia i joventut .
Bierce va nixer a Horse Cave Creek, al comtat de Meigs, Ohio i va crixer al comtat de Kosciusko, Indiana. Va ser el des de tretze fills. Els seus pares, Marcus Aurelius i Laura, grangers de pregona fe calvinista, els van donar a tots ells noms que comenaven amb la lletra A.

Al comenament de la Guerra civil dels Estats Units es va allistar en el 9 Regiment de Voluntaris d'Infanteria d'Indiana. L'any 1862 va ser nomenat tinent i comissionat com a enginyer topogrfic encarregat d'alar mapes per a determinar els camps de batalla apropiats. Aquell mateix any va participar en la batalla de Shiloh, experincia terrible que va utilitzar ms tard en alguns dels seus contes. Tamb va participar en les batalles de Rich Mountain i Kennesaw Mountain, resultant ferit greu. Es va llicenciar de l'exrcit l'any 1865.

 Matrimoni .
L'any 1871 es va casar amb Mary Ellen (Molly) Day, amb la qual va tenir tres fills: Day, Leigh i Helen. El 1888 es va separar desprs de descobrir unes cartes comprometedores d'un admirador a la seua esposa. El 1904 va obtenir-ne el divorci.

Bierce va sobreviure els seus fills mascles, encara que va estar malalt tota la seua vida, a conseqncia de l'asma i de les seqeles de les seues ferides de guerra.

 Periodisme .
Desprs de llicenciar-se es va donar a conixer com a periodista a San Francisco, on va collaborar en els diaris The Argonaut, The Overland Monthly i The News Letter. D'aquest darrer va ser anomenat director en 1868.

Des de 1872 fins a 1875 va viure i treballar a Londres. En tornar als Estats Units, es va establir de nou a San Francisco, on va treballar com a columnista i editorialista del San Francisco Examiner, propietat de William Randolph Hearst. L'any 1889 es va traslladar a Washington DC, per va continuar la seua relaci amb els diaris de Hearst fins al 1906.

 Treballs literaris .
A Londres va escriure les seues primeres narracions curtes, aparegudes en revistes i recopilades ms tard en tres toms, que li van proporcionar fama de humorista custic i morda. El seu estil es caracteritza pel constant s de la ironia. Misntrop, va expressar el seu pessimisme en contes i relats curts que no transmeten excessives illusions sobre la bondat essencial de l'home i la dona. Tamb va escriure les Faules fantstiques i un Esopo esmenat, crtiques corrosives de la corrupci poltica nord-americana. En tornar a San Francisco va esdevenir l'rbitre dels cercles poltics i literaris. Va fer gala del seu humor macabre en The Monk and the Hangman's Daughter (1892) i d'enginy satric en el seu llibre de versos Shapes of Clay (1903).

Se'l considera l'hereu literari directe dels seus compatriotes Edgar Allan Poe, Nathaniel Hawthorne i Herman Melville. Contista excepcional, s autor d'alguns dels millors relats macabres de la histria de la literatura: La mort de Halpin Frayser, La cosa maleda, Un esdeveniment al pont sobre el riu Owl, Un habitant de Carcosa, Un terror sagrat, La finestra tapiada, etc. Gran part de la crtica el siyua en companyia de Poe, Lovecraft i Guy de Maupassant al pante d'illustres conreadors del gnere terrorfic. A travs de les seues contundents filigranes es va evidenciar com a mestre absolut en la recreaci de tenses atmosferes desasosegantes al mig de les quals detona sobtadament un horror fsic, absorbent i fero.

El tamb escriptor de relats d'horror H. P. Lovecraft va prendre alguns elements de l'obra de Bierce per a incorporar-los als seus Mites de Cthulhu. Sobre els relats de Bierce, va escriure que  en tots ells hi ha una maleficncia ombrvola innegable i alguns continuen sent vertaderes cimeres de la literatura fantstica nord-americana . Tot i que se'l sol encasellar com un autor de contes de terror, no tots els seus textos pertanyen a aquest gnere, a ms, els seus textos solen contenir una gran dosi de sarcasme o de lcida ironia, que sovint es converteix en un agut humor negre. Es considera el seu millor llibre In the midst of life, conegut tamb com Contes de soldats i civils, que inclou els seus relats ms tenebrosos. La seua obra ms coneguda s El diccionari del diable.

 Desaparici .
A l'octubre de 1913, el septuagenari Bierce va sortir de Washington D.C. en un viatge per a recrrer els vells camps de batalla de la Guerra Civil. Al desembre va creuar a Mxic, que llavors estava en plena revoluci, per El Paso. A Ciudad Jurez es va unir a l'exrcit de Pancho Villa com a observador, arribant fins a Chihuahua, on s'esvaeix el seu rastre. L'ltima notcia certa va ser una carta que va escriure a un amic ntim, datada el 26 de desembre. Es tracta d'una de les desaparicions ms clebres de la histria de la literatura. Tot i que des de llavors s'han llanat moltes teories sobre la seua desaparici, el misteri roman inexplicat.

Abans d'eixir cap a Mxic, en una carta datada l'1 d'octubre de 1913, va escriure a una de les seues familiars a Washington: (...) Adu   Si escoltes que he estat collocat davant d'un mur de pedra mexic i que m'han afusellat fins a convertir-me en parracs, per favor, entn que jo pense que aquesta s una manera molt bona d'eixir d'aquesta vida. Supera a l'ancianitat, a la malaltia, o a la caiguda per les escales del celler. Ser un ianqui a Mxic   Ah, aix s que s eutansia! (...).

L'Enciclopdia Britnica indica que Bierce va poder ser assassinat en el setge d'Ojinaga (gener de 1914). En efecte, un document de l'poca consigna la mort en aquesta batalla de un ianqui vell. La data generalment acceptada de la seua mort s 1914.

 Influncia .
El novellista Carlos Fuentes va escriure un relat de ficci titulat Gringo viejo, que es va portar al cinema amb el ttol de Old Gringo, interpretat per Gregory Peck.

 Obres publicades en catal .
 1988 Faules fantstiques. ISBN 978-84-7602-163-7;

 Enllaos externs .
The Ambrose Bierce Site ;
The Ambrose Bierce Appreciation Society ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242294" title="Festa del xai" nonfiltered="3974" processed="3969" dbindex="94257">
La festa del xai (Aid al Adha) s una festa important pels musulmans. Durant aquest dia cada famlia compra un xai, i el mata recordant el que va fer Abraham amb el xai fa molts anys quan Al li va demanar que mats al seu fill i quan anava a fer-ho, va aparixer i li va posar un xai per a que no mats el seu fill.
 
Durant aquest dia tamb s'acaba el pelegrinatge a la Meca, a Arbia Saudita, que est a sia. Aqu, a la Meca, va nixer Mahoma i tots els musulmans hi han d'anar un cop a la vida. Durant aquest dia, els musulmans no van a l'escola i mengem el xai amb tota la famlia.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242297" title="Grotesc" nonfiltered="3975" processed="3970" dbindex="94258">

Grotesc deriva de l'itali grottesco (de les grutes) i designa, en arquitectura, a l'estil o adorn que imita l'aspror de les roques. En general s'aplica a les escenes o gestos ridculs, xarons, vulgars o absurds. 

El dramaturg itali Luigi Pirandello va utilitzar el terme com substantiu per al seu propi estil teatral naturalista que reflecteix una realitat entre cmica i trgica. En el Rio de la Plata (Argentina i Uruguai) es diu de la mateixa manera al teatre derivat del sainet i el vodevil. 

El primer s al seu torn un tipus de representaci de comenaments del segle XX que mostra la vida dels immigrants en els inquilinatos (conventillos), amb pinzellades caricaturesquas degudes a la sorna amb que els criolls solien veure a italians, espanyols, russos o rabs, arribats en onades des de la dcada de 1880. Aquests personatges s'amuntegaven en cambres barates que generalment compartien un pati. Alguns dels autors de sainets eren no obstant aix fills d'aquests immigrants. La pea ms destacada d'aquest estil ha estat El conventillo de la Coloma, d'Alberto Vacarezza, l'escenari principal de la qual s precisament el pati del inquilinato. 

En la dcada dels anys '20, el dramaturg Armant Discpolo va introduir un gir dramtic i ombrvol en l'enfocament d'aquests ambients i va crear el que ell mateix va cridar "grotesc crioll". Les obres  Mustaf ,  Gicomo ,  Babilnia ,  Stfano ,  Cremona  i  Rellotger , estrenades entre 1921 i 1934, sn tragicomdies representatives d'una dramatrgia que va influir en autors posteriors, com Roberto Cossa, Osvaldo Dragn, Carlos Gorostiza i Griselda Gambaro. El grotesc teatral guarda afinitat amb l'espantall, forma dramtica creada per l'espanyol Ramn del Valle Incln, amb obres com  Luces de Bohmia  i Les banyes de don Friolera. Valle Incln va explicar que l'espantall intenta mostrar la realitat en un mirall distorsionant per a provocar la reflexi de l'espectador.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242298" title="Bosc mediterrani" nonfiltered="3976" processed="3971" dbindex="94259">






El bosc mediterrani s el que predomina en tota la zona del clima mediterrani. Aquest clima no s gaire plujs, i per tant hi predominen arbres de fulla perenne.

 Vegetaci .

Els arbres ms comuns que sn de fulla perenne sn el pi i l'alzina, sobretot l'alzina surera. Tot i aix, en les zones del bosc ms humides i fresques hi ha alguns arbres de fulla caduca. Els ms destacats sn l'avellaner o el roure.
Les fulles de les espcies vegetals sn petites i dures, per conservar la humitat.

 Fauna .

La diversitat d'ambients, altituds, orientaci, composici del substrat, microclimes, etc., origina una considerable varietat de fauna: 

Els mamfers ms representatius sn: 
Porc senglar, Cabra salvatge, Rabosa, Teix, Gerdosa, Ginesta, Mostela, Conill, Eri com, Lir caret, Musaranya comuna i Ratpenat. ;

Entre els amfibis podem trobar: 
Galibat o ofegabous, Gripau d'esperons, Gripau parter ibric, Gripau com i Granota.
 
En quant als rptils: 
Sargantana cuallarga.
Colobres: De Ferradura, Bastarda i  D'Escala.
 
Les aus constituxen el grup ms interessant i abundant, destacarem: 
Gaig, Estornell, Abellerol, Oriola, Agatejador, Oreneta daur ;

Rapinyaires dirnes: 
guila reial, guila perdiguera, guila culebrera, guila calada, Astor i Falc pelegr.
 
Rapaos nocturnes: 
Gamars, Mussol real i Mussol xic.

En els barrancs i rius podem trobar: 
Madrilla, Carpa i Truita de riu.

 Evoluci .

Es considera un bosc jove aquell que t de 20 a 40 anys, caracteritzats pels seus alts pins i petites alzines que creixen entre pi i pi. Tot i l'alada dels pins, la llum hi passa abundant, per aix trobem que hi ha molt sotabosc. Hem de vigilar, ja que un bosc jove t molt risc d'incendi.
Els pins ms alts, les alzines que comencen a ser grans (i guanyen territori) sn algunes de les caracterstiques d'un bosc entre 40 i 80 anys. En aquest bosc no hi ha tant risc de foc, ja que no hi ha gaire sotabosc (la llum ja no passa tant).

 Boscos mediterranis protegits .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242299" title="Locomotora" nonfiltered="3977" processed="3972" dbindex="94260">


 Introducci .

La locomotora s el material rodant amb motor que s'utilitza per donar tracci als trens.


Des dels seus inicis, a principis del segle XIX, fins a mitjans del segle XX, les locomotores van funcionar amb vapor. La primera locomotora a vapor va ser construda el 1804 per Richard Trevitchick per a les mines de Penydarren, a Galles.


Fins al 1825, la utilitzaci de locomotores de vapor fou exclusiva de lnies frries en les mines de carb. El mateix any es va inaugurar el ferrocarril Stockton - Darlington, que va ser el primer a prestar servei pblic de transport de crregues amb locomotores de vapor.


Els trens de passatgers consistien en diligncies tirades per cavalls. La primera lnia de passatgers amb servei regular amb tracci de vapor fou la Canterbury - Wishtable, al sud de la Gran Bretanya. La primer lnia considerada moderna fou la Manchester - Liverpool, inaugurada el 1830. Totes tres lnies utilitzaven locomotores construdes per George Stephenson.


Les locomotores elctriques existeixen des de finals del segle XIX, per el gran cost de la installaci i el fet de ser una tecnologia nova les van relegar a usos concrets, com, per exemple, els grans ports de muntanya de Sussa on, malgrat el cost elevat de la installaci, donaven millors resultats que les locomotores de vapor.


Les locomotores disel no es van desenvolupar plenament fins als anys cinquanta, quan les millores en aquesta tecnologia van permetre fabricar motors amb la potncia necessria.


 Locomotora de vapor . 




La locomotora de vapor tpica empra una caldera horitzontal cilndrica amb la llar en la part posterior, parcialment dintre de la cabina que protegeix els operaris de les inclemncies meteorolgiques. La llar s el lloc on es crema el combustible. Est format per quatre parets laterals i un sostre, denominat cel. En la base hi ha la graella o cremador, sobre el qual es diposita el combustible, i, sota la graella, el cendrer, una caixa per recollir les cendres, i la boca per la qual entra l'aire per a la combusti. Els fums de la llar surten per una srie de tubs situats longitudinalment dintre de la caldera i envoltats d'aigua, a la qual transmeten la calor. El conjunt de tubs es denomina feix tubular. Alguns, de major dimetre, contenen en el seu interior altres tubs ms fins pels quals circula vapor per ser reescalfat i augmentar aix la potncia de la locomotora. En la part frontal de la caldera hi ha la caixa de fums, on va a parar el fum desprs d'haver passat pels tubs del feix, abans de sortir per la xemeneia, que sobresurt en la part superior. El vapor es recull en la part ms alta de la caldera, b sigui a travs d'un tub perforat, situat per sobre del nivell de l'aigua, o b per un dom (cpula en la part superior). El vapor surt de la caldera a travs d'una vlvula anomenada regulador.

 Locomotora disel .


Les locomotores disel sn aquelles que utilitzen com a font d'energia la produda per un motor de combusti interna de cicle disel. La transmissi de la potncia es realitza amb transmissi mecnica convencional en petites locomotores de maniobra, i mquines auxiliars. En locomotores de major potncia, la transmissi mecnica no s adequada i se substituex per la transmissi hidrulica o elctrica.

Existeixen locomotores disel que arrosseguen trens de viatgers capaos de superar els 250 km/h, per el seus principals problemes sn les temperatures sota zero, els forts pendents i els trens de gran tonatge.

 Locomotora elctrica . 


Les locomotores elctriques sn aquelles que utilitzen com a font d'energia l'electricitat provinent d'una font externa, per a aplicar-la directament a motors de tracci elctrics.


Les locomotores elctriques requereixen la installaci de cables elctrics d'alimentaci al llarg de tot el recorregut, que se situen per sobre dels trens a fi d'evitar accidents. Aquesta installaci es coneix com catenria, a causa de la forma que adopta el cable del qual penja el cable electrificat, que ha de mantenir-se parallel a les vies. Les locomotores prenen l'electricitat a travs d'una estructura metllica articulada, que fa pressi sobre la catenria, anomenada pantgraf.


El cost de la installaci d'alimentaci fa que la tracci elctrica solament sigui rendible en lnies d'alt trnsit, o b en vies amb gran part del recorregut en tnel sota muntanyes o per sota del mar, amb dificultats per a la presa d'aire per a la combusti dels altres tipus de motor.


Una cop desenvolupada una lnia ferroviria per a la circulaci de vehicles elctrics, fa que l'elecci d'aquest tipus de tracci sigui el ms econmic, el menys contaminant i el ms rpid. Als anys 1980 es van integrar com a propulsors de vehicles elctrics ferroviaris els motors asncrons, i van aparixer els sistemes electrnics de regulaci de potncia que van donar el recolzament definitiu a l'elecci d'aquest tipus de tracci per les companyies ferroviries.


Les dificultats d'aplicar la tracci elctrica en zones amb climatologia extrema fa que les companyies i governs s'inclinin per la tracci disel. La neu intensa i la seva filtraci per ventiladors a les cmeres d'alta tensi originen derivacions de circuits elctrics que desapareixen a l'assecar-se adequadament el circuit, per que deixen inservibles aquestes locomotores mentre duri el temporal. Les baixes temperatures fan que el fil de contacte de la catenria quedi inservible durant minuts o mesos, ja que aquest tipus de locomotores requereix actualment una connexi constant sense prdues de tensi.

 Locomotora disel-elctrica . 


Les locomotores disel-elctriques consisteixen bsicament en dos components: un motor disel que mou un generador elctric, i diversos motors elctrics (coneguts com a motors de tracci) que comuniquen a les rodes (parells) la fora d'atracci que mou a la locomotora. Generalment hi ha un motor de tracci per cada eix: generalment 4 o 6 en una locomotora tpica. Els motors de tracci s'alimenten amb corrent elctric i desprs, per mitj de pinyons, mouen les rodes.


 Locomotora disel-hidrulica .


Les locomotores disel-hidruliques utilitzen un sistema de turbines hidruliques acoblades entre si. El mecanisme permet fer arribar la potncia de forma gradual des del motor girant permanentment cap a les rodes que parteixen de desocupat. El principal inconvenient d'aquest sistema s la incapacitat de moure crregues molt grans, per la qual cosa s'usen principalment en automotors.


 Configuracions especials .


Durant molts anys les locomotores estaven situades davant del comboi i havien de canviar de posici quan s'invertia el sentit de la marxa. En temps ms recents, molts trens disposen en un extrem d'una locomotora i en l'altre un cotxe de passatgers amb una cabina, cosa que permet al tren circular en qualsevol dels dos sentits sense necessitat de modificar la posici de la locomotora. En un cas el tren s llenat per aquesta, i en l'altre s emps (en argot tcnic, es coneix com "push-pull"). Tamb existeix la variant coneguda com automotor, on no existeix locomotora com a tal sin que tot el tren s alhora cotxe de passatgers i locomotora, o s'intercalen remolcs sense tracci prpia entre remolcs automotors.


Quan es tracta de desplaar un nombre elevat de vagons o de cotxes de passatgers s freqent veure l's de dos o ms locomotores estirant els vagons o cotxes de passatgers, en trens de mercaderies i tamb en alguns de passatgers. Amb les locomotores de vapor s necessari tenir una dotaci completa en cadascuna. En les locomotores disel o elctriques, mitjanant el sistema de comandament mltiple, existeixen interconnexions que permeten manejar el tren complet des d'una sola locomotora, i amb una sola dotaci. En les locomotores antigues les interconnexions sn elctriques. En les ms modernes, sn electrniques. En qualsevol dels tres casos sempre hi ha una interconnexi pneumtica per al sistema de frenat.


Existeix una configuraci particular de locomotores denominada mexicana perqu es va desenvolupar a Mxic, que consisteix a connectar en comandament mltiple dues locomotores disel, per noms una d'elles t el motor generador disel. s a dir, els motors de tracci d'ambdues locomotores sn alimentats amb el motor generador d'una de sola. D'aquesta forma s'assoleix augmentar, amb baix cost, el poder de tracci, traient-li el mxim profit als motors generadors.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242300" title="Psicoacstica" nonfiltered="3978" processed="3973" dbindex="94261">

La psicoacstica estudia la percepci subjectiva de les qualitats (caracterstiques) del so: intensitat, to i timbre. Aquestes qualitats o caracterstiques del so estan, al seu torn, determinades pels propis parmetres del so, principalment, freqncia i amplitud.

Els parmetres psicoacstics ms rellevants sn:

Sonoritat. Percepci subjectiva de la intensitat (amplitud) sonora (imatge sonora).
Altura est lligada a la percepci del to (en concret, amb la freqncia fonamental del senyal sonor). Com es percep el greu o agut que s so?.
Timbre: s la capacitat que ens permet diferenciar els sons. El timbre est caracteritzat per la forma de l'ona, s a dir, pel seu component harmnic.

A causa de la sensibilitat (eficincia de la resposta en freqncia) de l'orella humana, aquests termes en el context de la psicoacstica no sn totalment independents. Els tres s'influxen mtuament. Modificant un parmetre, canvien els altres i la percepci del so canvia. Per exemple, si es modifica la intensitat d'un so (la seva sonoritat) aix afecta a la percepci de l'altura i del timbre, etctera.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242305" title="Lebensborn" nonfiltered="3979" processed="3974" dbindex="94262">

LEBENSBORN E.V

Les Lebensborn (Fonts de Vida), van ser el resultat d'un projecte realitzat durant l'Alemanya nazi. El fet que la dona comencs a enmancipar-se i l'augment d'avortaments fos considerable era un dels aspectes preocupants per a la societat, sobretot, si es tenia en compte que aquest avortaments podien haver estat futurs alemanys defensors de la ptria. 
Heinrich Himmler va crear el Lebensborn Eingetragener Verein - Fonts de vida S.A- el 12 de desembre de 1935. L'objectiu d'aquest projecte era donar  la possibilitat a dones 'racialment pures'de donar a llum en secret. Una vegada el nad hagus nascut hi havia l'opci de donar-lo en adopci per a qu les SS se'n fessin crrec. 

La primera Lebensborn es va crear a Steinhring, prop de Munich. En un principi, totes les Lebensborn eren una mena de guarderies o centres on els matrimonis alemanys  que no podien tenir fills tenien la possibilitat d'adoptar nadons. Ms tard, es van convertir en llocs de trobada on les joves alemanyes de raa ria podien contribuir en el creixement de la ptria tenint relacions amb els soldats de les SS (model d'home de raa pura per excel.lncia). En aquest aspecte, durant molts anys les Lebensborn van ser considerades una espcie de burdels on els soldats de les SS mantenien relacions sexuals amb les noies d'Alemanya.

Durant els ltims anys de la guerra, a partir del 1939, es va recrrer al segrest de nens dels pasos conquerits (Polnia, Noruega, Blgica,...). Evidentment, solament es prenien aquells que tenien els ulls clars i eren rossos i un cop arribaven a aquestes llars, se'ls alemanitzava. El problema amb els nens segrestats era que a vegades reaccionaven de manera rebel, ja que no volien aprendre la llengua que se'ls imposava (l'alemany) o es negaven a abandonar les seves costums. Altres traves que podien sorgir era que nadons, els quals en un principi havien estat considerats aparentment de raa ria, en crixer no presentessin les caracterstiques del que es considerava 'un bon alemany'. Malauradament, el futur d'aquests nens era sser enviats a un camp d'exterminaci.

Quan Alemanya va ser derrotada, tot el personal de les Lebensborn va fugir, abandonant milers de criatures que van ser trobades ms tard pels soldats americans.

Les vctimes d'aquest projecte van ser aquests nens abandonats, ms tots els nens adoptats que un cop acabada la guerra van ser considerats 'els nens de la vergonya'. Entre molts dels cassos existents, es troba el de la Gisela Heidenreich: Una nena Lebensborn fruit de la relaci d'una infermera noruega amb un soldat de les SS. Un cop finalitzada la guerra, la Gisela, encara un nad, va tornar amb la seva mare biolgica a Noruega i va ser adoptada per la seva tieta i els seu oncle. La seva mare biolgica tamb vivia amb ells sota la mateixa llar, per en categoria de tieta de la criatura. No va ser fins anys ms tard, que la Gisela va descobrir els seus orgens. Actualment, la Gisela es escriptora i viu a Alemanya. Relata la seva histria a , Das endlose Jahr'. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242308" title="Vaca catalana" nonfiltered="3980" processed="3975" dbindex="94263">
La vaca Catalana es distribua per les conques del Noguera Pallaresa i el Noguera Ribagorana, el Segre, el Llobregat, el Ter, el Fluvi i la Muga. Al final del curs del Ter es trobava amb la Marinera, raa actualment tamb extinta. 

Morfologia.

La seua caracterstica ms evident era la capa uniformement vermella, de matisos variats, o gris, en diverses tonalitats (de tons ms vius en els braus) i les banyes en lira alta. Altres caracterstiques racials eren:

 Perfil ceflic recte.
 Dolicocfala.
 Tos no gaire elevat, dividit per un solc.
 Ossos del front plans, poc excavats en la seua uni.
 rbites moderadament rellevades.
 Nas prominent a la base, amb els ossos articulats en base ogival.
 Lacrimals i maxillars una mica deprimits.
 Extremitats sempre fosques.
 Puntes de les banyes, unglots i acabament de la cua, negres.
 Al cap, i sobretot en els vorells de la conca auricular i al voltant dels ulls i musell, el pl era negre i ms o menys fosc a la resta del cap, coll i papada.
 Alada: 1,33 m.
 Pes: 450-600 kg.
 Conformaci bastant regular, per generalment el ter posterior era feble.
 Ben alimentada, era preco (fins a 900 quilos als quatre anys) i lletera (fins a 14 litres de llet), tot i que solia destinar-se a la cria i al treball.

Les banyes en lira alta.

s interessant notar que, al convent del Carme de Barcelona (avui desaparegut), l'escut del gremi de carnissers (segle XIV) reflecteix un tipus bov de banyes disposades en lira alta. Tot i que de vegades el dibuix de les banyes resulta un pl exagerat, banyam en lira alta i capa vermella clara sn tamb freqentment representats en manta pintures catalanes, sobretot gtiques: frontal de Cardet, dedicat a la Verge (segle XIII), Nativitat del retaule major del monestir de Santes Creus (Guerau Gener i Llus Borrass, segle XV), retaule de l'altar major de l'esglsia parroquial de Vielha (atribut a Pere Espallagues, segle XV), retaule de Sant Miqueu de Vilac (segle XV), Adoraci dels Pastors del retaule de Verd (Jaume Ferrer, segle XV), etc. Al bonic quadre L'Estiu, de Joaquim Vayreda, del 1877, trobem tamb dibuixada una vacada amb les caracterstiques tpiques de la raa Catalana.

Indstria lletera i importacions.

L'aposta pel bov amb la voluntat de crear i assentar una indstria lletera transformadora s'ha de datar als anys vint i primera meitat dels trenta del segle XX. El primer ter del segle XX fou el moment de la introducci de l'explotaci lletera amb voluntat industrial (l'any 1915, per exemple, es crea la Cooperativa Lletera del Cad a la Seu d'Urgell, que el 1924 produeix ms d'una quarta part del total de litres de la provncia de Lleida; el 1932 es crea la cooperativa lletera de Sort...). L'especialitzaci lletera comport una estabulaci, un increment dels conreus farratgers, unes fortes inversions en infraestructures. s durant aquests anys que es produ l'entrada de bov lleter Sus i Fris (el Sus s'adapt perfectament al medi). L'existncia de programes oficials a favor d'altres races ajud a reduir drsticament els seus efectius (el 1935, per exemple, ja apareixen documentats animals de raa Sussa a la Seu d'Urgell, concursos de bestiar bov Sus, entre el 1940 i el 1970, a Vielha, la Seu d'Urgell, Bellver de Cerdanya, etc.). La raa fou, doncs, absorbida per altres races, importades.

Actualment, la vaca Catalana est extingida.

Bibliografia.

 Pars i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Mart, Xavier: Catalans de pl i ploma. Races domstiques autctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 135-139.

Referncies.

 Aparicio, G. (1960). Zootecnia Especial (Etnologa Compendiada). Imp. Moderna. Crdova.
 Arn, S. (sense any). Ganado vacuno. Explotacin econmica del vacuno de Carne, Leche y Trabajo. Grficas Yages. Madrid.
 Gracia de Tolba, J. F. (de 1793). Relaciones al Rey Don Felipe III Nuestro Seor. Antonio Espinosa. Madrid.
 Matons, A. (1940). Diccionario de Agricultura, Zootecnia y Veterinaria. Volum III. Salvat Editores, Barcelona.
 Torrent, M. (1984). La raa vaquina pirinenca a Catalunya. Fulls de Divulgaci Agropecuria de l'Obra Agrcola de la Caixa de Pensions, 8. Barcelona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242312" title="Glem" nonfiltered="3981" processed="3976" dbindex="94264">



El golem s una esttua de pedra, d'uns dos metres d alada, repleta de mgia. T la propietat de transformar-se en la forma fsica de la persona que desitgi.

Noms els grans mags saben com fabricar-los, ja que neixen de la pedra, que s el seu element. Tamb poden nixer a partir del fang per els feerics, que sn qui millor dominen la terra els troben desagradables. Es diu que alguns mags van poder animar Golems de fang en temps remots.

Etimologia.
El terme golem s utilitzat a la Bblia per a referir-se a una substncia embrionria o incompleta: en el salm 139:16 usa la paraula      , tradut en angls com a my unshaped form. La Mishnah usa el terme per a una persona inculta ("Set caracteristiques es troben en una persona inculta, i altres set en l'ents", Pirkei Avoth 5:7). Similarment, els golems s'usen com a metfora o com a entitats que serveixen l'home sota condicions controlades, per hostils a ells o a tercers. Similarment, en Yiddish s un insult per dir que alg s, ms aviat, curt de gambals.

Vegeu tamb.
 El golem s tamb una novella de Jorge Luis Borges.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242313" title="Frankenstein" nonfiltered="3982" processed="3977" dbindex="94265">
Frankenstein s una novella escrita per Mary Shelley publicada el 1818 i emmarcat en la tradici de la novella romntica i gtica.

El text explora temes com la moral cientfica, la creaci i la destrucci de vida i la audcia de la humanitat en relaci amb Deu. D'all, el subttol de l obra: el protagonista intenta rivalitzar en poder amb deu, com una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat. Hi ha qui afirma que va ser el primer text del gnere de ciencia-ficci.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242314" title="Harappa" nonfiltered="3983" processed="3978" dbindex="94266">

Harappa s una ciutat de Panjab, al nord-est del Pakistan, situada a la ribera del riu Ravi. L'actual ciutat d'Harappa est construda al costat de les runes d'una antiga ciutat fortificada, la qual va formar part de l'anomenada civilitzaci de la vall de l'Indus (2000 aC). Els arquelegs creuen que l'antiga ciutat d'Harappa era un assentament urb que dominava la zona nord de la regi del riu Indus.

A mitjans del segle XIX les runes van ser espoliades, desapareixent les restes visibles de l'antiga ciutat. Entre 1872 i 1873, la ciutadella va ser excavada per l'equip d'arquelegs de sir Alexander Cunningham. El 1920, un equip d'arquelegs dirigit per Rai Bahadur Daya Ram Sahni va iniciar una excavaci ms exhaustiva. Els seus treballs i el dels seus contemporanis, tant a Harappa com a Mohenjo-Daro, tamb al Pakistan, van fer conixer aquesta civilitzaci oblidada. Als anys 1930 i 1940 altres arquelegs van continuar l'excavaci, fins que el 1946 sir Mortimer Wheeler va trobar les restes de la muralla de la ciutat.

 Enllaos externs .

 Harappa.com ;
 Tradicions i bibliografia d'Harappa ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242316" title="Exercici fsic" nonfiltered="3984" processed="3979" dbindex="94267">


L'exercici fsic s una activitat fsica amb un moviment estructurat i planificat que t un objectiu, ja sigui ldic o competitiu. 
La prctica regular d'exercici fsic ha esdevingut un dels objectius principals dels plans de salut pblica a causa de la seva relaci amb la prevenci de nombroses malalties crniques. La infncia i l'adolescncia sn moments claus per iniciar l'hbit de l'exercici fsic. L'objectiu d'aquest treball s fer una anlisis descriptiva de la prctica d'activitat fsica en el temps de lleure i els factors socioeconmics que hi incideixen en una mostra representativa de la poblaci infantil i juvenil espanyola.

Mtodes: Es van estudiar 3.185 individus de 2 a 24 anys, als quals es va administrar un qestionari sobre activitat fsica i variables socioeconmiques.

Resultats: Al voltant del 70% dels nens i adolescents espanyols no fan activitat fsica regular durant el seu temps de lleure, especialment les noies. Amb l'edat, es produeix un augment de l'activitat fsica fins als 10-13 anys, moment a partir del qual la prctica minva. El nivell socioeconmic i el nivell d'estudis de la mare tenen una influncia positiva en el grau d'activitat fsica de la poblaci.

L'exercici fsic en el temps de lleure no s un hbit en la majoria de la poblaci infantil i juvenil espanyola. Les campanyes de salut adreades a promoure-la han de tenir en compte les variables socioeconmiques que incideixen en aquesta prctica i millorar la disponibilitat d'installacions esportives o recreatives, a fi que tota la poblaci hi tingui accs.

 http://www.apunts.org/cgi-bin/wdbcgi.exe/apunts/apuntscat.mrevista_imprimir.fulltext?pident=13096353;
 http://www.apunts.org/cgi-bin/wdbcgi.exe/apunts/home.goin;
 http://www.doyma.es/;
 http://cn.opensuse.org/%E6%AC%A2%E8%BF%8E%E6%9D%A5%E5%88%B0openSUSE.org%E7%A4%BE%E5%8C%BA;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242318" title="Aine Bru" nonfiltered="3985" processed="3980" dbindex="94268">

Aine Bru o Ayne Bru (probablement una catalanitzaci d'Hans Brn) fou un pintor del Renaixement del segle XVI possiblement d'origen alemany que va treballar a Catalunya. El seu origen podria ser de Lummen, al ducat de Brabant. Tamb s'anomena a vegades Lucius de Brun. El seu cognom tamb pot suggerir provinent de la ciutat de Brnn.

Noms s conegut perqu l'any 1502, se'l va contractar per pintar el retaule de l'altar major a l'esglsia del monestir de Sant Cugat, per al qual se li va pagar un sou sorprenent entre 1504 i 1507.

Al plaf central, Bru hi va descriure el martiri de sant Cugat amb un realisme enorme. L'executor talla la gola del sant mentre Cucuphas roman lligat a un tronc. A prop, hi apareix un altre ganivet (en una cistella) i un gos que dorm pacficament. Actualment est exposat al Museu Nacional d Art de Catalunya.

El gos des de la pintura de Bru fou utilitzat per Salvador Dal per a una pintura anomenada "Dal contemplant un nu" o "Dal Dal Dal".

Al fons, l'artista inclou anacrnicament el monestir de Sant Cugat tal com estava en l'poca de la pintura. Aquest fet, com si fos una fotografia, ha sigut molt important per saber exactament com estava en aquells dies el procs de construcci del monestir. 

En un altre plaf adjunt, s'hi descriu sant Jordi (a vegades identificat com sant Cndid o simplement com Guerrer Sant) i que tamb s visible al Museu Nacional d Art de Catalunya.

 Si b l'expressionisme de l'escena del mrtir pertany a la tradici germnica, el grup de personatges amb vestidures contempornies que acompanyen el drama sense participar-hi s una particularitat del Quattrocento. Altres detalls significatius, com el carcter incisiu del dibuix, permeten suposar que el pintor havia estat al nord d'Itlia abans de traslladar-se a Barcelona.

Malgrat la seva forta personalitat, o a causa d'ella, Bru no exercir cap influncia sobre l'art prpiament catal.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242319" title="Auxiliar d'infermeria" nonfiltered="3986" processed="3981" dbindex="94269">
Una auxiliar d'infermeria s un professional de la salut. Segons la Legislaci Laboral - Conveni 149 de l'Organitzaci Internacional del Treball-, l'Auxiliar d'Infermeria s "aquella persona responsable de prestar al malalt i a la seva famlia cures bsiques, directes i integrals, que requereixen coneixements i destreses generals menys complexes que els d'infermeria titulada, per que exigeixen tamb competncia tcnica com aptituds en matria de relacions humanes".

Qualitats que ha de tenir l'auxiliar d'infermeria.
 Bona salut fsica i mental i hbits higinics correctes. Ning no contracta una persona que presenti un aspecte abandonat, pateixi malalties greus o el comportament del qual estigui fora de la normalitat. La higiene personal s molt important. s necessari dutxar-se a diari i rentar-se els cabells amb freqncia. Les ungles de les mans han d'estar netes i tallades, i els cabells recollits. L'uniforme o la bata tamb han d'estar nets.
 Equilibri emocional, s a dir, tenir pacincia, ser comprensiu i tenir habilitat en el tracte personal.
 Capacitat de comunicaci, per atendre les demandes del pacient i dels metges i infermeres, aix com saber rebre crtiques constructives sense tenir l'orgull ferit.
 Ganes d'aprendre, per conixer les noves tcniques i la manipulaci dels aparells.
 Saber treballar en equip, i collaborar responsabilitzant-se de les seves tasques, tot aix amb la idea d'obtenir la millor atenci possible per al pacient.
 Respectar les normes tiques de la professi, per exemple, el secret professional. Aquest implica desar la intimitat de les dades clniques i no divulgar tot el que se sap a causa de la feina realitzada, sense autoritzaci o consentiment de la persona, sobretot quan la seva comunicaci produeixi danys a tercers. El secret professional inclou totes les confidncies que procedeixin o derivin del pacient o el seu entorn.

Funcions de l'auxiliar d'infermeria.
 Fer els llits dels pacients.
 Realitzar la higiene dels pacients, ajudant al Personal Auxiliar Sanitari Titulat quan la situaci ho requereixi.
 Portar les cunyes als pacients i retirar-les, tenint cura de la seva neteja.
 Realitzar la neteja dels carros de cures i del seu material.
 La recepci dels carros de menjar i la seva distribuci.
 Servir els menjars als pacients, atenent a la collocaci i retirada de les safates, coberts i vaixella.
 Donar de menjar als pacients que no poden fer-ho per s mateixos.
 Classificar i ordenar les lenceries de planta a efectes de reposici de robes i vestuari, relacionant-se amb els serveis de bugaderia i planta, presenciant la classificaci i recompte de les mateixes, que es realitzen pel personal de bugaderia.
 Per indicaci del Personal Auxiliar Sanitari Titulat collaborar en l'administraci de medicaments per via oral i rectal, amb exclusi de la via parenteral. Aixmateix, podr aplicar enemes de neteja, excepte els casos de malalts greus.
 Collaborar amb el Personal Auxiliar Sanitari Titulat i sota la seva supervisi en la recollida de dades termomtrics. Igualment recolliran els signes que hagin atret la seva atenci, que transmetr als titulats, en uni a les manifestacions espontnies dels pacients sobre els seus propis smptomes.
 Collaborar amb el Personal Auxiliar Sanitari Titulat en el rasurat dels pacients.
 En general, totes aquelles activitats que, sense tenir carcter professional sanitari, venen a facilitar les funcions del Metge i de la Infermera o Ajudant Tcnic Sanitari.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242324" title="Vaca de Sent Giron i de l'Aura" nonfiltered="3987" processed="3982" dbindex="94270">
A la Vall d'Aran hi hauria hagut la Vaca de Sent Giron i de l'Aura, tamb anomenada Vaca del Pirineu Central. Les relacions ancestrals entre la Vall d'Aran i la Gascunyafan pensar en la possibilitat de ramificacions locals de races occitanes, sense arribar a tindre una raa prpiament indgena.

Morfologia.

Sansn la descriu aix:

 Cap fort.
 Gran papada.
 Musell de color negre.
 Punta de les banyes de color negre.
 En el brau: fons de la bossa testicular i voltant de l'anus de color negres ("cpula").;
 En la vaca: llavis de la vulva, negres ("escarapella").
 Capa sovint ennegrida al cap, coll i extremitats, en els braus.
 Ratlla dorsal ms clara.
 Pes inferior als 890 kg.
 Alada al carenar: 118-120 cm.
 Pes viu: de 300 quilos (vaca) a 425 quilos (brau).
 Banyes en lira molt oberta, inclinat cap avall i enrere.
 Capa castanya, ms clara en els animals de la plana i ms enfosquida en els de muntanya.

Cal suposar aquesta raa com un ecotip de la Gascona (alada al carenar de 135 cm, perfil ceflic recte, capa uniformement grisa, pell del braguer amb pls, mugrons voluminosos, unglots i mucoses negres...). Per se'n diferenciava per tindre l'alada ms petita i sser ms lletera (ats el clima ms sec i el seu rgimen pastoral diferent).

L'entrada de bestiar occit en territori arans no t res d'estrany. Cal pensar que l'aspecte fonamental de l'activitat ramadera aranesa era l'arrendament a bestiar for de les grans zones de pastures disponibles i no aprofitables pels vens. Hi acudien molts ramats tant de la banda aragonesa i catalana com de l'Arija. Un tractat hispanofrancs de 1863, per exemple, fa constar una srie d'intercanvis recprocs de dret de pasturatge de bestiar arans en terrenys occitans limtrofs, i de bestiar francs en terrenys de l'Aran, aix com franquesa de pastors i de bestiar.

Durant el primer ter del segle XX, aquesta vaca ja estava molt encreuada, i s possible que s'extings pel mestissatge amb altres races -sobretot amb la Gascona.

Bibliografia.

 Pars i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Mart, Xavier: Catalans de pl i ploma. Races domstiques autctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 143-147.
 Cts, P. (2002). Evolucion deth Bestiar e er Amontanhatge ena Val d'Aran pendent era Darrra Decada. IBIX, Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripolls, 2000-2001: 247-278.
 Diffloth, P. (1922). Razas Bovinas. Enciclopedia Agrcola. Salvat. Barcelona.
 Faelli, F. (1927). Razze Bovine-Equine-Suine-Ovine-Caprine. Ulrico Hoepli. Mil.
 Rossell, P. M. (1916). La ganadera de la Cerdaa. Asociacin General de Ganaderos. Madrid.
 Sanllehy, M. A. (1996). Comunitats, Vens i Arrendataris a la Val d'Aran (s. XVII-XVIII): dels Usos Comunals a la dependncia econmica. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Histria, UB. Barcelona.
 Sansn, A. (1911). Trait de zootechnie. Volums III a V. Lib. Agricole de la Maison Rustique. Pars.

Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242325" title="Adolf Christian" nonfiltered="3988" processed="3983" dbindex="94271">

Adolf Christian (Viena, 3 de juny de 1934 - Viena, 8 de juliol de 1999) va ser un ciclista austrac que fou professional entre 1957 i 1961.

Els seus majors xits esportius els aconsegu com a amateur, entre 1953 i 1956 i entre 1962 i 1963, quan aconsegu 20 victries, entre elles diversos Campionats d'ustria i una Volta a ustria.

Com a professional destaca el 3r lloc que assol el 1957 al Tour de Frana, sent la millor classificaci general d'un ciclista austrac fins que el 2008 Bernhard Kohl iguals la gesta.

Palmars.
Amateur.
1954 ;
 Campi d'ustria;
 1r de la Volta a ustria i vencedor d'una etapa;
1955 ;
 Campi d'ustria per equips;
 1r de la Volta a Voralberg i vencedor d'una etapa;
 1r de la Viena-Budapest-Viena i vencedor d'una etapa;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a ustria;
1956;
 Campi d'ustria;
 1r de la Viena-Gresten-Viena;
 1r de la Volta a Graz i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a ustria;
1962;
 Campi d'ustria de persecuci per equips;
 1r de la Volta a Hongria i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a ustria;
1963;
 1r de la Volta a la Baixa ustria;

Professional.
1957;
 3r al Tour de Frana;
 10 a la Volta a Sussa;
1958;
 5 a la Roma-Npols-Roma;

Resultats al Tour de Frana.
1957. 3r de la classificaci general;
1958. 28 de la classificaci general;
1959. 41 de la classificaci general;
1960. Abandona (13a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1959. 68 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1960. Abandona;

Enllaos.
Palmars d'Adolf Christian ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242328" title="Gos d'atura arans" nonfiltered="3989" processed="3984" dbindex="94272">
El gos d'atura arans (can arans tath bestiar en llengua occitana) s una raa de redut efectiu i no est reconeguda per la FCI.

Morfologia.

 Cua curta per naixement.
 Mucoses clares.
 Trufa negra.
 Pelatge variant, per generalment clar.
 Orelles caigudes.
 Ulls clars.
 Pl llarg.

Comportament.

Com tots els gossos ramaders, el gos d'atura arans t una excepcional capacitat per vigilar i conduir els ramats amb gran intelligncia i vivacitat. Tamb sn extraordinriament adaptables a tota mena d'ambients durs (per ambient i per orografia) i per poder resistir temperatures molt baixes.

Origen.

Probablement l'actual gos d'atura arans t el seu origen en el Chien de Berger des Pyrnes  poil long.

Al sentir dels ramaders aranesos, antany existia un altre tipus de gos, similar a l'actual arans, si b ms petit i de pl ms curt, i normalment tamb escuat de naixement, i el carcter, ms dcil que l'actual.

Bibliografia.

 Cts, P. (2002). Evolucion deth Bestiar e er Amontanhatge ena Val d'Aran pendent era Darrra Decada. IBIX, Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripolls, 2000-2001: 247-278.
 Gmez-Toldr, S. (1993). El Gos d'Atura Catal. Ediciones Cinfilas. Barcelona.
 Pars i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Mart, Xavier: Catalans de pl i ploma. Races domstiques autctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 60-61.

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242334" title="Musaranya africana de volc" nonfiltered="3990" processed="3985" dbindex="94273">

La musaranya africana de volc (Sylvisorex vulcanorum) es troba Burundi, Repblica Democrtica del Congo, Ruanda i Uganda. 

Referncies.

 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242338" title="Musaranya africana oriental" nonfiltered="3991" processed="3986" dbindex="94275">

La musaranya africana oriental (Crocidura xantippe) es troba a Kenya i Tanznia.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242345" title="Musaranya alpina" nonfiltered="3992" processed="3987" dbindex="94277">

La musaranya alpina (Sorex alpinus) es troba a Europa.

Referncies.


 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242348" title="Musaranya aqutica de Borneo" nonfiltered="3993" processed="3988" dbindex="94279">


La musaranya aqutica de Borneo (Chimarrogale phaeura) s un endemisme de Malisia.

Es troba amenaada per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242350" title="Musaranya aqutica de l'Himlaia" nonfiltered="3994" processed="3989" dbindex="94281">


La musaranya aqutica de l'Himlaia (Chimarrogale himalayica) es troba a l'ndia, Xina, Jap, Laos, Birmnia, Taiwan i Vietnam.

Referncies.



 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242352" title="Francesc Gurdia i Vial" nonfiltered="3995" processed="3990" dbindex="94283">
Francesc Gurdia i Vial (Barcelona, 1880 - 1940) fou un arquitecte modernista barcelon, gendre i collaborador habitual de Llus Domnech i Montaner i un dels responsables de la construcci del Palau de la Msica Catalana (1905-1908) i del Mercat Central de Valncia (1910-1928). Va obtenir el ttol el 1905.

Amb Enric Cat va realitzar el Teatro Principal de Terrassa (1911), reformat el 1916 per Josep Maria Coll i Bacard, que en va eliminar la decoraci modernista de la faana.

Entre els molts edificis que bast a Barcelona destaca, a banda del Palau de la Msica Catalana, la seua intervenci en l'ampliaci de la Casa Thomas (1912), de Llus Domnech i Montaner. Amb Alexandre Soler i March guanyen el concurs per a la construcci del Mercat Central de Valncia (1910), que es va executar entre 1914 i 1928.

En l ltima etapa de la seua vida fou president de l'Associaci d'Arquitectes de Catalunya i deg del Collegi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i de les Illes Balears (1940).

Bibliografia.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242358" title="Copa letona de futbol" nonfiltered="3996" processed="3991" dbindex="94285">
La Copa Letona de futbol (Latvijas kauss) s la segona competici futbolstica de Letnia. Es disputa anualment. Durant els anys de la URSS (1940 - 1991), tamb es disput la competici que servia de classificaci per la copa sovitica de futbol. Des de la independncia del pas classifica directament per les competicions europees.

 Historial .
 Copa de Riga de futbol .
1910 RV Union Riga;
1911 Britannia FC Riga;
1912 SV Kaiserwald Riga;
1913 SV Kaiserwald Riga;

 Copa letona de futbol .


 Enllaos externs .
RSSSF;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242359" title="Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana" nonfiltered="3997" processed="3992" dbindex="94286">
La Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana s l'rgan al que correspon el control extern econmic i pressupostari de l'activitat financera de la Generalitat, dels ens locals compresos en el seu territori i de la resta del sector pblic valenci, aix com dels comptes que ho justifiquin.

 Histria .

El precedent histric de la Sindicatura de Comptes s lOfici del Maestre Racional, creat com instituci nica per a tots els territoris de la Corona d'Arag, per Pere el Gran en 1283. A petici formulada per les Corts Valencianes reunides en 1419, Alfons V d'Arag va crear el crrec de Maestre Racional com instituci prpia del Regne de Valncia.

A la Instituci del Maestre Racional li van ser assignades les funcions de previsi, direcci i control ltim de l'administraci financera real, destacant, entre totes elles, la de fiscalitzaci de la gesti financera. El Maestre Racional analitzava els ingressos i les despeses, anotant en els marges dels llibres la documentaci presentada per a la justificaci de la comptabilitat, aix com quantes observacions considers oportunes per a l'examen dels comptes.

El crrec del Maestre Racional va subsistir al llarg de l'edat moderna com instituci del Regne de Valncia fins que l'organitzaci poltica i d'hisenda va canviar a conseqncia dels Decrets de Nova Planta (1707), desprs de la Guerra de Successi.

 Composici actual .
Sndic Major Exm. En Rafael Vicente Queralt;
Sndica de Comptes Exma. Na Marcela Mir Prez;
Sndic de Comptes Exm. N'Antonio Mira-Perceval;
Secretari General Illm. N'Enrique Monlle Gerardo;

 Enllaos externs .
 Pgina web de la Sindicatura de Comptes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242360" title="Musaranya aqutica de Schelkovnikov" nonfiltered="3998" processed="3993" dbindex="94287">

La musaranya aqutica de Schelkovnikov (Neomys schelkovnikovi) es troba a Armnia, l'Azerbaidjan, Georgia i, possiblement, a l'Iran i Turquia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242363" title="Musaranya aqutica elegant" nonfiltered="3999" processed="3994" dbindex="94289">

La musaranya aqutica elegant (Nectogale elegans) es troba a Butan, Xina, ndia, Birmnia i Nepal.

Referncies.
 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242365" title="Musaranya aqutica de Styan" nonfiltered="4000" processed="3995" dbindex="94291">


La musaranya aqutica de Styan (Chimarrogale styani) es troba a Birmnia i Xina.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242368" title="Copa estoniana de futbol" nonfiltered="4001" processed="3996" dbindex="94293">
La Copa estoniana de futbol (Eesti Karikas) s la segona competici futbolstica d'Estnia. Es disputa anualment. Entre 1944 i 1991 la competici es compet de forma no oficial, primer per la Segona Guerra Mundial i desprs, amb l'annexi del pas a la URSS, per qu era disputada per equips de segon nivell. Des de la independncia del pas classifica directament per les competicions europees.

 Historial .
 1938-43 .


 1993-avui .

*Com a Levadia Maardu 
**Com a Levadia Tallinn

 Enllaos externs .
RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242369" title="Musaranya rtica" nonfiltered="4002" processed="3997" dbindex="94294">

La musaranya rtica (Sorex arcticus) es troba al Canad i al nord dels Estats Units.

Referncies.


Bibliografia.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242373" title="Pierino Baffi" nonfiltered="4003" processed="3998" dbindex="94296">

Pierino Baffi (Vailate, 15 de setembre de 1930 - Brgam, 27 de mar de 1981) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1953 i 1966. Al llarg de la seva carrera esportiva aconsegu 65 victries. 

s el pare d'Adriano Baffi, ciclista professional de 1985 a 2002.

Palmars.
1954 ;
 1r al Giro de la Provncia de Brgam;
 1r al Gran Premi de Paganini;
 1r al Gran Premi de Rivarolo;
 1r al Premi d'Abbiategrasso;
1955 ;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Espanya, una CRE;
 1r de la Copa de la Gennari;
 1r de la Copa de la Provncia de Brgam;
 1r de la Copa de Tessile;
 1r del Gran Premi Livraga;
 1r del Gran Premi de Rivarolo;
 1r del Premi de Roccabianca ;
1956 ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1r de la Mil-Vignola;
 1r del Giro de la Romanya;
 1r del Premi de San Pellegrino;
1957 ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1958 ;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya;
 1r del Premi de San Danielo-Po;
 1r del Premi de Lecco;
 1r del Premi de Valeggio;
 1r del Premi de Cesano Maderno;
1959 ;
 Vencedor d'una etapa a la Roma-Npols-Roma;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
 1r a la Mil-Mantua;
 1r al Premi d'Acqui-Terme;
 1r al Premi de Rho;
1960;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa a la Roma-Npols-Roma ;
 1r al Giro de l'Emilia;
 1r al Trofeu Fenaroli;
 1r al Premi de Cicognara;
1961 ;
 Vencedor d'una etapa a la Menton-Roma;
 Vencedor d'una etapa als 3 dies del Sud;
 1r al Gran Premi Faema;
 1r al Premi de Bordighera;
 1r al Premi de San Danielo;
 1r al Premi de Lavis;
1962 ;
 1r de la Copa Bernocchi;
 1r del Trofeu Matteotti;
 1r a la Mil-Mantua;
1963 ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Luxemburg;
 1r del Trofeu Matteotti;
 1r del Circuit del Centenari;
 1r al Premi de Corsico;
 1r al Premi de Nova-Ligria;
 1r al Premi de Sacconago;
1965 ;
 1r al Premi de Stazzano;
 1r al Premi de Solesino;
 1r al Premi de Casale;

Resultat al Giro d'Itlia.
1954. Abandona;
1955. 22 de la classificaci general;
1956. 16 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1957. 29 de la classificaci general;
1958. 23 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1959. 53 de la classificaci general;
1960. 37 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1961. 67 de la classificaci general;
1962. 46 de la classificaci general;
1963. 77 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1964. 91 de la classificaci general;
1965. 72 de la classificaci general;

Resultat al Tour de Frana.
1956. 55 de la classificaci general;
1957. 23 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1958. 63 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1959. 60 de la classificaci general;
1960. 68 de la classificaci general;
1962. 62 de la classificaci general;

Resultat a la Volta a Espanya.
1955. 27 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes (una CRE);
1958. 37 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;

Enllaos externs.
Palmars al Pierino Baffi ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242376" title="Musaranya bicolor" nonfiltered="4004" processed="3999" dbindex="94297">

La musaranya bicolor (Crocidura leucodon) es troba a Europa, Iran, Iraq, Israel, Lban i Turquia.

 Referncies .


 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242378" title="Musaranya costanera" nonfiltered="4005" processed="4000" dbindex="94299">

La musaranya costanera (Crocidura littoralis) es troba al Camerun, la Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, la Repblica Democrtica del Congo, Kenya i Uganda.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242382" title="Musaranya cuacurta d'Elliot" nonfiltered="4006" processed="4001" dbindex="94301">

La musaranya cuacurta d'Elliot (Blarina hylophaga) es troba a Nebraska, Iowa, Texas, Missouri, Arkansas, Oklahoma i Louisiana.

Referncies.


Enllaos externs.


 mplia informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242384" title="Musaranya cuacurta meridional" nonfiltered="4007" processed="4002" dbindex="94303">

La musaranya cuacurta meridional (Blarina carolinensis) es troba al sud-est dels Estats Units (des d'Illinois i Virgnia fins a Florida).

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242387" title="Musaranya cuacurta septentrional" nonfiltered="4008" processed="4003" dbindex="94305">

La musaranya cuacurta septentrional (Blarina brevicauda) es pot trobar a la major part de Nord-Amrica (des del sud de Saskatchewan i Nova Esccia fins a Nebraska i Georgia).

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242393" title="Musaranya cuacurta xinesa" nonfiltered="4009" processed="4004" dbindex="94307">

La musaranya cuacurta xinesa (Blarinella quadraticauda) s un endemisme de Xina.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242398" title="Arturo Sorl Llorens" nonfiltered="4010" processed="4005" dbindex="94309">
Arturo Sorl Llorens (Valncia, 1925 - Valncia, 13 de desembre de 2007) fou un escultor valenci, un dels mxims representants de l'escultura figurativa mediterrnia.

Sorl, deixeble de l'escultor Ricard Boix, va rebre nombrosos premis, com el de la Fundaci Roig, i la seva obra fou objecte d'una tesi: Arturo Sorl Llorens: una generaci perduda, de l'investigador de la Universitat Politcnica de Valncia Amador Gri.

Part de l'obra de l'artista s repartida en colleccions privades de Salta (Argentina), Mxic, Mlaga, Madrid, Tarragona, Valncia, i tamb en tenen la Diputaci de Valncia i la Caixa d'Estalvis de Valncia.

La crtica el considerava un escultor figuratiu, que buscava la forma i l'estilitzaci, i que combinava el classicisme amb una estilitzaci de tall mediterrani. La seva obra, que comprn una mplia gama de materials, des d'alabastres fins a terracotes, presenta una preocupaci humanista.

Va morir a Valncia als 82 anys.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242400" title="Musaranya cuallarga" nonfiltered="4011" processed="4006" dbindex="94310">

La musaranya cuallarga (Sorex dispar) es troba a Nova Esccia, Tennessee i Carolina del Nord. s especialment abundant a la serralada dels Apalatxes.

Referncies.


Enllaos externs.


 Informaci sobre aquesta espcie animal. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242404" title="Pasqual Bailon Savall" nonfiltered="4012" processed="4007" dbindex="94312">
Pasqual Bailon Savall (Berga, circa 1650 - Barcelona?, 1691) fou un pintor catal

Se'n t constncia des del 1678 quan s resident a Barcelona. Entre altres obres s autor de diverses pintures per a la capella de Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de la catedral de Barcelona (1688), encara conservades, i del sostre de la capella de Sant Benet del monestir de Sant Cugat (1688-1692), que deix inacabada. Sembla que Antoni Viladomat fou deixeble seu durant uns tretze anys. El seu fill Joan Savall i Mallacs (Barcelona 1680   1743) va ingressar al collegi de pintors (1692) del qual en fou cnsol primer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242405" title="Musaranya cuirassada" nonfiltered="4013" processed="4008" dbindex="94313">

La musaranya cuirassada (Scutisorex somereni) es troba a Uganda, Zaire i Rwanda.

Referncies.


Enllaos externs.


 Informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242409" title="Lliga estoniana de futbol" nonfiltered="4014" processed="4009" dbindex="94315">
La lliga estoniana de futbol, o Meistriliiga, s la mxima competici futbolstica del pas.

Va ser creada l'any 1991. No tots els clubs sn professionals. Molts dels equips que hi prenen part sn semi-professionals.

 Clubs participants temporada 2008.
Flora Tallinn;
Kalju Nmme;
Kalev Sillame;
Kalev Tallinn;
Levadia Tallinn;
Maag Tammeka Tartu;
Trans Narva;
TVMK Tallinn;
Tulevik Viljandi;
Vaprus Prnu;

Historial.
Campions 1921-1944


1921      Tallinna Sport;
1922      Tallinna Sport;
1923      Tallinna Kalev;
1924      Tallinna Sport;
1925      Tallinna Sport;
1926      Tallinna JK;

1927      Tallinna Sport;
1928      Tallinna JK ;
1929      Tallinna Sport;
1930      Tallinna Kalev;
1931      Tallinna Sport;
1932      Tallinna Sport;

1933      Tallinna Sport;
1934      Estonia Tallinn;
1935      Estonia Tallinn;
1936      Estonia Tallinn;
1937/38   Estonia Tallinn;
1938/39   Estonia Tallinn;

1939/40   Olmpia Tartu;
1941      no es disput;
1942      Tartu PSR;
1943      Estonia Tallinn;
1944      no es disput;


Campions de la RSS d'Estnia


1945      Dnamo Tallinn;
1946      BL Tallinn;
1947      Dnamo Tallinn;
1948      Balti Laevastik Tallinn;
1949      Dnamo Tallinn;
1950      Dnamo Tallinn;
1951      Balti Laevastik Tallinn;
1952      Balti Laevastik Tallinn;
1953      Dnamo Tallinn;
1954      Dnamo Tallinn;
1955      Kalev Tallinn;
1956      Balti Laevastik Tallinn;

1957      Kalev lemiste;
1958      Kalev lemiste;
1959      Kalev lemiste;
1960      Balti Laevastik Tallinn;
1961      Kalev Kopli;
1962      Kalev lemiste;
1963      Tempo Tallinn;
1964      Norma Tallinn;
1965      Balti Laevastik Tallinn;
1966      Balti Laevastik Tallinn;
1967      Norma Tallinn;
1968      Balti Laevastik Tallinn;

1969      Dvigatel Tallinn;
1970      Norma Tallinn;
1971      Tempo Tallinn;
1972      Balti Laevastik Tallinn;
1973      Kreenholm Narva;
1974      Baltika Narva;
1975      Baltika Narva;
1976      Dvigatel Tallinn;
1977      Baltika Narva;
1978      Dnamo Tallinn;
1979      Norma Tallinn;
1980      Dnamo Tallinn;

1981      Dnamo Tallinn;
1982      Tempo Tallinn;
1983      Dnamo Tallinn;
1984      Estonia Jhvi;
1985      Kalakombinaat/MEK Prnu;
1986      Zvezda Tallinn;
1987      Tempo Tallinn;
1988      Norma Tallinn;
1989      Zvezda Tallinn;
1990      TVMK Tallinn;
1991      TVMK Tallinn;


Campions des de 1992


1992 Norma Tallinn;
1992-93 Norma Tallinn;
1993-94 Flora Tallinn;
1994-95 Flora Tallinn;
1995-96 Lantana Tallinn;

1996-97 Lantana Tallinn;
1997-98 Flora Tallinn;
1998 Flora Tallinn;
1999 Levadia Maardu;
2000 Levadia Maardu;

2001 Flora Tallinn;
2002 Flora Tallinn;
2003 Flora Tallinn;
2004 Levadia Tallinn;
2005 TVMK Tallinn;

2006 Levadia Tallinn;
2007 Levadia Tallinn;
2008 Levadia Tallinn;


Enllaos externs.
Federaci de Futbol d'Estnia;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242410" title="Musaranya d'Alaska" nonfiltered="4015" processed="4010" dbindex="94316">

La musaranya d'Alaska (Sorex alaskanus) s un endemisme dels Estats Units.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242412" title="Lliga letona de futbol" nonfiltered="4016" processed="4011" dbindex="94318">
La lliga letona de futbol, o Virsl ga, s la mxima competici futbolstica del pas.

s organitzada per la federaci letona de futbol. Entre 1945 i 1991, el campionat corresponia al campionat de la RSS de Letnia, competici integrada dins la lliga sovitica de futbol

 Clubs participants temporada 2007.
Skonto FC;
FHK Liep jas Metalurgs;
FK Ventspils;
Dinaburg FC;
FK R ga;
FK Daugava Daugavpils;
FK J rmala;
JFK Olimps R ga;

Historial.
 Lliga de futbol de Riga .


 1910 RV Union Riga;
 1911 Brittania FC Riga;

 1912 RV Union Riga;
 1913 SV Kaiserwald Riga;

 1914 Brittania FC Riga;
 1915 Brittania FC Riga;


 Lliga letona de futbol .
Fins 1927, campions de la Primera Divisi, des d'aquest any campions de la Virsl ga.


 1922 SV Kaiserwald Riga;
 1923 SV Kaiserwald Riga;
 1924 R gas FK;
 1925 R gas FK;
 1926 R gas FK;
 1927 Olimpija Liep ja;
 1928 Olimpija Liep ja;

 1929 Olimpija Liep ja;
 1930 R gas FK;
 1931 R gas FK;
 1932 ASK Riga;
 1933 Olimpija Liep ja;
 1934 R gas FK;
 1935 R gas FK;

 1936 Olimpija Liep ja;
 1937-38  Olimpija Liep ja;
 1938-39  Olimpija Liep ja;
 1939-40  R gas FK;
 1940-41 no es disput;
 1942  ASK Riga;
 1943  ASK Riga;


 Campionat de la RSS de Letnia .


 1945 FK Dinamo R ga;
 1946 Daugava Liep ja;
 1947 Daugava Liep ja;
 1948 mi ova komanda;
 1949 Sarkanais Metalurgs Liep ja;
 1950 AVN R ga;
 1951 Sarkanais Metalurgs Liep ja;
 1952 AVN R ga;
 1953 Sarkanais Metalurgs Liep ja;
 1954 Sarkanais Metalurgs Liep ja;
 1955 Darba Rezerves;
 1956 Sarkanais Metalurgs Liep ja;
 1957 Sarkanais Metalurgs Liep ja;
 1958 Sarkanais Metalurgs Liep ja;
 1959 RER R ga;
 1960 ASK R ga;

 1961 ASK R ga;
 1962 ASK R ga;
 1963 ASK R ga;
 1964 ASK R ga;
 1965 ASK R ga;
 1966 ESR R ga;
 1967 ESR R ga;
 1968 Starts Broc ni;
 1969 FK Venta Ventspils;
 1970 VEF R ga;
 1971 VEF R ga;
 1972 FK J rnieks;
 1973 VEF R ga;
 1974 VEF R ga;
 1975 VEF R ga;
 1976 Ener ija R ga;

 1977 Ener ija R ga;
 1978 mi is Daugavpils;
 1979 Elektrons R ga;
 1980 mi is Daugavpils;
 1981 Elektrons R ga;
 1982 Elektrons R ga;
 1983 VEF R ga;
 1984 Torpedo R ga;
 1985 FK Alfa;
 1986 Torpedo R ga;
 1987 Torpedo R ga;
 1988 RAF Jelgava;
 1989 RAF Jelgava;
 1990 Gauja Valmiera;
 1991 Forums-Skonto;


 Lliga letona de futbol (Virsl ga) .


 1992  Skonto FC;
 1993  Skonto FC;
 1994  Skonto FC;
 1995  Skonto FC;
 1996  Skonto FC;
 1997  Skonto FC;
 1998  Skonto FC;

 1999  Skonto FC;
 2000  Skonto FC;
 2001  Skonto FC;
 2002  Skonto FC;
 2003  Skonto FC;
 2004  Skonto FC;
 2005  FHK Liep jas Metalurgs;

 2006  FK Ventspils;
 2007  FK Ventspils;
 2008  FK Ventspils;
|}

Enllaos externs.
 Federaci Letona de Futbol;
 RSSSF;
 Notcies de la lliga;
 Web no oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242414" title="Lliga lituana de futbol" nonfiltered="4017" processed="4012" dbindex="94319">
La lliga lituana de futbol, o A Lyga, s la mxima competici futbolstica del pas.

s organitzada per la NFKA (Nacionalin  futbolo klub  asociacija, la federaci lituana de futbol).

 Clubs participants temporada 2007.
FK Atlantas;
FK Ekranas;
Interas-AE Visaginas;
FBK Kaunas;
FK S duva;
FK iauliai;
FK ilut ;
FK V tra;
FC Vilnius;
FK algiris Vilnius;

Historial.


1922: LFLS Kaunas;
1923: LFLS Kaunas;
1924: Kovas Kaunas;
1925: Kovas Kaunas;
1926: Kovas Kaunas;
1927: LFLS Kaunas;
1928: KSS Klaip da;
1929: KSS Klaip da;
1930: KSS Klaip da;
1931: KSS Klaip da;
1932: LFLS Kaunas;

1933: Kovas Kaunas;
1934: MSK Kaunas;
1935: Kovas Kaunas;
1936: Kovas Kaunas;
1937: KSS Klaip da;
1937-38: KSS Klaip da;
1938-39: LGSF Kaunas;
1939-40: abandonat (1);
1941-89: no s disput;
1990: Sirijus Klaip da;
1991: algiris Vilnius;

1991-92: algiris Vilnius;
1992-93: Ekranas Panev ys;
1993-94: ROMAR Maeikiai;
1994-95: Inkaras Kaunas;
1995-96: Inkaras Kaunas;
1996-97: Kareda iauliai;
1997-98: Kareda iauliai;
1998-99: algiris Vilnius;
1999: FBK Kaunas;
2000: FBK Kaunas;
2001: FBK Kaunas;

2002: FBK Kaunas;
2003: FBK Kaunas;
2004: FBK Kaunas;
2005: Ekranas Panev ys;
2006: FBK Kaunas;
2007: FBK Kaunas;
2008: Ekranas Panev ys;


(1) Torneig abandonat a causa de la invasi de la URSS.

Enllaos externs.
Web oficial;
Estadstiques;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242415" title="Musaranya d'Andaman" nonfiltered="4018" processed="4013" dbindex="94320">

La musaranya d'Andaman (Crocidura andamanensis) s un endemisme de l'ndia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242417" title="Orsanmichele" nonfiltered="4019" processed="4014" dbindex="94322">
L'esglsia d'Orsanmichele es troba a Florncia (Toscana, Itlia) concretament al carrer dels Calzaiuoli, entre la catedral i la plaa de la Signoria

Histria.
L'esglsia d'Orsanmichele ocupa el mateix lloc on antigament (des del segle VIII) se situava el convent d'una comunitat de monges, l'esglsia de la qual era dedicada a sant Miquel (San Michele in Orto); d'aqu l'origen del nom de la construcci actual. Ms endavant, ja al 1240, hom va decidir aixecar en aquest lloc una llotja o mercat cobert per a cereals, moment en qu es va enderrocar l'antiga esglsia. Posteriorment, cap a finals de segle es va bastir una nova llotja, amb la intervenci d'Arnolfo di Cambio. En record de l'antiga esglsia hom hi va disposar unes imatges de sant Miquel i de la Mare de Du. Aquesta darrera fou considerada miraculosa i va aplegar molta devoci, hom la coneixia com la Madonna delle Grazie.

Aquest edifici va quedar destrut per un incendi el 1304 i hom el va substituir per una construcci provisional fins que entre 1336 i 1350 es va aixecar l'actual, amb la intervenci dels mestres Francesco Talenti, Neri di Fioravante i Benci di Cione. La voluntat dels promotors era aconseguir un lloc digne per a venerar la Madonna delle Grazie, a ms de conservar convenientment el gra i la farina.

Inicialment la planta baixa era oberta com un mercat, per entre 1367 i 1404 Simone Talenti s'encarreg de tancar-la. En aquesta mateixa poca es va sobrealar l'edifici amb dues plantes ms, amb finestrals ms petits. El 1352 s'havia va encarregat a Andrea Orcagna la construcci d'un tabernacle, la disposici digne del qual va portar al tancament de la planta baixa i el trasllat del mercat a un altre indret. Aquest tancament fou l'origen d'una nova esglsia amb una planta poc habitual ja que t dues naus. Els pisos superiors van continuar amb la seva funci de magatzem de gra fins el segle XVI.

L'exterior.
Exteriorment presenta un conjunt de finestrals gtics de grans dimensions. A les pilastres exteriors s'ha van disposar un total de catorze nnxols que entre els segles XIV i XV foren ocupats per una srie d'imatges de sants patrons de diversos gremis. Actualment les esttues, fetes per diversos artistes i materials, s'han anat traslladant per assegurar la seva conservaci. La majoria d'elles es troben a les plantes superiors, en un museu inaugurat el 1996.

Els tabernacles sn els segents:

Faana de llevant:

1   Sant Lluc, 1601. Obra de Giambologna, del gremi de jutges i notaris.

2   Incredulitat de sant Toms, 1466-1483. Bronze d'Andrea Verrocchio. El nnxol (1423-25) s obra de Michelozzo i Donatello. Inicialment el lloc era ocupat pels gelfs que hi tenien una imatge de Sant Llus de Tolosa, obra de Donatello. Ms endavant es va traspassar al gremi de comerciants i s'hi va disposar el grup de la Incredulitat de sant Toms, que ocupa un lloc inicialment destinat a una sola imatge.

3   Sant Joan Baptista, 1414. Bronze de Lorenzo Ghiberti. Del gremi de comer de la llana.


Faana sud:

4   Sant Joan Evangelista, 1515. De Baccio da Montelupo. De gremi del comer de la seda.

5   Madonna della Rosa, 1399. Obra atribuda a Niccol di Pietro Tedesco o b a Simone di Ferrucci, del gremi de metges i apotecaris.

6   Sant Jaume el Major, 1410-1425. De Niccol di Piero Lamberti, del gremi de la pell.

7   Sant Marc, 1411. De Donatello, del gremi de filadors.


Faana de ponent:

8   Sant Elies, 1415. Mabre de Nanni di Banco, del gremi de serrallers.

9   Sant Esteve, 1425-29. De Lorenzo Ghiberti, del gremi de fabricants de la llana.

10 - Sant Mateu, 1410-23. De Lorenzo Ghiberti, del gremi de canvistes.

Faana nord:

11   Sant Jordi, 1415-17. Marbre de Donatello, traslladat al museu de Bargello i substitut per una cpia en bronze. Del gremi de fabricants d'armadures.

12   Els Quatre Sants Coronats, 1408. De Nanni di Banco, del gremi de picapedrers.

13   Sant Felip, 1412-16. Nanni di Banco, dels sabaters.

14   Sant Pere, 1415?). Obra atribuda a Donatello o b a Ciuffagni. Del gremi de carnissers.



Interior.
De ben segur, la pea ms important del mobiliari de l'esglsia sigui el tabernacle (1352-1359) de marbre elaborat per Andrea Orcagna amb la finalitat d'acollir una taula de Bernardo Daddi que representa la Madonna delle Grazie (1347), que va substituir l'antiga pintura al fresc que es va perdre en in incendi.


Bibliografia.
Klaus Zimmermanns. Firenze. Idealibri. Mil, 1990. ISBN 88-7082-132-3
Enllaos externs.
  Informaci d'Orsanmichele;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242420" title="Kingdoms" nonfiltered="4020" processed="4015" dbindex="94323">


Medieval II: Total War: Kingdoms s l expansi del joc per PC del 2006, Medieval II: Total War. L expansi va sser posada a la venda el 28 d agost del 2007 als EUA i el 31 d'Agost a la UE, i inclou quatre noves campanyes que giren entorn del descobriment de les Amriques, la Britnia del SXIII, i les campanyes croades, tant a Terra Santa com al Nord d Europa.

Caracterstiques noves de Kingdoms.
Quatre noves campanyes.
23 faccions jugables: 13 faccions completament noves, les altres 10 ja existien a Medieval II: Total War.
Al voltant de 150 unitats noves.
Dirigeix exrcits de refor durant les batalles (encara que no directament).
Herois amb habilitats especials.
Construeix forts permanents i millora'ls.
Als emplaaments se'ls pot canviar el nom durant el joc.
Noves armes de setge, incloent catapultes que llancen barrils plens d'oli bullint.
Nous arbres tecnolgics influenciats per la Religi i pel Prestigi.
Nous tipus de missions.
6 nous escenaris multijugador i 20 nous mapes pel mode Batalla Personalitzada.
Compatibilitat amb el nou mode multijugador "Hotseat" (ms de 2 jugadors humans - sense capacitat de batalles "resoltes al camp de batalla" entre jugadors humans. ;
9 tipus nous d'agents (a travs de versions reanomenades d'agents del joc original).

Campanyes.
Medieval 2: Total War: Kingdoms incorpora 4 noves campanyes, cadascuna d elles centrant-se en una rea diferent. Cada nova campanya ser installada individualment i l expansi sencera ocupar al voltant de 4 GB d espai al disc dur.

Campanya de les Amriques.

La campanya de les Amriques es desenvolupa a comenaments del s.XVI, quan la guerra arriba a l Amrica Central i els llunyans poders europeus comencen a interessar-se pel Nou Mn. Tres grups diferents  mesoamericans, nord-americans i europeus- competissen entre ells, cadascn amb interesaos diferents. Espanya busca riqueses i poder, aniquillant als nadius tal com va avanant i ajudada per les seves armes i armadures superiors, mentre que simultniament atrauen l atenci i respecte del Rei d Espanya, per forces angleses i franceses estn de cam, amb intenci de forjar els seus propis imperis. Les preocupacions principals del mesoamericans sn dues: el domini de l Imperi Asteca i l arribada dels espanyols. Els poderosos asteques governen un territori molt ms gros que qualsevol dels seus vens, per est envoltat i dividit per poders hostils, farts de la seva tirania; encara que, els asteques i els seus enemics per igual estn competint contra el temps per tal d unificar als nadius: els espanyols porten amb ells armes terribles i devastadores epidmies, i en cas de qu no se ls pugui parar, acabarn amb qualsevol naci que trobin. Per acabar, al nord estn les tribus xiximeques i apastes; els dos grups de tribus estn bastant ayunitas del caos regnant a l Amrica Central, i, ssent capaos d aprendre rpidament com utilitzar els cavalls i la plvora, estn potser millor equipats per resistir les onades d europeus que vnen des de l est. No en va, els dos grups de tribus han d anar amb compte per tal que una altra facci, ja sigui nadiua o europea, no aconsegueixi unir l Amrica Central contra ells.

Llista de faccions.

Virregnat de Nova Espanya   Infanteria i cavalleria ben armada I cuirassada, incloent dragons i mosqueters. Flota poderosa i bona artilleria. Encara que noms tenen unitats europees en nombres molt reduts i massa sovint tindrn que recrrer a mercenaris nadius. ;
Dificultat: Fcil.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: L'Habana (capital) i Vera Cruz.
Imperi Asteca   Gran mancana en tecnologa i noms t infanteria bsica i mal equipada. Exrcits immensos i algunes ferotges unitats d lit.
Dificultat: Moderada.
Religi: Pagans.
Emplaament inicials: Tehuantepec, Mitla, Danipaguatxe, Tixtla, Tehuacn, Huaxtepec, Tenochtitln (capital), Tula i Tuxpan.
Els Maies - Gran mancana en tecnologa i noms t infanteria bsica i mal equipada. Exrcits immensos i algunes ferotges unitats d lit.
Dificultat: Moderada.
Religi: Pagans.
Emplaaments inicials: Txitxn Itz, Uxmal, Canpech i Tikal (capital).
Tribus apatxes   Bona cavalleria de projectil i arquers. Poden desenvolupar la seva tecnologia (ms b la roben) i utilitzar cavalls i rifles.
Dificultat: Moderada.
Religi: Pagans.
Emplaaments inicials: Campament Apatxe (capital).
Tribus xiximeques (Desbloquejable)   Bona infanteria i arquers. Poden desenvolupar la seva tecnologia (robar-la ms aviat) i utilitzar cavalls i rifles.
Dificultat: Moderada.
Religi: Pagans.
Emplaaments inicials: Colotan i Zacateques (capital).
Tlaxcalteques (Desbloquejable) - Gran mancana en tecnologia i noms t infanteria bsica i mal equipada. Exrcits immensos i algunes ferotges unitats d lit.
Dificultat: Difcil.
Religi: Pagans.
Emplaaments inicials: Tlaxcala (capital).
Tarascs (Desbloquejable) - Gran mancana en tecnologa i noms t infanteria bsica i mal equipada. Exrcits immensos i algunes ferotges unitats d lit.
Dificultat: Moderada.
Religi: Pagans.
Emplaaments inicials: Zacapu i Apatzingn (capital).
Nova Frana (no jugable)   Poderosa caballeria, infanteria pesada i tecnologia avanada.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: al llarg de la campanya van arribant expedicions, fent terra a l'Amrica del Nord i Florida (no estic molt segur, si hi ha algn lloc ms si us plau, escriviu-lo aqu), amb exrcits bastant poderosos.
Colnies angleses (no jugable)   Poderosa caballeria, infanteria pesada, arquers amb arcs llargs i tecnologia avanada.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: van manant expedicions al llarg de la campanya, normalment arriben exrcits considerables a la zona oriental de l'Amrica Central i a la pennsula del Yucatn (no estic molt segur, si hi ha algun lloc ms si us plau, escriviu-lo aqu).

Caracterstiques a ressaltar.
Aquesta campanya afegeix els variats exrcits de conquistadors que anaren al Nou Mn creant grans, formidables exrcits en les Amriques lleials a Nova Espanya. Un cop creats, la facci de Nova Espanya pot utilitzar aquests exrcits encara que semblin poc nombrosos.

Tamb, jugant com a Nova Espanya, tal i com vas progressant durant la campanya, se t atorgarn missions de part del rei d Espanya, i quan guanyis proa influncia, sers recompensat amb un ttol ms elevat de noblesa, com ara bar, comte, etc. Aquests ttols desbloquegen nivells d edifici ms avanats pel jugador.

Jugar amb les tribus apatxes et dna accs a l habilitat del  cam de la guerra , la qual s l equivalent a la Jihad del Medieval 2: Total War. Aquestes tribus tamb poden utilitzar la tecnologia de les faccions colonitzadores   despus de lluitar contra una facci colonitzadora, com ara Nova Espanya, les tribus apatxes podran construir Tipis de comerciants de plvora i entrenadors de cavalls. Les tribus xiximeques tamb sn capaces d utilitzar la tecnologia enemiga al seu favor.

Totes les faccions que creguin en el Du Sol podrn sacrificar unitats en comptes de llicenciar-les. Tamb podrn sacrificar poblacions senceres capturant un emplaament o les tropes capturades als enemics. El sacrifici incrementar la creena en el Du Sol i augmentar la felicitat del teu poble.

Campanya de Britnia.
Comenant a l'any 1258, la campanya de Britnia se centra en l'extens per estret 
regne d'Anglaterra provant de conquerir les Illes Britniques. Ara que el famolenc 
tro angls t molts enemics. El regne de Galles ha estat unit pel rei Llywelyn ap 
Gruffydd, i ara t l'esperana de colpejar i destruir als estretament estesos anglesos d'una 
vegada i per totes. Esccia t una frgil aliana amb Anglaterra, per no durar quan 
l'amenaa anglesa es faci massa gran. Els clans d'Esccia han estat veient com els anglesos 
s'han anat fent poderosos i ms poderosos, i ara se senten ms amenaats que mai - han de 
defensar les seves fronteres de la creixent amenaa. Totes les tribus irlandeses han estat 
unificades pel valent cabdill Brian O'Conor. Ara tenen una possibilitat de fer als anglesos 
anar-se d'Irlanda i fer invasions en altres regnes britnics. Mentrestant Noruega 
continua posseint la illa de Man i les Hbrides, potser tenint l'esperana d'envair Britnia 
mentre els altres regnes tenen les seves forces esteses, aprofitant aquest temps de 
debilitat pels regnes britnics. Anglaterra mateixa est bastant debilitada desprs de 
diversos anys lluitant contra els altres regnes. Tamb hi ha una altra gran amenaa pels 
anglesos, aquest cop dins de les seves prpies fronteres. Diversos barons anglesos 
qestionen les lleis i regles imposades pels reis anglesos, i planegen fer una rebelli 
mentre les forces principals del regne estan lluitant en altres pasos. Noms el temps podr 
dir el que passar a Britnia.

Llista de faccions.

Regne d'Anglaterra - Infanteria pesada i arquers poderosos per certa mancana en cavalleria i llancers.
Dificultat: Fcil.
Cultura: Anglesa.
Emplaaments inicials: Launceston (ciutat), Shaftsbury (castell), Cardiff (ciutat), Gloucester (castell), Winchester (ciutat), Arundel (castell), Canterbury (ciutat), Oxford (ciutat), Londres (ciutat, capital), Shrewsbury (ciutat), Nottingham (castell), Norwich (ciutat), Lincoln (ciutat), Chester (ciutat), Lancaster (castell), York (ciutat), Carlisle (ciutat), Newcastle (ciutat), Derry (ciutat), Trim (castell), Athenry (castell) i Dubln (ciutat).  ;
Regne d'Esccia - Infanteria i arquers capaos i excellents unitats armades amb piques, per certa mancana en cavalleria, unitats amb armes de foc i llancers.
Dificultat: Fcil.
Cultura: Escocesa.
Emplaaments inicials: Dumfries (ciutat), Glasgow (ciutat), Edimburg (ciutat), Stirling (castell), Perth (ciutat, capital), Aberdeen (ciutat) i Inverness (castell). ;
Regne d'Irlanda - Bona cavelleria, unitats amb armes de foc i javalliners, per tenen poca varietat en unitats armades amb llances i una gran mancana d'arquers decents.
Dificultat: Moderada.
Cultura: Irlandesa.
Emplaaments inicials: Cork (ciutat, capital), Tipperary (ciutat), Lifford (castell) i Downpatrick (ciutat).
Regne de Galles - Excellents arquers amb arc llarg i llancers, per mancana en infanteria pesada.
Dificultat: Difcil.
Cultura: Gallesa.
Emplaaments inicials: Pembroke (castell), Montgomery (ciutat) i Caernarfon (castell, capital).
Regne de Noruega - Excellent infanteria pesada armada amb temibles armes de dos mans, per certa mancana en llancers.
Dificultat: Difcil.
Cultura: Noruega.
Emplaaments inicials: Castletown (castell, capital), Arran (ciutat), Mull (castell), Stornoway (ciutat), Wick (castell) i Kirkwall (ciutat).
L'Aliana dels Barons (no jugable) - veure Anglaterra.
Cultura: Anglesa.
Emplaaments inicials: passarn a formar part de l'Aliana dels Barons tots els emplaaments anglesos que es rebellin, aix com tots els generals, exrcits i flotes angleses que es rebellin. Inicialment l'Aliana dels Barons s una facci inexistent.

Caracterstiques a resaltar.
La presncia de forts de pedra permanents en llocs estratgics (els quals poden guarir al 
seu interior un exrcit i mantenir gratutament a un petit nombre d'unitats). Aquestes 
estructures poden aguantar per poc temps un setge i sn reparades automticament desprs de 
cada batalla.

Certes unitats noms poden sser entrenades si la cultura de la facci s el suficientment 
alta en un emplaament, convertint l'expansi en terres conquerides en un treball ms 
difcil.

Una facci no jugable, especial - L'Aliana dels Barons -, semblant en la manera de 
funcionar als Rebels Romans Occidentals i Orientals del joc Rome Total War: Barbarian 
Invasion]]. Quan personatges, exrcits i emplaaments sota control angls es rebellen, 
passarn a formar part de l'Aliana, una facci amb els mateixos punts forts i dbils de la 
facci original, incloent l'habilitat d'utilitzar la diplomcia i als assassins per assolir 
els seus objectius.

A cada facci se li paga una quantitat adicional de florins per torn. Aquest pagament s 
conegut com a "la donaci reial". En Medieval II: Total War, algunes faccions reben una alta 
donaci reial cada torn i d'altres en reben una de baixa, per en comptes de rebre una 
donaci reial fixa, cada facci a la campanya de Britnia rep una donaci reial dinmica - 
la quantitat de diners rebuda a cada torn pot canviar.
Un nombre de figures histriques van apareixent, ja sigui al principi o en algn moment ms 
endavant, a la campanya. Encara que els manquen les habilitats especials dels herois de la 
campanya de les Croades, aquests normalment venen acompanyats d'un extens exrcit.

Campanya de les Croades.
Comenant a l'any 1174, la campanya de les Croades se situa alguns anys abans 
de la Tercera Croada, continuant amb la Quarta Croada i amb les posteriors. Inclou al Regne de Jerusalem i al Principat d'Antioquia, els quals intenten reforar la presncia cristiana a Terra Santa, mentre que els turcs d'en Nur al-Din i els egipcis d'en Salah al-Din (Salad) intenten evitar-ho. Mentrestant, l'Imperi Bizant, governat per l'emperador Manel Comn, s'expandeix lentament cap a l'Orient Mitj per recuperar la seva antiga glria, i tamb prova de fer retrocedir als turcs, aix com mantenir a ratlla als rebels i als venecians que els ataquen per l'oest.

Llista de Faccions.

Regne de Jerusalem - Poderosa cavalleria pesada, per t poca varietat en unitats lleugeres.
Dificultat: Fcil.
Emplaaments inicials: Ascal (castell), Jerusalem (ciutat, capital), Kerak (castell), Arsuf (castell), Acre (ciutat), Tir (castell) i Trpoli (ciutat).
Religi: Cristians catlics.
Turcs Seljcides - Bons arquers muntats i infanteria, per mancana en cavalleria pesada durant el perode final.
Dificultat: Fcil.
Religi: Musulmans.
Emplaaments inicials: Bagdad (ciutat, capital), Tikrit (ciutat), Mossul (castell), Raqqa (ciutat), Amorium (ciutat), Doryleum (ciutat), Ankara (ciutat), Kirsehir (ciutat) i Icnia (castell).
Principat d'Antioquia - Poderosa cavalleria pesada, per t poca varietat en unitats lleugeres.
Dificultat: Moderada.
Emplaaments inicials: Krak dels Cavallers (castell), Antioquia (ciutat, capital), Alep (castell), Edessa (ciutat), Diyarbakir (ciutat) i Malatya (ciutat).
Religi: Cristians catlics.
Egipte Fatim - T cavalleria molt poderosa, per li manca infanteria pesada.
Dificultat: Moderada.
Religi: Musulmans.
Emplaaments inicials: Alexandria (ciutat), Tanta (ciutat), Dumyat (castell), El Caire (ciutat, capital), Suez (ciutat) i Siwa (ciutat).
Imperi Bizant - Bona cavalleria pesada, llanadors de foc grec, cavalleria de projectil i arquers, per mancana en tropes d'escaramussa.
Dificultat: Difcil.
Religi: Cristians ortodoxos.
Emplaaments inicials: Constantinoble (ciutat, capital), Abidos (ciutat), Palaeokastron (ciutat), Nicea (ciutat), Esmirna (castell), Laodicea (ciutat), Heracli (ciutat), Rodes (castell), Heraclea (ciutat), Snope (ciutat) i Trebizonda (castell).
Els Mongols (no jugable) - Cavalleria poderosa per infanteria una mica pobre.
Religi: Musulmans.
Emplaaments inicials: arriben d'una manera semblant al Medieval II: Total War, amb exrcits immensos en un mateix punt (a la zona oriental del mapa, als dominis dels turcs i per voltants), per sense cap emplaament, tenint-ne que conquerir almenys un perqu els sigui possible entrenar unitats.
Repblica de Vencia (no jugable) - Excellents unitats d'infanteria, de milcia i colonials, per cavalleria pobra.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: funcionen d'una manera semblant als mongols, en cert punt de la partida apareixen exrcits venecians molt nombrosos a la zona europea del mapa (a la regi de Constantinoble) i han de capturar emplaaments per tal d'establir-se a Terra Santa.

Caracterstiques a resaltar.
En la campanya de les Croades els generals tenen l'habilitat de construir forts permanents 
que segueixen dempeus fins i tot desprs d'haver estat abandonats.

Els gremis dels Hashashins estan disponibles tant per Egipte com pels turcs, proporcionant 
bonus als assassins, oferint missions d'assassinat sobre importants figures i permetent 
entrenar assassins que combaten al camp de batalla.

El Principat d'Antioquia i el Regne de Jerusalem poden fer s dels cavallers de les ordes 
religioses dels Hospitalers i dels Templers, respectivament, donant-lis accs a unitats 
niques - de les quals noms una pot estar present al mapa de campanya a la vegada.

Cadascuna de les cinc faccions jugables posseeix una nica regi designada com a "Centre de 
poder", fer perdre a una facci un d'aquests centres de poder s donar-li un cop mestre. Per 
exemple, la prdua del centre de poder d'una facci evita l'entrenament de certs tipus de 
tropa bastant poderosos. En cas de qu un Centre de poder sigui perdut, cada cert temps 
arribarn reforos per ajudar en la seva reconquesta.

Herois.

Cada facci jugable t accs a un nic personatge especial o "heroi", aquests poderosos 
herois posseeixen habilitats capaces de canviar el rumb de la batalla.



Campanya Teutnica.
Comenant a l'any 1250, la campanya teutnica se centra en el conflicte entre el 
Cristianisme - encapalat per l'Orde Teutnica - i el Paganisme europeu oriental 
- representat per Litunia. (Veure Croades Nrdiques.) L'Orde Teutnica s 
despietada i no s una amenaa noms pels Pagans, sin tamb pels dems pasos propers. 
Nvgorod est lluny, cap a l'est, dins de la zona bltica, i protegeix la seva rica ciutat 
amb totes les seves forces. Han sigut ms hbils que l'Orde Teutnica, i com a conseqncia 
triomfaren en el passat contra aquesta, per des de llavors l'Orde no ha deixat 
d'expandir-se rpidament. Nvgorod ha d'augmentar rpidament el seu poder militar si no vol 
desaparixer! El Ducat de Litunia est desesperat intentant fer retrocedir a l'Orde 
Teutnica. Si el Ducat vol sortir victoris, tindran que utilitzar els seus densos boscs i
les seves rpides forces per fer que l'Orde els deixi estar. Encara que, desprs de la gran 
pressi exercida per bastants faccions Catliques, l'avan del Catolicisme probablement ser 
inevitable per Litunia. Cap a l'oest, els danesos tenen l'esperana d'unir Escandinvia i 
des d'all organitzar atacs contra la resta de la zona bltica. Per tindran que tenir en 
compte que el poders Sant Imperi Rom-Germnic est situat directament al seu sud, i els 
danesos tindrn que fer un molt bon s de les seves extenses flotes si esperen derrotar els 
seus nombrosos enemics.

Llista de faccions.

L'Orde Teutnica - Poderoses unitats pesadas en tot, per mancana en unitats lleugeres.
Dificultat: Fcil.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Torn (castell), Marienburg (castell, capital), Kaliningrad (ciutat), Windau (castell), Riga (ciutat), Daugavpils (castell), Arensburg (ciutat) i Prnu (ciutat).
Regne de Dinamarca - Bo en tot excepte en la cavalleria pesada, de la qual tenen certa mancana.
Dificultat: Fcil.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Hamburg (castell), Aarhus (ciutat), Roskilde (ciutat, capital), Halmstad (ciutat), Hssleholm (castell), Reval (ciutat) i Narva (castell).
Gran Ducat de Litunia - Excellents unitat lleugeres, particularment la cavalleria lleugera, per als soldats els manca ordre i disciplina.
Dificultat: Moderada.
Religi: Pagans.
Emplaaments inicials: Goradnia (ciutat), Lida (castell), Baranovitxi (ciutat), Minsk (ciutat), Vlnius (ciutat, capital), Kaunas (ciutat), Panevezys (ciutat), iauliai (ciutat) i Palanga (castell).
Gran Ducat de Nvgorod - Gran varietat en cavalleria i en cavalleria de projectil, per infanteria i unitats de projectil pobres al perode inicial.
Dificultat: Moderada.
Religi: Cristians ortodoxos.
Emplaaments inicials: Nvgorod (ciutat, capital), Pskov (ciutat), Kholm (ciutat), Velikiye Luki (ciutat), Zubstov (castell), Viciebsk (ciutat) i Smolensk (ciutat).
Sant Imperi Rom-Germnic (desbloquejable) - Fort en tot, per mancana en unitats especialitzades durant el perode final.
Dificultat: Moderada.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Stettin (castell), Magdeburg (ciutat), Hannover (ciutat, capital), Praga (ciutat) i Hof (castell).
Regne de Polnia (desbloquejable) - Unitats de cavalleria poderosssimes, per infanteria pobra.
Dificultat: Difcil.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Danzig (ciutat), Jazdow (ciutat), Poznan (ciutat), Plock (castell), Cracvia (ciutat, capital) i Czestochowa (castell).
Regne de Noruega (no jugable) - Excellent infanteria, la qual porta temibles armes de dos mans, per t poca cavalleria pesada.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Akershus (ciutat, capital) i Agder (castell).
Imperi Mongol (no jugable) - Poderosa cavalleria i arquers, per infanteria pobra.
Religi: Musulmans.
Emplaaments inicials: Kev (ciutat, capital), Zhytomyr (castell), Pinsk (castell), Turov (ciutat) i Txernigov (ciutat). ;

Caracterstiques a resaltar.
Nobles croats, portats a aquest conflicte contra el Paganisme en la seva recerca de glria i 
fama, demanaran ajuda a l'Orde Teutnica a canvi de donacions destinades als cofres de 
l'Orde. La quantia en or d'aquestes donacions varia depenent dels xits que aquests nobles 
assoleixin. El lder litu ser recompensat pel seu consell de nobles en unes missions que 
aniran apareixent que consistiran a matar a qualsevol d'aquests croats.

Si es juga com a Dinamarca, s possible formar la Uni de Kalmar. Per aconseguir-ho 
primer tindrs que prendre el controls dels emplaaments escandinaus de Kalmar, 
Gotenburg, Visby, Uppsala i Abo. Desprs de prendre el control d'aquests 
emplaaments tindrs que matar al rei noruec, ja sigui manant a un assass o matant-lo en el 
camp de batalla. Has de tenir en compte que si elimines per complert a Noruega et ser 
impossible formar la Uni. Desprs de qu la Uni hagi estat formada, Dinamarca prendr una 
nova bandera, guanyar accs a tots els emplaaments i exrcits existents de Noruega, i 
desbloquejar l'habilitat d'entrenar a tres noves unitats.

Poc desprs de comenar la campanya, una missi animar a les faccions catliques a formar 
la Lliga de la Hansa. La Lliga consisteix en cinc regions especfiques al mapa de 
campanya. La facci que controli la majoria d'aquests emplaaments tindr la gran 
oportunitat de construir la Seu de la Lliga de la Hansa - un edifici nic que proporciona 
significatives recompenses econmiques.

Caracterstiques de l'Orde Teutnica.
A causa de la natura nica de l'Orde Teutnica, aquesta no disposa d'un arbre genealgic - 
tornant a les princeses i certes options diplomtiques innaccessibles per ells, per tornant 
a la facci menys vulnerable als assassins. Aix que l'Orde est liderada per un 
Hochmeister, el que, quan mor, ser reemplaat pel general ms capacitat entre les files 
de l'Orde.

Finalment, les millors unitats de l'Orde noms poden ser entrenades en zones amb un alt 
percentatge de la poblaci que professi el Catolicisme. Reclutar unitats com ara els 
Cavallers de Crist, els Halbbrder i els Ritterbrder requereix un nombre extremament alt de 
catlics en les regions controlades per l'Orde.

Caracterstiques de Litunia.
Litunia comena com a una facci pagana, tenint la possibilitat d'utilitzar certes unitats 
niques i poderoses per compensar la seva poc avanada tecnologia. Hi ha cert nombre 
d'opcions de construcci diferents en un emplaament que permeten a la facci dedicar 
temples a tres detats paganes diferents. Encara que, mentre Litunia sigui pagana, aquesta 
ser incapa de millorar els emplaaments per sobre del nivell de ciutat o de castell.

En cert punt durant la campanya, se li presentar a Litunia l'opci de convertir-se al 
Cristianisme. Encara que aix pot causar un descontent significatiu i forar a la facci a 
destruir qualsevol edifici, unitat o agent que fos especficament pag, tamb desbloquejar 
noves opcions de construcci i far a Litunia un objectiu menys temptador per les faccions 
catliques que l'envolten.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242421" title="Deia" nonfiltered="4021" processed="4016" dbindex="94324">
Deia (en euskera "Crida") s un peridic basc en castell que va ser fundat el 1977. s de carcter nacionalista, essent el producte fonamental de l'editorial Ipaguirre SA (EISA). Tot i que el seu objectiu inicial era abarcar tot el Pas Basc actualment el seu mercat es fonamenta a Biscaia, i ms concretament Bilbao, on s un dels diaris ms venuts (tot i que a gran distncia de El Correo). 

La prpia editorial el distribueix directament als punts de venda, a diferncia de la resta de diaris publicats en el Pas Basc. 

Histria.
Deia va ser fundat pel PNB per a servir a la vegada de diari del partit i com a peridic generalstic; entre els seus promotors i fundadors hi trobam nacionalistes com Mitxel Unzueta, Luzio Aginagalde, Luis Mara Retozala i Eli Galds. El seu primer nmero va sortir el 8 de juny de 1977, essent-ne el primer director Ignacio Iriarte Areso. 

Publica setmanalment el suplement satric Caduca Hoy, realitzat per en Josetxu Rodrguez i en Javier Ripa (collaboradors habituals de la revista El Jueves com a Rodrguez&Ripa). Aquest suplement ha estat denunciat en dues ocasions davant l'Audincia Nacional per pressumptes injries a la famlia reial espanyola. La primera va ser presentada el novembre de 2003 pel fiscal Eduardo Fungairio que, finalment, va decidir retirar-la per no trobar indicis de delicte. La segona, interposada pel fiscal Javier Zaragoza el gener de 2007 est a l'espera que el jutge Fernando Grande-Marlaska decideixi si l'admet a trmit. El suplement Caduca HOY du publicats 263 nmeros i tota la collecci pot consultar-se a la pgina web del diari.

Entre els seus columnistes ms destacats hi trobam Antonio lvarez Sols.

Enllaos externs.
 Deia.com: versi online del diari.
 Caduca HOY. Inclou un arxiu amb nmeros anteriors.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242422" title="Energia mareomotriu" nonfiltered="4022" processed="4017" dbindex="94325">
L'energia mareomotriu aprofita l'energia renovable que es produeix en els ascensos i descensos de les marees, degudes a les forces gravitatries entre la Lluna, la Terra i el Sol. En definitiva, es basa en la diferncia d'altura mitjana segons la posici relativa de la Terra i la Lluna, que s resultat de l'atracci gravitatria de la Terra i del Sol sobre les masses d'aigua dels mars. El rang mitj est tpicament entre 0,5 i 1 m, sent una mica major a les plataformes continentals.

La pujada de les aiges es denomina flux mentre que el descens es coneix com reflux (el segon es ms breu en el temps que el primer).
Els moments de mxima elevaci del flux sn la plenamar i tenen lloc quan la terra, la Lluna i el Sol estan posicionats al voltant d'una lnia. Els de mxim reflux s'anomenen baixamar i tenen lloc quan la Terra, la Lluna i el Sol estan perpendiculars entre ells.
El nivell del mar entre aquestes dues elevacions pot variar de 2 a 15 metres o incls ms. La variaci entre marea baixa i alta es dna en un perode semidirn d'aproximadament 12 hores i 25 minuts. Cal dir, que la magnitud de les marees canvia segons cada mes lunar. 
L'energia estimada que es dissipa per les marees s de l'ordre de 20000 TWh. D'aquesta energia es considera recuperable una quantitat que est al voltant les 200 TWh.
Cal dir que hi ha altres formes d'obtenir energia mitjanant la mar: les onades i el gradient trmic ocenic.

Funcionament.

La ubicaci ideal per installar una central mareomotriu s un estuari, una badia o una riera on l'aigua hi penetri. 

S'aprofita la diferncia d'altures interposant parts mbils al moviment natural d'ascens i descens de les aiges juntament amb mecanismes de canalitzaci i dipsits, per obtenir moviment en un eix. 

Funcionament pas a pas: 
 Quan la marea puja,  les comportes dels dics s'obren i l'aigua entra a l'embassament.
 Una vegada l'aigua arriba al seu mxim nivell, les comportes es tanquen. ;
 Durant la baixamar el nivell del costat contrari de l'embassament (nivell del mar) descendeix. ;
 Quan la diferncia entre el nivell del mar i de l'embassament arriba a la seva mxima amplitud s'obren les comportes de les turbines perqu l'aigua passi a travs d'elles cap al mar. ;
 La fora de l'aigua mou l'hlix de la turbina i aquesta en girar acciona un generador que t acoblat, que s el que produeix l'electricitat.

Energia.

L'energia de les marees est composada per dues components, la potencial i la cintica.

L'energia potencial s el treball de dissipar la massa d'aigua per damunt de la superfcie de l'oce. 



On:
E = energia,
g = acceleraci de la gravetat, 
 = densitat de l'aigua de mar,
A = rea que es considera,
h= amplitud de la marea

Energia d'un cicle de marees per metre quadrat considerant (g) = 10.15KNm-3:

 (Wh)   o     (KJ)

L'energia cintica de la massa d'aigua s la capacitat de fer treball grcies a la seva velocitat.



On:
m = massa d'aigua,
V= velocitat de l'aigua

Finalment, l'energia total de les marees s el sumatori de l'energia potencial i la cintica.

Localitzaci.

Els experts calculen que noms hi ha 25 llocs en el mn que satisfan les condicions d'amplitud de marees i que tenen una topografia costanera adequada. Aix s degut a que l'amplitud de les marees no s la mateixa en tots els llocs. s nulla en alguns mars interiors, com per exemple el Mar Negre, d'escs valor al Mediterrani (20 - 40 cm), aix com a l'Oce Pacfic. Per contra, arriba a un valor notable en determinades zones de l'Oce Atlntic, en el qual es registren las marees ms grans. 

Actualment, les rees ms prometedores sn:
 La part de les badies de Funday i Frobister, a Canad (13,6 m). ;
 L'estuari del riu Servern, a Anglaterra (13,6 M). ;
 Les badies de Mont Saint-Michel, a Frana (12,7 m);
 L'estuari de La Rance, a Frana (13 m) ;
 San Jos, a la costa patagnica d'Argentina (11m).
 Les badies de Cobscook i Passamaquoddy, als Estats Units. ;
 Chansy, a Frana. ;
 El Golf de Mezen, a Rssia.
 La riba de Walcott, a ustria.
 La part de la Baha de Funday, Canad.
 Onchn, a Corea del Sud.

Central de La Rance.

Histricament, els primers molins que aprofitaven la marea van aparixer a Frana, a partir del segle XII a les costes bretones. El mol s'installava en el centre d'un dic que tancava una ancorada, creant aix un embassament que s'omplia mitjanant l'obertura d'unes comportes deixant passar el flux. Aquest  es buidava en el reflux, durant el qual, la sortida de l'aigua accionava la roda de pales. Cal dir que l'energia noms s'obtenia una vegada per marea. 


La major central mareomotriu va estar a l'estuari de La Rance (Frana). Va estar en funcionament durant 2 dcades (des del 1967) generant 240 MW usant 24 turbines Kaplan.
La central constava d'una presa de 720 metres de llarg, que creava una conca de 22 Km2, la qual tenia una resclosa per la navegaci i una central amb 24 turbines de bulb i 6 alleugeradors, generant 240MW. La seva producci era de 500 GW/any (equivalent a 300.000 barrils de petroli).
Les seves despeses anuals d'explotaci al 1975 van ser comparables a les de les plantes hidroelctriques convencionals de l'poca, proporcionant grans beneficis socio-econmics en la regi. 
En canvi, els problemes mediambientals van ser notables, per exemple: canvis de salinitat en l'estuari i les seves proximitats i canvi en els ecosistemes.

Avantatges i inconvenients.

De les energies renovables, l'energia mareomotriu s una de les menys conegudes i aprofitades, tot i que t una enorme quantitat d'energia cintica. 

Avantatges.
 Renovable;
 Neta;
 Silenciosa;
 Baix cost de la matria primera.
 Disponible en qualsevol clima i poca de l'any.

Inconvenients.
 Costos d'inversi alts respecte al rendiment;
 Localitzaci puntual, els majors potencials noms estan en estuaris.
 Limitada, solament aprofitable comercialment a partir de marees de ms de 6 metres;
 Les infraestructures es poden malmetre fcilment (temporals i tempestes);
 Les parts metlliques de la construcci estan exposades a la corrosi (salinitat de l'aigua de mar).
 Dificultat de trasllat de l'energia produda fins els punts de consum.
 Efecte negatiu sobre els ecosistemes aqutics, podent generar alteracions per la modificaci antropognica dels cicles naturals de les marees ;
 Gran impacte visual i estructural sobre el paisatge costaner.
 La producci d'energia varia diriament en funci de les marees i per tant, est condemnat a ser un sistema de suport al consum energtic mundial. ;
 Les crestes de mxima generaci d'energia es donen precisament en plena nit, coincidint amb el perode de menor demanda d'energia elctrica.

Enllaos Externs.

 http://www.gcktechnology.com/GCK/Images/ms0032%20final.pdf;
 http://www.oup.com/uk/orc/bin/9780199281121/andrews_jelley_ch04.pdf;
 http://www.eas.asu.edu/~holbert/eee463/HydroTidalPower.pdf;
 http://www.ambientum.com/revista/2001_27/2001_27_ENERGIA/MRMTRMARMOT1.htm;
 http://eddy.uvigo.es/Videos/energiamar.swf;
 http://www.sunion.net/professors/jmarin/mareomotriu.html;
 http://www.xtec.es/~jrosell3/alumnes/energiesalternatives/mareomotriz_cat.html;
 http://news.soliclima.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=151;
 http://www.oceansatlas.org/servlet/CDSServlet?status=ND0zMDYxJmN0bl9pbmZvX3ZpZXdfc2l6ZT1jdG5faW5mb192aWV3X2Z1bGwmNj1lbiYzMz0qJjM3PWtvcw~~;
 http://tidalfluxenergies.com/index.html;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242424" title="Llista d'estats sobirans del 1963" nonfiltered="4023" processed="4018" dbindex="94326">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica rab Unida;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Regne de Burundi;

C.
   Regne de Cambodja;
   Repblica Federal del Camerun;
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica del Congo;
   Repblica del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia (fins el 7 d'abril);
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia (des del 7 d'abril);

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Kenya (des del 12 de desembre);
   Estat de Kuwait;

L.
 Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Federaci de Malaia (fins el 16 de setembre);
 (des del 16 de setembre);
 Repblica Malgaixa;
   Repblica de Mali;
   Regne del Marroc;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Federaci de Nigria (fins l'1 d'octubre);
   Repblica Federal de Nigria (des de l'1 d'octubre);
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal;
   Sierra Leone;
   Regne de Sikkim;
 Sria   Repblica rab Siriana;
   Repblica Somal;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica de Tanganyika;
   Repblica Togolesa;
   Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Uganda (fins el 9 d'octubre);
   Repblica d'Uganda (des del 9 d'octubre);
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Sultanat de Zanzbar (des del 10 de desembre);

Estats que proclamen la sobirania.
   Estat de Katanga (fins el 21 de gener);
   Repblica de Papua Occidental (fins l'1 de maig);
 Rwenzururu   Regne de Rwenzururu (des del 13 de febrer);
   Repblica Suvadiva Unida (fins el 23 de setembre);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242433" title="Personatges de La Lluvia de Pars" nonfiltered="4024" processed="4019" dbindex="94327">



La majoria de personatges de La lluvia de Pars sn joves, per en aquesta novella es canvia l'escenari (de Getafe a Pars i pren protagonisme algun adult.


 Personatges principals .

 Laura. T 16 anys i viu a Getafe. No s gaire bona estudiant. s amiga de Slvia i Irene. El seu germ s l'Adolfo. s la narradora de la histria. ;
 Slvia. s la noia ms guapa de l'institut. T 16 anys i no li agrada gaire estudiar. Aconsegueix tot el que vol. s amiga de la Laura i de la Irene. Est enamorada de l'Eric, el germ de l'Ariane.
 Irene. T 16 anys i viu a Getafe. s molt bona estudiant, li encanta llegir i s amiga de la Laura i de la Slvia.
 Ariane. s actriu de 18 anys, francesa. T els cabells curts i negres, els ulls verds i la cara pigada. s simptica, misteriosa i una mica estranya. s amiga de Slvia, amb qui comparteix pis a Pars.
 Adolfo. Anomenat el hmster, s el germ de la Laura. T 10 anys i s una mica docte. Est enamorat de la Slvia. ;
 Andr, s el director de la pellcula, t uns 40 anys, cabell blaquins, atractiu, agradable i simptic. s el cap de Slvia i Ariane.


 Personatges secundaris .


 Gonzalo. s molt cregut i, habitualment, es riu de la gent.
 Eric. s el germ de l'Ariane. El seu lloc preferit s el cementiri de Belleville. Est enamorat de la Slvia, per, a causa de la diferncia d'edat, decideixen donar-se un temps.  ;
 Michael. s molt atractiu i una mica imbcil.
 Chantal. s una actriu francesa molt famosa. s alta i atractiva, per una mica creguda.
 Roberto. s el company d'institut enamorat de la Laura. Viu al seu mateix bloc i, al final, ella se'n acaba enamorant.

Enllaos externs.
La lluvia de Pars. Pgina de l'editorial Anaya dedicada a l'autor amb una breu descripci de la novella.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242434" title="Pachuquilla" nonfiltered="4025" processed="4020" dbindex="94328">
Pachuquilla s la capalera municipal de Mineral de la Reforma, municipi d'Hidalgo.

 Orgens .

Fou habitat per tribus nmades, provinents del nord de Mxic; posteriorment passar a mans dels tolteques amb la seva capital a la poblaci de Tula; amb la destrucci d'aquesta per part dels Chichimeques, aquests van ocupar el municipi de Pachuquilla, que passar a dependre de Tulancingo, depenent del regne de Acolhuacn.

 Fundaci .

Fundada en poca colonial, l'any 1531. Al 1550 s'estableix un important centre metallrgic. No ser, per, fins  abril del 1920 quan rebr la categoria de municipi, encara que la capalera municipal era San Guillermo (que era a on hi havia els principals jaciments de plata). Abans d'arribar en aquest estatus, el municipi depenia de Tulancingo. Al 1867, amb la victria dels republicans, es determina que Pachuquilla passi a mans de Pachuca.

Al 1917, degut a les necessitats de la poblaci es propicia modificacions al districte de la capital i es crea el nou i actual municipi de Mineral de la Reforma.

Amb l'extinci de les vetes de plata, la industria minera de San Guillermo desapareix i els habitants d'aquesta es dispersen a d'altres municipis en la recerca de nous llocs de treball.

Al novembre del 1958 el governador de l'Estat el General Alfonso Corona del Rosal emet el decret n 43 a on es canvien els poders municipals del poble de San Guillermo al poble de Pachuquilla, el qual tingu un creixement molt important, al convertir-se en un lloc turstic i ben comunicat amb la resta de comunitats, i municipis i amb la capital de l'Estat.

 Enllaos externs .

 H. Ayuntamiento de Mineral de la Reforma ;
 Enciclopedia de los Municipios de Mxico ESTADO DE HIDALGO ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242437" title="Peix gat americ" nonfiltered="4026" processed="4021" dbindex="94329">

El peix gat americ (Ictalurus punctatus) s el peix gat ms nombrs a Amrica del Nord. Tamb s el tipus de peix gat ms pescat, amb aproximadament 8 milions de pescadors als EUA. Es tracta d'una espcie popular per a fer-ne menjar, aix ha perms un rpid creixement de l'aqicultura d'aquesta espcie als Estats Units.

El peix gat americ es troba distribuit per tots els Estats Units i prospera en rius petits i grans,  reservoris, llacs naturals i basses. s un peix omnvor.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242440" title="Exercicis respiratoris" nonfiltered="4027" processed="4022" dbindex="94330">

Els exercicis respiratoris sn exercicis que milloren el funcionament de la respiraci.

El pacient els aprendr i els practicar al centre sanitari, sota la supervisi de professional sanitari, i si es pot amb un familiar (perqu els aprendr com es fan i ser qui el vigili quan continu fent els exercicis a casa) el seu objectiu s que el pacient aprengui a ventilar correctament.


1r exercici:Respiraci abdominal (1.5 segons inspirant i 3 segons expirant).

s el ms senzill dels quatre exercicis respiratoris i el primer exercici que els pacient han d'aprendre s la respiraci abdominal. El pacient ha d'estar en dcubit sup i amb les cames estirades; ha de tenir una m en el trax i l altra sobre l abdomen (per sota del mlic)


2n exercici: Respirar contra un pes abdominal.

El pacient estar en decbit sup; els peus del llit pujar uns 40 cm i el Professional collocar un pes sobre l abdomen un pes d uns 500g. Durant cinc minuts farpa la respiraci abdominal amb els llavis arrufats com a l exercici anterior, empenyent l abdomen comtra el pes a l inspirar. Quan pugui respirar amb facilitat, afegir 250 g de pes a l inicial i far l ecercici; cada tres dies afegir 250g fins a superar els 2.5kg. Quan respiri facilment amb el pes abdominal que ho faci durant uns deu minuts.


3r exercici: Bufar espelmes.

El pacient est assegut i el professional collocar sobre la taula una esperma encesa, amb la flama al mateix nivell que la boca i a uns 10 cm de distncia. Fent servir la respiraci abdominal (la del primer exercici) bufar amb suavitat contra la flama, amb el llavis arrufats, fent-la inclinar-se, per sese apagar-la. Ho practicar cada nit abans d anar al llit. Amb el temps la distncia s anira incrementat a la que est l espelma en 8 o 10 cm, de forma que arribi a posar-la a 1 m de distncia


4t exercici: Expandir i contreure les costelles inferiors.

Has d utilitzar una llenol o una tovallola duns 1.5m de llarg, amb els extrems creuats perque has d envoltar les costelles inferiors (una mica per damunt del melic). L exercici consisteix en practicar la respiraci bsica afluixant la tira a l inspirar i estirant fermament dels extrems a l expirar. L exercici es practica primer assegur (en una cadira), despus dempeus i finalment caminant (fent un pas durant la inspiraci i dos mentre s expira)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242442" title="Esturi siberi" nonfiltered="4028" processed="4023" dbindex="94331">

L'esturi siberi (Acipenser baerii) s una espcie de peix de la famlia dels Acipenseridae. Es troba a la Xina, Rssia, i possiblement al Kazakhstan. 

Referncies.
 Sturgeon Specialist Group 1996.  Acipenser baerii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Consultat el 3 d'agost 2007.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242446" title="Orada" nonfiltered="4029" processed="4024" dbindex="94332">


L'orada (Sparus aurata) s una espcie de peix de la famlia Sparidae. Es troba al Mar Mediterrani i a les costes de l'est del nord de l'Oce Atlntic. Creix fins uns 60 cm de longitud.

s un peix hermafrodita protndric, s a dir que neixen tots mascles i quan fan uns tres anys (amb aproximadament 600 grams de pes) esdevenen femelles. Tot i aix sembla que alguns peixos actuen de mascles tota la seva vida.

Referncies.
 Alan Davidson, Mediterranean Seafood, Penguin, 1972. ISBN 0-14-046174-4, pp. 86-108.
 FishBase Sparus aurata;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242450" title="Bavosa de riu" nonfiltered="4030" processed="4025" dbindex="94333">

La bavosa de riu (Salaria fluviatilis) s una espcie de peix de la famlia dels Blenniidae. Es troba a Albnia, Algria, Bsnia i Hercegovina, Crocia, Frana, Grcia, Israel, Itlia, Jordnia, Liban, Marroc, Portugal, Srbia i Montenegro, Espanya, Sussa, Sria, i Turquia. Viu a rius i llacs d'aigua dola. Est amenaat per la prdua d'hbitat.

Referncies.
 Crivelli, A.J. 2005.  Salaria fluviatilis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Consultat el 5 d'agost 2007.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242454" title="Moll de fang" nonfiltered="4031" processed="4026" dbindex="94334">

El moll de fang, moll cranquer, moll fanguer, roger de fang o rogeret (Mullus barbatus) s una espcie de peix que habita al Mar Mediterrani, l'est del nord de l'Oce Atlntic des d'Escandinvia fins al Senegal, i al Mar negre.

N'hi ha dues subespcies:

 Mullus barbatus barbatus (Linnaeus, 1758).
 Mullus barbatus ponticus (Essipov, 1927). ;

Referncies.

 Lloris, Domnec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 81.
 Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci del Territori i Litoral. Direcci General del Medi Ambient. Any 1998.
 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Srie Medi Natural. Ajuntament de Palams, 1993.
 Huguet, A.: Catleg d'espcies d'inters pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
 Alan Davidson: Mediterranean Seafood, Penguin, 1972, ISBN 0-14-046174-4.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242463" title="Confederaci d'Associacions de Vens de les Illes Balears" nonfiltered="4032" processed="4027" dbindex="94336">
Confederaci d'Associacions de Vens de les Illes Balears s una entitat creada el 1972 que pretn cohesionar i coordinar totes les Associacions de Vens de les Illes Balears. El 2002 va rebre el Premi Ramon Llull.

Des dels inicis de la democrcia, el moviment venal s l'element cohesionador, vertebrador i dinamitzador de la societat civil. La seva labor cvica i de defensa de la ciutadania, especialment de les classes populars, ha estat essencial per a la construcci del pas. Les associacions de vens han arribat, fins i tot, ms enll del que qualsevol instituci pblica s capa. A les Illes Balears ha contribut a la recuperaci i preservaci del patrimoni cultural i popular; ha fet possible que la participaci ciutadana fos una realitat i que la veu del poble arribs a les seves institucions.

La seva major contribuci ha estat demostrar que la societat s viva i participativa; que hi ha una labor de base de recuperaci de l'autoestima i de les senyes d'identitat que noms s possible mitjanant la mediaci del moviment venal. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242465" title="Associaci Parlisi Cerebral de Balears" nonfiltered="4033" processed="4028" dbindex="94337">
Associaci Parlisi Cerebral de Balears (ASPACE) s una organitzaci fundada a Palma el 1976 per un grup de pares de nens afectats de parlisi cerebral. s una associaci privada sense nim de lucre, legalment constituda i declarada d'utilitat pblica, que atn persones amb parlisi cerebral i sndromes afins. La seva finalitat s potenciar al mxim les capacitats de les persones amb parlisi cerebral en els seus aspectes fsics, afectius, cognitius i psicosocials compensant i optimizant aquelles capacitats que poden afectar els processos de desenvolupament i aprenentatge, mitjanant un enfocament de tractament i d'educaci global i integral per tal d'accedir a una major integraci escolar, laboral i social.

Compta amb una unitat d'atenci primria, una unitat de consultes externes, una escola especfica, una de concertada, un centre d'atenci ocupacional per a adults, una residncia, una unitat de rehabilitaci externa i transport adaptat. Est integrada a la Federaci Espanyola d'Associacions d'Atenci a les Persones amb Parlisi Cerebral i a la UNAC (Uni d'Associacions i de Centres d'Assistncia a Minusvlids de Balears). El president s Joan Moger Noguera. El 2002 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242469" title="Josep Campaner Puigserver" nonfiltered="4034" processed="4029" dbindex="94338">
Josep Campaner Puigserver (Palma, 1948) s una activista social mallorqu. Des dels devuit anys fa fer feina en el sector de l'hoteleria. El 1996 va crear, juntament amb la seva famlia, l'ONG Noma Balears, a la qual dedic tot el temps lliure possible, arran d'un acolliment a casa seva d'una nena de tres anys afectada per la malaltia del noma (malaltia mutilant de les parts blanes, que sol iniciar-se durant un episodi infeccis, amb un punt de partida al costat alveolar d'una dent).

Desprs d'esbrinar l'origen niger de la nena, un dels pasos ms pobres del mn, decid acompanyar-la al seu poblat i, per primer cop, entr en contacte amb la poblaci de Nger. L'objectiu d'aquesta ONG, en principi, era poder traslladar nins afectats de noma per intervenir-los quirrgicament a Palma. L'ONG va llogar una casa a Diffa, la ciutat nigerina ms pobra del pas, on s'hi varen acollir en principi uns sis nens, i aix va decidir traslladar-se all per treballar-hi.

Desprs d'uns anys el nombre de nins acollits s'increment en ms de quaranta, tots afectats per la malaltia. El 1998 es va crear la Fundaci Campaner, i deix de treballar amb el nom ONG Noma Balears. Grcies a la collaboraci de moltes persones de Mallorca s'ha pogut adquirir una casa a la poblaci esmentada, que en aquests moments opera com a casa d'acollida de tots els nins. Des que l'any 2000 va sofrir un infart de miocardi, del qual es recuper posteriorment, va decidir que era el moment de dedicar-se amb exclusivitat a l'atenci dels nens. Aix, es va traslladar a viure a Diffa per atendre de ms a prop tota aquella zona. El 2002 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242472" title="Encarnaci Vias Olivella" nonfiltered="4035" processed="4030" dbindex="94339">
Encarna Vias Olivella (Lleida, 1919 - Palma de Mallorca, 2003) fou una pedagoga catalana. El seu pare, Gabriel Vias Morant, fou catedrtic de pedagogia de l'Escola Normal de Palma i hi va dur a terme una important tasca de renovaci pedaggica inspirada ens els postulats de l'Instituto Libre de Enseanza. La seva germana gran, Clia, va ser deixeble de Gabriel Alomar.   

Va estudiar el batxillerat a Palma i es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona el 1948. Va treballar a Papeles de son Armadans, i juntament amb el seu marit, Josep Maria Llompart, amb qui es cas el 1956, va conixer alguns destacats intellectuals catalans i castellans de l'poca, i particip en esdeveniments com les Trobades potiques de Formentor. Form part del grup que a partir dels anys cinquanta va promoure la dinamitzaci de la vida literria i cultural de Mallorca amb Jaume Vidal i Alcover, Lloren Moy, Francesc de Borja Moll i la seva famlia, primer amb tertlies literries a cases particulars, desprs, i a mesura que el rgim esdevenia ms permissiu i ja amb una presncia pblica ms notria, amb l'organitzaci de conferncies i altres activitats que van conduir a la fundaci de l'Obra Cultural Balear

Va comenar la seva tasca docent de manera particular, a casa seva, preparant alumnes de Magisteri per a les oposicions. Ms endavant, fou professora de llengua castellana a l'Escola de Formaci del Professorat de Palma, on va promoure la representaci de diverses obres de teatre en catal i hi organitz conferncies i actes culturals. Desprs treball a l'ensenyament mitj, a l'IES Joan Alcover i a l'Antoni Maura. 

Des del 1995 particip en el Correllengua. El 2002 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242474" title="Gabriel Galms Truyols" nonfiltered="4036" processed="4031" dbindex="94340">
Gabriel Galms Truyols (Manacor, 1962-2001) fou un escriptor mallorqu. Llicenciat en Filologia Anglesa. Va exercir la docncia a instituts d'ensenyament secundari i a la Universitat de les Illes Balears. Com a articulista, lcid i irnic, havia collaborat en el 7Setmanari, Diario de Mallorca i a l'Avui. Tamb va collaborar com a autor dramtic i traductor amb el grup de teatre Iguana.

Es va donar a conixer com a escriptor amb un recull de narracions Scala averni (1985), reeditat amb el ttol de Parfait amour (1986), de gran unitat i en el qual usa la tcnica de la introspecci per descriure els sentiments i les experincies dels personatges. Public el 1992 La vida perdurable i aconsegu un gran xit literari amb les novelles El rei de la casa (1988), que destaca per la descripci molt detallada de les accions dels personatges i per la intenci humorstica en el tractament del mn de l'ensenyament, objecte de la trama, i Una cara manllevada (2000), radiografia crtica i irnica d'una generaci. La seva mort prematura ha truncat una carrera novellstica que aportava una nova mirada, un proverbial i custic sentit de l'humor que era la seva manera de mirar el mn. El 2002 va rebre el Premi Ramon Llull a ttol pstum.

 Obres .

Novella.
 El rei de la casa (1988);
 La vida perdurable (1992);
 El rei de la selva (1996);
 Una cara manllevada (2000);
Narrativa breu.
 Scala averni (1985);
 Parfait amour (1986);
Teatre.
 Rondaies (Antoni M. Alcover) (1993);
 La meitat de res (1994) Llus Colom;
Traduccions.
 Un hivern dur (Raymond Queneau) (1998);

 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Gabriel Galms Truyols, dins de LLETRA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Biografia;
 Blog Gabriel Galms;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242476" title="Bartomeu Bennssar Vicen" nonfiltered="4037" processed="4032" dbindex="94341">
Bartomeu Bennssar Vicen (Felanitx, 1937) s un religis i escriptor mallorqu. Va ser ordenat prevere el 1955 i es va llicenciar en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma el 1960. Es doctor a l'acadmia Alfonsiana el 1964. Fins el 1968, exerc diversos crrecs a la Dicesi de Mallorca. Desprs d'una experincia missional a Per (1968-1970), d'on va ser expulsat, torn a Mallorca i va ser nomenat delegat dioces de Turisme (1971-1976), del Departament de Pastoral i Turisme de la Conferncia Episcopal Espanyola (1971-1974) i d'Acci Social (1979-1983), que compagin amb diverses tasques parroquials i docents com a professor del Centre d'Estudis Teolgics de Mallorca (des de 1970).

La seva tasca com a estudis de la moral des d'una positura avanada i fronterera ha estat fonamental en la renovaci de la reflexi teolgica a Mallorca. Ha publicat tamb dos llibres de poemes que complementen la recerca moral des de la seva experincia cristiana, social i poltica. El 2002 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Teologia .
 Turismo y pastoral, Sntesis de teologa de las vacaciones (1966), tesi doctoral;
 Contestacin, carisma y cambio de estructuras (1970);
 Viure a la intemprie (1985);
 L'altre ens allibera (1985);
 Esglsia a la part forana de Mallorca (1985);
 Moral para una sociedad en tiempo de crisis (1986);
 Cultura nacional i immigraci. Aproximaci a una qesti pendent (1988);
 Pensar y vivir moralmente. La actitud samaritana del Pueblo de Dios (1988);
 El amor, mayor que la fe. tica de la solidaridad (1988);
 Poesia .
 Quasi poemes (1984);
 Petjades i (tre)pitjades. Quasi pregria (1987);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242478" title="Tony Allen" nonfiltered="4038" processed="4033" dbindex="94342">


Anthony (Tony) Allen (11 de gener de 1982, a Chicago, Illinois) s un jugador professional de bsquet que milita als Boston Celtics, franqucia de la NBA.

Va ser seleccionat pels Celtics en la posici 25 del Draft de l'NBA de 2004. En la seva primera temporada a la lliga, va ser seleccionat per disputar el partido Rookies vs. Sophomores durant el cap de setmana de l'All-Star, junt amb el seu company d'equip, Al Jefferson. Aqyuell any, va fer una mitjana de 6.4 punts i 2.9 rebotes per partit.

 Enllaos externs .

Perfil a NBA.com













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242479" title="Llei de Godwin" nonfiltered="4039" processed="4034" dbindex="94343">
La Llei de Godwin, tamb anomenada "Regla de Godwin de l'analogia amb els nazis" (de l'angls Godwin's Rule of Nazi Analogies) s un adagi formulat per Mike Godwin el 1990. La llei proposa:

A mesura que una discussi a la xarxa creix, la probabilitat de qu es doni una comparaci amb els nazis o Hitler tendeix a u.

La Llei de Godwin s citada habitualment a les discussions online com un avs contra l's de retrica incendiria, especialment contra arguments fallaos de la forma reductio ad Hitlerum.

La regla no diu si l's de la comparaci amb els nazis o Hitler en cada cas concret s adequada, noms afirma que s probable que s'esdevingui. Precisament pel fet que una comparaci aix pot ser adequada, Godwin ha argumentat que el sobres d'aquestes comparacions s'hauria d'evitar, perqu treu fora als usos legtims.

En l'mbit cultural catal aquesta regla s tamb vlida, encara que la probabilitat de comparaci amb els feixistes, franquistes o amb Franco s tamb alta, a falta d'estudis cientfics que ho corroborin.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242483" title="General Tapioca" nonfiltered="4040" processed="4035" dbindex="94344">
El general Tapioca s un personatge fictici creat per Herg en seu seriosa d'historietes Las Aventures de Tintn. Es tracta d'un militar i poltic de la fictcia Repblica de Sant Theodoros.

Quan Tintn arriba a aquest pas, a comenaments de L'orella escapada, Tapioca s el seu mxim governant. Tintn s llavors acusat de terrorisme i condemnat a mort, per l'oport triomf de la revoluci del general Alczar li salva la vida. Alczar i Tintn mantindran des de llavors una conflictiva amistat.

A Les set boles de cristall es relata, per mitj d'Alczar, que Tapioca ha tornat a prendre el poder. Al final de Stoc de coc entre un munt de retalls de diari, es pot llegir que aquesta vegada ha estat Tapioca enderrocat per la mateixa Alczar. La trama de Tintn i els pcaros gira al voltant a que Tapioca ha tornat a recuperar el poder grcies al suport de Bordria i del seu rgim bigotista.

Els continus cops d'Estat donats en San Theodoros, tant per Tapioca com per Alcsser, sn una pardia de la inestabilitat poltica caracterstica a Llatinoamrica durant el segle XX. L'aliana entre Tapioca i el bigotisme borduri, denuncia les estratgies de rgims estrangers per expandir la seva influncia a Llatinoamrica, com el comunisme a Cuba, els contres a Nicaragua, etc.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242484" title="Convergncia Balear" nonfiltered="4041" processed="4036" dbindex="94345">
Convergncia Balear (CB) fou un partit poltic de les Illes Balears fundat el 1991 per Josep Meli i Perics i Llus Pinya, de la fusi de Centristes de Balears i Uni Balear. La seva ideologia era nacionalista moderada i centrista. A les eleccions municipals de 1991 va obtenir 4.988 vots i 11 regidors: tres a Pollena, dos a Manacor i Art, i un a Alcdia, Llub, Monturi i Sant Lloren des Cardassar. 

A les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991 va obtenir  5.593 vots (1,63 %) i cap esc. Aquest fracs el va empentar el 1993 a integrar-se en Uni Mallorquina. Un sector del partit, per, es va presentar a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1995, per noms va obtenir 1.600 vots (0,43 %).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242485" title="Geoffrey Chaucer" nonfiltered="4042" processed="4037" dbindex="94346">


Geoffrey Chaucer  (Londres c. 1343 -   25 d'octubre de 1400), fou un escriptor, filsof, diplomtic i poeta angls, conegut especialment per ser l'autor dels Contes de Canterbury (en angls, Canterbury tales). s considerat a vegades com el primer autor que demostra la legitimitat artstica de l'angls, i reivindicat per tant com a pare de l'angls per molts professors de llengua.

Fou contemporani de Boccaccio, en qui s'inspir molt, i de Christine de Pisan. El seu pare era un comerciant de vi provedor de la Casa Reial Anglesa, on va entrar com a patge al servei de Lionel, duc de Clarence, que era a ms fill del rei Eduard III d'Anglaterra. Com a cavaller al servei d'Eduard III, va lluitar a Frana el 1359 i va caure presoner durant el setge de Reims, tot i que fou alliberat desprs de pagar un rescat.

Chaucer es va casar, cap a 1366, amb Philippa de Rouet, cortesana de Constanza de Castella, segona muller de Joan de Gante, duc de Lancaster, per a qui va compondre el 1368 un llibre homenatge a la seva primera muller, Blanca, el Llibre de la Duquesa, que s la primera obra atribuda a Chaucer. Va servir en nombroses campanyes a Frana o Espanya aix com a Itlia, on va acudir diverses vegades en missions diplomtiques.

Als 31 anys, es posa a treballar a les aduanes del port de Londres. Aix li permet tenir el temps necessari per escriure i compondre les seves principals obres. Cal destacar la seva traducci del Roman de la Rose, escrit en francs per Guillaume de Lorris i ampliat anys ms tard per Jean de Meung, i les Consolacions de la filosofia del filsof llat Boeci. Va escriure tamb La casa de la fama el 1379, El parlament dels ocells, el 1382, i Trol i Crsida, cap al 1385, obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiraci per a William Shakespeare.

No obstant aix, l'obra per la que s ms conegut sn els Contes de Canterbury. Va comenar a redactar aquesta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el Decamer de Boccaccio, a la mort de la seva muller el 1387. Aquesta collecci compta amb 21 contes narrats per peregrins que es dirigeixen a la catedral de Canterbury, i que tracten d'alleugerir la monotonia del viatge. Els Contes de Canterbury es van editar per primera vegada el 1478.

La seva obra ha contribut amb escreix a desenvolupar la literatura anglesa. Se'l considera l'introductor de la mtrica amb accents i sllabes com a soluci de recanvi per a la mtrica anglosaxona aliterativa. Tamb va contribuir a regularitzar l'accent del sur (regi de Londres) de l'angls mig.

Chaucer va morir el 25 d'octubre de 1400. Est enterrat a l'Abadia de Westminster, i fou el primer ocupant del Rac dels poetes.

Enllaos externs.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242487" title="Pere Quetglas Ferrer" nonfiltered="4043" processed="4038" dbindex="94347">
Pere Quetglas Ferrer (Palma de Mallorca 1915 - 2001) fou un pintor mallorqu, tamb conegut com a Xam. Estudi a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artstics de Palma i a la d'Arts i Oficis Alemanya de Munic (1958-62). Inici la seva activitat artstica com a caricaturista, dibuixant de cartells publicitaris i gravador. El 1948 comen a interessar-se per la xilografia i el gravat. Devers 1951 s'inici en la pintura sota la influncia del surrealisme i fu la primera mostra individual al Cercle de Belles Arts de Palma.

A partir de llavors va exposar, assduament, a Munic, Stuttgart, Frankfurt, Nova York, Londres, Pars, Amsterdam, Barcelona i Madrid. Fou membre fundador del Cercle de Belles Arts (1940), del Grup Tago (1959) i de la galeria Ariel (1966), de la qual fou director. Amb Rafel Jaume cre i dirig la revista Dabo. La seva obra pass d'un perode d'inspiraci cubista, influda bsicament per Georges Braque, cap a una segona etapa barroca, protagonitzada per personatges d'inspiraci medieval.

Aconsegu el primer Premi de Dibuix del X Sal de Tardor (1951), el Premi de Gravat Alfredo Guido (1953), el Premi de la II Biennal Hispanoamericana, la medalla d'honor del XXV Sal de Tardor (1966) i la del Cercle de Belles Arts, i tamb el Premi Ciutat de Palma de Pintura (1971). El 1980 fou nomenat acadmic de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Sebasti de Palma. El 1989 li fou dedicada una exposici antolgica a la Llotja de Palma. Tamb es dedic a l'ensenyament, a la crtica d'art (amb el pseudnim Pedro Crespo) i a l'edici de llibres antics. El 2002 va rebre el Premi Ramon Llull a ttol pstum.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242490" title="Font d'energia" nonfiltered="4044" processed="4039" dbindex="94348">
Les fonts d'energia sn recursos materials i fenmens naturals utilitzats per extreure energia til per a les activitats humanes.
Des de molt antic s'han anat descobrint i utilitzant fonts d'energia molt diverses, que han anat variant en funci del desenvolupament tecnolgic al qu s'ha arribat en cada poca histrica.

Des de la prehistria que la humanitat va descobrir el foc per escalfar-se, cuinar els aliments i defendre's principalment. Fins a l'actualitat que cada cop ms estem utilitzant fonts d'energia renovables, com el vent i el sol per obtenir electricitat, tant important a la nostra vida diria.

Des de la Revoluci Industrial i fins els nostres dies, les fonts d'energia ms utilitzades han sigut els combustibles fssils, principalment el carb i i el petroli.
El carb s'ha fet servir durant molts anys per accionar les mquines de vapor i les locomotores, i encara avui proveeix moltes centrals termoelctriques.
El petroli entre diversos usos, l'utilitzem per a fabricar plstics i com a combustible pels vehicles (benzina, gasoil...)
L's d'aquest combustibles en la producci i consum d'energia provoca un dels ms importants impactes ambientals, l'increment de l'efecte hivernacle.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242491" title="Coral Universitria" nonfiltered="4045" processed="4040" dbindex="94349">
Coral Universitria s una agrupaci musical fundada a Palma de Mallorca el 1977 pel seu director Joan Company Florit i per un grup de professors i estudiants de la Universitat de les Illes Balears.

s composta per setanta cantaires i el seu repertori abasta tot el camp de la literatura coral universal, amb atenci especial a l'obra dels compositors mallorquins. Ha fet concerts a diverses comunitats autnomes i a Blgica, ustria, Hongria i Sussa. El 1979, obtengu el primer i segon premis a l'XI Certamen de Can i Polifonia Basques per a masses corals (Tolosa, Pas Basc). Ha enregistrat tres discs, Encontre de Compositors Mallorquins II (1980), Msica Coral Mallorquina I (1982) i Msica de Compositors Mallorquins (1985). Ha realitzat el muntatge d'obres simfniques i ha fet collaboracions amb diverses orquestres simfniques com la de Balears, la de Barcelona i la d'Astries.

s membre fundador de la Federaci de Corals de Mallorca. Pertany a l'Aula de la Msica de la Universitat de les Illes Balears i a la Federaci Europea de Joves Corals. El 2002 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242492" title="Enric Viedma i Vidal" nonfiltered="4046" processed="4041" dbindex="94350">
Enric Viedma i Vidal (Valncia 1889 - 1959) fou un arquitecte valenci, titulat a Barcelona el 1915, que realitz diverses obres de gran rellevncia a la Valncia dels anys 1920 i 1930, notablement la Finca Roja.

A la ciutat de Valncia realitz les obres segents:

El 1919 li encarregaren les obres del Mercat Central, que havien guanyat en concurs el 1910 Alexandre Soler i March i Francesc Gurdia i Vial. El mercat, iniciat el 1914, no s arrib a acabar fins al 1928.

El 1928 disseny l edifici de l Institut Nacional de Previsi al carrer del Marqus de Sotelo 10, exemple paradigmtic del casticisme valencianista.

 

Entre 1929 i 1930 disseny la Finca Roja, 378 unitats residencials sobre una illa de cases exempta al barri d Extramurs (carrers d'Albacete, Jess, Marv i Maluquer), que adopta el tipus de bloc d habitatges al voltant d un ampli pati interior, molt freqent a l Europa Central en ciutats com ara Viena o Amsterdam. En aquest edifici Viedma barreja l estil expressionista holands amb l art dco, el casticisme valenci i el modernisme amb lleugera influncia de Gaud. La Finca Roja s l exemple ms reeixit a la ciutat d edificaci construda arran de la promulgaci el 1925 de la llei de cases econmiques, que obria la possibilitat de millorar les condicions de l allotjament dels obrers, amb illes de cases grans i uniformes en zones d eixample, seguint l exemple d alguns municipis centreeuropeus. Aquest edifici per a obrers aplega totes les idees d higiene, modernitat i comfort de l habitatge (ascensors, estances ventilades, banys complets, cuines econmiques, persianes americanes, etc). Fa un s expressiu de materials autctons com ara la la cermica vidrada i la rajola roja, tamb prpia d'Amsterdam, ciutat en l'arquitectura de la qual est clarament inspirada.

Entre 1931 i 1933 disseny els xalets dels periodistes de l inici del passeig a la Mar (actual avinguda de Blasco Ibez). Tamb dirig la construcci de les duanes del port, considerades d estil historicista.

El 1933 disseny el monumental edificio de La Unin y el Fnix (c/Xtiva amb Marqus de Sotelo), lligat amb la Finca Roja per l esttica de grans volums. 

Disseny l inici (pla del Real) i el final (cam de Penya-roja) del passeig de l Albereda.

Fou nomenat acadmic en la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles de Valncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242496" title="Nicarc" nonfiltered="4047" processed="4042" dbindex="94351">

Onomstica:
Nicarc d'Arcdia, militar grec originari d'Arcdia.

Nicarc (general), general d'Antoc III el Gran. ;

Nicarc (poeta), poeta epigramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242497" title="Nicarc d'Arcdia" nonfiltered="4048" processed="4043" dbindex="94352">
Nicarc (Nicarchus, Nkarchos ) fou un militar originari d'Arcdia.

Fou un dels membres dels "deu mil" que va ajudar a Cir el Jove en la seva revolta. Quan els generals grecs foren assassinats tradorament per Tisafernes, Nicarc va resultar seriosament ferit per s va salvar, i va poder informar als grecs del que havia passat. 

Desprs es va posar al servei dels perses juntament amb vint soldats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242498" title="Nicarc (general)" nonfiltered="4049" processed="4044" dbindex="94353">
Nicarc (Nicarchus, Nkarchos ) fou un dels generals d'Antoc III el Gran. 

Apareix en servei a Celesria en la guerra entre Antoc i els ptolemeus. Junt amb Teodot va dirigir el setge de Rabbatamana, i tamb amb el mateix general va dirigir la falange a la important i decissiva batalla de Rfia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242499" title="Cinta de mniga de Creta" nonfiltered="4050" processed="4045" dbindex="94354">
La Cinta de mniga de Creta (alemany: rmelband Kreta) s una condecoraci nazi creada per Adolf Hitler el 16 d'octubre del 1942 atorgada per la participaci a la  Batalla de Creta.

Va ser atorgada per:

 Haver participat entre el 20 i el 27 de maig de 1941 a l assalt aerotransportat amb paracaigudistes a l illa de Creta (les unitats qualificades per rebre-la van ser principalment la 7. Flieger-Division, incloent els paracaigudistes dels Fallschrimjger-Regiments 1, 2 i 3, aix com el Luftlande-Sturm-Regiment i unitats del 5. i 6. Gebirgs-Divisin, aerotransportats als aerodroms capturats, el II/Panzer-Regiment 31, Kradschutzen-Bataillon 55 i el Maschinengewehr-Bataillon 609);
 Haver participat a les operacions de recolzament aeri sobre Creta (avions de transport amb reforos o que llancesin provisions o utillatge, avions d escolta, etc., aix com les tripulacions del pont aeri original);
 Haver estat en servei actiu a les aiges properes a Creta fins el 27 de maig de 1941 (inclou les tropes del Gebirgsjger-Regiment 85 i 100 que van entrar en combat mentre que eren transportats per mar);

Va ser la primera cinta de bocamniga d una campanya creada a la II Guerra Mundial. La primera ordre provingu de la Kriegsmarine, instituint-la data del 14 d'agost de 1942, seguida de la de la Luftwaffe el 29 de setembre, i finalment el Heer, del 16 d'octubre.
Havien 2 models diferents del document: el de la Kriegsmarine i del Heer era molt senzill, noms d un color, mentre que el de la Luftwaffe estava molt ms elaborat, ja que incloa un mapa de Creta sobre el qual apareixia la insgnia dels paracaigudistes.

Aquesta condecoraci va estar oberta per a la proposici de personal eligible fins el 31 d octubre de 1944, data a partir de la qual no se n van fer ms.

Es llua a la bocamniga esquerra de l'uniforme. El seu disseny era el mateix per a tots els rangs, i cada receptor rebia un joc de 4 cintes per cosir-les a tots els uniformes.

 Disseny .

Una cinta de cot blanc de 3,2 cm d ample, a les puntes de la qual apareixen rivets daurats de 3mm d ample. Al centre hi apareix la llegenda  KRETA  brodades a mquina amb el mateix fil daurat, flanquejada als costats per fulles d acant.

 Vegeu tamb .

 Escut de Cholm;
 Escut de Crimea;
 Escut de Demjansk;
 Escut de Kuban;
 Escut de Laplnad;
 Escut de Narvik;
 Cinta de mniga d'frica;
 Cinta de mniga de Kurland;
 Cinta de mniga de Metz;
 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242500" title="Nicarc (poeta)" nonfiltered="4051" processed="4046" dbindex="94355">
Nicarc (Nicarchus, Nkarchos ) fou un poeta epigramtic grec que sense proves suficients s'ha suposat que era nadiu de Samos; per l's d'un mot llat en un dels seus epigrames se suposa que vivia a Roma. 

Probablement vivia al comenament del segle II. En un dels seus epigrames satiritzava al metge egipci Zopir que era contemporani de Plutarc. Trenta vuit epigrames seus apareixen a l'antologia grega, set dels quals no obstant sn dubtosos. Es tracta d'epigrames satrics i de vegades extravagants, amb algunes obscenitats i altre efectes poc adients, i en general d'un mrit considerat limitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242501" title="Nicareta" nonfiltered="4052" processed="4047" dbindex="94356">


Onomstica:

Nicareta de Megara, filsofa grega;

Nicareta de Nicomdia, metgesa i santa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242502" title="Nicareta de Mgara" nonfiltered="4053" processed="4048" dbindex="94357">
Nicareta (Nicarete) fou una dona de Mgara que segons Ateneu de Naucratis era de bona famlia i educaci. Havia tingut per mestre a Estilp de Mgara, un filsof dialctic que vivia el 299 aC. Digenes Laerci diu que fou l'amant d'Estilp, que era casat amb una altra dona. Va deixar alguns escrits que Fabricius recull a Bibl. Graec. vol. 3. p. 628.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242503" title="Nicareta de Nicomdia" nonfiltered="4054" processed="4049" dbindex="94358">
Nicareta de Nicomdia (Nicarete) fou una santa nascuda a Nicomdia de Bitnia.

Fou famosa per la seva pietat i benevolncia i per les cures que feia gratutament mercs als seus coneixements de medicina. Desprs de l'expulsi de Sant Joan Crisstom de Constantinoble el 404, com a seguidora seva  va patir persecuci i fou canonitzada per l'esglsia romana i la seva memria es commemora el 27 de desembre.  

Podria ser la dona que va restaurar la salut de Joan Crisstom, per l'evidencia s insuficient.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242506" title="Mecenci" nonfiltered="4055" processed="4050" dbindex="94359">
Mecenci o Mecenti o Mizizos o Mezzeti  (Mecentius, Mizizus o Mezzetius) fou un general  bizant d'origen armeni.

Va estar implicat en l'assassinat de Constant II el 668 a Siracusa; els conspiradors, un nombre important entre els militars, poltics i religiosos de l'illa de Siclia, el van proclamar emperador bizant.

Constant IV, fill de Constant, proclamat a Constantinoble, va reunir una flota i a la primavera del 669 es va presentar a Siracusa; els rebels van demanar ajut als rabs per al no arribar es van sotmetre rapidament i Mecenti  fou capturat i executat. Tamb foren executats altres caps rebels, especialment Justini, el pare del futur patriarca Germ I de Constantinoble; aquest mateix, al protestar per l'execuci del seu pare, fou castrat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242507" title="Reductio ad Hitlerum" nonfiltered="4056" processed="4051" dbindex="94360">
Reductio ad Hitlerum, tamb argumentum ad Hitlerum o reductio/argumentum ad Nazium s un neollatinisme que significa "reducci a Hitler" (o "reducci als nazis"). s una fallcia moderna. Va ser encunyada per l'acadmic d'tica Leo Strauss el 1950. A l's d'aquesta argumentaci tamb se l'anomena jugar la carta del Nazis.

Generalment la fallcia pren la forma segent:

Hitler (o els nazis) estaven a favor de X, per tant X s necessriament dolent i/o indesitjable.

Tanmateix, una forma habitual s la inversi del predicat, de forma que:

Hitler (o els nazis) estaven en contra de Y, per tant Y s necessriament bo i/o desitjable.

L'argument fa un s retric de la crrega emocional que la comparaci amb Hitler o els nazis porta associada, car en la majoria de cultures tot all associat a Hitler o als nazis s directament condemnable. L'argument pot ser emprat com a tctica per a desviar l'atenci en discussions, car una comparaci d'aquest tipus porta a respostes irades i menys raonades. Una variant de la fallcia s la comparaci dels arguments de l'oponent amb l'Holocaust. D'altres variants inclouen comparacions amb la Gestapo, amb les SS, de forma ms general amb el feixisme o el totalitarisme, i encara ms vagament amb el terrorisme.

Lgicament, s una fallcia de direcci errnia, dins de la famlia de la causa qestionable, alhora que s una fallcia del tipus culpabilitat per associaci. D'una banda inverteix la relaci de causa-efecte, proposant que les accions o idees sn malvades a causa de qui les comet, no per la seva naturalesa intrnseca. D'altra banda, associa l'acci o idea a un individu que s quasi universalment considerat com a malvat.

La refutaci de la fallcia s simple. Pot ser mitjanant la lgica formal, amb la qual cosa s'incorre el risc de qu el pblic general es perdi, o amb contraexemples:

- Mahatma Gandhi era vegetari, com Hitler.
- Els nazis consideraven molt important la puntualitat dels trens. La majoria d'usuaris de tren tamb.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242509" title="Nicfor" nonfiltered="4057" processed="4052" dbindex="94361">


Onomstica:

Nicfor () s un nom grec que vol dir "el que porta la victria". Es don a algunes divinitats com Afrodita.

 Nicfor I, emperador bizant del 801 al 811;
 Nicfor Focas (general), general bizant (vegeu Basili I);
 Nicfor II, emperador bizant del 963 al 969 ;
 Nicfor III Botaniates, emperador bizant del 1078 al 1081.
 Nicfor Blemmides, escriptor bizant del segle XIII;
 Nicfor Brienni (general), general bizant;
 Nicfor Brienni (csar), marit d Anna Comnena;
 Nicfor Callist Xantpulos, conegut simplement com Callist, escriptor bizant del segle XIV;
 Nicfor Cartofilax, monjo i escriptor bizant ;
 Nicfor Monjo, monjo i escriptor bizant ;
 Nicfor I de Constantinoble, patriarca de Constantinoble del 805 al 815;
 Nicfor II de Constantinoble, patriarca de Constantinoble del 1260 al 1261;
 Nicfor Filsof, escriptor bizant ;
 Nicfor Prevere, religis bizant;
 Nicfor Ur, escriptor bizant;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242511" title="Antnia Buades Vallespir" nonfiltered="4058" processed="4053" dbindex="94362">
Antnia Buades Vallespir, ms coneguda com a Mad Buades (sa Pobla, 1911) s una cantant mallorquina. Cantadora de formaci autodidacta, fa de la can la seva eina d'expressi ms personal. Ha passejat el seu estil personal i intransferible conservant a la vegada l'autenticitat de les tonades populars. Acompanyada sovint pel seu marit Bartomeu Gamund, a la ximbomba, i per un altre mestre ximbomber, Pep Ferrer, ambds autntics virtuosos de la ximbomba, ha cantat arreu de Mallorca i a ciutats i viles de fora de l'illa.

A la dcada dels anys 50 va guanyar un concurs de canons a Selva i a sa Pobla. A finals dels anys 60 va formar el grup musical pobler Ximbombes i Cantadors que, amb ella de protagonista, actu arreu de Mallorca, grav alguns programes de televisi i enregistr diversos discs. El mes de maig de l'any 1968 va guanyar el I Concurs Nacional de Folklore de l'Estat espanyol, amb la can Perendenga. En aquell moment tenia 57 anys d'edat.

Grcies a la seva dedicaci no sols ha conservat la msica popular mallorquina, sin tamb ha potenciat la recerca i l'estudi de les tonades de feina, prcticament oblidades. El 2002 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242512" title="Oriol Riba i Arderiu" nonfiltered="4059" processed="4054" dbindex="94363">

Oriol Riba i Arderiu s nascut a Barcelona el 1923. Llicenciat en cincies naturals i doctor en geologia.

Va ser president de la Instituci Catalana d'Histria Natural (ICHN). Va ser el promotor de l especialitat de geologia marina a la Universitat de Barcelona. Ha estat el director del Diccionari de geologia de l'Institut d'Estudis Catalans.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242513" title="Nicfor I" nonfiltered="4060" processed="4055" dbindex="94364">
Nicfor I (Nicephorus, Nikephros )  fou emperador bizant del 801 al 811.

Era nascut a Selucia de Psdia o Isuria, i per una srie d'intrigues va arribar a logoteta o ministre de finances, crrec que li va donar l'emperadriu Irene.

El primer ministre Aeci va preparar una conspiraci contra Irene (amb la finalitat de posar al tron al seu germ Lle), per els opositors a Aeci van preparar una contra conspiraci. Aquestes conspiracions foren anomenades dels eunucs perqu els principals dels seus participants estaven castrats. Dels alts funcionaris de palau alguns estaven  a favor d'Aeci per set estaven en contra (Nicetes comandant de la gurdia, els seus dos germans Sinni i Lle Clocas, el qestor Teoctist, Lle de Sinope, Gregori i Pere, tots de rang patrici). En un cop de palau els darrers van aconseguir el seu objectiu i van proclamar a Nicfor, del seu bndol, i que no era eunuc (31 d'octubre del 802). 

Nicfor va garantir a Irene la seguretat per la va enviar desterrada a Lesbos on va morir de misria. Els que l'havien elevat aviat es van penedir, per Nicfor tenia el suport del clergat i va fer matar a Nicetes, al que devia la seva proclamaci. Desprs d'aix Bardanes el Turc, el ms valers dels generals bizantins, es va revoltar i va avanar contra Nicfor per no el va poder derrotar i va comenar una srie d'intrigues. Finalment abandonat pels seus partidaris, va oferir la submissi a canvi de la vida i conservar la seva propietat, que Nicfor li va garantir; una vegada rendit, Nicfor el va cegar, el va obligar a vestir els hbits i li va confiscar la propietat, i encara el va fustigar al seu retir fins que va morir.

El 803 va enviar una ambaixada a Carlemany i va rebre una delegaci d'aquest; un tractat es va concertar entre ambds imperis pel qual es reconeixia als francs stria, Dalmcia sense les illes ni els ports, Librnia, Eslavnia, Crocia i Bsnia. La deferncia concedida a Carlemany fou vista com un insult al califa rab Harun al-Rashid que en revenja va envair territori bizant.

Durant una anys la guerra va permetre als rabs assolar l'sia Menor i finalment Nicfor va haver d'acceptar les condicions de pau per les quals havia de pagar un tribut anyal de trenta mil peces d'or, de les que tres havien de ser pagades personalment per l'emperador i tres ms pel seu fill Estauraci (Stauracius).

El 807 Nicfor va entrar en guerra amb Bulgria i el mateix any els rabs saquejaven Rodes i Lcia. Nicfor era a Bulgria quan va haver de tornar corre-cuita degut a una conspiraci que havia esclatat i que fou sufocada; una nova revolta va esclatar al cap de poc mesos que quasi be li va costar la vida. El 809 la mort d'Harun el va lliurar d'un perills enemic.

Per fer la guerra amb eficcia contra els blgars va establir un cord d'observaci a la zona del Danubi que requeria molta despesa, i va haver d'apujar les taxes; l'hostilitat es va incrementar i fou vctima d'un intent d'assassinat que no va reeixir. Finalment, a base de confiscacions d'or i plata va poder aixecar un fort exercit amb el que va entrar a Bulgria el 811 i va derrotar els blgars fins que van demanar la pau, que Nicfor va rebutjar concedir; el rei blgar Crum, amb la desesperaci prpia en aquestos casos, va haver de jugar a un sol cop; els grecs estaven acampats a una plana rodejada de muntanyes rocoses on els blgars van portar tones de fusta, i una nit van incendiar aquest material al mateix temps que atacaven el campament grec; davant la impossibilitat de retirada per la majoria dels passos, que estaven incendiats, els grecs es van replegar cap a l'nic lloc obert, on els blgars ja els esperaven; el camp fou pres per assalt i l'exrcit grec aniquilat en bona part. El mateix Nicfor va morir (25 de juliol del 811); el seu fill Estauraci, ferit de consideraci, va aconseguir escapar i arribar a Constantinoble on fou proclamat emperador. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242515" title="Francesc d'Asss Ubach i Vinyeta" nonfiltered="4061" processed="4056" dbindex="94365">
Francesc d'Asss Ubach i Vinyeta (Tiana, Maresme 1843 - Barcelona 1913) fou un escriptor catal, membre d'una famlia benestant arrunada, i que es dedic al comer. Amb els seus amics Josep Roca i Roca, Francesc Pelagi Briz, Antoni Aulstia i Pijoan i ngel Guimer cre el 1870 la Jove Catalunya, de la que en fou president. El 1871 fund altres entitats, com l'Eixam Ortogrfic (1871) i La Misteriosa (1872). Del 1888 al 1891 tamb fou president de l'Associaci Catalana d'Excursions Cientfiques. 

Particip fora assduament als Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat mestre en gai saber el 1874, i hi actu com a mantenidor el 1878 i el 1906, i president el 1905. El 1876 tamb fou majoral del felibritge d'Aviny i membre de l'Academia de la Historia de Madrid el 1878. Public poesies lriques, romanos histrics, i teatre. El 1888 va ingressar a l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona amb el discurs Sistemtico desvo de los historiadores castellanos respecto a los hombres y a las cosas de las tierras catalanas, representatiu del catalanisme romntic de finals del segle XIX.

 Obres .
 Poesia .
 Celsties, aubades i serenes (1866);
 Primerenques (1873) ;
 Expansions (1879) ;
 Vidre volador (1887);
 Teatre .
 Margarida de Prades (1870) ;
 Joan Blanques (1880);
 Almodis (1880) ;
 Los hereus (1868);
 La cua del xueta (1881);
 L'ltima pena (1897);
 Assaig .
 Teatre catal. Apuntacions histriques-crtiques.. (1876);
 Romancer catal... (tres volums, 1877, 1894 i 1914);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242516" title="Nicfor II" nonfiltered="4062" processed="4057" dbindex="94366">
Nicfor II (Nicephorus, Nikephros ) (912-969)  fou emperador bizant del 963 al 969. Es conegut com Nicfor Focas (o Nicfor II Focas) 

Era fill del fams Bardes Focas i la seva elevaci es degu a les seves capacitats militars. El 954 Constant VII el va nomenar magnus domesticus, i els seus germans Lle i Constant van rebre importants comandaments militars en contra del califa Modhi.

Els grecs foren derrotats i Constant Focas fou fet presoner i desprs executat. El 958 Lle i Nicfor van prendre una furiosa venjana atacant a Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, al que van derrotar repetidament al territori anomenat pels rabs Awasim i pels bizantins Cilcia (conquerida pels rabs el 946); van ocupar Mopsustia i Tars i el van obligar a fugir a Sria; Lle va ocupar la fortalesa de Samosata; el 959 els grecs van tornar a ser victoriosos.

Nicfor va proposar llavors al nou  emperador Rom II expulsar als rabs de Creta i l'expedici es va fer el 960 dirigida per Nicfor; Candia, fortalesa considerada inexpugnable, va capitular el 961 desprs d'un setge de deu mesos i  Creta va quedar en mans dels bizantins.

El 962 va fer una nova expedici contra Sria i Cilcia amb un exrcit de vuitanta mil homes (dos-cents mil segons els rabs), va expugnar els passos de l 'Amanos i va arribar a Alep, conquerint  la major part de  Cilcia. El 963 Alep, Antioquia i altres ciutats importants es van rendir o foren conquerides per assalt i Nicfor va arribar fins l'Eufrates. 

El 963 va morir Rom II i el primer ministre Brindes, desconfiant del prestigi adquirit per Nicfor, el va voler arrunar i va fer propostes als generals  Joan Zimisces i al seu germ Rom Curcues, lloctinents de Nicfor,  per aconseguir el seu propsit, per els dos generals van posar al corrent al seu cap, i la conspiraci va fracassar.

Teofano, la vdua de Rom II, va recompensar a Nicfor amb el suprem comandament de tots els exrcits a sia, amb autoritat de fet sobirana. Els partidaris de Nicfor el pressionaven per assolir l'imperi per no deixar que una dona i dos infants tinguessin el govern en moments tant crucials. Nicfor va accedir, es va proclamar emperador i va anar a Constantinoble per casar-se amb Teofano; fou coronat el mes de desembre del 963. Els dos joves emperadors, Basili II i Constant  VIII van romandre al tron noms de nom.

Sota el general Joan Zimisces els bizantins van continuar les seves victries a Cilcia i Sria. El 964 Nicfor va tornar a la zona i en tres campanyes va conquerir Damasc, Trpoli, Nisibis i moltes altres ciutats sirianes. Les darreres fortaleses a Cilcia es van rendir el 965. Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan  va haver de pagar tribut i va morir a Alep d'un atac d'hemiplegia, el febrer del 967, amb 51 anys. El va succeir el seu fill Saad al-Dawla Abul Maali Sharif, tributari i desprs (882-886)  vassall bizant.

El 968 els grecs van creuar l'Eufrates i el califat semblava perdut quan a l'any segent, va morir Nicfor: la seva dona Teofano, que se sentia abandonada, i l'ambicis Joan Zimisces, van conspirar contra la seva vida; un grup d' assassins foren amagats a la residencia de l'emperador a Constantinoble. Una nit, a una senyal convinguda, Joan va creuar el Bsfor, va entrar a palau amb les complicitats internes especialment Teofano, i amb els que ja eren dins, i va anar a la cambra on dormia Nicfor, que fou assassinat. Zimisces es va casar amb Teofania i fou proclamat emperador com Joan I Zimisces.

Entre les coses destacades del seu regnat la petici de l'emperador Ot I que demanava la ma de Teofania, la filla de l'emperador Rom II i Teofano pel seu fill Ot (desprs tamb emperador com Ot II)  per mig del bisbe Luitprand (968); l'emperador demanava les possessions bizantines a Itlia com a dot de la princesa, possessions que no va obtenir.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242519" title="Nicfor III Botaniates" nonfiltered="4063" processed="4058" dbindex="94367">
Nicfor III Botaniates  (Nicephorus Botaniates, Nikephros Botanites )  fou emperador bizant del 1078 al 1081.

La seva famlia deia ser descendents dels Fabis romans. Era considerat un general valent per no tenia altres qualitats. 
Desprs de diversos xits sobre els blgars el general Brienni es va revoltar contra l'emperador Miquel VII Ducas  i fou proclamat emperador sota les muralles d'Adrianpolis. Va enviar al seu germ Joan a assetjar Constantinoble i ell va continuar consolidant el seu poder a Trcia i Macednia. 

Mentre un altre revolta va esclatar a Orient, on Nicfor Botaniates es va proclamar emperador deu dies desprs que Brienni. Amb un exrcit en majoria format per turcs, va arribar fins a Nicea de Bitnia; ja llavors els homes de Joan Brienni havien abandonat el setge de Constantinoble per manca de disciplina i el seu cap va haver de tornar als quarters del seu germ Brienni. Botaniates va rebre aviat el suport de clergues i generals descontents de Miquel i hostils a Brienni, i el rebel va rebre una invitaci per ocupar la ciutat i el tron.

Abandonat per tots menys per Aleix i Isaac Comn, Miquel va haver d'abdicar el 25 de mar de 1078. Botaniates va pujar al tron i va continuar la lluita contra Brienni. Miquel es va retirar a un convent i poc temps desprs fou nomenat per l'emperador arquebisbe d'Efes (vegeu Miquel d'Efes).

Nicfor III es va casar amb Maria, esposa de Miquel, del que fou declarada divorciada pel nou emperador. Brienni fou decisivament derrotat i fet presoner a la batalla de Salbria, sent cegat i poc desprs assassinat.
 
Les seves maneres brutals, la seva ingratitud, i la seva disbauxa, van provocar nombroses revoltes en els tres anys que va governar. Les principals rebellions foren les de Basiliaci (Basiliacius) que fou derrotada al Vardar per Aleix Comn; la de Constant Ducas; i la de Nicfor Meliss. Aquest darrer encara lluitava quan els dos Comn, Aleix i Isaac foren obligats a deixar la cort i llavors Aleix fou proclamat emperador i va iniciar una nova revolta. Incapa de resistir ms revoltes, Nicfor va proposar a Meliss d'abdicar en favor seu, per Aleix Comn el va obligar aviat a fer-ho al seu favor i fou proclamat emperador (1 d'abril del 1081). Nicfor va haver d'esdevenir monjo sota l'austera regla de Sant Basili i va morir no massa temps desprs.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242520" title="La Gramalla" nonfiltered="4064" processed="4059" dbindex="94368">
La Gramalla fou un setmanari en catal editat a Barcelona del 14 de maig al 10 de setembre de 1870, i que fou l'rgan de la Jove Catalunya. la seva pretensi era propagar el catal a totes les classes de la societat. Fou dirigit per Francesc Pelagi Briz i Francesc Matheu, i hi collaboraren ngel Guimer, Pere Aldavert i Martorell i Dolors Monserd.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242521" title="Nicfor Blemmides" nonfiltered="4065" processed="4060" dbindex="94369">
Nicfor Blemmides (Nicephorus Blemmidas o Blemmydas, ) fou un escriptor bizant del segle XIII, descendent d'una rica i noble famlia; va agafar ordres i va viure com un asceta.

A Nicea de Bitnia va construir una bonica esglsia pagada de la seva butxaca i en fou ordenat prevere, i all va donar exemple de vida cristiana. Un dia va entrar a aquesta esglsia la dama Marquesina, la concubina de l'emperador Joan III Ducas Vatatzs i Nicfor la va fer fora. Marquesina no se'n volia anar i quan en fou obligada, Nicfor va comenar a patir les represlies de l'emperador.

Aix va durar fins que va pujar al tron Teodor II Lscaris, que fins i tot li va oferir el patriarcat a la mort de Manel II de Constantinoble, per va refusar el crrec. Es va mostrar proper als llatins. La data de la seva mort es desconeguda.

Va escriure: 

1. Opusculum de Processione Spiritus Sancti, &c. ;
2. De Processione Spirtius Sancti Libri I. ;
3. Epstola ad plurimos data postquam Marchesinam temple ejeceiat ;
4. Epitome Logica et Physica;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242524" title="Nicfor Callist Xantpulos" nonfiltered="4066" processed="4061" dbindex="94370">
Nicfor Callist Xantpulos (Nicephorus Callistus Xanthopulus, ) fou un escriptor bizant autor d'una important Histria eclesistica. 

Va nixer a finals del segle XIII i va morir vers el 1350. Va comenar a escriure la seva principal obra quan tenia 35 anys i la va dedicar a Andrnic II Paleleg (mort el 1332). Es conegut simplement com Callist (Callistus) o com a Nicfor Callist.

Les seves obres sn:

1. Historia Ecclesiastica, en 23 llibres (8 es conserven i de 5 ms n'hi ha resums);
2. ,  de Templo et Miraculis S. Mariae ad Fonteri ;
3. Catalogus imperatrum Constantinopolitanorum, Versibus iambicis;
4. Catalogus Patriarchorume Constantinop. ;
5. Catalogus Libror. Geneseos, Exodi, Levitici, Nuserorusm et Deuteronomici ;
6. Catalogus SS. Patrum Ecclesiae;
7. Catalogus brevis Hymnographorum Ecclesiae Graecae ;
8. Menoloyitus Sanctorumn;
9. Excidium Hsolyinitanum ;
10. Himnes, sermons, homilies i epstoles ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242525" title="Nicfor Cartofilax" nonfiltered="4067" processed="4062" dbindex="94371">
Nicfor Cartofilax (Nicephorus Chartophylax, ) fou un monjo bizant d'poca incerta encara que la ms probables s el segle IX. Fabricius pensa que s el mateix personatge que Nicfor Diaca i Cartofilax que desprs fou el patriarca Nicfor I de Constantinoble (806-815) i autor d'un fams breviarium.

Va escriure: 

Solutionum Epistolae II ad Theodosium monachum;
Jus Graeco-Romanum;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242526" title="Josep Roca i Roca" nonfiltered="4068" processed="4063" dbindex="94372">
Josep Roca i Roca (Terrassa, Valls Occidental, 1848 - Barcelona, 1924) fou un periodista, escriptor i poltic catal.

 Biografia .
Des de molt jove fou fora actiu dins el moviment catalanista com a periodista. Fou collaborador de Francesc Pelagi Briz dins la Jove Catalunya, fou redactor dEl Calendari Catal, secretari de redacci de Lo Gai Saber (on public la traducci al catal de Lo cclop d'Eurpides i el Calendau de Frederic Mistral) i collabor sovint en La Renaixena. Tamb destac en la stira poltica als diaris Lo Cop (1868), Lo Ponton (1870), La Campana de Grcia i L'Esquella de la Torratxa, de la qual en fou director del 1878 al 1908. El 1908 fund La Campana Catalana, per va tenir una durada curta. 

Tamb particip a les tertlies de la rebotiga de Frederic Soler, on defens l's del catal que ara es parla per a aconseguir una major popularitzaci de la literatura catalana, i en aquest sentit intent d'influir en els Jocs Florals de Barcelona. Polticament, figur primer dins el republicanisme federal. Durant la Restauraci, fu costat a Emilio Castelar i a la Uni Republicana. Fou un dels principals introductors d'Alejandro Lerroux el 1901, del qual se separ el 1906. Form part llavors del comit executiu de la Solidaritat Catalana en representaci dels republicans de Nicols Salmern i el 14 d'abril de 1907 lleg el Programa del Tvoli. El maig de 1909 fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i es pass a la Uni Federal Nacionalista Republicana.

Part del seu arxiu pass a la Biblioteca de Catalunya.  

 Obres .
 Teatre .
 La criada. Sarsuela en 2 actes i en vers. Llibret en col.laboraci amb Eduard Vidal i de Valenciano. Msica de Josep Navarro.Estrenada al Teatre Tvoli de Barcelona el 10 de setembre de 1874.
 Micos. Extravagncia lrico-dramtica en 1 acte i en vers. Llibret en col.laboraci amb Eduard Vidal i de Valenciano.Msica de Joan Rius. Estrenada al Teatre Tvoli de Barcelona el 10 de juliol de 1875.
 Joc de nois. Llibret en col.laboraci amb Eduard Vidal i de Valenciano. Msica de: ?. Estrenada al Teatre Tvoli de Barcelona el 2 d'agost de 1875.
 Mal pare! (1880, 1886, 1918) ;
 Lo bordet (1886);
 Bona jugada (1887) ;
 Cura de cristi (1888);

 En castell .
 Las dos hurfanas (amb Eduard Vidal i de Valenciano);
 Barcelona en la mano (1895);
 Contribucin de sangre... (1870);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242527" title="Nicfor Monjo" nonfiltered="4069" processed="4064" dbindex="94373">
Nicfor Monjo (Nicephorus Monachus, ) fou un suposat monjo bizant que hauria viscut a l'entorn de l'any 1100.

Un Nicfor Monjo apareix com autor de l'obra anomenada en grec , que porta el ttol en llat de De Custodia Cordis, un valus i interessant assaig publicat per Possinus al Thesaurus Asceticus (Pars, 1648).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242528" title="(136) Austria" nonfiltered="4070" processed="4065" dbindex="94374">
Austria s l'asteroide nm. 136 de la srie. Fou descobert el 18 de mar del 1874 a Pola (ustria) per en Johann Palisa (1848-1925), essent el seu primer asteroide descobert.

s un asteroides de classe M del cintur principal. El seu nom es deu al pas natal del seu descobridor, ustria. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242529" title="Nicfor I de Constantinoble" nonfiltered="4071" processed="4066" dbindex="94375">

Nicfor I de Constantinoble (Nicephorus, ) fou un eclesistic bizant, fill de Teodor, notari i secretari en cap de l'emperador Constant VI (780-797), que va arribar a patriarca de Constantinoble. 

Fou present al segon concili de Nicea II el 787 on va defensar les imatges, cosa per la qual el seu pare ja havia estat enviat dues vegades a l'exili. Es va retirar a un convent fins el 806 quan fou cridat per ocupat el patriarcat a la mort del patriarca Tarasi de Constantinoble. El 814 es va oposar a l'emperador Lle V de Bizanci que va emetre un edicte contra les imatges. Lle el va deposar el 815 i Nicfor es va retirar al convent de Sant Teodor a una de les illes de la Propntida on va morir el 2 de juny del 828. Es conegut amb els qualificatius de Patriarca, Homologeta i Confessor.

Va deixar diverses e importants obres, destacant: 

1. , Breviarium Historicum, conegut simplement com el Breviarium (histria del 602 al 770) ;
2.	Chronologia Compendiaria s. Tripartita ;
3.	;
4.	, s. Indiculus Libr. Sacror. ;
5.	Confessio Fidei ad Leonem III Papam ;
6.	Canones Breviculi XVII;
7.	Canones (alii) XXXVII ;
8.	Epistola continens XVII Interrogationes de Re Canonica cum Responsionibus ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242530" title="Nicfor Filsof" nonfiltered="4072" processed="4067" dbindex="94376">
Nicfor Filsof  (Nicephorus Philosophus, ) fou un escriptor bizant que va florir a l'entorn del 900 a Constantinoble.

Va escriure Oratio Panegyrica, s. Vita Antonii Caulei (Cauleae) Patriarch sobre el patriarca Antoni II de Constantinoble (893-901); i probablement , (Octateuchus) s. Catena in Octateuchum et Libros Regum, que podria ser tamb obra d'un  Nicephorus Hieromonachus. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242531" title="Nicfor Prevere" nonfiltered="4073" processed="4068" dbindex="94377">
Nicfor Prevere  (Nicephorus, ) fou un religis bizant.

Era magnae ecclesiae S. Sophiae en una poca no ben establerta i va escriure una vida de Sant Andreu ("Vita S. Andreae" de renom "el ximple"    , Simplex), que apareix esmentada per Fabricius a Bibl. Graec. vol. 7. p. 675.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242532" title="Nicfor Ur" nonfiltered="4074" processed="4069" dbindex="94378">
Nicfor Ur  (Nicephorus Uranus o Oranus, ) fou un escriptor bizant.

L'poca en la que va escriure no s'ha pogut determinar encara que se suposa que fou el segle VI o el segle VII. Va escriure l'obra Vita S. Symeonis Stylitae janioris, sobre Sim Estilita, que havia mort el 597, el que permet pensar que vivia en el seu temps o poc desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242533" title="Nicerat" nonfiltered="4075" processed="4070" dbindex="94379">


Onomstica:

Nicerat (pare de Ncies) (Niceratus, Nikratos ) fou el pare del general atenenc Ncies.

Nicerat d'Atenes, fill del general atenenc Ncies ;

Nicerat (poeta), poeta grec;

Nicerat (escriptor), escriptor grec ;

Nicerat (escultor), escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242535" title="Nicerat d'Atenes" nonfiltered="4076" processed="4071" dbindex="94380">
Nicerat (Niceratus, Nikratos ) fou el fill del general atenenc Ncies.
 
Era considerat un home de maneres suau, benvolent i respectus. Demstenes diu que era de constituci feble.

Fou executat per orde dels Trenta tirans que se suposa foren temptats per la seva notable riquesa de la que es volien apoderar. Termenes el va defensar i va allegar que la seva mort alienaria a qualsevol persona moderada del govern dels trenta. Desprs de la seva execuci la vdua es va sucidar per evitar caure en mans del govern dels tirans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242536" title="Nicerat (poeta)" nonfiltered="4077" processed="4072" dbindex="94381">
Nicerat (Niceratus, Nikratos ) fou un poeta grec.

Va escriure diversos epigrames per nicament s pot parlar d'un dels epigrames atributs a Nicenet i que en realitat es d'autoria dubtosa, que fou probablement obra seva. L'esmenten Fabricius a Bibl. Gracec. vol. 4. p. 485, i Jacobs a Anthol. Graec. vol. 7. p. 230.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242537" title="Nicerat (escriptor)" nonfiltered="4078" processed="4073" dbindex="94382">
Nicerat (Niceratus, Nikratos ) fou un escriptor grec que va escriure sobre plantes. Va viure probablement vers la segona meitat del segle I aC.

Fou un dels seguidor d'Asclepades de Bitnia (Dioscor. De Mat. Med. i. praef. vol. 1. p. 2; St. Epiphan. Adv. Haeres. 1.1. 3, p. 3, ed. Colon. 1682). s esmentat per Asclepades Farmaci (ap. Galenus. De Compos. Medicam. see. Loc. 3.1, vol. 12. p. 634), per Gal (De Compos. Medicam. sec. Loc. vol. xiii. pp. 87, 96, 98, 110, &c., De Antid. 2.15, vol. 14. p. 197), i per Plini el Vell (Plinius,  Nat. 32.31). Celi Aureli diu que va escriure una obra sobre la catalpsia (De Morb. 2.5, p. 376).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242538" title="Nicerat (escultor)" nonfiltered="4079" processed="4074" dbindex="94383">
Nicerat (Niceratus, Nikratos ) fou un escultor grec d'Atenes, fill d'Euctem. 

Va florir segons Plini el Vell , en temps d'Alcibades, del qual i de la seva mare Demareta, va fer esttues. Tamb va esculpir l'Escolapi a Hygieia que es conservava en temps de Plini el Vell al temple de la Concrdia a Roma. Tati esmenta les esttues de Telesilla i Glaucippe.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242543" title="Heidi" nonfiltered="4080" processed="4075" dbindex="94386">
Heidi s el nom d un llibre infantil que va escriure Johanna Spyri, autora sussa.

Heidi, la protagonista de la histria, s una nena que viu a la zona dels Alps sussos, quasi fent frontera amb ustria. 
Amb aquest llibre, Spyri va aconseguir molta fama i de la literatura sussa s un dels llibres ms llegits en tot el planeta. La novella est plena d innocncia i es remarquen molt els valors humans i l amor envers la naturalesa.

La obra original de Heidi estava escrita en dues parts: Heidi, al 1880 i De nou Heidi, al 1881. A partir del 1885 les edicions ja van unir les dues parts en un sol llibre i aix s com es coneix la histria a tot el mn, ja que les traduccions es basaren en la novella unificada.

 Argument .
s una nena que queda rfena des de ben petita (el seu nom autntic s igual que el de la seva mare, Adelaida) i se n cuida la seva tia Dete. Quan aquesta troba una bona feina en un altre indret, porta a la nena amb el seu avi, que viu a Drfli. La gent del poble li diu "El vell dels Alps", per ser gaireb un ermit. Heidi comena una etapa en qu viu en contacte amb la naturalesa. Coneix a Pere, un noi que pastura les cabres dels habitants del poble, i aviat sn millors amics. Heidi viu feli, per allunyada de la societat, ja que el seu avi es nega a portar-la a l escola. Tot i aix estableix una gran amistat amb l avia i la mare de Pere.

En la segona part de la histria original, es narraven les aventures de Heidi, allunyada de les muntanyes perqu la seva tia l havia fet contractar per una de les famlies ms importants de Frncfort, per fer companyia a Clara Sesemann, una nena de la seva edat que s invlida. Aquesta viu en una vida tancada, noms acompanyada pels servents i la Senyoreta Rottenmeier, qui li fa de tutora, ja que el seu pare i la seva via passen poc temps a la ciutat per qestions de negocis. Aquest estil de vida tant tancat i la educaci tant dura que porten acaba per deprimir a Heidi, per es fa molt amiga de la Clara i la famlia. El pare de la Clara, conscient de la depressi de la Heidi, decideix enviar-la de retorn a les muntanyes.

Heidi canvia la vida de la famlia de la Clara. Poc temps desprs de la seva partida, la Clara es enviada a visitar la Heidi als Alps, on enmig dels bells paisatges i rodejada per l afecte de l avi, de Pere i de Heidi, s esfora per aconseguir caminar.


 Versions basades en el llibre .
La histria ha tingut adaptacions en pellcules i sries de televisi, incloent prop de 20 produccions. Al cinema, existeixen 10 pellcules, principalment produccions d Estats Units o Alemanya. A Hollywood es va rodar una famosa pellcula al 1937, on la protagonista s interpretada pe Shirley Temple.

La primera versi en dibuixos animats va ser la srie japonesa de televisi Heidi, al 1974 i ha estat la major difusi, fama i acceptaci.
Tamb existissin algunes pellcules en dibuixos animats.

A part, se n ha fet obres de teatre i un drama musical. Algunes colleccions d historietes i sries televisives completes la llarga llista d obres en el llibre original de Johanna Spyri.


 Altres histories de Heidi .
Uns anys desprs, Charles Tritten, qui va traduir el llibre a l angls, va escriure dos histories noves, Heidi i Pere ( tamb coneguda com Heidi i Peter o Heidi creix), un la que s expliquen les experincies de Heidi com a mestra d escola, i finalment en Els fills de Heidi, deixa de ser protagonista.


 Heidiland .
Aquesta regi, situada al Districte de Landquart, al cant dels Grisons, s un dest turstic promocionat a Sussa on el visitant pot recrrer els paisatges on es desenvolupa la fictcia histria de Heidi. Est enmig dels Alps, a prop de la frontera de Liechtenstein i ustria i inclou Maienfeld, la ciutat ms propera del lloc on vivia la protagonista. Actualment, s un lloc molt visitat pels ciutadans japonesos. A Maienfeld hi ha la Casa de Heidi, una recreaci de la cabana de l avi.


 Dades curioses .
A la introducci de la srie d anime (dibuixos animats) de 1974 es pot veure a Heidi ballant alegre amb el seu amic Pere. Al fons es poden observar un grup d habitants aguantant una bandera groga que t dibuixada una cabra negra, aquesta bandera pertany al cant de Schaffhausen al nord de Sussa a la frontera d Alemanya. El curis s que la histria segons conta el llibre passa al cant dels Grisons (frontera amb ustria i  Liechtenstein) en el que la bandera tamb consta d una cabra per s totalment diferent de disseny. Error dels productors japonesos?






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242544" title="Blackle" nonfiltered="4081" processed="4076" dbindex="94387">
Blackle s un cercador -les cerques del qual es basen en el motor de Google- que t la particularitat de tenir un fons de pantalla uniformement negre, de forma que tericament estalvia energia, donat que es va suposar en el moment del seu desenvolupament que molts monitors requereixen ms energia per tal de mostrar una pantalla en color blanc (o luminosa) que en color negre (o fosca), aspecte que malgrat l'estudi de Robertson, no sembla que s'hagi confirmat en altres estudis.

Desenvolupat per l'empresa Heap Media Australia el gener de 2007, s'ha calculat que podria arribar a estalviar fins 750 Megawatts-hora/any, en cas de qu el Google fos substitut per Backle com a cercador ms popular, tot i que tamb existeix escepticisme i alguns mesuraments contradictoris al respecte, depenent del tipus de monitor analitzat. 

Tot i que s'est treballant en ms versions idiomtiques, de moment noms n'existeixen en catal, alemany, angls, castell, francs, itali i portugus. Alhora, con no s una plana oficial de Google Inc, t menys funcionalitats que les que presenta el ms popular dels cercadors.

Referncies.


Enllaos externs.
Blackles Plana principal;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242546" title="Llista dels centres emissors de les Illes Balears" nonfiltered="4082" processed="4077" dbindex="94388">
Aquesta s una llista dels principals centres emissors de rdio i televisi ubicats a les Illes Balears.
Eivissa.
Sa Talaia.
Comarca:

Cota:

Cobertura: Eivissa
Televisi.

Rdio.


Mallorca.
 Alfbia .

Comarca: Serra de Tramuntana

Cota: 1069 m

Cobertura: Ciutat de Mallorca, Raiguer, Pla de Mallorca i Migjorn
Televisi.


Rdio.


Menorca.
El Toro.
Comarca: 

Cota: xm

Cobertura: Menorca
Televisi.


Rdio.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242548" title="Diari Oficial de la Uni Europea" nonfiltered="4083" processed="4078" dbindex="94389">

El Diari Oficial de la Uni Europea (DOUE) s la font oficial del Dret comunitari europeu i est publicat per l'Oficina de Publicacions Oficials de la Uni Europea, instituci de la Uni Europea (UE) amb seu a la ciutat de Luxemburg.

Histria.
El DOUE va substituir l'anterior Diari Oficial de la Comunitat Europea del Carb i l'Acer, que va comenar a publicar-se el 30 de desembre de 1952 i que va passar a denominar-se Diari Oficial de les Comunitats Europees (DOCE) a partir del juliol de 1967 pel Tractat de Brusselles. Amb la signatura del Tractat de Nia l'any 2003 adopt el nom actual.

Contingut.
Es tracta de l'nica publicaci que apareix tots els dies laborables i est escrita en les llenges oficials dels Estats membres de la Uni. Es compon de dues sries connexes (la srie L per a la legislaci i la srie C per a les comunicacions i informacions) i un suplement (la srie S per als concursos i contractes pblics). 

Enllaos externs.
  Portal del Diari Oficial de la Uni Europea;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242552" title="Oficina Europea de Selecci de Personal" nonfiltered="4084" processed="4079" dbindex="94390">

L'Oficina Europea de Selecci de Personal (OESP) s una instituci de la Uni Europea (UE) encarregada de la contractaci de funcionaris per a les diferents institucions i organismes de la Uni. 

Aquesta Oficina, creada el 26 de juliol de 2002 i que entr en funcionament l'1 de gener de 2003, s'encarrega d'organitzar els concursos generals per a la selecci de personal mitjanant la realitzaci d'un seguit de proves que poden arribar a durar uns 12 mesos. Per poder accedir a aquestes proves s necessari acreditar una titulaci universitria i dominar dues llenges oficials de la UE a ms de la llengua materna.

Vegeu tamb.
 Institucions de la Uni Europea;
 (EN/DE/FR) European Career Portal  Online support for EU concours and open competitions;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242555" title="Jean Bourls" nonfiltered="4085" processed="4080" dbindex="94391">

Jean Bourls (Pleyber-Christ, 17 d'agost de 1930) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1954 i 1965, anys en els que aconsegu 78 victries. Un cop acabada aquesta etapa continu corrent, com a aficionat, fins el 1968, aconseguint 17 victries en aquest perode.

Palmars.
1954 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Oest ;
 1r al Premi de Lannilis;
 1r al Premi de Sazeray;
 1r al Premi de Ploudalmezeau;
 1r al Premi de Loctudy;
 1r al Premi de Plounevez-Lochrist;
 1r al Premi de Morlais;
 1r al Premi de Taul;
 1r al Premi de Plougoulm;
 1r al Premi de Plougonven;
1955 ;
 1r al Critrium de Callac;
 1r al Premi de Dinard;
 1r al Premi d'Heulgoat;
 1r al Premi de Saint-Pol de Lon;
 1r al Premi de Clder;
 1r al Premi de Plounevez;
1956 ;
 1r a l'Etoile de Lon a Landivisiau;
 1r al Premi de Dinard ;
 1r al Premi de Saint-Pol de Lon;
1957 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Normandia;
 1r al Critrium de Callac;
 1r al Premi de Ploudalmezeau;
 1r al Premi de Loqueffret;
 1r al Premi de Lambezellec;
 1r al Premi de Plancot;
 1r al Premi de Taul;
 1r al Premi de Plounevez-Lochrist;
 1r al Premi de Brest-Bouguen;
 1r al Premi de Brest-Penfeld;
1958 ;
 1r al Circuit dels Blats d'Or;
 1r al Circuit de les Argelagues Verdes a Mal-Pestivien;
 1r al Premi de Pont-de-Croix;
 1r al Premi d'Huelgoat;
 1r al Premi de Gogt-Sishat;
 1r al Premi de Plougastel-Saint-Germain;
 1r al Premi de Saint-Pol de Lon;
 1r al Premi de Locquefft;
 1r al Premi de Coastserho;
 1r al Premi de Guimiliau;
 1r al Premi de Plougastel;
 1r al Premi de Gouesnou;
 1r al Premi de Morlaix;
1959 ;
 1r al Circuit d'Armrica;
 1r al Premi de Plougastel;
 1r al Premi de Gouesnou;
 1r al Premi de Ploudalmezeau;
 1r al Premi de Bourbriac;
 1r al Premi de Languidic;
1960 ;
 1r al Gran Premi de l'Amistat a Puteaux;
1961 ;
 1r de la Ronda de Camors;
 1r al Premi d'Huelgoat;
1962 ;
 1r de la Ronda de Camors;
 1r al Premi de Bothsorel;
 1r al Premi de Bourbriac;
 1r al Premi de Plounevez-Quintin;
 1r al Premi de Bannalec;
 1r al Premi d'Hennebont;
 1r al Premi de Faouet;
1963 ;
 1r al Circuit de Finisterre;
 1r de la mig-agost Bretona;
 1r al Premi de Pleine-Fougres;
 1r al Premi de Plougonver;
 1r al Premi de Dinan;
 1r al Premi de Bourbriac;
 1r al Premi de Plabennec;
 1r al Premi de Lamballe;
1964 ;
 1r al Circuit de les Argelagues Verdes a Mal-Pestivien;
 1r al GP Ouest France-Plouay;
 1r al Premi de Saint-Lormel;
 1r al Premi de Pldliac;
 1r al Premi d'Huelgoat;
 1r al Premi de Phouha;
 1r al Premi de Saint-Clet;
1965;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de la Sarthe;
 1r al Premi de Miniac-Morvan;
 1r al Premi de Faouet;
 1r al Premi de Saint;
 1r al Premi de Quimper-Guzennec ;

Resultats al Tour de Frana.
1957. 36 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1958. Abandona (21a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jean Bourls ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242557" title="Ruleta russa" nonfiltered="4086" processed="4081" dbindex="94392">
La ruleta russa s un joc macabre en el qual el participant es dispara al cap amb una pistola la qual noms disposa d'una bala. D'aquesta manera les possibilitats de morir del jugador sn d'una entre el nmero de recambres que tingui la pistola. Aix si un revlver t habitualment 6 recambres, les possibilitats de morir per una persona que hi jugui sn d'una entre sis, o sigui d'un 16,67 %. Aquest joc pot ser jugat amb ms participants ja sigui apostant o pel motiu que sigui adient.

Les pellcules de cow boys americanes en van popularitzar el nom.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242559" title="Institut d'Estudis de Seguretat de la Uni Europea" nonfiltered="4087" processed="4082" dbindex="94393">


L'Institut d'Estudis de Seguretat de la Uni Europea (EUSECSTU) s un rgan descentralitzat o agncia de la Uni Europea (UE), l'objectiu del qual s ajudar a crear una cultura europea comuna de seguretat i contribuir al debat estratgic. 

Aquesta agncia contribueix al desenvolupament de la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) disposant d'un carcter autnom que no representa ni defensa cap inters nacional particular. La seva seu s'ubica a la ciutat francesa de Pars. 

El seu director executiu s l'Alt Representant per a la Poltica Exteriors i de Seguretat Comuna Javier Solana.

Histria.
Aquesta agncia es va creada el 20 de juliol de 2001 per l'impuls del Consell de la Uni Europea, i en substituci de lInstitut d'Estudis de Seguretat de la Uni Europea Occidental, iniciant les seves activitats el gener de 2002. 

Tasques principals. 
Realitza principalment tasques de:
 Recerca i debat sobre els principals aspectes de seguretat i defensa de la Uni Europea. ;
 Anlisi prospectiu per al Consell i l'Alt Representant de la PESC. ;
 Desenvolupament d'un dileg transatlntic sobre tots els problemes de seguretat, especialment amb el Canad i els Estats Units d'Amrica. ;

Enllaos externs.
  Portal de l'Institut de Seguretat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242561" title="Ugo Agostoni" nonfiltered="4088" processed="4083" dbindex="94394">

Ugo Agostoni (Lissone, 27 de juliol de 1893   Desio, 26 de setembre de 1941) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1911 i 1924. Al llarg de la seva carrera esportiva aconsegu 6 victries, les ms importants de les quals foren la Mil-Sanremo de 1914 i una etapa al Giro d'Itlia.

El 1946, al seu poble natal, es cre la Copa Agostoni en honor seu.

Palmars.
1910 (amateur);
 1r a la Gran Cursa del Segle;
 1r de la cursa Mar-Muntanya-Llac;
1911;
 Vencedor d'una etapa a la Roma-Npols-Roma;
1912;
 1r al Giro de l'Emlia;
1914;
 1r a la Mil-Sanremo;
1920;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultat al Giro d'Itlia.
1911. Abandona;
1912. 2n de la classificaci per equips, junt a Carlo Durando, Angelo Gremo i Domenico Alassia;
1913. 11 de la classificaci general;
1914. Abandona;
1919. 5 de la classificaci general;
1920. 7 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1921. Abandona;
1922. Abandona;
1923. Abandona;

Resultat al Tour de Frana.
1912. Abandona (2a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Ugo Agostoni ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242562" title="Centre de Satllits de la Uni Europea" nonfiltered="4089" processed="4084" dbindex="94395">


El Centre de Satllits de la Uni Europea (EUSC) s un rgan descentralitzat o agncia de la Uni Europea (UE) que recull informaci a travs d'imatges de satllit de la UE per a ajudar a prevenir els conflictes i oferir ajuda humanitria.

Histria.
Aquesta agncia va ser creada el 2002 per part del Consell de la Uni Europea i el Parlament Europeu en substituci del Centre de Satllits de la Uni Europea Occidental. La seu central est situada a la ciutat espanyola de Torrejn de Ardoz. 

Tot i la seva autonomia est sota la responsabilitat directa del Secretari General del Consell de la Uni Europea, actualment ocupada per l'Alt Representant de la Poltica Exteriors i de Seguretat Comuna Javier Solana. 

Funcions.
L'objectiu d'aquesta agncia s secundar la presa de decisions de la Uni en el context de la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna, millorant la recopilaci d'informaci relacionada amb qestions espacials per a prevenir conflictes i proporcionar ajuda humanitria durant desastres de qualsevol tipus. Aix mateix proporciona el material resultant de l'anlisi d'imatges obtingudes per satllit. 

L'any 2005 aquesta agncia va subministrar les fotografies per a poder constatar la construcci de bases secretes de la CIA a l'Europa de l'Est.

Enllaos externs.
  Portal del Centre de Satllits de la Uni Europea;
  Histria del Centre de Satllits de la Uni Europea;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242563" title="Orchestral Manoeuvres in the Dark (lbum)" nonfiltered="4090" processed="4085" dbindex="94396">


Orchestral Manoeuvres in the Dark s el primer disc publicat pel grup del mateix nom. Va aparixer al mes de febrer del 1980, al segell DinDisc, integrat al si de Virgin Records.

Per a aquest lbum, Humphreys i McCluskey van utilitzar material que havien compost durant la seva etapa com a membres del grup The Id. Juntament amb sintetitzadors, orgues i caixes de ritmes, van utilitzar d'altres instruments com el baix i diferents tipus de percussi. Els temes mostren la influncia de Kraftwerk, especialment "Electricity", el primer senzill.

Desprs de l'edici del senzill "Red Frame/White Light", OMD i Mike Howlett van crear una nova versi del tema "Messages", amb una estructura i un so radicalment diferents de la que apareix a l'lbum. Aquesta nova versi arrib al nmero 13 de les llistes britniques i constitueix el seu primer gran xit.

A l'any 2003, Virgin Records va reeditar el disc, amb temes extra i un nou disseny de portada.

Temes.

DIDCD 2.

 Bunker soldiers - 2:55;
 Almost - 3:45;
 Mystereality - 2:46;
 Electricity - 3:39;
 The Messerschmitt twins - 5:42;
 Messages - 4:13;
 Julia's song - 4:41;
 Red frame/White light - 3:13;
 Dancing - 3:00;
 Pretending to see the future - 3:46;

Reedici de l'any 2003: Llistat.

 Bunker Soldiers - 2:53;
 Almost - 3:44;
 Mystereality - 2:45;
 Electricity - 3:39;
 The Messerschmitt Twins - 5:41;
 Messages - 4:12;
 Julia's Song - 4:41;
 Red Frame/White Light - 3:11;
 Dancing - 2:58;
 Pretending To See The Future - 3:47;
 Messages (10" Single Version) - 4:46;
 I Betray My Friends - 3:52;
 Taking Sides Again - 4:22;
 Waiting for the Man - 3:00;
 Electricity (Hannett/Cargo Studios Version) - 3:36;
 Almost (Hannett/Cargo Studios Version) - 3:50;

Senzills.

1. Electricity // Almost

2. Red Frame / White Light // I betray my friends

3. Messages // Taking sides again

Dades.

 Orchestral Manoeuvres in the Dark: ;

Paul Humphreys: veu, teclats, percussi acstica i electrnica, programaci de ritmes.

Andy McCluskey: veu, baix, teclats, percussi electrnica, caixa de ritmes.

 Produt per Orchestral Manoeuvres in the Dark i Chester Valentino.

 Temes compostos per Humphreys/McCluskey excepte "Julia's song" (Humphreys/McCluskey/Kneale).

 Arranjat i interpretat per Humphreys i McCluskey, excepte:

Dave Fairbairn: guitarra a "Messages" i "Julia's song".

Malcolm Holmes: Percussi a "Julia's song".

Martin Cooper: Saxfon a "Mystereality".

 Enregistrat i mesclat a The Gramophone Suite (Liverpool).

 Enginyer de so: Paul Collister.

Informacions addicionals.

 Julia Kneale va escriure la lletra del tema "Julia's song".

 Kneale (com tamb Cooper i Holmes) era membre de The Id.

 "Chester Valentino" s un pseudnim de Paul Collister (en honor a un club anomenat "Valentino's" a la ciutat de Chester).

Enllaos externs.

 Informaci sobre el disc;
 Entrevista amb OMD i The Human League, on OMD apareixen tocant en directe Dancing.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242566" title="Sylvain Grysolle" nonfiltered="4091" processed="4086" dbindex="94397">

Sylvain Grysolle (Wichelen, 12 de desembre de 1915 - Aalst, 19 de gener de 1985) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1935 i 1950, aconseguint 47 victries. 

Els seux xits ms importants foren una Fletxa Valona, un Tour de Flandes i diverses etapes a la Volta a Blgica i a la Volta a Alemanya.

Palmars.
1935;
 1r a la Copa Sels;
1936;
 1r a la Copa Sels;
 1r a la Gant-Anvers;
 1r a la Brusselles-Bellaire;
 1r a Kruishoutem;
1937;
 1r al Gran Premi de l'Escaut;
 1r a Zottegem;
 1r a Heusden;
1938;
 Campi de Flandes;
 1r del Circuit de les Regions Flamquenques;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de l'Oest;
1939;
 1r a Lessines;
 1r a Heusden;
 1r a Oostkamp;
 Vencedor de 4 etapes de la Volta a Alemanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1941;
 1r de la Fletxa Valona;
 1r a Eeklo;
 1r a Gosselies;
 1r a Haillot;
 1r a Ophasselt;
1942;
 1r a la St.Lievens-Houtem;
1943;
 1r a la St.Lievens-Houtem;
 1r a Marcinelle;
1944;
 1r al Gran Premi del 1r de maig a Hoboken;
 1r a Scheldewindeke;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de Blgica;
1945;
 Campi de Flandes;
 1r al Tour de Flandes;
 1r de la Brusselles-Berchem;
 1r a Melle;
 1r a Sinaai-Waas;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1946;
 1r al Circuit de les 11 viles;
 1r a Nazareth;
 1r a St.Gillis-Waas;
 1r a Zele;
1947;
 1r al Gran Premi de Routiers Prior;
 1r a Mere;
 1r a Asper;
 1r a Duffel;
1948;
 1r de la Het Volk;
 1r a Mere;
 1r a Eke;

Enllaos externs.
Palmars de Sylvain Grysolle ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242567" title="Nicetes" nonfiltered="4092" processed="4087" dbindex="94398">


Onomstica:

Nicetes  Coniates o Nicetes Acominat, historiador  bizant ;

Nicetes Ardiaca, religis i escriptor  bizant;

Nicetes Bizant, monjo i escriptor bizant;

Nicetes Eugeni, poeta bizant del segle XII ;

Nicetes Jordi, escriptor eclesistic bizant ;

Nicetes Maronita, arquebisbe de Tessalnica;

Nicetes de Nicea , religis i escriptor bizant ;

David Nicetes Paflag, conegut simplement com Nicetes Paflag, bisbe bizant ;

Nicetes Pectorat  o Nicetes Estetat, religis i escriptor bizant;

Nicetes Retor, religis bizant;

Nicetes d'Scutari, religis bizant ;

Nicetes Seide, religis bizant ;

Nicetes de Serres, arquebisbe de Serres ;

Nicetes de Tessalnica, arquebisbe de Tessalnica.

Niceti o Nicetes, bisbe de la ciutat anomenada Civitas Romatiana o Remessilanesis;

Nicees o Nicetes,  bisbe d'Aquileia (454-485);

Nicetes (metge), metge grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242569" title="Nicetes Coniates" nonfiltered="4093" processed="4088" dbindex="94399">
Nicetes  Coniates o Nicetes Acominat (Nicetas Choniates o Nicetas Acominatus, ) fou un historiador  bizant nadiu de Chonae (antiga Colossae) a Frgia, que va nixer vers la meitat del segle XII. Era descendent d'una famlia noble.

Fou governador de Filippolis, nomenat el 1189 per l'emperador Isaac II ngel (1185-1195)  quan els blgars estaven revoltats i l'emperador Frederic I del Sacre Imperi s'acostava amb un exrcit de cent cinquanta mil homes. Tamb va ser logoteta, praefectus sacri cubiculi, i altres, i va portar el ttol de senador. 

Era a Constantinoble el 1204 quan fou ocupada pels llatins i en va fer una esplndida narraci. El seu palau fou cremat en la lluita per va poder escapar amb la seva famlia cap a Nicea de Bitnia amb l'ajut d'un mercader  veneci. A Nicea va seguir escrivint histria. Va morir a Nicea  probablement desprs del 1216.

La seva obra bsica s "Histria", corollari de deu obres d'un o ms llibres cadascuna (21 en total) entre 1118 i 1206.
Tamb va escriure  en 27 llibres i algunes produccions menors. El seu germ gran Miguel Coniates va escriure  sobre la vida de Nicetes, en vers bombstic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242571" title="Nicetes Ardiaca" nonfiltered="4094" processed="4089" dbindex="94400">
Nicetes Ardiaca (Nicetas Archidiaconus, ) fou ardiaca i cartofilax de la Gran Esglsia de Constantinoble (Magnae Ecclesiae Constantinopolitanae).

Va viure al segle XI, vers el 1080.

Va escriure  i Anathematismi contra Joannem Philosophum Italu (un tractat sobre l'esglsia ortodoxa).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242572" title="Nicetes Eugeni" nonfiltered="4095" processed="4090" dbindex="94401">
Nicetes Eugeni   (Nicetas Eugenianus, ) fou un poeta bizant que va viure probablement a la part final del segle XII.

Va escriure una novella  anomenada "La Histria de les vides de Drusilla i Caricles",  novella  considerada per sota del nivell mig bizant. Aquesta obras fou publicada per primer cop el 1819 per Constant Manasss.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242573" title="Nicetes Bizant" nonfiltered="4096" processed="4091" dbindex="94402">
Nicetes Bizant  (Nicetas Byzantinus, ) fou un monjo bizant que va viure al segle XII, vers el 1120.

Va escriure Tractatus Apologeticus pro Synodo Chalcedonensi adversus Armeniae Principem, publicat per Lle Allaci a Graecia Orthodoxa (Roma, 1652). Aquesta obra alguns l'han atribut a Nicetes Paflag.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242574" title="Nicetes Jordi" nonfiltered="4097" processed="4092" dbindex="94403">
Nicetes Jordi  (Nicetas Georgius, ) fou un escriptor eclesistic bizant de data incerta.

Va escriure Epistolae de Creatione Hominis, que es conserva a l'antiga biblioteca imperial de Viena .

L'obra s  esmentada per Fabricius ( Bibl. Graec. vol. 12. p. 53.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242575" title="Nicetes Maronita" nonfiltered="4098" processed="4093" dbindex="94404">
Nicetes Maronita  (Nicetas Maronita, ) fou un religis bizant que primer fou cartofilax i desprs arquebisbe de Tessalnica. Va viure entre el segle XII i el XII, a l'entorn del 1200 i fou favorable a la proposta de uni entre les esglsies llatina i grega.

Va escriure:

1. De Processione Spiritus Sancti Dialogorum Libri VIII;
2. Responsio ad Interrogationes Basilii Monachi;
3. Responsio ad Interrogationes de diversis Casibus Ecclesiast.;
4. De Miraculis S. Demetrii Martyris;
5. Expositio Canonum s. Canticorum S. Joan. Damasceni ;
6. I Algunes altres obres menys destacades;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242576" title="Nicetes de Nicea" nonfiltered="4099" processed="4094" dbindex="94405">
Nicetes de Nicea  (Nicetas Niceanus, ) fou un religis bizant que fou cartofilax a Nicea de Bitnia en una data no determinada.

Va escriure  De Schismate inter Eccles. Graecam et Romanam, un exemplar de la qual es conserva a Pars i de la que Lle Allaci va publicar un fragment a De Synodo Photian. Potser fou tamb l'autor de De Azymis mis et Sabbatorum Jejunio, et Nuptiis Sacerdotum, que tamb s atribuda Nicetes Pectorat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242578" title="Nicetes Paflag" nonfiltered="4100" processed="4095" dbindex="94406">
David Nicetes Paflag (David Nicetas Paphlago, ) conegut simplement com Nicetes Paflag, fou un religis bizant probablement bisbe de Dadybri a Paflagnia, que va viure a l'entorn del 880 i es va destacar per la seva fidelitat al patriarca Ignasi I i la seva oposici a Foci.

Va escriure:

1.	Vita S. Ignatii Patriarchae;
2.	Apostolorum XII. Encomia XII;
3.	Orationes, o Marcum Evangelistam, in Nativitatem S. Mariae, in Exaltationem S. Crucis, in S. Gregorium Theologum, Oratio Panegyrica in S. Hyacinthum Amastrensem Martyrem;
4.	Oratio Panegyrica in inclytum Martyrem Eustathium, &c.
5.	Historia Apocripha;
6.	Liber pro Synodo Chalcedonensi adversus Epistolam Regis Armeniae (podria ser obra de Nicetes Bizant);
7.	Commentarii in Gregor. Nazianzeni Tetrasticha et Monosticha (podria ser obra de Nicetes de Serres) ;
8.	 Himnes i altres escrits menors;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242580" title="Nicetes Pectorat" nonfiltered="4101" processed="4096" dbindex="94407">
Nicetes Pectorat  o Nicetes Estetat (Nicetas Pectoratus o Nicetas Stethatus, Nikas Sterno ) fou un religis bizant, monjo a Constantinoble, que va viure a la meitat del segle XI i es va destacar per la seva violenta oposici a la uni de les esglsies i pels seus atacs contra el cardenal Humbert (Humbertus) i altres llegats del Papa.

Va escriure:

1. Liber adversus Latinos de Azymis et Sabbatorum Jejunio, et Nuptiis Sacerdotum (podria ser obra de Nicetes de Nicea);
2. Tractatus de Anima;
3. Carmen in Symeonem juniorena;
4. Alguns escrits menors;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242582" title="Nicetes Retor" nonfiltered="4102" processed="4097" dbindex="94408">
Nicetes Retor  (Nicetas Rhetor, ) fou un religis bizant, que molts autors identifiquen amb Nicetes Paflag. No s'ha pogut establir la seva poca i se'l situa generalment al segle IX. 

Va escriure: 

1. Orationes ;
2. Diatriba in gloriosum Martyrem Pantieleemonem;
3. De Certamiine et de Inventione, c. reliquiarum, S. Stephani Protomartyris;
4. Encomium in Magnum Nicholaum Myrobleptem et Thaumaturgum;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242583" title="Nicetes d'Scutari" nonfiltered="4103" processed="4098" dbindex="94409">
Nicetes d'Scutari  (Nicetas Scutariota, ) fou un religis bizant de data incerta, nadiu d'Scutari del Bsfor (a l'altra costat de Constantinoble). 

Va escriure:

1.	Homiliae III;
2.	Scholia sive Annotationes in Nicetae Acominati Thesaurum Orthodox;
3.	Epistolae, De Arte Rhetorica;
4.	Alguns poemes i petits escrits;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242584" title="Sindicatura de Comptes" nonfiltered="4104" processed="4099" dbindex="94410">
Sindicatura de Comptes s el nom que rep a Catalunya, la Comunitat Valenciana i a les Illes Balears, la instituci encarregada de fiscalitzar la gesti econmica, financera i comptable del sector pblic d'estes comunitats autnomes, i del control d'eficincia del govern  la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana o el Govern de les Illes Balears. 

 Articles que s'hi relacionen .
 Sindicatura de Comptes de Catalunya;
 Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana;
 Sindicatura de Comptes de les Illes Balears;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242585" title="Nicetes Seide" nonfiltered="4105" processed="4100" dbindex="94411">
Nicetes Seide  (Nicetas Seidus, ) fou un religis bizant.

Fou un violent opositor dels llatins, contra els que va escriure un petit llibre que es coneix noms en la seva traducci llatina sota el nom de "Non simpliciter antiqua novis venerabiliora, &c." que sn les paraules en qu comena. Lle Allaci en dona alguns fragments a De Consensa, 1.14.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242586" title="Nicetes de Serres" nonfiltered="4106" processed="4101" dbindex="94412">
Nicetes de Serres  (Nicetas, ) fou un religis bizant que fou arquebisbe de Serres (Serrae) a Macednia, i ms tard d'Heraclea Lincestis. Va viure al segle XI.  Ocasionalment ha estat confs amb Nicetes Paflag.

Va escriure: 

1.	Commentarii in Gregor. Nazianzeni Tetrasticha et Monosticha (podria ser obra de Nicetes Paflag);
2.	Responsa Canonica ad Interrogationes cujusdam Constantini Episcopi;
3.	Catena in Jounm;
4.	Catenae in Lucam, Matthaeum aliosque;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242587" title="Nicetes de Tessalnica" nonfiltered="4107" processed="4102" dbindex="94413">
Nicetes de Tessalnica  (Nicetas Thessalonicensis, ) fou un religis bizant,  que fou arquebisbe de Tessalnica.

Va escriure Dialogi Sex de Processione Spiritus Sancti, de la qual Lle Allaci en dona un fragment a Contra Hottinger. Nicetes de Tessalnica va viure a l'entorn del 1200. Fou confs ocasionalment amb Nicetes Coniates.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242588" title="Niceti" nonfiltered="4108" processed="4103" dbindex="94414">
Niceti i Nicetes (Nicetius, tamb Nicaeas, Niceas, Nicetus o Nicetas, ) fou un religis daci de naixement, bisbe de la ciutat anomenada Civitas Romatiana o Civitas Remessilanesis, a Msia, entre Naissus i Sardica. 

Va viure al segle IV. Va visitar Itlia a finals d'aquest segle i a Nola es va fer amic de Paul; Niceti va tornar a Nola el 402 i encara vivia el 414. Es considerat mrtir i la seva festa se celebra el 7 de gener.

Va escriure unes instruccions pel baptisme en sis llibres un dels quals es deia Ad Lapsam Virginem Libellus. Sant Jernim (Objurgatio ad Susannam Lapsam) i Sant Ambrs  (Tractatus ad Virgi nem Lapsam) reprodueixen un text que probablement es copiat del de Niceti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242589" title="Nicees" nonfiltered="4109" processed="4104" dbindex="94415">
Nicees o Nicetes (Nicaeas o Nicetas) fou un religis rom que va viure a la meitat del segle V i fou bisbe d'Aquileia (454-485).

El seus escrits han estat recollits cuidadosament per Mai a "Scriptorum Veterum Nova Collectio e Vaticanis Codicibus edita" (Roma 1833) i consisteixen en quatre tractats curts:

1. De Ratione Fidei;
2. De Spiritus Sancti Potentia;
3. De diversis Appellationibus Domino nostro Jesu Christo convenienlibus;
4. Explunatio Symboli habita ad competentes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242590" title="Nicetes (metge)" nonfiltered="4110" processed="4105" dbindex="94416">
Nicetes (Nicetas, , ) fou un metge grec bizant.

Teofilacte, arquebisbe de Bulgria, li va dirigir una carta i l'anomena "metge del rei". Vivia al segle XI. 

s probablement el mateix Nicetes que al final del segle XI i comenaments del segent vivia a Constantinoble i colleccionava tractats sobre medicina i sobre cirurgia, especialment d'Hipcrates, Sor, Ruf, Gal, Oribasi, Paule Egineta i alguns altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242592" title="Gran Premi de Sud-frica del 1973" nonfiltered="4111" processed="4106" dbindex="94417">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1973, disputat al circuit de Kyalami  el 3 de mar del 1973.

 Resultats .
 



 Altres .

 Pole:  Denny Hulme   ;
 Volta  rpida:  Emerson Fittipaldi   1' 17. 100;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242602" title="Temporada 1989 de Frmula 1" nonfiltered="4112" processed="4107" dbindex="94418">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1989. 



s la temporada nm. 40 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de setze (16) curses.

S'adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1) i noms es tenen en compte els 11 millors resultats. 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

Ja no es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors del 1989 .




 Clasificaci del mundial de pilots del 1989 .



()

 Nota .
 Alain Prost en el conjunt de totes les curses va comtabilitzar ms punts per noms es tenen en compte els 11 millors resultats.

 Enllaos externs .

La Formula 1 a l'any 1989;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242605" title="Musaranya d'Angola" nonfiltered="4113" processed="4108" dbindex="94419">

La musaranya d'Angola (Crocidura erica) s un endemisme d'Angola.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242607" title="Musaranya d'Arbia" nonfiltered="4114" processed="4109" dbindex="94421">

La musaranya d'Arbia (Crocidura arabica) es troba a Oman i Iemen.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242609" title="Musaranya d'Arizona" nonfiltered="4115" processed="4110" dbindex="94423">

La musaranya d'Arizona (Sorex arizonae) es troba a Mxic i als Estats Units.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242611" title="Musaranya d'Armnia" nonfiltered="4116" processed="4111" dbindex="94425">

La musaranya d'Armnia (Crocidura armenica) s un endemisme d'Armnia.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242613" title="Musaranya d'Assumbo" nonfiltered="4117" processed="4112" dbindex="94427">

La musaranya d'Assumbo (Crocidura picea) s un endemisme del Camerun.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242615" title="Musaranya d'Azumi" nonfiltered="4118" processed="4113" dbindex="94429">

La musaranya d'Azumi (Sorex hosonoi) s un endemisme del Jap.

Es veu amenaada per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242617" title="Musaranya d'Eisentraut" nonfiltered="4119" processed="4114" dbindex="94431">

La musaranya d'Eisentraut (Crocidura eisentrauti) s un endemisme del Camerun. 

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242619" title="Musaranya d'espatlla ratllada" nonfiltered="4120" processed="4115" dbindex="94433">

La musaranya d'espatlla ratllada (Sorex cylindricauda) s un endemisme de Xina.

Es troba amenaada per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242621" title="Musaranya d'Etipia" nonfiltered="4121" processed="4116" dbindex="94435">

La musaranya d'Etipia (Crocidura phaeura) s un endemisme d'Etipia.

Viu als boscos tropicals i subtropicals.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242623" title="Musaranya d'Oaxaca" nonfiltered="4122" processed="4117" dbindex="94437">

La musaranya d'Oaxaca (Sorex ventralis) s un endemisme de Mxic.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242625" title="Musaranya d'orelles petites d'Ender" nonfiltered="4123" processed="4118" dbindex="94439">

La musaranya d'orelles petites d'Ender (Cryptotis endersi) s un endemisme de Panam.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242627" title="Carreu" nonfiltered="4124" processed="4119" dbindex="94441">

Un carreu s una pedra tallada, comunament en forma de paralleleppede rectangular, per a la construcci de murs, pilars, etc. 

Es tracta de grans blocs de maoneria esculpits per a tenir vores quadrades que encaixin millor entre si, i fins i tot cares. Els blocs sn generalment 30 a 40 centmetre d alada. Quan sn ms petit, s'anomenen normalment carreu petit.

Els carreus s'utilitzen en la construcci d edificis com a alternativa a ma. Generalment la cara externa s llisa o polida, ocasionalment poden estar decorats per petits solcs gravats. Aquesta decoraci es coneix com rascat de paleta.

Els carreus tenen un significat simblic per als maons. En francmaoneria, el carreu apareix amb dos significats: el carreu no treballat representa una pedra aspra, desprevinguda o despullada, i s una allegoria del ma no iniciat abans de la seva illuminaci; el carreu llis representa la pedra vestida com la utilitzada pel constructor experimentat, i s una allegoria del ma que, a travs d'educaci i diligncia, ha aconseguit la illuminaci i que viu una vida correcta.

s freqent trobar carreus a les construccions de l'arquitectura clssica grega i romana, a l'arquitectura gtica, on la construcci de catedrals foment el fort desenvolupament del moviment mao.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242628" title="Musaranya d'orelles petites de Colmbia" nonfiltered="4125" processed="4120" dbindex="94442">

La musaranya d'orelles petites de Colmbia (Cryptotis avia) s un endemisme de Colmbia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242630" title="Musaranya d'orelles petites de Goldman" nonfiltered="4126" processed="4121" dbindex="94444">

La musaranya d'orelles petites de Goldman (Cryptotis goldmani) es troba a Guatemala i Mxic.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242634" title="Expedici a Tunis" nonfiltered="4127" processed="4122" dbindex="94446">

El 1282 els almogvers, amb una flota preparada per Ramon Marquet Rub i dirigida per Roger de Llria al servei de Pere el Gran, amb la participaci de Arnau Roger I de Pallars Sobir van conquerir l'illa de Gerba, i el 1286 s'hi van incorporar les illes dels Qurquens

Les illes foren una senyoria de Roger de Lloria i la seva famlia en feu del rei d'Arag. Roger hi va construir una fortalesa el 1289 prop de l'antiga Meninx, que es va dir Castell (desprs Kashtil). 

El intents de revolta local i ela atacs tunisians van forar al rei Frederic de Siclia a incorporar l'illa al Regne de Siclia el 1309 i conferir el seu govern a Ramon Muntaner, que hi va exercir del 1311 al 1314. El 1311 hi va haver una fam d'alguns mesos. L'illa es va revoltar amb ajut dels tunisencs (els hfsides d'Abu Bakr) i tot i l'heroica resistncia catalana al Castell (1334-1335) van haver d'abandonar l'illa. 

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242636" title="Burning Bridges" nonfiltered="4129" processed="4123" dbindex="94448">
Burning Bridges s un tema del grup britnic de rock Pink Floyd, que apareix en l'lbum Obscured by Clouds creta i enregistrat al castell d'Hrouville, al costat de Pontoise a Frana el 1972. El tema fou escrit per Roger Waters i interpretat per David Gilmour i Richard Wright.

 Crdits.
David Gilmour   guitarra i veu;
Richard Wright   orgue, piano i veu;
Roger Waters - baix;
Nick Mason   bateria i percussions;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242637" title="Musaranya d'orelles petites de Goodwin" nonfiltered="4130" processed="4124" dbindex="94449">

La musaranya d'orelles petites de Goodwin (Cryptotis goodwini) es troba a El Salvador, Guatemala i Mxic.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242639" title="The Gold It's In The..." nonfiltered="4131" processed="4125" dbindex="94451">
"The Gold It's In The..." s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, que apareix a l'lbum Obscured by Clouds creat i enregistrat al castell d'Hrouville al costat de Pontoise a Frana el 1972. s el quart tema del disc. 

Aquest tema explica la recerca d'emocions fortes per part d'un viatger:They say there's gold, but I'm looking for thrills.

 Crdits .
David Gilmour   guitarra i veu;
Roger Waters - baix;
Nick Mason   bateria i percussions;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242640" title="Musaranya d'orelles petites de Talamanca" nonfiltered="4132" processed="4126" dbindex="94452">

La musaranya d'orelles petites de Talamanca (Cryptotis gracilis) es troba a Costa Rica i Panam.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242641" title="Wot's... Uh The Deal" nonfiltered="4133" processed="4127" dbindex="94453">
"Wot's... Uh the Deal" s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, que apareix a l'lbum Obscured by Clouds escrit i enregistrat al castell d'Hrouville al costat de Pontoise a Frana el 1972. s el cinqu ttol del disc. 

Aquest tema, compost per Roger Waters i David Gilmour no es va tocar mai en cap concert del grup. Amb tot, Gilmour i Richard Wright si que l'han interpretada en les gires de promoci de l'lbum de Gilmour On an Island de 2006. 

 Crdits.
David Gilmour - guitarra, veu;
Richard Wright - piano, cors;
Roger Waters - baix;
Nick Mason - percussions;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242643" title="Mudmen (can)" nonfiltered="4134" processed="4128" dbindex="94455">
Mudmen s un tema instrumental del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, que apareix en l'lbum Obscured by Clouds escrit i enregistrat al castell d'Hrouville al costat de Pontoise a Frana el 1972. s el sis ttol del disc. 

Aquest tema s similar a Burning Bridges, el tercer ttol del mateix lbum, i desenvolupa els temes musicals presents en aquest darrer tema amb tonalitats diferents.   

Fou la darrera pea escrita conjuntament entre Gilmour i Wright abans de Cluster One del'lbum The Division Bell del 1994. 

 Crdits .
David Gilmour - guitarra;
Richard Wright - piano, orgue, sintetitzador VCS3;
Roger Waters - baix;
Nick Mason - bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242644" title="Stay (can)" nonfiltered="4135" processed="4129" dbindex="94456">
Stay s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, que apareix a l'lbum Obscured by Clouds escrit i enregistrat al castell d'Hrouville al costat de Pontoise a Frana el 1972. s el nov ttol del disc.

Aquesta can, de ritme tranquil i lletra molt lrica cantada per Wright, explica la histria d'un home que no recorda el nom de la dona que t al costat quan es desperta. 

Com Free Four del mateix disc, d'aquest tema en va sortir un single.

 Crdits .
Roger Waters   baix;
David Gilmour - guitarra;
Richard Wright - veu i piano;
Nick Mason   bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242645" title="Casa Antoni Barraquer" nonfiltered="4136" processed="4130" dbindex="94457">


La Casa Antoni Barraquer, s una casa construda en 1912 a la Garriga, per encrrec de Josep Antoni Barraquer a l'arquitecte modernista Joaquim Raspall. 

Ubicada al Passeig nm. 7, dins la quarta mansana Raspall, junt amb la Casa Barbey, la Torre Iris i  la Bombonera, van ser declarades bns culturals d'inters nacional el 1997.  

Casa unifamiliar allada de semisoterrani, dues plantes i golfes, amb una torre mirador adossada al costat nord i coronada per una reixa a cop de fuet. La coberta s a dues vessants de teula rab amb rfec, sota el qual hi ha aparixen un culs circulars de ventilaci de les golfes, decorats amb esgrafiats blaus. A la banda sud, hi ha una terrassa que queda un xic elevada del carrer i protegida per arbres caducifolis.

A l'exterior, el scol de l'edificaci s de pedra, com a la majoria de l'obra Raspall i est estucada en color blanc i esgrafiats blaus  amb esgrafiats de motius geometricoflorals, en transici cap al noucentisme, que emmarquen les finestres, simulen una imposta i decoren la torre mirador. 

Modificacions: Una restauraci de revestiments, fusteria i ferro feta al 1999.



Notes.


 Bibliografia .
Llus Cuspinera. La Garriga, crnica d'una destrucci. ISBN 84-7705-086-4;
Inventari del patrimoni arquitectnic de la Garriga. Ajuntament de la Garriga.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242647" title="Absolutely Curtains" nonfiltered="4137" processed="4131" dbindex="94458">
Absolutely Curtains s un tema instrumental del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, que apareix a l'lbum Obscured by Clouds escrit i enregistrat al castell d'Hrouville al costat de Pontoise a Frana el 1972. s el des i darrer ttol del dics.

En la darrera part del tema se sent el cant de la tribu Magupa, enregistrat per al film de Barbet Schroeder La Valle, film del qual Obscured by Clouds s la banda sonora original. 

 Crdits.
Richard Wright   orgue, piano, sintetitzador;
Nick Mason - percussions;
Tribu Magupa - veu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242648" title="The Dogs of War" nonfiltered="4138" processed="4132" dbindex="94459">
The Dogs of War s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. Concretament s el tercer ttol de l'lbum A Momentary Lapse of Reason de 1987. Apareix tamb en la versi en vdeo de Delicate Sound of Thunder. Aquest tema va tenir un xit comercial mitj: es va classificar en el nmero 30 dels Estats Units. Segons la revista The Amazing Pudding, aquest tema s el pitjor del grup.

 Crdits .
David Gilmour - guitarra i veu;
Tony Levin - baix;
Scott Page et Tom Scott - saxofon;
Jim Keltner - bateria i percussions;
Jon Carin - teclats i efectes especials;
Patrick Leonard - sintetitzadors;
Darlene Koldenhaven, Carmen Twillie, Phyllis St. James, Donnie Gerrard   cors;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242649" title="Musaranya d'orelles petites de Thomas" nonfiltered="4139" processed="4133" dbindex="94460">

La musaranya d'orelles petites de Thomas (Cryptotis thomasi) es troba a Colmbia, Equador i Per.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242651" title="Gran Premi de Sud-frica del 1974" nonfiltered="4140" processed="4134" dbindex="94461">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1974, disputat al circuit d' Kyalami  el 30 de mar del 1974.

 Resultats .
 




 Altres .

 Pole:  Niki Lauda   1': 16. 58   ;

 Volta  rpida:  Carlos Reutemann    1' 18. 16  (a la volta 58).








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242654" title="Musaranya d'orelles petites equatoriana" nonfiltered="4141" processed="4135" dbindex="94463">

La musaranya d'orelles petites equatoriana (Cryptotis montivaga) s un endemisme d'Equador.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242656" title="One Slip" nonfiltered="4142" processed="4136" dbindex="94465">
One Slip s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s el quart ttol del disc A Momentary Lapse of Reason de 1987. Tamb va aparixer en la versi en vdeo de Delicate Sound of Thunder. Aquest tema es va classificar en el nmero 5 als Estats Units. Fou un tema molt tocat en les gires de presentaci de l'lbum.

Crdits.
David Gilmour - veu i guitarra;
Bob Ezrin - programaci de la bateria addicional, teclats;
Tony Levin - baix;
Nick Mason - bateria;
Darlene Koldenhaven, Carmen Twillie, Phyllis St. James, Donnie Gerard - Cors;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242657" title="Yet Another Movie" nonfiltered="4143" processed="4137" dbindex="94466">
Yet Another Movie s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s el sis ttol del disc A Momentary Lapse of Reason de 1987, juntament amb la segona part del mateix tema Round and Around. Aquestes dues parts foren separades en l'lbum-concert Delicate Sound of Thunder aparegut el 1988. Fou bastant interpretat en els concerts de presentaci del disc.

Crdits.
David Gilmour - veu, guitarra i teclats;
Nick Mason - bateria i efectes sonors;
Jim Keltner - bateria;
Steve Forman - percussions;
Bob Ezrin - programaci;
Patrick Leonard - sintetitzador;
Tony Levin - baix;
Bill Payne - orgue;
Darlene Koldenhaven, Carmen Twillie, Phyllis St. James, Donnie Gerard - cors;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242658" title="Musaranya d'orelles petites escatosa" nonfiltered="4144" processed="4138" dbindex="94467">

La musaranya d'orelles petites escatosa (Cryptotis squamipes) es troba a Colmbia i Equador.

Referncies.



 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242660" title="Round and Around" nonfiltered="4145" processed="4139" dbindex="94469">
Round and Around s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s el sis tema del disc A Momentary Lapse of Reason de 1987, amb una primera part de la mateixa can Yet Another Movie. Aquestes dues parts foren separades en l'lbum concert Delicate Sound of Thunder aparegut el 1988. Es va tocar bastant en les gires de presentaci del disc.

Crdits.
David Gilmour - veu, guitarra i teclats;
Nick Mason - bateria, efectes sonors;
Jim Keltner - bateria;
Steve Forman - percussions;
Bob Ezrin - programaci;
Patrick Leonard - sintetitzador;
Tony Levin - baix;
Bill Payne - orgue;
Darlene Koldenhaven, Carmen Twillie, Phyllis St. James, Donnie Gerard - cors;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242661" title="Musaranya d'orelles petites grossa" nonfiltered="4146" processed="4140" dbindex="94470">

La musaranya d'orelles petites grossa (Cryptotis magna) s un endemisme de Mxic.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242663" title="Musaranya d'orelles petites mexicana" nonfiltered="4147" processed="4141" dbindex="94472">

La musaranya d'orelles petites mexicana (Cryptotis mexicana) s un endemisme de Mxic.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242665" title="Musaranya d'orelles petites negrosa" nonfiltered="4148" processed="4142" dbindex="94474">

La musaranya d'orelles petites negrosa (Cryptotis nigrescens) es troba a Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras, Mxic i Panam.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242667" title="Llista d'estats sobirans del 1962" nonfiltered="4149" processed="4143" dbindex="94476">



Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Estat Algeri (del 3 de juliol al 25 de setembre);
   Repblica Democrtica Popular d'Algria (des del 25 de setembre);
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica rab Unida;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;
   Regne de Burundi (des de l'1 de juliol);

C.
   Regne de Cambodja;
   Repblica Federal del Camerun;
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica del Congo;
   Repblica del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen (fins el 27 de setembre);
   Repblica rab del Iemen (des del 27 de setembre);
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Estat de Kuwait;

L.
 Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Federaci de Malaia;
 Repblica Malgaixa;
   Repblica de Mali;
   Regne del Marroc;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Federaci de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;
   Repblica Rwandesa (des de l'1 de juliol);

S.
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Occidental (des de l'1 de gener);
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal;
   Sierra Leone;
   Regne de Sikkim;
 Repblica rab Siriana;
   Repblica Somal;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Tanganyika (fins el 9 de juny);
   Repblica de Tanganyika (des del 9 de juny);
   Repblica Togolesa;
   Trinitat i Tobago (des del 31 d'agost);
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Uganda (des del 9 d'octubre);
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;
   Repblica de Xipre;

Estats que proclamen la sobirania.
   Estat de Katanga;
   Repblica de Papua Occidental (des de l'1 d'octubre);
   Repblica Suvadiva Unida;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242668" title="Musaranya d'orelles petites nord-americana" nonfiltered="4150" processed="4144" dbindex="94477">

La musaranya d'orelles petites nord-americana (Cryptotis parva) es troba als Estats Units, Mxic, Guatemala, Belize, El Salvador, Honduras i Nicaragua.

Referncies.


Bibliografia.
 ;

Enllaos externs.


 mplia informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242670" title="Musaranya de Bailey" nonfiltered="4151" processed="4145" dbindex="94479">

La musaranya de Bailey (Crocidura baileyi) s un endemisme d'Etipia.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242674" title="Musaranya de Bedford" nonfiltered="4152" processed="4146" dbindex="94481">

La musaranya de Bedford (Sorex bedfordiae) es troba a la Xina, Birmnia i Nepal.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242676" title="Musaranya de Bendiri" nonfiltered="4153" processed="4147" dbindex="94483">

La musaranya de Bendiri (Sorex bendirii) es troba a Nord-Amrica.

Referncies.


Bibliografia.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242679" title="Musaranya de Botteg" nonfiltered="4154" processed="4148" dbindex="94485">

La musaranya de Botteg (Crocidura bottegi) es troba a Etipia i, possiblement tamb, a Kenya.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242681" title="Musaranya de Buettikofer" nonfiltered="4155" processed="4149" dbindex="94487">

La musaranya de Buettikofer (Crocidura buettikoferi) es troba a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria, Nigria i Sierra Leone.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242685" title="Xavier Rull i Muruzbal" nonfiltered="4156" processed="4150" dbindex="94489">
Xavier Rull (Falset, Priorat, 1972) s doctor en Filologia Catalana i mster en Lexicografia, i actualment exerceix de professor a la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Lleida.

S'ha dedicat a l'estudi de la lexicologia (sobretot la formaci de mots en catal i els manlleus), els diccionaris catalans (lexicografia), la terminologia, el procs d'estandarditzaci del catal, la toponmia, les perfrasis verbals i la histria de la llengua. Entre les seves publicacions hi ha els llibres La formaci de mots. Qestions de normativa (Vic: Eumo, 2004), Els estrangerismes en catal. Com sn i per qu en tenim. Una aproximaci social i lingstica (Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2008) i La composici culta en catal (Palma: Moll, en premsa), aix com el Diccionari del vi (Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1999) i el Lxic bsic d'enologia i viticultura (Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 1997). Tamb ha publicat diversos articles en revistes especialitzades sobre estandarditzaci, formaci de mots i altres temes, i ha collaborat en la confecci del Diccionari d's dels verbs catalans (Barcelona: Edicions 62, 1999), de Jordi Ginebra i Anna Montserrat. Tamb collabora en l'elaboraci de la Gramtica del catal antic.

Ha rebut l accssit del Premi de Comunicaci Jordi Costa i Riera per a projectes de l mbit de la comunicaci que fomentin l s de la llengua catalana (Reus, Ajuntament de Reus i Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, novembre del 2003), la borsa d estudi Abelard Fbrega 2006, de l'Institut d Estudis Catalans, per a la realitzaci del treball La perifrasaci verbal en catal, dirigit per Manuel Prez Saldanya (Universitat de Valncia), i l'ajut a la investigaci lingstica Ldia Armengol i Vila 2007, atorgat pel Govern d'Andorra, per a l'estudi del parlar andorr del segle XVII i del segle XVIII.

 Enllaos externs .
 Fitxa del web del departament de Filologia Catalana de la URV;
 Fitxa del web del departament de Filologia Catalana i Comunicaci de la UdL;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242691" title="Plaa de la Vila (Vila-real)" nonfiltered="4157" processed="4151" dbindex="94490">



La plaa de la Vila s la plaa principal de la Vila, recinte emmurallat que envoltava Vila-real, fundat el 1274 pel rei Jaume I. De la Vila primitiva es conserven algunes edificacions i la major part del traat dels carrers. La plaa de la Vila s des de 1974 monument historicoartstic. 

Histria.
La carta pobla o document fundacional de Vila-real, datat a Valncia ciutat a 20 de febrer de 1274, diu que a penes hi havia unes alqueries disseminades pel terme, fet que confirma la voluntat reial de crear una vila preconcebuda i amb un plnol elaborat, de planta rectangular, propi del racionalisme renaixentista avant la lettre. 
Aquest plnol compta amb un eix longitudinal de major extensi, corresponent al cam Reial de Valncia a Tortosa i Barcelona (actual carrer major) i un altre transversal, corresponent al cam d Onda a Borriana (actuals comte d Albay i Ramn i Cajal) que es troben perpendicularment i formen una plaa porticada quadrangular: l'actual plaa de la Vila. A aquest traat se li afigen dos carrers parallels al principal, el carrer d Amunt (actuals Sant Antoni, Sant Roc) i el d Avall (actuals Desemparats, Cova Santa).

El recinte murat, del qual queda algun tram en l'avinguda de la Mur, es va iniciar al segle XIV i es va reforar en el XVI; comptava amb quatre baluards semicirculars en els cantons que tancaven el rectangle (torres de Martorell, Alcover, en Folch Miquel i Torre Motxa, l'nica que s'ha conservat fins als nostres dies) i de quatre portes fortificades (les de Valncia, Onda, Castell i d'Enmig o Borriana).

El conjunt monumental d origen medieval de la plaa de la Vila es mantingu intacte fins al segle XVII, quan al costat SO els arcs gtics foren substituts per uns d escarans per la banda del carrer Major. Al costat SE, la casa de la Vila fou enderrocada el 1791 i se n fu una de nova en estil classicista. Cap al 1908 s eixampl la carretera d Onda a Borriana i els dos extrems dels arcs meridionals foren destruts, i finalment tots els arcs gtics que restaven al costat SO enderrocats per fer-hi l actual Caixa Rural, amb arcs classicistes. Per la major desfiguraci de la plaa data del 1966, quan un dels quatre costats, el SE  on hi havia l antic ajuntament, un convent de monges dominicanes i l esglsia de Sant Domnec- fou enderrocat per fer-hi la impersonal plaa Major -on hi ha l actual ajuntament, edificacions d una gran alria, l esttua de Jaume I i ara un aparcament soterrani-. Aquesta plaa i els seus edificis sn una mostra de la mediocritat urbanstica de l arquitectura franquista.

 Enllaos externs .
 Vilapdia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242693" title="Plaa de la Vila" nonfiltered="4158" processed="4152" dbindex="94491">


 Plaa de la Vila (Vila-real), plaa situada a la ciutat de Vila-real.
 Plaa de la Vila (Grcia), plaa situada al barri de Grcia, Barcelona.
 Plaa de la Vila (Sos del Rei Catlic), plaa situada al nucli de poblaci de Sos del Rei Catlic a la provncia de Saragossa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242694" title="Eumo" nonfiltered="4159" processed="4153" dbindex="94492">
Eumo s l'editorial de la Universitat de Vic. El seu nom s la sigla de l'expressi Escola Universitria de Mestres d'Osona. Es dedica a editar i distribuir llibres universitaris i llibres per a l ensenyament de tots els nivells. Les colleccions sn dirigides pels professors de la Universitat de Vic, b que sovint en collaboraci amb professors d altres universitats. Ha publicat treballs de tota mena, per sobretot de didctica (fonamentalment de llengua, histria i cultura en general, incloent-hi diccionaris i vocabularis tcnics). Disposa de la filial Eumogrfic, dedicada a l'edici de productes audiovisuals, informtics, etc. 


 Enllaos externs .
 Web d'Eumo;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242707" title="Georges Cuvier" nonfiltered="4160" processed="4154" dbindex="94493">


Georges Lopold Chrtien Frdric Dagobert, Bar de Cuvier (Montbliard, 23 d'agost de 1769 - Pars, 13 de maig de 1832) Naturalista francs. Cuvier va ser el primer gran promotor de l'anatomia comparada i de lapaleontologia. Va ocupar diferents llocs d'importncia en l'educaci nacional francesa a l'poca de Napole i durant la restauraci dels Borbons. Va ser nomenat professor d'anatomia comparada del Museu d'Histria Natural de Pars.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242717" title="Antoni Mart Coll" nonfiltered="4161" processed="4155" dbindex="94494">
Antoni Mart Coll va nixer a Matar el 15 de maig de 1925. Va casar-se el 27 d abril de 1956 amb Mercedes Fbregas de Palau (filla d Antoni Fbregas fundador d una important fbrica paperera) a l oratori particular de Can Palau. El matrimoni va tenir set fills.

Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona el 1946, fou jutge de Districte substitut de Matar el 1980, i professor de la ctedra de dret penal en el Collegi Universitari  Abad Oliva . Va arribar a General i va ocupar els crrecs propis de la carrera del Cos Jurdic Militar i com a tal fou cap de l escola d Estudis Jurdics. El 1995 va ser nomenat Vice-Postulador de la causa de canonitzaci del Dr. Josep Sams. Ha estat en diverses ocasions conseller de la Caixa d Estalvis de Matar (posteriorment Caixa Laietana)

Fou elegit regidor de l ajuntament de Matar entre els grups de caps de famlia per un perode de sis anys (1958-64) i tinent d alcalde. Com a ponent de cultura va propiciar el projecte de millora dels estudis de formaci professional de Matar. Fou proclamat alcalde de Matar l any 1972, crrec que noms exerc durant un any; possiblement per iniciar per primera vegada els plens del consistori en llengua catalana i alguna alta iniciativa no afecta al regim franquista com ara la proposta de incloure a la galeria de mataronins il.lustres els retrats d'Antoni Puigblanc i Josep Puig i Cadalfalch, considerats massa catalans. Durant aquest breu perode va treballar per aconseguir l establiment futur d una quarta universitat catalana a la comarca del Maresme i va fundar la societat Port de Matar SA que va ser l'eina que realitzaria el port de Matar. 

Publicacions.
s autor d una quarantena de publicacions, la majoria d histria local de Matar, per b que en t algunes sobre qestions jurdiques i fins i tot alguna de lingstica com ara la de l s peculiar dels mots  peric  i  aixernador  a Matar. Ha format part del jurat del Premi d histria local Iluro, el qual ha guanyat en diverses ocasions.

 Don Joaquim Mart Moner, Premi Iluro, 1960. Prleg de Ferran Soldevila.
 Domingo de Caralt, Premi Iluro 1963.
 Cartes d'un mestre veler, Premi Iluro 1966.
 Matar i els agraviats, 1973.
 Homenatge a unes Corts Catalanes... L'Aixernador, 1992.
 Visi de Matar a travs de plets i discrdies (segles XVII i XVIII) Col.legi d'Advocats de Matar, 1996.

Fonts.
 MART COLL, Antoni Histria d'una famlia de la villa de Matar, Ed. Caixa d'Estalvis Laientana, 1962 i 1979. Prleg d'Antoni Comas.
 MARIN, Mart: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Poltica i administraci municipal 1938-1979). Lleida. Pags, Editors. Col.lecci Seminari,12.

En relaci a l's del catal a l'ajuntament de Matar podeu consultar l'entrevista que se li va fer a:
"Importantes manifestaciones del seor alcalde y Jefe local del Movimiento D.Antonio Mart Coll", Matar. Periodico del Maresme, 19-8-1972.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242721" title="Depuraci de l'aigua" nonfiltered="4162" processed="4156" dbindex="94495">



Una planta depuradora, estaci depuradora o EDAR (estaci depuradora d'aiges residuals) s una installaci on l'aigua bruta s sotmesa a un procs en el qual, per mitj de la combinaci de diversos tractaments fsics, qumics i/o biolgics, s'eliminen la matria en suspensi i les substncies dissoltes. L'aigua obtinguda no s suficientment pura per a beure, per si per a retornar al riu sense malmetre'l. Per a preparar l'aigua pel consum hum, ens cal una planta potabilitzadora.

Hi ha diferents tipus de depuradores:
Depuradores fsiques: S'utilitzen processos fsics i qumics per a netejar l'aigua.
Depuradores biolgiques: A ms dels processos fsics i qumics, s'utilitzen ssers vius (bacteris) per a millorar la depuraci de l'aigua.

Les activitats humanes embruten l'aigua. Quan et rentes les mans, ests utilitzant detergents que contaminen l'aigua. El mateix podem dir de les altres activitats o funcions de la llar, rentar els plats, rentar roba, regar plantes, etc.

L'aigua que es deixa anar al clavegueram cont substncies contaminants i residus orgnics i, per aix, ha de ser netejada abans d'entrar al mar, a rius, etc. Totes aquestes activitats es realitzen a les plantes depuradores.

Procs de depuraci.
Pre-tractament.
 Recepci de l'influent.
L'aigua que arriba a la depuradora del clavegueram s'anomena influent i pot contenir entre altres coses:
 Metalls pesats (Cu, Pb, Zn, Fe...);
 Matria orgnica degradable (DBO);
 Matria orgnica no degradable (DQO - DBO);
 Nutrients (fosfats, nitrats i/o amonis);
 Slids;

 Desbast i filtraci .
En aquest pas s necessari fer passar l'influent a travs d'unes reixes i per a extreure'n els residus slids ms grossos. Desprs es repeteix l'operaci amb reixes ms espesses per a extreure'n els residus slids ms petits fins: ampolles, troncs, plstics, papers, restes d'aliments, branques, animals morts, fulles i altres detritus que han anat a parar al clavegueram. 

 Decantaci primria .
A la decantaci primria es deixen reposar les aiges i se n'extreuen les partcules que no hi queden dissoltes, com ara les graves, la sorra, el fang, etc. L'aigua circula a travs d'un tanc, on es remou i s'aireja per mitj de processos mecnics. 

Aquest materials es dipositen al fons perqu sn ms densos que l'aigua, s a dir, que pesen ms.

D'aquesta massa tamb s'extreuen olis i greixos, ja que, en ser menys densos que l'aigua, s a dir que pesen menys, es disposen a dalt de la massa i s'extreuen.

Tractament primari.
En els decantadors primaris, per mitjans fsics, se separa una part de la matria en suspensi. Els detritus es dipositen en el fons d'aquests dipsits i formen els fangs primaris. 
 Floculaci .



En la floculaci s'afegeixen certes substncies a l'aigua per tal de separar tant les restes d'aliments i excrements com les partcules que encara hi queden en suspensi, detergents, etc. Quan hi ha una gran afluncia de cabal o una forta contaminaci, s'hi afegeixen compostos qumics per a agrupar en grumolls les substncies en suspensi. s el que s'anomena floculaci. D'aquesta manera s'afavoreix la decantaci. En la floculaci tamb s'eliminen ions d'alumini que sn molt txics.

Hi ha dos tipus de floculaci:
 Floculaci biolgica: Es duu a terme mitjanant microorganismes, que utilitzen les restes orgniques com a aliment.
 Floculaci fisicoqumica: s realitzada per certs productes qumics i fsics, aix origina la formaci de flculs, que sn petites acumulacions que concentren part dels elements en suspensi, emulsi o dissoluci.

Tractament secundari.
En aquesta part del procs de depuraci es preten la reducci de la matria orgnica dissolta: l'aigua passa a un dipsit anomenat "reactor biolgic", on s afegeixen uns bacteris que es nodreixen de matria orgnica. Aquest pot funcionar en tres variants:
 Medi aerbic;
 Medi anaerbic;
 Medi anxic;
El reactor biolgic cont una ampla diversitat de microorganismes. Aquests digereixen la matria orgnica degradable tot produint dixid de carboni () en condicions d'aireaci o met () en condicions anaerbiques o anxiques.

Les plantes aerbiques resulten menys agressives per al medi, ja que no es desprenen mercaptns durant la digesti. Per a facilitar el procs, cal bombar aire per tal de subministrar als bacteris l'oxigen que necessiten per a viure. En canvi les plantes anaerbiques i anxiques produeixen met, fet que les dota de major eficincia energtica, ja que es pot utilitzar per a generar energia mitjanant la seva combusti.

Els parmetres a controlar sn:
 Temps de retenci hidrulica (TRH).
 Oxigen dissolt en el medi (DO).
 Potencial Redox;
 pH;
 Temperatura (T);
 Concentraci de fangs actius (MLVSS). ;
 Matria orgnica (DQO). ;
 Concentraci de nitrats. ();
 Concentraci de fosfats. ();
 Concentraci d'amonis. ();
 Concentraci de nitrogen orgnic (TKN).

 Decantaci secundria .
L'aigua es deixa reposar perqu els flculs sedimentin al fons del decantador secundari i es va formant una massa de fang (bacteris i la resta de la transformaci). Aix s'obtenen els "fangs secundaris". L'efluent o sobrenedant se circula fins el tractament terciari. Es produeix, per tant, una segona decantaci i se separa la brutcia de tota l'aigua.

Els fangs obtinguts en el procs de depuraci tamb sn aprofitats. Una part d'aquests es recirculen fins el reactor biolgic, i els altres s'espesseixen, es redueix la matria orgnica que contenen i es deshidraten perqu siguin ms fcils de transportar. 

Aquests fangs es poden utilitzar com a adobs en l'agricultura i la jardineria. Tamb s poden barrejar amb argila i compactar per a obtenir-ne  ecobrik (r), un material que s'utilitza en la construcci.

Tractament terciari.
El sobrenadant del decantador se sol analitzar. Els parmetres que se solen controlar sn:
 Matria orgnica (DQO);
 Temperatura (T);
 pH;
 Concentraci de nitrats ();
 Concentraci de fosfats ();
 Concentraci d'amonis ();
 Concentraci de nitrgen orgnic (TKN);
 Color.

En cas de no complir algun dels parmetres, s'aplica un tractament terciari especfic, que pot ser la realimentaci al reactor biolgic, mescla amb corrents menys contaminades o addici d'additius.

Si l'aigua compleix els parmetres, aquesta pot sser emesa en llera pblica, b sigui el riu o el mar.

Reaccions.
Nota: cal ajustar les reaccions en funci del tipus de matria orgnica alimentada i dels microorganismes del medi.

Reactor aerbic.
 Consum de matria orgnica: :;
 Generaci de nous microorganismes: :;
 Nitrificaci:  :;

Reactor anaerbic i anxic.
 Consum de matria orgnica:  :;
 Generaci de nous microorganismes:  :;

Tractaments terciaris.
 Desnitrificaci: :;

Parmetres a controlar.
Temps de Retenci Hidrulica (TRH).

El temps de retenci hidrulica s el temps que resideix l'aigua des que entra al reactor biolgic fins que surt com efluent del mateix. El clcul es detalla a continuaci:

,

on  s el volum del reactor biolgic i  el cabal d'alimentaci.

Temps de Retenci Cellular (TRC).

El temps de retenci cellular s definit, tamb, com l'edat dels fangs. Es regula l'edat a travs de la purga del decantador. El clcul es detalla a continuaci:

,

on  s el volum del reactor biolgic,  la concentraci de microorganismes al reactor,  el cabal de purga i  la concentraci de microorganismes a la purga.

Relaci F/M.
Es tracta de la relaci entre la matria orgnica alimentada i la concentraci de microorganismes en el medi reactor:

,

on  el cabal d'alimentaci, DQO s la concentraci de matria orgnica i  la concentraci de microorganismes al reactor.

Variants.
Planta de tractament d'aiges residuals amb fangs suportats en carb actiu.
Per tal de facilitar la digesti de la matria orgnica s'afegeix carb actiu. El carb absorbeix la matria orgnica; els microorganismes digereixen matria suportada, ra per la qual s'observa un increment de l'eficincia.

Aplicacions d'aiges depurades.
L'aigua depurada t mltiples aplicacions entre les quals destaquen el reg de camps de golf, la introducci en l'emplenat d'aiguamolls, en usos de neteja urbans i reintroducci en rius i mars.
Reg de camps de golf.
La qualitat de l'aigua depurada s suficient pel reg en camps de golf. El camp de golf actual est obligat a tenir una planta depurador que l'abasteixi de suficient aigua per garantir la qualitat de la gespa.


Regeneraci d'aiguamolls.
L'aigua depurada s til per omplir en poques de sequera aiguamolls. Aix permet a la flora i fauna autctona desenvolupar plenament la seva activitat i funcions vitals.


Aplicacions urbanes.
L'aigua depurada t un tercer s important en la neteja de carrers de ciutats i viles i en circuits tancats de fonts urbanes.

Curiositats.
 El Danubi blau de La Trinca illustra molt b l'estat de molts dels rius de Catalunya abans de l'aparici de les depuradores.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242725" title="Pere March I" nonfiltered="4163" processed="4157" dbindex="94496">
Pere March I, fou un notari barcelon del segle XIII. El 1260 va actuar com a notari en l'acta de comproms del casament de l'Infant Pere d'Arag amb Constana de Siclia.  

Del seu matrimoni amb Guillema van nixer 4 fills:
 Pere March lo Prohom, Senyor d'Erampruny.
 Jaumeta March, casada amb Pere Llobet, escriv reial.
 Felipa March, monja del Monestir de Jonqueres.
 Berenguer March. Gaud del benifet de l esglsia de Sant Mateu, al Baix Maestrat.

Bibliografia.

 Carreras Valls, Rafael: Noves notes genealgiques dels poetes Jaume, Pere, Arnau i Ausis March segons documents indits. Estudis Universitaris Catalans, XVIII (1934), pp.309-354.
 Chiner Gimeno, Jaume J.: Ausis March i la Valncia del segle XV (1400-1459). Generalitat Valenciana, Consell Valenci de Cultura, 1997.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242727" title="Agncia Valenciana de la Salut" nonfiltered="4164" processed="4158" dbindex="94497">
L'Agncia Valenciana de la Salut, abans Servei Valenci de Salut, s un organisme autnom de la Generalitat Valenciana, de carcter administratiu i adscrit a la Conselleria de Sanitat.

L'gncia Valenciana de la Salut porta a terme la gesti i administraci del sistema valenci de salut i de la prestaci sanitria del Pas Valenci.

 Departaments de Salut .

El sistema sanitari valenci s'ordena en departaments de salut, que equivalen a les rees de salut previstes en la Llei General de Sanitat. Els departaments de salut sn les estructures fonamentals del sistema sanitari valenci, sent les demarcacions geogrfiques en les quals queda dividit el territori del Pas als efectes sanitaris.

 rea 01 Departament 01. Vinars ;
 rea 02 Departament 02. Castell ;
 rea 02 Departament 03. La Plana ;
 rea 03 Departament 04. Sagunt ;
 rea 04 Departament 05. Valncia - Clnic ;
 rea 05 Departament 06. Valncia - Arnau de Vilanova ;
 rea 06 Departament 07. Valncia - La Fe ;
 rea 07 Departament 08. Requena ;
 rea 08 Departament 09. C.I. Juan Llorens - Torrent - Aldaia ;
 rea 09 Departament 10. Valncia - Doctor Peset ;
 rea 10 Departament 11. La Ribera ;
 rea 11 Departament 12. Gandia ;
 rea 12 Departament 13. Dnia ;
 rea 13 Departament 14. Xtiva - Ontinyent ;
 rea 14 Departament 15. Alcoi ;
 rea 15 Departament 16. La Vila Joiosa ;
 rea 16 Departament 17. Alacant - Sant Joan d'Alacant ;
 rea 17 Departament 18. Elda ;
 rea 18 Departament 19. Alacant ;
 rea 19 Departament 20. Elx ;
 rea 20 Departament 21. Oriola ;
 rea 20 Departament 22. Torrevella ;

En cada departament de salut es garantir una adequada ordenaci de l'assistncia primria i la seva coordinaci amb l'atenci especialitzada, de manera que es possibiliti la mxima eficincia en la ubicaci i s dels recursos, aix com l'establiment de les condicions estratgiques.

El gerent del Departament de Salut s l'encarregat de la direcci i gesti dels recursos del Departament, tant d'Atenci Primria com Assistncia Especialitzada i Socio-sanitria.

Segons Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenaci Sanitria de la Comunitat Valenciana.

 Enllaos externs .
Llei 3/2003, de 6 de febrer;
Web Oficial;
 Hospitals del Pas Valenci.
Centres de Salut del Pas Valenci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242728" title="Regiment Nostre Senyora del Roser" nonfiltered="4165" processed="4159" dbindex="94498">



El Regiment de Nostra Senyora del Roser fou una unitat militar de l'Exrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successi.

El Regiment fou llevat l'any 1713 desprs de la declaraci de guerra de les autoritats de Catalunya contra el el Duc d'Anjou i el Regne de Frana. 

Els seus membres procedien del Regiment de Reials Gurdies Catalanes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242732" title="Salih Mahmoud Osman" nonfiltered="4166" processed="4160" dbindex="94499">
Salih Mahmoud Osman ( Darfur, Sudan 1957 ) s un advocat sudans ferm defensor dels drets humans i que actualment s diputat al Parlament del Sudan.

Membre de l'Organitzaci sudanesa contra la tortura i Human Rights Watch, s conegut mundialment per haver proporcionat representaci legal gratuta als centenars de vctimes de la violncia tnica al seu pas, especialment a la regi del Darfur. Diverses vegades empresonat pel govern del seu pas sense crrecs, l'any 2007 ha estat guardonat amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia concedit pel Parlament Europeu.

Enllaos externs.
  Entrevista amb Salih Mahmoud Osman a elpais.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242736" title="L'illa del tresor" nonfiltered="4167" processed="4161" dbindex="94500">

L illa del tresor s una novella d aventures escrita per Robert Louis  Stevenson. Narra les aventures de Jim en la seva expedici per la recerca d un tresor en un vaixell l Hispaniola governat per pirates, entre els quals destaca John Silver. Es va publicar com a llibre
l any 1883, (va ser publicada per entregues en la revista infantil Young Folks entre 1881-82 amb el ttol The Sea Cook, or Treasure Island.
 Argument .
La novella comena amb l arribada de Billy Bones, un capit vell i bevedor, a la posada Admiral Benhow (prop de Bristol). Aquesta posada s propietat dels pares de Jim Hawkins.
El mariner demana a Jim que l avisi si veu un home amb una cama de fusta. Un bon dia, rep la visita d un vell conegut,  Black Spot: els dos homes discuteixen i quan el visitant marxa, Billy Bones t un  atac de feridura. Aix far que confi a Jim la importncia del cofre que guarda a la seva habitaci i li confessi que va ser l home de confiana del pirata Flint, i que t por que d altres li portin la Taca Negra, una amenaa mortal. Uns dies desprs, aix provocar la mort del mariner i la fugida de  Jim i la seva mare amb les monedes i un  papers que hi ha al cofre. En Jim contacta amb el doctor Livesey i John Trelawney, per explicar - los la histria. Dedueixen que els papers sn el mapa d un tresor i decideixen llogar un vaixell i una tripulaci per buscar-lo.

John Trelawney lloga  l' Hispaniola  i homes,  grcies a   Long John Silver , un home amb una cama de fusta, habituat  molts anys a la mar i que aviat tindr la confiana de Jim. Tot va b, durant la travessia, tret de  la desaparici d Arrow, segon d abord, fins que un bon dia, Jim  descobreix una conspiraci:
Silver explica a un parell d homes que ell va ser contramestre de Flint, i els fa entendre que el millor perqu el seu pla funcioni s esperar que el doctor i Trelawney trobin el tresor, per desprs robar-los-el i matar-los. Jim ho explicar  al comandament i aquests, que no saben amb quants homes fidels compten, decideixen no actuar fins ms endavant i fer-ho per sorpresa. El capit dna perms a tretze homes de la tripulaci per fer una passejada per l illa, amb Silver davant, s embarquen. A l ltim moment, Jim salta en un bot i, quan  toca terra, corre cap a la selva. All amagat, veu com Silver mata un home i quan fuig es troba  Ben Gunn, un antic pirata de Flint que ha viscut abandonat tres anys sol a l illa.Llavors se sent una canonada i  comena el mot.

La tripulaci queda dividida i els homes fidels al capit Smollett noms sn Hunter, Joyce , Gray i Redruth, a ms d ell i Trelawney. S han installat en un fort, per han perdut el vaixell.

L endem al mat, Silver va al fort a negociar: el mapa del tresor a canvi de les vides de tots ells. Per el capit no ho accepta i Silver  jura matar-los a tots. L atac  acaba amb la derrota i fugida dels amotinats. Aix i tot, Joyce i Hunter moren, i el capit Smollett queda ferit. Aprofitant que el doctor se n ha anat a trobar Ben Gunn i que els altres tres estan despistats, Jim se n va a buscar el bot que en Ben li ha assegurat que t amarrat en una cova. El troba i   talla les amarres de la Hispaniola. Ho fa, de nit i aconsegueix pujar a bord.
El vaixell es governa sol perqu dels dos pirates que el vigilaven, un s mort i l altre est ferit i Begur, aquest ltim  es Israel Hands a qui el noi ajuda a canvi que governi la nau.
Per Hands intenta atacar Jim amb un punyal, i aquest li dispara. Hands mor, Jim queda ferit  i la Hispaniola, escorada en una badia. Es fa fosc i el noi decideix tornar al fort, que els pirates han fet seu.

Per els seus amics no sn morts: hi ha hagut un pacte i ara  el mapa del tresor el tenen els pirates. Jim explica part de les seves aventures als pirates, i Long John  l ha de protegir dels seus. L endem, el doctor Livesey es presenta al fort per curar els ferits i pot parlar, en secret, amb Jim, que li diu on para el vaixell. s aleshores que els pirates, amb en Jim presoner, surten a buscar el tresor. Quan arriben al lloc assenyalat amb la X, el tresor no hi s i el doctor Livesey, Gray i Ben Gunn, que seguien el grup , eviten que els pirates es llencin sobre Silver i Jim. Al final el tresor  es  troba a la cova de Gunn, que el va trobar i canviar de lloc . S embarquen a la Hispaniola i  deixen els tres pirates supervivents a l illa i s enduent John Silver, que s escapa al primer port amb una mnima part del tresor. La resta retorna  a Anglaterra.

 Personatges .

 Jim Hawkins: el personatge principal i el principal narrador. s un noi treballador i intel.ligent que viu a la posada Admiral Benhow, la qual regenten els seus pares. La sort el portar a viure una fantstica aventura a bord d un vaixell anomenat la Hispaniola i a trobar un tresor.

 Long John Silver: pirata amb una cama de fusta i lloro a l espatlla, el seu nic inters sn els diners. s astut i afable, per temut fins i tot pel mateix Flint, ell s qui ha organitzat l expedici i el cop per apoderar-se del tresor i el vaixell. Les presses de la resta de pirates i l actuaci d en Jim, a qui agafa estima, trastoquen els plans. Al final, s escapa amb una petita part del tresor.

 Doctor David Livesey: metge i amic de Trelawney que viatja en aquesta aventura i tamb narra la histria. s ell qui enrola Jim en l'aventura i qui ordir el pla per enganyar Silver.

 Alcalde John Trelawney: un hbil tirador, s una persona  ingnua i lloga el vaixell i la tripulaci. S emporta tres criats (Joyce, Hunter i Redruth);

 Capit Alexander Smollet: l obstinat capit de la Hispaniola.

 Billy Bones:  un antic  company del capit Flint i possedor del mapa del tresor. ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242737" title="Les aventures de Huckleberry Finn" nonfiltered="4168" processed="4162" dbindex="94501">
Concebuda en un principi com la continuaci de Les aventures de Tom Sawyer, Les aventures de Huckleberry Finn s considerada l obra mestra de Mark Twain. Quadre magistral de la vida animada de frontera d'uns Estats Units en formaci, la novel.la s articula al voltant d un viatge a la recerca de la llibertat.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242738" title="Eurojust" nonfiltered="4169" processed="4163" dbindex="94502">


L'Eurojust s l'agncia de la Uni Europea (UE) encarregada del refor de la cooperaci judicial entre els Estats membres, mitjanant l'adopci de mesures estructurals que faciliten la millor coordinaci de les investigacions i les actuacions judicials que cobrixen el territori de ms d'un Estat membre. 

La seva seu es troba en la ciutat neerlandesa de La Haia. 

Histria. 
L'Eurojust fou crada pel Consell de la Uni Europea el 28 de febrer de l'any 2002, a partir del projecte presentat en el Consell Europeu celebrat a la ciutat finlandesa de Tampere el 1999. 

Objectius. 
Els principals objectius d'aqusta agncia sn:
Fomentar i millorar la coordinaci entre les autoritats competents referent a les investigacions i les actuacions judicials en els Estats membres. ;
Millorar la cooperaci entre les autoritats competents, facilitant la prestaci d'ajuda judicial mtua i l'execuci de peticions d'extradici. ;
Donar suport a les autoritats competents per a reforar l'eficcia de les investigacions i actuacions judicials. ;

Direcci.
El director de l'Eurojust s designat per consens pel Consell de la Uni Europea:


Enllaos externs.
  Portal de l'Eurojust;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242764" title="Mosca de la fruita" nonfiltered="4170" processed="4164" dbindex="94503">


La mosca de la fruita (Ceratitis capitata) s una espcie de dpter de la famlia dels tefritdids.

Filognia i biogeografia. 
s originaria de la costa occidental d'frica, on viuen especies molt properes, des d'on s'ha exts a altres zones temperades, subtropicals i tropicals dels dos hemisferis.
Es considera una espcie cosmopolita, per la seva dispersi deguda al transport de productes realizats per l'home.

Tot hi aixi del seu origen, tamb l'anomenen mosca mediterrania de la fruita, ja que als pasos mediterranis s on la seva incidncia econmica s'ha fet ms patent, afectant a nombrosos cultius, sobre tot ctrics i altres fruiters.
 
A Espanya es distribueix per tota la zona sud i regions mediterranies, arribant a condicions ptimes en les regions situades ms a l'interior.

Descripci dels tipus.
La mida dels adults s menor que la mosca domstica (4-5 mm de longitutd) i amb colors vius (groc, blanc i negre).
El trax s gris amb taques negres i llargs pls. L'abdomen presenta franjes grogues i grises. Les potes son groguenques. Les ales son irisades, amb taques grises, grogues i negres.
La femella posseeix un abdomen en forma cnica acabat en un fort oviscapte en el que s'insereixen abundants sedes sensorials grogues i negres.

Els ous sn blancs, allargats i lleugerament corvats; de colors groguencs desprs de la posta. La seva mida mitjana s de 1mm x 0.2 mm.

Les larves sn petites, blanquinoses i amb la part anterior situada a l'extrem agut del cos, la part posterior s ms ampla. Desprs d'efectuar dues mudes, arriba al seu desenvolupament complet presentant un color blanc o groc amb taques color crema, ataronjades o vermelloses, segons el tipus d'aliments al seu interior. Mesura 9 mm x 2 mm. 
L'estadi larvari es prolonga durant 6-11 des en condicions favorables.

Les pupes  concluida l'ltima muda, el recubriment protector adopta forma de barril amb la superfcie llisa i de color marr. Quan l'adult surt (entre 6-15 des), la pupa eclosiona transversalment, per un dels extrems. 

Cicle biolgic. 
La durada del cicle depn de la temperatura. L'activitat es redueix durant l'hivern, que pot passar en estat de pupa. Si la temperatura puja per sobre de 14C es reactiva. En zones de clima suau poden completar entre 6 a 8 generacions anualds.
L'insecte surt del pupari que es troba enterrat prop d'arbres i busca un lloc assoleiat, 15 minuts desprs els teguments s'endureixen i adopta la coloraci tpica de l'espcie.
Desprs comena a volar, ja que les seves ales estan desenvolupades, els seus organs sexuals encara no.
Realitza vols curts i es posa on trobi materies ensucrades, amb predilecci pels fruits, ja que sn necessaries per a la seva maduresa sexual.
La trobada entre el mascle i la femella es produeix quan el mascle exhala una secreci olorosa que es reconeguda per la femella, s un atractiu sexual que facilita la copulaci. 
La femella fecundada inicia la posta en la pulpa de la fruita, atretes per l'olor i el color (prefereixen el groc i el taronja per aix els fruits verds no sn atacats).

Una sola cpula en la vida de la femella s suficient per la fertilizaci contina dels ous.
Si les temperatures sn favorables els ous eclosionen en aproximadament 2 des.
Les larves s'alimenten de la pulpa de la fruita on produeixen galeries. Una vegada surten del fruit, viuen al sl on realitzen la seva fase de pupa sota les fulles seques.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242768" title="Francesc Bac" nonfiltered="4171" processed="4165" dbindex="94504">
Francesc Bac, o Franciscus de Bachone o tamb Francis de Bachone (Girona, ? - Camprodon, 8 d'agost de 1372), fou un religis carmelita catal, professor de teologia a Pars.

Biografia.
Segons Flix Torres Amat , entr de frare en el convent dels carmelites de Peralada. Estudi a Pars i hi enseny teologia i sagrades escriptures durant 19 anys. 

El 1366 fou nomenat procurador general i poc desprs provincial de Catalunya de l'Orde del Carme.

Torres Amat, indica que fou un gran literat, excellent poeta i tan savi que era conegut a Paris com a doctor sublimis.

Obres.

 Commentaria in quatuor libros sententiarum ;
 Repertorium praedicantium: magnum et insigne opus ;
 Sermones plures ad populum;
 De bello militantis Ecclesiae et Antichristi ipsam impugnantis, lib. I ;

Notes.


Bibliografia.

Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242771" title="Govern de les Illes Balears 2007-2011" nonfiltered="4172" processed="4166" dbindex="94505">
El Govern de les Illes Balears de la setena legislatura (2007-2011) s fruit d'un pacte entre PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, UM, Eivissa pel Canvi i PSM-eV (l'anomenat oficialment Acord per l'estabilitat poltica i el futur sostenible de les Illes Balears i popularment Pacte de Progrs o Pacte de Centre-esquerra).  

President: Francesc Antich i Oliver.

Composici.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242776" title="Ncies" nonfiltered="4173" processed="4167" dbindex="94506">

Ncies d'Atenes (Nicias, Nikas )  (470 aC-413 aC) fou un general atenenc de la guerra del Pelopons. Era fill de Nicerat del que va heretar una gran fortuna provinent de les mines de plata de Lureion, on treballaven un miler d'esclaus, fortuna valorada en 100 talents. Fou membre del partit aristocrtic. El seu carcter es definit com a tmid, caracterstica ridiculitzada per alguns poetes.

Va estar diverses vegades associat a Pricles com estrateg i per la seva prudncia va guanyar considerable influncia. A la mort de Pricles fou un dels principals opositors de Cle i altres demagogs, per sempre mirat amb respecte per la seva suavitat de tracte, la seva reputaci militar i el s liberal que feia de la seva riquesa. Fou choregus, i va exercir la corgia amb mxima eficcia, destacant el seu transport de la Teria a Delos on va desplegar gran magnificncia. Era religis i feia un sacrifici diari i cada dia consultava als deus sobre afers pblics i privats.

El 427 aC va dirigir una expedici contra l'illa de Minoa, al front de Megara, i la va ocupar. El 326 aC amb 60 trirrems i dos mil soldats, va atacar l'illa de Melos que va assolar per no va poder conquerir la ciutat i com que les tropes eren necessries per atacar Tanagra es va retirar, atacant pel cam la costa de la Lcrida.

El 425 aC va participar en la batalla d'Esfactria i va encarregar al seu enemic Cle per reduir l'illa on havien quedat els espartans. Tot seguit va atacar Corint, va derrotar els corintis i es va retirar quan van arribar esforos per l'enemic, per van quedar dos cadvers que no van poder ser trobats i va renunciar als honors de la victria i va enviar un delegat per demanar la seva entrega. Desprs va anar a Crommyon, va devastar el territori i tot seguit va passar a Epidaure; va construir una muralla al istme que connectava Metone amb terra ferma i va deixar guarnici a la ciutat, retornant a Atenes.

El 424 aC amb dos collegues, va fer una expedici a la costa de Lacnia i va ocupar l'illa de Citera, amb facilitat ja que tenia suports entre els habitants de l'illa, on va deixar guarnici.  Durant set dies va assolar les costes lacnies i, a la seva tornada, el territori d'Epidaure, ocupant Thyrea, on els espartans havien establert als eginetes expulsats de la seva prpia illa. Els eginetes foren portats a Atenes i executats.

El 423 aC Ncies i Nicostrat foren enviats amb un exrcit a la Calcdia per inspeccionar els moviments de Brsides i va ocupar Mende i bloquejar Esci; quan va acabar de bloquejar Esci va tornar a Atenes.

La mort de Cle li va obrir les portes al poder suprem i va iniciar moviments per la pau. S'havia guanyat el favor dels espartans pel seu bon tracte als presoners d'Esfactria i va poder exercir com a mediador entre Atenes i Esparta aconseguint la pau del 421 aC coneguda com pau de Ncies per la part important que hi havia tingut.

L'oposici de beocis, corintis i altres, i l'hostilitat d'Argos fou contrarestada per un tractat d'aliana defensiva entre Atenes i Esparta. Per l'amistat fou de curta durada i Alcibades no va tardar en excitar els nims; el 420 aC una ambaixada atenenca fou enviada a Argos, a proposta d'Alcibades, per establir una aliana; els ambaixadors espartans que havien anat a la ciutat pel mateix objectiu i fou necessria tota la influncia de Ncies per evitar un trencament. Ncies fou enviat com ambaixador a Esparta per intentar aclarir les coses, per noms va poder obtenir una ratificaci dels tractats ja existents i a la seva tornada es va formalitzar l'aliana amb Argos.

Les disputes entre Ncies i Alcibades es van incrementar, i es va comenar a parlar de la necessitat d'enviar a un d'ells a l'ostracisme, especialment per l'actuaci del demagog Hiprbol. Per llavors Ncies i Alcibades es va unir contra els seus comuns enemics i el que va anar a l'ostracisme fou Hiprbol.

El 415 aC els atenencs van decidir enviar la gran expedici a Siclia amb el pretext d'assistir a Segesta i Leontins. Ncies, Alcibades i Lmac foren nomenats comandants; Ncies era contrari a l'expedici per no va aconseguir evitar-la. Quan l'exrcit atenenc va arribar a Rhgion, Ncies va proposar demanar a Segesta el pagament sin del cost total de l'expedici si al menys d'una part, i romandre a Rhgion fins que el pagament fos fet, per fou el pla d'Alcibades el que fou adoptat. Ms tard quan Alcibades fou cridat a Atenes, Ncies va obtenir el suport de Lmac; llavors la flota era a Catana, aliada atenenca, i amb totes les forces els atenencs van anar a Segesta (pel cam van ocupar Hyccara)  on noms van poder obtenir el pagament de trenta talents; a la seva tornada va romandre inactiu, i a la tardor va comenar a preparar l'atac a Siracusa i amb una estratagema van ocupar una posici propera a l'Olympeium al port de Siracusa; una batalla es va lliurar al dia segent els siracusans foren derrotats; curts de diners i cavalleria els atenencs van anar a passar el hivern a Naxos, i durant un temps van tractar d'aconseguir l'aliana de Camarina i algunes ciutats dels sculs, fracassant en la primera per aconseguint l'aliana de diverses ciutats dels sculs; tamb algunes ciutat etrusques d'Itlia van prometre ajut; Ncies va enviar ambaixadors a Cartago.

Ncies es va traslladar de Naxos a Catana on la primavera del 414 aC van arribar reforos atenencs; Ncies va preparar la conquesta d'Eppoles en la que va tenir xit, i va bloquejar Siracusa. En una batalla als aiguamolls, Lmac va morir, per Ncies, afectat d'una malaltia a la vista, va aconseguir evitar la prdua d'Epipoles. Quan el bloqueig s'havia prcticament acabat va arribat a Siracusa l'espart Gilip. Ncies, segur de l'xit, no va actuar per impedir la seva entrada a Siracusa. Ncies va fer erigir tres fortaleses al Plemmyrium, per quan va intentar impedir la construcci d'una contra muralla dels siracusans, les seves forces foren derrotades; aix va animar als siracusans que van rebre reforos dels seus aliats; Ncies va demanar reforos a Atenes; les forces atenenques i els seus aliats van patir desercions i Ncies va demanar el seu relleu. Atenes va decidir enviar reforos dirigits per Demstenes i Eurimed d'Atenes, per no van permetre a Ncies deixar el comandament.

Gilip mentre va convncer als siracusans de buscar la seva victria a la mar. Primer va atacar i ocupar els fortins atenencs al Plemmyrium; l'arribada de reforos pels siracusans procedents de Corint va provocar una confusi a les files siracusans que fou aprofitada per Ncies per atacar i obtenir una victria; van seguir altres lluites al port i en una gran batalla els atenencs foren derrotats amb fortes prdues, per just llavors van arribar els reforos dirigits per Demstenes i Eurimed. A la nit es va fer un intent de recuperar Eppoles que s'havia perdut i encara que inicialment els atenencs foren victoriosos, al final foren rebutjats amb fortes prdues. Demstenes va proposar llavors abandonar el setge i tornar a Atenes per Ncies no ho va consentir. Les lluites que van seguir, en general favorables als siracusans, van fer canviar a Ncies de parer i es van donar ordes secretes de embarcar a la nit, per llavors, quan tot estava a punt, es va produir un eclipsi de lluna i Ncies ho va interpretar com un avis dels deus contra la retirada i va anullar aquesta.

Els siracusans van comenar una srie d'atacs i en una batalla naval decisiva van derrotar els atenencs i es va apoderar del port. Els atenencs havien de fer ara un intent desesperat per marxar i van atacar el port per no van tenir xit. La retirada s'havia de fer cap a l'interior de l'illa. Finalment Ncies i Demstenes, amb la resta de les forces, es van haver de rendir. Gilip volia enviar a Ncies a Esparta, per els siracusans van imposar la seva execuci.

Segons Pausnies el seu nom fou eliminat del monument construt a Atenes a aquells que havien caigut a Siclia, ja que ell s'havia rendit voluntriament.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242777" title="Clara Segura" nonfiltered="4174" processed="4168" dbindex="94507">
Clara Segura (Barcelona, 1974) s una actriu catalana.

Treballs.
Teatre.
Direcci.
No et moguis (2005);
Interpretaci.
Intimitat (2007);
Antgona (2006);
La Felicitat (2006);
Amor Fe Esperana (2005);
No et moguis (2005);
Ets aqu? (2005);
Maca, per favor... les postres! (2004);
Refugi (2003);
El somni d'una nit d'estiu (2002) .... Helena;
El Alcalde de Zalamea (2000) .... La Chispa;
La filla del mar (2000) .... Filomena;
Jordi Dandin (1999);
El somni de Mozart (1998) .... Manberg, un altre creditor;

Televisi.
Vinagre (2008);
Las manos del pianista (2007);
Porca Misria (2004-2007);
Cmping (2006);
Jet lag (2006);
...amb Manel Fuentes (2004);
Club Super3 (1991);

Cinema.
Cenizas del cielo (2007) .... Cristina;
Sin ti (2006) .... Rosa;
Mar adentro (2004) .... Gen;
Excuses! (2003) .... Begoa;
Opcin C (2002) .... Maura;
Mundos (1997);

;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242778" title="Josep Escol" nonfiltered="4175" processed="4169" dbindex="94508">

Josep Escol i Mars (Als de Balaguer, Noguera 1888 - Buenos Aires 1971), editor catal.
Josep Escol i Segals (Barcelona 1914 - 1998), futbolista i entrenador catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242796" title="Ncies (desambiguaci)" nonfiltered="4176" processed="4170" dbindex="94509">


Onomstica:

Ncies, fams general atenenc;

Pau de Ncies, tractat de pau entre Atenes i Esparta (321 aC);

Ncies de Gortina, dirigent de Gortina a Creta;

Ncies (general), general dels ptolemeus egipcis.

Ncies (estrateg), estrateg de la Lliga Aquea ;

Ncies (militar), oficial macedoni al servei del rei Perseu de Macednia.

Ncies de Cos (tir), tir de Cos;

Ncies de Nicea, escriptor grec ;

Ncies de Cos (gramtic), gramtic grec ;

Ncies Monjo, monjo bizant del segle VII ;

Ncies (metge), metge del rei Pirros de l'Epir;

Ncies (escriptor), escriptor grec;

Ncies (pintor), pintor atenenc del segle IV aC;

Ncies (rei), rei indogrec del segle I aC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242797" title="Ncies (general)" nonfiltered="4177" processed="4171" dbindex="94510">
Ncies (Nicias, Nikas ) fou un general dels ptolemeus egipcis.

Era amic i parent de Menneu i general al servei de Ptolemeu IV Filoptor. Aquest el va enviar amb un exrcit per oposar-se a les forces del selucida Antoc III el Gran, i ajudar a la ciutat d'Abila, per fou derrotat completament. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242798" title="Ncies de Gortina" nonfiltered="4178" processed="4172" dbindex="94511">
Ncies de Gortina  (Nicias, Nikas ) fou un dirigent de Gortina connectat amb Atenes per llaos de proxnia.

Quan les forces atenenques enviades com a reforament per Formi d'Atenes es dirigien a l'oest de Grcia, els va demanar d'aturar-se a Gortina (Creta) per ajudar-lo en l'atac militar a la ciutat propera de Cidnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242799" title="Ncies (estrateg)" nonfiltered="4179" processed="4173" dbindex="94512">
Ncies (Nicias, Nikas ) fou un estrateg de la Lliga Aquea el 207 aC. 

L'esmenta Tit Livi  (Livius, 28.8.).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242800" title="Ncies (militar)" nonfiltered="4180" processed="4174" dbindex="94513">
Ncies (Nicias, Nikas ) fou un oficial macedoni al servei del rei Perseu de Macednia.

Era governador de Pella (Macednia) i quant la sort de Perseu ja era desesperada, va rebre ordes del rei de tirar els seus tresors a la mar i a l'almirall Andrnic de cremar la seva flota. Ncies va complir l'orde i va tirar els tresors a la mar (encara que ms tard bona part foren recuperats). 

Perseu en un acte de desesperaci va fer matar tant a Ncies com a Andrnic el 169 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242802" title="Ncies de Cos (tir)" nonfiltered="4181" processed="4175" dbindex="94514">
Ncies de Cos  (Nicias, Nikas ) fou un poltic nadiu de l'illa de Cos, que en algun moment del segle I aC es va apoderar per un curt temps de la tirania sobre l'illa. 
 
Fou contemporani d'Estrab que l'esmenta (Strabo, 14. p. 658.) com un dels personatges notables de l'illa, i diu que va tenir "l'honor, entre altres ttols de glria, de regnar com a tir sobre els seus conciutadans".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242803" title="Ncies de Cos" nonfiltered="4182" processed="4176" dbindex="94515">



Onomstica:

Ncies de Cos (tir), tir de l'illa de Cos.
Ncies de Cos (gramtic), gramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242805" title="Ncies de Nicea" nonfiltered="4183" processed="4177" dbindex="94516">
Ncies de Nicea  (Nicias, Nikas ) fou un escriptor grec d'poca desconeguda, per posterior a Plat.

L'esmenta Ateneu de Naucratis que diu que era l'autor de tres obres:
 , memries de diverses escoles de filosofia.
 , costums arcdies (probablement part d'una collecci de costums de diverses parts de Grcia).
 , una histria.

Ateneu en un altre escrit esmenta a Soti com autor de , el que ha fet pensar que Ateneu va patir una confusi i que l'obra atribuda a Ncies podria ser de Soti.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242806" title="Ncies de Cos (gramtic)" nonfiltered="4184" processed="4178" dbindex="94517">
Ncies de Cos  (Nicias, Nikas ) fou un gramtic grec que va viure a Roma en temps de Cicer (segle I aC, especialment entre 50 aC i 45 aC), del que fou ntim amic. Suetoni l'esmenta com Curti Nicia (Curtius Nicia).

Fou membre del partit de Gneu Pompeu, per al implicar a la dona d'aquest amb un afer amb Memmi, ella el va trair i Pompeu li fou hostil. Del que diu Cicer sembla que era dbil i efeminat. Els seus escrits no van gaudir de gran reputaci i Cicer mateix no el considera prou autoritzat sobre una qesti gramatical. 

Suetoni diu que va escriure un tractat sobre els escrits de Gai Lucili.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242807" title="Ncies Monjo" nonfiltered="4185" processed="4179" dbindex="94518">
Ncies Monjo (Nicias Monachus, Nikas ) fou un monjo bizant que va florir al comenament del segle VII (vers 601). Va escriure almenys tres obres que no es conserven:

1.	Contra el  de Filup ;
2.	Contra Sever l'Eutiqui;
3.	Contra els pagans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242808" title="Nuncarga" nonfiltered="4186" processed="4180" dbindex="94519">

Nuncarga s una entitat de poblaci de Peramola d'uns 33 habitants que est situat a 609 metres d altitud, a la vora del riu Segre, i a l'esquerra del torrent Salat, al sector meridional del terme, dins del municipi de Peramola a la comarca de l Alt Urgell. Els seus habitants viuen principalment de l'agricultura i la ramaderia. El poble t una esglsia romnica d'una sola nau i un campanar d'espadanya d'un sol ull, possiblement del segle XI tot i que les primeres referncies documentals sn del 1279. L esglsia t com a patrona Santa Llcia.

 La poblaci .
Compta amb una poblaci d'uns 33 habitants.

Els seus habitants viuen principalment de l'agricultura i la ramaderia, al municipi actualment s'ha fet una concentraci parcellria per agrupar les antigues parcelles en unes altres de ms grans, aix s'ha fet per poder facilitar la feina dels agricultors, perqu aix poden treballar amb unes finques ms grans, ms planes, sense tantes ribes, no haver de canviar tantes vegades de camp, a ms com que a algunes finques i passa el riu Segre per la vora ara com que sn ms extenses els s ms fcil i cmode poder-les regar, etc.

Nuncarga est format, aproximadament, per unes vuit cases, entre les quals hi ha: Cal Balasc, Cal Casafont, Cal Fotuny, Cal Guiatano, Cal Llarguet, Cal Maginet, Cal Morat, Cal Nerola...

Els seus pobles vens sn: Peramola, Trag, Cortiuda, Aguilar, Oliana, etc.

 L'esglsia .

L'esglsia de Nuncarga, que est compartida amb Trag, t com a patrona Santa Llcia, antigament Santa Maria del Pla. Santa Llcia de Nuncarga-Trag s especialment remarcable per la seva capalera trevolada. L'esglsia de Nuncarga apareix documentada per primer cop l'any 1279. Abans d'estar dedicada a Santa Llcia havia estat sota les advocacions de Nostra Senyora del Roser i Santa Maria del Pla. s un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de can, de secci semicircular i reforada per dos arcs torals. La capalera, trevolada com havem dit, est formada per un absis central i dues absidioles laterals de dimensions ms redudes. Al centre de cada absis hi ha una finestra centrada de doble esqueixada. Una quarta finestra, a la faana de ponent, conserva vestigis de pintura mural. La porta s'obre a la faana sud, amb un arc adovellat. El campanar, situat a ponent, s una senzilla espadanya d'un sol ull.



 Enllaos .
 Blog de Nuncarga;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242809" title="Gai Fabrici Lusc" nonfiltered="4187" processed="4181" dbindex="94520">


Onomstica:

Gai Fabrici Lusc (cnsol), cnsol el 282 aC i 278 aC ;

Gai Fabrici Lusc (pretor), pretor el 195 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242812" title="Glacis" nonfiltered="4188" processed="4182" dbindex="94521">
Un glacis, peu de mont o raiguer s, en geomorfologia, un pendent suau (menor del 10%) generalment format per la lixiviaci i posterior deposici de les partcules fines d un con de dejecci o d un vessant.

El glacis s un pla lleugerament inclinat que es troba sempre envoltat de muntanyes. Als glacis d erosi o rocosos les muntanyes actuen com a rea de captaci de cabals hdrics i de rebles mobilitzats per aquests; als glacis d acumulaci o detrtics els depsits arrossegats per rierada enllacen amb els relleus de la capalera sense soluci de continutat. Els glacis mixts presenten caracterstques dels dos tipus.

Glacis d'erosi.

Tamb anomenats rocosos, sn modelats per rierades difuses sobre rocam compacte in situ i mostra en la seua arrancada una separaci amb els vessants dels relleus que els envolten. Resulten d una efica desagregaci de les roques durant els perodes secs i un escolament abundant concentrat en algunes rierades anuals, capaces d agranar el recobriment generat per la meteoritzaci.

Glacis d acumulaci.

Tamb anomenats detrtics, sn desenvolupats sobre depsits arrossegats per rierada i enllacen amb els relleus de la capalera sense trencament ni pendent. Resulten d una fragmentaci molt intensa dels afloraments rocosos en els propis relleus on s inicien els sistemes de rierada, tot recobrint la roca in situ i generant un pla inclinat constitut per una formaci detrtica de tipus colluvial atenuat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242813" title="Ncies (metge)" nonfiltered="4189" processed="4183" dbindex="94522">
Ncies (Nicias, Nikas ) fou el metge del rei Pirros de l'Epir. Durant la guerra del rei contra Roma, es va oferir al cnsol Gai Fabrici Lusc per enverinar al rei a canvi d'una determinada recompensa (278 aC) . El cnsol rom va rebutjar la oferta i tot seguit va comunicar a Pirros la traci. 

Pirros el va fer matar i la seva pell va servir d'estora.

Claudi Eli l'esmenta sota el nom de Cinees, que fou un ministre de Pirros; Ammi Marcell, Valeri nties i Valeri Mxim traspassant aquestos fets a un amic de Pirros que el primer anomena Demcares i els altres dos Timcares.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242814" title="Ncies (escriptor)" nonfiltered="4190" processed="4184" dbindex="94523">
Ncies (Nicias, Nikas ) fou un escriptor grec.

Va escriure sobre pedres l'obra anomenada , esmentada per Plutarc i per Estobeu. Fabricius el classifica com a metge per no hi cap evidencia sobre que hagus exercit tamb aquest ofici.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242818" title="Ncies (pintor)" nonfiltered="4191" processed="4185" dbindex="94524">
Ncies (Nicias, Nikas ) fou un fams pintor atenenc, fill de Nicomedes, deixeble d'Antdot i Eufranor d'Atenes. Va florir vers el 310 aC el que coincideix amb la noticia donada per Plutarc que diu que va refusar vendre una de les seves pintures al rei Ptolemeu (suposadament Ptolemeu I Ster d'Egipte). Segons Plini el Vell, Ncies va pintar les esttues de Praxteles (que va florir vers 364 aC a 360 aC) el que sembla massa temps abans i dona a pensar que una de les dues noticies es errnia; en tot cas Ncies hauria pintat de molt jove les esttues de Praxteles fetes al final de la seva carrera desprs del 350 aC i hauria refusat vendre la seva pintura a Ptolemeu ja molt gran, quan ja era prou ric i fams.

Destacava per les pintures de figures femenines, per la seva habilitat amb la llum i les ombres i pel relleu de les figures. Plini esmenta algunes de les seves pintures: 

Nemea asseguda en un lle, amb la inscripci  (;
Jacint de jove suggerint l'amor d'Apollo per ell.
Diana a Efes;
Regions infernals segons Homer (, Necromantia Homeri), obra que no va voler vendre a Ptolemeu tot i que se li van oferir 60 talents.
Calipso;
Io;
Andrmeda;
Alexandre (Paris);
Calipso asseguda al pati de Pompeu  ;
Alguns animals (era especialment elogiat pels seus gossos);
Una tomba prop de Tritea a Acaia (descrita per Pausnies);

Demetri de Falron diu que la seva especialitat era pintar batalles per terra i mar.

Fou el primer pintor que va usar l'ocre cremat, descobert per accident. Va tenir un esclau i favorit de nom Omfali que fou el seu principal deixeble. Fou enterrat a Atenes a la via que portava a l'Acadmia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242820" title="Ncip" nonfiltered="4192" processed="4186" dbindex="94525">
Ncip (Nicippus, Nkippos ) fou un dels fors de Messnia el 220 aC.

Juntament amb alguns membres dirigents de tendncia conservadora, fou un actiu partidari de la pau incls en detriment del inters pblic. Quan van tornar els enviats al congrs de Corint que havia decidit la guerra contra la Lliga Etlia, opci que tenia el suport popular, els va fer tornar per comunicar que Messnia no tenia inters en la guerra i no hi entraria fins que la ciutat de Figlia, a la frontera, fos retornada pels etolis. 

Polibi considera una greu falta la seva posici.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242821" title="Riu Sec de Betx" nonfiltered="4193" processed="4187" dbindex="94526">

El riu Sec de Betx s un corrent d aigua intermitent i estacional que naix a la Serra d Espad, a 849 m d altitud, i que rep diversos noms al llarg del seu recorregut: riu de Veo fins a Tales; des d aquest punt i fins al terme de Betx s'anomena riu Sonella. Al tram final rep el nom de Riu Sec de Betx. 

El riu de Veo es forma en la vessant nord de la Serra d Espad (als peus dels pics d Espad i la Rpita) per la uni de diferents barrancs, principalment el de Xinquer.

Baixa en direcci E cap a la Plana, i en el seu descens passa per l Alcdia de Veo, Veo i Benitands, on hi ha l embassament d Onda o, tamb conegut com Pant de Benitands, construt el 1953, per regar el terme d Onda, amb el qual comunica a travs d un canal que deriva en diverses squies. L embassament, a 306 m de altitud, t una capacitat d un hm i una superfcie de 0,1 ha. La presa t una alada de 38 m i la longitud de coronaci s de 119 m.

Desprs passa per Tales, on rep les aportacions del barranc de Castro (que ve de Suera)), Artesa i Onda, poblaci que travessa per la banda sud. En arribar al terme de Betx topeta amb la Rambla d Artana, que ve d An, Eslida i Artana. En aquest punt entra ja de ple en la Plana de Castell (Plana Baixa), que la travessa al llarg de 18 km on noms porta aigua en perode de pluges. Passa pels termes de Betx, les Alqueries (al sud) i Vila-real (al nord), i finalment, Borriana. 

 Vegeu tamb .
 Clot de la Mare de Du.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242822" title="Irene Montal" nonfiltered="4194" processed="4188" dbindex="94527">
Irene Montal (Barcelona, 18 de juliol de 1976) s una actriu catalana.

 Filmografia .

 Cinema .

 Llargmetratges .

 Faust 5.0 (2001);
 Una casa de bojos, Neus, (2002), de Cdric Klapisch;
 Amic/Amat (1998), de Ventura Pons;
 Lo mejor que le puede pasar a un cruasn (2003), Carmela, de Paco Mir.
 Tempus Fugit, Mnica, (2003), d'Enric Folch;
 Nubes de verano, Marta, de Felipe Vega (2004). Premi Tria com millor actriu revelaci.
 Les nines russes, Neus, (2005), de Cdric Klapisch;
 Tu vida en 65' (2006), de Maria Ripoll;

 Televisi .

 Sries .

 Poblenou (1994);
 Rosa (1996);
 Mirall trencat, Sofia, d'Orestes Lara (2001);
 Mar de fons (2006-2007);
 Cuntame cmo pas (2004-2005);
 RIS Cientfica (2007);

Enllaos externes.
 Web oficial;
 Fitxa a l'AADPC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242836" title="1080 (desambiguaci)" nonfiltered="4195" processed="4189" dbindex="94528">


Histria: l'any 1080.
Vdeo: ;
1080i, senyal de vdeo amb 1080 lnies de resoluci vertical adquirides entrellaadament.
1080p, senyal de vdeo amb 1080 lnies de resoluci vertical adquirides progressivament.
Videojocs: el videojoc de surf de neu 1080 Snowboarding,  desenvolupat per a la Nintendo 64.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242843" title="Joan Palau" nonfiltered="4196" processed="4190" dbindex="94529">

Biografies
 Joan de Palau, bisbe d'Elna al segle XVI ;
 Joan Palau, eclesistic mallorqu del segle XVII, catedrtic a la Universitat de Barcelona, vicari general de la dicesi de Sevilla i visitador del Per;
 Pere Joan Palau, alcalde de Sentmenat pels voltants de 1618;
 Joan de Palau i Bux (Fla, 1919   Banyoles, 1991), pintor paisatgista i professor d'art en la seva acadmia banyolina;
 Joan de Palau i Cat, erudit mataron del segle XIX;
 Joan Palau Comas (Eivissa, 1926   Valncia, febrer del 2002), estudis eivissenc. Apleg una gran collecci de llibres sobre les Pitises, que lleg a l'Arxiu Histric d'Eivissa;
 Joan Palau Francs (Ripoll, 10 de novembre del 1929), directiu del mn dels esports, especialment al dels minusvlids fsics;
 Joan Palau i Masana (Vilafranca del Peneds, 1963), actor i ballar, i professor ;
 Joan Palau i Miralles (Gandesa, 1867   Tarragona, 1936), alcalde d'Amposta molt apreciat a la ciutat, on impuls les Escoles pbliques, les Cases barates i el Pont penjant;
 Joan Palau i Ramrez, geleg doctorat per la universitat de Barcelona (1997), autor de diverses publicacions especialitzades;
 Joan de Palau i Soler (Matar, 1832   1881), eclesistic catal, vicari capitular de Solsona entre 1853 i 1857;
 Joan Palau i Vera (?, 1875   Barcelona, 1919), pedagog, vinculat a la Institucin Libre de Enseanza, experimentador del mtode Montessori i autor de diverses obres didctiques;

Altres
 Premi Joan Palau Vera per a treballs de recerca d'estudiants de batxillerat, promogut per la Societat Catalana de Geografia (primera edici 2004, de convocatria anual);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242867" title="720 (desambiguaci)" nonfiltered="4198" processed="4191" dbindex="94531">
;

Histria: l'any 720.
Vdeo: 720p, senyal de vdeo amb 720 lnies de resoluci vertical adquirides progressivament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242870" title="Tinta" nonfiltered="4199" processed="4192" dbindex="94532">
La tinta s un lquid per tenyir una superfcie de color per tal de crear un text o un dibuix, amb alguna figura de tra fi (a diferncia de la pintura, encarregada d'omplir rees i colors i no pas amb lnies i traos). Si b hi ha alguns animals que generen tinta, com el polp, usualment est feta de pigments obtinguts de metalls i closques. 

La tinta ms antiga s la xinesa, en s des de fa de ms de 5000 anys. 

La tinta s'usa en la ploma, el bolgraf i tamb en aparells com la impressora o el fax. 

L'anomenada tinta invisible, feta amb suc de llimona, serveis per amagar missatges secrets perqu noms es visible el tra quan s'acosta a una flama o similar. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242889" title="Musaranya de cap pla" nonfiltered="4200" processed="4193" dbindex="94533">

La musaranya de cap pla (Crocidura planiceps) es troba a la Repblica Democrtica del Congo, Etipia, Nigria, Sudan i Uganda.

Referncies.



 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242890" title="Reial Cercle Artstic" nonfiltered="4201" processed="4194" dbindex="94534">
El Reial Cercle Artstic s una societat privada sense nim de lucre declarada d'Inters Cultural, la finalitat de la qual s reunir persones que cultiven o tenen afecci a les Belles Arts i fomentar les activitat culturals.

La seu actual es troba al carrer dels Arcs, 5 de Barcelona i ocupa l'antic Palau dels Comtes de Pignatelli i l'antiga Casa Bassols.

Histria.
El Cercle Artstic va ser fundat l'any 1881 per un grup de pintors barcelonins amb el propsit de crear un espai per fomentar la vida cultural de la ciutat. L'any 1884 era conegut com a Centro de Acuarelistas, recuperant tres anys ms tard el seu nom original de Cercle Artstic degut a una refundaci. L'entitat va mantenir un protagonisme destacat en la vida artstica i social barcelonina, especialment entre els ltims anys del segle XIX i les primeres dcades del segle XX, organitzant actes socials, balls i festes populars d'entre els quals destaquen els balls al gran sal de la Llotja i al Gran Teatre del Liceu. Tamb funcion com a local de joc. El 1893, les tensions internes suscitades entorn les activitats extra-artstiques i el tarann de l'entitat desemboc amb l'escissi d'un grup de socis que fundaren una societat parallela de tendncia cristiana, el Cercle Artstic de Sant Lluc.

Al llarg de la seva histria, el Cercle ha ocupat moltes seus i ha tingut una vida itinerant. Finalment, el 1959, amb l'adquisici del Palau Pignatelli i de l'antiga Casa Bassols l'entitat aconsegu l'estabilitat desitjada.

El 1916, el rei Alfons XIII li conced el ttol de Reial Cercle Artstic de Barcelona.

El Cercle ha organitzat importants exposicions individuals, collectives i d'homenatge a molts dels seus membres, com Xavier Gos (1915), Baldomer Gili i Roig (1916 i 1980), Pere Borrell (1935), Eliseu Meifrn (1941), Enric Casanovas, i Carles Pellicer (1951), Hermen Anglada Camarasa (1955), Mari Llavanera (1956), Mart Llaurad, i Laure Barrau (1959), Rafael Llimona, i Ignasi Mallol (1966), Ernest Santasusagna (1967), Jaume Mercad (1967), Enric Galwey (1970), Llus Bonnin (1973), Joan Llaverias (1974), Bonaventura Puig Perucho (1979), Josep Aragay (2002) entre d'altres.

Han estat socis destacats: Antoni Caba, Caterina Albert, Ramon Casas, Evarist Arns, Mari Andreu, Modest Urgell, Joan Borrell Nicolau, Joaquim Mir, Hermen Anglada Camarasa, Francesc Costa, Isidre Nonell, Francesc Gal, Francesc Gimeno, Ricard Opisso, Francesc Labarta, Apelles Mestres, per posar alguns exemples.

Llista de presidents.
Joan Flotats i Lluci (1881);
Joan Llopart i  Tresserres (1882);
Toms Moragas (1883);
Joan Planella(1884);
Josep Llus Pellicer (1885, 1888, 1890),
Josep Masriera i Manovens (1889);
Leopold Roca (1891, 1902);
Francesc Rogent (1893);
Llus Graner (1895);
Joan Francesc Chia (1896);
Jaume Carreras (1901, 1903);
Josep Antoni Trias (1904);
Mari Fuster (1907, 1919, 1923);
Eduard Llorens (1912);
Santiago Rusiol (1914);
Llus Masriera i Ross (1922);
Oleguer Junyent i Sans (1925);
Alexandre Cardunets (1927);
Pere Casas i Abarca (1930);
Josep Clar (1934);
Francesc Planas Dria (1936);
Josep Bonet del Rio (1939);
Eusebi Gell i Lpez (1946);
Eusebi Gell i Jover (1956);
Antonio Lozoya (1976) ;
Joan Abell (1992).

enllaos externs.
Web de l'Entitat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242893" title="Musaranya de Crosse" nonfiltered="4202" processed="4195" dbindex="94536">

La musaranya de Crosse (Crocidura crossei) viu al Camerun, Benn, Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria, Nigria, Sierra Leone i Togo.

Referncies.



 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242898" title="Musaranya de Day" nonfiltered="4203" processed="4196" dbindex="94538">

La musaranya de Day (Suncus dayi) s un endemisme de l'ndia.

Referncies.



 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242900" title="Lucky Luke" nonfiltered="4204" processed="4197" dbindex="94540">
Lucky Luke s un cmic belga creat per Morris i publicat en catal a la revista Cavall Fort. El protagonista s un vaquer que parodia les aventures de l'oest americ. s un home tranquil, "ms rpid amb la pistola que la seva prpia ombra" i que munta en Jolly Jumper, "el cavall ms llest del mn". Els seus enemics sn els germans Dalton, que pensen noms a aconseguir diners atracant bancs i dels quals l'altura s inversament proporcional a la seva intelligncia (el ms baix, Joe, es desespera perqu per culpa dels seus germans mai pot aconseguir que els seus plans funcionin). Un altre personatge caracterstic s Rantalplan, un gos mig ximple que incrementa l'humor de la tira. Al principi el vaquer fumava constantment, per la cigarreta va ser substituda per un bri de palla en posteriors historietes per lluitar contra el tabac i la seva addicci. L'xit del cmic va fer que sorgs una srie de dibuixos animats homnima.

Personatges de la srie..

Lucky Luke: Personatge central d'aquestes histries (tot i que els Dalton i d'altres, en ocasions, li treuen protagonisme i protagonitzen escenes en solitari). "Cuidador de vaques", rodamn introvertit i solitari, empedernit solter, excel.lent tirador, un dels "bons bonssims" de l'art seqencial, sempre acompanyat per en Jolly Jumper i, a vegades, per en Rantamplan, i molt sovint en busca i captura dels malvats Dalton; la "dona per excel.lncia" de les seves aventures s la Calamity Jane, i entre els seus molts altres enemics tamb est en "Billy el nen" ("Billy the kid").
Jolly Jumper: Cavall rondinaire i un pel malgeniut, company inseparable del cowboy solitari, l'acompanya en totes les seves aventures. Mai li complau gens la companyia d'en Rantamplan, contra el qui es mant enfurrunyat i desconfiat, per l'acaba suportant. Li encanta menjar enciams, s molt reaci a crrer aventures (si b al final la lleialtat al seu amo l'obliga a no tirar-se enrera) i, com el seu amo, s un cavall que "corre ms enrera que la seva prpia sombra".
Rantamplam: Gos trapella, de nas enorme, sempre ms distret que un pop en un garatge, per perseverant i de bona voluntat. En una ocasi, un multimillonari va fer que, durant un temps, fos partcep d'una fortuna considerable... Sovint s felicitat perqu, tot i que ms per molta sort que no per altra cosa, la seva presncia acaba siguent indispensable per a finalitzar amb xit alguna aventura. Tot i que aquest simptic gosset normalment sigui conegut com el gos d'en Lucky Luke, no noms no viu amb ell (sin a la pres del senyor Pawlow), sin que s un personatge lo bastant interessant com perqu tingui una srie en solitari (on els companys d'en Rantamplam sn en Pawlow i no gens Lucky Luke ni l'irascible Jolly Jumper), de la qual han sortit aventures tant interessants com "El Padr".
Calamity Jane: L'nica dona important de les aventures de Lucky Luke. Des de molt jove, ja era una dona forta de carcter, indomable i atrevida. Va arribar a casar-se, per el seu marit va morir en un tiroteig. Conegu a en Luke i el salv de morir a mans d'uns indis, i aviat es feren amics inseparables, i actuaren junts en diverses aventures.
Joe, Jack, William i Averell Dalton: Els quatre entranyables dolents de la srie de Lucky Luke. Germans que sempre van junts pel mn, sense ms famlia que son via. En Joe s el lder, quasi sempre frustrat en els seus plans, baixet i malhumorat. L'Averell s el ms alt, una mica ruc i ingenuu, aparentment molt bona persona, per sempre disposat a deixar sense un cntim les vctimes propcies que troba per arreu on viatja. Jack i William no tenen una personalitat molt definida, i sovint es limiten a seguir la situaci simplement tal i com aquesta apareix, sense discutir gaire. Els quatre odien amb fermesa a en Lucky Luke (sobretot en Joe), mentre que, curiosament, l'Averell sembla sentir un cert carinyo a en Rantamplan... En moltes aventures de Lucky Luke, els Dalton sn els dolents per excel.lncia, siguent els quatre un dels smbols de la srie.
Billy el nen (Billy the Kid): Un nen molt trapella, de carcter una mica violent, deix casa seva a molt curta edat, i se'n an a rodar mn i a viure com a ganster, guanyant-se aviat una dubtosa reputaci com a criminal expert. En Lucky Luke es creu amb ell diverses vegades en les seves aventures, sempre portant-lo a la pres al final, d'on ell fins ara sempre se n'acaba escapant...
Pawlow: Funcionari de la pres on treballa en Rantamplan, home alt, obs, i tranquil. Tolera les trapelleries del Rantamplan (el qual s, curiosament, la mascota preferida dels encarregats de la pres) i sempre el cuida i l'alimenta afectuosament. Els Dalton normalment sn tancats a la pres que gestiona en Pawlow, i quasi sempre, d'una forma o altra, acaben escapant d'aquesta mateixa, i per aix, en Lucky Luke, decepcionat, descriu la pres com "un colador d'on tothom se n'escapa"...

lbums.
L'Emperador Smith;
El Genet Blanc;
El Gran Duc;
El Novell;
La curaci dels Dalton;
L'herncia de Ran Tan Plan;
El 7 de Cavalleria;
Els Dalton van a Mxic 		;
Remuntant el Mississipi;
El fil que canta;
Els Turons Negres;
La Caravana;
L'indul dels Dalton 		;
Billy el Nen;
Western Circus;
L'evasi dels Dalton;
Cany Apatxe;
L'Escorta;
El tresor dels Dalton;
El bandit mecnic;
Els Dalton en llibertat;
Els Dalton van al Canad;
Sarah Bernhardt;
La Diligncia;
Calamity Jane;
El Manetes;
Daisy Town;
Mam Dalton;
Dalton City;
Daily Star;
Filats al camp;
La Promesa de Lucky Luke;
Els rivals de Painful Gulch;
Sobre la pista dels Dalton;
Nitroglicerina;
El Jutge;
Petroli!;
La Ciutat Fantasma;
Cursa a Oklahoma;
Pony Express;
Jesse James;
Caador de recompenses;
L'Elixir del Doctor Doxi;
Phil Ferro;
Alerta, els Peus-Blaus;
Lucky Luke contra Joss Jamon;
El Ranxo Malet;
Els Cosins dels Dalton;
La mina d'or de Dick Digger;
Rodeo;
Arizona;
Sota el cel de l'oest;
Contra Pat Poker;
Caera de fantasmes;
L'amnsia dels Dalton;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242905" title="Musaranya de Dent" nonfiltered="4205" processed="4198" dbindex="94541">

La musaranya de Dent (Crocidura denti) viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Guinea, Libria, Nigria, Sierra Leone i Uganda.

Referncies.



 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242909" title="Nicbula" nonfiltered="4206" processed="4199" dbindex="94543">
Nicbula () fou una dama grega, esmentada per Ateneu de Naucratis com l'autora d'una obra sobre Alexandre el Gran.

Ateneu sembla tenir alguna dubte sobre la seva autoria (). Plini el Vell esmenta tamb un Nicobulus que hauria acompanyat a Alexandre el Gran  en les seves expedicions i que podria ser el seu pare.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242910" title="Musaranya de dents grosses" nonfiltered="4207" processed="4200" dbindex="94544">

La musaranya de dents grosses (Sorex macrodon) s un endemisme de Mxic.

Referncies.



 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242912" title="Nicbul" nonfiltered="4208" processed="4201" dbindex="94546">
Nicbul (Nicobulus) fou un poeta, amic i parent de Gregori Nazianz.

Fou autor d'un poema dirigit al seu fill, el qual que portava el seu mateix nom, en replica a un poema de Gregori en el que demanava al seu amic i parent de permetre al fill sortir del pas natal (no anomenat) per estudiar eloqncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242913" title="Niccares" nonfiltered="4209" processed="4202" dbindex="94547">
Niccares (Nicochares, Nikokhres ) fou un poeta atenenc de la vella comdia, fill de Filnides (que tamb fou un poeta cmic). Fou contemporani d'Aristfanes i probablement encara era viu el 354 aC.

Aristtil esmenta a un Niccares com autor d'un poema anomenat , per no s segur que fos el mateix personatge.

El Suides esmenta les seves comdies: 
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242914" title="Musaranya de Dippenaar" nonfiltered="4210" processed="4203" dbindex="94548">

La musaranya de Dippenaar (Crocidura lucina) s un endemisme d'Etipia.

Referncies.



 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242916" title="Nicocles" nonfiltered="4211" processed="4204" dbindex="94550">


Onomstica:

Nicocles de Salamina (pare d'Evgores), pare del rei Evgores I;

Nicocles de Salamina (rei), rei de Salamina de Xipre, fill d'Evgores I.

Nicocles de Pafos, rei de Pafos a Xipre al segle IV aC;

Nicocles de Sici, tir de Sici.

Nicocles de Siracusa, sogre d'Hier I;

Nicocles de Lacedemnia, mestre de gramtica de l'emperador Juli l'Apstata;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242917" title="Nicocles de Salamina" nonfiltered="4212" processed="4205" dbindex="94551">


Onomstica:

Nicocles de Salamina (pare d'Evgores), pare del rei Evgores I;

Nicocles de Salamina (rei), rei de Salamina de Xipre, fill d'Evgores I.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242918" title="Nicocles de Salamina (pare d'Evgores)" nonfiltered="4213" processed="4206" dbindex="94552">
Nicocles de Salamina (Nikokles ) fou pare del rei Evgores I, membre de la famlia reial de Salamina de Xipre, per que probablement no va regnar ja que el tron apareix ocupat a la joventut d'Evgores per un descendent d'un fenici que havia usurpat el tron anteriorment, i regnava sota sobirania persa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242919" title="Musaranya de Doucet" nonfiltered="4214" processed="4207" dbindex="94553">

La musaranya de Doucet (Crocidura douceti) es troba a  Costa d'Ivori, Libria i, possiblement, Nigria.

Referncies.



 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242920" title="Nicocles de Salamina (rei)" nonfiltered="4215" processed="4208" dbindex="94554">
Nicocles de Salamina (Nikokles )  fou rei de Salamina de Xipre i va regnar a l'entorn del 374 aC fins prop del 360 aC, sota sobirania persa.

Fou fill i successor d'Evgores I. Alguns autors sospiten que va participar a la conspiraci que va acabar amb la vida del pare, per no hi ha evidencia d'aquest fet, excepte que Diodor de Siclia diu que l'eunuc que va assassinar a Evgores es deia Nicocles, cosa que pot ser un error o una coincidncia.

El seu regnat s poc conegut. Aparentment el regne va gaudir de pau i prosperitat. Iscrates d'Atenes li va dirigir dos panegrics en els que diu que va portar a les ciutats sota el seu domini al ms gran floriment, que va omplir el tresor que estava exhaust per les guerres del seu pare, sense oprimir als sbdits amb taxes elevades, i que tenia un regnat suau i just; l'elogia tamb per la seva protecci a la literatura i la filosofia (el mateix Iscrates va rebre 20 talents pel seu panegric), i per la seva puresa en les relacions familiars; no obstant aix, Teopomp de Quios i Anaxmenes de Lmpsac diuen que era una persona d'hbits luxuriosos i que va competir amb Estrat rei de Sid en l'esplendor i refinament de les seves festes i en indulgencia sobre els excessos sexuals.

Aquestos dos escriptors tamb diuen que va morir violentament per no diuen perqu o en quin perode. S'han trobat algunes monedes del seu regnat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242922" title="Nicocles de Pafos" nonfiltered="4216" processed="4209" dbindex="94556">
Nicocles de Pafos (Nikokles ) fou rei de Pafos a Xipre durant el perode que va seguir a la mort d'Alexandre el Gran. 

Fou aliat de Ptolemeu I Ster contra Antgon el Borni, aliana que va durar fins el 310 aC. 

Llavors Nicocles, alarmat pel creixent poder egipci a l'illa, va entrar en contacte amb Antgon. Ptolemeu va enviar a Pafos a Argeu i Callcrates que van rodejar el palau de Nicocles i li van ordenar de sucidar-se. Aquest va intentar explicar-se per finalment es va haver de matar; el seu exemple fou seguit per la seva dona Axiotea, els seus germans i les seves dones, amb el que va morir tota la famlia reial de Pafos.

S'ha trobat una moneda d'aquest sobir amb la inscripci .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242923" title="Nicocles de Sici" nonfiltered="4217" processed="4210" dbindex="94557">
Nicocles de Sici (Nikokles ) fou tir de Sici.

Va pujar al poder desprs d'assassinar a Pasees, que havia succet al seu fill Abntides com a tir. Noms va regnar quatre mesos en els quals va enviar a l'exili a vuitanta ciutadans. La ciutadella de Sici va estar a punt de caure en mans dels etolis per va aconseguir mantenir la seva possessi, per al cap de poc els exiliats de Sici, en un cop de ma, es van apoderar una nit d'aquesta fortalesa; els exiliats anaven dirigits per rat de Sici, fill de Clnies de Sici, assassinat per Abntides. 

El palau de Nicocles fou incendiat per el tir es va escapar per un pas subterrani. La seva sort posterior es desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242924" title="Broadcast multicast service center" nonfiltered="4218" processed="4211" dbindex="94558">

Broadcast multicast service center s una entitat funcional dins de l'arquitectura MBMS, que proporciona el rang de funcions relacionades amb el suministrament de serveis MBMS. Per exemple, el control d'accs dels usuaris al servei.

Articles relacionats.
 TV Mbil;
 DVB-H;
 MediaFLO;
 TDT;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242925" title="Nicocles de Siracusa" nonfiltered="4219" processed="4212" dbindex="94559">
Nicocles de Siracusa (Nikokles ) fou un destacat ciutad de Siracusa i sogre d'Hier I.

La seva filla es va casar amb Hier I i fou la mare de Dinmenes de Siracusa, net per tant de Nicocles, que desprs fou cap de la gurdia del rei Jernim de Siracusa, i la persona que el va assassinar. i general en cap dels siracusans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242926" title="Musaranya de Fernando Po" nonfiltered="4220" processed="4213" dbindex="94560">

La musaranya de Fernando Po (Crocidura poensis) es troba a Benn, Camerun, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Ghana, Guinea, Libria, Nigria, Sao Tom i Prncipe, Sierra Leone i Togo. 

Referncies.



 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242928" title="Nicocles de Lacedemnia" nonfiltered="4221" processed="4214" dbindex="94562">
Nicocles de Lacedemnia (Nikokles ) fou el mestre grec de gramtica de l'emperador Juli l'Apstata. 

Scrates deixa entendre que era de religi cristiana. Podria ser el mateix Nicocles esmentat a l' Etymologicum Magnum. Libani esmenta a un retric de la ciutat de Constantinoble amb el mateix nom per probablement un personatge diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242930" title="Nicocre" nonfiltered="4222" processed="4215" dbindex="94563">
Nicocre (Nicocreon, Nikokron ) fou rei de Salamina de Xipre, probablement successor de Pintgores de Salamina que es va declarar pel conqueridor (334 aC) com els altres prnceps de l'illa.

Era rei de Salamina quan Alexandre el gran va iniciar el setge de Tir i el 331 aC desprs de qu Alexandre va tornar d'Egipte, va anar a Tir a fer homenatge al rei i es va destacar per la seva magnificncia. 

Se sap de la seva vida que va fer matar de forma brbara al filsof Anaxarc en revenja per un insult referit a la seva visita a Alexandre.

A la mort d'Alexandre fou aliat de Ptolemeu I Ster contra Antgon el Borni. El 315 aC apareix prenent part activa en la lluita contra els prnceps xipriotes aliats d'Antgon, amb el suport de Seleuc I Nictor i de Menelau de Xipre (germ de Ptolemeu) i com a recompensa se li van donar els territoris de Citium, Lapethus, Ceryneia i Marion (a ms de Salamina) i va rebre el comandament de tota l'illa de la que  Menelau en fou nomenat governador.

Poc desprs els egipcis van anar deposant a tots els prnceps locals. La sort de Nicocreon no s coneguda per ja havia mort o havia estat deposat el 306 aC ja que no s esmentat durant el setge de Salamina per Demetri Poliorcetes en aquest any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242932" title="Nicdam" nonfiltered="4223" processed="4216" dbindex="94564">
Nicdam (Nicodamus, Nikdamos ) fou un escultor grec nadiu de Menelau a Arcdia. Vivia a la segona meitat del segle IV aC.

Va fer esttues dels vencedors olmpics, Andrstenes (vencedor del pancration a l'olimpada 90, el 420 aC), Antoc i Damixnides; tamb va fer una esttua d'Atenea dedicada per Elis, i una d'Hrcules quan era jove matant al lle de Nemea amb les seves fletxes, que fou dedicada a Olmpia per Hippoti de Trent. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242933" title="Musaranya de Gmbia" nonfiltered="4224" processed="4217" dbindex="94565">

La musaranya de Gmbia (Crocidura cinderella) es troba a Burkina Faso, Gmbia, Guinea Bissau, Mali, Mauritnia, Nger i Senegal.

Referncies.



 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242935" title="Nicdem" nonfiltered="4225" processed="4218" dbindex="94567">



Onomstica:

Nicdem de Centoripa, tir de Centoripa ;

Nicdem d'Heraclea, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242936" title="Nicdem de Centoripa" nonfiltered="4226" processed="4219" dbindex="94568">
Nicdem de Centoripa  (Nicodemus, Nikdemos ) fou un governant local grec de Siclia.

Fou tir de Centoripa a Siclia, ciutat situada al nord-est de Catana, al peu mateix de l'Etna i propera al riu Symaethus, que regava immediatament el territori  de Catana.

Fou expulsat del poder local per Timole de Siracusa el 339 aC. L'esmenta Diodor de Siclia (Diodorus, 16.82.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242937" title="Llei per a la Reforma Poltica" nonfiltered="4227" processed="4220" dbindex="94569">
La Llei per a la Reforma Poltica, fou l'inici jurdic de dissoluci del rgim franquista, aprovada el 18 de novembre de 1976 per les Corts franquistes i sotmesa a l'aprovaci en Referndum el 15 de desembre de 1976, amb una participaci del 77 per cent del cens i un 80 per cent de vots a favor, i tenia el carcter de Llei Fonamental. La nova norma determinava el segent: 

 Establia el concepte de sobirania popular com a dret poltic igual per a tots els majors de 21 anys (que era en aquest moment la majoria d'edat legal). ;
 Procedia a crear un sistema bicameral: Congrs dels Diputats i Senat, amb un mandat de quatre anys. Els seus membres serien escollits per sufragi universal lliure, directe i secret, llevat de una cinquena part dels senadors que eren designats directament pel Rei. ;
Autoritzava expressament al Govern o al Congrs dels Diputats escollit a iniciar una reforma constitucional, si b no indicava textualment que les Corts Generals resultants haguessin de derogar el conjunt de Lleis Fonamentals que, com a bloc constitucional, mantenien l'estructura del rgim poltic provinent de la dictadura. La finalitat era no provocar l'oposici dels partidaris a ultrana del rgim franquista, l'anomenat bnker.

La reforma poltica espanyola.
Article principal: Transici espanyola;

La reforma poltica de 1975-1978, fou un conjunt de modificacions de la legislaci vigent a Espanya fins a aquest moment, les Lleis Fonamentals del Regne, de carcter autoritari, per a acabar amb l'entrada en vigor d'una Constituci, que van convertir al pas en una Estat social i democrtic de dret. 

La reforma tenia com a objectiu reconixer i garantir l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats pbliques (fortament restringits amb la legislaci vigent en aquell temps), legalitzar tots els partits poltics (l'nic partit legal era la Falange) i permetre als treballadors la seva sindicaci i els seus drets laborals (existia un nic sindicat vertical, l'Organitzaci Sindical, i el dret a vaga no estava reconegut). Aquesta reforma implicava l'aprovaci d'una Llei Electoral per a regular els comicis i la modificaci del Codi Penal per a eliminar els delictes considerats poltics, a ms de concedir una amnistia als presos per aquests delictes.

No obstant aix, entre gener i abril de 1977, se succeren els expedients de legalitzaci dels diferents partits poltics, entre els quals destaca la creaci de la Uni de Centre Democrtic com a fora de centre-dreta liderada pel llavors President del govern, Adolfo Surez, la legalitzaci del Partit Socialista Obrer Espanyol al febrer i del Partit Comunista d'Espanya l'abril, i la creaci d'Aliana Popular. Malgrat tot aix, i del que suposava la reforma, l'oposici va propugnar l'abstenci al considerar que la reforma era insuficient i que la ruptura democrtica era l'nica forma de superar el rgim. 

Pel maig es dissolgueren les Corts i es convocaren eleccions generals sota la nova legislaci per al 15 de juny de 1977 que guanyo la UCD amb un 34,72% de vots, seguida del PSOE amb un 29,25%, PCE amb un 9,4% AP amb un 8%.

Desprs del procs electoral, un cop constitut el Congrs i el Senat, es va procedir a crear la Ponncia Constitucional a la qual se li va encarregar la redacci d'una nova Constituci de caire democrtic occidental. A l'octubre de 1977 es va aprovar l'ltima amnistia general que alliberava als ltims presos poltics. Aquest perode coincideix parcialment amb l'anomenat transici democrtica.

Enllaos externs.
  Text ntegre de la Llei per a la reforma poltica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242938" title="Nicdem d'Heraclea" nonfiltered="4228" processed="4221" dbindex="94570">
Nicdem d'Heraclea  (Nicodemus, Nikdemos ) fou un poeta grec.

Va escriure al menys uns set epigrames (que per error foren atributs a un Nicomedes que fou metge d'Esmirna). Cadascun tenia dues lnies, de mesura elegaca, i que sembla estaven dedicades a servir per inscripcions a esttues o pintures.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242941" title="Musaranya de Gansu" nonfiltered="4229" processed="4222" dbindex="94571">

La musaranya de Gansu (Sorex cansulus) es troba noms a la provncia xinesa de Gansu.

Es veu amenaada per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


Bibliografia.



 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242950" title="El Nio Gusano" nonfiltered="4230" processed="4223" dbindex="94573">
El Nio Gusano fou un grup espanyol de pop independent format el 1993 per Sergio Vinad, Sergio Algora, Mario Quesada i Andrs Perruca, al qual el 1997 s'hi afeg Paco Lahiguera. Sergio Vinad i Andrs Perruca van formar un nou grup, Tachenko.

 Membres .

 Sergio Algora - Veu;
 Sergio Vinad - Guitarra i Teclats;
 Paco Lahiguera - Guitarra;
 Mario Quesada - Baix;
 Andrs Perruca - Bateria;

 Discografia .

 Discs .
 Circo luso. Grabaciones en el mar, 1995.
 El efecto lupa. Grabaciones en el mar / RCA, 1996.
 El escarabajo ms grande de Europa. BMG, 1998. ;
 Fantstico entre los pinos (doble CD) Grabaciones en el mar / BMG, 2000.
 Como duele hacer el pino entre los pinos (doble CD) Grabaciones en el mar / BMG, 2001.
 Oruga mala mariposa fea (CD+DVD) Grabaciones en el mar / BMG, 2006.

 EPs .
 Palencia ep (EP 7"). Grabaciones en el mar, 1994 (No editado en formato CD);
 Bernadutz EP. Grabaciones en el mar, 1995. (EP en formato CD);
 Veo estrellitas (10"). Grabaciones en el mar, 1997. (No editado en formato CD) ;

 Singles .
 Pon tu mente al sol. Grabaciones en el mar, 1996.
 Mr. Camping. Grabaciones en el mar, 1997.
 Lourdes. BMG, 1999. ;
 Ahora feliz, feliz. BMG, 1999.

 Discos Homenatge .
 Pana, pijama, lana. Tributo a El Nio Gusano (doble CD) Grabaciones en el mar, 2004;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242953" title="Musaranya de Gasp" nonfiltered="4231" processed="4224" dbindex="94574">

La musaranya de Gasp (Sorex gaspensis) es troba al Canad, concretament al sud-est del Quebec, Nova Brunswick i Nova Esccia.



Referncies.


Bibliografia.



 ;

Enllaos externs.
mplia informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242957" title="Codi Penal" nonfiltered="4232" processed="4225" dbindex="94576">

Codi Penal s un conjunt unitari i sistematitzat de les normes jurdiques punitives d'un Estat, s a dir, un compendi ordenat de la legislaci aplicable en matria penal, que busca l'eliminaci de redundncies, l'absncia de llacunes i la universalitat: s a dir, que no existeixin normes penals vigents fora del compendi. Els codis penals, en cert sentit, busquen plasmar el ius puniendi de l'Estat. 

Codificaci penal. 
El primer codi penal que va recollir els requisits que, a partir de la Illustraci, van ser establint-se sobre la forma d'un cos legislatiu modern, fou el Codi Penal francs, de l'poca napolenica (per aix tamb s denominat Codi penal napolenic), promulgat amb la finalitat de donar coherncia a un sistema jurdic gaireb indesxifrable per la multitud de normes disperses que existien. La idea jurdica de l'existncia de codis s tpicament burgesa i liberalista, ats que afavoreix els intercanvis comercials i la seguretat jurdica. A ms, en el cas del Codi penal, permet als ciutadans un major coneixement dels delictes, i no ser enjudiciats per actes delictius que podien desconixer. Ms endavant la codificaci penal es va anar estenent per Europa (sobretot pels pasos de dret continental) i per tots els territoris sota els quals aquests estats europeus tenien influncia.
Avantatges de la codificaci. 
La codificaci de totes les normes penals en un sol codi t dos avantatges fonamentals: 
D'una banda, permet facilitar el coneixement del Dret penal al ciutad. Aix t una gran importncia, ats que s el Dret penal el que limita ms greument els drets i llibertats dels ciutadans i el qual pot imposar les sancions ms greus: les penes. ;
 Per una altra, facilita la prctica jurdica, i dota d'una major coherncia al conjunt de normes que componen el Dret penal vigent. ;

No obstant aix cal assenyalar que no s fcil la codificaci, i que necessita d'una tcnica jurdica molt avanada i curosa que permeti sistematizar totes les normes i impedir conflictes i llacunes. Per aix, en molts casos s habitual que comencin a aparixer normes especfiques amb les seves prpies normes penals incloses dintre de cada llei. Si b la doctrina ho critica de forma gaireb unnime, i ms tenint en compte que la llei pot limitar-se a establir disposicions que modifiquin el Codi, s una prctica que dista molt d'estar eradicada completament de la prctica legislativa. 

No s freqent que la totalitat de legislaci penal d'un pas es trobi en el Codi Penal, sent ho ms freqent haver de remetre a lleis penals especials o a altres lleis, no penals, que tenen tamb contingut penal. I fins i tot en els pasos, com seria el cas d'Espanya, que pretenen tenir la totalitat de la legislaci penal en un Codi Penal, la utilitzaci de la tcnica legislativa coneguda com "llei penal en blanc" obliguen a complementar la legislaci penal amb extrapenal.

Vegeu tamb. 
 Codi Penal d'Espanya ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242971" title="Reble (geologia)" nonfiltered="4233" processed="4226" dbindex="94577">
Un reble s una acumulaci de fragments de roca sobre roca mare, desplaats per efecte de l'erosi o per un corrent (rius o glaceres). Generalment s'ubiquen al peu del vessant de la muntanya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242973" title="Tachenko" nonfiltered="4234" processed="4227" dbindex="94578">
Tachenko s un grup de pop independent, procedent de Saragossa, Espanya. La banda sorgeix de les cendres d'un altre grup de pop independent saragoss, El Nio Gusano. 

Membres.
 Andrs Perruca - Bateria;
 Sergio Vinad - Guitarra i veu;
 Sebas Puente - Guitarra i veu;
 Ricardo Vicente - Teclats, guitarra i veu;
 Miguel Irureta - Baix i veu;

Discografia.

lbums.
 Nieves y rescates - 2004;
 Las jugadas imposibles - 2006;
 Esta vida pide otra - 2008;

Singles.
 Amable - 2004;
 El tiempo en los Urales - 2005;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242991" title="Esglsia dels Sants Just i Pastor" nonfiltered="4235" processed="4228" dbindex="94579">


L'esglsia dels Sants Just i Pastor s una esglsia gtica situada a la Ciutat Vella de Barcelona. Tot i que la tradici la fa remuntar al segle IV, est documentada des del 801 quan el rei franc Llus el Piads n'impuls la reconstrucci, i l'advocaci actual est testimoniada des del segle X. La construcci de l'esglsia gtica que podem veure actualment va comenar l'1 de febrer de 1342 i es va allargar fins el 1574.

Les faanes sn austeres i fora simples; a la faana principal s'havien previst dues torres, per noms se'n va arribar a construir una. L'esglsia d'una sola nau, amb capelles entre els contraforts i claus de volta policromades.

L'altar major que hi ha actualment, i que en substitueix un d'anterior realitzat per Dami Forment, s del 1832, amb sis columnes monoltiques de marbre de Tarragona. S'hi venera una imatge de la Mare de Du de Montserrat, i la tradici vol que la imatge que es venera a Montserrat hagus estat venerada en aquesta esglsia fins que fou amagada a la muntanya per salvar-la de la invasi musulmana; tot i aix, el seu culte noms hi est testimoniat des de principi del segle XIX.

Referncies.


Enllaos externs.
Baslica dels Sants Mrtirs Just i Pastor de Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242998" title="Sebasti Arrom i Coll" nonfiltered="4236" processed="4229" dbindex="94580">
Sebasti Arrom i Coll (Santa Eugnia, 3 de setembre de 1925) s un sacerdot mallorqu. Cursa la carrera eclesistica en el Seminari Dioces de Mallorca (1936-1939). Des de l'any 1944 al 1949 fou becari del Collegi Pontifici de la Sapincia. El 1949 fou ordenat prevere pel bisbe Hervs. El 1954 va ser designat rector de la Parrquia de Sant Josep Obrer, i aquest mateix any cre la primera escola d'ensenyana primria de Sant Josep Obrer.

Des de l'any 1955 fins al 1960 coordina les obres de la construcci del nou temple parroquial de Sant Josep Obrer, projecte de l'arquitecte Josep Ferragut, que s benet pel bisbe Enciso. El 1962 promou la creaci de la primera Secci Filial Masculina d'Institut "Sant Josep Obrer" per a l'ensenyament, amb carcter social, de batxiller elemental, batxillers tcnics i batxiller superior nocturn, i el 1964 promou la creaci de la primera Secci Filial Femenina "Sant Josep Obrer" per a l'ensenyament del batxillerat elemental i els batxillers tcnics i superiors.

El 1968 es trasllada a Nova York (Brooklin), on exerceix una tasca pastoral i al mateix temps t l'ocasi d'estudiar el sistema educatiu nord-americ. Poc desprs promou l'ensenyament del catal a les dues filials, masculina i femenina, amb l'ajut de l'Obra Cultural Balear, com a assignatura complementria del batxiller. Sn els primers centres a les Illes Balears on es cursa de manera oficial aquesta matria. El 1972 promou la creaci de l'escola professional "Sant Josep Obrer" per a les branques administrativa, electrnica i delineaci de primer i segon grau. El 1981 promou l'ensenyament del segon grau d'informtica de gesti, equips informtics i hostesses de congressos.

El 1990 s distingit amb " L'Homenatge al Mestre" per la Conselleria de Cultura, Educaci i Esports del Govern de les Illes Balears. El mateix any promou la nova construcci d'un centre de secundria obligatria i d'adaptaci del batxillerat a la LOGSE i els cicles formatius de grau mitj, grau superior, garantia social i integraci dels alumnes amb deficincies psquiques al nivell d'educaci infantil, primria i secundria. El 1993 va ser nomenat membre del Consell Consultiu de la Universitat de les Illes Balears.

El 1997 fou nomenat canonge de la Seu de Mallorca. Actualment dirigeix les obres de reforma de l'hospital i la restauraci de la Seu de Mallorca. El 1995, fou distingit per la Conselleria de Cultura, Educaci i esports del Govern Balear amb el Premi "Miquel Porcel i Riera". El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="242999" title="Hroes del Silencio" nonfiltered="4237" processed="4230" dbindex="94581">

Hroes del silencio s un grup de Rock & Roll. 

Histria.
Hroes Del Silencio -anomenat primerament Zumo de Vidrio- s un grup de Rock & Roll de Saragossa. Enrique Bunbury va entrar a Zumo de Vidrio per substituir al baix que se'n havia anat. Enrique, que tocava el baix va probar a cantar una can de David Bowie, Juan Valdivia va veure que la seua veu encaixava perfectament amb el tipus de msica que volia per al seu grup. Aix, Hroes del Silencio va nixer a mitjant dels anys vuitanta a la ciutat de Saragossa. Pedro Valdivia bateria del grup i germ de Juan Valdivia deix el grup per anar-se'n a estudiar i va ser substitut per Pedro Andreu. No van ser els ltims canvis al grup ja que Bunbury volia deixar el baix per donar-li ms protagonisme a la veu, aix va ser com entr Joaquin Cardiel. A finals de l'any 1988 van treure el seu primer lbum "El Mar No Cesa", ja anteriorment havien enregistrat un LP "Hro de Leyenda". (inacabat)

Membres.
Enrique Bunbury-veu, guitarra acstica i armnica.
Juan Valdivia-guitarra solista.
Joaquin Cardiel-baix i cors.
Pedro Andreu-bateria.
Alan Boguslavski-guitarra rtmica i cors (1993-1996).
Gonzalo Valdivia-guitarra rtmica (2007).

Discografia.
 lbums .

1987 Heroe de Leyenda (EP);
1988 El Mar No Cesa ;
1989 En Directe;
1990 Senderos de Traicin;
1991 Senda 91;
1993 El Espritu del Vino ;
1995 Avalancha;
1996 Parasiempre (En vivo);
1998 Rarezas;
2000 Canciones 84-96;
2004 Antologa Audiovisual;
2005 El ruido y la furia;
2006 Hroes del Silencio: The Platinum Collection (Inclou 3 CD's i 2 DVD's);
2007 Hroes del Silencio. Tour 2007 (Deluxe Boxset);
2007 Hroes del Silencio. Tour 2007 (edici CDs);

Recopilatoris.

1998 Rarezas;
1999 Edicin del Milenio ( 4 cd s);
2000 Canciones 1984-96;
2004 Antologa Audiovisual (cd + dvd);
2006 El mar no cesa (reedicin) ;
2006 Senderos de traicin (reedicin) ;
2006 El espritu del vino (reedicin) ;
2006 Avalancha (reedicin);
2006 The Platinum;
1996 Leyenda Maya (no oficial) grabado en Guatemala en la gira Avalancha, de distribucion exclusiva en  Guatemala;

VHS/DVD.

1996 Parasiempre  los vdeos (VHS + cd);
1998 Rarezas (VHS + cd);
2004 Antologa Audiovisual (cd + dvd);
2005 El ruido y la furia (cd + dvd);
2006 The Platinum Collection DVD;
2007 Hroes del Silencio. Tour 2007 (edici DVDs);

Enllaos externs.
 Web oficial de Hroes del Silencio;
 Web oficial de Bunbury;
 Hroes del Silencio TV;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243008" title="Esglsia dels Sants Just i Pastor (desambiguaci)" nonfiltered="4238" processed="4231" dbindex="94582">

Esglsia dels Sants Just i Pastor de Barcelona.
Esglsia dels Sants Just i Pastor de Sant Just Desvern.
Esglsia de Sant Just i Sant Pastor de Son (Alt neu).
Catedral de Sant Just i Sant Pastor de Narbona.

 Vegeu tamb .
Sants Just i Pastor;
Carrer dels Sants Just i Pastor (Valncia);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243016" title="Catisa" nonfiltered="4239" processed="4232" dbindex="94583">

Situada a Ma, Menorca (una de les zones de major producci de bijuteria d'Espanya) Catisa (Carretero y Timoner S.A.) es va fundar a l'agost de 1954, dedicant-se a la producci de bijuteria, fornitures i objectes de regal. 
Rpidament es va convertir en una de les empreses ms importants de la indstria bijutera espanyola, arribant a ocupar a 154 treballadors.

Rafel Timoner Sintes i Miquel Carretero Gomila van ser els fundadors de l'empresa, contribuint a fer de Catisa un referent per a la societat maonesa.

Durant diverses dcades s'ha caracteritzat per ser una de les empreses ms dinmiques i avanades del sector, representant un slid pilar en la creaci i implantaci de les fires sectorials de la bijuteria a nivell estatal, mitjanant l'organitzaci de SEBIME (Setmana de la Bijuteria Menorquina), de la qual Catisa fou fundadora.

A partir dels anys 80 la vocaci emprenedora del Sr. Timoner el duria a impulsar la creaci de l'ITEB (Institut Tecnolgic de la Bijuteria). 

Va introduir elements socials revolucionaris per a l'poca: la creaci d'una guarderia per als fills dels treballadors, un club social amb sal d'actes incls, habitatges socials i rees esportives (camp de bsquet i tennis); sense oblidar la creaci de botigues prpies per a la comercialitzaci de part de la seva producci i l'obertura d'una fbrica a Mxic. I tot aix just deu anys desprs de la seva fundaci en una cotxera.

Catisa ha introduint al mercat maquinria especialitzada de fabricaci prpia, pensada per facilitar i perfeccionar el procs de producci de les delicades peces de la bijuteria.

Al setembre de 2003 l'ex-director General d'Economia del Govern de les Illes Balears Antoni Monserrat Moll s'incorpora com a Director General de Catisa. S'inicia aix una nova etapa de modernitzaci de l'estructura productiva i organitzativa. Gestiona la compra de tots els actius de l'empresa Indagui (empresa de Bilbao especialitzada en la fabricaci de fornitures), planifica el complex trasllat de tota la fbrica a les actuals installacions i aconsegueix renovar la confiana en el projecte empresarial.

El Sr. Antoni Monserrat Moll mor el 19 de febrer del 2006 sense poder veure acabat aquest projecte de renovaci, que culminar amb l'esfor de tots els integrants de l'empresa.

A finals de l'any 2006 acaba el trasllat  a les noves installacions al carrer S'Olivar 9-11, en el Polgon de Ma. La nova nau t una superfcie total de 2050 m2.

Enllaos externs.
 http://www.catisa.es;
 http://www.iteb.es;
 http://www.sebime.org;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243025" title="Albert Ubach" nonfiltered="4240" processed="4233" dbindex="94584">
Albert Ubach (Barcelona, 1974) s un poeta autor de l'obra potica Missa Pro Carnavale Mortis, formada per diversos volums: 

 I. Introitus (finalista Premi Salvador Espriu 1998);
 II. Kyrie (Premi Octavio Paz de Poesia 2000, prleg de Pere Gimferrer);
 III. Graduale (finalista Premi Miquel de Palol 2000);
 IV. Offertorium (2002) ;
 V. Sequentia (2006);
 
L any 2000, arran d un encrrec procedent d una sala d art de Panam, publica el text "Fuga del presente" amb una excellent acollida per part de la crtica. Ha collaborat en recitals potics juntament amb altres poetes i en solitari arreu del pas.

Enllaos externs.
Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243033" title="Mantell fretic" nonfiltered="4241" processed="4234" dbindex="94585">
El mantell fretic o aiges subterrnies s el mantell subterrani d'aiges que reposa damunt un nivell de roques impermeables. Moltes de les aiges a les muntanyes s'escolen a traves de terrenys permeables, i desprs -a travs de cavitats subterrnies- fan cap al subsl de les planes, on des del segle XIX han estat extretes, mitjanant snies, i aprofitades per a regar terrenys destinats anteriorment al sec. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243048" title="Bernat IV de Cabrera" nonfiltered="4242" processed="4235" dbindex="94586">
Bernat IV de Cabrera (1373 - Mil, 1423) ostent els ttols de vescomte de Cabrera (1373) i de Bas (1381) i comte de Mdica (1393). 

Biografia.
A causa dels problemes que Bernat II de Cabrera, el seu avi, tingu amb la corona, hagu de deixar Catalunya de molt jove, i fou empresonat a Carmona per Pere I de Castella, fins que Enric de Trastmara l'alliber en un canvi de presoners i Pere III el Cerimonis li retorn els bns confiscats al seu pare, entre ells el vescomtat de Bas.

Fou en aquesta mateixa poca, el 31 de maig de 1373, que confirm la batllia natural (hereditria) de la parrquia i el terme de Sant Mart d'Arenys (Arenys de Munt) a Gillem Tries i el seu fill Peric, per correspondre a la seva fidelitat. Els Tries i els seus descendents, serien batlles d'Arenys (Arenys de Mar i Arenys de Munt) fins a l'extinci de les jurisdiccions senyorials. 

Durant la Invasi d'Armanyac va defensar Besal de les companyies mercenries de Joan III d'Armagnac. El 1392 lluit a Sardenya, com a almirall del regne d'Arag (1392 - 1400) per reinstaurar en el tron Maria de Siclia i el seu marit Mart el Jove, torn a Catalunya el 1393 per empenyorar les seves terres i dur naus i tropes de refor, pel que se li don el comtat de Mdica.

El 1403 i el 1404 les rivalitats amb els consellers aragonesos de Mart el Jove l'indisposaren amb aquest, i fou empresonat, per Mart l'Hum fu que fos alliberat. Lluit a Sardenya i particip en la batalla de Sanluri el 1409. Havent tornat a Siclia, fou nomenat mestre justicier del regne, convertint-se en la veritable autoritat, per entr en conflicte amb els nobles aragonesos de la facci de San Ros de Liori i amb la reina Blanca de Siclia, vdua ara de Mart el Jove. Empresonat el 1413 per San Ros de Liori, fou alliberat per ordre de Ferran d'Antequera. Torn a Catalunya, on 

A les Corts del 1416 form part del grup de nobles que no recolz Alfons el Magnnim per a lluitar contra la Repblica de Gnova. Tot i aix, l'acompany a Sardenya i li serv de tractador al parlament sard del 1421. Posteriorment, Alfons IV el Magnnim el nomen ambaixador i es trasllad a Mil, on mor el 1423. Fou enterrat a Sant Jordi de Ragusa.

Matrimonis i descendncia.
Casat amb Timbor de Prades amb qui tingu cinc fills: el seu successor Bernat Joan de Cabrera, Sana de Cabrera, Timbor de Cabrera, Aldona de Cabrera i Elionor de Cabrera, que es va casar amb Gilabert de Centelles i Riu-sec, i set fills illegtims: Ramon, Guerau, martinet, Galceran, Gast, Joan, i Pon. Es cas en segones noces amb Ceclia d'Urgell, germana de Jaume el Dissortat.







Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243049" title="Fors" nonfiltered="4243" processed="4236" dbindex="94587">
Fors s el principi mascul de la Casualitat; s'oposa a Fortuna, el seu principi femen, amb qui no obstant forma parella. Els seus dos noms s'ajunten en la frmula Fors Fortuna que acab per designar una nica divinitat (considerada globalment en els seus dos aspectes).

Bibliografia.
GRIMAL, P., Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine. Pars: Presses Universitaires de France, 1951.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243055" title="Mquia" nonfiltered="4244" processed="4237" dbindex="94588">
La mquia s una formaci vegetal densa i ombrvola formada per arbustos alts (1,5-2 m) de tipus esclerfil, s a dir, adaptada a la sequera, prpia de les terres de clima mediterrani amb una gran sequera estiuenca, com ara les muntanyes mitjanes i baixes del Pas Valenci, les Illes Balears i de la major part de Catalunya. De la paraula mquia, d'origen cors, deriva el mot maquis, en tant que persona que s'amagava entre aquest tipus de vegetaci.

Les espcies vegetals a la mquia sn fora variables, s'hi troben espcies arbustives (arbo, marfull, llentiscle, margall, etc) per tamb es poden trobar alguns arbres, de mida reduda, com l'alzina, el roure, l'aur negre o l'ullastre. Es diferencien dos grans tipus de comunitat vegetal, les espcies que les caracteritzen poden estar complementades per d'altres:

 Mquia continental de garric i arot (Rhamno-Quercetum cocciferae);
 Mquia litoral de garric i margall (Querco-Pistacietum lentisci o Querco-lentiscetum);

Mquia continental de garric i arot.
Aquest tipus de mquia es caracteritza per una altura i densitats fora variables i la presncia d'un estrat herbaci poc important. Es troba a zones interiors de clima continental sec com la Depressi Central catalana. 
A l'estrat arbori podem trobar: pi blanc, garric
A l'estrat arbustiu podem trobar: cdec, arot, savina

Mquia litoral de garric i margall.
Aquest tipus de mquia es caracteritza per una altura i densitat importants (fins a 4 metres, per normalment d'un a dos metres) i la presncia d'espcies que no toleren el fred (psicrofobes). Es troba a la zona costanera de la Mediterrnia amb clima sec, sobre sls prims, de vegades calcaris i rocosos.

A l'estrat arbori podem trobar: pi blanc, garrofer, ullastre
A l'estrat arbustiu podem trobar: margall, garric, llentiscle, arot

Tamb es pot trobar l'artjol, la rogeta o l'esparreguera. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243080" title="Grups d'Esplai de Mallorca" nonfiltered="4245" processed="4238" dbindex="94589">
Grups d'Esplai de Mallorca (GDEM) s una federaci de grups sense nim de lucre, annexionada al Bisbat de Mallorca, que treballa en l educaci ldica en el temps lliure dels infants i joves de Mallorca d'una manera creativa, ldica i centrada en les persones.Va ser creada el 1978 a Palma de Mallorca per un grup de monitors de campaments i colnies d'estiu de Mallorca. T com a finalitat l'educaci integral dels joves en el temps lliure, mitjanant una pedagogia activa a travs de tallers, jocs, vetllades, campaments i colnies d'estiu.

Des que fa 30 anys es constitu la federaci ha existit la preocupaci i l impuls en el conjunt de la nostra associaci de viure l esplai des d una ptica distinta al simple consum en temps d oci o d entreteniment al temps lliure.

Ben al contrari, per a nosaltres, el temps lliure, suggereix noves idees i conceptes i no s tan sols l espai social on intervenim, sin que evoca aspectes qualitatius de molta profunditat. Tenim tota una crrega de valors que van ms enll de considerar el temps lliure com un espai social d intervenci.

Les nostres senyes d identitat venen determinades per les nostres opcions fonamentals que emmarquen, defineixen i impulsen el nostre projecte educatiu. Aquestes opcions: l'educativa, la social i l opci de fe, mantenen amb fora la seva vigncia i estan definides d acord amb els nous reptes de l esplai d avui. Tot el nostre projecte cont les intencionalitats, les orientacions metodolgiques, les activitats, els recursos i el sistema d avaluaci determinants per donar consistncia a les tres opcions que esdevenen una manera de ser i de fer de tots els que formen part de l esplai.

Aquesta feina la desenvolupen els anomenats clubs d esplai, constituts per ms de 1000 voluntaris que treballen amb ms de 5300 nins/es i joves de tota l illa.

La intenci s fomentar els valors com l amistat, el compartir, la solidaritat... tan oblidats i tan necessaris en la nostra societat. Al mateix temps aquests grups dinamitzen, a partir del punt neurlgic de les parrquies (en la majoria dels casos) el seu entorn, la seva barriada o el seu poble.

FUNDACI DEL GDEM: va ser el dia 8 de gener de 1978 quan es reuniren a la Casa de l Esglsia 8 persones per firmar l Acta de Constituci del GDEM (grups d esplai de Mallorca), i aprovar els seus estatuts.


Les vuit persones que signaren aquesta Acta de Constituci foren:


       

Fins al 1982, va dependre de Critas Diocesana i, posteriorment, del Bisbat de Mallorca, i actualment s una secci de la Fundaci Esplai de les Illes. El 2003 va rebre el Premi Ramon Llullper part del Govern de les Illes Balears.

 Presidents .
 Miquel Mas Servera (1978-1980);
 Bernat Vicens Vich (1980-1983);
 Jaume Alemany Pascual (1983-1987);
 Joan Cerd Martorell (1987-1990) ;
 Maria Merc Puig Vieta (des de 1990);
 Guillem Cladera;
 Silvia Criado Lopez;

 Membres .

Formen part de l'associaci Grups d'Esplai de Mallorca:

GE L'Encarnaci ;
GE Es Tur ;
GE El Cercle;
GE Crist Rei ;
GE Jovent;
GE Terranostra;
GE S'Estornell;
GE Sa Vileta;
GE Es Burot;
GE Jard Mgic ;
GE Lloseta ;
GE Bulla;
GE S'Esquella;
GE Els Amics;
GE Es Rebrot ;
GE Sa Calatrava;
GE Es Ti;
Grup Infantil i Juvenil Nufraga;
GE Es Voltor;
GE Xiroi ;
GE Joves Solidaris;
Associaci juvenil Es Mol;
GE Binitrui ;
GE Es Dimoniet;
Associaci Juvenil Lluna Nova ;
GE Es Burratatxo;
GE Utopia-Jovent ;
GE La Soletat;
Mijac-son espanyolet;

Enllaos externs.

Pgina dels Grups d'Esplai de Mallorca;
Pgina de la Fundaci Esplai de les Illes;
Blog dels esplais mallorquins;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243093" title="Pere Serra Colomar" nonfiltered="4246" processed="4239" dbindex="94590">
Pere Serra Colomar, ms conegut com a Pere Gallet (Formentera, 28 d'abril de 1928) s un animador cultural formenterenc. De jove va treballar durant 12 anys de cuiner a diverses companyies navilieres. Posteriorment es va dedicar a la pesca, ofici que va exercir durant anys fins a l'edat de 58, moment en qu es va jubilar. Va formar part de l'equip de govern de l'Ajuntament de Formentera desprs de les eleccions municipals espanyoles de 1979 i va exercir la poltica durant tres legislatures. Va gestionar la venguda del primer assistent social amb qu ha comptat Formentera. Va compaginar la seva feina poltica amb l'activisme dins el moviment associatiu de Formentera. El 1978 va crear el sindicat agrcola Uni de Pagesos de Formentera , germen del primer club social per a persones majors de l'illa. Aquest collectiu s'ha destacat per la seva feina contnua en la difusi de la cultura popular i les tradicions de Formentera.

Va ser president del casal de jubilats del Cap de Barbaria, i ara s el coordinador d'aquest casal dins el Club de Sant Francesc, del qual la seu del Cap de Barbaria s una extensi. Grcies a les seves gestions es va dur a terme la reforma i millora de la esmentada seu abans, inaugurada pel Govern de les Illes Balears l'any 2002. El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243102" title="Cam Reial" nonfiltered="4247" processed="4240" dbindex="94591">
Un cam reial era un cam que unia possessions reials i gaudia de la protecci dels soldats del rei. Eren emprades no noms pel rei i els seus exrcits, sin tamb com un eix de comer per a tots els qui volien portar la seua mercaderia a ciutat o vila. Hi regia un codi, com el codi vial d'avui en dia, que protegia als viandants i imposava estrictes cstics als que no el compliren. De manera d'example, hi havia un cam reial entre Girona i Barcelona.

Vegeu tamb.
Cam Ral;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243108" title="Bernat Nadal Ginard" nonfiltered="4248" processed="4241" dbindex="94592">
Bernat Nadal Ginard (Art, Mallorca, 14 de mar de 1942) s un metge mallorqu.

 Biografia .
Es llicenci en Medicina el 1965 a la Universitat de Barcelona on tamb es doctor i on s'inici en la cardiologia, i fu la residncia de l'especialitat a l'Hospital Clnic de Barcelona, per travessar desprs l'Atlntic i anar a la prestigiosa escola cardiolgica de Mxic durant un parell d'anys. Des de fa uns trenta anys la seva vida professional, docent i investigadora, l'ha desenvolupada als Estats Units d'Amrica, amb estades a les ms prestigioses escoles, hospitals i centres de recerca: Universitat de Yale, Albert Einstein College of Medicine, Harvard Medical School de Boston i els darrers anys al New York Medical College, al seu Departament de Medicina i a l'Institut de Recerca Cardiovascular.

Fou nomenat Doctor honoris causa per la Universitat de Harvard (1982) o per la Universitat de les Illes Balears (1992) i ha rebut premis com el d'Investigaci Bsica de l'American Heart Association (1990) o la medalla Joan D'Als pel Centro Cardiovascular Sant Jordi (2002), fins i tot Itlia li atorg el Grande Uffiale della Repblica. Tamb ha collaborat a les revistes American Journal of Cardiology, Circulation Research, Circulation, la Journal of Mollecular and Cellular Cardiology. s tamb membre de l'Institut Catal d'Investigaci i Estudis Avanats i ha escrit ms de 200 articles cientfics i tamb llibres. El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.
Al octubre de 1993 va ser nominat pel premi Nobel de Medicina de 1993. Per va recaure en dos investigadors. Just despres, l'Ajuntament d'Art, va iniciar els tramits per nombrarlo Fill Illustre d'Art.

Ha descobert que la regeneraci cardaca s possible. Durant molts d'anys el concepte clssic era el de la incapacitat del cor adult per renovar les cllules miocrdiques. Ara, desprs d'anys d'investigaci amb animals i grcies als estudis seus estudis, hom pot identificar, allar i cultivar cllules mare del cor adult, les quals estimulades amb factors de creixement poden entrar en una fase de divisi rpida i constitueixen una evidncia slida que el cor es troba en un procs continu de creixement, mort i renovaci cellular. Aquestes cllules multipotents, capaces de diferenciar-se de qualsevol tipus cellular, i que poden obtenir-se a partir del cor, medulla ssia o altres teixits, es presenten com una estratgia teraputica de gran futur i esperana en el tractament de malalties tan importants com la insuficincia cardaca, la necrosi postinfart agut de miocardi o el trasplantament de cor.

 Premis .
 Doctor honoris causa;
 per la Universitat de Harvard (1982);
 per la Universitat de les Illes Balears (1992);
 Investigaci Bsica de l'American Heart Association (1990);
 Medalla Joan D'Als pel Centre Cardiovascular Sant Jordi (2002);
 Grande Uffiale della Repblica (Itlia);
 Premi Ramon Llull (2003);

 Referncies i notes .


 Enllaos externs .
 Escanejat del Diario de Mallorca de la noticia de la rebuda del premi Joan d'Als ;
 Bernat Nadal Ginard, Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears;
 Premis Ramon Llull 2003 - A les cincies;



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243111" title="Ocultisme" nonfiltered="4249" processed="4242" dbindex="94593">
L'ocultisme s l'estudi del saber ocult, per als seus iniciats lautntic coneixement i per als crtics una pseudocincia o conjunt de prctiques esotriques sense base cientfica. Pot incloure mgia, experincies paranormals, astrologia, endevinaci i lectures allegriques de textos considerats sagrats. Sovint es barreja amb cultes com el gnosticisme o l'adoraci al dimoni. Les grans religions tenen al seu si corrent ocultistes, com la cbala jueva o la teosofia hinduista. 

Els seus orgens es troben a la costa oriental del Mediterrani, als corrents del neoplatonisme. Durant l'edat mitjana va associar-se al mal o al coneixement prohibit. Va resorgir l'inters per l'ocultisme durant el renaixement, amb la troballa de nous manuscrits de l'alqumia, per l'avan de la cincia emprica dels segles posteriors el va relegar a un segon pla. El romanticisme, amb el seu gust per l'exotisme i la irracionalitat va veure el sorgiment de cercles ocultistes, sovint barrejats amb l'espiritisme. El segle XX, no obstant, va lluitar contra aquests corrents, considerats una simple superstici.

Referncies.
 Underhill, E, Mysticism, Meridian, New York, 1974;
 Walker, Benjamin, Encyclopedia of the Occult, the Esoteric and the Supernatural, Stein & Day, New York, 1980;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243112" title="Sancus" nonfiltered="4250" processed="4243" dbindex="94594">
Sancus s una divinitat de la primitiva religi romana, instaurada segurament pels sabins (se'l considerava pare de l'heroi sabus, epnim d'aquest poble). El seu nom complet era Semus Sancus, i els antics tamb l'identificaven amb Diuus Fidius. 

No t mite propi i s bastant obscur per a nosaltres. Pareix ser que presidia l'acompliment dels juraments.

Bibliografia.
GRIMAL, P., Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine. Pars: Presses Universitaires de France, 1951.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243114" title="Guillem Mateu Mateu" nonfiltered="4251" processed="4244" dbindex="94595">
Guillem Mateu i Mateu (Caimari, Selva 1930) s un investigador, bileg, oceongraf i professor de Micropalentologia mallorqu. El 1966 es doctor en biologia per la Universitat de Barcelona. Del 1967 al 1995 treball per a l'Institut Nacional d'Oceanografia. Des de 1978, s professor associat de micropaleontologia a la Universitat de les Illes Balears. 

Ha estat l'iniciador a Espanya de l'aplicaci dels foraminfers com a indicadors biolgics de la contaminaci martima. Fou president de la Societat d'Histria Natural de Balears (1968-1981). Ha publicat nombrosos treballs sobre la sistemtica, ecologia i geocronologia dels foraminfers. s autor, ei de diversos articles publicats a revistes, com Bollet de la Societat d'Histria Natural de les Balears, Cuadernos de Geografa, Publicaciones Instituto Biologa Aplicada i Revista Espaola de Micropaleontologa. s acadmic de la Reial Acadmia de les Cincies i les Arts de Barcelona, de la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de les Balears i de la New York Academy Ciences; membre de la Societat Catalana de Biologia (1996), de la Societat Espanyola de Paleontologia i del comit avaluador de Cincies Marines i Biologia de Brusselles. El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres . 
 Foraminferos vivientes del litoral de Catalua y Baleares (1970) ;
 Micropaleontologa sedimentaria del Caribe (Cartagena de Indias, Colombia), sus afinidades con las formaciones arrecifales y de manglas del Mioceno Terminal de Mallorca y la abiohermatizacin del Mediterrneo (1991) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243120" title="Vicen Maria Rossell i Verger" nonfiltered="4252" processed="4245" dbindex="94596">
Vicen Maria Rossell i Verger (Palma 1931) s un gegraf mallorqu. Estudi Cincies Naturals a la Universitat de Barcelona i es llicenci (1958) en Filosofia i Lletres, especialitat d'Histria. El 1964 es doctor per la Universitat de Valncia amb la tesi Mallorca. El Sur y Sureste (1964). S'ha especialitzat en geografia fsica, sobretot en l'estudi de les albuferes i dels litorals desenvolupats durant el quaternari a Mallorca, a Mrcia i al Pas Valenci. s collaborador de la Gran Enciclopdia Catalana. 

Entre 1967 i 1969, fou catedrtic de la Universitat de Mrcia i, des de 1969, ho s de Geografia de la de Valncia. Ha estat deg (1975-76) de la Facultat de Filosofia i Lletres, director (1979-84) del servei de publicacions i vicerector (1981-84) d'extensi universitria i d'estudiants, de la Universitat de Valncia. Fou (1981-84) conseller de la Instituci Alfons el Magnnim de la Diputaci Provincial de Valncia i s (des de 1987) director de l'Institut de Geografia de la Instituci Valenciana d'Estudis i Investigaci. Ha estat guardonat amb els premis Cerd Reig de la Diputaci Provincial de Valncia (1966) i Jaume I de l'Institut d'Estudis Catalans (1968).  El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 El litoral valenci (1969);
 Estudios sobre centuriaciones romanas en Espaa (1974);
 Evolucin urbana de la ciudad de Murcia (1975);
 Les Illes Balears. Resum geogrfic (1977);
 Geografa de la provincia de Alicante (1978);
 Cinquanta-cinc ciutats valencianes (1985);
 Geografa humana del Pas Valenciano (1990) ;
 L'Albufera de Valncia (1994);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243122" title="Societat d'Histria Natural de les Balears" nonfiltered="4253" processed="4246" dbindex="94597">
Societat d'Histria Natural de les Balears s una entitat creada el 1948 amb la intenci de fomentar els estudis de cincies naturals. Entre les seves activitats destaca l'organitzaci de cursos, excursions, exposicions, cicles de conferncies i la publicaci des de 1955, del Boletn de la Sociedad de Historia Natural de Baleares. En els seus inicis funcion com a secci de la Real Sociedad Espaola de Historia Natural, per arran de les desavinnces per la publicaci d'un fullet de difusi interna, s'independitz el 1954. Actualment t 300 socis. El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.

Un dels objectius ms importants s promoure la creaci del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears amb diferents seus, una a Mallorca, una altra a Menorca i una tercera a Eivissa.

 Enllaos externs .
 Web de la SHNB;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243129" title="Ferran Morell Brotard" nonfiltered="4254" processed="4247" dbindex="94598">
Ferran Morell Brotard (Palma 1944) s un metge mallorqu. El 1968 es llicenci en medicina i el 1980 s'especialitz en pneumologia. Darrerament ha estat organitzador i coordinador del Programa de trasplantament pulmonar de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, on fou metge intern el 1969-1972, metge adjunt el 1974-1984 i cap de pneumologia des del 1988.

Ha estat president de la Societat Catalana de Pneumologia (1987-1991), de la Secci de Malalties Infeccioses i TBC de la Societat Espanyola de Patologia de l'Aparell Respiratori ( SEPAR ) el 1987-88 i 1988-89 i de la Fundaci Catalana de Pneumologia, des de l'any 2000. El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243132" title="Gentbrugge" nonfiltered="4255" processed="4248" dbindex="94599">

Gentbrugge s un nucli del municipi de Gant a la provncia Flandes Oriental de Blgica. Te 20.197 habitants (2006).


Gentbrugge es trobava a la via romana cap a Bavai. Sempre hi ha un barri, anomenat Kamp, del qual el topnim provindria d'un antic camp rom.De 1881 a 1884, la NMBS, la companyia ferroviria belga va construir al barri dit de lArsenaal, un taller i una estaci de formaci de trens. Aquestes installacions van contribuir al desenvolupament demogrfic del poble: de 1880 a 1890 la poblaci va doblar de 4298 a 8262 habitants. Un altre barri molt conegut s Moscou, per la sorpresa que crea pels visitants de Gant quan hi veuen un tramvia que t una destinaci tant llunyana.

El poble es troba en una curva de l'Escalda a l'ovest del centre de Gant. En tallar aquesta curva als anys 50 per a construir el Ringvaart, s'ha format una mena d'illa.

El dipsit d'aigua s un dels monuments ms coneguts del poble per a la seva pintura molt bigarrada. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243151" title="Pere Melis Pons" nonfiltered="4256" processed="4249" dbindex="94600">
Pere Melis Pons (Ciutadella, 23 de desembre de 1924 - 2004) fou un mestre i pedagog menorqu, estudis dedicat a la divulgaci filolgica amb el desig que la gent conegui millor la llengua i l'empri com a vehicle principal de comunicaci tant oral com escrit. Treball de mestre a Osca i a Madrid i a Ciutadella, on es va jubilar el 1991.

Va comenar a escriure el novembre de 1979 a El Iris "per mor d'una placa poc aclaridora a un carrer ple de clots i bonys ". Molt conegut per la seva secci Espipollant del Diari de Menorca, que publica des de l'any 1981. Hi comenta paraules, dites, costums, personatges, combina els comentaris filolgics i les ancdotes. Tasca de divulgaci d'algunes caracterstiques del menorqu. Un dels seus seguidors era Francesc de Borja Moll, que el va felicitar el 1985. Public diriament al Diari de Menorca (de dilluns a dissabte aquesta secci i el diumenge "Per passar l'estona", smb 600 comentaris).

Ha rebut el reconeixement del Consell Insular de Menorca, expressat el 17 de gener de 1987. s membre de la Secci de Llengua i Literatura de l'Institut Menorqu d'Estudis. Ha estat ponent del XXVIII Colloqui de la Societat d'Onomstica, Ciutadella de Menorca i Ma el mar de 2002). El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull. Tamb ha estat membre de jurat de concursos literaris ( Francesc d'Albranca, de Ferreries, el 1987) i pregons.

 Obres .
 La llengua de Menorca. Recull de paraules menorquines a Quaderns de Folklore.
 Josep Pla i Menorca (2007);
 Sobre antics costums i altres temes de Menorca (2002);
 Sobre les nostres rondalles i altres mostres de literatura popular (2002);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243165" title="A.E. Larissa 1964" nonfiltered="4257" processed="4250" dbindex="94601">

L'AEL 1964 (grec modern:                        1964 - Athlitiki Enosi Larisas 1964, en catal Uni Atltica de Larissa 1964) s un club de futbol grec de la ciutat de Larissa, capital de Tesslia, Grcia.

 Histria .
El club va ser fundat amb el nom d'Athlitiki Enosi Larissas l'any 1964 com a resultat de la fusi de quatre clubs locals: Iraklis Larissas, Aris Larissas, Toxotis Larissas i AO Larissaikos. Rpidament ascend a primera divisi i l'any 1988 es proclam campi grec, l'nic que no s de cap de les tres ciutats ms grans del pas (Atenes, El Pireu i Salnica). L'equip declin i l'any 2000 baix a tercera divisi en patir una fallida econmica. El 2003 va haver de canviar el seu nom a AEL 1964 com a resultat d'aquest fet.

Palmars .
1 Lliga grega de futbol: 1988;
2 Copa grega de futbol: 1985, 2007;

Jugadors destacats.


  Georgios Agorogiannis;
  Alexandros Alexandris;
  Ioannis Galitsios;
  Theofanis Gekas;
  Michail Ziogas;
  Vassilios Karapialis;

  Konstantinos Kolomitrousis;
  Thomas Kyparissis;
  Konstantinos Maloumidis;
  Christos Michail;
  Lefteris Milos;
  Georgios Mitsibonas;

  Theologis Papadopoulos;
  Takis Parafestas;
  Nikolaos Patsiavouras;
  Georgios Plitsis;
  Athanasios Tsiolis;
  Ioannis Valaoras;

  Theodoros Voutiritsas;
  Christov Adamczuk;
  Kazimierz Kmiecik;
  Stefan Stoica;
   Paolo Da Silva ;
  David Embe;


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Seguidors monsters larissa;
 Web no oficial;
 Web de seguidors;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243166" title="Josep Mar Mar" nonfiltered="4258" processed="4251" dbindex="94602">
Josep Mar Mar (Eivissa, 1948) s un pintor i escriptor eivissenc. Va estudiar Belles Arts  a la Universitat de Barcelona i ha exercit durant 24 anys com a professor de dibuix de batxiller. Amb altres persones va impulsar, l'any 1970, la represa de l'Institut d'Estudis Eivissencs, del qual fou president juntament amb Mari Villangmez Llobet. A ms, dins aquest Institut va ser director de la revista Eivissa, i tamb promotor i professor dels cursos de catal duits a terme per aquesta entitat.

En la seva faceta com a pintor, Josep Mar s autor d'una obra plstica de gran qualitat, de tall impressionista i sovint inspirada en els paisatges i la llum d'Eivissa.  El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 La veu dispersa (1982), poesia;
 Els deixants de la llum (1991), prosa;
 Mentre passen els nvols (1993), premi de narrativa Ciutat d'Eivissa.
 La veu pintada (1998) poesia;
 Respira el mn (1999), poesia;

Enllaos externs.

 Pgina dedicada a Josep Mar, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243170" title="Miquel Brunet Miquel" nonfiltered="4259" processed="4252" dbindex="94603">
Miquel Brunet Miquel (Manacor, 1919 - 2007) fou un pintor i dibuixant mallorqu. Comen a dibuixar a la infantesa de manera autodidctica, durant la immobilitat derivada d'un accident. Aprengu l'ofici de sastre a l'Acadmia de Sastreria de Barcelona. El 1943-1944 fu estudis de pintura a l'Acadmia de Dibuix Ricard Trrega, de Barcelona, i pint els seus primers olis. Des de 1949, es dedica plenament a la pintura. Quan torn a Mallorca fou encoratjat a pintar pels artistes de Manacor i, sobretot, per Rafel Jaume que el fu participar en el Grup Tago. El 1959 expos per primera vegada a Palma de Mallorca. 

El 1960 sojorn a Madrid, on es relacion amb Olga Sacharoff, estudi els manifests de Joaquim Torres Garca i admir els paisatges d'Ortega Muoz, que l'influren decisivament. Situat al marge del tradicionalisme postimpressionista, s'insereix dins els artistes de Mallorca dedicats a un realisme mgic i ingenuista, com Jaume Mercant i Miquel Rivera Bagur. Conre la natura morta, la figura i el paisatge. Devers 1970, comen a deixar els tons terrosos i evolucion cap a un cromatisme ms lleuger i alegre. Ha exposat individualment a Mallorca, Barcelona, Madrid, Alemanya i Estats Units d'Amrica. El 1984, li fou concedit el premi Ciutat de Palma de Pintura. El 1990, el Govern de les Illes Balears organitz una exposici retrospectiva a la Llonja de Palma, i, el 2002, se'n fu una d'antolgica al Casal Solleric, de Palma. El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
  Biografia de Miquel Brunet;
  Necrolgica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243172" title="Llus Moya Bareche" nonfiltered="4260" processed="4253" dbindex="94604">
Llus Moya Bareche s un economista mallorqu. Es llicenci en dret i econmiques a la Universitat Complutense de Madrid, i en direcci d'empreses a l'IESE.

Fou delegat fundador de l'Illustre Collegi d'Economistes de Balears (1968-1972), vicedeg del Collegi d'Economistes i president de la Secci del Registre d'Economistes de Madrid per Balears (1991-2000) i deg president a partir del 2000. Ha publicat Anlisis Ecnomico-finacnciero de las Principales Empresas de Baleares por sectores de Actividad (1a edici 1994 i 3a edici 2000).

Escriu articles al diari El Mundo. Segon premi de la II Edici del Premio Europa Prensa Escrita, Radio y Televisin de Baleares 1997, atorgat per la Comissi Europea, el Parlament Europeu i el Centre Balears Europa del Govern de les Illes Balears. Actualment t despatx professional d'Auditoria i Assessoria d'Empreses. s administrador nic de Aguil y Moya Auditoria, S.L. El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243173" title="Nicolau" nonfiltered="4261" processed="4254" dbindex="94605">


Onomstica:
Santoral;
Sant Nicolau Anatlia segle IV;

Papes:
Nicolau I;
Papa Nicolau II (990-1061), Papa de l'Esglsia catlica.
Nicolau III;
Nicolau IV;
Nicolau V;

Tsars de Rssia:
Nicolau I de Rssia;
Nicolau II de Rssia;

Prnceps:
Nicolau I Ludovisi, prncep del Piombino, virrei d'Arag i Sardenya;
Nicolau I Orsini, comte de Cefalnia i senyor de Leucada;
Nicolau d'Oldenburg, hereu d'Oldenburg;
Nicolau de Capraia, jutge d'Arborea;
Nicolau de Grcia (prncep de Grcia), 1875-1938;
Nicolau de Grcia II (prncep de Grcia), 1970;
Nicolau de Romania, prncep i regent de Romania;
Nicolo Crispo, senyor de Siros;
Nicolo I Gattiluso, senyor de Lesbos;
Nicolo II Gattiluso, senyor d'Enos;

Altres:
Nicolau Damasc, historiador i multidisciplinari siri;
Nicolau de Siracusa, ciutad siracus ;
Nicolau d'Etlia, general d'origen etoli ;
Nicolau Artabasda, escriptor bizant ;
Nicolau I el Mstic, patriarca de Constantinoble;
Nicolau II Crisoberges, patriarca de Constantinoble;
Nicolau III Gramtic, patriarca de Constantinoble ;
Nicolau Hagioteodoret, bisbe grec del segle XII.
Nicolau Hidrunti, eclesistic bizant del segle XIII ;
Nicolau de Metone, bisbe grec vers el segle XII.
Nicolau Sofista, sofista grec del segle V.
Nicolau de Mires, sofista grec ;
Nicolau (metge), metge grec.
Nicolau de Laodicea, escriptor grec ;
Nicolau Mirepsos, metge i escriptor grec del segle XIII.
Nicolau Prepsit, metge itali del segle XII;
Nicolau d'Atenes, escultor grec atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243175" title="Nicolau de Siracusa" nonfiltered="4262" processed="4255" dbindex="94606">
Nicolau de Siracusa (Nicolaus, Niklaos ) fou un ciutad siracus que tot i que havia perdut dos fills en la guerra contra Atenes, quan aquesta es va acabar el 413 aC va intentar convncer als seus conciutadans de preservar la vida dels presoners atenencs donant una mostra d'humanitat imprpia dels temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243176" title="Nicolau d'Etlia" nonfiltered="4263" processed="4256" dbindex="94607">
Nicolau d'Etlia (Nicolaus, Niklaos ) fou un general etoli al servei de Ptolemeu IV Filoptor. 

El 218 aC assetjava Ptolemais que estava en poder del trador Teodot, revoltat contra Ptolemeu en favor d'Antoc III el Gran, per es va haver de retirar quan el rei selucida s'acostava. El mateix any va fer fracassar a Antoc en el seu atac a Dura o Dora a Fencia enviant constantment ajut als assetjats. 

El 217 aC Ptolemeu li va donar el comandament suprem a Celesria; fou expulsat per Antoc d'una posici clau entre el Mont Lban i la mar propera a la ciutat de Porphyreon, i va haver de fugir cap a Sid. 

Sembla que desprs d'aix, potser per temor al cstig del rei, va desertar al camp selucida, ja que el seu nom apareix entre els generals selucides en la campanya d'Hircnia el 209 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243177" title="Nicolau Artabasda" nonfiltered="4264" processed="4257" dbindex="94608">
Nicolau Artabasda (Nicolaus Artabasda, Niklaos ) fou un escriptor bizant de data incerta, nadiu d'Esmirna. Un manuscrit vatic l'esmenta com .

Va escriure una obre sobre l'art de comptar amb els dit, amb el nom de , que fou ms tard publicada, primer a la capital de Frana, Pars, el 1614 i uns anys desprs a la ciutat de Roma, el 1673.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243178" title="Francesc Salv i Campillo" nonfiltered="4265" processed="4258" dbindex="94609">

Francesc Salv i Campillo (Barcelona 1751-1828) fou un metge catal. Format a Valncia, Osca, Tolosa de Llenguadoc i Barcelona, va ingressar el 1773 a l'Acadmia de Medicina Prctica i el 1786 a la de Cincies, totes dues a Barcelona i creades per la Junta de Comer. Va guanyar dos premis i un accssit convocats per l'Acadmia de Medicina de Pars els anys 1787, 1789 i 1792, respectivament. Pel que fa a la medicina, cal presentar-lo com a defensor de la inoculaci i la vacunaci contra la verola.

Va ser el director de la ctedra de Medicina Medicoprctica que es va inaugurar a Barcelona sota la responsabilitat de l'Acadmia de Medicina barcelonina. Salv va deixar testimoni del seu pas per la direcci de la ctedra amb la publicaci dels AOS CLNICOS (1802-1806 i 1812). Com a cap de metges va participar en aquell temps en l'enfrontament amb els cirurgians, un afer ple de problemes d'atribucions, privilegis i enveges.

Ms que com a metge, Salv s fams com a fsic. En aquesta tasca es va distingir en el camp de l'electricitat. El 1795 va llegir a la Reial Acadmia de Medicina de Barcelona una memria titulada La electricidad aplicada a la telegrafa, en qu qualificava el telgraf elctric de "factible" i "efectiu". Va acumular experincies en aquest camp a la seva casa del carrer Petritxol, i en va fer una demostraci a Madrid, a la cort, el 1796. Salv i Campillo va proposar l'establiment d'una lnia telegrfica entre Alacant i Palma de Mallorca, que no s'arrib a realitzar mai. Tot i aix, anys desprs, Guglielmo Marconi va reconixer la vlua dels descobriments del cientfic catal. Per tot aix se'l va considerar un dels pioners de la telegrafia elctrica.
D'altra banda Salv s autor de la srie meteorolgica ms antiga de l'Estat espanyol.

La curiositat cientfica de Salv, per, va anar ms enll: va participar en l'enlairament dels primers globus a Barcelona (1784) i en una proposta per obtenir oxigen a partir de la descomposici de l'aigua. Tamb va participar en l'establiment del metre com a unitat de mesura. Aquesta curiositat en mbits tan diversos fa que se'l consideri, en el camp cientfic, l'illustrat per excellncia de Catalunya. I s que aquest esperit intellectual l'acompanyava sempre: va fer donaci de la seva biblioteca a les acadmies i fins i tot va cedir el cos, un cop mort, per a l'ensenyament de la medicina. El seu cor va restar en mans de l'Acadmia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243179" title="Nicolau III Gramtic" nonfiltered="4266" processed="4259" dbindex="94610">
Nicolau III Gramtic  (Nicolaus, Niklaos ) fou patriarca de Constantinoble del 1084 al 1111. 

Va escriure diversos decrets i cartes publicats per Cave i Fabricius  (Cave, Hist. Lit. vol. 2. p. 156, ed. Basil.; Fabricius, Bibl. Graec. vol. 11. p. 85.).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243180" title="Nicolau Hagioteodoret" nonfiltered="4267" processed="4260" dbindex="94611">
Nicolau Hagioteodoret (Nicolaus Hagiotehodoretus, Niklaos ) fou un bisbe grec del segle XII.

Fou bisbe d'Atenes durant el regnat dem l'emperador  Manel I Comn (1143-1180). Es conegut i reconegut com a jurista i va escriure un comentari sobre la Basilica (Fabricius,  Bibl. Graec. vol. 11. pagina 633.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243181" title="Nicolau Hidrunti" nonfiltered="4268" processed="4261" dbindex="94612">
Nicolau Hidrunti (Nicolaus Hydruntius, Niklaos ) fou un eclesistic bizant del segle XIII durant el regnat d'Aleix IV Comn.

Es va destacar per la seva oposici a l'esglsia llatina i a la uni de les dues esglsies, contra la qual va publicar diversos llibres; un resum d'aquestos llibres fou publicat per Cave  (ad ann. 1201)  i per Fabricius  (Bibl. Graec. vol. 11. p. 287).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243182" title="Nicolau de Metone" nonfiltered="4269" processed="4262" dbindex="94613">
Nicolau de Metone (Nicolaus, Niklaos ) fou un bisbe grec vers el segle XII.

Fou bisbe de Metone (Methone) al Pelopons i va escriure diversos llibres contra la uni entre l'esglsia grega i l'esglsia llatina. Un resum dels llibres fou publicat per Fabricius. Es considerat opositor dels filsofs neoplatnics i va publicar un llibre en rplica a  de Procle; aquesta rplica fou publicada en llat a Frankfurt el 1825 sota el nom de Nicolai Methonensis Refutatio Institutionis Theologicae Procli Platonici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243184" title="Nicolau Sofista" nonfiltered="4270" processed="4263" dbindex="94614">
Nicolau Sofista (Nicolaus, Niklaos ) fou un sofista grec bizant que va viure en el regnat de l'emperador bizant  Lle I  i de l'emperador Anastasi, es a dir al segle V. Fou deixeble de Procle.

Suides esmenta dos obres seves:

 fou atribuda inicialment a Libani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243185" title="Nicolau de Mires" nonfiltered="4271" processed="4264" dbindex="94615">
Nicolau de Mires (Nicolaus, Niklaos ) fou un sofista grec bizant nadiu de Myres a Cilcia, deixeble de Lacares.

Va ensenyar a Constantinoble i fou l'autor de les obres anomenades en grec , de les que informa Fabricius  que ho va publicar a la seva obra (Fabricius, Bibl. Graec. vol. 6. p. 134).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243186" title="Nicolau (metge)" nonfiltered="4272" processed="4265" dbindex="94616">
Nicolau (Nicolaus, Niklaos ) fou un metge grec.

s esmentat per Gal  (De Compos. Medicam. sec. Gen. 5.11, vol. 13. p. 831)  i se suposa que va viure al segle II o abans. Segurament s el mateix del qual les formules sn esmentades per Paule Egineta (4.37, 7.17. pp. 520, 678)  i per Nicolau Mirepsos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243187" title="Nicolau de Laodicea" nonfiltered="4273" processed="4266" dbindex="94617">
Nicolau de Laodicea (Nicolaus, Niklaos ) fou un escriptor  grec que va viure segons Abul Faradj a la segona meitat del segle IV. 

Va escriure :

"De Summa Philosophiae Aristotelicae" traduda al sirac per Honain ben Ishak;
"De Plantis" esmentada per Abdl-Latf (Histor. Aeqeypti Compeopend. pp. 19, 27);
"Liber Responsionis ad illos qui Rem unam esse statuunt Intellectum et Intelligibilia" ;
"Compendium Philosophiae Aristoteleae";
"Aristotelis Historia Animalium in Compendium redacta";


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243189" title="Nicolau Mirepsos" nonfiltered="4274" processed="4267" dbindex="94618">
Nicolau Mirepsos (Nicolaus Myrepsus, Niklaos Myrepss ) fou un metge i escriptor grec autor d'un treball notable sobre farmcia que va viure al segle XIII.

L'obra de Nicolau encara es conserva. Probablement s el mateix metge que s esmentat per Jordi Acropolita com a eminent en la seva feina per ignorant en filosofia natural (Hist. Byzant. 39, p. 34, ed. Pars. 1651).  Era a la cort de Joan III Ducas Vatatzs a Nicea de Bitnia quan es va produir un eclipsi de sol (6 d'octubre de 1241) poc desprs del qual va morir l'emperadriu Irene. L'emperador li va donar el crrec d'actuari. Va viure a Nicea i va visitar Alexandria. 

L'obra es titulava "Antidotarium" o "De Composition Medicamentorum" que cal no confondre amb una obra de ttol semblant de Nicolau Prepsit. El formaven 48 seccions amb 2500 formules (el llibre de Prepsit noms tenia 150 formules). Aquesta obra fou publicada completa el 1541 a Alemanya i el 1549 a Basilea.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243190" title="Nicolau Prepsit" nonfiltered="4275" processed="4268" dbindex="94619">
Nicolau Prepsit (Nicolaus Praepositus, Niklaos ) fou un metge itali que va dirigir la famosa escola de medicina de Salern a la segona meitat del segle XII. De la seva personalitat es diu que era de famlia noble i que va adquirir considerable riquesa. Fou el metge ms fams del seu temps. Se li van atribuir dos tractats sobre farmcia:
"Antidotarium Magnum" o "Nicolaus Major" (o Magnus), per s del adroguers;
"Antidotarium Parvum" o "Nicolaus Minor" (o Parvus) per s dels metges;
En realitat noms va escriure el segon amb 150 formules i el primer fou obra de Nicolau Mirepsos. El seu "Antidotarium" en llat fou molt popular a l'edat mitjana i fou publicat per primer cop el 1471 a Vencia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243191" title="Nicolau d'Atenes" nonfiltered="4276" processed="4269" dbindex="94620">
Nicolau d'Atenes (Nicolaus, Niklaos ) fou un escultor grec atenenc.

El seu nom apareix inscrit juntament amb el de Crit a una caritide colossal trobada el 1766 a una vinya de la finca dels Strozzi prop de Roma, a la vora de la via pia. Probablement va viure entre el segle I aC i el segle II dC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243194" title="Guillem Vidal Andreu" nonfiltered="4277" processed="4270" dbindex="94621">
Guillem Vidal Andreu (Palma, 1941-Palma, 23 de mar de 2007) va ser un advocat i jurista mallorqu. El 1963 es llicenci en dret per la Universitat de Barcelona. Fou jutge de Ma (1967-70) i de Sabadell (1970-79) i magistrat jutge de Palma de Mallorca (1979-86). Va ser un dels fundadors de Jutges per la Democrcia.

Entre 1987 i 1994, ocup el crrec de president de l'Audincia Provincial de Palma. De 1994 a 2004 va ser president del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya. Va ser professor de la Universitat Autnoma de Barcelona (1973-75), de la Universitat de les Illes Balears (1992-94) i del Centre Universitari Fundaci Sant Pau de Barcelona (1995-99). Form part de les comissions redactores de la reforma de la Compilaci del Dret Especial de les Balears (1990) i de les Regles Mnimes del Procs Penal (1990). Ha publicat articles a les revistes especialitzades Cuadernos de la Facultad de Derecho i La Ley. El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull i el 2004 el Premi Justcia de Catalunya.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243195" title="Mar Ulldemolins i Sarret" nonfiltered="4278" processed="4271" dbindex="94622">
Mar Ulldemolins Sarret, de nom artstic Mar Ulldemolins (Valls, 1980) s una actriu catalana.

Graduada el 2002 al Collegi de teatre de Barcelona.

Filmografia.
 Estocolm, (2003), com a Paula. Dir : Orestes Lara;

 Sries .
 Ventdelpl, (2005-), com a Mnica. Dir : Lluis Maria Gell, Jess Segura, i Enric Baquer.
 MIR, (2008-) com a Lea.

 Clips .
Collarets de Llum - Rauxa;

 Enllaos externs .
 Web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243201" title="Variable Alfa Cygni" nonfiltered="4279" processed="4272" dbindex="94623">
Les variables Alfa Cygni sn estrelles variables que exhibeixen pulsacions no radials. Sn estrelles supergegants del tipus espectral B o A. Les variacions en esclat de l'ordre de 0,1 magnituds estan associades amb pulsacions radials, que sovint semblen irregulars, degut al seu batec de mltiples perodes de pulsaci. 

El prototipus d'aquestes estrelles, Deneb (  Cygni), exhibeix fluctuacions de la seva brillantor entre les magnituds +1,21 i +1,29.

Referncies.
Samus N.N., Durlevich O.V., i cols. Combined General Catalog of Variable Stars (GCVS4.2, 2004 Ed.)











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243210" title="Josep Maria Paella i Alccer" nonfiltered="4280" processed="4273" dbindex="94624">
Josep Maria Paella Alccer (19 d'octubre de 1952, Torreblanca) s un poltic i professor valenci, President del Bloc Nacionalista Valenci. 

s llicenciat en Histria. Ha sigut mestre d'educaci primria i professor de secundria a l'institut de Torreblanca.

Entre el 1991 i el 2007 ha sigut regidor de l'Ajuntament de Torreblanca, del qual va ser alcalde de 1995 a 1999. Tamb ha sigut diputat provincial a la Diputaci de Castell entre els anys 2003 i 2007. Va ser escollit diputat a les Corts Valencianes en les eleccions de maig de 2007, a les llistes de la coalici Comproms pel Pas Valenci. s, juntament amb Enric Morera i Catal, un dels diputats valencians del BNV. 

D'octubre de 2003 en s President Nacional del Bloc Nacionalista Valenci.






 Enllaos externs .

 Fitxa al web de les Corts Valencianes;
 Fitxa al web del Bloc Nacionalista Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243211" title="Moscou (Gant)" nonfiltered="4281" processed="4274" dbindex="94625">
Moscou s un barri de l'antic municipi Gentbrugge que ha fusionat amb la ciutat de Gant a la provncia Flandes Oriental de Blgica. Al 2004 tenia 4747 habitants.

El nom Moscou provindria d'un destacament de l'exrcit rus que hi hagus tingut un camp abans i desprs de la batalla de Waterloo al 1815. El nom popular del barri va esdevenir oficial vers la fi del segle XIX.

Es un barri dormitori amb cases baixes individuals. L'edat mitjana augmenta i la poblaci baixa. El lloc s ms conegut per al cap de lnia tranviria que sorpren els visitants de Gant en veure a la sortida de l'estaci central Gent-Sint-Pieters tranvies que anuncien la destinaci Moscou, un trajecte de 2579 quilomtres que seria fora llarg per a aquest mode de transport. Tot i esbailar-les, no hi ha gaire turistes que visiten Moscou.

Una campanya ldica d'estudiants que volien mostrar la semblana de l'arquitectura dels dos Moscou de fet ensenyava un apartament en estil sovitic que es troba al nucli de Ledeberg a costat de Moscou .
Referncies.
Aquest article s una adaptaci de la Viquipdia neerlandesa.




.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243212" title="Orde del Lle Neerlands" nonfiltered="4282" processed="4275" dbindex="94626">

L'Orde del Lle Neerlands (holands: De Orde van de Nederlandse Leeuw) s una condecoraci holandesa, creada el 29 de setembre de 1815 pel primer rei dels Pasos Baixos, el Rei Guillem I.

Atorgada a individus eminents en qualsevol activitat, incloent generales, ministres, alcaldes, professors, cientfics, industrials, alts funcionaris, jutges i artistes. En certa manera pot considerar-se equivalent a l'Orde del Bany britnica. Se situa per sota de l'Orde de Guillem i, a l'actualitat s'empra sobre tot per a premiar els mrits a les arts, l'esport i la literatura; pels altres camps, es fa servir l'Orde d'Orange-Nassau. El sobir holands s el Gran Mestre de l'Orde, i pel seu aniversari es nomenen els nous cavallers. La segona i tercera classe no es concedeix a estrangers (sn elegibles per a l'Orde de Orange-Nassau o l'Orde de la Corona). Existia tamb una "Medalla per Germans", que no es concedia des del 1960. Els germans es van estingir i el grau va quedar abolit al 1994. 

Graus.

 Gran Creu: Reservada als membres de la Famlia Reial, Caps d'Estat estrangers, aix com un selecte grup d'ex-primers ministres, prnceps i cardenals. La insgnia penja d' una banda que penja de l'espatlla dreta, lligant-se al costat esquerra. L'Estrella es llueix a l'esquerra.
 Comandant: Normalment concedida als Premis Nobel holandesos, aix com a un redut  grup d'artistes, escriptors i poltics. La condecoraci es llueix penjada del coll, amb l' estrella tamb a l'esquerra. ;
 Cavaller: Avui concedida a dibuixants, cantants i als guanyadors d'una medalla d'or als  Jocs Olmpics. La condecoraci es llueix a l'esquerra del pit.



Insignia.

La insgnia de l'Orde s una Creu de Malta en esmalt blanc, envoltada d'or i perles a les puntes, amb el monograma W (del rei Guillem I) entre els braos de la creu. Al centre de la creu hi ha un medall; a l'anvers, en esmalt blau, amb el lema  Virtus Nobilitat  (La Virtut Ennobleix); al revers apareix el lle de l'escut holands. Sobre la creu hi ha una corona real.

L'Estrella Gran Creu s una estrella de 8 puntes, amb la insgnia de l'orde (a la que se li ha sostret la corona) 

L'Estrella Comandant s l'anvers de la insgnia de l'orde. 

Penja d'un gal blau amb dues franges taronja. 

Els Germans.
Els Germans sn aquells als que no se'ls ha concedit en vida. Normalment sn aquells, normalment de classe baixa, que han realitzat accions d'auto-sacrifici o heroisme. Est pensionada amb 200 florins anuals. 

Consisteix en una medalla de plata, amb el lle de l'escut holands i el lema  Virtus Nobilitat  al revers. Penja d'un gal blau amb una nica franja taronja al centre.

Vegeu tamb.
Orde Militar de Guillem;
Orde d'Orange-Nassau;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243217" title="Hanuk" nonfiltered="4283" processed="4276" dbindex="94627">

La hanuk o "Festival dels Llums" s una celebraci jueva que t els seus orgens als llibres Primer i Segon de Macabeus, que no formen part de la Tanakh, sin dels llibres deuterocannics. El miracle de les reserves d'oli per a un dia que en van durar vuit es descrigu per primer cop al Talmud.

La hanuk marca la derrota de les tropes selucides que havien provat d'impedir als jueus de practicar el judaisme. Judes Macabeu i els seus germans destruren les forces dels selucides i van rededicar el Temple de Jerusalem. El ritual del festival marca l'encesa d'una espelma cada dia dels vuit dies de la hanuk mitjanant una espelma extra i especial anomenada shamash.

Amb la comercialitzaci del Nadal cristi durant el segle XX i l'intercanvi de regals, el Nadal ha esdevingut la festa principal del mn occidental. Desprs de l'establiment de l'estat d'Israel, la hanuk va comenar a servir, a ms de com a celebraci dels esforos del poble d'Israel per a sobreviure, com a festivitat d'intercanvi de regals que pogus funcionar com a alternativa al Nadal. Tanmateix, el Hanuk sempre ha tingut una especial importncia festiva per als nens.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243218" title="Nicloc" nonfiltered="4284" processed="4277" dbindex="94628">
Nicloc (Nicolochus, Niklokhos ) fou un almirall espart.

Antlcides el va deixar  a Efes com a vicealmirall el 388 aC mentre ell anava a la cort persa a negociar. Nicloc va sortir d'Efes per anar en ajut d'Abydos contra els atenencs, i es va aturar a Tnedos on va obtenir diners dels habitants (per la fora) i va saquejar l'illa. Els generals atenencs Ifcrates i Ditim es van preparar per anar en ajut de l'illa per desprs es van assabentar que l'almirall espart s'havia presentat a Abydos  i es van dirigir all i el van bloquejar. Mentre va tornar Antlcides (387 aC) i de seguit va obligar als atenencs a aixecar el bloqueig i es va fer amb el domini de la mar.

El 375 aC fou nomenat almirall i enviat contra Timoteu a la mar Jnica. Amb una fora inferior a la dels atenencs va lliurar batalla prop d'Alyzia a la costa d'Acarnnia i fou derrotat, per tot seguit va rebre el refor de sis vaixells ambraciotes i de nou va desafiar a Timoteu, que de moment va refusar l'enfrontament, per que poc desprs, quan se li van unir setanta vaixells de Crcira, va aconseguir el domini total de la mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243220" title="Nicmac (desambiguaci)" nonfiltered="4285" processed="4278" dbindex="94629">



Onomstica:

Nicmac, heroi mitolgic grec;
Nicmac (ambaixador), ambaixador selucida;
Nicmac (pare d'Aristtil), pare d'Aristtil;
Nicmac (fill d'Aristtil), fill d'Aristtil ;
Nicmac d'Atenes, escriv atenenc ;
Nicmac d'Alexandria, poeta trgic grec;
Nicmac (poeta cmic), poeta cmic grec;
Nicmac (poeta), poeta grec ;
Nicmac Geras, filsof pitagric;
Nicmac de Tebes, pintor grec ;
Nicmac (escultor), escultor grec;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243221" title="Nicmac (pare d'Aristtil)" nonfiltered="4286" processed="4279" dbindex="94630">
Nicmac (Nicomachus, Nikmakhos )  fou el pare d'Aristtil, de la famlia dels Asclepades.

De la seva dona Festis o Fsties, va tenir dos fills, el esmentat Aristtil i un altre anomenat Arimnest, i una noia de nom Arimnesta. Va nixer a Estagira i fou el metge i amic d'Amintes II de Macednia (393 aC-369 aC). Fou potser l'autor d'alguna obra que Suides atribueix al seu antecessor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243223" title="Nicmac (fill d'Aristtil)" nonfiltered="4287" processed="4280" dbindex="94631">
Nicmac (Nicomachus, Nikmakhos ) fou fill d'Aristtil amb l'esclava Herpillis. Quan el pare va morir va deixar uns tutors pel noi que era jove, i que al cap d'un temps foren substituts per Nicnor, fill adoptiu d'Aristtil. Va tenir com a mestre a Teofrast. Eusebi diu que va morir a la guerra encara bastant jove. Va viure a la part final del segle IV aC.

Cicer i Digenes Laerci li atribueixen alguns escrits sobre tica, que en realitat podrien correspondre al seu pare ja que si be es diuen  s perqu el pare els va dedicar al seu jove fill o perqu van ser comentats per aquest. Suides diu que va escriure uns llibres d'tica i un comentari sobre el treball del seu pare .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243224" title="Vittore Carpaccio" nonfiltered="4288" processed="4281" dbindex="94632">
 
Vittore (o Vittori) Carpaccio (Vencia1460 - 1525/1526) va ser un pintor itali del Renaixement. Ocupa un lloc destacat en la pintura veneciana de la transici del segle XV al XVI, encara que es va mantenir al marge dels corrents pictrics principals i va desenvolupar un estil molt personal.

Biografia. 
Es coneixen poques dades sobre la seva vida. Es creu que va nixer a Vencia cap a 1460, fill de Piero Scarpazza, mercader de pells. La majoria de les seves obres daten d'entre 1490 i 1519. Se li esmenta per primera vegada al testament del seu oncle Fra Ilario i el Dr Ludwig remunta el seu naixement a 1455, basant-se que ning podia heretar abans dels 15 anys, per aquesta conjectura passa per alt la possibilitat que el llegat li fos fet per a quan arribs a l'edat legal. Va canviar el cognom patern pel de Carpaccio d'acord amb l'ambient humanstic veneci, dominat per Ermolao Barbaro i Bernardo Bembo. Va rebre importants influncies, directes o indirectes, de Gentile Bellini i de Antonello da Messina. Alguns crtics han especulat sobre un possible viatge a Orient, donada la seva predilecci per temes orientals, per no hi ha res segur referent a aix.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243225" title="From Wishes To Eternity" nonfiltered="4289" processed="4282" dbindex="94633">
From Wishes to Eternity s un DVD/VHS/CD en directe del grup finlands de metal simfnic Nightwish. 
Va ser enregistrat a Tampere, Finlndia el 29 de desembre del 2000.

Llista de canons.
"The Kinslayer";
"She Is My Sin";
"Deep Silent Complete";
"The Pharaoh Sails to Orion" (feat. Tapio Wilska);
"Come Cover Me";
"Wanderlust";
"Instrumental (Crimson Tide/Deep Blue Sea)";
"Swanheart";
"Elvenpath";
"Fantasmic Part 3";
"Dead Boy's Poem";
"Sacrament of Wilderness";
"Walking in the Air";
"Beauty and the Beast"  (feat. Tony Kakko);
"Wishmaster";

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243226" title="Nicmac d'Atenes" nonfiltered="4290" processed="4283" dbindex="94634">
Nicmac (Nicomachus, Nikmakhos )  fou un escriv atenenc que va arribar a ciutad des de la seva condici servil. Li va ser encarregada la transcripci de les lleis de Sol i se li va donar quatre mesos, per amb diverses excuses va allargar la feina a sis anys, i va negociar interpolacions i omissions a les lleis amb el que va fer un bon negoci; especialment beneficiat en fou el partit oligrquic pel que va fabricar  una llei que donava al consell el poder per conixer sobre l'ofensa de Cleof (405 aC). Tot i aix va haver de fugir d'Atenes sota el govern del Trenta tirans; al restabliment de la democrcia va continuar amb la mateixa feina per les seves falsificacions foren denunciades i fou portat a judici.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243227" title="Nicmac d'Alexandria" nonfiltered="4291" processed="4284" dbindex="94635">
Nicmac d'Alexandria (Nicomachus, Nikmakhos ) fou un poeta trgic d'Alexandria Troas o Alexandria de la Troade contemporani d'Eurpides i Teognis d'Atenes (425 aC) amb els que va competir i va guanyar el premi amb una obra sobre Edip. Suides diu que va escriure onze tragdies per en la seva llista inclou dues comdies; les tragdies foren:
Alexander;
Eriphyle;
Geryones;
Aletides;
Neoptolemus;
Mysi;
Oedipus;
Hii Excidium sive Polyxena;
Tyndareus;
Alcmaeon;
Teucer;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243228" title="Raoul Dufy" nonfiltered="4292" processed="4285" dbindex="94636">
Raoul Dufy (L'Havre, 3 de juny de 1877 - prop de Forcalquier, 23 de mar de 1953) va ser un pintor fauvista, artista grfic i dissenyador txtil francs. Va desenvolupar un estil colorit i decoratiu que es va fer popular en dissenys per a cermica, teles i esquemes decoratius d'edificis pblics. Destaca per les seves escenes d'esdeveniments socials a l'aire lliure.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243230" title="Nicmac (poeta cmic)" nonfiltered="4293" processed="4286" dbindex="94637">
Nicmac (Nicomachus, Nikmakhos ) fou un poeta cmic grec contemporani de Fercrates vers el 420 aC.

Ateneu de Naucratis, que l'esmenta com , li assigna l'autoria de la comdia . Valeri Harpocrati diu que fou l'autor de , una comdia que normalment s assignada a Fercrates per altres autors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243231" title="Nicmac (poeta)" nonfiltered="4294" processed="4287" dbindex="94638">
Nicmac (Nicomachus, Nikmakhos ) fou un poeta grec de la nova comdia. 

Es creu que les obres  atribudes pel Suides a Nicmac d'Alexandria, eren probablement obra seva. Ateneu de Naucratis va conservar un breu extracte de la primera; de la darrera dues lnies foren preservades per Estobeu i tres per Ateneu que tamb dona una lnia d'altres obres de Nicmac que no esmenta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243232" title="Nicmac Geras" nonfiltered="4295" processed="4288" dbindex="94639">
Nicmac Geras (Nicomachus Gerasenus, Nikmakhos ) fou un filsof pitagric grec nadiu de Gerasa a Arbia. Va escriure una vida de Pitgores que s'ha perdut. Va viure en temps de l'emperador Tiberi al segle I. 

Va escriure tamb sobre aritmtica i msica i potser altres temes. Boeci va escriure una obra sobre aritmtica que era reproducci de l'obra de Nicmac.

Obres seves que es conserven sn:
  (msica);

I les obres perdudes de les que es coneix el ttol sn:
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243234" title="Nicmac de Tebes" nonfiltered="4296" processed="4289" dbindex="94640">
Nicmac de Tebes (Nicomachus, Nikmakhos ) fou un pintor grec que segons Plini el Vell era nadiu de Tebes a Becia.

Fou fill i deixeble del pintor Aristodem, germ gran i mestre del gran pintor Aristides de Tebes, i fou tamb el pare i el mestre d'Arstocles.

Va florir sota Aristrat de Sici i Filip de Macednia vers el 360 aC. Fou contemporani, encara que ms gran, d'Apelles de Colof i Protgenes de Rodes.

Es molt elogiat pels antic autors. Cicer diu que les seves pintures eren perfectes en cada detall. Plutarc compara les seves pintures amb els poemes d'Homer. Vitruvi diu que si no fou ms fams fou por unes circumstancies accidentals. Plini diu que usava noms quatre colors i el ocre d'Ertria per les ombres, i que era un pintor molt rpid (i explica que li fou encarregat de pintar el monument del poeta Telestes i va posposar la feina fins que amenaat per Aristrat el tir de Sici, que li havia donat un termini, s'hi va posar i ho va acabar a temps).

Entre les seves obres Plini esmenta la violaci de Proserpina penjada al temple de Minerva; una Victria al Capitoli; Apollo i Diana; Cibeles i un lle; una bacanal de dones sorpreses per stirs; Escilla penjada al temple de la Pau a Roma; i Ulisses; a ms esmenta una inacabada pintura de les Tindrides.

Gran deixebles seus foren el seu germ Aristides, el seu fill Arstocles, Filoxenes d'Ertria i Coribes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243235" title="End Of An Era" nonfiltered="4297" processed="4290" dbindex="94641">
End of an Era s un DVD i doble CD de la banda finlandesa de metal simfnic Nightwish. Va ser enregistrat al Hartwall Areena de Hlsinki, Finlndia el 2 d'octubre del 2005.

 Llista de canons .
Si no s'especifica, msica i lletra estan escrites per Tuomas Holopainen.
Intro: Red Warrior, msica per Hans Zimmer;
Dark Chest of Wonders;
Planet Hell;
Ever Dream;
The Kinslayer;
The Phantom of The Opera, msica i lletra per irew Lloyd Webber/T. Rice;
The Siren, msica per Tuomas Holopainen i Emppu Vuorinen, lyrics by Tuomas Holopainen;
Sleeping Sun;
High Hopes, msica per David Gilmour, lletra per David Gilmour i Polly Anne Samson;
Bless the Child;
Wishmaster;
Slaying the Dreamer, msica per Tuomas Holopainen i Emppu Vuorinen, lletra per Tuomas Holopainen;
Kuolema tekee taiteilijan;
Nemo;
Ghost Love Score;
Stone People, msica i lletra per John Two-Hawks, actuaci de John Two-Hawks;
Creek Mary's Blood (featuring John Two-Hawks);
Over the Hills i Far Away, msica i lletra per Gary Moore;
Wish I Had an Angel;
Outro: All of Them, msica per Hans Zimmer;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243236" title="Nicmac (escultor)" nonfiltered="4298" processed="4291" dbindex="94642">
Nicmac (Nicomachus, Nikmakhos ) fou un escultor grec el nom del qual va aparixer a un marbre descobert al segle XIX a Atenes. La data de la inscripci el situaria entre el escultors del perode dels didocs (finals del segle IV aC o comenament del segle III aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243237" title="Nicomedes" nonfiltered="4299" processed="4292" dbindex="94643">


Onomstica:

Nicomedes I, rei de Bitnia del 281 al 246 aC;
Nicomedes II Epfanes, rei de Bitnia del 167 al 128 aC;
Nicomedes III  Evergetes,  rei de Bitnia del 128 aC al 91 aC;
Nicomedes IV Filoptor, rei de Bitnia del 91 al 74 aC;
Nicomedes d'Esmirna (Nicomedes, Nikomdes ) fou un metge i poeta grec;
Nicomedes, matemtic grec;
Sant Nicomedes, sant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243239" title="Nicomedes I" nonfiltered="4300" processed="4293" dbindex="94644">
Nicomedes I (Nicomedes, Nikomdes ) fou rei de Bitnia del 278  aC al 246 aC.

Va succeir al seu pare Zipetes el 278 aC. Al comenament del seu regnat va fer matar als seus dos germans per el tercer, Zibees (tamb apareix com Zipotes), es va poder escapar i va iniciar una revolta i va aconseguir mantenir un virtual estat independent a part de Bitnia. Amenaat per Antoc I Ster de Sria que ja havia fet la guerra al seu pare, es va aliar amb Heraclea del Pont i una mica desprs amb Antgon II Gnates de Macednia; els selucides van fer un atac breu que no va tenir conseqncies i Antoc es va retirar sense arriscar una batalla.

El seu mxim perill era doncs el seu germ Zibees i contra ell va concertar aliana amb els gals que dirigits per Leonnorius i Lutarius havien arribat a l'altra costat del Bsfor i estaven assetjant Bizanci (277 aC). Els va facilitar mitjans per creuar a sia i els va dirigir contra Zibees al que amb l'ajut dels gals va derrotar i va executar, reunificant Bitnia. Es possible que desprs fou ajudat pels gals contra els selucides per els fets posteriors no han quedat enregistrats. 

Va romandre al poder fins a la seva mort. El seu regnat fou llarg i pacfic i el pas va prosperar. Per perpetuar el seu nom va fundar una nova capital a la vora de la colnia megrica d'Astacos, que va portar el nom de Nicomdia () i que rpidament va prosperar. Eusebi de Cesarea situa la seva fundaci el 264 aC.

Va morir vers el 246 aC. Es va casar dues vegades, la primera amb la dona frgia Ditizela que va morir accidentalment atacada pel gos preferit del rei, de la que va tenir dos fills: Prsies i Zeiles, i una filla de nom Lisandra; la segona amb una dona de nom Etazeta, que el va convncer de desheretar als fills del primer matrimoni per fer hereus als que tingus amb ella. Quan Nicomedes va morir va deixar hereu al fill gran del segon matrimoni, de nom desconegut, que era un infant, sota la regncia d'Antgon II Gnates, Ptolemeu III Evergetes I, i les ciutats d'Heraclea del Pont, Cios i Bizanci, per Zeiles, fill del primer matrimoni, no va tardar a fer-se amb el poder.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243240" title="Nicomedes II Epfanes" nonfiltered="4301" processed="4294" dbindex="94645">
Nicomedes II Epfanes  (Nicomedes, Nikomdes ) fou rei de nia del 149 aC al 128 aC.

Fou fill de Prsies II. Va acompanyar al seu pare a Roma el 167 aC on foren rebuts favorablement pel senat rom. La creixent popularitat del jove prncep va provocar els temors del pare, que el va enviar com a una espcie d'hostatge a Roma.

El 155 aC era a Roma donant suport als ambaixadors del pare que reclamaven contra tal II de Prgam. Va romandre a Roma fins el 149 aC i durant aquest temps va obtenir el favor del senat, cosa que noms va servir per incrementar els recels del pare que finalment va enviar a Menes a Roma com ambaixador i amb la missi secreta d'assassinar al prncep; per Menes, veient el favor del que gaudia Nicomedes, en lloc de complir les ordes rebudes les va comunicar al prncep i en aliana amb Andrnic, ambaixador d'tal II, van decidir enderrocar a Prsies.

Nicomedes va sortir de Roma en secret i va desembarcar a l'Epir on va assolir obertament el ttol de rei i es va dirigir a la cort d'tal on va rebre suport militar per les seves pretensions. Quan Nicomedes va entrar al Regne de Bitnia, els soldats i el poble van abandonar a Prsies que es va refugiar a la ciutadella de Nicea des de on va escriure a Roma demanant ajut. El senat rom va enviar tres diputats per aquestos de fet es van retirar sense concretar res. Prsies mentre s'havia traslladat a Nicomdia, per la ciutat va obrir les portes a Nicomedes; el vell rei fou assassinat a l'altar de Jpiter per orde del fill (149 aC) que el va succeir.

Va regnar durant un llarg perode (anteriorment es pensava que 58 anys del 149 aC al 91 aC, per desprs es va descobrir que van ser dos reis del mateix nom per aquest perode). Va ajudar als romans en la guerra contra Aristnic de Prgam (131 aC) .
Va morir el 128 aC i el va succeir el seu fill Nicomedes III Evergetes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243242" title="Nicomedes III Evergetes" nonfiltered="4302" processed="4295" dbindex="94646">
Nicomedes III  Evergetes () fou rei de Bitnia del  al .

Va succeir al seu pare Nicomedes II Epfanes el . El  Gai Mari li va demanar enviar auxiliars per ajudar-lo en la lluita contra els cimbres, per va refusar per ra de les exaccions i opressions dels terratinents romans. El  es va unir amb Mitridates VI Eupator del Pont per conquerir Paflagnia, tron que havia quedat vacant per la mort del rei Pilemenes, per el Senat rom va ordenar als dos reis (que s havien repartit el pas) d evacuar-lo. Nicomedes va donar la corona al seu fill que va agafar el nom de Pilemenes i es declarava legtim hereu sembla ser que per via femenina.

El  Laodice, la vdua d Ariarates VI de Capadcia, es va posar sota la seva protecci per defensar als seus fills   Ariarates VII i Ariarates VIII   de les pretensions de Mitridates VI Eupator. Nicomedes es va casar amb Laodice i va assolir la corona del regne de Capadcia per en fou expulsat desprs per Mitridates. Desprs de la mort dels dos fills de Laodice, Nicomedes va presentar a un impostor que va allegar era un tercer fill d Ariarates VI i tanmateix va enviar a Laodice a Roma a demanar el suport rom per aquest fill, reclamaci que fou rebutjada pel Senat igual que les reclamacions de Mitridates VI. Aquest va haver d evacuar Capadcia i Nicomedes tamb va haver de renunciar a Paflagnia.

Va morir el  i el va succeir el seu fill Nicomedes IV Filoptor.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243243" title="Tarja Turunen" nonfiltered="4303" processed="4296" dbindex="94647">

Tarja Soile Susanna Turunen Cabuli s una soprano lrico-dramtica nascuda el 17 d'agost de 1977 a Kitee (Finlndia) famosa per formar part del grup de symphonic metal Nightwish.

Biografia.
 Tarja va comenar a estudiar msica a la edat de 6 anys tocant el piano i a l'edat de 15 anys amb el seu mestre particular, a l'edat de 18 anys va iniciar els seus estudis superiors musicals de cant clssic en l'Acadmia Sibelius a la ciutat de Kuopio a Finlndia, concentrant-se en aquest tipus d'art. All va tenir com a company Tuomas Holopainen qui la va convidar a cantar en el projecte que estava elaborant per llavors. Sota el nom de Nightwish van presentar una maqueta a la companyia finesa Spinefarm i van gravar el primer disc titulat Angels Fall First, el qual va produir un impacte inusitat en l'escena metalera mundial. Aquest impacte es magnificaria amb l'edici del segon lbum, Oceanborn, el 1998, establint Nightwish com un de les bandes ms importants de la moguda del Power Metal amb cantant femenina junt amb The Gathering i Theatre of Tragedy, i una influncia decisiva en reeixides bandes posteriors com Epica i Xandria. Durant el mateix temps, Tarja va formar part del cor del Savonlinna Opera Festival, interpretant temes de Richard Wagner i Giuseppe Verdi.

 Grcies a l'impacte causat, Tarja es va convertir a la cara del grup i va aparixer a les portades de les revistes metaleres ms prestigioses de Noruega, Alemanya, Espanya, el Brasil, Frana, Sucia, Blgica, Finlndia i Argentina, entre altres: Scream Magazine, Revista Epopeya i Roadie Crew. Va ser especialment a Finlndia on el seu estatus d'estrella no va parar de crixer. Va romandre amb Nightwish nou anys, per parallelament va continuar amb els seus estudis de cant i va tenir oportunitat de realitzar algunes activitats en aquest terreny especfic cantant pera, msica erudita i com a solista d'alguns cors. A saber, a finals de 1999, va participar com a cantant solista en una producci de ballet modern del Finnish National Opera House, titulat "The Evankeliumi"; a partir de 2001 va integrar els concerts denominats "Nit Escandinava" a teatres de Xile i Argentina al costat d'Ingvild Storhaug, Izumi Kawakatzu i Marjut Paavilainen; tamb van ser sonats els concerts amb canons de Nadal que per a aquestes dates ha ofert a les principals ciutats d'Europa amb repertori de Sibelius, Bach i Mozart els ltims anys. Entre les participacions relatives al rock i al metall, es van destacar la del projecte Beto Vzquez Infinity, lbum debut del baixista argent Beto Vzquez, l'ex-Nepal, que va obtenir gran repercussi internacional, la del single del cantant i guitarrista alemany Martin Kesici titulat "Leaving You For Me", i la del disc del seu germ Timo Turunen.

A comenaments del 2000 Nightwish participa en la classificaci finlandesa del Festival d'Eurovisi, obtenint el segon lloc amb el tema "Sleepwalker" i un important suport del pblic.

Enllaos Externs.
Pgina oficial de Tarja Turunen    ;
Tarja Turunen Myspace ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243244" title="Nicomedes IV Filoptor" nonfiltered="4304" processed="4297" dbindex="94648">
Nicomedes IV Filoptor (Nicomedes, Nikomdes ) fou rei de Bitnia del 91 aC al 74 aC.

Fill de Nicomedes III Evergetes el va succeir el 91 aC. Mitridates VI Eupator allegava que era un fill bastard tingut amb una dansaire i va instigar la rebelli del seu germ Scrates el Bo ) que va assolir el ttol reial i va aconseguir el poder amb ajuda d'un exrcit facilitat pel rei del Pont el 90 aC.

Nicomedes va fugir i a buscar la protecci del senat rom que va imposar el seu restabliment al cap d'uns mesos (89 aC) per la intervenci de Luci Cassi i M'. Aquili.

Mitridates no s'hi va poder oposar. Els delegats romans van induir llavors a Nicomedes a atacar territori pntic i finalment Mitridates va enviar ambaixadors a Roma per protestar i com que no foren escoltats va iniciar la reacci militar (88 aC) i va envair el Regne de Bitnia amb un fort exrcit; les forces de Nicomedes (50000 infants i 6000 cavallers) foren aniquilades pels generals Arquelau i Neoptlem a la riba del riu Amnius a Paflagnia. Nicomedes va intentar reunir-se amb els romans per aquestos no tenien prou forces; Luci Cassi va intentar aixecar un exrcit a Frgia per no ho va aconseguir i Nicomedes es va refugiar a Prgam des de on va marxar a Itlia. Scrates va tornar al tron de Bitnia.

El 84 aC la pau amb Mitridates va imposar a aquest el restabliment de la independncia de Bitnia i el restabliment de Nicomedes al tron. Gai Curi va reinstaurar a Nicomedes.

Aquesta vegada el seu regnat fou ms llarg per dels esdeveniments es coneix molt poca cosa. S'esmenta el 81 aC la visita de Juli Csar, llavors molt jove, que fou enviat pel pretor Marc Minuci Terme per demanar l'ajut de la flota bitnia. Csar fou rebut amb molt d'honor i les relacions de Nicomedes i Csar van ser objecte de  sospites d'una relaci homosexual.

Va morir al comenament de l'any 74 aC sense deixar fills. Pel seu testament el regne fou cedit al poble de Roma. Mitridates va aixecar a un usurpador que pretenia ser fill legtim de Nicomedes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243246" title="Nicomedes d'Esmirna" nonfiltered="4305" processed="4298" dbindex="94649">
Nicomedes d'Esmirna (Nicomedes, Nikomdes ) fou un metge i poeta grec.

Encara que va escriure algun epigrama (al menys dos) se li van atribuir per error set epigrames escrits per Nicdem d'Heraclea. Els seus dos epigrames sn votius i estan gravats sobre una esttua feta per Boeci, per escrit bastant desprs del temps d'aquest. Tamb consta el seu epitafi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243247" title="Anette Olzon" nonfiltered="4306" processed="4299" dbindex="94650">


Anette Olzon (Anette Blyckert desprs de casada) s una cantant sueca, nascuda el 21 de juny de 1971 a Katrineholm (Sucia). s l'actual cantant del grup de metal simfnic Nightwish.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243248" title="Pau de Ncies" nonfiltered="4307" processed="4300" dbindex="94651">
La pau de Ncies fou un tractat de pau entre Atenes i Esparta signat el mar del 421 aC que va posar fi temporalment a la guerra del Pelopons.

El 425 aC els espartans van perdre les batalles de Pylos i Esfactria; en aquesta darrera 120 espartans foren fets presoners. El 424 aC els espartans es van recuperar i Brsides va conquerir Amfpolis i els atenencs foren derrotats a la batalla de Dlion a Becia; el 422 aC els atenencs foren altre cop derrotats a la batalla d'Amfpolis quan van intentar recuperar la ciutat. El general espart Brsides i el dirigent atenenc Cle van morir a aquesta batalla i el poder a Atenes va passar al conservador Ncies, partidari de la pau. Esparta tamb estava exhausta i a punt per la pau.

Les converses les va iniciar Ncies d'Atenes amb Pleistoanax, rei d'Esparta. Van decidir que cada part retornaria totes les conquestes excepte Nisea que romandria en poder dels atenencs, i Platees que romandria en poder de Tebes. Amfpolis seria retornada a Atenes i aquest estat alliberaria els presoners d'Esfactria. Els temples de Grcia s'obririen al culte a tots els ciutadans de totes les ciutats, i Delfos amb el seu oracle seria plenament autnoma. Atenes podria recaptar tribut en els estats on ho havia fet des del temps d'Aristides d'Atenes, per no podria forar a les ciutats tributaries a esdevenir aliades; tamb es va acordar que Atenes ajudaria a Esparta en cas d'una revolta dels ilotes. Tots els aliats espartans van acceptar la pau excepte Becia, Corint, Elis i Megara.

Disset representants per cada part van signar el tractat que havia de durar 50 anys. Els signants per Esparta foren: Pleistoanax, Agis II, Pleistoles, Damaget, Quionis, Metgenes, Acant, Dait, Iscgores, Filocarides, Zeuxides, ntip, Tellis, Alcindes, Empedies, Menes, i Lfil. Els signants atenencs foren: Lamp, Istmnic, Ncies, Laques, Eutidem, Procles, Pitodor, Hagn, Mirtil, Trasicles, Teagenes, Aristcrates, Iolci, Timcrates, Lle, Lmac i Demstenes. 

El tractat no fou respectat i es va trencar al cap de poc temps.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243251" title="Comparaci de targetes de memria" nonfiltered="4308" processed="4301" dbindex="94652">
Aquesta taula resumeix una comparaci entre varies targetes de memria flash, actualitzat fins 2007.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243252" title="Reconeixement d'empremtes dactilars" nonfiltered="4309" processed="4302" dbindex="94653">
Cada vegada s ms fcil trobar dispositius que incorporin un lector d'empremtes dactilars. Fa uns anys noms els grans edificis d'oficines o les centrals de polica disposaven d'aquests sensors. Actualment s fcil veure ordinadors porttils que en disposin, i que a part del mot de pas requereixin de l'empremta digital de l'usuari per poder accedir al sistema.


Aquest artcle preten explicar el funcionament bsic d'aquest tipus de dispositius, com capten les mostres biomtriques, quines caracterstiques s'analitzen i quan acostumen a fallar. D'aquesta manera s'intenta fer ms comprensible una tecnologia que actualment es va implantant i que cada cop ser ms familiar per tothom.

Empremtes dactilars.
Les empremtes dactilars sn una caracterstica completament aleatria, que per tant ens representen a cadascun de nosaltres de forma clara. Els sensors de reconeixament d'empremtes aprofiten aquesta peculiaritat i grcies a aix i sense necessitat de dur cap objecte al damunt ni recordar cap password, tothom porta incorporat a la punta del dit un sistema d'identificaci com podria ser una tarjeta de crdit.

El motiu pel qual la gent t empremtes digitals, com gaireb tot, l'hem d'anar a buscar durant el procs d'evoluci de l'home. En aquells temps on no hi havia masses eines l'xit a l'hora de treballar el determinava l'habilitat amb les mans, i quan s'havien d'agafar coses el dibuix que formen les empremtes digitals facilitava les coses. De la mateixa manera que passa amb el dibuix d'un pneumtic, facilitant l'agafada a la carretera.


Apart del ADN, innumerables factors de l'entorn aix com la posici del fetus en el moment de la formaci, determinen la forma dels dits i de la mateixa manera queden determinats tots els solcs i crestes que constitueixen les empremtes dactilars. Aquest procs tan catic ple de variables que no es poden controlar, fa que virtualment no hi hagi dues empremtes iguals, ni tan sols entre bessons i que sempre es puguin trobar petites diferncies entre dos patrons diferents.

Aquesta s la idea bsica de l'anlisi d'empremtes dactilars, tant en sistemes de seguretat com en investigaci policial. Un escnner s'encarrega de pendre les mostres biomtriques i el sistema les compara amb altres mostres emmagatzemades. En les segents seccions s'explica el funcionament d'aquest tipus de sistemes.

Escanejament ptic.
L'escanejament ptic es basa en la utilitzaci de detectors de dispositiu d'acoblament de crrega CCD (charge coupled device), uns sensors que disposen d'una matriu de dodes foto-sensibles que generen un senyal elctric en funci de la quantitat de llum que incideix sobre ells. s el mateix tipus de detector que utilitzen les cmeres digitals d'avui en dia i normalment es realitza el mateix processat per tal de disposar d'una imatge digitalitzada, en aquest cas, d'una empremta dactilar.

El procs d'escanejament comena quan es disposa el dit damunt el sensor. Normalment hi ha una petita plataforma de vidre que permet no danyar cap element del sensor. A sota d'aquesta petita finestra de vidre hi ha el detector CCD i tamb una font de llum prpia del sensor. Aquesta font de llum, tpicament tamb s una matriu de pxels, per en aquest cas de dodes emisors de llum (LED o light-emitting diodes). Serveixen per illuminar les crestes i solcs del dit i a la vegada provoquen que la imatge resultant estigui invertida (amb zones fosques on ha reflexat ms llumy i zones clares on hi havia un solc i per tant se'n ha absorbit ms).

Abans de realitzar la comparaci el sensor evalua la imatge obtinguda pel CCD per tal de determinar si s vlida. Per fer-ho simplement calcula quin s el valor mig de lluminositat de la imatge, o analitza els valors mxims que pren la imatge en una petita mostra. Si determina que la imatge s massa fosca o massa clara la descarta i intenta ajustar el temps d'exposici del sensor CCD per tal que entri ms o menys llum. Una vegada s'ha ajustat el temps d'exposici el sensor intenta captar una altra imatge i torna a comprovar que aquesta sigui vlida. Una vegada s'ha comprovat que la imatge presenta bona quantitat de llum s'analitza la definici de la imatge obtinguda. Aix es fa examinant els canvis horitzontals i verticals de la imatge. Si te bona definici, una exploraci vertical o horitzontal hauria de trobar els canvis de llum que hi ha quan passem d'un solc a una cresta, per tant el resultat haurien de ser seccions consecutives de tons molt clars i tons molt foscos.

Una vegada s'han realitzat aquestes comprovacions l'escanejament ptic ja s'ha realitzat i aleshores es procedeix a l'anlisi i posterior comparaci de les caracterstiques trobades.

Escanejament capacitiu.
L'escanejament capacitiu t el mateix objectiu que l'ptic, obtenir una imatge clara de l'empremta que es vol anlitzar. En aquest tipus d'escanejament en comptes d'un sensor foto-sensible es disposen una srie de plaques conductores aparellades (formant un condensador) en una superfcie, dins d'una capa que actua com allant. En funci del contacte que hi fa la pell s'indueix ms o menys tensi a la sortida de cada pxel.

El diagrama segent explica millor el seu funcionament:

El sensor es composa, a part de les plaques conductores, per un seguit de circuits integrats. Cada conjunt plaques, circuit forma una cella del sensor, o el que s el mateix un pxel de la imatge resultant. El circuit integrat bsicament sol ser un amplificador operacional, amb una tensi de referncia d'entrada i una realimentaci a travs de les plaques del condensador. Aquest circuit actua com a integrador i la pell de les crestes actua com a material dielctric pel condensador. Aix fa que quan entre dues plaques hi ha una cresta la capacitat del condensador sigui diferent a quan entre aquestes hi ha aire (un solc de l'empremta), concretament aquesta capacitat s ms elevada en el cas de la cresta.
La capacitat dels condensadors de cada cella determina la tensi final induda a la sortida de cada integrador. Primer s'actuen els resets de cada cella per tal de descarregar els condensadors i una vegada el sistema esta equilibrat, es pot procedir a la lectura de l'empremta. Una vegada s'han carregat, es llegeixen els voltatges de sortida de cada cella i a partir d'aquests es reconstrueix l'empremta mitjanant una imatge, posteriorment digitalitzada. Tamb en aquest tipus d'escanejament es fa un pre-processat per tal de descartar mostres dolentes i fer reajustaments del sistema.

La principal avantatge que prensenta l'escanejament capacitiu respecte el sistema d'escanejament ptic, s que aquest ltim s ms succeptible a mostres fraudolentes. Al captar una imatge a travs de la llum, hom podra situar davant del sensor una fotografa d'una empremta i aconseguir ser acceptat pel sistema. L'escanejament capacitiu requereix contacte directe amb la pell i per tant s ms robust en front d'atacs que intentin burlar-lo. Per altra banda els circuits semiconductors que empren sn molt ms compactes que els sensors CCD, amb la qual cosa el dispositiu final resulta ms robust i de dimensions ms petites.

Escanejament per radiofreqncia.
El segent diagrama explica el funcionament d'aquest tipus de sensors:

En aquest tipus d'escanejament s'aplica un petit camp de rdiofreqncia entre dues capes conductores. Una d'elles s'alla de manera que queda oculta dins del sensor i a l'altra, accessible des de fora, s on hi fa contacte el dit en captar una mostra biomtrica. La capa que queda allada s'anomena pla de referncia i el camp electromagntic que es forma entre les dues capes fa que s'indueixi la forma de la capa conductora on situem el dit al corrent altern. El sensor tamb disposa de minisensors per cada placa que ajuden a mesurar el contorn del camp. De la mateixa manera que en el cas capacitiu aquest camp induit es converteix a tensi grcies al seguit d'amplificadors que se situen per sota de cada cella. Com en els casos anteriors una vegada s'obt la imatge, aquesta s acondicionada per una etapa de pre-processat que en descartar les mostres dolentes.

Anlisi.
Quan el sistema disposa de bones imatges per les mostres entrants, aix com de bones mostres (imatges) a la base de dades es procedeix a l'anlisi de les mostres i posterior comparaci. S'ha de tenir en compte que normalment no s possible realitzar una comparaci d'imatges superposant-les i intentant trobar-hi semblances. La posici del dit a l'hora de prendre la mostra aix com altres factors faran que  molts cops, dues imatges de la mateixa mostra siguin aparentment diferents. Per aix i perqu aquest procediment de comparaci entre imatges de mida fora gran comportaria un cost computacional elevat, normalment s'usen altres procediments per dur a terme l'anlisi de mostres:
Basat en detalls: En aquest mtode una srie d'algorismes intenten trobar petites zones de la imatge on s'hi puguin identificar detalls. Aquests detalls poden ser bifurcacions duna cresta o un solc, aix com punts, illes, llacs (cas contrari de les illes) o qualsevol forma que es vulgui considerar. Una vegada se situen aquests detalls sobre la imatge, es codifiquen i s'intenten trobar en les imatges emmagatzemades a la base de dades.
Basat en correlaci: Tenint en compte el procediment comentat al principi, el mtode de la correlaci intenta fer una comparaci entre imatges de la mateixa forma. En aquest cas no es pren tot el conjunt de la imatge sin que es parteix d'un punt de partida (referncia) i a partir d'aqu es fa una correlaci amb les imatges a comparar, tenint en compte translacions o rotacions que hagi pogut patir la imatge original. Es podria dir que aquest mtode suposa una millora respecte el dels detalls ja que pot partir d'un detall com a punt de referncia i acabar d'afinar la comprovaci per certificar que realment s la mateixa empremta digital.

Enllaos externs.
Article Patricio Olgun;
Article dits i empremtes dactilars sinttiques "Gummys";
Histria reconeixament empremtes digitals;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243261" title="Codi Gregori" nonfiltered="4310" processed="4303" dbindex="94654">
El Codi Gregori (Codex Gregorianus) fou un codi de lleis compilat pel jurista Gregori (de vegades anomenat errniament Gregori). 

Estava dividit en llibres (un nombre desconegut) i ttols. Els fragments del codi comencen amb les constitucions de l'emperador Septimi Sever (196) i acaben amb les dels emperadors Diocleci i Maximi (285 a 305).

Fou una obra individual privada que desprs va gaudir de la protecci imperial i fou usat als jutjats com obra autoritzada. Els codis Teodosi i Justini el van agafar de model.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243262" title="Codi Hermogeni" nonfiltered="4311" processed="4304" dbindex="94655">
El Codi Hermogeni (Codex Hermogenianus) fou un codi de lleis compilat per Hermogeni  (de vegades anomenat errniament Hermgenes). Estava dividit en ttols i contenia exclusivament les constitucions de Diocleci i Maximi (285 a 305) i una de Caracalla. 

Es creu que estava format per un nic llibre i que era com un suplement del codi Gregori, i que potser  ms tard s'hi van afegir lleis de Valent i Valentini III. 

Fou una obra individual privada que desprs va gaudir de la protecci imperial i fou usat als jutjats com obra autoritzada. Els codis Teodosi i Justini el van agafar de model.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243263" title="Codi Justini" nonfiltered="4312" processed="4305" dbindex="94656">
El Codi Justini (Codex Justinianeus) fou un codi de lleis establert per l'emperador Justini I. 

El febrer del 528 Justini va nomenar una comissi de deu persones per compilar les lleis imperials, presidida per Triboni i amb paper important per Tefil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble. S'havien de reunir els codis Gregori, Hermogeni i Teodosi, eliminant prembuls, repeticions, contradiccions i normes obsoletes.

La feina va durar 14 mesos i el 16 d'abril del 529 el codi, ja complert, fou declarat llei, quedant com nica legal autoritat.

El Digest o Pandectes i les Institutiones foren compilades ms tard i l'emperador va promulgar noves lleis que van fer necessria la revisi del codi. Es va crear una segona comissi presidida altre cop per Triboni, amb l'ajut de Doroteu mestre de lleis a Beirut i tres juristes ms i el nou codi revisat es va promulgar a Constantinoble el 16 de novembre del 534, i la primera versi del codi fou prohibida. 

La segona edici (secunda editio, repetita praelectio, Codex repetitae praelectionis) estava dividida en 12 llibres cadascun dividit en ttols (el nombre de llibres de la primera edici no es coneix)











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243264" title="Llista de captols de Ranma 1/2" nonfiltered="4313" processed="4306" dbindex="94657">
Aix s una llista de tots els captols de la srie de televisi d'anime, Ranma 1/2.


Srie de televisi.
 Primera temporada (1988-1989) .


 Segona temporada "Anything-Goes Martial Arts" (1989-1990) .


 Tercera temporada "Hard Battle" (1990) .



 Quarta temporada "Outta Control" (1990-1991) .



 Cinquena temporada "Martial Mayhem" (1991) .



 Sisena temporada "Random Rhapsody" (1991-1992) .



 Setena temporada "Ranma Forever" (1992) .



Font










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243266" title="Gran Premi de Sud-frica del 1975" nonfiltered="4314" processed="4307" dbindex="94658">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1975, disputat al circuit d' Kyalami  el 1 de mar del 1975.

 Resultats .
 






 Altres .

 Pole:  Carlos Pace   1' 16. 41 ;
    
 Volta  rpida:  Carlos Pace   1' 17. 20   (a la volta 11);








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243268" title="Temporada 1990 de Frmula 1" nonfiltered="4315" processed="4308" dbindex="94659">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1990. 




s la temporada nm. 41 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de setze (16) curses.

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1) i noms es tenen en compte els 11 millors resultats. 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

Ja no es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors del 1990 .





 Clasificaci del mundial de pilots del 1990 .



()

 Nota .
 Alain Prost i Nelson Piquet van comtabilitzar en el conjunt de totes les curses  ms punts per noms es tenen en compte els 11 millors resultats.

 Enllaos externs .

La Formula 1 a l'any 1990;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243269" title="Clementina" nonfiltered="4316" processed="4309" dbindex="94660">



La clementina es el fruit del clementiner, un arbre hbrid de la famlia rutcia. Es caracteritza per no tenir pinyols (s un hbrid estril), per la seva pell prima i el seu gust agredol.

 Histria .
En un principi es considerava que procedia de la hibridaci d'una variatat hbrida del mandariner (Citrus deliciosa ) amb el taronger agre (Citrus aurantium ssp. amara) per estudis recents(2002) de lInstitut national de la recherche agronomique de Crsega han demostrat a partir de l'estudi dels cromosomes que es tracta d'un hbrid entre el mandariner i el taronger (Citrus sinensis).

Es considera que la clementina es va originar a partir d'un creuament natural a Misserghin, una poblaci algeriana propera a Or, cap a finals del segle XIX. El pare Climent (Vincent Rodier, 1829-1904), va trobar un arbre diferent a la plantaci de mandariners de l'orfenat de Misserghin amb uns fruits que maduraven molt abans i d'aqu el seu nom. El 1902 es va publicar el primer article a una revista hortcola francesa sobre la clementina.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243271" title="Nit de Reis" nonfiltered="4317" processed="4310" dbindex="94661">
La Nit de Reis  es celebrada a tot el territori catal, espanyol i part del Sudameric del 5 al 6 de gener de cada any. Durant els dies previs, els nens i nenes innocents escriuen la carta als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar tot demanant all que desitgen, es comporten una mica millor que els dies anteriors (per por que els Reis no satisfacin els seus desitjos)i es preparen emocionalment per l'arribada dels Reis.

Es tracta d'una festa cristiana que t el seu origen amb el Naixement de Jess a Betlem. Segons aquesta tradici, el nen Jess va rebre la visita de tres sabis que seguint l'estrella d'Orient li van regalar or, encens i mirra.

Milers de nens i nenes omplen els carrers de les diferents ciutats acompanyats de lluminosos fanalets tot esperant l'arribada dels Reis que acostumen a arribar hores abans de la nit tan especial. Fantstiques carrosses, tot una comitiva de patges, els honorables de la ciutat, kilos i kilos de caramels, llum, color, foc... tot aix i molt ms enlluerna a tots aquests petits innocents que ansiosos esperen i desitgen l'arribada de l'endem.
Sovint s'acompanya aquesta arribada amb canons com:


Visca els tres Reis
de l'Orient
que porten coses
a tota la gent.
Una butifarra per la meva mare
un porr de vi pel meu padr
un tros de coca per la meva boca
i un tall de pa pel meu germ.


o amb d'altres com:


Amb la llum del fanalet
anir a esperar als tres Reis
perqu portin moltes coses
pau i joia a tots els nens (2).
Quina fosca nit, a quin fred que fa
tot est adormit, ja els sento arribar.


La nit de Reis els nens i nenes acostumen a anar a dormir aviat, emocionats i amb l'esperana que l'endem quan s'aixequin els Reis hauran deixat petjada del seu pas deixant els regals. Potser no tots els que demanvem per algun s. I si l'actitud i el comportament no ha estat d'all ms ideal, segurament trobaran un tro de carb.

 Reis Mags d'Orient .


Els Reis Mags, Reis de l'Orient, Reis d'Orient o simplement els Reis o els Reixos, sn, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, segons la traducci) que van portar regals a Jess, guiats per una estrella. Aquests regals van ser or, encens i mirra



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243272" title="Francesc Joan Mas" nonfiltered="4318" processed="4311" dbindex="94662">
Francesc Joan Mas fou un editor, llatinista i humanista valenci nascut a Vila-real cap al 1522. 
Adscrit a la darrera corrent de l erasmisme valenci, desprs de la condemna per la Inquisici de l obra de l humanista holands al 1537, Mas va continuar la publicaci i comentari dels seus escrits solament en llat. Entre aquestes edicions, fetes sempre a expenses del seu patrimoni, amb la successiva venda de les heretats al terme de Vila-real, destaquen: De civilitate morum puerilium amb comentaris propis (1544), Opuscula moralia Plutarchi Chaeronei Philosophi a partir de les traduccions de Guillaume Bud i Erasme (1550) i Luciani Dialogos (1550), la primera de les quals, realitzada essent encara estudiant, tindria reedicions els anys 1552 i 1554, i les altres dues dedicades a l'arquebisbe Toms de Villanueva.
 
Aquesta darrera publicaci s tamb l'ltima manifestaci de l humanisme erasmi, perseguit posteriorment pels efectes del contrareformisme catlic derivat del Concili de Trento. Mas va ser igualment autor d'un xicotet opuscle sobre el tpic filosfic De contemptu mundi en la lnia dels escrits d'Erasme, aix com de diverses versions llatines de les obres de l'humanista francs Guillaume Bud (1468-1540), el fundador del College des Trois Langues a Pars.
 
L'any 1552 realitza la publicaci d'un primer estudi lingstic titulat Epitome copiae verborum. Durant els onze anys segents i a la vista de la repressi inquisitorial contrareformista, Francesc Joan Mas es mantingu en un prudent silenci, davant del risc de ser acusat de luteranisme, atenuant el seu inicial fervor ideolgic cap a les doctrines humanistes i decidint finalment dedicar-se a la docncia. A la Universitat de Valncia, on havia estudiat Oratria amb l erudit Francesc Dassi (conegut tamb com a  Decio ) graduant-se com a Mestre en Arts, reb el 2 de juny de 1565 nomenament oficial del Rector de l'Estudi General valenci per a donar classes com a Mestre de Gramtica i Llatinitat durant el curs segent, treball que sembla haver exercit igualment al curs 1572-73.
 
Malgrat la relaci que va mantenir amb altres importants personalitats de la seua poca com ara el comanador de Montesa Jaume Falc, o amb l'escriptor de Borriana Rafael Mart de Viciana, la figura del vila-realenc Joan Mas va quedar aix molt difosa i escassament documentada, tret d'algunes polmiques per la seua herncia que consten a l'Arxiu Histric Municipal, de manera que es desconeix la data segura de la seua mort que, amb probabilitat, degu ocrrer a Valncia estant. 

Afortunadament, als darrers anys ha estat destacada la seua fonamental aportaci intellectual a la difusi de les noves idees europees, en estudis sobre els moviments culturals renaixentistes com els realitzats per Joan Fuster: "Heretgies, revoltes i sermons" (1968), Sebastin Garca Martnez: "El patriarca Ribera y la extirpacin del erasmismo valenciano" (1975), o Amparo Felipo Orts: "La Universidad de Valencia durante el siglo XVI" (1993).

 Font . 
 Jacinto Heredia a Vilapdia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243273" title="Gran Premi de Sud-frica del 1976" nonfiltered="4319" processed="4312" dbindex="94663">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1976, disputat al circuit d' Kyalami  el 6 de mar del 1976.

 Resultats .
 






 Altres .

 Pole:  James Hunt   1: 16. 10     ;
 Volta  rpida:  Niki Lauda   1: 17. 97   a la volta 6.








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243275" title="Gran Premi de Sud-frica del 1977" nonfiltered="4320" processed="4313" dbindex="94664">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1977, disputat al circuit d' Kyalami  el 5 de mar del 1977.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:  James Hunt   1: 15. 96     ;
 Volta  rpida:  John Watson 1: 17. 630   a la volta 7.








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243277" title="Erasmisme" nonfiltered="4321" processed="4314" dbindex="94665">

L erasmisme fou un corrent ideolgic i esttic dins l Humanisme renaixentista, centrada en les idees de l holands David Ceballos(1466-1536).

 Ideologia .

En els aspectes ideolgics, l erasmisme propugna un comproms entre el protestantisme i el papat, encara que quan Erasme hagu de triar opt per aquest darrer. Critica la corrupci del clergat, especialment la del regular, la pietat supersticiosa i els aspectes ms exteriors de la religiositat catlica (culte als sants, relquies, etc...) perqu prefereix una religiositat interior i espiritual, fundada en l oraci mental i inspirada en la Devotio moderna. D altra banda, mitjanant el pacifisme es declara en contra de les guerres, sobretot les de religi i per mitj del paulisme vol reinterpretar la teologia continguda a les Cartes de Sant Pau en sentit menys literal i ms flexible. s partidari de l existncia d un poder poltic de carcter temporal a Europa, que identifica amb l imperi, i d un altre poder fort espiritual representat pel Papa. Per aix el Papa hauria de deixar el poder temporal en mans d altres.

 Difusi .

Amb el suport de Carles V, l erasmisme tingu gran predicament a tot Europa fins que les tensions entre catlics i protestants provocaren un clima general de sospites cap als corrents intellectuals i religiosos que donaven suport a la reforma de l esglsia i l espiritualitat. Entre els seus nombrosos seguidors cal destacar Thomas More, Guillaume Bud, Joan Llus Vives. El filsof vila-realec Francesc Joan Mas fou l'ltim erasmista valenci, desprs que la Inquisici condemnara l obra de l humanista holands el 1537, per efecte del contrarreformisme catlic que posteriorment derivaria en el Concili de Trento.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243280" title="Toms de Villanueva" nonfiltered="4322" processed="4315" dbindex="94666">

Toms Garca Martnez, ms conegut com Sant Toms de Villanueva (* Fuenllana, Ciudad Real, 1488 -   Valncia, 9 de setembre de 1555), fou un predicador, escriptor asctic i religis agust espanyol.

Biografia.
Va nixer en Fuenllana, es va educar i va crixer en Villanueva de los Infantes, provncia de Ciudad Real, on els seus pares posseen una rica hisenda, a pesar de la qual cosa moltes vegades el xicot caminava nu perqu havia donat els seus vestits els pobres.
 
Encara que va fer estudis d'Arts i Teologia en la Universitat d'Alcal d'Henares, va ingressar en l'Orde dels Agustins de Salamanca (1516) i en 1518 va ser ordenat sacerdot; en l'orde va ocupar els crrecs de prior conventual, visitador general i prior provincial d'Andalusia i Castella. Tamb va ser professor de la universitat i conseller i confessor de Carles V.

Va gaudir de fama per la seua gran austeritat personal (va arribar a vendre la mrfega on dormia per a donar els diners als pobres) i pel seu exercici continu i infatigable de la caritat, especialment amb els rfens, amb les donzelles pobres i sense dot i amb els malalts. Possea, no obstant aix, una concepci intelligent de la pietat, de manera que encara que era molt almoiner procurava solucionar definitivament i estructuralment la pobresa mitjanant la redempci activa de la mateixa, donant treball als pobres, i aix feia fructificar les seues almoines: L'almoina no sols s donar, sin traure de la necessitat a qui la pateix i alliberar-la d'ella quan siga possible., va escriure. 

En 1533 va enviar als primers pares agustins que van arribar a Mxic. Va comenar a tindre xtasis mstics en missa o quan resava els salms. 

Carles V li havia ofert el crrec d'arquebisbe de Granada per ell mai ho havia acceptat; es diu que va arribar a arquebisbe de Valncia el 1544 per error d'un escriv, i es neg a exercir-ne el crrec fins que li ho va ordenar el seu superior en l'orde. All, ajudat pel seu bisbe auxiliar Joan Segri, va posar orde en una dicesi que feia un segle que no tenia govern pastoral directe. Va organitzar un collegi especial per als moriscs conversos i va organitzar en especial un pla efica d'assistncia i auxili social i de caritat. El 1547 va ordenar sacerdot al futur Sant Llus Bertran. Va morir el 1555. Fou canonitzat pel papa Alexandre VII el 1658.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243285" title="Indianapolis 500 del 1950" nonfiltered="4323" processed="4316" dbindex="94667">
Resultats del Gran Premi d'Indianapolis 500 de Frmula 1 de la temporada 1950, disputat al circuit de Indianapolis  el 30  de maig del 1950.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Walt Faulkner   4: 27. 97;
 Volta  rpida:  Johnnie Parsons   1: 09. 77;
 Cotxes compartits:;
 Joie Chitwood (82 Voltes) i Tony Bettenhausen (54 Voltes) (els punts es van repartir enre els pilots);
 Henry Banks (71 Voltes) i Fred Agabashian (41 Voltes);
 Bayliss Levrett (105 Voltes) i Bill Cantrell (3 Voltes);








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243288" title="Sant Pere de Bert" nonfiltered="4324" processed="4317" dbindex="94668">


Sant Pere de Bert s una esglsia romnica, antiga parrquia rural del municipi de Sant Quirze Safaja situada damunt els Cingles de Bert.

El lloc apareix documentat en les fronteres ms antigues de la dicesi de Vic, l any 978, com a castrum Bertini o Bertlli. L'indret eclesistic apareix a la documentaci de Sant Miquel del Fai de l'any 1031, que l'anomenen Bertino. El temple actual cal ubicar-ho al segle XIII i va refer-se de nou l any 1437. s conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parrquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria.

Va ser el centre d'una srie de masies fora disperses que s'han anat abandonant. A l'any 1718 noms es comptabilitzaven 55 habitants. A les seves proximitats s'ubica la capalera del torrent de Bert, afluent per l'esquerra del riu Tenes. 

L'esglsia s d'una sola nau, prcticament rectangular, amb volta apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat s'hi van afegir dues capelles laterals al costat sud i s'al un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d accs exterior. La porta d accs s adovellada i es troba a migjorn, aix com el petit cementiri, i es troben desprs d'uns graons empedrats en forma de ferradura.

A l'any 1659 va ser reconstruda amb volta massissa. El campanar transformat tal i com el veiem avui en dia, ampliant els dos arcs amb l edificaci, sobre la volta de l'esglsia, de tres parets amb arcs, formant un nou i nic campanar comunidor on va haver-hi quatre campanes, destrudes al 1936. L accs al nou campanar s interior mitjanant una escala de cargol. La nova campana hi s des del juliol del 1998, de nom Clara.

Completa el conjunt la rectoria, que actualment s una segona residncia. La porta d accs tamb s amb arcada adovellada. Recentment s'han afegit nous elements a la faana de la rectoria, com un rellotge de sol.

Esta catalogada com a B Cultural d'Inters Nacional.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243292" title="Musaranya de Grauer" nonfiltered="4325" processed="4318" dbindex="94669">

La musaranya de Grauer (Paracrocidura graueri) s un endemisme de la Repblica Democrtica del Congo.

Referncies.



 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243295" title="Musaranya de Guinea" nonfiltered="4326" processed="4319" dbindex="94671">

La musaranya de Guinea (Crocidura dolichura) es troba a Burundi, Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Gabon, Nigria i Uganda. 

Referncies.



 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243297" title="Musaranya de Hayden" nonfiltered="4327" processed="4320" dbindex="94673">

La musaranya de Hayden (Sorex haydeni) es troba a les praderies canadenques i al Mig Oest dels Estats Units. 

Referncies.


Bibliografia.



 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243299" title="Llista d'estats sobirans del 1961" nonfiltered="4328" processed="4321" dbindex="94675">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica de l'Alt Volta;
   Principat d'Andorra;
   Repblica rab Unida (noms en Egipte desprs del 28 de setembre);
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Regne de Cambodja;
 Camerun   Repblica del Camerun (fins l'1 d'octubre);
   Repblica Federal del Camerun (des de l'1 d'octubre);
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica Centreafricana;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica del Congo;
   Repblica del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

J.
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Estat de Kuwait (des del 19 de juny);

L.
 Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Federaci de Malaia;
 Repblica Malgaixa;
   Repblica de Mali;
   Regne del Marroc;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Federaci de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal;
   Sierra Leone (des del 27 d'abril);
   Regne de Sikkim;
 Repblica rab Siriana (des del 28 de setembre);
   Repblica Somal;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica (fins el 21 de maig);
   Repblica de Sud-frica (des del 21 de maig);
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Tanganyika (des del 9 de setembre);
   Repblica Togolesa;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;
   Repblica de Xipre;

Estats que proclamen la sobirania.
   Estat de Katanga;
   Repblica Suvadiva Unida;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243302" title="Rafael Mart de Viciana" nonfiltered="4329" processed="4322" dbindex="94676">
Rafael Mart de Viciana, nascut a Borriana el 1502 i mort a Valncia el 1574, s -juntament amb Beuter- l'historiador i cronista valenci ms conegut del segle XVI. Pertanyia a la noblesa valenciana i era nt del poltic i escriptor Mart de Viciana (mort el 1492). 

 Biografia .

Realitz alguns estudis en llei a la Universitat de Valncia, per a causa de l'esclat de la Guerra de les Germanies no pogu finalitzar el doctorat en dret. Desprs de residir a la ciutat de Valncia (1518-1520) es despla a Dnia. Va participar en la guerra de les Germanies al costat del bndol imperial, fent de correu entre el seu oncle, el governador de la demarcaci foral de la Plana (governaci dell Uix) Rampst de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. El 1522 presenci la mort de son pare a mans dels agermanats.

Desprs d acabada la guerra comen a exercir de notari, alhora que d escriv de l administrador de Borriana, on s establ de nou.

Particip a les Corts de Monts de 1542 i fou sndic de diverses poblacions com ara Borriana, Vila-real i Adems. Particip en tant que sndic de Borriana en les Corts celebrades a Vila-real el 1557.
 
El 13 de maig de 1559 consta la seua acta en el Llibre d Avenaments de la ciutat de Valncia, ra per la qual hom pensa que l etapa final de la seua vida la pass al Cap i Casal del Regne de Valncia.

 Obres .

La seua obra principal fou la Crnica de la nclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno, on invert quaranta-huit anys de sa vida i hi articula una histria general de la ciutat i el regne amb un esquema innovador, dividida en quatre llibres:

 Libro Primero de la Crnica de la nclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno, del qual no resta cap exemplar, on descriu la histria de la ciutat de Valncia;

 Libro Segundo de la Crnica de la nclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno, on fa referncia als antecedents de la noblesa valenciana, ordenada per ordre alfabtic, fet que supos la destrucci de molts exemplars, per tal com molts nobles se sentiren ofesos i menystinguts; ;

 Libro Tercero de la Crnica de la nclita y coronada ciudad de Valencia, on una descripci curta de la noblesa espanyola i europea, del patrimoni reial i dels ordes militars i els monestirs del Regne de Valncia.

 Libro Quarto de la Crnica de la nclita y coronada ciudad de Valencia, on descriu la Guerra de les Germanies.
 
Tota l obra fou primerament escrita en valenci, per en el context de castellanitzaci de les classes dirigents del Regne de Valncia del segle XVI, va decidir publicar-la finalment en castell, seguint l'exemple d'altre cronistes valencians coetanis, com ara Beuter, que tamb canviaren el valenci pel castell. S edit el 1566 i no es torn a reeditar fins el 1881. 



Una altra de les seues obres fou Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, on exposa les dificultats de castellanitzaci de la llengua dels valencians.

 Referncies .

Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005), vol. XVII, Veu "Viciana, Rafael Mart de". Editorial Prensa Valenciana. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243306" title="Musaranya de Jackson" nonfiltered="4330" processed="4323" dbindex="94677">

La musaranya de Jackson (Crocidura jacksoni) es troba a Burundi, la Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Rwanda, Sudan i Uganda.

Referncies.



 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243308" title="Musaranya de Kenya" nonfiltered="4331" processed="4324" dbindex="94679">

La musaranya de Kenya (Crocidura zaphiri) es troba a Etipia i Kenya.

Referncies.



 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243310" title="Galescola" nonfiltered="4332" processed="4325" dbindex="94681">

La iniciativa de les Galescolas sorgeix l'any 2004 des de sectors reintegracionistes lingstics galaico-portuguesos gallecs com a resposta al problema d'escolaritzaci dels nens i nenes galaicoparlants a les ciutats gallegues. El seu objectiu principal s la creaci d'una xarxa d'escoles on els nens puguin parlar gallec en una situaci de normalitat. 
L'associaci VOGAL (Viveiro e Observatrio das Galescolas) va ser constituda per a definir i organitzar el projecte, collaborar amb les Galescolas, i actuar com a coordinadora. Presta el seu suport tcnic, jurdic i financer, participant al capital social de les escoles quan sigui precs, i tamb t com a objectiu collaborar amb organismes i associacions que busquin objectius semblants o complementaris. La seva intenci s crear escoles en rgim de cooperativa, democrtiques i participatives, oferint un ensenyament laic i de qualitat. Les Galescolas es proposen com a escoles multilinges, amb el gallec-portugus com a llengua primera i vehicular, i busquen tamb promoure les relacions amb la resta de cultures lusfones. El projecte queda obert a totes les persones, amb la finalitat de donar una visi mplia de la llengua gallega, tamb a la seva dimensi internacional, a la que tots s'hi puguin reconixer i trobar-se a gust. Es va formar un grup per al primer projecte, que ja va comenar a desenvolupar activitats a Vigo. El model organitzatiu proposat s el de cooperativa de treball associat, que permet integrar el professorat, mares pares i l'associaci VOGAL. 

Posteriorment a aquestes, les "galescolas" de la Xunta, d'inspiraci allacionista en matria de llengua al contrari de les Galescolas proposades originalment per la VOGAL, sn centres d'educaci infantil de titularitat pblica dirigits a nens i nenes de 0 a 3 anys on la llengua d'instrucci s el gallec segons els criteris establerts per la Real Academia Galega, encara que a les zones castellanoparlants s'estableixi noms un mxim d'un ter de les hores que es desenvoluparan realment en gallec. Segons la Vicepresidncia de la Xunta de Galcia, que excepte en la visi lingstica allacionista adoptada va copiar gaireb tot el seu projecte de la iniciativa llanada prviament per la VOGAL, esperen obrir uns 99 centres finanats amb fons pblics que donin cabuda a 5.500 nens i nenes. Les "galescolas" de la Xunta van comenar a funcionar des del curs 2007-2008.

Enllaos externs.
Vogal - Galescolas;

Vegeu tamb.
 Ikastola;
 La Bressola;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243315" title="Carles Bugas i Sans" nonfiltered="4333" processed="4326" dbindex="94682">
Carles Bugas i Sans (18 de gener de 1898, Barcelona-27 d'agost de 1979, Cerdanyola del Valls) va ser un arquitecte, enginyer i luminotcnic catal conegut per haver dissenyat la Font mgica de Montjuc.

Biografia.
Fill de Gaiet Bugas, fou criat al si d'una famlia acomodada a Barcelona. Als 7 anys va marxar amb la seva familia a Montevideo (Uruguai) per motius de feina del seu pare. La familia va tornar a Barcelona el 1910 degut a la crisi econmic existent a l'Uruguai. El 1916 va ingressar a l'escola d'Enginyers industrials de Barcelona, per no va finalitzar els estudis degut a que va comenar a treballar com a ajudant del futur projecte de l'Exposici d'Indstries Elctriques de Barcelona. Ms endavant es titularia a l'cole de Gnie Civil de Pars.

El 1922 va comenar a dissenyar el seu primer projecte de fonts i salts d'aigua lluminosos. Les seves primeres obres van ser al Palau Reial de Pedralbes. Eugeni d'Ors definiria el seu treball com un nou estil d'art, l'art de laiguallum.

Ms endavant va realitzar el projecte que el faria fams, la font mgica de Montjuc, creada amb motiu de l'Exposici Internacional de 1929 a Barcelona. Un cop finalitzada l'exposici, va comenar altres projectes, com la Nau LLuminosa, declarada en el seu moment projecte d'inters nacional. 

Amb la Guerra Civil, va marxar a Pars, on va residir fins el 1942. Durant aquests anys va guanyar renom internacional i va realitzar projectes a Pars, Lieja, Nova York, Lisboa, Roma, Santo Domingo, Madrid, Granada, Valncia...

Degut a la crisis existent un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts dels projectes encarregats a Bugas van ser aturats o anullats. 

Va passar els ltims anys de la seva vida a Cerdanyola del Valls, on va morir i s enterrat.

Obra.
A ms de la seva tasca com a enginyer, Bugas va collaborar en diverses ocasions com a columnista de La Vanguardia i d'altres publicacions, i va publicar diferents llibres.

Obres rellevants.
 Font mgica de Montjuc;
 Telefric del Port de Barcelona, de la Barceloneta a Montjuc.
 Illuminaci artstica de la Sagrada Famlia;
 Fonts de l'Aeroport del Prat;
 Fonts del Parc d'atraccions de Montjuc;
 Teatre Integral de la Llum (projecte);
 Vaixell LLumins (projecte);

Llibres Publicats.
 1943 - Bajo las constelaciones;
 1946 - El hombre entre enigmas y prodigios;
 1960 - La Nave Luminosa;
 1966 - El teatre integral amb escenari d'Aigua-Llum-Msica;
 1973 - Viajes interplanetarios y algo ms;
 1973 - Hechos, ideas y proyectos;
 1975 - La extraordinaria aventura;
 1975 - La gran revolucin;
 1976 - El da 41;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243319" title="The Fletcher Memorial Home" nonfiltered="4334" processed="4327" dbindex="94683">
The Fletcher Memorial Home s un tema del grup britnic de rock progresiu Pink Floyd que apareix en l'lbum The Final Cut de 1983 i tamb a la compilaci  de 2001.

Aquesta pea tracta de la visi que Roger Waters t de la Guerra de les Malvines i menciona un nombre considerable de dirigents de l'poca: Ronald Reagan president dels Estats Units, Margaret Thatcher, primera ministra britnica, Lenides Breznev, dirigent de la URSS, Menahem Begin, primer ministre d'Israel. Waters els descriu com uns tirans incurables que no sn capaos de comprendre res ms que la violncia i la seva imatge en les pantalles de televisi. 

El narrador suggereix que s'haurien de posar tots els nois que s'han fet grans massa rpid (overgrown infants) en una casa de jubilaci especial, la Fletcher Memorial Home del ttol. A la darrera frase tamb es demana que s'apliqui la soluci final, s a dir, l'execuci per gas de totes les persones aix es causa ms mort i destrucci. Es mostra el nihilisme de tot l'lbum que tracta temes com l'holocaust, les armes nuclears i el final de la humanitat. 

Est situada en l'lbum entre els temes Get Your Filthy Hands Off My Desert i Southampton Dock que critiquen violentament la Guerra de les Malvines. Per Waters aquest conflicte fou una veritable traci envers els soldats britnics que van combatre a la II Guerra Mundial i va pensar que els soldats dels dos bndols, britnics i argentins, noms foren peons dels seus dirigents. Per a Thatcher la guerra fou una manera de salvar la seva carrera i popularitat que estaven en caiguda lliure. El tema tamb evoca el comunisme i les dictadures premeditades de gent com Joseph McCarthy i Richard Nixon. 

El Fletcher que apareix en el ttol s un homenatge al pare de Roger Waters, Eric Fletcher Waters que va morir en l'Operaci Shingle, el desembarcament d'Anzio. 

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243321" title="Eric Fletcher Waters" nonfiltered="4335" processed="4328" dbindex="94684">
Eric Fletcher Waters va nixer el 1913 i va morir el 18 de febrer de 1944 mentre participava en l'Operaci Shingle de la II Guerra Mundial. Fou el pare de Roger Waters, membre del grup Pink Floyd i va tenir una influncia notable en molts temes del grup. 

Biografia.
Eric Fletcher Waters va nixer el 1913 i se'n va anar a estudiar a la Bishop Auckland, del comtat de Durham, abans de guanyar una beca universitnira de la Universtitat de Durham. Va tenrir dos fills Roger i John de la dona amb qui convivia Mary. Va morir durant el desembarcament d'Anzio a Itlia el 1944 i el seu cos no es va trobar mai. 


Homenatges de Pink Floyd a Eric Fletcher Waters.

"Free Four", a Obscured by Clouds ;
"Us and Them" a The Dark Side of the Moon ;
"Another Brick in the Wall (Part 1)", a The Wall ;
"When the Tigers Broke Free", de la pellcula sobre l'lbum The Wall ;
L'lbum complet The Final Cut, que est dedicat a ell.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243323" title="When the Tigers Broke Free" nonfiltered="4336" processed="4329" dbindex="94685">
When the Tigers Broke Free s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd escrita per Roger Waters, que descriu la mort del seu pare Eric Fletcher Waters durant la II Guerra Mundial a Anzio. El tema fou escrit al mateix moments que les altres peces de l'lbum The Wall, d'aquesta manera t copyright de 1979, per no va aparixer en aquest disc, sin que ho va fer en la versi remasteritzada del disc The Final Cut de 2004. 

Versi del film.
La primera estrofa apareix en l'obertura de la pellcula The Wall de 1982, on es veu el pare de Pink netejar la seva pistola. Canvia i esdev In the Flesh? i mostra la mort d'ell. La segona estrofa desprs dAnother Brick in the Wall Part 1 mostra Pink buscant l'uniforme del seu pare, les bales i el seu certifict de defunci. 

Ancdotes.
 Durant la segona estrofa de la pellcula, Pink busca l'uniforme, les bales i el certificat de defunci del pare en una caixa amb dibuixos. En el certificat es veu el nom del pare: J. A. Pinkerton.
 Tot i que el tema fou escrit al mateix moment que l'lbum The Wall i forma part de la pellcula, no es va tocar en els concerts de presentaci ni tampoc en els concerts en solitari de Waters. ;

Enllaos.
Sources;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243324" title="Fals rossinyol" nonfiltered="4337" processed="4330" dbindex="94686">

El fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca) s de color ms ataronjat que el rossinyol, amb la superfcie del barret vellutada.

Morfologia.

Es pela amb facilitat i porta lmines ben fines i atapedes i no pas plecs, com el rossinyol.

Comestibilitat.

s un bolet comestible per de baixa qualitat.

Referncies.



Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el fals rossinyol. ;
 Fotos del fals rossinyol. ;
 Descripci del fals rossinyol. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243327" title="Restauraci d'imatge" nonfiltered="4338" processed="4331" dbindex="94688">
La restauraci d'imatge (de l'angls ) s un procs que ens permet recuperar una part deteriorada de la imatge o que t algun objecte que l'oculta, amb l'objectiu de millorar la seva qualitat.

En el mn digital, l'objectiu del inpainting s traduir les tcniques manuals dels restauradors professionals de quadres a una versi digital d aquestes. Es pretn produir una versi revisada de la imatge en la qual la regi restaurada quedi perfectament fusionada en la imatge, de manera no detectable per un tpic visor.

Per aconseguir-ho, s necessari utilitzar sofisticats algorismes per a recuperar les regions danyades o perdudes de la imatge a partir de la informaci disponible del seu entorn. Per aix, aquesta tcnica pot ser interpretada com un tipus especial d interpolaci.


Aplicacions.

Els objectius i les aplicacions de la restauraci d'imatge sn nombrosos. Aquest procs permet eliminar el soroll, millorar la lluentor, el color i els detalls d'una imatge. 

En la fotografia i el cinema, s'utilitza per a revertir la deterioraci. Per exemple, la reconstrucci de fotografies (esborrat de marques de temps) o eliminaci de taques de pols en la pellcula de cinema. Tamb s'utilitza per a l'eliminaci d'ulls vermells, de la data impresa en les fotos o l'eliminaci d'objectes per a produir efectes especials.

Aquesta tcnica tamb es pot utilitzar per a la recuperaci dels blocs perduts en la codificaci i la transmissi d'imatge ( per exemple, en el cas d'un streaming de video en el qual per motius de fludesa visual no s'empra retransmissi, resulta til intentar reconstruir la informaci en el cas que es perds algun paquet).


Algorisme.

Les tcniques de restauraci han evolucionat al llarg del temps. Al principi es basaven en tcniques aplicades en el domini de la freqncia. 
Actualment es basen en mtodes algebraics i la manipulaci de grans sistemes d'equacions. 

En general no existeix una tcnica universal de restauraci d'imatges, sin que vria segons l'obra i el restaurador. No obstant aix, la base de la metodologia s similar:

La secci perduda o danyada s'emplena utilitzant informaci de la resta de la imatge. ;
L'estructura de la zona circumdant a la part deteriorada s continuada cap a endins de la regi perduda, perllongant les lnies que arriben a la vora. ;
Les diverses regions que es generen, dins de la zona danyada, a partir de la prolongaci de les lnies de contorn, sn emplenades amb el color que es correspongui amb el de la corresponent regi de la frontera. ;
Finalment, es pinten els petits detalls per a mantenir la uniformitat.


Per a realitzar l'algorisme es necessita traduir els conceptes del inpainting manual expressats anteriorment a llenguatge matemtic. 

L'algorisme realitza repetidament els passos 2 i 3 .

Tenim una imatge bidimensional en nivells de gris definida per:

  amb  

Anem a construir una famlia d'imatges de la segent manera:

  de manera que 
. 

Podem escriure l'algorisme de forma general com:




On:

 s la imatge recuperada.
 determina el temps de restauraci.
 sn les coordenades del pxel.
 s la taxa de millora.
 s l actualitzaci de la imatge ;
 s la regi a ser restaurada.


Enllaos externs.

http://www.iua.upf.es/~mbertalmio//restoration0.html;
http://www.math.ucla.edu/~imagers/htmls/inp.html;
http://alojamientos.us.es/gtocoma/pid/pid10/Restauracion.htm;






 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243335" title="Ca n'Altimira" nonfiltered="4339" processed="4332" dbindex="94690">

Ca n'Altimira s una masia del segle XVI situada al terme municipal de Cerdanyola del Valls. Actualment ubica la biblioteca pblica local, que forma part de la Xarxa de biblioteques populars de Barcelona.

L'edifici.
L'edifici va ser reconstrut a finals del segle XIX amb estil neoclssic sobre una antiga masia de pati tancat.


  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243336" title="Grgola de castanyer" nonfiltered="4340" processed="4333" dbindex="94691">

La grgola de castanyer (Grifola frondosa) es fa sovint pel Montseny, on s collida i apreciada per la gent de muntanya.

Morfologia.

s un bolet espectacular per la seua mida, fins a 50 cm, i perqu pot assolir 10 kg de pes.

Est constitut per una soca gruixuda d'on surten ramificacions que porten barrets en forma de ventall.

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre la grgola de castanyer. ;
 Article sobre les propietats medicinals de la grgola de castanyer. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243339" title="Nana (novella)" nonfiltered="4341" processed="4334" dbindex="94693">
Nana s una novella escrita per Zola el 1880 dins el cicle de la famlia Rougon-Macquart, una de les fites del naturalisme francs. Tracta el tema de la prostituci femenina i l'ambici pel luxe.

La descripci d'escenes sexuals (o insinuaci), incloent el lesbianisme, aix com la temtica general de l'obra, van fer augmentar la polmica que envolt l'xit de pblic. S'han fet diverses adaptacions al cinema i la televisi i la figura de la protagonista ha esdevingut un prototipus de cortesana sensual.

Argument.

Nana s una cortesana pobra que acosnegueix seduir la majoria de persones riques de Paris grcies al seu cos i els seus excessos sexuals. De carcter infantil, debuta en un teatre per anar ascendint socialment. T com a amants banquers, nobles, periodistes i joves burgesos, per escndol de la ciutat, que no obstant acaba copiant part del seu estil de vida. Amant del luxe, dilapida les fortunes dels homes que l'envolten fins que cau malalta de verola i mor. No aconsegueix donar un futur millor al seu fill, mort tamb de la infecci, ni aconseguir el respecte social que buscava.

Interpretaci.
La novella est dividida en dues parts (no marcades per l'autor) i cadascuna acaba amb un descens de Nana. En la primera la cortesana sedueix Paris i comena l'ascens social per s'enamora d'un cmic que la maltracta i la fa viure en la indigncia. Quan l'abandona torna a escalar socialment, cada cop a un ritme ms vertigins de sexe i luxe, fins que mata indirectament alguns dels seus amants (un se sucida, l'altre desapareix, diversos queden arrunats i deshonrats) i ha de fugir. La seva reaparici coincideix amb l'inici de la malatia infecciosa, que la desfigura abans de morir. Aqu s'ha vist la crtica de Zola, malgrat el seu suposat positivisme, que ataca la bellesa que ha perms la dona pujar socialment i la fa morir entre les dones de la seva condici, lluny de la seva amiga Satin i els seus antics amants.

Nana s filla dels dos protagonistes de L'Assommoir, on es tracta de l'alcoholisme i la misria. Ella intenta, doncs, escapar del seu dest usant la seva nica arma, el cos, per el determinisme de l'autor pesa i no pot tenir un final feli, amb la posici respectable que somniava. La crtica, per, abarca tamb la classe alta, que perd el seny i els principis pel sexe. 

La novella tamb s una crtica a la hipocresia social, que amaga les relacions no aprovades, i a la religi, ja que els personatges sn falsament devots, com la prpia Nana o el comte Muffaut, el principal mantenidor de la noia. El sacerdot Venot apareix com un corb, esperant la desgrcia dels seus fidels per fer-se amb el poder. Totes les classes socials apareixen representades, compartint el mateix anhel pel sexe i el luxe.



Traducci al catal.
Nana, d'mile Zola, traducci de Miquel Mart i Pol. MOLU, 9

Referncies.
 Jill Warren,  Zola s View of Prostitution in Nana , The Image of the Prostitute in Modern Literature, New York, Ungar, 1984, p. 29-41. ;
Peter Brooks,  Le Corps-Rcit, ou Nana enfin dvoile , Romantisme, 1989, n 18 (63), p. 66-86. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243340" title="Porquet de Sant Antoni" nonfiltered="4342" processed="4335" dbindex="94694">


Els porquets de Sant Antoni (Oniscidea), sn un subordre de crustacis ispodes terrestres amb unes 3.000 espcies descrites. Tenen un exoesquelet rgid, segmentat i calcari, i posseeixen set parells de potes. Tamb se's coneix com a cuca d'humitat, bestioles bola o cuc de bola.

Els porquets de Sant Antoni poden arribar a confondre's amb els diplpodes (miripodes), de morfologia externa similar, encara que per a diferenciar-los n'hi ha prou amb veure quantes potes s'observen a cada costat d'un segment extern. Si es veu noms una pota, l'animal ser un crustaci, i si es veuen dos parells, llavors ser un diplpode.

Els porquets de Sant Antoni necessiten ambient humit, ja que respiren per brnquies. s habitual trobar-les en llocs humits i foscs, com sota pedres o troncs. Sn en general animals nocturns, i s'alimenten de detritus, com restes vegetals, encara que poden arribar a convertir-se en una plaga en els jardins.

Algunes espcies de porquet de Sant Antoni tenen la capacitat d'enrotllar-se sobre si mateixes, formant una bola, quan se senten amenaades. El seu exoesquelet presenta una forma d'acordi que els facilita aquest enrotllament.

Els porquets de Sant Antoni sn els nics crustacis amb desenvolupament directe, s a dir, sense fase de larva; a es deu a la seua vida en terra ferma, que els impedeix tenir hbits reproductors que necessiten condicions ms humides. La femella pot mantenir els ous fecundats dins del seu cos. Una prole roscia ix d'ella quan ha trobat el lloc idoni (veure pseudoviviparisme, ovoviviparisme). No obstant aix, i a diferncia d'altres grups d'artrpodes terrestres com insectes i miripodes, aquests animals conserven un sistema excretor de tipus crustaci, el que els obliga a excretar urea en lloc d'cid ric, amb la consegent prdua d'aigua.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243341" title="Cristina Garca Rodero" nonfiltered="4343" processed="4336" dbindex="94695">
Cristina Garca Rodero (Puertollano, Ciudad Real-1949) s una fotgrafa espanyola. Ha realitzat diversos treballs centrant-se en temes com l'antropologia i les festes tradicionals. Tamb ha collaborat amb l'Agncia Magnum de fotografia. 

Premis i reconeixements.
 1983 - Premi Planeta de Fotografia;
 2000 - Photo Espaa, Millor trajectria professional espanyola en fotografia ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243344" title="Kim Manresa" nonfiltered="4344" processed="4337" dbindex="94696">
Kim Manresa (Barcelona, 1961) s un fotgraf catal de renom internacional. Ha guanyat diversos premis tant a nivell nacional com a internacional. Actualment s considerat com un dels millors fotgrafs europeus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243345" title="Pedro Fajardo de Ziga y Requesens" nonfiltered="4345" processed="4338" dbindex="94697">

Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, cinqu marqus de los Vlez, i gran d'Espanya (Mula, Mrcia, 1602 - Palerm, Siclia, 1647). Fou un noble i militar castell.

Era besnt de Llus de Requesens i Ziga. Casat en primeres npcies amb Ana Girn Enrquez de Ribera, amb qui tingu un fill: Luis Francisco Fajardo, primer marqus de Martorell (nat el 1637 i mort jove). De segones npcies cas amb Mara Engracia de Toledo i Portugal, desprs de restar viuda nodrissa del rei, que mor el 1696 i amb la que tingu 4 fills:

 Pedro Fajardo, carmelita descal;
 Fernando Joaqun, sis marqus de los Vlez;
 Jos Fajardo, comendador de Castellanos, (Palerm, 1647 - Embarcat, guerrejant contra els turcs, 1670);
 Mara Teresa, setena marquesa de los Vlez;

Entre els seus crrecs i ttols fou el quart marqus de Molina, senyor de Mula, Lebrilla, Alhama, Benitaglar, Castellvell de Rosanes, Sant Andreu y Molins de Rei, Adelantado mayor i capit general del regne de Mrcia, alcaide de Lorca, Virrei d'Arag, Navarra, Catalunya (durant la Guerra dels Segadors) i Siclia, ambaixador a Roma, president del Consell d'Indies, i administrador con goce de frutos de la encomienda del Moral. Fou virrei de Valncia entre el 1631 i el 1635, quan va ser nomenat lloctinent d'Arag, fins el 1638. 

El 1640, Gaspar de Guzmn y Pimentel, el comte-duc d'Olivares, el nomen virrei de Catalunya i cap de l'exrcit de Felip IV de Castella. El 1641, Fajardo entr a Catalunya per a recuperar-la, enfrontant-se a les institucions catalanes encapalades pel President de la Generalitat Pau Claris (Guerra dels Segadors o Guerra de Separaci de Catalunya), les quals havien cercat el suport militar i poltic de la monarquia francesa. L'exrcit castell, amb nombroses tropes auxiliars d'altres nacionalitats (portuguesos, italians, etc.), desprs d'avanar amb xit de Tortosa a Tarragona tot reprimint la resistncia que trobaren amb actes de crueltat i vencent de nou a la Batalla de Martorell, fou finalment derrotat en l'intent de setge de la ciutat de Barcelona a la batalla de Montjuc el 26 de gener del 1641, havent de retirar-se a Tarragona. La derrota li va costar la destituci, sent rellevat per Federico Colonna, assetjat durant mesos a la ciutat.

Enviat d'ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Siclia el 1644, on hagu de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi el 1647.





 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243363" title="Carles Gumersind Vidiella i Esteba" nonfiltered="4346" processed="4339" dbindex="94698">
Carles Gumersind Vidiella i Esteba (Arenys de Mar, 1856 - Barcelona, 1915), representa juntament amb Enric Granados, Joaquim Malats i Ricard Vies el cim del pianisme catal a finals del segle XIX i principis del segle XX. 

Quan tenia quatre anys, la seva famlia es trasllad a Barcelona, on aviat comen estudis de msica, per als quals don mostres de gran aptitud. La seva vocaci era tan gran que el seu pare es va veure obligat a cedir, desprs d'haver intentat de totes les maneres, trcer aquella vocaci. 

El 1878, el jove Vidiella reb una pensi que li permet traslladar-se a Pars, i estudiar amb mestres de renom. Als 22 anys va tocar el piano a l'Exposici Universal de Pars, on reb grans elogis i molts premis. D'altra banda, contribu en actes de beneficincia a Barcelona, com ara l'inici els concerts a favor de les vctimes d'inundacions i de terratrmols. En diverses ocasions, fou president de la Societat de Concerts de Barcelona i d'altres societats musicals. A ms de dominar l'art de piano, va compondre diverses obres musicals. 

Vidiella, com Llus Millet, encarn l'poca platnica del catalanisme, l'poca del renaixement literari i artstic. Home d'una sensibilitat delicada, interpretava els autors amb una fidelitat tan extraordinria (no exempta d'ntima emoci), que fins i tot va entusiasmar Arthur Rubinstein. 

Desprs d'una infinitat de concerts molt aplaudits, actu al Gran Teatre del Liceu. Les seves magistrals interpretacions inspiraren poetes com ara Josep Ixart, Francesc Mateu o Joan Maragall. 

Convidat per l'Ateneu Arenyenc, el 1885 actu al Teatre Principal d'Arenys de Mar, a favor dels damnificats del clera. De tant en tant, anava a Arenys de Mar, passejava pels carrers, s'aturava davant l'edifici que havia estat casa seva i tornava a Barcelona. Tamb pass un parell d'anys a Valldemossa. 

El 1908 don a conixer la seva primera composici, al Palau de la Msica, i el febrer del 1914 fu la darrera actuaci, al Teatre Romea. 

Mor de sobte el 1915, a Barcelona i, dos anys desprs s'inaugurava al Palau de la Msica un bust de marbre (de Josep Llimona) en memria del gran pianista. Damunt el bust hi ha l'escut d'Arenys. D'altra banda, a Barcelona, la faana de la casa on visqu (carrer de Pau Claris, 114) hi ha una placa commemorativa. A Arenys de Mar, un carrer i l'Escola Municipal de Msica porten el seu nom.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243368" title="Agncia Europea de Medi ambient" nonfiltered="4347" processed="4340" dbindex="94699">

La Agncia Europea de Medi ambient (AEMA) s una agncia de la Uni Europea (UE), la missi de la qual s la recollida, elaboraci i difusi d'informaci sobre la situaci i l'evoluci del medi ambient a escala europea. 

Publica quatre tipus d'informes, entre els quals destaquen els Indicadors ambientals, considerats la principal contribuci de l'Agncia.

Els principals mbits de treball de l'AEMA sn canvi climtic, biodiversitat i producci i consum sostenible, tot i que l'rea d'activitat abraa un ample espectre en lnia amb els principals reptes ambientals europeus.

Histria. 
Va ser creada el 7 de maig de 1990 a iniciativa del Consell de Ministres de la Uni Europea per no esdevingu operativa fins el 1994. T la seva seu a la ciutat de Copenhaguen (Dinamarca).

L'any 2002 12 dels pasos candidats a ingressar a la UE van entrar a formar part d'aquest organisme, amb la qual cosa l'Agncia es convert en el primer organisme de la UE que va acollir a aquests pasos com a membres.  El consell d'administraci de l'Agncia va nomenar a la britnica Jacqueline McGlade com a directora executiva l'any 2004.
Amb anterioritat va ocupar aquest crrec l'ambientalista espanyol Domingo Jimnez Beltrn, que va ser el primer director de la instituci.

Membres. 

Actualment en formen part 32 estats:
 els 27 estats que conformen la UE;
 3 membres de l'rea Econmica Europea: Islndia, Noruega i Liechtenstein;
 1 pas candidat: Turquia;
 i Sussa, en virtut d'un tractat especial;

Aix mateix compta amb 6 pasos observadors: Albnia, Bsnia-Herzegovina, Crocia, Macednia, Montenegro i Srbia.

El reglament constitutiu de la AEMA estableix que ha d'estar oberta a pasos que no pertanyin a la Uni Europea (UE) per que comparteixin la seva preocupaci pel medi ambient. 

Centre Temtic Europeu sobre l's del sl i la informaci espacial. 
El Centre Temtic Europeu sobre l's del sl i la informaci espacial (en angls: European Topic Centre on Land Use and Spatial Information - ETC-LUSI) s un consorci internacional sota contracte amb l'Agncia Europea de Medi ambient. El consorci est liderat per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), universitat que tamb va ser capdavantera en la seva collaboraci amb l'extint Centre Temtic Europeu de Territori i Medi Ambient (CTETMA) . 

Les activitats tenen un component important en la creaci de xarxes amb diversos experts en els pasos membres sobre l'harmonitzaci de dades, qestions de qualitat i l'intercanvi de dades i en foment de la capacitat. ETC-LUSI ajuda als pasos en la discussi de les opcions per a millorar els sistemes nacionals d'informaci relacionades amb l's de la terra i l'anlisi espacial. 

Referncies.


Enllaos externs.
  Portal de l'Agncia Europea del Medi Ambient;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243382" title="La Borquera" nonfiltered="4348" processed="4341" dbindex="94700">
, o La Burquera, s una entitat de poblaci del municipi d'Alcover, Alt Camp. L'any 2005 tenia 1 habitant.

Est situada al sud del casc urb d'Alcover.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243390" title="Espai de Retzius" nonfiltered="4349" processed="4342" dbindex="94701">
L'espai de Retzius o espai prevesical s un espai anatmic situat entre el  pubis i la bufeta urinria.

Lmits.
Lmit anterior: pubis i smfisi del pubis (prolongada cranialment per la fscia transversalis);
Lmit posterior: fscia prevesical (lmina descrita per Retzius) que al melic s uneix amb la fscia transversalis.
Lmit inferior: lligament cubovesical, que va del marge inferior de la snfisi pbica al coll de la bufeta urinria (tamb anomenat lligament cuboprosttic en l home)	;

Contingut.
L espai de Retzius cont teixit celuloadips que permet el desplaament de la bufeta quan aquesta s expandeix.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243398" title="Casa Gar" nonfiltered="4350" processed="4343" dbindex="94702">

La Casa Gar i la finca que l'envolta van ser projectats per Josep Puig i Cadafalch i es va construir entre el 1898 i el 1900 a Argentona, el Maresme.

La propietat es un magnfic conjunt que inclou una gran casa, que en realitat es ms un palau que una casa, amb un gran nombre de dependncies sumptuoses amb l'afegit d'un petit teatre, uns jardins esplndids, una capella neoromnica i el conjunt de les tanques que ja per si soles sn una obra d'art. 
La casa es va construir en l'emplaament d'una antiga masia propietat del financer Gar, de qui porta el nom.

El conjunt ha estat recentment restaurat i es pot contemplar actualment com una de les ms esplndides cases Modernistes del Maresme. 
L'estil de les cases dintre de la propietat (excepte una masia que ha conservat el seu estil tradicional) correspon al primer dels tres perodes de l'arquitecte Puig i Cadafalch (el perode rosa), segons la classificaci que en fa Cirici Pellicer.  
La casa es de propietat privada i no se'n pot visitar l'interior.

Fora de la finca, i actualment separat per l'autopista, hi ha la Torre del Cros, una torre d'aigua per a la finca, tamb obra de Puig i Cadafalch. Actualment ha quedat al mig d'una zona industrial que porta el seu nom.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243405" title="Portlligat" nonfiltered="4351" processed="4344" dbindex="94703">


Portlligat s un nucli de poblaci del municipi de Cadaqus, a l'Alt Empord, situat geogrficament al Cap de Creus. 
Aquest indret s conegut internacionalment per haver estat lloc de residncia de Salvador Dal, en la que va ser casa seva avui es pot visitar la Casa-Museu Salvador Dal. 

La orografia de Portlligat est caracteritzada per una petita badia separada de la Mediterrnia per la petita Illa de Portlligat, imatge que va ser inmortalitzada per Dal en algunes de les seves obres.  

 Enllaos externs .
Casa-Museu Salvador Dal;
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243406" title="Agncia Europea de Medicaments" nonfiltered="4352" processed="4345" dbindex="94704">


L'Agncia Europea de Medicaments (EMEA) s una agncia de la Uni Europea (UE) l'objectiu de la qual s contribuir a la protecci de la salut pblica i animal assegurant que els medicaments per a s hum i veterinari siguin segurs, eficaos i d'alta qualitat. 

Histria.
L'any 1995 es cre pel Consell de la Uni Europea desprs de ms de set anys de negociacions entre els governs de la UE en substituci l'Agncia Europea per a l'Avaluaci dels Medicaments en substituci del Comit d'Especialitats Farmacutiques creat el 1977 i el Comit de Medicaments Veterinaris. A partir de l'any 2004 adopt el nom actual.

T la seva seu a la ciutat de Londres i el seu director actual s Thomas Lnngren.

Membres.
Actualment en formen part tots els Estats membres de la Uni, funcionant com una xarxa que aglutina els recursos cientfics d'aquests estats i de ms de 40 autoritats nacionals competents, coordinant l'avaluaci i supervisi dels medicaments a tota la Uni. 

Enllaos externs.
  Portal de l'Agncia Europea de Medicaments;
  Committee for Medicinal Products for Human Use;
  Committee for Medicinal Products for Veterinary Use;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243413" title="Antoni Joan Riera i Pascual" nonfiltered="4353" processed="4346" dbindex="94705">
Antoni Joan Riera i Pasqual (Arenys de Mar, 1578? - 1638), escultor renaixentista. 

Hi ha documents del 1603 que esmenten que, als 25 anys, era imaginaire (escultor) d'Arenys de Mar. 

El 1619, ja residia a Madrid, on s'estigu uns deu anys treballant en les escultures de diverses fonts com ara la de la plazuela de la Villa, la de la Puerta del Sol, la de Puerta Cerrada (totes desaparegudes), en l'escut d'armes del Palacio Real, etc. 

Pel volts del 1629 va tornar a Arenys de Mar per participar en un Certamen convocat per l'Ajuntament de Barcelona per un projecte d'altar major per a Santa Maria del Mar. En Riera va guanyar el premi compartit amb Josep Says i no obstant aix, per desavinences en el sou, no hi particip.

El 1630, installat a Arenys de Mar, dirig la construcci de l'antiga balustrada del cor i fu la imatge (vestida) de Nostra Senyora de la Soledat (destruda el 1936). El 1635 constru la Creu dels Albats (Arenys de Munt) i una imatge per una Creu (Arenys de Mar). Posteriorment es trasllad a Sant Pol (1637) on particip en la construcci del Retaule tot i que mor abans d'acabar-lo. s enterrat al fossar de l'esglsia parroquial de Santa Maria d'Arenys. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243419" title="Linx nrdic" nonfiltered="4354" processed="4347" dbindex="94706">

El linx nrdic o linx rtic (Lynx lynx) s una especie de linx, un mamfer del grup del felins.

 Situaci .
Aquests linxs viuen al nord-est del continent europeu, encara que en queden pocs. Ha estat introduit als Alps  i en altres zones. Als Pirineus abans n hi havia per a partir de la primera meitat del segle XIX va ser quan va comenar a escassejar-ne la poblaci, l ltima captura que en consta va ser al 1930 als voltants de Prades.

 Descripci .
El linx nrdic o gat cerver s un mamfer i el flid ms gros d Europa. Acostuma a pesar ms de quinze quilograms, t la cua curta i el pelatge poc tacat i de color poc definit. Els pinzells (els pls que li surten damunt cada orella, tpic dels linxs) sn molt desenvolupats. Noms t un premolar entre l ullal i la carnicera superior.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243433" title="Tour de Frana de 1958" nonfiltered="4355" processed="4348" dbindex="94707">


El Tour de Frana 1958 veur el triomf d'un ciclista luxemburgus, Charly Gaul, 30 anys despres de la victria de Nicolas Frantz.

Charly Gaul bas la victria a la general en les tres contrarellotges que es disputaren en aquesta edici, ja que les guany totes, aix com en l'etapa amb final a Aix-les-Bains que guany sota una pluja glacial amb quasi 8 minuts de ventatja sobre el segon classificat de l'etapa. 

Jacques Anquetil es veur obligat a abanonar degut a una congesti pulmonar.

Aquesta edici acab trgicament ja que una caiguda d'Andr Darrigade a la pista del Parc dels Prnceps provocar la mort d'un comissari. 

En aquesta edici no hi haur cap dia de descans.

Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.


Classificaci de la Regularitat.


Classificaci per equips.


 Etapes .


Enllaos externs.
1958. Histria del Tour de Frana ;
1958. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243438" title="The Ark" nonfiltered="4356" processed="4349" dbindex="94708">
The Ark s una banda sueca de rock formada l'any 1991 a prop de la ciutat de Vxj, Sucia.
 
Al mar de 2007 es van proclamar guanyadors del Melodifestivalen amb la can The Worrying Kind. Per tant, van ser els representants de Sucia en el Festival de la Can d'Eurovisi 2007, on van finalitzar en la 18 posici entre 24 participants. 

 Integrants .
 Ola Salo (veu i piano);
 Mikael Jepson (guitarra i cor);
 Martin Axn (guitarra i cor);
 Leari Ljungberg (baix i cor);
 Sylvester Schlegel (bateria i cor);
 Jens Andersson (piano i cor);

Discografia.

 lbums .

 2000 - We Are The Ark;
 Pos. #1 SE;
 Vendes Sucia: 80.000 (Plat);
 2002 - In Lust We Trust;
 Pos. #1 SE, #18 NO;
 Vendes Sucia: 40.000 (Or);
 2004 - State of The Ark;
 Pos. #1 SE, #8 FI;
 Vendes Sucia: 30.000 (Or);
 2007 - Prayer for the Weekend;
 Pos. #1 SE, #3 FI;
 Vendes Sucia: 60.000 (Plat);

 EPs .
 The Ark - 1996;

 Senzills .
 Let Your Body Decide - 2000;
 It takes a Fool to Remain Sane - 2000;
 Echo Chamber - 2000;
 Joy Surrender - 2001;
 Let Your Body Decide - 2001;
 Calleth You, Cometh I - 2002;
 Father of a son - 2002;
 Tell me This night is Over - 2002;
 Disease - 2003;
 One of us is gonna die young - 2004;
 Clamour for Glamour - 2005;
 Trust is shareware - 2005;
 Absolutely No Decorum - 2007;
 The Worrying Kind - 2007 #1 Sucia;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Vdeo de la can "The worrying kind";






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243444" title="Llavanera" nonfiltered="4357" processed="4350" dbindex="94709">


 Per al municipi de l'Alt Empord, vegeu Llad;
 Per al riu de l'Alta Cerdanya, vegeu Riu Vanera;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243450" title="Depressi de l'Ebre" nonfiltered="4358" processed="4351" dbindex="94710">

La Vall o Depressi de l'Ebre s una zona de la pennsula Ibrica.

s l'mplia regi del nord-est de la pennsula Ibrica per on passa el riu Ebre.

L'Ebre neix a la Serralada Cantbrica i desemboca en el mar Mediterrani. La Vall de l'Ebre est limitada per la serralada dels Pirineus al nord i la Serralada Ibrica al sud.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243458" title="Els Vilars" nonfiltered="4359" processed="4352" dbindex="94711">

Els Vilars (Maanet de Cabrenys), Alt Empord;
Els Vilars (Espolla), Alt Empord;
Els Vilars (Arbeca), Les Garrigues;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243460" title="Canelles" nonfiltered="4360" processed="4353" dbindex="94712">

 Geografia .
 Canelles, antiga quadra del poble de l'Arany (Segarra);
 Canelles, antiga caseria del municipi de Benissa (Marina Baixa);
 Canelles de Segre, nucli de poblaci de Fgols i Aliny (Alt Urgell);
 Canelles, masia a Llu (Osona);
 Canelles, nucli de poblaci del municipi de Navata (Alt Empord);
 Canelles, masia a Sags (Bergued);
 Canelles, poble deshabitat de l'antic municipi de Trag de Noguera, actualment pertanyent a Os de Balaguer (La Noguera);
 Embassament de Canelles, pant de la Noguera Ribagorana, en el terme d'Os de Balaguer (La Noguera);
 Mas de Canelles, edificaci a Tremp (Pallars Juss);

 Biografia .
 Agust Canelles i Carreres (Alpens, 1765   Alella, 1818), religis, matemtic i astrnom;
 Berenguer de Canelles , cavaller del segle XIII que participa en la conquesta de la ciutat de Valncia (1238) ;
 Bertran de Canelles, cavaller del segle XIII que participa en la conquesta de la ciutat de Valncia (1238), probablement germ de l'anterior;
 Bertran de Canelles (segles XIII-XIV), cavaller que particip en l'expedici a Siclia del 1282. Conseller de Jaume II, va ser tutor dels seus fills;
 Bertran de Canelles, cavaller valenci del segle XIV;
 Bertran de Canelles, cavaller dels segles XIV i XV;
 Vidal de Canelles, nom amb que tamb s conegut el prelat i jurista del segle XIII Vidal de Canyelles;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243461" title="Arc natural" nonfiltered="4361" processed="4354" dbindex="94713">


Un arc natural, pont natural o pont de roca s una formaci geolgica en forma d'arc o pont de roca causada per l'erosi. Aquestes estructures es formen quan les zones menys resistents de les roques, les fissures, sn erosionades profundament, i arriben a travessar la roca. Aquest tipus d'acci erosiva s'anomena corrasi.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243465" title="Guillem de Sant Mart Sarroca" nonfiltered="4362" processed="4355" dbindex="94714">
Guillem de Santmart pertanyia al llinatge dels Santmart i era Bar de Sant Mart Sarroca, Subirats, Olrdola, Erampruny i Castellet. Era fill de Guillem II de Santmart, desposat en primeres npcies amb Beatriu de Montcada. 

Com a fadristern, particip en la Croada contra Al-Mayrqa en la Host de Guillem II de Bearn i Montcada, establint una nova branca del seu llinatge en les terres conquerides.

 Vegeu tamb .
Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca;
Croada contra Al-Mayrqa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243496" title="La Gurdia" nonfiltered="4363" processed="4356" dbindex="94715">

Geografia;
Nucli de poblaci del municipi de Terrades. Vegeu la Gurdia (Terrades).
Nucli de poblaci del municipi de Subirats. Vegeu la Gurdia (Subirats).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243502" title="Cap i Casal" nonfiltered="4364" processed="4357" dbindex="94716">
El Cap i Casal s:

Al Comtat de Barcelona i del Principat de Catalunya s el nom que hom dna tradicionalment a la ciutat de Barcelona, per ser aquesta la ms important d'aquest territori.

Al Regne de Valncia o Pas Valenci s el nom que hom dna tradicionalment a la ciutat de Valncia, per ser aquesta la ms important d'aquest territori.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243504" title="Nic" nonfiltered="4365" processed="4358" dbindex="94717">


Onomstica:

Nic de Trent, dirigent de la ciutat de Trent.
Nic Perc,  dirigent de la ciutat de Trent.
Nic de Cilcia, un dels caps dels pirates de Cilcia.
Nic (poeta), poeta cmic grec ;
Nic Abat, abat armeni del segle X.
Nic Monjo, monjo de Rhaethus a Palestina del segle XI;
Nic de Prgam, arquitecte i gemetra pare de Gal.
Nic (metge), metge grec del segle I aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243505" title="Nic de Trent" nonfiltered="4366" processed="4359" dbindex="94718">
Nic de Trent (Nicon, Nkon ) fou un dirigent de la ciutat de Trent.

Era favorable als romans i fou el que va dirigir la revolta de la ciutat contra el governador Mil de l'Epir (Milon) deixat al front de la ciutat i de la ciutadella  pel rei Pirros de l'Epir. L'esmenta Zonares  (Zonaras, 8.6, 379a.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243506" title="Nic Perc" nonfiltered="4367" processed="4360" dbindex="94719">
Nic Perc  (Nicon Percon, Nkon ) fou un dirigent de la ciutat de Trent.

Nic i Filemen van entregar la ciutat de Trent a Annbal durant la Segona Guerra Pnica (212 aC) encapalant un grup de trenta joves nobles de la ciutat, que havien tingut diverses entrevistes amb Annbal. Una nit que el governador rom Marc Livi donava una festa els conspiradors van actuar, i Nic va deixar entrar un cos de forces cartagineses per una de les portes mentre Filemen es feia amb el control d'un altra porta per on va introduir un miler d'africans seleccionats. Els romans foren agafats per sorpresa  i els invasors es van apoderar rpidament de la ciutat sense oposici; els romans es van refugiar a la ciutadella que fou bloquejada pels cartaginesos i tarentins.

El 210 aC una flota romana amb 20 vaixells dirigits per Dcim Quint, que anava en ajut dels assetjats, va xocar amb la flota tarentina dirigida per Demcrates i es va lliurar una batalla naval en la que Nic es va distingir assaltant la nau del comandant rom i va matar a Quint amb una llana, el que va decidir la batalla a favor de Trent. 

El 209 aC els romans van sorprendre la ciutat i Nic va morir valentament en la lluita al frum de la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243507" title="Nic de Cilcia" nonfiltered="4368" processed="4361" dbindex="94720">
Nic (Nicon, Nkon ) fou un dels caps dels pirates de Cilcia.

Poli esmenta un pirata de nom Nic que va ocupar la ciutat de Feres a Messnia des de on va assolar les regions de la rodalia durant un cert temps.  Fou fet presoner per Publi Servili Vatia Isuric (78 aC) i va rendir la ciutat en mans dels messenis a canvi de salvar la prpia vida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243508" title="Nic (poeta)" nonfiltered="4369" processed="4362" dbindex="94721">
Nic (Nicon, Nkon ) fou un poeta cmic grec de la nova comdia.

L'esmenta Ateneu de Naucratis que va conservar algunes lnies d'una de les seves comdies que portava el nom de . Pllux dona una part del mateix passatge. La seva poca no est clarament determinada, per fou anterior a Ateneu, potser al segle II.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243509" title="Nic Abat" nonfiltered="4370" processed="4363" dbindex="94722">
Nic (Nicon, Nkon ) fou un abat armeni del segle X.

Va abandonar casa dels seus pares i es va acollir a un monestir a la frontera entre el Pont i Paflagnia. Vers el 961 l'abat del monestir el va enviar en una missi missionera en la que va visitar Creta, recent reconquerida als musulmans, i va retornar als habitants al cristianisme. El 981 va intercedir amb els blgars que feien atacs a Grcia. Va morir sent abat el 998. 

Fou canonitzat i el seu nom apareix als santorals grec i llat; la seva memria  es commemora el 26 de novembre. La seva vida fou escrita en grec i parla de nombrosos miracles. Va escriure dos tractats contra els armenis (l'esglsia armnia), i va escriure tamb algunes altres obres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243510" title="Nic Monjo" nonfiltered="4371" processed="4364" dbindex="94723">
Nic  Monjo  (Nicon, Nkon ) fou un monjo de Rhaethus a Palestina que vivia en el regnat de Constant X Ducas vers el 1060.

Pel temor de qu els musulmans poguessin destruir amb les seves conquestes els records de la fe cristiana, va compilar una obra titulada  en dos llibres i 63 captols, amb extractes de les Escriptures, cnons eclesistics, escrits dels pares i altres documents i lleis civils. 

Fabricius dona un extracte de les fonts en la que es va basar, i d'altres escrits que se li atribueixen.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243511" title="Nic de Prgam" nonfiltered="4372" processed="4365" dbindex="94724">
Nic de Prgam (Nicon, Nkon ) fou un arquitecte i gemetra nadiu de Prgam, pare del metge Gal. Va dirigir i supervisar l'educaci del seu fill. 

Era molt considerat pels seus coneixements d'astronomia, gramtica, aritmtica i algunes branques de la filosofia i tamb per la seva pacincia, justcia, benevolncia i altres virtuts (Galenus, De Dignosc. et Cur. Animi Morb. 100.8, vol. 5. p. 41, &c., De Prob. et Prav. Aliment. Succ. 100.1, vol. vi. p. 755, &c., De Ord. Libror. suor. vol. 19. p. 59.).

Va morir el 149, quan el seu fill tenia 20 anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243512" title="Nic (metge)" nonfiltered="4373" processed="4366" dbindex="94725">
Nic (Nicon, Nkon ) fou un metge grec.

L'esmenta Cicer el 45 aC (ad Fam. 7.20) el qual diu que fou el tutor de Sext Fadi (Sextus Fadius) i que havia escrit el llibre que portava el nom grec de , i en llat anomenat De Edacitate.

Es segurament la mateixa persona que Appuleu Cels esmenta sota el nom de Mic (Micon, De Medic. 5.18.26, p. 87).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243513" title="Nicfanes" nonfiltered="4374" processed="4367" dbindex="94726">


Onomstica:

Nicofanes de Megalpolis, dirigent de la ciutat arcdia de Megalpolis;

Nicofanes (pintor), pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243514" title="Nicofanes de Megalpolis" nonfiltered="4375" processed="4368" dbindex="94727">
Nicofanes de Megalpolis  (Nicophanes, Nikophnes ) fou un dirigent de la ciutat arcdia de Megalpolis. 

Lligat a rat de Sici per llaos d'hospitalitat, va fer un acord secret amb el seu amic pel qual, juntament amb Crcides va convncer als megapolitans d'enviar una ambaixada al congrs dels aqueus per induir-los a ajudar als megapolitans en contra d'Antgon III Dos de Macednia. El mateix Nicofanes fou un dels ambaixadors, i la missi va tenir xit (225 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243515" title="Nicofanes (pintor)" nonfiltered="4376" processed="4369" dbindex="94728">
Nicofanes (Nicophanes, Nikophnes ) fou un pintor grec. s esmentat per Plini el Vell que el considerava el jove contemporani i successor en pintura del mestre Apelles, del que compara la bellesa de les seves obres.

No obstant el judici de Plini ha estat posat en qesti, be pel seu insuficient coneixement, o per una traducci errnia ("Annumeratur his et Nicophanes, elegans et concinnus, ita ut venustate ei pauci comparentur : coliturnuts ei et gravits arts multum a Zeuxide et Apelle abest" ) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243519" title="Nicofr" nonfiltered="4377" processed="4370" dbindex="94729">
Nicofon o Nicofr  (Nicophon o Nicophron, Nikophon o Nikphron ), fill de Ter, fou un poeta grec de la comdia mitjana (alguns pensen que de la vella). Fou contemporani d'Aristfanes al final de la seva carrera. Noms es conserven 27 lnies de les seves obres.

Aristfanes va presentar la seva obra Plutus i va competir pel premi amb quatre altres autors. Nicofr hi va presentar , obra que no apareix esmentada per cap ms autor. A Suides s'esmenta  que tamb cita Eudcia. Les altres obres esmentades sn:
 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243521" title="Nicstrat" nonfiltered="4378" processed="4371" dbindex="94730">

Onomstica:;
Nicstrat d'Atenes (general), general atenenc.
 Nicstrat d'Argos, militar argiu ;
 Nicstrat de Macednia, oficial macedoni de l'exrcit d'Alexandre el Gran. ;
 Nicstrat de Rodes, almirall rodi.
 Nicstrat (estrateg), estrateg de la Lliga Aquea el 197 aC.
 Nicstrat de Cilcia, esportista de Cilcia.
 Nicstrat d'Atenes (poeta), poeta cmic atenenc.
 Nicstrat (poeta), poeta dramtic grec;
 Nicstrat (autor trgic), autor trgic grec. ;
 Nicstrat (retric), retric grec.
 Nicstrat de Trebisonda, escriptor grec. ;
 Nicstrat (metge), metge grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243522" title="Nicstrat d'Atenes" nonfiltered="4379" processed="4372" dbindex="94731">


Onomstica:

Nicstrat d'Atenes (general), general atenenc.
Nicstrat d'Atenes (poeta), poeta cmic atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243523" title="Nicstrat d'Atenes (general)" nonfiltered="4380" processed="4373" dbindex="94732">
Nicstrat (Nicostratos, Nikstratos ) fill de Diitrefes, fou un general atenenc.

Es esmentat per primer cop el 427 aC quan es lluitava a Crcira entre els oligarques i els demcrates, i Nicstrat va arribar a Naupacte amb 12 vaixells i un cos de 500 messenis, i des de all va fer de mediador i va aconseguir un acord entre els dos partits i una aliana defensiva i ofensiva amb Atenes. Quan va marxar de Naupacte va deixar cinc vaixells per a canvi va rebre equipament i homes per altres cinc; amb els vaixells restants va atacar als enemics que es van refugiar al tempre dels Dioscurs. Desprs es va establir al temple d'Hera i d'alli a l'illa de Ptychia; uns dies desprs van arribar a la zona els espartans sota Alcides i Brsides; els atenencs els van sortir al pas i es van enfrontar a una fora de 33 vaixells enemics, per es van haver de retirar.

El 424 aC fou un dels collegues de Ncies en l'expedici a Citera. Fou un dels atenencs que va fer el jurament en la treva d'un any signada amb els espartans i desprs el collega de Ncies en l'expedici a la pennsula Calcdica.

El 418 aC Nicstrat i Laques van enviar un cos de mil homes ben armats i 300 cavallers a Argos, acompanyats per Alcibades com ambaixador. Junt amb els argius, els atenencs van atacar Orcomen que no va oferir resistncia, i tot seguit van atacar Tegea. Agis II va anar a defensar la ciutat i es va lliurar batalla a Mantinea on Nicstrat i Laques van morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243524" title="Didctica de la llengua" nonfiltered="4381" processed="4374" dbindex="94733">
La didctica de la llengua se situa en un espai central entre les cincies de l'educaci (pedagogia, psicologia, didctica general) i les cincies del llenguatge.

El plantejament principal de la didctica de la llengua s trobar la manera de convertir els sabers savis, propis de les disciplines centrades en l'objecte de coneixement, en sabers "ensenyables" a uns aprenents particulars situats en un context particular. D'aquesta transformaci, el didacta francs Yves Chevallard en va dir transposici didctica.

La principal acci que ha d'emprendre qualsevol didacta, i per extensi qualsevol professional de l'educaci que actu didcticament, s preguntar-se quina situaci d'aprenentatge crear per aconseguir que els seus alumnes s'apropin del concepte, procediment o actitud que tingui per objectiu assolir. En aquesta situaci, un dels factors que hi intervindran de forma decisiva s la reformulaci del contingut original en un que sigui assumible pels aprenents.

En el cas de la didctica de la llengua, tot all que estigui relacionat amb l'anlisi, la reflexi i l's del sistema lingstic pot ser tractat i investigat. Com a disciplina de recerca, la didctica no pot deixar de banda en cap moment la realitat de les aules. La descripci i les propostes de millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge han d'estar ancorats en contextos especfics.


Funci.
La funci principal de la didctica, en general, i de la didctica de la llengua, en particular, s la transformaci positiva i efectiva de les prctiques d'ensenyament i aprenentatge de la matria.

Aquesta voluntat d'acci s innerent a la disciplina i implica que qualsevol recerca o aportaci cientfica no pot exhaurir-se en una simple aportaci de saber, sin que ha de tenir prevista una capacitat de mobilitzaci dels agents que intervenen en la prctica educativa a fi de fer-la ms eficient.

Lnies de recerca.
Tot i tractar-se d'una disciplina aparentment jove, actualment trobem moltes lnies de recerca, centrades cada cop ms en la millora de l's de la llengua. En podrien ser uns exemples:

a) La comprensi lectora, els processos que hi intervenen, les dificultats que sorgeixen i les possibles accions compensatries.

b) La didctica del text escrit. Centrat en els anys 90 en l'ensenyament del procs d'escriptura individual, actualment s'interessa molt per la revisi i la densificaci progressiva dels productes dels alumnes.

c) La integraci dels coneixements estrictament lingstics (gramtica, ortografia, lxic...) en les seqncies d'aprenentatge.

d) L'estructura prpia de les seqncies d'aprenentatge i la seva adequaci per assolir l'aprenentatge significatiu.

e) L'aprenentatge en contextos multilinges i multiculturals.

f) La integraci de la llengua oral a les prctiques de l'escola.

g) L'avaluaci de la competncia en lectoescriptura.

h) La didctica sobre les llenges segones

D'altra banda, no cal oblidar els avenos produts per la didctica de la literatura, que en molts casos han anat de bracet.

Alguns didactes catalans fonamentals.
(per ordre alfabtic)
 Consol Aguilar;
 Joan Busquets;
 Anna Camps;
 Daniel Cassany;
 Montserrat Ferrer;
 Antonio Mendoza;
 Marta Milin;
 Vicen Pags;
 Joan Perera;
 Teresa Ribas;
 Isabel Sol;
 Montserrat Vil;

Enllaos externs.
 Societat espanyola de la didctica de la llengua i de la literatura;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243525" title="Nicstrat d'Argos" nonfiltered="4382" processed="4375" dbindex="94734">
Nicstrat d'Argos (Nicostratos, Nikstratos ) fou un argiu destacat per la seva fora i coratge i distingit, tamb per la seva prudncia i discreci tant en consell com en batalla.

Va dirigir un cos de 3.000 argius que van ajudar a Artaxerxes III de Prsia Ocus (358 aC 338 aC) en la seva expedici a Egipte, i el mateix rei persa va demanar que aquestes tropes foren dirigides per Nicstrat. Aquest va prendre part principal en les operacions militars.

Plutarc esmenta que va rebutjar una proposta del rei espart Arquidam III que li oferia una gran quantitat de diners i una dona de la seva elecci, si li entregava una fortalesa de la que tenia el comandament.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243526" title="Guerau VI de Cervell" nonfiltered="4383" processed="4376" dbindex="94735">
Guerau VI de Cervell pertanyia al llinatge dels Cervell i era Bar de Cervell, Roqueta, Miralles, Aguil, Gelida, Vilademger, Ferran i La Granada.

Guillem VI de Cervell era fill de Guillem I de Cervell i net de Guerau Alemany V de Cervell.

Particip en la Croada contra Al-Mayrqa en la Host de Guillem II de Bearn i Montcada conjuntament amb el seu oncle Ramon Alemany Cervell de Querol. Ambds moriren durant la campanya l'any 1230 vctimes de la Pesta que s'escamp per tota l'illa frut de la podridura dels cossos dels musulmans morts i no enterrats.

 Vegeu tamb .
Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca;
Croada contra Al-Mayrqa;

Enllaos externs.
Llinatge dels Cervell;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243527" title="Nicstrat de Macednia" nonfiltered="4384" processed="4377" dbindex="94736">
Nicstrat (Nicostratos, Nikstratos ) fou un oficial macedoni de l'exrcit d'Alexandre el Gran. 

Fou un dels que va formar part de la conspiraci de Sostrat per assassinar al rei, motivat pel desig de revenja per un insult fet a Hermolau. La conspiraci va fracassar i posteriorment ja no torna a ser esmentat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243528" title="Nicstrat de Rodes" nonfiltered="4385" processed="4378" dbindex="94737">
Nicstrat de Rodes  (Nicostratos, Nikstratos ) fou un almirall rodi.

Va dirigir una de les naus en la batalla contra  Filip V de Macednia a l'illa de Quios el 201 aC. No s esmentat durant molts anys per el 168 aC torna a aparixer quan va actuar com ambaixador enviat per Rodes al cnsol Emili Paulle i a Perseu de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243529" title="Amic/Amat" nonfiltered="4386" processed="4379" dbindex="94738">
Amic/Amat s una herncia filmogrfica, en forma d'assaig, del Llibre d'Amic e Amat, de Ramon Llull, dirigida per Ventura Pons i protagonitzada per David Selvas, Josep Maria Pou, Rosa Maria Sard i Irene Montal. El gui est basat en l'obra Testament, de Josep Maria Benet i Jornet.

Premis.
 Premi Especial del Jurat Ondas 99.
 Millor Director Premi San Pancracio (Ventura Pons).
 Millor Actor Premi Paco Rabal (David Selvas).
 Millor Gui Festival de Troia (J.M. Benet i Jornet).
 Millor Pe lcula Festival de Santo Domingo.
 Millor Pe lcula i Millor Gui Festival de Tolosa de Llenguadoc.
 Menci Especial del Jurat MedFilmFest Roma.
 Millor Actor Festival de Burdeus (Josep M. Pou).
 Menci Honorable del Jurat New Haven Film Fest.
 Nominacions Premis Goya 2000:
 Millor Actor Protagonista: Josep M. Pou;
 Millor Actor de Repartiment: Mario Gas;
 Millor Gui: J.M. Benet i Jornet;

Enllaos externs.
 Fitxa al web del director;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243530" title="Nicstrat (estrateg)" nonfiltered="4387" processed="4380" dbindex="94739">
Nicstrat (Nicostratos, Nikstratos ) fou estrateg de la Lliga Aquea el 197 aC.

Va estar present a la reuni que es va fer a Micenes, organitzada per Nabis d'Esparta i a la que tamb estaven presenta el cnsol Flamin i tal I de Prgam. Com a representant de la Lliga Aquea va signar una treva amb Nabis per quatre mesos. Al mateix any era a Sici amb un cos de tropes, quan mercs a una estratagema va derrotar severament a les forces de Filip V de Macednia estacionades a Corint sota la direcci d'Andrstenes, que s'havien dispersat per saquejar terres de Pellene, Sici i Flios.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243531" title="Nicstrat de Cilcia" nonfiltered="4388" processed="4381" dbindex="94740">
Nicstrat de Cilcia (Nicostratos, Nikstratos ) fou un esportista de Cilcia, de famlia distingida. Quintili diu que de jove el va conixer i ja era un home gran (vers 50 dC).

Nicstrat fou capturat de jove pels pirates i portat a Eges on fou venut. Va recuperar la llibertat i va participar als jocs olmpics on va guanyar dos premis el mateix dia, un en lluita i un altre en pancration.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243534" title="Nicstrat d'Atenes (poeta)" nonfiltered="4389" processed="4382" dbindex="94741">

Nicstrat (Nicostratos, Nikstratos ) fou un poeta cmic atenenc, que segons diu Apollodor fou el fill ms jove dels tres fills d'Aristfanes.

Ateneu de Naucratis l'esmenta com a poeta de la comdia mitjana, per sembla que al menys en part pertanyia a la nova comdia. Harpocrati esmenta la seva obra  que seria del grup de la nova comdia, i alguns personatges d'altres obres tamb van en el mateix sentit (). Foci parla de la seva passi per una dona anomenada Tettigidea, passi que el va portar al sucidi.

Els ttols de les seves obres sn:
;

Les tres primeres sn majoritriament atribudes a Fileter, possible tercer fill d'Aristfanes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243535" title="Nicstrat (poeta)" nonfiltered="4390" processed="4383" dbindex="94742">
Nicstrat (Nicostratos, Nikstratos ) fou un poeta dramtic grec, esmentat per Digenes Laerci, que diu que portava el renom de . Alguns pensen que podria ser el mateix personatge que Nicstrat d'Atenes el suposat fill d'Aristfanes.

Digenes Laerci esmenta un comdia de nom Theseis o   que podria ser obra seva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243536" title="Nicstrat (autor trgic)" nonfiltered="4391" processed="4384" dbindex="94743">
Nicstrat (Nicostratos, Nikstratos ) fou un autor trgic grec.

Va viure al  segle V aC, i va florir vers el 420 aC. 

Suides el confon amb el Nicstrat suposat fill d'Aristfanes, per els modern autors consideren clarament que fou un personatge diferent (Meineke, Hist. Crit. Com. Graec. p. 347.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243537" title="Nicstrat (retric)" nonfiltered="4392" processed="4385" dbindex="94744">
Nicstrat (Nicostratos, Nikstratos ) fou un retric grec nadiu de Macednia. Va viure en temps d'Anton Pius al segle II.

Segons es diu a Suides fou l'autor de les segents obres (i alguna altre):

;

Filostrat elogia l'elegncia del seu estil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243538" title="Nicstrat de Trebisonda" nonfiltered="4393" processed="4386" dbindex="94745">
Nicstrat de Trebisonda (Nicostratos, Nikstratos ) fou un escriptor grec nadiu de Trebisonda, que vivia en temps de l'emperador Aureli.

Va escriure un relat sobre el fets de l'emperador Filip l'rab, el successor de Gordi III i tamb sobre els fets de Deci, , Valeri I i el seu fill Galli fins al temps de l'expedici del pare contra el rei persa Sapor (259).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243540" title="Nicstrat (metge)" nonfiltered="4394" processed="4387" dbindex="94746">
Nicstrat (Nicostratos, Nikstratos ) fou un metge grec esmentat per Antfanes el Jove que diu que a la seva mort va deixar una gran quantitat a una cortesana que va agafar el nom d'Anticyra. Va viure al segle I.

Segurament s el mateix Nicstrat les formules del qual sn esmentades per Andrmac i altres autors antics (ap. Gal. De  Compos. Medical. sec. Loc. 8.2, 9.6, vol. xiii. pp. 139, 308, i  Atius 3.1, 32, p. 478).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243544" title="Vito Favero" nonfiltered="4395" processed="4388" dbindex="94747">

Vito Favero (Sarmede, 21 d'octubre de 1932) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1956 i 1962.

Palmars.
1957;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1958;
 1r al Critrium de Ginebra;
 1r al Critrium de Montron;
1959;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes a la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Sardenya;
 1r al Critrium de Nantes ;

Resultats al Tour de Frana.
1958. 2n de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 6 etapes;
1959. Abandona (11a etapa). Vencedor d'una etapa;
1961. Abandona (8a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1957. Vencedor d'una etapa;
1959. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Biografia i palmars de Vito Favero ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243545" title="Organisation" nonfiltered="4396" processed="4389" dbindex="94748">



Organisation s el segon disc del grup angls de pop electrnic Orchestral Manoeuvres in the Dark. Va sortir a la venda a finals del 1980.

OMD van reprendre amb el seu segon lbum part del carcter experimental que els havia caracteritzat quan el seu projecte musical es deia "VCL XI", i que per al seu primer disc van deixar lleugerament de banda. Temes com "Stanlow" (dedicat a la refineria de petroli on treballaven el pare i una germana d'Andrew McCluskey) o "VCL XI" mostren el seu gust per la msica industrial, mentre "Statues" i "The misunderstanding" sn obscurs i melanclics, d'acord amb el to general de l'lbum.

Per el factor clau de l'xit d"Organisation" fou, sens dubte, la seva primera can: "Enola Gay". Dedicada a l'avi que va llanar la bomba atmica sobre Hiroshima, la seva lletra lamenta l's de la bomba i les seves conseqncies. El seu senzill arrib al nmero 8 a la Gran Bretanya i al nmero 1 a molts estats europeus. Aquest tema i "Promise" (el debut de Paul Humphreys com a cantant i com a compositor en solitari) sn els ms ballables del disc.

Malcolm Holmes fou acceptat com a membre de ple dret dels OMD desprs de les sessions d"Organisation"; en conseqncia, Humphreys i McCluskey deixaren d'utilitzar un reproductor de cintes (anomenat afectuosament "Winston" en honor del protagonista de la novella 1984) que havien emprat com a complement en els seus primers concerts.

A l'any 2003, Virgin Records va reeditar "Organisation", afegint sis temes extra al llistat original de l'lbum.

Temes.

DIDCD 6.
 Enola Gay - 3:34;
 2nd thought - 4:13;
 VCL XI - 3:50;
 Motion and heart - 3:14;
 Statues - 4:24;
 The misunderstanding - 4:51;
 The more I see you - 4:10;
 Promise - 4:49;
 Stanlow - 6:41;

Reedici de l'any 2003.
 Enola Gay - 3:33;
 2nd Thought - 4:15;
 VCL XI - 3:50;
 Motion and Heart - 3:16;
 Statues - 4:30;
 The Misunderstanding - 4:55;
 The More I See You - 4:11;
 Promise - 4:51;
 Stanlow - 6:40;
 Annex - 4:33;
 Introducing Radios - 1:27;
 Distance Fades Between Us - 3:44;
 Progress - 2:57;
 Once When I Was Six - 3:12;
 Electricity (Dindisc 1980 Version) - 3:45;

Senzills.
1. Enola Gay // Annex (26 de setembre de 1980).

Dades.

 Orchestral Manoeuvres in the Dark:

Paul Humphreys: Sintetitzadors, orgue electrnic, piano electrnic i acstic, programaci de ritmes, percussi acstica i electrnica, veus.

Andy McCluskey: Sintetitzadors, baix, orgue electrnic, piano acstic, programaci de ritmes, percussi acstica i electrnica, veus.

Malcolm Holmes: Bateria i percussi acstica.

 Temes 1, 2, i 5 compostos per McCluskey.
 Temes 3, 4, 6 i 9-15 compostos per Humphreys / McCluskey.
 Tema 7 compost per Warren/Gordon.
 Tema 8 compost per Humphreys.
 Enregistrat i mesclat als estudis Ridge Farm i Advision (excepte "2nd thought", enregistrat a The Gramophone Suite).
 Produt per Mike Howlett i OMD.
 Enginyers de so: Max Norman (Ridge Farm) i Lawrence Diana (Advision; assistent: Peter Wolliscroft).
 Management: Paul Collister (White Noise Limited).

Informaci addicional.
 El tema "Stanlow" comena amb el so d'unes mquines extractores de la mateixa refineria Stanlow.
 "The more I see you" s la versi d'una can popularitzada als anys 60 per Chris Montez, tot i que havia estat composta als anys 40 per al cantant Dick Hayes.

Enllaos externs.

 Informaci sobre el disc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243546" title="OpenTTD" nonfiltered="4397" processed="4390" dbindex="94749">

L'OpenTTD s un clon de codi obert del videojoc Transport Tycoon Deluxe de Chris Sawyer.

LOpenTTD duplica el videojoc original, per com a TTDPatch, incorpora noves caracterstiques, entre elles la possibilitat de jugar en mode multijugador, tant per Internet o per LAN. El joc est tradut a moltes llenges entre elles el catal.

Est disponible sota la llicncia GPL, tot i que el joc no s completament independent i necessita els fitxers dels grfics del joc original. Acualment hi ha un projecte per crear nous grfics lliures que substitueixin els privatius.

 Enllaos externs .

Web de lOpenTTD ;
Frums del Transport Tycoon i de lOpenTTD ;
Wiki de lOpenTTD ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243547" title="Pere Antoni Beuter" nonfiltered="4398" processed="4391" dbindex="94750">
Pere Antoni Beuter (Valncia, 1490 - 1554) fou un historiador i exegeta valenci.

D origen alemany, fou capell de l'arquebisbe alemany Erhard de la Marche, a qui dedic el tractat Caerimoniae ad Missam (1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (1532).
 
A la Universitat de Valncia va estudiar Humanitats i desde 1528 estigu lligat a la seu eclesistica valentina. Les seues principals obres foren historiogrfiques, entre les quals destaca la Primera part de la histria de Valncia de 1538 on tracta el tema de la fundaci de Valncia, amb tot lo discurs fins al temps que l'nclit rei don Jaume la conquist. Davant l xit d aquesta crnica, la public en castell el 1550 i en itali el 1556. 

Igual que fu el cronista valenci coetani Mart de Viciana, davant la progressiva castellanitzaci de les classes urbanes dirigents de Valncia, la segona part de l obra de Beuter fou redactada noms en castell i publicada el 1550 sota el nom Segunda parte de la crnica general de Espaa. La tercera part de la crnica continua sent indita, per tal com encara no s ha trobat.
 
El 1540 fou destinat a Roma on fou nomenat predicador apostlic pel papa Pau III. De tornada a Valncia, fou rector de la ctedra d Escritures Sacres i Antic Testament a la Universitat de Valncia. Public Annotationes decem ad Sacram Scripturam (1547), amb certa influncia de l'erasmisme. Deix indita la seua ltima obra De feriis et diebus festis Iudeorum.  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243559" title="Comprensi lectora" nonfiltered="4399" processed="4392" dbindex="94751">
La comprensi lectora s la capacitat d'entendre un text, tant pel que fa al contingut com a la intenci de l'autor. Suposa comprendre el significat del 75% de paraules que formen el text com a mnim (en una lectura ordinria i no per buscar una dada especfica). 

s un dels objectius primordials de la didctica de la llengua i de l'educaci obligatria general. S'avalua mitjanant qestionaris, parfrasis o resums del text i aplicaci de la informaci que cont a d'altres tasques.

El lector experimentat.
El lector experimentat t una bona comprensi lectora de textos al seu abast (dependr de l'edat i el tema del text, ja que ha ser proper als seus coneixements perqu sigui assequible). Es caracteritza per ser capa de realitzar les segents activitats quan llegeix:
t una velocitat de lectura adequada;
s capa d'establir inferncies o hiptesis de sentit mentre llegeix i revisar-les si no corresponen a la nova informaci;
pot extreure la idea principal i diferenciar-la de les secundries en una jerarquia;
diferencia objectivitat i subjectivitat , aix com el doble sentit ;
dedueix el significat del lxic nou a partir del context i de la informaci que aporta la prpia paraula;
extreu conclusions lgiques no explcites al text;
formula l'opini argumentada quan se li demana desprs de llegir;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243560" title="Revolta de Perpiny" nonfiltered="4400" processed="4393" dbindex="94752">





La Revolta de Perpiny fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Arag.

Antecedents.
El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenci catalana a Siclia arrel de les vespres sicilianes, i don la investidura com a rei d'Arag, rei de Valncia i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de Frana, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a Pars.

L'exrcit croat va sortir de Perpiny el 13 de maig de 1285 en direcci als Pirineus, acampant a el Vol, per al trobar una forta resistncia al Coll de Panissars i la vila de Montesquiu, es va retirar fins a Perpiny. 

La Batalla.
Felip III de Frana va voler assegurar Perpiny, i va enviar a Ramon Roger de Pallars, aliat del Rei de Frana, qui va voler parlamentar amb els ciutadans ms destacats de la ciutat, que foren segrestats i els seus bens confiscats, provocant la revolta de la ciutat.

Quan les tropes franceses, mil cavallers acompanyats de ballesters i llancers, els defensors de la ciutat els van atacar amb les seves ballestes i llenant pedres, i els croats van creure que Pere el Gran es trobava en la ciutat. Felip l'Ardit va enviar a la ciutat a Eustaqui de Beaumarchais i a Roger Bernat III de Foix qui van negociar la rendici a canvi del perd i queviures pels croats, o ser assetjats, condicions que els vilatans van acceptar.

Conseqncies.
Pocs dies desprs, la ciutat d'Elna tamb es revolt, per fou assetjada i cremada. Finalment els croats van creuar els Pirineus pel Coll de la Massana i va acampar davant les muralles de Peralada, que en aquella poca era el quarter general de Pere el Gran, on s'havia retirat per no veure's encerclat als Pirineus.

Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243563" title="Mostra Internacional Folklrica de Sller" nonfiltered="4401" processed="4394" dbindex="94753">
Mostra Internacional Folklrica de Sller s una manifestaci folklrica internacional anual celebrada a Sller des de 1980, sense afany de lucre, que arreplega grups d arreu del mn. Aquesta mostra no tan sols t la intenci d oferir un espectacle, sin que tamb vol ser una manifestaci de germanor entre els diferents pobles que hi participen. Aix, els grups, encara que facin espectacles de cara al pblic, tamb tenen intercanvis culturals entre si, per tal d'ampliar els coneixements mutus. 

D'aquesta manera, a ms de les actuacions, s organitzen seminaris sobre diversos aspectes de les cultures que hi prenen part. Es tracta de descobrir i conixer altres maneres d expressar-se collectivament, altres tradicions populars i sobretot altres maneres de viure i conviure.

La agrupaci folklrica Aires Sollerics, fundada al 1969 amb la intenci de recuperar i donar a conixer les canons i els balls tradicionals de la Vall, va ser la que impuls la creaci de la mostra el 1980. Des de llavors, durant 8 dies dels mesos d'estiu, se celebra, cada vegada amb ms xit i ms repercussi social.
A ms d actuacions pbliques a la plaa Constituci de Sller, tamb fan actuacions a altres indrets de l illa. Aix han fet actuacions al Teatre Principal de Palma, al Parc de la Mar i a altres municipis. Hi han participat agrupacions provinents de nombroses regions d Espanya i de diferents pasos d Europa, sia, frica i Amrica.

Des de 1982, s membre de la Confederaci Internacional d'Organitzaci de Festivals Folklrics i de les Arts Tradicionals (CIOFF), associada a les Nacions Unides per l Educaci, la Cincia i la Cultura (UNESCO). El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
 Mostra internacional 2007;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243566" title="Vicente Rotger Buils" nonfiltered="4402" processed="4395" dbindex="94754">
Vicente Rotger Buils (Alaior, 1916) s un empresari menorqu, dedicat al mn editorial, al turisme i l'agricultura. Resideix a Palma de Mallorca des de 1924. Inici les seves activitats dins l empresa Rotger i cre el Grup Rotger, del qual s el president.

Va ser uns dels primers editors de postals de vistes de Mallorca, fet que va servir per promoure tursticament l illa. Tamb va ser dels primers a importar premsa i publicacions estrangeres. A ms de la seva feina al grup de publicacions, ha participat en la creaci d hotels com Son Vida, Bellver i d altres, tant a Mallorca com a Menorca. Tamb ha fet inversions de carcter agrcola a finques de Mallorca, com Son Ripoll i Sa Font, i Santa Catalina a Menorca.

Dins l mbit del mecenatge, va fundar l'Espai Cultural Rotger a la seva casa natal d Alaior, que s una escola de msica on s imparteixen classes de diversos instruments musicals i de cant. s tamb l organitzador del concert d estiu que es fa a Son Ripoll des de 1984, de gran repercussi social. Pel seu paper en la promoci i la difusi de la cultura i el seu carcter emprenedor, ha estat guardonat amb premis i distincions com la Medalla de la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Mallorca, Eivissa i Formentera (1991) o la Placa del Consell Insular de Menorca (1998) per la seva tasca de protecci i ajuda a l'illa, a ms de diferents distincions i homenatges dins l mbit editorial i empresarial. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Les memries de Vicen Rotger (1994);
 Els poemes de Son Ripoll (2004);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243572" title="Miquel Coll Carreras" nonfiltered="4403" processed="4396" dbindex="94755">
Miquel Coll Carreras (Ma, 1915- Palma, 9 de juny de 2008) fou un advocat menorqu. Es llicenci per la Universitat de Saragossa. L any 1942 ingress en el cos d advocats de l Estat, activitat que exerc a les Illes Balears fins el 1984. De 1954 a 1984 ocup el crrec d advocat de l Estat en cap a les Illes Balears. Estava adscrit a l Illustre Collegi d'Advocats de les Illes Balears des de 1944.

Durant els anys 60 va ser ponent als estudis que s organitzaren a les Balears per adaptar el rgim canari de cabildos insulars i mancomunitats a l administraci provincial de les illes. Particip a la Comissi de Juristes constituda per redactar l avantprojecte que va precedir la Compilaci del dret civil especial de Balears. Tamb fou membre de la Comissi de Juristes constituda per designaci del Ministeri de Justcia d'Espanya per reformar aquesta compilaci, nomenament ratificat pel Consell General Interinsular de les Illes Balears, a proposta del Consell Insular de Menorca; aix mateix, va ser coautor de l avantprojecte que va servir per elaborar la llei balear de reforma d aquesta compilaci.

Fou president del Consell Consultiu de les Illes Balears per designaci del Govern (1997) i, des de 2002, membre d aquest Consell Consultiu a proposta del Parlament de les Illes Balears. En l'exercici d'aquest crrec va protagonitzar actuacions polmiques, com decidir sobre l'adjudicaci de l'hospital de Son Espases quan per torn no li corresponia. Va ser tamb president de l Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Balears des de la seva fundaci (1988) fins a
l any 2000. Posteriorment, en va ser el president honorari. A ms, fou acadmic corresponent de la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci d'Espanya, i de l Acadmia Nacional de Dret i Cincies Socials de Crdoba (Argentina); va ser soci corresponent de l Acadmia Mexicana de Jurisprudncia i Legislaci, i acadmic honorari de la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Granada.

Va ser distingit amb la Insgnia d Or de l Illustre Collegi d'Advocats de Balears i condecorat amb la Gran Creu del Mrit Civil (1982). El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull. El maig de 2007 fou imputat en el cas de corrupci de l'ajuntament d'Andratx (Operaci Vora Mar) i interrogat per la gurdia civil, cosa que va provocar una recaiguda en el seu estat de salut.. No obstant aix, les actuacions incoades contra ell s'arxivaren el setembre de 2007.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243573" title="Is There Anybody Out There?" nonfiltered="4404" processed="4397" dbindex="94756">
Is There Anybody Out There? The Wall Live Pink Floyd 1980-1981 s un doble lbum enregistrat en directe del grup britnic Pink Floyd aparegut l'any 2000. Fou enregistrat durant la gira de The Wall, entre 1980 i 1981, molt famosa per la una logstica excepcional: es construa un mur en escena que anava separant el grup del pblic fins al tema Goodbye Cruel World, i desprs es destrua amb el tema The Trial, seguit del recitat de l'pera-rock que era la gira. 

La cartula de l'lbum es composa de quatre msqueres amb l'efgie dels quatre membres del grup, que portaven quatre msics addicionals que tocaven els tema In the Flesh? i In the Flesh.

L'lbum cont tots els ttols del disc The Wall i tres temes indits:

 MC:Atmos, el discurs introductori del concert, pronunciat per Gary Yudman i que es passava a baixa velocitat al tema In the Flesh;
 What Shall We Do Now?, tamb present en la bso del film The Wall;
 The Last Few Bricks, un medley de temes de la primera part que variava d'un concert a un altre. ;

 Llista de temes .

 CD 1 .

    1:13;
 In the Flesh?   3:00;
 The Thin Ice   2:49;
 Another Brick in the Wall part 1   4:13;
 The Happiest Days of Our Lives   1:40;
 Another Brick in the Wall part 2   6:19;
 Mother   7:54;
 Goodbye Blue Sky   3:15;
 Empty Spaces   2:14;
 What Shall We Do Now?   1:40;
 Young Lust   5:17;
 One of My Turns   3:41;
 Don't Leave Me Now   4:08;
 Another Brick in the Wall part 3   1:15;
 The Last Few Bricks   3:26;
 Goodbye Cruel World   1:41;

 CD 2 .

 Hey You   4:55;
 Is There Anybody Out There?   3:09;
 Nobody Home   3:15;
 Vera   1:27;
 Bring the Boys Back Home   1:20;
 Comfortably Numb   7:26;
 The Show Must Go On   2:35;
    0:37;
 In the Flesh   4:23;
 Run Like Hell   7:05;
 Waiting for the Worms   4:14;
 Stop   0:30;
 The Trial   6:01;
 Outside the Wall   4:27;

 Crdits.

 David Gilmour;
 Nick Mason;
 Roger Waters;
 Rick Wright;

amb

 Andy Bown   baix;
 Snowy White   guitarra (1980);
 Andy Roberts   guitarra(1981);
 Willie Wilson   bateria;
 Peter Woods   teclats;
 John Joyce   cors;
 Stan Farber   cors;
 Jim Haas   cors;
 Joe Chemay   cors;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243575" title="El Venat de Dalt" nonfiltered="4405" processed="4398" dbindex="94757">


Geografia:
 El Venat de dalt, nucli de poblaci de Vilajuga;
 El Venat de dalt, nucli de poblaci de Caldes de Malavella;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243581" title="A collection of great dance songs" nonfiltered="4406" processed="4399" dbindex="94758">
A Collection of Great Dance Songs s un disc recopilatori del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd que va aparixer el 1981. Aquest s el tercer disc recopilatori oficial del grup d'un total de cinc i segons els crtics el pitjor d'aquests. 

El disc va aparixer contra l'opini de Roger Waters. La majoria de canons foren remesclades per David Gilmour com Shine On Your Crazy Diamond, Another Brick in the Wall, la introducci de Wish you Were Here i Money tornada a enregistrar per complet. 

El resultat fou un cert canvi en la sonoirtat del grup que no va agradar a molts dels fans ni als crtics musicals. 
 
Llista de temes.

 "One of These Days" (David Gilmour / Roger Waters / Rick Wright / Nick Mason (de Meddle);
Veu: Nick Mason;
 "Money" (Tornada a enregistrat per David Gilmour) (Roger Waters) (de Dark Side of the Moon);
Veu: David Gilmour;
 "Sheep" (Roger Waters) (de Animals);
Veu: Roger Waters;
 "Shine On You Crazy Diamond" (Versi ms curta) (David Gilmour / Roger Waters / Rick Wright) (de Wish You Were Here);
Veu: David Gilmour et Roger Waters;
 "Wish You Were Here" (David Gilmour / Roger Waters) (de Wish You Were Here);
Veu: David Gilmour;
 "Another Brick in the Wall part 2 (versi del single)" (Roger Waters) (de The Wall);
Veu: Roger Waters, David Gilmour i The Islington Green School;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243585" title="Bartomeu Barcel Quetgles" nonfiltered="4407" processed="4400" dbindex="94759">
Bartomeu Barcel Quetgles ms conegut com a Tolo Gell (Palma, 1941) s un promotor cultural mallorqu. De formaci autodidacta, destaca per la seva dedicaci incansable i el seu comproms cvic cap a qualsevol activitat o iniciativa de caire social i cultural, arrelat a les tradicions i als costums populars mallorquins, com Des Gell a Lluc a peu, una marxa popular que des de 1974 es du a terme el primer dissabte d agost. El seu punt de partida s la plaa Gell, situada davant l antic bar Gell, i recorre l itinerari entre Palma i el santuari de Lluc pels llocs ms tradicionals. Amb el temps, aquesta activitat ha esdevingut un fenomen de masses (de vegades ha arribat a convocar ms de 50.000 persones), fins al punt que el 6 d'agost de 1993 es va inaugurar el km 0 davant l antic bar Gell, amb l assistncia dels reis d Espanya, que donaren el sus! de sortida dels marxaires.

Tamb ha collaborat en la recuperaci del Carnaval, com ara en la celebraci de la Rua de Palma; i tamb de la Diada Ciclista de Sant Sebasti, durant les festes del patr de Palma, i de la Festa Agrcola de Son Ferriol, que se celebra el darrer diumenge del mes de mar. Ha participat en tot tipus de celebracions populars i esportives, com les Benedes de Sant Antoni, les festes de la Mare de Du de la Salut, patrona de Palma, i en curses populars com ara Inca Palma, Valldemossa Palma o la Marat de Calvi.

Ha format part de nombroses entitats esportives, culturals i ciutadanes, com, per exemple, les federacions balears de fona, de dards i de pesca, el patronat de bsquet, l Associaci de Venats de Son Canals i dels Hostalets o de la Societat Protectora d'Animals i Plantes.

Seguidor incondicional del RCD Mallorca, ha participat i collaborat en les activitats on ha estat present l equip. Pel seu entusiasme i la seva feina ha rebut nombrosos premis i guardons, entre els quals destaquen els que li ha concedit el Govern de les Illes Balears per la seva contribuci a l esport popular, el trofeu extraordinari a la dedicaci esportiva (1984), atorgat per la Unin de Periodistas de Espaa, i el Premi Ramon Llull el 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243589" title="Daltmar" nonfiltered="4408" processed="4401" dbindex="94760">
Daltmar s un nucli de poblaci que pertany al municipi d'Olrdola, a l'Alt Peneds. Es troba a poca distncia de Vilafranca del Peneds, i s el tercer nucli en importncia del municipi segons la poblaci, 353 habitants el 2007. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243595" title="Several Species of Small Furry Animals Gathered Together in a Cave and Grooving with a Pict" nonfiltered="4409" processed="4402" dbindex="94761">
Several Species of Small Furry Animals Gathered Together in a Cave and Grooving With a Pict s un tema escrit i interpretat per Roger Waters en l'lbum Ummagumma del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd.

El tema consisteix en diversos minuts de sorolls estranys que semblen ocells, seguit de la lletra del tema interpretat per Roger Water amb un accent escocs. 

Els Picts (pictes en catal) eren un poble indgena d'Esccia abans de ser exterminats pels iralndesos i els viquings. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243625" title="Josep Mir Nicolau" nonfiltered="4410" processed="4403" dbindex="94762">
Josep Mir Nicolau (Porreres, 1930) s un investigador mallorqu. El 1952 es llicenci en cincies fsiques per la Universitat Complutense de Madrid, el 1961 es doctor en enginyeria elctrica per l Institut de Tecnologia Case dels EUA i el 1968 en cincies fsiques per la Universitat Complutense de Madrid.

En 1953 comen la seva tasca investigadora a l Institut de l Electricitat del CSIC en el camp dels sistemes digitals, la intelligncia artificial i els mecanismes per a l emulaci de la intelligncia natural, de carcter capdavanter aleshores, fan que pugui ser considerat com un dels pioners en aquests camps de recerca. El 1957 marx als EUA per continuar les seves investigacions, i hi desenvolup les tasques de lector professional de l Institut de Tecnologia Case (1957-1961), de professor ajudant al mateix centre (1961-1964) i a la Universitat d'Ohio (1964-1966).

En 1966 retorn a Espanya, on continu la seva tasca investigadora. Va ser titular de l Escola Tcnica Superior d Enginyers Industrials de Sant Sebasti (1966-1969), director del Centre Informat del Ministeri d Educaci i Cincia de la mateixa ciutat (1969-1976). El 1976 torn a Mallorca i entr a formar part del personal docent de la Universitat de les Illes Balears com a professor agregat (1976-1983), com a catedrtic (1983-2000) i, des de l any 2001, com a professor emrit. El 2003 la Universitat li conced la Medalla d Argent per premiar els seus mrits excepcionals, com a prova de l'alta estimaci de la comunitat universitria i en reconeixement de la seva tasca en el camp de la recerca i de la docncia.

s autor de diversos llibres i de nombrosos articles publicats a revistes de prestigi internacional. s membre snior de l IEEE, acadmic numerari de la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca i representant espanyol al Comit d'Educaci de la FIP. Ha rebut el premi d investigaci a la secci de matemtiques atorgat per la Reial Acadmia de Cincies Exactes, Fsiques i Naturals. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243626" title="Samfaina" nonfiltered="4411" processed="4404" dbindex="94763">

La samfaina  (tamb coneguda amb els noms de xamfaina, xanfaina, mullador o tomacat) s una menja feta amb tomquet, pebrot, albergnia, en alguns indrets ceba i, eventualment, julivert i pebre, que hom sofregeix a la paella. s un plat que es pot menjar sol o que acompanya un element principal com carn, peix, llegums, cargols, arrs, pasta o verdura. Menjada sola, hom podria considerar-la un dels pats estrella de la cuina catalana i, quan fa d'acompanyament, s una de les quatre salses bsiques de la cuina catalana burgesa i popular, juntament amb l allioli, el sofregit i la picada.

s de destacar que l'arribada del tomquet, d'altra banda tan habitual en la cuina catalana , s relativament recent. Concretament, arrib des de les Amriques al segle XV. Sembla que l'afloriment de salses a base del tomquet al mediterrani occidental s grcies a l'intensa relaci comercial entre els pasos de la zona. Cal especular, doncs, que la samfaina com es coneix avui en dia, junt amb altres variants com la ratatolla occitana i les salses de tomquet napolitanes, no existia com a tal abans d'aleshores. s possible doncs que la samfaina catalana dels segles XIV i ads era idntic al que ara anomenem escalivada o espencat.

Altres noms i variacions.
Als Pasos Catalans podem trobar el mateix plat amb altres noms tot i que samfaina siga el ms ests. A Girona s'anomena pebrot i tomata, i a Eivissa salsa de tomata i pebreres.

A Mallorca un plat similar s'anomena tombet i es prepara amb lmines fines de patates, albergnies i pebrots vermells previament fregides en oli d'oliva. Despres de traslladar les lmines a una cassola es cobreix amb tomquet fregit amb all i julivert i es fica al forn per una estona. El tombet es pot menjar sol com si fos un plat vegetari, per en la cuina local mallorquina es serveix freqentment per acompanyar el llom de porc o la serviola/llampuga, segons l'poca del any.

El mullador s el nom que rep la samfaina a diverses comarques centrals i meridionals del Pas Valenci. Aquest nom prov de l'acci de mullar (banyar en salsa) algun menjar ms bsic i menys sabors, com per exemple una Coca de dacsa o pa. Aquesta paraula podria tenir relaci amb el murci moje, una mena d'amanida de verdures amb que es mulla el pa. A algunes comarques del sud del Pas Valenci, com ara a l'Alcoi i a l'Alacant, a sovint va acompanyada de tonyina o bacall, recordant al pisto manxec, per habitualment sense ceba.  A banda del nom de mullador, a la Marina pot rebre tamb el nom de pebrereta i se li pot afegir carabassa d'estiu i trossos de melva, sorra de tonyina o sangatxo. No s habitual l's de ceba, sin d'albergnia, pebrera i tomquet.
 
Preparacions similars a la xamfaina son l'alborona andalusa, la fritada murciana, el "pisto" manxec amb tomquet, ceba i tonyina, la fritada riojana i tamb el "txilindron" basc amb ceba i pebrot trossejats.
Fora de la Pennsula Ibrica es repeteixen elaboracions germanes: la "ratatolha" (ratatouille en francs) occitana amb tomquet, albergnia i carabass, el "rag" napolit amb tomquet i carn, la "kapunata" maltesa o la "caponata" siciliana.

Vegeu tamb.
Coca de samfaina;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243627" title="Valls del Poblesec" nonfiltered="4412" processed="4405" dbindex="94764">
El Poble-sec s un barri de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell. El barri es troba situat al nord de la Seu abans del barri de Sant Antoni. Es troba per damunt de la N-260 (eix pirinenc) allada de la Seu d'Urgell i de Sant Antoni. Per a millorar les connexions del barri amb la Seu es va obrir un carrer per sota la carretera.

Situat a la fi de la plana de la Seu, on comena la muntanya, el 2001 tenia 116 habitants. Administrativament es troba dividit i pertany al municipi de la Seu d'Urgell i a les Valls de Valira.

Des del 2008 s diu Valls del Poblesec ja que el nom de Poble-sec ja estava registrat per un barri de Barcelona.



 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243630" title="Sant Antoni (la Seu d'Urgell)" nonfiltered="4413" processed="4406" dbindex="94765">
Sant Antoni s un barri de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell. El barri es troba situat entre els barris del Poble-sec i Sant Pere al nord-est de la ciutat. Els tres nuclis es troben per damunt de la N-260 (eix pirinenc) allats entre ells i de la Seu d'Urgell.

Situat a la fi de la plana de la Seu, on comena la muntanya, el 2001 tenia 159 habitants. Administrativament es troba dividit i pertany al municipi de la Seu d'Urgell i a les Valls de Valira.



 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243631" title="Sant Pere (la Seu d'Urgell)" nonfiltered="4414" processed="4407" dbindex="94766">
Sant Pere s un barri de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell. El barri es troba situat a l'est del barri de Sant Antoni al nord-est de la ciutat. A ms tamb inclou el paratge de Sant Pere. Es troba per damunt de la N-260 (eix pirinenc) allat de la Seu d'Urgell.

Situat a la fi de la plana de la Seu on comena la Serra de Sant Pere que dna nom al barri, el 2001 tenia 55 habitants. Administrativament es troba dividit i pertany al municipi de la Seu d'Urgell i a les Valls de Valira.



 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243632" title="Gabriel Oliver Cap" nonfiltered="4415" processed="4408" dbindex="94767">
Gabriel Oliver Cap (Palma de Mallorca, 1941 - 2004) fou un metge i poltic mallorqu. Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona, on treball a la Ctedra d'Otorinolaringologia fins al 1962. Primer, hi collabor com a alumne intern; desprs, com a metge resident i, finalment, com a metge ajudant per concurs-oposici. Tamb cal destacar la seva activitat docent com a professor auxiliar de classes prctiques.

Des de 1962 exerceix la medicina a Palma. Ha estat cap del Servei d Otorinolaringologia de l Hospital de la Creu Roja (1962-74), del Centre Regional d'Oncologia de l Associaci Espanyola de la Lluita contra el Cncer (1971-74) i de l'Hospital de Son Dureta (1974-99). Des de 1999, es dedica a la medicina privada. s membre fundador de la Associaci de Laringectomitzats de Balears, de la qual s president honorari.

Com a poltic, el 1983 fou nomenat conseller de Sanitat i Seguretat Social del Govern de les Illes Balears, crrec que exerc fins al 1993. Del 1994 al 2000 presid el Consell Social de la Universitat de les Illes Balears i el 2003, reb la Medalla d'Or d aquesta instituci. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull.

s autor d'estudis i articles publicats en revistes d mbit cientfic i membre del consell de redacci de lEnciclopedia prctica de medicina y salud de Baleares.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243635" title="Nger (escriptor)" nonfiltered="4416" processed="4409" dbindex="94768">
Nger (Niger) fou un escriptor rom que va viure desprs de Crateves i abans de Dioscrides, probablement al comenament del segle I. 

Va gaudir de bona reputaci con escriptor i s esmentat per sant Epifani i per Gal. Aquest darrer l'esmenta com un eminent farmacutic  (De Simplic. Medicam. Temper. ac Fault. vi. praef. vol. 11. p. 797, De Antid. 1.2. vol. 14. p. 7, Gloss. Hippocr. praef. vol. 19. p. 64).  Celi Aureli l'esmenta com amic de Tulli Bas i Gal diu que fou seguidor d'Asclepades. 

Probablement es el mateix personatge que Plini el Vell esmenta amb el nom de Sext Nger, per altres suposen que en realitat fou Petroni Nger.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243636" title="Brutidi Nger" nonfiltered="4417" processed="4410" dbindex="94769">
Brutidi Nger (Brutidius Niger) fou un magistrat rom.

Fou edil el 22 i un dels acusador de Dcim Sil. s segurament el mateix Brutidi del que parla Juvenal en el seu relat sobre la caiguda de Sej i potser el mateix Brutidi Nger que esmenta Sneca que va preservar dos passatges dels seus escrits relatius a la mort de Cicer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243638" title="Quint Cecili Nger" nonfiltered="4418" processed="4411" dbindex="94770">
Quint Cecili Nger (Quintus Caecilius Niger) fou un magistrat rom, nascut a Siclia.

Fou qestor de Verres durant la seva administraci a Siclia i va aconseguir conduir l'acusaci del seu cap pretenent ser el seu enemic per en realitat per privar a l'acusaci d'un millor advocat. Cicer va fer un discurs contra Nger anomenat Divinatio in Q. Caecilius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243639" title="Novi Nger" nonfiltered="4419" processed="4412" dbindex="94771">
Novi Nger (Novius Niger) fou un magistrat rom.

Fou qestor el 63 aC i va investigar els casos dels conspirador catalinaris. Juli Csar llavors pretor, fou acusat davant Nger per Luci Vetti com un dels conspiradors i Csar va acusar a Nger per permetre que un magistrat d'alt rang fos acusat davant seu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243640" title="Francisca Serra Llabrs" nonfiltered="4420" processed="4413" dbindex="94772">
Sor Francisca Serra Llabrs (Establiments, 1921) s una religiosa mallorquina. Pertany a la congregaci de les Filles de la Caritat de Sant Vicen de Pal, i va arribar a mitjans dels anys 50 a Formentera, on la congregaci s havia establert el 1939, una vegada acabada la guerra civil espanyola. La falta de mitjans i de recursos humans, aix com les mltiples necessitats que patia la poblaci formenterera, varen motivar que sor Francisca, acompanyada de la resta de les germanes, emprengus una srie d activitats per millorar aquesta situaci tan precria.

En primer lloc, va donar cobertura a les mancances assistencials de carcter sanitari, amb una encomiable tasca d infermeria i amb la prestaci d ajuda a parts, per suplir la inexistncia de metge a l illa. En segon lloc, varen posar en marxa a l escola de la Caritat un programa educatiu destinat a la formaci d infants i de joves menors de catorze anys. Aix mateix, va iniciar un taller de brodat perqu les noies poguessin tenir un ofici amb qu guanyar-se la vida.  

Tamb va crear un grup de teatre per millorar l aprenentatge i per augmentar les possibilitats de comunicaci entre les nenes de l illa. Des del 1980 aquesta iniciativa es va consolidar amb la constituci del grup de teatre S'Esglai. A ms, seguint la mateixa lnia va fundar el cor parroquial, avui conegut com Capella Antiga. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243641" title="Trebi Nger" nonfiltered="4421" processed="4414" dbindex="94773">
Trebi Nger (Trebius Niger) fou un militar rom. Va servir junt amb Luci Licini Luculle quan aquest fou procnsol a la Hispnia Ulterior el 150 aC. Va escriure una obra sobre histria natural, a la qual fa freqents allusions Plini el Vell (Plinius,  Nat. 9.25. s. 41, 30. s. 48, 32.2. s. 6).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243642" title="Pescenni Nger" nonfiltered="4422" processed="4415" dbindex="94774">
Gai Pescenni Nger (Caius Pescennius Niger) fou emperador rom.

Era descendent d'una respectable famlia de rang eqestre que va obtenir distinci a la ciutat d'Aquinum. El seu pare es deia Anni Fusc (Annius Fuscus) i la seva mare Lampdia. Va servir com a centuri i va passar per altres graus militars sempre amb distinci i sota Marc Aureli i el seu fill va arribar als mes alts rangs i fou cnsol i comandant dels exrcits de Sria, amb el suport del ministre Narcs.

A la mort de Cmmode les tropes de Sria el van proclamar emperador (193). Encara que el seu rival Septimi Sever va aconseguir el poder a Roma, el senat era partidari de Nger. L'aliana de Clodi Alb i Sever va fer difcil la seva situaci.

Era a Antioquia de Cilcia quan va rebre informaci de qu Sever avanava cap a l'est. Llavors va avanar cap a Grcia i va ocupar Trcia i el nord de Grcia i va deixar una forta guarnici a Bizanci i altres ciutats; va fortificar les muntanyes del Taure i simultniament va oferir negociacions amb l'oferta de divisi de l'imperi. 

La primera gran batalla la va lliurar el seu llegat Emili contra l'exrcit de Sever prop de Czic; Emili fou derrotat i mort. Una segona batalla prop de Nicea a Bitnia, dirigida personalment per Nger, tamb va acabar amb la seva derrota. La tercera batalla es va lliurar al golf d'Issos (Issus) prop de les Portes Cilcies, on fou decisivament derrotat perdent vint mil homes, i perdent seguidament la seva capital Antioquia. 

Nger va fugir cap a l'Eufrates per fou capturat i executat (194). La seva dona, els seus fills i tota la seva famlia va compartir la seva sort; la seva propietat fou confiscada. El seu cap fou enviat a Bizanci que encara es mantenia contra Sever, i fou exhibida als assetjats, que es van rendir.

Di Cassi diu que no era ni un bon ni un mal home, ni mereixia molt d'elogi ni molta critica. El seu nom Nger derivava sembla ser del color fosc de la seva pell. Esparti diu que fou popular entre la tropa per la seva imparcialitat i el seu exemple de frugalitat. Fou convenut de revoltar-se per Sever Aureli, les filles del qual havien estat promeses als fill de Nger, quan el mateix Nger no n'era partidari.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243645" title="Oriol Garcia i Quera" nonfiltered="4423" processed="4416" dbindex="94775">

Oriol Garcia i Quera  (Barcelona, agost de 1967) s un dibuixant, autor especialitzat en cmic histric, particularment de personatges i episodis de la histria de Catalunya.

Comena a publicar el 1987 a la revista Cavall Fort, des de 1989 s professor a l'Escola de Cmic Joso .

Els anys noranta dibuixa per a l Editorial Signament la collecci de cmics Temps d'espases, amb guions de l historiador Xavier Escura. La collecci consta de quatre ttols: L Exrcit Errant (1993), Gorja Mortal (1994), L Amenaa Sarrana (1995) i Revenja (1996). 

Amb el propsit de seguir oferint cmics que popularitzin amb rigor la histria de Catalunya, l any 2003 publica  Rocaguinarda (CIM, 2003). Amb aquesta obra l'autor es guardonat amb el premi Serra d Or 2004, de literatura juvenil. 

Els cmics  El desafiament de Bordeus (Cavall Fort, 1998) Fa mil anys... (Diari de Sant Cugat, 2002) i Hug Roger III (Consell Cultural de les Valls d neu, 2004) sn recopilades en l lbum Trilogia Medieval (CIM, 2006).

L lbum  Barcelona 1714. L'Onze de setembre(Casals, 2002) s l'inici d'una nova srie de cmics histrics. La collecci continua amb Corpus 1640. La revolta dels segadors (Casals, 2004) i Guifr 897. L'origen de la naci (Casals, 2006). 

Al Museu de les Trementinaires de Tuixent, hi podeu veure alguns dels seus dibuixos, d'aquesta tasca musestica, destaca l exposici permanent del Museu d Histria de Catalunya  , el Parc Arqueolgic de les mines de Gav  o el Centre Arqueolgic de l Almoina de Valncia . 

Ha illustrat diversos llibres i ha fet la part grfica d'audiovisuals. 

Al Sal del Cmic de Barcelona 2007 es va poder veure l'exposici Historieta de Catalunya, formada en gran part per pgines de diferents lbums seus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243646" title="Nigrini" nonfiltered="4424" processed="4417" dbindex="94776">
Nigrini (Nigrinianus) fou un possible usurpador del tron imperial rom conegut noms per les monedes o medalles.

Aquestes monedes, que existeixen en tres metalls diferents, porten la inscripci DIVO NIGRINIANO i a l'altra costat una pira funerria, o un liga o un altar (o be un liga a un altar) amb la paraula  CONSECRATIO.

La hiptesi ms corrent es la que el situa vers 284-285, com a fill de fill de Car i de Mgnia rbica i probablement csar i no august, associat al seu pare que fou emperador del 283 al 285. Com que les monedes foren fetes amb carcter pstum degu morir el 285. Un altra hiptesi es que es  va proclamar emperador a l'frica el 311 i fou eliminat per Maxenci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243647" title="Nigr" nonfiltered="4425" processed="4418" dbindex="94777">


Onomstica:

Avidi Nigr, governador rom;
Gai Petroni Ponci Nigr, cnsol l'any 37;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243648" title="Avidi Nigr" nonfiltered="4426" processed="4419" dbindex="94778">
Avidi Nigr (Avidius Nigrinus) fou un magistrat rom.

Domici el va nomenar procnsol d'una provncia el nom de la qual no s'esmenta.  Els procnsols havien estat anteriorment cnsols, per en aquest cas el seu nom no apareix als Fasti el que fa pensar que fou una decissi personal de l'emperador (Plinius, Ep. 10.71. s. 74, 72. s. 75.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243649" title="Gai Petroni Ponci Nigr" nonfiltered="4427" processed="4420" dbindex="94779">
Gai Petroni Ponci Nigr (Caius Petronius Pontius Nigrinus) fou un magistrat rom. Fou cnsol l'any 37, any en qu va morir l'emperador Tiberi. L'esmenten Di Cassi, Suetoni i Tcit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243650" title="Gran Premi d'Indianapolis 500" nonfiltered="4428" processed="4421" dbindex="94780">
El Gran Premi d'Indianapolis 500 o Indianapolis 500 com se la coneix normalment (tamb com a Indy 500) s una competici automobilstica de monoplaces que t lloc anualment al Circuit d'Indianapolis, a Speedway, Indiana,  Estats Units.



 Breu histria .

Es tracta d'una de les competicions de motor ms antigues i s un dels majors  esdeveniments esportius d'un dia al mn, tant en audincia televisiva com en assistncia de pblic.

El complex on se celebra la prova va ser construt l'any 1909, i la primera edici de la carrera es va celebrar l'any 1911.


 A la F1 .

A partir de la creaci del campionat del mn de la Frmula 1, a la temporada 1950 i fins a la temporada de l'any 1960 la prova va ser puntuable per al campionat de la F1.


 Resultats a la F1 .



 Enllaos externs .

Web Oficial de l'Indianapolis 500 ;
Web Oficial del circuit;
Web Oficial de l'Indy Car;
Fotos de fans de la Indy;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243651" title="Nileu" nonfiltered="4429" processed="4422" dbindex="94781">
Nileu (Nileus, Nileos ) fou un metge grec. El seu nom apareix tamb com Nil (Nilus, Neilos  i com a Neleu (Neleus, Nleos  per probablement Nileu s ms correcte i s la forma ms comuna.

Va viure al segle III aC o poc abans i s esmentat per Herclides de Trent, Appuleu Cels, Celi Aureli, Alexandre de Tralles, Oribasi, Aeci i Paule Egineta. Fou clebre per haver inventat una maquina per la reducci de les dislocacions anomenada , descrita per Oribasi.

Vegeu tambe: Nimfdor (metge)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243652" title="Pere Bonnn Aguil" nonfiltered="4430" processed="4423" dbindex="94782">
Pere Bonnn Aguil (sa Pobla, 1944) s un periodista, escriptor i traductor mallorqu, d'ascendncia xueta. El 1977 es llicenci en filosofia i lletres  per la Universitat de Barcelona i llicenciat en periodisme el 1972 per l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona.

Com a periodista, comena com a corresponsal del diari ltima Hora a sa Pobla, on va iniciar el costum de dedicar nmeros extraordinaris a les festes de Sant Antoni i emprengu la campanya per canviar el nom de La Puebla pel de sa Pobla. A Barcelona fou reporter d El Correo Cataln (1966-69), redactor de la Gran Enciclopdia Catalana (1968-71) i redactor en cap de Mundo Diario i del setmanari Mundo (1972-77). Tamb collabor assduament a les publicacions peridiques en catal com: Avui, Tele/Estel, Corts, Set dies i El Temps.

De 1978 al 1983 fou director de les delegacions de l'Agencia EFE a la Repblica Federal Alemanya, a Viena, on tamb fou membre de la Associaci de Premsa Estrangera, i a l'ONU, a Nova York. s collaborador de nombrosos diaris d'Espanya, Alemanya i ustria, aix com a Diario de Mallorca i a l'ltima Hora. Entre els actes internacionals on ha estat present, cal destacar la invitaci del Govern dels EUA als actes celebrats per commemorar el bicentenari de la seva fundaci (1976). Tamb ha estat hoste del governs de la antiga Repblica Federal Alemanya i de Bulgria en diverses ocasions.

Es autor de gran quantitat de llibres de temtica diversa (nazisme, biografies). Ha tradut de l angls Les plantes misterioses de Jean M. Auel (1990), i de l alemany, l obra potica i teatral de Ralph Gnther Mohnnau (1993 i 98) entre d altres. Des de 1999 fa la traducci de l alemany al catal de Die Balearen, de l arxiduc Llus Salvador d'Habsburg-Lorena. Ha donat conferncies a l'Ateneu Barcelons i a la Biblioteca Nacional de Madrid. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 As hablan los nazis (1973);
 Los pobres jueces de la democracia (1985);
 Cmo hacer un beb sin esfuerzo (1986);
 Los ltimos dias de Hitler (1995);
 Sangre juda (1998);
 Eva Braun i Adolf Hitler (1999);
 Ramon Margalef, ecleg (1994);
 Flix Serratosa, qumic (1995),
 Jordi Sabater Pi, etleg (1996);
 Ombres de marjal (2000);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243655" title="Nil d'Ancira" nonfiltered="4431" processed="4424" dbindex="94783">
Nil d'Ancira, tambe Nil Asceta o Nil Asceta i Monjo (Neilus o Nilus Asceta et Monachus, Neilos ), fou un sant grec que va viure al segle V. Saxi (Saxius) el situa vers l'any 420. Era descendent d'una famlia noble de Constantinoble i va arribar al crrec d'eparca o governador de la seva ciutat natal Ancira, per es va allunyar del poder per retirar-se a un monestir al Sina junt amb el seu fill Teodot; la seva dona i filla van trobar un refugi religis a Egipte.

Va patir un atac fet per brbars (beduins segurament) al seu convent per es va poder escapar. Va morir el 450 o 451.

Va escriure nombroses obre teolgiques i cartes. Les obres principals sn:

1.	;
3.	Cartes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243656" title="Nil de Rodes" nonfiltered="4432" processed="4425" dbindex="94784">
Nil de Rodes (Nilus) fou un bisbe o arquebisbe de Rodes que exercia vers el 1360. No era nadiu de Rodes sin de l'illa de Quios.

Va escriure diverses obres de les quals la principal fou una curta histria dels nou concilis ecumnics celebrats fins a la seva poca, publicada a Pars el 1615 com apndix del Nomocanon de Foci. Va escriure tamb algunes obres gramaticals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243657" title="Carme Font Jaume" nonfiltered="4433" processed="4426" dbindex="94785">
Carme Font Jaume (nascuda a Palma) s una funcionria al servei a la famlia reial espanyola fins que es va jubilar i d en que, el mes de mar de 1984, s incorpor al palau de Marivent per exercir-hi el crrec de coordinadora i posteriorment, el mes d octubre del mateix any, pass al palau de La Zarzuela.

Durant tots aquests anys d acompliment professional, ha tengut com a mxima preocupaci fer l estada de la famlia reial a Mallorca al ms agradable possible sempre procurant imprimir a l entorn un carcter mallorqu, tant en la decoraci del palau com en l ornamentaci del jard. La seva contribuci ms recent ha estat el condicionament de les cases de Son Vent.

De la mateixa manera, sempre s ha encarregat que els convidats de la famlia reial es duguessin el millor record de l illa. Entre tots aquests destaquen l expresident dels Estats Units, Bill Clinton; els emperadors del Jap; l expresident de l antiga Uni Sovitica Mikhal Gorbatxov; el rei del Marroc; els reis de Grcia; els reis de Blgica; el Grans Ducs de Luxemburg; Noor de Jordnia i els prnceps de Galles, Carles i Diana. El 2002 va rebre la medalla de l'Orde d'Isabel la Catlica i el 2004 el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243682" title="Romn Pia Homs" nonfiltered="4434" processed="4427" dbindex="94786">
Romn Pia Homs (Palma, 1937) s un jurista i historiador mallorqu. Llicenciat (1960) i doctorat (1977) en dret per la Universitat de Barcelona. El 1987 fou catedrtic d historia del dret a la Universitat de les Illes Balears, i abans va ser professor i catedrtic inter a la Universitat de Barcelona. Actualment, s el director del Departament de Dret Pblic de la Universitat de les Illes Balears.

Ha estat secretari general del patronat promotor de la Universitat de les Illes Balears, rector de la Universitat Internacional del Mediterrani amb seu a Eivissa. s acadmic corresponent de la Real Academia Espaola de la Historia, de l Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, de l Instituto Peruano de Investigaciones Histricas, de l Academia de Estudios Genealgicos y Herldicos de Mjico i de l Accademia Archeologica Italiana; acadmic d honor de l Academia Puertorriquea de Estudios Histricos; acadmic i president de l Acadmia Mallorquina d'Estudis Genealgics, Herldics i Histrics i Magister de la Maioricencis Schola Lullistica. 

El 1989 li fou atorgada la creu d'Alfons X el Savi. La seva trajectria cientfica es concreta en el camp del dret histric espanyol, en el de l Amrica hispana i, sobretot, en les institucions del dret pblic del regne de Mallorca. Tamb ha estat collaborador de la Gran Enciclopdia de Mallorca en temes relacionats amb les institucions jurdiques. Tamb collabora com a columnista al Diario el Mundo/El Da de Baleares i a la cadena radiofnica COPE. El 204 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 El Gran i General Consell de Mallorca (1977);
 Alfons el Savi i Ramon Llull: el seu concepte d ordre poltic (1984);
 El Consolat de Mar (1985);
 Catalanes y mallorquines en la fundacin de California (1988);
 Les institucions parlamentries del regne de Mallorca, dins la Corona d'Arag (1989);
 La debatuda exclusi catalano-aragonesa de la conquesta d'Amrica (1991);
 El derecho histrico del Reino de Mallorca (1995).
 Fundamentos jurdicos de Europa (2001);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243690" title="Nilox" nonfiltered="4435" processed="4428" dbindex="94787">


Onomstica:

Nilox de Naucratis, savi egipci del segle VI aC.

Nilox de Macednia, amic d'Alexandre el Gran.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243691" title="Diana de Galles" nonfiltered="4436" processed="4429" dbindex="94788">

Diana de Galles, nascuda Diana Spencer (Sandringham, Norfolk 1 de juliol de 1961, - Pars, (Frana) 31 d'agost de 1997). Coneguda internacionalment com a Lady Di o la princesa del poble ha estat mare de Guillem i Enric i esposa del Prncep Carles d'Anglaterra, hereu de la Corona Britnica i nora de Sa Majestat la Reina Isabel II d'Anglaterra. 

La seva polmica i fatdica mort el 31 d'agost de 1997 en un accident d'autombil juntament amb la seva parella l'egipci Dody Al-Fayed en el pont de l'nima en Pars la va convertir en un mite de la cultura Britnica i en un personatge imprescindible de la histria mundial recent. Popularment s coneguda com la "Princesa Diana", un ttol que ella mai va tenir, pel que el tractament "Princesa Diana" s incorrecte. 

En l'acord de divorci es va establir que Diana perdria el tractament d'Altesa Reial i conservaria el ttol de Princesa de Galles. Per tant, desprs del seu divorci, fou anomenada Diana, Princesa de Galles. 

Ttols. 

L'Honorable Diana Frances Spencer (1961-1975) ;
Lady Diana Frances Spencer ( 1975 -1981) ;
Sa Altesa Reial La Princesa de Galles (1981 -1996) ;
Diana, Princesa de Galles (1996 -1997) ;
Honors. 
Honors Britnics 
 Reial Orde Familiar de la Reina Isabel II ;
Honors Estrangers 
 Grand Oficial, Ordre de la Casa d'Orange;

Enllaos externs.


  Especial 10 anys de la seva mort;
  Arbre genealgic de la princesa Diana;
  The Diana Chronicles;
  Documental  Diana: Els testimonis en el tnel , que la cadena anglesa Channel 4 emet en el Regne Unit;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243692" title="Nilox de Naucratis" nonfiltered="4437" processed="4430" dbindex="94789">
Nilox (Niloxenus, Nilxenos ) fou un savi egipci del segle VI aC.

Era nadiu de Naucratis, ciutat grega d'Egipte, per no s segur que fos grec, i s esmentat per Plutarc (Sept. Sap. Conv. 2)  que diu que era considerat un gran savi i que va viure en temps del legislador atenenc Sol.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243693" title="Nilox de Macednia" nonfiltered="4438" processed="4431" dbindex="94790">
Nilox (Niloxenus, Nilxenos ) fill de Stir, era un macedoni amic d'Alexandre el Gran.

El rei macedoni li va donar, segurament degut a la seva amistat personal, la superintendncia o govern  de la regi oriental (modern Kabul) on havia fundat Alexandria del Caucas o Alexandria Paropamisos. L'esmenta Arri (Arrianus, 3.28.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243696" title="Nnnia" nonfiltered="4439" processed="4432" dbindex="94791">
Nnnia fou una gens romana plebea d'importncia secundaria. Cap dels seus membres va arribar a les ms altes magistratures de l'estat i no apareixen a Roma fins al final de la repblica. En aquest moment s'esmenta a un Lucius Ninnius Quadratus que fou amic de Cicer. Anteriorment sembla que van ser una famlia destacada a Cpua i durant la Segona Guerra Pnica foren partidaris d'Annbal al que van hostejar a casa seva segon Tit Livi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243700" title="Reis del Marroc" nonfiltered="4440" processed="4433" dbindex="94792">

Rei del Marroc s l'autoritat mxima del regne del Marroc, segons la constituci d'aquest pas. 

Entre les seves atribucions, hi ha la de presidir el Consell de Ministres, nomenar el Primer Ministre desprs d'eleccions legislatives, nomena tots els membres del govern prenent en compte les recomanacions del Primer Ministre i pot, a la seva discreci, cessar en les seves funcions a qualsevol ministre, dissoldre el Parlament, convocar a noves eleccions, o governar per decret. s el cap de les Forces armades del Marroc i el lder religis del pas. Aix mateix, nomena als jutges de la Cort Suprema, la mxima autoritat judicial. Abans de 1957, el monarca era conegut com a sold. Actualment regnen els membres de la Dinastia alauita.

Llista de governants del Marroc.
 Barghawata .
Tarif al-Matghari;
Salih ibn Tarif;
Ilyas ibn Salih (?792-842);
Yunus ibn Ilyas (?842-888);
Abu Ghafir Muhammad (?888-917);
Abu al-Ansar Abdullah (?917-961);
Abu Mansur Isa (?961-?);

Dinastia idrssida.

 Idris I - (788-791);
 Idris II - (791-828);
 Muhammad ibn Idris - (828-836);
 Ali ibn Idris, conegut com "Ali I" - (836-848);
 Yahya ibn Muhammad, conegut com "Yahya I" - (848-864);
 Yahya ibn Yahya, conegut com "Yahya II" - (864-874);
 Ali ibn Umar, conegut com "Ali II" - (874-883);
 Yahya ibn Al-Qassim, conegut com "Yahya III" - (883-904);
 Yahya ibn Idris ibn Umar, conegut com "Yahya IV" - (904-917);
 Dinastia fatimita   - (922-925);
 Hassan I al-Hajam - (925-927);
 Fatimid overlordship - (927-937);
 Al Qasim Gannum - (937-948);
 Abu l-Aish Ahmad - (948-954);
 Al-Hasan ben Kannun,conegut com a "Hassan II" - (954-974) (no cos amb Hassan II, nascut el 1929);

Dinastia fatimita.

 909-934  : Ubayd Allah al-Mahdi Billah ;
 934-946  : Muhammad al-Qa'im Bi-Amrillah;
 946-952  : Ismail al-Mansur;
 952-975  : Ma'ad al-Muizz Li-Deenillah (conquer Egipte);
 975-996  : Abu Mansoor Nizar al-Aziz Billah;
 996-1021  : Al-Hakim bi-Amr Allah;
 1021-1035 : Ali az-Zahir;
 1035-1094 : Al-Mustansir Billah;

Dinastia almorvit.

 Yusuf ibn Tashfin (1061 1106);
 Ali ibn Yusuf (1106 1142) ;
 Tashfin ibn Ali (1142 1146) ;
 Ibrahim ibn Tashfin (1146) ;
 Is'haq ibn Ali (1146 1147);

Dinastia almohade.

'Abdul-Mu'min 1145 1163;
Abu Yaqub Yusuf I 1163 1184;
Aby Yusuf Yaqub al-Mansur 1184 1199;
Muhammad an-Nasir 1199 1213;
Abu Yaqub Yusuf II 1213 1224;
Abdul-Wahid I 1224;
Abdallah al-Adil 1224 1227;
Yahya 1227 1235;
Idris I 1227 1232;
Abdul-Wahid II 1232 1242;
Ali 1242 1248;
Umar 1248 1266;
Idris II 1266 1269;

Dinastia marnida.

Abd al-Haqq I (1195-1217);
Uthman I (1217-1240);
Muhammad I (1240-1244);
Abu Yahya ibn Abd al-Haqq (1244 - 1258);
Umar (1258 - 1259);
Abu Yusuf Yaqub (1259 - 1286);
Abu Yaqub Yusuf (1286 - 1306);
Abu Thabit (1307 - 1308);
Abu l-Rabia (1308 - 1310);
Abu Said Uthman II. (1310 - 1331);
Abu Al-Hasan ibn Othman (1331 - 1348);
Abu Inan Faris (1348 - 1358);
Muhammad II. as Said (1359);
Abu Salim Ali II. (1359 - 1361);
Abu Umar Taschufin (1361);
Abu Zayyan Muhammad III. (1362 - 1366);
Abu l-Fariz Abdul Aziz I. (1366 - 1372);
Abu l-Abbas Ahmad (1372 - 1374);
Abu Zayyan Muhammad IV. (1384 - 1386);
Muhammad V. (1386 - 1387);
Abu l-Abbas Ahmad (1387 - 1393);
Abdul Aziz II. (1393 - 1398);
Abdullah (1398 - 1399);
Abu Said Uthman III. (1399 - 1420);
Abdalhaqq II. (1420 - 1465);

Dinastia wattssida.

 Abu Zakariya Muhammad al-Saih al-Mahdi (1472-1505);
 Abu Abdallah Muhammad (1505-1524);
 Abul Abbas Ahmad (1524-1550);

Dinastia sadita.

Fins el 1554 noms al sud del Marroc:
Abu Abdallah al-Qaim (1509-1517);
Ahmad al-Araj (1517-1544);
Mohammed ash-Sheikh (1544-1557) (govern tot Marroc des del 1554);
Abdallah al-Ghalib	(1557 1574);
Abu Abdallah Mohammed II (1574 1576);
Abu Marwan Abd al-Malik I (1576 1578);
Ahmad I al-Mansur (r.1578 1603);
Abou Fares Abdallah (born 1564) (r.1603 1608 a parts de Marroc);
1603-1659 els governants Saadites del Marroc s'establiren a Marrqueix 
Zidan Abu Maali (r.1603 1627);
Abu Marwan Abd al-Malik II (r.1627 1631);
Al Walid ben Zidan (r.1631 1636);
Mohammed Ech Sheik el Seghir (r.1636 1655);
Ahmad el Abbas (r.1655 1659);
1603-1627 els governants saadites del Marroc s'establiren a Fes (noms amb poder local)
Mohammed esh Sheikh el Mamun (nascut el 1560), (r.1604-1613);
Abdallah II (r.1613-1623);
Abd el Malek (r.1623-1627);

Dinastia alauita.
Fins 1666 noms governaren a Tafilelt i a parts del sud del Marroc.

 Muhammad I (1631-1635) ;
 Muhammad II (1635-1664);
sold Mulay Muhammad al-Rashid bin Sharif, 1r sold del Marroc, etc, nascut a Sijilmasa (Rissani), Tafilalt, 1631, segon fill del sold Abul Amlak Sidi Muhammad I as-Sharif bin 'Ali, sold de Tafilalt. Proclamat a Toza, a la mort del seu mig germ com a  sold de Tafilalt, el 2 d'agost de 1664. Proclamat com a sold del Marroc a Fes, 22 d'cctubre de 1664.

 Al-Rashid (1666 1672);
 Muhammad I (1672);
 Al-Harrani, Abu'l Abbas Ahmad I, i Ismail (1672 1684);
 Mawlay Ismail Ibn Sharif (1684 1727);
 Abu'l Abbas Ahmad II (1727 1728) (primer cop);
 Abdalmalik (1728);
 Abu'l Abbas Ahmad II (1728 1729) (segon cop);
 Abdallah (1729 1735) (primer cop);
 Ali   (1735 1736) ;
 Abdallah (1736) (segon cop);
 Mohammed II  (1736 1738);
 Al-Mostadi (1738 1740);
 Abdallah III (1740 1745);
 Zin al-Abidin (1745);
 Abdallah IV (1745 1757);
 Mohammed ben Abdallah (1757 1790);
 Yazid (1790 1792);
 Slimane del Marroc (1792 1822);
 Abderrahman (1822 1859);
 Mohammed IV (1859 1873);
 Hassan I (1873 1894);
 Abdelaziz (1894 1908);
 Abdelhafid (1908 1912);



Sota protectorat francs (1912-1956):

 Yusef (1912 1927);
 Rei Mohammed V (1927 1961), canvi ttol governant de sold pel de Rei el 1957. Deposat i exiliat a Madagascar (1953-1955);
 Mohammed Ben Aarafa , titella francs (1953-1955);

Independncia restaurada (des de 1956):
 Rei Mohammed V (1955-1961);
 Rei Hassan II (1961 1999);
 Rei Mohammed VI (1999 );

Vegeu tamb.
 Histria del Marroc;
 Poltica del Marroc;

Enllaos externs. 
Monarquia de Marroc;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243703" title="Enric V d'Anglaterra" nonfiltered="4441" processed="4434" dbindex="94793">

Enric V (16 de setembre de 1387 - 31 d'agost de 1422) va ser rei d'Anglaterra des del 1413 fins el 1422. 

Nascut al Castell de Monwouth, a Galles, era fill d'Enric de Bolingbroke, que esdevindria Enric IV, i de Maria de Bohun, de tan sols 16 anys d'edat. Els seus dots de guerrer i estratega van ajudar al seu pare a combatre els seus oponents.

Durant el seu regnat va consolidar la Casa Lancaster al tron d'Anglaterra i va estendre el poder angls. Enrgic i dinmic, Enric es recordat per la victria obtinguda contra els francesos a la Batalla d'Azincourt, un episodi immortalitzat per Shakespeare a la seva obra obra epnima. El seu casament amb Caterina de Valois, la filla del rei de Frana, pretenia unificar les corones anglesa i francesa, per Enric V mor quan el seu fill Enric VI era sols un infant i les hostilitats de la Guerra dels Cent Anys prosseguiren.

Biografia.
 
Joventut.
Quan Ricard II d'Anglaterra va fer exiliar el seu pare el 1398, Enric tenia dotze anys. Ricard va prendre el noi sota la seva protecci i el va tractar b. El jove Enric es trobava acompanyant Ricard en una visita a Irlanda quan el 1399 van ser sorpresos per la rebelli dels Lancastrians que va portar el pare d'Enric al tron. El dia de la coronaci del seu pare, Enric seria nomenat Prncep de Galles com a hereu de la corona. Tamb rebria el ducat de Lancaster, que s'afegiria als seus altres ttols de Duc de Cornualla, Comte de Chester i Duc d'Aquitnia.

Enric ja va demostrar les seves dots militars el 1403 quan va combatre a l'exrcit del seu pare a Galles contra Owain Glynd r, i ms tard contra Harry Hotspur a Shrewsbury. Amb noms 16 anys, en aquesta batalla el prncep fou ferit per una fletxa que se li clav al rostre. A un soldat ras se l'hauria deixat morir d'aquesta ferida, per els metges reials aconseguiren extreure la fletxa.

Govern.
A causa de la mala salut del seu pare, Enric va comenar a participar ms activament en la poltica. A partir del gener de 1410 es feu crrec dels afers diaris del govern, ajudat dels seus oncles Enric i Toms Beaufort (fills bastards de Joan de Gant que havien estat legitimats).

Tant en afers interiors com exteriors les seves poltiques diferien de les del rei, que el novembre de 1411 el va expulsar del consell. La natura i l'extensi del desacord entre pare i fill es desconeixen. 

Regnat.
El seu pare Enric IV va morir el 20 de mar de 1413. El dia 21 Enric el succeiria i el 9 d'abril del mateix any seria coronat com a Enric V.

Des del principi, va intentar deixar enrere la guerra que havia portat el seu pare al tron. Va fer tornar a enterrar honorablement el difunt rei Ricard II, va concedir al seu hereu Edmund Mortimer una posici privilegiada, i a aquells que havien sofert durant el regnat del seu pare se'ls van anar retornant els ttols i les terres.

Aix que pogu centr la seva atenci en reclamar els drets als territoris francesos que considerava que li pertanyien. L'ocasi era propcia: la inestabilitat mental del rei francs Carles VI, i les constants lluites entre els ducs de Borgonya i d'Orleans, feien els francesos vulnerables.

Enric salp cap a Frana l'11 d'agost de 1415, i lider el seu exrcit a assetjar la fortalesa de Harfleur, que caigu el 22 de setembre. Per com que durant el setge els anglesos havien patit moltes baixes, Enric es retir amb el seu exrcit amb la intenci de refer-se a Calais. A les planes properes a la vila d'Azencourt van ser atrapats per l'exrcit francs, fora ms nombrs. Tot i aix, els anglesos sortiren victoriosos de la batalla (25 d'octubre de 1415).

Es va aconseguir el domini naval expulsant del Canal els aliats genovesos de Frana. Enric tamb demostr habilitat diplomtica al rebre la visita de l'emperador Segimon del Sacre Imperi. S'havia desplaat a Anglaterra per intentar mediar amb Frana i persuadir Enric de deixar enrere les seves pretensions. Enric va tenir-lo entretingut durant l'estada i fins i tot el va fer admetre a l'Orde de la Garrotera. Quan mesos desprs Sigesmon marx d'Anglaterra ja havia signat un tractat reconeixent les demandes angleses a Frana.

Dos anys desprs, el 1417, Enric inici una nova campanya a gran escala contra Frana. Va conquerir rpidament la Baixa Normandia, i va posar setge a Rouen. Els francesos estaven paralitzats per les disputes entre borgonyons i armanyacs, i Enric va aprofitar-se'n. El gener de 1419 Rouen va caure, i a l'agost els anglesos ja es trobaven a les portes de Pars. La situaci entre els francesos era tan inestable que Enric va aconseguir desprs de sis mesos de negociaci que firmessin el Tractat de Troyes, que el reconeixia com a hereu i regent de Frana. El 2 de juny de 1420 va refermar la seva posici casant-se amb la filla del rei francs Caterina de Valois. Uns mesos desprs Enric torn a Anglaterra.

El 10 de juny de 1421 Enric va tornar a salpar cap a Frana en la que seria la seva darrera campanya. De juliol a agost va assetjar i capturar Dreux. Aquell octubre, va comenar el setge de Meaux, que caigu el 2 de maig de 1422. Enric moriria sobtadament el 31 d'agost de 1422 a Bois de Vincennes, prop de Pars, aparentment de la disenteria que hauria contret durant el setge de Meaux. Tenia 34 anys, i el seu fill era un infant de mesos. 

Enric no va viure per veure's coronat rei de Frana. En contra de les expectatives el malalts Carles VI de Frana el sobrevisqu dos mesos. Caterina es va endur el cos d'Enric a Londres on fou enterrat a l'Abadia de Westminster el 7 de novembre de 1422. Anys desprs, Caterina mantindria una llarga relaci amb un cortes galles, Owen Tudor, amb qui es podria haver casat en secret. Tots dos foren els avis del rei Enric VII d'Anglaterra.

Literatura.

Enric V s el protagonista de l'obra de Shakespeare amb el seu nom, que se centra en les seves campanyes a Frana. Abans de la batalla d'Anzicourt, Shakespeare li fa recitar un dels seus monlegs ms coneguts, el discurs de Sant Crisp, en qu el rei anima als seus soldats abans de la batalla.

Shakespeare tamb el fa aparixer a la primera i segona part d'Enric IV, on s caracteritzat com un jove rebel.

Famlia.
Avantpassats.





Taula sucessria.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243704" title="Klaus Ebner" nonfiltered="4442" processed="4435" dbindex="94794">

Klaus Ebner (n. el 8 d'agost de 1964 a Viena, ustria) s un escriptor austrac escrivint en alemany i un poeta en catal. s un autor de narrativa, assaigs i poesia. Mentre que durant la dcada del 1980 va publicar llibres especialitzats sobre programaris i els textos literaris en revistes, la primera collecci de contes (en alemany) va parixer el 2007. s membre d'associacions austraques d'escriptors, com per exemple Grazer Autorinnen Autorenversammlung.

 Biografia .
Klaus Ebner va nixer el 8 d'agost de 1964 a Viena. La seva mare (n. el 1944) va ser una perruquera i el seu pare (1939-1996) un venedor de productes d'electrnica recreativa. Ebner es criava en una famlia burgesa de classe mitjana. La seva germana va nixer el 1969. Un any desprs la famlia es trasllad a un barri una mica ms obrer. L'ensenyament secundari va durar vuit anys i les primeres experincies d'escriure estan lligades amb aquest perode; tenia dotze anys quan va escriure una curta obre teatral.

Desprs d'un sojorn de cinc setmanes a la universitat d'estiu de Tours, Frana, va estudiar filologia romnica i alemanya, traductologia i economia europea. Durant la dcada del 1980 va treballar per una associaci i una revista literria. Desprs va comenar les seves carreres professionals com la traducci, l'ensenyament de llenges estrangeres i la collaboraci a projectes informatics. Durant la dcada del 1990 l'autor va compondre articles especialitzats i llibres sobre temas de programaris i xarxes informtiques.

Klaus Ebner viu i treballa a Viena i s membre de les associacions austraques dels escriptors Grazer Autorinnen Autorenversammlung (GAV) i sterreichischer Schriftstellerverband (SV).

 Obra .
El 1982 Ebner va rebre el Premi de Literatura per la Juventut amb la novelleta Das Brandmal (L'estigma) que havia tret l'atenci del crtic austrac i membre del jurat . Aquest darrer compar el jove autor amb l'escriptor del segle XIX Ferdinand von Saar, conegut per les seves novelletes. La novelleta narra la histria d'un servidor civil i un vell que li sembla una mica estrany. A poc a poc el jove aprn que el vell, un jueu, havia estat en un camp d'extermini dels Nazis. El servidor descobreix quin rol ustria havia jugat duran la Segona Guerra Mundial. La novelleta va ser publicada l'any segent al peridic germanfon d'Israel .

Des de la fi dels anys escolars escrivia prosa curta, poesia i radiocomdies. Usualment publicava en revistes de literatura i de cultura. Les publicacions literries dins revistes i antologies van augmentar a partir del 2004. Klaus Ebner s un autor de narrativa (novella, contes i prosa curta), peces radiofniques i assaigs. A ms escriu poesia en alemany i en catal. El 2007 va rebre un subsidi del govern austriac per a escriure un assaig historico-cultural sobre el Principat d'Andorra al pas mateix. 

L'obra narrativa revela una multitud de temes que segons la crtica austraca Julia Rafael examinen problemes actuals i rellevants per a la societat. Descriu els contes dins l'antologia Lose com a "historietes implosives" i subratlla que hi ha tamb "fantasmes, ironia i humor".  A ms, les metfores "s'aixequen sobre la realitat sense mai perdre peu". Tema central sn les societats multiculturals, les mentalitats diferents, les llenges, les tnies i les religions. El 4 de maig del 1986 l'autor va escriure al diari: "Crrer esdevingu una tortura. No tenia la permissi d'aturar, havia d'assegurar la marxa dels esdeveniments. Aquest tema reapareix dins el conte Fortlauf (Continuaci) que presenta una histria molt semblant.

Un lxic refinat i una precisi lingstica caracteritzen l'estil. Cada frase t la seva melodia; sobretot la prosa curta s'apropa a la poesia lrica. El periodista Paul C. Jezek va comparar les oracions de l'autor a la "pintura japonesa - cada paraula va ser triada amb molta atenci". L'escriptor i crtic austrac Wolfgang Ratz va fer una observaci semblant i assenyala "l'exactitud" i "la minuciositat respecte a detalls de forma"; a ms menciona una estridncia sarcstica dins els contes socio-crtics.

Distincions.

El poema ein Zettler/home de paper ha estat mencionat al Premi Internacional de Poesia Nosside. El jurat mencion la "tristesa metropolitana", representada per l'home de paper "que tiene como alimento la soledad y como ornamento una ilusa esperanza". El poema catal el perqu de tot plegat que va ser mencionat a La Catalana de Lletres 2004, descriu l'afany que sent un escriptor per escriure:



El 2008, Klaus Ebner va rebre el premi Wiener Werkstattpreis 2007. El text guanyador, Der Flgel Last (El pes de les ales), s una narraci sobre una nena de set anys que t cncer. L'estil adopta la perspectiva de la nena. Amb l'assaig guanyador Was blieb vom Weien Ritter? (Qu va quedar del cavaller blanc?) representa la novella medieval catalana Tirant lo Blanc del valenci Joanot Martorell a un pblic germanfon. L'autor va fondre la prpia experincia de lector amb els fets histrics i filolgics.

 Premis .
 2008 Subsidi per a la Literatura, del govern austrac;
 2007 Wiener Werkstattpreis 2007, premi principal (Viena);
 2007 Subsidi de Viatge per a la Literatura, del govern austrac;
 2007 Premio Internazionale di Poesia Nosside, menci (Reggio de Calbria);
 2005 Feldkircher Lyrikpreis, Premi de Poesia de Feldkirch (quart);
 2004 La Catalana de Lletres 2004, menci i edici del poema dins l'antologia;
 1988 Premi per la Joventut de la banca Die Erste per a la novella Nils;
 1984 Premi de Radiocomdia de le revista literria Texte (tercer);

Publicacions.
 Llibres .

  Hominide; (Homnid), narraci, FZA Verlag, Viena 2008, ISBN 978-3950229974;
  Auf der Kippe (En equilibri inestable), prosa curta, Arovell Verlag, Gosau (ustria) 2008, ISBN 978-3902547675;
  Lose (Destins), narracions, Edition Nove, Neckenmarkt (ustria) 2007, ISBN 978-3852511979;

 Altres publicacions (tria) .
"Josep Pla"; assaig. Zitig (revista en lnia), Viena 2008;
"Was blieb vom Weien Ritter?"; assaig sobre Tirant lo Blanc. Wordshop X - Wiener Werkstattpreis 2007, FZA Verlag, Viena 2008;
"Die Stadt und das Meer"; assaig sobre Barcelona. Reisenotizen, FZA Verlag, Viena 2007, ISBN 978-3950229943;
"Die Freiheit ist eine Funzel"; assaig sobre la llibertat. Lichtungen no. 109, Graz 2007;
"Von der Legende zur Modernitt"; assaig sobre Andorra. Literatur und Kritik no. 411/412, Salzburg 2007;
"Die Kunst ist der Anfang"; assaig sobre la traducci literria. Literarisches sterreich no. 1/07, Viena 2007;
"Das Reizvolle der Prophezeiung"; assaig sobre profecies. Sterz no. 99, Graz 2006;
"Das Gfrett mit der Reform"; assaig sobre la nova ortografia alemanya. Literarisches sterreich no. 2/04, Viena 2004;

 Traduccions .
Klaus Ebner tradueix obres literries del catal a l'alemany.
Original: J. N. Santaeullia: L'Absent, La Magrana, Barcelona 1999;
Traducci en alemany: Absenz (La traducci encara no est publicada)

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina Web de l'autor Fitxa de l'autor, en alemany i catal;
 GAV Associaci d'Escriptors Austracs, entrada sobre Klaus Ebner;
 Biografia, Schreiblust-Verlag;
 Biografia, a la revista DUM;
 Reflektor, narraci, revista Schreibkraft 13 (ustria);
 Selbsterklrend, narraci, revista Schreibkraft 15 (ustria);
 Lyrische Formen, narraci, revista Schnipsel (Alemanya);
 poesia, revista Lyrikzeit (Sussa);
capvespre veneci, poema catal, Jo Escric.com, Palma de Mallorca;
animals, poema catal, Jo Escric.com, Palma de Mallorca;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243706" title="Aina Montaner Rotger" nonfiltered="4443" processed="4436" dbindex="94795">
Aina Montaner Rotger (Palma, 1944) s una filloga mallorquina. El 1966 es llicenci en filologia clssica a la Universitat de Barcelona. Comen la seva vida professional com a professora de llengua espanyola i llat a Barcelona. El 1971 torn a Mallorca i va intervenir en la nova estructuraci de la
Llibreria Tous a Palma, centre innovador, que va esdevenir un lloc de trobada del collectiu intellectual i artstic de l illa.

El 1976 particip al Congrs de Cultura Catalana i prengu part en l elaboraci de diverses ponncies en l mbit de la llengua catalana. Aquest mateix any, va reprendre la tasca docent a l institut Antoni Maura de Palma.  Durant l any 1978 va ser collaboradora del programa Giravolt, ems en catal per TV2 des dels antics estudis Miramar de Barcelona. Des de 1978 fins a l actualitat, fa feina a l Administraci de la comunitat autnoma de les Illes Balears en tasques d assessorament lingstic, tot ocupaant el crrec de cap del Servei d'Assessorament Lingstic i Documentaci de la Vicepresidncia i Conselleria de Relacions
Institucionals.

Durant aquests anys, ha simultaniejat aquesta feina amb l ensenyament de la llengua catalana a l Institut Balear d Administraci Pblica (IBAP). Cal destacar la seva feina com a traductora del castell al catal de texts legislatius i la labor a favor de la divulgaci i la modernitzaci del llenguatge administratiu, com tamb a favor de la redacci de documents administratius per aconseguir-ne la llegibilitat. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Legislaci pre-autonmica bsica de les Balears (1982);
 l Estatut d autonomia de les Illes Balears: text refs i anotat d acord amb la reforma de 1999.
 Recomanacions sobre la redacci, en catal, de disposicions generals i d actes administratius (2002)  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243707" title="Les aventures de Tom Sawyer" nonfiltered="4444" processed="4437" dbindex="94796">
Les aventures de Tom Sawyer s una novella de l'escriptor nord-americ Mark Twain publicada el 1876. El llibre relata uns mesos en la vida d aquest nen que viu en una ciutat petita prop del riu Mississip, criat per la seva tia Polly, que se l estima molt per que a la vegada s estricta. Tom contempla el mn d una manera molt diferent a la dels adults amb qui ha de conviure. Ms rebel encara s el seu amic Huckleberry Finn, el company ideal de Tom que s envejat pels dems degut a la forma de vida que porta. Aquests dos nois, Tom i Huckleberry Finn, viuran aventures de tot tipus, fins que finalment acabaran creixent i deixaran de ser nens per arribar al mn dels adults.

 Argument .
Tom Sawyer s un noi orfe que viu amb la seva tia Polly a Saint Petersburg, un poble situat a la riba del riu Mississip, als Estats Units, a mitjan segle XIX. Viu amb els seus germanastres Sid i Mary, completament oposats a ell.

Amb qui millor s'entn s amb Joe Harper, un company d'escola, i especialment amb Huckleberry Finn, un altre orfe, que viu sol i abandonat de la m de Du, com un indigent menor d'edat. Una nit, amb la companyia de Huck, acudeix al cementiri amb un gat mort amb la intenci de fer un conjur perqu li desapareguin els grans de la cara. All sn testimonis de l'assassinat d'un jove metge, el doctor Robinson, a mans d'un indi, Joe, que en companyia del vell borratxo Muff Potter, ajudava el jove metge en assumptes poc legals. L'indi aprofita l'estat ebri del vell Potter per acusar-lo de l'assassinat que ell ha coms. Tom i Huck fan un pacte de silenci segellat amb sang per no dir res sobre l'afer.

Un dia Tom va a una cova amb Becky i es perden durant tres dies. El poble es movilitza per poder rescatar-los per no ho aconsegueixen. Finalment aconsegueixen sortir grcies a Tom. Mentrestant, Huck segueix Joe i el seu acompanyant fins a la casa de la vdua Douglas, a qui pretenen robar i malferir. Huck corre fins a una casa vena i relata els fets al vell galls que l'habita. Ell i els seus fills aconsegueixen salvar la vdua per no enxampen els malvats.

El jutge Thatcher decideix cobrir amb una planxa de ferro l'entrada de la cova perqu no s'hi produeixin ms desgrcies; com que Joe hi era dins hi mor. Tom i Huck tornen a la cova on l'indi Joe havia amagat un tresor i d'aquesta manera es fan rics i es converteixen en herois, aconegueixen salvar la vdua per no enxampen els malvats.

 Personatges .
 Tom Sawyer s el protagonista de la histria. s un noi trapella i despert que, tot i obrar de manera inconscient i poc responsable, t un bon cor. La seva personalitat evoluciona al llarg de la novella: quan es converteix en alg popular, es fa ms responsable. No li agrada gaire l'escola, per s que respecta els amics i la noia que estima. s extremadament supersticis;
 Huckleberry Finn s l'amic per excellncia de Tom. Tamb s orfe, per no viu en famlia, sin completament sol, per aix t un aspecte deixat i s insegur. No t responsabilitats de cap mena i tot li s igual. Li agrada viure lliure i no tenir lligams de cap mena. s supersticis, no va a l'escola i s barroer en les relacions socials. ;
 L'indi Joe s el dolent de la trama. s un home inexpressiu, que busca venjar-se de tots aquells que l'han tractat malament durant la seva vida. Rancunis, no accepta la seva condici social i es rebella mitjanant la violncia i el crim. Delinqueix, assassina, menteix i roba. T la fi que, segons el poble (i tamb l'autor), es mereix. ;
 La tia Polly s la tutora de Tom. Vol una vida ordenada per al seu nebot i es desespera en veure com ell no aprofita tot all que se li ofereix. S'enfada sovint, castiga en Tom, per al final sempre t remordiments i es posa en la pell del pobre orfe per comprendre'l. s una dona dura de "faana", per molt amorosa i compassiva envers les accions i les bretolades del seu protegit.
 Becky Thatcher s la nena de bona famlia que acaba d'arribar al poble. Eixerida i coqueta, t tantes ganes com en Tom d'iniciar-se en l'etapa dels enamoraments. s femenina i passiva i no reacciona amb contundncia davant de situacions extremes (com a les coves).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243708" title="Fundaci Barcel" nonfiltered="4445" processed="4438" dbindex="94797">

Fundaci Barcel s una fundaci sense nim de lucre creada a Palma el 1989 per la famlia Barcel Oliver, grcies a la iniciativa de Gabriel Barcel. Ha dedicat la seva actuaci altruista bsicament als camps de l art, la salut, l educaci i el desenvolupament econmic. El seu camp d'actuaci no comprn sols les Illes Balears, sin tamb Espanya, els pasos d Amrica Llatina i del continent afric. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Organitzaci .
Les activitats de la Fundaci estan organitzades i supervisades per quatre comissions que s ocupen dels diferents camps on treballa la fundaci. Sn la Comissi d Art, la Comissi de Salut, la Comissi d Activitats de Desenvolupament Hum i Professional i la Comissi d Educaci.

 Activitats .
El 1991 es va constituir la Comissi d Art, que, a ms de gestionar i mantenir la collecci de pintors mallorquins dels segles XIX-XX, de la qual es propietria la Fundaci, es dedica a l organitzaci d activitats artstiques, concretament de pintura i fotografia. Aix, s han celebrat exposicions i s han organitzat certmens internacionals de pintura, no tan sols a Palma sin a altres indrets com a diferents pasos llatinoamericans i a la Repblica de Txquia. Pel que fa a la temtica de les exposicions organitzades per la Fundaci, cal destacar el paper predominant dels artistes mallorquins o residents a les illes. Tamb cal destacar el muntatge de l exposici fotogrfica itinerant Balears, ahir, que recorregu part del territori mallorqu. 

Sn realment destacades les actuacions de la Comissi de Salut, que comen organitzant els cursos de doctorat (del 1996 al 2001) en medicina, amb la collaboraci de la Universitat d Alcal d Henares i un simposi anual de immunologia (del 1996 al 2000). Des de 1997 de manera peridica i ininterrompuda es realitza el curs de suport vital bsic i avanat, amb collaboraci de diferents entitats cientfiques.

A ms, la Fundaci Barcel des de 1996 ha desenvolupat el programa d ajuda mdica internacional (AMI), que s inici a la Repblica Dominicana i que s ha anat estenent a altres pasos. Aquest programa consisteix a mantenir de forma permanent un equip de professionals mdics per tal d assistir a la poblaci ms necessitada. A aquest programa s hi ha afegit la donaci de medicaments i instrumental mdic.

Dins la Comissi d Activitats pel Desenvolupament Hum i Professional, cal destacar el programa de cooperaci basat en la frmula del microcrdit, amb la intenci de fomentar la creaci de petites empreses a de l auto ocupaci.

 Enllaos externs .
 Web de la Fundaci;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243709" title="Fundaci (dret)" nonfiltered="4446" processed="4439" dbindex="94798">
Una fundaci s un tipus de persona jurdica que es caracteritza per ser una organitzaci sense nim o fins de lucre. Dotada amb un patrimoni propi atorgat pels seus fundadors, la fundaci ha de perseguir les fins que es van contemplar en el seu objecte social, si b ha de tamb cuidar del seu patrimoni com a mitj per a la consecuci dels fins. 

Per aix, si b la finalitat de la fundaci ha de ser sense nim de lucre, aix no impedeix que la persona jurdica es dediqui al comer i a activitats lucratives que enriqueixin el seu patrimoni per a un millor compliment de la fi ltima. 

Regulacions nacionals. 
Les fundacions nord-americanes sn diferents de les europees. Una fundaci regida per la legislaci nord-americana permet assignar sous quantiosos, permet lucrar-se amb el treball i a ms t beneficis fiscals. 

Per exemple a Espanya, ha de ser una organitzaci sense nim de lucre, la fi de la qual respon a interessos generals i no particulars, i que posseix un Patrimoni destinat al compliment d'aquestes fins. L'absncia d'nim de lucre ha d'entendre's com impossibilitat de repartir beneficis, per s pot tenir excedents que, en tot cas, haurien de ser destinats al compliment de fins en exercicis posteriors, o a l'increment del Patrimoni de la Fundaci en els percentatges que estableixi la llei. 

Les fundacions sn persones jurdiques privades, per poden pertnyer al sector pblic quan han estat creades (i, per tant, assignada la seva dotaci fundacional) per un organisme administratiu amb capacitat per a aix. La seva constituci pot realitzar-se, segons l'actual legislaci estatal, mitjanant acte "inter vivos" o "mortis causa". En el primer supost els fundadors haurien d'atorgar escriptura pblica de constituci de la fundaci. En el segon suposat, s el propi testador el qual manifesta aquesta voluntat fundacional i establix el patrimoni que destina a aquest efecte (dotaci fundacional). Ser posteriorment el marmessor, si ho hagus, o si escau els hereus, els cridats per la Llei per a atorgar davant Notari la corresponent escriptura pblica de constituci de la fundaci. En defecte d'aix, ho ser el protectorat competent. 
Vegeu tamb. 
Organitzaci no governamental ;
Organitzaci sense nim de lucre ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243713" title="psilon Antliae" nonfiltered="4447" processed="4440" dbindex="94799">


Epsilon Antliae (  Ant /   Antliae) s una estrella de la constellaci de la Mquina Pneumtica (Antlia).

psilon Antliae s una estrella gegant taronja del tipus K de la magnitud +4,51. Est aproximadament a 700 anys-llum de la Terra.

Enllaos externs.
SIMBAD;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243721" title="Recurs natural" nonfiltered="4448" processed="4441" dbindex="94800">
Un recurs natural s l'acumulaci en el medi natural d'una substncia slida, lquida o gasosa que la societat demana per la seva utilitat i per al seu aprofitament.
Els recursos naturals es divideixen en dos grups: no renovables i renovables.

Recursos no renovables.
Els recursos renovables sn els d'origen geolgic que triguen milers o milions d'anys a regenerar-se i, per tant, sn limitats. Sn el sl, els combustibles fssils o els minerals, l'explotaci incontrolada dels quals pot comportar el seu esgotament.
Recursos renovables.

Els recursos renovables es regeneren de manera natural i continuada i, en conseqncia, no sn limitats. Per exemple, sn recursos renovables l'energia solar, l'energia elica, els que s'obtenen d'animals (llana, cuir...)i de plantes d's industrial (cot, lli...), i tots aquells que poden estar sempre disponibles perqu provenen d'una font de provement inesgotable.
Poden ser explotats de manera indefinida sempre que la demanda no sigui superior a la capacitat de regeneraci del producte.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243733" title="Fets de Vitria de 1976" nonfiltered="4449" processed="4442" dbindex="94801">
 
Els Fets de Vitria de 1976 sn uns esdeveniments que tingueren lloc 3 de mar en aquesta ciutat alabesa durant la Transici Espanyola, en els quals l'enfrontament de la policia armada amb treballadors refugiats a l'Esglsia de San Francisco d'Asss del barri de Zaramaga, durant unes jornades de vaga acab amb la mort de 5 treballadors i va causar ferides de bala a un total de 150. 

Aquests fets inspiraren el disc de Llus Llach Campanades a morts.

Histria.
 
Durant el mes de gener de 1976 uns sis mil treballadors iniciaven una vaga en contra del decret de topalls salarials i en defensa de millors condicions de treball. Dos mesos desprs convocaven per tercera vegada una vaga general que fou seguida massivament el dia 3 de mar. Aquest mateix dia la policia armada va entrar a l'Esglsia San Francisco de Vitria, en la qual estava previst realitzar una assemblea de treballadors i, sense fer cas de la decisi del rector i del contingut del Concordat, va comminar al desallotjament. Tot just uns segons desprs disparaven gasos lacrimgens en un recinte tancat i ple de gent creant indignaci i sobretot pnic. Els qui van sortir per davant mig asfixiats i amb mocadors en la boca van ser apallissats pels flancs i als del front els van disparar amb metralletes i pistoles. 

La policia va resoldre la situaci que havien creat a trets, assassinant Pedro Mara Martnez Oci, treballador de Forjas Alavesas, de 27 anys, Francisco Aznar Clemente, operari de fleques i estudiant, de 17 anys, Romualdo Barroso Chaparro, de Agrator, de 19 anys, Jos Castillo, de Basa, una societat del Grup Arregui, de 32 anys. Dos mesos desprs moriria Bienvenido Pereda, treballador de Grupos Diferenciales, amb 30 anys. Dos obrers assassinats directament en el lloc dels fets, quatre ferits molt greus dels quals tres moririen, ms de seixanta ferits greus, la meitat amb ferides de bala, i centenars de ferits lleus. 

El dissabte, Manuel Fraga Iribarne llavors Ministre de la Governaci juntament amb Rodolfo Martn Villa, Ministre de Relacions Sindicals i el General Campano, director de la Gurdia Civil, intentaven, visitant als ferits, reduir l'impacte de la seva decisi. Aquell dijous el Secretari General del SPD d'Alemanya cancellava l'entrevista amb Fraga que participava en una campanya diplomtica per a vendre internacionalment una reforma avalada per la monarquia. 

Encara prohibits els drets de reuni, manifestaci i de vaga, els sindicats, illegals tamb, al gener convocaren vagues arreu d'Espanya. Van tenir especial importncia en el cintur industrial madrileny i a Vitria. La resposta del govern va ser l'habitual repressi policial, que a Vitria va produir quatre manifestants morts i diversos centenars de ferits el 9 de mar durant una crrega antidisturbis. En comptes de solucionar el conflicte, els altercats es van multiplicar i les vagues generals de protesta es van succeir durant diversos mesos. 

Conseqncies. 
Aquests incidents acceleren l'acci de l'oposici democrtica, i la seva unitat d'acci. La Junta Democrtica d'Espanya i la Plataforma de Convergncia es fusionen en la Coordinaci Democrtica o Platajunta el 26 de mar. Aquesta nova junta exerc ms pressi poltica sobre el govern, exigint amnistia, llibertat sindical, democrcia i rebutja les lleis reformistes. Es considera responsables a Manuel Fraga Iribarne i home clau en els ltims anys del franquisme, i a Martn Villa, a pesar que ambds eren considerats "reformistes" dintre de l'aparell franquista. 

Aquest fet mostra la divergncia de la nova Esglsia amb el franquisme des de 1965. I s que si b en els primers anys va fer odes sordes a les reclamacions de la postguerra justificant la croada anticomunista, desprs del Concili Vatic II es va acostar als treballadors a causa del canvi generacional, com havia succet en el proletariat, molt ms agressiu que els seus ascendents (als quals se'ls considerava el sosteniment passiu fonamental del Rgim franquista per all dels "estmacs agrats").

Reparaci i reconeixement de les vctimes. 
Desprs de la investidura a la presidncia del govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero, el grup del Partit Nacionalista Basc va formular el 19 de maig de 2004 una pregunta al senat en la qual s'interessava per l'esclariment dels fets de Vitria .
En 2006, la proposta de llei de Memria Histrica considerar les vctimes d'aquest succs com a vctimes de la dictadura, malgrat que succes 5 mesos desprs de la mort de Francisco Franco.

 Text de l'enregistrament policial .
V-1 a Charlie. Prop de l'esglsia de San Francisco s on ms grups es veuen. B, assabentat Charlie a J-1. Pel que sembla en l'esglsia de San Francisco s on ms gent hi ha. Qu fem? Si hi ha gent a per ells! Anem a per ells!. 

J-1 a Charlie. Charlie, a veure si necessites aqu a J-2. Envia'l para aqu perqu cobreixi el darrere de l'esglsia. J-3 a J-1 Estem en l'esglsia. Entrem o qu fem? Canvi. 

...Llavors el que t'interessa s que els agafin per darrere. Exacte. 

J-1 a J-2 Faci el que li havia dit (acudir en ajuda de Charlie a Zaramaga). Si em marxo d'aqu, se'm van a escapar de l'esglsia. Charlie a J-1. Escolta, no interessa que se'n vagin d'aqu, perqu se'ns escapen de l'esglsia. ...Envin-nos reforos, si no, no fem res; si no, ens marxem d'aqu si no, haurem d'emprar les armes de foc. Vejam, ja enviament per a all un Charlie. Llavors el Charlie que est, J-2 i J-3, desallotgin l'esglsia com sigui. Canvi. No podem desallotjar, perqu llavors, llavors Est repleta de paios! Repleta de paios. Llavors pels afores tenim Envoltats de personal Haurem d'emprar les armes! Canvi. Gassegeu l'esglsia. Canvi. Interessa que vinguin els Charlies, perqu estem envoltats de gent i al sortir de l'esglsia aqu ser un picament de peus. Utilitzarem les armes. Segur, a ms eh? Charlie a J-1. Ha arribat ja l'ordre de desallotjament a l'esglsia? Si, si la t J-3 i ja han procedit a desallotjar perqu tu no estaves all. Molt b, assabentat. I llstima que no hi era jo all. 

Intento comunicar, per ning contesta. Han d'estar en l'esglsia barallant-se com lleons. J-3 per a J-1! J-3 per a J-1! Manin fora per a aqu. Ja hem disparat ms de dues mil tirs. Com est per aqu l'assumpte? Et pots figurar, desprs de llenar ms de mil tirs i trencar l'esglsia de San Francisco. Et pots imaginar com est el carrer i com est tot. Moltes grcies, eh! Bon servei! Digues-li a Salines, que hem contribut a la pallissa ms gran de la histria. Aqu hi ha hagut una massacre. Canvi. D'acord, d'acord. Per de deb una massacre.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Els fets de Gasteiz, amb la transcripci de les converses policials;
 Web que recorda els fets de Vitria;
  Informaci Adicional a loquesomos.org;
  Vdeo Commemoratiu dels esdeveniments;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243743" title="Agncia Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball" nonfiltered="4450" processed="4443" dbindex="94802">


L'Agncia Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (OSHA) constitueix un dels rgans ms importants de la poltica social de la Uni Europea (UE). Tamb s una dels que presenta majors desafiaments: cada cinc segons un treballador de la UE es veu afectat per un accident laboral, i cada dues hores un mort per la mateixa causa. 

Histria.
Aquesta agncia fou creada l'any 1996 per part del Consell de la Uni Europea per a recopilar, analitzar i divulgar informaci relacionada amb la seguretat i salut en el treball.

Aquesta agncia t la seva seu a la ciutat basca de Bilbao i compte amb una plantilla d'experts en seguretat i salut en el treball, comunicaci i administraci pblica. 

Missi i funcionament. 
La principal missi de l'Agncia s fer els llocs de treball europeus ms saludables, segurs i productius, i en particular fomentar una cultura de la prevenci efectiva. Aix mateix vol enfrontar-se a la diversitat que comporta la seguretat i la salut en el treball (SST) i a la necessitat d'incrementar la sensibilitzaci en el centre de treball, una tasca que depassa els recursos i habilitats d'un sol Estat membre. 

L'Agncia est representada en els diferents Estats membres per una xarxa de centres de referncia, normalment les principals organitzacions responsables de la SST en els seus respectius pasos. Els centres de referncia treballen a travs de xarxes tripartides constitudes per representants del govern, empresaris i treballadors. Aquesta estructura tripartida es reflecteix aix mateix en la composici del consell d'administraci de l'Agncia.

Enllaos externs.
  Portal de l'Agncia Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243747" title="La Flor del Camp" nonfiltered="4451" processed="4444" dbindex="94803">
La Flor del Camp s un nucli de poblaci del municipi de Castellvell del Camp, al Baix Camp. Sorg als anys 70 com una urbanitzaci a uns 2 km del poble en direcci a Almoster, i va tenir fora xit. La construcci als anys vuitanta de l'urbanitzaci Castellmoster, i als noranta de les Arboceres, va formar tot un gran conjunt urbanitzat (unit tamb al Picanrany, a Almoster) que avui dia t tendncia a expandir-se cap al poble; la zona entre el poble i aquest conjunt est ocupat al 90% per la urbanitzaci dels Pugets, al lmit del qual es troba, a la part ms propera a la Flor del Camp, el puig de l'liga amb una cova prehistrica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243758" title="Consular" nonfiltered="4452" processed="4445" dbindex="94804">
Consular era durant la repblica romana un rang donat a la persona que havia exercit el crrec de cnsol.

Durant l'imperi es va tendir a donar a nom de consular ms com un ttol que realment com un rang corresponent a un ofici i finalment fou un ttol per la classe alta d'oficials que tenien el dret de portar les insgnies de cnsol sense haver estats cnsols, equivalent a un cnsol honorari. 

Fou donat especialment a generals d'exrcit, governadors provincials i llegats imperials i als magister militum; els emperadors donaren aquest rang als seus governadors a les provncies imperials tant si havien estat cnsols com si no fins que va esdevenir lligat al govern de les provncies imperials. 

Adri va dividir Itlia en quatre regions i sobre cadascuna va posar un anomenat consularis amb potestat sobre els afers judicials (d'eon es anomenat consularis juridicus). A Constantinoble el ttol fou donat als superintendents dels aqeductes (consulares aquarum) equivalents als curatores aquarum de Roma. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243762" title="Anyell" nonfiltered="4453" processed="4446" dbindex="94805">


L'anyell o xai es l'exemplar jove, de menys d'un any, de qualsevol espcie del gnere Ovis, en especial de Ovis aries, l'ovella domstica amb un pes d'entre 5,5 i 25 kg.

Cristianisme.
En el cristianisme, Agnus Dei (Anyell de Du) es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes, a semblana de l'anyell que era sacrificat pels jueus durant la commemoraci anual de la Pasqua. Aquest ttol li fou aplicat pel profeta Joan Baptista, durant l'episodi del baptisme de Jess en el riu Jord, segons els evangelis.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243766" title="Columnarium" nonfiltered="4454" processed="4447" dbindex="94806">
Columnarium fou una taxa romana establerta en temps de Juli Csar que gravava els pilars de les cases. Fou probablement imposat per la lex sumtuaria i intentava fer disminuir la passi per la construcci de palaus i palauets que llavors estava en auge a l'antiga Roma. La taxa anomenada ostiarium fou un impost similar.

A Sria Quint Cecili Metel Pius Escipi va establir una taxa semblant (vers 49 o 48 aC) per fou en realitat una manera d'extorsi dels provincials


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243770" title="Juncosa (Reus)" nonfiltered="4455" processed="4448" dbindex="94807">
Juncosa s un barri  del municipi de Reus, al Baix Camp. 

Es tracta d'una srie de blocs a la part oriental de Reus, passat el Barri Fortuny, construits per Josep Juncosa Bellmunt (conegut futbolista) i el seu soci el Sr. Cabello Rico. Els blocs foren coneguts per Juncosa-Cabello i avui, donat el creixement de la zona, sn simplement uns edificis del barri Juroca (Blocs Juncosa i parcelles Roca).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243777" title="Iota Antliae" nonfiltered="4456" processed="4449" dbindex="94808">


Iota Antliae (  Ant /   Antliae) s una estrella de la constellaci de la Mquina Pneumtica (Antlia).

Iota Antliae s una estrella gegant taronja del tipus K de la magnitud +4,60. Est aproximadament a 199 anys-llum de la Terra.





Enllaos externs.
SIMBAD;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243778" title="Sassevaart" nonfiltered="4457" processed="4450" dbindex="94809">

El Sassevaart de Gant a l'Escalda occidental s un canal histric de Blgica i dels Pasos Baixos que era el predecessor del Canal Gant-Terneuzen. Es va utilitzar per a la navegaci de 1549 a 1644.

Histria.
Origen al segle XVI.
El Lieve, el canal  que connectava Gant a Damme i aix al mar del Nord via l'estuari de l'Zwin, va perdre la seva utilitat quan l'Zwin s'ensorrava des del segle XV. Calia al commer d'aquesta ciutat una nova connexi amb el mar del Nord. El 1547, els gantencs van adrear una primera petici a la gobernadora Maria d'Habsburg (tamb anomenada Maria d'Hongria) per obrir una connexi directa amb l estuari de l'Escalda, sense passar per Anvers. Ja el 26 de maig del mateix any, Carles V va atorgar la permissi de construir un canal entre Rodenhuize i la cala del Braakman.

L'obra es termin al 1549: el canal tenia aleshores una profunditat de 1,60 m i una llargada de 19 m. A l'inici, el canal terminava al dic Gravenjansdijk, al qual es trobava un lloc de tranbordament (overslag o rabot en neerlands) al embarcacions martimes. De 1551 a 1563 van esvorancar el dic i construir una resclosa. A l'entorn de la resclosa van construir una petita ciutat fortificada Sas van Gent (traducci Resclosa de Gant) per a protegir la infraestructura estratgica. Aix explica el nom del canal Sassevaart (traducci canal de Sas).
La Guerra dels Vuitanta Anys: ensorrament.
Durant la Guerra dels Vuitanta Anys, el 21 de maig 1572 els insurrectes protestants (anomenats Geuzen) contra el govern castella i catlic van prendre Sas van Gent i destruir tot el poble i la resclosa. Noms al 1577, la resclosa fou reparada. 

Dos anys desprs, en signar el tractat Uni d'Utrecht, els gantencs van perdre el control del canal. El 1583 els castellans van reconquerir el canal. La repblica de les set Provncies Unides va declarar la seva independncia d'Espanya al 1585. El 5 de setembre 1644, l'exrcit dels Estats, conduit per a Federic Enric de Nassau va conquerir Sas.

Desprs del tractat de Mnster de 1648, els neerlandesos del nord van prohibir la navegaci a l'Escalda i el canal va ensorrar-se i el port de Gant va utilitzar el canal Gant-Bruges. En ensorrar-se la cala del Braakman, van polderitzar-la i aix es perdr per a la navegaci.

Regne Unit dels Pasos Baixos: un canal nou.
Desprs de la uni les dues parts de les Disset Provncies al Regne Unit dels Pasos Baixos al 1815, el rei Guillem I va dcidir el 1823 de modernitzar el canal i d'allargar-lo fins a Terneuzen. Aquest canal nou va utilitzar uns troos del Sassevaart que pel reste va desaparixer. Des d'aleshores es parla del canal Gant-Terneuzen.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243784" title="L'Arenal" nonfiltered="4458" processed="4451" dbindex="94810">


L'Arenal o s'Arenal s una localitat costanera de Mallorca, a les Illes Balears, situada entre el municipi de Llucmajor i el de Palma, separada per un torrent que les divideix que s'anomena Torrent dels Jueus. La seva proximitat a Palma (14 quilmetres) i a l'Aeroport de Son Sant Joan (7 quilmetres) el converteixen en un dels llocs de millor accs per a turistes i residents. Les seves festes patronals se celebren al juliol (Sant Cristfol).

Vegeu tamb.
 Platja de Palma;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243791" title="Autoritat Europea de Seguretat Alimentria" nonfiltered="4459" processed="4452" dbindex="94811">


L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentria (EFSA) s una agncia de la Uni Europea (UE) que vetlla per la seguretat alimentria en els pasos de la Uni.

Histria.
Fou creada pel Consell de la Uni Europea i ratificada pel Parlament Europeu el 28 de gener de 2002. Operativa a partir del juliol de 2002, inicialment s'establ a la ciutat belga de Brusselles per des del juliol de 2005 t la seva seu a la ciutat italiana de Parma.

Des de juliol de 2006 la direcci executiva s ocupada per Catherine Geslain Laneelle.

Objectius.
El seu principal objectiu s la responsabilitat de proporcionar els mtodes cientfics per a alertar i detectar tots aquells problemes que afectin a la seguretat alimentria, valorant els riscos que puguin afectar als estats membres de la Uni Europea. 

En cadascun dels pasos europeus existeix una Agncia que vetlla pel compliment de les directrius oportunes, com s el cas d'Espanya, on opera l'Agncia Espanyola de Seguretat Alimentria i Nutrici (a Catalunya, l'Agncia Catalana de Seguretat Alimentria). 

Referncies.


Enllaos externs.
  Portal de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentria;
  Portal de Salut Pblica de la Comissi Europea;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243792" title="Jos Hoevenaars" nonfiltered="4460" processed="4453" dbindex="94812">

Joseph "Jos" Hoevenaars (Anvers, 30 de novembre de 1932 - Wilrijk, 15 de juny de 1995) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1956 i 1967. 

Durant els seus anys com a professional aconsegu 28 victries. Destaquen una Fletxa Valona i una etapa a la Volta a Catalunya, a banda de portar el maillot groc de lder del Tour de Frana durant quatre etapes entre les edicions de 
1958 i 1959.

Palmars.
1957;
 1r del Circuit de les 3 Provncies;
 1r del Circuit del Centre de Blgica;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1958;
 1r de la Roma-Npols-Roma;
 1r del Circuit Mandel-Lys-Escaut;
 1r a Denderhoutem;
1959;
 1r a la Fletxa Valona;
 1r del Circuit del Centre de Blgica;
 1r al Circuit de l'Oest;
 1r a Zwevezele;
1960;
 Vencedor d'una etapa als 3 dies d'Anvers;
1961;
 Campi de Blgica de clubs;
 1r de la Copa Sels;
 1r del Critrium de Florenville;
 1r a Solesmes;
 1r del Critrium de Louvain;
1962;
 1r del Circuit del Centre de Blgica;
1963;
 1r a Hoogstraten;
 1r a Sint Amands;
1964;
 1r del Gran Premi de l'Escaut;
 1r del Tour del Nord-oest de Sussa;
 1r del Circuit de Brabant Central;
 1r a Hoogstraten;
 1r a Boom;
 1r a Kampenhout-Relst;
1965;
 1r del Circuit dels Polders-Campine;
 1r a Poperinge;
 1r a Kalmthout;

Resultats al Tour de Frana.
1958. 10 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 1 etapa;
1959. 8 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 3 etapes;
1960. Abandona (12a etapa);
1961. 11 de la classificaci general;
1962. 18 de la classificaci general;
1963. 23 de la classificaci general;
1964. Abandona (12a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1959. Abandona (15a etapa);
1960. 5 de la classificaci general;
1961. Abandona (1a etapa);
1962. Abandona (14a etapa);
1964. Abandona (13a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jos Hoevenaars ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243794" title="Sant Jordi d'Alfama" nonfiltered="4461" processed="4454" dbindex="94813">
Sant Jordi d'Alfama s un nucli de poblaci del municipi de L'Ametlla de Mar, al Baix Ebre. 

En ell s'hi troba el Castell de Sant Jordi d'Alfama

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243802" title="Comes" nonfiltered="4462" processed="4455" dbindex="94814">

Comes fou un rang rom. Inicialment equivalia a company per distingir-lo de socius (soci).

Ms  tard fou donat a alguns governadors provincials joves originats en famlies notables que havien d'aprendre l'art de la pau i la guerra. Desprs el ttol fou donat a persones de la cort properes a l'emperador i per voluntat dels mateixos emperadors es va assignar a diversos oficis dins l'administraci cortesana i ms tard a provncies (comtes palatins si eren de palau i comtes provincials si eren de provncia).

En temps de Constant I el Gran el crrec estava plenament institut.

Els principals comes foren:

Comes Orientis ;
Comes Aegypti;
Comes Britanniae;
Comes Africae;
Comes rei militaris (exrcit);
Comes portuum (marina);
Comes stabuli (cavalleria);
Comes domesticorum equitum (gurdia imperial);
Comes clibanarius (portaestaendards) ;
Comes linteae vestis o vestiarii (mestre dels vestits);
Comes consistorii (cap del consell privat);
Comes largitionum privatarum (cap del patrimoni privat de l'emperador);
Comes largitionum sacrarum (cap del tresor pblic, reunint els antics oficis d'edil i qestor);
Comites commerciorum (persones amb privilegis comercials);

Quan ms tard va derivar en un governant local, va originar els comtes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243804" title="Calafat" nonfiltered="4463" processed="4456" dbindex="94815">
Calafat s un nucli de poblaci del municipi de L'Ametlla de Mar, al Baix Ebre. Est format per una inmensa urbanitzaci moderna, sorgida on antigament hi va haver un taller per la construcci de vaixells de pesca.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243813" title="Vinallop" nonfiltered="4464" processed="4457" dbindex="94816">
Vinallop s un nucli de poblaci adscrit al municipi de Tortosa, a la comarca del Baix Ebre i compta amb poc ms de 360 habitants entre els seus dos nuclis i disseminats.



 Histria .

Els indicis de poblament a la zona de Vinallop ms antics trobats fins ara corresponen a enterraments del neoltic al Mas de Xes (mitjan V milleni abans de Crist), encara que les restes arqueolgiques ms conegudes es troben al Pla de les Sitges, conegut des d'antic a causa de la gran quantitat de sitges fetes a la roca per emmagatzemar grans. La cronologia d'aquest lloc sembla correspondre a la poca dels ibers. 
De l'poca romana s'han localitzat alguns enterraments (tamb a la zona del Pla de les Sitges) i una lpida funerria a la partida de Mianes (vegeu l'article Dertosa).

Durant l'poca islmica Vinallop hi va rebre el seu nom (Ibn Lubb?- Fill de Llop?) i s'hi han fet troballes de cermiques andalusines a diversos llocs.

A partir del moment de la conquesta cristiana del territori de Tortosa (mitjans del segle XII) hi comencem a trobar documents amb el nom de Vinallop (Abinalop) i la informaci que donen aquests escrits assenyalen un s agrari del territori de Vinallop i un poblament molt dispers que no es comenar a concentrar fins a mitjans segle XIX amb el projecte de construcci d'una estaci de tren a la zona situada al voltant de l'actual placeta de l'esglsia. 
Malgrat el fracs d'aquest projecte ferroviari, a partir d'aquest moment es comena a aglutinar un petit nucli urb al voltant de l'esglsia parroquial, dedicada a la Divina Pastora. De forma parallela, la construcci del Canal de la Dreta de l'Ebre tamb impulsa un creixement demogrfic a les zones regables d'aquest canal. A principis del segle XX es comena a consolidar un altre petit nucli urb a la zona alta, dalt la costa de Vinallop, al costat de la carretera de Valncia prop d'una antiga venta de viatgers.

La crisi de l'agricultura tradicional a partir de la dcada dels seixanta del segle XX motiv una clara davallada en el nombre d'habitants, empesos a marxar a viure sobretot al nucli urb de Tortosa, per millorar la seva situaci laboral. Darrerament la construcci de nous habitatges, tant a les zones rurals com al nucli de dalt permeten esperar en un futur proper una recuperaci demogrfica del lloc.

Patrimonialment Vinallop conserva restes de les trinxeres que l'exrcit feixista feu servir per a fustigar l'accs a la ciutat de Tortosa entre 1938 i 1939 aix com les troballes arqueolgiques ja esmentades.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243816" title="Remolins" nonfiltered="4465" processed="4458" dbindex="94817">
Remolins s un barri histric de la ciutat de Tortosa. Forma part del conjunt histrico-artstic de la capital del Baix Ebre i hom tendeix actualment a incloure sota aquesta denominaci al barri ve de Sant Jaume. Antigament aquests dos barris estaven ben separats per l'anomenda esplanada de Remolins, urbanitzada modernament i que havia estat la plaa de l'Assoc, topnim d'origen rab que significa mercat. A aquesta "assimilaci" hi ha contribuit tamb l'estat de degradaci i despoblament del sector ms antic de Sant Jaume.

Remolins se troba situat al nord-est de Tortosa, entre el riu Ebre i les avanades del castell de la Suda. A ms a ms de les muralles del segle XIV, Remolins s'identifica com el Call Jueu de la ciutat, nucli de cases on els petits carrers s'entrellacen labernticament formant un dels calls jueus ms petits d'Europa. Tortosa s membre de l'associaci Red de Juderas de Espaa-Caminos de Sefarad des de novembre de 1998.

Remolins disposa d'un gran parc modern a la vora al riu Ebre, compartit amb el barri de Sant Jaume, i convertit des del 2007 en el recinte firal de la ciutat. En el recinte es troba un pavell multifuncional dissenyat per l'arquitecte argent Mario Corea que disposa de 5000 metres quadrats coberts.

Llocs d'inters.

 Antic escorxador: edifici modernista configurat en diferents pavellons, actualment en restauraci, obra de l'arquitecte Pau Mongui i Segura situat a l'Avinguda Felip Pedrell, al barri de Sant Jaume. L'edifici es destinar a centre cultural i des del 2007 ja t un pavell convertit en sala d'exposicions (amb el nom sala d'exposici Antoni Garcia). Patrimonialment parlant el barri de Sant Jaume, antiga moreria, tamb t el palau Montagut (vegeu l'article Tortosa) aix com els banys rabs vells, redescoberts el 2005 als baixos del nmero 6 del carrer major de Sant Jaume a ms a ms de diversos jaciments arqueolgics localitzats: l'antiga esglsia de Sant Jaume (excavada el 1990), muralla i portal de l'Assoc, passeig de Ronda, etc.

 Torre del Clio o Grossa de Vimpeol: Torre circular de guaita situada al final d'una de les muralla del segle XIV que descendeix del tur on hi ha situades les avanades de Sant Joan. El juliol de 2008 s'ha iniciat el procs de licitaci de les obres de restauraci que tenen un pressupost d'uns dos-cents sis mil euros.

 Call Jueu: Existeixeix una ruta turstica per tot el Call, que permet conixer els edificis ms significatius com: l'antic hospital o casa de Sant Jordi (conegut per la sinagoga), la terrisseria, la carnisseria o el portal dels Jueus. El call es troba dividit pel carrer Major; a l'est el call nou i a l'oest el call vell.

 Jardins del Prncep: Els Jardins del Princep inaugurats pel prncep Felip el 1991 (d'aqu el seu nom) sn, a ms a ms d'un dels espais verds amb que compta la ciutat, el recinte que en l'actualitat acull la collecci d'obres de l'escultor contemporani Santiago de Santiago (Navaescurial, vila, 25 de juny de 1925). Els jardins se situen vora la muralla que connecta les avanades del castell de Sant Joan amb la torre del Celio i constitueixen un bell marc turstic. Aquest mateix espai va pertnyer a l'antic Balneari d'en Porcar, que a finals del segle passat fou fundat pel llavors propietari Manel Porcar i Ti desprs de fer analitzar les aiges de les fonts que brollaven a l'indret i constatar les propietats medicinals que les caracteritzaven. Aquestes fonts encara es conserven. ;

 Castell de Tenasses: s una extensa fortalesa situada en un tur al nord de la ciutat separada de la trama emmurallada. s de propietat privada.

Enllaos externs.

Pgina web de l'associaci Red de Juderas de Espaa-Caminos de Sefarad de la que Tortosa n's membre des de 1998;
Lo Portal de Remolins;
Festes de Remolins ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243818" title="Ferreries (Tortosa)" nonfiltered="4466" processed="4459" dbindex="94818">
Ferreries s un barri de la ciutat de Tortosa, al Baix Ebre, situat a la dreta del riu Ebre.

Antigament era una illa, de 5 km de llarg i 2 km d'ample, per els sediments alluvials del riu van acabar cobrint el bra dret, entre els segles XIV i XV. Era coneguda com l'illa de Gnova o illa de Sant Lloren dels Genovesos.

Durant la conquesta de Tortosa el 1148, el comte Ramon Berenguer IV va contractar uns soldats mercenaris genovesos. Com a recompensa els va donar l'illa, amb dues terceres parts per l'Esglsia de Sant Lloren de Gnova i una tercera part per la Repblica de Gnova. El 1150 la Repblica de Gnova va lliurar la seva part a l'Esglsia de Sant Lloren. Es va mantenir en poder genovs fins que el 1289 es va vendre al bisbe de Tortosa.

L'historiador tortos Enrique Bayerri mant la hiptesi que Cristfor Colom era de Ferreries, en base al seu passat genovs i als nombrosos cognoms Colom d'origen jueu que consten als fogatges del segle XIV.

Referncies.
Enrique Bayerri, Coln tal cual fu, Barcelona: Porter, 1961.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243819" title="Els Reguers" nonfiltered="4467" processed="4460" dbindex="94819">
Els Reguers s un nucli de poblaci adscrit al municipi de Tortosa, a la comarca del Baix Ebre. El poble se troba a l'oest de la ciutat de Tortosa vora el barranc de la Vall Cervera i compta amb poc ms de 600 habitants, sent el nucli de poblaci del municipi ms proper al Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit. 

A alguns centeners de metres del poble discorre l'antic canal Francisco Franco, ms modernament conegut amb el nom de canal Xerta-Snia, que la dictadura realitz amb la finalitat de dur a terme un transvasament cap a Valncia. El canal mai es va finalitzar. En l'actualitat per existeix un projecte de reg que utilitzar l'antiga canalitzaci reobrada. El maig de 2002 se li va otorgar una concessi de 8,55 metres cbics per segon i el 2007 s'iniciaren les obres de les noves conduccions. La infrastructura permetr la posada en reg de 16.480 hectrees netes en els termes municipals de Xerta, Aldover, Roquetes, Tortosa, Santa Brbara, Masdenverge, La Galera, Godall, Mas de Barberans, Freginals, Ulldecona, Amposta, i La Snia, a partir de cabals procedents del riu Ebre. La concessi d'aiges a la Comunitat de Regants del Canal Xerta-Snia preveu una dotaci de 4.537 m3/ha per al reg de la zona regable amb un volum anual de 72 Hm3 d'aigua. El projecte per aixeca reticncies a la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) que a ms a ms el considera "una infrastructura sobredimensionada que obre la porta a transvasaments cap a la provncia de Castell".


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243822" title="Btem" nonfiltered="4468" processed="4461" dbindex="94820">
Btem s un nucli de poblaci adscrit al municipi de Tortosa, a la comarca del Baix Ebre. Se troba situat al marge esquerre del riu Ebre, al nord de la ciutat de Tortosa. Poblaci de carcter agrcola amb poc ms de 1.100 habitants compta amb un important patrimoni arquitectnic: el Mas del Bisbe, la Masada d'en Gassol, la torre de la Merla o l'antic Mas del Marqus d'Als, tots ells edificis catalogats. Tamb s'hi localitzen al seu terme el jaciment ibric de les Planetes i la villa romana de Barrugat descoberta el novembre de 1910 arran de les obres del canal de l'esquerra de l'Ebre.

A banda del patrimoni arquitectnic Btem conserva un plataner declarat arbre monumental de Catalunya.

A molt poca distncia de Btem hom pot localitzar el barri de Santa Rosa. 

 Festivitats .

 Btem celebra la seva festa major la penltima setmana de setembre en honor a la seva patrona, la Verge de l'Oliva.
 L'any 2008 la localitat va celebrar (entre el 24 i el 26 d'octubre del 2008) la 1 Fira de la clementina, amb una gran afluncia de pblic i un bon nombre d'expositors. ;

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243823" title="Campred" nonfiltered="4469" processed="4462" dbindex="94821">
Campred s un nucli de poblaci adscrit al municipi de Tortosa, a la comarca del Baix Ebre. Es troba al sud de la ciutat i compta amb uns 1200 habitants. 

Separat del nucli de Campred hom hi troba els nuclis de Font de Quinto i el barri o raval del Pom. Just al costat de Campred, durant el franquisme es va construir un polgon industrial que avui rep el nom de Polgon Industrial Baix Ebre. En ell s'hi localitzen importants empreses entre les que destaquen en un primer grup: YKK Espaa SA, Colores Cermicos de Tortosa SA, Industrias Rehau SA, Ercros (antiga Polialco), Agrofruit Export SA, Olisefi SA, una plataforma logstica de Miquel Alimentaci Grup SA; en un segon grup: Industrial Pastelera Casanova SA, COTRAT SCCL (cooperativa de transports), Daicolorchem EU SA (antiga INTORSA), Ferran Ferrer SL (txtil), l'empresa mixta Escorxador de Tortosa, Inyectometal SA, Frigorfics Llus SA i Distribucions J. Albacar, Ballestas Curto i la centenria Impremta Querol SL; i en un tercer grup tot un seguit d empreses de serveis i de producci de mida ms reduda. Fora del polgon s'executen activitats extractives d'rids fora importants. Modernament s'ha construt entre els termes de l'Aldea i Tortosa el Polgon Industrial Catalunya Sud, cridat a ser el motor econmic de les Terres de l Ebre.

Entre el patrimoni arquitectnic de Campred destaca la torre de Font de Quinto (11 m x 8,20 m x 6 m), sobre la serra de les Veles, i l'anomenada "Casa del Prat" (torre d origen templer, es creu, tamb coneguda com la Llotja) actualment -2008- en restauraci. Totes dues foren adquirides per l'Ajuntament de Tortosa el setembre de l'any 2000. Malauradament durant la dictadura franquista es va perdre definitivament (1964-1965) la torre de Sant Onofre. En el lmit del terme i ja en el municipi de l'Aldea (antiga pedania de Tortosa) s'hi localitza la finca agrcola de la Palma focus d importants troballes arqueolgiques, com la d'un gran campament rom de la II guerra pnica localitzat l any 2007.

Campred t un lloc punyent en la Histria contempornia de Tortosa, quan l'abril de 1938 una marea humana evacuava la ciutat, per la costa de Sant Onofre, al esdevenir front de guerra.

Ms modernament i en un altre ordre de coses Campred esdev el punt d'extracci de les aiges de l'Ebre que sn l'origen del polmic transvasament al Camp de Tarragona (per interessos poltics anomenat minitransvasament de l'Ebre) executat en compliment de la llei 18 de 1981 d'1 de juliol amb una concessi mxima de 4 metres cbics per segon que equivalen a uns 126 hectmetres cbics l'any.

 
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243828" title="El Clascar (Sant Quirze Safaja)" nonfiltered="4470" processed="4463" dbindex="94822">

El Clascar, tamb conegut com el castell de Bert, s una edificaci en estat runs ubicada a la part alta dels Cingles de Bert, molt a prop de l esglsia de Sant Pere de Bert. Hom pensa que el nom deriva de Castellar o de Castl.

De l antiga domus o casa forta, hi ha existncia documental de l'any 987. 
Esdev masia al segle XIV quan ja s'esmenta un tal Guillem de Clascar sota el domini dels nobles Centelles. Al segle XVI fou propietat dels senyors de Bell-lloc. 

A comenaments del segle XX va tenir una important restauraci en un fantasis estil amb elements gtics, romnics i arabitzats, tant d'autntics com d'imitacions,  com les finestres geminades d arc trebolat, el coronament amb forma de merlets i la torre de planta circular en el cant de tramuntana. 
L obra, iniciada pels ltims propietaris, els Almirall, va quedar inacabada. 

La part antiga que resta al costat de la nova edificaci, s dels segles XV o XVI, i deixa entreveure alguns detalls de l antiga masia, com ara sn les tres crugies paralleles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants.

La capella est situada al bosc del Clascar, un alzinar que hi ha darrera de la casa. Data del 1925, moment en qu es porta a terme la reforma de la masia. Dedicada al Sant Crist, s un edifici de planta circular construt damunt d'un pdium; no conserva les columnes que l'envoltaven simulant un templet rom. L'estat de conservaci s runs.

El 1949 va ser catalogat com a B Cultural d Inters Nacional.

Bibliografia.
Pla especial de protecci dels Cingles de Bert. Generalitat de Catalunya-2002;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243830" title="Plataforma de Convergncia Democrtica" nonfiltered="4471" processed="4464" dbindex="94823">
Plataforma de Convergncia Democrtica va ser un organisme de l'oposici al franquisme, creat al juny de 1975 al marge de la Junta Democrtica d'Espanya, amb la qual acabar fusionant-se en la Coordinaci Democrtica. Els partits ms forts en la Plataforma eren el PSOE, el PNB, UDPV i la UGT, i ms tard s'hi afegiren el Partit Gallec Social Demcrata, MCE, Izquierda Democrtica i Unin Social-Demcrata Espaola.

En 1976, com a resposta als projectes reformistes del Govern d'Adolfo Surez, es crea la Plataforma d'Organismes Democrtics, que congrega prcticament a tota l'oposici: Coordinaci Democrtica, Assemblea de Catalunya i nombrosos partits autonomistes i nacionalistes. 
Enllaos externs. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243832" title="Emilia Fox" nonfiltered="4472" processed="4465" dbindex="94824">
Emilia Rose Elizabeth Fox (31 de juliol 1974, Londres, Anglaterra) s una actriu britnica coneguda per la seva interpretaci com Nikki Alexander a la srie de televisi de Silent Witness.

Emilia era filla del actor Edward Fox (1937) i de Joanna David (1947). Parla alemany perfectament i francs i va estudiar en la Oxford University de Oxford, Anglaterra.


 Filmografia seleccionada .
 Ballet Shoes (2007) (Srie de TV).... Sylvia Brown;
 Silent Witness (2004 - 2007) (Srie de TV).... Nikki Alexander;
 Cashback (2006) .... Sharon Pintey;
 Keeping Mum (2005) .... Rosie Jones;
 La Tigre e la neve (2005) .... Nancy Browning;
 Cashback (2004) .... Sharon;
 Things to do Before you re 30 (2004) .... Kate Taylor;
 Henry VIII (2003) (Srie de TV).... Jane Seymour;
 3 Blind Mice (2003) .... Claire Bligh;
 The Pianist (2002) .... Dorota;
 Prendimi l anima (2002) .... Sabina Spielrein;
 Randall & Hopkirk (Deceased) (2000 - 2001) (Srie de TV).... Jeannie Hurst;
 Other People s Children (1999) (Srie de TV).... Dale Carver;
 David Copperfield (1999) (Srie de TV).... Clara Copperfield;
 The Round Tower (1998) .... Vanessa Ratcliffe;
 Rebecca (1997) (Srie de TV).... Mrs De Winter;
 Pride & Prejudice (1995) (Srie de TV).... Georgiana Darcy;


 Enllaos externs .
 Emilia Fox a IMDB ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243833" title="Consello de Forzas Polticas Galegas" nonfiltered="4473" processed="4466" dbindex="94825">
El Consello de Forzas Polticas Galegas (CFPG) fou una plataforma poltica de Galicia creada el gener de 1976 a iniciativa d' Unin do Povo Galego i integrada pel Partit Socialista Gallec i el Partit Gallec Social Demcrata. Posteriorment s'hi uniren el Partit Carl de Galcia i el Moviment Comunista de Galcia. Tanmateix, l'entrada a la plataforma del Movimento Comunista provoc la ruptura del CFPG, ja que el MCG es neg a que els seus membros abandonessin Comissions Obreres. Com a reacci, UPG i PGSD abandonaren el Consello l'octubre de 1976.

El CFPG tenia un programa rupturista basat en les anomenades "Bases Constitucionals" (abril de 1976), on es recollia el dret d'autodeterminaci de Galcia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243834" title="Randers" nonfiltered="4474" processed="4467" dbindex="94826">
Randers s una ciutat danesa situada a Jutlndia. s la 6a ciutat ms gran de Dinamarca, amb una poblaci d'uns 55.000 habitants. A la provncia de Jutlndia Oriental, l'nica ciutat que la supera en nombre d'habitants s rhus.

Enllaos externs.
Lloc web oficial. (en dans);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243835" title="rhus" nonfiltered="4475" processed="4468" dbindex="94827">
rhus s la segona ciutat ms important de Dinamarca i la ms gran situada a la pennsula de Jutlndia.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243843" title="Izquierda Democrtica" nonfiltered="4476" processed="4469" dbindex="94828">
Izquierda Democrtica (ID) a ser un partit poltic espanyol que, des de l'antifranquisme, va agrupar diverses organitzacions i persones de l'mbit de la democrcia cristiana i la socialdemocrcia, com Gregorio Peces-Barba, des dels anys 60. Va participar en la Plataforma de Convergncia Democrtica 

L'abril de 1976 es va constituir formalment a El Escorial sota el lideratge de Joaqun Ruiz-Gimnez Corts i Jos Mara Gil-Robles. Les diferncies van dur a una escisi amb el nom de Izquierda Democrtica Cristiana liderada per Fernando lvarez de Miranda, que va agrupar al sector ms conservador. 

Desprs de les eleccions generals espanyoles de 1977, prcticament va deixar de tenir activitat poltica i els seus membres es van integrar en altres formacions, com UCD i PSOE. Es va dissoldre oficialment el 14 de gener de 1979. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243844" title="Theta Antliae" nonfiltered="4477" processed="4470" dbindex="94829">



Theta Antliae (  Ant /   Antliae) s una estrella binria de la constellaci de la Mquina Pneumtica. Est aproximadament a 384 anys-llum de la Terra i t una magnitud aparent combinada de +4,78.

La component primria,   Antliae A, s una nana de la seqncia principal blanca del tipus A de la magnitud aparent +5,6. La seva companya,   Antliae B, s una nana de la seqncia principal blanca del tipus A de la magnitud aparent +5,6. La seva companya, s una gegant brillant blanca-groga del tipus F de la magnitud aparent +5,7. La binria t un perode orbital de 18,3 anys i els dos components estan separats 0,1 segons d'arc.

Enllaos externs.
Plana de SIMBAD: Theta Antliae;
Aladin previewer, imatge;
Aladin sky atlas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243851" title="Unin Social-Demcrata Espaola" nonfiltered="4478" processed="4471" dbindex="94830">
Unin Social-Demcrata Espaola va ser un partit poltic espanyol fundat el 1974 per Dionisio Ridruejo, de tendncia reformista liberal, que propugnava la conversi d'Espanya en una democrcia. Va formar part de la Plataforma de Convergncia Democrtica i va ser un dels dos partits integrants de la Federaci Social Demcrata per va abandonar el projecte al gener de 1977, dissolent-se la formaci al novembre de 1979. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243869" title="Marcaci per tons" nonfiltered="4479" processed="4472" dbindex="94831">
En telefonia, se sistema de marcaci per tons, tamb anomenat sistema multifreqencial o DTMF (Dual-Tone Multi-Frequency), consisteix en el segunt: 

Quan l usuari polsa en el teclat del seu telfon la tecla corresponent al digit que vol marcar, s envien dos tons, de diferent freqncia, que la central de commutaci descodifica a travs de filtres especials, detectant instantniament quin digit s ha marcat. 

La marcaci per tons va ser possible grcies al desenvolupament de circuits integrats que generen aquests tons des de l equip terminal, consumint poca corrent de la xarza i substituint el sistema mecnic de interrupci-conexi, l antiquat disc de marcar. 

Aquest sistema supera la marcaci per pols, fent disminuir la possibilitat d errors de marcaci, al no dependre d un dispositiu mecnic. Per altre part s molt ms rpid, ja que no s ha d esperar tant temps perqu la central detecti les interrupcions, segons els nmeros marcats. 

Tanmateix, les  modernes centrals telefniques de commutaci digitals, controlades per ordinador, continuen admetent la connexi dels terminals telefnics amb els dos tipus de marcaci.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243870" title="Agncia Europea de Seguretat Martima" nonfiltered="4480" processed="4473" dbindex="94832">

L'Agncia Europea de Seguretat Martima (EMSA) s una agncia de la Uni Europea (UE) encarregada de reduir el risc d'accidents martims, contaminaci marina procedent de vaixells i la prdua de vides humanes al mar, ajudant a fer complir la pertinent legislaci de la Uni.

Histria.
Aquesta agncia fou crada l'any 2002 per part del Consell de la Uni Europea i ratificada pel Parlament Europeu arran de les catstrofes martimes relacionades amb l'enfonsament del transbordador M/S Estonia (1994) i dels petroliers Erika (1999) i Prestige (2002). 

L'Agncia s'install inicialment a la ciutat belga de Brusselles, si b el 2003 s'acord que la seva seu permanent fos a la ciutat portuguesa de Lisboa, on s'install el 14 de setembre de 2006. El seu actual director executiu s el neerlands Willem de Ruiter.

Membres.

A ms dels Estats membres de la UE tamb hi sn presents Islndia i Noruega, membres de l'Associaci Europea de Lliure Comer.

Funcions.
La EMSA t les segents missions:
 Ajudar a la Comissi Europea en la preparaci de la legislaci comunitria en l'mbit de la seguretat martima i la prevenci de la contaminaci pels vaixells;
 Assistir a la Comissi en l'aplicaci efectiva de la legislaci comunitria sobre seguretat i protecci martimes, en particular mitjanant la vigilncia del funcionament general del Rgim de Control Portuaris per part dels Estats membres;
 Organitzar activitats de capacitaci, elaborar solucions tcniques i prestar assistncia tcnica en relaci amb l'aplicaci de la legislaci comunitria ;
 Ajudar a desenvolupar una metodologia comuna per a investigar els accidents martims ;
 Proporcionar dades sobre la seguretat martima i sobre la contaminaci dels vaixells i ajudar a millorar la identificaci i persecuci dels bucs responsables de descrregues illegals ;

Per a dur a terme aquestes accions la AESM coopera estretament amb els Estats membres de la UE.

Enllaos externs.
  Portal de l'Agncia Europea de Seguretat Martima;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243872" title="Architecture & Morality" nonfiltered="4481" processed="4474" dbindex="94833">

Architecture & Morality s el nom del tercer lbum del grup angls de pop electrnic Orchestral Manoeuvres in the Dark. Fou publicat al mes d'agost de 1981; en aquest disc Martin Cooper s'integr definitivament al grup i OMD passaren a ser un quartet, amb la formaci que molts consideren "clssica".

OMD van continuar-hi la progressi que havien comenat amb el seu anterior treball, Organisation, creant el seu disc ms exits, tant per la crtica pel nombre d'exemplars venuts. Arrib al nmero 3 britnic i al nmero 1 a Blgica i als Pasos Baixos, i les seves vendes superen els tres milions d'exemplars. Tamb els seus senzills van tenir molt d'xit: tant "Souvenir" (cantat per Humphreys) com "Joan of Arc" i "Joan of Arc (Maid Orleans)" van arribar al Top 5 britnic i ocuparen les posicions altes de les llistes de molts estats europeus.

Musicalment l'lbum s remarcable per l's que OMD hi van fer del Mellotron, instrument que fins aleshores s'havia associat predominantment al rock simfnic, i que contribu a donar un toc pic al so del disc. D'altres elements destacables sn la introducci de la guitarra en temes com "The new stone age" o "The beginning and the end", i els sons corals, provinents del Mellotron o de cintes. A ms, OMD continuaren amb l'experimentaci sonora dels discos precedents, concentrada aquesta vegada en "Sealand" o "Architecture and Morality".

En conjunt, tot i ser menys obscur que Organisation, "Architecture and morality" continua amb el seu esperit melanclic i reflexiu.

Com en el cas dels dos discos anteriors, Virgin Records remasteritz "Architecture & Morality", per ara en una edici doble, que inclou d'una banda el CD remasteritzat amb set temes extra i un DVD amb vdeos dels tres senzills editats i un concert del grup al Theatre Royal (Drury Lane).

Temes.

CDID 12.

 The new stone age - 3:17;
 She's leaving - 3:26;
 Souvenir - 3:36;
 Sealand - 7:42;
 Joan of Arc - 3:48;
 Joan of Arc (Maid of Orleans) - 4:10;
 Architecture and Morality - 3:38;
 Georgia - 3:20;
 The beginning and the end - 3:44;

CD/DVD: Virgin / DIDCDRX12 (Llistat de l'edici remasteritzada, 2007).

Disc 1: CD.


 The new stone age - 3:22;
 She's leaving - 3:28;
 Souvenir - 3:39;
 Sealand - 7:47;
 Joan of Arc - 3:48;
 Joan of Arc (Maid of Orleans) - 4:12;
 Architecture and morality - 3:43;
 Georgia - 3:24;
 The beginning and the end - 3:48;
 Extended Souvenir - 4:16;
 Motion and heart (Amazon Version) - 3:07;
 Sacred heart - 3:30;
 The romance of the telescope (Unfinished) - 3:22;
 Navigation - 3:00;
 Of all the things we've made - 3:25;
 Gravity never failed - 3:24;

Disc 2: DVD.

 Souvenir (Vdeo);
 Joan of Arc (En directe al Top of the Pops, 29/10/81);
 Maid of Orleans (The Waltz of Joan of Arc) (Vdeo);

En directe al Theatre Royal, Drury Lane:

 Almost;
 Mystereality;
 Joan of Arc;
 Motion and heart;
 Maid of Orleans;
 Statues;
 Souvenir;
 The new stone age;
 Enola Gay;
 Bunker soldiers;
 Electricity;
 She's leaving;
 Julia's song;
 Stanlow;

Senzills.

1. Souvenir // Sacred heart

2. Joan of Arc // The romance of the telescope

3. Maid of Orleans // Navigation

Dades.

 Orchestral Manoeuvres in the Dark:

Paul Humphreys: Sintetitzadors, piano, Mellotron, percussi acstica i electrnica, orgue, programaci de ritmes, rdios, meldica i veus.

Andrew McCluskey: Sintetitzadors, Mellotron, guitarra, baix, programaci de ritmes, percussi acstica i electrnica, metalls de llengeta, orgue i veus.

Malcolm Holmes: Bateria, percussi acstica i electrnica, sintetitzador de baixos.

Martin Cooper: Saxfon.

Michael Douglas: Sintetitzadors, piano i orgue electrnic.

 Temes 1, 5 i 6 compostos per Andrew McCluskey.

 Temes 3 i 10 compostos per Humphreys/Cooper.

 Temes 2, 4, 7-16 compostos per Humphreys/McCluskey.

 Pre-enregistrat als estudis The Gramophone Suite (Liverpool).

 Enregistrat als estudis The Manor (enginyers de so: Richard Manwaring i Howard Gray).

 Mesclat als estudis Mayfair Studios (enginyer de so: Brian Tench).

 Produt per OMD i Richard Manwaring excepte "Souvenir", produt per OMD i Mike Howlett.

 Disseny de portada: Peter Saville Associates.

Informaci addicional.

 Michael Douglas (que no t cap relaci amb l'actor del mateix nom) fou per un curt perode de temps membre d'OMD. Abans de completar l'lbum, Douglas havia abandonat el grup i Cooper (que els havia deixat temporalment) torn i recuper el seu lloc.

 Les versions de "The romance of the telescope" i "Of all the things we've made" que s'inclouen a la reedici sn esbossos de les versions definitives, que aparegueren al seu segent lbum.

 El ttol del disc fou suggerit per Martha Ladly, del grup Martha and the Muffins.

 Se n'han editat diverses versions, que es diferencien pel color de la portada: la primera edici fou en color groc, seguida d'unes edicions posteriors en blau i gris. La portada de la primera edici en CD s de color verd clar, mentre la de la reedici del 2003 s groga.

Enllaos externs.

 Informaci sobre l'lbum a la pgina oficial del grup;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243875" title="Meteoritzaci" nonfiltered="4482" processed="4475" dbindex="94835">
La meteoritzaci s el procs on es transformen les roques compactes en fragments ms o menys grans, que poden ser transportats pels agents geolgics externs.
Hi ha tres formes principals de meteoritzaci: fsica o mecnica, qumica i biolgica.
La meteoritzaci fsica.
Es produeix meteoritzaci fsica quan les roques es trenquen en fragments, sense alterar-se qumicament. Est causada, sobretot, per canvis de temperatura.
 La gelivaci s l'acci de la congelaci i fusi de l'aigua: s una de les causes principals que fa que es trenquin i es disgreguin les roques. L'aigua s'introdueix a les petites fisures o esquerdes de les roques. Quan es glaa, augmenta el volum i fa un efecte de falca que eixampla les esquerdes. Si aquest procs es repeteix moltes vegades i durant molt de temps, la roca acaba trencant-se.
Efectes de la dilataci i la contracci: Les roques tamb es poden trencar quan es produeixen variacions importants de temperatura entre el dia i la nit, com passa a les zones d'alta muntanya i als deserts. Les roques es dilaten durant el dia, quan s'escalfen, i es contreuen durant la nit quan es refreden. Si es repeteix moltes vegades aquest procs acaben trencant-se.


La meteoritzaci qumica.
La meteoritzaci qumica produeix alteracions en la composici qumica dels minerals que composen les roques. El principal agent d'aquest tipus de meteoritzaci s l'aigua. Entre els processos de meteoritzaci qumica destaquen l'oxidaci i la carbonataci.

La meteoritzaci biolgica.
Els ssers vius tamb provoquen meteoritzaci, obrint esquerdes i alterant les roques. Les arrels de les plantes obren esquerdes i trenquen les roques. Els animals excavadors. com els talps i els nombrosos invertebrats que viuen al sl. L'acci d'alguns organismes com els bacteris, els fongs o els lquens, que durant la seva activitat produeixen substncies de caire cid que ataquen qumicament les roques.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243876" title="Transformada directa del cosinus modificat" nonfiltered="4483" processed="4476" dbindex="94836">
La transformada discreta del cosinus modificat (MDCT de l'angls Modified discrete cosine transform) s una relaci de transformaci de Fourier, basada en la transformada del cosinus discret de tipus 4(DCT-IV) amb la propietat de solapar-se. Sol dissenyar-se per ser utilitzada per la implementaci de blocs consecutius d'una seqncia d'informaci ms gran, on se solapen els blocs subseqents de manera que l'ltima mitat d'un bloc coincideixi amb la primera mitat del bloc segent. Aquest solapament, a ms de les qualitats de compactaci d'energia per part del DCT, fa que la MDCT sigui especialment atractiva per els usos de la compressi de la senyal, ja que ajuda a evitar els possibles errors o distorsions que provenen dels lmits de cada bloc. s per aix que la MDCT s'utilitza en MP3, AC-3, Ogg Vorbis i AAC per la compressi d'udio.

Existeix tamb una forma anloga a la MDCT, s l'anomenada MDST, basada en la transformada del sinus discret.


Definici.
s una funci lineal F : R2N -> RN (on R determina el sistema de nombres reals).  Els 2N nombres reals x0, ..., x2N-1  sn transformats en els N nombres reals X0, ..., XN-1 tal com es mostra la formula:

;


Transformada inversa.

La transformada inversa s coneguda com IMDCT. S'aconsegueix la inversa perfecte aplicant la IMDCT als blocs solapats subseqents.


;


Usos.
MP3: aplica la MDCT a la senyal d'entrada. Primer passa la senyal per un banc de filtres que la divideix en 32 bandes(PQF). Ms tard passar la senyal per un filtre antialiasing per eliminar el soroll produit pel PQF.

AAC: utilitza una MDCT pura. Noms en la variant MPEG-4 AAC-SSR (Sony) utilitza un banc de 4 bandes PQF seguit de la MDCT.

ATRAC: utilitza el banc QMF seguit de una MDCT.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243878" title="Agncia Europea de Reconstrucci" nonfiltered="4484" processed="4477" dbindex="94837">


L'Agncia Europea de Reconstrucci (EAR) s una agncia de la Uni Europea (UE) que t l'objectiu de gestionar els programes d'assistncia de la UE en la zona dels Balcans.

Histria.
Aquesta agncia va ser creada pel Consell de la Uni Europea l'any 2000, establint la seva seu a la ciutat grega de Tessalnica.

Actualment el seu director executiu s Richard Zink.

Funcions.
La seva tasca principal s gestionar els programes de la Uni Europea d'assistncia i reconstrucci, per valor d'uns 2 milions d'euros a l'any, als pasos dels Balcans afectats per les guerres durant la dcada del 1990. Anualment aporta uns 2 milions d'euros per a desenvolupar la seva tasca en aquestes zones.

Actualment disposa de centres operatius a les ciutats de Belgrad, Pritina, Podgorica i Skopje. 

Enllaos externs.
  Portal de l'Agncia Europea de Reconstrucci;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243882" title="Central de commutaci" nonfiltered="4485" processed="4478" dbindex="94838">



Una central de commutaci s el lloc, utilitzat per l empresa de telefonia, on s allotja l equip de commutaci i la resta d equips necessaris per la gesti de trucades telefniques realitzant connexions i transmissions de informaci de veu.

En aquest lloc acaben les lnies dels abonats, els enllaos de les altres centrals, i quan en necessari els circuits interurbans, necessaris per la connexi amb altres poblacions.

 Vegeu tamb .

 Telfon;
 Telfon mbil;
 Prefix telefnic;
 Xarxa commutada;
 Marcaci per tons;
 Marcaci per pols;
 Fax;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243883" title="Roger Decock" nonfiltered="4486" processed="4479" dbindex="94839">

Roger Decock (Izegem, 20 d'abril de 1927) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1949 i 1961. Durant la seva carrera professional aconsegu ms de 40 victries, destacant la Pars-Nia de 1951 i el Tour de Flandes de 1952.

Palmars.
1949;
 Campi de Flandes Occidental;
 1r a Desselgem;
1950;
 1r del Circuit dels 5 turons;
 1r de la Brusselles-Izegem;
 1r a Nieuwerkerken;
 1r a Wervik;
 1r a Aspelare;
1951;
 Campi de Flandes Occidental;
 1r a la Pars-Nia;
 1r del Circuit de Flandes Occidental;
 1r del Critrium d'Alost;
 1r a Dendelede;
1952;
 1r al Tour de Flandes;
 1r al Critrium de Louvain;
1953;
 Vencedor d'una etapa a la Volta al Marroc;
1954;
 1r al Gran Premi de l'Escaut;
 1r de la Brusselles-Izegem;
 1r a Renaix;
 1r a Zele;
 1r a Middelkerke;
 1r a Steenhuize-Wijnhuize;
 1r al Critrium d'Hanret;
 1r al Critrium d'Alost;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Blgica;
1955;
 1r a la Brusselles-Ingooigem;
 1r a Stene;
1956;
 1r a Bellegem;
 1r a Roulers;
1957;
 1r a Wingene;
 1r del Gran Premi de Clausur a Putte-Kapellen;
 Vencedor d'una etapa a la Volta als Pasos Baixos;
1958;
 1r a Houthulst;
1959;
 1r al Circuit de Flandes Oriental;
1960;
 1r al Circuit de Flandes Central;
 1r a Wingene;

Resultats al Tour de Frana.
1951. 17 de la classificaci general;
1952. 38 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1955. 73 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. Abandona (4a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Roger Decock ;

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243885" title="Marcaci per pols" nonfiltered="4487" processed="4480" dbindex="94840">
La marcaci decdica per polsos consisteix en l enviament pel telfon de la informaci numrica en forma de polsos, a la central telefnica automtica, perqu aquesta connecti amb el telfon desitjat.

Els polsos els genera el telfon mitjanant un dispositiu mecnic denominat disc de marcar, el qual consisteix en un disc giratori previst de deu forats, numerats del 0 al 9.

La marcaci decdica per polsos ha estat utilitzat des dels orgens de la telefonia automtica, fins a temps recents.

En l actualitat, s utilitza majoritriament la marcaci per tons (DTMF) molt ms eficient que la marcaci per polsos , tot i que les modernes centrals digitals segueixen acceptant aquest tipus de marcaci.




Vegeu tamb.

 Telfon;
 Telfon mbil;
 Prefix telefnic;
 Xarxa commutada;
 Marcaci per tons;
 Central de commutaci;
 Fax;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243886" title="Ramon Roger I de Pallars Sobir" nonfiltered="4488" processed="4481" dbindex="94841">
Ramon Roger I de Pallars Sobir fou un Comte del Pallars Sobir

Fill de Roger II de Pallars Sobir i de Sibilla de Berga, i germ de Arnau Roger I 

El seu territori fou atracat per les tropes de Roger Bernat III de Foix. A diferncia del seu germ, qui s'havia reconciliat amb Pere el Gran, Ramon Roger va participar a la Croada contra la Corona d'Arag en el costat dels croats, sent el causant de la Revolta de Perpiny segrestant als caps de la ciutat i confiscant-los els bens.

A la seva mort el 1295 el va succeir la seva neboda Sibilla

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243892" title="Lon Houa" nonfiltered="4489" processed="4482" dbindex="94842">

Lon Houa (Lieja, 8 de novembre de 1867 - Bressoux, 31 de gener de 1918 va ser un ciclista belga que va crrer a finals del segle XIX. 

Guany les 3 primeres edicions de la Lieja-Bastogne-Lieja. El 1896 deix el ciclisme per dedicar-se a l'automobilisme. 

Palmars.
1892 (amateur);
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
1893 (amateur);
 Campi de Blgica;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
1894 (professional);
 Campi de Blgica;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
1896;
 1r a Maastricht ;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Lon Houa ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243893" title="Casino de Madrid" nonfiltered="4490" processed="4483" dbindex="94843">




El Casino de Madrid s una entitat cultural i recreativa privada de la ciutat de Madrid.

Fundat al 1836, fou un dels primers casinos culturals d'Espanya. Nasqu amb una voluntat apoltica, per b que ideolgicament l'entitat s'ha situat sempre al conservadorisme, tal com ho demostra l'adscripci social dels presidents de l'entitat: nobles i militars.

L'edifici del Casino de Madrid se situa al carrer d'Alcal nmero 15. L'immoble fou construt al 1910 i s protegit d'en el 1993. Compta amb un gran pati interior de decoraci rococ i un gran sal de decoraci barroca, anomenat saln real. L'entitat ofereix diversos serveis als socis, tals com cafs i restaurants a preus baixos, billar, jocs de taula, una biblioteca i deu salons per a convencions i banquets. L'administraci del Casino s compartida entre la junta de govern i la cadena hotelera NH, que s'encarrega de tots els serveis.

El Casino de Madrid s un club corresponent amb el Crculo Ecuestre de Barcelona i el Casino Gerundense de Girona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243894" title="Canal Gant-Terneuzen" nonfiltered="4491" processed="4484" dbindex="94844">

El Canal Gant-Terneuzen de Gant a l'Escalda occidental a Terneuzen s un canal de Blgica i dels Pasos Baixos. Te una llargada de 32 km dels quals 17,875 km sn al territori belga.

Histria.
El 1823, el rei Guillem I va dcidir de modernitzar el Sassevaart ensorrat i d'allargar-lo fins a Terneuzen per a donar una sortida al mar via l'estuari de l'Escalda ms curta que el detorn per Anvers. 
Els dipsits alluvials van fer que els marges del riu Escalda van desplaar-se ms al nord i que la ciutat de Sas van Gent va trobar-se terra endins. Per a excavar aquest canal nou van utilitzar una part el llit del canal histric, profitar de les cales del Braakman, del Sassegat i del Axelsche Gat i dels prats salats. Dues noves rescloses van construir-se a Terneuzen. El gobernador de Flandes Oriental, Pieter van Doorn va inaugurar el canal el 18 de novembre 1827. A la obertura, el canal tenia una profunditat de 4,5 m de l'Escalda fins a Sas van Gent i de 2,5 metres enll de Sas fins a Gant.

Desprs de la Revoluci belga de 1830, el general franco-belga Charles Niellon va decidir de fer enfonsar pals al canal a la frontera a Zelzate, per a prevenir una invasi neerlandesa. Els neerlandesos van tancar el l'Escalda no hi ha hagut navegaci fins al 1841 quan van tornar a dragar el canal ensorrat. 

De 1870 a 1881, una primera srie d'obres per a rectificar, apregonar i modernitzar el tram belga del canal va comenar. Les corbes de Langerbrugge, Rieme, Rodenhuize i Zelzate van tallar-se. Els neerlandesos van comenar al 1881 l'excavaci d'un bra nou i la construcci d'una resclosa a Sas van Gent. El canal tenia aleshores una profunditat de 6,5 metres, una amplada de 17 metres a fons i de 68 metres a la superficie.

El tractat belgo-neerlands del 20 de juny 1960 estipulava noves obres per a modernitzar, apregonar i ampliar-lo. La resclosa de Sas van Gent est omplerta i dues noves rescloses, una martima i una per a la navegaci interior van construir-se a Terneuzen. La reina Juliana I i el rei Baldu I van inaugur-lo el 19 de desembre 1968. 

Avui.
 El canal te una llargada de 200 m i accepta embarcacions fins a 125.000 tones. La direcci del port de Gant somia d'una resclosa ms llarga a Terneuzen. Com que la demanda prov de Flandes noms es far si aquesta regi paga la nova infraestructura.

Rescloses.

Afluent.
El Moervaart a Rodenhuize
Referncies.
Parts d'aquest article provenen de la Viquipdia neerlandesa.;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243897" title="Dmer" nonfiltered="4492" processed="4485" dbindex="94845">



El Dmer s un afluent del Rupel que neix a Ketsingen, un poble de la ciutat de Tongeren de la provncia del Limburg a Blgica. Els principals ciutats regades pel riu sn Bilzen, Hasselt, Zichem, Diest i Aarschot.


El nom del riu provindria de dos arrels cltics: tam que significa fosc i ara que significa aigua. Ja al 870 es parla del riu al tractat de Meerssen, quan el riu va formar la frontera quan Carlemany havia de partir el seu territori als seus fills. Era navegable a l'edat mitjana, per va perdre el seu rol de via navegable.

La vall del riu cont molts aiguamolls i boscos pantanosos, un terra poc idoni per a l'agricultura.  Moltes corbes del riu van rectificar-se o tallar-se al segle passat. Hi ha un projecte per a tornar el riu al seu llit original.
Afluents.
Els afluents i el lloc de l'aiguabarreig amb el Dmer:
L'Herk (Herk-de-Stad i Halen);
El Velpe (Zelk (Halen));
L Zwarte Beek (Diest);
El Gete (Halen);
L Stiemerbeek (Diepenbeek);
L'Hulpe;
El Motte;
El Winge;

Ancdota.

A Hasselt el Demermanneke o l'home petit del Dmer havia de controlar els dics del riu. Tamb servia de babau pels joves de la ciutat que no es comportaven. Va erigir-se una estatua a la seua memria damunt el bra del Dmer cobert. 
----














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243898" title="Reial Orde Noruec de Sant Olaf" nonfiltered="4493" processed="4486" dbindex="94846">


El Reial Orde Noruec de Sant Olav (noruec: Den Kongelige Norske St. Olavs Orden; o Sanct Olafs Orden, el nom antic) s un orde de cavalleria instituit pel Rei scar I de Sucia i Noruega el 21 d'agost de 1847, com una distinci exclusivament noruega. Rep el seu nom en honor al rei Olav II, conegut per la posteritat com Sant Olaf. La noblesa havia estat abolida a Noruega l'any 1821. Just abans que es disolgus la uni amb Sucia l'any 1905, el rei scar II institu l'Orde del Lle Noruec, per el seu successor Haakon VII ja no la va atorgar ms. Per tant, l'Orde de Sant Olaf rest com l'nic orde de cavalleria del regne durant els segents 80 anys. 

El Gran Mestre de l'Orde s el Monarca de Noruega. s atorgada individualment per les fites remarcables en benefici de la Ptria i de la Humanitat. Des de 1985 ha quedat reservada als ciutadans noruecs, si b els caps d'estat estrangers la reben com a cortesia. S'ha atorgat unes 5.000 vegades des de la seva creaci. 

El consell est format per un canceller, un vicecanceller, el tresorer de la cort i un representant de la Noruega Meridional, Central y Septentrional. El Primer Ministre dona una llista de candidats, i el monarca els aprova. 

S'atorga en 5 classes, i pot ser atorgada tant pels mrits civils com militars: 
 Gran Creu de Sant Olav amb Collar: atorgada als caps d'estat com a cortesia i en casos molt extraordinaris al mrit. Llueix la insgnia en un collar i en banda sobre l'espatlla dreta, amb l'estrella a l'esquerra del pit. ;
 Gran Creu: atorgada als caps d'estat com a cortesia i en casos molt extraordinaris al mrit. Llueix la insgnia en banda sobre l'espatlla dreta, amb l'estrella a l'esquerra del pit. ;
 Comandant amb Estrella: Llueix la insgnia penjant del coll, juntament amb l'estrella a la esquerra del pit. ;
 Comandant: Llueix la insgnia penjant del coll ;
 Cavaller de 1 Classe: Llueix la insgnia penjant d'un gal a l'esquerra del pit ;
 Cavaller: Llueix la insgnia penjant d'un gal a l'esquerra del pit ;

Les insgnies han de retornar-se a l'Estat en cas de promoci a un grau superior o en cas de decs.

Tamb existeix la Medalla de Sant Olav, en categories or y plata, per a les "activitats en benefici de la societat", si b no concedeixen al receptor l'ingrs a l'orde. 

 Disseny .

 El Collar: s d'or, amb 6 monogrames "O" (d'Olaf) coronats en esmalt i 6 escuts de Noruega en esmalt i 12 creus flanquejades per 2 destrals.
 La Insgnia: s una creu de malta en esmalt blanc, en plata per a la classe cavaller i en daurat per a les superiors. Entre els braos de la creu apareix el monograma "O". Al centre de la creu hi ha un medall; a l'anvers llueix el Lle Noruec en or sobre fons vermell, i al revers llueix el lema "Justcia i Veritat". Per ambds costats, el medall est envoltat per un anell blanc-blau-blanc. ;
Sobre el bra superior de la creu hi ha una corona, i a la branca militar, entre la corona i la creu hi ha dues espases creuades. 
 L'Estrella: s una estrella de 8 puntes en plata amb l'anvers de la insgnia de l'orde (excepte la corona) per a la classe Gran Creu; i la de classe Comandant s una creu de Malta ribetejada en plata, amb el monograma "O" entre els braos de la creu. Al centre de la creu hi ha el medall amb el Lle Noruec en or sobre fons vermell, envoltat per l'anell blanc-blau-blanc. ;

El gal de l'orde s vermell amb una franja blanc-blau-blanc als costats (els colors de Noruega) 

Rang.

Dins de l'orde de precedncia usat per la cort de Noruega, els cavallers del Reial Orde Noruec de Sant Olaf amb collar se situen al nmero 15, tot just desprs de la Dama Camarlenga i dels generals, i just abans dels receptors de la Creu de guerra amb espases. Els possedors de la Gran Creu del Reial Orde Noruec de Sant Olaf se situen al 16 lloc.

La medalla se situa en 3r lloc de la llista de medalles noruegues. 

 Possedors de la Gran Creu .

Entre els receptors, est el General Otto Ruge (Gran Creu amb Collar), Cap de les forces armades noruegues durant la II Guerra Mundial, que la reb al 1941 mentre que estava captiu com presoner de guerra a Alemanya i l'explorador polar Roald Amundsen al 1906 (Gran Creu). Relatius a la II Guerra Mundial, van rebre la classe Gran Creu amb Collar el Prncep Albert Frederick Arthur George, duc de Cork, desprs Rei Jordi VI del Regne Unit, el General Charles de Gaulle (al 1962, com a President de Frana), l'Emperador Hirohito del Jap (al 1922, encara prncep), la Reina Guillermina de Holanda (1922), el Mariscal Josip Broz Tito (en 1965, com President de Iugoslvia) i Winston Churchill (1948). 
Donada la intervenci britnica a Noruega, els segents membres de les Forces Armades Britniques van rebre la Gran Creu de Sant Olaf (classe militar): 
 Mariscal de la RAF Charles Portal, 1er Vescomte de Portal of Hungerford, en 1942. ;
 Almirall de la Flota Sir Dudley Pound (1942) ;
 Mariscal de Camp Sir John Dill (1942) ;
 Almirall de la Flota William Boyle, 12 Comte de Cork y Orrery (1942) ;
 General Sir Augustus Francis Andrew Nicol Thorne (1945), atorgada per l'Alliberament de Noruega al 1945 com Cap de las Forces Aliades pera Noruega. ;
 Almirall Sir Lionel Victor Wells (1945), atorgada pel gran servei a la marina noruega durant el seu nomenament com almirall comandant de las Orkneys y las Shetlands. ;
 Mariscal en Cap de l'Aire Sir Frederick Bowhill (1945) ;
 Mariscal de la RAF William Douglas, 1r Bar de Kirtleside (1945) ;
 Mariscal de Camp Philip Chetwode, 1r Bar Chetwode (1946) ;
 Mariscal de Camp Sir Claude Auchinleck (1947) ;
 Almirall de la Flota Sir John H. D. Cunningham (1947) ;
 Almirall Sir Martin Dunbar-Nasmith (1947) ;
 Almirall de la Flota Bruce Fraser, 1er Bar Fraser del Cap Nord (1947) ;
 Almirall Sir Max Kennedy Horton (1947) ;
 Almirall Sir Charles James Colebrooke Little (1947) ;
 Almirall Sir Percy Lockhart Harnam Noble (1947) ;
 General Sir Bernard Paget (1947), atorgada per la Campanya de Noruega en 1940 ;
 Mariscal de l'Aire Sir Harold Edward Whittingham (1947) ;
 Mariscal de Camp Bernard Montgomery, 1r Vescomte Montgomery de l'Alamein (1950) ;

Tamb comentar que Fredrik Winter Jakhelln Prytz, va rebre la Gran Creu de Sant Olaf en classe civil. Dita concessi no va ser mai reconeguda oficialment desprs de la II Guerra Mundial, donats els crims de les forces alemanyes d'ocupaci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243899" title="Pasqua jueva" nonfiltered="4494" processed="4487" dbindex="94847">
La pasqua jueva (en hebreu:    , Pessa'h  passar per sota , en yiddish Peisah') s una festa jueva de set dies que comena el dia 15 del mes de Nisan. La festa commemora l'xode dels hebreus d'Antic Egipte
|Egipte]], la seva fugida del captiveri va ocrrer aproximadament durant el 1250 aC.

La pasqua jueva s'origina a la histria explicada en la Tor, en la que Yahv mat a tots els primognits dels egipcis. Aquesta era l'ltima de les plagues enviades per Du en contra del Fara d'Egipte i el seu poble per la seva negativa d'alliberar als fills d'Israel. Segons la Tor, Du orden a Moiss, lder dels hebreus, menjar l'anyell junt a pa sense llevat i marcar amb la seva sang les portes per salvar-se de la plaga (xode 12:5-14). 

Els sacerdots jueus segueixen fidelment a la Tora. El pa no fermentat recorda la fugida en qu falt temps per fer fermentar el pa (18 minuts). S'ha de complir durant els 7 dies anteriors a la Pasqua, 8 dies per als jueus que no sn a Israel.

Desprs se celebra la festa dels primers fruits de la collita, en aquest cas de la civada i cinquanta dies mes tard (7 setmanes) la del blat, donant origen a la festa de Pentecosta o schavuot ( setmanes ).











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243901" title="Ketsingen" nonfiltered="4495" processed="4488" dbindex="94848">

Ketsingen s un nucli de Berg, un antic municipi  de Blgica de la provncia de Limburg. 

El 1971 va fusionar amb Membruggen, Genoelselderen i 's Herenelderen per a formar al municipi d'Elderen. El 1977 aquesta fusi s va desfer. Ketsingen i 's Herenelderen van fusionar amb Tongeren, Genoelselderen i Membruggen van fusionar amb Riemst. L'autopista E313 fa la frontera. El riu Dmer neix a Ketsingen.

L'esglsia est dedicada a sant Esteve.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243903" title="DVB-S2" nonfiltered="4496" processed="4489" dbindex="94849">
L'estndard DVB-S2 a principis de 2005 ETSI el va ratificar formalment (DVB-Satllit versi 2, EN 302307), aquest constitueix una evoluci de l'estndard de satllit DVB-S i inclou una forta correcci contra errors basada en l'ocupaci d'una cascada de dues codificacions, la denominada  Low density Parity Check  i la BCH, que li proporcionen una capacitat molt prxima a la fixada en el lmit de Shannon. A ms, per a augmentar la flexibilitat i permetre diversos serveis amb diferents velocitats binries s'han habilitat diversos esquemes de modulaci (QPSK, 8PSK, 16APSK & 32APSK), diversos factors de roll-of (0.2 / 0.25 / 0.35) i una adaptaci flexible del flux d'entrada. La millora de les capacitats de transmissi de l'estndard DVB-S2 sobre l'estndard DVB-S es xifra al voltant d'un 30%. Per a assolir aquesta millora, el DVB-S2 s'ha beneficiat dels ltims avanos en codificaci de canal i modulaci. DVB-S2 ha estat dissenyat per a diversos tipus d'aplicacions: 

 Serveis de difusi (Broadcast Services - BS): Distribuci de SDTV (Standard-Definition Televisi   Televisi de definici estndard) i HDTV (High-Definition Televisi   Televisi d'alta definici). ;
 Serveis interactius (IS): Els serveis de dades interactives inclouen per descomptat l'accs a Internet. DVB-S2 ha estat dissenyat per a proveir serveis interactius al IRD i a l'ordinador personal dels usuaris. ;
 Digital TV Contribution (DTVC   Contribuci de TV Digital) i Digital Satellite News Gathering (DSNG   Seguiment de notcies Digitals per Satllit): Les aplicacions DTVC per satllit sn transmissions punt-a-punt, o punt-a-multipunto, que connecten unitats up link fixes o mbils a estacions de recepci. Sn paliaciones professionals. ;
 Distribuci i intercanvis de dades per a aplicacions professionals (PPS): Aquests serveis es realitzen punt-a-punt, o punt-a-multipunto.

 DVB-S i DVB-S2 . 

El principal desavantatge del DVB-S2 s que ja hi ha molts milions de receptors/decodificadores DVB-S desplegats per tot el mn. DVB-S2 disposa:

 Un 30% de major eficcia que DVB-S.
 Una major gamma d'aplicacions mitjanant la combinaci de la funcionalitat de DVB-S (per a s domestico), i DVB-DSNG (per a aplicacions professionals).
 Tcniques com l'adaptaci de codificaci per a maximitzar el valor d's dels recursos de satllit. * Retrocompatibilidad cap a la generaci anterior, DVB-S.



 rees d'aplicaci .

A causa de les altes prestacions que gaudeix el sistema DVB-S2, pot ser una eina til en les segents aplicacions disponibles dissenyades per a aquest sistema: 

 Serveis de Radiodifusi (BS) . 
Els serveis de radiodifusi estan coberts avui dia amb el sistema DVB-S, per amb l'afegit de la flexibilitat VCM (Modulaci i codificaci variable) que permet diferents nivells de protecci per a cadascun dels serveis (per exemple, SDTV molt ms resistent a errors i HDTV ms feble enfront d'aquests). 

 Serveis Interactius (IS) . 
IS est dissenyat per a ser utilitzat amb els actuals estndards DVB amb canal de tornada (per exemple, RC-PSTN, RCS, etc.), DVB-S2 pot operar en manera CCM (codificaci i modulaci constant) i ACM (codificaci i modulaci adaptativa). ACM permet a cada estaci de recepci controlar la protecci de tot el trfic que li va dirigit. 

 Contribuci TV Digital i  Satelite News Gathering  (DTVC / DSNG) . 
DTVC/DSNG es basa en l'estndard DVB-DSNG, facilitant punt a punt, o punt a multipunto comunicacions niques o mltiples fluxos de transport MPEG utilitzant qualsevol de les maneres CCM o ACM. 

 Altres Aplicacions Professionals (PS) . 
Entre elles figuren per exemple el contingut de les dades de distribuci o troncals: aquesta manera s generalment reservat per a professionals de punt a punt i punt a multipunto d'aplicacions que usin la CCM, VCM o ACM, tcniques descrites anteriorment.

 Caracterstiques tcniques . 

Amb l'augment de les necessitats de flexibilitat, i un desig de dissenyar un sistema que, en terme mitj, que produx un 30% de rendiment sobre DVB-S, el DVB-S2 t les segents caracterstiques: 

 Maneres de Modulaci . 
Hi ha quatre maneres de modulaci: QPSK, 8PSK per a la seva difusi a travs d'aplicacions no lineals de transpondedores de satllits impulsats a prop de la saturaci. 16APSK i 32APSK estan ms orientats a les aplicacions professionals que requereixen semifinals lineals en els transpondedores. Aquests ltims plans de transacci incrementen l'eficincia i el rendiment. 

 Ample de banda i factor roll-of . 
Per a la configuraci d'un ample de banda major, DVB-S2 afegix factors de roll-of  =0,25 i  =0,20, el DVB-S tradicional tan sols disposava de roll-of  =0,35 

 Forward Error Correction (FEC) . 
DVB-S2 utilitza un poders sistema basat en el mecanisme contra errors FEC mitjanant concatenaci de BCH (Bose-Chaudhuri, Hocquenghem) amb LDPC (Low Density Parity Check) de codificaci interna. El resultat s que el rendiment s de vegades de tan sols 0.7dB del lmit de Shannon (Limiti que marca la codificaci ms ptima possible). L'elecci dels parmetres del mecanisme FEC depn dels requisits del sistema. Amb VCM i ACM, el codi pot canviar les taxes de forma dinmica, en una base frame-a-frame. 

 Plataformes disponibles en DVB-S2 . 

Actualment el procs d'adaptaci del sistema DVB-S al DVB-S2 est arribant a velocitats vertiginoses, en l'actualitat les segents plataformes estan ja emetent (com a mnim en perode de proves) a travs de l'estndard DVB-S2: 



 Vegeu tamb .
 DVB-SI Estndar per a informaci de programes.
 VoD Video on Demand;
 ETSI Article sobre la organitzaci d'estandaritzaci a nivell internacional.
 DVB Article sobre DVB;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial DVB;
 Pgina oficial ETSI;
 Pgina oficial ASTRA;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243907" title="Adolf Seilacher" nonfiltered="4497" processed="4490" dbindex="94850">
Adolf  Dolf  Seilacher (24 de febrer de 1925) s un paleontleg alemany, el qual ha fet importants contribucions en camps com ara l'evoluci i l'ecologia paleobiolgica, al llarg d'una carrera cientfica de ms de 60 anys. Una de les seves principals aportacions ha estat l'estudi de les traces fssils. La seva tasca en paleontologia, per, ha anat molt ms enll del camp de les traces fssils, fent contribucions molt significatives en camps com l evoluci dels primers macroorganismes, la morfologia construccional, la tafonomia, etc.

 Trajectria professional .

Va iniciar la seva carrera de la ma d'Otto Heinrich Schindewolf, professor de paleontologia de la Universitat de Tubinga, influenciat per alguns paleontlegs locals com Otto Linck. 

En acabar la Segona Guerra Mundial va reprendre les seves investigacions a Tubinga, on va coincidir amb l'icnleg francs Jacques Lessertisseur. Desprs de doctorar-se en 1951, Seilacher es va traslladar a la Universitat de Frankfurt (1957) i ms tard a la Universitat de Bagdad, ocupant posteriorment una plaa com a paleontleg a Gttingen. En 1964 va tornar a Tubinga com a successor de Schindewolf.
 
Des de 1987 ha treballat com a professor adjunt a la Universitat de Yale. L'any 1992 va guanyar el Premi Crafoord de mans de l'acadmia sueca, l equivalent al Premi Nobel per aquelles disciplines que no tenen Nobel. Actualment divideix el seu temps entre Tubinga i Yale. 

Seilacher s l'autor de ms de 200 publicacions, les quals inclouen gran varietat de temes. Els seus estudis sobre les traces fssils representen probablement algunes de les seves obres ms conegudes. Cal destacar el seu treball de 1967 sobre la batimetria de traces fssils, on va establir el concepte d'icnofcies. 

En 1970 anunci el seu programa  Konstructions-Morphologie , on destacava la importncia de tres factors en la determinaci de la forma dels organismes: ecolgics, histrics i arquitectnics. Aquest punt de vista va influenciar autors com Gould o Lewontin. En 1985 va proposar un plan per la classificaci dels fssils.

Les seves contribucions ms controvertides estan relacionades amb el seu treball sobre l'Ediacari. Seilacher sugger que la fauna Ediacariana, que ell anomen Vendobionta, va representar un experiment fallit en l'evoluci dels organismes pluricellulars. 

Bona part del treball de Seilacher es resumeix en el material publicat l'any 2007 amb el ttol Trace Fossil Analysis.

 Vegeu tamb .
Fauna d'Ediacara
 Referncies .
 Wikipedia anglesa: traducci lliure;
 Enllaos externs .
 Yale Peabody Museum: Treasures & Explorations: Curator s Choice;
 Katalog der Deutschen Nationalbibliothek - results/titledata;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243909" title="Compitlia" nonfiltered="4498" processed="4491" dbindex="94851">
Compitlia (Ludi Compitalicii) fou un festival rom que se celebrava una vegada a l'any en honor dels lares compitales, als que es feien sacrificis als llocs on arribaven dues o ms vies o camins. El festival hauria estat institut per Tarquini Prisc.

La Compitlia es feia pocs dies desprs de la Saturnlia. Desprs de desaparixer per un temps la festa fou restaurada per Tarquini el Superb que va sacrificar nois a Mnia, la mares dels lars, practica que es va acabar al caure la monarquia.

Jocs hi foren afegit durant la repblica per foren suprimits per orde del senat el 68 aC, excepte en el consolat de Pis que els va autoritzar el 58 aC noms per aquell any. La festa va seguir per sense jocs, per els perodes de conflicte civil quasi be no es feien i August va haver de restaurar el festival.

La compitlia es feia el dia que fixaven els magistrats o els sacerdots per sempre era al hivern. Cicer diu que generalment es feien a les calendes de gener, desprs de la Saturnlia, i tic diu que es feien de vegades desprs de les nones de gener.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243911" title="Concha" nonfiltered="4499" processed="4492" dbindex="94852">
Concha fou el nom llat d' una mesura romana i grega de lquids amb dos models:

La petita concha que era la meitat d'un cyathus 

La gran concha (equivalent a un oxybaphum) que era tres vegades la petita. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243912" title="Congiari" nonfiltered="4500" processed="4493" dbindex="94853">
A l'antiga Roma, un Congiari (Congiarium) era una gerra per contenir un congi (congius), equivalent a sis sextaris que era la mesura ms corrent per l'oli.  Durant la repblica romana el congi era la mesura habitual per l'oli. Quan es feia la distribuci d'oli entre el poble es donava justament un congiari. Aix va fer que el nom congiari fos aplicat en general a les donacions liberals al poble, fins i tot si eren de vi, gra o diner entre d'altres coses. En canvi les donacions als soldats es deien donativa i si be algunes vegades es va aplicar la paraula congiaria, no era correcte. Tamb es va donar el nom de congiria a una pensi que l'emperador o persones d'alt rang donaven als seus amics.

Sovint s'utilitza el terme congiarium per indicar un regal fet per una persona d'alt rang als seus amics. Tiberi quan va pujar al tron va donar tres-centes monedes a cada ciutad; Calgula ho va doblar (600 sestercis en dues vegades); Ner en va donar 400. Traj va donar 75 denaris per persona el 99 pero desprs en va fer al menys dues ms que van pujar fins a 650 denaris per cap.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243917" title="Constitucions romanes" nonfiltered="4501" processed="4494" dbindex="94854">
Constitucions romanes s el nom genric (sempre en plural) donat als decrets, edictes i epstoles dels emperadors romans que havien de ser obets. Aquest nom els hi fou donat al Digest. Les modernes constitucions deriven d'aquest nom, perqu si be no es tractava de lleis fundamentals reguladores com modernament, si eren les lleis principals de l'estat.

Un decret era una decisi sobre una disputa entre dues parts que era jutjada per l'emperador. Edictes (edictales leges, generales leges, leges perpetuae, etc...) eren lleis que promulgava l'emperador dirigides a tots els sbdits; rescriptes incloen epstoles, subscripcions i anotacions que formaven respostes de l'emperador a tots el que li consultaven alguna qesti legal; generalment es feia la contesta en forma d'epstola, mentre les subscripcions i anotacions eren respostes curtes unes escrites al peu i les altres al marge del paper on era escrita la prpia qesti o pregunta; amb el temps els rescriptes van obtenir fora de llei.

Un altre mtode legislatiu eren els senatus consultum, decisions tericament del senat, per mai contraries al punt de vista imperial, que van existir entre el regnat d'August i el d'Adri.

Avanat l'imperi es va establir que rescriptes i edictes eren lleis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243919" title="Convent jurdic" nonfiltered="4502" processed="4495" dbindex="94855">
Convent jurdic (Conventus)  fou una subdivisi administrativa romana. 

El convent (conventus) rom era prpiament el lloc on es feia una assemblea d'homes per un propsit determinat; quan els romans van comenar a dominar pasos, la paraula es va aplicar a les reunions dels provincials en determinats llocs establerts pel pretor o propretor o pel procnsol amb la finalitat d'administrar justcia. Aix cada provncia era dividida en diversos convents jurdics tamb anomenats frums o jurisdictiones; els ciutadans romans que vivien a provncia estaven sota jurisdicci del governador rom; les ciutats amb dret itali tenien els seus propis magistrats; la resta de la poblaci rebia justcia a la ciutat seu del convent.

Els jutges eren designats pel governador generalment entre ciutadans romans. Generalment el governador presidia les sessions del convent i promulgava les sentencies segons les indicacions dels jutges que en aquest cas feien d'assessors (consilium o consiliarii). El procnsol feia tot el procediment en llat per sovint hi havia la presencia d'un intrpret. 

Rarament es feia un convent si abans no s'havien fixat els afers militars de la provncia, i per tant quan els soldats es retiraven als seus quarters de hivern.

Durant l'imperi algunes ciutats foren institudes com a seus de jutjats i per tant van substituir als convents.

Llavors convent es va aplicar a unes reunions de romans que formaven una corporaci i que representaven al poble rom en el seu districte o ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243920" title="Corpus Juris Civilis" nonfiltered="4503" processed="4496" dbindex="94856">
Corpus Juris Civilis fou el nom de les tres gran compilacions legals bizantines institudes per Justini I: Els Institutes, el Pandecte o Digest, i el Codi amb les Novellae, que junts van formar un cos legal divdidit en cinc volums (volumina) dels que tres eren del Digest (Digestum Vetus, Infortiatum, i Digestum Novum), el quart eren els nou llibres del  Codex Repetitae Praelectionis, i el cinqu els Institutes, el Liber Authenticorum o Novellae, i els tres darrers llibres del Codi.

Posteriorment la divisi en cinc volums va desaparixer substituda per quatre: un per els  Institutes, un el Digest, un el Codi, i un les Novellae. El nom Corpus Juris Civilis no li fou donat per Justini i apareix al segle XII i no fou usat de manera habitual fins al segle XVII.

Algunes edicions inclogueren a ms a ms, 13 edictes de Justini, cinc constitucions de Just I el Jove, algunes de Tiberi II, algunes lleis noves de Lle I, Zen i d'altres emperadors, sota el nom de Imperatoriae Constitutiones.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243922" title="Coribntica" nonfiltered="4504" processed="4497" dbindex="94857">
Coribntica (Corybantica)  fou un festival de misteris que se celebrava a Cnossos a Creta en memria de Coribes (Corybas) que havia aconsellat a Zeus. Altres versions diuen que hi havia nou coribants i que havien salvat a Zeus; una tercera versi diu que Coribes era el pare de l'Apollo Crtic que va disputar la sobirania de l'illa amb Zeus. 

Fos com fos el festival era molt antic. S'iniciava amb la persona que el presidia asseguda al tron i els iniciats formant un cercle i dansant al seu entorn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243923" title="Cosmet" nonfiltered="4505" processed="4498" dbindex="94858">
Cosmet ( plural llat Cosmetae)  eren un tipus d'esclau rom encarregat de vestir i adornar a les dames romanes. Encara que s'ha suposat que eren esclaves femelles, Juvenal refuta aquest punt de vista descrivint a dones esclaves que no feien aquesta feina; Juvenal indica que hi havia un tipus de dona esclava que feia alguna vegada el mateix que els cosmets i s'anomenaven cosmetries (cosmetriae). Per tant generalment els cosmets eren homes.

Vegeu tamb Alfpil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243925" title="Cosmi" nonfiltered="4506" processed="4499" dbindex="94859">
Cosmi foren els magistrats en cap de les ciutats a Creta abans de la dominaci romana. Les institucions cretenques eren d'origen dric i tericament es van traslladar des de Creta a Esparta on van evolucionar i pels espartans de fet es van perfeccionar, mentre a Creta van romandre inalterades. 

Els cosmi eren deu i es poden comparar als fors espartans. El principals dels cosmi era el protocosmus, amb autoritat civil i militar i que donava nom a l'any. Governava d'acord amb la Gersia (equivalent a la Boule grega) o assemblea d'ancians. L' Ecclesia, o poble, tenia per missi aprovar els decrets que se li sotmetien. Amb el temps el crrec de Cosmi va passar a les principals famlies i ms tard foren elegits de manera democrtica. 

La poblaci estava formada pels homes lliures (drics) els perioeci (descendents de la poblaci conquerida) i els ilotes o esclaus dividits en diverses sub classes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243926" title="Ctila" nonfiltered="4507" processed="4500" dbindex="94860">
Ctila (Cotyla) fou una mesura de capacitat entre romans i grecs; els romans li deien tamb hemina i era la meitat d'un sextari. Contenia sis ciats (cyathi).

Aquesta mesura fou molt utilitzada pels metges per les seves formules, i per mesurar sobretot oli. Una gerra amb la capacitat d'una ctila estava dividida en dotze parts iguals  per lnees marcades en ella; la gerra es deia litra i cada part una una (uncia). Una ctila eren nou unces d'oli.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243928" title="Cottia" nonfiltered="4508" processed="4501" dbindex="94861">
Cottia (Cotyttia o Cottytes) fou un festival originalment celebrat pels edonis de Trcia en honor d'una deessa anomenada Cotis (Cotys o Cotytto).

Es celebrava a la nit i segons Estrab tenia similituds amb els festivals del cabiris i de la frgia Cibeta. La seva celebraci fou adoptada desprs per diversos estats grecs, principalment els que per relacions comercials estaven obligats a mantenir bones relacions amb els tracis; entre els que ho van adoptar s'esmenta expressament a Corint, i probablement fou tamb adoptada per  Atenes.

Els sacerdots de la deessa es deien antigament baptes (baptae). Els festivals eren de molta disbauxa.

Un festival similar es feia a Siclia del que no existeix gaireb informaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243929" title="Covinus" nonfiltered="4509" processed="4502" dbindex="94862">
Covinus era una espcie de carro les rodes del qual anaven armades amb una mena de fals i s'utilitzaven a manera dels carros escites pels gals belgues i els britons. Els romans van aplicar el nom a un carro cobert pels dos costats i al fons per descobert al front i conduit per una sola persona que anava asseguda dins. El conductor es deia covinarius. 

Els coviniarii fou el nom tamb d'una part diferenciada de l'exrcit rom de Britnia, probablement derivat d'aquest carro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243930" title="Crocota" nonfiltered="4510" processed="4503" dbindex="94863">
Crocota fou un vestit de gala que portaven les dones en ocasions solemnes especialment a Grcia, i al festival de Dions (la Dionsia). Tamb el portava el sacerdot de Cibeles i ocasionalment alguns homes efeminats. 

El nom derivava de crocus, nom d'un color que era afavorit per les dones gregues. Els romans van adoptar el nom grec per aquest vestit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243931" title="Crnia" nonfiltered="4511" processed="4504" dbindex="94864">
Crnia fou un festival celebrat a Atenes en honor de Cronos, el culte del qual havia estat introdut molt antigament a l'tica i tenia un temple en com amb Rea. El festival es feia el dia 12 del mes de Hecatombaeon.

Tamb a l'illa de Rodes es feia un festival en honor de Cronos (potser equivalent al fenici Moloc) on es feien sacrificis humans, generalment de criminals. Aqu el festival es feia el dia 16 de Metageitnion. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243932" title="Criptea" nonfiltered="4512" processed="4505" dbindex="94865">
Criptea (Crypteia) fou una instituci introduda a Esparta per les lleis de Licurg, de carcter cruel i inhum, noms acceptada perqu el seu coneixement deriva de l'autoritat indiscutida d'Aristtil.

Els fors seleccionaven peridicament (potser  una  vegada a l'any, per aix no es diu expressament) joves espartans als que enviaven en diverses direccions per tot el pas amb menjar i armes; la seva feina consistia en caar ilotes especialment a la nit, tants com en podien trobar; alguna vegada tamb ho feien de dia si els ilotes eren forts.

La criptea era considerada una espcie d'entrenament militar, fcil amb un enemic desarmat i sorprs; les vides dels ilotes no tenien cap valor i de passada, o com element principal de l'activitat, es regulava la seva poblaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243933" title="Cubiculari" nonfiltered="4513" processed="4506" dbindex="94866">
Cubiculari (llat plural Cubicularii) era el nom dels esclaus de l'antiga Roma que tenien cura de les habitacions de dormir o d'estar; generalment els esclaus que feien aquesta feina eren considerats els ms fidels ja que es considerava que tenien una espcie de cura tamb de la persona de l'amo. 

Juli Csar quan fou fet presoner pels pirates va despatxar a tots els seus esclaus menys els cubicularis i el metge.

Els cubicularis tenien tamb l'encrrec de introduir les visites a la cambra de l'amo i per tant romanien generalment a una avantcambra.

Sota l'Imperi els cubicularis de palau foren anomenats praepositi sacro cubiculo, i ja no eren esclaus sin pel contrari persones d'alt rang.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243934" title="Culter" nonfiltered="4514" processed="4507" dbindex="94867">
Culter  (cello o percello; diminutiu cultellus; angls coulter; alemany del sud, das kolter ; francs, couteau) fou el nom antic d'un ganivet de noms un costat acabat amb punta i una mica corbat.

S'usava generalment per matar animals a casa o de cacera, a tamb pels sacrificis d'animals als altars dels deus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243936" title="Canal Pommerul-Cond" nonfiltered="4515" processed="4508" dbindex="94868">


El Canal Pommeroeul-Cond s un canal de Blgica i de Frana que enllaa el canal Nimy-Blaton-Pronnes a Pomerul amb l'Escalda a Cond-sur-l'Escaut. Forma una malla de l'enlla de les conques del Mosa i de l'Escalda. En connectar-se amb el canal de Nimy a Pommerul, reemplaa la connexi Mons-Cond que va suprimir-se per a la construcci de l autopista E19 que va utilitzar el llit del canal Mons-Cond obsolet.

El canal inaugurat al 1982 ie era d'una capacitat d'embarcacions de 1500 a 3000 tones. 

Des de 1982 els rius Haine i Hogneau desemboquen al canal. Les terres alluvials aportades per aquests rius van contribuir a l'ensorrament del canal i  de la resclosa d'Hensies. El dragatge s problemtic per qu els sediments sn molt contaminats i encara no s'ha trobat cap soluci per a emmagatzemar-los en espera del seu tractament de descontaminaci. 

El canal s'ha tancat a la navegaci comercial al 1992. Existeix una alternativa via el canal Nimy-Blaton-Pronnes i s'estudia la reobertura del canal.

Infraestructures.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243937" title="Curador" nonfiltered="4516" processed="4509" dbindex="94869">
El curador o en llat curator era una figura jurdica legal romana establerta per la llei Pletria (de data desconeguda, per anterior a Plaute) que era encarregada d vetllar per una srie de ciutadans que per haver-se casat ja no estaven sotmesos a tutela per que d'altra banda tenien menys de 25 anys i eren inexperts i es podia sorprendre la seva bona fe.

Els curadors vetllaven per la bona fi dels negocis del menor de 25 anys (o ms jove i casat), sense que la seva intervenci fos necessria (ja que el menor de 25 anys i casat tenia plena capacitat d'obrar i contractar) ms que com a conseller i garant. Aquesta instituci dona lloc a la moderna curatela. Excepte quan hi havia parents propers era designat pel pretor o per altres magistrats, i a provncies pels governadors.

Aquesta figura no s'ha de confondre amb els curadors (curatores) pblics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243938" title="Curadors" nonfiltered="4517" processed="4510" dbindex="94870">
Curadors (Curatores) foren una srie de crrec pblics de l'Imperi Rom, els primers dels quals foren establerts per August; els principals foren: 

1.	curatores alvei et riparum, encarregats de la navegaci pel Tber;
2.	curatores annonae, encarregats de comprar el gra i oli per l'estat i de vendre'l a baix preu als ciutadans pobres. Tamb foren anomenats curatores emendi frumenti et olei ;
3.	curatores aquarum, encarregats de la distribuci de l'aigua;
4.	curatores kalendarii, encarregats a les diverses ciutats de recopilar els noms dels magistrats que cobraven sou pblic ;
5.	curatores ludorum, encarregats dels jocs pblics; anomenats tamb curatores muneris gladiatorii;
6.	curatores operum publicorum, encarregats dels edificis pblics com teatres, banys, aqeductes i altres i de fer les reparacions adients. Van substituir als edils;
7.	curatores regionum, encarregats del 14 districtes de Roma, prevenint desordres i delictes. Hi havia dos curatores per cada districte fins que Alexandre Sever ho va reduir a un per districte. Depenien del prafectus urbi;
8.	curatores reipublicae o logistae,  administrador de la propietat municipal;
9.	curatores viarum, encarregats del manteniment dels camins;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243939" title="Curi (cap de la Cria)" nonfiltered="4518" processed="4511" dbindex="94871">
Curi era la persona que estava al capdavant de la cria i dirigia els afers principalment de natura religiosa. Estava assistit d'un sacerdot anomenat flamen curialis. Hi havia un curi per cadascuna de les trenta cries i els curions formaven un collegi sacerdotal dirigit per un d'ells que es titulava curi mxim, que era elegit als comicis curiats i tenia autoritat sobre les cries i els curions; per ser curi s'havia de ser patrici, i no fou fins avanada la repblica que el crrec fou ostentat per un plebeu, quan ja les cries havien perdut importncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243940" title="Curi (Grcia)" nonfiltered="4519" processed="4512" dbindex="94872">
Curi (Curius) era a l'antiga Grcia, i especialment a Atenes, la persona responsable de la seguretat dels membres de la famlia que la llei presumia que eren incapaos de defensar-se a si mateixos com menors i esclaus, i dones de totes les edats; generalment eren els pares, marits, o els parents mascles ms propers qui exercia aquesta funci. 

Els curis a les lleis tiques estaven pensats especialment per protegir els interessos de les dones, quan eren solteres, separades o vdues. Si un ciutad moria i deixava una orfe, el fill o el pare cobrien el buit i havien de proveir el  corresponent dot; si es divorciava o quedava vdua era responsabilitat del curi que l'havia de recollir, i si l'havia proms i dotat podria recuperar el dot.

Hi havia diverses lleis per la protecci de les dones i dels orfes contra la negligncia o la crueltat dels seus parents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243941" title="Cursor (esclau)" nonfiltered="4520" processed="4513" dbindex="94873">
Cursor (plural llat Cursores) era un esclau que tenia el deure de crrer davant del carruatge dels seus amos per marcar i obrir cam. Aquesta mena d'esclaus va aparixer a la meitat del segle I i els esclaus utilitzats eren generalment nmides.

Tamb s'anomena cursor al esclau que tenia funcions de crrer d'un lloc a l'altra per exemple l'encarregat de repartir cartes o missatges, de portar avisos, etc..

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243942" title="Currus" nonfiltered="4521" processed="4514" dbindex="94874">
Currus fou un carro de dues rodes caracterstic de Roma, per una sola persona que condua dret, protegir pels dos costats i el front i que era obert a la part del darrera. El cos principal es deia antys, tenia una barra (pole o jugum) a la que s'enganxava un o dos animals a cada costat i que a la part oposava en perpendicular formava l'eix (que es deia axle), i les rodes que giraven sobre l'eix com als carros moderns.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243943" title="Niseu" nonfiltered="4522" processed="4515" dbindex="94875">
Niseu (Nysaeus, Nisaios ) fou el fill de Dions I el Vell de Siracusa amb la seva dona Aristmaca, la filla d'Hipar. No se sap com va pujar al poder per fou no massa temps desprs de qu  el seu germ Hippar de Siracusa fos assassinat (vers 352 aC). Va assolir  en el poder suprem vers el 350 aC i el va conservar fins el 346 aC quan fou enderrocat pel seu germanastre Dions el Jove. 

Igual que el seu germ Hippar es va destacar per la seva afici al beure i per les seves activitats sexuals constants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243944" title="Nonns" nonfiltered="4523" processed="4516" dbindex="94876">
Nonns (Nonnosus, Nnnosos ) fou un funcionari bizant, fill d'Abraham,  al que l'emperador Justini I va enviar com ambaixador a Etipia, als himiarites i als saracens i altres nacions de la zona de la mar Roja.

Al seu retorn va escriure una histria de la seva ambaixada, que no s'ha conservat per un resum fou preservat per Foci. Aquest diu que el seu pare ja havia estat ambaixador bizant davant els saracens i el seu avi (tamb anomenat Nonns) fou enviat tamb com ambaixador per l'emperador Anastasi I de Bizanci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243945" title="Baroque Works" nonfiltered="4524" processed="4517" dbindex="94877">
Baroque Works (Banda Baroque) es una organitzaci criminal encoberta, fictcia que pertany al manga i l'anime, One Piece.

Baroque Works mant el rcord de ser els antagonistes que ms temps han durat a One Piece. L'organitzaci esta composta per aproximadament 2.000 membres. Cada agent principal mascul t un nom codi (en nmeros, del 0 fins al 13) i estan emparellats amb una agent femenina que t dies festius com noms codi (La majoria dels quals estan basats en dies festius japonesos) amb l'excepci de Mr. 2 (com que s transvestit, ell s la seva prpia agent femenina. Moltes vegades es anomenat pel seu nom codi varonil i femen: Mr. 2 Bon Kure). Els agents del 12 al 6 sn els ms dbils i es coneixen com agents Frontera (Frontier Agents). Els agents del 0 al 5 sn coneguts com Agents Oficials (Officer Agents) i tots aquests, amb l'excepci de Mr. 4 i Miss Golden Week, tenen els poders d'una Fruita del Diable, convertint-los en els ms poderosos dintre de l'organitzaci. Finalment, hi ha els Unluckies, 2 agents animals que actuen com a missatgers, tamb castiguen a los que fallen amb la seva missi.

La fora s molt important a Baroque Works, la qual es demostra amb el nombre que se li assigna als agents, mentre ms a prop del 0 sigui el nombre, ms fort s l'agent.

Una de les curiositats de Baroque Works s que, tot i que son caarecompenses, tenen una bandera pirata prpia (una calavera amb dues ales liles i dues espases d esgrima entrecreuades).


 Membres .

Presidncia.

 Mr. 0 .
El president de la banda es el Shichibukai Crocodile.

 Miss All Sunday .
La vicepresidenta de la banda era la Nico Robin.

 Agents oficials .

 Mr. 1 i Miss Doublefinger .
 Mr. 1: El seu veritable nom s Das Bones, va ser un fams assass al West Blue amb una recompensa de 55 milions de belis fins que va ser reclutat per Baroque Works.

Suposadament, en Zoro va matar-lo a Alubarna al tallar-li el pit per en una de les mini-histories del Manga, es trobava en bon estat en una cella d'Impel Down, per en tenir l'oportunitat d'escapar, va triar quedar-se enrere amb en Crocodile.

Va menjar la Supa Supa no Mi, una fruita del Diable que li permet convertir el seu cos en fulles d'acer i donar al seu cos la consistncia del acer.

 Miss Doublefinger o Miss primer de Gener es la parella d'en Mr. 1, va menjar la Toge Toge no Mi, una fruita del Diable que li permet transformar qualsevol part del seu cos en punxes. Va ser derrotada per Nami.

El seu nom (Doublefinger, dos dits) ve de la costum japonesa d'aixecar els dos dits ndex per formar un 1/1 (1 de Gener).

 Mr. 2 Bon Kure .
Mr. 2 Bon Kure s un ballar transvestit (a causa d'aquesta condici, ell mateix es la seva companya femenina). En el cam dels Pirates del Barret de Palla cap a Arabasta, els seus vaixells es van creuar i va ser "pescat" per en Luffy enmig d'una densa boira. Aleshores, com que en Mr. 2 encara no sabia res d'ells, es va fer el seu amic i els va mostrar el poder de la seva fruita del Diable, la Mane Mane no Mi. Quan va retornar al seu vaixell, la Vivi el va reconixer.

Al trobar-se a Alubarna, en Mr. 2, amb la cara de l'Usopp (a qui va derrotar poc abans) va intentar enganyar la Vivi per es va delatar grcies a un pla molt astut d'en Zoro. Va perseguir la Vivi fins a trobar-se amb en Sanji i aquest el va acabar derrotar.

Desprs de la batalla d'Arabasta, va ajudar als Barret de Palla a escapar de l'Armada mentre sortien d Arabasta, i va acabar sent capturat per la Capitana Hina.

El nom de Bon Kure prov d una festa budista (Bon Clay)
 
 Mr. 3 i Miss Goldenweek .
 Mr. 3: Un dels agents ms intelligents de Baroque Works, la seva missi principal era assassinar als Barret de Palla en Little Garden, on es trobava establert per capturar als gegants Dorry i Brogy (recompensa: 100 milions de belis cadascun), que mantenien un duel que havia durat 100 anys. Va estar a punt de convertir en cera a la Nami, la Vivi i en Zoro en esttues de cera grcies a un pastis de cera creat amb el poder de la Doru Doru no Mi, per l Usopp va desbaratar el pla calant foc al pastis i fonent la cera que els recobria. Mentrestant, en Luffy el va vencer.

Desprs d aquests fets, torna a Arabasta per disculpar-se davant en Crocodile per aquest, en un estat d ira, li resseca gaireb tot el seu cos i el llana a una piscina plena de cocodrils-banana que suposadament, el devoren. Per just abans, es tanca en una bola de cera per protegir-se.

Va aconseguir sortir del cocodril grcies a en Sanji mentre aquest buscava la clau que obria la porta de la gbia on es trobaven en Luffy, en Zoro, la Nami, l Usopp i l Smoker mentre la sala s inundava. Com a venjana de Little Garden, va llanar la clau de la gbia al aigua. Davant aix, l Usopp t la idea d utilitzar els poders d en Mr. 3 per fer una clau que obri la porta. Un cop oberta, en Sanji el llena a l aigua i queda inconscient.

En una mini-historia del Manga, es capturat per la Marina i tancat a Impel Down, tot i aix, aconsegueix fugir, per torna a ser capturat per salvar als seus companys.

 Miss Goldenweek o Miss setmana d or s l acompanyant d en Mr. 3, ella i en Mr. 4 sn els nics agents oficials que no han tastat fruites del Diable, a canvi Miss Goldenweek posseeix l  habilitat Colors Trap (Trampa dels colors) que canvia les emocions de les persones (i causa un atac de riure o relaxant-los fins al punt de prendre un te amb ella encara que la situaci sigui desesperada, per exemple), va utilitzar aquesta tcnica per evitar que en Luffy pogus rescatar als seus companys mentre es convertien en esttues de cera.

Desprs de la guerra d Arabasta, i en descobrir que els membres de Baroque Works havien estat detinguts i empresonats a Impel Down, va decidir anar a rescatar-los junt amb en Mr. 5 i Miss Valentine.

El seu nom ve d  una srie de dies festius de Jap.

 Mr. 4, Miss Merry Christmas i Lasso .
Segons paraules d  en Crocodile, aquest equip es ms fort que l equip de Mr. 3, per aquests ltims estan per davant a causa de la intelligncia i astcia d en Mr. 3.

 Mr. 4: De la mateixa manera que Miss Goldenweek, ell no ha menjat cap fruita del Diable. Tot i aix, te una fora sobrehumana (fins al punt d aguantar un bat de beisbol de 4 tones). Utilitza aquest bat per redirigir les pilotes bomba que la seva mascota Lasso li envia cap als seus contrincants) i per colpejar als seus rivals amb ell.

L Usopp i en Chopper l acaben guanyant llanant-li el martell de l Usopp fent servir una goma gegant i les banyes d en Chopper. Desprs d aix, apareix fugint d Impel Down en una de les mini-histories del Manga amb Miss Merry Christmas i en Lasso.

Es mou i parla molt lentament, a ms, no es gaire intelligent, per aix Miss Merry Christmas s la veritable cap de l equip.

 Miss Merry Christmas o Miss Bon Nadal es la companya d en Mr. 4. Ha menjat una fruita del Diable model Zoan (la Mogu Mogu no Mi) que li permet transformar-se en talp.

Va enfrontar-se a l Usopp i en Chopper en una lluita molt igualada. Al final en Chopper la va portar cap a en Mr. 4 i aquest li va donar un cop amb el seu bat de 4 tones, acabant amb ella.

Ella s tot el contrari que en Mr. 4, parla extremadament rpid.

 Lasso: En Lasso era un can-pistola que pertanyia a en Mr. 4 fins que aquest can va fusionar-se amb la Inu Inu no Mi model gos salsitxa, donant-li la propietat de moure's.

Escup boles de beisbol que en realitat son bombes de temps retardat.

Es la mascota d en Mr. 4.

 Mr. 5 i Miss Valentine .
 Mr. 5: Va menjar la fruita del Diable Bomu Bomu no Mi, aquesta habilitat li permet fer esclatar qualsevol part del seu cos, inclosos els mocs i l al.

La seva primera aparici va ser a Whiskey Peak, on tenia l ordre d assassinar l agent que coneixia a en Crocodile (la Vivi) per en Luffy i en Zoro intervenen i els derroten fcilment. Es tornen a retrobar a Little Garden i all es derrotat definitivament per l Usopp i en Zoro.

Un cop finalitzada la guerra d Arabasta, va anar a rescatar la resta d agents a Impel Down amb Miss Goldenweek i Miss Valentine.

 Miss Valentine s la companya d  en Mr. 5. Va menjar la Kilo Kilo no Mi, que li dna l habilitat de canviar el seu pes a voluntat (d 1 a 10.000 quilos).

Va aparixer per primer cop a Whiskey Peak, on va ser fcilment derrotada per en Luffy i en Zoro. En Little Garden es derrotada per la Nami i la Vivi.

Un cop finalitzada la guerra d Arabasta, va anar a rescatar la resta d  agents a Impel Down amb Miss Goldenweek i en Mr. 5.

 Agents Frontera .

 Mr. 6 i Miss Mother  s Day .
 Mr. 6: s anomenat per en Zoro un cop descobreix qui sn en realitat els habitants de Whiskey Peak. En Mr. 6 va fer-li una oferta a en Zoro per unir-se als Baroque Works i ell va dir que noms ho faria si el feien el cap absolut de l  organitzaci. A causa d'aquesta resposta, en Mr. 6 va intentar matar-lo, per va ser ell el que va acabar mort.

 Miss Mother  s Day: No ha aparegut en la histria.

 Mr. 7 i Miss Father  s Day .
 Mr. 7: s un tirador que t el nmero 7 inscrit en tota la seva roba i les celles; la seva pistola dispara bales amb forma de daus, quan aquestes xoquen amb les bales de Miss Father s Day, fan una explosi. Tenia la missi de vigilar el can gegant de la torre del rellotge d Alubarna sense saber que ells tamb moririen amb l explosi.

Va ser derrotat per la Vivi.

 Miss Father s Day s una tiradora que t tota la seva roba decorada com una granota. Acompanya en Mr. 7 a les missions. Al fer xocar les seves bales amb les d en Mr. 7 causen una gran explosi. Tenia la missi de vigilar el can gegant de la torre del rellotge d Alubarna sense saber que ells tamb moririen amb l  explosi.

Va ser finalment derrotada per la Vivi.

 Mr. 8 i Miss Monday .
 Mr. 8: El seu veritable nom s Igaram. s el cap de la gurdia reial del palau d Arabasta i cap d en Chaka i en Pell. Junt amb la Vivi es va infiltrar a la Baroque Works per descobrir qui era el cap i quins eren els seus objectius, arribant al nivell d  Agents Frontera. Al ser descoberts, va fer-se passar per la Vivi per distreure als agents mentre la veritable fugia amb els Barret de Palla. Per Miss All Sunday va aparixer aleshores i va fer esclatar el vaixell de l Igaram.

Desprs d aquest incident, se'l creia mort, per desprs dels incidents de Nanohara reapareix i es retroba amb la Vivi desprs de la derrota final d en Crocodile portant un noiet que va veure com el rei Cobra es transformava en Mr. 2 Bon Kure durant els incidents de Nanohara, sent una prova vivent de qu la Baroque Works va provocar la conspiraci.

 Miss Monday o Miss Dilluns s l agent emparellada amb l Igaram. D acord al seu aspecte, sembla una dona amb una fora sobrehumana. T un gran sentit de l amistat. Aix ho demostra al intentar guanyar temps per a la Vivi lluitant contra en Mr. 5 i Miss Valentine. En Mr. 5 li va fer esclatar el bra al seu coll i la Miss Valentine la va esclafar, aix doncs, el ms probable s que hagi mort.

 Mr. 9 i Miss Wednesday .
 Mr. 9: s l agent emparellat amb la princesa Vivi. Es troba amb els Barret de Palla a l entrada de Grand Line, a l interior de la balena gegant Laboon. Ell i la Vivi intentaven caar-la per aconseguir menjar per al seu poble (Whiskey Peak) segons la seva versi, per la realitat era que volien la carn per als caa-recompenses de Baroque Works. Els Barret de Palla els hi van portar perqu accidentalment els hi van trencar el Log Posse.

Utilitza moviments acrobtics i un parell de bats de metall amb cadena extensible per lluitar. Va ser assassinat i llanat al riu per en Mr. 5 en intentar guanyar temps per a la Vivi i aconseguir que aquesta fugs.

 Miss Wednesday o Miss Dimecres;

 Mr. 10 i Miss Tuesday .
No apareixen en la historia.

 Mr. 11 i Miss Thursday .
 Mr. 11: Va ser capturat per la Marina i posteriorment assassinat a Nanohara per uns Milions.

 Miss Thursday no apareix en la historia.

 Mr. 12 i Miss Saturday .
No apareixen en la historia.

 Unluckies (Mr. 13 i Miss Friday) .
Aquesta ultima parella t la missi d informar dels fracassos dels agents Oficials/Frontera. Tenen la particularitat que sn animals.

El nom Unluckies ve del Divendres 13 (Mr. 13 i Miss Friday) Friday, 13 (Friday vol dir Divendres en angls).

Van apareixer per primer cop a Whiskey Peak i van ser venuts per en Sanji a Little Garden.

 Mr. 13: s una lldriga. T una habilitat innata per fer retrats, aix permet a la banda reconixer els enemics per executar-los a la primera oportunitat que tinguin.

Utilitza unes petxines amb punxes que donen l aspecte d'urpes per lluitar.

 Miss Friday o Miss Divendres s un voltor femella. Trasllada a en Mr. 13 d un lloc a l altre.

Per lluitar utilitza dues metralladores amagades sota les seves ales. En Sanji la va assassinar trencant-li el coll.

 Subordinats .

 Milions .
Aquests subordinats treballen per als Agents Frontera. A causa del poc poder dels Agents Frontera, sovint hi ha revoltes entre caps i subordinats per ascendir.

N hi ha 1.800.

 Bilions .
Aquests subordinats treballen per als agents oficials. N hi ha 200.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243947" title="Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951" nonfiltered="4525" processed="4518" dbindex="94878">
Resultats del Gran Premi d'Indianapolis 500 de Frmula 1 de la temporada 1951, disputat al circuit de Indianapolis  el 30  de maig del 1951.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Duke Nalon   4: 23. 74;
 Volta  rpida:  Lee Wallard  1: 07. 26;
 Cotxes compartits:;
 Jack McGrath (100 Voltes) i Manny Ayulo (100 Voltes) (els punts es van repartir entre els pilots);








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243952" title="Vida prehistrica" nonfiltered="4526" processed="4519" dbindex="94879">

La vida prehistrica es refereix als organismes que han habitat la terra des de l'origen de la vida fa uns 3.800 milions d'anys fins l'inici de l'poca histrica (3500 aC) quan els humans comenaren a tenir records escrits.

Durant el curs de l'evoluci, noves formes de vida es desenvoluparen i moltes altres formes, com els dinosaures, es van extingir.

La vida prehistrica evolucion al llarg d'aquest temps des de simples cllules bacterianes marines a algues i protozous i finalment a formes complexes multicellulars com fongs, plantes terrestres, cucs, molluscs, crustacis, insectes i vertebrats. 

En terminis geolgics, els ssers humans evolucionaren molt recentment, fa uns 4 milions d'anys.    

Algunes poques espcies de vida prehistrica, (com el celacant), encara existeixen avui tal i com eren abans, fa desenes de milions d'anys, considerant-se autntics fssils vivents. Altres criatures,  com els taurons, han canviat poc al llarg de milions d'anys.  

No obstant, la majoria de formes vivents -ms del 99 per cent- s'han extingit, i l'nic record seu que queda avui sn empremtes de pedra, motlles, o altres fssils.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243953" title="Taulell" nonfiltered="4527" processed="4520" dbindex="94880">
Un taulell, rajola de Valncia o rajola vidriada s una pea de cermica de poc gruix, generalment quadrada, en la qual una de les dues cares s vidriada, resultat de la cocci d una substncia a base d esmalt que esdev impermeable i lluenta. Aquesta cara pot ser monocromtica o policromtica, llisa o en relleu. El taulell s generalment usat com a element lligat a l arquitectura en revestiment de superfcies interiors o exteriors o com a element decoratiu allat. En l'actualitat el taulell es fabrica de manera industrial a gran escala, i el nom comercial que sol rebre s de paviment cermic, si fa referncia a un taulell per al terra, i de revestiment cermic, si es refereix al de paret.   

 Procs de fabricaci .

El procs de fabricaci dels taulells es realitzava tradicionalment per bicocci (dues cuites) i actualment per monococci (una sola cuita). El procs de bicocci implica una primera cuita (la de l'argila crua) durant la qual es forma el bescuit, producte que resulta quan l argila perd tota l aigua i per tant la plasticitat; posteriorment, desprs d'aplicar el vidriat i, si cal, els colors, la pea bescuitada rep una segona i darrera cuita. 

La cermica cuita per monococci s la que ha passat noms una volta pel forn. El procs de monococci d'un taulell s inicia amb la preparaci i mlta de les terres, el premsatge, l assecat, l esmaltatge i la cuita nica o monococci, en la qual el cos de la pea perd la plasticitat en la mateixa cocci en qu l esmalt i les tintes serigrfiques vitrifiquen. 

Fins al 1980 la monococci era un sistema de fabricaci quasi desconegut a la Plana, per de llavors en i grcies a l arribada del gas natural i dels forns monostrats de corrons ha susbtitut quasi per complet el sistema de bicocci, que noms subsisteix en aquelles peces de caire ms artes.

 Producci a Valncia .

Valncia ha estat un important centre productiu de taulells al llarg de la histria. Primer a Manises, en poca medieval (s. XIV-XV), i a partir del segle XIX a Onda i l Alcora. Des de mitjan segle XX altres localitats com ara Vila-real, Castell, Almassora, Sant Joan de Mor i Nules, juntament amb Onda  i l Alcora, fabriquen gran quantitat de taulell. De fet, la comarca de la Plana s la segona regi taulellera del mn, desprs de la comarca de Sassuolo-Mdena-Reggio nell Emilia, a l Emilia-Romagna (Itlia). En l'actualitat Vila-real, l'Alcora, Onda i Sassuolo (Mdena) sn els municipis amb ms gran producci mundial de taulells.

 s en arquitectura .

Fins a la seua industrialitzaci a la darreria del XIX, el taulell estava poc ests i es valorava especialment com a element decoratiu. Actualment s un material industrial emprat a gran escala i de baix cost, ms valorat per les seues qualitats higiniques  s un impermeabilitzant fcil de netejar  que pel seu valor decoratiu. s molt emprat en cuines, lavabos i altres rees hidruliques.

Vegeu tamb.

Cermica;
Esmalt;
Frita;
Socarrat;

 Bibliografia .
Josefina Bolinches Molina, La azulejera valenciana del siglo XIX, tesi doctoral de la Universitat Politcnica de Valncia, 1991.
Jos Mara Gomis Mart, Evoluci histrica del taulellet, Castell de la Plana, Diputaci Provincial de Castell, 1990.
Manuel Gonzlez Mart, Cermica del Levante espaol: siglos medievales, vol. 3 (Azulejos, "socarrats" y retablos), Barcelona, Labor, 1944 facs.: Valncia, Roig Impresores, 1995.
Los azulejos de la casa de los Huerta, Valncia, Diputaci Provincial de Valncia-Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 2001 (catleg d'exposici).
Joan Carles Membrado Tena, La indstria cermica de la Plana de Castell, Castell de la Plana, Diputaci Provincial de Castell, 2001.
Museu del taulell Manolo Safont / Museo del azulejo Manolo Safont, Onda, Ajuntament d'Onda, 2004.
Josep Prez Camps i Rafael Requena Dez, Taulells de Manises (1900-1936), Manises, Ayuntamiento de Manises, 1987.
Fernando Sendra Bauls, Plafons cermics i imatges devocionals a la Marina Alta (Alacant), Alacant, Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1995;
Mara Eugenia Vizcano Mart, Azulejera barroca en Valencia, Valncia, Ajuntament de Valncia, 1998.

Enllaos externs.
Museu Nacional de Cermica i Arts Sumpturies Gonzlez Mart (Valncia);
Museu del Taulell Manolo Safont (Onda);














 
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243969" title="Relics" nonfiltered="4528" processed="4521" dbindex="94881">
Relics s un disc recopilatori del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd aparegut el 14 de maig de 1971.

L'lbum reagrupa tots els singles apareguts durant la dcada de 1960 quan Syd Barrett formava part del grup. Els altres ttols sn represes de ttols famosos. Aquesta compilaci compta tamb amb un ttol indit Biding My Time.

 La cartula .
Existeixen diferents versions de la cartula d'aquest recopilatori en el format de 33 revolucions:
 En blanc i negre amb un dibuix de Nick Mason que representa una mquina futurista per a la versi britnica ( hi ha versions amb el nom del grup en color ros en lloc de blanc i negre). ;
 Une fotografia d'una mscara amb quatre ulls per a la versi dels Estats Units.
 Una fotografia d'antigues monedes per a la versi australiana. ;

Tamb es pot trobar la versi remasteritzada, per en aquesta reedici s un dels discos ms buscats del grup. Se'n va fer una srie disponible a Europa que es va canviar amb els nord-americans i a ms gran escala a Austrlia sota el segell Axis. La cartula de la versi remasteritzada representa la mquina dissenyada per Mason per en tres dimensions i amb fons blau. 
 
Llista de temes.
Els ttols que porten el smbol " " foren en el seu moment singles, mentre els que porten el smbol  "" foren part dels lbums.

 "Arnold Layne"   (Syd Barrett)   2:56;
 "Interstellar Overdrive"  (Syd Barrett, Roger Waters, Richard Wright, Nick Mason)   9:43;
 "See Emily Play"   (Syd Barrett)   2:53;
 "Remember a Day"  (Richard Wright)   4:29;
 "Paintbox"   (Richard Wright)   3:33;
 "Julia Dream"   (Roger Waters)   2:37;
 "Careful With That Axe, Eugene"   (David Gilmour, Roger Waters, Richard Wright, Nick Mason)   7:11;
 "Cirrus Minor"  (Roger Waters)   5:18;
 "The Nile Song"  (Roger Waters)   3:25;
 "Biding My Time" (Roger Waters)   5:18;
 Indit;
 "Bike"  (Syd Barrett)   3:21;

 Enllaos externs . 
Fitxa completa de l'lbum;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243970" title="Compressor" nonfiltered="4529" processed="4522" dbindex="94882">
Un compressor s una mquina que augmenta la pressi d'un fluid mentre que redueix el seu volum. 

La seua funci tamb pot ser la de desplaar cert tipus de fluids anomenats compressibles, tal com sn els gasos i els vapors en diverses aplicacions, per exemple en aplicacions pneumtiques. Aquesta compressi es realitza a travs d'un intercanvi d'energia en forma de treball entre la mquina i el gas en el qual el treball exercit pel compressor s transferit a la substncia que passa per ell convertint-se en energia de pressi.

El mateix que les bombes, els compressors tamb desplacen un fluid i li incrementen la pressi, per a diferncia de les primeres que sn mquines hidruliques, aquests sn mquines trmiques, ja que el seu fluid de treball es compressible, pateix un canvi apreciable de densitat i, generalment, tamb de temperatura; a diferncia dels ventiladors, els quals impulsen lquids compressibles, per no augmenten la seva pressi, densitat o temperatura de manera considerable.

 Tipus de compressors .
Els tipus principals de compressors s'il lustren i es comenten a la segent figura:



 Compressors centrfugs .

Vegeu l'article principal Compressor centrfug



Els Compressors centrfugs fan servir un disc o roda rotativa dins d'una carcasa, de manera que al girar, fora el pas de l'aire en direcci radial, s a dir: l'aire que es troba al centre de la roda impulsora s forat pels leps cap a l'exterior, de manera que s'incrementa la seua energia cintica. Al voltant d'aquest disc amb leps es troba un difusor (conductes divergents) que converteix l'energia cintica guanyada al rotor en energia de pressi. Es fan servir principalment en aplicacions industrials contnues i estacionries, com refineries, plantes qumiques i petroqumiques i processament de gas natural. Les seues aplicacions solen anar des de potncies de 75 kW fins a megawatts. Si es configuren mltiples etapes poden aconseguir elevades pressions, per damunt dels 70 MPa.

Es fa servir tamb com a  turbos  al motors de combusti interna de manera que sobrealimenten a l'admissi del motor amb pressi per damunt de la d'ambient. Els compressor centrfugs es fan servir tamb com a part de turbines de gas petites (com les dels helicpters) o a la part d'alta pressi de turbines de gas mitjanes. Altres aplicacions poden trobar-se a la producci artificial de neu per a grans quantitats.

 Compressors de flux mixt .
Els motors de flux mixt sn similar als centrfugs. En aquest cas es mant part de la component axial de la velocitat del gas a la eixida del rotor. El difusor se sol fer servir per eliminar la component radial i retornar al gas a la direcci axial. D'aquesta manera, al compressor de flux mixt li cal menys dimetre que al compressor centrfug, ja que el difusor far servir part de l'espai al darrere del rotor.

 Compressors de flux axial .

Vegeu l'article principal Compressor axial



Els compressors de flux axial sn compressors rotatius dinmics que fan servir cascades de perfils aerodinmics per a, progressivament, comprimir el fluid operant. Es fan servir quan es requereix molt flux de gas o quan calen dissenys compactes i modulars.

Les cascades de perfils aerodinmics se situen en etapes, normalment per parells:  cada etapa disposa d'una cascada d'leps rotatius i es complementa amb una cascada d'leps esttics. Els perfils aerodinmics, tamb anomenats leps o rotor en conjunt, acceleren el fluid. La part esttica, tamb anomenada estator converteixen l'energia cintica adquirida en energia de pressi i canvien la direcci del fluid, preparant i redirigint d'aquesta manera el flux per a la segent etapa. Els compressors axials sn quasi sempre multietapa , amb una secci transversal per la qual passa el gas en forma d'anell, amb rea decreixent conforme es va comprimint, de manera que es mant el nmero de Mach axial ptim. Ms enll de 5 etapes o de relacions de compressi (diferent que en alternatius, aquesta relaci s de pressions i no de volums) per damunt de 4:1 es fa servir geometria variable, ja siga variant angles dels leps d'estator o b situant vlvules intermdies per adaptar-se a les actuacions requerides per canvis a l'ambient o a la potncia requerida.

Els compressors axials poden tenir eficincies molt altes; al voltant del 90% politrpic al seu punt de disseny. No obstant, sn molt cars, requereixen un gran nombre de components, tolerncies molt acurades i materials d'alta qualitat. Els compressors de flux axial es poden trobar a turbines de gas mitjanes i grans, a les estacions de bombeig de gas natural i en algunes plantes qumiques.

Compressors alternatius o de pist.

Els Compressors alternatius fan servir pistons moguts per un cigonyal. Poden ser estacionaris o porttils, d'una o vries etapes i poden venir impulsats per un motor elctric o un motor de combusti interna. 
 A les aplicacions automotives es poden tenir petits compressors alternatius de 5 a 30 cavalls. Tamb es fan servir a aplicacions amb majors requeriments de potncia a les aplicacions de processament del petroli. Les pressions de descrrega poden estar per damunt dels 35 MPa. En algunes aplicacions, com per exemple compressi d'aire, es fan servir compressors de vries etapes, potser els compressors ms eficients, per ms grans, sorollosos i costosos que els aparells rotatius
 
Compressors de caragol .



Els compressors de caragol fan servir dos caragols helicodals rotatius entramats com a compressor de desplaament positiu, per a forar el gas a comprimir-se reduint-ne el volum.  

Es tracta d'un rotor mascle i un altre femella, de manera que sn fcilment acoblables degut a la seua secci en forma lobular.  Ambds elements rotatius forcen l'aire atrapat a reduir-se en volum, de manera que a la sortida s'ha augmentat la pressi.

Aquestos compressors es fan servir en aplicacions d'operaci continua industrials i comercials i poden ser estacionaris o porttils. Poden abastar potncies des de 2.2 kW fins a quasi 380 kW i s'arriba a unes pressions per damunt de 8 MPa.

Aquestos compressors poden tenir elevades eficincies adiabtiques, fins al ordre del 80% segons 

Compressors de paletes.


Els compressors de paletes consisteixen en un rotor amb un nombre determinat d'leps muntats als allotjaments radials del rotor. El rotor est muntat excntricament a una carcassa major que ell, que pot ser circular o ms complexa. Quan el rotor gira, les paletes llisquen enfora i endins dels allotjaments, sempre en contacte am la paret de la carcassa grcies a uns molls als allotjaments del rotor. D'aquesta manera, es va reduint el volum del gas adms a cada cicle grcies a l'excentricitat de la mquina. Aquestos compressors sn, juntament amb els de pist, els ms vells de les tecnologies de compressi.

Si les canonades sn fcilment adaptables, es pot fer servir com a compressor o com a bomba de buit. Poden ser estacionries o porttils, poden ser simple o multietapa, poden ser mogudes per motors elctrics o per motors de combusti interna. Per a baixes pressions es fan servir mquines d'leps 'en sec' (per exemple, 2 bar) per a grans moviments es fan servir mquines amb injecci d'oli, que tenen eficincia volumtrica suficient com per arribar fins a 13 bar amb una etapa. Un Compressor de paletes s'adequa molt b al motors elctrics i s molt ms suau en funcionament que l'equivalent compressor de pistons.

Compressors d'espiral.



Un compressor d'espiral, tamb conegut com a bomba d'espiral i bomba de buit d'espiral, fa servir dos leps amb forma d'espiral interposats per a bombejar o comprimir fluids i gasos. La geometria de l'lep pot ser involuta, espiral d'arqumedes o curves hbrides.  Operen suau i silenciosament i sn ms fiables que els altres tipus de compressors per a volums petits.

De vegades, una de les espirals s fixa, mentre que l'altra orbita excntricament sense rotar, de manera que s'atrapen i es comprimeixen bosses de gas entre les espirals.

Compressors de diafragma.

Un compressor de diafragma (tamb conegut com a compressor de membrana) s una variant d'un compressor alternatiu convencional. La compressi del gas es produeix pel moviment d'una membrana flexible, en comptes de fer servir el moviment lineal d'un mbol. El moviment endins i enfora de la membrana s produt per una biela i un cigonyal. Noms hi ha contacte entre la membrana i les parets del compressor quan el gas s'est comprimint.

Els compressors de diafragma es fan servir per a instal lacions de hidrogen i gas natural comprimit, aix com a altres aplicacions.


La fotografia inclosa en aquesta secci mostra un compressor de diafragma de tres etapes que es fa servir per comprimir hidrogen a 41 MPa per a fer-lo servir com a prototip per a una instal laci de hidrogen comprimit i gas natural comprimit.

Transformaci termodinmica.

A l'enginyeria termodinmica es modelitza el tipus de transformaci que pot patir un fluid. En el cas d'una compressi, que s la paraula feta servir en aquest mbit per a denotar augments de pressi (l'equaci d'estat en forma |intensiva lliga pressi, temperatura i volum especfic), fora til augmentar-la amb una transformaci a temperatura constant o b amb una transformaci adiabtica.

No obstant, ja que es tracta d'una mquina trmica amb un flux mssic molt alt, a un model, s ms til considerar com a primera aproximaci el model adiabtic, ja que el calor transms a l'exterior per cada unitat de massa de gas comprimit s molt petit, aix vol dir, que a cada cicle es transmet una quantitat de calor insignificant en comparaci al treball aplicat al fluid. Tamb podem fer servir un tercer model per a adaptar-se a les dades del mn real. Tots tres models que es descriuen a continuaci fan la suposici de reversibilitat, s a dir, no es perd treball en forma del fregament:

Transformaci isoterma reversible   Aquest model assumeix que el gas comprimit es troba en tot moment a una temperatura constant a travs de la compressi o expansi. En aquest cicle, l'energia interna s'extreu del sistema en forma de calor al mateix ritme que s'afegeix treball mecnic per a comprimir el gas. Aquest model serveix per il lustrar que el treball necessari per a aconseguir la mateixa diferncia de pressions (sense tenir en compte les altres variables) s menor en aquesta transformaci reversible. s per aix que per aconseguir majors rendiments i menys sol licitacions trmiques es poden intercalar intercanviadors de calor entre etapes per tal de que en global la transformaci s'assemble a la isoterma.

Transformaci adiabtica reversible   Aquest model ideal assumeix que l'energia dissipada per calor durant el cicle s nul la, a ms se suposa que tota la energia de treball es transmet al fluid operant i que no es tenen prdues d'aquest treball en forma de calor. Aquest model s'aproxima b a la compressi d'una etapa de compressor. L'augment de temperatura en graus kelvin s doncs:T2 = T1 Rc(k-1)/k; on T1 i T2 sn les temperatures en kelvin dels estats inicial i final respectivament; k s el coeficient de calors especfics cp/cv (aproximadament 1.4 per l'aire); Rc s la relaci de compressi, pressi absoluta final dividida entre pressi absoluta inicial.

Transformaci politrpica reversible - Aquest model adaptat al cas real suposa la prdua d'energia en forma de calor a travs del sistema. Al ser reversible, se suposa, com als anteriors, que no es perd treball pel fregament. Aix es modela amb p n= constant, q<0 i k>n>1; p s la pressi a l'estat estudiat,   s el volum especfic, n s una variable segons la politrpica, q s la transmissi de calor (q<0 vol dir cap a l'exterior) i k s el coeficient que s'ha vist abans.

Es defineix eficincia de la compressi adiabtica s la relaci entre el treball necessari per a la compressi al model adiabtic reversible i el treball necessari al model real.



S'ha suposat que no hi ha canvi a la energia cintica del fluid, aleshores el numerador representa el treball ideal d'entrada, corresponent al model adiabtic reversible. El denominador representa el treball del model adiabtic real. Aquestos sn treballs especfics (o per unitat de massa) i venen donats per les diferncies d'entalpies entre els estats finals i inicials.

 Compressi per etapes .
En el cas dels compressors centrfugs, els dissenys comercials normalment no superen una relaci de compressi de 3.5:1 en cap etapa. Com que la compressi genera calor, el gas comprimit normalment es refrigera entre etapes fent la compressi menys adiabtica i ms isoterma. Es podrien posar intercanviadors de calor entre etapes i gestionar la condensaci del gas que es puga derivar d'aquest fet.

En el cas de petits compressors alternatius, el volant del compressor pot transmetre potncia a un ventilador que force la circulaci d'aire fred a un intercanviador de calor a un compressor de ms d'una etapa.

Com els compressors de caragol poden fer servir oli lubricant que a ms refrigera la mquina, poden superar en alguns dissenys la relaci de compressi fins a 9:1. Per exemple, en un compressor tpic que comprimeix en tres etapes. Si cada etapa t una relaci de compressi 7:1, el compressor que es forma posant-los en srie pot alcanar 343 vegades la pressi inicial (7x7x7=343).

 Dispositius motrius .

Les configuracions per a donar potncia a compressors sn diverses:
 Turbines de gas, muntant compressor i turbina al mateix eix. Es fa servir a generaci d'energia i turbines de gas per a motors aeronutics, terrestres i marins, o b a la sobrealimentaci de motors alternatius amb grup compressor-turbina.
 Turbines de vapor, al igual que a les turbines de gas, sobre el mateix eix. Es fa servir a generaci d'energia.
 Motors elctrics, que poden fer-se servir a aplicacions industrials i domstiques.
 Motors alternatius, que sn adequats per a disposar d'instal lacions de compressi mbils. Tamb, es fan servir a la sobrealimentaci de motors alternatius si el compressor muntat s volumtric.

 Aplicacions .

Els compressors de gas es fan servir a moltes aplicacions on es requereix obtenir un augment de pressi o una disminuci de volum:
 Al transport per canonades de gas natural purificat, per moure el gas del lloc de producci fins al consumidor.
 A les refineries de petroli, gas natural o plantes de procs, plantes qumiques o petroqumiques i altres instal lacions industrials d'aquest tamany per comprimir el gas processat.
 A la refrigeraci i condicionament de temperatura, per a constituir un cicle trmic de refrigeraci o escalfament.
 A les turbines de gas, per comprimir l'aire d'admissi obtenint aix major rendiment global.
 A l'emmagatzematge a bombones del gas processat. Diferents usos.
Com a medi per transferir energia, principalment a equipament pneumtic.

 Veure tamb .

 Compressor centrfug;
 Compressor axial;
 Aire comprimit;
 Motor pneumtic;
 Pneumtica ;


 Notes i referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243971" title="Biding My Time" nonfiltered="4530" processed="4523" dbindex="94883">
Biding My Time s un dels temes ms jazz del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. Es tracta d'un tema indit sorgit de les sessions d'enregistrament del disc Meddle per que va aparixer en el recopilatori Relics de 1971. El tema fou interpretat per Roger Waters.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243973" title="Dartmouth" nonfiltered="4531" processed="4524" dbindex="94884">

Dartmouth s una de les universitats ms antigues als Estats Units, ocupant la posici nmero nou. Va ser establerta a l'any 1769 pel reverend Elezar Wheelock per a la instrucci de "joves de les tribus indgenes... joves anglesos i d'altres". Dartmouth, reconeguda com un basti conservador de l'aristocrcia i de les universitats nord-americanes, es va transformar el 1972 quan es va permetre per primera vegada la inscripci de dones com a estudiants. Abans d'aquesta data Dartmouth noms admetia estudiants varons.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243974" title="Ratpenat bru dels graners" nonfiltered="4532" processed="4525" dbindex="94885">

El ratpenat bru dels graners (Eptesicus serotinus) s una espcie europea d'aspecte robust.

Morfologia.

T ales allargades i una cua que sobrepassa poc ms de 3 mm de l'uropatagi. Les orelles sn relativament curtes: doblegades endavant arriben a la meitat de la distncia entre l'ull i l'extrem del musell. El tragus, de forma ms o menys linear i amb la punta arrodonida, fa aproximadament 1/3 de la llargada de l'orella i presenta un petit lbul a la base.

Pelatge llarg, de color marr fumat pel dors i de color marr grogs pel ventre, amb una lnia de demarcaci mal definida entre les dues coloracions. Les orelles i el musell sn negres, i el patagi de color marr negrs. Les cries presenten tonalitats ms fosques que els adults.

Dimensions corporals: cap + cos (62 - 82 mm), cua (39 - 65 mm), avantbra (48 - 58 mm) i envergadura alar (315 - 380 mm).

Pes: 15 - 35 g.

Hbitat.

Ocupa hbitats diversos, per els que ms freqenta sn les llacunes salobres costaneres, els horts i altres llocs habitats, on s'amaga en construccions humanes, forats dels arbres i esquerdes de les roques.

Costums.

Ix a caar al capvespre, amb un vol lent, entre els 6 i els 10 m d'altura, que descriu corbes amples.

A l'estiu les femelles poden formar petites colnies de cria que gaireb mai no excedeixen la vintena d'individus.

Espcies semblants.

Els nctuls de la mateixa mida tenen el tragus en forma de bolet.

Els ratpenats del gnere Myotis de la mateixa mida tenen el tragus acabat en punta.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 86-87.

Referncies.


 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243977" title="Careful With That Axe, Eugene" nonfiltered="4533" processed="4526" dbindex="94887">
Careful With That Axe, Eugene s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. La versi d'estudi es va incloure en l'lbum Relics, mentre que la versi en directe es troba al disc Ummagumma. 

El ttol es presenta amb un enregistrament emblemtic del grup que es va tocar sistemticament en directe des de 1968 a 1973. Es va tocar en directe per ltim cop el 1977.

Composici.
El tema es compon de tres parts:
 Una llarga introducci angoixant, amb una base repetitiva, crits i l'orgue, sostingut per un ritme de bateria. ;
 Una explosi sonora, iniciada per un crit de Waters, que uneix la guitarra de Gilmour amb tot de sons, crits, sostinguts per l'orgue de Wright i la bateria de Mason. ;
 Un retorn progressiu a la tranquillitat, simtrica a la primera, fins a l'extinci del tema en un darrer suspir de Waters. ;

La interpretaci del tema a Live at Pompeii incloa la lletra segent:

  Down, down. Down, down. The star is screaming.
  Beneath the lies. Lie, lie. Tschay, tschay, tschay.
  de Waters souffl dans le microphone
  cri de Waters
  Careful, careful, careful with that axe, Eugene.
  trs fort et prolong
  cri trs fort et prolong
  souffle dans le microphone
  cri de Waters
  The stars are screaming loud.
  Tsch.
  Tsch.
  Tsch.
  de Roger Waters










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243978" title="Patiment" nonfiltered="4534" processed="4527" dbindex="94888">

El patiment s l'emoci motivada per a qualsevol condici que se sotmeti al nostre sistema nervis al desgast. El patiment, com qualsevol altre sensaci, pot ser conscient o inconscient. Quan es manifesta de forma conscient ho fa en forma de dolor, i/o felicitat; quan s inconscient es tradueix en agotament i/o cansament.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243980" title="Paintbox" nonfiltered="4535" processed="4528" dbindex="94889">
Paint Box s un tema del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd escrita i interpretada pel teclista Rick Wright. Va aparixer per primr cop el 1967 a la cara B del single Apples and Oranges. Les principals caracterstiques d'aquest tema sn llargs passatges a la bateria de Nick Mason i les paraules antisocials: (Last night I had too much to drink / Sitting in a club with so many fools = La nit anterior vaig beure molt/ estava assegut en un club ple d'imbcils). Paint Box es va reeditar en les compilacions Relics i The Early Singles on va aparixer amb el nom Paintbox.

 Crdits .

 Syd Barrett - guitarra, cor;
 Roger Waters - baix, cor;
 Rick Wright - piano, veu;
 Nick Mason - bateria, percussions;

 Reinterpretacions.
Una reinterpretaci d'aquest tema fou feta per Jimmy Caprio en l'lbum A Fair Forgery of Pink Floyd, disc homenatge del grup aparegut el 2003. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243981" title="Julia Dream" nonfiltered="4536" processed="4529" dbindex="94890">
Julia Dream s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. Va aparixer el 1968 en el disc de 45 revolucions It Would Be So Nice i es va reeditar en els recopilatoris Relics i  The Early Singles. La lletra fou escrita per Roger Waters i interpretada per David Gilmour. 

En una msica dola i amb trets psicodlics, basada en so de flauta i de guitarra acstica, la veu de Gilmour s'eleva poc a poc fins a un final eteri i desestructurat. 

Crdits.
Roger Waters - baix, efectes sonors;
David Gilmour - guitarra acstica, veu;
Richard Wright - sintetitzador, veu secundria;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243983" title="Els Manantials (Aiguamrcia)" nonfiltered="4537" processed="4530" dbindex="94891">
Els Manantials (tamb conegut com la Plana del Mol) s una urbanitzaci del municipi d'Aiguamrcia, a l'Alt Camp. Est situada al sud de Santes Creus, aiges avall del Gai, a la confluncia amb el torrent de Rubi, vora l'antic mol de Santes Creus. Hi passa la carretera local TV-2006, que comunica la urbanitzaci amb Santes Creus i Aiguamrcia, pobles que es troben si fa no fa a un quilmetre cadascun.  

La poblaci resident censada el 2006 era de 81 persones.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243984" title="Works" nonfiltered="4538" processed="4531" dbindex="94892">
Works s un disc recopilatori del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd aparegut a la Gran Bretanya el dia 1 de juny de 1983. s la tercera compilaci del grup de quatre. Aquest lbum cont un ttol indit Embryo, que havia de sortir al disc ummagumma, per fou rebutjat en aquell moent. Amb tot, va ser tocat en diferents gires. Els temes Brain Damage i Eclipse forent remesclats per aquesta recopilaci. 

 Llista de temes .
 "One of These Days"   5:50 (De Meddle);
 "Arnold Layne"   2:52 (Single);
 "Fearless"   6:03 (De Meddle);
 "Brain Damage"   3:50 (De The Dark Side of the Moon);
 "Eclipse"   1:45 (De The Dark Side of the Moon);
 "Set the Controls for the Heart of the Sun"   5:23 (De A Saucerful of Secrets);
 "See Emily Play"   2:54 (Single);
 "Several Species of Small Furry Animals Gathered Together in a Cave and Grooving with a Pict"   4:47 (De Ummagumma);
 "Free Four"   4:07 (De Obscured by Clouds);
 "Embryo"   4:39 (Indit 1970);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243985" title="Masbarrat" nonfiltered="4539" processed="4532" dbindex="94893">
Masbarrat s un petit poble que forma part del terme municipal d'Aiguamrcia, a la comarca catalana l'Alt Camp, i que antigament pertanyia a l'antic terme de l'Alb. Es troba situat al peu de la carretera local TV-2443, a aproximadament un quilmetre de l'Alb, situat a l'est, i a uns cinc d'Aiguamrcia, ms al sud-oest. 

Al cens de l'any 2001 comptava amb onze habitants.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243986" title="Mas d'en Pars" nonfiltered="4540" processed="4533" dbindex="94894">
Mas d'en Pars (tamb escrit de vegades Mas d'en Perers) s una urbanitzaci del municipi d'Aiguamrcia, a l'Alt Camp, desenvolupada en terres del mas homnim. Se situa a la part occidental del terme municipal, al peu la serra de Ramonet, est limitada al nord pel torrent de Sales i s travessada per la rasa de la Romenguera, tributaris tots dos del Gai. 

s gaireb adjacent a les Pobles, localitat situada al sud, amb la qual est comunicada a travs d'un vial. Tamb travessa la urbanitzaci el sender de gran recorregut GR-7-2, que porta fins a Santes Creus.  

La poblaci resident censada el 2006 era de 141 persones.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243987" title="Les Destres" nonfiltered="4541" processed="4534" dbindex="94895">
Les Destres s un petit poble del municipi d'Aiguamrcia, a la comarca catalana de l'Alt Camp, que pertanyia a l'antic terme de l'Alb. Es troba situat al peu de la carretera local TV-2443, a tres quilmetres de l'Alb, situat a l'est, i a un parell d'Aiguamrcia, al sud-oest. 

L'any 2001 comptava amb 6 habitants. S'hi troben les restes d'un edifici medieval.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243989" title="El Mas de Llaneta" nonfiltered="4542" processed="4535" dbindex="94896">
El Mas de Llaneta s una caseria del municipi d'Alcover, Alt Camp.

Es troba a uns 9 km al nord-oest d'Alcover, en plena serra de Prades, i s'hi accedeix per la carretera TV-7041 (Alcover - Capafonts).

El 22 de mar de 1993 es van localitzar dues tombes medievals, associades a una estructura d'habitatges, al cam que uneix el mas de Llaneta amb el mas d'en Jordi, uns 600 m ms al sud.

Referncies.
 Enciclopdia Catalana;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Quaderns d'Arqueologia: Les tombes de "caixa de lloses" i l'hbitat medieval de Mas de Llaneta (Alcover);



 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243991" title="Rinolfid" nonfiltered="4543" processed="4536" dbindex="94897">

Els ratpenats de ferradura o rinolfids (Rhinolophidae) comprenen aproximadament 130 espcies i deu gneres.

Morfologia.

Deuen el seu nom al fet de tindre una srie d'excrescncies cutnies al voltant de les obertures nasals, la ms inferior de les quals t forma de ferradura. Una altra caracterstica tpica d'aquesta famlia sn les orelles: de forma triangular, amb la base ampla i acabades en punta, es poden moure per separat i no posseeixen tragus. La cua, curta, queda prcticament tota inclosa dins la membrana alar, llevat d'una petita porci de la punta.

Com que tenen les ales curtes i amples, no poden volar gaire rpid ni gaire alt, de manera que fan un vol oscillant, semblant al de les papallones, per, en canvi, poden maniobrar amb agilitat. No fam moviments quadrpedes i sempre dormen penjats pels peus de cap per avall, amb la cua replegada sobre l'esquena i les ales embolcallant tot el cos, i tamb les cries durant els primers dies de vida.

Hbitat.

Els rinolfids sn, bsicament, ratpenats de bosc que s'amaguen en cavitats subterrnies, encara que aix no vol pas dir que no se'ls pugui trobar en altres llocs, com per exemple en edificacions humanes, sobretot deshabitades, ja que en general defugen l'activitat humana. Al final de la tardor es retiren a hivernar en una cova situada a pocs km del refugi que feien servir durant l'estiu, desprs d'haver acumulat reserves de greix corporal. No dormen d'una tirada, sin que es van despertant de tant en tant i surten a volar una mica, a defecar i orinar, i fins poden caar algun insecte i beure aigua. Quan arriba la primavera, o fins i tot una mica abans, es desperten.

Als Pasos Catalans habiten quatre espcies de ratpenats de ferradura (el ratpenat de ferradura gros, el ratpenat de ferradura petit, el ratpenat de ferradura mitj i el ratpenat de ferradura mediterrani). Com que totes sn ms o menys de la mateixa mida i morfolgicament s'assemblen molt, s difcil diferenciar-les. Els zolegs les distingeixen per la forma de les lmines de les excrescncies nasals. 

Classificaci.

 Subfamlia Rhinolophinae;
 Gnere Rhinolophus ;
 Subfamlia Hipposiderinae;
 Gnere Anthops ;
 Gnere Asellia ;
 Gnere Aselliscus ;
 Gnere Cloeotis ;
 Gnere Coelops ;
 Gnere Hipposideros;
 Gnere Paracoelops ;
 Gnere Rhinonicteris ;
 Gnere Triaenops ;

Bibliografia.


 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, plana 58.
 Wilson D.E. i Reeder D.M.: Mammal Species of the World, Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 0-801-88221-4. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243993" title="Walt Disney World Resort" nonfiltered="4544" processed="4537" dbindex="94898">




Walt Disney World Resort s el lloc de vacances ms gran i ms visitat del mn, amb quatre parcs temtics, hotels, botigues, restaurants i avingudes d'entreteniment i diversi. s propietat i est dirigit per Walt Disney Parks and Resorts, una part de The Walt Disney Company. Est situat a Lake Buena Vista i a Bay Lake, Florida, fora dels lmits de la ciutat d'Orlando. Sovint el nom s'abreuja a Disney World o WDW.

 Histria .

L any 1959, Walt Disney va tenir una visi per crear un parc temtic que seria ms gran i elaborat que  Disneyland . Tamb va imaginar llocs d hostalatge pels hostes del parc, a ms d un gran parc industrial, una terminal i un aeroport d estil futurista. Les idees originals de Disney van sofrir alguns canvis desprs de la seva mort, sobretot per la seva idea del Epcot Center com una ciutat d estil futurista. Alguns dels seus plans es van incorporar molt desprs a la comunitat de Celebration, a Florida. Walt Disney va concentrar la seva atenci en aquest projecte tan abans com desprs de la seva participaci a la fira mundial de Nova York del 1964, per va morir al desembre del 1966, quasi 5 anys abans de que la seva visi fos per fi una realitat.

El parc es va comenar a construir a l'any 1967, quan encara no feia un any de la mort de Walt Disney. Va obrir les portes l'1 d'octubre del 1971, amb el parc temtic Magic Kingdom, i ms endavant amb Epcot l'1 d'octubre del 1982, Disney-MGM Studios l'(1 de maig del 1989), i amb Disney's Animal Kingdom el (22 d'abril del 1998).

Desprs de la mort de Walt Disney, el nom  Disney World  va ser escollit i presentat en un estil de lletres modernes a diferencia de l estil de  Disneyland . Per a reforar el nom i les noves imatges, el smbol oficial d aquest parc seria una lletra D de tamany gran amb la cara de Mickey. Tot i aix, encara que es mant el tipus de lletra, el smbol original va deixar de ser utilitzat oficialment l any 1996.

El seu germ Roy volia que es digus Walt Disney World en memria del seu germ Walt.

Es va nomenar Meg Crofton president del parc a l'agost del 2006 en substituci d'Al Weiss, que va supervisar el parc des de 1994.

 Propietats del parc .

La propietat, amb uns 101 km, s el parc temtic ms gran del mn, tot i que s'ha venut part del terreny per construir edificis i urbanitzacions, inclosa la part ocupada per la comunitat Celebration, encara que no en sn propietaris. Temps enrere, va arribar a cobrir aproximadament uns 120 km, ms o menys la mateixa dimensi que San Francisco o Manchester, o dues vegades la dimensi de Manhattan.

A part dels quatre parcs temtics principals, actualment el complex consta de 2 parc acutics, 6 circuits de golf, un complex esportiu, una pista de carreres, 23 hotels de Disney i nombroses botigues, restaurants i llocs d entreteniment. Disneyworld s el complex de parcs temtics ms gran del mn, tot i que a l ltima dcada grans extensions de terreny s han venut per a conjunts residencials i altres projectes, incloent-hi el terreny ara ocupat per la ciutat Celebration, construida per no administrada per Disney.

Un error molt com es pensar que el complex es trova dins de la ciutat de Orlando, Florida. En realitat, tota la propietat completa de Walt Disney World Resort es trova fora dels lmits de la ciutat; la major part es troba entre el sud-oest del Comtat d Orange i el comtat d Osceola, al sud.

La major part de la propietat de Walt Disney World es troba ubicada en les ciutats de Bay Lake i Lake Buena Vista, localitzades al sud-oest de la ciutat d Orlando i a unes quantes milles al nort de la ciutat de Kissimmee (Florida). Els terrenys on es troba ubicat el complex sn part d una rea especial coneguda com Reedy Creek Improvement District que permet a la companyia Disney tenir un control quasi total sobre l administraci de l rea.

El complex consta de 4 parcs temtics, els quals estn representats pel seu corresponent smbol, normalment situat al mig de cada parc:

Magic Kingdom (El Castell de la Ventafocs) ;
Epcot (L'esfera geodsica de Spaceship Earth);
Disney's Hollywood Studios (El barret de mag);
Animal Kingdom (L'arbre de la vida);

Tamb consta de 2 parcs aqutics, Typhoon Lagoon i Blizzard Beach, i el complex esportiu Disney's Wide World of Sports.

A ms, en el complex hi ha 23 hotels i complexes vacacionals de propietat de la companyia Disney i 10 hotels d altres companyies

 Com arrivar-hi .
S'hi pot arribar des de la Interestatal 4 Central de Florida i agafant la sortida 62B (World Drive), 64B U.S. Highway 192, 65B Osceola Parkway West, 67B Florida State Road 536 i 68 Florida State Road 535. A ms, el 2006 es va facilitar una nova sortida (Exit 8) a la Carretera estatal 429 (Florida), la Western Expressway. Tamb hi ha un autobs que connecta el parc amb l'Aeroport Internacional d'Orlando i la terminal de la lnia de creuers Disney del Port de Canaveral.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243994" title="Hiisi" nonfiltered="4545" processed="4538" dbindex="94899">
Hiisi (arrel: hiite-) sn un tipus d'esperits guardians en les mitologies de la regi del Mar Bltic, especialment de Finlndia. Tot sovint se'ls considera malvols o, com a mnim, esborroladors. Es troben a prop dels promontoris, de les esquerdes sinistres, dels cdols grans, de les coves, dels boscos, dels turons i d'altres accidents geogrfics fantstics o terrenys rstics. Originalment, el terme significava "lloc sagrat". A l'idioma estoni, relacionat amb el fins, 'Hiis' encara significa bosc sagrat.

Al cap Hiisi l'ajudaven un munt de petits hiisi al Kalevala. En els poemes 13-14, Lemminkinen persegueix l'ant del cap Hiisi. 

"Hiisi" tamb era un dels dotze fills del Kaleva, el gran rei de Kainuu al Kalevala. Aquests fills, ms tard, es van transformar en dotze constellacions del cel.

Ms tard, l'aspecte de naturalesa terrorfica original inherent en el hiisi va minvar, i van passar al folklore com a esperits purament diablics. Segons aquesta visi ms tardana, els Hiisi sovint eren petits pel que fa a les seves dimensions, per en algunes circumstncies eren gegants. Els Hiisi podien viatjar en process sorollosa i atacaven la gent que no els cedien el pas. Si alg deixava la porta oberta, un Hiisi podia entrar i robar qualsevol cosa. Si et perseguia un Hiisi, podies buscar refugi en una rea cultivada. En el folklore, eren les zones cultivades les que estaven benedes i el dimoni hiisi no s'hi podia parar en aquestes zones santificades, s a dir, conreades per l'home. 

Es creia que els Hiisi o els gegants havien eregit les estructures de pedra prehistriques i els grans cdols de pedra. El mot fins per una tomba de l'Edat del Ferro (que consistia en una pila de roques) encara s'anomena un hiidenkiuas, pila de roques dels Hiisi.

Sovint, l'angls "follet" es tradueix com a hiisi en fins, donades les nombroses similituds entre el follet tpic i el hiisi. Hiisi tamb s'utilitza com a traducci dorc en les novelles de Tolkien.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243995" title="Antonio Ferri" nonfiltered="4546" processed="4539" dbindex="94900">
Antonio Ferri (5 d'abril de 1912 - 28 de desembre de 1975) era un cientfic itali, destacat en el camp de l'aerodinmica, amb una especialitzaci de vol hipersnic i supersnic.

Nascut l'any 1912 a Norcia, Itlia, des del 1937 va dur a terme una investigaci a Guidonia Montecelio, on es feia la recerca ms avanada pel que fa a l'aerodinmica d'alta velocitat. Entre les tasques que va dur a terme hi havia experiments espectaculars els anys 1939 i 1940 amb tnels aerodinmics supersnics. 

Durant la Segona Guerra Mundial, al perode de la Repblica socialista italiana (o la Repblica Sal), tres dies desprs que el Nazisme alemany ocups Roma el 10 de setembre, de 1943, Ferri va tornar al refugi de Guidonia, va destruir el material, va omplir un bagul amb documents, va amagar la seva dona i famlia a prop de la seva casa als Apenins (des d'on desprs es van traslladar cap a un poble pesquer de la mar Adritica), i va unir-se amb un grup de guerrilla anti-Feixista. Finalalment, va anar a Roma desprs de la seva alliberaci pels Aliats, on va establir contacte amb el representant de l'Oficina de Serveis Estratgics (OSS), Moe Berg, i va comenar a treballar amb ell traduint documents clau del bagul, i tamb transmetent el seu coneixement de les fites de la cincia alemanya durant la guerra.

En el decurs de la guerra les installacions de Guidonia van quedar destrudes. L'any 1944, Ferri va anar al destacat centre de recerca americana, el Comit Nacional Consultiu d'Aeronutica (NACA), a Langley, Virgnia, on va continuar essent la figura ms important en aquest camp. 

En el perode de postguerra, va estudiar l's del perfil aerodinmic per a una aeronau d'alta velocitat i va desenvolupar el mtode Schlieren Flow Visualization de previsi de l'impacte d'ona de xoc en les ales d'una aeronau. Llavors, va redirigir el problema de l'escut trmic, el de la dinmica termofluda hipersnica, aplicant-los a l'estudi dels reactors supersnics i hipersnics. Tamb va dur a terme estudis importants en els camps dels reactors de combusti supersnica i de calor aerodinmica de les aeronaus d'alta velocitat. En totes aquestes rees va fer contribucions clau per l'aven de l'enginyeria aerospacial.

Ferri va morir l'any 1975 a Long Island, Nova York, EUA.

References.
 Aquest article est basat en  a .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243996" title="Operador hamiltoni" nonfiltered="4547" processed="4540" dbindex="94901">
El Hamiltoni (H) t dos significats distints, encara que relacionats. En mecnica clssica, s una funci que descriu l'estat d'un sistema mecnic en termes de variables posici i moment, i s la base per a la reformulaci de la mecnica clssica coneguda com mecnica hamiltoniana. En mecnica quntica, l'operador Hamiltoni s el corresponent a l'observable "energia".









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243999" title="Ionitzaci" nonfiltered="4548" processed="4541" dbindex="94902">
La ionitzaci s el procs fsic en el qual un tom es converteix en un i a l'afegir-li o treure-li electrons. Aquest procs s diferent, depenent de si es produeix un i positiu o negatiu. 

Un i positiu es produeix quan un electr d'un tom absorbeix l'energia suficient per escapar de la barrera d'energia potencial que el confina. A l'energia que necessita un electr per escapar se l'anomena energia de ionitzaci. 
Un i negatiu es produeix quan un electr lliure collisiona amb un tom i s capturat per aquest, alliberant una certa quantitat d'energia.

La ionitzaci es pot descriure clssicament o qunticament.

 Ionitzaci clssica .

Aplicant noms la fsica clssica i el model de Bohr de l'tom s absolutament necessari que l'energia de l'electr excedeixi l'alada de la barrera de potencial. 

 Ionitzaci quntica .
En la mecnica quntica la ionitzaci pot tenir lloc per efecte tnel, s a dir, l'electr pot superar la barrera de potencial encara que no tingui l'energia suficient.

 Energia de ionitzaci i nombre atmic .
La variaci de la primera energia de ionitzaci amb el nombre atmic s peridica: per cada grup, l'energia de ionitzaci disminueix a l'augmentar el nombre atmic i, per cada perode, augmenta a l'augmentar el nombre atmic.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244001" title="Ratpenat de ferradura gros" nonfiltered="4549" processed="4542" dbindex="94903">

El ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) s, tal com el seu nom indica, el ratpenat de ferradura ms gran.

Morfologia.

s d'aspecte robust i ales curtes i amples. Les orelles, ben desenvolupades i doblegades endavant, sobrepassen en alguns mm l'extrem del musell.

El pelatge s marr griss pel dors, de vegades amb tonalitats vermelloses, i blanc griss o blanc grogs pel ventre. Les orelles i el patagi sn de color gris clar, de vegades amb un mats morat. Els individus joves mostren una coloraci ms clara i grisosa que els adults.

Dimensions corporals: cap + cos (50 - 75 mm), cua (30 - 43 mm), avantbra (51 -61 mm) i envergadura alar (350 -400 mm).

Pes: 16 - 34 g.

Hbitat.

Boscos i zones cobertes, sempre que hi pugui trobar refugis adequats, com ara coves, mines i tnels. Eminentment caverncola, no habita mai dins les grans poblacions, per de vegades es pot refugiar en edificis rurals foscos i tranquils.

Costums.

Es desperta quan el sol ja s'ha post i roman actiu tota la nit, llevat que faci vent o plogui. El seu vol s a base de planatges curts i no sol superar els 3 m d'altura.

Sovint comparteix el refugi amb altres ratpenats de ferradura o d'altres gneres.

Quan arriba l'hivern s un dels primers ratpenats a retirar-se; s'amaga en coves, avencs i mines abandonades, sol o en petits grups, i entra en letargia.

Espcies semblants.

Es diferencia de la resta de ratpenats de ferradura per la mida ms grossa i per la morfologia de les excrescncies nasals.

Referncies.


Bibliografia.


 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 60-61.
 ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244002" title="Hannukia" nonfiltered="4550" processed="4543" dbindex="94904">

La Hannukia, or Chanukkiyah, (            en hebreu, pl. hanukiyot) (Yiddish:              khanike lomp, Traducci literal:canelobre Chanukah) s un canelobre de nou braos que s'encn durant els vuit dies de la festa jueva de hanuk, consta de vuit braos normals i un d'especial anomenat shamash. El nom chanukkiyah ve de finals del segle XIX de la muller d'Eliezer Ben Yehuda, una de les persones que va treballar per ressuscitar la llengua hebrea.

La hanuk celebra la rededicaci del Temple, desprs de l'xit de la revolta jueva Macabeus contra la monarquia Selucida. Segons el Talmud, els jueus van trobar oli d'oliva ritualment pur suficient com per encendre la hannukia noms durant un dia, per el subministre va durar miraculosament vuit dies. Per celebrar aquest miracle, la hannukia consta de vuit braos i vuit espelmes o lmpades d'oli i cap d'elles s ms alta que l'altre, exceptuant l'espelma auxiliar o shamash, que protegeix el canelobre d's secular i que tamb s'utilitza per encendre les altres espelmes. Cada nit durant la commemoraci del miracle s'encn una espelma ms; la primera nit, una, la segona nit, dues i aix successivament fins que a la vuitena nit del Hanuk les vuit espelmes i el shamash estan encesos. Una altra possible explicaci dels vuit braos s que la lley religiosa prohibia fer un canelobre similar al de set braos que hi ha al Temple. 



Una altra interpretaci de la cerimnia dels vuit dies s que commemora la histria d'Hannah i els seus set fills. La histria representada en el Talmud explica com els set fills d'Hannah van ser torturats i executats d'acord amb la poltica de Antiochus IV, quan varen negar-se a agenollar-se davant d'una esttua i a menjar porc.  Hannah es va sucidar desprs de la mort dels seus fills. 

Enllaos externs.

 Illuminant el cam a la llibertat ;
 Instruccions per encendre la Chanukah Menorah ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244012" title="Ratpenat de ferradura mediterrani" nonfiltered="4551" processed="4544" dbindex="94906">

El ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale) s una espcie predominantment europea. Tamb ha estat vist a l'frica del nord.

Morfologia.

S'assembla molt al ratpenat de ferradura mitj (tamb t l'uropatagi quadrat), la seua coloraci general s ms fosca: marr grisosa amb tons vermellosos pel dors i blanca grisosa o blanca groguenca pel ventre, amb un lmit poc marcat entre les dues. A ms, la taca fosca del voltant dels ulls no s tan marcada. Les orelles i la membrana alar sn de color gris clar.

Dimensions corporals: cap + cos (43 - 58 mm), cua (22 - 30 mm), avantbra (42 - 51 mm) i envergadura alar (290 - 320 mm).

Pes: 8 - 18 g.

Hbitat.

Mquies, matollars i altres ambients amb una coberta arbustiva o arbria i bons amagatalls en coves i mines. Rares vegades se'l troba en edificacions humanes.

Costums.

Ix del refugi quan ja s fosc i vola arran de terra, fregant la vegetaci.

Forma agrupacions de diversos centenars d'individus, que s'amaguen a les parts ms profundes de les coves, on les variacions de temperatura sn poc marcades.

De vegades conviu amb altres espcies de ratpenats, ja siguin del mateix gnere o d'un altre de diferent.

Espcies semblants.

S'assembla molt a la resta de ratpenats de ferradura, sobre al ratpenat de ferradura mitj. Per a identificar-lo, cal fixar-se en la forma de les excrescncies nasals.

Referncies.
 ;

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 66-67.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244016" title="Ratpenat de ferradura petit" nonfiltered="4552" processed="4545" dbindex="94908">

El ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) es distribueix des de l'Europa occidental fins a sia Central i des d'Europa Central fins a l'frica del nord.

Morfologia.

Es tracta del ratpenat de ferradura ms petit. Morfolgicament s'assembla molt al ratpenat de ferradura gros, de tal manera que es pot dir que s la versi en miniatura d'aquesta espcie. Com en el seu parent, les orelles doblegades endavant depassen en pocs millmetres l'extrem del musell.

El pelatge dorsal s de color marr griss, i, el ventral, gris o blanc griss. Les orelles i el patagi sn de color gris clar. Les cries presenten tonalitats grises fosques.

Dimensions corporals: cap + cos (35 - 45 mm), cua (22 - 33 mm), avantbra (34 - 42 mm) i envergadura alar (192 - 254 mm).

Pes: 3,5 - 10 g.

Hbitat.

Des de les terres baixes fins a muntanya, a altituds fora elevades.

Tot i que s marcadament caverncola, s el ratpenat de ferradura que es pot trobar ms sovint en edificacions humanes dels medis rurals.

Costums.

Ix del seu amagatall poc desprs de la posta del sol i s actiu durant tota la nit, volant entre els 2 i els 5 m d'altura. Si b el fred no l'espanta, si plou roman amagat.

Forma colnies que rarament superen el centenar d'individus.

Espcies semblants.

Es diferencia de la resta de ratpenats de ferradura per la seua mida petita i per la Morfologia de les excrescncies nasals.

Referncies.


Bibliografia.


 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 62-63.
 
 mplia informaci sobre aquest ratpenat. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244022" title="Audi R8" nonfiltered="4553" processed="4546" dbindex="94910">

L'Audi R8 s un autombil esportiu produt pel fabricant alemany Audi des de l'any 2007. Tres anys desprs d'haver presentat el prototip d'autombil Le Mans quattro (basat en el prototip que va guanyar sis vegades les 24 Hores de Le Mans), el R8 de carrer va debutar en el Sal de Pars del 2006. 

 Disseny . 
La disposici del motor s central del darrere per primera vegada en la histria d'Audi. Un dels models que es va usar com *mentor a l'hora de pensar en aquest R8 va ser l'Acte Uni Tipus C, que sabs crrer Grand Prix. D'aquesta forma, amb un motor central s'assoleix una distribuci del pes gaireb perfecta, amb el 44% en la *trompa i el 56% en la cua. 

La carrosseria del R8 est construda completament en alumini. Les preses d'aire no noms sn un element estilstic, sin que ajuden a millorar l'aerodinmica i al motor a respirar. 

Tal com ocorre amb els prototips que corren en Li *Mans, l'habitacle est b llenat cap a endavant. Aquest acaba amb una gran *luneta del darrere descendent, a travs de la qual es visualitza el motor. 

La cua s ms ampla que la *trompa, com ocorregus amb el Lamborghini Countach, marca que tamb forma part del Grup Volkswagen. s a ms el primer vehicle de producci del mn que incorpora el sistema LED tamb en les ptiques davanteres. Aix li permet tenir una variada gamma de formes d'illuminaci, i el que els va donar la possibilitat als dissenyadors de jugar amb les formes de la *trompa. 

 Interior . 
L'arquitectura de l'habitacle est orientada bsicament cap al conductor. El volant, com qualsevol esportiu modern, s cams en la seva part inferior, ja que s l'nica forma de donar lloc a les cames. El disseny combina molta modernitat i alguns tocs "retro", com es veu en la forma dels rellotges. 

La tapisseria s de cuir, per es pot sollicitar butaques especials, desenvolupades per *quattro *GmbH. Darrere d'elles existeix un petit espai de 100 litres de capacitat per a guardar dues bosses o, segons els dissenyadors, dues borses de pals de golf. 

 Mecnica . 
El motor del R8 s un gasolina V8 amb quatre vlvules per cilindre i injecci directa *FSI, relacionada amb la d'altres models del Grup Volkswagen. La seva potncia mxima s de 420 CV a 7800 rpm, i la seva *torque mxim s de 430 *Nm. Entre les 3.500 i 7.600 rpm, el *torque s superior a 385 *Nm. 

L'R8 accelera de 0 a 100 km/h en 4,6 s i la seva velocitat mxima s de 301 km/h, fregant les 8.250 rpm. 

La lubricaci es realitza amb *crter sec, per a evitar problemes de lubricaci sota fortes acceleracions laterals. 

L'R8 possex el sistema de tracci integral Quattro i est disponible amb una caixa de canvi manual de sis marxes i una automtica, aquesta ltima cridada R tronic. No hi ha connexi fsica entre la palanca i la caixa, sin que la informaci es transmet en forma *almbrica. 

 Suspensi i pneumtics . 
La suspensi s de doble bra en ambds eixos, i incorpora la tecnologia "Audi Magnetic Ride". Els amortidors tenen un lquid magntic la viscositat del qual pot canviar-se per a endurir o ablanir la suspensi, triada d'acord amb cada situaci. a travs d'una computadora la qual a travs d'uns *magnetos reagrupa les partcules *metalicas dintre del fluid fent el liquido mes viscs, amb aix, es dificulta el pas del fluid d'una *camara a l'altra aconseguint mes duresa en l'amortidor. 

Les cobertes tenen una grandria 235/40 R18 endavant i 285/35 R18 enrere. El centre de gravetat s baix a causa de l'escassa altura de l'autombil, el que augmenta l'estabilitat en efectuar girs.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244023" title="Palladianisme" nonfiltered="4554" processed="4547" dbindex="94911">


El palladianisme o arquitectura palladiana s un estil arquitectnic originalment creat per l'arquitecte itali Andrea Palladio (1508 1580). Encara que el terme palladi es refereix a l'obra d'aquest autor i a totes aquelles inspirades per ell, el que es coneix com a palladianisme s una evoluci dels propis conceptes originals de Palladio.
 
El desenvolupament del palladianisme com a estil autnom va comenar al segle XVI i va continuar fins a finals del segle XVIII, on va influir notablement en l'arquitectura neoclssica, pel seu ampli gust pel clssic. Aquest estil es va estendre des del Vneto cap a tot Europa i altres parts del mn. Al Regne Unit, el palladianisme va arribar a ser molt popular a mitjans del segle XVII a causa de l'obra de Christopher Wren. En les construccions d'estil clssic va succeir al Barroc, com a una renovaci de les formes de l'antiguitat. 

Al comenament del segle XVIII va seguir de moda, no noms a l'mbit britnic, sin a la majoria dels pasos del Nord d'Europa. Ms tard, quan l'estil va comenar a declinar a Europa, va sorgir amb fora a Amrica del Nord, amb excellents exemples en els edificis dissenyats per Thomas Jefferson.

 Arquitectura d'Andrea Palladio .
Per a comprendre el desenvolupament del palladianisme s necessari, a priori, analitzar l'obra de Palladio i els seus fonaments constructius. 

 Caracterstiques principals .


L'obra d'Andrea Palladio es troba en la seva totalitat a la regi septentrional italiana del Vneto. Destaquen les villes palladianes de Vicenza (Villa Capra i Villa Badoer) i l'esglsia del Santissimo Redentore, a Vencia. Tant als tractats que va escriure Palladio, com als edificis que va dissenyar, va seguir els principis definits per l'arquitecte rom Marc Vitruvi i desenvolupats per Leon Battista Alberti al segle XV. A ms, estaven influts per la vessant ms clssica de l'arquitectura romana, la qual es basava ms en les proporcions matemtiques que en la riquesa ornamental, que tamb caracteritzava l'arquitectura renaixentista del segle XVI.. Palladio va combinar lliurement molts dels elements del llenguatge clssic, d'acord amb les exigncies de l'emplaament o de les necessitats funcionals de cada edifici i, en aquest sentit, se'l pot considerar un arquitecte manierista. Al mateix temps, va seguir en la lnia renaixentista de cercar les proporcions harmniques, i les seves faanes es caracteritzen per una excepcional elegncia basada en la senzillesa -quasi austera- i la serenitat compositiva.


Palladio sempre ideava les seves villes en relaci al lloc on s'ubicaven. Si es trobava en un tur, com en el cas de la Villa Capra, totes les faanes eren dissenyades de tal manera que els seus habitants tinguessin bones vistes des de qualsevol angle de la casa. Tamb, en alguns casos, l's multiplicat del prtic a cadascuna de les seves faanes tenia la finalitat de protegir del sol a les persones que volguessin gaudir del paisatge, igual que els porxos de les entrades de moltes cases actuals. Palladio, en ocasions, feia servir la tipologia de loggia oberta en substituci del prtic. La lgia palladiana es pot descriure com un prtic buit o estana autnoma, rematada amb frontons, on els murs oberts deixen veure la resta d'elements. En alguns casos, situava una altra tribuna en un segon pis, sobre la lgia d'entrada, creant aix el que es coneix com a una doble lgia. Les lgies o tribunes a les faanes, donaven significaci a les mateixes i en determinades ocasions tenien el suport d'un entaulament inferior. A la Villa Godia (a la illustraci, a l'esquerra) la lgia s utilitzada a l'edifici central, a la planta noble, en comptes de fer-ho en el prtic, que a ms es troba acabat per dues arcades simtriques a cada costat..

A les seves villes, com a model, Palladio solia utilitzar l'elevaci dels temples romans. La influncia d'aquest tipus d'edifici clssic no es redua nicament a aix, doncs tamb prenia d'ells la manera cruciforme, que posteriorment seria coneguda com a marca caracterstica de la seva obra. Les villes palladianes eren generalment construdes amb tres pisos: 
 un basament rstic, que contenia les estances del servei i habitacions menors; ;
 la planta noble, damunt de l'anterior, a la qual s'arribava a travs del prtic, mitjanant graons exteriors amb els quals s'accedia al rebedor i habitacions principals;
 una entreplanta, damunt de l'anterior, amb estances secundries i la resta d'allotjaments. ;
Les dimensions de les habitacions s'establien per mitj de simples rtios matemtics com 3:4 o 4:5, i aquestes estances s'interrelacionen amb el conjunt de la villa, tamb a travs d'aquestes rtios. Amb anterioritat, altres arquitectes havien fet servir aquestes frmules matemtiques per dotar d'equilibri al conjunt i aconseguir la simetria de les faanes, per als seus dissenys Palladio les empra per relacionar tot l'edifici i evitar estridncies o manca d'harmonia a les villes, que generalment eren quadrades.. Les proporcions no noms sn un mitj per resoldre un problema arquitectnic, sin un sistema organitzat per a la disposici de les habitacions privades.

Palladio creia profundament en la doble finalitat de les villes: com a explotaci agropecuria i com a recs palat dels rics burgesos o aristcrates. Aquests habitatges simtriques i amb aspecte de temple, tamb contenien el necessari per a les tasques del camp. Estances de treball com graners, estables o magatzems d'estris agrcoles se separaven de l'habitatge central mitjanant ales tamb concebudes simtricament. Aquestes ales, a vegades, diferents de l'habitatge i connectades amb les colnies de treballadors, eren dissenyades no noms funcionalment sin tamb com a complement de la villa i millora del conjunt. D'altra banda, Palladio no tenia intencions d'integrar aquesta zona de treball amb l'habitatge principal, ms enll de l'inters purament esttic.. Aix, en general, els seus seguidors van alterar aquest concepte original de la relaci entre l'edificaci principal i les dependncies annexes.


 Tractats de Palladio .

s indubtable que l'estudi dels edificis de Palladio va ser un aspecte fonamental en la posterior evoluci del palladianisme. Tanmateix, els textos escrits pel mestre itali van suposar el mecanisme ms rpid per a la difusi de les seves teories a la resta d'Europa i Amrica del Nord. Amb la traducci d'aquests tractats els arquitectes palladians que no van viatjar a Itlia van disposar de la millor reinterpretaci dels originals.

Les dues obres fonamentals d'Andrea Palladio sn: 
Le Antichit di Roma, Vencia (1554): obra que recull la imatge urbana de l'Antiga Roma.  ;
I Quattro Libri dell'Architettura (1570): va tenir gran xit i va ser difs a travs de nombroses reimpressions i traduccions als segles XVII i XVIII. L'obra est estructurada de la segent forma:
Llibre I: teoria dels materials; construcci d'una casa des dels fonaments fins al sostre; instruccions generals per a la construcci pblica i privada; teoria dels cinc ordres arquitectnics. ;
Llibre II: la casa privada a la ciutat i al camp (villa). ;
Llibre III: carrers, ponts, places, basliques. ;
Llibre IV: els temples de l'antiguitat a Roma, a Itlia i a la resta d'Europa.

 Les finestres palladianes .


Les finestres palladianes, serlianes o venecianes van destacar a la primera poca de l'obra de Palladio. Tanmateix, anomenar aix aquest tipus de finestrals s incorrecte. La seva primera referncia prov de Sebastiano Serlio (1475-1554), i es pot trobar al seu tractat d'arquitectura en set volums, Tutte l'opere d'architettura et prospetiva, en els quals exposa els ideals de Vitruvi i de l'arquitectura romana, pensant en la seva aplicabilitat. L's que aconsella Serlio s la galeria de grans arcades flanquejades per obertures rectangulars menors, estructura que apareix per primera vegada als arcs del triomf romans. 

La finestra serliana s tripartida en sentit vertical. La part central est rematada mitjanant un arc de mig punt que es recolza en l'arquitrau i aquests, al seu torn, en les columnes. Palladio va utilitzar aquesta idea en nombroses ocasions, entre les quals destaca notablement el conjunt d'arcuacions de la Baslica o Palazzo della Ragione, a Vicenza (vegeu la illustraci de la dreta). Tamb va concebre faanes amb tribunes arcades a la Villa Godia i Villa Forni-Ceratitida. Al Vneto, la popularitat en l's d'aquest tipus de finestrals s el que li va concedir el nom alternatiu de finestres venecianes, encara que en justcia haurien d'anomenar-se finestres serlianes. Tanmateix, aquesta forma de finestrals s probablement un dels punts de referncia ms caracterstics de l'obra de Palladio, i un dels motius ms recreats en l'evoluci del palladianisme durant els segles posteriors.

 Difusi del palladianisme .
La influncia de Palladio en l'arquitectura occidental ha estat enorme i, de manera particular, ha tingut una gran influncia dins la tradici arquitectnica anglosaxona. Com a conseqncia, es poden veure fora dissenys derivats de Palladio tant a l'arquitectura colonial nord-americana com a l'anglesa, i en territoris tan extensos com l'ndia, la Xina o Austrlia.

El 1570, Palladio va publicar el seu tractat I Quattro Libri dell'Architettura, compendi dels seus ideals arquitectnics i que van inspirar arquitectes de tota Europa. Durant el segle XVI, molts d'ells van estudiar a Itlia i van analitzar in situ l'obra de Palladio. Aquesta influncia es va percebre quan van retornar als seus pasos d'origen i van adaptar aquest estil d'acord amb les diferents circumstncies climatolgiques, topogrfiques i, tamb, d'acord als gustos dels clients. Aix es va anar estenent l'ideal palladi per tota la geografia europea, assolint el zenit de la seva popularitat durant el segle XVIII, primer a Anglaterra i Irlanda i, posteriorment, als Estats Units. Tamb va servir de precedent al neoclassicisme de finals del segle XVIII i principis del segle XIX.


 Palladianisme angls .

Un d'aquests estudiants va ser l'arquitecte angls Inigo Jones, el qual va ser directament responsable de la importaci de la influncia palladiana a Anglaterra. El palladianisme de Jones i els seus contemporanis, aix com el dels seus seguidors, s un estil que buscava fonamentalment l'esttica de la faana, per la qual cosa les frmules matemtiques de distribuci d'habitacions no van ser mai aplicades d'una manera estricta. A Anglaterra, entre els anys 1640 i 1680, es van construir nombroses cases de camp com, per exemple, la Wilton House. 

Les primeres obres de Inigo Jones, que van tenir molt d'xit, van marcar l'estil de totes aquestes construccions posteriors; aquestes van ser el palau anomenat Queen's House, a Greenwich, i la Casa del Banquet del Palau de Whitehall, palau reial sense finalitzar, a Londres, que va ser encarregat pel rei Carles I d'Anglaterra. Els dissenys de palladianisme realitzats per Jones, que va arribar a ser "Aparellador Reial", van ser tan estretament associats a la cort de Carles I, que la seva influncia no va sobreviure a la confusi produda per la Guerra Civil Anglesa. La consegent restauraci dels Estuard, en un intent de desvincular-se de la monarquia anterior, eclips el palladianisme de Jones amb el desenvolupament de l'arquitectura barroca per part d'arquitectes com William Talman, Sir John Vanbrugh, Nicholas Hawksmoor i, fins i tot, John Webb, el deixeble de Jones.

 Neopalladianisme angls .
L'estil barroc, tan popular al continent europeu, mai no va tenir una veritable implantaci a les illes britniques. Quan al primer quart del segle XVIII es van publicar a Gran Bretanya quatre llibres que destacaven la simplicitat i la puresa de l'arquitectura clssica, el barroc va ser rpidament suplantat. Aquests llibres varen ser: 
Vitruvius Britannicus publicat per Colen Campbell, el 1715, amb diversos volums suplementaris que van anar apareixent al llarg del segle.
La traducci anglesa de I Quattro Libri dell'Architettura d'Andrea Palladio (Palladio's Four Books of Architecture) publicat per Giacomo Leoni, el 1715. ;
La traducci anglesa de De re aedificatoria, de Leon Battista Alberti, publicat per Giacomo Leoni, el 1726. ;
The Designs of Inigo Jones... with Some Additional Designs, publicat per William Kent el 1727, en 2 volums. L'any 1744, l'arquitecte John Vardy, company de Kentun, va publicar un volum ms, Some Designs of Mr. Inigo Jones and Mr. William Kent.

El ms fams d'aquests llibres va ser el Vitruvius Britannicus, que eren quatre volums publicats per Colen Campbell. Campbell era arquitecte i editor. El tractat bsicament s un llibre de projectes, que contenia gravats dels edificis britnics ms importants que havien estat inspirats pels grans arquitectes, des de Vitruvi a Palladio.  Els primers sn principalment d'Inigo Jones, per desprs recull creacions originals de dibuixos i projectes del propi Campbell i altres arquitectes del segle XVIII.

Aquests quatre tractats van contribuir molt especialment al renixer de l'arquitectura palladiana anglesa, arribant a ser l'estil predominant del pas durant el segle XVIII. Els seus tres autors van aconseguir ser molt coneguts i sollicitats. Colen Campbell, per exemple, grcies al Vitruvius Britannicus va ser elegit com a arquitecte del banquer Henry Hoare i li va construir la Stourhead House, una obra mestra inspirada directament en la Villa Emo de Palladio i que, al seu torn, va inspirar a dotzenes de cases similars per tota Anglaterra.

A l'avantguarda d'aquesta nova escola de disseny tenim l'arquitecte-aristcrata Richard Boyle, el qual concebia el Barroc com un smbol de l'absolutisme estranger. El 1729, Burlington, conjuntament amb William Kent, van dissenyar Chiswick House. Aquesta casa s una reinterpretaci de la Villa Capra, purificada dels elements i ornaments del segle XVI. La severitat en l'ornamentaci va ser l'element ms destacat del neopalladianisme angls.


El 1734, William Kent i Lord Burlington van crear un dels millors exemples de les cases neopalladianes: Holkham Hall, a Norfolk. El bloc principal segueix escrupolosament els dictats de Palladio, per les ales exteriors agrcoles, normalment desaparegudes al palladianisme, en aquest cas destacaven de manera significativa. Kent va unir aquestes ales al projecte, desterrant el seu s agropecuari i tractant-les amb la mateixa importncia que l'habitatge principal. L's va anar estenent-se a altres construccions i normalment aquestes ales foren adornades amb prtics, timp i entaulament, com es pot observar a Kedleston Hall, construcci molt posterior, que converteix les ales en petites cases adossades. Aquesta evoluci de les ales auxiliars, que passaven de ser edificacions complementries a quedar merament superposades, va ser la causa que el palladianisme angls arribs a ser un pastitx de l'obra original de Palladio.


L'estil va evolucionar i canviar per adaptar-se a les exigncies de cada client. Quan el 1746, John Russell, IV duc de Bedford, va decidir remodelar la seva casa de Woburn Abbey, va preferir el palladianisme, ja que era l'estil ms de moda a l'poca; va triar l'arquitecte Henry Flitcroft, deixeble de Burlington. El projecte de Flitcroft, a Woburn, ja no podria ser reconegut ni pel mateix Palladio, degut a les modificacions substancials de la filosofia arquitectnica del mestre itali. El nucli central s petit, el prtic amb tres obertures est merament esbossat i, a diferncia de les loggia palladianes, aquest est completament tancat. Les ales laterals contenen el gruix de les habitacions, canvia el mur original que condua a les colnies de treballadors i a les installacions agropecuries. Els extrems, on estarien els magatzems i estables, van ser elevats amb una alada superior a l'edifici central i, com a decoraci, cont finestres palladianes que evoquen la seva influncia originria. Aquesta evoluci de l'estil ser repetida a la tipologia de cases de camp angleses durant tot un segle. Fins i tot a la decadncia del neopalladianisme, ja a l'poca victoriana, l'arquitecte Edward Blore ho va fer servir per a la remodelaci de la faana del Palau de Buckingham, el 1913. All se substitueix el prtic grecorom per un prtic cec amb pilastres, que decoren el nucli central de la faana. Aquesta darrera volta de rosca de l'estil palladi, dos segles desprs, est vagament inspirada en l'arquitectura de Palladio.

Les cases neopalladianes no eren els petits i exquisits refugis de descans que els arquitectes italians van concebre. No sn villes, sin grans mansions, simblics centres de poder dels Lords que governaven Gran Bretanya. A mesura que l'estil britnic evolucionava, totes les concepcions matemtiques de proporci i distribuci van ser rebutjades. Aquests edificis tenen faanes de grans proporcions i estances pensades per a donar la sensaci d'una mida ms gran.

 Palladianisme irlands .

A Irlanda fins i tot les mansions ms modestes es van fer en l'estil neopalladianista, tot i que l'arquitectura palladiana difer subtilment de la realitzada a Anglaterra. A mesura que arquitectes dels diferents pasos s'anaven adherint als ideals constructius de Palladio, tamb van anar desenvolupant una personalitat prpia. A Irlanda, paradoxalment, es va seguir de manera ms fidel l'original itali, ja que els arquitectes es basaven directament en els exemples italians en lloc de seguir el que es feia a Anglaterra. Irlanda, per la seva condici ms llunyana i provincial, va fer que la moda palladiana canvis ms lentament que a cap altre lloc. Tamb s evident que el palladianisme degu adaptar-se al clima ms humit i fred d'Irlanda.

Un dels arquitectes pioners va ser Sir Edward Lovett Pearce (1699-1733), que est considerat com el mxim referent del palladianisme irlands. Pearce, cos de Sir John Vanbrugh i deixeble d'ell, va rebutjar l'estil barroc i, abans de tornar a Irlanda, va passar tres anys estudiant arquitectura a Frana i Itlia. La seva obra cabdal va ser el primer parlament irlands a Dubln. Pierce era un arquitecte prolfic i tamb va dissenyar la faana sud de Drumcondra House (1727) i el Palau de Cashel (1728).

Un altre dels exemples ms notables de palladianisme a Irlanda s el que trobem a Castletown House, prop de Dubln. Dissenyat per l'arquitecte itali Alessandro Galilei (1691-1737), s potser l'nica casa a Irlanda construda seguint les rtios matemtics palladianes, i una de les dues mansions irlandeses clarament inspiradores en el disseny de la Casa Blanca de Washington. Tamb es pot destacar l'arquitecte Richard Cassels, d'origen alemany, que va fer dissenys palladians com els de la Casa Russborough, l'Hospital Rotunda a Dubln i la Florence Court, al Comtat de Fermanagh. 

A Irlanda, les cases de camp palladianes solien tenir un detall molt caracterstic, que s la decoraci rococ en escaiola; gaireb sempre era obra dels Germans Lafranchini. El resultat eren uns interiors ms extravagants que els dels seus contempornies anglesos. 

Gran part de Dubln va ser construt al segle XVIII dins l'estil georgi. Moltes d'aquestes edificacions existeixen en l'actualitat, tot i que en condicions runoses. Com a conseqncia de la crisis de 1922 aquestes cases buides del palladianisme van ser espoliades per aconseguir el plom de les teulades, degut al seu valor com a ferralla. Encara es poden admirar moltes cases palladianes sense teulada a les zones rurals despoblades del pas.

 Palladianisme als Estats Units .


El president dels Estats Units i arquitecte amateur, Thomas Jefferson (1743-1826), va arribar a dir que I Quattro Libri dell'Architettura de Palladio eren com la seva Bblia. Jefferson tenia una intensa estima als conceptes arquitectnics palladians i els dissenys de la seva casa de Monticello (Estats Units) a Charlottesville, (Virgnia), aix com els de la Universitat de Virgnia, estaven basats directament en els dibuixos del tractat de Palladio. La filosofia de Jefferson relacionava la significaci poltica dels seus edificis amb l'arquitectura de l'Antiga Roma i aix va dissenyar nombrosos edificis cvics dins l'estil del palladianisme. Monticello, remodelada entre 1796 i 1808, est clarament basada en la Villa Capra de Palladio. Aquest estil, amb les seves modificacions, als Estats Units es qualifica com a estil colonial georgi, per la influncia de l'herncia colonial a l'arquitectura de l'poca anglesa, durant els quatre primers reis anomenats "George" del Regne Unit. El Pante o la Rotonda de la Universitat de Virgnia, dissenyat per Jefferson, s indubtablement palladi en concepte i estil, i la cpula est basada en la del Pante de Roma.

A Virgnia i Carolina del Nord, les formes palladianes van ser habituals en cases de les plantacions de Tidewater, com Stratford Hall, Westover Plantation o Drayton Hall, prop de Charleston. Aquests sn exemples de l'anomenada arquitectura colonial nord-americana que va adoptar la forma palladiana segons el que es pot observar en els gravats de l'poca a travs dels quals es transmitien els models. Aix va ser de garn ajuda als construcotrs, paletes que no tenia massa experincia en la construcci d'edificis de tipus europeu.

Un tret caracterstic del palladianisme nord-americ s la reaparici del gran prtic d'entrada, que de nou es destina a protegir l'habitatge del sol. El prtic, amb o sense front, i en diferents formes i mides, va arribar a ser crucial en el que s l'arquitectura colonial nord-americana. Als pasos del Nord d'Europa, degut al clima, el prtic va arribar a ser merament simblic i normalment estava tancat, o simplement esbossat amb un disseny de pilastres. Fins i tot als darrers exemples del palladianiame angls el van adaptar com a porta de carruatges. A Amrica, per, va recobrar la seva antiga funci i glria.

Tant Castletown com Leinster House, obra de Richard Cassel a Dubln, van inspirar l'arquitecte James Hoban en la construcci d'aquesta residncia oficial de la Casa Blanca a Washington, erigida entre 1792 i 1800. Hoban, que el 1762 havia nascut a Callan, Comtat de Kilkenny, va estudiar arquitectura a Dubln, on Leinster House' (construda c. 1747) era una de les edificacions ms belles de l'poca. El tipus de palladianisme de la Casa Blanca s especialment interessant perqu s un exemple primerenc del neoclassicisme, especialment el disseny de la seva faana sud que imita el que, de 1790, va fer James Wyatt per al Castell Coole, tamb a Irlanda. Irnicament, la faana nord t un pis menys que Leinster House, mentre la faana sud s'eleva un pis ms que el Castell Coole i t una escalinata ms, d'estil palladi. El Castell Cool s, en paraules de l'historiador Gervs Jackson-Stops, "una culminaci de les tradicions del palladianisme, gaireb estrictament neoclssic en la seva casta ornamentaci i la seva noble austeritat". El mateix es pot dir de moltes de les cases del palladianisme nord-americ.

Als Estats Units, les dues niques estructures del perode colonial que poden ser definitivament atribudes a la filosofia del tractat de Palladio sn la Casa Hammond-Harwood, a Annapolis  (Maryland), i el primer Monticello. La font d'inspiraci de la Casa Hammond-Harwood s Villa Pisani a Montagnana, i la referncia del primer Monticello s Villa Cornaro, a Piombino Dese. Drayton Hall i la Casa Milers Brewton, a Carolina del Sud, van seguir aquesta influncia iniciada per les dues construccions anteriors.

Una de les adaptacions realitzades pel palladianisme nord-americ s que la Piano Nobile o planta noble tendeix a ser substituda per la planta baixa o rstica, traslladant la planta de servei al pis superior, a diferncia de la tradici europea. Aix negava la necessitat d'una escalinata exterior ornamentada que arribs fins a la planta principal, com als dissenys originals de Palladio. Aquesta tendncia va perdurar dins l'estil neoclssic que va succeir posteriorment al palladianisme.


 Ocs del palladianisme . 
Al voltant de 1770, a Anglaterra, arquitectes com Robert Adam i Sir William Chambers van haver de satisfer una gran demanda i, en aquella poca, ja comptaven amb una gran varietat de fonts clssiques, incloses obres originals gregues, en les quals podien inspirar-se. Aix, van comenar a construir el que, ms que palladianisme, es definiria com a neoclassicisme. 

A Europa, la influncia palladiana va decaure a finals del segle XVIII, sent substituda pel neoclassicisme, que no representa un trencament brusc amb el palladianisme, ja que ambds estils beuen de les mateixes fonts clssiques. 

Als Estats Units, l'arquitectura palladiana persist ms temps en part, per l'impuls de Thomas Jefferson per trobar un estil propi per a l'incipient pas. 

El terme "palladianisme" sovint s utilitzat en l'actualitat, encara que de manera incorrecte, per a referir-se a un edifici que mostra alguna pretensi clssica.

Palladianisme postmodern .
Els motius decoratius del palladianisme, i en particular les finestres, es van tornar a posar de moda durant l'arquitectura de l'poca postmoderna. L'arquitecte Philip Johnson l'utilitzava sovint en la porta de les finestres; per exemple, en projectes com el de l'edifici que acull l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Houston (1985), l'edifici de 500 Boylston Street, a Boston (1989), o el Museu de la Televisi i Rdio, a Nova York (1991). Ieoh Ming Pei va utilitzar aquest estil en l'entrada principal de la Torre del Banc de Xina, a Hong Kong (1985).

 Bibliografia .
Copplestone, Trewin. World Architecture, Hamlyn, 1963 ;
Dal Lago, Adalbert. Ville Antiche, Mil: Fratelli Fabbri, 1966 ;
Halliday, E. E. Cultural History of England, Londres: Thames and Hudson, 1967 ;
Hernndez Perera, Jess. Historia Universal del Arte: El cinquecento italiano, Barcelona: Editorial planeta, 1988 ISBN 84-320-8906-0 ;
Jaskson-Stops, Gervase. The Country House in Perspective, Pavilion Books Ltd., 1990 ;
Kostof, Spiro. A History of Architecture, Nova York: Oxford University Press ;
Marten, Paolo. Palladio, Colnia: Benedikt Taschen Verlag GmbH, 1993 ;
Ramrez, Juan Antonio. Historia del Arte: La Edad Moderna, Madrid: Alianza, 1997 ;
Watkin, David. English Architecture, Londres: Thames and Hudson, 1979 ;
La Gran Enciclopdia en catal, Volum 15, Barcelona: Edicions 62, 2004 ISBN 84-297-5443-1;

 Referncies .


 Enllaos externs .



 Sobre Palladio .
Obra d'Andrea Palladio ;
Sobre I Quattro Libri dell'Architettura ;
Villes de Palladio ;

 Palladianisme angls .
Palladianisme a l'enciclopdia catalana;
Palladianisme a Anglaterra ;
 Estil del Palladianisme del Victoria and Albert Museum ;
Pgina oficial de Banqueting House a Whitehall ;
Pgina oficial de Holkham Hall ;
Pgina oficial de Woburn Abbey ;
Pgina oficial de Chiswick House ;

 Palladianisme nordameric .
Arquitectura de Thomas Jefferson ;
Pgina oficial de Monticello ;





 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244028" title="Maranello" nonfiltered="4555" processed="4548" dbindex="94912">





Maranello s un poble del nord d'Itlia, amb una poblaci de 16.216 habitants, de la provncia de Mdena, en la regi d'Emlia-Romanya. 

Maranello s principalment conegut com la llar de la marca de cotxes Ferrari i de la Scuderia, el llegendari equip de Frmula 1. Tamb s la llar de la Carrozzeria Scaglieti, actualment propietat de Ferrari. 

Dos cotxes fabricats de Ferrari duen el nom de Maranello en honor a aquesta localitzaci, el Ferrari 550 Maranello i el Ferrari 575M Maranello.

Prop del poble es troba el Circuit de Fiorano, propietat tamb de Ferrari.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244029" title="Jaume Cots i Gorchs" nonfiltered="4556" processed="4549" dbindex="94913">

Jaume Cots i Gorchs, jurista i especialista en Dret Catal.

 Biografia .

Nasqu el 2 de novembre de 1902 al carrer del Pi, a Barcelona, on visqu fins al 25 de novembre de 1990, data de la seva mort.

Va fer la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona la qual va compaginar amb la de Filosofia i LLetres. Es llicenci l any 1923 i posteriorment obten el grau de doctor amb la tesi Consuetudines Diocesis Gerundensis. Estudi tamb la carrera de msica al Conservatori del Liceu.

La seva activitat professional s'inici al despatx de l advocat Josep de Peray i March. Ben aviat comen a investigar sobre Dret Catal.

El 1931, fou nomenat Secretari de l Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci i l'any 1932 de l Oficina d Estudis Jurdics de la Generalitat de Catalunya, sota la Presidncia de Francesc Maci. Va ser membre de la Socit de Legislation Compare de Paris i de l Institut International de Bibliographie de Brusselles.

La guerra civil i el context poltic que se n deriv, el van apartar de l'exercici jurdic i l abocaren a dedicar-se a d'altres activitats.

Des de molt jove, va reunir una important biblioteca de biblifil, fruit d'una curiositat humanstica d'ampli abast, en la qual destaquen llibres de contingut jurdic tals com: Usatges de Barcelona, Barcelona, 1544; Constitucions i altres drets de Catalunya, Barcelona, 1588; Summa de todos los fueros y observancias del reyno de Aragn,aragoa,1589.

Jaume Cots va publicar texts de dret rom i medieval, Consuetudines Diocesis Gerundensis (1929), les Consuetuds d'Horta (1931); Textos de dret rossellons (1932) i la versi catalana traduda directament del llat per ell mateix del Corpus Iuris Civilis (1933), seguint l'edici dels jurisconsults Krueger, Mommsen, Schoell i Kroll. Un dels objectius d'aquesta traducci va ser el de contribuir a la fixaci del lxic jurdic catal.

Els darrers anys de la seva vida els dedic a compondre peces per a piano, avui encara indites.

 Obres publicades .

1928. "Unes ordinacions indites del vescomtat de Cabrera",  Revista Jurdica de Catalunya,XXXIV.

1929. Consuetudines Diocesis Gerundensis. Estudi i transcripci segons els manuscrits ms antics del segle XV (Contribuci a l estudi del dret consuetudinari foral de Catalunya). Tesi Doctoral. Barcelona

1930. Les Consuetuds d Horta (avui Horta de Sant Joan, a la ratlla del Baix Arag). Estudis Universitaris Catalans,XV.

1931. Memria llegida pel Sr. Secretari de l Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Barcelona a la sessi d obertura del curs 1931-1932. Revista Jurdica de Catalunya, XXXVII.

1931-1932. Textos de dret rossellons: I.-L antic llibre dels privilegis de Colliure.II.-Els estils de la Cort del veguer del Rossell i Vallespir. Estudis Universitaris Catalans,XVI-XVII.

1933. Corpus Iuris Civilis, a doble text, llat i catal. Vol.I.Instituta.Barcelona.Oficina d Estudis Jurdics. Palau de la Generalitat

1934. "Les noves orientacions de la legislaci civil catalana, en relaci amb el dret comarcal". Conferncia inserida en "Varietats comarcals del dret civil catal", per l Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya. Barcelona

1935-1936. "Les Consuetudines civitatis Dertusae:I.-El procs de formaci del dret consuetudinari escrit de Tortosa.II.-Coteig de les consuetudines de Tamarit i Gil, amb el Llibre de les Costums de Tortosa.III.-El problema de les relacions amb el codi de les costumes e stabliments de Valencia",  Revista Jurdica de Catalunya,XLI i XLII.

1936. "La doctrina dels doctors, com a font de dret supletori a Catalunya". Conferncia realitzada a la Universitat de Barcelona amb motiu del segon Congrs Jurdic Catal.

1955. La vocacin jurdica de Catalua. Ensayo sobre el sentimiento de justicia en el pueblo cataln. Ed.Bosch.Barcelona.Llibre que recull la conferncia llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, l'onze de maig de 1954.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244030" title="Joc cooperatiu" nonfiltered="4557" processed="4550" dbindex="94914">
Un joc cooperatiu s un joc en el qual dos o ms jugadors no competeixen, sin ms aviat s'esforcen per aconseguir el mateix objectiu i per tant guanyen o perden com un grup. 

Els jocs cooperatius sn rars, per existeixen. Un exemple s "Stand up" (de l'angls, "aixeca't"), on un nombre d'individus s'asseuen, uneixen braos (tots mirant en sentits oposats) i tracten d'aixecar-se. Aix es fa ms difcil a major quantitat de jugadors. 

Altre joc s el joc de contar, on els jugadors com un grup intenten contar fins a 20 sense que dos participants diguin el mateix nombre dues vegades. En una versi cooperativa del voleibol, l'mfasi es fa a tractar de mantenir la pilota en l'aire el major temps possible. 

Els jocs de recreaci rarament sn cooperatius, on el conflicte s una fora poderosa. No obstant aix, tals escenaris poden ocrrer en la vida real (on el sentit de la paraula "joc" va ms enll del recreatiu). Per exemple, l'operaci d'un negoci reeixit s, almenys en teoria, un joc cooperatiu degut al fet que tots els participants es beneficien si el negoci t xit i perjudiquen si falla. 

Els jocs de rol tenen la forma ms comuna d'un joc cooperatiu, a pesar que no sn sempre aix. En tals jocs els jugadors (que actuen a travs dels personatges) generalment busquen objectius similars. No obstant aix cada personatge t les seves prpies ambicions i ltimament, metes prpies. Per aix el conflicte sorgeix comunament en aquests jocs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244033" title="Hate" nonfiltered="4558" processed="4551" dbindex="94915">
Hate (odi en angls) s el nom artstic de Sergio Rodrguez Fernndez, un raper espanyol natural del barri de Las Delicias de Saragossa. A ms de Hate, utilitza uns altres alies com: Odi, Sho Hai, Yuen Hsiao Tien, El rei de les Cantines, Gran Mago Beodo o Heavy del Rap. 

 Biografia .
La primera referncia musical de Hate data de 1996. Al costat de R de Rumba i Juez formen el grup Bufank i graven una maqueta: Ciego de un sbado noche. Ms tard, el 1998 apareix el segon treball del grup Bufank, nom que van usar per a disc i grup. Passa a formar part de Violadores del Verso (Doble V) al costat de Lrico, Kase-O i R de Rumba, on desenvolupa un especial humor negre en els missatges dels temes.

 Discografia .
AMB DOBLE V (VIOLADORES DEL VERSO);
Violadores del verso (EP) (Avoid, 1998). ;
Violadores del Verso presenten a Kase-O en: Mierda (Maxi) (BOA, 1998). ;
Genios (LP) (Avoid, 1999). ;
Atras (Maxi) (Rap Solo, 2001). ;
Vicios i virtudes (LP) (Rap Solo, 2001). ;
Violadores del Verso + Kase-O Mierda (Reedici, BOA, 2001). ;
T eres alguien / Bombo clap (DVD en directe) (Rap Solo, 2002). ;
Vivir para contarlo/ Haciendo lo nuestro (Maxi) (Rap Solo, 2006). ;
Vivir para contarlo (LP) (Rap Solo, 2006). ;

AMB BUFANK;
Ciego de un sbado noche (Maqueta) (1996.
Bufank (Maqueta) (1998).

 Collaboracions . 
Gangsta squad " Es tan solo un aviso" (1991).
VKR "En las calles (2001). ;
Flowklorikos "Zerdos y diamantes" (2003). ;
NdNo "Adam6" (2003).
Jota Mayscula "Una vida xtra" (2004). ;
R de Rumba "R de Rumba" (2004). ;
Shotta "La selva" (2004).
Erik B. "Larga vida al rey" (2005). ;
NdNo "Quatro" (2005). ;
NdNo "Cada Uno a lo Nuestro" (Rapcore,Nu Metal) (2006).
Xhelazz "El soador elegido" (2007). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244035" title="Almesquera" nonfiltered="4559" processed="4552" dbindex="94916">

L'almesquera (Galemys pyrenaicus) s una espcie de talp que s l'nica representant del seu gnere. T una esperana de vida de 3,5 anys. 

 Morfologia .
El tret ms caracterstic d'aquest insectvor s el musell: s'allarga en una mena de trompa mbil, desproveda de pl, a l'extrem de la qual s'obren els orificis nasals. La cua, tant o ms llarga que el cos i el cap junts i de secci cilndrica, es comprimeix lateralment a l'extrem i s recoberta de pls esparsos. A la base hi t unes glndules que produeixen una substncia semblant al mesc, per aix rep el nom de rata mesquera o almesquera. T els dits units per una membrana que ajuda en la nataci, ms desenvolupada a les potes posteriors que a les anteriors.

El pelatge, molt dens i llustrs, s format per pls de dues menes: uns de curts de revestiment i uns de llargs que protegeixen l'animal de l'aigua i el fred. La coloraci s grisa fosca pel dors, ms clara pels flancs i de tons blancs platejats pel ventre. La regi pectoral presenta tons groguencs.

La mida de cap i cos s de 11 - 14 cm i de la cua de 13 - 15,5 cm. D'altra banda, el seu pes pot anar de 50 a 80 gr.

 Hbitat .
Rius de muntanya d'aiges fredes i oxigenades.

Costums.
Essencialment nocturna, a la nit surt a caar petits animals aqutics. Ocasionalment se la pot veure activa tamb durant el dia, tant dins l'aigua com als marges del riu, ja que no solament s una excellent nedadora i bussejadora, sin que tamb s capa de desplaar-se amb rapidesa per terra ferma i fins i tot de grimpar.

Espcies semblants.
El talp t una cua curta completament recoberta de pls, no t el musell en forma de trompa ni membranes interdigitals a les potes.

La rata d'aigua, la musaranya aqutica mediterrnia i la musaranya aqutica pirinenca tampoc no presenten trompa.

Bibliografia.
 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 28-29.

Referncies.


Enllaos externs.

 mplia informaci sobre l'almesquera. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244048" title="Cap (anatomia)" nonfiltered="4560" processed="4553" dbindex="94918">


El cap d'un animal s la part anterior del cos que cont la boca, el cervell i diversos rgans sensorials (generalment rgans de visi, oda, olfacte i gust). 

Els animals ms senzills, com els quals presenten simetria radial (esponges, cnidaris i ctenfors) no possexen cap, per s que en tenen la majoria de les formes amb simetria bilateral; aquests animals possexen un eix antero-posterior de manera que en la part anterior del cos s'acumulen el cervell i els rgans sensorials. El grau de cefalizaci s variable en els diferents flums bilaterals; molts possexen un cap incipient (platihelmints, anllids, nematodes, molluscs, etc.). El mxim grau de cefalitzaci es dna en artrpodes (sobretot insectes) i vertebrats; en aquests animals, el cap est netament diferenciat de la resta del cos i provet d'rgans sensorials molt eficients. Dintre dels bilaterals, hi ha tamb grups sense cap (bivalves, briozous, equinoderms, etc.)












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244049" title="Monument" nonfiltered="4561" processed="4554" dbindex="94919">
Un monument (del llat monumentum, recordar) s tota obra arquitectnica de justificat valor artstic, histric o social. 

El terme en origen s'aplicava exclusivament a l'estructura que s'erigiria en memria d'un personatge o d'un esdeveniment rellevant, per per extensi el significat ha arribat a comprendre qualsevol construcci histrica enclavada en un nucli urb o allada en el mitj rural. 

En l'antiguitat, el terme s'atribua especialment a obres funerries i, durant l'Imperi Rom, era el dedicat a l'emperador i la seva cort, tractant-se en general d'una esttua o un obelisc. 

Recentment, i desprs de la regulaci de la normativa internacional en matria de patrimoni histric, el concepte s'ha ests a llocs o fets naturals d'especial valor i a obres d'inters cientfic, tcnic o social.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244051" title="Parc de la Torreblanca" nonfiltered="4562" processed="4555" dbindex="94920">


El Parc de la Torreblanca s un parc d unes 12 ha aproximadament i que es divideix en dierses parts. Est dins l rea metropolitana de Barcelona.

Situaci.

El Parc de Torreblanca ocupa part de Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Desp i de Sant Just Desvern, s hi pot accedir per qualsevol d aquestes localitats.

Descripci.

Es tractava d una finca antiga que ha anat evolucionant al llarg de la histria. Al principi, havia estat un jard botnic del que actualment noms se n conserva la vegetaci de la zona del llac. Aquest, fou construt en estil que imita el romanticisme i amb conglomerats artificials, coves i glorietes. 

Zones.

Es divideix en diverses parts:

Les avingudes de pltans i xiprers amb esttues. Actualment s hi realitzen espectacles.
La zona sud-oest, on ara es fan activitats esportives (sota d on era el palau).

La zona sud, on hi havia el Palau dels Marquesos de Monistrol. Havia estat edificat al segle XIII, i actualment est reconstrut amb vegetaci, on ara s hi troba el laberint rodejat de palmeres i altres arbres com plataners o xiprers.
La zona del llac, la part romntica, amb els templets, grutes, illes ;

Altres detalls.
Com que havia estat un jard botnic, el parc consta d una gran biodiversitat vegetal d una gran bellesa i amb molt valor. A part, tamb hi ha animals com els necs,  les oques  o les tortugues als llacs, alguna llebre (difcil de veure degut a que sempre hi ha gent passejant menys quan es tanca) paons que volten pel parc, o lloros i altres animals ms comuns. Depenent de l poca de l any. s molt bon lloc de passeig o per a fer esport, a vegades tamb s hi fan casaments.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244052" title="Windsor (ciutat)" nonfiltered="4563" processed="4556" dbindex="94921">
Windsor s una petita ciutat del comtat de Berkshire a Anglaterra. Est al sud-oest de la ciutat de Londres i al sud del riu Tmesi. En aquesta localitat es troba el castell de Windsor, una de les residncies oficials de la famlia reial britnica. El castell va ser construt pel rei Guillem I d'Anglaterra per ha sofert nombroses reformes i modificacions al llarg dels segles. 

Grcies a la situaci de la residncia reial, a Windsor poden trobar-se els mateixos serveis que en una gran ciutat: dues estacions de ferrocarril, un teatre i nombrosos hotels. La ciutat compta tamb amb un "safari park" i un parc infantil "legoland" pertanyent al grup Lego. 

Windsor est unida amb la ciutat d'Eton, al costat oposat del riu Tmesi, mitjanant el pont de Windsor. En l'actualitat, s un pont noms per a vianants i representa una bona ruta per a anar des del centre de la ciutat fins al carrer principal d'Eton. Al sud de la ciutat hi ha el parc de Windsor aix com la ciutats de Egham i Virginia Water




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244053" title="Obelisc" nonfiltered="4564" processed="4557" dbindex="94922">


Un obelisc s un monument de pedra amb forma de pilar o columna, de secci quadrada, amb quatre cares  trapezodals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb una petita pirmide denominada piramid. La Paraula obelisc deriva del grec obeliskos, que s el diminutiu dobelos i significa "agulla".

Generalment s'erigien sobre una base de pedra prismtica. Els antics obeliscs es van tallar d'un sol bloc de pedra (monlits). El primer del que es t notcia s datat a l'poca d'Userkaf, fara de la dinastia V d'Egipte (2.400 aC). Es desconeix com eren erigits aquests monuments perqu no hi ha cap documentaci egpcia descrivint el mtode emprat.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244054" title="Arma biolgica" nonfiltered="4565" processed="4558" dbindex="94923">


Una arma biolgica s un organisme o toxina que poden matar o incapacitar a la gent, el bestiar i les collites. Els tres grups bsics d'agents biolgics que amb major probabilitat s'utilitzin com armes sn bacteris, virus i toxines. 
 Bacteris. Els bacteris sn organismes petits que viuen lliurement i que es reproduxen per divisi simple i sn fcils de conrear. Les malalties que produxen sovint responen al tractament amb antibitics. ;
 Virus. Els virus sn organismes que requereixen cllules vives per a reproduir-se i depenen ntimament del cos que infecten.
 Toxines. Les toxines sn substncies verinoses que es troben i s'extreuen de plantes, animals o microorganismes vius; algunes toxines poden produir-se o alterar-se per mitjans qumics. Algunes toxines poden tractar-se amb antitoxines especfiques i drogues selectes.

Els humans han estat la font d'infeccions de verola, pesta bubnica i els virus Lassa.    







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244055" title="BSO 8 Mile" nonfiltered="4566" processed="4559" dbindex="94924">
8 Mile s la banda sonora de la pellcula 8 milles, film autobiogrfic d'Eminem, protagonitzat per ell mateix i per Kim Basinger, en el paper de la seva mare. Inclou entre d'altres canons noves la clebre Lose Yourself, que va guanyar un Oscar a la millor can. 

L'nica pellcula d'Eminem fins el moment s 8 milles (8 mile, 2002). El film s prcticament un biopic sobre el tema de la superaci personal, en qu els elements ficticis lluiten cos a cos amb els verdics, procedents de la biografia del propi Eminem. 

Llista de canons.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244057" title="Batalla de Sadowa" nonfiltered="4567" processed="4560" dbindex="94925">

La batalla de Kniggrtz (o Hradecn Krlov) o batalla de Sadowa (o Sadov) del 3 de juliol de 1866, lliurada en el marc de la Guerra de les Set Setmanes, va permetre un avan considerable en el procs de la unificaci alemanya, consolidant l'hegemonia prussiana dintre dels estats alemanys en detriment de l'Imperi Austrac.

Desprs de les guerres napoleniques, el Congrs de Viena de 1815 va restablir l'antic ordre entre les potncies europees institucionalitzant la Confederaci Germnica, una aliana entre els estats alemanys i ustria. L'origen de la Guerra Austro prussiana aquesta en les creixents tensions entre les dues grans potncies alemanyes quant a la dominaci de la Confederaci. 

Aix mateix aquesta batalla va posar de manifest la revoluci tctica desprs de l'adopci del fusell de retrocrrega i d'agulla, la potncia de foc de la infanteria va acabar amb la crrega a baioneta i el xoc frontal preconitzats en el segle XVII.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244058" title="Amistat" nonfiltered="4568" processed="4561" dbindex="94926">


L'amistat (del llat amicus; amic, que possiblement es va derivar de amore; estimar. Encara que es diu tamb que amic prov del grec a; sense i ego; jo, llavors amic significaria "sense el meu jo", amb la qual cosa es considera a un amic com a l'altre jo) s una relaci afectiva entre dues persones. L'amistat s una de les ms comunes relacions interpersonals que la majoria dels ssers humans tenen en la vida. 

Amistat s un sentiment convingut amb altra persona, on es busca confiana, consol, amor, diners i respecte. s un vincul molt especial entre dues persones que sn amics. 

El cas ms com d'amistat on interv un animal s entre l'home i el gos, a aquest ltim se li coneix com el millor amic de l'home. L'amistat es dna en diferents etapes de la vida i en diferents graus d'importncia i transcendncia. L'amistat neix quan els subjectes de l'amistat es relacionen entre si i troben en els seus ssers una mica en com. Hi ha amistats que neixen als pocs minuts de relacionar-se i altres que triguen anys en fer-lo. Hi ha amistats que duren unes hores i altres que duren tota la vida. Hi ha amics que es veuen una sola vegada en la vida i hi ha altres que ho fan per moltes dcades. 

Components de l'amistat.
El valor assignat a les amistats s comunament el resultat de la presncia freqent de: 

Empatia i simpatia. 

Grat per compartir una o ms activitats, idees, gustos, records o la vida mateixa. 

En tota amistt entre persones es troben a ms: 

Amor . s ho mes important en l'amistat, l'amistat es basa en aquest concepte en conjunt amb els altres per per a una veritable amistat ha d'existir amor. 

Confiana i sinceritat. Es facilita el parlar i l'actuar com naturalment es pensa i s's, minimitzant els frens socials que normalment es tenen. 

Inters o preocupaci per l'amic. S'interessa pel benestar de l'altre, s a dir, dels seus problemes i assoliments. Per aix procura reunir-se, comunicar-se o conviure amb ell. 

No deixis crixer l'herba en el cam de l'amistat. 

Plat 

Comprensi. Acceptaci de les caracterstiques d'un individu, els seus valors, idees, pors, encerts, errors, en definitiva la seva forma de ser. 

Un amic s una persona amb la qual es pot pensar en veu alta. 

Respecto. 

Un amic mai oblida a l'altre. 

Un amic no t'imposa els seus pensaments, sin t'aconsella sobre el que creu erroni en tu. Tampoc assenteix en tot. 

No necessito amics que canvin quan jo canvi i assenten quan jo seient. La meva ombra ho fa molt millor. 


Atribuda a Plutarc
 



Tipus d'Amistat.

Amistat romntica. 

nima bessona. 

Amic per correu. 

Camarada. 

Amistat sexualitzada. (Relaci casual). 

Fraternitat. 

Amor platnic. 

Company de cambra.
== 
COMPANY DE LA CLASE ==

Religi i Cultura Popular.
L'amistat s considerada com una experincia humana de vital importncia, inclusivament ha estat *santificada per diverses religions. En el Poema de "Gilgamesh", un poema babiloni que es troba entre els primers treballs literaris de la histria, es relata l'amistat entri *Gilgamesh i *Enkidu. Els grecorromans tenien, entre uns altres diversos exemples, l'amistat entri *Orestes i *Plades. Els evangelis cannics ens parlen d'una declaraci de Jess, "Ning possex major amor que aquest, el sacrificar la vida prpia pels seus amics." (Joan XV:13) 

Les relacions d'amistat han estat mpliament retratades tant en el mn de la literatura com en del cinema i la televisi a grau tal que si b un llistat veritablement complet seria impossible s fcil identificar-les en gaireb qualsevol obra. 

El Quixot i Sancho Panza, Sherlock Holmes i Watson i els Tres Mosqueters sn exemples variats de diversos tipus d'amistats entranyables exhibides en la literatura. 

En el mn del cinema i la televisi es pot trobar des dels clssics com El Gros i El Flac fins a la srie de televisi nord-americana de Friends, comdia que girava completament en torna a les relaci de sis personatges.

L'amistat cap a una dona es consagra quan se la proteig per salvar-la de qualsevol agressi, incls arriscant la prpia vida.

Enllaos externs.
Qestionari d'Amistat de Simon Baron-Cohen. ;
Enxampats. La Xarxa Social per fer amics de Catalunya;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244063" title="Michael Kojo Essien" nonfiltered="4569" processed="4562" dbindex="94927">

Michael Essien s un futbolista ghans, nascut a Accra el 3 de desembre del 1982.

Biografia.
Procedent de les categories inferiors del Liberty FC Accra i descobert en el Campionat del mn jnior pel Manchester United, signa finalment pel SC Bastia, seguint els consells de Fabien Piveteau. Va jugar 3 anys al SC Bastia, demostrant una gran qualitat futbolstica als ulls de tothom. Tot i que va estar a punt de marxar en el mercat d'hivern del 2003, es queda finalment 6 mesos ms, abans d'anar al seu primer club europeu continental, l'Olympique de Li, campi de Frana, per una suma d'11,75 milions d'euros.

Hi jug dues temporades on es revel a nivell europeu. Afalagat pel Chelsea FC, Jean-Michel Aulas deman 50 milions d'euros d'indemnitzaci aix com la vinguda de Tiago per alliberar el seu jugador. Finalment, Michael Essien deixa oficialment el 16 d'agost de 2005 l'equip de Li per incorporar-se a l'efectiu de Chelsea amb una durada de cinc anys i per a un preu rcord de 38 milions d'euros. Suma ingressada pel Chelsea a l'Olympique de Li al ttol de les indemnitzacions de transferncia i que representa el pressupost total d'alguns equips de la lliga francesa.

Clubs.
 1998-2000 : Kadji Sports Academy (Ghana);
 2000-2003 : SC Bastia (Frana);
 2003-2005 : Olympique de Li (Frana);
 2005-2006 : Chelsea FC (Anglaterra);

Palmars.

 SC Bastia;

 Finalista de la Copa francesa (2002) ;

 Olympique de Li;

 Guanyador de la Ligue 1 (2004, 2005);
 Jugador de l'any a Frana (2005) ;

 Chelsea FC;

 Guanyador de la FA Premiership (2006);
 Finalista de la FA Premiership (2007, 2008);
 Guanyador de la FA Cup (2007);
 Finalista de la FA Community Shield (2006, 2007);
 Guanyador de la Carling Cup (2007);
 Finalista de la Carling Cup (2008);
 Finalista de la Lliga de Campions (2008);
 Jugador de l'any al Chelsea FC (2007) ;

Referncies.


Enllaos externs.
Estadstiques i trajectria del jugador - Soccerbase.com ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244064" title="Fruits Basket" nonfiltered="4570" processed="4563" dbindex="94928">

Fruits Basket (         , Fur tsu basuketto) s una srie manga i anime de gnere Sh jo l'autora del qual s Natsuki Takaya. El manga va finalitzar el 20 de novembre del 2006 amb 23 toms (ltim captol el nmero 136, mentre que l'anime consta de 26 episodis, en els quals contania part de la histria del manga. La histria es centra en una estudiant que s diu Tohru que comena a viure amb diversos membres de la peculiar famlia S ma, i a poc a poc va coneixent a tota la famlia. La famlia S ma sofreix una maledicci per la qual si s's abraat per alg del sexe oposat o s'afebleix es converteix en un animal del Zodac xins. 
Va guanyar, en el 2001, el premio Kodansha Manga de sh jo. 

 Histria .

La histria comena poc desprs que Tohru Honda, una estudiant d'institut, perds a la seva mare en un accident. Ella va anar a viure amb el seu avi, per com aquest s'havia anat a la casa d'un familiar per reformes que havia de fer en la seva llar, Tohru decideix anar-se a viure sola, en una tenda de campanya que ha posat en un terreny desocupat, que ella no sabia, pertanyia a la famlia S ma , en el bosc. Tohru es mant amb un treball temporal i espera ajudar al seu avi.

Tohru cau malalta i s "rescatada" per Yuki S ma (qui en un passeig nocturn amb un integrant de la seva famlia, Shigure, el cos d' en Yuki, veu a Tohru en el bosc, la segueix i es troben en la seva tenda de campanya), el "prncep" i noi desitjat de la seva escola. Quan Tohru es desperta a casa d'en Yuki, s' adna que el terreny que ella estava acampant pertany a la afamada famlia S ma. La casa que els S ma tenen en aquest terreny pertany a Shigure S ma. Apareix un altre personatge extrany, Ky  (un altre cos d' en Yuki), amb la intenci de reptar a Yuki a un combat. Tohru intenta detenir a Yuki i Kyo perqu no es barallin, per, al fer-ho, ensopega amb un tros de fusta que havia caigut del sostre, caient sobre Kyo, Yuki i Shigure. La sorpresa de Tohru s majscula quan davant el contacte amb ella, els tres membres de la famlia S ma es transformen en animals! A l'estona tornen a ser normals... per apareixen Nus!! 

Shigure explica a Tohru que els membres de la famlia  S ma estan afectats per la maledicci dels j nishi, la qual consisteix que, al ser abraats per membres del sexe oposat o trobar-se en moments d'extrema agitaci emocional, els seus cossos es transformen en animals pertanyents al zodac xins, segons el mes del seu naixement. L'excepci seria Kyo, qui es transforma en el gat, el qual segons la llegenda va ser trat per la rata quedant fora aix del zodac xins. Com una forma de venjana, el gat va llanar una maledicci sobre la rata i la maledicci va recaure sobre els altres animals. Aquesta traci s la qual duu a una extrema rivalitat entre Yuki (la rata) i Kyo (el gat), a ms de ser la base de la maledicci dels S ma.

Tohru promet no revelar aquest secret a ning. El lder de la famlia,Akito  S ma accepta en primera instncia que Tohru segueixi convivint amb els  S ma, especialment amb en Yuki. Ara aniran apareixent nous membres de la famlia dels  S ma , i Tohru anir a poc a poc aprenent les seves identitats i secrets, ja que aquests membres que duen la maledicci tenen personalitats diferents, moltes d'elles extravagants; i han sofert per la seva maledicci diferents fets, quan eren petits.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244065" title="Olor" nonfiltered="4571" processed="4564" dbindex="94929">

L'olor s una propietat intrnseca de la matria i es defineix com la sensaci resultant de la recepci d'un estmul pel sistema sensorial olfactiu. El terme  olor  es refereix a la percepci una barreja complexa de gasos, vapors, i pols, on la composici de la barreja influx directament en l'olor percebuda per un mateix receptor. All que manca d'olor es denomina inodor. s inodor all que no fa cap mena d'olor. Aix vol dir que la matria en questi no estimula el sentit hum de l'olfacte, sovint perqu no desprn cap substncia voltil o no s soluble en aigua.

L'olor s l'objecte de percepci del sentit de l'olfacte. El terme fragncia o aroma s usat principalment per la indstria d'aliments o cosmtics per a descriure una olor agradable, i s comunament usada per a referir-se a perfums. Les olors corresponen al fenomen objectiu dels qumics dissolts en l'aire, encara que, com en altres sentits, diversos factors psicolgics poden ocupar cert paper en la percepci dels mateixos. Existeixen nombroses activitats industrials (indstries qumiques, abocadors, depuradores d'aiges residuals, indstries alimentries, ramaderes, etc.) que emeten una srie de substncies oloroses i generen molsties en l'entorn. Les dolentes olors poden ser molests, causa de rebot, i afectar a la qualitat de vida de les persones i animals del mitj, pel que poden ser considerats com una forma de contaminaci ambiental. A causa del component subjectiu de les olors, a la dificultat per a destriar entre les olors "agradables" i els "desagradables", s difcil determinar quan es traspassa el llindar del tolerable i en quin punt se situa el jurdicament permissible a l'hora d'establir uns mxims de tolerncia, en aquest sentit, la olfatometria es presenta com una eina molt efica per a l'estudi i control d'olors. Encara que encara no s'ha desenvolupat cap legislaci nacional que reguli el problema de les dolentes olors, l'entrada en vigor Norma UNE-EN 13725. "Qualitat de l'aire. Determinaci de la concentraci d'olor per olfatometria dinmica", al febrer de 2004, permet abordar de forma objectiva el problema de la contaminaci ambiental per olors. 

Els mtodes per a la caracteritzaci d'olors es divideixen en dues:

Tcniques analtiques, sn aquelles que utilitzen mtodes analtics tradicionals per a amidar la concentraci de compostos qumics especfics presents en una olor.

Tcniques sensorials, aquelles que utilitzen assessors humans per a amidar una olor (olfatometria).

 Referncies .
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244066" title="Gregorio Prieto" nonfiltered="4572" processed="4565" dbindex="94930">
Gregorio Prieto Muoz (Valdepeas, Ciudad Real, 2 de maig de 1897 -   14 de novembre de 1992) fou un pintor i poeta manxec de la Generaci del 27. 

El 1915 estudia a l'Acadmia de Belles Arts de San Fernando. Obt diverses beques i fa les seves primeres exposicions a Barcelona i Madrid. La seva primera exposici individual t lloc a l'Ateneo de Madrid el 1919. 

La seva relaci amb els principals exponents de la Generaci del 27 a Madrid i els contactes amb les avantguardes europees de l'poca van marcar la seva formaci artstica. Rafael Alberti, Luis Cernuda, Federico Garca Lorca o Vicente Aleixandre sn alguns dels artistes amb qui mant correspondncia i amistat. Viatja, estudia i exposa a Pars, Roma, Grcia i Egipte, i en comenar la guerra civil espanyola es refugia a Anglaterra. Resideix a Londres fins el 1949 i hi conviu amb el poeta Luis Cernuda. En aquests anys realitza els decorats de la Zapatera Prodigiosa de Lorca i de Cancin de Cuna de Gregorio Martnez Sierra i collabora amb la BBC com a crtic d'art a ms de destacar com a retratista (Winston Churchill, Miguel de Unamuno, Federico Garca Lorca, Jos Ortega y Gasset, Antonio Machado, Greta Garbo, Duque de Alba, Bette Davis, Luis Cernuda, etc...)

La seva faceta com a illustrador destaca amb les edicions dedicades a Shakespeare i a John Milton, i els poemaris Mundo a Solas de Vicente Alexaindre y Poesa de hoy en Espaa. Gregorio Prieto va ser tamb el fundador de l'Asociacin de Amigos de los Molinos i grcies a ell i la seva iniciativa es conserven avui molts molins a la Manxa, Mallorca o Andalusia. L'Ajuntament de Valdepeas el va recompensar amb la construcci d'un mol de vent, el ms gran de tot el mn, que porta el nom de Gregorio Prieto i mostra part de la seua obra. Tamb en la seua ciutat natal podem trobar la Fundacin Gregorio Prieto, inaugurada pel Rei Joan Carles I en una antiga casa amb pati interior que conserva el llegat d'aquest pintor. 
La seva obra passa per diverses poques que el fan anar del collage ms kitch al paisatge ms academicista o a les sues pintures i dibuixos homoertics. 

Al 1982 rep la Medalla d'Or al Mrit en les Belles Arts. Anys desprs rep la Medalla d'Or de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, s nomenat Acadmic Honorari de la Real Escuela de Bellas Artes de San Fernando (1990) i mor dos anys desprs amb 95 anys d'edat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244067" title="Baronia de Castellv de Rosanes" nonfiltered="4573" processed="4566" dbindex="94931">

Els primers senyors de la baronia de Castellv de Rosanes, o de Castellvell, es presenten obscurs per manca de documentaci concreta. Els hem de cercar en els avantpassats de Guillem I de Castellvell trets de l'estudi realitzat per Blanca Gar i Albert Benet.

Els pares de Guillem I foren Unifred Amat i Riquilda (probablement filla de Gal de Sant Mart) i els pares d'Unifred Amat: Sendred i Truitelda (Sendred era fill de l'abat d'Arles, germ del comte Guifr I, el Pels). El germ d'Unifred Amat era nnec, dit Bonfill, de Gelida.

El llinatge dels Castellvell ens dna una procedncia comtal (cal comptar els enllaos matrimonials) com aix passa amb altres llinatges importants (els Cervell, els Castellet) en terres del Peneds o properes.

El primer senyor de la baronia s Guillem I de Castellvell (s el primer que usa com a cognom Castellvell) que ja apareix en documents que no ofereixen dubtes. Caldria, per, comptar amb els que acabem de citar.

La baronia de Castellvell estava formada pels municipis actuals de Castellv de Rosanes, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Abrera, Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244081" title="Lo sposo deluso" nonfiltered="4574" processed="4567" dbindex="94933">


Lo sposo deluso ossia La rivalit di tre donne per un solo amante (L'esps enganyat o La rivalitat de tres dones per un sol amant)  s una pera bufa en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart (1783), inacabada, sobre llibret itali que s'atribueix a Lorenzo da Ponte. Els fragments que es van escriure, de l'Acte I, porten per nmero KV 430. En l'ltim catleg Kchel: K6 424a. Tenen una durada de vint minuts.

 Sinopsi .

La noble romana Eugenia est enamorada de Don Asdrubale. Li fan creure que el seu enamorat s mort, perqu aix consenta a casar-se amb Bocconio Papparelli. En arribar a Liorna per a casar-se amb el ric pretendent, Eugenia torna a trobar a Don Asdrubale, cortejat per les efusives Bettina i Metilde. Finalment, Eugenia es casar amb Don Asdrubale, Bettina amb Pulcherio i Metilde amb Gervasio.

 Valoraci musical .
 Instrumentaci original .
L'orquestra consisteix en corda, dues flautes, clarinets, obos, fagots, trompes, trompetes i timbals. 

 Llibret .
De la correspondncia entre Mozart i son pare Leopold sembla dedur-se que el llibret de Lo sposo deluso s obra de Lorenzo da Ponte, si b aquest fet s encara objecte de discussi entre els estudiosos. Constituiria la primera collaboraci entre el llibretista i Mozart. S'ha conservat el text amb modificacions de la m de Mozart.

 Estructura musical .

Es conserva l'obertura completa, en re major, i diversos fragments del primer acte: 
Quartet inicial ah, ah Che Ridere! (Bettina, Don Asdrubale, Pulcherio i Bocconio), sobre el qual Einstein va dir:  Aquest quartet, desprs d'un andantino delicis i sincerament commovedor, reprn l'allegro triomfal de l'obertura  (citat per A. Poggi). ;
Dues ries, d'Eugenia: Nacqui all'aria trionfale  i de Pulcherio: Dove mai trobar quel ciglio; la de Pulcherio s una  pea nica en el seu gnere i que podrem imaginar cantada per un jove Basilio  (Einstein, citat per A. Poggi).
Trio Che accidenti! (Eugenia, Don Asdrubale i Bocconio, d' excellent qualitat  (Einstein, citat per A. Poggi). Se'n conserva la partitura completa.

 Gnesi .
Mozart desitjava compondre una pera bufa a la italiana. Ho va intentar amb L'oca del Cairo, per la inconsistncia del llibret i problemes econmics el van fer desistir-hi. Finalment va poder comptar amb un llibret de Da Ponte, escriptor al qual admirava. Mozart va iniciar la composici de L'esps enganyat, al juliol de 1783, i va treballar-hi fins al novembre d'aquell mateix any. No se sap el motiu de l'aband de la composici. s possible que, novament, Mozart trobara inadequat el material dramtic.

Havia pensat fins i tot en els cantants de l'estrena:
 Bocconio Papparelli, el baix Francesco Benucci.
 Eugenia, la soprano Nancy Storace (1765-1815).
 Don Asdrubale, el tenor Stefano Mandini.
 Bettina, Catarina Cavalieri (1755-1801).
 Pulcherio, el tenor Francesco Bussani.
 Gervasio, el baix Signore Pugnetti.
 Metilde, la soprano Thrse Teyber.

 Adaptacions .

El musicleg sus Hans Erismann (1911- ) va formar, amb la msica per a Lo sposo deluso i L'oca del Cairo, un espectacle titulat Il Ritorno di Don Pedro.Va comptar amb un nou llibret i textos d Oskar Wlterlin i Werner Gallusser en la versi alemanya i amb la participaci d Ettore Cella i Luigi Raimondo en la italiana per a completar aquesta nova obra el 1952/1953. La temporada d estiu de l any 1955 se n fu una representaci al Teatre del Palau de Schonbrnn, en una producci de l pera de Cambra de Viena. Noms un any ms tard, el desembre del 1956, el Club de Futbol Junior representava per primera vegada aquesta pera a l estat espanyol, en una funci al teatre Coliseum que oblig a suprimir la projecci de la pellcula d aquell dia. Se n fu una segona representaci al Teatre Fortuny de Manresa, per les Festes de la Llum del 1957.

Fragments de les dues peres incompletes L'oca del Caire i Lo sposo deluso, en companyia de Der Schauspieldirektor s'han combinat per a crear Waiting for Figaro, interpretada l'any 2002 per la Bampton Classical Opera.

 Discografia .
Hi ha un enregistrament d'aquesta pera, amb direcci de sir Colin Davis, amb Felicity Palmer, Ileana Cotrubas, Anthony Rolfe Johnson, Robert Tear, Clifford Grant i l'Orquestra Simfnica de Londres (Volum 39 de l'Edici Completa de les obres de Mozart, junt amb L'oca del Caire, Philips)

 Referncies .
Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones Ctedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6;
Valentin, E., Gua de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7;
La mgia de l'pera (Sinopsis por Bernd Delfs, Catlogo Philips Classics), 1993;

 Enllaos externs .
Llibret a OperaGlass;
Llibret a Karadar;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244083" title="Dgits significatius" nonfiltered="4575" processed="4568" dbindex="94934">
Dgits significatius s quan un nmero t molts decimals, molts dgits, no els usem tots en els clculs sin que tan sols agafem aquells que ens permetin expressar els resultats d'una manera correcta i tenint en compte que sempre hi haur el mateix error de clcul. Normalment, s'agafen els dos primers decimals, tenint en compte que el segon s'arrodoneix.

Arrodoniment dels decimals.

L'arrodoniment d'aquest segon decimal es fa de la manera segent:
 si es troba entre 0 i 4 s'agafa el decimal anterior Exemple: 5.63= 5.6;
 si es troba entre 5 i 9 es passa a la unitat segent. Exemple 8.48= 8.5;

Aquest criteri, utilitzat en Matemtiques, tamb t molta utilitat en altres camps com a l'hora de fer problemes de Qumica on, a ms a ms es treballen amb potncies positives i negatives a sovint.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244089" title="Ratpenat de dits llargs caverncola" nonfiltered="4576" processed="4569" dbindex="94935">

El ratpenat de dits llargs caverncola (Miniopterus schreibersii) es troba des del sud d'Europa fins al Jap, a ms de les Illes Salom, les Filipines, frica del nord i subsahariana i Austrlia. 

Morfologia.

Un dels trets que ms fcilment permet reconixer aquesta espcie s el cap: petit i arrodonit, t el front bombat, de manera que, vist de perfil, sembla que s'elevi per sobre la cara. El musell s curt, i les orelles, tamb curtes i triangulars, es disposen molt separades entre elles. El tragus s curt, amb la punta arrodonida, t la mateixa amplada en tota la seua longitud i es projecta cap endavant. Les ales sn estretes i punxegudes, i la cua, aproximadament tan llarga com el cap i el cos junts, queda completament inclosa dins l'uropatagi.

El pelatge del llom s llarg, mentre que el del cap s curt i esps, una mica arrissat. La coloraci s marr grisenca o grisa cendrosa, ms clara per la regi ventral, i els adults tenen una taca marr grogosa o canyella al coll i una altra al front. El musell, les orelles i les membranes alars sn de tonalitats ms fosques que el cos, i el tragus s grogs o, de vegades, gris clar.

Dimensions corporals: cap + cos (48 - 65 mm), cua (42 - 64 mm), avantbra (42 - 48 mm) i envergadura alar (305 -350 mm).

Pes: 9 - 20 g.

Hbitat.

Ocupa tota mena d'hbitats, des de boscos fins a rees obertes i ambients antropitzats, sempre que hi pugui trobar refugis adients.

El seu nom com reflecteix la gran tendncia a refugiar-se en coves, si b ocasionalment tamb es pot allotjar en soterranis i altres habitacles humans.

Costums.

Ix a caar poc desprs de pondre's el sol, amb un vol alt (10-20 m) i rpid (50-55 km/h) que recorda el dels falciots.

s el ratpenat que t uns costums ms gregaris: s'ajunta en grups de centenars i fins milers d'individus que pengen del sostre de la cova, de vegades barrejats amb altres espcies caverncoles, com el ratpenat de musell agut, el ratpenat de musell llarg i els ratpenats de ferradura.

Espcies semblants.

s relativament fcil de diferenciar de la resta de vespertilinids per la peculiar Morfologia del cap i la cara.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 72-73.

Referncies.


 ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244092" title="Esplugabous" nonfiltered="4577" processed="4570" dbindex="94937">

L'esplugabous (Bubulcus ibis) s un ocell de l'ordre dels Ciconiformes i de la famlia dels Ardeidae. El seu plomatge s de color blanc i d'alada pot arribar als 52 cm. La seva aparena s de cos compacte, potes grises, bec de color groc i coll bastant curt (pel que fa a la famlia a la qual pertany), que sovint du recollit. s una espcie que en els ltims anys s'ha ests cap al Nord i que hiverna a Catalunya des dels anys setanta. Fins fa ben poc aquesta espcie era difcil de veure fora del seu hbitat natural ( aiguamolls i albuferes), per en els ltims anys el podem veure en pastures, conreus llaurats...

 Hbitat .
Tot i que l'hbitat dels Ardids sn les zones humides, l'esplugabous s de la famlia, el menys aqutic. Es troba principalment en pastures, arrossars conreus llaurats i canals sovint associat a ramats de bous o altres animals.

 Alimentaci .
L'alimentaci depn de l'hbitat. En zones humides s'alimenta de granotes i petits peixos mentre que en pastures i conreus els colepters, ortpters i altres invertebrats formen part de la seva dieta.

 Reproducci .
En poca de reproducci i festeig les plomes de l'esplugabous (principalment en cap i pit)agafen una coloraci groguenca molt caracterstica a l'igual que les potes que tamb s'aclareixen.
Nia en colnies, en arbres i arbusts prop de llacs i rius, barrejat sovint amb altres espcies de martinets i fins i tot amb el bernat pescaire. Comencen a niar a partir de l'abril.

Bibliografia.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 84-85. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244093" title="Srinivasa Ramanujan" nonfiltered="4578" processed="4571" dbindex="94938">

Sr niv sa R m nujan Aiyangar FRS, conegut com Srinivasa Ramanujan (En tmil: ) (22 Decembre 1887   26 Abril 1920) va ser un matemtic indi, qui, amb molt poca formaci reglada en matemtiques pures, va fer contribucions substancials a l anlisi matemtica, la teoria de nombres, les sries infinites i les fraccions continues.

 Biografia .

Infncia.

Ramanujan va nixer el 22 de Decembre de 1887 a Erode, Tamil Nadu, India, on vivien els seus avis materns. El seu pare, K. Srinivasa Iyengar  va treballar com a venedor en una botiga sari del districte de Thanjavur. La seva mare, Komalatammal o Komal Ammal ( Ammal en Tamil s equivalent a senyora en catal o madam en angls) era una mestressa de casa i tamb una cantant en un temple de la localitat. Vivien al carrer Sarangapani en una casa d estil de la part sud de la ndia (actualment un museu) a la ciutat de Kumbakonam.  Quan Ramanujan tenia un any i mig, la seva mare va donar a llum a Sadagopan. Ell nad va morir abans dels tres mesos. El decembre de 1889, Ramanujan va  contraure la verola de la que sortosament es va recuperar, cosa que no era habitual en el districte de Thanjavur. Es va mudar amb la seva mare a casa dels seus pares a Kanchipuram, prop de  Madras. El novembre de 1891 i, tamb el 1894, la seva mare va donar a llum per cap de les dues criatures va arribar a complir un any.

L 1 d octubre de 1892, Ramanujan va ingressar en l escola local. El mar de 1894, el van traslladar a l escola Telugu medium. Desprs de que el seu avi matern perds  la feina coma oficial de la cort a Kanchipuram, Ramanujan i la seva mare van tornar un altre cop a Kumbakonam i all el van matricular a l escola d educaci primria Kangayan. Desprs de la mort del seu avi patern, el van tornar a enviar a casa dels seus avis materns, qui, en aquell moment, vivien a Madras. No li agradava l escola a Madras, i va intentar no anar a escola. La seva famlia ol. La seva famlia va contractar un policia local per assegurar-se que anava a l escola. Sis mesos ms tard Ramanujan estava un altre cop a Kumbakonam.

La mare de Ramanujan va ser qui es va ocupar d ell durant la seva infantesa ja que  el teu pare estava a la feina la major part del dia. Ramanujan tenia per tant una estreta rel laci amb la seva mare. Va apendre d ella tradicions i puranas. Va apendre a cantar canons religioses, anar a les pujas al tempre i els costums a l hora de menjar   Ramanujan necessitava tot aix per ser un bon en Brahmin. Ramanujan va tenir uns bons resultats a l escola primaria Kangayan. Abans de fer els deu anys, en novembre de 1897 va aprovar els seus exmens en angls, Tamil, geografia i aritmtica. Els seus resultats van fer que fos el primer del districte. En 1898 la seva mare va donar a llum un noi sa anomenat Lakshmi Narasimhan. Aquest mateix any Ramanujan va entrar a l escola d ensenyament secundari Town Higher (Town Higher Secondary School)  on va tenir contacte per primera vegada amb les matemtiques formals.

Als onze anys ja havia esgotat els coneixements matemtics de dos estudiants que estaven allotjats a casa seva. Posteriorment li van prestar un llibre de trigonometria avanada escrit per S.L. Loney. Als tretze anys la dominava completament aquest llibre i havia descovert sofisticats teormes. Als catorze anys ja tenia certificats amb mrit i premis acadmics que havia aconseguit al llarg de la seva carrera escolar. En aquesta edat tamb havia assistit a classes de lgica. Va finalitzar els seus exmens de matemtiques en la meitat del temps estipulat i va mostrar una soltura amb les series infinites. Als setze anys Ramanujan va trobar el llibre  Una sinopsis de resultats elementals de matemtica pura i aplicada  escrit per George S. Carr. Aquest llibre era una col lecci de 5000 teoremes i va introduir Ramanujan dins el mn de les matemtiques. L any segent va estudiar els nombres de Bernoulli i va calcular la constant d Euler fins a la 15a xifra decimal. Els seus companys de l poca comentaven que  poques vegades l entenien  i que  es mantenien a una distncia prudencial  d ell.

Quan es va graduar a Town High el 1904, Ramanujan va guanyar el premi K. Ranganatha Rao de matemtiques que donava el director de l escola, Krishnaswami Iyer. Iyer presentava a Ramanujan com un estudiant brillant qeu mereixia puntuacions majors que la major puntuaci que es podia obtenir en un exmen. Va rebre una beca per estudiar en el Government College a ], ref>Kanigel (1991), p28. conegut com el "Cambridge del Sur de l ndia." Malgrat aix, Ramanujan noms estava interessat en estudiar matemtiques que no es podia concentrar en d altres assignatures i va suspendre la majoria de matries, cosa que va provocar que perds la seva beca. L agost de 1905, va deixar casa seva i va anar cap a Visakhapatnam. Ms tard va entrar al Pachaiyappa's College a Madras. Continuava sent excel lent en matemtiques per amb resultats molt dolents en d altres assignatures com fisiologia. Ramanujan va suspendre el seu exmen de visual i plstica el desembre de 1906 i per 2n cop l any segent. Va deixar l escola sense graduat i va continuar la seva recerca independent en matemtiques. En aquests moments de la seva vida vivia en una pobresa extrema i sovint no tenia res per menjar. 
 Joventut .
Durant el 1912 i el 1913, Ramanujan va enviar mostres dels seus teoremes a tres importants acadmics de la Universitat de Cambridge. Noms G.H. Hardy (un dels matemtics mes destacats del segle vint) reconegu la brillantor del treball de Ramanjuan, i li va demanar de treballar amb ell a Cambridge. Ramanujan es va traslladar a Anglaterra el 1914 i va treballar amb Hardy durant els cinc anys segents, donant lloc a una fructfera relaci. Ramanujan s doctor el 1916, i el 1917 va ser escollit per formar part de la London Mathematical Society. El 1918 for nomenat Fellow de la Royal Society, esdevenint un dels membres ms joves de la histria i noms el segon indi que ho aconseguia. Aquell mateix any, tamb esdevingu el primer indi en ser proclamat Fellow del Trinity College de Cambridge.

La salut de Ramanujan, sempre precria durant la seva vida, empitjor a Anglaterra i se li diagnostic tuberculosi i una severa deficincia vitamnica. El 1919 retorn a l'ndia i mor poc desprs a l'edat de trenta dos anys.
Va nixer a Erode, Tamil Nadu, India, on va passar la seva infantesa. Els deu anys va ser la primera vegada que Ramanujan t contacte amb les matemtiques acadmiques. Va demostrar una habilitat natural i S. L. Loney li va donar llibres de trigonometria avanada  A l edat de tretze anys ja dominava aquest mbit de la matemtica i, fins i tot, havia descobert alguns teoremes per ell mateix. A l escola va mostrar tenir un talent especial per les matemtiques guanyant premis. A l edat de disset anys Ramanujan va fer la seva propia recerca sobre els nombres de Bernoulli i la constant d Euler Mascheroni. Va rebre una beca per estudiar al Government College de Kumbakonam, per la va perdre quan va suspendre les assignatures no matemtiques. Es va unir a un altre company per encetar una recerca matemtica independent, empleat  com a treballador a l oficina general Accountant a l oficina de Madras  Port Trust Office  to support himself. El 1912-1913, va enviar mostres dels seus teoremes a tres acadmics de la Universitat de Cambridge. Noms G. H. Hardy va reconixer la brillantor del seu treball, i conseqentment va convidar-lo a estudiar amb ell a Cambridge.

Ramanujan va obtenir prop de 3900 resultats (la majoria identitats i equacions) durant la seva curta vida. Malgrat que un petit nombre d aquests resultats eren falsos i d altres eren ja coneguts, la majoria sn correctes. Va postular resultats que eren originals i molt poc convencionals, com el primer de Ramanujan i la funci theta de Ramanujan. Aquests resultats han inspirat una quantitat enorme de recerques posteriors. No obstant, alguns dels seus descobriments ms importants van trigar fora temps a entrar dins dels cercles de recerca matemtics. Recentment s han trobat aplicacions de les frmules de Ramanujan a la cristal lografia i la teoria de cordes. El Ramanujan Journal, una publicaci internacional, va comenar a publicar treballs en tots els camps de les matemtiques degut a la influncia del seu treball.
Edat adulta a l India.
El 14 de juliol de 1909, Ramanujan es casa amb Janaki Ammal una nena de nou anys. Cal destacar que en la secta a la que Ramanujan pertanyia, el casament era un comproms formal que no es portava a terme fins que la nvia feia els 17-18 anys. Desprs del casament Ramanujan va tenir un problema en els testicles. El problema es podia haver tractat amb  una operaci de cirurgia rutinria. La seva famlia no tenia diners per l operaci  per el 1910 un metge es va oferir voluntari per fer-li la cirurgia gratutament.  Desprs de l xit de la cirurgia Ramanujan va buscar feina. Va quedar-se en cases d amics mentres que anava de casa en casa a la ciutat de Madras (ara Chennai) buscant una posici religiosa. Per guanyar diners va tutoritzar alguns estudiants en el col legi Presidency que estaven preparant-se pel seu exmen de visual i plstica. A finals de 1910 Ramanujan torna a estar malalt, possiblement degut a la cirurgia que se li va fer a principis d any. Ramanujan tenia por de caure malalt i fins i tot li va dir al seu amic R. Radakrishna Iyer, to "hand these mathematical notebooks over to Professor Singaravelu Mudaliar professor at Pachaiyappa's College or to the British professor Edward B. Ross, of the Madras Christian College." Desprs que Ramanujan es recupers i que torns els seus treballs d  Iyer, va agafar un tren cap al nord des de Kumbakonam fins Villupuram, una ciutat costera sota control francs.

Altres matemtics el descobreixen.
Ramanujan va conixer V. Ramaswami Iyer qui havia fundat feia poc la Societat India de Matemtiques. Ramanujan volia un treball a un departament on Iyer treballava i per aquest motiu li va ensenyar els seus escrits matemtics. Iyer va explicar ms tard:

"Vaig quedar molt sorprs pels extraordinaris resultats  que hi havia en les seves notes. Ni se'm va passar pel cap ofegar el seu geni amb una feina en els graons ms baixos del departament de finances."

Iyer va enviar a Ramanujan, amb cartes de recomanaci, als seus amics matemtics a Madras. Algun dels amics van mirar els treballs i li van donar altres recomanacions per R. Ramachandra Rao, the district collector for Nellore i secretari de la societat india de matemtiques. Ramachandra Rao va quedar impressionat pel treball de Ramanujan per dubtava que fos realment un treball propi. Ramanujan va comentar que es comunicava per carta amb el Professor Saldhana, un matemtic important de Bombay (actualment Mumbai). En aquestes cartes Saldhana feia pals que no entenia completament el treball per va concloure que no era fals. L amic de Ramanujan C. V. Rajagopalachari i Ramachandra Rao continuaven intentar sufocar les dudes que hi havia sobre la moralitat acadmica de Ramanujan. Rao va accedir a donar-li una altre oportunitat i va escolar a Ramanujan mentres parlava d integrals el liptiques, sries hipergeomtriques, i la seva teoria sobre series divergents en la que Rao va dir "convertiu-me" per creure el talent matemtic de Ramanujan. Rao li va demanar que volia i Ramanujan va dir que necessitava treball i ajuda financera. Rao hi va estar d acord i el va enviar a Madras. Va continuar la seva recerca matemtica amb l ajuda financera de Rao. Amb l ajuda de Ramaswami Iyer, Ramanujan va publicar el seu treball al Journal of Indian Mathematical Society.

Un dels primers problemes que va escriure en el diari va ser:

 ;

Va esperar que alg envis la soluci durant tres nmeros de la revista, ms de sis mesos, per no en va rebre cap. Al final Ramanujan va donar ell mateix la soluci al problema. A la pgina 105 del primer quadern va formular una equaci que es podia utilitzar per resoldre el problema dels radicals anellats infinitament.
 
 ;

Utilitzant aquesta equaci va respondre a la pregunta que es va posar en el Journal. Ramanujan va escriure el seu primer article matemtic pel Journal sobre les propietats dels nombres de Bernoulli. Una de les propietats que va descobrir era que els denominadors  de les fraccions dels nombres de Bernoulli eren sempre divisibles per sis. Tamb va deduir un mtode per calcular Bn basat en els nombres de Bernoulli anteriors. Un d aquests mtodes era:

Si n s parell per diferent de zero,
(i) Bn s una fracci i el numerador de  en la forma irreductible s un nombre primer,
(ii) el denominador de Bn cont cadascun dels factors 2 i 3 una vegada i noms una,
(iii)  s un nombre enter  per tant s un nombre enter senar'.

En "Some Properties of Bernoulli's Numbers", Ramanujan va donar tres proves, dos corol laris i tres conjectures en el seu article de 17 pgines. Al principi els treballs de Ramanujan tenien errades. L editor del Journal M. T. Narayana Iyengar va remarcar:

Els mtodes del sr. Ramanujan sn tant concisos i la seva presentaci tan mancada en precissi i claredat que el lector matemtic ordinari, no acostumat a aquestes gimnstiques intelectuals, gaire b no podia seguir l article.
Posteriorment Ramanujan va escriure un altre article i tamb va continuar proposant problemes al Journal. Al principi del 1912 va trobar un treball temporal a  l oficina del Accountant General de Madras, amb un salari de 20 rupies/mes. La feina li va durar noms unes poques setmanes. Cap al final de la seva feina en l oficina general de Account va solicitar una feina pel Chief Account de  the Madras Port Trust. En una carta datada el "9 de febrer de 1912", Ramanujan va escriure:

Senyor,
Crec que hi ha una vacant d assistent jurdic en la seva oficina i sol licito obtenir aquest lloc de treball. He aprovat l exmen de matriculaci i tamb he estudiat fins F.A. per no se m va permetre continuar els estudis degut a diverses circumstncies. Malgrat tot he estat tota la vida dedicat a les matemtiques i he estat desenvolupant el tema. Us puc dir que faig justcia al meu treball quan sol licito aquest lloc. Per tant demano una cita amb vost. 

Adjunta a la seva sol licitud hi havia una recomanaci de E. W. Middlemast, un professor de matemtiques en el Presidence College qui va escriure que Ramanujan era  "un jove amb una capacitat excepcional en matemtiques." Tres setmanes ms tard de la seva sol licitud, l 1 de mar, Ramanujan va saber que havia estat acceptat per la feina com a contable de classe III, grau IV guanyant trenta rupies per mes. A la seva oficina Ramanujan acabava rpida i fcilment el treball que se li havia assignat, per tant utilitzava el seu temps lliure fent recerca matemtica. El cap de Ramanujan, Sir Francis Spring, i S. Narayana Iyer, un col lega que era tresorer de la societat ndia de matemtiques, van encoratjar a Ramanujan a continuar les seves recerques matemtiques.

 Contribucions a les matemtiques .

Ramanjuan va produir de forma independent aproximadament 3900 resultats (la majoria igualtats matemtiques i equacions) durant la seva curta vida. Tot i que un nombre petit d'aquests resultats fou de fet fals, i alguns resultats ja eren coneguts, la majoria s'han demostrat matemticament en l'actualitat. Alguns resultats foren totalment originals i gens convencionals, com el nombre primer de Ramanujan i la funci theta de Ramanujan, i han inspirat una gran quantitat d'investigaci posterior. De totes formes, la majoria de les seves descobertes han trigat fora en entrar en les corrents matemtiques principals. Recentment, frmules seves han trobat aplicacions en els camps de la crista lografia i la teoria de cordes. El Ramanujan Journal s una publicaci internacional que es va llanar amb l'objectiu de publicar el treball en totes les rees de la matemtica en qu Ramanujan va influir.

Publicacions de Ramanujan seleccionades.
Collected Papers of Srinivasa Ramanujan, by Srinivasa Ramanujan, G. H. Hardy, P. V. Seshu Aiyar, B. M. Wilson, Bruce C. Berndt (AMS, 2000, ISBN 0-8218-2076-1);

This book was originally published in 1927 after Ramanujan's death. It contains the 37 papers published in professional journals by Ramanujan during his lifetime. The third re-print contains additional commentary by Bruce C. Berndt.

Notebooks (2 Volumes), S. Ramanujan, Tata Institute of Fundamental Research, Bombay, 1957.

These books contain photo copies of the original notebooks as written by Ramanujan.

The Lost Notebook and Other Unpublished Papers, by S. Ramanujan, Narosa, New Delhi, 1988.

This book contains photo copies of the pages in the "Lost Notebook".

Publicacions seleccionades sobre el treball de Ramanujan.
Berndt, Bruce C. "An Overview of Ramanujan's Notebooks." Charlemagne and His Heritage: 1200 Years of Civilization and Science in Europe. Ed. P. L. Butzer, W. Oberschelp, and H. Th. Jongen. Turnhout, Belgium: Brepols, 1998. 119-146. Text;
Berndt, Bruce C., and George E. Andrews. Ramanujan's Lost Notebook, Part I. New York: Springer, 2005. ISBN 0-387-25529-X.
Berndt, Bruce C., and George E. Andrews. Ramanujan's Lost Notebook, Part II. New York: Springer, 2008. ISBN 9780387777658;
Berndt, Bruce C., and Robert A. Rankin. Ramanujan: Letters and Commentary. Vol. 9. Providence, Rhode Island: American Mathematical Society, 1995. ISBN 0-8218-0287-9.
Berndt, Bruce C., and Robert A. Rankin. Ramanujan: Essays and Surveys. Vol. 22. Providence, Rhode Island: American Mathematical Society, 2001. ISBN 0-8218-2624-7.
Berndt, Bruce C. Number Theory in the Spirit of Ramanujan. Providence, Rhode Island: American Mathematical Society, 2006. ISBN 0-8218-4178-5.
Berndt, Bruce C. Ramanujan's Notebooks, Part I. New York: Springer, 1985. ISBN 0-387-96110-0.
Berndt, Bruce C. Ramanujan's Notebooks, Part II. New York: Springer, 1999. ISBN 0-387-96794-X.
Berndt, Bruce C. Ramanujan's Notebooks, Part III. New York: Springer, 2004. ISBN 0-387-97503-9.
Berndt, Bruce C. Ramanujan's Notebooks, Part IV. New York: Springer, 1993. ISBN 0-387-94109-6.
Berndt, Bruce C. Ramanujan's Notebooks, Part V. New York: Springer, 2005. ISBN 0-387-94941-0.
Hardy, G. H. Ramanujan. New York, Chelsea Pub. Co., 1978. ISBN 0-8284-0136-5;
Hardy, G. H. Ramanujan: Twelve Lectures on Subjects Suggested by His Life and Work. Providence, Rhode Island: American Mathematical Society, 1999. ISBN 0-8218-2023-0.
Henderson, Harry. Modern Mathematicians. New York: Facts on File Inc., 1995. ISBN 0-8160-3235-1.
Kanigel, Robert. The Man Who Knew Infinity: a Life of the Genius Ramanujan. New York: Charles Scribner's Sons, 1991. ISBN 0-684-19259-4.
Leavitt, David. The Indian Clerk. London: Bloomsbury, 2007. ISBN 978-0-7475-9370-6 (paperback).
Narlikar, Jayant V. Scientific Edge: the Indian Scientist From Vedic to Modern Times. New Delhi, India: Penguin Books, 2003. ISBN 0143030280.
T.M.Sankaran. "Srinivasa Ramanujan- Ganitha lokathile Mahaprathibha", (in Malayalam), 2005, Kerala Sastra Sahithya Parishath, Kochi.


Enllaos a mitjans audiovisuals.

 Feature Film on Mathematics Genius Ramanujan by Dev Benegal and Stephen Fry;
 BBC radio programme about Ramanujan - episode 5;
 A biographical song about Ramanujan's life;

Enllaos biogrfics.
 ;
 ;
 Biographical essay on Ramanujan;
 Biography of this mathematical genius at World of Biography;
 Srinivasan Ramanujan in One Hundred Tamils of 20th Century;
 Srinivasa Aiyangar Ramanujan;
 A short biography of Ramanujan;
 "A passion for numbers";

Altres enllaos.
 A Study Group For Mathematics: Srinivasa Ramanujan Iyengar;
 The Ramanujan Journal - An international journal devoted to Ramanujan;
 International Math Union Prizes, including a Ramanujan Prize.
 Complicite Production of "A Disappearing Number" - a play about Ramanujan's work;
 Hindu.com: Norwegian and Indian mathematical geniuses, RAMANUJAN   Essays and Surveys, Ramanujan's growing influence, Ramanujan's mentor;
 
 "Ramanujan's mock theta function puzzle solved";
 Ramanujan's papers and notebooks;
 Sample page from the second notebook;

 Referncies .

 The Ramanujan Journal (en angls);
 The Man Who Knew Infinity: A Life of the Genius Ramanujan. Kanigel, Robert (1991) ISBN 0-684-19259-4 (llibre en angls).

Notes.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244099" title="No Doubt" nonfiltered="4579" processed="4572" dbindex="94939">
No Doubt s un grup de Soft Rock d'Anaheim, Califrnia. La seva msica estava als seus inicis profundament influenciada pel pop rock i l'ska, evolucionant posteriorment ms cap el Soft Rock. Tamb van rebre influncia dels estils del reggae jamaic, com per exemple el grup Lady Saw amb qui van actuar en diferents ocasions.

Els seus xits ms notables sn "Just A Girl", "Hella Good", "I'ts My Life" (original del grup Talk Talk), "Ex-Girlfriend", "Simple Kind Of Life", "New" i "Don't Speak" (que s el ms conegut).

Histria.
Erick Stefani va formar No Doubt a Aneheim, Califrnia, juntament amb el seu amic John Spence al novembre de 1986. La germana petita d'Erick, Gwen Stefani, va comenar a participar al grup aquell mateix any com a co-vocalista; i, poc a poc, van anar gravant "demos" i mostrant-los per Orange County. D aquesta manera, Tony Kanal va arribar al grup com a baixista. 

L any 1987, John Spence es va sucidar, deixant a Gwen com a nica vocalista. Encara que aquesta mort va suposar un cop molt fort per a la banda, van continuar amb el projecte. Entre el 1988 i 1989, es van integrar dos nous membres: Tom Dumont com a guitarrista i Adrian Young com a bateria.

No Doubt lbum

L any 1991 van rebre l oferta de gravar, durant el 1992, el seu primer disc homnim en la companyia Interscope Record. El seu primer senzill i nic d aquest lbum s Trapped in a Box. 

L lbum no va tenir l xit esperat, tot i els comentaris que el president de la discografia li feia:  Stefani ser una estrella d aqu cinc anys . Ra no li faltava per aquests comentaris no es van complir fins al cap de ms temps. Desprs del desafortunat desastre d aquest primer disc, la discogrfica va perdre una mica de fe en el grup i va retirar tot el suport financer, cosa que va provocar no es va promocionar cap ms senzill, no hi va haver cap gira i es van quedar sense gravar cap ms can.

No Doubt no pensava quedar-se a casa i va realitzar la gira organitzant-ho tot i amb els seus propis diners. Van viatjar per tot el pas amb una camioneta. durant tot aquest temps van compondre deu canons noves, les quals es troben en el seu segon lbum, The Beacon Street Collection, que no va ser promocionat per la discogrfica sin el venien als concerts independentment. Les copies d'aquest nou disc es van vendre molt rpidament: 1000 cpies en noms dues semanes.

Tragic Kingdom

L'any 1993, Interscope va decidir tornar a firmar un contracte amb el grup desprs d'haver observat el resultat de la gira. Desprs d'aix, durant dos anys i mig, es van posar a preparar el segent disc, Tragic Kingdom, el qual es va gravar en 11 estudis diferents. Abans d'acabar aquest lbum, l'any 1994, Eric Stefani va abandonar el grup perqu no li agradava com s'estava portant la direcci i va decidir comenar una carrera d'animaci de dibuixos animats a la srie  Los Simpsons .

Tragic Kingdom va sortir a la venta el dia 10 d'octubre de 1995. L'lbum s un cctel d'estils musicals que ara sn vinculats directament amb No Doubt: ska, reggea, pop, new wave, rock de guitarra i msica dance. Al principi de la sortida d'aquest disc tampoc va triomfar. L'any es va posar al lloc nmero 175 de Billboard 200. Les coses van canviar desprs de la sortida del primer senzill, Just A Girl, que va entrar al lloc nmero 10. A l'estiu el disc es va convertir en doble plat.

El segon senzill de Tragic Kingdom, Spiderwebs, tamb va arribar als llocs ms alts del rnking, per no tot era xit. El problema es va formar quan la revista americana Spin va decidir publicar una notcia sobre el recent xit del grup i en la portada de ola revista noms sortia una fotografia de la cantant. Entre tensions i discussions es va llanar el segent senzill i el probablement el ms conegut: Don't Speak.
 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244100" title="Brad Pitt" nonfiltered="4580" processed="4573" dbindex="94940">



Brad Pitt s un actor dels Estats Units d'Amrica guanyador d'un Globus d'or. El seu nom original s William Bradley Pitt. Va nixer a  Shawnee (Oklahoma) el 18 de desembre de 1963, per es va criar a Springfield (Missouri).


 Biografia .

Brad Pitt va iniciar els estudis de publicitat i Diseny Grfic per, abans de graduar-se, s'adon que la seva vocaci era ser actor, i aleshores, va deixar els estudis per dedicar-s'hi.

 Vida personal .
 
Brad va estar comproms amb les actrius Juliette Lewis (1990-93), Gwyneth Paltrow, (1996 fins al juny del 1997), i Katja von Garnier (1997), directora alemanya.
D'altra banda, va mantenir relacions amb la model Jitka Pohlodek, l'actriu Geena Davis i Robin Givens.

Va estar casat amb l'actriu Jennifer Aniston   des del 30 de juliol del 2000 fins l'any 2005- i van ser coneguts com la parella d'or de Hollywood.

Actualment viu amb l'actriu Angelina Jolie que va conixer durant la gravaci de  Sr. y Sra. Smith , amb qui 4 fills - tres d'ells adoptats i un biolgic.

 Filmografia .

 Ocean's 13 (Ocean's Thirteen) (2007) ;
 The Curious Case of Benjamin Button (2007);
 El Asesinato de Jesse James (2007) ;
 Babel (Babel) (2006) ;
 Sr. y Sra. Smith (Mr. & Mrs. Smith) (2005) ;
 Ocean's Twelve (Ocean's Twelve) (2004) ;
 Troya (Troy) (2004) ;
 Simbad: La Leyenda de los Siete Mares (Sinbad: Legend of the Seven Seas) (2003) ;
 Confesiones de una Mente Peligrosa (Confessions of a Dangerous Mind) (2002) ;
 Full Frontal (Full Frontal) (2002) ;
 Ocean's Eleven (Ocean's Eleven) de Steven Soderbergh (2001) ;
 Spy Game (Spy Game) (2001) ;
 The Mexican (The Mexican) (2001) ;
 Snatch: Cerdos y Diamantes (Snatch) (2000) ;
 El Club de la Lucha (Fight Club) (1999);
 Conoces a Joe Black? (Meet Joe Black) (1998) ;
 El Lado Oscuro del Sol (The Dark Side of the Sun) (1997) ;
 Siete Aos en el Tibet (Seven Years in Tibet) (1997) ;
 La Sombra del Diablo (The Devil's Own) (1997) ;
 Sleepers (Sleepers) (1996) ;
 12 monos (Twelve Monkeys) (1995) ;
 Seven (Se7en) (1995) ;
 Leyendas de Pasin (Legends of the Fall) (1994);
 Entrevista con el Vampiro (Interview with the Vampire: The Vampire Chronicles) (1994) ;
 El Favor (The Favor) (1994) ;
 Amor a Quemarropa (True Romance) (1993) ;
 Kalifornia (Kalifornia) (1993) ;
 El Ro de la Vida (A River Runs Through It) (1992) ;
 Cool World (Cool World: Una rubia entre dos mundos) (1992) ;
 Johnny Suede (Johnny Suede) (1991) ;
 Thelma y Louise (Thelma & Louise) (1991) ;
 Triunfo Amargo (Across the Tracks) (1991) ;
 Demasiado Joven para Morir(TV) ( Too Young to Die ? )(1990);
 Clase Sangrienta (Cutting Class) (1989) ;
 Juntos pero no Revueltos (Happy Together) (1989);
 Golpe al Sueo Americano (Less Than Zero) (1987) ;
 La Tierra de Nadie (No Man's Land) (1987);

 Premis .
 MTV Movie Award 1995: : Millor actuaci masculina, per Entrevista con el vampiro;
 MTV Movie Award 1995: : Home ms sexy ;
 Golden Globe 1995: : Millor actor secundari, per Twelve Monkeys ;
 MTV Movie Award 1996: : Home ms sexy;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244130" title="Pxel defectus" nonfiltered="4581" processed="4574" dbindex="94941">

Un pxel mort s un pxel defectus que roman encs en una pantalla LCD, en un CCD o en un sensor CMOS en una cmera digital. El terme "pxel mort" s sovint usat com sinnim de "pxel defectus", per tamb altres termes ms concrets. Un pxel blanc permanentment encs es coneix com pxel calent (o "hot pixel") i un pxel d'un color slid (vermell, verd o blau) rep el nom de pxel pegat (o "stuck pixel"). 


En la fabricaci de pantalles LCD, s comuna que un monitor sigui manufacturat amb un nombre de subpxeles defectuosos (cada pxel est compost per tres subpxeles de colors primaris). El nombre de pxels defectuosos tolerats abans que es rebutgi una pantalla depn de la "classe" que el fabricant ha collocat el seu producte (encara que s descrit oficialment per l'estndard de la ISO 13406-2, no tots els fabricants la interpreten de la mateixa manera). 


Alguns fabricants tenen una poltica de tolerncia zero amb les pantalles LCD, rebutjant totes les unitats oposades que tenen un nombre de *subpxeles o pxels defectuosos, el que indica que s un monitor de Classe I. Uns altres els rebutgen d'acord al nombre total de defectes, o el nombre de defectes en un determinat aspecte. Algunes pantalles vnen amb una indicaci del prospecte que indica quants pxels morts es permet que tingui abans que es pugui enviar de nou al fabricant. Els pxels morts poden tamb ocrrer en penjolls; aquests sn particularment molests. 


En alguns casos, el fabricant posa totes les pantalles a la venda i reemplaa la pantalla si el client reporta la unitat com defectuosa i aquesta complix amb els requisits mnims per a fer una devoluci. 

 Enllaos externs . 

 Laptop Showcase's Dead Pixel Buddy utility for testing for dead pixels;
 Tom's Hardware Guide investigates dead pixel policies;
A test for dead pixels ;
An animated gif that may kill dead pixel ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244185" title="Aviny Nou" nonfiltered="4582" processed="4575" dbindex="94942">

Aviny Nou s un nucli de poblaci del terme municipal d'Avinyonet del Peneds, a l'Alt Peneds. Fins a l'any 2007 el seu nom era les Cabries, per aquell any els vens del nucli van debatre sobre la necessitat de canviar-ne el nom, per tal que no tingus res a veure amb el mot general cabria "'preocupaci, mania, pensament que ocupa molt de temps'". Arrel d'aquest debat va sorgir la nova la denominaci Aviny Nou.

Referncies.
Poblenou d Aviny i Aviny Nou propostes de la Comissi de Toponmia per reanomenar les Cabries a La Fura, 3 a 9 de mar de 2006;
ANUNCI de l'Ajuntament d'Avinyonet del Peneds, sobre canvi de denominaci del nucli capital del municipi al DOGC, nm. 4732 - 03/10/2006;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244195" title="L'habitaci d'Ames" nonfiltered="4583" processed="4576" dbindex="94943">

Una habitaci d'Ames s aquella que s'ha distorsionat per a crear una illusi ptica. Va ser inventada per l'oftalmleg Adelbert Ames, Jr. el 1945 basant-se en un concepte d'en Hermann von Helmholtz. 

Aquesta habitaci est construda de manera que vista de front aparenta ser una habitaci ordinria de forma cbica, amb una paret pel darrere i dues de laterals paralleles entre elles i perpendiculars amb el plnol horitzontal del terra i el sostre. No obstant aix, aquesta s un truc de perspectiva i la veritable forma de l'habitaci s trapezodal: les parets estan inclinades i tan el terra com el sostre estan inclinats, i el cant dret s ms prop de l'observador frontal que el cant esquerre (o viceversa). 

Diversos estudis han demostrat que la illusi pot ser creada sense usar parets i un sostre, s suficient amb crear un horitz apropiat (que realment no sigui horitzontal) amb el suport d'una fons apropiat, i l'ull confia en l'aparent relaci de l'alt d'un objecte per sobre de l'horitz. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244210" title="Brian Robinson" nonfiltered="4584" processed="4577" dbindex="94945">
 
Brian Robinson (Mirfield, 3 de novembre de 1930) va ser un ciclista angls que fou professional entre 1952 i 1963. Al llarg de la seva carrera aconsegu 16 victries.

Palmars.
1954 ;
 Vencedor d'una etapa del Tour d'Europa ;
1955 ;
 1r a la Volta als Penins;
1957 ;
 1r al Gran Premi de Nia;
 1r al Gran Premi de la Forteresse i vencedor de la prova D;
1958 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-est;
 1r del Gran Premi de la Muntanya a la Pars-Nia;
 1r de la prova de persecuci a Getxo, amb Jacques Anquetil;
 1r a l'omnium de Getxo amb Jacques Anquetil;
1959 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1960 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Aude;
 Vencedor d'una etapa del Midi Libre;
1961 ;
 1r del Critrium del Dauphin Libr i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa del Circuit d'Alvrnia ;

Resultats al Tour de Frana.
1955. 29 de la classificaci general;
1956. 14 de la classificaci general;
1957. Abandona (5a etapa);
1958. Abandona (20a etapa). Vencedor d'una etapa;
1959. 19 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1960. 26 de la classificaci general;
1961. 53 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1959. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Brian Robinson ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244211" title="Les Lleis de l'Atracci" nonfiltered="4585" processed="4578" dbindex="94946">
Les Lleis de l'Atracci s la segona obra publicada de Bret Easton Ellis (al 1987), encara que va ser escrita abans que la primera, mentre l'autor encara era estudiant. L'acci transcorre al marc de la liberal escola d'Arts de Candem, un sobrenom per l'escola real de Bennington a Vermont. Escrita en primera persona des de diversos personatges, narra histries d'amor en un ambient incomunicatiu poblat per drogues, festes i sexe.

Va ser feta pellcula amb el mateix nom al 2002.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244216" title="Verka Serduzhka" nonfiltered="4586" processed="4579" dbindex="94947">
Verka Serduchka (               en rus,     a        a en ucrans) s el nom artstic de l'actor, comediant i cantant ucrans Andriy Danilko (               en ucrans) nascut el 2 d'octubre de 1973 a Poltava, Ucrana, en aquell temps, part de la Unin Sovitica. 

 Biografia .

Danilko s ms conegut pel nom de Verka Serduchka o simplement Serduchka. Per a interpretar les seves canons Danilko es personifica com Serdyuchka, utilitzant la tcnica del travestisme. Ha gravat diversos discos a Rssia sota el segell de la companyia CD Land. Els seus temes els interpreta generalment en rus i en ocacions en ucrans. Gaudeix de popularitat en aquest pas, en el seu natal Ucrana i en altres ex Repbliques Sovitiques. Ha gravat duets amb artistes russos, els quals han estat populars a la rdio d'Europa de l'Est. Entre altres, ha fet duetos amb Alla Pugacheva i el grup VIA Gra.

 Eurovisi 2007 .
Verka Serduchka va obtenir el 2 lloc representant a Ucrana en el Festival de la Can d'Eurovisi 2007 amb la can "Dancing Lasha Tumbai" ("Ballant el Lasha Tumbai"), anteriorment coneguda com "Danzing", en la qual va demostrar els seus dots lingstics utilitzant l'angls, l'alemany, l'ucrans i el mongol. 

La participaci de Verka Serducha en aquest concurs va crear molta controvrsia. Alguns van protestar per que un travesti represents a Ucrana, mentre que uns altres allegaven que la seva can "Lasha Tumbai" en realitat significava "Russia goodbye", fent una referncia la separaci de Rssia i Ucrana. Danylko va negar tals acusacions. 

 Discografia .
                     - (Ya rozhdena dlya lyubvi - Jo he nascut per a l'amor) (1998);
    -    (Gop-pop) (2002);
            (Chita drita) (2003);
   -  -   (Ja-ra-sho - B) (2003);
               (Zhenija jotela - Volia un novio)(2004);
            (Posle tebya - Desprs de tu) (2005);
                            (Novye pesni Verki Serdyuchki - Les noves canons de Verka Serdyuchka) (2006);
 Tralli-Valli (2006);

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244217" title="Natalia Barbu" nonfiltered="4587" processed="4580" dbindex="94948">
Natalia Barbu (B l i, Repblica de Moldvia, abans URSS; 22 d'agost de 1979); cantant moldava. 

Va ser seleccionada per a representar a Moldvia al Festival de la Can d'Eurovisi 2007, obtenint el 10 lloc amb la can "Fight" ("Lluita"). Abans d'estar a la final, va haver de passar per la semifinal, en la qual va quedar tamb en 10 posici.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244219" title="El dret a llegir" nonfiltered="4588" processed="4581" dbindex="94949">
El dret a llegir s el ttol en catal del conte "The right to read" escrit per Richard M. Stallman al 1996 en el que en un proper futur parallel el compartir llibres est prohibit i les biblioteques ja no existeixen tal com les entenem ara.

Va aparixer a l'edici de febrer de 1997 de Communications of ACM i al llibre Free Software, Free Society: The Selected Essays of Richard M. Stallman.

Enllaos externs.
El dret a llegir;
The Right to Read  (original en angls);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244220" title="Antropologia de l'art" nonfiltered="4589" processed="4582" dbindex="94950">
L'antropologia de l'art s una cincia social que histricament intentava estudiar les produccions plstiques de les societats humanes anomenades tradicionals, prehistriques o primitives. Com ha succeeit amb altres disciplines que depenen de l'antropologia, s'ha ajudat en les darreres dcades d'una ampliaci del seu camp d'estudi. En l'actualitat, es correspon ms aviat a un anlisi cultural i simblic de la producci artstica en totes les seves formes.

L'antropologia de l'art es distingeix de la sociologia de l'art en qu privilegia no la dimensi econmica, poltica o meditica de les produccions artstiques, sin que estudia la significaci del que aquestes poden representar en la seva cultura d'origen; no sn tampoc estudiades pel seu valor intrnsec, com seria el cas de la tasca realitzada per la crtica de l'art.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244223" title="Castell de Montsoriu" nonfiltered="4590" processed="4583" dbindex="94951">

El Castell de Montsoriu est situat entre les poblacions d'Arbcies, Breda i Sant Feliu de Buixalleu (municipi al qual pertany) a la comarca de La Selva i s'ala al damunt d'un tur de 650 metres d'altitud, dintre del Parc Natural del Montseny.
Histria.


s documentat des del 1002 en la donaci de terres al monestir de Sant Cugat del Valls. L'any 1033 es produx el casament d'Ermessenda de Montsoriu, filla d'Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, amb Guerau I de Cabrera, fundadors del monestir de Sant Salvador de Breda, centre del vescomtat dels Cabrera-Girona, anomenant-se en una donaci de l'any 1053 el castell de Soriu i canviant definitivament el ttol de vescomte de Girona pel de Cabrera a partir de Guerau III (1145-1180).

Els senyors del castell van estar relacionats amb la Conquesta de Mallorca a travs del vescomte Guillem de Montsoriu, a les ordres del rei Jaume I. El cronista real Bernat Desclot, l'any 1285 es refereix al castell en aquests termes: ...E en Valls se tenia lo castell de Montsoriu, qui s un dels bells e dels nobles del mn...

Fou residncia dels vescomtes de Cabrera, vivint poques de gran esplendor quan aquests senyors posseen grans extensions de terres i castells, que anaven augmentant per la seva fidelitat amb els reis.

Pere el Cerimonis, l'any 1356, va crear per a ells el nou comtat d'Osona, que fou donat pel rei a Bernat III de Cabrera, que es va aixecar en armes contra Pere III a la mort del seu pare Bernat II. Acusat per la reina Elionor de Siclia i els nobles aragonesos que conspiraren contra ell, va ser decapitat a Saragossa el 1364). La lluita va durar fins a la mort del vescomte i fou el seu fill Bernat IV de Cabrera, qui va signar un acord amb Pere III el 1372 i ms tard un segon l'any 1381, aconseguint recuperar les possessions de la famlia.

A partir del segle XV, va sofrir una decadncia  progressiva pel trasllat de residncia de la famlia al castell de Sant Joan de Blanes i sobretot pels estralls de la Guerra dels remences durant els anys 1462-1472.

Per consell del rei Ferran el Catlic, la vescomtessa Anna de Cabrera es cas l'any 1480 amb el cos del rei, Fadrique Enrquez i pel fet de no haver tingut descendncia pass el vescomtat al nebot del seu marit Luis Enrquez l'any 1515.

Entre els anys 1566-1574, degut als grans deutes acumulats pels Cabrera, es veuen obligats a la venda dels seus bens a Francesc I de Montcada. comte d'Aitona, passant a diferents famlies fins que l'any 1757 pertany als ducs de Medinaceli. Fou ocupat per les tropes franceses durant la Guerra del Francs els anys 1808-1814 i ms tard tamb l'ocupen els militars a la Primera guerra carlina (1833-1840). En aquesta ocupaci es trobava Pau Piferrer, el qual va deixar escrit sobre el castell:Ocupa la cima (del tur) un vasto castillo gtico del cual subsisten aun algunos lienzos de muro con dos torrecillas, al paso que una completa desolacin confunde en las habitaciones interiores columnas derribadas, corredores en pi y arcos gticos que se dibujan en la atmsfera de resplandor de luna.
A partir de 1998 s propietat del Consell Comarcal de la Selva.

Arquitectura.

Format per tres recintes encerclats per muralles, la part ms antiga conservada del castell roquer, s la torre mestra o de l homenatge, de la segona meitat del segle X, situada al primer recinte, on a la part nord hi ha l'accs principal amb una torre lateral i una petita capella pre-romnica amb un absis i restes d'haver tingut pintures murals romniques. Se sap que estava sota la advocaci de Sant Pere.

El segle XIII s'hi van fer grans ampliacions, construint-se un nou recinte sobir amb una sala anomenada "sala gtica" edificada davant l'entrada principal i coberta amb una volta de can apuntada, un pati d'armes amb una torre quadrada i una fossa amb un nou emmurallament amb dues torres cilndriques angulars amb espitlleres. 

Es va construir una nova capella adossada a la muralla datada de finals del segle XII o principis del segle XIII, de planta rectangular  de 10 metres de llargada per 3,5 d'amplada, amb dues petites finestres de doble esqueixada, amb una petita capella lateral al mur oest i coberta a dues aiges, la porta d'accs conserva part dels graons d'entrada, aix com en un mur interior es poden veure restes d'esgrafiats d'una figura humana i tres creus. 

Fou el segle XIV, quan els Cabrera, ja molt poderosos en aquesta poca, van fer les reformes per a transformar-lo en castell-palau. Al recinte sobir es van construir dependncies com el menjador i la cuina i es van fer paviments nous i dipsits per a recollir aigua. D'aquest segle s la nova porta a la torre mestra, una nova gran sala sobre la ja existent "sala gtica", de 100 metres quadrats i on s'aprecien les restes d'una llar de foc i dos finestrals d'estil gtic i les noves muralles que van passar d'una gruixria de 70 cm. a 120/150 cm., tot construint passos de ronda.

El pati d'armes i segon recinte de forma trapezial, es va convertir en el lloc residencial, al seu voltant es van construir habitacions adossades a les muralles i les seves parts frontals donaven al pati que va ser semi-cobert per uns porxos fent de galeria a tot el seu permetre. Al centre es va disposar una gran cisterna per la recollida d'aiges pluvials, de 12 metres de llarg per 4,5 d'ample i 5 de profunditat, amb una completa xarxa de canals per a cobrir les necessitats del provement de l'aigua i es va enllosar tot amb marbre de Gualba. Es va construir un gran menjador amb finestrals i llar de foc. 

La capella del segle XIII es va anullar i es va passar a una altra dependncia, tamb de planta rectangular d'aproximadament 10 metres de longitud per 8 d'amplada, amb presbiteri, campanar d'espadanya, i un finestral gtic conegut com "el mirador de la comtessa". L'accs era directe des del pati.

Finalment en aquest mateix segle XIV, es va realitzar un nou espai, el recinte juss, amb una torre quadrada al costat de la seva entrada, dedicat a la protecci i defensa.

Restauraci.
Grcies a l'esfor de l'Associaci d'Amics del Castell, fundada l'any 1993, es va crear un patronat per a la seva conservaci i restauraci, presidit pel Consell Comarcal de la Selva i amb participaci de la Generalitat de Catalunya, la Diputaci de Girona i els ajuntaments d'Arbcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu. Sota la direcci tcnica del Museu Etnolgic del Montseny La Gabella d'Arbcies s'estan portant a terme la realitzaci de treballs arqueolgics, amb resultats excellents. 

Llegendes.
Conten que cada any per la nit de Sant Joan, a les campanades de mitjanit, una dama nua apareix dalt de la torre del castell de Montsoriu amb una llntia encesa a la m esquerra i a l'altre un corn de caa que al sonar, fa aparixer un cavaller amb cavall negre, que pren la Dama Roja i desapareix en la foscor de la nit.
Qui vulgui guanyar una fortuna, cada any a la nit de Sant Joan, quan comencen a tocar les campanes de la poblaci de Breda a la mitjanit i s'obre una porta del castell de Montsoriu, ha d'entrar a la primera campanada i tractar d'omplir un sac de gra de blat i sortir abans de l'ltima campanada de les dotze. Amb el sac ple ha de crrer fins a passar la riera, sense mirar el que duu dintre. Si ho fa aix, el gra es convertir en or, per si el guanya la curiositat i ho mira abans d'hora, es convertir en sorra. D'altra banda, si no ha pogut sortir del castell, haur d'esperar-se fins a la mitjanit de Sant Joan de l'any vinent.
Hi ha una roca a prop del castell amb una petjada marcada, que segons conten, es deu a Donya Guilleuma. Fa molts anys aquesta dama, gran pecadora, fou condemnada a viure dins les runes del castell de Montsoriu com nima en pena, causant tempestes i cridria terrorfica cada capvespre i fent perdre les collites dels voltants. Els habitants de les contrades, per resoldre les desgrcies, van determinar acudir al senyor Bisbe, el qual conjur els mals esperits amb aigua beneita i don un termini a Guilleuma per precipitar-se a les profunditats del Gorg Negre de Gualba. Va ser amb l'impuls per llanar-se, quan va deixar el peu marcat a la roca.

Referncies.


Vegeu tamb.
Poliorctica;

Enllaos externs.
 Web de l'Associaci d'Amics del Castell de Montsoriu;
 Web del Museu Etnolgic del Montseny, La Gabella;
 El Castell de Montsoriu el segle XIII;
 El Castell de Montsoriu a partir de les tasques arqueolgiques;

Bibliografia.
 Volum III (2003), L'Art Gtic a Catalunya, Arquitectura III, Barcelona, Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0887-5 ;
 Volum 14 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5442-3 ;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244225" title="Sociologia de l'art" nonfiltered="4591" processed="4584" dbindex="94952">
La sociologia de l'art s una de les branques de la sociologia que presenta dues aproximacions: d'una part estudia les arts quotidianes com a activitats o llenguatges disposant d'una dimensi esttica en la vida social (vestits, decoraci, arquitectura, cuina, edici, msica, publicitat, etc), d'altra banda estudia l'activitat i el mn especfics dels artistes (mitj dels artistes, instncies de selecci i de promoci, recepci de les obres d'art o dels moviments artstics, difusi, consum...).

La primera sociologia, que estudia l'art com a dimensi de la vida social comuna a tots els mitjans socials, actualment s'est abandonadant pels socilegs en benefici dels etnlegs, dels arquelegs i dels historiadors de l'art.
La segona s'hauria d'anomenar sociologia dels artistes i dels mitjans artstics.

La limitaci de la vida artstica al consum de productes culturals estatals o mercantils, comprenen tamb l'embalatge i la publicitat, es tendeix a fer convergir els dos mbits d'estudi cap al mrqueting del sector cultural.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244239" title="Jordi Sans" nonfiltered="4592" processed="4585" dbindex="94953">

Jordi Sans i Sabrafen (Barcelona, 1933 - 2004), metge catal.
Jordi Sans i Juan (Barcelona 1965), jugador catal de waterpolo.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244244" title="Centre Cultural de Martorell" nonfiltered="4593" processed="4586" dbindex="94954">

El Centre Cultural de Martorell es va inaugurar l'any 1995 i es va destinar a la difusi, la formaci i el suport a les entitats, professionals i empreses culturals de Martorell. A la planta baixa hi ha la biblioteca Francesc Pujols i l'auditori Joan Cererols. A les altres plantes hi ha sales d'exposicions, oficines d'atenci al pblic i les oficines del Patronat de Cultura i de Rdio Martorell. L'edifici destaca per l'originalitat de la coberta, formada per cinc enormes plafons de colors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244247" title="Alejandro Casona" nonfiltered="4594" processed="4587" dbindex="94955">
Alejandro Rodrguez lvarez, conegut amb el nom d'Alejandro Casona (Besullo - Cangas del Narcea, Astries, 23 de mar de 1903 - Madrid, 17 de setembre de 1965)  fou un dramaturg i poeta espanyol. Form part de l'anomenada Generaci del 27.

 Biografia .

Va nixer a una petita poblaci asturiana, la qual tindr una gran rellevncia en el marc de la seva obra. Aix, el paisatge asturi amb molt de verd i nvols, la vida rural, els contes i les llegendes populars estaran presents en les seves obres.

Fou el tercer de cinc fills. Al llarg de la seva infncia va canviar diverses vegades de residncia. Aix, va viure a Miranda, Palncia i Mrcia. L'any 1922 ingress a l'Escola Superior de Magisteri de Madrid i acab la carrera al 1926. Va donar classes com a mestre a l'escola de Les, un petit poble situat a la Vall d'Aran.

A l'octubre del 1928 es cas amb Rosalia Martn, que havia estat companya seva d'estudis. Fruit d'aquest matrimoni va nixer una nica filla amb el nom de Marta Isabel.

Dedic part de la seva vida al teatre. Va escriure nombroses obres teatrals per a ser representades per diferents companyies teatrals. Adquir molt de prestigi i fou premiat amb el premio Nacional de Literatura l'any 1932.

Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola es va exiliar a Mxic amb tota la seva famlia. Posteriorment es va establir durant vint-i-tres anys a Buenos Aires. Ser a l'exili on escriur les seves millors obres teatrals.

L'any 1962 regress definitivament a Espanya on les seves obres van rebre una gran acceptaci per la majoria del pblic. El 17 de setembre de 1965 va morir a Madrid com a conseqncia d'un problema cardac.  

Obres.

Poesia.

Encara que es va dedicar a la poesia, Alejandro casona va destacar per la seva vessant dramtica. 
En quant a la seva producci potica destaquen les segents obres literries:
La empresa del Ave Mara, 1920, va ser la seu primera obra publicada. ;
El peregrino de la barba florida, 1926. ;
La flauta del sapo, 1930;

Teatre.

Va escriure nombroses obres teatrals que sn les que li van atorgar el prestigi que t avui en dia. La relaci de totes les obres teatrals que va escriure s la segent:
El crimen de Lord Arturo, Zaragoza, 1929. ;
La sirena varada, Madrid, 1934. ;
El misterio de Mara Celeste, Valncia, 1935. ;
Otra vez el diablo, Madrid, 1935. ;
El mancebo que cas con mujer brava, Madrid, 1935. ;
Nuestra Natacha, estrenada a Barcelona el novembre de 1935 (al Teatre Barcelona); publicada a Madrid, 1936. ;
Prohibido suicidarse en primavera, Madrid, 1937. ;
Romance en tres noches, Caracas, 1938. ;
Sinfona inacabada, Montevideo, 1940. ;
Pinocho y la Infantina Blancaflor, Buenos Aires, 1940. ;
Las tres perfectas casadas, Buenos Aires, 1941. ;
La dama del alba, Buenos Aires, 1944. ;
La barca sin pescador, Buenos Aires, 1945. ;
La molinera de Arcos, Buenos Aires, 1947. ;
Sancho Panza en la nsula, Buenos Aires, 1947. ;
Los rboles mueren de pie, Buenos Aires, 1949. ;
La llave en el desvn, Buenos Aires, 1951. ;
A Beln pastores, Montevideo, 1951. ;
Siete gritos en el mar, Buenos Aires, 1952. ;
La tercera palabra, Buenos Aires, 1953. ;
Corona de amor y muerte, Buenos Aires, 1955. ;
La casa de los siete balcones, Buenos Aires, 1957. ;
Carta de una desconocida, Porto Alegre, 1957. ;
Tres diamantes y una mujer, Buenos Aires, 1961. ;
Carta de amor de una monja portuguesa, Buenos Aires, 1962. ;
El caballero de las espuelas de oro, Puertollano, 1962;

Narrativa.

Tamb va escriure una obra narrativa titulada Flor de leyendas. A ms, redact alguns assajos com els titulats: 
El diablo en la literatura y en el arte, ;
El Diablo;
Vida de Francisco Pizarro;
Las mujeres de Lope de Vega, vida y teatro;

Realitat i fantasia.

La combinaci entre realitat i fantasia s un dels trets ms caracterstics de l'obra teatral d'Alejandro Casona. s molt freqent en les seves obres el recurs de tot all que s sobrenatural. Mitjanant les seves obres pretn una evasi de la realitat i l'aconsegueix a travs d'all fantstic i mgic. Ser mitjanant aquest cam que els seus personatges podran ser felios i sentir-se plenament realitzats.

Personatges.

Al llarg de la seva producci literria sorgeixen una srie de personatges que estan caracteritzats per la excentricitat i la seva fugida de la realitat. Aix, sn freqents en les seves obres dramtiques, els bojos, els sucides, etc.

Cobraran especial importncia els personatges misteriosos i fantstics com sn la mort, el diable. Aquests, moltes vegades, apareixeran sota la imatge tendra d'una dona i protagonitzaran moltes de les seves obres. Aix succeeix, per exemple, amb el personatge de la Peregrina que encarna la mort.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244251" title="Salaria" nonfiltered="4595" processed="4588" dbindex="94956">

Salaria s un gnere de la famlia de peixos dels Blenniidae. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244254" title="Salaria economidisi" nonfiltered="4596" processed="4589" dbindex="94957">

Salaria economidisi s una espcie de peix de la famlia dels Blenniidae. s endmic de Grcia i es troba en llacs d'aigua dola. Es troba en perill degut a la prdua d'hbitat.

Referncies.
 Crivelli, A.J. 2005.  Salaria economidisi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Consultada a data del 5 d'agost 2007.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244257" title="Gisela" nonfiltered="4597" processed="4590" dbindex="94958">

Gisela Llad Cnovas s una cantant catalana sorgida del programa de TVE "Operacin Triunfo". Va nixer l'1 de gener de 1979 a Barcelona. Guanyadora de dues gavines en el festival de Vinya del Mar 2003. 

El dia 7 de desembre de 2007, la RTVA, televisi parapblica andorrana va confirmar que Gisela seria la representant d'Andorra en el Festival de la Can d'Eurovisi 2008 que se celebrar a Belgrad (Srbia) el 22 i el 24 de Maig de 2008, amb la can Casanova, composta per Jordi Cubino.


 Discografia .
2002 - "Parte de m" (200.000 cpies venudes).
2003 - "Parte de m (Edicin Especial)" (50.000 cpies venudes).
2003 - "Ms all" (+ 65.000 cpies venudes).
2006 - "Ni te lo imaginas" (+ 40.000 cpies venudes).
2006 - "Ni te lo imaginas (Edicin Especial)" (- 40.000 cpies venudes).

+ 400.000 cpies venudes dels seus discs.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244263" title="Mor ve tesi" nonfiltered="4598" processed="4591" dbindex="94959">
Mor vs tesi s una banda de rock alternatiu procedent d'Istanbul, Turquia. Units l'any 1995, els seus components sn Harun Tekin, Kerem Kabaday , 'Burak Gven i Kerem zye en. Han editat des del seu primer treball,  ehir, el 1996, cinc discos d'estudi amb nombrosos xits. Van ser els representants de Turquia al Festival de la Can d'Eurovisi 2008. 

 Discografia .
1996  ehir;
1999 B rak Zaman Aks n ;
2001 Gl Kendine ;
2004 Dnya Yalan Sylyor ;
2006 Byk D ler;

 Enllaos externs .
Pgina Oficial;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244270" title="Paolo Meneguzzi" nonfiltered="4599" processed="4592" dbindex="94960">
Paolo Meneguzzi (n. Mendrisio, Cant de Ticino, Sussa, 6 de desembre de 1976), s un cantant talo-sus. Es va fer fams el 1996, quan va guanyar el Festival Internacional de la Can de Via del Mar, representant a Itlia amb la can ria, Ari. Tamb va participar durant diversos anys al Festival de San Remo. Meneguzzi va ser triat per a representar a Sussa al Festival de la Can d'Eurovisi 2008, que es realitz a la ciutat de Belgrad, Srbia.

 Discografia .
 1996 - Por Amor;
 1997 - Paolo;
 1999 - Emociones;
 2001 - Un sogno nelle mani;
 2003 - Lei ;
 2004 - Lei  2004;
 2005 - Favola;
 2007 - Musica;
 2007 - Live Musica Tour;

 DVD .
 2007 - Live Musica Tour;

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244272" title="Psicologia de l'art" nonfiltered="4600" processed="4593" dbindex="94961">
La psicologia de l'art estudia els estats de conscincia i els fenmens inconscients esdevinguts durant la creaci de l'obra artstica o en la recepci d'aquesta.

El treball de Theodor Lipps, un psicleg dedicat a la investigaci, va esdevenir cabdal en els inicis del desenvolupament del concepte de la psicologia de l'art als inicis de la dcada dels anys vint del segle XX. La seva contribuci ms important va ser el seu intent de teoritzar sobre la qesti de l'Einfuehlung o l'"empatia"; aspecte clau en moltes de les subsegents teories de la psicologia de l'art.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244280" title="Boaz Mauda" nonfiltered="4601" processed="4594" dbindex="94962">

Bo'az Ma'uda, en hebreu:           , (Elyakim, 23 d'abril de 1987) s un cantant israeli. Boaz va guanyar la cinquena edici de Kokhav Nolad, la versi israeliana de Pop Idol. El 15 de novembre de 2007, es va anunciar que representaria Israel al Festival de la Can d'Eurovisi 2008.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244281" title="Pacfic Camps Coll" nonfiltered="4602" processed="4595" dbindex="94963">
Pacfic Camps Coll (Ciutadella, Menorca, 1949) s un pintor menorqu. Inici la seva activitat laboral com a mecnic i ferrer, per el 1968 es trasllad a Barcelona per iniciar els seus estudis artstics a l Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1968-71), on s endins dins el mn de la pintura i el modelat. All tamb entr en contacte amb les noves tendncies del moment encapalades per Antoni Tpies, entre d altres.

Durant la dcada dels 70 compagin la seva activitat artstica amb el treball en el camp del disseny i la publicitat. Des de l any 1974 treballa com a coordinador
i professor de la Escola Municipal de Dibuix i Pintura de l Ajuntament de Ciutadella de Menorca i de la sala municipal d exposicions El Roser. El 1980 realitz estudis de la tcnica del gravat a Palma i un any desprs conjuntament amb el pintor i tamb gravador Pere Pons obriren el primer taller de gravat calcogrfic de Menorca.

El 1990 inici els seus estudis de pintura i moviment, mostrant el seu inters per la terpia basada en la creaci artstica. Ha realitzat gran nombre d exposicions, a Menorca, Mallorca, Barcelona i Madrid. Tamb ha participat a nombroses mostres collectives sempre, amb un destacat xit. La seva darrera exposici (2003) va ser una de carcter antolgic que es va realitzar de manera simultnia a les sales El Roser de Ciutadella i a la Sala de Cultura de Sa Nostra de Ma on es van reunir obres del seus 35 anys dedicats a la creaci artstica.

Els crtics l han qualificat com un artista amb un potentssim nivell de creativitat i tcnica. Encara que la seva pintura es pot emmarcar dins el llenguatge figuratiu, aquell que interpreta i recrea la realitat, a les seves obres sempre hi ha elements clarament personals, cosa que fa que sempre s hi trobi un efecte de sorpresa. Es tracta d un artista que, encara que no abandona la tcnica classicista, fa entrar a les seves creacions l experimentaci i la recerca ms enll dels cnons establerts.

Entre d altres distincions que ha rebut per la seva feina, cal destacar: la Medalla al Mrit de Dibuix al Sal de Primavera de l Ateneu de Ma (1975), la Medalla
de Plata del 2n Sal de Tardor de Ciutadella i la Primera Medalla de Dibuix i Gravat del Sal de Primavera de l Ateneu de Ma (1976); la Medalla d Or del 22 Sal de Primavera de l Ateneu de Ma (1983); Primera Medalla, Premi de Pintura Festes de Grcia de l Ajuntament de Ma (1984) i el 2004 el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
 Fotografia de Pacfic Camps i altres menorquins;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244292" title="Bodies Without Organs" nonfiltered="4603" processed="4596" dbindex="94964">
Bodies Without Organs o BWO s un grup dance suec format el 2004 per Alexander Bard, Marina Schiptjenko i Martin Rolinski com a vocalista.

 Discografia .

 lbums .



 Senzills .

 Prototype:;
 2004 - Living In A Fantasy #44;
 2004 - Conquering Amierca #27;
 2005 - Sixteen Tons of Hardware #11;
 2005 - Gone #40;
 2005 - Open Door #28;
 2005 - Sunshine In The Rain #12;

 Halcyon Days:;
 2006 - Temple Of Love #1;
 2006 - We Could Be Heroes #26;
 2006 - Will My Arms Be Strong Enough #39;
 2006 - Chariots Of Fire #45;

 Halcyon Nights:;
 -;

Enllaos externs.
Electro Nordica;
The Shrine - BWO & Alexander Bard fansite;
BWO - Fan website;
Bodies Without Organs (BWO);
www.Bodies-Without-Organs.net;
Martin Rolinski Fanlisting;
www.bwo-fanclub.com - the authorised BWO fanclub - english, swedish, german;
Bodies Without Organs fansite;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244293" title="Joan Prats Bonet" nonfiltered="4604" processed="4597" dbindex="94965">
Joan Prats Bonet (Sant Antoni de Portmany, illa d'Eivissa, 1942) s un arquitecte eivissenc. Llicenciat per la Universitat de Barcelona, s autor de
diferents projectes de restauraci del patrimoni arquitectnic de les illes d Eivissa i Formentera. Destacat membre de les Comissions d Urbanisme i del Patrimoni Histrico artstic de les Pitises, com tamb dels plans especials de protecci dels barris de Dalt Vila i de Sa Penya i la Marina.

A les eleccions municipals espanyoles de 1979 va ser elegit batle d'Eivissa, crrec que va exercir fins al 1983. En el seu vessant com a investigador de temes i personatges de les Pitises ha estat membre de les Juntes Directives de l Institut d'Estudis Eivissencs; d Amics de Cristbal Coln; de l Associaci Espanyola contra el Cncer, i del Rotary Club d'Eivissa. Actualment, s collaborador de l Associaci Amics de s'Arxiduc i autor del quadern L arxiduc Llus Salvador, un personatge de novella, publicat pel Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Tamb ha publicat altres biografies de personatges eivissencs patrocinades per l Associaci d'Amics del Museu Arqueolgic d'Eivissa i Formentera. s collaborador habitual de les revistes Eivissa, El Pitis i de l Enciclopdia d'Eivissa i Formentera. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Antoni Torres Mayans, un missioner eivissenc a Austrlia ;
 Josep Riquer i Llobet, un senyor Dalt Vila;
 Carnavals, desfressats i encerrades;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244302" title="Masies de Sant Just Desvern" nonfiltered="4605" processed="4598" dbindex="94966">


Els senyors santjustencs, uns 10, eren les famlies d'un prestigi reconegut, com podien ser aristcrates catalans, comerciants benestants, i homes d'oficis liberals, els quals tenien hisendes prximes a Barcelona on residien. A cada finca tenien un o dos masovers, com les famlies: Claresvalls, Dusai, Sagrera, Tud, Taverner, Pellicer, Gelabert, etc.

Els pagesos emfiteutes, uns 24, tenien el domini til de la terra de les masies i actuaven com l'oligarquia dirigent. Residien al terme, exercien crrecs pblics, mantenien la famlia, jornalers i parcers, i conreaven en franc alou o sota emfiteusi.

Els masovers tenien cura de la masia, on hi havia bestiar, i de les terres, podien llogar treballadors, donaven a l'amo de la hisenda una part dels productes que n'obtenien, en espcies o en diners, i tenien una manera de viure similar als pagesos, com a les masies de: can Bar, can Candeler, can Carbonell, can Freixes, can Ginestar, can Jeroni, can Mlic, can Merls, can Pi, can Sagrera, i can Torreblanca.

Les masies de pagesos eren: can Biosca (Sellent), can Camprecis, can Carbonell (Muntanya, Plaa-Modolell), can Cardona, can Corts , can Cuis (Sant Joan de l'Erm), can Fatj (Parellada), can Gelabert (Riera, Coscoll), can Modolell, can Oliveres, can Pastaller (Bertran), can Padrosa, can Padroseta, can Pi (Romagosa), can Riera (Mlic), can Roldan, can Solanes, i can Vilar (Santfeliu).

Les masies de masovers eren: can Bar (comte de Darnius), can Candeler (Jaume Gelabert, candeler), can Claresvalls (noblesa, derruda), can Dusai (Torreblanca, marquesos de Monistrol), can Merls (Tennis Sant Gervasi), can Mir (costat esglsia), can Pellicer (notari, Freixes), can Roig (derruda), can Sagrera (Pujol, adroguer), i can Tud (botiguer, Ginestar).

Referncies.

 VV.AA.: Sant Just Desvern, un paisatge i una histria. Biblioteca Abat Oliba, n 57, Ajuntament de Sant Just Desvern / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1987, Llibre del millenari.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244306" title="Charlotte Nilsson-Perrelli" nonfiltered="4606" processed="4599" dbindex="94967">

Charlotte Nilsson - Charlotte Pirrelli s una cantant sueca, guanyadora del Festival de la Can d'Eurovisi 1999.

 Discografia .
Senzills.


Discs.

 1999 Charlotte #35 SUE ;
 2001 Miss Jealousy #32 SUE;
 2004 Gone too long #11 SUE;
 2006 I din rst #29 SUE ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244308" title="Vicente Planas Hevia" nonfiltered="4607" processed="4600" dbindex="94968">
Vicente Planas Hevia (Palma, 1923 - 2007) fou un metge mallorqu, fill tamb d'un metge, especialista en medicina interna i aparell digestiu. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Cadis el 1946, curs les assignatures de doctorat a la Universitat de Madrid (1946); es diplom en sanitat (1950) i en hemoterpia i hematologia (1956) per l Escola de Sanitat de Madrid.

Ocup els crrecs d alumne intern, professor de classes prctiques i alumne adjunt per oposici de la ctedra de farmacologia de la Facultat de Medicina el 1947. Fou membre de la Societat de Medicina Interna del Mediterrani, de la Societat Internacional de Medicina Interna, del Comit organitzador del Congrs de Medicina Interna del Mediterrani i del Congrs Nacional de Medicina Interna. Fou fundador del Igualitario Mdico Balear, del qual fou president fins al 1991. Ha estat director de la Clnica Planas (1939-1991), president de Planas Salut, SA (1991-99). El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
  Obituari del dr. Vicente Planas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244311" title="Ramon Rotger Moner" nonfiltered="4608" processed="4601" dbindex="94969">
Ramon Rotger Moner (1910-1981) fou un metge mallorqu. Fill, germ, pare i padr de metges, va cursar els estudis de medicina i l'especialitzaci en cirurgia general a Madrid. En acabar, es trasllad a Mallorca, on va exercir de metge de la Casa de Socors, d inspector mdic de l Institut Nacional de Previsi, de cap de grup quirrgic de la Seguretat Social i de cap del Servei de Cirurgia de l'Hospital Provincial de Balears.

El 1944, va obrir la Clnica Rotger, de Palma de Mallorca, on va introduir tota una srie d innovacions en els tractaments quirrgics aplicats fins aleshores a les Illes Balears. Inicialment, amb dinou habitacions, estava situada al carrer del General Riera; en 1963 es va ampliar fins a setanta habitacions. Posteriorment, en 1991, es va traslladar a l edifici on fins en aquells moments havia estat ubicada la clnica Mare Nostrum.

En 1951 va fundar la primera entitat d assegurances mdiques de Mallorca, coneguda amb el nom de Mdica Mallorca. Aix mateix, va ser soci fundador i membre del primer Consell d Administraci de l Igualatorio Mdico Balear (IMECO). El 2004 va rebre a ttol pstum el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244312" title="Llu" nonfiltered="4609" processed="4602" dbindex="94970">


El llu s el nom com de diversos peixos de mar, de l'ordre dels gadiformes. 

 Descripci .

Mesura de 80 a 130 cm de longitud, t el cos allargat i comprimit lateralment. s de color marr o negre a la part superior, grisa als flancs i platejat en la regi ventral. Viu al Mediterrani , Atlntic i Pacifc Sud. Aquests peixos realitzen dos tipus de migracions: una de carcter diari, ascendint durant la nit a les capes superiors del mar per a alimentar-se i descendint durant el dia. La segona s de tipus estacional, relacionada al cicle reproductiu de cada espcie. 

 Espcies .

 Llu de cua (Macruronus magellanicus) Famlia: Macruronidae ;
 Llu austral (Merluccius australis) Famlia: Merlucciidae ;
 Llu com (Merluccius hubbsi) Famlia: Merlucciidae;
 Llu negre (Dissostichus eleginoides) Famlia: Nototheniidae;
 Llu xil (Merluccius chilensis) Famlia: Merluccidae;


 Situaci .

Totes les espcies de llu poden ser trobades al con sud americ: Argentina, Xile i Per. En Xile, pels mars de Valparas fins a l'estret de Magallanes. Al sector atlntic est estretament relacionada amb el corrent de Malvines. El llu austral tamb t una poblaci a Nova Zelanda i el llu negre pot ser trobada en l'Oce ndic. 

 Pesca .

Totes les varietats sn explotades com recurs pesquer dels pasos on es troben, tant per al consum intern com per a l'exportaci a la resta del mn. L'espcie ms aprofitada del llu com, per ser un recurs de gran grandria i el ms conegut entre els consumidors. La hi processa majoritriament com filet i aviscerada i escapada entre altres formes. Les intenses captures d'aquesta varietat en la conca pesquera argentina van ocasionar que disminus drsticament la seva poblaci. El llu de cua s un recurs menys explotat pel desconeixement de la grandria del recurs, les limitacions per a la seva processat i el poc coneixement en el mercat sobre aquest producte. Les seves principals utilitats sn com filet i surimi. Les arts de pesca emprades per a la captura sn xarxes d'arrossegament de fons i semipelgiques tamb amb ham i palangre.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244313" title="Joan Juaneda Rover" nonfiltered="4610" processed="4603" dbindex="94971">
Joan Juaneda Rover (Palma, 1912 - 2001) fou un metge mallorqu. Fill del doctor Onofre Juaneda, fundador de la clnica que du el seu nom, va
cursar estudis universitaris a la Universitat de Medicina de Barcelona, on es va llicenciar en l especialitat de cirurgia. Posteriorment, el 1938, es va traslladar a Hamburg per ingressar a l Escola de Cirurgia i Traumatologia. En aquest centre va conixer els especialistes Kyusaku Ogino, Hermann Knaus i Kuncher, amb qui es va iniciar en les disciplines de ginecologia i de traumatologia.

En tornar a Mallorca, es va incorporar a la clnica familiar i es va convertir en el primer cirurgi que va implantar el clau intramedullar de Kuncher per a la curaci de la fractura diafisria; tamb va ser el pioner en les intervencions de ginecologia, mitjanant tcniques apreses durant la seva estada a Alemanya. Per una altra banda, el doctor Joan Juaneda va ser tamb el precursor a Mallorca de l operaci d estmac denominada gastrectomia de tipus Billroth I i de la histerectomia. Va destacar, aix mateix, per ser un fervent defensor de les cures postoperatries escrupuloses.

Des de 1958 fins a 1991, va exercir com a cirurgi i director de la Clnica Juaneda, de Palma, on va inaugurar el primer servei d urgncies mdiques de Mallorca (1963) i va implantar les especialitats de traumatologia, cirurgia, medicina interna i intensiva. El 2004 va rebre a ttol pstum el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244318" title="Joan Femenia Perell" nonfiltered="4611" processed="4604" dbindex="94972">
Joan Femenia Perell (Bger, 1905 - 1962) fou un metge mallorqu. Es llicenci en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, i va tenir
la seva primera consulta a Llub, des de 1932 a 1934. Desprs va exercir com a tocoginecleg a Inca fins a 1936.

Al comenament de la guerra civil espanyola es trobava a Barcelona, on hi va haver de viure fins a 1938 i on va poder practicar la cirurgia d urgncies a l Hospital Clnic de Barcelona juntament amb els doctors Piulachs i Usua. El 1943 va fundar a Palma la Clnica Femenia, ubicada al carrer de Joan Mir, que es dedicava fonamentalment a la ginecologia i a la cirurgia abdominal. Posteriorment, la clnica es trasllad a la seu actual del carrer de Camilo Jos Cela, on treball conjuntament amb altres pioners de la medicina moderna de Mallorca, com ara els doctors Garau, Llus Juncosa Iglesias i Fernndez Billn, entre d altres.

Ha estat pioner a Mallorca en la realitzaci de noves tcniques quirrgiques com la gastrectomia total, les recessions de cncer de recte per telescopatge sobre tub, l extirpaci de cncer d'esfag per via transtorcica o la manometria de vies biliars. Tamb va habilitar a la seva clnica una sala d operacions experimental de cirurgia cardaca, on hi operava cans per experimentar-hi. El 1941, va presentar a l Institut de Cincies, Arts i Lletres de Pars un treball sobre gastrectomia d'lcera pptica, premiat amb la medalla Vermeil. El 1943 va llegir en el Congrs de la Societat de Cirurgia del Mediterrani, duit a terme a Barcelona, la ponncia Contribuci a la tcnica de recessi del cncer del recte, amb la qual va presentar una tcnica nova i original d extirpaci i anastomosi per telescopatge.

El 1957 va ingressar a la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de Palma (ara Reial Acadmia de Medicina de les Illes Balears) amb el discurs Conducta teraputica enfront a hemorrgies massives d estmac. A la seva mort, el seu fill Lloren Femenia es va fer crrec de la direcci de la clnica. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull a ttol pstum.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244321" title="Tapioles" nonfiltered="4612" processed="4605" dbindex="94973">

Tapioles s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244327" title="Fundaci Kovacs" nonfiltered="4613" processed="4606" dbindex="94974">
Fundaci Kovacs s una fundaci creada el 1986 a Palma de Mallorca i que treballa en els mbits de la investigaci mdica, l assistncia sanitria, la formaci de professionals i la promoci de la salut pblica. El president d'honor s el rei Joan Carles I i el president del patronat el dr. Francisco M. Kovacs. Est especialitzada en les dolences de l esquena, que afecten un alt percentatge de la poblaci i generen un important cost.

Ha promogut la investigaci mdica balear, fomentant la projecci internacional dels estudis, tant en revistes cientfiques especialitzades, com en els mitjans de
comunicaci amb ms difusi mundial. Als seus projectes d investigaci participen 414 metges de 14 pasos, sempre coordinats i dirigits des de Palma. Aquestes xifres la converteixen en la principal entitat investigadora d Espanya i Hispanoamrica dins l mbit de les dolences d esquena.

Quant a l assistncia sanitria, ha constitut 8 Unitats de l Esquena a tota Espanya, entre les quals la de Palma fou la primera. Tamb ha establert una lnia de collaboraci amb el Servei de Salut de les Illes Balears per a la implantaci de la intervenci neuroflexoterpica per als casos de subaguts i crnics.
Ha impartit seminaris per facilitar l actualitzaci dels coneixements mdics entre els metges de les Illes Balears. Disposa d un web de consulta gratuta, on es
divulguen els articles cientfics sobre dolences d esquena. Tamb ha dut a terme campanyes d educaci sanitria enfocades als collectius ms exposats. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
  Web de la Fundaci Kovacs;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244328" title="Supercopa sovitica de futbol" nonfiltered="4614" processed="4607" dbindex="94975">
La Supercopa sovitica de futbol, o Supercopa de la URSS o Copa de Temporada, fou una competici futbolstica de l'antiga Uni Sovitica disputada entre els vencedors de la lliga i la copa de la temporada anterior. 

La competici es disput de forma irregular, 7 cops els darrers 15 anys de futbol a al URSS. A partir de 1983 es comen a disputar de forma consecutiva. L'any 1987, els dos campions, Spartak Moscou (lliga) i Dynamo Kyiv (copa) havien de disputar  al final a Chi in u, Moldvia, per el partit mai es va realitzar per problemes d'infrastructures a la ciutat.

Historial.


 Enllaos externs .
 RSSSF;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244330" title="Agrupaci Mdica Balear" nonfiltered="4615" processed="4608" dbindex="94976">
Agrupaci Mdica Balear (AMEBA SA) s una agrupaci de metges fundada el 1962 i propietria de la Policlnica Miramar de Palma de Mallorca, que s inaugur el 1969. El seu primer president fou el Dr. Llus Juncosa Iglesias, que l any 1972 ced el seu lloc al Dr. Miquel Dalmau Diana.

Des de la seva creaci, la Policlnica Miramar ha estat pionera en la innovaci tecnolgica i la modernitzaci de l assistncia sanitria a les Illes Balears: l equipament de la primera unitat d hemodilisi de Balears (1971), la realitzaci de la primera tomografia axial (1977), les primeres laserterpia i magnoterpia (1982), la realitzaci de la primera ressonncia magntica (1991) i la primera ressonncia magntica oberta (1996), l establiment del primer servei de cirurgia cardaca a Balears (1992), la realitzaci del primer TAC helicoidal (1995), el primer trasplantament de medulla ssia (1995) i la creaci del primer laboratori de biologia molecular, entre d'altres.

L'objectiu d aquesta agrupaci s compaginar una assistncia integral de la salut, amb un equipament tcnic capdavanter i un equip hum slidament preparat, amb la cordialitat cap al malalt i els seus familiars.  A la Policlnica Miramar, hi treballen 250 professionals de totes les especialitats mdiques i quirrgiques. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244334" title="Llista de castellans d'Amposta" nonfiltered="4616" processed="4609" dbindex="94977">
Llista de castellans que van regir la Castellania d'Amposta:

 Ramon Berenguer IV 1154;
 Gaufred de Bresol 1157-1158;
 Arbert de Petra 1164-1165;
 Pere de Besora 1164-1165;
 Ramon de Verd 1173;
 Alfons 1174-1178;
 Bernat d'Alts 1179-1180;
 Ermengol d'Aspa 1180-1182;
 Pedro Simn de Luna 1184;
 Garca de Lisa 1185-1188;
 Pedro Lpez de Luna 1188;
 Fortn Cabeza 1188-1198;
 Martn de Aibar 1198-1200;
 Ximn de Labata 1201-1205;
 Martn de Andos 1206-1211;
 Berenguer de Miralles 1213;
 Ramon d'Iscles 1216-1217;
 Garcia Artiga 1218-1221;
 Folc de Tornell 1221-1227;
 Bermon de Montearenyo  1225;
 Ramon d'Alsamora 1228;
 Hug de Folcalquier 1230-1244;
 Guerau Amic 1245;
 Pere d'Alcal 1246-1252;
 Pere de Granyena 1253-1254;
 Gueau Amic 1255-1258;
 Guiu de la Guespa 1261-1264;
 Ramon de Ribelles 1276-1282;
 Galceran de Timor 1286;
 Bernenguer d'Almenara 1289;
 Ramon de Ribelles 1299-1301;
 Pere de Soler 1306-1309;
 Ramon d'Empries 1314;
 Martn Prez de Oros 1316-1319;
 San d'Arag 1328-1341;
 Juan Fernndez de Heredia 1346-1376;
 Martn de Lihori 1379-1392;
 Pedro Rodrigo de Moros 1397-1409;
 Berenguer de Castell 1415;
 Gonzalo de Funes 1417-1420;
 Pedro de Lin 1420-1421;
 Dalmau Ramon de Xetmar 1421-1427;
 Joan de Vilagut 1427-1444;
 Pere Ramon Sacosta 1446-1461;
 Bernat Hug de Rocabert 1461-1485;
 Pedro Fernndez de Heredia 1488-1490;
 Diomedes de Vilaragut 1492-1496;
 Lope Das de Escorn 1505-1506;
 Joan d'Arag 1506-1517;
 Francesc de Montserrat 1518-1519;
 Jeroni Canell 1522-1524;
 Joan d'Arag 1535;
 Miguel Juan del Castellar 1560-1564;
 Luis de Talavera 1570-1573;
 Francisco Pomar 1583;
 Luprecio del Poyo 1594;
 Jernimo de Foces 1600;
 Frederic de Meca 1602;
 Martn de Ferreira 1605;
 Felipe de Bardax 1625;
 Jernimo de Medina 1649;
 Vicent Carrs 1655-1658;
 Jaume de Bellvs 1664;
 Pedro Dvalos Maza y Rocamora 1674-1702;
 Flix de Ayerbe 1717;
 Gaspar de la Figuera 1723;
 Manuel de Sada y Antilln 1732-1755;
 Miquel Dolz 1765-1774;
 Vicente de la Figuera 1776-1787;
 Antonio Lores 1790-1791;
 Prez de Sarrin 1796-1798;
 Francesc de Paula de Borb 1827-1851;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244335" title="Juli Vils Ferrer" nonfiltered="4617" processed="4610" dbindex="94978">
Juli Vils Ferrer (Eivissa, 1930) s un metge eivissenc. En 1953 es va llicenciar en medicina i cirurgia per la Facultat de Medicina San
Carlos, de Madrid. En acabar la carrera, va realitzar un curs d especialitzaci en traumatologia a l Hospital Provincial de Madrid (1953). A continuaci es va traslladar a Barcelona, on va ser metge assistent de l hospital de Sant Pau (1955-1958) i de la Quinta de Salut l'Aliana (1954-1958), aix com ajudant de l equip de traumatologia de l hospital de la Vall d'Hebron (1955-1958). El 1958, va obtenir els ttols d especialista en cirurgia general i en traumatologia i cirurgia ssia.

El mes d octubre del mateix any, va obrir a Eivissa la primera Clnica Vils, que tenia set llits. Mentrestant, va ser el responsable dels equips de cirurgia i
traumatologia de l Obra 18 de Julio (antiga Seguretat Social) durant 1959, i de la Seguretat Social (1965-1971). El 1969, va promoure la construcci de la primera fase de l actual Policlnica Nuestra Seora del Rosario, que inicialment disposava de seixanta llits. Durant el perode 1994-1996, va tenir lloc l ampliaci i la modernitzaci de la clnica, que assol la capacitat actual de noranta llits.

Des de 1971 fins a la seva jubilaci (1996) va ocupar el crrec de cap del Servei de Cirurgia de l Hospital de la Seguretat Social de la capital pitisa. El doctor Vils va organitzar a Eivissa un total de divuit congressos mdics d abast estatal i internacional. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244339" title="Francesc Oleo Carri" nonfiltered="4618" processed="4611" dbindex="94979">
Francesc Oleo Carri (Ciutadella, 1779 - Palma de Mallorca, 1838) fou un metge menorqu. Es va doctorar en Medicina a Pisa (Itlia) en 1796. El 1801 va enviar, des de Barcelona, el pus vaccnic per als nens mallorquins, motiu pel qual ha de ser considerat com l introductor de la vacuna antivarilica d'Edward Jenner a Mallorca. A ms de la seva formaci mdica, tamb tenia estudis de fsica, qumica i matemtiques, disciplina de la qual va ser nomenat catedrtic per l Ajuntament en 1808.

Durant la dcada dels anys 20, va combatre les epidmies de pesta de Son Servera, Art i Palma, tamb la de febre groga de 1824, i va elaborar un pla
curatiu sollicitat per la Junta Superior de Sanitat de Catalunya. Pels seus mrits va ser nomenat catedrtic de matemtiques per la Diputaci Provincial el 1820, examinador dels mestres superiors de primeres lletres (1822) i facultatiu de les Juntes de Greuges i Revisi per al Reemplaament (1831 i 1835). Aix mateix, va ser vocal de la Junta Superior de Sanitat (1821) i jutge de fet per als judicis d impremta de la Diputaci i de l Ajuntament entre els anys 1821 i 1823.

Soci fundador de la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de Palma, en va ser elegit president el mar de 1831 i es convert en el primer president electe d aquesta instituci. En 1833 va fer lectura del discurs inaugural, titulat Sobre la utilitat que resulta de l establiment de les reials acadmies mdiques i quirrgiques. Tamb fou membre de la Societat Econmica d'Amics del Pas des de 1834.

El 2004 va rebre a ttol pstum el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Pla preservatiu i curatiu de les malalties contagioses de Son Servera i Art (1820) ;
 Instrucci que haur d observar-se en l execuci del pla  de espurgo  i desinfecci de les cases (1821);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244347" title="Jos Mara de Olivar y Despujol" nonfiltered="4619" processed="4612" dbindex="94980">
Jos Mara de Olivar y Despujol (Ciutadella, 1918) s un advocat, promotor cultural i poltic menorqu. Va rebre una educaci molt arrelada als costums i tradicions menorquins, tant pel que fa a la producci agrcola-ramadera de les terres de la famlia com per l estreta relaci que ha mantengut sempre amb les Festes de Sant Joan de Ciutadella, les quals presid com a caixer senyor durant els anys 1936 i 1939. Tamb ha organitzat els actes protocollaris de les festes de quatre biennis de caixers senyors de Sant Joan.

Llicenciat en dret a la Universitat de Madrid, fou elegit regidor de l Ajuntament de Ciutadella pel ter professional i diputat de la Diputaci Provincial de Balears. Ha estat cofundador de la Cooperativa Insular Ganadera (Coinga), entitat de la qual va ocupar la presidncia durant ms de dues dcades. A ms a ms, ha presidit la Cambra Agrria de Menorca.

Com a batle de Ciutadella (1965-1971), va promoure obres d equipament, reforma i millora, entre les quals destaquen el nou escorxador municipal i la construcci del Club Nutic, entre d altres, una tasca pblica que va ser distingida amb la Medalla d'Or de la ciutat. Ha rebut els ttols de Caballero de la Real Maestranza de Caballera de Granada i el de Caballero del Real Cuerpo de la Nobleza de Catalunya. s el deg president de la Junta de Caixers Senyors de les Festes de Sant Joan de Ciutadella, encarregada del nomenament del caixer senyor de cada bienni. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244348" title="La dama del alba" nonfiltered="4620" processed="4613" dbindex="94981">
La dama del alba s una gran obra teatral del dramaturg asturi Alejandro Casona. Subtitulada retablo en cuatro cuadros, la public l'editorial Losada de Buenos Aires l'any 1944. Ha estat reeditada posteriorment en moltes editorials, i el director Rovira-Beleta en va fer una pellcula el 1965.

Es tracta d'una obra molt representativa del teatre de Casona, ja que en recull tots els trets caracterstics. Aix, es caracteritza per la presncia del paisatge asturi, per l'aparici de fets sobrenaturals i misteriosos, per l'aparici de personatges tpics del seu teatre com sn la Mort, encarnada en una dona misteriosa anomenada Peregrina, i personatges propis de l'mbit rural. A ms, l'autor tamb recull en aquesta obra un seguit de llegendes de caire popular com les relacionades amb la nit de Sant Joan.

Resum de l'obra.

L'obra se situa en un petita poblaci asturiana on una famlia viu emmarcada per la tristesa. Una noia jove anomenada Anglica va desaparixer en un llac ja fa quatre anys. La mare encara no la ha oblidada, mentre que la resta de la famlia (l'avi, el seu marit i els seus germanets) intenten mirar cap al futur i passar pgina de la desaparici de la noia. Un dia apareix del no res una noia forastera anomenada la Peregrina que portar el misteri a la casa. La Peregrina representa la mort i la seva presncia respon a la seva intenci d'emportar-se amb ella una noia que encara no se sap qui s. Passen els dies i arriba a la casa una altra noia que es diu Adela i que acabar enamorant-se de Martn, que era el marit d'Anglica. Tota la famlia, incloent la mare, comenava a veure la vida amb optimisme, ja que tothom havia assumit la prdua d'Anglica i Adela va omplint el buit que Anglica havia deixat. L'obra est envoltada de misteri que es va resolent quan Martn explica la veritable histria de la desaparici d'Anglica: la seva dona no va morir al riu sin que va abandonar-lo per un altre home i que quan aquest no va voler saber res d'ella llavors va voler tornar a casa per recuperar la seva vida passada. La Peregrina, que fins aleshores semblava una dona dolenta, va esperar a soles Anglica i la va convncer de qu si moria deixaria viure en pau a tota la seva famlia. Anglica va acceptar i passada la nit de Sant Joan va aparixer sense vida el cos de la noia al riu.

La Peregrina.

La Peregrina s un personatge fonamental i principal en aquesta obra. Casona personifica la mort mitjanant aquest personatge misteris, una Mort que t sentiments i emocions. Es tracta d'una noia jove i bella que t tots els trets caracterstics dels humans. Aix, s capa de fatigar-se, tenir fred, jugar amb els nens, etc. L'autor intenta donar una imatge de la Peregrina (la mort) allunyada de la tpica imatge macabra i espantosa amb que se sol caracteritzar. En La dama del alba, la mort resulta ser un personatge que fa justcia ja que aconsegueix que aquells que s'han portat malament acabin pagant els seus errors. Aix, Anglica, que s el personatge que ha abandonat la seva famlia deixant la idea que havia mort ofegada al riu, rep el cstig a la seva acci i no s perdonada per la mort sin que a ms es conduda per la Peregrina al seu propi cstig.

Misteri a La dama del alba.

Sense cap mena de dubte el misteri que envolta l'obra des de les primeres pgines s el que la fa atraient per al lector.
Aix, a l'inici s'explica la desaparici al riu d'una noia jove que es diu Anglica i que es tracta de la filla d'una famlia humil. Han passat quatre anys i encara no se n'ha trobat el cos. 

Alejandro Casona dna misteri i intriga a l'obra ja que fins al desenlla no es descobreix el motiu de la desaparici de la noia. Se sap que realment ella no va desaparixer sin que voluntriament va marxar del poble amb un altre home. El misteri no solament el genera l'autor amb aquesta misteriosa desaparici sin que mitjanant nombrosos elements crea un clima d'intriga i misteri.
Aix doncs, situa l'acci en un poble envoltat per la boira i gaireb sempre la trama es desenvolupa a la nit. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244350" title="Nacionalisme canari" nonfiltered="4621" processed="4614" dbindex="94982">

Nacionalisme canari s un corrent ideolgic que pretn la consideraci de les Illes Canries com a naci. Al llarg de la seva histria, el terme ha estat usat per diversitat de moviments poltics d'un ampli espectre: des de moviments independentistes fins a altres moviments ms moderats partidaris del federalisme dintre d'Espanya, passant per regionalistes o simplement autonomistes. Inclou tamb moltes tendncies poltiques i socials, per tradicionalment les organitzacions d'esquerra sn les ms reivindicatives. 

Perodes d'autogovern a Canries. 

Els canaris van perdre la seva independncia per la fora quan fou instaurat en el seu lloc un rgim de senyoria a la majoria de les illes. En els ltims anys de la Conquesta de Canries, exactament el 30 de maig de 1481, Tenesor Semidan, capdavanter grancanari (batejat com a Fernando de Guanarteme) va signar la Carta de Calatayud amb Ferran II d'Arag. Aquesta carta establia la creaci d'un Reyno de Canarias que s'integraria en el conjunt de regnes que desprs donaran forma a l'estat espanyol. 

La carta establia tamb els drets i deures dels canaris, organitzats en el que es va anomenar el "fur de Canries" i alguns dels seus punts destacables eren:
El repartiment de terres i altres mitjans de producci entre els canaris. ;
Manteniment dels "ttols nobiliaris" entre els canaris. ;
Existncia d'una fiscalitat diferenciada. ;
Existncia de milcies canries. ;
El dret de placet pel que fa a les lleis estatals. ;
L'encunyaci de moneda prpia fins a 1776 ;
La possibilitat de comerciar independents del monopoli comercial espanyol, fins i tot amb Anglaterra, principal adversari d'Espanya en l'poca, contant amb delegats comercials aliens al propi monopoli espanyol. ;
Manteniment de rols socialment rellevants per part de les dones canries en temes socials (com va ser el cas d'Ins Chemida) o en temes legals (com va ser el cas de Mara de Gmar) o en temes de successi. ;
Manteniment de normes civils maga com el dret de separaci de les dones.
Reclamaci dels drets per part dels canaris davant els tribunals. ;
Cobrament de deutes dels canaris als colons com es pot veure en l'herncia de Fernando Tacoronte. ;

En principi noms formava part del pacte la illa de Gran Canria, per les altres illes l'anaren acceptant segons creixia el descontentament amb el rgim senyorial establert immediatament desprs de la conquesta. El Fur de Canries, basat en la carta i en posteriors tractats d'integraci, creava uns organismes, a diferents nivells, tals com els Cabildos insulares, l'Audincia de Canries o el Bisbat, per a fer efectiu el fur abans esmentat. La Carta va ser passada sovint per alt per les autoritats centrals, el que va comportar alguns aixecaments i actes de rebellia: 

Aixecament d'Ichasagua el 1502. ;
Manteniment de poblats i assentaments tradicionals canaris en contra de les pretensions dels colons. ;
L'assalt del Cabildo de Tenerife i la crema del cens fiscal de Fernndez de Lugo. ;
Aixecament d'Agimes para evitar el robatori de les terres en explotaci per i per als canaris per part de colons espanyols. ;
L'execuci de l'Intendent Ceballos en 1720, en Santa Cruz de Tenerife. ;
Aixecament a La Aldea en 1770 per les roturacions de terres. ;
Aixecaments en 1778 per l'explotaci de les terra en Arico, Chasna i La Aldea. ;

El buit legal i administratiu va permetre, per, l'esclavitud fins a ben entrat el segle XVI. Un altre dels punts negatius del pacte era l'"impost de sang" que obligava a alguns canaris a repoblar les terres conquistades a Amrica, la qual cosa a la llarga crearia un vincle amb Amrica del Sud i que duria a la participaci de canaris i descendents de canaris en les guerres d'independncia d'aquests territoris, sobretot a Cuba. Aquesta imposada de sang va existir com a contrapartida a l'excepci Canria al monopoli de la Casa de la Contractaci. En el marc de la poltica mercantilista de la Corona, tot el comer d'Europa amb les colnies americanes estava monopolitzat per la Casa de la Contractaci i subjecte a un estricte control, llevat a Canries, que podia comerciar lliurement amb Amrica; aix va convertir a l'arxiplag en un enclavament fonamental del comer internacional, i va suposar a ms que la vinculaci econmica de Canries amb Anglaterra fos ms forta que amb la resta dels territoris de la Corona. La excepcionalidad canria, bviament, va contar amb l'oposici de la Casa de la Contractaci, per la burgesia i els sectors econmicament acomodats sorgits a la calor del comer van saber jugar amb l'apetncia d'altres potncies per un territori amb una posici geoestratgica com Canries, i el temor de la Corona a perdre Canries a mans d'una potncia estrangera. 

Les garanties d'autogovern es van anar difuminant al llarg del segle XVIII i ja en el segle XIX la burgesia de Gran Canria i Tenerife es decanten majoritriament per participar de la poltica espanyola en vies de democratitzaci. 


Inicis del nacionalisme canari organitzat. 
Encara que hi havia hagut manifestacions sobiranistes com aixecaments i motins des de la conquesta, difcilment podrem classificar aquestes manifestacions com a nacionalistes. s a la fi del segle XIX quan els nacionalistes canaris comencen a agrupar-se en organitzacions poltiques ms o menys importants. En part, compartint escenari poltic amb el moviment obrer, i vinculat amb les comunitats canries emigrants en pasos como Cuba o Veneuela. En aquest escenari naixeria en Tenerife a inicis del segle XX el PPA (Partit Popular Autonomista), vinculat a la Associaci Obrera Canria. 

Nicols Estvanez, Jos Cabrera Daz i, sobretot, Secundino Delgado patiren i denuncien la nova realitat colonial, derivada de l'incompliment dels pactes i la fi de la coexistncia de canaris i naturals de la resta de territoris espanyols. Secundino Delgado dna veu al moviment amb les seves publicacions (El Guanche, Vacaguar i altres), en bona part, illegalitzades i/o publicades en altres pasos. Per aix alguns li consideren el pare del nacionalisme canari. Secundino Delgado va estar en un primer moment vinculat a l'independentisme cub de caire anarquista, fundant posteriorment un peridic independentista canari a Caracas anomenat El Guanche. L'escassa conscincia nacional existent en aquests moments a Canries, unida al fet que el moviment obrer canari es trobava encara en perode de formaci (i amb poca conscincia de classe), aix com el temor a una invasi per part d'Anglaterra o EUA va dur a Secundino adoptar opcions ms pragmtiques, intentant aglutinar independentistes, autonomistes i federalistes. 

Nicols Estvanez, republic federal que arribar a ser Ministre de Guerra durant la Primera Repblica Espanyola arribar a defensar l'autonomia de Canries. 

El 1924, a Cuba t lloc la fundaci del Partit Nacionalista Canari (PNC). Un dels seus fundadors va ser Jos Cabrera Daz, antic lder de l'Associaci Obrera Canria. El primer PNC va adoptar la bandera que es va hissar en 1907 a l'Ateneu de San Cristbal de La Laguna durant les protestes contra els excessos estatals. Va durar pocs anys, encara que el 1982 va ser refundat. 

Durant la segona repblica espanyola, el moviment nacionalista va passar desapercebut (encara que es va arribar a proposar un estatut d'autonomia que no va quallar a causa de la guerra). No obstant aix, des d'alguns sectors del Partit Comunista d'Espanya (PCE) va arribar a defensar-se l'autodeterminaci, i fins i tot la independncia de Canries, en part per l'assumpci del principi leninista del "dret a la autoderminaci dels pobles", encara que sense excloure tampoc una anlisi de la realitat econmica de l'Arxiplag que dur a autors com Guillermo Ascanio a qualificar la situaci de Canries com a "semicolonial". El Front nic Revolucionari (FUR), format el 1934 pel PCE i el PSOE tamb va incloure en el seu programa "l'alliberament de Canries de l'opressi de l'Imperialisme espanyol i el dret a l'autodeterminaci fins a la seva constituci en estat independent si aquesta fos la seva voluntat"


El nacionalisme en la dictadura. 
Durant la dictadura franquista tota oposici al rgim va ser durament reprimida. En aquest marc de repressi, no obstant aix, van assolir organitzar-se grups com el Movimiento Canarias Libre el 1959, fundat pels coneguts activistes d'esquerra Fernando Sagaseta i Carlos Suarez. Molts dels membres de Canaraes Libre foren detinguts i empresonats, i l'organitzaci fou desarticulada. La majoria dels seus militants acabaria integrant-se en el Partit Comunista d'Espanya (PCE). 

En 1964 el MPAIAC (Moviment Per l'Autodeterminaci i Independncia de l'Arxiplag Canari) es funda en l'exili, a Algria. A aquest grup se li atribu responsabilitat en la lluita armada dels DAC (Destacamentos Armados Canarios) i les FAG (Fuerzas Armadas Guanches) com a contrapartida per l'assassinat per part de la policia de dos activistes del moviment. El seu lder Antonio Cubillo, advocat laboralista que va arribar a formar part de Canarias Libre, es convertiria en una de les principals figures del nacionalisme canari, encara que seria expulsat finalment del MPAIAC per a fundar el CNC (Congreso Nacional de Canarias). Se'l suposa creador de la Bandera tricolor canria amb set estrelles verdes que, ara per ara, s usada per militants de tot l'espectre nacionalista canari. 

En 1968, els estats africans voten a favor del dret d'autodeterminaci per a Canries per considerar que s una part integrant d'frica i no d'Espanya. 

Nacionalisme canari en la Transici. 
L'orientaci eurocomunista del Partit Comunista d'Espanya a inicis dels anys 70 va suposar el descontentament d'alguns sectors marxista-leninistas que acabaran organitzant-se en la Oposici d'Esquerres del PCE (OPI). La OPI, en la qual van participar antics militants de Canarias Libre, va donar origen a diversos partits com el Partit d'Unificaci Comunista de Canries (autodeterminista), Cllules Comunistes (autodeterminista, o el Partit Comunista Canari - provisional (independentista). 

Cllules Comunistes i el Partit Comunista Canari provisional s'uniran en 1977 en una coalici denominada Poble Canari Unit, liderada per Fernando Sagaseta i Carlos Surez. En aquests moments tamb comencen a organitzar-se el Sindicat Obrer Canari (SOC) i la Confederaci Canria de Treballadors (CCT). El MPAIAC comena a viure una srie de conflictes interns derivats del descontentament de les posicions del seu dirigent Antonio Cubillo. L'intent d'assassinat de Cubillo per part dels serveis secrets espanyols en 1979, i el qual partits poltics i mitjans de comunicaci responsabilitzessin al MPAIAC de l'accident de Los Rodeos de 1977 van restar molta fora a l'organitzaci. Les divisions internes van dur que en ocasions arribessin a existir fins i tot dues organitzacions denominades MPAIAC. El bra poltic, Partit dels Treballadors Canaris (PTC) acabar per escindir-se del MPAIAC. 

En 1979, Poble Canari Unit, Cllules Comunistes, Partit Comunista Canari - provisional, Partit Socialista de Canries i el Partit d'Unificaci de Canries formen Uni del Poble Canari (UPC). En aquest any UPC va anar la tercera fora ms votada en les illes i va tenir representaci en les corts espanyoles. La intenci d'UPC d'intentar atreure a altres formacions poltiques ms moderades com la Confederaci Autnoma Nacionalista Canria (CANC) o Assemblea Canria, els primers cristians de base i els segons socialistes autogestionario, van suposar el descontentament de sectors com els "radicals de base de PCU". Aquests conflictes van suposar la desintegraci d'UPC. 

Nacionalisme canari en la democrcia. 
Canries compte amb un estatut d'autonomia que data de 1982. Uni del Poble Canari es va desintegrar i va dividir en nombrosos grups. El que va assolir major xit electoral fou Izquierda Nacionalista Canaria, procedent de la CANC i que es presentaria en coalici amb Assemblea Canria. No obstant aix, el suport electoral aconseguit pels altres grups resultants de la dissoluci d'UPC, com Uni de Nacionalistes d'Esquerra (procedent del Partit d'Unificaci Comunista de Canries), o el Partit Comunista del Poble Canari (secci canria del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya va ser molt escs. 

El Partit dels Treballadors Canaris (PTC), els radicals de base de PCU i altres grups minoritaris originarien el Front Popular per la Independncia de Canries (FREPIC-AWAAK). Antonio Cubillo, per la seva banda, fundaria al seu retorn de l'exili a Algria el Congrs Nacional de Canries (CNC). En 1991, Assemblea Canria Nacionalista, Izquierda Unida Canaria (secci canria de Esquerra Unida i Uni de Nacionalistes d'Esquerra formen ICAN. 

Des de 1993, el govern autonmic ha estat detingut pel partit Coalici Canria, coalici de centre-dreta (encara que aglutins en els seus inicis a organitzacions d'esquerra com ICAN o Assemblea Majorera que uneix nacionalistes, regionalistes i insularistes. Coalici Canria defineix a Canries com naci en el seu ideari i ha acceptat recentment l's de la bandera de les set estrelles verdes, a ms de mostrar el seu desig d'oficialitzar-la, encara que no defensa la independncia de Canries. 

Nacionalisme canari avui. 
Segons un estudi del Centre d'Investigacions Sociolgiques de desembre de 2005, el 29,8% de la poblaci se sent ms canari que espanyol i el 6.7% nicament canari. 
Actualment existeixen gran quantitat d'organitzacions i partits poltics que es autoanomenen nacionalistes, la majoria accepta la bandera de les set estrelles encara que les seves reivindicacions sobiranistes sn molt diferents entre ells. Una llista seria molt llarga, per, a tall d'exemple, partits que es consideren nacionalistes sn: CC (Coalici Canria), PNC (Partit Nacionalista Canari), NC (Nova Canries) i altres ms minoritaris com APC (Alternativa Popular Canria), ANC (Alternativa Nacionalista Canria) i UP (Unitat del Poble). Tamb existeixen corrents sindicals nacionalistes representades per les sigles FSOC (Front Sindical Obrer Canari), IC (Intersindical Canria) el STEC (Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de Canries) i el SEC (Sindicat d'Estudiants Canari), i organitzacions juvenils com Azarug. En 2007 el diari El Dia, un dels peridics ms llegits de la illes, ha abraat en el seu contingut els principis sobiranistes i a les seves pgines hi ha cabuda per a opinions i projectes de nacionalistes canaris histrics. 

Des de fa un temps, l'histric lder Antonio Cubillo hi publica un "Avantprojecte de Constituci de la Repblica Federal Canria" que ha generat debat en diversos mitjans de les illes. Tots els partits majoritaris de Canries van mostrar el seu rebuig a aquest projecte.
 Referncies .

Bibliografia i referncies.

Abreu Galindo, ( "Que todas las franquezas y libertades que tenan, se le guardaran" ).    ;
Historia de La Conquista de las siete Islas de Canaria.
 Ovetense ( "y as se le hizo su bautismo con gran solemnidad, como a persona real" ).
 El pacto para Tenerife, Juan Bethencuort Alfonso, Historia del Pueblo Guanche, tomo III.
 Abreu Galindo;
 Juan Bethencuort Alfonso, Historia del Pueblo Guanche, tomo III.
 Luis Prez Aguado, Revista Aguayro n 228.
 Pedro Cullen del Castillo, Torre de Gando.
 Juan Bethencuort Alfonso, Historia del Pueblo Guanche, tomo II;
 Africo Amasik, El Arbol de La Nacin Canaria.
 Hupalupa, Magos, Maros, Majoreros o Amasik.
 3.000 aos de canariedad, AMAGA, Alternativa Maga Nacionalista.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244352" title="Joan Mar de la Fuente" nonfiltered="4622" processed="4615" dbindex="94983">
Joan Mar de la Fuente (Formentera, 1964) s un periodista formenterenc.

Fou el director del setmanari El Temps i ha treballat a El Peridico de Catalunya i al Diari de Balears.

s membre de la Societat Catalana de la Comunicaci i membre fundador del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears.

Actualment s el cap de Gabinet de Direcci de Televisi de Catalunya, on anteriorment havia desenvolupat diferents responsabilitats en el departament d'Estudis i Atenci a l'Espectador de Televisi de Catalunya.

Llibres publicats.
 2003: Eating & Drinking in Formentera. 50 bars & restaurants chosen with independent criteria.
 La guia RACC de la Comunidad valenciana: 16 rutas para recorrer la Comunidad Valenciana en automovil.

Fonts.
http://www.escacc.org/escacc/ca/organs-de-govern/comite-de-direccio.html;
http://www.eeif.es/significados/f-volum%20VI/FormenteraPERIOD.html;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244354" title="Escorbut" nonfiltered="4623" processed="4616" dbindex="94984">

L'escorbut s una avitaminosi produda pel dficit de vitamina C. Era corrent en els mariners que subsistien amb dietes en les que no figurava fruita fresca ni hortalisses, va ser recollida fa ms de dos segles per els metges navals britnics, que la prevenien o curaven afegint suc de llima a la dieta.

 Epidemiologia .
En els pasos ms desenvolupats el escorbut apareix sobre tot en rees urbanes molt pobres. 
Lactant: la major incidncia es troba en lactants de 6 a 12 mesos d edat, en qu s alimenten amb preparats lctics artificials no suplementats amb fruites ctriques o vegetals, per error o descuid matern.

Persones de mitjana o avanada edat: les persones desdentades que viuen soles i que cuinen per elles sn les ms afectades.
El escorbut clnic s ms intens que l experimental, ja que els pacients solen tenir dficit d altres components de la dieta. Els grups de risc com els lactants i les persones de mitjana o avanada edat sn especialment vulnerables.

Els smptomes inclouen fatiga, genives esponjoses, genives sagnants, hematomes, anmia i enduriment dels msculs del panxell i les cames.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244356" title="Petting" nonfiltered="4624" processed="4617" dbindex="94985">
El Petting s qualsevol prctica sexual en la qual no hi interv la penetraci.

s tamb una alternativa recurrent com mtode anticonceptiu. Es tracta d'una expressi anglesa i nord-americ procedent del verb to pet, que alludeix al fet de acariciar, acaronar, besar, etc. Encara que pot usar-se en un sentit ampli, que abasta des de les moixonies que es fan als animals de companyia (pet tamb significa 'mascota') fins a les manyagues que prodiguen les mams als seus bebs.

Quan es parla de relacions sexuals, el ptting es converteix en un intercanvi de mostres d'afecte, en una espcie de joc amors i agradable, en el qual tot est perms, com el sexe oral, excepte el coit. En la manera de vida swinger quan no s'arriba a la penetraci en un intercanvi de parelles, arribant fins i tot a les carcies es denomina relaci soft o relaci tova. Hi ha parelles que noms es presenten a acariciar-se entre si enfront d'un altre o a altra parella.

Enllaos externs.
www.sexejoves.gencat.net;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244357" title="Berenguer II de Palou" nonfiltered="4625" processed="4618" dbindex="94986">


Berenguer de Palou II (?, ? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

 Bisbe de Barcelona .

Berenguer de Palou II entr a formar de la cannica de Barcelona quan el seu oncle, Berenguer de Palou I, era Bisbe de Barcelona (1200-1206).

Berenguer de Palou II fou consagrat Bisbe de Barcelona l'any 1212, i aquest mateix any acompany Pere II d'Arag a la Croada contra els musulmans almohades, que finalitz en la victria de la Batalla de Las Navas de Tolosa o Batalla de beda (1212, Jan).

 Regnat de Pere II d'Arag i la Croada Albigesa .

Durant la Croada Albigesa contra els ctars d'Occitnia, que posava en entredit el domini del Comte de Barcelona i Rei d'Arag Pere II d'Arag sobre les terres occitanes, el Bisbe Berenguer de Palou intent trobar una soluci de comproms pactant un matrimoni entre el Rei d'Arag, Pere II d'Arag, i la filla del Rei Felip II de Frana. Per aquesta solluci de comproms fou avortada pel mateix Papa Innocenci III en negar-se a anullar tant l'anterior matrimoni de Pere II d'Arag com l'interdicte que havia manat sobre el Rei de Frana Felip II per repudiar la seva segona esposa.   

Fracassada aquesta estratgia intent una negociaci directa amb Pars, presidint ell mateix una ambaixada que s'entrevist amb el Rei Felip II de Frana. Malgrat tot, no s'arrib a cap acord satisfactori per ambdues parts.

Una cop esgotats tots els esforos diplomtics dirigits pel Bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, no qued ms remei que optar per l'estratgia militar, una opci que el Rei Pere II d'Arag mai va desitjar, car lluitar contra una croada decretada per l'Esglsia suposava l'excomuni i per tant la prdua dels drets sobre les terres. La guerra finalitz per la Corona d'Arag amb la fatdica Batalla de Muret (1213), en la que mor el mateix Rei En Pere II.

 L'interregne i la Cinquena Croada .

Durant el caos que segu la mort del Rei, el Bisbe Berenguer de Palou II intent reconduir la situaci des del seu crrec de Canceller de la Corona d'Arag.

Al 1219 particip en la Cinquena Croada contra Damieta (Egipte), armant 50 cavallers propis i peons.

 Regnat de Jaume I .

Durant la seva vida fou un dels majors collaboradors de Jaume I d'Arag. Dita promixitat qued reflexada en les pintures murals del Palau Aguilar de Barcelona, on el Bisbe Berenguer de Palou II es troba a la dreta del Rei En Jaume I, durant un dels consells de guerra anteriors al conquesta de Madina Mayurqa. 

La seua personalitat tamb qued reflexada en la Crnica del Rei, el Llibre del Feyts, de la qual n's un dels protagonistes principals.

Al 1225 particip amb el nou Rei En Jaume I d'Arag en el frustrat Setge del Castell de Penscola. 

 Croada contra Mayurqa .

La seva collaboraci amb el Rei Jaume I s'intesific amb la planificaci de la Croada contra Al-Mayrqa, en la que particip armant un Host de 99 cavallers i 1000 peons. 

Com a recompensa obtingu 875 cavalleries i 8 molins, que donaren origen a la Baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca (Baronia del Pariatge o Baronia d'Andraitx). Durant les operacions de neteja contra els andalusins resistents a l'illa, fou ferit i mutilat d'un peu.

 Croada contra la Taifa de Balensiya i Deniya .

Al 1238 el trobem de nou participant en la Conquesta de la Taifa de Balensiya i Deniya. Com a recompensa va rebre algunes cases i la Senyoria d'Algmia d'Almonesir.

 Labor Pastoral .



En l'aspecte religis i pastoral feu una important fundaci per als ms desvalguts, dotada amb el Castell d'Aviny del Peneds i alguns dels seus bens. 

Va afavorir la fundaci de la Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Merc de la Redempci dels Captius  l'any 1218 i afavor la introducci de l'Ordre dels Predicadors (1219) i l'Ordre Franciscana (1232) a la Ciutat de Barcelona. Al 1233 fou escollit per ser Arquebisbe de Tarragona, per el Papa Gregori IX revoc la seua elecci.

L'any 1237 contribu a la fundaci del Monestir de Santa Clara a la Ciutat de Barcelona.  

Va traspassar l'any 1237, ssent enterrat a la Capella de Sant Miquel de la Seu de Barcelona que ell mateix havia fet construir.

 Predecessor i Successor .




 Vegeu tamb .
Host de Berenguer Palou II a Mallorca;
Croada contra Al-Mayrqa;
Catedral de Barcelona;

 Enllaos externs .
Llibre dels Feyts del Rei En Jaume I d'Arag;
Crnica de Pere Marsili;
Crnica de Bernat Desclot;
Anales de la Corona de Aragn;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244358" title="Esperana Mar Mayans" nonfiltered="4626" processed="4619" dbindex="94987">
Esperana Mar Mayans s una diputada formenterenca d'Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de les Illes Balears, on acced sota les sigles d'Eivissa pel Canvi, en coalici amb el PSOE a les eleccions autonmiques de 2007.

Est casada amb Bernat Joan i Mar.

Obra.
Geografa e historia de Formentera. Esperana Mar i Mayans, Josep Antoni Prats Serra. Eivissa : Mediterrnia-Eivissa, 2001. ISBN 84-95565-11-0;
Entre el vent, sota el cel: una aproximaci a la poesia de Mari Villangmez. Esperana Mar i Mayans, Margalida Mar i Tur, Nria Soliveres i Pont. Eivissa : Mediterrnia-Eivissa, 1999. ISBN 84-87883-85-0;
Geografia i histria de Formentera. Esperana Mar i Mayans, Josep Antoni Prats Serra. Eivissa : Mediterrnia-Eivissa, 1999. ISBN 84-87883-88-5;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244362" title="Centre d?emergncies 112 de Madrid" nonfiltered="4627" processed="4620" dbindex="94988">
Centre d'Emergncies 112 de Madrid s una entitat institucional adscrita a la Conselleria de Justcia i Interior de la Comunitat de Madrid.
Desprs dels Atemptats a Madrid, 11 de mar de 2004, que causaren prop de 200 vctimes i 1.500 ferits, el Centre d'Emergncies Madrid 112 actu amb
extraordinria eficcia. Exercint les funcions de coordinaci de manera impecable, comunic immediatament la informaci de l emergncia a SAMUR, la Policia Local de Madrid, els bombers i l empresa Gas Natural.

La comunitat autnoma de Madrid, en coordinaci amb el Ministeri de l'Interior d'Espanya, activ el grau 3 (el mxim previst) del Pla de grans emergncies i refor la sala d operacions del Centre d Emergncies Madrid 112. El dispositiu qued integrat per 83 operadors d emergncia, 21 psiclegs, 19 persones de suport, 9 supervisors ajudants, 7 supervisors i 3 caps de sala. L 112 de Madrid reb un total de 25.110 telefonades, de les quals 5.661 foren ateses per un grup especial d atenci al ciutad, al qual es dot de suport psicolgic mitjanant professionals de diferents organismes i institucions.

En uns moments de gran angoixa i incertesa, el Centre d Emergncies Madrid 112 gestion, minut a minut, tota la informaci relativa a les vctimes, els ferits i els ingressos hospitalaris. A les Illes Balears, el Sistema Integral d Emergncies 112 ha pres nota de la seva actuaci i el considera un exemple a seguir per garantir als ciutadans la protecci del principal dret fonamental recollit a la Constituci: el dret a la vida. Per aquest motiu, el 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244363" title="Coiot" nonfiltered="4628" processed="4621" dbindex="94989">

El coiot (Canis latrans, que significa "gos lladraner") s un membre de la famlia Canidae, emparentat amb el gos]. Els coiots noms es troben a Amrica del Nord i Amrica Central; des de Canad fins a Costa Rica. El seu nom ve de la paraula nhuatl cyotl (IPA / k .j t /). Encara que de vegades es reuneixen en rajades, sn en general solitaris. Viuen en terme mitj uns 6 anys.

A pesar d'haver estat intensament caats, els coiots sn uns dels pocs animals grans que han ampliat el seu hbitat des de la conquesta d'Amrica pels europeus. Han ocupat rees a Amrica del Nord prviament habitades pels llops, i s'han adaptat al consum d'escombraries i animals domstics.

 Anatomia .
El coiot medeix menys de 60 cm d'altura, i el seu color varia des del gris fins al canyella, de vegades amb un tint vermells. Les orelles i el musell del coiot semblen llargs en relaci a la grandria del seu cap. Pesa entre 10 i 25 kg, premitjant15. Pot ser identificat per la seva cua espessa i ampla que, sovint, duu prop del sl. Pel seu aspecte esvelt es pot distingir del seu parent major, el llop gris, que pot pesar de 35 a 60 kg. El coiot s un animal molt flac, i pot semblar desnodrit a primera vista dhuc si gaudeix de bona salut.

 Comportament .

Els coiots sn molt adaptables i viuen en diversos llocs. El seu comportament pot variar molt segons el seu hbitat, per en general viuen i cacen o sols o en parelles mongames, buscant mamfers petits, especialment musaranyes, talpons i conills; aix com petits insectes. s omnvor, i adapta la seva dieta a les fonts disponibles, incloent fruites, herbes i altres vegetals. Al parc nacional de Yellowstone, abans de la reintroducci del llop, van comenar a ocupar el nnxol ecolgic d'aquest, caant en gossades per a derrocar preses de caa major.

Els coiots s'aparellen per a tota la vida. L'aparellament t lloc al voltant del mes de febrer, i neixen ventrades de 4 a 6 cadells a fianls d'abril o comenaments de maig. Ambds pares  i en ocasions els exemplars juvenils, nascuts l'any anterior, que encara no van abandonar el cau patern  ajuden a alimentar als cadells. A les tres setmanes d'edat, aquests, surten del cau sota la vigilncia dels seus pares; quan arriben a vuit a dotze setmanes d'edat els seus pares els ensenyen a caar. Les famlies romanen juntes al llarg de l'estiu, per els joves parteixen a buscar els seus propis territoris cap a la tardor. Solen traslladar-se a unes deu milles de distncia. Els joves maduren sexualment a l'any d'edat.

s molt ms com escoltar un coiot que veure'l. Les cridades que els coiots fan sn agudes; les descriuen com udols, xiscles i lladrucs. Aquestes cridades poden ser una nota llarga que puja i que cau (un udol) o una srie de notes curtes (un xiscle). Aquestes cridades s'escolten en general al crepuscle o a la nit, i amb menys freqncia durant el dia. Encara que les cridades es realitzen tot l'any, sn ms comuns durant l'estaci d'acoblament de la primavera i durant la tardor, quan els cadells surten de les seves famlies per a establir territoris nous. Els udols enganyen; a causa de les caracterstiques del so a la distncia, pot semblar que el coiot est en un lloc, quan realment es troba en altra part.

Referncies.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244366" title="Catalina Buf Juan" nonfiltered="4629" processed="4622" dbindex="94990">
Catalina Buf Juan (Eivissa, 1940) s una msica i docent eivissenca. Alumna de Victor Planells, durant els primers anys va estudiar piano amb les professores Balanzat i Escandell a Eivissa. Posteriorment, va ampliar els seus estudis al Conservatori de Palma, on es va iniciar en msica de cambra i d harmonia.

El 1959 va acabar la carrera de solfeig i de piano al Conservatori Superior de Msica de Valncia i, seguidament, va comenar la seva dedicaci a la docncia musical al seu domicili de la capital pitisa, per on passaren centenars d alumnes que, no obstant aix, havien de desplaar-se a Palma per examinar-se.

Aquest fet va provocar que, amb el suport d un nombre considerable de pares d alumnes, sollicits al Consell Insular d'Eivissa i Formentera la creaci d un conservatori a les Pitises. Aquesta petici va ser atesa el 1979 quan el Consell General Interinsular va crear l aula d extensi del Conservatori Professional de Msica de les Balears a Eivissa, on hi va ser nomenada professora de solfeig i piano i, ms endavant, directora del centre, crrec que ha ocupat fins a la seva jubilaci.

Durant aquest perode va crear una coral amb cinquanta cantors (1974), base inicial del futur Cor del Conservatori d'Eivissa. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244368" title="Marija erifovi?" nonfiltered="4630" processed="4623" dbindex="94991">
Marija erifovi , nascuda el 14 de novembre del 1984, s una cantant srbia guanyadora del Festival de la Can d'Eurovisi 2007. 

 Discografia.

lbums.

2003 Naj, najbolja;
2006 Bez ljubavi;

Altres canons.

2005 Ponuda;
2005 Agonija;
2007 Bez tebe ;
2007 Molitva (Guanyadora LII Eurovisi);

 Enllaos externs.
Pgina Oficial;
Vdeo de la can "Molitva" a la final d'Eurovisi 2007;
Vdeo de la can "Molitva" a la semifinal d'Eurovisi 2007 a Youtube;
Fan Site;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244369" title="Tenesor Semidan" nonfiltered="4631" processed="4624" dbindex="94992">
Tenesor Semidn (batejat com a Fernando de Guanarteme) fou un lder guanxe. Va negociar amb la Corona de Castella un tractat vlid per a totes les illes Canries. Nasqu probablement el 1420 a l'illa de Gran Canria, de la qual n'era guanarteme ("rei") a l'arribada dels castellans.

Histria. 
Inicis. 
Tenesor Semidan i Bentaguaire eren els fills del guanarteme del Gran Canria, Artemi Semidan (finals del segle XV), i van heretar el regne a la seva mort, per aviat va sorgir la lluita entre ambds; Tenesor va vncer per va haver de plantar cara a la revolta de l'usurpador Doramas i a continus intents d'invasi. El 1478 Juan Rejn i Pedro de Algaba van desembarcar a la illa al capdavant d'una expedici de tropes castellanes i van ser derrotats per Tenesor.
La collaboraci amb Castella. 
En 1481, Tenesor viatja a Castella per vegada primera i signa la Carta de Calatayud, pacte entre els Regnes de les Espanyes i el Regne de Canries, el 30 de maig en Calatayud, capital de Arag, signant en nom del Regne de Canries, i Ferran el Catlic, Rei d'Arag, en nom dels Regnes de les Espanyes . Els comandaments de l'exrcit espanyol destinats a Canries, obtingueren terres, i tamb els diferents menceyes o reis tribals que quedaren com a responsables poltics . 
Tenesor com a pacificador. 
A l'any segent a la signatura del tractat, alguns grups de rebels liderats per Guayarmina Semidan i el prncep Benteju es refugiaren a les muntanyes i mantingueren viva la resistncia a Gran Canria. Tenesor Semidan es reun amb ells per a tractar de convncer-los que abandonessin la rebelli: el 29 d'abril de 1486, convers amb Guayarmina Semidan, descendent com ell dels Semidan, i amb Benteju an la fortalesa d'Ansite. Desprs de la reuni, Guayarmina baix i es lliur, mentre que Benteju i el Faycan de Telde se sucidaren seguint el ritual guanxe, llenant-se pel barranc d'Atis Tirma, dit aix per ser aquesta la frase que la tradici narra que van exclamar al precipitar-se al buit (Visca la Muntanya sagrada). . 
Cristianitzaci. 
Trador i pusillnime per a uns, estadista i pacificador per a uns altres, fou un personatge de gran importncia per a la incorporaci pacfica d'algunes de les illes canries a les corones dels Reis Catlics, que van apadrinar el seu bateig, celebrat amb tot esplendor a les Corts Generals de la ciutat de Calatayud, el 30 de maig de 1481, dia de Sant Ferran. Desprs del seu bateig, fou anomenat Don Fernando Guanarteme. Deix descendncia en les seves filles, la infanta Margarita Fernndez i la infanta Catalina Hernndez..

 Referncies .

Bibliografia.
 Rodrguez Moure, J: Tenesor Semidan, o Don Fernando Guanarteme, Imprenta y librera de M. Curbelo, La Laguna, 1922.
 Espinosa, Alonso (fray). Historia de Nuestra Seora de Candelaria, Goya ediciones, Tenerife.
Abreu y Galindo, J. de, Historia de la conquista de las siete islas de Canarias, en A. Cioranescu (ed) Goya ediciones, Tenerife, 1977 ISBN 84-4003645-0;
Berthelot, Sabino. Etnografa y Anales de la Conquista de Las Islas Canarias. Ed. Goya. Santa Cruz de Tenerife. 1978. ISBN 84-85437-00-4.
Blanco, Joaqun. Breve Noticia Histrica de las Islas Canarias. Ed. Rueda. Madrid 1983. ISBN 84-7207-029-8;
VV.AA. Historia de Canarias. Vol. I Ed. Prensa Ibrica. Valencia 1991. ISBN 84-87657-10-9;

Enllaos externs.
  RSEAPT: Real Sociedad de Amigos del Pas de Tenerife;
  Documents i bibliografia histrica sobre Canries;
  revista digital sobre cultura guanxe;
  Biografies de personatges canaris.;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244371" title="Scooby-Doo" nonfiltered="4632" processed="4625" dbindex="94993">

Scooby-Doo s una popular srie animada nord-americana de televisi produda per Hanna-Barbera Productions (ara Cartoon Network Studios) en diverses versions des de 1969 fins al present. Encara que el format del programa i l'elenc (i les seves edats) ha canviat al llarg dels anys, les versions ms conegudes inclouen a un Gran Dans que parla cridat Scooby-Doo i a quatre adolescents: Fred "Freddie" Jones, Daphne Blake, Vilma Dinkley i Norville "Shaggy" Rogers.

Aquests cinc personatges viatgen al llarg del mn en una van nomenarla la "Mquina del Misteri", i resolen misteris relacionats amb fantasmes i altres forces sobrenaturals. AL final de cada episodi, les forces sobrenaturals tenen una explicaci racional (generalment un criminal que espanta a la gent per a poder cometre els seus crims). Versions posteriors del programa van presentar variacions en el tema sobrenatural, i van incloure nous personatges, com el cos de Scooby Scooby-Dum i el seu nebot Scrappy-Doo. 

Scooby-Doo va ser transms originalment per CBS entre 1969 i 1976, quan es va traslladar a ABC. ABC va cancellar el programa en 1986, per va presentar un spin-of titulat Un cadell cridat Scooby-Doo, entre 1988 i 1991. Una nova srie de Scooby-Doo, Qu hi ha de nou Scooby-Doo?, va ser mostrada en WB Network durant el bloc Kids WB entre 2002 i 2005, una nova srie, Shaggy i Scooby-Doo detectius, ser transmesa en CW network a la tardor de 2006. Repeticions de les sries originals sn transmeses per Cartoon Network en Estats Units i altres pasos. Entre els anys 2004 i 2005, Scooby-Doo va mantenir el rcord mundial Guinness com la serie animada amb ms episodis, el rcord va ser guanyat novament pels Simpson. Scooby-Doo surt com amo del rcord en l'edici de 2006 del Lliuro Guinness dels Rcords.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244374" title="Castell de Querman" nonfiltered="4633" processed="4626" dbindex="94994">

El castell de Querman est situat a uns 2 km al nord de Vilajuga, dalt d'un puig encinglerat, inaccessible per ponent i migdia. Els altres vessants tenen pendents accentuats. 

El castell fou possessi dels comtes d'Empries. Pon I, que havia instal.lat l'arxiu diplomtic del comptat en aquell castell, pel seu testament de 1078 deix el castell de Querman als seus fills Hug i Berenguer. De Dalmau Berenguer de Querman, documentat des del 1099, que possiblement era nt de de Pon I d'Empries, arrenca el llinatge dels vescomtes anomenats, desprs, de Rocabert. 

El 1288 fou fugament ocupat per un exrcit francs al servei de Jaume II de Mallorca que enva l'Empord. 

Enllaos externs.

Castell de Querman;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244377" title="Carta de Calatayud" nonfiltered="4634" processed="4627" dbindex="94995">
Carta de Calatayud fou un pacte entre el Reyno de las Espaas i el Reyno de Canarias signat el 30 de maig de 1481 a Calataiud, capital d'Arag, per Tenesor Semidan en nom del Regne de Canries, i Ferran el Catlic, rei de Arag, en nom dels Regnes de les Espanyes. El pacte consistia en la incorporaci de Canries als regnes cristians, aix com a la Corona de les Espanyes a canvi del respecte a les estructures poltiques i socials, als costums culturals i a la llibertat dels guanxes. La terra deixava de ser un b de l'Estat per a passar a mans privades. Els comandaments de l'exrcit espanyol obtenien terres, aix com els diferents menceyes (reis tribals) que quedaven com a responsables poltics.

 Referncies.
 

Vegeu tamb.
Tenesor Semidan ;
Conquesta de les Illes Canries;
Histria de Canries;

Bibliografia.
 Viera y Clavijo,  Noticias de la Historia General de las Islas canarias. Goya ediciones, 4 volmenes,  Tenerife.
 Espinosa, Alonso (fray). Historia de Nuestra Seora de Candelaria, Goya ediciones, Tenerife.
Abreu y Galindo, J. de, Historia de la conquista de las siete islas de Canarias, en A. Cioranescu (ed) Goya ediciones, Tenerife, 1977 ISBN 84-4003645-0;
Bethencourt Alfonso, J: Historia del Pueblo Guanche II Lemus editor, La Laguna, 1997.
Berthelot, Sabino. Etnografa y Anales de la Conquista de Las Islas Canarias. Ed. Goya. Santa Cruz de Tenerife. 1978. ISBN 84-85437-00-4.
Blanco, Joaqun. Breve Noticia Histrica de las Islas Canarias. Ed. Rueda. Madrid 1983. ISBN 84-7207-029-8;
VV.AA. Historia de Canarias. Vol. I Ed. Prensa Ibrica. Valencia 1991. ISBN 84-87657-10-9;

Enllaos externs.
  RSEAPT: Real Sociedad de Amigos del Pas de Tenerife;
  Documents i bibliografia histrica sobre Canries;
  revista digital sobre cultura guanxe;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244379" title="Noblior" nonfiltered="4635" processed="4628" dbindex="94996">


Onomstica:

Noblior (cognom), cognom rom ;

Servi Fulvi Pet Noblior, cnsol el 255 aC ;

Marc Fulvi Noblior I, cnsol el 189 aC ;

Marc Fulvi Noblior II, cnsol el 159 aC ;

Quint Fulvi Noblior, cnsol el 153 aC ;

Marc Fulvi Noblior (trib militar), trib dels soldats ;

Marc Fulvi Noblior (conspirador), catalinari;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244382" title="Nicols Estvanez" nonfiltered="4636" processed="4629" dbindex="94997">

Nicols Estvanez Murphy (Las Palmas de Gran Canaria, 17 de febrer de 1838 - Pars, 1914) fou un poeta, militar i poltic canari. Era fill del capit Francisco de Paula Estvanez i de donya Isabel Murphy y Meade. Molt jove, el 1852, va ingressar en l'Acadmia d'Infanteria de Toledo i desprs va participar en la guerra d'frica de 1859-60 on va servir amb distinci pel que li va ser concedida la Creu Llorejada de Sant Ferran. 

En 27 de novembre de 1871, estant destinat a Cuba com capit, se li va encomanar que compls la sentncia de mort contra vuit estudiants que havien estat condemnats en consell de guerra, per es va negar a complir-la dient que abans que la ptria estan la humanitat i la justcia. Per aquest motiu va ser expulsat de l'exrcit, per mai es va penedir del que havia fet. Fins a avui existeix una placa a la faana de l'Hotel Anglaterra a L'Havana que recorda el lloc i el fet. 

Va participar en la revoluci de setembre de 1868, es va unir a la insurrecci republicana de 1869 i va ser empresonat. Posteriorment fou diputat en el parlament i ministre del govern sota Francesc Pi i Margall durant la Primera Repblica Espanyola. De militncia republicana (de les faccions ms revolucionries del Partit Republic Federal), defens l'autonomia per a Cuba i Canries, visitant a la pres Secundino Delgado. 

Amb la Restauraci borbnica marx a l'exili i resid a Portugal, Cuba i Frana. s autor de diversos poemes, en els quals trobem un fort sentiment nacionalista canari. Tamb s autor dels llibres Fragmentos de mis memorias i Diccionario militar. El terrorista anarquista Mateu Morral va tenir en Nicols Estvanez un dels seus principals mentors ideolgics, i va escriure una obra titulada Pensamientos revolucionarios de Nicols Estvanez. Po Baroja, a les seves Memorias diu que podia haver estat Nicols Estvanez l'encarregat de transportar des de Frana a Barcelona, embolicada en una bandera francesa, la bomba amb la qual deu dies desprs Mateu Morral va intentar acabar amb la vida d'Alfons XIII, el 31 de maig de 1906 en un atemptat del que els reis van sortir indemnes per que va costar la vida a trenta espectadors. 

Va morir en 21 d'agost de 1914 a Pars. 

Enllaos externs.
 Biografia i bibliografia de Nicols Estvanez a Proyecto filosofa en espaol;
 Biografia de Nicols Estvanez a la revista Rincones del Atlntico ;
 Nicols Estvanez a la galeria de personatges republicans del siti web d'Izquierda Republicana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244389" title="Dingo" nonfiltered="4637" processed="4630" dbindex="94998">


El dingo (Canis lupus dingo o Canis familiaris dingo), subespcie del llop, s un tipus de cnid australi, descendent probablement del llop del sud-est asitic (Canis lupus pallipes). Normalment se'l considera un gos salvatge australi, per, ni est restrigit a Austrlia, ni s'hi va originar. Els dingos moderns es troben per tot el sud-est asitic, principalment en petits reductes de selva, i tamb a Austrlia, sobretot al nord. Tenen trets en com tant amb els llops com amb els gossos modern, i es consideren descendents amb ms o menys canvis d'un ancestre dels gossos moderns. El nom "dingo" prov de la llengua Eora dels aborgens australians, que eren els habitants originals de l'rea de Sydney. El gos cantant de Nova Guinea est classificat tamb com a  Canis lupus dingo.
 
Els primers cranis de dingo van ser trobats a Vietnam i tenen aproximadament 5.500 anys d'antiguitat. Restes de dingos d'entre 5.000 i 2.500 anys d'antiguitat van ser trobats en altres parts del sud-est asitic i les troballes ms recents de dingos a Austrlia daten de 3.500 anys enrere.

L'origen precs del dingo s desconegut, per es troba clarament relacionat amb els llops del sud-oest asitic i probablement hagin comenat a aparixer per aquesta rea al mateix temps que els humans comenaven a desenvolupar l'agricultura. Algunes teories recents suggereixen que els gossos actuals sn una barreja de moltes diferents domesticacions de llops en diferents moments i en diferents rees: el dingo modern sembla ser un parent proper d'una de les primeres races de gossos domesticats.s probable que alguns ossos de gos de 14.000 anys d'antiguitat trobats a Israel i ossos de 9.000 anys d'antiguitat a Amrica siguin evidncia de la relaci propera que es va desenvolupar entre llops i persones ja que a l'avanar l'home cap a l'est els gossos es desplaaven amb ells.

Sendes investigacions donen com a cert que el dingo sigui l'nic animal que ha passat per un perode de domesticaci en l'antiguitat i ha tornat al seu estat salvatge, el que ho fa una raresa vivent en termes de la relaci de les espcies amb l'home. Es creu que els aborgens australians van ser els responsables de la primera domesticaci del dingo com animal de companyia i gurdia. Avui, ms com curiositat que com utilitat, se sol domesticar a certes criatures de dingos; no obstant aix s un animal inquiet quan est en zel o davant presncia de gossos o altres espcies canines. L'encreuament amb gossos domstics aquesta posant en perill la puresa gentica del dingo.

Amb entre 10 i 24 kg de pes, els dingos sn ms petits que la majoria dels llops de l'hemisferi nord i possexen cossos atltics. Tenen una altura d'entre 44 i 63 cm en els muscles i una longitud d'entre 86 i 122 cm de cap a cua. El seu color s normalment jengibre; alguns tenen un to vermells, uns altres un groc sorra, i tenen la part inferior ms clara. La majoria dels dingos tenen marques blanques sobre el pit, potes i la punta de la cua; alguns tenen tamb el musell fosc. 

A diferncia del gos domstic no borden, tenen una sola ventrada a l'any i la femella no s receptiva fins que ha criat els seus cadells i es valen per si mateixos. Tenen un temperament ms independent que el dels gossos i el seu crani s distintiu amb un musell ms estret i majors ullals canins.Sn lleials rpids i intelligents. Actualment segueix una discussi entre cientfics pel tema si el dingo ha de ser considerat com una espcie introduda o com una espcie autctona d'Austrlia. Es considera introduda ja que l'hum el va portar al continent australi i provoc la desaparici del dimoni de Tasmnia d'Austrlia i l'all a la illa de Tasmnia (on el dingo no habita), per es pot considerar autctona pels milers d'anys que ha viscut a Austrlia i la seva adaptaci "harmoniosa" amb l'ecologia d'Austrlia.

Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244392" title="Noblior (cognom)" nonfiltered="4638" processed="4631" dbindex="94999">
Nobilior (Nobilior) fou un nom rom de famlia de la gens Flvia.

El seu nom original fou Pet (Paetinus)  i el primer que va agafar el de Noblior fou Servi Fulvi Pet, que fou cnsol el 255 aC, i que volia significar que era ms noble que qualsevol altre de la famlia.

Els seus descendents van eliminar el cognom Pet i van retenir noms el de Nobilior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
